Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
La geozona està situada a la zona de la riera d'Avencó, en terme municipal d'Aiguafreda, i la zona de Puig Castellar, en terme del Brull. En aquest punt, hi afloren dues unitats geològiques: el sòcol paleozoic i la cobertora mesozoica-cenozoica. Al sòcol s'hi troben seqüències de l'Ordovicià superior, on hi afloren formacions fossilíferes d'interès.<\/p> ","codi_element":"08014-55","ubicacio":"Riera d'Avencó","historia":"","coordenades":"41.7707100,2.2685400","utm_x":"439205","utm_y":"4624577","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73933-foto-08014-55-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Mesozoic|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"122|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73934","titol":"Riu Congost","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riu-congost-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El riu Congost neix a Sant Cugat de Gavadons, a la Plana de Vic, i transcorre per diversos municipis d'Osona i el Vallès Oriental fins a l'aiguabarreig amb el riu Mogent, on formen el Besòs. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de ponent del terme municipal, fent de límit amb els termes de Centelles i Sant Martí de Centelles. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diverses hortes, molins i rescloses. A nivell natural, en aquesta zona es conserva la vegetació de ribera de forma residual, a causa de la pressió urbanística a què ha estat sotmès.","codi_element":"08014-56","ubicacio":"Sector de ponent del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7686400,2.2482500","utm_x":"437517","utm_y":"4624362","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73934-foto-08014-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73934-foto-08014-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73935","titol":"Riera d'Avencó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-davenco","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera d'Avencó neix massís del Montseny, en terme municipal del Brull i desemboca al riu Congost entre els termes d'Aiguafreda i Sant Martí de Centelles. Al seu tram inicial rep el nom de Picamena, que al llarg del seu recorregut rep l'aigua de diverses rieres i torrents, entre les que hi trobem la riera del Burguès, el torrent de les Ferreres, el torrent del Clot i la riera de la Figuera, entre d'altres. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de migdia del terme municipal, fent de partió amb el terme de Tagamanent. Les seves aigües netes i l'estreta vall per on discorre el fan un indret singular, on hi ha diversos salts d'aigua i gorgs destacats. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs. Malgrat el cabal d'aigua és pràcticament continu, al seu tram final sol estar eixut, ja que es filtra i circula pel subsòl.","codi_element":"08014-57","ubicacio":"Sector de migdia del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7693500,2.2677200","utm_x":"439136","utm_y":"4624427","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73935-foto-08014-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73935-foto-08014-57-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73936","titol":"Dolmen de la Casa Nova de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-de-la-casa-nova-de-can-serra","bibliografia":"CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. VILA, L. (1994). 'El megalitisme al Montseny', Lauro, núm, 7. Granollers: Museu de Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"Només en queden les restes.","descripcio":"Davant la façana posterior de la Casa Nova de Can Serra hi ha les restes d'un possible monument megalític. Estan situades a tocar de les ruïnes de la masia, on s'observen dues grans lloses fixades de forma vertical, una lateral i l'altra de la capçalera.","codi_element":"08014-58","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"Tant les seves característiques com la seva localització a la Serra de l'Arca, on hi ha documentats abundants monuments megalítics, han apuntat que es tracta de les restes d'un dolmen.","coordenades":"41.7800000,2.2690500","utm_x":"439256","utm_y":"4625609","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73936-foto-08014-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73936-foto-08014-58-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73937","titol":"Can Bauma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bauma","bibliografia":"Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"Can Bauma és una masia construïda entre els segles XVI i XVIII que podria tenir el seu origen en un habitacle fet a la petita balma que hi ha prop del mur de migdia. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. Es troba edificada aprofitant el desnivell natural del terreny, amb el mur de ponent recolzat en aquest. És un edifici orientat a llevant, de planta rectangular i que s'estructurava en dues crugies. Constava de planta baixa i pis i tenia la cuina situada al cos de tramuntana, on s'observen les restes del forn de pa. Al costat de migdia s'hi va adossar un cos, situat a tocar d'una bassa i de la balma, que està tancada frontalment per un mur de pedra lligada amb fang i que presenta tres obertures. El parament dels murs de la masia és de pedra lligada amb argamassa, amb alguns trams que conserven el morter que les revestia i carreus a les cantonades. La casa estava situada en una zona agrícola amb feixes sostingudes amb murs de pedra seca i tenia el camí que passava davant la façana principal.","codi_element":"08014-59","ubicacio":"Camí de la Serra de l'Arca","historia":"En l'amirallament de l'any 1850 hi consta una peça de terra anomenada Can Bauma, propietat de Joan Roca, àlias Bauma. En aquell moment el mas estava senyalat amb el número 2.","coordenades":"41.7716800,2.2645600","utm_x":"438875","utm_y":"4624688","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73937-foto-08014-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73937-foto-08014-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73937-foto-08014-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73938","titol":"Casa Nova del Bruguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-nova-del-bruguer","bibliografia":"Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"La Casa Nova del Bruguer és una masia del segle XVIII que es troba en estat ruïnós. Conserva els murs perimetrals que defineixen una estructura de planta rectangular i dues crugies. A la façana de llevant s'hi conserven les pedres inferiors dels brancals del portal. A la façana de ponent hi ha una petita finestra a mode d'espitllera. Al costat d'aquesta s'observa l'arrencada d'una volta, probablement la que sostenia l'escala d'accés al pis. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, de majors dimensions a les cantonades. Les restes estan envoltades de pedres de l'enderroc, entre les que s'observen petits cossos auxiliars.","codi_element":"08014-60","ubicacio":"A ponent del Bruguer","historia":"La casa ja es trobava en estat ruïnós a principi del segle XX.","coordenades":"41.7980000,2.2674800","utm_x":"439143","utm_y":"4627608","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73938-foto-08014-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73938-foto-08014-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73938-foto-08014-60-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73939","titol":"La Costa de Can Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-costa-de-can-brull","bibliografia":"IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"La Costa de Can Brull és una masia d'origen medieval que va consolidar-se en època moderna. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. Està construïda a la part alta de la serra, des d'on gaudeix d'unes vistes panoràmiques excepcionals de la vall d'Avencó i el Tagamanent. És un edifici de planta rectangular i s'estructura en tres crugies, de les quals la de gregal correspon a una altra etapa constructiva. En aquesta hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb carreus a les cantonades. Davant la façana de ponent hi ha les restes d'un petit cos auxiliar.","codi_element":"08014-61","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"Segons Fortià Solà, el mas Costa està documentat des del segle XIII. A principi del segle XV el mas Costa, que tenia units els masos Brullet i la Bordadeprim, ja estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs. L'any 1450, quan Gabriel Costa i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el fogatge de 1497 hi consta 'la costa' i en el de 1553 hi figura Bartomeu Costa. Segons el capbreu de 1669-1670, el mas Costa encara estava sota el domini dels senyors d'Aiguafreda. Aleshores la casa es trobava en mal estat, fins al punt que el seu propietari, Benet Garriga de Centelles, fa una demanda al batlle d'Aiguafreda exposant-li la necessitat de restaurar-la. Més endavant va agregar-se al mas Brull i passà a ser conegut com la Costa de Can Brull. A l'amirallament de 1851 hi consta Segimon Pladelasala com a propietari, senyalat amb el número 9.","coordenades":"41.7848100,2.2727400","utm_x":"439567","utm_y":"4626140","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73939-foto-08014-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73939-foto-08014-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73939-foto-08014-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73940","titol":"Casal de Cruïlles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casal-de-cruilles","bibliografia":"
CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol. II. Barcelona: Rafel Dalmau. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"El casal es troba en bon estat de conservació, però el mur que es conserva davant amenaça ruïna per l'heura que hi creix.","descripcio":"
El casal de Cruïlles és un edifici que té el seu origen en una fortificació baix medieval, de la qual en queda part de l'estructura i les restes de dues torres. Entre aquests dos vestigis hi ha el volum principal que es correspondria amb la sala, datable entre els segles XIV i XV, que probablement quedava tancada amb un pati clos al sector de llevant. Als segles XVI i XVIII van consolidar-se nous volums aprofitant les restes existents, per tal d'habilitar-lo com a masia. El procés de deteriorament del casal va accentuar-se durant el segle XX, quan presentava un estat ruïnós en bona part dels volums. A finals del segle XX va ser reconstruït per adaptar-lo com a habitatge, tot aprofitant els murs existents i les pedres de l'enderroc en els murs nous . És un edifici constituït per tres volums construïts aprofitant el desnivell natural del terreny i que es tanquen formant un pati interior. El volum principal és de planta rectangular, està situat al costat de ponent i es prolonga vers a tramuntana. S'hi observen restes d'espitlleres, tot i que la major part de les obertures estan situades al mur de ponent i es van afegir en el moment de la reconstrucció. El mur de llevant d'aquest volum és l'original, mentre que bona part del mur de ponent s'ha reconstruït. Igualment es van afegir el forjat del primer pis i una coberta a dos vessants, tot i que el pany de mur posterior s'ha mantingut sobresortint respecte la resta. L'entrada al casal es fa pel volum situat a migdia, a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre d'aquest hi ha els brancals de pedra d'una obertura, que va rematar-se formant un arc de mig punt en el moment de la reforma. Aquest volum està situat de forma perpendicular al primer, és de menys alçada i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El tercer volum està situat a llevant i es disposa de forma paral·lela al primer. També hi veiem diverses obertures de factura moderna, com és la finestra geminada de la part posterior. Sota d'aquesta en sobressurt una pedra esculpida, molt erosionada, que va localitzar-se entre les pedres de l'enderroc i va afegir-se en aquest indret. També hem de destacar l'existència d'un portal original d'arc de mig punt adovellat situat a la façana de llevant. Aquest volum té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a ponent, tot i que els murs perimetrals la superen en alçada. El pati que hi ha entre aquests volums queda tancat per un mur situat a tramuntana i que s'obre amb un portal d'arc de mig punt adovellat. El parament dels murs és de carreus petits disposats en filades, molts dels quals van recol·locar-se en el moment de la reconstrucció. Al mur de llevant s'hi conserva bona part del parament original, amb carreus de majors dimensions i filades més regulars que a la resta. Davant del primer volum destaca un mur que forma cantonada i que té una alçada i amplada considerables, que apunta a ser un vestigi d'una primera edificació. És probable que les restes d'una estructura circular situades a la part de tramuntana també formin part de la construcció primitiva. També hem de remarcar que a l'interior del primer volum s'hi conserva l'antiga llar de foc de pedra presidida per un escut, tot i que es troba molt erosionada.<\/p> ","codi_element":"08014-1","ubicacio":"Camí de Cruïlles","historia":"
El casal de Cruïlles era el centre jurisdiccional d'una quadra on residien els senyors d'Aiguafreda, que probablement estava situada en el vil·lar d'Aiguafreda que consta en l'acta de consagració de Sant Martí de l'any 898. La quadra comprenia a més de l'actual terme d'Aiguafreda, l'Abella, Valldeneu, Bertí, el Brull, la Mora i Tagamanent. En l'acta de consagració de l'església de Sant Martí de l'any 1105, trobem documentat per primera vegada a Rotllan Guillem d'Aiguafreda. El casament de la pubilla Beatriu d'Aiguafreda amb Ramon de Vilargent durant el segle XIII va significar l'extinció del nom d'Aiguafreda a favor de Vilargent, com també passà amb Basella al segle següent. Durant el segle XIV la quadra d'Aiguafreda passà a ser baronia per la cessió que li fa el rei Pere 'el Cerimoniós' a Bernat de Cabrera, primer comte d'Osona, junt amb diverses quadres i termes de la contrada. El monarca li imposa d'enrunar els castells d'aquests llocs, pel que probablement el d'Aiguafreda fou enderrocat. A mitjans del segle XV, Aldonça de Basella va casar-se amb Guerau Gilabert de Cruïlles i de Cervelló, procedent del llinatge baixempordanès, i van reedificar el casal. Durant el segle XVI, els Cruïlles van adquirir la quadra d'Aiguafreda del vescomte de Cabrera. Ja en aquest moment, el casal està en mans de Bernat d'Aimeric, casat amb Guiomar de Cruïlles, que residien entre Barcelona i Manresa i deixaren el casal en règim de masoveria. Al segle XVIII els Aimeric van emparentar amb els Pignatelli. En el context de la guerra napoleònica va ser saquejat i derruït de nou, motiu pel qual el seu propietari, el baró de Pignatelli, va ser indemnitzat. L'any 1957 l'Ajuntament d'Aiguafreda i els propietaris del castell van demanar una subvenció al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona per poder reconstruir el castell de Cruïlles, obra que va fer-se uns anys més tard.<\/p> ","coordenades":"41.7803600,2.2558700","utm_x":"438161","utm_y":"4625658","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73940-foto-08014-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73940-foto-08014-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73940-foto-08014-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-30 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["24"]},{"id":"73941","titol":"Sant Martí d'Aiguafreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-marti-daiguafreda","bibliografia":"
BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. OLIVER, J.; JAIME, M. (2013). 'La cova-cripta d'Aiguafreda i l'església de Sant Martí en els inicis del procés de feudelització', VIII Jornades d'Estudiosos del Montseny. Girona: Universitat de Girona. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, A. (1999). Guies Catalunya Romànica Comarcals: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008). Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa.<\/p> ","centuria":"XII-XVII","notes_conservacio":"Presenta deficiències estructurals importants, amb l'absis desplomat i grans esquerdes en bona part dels murs.","descripcio":"
Sant Martí del Congost és una església romànica construïda durant el segle XII sobre una església anterior. La planta de l'edifici era rectangular amb l'absis semicircular i s'hi accedia per un portal adovellat situat a la façana de migdia. Les reformes més notables del temple van fer-se durant el segle XVII, amb la construcció de les capelles laterals i la sagristia, l'obertura d'un nou portal al mur de migdia i la construcció del campanar. A causa de les deficiències estructurals que patia, entre el segle XVII i XVIII va reforçar-se la part de l'absis i s'hi va adossar dependències de la rectoria. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis no marcat en planta a l'exterior i semicircular a l'interior. La nau està coberta amb volta de canó, que descansa sobre la cornisa de les parets laterals. Les capelles laterals s'obren a la nau amb arcs de mig punt sobre pilastres de pedra i estan cobertes amb volta d'aresta. L'absis està cobert amb volta de quart d'esfera i presenta set fornícules separades amb columnetes, que van posar-se al descobert en una prospecció que va fer-se durant la segona meitat del segle XX. Als peus del temple hi ha el cor sostingut amb bigues de fusta, al qual s'accedeix per unes escales de cargol. Al seu costat hi ha el portal primitiu tapiat, d'arc de mig punt adovellat, i sobre el cor hi ha una finestra romànica geminada, que va quedar oculta amb la construcció del campanar de torre. La il·luminació de nau es resol únicament per un un òcul situat en el mur de ponent, al costat del qual es van obrir dos petits portals. L'accés a l'església es fa des de migdia per un portal d'estil renaixentista, amb pilastres acanalades als brancals i llinda motllurada, que està coberta per un porxo creat en l'espai d'unió amb la rectoria. La façana de ponent estava tapada per diversos cossos relacionats amb la rectoria, que van ser enderrocats i han deixat a la vista la base del campanar torre i la façana de tramuntana de la rectoria. Entre els murs de llevant i tramuntana hi ha diversos contraforts. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa revestits amb morter de calç, tot i que en algunes parts com al campanar presenta carreus de petites dimensions.<\/p> ","codi_element":"08014-2","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"
El temple va ser consagrat pel bisbe Gotmar l'any 898, sota petició de l'abadessa Emma. Els vestigis materials localitzats a la cripta apunten a l'existència d'un lloc de culte anterior a l'església, amb enterraments datats entre els segles VI i VII. El temple erigit per Emma ja disposava d'un altar on s'hi va jurar el testament d'Odesind. A principi del segle XII es va construir una nova església sobre l'anterior, a petició del senyor del vilar d'Aiguafreda, Rotlan Guillem, del sacerdot Bernat Ramon i d'altres feligresos. Va ser consagrada pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, el gener del 1105. La nova església tenia tres altars dedicats a Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent, així com un cementiri i una sagrera, a l'entorn de la qual no s'hi va establir cap nucli de població. Durant el segle XV va afegir-se un altar dedicat a Nostra Senyora de Gràcia, així com posteriorment al Roser, a Sant Isidre i a Sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, no va ser fins al segle XVII que van començar a afegir-se capelles laterals, entre les que hem de destacar la del Sant Crist, el qual va gaudir d'una gran devoció entre la població. Les intervencions d'aquest període van afectar l'estructura de l'església, que ja es trobava malmesa per les condicions d'humitat del subsòl, motiu pel qual van haver-se de reforçar fins a deixar ocult exteriorment l'edifici romànic. L'antic campanar d'espadanya va ser substituït per l'actual l'any 1668. Les pluges abundants de la primaversa de 1853 van afectar novament l'estructura de la construcció, que va ser reparada de nou gràcies a l'esforç dels feligresos. Uns anys més tard, l'església va perdre les seves funcions parroquials, que va adquirir l'església de la Immaculada Concepció, construïda al segle XVII en el petit nucli de població que s'havia creat a l'entorn del camí ral. Des d'aleshores, l'església antiga va començar a denominar-se 'Aiguafreda de Dalt'. El rector va residir-hi fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan l'església va ser saquejada i va destruir-se la imatge del Sant Crist. L'any 1940 es va portar una nova imatge i el seu culte va quedar restituït.<\/p> ","coordenades":"41.7886300,2.2574700","utm_x":"438302","utm_y":"4626575","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73941-foto-08014-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73941-foto-08014-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73941-foto-08014-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com a Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt.","codi_estil":"92|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"73942","titol":"Plaça Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-major-10","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La plaça Major d'Aiguafreda està situada al centre de la població i queda delimitada a garbí pel carrer Major, amb la confluència del carrer de la Mora vers a xaloc. Els edificis que mantenen la tipologia constructiva tradicional consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A nivell de façanes hem de destacar diversos elements constructius d'època moderna, com són un finestral d'arc conopial i la llinda de Ca l'Espardenyer, el portal d'arc de mig punt adovellat de Ca la Miquel i el portal de Can Casals, entre d'altres. Entre els elements destacables hi havia el portal amb llinda de fusta sobre impostes de Can Miró, que malgrat haver estat reconstruït ha perdut la fesomia primitiva. A Ca l'Espardenyer i Can Casals són igualment destacables les galeries que van obrir-se als nivells superiors de les cases durant el segle XIX. En aquesta època també van decorar-se algunes façanes amb franges horitzontals pintades en el revestiment de morter de calç, les restes del qual només s'observen a Can Casals.","codi_element":"08014-3","ubicacio":"Plaça Major","historia":"El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major. Al segle XVII la plaça ja tenia un hostal, propietat dels senyors de Cruïlles, la capella sufragània de la Immaculada Concepció i diverses cases de tipologia tradicional. Els edificis eren eminentment de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'obrien a la plaça amb portalades d'arc de mig punt adovellat, d'arc pla de pedra carejada o bé amb llindes de fusta. Des del segle XIX fins a mitjans del XX l'ajuntament estava situat en un petit edifici situat al costat de la capella. Durant la segona meitat del segle XX l'estètica de la plaça va veure's sensiblement alterada amb l'enderroc de la capella i d'algunes cases, així com la construcció de la nova església enretirada respecte la resta de les cases.","coordenades":"41.7680100,2.2505700","utm_x":"437709","utm_y":"4624291","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73942-foto-08014-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73942-foto-08014-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73942-foto-08014-3-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73943","titol":"Carrer de la Móra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-la-mora","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de la Móra està situat al centre de la població, entre la plaça Major i el carrer de Fortià Solà. És un carrer molt curt on tradicionalment les cases estaven situades en un costat del carrer i a l'altre hi havia els horts i els coberts, on actualment hi ha habitatges moderns. Actualment s'hi conserven diversos edificis notables, construïts segons la tipologia tradicional. Són cases entre mitgeres, la majoria de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi conserven les portalades de pedra, entre les que destaca la d'arc de mig punt adovellat de Can Flequer, on s'hi conserva la clau datada més antiga del poble, de l'any '1566'. Els finestrals són majoritàriament d'arc pla de pedra carejada. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de diferents tonalitats.","codi_element":"08014-4","ubicacio":"C. de la Móra","historia":"El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra, que inicialment era el camí que anava cap a Tagamanent fins a Sant Cebrià de la Móra. Durant els primers mesos de la Guerra Civil, el comitè del POUM d'Aiguafreda va canviar el nom del carrer pel de Francesc Layret.","coordenades":"41.7677900,2.2509600","utm_x":"437741","utm_y":"4624266","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73943-foto-08014-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73943-foto-08014-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73943-foto-08014-4-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73944","titol":"Convent de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/convent-de-les-missioneres-de-la-sagrada-familia-de-natzaret","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Convent de les Missioneres és un edifici d'estil eclèctic construït durant la segona meitat del segle XIX. La tipologia constructiva és la d'una casa-noviciat, amb la capella central i el conjunt de dependències distribuïdes entorn seu. És un edifici de notables dimensions constituït per dos volums de tres crugies units per un cos central que es correspon amb la capella. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons nou eixos, definits per obertures d'arc de mig punt ceràmic a la planta baixa i guardapols motllurat. El primer volum té el portal a l'eix lateral i una finestra biforada superior. En el pis les finestres són d'arc rebaixat ceràmic i presenten guardapols conopials, mentre a nivell de les golfes les finestres són biforades d'arc mixtilini ceràmic. El coronament està decorat amb arcuacions ceràmiques i una cornisa ceràmica. El segon volum segueix el mateix esquema compositiu que el primer, tot i que la decoració és més esquemàtica, tant en els guardapols com en les arcuacions. Així mateix, els nivells de forjat es manifesten exteriorment amb cornises ceràmiques, de les quals la del remat adquireix certa volada. Les finestres del pis i de les golfes són d'arc pla i les de l'eix central són biforades. La simetria de la façana es veu interrompuda per la presència de la capella, tant per l'òcul central com per l'espadanya que sobresurt del coronament. Del primer volum en destaca la lluerna amb finestres d'arc conopial i cornisa decorativa, la galeria de tres pòrtics ceràmics de la façana lateral i el pòrtic d'arc carpanell ceràmic i decoraració lobulada de la façana posterior. La façana posterior del segon volum presenta dues galeries horitzontals de dos pòrtics d'arc carpanell arrebossat. El tractament exterior dels murs és de paredat comú vist on ressalten els elements ceràmics, excepte la posterior del segon volum que és arrebossada i pintada de color blanc. Davant d'aquesta hi ha unes escales amb barana de balustrada que dóna accés al pati.","codi_element":"08014-5","ubicacio":"C. Major, 27","historia":"La casa-noviciat de les Filles de la Santa Casa de Natzaret va ser fundada l'any 1894 pel pare Josep Manyanet. Va assistir a la inauguració del convent el bisbe de Vic, el doctor Morgades. Al principi la congregació estava formada per sis monges i la mare superiora Encarnació Colomina, que van fer-se cura de l'escola de les nenes de la població. A partir de l'any 1950 va passar-se a denominar Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, i poc després van començar a impulsar la seva obra per tot el món, complementant-ho amb l'ensenyament.","coordenades":"41.7687600,2.2490700","utm_x":"437585","utm_y":"4624375","any":"1894","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73944-foto-08014-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73944-foto-08014-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73944-foto-08014-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73945","titol":"Antigues escoles públiques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antigues-escoles-publiques","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Les antigues escoles públiques d'Aiguafreda és un edifici construït durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici constituït per tres volums que es distribueixen formant una 'L'. El cos central és de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó suportat per mènsules i que té les baranes de forja. Les golfes s'obren amb una finestra triforada amb columnetes. Els angles cantoners, els ampits i les llindes de les obertures i una imbricació que ressegueix l'edifici a l'alçada del primer nivell estan acabats amb ceràmica, que contrasta amb l'arrebossat dels murs. Els dos volums secundaris són perpendiculars al primer i es prolonguen vers el sud i l'est respectivament. Consten d'un petit cos quadrangular i de menor alçada que els uneix amb el volum principal, amb una terrassa transitable a la part superior. Els dos volums són d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a dos vessants. Al seu extrem exterior presenten un porxo amb una finestra ceràmica triforada d'arc apuntat, a més de columnes ceràmiques i mènsules com a elements decoratius. El tractament dels murs és arrebossat amb un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08014-6","ubicacio":"C. Salvador Dachs, 6","historia":"Les escoles municipals d'Aiguafreda van començar-se a construir a la dècada de 1920, quan era alcalde Ramon Figueras. El terreny on s'edificà fou cedit pel propietari del mas Avencó, el garriguenc Salvador Dachs, al qual se li va dedicar el carrer de davant en senyal d'agraïment. Es va encarregar de la construcció el sr. Riera i van inaugurar-se oficialment l'any 1931. El cos central era utilitzat com a casa dels professors i els laterals eren les aules de l'escola.","coordenades":"41.7682400,2.2524800","utm_x":"437868","utm_y":"4624315","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73945-foto-08014-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73945-foto-08014-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73945-foto-08014-6-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"Manel Puig","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73946","titol":"Can Casades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-casades","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Casades és una torre construïda durant la primera meitat del segle XX segons l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta quadrangular amb un cos avançat en un extrem de la façana principal. Consta de planta baixa i golfes i té la coberta composta de teula plana. S'hi accedeix per una escala amb balustrada adossada de forma paral·lela a la façana. Les finestres de la planta baixa són d'arc carpanell amb guardapols decoratius, mentre que les de les golfes són biforades. El nivell de forjat de les golfes es posa de manifest a l'exterior a través d'una cornisa decorativa, entre les quals hi ha els forats de ventilació de la coberta. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les cantonades, cornises i guardapols ressaltats amb diferent tonalitat; a més d'un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons. El jardí de la casa queda frontalment tancat per un mur perimetral que consta d'una portalada en cada extrem, amb pilars amb capitells decorats a base de petits còdols.","codi_element":"08014-7","ubicacio":"Passeig de Catalunya, 46","historia":"","coordenades":"41.7691400,2.2515100","utm_x":"437788","utm_y":"4624415","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73946-foto-08014-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73946-foto-08014-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73946-foto-08014-7-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73947","titol":"Casa a la carretera de Ribes, 44","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-a-la-carretera-de-ribes-44","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa construïda durant la primera meitat del segle XX segons la influència de l'estètica noucentista. És un edifici de planta rectangular que està constituït per dues vivendes independents. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures del frontis són d'arc escarser emmarcats amb ceràmica; a la planta baixa trobem tres portals i dues finestres intercalades. Al pis hi ha dos finestrals amb sortida a balcons d'obra de base motllurada. Les cantonades i els nivells de forjat estan acabats amb ceràmica que, juntament amb les obertures, contrasten amb el parament dels murs de paredat comú. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08014-8","ubicacio":"Ctra. De Ribes, 44","historia":"","coordenades":"41.7687400,2.2506000","utm_x":"437712","utm_y":"4624372","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73947-foto-08014-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73947-foto-08014-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73947-foto-08014-8-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73948","titol":"Torre Viader","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-viader","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Torre Viader és una casa senyorial construïda durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc de mig punt, on destaca una tribuna semicircular situada a l'eix central. Sobre d'aquesta hi ha una cornisa i un ràfec amb coberta de teules ceràmiques vidriades, des d'on arrenquen els capcers esgraonats que coronen cadascuna de les façanes. El capcer de la principal presenta l'any '1922', així com en cada extrem dues columnes amb capitells d'estil dòric que sostenen travessers de fusta. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A la façana de tramuntana hi ha adossat un cos de planta baixa habilitat com a terrassa transitable a la part superior, delimitat amb barana de balustrada i coronat per una gelosia. Davant la casa, a l'altre costat del carrer, hi ha el pati, tancat per un mur d'obra amb barana de forja. A l'interior s'observa un banc d'obra adossat en cada costat, així com un fanal de forja a la part central sobre un pilar de pedra.","codi_element":"08014-9","ubicacio":"C. del Pont, 38","historia":"","coordenades":"41.7661200,2.2519300","utm_x":"437820","utm_y":"4624080","any":"1922","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73948-foto-08014-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73948-foto-08014-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73948-foto-08014-9-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"Joaquim Blanch Cairó","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73949","titol":"Casa a la carretera de Ribes, 21","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-a-la-carretera-de-ribes-21","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa construïda a principi del segle XX sota una certa influència de l'estètica modernista. És un edifici aïllat de planta rectangular i d'un sol nivell d'alçat. Té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla emmarcades amb una motllura. Corona la façana un capcer semicircular amb l'any '1903' inscrit a la part central. El tractament dels murs és arrebossat, amb les motllures de diferent tonalitat.","codi_element":"08014-10","ubicacio":"Ctra. De Ribes, 21","historia":"","coordenades":"41.7670800,2.2516700","utm_x":"437799","utm_y":"4624186","any":"1903","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73949-foto-08014-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73949-foto-08014-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73949-foto-08014-10-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73950","titol":"Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-11","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 2003.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La rectoria d'Aiguafreda és una casa del segle XIX d'estil eclèctic. És un edifici cantoner de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per un portal d'arc escarser i una finestra d'arc pla a la planta baixa i dos finestrals d'arc pla arrebossat al pis. Aquests tenen sortida a balcons de baranes forjades i ampits motllurats. La façana de","codi_element":"08014-11","ubicacio":"C. del Pont, 13","historia":"Va ser restaurada per Mn. Salvans l'any 1916. En senyal de gratitud pels anys de servei al poble, els feligresos li van regalar a Mn. Salvans una placa commemorativa, que va posar a la galeria. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el comitè local del POUM va confiscar l'edifici, hi van establir el seu quarter general i van destruïr la placa.","coordenades":"41.7673200,2.2511000","utm_x":"437752","utm_y":"4624214","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73950-foto-08014-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73950-foto-08014-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73950-foto-08014-11-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73951","titol":"Can Franquesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-franquesa","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Franquesa és una casa del segle XIX que va ser reformada durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. Es composa de dues parts diferenciades a nivell compositiu. És un edifici entre mitgeres, amb els dos volums de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El primer volum té el frontis compost segons tres eixos simètrics d'obertures d'arc pla, totes elles envoltades per una motllura decorativa. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades i la base inscrita: '1810'. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El segon volum està definit per un gran arc de ferradura eixamplada a la planta baixa, dos finestrals d'arc pla amb motllures al pis i dos finestres més a les golfes d'arc mixtilini. La façana està rematada per una cornisa motllurada i un capcer de perfil irregular. La unió entre ambdós volums s'ha resolt exteriorment en el tractament dels murs, que imita carreus encoixinats.","codi_element":"08014-12","ubicacio":"C. del Pont, 22","historia":"","coordenades":"41.7666200,2.2514900","utm_x":"437784","utm_y":"4624136","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73951-foto-08014-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73951-foto-08014-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73951-foto-08014-12-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73952","titol":"Can Fontdevila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-fontdevila-0","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Fontdevila és una torre senyorial construïda a durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. La casa està construïda de forma preeminent respecte el nivell del carrer, separada d'aquest per un mur frontal de pedra i balustrada ceràmica i dos trams d'escales. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla amb impostes a l'intradós, de la mateixa tipologia que les de la resta de façanes. La façana principal presenta una terrassa sostinguda amb columnes helicoïdals d'obra vista, que es prolonga per les façanes laterals i que actua com a porxo de la planta baixa. Com a remat de les façanes principal i posterior trobem un capcer sinuós amb franges motllurades d'obra. A l'extrem de llevant de la façana posterior hi ha una torre de tres nivells d'alçat i coberta a quatre vessants, que conté la caixa d'escala per accedir al pis. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de color blanc, sobre el que ressalten els motius blaus al voltant de les obertures i els elements decoratius d'obra. A l'interior s'hi conserva la distribució i el paviment de mosaic de l'època. La casa es troba envoltada per un jardí amb grans arbres que l'oculten parcialment.","codi_element":"08014-13","ubicacio":"C. Sant Ramon, 1","historia":"A mitjans del segle XIX el Sr. Agustí Fontdevila va comprar l'edifici conegut com l'hostal de Can Met. El seu fill Calixte Fontdevila Colom va der-se construir una torre a l'entrada del poble l'any 1923, després de viure uns anys a la casa del carrer del Pont. El sr. Fontdevila va participar activament en la vida política local de la primera meitat del segle XX, com a candidat de la Lliga i Jutge de Pau d'Aiguafreda. Entre 1933 i 1934 va crear una fàbrica tèxtil al nucli d'Aiguafreda, que més endavant es traslladaria als afores amb el nom de RITESA.","coordenades":"41.7654500,2.2528400","utm_x":"437895","utm_y":"4624005","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73952-foto-08014-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73952-foto-08014-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73952-foto-08014-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També és coneguda com a Can Calistro.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73953","titol":"Casal Sant Jordi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casal-sant-jordi","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El casal Sant Jordi és una torre construïda durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està orientat a ponent i es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. El finestral central té sortida a un balcó de baranes de forja, sobre el qual s'ha afegit amb lletres de forja 'CASAL SANT JORDI' i un plafó ceràmic amb la imatge de Sant Jordi. A la resta de façanes, les obertures es distribueixen de forma aleatòria i també són d'arc pla, excepte una de mig punt de la façana de tramuntana. A la façana de migdia s'hi adossa una torre quadrangular de tres nivells d'alçat i la coberta a quatre vessants. Entre la torre i la façana hi ha un porxo amb pilars de maó, que a la part superior està habilitat com a terrassa. Les obertures de la torre són d'arc pla a la planta baixa i al pis i d'arc carpanell al segon pis. Els nivells de fojats es posen de manifest a l'exterior a través d'una cornisa que ressegueix tot l'edifici i la torre. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. L'estructura de la construcció va haver-se de reforçar mitjançant tirants. Davant de les façanes de migdia i tramuntana hi ha el jardí, amb una font, parterres i bancs per seure. Queda tancat per un mur de pedra amb pilars de maó i baranes de forja.<\/p> ","codi_element":"08014-14","ubicacio":"Ctra. De Ribes, 12","historia":"
El Casal Sant Jordi va ser construït durant la primera meitat del segle XX per Alfons Galí, motiu pel qual la casa es coneixia com a Can Galí. A principi de la dècada de 1980 va ser adquirida per l'Ajuntament d'Aiguafreda, que va habilitar-ne una part com a Centre d'Assistència Primària i l'altra com a casal d'avis.<\/p> ","coordenades":"41.7671900,2.2519900","utm_x":"437826","utm_y":"4624198","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73953-foto-08014-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73953-foto-08014-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73953-foto-08014-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com a Can Galí.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"73954","titol":"Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-18","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer Major és l'eix vertebrador del nucli antic d'Aiguafreda, situat entre la plaça Major i la carretera de Ribes. Tradicionalment, les cases es situaven a un sol costat del carrer, que s'obrien amb una zona d'horta davant del riu vers a llevant i a ponent pel vial mateix i per edificis auxiliars i horts. Aquests primers edificis construïts entre els segles XVI i XVIII estan localitzats davant la plaça de l'Ajuntament i al tram final del carrer. Són edificis entre mitgeres, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consten d'un o dos cossos i s'obren amb portals d'arc pla de pedra, alguns també eren adovellats, que en alguns casos estan datats. La majoria de cases que constitueixen el carrer van bastir-se entre els segles XVIII i principi del XX segons la tipologia tradicional. Són edificis de tres cossos i tres nivells d'alçat, amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes de les cases del carrer estan arrebossades i pintades, excepte el Convent de les Missioneres que és de paredat comú vist. Entre les cases antigues s'hi intercalen edificis de factura moderna, com també a l'altre costat del carrer.","codi_element":"08014-15","ubicacio":"C. Major","historia":"El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra. Des del segle XVIII alguns d'aquests edificis van ser reemplaçats per construccions més grans, que havien de complir tant les funcions residencials com d'hostaleria. L'increment del tràfic al seu pas per la vall del Congost i pel nucli d'Aiguafreda va ser el motiu perquè a mitjans del segle XIX es construís la carretera de Ribes. Amb això, es va alleugerir el volum de passatgers i mercaderies que passaven pel centre de la població però, per contra, va significar el tancament dels tallers d'artesans i d'hostals que fins aleshores hi havia establerts.També va canviar la fesomia del carrer la construcció del Convent de les Missioneres, tant per les seves notables dimensions com per l'estil eclèctic amb què va ser construït. Passada la Guerra Civil, el carrer Major va canviar de denominació pel de José Antonio. Durant la segona meitat del segle XX es van començar a construir habitatges a l'altre costat del carrer, així com la casa consistorial i la plaça. Al mateix temps, moltes de les cases primigènies van ser enderrocades o reformades per habilitar-hi habitatges moderns.","coordenades":"41.7688100,2.2492100","utm_x":"437597","utm_y":"4624380","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73954-foto-08014-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73954-foto-08014-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73954-foto-08014-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73955","titol":"Can Figueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-figueres-4","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El revestiment de la façana està deteriorat.","descripcio":"Can Figueras és una casa de la primera meitat del segle XX construïda sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici entre mitgeres i de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla amb una motllura superior a mode de guardapols. A l'eix lateral hi ha una finestra singular que trenca la simetria de la façana i que presenta una estètica propera al modernisme. És d'arc carpanell amb la base més estreta, està tancada amb una reixa forjada i té una clau decorativa a la part superior. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades; sobre el central hi ha pintat l'any '1924' dins d'una orla. A la part superior del frontis trobem els forats de ventilació sota coberta decorats amb motius vegetals. El ràfec està acabat amb cabirons amb rajols intercalats. El tractament exterior és arrebossat i pintat, amb un sòcol de pedra a la base.","codi_element":"08014-16","ubicacio":"C. Major, 45","historia":"És probable que la casa fos construïda durant la primera meitat del segle XX per algun membre del desaparegut mas Casades, nom amb el qual també és coneguda aquesta casa. Actualment es coneix com a Can Figueras pel nom dels seus propietaris.","coordenades":"41.7692000,2.2485500","utm_x":"437542","utm_y":"4624424","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73955-foto-08014-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73955-foto-08014-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73955-foto-08014-16-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com a Can Casades.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73956","titol":"Can Bellavista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bellavista-0","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bellavista és una torre senyorial construïda durant el primer terç del segle XX segons la influència de l'estètica noucentista. És un edifici de planta rectangular i amb la coberta composta i una torre quadrangular situada a l'extrem de mestral. La casa consta de planta baixa i pis, excepte la torre que consta de quatre nivells d'alçat. Les obertres de la planta baixa són d'arc pla arrebossat, amb una senzilla motllura a la part superior. Les finestres del pis i la torre són d'arc carpanell arrebossat, excepte les del quart pis de la torre, que són de mig punt i ofereixen vistes panoràmiques sobre la zona. Els nivells de forjat de la torre també es posen de manifest a l'exterior amb una motllura senzilla. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08014-17","ubicacio":"Passeig de Catalunya, 27","historia":"La casa va ser construïda per Jaume Sobrevies durant la dècada de 1920. Com a anècdota, sabem que durant la Guerra Civil un aiguafredenc es va amagar a les golfes de la casa per no haver d'anar al front. El propietari de la finca veïna de Can Fontdevila, Calixte Fontdevila, li va vendre la casa a Maria Riba el juny de 1942. En aquell moment, la casa presentava una divisió horitzontal on hi havia un habitatge per cada germana. El juny de 1982 compra la casa Joan Vergés, qui li vendrà als propietaris actuals l'any 1997. La van restaurar en la seva totalitat l'any 2000 i van unificar els dos habitatges que la constituien.","coordenades":"41.7655600,2.2531100","utm_x":"437918","utm_y":"4624017","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73956-foto-08014-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73956-foto-08014-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73956-foto-08014-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73957","titol":"Carrer del Pont","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-pont-2","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer del Pont està situat entre la carretera de Ribes i la plaça Major, des d'on canvia de denominació pel de carrer Major. Al primer tram, fins a la confluència amb el carrer de Mossèn Josep Salvans, s'hi conserven diverses cases construïdes al segle XIX, excepte Can Perera, construïda entre els segles XVII i XVIII. Són edificis entre mitgeres, de dos o tres nivells d'alçat amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La majoria de portals són d'arc pla o d'arc escarser arrebossat o de pedra carejada, en alguns casos datats (com el número 5). Tant l'edifici de la rectoria com el de Can Mestret s'obren vers a migdia amb galeries porticades. Al tram final del carrer s'hi conserven diverses cases senyorials de principi del segle XX, com la Torre Viader o Can Franquesa. Les façanes són arrebossades i pintades, entre les que destaca la de la rectoria, decorada amb esgrafiats. Moltes de les cases antigues han estat enderrocades per construir-hi habitatges moderns.","codi_element":"08014-18","ubicacio":"C. del Pont","historia":"El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra. Des del segle XVIII alguns d'aquests edificis van ser reemplaçats per construccions més grans, que havien de complir tant les funcions residencials com d'hostaleria. L'increment del tràfic al seu pas per la vall del Congost i pel nucli d'Aiguafreda va ser el motiu perquè a mitjans del segle XIX es construís la carretera de Ribes. Amb això, es va alleugerir el volum de passatgers i mercaderies que passaven pel centre de la població però, per contra, va significar el tancament dels tallers d'artesans i d'hostals que fins aleshores hi havia establerts. A principi del segle XX van començar a construir-se cases d'estiueig al carrer del Pont i al sector de ponent de la nova carretera. En el context de la Guerra Civil, el carrer del Pont va canviar de denominació per carrer Valldeneu i de la Victòria. Des de mitjans del segle XX, moltes de les cases primigènies van ser enderrocades o reformades per habilitar-hi habitatges moderns.","coordenades":"41.7668400,2.2514300","utm_x":"437779","utm_y":"4624160","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73957-foto-08014-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73957-foto-08014-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73957-foto-08014-18-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El seu nom fa referència al Pont de l'Abella on anava a parar i que va ser construït l'any 1740.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73958","titol":"Can Bellit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bellit","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La coberta presenta deficiències.","descripcio":"Can Bellit és una masia del segle XIX que ha quedat integrada dins l'entramat urbà. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla de pedra. A l'eix central trobem em portal, amb la llinda inscrita: ' FELIX BELLIT 1862'. Els finestrals del pis i el central de les golfes tenen sortida a balcons de baranes forjades. Les façanes laterals i posterior presenten el mateix tipus d'obertures, també disposades formant eixos.","codi_element":"08014-19","ubicacio":"C. Núria, 56","historia":"La casa de Can Bellit va ser construïda per Fèlix Bellit i Artigas, procedent del mas Bellit de Tagamanent, durant la segona meitat del segle XIX. La seva filla Margarida, hereva de la masia, va casar-se amb en Joan Colomer de Taradell. El seu fill Nicolau Colomer va ser alcalde d'Aiguafreda entre els anys 1902 i 1904. Durant la dècada de 1970 la masia va ser adquirida per l'Ajuntament d'Aiguafreda, que la va destinar a centre cultural i d'entitats.","coordenades":"41.7710100,2.2503800","utm_x":"437696","utm_y":"4624624","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73958-foto-08014-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73958-foto-08014-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73958-foto-08014-19-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73959","titol":"L'Aragall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/laragall-0","bibliografia":"Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. DE ROCAFIGUERA, F. (1985). La documentació dels segles IX-XII sobre Aiguafreda. Temes Aiguafredencs II. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Aragall és una masia construïda entre els segles XVII i XVIII sobre l'estructura d'una masia medieval. Va bastir-se aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la part primitiva es troba semisoterrada. També podria formar part d'aquesta construcció la torre semicircular de la part de mestral del conjunt. El mas modern va consolidar-se aprofitant aquests vestigis, així com per noves construccions, com són la capella i els annexes agrícoles, formant un pati frontal i posterior. Durant la segona meitat del segle XX es va fer una important reforma a la casa, ampliant el volum en alçada i vers a garbí, on s'han incorporat diversos elements que imiten la tipologia tradicional. El volum principal consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb un escut a la clau amb l'anagrama 'IHS' l'any '1604' i 'ARA...'. Seguint el mateix eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: 'ISIDRO ARAGALL' amb l'any '1686' i l'anagrama 'IHS' intercalats. El cos de garbí presenta un gran pòrtic amb llinda de fusta i brancals de pedra, de factura moderna. A la part de gregal de la façana hi ha adossat en perpendicular un cobert i diversos volums superposats, des d'on comença una portalada amb brancals de pedra que tanca la part frontal de la casa. Aquest mur segueix en una cota inferior tot contenint el pati, on hi ha unes escales que descendeixen al nivell semisoterrat. Aquest espai està sostingut amb voltes de pedra i hi ha un portal d'arc pla de pedra que permet accedir a la casa pel semisoterrani. La façana de garbí presenta un cos avançat quadrangular obert amb dos portals d'arc de mig punt de pedra, la part superior del qual s'ha reconstruït i s'ha habilitat coma terrassa. Aquesta enllaça amb un balcó corregut que es prolonga a ambdós costats i que, com la resta d'obertures d'aquesta façana, són de factura moderna. La part de mestral acaba amb una torre semicircular construïda sobre la roca natural i que s'obre amb grans espitlleres. Al seu costat de tramuntana s'hi va adossar la capella del mas. El tractament exterior dels murs és la pedra vista, amb restes de morter de calç en alguns trams. Davant de la portalada d'entrada hi ha el pou de pedra de planta circular i cobert amb volta esfèrica.","codi_element":"08014-20","ubicacio":"Camí de l'Aragall","historia":"La primera notícia documental del nom Aragall es remunta al segle XI, quan s'esmenta entre les afrontacions d'un alou de la Vila Pedrosa. Segons Fortià Solà, l'origen del mas Aragall el situem al voltant del segle XIII, quan ja es trobava sota el domini directe dels senyors de Cruïlles. L'any 1450 Pere Aregall i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el fogatge de 1497 hi consta 'en Aregual' i en el de 1553 hi consta Francesc Aragall, així com Miquel Aragal del Mas. Al segle XVII era una de les propietats més grans del terme, dins la qual s'hi contaven diversos masos que havien adquirit recentment: Lledó, Pla, Vilademunt, Bellsolà i Serres. En aquest moment, el mas era una propietat emfitèutica dels Aimeric, pel que els Aragall només hi exercien el domini útil. Durant la Guerra de Successió el mas va ser saquejat, motiu pel qual els propietaris es van construir una casa al poble. En l'amirallament de l'any 1850 hi consta que pertanyia a Joan Aregall i Vila, àlies Caló. Durant la primera meitat del segle XX el propietari era Joan Aregall i Soler, que va exercir d'alcalde entre 1920 i 1922, així com l'any 1925. És probable que l'Aragall d'Aiguafreda tingui alguna relació amb el mas Aragall de Calldetenes, que en època medieval estava sota el domini del convent de Sant Tomàs de Riudeperes.","coordenades":"41.7721000,2.2585400","utm_x":"438375","utm_y":"4624739","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73959-foto-08014-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73959-foto-08014-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73959-foto-08014-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73960","titol":"Can Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-brull","bibliografia":"Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. DE ROCAFIGUERA, F. (1985). La documentació dels segles IX-XII sobre Aiguafreda. Temes Aiguafredencs II. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Brull és una masia d'origen medieval de la qual se'n conserven alguns vestigis, tot i que la reforma historicista feta durant la segona meitat del segle XX en dificulta la interpretació. Es tracta d'un gran volum de planta rectangular, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos situat a migdia té accés directament al primer pis a causa del desnivell del terreny. Aquí s'hi observa un portal d'arc pla de pedra carejada, cobert per un porxo, a més d'una finestra biforada d'arc de mig punt i una d'arc pla amb la llinda datada '1779'. El cos central presenta una finestra d'arc conopial en un costat i una dentada amb arquets a l'altre, mentre que la resta d'obertures són majoritàriament amb llinda de fusta, de factura moderna. La cos posterior presenta una torre quadrangular en un extrem de la façana de ponent, així com diverses obertures de factura moderna. El tractament dels murs és de pedra vista.","codi_element":"08014-21","ubicacio":"Camí d'Aiguafreda al Brull","historia":"La primera referència del mas Brull la trobem en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí del Brull de l'any 1063. A principi del segle XII, el cavaller Guerau Bernat fa testament i concedeix al seu germà Berlango el dret que tenia al mas Brull. Durant la segona meitat del segle XIV el senyor d'Aiguafreda, Ferrer Hostalric, estableix una peça de terra que pertany al mas dels 'Bocy' a Pere Brull. L'any 1450 la pubilla Margarida Brull, filla de Galzeran, i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el fogatge de 1497 hi consta 'Lo Brul' i en el de 1553 hi consta Benet Brull, que exercia d'alcalde. L'any 1577 era propietari del mas Pere Brull, casat amb Margarida Boix. A l'amirallament de l'any 1851 hi consta Segimon Pladelasala com a propietari del mas, senyalat amb el número 8.","coordenades":"41.7910500,2.2752400","utm_x":"439781","utm_y":"4626831","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73960-foto-08014-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73960-foto-08014-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73960-foto-08014-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73961","titol":"Can Sors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sors-2","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Sors és una masia del segle XVIII que va habilitar-se com a vivenda moderna durant la segona meitat del segle XX. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, entre les quals hi ha dues llindes inscrites: 'FORTIA VILA 1788' al portal i 'ANY 1778' en un finestral. En la darrera restauració van afegir-se algunes obertures de pedra i un rellotge de sol situat a la part superior de la façana. A la façana de gregal hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada, una de les quals està inscrita amb l'any '1728'. El tractament exterior dels murs és de pedra vista lligada amb pòrtland. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.","codi_element":"08014-22","ubicacio":"C. Major, 53","historia":"Durant el segle XVIII la casa pertanyia a Fortià Vilà, quan algunes fonts apunten que funcionava com un molí. Més endavant, va ser utilitzada com a fusteria i com a esperdanyeria.","coordenades":"41.7695900,2.2481200","utm_x":"437507","utm_y":"4624468","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73961-foto-08014-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73961-foto-08014-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73961-foto-08014-22-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Antigament es coneixia com a Can Fortià. Formen un conjunt amb les cases de Can Sandro i Ca l'Olesa.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73962","titol":"Pont de Peu de Costa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-peu-de-costa","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. CAMPILLO, X. ; LÓPEZ-MONNÉ, R. (2010) El llibre dels camins. Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets. Tarragona: Arola Editors.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un sol tram que permet creuar la riera d'Avencó, prop de la seva confluència amb la riera de la Figuera. L'estructura presenta tres etapes constructives que per les seves característiques situem al segle XVIII i XX. La part més antiga està construïda sobre la roca natural i s'obre al nord en arc de mig punt de pedra disposada a plec de llibre. Els altres trams responen a les successives ampliacions del camí, la darrera feta amb volta de maó pla i obertura d'arc escarser. El mur és de maçoneria i el tauler està delimitat amb baranes metàl·liques, que van reemplaçar-ne unes de fusta.","codi_element":"08014-23","ubicacio":"Riera d'Avencó","historia":"","coordenades":"41.7707100,2.2724100","utm_x":"439527","utm_y":"4624575","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73962-foto-08014-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73962-foto-08014-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73962-foto-08014-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com el Pont d'en Pere Curt.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73963","titol":"Pont de Picamena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-picamena","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Està parcialment cobert de vegetació i les pedres dels extrems del tauler s'estan desprenent.","descripcio":"Pont d'un sol tram que permet creuar la riera d'Avencó, prop de les ruïnes de la masia de Picamena i del límit del terme municipal. L'estructura s'obre en arc de mig punt de ceràmica col·locada a plec de llibre. El mur és de maçoneria i el tauler no té baranes. Segueix el pont un gorg allargat.","codi_element":"08014-24","ubicacio":"Riera d'Avencó","historia":"","coordenades":"41.7890000,2.2892500","utm_x":"440943","utm_y":"4626594","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73963-foto-08014-24-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73964","titol":"Conjunt Monumental d'Aiguafreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-monumental-daiguafreda-de-dalt","bibliografia":"BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008). Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa.","centuria":"VI-XIX","notes_conservacio":"L'església té deficiències estructurals importants i la resta d'edificacions presenten cert deteriorament.","descripcio":"El conjunt d'Aiguafreda de Dalt és el centre d'una antiga parròquia rural que va erigir-se en el lloc d'un vilar alt medieval. Els vestigis més antics localitzats fins al moment es localitzen en la cova-cripta, que ha estat identificada com una necròpoli dels segles VI i VII. En una cota superior s'hi va bastir una primera església consagrada al segle IX, sota l'advocació de Sant Martí, sobre la qual se'n faria una de nova al segle XII. L'edifici romànic era d'una sola nau amb absis semicircular, on s'hi obrien diverses fornícules amb columnetes. Al costat de migdia s'hi va fer el fossar i al de ponent es va edificar la rectoria. El temple va construir-se en una zona de gran riquesa hídrica, que almenys des de l'època moderna ha afectat la seva fonamentació. Per aquest motiu, van construir-se diversos cossos al seu voltant que van acabar tapant l'estructura romànica. A banda de la construcció d'aquests cossos, van obrir-se mines d'aigua al costat de llevant per tal de desviar-la i aprofitar-la per al rec. Al segle XVIII va construir-se un comunidor en un extrem del fossar, el qual quedà substituït a principi del segle XX per un petit cementiri situat a un centenar de metres al nord. Durant la segona meitat del segle XX, van fer-se diverses prospeccions on es van deixar al descobert els vestigis romànics del temple, com també es van enderrocar els cossos que el tapaven exteriorment.","codi_element":"08014-25","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"La primera referència documental que tenim d'Aiguafreda es remunta a l'any 875, quan el comte Guifré el Pilós li fa donació a la seva filla Emma de diversos predis alodials per al sosteniment del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, entre els quals trobem l'església de Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent del Congost. El temple va ser consagrat pel bisbe Gotmar l'any 898, sota petició de l'abadessa Emma. Els vestigis materials localitzats a la cripta apunten a l'existència d'un lloc de culte anterior a l'església, amb enterraments datats entre els segles VI i VII. El temple erigit per Emma ja disposava d'un altar dedicat a Sant Pere l'any 1007, on s'hi va jurar el testament d'Obesind. A principi del segle XII es va construir una nova església sobre l'anterior, a petició del senyor del vilar d'Aiguafreda, Rotlan Guillem, del sacerdot Bernat Ramon i d'altres feligresos. Va ser consagrada pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, el gener del 1105. La nova església tenia tres altars dedicats a Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent, així com un cementiri i una sagrera, a l'entorn de la qual no s'hi va establir cap nucli de població. Durant el segle XV va afegir-se un altar dedicat a Nostra Senyora de Gràcia, així com posteriorment al Roser, a Sant Isidre i a Sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, no va ser fins al segle XVII que van començar a afegir-se capelles laterals, entre les que hem de destacar la del Sant Crist, el qual va gaudir d'una gran devoció entre la població. Les intervencions d'aquest període van afectar l'estructura de l'església, que ja es trobava malmesa per les condicions d'humitat del subsòl, motiu pel qual van haver-se de reforçar fins a deixar ocult exteriorment l'edifici romànic. L'antic campanar d'espadanya va ser substituït per l'actual l'any 1668. Les pluges abundants de la primaversa de 1853 van afectar novament l'estructura de la construcció, que va ser reparada de nou gràcies a l'esforç dels feligresos. Uns anys més tard, l'església va perdre les seves funcions parroquials, que va adquirir l'església de la Immaculada Concepció, construïda al segle XVII en el petit nucli de població que s'havia creat a l'entorn del camí ral. Des d'aleshores, l'església antiga va començar a denominar-se 'Aiguafreda de Dalt'. El rector va residir-hi fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan l'església va ser saquejada i va destruir-se la imatge del Sant Crist. L'any 1940 es va portar una nova imatge i el seu culte va quedar restituït.","coordenades":"41.7886200,2.2575000","utm_x":"438305","utm_y":"4626574","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73964-foto-08014-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73964-foto-08014-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73964-foto-08014-25-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73965","titol":"Sant Salvador d'Avencó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-salvador-davenco","bibliografia":"BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. CRUELLS, A. (2006). 'Les ermites del Montseny. Sant Salvador d'Avencó a Aiguafreda', Monografies del Montseny. Viladrau: Amics del Montseny. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, A. (1999). Guies Catalunya Romànica Comarcals: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic. SOLDEVILA, J. (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Barcelona: Editorial Ausa.","centuria":"XII","notes_conservacio":"","descripcio":"Sant Salvador és una ermita romànica construïda vers el segle XII, sobre la que no s'han fet reformes significatives. És un edifici de planta rectangular amb l'absis també rectangular. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral ogival i està coberta amb volta apuntada de pedra, on encara s'hi conserva el morter amb les marques de l'encanyissat. Com a úniques obertures de l'edifici trobem el portal del mur de ponent, d'arc de mig punt adovellat, i una finestra de mig punt; així com una finestra a l'absis en forma de creu i una de mig punt. A la façana de migdia s'observa el portal primitiu tapiat, d'arc de mig punt adovellat. A la façana de ponent hi ha el campanar d'espadanya, la part superior del qual va ser reconstruïda en la darrera restauració. El parament dels murs és de carreus escairats de petites dimensions disposats en filades regulars.","codi_element":"08014-26","ubicacio":"Veïnat d'Avencó","historia":"La capella de Sant Salvador d'Avencó va erigir-se al vilar d'Avencó, documentada des de l'any 898 en l'acta de consagració de Sant Martí del Congost. La primera notícia que tenim de l'ermita és de l'any 1154, quan consta entre els límits dels masos veïns. Des d'aleshores la capella apareix esmentada en la documentació antiga, especialment en testaments. En època moderna no es van fer reformes significatives en la seva estructura, de les quals cal destacar l'obertura d'una nova portalada al mur de ponent i l'aixecament del cor. El dia 6 de març de 1605, després de la missa quaresmal, el lladre Pere Montcau, àlies Cabré, va assassinar a les portes de l'ermita a Pere Brull, el propietari de Can Brull. A la capella de Sant Salvador s'hi aplegaven els feligresos de tota la rodalia, que els quedava molt lluny l'església parroquial, fins que el veïnat de les Ferreries va disposar d'una església sufragània pròpia. En motiu de la seva profanació durant la Guerra Civil, va haver de ser restaurada i s'hi va restablir el culte l'any 1967. Des d'aleshores s'han construït habitatges moderns al seu voltant, els habitants dels quals s'hi aplegaven en les misses dominicals de l'estiu, que van acabar suprimint-se.","coordenades":"41.7661500,2.2640900","utm_x":"438831","utm_y":"4624074","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73965-foto-08014-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73965-foto-08014-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73965-foto-08014-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73966","titol":"Sant Miquel de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-miquel-de-canyelles","bibliografia":"BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, A. (1999). Guies Catalunya Romànica Comarcals: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa.","centuria":"XII","notes_conservacio":"Es troba en bon estat estructural però l'interior presenta cert estat de deteriorament a causa del seu estat d'abandó.","descripcio":"Sant Miquel de Canyelles és una ermita romànica construïda vers el segle XII, sobre la que no s'han fet reformes significatives. És un edifici de planta rectangular amb l'absis també rectangular. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral i està coberta amb volta de canó de pedra, on encara s'hi conserva el morter amb les marques de l'encanyissat. Al presbiteri hi ha les restes d'un altar d'obra amb restes de pintura. Com a úniques obertures de l'edifici trobem el portal del mur de migdia, d'arc de mig punt amb petites dovelles; una finestra a l'absis en forma de creu i una de quadrada a ponent. El parament dels murs és de carreus escairats de petites dimensions disposats en filades regulars.","codi_element":"08014-27","ubicacio":"Soleia del Saní","historia":"La primera notícia documental de la capella de Sant Miquel de Canyelles es remunta a l'any 1309, tot i que la semblança de la seva tècnica constructiva amb la de Sant Salvador d'Avencó, hem de pensar que ja existia al segle XII. Entre els segles XVIII i XIX es trobava en mal estat de conservació; tant és així que s'hi prohibí la processó que s'hi feia el dia 8 de maig des de l'església d'Aiguafreda de Dalt. El seu propietari, Jaume Serra de l'Arca, la va fer restaurar l'any 1828. Amb l'esclat de la Guerra Civil va ser profanada i es deixà de celebrar la festivitat del 8 de maig.","coordenades":"41.7867000,2.2842200","utm_x":"440523","utm_y":"4626342","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73966-foto-08014-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73966-foto-08014-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73966-foto-08014-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Està envoltada de vegetació, fet que en dificulta la localització. Les fotografies són de DigitalNatura.org","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73967","titol":"Villa Francisca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-francisca","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Villa Francisca és una torre d'estil modernista construïda a principi del segle XX. És un edifici de planta quadrangular amb una torre quadrangular adossada a l'extrem de ponent de la façana de migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La torre presenta quatre nivells d'alçat i té la coberta a quatre vessants. Les obertures de la construcció són d'arc mixtilini, algunes amb guardapols decoratiu i les del nivell superior de menors dimensions i agrupades a mode de galeria. En un extrem de la façana de ponent hi ha adossades unes escales exteriors amb un pilar de pedra amb decoració vegetal que condueixen a una porta d'entrada, situada a tramuntana. En aquesta darrera façana hi ha adossat un cos poligonal habilitat com a terrassa transitable a la part superior. La façana de migdia presenta dues galeries horitzontals de tres pòrtics d'arc rebaixat, ceràmics a la planta baixa i arrebossats al pis. Els pòrtics de la planta baixa, on hi ha un portal d'accés, estan tancats amb reixat de forja. Les façanes de ponent i llevant estan rematades per un notable capcer sinuós decorat als extrems amb fulles d'acant. El ràfec està acabat amb cabirons i la coberta de la torre presenta ceràmica vidriada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat amb un sòcol de pedra, així com esgrafiats vegetals al capcer de ponent i a la torre, on hi consta respectivament 'ANY 1906', 'VILLA FRANCISCA' i un rellotge de sol. A la planta baixa s'hi conserven diversos elements decoratius modernistes, com són els vitralls i obertures amb motius florals, la barana forjada de l'escala, els paviments de mosaic i la llar de foc. La casa està envoltada per un jardí ampli, on s'hi conserva la portalada original i una casa-masoveria.","codi_element":"08014-28","ubicacio":"C. Abadessa Emma, 16","historia":"La va fer construir el sr. Ignasi Font, qui va cedir-la a la Congregació de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret després de la Guerra Civil. Aleshores passà a ser coneguda com 'El Pilar' i es destinà a l'acolliment de nenes desvalgudes. Més tard, es destinà a casa d'exercicis espirituals. Després d'estar uns anys desocupada, l'any 2007 va ser reformada per utilitzar-se com a casa de colònies.","coordenades":"41.7782100,2.2490800","utm_x":"437595","utm_y":"4625424","any":"1906","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73967-foto-08014-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73967-foto-08014-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73967-foto-08014-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"Rafael Sorarrain Milans del Bosch","observacions":"També es coneix com la Casa de les Missioneres de Natzaret, Can Font, la Torre Llobeta o el Convent de la Llobeta.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73968","titol":"La Llobeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-llobeta","bibliografia":"IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Llobeta és una masia d'origen medieval que va ser ampliada i reformada durant el segle XIX. En aquest moment, es van construir nous cossos i es va consolidar la façana actual, tot modificant algunes de les obertures, la coberta i el coronament. Es composa de dos volums perpendiculars que es tanquen formant un pati frontal. El principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, d'arc pla de pedra carejada, excepte el portal d'arc de mig punt. La part de llevant presenta una alçada inferior i una finestra de factura antiga, així com una part semisoterrada. Sobre el primer pis hi ha pintat un rellotge de sol ovalat. Com a capcim de la façana, es va construir un capcer escalonat. A la façana de ponent s'hi adossa un petit cos porxat a la planta baixa i amb terrassa superior, a la qual s'hi pot accedir a través d'una escala exterior adossada en paral·lel a la façana. Les obertures del pis són d'arc pla arrebossat i estan decorades amb guardapols. El segon volum està orientat a ponent i és de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures de la planta baixa són d'arc pla arrebossat i la resta són d'arc escarser emmarcades amb una motllura. Està coronada per un petit capcer semicircular. A les façanes de migdia i llevant hi ha adossats sengles porxos amb terrasses superiors. El tractament exterior dels murs d'ambdós volums és arrebossat i pintat. Davant la casa hi ha l'era, sostinguda per un mur de contenció, i al costat de tramuntana hi ha un antic cobert.","codi_element":"08014-29","ubicacio":"C. de la Llobeta, 24","historia":"Segons Fortià Solà, el mas Llobeta està documentat des del segle XIII. Estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs, entre els quals hi havia el que l'eximia de moldre als molins de la quadra. L'any 1450, Antoni Llobeta i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el llibre de la Baronia d'Aiguafreda, hi consta un cens de l'any 1403 amb la Guillermina Llobeta. En el fogatge de l'any 1497 hi figura 'en Lobeta' i en el de 1553 hi consta la vídua Margarida Lobera. Durant el segle XVII, consta que l'hereu del mas tenia una peça de terra al veïnat de Vilapedrosa que, com el seu mas, estaven sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda. Tant en el cens de 1835 com en l'amirallament de l'any 1851, hi consta Ramon Pi com a propietari del mas, senyalat amb el número 15. Entre finals del segle XIX i principi del segle XX el propietari Josep Pi i Buxó va començar a construir una colònia d'estiueig a l'entorn del mas. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, la casa del costat tenia l'any '1897' inscrit al capcer.","coordenades":"41.7772100,2.2498500","utm_x":"437658","utm_y":"4625312","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73968-foto-08014-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73968-foto-08014-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73968-foto-08014-29-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73969","titol":"Sagrat Cor de la Llobeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sagrat-cor-de-la-llobeta","bibliografia":"GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'hi han fet pintades vandàliques i es troba en estat ruïnós.","descripcio":"La capella de la Llobeta és un temple d'estil modernista construït a principi del segle XX a la part més elevada de la colònia d'estiueig. És un edifici d'una sola nau de planta de creu llatina i absis poligonal. La nau està coberta amb arcs de diafragma ceràmics, mentre que la part del creuer ho està amb volta de creueria. Entre la nervadura de pedra de l'absis s'intercalen frisos pintats amb motius vegetals, que també trobem en la decoració dels culs de llàntia. En dues de les parets de l'absis hi han escrites les promeses que va fer Jesús a Santa Margarita de Alacoque i als devots del seu Sagrat Cor. En un costat del presbiteri hi ha la sagristia i als peus del temple hi ha el cor. La il·luminació de la nau es feia a través de finestres d'arc apuntat amb guardapols situades a les capelles laterals i a l'absis, que es troben tapiades, així com per una rosassa amb motllures vegetals situada sobre el cor. L'entrada al temple es fa a través d'un portal d'arc pla damunt la qual s'hi llegeix 'DOMUS DEI (et) PORTA COELI', amb columnetes a l'intradós i motius vegetals. El portal està cobert per un nàrtex d'arc apuntat sostingut amb mènsules i dues columnetes que descansen sobre una barana d'obra. La part frontal del nàrtex, les cantonades de l'edifici, el ràfec i la rosassa estan decorats amb frisos vegetals L'estructura està reforçada amb contraforts de pedra i ceràmica. El tractament dels murs és arrebossat a la façana i de pedra vista a la resta.","codi_element":"08014-30","ubicacio":"C. de la Llobeta, 21","historia":"La capella de la Llobeta va construir-se per encàrrec de Josep Pi i Buixó, qui va promoure la construcció de diverses torres destinades a l'estiueig. La primera pedra va col·locar-se l'any 1904, sota la benedicció del bisbe de Vic Josep Torras i Bages.","coordenades":"41.7777300,2.2505500","utm_x":"437717","utm_y":"4625370","any":"1904","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73969-foto-08014-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73969-foto-08014-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73969-foto-08014-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73970","titol":"Cases de la Llobeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-de-la-llobeta","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El revestiment exterior es troba deteriorat i estan afectades d'humitats.","descripcio":"A la Colònia Llobeta hi ha diverses cases que van construir-se a finals del segle XIX com a residències temporals. Es tracta de dos volums de mateixes dimensions i característiques, que es situen a banda i banda del camí d'accés. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Tenen la coberta composta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, excepte al cos central que és perpendicular. La composició de les façanes està definida per una marcada simetria, amb eixos d'obertures d'arc escarser amb motllures superiors. Algunes de les finestres del pis principal tenen sortida a balcons de baranes forjades. El cos central té la finestra del pis tapiada i està rematada per un òcul. A nivell interior, estan distribuïts en vivendes independents a les quals s'accedeix per l'escala situada al cos central. El tractament exterior és arrebossat i pintat amb les obertures de diferent tonalitat. Seguint el camí hi ha diverses cases, entre les que destaca la situada davant de la masia, amb una tribuna a la façana i capcer sinuós.","codi_element":"08014-31","ubicacio":"C. de la Llobeta, 21","historia":"Les cases de la Llobeta les va fer construir Josep Pi i Buixó per allotjar-hi els estiuejants que hi feien estada. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el cos central d'una de les cases tenia més alçada i s'obria a la part superior amb un finestral geminat.","coordenades":"41.7774800,2.2493400","utm_x":"437616","utm_y":"4625343","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73970-foto-08014-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73970-foto-08014-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73970-foto-08014-31-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"A l'Inventari- Catàleg del POUM d'Aiguafreda consta com a Masia de la Llobeta 2; a l'IPA es diu Colònia Llobeta","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73971","titol":"Hostal de la Polla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hostal-de-la-polla","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Es troba en estat d'abandó i pateix deficiències estructurals.","descripcio":"L'hostal de la Polla és una posada construïda al segle XIX a peu de l'antic camí ral de Barcelona a Vic. Està constituït per diversos volums, dels quals el principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per finestres amb llinda de fusta. A la planta baixa hi ha duess obertures d'arc carpanell ceràmic, una de les quals ha estat reformada i l'altra tapiada. A la façana lateral de migdia trobem el portal principal, amb llinda de fusta i un pedrís al costat. La resta de la façana està tapada per un cos adossat de forma perpendicular, de dos nivells d'alçat i la coberta a un sol vessant. Està definit per una galeria horitzontal de quatre pòrtics d'arc rebaixat, amb un pilar central i la resta acabats amb culs de llàntia. A la planta baixa hi ha un gran portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, que per les seves dimensions podria haver estat l'entrada dels carruatges. A migdia d'aquest cos s'hi adossa un cos annex amb un portal amb llinda de fusta força deteriorada on hi ha inscrit l'any '1817'. A la part posterior hi ha diversos cossos annexes, la majoria dels quals estan en estat ruïnós. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa en tots els volums, excepte la part de tramuntana del volum principal, que presenta una part de tàpia. El volum principal i el de migdia estan arrebossats amb morter de calç. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.","codi_element":"08014-32","ubicacio":"Ctra. De Ribes, 120","historia":"Antigament es coneixia com a Can Barré. En l'amirallament de l'any 1929 hi consta 'l'hostal de la Pabla', propietat d'Isidre Cruells. L'any 1946 un batalló d'infanteria va fer estada a Aiguafreda, alguns soldats del qual van allotjar-se a l'hostal. Les despeses dels mateixos les havia de sufragar el poble, especialment els estiuejants i el hisendats locals.","coordenades":"41.7743100,2.2474200","utm_x":"437453","utm_y":"4624992","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73971-foto-08014-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73971-foto-08014-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73971-foto-08014-32-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73972","titol":"Casanova de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casanova-de-sant-miquel","bibliografia":"Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Casanova de Sant Miquel és una masia del segle XIX que ha estat restaurada fa pocs anys per habilitar-hi un allotjament rural. La casa estava construïda aprofitant un talús natural, que cobria parcialment les façanes de mestral i gregal i que van deixar-se al descobert en la darrera intervenció. En aquest moment, també va alçar-se la coberta i van fer-se noves obertures, a més d'afegir-se brancals de maó a les ja existents. La portalada que donava accés al pati també va centrar-se en el mur. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures amb llinda de fusta i brancals ceràmics. Aquesta tipologia d'obertures s'ha reproduït a la resta de façanes, on estan disposades de forma aleatòria. Davant la façana principal hi ha un pati tancat pels cossos annexes, amb accés des d'una portalada situada a garbí. A l'interior s'hi conserva la cuina amb la llar de foc i el forn de pa. La cuina nova es va habilitar en el lloc de l'antic celler, on hi havia tines revestides amb rajoles ceràmiques vidriades. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, sense revestir. Davant la façana de gregal, on s'ha obert el nou accés, hi ha un fantàstic exemplar de noguera.","codi_element":"08014-33","ubicacio":"Camí de la riera d'Avencó","historia":"El mas Miquel o Sant Miquel era una possessió dels senyors d'Aiguafreda i està documentat des de principi del segle XV (SOLDEVILA 1998: 52). Probablement quedà deshabitat durant la crisi baix medieval, ja que fou agregat al mas Serra de l'Arca. En el capbreu de 1527 consta que estava derruït. Probablement les ruïnes d'aquest mas són l'origen de la Casanova de Sant Miquel. Aquesta va passar per diferents mans fins que l'any 1997 la va adquirir la Diputació de Barcelona. Va ser restaurada i adaptada com a equipament del Parc del Montseny, destinat a allotjament rural.","coordenades":"41.7852800,2.2864100","utm_x":"440704","utm_y":"4626183","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73972-foto-08014-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73972-foto-08014-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73972-foto-08014-33-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73973","titol":"Necròpolis de Collderamona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/necropolis-de-collderamona","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.","centuria":"IX-XII","notes_conservacio":"","descripcio":"En una zona propera al camí antic del Brull a Aiguafreda s'hi va localitzar una necròpolis constituïda per sis tombes. No s'hi va trobar material associat que permetés determinar-ne una cronologia, tot i que a la Carta Arqueològica consta com a medieval.","codi_element":"08014-34","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"Va ser descoberta per un pagès de Seva i documentada per Joan López.","coordenades":"41.7865700,2.2755400","utm_x":"439802","utm_y":"4626333","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73973-foto-08014-34-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat s'ha denominat erròniament Collderomanes.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73974","titol":"Dolmen de Cruïlles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-de-cruilles","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.","centuria":"","notes_conservacio":"Es troba destruït.","descripcio":"El dolmen de Cruïlles és una cista rectangular que estava formada per tres grans lloses i un túmul. Actualment se'n conserven les dues lloses laterals i les restes del túmul. S'hi van localitzar les restes òssies humanes infantils i adultes. Entre el material que s'hi ha recollit hi ha sílex, ceràmica a mà i objectes d'os.","codi_element":"08014-35","ubicacio":"Les Pinedes","historia":"Va ser descobert i excavat pel Centre Excursionista de Vic l'any 1916, on s'hi va dipositar el material localitzat. Posteriorment, s'hi han fet actuacions per part d'afeccionats i clandestins. La darrera intervenció la va promoure l'Ajuntament d'Aiguafreda l'any 2005, tot i que se'n desconeixen els resultats.","coordenades":"41.7804700,2.2608000","utm_x":"438571","utm_y":"4625667","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73974-foto-08014-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73974-foto-08014-35-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També conegut com a Dolmen de Cal Cabrer.","codi_estil":"76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73975","titol":"Jaciment paleontològic de la riera d'Avencó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-riera-davenco","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat a la vall de la riera d'Avencó, prop de l'ermita de Sant Miquel. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Paleozoic, del Carbonífer Dinantià Visceà, on s'observen pissarres carbonoses amb abundant presència de graptòlits. S'hi va localitzar la següent fauna: Monograptus priondon, Dilograptus, Phillipsia i Drevermania.<\/p> ","codi_element":"08014-36","ubicacio":"Riera d'Avencó","historia":"","coordenades":"41.7690400,2.2672000","utm_x":"439092","utm_y":"4624393","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73976","titol":"Refugi de Sant Miquel de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-sant-miquel-de-canyelles","bibliografia":"CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El refugi de Sant Miquel de Canyelles és una estructura de pedra construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. Es tracta d'un refugi parcialment excavat sobre la roca natural, amb pedres col·locades de forma vertical en un costat i un petit mur de pedra seca que el tanca parcialment a la part frontal. L'estructura està coberta per una gran llosa horitzontal.","codi_element":"08014-37","ubicacio":"Solella del Saní","historia":"Va ser localitzat l'any 1983 per Joan López i es va publicar la troballa al Butlletí de l'Unió Excursionista de Sabadell. Segons aquesta informació, l'any 1992 va ser incorporat a la Carta Arqueològica com un dolmen, amb el nom 'Sant Miquel de Canyelles', tot i que no va ser localitzat. La seva situació no va ser coneguda fins el gener de 2012 els habitants de la Casanova de Sant Miquel el van localitzar. La visita de diversos arqueòlegs a l'indret ha permès descartar que es tracta d'un dolmen.","coordenades":"41.7875400,2.2824500","utm_x":"440377","utm_y":"4626436","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73976-foto-08014-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73976-foto-08014-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"A la Carta Arqueològica hi consta com a Sant Miquel de Canyelles.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73977","titol":"Jaciment de la Serra de l'Arca I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-serra-de-larca-i","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. VILA, L. (1994). 'El megalitisme al Montseny', Lauro, núm, 7. Granollers: Museu de Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"Ha estat destruït.","descripcio":"Es tracta d'un dolmen actualment destruït, del qual només se'n reconeix una llosa tombada envoltada de les pedres que l'haurien constituït. Segons explica qui el va descobrir, Mn. Fortià Solà, 'era constituït per grosses lloses de pedra, que formaven una cambra rectangular, coberta per altres lloses semblants, d'uns 3 metres de llargada per 1'70 d'amplada i 1'80 ms. d'elevació. Un petit i baix corredor deixava penetrar a l'interior, i un túmulus d'uns 10 m. de diàmetre, fet de terra i rengleres de pedres dretes en degradació, protegia tota la construcció'.","codi_element":"08014-38","ubicacio":"Serrat dels Moros","historia":"Va ser descobert l'any 1914 per Mn. Fortià Solà, atret pel nom 'arca' de la serra, que semblava designar la presència d'un monument primitiu. L'any següent, el Centre Excursionista de Vic l'explorà detingudament i hi va localitzar abundant material ceràmic, sílex i ossos humans. És d'especial rellevància un ganivet de sílex de grans dimensions que s'hi va trobar que, com la resta de material, va ser dipositat al Museu Episcopal de Vic. Posteriorment, l'antic propietari del terreny, el senyor Frederic Vilademunt hi va fer una intervenció. Durant la segona meitat del segle XX va ser destruït i algunes fonts (VILA, 1994: 5) apunten que les lloses van ser portades a la casa de Can Brull.","coordenades":"41.7818400,2.2720600","utm_x":"439508","utm_y":"4625811","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73977-foto-08014-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73977-foto-08014-38-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També conegut com el Dolmen del Serrat dels Moros.","codi_estil":"76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73978","titol":"Jaciment de la Serra de l'Arca II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-serra-de-larca-ii","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. VILA, L. (1994). 'El megalitisme al Montseny', Lauro, núm, 7. Granollers: Museu de Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"Ha estat reconstruït.","descripcio":"El dolmen de la Serra de l'Arca II és una cista rectangular que va ser reconstruïda sense criteri historiogràfic. Originalment media 2,90 metres de llargada, 1,2 d'amplada i 1,90 d'alçada. Durant la primera meitat del segle XX només conservava dretes dues lloses, així com el túmul. S'hi van localitzar fragments d'ossos i dents, així com ceràmica amb desgreixant de quars.","codi_element":"08014-39","ubicacio":"Camí d'Aiguafreda al Brull","historia":"Va ser descobert per Josep Maria Gudiol i el Centre Excursionista de Vic, poc després del megàlit de la Serra de l'Arca I. Fortià Solà apunta que va ser utilitzat com a refugi de carboners perquè no s'hi va trobar res. L'any 1963 Batista va excavar-lo de nou i no va trobar fragments d'ossos. El propietari de Can Brull va reconstruir-lo poc després.","coordenades":"41.7859200,2.2720200","utm_x":"439509","utm_y":"4626264","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73978-foto-08014-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73978-foto-08014-39-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També s'anomena Dolmen de la Costa de Can Brull.","codi_estil":"76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73979","titol":"El Saüc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sauc-0","bibliografia":"Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"El Saüc és una masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies, amb diversos cossos al voltant que es tanquen formant un pati frontal. Actualment ha perdut la coberta i només se'n conserva l'estructura exterior i part de l'interior. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedia per un porta d'arc de mig punt adovellat, que és una de les poques obertures exteriors que es conserven. A l'interior s'observen restes de l'antiga cuina, de l'escala d'accés al pis i d'algunes obertures de pedra carejada. Els cossos annexes que hi ha al voltant de la casa tampoc conserven la coberta i es troben en estat ruïnós. Entre aquests destaca el cos de migdia, amb volta de canó de pedra i petites fornícules als murs. En una cota superior vers la façana de llevant hi ha un altre cos annex i l'espai de l'era. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, amb carreus escairats a les cantonades.","codi_element":"08014-40","ubicacio":"Camí del Saüc","historia":"Segons Fortià Solà, el mas Sahuch està documentat des de principi del segle XV, quan hi residia Mateu de Salisbruch, àlias Sauch. El mas Saüc estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda i tenia entre les seves possessions els masos derruïts Arcs, molí dels Arcs i Iglésies, aquest darrer sota la senyoria del comte de Centelles (PUIGFERRAT 1989:32). Des de l'any 1403 el mas també pagava un cens que l'eximia de l'obligació de moldre als molins dels senyors d'Aiguafreda. En el fogatge de 1497 ja hi consta 'lo seuch', així com en Jaume Sahuc en el de 1515. Al segle XVI, la pubilla del mas Saüc va casar-se amb Joan Pla i Garriga, qui uns anys més tard tindria un pleit amb Martí Serradelarca, on es demanava la nulitat notarial de l'acte de concòrdia signat entre ambdues parts. Al segle XVII va passar a denominar-se mas Garriga del Saüc pel casament de la pubilla Paula Sauch amb Jaume Garriga. A l'amirallament de l'any 1851 hi consta Martí Garriga com a propietari del mas, senyalat amb el número 14. A finals del segle XIX, en motiu de la fundació del nou altar de la Immaculada a l'església d'Aiguafreda de Dalt, s'anà a rebre la imatge de la Verge en processó al mas Saüc, on va ser beneïda (SOLÀ 1983: 37).","coordenades":"41.7856400,2.2549200","utm_x":"438087","utm_y":"4626245","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73979-foto-08014-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73979-foto-08014-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73979-foto-08014-40-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73980","titol":"Casanoves","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casanoves-0","bibliografia":"Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XII-XIX","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"Casanoves és una masia d'origen medieval que va consolidar-se durant el segle XIX. En aquest moment, s'hi va fer una gran reforma, va obrir-se una galeria vers al sud, van bastir-se diversos cossos a la part posterior destinats a la producció, així com per una masoveria situada davant la façana principal. Des de mitjans del segle XX va quedar deshabitada fins a quedar en estat ruïnós. Actualment conserva l'estructura exterior i part de l'interior, on s'han enderrocat la coberta i els forjats. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Està construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la part de migdia es troba en una cota inferior. Consta de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a llevant i s'obre amb dos portals d'arc escarser i finestres d'arc pla de pedra arenosa rogenca. A la part de tramuntana de la façana, que es troba coberta d'heura, hi ha un cos semicircular que es correspon amb el forn de pa. La façana de migdia s'obre amb espitlleres a la part inferior i amb una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc escarser arrebossat a la part superior. La part posterior i de tramuntana estan cobertes d'heura. A nivell interior, s'observen les restes d'algunes de les estances, com és l'entrada amb l'escala d'accés al pis, la cuina amb llar de foc a la dreta i l'espai productiu a la part posterior, on hi ha dos cups quadrangulars revestits amb ceràmica vidriada. Els sostres estaven coberts amb bigues de fusta. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i restes del morter que el revestia, amb carreus escairats a les cantonades. Davant la façana hi ha l'espai de l'era, amb diversos cossos auxiliars en estat ruïnós entre els que destaca una petita masoveria. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a un sol vessant que desaiguava a la part posterior. La façana s'obre amb dos eixos d'obertures d'arc escarser ceràmic i presenta un rellotge de sol força deteriorat amb l'any '1862'. Els tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç.","codi_element":"08014-41","ubicacio":"Camí de Cruïlles a Can Serra de l'Arca","historia":"La primera referència al nom de Casanova la trobem en un document de l'any 1084, on consta que Guillem Bernic, Guillem Enegó i les respectives esposes van vendre a Ramon Guitard i la seva esposa una casa i les seves terres en el lloc conegut per Casanova, als Vilars. Segons Fortià Solà, el mas Casanovas està documentat des del segle XII. Estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs, entre els quals hi havia el que l'eximia de moldre als molins de la quadra. L'any 1450, Pere Casanovas i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. Segons el capbreu de 1527 hi consta que el mas Casanoves havia de pagar un cens pel dret de passatge, per tenir un camí que comunicava amb el mas Brucdemir, un mas rònec que se li va unir feia pocs anys. En el fogatge de l'any 1553 hi consta la vídua Miquela Casanoves. Segons el capbreu de 1669-1670, el mas Casanovas encara estava sota el domini dels senyors d'Aiguafreda. A l'amirallament de l'any 1851 hi consta Joan Casanovas com a propietari del mas, senyalat amb el número 5. Durant el primer terç del segle XX va canviar de mans, ja que consta com a propietari Jaume Parramon. Durant la segona meitat del segle XX va quedar deshabitada, essent víctima d'actes vandàlics i d'espoliació, que van avançar el seu estat de deteriorament fins a quedar en ruïnes.","coordenades":"41.7756900,2.2607100","utm_x":"438559","utm_y":"4625136","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73980-foto-08014-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73980-foto-08014-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73980-foto-08014-41-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73981","titol":"Can Serra de l'Arca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-serra-de-larca","bibliografia":"Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"Can Serra de l'Arca és una masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XIX. Actualment ha perdut la coberta i només se'n conserva l'estructura exterior i part de l'interior. Està construïda en una plana a la part alta de la serra, des d'on gaudeix d'unes vistes panoràmiques excepcionals de la vall d'Avencó i el Tagamanent. El mas està constituït per diversos volums superposats que es tanquen formant un pati. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés era d'arc pla de pedra que descansava sobre mènsules. A l'extrem de llevant de la façana principal s'hi adossa de forma perpendicular el segon volum. És de planta rectangular i tenia la coberta a dos vessants. Com a elements destacables trobem les espitlleres de la planta baixa i la galeria horitzontal amb quatre pòrtics d'arc escarser que s'obren vers a ponent. La resta de cossos auxiliars que tanquen el pati estan en estat de ruïna avançat. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. A poca distància de la casa hi ha un antic cobert que ha estat habilitat com a vivenda moderna.","codi_element":"08014-42","ubicacio":"Camí de Can Serra","historia":"Segons Fortià Solà, el mas Arca està documentat des del segle XIV, mentre que el nom Serradelarca ho està des del segle XV. Estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs, entre els quals hi havia el que l'eximia de moldre als molins de la quadra. Segons el capbreu de 1669-1670, tenia agregats els masos rònecs de Casals, Viladevall, Molar i Miquel.","coordenades":"41.7755600,2.2700100","utm_x":"439332","utm_y":"4625115","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73981-foto-08014-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73981-foto-08014-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73981-foto-08014-42-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73982","titol":"Can Perera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-perera-0","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Perera és un casal del segle XVIII construït segons la tipologia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte les dues arrebossades de la planta baixa. L'eix central està format per un portal d'arc pla adovellat i un finestral d'arc pla de pedra carejada, aquest darrer amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita amb l'any '1731' i l'anagrama de Crist intercalat. Els tres finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades i els dels eixos laterals presenten llindes de pedra incorporades amb posterioritat. Les golfes s'obren amb dues finestres d'arc pla de pedra carejada. A la façana posterior s'hi conserva una llinda datada de '1699'. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat.","codi_element":"08014-43","ubicacio":"C. del Pont, 8","historia":"L'origen del nom Perera el trobem en un descendent del mas Perera de Tagamanent, que va venir a Aiguafreda i que va acabar establint-se en aquesta casa. Després de la Guerra Civil s'hi va habilitar una fusteria, amb una nau situada al pati posterior.","coordenades":"41.7674700,2.2507700","utm_x":"437725","utm_y":"4624230","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73982-foto-08014-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73982-foto-08014-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73982-foto-08014-43-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73983","titol":"El Saní","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sani","bibliografia":"Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.","centuria":"XV","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"El Saní és una masia d'origen medieval que es troba en estat ruïnós. Només conserva els murs exteriors formant una planta rectangular, on s'aprecien diverses etapes constructives. La potència dels murs de la part de mestral permet identificar-la com la part primigènia de la construcció. L'alçada dels murs apunta a que constava de planta baixa i pis. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, de majors dimensions a la part de mestral i a les cantonades, i alguns trams revestits amb argamassa. La paret de mestral es prolonga vers a migdia amb un mur de feixa fet amb pedra de notables dimensions.","codi_element":"08014-44","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"El Saní és un mas d'origen medieval que va quedar deshabitat després de la crisi que va afectar el país entre els segles XIV i XV. Estava unit al mas Canyelles fins que al segle XVI, després que aquest quedés deshabitat, va passar al mas Boix del Brull. Segons el capbreu del 1669-1670, el mas seguia agregat al mas Boix del Brull. Durant la segona meitat del segle XVIII pertanyia a la família Cerdà de Vic. En l'amirallament de l'any 1850 consta que petanyia a Sebastià Ribot de Morató de Moià.","coordenades":"41.7895300,2.2832800","utm_x":"440448","utm_y":"4626657","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73983-foto-08014-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73983-foto-08014-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73983-foto-08014-44-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73984","titol":"Vilargent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilargent","bibliografia":"Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLDEVILA, J. (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XII","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"Vilargent és una masia d'origen medieval que es troba en estat ruïnós. Les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. És un edifici de planta rectangular que s'estructurava en tres crugies. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana de llevant s'observen les restes d'un cos que presumiblement es corresponen a un forn de pa. A l'extrem de migdia d'aquesta façana s'hi conserva una cantonada segons l'alçada original, amb restes de teula a la part superior. A la part de migdia hi ha un cos amb un pilar circular central que es correspon amb la pallissa. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i parcialment revestits de morter, amb carreus escairats a les cantonades. Davant la façana de tramuntana hi ha un pou semicircular amb una bassa excavada en el terreny natural.","codi_element":"08014-45","ubicacio":"Camí de Vilargent","historia":"La primera referència documental de Vilargent es remunta a l'any 1199, quan hi residia un petit llinatge de cavallers. Durant el segle XIII Ramon de Vilargent va casar-se amb Beatriu d'Aiguafreda, quedant així units ambdós llinatges. A partir d'aleshores, els Vilargent van deixar de residir al mas, que va quedar com una masoveria en mans dels senyors d'Aiguafreda. Segons l'amirallament de l'any 1851, el mas (senyalat amb el número 10) encara pertanyia als prínceps de Belmonte.","coordenades":"41.7897400,2.2662500","utm_x":"439033","utm_y":"4626692","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73984-foto-08014-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73984-foto-08014-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73984-foto-08014-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73985","titol":"Riera de Martinet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-martinet","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de Martinet neix massís del Montseny, en terme municipal del Brull i desemboca al riu Congost entre els termes d'Aiguafreda i Centelles. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de tramuntana del terme municipal, fent de partió amb el terme de Seva. Les seves aigües netes i l'estreta vall per on discorre el fan un indret singular, on hi ha diversos salts d'aigua i gorgs destacats. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs.","codi_element":"08014-46","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7872100,2.2515200","utm_x":"437806","utm_y":"4626422","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73985-foto-08014-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73985-foto-08014-46-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"L'Associació Martinet, a través del Projecte Rius, està realitzant diverses actuacions orientades a recuperar i valoritzar la riera de Martinet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73986","titol":"Font dels Enamorats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-enamorats-3","bibliografia":"PAGESPETIT, L. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Sant Vicenç de Castellet: Farell.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font dels Enamorats és una de les fonts més conegudes d'Aiguafreda. Està situada a l'extrem de mestral del terme municipal, prop de la riera de Martinet. La font està construïda sobre un bloc de pedra on s'ha fet una pica quadrada i s'ha fixat un brollador metàl·lic. Ha estat arranjada amb murs, escales i bancades de pedra, a més de dos plafons on hi consta: 'Font dels Enamorats' i 'La parella enamorada \/ que ens plau anar acostats \/ per ells la font més preuada \/ és la font dels enamorats'. A prop seu s'han col·locat bancs i taules fetes amb moles procedents del molí de les Canes.","codi_element":"08014-47","ubicacio":"Ctra. D'Aiguafreda de Dalt","historia":"","coordenades":"41.7817900,2.2471300","utm_x":"437436","utm_y":"4625823","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73986-foto-08014-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73986-foto-08014-47-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73987","titol":"Font Fresca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-fresca-0","bibliografia":"PAGESPETIT, L. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Sant Vicenç de Castellet: Farell. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Des de fa uns anys hi brolla poca aigua.","descripcio":"La Font Fresca està situada a prop del conjunt d'Aiguafreda de Dalt a peu del camí que va al Saüc. Està construïda en un mur de pedra, on hi ha una petita obertura per on brolla l'aigua. Aquesta cau en dues petites piques de forma irregular, fetes amb pedra i morter. Ha estat arranjada amb murs, escales i bancades de pedra, a més d'un plafó on hi consta: 'Font Fresca'. A sobre la font hi ha la mina que l'abasta d'aigua.","codi_element":"08014-48","ubicacio":"Camí d'Aiguafreda de Dalt al Saüc","historia":"Segons tradició popular, la fot fresca és la qua hauria donat el nom d'Aiguafreda ('Aquafrigida'). En motiu de la celebració dels 1100 anys d'Aiguafreda, la font va ser arranjada.","coordenades":"41.7873300,2.2575100","utm_x":"438304","utm_y":"4626431","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73987-foto-08014-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73987-foto-08014-48-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73988","titol":"Font dels Balços","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-balcos","bibliografia":"GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font dels Balços està situada sobre la cinglera que hi ha davant la pedrera de Cruïlles. Està construïda en un mur de pedra seca, on hi ha fixat un brollador metàl·lic. L'aigua cau en una petita pica de pedra, on hi ha una petita canalització fins a una petita bassa situada al costat. A la pica també hi ha un petit sobreeixidor per on es perd l'aigua. Vorejant el mur hi ha una petita bancada. Uns quants metres més avall de la font hi ha una bassa ovalada de pedra que recollia l'aigua de la font.","codi_element":"08014-49","ubicacio":"Cruïlles","historia":"La bassa que hi ha al costa s'utilitzava per abeurar el bestiar de Cruïlles.","coordenades":"41.7772100,2.2563100","utm_x":"438195","utm_y":"4625308","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73988-foto-08014-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73988-foto-08014-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73988-foto-08014-49-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73989","titol":"Fonts d'Aiguafreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fonts-daiguafreda-de-dalt","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'entorn de l'església d'Aiguafreda de Dalt hi ha tres fonts construïdes per drenar l'aigua que transcorre pel subsòl del conjunt. La primera font està situada en el mur de tancament que conforma l'espai de l'antiga sagrera. Consta d'un brollador metàl·lic per on cau l'aigua en una pica circular de pedra. Al mur hi ha un plafó amb una imatge de l'abadessa Emma, amb un escrit en homenatge seu. La segona font està situada a tramuntana de l'església i es proveeix de l'aigua de la mina superior a través d'un tub de plàstic. Està construïda a l'extrem d'un dels contraforts del temple, amb un brollador metàl·lic que cau sobre una antiga pica de pedra rectangular. Pel que fa a la tercera font, està construïda a l'escala que va des de l'espai de la sagrera a la rectoria. Consta d'un brollador metàl·lic que cau sobre una mica de maó rectangular de maó revestit amb morter.","codi_element":"08014-50","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"La primera font va ser arranjada en motiu de la celebració dels 1100 anys d'Aiguafreda.","coordenades":"41.7885100,2.2576000","utm_x":"438313","utm_y":"4626561","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73989-foto-08014-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73989-foto-08014-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Les coordenades de la segona font són 438401, 4626790 i de la tercera 438392, 4626765.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73990","titol":"Font del Lleó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-lleo-2","bibliografia":"Programa de Festa Major, 2005.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es troba molt deteriorada, coberta de vegetació i no hi brolla aigua.","descripcio":"La font del Lleó està situada en un costat del torrent dels Balços, en una zona coberta de vegetació. Està construïda en una estructura rematada per un capcer semicircular, a la part central de la qual hi ha la font. El brollador és un cap de lleó de ceràmica vidriada, molt deteriorat, sota el qual hi ha una pica semicircular d'obra. A banda i banda hi ha adossat un banc decorat amb ceràmica vidriada.","codi_element":"08014-51","ubicacio":"Torrent dels Balços","historia":"La Font del Lleó va ser arranjada pel sr. Pi a principi del segle XX perquè els estiuejants de la colònia Llobeta poguessin passar-hi estones a la fresca. La font va fer-se molt popular, fins al punt que va il·lustrar el paper moneda municipal durant la Guerra Civil.","coordenades":"41.7767100,2.2497000","utm_x":"437645","utm_y":"4625257","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73990-foto-08014-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73990-foto-08014-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73990-foto-08014-51-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneixia com la font del Xato o del Torrent.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73991","titol":"Can Mirabó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mirabo","bibliografia":"GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"Can Mirabó és una masia que es troba en estat de ruïna avançat. Únicament se'n conserven els fonaments, que formen una estructura de planta rectangular. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. Al costat de la casa hi ha les restes d'una petita bassa. A pocs metres de la casa, a l'altre costat del camí, hi ha una roca amb una incisió quadrada que algunes fonts apunten que es tracta de les restes de la premsa de vi de la casa.","codi_element":"08014-62","ubicacio":"Les Pinedes","historia":"A mitjans del segle XIX hi residia la família Serra.","coordenades":"41.7823900,2.2608000","utm_x":"438573","utm_y":"4625880","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73991-foto-08014-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73991-foto-08014-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73991-foto-08014-62-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"En un pi al costat de les ruïnes s'hi ha fixat un cartell identificatiu.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73992","titol":"Casanova de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casanova-de-can-serra","bibliografia":"Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"La Casanova de Can Serra és una masia construïda vers el segle XIX. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original. És de planta rectangular i està construïda aprofitant el desnivell del terreny. La façana principal s'orienta a migdia i es troba enderrocada en la seva pràctica totalitat. L'alçada dels murs que formen les façanes laterals i posterior apunten que constava de planta baixa i pis. En un extrem de la façana posterior hi ha les restes del forn de pa. El parament dels murs és de pedra lligada amb fang, parcialment revestits en alguns trams. Part del mur de ponent ha estat reconstruït. Davant la façana posterior hi ha les restes d'un possible dolmen.","codi_element":"08014-63","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"La Casanova de Can Serra és una casa que va construir-se per complir les funcions de masoveria del mas Serra de l'Arca. En el Llibre de Recanació de l'any 1850 hi consten entre les possessions del mas Serra de l'Arca la casa de 'Can Serra' i 'la Bisbal'.","coordenades":"41.7799900,2.2689500","utm_x":"439248","utm_y":"4625607","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73992-foto-08014-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73992-foto-08014-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73992-foto-08014-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73993","titol":"Barraca de la Casa Nova del Bruguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-casa-nova-del-bruguer","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya situada en un marge a pocs metres a gregal de les ruïnes de la Casa Nova del Bruguer. És una petita edificació construïda en un mur de pedra seca, amb la planta interior quadrangular i la tipologia constructiva de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda i brancals de pedra de notables dimensions. A l'interior hi ha una petita fornícula.","codi_element":"08014-64","ubicacio":"Casanova del Bruguer","historia":"","coordenades":"41.7982700,2.2680900","utm_x":"439194","utm_y":"4627638","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73993-foto-08014-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73993-foto-08014-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73993-foto-08014-64-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73994","titol":"Mina i bassa de la Berlana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-i-bassa-de-la-berlana","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La mina ha estat destruïda i la bassa s'ha omplert de restes vegetals.","descripcio":"A les feixes que hi ha entre la masia de Can Brull i el torrent del Sepinar hi ha les restes d'una antiga mina d'aigua i la bassa. La mina d'aigua estava situada en una cota superior i actualment s'ha esfondrat. Poc més avall comunicava amb una petita bassa de planta semicircular, acabada amb pedres tallades de notables dimensions.","codi_element":"08014-65","ubicacio":"Les Pinedes","historia":"Segons un testimoni oral, en aquesta bassa hi anaven a fer la bugada les dones de les masies de la rodalia.","coordenades":"41.7883800,2.2709300","utm_x":"439420","utm_y":"4626538","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73994-foto-08014-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73994-foto-08014-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73994-foto-08014-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"L'abocament de restes vegetals a l'interior de la bassa en dificulta la localització.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73995","titol":"Cal Cabrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cabrer","bibliografia":"Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós i envoltada de vegetació.","descripcio":"Cal Cabrer és una casa de la qual només se'n conserven restes de fonaments. És una estructura de planta rectangular de petites dimensions, identificada com una barraca de grans dimensions o un petit mas. Els murs perimetrals nom superen el metre d'alçada i són fets de pedra irregular lligada amb morter. A l'interior hi creixen alzines que en dificulten la visualització.","codi_element":"08014-66","ubicacio":"Les Pinedes","historia":"En l'amirallament de l'any 1851 hi consta 'una barraca llamada Cal Cabré señalada con el número 6', propietat de Martí Santacreu.","coordenades":"41.7798400,2.2611100","utm_x":"438596","utm_y":"4625596","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73995-foto-08014-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73995-foto-08014-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73995-foto-08014-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73996","titol":"Ca la Curta, Can Xescos i Can Tirola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-curta-can-xescos-i-can-tirola","bibliografia":"GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Les cases del principi del carrer d'Avencó van ser construïdes durant el segle XIX. Són edificis entre mitgeres, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Algunes de les obertures han estat modificades, de manera que l'únic portal que es manté és el de Can Xescos, d'arc carpanell de pedra. En aquesta casa també hi ha dues finestres al pis d'arc pla de pedra amb ampits també de pedra. A Ca la Curta s'hi conserva una finestra d'arc escarser amb ampit de pedra i a Can Tirola hi ha una finestra d'arc pla de pedra. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una senzilla imbricació ceràmica.","codi_element":"08014-67","ubicacio":"C. Avencó, 1-3-5","historia":"Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el portal de Can Tirola era com el de Can Xescos i, juntament amb Ca la Curta, tenien adossats uns cossos quadrangulars al costat, que podrien correspondre's amb pous o forns de pa.","coordenades":"41.7658200,2.2539900","utm_x":"437991","utm_y":"4624045","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73996-foto-08014-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73996-foto-08014-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73996-foto-08014-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73997","titol":"La Bisbal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-bisbal","bibliografia":"Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Els murs de xaloc i gregal presenten deficiències estructurals i estan parcialment coberts d'heura.","descripcio":"La Bisbal és una masia construïda vers el segle XIX. Es troba en estat ruïnós, tot i que s'ha habilitat de forma precària com a vivenda temporal. Conserva els murs perimetrals de certa alçada, que apunten a que constava de planta baixa i pis. S'ha cobert amb teulada d'uralita i s'ha adaptat com a habitatge amb un pati interior frontal. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, parcialment revestits en alguns trams, i carreus a les cantonades. Davant de la façana de tramuntana hi ha el pou antic.","codi_element":"08014-68","ubicacio":"Camí d'Avencó","historia":"La Bisbal és una casa que va construir-se per complir les funcions de masoveria del mas Serra de l'Arca. En el Llibre de Recanació de l'any 1850 hi consten entre les possessions del mas Serra de l'Arca la casa de 'la Bisbal' i 'Can Serra'.","coordenades":"41.7819400,2.2807600","utm_x":"440231","utm_y":"4625816","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73997-foto-08014-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73997-foto-08014-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73997-foto-08014-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73998","titol":"Les Queredes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-queredes","bibliografia":"Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Es ttroba en estat ruïnós.","descripcio":"Les Queredes és una masia construïda vers el segle XIX. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original. És de planta rectangular i s'estructurava en dues crugies. Conserva els murs perimetrals a l'alçada del primer pis. A la part posterior s'observen obertures a mode d'espitlleres. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb morter, de majors dimensions a les cantonades. Davant de la façana posterior hi ha un petit refugi excavat sota una gran roca. A la façana nord es conserven dos contraforts tot i que la paret que sostenien s'ha enfonsat cap a l'interior de l'edifici. Dos camins conduien a la casa, un des de la Font de Fresca i un altre que arrenca en un trencall del camí d'Aiguafreda de Dalt a Can Brull. Tots dos conserven restes d'empedrat.","codi_element":"08014-69","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"En l'amirallament de l'any 1851 hi consta que la casa de 'las Caredas' pertanyia a Feliu Farell i estava assenyalada amb el número 12. En el mateix padró de l'any 1929 el propietari de la casa era Mariano Balmes de Vic. Segons testimonis gràfics de principi del segle XX, la casa tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composava segons dos eixos d'obertures.","coordenades":"41.7879300,2.2583700","utm_x":"438376","utm_y":"4626497","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73998-foto-08014-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73998-foto-08014-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73998-foto-08014-69-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"73999","titol":"Ca l'Olesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lolesa","bibliografia":"","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"La part posterior està coberta de vegetació.","descripcio":"Ca l'Olesa és una casa construïda entre els segles XVI i XVII. És un edifici cantoner de planta baixa i pis que s'estructura en dues crugies. La coberta ha estat sobrealçada i s'ha resolt en una vessant a causa de l'enderroc de la part posterior. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada. El portal, actualment tapiat, té la llinda gravada amb un escut quadrat amb una creu al primer i quart quarter i barres inclinades als altres. Sota d'aquest, coincidint amb l'intradós, hi ha tallada una carassa. A la façana de tramuntana hi ha una petita finestra d'arc pla de pedra carejada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, de majors dimensions a les cantonades, i la façana principal revestida amb restes de morter de calç.","codi_element":"08014-70","ubicacio":"C. Major, 57","historia":"","coordenades":"41.7697300,2.2479800","utm_x":"437495","utm_y":"4624483","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73999-foto-08014-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73999-foto-08014-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/73999-foto-08014-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Al Catàleg-inventari del POUM formen un conjunt les cases de Can Sandro, Ca l'Olesa i Can Sors.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74000","titol":"Can Queló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-quelo","bibliografia":"SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Queló és un casal construït durant el segle XVIII davant del camí ral. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. Al centre hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat amb una orla a la clau inscrita: 'MIQEL ARAGALL 1733'.","codi_element":"08014-71","ubicacio":"C. Major, 11","historia":"Durant la Guerra de Sucessió, moltes de les cases d'Aiguafreda van ser saquejades, però la més damnificada va ser el mas Aragall. Poc després, la família Aragall va decidir fer-se una casa al poble. La situació davant del camí ral va propiciar que a principi del segle XIX s'habilités com a hostal, fet que va causar un fort litigi amb els barons de Pignatelli, que posseïen l'hostal de la plaça. Com a fet anecdòtic, en plena Guerra del Francès, el general Francesc Copons va fer estada al poble d'Aiguafreda i va dormir a l'escó de la cuina de Can Queló.","coordenades":"41.7682400,2.2499300","utm_x":"437656","utm_y":"4624317","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74000-foto-08014-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74000-foto-08014-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74000-foto-08014-71-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"A l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya s'anomena Hostal de Can Queló.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74001","titol":"Can Ponç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ponc","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Ponç és una casa construïda durant la primera meitat del segle XX segons la tipologia popular. És un edifici cantoner que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla, emmarcades amb pedra. A la façana lateral i posterior s'hi han adossat un garatge i un cos, respectivament. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.","codi_element":"08014-72","ubicacio":"C. Major, 51","historia":"","coordenades":"41.7694800,2.2484000","utm_x":"437530","utm_y":"4624455","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74001-foto-08014-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74001-foto-08014-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74001-foto-08014-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74002","titol":"Can Sandro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sandro","bibliografia":"GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Sandro és una casa construïda al segle XVIII. És un edifici entre mitgeres que s'estructura en dues crugies, qua s'han dividit en dos vivendes independents. Consta de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, de les quals la del cos principal és de major alçada. Les obertures són d'arc pla de pedra, algunes de factura moderna. Són originals el portal, amb la llinda inscrita amb l'any '1792', i la finestra superior del segon cos. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica.","codi_element":"08014-73","ubicacio":"C. Major, 55","historia":"A mitjans del segle XIX hi residia Josepa Alexandro.","coordenades":"41.7696700,2.2480100","utm_x":"437498","utm_y":"4624477","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74002-foto-08014-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74002-foto-08014-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74002-foto-08014-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Al Catàleg-inventari del POUM formen un conjunt les cases de Can Sandro, Ca l'Olesa i Can Sors.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74003","titol":"Can Suquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-suquet-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Suquet és una torre senyorial construïda durant la primera meitat del segle XX segons la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular i que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i golfes i té la coberta composta de teula plana. Les obertures del frontis són d'arc carpanell arrebossat, que formen un grup de tres al pis. La resta de façanes tenen la mateixa tipologia d'obertures, presents també a la tribuna de la façana de migdia. Aquesta està habilitada com a terrassa transitable a la part superior i delimitada amb balustrada. El tractament exterior és arrebossat i pintat, amb la llinda de les obertures pintada imitant pedra, motiu també present a les cantonades. El ràfec està acabat amb cabirons. La casa està envoltada per un jardí amb una tanca d'obra amb reixat de forja.","codi_element":"08014-74","ubicacio":"Ctra. De Ribes, 65","historia":"","coordenades":"41.7700700,2.2482400","utm_x":"437517","utm_y":"4624521","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74003-foto-08014-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74003-foto-08014-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74003-foto-08014-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74004","titol":"Cova de l'Infern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-linfern","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La cova de l'Infern és un petit avenc al qual s'accedeix per una boca situada a peu d'un camí. Des d'aquesta hi ha 42 metres de recorregut, amb un desnivell de 13 metres que transcorren per un conducte amb diverses sales i pous.","codi_element":"08014-75","ubicacio":"Els Terressos","historia":"El forat era conegut per molts aiguafredencs com un cau de conills. El grup ERE el va visitar el 2010 i el va topografiar.","coordenades":"41.7824400,2.2548100","utm_x":"438075","utm_y":"4625890","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74004-foto-08014-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74004-foto-08014-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També conegut com Avenc de la Vinya Boja.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74005","titol":"Casa al carrer de Sant Ramon, 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-de-sant-ramon-3","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"El mur de tancament de la finca es troba deteriorat.","descripcio":"Torre senyorial construïda durant la primera meitat del segle XX. La casa està situada de forma preeminent respecte el nivell del carrer, separada d'aquest per un mur frontal amb una gran portalada de forja des d'on comencen les escales d'accés. És un edifici que es composa per diversos volums superposats amb cobertes i alçades diferents. El volum principal consta de planta baixa i dos pisos i està definit per un cos avançat porxat als pisos superiors. Aquest volum es prolonga per llevant amb un volum de mateixes dimensions, al costat de tramuntana del qual hi ha adossada una torre quadrangular de quatre nivells d'alçat i la coberta a quatre vessants. Entre el primer volum i la torre s'hi adossa un nou cos porxat de dos nivells d'alçat i barana de balustrada, sota el qual hi ha l'accés principal. Les obertures de la casa són d'arc pla arrebossat, excepte a la torre, on són d'arc mixtilini i formen grups de dos. A la façana de migdia les finestres presenten una motllura superior. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. La casa està envoltada per un jardí amb un mur de tancament amb pilars d'obra.","codi_element":"08014-76","ubicacio":"C. Sant Ramon, 3","historia":"","coordenades":"41.7652300,2.2528800","utm_x":"437898","utm_y":"4623980","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74005-foto-08014-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74005-foto-08014-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74005-foto-08014-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74006","titol":"Sant Tomàs de l'Aragall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-tomas-de-laragall","bibliografia":"GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Sant Tomàs de l'Aragall és una capella construïda al segle XVIII dins el recinte que tanca el mas. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral de mig punt. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra. Està coronat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa.","codi_element":"08014-77","ubicacio":"L'Aragall","historia":"","coordenades":"41.7722600,2.2583800","utm_x":"438362","utm_y":"4624757","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74006-foto-08014-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74006-foto-08014-77-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74007","titol":"Molí de vent de Can Vilà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-vent-de-can-vila","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En el mur de tancament de la finca de Can Vilà hi ha adossat un antic molí de vent aiguader. Es tracta d'un molí amb una torre troncocònica feta de pedra seca. Consta d'una petita porta al nivell superior des d'on comencen unes escales exteriors de pedra que permeten accedir al coronament. Aquí hi ha la roda amb les pales i el penell metàl·lics.","codi_element":"08014-78","ubicacio":"Les Casades","historia":"Els molins aiguaders es construïen en l'àmbit rural per extreure aigua del subsòl aprofitant la força del vent. Segons un testimoni oral, originalment aquest molí estava situat dins la finca del Cerdà de Centelles, a la font que hi ha sobre la cinglera. A mitjans del segle XX l'artista Vilà Canyelles va ferlo portar a casa seva, on el va reconstruir.","coordenades":"41.7689600,2.2596300","utm_x":"438463","utm_y":"4624389","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74007-foto-08014-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74007-foto-08014-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74007-foto-08014-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com el molí de vent de les Casades.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74008","titol":"Can Tresserras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tresserras","bibliografia":"
Programa de Festa Major, 2005.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Can Tresserras és una casa construïda durant el primer terç del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, amb tres portals i dues finestres intercalades a la planta baixa. Els dos finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades. El tractament de la façana és arrebossat i pintat, amb motius esgrafiats que s'intercalen entre les obertures del pis i sobre d'aquestes, i el central amb la lletra 'M'. La façana de migdia s'obre amb diverses obertures d'arc pla arrebossat, excepte l'òcul del pis superior. La façana posterior s'obre al pis amb una galeria.<\/p> ","codi_element":"08014-79","ubicacio":"Passeig de Catalunya, 18","historia":"
La casa de Can Tresserras va construir a principi del segle XX al passeig que s'acabava d'obrir al costat de la carretera. Es va fer per encàrrec de Mossèn Josep Salvans, qui la va donar a la seva Majordona, Maria Cortada i Capsal, en senyal de gratitud pel seu servei. La façana va decorar-se amb un esgrafiat, element també present a l'edifici de la rectoria, amb una 'M' en alusió al signe marià i al nom de la propietària. És fill d'aquesta casa el catedràtic Miquel Tresserras i Majó.<\/p> ","coordenades":"41.7667900,2.2530300","utm_x":"437912","utm_y":"4624153","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74008-foto-08014-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74008-foto-08014-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74008-foto-08014-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74009","titol":"Pont de l'Abella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-labella-0","bibliografia":"LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. MARISTANY, M. (1998). Ponts de pedra de Catalunya. Barcelona: Editorial 92.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El pont de l'Abella està situat sobre el riu Congost i comunica els pobles d'Aiguafreda i l'Abella. Consta de tres arcs carpanells adovellats, el central de majors dimensions, i presenta arquets de desguàs ovalats també adovellats. Els estreps estan fixats a la roca del llit del riu i els tallamars són semicirculars amb acabament esgraonat. El parament del pont és fet de pedra local lligada amb argamassa; el dels ampits pertany a una etapa constructiva posterior. Al tauler s'hi ha col·locat un paviment modern.","codi_element":"08014-80","ubicacio":"Riu Congost","historia":"El pont de l'Abella era una antiga construcció que comunicava els veïnats d'Aiguafreda i l'Abella a la proximitat del camí ral. El creixement d'aquests veïnats i probablement el seu mal estat de conservació van propiciar que durant el segle XVIII el pont fos substituït per un de nou. En el seu diari de l'any 1785 Francisco de Zamora va visitar el poble de l'Abella i fa esment del pont: '... En el que hay un puente de tres ojos, hecho el año 1740, que es bueno y útil'. A la barana del pont hi havia una orla motllurada amb l'any '1740' inscrit, que va conservar-se fins a finals del segle XX. En motiu de la construcció de la C-17 l'any 1986, va quedar ocult sota un viaducte d'aquesta carretera. Les excavacions arqueològiques que van fer-se al seu entorn van permetre documentar-hi un tram del camí empedrat, que probablement es correspon amb les restes de la via romana que comunicava Barcino i Ausa.","coordenades":"41.7642600,2.2519400","utm_x":"437819","utm_y":"4623873","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74009-foto-08014-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74009-foto-08014-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74009-foto-08014-80-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74010","titol":"Font del Saní","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-sani","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del Saní està situada al nord de la masia, prop del límit del terme municipal. Està construïda en un merge amb un petit mur de pedra, on hi ha fixat un brollador metàl·lic. L'aigua cau en una pica quadrada de pedra. A pocs metres a ponent hi ha una bassa de forma sinuosa, excavada en el terreny natural i reforçada amb murs de pedra seca. La bassa s'omple de l'aigua que s'escola per la cinglera.","codi_element":"08014-81","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"","coordenades":"41.7904500,2.2833800","utm_x":"440457","utm_y":"4626759","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74010-foto-08014-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74010-foto-08014-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74010-foto-08014-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"L'entorn de la font ha estat netejat i s'hi ha posat una senyal identificativa del Parc Natural del Montseny.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74011","titol":"Pont de la Bisbal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-la-bisbal","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Els dos costats estan parcialment recoberts de vegetació.","descripcio":"Pont d'un sol tram que permet creuar la riera d'Avencó. L'estructura presenta dues etapes constructives que per les seves característiques situem al segle XVIII i XX. La part més antiga s'obre a ponent en arc de mig punt de pedra. La segona part, que respon a una ampliació del camí, va construir-se amb volta de maó pla i obertura de mig punt de rajols disposats a plec de llibre. En ambdues parts, el mur és de maçoneria. A la part superior s'hi ha afegit un nou tauler de formigó i baranes metàl·liques.","codi_element":"08014-82","ubicacio":"Camí d'Avencó","historia":"","coordenades":"41.7824100,2.2821100","utm_x":"440344","utm_y":"4625867","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74011-foto-08014-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74011-foto-08014-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74011-foto-08014-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74012","titol":"Estació d'aforament d'Avencó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estacio-daforament-davenco","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"A la riera d'Avencó, poc després del càmping, hi ha construïda una estació d'aforament. És una estructura de formigó entre la qual passa l'aigua i que serveix per mesurar el cabal de la riera. El nivell de l'aigua es mesura amb dos medidors graduats a escala que hi ha fixats.","codi_element":"08014-83","ubicacio":"Riera d'Avencó","historia":"L'estació va construir-se per medir l'aigua que baixava per la riera per a fer el pantà, construït l'any 1957. Els registres obtinguts en aquest tipus d'estacions permeten fer previsions i prendre mesures que afectin el subministrament d'aigua.","coordenades":"41.7656700,2.2645400","utm_x":"438868","utm_y":"4624021","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74012-foto-08014-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74012-foto-08014-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74013","titol":"Creu del Sastre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-sastre","bibliografia":"GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La creu del Sastre està situada a sobre la cinglera del Serrat dels Moros. És una estructura de pedra amb una creu metàl·lica fixada, els braços de la qual presenten terminacions corbades. A la base hi consta l'any '1962'.","codi_element":"08014-84","ubicacio":"Serrat dels Moros","historia":"En Jaume Cortada de Can Sastre va suïcidar-se en aquest punt, on el seu fill hi col·locà la creu.","coordenades":"41.7808900,2.2715500","utm_x":"439465","utm_y":"4625706","any":"1962","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74013-foto-08014-84-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"La fotografia és treta de http:\/\/excursionismecientific.wordpress.com\/","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74014","titol":"Punt de trobada dels Senders de Gran Recorregut GR-2 i GR-5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/punt-de-trobada-dels-senders-de-gran-recorregut-gr-2-i-gr-5","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'entrada del poble, entre la carretera i el pont de l'Abella, hi ha col·locat un monòlit comemmoratiu. Es tracta d'una fita prismàtica de pedra fixada sobre una base poligonal. Conté un plafó indicatiu en cadascuna de les seves cares: 'GR-2 Aiguafreda - La Jonquera', 'GR-5 Canet de Mar i GR-2 La Jonquera' i 'GR-5 Canet de Mar i GR-5 Sitges', amb les direccions corresponents.","codi_element":"08014-85","ubicacio":"Ctra. De Ribes","historia":"El monòlit va ser inaugurat l'any 1996 coincidint amb la indicació i presentació de la guia del sender GR. Hi van assistir un bon nombre d'autoritats, tant locals com de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i entitats excursionistes de Catalunya, d'Aragó i el Rosselló francès.","coordenades":"41.7644100,2.2523100","utm_x":"437850","utm_y":"4623890","any":"1996","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74014-foto-08014-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74014-foto-08014-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74015","titol":"Forn de Collderamona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-collderamona","bibliografia":"Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Està cobert de pedres i no es conserva la part frontal.","descripcio":"Forn tradicional de calç que es troba situat en un marge prop del camí d'Aiguafreda al Brull. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra lligada amb fang. Ha estat tapat amb pedra calcària i restes vegetals. No conserva la boca.","codi_element":"08014-86","ubicacio":"Camí d'Aiguafreda al Brull","historia":"","coordenades":"41.7875100,2.2758200","utm_x":"439826","utm_y":"4626438","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74015-foto-08014-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74015-foto-08014-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74015-foto-08014-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74016","titol":"Forn de calç de les Pinedes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-les-pinedes","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Només conserva part de la cambra de combustió.","descripcio":"Restes d'un forn tradicional de calç que es troba situat en un marge prop del camí que va de Casanoves a la Casanova de Can Serra. Únicament conserva part de la cambra de combustió, de notables dimensions i de planta circular, excavada sobre el terreny natural. Està coberta de sediments i vegetació.","codi_element":"08014-87","ubicacio":"Les Pinedes","historia":"","coordenades":"41.7764800,2.2645500","utm_x":"438879","utm_y":"4625221","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74016-foto-08014-87-1_1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74016-foto-08014-87-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74017","titol":"Barraca d'en Tano","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-tano","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La coberta i part del mur lateral s'han esfondrat.","descripcio":"Barraca de vinya situada al sector del Molí, al sud de la masia de l'Aragall. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. La porta és amb llinda de pedra i brancals de pedra de notables dimensions.","codi_element":"08014-88","ubicacio":"Sector del Molí","historia":"","coordenades":"41.7701100,2.2572000","utm_x":"438262","utm_y":"4624519","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74017-foto-08014-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74017-foto-08014-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74017-foto-08014-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"En un intent de consolidar l'estructura, s'han reforçat alguns trams amb ciment.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74018","titol":"Barraca de l'Aragall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-laragall","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Algunes pedres del mur de llevant s'han desprès.","descripcio":"Barraca de vinya situada al costat del sender que va a la serra de l'Arca, poc abans del dipòsit d'aigua. És una edificació aïllada de planta rectangular, que es troba construïda aprofitant el desnivell del terreny amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que a l'exterior manté part del recobriment de terra. La porta d'accés és amb llinda de pedra. A l'interior, de planta circular, hi ha una fornícula.","codi_element":"08014-89","ubicacio":"Sender GR-2","historia":"","coordenades":"41.7698800,2.2629700","utm_x":"438741","utm_y":"4624489","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74018-foto-08014-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74018-foto-08014-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74018-foto-08014-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74019","titol":"Barraca de Casanoves","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-casanoves","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Està parcialment enderrocada.","descripcio":"Barraca de vinya situada al costat del camí que va de Casanoves a la serra de l'Arca. És una edificació aïllada de planta rectangular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que es troba enderrocada. La part frontal també s'ha esfondrat.","codi_element":"08014-90","ubicacio":"Camí de Casanoves","historia":"","coordenades":"41.7755400,2.2644200","utm_x":"438867","utm_y":"4625117","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74019-foto-08014-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74019-foto-08014-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74019-foto-08014-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74020","titol":"La Cooperativa 'la Favorecedora Obrera'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cooperativa-la-favorecedora-obrera","bibliografia":"PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'edifici de la Cooperativa va ser construït l'any 1929. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. El finestral del pis té sortida a un balcó de baranes de forja i la finestra de les golfes està tapiada. A les façanes laterals les obertures també són d'arc pla arrebossat, formant eixos a la de mestral. La de garbí té una escala exterior adossada que permet accedir-hi des del primer pis. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec presenta certa volada i està acabat amb cabirons.","codi_element":"08014-91","ubicacio":"Ctra. De Ribes, 35 \/ C. Cinto Verdaguer, 1","historia":"La cooperativa obrera 'La Favorecedora' va ser fundada l'any 1924 per un grup de veïns per a la compra-venta de productes de primera necessitat. El primer president de l'entitat fou Jaume Sobrevias, constructor original dels Hostalets de Balenyà. La seu social estava situada al carrer del Pont, número 35. A l'inici ja tenia 40 socis, que pagaven els productes amb llibretes de compres i la moneda social que s'emetia des de la cooperativa. L'any 1929 es va comprar el terreny de l'Era d'en Queló i l'arquitecte Josep Grané hi projectà un nou edifici per l'entitat. Va ser el mateix Jaume Sobrevias el paleta encarregat de construir-la. Passada la Guerra Civil, entre els anys 1945 i 1950, la cooperativa va viure un període de creixement, gràcies a l'augment demogràfic que tingué el poble. Tanmateix, al cap de pocs anys començà el declivi de l'entitat, ja que els preus ja no eren competitius i l'activitat tenia pèrdues econòmiques. L'any 1963 va liquidar-se la societat i van vendre a Joan Horta, de Barcelona, la finca de la cooperativa.","coordenades":"41.7688400,2.2500800","utm_x":"437669","utm_y":"4624383","any":"1929","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74020-foto-08014-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74020-foto-08014-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74020-foto-08014-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"Josep Grané Prat","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74021","titol":"Aplec de l'Ascenció a Aiguafreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-lascencio-a-aiguafreda-de-dalt","bibliografia":"SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El dia de l'Ascenció es celebra el tradicional aplec, amb la pujada del Sant Crist des de l'església de Santa Maria (on va ser portat el Divendres Sant) fins a l'església d'Aiguafreda de Dalt. La imatge és portada en braços per diversos voluntaris del poble fins al temple de Sant Martí, on es col·loca al seu lloc i es celebra un ofici solemne. A la sortida, hi ha una ballada de sardanes i xocolatada popular.","codi_element":"08014-92","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"El Sant Crist és una imatge que gaudeix de gran devoció popular almenys des del segle XVII., quan va començar el seu culte a l'església de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt, on s'hi va obrir una capella lateral. Amb el pas dels anys va adquirir una gran importància entre la població, fins que al segle XIX ja tenia una confraria que organitzaven la seva festa, celebrada el dia 3 de maig. La imatge barroca fou destruïda durant la Guerra Civil i no fou restituïda per una de nova fins a l'any 1953.","coordenades":"41.7883100,2.2574000","utm_x":"438296","utm_y":"4626539","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74021-foto-08014-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74021-foto-08014-92-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74022","titol":"Aplec de Sant Salvador d'Avencó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-salvador-davenco","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aplec de Sant Salvador d'Avencó es celebra cada any el primer diumenge d'agost. L'acte principal és l'ofici solemne en honor al Sant. A la sortida, es fa una ballada de sardanes.","codi_element":"08014-93","ubicacio":"Sant Salvador d'Avencó","historia":"","coordenades":"41.7661400,2.2640700","utm_x":"438829","utm_y":"4624073","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74023","titol":"Aplec de tardor a Aiguadreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-tardor-a-aiguadreda-de-dalt","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aplec de tardor es celebra a Aiguafreda de Dalt el diumenge més proper a la festa de la Santa Creu. L'acte principal és l'ofici solemne en honor a la Santa Creu, amb cantada dels goigs en honor al Sant Crist. A la sortida es ballen sardanes i es convida als assistents a un vermut.","codi_element":"08014-94","ubicacio":"Aiguafreda de Salt","historia":"L'antecedent de l'aplec de Tardor és la festa del Sant Crist d'Aiguafreda, que fins el 1931 es celebrava el dia del Trobament de la Santa Creu, el 3 de maig. L'any 1931, mossèn Jaume Sunyer va renovar la festa i la va fixar pel segon diumenge de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu. Per a l'ocasió, es van editar uns nous goigs.","coordenades":"41.7883100,2.2574000","utm_x":"438296","utm_y":"4626539","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74024","titol":"Baixada del Sant Crist d'Aiguafreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/baixada-del-sant-crist-daiguafreda-de-dalt","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La baixada del Sant Crist és una tradició que es celebra el Divendres Sant. Al matí un grup de parroquians va a peu fins a Aiguafreda de Dalt per portar la imatge del Sant Crist en braços fins a l'església de Santa Maria. Allà es celebra un ofici solemne. Al vespre, la processó del Via Crucis surt pels carrers del poble. La imatge serà portada de nou a Aiguafreda de Dalt el dia de l'aplec de l'Ascenció del Senyor.","codi_element":"08014-95","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"A la consueta parroquial de 1701 ja hi consta la processó del Via Crucis.","coordenades":"41.7883100,2.2574000","utm_x":"438296","utm_y":"4626539","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74024-foto-08014-95-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Les fotografies són d'UNESCOCAT.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74025","titol":"Processó del Via Crucis d'Aiguafreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/processo-del-via-crucis-daiguafreda","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La processó del Via Crucis es celebra el Divendres Sant. Al matí es fa la tradicional baixada del Sant Crist, que es porta a l'església de Santa Maria fins al vespre. Aleshores, surt la processó encapçalada pel mossèn i una petita creu, seguida pels veïns del poble, que sostenen espelmes i torxes enceses. Tanca la processó la imatge del Sant Crist, acompanyada pel cor que entona la Passió. Durant la processó, es fan parades en les diferents estacions, on el mossèn llegeix els passatges de la Bíblia tot rememorant el camí de la Creu que va fer Jesucrist. La processó finalitza de nou a l'església, on la imatge és col·locada al costat de l'altar, on romandrà fins a l'Ascenció.","codi_element":"08014-96","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"A la consueta parroquial de 1701 ja hi consta la processó del Via Crucis.","coordenades":"41.7685200,2.2503000","utm_x":"437687","utm_y":"4624347","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74026","titol":"Tornaboda a les Alzines d'Avencó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tornaboda-a-les-alzines-davenco","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Tornaboda és un aplec que es celebra a les Alzines d'Avencó, en terme de Tagamanent, com a acte de cloenda de les activitats de la Festa Major d'Estiu d'Aiguafreda. En aquest indret, s'hi celebra un berenar popular i els fa una ballada de sardanes.","codi_element":"08014-97","ubicacio":"Avencó","historia":"","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74027","titol":"Font de la Gallina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-gallina","bibliografia":"PAGESPETIT, L. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Sant Vicenç de Castellet: Farell. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"No hi brolla aigua de forma contínua.","descripcio":"La font de la Gallina està situada al nord de Can Brull, a tocar del torrent. Està constituïda per un mur de pedra seca adossat en un marge, construït a dos nivells formant un banc a banda i banda. La part part central s'ha fet a mode de capcer amb un plafó decorat amb la imatge d'una gallina. Està feta en relleu, amb un motlle sobre una base de morter. A la part inferior hi ha gravat: 'FONT DE LA GALLINA'. El brollador és un petit tub, sota el qual hi ha una pica quadrada de pedra. En un costat de la font, sobre una cota superior, hi ha un dipòsit tancat amb candau, des d'on surt una canalització que va fins al costat de la font. Per salvar el camí que passa per sobre, hi ha un petit pont de pedra.","codi_element":"08014-98","ubicacio":"Torrent de la Font del Pollancre","historia":"","coordenades":"41.7920700,2.2762800","utm_x":"439868","utm_y":"4626944","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74027-foto-08014-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74027-foto-08014-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74028","titol":"Colònia Llobeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colonia-llobeta","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'entorn està força descuidat.","descripcio":"La colònia Llobeta està constituïda per diversos volums construïts entre finals del segle XIX i principi del XX al voltant d'una masia d'origen medieval. Les cases van bastir-se entre el bosc que hi havia a l'entorn del mas Llobeta, tot aprofitant el desnivell del terreny a partir de murs de contenció. A la cota inferior, a banda i banda del camí d'accés, hi trobem les dues cases principals, que albergaven diverses vivendes d'estiueig. Són dos volums de mateixes dimensions i característiques, de dos nivells d'alçat i façanes de composició simètrica. Sobre d'aquestes hi ha la masia per un costat, i diverses cases de construcció posterior, d'un i dos nivells d'alçat i de composició molt senzilla. Segueixen l'edifici de l'antic casino, actualment molt transformat i habilitat com a vivenda. A la part més alta del conjunt hi ha el Sagrat Cor de la Llobeta, una capella d'estil modernista que dominava tot el conjunt. L'entorn dels edificis va arranjar-se amb plantacions de plàtans a peu del camí, com també van construir-se bancs i taules sota les alzines centenàries que hi ha davant del mas. Al costat de l'ermita trobem una mina d'aigua que estava canalitzada fins a una bassa i a un antic safareig davant els antics horts.","codi_element":"08014-99","ubicacio":"C. de la Llobeta","historia":"La Llobeta és una masia d'origen medieval que durant el segle XIX va ser adquirida per la família Pi. Poc després, Josep Pi i Buxó va començar a construir-hi la primera colònia d'estiueig d'Aiguafreda. L'arribada del ferrocarril a Sant Martí de Centelles va suposar un impuls del projecte, que cada cop atreia més barcelonins. L'any 1904 es van edificiar la capella del Sagrat Cor i el Casino, on s'hi organitzaven tot tipus d'activitats lúdiques, la més lluïda de les quals era la Festa Major. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la Colònia va estar ocupada de forma permanent pels estiuejants. Durant els anys de postguerra, la família Pi va vendre bona part de les terres a la família Sitjar de Togores, propietaris del castell de Cruïlles.","coordenades":"41.7772700,2.2494800","utm_x":"437627","utm_y":"4625319","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74028-foto-08014-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74028-foto-08014-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74029","titol":"Parc Natural del Montseny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-del-montseny-5","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El Parc Natural del Montseny és un espai natural que abarca el massís del Montseny, situat entre les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental. El terme d'Aiguafreda està situat a l'extrem oriental del massís, trobant-se la major part (un 68%) inclòs en l'espai del PEIN Massís del Montseny. Entre els indrets que en formen part en destaca la Serra de l'Arca, on s'hi documenten diversos monuments megalítics, així com valls i les rieres de Martinet i d'Avencó, de notable interès natural i paisatgístic.<\/p> ","codi_element":"08014-100","ubicacio":"Sector de llevant del terme municipal","historia":"
El Parc Natural del Massís del Monseny va ser declarat l'any 1987. La UNESCO el va declarar Reserva de la Biosfera l'any 1978.<\/p> ","coordenades":"41.7881300,2.2779700","utm_x":"440005","utm_y":"4626505","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74029-foto-08014-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74029-foto-08014-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-02-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["24"]},{"id":"74030","titol":"Festa Major d'Estiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-destiu-10","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 1952.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major d'Estiu es celebra cada any entre els dies 15 i 18 d'agost. La festa comença amb l'ofici solemne i el repic de campanes a la sortida. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls, cantada d'havaneres, jocs infantils i àpats populars. Com a cloenda, hi ha la Tornaboda a les Alzines d'Avencó.","codi_element":"08014-101","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"La Festa Major d'Estiu va començar-se a celebrar a principi del segle XX en motiu de la construcció de noves torres a l'entorn de la carretera. Es feia el dia 15 d'agost , dia de l'Assumpció de Maria i s'organitzava conjuntament amb el veïnat de l'Abella. Per a l'ocasió s'engalanaven les façanes de les cases amb rams de boix. A la plaça es ballaven el xotis, la masurca i la polca. Aviat la festa va assolir un gran protagonisme, amb l'organització de grans envelats amb les millors orquestres i focs d'artifici. A la dècada de 1960, amb el declivi d'estiuejants a la població, la festa va passar a celebrar-se de manera més modesta i la Festa Major d'Hivern va tornar a ser la més reeixida.","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74031","titol":"Festa Major d'Hivern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dhivern-10","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 2000.","centuria":"XIX- XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major d'Hivern es celebra cada any el cap de setmana més proper al dia 8 de desembre. La festa comença amb el pregó de Festa Major a l'Ajuntament, seguit de la funció de teatre. El dia següent hi ha el repic de campanes i l'ofici solemne. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls i concerts, campionats, jocs infantils i àpats populars. Per acabar la festa, hi ha el Sorteig de Quintos, els organitzadors de la festa.","codi_element":"08014-102","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"La Festa Major d'Hivern es celebrava el dia 8 de desembre en honor a la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. L'acte principal era l'ofici solemne i resada de rosari a la tarda. A la plaça Major s'hi muntava l'envelat i hi havia ball amb orquestra. Des de mitjans del segle XX l'organitzaven els 'quintos' de la lleva de cada any.","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74032","titol":"Capitell d'Aiguafreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capitell-daiguafreda-de-dalt","bibliografia":"
PLADEVALL, A. (dir.)(1986). Catalunya Romànica. Museu Episcopal de Vic - Museu Diocesà i comarcal de Solsona, vol. XXII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"X","notes_conservacio":"Es troba molt desgastat.","descripcio":"
El capitell d'Aiguafreda de Dalt és una peça probablement pre-romànica que es conserva al Museu Episcopal de Vic. És de petites dimensions, de forma tronco-piramidal i està fet amb pedra calcària. Presenta decoració tallada amb motius vegetals en dos nivells diferenciats, molt esquemàtica i tosca, fet que apunta a l'antiguitat de la peça.<\/p> ","codi_element":"08014-103","ubicacio":"Museu Episcopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic","historia":"
Algunes fonts (PLADEVALL 1986: 40) apunten que podria tractar-se d'un capitell datable de la primera església de Sant Martí, consagrada l'any 898, per la tosquedat amb què està fet. Tanmateix, en aquest període es coneixen peces ben treballades, habitualment de marbre (BARRAL), tot i que no es descarta que pugui ser pre-romànic.<\/p> ","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74032-foto-08014-103-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Pre-romànic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"91","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74033","titol":"Comunidor d'Aiguafreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/comunidor-daiguafreda-de-dalt","bibliografia":"GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendesde la Plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Farell.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Ha estat restaurat.","descripcio":"El comunidor és un edifici del segle XVIII construït en l'espai de l'antiga sagrera d'Aiguafreda de Dalt, aprofitant el mur de tancament del mateix. És una petita construcció porxada de planta quadrangular i coberta a quatre vessants. Presenta un pedrís amb quatre pilars d'obra que sostenen l'estructura de fusta de la coberta, amb la clau inscrita amb l'any '1731'. Al centre hi ha un petit altar amb una creu metàl·lica fixada, que també trobem al coronament de la façana. A l'interior el paviment és fet amb cairons ceràmics. A les llates de fusta que sostenen la coberta, al sector occidental, hi ha una altra data inscrita: 1787.","codi_element":"08014-104","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"El comunidor va construir-se davant l'església de Sant Martí per resguardar-s'hi el capellà quan foragitava els temporals i beneïa el terme a través de les oracions, acompanyat del so de les campanes. Fou restaurat per la Diputació de Barcelona l'any 1962 a petició de l'ajuntament.","coordenades":"41.7884200,2.2574900","utm_x":"438304","utm_y":"4626552","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74033-foto-08014-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74033-foto-08014-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74033-foto-08014-104-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74034","titol":"Cova-cripta d'Aiguafreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-cripta-daiguafreda-de-dalt","bibliografia":"BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978). Catàleg espeleològic de Catalunya (el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, Osona, el Vallès Oriental i el Maresme). Barcelona: Poliglota. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. OLIVER, J.; JAIME, M. (2013). 'La cova-cripta d'Aiguafreda i l'església de Sant Martí en els inicis del procés de feudelització', VIII Jornades d'Estudiosos del Montseny. Girona: Universitat de Girona.","centuria":"VIII-XVI","notes_conservacio":"El lloc ha estat excavat en diverses ocasions sense que se n'hagi obtingut un estudi científic","descripcio":"La cova d'Aiguafreda de Dalt està situada en una cota inferior del conjunt, sota l'església de Sant Martí. Es tracta d'una cavitat natural, l'accés a la qual va tapar-se amb la construcció d'una bassa que ja es troba documentada a l'any 1917. Aleshores es va obrir la boca i el passadís, que condueixen a una cambra on s'hi observen quatre sepultures antropomorfes excavades a la roca. Les dues primeres tombes estan situades al costat de llevant i presumiblement són les més antigues (PLADEVALL, 1991: 292). Són rectangulars, la segona amb el perfil més arrodonit, i corresponen a enterraments d'adults. Les altres dues tombes estan situades a un nivell inferior; una d'elles presenta un capçal i l'altra està molt malmesa. Per les restes trobades en la primera prospecció de la cripta, consistents en fustes i claus, s'ha apuntat que la necròpoli va estar en ús fins al segle XVI. A banda de la cripta, s'han localitzat altres restes arqueològiques a llevant de l'església de Sant Martí. En concret, es trobaren diverses tombes amb fragments de tègula, així com fragments de ceràmica romana i medieval.","codi_element":"08014-105","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"Aiguafreda de Dalt fou objecte d'interès per primera vegada per part de l'excursionisme científic de principis del segle XX i, concretament, pel Centre Excursionista de Vich, impulsat per Mn. Josep Gudiol. Gudiol, en sengles visites dels anys 1917 i 1920, va parar especial atenció, més que a l'antiga església parroquial, a la cova situada just dessota del temple, en la qual se sabia des d'antic que hi havia restes d'enterraments. Gudiol va publicar els resultats els anys 1918 i 1920 en el butlletí del Centre Excursionista. L'any 1962 la Secció de Monuments de la Diputació de Barcelona va fer una intervenció a Aiguafreda de Dalt, consistent en l'enderroc de la part de la casa rectoral que tapava l'església i la realització de diverses prospeccions en el temple. Aquesta va complementar-se amb l'excavació de la cova, sense que n'hagin trascendit els resultats.","coordenades":"41.7887700,2.2573300","utm_x":"438291","utm_y":"4626591","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74034-foto-08014-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74034-foto-08014-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74034-foto-08014-105-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74035","titol":"Vara dels esquellotaires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vara-dels-esquellotaires","bibliografia":"Programa de Festa Major, 1952.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'Ajuntament d'Aiguafreda s'hi conserva la vara que s'utilitzava durant les esquellotades. Es tracta d'un bastó de comandament fet de roure amb una arrel d'heura que s'hi embolica. A la part superior hi ha un pom circular.","codi_element":"08014-106","ubicacio":"Ajuntament d'Aiguafreda. Pl. Ajuntament, 1","historia":"La vara era portada pel 'general' que comandava les esquellotades, un personatge que anava ataviat amb vestit de ratlles vermelles i blanques i un tricorni.","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74035-foto-08014-106-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74036","titol":"Gegants d'Aiguafreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-daiguafreda","bibliografia":"LAGLERA, A. [et al.] (1998). Els gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els gegants d'Aiguafreda s'anomenen Guifré el Pelós i Baronessa de Cruïlles. El gegant és fet de cartró-pedra i fusta i representa el comte català amb un vestit i capa medievals i una espasa al cinturó. A la mà sosté un pergamí que representen els privilegis que el comte va atorgar als habitants de la vall del Congost. La geganta també és feta de cartró-pedra i fusta i representa la noble del llinatge que habitava el castell de Cruïlles amb un vestit i capa medievals. Porta l'escut de Cruïlles al pit i en una mà sosté un pom de flors.","codi_element":"08014-107","ubicacio":"Ajuntament d'Aiguafreda. Pl. Ajuntament, 1","historia":"Les festes populars d'Aiguafreda estaven amenitzades per un grup de capgrossos des de la dècada de 1940, que ballaven al so del flaviol d'Albert Cruells i el bombo de Joan Miró. Amb el pas dels anys, els capgrossos van deixar de sortir, de manera que les festes van passar a ser amenitzades pels gegants de les poblacions veïnes. Va ser així fins a la dècada de 1980, quan l'Ajuntament d'Aiguafreda va encarregar-ne uns de propis a la Casa Ingenio. Els gegants Guifré el Pelós i la Baronessa de Cruïlles van ser presentats oficialment el dia 25 de setembre de 1983 a la plaça de l'Ajuntament per l'aleshores secretari municipal, el senyor Albert de Sicília Cruells. Des d'aleshores, surten en les cercaviles de la Festa Major d'Estiu i d'Hivern, així com per la de les poblacions veïnes, sovint acompanyats pels capgrossos.","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74036-foto-08014-107-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74037","titol":"Llegenda del Sant Crist d'Aiguafreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-sant-crist-daiguafreda","bibliografia":"ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendesde la Plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Farell. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Explica la llegenda que el Sant Crist era una imatge situada dins una església de Manresa. Un dia els feligresos van veure que s'havia desplaçat i, en voler portar-lo al seu lloc, van trobar-se que no podien moure'l cap allà. Aleshores van empenyer la imatge, que només es movia fàcilment seguint el camí de Moià. Així que van acompanyar-lo en processó pensant de portar-lo a l'església parroquial de Moià, però no van poder treure'l del camí. Pensant que volia anar a Vic, van seguir cap allà Només el podien empènyer en direcció a Moià. En arribar a aquest poble, de nou no hi havia manera de moure'l, pel que van esperar a sentir algun senyal que els ajudés a decidir què fer. De lluny es va començar a sentir com sonaven les campanes d'Aiguafreda, pel que van optar per portar-lo cap allà. Des d'aleshores és una imatge molt venerada entre els aiguafredencs i aiguafredenques, que li han atorgat molts miracles: l'han vist plorar, sagnar, li creixien cabells i ungles, guarir malalts, desviar tempestes, etc. També diuen que quan va ser cremat durant la Guerra Civil el cap no s'encenia per molt que ho intentessin.","codi_element":"08014-108","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74037-foto-08014-108-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74038","titol":"Fons fotogràfic d'Aiguafreda a l'Arxiu Mas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-fotografic-daiguafreda-a-larxiu-mas","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El fons fotogràfic de l'Arxiu Mas conté diverses fotografies d'Aiguafreda. Són imatges realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme d'Aiguafreda i Tagamanent, com són el molí i els pous de glaç d'Avencó, Aiguafreda de Dalt, la riera, el bosc, la colònia Llobeta, vistes generals de la població, el pont de l'Abella, etc. Són totes en blanc i negre, datades entre 1919 i 1947.<\/p> ","codi_element":"08014-109","ubicacio":"Casa Amatller. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona","historia":"
Adolf Mas i Ginestà (Solsona 1861- Barcelona 1936) va treballar com a fotògraf a partir de la dècada dels noranta del segle XIX, en ple sorgiment del moviment modernista. Per diversos encàrrecs públics o privats, va retratar una gran quantitat de monuments i obres d'art d'arreu d'Espanya, entre els que destaquen les fotografies dels espais interiors modernistes i d'art litúrgic. A principi del segle XX, Mas va fundar l'Arxiu Mas, on va dipositar una gran quantitat de negatius fotogràfics, la majoria del període modernista. El seu fill Pelai va continuar la seva tasca, fins l'any 1941, quan Teresa Amatller crea l'Institut Amatller d'Art Hispànic sota la direcció de Josep Gudiol Ricard. En aquest moment, els fons de l'arxiu Mas i de l'Arxiu d'Arqueologia Catalana seran la base de la fototeca de l'Institut que continuarà ampliant-se paralelament amb l'Arxiu amb noves fotografies.<\/p> ","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74039","titol":"Fons fotogràfic d'Aiguafreda a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-fotografic-daiguafreda-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya s'hi conserven diverses fotografies d'Aiguafreda de la primera meitat del segle XX. Van ser fetes per Antoni Gallardo, F. Blasi Vallespinosa, Emilio Pellicer i Ignasi Canals Tarrats, entre d'altres. Són fotografies realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme d'Aiguafreda i la rodalia, com són el riu Congost, el pont de l'Abella, el molí d'Avencó i Valldeneu, entre d'altres.<\/p> ","codi_element":"08014-110","ubicacio":"Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona","historia":"
A principi del segle XX un grup d'estudiosos, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, van recórrer el territori català per fotografiar els masos i així poder-ne fer un estudi aprofundit. El director del treball va ser l'arquitecte Josep Danés i Torras, que pretenia fer una publicació del recull de masos retratats. El projecte es va interrompre per l'esclat de la Guerra Civil i no va ser fins el 1976 que es va dipositar el material al Centre Excursionista de Catalunya. Des d'aleshores, el fons fotogràfic s'ha anat ampliant a través de la donació de particulars.<\/p> ","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74040","titol":"Fons fotogràfic d'Aiguafreda al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-fotografic-daiguafreda-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies d'Aiguafreda. Són imatges realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme, com són Aiguafreda de Dalt, el Castell de Cruïlles, la Casanova de Sant Miquel, el Dolmen de la Serra de l'Arca, el carrer d'Avencó, rescloses, el Sant Crist d'Aiguafreda, el ganivet de sílex trobat a la Serra de l'Arca, l'Hostal de la Polla, les excavacions arqueològiques a la cova d'Aiguafreda de Dalt, el mas Aragall, Casanoves, l'altar i el retaule de l'antiga església de Santa Maria, Sant Miquel de Canyelles, Sant Salvador d'Avencó, el pont de Peu de Costa, la riera d'Avencó, Can Serra de l'Arca, la Casanova de Sant Miquel, el Saüc, etc.; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre 1920 i 1980.","codi_element":"08014-111","ubicacio":"C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona","historia":"L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74041","titol":"Llegenda de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-sant-marti","bibliografia":"CAMPOY, G. ; DURAN, A. ; JURADO, R. (2006). Llegendes de Castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Explica la llegenda que a Aiguafreda de Dalt la campana de l'església sonava quan amenaçava la tempesta. La creença popular relacionava el mal temps com una acció dirigida per les bruixes, motiu pel qual el capellà sortia amb la indumentària cerimonial per foragitar les bruixes. Per protegir al capellà i la població durant aquests episodis, es va procedir a la construcció d'un comunidor on poguessin refugiar-se de les pedres que els llançaven les bruixes.","codi_element":"08014-112","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74042","titol":"Monument dels 1100 anys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-dels-1100-anys","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El monument dels 1100 anys està situat al jardí que hi ha davant l'església parroquial de Santa Maria, davant la carretera de Ribes. Es tracta d'un monòlit de grans dimensions, col·locat de forma vertical. A cada costat hi ha fixada una placa metàl·lica on hi consta: ' AIGUAFREDA DE DALT 1100 (898-1998) EN COMMEMORACIÓ DELS MIL CENT ANYS DE LA CONSAGRACIÓ D'AIGUAFREDA DE DALT, BRESSOL DEL NOSTRE POBLE'.","codi_element":"08014-113","ubicacio":"Ctra. De Ribes","historia":"Es va inaugurar el 5 d'agost de 1998 en motiu de la celebració dels 1100 d'història d'Aiguafreda de Dalt.","coordenades":"41.7686000,2.2504000","utm_x":"437695","utm_y":"4624356","any":"1998","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74042-foto-08014-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74042-foto-08014-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74043","titol":"Recull fotogràfic de la biblioteca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/recull-fotografic-de-la-biblioteca","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"A la biblioteca municipal hi ha un recull d'imatges antigues d'Aiguafreda, Sant Martí de Centelles i Tagamanent. Està integrat per fotografies datades entre principi del segle XX i mitjans del mateix segle, la majoria de les quals són el blanc i negre. Entre els indrets retratats, hi trobem la resclosa de la Llobeta, els masos, el turó de Tagamanent, Aiguafreda de Dalt, la plaça Major d'Aiguafreda, carrers del nucli de l'Abella, la colònia Llobeta, les processons, les fonts, etc.","codi_element":"08014-114","ubicacio":"Biblioteca Municipal d'Aiguafreda. C. del Pont, 13","historia":"","coordenades":"41.7670800,2.2513300","utm_x":"437771","utm_y":"4624187","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74043-foto-08014-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74043-foto-08014-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74044","titol":"Col·lecció de material geològic procedent d'Aiguafreda al Museu Torre Balldovina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-material-geologic-procedent-daiguafreda-al-museu-torre-balldovina","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al Museu Torre Balldovina hi ha dipositat material geològic procedent d'Aiguafreda, essencialment roques i minerals, així com algun fòssil. En concret, hi trobem 'Aviculopectinidae', 'Edodontidae', 'Encrinidae', 'Equisetaceae', 'FL MOLLUSCA', 'grauwacka', 'Guix Guix sacaroide', 'Marcassita', 'Myophoriidae', 'Nummulitidae' i 'Physidae'.","codi_element":"08014-115","ubicacio":"Museu Torre Balldovina. Plaça de Pau Casals, s\/n, 08922 Santa Coloma de Gramenet","historia":"El Museu municipal Torre Balldovina va ser inaugurat l'any 1986 per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet.","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74045","titol":"Col·lecció d'objectes d'Aiguafreda al Museu Episcopal de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dobjectes-daiguafreda-al-museu-episcopal-de-vic","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven diversos objectes procedents d'Aiguafreda, la majoria dels quals hi van ingressar entre el 1915 i 1929. Els objectes són els següents: - Fragments de ceràmica reduïda medieval, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Capitell del segle XII, provinent de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda - Fragments d'enteixinats, segle XVI, provinent de Can Pons d'Aiguafreda - Restes òssies humanes, provinents de la Serra de l'Arca - Ascles, botó, fragments de ceràmica, restes òssies humanes, dents (Calcolític- Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Cruïlles - Ceràmica reduïda i restes òssies humanes del segle IX al XII, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Clau de pany i fragments de ceràmica, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Denes de collaret (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Cruïlles - Botó d'os (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Cruïlles - Nucli de sílex, provinent de les muntanyes de Cruïlles - Ascle de sílex (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre de Cruïlles - Destral de roca corniana polida (Neolític), provinent d'Aiguafreda - Destrals de roca corniana polida (Neolític), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Làmina de sílex tallat per pressió reforçada (Calcolític- Bronze antic), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca II - Botons prismàtics d'os (Calcolític- Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Fragments d'un vas de ceràmica a mà (Calcolític - Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Ascle de sílex i dena de collaret de pedra calcària (Calcolític - Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca<\/p> ","codi_element":"08014-116","ubicacio":"Museu Episcopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic","historia":"
El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.<\/p> ","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"La informació dels objectes ha estat facilitada pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74046","titol":"Col·lecció de la Sala de paleontologia Eduard Grimalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-la-sala-de-paleontologia-eduard-grimalt","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"A la Sala de Paleontologia Eduard Grimalt de Centelles, dins el Centre d'Art el Marçó Vell, hi ha una col·lecció de fòssils i materials, alguns dels quals procedeixen d'Aiguafreda. En concret, es tracta d'un conjunt de fòssils paleozoics procedents de la vall d'Avencó.","codi_element":"08014-117","ubicacio":"C\/ Galejadors, 2 08540 Centelles","historia":"El farmacèutic Eduard Grimalt va dedicar-se a recollir fòssils per tota la contrada. La col·lecció va ampliar-se a través de l'intercanvi amb fòssils d'arreu del món. El senyor Grimalt va donar la seva col·lecció a l'Ajuntament de Centelles, qui la va inaugurar dins la Sala de Paleontologia l'any 2010.","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74047","titol":"Processó de Sant Miquel de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/processo-de-sant-miquel-de-canyelles","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Ja no es celebra.","descripcio":"La processó de Sant Miquel de Canyelles es celebrava cada any el dia de Sant Miquel. Es sortia en processó des del poble fins a l'ermita, on es cantava per les ànimes del Purgatori, tot repartint l'almoina de pa beneït entre els participants. Juntament amb la processó de Lledànies i dels Apòstols, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.","codi_element":"08014-118","ubicacio":"Sant Miquel de Canyelles","historia":"La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636. La tradició manava que l'hereu del mas Boix del Brull havia de subministrar els panets que s'hi repartien. Abans de la Guerra Civil es celebrava el dia 8 de maig, que després passà al 29 de setembre.","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74047-foto-08014-118-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74048","titol":"Fons documental de l'arxiu municipal d'Aiguafreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-municipal-daiguafreda","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'arxiu municipal d'Aiguafreda està dipositat a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental de Granollers. S'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX fins a l'actualitat. En total s'hi conserven 126 metres lineals, entre 932 caixes i 105 caixes de 'manaments'. La documentació està classificada en les seccions i següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficiència, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, agricultura i medi ambient i col·leccions. També s'hi conserva el fons del Jutjat de Pau d'Aiguafreda.","codi_element":"08014-119","ubicacio":"Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. C. Olivar, 10. 08402 Granollers","historia":"L'Ajuntament d'Aiguafreda va signar el contracte de dipòsit de l'arxiu municipal amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental el juny de 2008. Entre l'octubre i el desembre del mateix any el fons va ser traslladat a l'Arxiu Comarcal, on va ser ordenat, classificat i inventariat per la Núria Tarrés, en Santi Bustos i en Xavier Pérez, personal tècnic de l'arxiu.","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74049","titol":"Goigs del Sant Crist d'Aiguafreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-del-sant-crist-daiguafreda","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs en honor al Sant Crist d'Aiguafreda es canten el dia de la seva festivitat, el 3 de maig. Se'n conserven dues versions: la més antiga i la que es va composar en motiu de la restauració del temple, a mitjans del segle XX. D'aquesta darrera en va escriure la lletra Dr. Fortià Solà i la música Mn. Lluís Romeu. La versió més antiga comença així: ' Digám tots ab gran dolor á Jesús en creu clavat: Misericordia Senyor perdonau nostre pecat, Misericordia Senyor, á Nostra necessitat. (...)'. 'Puix de Deu sou tan amat alcansaunos déll lo perdó; Vicenç Benaventurat Vos que sou nostre Patró.'","codi_element":"08014-120","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"La imatge del Sant Crist es venerava a Aiguafreda de Dalt des de principi del segle XVII. Amb el pas dels anys va adquirir una gran importància entre la població, fins que al segle XIX ja tenia una confraria que organitzaven la seva festa, celebrada el dia 3 de maig. Durant la celebració es cantaven els goigs, que alguns anys també va fer-se el dia 14 de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu.","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74049-foto-08014-120-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74050","titol":"Parc de la Carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-de-la-carretera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El parc de la Carretera està situat a l'entrada de la població, davant la carretera de Ribes. Consta de diversos espais, el principal dels quals és gran pista amb un escenari cobert per una teulada amb encavallada de fusta, sostinguda amb pilars d'obra. La pista està separada de la carretera per un porxo amb columnes d'obra, sota el qual hi ha un pas entre les glicines que hi trepen. Al costat de la pista hi ha un parc infantil amb una font pública. La part de migdia està definida per una zona de les fonts a diferents nivells, culminada pel Monument a la Sardana. Finalment, la part de llevant està plantada amb pins i gespa.","codi_element":"08014-121","ubicacio":"Ctra. De Ribes","historia":"Antigament, en aquest indret hi havia la Plateria, una casa on es recollia el material extret de les mines veïnes i que constava d'uns forns per fondre'l.","coordenades":"41.7662800,2.2524900","utm_x":"437867","utm_y":"4624097","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74050-foto-08014-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74050-foto-08014-121-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74051","titol":"Les esquellotades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-esquellotades","bibliografia":"AMADES, J. (1982). Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta. Programa de Festa Major, 1952.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"És un costum desaparegut.","descripcio":"Antigament era costum entre els aiguafredencs i aiguafredenques de fer les anomenades 'esquellotades'. Es feien en motiu de les segones núpcies quan, després de tornar els esposos de la 'passejada' o 'lluna de mel', se'ls rebia amb gran xivarri fent sonar esquelles o llaunes. Els veïns es reunien a la plaça i anaven en comitiva fins a la casa dels nuvis, presidits per personatge del general, que anava vestit amb ratlles vermelles i blanques, un tricorni d'almirall i un bastó de comandament. També hi havia un estandard per a la ocasió, on hi havia escrit 'VI, VI I SEMPRE VI'. El general anava acompanyat d'orquestra, que durant molts anys va ser el flaviol de l'avi Pastor i el bombo de l'avi Ros. Quan eren davant la casa feien enrenou fins que sortien els nuvis; aleshores la núvia havia de ballar amb el general i tots aquells que ho volguessin com exigia la tradició, ja que la durada del ball es relacionava amb la descendència que tindria. A continuació, el marit havia de convidar a beure vi a tot el seguici de gent. Si els nuvis es resistien a sortir, els esquellots es quedaven davant la casa els dies que calguessin.","codi_element":"08014-122","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"En el Programa de Festa Major de l'any 1952 hi consta que aquest costum, que es feia en moltes d'altres poblacions catalanes, es va perdre feia pocs anys.","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74052","titol":"Acta de consagració d'Aiguafreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/acta-de-consagracio-daiguafreda-de-dalt","bibliografia":"
SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.<\/p> ","centuria":"IX","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El temple va ser consagrat el 5 d'agost de l'any 898 per Gotmar, després que fos erigit per l'abadessa Emma, filla de Guifré el Pelós. En la relació de delmes i primícies que se li concedeixen, hi consten diversos vilars i esglésies de la rodalia, pel que l'acta constitueix la primera notícia d'aquests indrets. Per aquest motiu, sovint s'ha considerat el document fundacional de l'Alt Congost.<\/p> ","codi_element":"08014-123","ubicacio":"Arxiu de la Corona d'Aragó. C. dels Almogàvers, 77. 08002 Barcelona","historia":"","coordenades":"41.7688500,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624385","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74053","titol":"Font i bassa de Casanoves","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-bassa-de-casanoves","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Les basses estan cobertes de vegetació.","descripcio":"La font de Casanoves està situada a mestral del mas Casanoves, prop del torrent de la Corredora. Es tracta d'una mina d'aigua que té el seu acabament en una font construïda en un mur de pedra lligada amb morter. Aquesta s'obre en arc rebaixat de pedra, a l'interior del qual s'embassa l'aigua en una pica, sense que hi hagi brollador. A continuació hi ha una petita canalització delimitada amb lloses verticals, que condueix l'aigua sobrant a un safareig rectangular. Més avall hi ha una bassa construïda aprofitant la roca natural, amb murs de pedra i excavada en el terreny. Aquesta s'omplia amb una mina oberta al damunt, on hi aflora roca natural per on es filtra l'aigua.","codi_element":"08014-124","ubicacio":"Casanoves","historia":"","coordenades":"41.7762600,2.2591000","utm_x":"438426","utm_y":"4625200","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74054","titol":"Font de l'Aragall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-laragall","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'aigua es perd aigües avall i el seu entorn està molt deteriorat i cobert de vegetació.","descripcio":"La font de l'Aragall és una sorgència natural d'aigua situada en una zona boscosa al nord del mas Aragall. L'aigua brolla als peus d'una roca i ha estat canalitzada en successius moments per tal d'abastir la bassa i així regar les terres del mas. Des de la sorgència hi ha diversos tubs, malgrat l'aigua passa pel costat i circula aigües avall. Prop de la bassa s'observen restes de diverses mines que van ser construïdes per aprofitar l'aigua.","codi_element":"08014-125","ubicacio":"Torrent de l'Aragall","historia":"","coordenades":"41.7745700,2.2583400","utm_x":"438361","utm_y":"4625013","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74054-foto-08014-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74054-foto-08014-125-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-10 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74055","titol":"Sender de Gran Recorregut d'Aiguafreda a la Jonquera (GR-2)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sender-de-gran-recorregut-daiguafreda-a-la-jonquera-gr-2","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El sender de Gran Recorregut 2 és un camí que transcorre entre la Jonquera, a l'Alt Empordà, passant per la Garrotxa i Osona, fins arribar a Aiguafreda, on hi ha el final del recorregut. El tram aiguafredenc transcorre per la serra de l'Arca, passant pel Collet de la Costa, Can Serra de l'Arca, Can Bauma, les Casades i el camí d'Avencó, fins arribar al nucli urbà. El seu final el trobem a l'entrada de la població, a la carretera de Ribes, on hi ha un monòlit commemoratiu. Aquí es creua amb el sender GR-5.","codi_element":"08014-126","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"El sender va ser inaugurat l'any 1996, quan es va presentar la guia i es va fer el monòlit. A l'acte hi van assistir un bon nombre d'autoritats, tant locals com de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i entitats excursionistes de Catalunya, d'Aragó i el Rosselló francès.","coordenades":"41.7737700,2.2664000","utm_x":"439030","utm_y":"4624919","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74055-foto-08014-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74055-foto-08014-126-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74056","titol":"Sender dels Miradors (GR-5)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sender-dels-miradors-gr-5","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El sender de Gran Recorregut és un camí que transcorre entre el Parc Natural del Garraf, Montserrat, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac i el Parc Natural del Montseny. El tram aiguafredenc és molt curt, des del pont de la Xoriguera fins al pont de l'Abella, passant per carrer Avencó i la carretera de Ribes. Abans de creuar el pont, hi ha el monòlit on es creua amb el sender GR-2.","codi_element":"08014-127","ubicacio":"C. Avencó i Carretera de Ribes","historia":"","coordenades":"41.7640300,2.2537700","utm_x":"437971","utm_y":"4623846","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74056-foto-08014-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74056-foto-08014-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74057","titol":"Monument a la Sardana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-la-sardana-6","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El monument a la Sardana està situat al parc de la Carretera, sobre les fonts. Està constituïda per un bloc rectangular de ciment on hi ha fixades quatre bigues metàl·liques verticals. A la part superior estan unides per un nou bloc de ciment, que en una de les cares té el relleu d'unes mans agafades i a l'altre una tenora i unes partitures.","codi_element":"08014-128","ubicacio":"Parc de la Carretera","historia":"Va ser inaugurat l'any 2000 en el context de la Festa Major, en motiu de la celebració dels 150 anys de la tenora i el 25è aniversari dels Amics de la Sardana La Vall del Congost. L'acte va acompanyar-se d'una ballada de sardanes.","coordenades":"41.7657300,2.2528000","utm_x":"437892","utm_y":"4624036","any":"2000","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74057-foto-08014-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74057-foto-08014-128-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"Víctor Pallarès","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74058","titol":"Alzines del Casal Sant Jordi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzines-del-casal-sant-jordi","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Un dels exemplars té la capçada esclarissada, que podria ser signe de malaltia.","descripcio":"Les alzines del Casal Sant Jordi estan situades al costat de la tanca del pati, davant la carretera de Ribes. Es tracta de dos exemplars notables d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida.","codi_element":"08014-129","ubicacio":"Ctra. De Ribes, 14","historia":"","coordenades":"41.7673400,2.2518100","utm_x":"437811","utm_y":"4624215","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74058-foto-08014-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74058-foto-08014-129-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74059","titol":"Alzina de Cruïlles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-cruilles","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'alzina del Cruïlles està situada davant la façana de ponent del castell. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable, superior al castell.<\/p> ","codi_element":"08014-130","ubicacio":"Castell de Cruïlles","historia":"","coordenades":"41.7803100,2.2556100","utm_x":"438140","utm_y":"4625653","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74059-foto-08014-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74059-foto-08014-130-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74060","titol":"Xiprer d'Aiguafreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xiprer-daiguafreda-de-dalt","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Bona part de les branques de la capçada estan mortes.","descripcio":"
El xiprer d'Aiguafreda de Dalt està situat dins el recinte del fossar, entre el comunidor i la rectoria. Es tracta d'un exemplar centenari de xiprer (Cupressus), espècie família de les cupressàcies originària de l'àrea mediterrània i asiàtica. És un arbre perenne amb l'escorça grisenca i esquerdada, que assoleix una alçada considerable. Té la capçada apuntada, tot i que part de les branques estan mortes.<\/p> ","codi_element":"08014-131","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"
Segons podem veure en els testimonis gràfics de principi del segle XX, ja tenia unes dimensions considerables.<\/p> ","coordenades":"41.7885000,2.2575100","utm_x":"438305","utm_y":"4626560","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74060-foto-08014-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74060-foto-08014-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74061","titol":"Can Mossèn Josep","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mossen-josep","bibliografia":"
GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El revestiment de la façana es troba deteriorat.","descripcio":"
Can Mossèn Josep és una casa del segle XIX construïda al carrer Major. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria. El finestral central del pis i els dos de les golfes tenen sortida a balcons de baranes forjades i bases motllurades, com també ho estan els ampits de les finestres del pis. El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament exterior del mur és arrebossat.<\/p> ","codi_element":"08014-204","ubicacio":"C. Major, 3","historia":"
A finals del segle XIX hi vivia el mossèn Josep Vall, que va acabar donant nom a la casa.<\/p> ","coordenades":"41.7680600,2.2501500","utm_x":"437674","utm_y":"4624296","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74061-foto-08014-204-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74061-foto-08014-204-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74062","titol":"Can Pastor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pastor-2","bibliografia":"
GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Can Pastor és una casa del segle XVIII construïda a la confluència del carrer Major i la plaça. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un gran portal d'arc pla arrebossat amb brancals de pedra. El pis s'obre amb un finestral d'arc pla de pedra carejada, que té sortida a un balcó de baranes forjades. A nivell de les golfes hi ha una finestra d'arc pla arrebossat protegida amb una barana de fusta. El ràfec està acabat amb cabirons, en un dels quals hi ha fixada una corriola, amb rajola decorativa intercalada. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat.<\/p> ","codi_element":"08014-205","ubicacio":"C. Major, 1","historia":"
En aquesta casa hi vivia Albert Cruells, pastor i flabiolaire molt conegut entre els aiguafredencs i aiguafredenques.<\/p> ","coordenades":"41.7680200,2.2502000","utm_x":"437678","utm_y":"4624292","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74062-foto-08014-205-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74062-foto-08014-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74062-foto-08014-205-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74063","titol":"Can Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-xic","bibliografia":"
GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Can Xic és una casa de poble construïda ente els segles XVIII i XIX. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla. El portal i una de les finestres de les golfes és de pedra carejada i la resta són arrebossades. Al pis trobem un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades i a l'altre eix un plafó ceràmic amb la imatge de la Mare de Déu de la Mercè. Al coronament de l'edifici hi ha una imbricació de rajols ceràmics, sota els cabirons que sostenen la teulada i que indiquen una ampliació en alçada de la construcció. El tractament exterior és arrebossat i pintat de color blanc, amb un sòcol de pedra afegit modernament.<\/p> ","codi_element":"08014-206","ubicacio":"Pl. Major, 18","historia":"
A principi del segle XX la planta baixa de la casa estava habilitada com a botiga d'ultramarins, regentada per en Miquel Salgot. Amb l'arribada del telèfon al poble, va instal·lar-se la primera central telefònica a la botiga de Can Xic, motiu pel qual hi havia sovint cues de persones esperant el seu torn per poder telefonar. Actualment, s'hi conserva la botiga tal i com era.<\/p> ","coordenades":"41.7679800,2.2502400","utm_x":"437681","utm_y":"4624287","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74063-foto-08014-206-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74063-foto-08014-206-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74063-foto-08014-206-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74064","titol":"Obrador de pipes de Can Jan Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/obrador-de-pipes-de-can-jan-pau","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"S'ha perdut.","descripcio":"
Des de principi del segle XX, a la casa de Can Jan Pau s'hi va habilitar un obrador de pipes. Les soques de bruc obtingudes als boscos veïns eren portades a la casa amb matxos. Allà es separaven les soques, partint-les per la meitat amb una serradora tot fent llesques i rebutjant la part de les branques per obtenir-ne la part massissa. Aleshores, els daus resultants es col·locaven en una gran olla d'aram i es bullien durant 24 hores. Les peces es deixaven assecar de forma natural entre mig any i un any, ja que sinó podien esquerdar-se. D'aquí en sortien els escalaborns, que s'acabaven de processar en altres fàbriques per obtenir pipes Rellevat de molta qualitat, o bé les Marselleses. A Can Jan Pau encara s'hi conserven alguns escalaborns, l'olla d'aram on es bullien les soques i un paper amb les mides intenacionals que havien de tenir els escalaborns.<\/p> ","codi_element":"08014-207","ubicacio":"C. Major, 17","historia":"
Segons els propietaris, la casa de Can Jan Pau va començar com un hostal on els bohemis de Barcelona venien a menjar-hi la seva popular samfaina. Després va ser una bodega, una botiga de bicicletes...; fins que a principi del segle XX l'avi de l'actual propietari hi va començar un obrador de pipes. Inicialment, la serradora que feia servir funcionava amb una turbina situada al canal de Can Ponsic, que sovint resultava insuficient. Amb l'arribada de l'electricitat al poble l'any 1921, aviat es va instal·lar la corrent a l'obrador. El negoci va passar al seu fill, que va deixar de fabricar escalaborns a mitjans del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.7684700,2.2496900","utm_x":"437636","utm_y":"4624342","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74064-foto-08014-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74064-foto-08014-207-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74065","titol":"Hostal de la Plaça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hostal-de-la-placa","bibliografia":"
SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'hostal de la Plaça és un edifici del segle XVI que va ser reconstruït a mitjans del segle XIX. Durant la segona meitat del segle XX va habilitar-se com a vivenda moderna als pisos superiors i local comercial a la planta baixa, on es van suprimir els portals antics per obrir-ne de nous. És un edifici cantoner de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, les del pis amb sortida a petits balcons de baranes forjades. A la façana lateral hi ha tres portals de factura moderna i dues finestres en cada pis. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb motius vegetals sobre les finestres dels pisos superiors i carreus a les cantonades. El ràfec està coronat amb una cornisa senzilla.<\/p> ","codi_element":"08014-208","ubicacio":"Pl. Major, 1","historia":"
L'hostal del poble de les Ferreries estava situat a la confluència de la plaça i el camí ral de Barcelona a Vic. Al segle XVI ja consta entre les possessions del castell de Cruïlles un hostal a la plaça de la població, a les golfes del qual guardaven el delme. Durant el segle XVII, el baró Pere d'Aimeric farà construir un nou hostal sobre l'antic, amb unes corts de notables dimensions per albergar-hi els carruatges dels estadants. El baró Francesc de Pignatelli el va establir a favor del municipi l'any 1719, tot i que gairebé un segle més tard en van sol·licitar la possessió. Aleshores van ampliar-lo afegint-hi la casa que havia estat la carnisseria. Durant les guerres carlines va ser utilitzat com a fortalesa per ambdós bàndols, motiu pel qual va ser cremat i destruït. A mitjans del segle XIX, l'emfiteuta Joan Mora, sol·licita els prínceps de Belmonte de reconstruir-lo. Tanmateix, va deixar d'utilitzar-se com a hostal per l'elevat cost de la reconstrucció i perquè la nova carretera ja no hi passava per davant.<\/p> ","coordenades":"41.7681100,2.2503100","utm_x":"437687","utm_y":"4624302","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74065-foto-08014-208-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74065-foto-08014-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74065-foto-08014-208-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74066","titol":"Pilar de Cal Recader","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pilar-de-cal-recader","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
A la planta baixa de Cal Recader s'hi conserva un pilar de pedra que constitueix un vestigi d'una edificació anterior. Té el fust rectangular amb els angles bisellats, pel que s'obté una secció octogonal. El pilar és faixat, compost de peces de pedra local de gres vermell. Només es conserva la meitat del capitell, compost per una motllura senzilla.<\/p> ","codi_element":"08014-209","ubicacio":"C. Major, 6","historia":"
Cal Recader és una casa del segle XX que probablement va construir-se aprofitant les dependències de l'antic hostal de la plaça. Al segle XVIII les corts de l'hostal tenien una capacitat per una seixantena de mules i vuit carruatges (SOLÀ, 1983: 117), pel que hem de pensar que ocupava una extensió major que en l'actualitat. El pilar de Cal Recader hauria format part de l'estructura d'aquestes dependències.<\/p> ","coordenades":"41.7682200,2.2501400","utm_x":"437673","utm_y":"4624314","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74066-foto-08014-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74066-foto-08014-209-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74067","titol":"Retaule del Roser","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-del-roser-3","bibliografia":"
MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
El retaule del Roser està situat a la capella lateral de l'església de Sant Martí. Es composa d'un sol nivell i està presidit per una fornícula semicircular custodiada per dues pilastres. Al centre hi ha una imatge moderna de la Mare de Déu del Roser, sota la qual hi ha l'altar. El retaule està coronat amb una cornisa i volutes als extrems. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.<\/p> ","codi_element":"08014-210","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"
La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat i que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.<\/p> ","coordenades":"41.7885800,2.2575400","utm_x":"438308","utm_y":"4626569","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74067-foto-08014-210-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74067-foto-08014-210-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74067-foto-08014-210-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74068","titol":"A Aiguafreda són xerraires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/a-aiguafreda-son-xerraires","bibliografia":"
PARÉS, A. (2010). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
'A Aiguafreda són xerraires; a l'Abella, cançoners; a Sant Antoni, cançonaires, i a Centelles botiflers'.<\/p> ","codi_element":"08014-211","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74069","titol":"Aiguafreda, aiguafregits","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aiguafreda-aiguafregits","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Una dita tòpica referent al poble és que a Aiguafreda són aiguafregits.<\/p> ","codi_element":"08014-212","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74070","titol":"Ball de la Varsoviana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-la-varsoviana","bibliografia":"
PUJOL, F.; AMADES, J. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Dansa. Vol I. Barcelona: Imprenta Elzeviriana.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es balla.","descripcio":"
La Varsoviana o Marsoliana era un ball típic que feien els aiguafredencs i aiguafredenques en sortir de l'ofici solemne de la Festa Major. La coreografia s'assemblava a la masurca i la balladora i el ballador dansaven abraçats. La indumentària era la caputxa en les dones i el gambeto en els homes. La lletra deia així: 'Marieta posa el peu aquí, Marieta posa el peu allà. Ella era tan eixerida que de seguit li va posar.'<\/p> ","codi_element":"08014-213","ubicacio":"Aiguafreda i l'Abella","historia":"
La Varsoviana és una dansa d'origen polonès que es ballava en algunes poblacions catalanes però que fa anys que caigué en desús. A Aiguafreda, el ball es va popularitzar durant el segle XIX. L'entitat 'Amics de la sardana de la Vall del Congost' el va ballar en motiu de la celebració dels 1100 anys d'història d'Aiguafreda.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneixia com 'la Dansa'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74071","titol":"La vella Bensor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vella-bensor","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"S'ha perdut.","descripcio":"
Al poble d'Aiguafreda, quan es volia fer creure a les criatures se'ls amenaçava dient que vindria la Bensor. Aquest personatge està caracteritzat com una vella lletja i de mal caràcter que pegava als nens dolents.<\/p> ","codi_element":"08014-214","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"
L'espantacriatures de la vella Bensor és coneguda a Aiguafreda, el Figaró i altres localitats del Congost.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74072","titol":"Creu de l'Aragall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-laragall","bibliografia":"
GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Creu situada a peu del camí de l'Aragall, abans d'arribar al mas. Es tracta d'una creu llatina de notables dimensions, feta amb vares de ferro trenades. Està fixada sobre una base metàl·lica on hi consta l'any '1994' en un costat i 'PT' a l'altre, i una pedra.<\/p> ","codi_element":"08014-132","ubicacio":"Camí de l'Aragall","historia":"
Anteriorment, en aquest indret hi havia una creu de fusta que, segons explica Garcia-Pey, podria haver estat construïda en el lloc on va morir un carlí.<\/p> ","coordenades":"41.7728900,2.2572600","utm_x":"438270","utm_y":"4624828","any":"1994","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74072-foto-08014-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74072-foto-08014-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"Isidre Vallbona","observacions":"També es coneix com la creu de Vilardaga.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74073","titol":"Masoveria-rectoria d'Aiguafreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masoveria-rectoria-daiguafreda-de-dalt","bibliografia":"
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.<\/p> ","centuria":"XII-XIX","notes_conservacio":"Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada.","descripcio":"
La masoveria-rectoria d'Aiguafreda de Dalt és un edifici d'origen medieval construït a redós de l'església de Sant Martí. La part primitiva de la construcció s'identifica amb el cos de llevant, on s'observen vestigis com les obertures i un arc tapiat de pedra. A ponent d'aquest volum es va construir un nou cos vers el segle XVII, de menor alçada, tot aprofitant el desnivell natural del terreny. A continuació es van bastir diverses dependències que van tapar la part frontal de l'església, que van ser enderrocades durant la segona meitat del segle XX. L'edifici està adossat a l'extrem de garbí de l'església, amb la qual s'uneixen a la part de migdia mitjançant el porxo que cobreix l'entrada al temple. Sota d'aquest porxo hi ha una finestra amb una orla en relleu i la inscripció 'TERRADELLAS'. A la part corresponent al pas que unia ambdós edificis hi ha un sarcòfag, que probablement era de Guillem d'Aiguafreda, i una imatge mariana del segle XVIII (SOLÀ, 1983:39). La rectoria consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta de dos vessants a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està orientat a migdia i es composa segons dos eixos d'obertures. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta que descansa sobre impostes i brancals de pedra. Les finestres són totes d'arc pla de pedra carejada; al costat de les del pis hi ha pintat un rellotge de sol ovalat amb l'anagrama de Crist a sobre i a sota: 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO VALEM RES'. A la façana posterior, trobem el portal d'arc de mig punt adovellat a l'alçada del pis i una finestra amb incisió conopial al nivell superior. La façana de ponent presenta quatre grans contraforts de carreus, alguns de pedra tosca, que sostenen la galeria del pis, actualment tapiada i oberta amb finestres modernes. El tractament dels murs és de pedra vista a totes les façanes, excepte la de migdia, on es conserva el morter que la revestia.<\/p> ","codi_element":"08014-133","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"
En l'acta de consagració de Sant Martí de Congost de l'any 1105 hi consta Berenguer Ramon, prevere de la mateixa església (SOLÀ, 1983: 67'). Des d'aleshores, trobem documentats els rectors que hi residien i es feien càrrec de la parròquia. Tanmateix, tal com apunta Fortià Solà, sabem que la rectoria no només va estar habitada per sacerdots, sinó que en algunes èpoques fou arrendada. En motiu del trasllat de la parròquia a la capella de la Concepció al poble d'Aiguafreda l'any 1851, el darrer rector que hi visqué fou mossèn Joan Vila, mort el 1868. L'any 1970 es va desplomar la part de l'edifici que rodejava l'església pel nord i l'oest. Les seves runes van ser dipositades davant de la porta de la cripta, cobrint el nivell original de circulació.<\/p> ","coordenades":"41.7885400,2.2574000","utm_x":"438296","utm_y":"4626565","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74073-foto-08014-133-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74073-foto-08014-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74073-foto-08014-133-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74074","titol":"Cementiri Nou d'Aiguafreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-nou-daiguafreda-de-dalt","bibliografia":"
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està cobert de vegetació.","descripcio":"
El cementiri nou està situat a un centenar de metres al nord del conjunt monumental d'Aiguafreda de Dalt. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra, que s'obre a migdia amb dos pilars i una portalada. A l'interior, entre la vegetació, s'hi observen diverses làpides, de les quals una està envoltada per un reixat de ferro forjat i hi costa. 'ANDREU REYNALS BASTE, AGOST 1899'. També se n'observa una de la família 'LLOBETA'.<\/p> ","codi_element":"08014-134","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"
El nou cementiri d'Aiguafreda de Dalt va construir-se en terres cedides pel duc de Solferino, propietari del castell de Cruïlles. Va ser beneït l'any 1923 després del trasllat d'algunes despulles.<\/p> ","coordenades":"41.7896400,2.2577900","utm_x":"438330","utm_y":"4626687","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74074-foto-08014-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74074-foto-08014-134-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74075","titol":"Torres de les Ferreres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torres-de-les-ferreres","bibliografia":"
GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"La segona casa del carrer Núria es troba en estat d'abandó.","descripcio":"
Les Torres de les Ferreres van construir-se a principi del segle XX. Són tres edificis aïllats construïts segons les mateixes dimensions i característiques constructives. Consten d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a quatre vessants. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat i incorporen una motllura decorativa a la part superior. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures de diferent tonalitat, excepte a la primera, on s'ha repicat el revestiment i s'ha deixat amb pedra vista. Estan envoltades per un pati i tancades amb murs de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.<\/p> ","codi_element":"08014-135","ubicacio":"C. Núria, 1-3, Passeig de Catalunya, 12","historia":"
Les cases van ser construïdes per les nebodes d'en Pere Grifell, ferrer d'ofici, motiu pel qual es coneixien com les Torres de les Ferreres.<\/p> ","coordenades":"41.7663400,2.2537600","utm_x":"437972","utm_y":"4624103","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74075-foto-08014-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74075-foto-08014-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74075-foto-08014-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74076","titol":"Mas Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-canyelles","bibliografia":"
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.<\/p> ","centuria":"IX","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"
Les restes del mas Canyelles estan situades a pocs metres a ponent de la capella de Sant Miquel de Canyelles. S'observa un mur de pedres disposades en filades, de majors dimensions a les cantonades. Aquesta estructura de reduïdes dimensions es prolonga vers el nord, on només s'aprecien restes muràries. L'abundant vegetació de la zona en dificulta l'observació.<\/p> ","codi_element":"08014-136","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"
El mas Canyelles sovint ha estat identificat amb el vilar de Canyelles que s'esmenta en l'acta de consagració de Sant Martí del Congost de l'any 898 SOLÀ (1983:77). Al segle XIV, a diferència de la majoria de masos de la parròquia d'Aiguafreda, no pertanyia als senyors d'Aiguafreda, sinó al benefici de Sant Miquel de la parròquia de Santa Maria de Tagamanent. L'any 1376, Ferrer d'Hostalric va establir el mas Boix del Brull a Ponç Canyelles. El mas quedà deshabitat durant la crisi baixmedieval malgrat la donació que l'hereu Bernat Canyelles va fer a Pere de Vilanova, de la parròquia de Santa Eugènia de Relat, a principi del segle XV. El mas Saní que fins aleshores estava unit al mas Canyelles va passar al mas Boix del Brull.<\/p> ","coordenades":"41.7866400,2.2838900","utm_x":"440496","utm_y":"4626335","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74076-foto-08014-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74076-foto-08014-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74076-foto-08014-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74077","titol":"Barraca del camp gran de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-camp-gran-de-can-serra","bibliografia":"
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Ha estat tapada i està coberta de bardisses.","descripcio":"
Barraca de vinya situada en un marge al sud del camp gran de Can Serra. És una edificació construïda en un mur de pedra seca. La porta és amb llinda de pedra, que ha estat tapada amb una pila de rocs que n'impedeixen l'observació. Està coberta de bardisses.<\/p> ","codi_element":"08014-137","ubicacio":"Camp gran de Can Serra","historia":"","coordenades":"41.7759300,2.2653300","utm_x":"438943","utm_y":"4625159","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74077-foto-08014-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74077-foto-08014-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74077-foto-08014-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74078","titol":"El pastor d'Aiguafreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pastor-daiguafreda","bibliografia":"
BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Explica la llegenda que hi havia un pastor que venia a una font de la muntanya d'Aiguafreda a portar a beure el seu ramat. Pel motiu que sigui, el pastor va ser desterrat a Mallorca, però abans va anar a trencar la font perquè ningú més pogués gaudir-ne. Un cop a Mallorca, va anar a parar en un poble on tots estaven capficats perquè fins aleshores tenien una font molt valorada i que de cop i volta havia deixat de brollar, deixant-los així en la misèria. Quan va preguntar des de quan passava això, va comprendre que tenia a veure amb la que havia malmès a Aiguafreda. Així que va demanar a aquella gent que si aconseguien que fos perdonat i pogués tornar a la seva terra, els tornaria l'aigua. Així ho van fer, pel que el pastor pogué tornar a Aiguafreda a reparar la font. Des d'aleshores, la font de Mallorca tornà a tenir aigua.<\/p> ","codi_element":"08014-138","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"
Aquesta llegenda va ser publicada per primera vegada en el llibre 'Costums i tradicions del Vallès', editat a Granollers l'any 1882.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74079","titol":"Refugi de Casanoves","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-casanoves","bibliografia":"
CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El refugi de Casanoves és una estructura de pedra construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. Es tracta d'un refugi parcialment excavat sota un gran bloc de roca, amb un petit mur de pedra seca en un costat. A l'interior s'hi va trobar un fragment de ceràmica que podria ser prehistòric.<\/p> ","codi_element":"08014-139","ubicacio":"Entre Casanoves i l'Aragall","historia":"
Va ser localitzat l'any 2012 per Joan de Arriba.<\/p> ","coordenades":"41.7761300,2.2587400","utm_x":"438396","utm_y":"4625186","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74079-foto-08014-139-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74079-foto-08014-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74079-foto-08014-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"A la Carta Arqueològica està inventariat com a 'prefitxa'.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74080","titol":"Ball de les cols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-les-cols","bibliografia":"
AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Programa de Festa Major 1952.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"És un costum que s'ha perdut.","descripcio":"
Antigament, el Dimecres de Cendra era costum a Aiguafreda d'anar als horts de la població, acompanyats d'una orquestra, per buscar les cols més ufanoses. Tot seguit les portaven a l'hostal per fer un gran àpat tot ballant un contrapàs per pair-les millor.<\/p> ","codi_element":"08014-140","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"
Segons Amades, en el desaparegut arxiu parroquial, hi havia un document de finals del segle XVIII, on el bisbe de Vic Ramon de Marimon manava prohibir aquest costum perquè la gresca que el caracteritzava era impròpia per al primer dia de Quaresma. Tot i amenaçar d'excomunió a aquells que ho seguissin celebrant, aquesta costum tan arrelada no va deixar de fer-se.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74081","titol":"Celebració del Divendres Sant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/celebracio-del-divendres-sant","bibliografia":"
AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es celebra.","descripcio":"
En algunes poblacions de l'Alt Congost, entre les quals contem Aiguafreda, era costum cantar les caramelles i el ball de cascavells el Divendres Sant al vespre. Hi participava el jovent del poble i era organitzat per la Confraria del Roser.<\/p> ","codi_element":"08014-141","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"
Segons Amades, durant el segle XVIII les autoritats episcopals van voler prohibir aquest costum per trobar-lo irreverent. Tan és així, que quan els pavordes de la confraria del Roser traspassaven el càrrec havien de fer prometre al substitut que no permetria el ball de les caramelles. Malgrat la religiositat de la gent, es va seguir celebrant perquè era un costum molt arrelat.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74082","titol":"Can Noi Teta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-noi-teta","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"El revestiment de la façana es troba deteriorat.","descripcio":"
Can Noi Teta és una casa del segle XVII que va ampliar-se per tramuntana vers el segle XIX. És un edifici cantoner que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures; el principal té portal i la finestra d'arc pla de pedra, el primer amb petits permòdols de pedra que sostenen la llinda. El segon eix té un gran portal d'arc escarser ceràmic, actualment convertit en finestra, i una finestra amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A la façana posterior hi ha un finestral de pedra carejada amb incisió conopial. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, excepte el cos de tramuntana, que en alguns trams és de tàpia. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. Davant la façana posterior hi ha un cobert i un pati, tancats amb un mur de pedra.<\/p> ","codi_element":"08014-142","ubicacio":"C. Major, 65","historia":"
El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major.<\/p> ","coordenades":"41.7704800,2.2477000","utm_x":"437473","utm_y":"4624567","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74082-foto-08014-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74082-foto-08014-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74082-foto-08014-142-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74083","titol":"Can Xaus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-xaus","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Can Xaus és una casa del segle XVIII que va ser reformada durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos; el principal és d'arc carpanell adovellat, amb la clau inscrita: 'AVE MARIA 1725', i una finestra d'arc pla de pedra carejada al pis. El portal va ser tapiat i s'hi va obrir una petita porta d'arc pla arrebossat. L'altre eix de la façana presenta una finestra per pis d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica.<\/p> ","codi_element":"08014-143","ubicacio":"C. Major, 35","historia":"
El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major.<\/p> ","coordenades":"41.7689500,2.2488600","utm_x":"437568","utm_y":"4624396","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74083-foto-08014-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74083-foto-08014-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74083-foto-08014-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74084","titol":"Cases del carrer Major, 23-25","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-major-23-25","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La coberta del número 23 presenta deficiències.","descripcio":"
Les cases situades als números 23 i 25 del carrer Major mantenen la tipologia constructiva típica del segle XVIII. Són dos edificis entre mitgeres i de planta quadrangular que s'estructuren en dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El número 23 presenta diverses obertures d'arc pla de pedra carejada, entre les que destaca el portal inscrit: '1720'. El número 25 ha estat habilitat com a habitatge modern, s'han obert finestres d'arc pla arrebossat i s'ha pintat la façana, tot i que s'ha fet mantenint la volumetria original. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.<\/p> ","codi_element":"08014-144","ubicacio":"C. Major, 23-25","historia":"
El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major.<\/p> ","coordenades":"41.7686500,2.2493500","utm_x":"437608","utm_y":"4624362","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74084-foto-08014-144-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74084-foto-08014-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74084-foto-08014-144-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74085","titol":"Capella de la Sagrada Família","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-la-sagrada-familia-1","bibliografia":"
GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La capella de la Sagrada Família és un temple d'estil eclèctic construït a finals del segle XIX, integrat a l'edifici del Convent de les Missioneres. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó amb arcs de diafragma que descansen sobre una cornisa i pilastres. Sobre el cor hi ha dos llunetes on s'obren dues portes des d'on les monges de clausura accedien a la capella. La part del presbiteri està coberta amb volta rebaixada amb llunetes i s'obre a la nau amb arc carpanell. Sobre d'aquest hi ha una gran fornícula amb una pintura de la Sagrada Família. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc rebaixat. Des de l'exterior, l'entrada al temple es fa a través d'un portal d'arc de mig punt ceràmic amb un petit guardapols, sobre el qual hi ha una rosassa ceràmica. Remata l'edifici un campanar d'espadanya ceràmic amb cornises i arcuacions cegues als costats. Els murs es mantenen amb la maçoneria vista. pla damunt la qual s'hi llegeix 'DOMUS DEI (et) PORTA COELI', amb columnetes a l'intradós i motius vegetals. El portal està cobert per un nàrtex d'arc apuntat sostingut amb mènsules i dues columnetes que descansen sobre una barana d'obra. La part frontal del nàrtex, les cantonades de l'edifici, el ràfec i la rosassa estan decorats amb frisos vegetals L'estructura està reforçada amb contraforts de pedra i ceràmica. El tractament dels murs és arrebossat a la façana i de pedra vista a la resta.<\/p> ","codi_element":"08014-145","ubicacio":"C. Major, 27","historia":"","coordenades":"41.7687500,2.2490100","utm_x":"437580","utm_y":"4624374","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74085-foto-08014-145-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74085-foto-08014-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74085-foto-08014-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74087","titol":"Font de les Acàcies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-acacies-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està coberta de vegetació i no hi brolla aigua.","descripcio":"
La font de les Acàcies està situada en el marge d'un camp erm. Està constituïda per una estructura rectangular semisoterrada, feta de pedra lligada amb argamassa. En una de les cares interiors hi ha fixat un brollador metàl·lic, d'on actualment no en surt aigua. La font i el seu entorn, que havia estat habilitat amb taules i bancs, estan totalment coberts de vegetació.<\/p> ","codi_element":"08014-147","ubicacio":"C. Abadessa Emma","historia":"
El nom de la font té el seu origen en les acàcies que hi ha plantades en la seva proximitat.<\/p> ","coordenades":"41.7771100,2.2482400","utm_x":"437524","utm_y":"4625303","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74087-foto-08014-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74087-foto-08014-147-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74088","titol":"Inscripció dels mil·liaris de les Canes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/inscripcio-dels-milliaris-de-les-canes","bibliografia":"
Programa de Festa Major, 1983.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La placa inscrita està fixada sobre la bassa que hi ha a l'inici del carrer de la font dels Enamorats, a tocar de la carretera. Es tracta d'un bloc monolític de forma rectangular amb la part frontal inscrita: 'LO SOCUL ROMA QUE HI HAVIA DE VANT LO MOLI DE LAS CANAS EN LO TERMA D'AIGUAFREDA FOU MORTAT AL MUSEO ARQUEOL. DE BARCELONA EN JULIOL DE 1891 PER LA SOCIETAT ARTIST. ARQUEOL. BARCELONESA'.<\/p> ","codi_element":"08014-148","ubicacio":"Ctra. De Ribes","historia":"
A finals del segle XIX es van localitzar sis mil·liaris romans al molí de les Canes de Centelles. Aleshores es va col·locar una placa que recordava la troballa. En motiu de la construcció de l'autovia, va ser col·locada al lloc actual.<\/p> ","coordenades":"41.7812400,2.2462100","utm_x":"437359","utm_y":"4625763","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74088-foto-08014-148-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74089","titol":"Gorg de la font d'en Pinós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-la-font-den-pinos","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El gorg de la font d'en Pinós és un clot situat al riu Congost, davant de la font d'en Pinós. Es tracta d'un espai precedit per formacions rocoses, amb la part central erosionada per l'aigua, que cau fins al gorg. Aquest té una amplada considerable i és de forma pràcticament circular. A l'entorn pràcticament no hi ha vegetació, llevat d'algun exemplar de plàtan.<\/p> ","codi_element":"08014-149","ubicacio":"Riu Congost","historia":"","coordenades":"41.7716400,2.2462600","utm_x":"437354","utm_y":"4624697","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74089-foto-08014-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74089-foto-08014-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74090","titol":"Resclosa del Congost","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-del-congost","bibliografia":"
Programa de Festa Major, 2002.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es troba erosionada.","descripcio":"
La resclosa està situada al riu Congost, a l'alçada de la carretera de Ribes i el carrer de la Llobeta. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de ponent. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, feta de ciment. El rec és fet de maó revestit amb morter i té un bagant.<\/p> ","codi_element":"08014-150","ubicacio":"Riu Congost","historia":"
La resclosa i el rec del Congost abastien d'aigua bona part dels horts del poble d'Aiguafreda. Durant els mesos d'estiu en què el cabal era escàs, els veïns es tornaven i es passaven 'la post'.<\/p> ","coordenades":"41.7761600,2.2466400","utm_x":"437390","utm_y":"4625198","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74090-foto-08014-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74090-foto-08014-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"L'aigua es desvia al rec per un tub fixat a la part superior de la resclosa.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74091","titol":"Resclosa de Can Banyeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-de-can-banyeta","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La resclosa es troba en bon estat, però el rec presenta pèrdues importants.","descripcio":"
La resclosa està situada al riu Congost, a l'alçada de Can Banyeta del carrer del Pont. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de ponent. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, fet de pedra revestida amb morter. La part de ponent presenta pedres fixades per sobre el nivell de l'estructura, que actuen de passera. El rec també és fet de pedra revestida amb morter, que presenta pèrdues en diversos punts a causa del seu mal estat de conservació.<\/p> ","codi_element":"08014-151","ubicacio":"Riu Congost","historia":"","coordenades":"41.7664600,2.2509100","utm_x":"437736","utm_y":"4624118","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74091-foto-08014-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74091-foto-08014-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74092","titol":"Portal de Can Cintet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-de-can-cintet","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La part interior de l'orla es troba deteriorada.","descripcio":"
A la casa de Can Cintet s'hi conserva l'antic portal d'accés. És una obertura d'arc esglaonat de pedra carejada, amb una orla en relleu a la clau. La orla és ovalada i a la part interior hi ha inscrita una creu i l'any '1751'. A la part inferior hi ha dues petites volutes decoratives.<\/p> ","codi_element":"08014-152","ubicacio":"C. Major, 33","historia":"","coordenades":"41.7689300,2.2489500","utm_x":"437575","utm_y":"4624394","any":"1751","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74092-foto-08014-152-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74092-foto-08014-152-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74093","titol":"Alzina del passeig de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-del-passeig-de-catalunya","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'alzina del passeig de Catalunya està situada al costat de la tanca del pati d'una casa particular. Es tracta de d'un exemplar notable d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida.<\/p> ","codi_element":"08014-153","ubicacio":"Passeig de Catalunya, 63","historia":"","coordenades":"41.7684700,2.2517900","utm_x":"437811","utm_y":"4624341","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74093-foto-08014-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74093-foto-08014-153-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Està creixent per sobre el mur de tancament del pati, quedant recolzada sobre la reixa de forja.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74094","titol":"Basses de la Magisteria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-la-magisteria","bibliografia":"","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"Està parcialment tapada de vegetació.","descripcio":"
Basses situades a la Serra de l'Arca, en l'indret conegut com la Magisteria. La primera bassa és d'aigua naixent i està situada al costat del camí que va de Can Serra de l'Arca a Sant Miquel. Es tracta d'una construcció allargada, amb murs de pedra lligada amb morter. La bassa és plena d'aigua i està parcialment tapada de joncs. A l'extrem de migdia hi ha el sobreeixidor, delimitat per una llosa de pedra. Des d'aquest punt, l'aigua s'escola aigües avall, fins a omplir la segona bassa, que actualment es troba perduda entre la vegetació.<\/p> ","codi_element":"08014-154","ubicacio":"Camí de la Serra de l'Arca a Sant Miquel","historia":"","coordenades":"41.7788400,2.2724300","utm_x":"439536","utm_y":"4625477","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74094-foto-08014-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74094-foto-08014-154-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74095","titol":"L'Avencó d'Aiguafreda i l'Avencó de Bigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lavenco-daiguafreda-i-lavenco-de-bigues","bibliografia":"
BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau. CARDONA, F.; DE ARRIBA, A.; CUENCA, J. (2012). 'De l'Avencó d'Aiguafreda a l'Avencó de Bigues. Més de deu quilòmetres de curs subterrani', Exploracions. Núm. 20. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Segons tradició popular, l'aigua de la riera d'Avencó és engolida prop del seu aiguabarreig amb el riu Congost per brollar de nou al terme de Bigues i Riells, en un indret també conegut com l'Avencó, prop de la casa Noguera. Malgrat el primer conflueix al Congost i el segon al Tenes i que entre tots dos fenòmens hi ha més de 10 quilòmetres i els cingles de Bertí, es creu que les aigües comuniquen de forma subterrània. El nom d'Avencó està documentat per primer cop en l'acta de consagració de Sant Martí de l'any 898, i es creu que és la saviesa popular que en relacionar tots dos fenòmens, van denominar la sorgència de Bigues amb el mateix nom. Segons expliquen, quan la riera d'Aiguafreda baixa plena, l'aigua brolla amb més força a Bigues, encara que a la vall del Tenes no hi hagi plogut gens.<\/p> ","codi_element":"08014-155","ubicacio":"L'Avencó","historia":"
Aquest fenòmen ja va ser explicat per Pascual Madoz l'any 1845 en el seu 'Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus possesiones de Ultramar'. També va ser publicat per Maria de Bell-lloc l'any 1882 i uns anys més tard pel geòleg Norbert Font i Sagué, considerat pare de l'espeleologia catalana. Aquest últim va visitar el lloc acompanyat de Francesc Maspons, i va concloure que tanmateix les aigües estaven connectades de forma subterrània. Tot i així, també trobem articles contraris a la relació d'Avencó d'Aiguafreda i de Bigues, com trobem en les diverses edicions del mapa de l'Editorial Alpina. El darrer estudi realitzat per Ferran Cardona, Àngel de Arriba i Josep Cuenca, apunta que a nivell geològic és factible que la creença popular sigui certa. Sigui com sigui, el fenòmen no ha estat comprovat científicament ni s'ha fet una coloració que ho confirmi.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74096","titol":"Pedrera de Cruïlles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-de-cruilles","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La pedrera de Cruïlles està situada en una cinglera sobre el camí que va a Cruïlles, poc després del trencall que va a l'Aragall. Es tracta d'una zona on s'hi va extreure pedra calcària i que encara presenta els talls fets a la roca. S'hi poden observar fins a tres punts d'extracció.<\/p> ","codi_element":"08014-156","ubicacio":"Camí de Cruïlles","historia":"
La pedrera va ser explotada a la dècada de 1960, tot aprofitant l'expansió urbanística que es va viure al país. La pedra obtinguda es destinava a material de construcció, ja sigui de pedra i lloses com de calç. Va tenir molt poca continuïtat a causa de la poca rendibilitat.<\/p> ","coordenades":"41.7774700,2.2560200","utm_x":"438171","utm_y":"4625337","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74096-foto-08014-156-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74097","titol":"Pantà de la font del Vern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panta-de-la-font-del-vern","bibliografia":"
Programa de Festa Major de 1957.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Presenta un nivell molt baix a causa de l'acumulació de sediments.","descripcio":"
El pantà de la font del Vern és un embassament artificial construït a la riera d'Avencó, prop del pont de Peu de Costa. És un pantà de reduïdes dimensions, construït aprofitant un revolt que fa la riera. Les aigües queden contingudes per una resclosa de formigó de notables dimensions.<\/p> ","codi_element":"08014-157","ubicacio":"Riera d'Avencó","historia":"
El pantà es va començar a construir l'any 1957 per tal de subministrar d'aigua potable el poble d'Aiguafreda després d'uns anys de forta sequera. L'obra va ser promoguda per 'Aguas de Avencó', propietat de l'arquitecte Josep Sobrevies. La presa que es va construir assegurava un emmagatzement de 10000 m3. Tot i la seva construcció, l'abastiment d'aigua a la població d'Aiguafreda seguia essent insuficient, motiu pel qual es van construir un nou pantà a la riera de la Figuereta. Finalment, l'Ajuntament d'Aiguafreda va adquirir la concessió de l'aigua i va fer un nou pantà una mica més amunt, en terme municipal del Brull. Aquest, juntament amb l'arribada de l'aigua del sistema Ter-Llobregat, van solucionar el dèficit d'aigua de la població.<\/p> ","coordenades":"41.7717300,2.2726800","utm_x":"439550","utm_y":"4624688","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74097-foto-08014-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74097-foto-08014-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74098","titol":"Gorg de l'Olla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-lolla-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El gorg de l'Olla és un clot situat a la riera de Martinet. Es tracta d'un espai envoltat per grans blocs de roca, entre els quals hi ha el salt d'aigua que s'estanca en un petit gorg. És de forma circular i de petites dimensions, motiu pel qual rep el nom d''olla'. Una mica més avall es forma un altre desnivell, amb un altre gorg de forma irregular.<\/p> ","codi_element":"08014-158","ubicacio":"Riera de Martinet","historia":"","coordenades":"41.7885400,2.2542900","utm_x":"438038","utm_y":"4626567","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74098-foto-08014-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74098-foto-08014-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"L'associació Riera de Martinet ha senyalitzat el gorg i han construït un pont de fusta una mica més avall per creuar la riera. Des de fa pocs anys, se'l coneix com el gorg de la Sort.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74099","titol":"Resclosa del pantà de la font del Vern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-del-panta-de-la-font-del-vern","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La resclosa està situada al pantà de la font del Vern, a la riera d'Avencó. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a una canalització que transcorre paral·lela a la riera. La resclosa és de notable alçada i és feta de formigó. L'aigua cau formant un gran salt i s'engorga a sota. A causa de l'acumulació de sediments del pantà, una mica més avall va construir-se una nova resclosa de menors dimensions.<\/p> ","codi_element":"08014-159","ubicacio":"Riera d'Avencó","historia":"","coordenades":"41.7715800,2.2726100","utm_x":"439544","utm_y":"4624671","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74099-foto-08014-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74099-foto-08014-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74100","titol":"Mina i bassa de Can Bauma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-i-bassa-de-can-bauma","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està molt deteriorat i cobert de vegetació.","descripcio":"
La mina i la bassa de Can Bauma estan situades en una feixa a mestral de la masia de Can Bauma. La mina està construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, amb la boca oberta en un mur de pedra seca. Sota d'aquesta hi ha una bassa rectangular feta de pedra, que conserva en alguns trams el revestiment de morter.<\/p> ","codi_element":"08014-160","ubicacio":"Camí de la Serra de l'Arca","historia":"","coordenades":"41.7733700,2.2635900","utm_x":"438796","utm_y":"4624876","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74100-foto-08014-160-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74100-foto-08014-160-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74101","titol":"Font de la Casanova de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-casanova-de-sant-miquel","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La bassa es troba en mal estat.","descripcio":"
La font de la Casanova de Sant Miquel és una sorgència natural d'aigua situada a mestral de la Casanova de Sant Miquel. L'aigua brolla sota una roca, on s'entolla. Davant d'aquesta s'hi va construir una petita bassa rectangular, feta de pedra revestida amb morter. L'aigua està canalitzada fins a una bassa que hi ha sobre la casa.<\/p> ","codi_element":"08014-161","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"","coordenades":"41.7856400,2.2847400","utm_x":"440565","utm_y":"4626224","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74101-foto-08014-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74101-foto-08014-161-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74103","titol":"Pont Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-nou-6","bibliografia":"
Programa de Festa Major, 1984.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Té els costats mutilats i està tapat per un nou vial.","descripcio":"
El pont Nou d'Aiguafreda està situat a la riera d'Avencó, prop de la seva confluència amb el riu Congost. Actualment ha quedat tapat per l'estructura de formigó que sosté l'autovia, pel que va mutilar-se pels costats i va deixar de ser transitable. És un pont d'un sol tram, obert en arc de mig punt de maó a l'intradós i de carreus de pedra sorrenca vermella a l'extradós. El mateix tipus de carreus es repeteixen a la barana i als angles. El mur és de carreus escairats disposats en filades.<\/p> ","codi_element":"08014-163","ubicacio":"Ctra. De Ribes","historia":"
El camí ral de Barcelona a Vic tradicionalment passava pel poble de l'Abella, creuava pel pont del mateix nom i transcorria pel carrer del Pont i Major d'Aiguafreda. A mitjans del segle XIX, l'augment del trànsit en aquest vial va propiciar que el camí fos desviat per l'altre costat del Congost, evitant el veïnat de l'Abella i el nucli antic d'Aiguafreda. Aleshores es va construir el nou pont per salvar la riera d'Avencó.<\/p> ","coordenades":"41.7630500,2.2520800","utm_x":"437830","utm_y":"4623739","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74103-foto-08014-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74103-foto-08014-163-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74104","titol":"Les Fontetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-fontetes-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Les Fontetes és un naixement d'aigua situat a la raconada d'un torrent. L'aigua brolla del subsòl i s'estanca formant un petit toll d'aigües cristalines. Sobre la sorgència hi ha un cartell indicatiu. Del toll en surt una petita canalització que condueix a una bassa de majors dimensions, on s'emmagatzema l'aigua que sobreeixeix, juntament amb la que pugui portar el torrent de les Fontetes.<\/p> ","codi_element":"08014-164","ubicacio":"Torrent de les Fontetes","historia":"","coordenades":"41.7849000,2.2636700","utm_x":"438814","utm_y":"4626156","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74104-foto-08014-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74104-foto-08014-164-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74105","titol":"Gorg de la Platgeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-la-platgeta","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta poca fondària per l'acumulació de sediments.","descripcio":"
El gorg de la Platgeta és un clot situat a la riera d'Avencó. Es tracta d'un gorg allargat, amb formacions rocoses a banda i banda que delimiten l'espai. Té poca fondària pels sediments de la riera que s'han anat acumulant al llarg dels anys. A l'entorn hi creix abundant vegetació de ribera.<\/p> ","codi_element":"08014-165","ubicacio":"Riera d'Avencó","historia":"","coordenades":"41.7689400,2.2673700","utm_x":"439106","utm_y":"4624382","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Aigües avall hi ha un altre gorg petit, conegut com el gorg dels Ganivets, al qual no s'hi pot accedir.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74106","titol":"Gorg de Picamena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-picamena","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El gorg de Picamena és un clot situat a la riera d'Avencó, després del pont de Picamena. Es tracta d'un gorg allargat, d'una amplada considerable. A l'entorn hi creix abundant vegetació de ribera que fa que sigui un indret molt ombrívol.<\/p> ","codi_element":"08014-166","ubicacio":"Riera d'Avencó","historia":"","coordenades":"41.7889700,2.2892700","utm_x":"440945","utm_y":"4626590","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74106-foto-08014-166-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74107","titol":"Gorg de les Senyores","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-les-senyores-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El gorg de les Senyores és un clot situat a la riera d'Avencó. Es tracta d'un gorg allargat, delimitat amb grans formacions rocoses que s'hi precipiten verticalment. Per sobre s'hi va construir un petit conducte amb pilars de maó, que el jovent havia fet servir de trampolí.<\/p> ","codi_element":"08014-167","ubicacio":"Riera d'Avencó","historia":"
Era conegut amb aquest nom perquè la seva situació amagada va fer que fos el preferit per al bany de les dones.<\/p> ","coordenades":"41.7671100,2.2652400","utm_x":"438927","utm_y":"4624180","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74107-foto-08014-167-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74108","titol":"Gorg de la Resclosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-la-resclosa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El gorg de la Resclosa és un clot situat a la riera d'Avencó. Es tracta d'un bell racó situat en un dels desnivells de la riera on, passades les restes d'una antiga resclosa, hi ha un salt d'aigua. Aquesta cau en un gran gorg de forma ovalada on hi afloren alguns blocs de pedra.<\/p> ","codi_element":"08014-168","ubicacio":"Riera de Martinet","historia":"","coordenades":"41.7875000,2.2522000","utm_x":"437863","utm_y":"4626453","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74108-foto-08014-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74108-foto-08014-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74110","titol":"Balma de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-can-serra","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Balma situada sobre el camí de Can Serra de l'Arca, poc abans d'arribar a la masia. Està formada per un gran bloc de pedra sorrenca vermella , que sobresurt per sobre el camí i que forma una petita cavitat a sota.<\/p> ","codi_element":"08014-170","ubicacio":"Camí de Can Serra de l'Arca","historia":"","coordenades":"41.7749000,2.2683500","utm_x":"439193","utm_y":"4625043","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"74111","titol":"Balma de Gasuac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-gasuac","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Balma situada a la zona del Sot Fosc, prop del torrent del Pollancre. Està formada per grans blocs de pedra sorrenca, sota els quals hi ha un caminet i una cavitat de poca alçada. L'erosió causada per l'aigua fa que els blocs presentin formes sinuoses. A l'interior és habitual trobar-hi rat-penats.<\/p> ","codi_element":"08014-171","ubicacio":"Sot Fosc","historia":"","coordenades":"41.7970000,2.2665100","utm_x":"439061","utm_y":"4627498","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74111-foto-08014-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74111-foto-08014-171-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74112","titol":"Creu de parròquia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-parroquia","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
La creu de parròquia és una creu de pedra sorrenca vermella situada a la serra de l'Arca. La seva funció era delimitar el terme de les parròquies d'Aiguafreda i del Brull. En el costat que s'orienta a Aiguafreda hi ha gravada la lletra 'A' i en la del Brull la 'B'. Al costat s'hi ha col·locat una fita de pedra moderna.<\/p> ","codi_element":"08014-172","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"","coordenades":"41.7910200,2.2808000","utm_x":"440243","utm_y":"4626824","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74112-foto-08014-172-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74112-foto-08014-172-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"És compartida amb el terme del Brull.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74113","titol":"Capelleta de l'Esperança","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capelleta-de-lesperanca","bibliografia":"
Programa de Festa Major de 1975.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La capelleta de l'Esperança està situada en un extrem de la façana de Cal Sastre, prop de la confluència de la plaça Major i el carrer del Pont. És una fornícula semicircular que conté la imatge de la Mare de Déu de l'Esperança tancada amb vidre. S'emmarca amb gres vermell formant un arc de mig punt sobre pilastres amb capitells motllurats. La fornícula presenta un ampit amb decoració dentada a la base. A sota hi ha una llinda de gres on hi consta: 'ANYS 1854=1918 \/ 1936=1949'. La part superior de la fornícula i els costats tenen fixades unes petites llànties.<\/p> ","codi_element":"08014-173","ubicacio":"Plaça Major, 13","historia":"
Segons creença popular, la pesta del còlera que va afectar Catalunya durant segona meitat del segle XIX va passar de llarg a Aiguafreda gràcies a la Verge de l'Esperança. Per aquest motiu, es va construir la fornícula en honor seu, on cada nit s'encenien tres làmpares votives de color lila, verd i vermell; símbol de la fe, l'esperança i la caritat, en record de la fe dels avantpassats i agraïment a la verge protectora. Les dates que hi ha a sota corresponen a les principals calamitats que han afectat al poble. Segons un testimoni gràfic antic, durant un temps la capella va estar tapiada.<\/p> ","coordenades":"41.7678500,2.2506000","utm_x":"437711","utm_y":"4624273","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74113-foto-08014-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74113-foto-08014-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74114","titol":"Refugi de la Casa Nova del Bruguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-la-casa-nova-del-bruguer","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El refugi de la Casa Nova del Bruguer és una estructura feta a partir de diverses roques de notables dimensions. Les pedres es recolzen unes sobre les altres, formant a l'interior un espai cobert, que s'ha excavat parcialment. A l'interior hi ha espai perquè s'hi arreceri una persona.<\/p> ","codi_element":"08014-174","ubicacio":"Els Plans","historia":"","coordenades":"41.8000400,2.2680300","utm_x":"439190","utm_y":"4627834","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74114-foto-08014-174-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es troba a tocar del límit amb el terme municipal del Brull.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74115","titol":"Bassa i caseta del bagant de l'Aragall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-i-caseta-del-bagant-de-laragall","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La bassa té el mur de migdia enderrocat. Estan coberts de vegetació.","descripcio":"
La bassa i la caseta del bagant de l'Aragall estan situats sobre els antics horts de la masia, en una zona actualment envoltada de bosc. La bassa és de notables dimensions i de planta rectangular, feta de pedra lligada amb morter i carreus escairats a les cantonades. El mur de migdia està construït de forma atalussada i està parcialment enderrocat; l'interior és ple de vegetació. Al costat de llevant hi ha adossada la caseta del bagant, una petita edificació de planta quadrangular construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. S'obre amb un portal d'arc carpanell adovellat, amb la clau inscrita '1799'. Té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, feta de lloses amb els extrems motllurats. L'interior de la caseta es cobreix amb volta rebaixada revestida amb morter, on hi ha inscripcions datades entre finals dels segle XIX i principi del XX. Encara a l'interior, el mur de ponent és fet amb grans carreus i s'obre en un extrem amb el rec, que segueix paral·lel al mur de migdia. A la part central del mur de ponent hi ha un antic brollador amb una pica a sota; a tot el volt hi ha una bancada de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. A pocs metres al nord de la caseta hi ha una altra boca feta en el mur de la bassa, feta de pedra treballada.<\/p> ","codi_element":"08014-175","ubicacio":"L'Aragall","historia":"
La bassa s'omplia de l'aigua del torrent i de la font de l'Aragall, entre les quals es van construir diverses mines d'aigua.<\/p> ","coordenades":"41.7740500,2.2590100","utm_x":"438416","utm_y":"4624955","any":"1799","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74115-foto-08014-175-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74115-foto-08014-175-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74115-foto-08014-175-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74116","titol":"Mines d'aigua d'Aiguafreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mines-daigua-daiguafreda-de-dalt","bibliografia":"
ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Les mines d'aigua d'Aiguafreda de Dalt estan situades a llevant de l'església de Sant Martí. Són tres mines situades a diferents nivells, construïdes aprofitant el desnivell natural del terreny. La primera està situada a l'altre costat del camí i té poca alçada. Tant la boca com els murs són fets de pedra seca. L'aigua que en surt està canalitzada vers a migdia i es perd pendent avall. La segona mina està situada en una cota superior. És feta de pedra seca i té la boca d'arc rebaixat de maó, on encara hi ha fixada l'antiga porta de fusta. La tercera mina és més amunt, envoltada de vegetació.<\/p> ","codi_element":"08014-176","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"
Van ser construïdes per tal de drenar l'aigua que transcorre pel subsòl de l'església i que en feia perillar la integritat. Davant la mancança d'aigua que patí la població a mitjans del segle XX, es van fer diverses prospeccions en aquesta zona per tal d'aprofitar la seva riquesa hídrica. Tanmateix, l'aigua obtinguda resultà insuficient i es va començar a prospectar la zona d'Avencó.<\/p> ","coordenades":"41.7886300,2.2580800","utm_x":"438353","utm_y":"4626574","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74116-foto-08014-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74116-foto-08014-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74116-foto-08014-176-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74117","titol":"Refugi de la Costa de Can Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-la-costa-de-can-brull","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Els murs de pedra seca estan parcialment enderrocats.","descripcio":"
El refugi de la Costa de Can Brull és una estructura feta a partir de diverses roques de notables dimensions. La part frontal i laterals estan parcialment tancats amb murs de pedra seca. A l'interior del refugi i al seu voltant hi ha les pedres resultants de l'enderroc d'aquests murs.<\/p> ","codi_element":"08014-177","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"","coordenades":"41.7848300,2.2728400","utm_x":"439576","utm_y":"4626142","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74117-foto-08014-177-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74117-foto-08014-177-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74117-foto-08014-177-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Al costat hi ha diversos ruscs d'abelles.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74118","titol":"Mina i bassa de Can Serra de l'Arca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-i-bassa-de-can-serra-de-larca","bibliografia":"
ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La mina està apuntalada i la bassa ha estat mutilada.","descripcio":"
La mina i la bassa de Can Serra de l'Arca estan situades al nord de la masia, prop del camí que va a Casanoves. La mina està construïda en una cota superior i és construïda amb pedra seca. A causa del mal estat estructural que presenta, està reforçada amb diversos puntals metàl·lics. L'aigua brolla de la mina seguint un rec excavat al terreny. Més avall hi ha la bassa, de planta rectangular. És feta de pedra lligada amb morter i té el mur de migdia enderrocat a causa de l'obertura del camí.<\/p> ","codi_element":"08014-178","ubicacio":"Camí de Can Serra de l'Arca","historia":"
L'aigua de la mina es recollia a la bassa, que servia per regar les feixes inferiors.<\/p> ","coordenades":"41.7765400,2.2687000","utm_x":"439224","utm_y":"4625225","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74118-foto-08014-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74118-foto-08014-178-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74119","titol":"Col·lecció d'objectes de Can Bellit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dobjectes-de-can-bellit","bibliografia":"","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
A l'entrada de la masia de Can Bellit s'hi conserven diversos objectes antics, la majoria d'ús agrícola. Hi trobem una ventadora, una corriola, un jou, un cargol de premsa, una tina metàl·lica, i una premsa, entre d'altres. D'altra banda, també hi ha un fragment d'un finestral d'arc conopial lobulat, amb una palma gravada. A l'exterior de la masia hi ha diverses piques de pedra i una mola.<\/p> ","codi_element":"08014-179","ubicacio":"Can Bellit. C. Núria, 56","historia":"","coordenades":"41.7709000,2.2503600","utm_x":"437694","utm_y":"4624612","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74119-foto-08014-179-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74119-foto-08014-179-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74119-foto-08014-179-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74120","titol":"Barraca del camí de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-de-sant-miquel","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"
Barraca de vinya situada al costat del camí que descendeix fins a Sant Miquel de Canyelles. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada.<\/p> ","codi_element":"08014-180","ubicacio":"Camí de Sant Miquel de Canyelles","historia":"","coordenades":"41.7876200,2.2849200","utm_x":"440582","utm_y":"4626443","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74120-foto-08014-180-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74120-foto-08014-180-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74120-foto-08014-180-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74121","titol":"Font del Saüc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-sauc","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"No hi brolla aigua. Algunes de les pedres s'han desprès i està tot cobert de vegetació.","descripcio":"
La font del Saüc és una mina situada en una feixa a llevant de la masia. Està construïda en un mur de feixa de pedra seca i és feta del mateix material. La mina està oberta a la part superior i presenta una llinda monolítica. Pel costat de migdia hi ha una rasa que drena l'aigua de les feixes cap a aquest punt. En una cota inferior hi ha una petita bassa que recollia l'aigua.<\/p> ","codi_element":"08014-181","ubicacio":"Camí del Saüc","historia":"","coordenades":"41.7855800,2.2557900","utm_x":"438160","utm_y":"4626237","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74121-foto-08014-181-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74121-foto-08014-181-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74121-foto-08014-181-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74122","titol":"Cal Sastre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sastre-10","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Cal Sastre és una casa del segle XVII que va consolidar-se al segle XIX amb el cos de garbí. Durant la segons meitat del segle XX la terrassa i el cos que hi havia al coronament van ampliar-se fins a obtenir el nivell de les golfes amb la coberta actual. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana té dues obertures per pis d'arc pla arrebossat, excepte el finestral del pis que és de pedra carejada. Aquest té la llinda inscrita amb l'any '1621' i té sortida a un balcó de baranes forjades. El cos que s'adossa a garbí és de planta baixa i pis i té la coberta a un vessant que fa el desaiguat al lateral. A la façana de la plaça té un finestral d'arc pla arrebossat amb sortida a un balcó, així com la fornícula de la capelleta de l'Esperança al costat. La façana orientada al carrer del Pont s'obre amb un portal amb la llinda inscrita '1807' i amb tres finestrals al pis, dos d'ells amb sortida a un balcó corregut amb baranes forjades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures emmarcades amb diferent tonalitat.<\/p> ","codi_element":"08014-182","ubicacio":"Pl. Major, 13","historia":"","coordenades":"41.7678300,2.2506600","utm_x":"437716","utm_y":"4624270","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74122-foto-08014-182-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74122-foto-08014-182-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74122-foto-08014-182-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74123","titol":"Cases del carrer Salvador Dachs, 3-5-7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-salvador-dachs-3-5-7","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Les cases dels números 3, 5 i 7 del carrer Salvador Dachs van construir-se durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. Van bastir-se seguint la mateixa tipologia, a les quals s'hi incorporaren petites variacions. Consten d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc escarser arrebossat, excepte a la casa número 3 que són d'arc pla. A la casa número 5 les obertures estan emmarcades amb una motllura decorativa, mentre que les del número 7 s'emmarquen amb motius pintats. El frontis queda rematat per una cornisa senzilla i els forats de ventilació de la coberta. El tractament dels murs és arrebossat i pintat amb un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons, amb mosaics intercalats a la casa 5.<\/p> ","codi_element":"08014-183","ubicacio":"C. Salvador Dachs, 3 a 7","historia":"","coordenades":"41.7681400,2.2518200","utm_x":"437813","utm_y":"4624304","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74123-foto-08014-183-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74123-foto-08014-183-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74123-foto-08014-183-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74124","titol":"Font de Ca la Curta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ca-la-curta","bibliografia":"
GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La font de Ca la Curta està situada davant d'aquesta casa, adossada en un mur a l'altre costat del carrer. És una construcció quadrangular de maó, que s'obre a la part central en arc de mig punt. Aquí hi ha fixada una aixeta metàl·lica, per on cau l'aigua fins a una pica de formigó. El coronament de l'estructura és esgraonat, amb un fris decoratiu de rajola blava.<\/p> ","codi_element":"08014-184","ubicacio":"C. Avencó","historia":"
La font estava situada en un pati del qual tenien cura els veïns més propers. L'obertura del carrer va fer que s'hagués de col·locar en el lloc actual.<\/p> ","coordenades":"41.7656800,2.2537500","utm_x":"437971","utm_y":"4624030","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74124-foto-08014-184-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74124-foto-08014-184-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com la font de Sant Joan.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74125","titol":"Font del Casal Sant Jordi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-casal-sant-jordi","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La font del Casal Sant Jordi està situada en un costat del pati de migdia del mateix. Està construïda en un mur de formigó, on s'ha fixat un emmarcament de pedra i un brollador central de forma sinuosa. L'aigua cau en una pica de pedra quadrangular. Sobre el brollador hi ha un plafó de la Mare de Déu de Montserrat. Al voltant hi ha diverses bancades i una taula feta amb una mola.<\/p> ","codi_element":"08014-185","ubicacio":"Casal Sant Jordi. Ctra. De Ribes, 14","historia":"","coordenades":"41.7672100,2.2522800","utm_x":"437850","utm_y":"4624200","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74125-foto-08014-185-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74125-foto-08014-185-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74126","titol":"Can Tropes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tropes","bibliografia":"
GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El revestiment es troba deteriorat.","descripcio":"
Can Tropes és una casa del segle XIX dividida en dos habitatges independents amb un frontis unificat. És un edifici entre mitgeres i de dues crugies crugies. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament amb un finestral d'arc pla a cada costat i dos portals d'arc escarser al centre, tots emmarcats amb una motllura. A sobre dels portals hi consta 'A' i 'B' respectivament. La part superior està acabada amb una cornisa senzilla i els forats de ventilació de la coberta, rematat per un gran capcer esgraonat. El tractament dels murs és arrebossat amb franges incises imitant carreus.<\/p> ","codi_element":"08014-186","ubicacio":"C. del Pont, 36","historia":"
A mitjans del segle XIX hi va residir la família Capsal.<\/p> ","coordenades":"41.7662500,2.2518800","utm_x":"437816","utm_y":"4624094","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74126-foto-08014-186-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74126-foto-08014-186-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74126-foto-08014-186-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74127","titol":"Forn de calç de la Magisteria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-la-magisteria","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La part frontal està parcialment enderrocada.","descripcio":"
Forn tradicional de calç que es troba situat en una feixa sobre la vinya del solell de Can Roig. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural. La part frontal està parcialment enderrocada, tot i que des de l'interior s'observen les restes de la boca, feta amb llinda de pedra. El forn està intercalat en un mur de feixa de pedra seca de notables dimensions.<\/p> ","codi_element":"08014-187","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"","coordenades":"41.7777500,2.2734300","utm_x":"439618","utm_y":"4625356","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74127-foto-08014-187-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74127-foto-08014-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74127-foto-08014-187-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74128","titol":"Barraca de la Soleia del Saní","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-soleia-del-sani","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Està en estat ruïnós.","descripcio":"
Barraca de vinya situada al costat del camí que va des de Can Serra de l'Arca a la Casanova de Sant Miquel. És una edificació aïllada de planta rectangular, que es troba construïda sobre un marge aprofitant la roca natural. Està feta de pedra seca de notables dimensions. Les lloses que la cobrien estan esfondrades al seu interior. Al costat hi creix una figuera.<\/p> ","codi_element":"08014-188","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"","coordenades":"41.7887100,2.2875800","utm_x":"440804","utm_y":"4626563","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74128-foto-08014-188-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74128-foto-08014-188-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74128-foto-08014-188-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74129","titol":"Barraca de les Sureres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-sureres","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Algunes pedres s'han desprès i està coberta de vegetació.","descripcio":"
Barraca de vinya situada en una feixa de la zona de les alzines sureres, al nord de la masia de la Bisbal. És una edificació de planta rectangular que es troba adossada en un mur de feixa, feta amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que a l'exterior manté part del recobriment de terra. La porta d'accés és amb llinda de pedra.<\/p> ","codi_element":"08014-189","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"","coordenades":"41.7833800,2.2787600","utm_x":"440066","utm_y":"4625977","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74129-foto-08014-189-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74129-foto-08014-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74129-foto-08014-189-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"74130","titol":"Barraca de les Sureres II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-sureres-ii","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"
Barraca de vinya situada en una feixa de la zona de les alzines sureres, al nord de la masia de la Bisbal. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada.<\/p> ","codi_element":"08014-190","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"","coordenades":"41.7838000,2.2802700","utm_x":"440192","utm_y":"4626023","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74130-foto-08014-190-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74130-foto-08014-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/74130-foto-08014-190-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78904","titol":"El bandoler Matagossos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-bandoler-matagossos","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Segons tradició popular, en Matagossos era un bandoler que delinquia per aquests verals. Era fill de Can Serra de l'Arca i vivia amagat al bosc de la casa. Entre les malifetes que li atribueixen, hi ha la col·locació d'una bomba en un local del poble i l'assassinat del masover de la masia de la Figuera. Un caçador va trobar el seu amagatall de manera fortuïta; aquest va revelar el lloc on s'amagava i fou mort allà mateix.<\/p> ","codi_element":"08014-191","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"
En el registre fet pel Museu de Granollers dels morts de la Guerra Civil, trobem el maqui Pere Serradelarca Pou, àlias Matagossos. Consta que va ser mort per la Guàrdia Civil el 30 d'octubre de 1947.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78905","titol":"Barraca de Sant Miquel de Canyelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-sant-miquel-de-canyelles","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"
Barraca de vinya situada al sud de l'ermita de Sant Miquel de Canyelles. És una edificació aïllada de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. Només conserva els fonaments, entre els que s'observa una petita fornícula. L'interior i els voltants són plens de pedra resultant de l'enderroc.<\/p> ","codi_element":"08014-192","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"","coordenades":"41.7859500,2.2849500","utm_x":"440583","utm_y":"4626258","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78905-foto-08014-192-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78905-foto-08014-192-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78905-foto-08014-192-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78906","titol":"Horts del Congost","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/horts-del-congost","bibliografia":"
PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Els horts del Congost estan situats entre el riu i les cases del carrer Major i del Pont. Es tracta d'una plana al·luvial que des d'antic ha estat aprofitada per al conreu d'horta, atès la fertilitat d'aquestes terres. La major part de les cases del carrer Major i del Pont disposaven del seu tros de terra encarat al riu, separats entre sí per murs de pedra. Com a resultat, trobem un mosaic agrícola de notable interès paisatgístic, històric i social.<\/p> ","codi_element":"08014-193","ubicacio":"Riu Congost","historia":"
En el capbreu de 1669-1670 ja hi consten els horts i les terres de regadiu prop del Congost. A mitjans del segle XIX una avinguda del riu va inundar i destruir els horts.<\/p> ","coordenades":"41.7683600,2.2489800","utm_x":"437577","utm_y":"4624331","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78906-foto-08014-193-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78906-foto-08014-193-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78907","titol":"Ca la Miquela","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-miquela-1","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Ca la Miquela és una casa construïda entre els segles XVII i XVIII, amb la façana consolidada al segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, que va ser mutilat a la part superior amb l'obertura d'un finestral al pis, que té sortida a un balcó de baranes forjades. Tant aquest com les dues finestres de les golfes són d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures superiors emmarcades de diferent tonalitat.<\/p> ","codi_element":"08014-194","ubicacio":"Pl. Major, 9","historia":"","coordenades":"41.7680600,2.2507600","utm_x":"437725","utm_y":"4624296","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78907-foto-08014-194-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78907-foto-08014-194-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-01-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78908","titol":"Ca l'Espardenyer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lespardenyer-0","bibliografia":"","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Ca l'Espardenyer és una casa del segle XVI a la qual s'hi va obrir un nou portal al segle XVIII i s'hi va afegir una galeria superior al segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita: 'AGUSTI BOSCHS FARRER 1790' i les eines de ferrer incises al costat. Al pis hi ha un finestral d'arc conopial lobulat amb rosetes als lòbuls i a les mènsules. L'altra finestra d'aquest nivell és d'arc pla arrebossat i té sortida a un balcó de baranes forjades. Les golfes s'obren amb una galeria horitzontal de dos pòrtics d'arc carpanell arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.<\/p> ","codi_element":"08014-195","ubicacio":"Pl. Major, 8","historia":"","coordenades":"41.7681000,2.2507300","utm_x":"437722","utm_y":"4624300","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78908-foto-08014-195-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78908-foto-08014-195-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78908-foto-08014-195-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com la ferreria d'en Bosch.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78909","titol":"Can Barraca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-barraca","bibliografia":"
Programa de Festa Major, 2002.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Can Barraca és una casa del segle XVIII que va consolidar-se a mitjans del segle XX amb la construcció del pis superior. És un edifici entre mitgeres que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'obre amb tres portals a la planta baixa, un d'arc escarser arrebossat i els altres de factura moderna. Els pisos superiors es composen segons tres eixos simètrics d'obertures, d'arc pla arrebossat. El finestral central de les golfes té sortida a un balcó de baranes forjades. El tractament dels murs és arrebossat, amb un sòcol modern de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.<\/p> ","codi_element":"08014-196","ubicacio":"C. Major, 13","historia":"
En aquesta casa hi residia el primer agutzil de la població, Mateu Puigbarraca i Tapias, conegut popularment com 'en Barraca'. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, constava de planta baixa i pis, tenia dos portals d'arc escarser i s'obria al pis amb dos finestres de pedra carejada.<\/p> ","coordenades":"41.7683200,2.2498500","utm_x":"437649","utm_y":"4624325","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78909-foto-08014-196-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78909-foto-08014-196-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78910","titol":"Can Capçal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-capcal","bibliografia":"
GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.<\/p> ","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Can Capçal és una casa del segle XVII que va consolidar-se durant el segle XIX. És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos d'oberures d'arc pla arrebossat, excepte el portal i el finestral principals, que són d'arc carpanell adovellat i de pedra carejada, respectivament. Aquest finestral té la llinda inscrita amb l'any '1743' i l'anagrama de Crist amb una creu intercalats. Al primer pis els finestrals tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades, mentre que les del segon pis ho fan a balcons individuals. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.<\/p> ","codi_element":"08014-197","ubicacio":"Pl. Major, 11","historia":"
El nom Capsal el trobem documentat a les Ferreries almenys des de la segona meitat del segle XVII, quan en un capbreu consta un tal Salvador Capsal i Toll, sastre d'ofici. Tanmateix, en aquesta època la casa pertanyia a Isidre Figuera (PUIGFERRAT 1989:66). Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, la façana es conserva com aleshores, llevat del marc pintat que envoltava les obertures. Garcia-Pey (1997: 58) apunta que es coneixia com en Capçal el pare d'una tal Lidovina, motiu pel qual la casa també es coneixia com a ca la Lidovina.<\/p> ","coordenades":"41.7679900,2.2508400","utm_x":"437731","utm_y":"4624288","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78910-foto-08014-197-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78910-foto-08014-197-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78910-foto-08014-197-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78911","titol":"Can Casals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-casals-1","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada.","descripcio":"
Can Casals és una casa del segle XVII que va consolidar-se durant el segle XIX. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i d'una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda plana amb incisió conopial que descansa sobre impostes i brancals de pedra, on s'hi converva la porta original. Les finestres de la planta baixa i del pis són d'arc pla arrebossat. El finestral de sobre el portal té sortida a un balcó de baranes forjades. Les golfes s'obren amb dos pòrtics d'arc escarser. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç, on s'entreveuen les restes de pintura ocre i blava. El ràfec està acabat amb cabirons de fusta.<\/p> ","codi_element":"08014-198","ubicacio":"Pl. Major, 17","historia":"
La darrera ferreria censada de la plaça d'Aiguafreda estava situada a la casa de Can Casals, que va funcionar fins a la dècada de 1920. Aleshores hi residia el ferrer Pere Grifell i Vilardaga, que també va fer d'alcalde entre 1923 i 1924 després del cop d'estat de Primo de Rivera. Més endavant, hi va residir un sabater d'ofici.<\/p> ","coordenades":"41.7679600,2.2502700","utm_x":"437684","utm_y":"4624285","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78911-foto-08014-198-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78911-foto-08014-198-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78911-foto-08014-198-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També conegut com la Ferreria.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78912","titol":"Can Flequer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-flequer","bibliografia":"","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Can Flequer és una casa del segle XVI a la qual s'hi va afegir un pis durant la segona meitat del segle XX. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, amb un escut en relleu a la clau amb l'anagrama de Crist i l'any '1566'. Al pis hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la part inferior dels brancals amb relleus escacats i figures tallades. Al pis superior hi ha una finestra de pedra de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.<\/p> ","codi_element":"08014-199","ubicacio":"C. de la Móra, 3","historia":"","coordenades":"41.7678600,2.2509200","utm_x":"437738","utm_y":"4624274","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78912-foto-08014-199-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78912-foto-08014-199-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78912-foto-08014-199-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78913","titol":"Can Francesc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-francesc-0","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Can Francesc és una casa del segle XIX que podria haver estat edificada sobre una estructura anterior. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, de les quals la que hi ha al costat del portal és de factura moderna. El finestral del pis té sortida a un balcó de baranes forjades i la base decorada amb dues rosetes ceràmiques vidriades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.<\/p> ","codi_element":"08014-200","ubicacio":"C. de la Móra, 9","historia":"","coordenades":"41.7677600,2.2510200","utm_x":"437746","utm_y":"4624262","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78913-foto-08014-200-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78913-foto-08014-200-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78913-foto-08014-200-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78914","titol":"Can Gordi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gordi-1","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Can Gordi és una casa del segle XVII que va consolidar-se al segle XIX. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada, que incorporauna motllura decorativa a la llinda, amb una roseta tallada en alt relleu a la part central. Les golfes s'obren amb dos pòrtics d'arc escarser arrebossat. Al costat del portal s'hi ha obert una finestra de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.<\/p> ","codi_element":"08014-201","ubicacio":"C. de la Móra, 7","historia":"
Segons l'amirallament de 1851, pertanyia a Francesc Gordi. A finals del segle XIX hi residien Josep Peiró i Maria Victori. Els seus fills Miquel i Ramon Peiró foren executats l'estiu de 1936 en el context de les persecucions religioses realitzades durant la Guerra Civil. Ramon Peiró va ser beatificat el març de 2001 pel papa Joan Pau II i Miquel Peiró ho fou l'octubre de 2007 pel papa Benet XVI.<\/p> ","coordenades":"41.7678000,2.2510000","utm_x":"437744","utm_y":"4624267","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78914-foto-08014-201-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78914-foto-08014-201-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78914-foto-08014-201-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78915","titol":"Can Maleno","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-maleno","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Can Maleno és una casa del segle XVII construïda al carrer de la Móra. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i una sola crugia. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa s'obre amb dues portes de factura moderna, una d'elles de notables dimensions. Al pis s'hi conserva una finestra d'arc pla de factura moderna amb incisió conopial i l'intradós motllurat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.<\/p> ","codi_element":"08014-202","ubicacio":"C. de la Móra, 5","historia":"
Segons un testimoni gràfic de la primera meitat del segle XX, el portal original era d'arc escarser de pedra carejada.<\/p> ","coordenades":"41.7678400,2.2509600","utm_x":"437741","utm_y":"4624271","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78915-foto-08014-202-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78915-foto-08014-202-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78916","titol":"Santa Maria d'Aiguafreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-maria-daiguafreda","bibliografia":"
GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'església de Santa Maria va construir-se durant la segona meitat del segle XX. És un edifici aïllat de planta rectangular i d'una sola nau amb coberta composta a dos vessants. La façana principal combina el ple i el buit amb la incorporació de vitralls contraposats amb murs de pedra vista. En un extrem hi ha el campanar triangular, rematat per les campanes i una creu metàl·lica.<\/p> ","codi_element":"08014-203","ubicacio":"Pl. Major, 3","historia":"","coordenades":"41.7684400,2.2502900","utm_x":"437686","utm_y":"4624338","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78916-foto-08014-203-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78916-foto-08014-203-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"Joan Antoni Cendoya","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78920","titol":"Can Mestret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mestret","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Can Mestret és una casa del segle XIX que podria haver-se construït sobre una estructura anterior. És un edifici cantoner i de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures del frontis són d'arc pla arrebossat, emmacades amb una motllura, algunes amb sortida a balcons de baranes forjades. La façana de migdia segueix la mateixa tipologia d'obertures, excepte els dos pòrtics d'arc carpanell que hi ha a nivell de les golfes. A la façana posterior hi ha adossat un cos de dos nivells amb terrassa a la part superior, que té la cantonada amb carreus escairats. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.<\/p> ","codi_element":"08014-218","ubicacio":"C. del Pont, 14","historia":"","coordenades":"41.7672800,2.2509400","utm_x":"437739","utm_y":"4624209","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78920-foto-08014-218-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78920-foto-08014-218-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78921","titol":"Camí dels Morts d'Aiguafreda de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dels-morts-daiguafreda-de-dalt","bibliografia":"","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El camí dels Morts és un antic vial que comunicava Aiguafreda de Dalt amb diversos masos que actualment pertanyen al terme de Seva. Entra en terme municipal d'Aiguafreda per l'Afrau, creuant la riera de Martinet fins arribar a Aiguafreda de Dalt. En els darrers anys ha estat ampliat.<\/p> ","codi_element":"08014-219","ubicacio":"Aiguafreda de Dalt","historia":"
El camí dels Morts d'Aiguafreda de Dalt era utilitzat pels habitants dels masos de la parròquia d'Aiguafreda<\/p> ","coordenades":"41.7893000,2.2649900","utm_x":"438928","utm_y":"4626644","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78921-foto-08014-219-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78922","titol":"La Fundició d'en Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-fundicio-den-serra","bibliografia":"
PARELLA, J. (2004). La industrialització a Aiguafreda: aproximació al desenvolupament industrial de la població. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se en desús.","descripcio":"
La Fundició és una nau industrial en forma de 'L' situada a la carretera de Ribes. Consta d'un sol nivell d'alçat, de major alçada a les cantonades, on hi ha els accessos. Les obertures són totes d'arc carpanell arrebossat i es distribueixen per les façanes de forma simètrica. El parament dels murs és maçoneria, revestits amb morter. Originalment la fàbrica estava composta de dues parts: la foneria on es feien les peces i el taller de mecanització on es muntaven i s'obtenia el producte final. Al pati de la fàbrica s'hi dipositava el ferro i el carbó que era portat en un forn, d'on sortia el ferro fos. Aquest es canalitzava i es portava dins un gresol fins a la boca d'entrada de les peces, des d'on adquirien la forma dels motlles.<\/p> ","codi_element":"08014-220","ubicacio":"Passeig de Catalunya, 49","historia":"
L'empresa metal·lúrgica Material Téxtil, SA, coneguda popularment com 'la Fundició', va ser fundada per Josep Serra i Sió durant la dècada de 1920. La seva implantació va suposar molts canvis entre la població d'Aiguafreda, la més significativa de les quals és l'arribada de l'energia elèctrica al poble. Des dels seus inicis, es va dedicar a la fabricació de maquinària tèxtil, atesa la gran demanda que hi havia a l'àrea industrial del Ter. Aviat es va especialitzar en la construcció de politges armades de ferro fos. L'any 1935 el cap de l'empresa passà a ser el fill de Josep, Alexandre Serra Valls, i van passar diversos períodes d'expansió i de crisi a causa de la dependència que tenien del subministrament de carbó, que es feia a través del ferrocarril. Amb l'esclat de la Guerra Civil, es mantenir la producció, aquest cop per proveir d'armament el front republicà, fet que va alliberar els treballadors d'anar al front. L'any 1941 l'empresa passà a denominar-se CEMSA (Constructora Española de Maquinaria, SA) i al cap de pocs anys l'empresa va viure un període d'expansió notable, que va acompanyar-se de la diversificació de la producció a través de la construcció de maquinària tèxtil.<\/p> ","coordenades":"41.7693200,2.2498500","utm_x":"437650","utm_y":"4624437","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78922-foto-08014-220-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78922-foto-08014-220-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78923","titol":"Hostal dels Enamorats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hostal-dels-enamorats","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'hostal dels Enamorats és un edifici de la primera meitat del segle XX que va ser notablement reformat i ampliat a finals d'aquest segle. El volum central es correspon amb la part més antiga, a la qual s'hi van afegir sengles cossos laterals tot mantenint el pendent de la coberta i l'alçada. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.<\/p> ","codi_element":"08014-221","ubicacio":"C. Enamorats, 1","historia":"","coordenades":"41.7813900,2.2472200","utm_x":"437443","utm_y":"4625778","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78923-foto-08014-221-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78923-foto-08014-221-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78924","titol":"Can Jan Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jan-pau","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Can Jan Pau és una casa construïda al segle XVIII que va ser notablement reformada durant la segona meitat del segle XX amb l'obertura de noves finestres al pis i la construcció del pis superior. És un edifici cantoner de planta quadrangular i dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són de pedra de factura moderna, excepte el portal d'arc pla de pedra carejada. A la façana posterior també s'hi conserva un portal de les mateixes característiques. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.<\/p> ","codi_element":"08014-222","ubicacio":"C. Major, 17","historia":"","coordenades":"41.7684700,2.2496900","utm_x":"437636","utm_y":"4624342","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78924-foto-08014-222-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78924-foto-08014-222-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78924-foto-08014-222-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78925","titol":"Fàbrica tèxtil del Sr. Badia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-textil-del-sr-badia","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PARELLA, J. (2004). La industrialització a Aiguafreda: aproximació al desenvolupament industrial de la població. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La fàbrica del sr. Badia és un edifici industrial construït durant la segona meitat del segle XIX. És una nau de planta rectangular amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta tres obertures d'arc pla arrebossat de mitjanes dimensions, de les mateixes característiques que les que s'obren a les façanes laterals, on segueixen una composició simètrica. La part posterior de la nau respon a una ampliació, amb la mateixa alçada i coberta que l'anterior, tot i que les finestres es troben tapiades. El tractament dels murs és arrebossat amb morter, amb un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.<\/p> ","codi_element":"08014-223","ubicacio":"C. Major, 59","historia":"
La primera indústria tèxtil d'Aiguafreda s'hi va establir durant la segona meitat del segle XIX, quan un tal Comas de Manlleu va fundar-hi una fàbrica d'anglesines. Més tard, en Clariana hi va fer mocadors, fins que el senyor Badia hi va introduir la producció de tovalloles de ris. Tenia sis telers manuals i les condicions de treball de les teixidores, que havien d'assumir les despeses del funcionament de les llums de carbur, van propiciar que s'hi realitzés la primera vaga del poble. L'any 1913 va passar a mans dels srs. Serra i Figueres. L'any 1921 hi van introduir els primers tel·lers mecànics, aprofitant l'arribada de l'electricitat al poble.<\/p> ","coordenades":"41.7700200,2.2478100","utm_x":"437481","utm_y":"4624516","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78925-foto-08014-223-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78925-foto-08014-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78925-foto-08014-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com a Can Serra i Figueres.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78926","titol":"Can Puig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-puig-10","bibliografia":"
Programa de Festa Major, 1992.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Can Puig és una casa del segle XIX que va ser dividida i reformada durant el segle XX, quan va consolidar-se la façana actual. És un edifici entre mitgeres que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos d'obertures d'arc pla emmarcat amb pedra, excepte el portal que és d'arc escarser. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades, corregut en els dos centrals. Entre aquests dos hi ha una fornícula amb una imatge. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica.<\/p> ","codi_element":"08014-224","ubicacio":"C. del Pont, 24","historia":"
L'hostal va ser fundat per Jaume Aregall a principi del segle XIX. A l'amirallament de l'any 1851 hi consta que l'hostal del carrer del pont, número 96 pertanyia a Jaume Aregall i Met. Poc després el va vendre a dues germanes procedents de la Cerdanya, que s'hi establiren i van seguir amb el negoci de la fonda. El seu hereu, Calixto Fondevila va fer-hi una gran reforma, que consistí en dividir-la per vendre'n una part (la que seria Can Franquesa) i consolidar la façana actual. Amb els diners que en va obtenir es va construir la casa del carrer Sant Ramon. La filla d'en Calixto, Conxita Fondevila, es casà amb Antoni Puig, un descendent dels quals en manté la propietat. Davant l'hostal hi havia un pou i unes quadres que van ser enderrocats l'any 1992.<\/p> ","coordenades":"41.7665300,2.2516000","utm_x":"437793","utm_y":"4624125","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78926-foto-08014-224-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78926-foto-08014-224-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78926-foto-08014-224-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També conegut com l'Hostal de Can Met.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78927","titol":"Cafè de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cafe-de-baix","bibliografia":"
GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El Cafè de Baix va construir-se durant el segle XIX davant l'antic camí ral. Es composa per dos volums diferenciats, el que es coneix com a Can Valeri i el que era el Cafè de Baix pròpiament dit. El primer és un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat emmarcats amb una motllura. A nivell de la planta baixa, al centre hi ha el portal emmarcat de pedra i en un costat s'ha obert un gran portal amb aparador. Els finestrals dels pisos superiors tenen sortida a balcons de baranes forjades, un dels quals és corregut. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, excepte la planta baixa que s'ha revestit amb lloses de pedra. El segon edifici també consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són d'arc pla arrebossat, excepte un portal d'arc escarser ceràmic de la planta baixa. L'eixamplament del carrer que segueix aquest edifici s'ha solucionat amb un angle arrodonit. El parament dels murs és arrebossat i pintat, excepte a la planta baixa que s'ha repicat i s'observa la pedra vista.<\/p> ","codi_element":"08014-225","ubicacio":"C. del Pont, 14","historia":"
La societat aiguafredenca de principi del segle XX tenia dos espais de reunió al centre de la població: el Cafè de Baix o Cafe Farrès i el Cafè de Dalt o Cafè Esport, separats ideològicament entre els regionalistes i els republicans, respectivament. Entre les activitats que s'hi realitzaven, destacaven les sessions de cinema i la sala de ball.<\/p> ","coordenades":"41.7677500,2.2504900","utm_x":"437702","utm_y":"4624262","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78927-foto-08014-225-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78927-foto-08014-225-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78927-foto-08014-225-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78928","titol":"Cafè de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cafe-de-dalt","bibliografia":"
GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El Cafè de Dalt és un edifici del segle XIX. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons eixos, d'arc pla arrebossat amb una motllura superior. Els finestrals del pis tenen sortida a dos balcons correguts de baranes forjades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A l'interior, hi ha una gran sala on s'hi realitzaven les activitats socials.<\/p> ","codi_element":"08014-226","ubicacio":"C. del Pont, 7","historia":"
La societat aiguafredenca de principi del segle XX tenia dos espais de reunió al centre de la població: el Cafè de Baix o Cafe Farrès i el Cafè de Dalt o Cafè Esport, separats ideològicament entre els regionalistes i els republicans, respectivament. Entre les activitats que s'hi realitzaven, destacaven les sessions de cinema i la sala de ball. Passada la Guerra Civil, va utilitzar-se com a seu d'Acció Catòlica i com a teatre.<\/p> ","coordenades":"41.7676200,2.2507900","utm_x":"437727","utm_y":"4624247","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78928-foto-08014-226-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78928-foto-08014-226-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78929","titol":"El Cine d'en Francès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-cine-den-frances","bibliografia":"
GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se sense ús.","descripcio":"
El cine d'en Francès és un edifici industrial construït durant la primera meitat del segle XX. Es tracta d'una nau de planta rectangular, d'un sol nivell d'alçat i la coberta de teula plana a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc carpanell arrebossat, excepte un petit òcul situat a la part superior de la façana. El tractament dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons.<\/p> ","codi_element":"08014-227","ubicacio":"Passeig de Catalunya, 24","historia":"
L'edifici va ser concebut com una fàbrica propietat de Francesc Serra, però aviat va habilitar-s'hi un cinema mut. Molts dels actes festius de la població van passar a celebrar-se aquí. Per deformació del nom del propietari, la gent el coneixia com el 'cine d'en Francès'.<\/p> ","coordenades":"41.7673600,2.2528500","utm_x":"437898","utm_y":"4624217","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78929-foto-08014-227-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78929-foto-08014-227-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78929-foto-08014-227-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78930","titol":"Camí d'Aiguafreda al Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-daiguafreda-al-brull","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El camí d'Aiguafreda al Brull transcorre per la Serra de l'Arca, passant per Can Bauma, Can Serra de l'Arca, el Serrat dels Moros, el Collet de la Costa i Can Brull, on entra en terme municipal del Brull.<\/p> ","codi_element":"08014-228","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"","coordenades":"41.7843000,2.2719800","utm_x":"439504","utm_y":"4626084","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78930-foto-08014-228-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Antigament hi havia diverses variants, algunes de les quals s'han perdut.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78931","titol":"Can Ramon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ramon-4","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Can Ramon és una casa del segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc escarser arrebossat, excepte el portal d'arc carpanell ceràmic. Al costat del portal hi ha un portal de factura moderna. La façana lateral està contrafortada. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.<\/p> ","codi_element":"08014-229","ubicacio":"Pl. Major, 2","historia":"
Estava adossada a l'antiga església de la Concepció.<\/p> ","coordenades":"41.7681600,2.2503900","utm_x":"437694","utm_y":"4624307","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78931-foto-08014-229-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78931-foto-08014-229-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78931-foto-08014-229-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78932","titol":"Ofici de fuster","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ofici-de-fuster","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"La modernització del sector ha fet desaparèixer l'ofici tradicional.","descripcio":"
L'ofici de fuster és una professió tradicional consistent en el treball artesanal de la fusta. A partir d'aquest material, s'obtenen mobles i altres objectes, tot utilitzant les eines pròpies com són la garlopa, l'escaire, la serra, el martell, etc. A Aiguafreda, aquesta activitat estava relacionada amb la reparació dels carrugatges de transport.<\/p> ","codi_element":"08014-230","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"
L'origen del veïnat de les Ferreries el trobem en els artesans que van instal·lar-se en la proximitat del camí ral, davant la necessitat que tenien els viatgers dels seus serveis. Els fusters es dedicaven eminentment a reparar els desperfectes dels carruatges. Al segle XVI ja hi trobem documentat un fuster anomenat Francesc Soler.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78933","titol":"Fonda de Can Mingo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fonda-de-can-mingo","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La fonda de Can Mingo era un edifici del segle XIX que va ser reconstruït fa uns anys seguint la tipologia constructiva de l'anterior. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La planta baixa s'obre amb dos portals i els pisos superiors es composen segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla amb emmarcament de pedra. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons.<\/p> ","codi_element":"08014-231","ubicacio":"C. Major, 15","historia":"
La fonda va pertànyer a Domingo Vila, motiu pel qual era coneguda com a Fonda Vila o Can Mingo. Va ser una de les fondes de més anomenada de la població.<\/p> ","coordenades":"41.7683800,2.2497900","utm_x":"437644","utm_y":"4624332","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78933-foto-08014-231-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78933-foto-08014-231-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78934","titol":"Festa de Tot Sants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-tot-sants","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La festa de Tot Sants es celebra cada any el diumenge anterior a la festivitat de Tot Sants. La celebració consisteix en una castanyada popular a la plaça Major acompanyada per una cobla que toca sardanes.<\/p> ","codi_element":"08014-232","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"
Durant la primera meitat del segle XX, a Aiguafreda ja es celebrava la festa de Tot Sants amb una castanyada popular i vi ranci.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78935","titol":"Resclosa i rec de la riera de Martinet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-i-rec-de-la-riera-de-martinet","bibliografia":"
Programa de Festa Major, 2012.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La resclosa està molt malmesa i el rec ha estat mutilat.","descripcio":"
La resclosa i el rec de la riera de Martinet estan situats sobre el gorg de la resclosa. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de migdia. La resclosa estava formada per un mur de pedra perpendicular al riu, el qual es troba molt malmès i s'hi escola l'aigua formant el salt d'aigua del gorg. El rec és fet de pedra seca, amb una obertura d'arc de mig punt ceràmic a l'inici. Pocs metres més avall, el rec ha estat mutilat.<\/p> ","codi_element":"08014-233","ubicacio":"Riera de Martinet","historia":"
Segons recull un article publicat en el Programa de Festa Major de l'any 2012, va fer construir la resclosa el Duc de Solferino durant la primera meitat del segle XX, per tal de regar els seus horts. Això no obstant, és probable que el seu origen sigui anterior.<\/p> ","coordenades":"41.7875700,2.2519900","utm_x":"437846","utm_y":"4626461","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78935-foto-08014-233-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78935-foto-08014-233-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78936","titol":"Ball del Patatuf","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-del-patatuf","bibliografia":"
AMADES, J. (1997). Danses de la terra: música i dansa tradicional a les comarques de Barcelona. Vol. 2. Tarragona: El Mèdol. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es balla.","descripcio":"
El ball del Patatuf és una dansa senzilla, sovint feta per nens, que s'havia ballat al poble d'Aiguafreda. Es ballava en parelles, que picaven de mans tres vegades, seguit d'un punteig . Després s'agafaven de les mans i cadascun feia mig risto i donaven un giravolt. Aleshores, es feia canvi de parella i es repetien les passes.<\/p> ","codi_element":"08014-234","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78937","titol":"Processó del dia dels Apòstols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/processo-del-dia-dels-apostols","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"És un costum que s'ha perdut.","descripcio":"
La processó del dia dels Apòstols era una tradició en què els membres de la parròquia d'Aiguafreda anaven fins a Tagamanent. Juntament amb la processó de Lledànies i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.<\/p> ","codi_element":"08014-235","ubicacio":"Tagamanent","historia":"
La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78938","titol":"Processó de les lledànies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/processo-de-les-lledanies","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Programa de Festa Major 1952.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"És un costum que s'ha perdut.","descripcio":"
La processó de les lledànies es celebrava cada any el segon diumenge de Pasqua Florida. Era una processó rogativa que anava fins a la capella de Sant Salvador d'Avencó, tot cantant les lledànies. Segons el Programa de Festa Major de l'any 1952, a la tarda era costum fer una ballada on de forma excepcional, eren les dones qui triaven parella. La plaça del poble s'engalanava per a l'ocasió, a la qual assistien els pagesos de la rodalia. Juntament amb la processó dels Apòstols i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.<\/p> ","codi_element":"08014-236","ubicacio":"Sant Salvador d'Avencó","historia":"
La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636. Al Programa de Festa Major de l'any 1952 consta que encara es celebra.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78939","titol":"Sureres de la Serra de l'Arca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sureres-de-la-serra-de-larca","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
A la vessant de migdia de la Serra de l'Arca, sobre la riera d'Avencó i la masia de la Bisbal, hi ha una zona de bosc on hi abunda l'alzina surera. Estan situades en una zona soleia amb feixes, formant un bosc clar característic d'aquest tipus d'exemplars. Les sureres presenten la part inferior del tronc amb l'escorça pelada.<\/p> ","codi_element":"08014-237","ubicacio":"Soleia del Saní","historia":"
L'explotació del suro va viure el seu major moment d'expansió entre els segles XVIII i XX, coincidint amb la creixent demanda de taps de suro. L'activitat s'iniciava els mesos d'estiu, quan els peladors feien llargues estades als boscos, on pelaven les escorces dels arbres de forma manual. La regeneració de l'escorça tardava entre 10 i 15 anys, moment en què es reprenia l'activitat. Les dimensions de les sureres de la Serra de l'Arca indiquen que es tracta d'una explotació introduïda durant el segle XX, complementària al carboneig i a la vinya que tradicionalment hi havia en aquesta zona.<\/p> ","coordenades":"41.7816200,2.2789100","utm_x":"440077","utm_y":"4625781","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78939-foto-08014-237-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78939-foto-08014-237-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Segons el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny (PEPMNPPM) es tracta d'un Hàbitat d'Interès Comunitari no prioritari, amb el codi 9339.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78940","titol":"Festa de Corpus Christi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-corpus-christi-0","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La festa de Corpus es celebra cada any a Aiguafreda amb el tradicional ofici solemne i la processó. La missa es celebra la tarda de diumenge, que va precedida per la processó. Al capdavant d'aquesta el mossèn porta la custòdia sota tàlem, acompanyat dels infants que han fet la comunió el diumenge abans. La comitiva transcorre pels principals carrers del poble, que han estat engalanats amb catifes de flors i domassos als balcons el matí del mateix dia.<\/p> ","codi_element":"08014-238","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"
La festa del Corpus s'ha celebrat a Aiguafreda de forma ininterrompuda durant tot el segle XX. Antigament es feien les enramades, en què les cases i els carrers es guarnien amb rams i es col·locaven altars al carrer. Des de mitjans del segle XX es van fer diverses variacions en la festivitat, com és la incorporació de catifes de flors o catifes de dibuix. Després d'uns anys sense fer-se les catifes, l'any 1999 va recuperar-se la tradició.<\/p> ","coordenades":"41.7680000,2.2503800","utm_x":"437693","utm_y":"4624290","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78940-foto-08014-238-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78940-foto-08014-238-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"S'han unificat les dues fitxes de l'IPEC 'Corpus Christi' i 'Processó de Corpus' en una de sola.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78941","titol":"Ballades al cim de Tagamanent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ballades-al-cim-de-tagamanent","bibliografia":"
AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Es tracta d'una costum desapareguda.","descripcio":"
El dia 23 de juny era costum entre la jovenalla d'Aiguafreda i el Figaró de pujar al cim de Tagamanent a ballar. Per a l'ocasió s'encenien quatre fogueres al voltant de l'església, una en cada punt cardinal, que eren visibles des de la plana del Vallès i de Vic. S'hi aplegaven majoritàriament noies, que feien gresca al so de cançons alegres.<\/p> ","codi_element":"08014-239","ubicacio":"Tagamanent","historia":"
Segons Amades, es tracta d'una costum semblant a la dels aplecs, a les danses de les fades celebrades al bosc, al costat de les fonts i certs arbres, o bé als balls sabatins de les bruixes dirigides pel diable.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78942","titol":"Can Barata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-barata","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Can Barata és una casa de la primera meitat del segle XX construïda sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants molt inclinats amb el carener paral·lel a la façana. La façana està definida per una galeria de tres pòrtics d'arc de mig punt de pedra situada a la planta baixa. Sobre el seu eix hi ha tres finestres d'arc de mig punt arrebossat, sobre les quals la coberta està acabada en punta en forma de gablets. L'extrem de migdia d'aquesta façana té dos finestres d'arc pla arrebossat, amb la coberta igualment acabada en punta. Aquest mateix esquema es reprodueix en dos dels eixos d'obertures de la façana posterior. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.<\/p> ","codi_element":"08014-240","ubicacio":"C. Núria, 42","historia":"
Segons un testimoni gràfic de la dècada de 1930, la casa de Can Barata va ser una de les primeres en edificar-se en aquesta zona.<\/p> ","coordenades":"41.7700700,2.2517000","utm_x":"437805","utm_y":"4624518","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78942-foto-08014-240-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78942-foto-08014-240-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78942-foto-08014-240-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78943","titol":"Casa de la carretera de Ribes, 59","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-carretera-de-ribes-59","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa construïda durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular i que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i golfes i té la coberta de teula plana a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures del frontis són d'arc pla arrebossat, que formen un grup de tres al pis. El tractament exterior és arrebossat i pintat, ambles finestres de les golfes pintades imitant pedra, motiu també present a les cantonades. El ràfec està acabat amb cabirons.<\/p> ","codi_element":"08014-241","ubicacio":"Ctra. De Ribes, 59","historia":"","coordenades":"41.7697700,2.2487700","utm_x":"437561","utm_y":"4624487","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78943-foto-08014-241-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78943-foto-08014-241-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78944","titol":"Casa de la carretera de Ribes, 53","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-carretera-de-ribes-53","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa construïda durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular i que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i golfes i té la coberta de teula plana a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés està cobert per un porxo avançat amb pilars quadrangulars i coberta de teula. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, amb una franja de rajola decorativa a la part superior. El tractament exterior és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.<\/p> ","codi_element":"08014-242","ubicacio":"Ctra. De Ribes, 53","historia":"","coordenades":"41.7695100,2.2490500","utm_x":"437584","utm_y":"4624458","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78944-foto-08014-242-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78944-foto-08014-242-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78945","titol":"Casa del carrer del Pont, 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-del-pont-5","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa construïda a principi del segle XIX. És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser de pedra carejada, amb una orla gravada a la llinda on hi consta '1806'. Al costat hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada i en cadascun dels pisos un finestral d'arc pla arrebossat. El finestral del pis té sortida a un balcó de baranes forjades. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.<\/p> ","codi_element":"08014-243","ubicacio":"C. del Pont, 5","historia":"","coordenades":"41.7677100,2.2507200","utm_x":"437721","utm_y":"4624257","any":"1806","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78945-foto-08014-243-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78945-foto-08014-243-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78945-foto-08014-243-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78946","titol":"Casa del passeig de Catalunya, 42","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-passeig-de-catalunya-42","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa construïda durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici adossat, de planta rectangular, que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal i els dos finestrals del frontis són d'arc conopial motllurat. Davant del portal hi ha unes escales amb barana de balustrada. Remata la façana una cornisa i els forats de ventilació sota coberta. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures i la cornisa de diferent tonalitat, i un sòcol de pedra. Al voltant de la casa hi ha un pati que queda frontalment tancat amb un mur de perfil sinuós, amb portalada i reixa forjada i pilars amb rajola decorativa.<\/p> ","codi_element":"08014-244","ubicacio":"Passeig de Catalunya, 42","historia":"","coordenades":"41.7689700,2.2517200","utm_x":"437805","utm_y":"4624396","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78946-foto-08014-244-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78946-foto-08014-244-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78946-foto-08014-244-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78947","titol":"Can Sobrevias","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sobrevias","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Torre construïda durant la primera meitat del segle XX sota l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular i de notables dimensions, construïda aprofitant el desnivell del terreny. Consta de planta baixa i dos pisos, excepte la torre del costat de llevant, que té quatre nivells. Aquesta està coberta a quatre vessant i la resta és composta a dos vessants. Les obertures són totes d'arc escarser arrebossat, excepte les de la torre i la galeria que hi ha a tramuntana, amb pòrtics d'arc de mig punt separats amb columnetes. La façana que s'orienta a la riera s'obre amb porxos coberts en tots els nivells. El tractament dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons.<\/p> ","codi_element":"08014-245","ubicacio":"Passeig de Catalunya, 2","historia":"","coordenades":"41.7640300,2.2533800","utm_x":"437939","utm_y":"4623847","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78947-foto-08014-245-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78947-foto-08014-245-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78947-foto-08014-245-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78948","titol":"Can Bertran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bertran-1","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa construïda durant la primera meitat del segle XX. És un edifici aïllat, de planta rectangular i que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a quatre vessants. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat amb una motllura superior i es distribueixen formant eixos. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb les motllures de les finestres de diferent tonalitat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols ceràmics.<\/p> ","codi_element":"08014-246","ubicacio":"Ctra. De Ribes, 17","historia":"","coordenades":"41.7668400,2.2517000","utm_x":"437802","utm_y":"4624160","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78948-foto-08014-246-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78948-foto-08014-246-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78948-foto-08014-246-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També és coneguda com a Can Tort.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78949","titol":"El Sapinar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sapinar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Sapinar o savinar situat a l'indret de les Pinedes, prop de Vilargent. Es tracta d'un bosc de savines que, malgrat l'altitud en què es troba (720 m.), és pràcticament pla. Està força esclarissat, per la distància que tenen les savines i per l'alçada considerable que assoleixen.<\/p> ","codi_element":"08014-247","ubicacio":"Les Pinedes","historia":"","coordenades":"41.7863500,2.2703800","utm_x":"439373","utm_y":"4626313","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78949-foto-08014-247-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78951","titol":"Font de la Granota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-granota","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Només es conserva el trencadís a la part superior.","descripcio":"
La font de la Granota està situada sobre el torrent dels Balços. Es tracta d'una estructura recolzada en un marge, en forma d'arc de mig punt ceràmic que descansa sobre pilastres. La part interior està decorada amb trencadís de rajola vidriada, on hi ha l'any '1913'. A l'interior hi ha una petita pica quadrangular on es filtra l'aigua, que surt a l'exterior per un forat quadrangular. L'aigua cau en una pica semicircular i s'entolla davant de la font.<\/p> ","codi_element":"08014-249","ubicacio":"Torrent dels Balços","historia":"","coordenades":"41.7756700,2.2527000","utm_x":"437893","utm_y":"4625139","any":"1913","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78951-foto-08014-249-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78951-foto-08014-249-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78951-foto-08014-249-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78952","titol":"Font de la Llobeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-llobeta","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La font de la Llobeta està situada al costat del carrer de la Llobeta, a l'altre costat de la masia. La boca de la mina d'on prové l'aigua està situada davant la capella del Sagrat Cor, des d'on està canalitzada fins a la font. Aquesta està construïda en el mur de contenció d'una casa, on hi ha fixat el brollador metàl·lic. L'aigua cau en una bassa ovalada, acabada amb un mur de perfil sinuós en un extrem. Una part de l'aigua de la mina estava canalitzada fins a un rec on hi havia el safareig, actualment molt tapat de vegetació.<\/p> ","codi_element":"08014-250","ubicacio":"La Llobeta","historia":"","coordenades":"41.7773900,2.2501700","utm_x":"437685","utm_y":"4625332","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78952-foto-08014-250-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78952-foto-08014-250-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78953","titol":"La Torre Bonanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torre-bonanova","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa construïda durant el primer terç del segle XX sota influència de l'estètica noucentista. És un edifici adossat, de planta rectangular, que s'estructura en tres crugies. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre amb tres obertures d'arc carpanell motllurat. Sobre d'aquests hi ha diverses cornises, una d'elles dentades, i els forats de ventilació de la coberta. Remata la façana un capcer que incorpora decoració geomètrica. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures i les cornises de diferent tonalitat.<\/p> ","codi_element":"08014-251","ubicacio":"Passeig de Catalunya, 20","historia":"","coordenades":"41.7668100,2.2530000","utm_x":"437910","utm_y":"4624156","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78953-foto-08014-251-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78953-foto-08014-251-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78954","titol":"Mina de Peu de Costa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-peu-de-costa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La mina de Peu de Costa és una petita cavitat artificial situada prop del pont de Peu de Costa, a tocar del camí d'Avencó. Des de la boca s'accedeix a una petita cambra circular, de molt poca fondària.<\/p> ","codi_element":"08014-252","ubicacio":"Camí d'Avencó","historia":"
La mina va obrir-se amb la finalitat d'extreure'n coure, tot i que ben aviat va quedar en desús.<\/p> ","coordenades":"41.7706900,2.2717600","utm_x":"439473","utm_y":"4624573","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78954-foto-08014-252-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78954-foto-08014-252-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78955","titol":"Casa del carrer del Pont, 40","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-del-pont-40","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa construïda a principi del segle XX. És un edifici adossat, amb un pati en un costat, que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures del frontis són d'arc pla arrebossat emmarcades amb una motllura. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades. A la part central hi ha el suport de la corriola. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures de diferent tonalitat. El ràfec està acabat amb cabirons, entre els que s'intercala rajola decorativa.<\/p> ","codi_element":"08014-253","ubicacio":"C. del Pont, 40","historia":"","coordenades":"41.7659900,2.2520100","utm_x":"437827","utm_y":"4624065","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78955-foto-08014-253-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78955-foto-08014-253-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78955-foto-08014-253-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78956","titol":"Roure de Cruïlles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-cruilles","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El roure de Cruïlles està situat a pocs metres a migdia del castell de Cruïlles. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que destaca per les seves dimensions.<\/p> ","codi_element":"08014-254","ubicacio":"Cruïlles","historia":"","coordenades":"41.7801200,2.2558300","utm_x":"438158","utm_y":"4625631","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78956-foto-08014-254-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78957","titol":"Casa dels Coloms","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-dels-coloms","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa construïda durant el primer terç del segle XX sota influència de l'estètica noucentista. És un edifici adossat, de planta rectangular, que s'estructura en tres crugies. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre amb tres obertures d'arc pla amb una motllura superior. Sobre d'aquests hi ha diverses cornises i els forats de ventilació de la coberta. Remata la façana un capcer de perfil rectilini amb la part central semicircular i motllures encoixinades en cada extrem, sobre les quals s'han colocat figures ceràmiques de coloms, que donen nom a la casa. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures i les motllures de diferent tonalitat.<\/p> ","codi_element":"08014-255","ubicacio":"Passeig de Catalunya, 32","historia":"","coordenades":"41.7678700,2.2526300","utm_x":"437880","utm_y":"4624274","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78957-foto-08014-255-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78957-foto-08014-255-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78958","titol":"La Torre Blanca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torre-blanca","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa construïda durant el primer terç del segle XX sota influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat que s'ha dividit en dos habitatges independents. Està constituïda per un cos rectangular, de planta baixa i golfes coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana; i d'un cos adossat a migdia de planta quadrangular, de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, amb una senzilla motllura a la part superior. El cos de migdia té adossada una tribuna habilitada a la part superior com a terrassa transitable. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.<\/p> ","codi_element":"08014-256","ubicacio":"Passeig de Catalunya, 28","historia":"","coordenades":"41.7677500,2.2527300","utm_x":"437888","utm_y":"4624260","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78958-foto-08014-256-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78958-foto-08014-256-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78958-foto-08014-256-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Popularment és coneguda com 'la Casa de Papel'.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78959","titol":"La Casa de les Alzines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casa-de-les-alzines","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Torre construïda durant la primera meitat del segle XX sota influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat que està constituïda per dos cossos de planta baixa, pis i golfes; el primer té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i el segon, que s'hi adossa de forma perpendicular, té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Entre ambdos edificis hi ha adossat un porxo a dos nivells amb pilars quadrangulars. A la façana del primer cos les obertures s'emmarquen amb pilastres, que sostenen una cornisa amb reixa forjada al pis superior. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. La casa està envoltada per un pati, sostingut un mur de contenció de pedra que incorpora una entrada de vehicles davant la casa i que dóna accés al soterrani.<\/p> ","codi_element":"08014-257","ubicacio":"C. Núria, 8","historia":"","coordenades":"41.7670900,2.2539300","utm_x":"437987","utm_y":"4624186","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78959-foto-08014-257-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78959-foto-08014-257-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78959-foto-08014-257-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78960","titol":"Casa del carrer del Pont, 26","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-del-pont-26","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada.","descripcio":"
Casa construïda a principi del segle XIX. És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baix ai pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, les de la planta baixa d'arc pla arrebossat de factura moderna. Al pis hi ha dos finestrals d'arc pla arrebossat amb sortida a balcons de baranes de forja, que no conserven l'ampit. Els brancals d'un dels finestrals han perdut la pintura que els tapava, i han quedat amb la pedra vista. La finestra de les golfes és d'arc rebaixat arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.<\/p> ","codi_element":"08014-258","ubicacio":"C. del Pont, 26","historia":"
Antigament formava un sol edifici amb la casa de Can Puig.<\/p> ","coordenades":"41.7664700,2.2516500","utm_x":"437797","utm_y":"4624119","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78960-foto-08014-258-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78960-foto-08014-258-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78961","titol":"Casa de la carretera de Ribes, 55","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-carretera-de-ribes-55","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa construïda durant la primera meitat del segle XX sota influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat, de planta rectangular, que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana principal hi ha adossat un porxo quadrangular amb pòrtics d'arc de mig punt i terrassa superior. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures i els angles de les cantonades de diferent tonalitat. El ràfec està acabat amb cabirons.<\/p> ","codi_element":"08014-259","ubicacio":"Ctra. De Ribes, 55","historia":"","coordenades":"41.7695800,2.2489300","utm_x":"437574","utm_y":"4624466","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78961-foto-08014-259-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78961-foto-08014-259-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78962","titol":"Alzines de la Llobeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzines-de-la-llobeta","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Les alzines de la Llobeta estan situades a ponent de la masia, tot i que també hi ha exemplars aïllats en la seva proximitat. Es tracta d'un petit bosc d'alzines (Quercus ilex) centenàries, que destaquen per les seves dimensions. A sota seu hi ha diversos bancs i taules d'obra per prendre-hi la fresca.<\/p> ","codi_element":"08014-260","ubicacio":"La Llobeta","historia":"","coordenades":"41.7770900,2.2494300","utm_x":"437623","utm_y":"4625299","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78962-foto-08014-260-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78963","titol":"Fites del Bruguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fites-del-bruguer","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Dues de les fites estan tombades.","descripcio":"
Les fites del Bruguer indiquen els límits de la propietat d'aquesta masia del Brull. Es tracta de fites de pedra sorrenca vermella, amb la part superior rebaixada. En una de les cares hi ha gravat : 'BRUGUE'.<\/p> ","codi_element":"08014-261","ubicacio":"El Bruguer","historia":"","coordenades":"41.7990400,2.2659200","utm_x":"439014","utm_y":"4627725","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78963-foto-08014-261-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78963-foto-08014-261-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Les coordenades (UTM) de la segona fita són 439332, 4628258 ; i de la tercera: 439401,4628205.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78964","titol":"Plaça carbonera de la Bisbal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-carbonera-de-la-bisbal","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Està tapada de vegetació.","descripcio":"
Plaça carbonera situada a garbí de la masia de la Bisbal. Es tracta d'un espai semicircular situat en una zona amb desnivell, que queda sostingut per un mur de pedra seca. La plaça era utilitzada per apilar-hi la llenya per obtindre'n carbó.<\/p> ","codi_element":"08014-262","ubicacio":"Serra de l'Arca","historia":"
El carboneig es desenvolupava especialment en les zones de bosc on l'agricultura s'havia de complementar amb altres activitats. Els carboners feien llargues estades als boscos on treballaven, on tallaven la llenya i la cremaven per obtenir el carbó. Aquest era traslladat muntanya avall amb l'ajut de matxos, des d'on es distribuïa a pobles i ciutats. A mitjans del segle XX, amb la introducció de nous combustibles, l'activitat va extingir-se.<\/p> ","coordenades":"41.7795900,2.2762700","utm_x":"439856","utm_y":"4625558","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78964-foto-08014-262-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78964-foto-08014-262-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Tant a la vessant soleia de la Serra de l'Arca com a la zona de la Casanova del Bruguer, s'observen nombrosos vestigis de l'activitat del carboneig.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78965","titol":"Carrer Sant Ramon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-ramon","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El carrer Sant Ramon està situat entre la carretera de Ribes i el passeig de Catalunya. És un carrer curt, que en el seu tram inicial presenta un grup de torres construïdes sota influència de l'estètica noucentista, durant el primer terç del segle XX. Després d'un tram d'escales, hi ha un grup de cases entre mitgeres, una de les quals amb motllures decoratives sobre les obertures. A continuació, segueixen tres cases de tipologia d'obra popular. L'altre costat del carrer té un gran volum que es correspon amb l'antic Cafè Novellas, i finalment diverses cases construïdes a la primera meitat del segle XX.<\/p> ","codi_element":"08014-263","ubicacio":"C. Sant Ramon","historia":"","coordenades":"41.7646900,2.2528600","utm_x":"437896","utm_y":"4623920","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78965-foto-08014-263-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78965-foto-08014-263-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78965-foto-08014-263-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78966","titol":"Pont de la carretera de Ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-la-carretera-de-ribes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Pont d'un sol tram que permet salvar la riera d'Avencó al seu pas per la carretera de Ribes. És una estructura oberta en arc el·líptic de formigó, amb pilars superiors que sostenen el tauler. Els murs laterals són de pedra tallada disposada en filades. La barana és metàl·lica.<\/p> ","codi_element":"08014-264","ubicacio":"Ctra. De Ribes","historia":"","coordenades":"41.7630400,2.2522200","utm_x":"437841","utm_y":"4623738","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78966-foto-08014-264-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78966-foto-08014-264-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Està situat a tocar del Pont Nou.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78967","titol":"Rellotge de sol de Bellesguard","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-bellesguard","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El rellotge de sol de Bellesguard està situat a la façana de migdia de la casa. És un rellotge rectangular, construït en una finestra tapiada. La base és esgrafiada i el motiu central és un sol ceràmic representat de forma antropomorfa, que sosté en gnòmon amb la boca. Al seu voltant hi ha marcades les hores i a la part inferior s'hi llegeix: ' DE RELLOTGE DE SOL NO EN TE QUI EN VOL'.<\/p> ","codi_element":"08014-265","ubicacio":"Passeig de Catalunya, 8","historia":"","coordenades":"41.7650400,2.2535100","utm_x":"437950","utm_y":"4623959","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78967-foto-08014-265-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78968","titol":"Pintures de Can Puig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pintures-de-can-puig","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Va ser restaurat per Rosa Gasol i Anna Miquel l'any 2007.","descripcio":"
Al menjador de la casa de Can Puig, hi ha pintat un fris que ressegueix la línia del sòcol. És una pintura mural feta al tremp, on s'hi respresenta una sequència relacionada amb els jocs populars que es feien al carrer. Els personatges estan caracteritzats de forma caricaturesca, ataviats amb la indumentària de l'època. En en primer tram, hi ha concentrats un major nombre de personatges, que es van espaiant més en el darrer tram.<\/p> ","codi_element":"08014-266","ubicacio":"C. del Pont, 24","historia":"
Les pintures les va encarregar el sr. Calixto Fontdevila a un pintor de Barcelona, qui les va pintar a la dècada de 1920. Va passar l'estiu a la casa i es va inspirar en la gent que passava per carrer.<\/p> ","coordenades":"41.7665600,2.2516100","utm_x":"437794","utm_y":"4624129","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78968-foto-08014-266-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78968-foto-08014-266-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78969","titol":"Font dels Avellaners","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-avellaners-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"No hi brolla aigua i està cobert de vegetació.","descripcio":"
La font dels Avellaners està situada sobre una feixa, en una zona on antigament hi havia plantats avellaners. Es tracta d'una mina construïda en el mur de feixa de pedra, que presenta una petita obertura quadrangular amb llinda de pedra. En una cota inferior hi ha una bassa rectangular, excavada del terreny natural amb murs de pedra lligada amb morter.<\/p> ","codi_element":"08014-267","ubicacio":"Al sud del Saüc","historia":"","coordenades":"41.7832300,2.2523100","utm_x":"437868","utm_y":"4625979","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78969-foto-08014-267-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78969-foto-08014-267-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"78970","titol":"Festa de Reis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-reis-2","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La festa de Reis es celebra cada any la nit de Reis a Aiguafreda i Sant Martí de Centelles amb la tradicional cavalcada, que surt de l'estació de tren. Els infants d'ambdues poblacions reben la comitiva reial amb fanalets encesos. El recorregut acaba a l'Ajuntament, on cada rei fa un parlament i obsequien amb regals a tota la mainada.<\/p> ","codi_element":"08014-268","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"
La festa es celebra sense gaires variacions des de la primera meitat del segle XX, quan els nens rebien els reis amb atxes, que havien fet tot cantant 'Reis d'Orient, porteu coses, porteu coses, Reis d'Orient, porteu coses a la gent'.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78971","titol":"Festa de Pasqua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-pasqua-0","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La festa de Pasqua és celebrada a Aiguafreda amb les cantades de caramelles el diumenge i dilluns de Pasqua. Els caramellaires fan un recorregut pels principals carrers del poble, tot fent parades per cantar i ballar. En acabat, la mainada passa a recollir la voluntat per les cases.<\/p> ","codi_element":"08014-269","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"
L'antecedent de la festa el trobem en el cant dels goigs que feia la Confraria del Roser el Dissabte Sant i la nit de Pasqua. Durant la primera meitat del segle XX, els nens i nenes del poble anaven a cantar caramelles per les cases i se'ls donaven ous allà on anaven.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78972","titol":"Processó de cada diumenge","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/processo-de-cada-diumenge","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es celebra.","descripcio":"
Els fidels del poble d'Aiguafreda sortien en processó el primer diumenge de mes al voltant de l'església. Al matí s'havia fet l'ofici i les absoltes pelc confrares difunts; a la tarda es resava el rosari, seguit de la processó i cantada de goigs.<\/p> ","codi_element":"08014-270","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"
Era organitzada per la Confraria del Roser.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78973","titol":"Festa del Roser de Maig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-del-roser-de-maig-1","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es celebra.","descripcio":"
La festa del Roser es celebrava a Aiguafreda el primer diumenge de maig. Consistia en la celebració de l'ofici solemne, seguit de la cantada dels goigs i una ballada popular.<\/p> ","codi_element":"08014-271","ubicacio":"Aiguafreda","historia":"
La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat, el primer diumenge de maig, que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.<\/p> ","coordenades":"41.7688400,2.2493600","utm_x":"437609","utm_y":"4624384","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"78975","titol":"Brucdemir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/brucdemir","bibliografia":"
DE ROCAFIGUERA, F. (1985). La documentació dels segles IX-XII sobre Aiguafreda. Temes Aiguafredencs II. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.<\/p> ","centuria":"XIII","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"
Brucdemir és una antiga masia de la qual només se'n conserven restes de fonaments. És una estructura de notables dimensions, feta de pedra lligada amb morter. Es troba coberta de vegetació.<\/p> ","codi_element":"08014-273","ubicacio":"Carena de Brucdemir","historia":"
En un document del segle XII on Pere Ramon de Vilanova i la seva esposa estableixen a Pere Llobet un alou dins la parròquia de Sant Martí d'Aiguafreda, hi consta 'bruger de Mir' entre les afrontacions. El mas va quedar deshabitat després de la crisi que va afectar el país entre els segles XIV i XV. L'any 1499 Bernardí Joan de Cruïlles va establir el mas Brucdemir a Pere Casanoves. Segons el capbreu de 1527 hi consta que el mas Casanoves havia de pagar un cens pel dret de passatge, per tenir un camí que comunicava ambdós masos. En el capbreu del 1669-1670 encara consta que estava agregat al mas Casanoves, que seguien sota domini directe dels senyors d'Aiguafreda. Al segle XVIII ja devia trobar-se en estat ruïnós, ja que se'n perden les referències documentals.<\/p> ","coordenades":"41.7911700,2.2705100","utm_x":"439388","utm_y":"4626848","any":"","rel_municipis":"08014","municipi_nom":"Aiguafreda","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78975-foto-08014-273-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08014\/78975-foto-08014-273-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-12-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"40635","titol":"Casal dels Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casal-dels-balenya","bibliografia":"
CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial \/ Centelles: Ajuntament de Centelles.<\/p> ","centuria":"XII","notes_conservacio":"No s'observen restes a nivell de superfície.","descripcio":"
El casal dels Balenyà està situat en un petit turó entre els masos Barbat i Puig. A nivell de superfície no s'observen restes de la construcció, consistents en restes de fonamentació de les quals se'n desconeixen les característiques per haver quedat cobertes per la capa vegetal i els arbres que coronen el turó. Una part del turó presenta un clot quadrangular que es correspon amb una excavació fortuïta. Al voltant s'observen fragments de teula àrab.<\/p> ","codi_element":"08017-1","ubicacio":"Castellot de l'Alzina","historia":"
El llinatge dels Balenyà es remunta al segle XII, de la mà de Berenguer Ermengol. Per transmissió familiar, l'any 1240 el casal va passar als Vilagelans, qui el vendria al monestir de Sant Llorenç del Munt l'any 1365. En la venta també es van incloure les terres i els masos Moles, Segalera, Riera inferior i Maset.<\/p> ","coordenades":"41.8324500,2.2190000","utm_x":"435150","utm_y":"4631468","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40635-foto-08017-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40635-foto-08017-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40635-foto-08017-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["24"]},{"id":"40636","titol":"Creu de l'Ajuda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-lajuda","bibliografia":"
BASTARDES, A. (1983). Les Creus al vent. Barcelona: Editorial Millà. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
La creu barroca de l'Ajuda està situada a l'antiga sagrera de Sant Fruitós, davant del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. És una creu llatina de pedra de braços rectes amb terminacions circulars esculpides i decoració vegetals als entrebraços. En una cara presenta tallada la imatge de Crist crucificat, que té les cames mutilades, i a l'altra la Verge. El capitell està tallat amb una cara d'angelet a cada costat i rosetes intercalades. El fust és de secció hexagonal sobre una base quadrangular on hi ha inscrit: '22 de maig de 1695' i està reforçat amb una estructura metàl·lica. Està fixada sobre un pedestal motllurat i tres graons de planta octogonal.<\/p> ","codi_element":"08017-2","ubicacio":"L'Ajuda","historia":"
La creu va ser construïda pocs anys després de la restauració de l'església, que havia estat saquejada pels francesos l'any 1654. És probable que els mateixos escultors que van fer la portalada del temple també fessin la creu. Durant la Guerra Civil va ser enderrocada amb l'ajuda d'animals a bast. Els veïns en recolliren els fragments i passat el conflicte fou reconstruïda.<\/p> ","coordenades":"41.8213600,2.2216300","utm_x":"435357","utm_y":"4630235","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40636-foto-08017-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40636-foto-08017-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40636-foto-08017-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-06-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["24"]},{"id":"40637","titol":"Mas Illa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-illa","bibliografia":"IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Illa és una masia d'origen medieval que va consolidar-se durant el segle XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Al segle XIX s'hi va fer una reforma notable per tal d'habilitar-la com un gran casal senyorial. És un edifici de planta rectangular amb un volum adossat en paral·lel en un costat de la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. Les façanes es composen simètricament segons eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat. Al pis hi ha un finestral amb sortida a un gran balcó de baranes forjades, amb un rellotge de sol esgrafiat al costat, tots dos del segle XIX. El volum que s'adossa a la façana té tres nivells i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Als pisos superiors s'obre amb galeries horitzontals, la primera amb pòrtics d'arc rebaixat arrebossat amb pilars de pedra i la segona d'arc de mig punt arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat. La casa i el pati queden tancats per una gran lliça.","codi_element":"08017-3","ubicacio":"Camí del Mas Illa","historia":"El mas Illa té el seu origen en l'antic mas Conill, documentat des del segle XIII. Al segle XIV, era una possessió del llinatge dels Illa de la Quadra de l'Aguilar i estava sota el domini del monestir de Sant Llorenç del Munt. Fins al segle XVI, la família Illa va viure a la casa de l'Aguilar, quan l'hereu Joan Illa va anar a viure al mas Conill, que a partir d'aleshores seria conegut com a Mas Illa. Per contra, el mas de l'Aguilar es coneixeria com l'Illeta, que es trobava prop del mas Taravau i fou enderrocat fa uns anys.","coordenades":"41.8144000,2.2329900","utm_x":"436294","utm_y":"4629454","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40637-foto-08017-3-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40638","titol":"El Jalech","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-jalech","bibliografia":"GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial \/ Centelles: Ajuntament de Centelles.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El Jalech és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda entre els segles XVII i XVIII. És probable que els fonaments existents al sector de ponent formin part de la casa primitiva. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria horitzontal en cada nivell amb pòrtics d'arc carpanell ceràmic sobre pilars de pedra. Els dos pòrtics de la planta baixa trenquen la simetria de la façana perquè es troben descentrats i són de majors dimensions. A la façana de ponent hi ha un tercer pòrtic que es troba tapiat. Al pis n'hi ha tres i a les golfes cinc, dels quals el central és més obert que els altres. A cada costat del pis hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada, mentre que a les golfes hi ha òculs ceràmics, el tercer dels quals corona la façana. L'accés principal del mas és d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda gravada amb una orla on consta 'LLUGARI JALECH 1785' emmarcada amb volutes. A l'entrada hi ha dos portals de pedra amb les llindes inscrites: 'IHS JESUS MARIA JOSEP 1662' i 'LLUCARI JALECH 1784'. A les façanes laterals i posterior les obertures són d'arc pla de pedra carejada i s'hi distribueixen de forma aleatòria, algunes d'elles datades del segle XVIII. El tractament dels murs és la pedra vista i alguns trams arrebossat amb formigó. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08017-4","ubicacio":"Camí de l'Ajuda a Centelles","historia":"L'antecedent del Jalech és el mas Bosch, que ja al segle XI era una possessió del monestir de Sant Pere de Casserres. El mas consta en els fogatges de 1360, 1497 i 1553. A l'Arxiu del marquès de Saudín (Biblioteca de Catalunya) hi ha un pergamí on consta que el mateix any 1360 el cavaller Humbert de Vilanova reconeix a Guillem d'Om haver rebut un cens procedent de les possessions d'Es Vilar del Mas Bosch. L'any 1686 l'hereu del mas Jalech era Antic Gelec, jurat de les parròquies foranes del terme de Centelles. Aquell mateix any, va casar la seva filla Magdalena amb Gabriel Riusech, hereu del mas Riusech de Santa Maria d'Artés. Pocs anys més tard, Joan Jalech va casar-se amb Rosa Vall, pubilla del mas Vall d'Artés, que des d'aleshores seria una possessió del mas Jalech de Balenyà. En el llibre de Recanació de l'any 1756 hi consta Josep Jalech com a propietari del mas Bosch. A mitjans del segle XIX, la pubilla Maria Antònia Jalech es casà amb Antoni Febrer de Sant Martí de Centelles. En aquest moment, els successors del mas van deixar de portar el nom Jalech.","coordenades":"41.8132500,2.2224000","utm_x":"435413","utm_y":"4629334","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40638-foto-08017-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40638-foto-08017-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40638-foto-08017-4-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40639","titol":"El Pla de Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pla-de-balenya","bibliografia":"IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Pla és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda entre els segles XVIII i XIX com una gran casa pairal. Està constituïda per diversos volums superposats, dels quals el principal és de planta rectangular de notables dimensions. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria vertical descentrada, amb un pòrtic d'arc carpanell arrebossat i brancals de pedra en cada nivell. Al voltant de la galeria hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada, disposades formant eixos, i algunes amb sortida a balcons de baranes forjades. La façana de ponent presenta diverses obertures d'arc pla, algunes de pedra carejada i d'altres arrebossades. A la façana de llevant hi ha adossat un cos de planta baixa amb terrassa superior, que s'obre amb una gran portalada d'arc rebaixat, on hi consta gravat 'D. P. 1889'. A tramuntana d'aquest cos, també adossat a la façana de llevant del volum principal, en sobresurt un volum de tres nivells d'alçat amb la coberta a quatre vessants, construït al principi del segle XX. Presenta una galeria amb tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat al pis i galeries de deu petits pòrtics d'arc rebaixat arrebossat a nivell de les golfes. A la façana posterior s'hi adossa un cos que es correspon amb la capella. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. A l'interior, s'hi conserva la distribució característica, estructurada al voltant d'una gran sala on hi ha una llinda reaprofitada on hi ha gravats els anagrames 'IHS' i 'MA' i '1566 PLA'. A la planta baixa en destaca la volta amb llunetes de l'entrada. Davant la façana hi ha l'era enllosada, on també hi havia la masoveria, que fou enderrocada fa uns anys.","codi_element":"08017-5","ubicacio":"Camí del Pla","historia":"Les primeres notícies del nom Pla es remunten a l'any 1185, quan ja consta en els capbreus de Sant Llorenç del Munt. En els fogatges de l'any 1360, 1497 i 1553 hi consta el mas Pla. Al segle XV dins de la seva propietat hi havia el mas Viladecols, que tenia agregades les terres dels masos Roca i Carbonell. En motiu del casament de la pubilla Violant Pla amb un fill del mas Puigrefagut d'Olost al segle XVIII, es va perdre el cognom de la casa en favor del darrer. L'any 1876, Domènech Puigrefagut i Desvilar es va casar amb Josefa Dou Tarrús de Sant Esteve d'en Bas. L'any 1922 dins la propietat del mas hi constava el mas Viladecols, Riucerdà i Vinyolas, Serrallonga de Dalt d'Alpens, Baumala i Danyons a les Lloses, Can Pou i Viladeuras a Salsellas (Berga), i diverses cases i terres a Centelles i Vic. El fill i hereu de Domènech, Conrad, va morir assassinat al pla de la Marfa de Tona durant la Guerra Civil. En aquest moment, també fou cremat l'arxiu familiar.","coordenades":"41.8306100,2.2393200","utm_x":"436835","utm_y":"4631249","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40639-foto-08017-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40639-foto-08017-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40639-foto-08017-5-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40640","titol":"Mare de Déu de l'Ajuda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-de-lajuda","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MACIÀ, M., dir. (1995). 'Santuaris d'Osona i el Ripollès', La marxa de Catalunya. Vic: Edicions del Bon Temps. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XI-XIX","notes_conservacio":"L'estat estructural de l'edifici és bo, tot i que s'observa una esquerda que afecta la part de l'absis.","descripcio":"El Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, antigament Sant Fruitós de Balenyà, és una església d'origen romànic que va ampliar-se entre els segles XVII i XIX. De l'edifici primitiu se'n conserva part de la nau i del campanar. És un edifici de planta rectangular amb l'absis poligonal. Es composa d'una nau coberta amb volta rebaixada amb arcs torals i llunetes que arrenquen d'una cornisa motllurada. El presbiteri incorpora un retaule de composició neoclàssica, amb la imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda i les parets decorades amb frescos. Des de tramuntana del presbiteri s'accedeix a la capella neoclàssica del Santíssim, coberta amb cúpula semiesfèrica i llanterna i amb l'absis semicircular. A migdia del presbiteri s'accedeix a la sagristia i el campanar. A cada costat del temple s'hi obren dues capelles laterals, dues en arc de mig punt de pedra datades del segle XVIII i dues situades sota el cor. El cor està cobert amb volta rebaixada amb llunetes i està delimitat per una barana de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través d'un finestral i la rosassa. A nivell exterior, s'hi accedeix per una portalada renaixentista on hi ha esculpida la imatge de Sant Fruitós i els diaques. La base de l'estructura és de factura romànica i presenta arquacions cegues als laterals, on es van adossar sengles capelles laterals. El temple va ampliar-se en alçada amb una construcció de menors dimensions coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. En un extrem del costat de migdia s'hi adossa el campanar romànic, que s'obre amb pòrtics biforats de mig punt amb columneta (alguns d'ells tapiats) i que va ser ampliat amb un pis superior d'estil gòtic vers el segle XV. A la façana de llevant s'hi adossa el volum de la rectoria. El parament dels murs és de petits carreus disposats en filades a les parts més antigues i de pedra irregular lligada amb argamassa a la resta. Al sector de ponent i tramuntana del temple hi havia l'antic cementiri, des d'on sortia un mur perimetral que junt amb el comunidor tanquen frontalment el conjunt. En aquest sector s'observen diverses làpides inscrites.","codi_element":"08017-6","ubicacio":"L'Ajuda","historia":"La primera notícia documental de l'església es remunta a l'any 955, quan consta la casa de Sant Fruitós en el testament del sacerdot Sunyer. En la documentació de l'any 1031 ja consta que tenia funcions parroquials. Pocs anys més tard, es va construir una nova església sobre les restes de l'anterior, consagrada pel bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, sota l'advocació de Sant Fruitós i els seus diaques, Sant Aurigi i Sant Eulogi. En aquest moment també va establir l'espai de la sagrera i el seu terme parroquial. En les visites pastorals del segle XIV hi consten els altars de Santa Maria, Sant Salvador i Sant Bartomeu. Al voltant del segle XVII es van fer obres al temple, consistents en la construcció dels altars del Roser i de Sant Isidre i en la construcció d'una portalada renaixentista. Durant el segle XVIII van fer-s'hi diverses reformes, entre les que destaca l'alçament de la nau i l'adaptació de les capelles laterals i la construcció del nou presbiteri i d'un comunidor a l'exterior. A finals del segle XIX va canviar la seva advocació per la de la Mare de Déu, que des del segle XIII hi tenia un altar propi, i s'hi va construir una nova capella del Santíssim. A mitjans del segle XX va perdre les seves funcions parroquials en favor de l'església de Sant Josep del nucli dels Hostalets, que a partir d'aleshores estarà dedicada a Sant Fruitós. Des d'aleshores ha esdevingut un santuari marià de gran devoció popular.","coordenades":"41.8213300,2.2228100","utm_x":"435455","utm_y":"4630231","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40640-foto-08017-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40640-foto-08017-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40640-foto-08017-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|94|95|96|98|99|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40641","titol":"El Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-verdaguer-0","bibliografia":"IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"L'any 1998 van canviar-se les bigues que sostenien el pis.","descripcio":"El Verdaguer és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb la clau inscrita 'IHS STEVA VRDAGE 1577'. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla de pedra carejada amb amplit i guardapols motllurat. Al costat del central hi ha el desaigua de la pica de la sala. A la part posterior s'hi adossa un volum superior en alçada, del qual destaca una finestra amb incisió conopial a la façana lateral. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Davant la casa hi ha el pou i un cobert que antigament havia estat un habitatge.","codi_element":"08017-7","ubicacio":"L'Ajuda","historia":"L'origen del mas Verdaguer el trobem en un mas rònec que quedà deshabitat al segle XIV i que fou establert a mitjans del segle XV a Joan Verdaguer, fadristern del mas Verdaguer de Castellcir i Joana, filla del mas Serradora de Castellterçol. En aquest moment, va edificar-se l'edifici actual del Verdaguer i uns anys més tard s'afegiren a la propietat els molins derruïts de la Nou. El mas consta en els fogatges de l'any 1497 i de 1553. A principi del segle XVII la casa pertanyia a Jaume Verdaguer, teixidor de lli. A mitjans del segle XIX, el seu propietari Josep Mas també posseia el Mas, Cal Sastre, el mas Cuní i els molins del Verdaguer.","coordenades":"41.8211800,2.2224100","utm_x":"435422","utm_y":"4630215","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40641-foto-08017-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40641-foto-08017-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40641-foto-08017-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40642","titol":"El Puig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-puig","bibliografia":"GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El Puig és una masia d'origen medieval que va ser notablement reformada als segles XVII i XIX. De l'edifici primitiu s'observen pocs vestigis, localitzats al portal d'arc de mig punt de l'entrada, que quedà parcialment tapat per la volta catalana que s'afegí en una de les reformes, i la part semisoterrada de migdia, on l'amplada del mur és considerable i on s'observen les restes d'una espitllera tapiada. A principi del segle XXI s'hi va fer una altra gran reforma per habilitar-la com a casa de colònies. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Del frontis en destaca el portal d'accés, d'arc pla amb la llinda inscrita amb un escut gravat: ' IHS ANI 1601 JOAN PLA I PUIG' i al voltant 'RENOVA PER PERE ROVIRA PUIG I TRIA ANI 1824'. Sobre el portal hi ha una finestra d'estil gòtic, amb incisió conopial i rosetes gravades a la llinda i a l'ampit. A l'extrem de migdia d'aquesta façana hi ha un portal tapiat amb llinda de fusta i brancals de pedra. La façana de migdia s'ha obert recentment amb dos grans finestrals que ocupen la part central del mur. Sota d'aquests s'observen restes d'una antiga espitllera i d'un portal d'arc carpanell de pedra tapiat, a més d'algunes espitlleres afegides recentment. La resta d'obertures de la construcció són amb llinda de fusta i brancals ceràmics, algunes de factura moderna.També és d'incorporació recent el finestral geminat de la façana posterior. El tractament dels murs és la pedra vista, amb algun tram (on el parament és de tàpia) arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons. L'interior ha estat notablement reformat, tant en la distribució com en els paviments i sostres, especialment als pisos superiors. A la planta baixa s'hi conserven els sostres amb volta catalana i un portal d'arc de mig punt adovellat. Entre els cossos adossats al voltant de l'edificació, alguns afegits en la darrera restauració, en destaca el cobert de la part de tramuntana, que està dividit per un gran portal d'arc rebaixat de pedra.","codi_element":"08017-8","ubicacio":"Camí del Puig","historia":"Al segle XIII el mas Puig era un casal on s'hi aplegaven els delmes del monestir de Sant Llorenç del Munt. El mas des Puys o Puig consta en els fogatges de 1360, 1497 i de 1553. La propietat del Puig va quedar lligada a la del mas Tria l'any 1657, quan l'hereu Francesc Puig va casar-se amb la pubilla Maria Tria. En aquest moment, van traslladar-se al mas Tria i el Puig va quedar com a masoveria.","coordenades":"41.8284800,2.2149600","utm_x":"434810","utm_y":"4631031","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40642-foto-08017-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40642-foto-08017-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40642-foto-08017-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40643","titol":"La Tria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-tria","bibliografia":"IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XII-XIX","notes_conservacio":"El revestiment està deteriorar","descripcio":"La Tria és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII com una gran casa pairal. Al segle XVIII s'hi va afegir un volum obert amb una galeria. És un edifici de notables dimensions de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis està parcialment tapat per un volum que va adossar-s'hi al segle XVIII, per un costat, i per l'altre un cos annex del segle XIX. Únicament ha quedat destapat l'eix central, el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i els finestrals d'arc pla de pedra carejada dels pisos. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla de pedra carejada, entre les que destaca la de la façana de tramuntana, amb incisió conopial i roseta central. A la façana de ponent, on s'han obert finestres noves, s'ha adossat una escala exterior que permet accedir-hi directament pel pis. El volum que s'adossa a l'extrem de llevant de la façana de migdia s'obre al pis amb una galeria horitzontal de cinc pòrtics d'arc carpanell arrebossat amb pilars de pedra, que es prolonga amb dos pòrtics per ponent. Sobre aquests darrers, trobem una pedra amb una orla inscrita: 'ANTON RA PUIG Y TRIA ANY 1770'. També hem de destacar d'aquest volum tres obertures petites situades a la façana de llevant, una en forma d'espitllera, una de mig punt i una d'apuntada, que podrien procedir d'una edificació anterior. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, es manté la distribució característica, amb una notable volta catalana a l'entrada. Davant la façana de ponent hi ha una gran era enllosada, així com un cobert de tàpia, del qual destaca la pedra que hi ha sobre la llinda amb el relleu d'una cara amb l'any '1841', que probablement és reaprofitada. Al costat de llevant de la casa hi ha una font amb bassa i safareig, i el camí segueix fins a l'antic hort de la casa, delimitat per un gran mur de pedra.","codi_element":"08017-9","ubicacio":"Camí de la Tria","historia":"Les primeres notícies del mas Tria es remunten a finals del segle XII. En el fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas Tria' i en el de 1553 Antoni Tria. La propietat va quedar lligada a la del Puig l'any 1657, quan l'hereu Francesc Puig va casar-se amb la pubilla Maria Tria. En aquest moment, van traslladar-se al mas Tria i el Puig va quedar com a masoveria.","coordenades":"41.8260700,2.2210700","utm_x":"435315","utm_y":"4630758","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40643-foto-08017-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40643-foto-08017-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40643-foto-08017-9-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40644","titol":"La Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-serra","bibliografia":"IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial \/ Centelles: Ajuntament de Centelles.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Serra és una masia del segle XVIII que va ser notablement reformada durant el segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana principal hi ha adossat un cos paral·lel que presenta un portal modern d'arc de mig punt adovellat, amb escut a la creu on hi consta l'anagrama 'IHS' i l'any '1738'. A sobre hi ha una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat. A l'extrem de ponent d'aquest cos en sobresurt un cos poligonal que es correspon amb la capella. La resta d'obertures de la casa són d'arc pla arrebossat, algunes emmarcades amb pedra moderna, present també a les cantonades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. La part frontal i posterior de la casa tenen una lliça, la primera pavimentada amb grans lloses de pedra. El mur que segueix per ponent delimitava l'espai de l'era, on també hi ha les restes d'un pou antic.","codi_element":"08017-10","ubicacio":"Camí de la Serra","historia":"Al segle XIV el mas Serra era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Probablement quedà deshabitada durant la crisi baixmedieval, ja que no consta en la documentació fins al fogatge de l'any 1553, quan es denomina 'Serra d'en Puig'. A l'amirallament de 1851pertanyia a N. Llaona, junt amb la masia veïna de Torremirona.","coordenades":"41.8246700,2.2336700","utm_x":"436360","utm_y":"4630594","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40644-foto-08017-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40644-foto-08017-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40644-foto-08017-10-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40645","titol":"Mas Hospital","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-hospital","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"La coberta s'ha fet de nova, però segueix presentant deficiències estructurals.","descripcio":"El mas Hospital és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, situades en un extrem de la façana. El portal d'accés és d'arc pla de pedra amb una creu inscrita i l'any '1751'; a banda i banda s'observen dos portals més tapiats d'arc de mig punt de pedra col·locada a plec de llibre. Les finestres del pis són d'arc pla de pedra carejada i les de les golfes són ceràmiques de factura moderna. Destaca una espitllera situada a nivell del primer pis. A les façanes laterals i posterior les finestres es distribueixen de forma aleatòria i són d'arc pla de pedra carejada, excepte les de les golfes, que són ceràmiques de factura moderna. A nivell de la planta baixa de la façana posterior s'observen diverses espitlleres tapiades. El parament és de pedra lligada amb argamassa, sense revestir. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08017-11","ubicacio":"Camí de la Cogullada al mas Hospital","historia":"Al segle XIV el mas Hospital era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui paga els seus censos. A mitjans del segle XIX el mas ja pertanyia al mas Pla, propietat de Josep Puigrefagut i Pla.","coordenades":"41.8252600,2.2403400","utm_x":"436915","utm_y":"4630654","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40645-foto-08017-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40645-foto-08017-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40645-foto-08017-11-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40646","titol":"Can Moianès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-moianes","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Moianès és una masia del segle XIX construïda segons la tipologia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, d'on sobresurt una característica torre. Les obertures de les façanes es distribueixen formant eixos simètrics, essent totes elles d'arc pla ceràmic excepte les de la planta baixa del frontis, que són d'arc escarser. Aquí també hi destaca una galeria horitzontal situada a l'eix central del pis, amb dos pòrtics d'arc apuntat ceràmic. La torre que sobresurt d'un dels extrems de la coberta té dues finestres d'arc pla amb una motllura decorativa superior. La part superior està habilitada com a terrassa transitable, delimitada per una balustrada d'obra. El parament dels murs de la masia és de pedra lligada amb argamassa al primer nivell i de ceràmica vista als superiors. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana de ponent s'hi adossa un cobert al qual s'ha afegit un nivell.","codi_element":"08017-12","ubicacio":"Plans de Can Moianès","historia":"Segons el llibre de Recanació de l'any 1756, la 'casa Moyanes' també es coneixia com la 'Vila dels Plans', i pertanyia a Miquel Vila de Centelles. El mateix nom encara es manté a l'amirallament de 1848, amb Josep Rovira com a propietari. A l'amirallament de 1851 ja s'esmenta com el Moyanes, del mateix propietari. A principi del segle XX estava en mans de Jacint Bach i Alavall, que va ser regidor de l'Ajuntament de Vic entre els anys 1895 i 1897 i un dels membres fundadors del Centre Excursionista de Vic.","coordenades":"41.8318900,2.2336700","utm_x":"436367","utm_y":"4631395","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40646-foto-08017-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40646-foto-08017-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40646-foto-08017-12-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"La balustrada de la torre va ser destruïda per l'acció d'un llamp, pel que va haver de ser reconstruïda.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40647","titol":"Portalada de la Mare de Déu de l'Ajuda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portalada-de-la-mare-de-deu-de-lajuda","bibliografia":"PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Algunes parts es troben erosionades, motiu pel qual està protegida amb una xarxa.","descripcio":"La portalada de la Mare de Déu de l'Ajuda s'obre a la façana de ponent de l'església. És feta de pedra i està articulada en dos nivells, dels quals el superior és de proporcions més reduïdes. El nivell inferior està compost per dues columnes acanalades amb capitells d'ordre corinti, que flanquegen l'entrada al temple. Les columnes sostenen l'entaulament amb un fris de motius vegetals i una cornisa dentada, des d'on arrenca el segon nivell. Aquí, a la part central, hi ha un plafó on s'hi representa un grup escultòric en alt relleu, amb l'escena de Sant Fruitós i els seus diaques Sant Auguri i Sant Eulogi celebrant l'Eucaristia. La portalada està coronada per un frontó entretallat, sostingut per sengles volutes i columnes acanalades.","codi_element":"08017-13","ubicacio":"L'Ajuda","historia":"L'antiga església de Sant Fruitós de Balenyà va ser saquejada i cremada per les tropes franceses l'any 1654. Poc després, el temple fou reconstruït i s'hi va afegir la portalada d'estil tardo-renaixentista. Malauradament, en el context de la Guerra Civil, la portalada novament va patir desperfectes. No va ser restaurada fins a l'any 1983, per obra de l'escultor Antoni Agraz.","coordenades":"41.8213500,2.2227100","utm_x":"435447","utm_y":"4630233","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40647-foto-08017-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40647-foto-08017-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40647-foto-08017-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40648","titol":"Santa Maria Savall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-maria-savall","bibliografia":"CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial \/ Centelles: Ajuntament de Centelles. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XII-XIII","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"Les restes conservades del petit cenobi de Santa Maria Savall són les d'una església romànica construïda entre els segles XII i XIII. Està composta per dues naus paral·leles de planta rectangular i cobertes amb volta de canó de pedra. La nau principal presenta un portal rebaixat al costat de llevant i un absis quadrangular al de ponent. En un extrem de la façana de tramunana s'hi obre en arc de mig punt una petita capella quadrangular coberta amb volta de canó. La nau principal comunica amb la de migdia a través d'un arc de mig punt de pedra, com també s'obre amb dues finestres geminades d'arc de mig punt. Aquesta segona nau presenta una cornisa motllurada des d'on arrenca la volta, així com dues espitlleres al mur de migdia. L'aparell dels murs de la construcció és de carreus escairats disposats en filades regulars. Els murs de llevant i ponent estan parcialment enderrocats, com també part de la volta i de les parets interiors. Els murs i la coberta estan parcialment tapats de vegetació. A l'entorn de l'església s'hi observen restes d'altres edificacions.","codi_element":"08017-14","ubicacio":"Sauva Negra","historia":"L'indret de Sauva Negra està documentat des del segle X, ja que consta entre les afrontacions d'un alou, on hi havia la vila de Calsina i una església. Durant el segle XI, el monestir de Sant Benet de Bages i Berenguer Ató van disputar-se el domini de l'alou, malgrat que la mare del darrer,Trudgards, n'havia fet donació al monestir. Tanmateix, el vilar de Calsina i l'església seguiren en mans de Berenguer Ató i els seus descendents, que residien al proper vil·lar de Càsoles, documentat des de l'any 898 en l'acta de consagració de Sant Martí del Congost. La primera referència documental on s'esmenta el nom de Santa Maria de Selva Negra la trobem en un document del 1121, localitzat al mas Espina de Collsuspina. A principi del segle XIII, la pubilla Dolça de Càsoles es casa amb Bernat Alfanec de Muntanyola i van fer un dot a la capella de Santa Maria. En aquest període hi havia una petita comunitat monàstica de donades, al capdavant de la qual hi havia el rector Bernat de Grau. L'any 1241 l'església ja consta com a Santa Maria de Savall i contava amb un gran nombre de feligresos, que assistien als oficis i festivitats amb gran devoció i que sovint es feien enterrar al seu cementiri. Els mateixos senyors de Càsoles va ser enterrats en una tomba que hi havien fet construir vers el 1218. Al segle XIV trobem que la comunitat monàstica s'havia extingit i l'església estava sota el domini dels senyors de Centelles, per la qual cobraven censos als masos veïns. La rectoria fou reformada al segle XV, però molts dels seus beneficiats van deixar de residir-hi. A partir del segle XVIII passaria a ser administrada pel rector de Santa Coloma Sasserra, que només hi assistia per celebrar-hi una missa cada quinze dies. Des d'aleshores la capella va patir un abandonament progressiu, fins que l'any 1887 el bisbe de Vic, Josep Morgades, va prohibir-hi el culte a causa del mal estat de conservació que presentava. Fins a mitjans del segle XX, els masovers que vivien a la casa del costat li van donar un ús agrícola.","coordenades":"41.7880100,2.1939900","utm_x":"433027","utm_y":"4626554","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40648-foto-08017-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40648-foto-08017-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40648-foto-08017-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40649","titol":"Sant Fruitós de Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-fruitos-de-balenya","bibliografia":"GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sant Fruitós de Balenyà és una església construïda durant la segona meitat del segle XIX segons l'estil d'obra popular. És un edifici de planta de creu llatina amb capçalera de tres absis semicirculars. Es composa d'una sola nau amb creuer, coberta amb volta de creueria i dividida per arcs torals que arrenquen d'una cornisa sostinguda per pilastres. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora darrera l'altar la imatge de Sant Fruitós. A cada costat de la nau hi ha dues capelles laterals que comuniquen entre sí a través d'arcs de mig punt. Als peus del temple hi ha un cancell i el cor. La il·luminació natural de la nau es fa a través dels finestrals i rosasses de les capelles, tots ells tancats amb vitralls. A nivell exterior, el portal d'accés és d'arc de mig punt de pedra amb guardapols, amb la inscripció 'AÑO 1878' a la clau. El frontis està definit per una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc de mig punt de pedra, que fan que l'entrada sigui coberta. En un costat hi ha un finestral d'arc de mig punt de pedra i a sobre la rosassa. A l'extrem de llevant de la façana s'hi adossa el campanar, de planta rectangular i quatre nivells d'alçat. Presenta finestres a mode d'espitllera als nivells inferiors i de mig punt al superior, a més d'un rellotge a la part frontal. El parament dels murs de l'església és de pedra vista, amb les cantonades de pedra a la part frontal i de ceràmica a la resta.","codi_element":"08017-15","ubicacio":"Plaça Bosch i Jover, 9","historia":"El creixement del nucli dels Hostalets de Balenyà durant la segona meitat del segle XIX va propiciar que els seus veïns volguessin erigir-hi un nou temple i no haver-se de desplaçar fins a l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Ajuda. Després de l'aprovació de l'ecònom, va constituir-se una comissió per vetllar per la seva construcció, que s'inicià l'any 1877 en un terreny cedit pel ferrer Josep Vilar. El mestre d'obres fou Josep Illa i bona part del poble va col·laborar en la seva construcció a través de donatius o de mà d'obra, entre els que Josep Gallifa hi va tenir un paper destacat. Fou ell qui proposà l'advocació a Sant Josep i qui va portar la imatge del Sant. La nova església va ser beneïda el dia 12 de juliol de 1879 per l'ecònom Joan Soler i el vicari Pere Barbena. Entre els anys 1894 i 1895 va ampliar-se l'edifici i es va fer una nova sagristia, sufragat pel mateix Josep Gallifa. Tot i les nombroses peticions de Gallifa i de molts veïns l'església no va passar a ser parroquial fins a mitjans del segle XX.","coordenades":"41.8162400,2.2361400","utm_x":"436557","utm_y":"4629656","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40649-foto-08017-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40649-foto-08017-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40649-foto-08017-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"Josep Illa","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40650","titol":"El Vernich","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-vernich","bibliografia":"IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La coberta es troba en mal estat.","descripcio":"El Vernich és una masia del segle XIX que podria ser d'origen anterior, tot i que a nivell exterior no s'observen vestigis més antics. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla, amb el portal de pedra carejada i les finestres ceràmiques i arrebossades. A la façana de ponent i de llevant s'hi adossen cossos annexes, el darrer dels quals s'obre amb un portal d'arc escarser ceràmic i segueix el mateix pendent de la coberta del volum principal. La part posterior de la masia s'ha refet recentment amb escassa qualitat constructiva, tot utilitzant uralita per la coberta i maó pels murs. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb restes de morter. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08017-16","ubicacio":"Camí del Vernich","historia":"En el fogatge de l'any 1553 hi consta Joan Barnich. Algunes fonts (PLADEVALL, 1991: 230) apunten a que l'antecedent del mas és el mas Riera mitjana, documentat des de l'època medieval. Segons aquest, al segle XVI, l'hereu del mas Illa, Joan Illa, va ampliar la propietat amb l'adquisició dels masos Hort, Pasqual i Riera mitjana. Seguint amb aquesta hipòtesi, a l'amirallament de l'any 1851 consta que la casa Barnich forma part de la propietat del mas Illa, del qual era una masoveria.","coordenades":"41.8181000,2.2334000","utm_x":"436331","utm_y":"4629864","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40650-foto-08017-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40650-foto-08017-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40650-foto-08017-16-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40651","titol":"Pou de glaç del molí del Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-glac-del-moli-del-verdaguer","bibliografia":"DIVERSOS AUTORS (2004). 'El comerç de la neu del Montseny en època moderna', Monografies del Montseny, núm. 19. Barcelona: Associació d'Amics del Montseny. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La cúpula està tapada de massa vegetal i l'interior és ple de sediments.","descripcio":"El pou de glaç del molí del Verdaguer és una construcció subterrània de planta circular, de la qual només és visible en superfície la cúpula que la cobreix. A l'extrem de llevant de la volta hi ha la boca des d'on extreia el glaç, feta d'obra i morter. A l'interior, a l'arrencada de la volta, s'observa una altra obertura que va ser tapiada posteriorment amb maó. El parament dels murs és de pedra disposada en filades i lligada amb argamassa. En un dels extrems del pou s'hi va construir modernament una plataforma que sosté dipòsits de formigó.","codi_element":"08017-17","ubicacio":"Camí del molí del Verdaguer","historia":"La producció i comercialització de glaç a Catalunya va popularitzar-se a partir del segle XVI. Els pagesos veien així una oportunitat de complementar l'economia familiar a l'hivern, quan les feines del camp requerien menys dedicació. Tenim notícies que a mitjans del segle XVIII, Dídac Cervera, Jaume Deumal i Josep Molins van associar-se per a vendre el glaç de diversos pous del Montseny i la rodalia a la ciutat de Barcelona, entre els quals hi ha el molí de Verdaguer de Balenyà. En el document hi consta que el transport del glaç provinent del pou del Verdaguer es faria en la major brevetat possible, a raó de vint-i-vuit sous per càrrega. L'any 1759 el pou de gel de la ciutat de Vic quedà malmès i se'n va comprar a Jacint Verdaguer de Balenyà. La major part dels pous quedaren abandonats entre els segles XIX i XX, quan els avenços tecnològics ja permetien obtenir glaç per altres mitjans.","coordenades":"41.8238400,2.2259600","utm_x":"435719","utm_y":"4630507","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40651-foto-08017-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40651-foto-08017-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40651-foto-08017-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"No s'observen restes de la bassa.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40652","titol":"Molí de l'Omet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-lomet","bibliografia":"DANTÍ, D., coord. (2010). L'aigua i el patrimoni històric industrial a la conca del Besòs. Granollers: Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"La coberta es troba en mal estat.","descripcio":"El molí de l'Omet és un molí fariner d'origen medieval que va ampliar-se als segles XVI i XIX.El conjunt conserva la resclosa d'on es desviava l'aigua fins a la bassa, amb un pou en un extrem on baixava l'aigua fins al carcabà, on accionava les rodes. Aquestes estan fixades a les moles, la fricció de les quals permetia la mòlta del gra per obtenir farina. L'edifici primitiu està situat a la part de tramuntana i està construït sobre la roca natural. És de tres nivells d'alçat, amb la sala de moles al pis central i el carcabà a l'inferior, tallat de la roca en la seva pràctica totalitat. A l'obrador s'hi conserven dues moles, que estan fixades amb les respectives rodes del carcabà, des d'on desguassava l'aigua de nou al torrent, per una obertura d'arc rebaixat de pedra. El volum va ampliar-se en alçada i s'hi va construir un nou volum a migdia, per tal d'allotjar el moliner. Posteriorment, encara va créixer amb dos nous volums vers al sud, dels quals el primer és superior en alçada. El parament dels murs és petites pedres escairades a la part més antiga, irregulars a la resta i lligades amb argamassa. Alguns trams estan revestits amb morter.","codi_element":"08017-18","ubicacio":"Camí del molí de l'Omet","historia":"L'indret de l'Omet està documentat des de l'any 923 en motiu de la venta de dues cases, aleshores dins el terme del castell de Tona. El mas i el molí estaven sota el domini de la Pabordia de Palau del monestir de Ripoll.","coordenades":"41.8291200,2.2223300","utm_x":"435423","utm_y":"4631096","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40652-foto-08017-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40652-foto-08017-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40652-foto-08017-18-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40653","titol":"El Garet de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-garet-de-baix","bibliografia":"IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"La coberta està parcialment esfondrada i pateix deficiències estructurals importants.","descripcio":"El Garet de Baix és una masia construïda entre els segles XVI i XVII que manté l'estructura característica del període gòtic tardà. És un edifici constituït per dos volums superposats, dels quals el principal s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés es troba desplaçat en un extrem de la façana, és d'arc de mig punt adovellat i té la clau inscrita amb un motiu en relleu. Al pis s'obre amb dues finestres amb l'intradós motllurat, una de les quals presenta una incisió esglaonada a la llinda amb un motiu floral central. A la façana lateral de migdia en destaca un altre finestral amb incisió esglaonada i roseta central, que originalment hauria tingut sortida a un balcó. De la façana lateral de tramuntana destaca un finestal d'arc lobulat amb una careta esculpida i un relleu apuntat. A la part posterior s'hi adossa de forma perpendicular el segon volum. És de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants. La major part de les obertures són d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i es distribueixen per les façanes de forma aleatòria. El tractament dels murs és arrebossat, excepte alguns trams on està deteriorat i s'observa el parament de pedra. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, es manté la distribució original, amb una escala de pedra al costat de l'entrada que condueix fins a la sala del pis. A sota hi ha una estança amb un portal amb incisió conopial, que està sostinguda amb bigues de fusta, reforçat per un pilar de pedra central. Aquest mateix sistema de suport es repeteix en una estança del segon volum. Davant de la façana de tramuntana hi ha diversos cossos annexes, dels quals tots estan en ruïnes llevat de la pallissa, que és a dos vessants i està sostinguda per un pilar de pedra central.","codi_element":"08017-19","ubicacio":"Camí del Mas","historia":"En el fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas Guaret' i en el de 1553 Antoni Garet. Al segle XVI tenim constància que Cristòfol Garet era un dels síndics de la vila de Centelles.","coordenades":"41.8197100,2.2182700","utm_x":"435076","utm_y":"4630054","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40653-foto-08017-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40653-foto-08017-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40653-foto-08017-19-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40655","titol":"Pont del molí de l'Illa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-moli-de-lilla","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El pont del molí de l'Illa està situat davant del molí i permet creuar el riu. Segons la tipologia constructiva, podria tractar-se d'una estructura d'origen romànic, que fou reformada en època contemporània. Consta de dos arcs desiguals de mig punt de pedra disposada a plec de llibre, dels quals el segon és de dimensions reduïdes i es troba parcialment tapat de terra. La barana del pont és lleugerament apuntada i fou aixecada posteriorment seguint la mateixa forma. El parament del pont és fet de pedra lligada amb argamassa.","codi_element":"08017-21","ubicacio":"Riu Congost","historia":"L'antecedent del molí de l'Illa probablement es troba al 'molí d'avall de ça Barbota', que l'hereu del mas Conill de Balenyà posseïa l'any 1340. En aquest període, el llinatge dels Illa de la Quadra de l'Aguilar ja posseïen el mas Conill, que va mantenir el seu nom fins que al segle XVI l'hereu Joan Illa va establir-s'hi. Uns anys més tard, la família Illa degué reconstruir el molí. Durant la segona meitat del segle XIX seguia funcionant i era propietat de Maria Illa.","coordenades":"41.8147200,2.2305400","utm_x":"436090","utm_y":"4629491","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40655-foto-08017-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40655-foto-08017-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40655-foto-08017-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40656","titol":"Molí de l'Illa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-lilla","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. JORDÀ, R. (1988). Els molins fariners hidràulics d'Osona. Treball de fi de carrera, Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica. Inèdit. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El molí de l'Illa és un edifici del segle XVII construït sobre una estructura d'origen medieval. Els vestigis més antics s'han identificat en el parament i els elements de suport dels cossos contigus a la sala de moles. Aquesta hipòtesi quedaria reforçada per l'existència del pont medieval que permet accedir al molí. Durant el segle XVII va bastir-se un nou molí tot aprofitant parts de la primitiva estructura, que constava de la part productiva al nivell inferior i la casa del moliner al pis. Entre finals del segle XIX i el XX va consolidar-se el volum actual amb la construcció dels pisos superiors. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa semisoterrada i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Està construït aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la façana orientada a mestral presenta un nivell menys. Aquí hi havia la bassa i el cup, actualment desapareguts, que rebien l'aigua del rec i la resclosa que es situen aigües amunt del Congost. L'accés actual del molí es troba a la façana de gregal, on hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada, amb un dels brancals reaprofitat d'una altra construcció inscrit amb l'any '1733' i una creu de malta. Les obertures són totes d'arc pla ceràmic i es disposen per les façanes formant eixos, excepte una finestra d'arc pla i ampit de pedra situada a la façana de xaloc. També s'observa una finestra tapiada d'aquestes característiques a la façana de garbí. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb carreus escairats a les cantonades, i alguns trams amb tàpia als pisos superiors, on les cantonades són ceràmiques. A nivell interior, el cos de l'esquerra s'identifica amb la sala de moles, coberta amb volta de canó de pedra. Aquí s'hi conserven les moles i la cabra, a més d'una escala d'obra que permetia ascendir al pis. La sala té accés per un portal d'arc pla de pedra on hi ha gravat l'any '1682', situat al següent cos. Aquest està cobert de forma perpendicular a l'anterior, amb una volta de pedra de mig punt que es reprodueix al cos que hi ha sota la rampa que permet accedir al molí. Els dos espais comuniquen a través d'un petit portal d'arc rebaixat de pedra.","codi_element":"08017-22","ubicacio":"A la confluència del Congost i el torrent de la Caseta","historia":"L'antecedent del molí de l'Illa probablement es troba al 'molí d'avall de ça Barbota', que l'hereu del mas Conill de Balenyà posseïa l'any 1340. En aquest període, el llinatge dels Illa de la Quadra de l'Aguilar ja posseïen el mas Conill, que va mantenir el seu nom fins que al segle XVI l'hereu Joan Illa va establir-s'hi. Uns anys més tard, la família Illa degué reconstruir el molí. Durant la segona meitat del segle XIX seguia funcionant i era propietat de Maria Illa.","coordenades":"41.8147400,2.2303800","utm_x":"436077","utm_y":"4629494","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40656-foto-08017-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40656-foto-08017-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40656-foto-08017-22-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40657","titol":"Pont del molí del Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-moli-del-verdaguer","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARISTANY, M. (1998). Els ponts de pedra de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Editorial 92.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està parcialment cobert de vegetació.","descripcio":"El pont del molí del Verdaguer permetia accedir al molí salvant el riu Congost.està situat davant del molí i permet creuar el riu. Es tracta d'una construcció del segle XVIII que va ser ampliada al segle XIX. Consta d'un sol arc rebaixat de pedra per un costat i de ceràmica disposada a plec de llibre per l'altre. No té barana. El parament del pont és fet de pedra lligada amb argamassa.","codi_element":"08017-23","ubicacio":"Riu Congost","historia":"El pont fou construït al segle XVIII, moment en què va construir-se el pou de glaç i es va ampliar el molí.","coordenades":"41.8239000,2.2256300","utm_x":"435692","utm_y":"4630514","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40657-foto-08017-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40657-foto-08017-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40657-foto-08017-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40658","titol":"Caixa del Moro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caixa-del-moro","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. SERRA, J. (1936). 'Sepulcres megalítics del grup de la plana de Vic explorats el 1928', Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans MCMXXVII-XXXI. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. http:\/\/www.digitalnatura.org\/v1.0\/details.php?image_id=25848&sessionid=e695f672df4809ea8812d19ed17f574a","centuria":"","notes_conservacio":"Està destruït.","descripcio":"La Caixa del Moro és un megàlit que estava format per cinc lloses que definien una cambra rectangular tancada. Actualment només s'observen entre la vegetació les lloses desplaçades i tumbades, mentre que el túmul es troba molt erosionat. Entre el material que s'hi ha localitzat hi ha tres fragments de ceràmica de pasta negra, denes de collaret discoïdals d'esteatita, d'os i de pecten, fragments de dentàlium i sílex.","codi_element":"08017-24","ubicacio":"Pla de Castellar","historia":"Va ser excavat l'estiu de 1928 per Mn. Segimond Cunill i una secció del Museu Episcopal de Vic. El material localitzat va ser portat al Museu Episcopal de Vic. A la dècada de 1960 Ricard Batista el va visitar i va indicar que estava pràcticament destruït.","coordenades":"41.8030700,2.1946900","utm_x":"433101","utm_y":"4628225","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40658-foto-08017-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40658-foto-08017-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40658-foto-08017-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40659","titol":"Cista de Mirambell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cista-de-mirambell","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.","centuria":"","notes_conservacio":"Està parcialment destruït.","descripcio":"El megàlit de Mirambell està format per quatre lloses fragmentades que defineixen una cambra trapezoïdal tancada. La llosa que el cobria està desplaçada i conserva el túmul circular. S'hi va localitzar abundant material, entre el qual destaquen les restes òssies humanes, que apunten que hi havia inhumats cinc individus adults i dos infants. També s'hi va localitzar ceràmica a mà; fragments de nansa plana, de mugró i una vora amb cordó imprès; i objectes ornamentals d'os.","codi_element":"08017-25","ubicacio":"Serrat de la Bassa","historia":"Va ser excavat l'any 1932, quan el material localitzat va ser portat al Museu Episcopal de Vic. Al voltant de la dècada de 1960 Ricard Batista el va visitar i va indicar que estava molt remenat i sense estratigrafia.","coordenades":"41.8118400,2.1945200","utm_x":"433096","utm_y":"4629199","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40659-foto-08017-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40659-foto-08017-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40659-foto-08017-25-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Està situat en una parcel·la de la urbanització, fet que podria suposar la seva destrucció.","codi_estil":"78|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40660","titol":"Forn de Ginebres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-ginebres","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1990). Tona: Mil cent anys d'història. Vic: Eumo Editorial \/ Tona: Ajuntament de Tona.","centuria":"-VII \/-III","notes_conservacio":"No s'observen restes en superície.","descripcio":"En el marge d'un camp de conreu situat a ponent de la masia de Ginebres s'hi va localitzar un forn ibèric. Algunes fonts apunten que es tractava de la paret posterior d'un forn ibèric, prop del qual es trobaven fragments de ceràmica i cagaferro en superfície. Tenia unes mides aproximades de 1,25 x 1 m. i no ha estat excavat.","codi_element":"08017-26","ubicacio":"Els Ginebres","historia":"La propietària de la masia de Ginebres té constància de l'existència d'un forn ibèric, que recorda que fou estudiat pel tonenc Felip Vall. La sra. M. Dolors Moles el va incloure a la seva tesina.","coordenades":"41.8421400,2.2270500","utm_x":"435828","utm_y":"4632538","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40660-foto-08017-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40660-foto-08017-26-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40661","titol":"La Griutera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-griutera","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. SERRA, J. (1936). 'Sepulcres megalítics del grup de la plana de Vic explorats el 1928', Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans MCMXXVII-XXXI. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.","centuria":"","notes_conservacio":"Està parcialment destruït.","descripcio":"La Griutera és un megàlit format per tres lloses que defineixen una cambra trapezoïdal tancada. No conserva la llosa de ponent i la que el cobria, però sí que s'observa el túmul circular. S'hi van localitzar restes òssies humanes, com també ceràmica a mà i denes de collaret d'os.","codi_element":"08017-27","ubicacio":"Pla de Castellar","historia":"Va ser excavat l'estiu de 1928 per Mn. Segimond Cunill i una secció del Museu Episcopal de Vic. L'any 1958 va ser estudiat per Ricard Batista. Una part del material localitzat va perdre's i l'altra va ser portada al Museu Episcopal de Vic.","coordenades":"41.8134500,2.1982000","utm_x":"433403","utm_y":"4629375","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40661-foto-08017-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40661-foto-08017-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40661-foto-08017-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Està situat en una parcel·la de la urbanització, fet que podria suposar la seva destrucció.","codi_estil":"78|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40662","titol":"Jaciment del mas Tarabau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-del-mas-tarabau","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALL VERDAGUER, F. (1958).'Un yacimento arqueológico en Tona'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs.","centuria":"","notes_conservacio":"Ha estat destruït.","descripcio":"En motiu de l'extracció d'argiles per la bòbila, es va posar al descobert un individu inhumat del qual se'n desconeixen les característiques perquè, junt amb l'aixovar, van ser destruïts. Per la descripció que feu el senyor Vall de Tona, que va visitar el lloc alertat pels operaris, és probable que fos un sepulcre de fossa. Els mateixos van apuntar que el crani tenia una mandíbula inferior particularment forta, com també la presència de lloses que podrien ser d'un megàlit. A l'entorn s'hi van trobar dues destrals polides, ganivets de sílex i petxines perforades.","codi_element":"08017-28","ubicacio":"Bòbila d'en Baucells","historia":"Va ser localitzat de forma fortuïta a mitjans del segle XX i va ser visitat per Felip Vall Verdaguer de Tona. L'any 1996 s'hi va fer una intervenció arqueològica en motiu de la conducció i subministrament de gas natural, amb Josep Pujades com a director, sense que se'n coneguin els resultats. El material està localitzat al Museu de Tona.","coordenades":"41.8383700,2.2345400","utm_x":"436446","utm_y":"4632114","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40662-foto-08017-28-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40663","titol":"Sepulcre de Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sepulcre-de-balenya","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"Probablement s'ha destruït.","descripcio":"En motiu de les obres que es van fer a la bòbila d'en Baucells, es va posar al descobert una sepultura, situada a una fondària considerable. Es tractava d'una fossa oval amb un sol individu inhumat, que s'acompanyava del següent aixovar: una fulla sencera i un fragment de sílex, una ascla de sílex, 12 fragments de punxó d'os i dues denes de collaret de pedra verda.","codi_element":"08017-29","ubicacio":"Bòbila d'en Baucells","historia":"El material localitzat es va dipositar al Museu Episcopal de Vic i s'acompanyava d'una nota manustricta per P. Valls i Blas, que constitueix la única notícia de la troballa. L'any 1996 s'hi va fer una intervenció arqueològica en motiu de la conducció i subministrament de gas natural, amb Josep Pujades com a director, sense que se'n coneguin els resultats.","coordenades":"41.8376200,2.2349900","utm_x":"436483","utm_y":"4632030","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40663-foto-08017-29-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Es desconeix la seva situació exacta.","codi_estil":"78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40664","titol":"Mare de Déu de la Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-de-la-serra","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Mare de Déu de la Serra és una capella construïda a mitjans del segle XX a l'extrem de ponent del mas la Serra. És de planta rectangular i absis poligonal. La nau és d'un sol tram i està coberta amb volta rebaixada que arrenca d'una cornisa motllurada. La part del presbiteri és poligonal amb nervadures i queda separada de la resta de la nau per un arc diafragmàtic. Sobre l'altar de marbre hi ha una fornícula amb la imatge i dues finestres de mig punt a cada costat. L'accés a la capella es fa per llevant des de la galeria de la masia, situada al primer pis. A nivell exterior, té la base oberta amb pòrtics d'arc carpanell i la coberta a tres vessants. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.","codi_element":"08017-30","ubicacio":"Camí de la Serra","historia":"La capella fou promoguda per l'aleshores propietària Mercè Bach Puigrefagut.","coordenades":"41.8246100,2.2335600","utm_x":"436351","utm_y":"4630587","any":"1948","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40664-foto-08017-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40664-foto-08017-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40664-foto-08017-30-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40665","titol":"Font del carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-carrer-major","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font pública situada a l'inici del carrer Major. Es tracta d'una estructura d'obra vista adossada al mur d'una casa. La part central és feta de pedra i hi ha fixada una aixeta metàl·lica. L'aigua cau en una pica de pedra quadrangular que sobresurt respecte els murs laterals.","codi_element":"08017-31","ubicacio":"C. Major","historia":"La font més antiga del carrer Major estava situada entre l'edifici vell de l'Ajuntament, actualment desaparegut, i la casa de Can Solà. Aquesta font va construir-se a la dècada de 1970.","coordenades":"41.8183300,2.2351400","utm_x":"436476","utm_y":"4629889","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40665-foto-08017-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40665-foto-08017-31-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com a font de Sant Jordi.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40666","titol":"Can Bartomeu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bartomeu","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Bartomeu és una casa del segle XVIII construïda al principi del carrer Major. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada. El portal té la llinda inscrita: 'JAUME PRAT 1789 FET' i una creu intercalada, sobre el qual hi ha un balcó de baranes forjades. Un dels finestrals de la planta baixa s'ha ampliat i s'ha emmarcat amb pedra moderna. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb motius florals esgrafiats als nivells superiors que van ser incorporats en la darrera restauració. A banda i banda del finestral del pis també hi ha esgrafiat: 'BARTOMEU 1789'. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.","codi_element":"08017-32","ubicacio":"C. Major, 120","historia":"","coordenades":"41.8188700,2.2351700","utm_x":"436479","utm_y":"4629949","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40666-foto-08017-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40666-foto-08017-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40666-foto-08017-32-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40667","titol":"Can Cabo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cabo","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Cabo és una casa construïda al segle XVIII. És un edifici entre mitgeres de planta quadrangular. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'accés, amb llinda de fusta i brancals de pedra. La llinda té gravada la data '1785' i una creu intercalada. El tractament del mur és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.","codi_element":"08017-33","ubicacio":"C. Major, 118","historia":"","coordenades":"41.8187700,2.2351300","utm_x":"436476","utm_y":"4629938","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40667-foto-08017-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40667-foto-08017-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40667-foto-08017-33-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40668","titol":"Espai natural de la Sauva Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-de-la-sauva-negra","bibliografia":"
Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Generalitat de Catalunya, 2000.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
La Sauva Negra és un espai de 110 hectàrees situat al serrat Rodó, entre els termes municipals de Balenyà, Castellcir i Centelles. La superfície que ocupa en terme de Balenyà és de 2,62 hectàrees, situades a la proximitat de les ruïnes de Santa Maria Savall i de l'embassament. Es tracta d'un bosc singular en aquest territori, on destaca la presència de faigs (Fagus sylvatica), roures martinencs (Quercus pubescens) i boixos (Buxo-Quercetum pubescentis). A nivell faunístic, l'espai també té una riquesa excepcional, amb diverses espècies de carnívors entre les que destaca el turó, com també la fagina, la geneta, el toixó, l'àliga marcenca i els talpons, entre d'altres.<\/p> ","codi_element":"08017-34","ubicacio":"Sector de garbí del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7880100,2.1920700","utm_x":"432867","utm_y":"4626555","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40668-foto-08017-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40668-foto-08017-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["24"]},{"id":"40669","titol":"Campanes de la Mare de Déu de l'Ajuda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/campanes-de-la-mare-de-deu-de-lajuda","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Algunes parts estan brutes de morter i excrements d'aus.","descripcio":"
Al campanar del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda s'hi conserven dues campanes antigues i una de moderna més grossa. Són de petites dimensions i estan fetes de bronze. La primera té gravada la imatge de Sant Josep i data de l'any '1742' a la part central, així com el nom '...ISIDRO MAS..:' a la part superior. La segona té inscrit en una cara 'JOAN CARRERA ME FECIT' i a l'altra 'JACINTHO PUJOLAR RECTOR \/ BERNAT PADROS \/ PAGES\/ ANDREU PUJOL \/ PAGES OBRES \/ ANY 1788'. Totes dues presenten la pàtina verdosa caracterísitca. Els jous on estan fixades són originals.<\/p> ","codi_element":"08017-35","ubicacio":"L'Ajuda","historia":"
Segons un inventari fet a l'església parroquial de Sant Fruitós de Balenyà l'any 1923, hi havia 5 campanes del segle XVIII. La primera era de l'any 1789 i pesava 800 kg; la segona del mateix any i 480 kg; la tercera de 1788 i 60 kg; la quarta de 1742 i 50 kg i la cinquena del mateix any i 40 kg. Només es conserven la tercera i la quarta; les altres probablement van ser foses durant la Guerra Civil per a fer munició. Passada la guerra, es va afegir la campana més grossa,<\/p> ","coordenades":"41.8212300,2.2229200","utm_x":"435464","utm_y":"4630220","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40669-foto-08017-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40669-foto-08017-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40670","titol":"Cementiri de l'Ajuda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-de-lajuda","bibliografia":"PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Presenta cert estat de deteriorament.","descripcio":"El cementiri de l'Ajuda es va construir al segle XIX, moment en què deixaren d'enterrar-se els fidels a l'espai de l'antiga sagrera. Davant de l'església encara s'observen diverses làpides al terra, datades entre els segles XVII i XVIII. El nou cementiri va fer-se en forma de cripta, sota la capella neoclàssica del sector de tramuntana de l'església, tot i que s'hi accedeix des de l'exterior. S'obre amb un portal d'arc pla de pedra amb una calavera gravada i l'any '1861'. A l'interior, s'hi disposen en fileres els nínxols dels principals masos de la localitat, com són el mas Riera, Puigrefagut (el Pla) i Vall-llosera, entre d'altres. A l'exterior, l'entrada queda flanquejada per més fileres de nínxols, la majoria dels quals estan buits. L'espai queda tancat per un portal reixat.","codi_element":"08017-36","ubicacio":"L'Ajuda","historia":"En l'acta de consagració de l'església de Sant Fruitós de l'any 1083 ja s'estableix un cementiri de trenta passes, espai sagrat que esdevindiria la sagrera. El cementiri es prolongava pel sector de ponent, fins pràcticament tocar el comunidor. En ser arranjat l'espai frontal del santuari, va suprimir-se aquesta part. Aquest cementir va estar en ús fins que l'any 1932 se'n va construir un de nou al camí que va dels Hostalets a l'Ajuda, en un terreny donat per la vídua Illa.","coordenades":"41.8215000,2.2229300","utm_x":"435465","utm_y":"4630250","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40670-foto-08017-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40670-foto-08017-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40670-foto-08017-36-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40671","titol":"Cal Sastre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sastre","bibliografia":"","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"Les ruïnes de la masia de Cal Sastre estan situades davant de la masia del Verdaguer, dins de l'antiga sagrera del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Conserva part dels murs perimetrals, d'un metre d'alçada aproximadament, que permeten definir una estructura de planta rectangular. Són fets de pedra lligada amb argamassa. A l'interior hi ha una pila de pedres procedents de l'enderroc.","codi_element":"08017-37","ubicacio":"L'Ajuda","historia":"","coordenades":"41.8211600,2.2229200","utm_x":"435464","utm_y":"4630212","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40671-foto-08017-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40671-foto-08017-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40671-foto-08017-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com a Can Bernadí.","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40672","titol":"L'Estevanell de la Sagrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lestevanell-de-la-sagrera","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada.","descripcio":"L'Estevanell de la Sagrera és una masia del segle XVII que podria haver-se construït sobre una edificació anterior. Va consolidar-se al segle XVIII i va ampliar-se més tard amb un cos a llevant. Durant la segona meitat del segle XX s'ha construït el pis superior amb maó vist el pis i s'ha fet nova la coberta. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla, ja siguin d'arc pla, arrebossades o ceràmiques. El portal d'accés té la llinda inscrita amb l'any ' 1788' i una de les finestres del pis '1685'. Tant el parament com les obertures de les golfes i del cos de llevant són de factura moderna, de maó vist. Al costat del portal hi ha una escala exterior d'obra que permet accedir directament al pis. A la façana posterior en destaquen dues finestres d'arc pla de pedra carejada, una d'elles amb la llinda inscrita ' 1776' i una creu intercalada. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç, excepte el nivell superior de maó vist.","codi_element":"08017-38","ubicacio":"L'Ajuda","historia":"Al cadastre de 1756 hi consta com a propietari Francisco Estevanell. A l'amirallament de 1862 hi consta com a propietària Maria Mas i Cornet de Manresa. El mas va canviar de mans diverses vegades, ja que el 1900 pertanyia a Ramon Orri i Lleonart i el 1914 a Concepció Vilardell i Campdelacreu.","coordenades":"41.8213500,2.2234700","utm_x":"435510","utm_y":"4630233","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40672-foto-08017-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40672-foto-08017-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40672-foto-08017-38-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40673","titol":"Mas Estevanell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-estevanell","bibliografia":"IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El mas Estevanell és una masia d'origen medieval que ha estat reformada enrte els segles XVIII i XX. En la darrera intervenció, s'hi va fer una gran reforma per habilitar-la com a restaurant. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són emmarcades amb pedra, la majoria de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat, amb una planta trepadora que cobreix bona part de les façanes. Al costat de llevant hi ha un cos annex fet de tàpia.","codi_element":"08017-39","ubicacio":"Ctra. De Barcelona a Puigcerdà, km. 49","historia":"El mas Estevanell formava part de la quadra de l'Aguilar, parròquia de Tona, on consta en els fogatges de 1360 i 1553. Des del segle XVIII, va passar a ser una masoveria del mas Pla, junt amb diversos masos de la contrada.","coordenades":"41.8393700,2.2321300","utm_x":"436247","utm_y":"4632227","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40673-foto-08017-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40673-foto-08017-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40673-foto-08017-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40674","titol":"Mas Fontderola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-fontderola","bibliografia":"IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El mas Fontderola és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. Durant el segle XVIII s'hi va fer una reforma notable, amb la consolidació de la façana tot aprofitant elements de la masia gòtica, la construcció de nous volums i l'obertura d'una galeria a la façana de llevant. En aquest moment també va tancar-se la casa frontalment amb la construcció d'un baluard. És un edifici constituït per diversos volums superposats, que configuren una estructura longitudinal. El volum central té accés per un portal d'arc de mig punt adovellat amb el relleu d'un escut a la clau, sense inscripció. Sobre el seu eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1722' i una creu intercalada, al costat de la qual hi ha un rellotge de sol esgrafiat de forma circular. Al volum que s'hi adossa per ponent hi ha diverses obertures d'arc pla distribuïdes de forma aleatòria, entre les que en destaca una amb incisió conopial motllurada. A l'extrem de llevant s'hi adossen dos volums, el primer de planta baixa i pis amb la coberta que fa el desaiguat a llevant i el segon de planta baixa, pis i golfes i la coberta que fa el desaiguat per tramuntana. Al primer en destaca una galeria horitzontal amb quatre pòrtics d'arc carpanell arrebossat amb pilars de pedra. Al segon hi trobem una finestra d'arc conopial motllurat. A la façana de tramuntana destaquen dues obertures, una amb un relleu coronat amb l'any '1783' inscrit i l'altra amb incisió conopial a la llinda amb un rombe al centre. El tractament dels murs és arrebossat, tot i que en alguns trams està deteriorat i s'observa el parament de pedra. Davant la façana de migdia hi ha diversos cossos annexes, que queden tancats per un baluard que s'obre amb una portalada amb llinda de pedra sobre impostes, amb l'any '1710' inscrit i una creu intercalada. En els cossos annexes en destaca una finestra reaprofitada de tradició romànica; el brancal d'un finestral gòtic i una cisterna. Fora d'aquest recinte hi ha una pallissa habilitada com a vivenda, on a la part posterior hi ha una finestra amb un brancal reaprofitat, amb un escut en relleu amb la inscripció 'IHS PAU FONT 1582'.","codi_element":"08017-40","ubicacio":"Camí del mas Fontderola","historia":"El mas Font sobirà consta en els fogatges de 1360, 1497 i 1553. Segons el cadastre de 1756 el propietari era Valentí Fonderola. A l'amirallament de 1851 consta Catalina Fontarola, tot i que poc després, al de 1862 trobem a Dolors i Josep Garet i Fonderola com a propietaris.","coordenades":"41.8134600,2.2051700","utm_x":"433982","utm_y":"4629371","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40674-foto-08017-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40674-foto-08017-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40674-foto-08017-40-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40675","titol":"Mas Viladecols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-viladecols","bibliografia":"PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial \/ Centelles: Ajuntament de Centelles.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El mas Viladecols era una masia d'origen medieval que va enderrocar-se fa pocs anys per construir-se de nou. De l'edifici antic només en queda una llinda, que va col·locar-se sobre el nou portal, on hi consta inscrit: '1800' i una creu intercalada. És un edifici de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al costat de llevant s'hi adossa un volum d'un sol nivell d'alçat que s'obre amb un porxo. Les obertures són totes d'arc pla de pedra carejada, en una de les quals s'ha inscrit la data de les obres: 'JOAN I MA. DOLORS 1999'. El tractament dels murs és la pedra vista.","codi_element":"08017-41","ubicacio":"Camí de Viladecols","historia":"L'alou de Viladecols està documentat des del segle XI, quan va ser venut a un tal Domènec. El mas està documentat des del 1240, quan es situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. Una hipòtesi de recerca identificava aquest gran casal com la Domus del Congost, esmentada en diversos moments en la documentació i que no ha estat localitzada. La família Congost és coneguda des del 1198, les primeres referències les trobem amb Pere de Congost (1196-1201) i ja al segle XIII els propietaris seran Bernat de Congost i Romena documentats entre 1245 i 1251. La família Congost es refongué vers el 1272 amb la de Santa Coloma, pel casament de Gaia de Congost amb Bernat de Santa Coloma. Els Santa Coloma foren una altra família important de la zona de l'alt Congost tenint com a propietat principal Santa Coloma Saserra. Altres masos candidats i ja desestimats foren el mas Santa Eugènia del Congost (Tagamanent, Vallès Occidental), la Sala de Valldeneu o fins i tot en terme de la Garriga entre Can Palau i Montmany. El 1278 Bernat de Santa Coloma apareix encara com el propietari i al mateix XIII la va establir de nou Guillem de Castellar. A partir d'aquí els cognomitats seran la família Castellar, actualment encara propietaris del mas. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos a Valldeneu, Balenyà i Centelles. Els seus membres s'intitulaven milites o cavallers i es diuen amos de les possessions i persones dels masos Castellar superior i Castellar inferior de Valldeneu, de la Sala i del mas Valldeneu, el mas Casadevall de Balenyà, del Soler de la Garga i de terres de l'Oller de Valldeneu. Al segle XIV el mas Valdecols era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui paga els seus censos, i tenia el mas Carbonell de la parròquia de Santa Coloma com una masoveria. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on es destaquen els noms de: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques el mas va ser refet a inicis del s. XVIII (1701-1800), concretament cap el 1733. Les últimes reformes documentades són de principis del segle XX, moment en què repicaren l'entrada d'accés al mas i deixaren la pedra vista. Per la seva particular situació estratègico-geogràfica sobre les estribacions dels cingles de Bertí aquest mas ha constituït l'eix vertebrador de la zona tant per la mateixa categoria de domus com pel fet d'estar situada sobre un antic eix de comunicacions que s'evidencia amb l'existència d'un complex d'hospedatge.","coordenades":"41.8101100,2.2033200","utm_x":"433825","utm_y":"4629000","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40675-foto-08017-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40675-foto-08017-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40675-foto-08017-41-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Al llibre de Pladevall hi surt una fotografia del seu aspecte anterior.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40676","titol":"El Barbat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-barbat","bibliografia":"CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El mas Barbat és una masia d'origen medieval construïda sobre la roca natural, que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. A l'interior s'observen vestigis de la construcció primitiva, en els murs de base atalusada i d'una amplada considerable. Sobre aquesta edificació se'n va bastir una al segle XVI, sobre la qual es va alçar un pis al segle XIX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte a les golfes on són amb llinda de fusta i brancals ceràmics. La finestra de l'eix central té la llinda amb una inscripció complexa, on es llegeix 'any 1515'. A la façana de ponent en destaca un gran pòrtic d'arc de mig punt de pedra tapiat i una cisterna. La façana de llevant presenta un finestral amb incisió conopial i diverses obertures amb llinda de fusta. La masia està construïda sobre la roca tot aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que a la façana posterior s'hi accedeix directament pel pis. Aquesta façana està reforçada amb dos contraforts. El tractament dels murs és arrebossat, tot i que en alguns trams es troba deteriorat i s'observa el parament de pedra. Davant la façana de llevant hi ha diversos cossos annexes, un dels quals té una llinda datada de '1711'.","codi_element":"08017-42","ubicacio":"Camí del Barbat","historia":"L'origen del mas Barbat el trobem en una casa forta anomenada Montbarbat, documentada des del segle XI. El 1163 el mas fou cedit pel bisbe de Vic a Ramon de Dosrius. Al segle XIV ja la trobem sota domini dels Centelles. A partir del segle XV deixarà de considerar-se una casa forta i freqüentment passarà a denominar-se, junt amb els seus hereus, Barbat. En el fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas Monberbat' i en el de 1553 Joan Berbat. Segons l'amirallament de 1862, pertanyia a Josep Canas i Vinyes de Centelles","coordenades":"41.8374800,2.2090400","utm_x":"434328","utm_y":"4632034","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40676-foto-08017-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40676-foto-08017-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40676-foto-08017-42-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40677","titol":"El Mas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-mas","bibliografia":"IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.","centuria":"XIV-XVI","notes_conservacio":"Part de la coberta s'ha esfondrat i presenta deficiències estructurals importants.","descripcio":"El Mas és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. En un extrem del frontis, que s'orienta a tramuntana, hi ha el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb la clau invertida inscrita: 'IHS IOA (N) MAS 1564'. Al pis s'obre amb dos finestrals d'arc pla de pedra carejada, al costat dels quals n'hi ha dos més d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior trobem diverses obertures disposades de forma aleatòria, d'arc pla de pedra carejada, algunes amb incisió conopial. A la façana de llevant i migdia s'hi adossen cossos annexes. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa revestida amb morter, i de tàpia en alguns trams.","codi_element":"08017-43","ubicacio":"Camí del Mas","historia":"En el fogatge de 1360 hi consta el 'mas d'en Bernat des Mas'. En aquest moment, una part de les terres del mas pertanyien al monestir de Sant Llorenç del Munt. Al fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas' i en el de 1553 Antoni Mas. Segons el cadastre de 1756 pertanyia a Manel Mas, mentre que a mitjans del segle XIX el mas ja estava vinculat al mas Verdaguer de la Sagrera, del mateix propietari Josep Mas i Verdaguer.","coordenades":"41.8194700,2.2165100","utm_x":"434930","utm_y":"4630029","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40677-foto-08017-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40677-foto-08017-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40677-foto-08017-43-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40678","titol":"L'Omet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lomet","bibliografia":"IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PUIGFERRAT, C. (2003). 'Un altre document per a la Catalunya Carolíngia.:Omet, 923'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs.","centuria":"XI-XIX","notes_conservacio":"L'edifici principal pateix deficiències estructurals i la coberta es troba en mal estat.","descripcio":"L'Omet és una masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI- XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Els vestigis més antics de la construcció els situem a la planta baixa, on s'observa una arcada de mig punt de pedra tapiada i l'aparell dels murs d''opus spicatum', d'una amplada considerable, així com les mènsules de pedra que sostenien el sostre. Aquesta estructura va ser ampliada durant el segle XVI, amb un volum que probablement estava constituït per diversos habitatges. La consolidació definitiva no es produí fins al segle XVIII, quan va unificar-se com una masia clàssica de tres crugies. La casa fou dividida de nou en tres habitatges independents al segle XIX, el tercer dels quals sobre una dependència annexa que es coneix com Can Llebra. És un edifici de planta irregular que s'estructura en tres crugies. Presenta una divisió vertical que a nivell compositiu no es manifesta exteriorment. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. Aquest es troba parcialment tapiat i modificat a l'intradós per obrir-hi una finestra. Sobre el portal hi ha una llinda gravada 'ALABAT SIA DEU \/ BALTHESAR PUJOL Y OMET', i les finestres de sobre 'AVE MARIA \/ SIN PECADO\/ CONCEBIDA\/ ANY 1723' I 'JESUS Y MARIA \/ IO VOS DONO AL COR\/ Y LANIMA MIA AY 1723'. Al costat hi ha un rellotge de sol construït aprofitant l'arc de mig punt de pedra que es correspon amb l'aigüera de la sala. Al segle XIX va obrir-se un portal en un extrem de la façana, amb llinda de fusta i brancals ceràmics. La façana de ponent presenta un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra, que al segle XIX va esdevenir l'accés principal d'aquesta part de la casa. Als pisos superiors hi ha diverses obertures d'arc pla de pedra carejada, així com una finestra d'arc conopial amb l'intradós motllurat. La part de les golfes presenta una part amb parament de tàpia i obertures de maó. La façana de llevant també s'obre amb una finestra d'arc conopial de pedra amb l'intradós motllurat i una roseta tallada, així com un portal de pedra carejada amb sortida a un terrat d'incorporació recent que té la llinda inscrita: 'JAUME PUJOL \/ Y HOMET 2 MAIG 1761' i la imatge d'un om intercalat. A la façana posterior, en destaca una altra finestra d'arc conopial de pedra i una espitllera amb la llinda inscrita '1774'. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i carreus escairats a les cantonades. En la divisió vertical que es va fer durant el segle XIX, van tapiar-se els accessos a les estances de la crugia dreta de la casa. Així, la cuina, l'escala principal i l'habitació principal amb alcova han quedat separades de la resta de la masia.","codi_element":"08017-44","ubicacio":"Camí de l'Omet","historia":"L'indret de l'Omet està documentat des de l'any 923, quan s'esmenta en motiu de la venda que fan Cixila i Froilo a Eldemar de dues cases, dins el terme del castell de Tona. Segons aquest document, el lloc de l'Omet seria un veïnat format per diverses cases. L'alou de l'Omet s'esmenta novament l'any 997, en motiu de la seva permuta per un altre alou situat al comtat de Girona. El mas Omet s'esmenta ja l'any 1094, quan Miró Adalbert i la seva família van donar-ne la meitat a Sant Pere de Vic. Dos anys més tard, l'altra meitat del mas Omet seria donat per Dalmidana a la Pabordia de Palau del monestir de Ripoll. Segons aquests documents, al segle XI el mas ja estava dividit en almenys dues propietats. En un debitori del setembre de 1415 hi consta Bernat d'Omet de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà (document original de la Biblioteca de Catalunya. Perg. 305, Reg. 20782). Consta en els fogatges de 1360, 1497 i de 1553, on trobem Bernat Homet i 'la Noya qui sta al Mas den Homet'. A principi del segle XVII, Pau Pujol, àlies Homet, va casar els seu fill Pere amb Petronilla del mas Pla de Balenyà, i a la seva filla Paula amb Jaume Vinyes del mas Vinyes. L'any 1680 els tutors de Baltasar Homet van fer una reclamació contra Francesc i Anna Maria Vila perquè es restituissin l'herència i els béns que havien estat de Mariano Pujol i Homet. Durant el segle XVIII, estan documentades diverses disputes que tingué el seu propietari, Jaume Pujol i Homet. A principi del segle XIX s'hi va allotjar Josep Ordeix, un teixidor de llana i pagès expatriat de Barcelona.","coordenades":"41.8313100,2.2236200","utm_x":"435532","utm_y":"4631338","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40678-foto-08017-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40678-foto-08017-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40678-foto-08017-44-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40679","titol":"La Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-riera-0","bibliografia":"IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Riera és una masia del segle XVII que va créixer a redós d'una construcció defensiva medieval, que va consolidar-se al segle XIX. A principi del segle XX es va fer una ampliació amb un nou volum d'estil modernista a la part posterior. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en cinc crugies, de les quals la de mestral es correspon amb una torre de defensa. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons cinc eixos simètrics d'obertures d'arc pla, excepte el portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre la clau hi ha una pedra amb un escut heràldic en relleu. Les obertures de la torre són d'arc pla de pedra carejada. A la façana de tramuntana les finestres són d'arc pla de pedra carejada, una de les quals està inscrita: 'SEGIMON FONT TORDERA Y RIERA, amb una orla en relleu intercalada amb l'any '1762' i un Sagrat Cor gravats. A la façana lateral de migdia les finestres estan emmarcades imitant pedra El tractament dels murs és de pedra vista a la façana, on es ressalten les obertures amb un marc arrebossat amb motllures, i arrebossat a les façanes laterals. La part de llevant es diferencia estilísticament de la resta de la construcció amb un volum modernista i una capella adossats, que interiorment estan integrats amb la masia. Consta de tres nivells d'alçat i està definit per dues galeries horitzontals amb grans finestrals; al pis són geminats amb òculs ceràmics i motllura de mig punt superior i a les golfes són trigeminats amb arcs de mig punt de maó i motllura superior de maó. Els pòrtics del pis incorporen una marquesina superior sostinguda amb cabirons. A l'extrem de xaloc s'hi adossa la capella. A l'interior, s'hi conserva dos portals inscrits, un amb l'anagrama IHS i la data '1633' i l'altre amb el mateix anagrama i 'FRANCHESC VILA I RIERA 1636'. Davant de la façana principal, orientada a ponent, hi ha una gran era encaironada, a l'entorn de la qual hi ha diverses edificacions annexes, tals com el colomar, la pallissa i les corts. Davant de la part de llevant hi ha un gran pati que queda tancat per un baluard i una portalada.","codi_element":"08017-45","ubicacio":"Camí de la Riera","historia":"L'any 1365 el monestir de Sant Llorens del Munt va ampliar els dominis que tenia a Balenyà, amb la compra del casal de Balenyà i de quatre masos amb els seus drets i servituds, entre els quals hi havia el mas Riera Inferior, que estava arrendat pel mas Illa. En el fogatge de l'any 1553 hi consta Violant Riera. Al segle XVIII la família Riera entroncà amb els Fontordera de Tona. Així, a mitjans d'aquest segle, la casa pertanyia a Segimon Fontordera i Riera. A l'amirallament de 1851 consta com a propietari, junt amb el mas de l'Hort, Jaume Fontordera i Riera. Segons una font oral, durant la Guerra Civil la casa va ser ocupada per un comitè, que no va malmetre la capella perquè el seu cap hi va habilitar el seu despatx. Per herència familiar, el mas va passar a mans del Sr. Sunyer i Arús, que la va vendre fa uns anys.","coordenades":"41.8221800,2.2291700","utm_x":"435984","utm_y":"4630321","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40679-foto-08017-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40679-foto-08017-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40679-foto-08017-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|105|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40680","titol":"Rovanyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rovanya","bibliografia":"ORDEIG, R. (2000). Diplomatari de la Catedral de Vic. Segle XI. Fascicle primer. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs i Publicacions de l'Arxiu i Biblioteca Episcopals. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial \/ Centelles: Ajuntament de Centelles.","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rovanyà és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. De la casa primitiva en resta un pany de paret amb una obertura, actualment situats a l'interior. Durant el segle XIX va ampliar-se la casa del segle XVI amb la construcció d'un cos al sector de mestral i de gregal, que ocupen la part lateral i posterior de la casa. És un edifici de planta en forma de 'L'. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està parcialment tapat per un volum que va adossar-se posteriorment. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita amb un escut on hi consta l'anagrama IHS, la data '1580' i una creu, tot i que la inscripció central no pot llegir-se perquè es troba erosionada. Al pis hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada, de les mateixes característiques que el que hi ha a l'extrem de la façana de xaloc. La resta d'obertures de la masia són amb llinda de fusta o d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb un dels angles de carreus escairats vistos. A l'entorn de la casa hi ha diversos cossos annexes, alguns de factura moderna, entre els que n'hi ha un fet parcialment de tàpia.","codi_element":"08017-46","ubicacio":"Camí de Rovanyà","historia":"La referència més antiga a l'indret de Rovanyà es remunta a l'any 1025, quan consta l'apèndix de 'Roangano' en motiu de la venda d'una peça de terra. Al segle XIV era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Probablement quedà deshabitat durant la crisi baixmedieval, ja que als fogatges de 1497 i 1553 no hi consta. Al cadastre de 1756 hi consta com a propietari Josep Sors, terratinent de Centelles. A mitjans del segle XIX els límits parroquials van modificar-se, on trobem que el mas Rovanyà formava part de la parròquia de Santa Coloma de Centelles.","coordenades":"41.8096600,2.2262300","utm_x":"435727","utm_y":"4628933","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40680-foto-08017-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40680-foto-08017-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40680-foto-08017-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40681","titol":"Cal Teixidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-teixidor-0","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"Es troba en procés de restauració.","descripcio":"Cal Teixidor és una masia d'origen medieval que va reconstruir-se entre els segles XVIII i XIX. Actualment es troba en procés de restauració, consistent en la substitució dels murs de tàpia per pedra, una nova coberta i la habilitació interior com a habitatge modern. De l'edifici primitiu no en queden vestigis. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, una de les quals té la data '1707' gravada (un dels eixos ha estat afegit recentment). La façana lateral i posterior han estat reconstruïdes i s'hi han fet noves obertures. El tractament dels murs és la pedra vista, revestida amb morter a la façana lateral. Un mur perimetral envolta la casa per la part posterior.","codi_element":"08017-47","ubicacio":"L'Ajuda","historia":"Al segle XIV ja trobem esmentat un tal Bernat Teixidor de la sagrera de Sant Fruitós Va ser saquejada i cremada tant en la Guerra de Successió com en la Guerra del Francès. Durant uns anys va funcionar com a hostal. A Cal Teixidor s'hi va reunir l'ajuntament del terme des de principi del segle XIX fins a l'any 1888, en què va traslladar-se definitivament als Hostalets de Balenyà.","coordenades":"41.8212500,2.2215300","utm_x":"435349","utm_y":"4630223","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40681-foto-08017-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40681-foto-08017-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40681-foto-08017-47-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40682","titol":"Col·lecció del Museu Balenyano","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-del-museu-balenyano","bibliografia":"","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"La falta de manteniment fa que algunes peces es trobin deteriorades.","descripcio":"La col·lecció del Museu Balenyano està situada a les antigues dependències de l'equipament. Consta de diversos objectes etnològics que van ser cedits pels veïns de la localitat. Entre les peces destacades, trobem el portal del segle XVI de Can Sayós, eines, vaixella, objectes de la llar, etc. També hi ha algunes postals i fotografies cedides pel fotògraf del poble.","codi_element":"08017-48","ubicacio":"C. Alfons Amic, 4","historia":"El Museu Balenyano va fundar-se l'any 1986 per iniciativa de diversos veïns de la localitat que volien tenir un equipament cultural propi. Per a gestionar-lo, va fundar-se el Patronat Municipal Balenyano, que comptava amb uns estatuts propis i amb l'assessorament de l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona. Els veïns van cedir diversos objectes antics, que van inventariar-se seguint els criteris de catalogació museogràfica actuals. Cada any es destinava una partida del pressupost a l'adquisició d'alguna peça. Després d'uns anys d'activitat, el museu va tancar portes l'any 1993, tot i que la col·lecció es conserva al mateix indret, amb algunes peces col·locades en vitrines.","coordenades":"41.8133000,2.2344400","utm_x":"436413","utm_y":"4629331","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40683","titol":"La Pista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-pista","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Pista és una mostra notable de l'arquitectura de la segona meitat del segle XX. Està formulada com una superposició de tres cossos en alçada, que es despleguen als extrems formant un volum esgraonat orientat a llevant. La composició de l'edifici segueix un constant joc entre el ple i el buit, facilitada per l'estructura de bigues i gelosies que creuen els cossos tant a nivell interior com exterior. L'espai exterior queda articulat per mitjà d'unes rampes situades al mur de llevant , que enllacen els cossos i les respectives terrasses. L'interior de l'edifici està vertebrat pel cos central, amb una sala que assoleix una alçada considerable des d'on es proporciona la il·luminació zenital. Els espais interiors també estan comunicats a través de rampes, passarel·les i escales,","codi_element":"08017-49","ubicacio":"C. Pista, 2","historia":"L'any 1994 va ser finalista del Premi FAD d'Arquitectura","coordenades":"41.8126100,2.2346500","utm_x":"436430","utm_y":"4629254","any":"1993","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40683-foto-08017-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40683-foto-08017-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40683-foto-08017-49-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Avantguardes|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"Enric Miralles i Carme Pinós","observacions":"En alguns llocs consta que es va construir com a Centre Cívic.","codi_estil":"107|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40684","titol":"Festa Major d'Estiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-destiu","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major d'Estiu es celebra cada any pel patró de la localitat, Sant Bartomeu, els dies més propers al 24 d'agost. La festa comença amb el pregó i la cercavila de gegants. El dia 24 té com a acte central l'ofici solemne en honor a Sant Bartomeu. De forma paral·lela s'organitzen diversos actes lúdics com són balls amb orquestra, teatre, concerts, concurs de pintura ràpida, la caminada nocturna, etc.","codi_element":"08017-50","ubicacio":"Hostalets de Balenyà","historia":"","coordenades":"41.8125900,2.2346900","utm_x":"436433","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40685","titol":"Festa Major d'Hivern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dhivern-0","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major d'Hivern es celebra cada any per Sant Fruitós, patró de la localitat, els dies més propers al 21 de gener. L'acte central de la festa és l'ofici solemne en honor a Sant Fruitós. De forma paral·lela s'organitzen diversos actes lúdics com són concerts, la projecció d'una pel·lícula, conferències, teatre, espectactes infantils, etc.","codi_element":"08017-51","ubicacio":"Hostalets de Balenyà","historia":"","coordenades":"41.8125900,2.2346900","utm_x":"436433","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40686","titol":"Aplec de Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-balenya","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aplec de Balenyà es celebrava cada any els dies 10 i 11 de setembre, i que darrerament s'ha avançat al cap de setmana anterior a la Diada per evitar-ne la coincidència . S'hi organitzen diverses activitats, com són la caminada popular, missa de l'aplec, ballada de sardanes, botifarrada, tómbola, cinema a la fresca, concerts, jocs i espectacles infantils, etc.","codi_element":"08017-52","ubicacio":"L'Ajuda","historia":"L'aplec de Balenyà va incorporar fa uns anys una activitat que va gaudir d'un gran èxit de públic: la Nit de Bruixes. En aquesta, s'organitzaven recorreguts nocturns pel bosc on s'espantava als participants. L'any 1998 hi van assistir més de 2000 persones. Tanmateix, això va dificultar les tasques organitzatives i econòmiques i va deixar de celebrar-se, tot i que puntualment s'ha tornat a celebrar. L'any 2013 s'ha celebrat la 28ena edició de l'aplec.","coordenades":"41.8213800,2.2215200","utm_x":"435348","utm_y":"4630237","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40687","titol":"Comunidor de l'Ajuda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/comunidor-de-lajuda","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El comunidor és un edifici del segle XVIII construït davant del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, aprofitant el mur de tancament de l'antic fossat. És una petita construcció de planta quadrangular coberta a quatre vessants. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1718'. Al seu costat hi ha encastada una clau de volta del segle XVII amb la imatge de la Mare de Déu del Roser, que va ser col·locada en el mur en reformar-se la seva capella. Les façanes laterals i posterior s'obrien amb finestres d'arc pla ceràmic, que van substituir-se per petits òculs ceràmics. Està coronat per una creu de forja amb l'anagrama de Crist al centre i les terminacions flordelisades. El parament dels murs és de pedra vista, de majors dimensions a les cantonades. El ràfec està acabat amb filades de rajols i teules ceràmiques. L'interior està cobert amb volta d'aresta i presenta una petita pica de pedra en un dels extrems. Al mur posterior hi ha fixada la imatge de la Mare de Déu projectada sobre un vidre.","codi_element":"08017-53","ubicacio":"L'Ajuda","historia":"","coordenades":"41.8213900,2.2225700","utm_x":"435435","utm_y":"4630238","any":"1718","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40687-foto-08017-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40687-foto-08017-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40687-foto-08017-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40688","titol":"Carrer Serrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-serrat","bibliografia":"Programa de Festa Major, 1994.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer Serrat està situat al nucli dels Hostalets de Balenyà i s'estén des de l'església de Sant Fruitós fins al carrer del Nord. Antigament, les cases estaven situades al costat de ponent del carrer. Són edificis entre mitgeres, de dues a tres crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Els portals d'accés són de tipologies diverses: d'arc pla de pedra carejada o arrebossats, d'arc carpanell de pedra o de mig punt arrebossat. Les finestres són totes d'arc pla arrebossat, algunes amb ampits de pedra. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, la majoria de color blanc. Els ràfecs estan acabats amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.","codi_element":"08017-54","ubicacio":"C. Serrat. Hostalets de Balenyà","historia":"A l'amirallament de 1843 hi consten un total de cinc cases, totes elles amb hort. A la dècada de 1940 hi havia 8 cases, anomenades Can Bartomeu de la Casilla, Can Martirià, Can Sisquet, Can Gasala, Can Quel Gallina, Can Quim Carol, El 'Centro' parroquial i Can Rubaix.","coordenades":"41.8168900,2.2362600","utm_x":"436568","utm_y":"4629728","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40688-foto-08017-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40688-foto-08017-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40688-foto-08017-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40689","titol":"Can Xona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-xona","bibliografia":"ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"Can Xona és una masia del segle XIX que es troba en estat ruïnós. És un edifici de planta rectangular que s'estructurava en dues crugies. Constava de planta baixa, pis i golfes i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal es troba enderrocada en la seva pràctica totalitat, tot i que la resta de façanes es conserven gairebé en la seva alçada original. S'hi conserven de forma simbòlica algunes bigues que sostenien la coberta i algunes teules al ràfec. L'interior és ple de vegetació. El parament dels murs és de tàpia. Al costat de ponent s'hi adossa un cos quadrangular annex, fet de pedra lligada amb argamassa.","codi_element":"08017-55","ubicacio":"Camí de Banyeres","historia":"El mas Xona consta al cadastre de 1848, quan era propietat de Jaume Bou de Seva.","coordenades":"41.8102500,2.2071500","utm_x":"434143","utm_y":"4629013","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40689-foto-08017-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40689-foto-08017-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40689-foto-08017-55-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40690","titol":"El Grau del Racó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-grau-del-raco","bibliografia":"IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial \/ Centelles: Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Grau del Racó és una masia d'època moderna que ha estat reconstruïda a finals del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra de factura moderna. El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament exterior dels murs és de pedra vista.","codi_element":"08017-56","ubicacio":"Camí del Roc Gros","historia":"Al segle XIV el mas Grau Jussà era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Al fogatge de l'any 1515 hi consta 'lo mas Grau, i al de 1553 Andreu Grau. Al segle XVII es degué construir una nova casa més avall, ja que a la relació de cases habitades que es va fer aquest segle hi consta el 'Garau'. Al cadastre de 1756 hi consta la Caseta del Grau, dins la propietat del Garet de Baix. A l'amirallament de 1844 hi consta la casa Grau del Racó dins la propietat del Garet de Dalt, posseït per Antoni Garet.","coordenades":"41.8213100,2.2054500","utm_x":"434013","utm_y":"4630242","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40690-foto-08017-56-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40691","titol":"Aplec dels Ous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-dels-ous","bibliografia":"
Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'aplec dels Ous es celebra cada any el diumenge de Pasqua al Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Al matí es fa l'ofici solemne, a la sortida de la qual es rifen coques i xampany. La festa segueix el dilluns, a la plaça de l'església dels Hostalets de Balenyà. A la tarda es fa l'Aplec dels Ous, on es paren dues taules (tradicionalment una pertanyia al poble i l'altra als pagesos del Santuari de l'Ajuda), des d'on es reparteixen els números. Tot seguit es sortegen els ous, llonganisses, pernils, coca i xampany; que han recaptat els administradors assignats. La festa s'acompanya amb la cobla i una ballada de sardanes. Els diners recaptats es destinen als actes d'organització i la resta són donats a la parròquia de Sant Fruitós dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","codi_element":"08017-57","ubicacio":"Balenyà","historia":"
L'origen de l'aplec dels Ous es remunta al segle XVII, quan va fundar-se la Confraria del Roser a la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà. Per tal de sufragar les despeses de l'Altar de la Mare de Déu del Roser, es va organitzar una rifa dels ous que el rector havia recollit per les cases del poble durant el Salpàs. El sorteig es feia davant l'antiga església de Sant Fruitós, on s'hi instal·lava la virola, un aparell amb una sageta, on els assistents tiraven xapes o plaques per provar fortuna. A banda dels ous, també es rifaven les llonganisses que les cases benestants del poble havien donat. Passada la Guerra Civil, els pagesos del Santuari de l'Ajuda van passar a fer l'aplec al poble dels Hostalets de Balenyà, al carrer Major. Malgrat que el rector va promoure que es celebrés davant la nova església parroquial, els pagesos de l'Ajuda van seguir-lo fent al carrer Major. Aleshores, el diumenge es celebrava l'ofici a la Mare de Déu de l'Ajuda al matí i a la tarda es resava el rosari. El dilluns a la tarda, es feia l'aplec al poble dels Hostalets. En aquest moment, va deixar de fer-se el sorteig amb la virola, que va substituir-se per un sac amb boles numerades i les tires de números pels assistents. A banda dels ous i les llonganisses, van incorporar-se coques a la rifa.<\/p> ","coordenades":"41.8160300,2.2359700","utm_x":"436543","utm_y":"4629633","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40691-alella.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-25 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40692","titol":"Can Tarabau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tarabau","bibliografia":"GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs.","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"Està afectada d'aluminosi i la coberta es troba en mal estat.","descripcio":"El mas Tarabau és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII com una masia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a llevant i es composa segons tres eixos d'obertures, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. Aquest té un relleu amb l'anagrama de Crist a la clau. Els finestrals superiors són d'arc pla de pedra carejada, dels quals el central incorpora l'any '1689' a la llinda i algunes d'elles tenen un guardapols motllurat. La façana de migdia té adossat un cos porxat a la part superior. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, on s'observen restes del revestiment de morter de calç. A la façana de tramuntana hi ha diversos cossos annexes d'un nivell d'alçat, així com un volum sostingut per encavallades de fusta; tots ells en estat ruïnós.","codi_element":"08017-58","ubicacio":"Camí de Can Tarabau","historia":"El mas Tarabau formava part de la quadra de l'Aguilar, dins la qual consta als fogatges dels anys 1360, 1497 i 1553. Part de les seves terres estaven en mans del monestir de Sant Llorenç el Munt l'any 1337. En l'amirallament de 1862 hi consta que pertanyia a Mariano Riera i Alaball de Vic.","coordenades":"41.8410000,2.2312300","utm_x":"436174","utm_y":"4632409","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40692-foto-08017-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40692-foto-08017-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40692-foto-08017-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40693","titol":"Can Grau de Vall-llosera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-grau-de-vall-llosera","bibliografia":"PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"La coberta es troba en mal estat i presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitat.","descripcio":"Can Grau és una casa del segle XVIII. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc pla de pedra carejada. La resta de finestres de la façana i del lateral són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. A la façana posterior hi ha dues finestres ceràmiques, així com una de pedra carejada tapiada. Al costat de llevant s'hi adossa un volum d'un sol cos i de construcció posterior, de les mateixes característiques però d'inferior alçada. En aquest les obertures són amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A la façana posterior i de llevant hi havia adossats cossos annexes que han estat enderrocats. El tractament exterior dels murs és arrebossat, que en alguns trams es troba deteriorat i s'observa el parament de pedra. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica.","codi_element":"08017-59","ubicacio":"C. del Sol, 44","historia":"Fins a l'any 1936, la part llevantina del carrer del Sol, on està situada Can Grau, pertanyia al terme de Seva.","coordenades":"41.8176300,2.2374400","utm_x":"436666","utm_y":"4629809","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40693-foto-08017-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40693-foto-08017-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40693-foto-08017-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40694","titol":"Font de Mirambell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-mirambell","bibliografia":"ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Està parcialment coberta de vegetació.","descripcio":"La font de Mirambell està situada a llevant de la masia. Està construïda en un marge amb un mur de pedra lligada amb argamassa. A la part central s'obre amb un gran arc de mig punt de pedra disposada a plec de llibre, dins del qual hi ha una cisterna que s'omple d'aigua de la font, que està tancada amb una porta metàl·lica. A sota hi ha un sobreeixidor on cau l'aigua sobrant fins a una pica de pedra. Seguint el denivell del terreny, hi ha una canalització que condueix l'aigua de la font i del torrent a la bassa.","codi_element":"08017-60","ubicacio":"A llevant del mas Mirambell","historia":"","coordenades":"41.8035700,2.1866500","utm_x":"432433","utm_y":"4628287","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40694-foto-08017-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40694-foto-08017-60-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40695","titol":"Font de Pujalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-pujalt","bibliografia":"ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"L'heura que creix sobre la volta en pot malmetre l'estructura.","descripcio":"La font de Pujalt està situada en una raconada on neix un petit torrent. Està construïda en el marge amb un mur de pedra lligada amb argamassa. Presenta una obertura en arc de mig punt, dins la qual hi ha un petit espai sostingut amb volta de canó de pedra i bancs a la part inferior. En un costat trobem una obertura d'arc pla de pedra carejada amb una creu gravada, dins la qual hi ha una cisterna rectangular que s'omple d'aigua de la font. Sota la porta de fusta que la tanca hi ha un petit conducte que fa de sobreeixidor. Des d'un dels costats de l'estructura surt un mur perpendicular de pedra que fa de banc. Seguint el curs del torrent, trobem una gran bassa excavada en el terreny natural.","codi_element":"08017-61","ubicacio":"Torrent de Pujalt","historia":"","coordenades":"41.7976500,2.1884300","utm_x":"432575","utm_y":"4627628","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40695-foto-08017-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40695-foto-08017-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40696","titol":"Font del Juc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-juc","bibliografia":"ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del Juc està situada a peu del torrent dels Boixos, davant de la masia del Garet de Baix. Està construïda en el marge del torrent, amb una estructura de pedra lligada amb argamassa. A la part central té una obertura d'arc pla de pedra carejada, inscrita amb l'any '1691'. A l'interior hi ha una cisterna rectangular, coberta amb volta apuntada de pedra. S'omple amb l'aigua d'un conducte que hi ha en un dels extrems. Està tancada amb una porta de fusta.","codi_element":"08017-62","ubicacio":"Torrent dels Boixos","historia":"","coordenades":"41.8193500,2.2186000","utm_x":"435103","utm_y":"4630014","any":"1691","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40696-foto-08017-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40696-foto-08017-62-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40697","titol":"Mines del Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mines-del-grau","bibliografia":"ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Les mines del Grau estan situades a la baga que hi ha sobre la masia del Grau, prop del camí que va al Roc Gros. Estan obertes al terreny natural, sense estructures construïdes. La mina de Baix té la boca de majors dimensions, tot i que no s'hi pot accedir perquè l'entrada es troba inundada d'aigua. La mina de Dalt té l'entrada parcialment tapada de sediments i hi ha un pou al seu interior.","codi_element":"08017-63","ubicacio":"Baga del Grau","historia":"Segons explica Josep Milà i Puigdomènech a la seva pàgina web, les mines van obrir-se a mitjans del segle XX per l'empresa Falgueres per abastir d'aigua potable al poble de Centelles. Seguint les prediccions d'un saudí, van obrir-se per mitjà de barrinades, però no es va trobar aigua.","coordenades":"41.8208200,2.2031400","utm_x":"433821","utm_y":"4630189","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40697-foto-08017-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40697-foto-08017-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Les coordenades UTM són de la Mina de Dalt. Les de la mina de Baix són 433894, 4630211.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40698","titol":"Molí de Dalt de Vall-llosera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-dalt-de-vall-llosera","bibliografia":"ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.","centuria":"XVIII--XIX","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"El molí de Dalt de Vall-llosera és un molí del segle XVIII que va ser ampliat durant el segle XIX. Està constituït per tres volums superposats, disposats de forma esgraonada pel desnivell del terreny. El volum central consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc rebaixat arrebossat, des d'on s'accedeix en una estança on s'hi conserva l'arbre del molí. Al costat de tramunana s'hi adossa el segon volum, superior en alçada amb la coberta a un vessant. Les obertures d'aquest són totes ceràmiques, amb el portal tapiat. Finalment, el tercer volum, de construcció posterior, s'adossa al costat de migdia i presentava dos nivells d'alçat. A la part posterior d'aquest s'hi adossava una nau de grans dimensions. El primer i tercer volums són fets de tàpia i el segon de maçoneria, tots ells parcialment enderrocats. La bassa està situada al costat de ponent i, malgrat la vegetació que la cobreix, s'observa el cup semicircular amb carreus escairats. Davant del molí hi ha diversos cossos annexes en ruïnes, construïts aprofitant la roca natural.","codi_element":"08017-64","ubicacio":"Torrent de Vall-llosera","historia":"Al sector de Vall-llosera hi trobem documentats dos molins i les seves rescloses des de l'any 953, en motiu de la donació d'un alou situat a Vall-ossera. Vers el segle XVIII, es va construir un nou molí en aquest sector, el molí de Dalt, que al segle XIX va funcionar com a farinera.","coordenades":"41.8115300,2.2374700","utm_x":"436663","utm_y":"4629132","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40698-foto-08017-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40698-foto-08017-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40698-foto-08017-64-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40699","titol":"Llegenda de la Creu de l'Ajuda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-creu-de-lajuda","bibliografia":"ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Explica la llegenda que unes nenes que jugaven a l'entorn de la creu de l'Ajuda van tirar-la al terra. Per aquesta malifeta, la imatge de Crist que hi ha en una de les cares va quedar malmesa. Davant d'això, Déu les va castigar amb el mateix mal","codi_element":"08017-65","ubicacio":"Balenyà","historia":"","coordenades":"41.8213600,2.2216500","utm_x":"435359","utm_y":"4630235","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40700","titol":"Tina d'aglans de la Tria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tina-daglans-de-la-tria","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La paret posterior està parcialment enderrocada i està coberta de vegetació.","descripcio":"La tina d'aglans de la Tria està situada a peu del torrent que hi ha al nord de la masia. És una construcció de planta rectangular feta de pedra lligada amb argamassa. Està coberta amb volta de canó de pedra i presenta una obertura en un costat d'arc pla de pedra tosca. En una de les pedres escairades de la cantonada hi consta inscrit l'any '1716'. A l'interior hi ha dues basses rectangulars, separades per un mur i cobertes d'aigua. Part de la paret posterior es troba enderrocada.","codi_element":"08017-66","ubicacio":"Torrent de la Tria","historia":"Segons explica el propietari, té dues basses perquè una s'omplia de glans de roure i l'altra d'alzina. S'omplen de l'aigua que neix allà mateix.","coordenades":"41.8270200,2.2197900","utm_x":"435210","utm_y":"4630865","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40700-foto-08017-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40700-foto-08017-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40701","titol":"Font i safareig del Vernich","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-safareig-del-vernich","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del Vernich està situada en el marge del camp que hi ha a llevant de la masia. És una estructura feta de pedra lligada amb argamassa, dins la qual hi ha una cisterna que s'omple de l'aigua de la font. Està tancada amb una xapa metàl·lica, el voltant de la qual s'ha reconstruït amb maó. L'aigua que sobreixeix de la font queda embassada al davant. Una canalització moderna condueix l'aigua fins a la casa. Davant d'aquesta hi ha el safareig, constituït per dues basses rectangulars, una de majors dimensions que l'altra. En un extrem de la més gran hi ha les lloses inclinades on es picava la bugada, que s'esbandia a la petita.","codi_element":"08017-67","ubicacio":"El Vernich","historia":"","coordenades":"41.8181400,2.2339000","utm_x":"436373","utm_y":"4629868","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40701-foto-08017-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40701-foto-08017-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40703","titol":"Font i safareig de Vall-llosera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-safareig-de-vall-llosera","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Malgrat l'estat de conservació general és bo, algunes pedres de la part posterior de la font s'han desprès.","descripcio":"La font i el safareig de Vall-llosera estan situats en un costat del torrent de Vall-llosera, entre el nucli urbà i una zona d'horta. La font està construïda dins una estructura quadrangular de pedra lligada amb argamassa i fang, que presenta una entrada amb brancals ceràmics i està coberta amb lloses de pedra. A l'interior de la barraca hi trobem la font, amb un brollador metàl·lic i una pica rectangular rebaixada. L'aigua sobrant és canalitzada fins al safareig rectangular proper, que presenta les lloses inclinades característiques. Uns metres a ponent hi ha un pou on fa poc es va decobrir una segona font.","codi_element":"08017-69","ubicacio":"C. Font de Vall-llosera","historia":"Antigament, la font i el safareig s'abastien de l'aigua de la mina del Xumet. L'espai va quedar abandonat després de quedar en desús, fins que l'any 2013 un grup de voluntaris impulsat per l'Ajuntament de Balenyà va recuperar la font i el seu entorn.","coordenades":"41.8139700,2.2380900","utm_x":"436717","utm_y":"4629402","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40703-foto-08017-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40703-foto-08017-69-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40704","titol":"Molí de Dalt del Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-dalt-del-verdaguer","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"La coberta presenta deficiències.","descripcio":"El molí de Dalt del Verdaguer és un molí fariner del segle XVIII que va ser reformat al segle XIX. Està constituït per dos volums superposats, dels quals el principal és de planta baixa, pis i golfes. Té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa a la planta baixa i de tàpia als pisos superiors. A la part posterior hi ha la bassa coberta de vegetació, on s'observa el cup semicircular de pedra. Al costat de tramuntana s'hi adossa el segon volum, de planta baixa i pis i la coberta a un vessant. Davant la façana de migdia hi ha diversos cossos annexes, així com una taula feta amb una mola antiga.","codi_element":"08017-70","ubicacio":"Riu Congost","historia":"L'antecedent del molí del Verdaguer probablement es troba en els molins de la Nou, documentats des de l'època medieval. Al segle XV Pere Verdaguer va comprar a Joan Camp, àlies Garet dues peces de terre a la Nou, on hi havia dos molins enderrocats.","coordenades":"41.8234700,2.2259000","utm_x":"435714","utm_y":"4630466","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40704-foto-08017-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40704-foto-08017-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40704-foto-08017-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40705","titol":"Molí de Baix del Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-baix-del-verdaguer","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós i cobert de vegetació.","descripcio":"El molí de Baix del Verdaguer és un molí d'origen medieval que va ampliar-se al segle XVII. Des de mitjans del segle XX es troba en estat ruïnós. Conserva part dels murs perimetrals, fets de pedra lligada amb argamassa. Estava constituït per dos cossos, un dels quals tenia una finestra amb la llinda treballada, segons un testimoni gràfic de principi del segle XX. A la base del mur de migdia s'observa una obertura d'arc de mig punt per on sortia l'aigua del carcabà. La bassa del molí està coberta de terra i és l'hort del molí de Dalt del Verdaguer.","codi_element":"08017-71","ubicacio":"Riu Congost","historia":"L'antecedent del molí del Verdaguer probablement es troba en els molins de la Nou, documentats des de l'època medieval. Al segle XV Pere Verdaguer va comprar a Joan Camp, àlies Garet dues peces de terre a la Nou, on hi havia dos molins enderrocats.","coordenades":"41.8233100,2.2262500","utm_x":"435743","utm_y":"4630448","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40705-foto-08017-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40705-foto-08017-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40705-foto-08017-71-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40706","titol":"Resclosa del Molí de l'Illa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-del-moli-de-lilla","bibliografia":"","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Només se'n conserven les restes, cobertes de vegetació.","descripcio":"Les restes de la resclosa del molí de l'Illa estan situades al riu Congost, poc després del seu encreuament amb la C-17. És una estructura perpendicular al curs de l'aigua que permetia desviar l'aigua cap al rec, situat al costat de ponent del torrent. La resclosa era feta de grans blocs de pedra, tot i que només se'n conserven els extrems perquè fou destruïda durant la construcció de l'autovia. Ha estat refeta amb formigó per abastir d'aigua els horts del molí. El rec i la bassa del molí no es conserven.","codi_element":"08017-72","ubicacio":"Riu Congost","historia":"Va ser aterrada en motiu de la construcció dels pilars de l'autovia C-17 l'any 1990 i després no fou reconstruïda.","coordenades":"41.8171800,2.2315900","utm_x":"436180","utm_y":"4629764","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40706-foto-08017-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40706-foto-08017-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40707","titol":"Riu Congost","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riu-congost","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El riu Congost neix a Sant Cugat de Gavadons, Collsuspina, i transcorre per diversos municipis d'Osona i el Vallès Oriental fins a l'aiguabarreig amb el riu Mogent, on formen el Besòs. El tram de Balenyà recorre el municipi de nord a sud, fent de partió amb el terme de Tona en el primer tram, on rep el nom de torrent de Güells. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diverses hortes, molins i rescloses. A nivell natural, el tram més ben conservat és el primer, amb presència de vegetació de ribera entre afloraments de roca.","codi_element":"08017-73","ubicacio":"De nord a sud del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8166700,2.2314900","utm_x":"436171","utm_y":"4629707","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40707-foto-08017-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40707-foto-08017-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40708","titol":"Font de la plaça 11 de setembre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-11-de-setembre","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font pública situada en el parc de la plaça 11 de setembre. És una estructura quadrada de formigó on hi ha fixada una aixeta metàl·lica. A sobre hi ha fixada una columna amb acabament triangular i una bola que el remata.","codi_element":"08017-74","ubicacio":"Pl. 11 de setembre","historia":"","coordenades":"41.8085900,2.2299000","utm_x":"436031","utm_y":"4628811","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40708-foto-08017-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40708-foto-08017-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40709","titol":"Font del mas Banyeres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-mas-banyeres","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Fa uns anys la font va eixugar-se i van haver de buscar una nova veta i canalitzar-la fins la font.","descripcio":"La font del mas Banyeres està situada al torrent que hi ha entre el mas Banyeres (situat en terme de Balenyà) i Can Xona. L'estructura està construïda en un marge i presenta dos murs perpendiculars que formen una 'L'. En un extrem del mur hi ha una obertura quadangular d'arc rebaixat, amb una pica interior plena d'aigua que surt a l'exterior a través de dos sobreeixidors de pedra. A la part central del mur hi ha una orla circular de guix d'estètica clàssica on s'hi representa el perfil d'un rostre masculí. El mur està acabat amb una cornisa de perfil sinuós i està flanquejat per dos pilars quadangulars de pedra. A la part baixa de l'estructura hi ha fixats bancs de pedra que han quedat al nivell del terra a causa de la sedimentació. A pocs metres al nord hi ha diversos bancs de pedra.","codi_element":"08017-75","ubicacio":"Mas Banyeres","historia":"La font va ser construïda dins la finca del mas Banyeres en el moment en què aquest fou reconstruït com una casa senyorial, durant la segona meitat del segle XIX. La masia i la font són un bon exponent de l'arquitectura residencial burgesa en l'àmbit rural, on es plasma l'estatus social dels propietaris.","coordenades":"41.8094800,2.2077100","utm_x":"434189","utm_y":"4628927","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40709-foto-08017-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40709-foto-08017-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40710","titol":"Font del Mas Coc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-mas-coc","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"No hi brolla aigua.","descripcio":"La font del Mas Coc està situada al nord de Can Vitori, en un extrem del talús natural que hi ha sobre les feixes de conreu. Està construïda en el marge, sobre un mur petit revestit amb morter i coronat amb cairons. Al centre hi ha fixat un broc metàl·lic, d'on no surt aigua. Aquesta sobreeixia fins a una bassa excavada en el terreny natural que hi ha a la cota inferior.","codi_element":"08017-76","ubicacio":"Els Pirineus","historia":"","coordenades":"41.8089300,2.2187200","utm_x":"435103","utm_y":"4628857","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40710-foto-08017-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40710-foto-08017-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40711","titol":"Font de Rovanyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-rovanya","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està tapada de vegetació.","descripcio":"La font de Rovanyà està situada prop del camí de l'Ajuda a Centelles, a tocar del torrent que hi ha al sud del mas Jalech. Se'n desconeixen les característiques perquè es troba totalment tapada de vegetació.","codi_element":"08017-77","ubicacio":"Camí de l'Ajuda a Centelles","historia":"","coordenades":"41.8098600,2.2226400","utm_x":"435429","utm_y":"4628958","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40712","titol":"Font del Jalech","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-jalech","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'estructura de la font presenta parts enderrocades i el safareig està pràcticament destruït.","descripcio":"La font del Jalech està situada sota els plàtans que hi ha al sud de la bassa de la masia. L'estructura de la font presenta parts amb signes d'enderroc, tot i que es conserva la part inferior en arc rebaixat on s'hi fixa el broc. En aquest hi ha fixada una mànega des d'on s'aprofita l'aigua per usos agrícoles. Davant d'aquesta estructura hi ha les restes d'un antic safareig. En el mur de contenció de pedra que segueix al nord de la font hi ha fixada una placa de pedra, amb una inscripció molt erosionada on es llegeix 'any 1886'. Antigament, el brollador estava fixat sota la placa. A sobre d'aquesta hi ha una altra placa ceràmica on consta 'FONT DEL JALEC \/ AMICS DE CENTELLES 1970'.","codi_element":"08017-78","ubicacio":"Mas Jalech","historia":"","coordenades":"41.8116700,2.2211200","utm_x":"435305","utm_y":"4629160","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40712-foto-08017-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40712-foto-08017-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"L'espai està en procés d'arranjament.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40713","titol":"Font del molí de l'Illa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-moli-de-lilla","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del molí de l'Illa està situada al costat nord del seu pont. Consta d'un broc metàl·lic que està fixat en un mur revestit amb morter. L'aigua cau en una pica rectangular de pedra també revestida amb morter. L'accés a la font es fa descendint tres graons acabats amb còdols i travesses de fusta.","codi_element":"08017-79","ubicacio":"Molí de l'Illa","historia":"Antigament, la font del molí estava situada més al nord, en el marge dels horts.","coordenades":"41.8147500,2.2305200","utm_x":"436089","utm_y":"4629495","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40713-foto-08017-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40713-foto-08017-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40714","titol":"Font de Sant Josep","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-josep","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"No hi brolla aigua i està pràcticament coberta de vegetació.","descripcio":"La font de Sant Josep està situada al costat del torrent de la Caseta, al nord de la masia. És una estructura triangular feta de maó i revestida amb morter. A la part superior hi ha fixada una rajola on hi ha representats Sant Josep i l'Infant amb tonalitat blava. El brollador està cobert de verdet. A la part central hi ha gravat: 'AÑO 1929'.","codi_element":"08017-80","ubicacio":"Torrent de la Caseta","historia":"","coordenades":"41.8174600,2.2246100","utm_x":"435601","utm_y":"4629800","any":"1929","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40714-foto-08017-80-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Segons un testimoni oral, el bestiar va malmetre la deu i la font va deixar de brollar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40715","titol":"Font del Molí del Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-moli-del-verdaguer","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'estructura està parcialment tapada de vegetació.","descripcio":"La font del Molí del Verdaguer està situada en el marge que hi ha sobre l'antiga bassa del molí. Consta d'un dipòsit tancat amb una porta, a la base del qual s'hi fixa un tub de plàstic que fa de brollador. D'aquest en surt poca aigua, que cau en una pica rectangular coberta de vegetació.","codi_element":"08017-81","ubicacio":"Molí del Verdaguer","historia":"","coordenades":"41.8235200,2.2260900","utm_x":"435730","utm_y":"4630472","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40715-foto-08017-81-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40716","titol":"Font del Mas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-mas","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"No brolla aigua de la font antiga, sobre la qual hi ha un arbre que malmet l'estructura.","descripcio":"La font del Mas està situada prop del torrent del Mas, a garbí de la casa. És una estructura quadrangular feta de pedra lligada amb morter que presenta una obertura emmarcada de pedra carejada. A l'interior hi ha la cisterna, coberta de sediments. Aprofitant el desnivell del terreny, es va construir una estructura ceràmica amb volta rebaixada, que recupera l'aigua de la veta de la primera i es canalitza fins a la casa.","codi_element":"08017-82","ubicacio":"Torrent del Mas","historia":"","coordenades":"41.8186300,2.2141300","utm_x":"434731","utm_y":"4629938","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40716-foto-08017-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40716-foto-08017-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40716-foto-08017-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"La vegetació que creix sobre la font va fer que es perdés la veta i no s'omplís la cisterna de la font. Fa uns anys, el masover de la finca va excavar el terreny fins a recuperar la veta perduda.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40717","titol":"Resclosa de l'aqüeducte de Barbat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-de-laqueducte-de-barbat","bibliografia":"","centuria":"XIV-XVI","notes_conservacio":"Està cobert de vegetació.","descripcio":"La resclosa de l'aqüeducte de Barbat està situada aigües amunt del torrent de Güells, al costat de la font de Sant Miquel. És una estructura perpendicular al curs de l'aigua que permetia desviar l'aigua cap al rec, situat al costat de tramuntana del riu. La resclosa és feta de fusta reforçada amb morter. El primer tram del rec és fet de pedra lligada amb argamassa, que es troba tapat de vegetació. No s'observen restes de la resta del rec, que creuava el torrent per l'aqüeducte de Barbat i conduïa l'aigua a la bassa del mas.","codi_element":"08017-83","ubicacio":"Torrent de Güells","historia":"","coordenades":"41.8379400,2.2064500","utm_x":"434113","utm_y":"4632087","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40717-foto-08017-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40717-foto-08017-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40717-foto-08017-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40718","titol":"Font de la Tria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-tria","bibliografia":"ALBAREDA, J. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter: Manlleu, Vic: Eumo Editorial.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"No hi brolla aigua i està coberta de vegetació.","descripcio":"La font de la Tria està situada al torrent de la Tria, al costat de la tina d'aglans. És una estructura d'obra revestida amb morter, d'on sobresurt un brollador. La vegetació que la cobreix no permet observar-ne les característiques.","codi_element":"08017-84","ubicacio":"Torrent de la Tria","historia":"","coordenades":"41.8270200,2.2196900","utm_x":"435202","utm_y":"4630865","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40718-foto-08017-84-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40719","titol":"Font i safareig de la Tria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-safareig-de-la-tria","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"El safareig té filtracions.","descripcio":"La font i safareig de la Tria estan situats davant de la façana de llevant de la masia. És una estructura d'obra revestida amb morter, on hi ha fixat un tub metàl·lic d'on brolla l'aigua. Aquesta cau en una pica quadrangular de pedra i sobreïx en un safareig rectangular. L'estructura s'adossa a una bassa circular que s'omple de l'aigua sobrant, en un extrem de la qual hi ha una pica de pedra reaprofitada i dos pilars d'obra que sostenen una biga horitzontal.","codi_element":"08017-85","ubicacio":"Masia la Tria","historia":"","coordenades":"41.8259300,2.2213800","utm_x":"435341","utm_y":"4630743","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40719-foto-08017-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40719-foto-08017-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40720","titol":"Font del Molí de l'Omet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-moli-de-lomet","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada al torrent de Cererols, aigües amunt del molí de l'Omet. Està construïda en el marge del torrent, amb una capa de morter on hi ha fixat un tub metàl·lic que fa de brollador. L'aigua es perd torrent avall.","codi_element":"08017-86","ubicacio":"Torrent de Cererols","historia":"","coordenades":"41.8298700,2.2212400","utm_x":"435333","utm_y":"4631180","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40720-foto-08017-86-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40721","titol":"Font de la Talaia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-talaia","bibliografia":"ALBAREDA, J. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter: Manlleu, Vic: Eumo Editorial.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada prop del camí que descendeix del mas Talaia. Està situada dins una estructura rectangular de pedra lligada amb argamassa, que presenta una obertura d'arc de mig punt ceràmic. Està tancada amb una porta, si bé l'aigua s'escola per sota i entolla la part frontal. Poc més avall hi ha un abeurador d'obra, que s'omple de l'aigua sobrant de la font.","codi_element":"08017-87","ubicacio":"Mas Talaia","historia":"","coordenades":"41.8343900,2.2185200","utm_x":"435112","utm_y":"4631684","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40721-foto-08017-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40721-foto-08017-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40722","titol":"Font del Puig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-puig","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"No hi brolla aigua i està cobert de vegetació.","descripcio":"La font del Puig està situada a pocs metres a ponent de la masia. És una estructura formada per un pilar d'obra vista coronat amb teula àrab. En una de les cares hi ha un brollador metàl·lic. Al costat s'observen les restes d'una bassa o safareig. Està totalment cobert de vegetació.","codi_element":"08017-88","ubicacio":"Camí del Puig","historia":"","coordenades":"41.8281500,2.2140000","utm_x":"434730","utm_y":"4630995","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40722-foto-08017-88-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40723","titol":"Alzina de Pujalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-pujalt","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'alzina de Pujalt està situada a tramuntana de la masia, al costat del camí d'accés. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable.","codi_element":"08017-89","ubicacio":"Camí de Pujalt","historia":"","coordenades":"41.7937000,2.1885300","utm_x":"432579","utm_y":"4627190","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40723-foto-08017-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40723-foto-08017-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40724","titol":"Font de l'Abeurada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-labeurada","bibliografia":"ALBAREDA, J. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter: Manlleu, Vic: Eumo Editorial.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada a llevant de la masia del Garet de Dalt, en un racó de la costa del Garet. Està construïda en un marge, on hi ha fixat un brollador metàl·lic. L'aigua cau en una pica quadrangular de pedra i sobreïx fins a una bassa natural. Al costat hi ha una mola que fa de taula i uns bancs d'obra.","codi_element":"08017-90","ubicacio":"Costa del Garet","historia":"El propietari del Garet de Dalt va arranjar l'espai amb la col·locació d'una mola, bancs i una barbacoa per fer-hi àpats a l'estiu.","coordenades":"41.8286400,2.1971200","utm_x":"433329","utm_y":"4631062","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40724-foto-08017-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40724-foto-08017-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40724-foto-08017-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40725","titol":"Font del Barbat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-barbat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No hi brolla aigua.","descripcio":"La font del Barbat està situat a mestral de la masia, en el marge del torrent de Güells. Es tracta d'una sorgència d'aigua que brollava entre dos blocs de pedra horitzontals. La part central per on brollaria està tallada, com també ho està la pica rectangular de sota, plena de sediments.","codi_element":"08017-91","ubicacio":"Torrent de Güells","historia":"","coordenades":"41.8378700,2.2081200","utm_x":"434252","utm_y":"4632078","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40725-foto-08017-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40725-foto-08017-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40726","titol":"Font de Barbat II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-barbat-ii","bibliografia":"","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"L'estat de l'estructura és bo, però no hi brolla aigua.","descripcio":"Font situada en el marge del torrent de Güells, després de l'aqüeducte. És una estructura adossada al marge, feta de pedra lligada amb argamassa. Presenta una obertura d'arc rebaixat amb la pedra disposada a plec de llibre. L'interior està cobert amb volta de pedruscall i presenta una pica rectangular tallada a la roca, que fa de cisterna. A la part superior la roca està tallada formant un petit rebaix que fa de sobreeixidor.","codi_element":"08017-92","ubicacio":"Torrent de Güells","historia":"","coordenades":"41.8377900,2.2070400","utm_x":"434162","utm_y":"4632070","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40726-foto-08017-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40726-foto-08017-92-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40727","titol":"Mina del Xumet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-del-xumet","bibliografia":"PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La mina del Xumet està situada en un dels marges de la via del ferrocarril. Presenta una boca d'arc rebaixat de maó, dins la qual s'observa una galeria tallada a la roca. És coberta d'aigua, una part de la qual es perd seguint el desguàs del carril ferroviari.","codi_element":"08017-93","ubicacio":"Via del ferrocarril","historia":"La mina del Xumet va sortir en motiu de la construcció de la línia ferroviària, quan va tallar-se el manantial que alimentava d'aigua el poble, especialment a la font de Vall-llosera.","coordenades":"41.8156600,2.2368300","utm_x":"436614","utm_y":"4629591","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40727-foto-08017-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40727-foto-08017-93-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Està situat en un dels marges de la via del ferrocarril, pel que el seu accés és difícil i perillós.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40728","titol":"Font de la Casanova de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-casanova-de-la-font","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de la Casanova de la Font està situada a peu del torrent que passa al nord de la casa. Es tracta d'una sorgència natural d'aigua que neix en el marge del torrent. El brollador metàl·lic que hi havia fixat ha quedat tapat pels sediments. L'aigua s'entolla davant de la font i segueix torrent avall.","codi_element":"08017-94","ubicacio":"Torrent de la Casanova de la Font","historia":"","coordenades":"41.8246400,2.2132000","utm_x":"434660","utm_y":"4630606","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40728-foto-08017-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40728-foto-08017-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40729","titol":"Resclosa del molí de Dalt de Vall-llosera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-del-moli-de-dalt-de-vall-llosera","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La part superior es troba deteriorada.","descripcio":"La resclosa del molí de Dalt de Vall-llosera està situada aigües amunt del torrent, al costat dels horts. És una estructura perpendicular al curs de l'aigua que permetia desviar l'aigua cap al rec, situat al costat de ponent del torrent. La resclosa és feta de pedra. El rec està fet amb murs de pedre i només se'n conserven alguns trams, localitzats a continuació de la bassa del molí.","codi_element":"08017-95","ubicacio":"Torrent de Vall-llosera","historia":"La resclosa desviava l'aigua del torrent, per portar-la a la bassa del molí a través d'un rec. Des de la bassa, l'aigua queia pel pou fins al carcabà, on accionava les moles que permetien moldre els cereals per obtenir farina.","coordenades":"41.8130500,2.2385100","utm_x":"436751","utm_y":"4629300","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40729-foto-08017-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40729-foto-08017-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"S'hi ha construït una passarel·la precària a sobre per creuar fins a uns horts.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40730","titol":"Font de la Teula","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-teula","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Està coberta de sediments i no hi brolla aigua.","descripcio":"La font de la Teula està situada en un marge a tocar del torrent de la Tria. Presenta una estructura de maó revestida amb morter, amb una petita obertura a la part inferior on devia brollar l'aigua. La part superior de la font, on hi havia la mina que la proveïa, s'ha esfondrat. La font està parcialment coberta de sediments.","codi_element":"08017-96","ubicacio":"Torrent de la Tria","historia":"","coordenades":"41.8294800,2.2106700","utm_x":"434455","utm_y":"4631145","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40730-foto-08017-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40730-foto-08017-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Una senzilla passarel·la de maó permet creuar el torrent per accedir a la font.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40731","titol":"Refugi antiaeri de Can Moianès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-antiaeri-de-can-moianes","bibliografia":"ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El refugi antiaeri de Can Moianès està situat davant de la masia de Can Moianès. Es tracta d'una construcció subterrània que consta de dues boques d'accés des d'on es descendeix a una galeria. En cada extrem, els dos primers trams són esglaonats, mentre que la part de la galeria és plana i no està pavimentada. Està coberta amb volta de canó d'obra, amb els costats revestits amb morter.","codi_element":"08017-97","ubicacio":"Davant la masia de Can Moianès","historia":"Durant la Guerra Civil, el Govern de la República va fer construir quatre camps d'aviació a Osona. El camp d'aviació de Balenyà i Tona va començar-se a construir la primavera de 1938, quan els veïns de la zona van ser convocats per a treballar-hi. A l'entorn del camp es van construir un refugi antiaeri i diversos refugis elementals perquè el personal s'hi pogués protegir, tot i que afortunadament no van haver-se d'utilitzar per aquest fi. La casa de Can Moianès fou habilitada com a seu del comandament de l'aviació.","coordenades":"41.8317100,2.2334400","utm_x":"436348","utm_y":"4631375","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40731-foto-08017-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40731-foto-08017-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40732","titol":"Refugi de Can Tarabau I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-can-tarabau-i","bibliografia":"ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Refugi elemental construït prop del camp d'aviació de Tona i Balenyà. És una construcció subterrània amb forma de 'U'. Presenta dues boques d'accés d'arc de mig punt ceràmic, des d'on descendeixen unes escales fins a una galeria sense pavimentar. Està feta d'obra vista.","codi_element":"08017-98","ubicacio":"Camí ral de Tona","historia":"Durant la Guerra Civil, el Govern de la República va fer construir quatre camps d'aviació a Osona. El camp d'aviació de Balenyà i Tona va començar-se a construir la primavera de 1938, quan els veïns de la zona van ser convocats per a treballar-hi. A l'entorn del camp es van construir un refugi antiaeri i diversos refugis elementals perquè el personal s'hi pogués protegir, tot i que afortunadament no van haver-se d'utilitzar per aquest fi. El maó utilitzat per a la seva construcció procedia de Tona.","coordenades":"41.8372500,2.2311700","utm_x":"436165","utm_y":"4631992","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40732-foto-08017-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40732-foto-08017-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40733","titol":"Refugi de Can Tarabau II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-can-tarabau-ii","bibliografia":"ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Refugi elemental construït prop del camp d'aviació de Tona i Balenyà. És una construcció subterrània amb forma de 'U'. Presenta dues boques d'accés d'arc de mig punt ceràmic, des d'on descendeixen unes escales fins a una galeria sense pavimentar. Està feta d'obra vista.","codi_element":"08017-99","ubicacio":"Camí ral de Tona","historia":"Durant la Guerra Civil, el Govern de la República va fer construir quatre camps d'aviació a Osona. El camp d'aviació de Balenyà i Tona va començar-se a construir la primavera de 1938, quan els veïns de la zona van ser convocats per a treballar-hi. A l'entorn del camp es van construir un refugi antiaeri i diversos refugis elementals perquè el personal s'hi pogués protegir, tot i que afortunadament no van haver-se d'utilitzar per aquest fi. El maó utilitzat per a la seva construcció procedia de Tona.","coordenades":"41.8381900,2.2292400","utm_x":"436006","utm_y":"4632098","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40733-foto-08017-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40733-foto-08017-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40734","titol":"Refugi de la Granja I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-la-granja-i","bibliografia":"ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està parcialment enderrocat.","descripcio":"Refugi elemental construït prop del camp d'aviació de Tona i Balenyà. És una construcció subterrània de la qual només se n'observen dues boques, parcialment tapades a causa de l'enderroc que pateix l'estructura. És feta d'obra vista i l'interior està cobert de sediments.","codi_element":"08017-100","ubicacio":"Camí de la Granja","historia":"Durant la Guerra Civil, el Govern de la República va fer construir quatre camps d'aviació a Osona. El camp d'aviació de Balenyà i Tona va començar-se a construir la primavera de 1938, quan els veïns de la zona van ser convocats per a treballar-hi. A l'entorn del camp es van construir un refugi antiaeri i diversos refugis elementals perquè el personal s'hi pogués protegir, tot i que afortunadament no van haver-se d'utilitzar per aquest fi. El maó utilitzat per a la seva construcció procedia de Tona.","coordenades":"41.8286200,2.2311900","utm_x":"436158","utm_y":"4631034","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40734-foto-08017-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40734-foto-08017-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40735","titol":"Refugi de Can Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-can-tomas","bibliografia":"ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està parcialment tapiat.","descripcio":"Refugi elemental construït prop del camp d'aviació de Tona i Balenyà, al costat de la masia de la Roureda. És una construcció subterrània que originalment tenia forma de 'U' però que es troba parcialment tapiada. Presenta una sola boca d'accés d'arc de mig punt de formigó, des d'on descendeixen unes escales fins a una galeria tapiada. Està feta d'obra vista.","codi_element":"08017-101","ubicacio":"La Raureda","historia":"Durant la Guerra Civil, el Govern de la República va fer construir quatre camps d'aviació a Osona. El camp d'aviació de Balenyà i Tona va començar-se a construir la primavera de 1938, quan els veïns de la zona van ser convocats per a treballar-hi. A l'entorn del camp es van construir un refugi antiaeri i diversos refugis elementals perquè el personal s'hi pogués protegir, tot i que afortunadament no van haver-se d'utilitzar per aquest fi. El maó utilitzat per a la seva construcció procedia de Tona.","coordenades":"41.8336800,2.2284800","utm_x":"435938","utm_y":"4631598","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40735-foto-08017-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40735-foto-08017-101-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40736","titol":"Camp d'aviació de Balenyà i Tona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/camp-daviacio-de-balenya-i-tona","bibliografia":"ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El camp d'aviació de Balenyà i Tona està situat a l'extrem nord del terme municipal, a l'entorn de la masia de Can Moianès. Es tracta d'una gran plana agrícola que durant la Guerra Civil va ser habilitada com a camp d'aviació. Estava compost per dues pistes, que es complementaren amb edificis per la tropa, un refugi antiaeri davant de la masia de Can Moianès i diversos refugis elementals situats en els boscos que envoltaven el camp.","codi_element":"08017-102","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"Durant la Guerra Civil, el Govern de la República va fer construir quatre camps d'aviació a Osona. El camp d'aviació de Balenyà i Tona va començar-se a construir la primavera de 1938, quan els veïns de la zona van ser convocats per a treballar-hi. La casa de Can Moianès fou habilitada com a seu del comandament de l'aviació. En el camp d'aviació hi va haver poca activitat, tansols l'enlairament d'alguns avions del grup 30 de Natatxes (ERRA, 2007).","coordenades":"41.8367100,2.2290800","utm_x":"435991","utm_y":"4631934","any":"1938","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40736-foto-08017-102-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40737","titol":"Carrer de la Cogullada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-la-cogullada","bibliografia":"PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de la Cogullada està situat als afores de la població. Es tracta d'un carrer de cases entre mitgeres situades en un dels seus costats, amb un espai enjardinat i una font al davant. La major part dels edificis antics conservats són de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Els portals d'accés són d'arc escarser arrebossat o bé d'arc pla de pedra carejada, entre els que destaca el del número 19, on hi ha gravat l'any '1788'. El tractament dels murs és arrebossat i pintat de diferents tonalitats.","codi_element":"08017-103","ubicacio":"C. de la Cogullada","historia":"Fins a l'any 1936 estava dins el terme municipal de Seva.","coordenades":"41.8223400,2.2407300","utm_x":"436944","utm_y":"4630330","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40737-foto-08017-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40737-foto-08017-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40737-foto-08017-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40738","titol":"Fons documental de l'arxiu municipal de Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-balenya","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"Part de la documentació està apilada al terra.","descripcio":"L'arxiu municipal de Balenyà està situat al primer pis de l'edifici de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de mitjans del segle XIX fins a l'actualitat, tot i que s'hi conserva un llibre del cadastre de 1756. En el moment de fer l'inventari s'hi conservaven 73 metres lineals. La documentació està classificada en les seccions següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficiència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient.","codi_element":"08017-104","ubicacio":"C. Pista, 2","historia":"La documentació de l'arxiu municipal va ser inventariada per un arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 1998. En aquest moment, l'arxiu també va ser desinfectat i desinsectat.","coordenades":"41.8124800,2.2346100","utm_x":"436426","utm_y":"4629240","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40738-foto-08017-104-1.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40739","titol":"Fons documental de l'arxiu parroquial de Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-balenya","bibliografia":"
PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva la documentació generada des de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà des del segle XVII fins a mitjans del segle XX. Bona part de la documentació anterior, datada des del segle X, va ser cremada pels francesos a mitjans del segle XVII, tot i que van poder salvar-se alguns pergamins i documents solts. Entre la documentació conservada, trobem llibres sacramentals, d'administració i llibres notarials, que inclouen baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, aniversaris i celebracions, visites pastorals, comptes i factures, correspondència, confraries, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, etc. A banda dels documents procedents de l'arxiu parroquial, en destaquen també els referents a Balenyà de l'Arxiu de la Mensa Episcopal, l'Arxiu Capitular i l'Arxiu de l'antic Priorat de Sant Llorenç del Munt.<\/p> ","codi_element":"08017-105","ubicacio":"Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic","historia":"
L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi ha ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.<\/p> ","coordenades":"41.8125900,2.2346700","utm_x":"436431","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40739-foto-08017-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40739-foto-08017-105-2.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40740","titol":"Alzina de la Tria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-la-tria","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'alzina de la Tria està situada a ponent de la masia, al costat del cobert. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable.","codi_element":"08017-106","ubicacio":"Camí de la Tria al Puig","historia":"","coordenades":"41.8261100,2.2205100","utm_x":"435269","utm_y":"4630763","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40740-foto-08017-106-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40741","titol":"Aqüeducte de Barbat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aqueducte-de-barbat","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Una part de l'aqüeducte està coberta d'heura.","descripcio":"L'aqüeducte de Barbat creua el torrent de Güells en una gorja situada entre els masos Barbat i Vilageriu. És una passarel·la d'un sol tram, que s'obre en forma d'arc rebaixat adovellat i presenta un tauler estret cobert amb lloses. L'estructura es recolza a la roca natural, així com en sengles estreps, dels quals un ha estat reforçat amb formigó. El parament és de pedra lligada amb argamassa.","codi_element":"08017-107","ubicacio":"Torrent de Güells","historia":"L'aqüeducte ha estat sovint datat d'època romana per la presència d'una via romana i dels miliaris en la seva proximitat. Tanmateix, la construcció tenia la finalitat de portar l'aigua del torrent fins a la masia d'origen medieval de Barbat, per salvar el desnivell del torrent davant la casa.","coordenades":"41.8378800,2.2074300","utm_x":"434195","utm_y":"4632080","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40741-foto-08017-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40741-foto-08017-107-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com a aqüeducte de Vilageriu. El torrent de Güells fa de límit entre el terme municipal de Balenyà i de Tona, pel que comparteixen aquest bé patrimonial.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40742","titol":"Calvari del retaule de Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/calvari-del-retaule-de-balenya","bibliografia":"","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"
Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva el pinacle central d'un retaule amb el Calvari, datat del segle XIV. Es tracta d'una peça del Mestre de Sixena procedent de l'església de Sant Fruitós de Balenyà (actual santuari de l'Ajuda), fet amb la tècnica de pintura al tremp sobre fusta. S'hi representa l'escena del Calvari de Crist, amb les santes dones i els soldats en primer terme i la creu amb la figura de Crist al centre.<\/p> ","codi_element":"08017-108","ubicacio":"Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic","historia":"
El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. El calvari procedent de l'església de Sant Fruitós de Balenyà hi va ingressar en aquest primer període.<\/p> ","coordenades":"41.8125900,2.2346400","utm_x":"436429","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40742-foto-08017-108-1.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Gòtic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"Mestre de Sixena (Pere Serra)","observacions":"La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic.","codi_estil":"93","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40743","titol":"Mare de Déu de Gràcia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-de-gracia","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"El revestiment interior presenta desperfectes.","descripcio":"La Mare de Déu de Gràcia és una capella barroca construïda a la part posterior del mas Pla. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La volta de de creueria que cobreix la nau descansa sobre una cornisa i pilastres amb volutes. La part de l'absis està presidida per un altar de marbre, custodiat per dues peanyes amb sengles imatges. La il·luminació de la nau es fa per una única finestra d'arc de mig punt situada al mur de ponent. Als peus del temple hi ha un petit cor, que comunica amb el pis de la masia. La capella també té un accés exterior, amb un portal d'arc pla de pedra carejada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de la mateixa tonalitat que la masia, amb els carreus de la cantonada vistos. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.","codi_element":"08017-109","ubicacio":"Mas Pla","historia":"La capella de la Mare de Déu de Gràcia està documentada des de mitjans del segle XVII. Des d'aleshores, trobem documentades diverses visites pastorals.","coordenades":"41.8307400,2.2392300","utm_x":"436828","utm_y":"4631263","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40743-foto-08017-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40743-foto-08017-109-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Els anteriors propietaris van emportar-se tots els béns mobles de la capella quan van vendre el mas.","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40744","titol":"Font dels Pardals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-pardals","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'interior és ple de sediments.","descripcio":"La font dels Pardals està situada al torrent de la Font de la Collada, a la Baga de Pujalt. És una estructura quadrangular feta maó i revestida de formigó i coberta per una planxa metàl·lica. Presenta una obertura rectangular, on consta gravat: 'FONT DELS PARDALS \/ 1982'. A l'interior hi ha la cisterna, coberta de sediments.","codi_element":"08017-110","ubicacio":"Torrent de la font de la Collada","historia":"","coordenades":"41.7954500,2.1811200","utm_x":"431965","utm_y":"4627390","any":"1982","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40744-foto-08017-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40744-foto-08017-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40745","titol":"Refugi del Moianès II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-del-moianes-ii","bibliografia":"ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Refugi elemental construït prop del camp d'aviació de Tona i Balenyà. És una construcció subterrània amb forma de 'U'. Presenta dues boques d'accés d'arc de mig punt ceràmic, des d'on descendeixen unes escales fins a una galeria sense pavimentar. Està fet d'obra vista.","codi_element":"08017-111","ubicacio":"Camí ral de Tona","historia":"Durant la Guerra Civil, el Govern de la República va fer construir quatre camps d'aviació a Osona. El camp d'aviació de Balenyà i Tona va començar-se a construir la primavera de 1938, quan els veïns de la zona van ser convocats per a treballar-hi. A l'entorn del camp es van construir un refugi antiaeri i diversos refugis elementals perquè el personal s'hi pogués protegir, tot i que afortunadament no van haver-se d'utilitzar per aquest fi. El maó utilitzat per a la seva construcció procedia de Tona.","coordenades":"41.8338600,2.2329400","utm_x":"436309","utm_y":"4631615","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40745-foto-08017-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40745-foto-08017-111-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40746","titol":"Quinta Rosario","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/quinta-rosario","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Algunes parts de l'edifici presenten humitats.","descripcio":"La Quinta Rosario és una casa d'estil neoclàssic construïda a principi del segle XX. És un edifici aïllat de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. La façana principal està orientada a tramuntana, on hi ha un cos porticat avançat que cobreix l'entrada. Les façanes es composen segons una marcada simetria, que junt amb les cornises i balustrades li dónen una certa monumentalitat. El cos avançat de la crugia central de la façana de ponent està rematat al pis amb un destacat frontó triangular, on hi consta 'QUINTA - ROSARIO'. En contraposició a aquesta, a la façana de llevant el cos avançat presenta la inscripció 'AÑO 1912'. Davant d'aquesta façana hi ha un edifici de notables dimensions, construït sobre les antigues cavalleries. L'acabat exterior és arrebossat i pintat. La casa està envoltada per un magnífic jardí distribuït a l'entorn de quatre passeigs arbrats, on hi destaquen la 'casa de les nines ' de l'any 1919, el pou i una garita al costat de la portalada d'accés a la finca. A la part segregada de la finca hi ha les restes d'un mirador, que més tard fou utilitzat com a gruta de la Mare de Déu de Lourdes.","codi_element":"08017-112","ubicacio":"Ctra. De Ribes, s\/n","historia":"La Quinta Rosario va construir-se l'any 1912 per encàrrec del baró d'Oller. La casa porta el nom de la dona del baró, Rosario. El mes d'agost de 1913 s'hi va disputar un torneig de tennis que va aplegar bona part dels estiuejants de la contrada. El 1919 es va construir una caseta de nines al jardí per les filles del baró. Després de la Guerra Civil, la van adquirir les Germanes Filipenses per a fer-hi un parvulari. Actualment és una casa de recés que porta el nom de Marc Castañer.","coordenades":"41.8216400,2.2366900","utm_x":"436608","utm_y":"4630255","any":"1912","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40746-foto-08017-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40746-foto-08017-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40746-foto-08017-112-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40747","titol":"El Grau Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-grau-vell","bibliografia":"IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial \/ Centelles: Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"El Grau Vell és una masia en ruïnes situada al camí que va al Roc Gros de la Guàrdia. És una estructura de petites dimensions, de la qual se'n conserva part d'un mur perimetral fet de pedra lligada amb argamassa. L'entorn és ple de restes d'enderroc i està cobert de vegetació.","codi_element":"08017-113","ubicacio":"Camí del Roc Gros","historia":"Al segle XIV el mas Grau Jussà era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Al fogatge de l'any 1515 hi consta 'lo mas Grau, i al de 1553 Andreu Grau. Al segle XVII es degué construir una nova casa més avall, ja que a la relació de cases habitades que es va fer aquest segle hi consta el 'Garau'. Al cadastre de 1756 hi consta la Caseta del Grau, dins la propietat del Garet de Baix. A l'amirallament de 1844 hi consta la casa Grau del Racó dins la propietat del Garet de Dalt, posseït per Antoni Garet.","coordenades":"41.8229600,2.2020700","utm_x":"433734","utm_y":"4630428","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40747-foto-08017-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40747-foto-08017-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40747-foto-08017-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40748","titol":"Capa pluvial de Sant Fruitós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capa-pluvial-de-sant-fruitos","bibliografia":"","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"
La capa pluvial de Sant Fruitós prové del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda i es conserva al Museu Episcopal de Vic. És feta de seda vermella i vellut, amb brodats d'or, plata, lli i seda policroma. La caputxa està bordada amb la imatge de Sant Fruitós i els diaques Sant Eulogi i Sant Auguri. L'escapulari està adornat amb medallons on hi ha respresentats Sant Roc, Sant Bartomeu, Sant Anton, Déu Pare, la Verge i l'Infant, Sant Sebastià, i Sant Miquel Arcàngel.<\/p> ","codi_element":"08017-114","ubicacio":"Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic","historia":"","coordenades":"41.8125900,2.2346400","utm_x":"436429","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-28 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic.","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40749","titol":"El Soler de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-soler-de-lespina","bibliografia":"PLADEVALL, A. (1970). 'Els casals del Cogost i de Santa Coloma'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Soler de l'Espina és una casa forta medieval que va consolidar-se com una masia al segle XVI. La part primitiva la situem a la part posterior, on el parament dels murs és de carreus escairats i hi ha diverses espitlleres. En la darrera restauració també va posar-se al descobert una finestra geminada de factura romànica. La casa del segle XVI va ser ampliada per llevant durant el segle XIX. Està construïda aprofitant el desnivell del terreny, sobre la roca natural, que aflora a la planta baixa de l'edificació i al seu entorn. És probable que el desprendiment de les roques que fan de fonamentació malmetessin el sector de ponent de l'edificació medieval. Consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta un portal d'accés amb brancals de pedra (amb llinda de fusta d'incorporació moderna), així com dues finestres de tradició gòtica. A la resta de la construcció s'alternen finestres d'arc pla de pedra carejada i de llinda de fusta amb brancals ceràmics. A la part posterior en sobresurt un cos semicircular que es correspon amb un forn de pa de notables dimensions. El tractament dels murs és de restes d'arrebossat, amb els trams on es troba deteriorat de pedra vista. A l'entorn de la casa hi ha diversos cossos annexes, alguns dels quals construïts aprofitant la roca natural.","codi_element":"08017-115","ubicacio":"Camí de l'Espina","historia":"La manca de documentació del Soler de l'Espina, que tipològicament es correspon amb una casa forta, apuntaria a la possibilitat que es tractés de la Domus de Cassoles, casa vinculada al cenobi de Santa Maria Savall del qual se'n desconeix la situació exacta. Caldria un estudi més aprofundit per verificar aquesta hipòtesi. Més endavant, vers el segle XV, tenim notícies d'un tal Nicolau Soler del mas Soler de Besora, resident al mas Inferior de Magadins de Moià. Al segle XVI el mas Soler de Besora estava unit al mas Espina i sota la jurisdicció dels senyors de la domus de Santa Coloma. Fins al segle XVII el Soler era de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. El Soler va seguir lligat a l'Espina de Collsuspina fins al segle XX.","coordenades":"41.8001800,2.1820100","utm_x":"432044","utm_y":"4627914","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40749-foto-08017-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40749-foto-08017-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40749-foto-08017-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40750","titol":"Pujalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pujalt","bibliografia":"PLADEVALL, A. (1970). 'Els casals del Cogost i de Santa Coloma'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Pujalt és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII. La part primitiva s'identifica a la part posterior de l'edificació, on s'observen diverses espitlleres tapiades. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser adovellat, amb finestres d'arc pla de pedra carejada sobre el seu eix. Una part de la façana principal està tapiada per un cos annex de dos nivells d'alçat, que presenta obertures ceràmiques i una galeria amb quatre pòrtics d'arc de mig punt ceràmic (dos dels quals estan tapiats). La resta d'obertures de l'edifici es distribueixen per les façanes de forma aleatòria i són d'arc pla de pedra carejada o bé amb llinda de fusta. La façana posterior està contrafortada. El tractament dels murs és de restes de morter, on s'observa el parament de pedra lligada amb argamassa. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. La casa està tancada amb una lliça formada pels coberts que hi ha davant la casa. En la seva proximitat hi ha una bassa.","codi_element":"08017-116","ubicacio":"Camí de Pujalt","historia":"El mas Pujalt estava sota la jurisdicció dels senyors de la domus de Santa Coloma i tenia unit el mas Ultzina, que al segle XVI ja estava derruït i deshabitat .Fins al segle XVII el Pujalt era de la parròquia de Santa Coloma Sasserra.","coordenades":"41.7929600,2.1882300","utm_x":"432553","utm_y":"4627108","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40750-foto-08017-116-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40750-foto-08017-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40750-foto-08017-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40751","titol":"Torre de l'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-lestrada","bibliografia":"
PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial \/ Centelles: Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs.<\/p> ","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
La Torre de l'Estrada té el seu origen en una torre de defensa medieval sobre la qual es va consolidar un mas al segle XVI. La part primitiva està construïda sobre la roca natural i s'hi conserven espitlleres. Sobre aquesta estructura es va construir el mas del segle XVI, que tenia l'alçada de planta baixa i pis, i que al segle XVIII seria ampliat amb un segon pis sota coberta. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Està construït aprofitant el desnivell del terreny, pel que des la part posterior s'accedeix al segon pis. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, les de la planta baixa refetes fa uns anys. Als pisos superiors les finestres són d'arc pla de pedra carejada. A la façana posterior en destaca un portal d'arc pla sobre impostes, la llinda del qual és posterior. El tractament dels murs és la pedra vista, tot i que s'observen restes del morter que els revestia. Al costat de ponent hi ha un antic cobert de notables dimensions.<\/p> ","codi_element":"08017-117","ubicacio":"Puigsagordi","historia":"
Antigament es denominava mas Pedrosa, que consta entre les possessions que el 1337 tenia el monestir de Sant Llorenç del Munt dins al parròquia de Santa Coloma de Centelles. A principi d'aquest segle, ja consta com una masoveria del mas Riucerdà. L'any 1546 el mas Pedrosa estava sota el domini directe del donzell Ferrer de Gualbes i de Sant Climent, qui ratificà l'establiment emfitèutic en favor de Joana Estrada, vídua de Guillem Costa de Santa Coloma de Centelles. En el llibre del cadastre de Balenyà de l'any 1756 hi consta 'el mas Padrosa, dita la Torre de Estrada', propietat de Pau Abadal, terratinent de Caldes. A l'amirallament de 1860 ja consta com a Torre de l'Estrada.<\/p> ","coordenades":"41.7939200,2.1960600","utm_x":"433205","utm_y":"4627208","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40751-foto-08017-117-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40751-foto-08017-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40751-foto-08017-117-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["24"]},{"id":"40752","titol":"Hort de la Tria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hort-de-la-tria","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La llinda està erosionada i els murs de tancament presenten parts parcialment enderrocades.","descripcio":"A l'extrem de llevant de la finca de la Tria s'hi conserva l'hort del mas. Està delimitat per un recinte tancat per un mur perimetral de pedra sense lligar. Té un portal d'accés amb la llinda de pedra inscrita, tot i que l'erosió no permet llegir més que 'PORTAL RENOVAT PER ...ROVIRA...EN LO ANY...'. La llinda descansa sobre permòdols i brancals de pedra carejada. Al costat del portal hi ha un safareig que recull l'aigua sobrant de la font que hi ha al costat del mas. L'horta segueix el desnivell del terreny fins a tocar de la riera.","codi_element":"08017-118","ubicacio":"Mas la Tria","historia":"","coordenades":"41.8258100,2.2227300","utm_x":"435453","utm_y":"4630728","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40752-foto-08017-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40752-foto-08017-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40753","titol":"Cal Cegu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cegu","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Cegu és una casa del segle XIX. És un edifici cantoner de planta rectangular, que presenta una divisió vertical amb dos habitatges. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures de la façana són totes d'arc pla arrebossat, excepte un pòrtic a nivell de les golfes d'arc rebaixat sobre impostes. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08017-119","ubicacio":"C. Cogullada, 29-31","historia":"","coordenades":"41.8231500,2.2410500","utm_x":"436972","utm_y":"4630419","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40753-foto-08017-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40753-foto-08017-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40753-foto-08017-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40754","titol":"Pou de l'Estevanell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-lestevanell","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Té algunes pedres despreses i està cobert de vegetació.","descripcio":"El pou de l'Estevanell està situat al nord del mas, a tocar d'un torrent proper al mas Tarabau. És una estructura de planta semicircular fet de pedra seca. La part frontal presenta blocs de pedra escairats, probablement reaprofitats, i està cobert amb lloses. Està cobert de vegetació.","codi_element":"08017-120","ubicacio":"Camps de l'Estevanell","historia":"","coordenades":"41.8403600,2.2318500","utm_x":"436225","utm_y":"4632337","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40754-foto-08017-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40754-foto-08017-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40755","titol":"El Raiet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-raiet","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Raiet és una casa del segle XX. És un edifici aïllat de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcades de ceràmica, excepte el portal que és d'arc escarser. A la façana lateral s'hi ha adossat un cos que es prolonga per la posterior. El tractament exterior dels murs és arrebossat, amb les cantonades i les obertures ressaltades amb maó vist de factura moderna. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08017-121","ubicacio":"Ctra. C-1413B, km. 19,2","historia":"","coordenades":"41.8111500,2.2277600","utm_x":"435856","utm_y":"4629097","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40755-foto-08017-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40755-foto-08017-121-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40756","titol":"Rectoria de l'Ajuda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-lajuda","bibliografia":"PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La rectoria de l'Ajuda és un edifici d'origen medieval del qual en queden vestigis notables a la planta baixa, ja sigui en els murs amb trams d'opus spicatum com en diversos arcs cecs que s'hi observen. Aprofitant aquesta estructura, als segles XVII i XVIII va reconstruir-se l'edifici, amb el pis superior i l'entrada porxada característica. Durant la segona meitat del segle XX la part superior ha estat reformada i habilitada com a habitatge modern. La rectoria està situada a llevant de l'església i presenta un pati tancat davant la façana de migdia. L'accés a aquest espai queda cobert per una terrassa sostinguda amb volta rebaixada adovellada, a la qual s'adossa de forma perpendicular la terrassa que cobreix l'entrada principal a la rectoria. Aquesta terrassa està sostinguda per dos pilars de pedra, un dels quals amb fust circular i capitell, així com per una mènsula de pedra. El portal és d'arc de mig punt adovellat i té la part superior tapada per la terrassa. Al pis en destaquen dues finestres, una de factura gòtica amb l'intradós treballat i una d'arc pla de pedra amb la llinda inscrita '1750'. La resta de l'edificació ha estat notablement reformada, amb l'obertura de noves finestres i terrasses. El tractament dels murs és arrebossat, excepte en alguns trams on s'observa la pedra vista.","codi_element":"08017-122","ubicacio":"L'Ajuda","historia":"L'església de Sant Fruitós de Balenyà i la rectoria foren cremades i saquejades pels francesos l'any 1654. Entre la documentació que va salvar-se de la crema, hi trobem un inventari de la sagristia i rectoria de Balenyà dels anys 1583 i 1584, on es fa una descripció detallada dels béns que hi havia i de la seva distribució. Ben aviat, el rector Segimon Alavall feu reparar els danys causats a l'església i va fer reconstruir la rectoria. El rector va residir-hi fins a l'any 1949, quan va traslladar-se a la nova rectoria dels Hostalets, situada al costat de la capella de Sant Josep (des d'aleshores, de Sant Fruitós).","coordenades":"41.8214100,2.2231500","utm_x":"435483","utm_y":"4630240","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40756-foto-08017-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40756-foto-08017-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40756-foto-08017-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40757","titol":"Ca la Ventureta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-ventureta","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La segona casa presenta cert estat de deteriorament per trobar-se sense ús i l'obra inacabada.","descripcio":"Ca la Ventureta és una casa del segle XIX que ha estat notablement reformada durant la segona meitat del segle XX. En una de les intervencions, va dividir-se verticalment en dos habitatges independents i va construir-se un pis nou a sobre d'un d'ells. La primera casa té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenta tres nivells d'alçat i té totes les obertures d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. La segona casa conserva un portal amb llinda de fusta amb una creu inscrita a la llinda i brancals ceràmics. El pis ha estat reconstruït fa uns anys malgrat l'obra està inacabada i s'ha deixat amb maó vist. La resta de la construcció està arrebossada, tot i que en els trams on està deteriorat s'observa el parament de pedra lligada amb argamassa.","codi_element":"08017-123","ubicacio":"C. del Sol, 23-25","historia":"","coordenades":"41.8173100,2.2370900","utm_x":"436637","utm_y":"4629774","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40757-foto-08017-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40757-foto-08017-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40757-foto-08017-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40758","titol":"Refugi de la Granja II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-de-la-granja-ii","bibliografia":"ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Refugi elemental construït prop del camp d'aviació de Tona i Balenyà, en el marge del camí de l'Ajuda a Tona. És una construcció subterrània que té forma de 'U', a la qual no s'hi pot accedir. Presenta dues boques d'accés d'arc de mig punt ceràmic, des d'on descendeixen unes escales fins a una galeria. Està feta d'obra vista.","codi_element":"08017-124","ubicacio":"Camí de l'Ajuda a Tona","historia":"","coordenades":"41.8319100,2.2262700","utm_x":"435753","utm_y":"4631403","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40758-foto-08017-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40758-foto-08017-124-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40759","titol":"Creu del puig Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-puig-castellar","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El cim del puig Castellar està presidit per una creu de notables dimensions. És feta de formigó i està fixada a la roca. En una de les cares hi ha escrit un recordatori al difunt per qui va construir-se. Al costat de la creu hi consta 'AÑO 1902 J.M' gravat a la roca, que indica que probablement aquesta creu en va substituir una altra.","codi_element":"08017-125","ubicacio":"Puig Castellar","historia":"La van fer construir els pares de Josep Maria Costa Forcada després de la seva tràgica mort l'any 1968.","coordenades":"41.8199900,2.1935100","utm_x":"433020","utm_y":"4630105","any":"1968","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40759-foto-08017-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40759-foto-08017-125-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Des de la creu hi ha vistes panoràmiques sobre bona part del Moianès i la Plana de Vic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40760","titol":"Escut heràldic de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-heraldic-de-la-riera","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Escut d'armes situat sobre la clau del portal d'accés del mas Riera. Està esculpit en alt relleu sobre un plafó de pedra treballada. Al camper hi ha representat una alzina i un riu i està envoltat amb volutes i garlandes. A la part exterior hi consta inscrit: 'JAIME FONTORDERA Y RIERA. ANO DE 1814'.<\/p> ","codi_element":"08017-126","ubicacio":"Mas Riera","historia":"","coordenades":"41.8221800,2.2291100","utm_x":"435979","utm_y":"4630321","any":"1814","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40760-foto-08017-126-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"40761","titol":"Els dimonis de la Sauva Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-dimonis-de-la-sauva-negra","bibliografia":"BOSCH, M. (1953). 'Aspectes documentals del folklore'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Explica la llegenda que l'amo d'una casa de pagès de Balenyà era molt malcarat i portava mala vida. Es diu que es reunia sovint amb els seus amics a la Sauva Negra, on ningú sabia què hi feien. Quan s'apropava un temporal, no els atrapava perquè amb el seu cavall eren més veloços. Un bon dia, l'home es va morir i va ser portat el cementiri de Balenyà. L'endemà es trobaren la caixa a fora, signe manifest que la terra sagrada no el volia. Després de diversos intents fallits d'enterrar-lo, van decidir lligar-lo a una mula i que el portés on volgués. Aquesta va enfilar cap a la Sauva Negra i, en un racó feréstec van desfer-se les cordes i va caure de la mula. Aleshores es va veure una gran flamarada i, entre els xiscles dels dimonis que el rebien, va desaparéixer.","codi_element":"08017-127","ubicacio":"Sauva Negra","historia":"","coordenades":"41.7870000,2.1882300","utm_x":"432547","utm_y":"4626446","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40762","titol":"Col·lecció de material arqueològic del Mas Tarabau al Museu de Tona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-material-arqueologic-del-mas-tarabau-al-museu-de-tona","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al Museu de Tona s'hi conserva una col·lecció de material arqueològic procedent del jaciment del Mas Tarabau. En concret, es tracta de material prehistòric del conjunt funerari del sepulcre de fossa, com és una destral polida de serpentina.","codi_element":"08017-128","ubicacio":"Museu i Centre d'Interpretació del Camp de les Lloses. C. Pau Casals, 2. 08551 Tona","historia":"El sepulcre de fossa del mas Tarabau va localitzar-se l'any 1958 en els terrenys de la bòbila d'en Baucells.","coordenades":"41.8125900,2.2346400","utm_x":"436429","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40763","titol":"Col·lecció de material arqueològic de Balenyà al Museu Episcopal de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-material-arqueologic-de-balenya-al-museu-episcopal-de-vic","bibliografia":"","centuria":"-XXII\/-XII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Al Museu Episcopal de Vic hi ha dipositat material aqueològic provinent de Balenyà, en concret dels sepulcres megalítics de la Caixa del Moro, de la Griutera i Can Mirambell, datats de l'etapa Calcolític \/ Bronze Inicial. Van ingressar al museu entre els anys 1928 i 1932. Hi trobem els següent material: - Fragments de ceràmica, peces de collar, closca de petxina i dents humanes. - Fragment de ceràmica, peces de collar, closca de petxina, dent, fragment d'os, fòssils, ascle de sílex. - Restes humanes: dents i ossos. - Ascle de sílex. - Botó d'os en doble perforació en V. - Desconegut d'os amb perforació fragmentada. - Petxina amb perforació.<\/p> ","codi_element":"08017-129","ubicacio":"Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic","historia":"
El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.<\/p> ","coordenades":"41.8125900,2.2346400","utm_x":"436429","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40763-foto-08017-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40763-foto-08017-129-2.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic.","codi_estil":"79|76","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40764","titol":"Xemeneia de bòbila d'en Baucells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xemeneia-de-bobila-den-baucells","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La part superior està malmesa i presenta esquerdes.","descripcio":"Xemeneia isolada situada en el solar on hi havia la bòbila d'en Baucells, al costat de l'autovia. És de planta hexagonal troncocònica, sobre una base també hexagonal acabada amb motllures. La part superior està rematada per un collarí hexagonal esgraonat. El parament és de totxo vist.","codi_element":"08017-130","ubicacio":"Pla de Balenyà","historia":"La bòbila d'en Baucells va construir-se a la dècada de 1940 per encàrrec del Sr. Baucells de Tona. Inicialment, es dedicà a la fabricació tradicional de rajols i teules. Fa uns anys el conjunt fou enderrocat, quedant com a únic testimoni la xemeneia.","coordenades":"41.8388000,2.2336300","utm_x":"436371","utm_y":"4632162","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40764-foto-08017-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40764-foto-08017-130-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40765","titol":"Maqueta de la xemeneia de la bòbila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/maqueta-de-la-xemeneia-de-la-bobila","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La maqueta de la xemeneia de la bòbila està situada en una rotonda. Es tracta d'una reproducció a escala de l'antiga xemeneia, de planta quadrangular troncocònica. Consta de tres collarins i el fust està reforçat amb cèrcols metàl·lics. El parament és de totxo vist.","codi_element":"08017-131","ubicacio":"Rotonda C. Pau VI","historia":"","coordenades":"41.8192700,2.2383900","utm_x":"436747","utm_y":"4629991","any":"1998","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40765-foto-08017-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40765-foto-08017-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"Ramon Autet","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40766","titol":"El Serrat del Vent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-serrat-del-vent","bibliografia":"ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Col·lecció popular llegendes. Sant Vicenç de Castellet: El Farell Edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Explica la llegenda que al serrat del Vent s'hi reunien tres bruixes de la contrada: la de Vilageliu, la de Cruïlles i la de la Sala. En aquest punt dominant sobre la zona feien tot tipus de maleficis, entre els quals la provocació de temporals eren els més temuts pels nombrosos danys que causaven. Les bruixes es posaven al capdavant de la tempesta en forma d'ocell negre i la orientaven allà on volien fer maldats. Però en una ocasió no els va sortir bé la malifeta. Van preparar una gran tempesta destinada a Centelles, però els campaners de les esglésies veïnes estaven alertats i les van foragitar tot tocant les campanes enèrgicament. En trobar-se acorralades, finalment la tempesta va acabar caient sobre el serrat del Vent, motiu pel qual va perdre tota la vegetació i va quedar pelat i rodó per sempre més.","codi_element":"08017-132","ubicacio":"Serrat del Vent","historia":"","coordenades":"41.8249700,2.2087700","utm_x":"434293","utm_y":"4630646","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"També es coneix com el serrat de les Bruixes, que es trobava en terme municipal de Balenyà, però que actualment pertany a Seva.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40767","titol":"Fons fotogràfic de Balenyà al Centre Excursionista de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-fotografic-de-balenya-al-centre-excursionista-de-catalunya","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya s'hi conserven diverses fotografies de Balenyà de la primera meitat del segle XX. Hi trobem les següents imatges: - (2) Portalada de l'església de l'Ajuda - Molí (a partir de 1905) - Creu de terme - Grup d'amics en una fonda a Balenyà (1919) - Carretera i muntanya (1922) - Carretera, estació i muntanya (1922) - Cal Teixidor i creu de terme (1933) - (2) Camí amb el poble de Balenyà al fons (1919) - Carrer engalanat en motiu de la festa del Carquinyoli de Vic (1922) - Comunidor de l'Ajuda (1919) - Creu de terme de Balenyà amb l'església al fons (1919) - Creu de terme de Balenyà amb muntanyes al fons (1919) - Dibuix de Can Camet de Balenyà (1934) - Escala i porxo de la rectoria de l'Ajuda (1919) - (4) Església de l'Ajuda (1919) - Rectoria de l'Ajuda (1932) - Interior de l'església de Balenyà (1919) - Pila baptismal de l'església- banc del mas Riera de Sant Fruitós de Balenyà (1933) - Porta de 1577 en una casa de Sant Fruitós de Balenyà (1933) - Vista del Pla de Balenyà des del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan (entre 1914 i 1936) - Vista parcial d'Hostalets de Balenyà (entre 1921 i 1936)<\/p> ","codi_element":"08017-133","ubicacio":"Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona","historia":"","coordenades":"41.8125900,2.2346400","utm_x":"436429","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40768","titol":"Imatge de la Mare de Déu del Roser","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatge-de-la-mare-de-deu-del-roser-0","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
La imatge de la Mare de Déu del Roser prové del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda i es conserva al Museu Episcopal de Vic. És una imatge feta de plata fosa, repussada, cisellada, puntejada i calada. Medeix 60 x 17,5 x 16,5 cm. Va ingressar al Museu l'any 1973.<\/p> ","codi_element":"08017-134","ubicacio":"Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic","historia":"
La devoció a la Mare de Déu del Roser a Balenyà es remunta a finals del segle XVI, quan es va constituir la Confraria del Roser. Es va construir un altar i dues imatges de fusta; una presidia l'altar i l'altra sortia en processó el primer diumenge del mes i per les festes del 'Roser de maig' i el 'Roser de tot lo món'. La capella del Roser va obrir-se al lateral del temple uns anys més tard, vers 1626, i s'hi feu construir un retaule per la imatge antiga. Els francesos van assaltar l'església l'any 1654 i van provocar nombroses destrosses, entre les que comptem el retaule del Roser. Poc després s'encarregà un nou retaule als escultors Pau i Josep Sunyer de Manresa. Al segle XVIII es va fundar un benefici de la Mare de Déu del Roser.<\/p> ","coordenades":"41.8125900,2.2346400","utm_x":"436429","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic.","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40769","titol":"Producció de gel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/produccio-de-gel","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"És un ofici desaparegut.","descripcio":"La producció de gel és una activitat que va desenvolupar-se al molí del Verdaguer de Balenyà des del segle XVIII. A partir d'aquest període, es va extendre aquesta activitat per tal de complementar l'economia dels masos en època hivernal, quan l'activitat agrícola és escassa. El procés d'obtenció del glaç s'inicia en el desviament de l'aigua del riu a través de la resclosa i el rec, que porten l'aigua fins a la bassa, de poca fondària. Quan l'aigua es glaça, es talla en blocs i es col·loca a l'interior del pou de glaç, una construcció subterrània que manté la temperatura idònia per conservar el gel fins al període estival. Aleshores era transportat amb carros fins a les ciutats, on hi havia una creixent demanda de gel tant per la conservació d'aliments com per posar a les begudes.","codi_element":"08017-135","ubicacio":"Molí del Verdaguer","historia":"","coordenades":"41.8239200,2.2257500","utm_x":"435702","utm_y":"4630516","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40770","titol":"Ateneu Familiar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ateneu-familiar","bibliografia":"PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es troba en procés de restauració.","descripcio":"L'Ateneu Familiar és un edifici del primer terç del segle XX. És de planta rectangular, amb la part més longitudinal encarada al carrer. Les obertures estan emmarcades amb maó, de les quals en destaquen les d'arc escarser triforades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08017-136","ubicacio":"C. Pau Casals, 5","historia":"L'antecedent de l'Ateneu Familiar el trobem en un petit cafè que hi havia al carrer Major, popularment conegut com 'la Mina'. A principi del segle XX aquest local tenia un petit escenari on s'hi respresentaven obres i durant la Festa Major hi venien a tocar orquestres. Aquest cafè va competir durant uns anys amb el de la Cooperativa Obrera 'la Confiança', que organitzava la festa de forma paral·lela. L'Ateneu Familiar va néixer uns anys més tard, per iniciativa del senyor Joan Quintana. El mestre d'obres Ricard Puig fou l'encarregat de la construcció de l'edifici, que va projectar-se amb una gran sala de ball. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el cafè fou incautat i clausurat pel Comitè de Milícies Antifeixistes. Passada la guerra fou obert de nou i ha seguit funcionant com a cafè i espai social fins als nostres dies.","coordenades":"41.8163200,2.2344900","utm_x":"436420","utm_y":"4629666","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40770-foto-08017-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40770-foto-08017-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40770-foto-08017-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"Ricard Puig","observacions":"Les obres de restauració que s'hi estan realitzant contemplen modificacions a la part baixa de la façana, a la porta d'entrada i al vestíbul.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40771","titol":"Can Barrabàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-barrabas","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Barrabàs és una casa del segle XVI que va consolidar-se al segle XVIII. A mitjans dels segle XX s'hi va fer una divisió vertical de dos habitatges independents. És un edifici entre mitgeres de dues crugies (cadascuna es correspon amb un habitatge). Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenta un portal d'accés d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita 'JOSEP VERDAGUER \/ AÑ 1781 F.T.R' i una creu intercalada. Sobre el seu eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra amb la inscripció '1683 \/ JACINTIU VERDAGER'. El segon habitatge ha estat molt reformat en els darrers anys, tot i que es conserva la llinda del portal de pedra amb una creu gravada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.","codi_element":"08017-137","ubicacio":"C. Major, 86-88","historia":"La casa va ser fundada al segle XVI per una branca de la família Verdaguer, originaris de Castellcir. Va ser una de les primeres cases del poble i els seus propietaris van ser primer hostalers i més endavant fusters. Malgrat el nom Verdaguer va extingir-se al segle XIX, els propietaris actuals en són descendents.","coordenades":"41.8176000,2.2351800","utm_x":"436479","utm_y":"4629808","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40771-foto-08017-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40771-foto-08017-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40771-foto-08017-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40772","titol":"Retaule de Sant Isidre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-sant-isidre","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Falten algunes peces i presenta cert estat de deteriorament.","descripcio":"
El retaule de Sant Isidre està situat en una capella lateral del santuari de l'Ajuda. Es composa de dos nivells i tres eixos separats entre sí per columnes salomòniques. L'eix central sobresurt respecte els altres i està presidit per dues fornícules; la superior acull la imatge de Sant Antoni Abat, amb els atributs característics. Els eixos laterals contenien escenes tallades de la vida de Sant Isidre, tot i que només se'n conserva una. La part superior està coronada amb un fris i un senzill capcer amb baranes, i els laterals presenten volutes decoratives. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.<\/p> ","codi_element":"08017-138","ubicacio":"Santuari de l'Ajuda","historia":"","coordenades":"41.8212700,2.2227700","utm_x":"435452","utm_y":"4630224","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40772-foto-08017-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40772-foto-08017-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40772-foto-08017-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-16 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40773","titol":"Bassa del molí de l'Omet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-del-moli-de-lomet","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"La bassa està coberta de vegetació i ha quedat retallada per ampliar el camp del costat. La vegetació que creix a la zona del pou amenaça la seva integritat.","descripcio":"La bassa del molí de l'Omet està situada al nord del molí. És una construcció de planta irregular de la qual se'n conserven alguns trams del mur perimetral, fets de pedra lligada amb argamassa. A l'extrem nord hi ha les restes del rec que l'omplia d'aigua, mentre que al sud hi ha el pou. Aquest és de planta semicircular i de notables dimensions, fet de pedra disposada en filades. A la part interior s'observa l'inici de la canal, que conduia l'aigua a la zona del carcabà. L'aigua sobrant queia pel costat de l'estructura primitiva saltant fins al torrent.","codi_element":"08017-139","ubicacio":"Molí de l'Omet","historia":"La bassa del molí s'omplia de l'aigua del torrent, que es desviava per mitjà d'una resclosa situada aigües amunt i es canalitzava fins aquí a través d'un rec. Des de la bassa, l'aigua queia pel pou fins al carcabà, on accionava les moles que permetien moldre els cereals per obtenir farina.","coordenades":"41.8293400,2.2224700","utm_x":"435435","utm_y":"4631121","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40773-foto-08017-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40773-foto-08017-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40774","titol":"Portal de Can Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-de-can-coll","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"La casa de Can Coll conserva el portal del segle XVIII. És d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda amb acabament triangular. La resta de l'edificació va reconstruir-se durant la segona meitat del segle XX.","codi_element":"08017-140","ubicacio":"C. Nou, 7","historia":"","coordenades":"41.8157800,2.2355800","utm_x":"436510","utm_y":"4629605","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40774-foto-08017-140-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40774-foto-08017-140-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40775","titol":"Xiprer de l'Ajuda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xiprer-de-lajuda","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Part de les branques estan mortes.","descripcio":"El xiprer de l'Ajuda està situat davant del campanar del santuari. Es tracta d'un exemplar centenari de xiprer (Cupressus), espècie família de les cupressàcies originària de l'àrea mediterrània i asiàtica. És un arbre perenne amb l'escorça grisenca i esquerdada, que assoleix una alçada considerable. Té la capçada apuntada, tot i que part de les branques estan mortes.","codi_element":"08017-141","ubicacio":"Santuari de l'Ajuda","historia":"","coordenades":"41.8212500,2.2229700","utm_x":"435468","utm_y":"4630222","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40775-foto-08017-141-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40776","titol":"Casetes de Can Vall-llosera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casetes-de-can-vall-llosera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Pateixen deficiències estructurals, agreujades pel seu estat d'abandonament.","descripcio":"Les casetes de Can Vall-llosera van construir-se a principi del segle XX sota la influència de l'estètica modernista. Són dues cases entre mitgeres de petites dimensions, bastides seguint la mateixa tipologia. Tenen un sol nivell d'alçat amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta tres obertures d'arc pla arrebossat, amb motius pintats a la llinda. La part superior de la façana està rematada per una cornisa dentada, des d'on arrenca un capcer de formes geomètriques, amb decoració pintada al centre. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.","codi_element":"08017-142","ubicacio":"C. Sol, 4-6","historia":"","coordenades":"41.8161900,2.2364700","utm_x":"436584","utm_y":"4629650","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40776-foto-08017-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40776-foto-08017-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40776-foto-08017-142-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40777","titol":"Can Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sola","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Solà és una casa del segle XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, amb dues obertures de factura moderna a la planta baixa. El portal d'accés està centrat i és d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita: 'AÑ 1767' i una creu intercalada. Les finestres del pis són d'arc pla de pedra carejada i les de les golfes d'arc pla arrebossat i de petites dimensions. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08017-143","ubicacio":"C. Major, 51","historia":"","coordenades":"41.8159000,2.2348700","utm_x":"436451","utm_y":"4629619","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40777-foto-08017-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40777-foto-08017-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40777-foto-08017-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40778","titol":"Molí de vent de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-vent-de-la-riera","bibliografia":"Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Molí de vent aiguader situat en un camp de conreu proper a la masia de la Riera. Consta d'una torre d'obre vista de forma troncocònica rematada per una estructura metàl·lica. A la part superior hi ha una roda metàl·lica amb antenes i pales, a més un penell que permetia orientar-lo cap al vent. Presenta una porta d'arc rebaixat a la base i una cornisa dentada a la part superior.","codi_element":"08017-144","ubicacio":"Masia la Riera","historia":"Els molins aiguaders es construïen en l'àmbit rural per extreure aigua del subsòl aprofitant la força del vent. Aquest molí va construir-se a la dècada de 1950 per omplir la bassa del mas quan la mina d'aigua no rajava.","coordenades":"41.8215300,2.2303500","utm_x":"436081","utm_y":"4630247","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40778-foto-08017-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40778-foto-08017-144-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40779","titol":"Goigs de Nostra Senyora de l'Ajuda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-de-lajuda","bibliografia":"
MAS, A. (2004). Balenya, més de mil anys d'història. Balenyà: Parròquia de Sant Fruitós de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Els goigs en honor a la Mare de Déu de l'Ajuda es canten el dia de la seva festivitat, el dia 3 de maig. Se'n conserven diverses versions amb textos diferents. La versió més antiga data de l'any 1970 i va ser escrit per Mn. Joan Colom. Comença així: 'Vostra mà, com ens escuda! Vostre esguard, quin abrigall! Mare de Déu de l'Ajuda, no ens deixeu en cap treball. En la seva llarga història, Balenyà, poble feliç, ha viscut segles de glòria en aquest racó d'encís. En sou Reina benvolguda, i ell us és fidel vassall.'<\/p> ","codi_element":"08017-145","ubicacio":"Església de Sant Fruitós de Balenyà","historia":"
La devoció a la Mare de Déu de l'Ajuda va començar al segle XVIII, succeïnt a la veneració de Santa Maria, de Nostra Senyora de les Dones i de la Bona Sort. Els goigs que es conserven de l'any 1970 van editar-se en motiu de la restauració de la imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda, sufragada per l'americano Sr. Joan Cuní.<\/p> ","coordenades":"41.8162200,2.2361600","utm_x":"436559","utm_y":"4629654","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40780","titol":"Embassament de Santa Maria Savall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/embassament-de-santa-maria-savall","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Al sector de la Sauva Negra, fent de partió amb el terme municipal de Centelles, hi ha un embassament artificial. Es tracta d'un petit pantà rectangular que recull les aigües del torrent de la Sauva Negra. La seva situació en una vessant obaga fa que a l'hivern estigui glaçat.<\/p> ","codi_element":"08017-146","ubicacio":"Sauva Negra","historia":"
Va ser construït durant la segona meitat del segle XX per abastir d'aigua la urbanització del Puigsagordi, malgrat va resultar insuficient.<\/p> ","coordenades":"41.7875800,2.1943000","utm_x":"433052","utm_y":"4626506","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40780-foto-08017-146-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"El terme municipal de Balenyà passa pel mig de l'embassament, pel que és compartit amb el municipi de Centelles. També es coneix com el 'pantà de Sant Josep'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["24"]},{"id":"40781","titol":"Roc Gros de la Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roc-gros-de-la-guardia","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Roc Gros de la Guàrdia és un turó emblemàtic dels Hostalets de Balenyà, tant per la seva morfologia com per la situació dominant sobre la plana de Vic. El Roc Gros sobresurt respecte la serralada del sector de ponent del terme municipal, amb un característic altiplà rocós al cim. Té dos miradors, un sobre el Montseny i l'altre sobre Osona i la serralada pirinenca. Una rosa dels vents ens indica quins són els cims que s'hi poden observar.","codi_element":"08017-147","ubicacio":"Sector de ponent del terme municipal","historia":"Seguint la tradició, pels volts de Nadal els veïns de Balenyà porten un pessebre al cim del turó.","coordenades":"41.8254400,2.2034800","utm_x":"433854","utm_y":"4630702","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40781-foto-08017-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40781-foto-08017-147-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40782","titol":"Resclosa del molí de Dalt del Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-del-moli-de-dalt-del-verdaguer","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La resclosa del molí de Dalt del Verdaguer està situada al riu Congost, al nord del molí. És una estructura perpendicular al curs de l'aigua que permetia desviar l'aigua fins a la bassa del molí a través d'un rec, actualment desaparegut. La resclosa està revestida amb formigó, amb un mur de pedra en el costat de llevant. El rec i el mur de formigó que hi ha al costat s'han fet en els darrers anys per canalitzar l'aigua.","codi_element":"08017-148","ubicacio":"Riu Congost","historia":"","coordenades":"41.8248600,2.2242500","utm_x":"435578","utm_y":"4630622","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40782-foto-08017-148-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40782-foto-08017-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40782-foto-08017-148-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40783","titol":"Resclosa i rec del molí de l'Omet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-i-rec-del-moli-de-lomet","bibliografia":"","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Està cobert de vegetació.","descripcio":"La resclosa del molí de l'Omet està situada al torrent de Cererols, a ponent del mas Omet. És una estructura perpendicular al curs de l'aigua que permetia desviar l'aigua fins a la bassa del molí a través d'un rec, situat al costat de tramuntana del riu. La resclosa és feta de pedra lligada amb argamassa, amb un gran contrafort a la part central fet de carreus. Està envoltada de vegetació. Des de la reclosa fins a la bassa del molí es conserven alguns trams del rec, excavat al sòl.","codi_element":"08017-149","ubicacio":"Torrent de Cererols","historia":"","coordenades":"41.8314900,2.2181500","utm_x":"435078","utm_y":"4631362","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40783-foto-08017-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40783-foto-08017-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40784","titol":"La Collada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-collada","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Collada és una masia del segle XVIII que ha estat reformada a finals del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb la clau inscrita amb l'any '1774'. La resta d'obertures són d'arc la de pedra carejada, algunes de factura moderna. A la façana lateral s'hi adossa un cos. El tractament exterior dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08017-150","ubicacio":"Camí de la Collada","historia":"","coordenades":"41.8217600,2.1923800","utm_x":"432928","utm_y":"4630302","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40784-foto-08017-150-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40784-foto-08017-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40784-foto-08017-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40785","titol":"Comagiberta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/comagiberta","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada.","descripcio":"Comagiberta és una masia del segle XIX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal, que és d'arc escarser arrebossat amb brancals ceràmics. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons. A les façanes laterals s'hi adossen coberts.","codi_element":"08017-151","ubicacio":"Camí de Comagiberta","historia":"","coordenades":"41.8138000,2.2127400","utm_x":"434611","utm_y":"4629403","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40785-foto-08017-151-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40785-foto-08017-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40785-foto-08017-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40786","titol":"Can Vallbona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vallbona","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Vallbona és una casa del segle XVIII. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, que presenta la inscripció 'ONOFRA VALLBONA 1772' i una creu intercalada. Al pis hi ha dues finestres d'arc pla de pedra carejada, una d'elles amb la llinda inscrita amb l'any '1773'. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat. Al costat del portal s'ha obert una porta de garatge. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica.","codi_element":"08017-152","ubicacio":"C. Nou, 3","historia":"","coordenades":"41.8158600,2.2353400","utm_x":"436490","utm_y":"4629614","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40786-foto-08017-152-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40786-foto-08017-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40786-foto-08017-152-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40787","titol":"Cobert de la Casanova de la Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cobert-de-la-casanova-de-la-font","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El cobert de la Casanova de la Font és una estructura de planta rectangular feta de pedra lligada amb argamassa. Té la coberta a un vessant que fa el desaiguat per la façana de tramuntana. La coberta original s'ha substituït per una planxa metàl·lica, tot i que es mantenen les bigues de fusta. A la façana de ponent s'obre amb un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, que va reproduir-se a la façana de llevant amb un portal de les mateixes característiques. El tractament dels murs és arrebossat, excepte la façana de migdia que té la pedra vista.","codi_element":"08017-153","ubicacio":"Casanova de la Font","historia":"La masia la Casanova de la Font, també coneguda com Ca l'Ample, va ser enderrocada a causa del mal estat estructural que presentava, tot i que va mantenir-se el cobert.","coordenades":"41.8246800,2.2150900","utm_x":"434817","utm_y":"4630609","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40787-foto-08017-153-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40787-foto-08017-153-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40788","titol":"Mas Atalaia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-atalaia","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El mas Atalaia és una masia del segle XIX que va ser ampliada durant el segle XX. És un edifici constituït per dos volums superposats, construïts aprofitant el desnivell natural del terreny. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita: '1857 \/ RESTAURADA EN 1903'. La resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat o bé amb llinda de fusta. La façana principal del segon volum té una estructura adossada de maó, que cobreix una entrada de vehicles. Aquest està parcialment tapat per una planta enfiladissa. El tractament dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08017-154","ubicacio":"Camí de l'Atalaia","historia":"Segons el cadastre de l'any 1848, el mas Talaia pertanyia a Joan Casas de Sant Hipòlit de Voltregà.","coordenades":"41.8352100,2.2168100","utm_x":"434971","utm_y":"4631776","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40788-foto-08017-154-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40788-foto-08017-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40788-foto-08017-154-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40789","titol":"La Caseta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"La Caseta és una masia del segle XVIII que ha estat reformada entre els segles XIX i XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. A sota el ràfec s'hi conserva una pedra inscrita amb l'any '1727'. El tractament dels murs és arrebossat, excepte la part de llevant que és d'obra vista . El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica.","codi_element":"08017-155","ubicacio":"Camí de la Caseta","historia":"","coordenades":"41.8178800,2.2254500","utm_x":"435671","utm_y":"4629846","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40789-foto-08017-155-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40789-foto-08017-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40789-foto-08017-155-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40790","titol":"Mas Cuní","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-cuni","bibliografia":"","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"La coberta presenta deficiències.","descripcio":"El mas Cuní és una masia d'origen medieval que ha estat parcialment reconstruïda durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal ha estat reconstruïda i s'hi han obert portes i finestres amb llinda de fusta i brancals de pedra. En la mateixa reconstrucció es va afegir un cos lateral que va integrar-se al principal seguint el pendent de la coberta. El tractament dels murs és la pedra vista en la part nova i de restes de l'arrebossat a la resta.","codi_element":"08017-156","ubicacio":"Camí del mas Cuní","historia":"","coordenades":"41.8179900,2.2078700","utm_x":"434211","utm_y":"4629871","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40790-foto-08017-156-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40790-foto-08017-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40790-foto-08017-156-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40791","titol":"Casa Nova de Fontderola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-nova-de-fontderola","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Casa Nova de Fontderola és una masia del segle XIX que va ser reconstruïda durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb l'any '1801'. La resta d'obertures tenen la llinda de fusta i els brancals de pedra. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules i rajols ceràmics.","codi_element":"08017-157","ubicacio":"Camí de la Casa Nova de Fontderola","historia":"","coordenades":"41.8152700,2.2115200","utm_x":"434511","utm_y":"4629567","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40791-foto-08017-157-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40791-foto-08017-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40791-foto-08017-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40792","titol":"Els Ginebres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-ginebres","bibliografia":"PLADEVALL, A. (1990). Tona: Mil cent anys d'història. Vic: Eumo Editorial \/ Tona: Ajuntament de Tona.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els Ginebres és una masia del segle XVIII que va ampliar-se amb dos nous volums durant el primer terç del segle XX. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies, de les quals la que està més al nord va incorporar-se posteriorment. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, amb el portal d'arc pla de pedra carejada descentrat en un extrem. A la façana de xaloc hi trobem adossat el segon volum, que es prolonga vers a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures estan totes emmarcades amb una motllura, les de la planta baixa d'arc escarser i les del pis d'arc pla. Un tercer volum s'adossa a la part posterior de forma perpendicular. En destaca una galeria a la part posterior amb cinc pòrtics d'arc de mig punt amb una motllura superior. El tractament dels murs als tres volums és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08017-158","ubicacio":"Camí de Tona","historia":"La casa de Ginebres va construir-se en terres de l'antiga quadra de l'Aguilar, però en terme parroquial de Tona. Segons tradició oral, antigament era un hostal situat a peu del camí de Vic a Barcelona. En el cadastre de 1756 hi consta la 'casa de las Ginebras', que formava part del mas Fontordera de Tona, propietat de Climent Puig. En l'amirallament de l'any 1851 s'esmenta el lloc de Ginebras, mentre que en el de 1918 consta que la casa Ginebra era propietat de Joan Fontordera de Barcelona.","coordenades":"41.8426000,2.2281200","utm_x":"435917","utm_y":"4632588","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40792-foto-08017-158-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40792-foto-08017-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40792-foto-08017-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40793","titol":"La Granja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-granja","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Granja és una masia del segle XIX que des de fa uns anys s'ha habilitat com a habitage modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures de l'eix central són d'arc pla de pedra carejada, amb el portal inscrit a la clau amb dos escuts moderns i l'any '1650'. La resta d'obertures són de pedra de factura moderna o ceràmiques. A la façana lateral i posterior s'hi han adossat cossos. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08017-159","ubicacio":"Camí de la Granja","historia":"A mitjans del segle XIX pertanyia a Miquel Font de Sarrià.","coordenades":"41.8293500,2.2297700","utm_x":"436041","utm_y":"4631116","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40793-foto-08017-159-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40793-foto-08017-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40793-foto-08017-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40794","titol":"Can Ton Sec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ton-sec","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se desahabitada.","descripcio":"Can Ton Sec és una casa del segle XIX. És un edifici entre mitgeres de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. A l'eix central de les golfes hi ha una galeria horitzontal de dos pòrtics d'arc escarser arrebossat sobre impostes, un dels quals es troba tapiat. El tractament dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08017-160","ubicacio":"C. Major, 53","historia":"","coordenades":"41.8160000,2.2349000","utm_x":"436454","utm_y":"4629630","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40794-foto-08017-160-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40794-foto-08017-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40794-foto-08017-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40795","titol":"Can Llebra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-llebra","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Llebra era una antiga dependència del mas Omet, datable del segle XVIII. Al segle XIX, en el context de divisió del mas, va habilitar-se com a habitatge i se li va donar l'aspecte actual. Entre els vestigis que conserva de l'antiga construcció, destaquen les restes dels pòrtics de la galeria que s'obria al pis. Al segle XIX es va tapiar la galeria i s'hi van fer diverses obertures amb llinda de fusta i brancals ceràmics. Durant la segona meitat del segle XX va reformar-se en la seva totalitat, es va canviar la coberta i es van fer totes les obertures acabades amb pedra. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla de pedra. En destaca una finestra tapiada, probablement reaprofitada, on hi consta inscrit: 'JOAN PUJOL Y HOMET \/ ME A FET TOT LO ANY 1780'. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb cabirons. A l'interior s'hi conserva la boca d'un forn de pa datat de '1863'.","codi_element":"08017-161","ubicacio":"Camí de l'Omet","historia":"","coordenades":"41.8312400,2.2238100","utm_x":"435548","utm_y":"4631330","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40795-foto-08017-161-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40795-foto-08017-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40795-foto-08017-161-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40796","titol":"El Nadal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-nadal","bibliografia":"PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Nadal és una masia del segle XVIII que va ampliar-se al segle XIX. Està consituïda per dues cases, una de les quals s'està reconstruïnt, i un cos annex. La casa principal és de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés és d'arc escarser ceràmic i està situat en un extrem de la façana. La resta d'obertures són d'arc pla ceràmic, excepte la de pedra carejada del pis. El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament dels murs és la pedra vista.","codi_element":"08017-162","ubicacio":"C. Cogullada, s\/n","historia":"Al segle XIV el mas Nadal era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Fins a l'any 1936 estava dins el terme parroquial de Seva.","coordenades":"41.8207000,2.2406600","utm_x":"436937","utm_y":"4630148","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40796-foto-08017-162-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40796-foto-08017-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40796-foto-08017-162-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40797","titol":"Can Perot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-perot","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Presenta deficiències per trobar-se deshabitada.","descripcio":"Can Perot és una masia del segle XVII que va consolidar-se al segle XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies, de les quals la de llevant es va incorporar posteriorment. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita: '1768' amb una creu intercalada. Sobre el seu eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb l'any '1633' gravat. La resta d'obertures són d'arc pla, algunes arrebossades i d'altres de pedra carejada, entre les que en trobem una a la façana lateral amb l'any '1776' inscrit. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana de ponent s'hi adossa un cobert.","codi_element":"08017-163","ubicacio":"Camí de Can Perot","historia":"L'antecedent de Can Perot el trobem en el mas Molas, un mas que apareix en nombrosos documents medievals vinculat al mas Verdaguer. La seva propietat estava lligada als Verdaguer i Molas almenys fins al segle XIX.","coordenades":"41.8226100,2.2262600","utm_x":"435743","utm_y":"4630370","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40797-foto-08017-163-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40797-foto-08017-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40797-foto-08017-163-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40798","titol":"Can Plans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-plans","bibliografia":"PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Plans és una masia del segle XVII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat. Les finestres són d'arc pla de pedra carejada o arrebossades, entre les que en destaca una amb l'any '1791' inscrit. El tractament dels murs és arrebossat i el ràfec està acabat amb cabirons. En un costat de la casa s'hi adossen diversos cossos annexes.","codi_element":"08017-164","ubicacio":"Camí de Can Plans","historia":"La casa de 'los Plans' consta entre la relació de cases habitades que va fer el rector de Sant Fruitós de Balenyà durant el segle XVII.","coordenades":"41.8162500,2.2165000","utm_x":"434926","utm_y":"4629672","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40798-foto-08017-164-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40798-foto-08017-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40798-foto-08017-164-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40799","titol":"Font de la Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-creu","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està coberta de vegetació.","descripcio":"La font de la Creu està situada en el marge del torrent que passa pel costat del Garet de Baix. Es tracta d'una sorgència d'aigua que brolla entre conglomerats, amb una petita cavitat on hi ha col·locada la creu que li dóna nom. No és possible aproximar-s'hi perquè està envoltada de vegetació.","codi_element":"08017-165","ubicacio":"Torrent dels Boixos","historia":"","coordenades":"41.8196000,2.2179800","utm_x":"435052","utm_y":"4630042","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40799-foto-08017-165-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40800","titol":"Passeig de plàtans del Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passeig-de-platans-del-pla","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Al camí que porta a la masia del Pla hi ha un tram plantat amb plàtans que conformen un passeig. Els exemplars de plàtans estan plantats a banda i banda del camí i són de notables dimensions; per les seves característiques podrien haver estat plantats durant el segon terç del segle XX. El passeig amida uns 370 metres de llargada i condueix a la casa.","codi_element":"08017-166","ubicacio":"Camí del Pla","historia":"","coordenades":"41.8295900,2.2379200","utm_x":"436718","utm_y":"4631137","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40800-foto-08017-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40800-foto-08017-166-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40801","titol":"Casa Nova d'en Quimet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-nova-den-quimet","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Casa Nova d'en Quimet és una masia de principi del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. El frontis es composa de tres eixos simètrics d'obertures d'arc escarser ceràmic. El finestral central té sortida a un balcó de baranes forjades. A les façanes laterals s'hi adossen cossos d'un nivell d'alçat, un dels quals està porxat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.","codi_element":"08017-167","ubicacio":"Camí de les Roquetes","historia":"","coordenades":"41.8226700,2.2200100","utm_x":"435224","utm_y":"4630382","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40801-foto-08017-167-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40801-foto-08017-167-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40801-foto-08017-167-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40802","titol":"La Raureda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-raureda","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Raureda és una masia del segle XIX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, d'arc pla arrebossat o amb llinda de fusta, excepte el portal amb llinda de fusta rebaixada. La data que hi havia gravada a la llinda ha quedat il·legible a causa de l'erosió. Al voltant de la casa s'hi adosses diversos cossos annexes. El tractament dels murs és arrebossat.","codi_element":"08017-168","ubicacio":"Camí de Can Moianès a l'Omet","historia":"A mitjans del segle XIX el mas Raureda pertanyia a Maria Fontordera de Vic.","coordenades":"41.8334400,2.2289100","utm_x":"435974","utm_y":"4631571","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40802-foto-08017-168-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40802-foto-08017-168-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40803","titol":"Fons fotogràfic de Balenyà a l'Arxiu Mas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-fotografic-de-balenya-a-larxiu-mas","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El fons fotogràfic de l'Arxiu Mas conté diverses fotografies de Balenyà. Són imatges realitzades al Santuari de l'Ajuda, com són l'altar major, la portalada, la creu de terme, la capa pluvial, la casulla, la pila d'aigua beneïda, el campanar, etc. La majoria estan datades de principi del segle XX.<\/p> ","codi_element":"08017-169","ubicacio":"Casa Amatller. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona","historia":"
Adolf Mas i Ginestà (Solsona 1861- Barcelona 1936) va treballar com a fotògraf a partir de la dècada dels noranta del segle XIX, en ple sorgiment del moviment modernista. Per diversos encàrrecs públics o privats, va retratar una gran quantitat de monuments i obres d'art d'arreu d'Espanya, entre els que destaquen les fotografies dels espais interiors modernistes i d'art litúrgic. A principi del segle XX, Mas va fundar l'Arxiu Mas, on va dipositar una gran quantitat de negatius fotogràfics, la majoria del període modernista. El seu fill Pelai va continuar la seva tasca, fins l'any 1941, quan Teresa Amatller crea l'Institut Amatller d'Art Hispànic sota la direcció de Josep Gudiol Ricard. En aquest moment, els fons de l'arxiu Mas i de l'Arxiu d'Arqueologia Catalana seran la base de la fototeca de l'Institut que continuarà ampliant-se paral·lelament amb l'Arxiu amb noves fotografies.<\/p> ","coordenades":"41.8125900,2.2346400","utm_x":"436429","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40804","titol":"Les Roquetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-roquetes-0","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El segon volum presenta cert estat de deteriorament.","descripcio":"Les Roquetes és una masia del segle XIX. Està constituïda per dos volums adossats de forma paral·lela. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra, a l'entorn del qual hi ha diverses obertures d'arc pla arrebossat. El volum que s'adossa a migdia és superior en alçada i presenta un altre portal amb llinda de fusta i brancals de pedra. Segueixen aquest volum diversos cossos annexes. El tractament dels murs és arrebossat, tot i que a la part posterior està deteriorat i s'observa el parament de pedra.","codi_element":"08017-170","ubicacio":"Camí del Grau","historia":"A l'amirallament de 1844 hi consta que la casa de la Roqueta es trobava dins la propietat del Garet de Dalt, posseït per Antoni Garet.","coordenades":"41.8227400,2.2088600","utm_x":"434298","utm_y":"4630398","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40804-foto-08017-170-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40804-foto-08017-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40804-foto-08017-170-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40805","titol":"Mas Torremirona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-torremirona","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El mas Torremirona és una masia del segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada que es troba descentrat en el frontis. La resta d'obertures estan emmarcades imitant pedra. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons, amb un espantabruixes sobre el carener. Al voltant de la casa hi ha diversos cossos annexes, que la tanquen frontalment formant una lliça.","codi_element":"08017-171","ubicacio":"Camí de Torremirona","historia":"A mitjans del segle XIX, el mas Torremirona pertanyia a la família Lleona, juntament amb el mas Serra.","coordenades":"41.8236400,2.2349900","utm_x":"436469","utm_y":"4630478","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40805-foto-08017-171-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40805-foto-08017-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40805-foto-08017-171-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40806","titol":"Creu de la Missió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-la-missio","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Algunes pedres de la base s'han desprès.","descripcio":"La creu de la Missió està situada sobre un turó de margues blaves al nord del Vernich, a tocar la carretera C-17. És una creu llatina metàl·lica amb les terminacions lobulades. Està fixada sobre una base esglaonada de pedres escairades lligades amb morter.","codi_element":"08017-172","ubicacio":"Al nord del Vernich","historia":"La creu va ser construïda a mitjans del segle XX per conmemorar la celebració de la Santa Missió.","coordenades":"41.8199700,2.2337600","utm_x":"436363","utm_y":"4630072","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40806-foto-08017-172-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40806-foto-08017-172-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40807","titol":"Ca l'Oferil","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-loferil","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La coberta es troba en mal estat.","descripcio":"Ca l'Oferil és una casa construïda al segle XIX. És un edifici entre mitgeres, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de pedra inscrita: 'Joan Guardia del any 1807' amb una creu intercalada. Les finestres són totes d'arc pla arrebossat, les dues del pis amb ampit de pedra. El tractament exterior de la façana és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.","codi_element":"08017-173","ubicacio":"C. del Sol, 29","historia":"","coordenades":"41.8174600,2.2371500","utm_x":"436642","utm_y":"4629791","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40807-foto-08017-173-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40807-foto-08017-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40807-foto-08017-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40808","titol":"Portal de Can Patanta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-de-can-patanta","bibliografia":"","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"La casa de Can Patanta va construir-se de nou durant la segona meitat del segle XX, tot i que se'n va conservar el portal original. És una obertura d'arc pla de pedra carejada, amb la clau inscrita amb un escut en relleu. En el camper s'hi pot llegir 'IHS M\/ AIO AM \/ VIA 1\/ 537'. En dels brancals s'hi conserva una anella per fermar bestiar.","codi_element":"08017-174","ubicacio":"C. Major, 4","historia":"","coordenades":"41.8135800,2.2347700","utm_x":"436441","utm_y":"4629362","any":"1537","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40808-foto-08017-174-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40809","titol":"Can Pere Saia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pere-saia","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La coberta presenta cert estat de deteriorament.","descripcio":"Can Pere Saia és una casa del segle XIX. És un edifici entre mitgeres, de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenta una divisió vertical, visible pel tractament del mur. Les obertures són d'arc pla arrebossat. Les galeries s'obren amb una galeria de sis pòrtics d'arc carpanell arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb franges i obertures emmarcades de color blanc en una de les parts.","codi_element":"08017-175","ubicacio":"C. Major, 61-63","historia":"","coordenades":"41.8163000,2.2349000","utm_x":"436454","utm_y":"4629663","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40809-foto-08017-175-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40809-foto-08017-175-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40809-foto-08017-175-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40810","titol":"Sagrera de Sant Fruitós de Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sagrera-de-sant-fruitos-de-balenya","bibliografia":"","centuria":"XI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt arquitectònic definit per l'espai de l'antiga sagrera de Sant Fruitós de Balenyà, actualment el Santuari de l'Ajuda. Es tracta d'un petit nucli rural format a l'entorn per cases aïllades, com són l'Estebanell, Cal Teixidor i El Verdaguer. Són edificis que segueixen el model tipològic de les masies, amb llindes datades entre els segles XVI i XVIII, que es correspon amb les dates de reconstrucció o consolidació. D'altra banda, es tracta d'una zona d'alta expectativa arqueològica, on afloren restes de fonaments de les cases que constituien la sagrera.","codi_element":"08017-176","ubicacio":"L'Ajuda","historia":"La sagrera de Sant Fruitós va establir-se en l'acta de consagració de l'any 1083, on s'esmenta que li donaren un cementiri de trenta passes. Era un espai considerat sagrat, on no s'hi podien cometre actes de violència. Això va afavorir que a l'entorn de l'església s'hi construissin habitatges, que gaudien de la protecció eclesiàstica. La major part de les cases van quedar deshabitades posteriorment, excepte les que van reconstruir-se en època moderna i que han perdurat fins als nostres dies.","coordenades":"41.8213700,2.2224500","utm_x":"435425","utm_y":"4630236","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40810-foto-08017-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40810-foto-08017-176-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40811","titol":"Gurb i Tona, el millor d'Osona; més si pots triar, vés a Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gurb-i-tona-el-millor-dosona-mes-si-pots-triar-ves-a-balenya","bibliografia":"PARÉS. A. (2001) Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Entre les dites tòpiques més populars de la zona hi ha 'Gurb i Tona, el millor d'Osona; més si pots triar, vés a Balenyà'.","codi_element":"08017-177","ubicacio":"Balenyà","historia":"","coordenades":"41.8125900,2.2346400","utm_x":"436429","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40812","titol":"Passallops","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passallops","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Passallops és una masia del segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla arrebossat amb brancals de pedra, sobre el qual hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08017-178","ubicacio":"Camí de Passallops","historia":"A l'amirallament de l'any 1862 hi consta que pertanyia Esperança Francàs de Vic. L'any 1918 el propietari era Jaume Crivillers de Centelles.","coordenades":"41.8353000,2.2244800","utm_x":"435608","utm_y":"4631781","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40812-foto-08017-178-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40812-foto-08017-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40812-foto-08017-178-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40813","titol":"Recull fotogràfic municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/recull-fotografic-municipal","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons fotogràfic municipal conté diverses fotografies de Balenyà. Són imatges realitzades en diversos indrets emblemàtics del municipi, com és el Santuari de l'Ajuda, el safareig del carrer Major, els pantans de Vall-llosera, el molí de l'Illa, la plaça de l'església, l'antic edifici de la Pista, etc.","codi_element":"08017-179","ubicacio":"Ajuntament de Balenyà. Carrer de Pista, 2","historia":"La major part de les fotografies del fons van recollir-se entre els veïns del poble per l'exposició 'Esgarrapant records', organitzada per la Biblioteca el Drac l'any 2008.","coordenades":"41.8125900,2.2346400","utm_x":"436429","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40813-foto-08017-179-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40813-foto-08017-179-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40814","titol":"Col·lecció artística municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-artistica-municipal","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'edifici de l'Ajuntament s'hi conserva una col·lecció de pintura procedent dels concursos de pintura ràpida que s'han celebrat al poble. Són obres figuratives de format mitjà, eminentment pintades en oli sobre tela. La temàtica comuna en tots ells és el poble de Balenyà, ja sigui de vistes generals dels Hostalets de Balenyà, del Santuari de l'Ajuda, l'edifici de la Pista, etc.","codi_element":"08017-180","ubicacio":"Carrer de Pista, 2","historia":"El primer concurs de pintura ràpida es va fer l'any 1975. Des d'aleshores és una de les activitats de la Festa Major d'Estiu, organitzada per l'entitat Amics de Balenyà.","coordenades":"41.8126700,2.2346600","utm_x":"436431","utm_y":"4629261","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40814-foto-08017-180-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40814-foto-08017-180-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40815","titol":"Font de la plaça Bosch i Jover","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-bosch-i-jover","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font pública situada en un costat de la plaça Bosch i Jover. Consta de tres murs que es tanquen de forma còncava, entre els que hi ha fixada una pica rectangualr de pedra. A sobre hi ha fixada una aixeta metàl·lica. Els murs són fets de pedra tallada disposada en filades, coronats per lloses inclinades.","codi_element":"08017-181","ubicacio":"Pl. Bosch i Jover","historia":"","coordenades":"41.8160100,2.2360600","utm_x":"436550","utm_y":"4629630","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40815-foto-08017-181-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40815-foto-08017-181-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40816","titol":"Font del parc del carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-parc-del-carrer-major","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font pública situada en el parc que hi ha al capdemunt del carrer Major. Consta d'una pica circular de pedra gravada amb un fris vegetal, que es prolonga al pilar que la sosté. Aquest descansa sobre una base motllurada. Al costat de la font hi ha un botó que acciona un raig d'aigua que surt del centre de la pica.","codi_element":"08017-182","ubicacio":"Parc del carrer Major","historia":"","coordenades":"41.8185700,2.2349800","utm_x":"436463","utm_y":"4629915","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40816-foto-08017-182-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40816-foto-08017-182-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40817","titol":"Font de l'Esperança","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesperanca","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de l'Esperança està situada al carrer Cogullada, en el marge que hi ha davant les cases. És una estructura construïda sobre un mur d'obra d'arc rabaixat acabat amb una cornisa ceràmica. A la part central hi ha un relleu de morter en forma d'arc parabòlic on s'hi fixa una aixeta metàl·lica. A sobre hi consta gravat: '1934 \/ Fon \/ Esperansa \/ Qui treballa am fe y constancia el profit alcansa'. Davant la font trobem adossat un cos quadrangular amb una pica de pedra. A cada costat hi ha un plafó ceràmic que es corresponen amb els guardons del premi al millor jardí de Balenyà dels anys 1994 i 1995.","codi_element":"08017-183","ubicacio":"C. de la Cogullada","historia":"","coordenades":"41.8225900,2.2407700","utm_x":"436948","utm_y":"4630357","any":"1934","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40817-foto-08017-183-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40817-foto-08017-183-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40818","titol":"Mina d'aigua del mas Banyeres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-daigua-del-mas-banyeres","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mina d'aigua situada al torrent que hi ha entre Can Xona i el mas Banyeres (aquest darrer en terme de Centelles). Es tracta d'una construcció subterrània que transcorre paral·lela al torrent. Està construïda amb volta de mig punt de maó i presenta el sòl rebaixat per facilitar la circulació de l'aigua. La boca és feta de maó revestit amb morter.","codi_element":"08017-184","ubicacio":"Al torrent entre Can Xona i el mas Banyeres","historia":"","coordenades":"41.8096800,2.2063600","utm_x":"434077","utm_y":"4628950","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40818-foto-08017-184-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40818-foto-08017-184-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40819","titol":"Safareig de la Casa Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/safareig-de-la-casa-nova","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En el marge que hi ha a llevant de la masia de la Casa Nova de Puigxoriguer hi trobem el seu safareig. Es tracta d'una estructura de maó revestit amb morter que es composa d'un dipòsit i dues petites basses. El dipòsit està cobert amb una llosa i té una aixeta interior per on s'omple d'aigua. Al seu costat hi ha dues basses, una per rentar i una per esbandir, amb una llosa inclinada en cada extrem.","codi_element":"08017-185","ubicacio":"Camí de la Casa Nova","historia":"","coordenades":"41.8090500,2.2339600","utm_x":"436369","utm_y":"4628859","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40819-foto-08017-185-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40819-foto-08017-185-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40820","titol":"Fons fotogràfic de Balenyà al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-fotografic-de-balenya-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies de Balenyà. Són imatges realitzades en diversos emblemàtics del terme, com són el Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, ja sigui de l'exterior de l'església, com de la creu, la portalada, el campanar, la rectoria i els elements litúrgics que s'hi conservaven; el mas Mirambell, el mas Taravau, el Pla, la Quinta Rosario, les ruïnes de Santa Maria Savall, el mas Illa, cases de la població i l'església parroquial de Sant Fruitós (abans Sant Josep). Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre 1928 i el 1973.","codi_element":"08017-186","ubicacio":"C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona","historia":"L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.","coordenades":"41.8125900,2.2346400","utm_x":"436429","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40821","titol":"Cancell de la capella de Sant Fruitós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cancell-de-la-capella-de-sant-fruitos","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El cancell de la capella de Sant Fruitós està situat a l'església de la Mare de Déu de l'Ajuda, com a tancament de la capella dedicada a Sant Fruitós. Es tracta d'una porta reixada de ferro forjat, on els barrots es cargolen en si mateixos en sentit vertical. A cada costat en sobresurt un canelobre de tres candeles. La part superior central està definida per un gran cercle, rematat amb motius florals i la inscripció 'AVE \/ MARIA'. El coronament de la porta i el cercle tenen els barrots espinats i entortolligats.","codi_element":"08017-187","ubicacio":"Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda","historia":"Va ser construït a principi de segle per l'artista vigatà Ramon Collell, àlies 'Picallimes'.","coordenades":"41.8213600,2.2228200","utm_x":"435456","utm_y":"4630234","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40821-foto-08017-187-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40821-foto-08017-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40821-foto-08017-187-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"Ramon Collell Palanca","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40822","titol":"Gegants de Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-de-balenya","bibliografia":"Fulletó 'Inauguració dels nostres gegants'. Els Hostalets de Balenyà. 20 d'abril de 1987.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els gegants de Balenyà s'anomenen Bernat de Balenyà i Elissendis de Castellet, en record als membres del llinatge medieval dels Balenyà. El gegant és fet de cartró-pedra i fusta i representa un noble català amb un vestit i capa, amb un pergamí en una mà i un ceptre a l'altra. La geganta també és feta de cartró-pedra i fusta i representa una noble amb un vestit i capa, que sosté un pom de flors en una mà.","codi_element":"08017-188","ubicacio":"Ajuntament de Balenyà. Carrer de Pista, 2 08550. Balenyà","historia":"El grup de geganters de Balenyà es va formar l'any 1985, quan ja existia un grup de grallers. Aviat van promoure la construcció de gegants per acompanyar els grallers, inicialment previstos amb la caracterització d'un matador i una mocadera, personatges de molta tradició a la zona. Finalment, els gegants van inspirar-se en les figures històriques de Bernat de Balenyà i Elissendis de Castellet, que al segle XIII eren senyors del casal dels Balenyà. La 'Colla de geganters dels Hostalets de Balenyà' va organitzar la inauguració dels gegants, que va fer-se el 20 d'abril de 1987. Més endavant, es van incorporar els capgrossos i gegantons.","coordenades":"41.8125900,2.2346400","utm_x":"436429","utm_y":"4629252","any":"1987","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40822-foto-08017-188-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40822-foto-08017-188-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40823","titol":"Goigs de Sant Fruitós de Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-fruitos-de-balenya","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs en honor a Sant Fruitós de Balenyà es canten el dia de la seva festivitat, el 21 de gener. Se'n conserven dues versions, la de l'any 1940 i la que va editar-se els anys 1964, 1973 i 2001. La lletra i la música de la segona versió són del prevere Adjutori Vilalta. La versió més antiga tenia la següent tornada: ' Puix el Cel us galardona bisbe i màrtir Fructuós vós amb vostres socis dos alcanseu nos la corona'. La versió actual comença així: 'Amb l'amor que infon franquesa, vostres goigs volem cantar: Sant Fruitós, amb la mà estesa, beneïu a Balenyà. Vora el mar i arran la platja, amb clarors de lluna i sol i un cel blau per cortinatge, Tarragona us fa el bressol. En l'infant hi ha vist noblesa d'un atleta cristià: Sant Fruitós...(...) '","codi_element":"08017-189","ubicacio":"Església de Sant Fruitós de Balenyà","historia":"","coordenades":"41.8162300,2.2361600","utm_x":"436559","utm_y":"4629655","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40824","titol":"Casa Nova de Puigxoriguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-nova-de-puigxoriguer","bibliografia":"PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial \/ Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Casa Nova de Puigxoriguer és una masoveria del segle XVIII que va reconstruir-se a finals del segle XX, després que fos enderrocada fins a nivell del primer pis. Els coberts van habilitar-se com a habitatges independents. És una casa de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures de la façana són d'arc pla arrebossat de factura moderna. Les golfes s'obren amb tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. Al costat del portal hi ha una placa de pedra on hi consta: 'LA CASA NOVA 1764-1997'. A la façana de ponent s'hi adossen dos cossos de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les finestres són d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A la façana de llevant s'hi adossa una edificació moderna.","codi_element":"08017-190","ubicacio":"Camí de la Casa Nova","historia":"Va ser una masoveria del mas Puigxoriguer de Centelles fins que la va comprar el senyor Barnils. Fins al 1936, es trobava dins el terme de Seva. En el llibre de Pladevall (pàgina 11) hi ha una imatge de masia abans de la reconstrucció.","coordenades":"41.8096500,2.2336300","utm_x":"436342","utm_y":"4628926","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40824-foto-08017-190-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40824-foto-08017-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40824-foto-08017-190-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Segons relaten els propietaris, a les corts de les vaques hi ha una pedra on hi consta l'any '1764'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40825","titol":"Pilars de la galeria de Can Llebra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pilars-de-la-galeria-de-can-llebra","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Els pilars de l'antiga galeria de Can Llebra estan situats en una casa moderna de Tona, on sostenen la balconada que hi ha sobre la porta d'entrada. Es tracta de dos pilars de pedra i de planta quadrangular. Els capitells, la base i les cantonades estan motllurats.","codi_element":"08017-191","ubicacio":"C. Travessia, 20. 08551 Tona","historia":"Els pilars formen part de la galeria que hi havia a la masia de l'Omet. En concret, estaven situats al pis de la casa de Can Llebra, que durant el segle XIX va segregar-se de l'Omet i s'hi va fer una gran reforma. Els pilars van quedar integrats al mur, fins que durant la segona meitat del segle XX la casa va reformar-se de nou. Dos dels pilars van portar-se a la casa de Tona i els altres al castell d'en Planes de Vic.","coordenades":"41.8125900,2.2346400","utm_x":"436429","utm_y":"4629252","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40825-foto-08017-191-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40825-foto-08017-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40825-foto-08017-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"La tipologia constructiva és molt similar als de la galeria de la masia de la Tria.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40826","titol":"Bassa de la Casa Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-la-casa-nova","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La part de ponent està coberta de bardisses.","descripcio":"Bassa situada en el camp que hi ha al costat del camp de futbol municipal. Es tracta d'una construcció de planta irregular construïda aprofitant el desnivell del terreny. És de forma triangular amb el costat de ponent compost per cinc arcs de mig punt. L'acabament dels arcs coincideix amb els contraforts que reforcen l'estructura. Els murs són de pedra irregular lligada amb argamassa, rematats amb lloses ceràmiques. La part interior està impermeabilitzada amb morter. Al camí que hi ha al nord de la bassa hi ha un sobreeixidor de pedra que recull l'aigua i presumiblement la condueix de forma subterrània fins a la bassa.","codi_element":"08017-192","ubicacio":"Pla de les Forques","historia":"","coordenades":"41.8078800,2.2323000","utm_x":"436230","utm_y":"4628731","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40826-foto-08017-192-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40826-foto-08017-192-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40828","titol":"Creu de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-la-riera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"El pedestal presenta pedres despreses i la creu està inclinada.","descripcio":"La creu de la Riera està situada davant del portal de la finca de la Riera. És una creu llatina metàl·lica amb terminacions lobulades. Està fixada sobre un fust de pedra de tres trams esglanonats, dels quals els inferiors són de secció quadrangular i el superior hexagonal. El pedestal és circular de tres nivells, fet de pedres lligades amb argamassa.","codi_element":"08017-194","ubicacio":"Camí de la Riera","historia":"Segons un testimoni oral, la creu va construir-se després de la Guerra Civil, tot aprofitant les pedres de l'antiga bassa del mas.","coordenades":"41.8217500,2.2301000","utm_x":"436061","utm_y":"4630272","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40828-foto-08017-194-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40828-foto-08017-194-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40830","titol":"Mare de Déu del Carme de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-del-carme-de-la-riera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Mare de Déu del Carme és una capella d'estil modernista construïda a principi del segle XX a l'extrem de xaloc de la masia de la Riera. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular i absis poligonal. La nau està dividida en dos trams amb arcs diafragmàtics de pedra, que arrenquen de pilastres motllurades amb capitells tallats amb motius iconogràfics. Els arcs sostenen un sostre enteixinat de fusta profusament decorat. La part del presbiteri està coberta amb volta de creueria i està presidida per l'altar i el retaule de la Mare de Déu, acabat amb pinacles i creueria daurada. Al mur de ponent s'obren una finestra i una porta de perfil sinuós que comuniquen amb l'estança del costat. L'accés principal s'obre al mur de tramuntana de la capella, dins la galeria del primer nivell de la masia. És d'arc de mig punt de pedra motllurada, que incorpora capitells tallats i queda rematat per una creu celta de pedra. A banda i banda de la mateixa hi consta 'ANY' i '1913'. A l'espai del cor s'hi va obrir un gran finestral a la dècada de 1940 en motiu de la construcció d'un altre nivell sobre la galeria de la masia. Al mur de llevant hi ha una porta secundària, amb una escala exterior d'obra, perquè els fidels poguessin accedir-hi sense haver d'entrar a la casa. La resta d'obertures són d'arc apuntat de pedra, excepte l'òcul de l'absis, totes elles decorades amb vitralls. A nivell exterior, la capella presenta la part de l'absis contrafortada, com també una motllura que marca els dos nivells de la construcció, dels quals el de la planta baixa no té funcions religioses. Els murs estan revestits amb morter, decorats amb incisions que imiten carreus.","codi_element":"08017-196","ubicacio":"Camí de la Riera","historia":"Segons fonts orals el bisbe Torres i Bages va fer estada al mas quan va estar malalt, i s'allotjà a l'estança del costat de la capella. Des d'aquesta, a través de la finestra que les comunica, podia assistir a missa. Durant la Guerra Civil la masia de la Riera fou ocupada per un Comitè Revolucionari. La capella no va ser destruïda perquè s'hi va habilitar el despatx del seu cap. S'hi conserva un document del 1948 on el bisbe Joan Perelló autoritza al seu propietari Ramon Colom a celebrar-hi missa.","coordenades":"41.8220800,2.2292900","utm_x":"435994","utm_y":"4630309","any":"1913","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40830-foto-08017-196-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40830-foto-08017-196-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40830-foto-08017-196-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40831","titol":"Torre de la Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-la-riera","bibliografia":"","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
La torre de la Riera és una construcció defensiva d'origen medieval que durant el segle XVII va quedar integrada en l'estructura de la masia. Està situada a l'extrem de mestral de la casa, és de planta quadrangular i conserva tres nivells d'alçat. Al segle XVII van obrir-se a la façana una finestra per pis, d'arc pla de pedra carejada, la del pis inscrita: ' IHS \/ FRANCESCHS RIERA VILA\/ EN LO ANY 1683'. El parament dels murs és de pedra irregular disposada en filades, amb carreus escairats a les cantonades. La façana de tramuntana està arrebossada i presenta una obertura d'arc pla de pedra al nivell inferior. A l'interior s'hi conserven dues espitlleres situades al nivell superior, on també s'observen les mènsules de pedra que sostenien un altre nivell. El mur de migdia de la torre, d'una amplada notable, va obrir-se en cada pis per comunicar-la interiorment amb la masia.<\/p> ","codi_element":"08017-197","ubicacio":"Camí de la Riera","historia":"","coordenades":"41.8222700,2.2291700","utm_x":"435984","utm_y":"4630331","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40831-foto-08017-197-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["24"]},{"id":"40832","titol":"Pica baptismal de l'Ajuda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-baptismal-de-lajuda","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Pica baptismal beneitera situada en un lateral del Santuari de l'Ajuda, al costat de la porta. És feta de marbre, amb una pica circular sobre un fust i base quadrangulars. La part exterior està decorada amb motius en baix relleu, excepte a la base on són en alt relleu acabats amb volutes.<\/p> ","codi_element":"08017-198","ubicacio":"L'Ajuda","historia":"
La pica baptismal va construir-se en el mateix període en què va fer-se la nova portalada a l'església, probablement aprofitant la presència dels picapedrers que hi treballaven.<\/p> ","coordenades":"41.8212900,2.2227600","utm_x":"435451","utm_y":"4630227","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40832-foto-08017-198-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40832-foto-08017-198-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-15 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40833","titol":"Passeig de plàtans de l'antiga carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passeig-de-platans-de-lantiga-carretera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El passeig de plàtans situat a l'entrada de la població, delimitava el traçat de l'antiga carretera de Barcelona a Vic al seu pas per la població. Es tracta d'un passeig de 700 metres, amb plàtans de notables dimensions, plantats a banda i banda. El tram comença al sud de la població, partint de la N-152a, amb una barrera de guarda-rodes de pedra, que impedeixen el trànsit rodat procedent d'aquesta via i acaba 700 metres més endavant enllaçant amb la mateixa carretera N-152a. Al principi, hi trobem un tram urbanitzat que s'anomena Passeig dels Plataners. En travessar la carretera C-1413b, segueix un tram sense urbanitzar, denominat Carretera Morta, que passa per ponent del mas Illa. En arribar a la via del tren i baixador de Renfe, que es troba a diferent nivell, queda tallat el pas. A l'altra banda de la via i del baixador de l'estació, el passeig reprèn amb un nou tram arbrat que desemboca de nou a la N-152a.","codi_element":"08017-199","ubicacio":"La Carretera Morta","historia":"La carretera de Barcelona a Vic va construir-se durant la segona meitat del segle XIX. El traçat va desviar-se a la dècada de 1940.","coordenades":"41.8121000,2.2317800","utm_x":"436191","utm_y":"4629199","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40833-foto-08017-199-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40833-foto-08017-199-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40834","titol":"Mur de lloses del camí del Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mur-de-lloses-del-cami-del-pla","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Només s'hi conserven algunes lloses, la majoria malmeses, inclinades i cobertes de vegetació.","descripcio":"El camí que transcorre al sud de la masia del Pla està delimitat per un conjunt de lloses verticals. Són de notables dimensions i estan col·locades de forma paral·lela al camí. Una d'elles presenta una gran inscripció on consta 'A 1700'. En el següent tram de camí, coincidint amb la bifurcació amb l'antic camí de Torrellebreta, hi ha un nou tram de lloses, així com al sector de ponent de la masia.","codi_element":"08017-200","ubicacio":"Mas el Pla","historia":"Segons diversos testimonis orals, els camins es delimitaven amb lloses per protegir els sembrats dels ramats que els recorrien. Aquesta hipòtesi es reforçaria per la proximitat del camí de transhumància de Torrellebreta.","coordenades":"41.8298900,2.2405700","utm_x":"436938","utm_y":"4631168","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40834-foto-08017-200-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40834-foto-08017-200-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40835","titol":"Bassa del Vernich","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-del-vernich","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està envoltada de vegetació.","descripcio":"Bassa situada al sud de la masia del Vernich. És una estructura de planta irregular feta de pedra lligada amb argamassa i revestida amb morter. S'omple de l'aigua de la font i la mina que hi ha a la proximitat de la masia.","codi_element":"08017-201","ubicacio":"Camí del Vernich","historia":"Des de l'època moderna, a la zona del Vernich hi ha documentades unes basses canameres, que probablement es corresponen amb aquesta.","coordenades":"41.8179400,2.2335700","utm_x":"436345","utm_y":"4629847","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40835-foto-08017-201-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40836","titol":"Bassa del Barbat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-del-barbat","bibliografia":"","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Està coberta de vegetació i sediments.","descripcio":"Al sector de ponent de la masia del Barbat hi ha una antiga bassa. És una construcció allargada construïda en el terreny natural i de planta irregular. La resclosa, el rec i l'aqüeducte del torrent de Güells van construir-se per proveir-la d'aigua, presumiblement per a usos agrícoles.","codi_element":"08017-202","ubicacio":"Mas Barbat","historia":"","coordenades":"41.8374700,2.2086200","utm_x":"434293","utm_y":"4632034","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40836-foto-08017-202-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40837","titol":"Basses del Soler de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-del-soler-de-lespina","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En una fondalada situada a ponent del Soler de l'Espina hi ha dos grans embassaments artificials d'aigua. La primera bassa s'omple de l'aigua del torrent i presenta una resclosa de formigó en el seu extrem sud. Seguidament, hi ha una segona bassa de construcció posterior. L'espai ha esdevingut el refugi de nombroses espècies, especialment d'aus.","codi_element":"08017-203","ubicacio":"Sector sud del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8007100,2.1793300","utm_x":"431822","utm_y":"4627975","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40837-foto-08017-203-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40837-foto-08017-203-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40838","titol":"Caseta del Puig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caseta-del-puig","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La coberta presenta deficiències i està envoltada de vegetació.","descripcio":"Caseta situada en el bosc que hi ha a ponent del mas El Puig. És un edifici de petites dimensions, probablement utilitzada com a annex agrícola. És de planta quadrangular i té la coberta a dos vessants. Els murs són de pedra revestits amb morter. Al costat hi ha una bassa excavada en el terreny natural.","codi_element":"08017-204","ubicacio":"Mas El Puig","historia":"","coordenades":"41.8277300,2.2140500","utm_x":"434734","utm_y":"4630948","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40838-foto-08017-204-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40838-foto-08017-204-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40838-foto-08017-204-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40839","titol":"Tram de camí empedrat del mas Atalaia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tram-de-cami-empedrat-del-mas-atalaia","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Es conserva un tram molt curt.","descripcio":"Al camí que va del mas Atalaia a Vilageliu s'hi conserva un tram empedrat. El tram conservat té uns 4 metres de llargada i uns 2'5 metres d'amplada. Les característiques del vial apunten a que es tracta d'un camí molt antic, si bé no se'n pot determinar una cronologia.","codi_element":"08017-205","ubicacio":"Camí del mas Atalaia","historia":"","coordenades":"41.8354900,2.2169300","utm_x":"434981","utm_y":"4631807","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40839-foto-08017-205-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40840","titol":"Tram de camí empedrat del Roc Gros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tram-de-cami-empedrat-del-roc-gros","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"En alguns trams les pedres s'han desprès.","descripcio":"Al camí que va del mas Grau al Roc Gros s'hi conserva un tram empedrat. El tram conservat té uns 30 metres de llargada i uns 2 metres d'amplada. Les característiques del vial apunten a que es tracta d'un camí molt antic, si bé no se'n pot determinar una cronologia.","codi_element":"08017-206","ubicacio":"Camí del Roc Gros","historia":"","coordenades":"41.8219800,2.2028600","utm_x":"433799","utm_y":"4630318","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40840-foto-08017-206-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40840-foto-08017-206-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40841","titol":"Camí antic de Vic a Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-antic-de-vic-a-barcelona","bibliografia":"MENÉNDEZ. X.; MOLIST, N. (2002). 'El camí antic de Barcelona a Vic: el seu pas pel Congost', Monografies del Montseny, núm. 33. Barcelona: Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"III \/ XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El camí antic de Barcelona a Vic passava pel poble dels Hostalets de Balenyà. A l'alçada de la casa centellenca de Puigxuriguer, el camí principal es desviava: el primer seguia per la Casa Nova de Puigxuriguer, passant pel C. del Sol, la Cogullada iTorrellebreta fins a Vic; el segon passava pel carrer Major dels Hostalets seguint fins a enllaçar amb l'actual carrer Nou de Tona.","codi_element":"08017-207","ubicacio":"Hostalets de Balenyà","historia":"El camí antic de Barcelona a Vic té el seu antecedent en la via romana que comunicava les ciutats d'Ausa i Barcino passant per la vall del Congost. Aquesta primera via és probable que fos complementada en època republicana per una que passava per Collsuspina fins a Caldes de Montbui, tal com apunten els mil·liaris trobats en aquest recorregut. Durant l'edat mitjana, va construir-se una variant del camí romà que sortia de Vic pel pont del Remei i passava pel coll de Malla fins a enllaçar amb l'anterior a l'alçada dels Hostalets de Balenyà.Tot i així, el primer camí, que també era conegut com el de Torrellebreta, seguí utilitzant-se, tant per al comerç com per a la transhumància. Tenim notícies que al llarg del segle XVIII el camí reial va ser refet perquè en alguns trams es trobava intransitable. La xarxa viària actual aprofita aquests antics traçats, que coincideixen en bona mesura amb la carretera C-17.","coordenades":"41.8101800,2.2344900","utm_x":"436414","utm_y":"4628984","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40841-foto-08017-207-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40841-foto-08017-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40841-foto-08017-207-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|85|94|98|80","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40842","titol":"Can Carol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-carol","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Carol és una casa del segle XIX que ha estat reformada durant el segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, totes d'arc escarser arrebossat excepte el portal de mig punt. En la darrera reforma s'ha afegit un sòcol de pedra que es prolonga sobre el portal. El tractament exterior dels murs és arrebossat amb formigó. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08017-208","ubicacio":"C. del Nord, 4","historia":"","coordenades":"41.8176200,2.2355100","utm_x":"436506","utm_y":"4629810","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40842-foto-08017-208-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40842-foto-08017-208-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40843","titol":"Can Correu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-correu","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Correu és una casa del segle XVIII que ha estat reformada durant el segle XX. És un edifici cantoner amb la façana perpendicular al carrer. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla arrebossat amb brancals de pedra, sobre el qual hi ha un finestral emmarcat amb ceràmica i sortida a un balcó de baranes forjades. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. Davant la casa hi ha el pati.","codi_element":"08017-209","ubicacio":"C. Major, 112","historia":"","coordenades":"41.8185400,2.2351700","utm_x":"436479","utm_y":"4629912","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40843-foto-08017-209-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40844","titol":"Can Fuster Toll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-fuster-toll","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Fuster Toll és una casa construïda a finals del segle XIX. És un edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla, a la planta baixa arrebossat i a la resta ceràmiques. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades. El tractament exterior dels murs és arrebossat fins al primer nivell, on s'ha repicat deixant la pedra vista.","codi_element":"08017-210","ubicacio":"C. Major, 52","historia":"","coordenades":"41.8160100,2.2350600","utm_x":"436467","utm_y":"4629631","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40844-foto-08017-210-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40844-foto-08017-210-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40845","titol":"Can Tesà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tesa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Tesà és una casa construïda a principi del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures. El portal d'accés és d'arc escarser arrebossat i la resta són d'arc pla. Els finestrals del pis dels eixos laterals tenen sortida a balcons suportat per mènsules i baranes de forja. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les cornises i les obertures ressaltades de diferent tonalitat. El ràfec està acabat amb cabirons.","codi_element":"08017-211","ubicacio":"C. Major, 81","historia":"","coordenades":"41.8170500,2.2349900","utm_x":"436462","utm_y":"4629747","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40845-foto-08017-211-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40845-foto-08017-211-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40845-foto-08017-211-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40846","titol":"Capella de visita domiciliària","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-visita-domiciliaria","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Capella de visita domiciliària que circula entre els masos La Raureda, La Riera i Can Moianès. Es tracta d'una capelleta de fusta gravada amb motius gòtics, a l'interior de la qual hi ha la imatge de la Sagrada Família. Sota la capella hi ha un petit calaix on es dipositen les aportacions.<\/p> ","codi_element":"08017-212","ubicacio":"La Raureda, la Riera i Can Moianès","historia":"
Les capelletes de visita domiciliària circulen per les cases des d'antic. Entre els veïns, hi ha un celador o celadora que s'encarrega que al llarg del mes la capella canviï de casa periòdicament, seguint un circuit. Sota la capella hi ha un calaix on els veïns fan una aportació econòmica per la rectoria.<\/p> ","coordenades":"41.8334600,2.2289100","utm_x":"435974","utm_y":"4631573","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"Al poble dels Hostalets hi ha set capelles més, que circulen per un cententar de cases del poble.","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40847","titol":"Casa del carrer dels Teixidors, 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-dels-teixidors-9","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La coberta presenta desperfectes.","descripcio":"És una casa entre mitgeres construïda al segle XIX. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures; al centre hi ha un portal d'arc carpanell arrebossat i brancals de pedra. Al costat hi ha un portal d'arc escarser arrebossat, i la resta d'obertures són d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.","codi_element":"08017-213","ubicacio":"C. dels Teixidors, 9","historia":"","coordenades":"41.8133200,2.2348400","utm_x":"436446","utm_y":"4629333","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40847-foto-08017-213-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40847-foto-08017-213-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40850","titol":"Font de l'Omet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lomet","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de l'Omet està situada al sud del mas, en una finca segregada de la propietat. Està constituïda per una bassa rectangular, que s'omple per un brollador tallat de pedra. A l'altre extrem de la bassa hi ha un sobreeixidor i una pica de pedra. La part exterior de la pedra s'ha restaurat amb pedra, on s'ha deixat la pedra inclinada que indica que també s'utilitzava com a safareig.","codi_element":"08017-216","ubicacio":"Mas Omet","historia":"","coordenades":"41.8290600,2.2241500","utm_x":"435574","utm_y":"4631088","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40850-foto-08017-216-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40850-foto-08017-216-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40851","titol":"Font del torrent de Banyeres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-torrent-de-banyeres","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"No hi brolla aigua.","descripcio":"A peu del torrent de Banyeres hi ha construïda una font. És una estructura de pedra lligada amb argamassa, on hi ha fixat un tub metàl·lic que fa de brollador. L'aigua queia en una petita pica feta amb lloses verticals i es perdia torrent avall. En el marge que hi ha darrera s'observa un esvoranc que probablement és el resultat de l'enderroc de la mina que la proveïa.","codi_element":"08017-217","ubicacio":"Torrent de Banyeres","historia":"","coordenades":"41.8114900,2.2094000","utm_x":"434331","utm_y":"4629149","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40851-foto-08017-217-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40852","titol":"Restes de la resclosa de Vall-llosera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-de-la-resclosa-de-vall-llosera","bibliografia":"","centuria":"X","notes_conservacio":"Només en queden les restes.","descripcio":"Al davant del molí de Dalt de Vall-llosera, a peu del torrent, hi ha les restes d'una antiga resclosa medieval. Es tracta dels forats tallats a la roca natural del llit del riu, seguint una línia perpendicular al mateix. Són de forma quadrangular (excepte un de circular), on s'hi fixaven els troncs de fusta de la resclosa.","codi_element":"08017-218","ubicacio":"Torrent de Vall-llosera","historia":"Al sector de Vall-llosera hi trobem documentats dos molins i les seves rescloses des de l'any 953, en motiu de la donació d'un alou situat a Vall-ossera. Vers el segle XVIII, es va construir un nou molí en aquest sector, que al segle XIX va funcionar com a farinera. Per la seva situació i característiques, les restes de la resclosa formarien part del molí primitiu. Segons un testimoni gràfic, a principi del segle XX la resclosa encara existia.","coordenades":"41.8113500,2.2375000","utm_x":"436665","utm_y":"4629112","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40852-foto-08017-218-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40852-foto-08017-218-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40854","titol":"Mina d'aigua del Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-daigua-del-pla","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Al costat de llevant del mas Pla hi ha una mina d'aigua oberta en un mur de tancament de la finca. Presenta una boca amb llinda de pedra i brancals ceràmics, des d'on descendeixen unes escales fins a la mina. Està feta amb parets de pedra lligada amb argamassa i coberta amb lloses. L'aigua circula per sota i és conduïda de forma subterrània fins a les basses que hi ha a llevant de la masia.","codi_element":"08017-220","ubicacio":"Mas Pla","historia":"","coordenades":"41.8307700,2.2396000","utm_x":"436859","utm_y":"4631267","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40854-foto-08017-220-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40854-foto-08017-220-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40855","titol":"Mina d'aigua dels Pirineus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-daigua-dels-pirineus","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"En un marge de la zona coneguda com els Pirineus hi ha una mina d'aigua. Presenta una boca d'obra oberta en un mur de pedra, tancada amb una porta metàl·lica en mal estat. A l'interior s'observa una galeria excavada en el terreny natural de roca i argila, amb diversos passadissos per on circula l'aigua.","codi_element":"08017-221","ubicacio":"Els Pirineus","historia":"","coordenades":"41.8087300,2.2178900","utm_x":"435034","utm_y":"4628836","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40855-foto-08017-221-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40855-foto-08017-221-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40856","titol":"Mina de Viladecols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-viladecols","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Està coberta de vegetació.","descripcio":"La mina de Viladecols està situada prop de la masia. Presenta una boca d'arc rebaixat d'obra, davant la qual s'embassa l'aigua. Està coberta de vegetació.","codi_element":"08017-222","ubicacio":"Mas Viladecols","historia":"","coordenades":"41.8096600,2.2024000","utm_x":"433748","utm_y":"4628951","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40856-foto-08017-222-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"L'aigua que s'embassa al davant no permet apropar-s'hi.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40857","titol":"Mina del mas Cuní","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-del-mas-cuni","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La boca està deteriorada i pràcticament coberta de vegetació.","descripcio":"En el marge del camí que va del mas Grau al mas Cuní hi ha una mina d'aigua. La boca està feta d'obra revestida amb morter i està tancada amb una porta metàl·lica. L'interior és fet d'obra, i presenta un pou de certa profunditat on queia l'aigua. El pou té fixades unes escales metàl·liques que permeten descendir-hi. L'aigua està canalitzada amb un tub de plàstic.","codi_element":"08017-223","ubicacio":"Camí del mas Cuní","historia":"","coordenades":"41.8189200,2.2060500","utm_x":"434061","utm_y":"4629976","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40857-foto-08017-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40857-foto-08017-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40858","titol":"Monòlit de la Secció Esportiva Joan XXIII","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monolit-de-la-seccio-esportiva-joan-xxiii","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Al davant del pavelló municipal d'esports hi ha un monòlit commemoratiu. Es tracta d'un gran bloc de pedra envoltat de plantes, amb una placa en una de les cares, on consta: 'A la Secció Esportiva Joan XXIII en commemoració del XXV aniversari de la seva fundació 1981-2006'.","codi_element":"08017-224","ubicacio":"C. Sant Miquel","historia":"Va ser inauguat el 18 de març del 2006 per les autoritats municipals.","coordenades":"41.8194500,2.2369200","utm_x":"436625","utm_y":"4630012","any":"2006","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40858-foto-08017-224-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"40859","titol":"Ponts del tren dels Hostalets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ponts-del-tren-dels-hostalets","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El desnivell del carril ferroviari al seu pas pel nucli dels Hostalets es salva a través de dos ponts. Són d'un sol tram, sostinguts per un arc rebaixat de pedra rogenca. El parament és de pedra. La part del tauler s'ha refet posteriorment, amb formigó i baranes metàl·liques. Més a prop del baixador hi ha un tercer pont de construcció posterior.","codi_element":"08017-225","ubicacio":"Hostalets de Balenyà","historia":"","coordenades":"41.8153700,2.2358000","utm_x":"436528","utm_y":"4629560","any":"","rel_municipis":"08017","municipi_nom":"Balenyà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40859-foto-08017-225-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08017\/40859-foto-08017-225-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41531","titol":"La Morera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-morera","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Darrerament se li han fet reformes a les cobertes, tant de la casa com dels coberts que delimiten l'era.","descripcio":"Casa de planta quadrada, amb planta baixa, dos pisos i les golfes, i la teulada de doble vessant. Presenta un volum afegit a la façana de ponent que només arriba a l'alçada del primer pis. L'entrada principal és a la façana sud, al davant de la qual es veu una era semi enllosada i delimitada a ponent per uns corrals i a llevant per graners. Els materials utilitzats per a la construcció són la pedra unida amb argamassa, que impedeix veure els contorns, i la teula.","codi_element":"08026-1","ubicacio":"Brull, el","historia":"Tot i que la Morera existís ja a les darreries de l'Edat Mitjana, en tenim constància el 1419, la construcció actual data possiblement del segle XVIII, a l'igual que els coberts que es troben a la part de ponent de l'era, datats al 1700. Fins a meitats del s. XX va ser un mas amb una intensa activitat agrícola i ramadera.","coordenades":"41.8126700,2.3302600","utm_x":"444371","utm_y":"4629194","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41531-foto-08026-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41531-foto-08026-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41531-foto-08026-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Igual que moltes de les masies de la zona, la Morera segueix sent explotada com a centre agrari i ramader, però no és habitada permanentment.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41532","titol":"La Castanyera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-castanyera","bibliografia":"
PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Ha estat restaurada i condicionada els darrers anys, respectant-ne el seu aspecte exterior, no sols de les teulades i llinda, sinó també de l'arrebossat dels seus murs.","descripcio":"
Casa de planta quadrada, de grans proporcions. Té la façana principal encarada al sud, tot i que s'hi pot accedir també des de tramuntana. L'edifici consta de planta i pis, amb golfes. La teulada és a dues vessants (est\/oest) i de teula àrab. Té una porxada que és de nova construcció. El seu interior ha estat adaptat a les necessitats de residència per a minusvàlids (és propietat del Cottolengo), i per tant la seva estructura ha estat modificada. Tota l'era que circumda la casa ha estat enquitranada i s'ha construït un edifici en la part nord, destinat a menjadors, i una església neoromànica al sud.<\/p> ","codi_element":"08026-2","ubicacio":"Brull, el","historia":"
Casa pairal construïda a la segona meitat del segle XVIII (1762), possiblement en el mateix indret on anteriorment hi hauria l'antiga masia. Tan sols la construcció d'un porxo al sud ha alterat el seu aspecte exterior. Al seu costat ha estat edificada de nou una capella romànica de pedra i lloses, al 1985.<\/p> ","coordenades":"41.8140300,2.3275800","utm_x":"444150","utm_y":"4629347","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41532-foto-08026-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41532-foto-08026-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41532-foto-08026-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Al seu costat ha estat edificada de nou una capella romànica de pedra i lloses, al 1985. Actualment és residència esporàdica de malalts del Cottolengo.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["24"]},{"id":"41533","titol":"Serra-Montmany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serra-montmany","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Va ser objecte de reformes a la dècada del 1950.","descripcio":"Construcció de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes. Té la façana principal encarada al sud, precedida d'una petita era. La teulada és a dues vessants i més alta a la part central i d'una sola vessant més baixa als costats de llevant i ponent. Tan a llevant com a ponent hi ha cossos afegits, amb funcions de corral o cort, amb teulada d'una vessant. Totes les cobertes són de teula àrab. La planta baixa de la casa és destinada a feines agràries, mentre que el primer pis és destinat a habitatge. De la façana principal s'ha de destacar la finestra del primer pis amb llinda decorada.","codi_element":"08026-3","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Es coneix amb certesa l'existència de Serra-Montmany ja al segle XIII, concretament al 1270. Se sap també que restà habitat i en funcionament després de la pesta negra del 1348 i següents. La construcció actual, però, és molt posterior a aquestes dates i molt possiblement s'hagi de situar entre els segles XVII i XVIII. La casa va ser l'objecte de reformes a la dècada dels cinquanta del segle passat. Actualment realitza les funcions de granja.","coordenades":"41.8282900,2.2575300","utm_x":"438345","utm_y":"4630978","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41533-foto-08026-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41533-foto-08026-3-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"S'hi ha afegit un edifici de nova construcció destinat a les funcions de granja.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41534","titol":"Sant Jaume de Viladrover","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-jaume-de-viladrover","bibliografia":"ORRIOLS i PUIG, Gil [et al.] (1984). «Sant Jaume de Viladrover» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. MESTRE i GODES, Jesús; ADELL i GISBERT, Joan A. (2002). 'La Catalunya central. Viatge al romànic català\/7'. RACC - 62, S.L.","centuria":"XI-XX","notes_conservacio":"Va ser restaurada al 1926.","descripcio":"Església amb una nau i arcs torals, amb absis a la capçalera i un campanar de planta quadrada a ponent. La porta original era al sector meridional. El més destacable és el campanar de tres pisos d'alçada que descansa sobre la volta a l'extrem oest de la nau. Al mur de ponent es pot veure una porta oberta al segle XVII i una finestra en forma de creu. L'absis, reconstruït al segle XX, presenta dents de serra i arcuacions llombardes perfectament imitades. L'aparell constructiu és de mida mitjana, ben alineat i molt regular. Les cobertes de la nau, l'absis i el campanar són de teula.","codi_element":"08026-4","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Va ser una sufragània de Sant Martí del Brull fins al segle XIX, moment en que va esdevenir parròquia. La primera notícia documental del temple data del 1029. En aquella data era de propietat privada, pertanyent a la masia Viladrover. El 1372 va ser venuda al canonge vigatà Pere Berenguer. El 1685 va ser renovada per complet la volta i el 1689 es va construir una capella nova a tramuntana. El 1926 va ser novament reformada amb la construcció de l'absis i amb la prolongació de la nau. Actualment és una parròquia autònoma.","coordenades":"41.8274400,2.2528100","utm_x":"437952","utm_y":"4630887","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41534-foto-08026-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41534-foto-08026-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41534-foto-08026-4-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Coneguda també com a Sant Jaume dels Bastons pel mas dels Bastons que té prop seu.","codi_estil":"92|94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41535","titol":"L'Estanyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lestanyol","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"Ha estat restaurada totalment, pràcticament només s'han respectat les façanes.","descripcio":"Masia de grans proporcions formada per tres cossos, el més antic dels quals presenta reminiscències d'un gòtic tardà. El cos principal consta de planta, dos pisos i golfes, i té la façana principal al sud, tot i que també s'hi pot accedir des del nord. A aquest cos hi ha un edifici adossat a la part de ponent, de planta quadrada i dos pisos, en el qual es pot veure un doble nivell de galeries al primer i al segon pis. Hi ha restes d'un segon cos afegit al sud, actualment ensorrat, i, finalment, podem veure-hi un pou adossat a l'exterior de la façana nord. Com a conjunt, l'Estanyol se'ns mostra com una casa de grans proporcions i d'aire senyorívol.","codi_element":"08026-5","ubicacio":"Urbanització de l'Estanyol","historia":"Masia existent a la baixa Edat Mitjana amb importants reformes fetes en el decurs dels segles XVIII i XIX. Actualment forma part de les instal·lacions del Club de Golf Montanyà.","coordenades":"41.8193100,2.2821900","utm_x":"440385","utm_y":"4629964","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41535-foto-08026-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41535-foto-08026-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41535-foto-08026-5-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Actualment forma part de les instal·lacions del Club de Golf Montanyà, que hi ha ubicat a l'edifici les oficines.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41536","titol":"Capella Mitjancera o de La Font del Faig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-mitjancera-o-de-la-font-del-faig","bibliografia":"GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","centuria":"XX","notes_conservacio":"És de construcció recent.","descripcio":"Petita capella de planta quadrada amb teulada feta de teula i d'una sola vessant. Té el campanar afegit a la part nord, en forma d'espardenya que puja damunt la petita sagristia adossada. Els seus murs són de pedra excepte el de llevant, o façana principal, que és de fusta. S'accedeix al seu interior per dues portes que es troben a llevant, quedant el petit altar a aquesta façana. La seva capacitat és reduïda.","codi_element":"08026-6","ubicacio":"Brull, el","historia":"Hi ha poques notícies sobre la capelleta, ja que és de construcció recent, cap a 1960. S'hi celebra un aplec anual. Forma una unitat juntament amb la casa que duu el mateix nom. Tan sols és oberta al culte quan la casa de recés és habitada. Pertany a la parròquia del Brull. El projecte data del 20 d'octubre de 1960 i va ser beneïda el 22 d'agost de 1961 per Mn. Joan Colom, rector de Tona, i Mn. Narcís Casanovas i Pujol, que fou un decidit promotor d'aquesta advocació.","coordenades":"41.8080400,2.3408600","utm_x":"445248","utm_y":"4628673","any":"1961","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41536-foto-08026-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41536-foto-08026-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A la façana principal es pot veure un banc de pedra entre les dues úniques obertures.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41537","titol":"Mas Font del Faig o Mitjancera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-font-del-faig-o-mitjancera","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Es conserva perfectament, tot i que no és habitat regularment ja que l'edifici va ser restaurat als anys seixanta del segle XX.","descripcio":"Mas de petites dimensions situat al pendent assolellat. Té la façana principal orientada al sud, tot i que d'ençà de la darrera restauració es pot accedir des de tramuntana i des de ponent. La seva situació al pendent fa que consti de nivells diferents i de dos pisos. La coberta és de teula a dues vessants. L'edifici és el resultat de l'annexió de dos cossos al volum original, situat a llevant. Presenta com a materials bàsics la pedra amb argamassa i la teula, tot i que per a la seva restauració s'ha utilitzat també el formigó i el totxo.","codi_element":"08026-7","ubicacio":"Brull, el","historia":"Tot i que es tenen notícies documentals de l'existència del mas de la Font del Faig, altrament dit Mitjancera, ja al final de l'Edat Mitjana, l'edifici actual possiblement dati dels segles XVIII o XIX. Després d'un estat d'abandonament total, ha estat restaurat i reconvertit en casa de recés, essent ara propietat d'una congregació religiosa. La restauració ha estat poc respectuosa amb l'antic mas.","coordenades":"41.8076900,2.3413400","utm_x":"445287","utm_y":"4628634","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41537-foto-08026-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41537-foto-08026-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Inicialment era anomenat Casanova de la Castanyera.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41538","titol":"El Pinar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pinar","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El seu estat de conservació és bo degut a la seva recent edificació.","descripcio":"Casa de planta quadrada amb un cos (original) a la cara sud, on es troba la façana principal. Els materials emprats per a la seva construcció han estat la pedra, el formigó i la fusta, així com la teula. Les seves façanes de pedra intenten imitar l'aspecte de les masies dels voltants, tot i que la seva estructura és molt diferent. L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes i compta amb una petita capella a l'est de la casa. L'entrada principal és precedida per una porxada-balcó de tres columnes que sostenen un terrat al primer pis. La coberta és a quatre vessants.","codi_element":"08026-8","ubicacio":"Brull, el","historia":"Va ser edificada als anys 20 del segle XX pel veí de Seva Josep Crivillé i Ciurana i feia les funcions d'hotel per als familiars que venien a visitar els seus parents malalts que estaven en el Sanatori de Casademunt. Així va néixer el Brull-Hotel (o l'Hotel), però després va deixar de fer aquesta funció per ser reconvertit en el Sanatori del Brull.","coordenades":"41.8216700,2.2964700","utm_x":"441573","utm_y":"4630216","any":"1920-30","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41538-foto-08026-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41538-foto-08026-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Abans era conegut com l'Hotel, degut a les seves funcions hoteleres. Més tard fou la residència de gent gran de Santa Maria de la Pineda o del Pinar. Tot i que el seu valor arquitectònic potser no és notable, el Pinar és una construcció substancialment diferent de la resta de cases del terme. Actualment compleix les funcions de casa d'acolliment per a joves.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41539","titol":"Creu de La Castanyera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-la-castanyera","bibliografia":"
- PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.<\/p>
- 'Promoción social en la obra del padre Mauri<\/em>', La Vanguardia, 17 de juny de 1967, p. 53.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"El seu estat de conservació és bo tot i que la pedra està erosionada i envellida. S'ha construït una peanya de pedra per estabilitzar-la.","descripcio":" Creu situada a l'accés del mas La Castanyera. La creu és de pedra i està formada per tres blocs de secció quadrada, units entre ells amb una mena de ciment o argamassa: el cos mesura aproximadament 4,5 m. d'alçada, el creuer uns 2 m. de llarg i el bloc que fa de cap no arriba al metre d'alçada.<\/p> A la part baixa de la creu hi ha un a base rodona d'uns 70 cm d'alçada i 1,5 m. de diàmetre que està feta de pedra unida amb argamassa.<\/p> ","codi_element":"08026-9","ubicacio":"Brull, el","historia":" Creu relacionada amb el mas de La Castanyera . El mas data de la segona meitat del segle XVIII, però anteriorment hi havia una antiga masia.<\/p> Un cop inaugurades les colònies Juan XXIII impulsades pel Pare Mauri al Mas La Castanyera l'any 1964, es va plantejar la idea de la construcció d'un monòlit de pedra en forma de creu. L'estiu de 1965 es va portar un monòlit de pedra de Taradell, de 9 m. d'alçada amb la que es va construir la creu. Va ser inaugurada el 22 d'agost de 1965 pel Cardenal Dino Staffa.<\/p> ","coordenades":"41.8143700,2.3280400","utm_x":"444188","utm_y":"4629384","any":"1965","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41539-foto-08026-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41539-foto-08026-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41539-foto-08026-9-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-12-12 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"41540","titol":"Ermita de La Castanyera o de la Trinitat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-de-la-castanyera-o-de-la-trinitat","bibliografia":"GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","centuria":"XX","notes_conservacio":"És de nova construcció.","descripcio":"Església neoromànica de planta rectangular, feta de pedra i lloses, amb la façana principal orientada al NO. Consta d'un absis d'estil romànic. Té un petit campanar al capdamunt de la façana principal, d'uns 2,5 m d'alçada, amb una creu de forja al damunt. A la façana principal hi trobem també una petita rosassa. Tot l'edifici té petites finestres acabades amb volta de canó.","codi_element":"08026-10","ubicacio":"Brull, el","historia":"Ermita de nova construcció (1985) al mas de la Castanyera.","coordenades":"41.8139400,2.3273300","utm_x":"444129","utm_y":"4629337","any":"1985","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41540-foto-08026-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41540-foto-08026-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41540-foto-08026-10-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Imita una ermita romànica, excepte per un porxo a la part davantera i una entrada al lateral esquerra.","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41541","titol":"Ermita del Pinar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-del-pinar","bibliografia":"GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","centuria":"XX","notes_conservacio":"És de nova construcció.","descripcio":"Ermita de base rectangular orientada al NO feta de carreus de pedra irregulars de tons rogencs i blanquinosos units amb ciment. La teulada és de doble vessant feta amb teula àrab. Hi ha una porta tan a la façana principal com a la part del darrera. Les finestres són acabades amb volta de canó. A la façana principal hi ha afegit un petit campanar, d'un metre i mig d'alçada, fet de ciment i amb una creu de forja al damunt.","codi_element":"08026-11","ubicacio":"Brull, el","historia":"Ermita construïda segurament a la dècada del 1920 que és quan es va edificar la casa.","coordenades":"41.8216400,2.2968600","utm_x":"441605","utm_y":"4630212","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41541-foto-08026-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41541-foto-08026-11-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"En el moment de visitar-la, s'utilitzava com a magatzem.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41542","titol":"Cementiri de Sant Jaume de Viladrover","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-de-sant-jaume-de-viladrover","bibliografia":"GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","centuria":"XX","notes_conservacio":"És de construcció recent.","descripcio":"Petit cementiri unit a l'església de Sant Jaume de Viladrover per la seva façana nord. Consta d'una sola paret de nínxols, que és la paret oposada a la façana de l'església. En conjunt és de petites proporcions i el terra està enllosat. Al mig hi ha una creu feta de forja, d'uns 50 cm d'alçada. La creu reposa sobre una base feta de pedres unides amb ciment, de secció quadrada i d'un metre d'alçària aproximadament.","codi_element":"08026-12","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"L'antic cementiri va patir una reforma a principis-mitjans del s.XX i es creà l'actual estructura. Es cobrí parcialment amb lloses de granit el terra de l'antic cementiri.","coordenades":"41.8274900,2.2527800","utm_x":"437950","utm_y":"4630893","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41542-foto-08026-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41542-foto-08026-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un cementiri força modern, ja que es va ampliar i ordenar aconseguint la seva estructura actual a principis-mitjans del s.XX","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41543","titol":"Creu de Sant Jaume de Viladrover I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-sant-jaume-de-viladrover-i","bibliografia":"GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La base de la creu sembla restaurada recentment.","descripcio":"Creu ornamentada de forja, pintada de color platejat, situada a les escales per accedir a l'església de Sant Jaume de Viladrover. La creu està a sobre d'una base o peanya de secció quadrada i d'un metre d'alçada aproximadament. La peanya està feta de blocs rectangulars de pedra, bastant regulars, units amb ciment. La seva aparença és molt nova. Creu i base descansen sobre dos graons fets també de pedres i ciment.","codi_element":"08026-13","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"La creu és molt posterior a la creació de l'església de Sant Jaume de Viladrober, construïda al s.XVII. Tot i això, amb les reformes efectuades a l'església al 1926 es devia refer alhora aquesta creu.","coordenades":"41.8273300,2.2528500","utm_x":"437956","utm_y":"4630875","any":"1926","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41543-foto-08026-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41543-foto-08026-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41543-foto-08026-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"S'hauria refet amb la renovació de l'església de Sant Jaume de Viladrober al 1926.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41544","titol":"Turó del Prat d'Ori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-del-prat-dori","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"IV\/V-IX\/X","notes_conservacio":"Es conserven la majoria de caixes però algunes d'elles ja han perdut les lloses laterals.","descripcio":"Necròpolis d'inhumació situada dalt d'un turó proper al nucli del Brull (molt a prop del GR-2) i formada per un mínim de set tombes. Aquestes tombes de caixa estan fetes de lloses i pedres, i estan orientades únicament de dues maneres: orientació est-oest i nord-sud.","codi_element":"08026-14","ubicacio":"Brull, el","historia":"La necròpolis se situa en un context històrico-geogràfic que cal situar entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana (IV\/V-IX\/X dC), entre el moment en que es generalitza la inhumació enfront l'antic ritual d'incineració i just abans de la implantació de la xarxa parroquial medieval de la zona, que obligarà a la població a enterrar-se dins els espais de les sagreres. Aquest espai de temps coincideix amb l'establiment del cristianisme a tota la zona, i es tenen dubtes de si les tombes podien pertànyer a la població ja cristianitzada o bé a grups de població residuals al marge de les noves creences (tal com indica l'orientació N-S d'algunes de les tombes).","coordenades":"41.8243400,2.3048100","utm_x":"442268","utm_y":"4630507","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41544-foto-08026-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41544-foto-08026-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41544-foto-08026-14-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A principis del segle XX el jaciment fou objecte d'una excavació clandestina per part d'uns seminaristes que estiuejaven la zona.","codi_estil":"85|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41545","titol":"Can Baucells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-baucells","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Algunes zones de l'edifici han perdut part de l'arrebossat que lliga els carreus, però no en fa perillar l'estructura ni la mateixa façana.","descripcio":"Masia de planta rectangular (gairebé quadrada) amb la façana principal orientada sud-oest. Està feta de pedra unida amb argamassa i la teulada, que és de doble vessant, amb teula àrab. Té dos pisos i les golfes. Les finestres son rectangulars i estan emmarcades amb grans lloses de pedra. La llinda de la porta principal té un gravat on s'hi llegeix '1691'. La masia té un cos afegit a llevant, de dos pisos d'alçada, i un segon cos afegit a aquest primer d'una sola alçada amb funcions de cort probablement.","codi_element":"08026-15","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Aquesta masia s'erigí just en el període de màxima activitat econòmica i ramadera dins del terme del Brull (segles XVII-XVIII) i, per tant, respon a les necessitats econòmiques de la zona.","coordenades":"41.8274100,2.2531200","utm_x":"437978","utm_y":"4630884","any":"1691","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41545-foto-08026-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41545-foto-08026-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Actualment és coneguda també com a cal Bonjorn.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41546","titol":"Alzina de Santandreu de la Castanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-santandreu-de-la-castanya","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada a la vora del camí davant del mas de Santandreu de la Castanya que li dóna el nom. És una de les alzines més grans de tot el Montseny i es calcula que té uns 350 anys d'edat. Té la capçada bastant arrodonida excepte per la banda NNO que està escapçada a causa d'un llamp. L'alzina fa entre 18-20 metres d'alçada i la capçada uns 16-18 metres de diàmetre.","codi_element":"08026-16","ubicacio":"La Castanya","historia":"S'ha estimat que té uns 350 anys d'edat. L'any 2004 va ser parcialment amputada per un llamp.","coordenades":"41.8017500,2.3528000","utm_x":"446234","utm_y":"4627968","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41546-foto-08026-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41546-foto-08026-16-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41547","titol":"Santandreu de la Castanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santandreu-de-la-castanya","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Se'n va restaurar una part als anys 50.","descripcio":"Petit complex agrari\/ramader format a partir de l'ampliació d'un nucli inicial amb diversos cossos. La façana principal està orientada cap al sud i s'hi accedeix a través d'un portal que condueix a una era de reduïdes dimensions, delimitada al sud per uns corrals, a ponent pel portal i a llevant per unes corts. La casa està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta de planta baixa i un sol pis, i en destaca una galeria porxada al nivell del primer pis a la part sud. Per la seva situació de pendent la casa consta almenys amb dos nivells de sòl, més elevat a tramuntana que al sud. La teulada del cos principal és de teula àrab i doble vessant (est\/oest).","codi_element":"08026-17","ubicacio":"La Castanya","historia":"Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella. La masia que es pot veure avui dia data essencialment del s. XVIII, segons es desprèn de les llindes (1725 i 1752), i hauria estat el resultat de l'ampliació d'un antic nucli. Tot i que no és habitada amb regularitat, segueix funcionant com a centre ramader i agrari, fet que ha comportat que se'n restaurés una part als anys 50 (teulades i forjats).","coordenades":"41.8025600,2.3534100","utm_x":"446286","utm_y":"4628057","any":"1725","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41547-foto-08026-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41547-foto-08026-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41547-foto-08026-17-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"És la masia habitada a més altitud del Montseny. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. Fou un dels primers refugis de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41548","titol":"Font de Santandreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-santandreu","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada a 150 metres del mas que li dóna el nom, Santandreu de la Castanya, a la dreta de la pista i al costat d'uns freixes. Està feta de pedra unida amb argamassa. Fa uns tres metres d'alçada i té forma de piràmide truncada amb base rectangular d'1 per 0,5 metres. La part superior està coronada per unes lletres metàl·liques amb el nom de la font. A la cara frontal, que dóna a ponent, hi ha una dedicatòria a la Verge del Remei i al lateral esquerre n'hi ha una altra dedicada a en Pompeu Fabra. Al davant hi ha una bassa que recull l'aigua de la font.","codi_element":"08026-18","ubicacio":"La Castanya","historia":"Segons la placa la font és del 1968. Va ser restaurada en un dels Aplecs de Matagalls.","coordenades":"41.8016100,2.3518100","utm_x":"446152","utm_y":"4627953","any":"1968","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41548-foto-08026-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41548-foto-08026-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41548-foto-08026-18-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba al costat d'un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41549","titol":"Can Bou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bou","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en runes.","descripcio":"Petita masia de planta rectangular, d'uns 12 per 8,5 metres, feta de pedra unida amb argamassa, de dos pisos d'alçada i de teulada de doble vessant. La masia està en runes. En queden dempeus gairebé senceres les quatre parets (falta un tros de la paret posterior) però el sostre ja ha cedit. La porta principal està orientada al ENE i té una gran llinda de pedra. Hi ha obertures de petites dimensions a les quatre parets i només una finestra de dimensions més grans (1,2 x 0,5 m) a la paret lateral esquerra. A dins s'observa una paret que delimita un espai independent.","codi_element":"08026-19","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","coordenades":"41.8279900,2.2604900","utm_x":"438591","utm_y":"4630943","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41549-foto-08026-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41549-foto-08026-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41549-foto-08026-19-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La vegetació ha envaït l'interior i part d'una de les parets de la masia.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41550","titol":"Can Carena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-carena","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"En runes.","descripcio":"Masia en runes de la qual només en queden restes dels murs exteriors. S'observa que era de planta rectangular, aproximadament de 13 per 8 metres. Les parets són fetes de pedra unida amb argamassa. De la paret de la cara sud no en queda res. De la resta es conserven tan sols els fonaments, fins a un màxim d'un metre d'alçada.","codi_element":"08026-20","ubicacio":"Brull, el","historia":"En trobem la primera referència en un recompte de masies que es dugué a terme l'any 1846, tot i que en aquells temps es coneixia amb el nom de Casanova del Rourell degut a la masia pròxima (era dels mateixos propietaris). Va ser una residència de masovers que va estar en funcionament fins el 1973.","coordenades":"41.8192900,2.2751300","utm_x":"439798","utm_y":"4629966","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41550-foto-08026-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41550-foto-08026-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tot el conjunt està bastant cobert per la vegetació. Antigament se la coneixia com la Casanova del Rourell.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41551","titol":"Can Gasala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gasala","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"L'arrebossat de la paret ha caigut en part i això fa que l'edifici denoti la necessitat d'una millora estructural externa.","descripcio":"Masia de planta rectangular, d'uns 14 per 10 m, de dos pisos d'alçada, feta de totxo i arrebossada. La teulada és a doble vessant, amb desguàs a llevant i a ponent, de teula. La façana principal està orientada a ponent, amb dues portes rectangulars i una finestra al pis de baix i tres finestres al pis de dalt. Aquests finestres són rectangulars i aproximadament d'1 metre per 90 cm. Al sud i ha un cos afegit també de teulada a doble vessant, més petit, però d'alçada una mica superior. A llevant hi ha un altre cos afegit amb teulada d'una sola vessant i de només un pis d'alçària.","codi_element":"08026-21","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Aquesta masia ha patit reformes estructurals segons les necessitats de cada moment històric i això ha provocat que no mostri una unitat arquitectònica.","coordenades":"41.8303800,2.2548800","utm_x":"438127","utm_y":"4631212","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41551-foto-08026-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41551-foto-08026-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41551-foto-08026-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha hagut diverses reformes estructurals fet que comporta una barreja d'estils arquitectònics poc definits.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41552","titol":"Can Serrà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-serra-1","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Està completament restaurada i el seu estat és òptim.","descripcio":"Casa de planta quadrada i teulada de teula àrab a dues vessants, la part central de la qual és més elevada. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Té la façana principal orientada a llevant i és precedida per una era esdevinguda jardí. Els materials són pedra i teula àrab, i destaquen les llindes i marcs de la totalitat de les finestres, de pedra del país. A la part del sud hi ha un cos afegit que fa les funcions de galeria i de garatge. La casa ha estat restaurada completament per passar a ser segona residència, amb la conseqüent alteració dels espais de la planta baixa que han passat de ser magatzems a ser menjador i sales i cuina.","codi_element":"08026-22","ubicacio":"Brull, el","historia":"Es té constància històrica can Serrà des de la baixa Edat Mitjana. La casa que avui podem contemplar pertany, però, al segle XVIII, segons es desprèn d'un llinda de la façana principal: 1790. Cal destacar les marques del picapedrer que es troben a la part esquerra del marc de la porta principal. Can Serrà ha estat objecte d'una restauració als anys 80 del segle XX, el que li ha donat un aspecte completament renovat però sense perdre l'aire i les línies de la vella masia, i que ha comportat, entre d'altres coses, que ara es pugui veure tota la pedra de la façana rejuntada de nou.","coordenades":"41.8194300,2.2929100","utm_x":"441275","utm_y":"4629970","any":"1790","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41552-foto-08026-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41552-foto-08026-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41552-foto-08026-22-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A la part davantera hi ha una era enrajolada i tota la masia està envoltada per un jardí molt cuidat.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41553","titol":"Torrent de can Serrà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-serra","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit torrent que comença a prop del nucli del Brull i del Serrat de la Creu, a uns 850 m d'altitud i desemboca a l'embassament de les Illes, a 765 m d'altitud. En total el seu recorregut és d'un kilòmetre i mig aproximadament. Al llarg del seu curs passa prop dels masos de Casademunt i de can Serrà, que és d'on agafa el nom.","codi_element":"08026-23","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.","coordenades":"41.8183300,2.2959600","utm_x":"441527","utm_y":"4629845","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41553-foto-08026-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41553-foto-08026-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"El torrent transcorre a través d'una zona boscosa i amb abundant sotabosc.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41554","titol":"Font de can Serrà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-serra-0","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Caldria dur-hi a terme treballs de desbrossament.","descripcio":"Font situada al torrent de can Serrà i també proper a la masia del mateix nom. Consta d'un dipòsit de base quadrada d'aproximadament un metre d'alçada format per parets de totxana i ciment, amb restes d'arrebossat. La paret frontal és oberta fins a la meitat. La tapa d'aquest dipòsit és una gran llosa quadrada de pedra situada de manera que forma angle. De la base de la paret lateral esquerra en surt un petit broc metàl·lic, de secció circular, per on surt un raig d'aigua.","codi_element":"08026-24","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts.","coordenades":"41.8188900,2.2951400","utm_x":"441460","utm_y":"4629908","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41554-foto-08026-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41554-foto-08026-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41554-foto-08026-24-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tota la zona està coberta d'abundant vegetació.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41555","titol":"Can Serradases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-serradases","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran masia de planta bastant quadrada, entre 16 i 18 metres de costat, amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és de doble vessant, de teula ceràmica, i desguassa als laterals. Està feta de pedra. La façana principal està orientada al sud i té al davant una era molt espaiosa envoltada de camps de conreu. En aquesta façana tan la porta principal com les finestres estan emmarcades amb pedra. Hi ha un cos afegit a llevant, amb teulada d'una vessant continuant la teulada del mas. A ponent hi trobem també un altre cos afegit, també d'una vessant però un metre per sota de la teulada del mas, i un porxo. Aquestes construccions ja estan fetes amb totxana però amb el mateix acabat que el cos principal.","codi_element":"08026-25","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Can Serradases és una antiga casa de masovers pertanyent al mas d'Els Bastons. Fins fa pocs anys funcionava com a allotjament de turisme rural.","coordenades":"41.8363100,2.2468800","utm_x":"437469","utm_y":"4631876","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41555-foto-08026-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41555-foto-08026-25-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Recentment ha estat restaurada amb arrebossat pintat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41556","titol":"Can Soler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-soler","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Va ser restaurada l'any 2000.","descripcio":"Masia de planta rectangular (d'uns 11 per 15 m aproximadament) amb planta baixa i pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. La masia està feta de pedra unida amb ciment. Les portes i finestres (rectangulars totes elles) estan emmarcades amb pedra. Tots els acabats i el seu estat és bo, doncs ha estat restaurada recentment. La façana principal dóna al SSO i hi trobem una porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Els carreus de la porta principal són d'un to rogenc que els diferencien de la resta de l'edifici. A la llinda de pedra de la porta s'hi observa una xifra poc llegible degut al pas dels anys ('1722' o be '1729'). A la paret de ponent i hi trobem també una gran porta d'entrada.","codi_element":"08026-26","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.","coordenades":"41.8313900,2.2587000","utm_x":"438445","utm_y":"4631322","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41556-foto-08026-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41556-foto-08026-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41556-foto-08026-26-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"El seu entorn està molt cuidat i s'hi poden trobar jardins, piscina i diverses construccions amb funcions de cobert, estable i d'altres.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41557","titol":"La Caseta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-2","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Hi ha zones de la façana que han perdut el seu arrebossat, sense perill per l'estrucutra ni la façana.","descripcio":"Masia de planta rectangular (12 per 9 m aproximadament) amb planta baixa i pis. Està feta de pedra unida amb ciment, i acabat amb un arrebossat que es troba en un estat regular. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa pels laterals del mas. La façana principal està orientada a ponent, amb una porta amb llinda de fusta i una finestra a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Totes les finestres tenen marc de pedra. Al sud s'hi observa un cos afegit, no té porta i té el mateix acabat que la casa, per donar aparença d'un sol cos, però és de posterior construcció. Al nord observem que s'hi està construint actualment un nou cos.","codi_element":"08026-27","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola i ramader, activitat que encara avui dia s'hi desenvolupa.","coordenades":"41.8336600,2.2514000","utm_x":"437841","utm_y":"4631579","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41557-foto-08026-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41557-foto-08026-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41557-foto-08026-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"També és coneguda com la Caseta d'en Grau. Al costat i han diverses estructures (graners, coberts, etc.), doncs es tracta d'una masia d'explotació ramadera.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41558","titol":"Creu de Collformic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-collformic","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (2000). 'La Tercera Guerra Carlina vista per un liberal: Extractes de la 'Crònica' de Joan Camps i Prat, de Seva (1824-1905) amb un apèndix del carlí Josep Molins i Prat'. Patronat d'Estudis Osonencs.","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'hi veuen petites reformes al pedestal.","descripcio":"La creu de Collformic o creu carlina és una creu metàl·lica que descansa sobre una peanya de carreus de pedra i argamassa. L'alçada total del conjunt és d'uns tres metres, essent la mida de la creu de 120 cm aproximadament. La creu és de ferro forjat treballat de tal manera que tan sols es marca el contorn de la creu, amb el voltant lleugerament ondulat. La seva forma recorda lleugerament la creu de Malta, tot i que és un xic més esvelta. A la seva base hi ha una esfera del mateix material, que és la que està clavada a la pedra. La peanya fa tres graons, essent el del mig el més gran en alçada i el que forma la major part de la base, i a la cara NO d'aquest hi ha una placa de forma pentagonal amb una inscripció. Una llosa de pedra fa de graó superior, de mida més petita.","codi_element":"08026-28","ubicacio":"Brull, el","historia":"La creu de Collformic és un monument que amaga una de les històries més dramàtiques del Montseny, la mort d'un grup de liberals de Vic a mans dels carlins. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), després de la presa de Vic per part de les tropes carlines, el 1874, més d'un centenar de soldats i voluntaris nacionals van haver de fugir. El seu objectiu era arribar a Sant Celoni, però un escamot de carlins, dirigits per Ramón Vila i Colomer, va interceptar un dels grups prop del pla de la Calma i els va dur cap a la masia de Santandreu de la Castanya, a Collformic, on van ser afusellats. Durant la nit, a més, els carlins van perseguir la resta dels grups amenaçant també als habitants dels masos dels voltants. En total les víctimes van ser més d'un centenar. La creu fou erigida l'any 1913 pels veïns de Vic gràcies, principalment, a la campanya de l'escriptor Lluís Bertran Nadal i Canudas que aconseguí que el Ple de l'Ajuntament de Vic n'aprovés la instal·lació el dia 9 d'abril de 1913.","coordenades":"41.8012000,2.3478800","utm_x":"445825","utm_y":"4627910","any":"1913","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41558-foto-08026-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41558-foto-08026-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41558-foto-08026-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"El lloc on es troba la creu, Collformic, és el punt de partida de la ruta més tradicional i freqüentada per ascendir al Matagalls. La inscripció de la creu és la següent: 'Pregueu germans per les víctimes inhumanament sacrificades per una partida carlista en aqueix terme de Collformich los dies 10 y 11 de janer del any 1874'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41559","titol":"El Maset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-maset","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Ha estat recentment restaurada.","descripcio":"Masia de planta rectangular (11 per 18 m aproximadament) amb planta baixa i primer pis. Està feta de pedra unida amb argamassa. La teulada és a doble vessant, de teula àrab, i desguassa a la façana principal, orientada al SSE, i a la part posterior. Tan la porta, que disposa d'un petit sostre, com les finestres estan emmarcades amb pedra. Es veu perfectament a la façana meridional una posterior ampliació a llevant de l'edifici original que va mantenir la mateixa estructura d'aquest. A la banda de ponent observem un porxo. A la part davantera hi ha una era empedrada que dóna tota la volta a la casa, passant per sota del porxo. Hi trobem quatre fanals i un petit mur de pedra que separa l'era del jardí.","codi_element":"08026-29","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.","coordenades":"41.8203700,2.3044800","utm_x":"442237","utm_y":"4630066","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41559-foto-08026-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41559-foto-08026-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41559-foto-08026-29-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Observem dos cossos més a la part posterior de la masia, un per a la masoveria i un garatge. Tot el conjunt es troba envoltat d'un jardí tancat per xiprers.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41560","titol":"El Pla de Sant Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pla-de-sant-jaume","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Hi ha algunes zones de la façana que necessitarien una lleugera restauració.","descripcio":"Masia de planta rectangular (d'uns 16 per 12 m) amb planta baixa, pis i golfes. Està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals de la casa. Les obertures són fetes amb carreus regulars de mida força voluminosa i d'un to rogenc. La porta, que té el mateix tipus de pedra, és de volta de canó. A la pedra central d'aquesta volta de canó hi ha gravada la inscripció 'Carlos Pvjol 1786'. A la façana principal, orientada al SSE, hi trobem en total dues obertures a la planta baixa, dues al primer pis i una a les golfes. Les finestres del primer pis destaquen per tenir a la part superior una estructura triangular feta de teula. La de les golfes és de mida més reduïda i té un acabat menys curós.","codi_element":"08026-30","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Com moltes de les masies del Brull, aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.","coordenades":"41.8307400,2.2655400","utm_x":"439013","utm_y":"4631244","any":"1786","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41560-foto-08026-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41560-foto-08026-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L'edifici principal està envoltat de varis volums complementaris que denoten l'origen agrícola d'aquesta estructura.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41561","titol":"Pou del Pla de Sant Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-pla-de-sant-jaume","bibliografia":"Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou de forma cilíndrica, fet de carreus irregulars de pedra units amb ciment. Aproximadament fa 1,2 metres de diàmetre i 1,5 metres d'alçada. La part superior està tapada amb ciment i no és plana, té una lleugera inclinació. A la banda NO hi té una obertura amb una porta de fusta i a la base una petita estructura en forma de 'U' invertida feta amb tres lloses de pedra.","codi_element":"08026-31","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Aquest pou pertany al conjunt agrícola de El Pla de Sant Jaume. És anterior a la masia però forma part del desenvolupament agrícola de la zona del s.XVIII-XIX.","coordenades":"41.8290700,2.2657800","utm_x":"439031","utm_y":"4631059","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41561-foto-08026-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41561-foto-08026-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41561-foto-08026-31-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"El pou es troba enmig d'una gran extensió de camps de conreu i s'utilitza la seva aigua per regar.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41562","titol":"El Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-prat","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Tot i que l'aspecte de la casa és bo, s'observa que l'heura ha envaït l'entrada principal i una de les façanes, signe evident del poc ús que se'n fa.","descripcio":"Masia de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Està feta de pedra unida amb ciment. L'acabat és arrebossat excepte a les cantonades de la casa i al voltant de les obertures, on hi veiem carreus regulars de pedra de grans dimensions. Cal destacar que, degut a la inclinació del terreny, la banda de llevant és més baixa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa a la façana principal i a la part posterior. A la façana principal, que està orientada al ENE, la porta d'accés és al primer pis i hi ha unes escales de pedra, adossades a la façana i amb una barana de ferro, per poder accedir-hi. La seva llinda està adornada amb un escut gravat a la pedra. A la banda sud hi un cos afegit, amb planta baixa i un porxo al primer pis. A la part posterior hi ha un cos amb planta baixa i pis. I a la banda nord s'hi observen tres murs que fan de contrafort, fets de carreus irregulars de pedra, de forma triangular i que arriben a l'alçada del primer pis de la casa.","codi_element":"08026-32","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.","coordenades":"41.8215800,2.3031700","utm_x":"442129","utm_y":"4630201","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41562-foto-08026-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41562-foto-08026-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41562-foto-08026-32-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L'heura ha envaït l'entrada principal i una de les façanes.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41563","titol":"Pantà de les Illes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panta-de-les-illes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El pantà de les Illes es troba a escassos 100 m de la masia que duu el mateix nom. Ocupa una superfície d'unes 4,5 ha, depenent de l'època de l'any. Està tocant al Club de Golf Montanyà, les seves aigües juntament amb les del pantà de l'Estanyol són les que s'utilitzen per regar els camps de golf. Per la banda est rep les aigües del torrent de can Serrà. Per la banda oest rep aigua i desguassa al mateix torrent de l'Estanyol. Per l'est hi voreja una pista que passa per can Serrà i Casademunt.","codi_element":"08026-33","ubicacio":"Urbanització de l'Estanyol","historia":"","coordenades":"41.8223500,2.2904600","utm_x":"441074","utm_y":"4630296","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41563-foto-08026-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41563-foto-08026-33-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Se'l coneix com a pantà o bé embassament de les Illes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41564","titol":"Font Barbota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-barbota","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La pedra d'on surt el broc hauria de netejar-se.","descripcio":"Font feta bàsicament de totxanes i ciment. Hi ha tres murs de totxanes que delimiten la font aprofitant el pendent del terreny. El mur posterior és el més alt, uns 120 cm des de les lloses de la vorera, i hi ha una tapa metàl·lica amb un cadenat on suposem que hi deu haver una clau de pas. Les parets laterals són uns 20 cm més baixes i formen angle una mica obtús respecte al mur posterior. A l'interior hi ha un graó més baix amb unes lloses al capdamunt que fan de lleixa. Entre aquesta lleixa i la base és on hi ha l'aixeta per on raja l'aigua. A la part davantera, que està orientada al NNO, la font es tanca amb un petit mur d'uns 20 cm d'alçada de forma corba.","codi_element":"08026-34","ubicacio":"Urbanització de l'Estanyol","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts.","coordenades":"41.8222200,2.2753200","utm_x":"439817","utm_y":"4630292","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41564-foto-08026-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41564-foto-08026-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41564-foto-08026-34-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41565","titol":"Font Cabridella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-cabridella","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"S'hauria de dur a terme el seu desbrossament.","descripcio":"Font que es troba al peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301, molt a prop de Collformic. Està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta d'un mur posterior, d'uns 5 m de llarg i entre 1,5 i 2 m d'alçada, que trenca el talús de la muntanya, i dos murs, d'un metre d'alçada aproximadament, en forma de 'U' que adossats al mur posterior creen dos espais rectangulars on es recull l'aigua de la vessant. Entre aquests dos espais hi ha quatre graons fets també de pedra. De la part esquerra del mur posterior en surt un broc metàl·lic de secció circular que és d'on raja l'aigua. Trobem una petita placa metàl·lica que denomina la font (font de Sant Jordi) i una altra placa més gran de marbre amb una dedicatòria.","codi_element":"08026-35","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts.","coordenades":"41.8033400,2.3470300","utm_x":"445756","utm_y":"4628148","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41565-foto-08026-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41565-foto-08026-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41565-foto-08026-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tot i que la placa la denomina com a font de Sant Jordi, a la zona tothom la segueix coneixent com a font Cabridella. La placa de marbre està dedicada a Xevi Calm i Vilaró.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41566","titol":"Font de Collformic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-collformic","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Hi hauria d'haver una neteja de la pedra.","descripcio":"Un mur de pedra segueix el corriol a través d'una fageda, i al final, en aquest mur, trobem la font. La font pròpiament dita està feta de totxana i ciment, i té forma de prisma de secció quadrada. Fa aproximadament 2 m d'alçada i 30 cm de costat. A uns 40 cm de la base surt un broc metàl·lic de secció circular per on raja l'aigua. A sobre, hi ha una placa de pedra que té gravada una dedicatòria a en Miquel Bosch i Jover. Just a la dreta de la font, enganxada al mur, hi ha una placa amb un fragment de l'escriptor gravat, i, a sobre, quatre barres de ferro que simbolitzen les quatre barres catalanes.","codi_element":"08026-36","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.8015800,2.3460700","utm_x":"445675","utm_y":"4627953","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41566-foto-08026-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41566-foto-08026-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41566-foto-08026-36-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Font per la qual s'hi accedeix des de l'aparcament de Collformic baixant un corriol bastant inclinat. Es pot conéixer com a font de Bosch i Jover, però tothom l'anomena font de Collformic.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41567","titol":"Font de l'Aulet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-laulet-0","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'hauria de desbrossar tot el conjunt.","descripcio":"Font que es troba al peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301. Es tracta d'un mur corbat fet de carreus irregulars de pedra, d'uns 4 m de llarg, 1,2 m d'alt i amplada variable segons el talús de la muntanya. Sembla fet de pedra seca, però en algunes parts s'ha hagut d'utilitzar argamassa per fer l'estructura més resistent. A la base d'aquest mur hi ha un altre mur més petit que fa de banc o de lleixa; està fet també de pedra i fa uns 30 cm d'alt per 20 cm d'ample. A la part central del mur aquest graó no hi és, deixa un espai d'uns 40 cm d'ample que és on trobem el broc, metàl·lic i de secció circular, per on raja l'aigua. A sobre del broc hi ha una placa amb una dedicatòria a Artur Osona. Davant de la font el paviment és de lloses tallades de forma irregular.","codi_element":"08026-37","ubicacio":"Brull, el","historia":"Va ser restaurada i, en gran mesura, refeta, el juliol de 1972.","coordenades":"41.8137900,2.3384200","utm_x":"445050","utm_y":"4629313","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41567-foto-08026-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41567-foto-08026-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41567-foto-08026-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"També es coneix com a font de Riudeboix, doncs és el nom del torrent que l'abasteix.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41568","titol":"Font de l'Obi (masia)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lobi-masia","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"S'hauria de controlar el creixament de l'heura de la façana per prevenir futures esquerdes.","descripcio":"Masia de planta rectangular (d'uns 15 per 9 m aproximadament) feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Les obertures estan fetes de pedra tallada de manera regular i d'un volum considerable. La façana principal està orientada al nord. A la planta baixa hi trobem la porta de pedra, que a la part superior hi té una estructura decorativa feta de totxanes i en forma d'arc, i dues finestres. Una de les finestres de la planta baixa queda a sota d'un porxo o cobert que està construït adossat a la façana principal. El primer pis té tres finestres i les golfes una de molt reduïda. A ambdós laterals de la casa, a llevant i a ponent, hi ha cossos afegits amb teulada d'una sola vessant; el de llevant té també un petit porxo. A la part posterior també hi observem un petit cos.","codi_element":"08026-38","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.","coordenades":"41.8197500,2.2503300","utm_x":"437739","utm_y":"4630035","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41568-foto-08026-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41568-foto-08026-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41568-foto-08026-38-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Un tros de la façana principal està força envaïda per l'heura. A pocs metres s'hi veuen dos edificis de nova construcció.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41569","titol":"Font de l'Obi (font)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lobi-font","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'hauria de desbrossar.","descripcio":"Font que porta el nom de la masia que té a escassos 50 metres, la Font de l'Obi. Consta d'un broc que surt directament del centre d'una paret de pedra que ha estat cimentada i arrebossada, tot i que només en part. Aquesta paret fa uns 2 m de llarg per uns 80 cm d'alçada, i és orientada a l'oest. El broc no es veu directament, en veiem el rajolí d'aigua que surt, perquè tot el seu voltant està cobert de molsa. A uns 30 cm del broc hi ha una aixeta. L'aigua es recull en un espai fet amb lloses de pedra que fa uns 2 m de llarg, 40 cm d'amplada i 25 cm d'alçada.","codi_element":"08026-39","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.8197700,2.2511200","utm_x":"437805","utm_y":"4630037","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41569-foto-08026-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41569-foto-08026-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41569-foto-08026-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Al costat de la font hi ha una bassa rectangular construïda artificialment.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41570","titol":"Pont de Sant Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-sant-jaume","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"En algunes parts del pont s'observa com alguns dels carreus han estat substituïts per totxanes més modernes.","descripcio":"Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. És un pont recte, amb una lleugera pendent, fa uns 25 metres de llargada i té orientació nord-sud. A la part més alta la seva alçada és d'uns sis metres. La seva amplada és d'uns quatre metres, que és l'amplada de la carretera que hi passa per sobre, la que va de Sant Miquel de Balenyà a Sant Jaume de Viladrover. Per sota el pont hi passa un torrent, anomenat torrent de Sant Jaume. L'obertura fa uns dos metres de diàmetre. A la part superior, als dos laterals de la carretera, hi ha dos murs de contenció també de pedra, que són continuació del pont; fan uns 50 cm d'alçada per uns 30 cm d'amplada i estan acabats amb lloses de major grandària.","codi_element":"08026-40","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"El pont va ser restaurat el 1994.","coordenades":"41.8304300,2.2564000","utm_x":"438253","utm_y":"4631217","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41570-foto-08026-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41570-foto-08026-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41570-foto-08026-40-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"És un dels ponts més emblemàtics del municipi, tan per la seva bellesa arquitectònica com pel seu ús.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41571","titol":"Font del Pont","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pont","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Hi falta el broc o l'aixeta.","descripcio":"La font del Pont està enganxada al pont de Sant Jaume per la seva cara de ponent. Té forma de prisma de secció rectangular i està feta de carreus irregulars de pedra units amb ciment, molt més recents que els del pont. La seva base fa més o menys un metre per 25 cm, i fa uns dos metres d'alçada. La part superior està acabada amb una gran llosa de pedra, de color més fosc, amb la inscripció gravada 'Font del Pont 1994'. A uns dos terços de l'alçada de la font hi ha un petit forat, de secció circular, on hi hauria d'haver el broc o l'aixeta però aquest és inexistent. Tampoc raja aigua. A la base, tres lloses de pedra en forma de 'U' unides a la font formen un petit receptacle.","codi_element":"08026-41","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"L'existència d'aquesta font va lligada a la del pont de Sant Jaume. Malgrat que l'estructura actual és íntegrament del 1994.","coordenades":"41.8305000,2.2564100","utm_x":"438254","utm_y":"4631224","any":"1994","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41571-foto-08026-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41571-foto-08026-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41571-foto-08026-41-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41572","titol":"Font del Sot del Rector","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-sot-del-rector","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"Refeta l'any 2008","descripcio":"Font situada al peu de la pista de Collformic a la Castanya, al sot del Rector. Està feta amb tres grans lloses de pedra, de color clar, situades verticalment recolzades al talús de la muntanya i formant entre elles un angle obtús. La llosa del mig és de forma rectangular, fa aproximadament 1,8 m d'alçada per 50 cm d'amplada, i té uns 10 cm de gruix. Les altres dues lloses tenen forma irregular. A la part superior d'aquesta llosa central hi ha una placa de fusta amb una inscripció. Al bell mig de la llosa hi trobem un broc metàl·lic, de secció circular, d'uns 4 cm de diàmetre i que surt 10 cm. A la base, sobre una pedra perfectament tallada que fa de peanya, trobem un receptacle quadrat de pedra esculpida. Fa uns 40 per 40 cm de base i uns 25 cm d'alçada. Aquest recipient desguassa l'aigua per un forat que té a la banda inferior esquerra on una pedra fa de canaló. Davant la font el terra està pavimentat amb lloses de pedra.","codi_element":"08026-42","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. És feta de nou l'any 2008.","coordenades":"41.7940000,2.3463800","utm_x":"445694","utm_y":"4627111","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41572-foto-08026-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41572-foto-08026-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41572-foto-08026-42-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A la inscripció hi ha gravat 'Font Sot del Rector - 59è Aplec de Matagalls'. És dedicada al bicentenari del naixement del Pare Claret.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41573","titol":"Les Illes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-illes","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Està totalment reformada, mantenint algunes parts de l'edifici original.","descripcio":"Masia de planta rectangular de dimensions considerables, uns 23 per 16 metres, feta de carreus irregulars de pedra units amb ciment. Té planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Aquesta teulada no és simètrica essent la vessant nord de major longitud. Les obertures són fetes amb el mateix tipus de pedra i amb grans llindes de fusta, a més estan proveïdes amb reixes de ferro. La façana principal està orientada al sud, a escasses passes de la carretera BV-5301, i hi trobem dues portes i quatre finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. A la façana oest hi ha una porta i quatre finestres a la planta baixa i el primer pis és obert a manera de porxo. A la façana nord observem que la part central de la casa és d'un sol pis i fa de garatge, amb una gran porta i una minúscula finestra. A banda i banda del garatge hi ha una finestra, i a sobre, corresponent al primer pis, n'hi ha quatre. La façana est és oberta, a manera de porxo, amb columnes del mateix tipus de pedra, i encara hi trobem un segon porxo afegit d'una sola vessant. A la façana sud hi ha un petit cos afegit.","codi_element":"08026-43","ubicacio":"Brull, el","historia":"Tenim constància històrica de les Illes ja al segle XIII, amb anterioritat del 1270. La construcció actual possiblement dati del segle XVIII, amb diverses reformes i afegits fets al llarg del XIX i del XX. Les reformes que s'han fet darrerament li atorguen un aspecte molt nou.","coordenades":"41.8231100,2.2925800","utm_x":"441251","utm_y":"4630378","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41573-foto-08026-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41573-foto-08026-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41573-foto-08026-43-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba pràcticament a peu de carretera i molt a prop del pantà també de les Illes.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41574","titol":"Ajuntament del Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ajuntament-del-brull","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"S'han restaurat les façanes, la teulada i s'ha remodelat l'estructura interior de la casa.","descripcio":"Casa de planta rectangular feta de carreus de pedra units amb ciment. Té planta baixa i un sol pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants (desguassa a la façana principal i a la paret posterior). La façana principal està encarada al sud-oest. Les obertures tenen llinda de pedra i, a sobre d'aquesta, dues d'elles tenen un adornament triangular fet també amb carreus. A més, les obertures de la planta baixa tenen una reixa de ferro. L'aspecte que ofereix avui és el resultat de successives ampliacions a partir d'un cos original, respectant sempre les línies de façana i l'alçada de la casa. A la part de llevant hi ha una construcció adossada, que actualment és un restaurant. A ponent hi ha una altra construcció, aquesta amb acabat arrebossat a la planta baixa i un porxo obert al primer pis.","codi_element":"08026-44","ubicacio":"Brull, el","historia":"El cos principal a partir del qual es formaria tota la casa que avui es pot veure, data del segle XIX, concretament del 1885. La seva situació prop de l'església i del camí propicià que en aquest indret es formés un petit nucli habitat.","coordenades":"41.8169400,2.3053100","utm_x":"442303","utm_y":"4629685","any":"1885","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41574-foto-08026-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41574-foto-08026-44-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Propera a l'església de Sant Martí, crea l'únic nucli de població concentrat del municipi.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41575","titol":"Castell del Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-del-brull","bibliografia":" ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"IX-XV","notes_conservacio":"Es troba en ruïnes.","descripcio":" Situat davant d'un petit turó a ponent de l'església de Sant Martí, se'n conserva part de l'angle nord-est i un fragment del mur de tramuntana amb restes d'una finestra. Segons l'arquitecte Pericas, tenia una planta pentagonal amb reforços cilíndrics als angles, dels quals en resta un. Els materials són la pedra i la calç, amb carreus de pedra calcària tallats regularment i sense polir. Contrasta la part més nova amb carreus de pedra sorrosa vermella millor tallada i amb les juntes de calç enfonsades. Sembla ser que té almenys dues fases constructives, possiblement dels segles XII i XIII.<\/p> ","codi_element":"08026-45","ubicacio":"Brull, el","historia":" Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres.<\/p> ","coordenades":"41.8167800,2.3045500","utm_x":"442239","utm_y":"4629668","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41575-foto-08026-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41575-foto-08026-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41575-foto-08026-45-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Actualment es troba en ruïnes, consolidades i enjardinades, perfectament visitables. L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["24"]},{"id":"41576","titol":"Castell del Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-del-brull-0","bibliografia":"ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"IX-XII-XV","notes_conservacio":"Es troba en ruïnes.","descripcio":"Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació.","codi_element":"08026-46","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres.","coordenades":"41.8167800,2.3045500","utm_x":"442239","utm_y":"4629668","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41576-foto-08026-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41576-foto-08026-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41576-foto-08026-46-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41577","titol":"Sant Martí del Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-marti-del-brull","bibliografia":"ANGLADA BAYÉS, Manuel [et al.] (1984). «Sant Martí del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. MESTRE i GODES, Jesús; ADELL i GISBERT, Joan A. (2002). 'La Catalunya central. Viatge al romànic català\/7'. RACC - 62, S.L.","centuria":"XI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de nau única amb absis semicircular a llevant i coberta de teula àrab a dues vessants. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera. La volta de canó té llunetes i està reforçada amb arcs torals. La porta principal actual és a ponent (l'original era a migdia). L'interior és enguixat amb decoració barroca, excepte l'absis, que mostra pintures romàniques. L'aparell és format per petits carreus tallats de forma regular i rejuntats amb calç. L'església actual és el resultat de grans modificacions efectuades sobre el volum inicial. Té un campanar bastit el 1791.","codi_element":"08026-47","ubicacio":"Brull, el","historia":"L'església de Sant Martí fou la parròquia de Seva fins que es va crear la del Brull. Es troba documentada com a parròquia ja al segle XI (1029). Se sap que va ser consagrada entre els anys 1048 i 1060 pel bisbe vigatà Guillem de Balsareny. El 1062 va ser dotada amb delmes pel vescomte Ramon Folc I i la seva muller Ermesenda. Entre les nombroses reformes que ha sofert, en destaquen la construcció del campanar i la modificació del portal d'accés, dels anys 1791 i 1588 respectivament. Els seus murs també varen ser repujats. El 1909 Gudiol hi va descobrir un important conjunt pictòric que actualment es troba al Museu Episcopal de Vic.","coordenades":"41.8167400,2.3054700","utm_x":"442316","utm_y":"4629663","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41577-foto-08026-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41577-foto-08026-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41577-foto-08026-47-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Ha patit diversos canvis i actualment la façana ja no és d'estil romànic, sinó del segle XVIII. Hi destaca el color rogenc característic dels carreus de pedra.","codi_estil":"92|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41578","titol":"Les Batalles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-batalles","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"S'observen parts clarament restaurades.","descripcio":"Masia de planta rectangular, d'uns 14 per 9 metres, feta de carreus irregulars de pedra units amb ciment. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals de la casa. Consta de planta baixa i primer pis. La majoria d'obertures han estat reconstruïdes amb totxanes, en lloc de la pedra, i les llindes són de fusta. La façana principal s'orienta al NO. En aquesta façana observem una porta i dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Les finestres de la planta baixa són reixades. Al lateral SO hi ha dos cossos afegits d'una sola planta i una finestra al primer pis. A la façana posterior hi ha també un petit cos afegit i dues finestres de petites dimensions a la planta baixa; al primer pis hi ha dues finestres més. En aquesta façana s'hi detecta una antiga obertura a la planta baixa que ha estat tapiada.","codi_element":"08026-48","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.","coordenades":"41.8202700,2.2679200","utm_x":"439200","utm_y":"4630080","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41578-foto-08026-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41578-foto-08026-48-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Davant la masia hi ha una altra edificació que pot fer de magatzem, garatge, etc. Ambdues edificacions i l'era de gespa que hi ha al davant estan envoltades amb una tanca feta d'estaques de fusta i filaments elèctrics.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41579","titol":"L'Aranyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/laranyo","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Ha estat recentment restaurada.","descripcio":"Masia de planta rectangular de forma allargada, d'uns 15 m de façana per 6,5 m de fondària, feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal s'orienta al SE. En aquesta façana hi trobem la porta principal i dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i una petita obertura a les golfes. Les obertures (a part de la de les golfes) són fetes amb carreus de pedra tallats de manera regular, de gran mida i d'un color més fosc que els de la resta de la casa. Algunes d'aquestes obertures tenen la llinda decorada amb carreus que fan una forma triangular o bé d'arc. A la gran llinda de la porta hi ha la data 1803. A la part posterior hi ha dos volums afegits, de grans dimensions, amb teulada d'una sola vessant orientada al NO; el primer té dos pisos i el segon només planta baixa. Al lateral esquerre hi trobem un cos afegit d'una sola planta, un cobert i un tancat. Al lateral dret hi ha un cos afegit que segueix la línia de la teulada.","codi_element":"08026-49","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.","coordenades":"41.8249700,2.2698000","utm_x":"439361","utm_y":"4630601","any":"1803","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41579-foto-08026-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41579-foto-08026-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41579-foto-08026-49-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A la part davantera hi ha una gran extensió de camps de conreu, amb un pou proper a la casa.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41580","titol":"Pou de l'Aranyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-laranyo","bibliografia":"Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es troba en mal estat de conservació.","descripcio":"Pou situat al camp de conreu de davant el mas de l'Aranyó. És un pou de secció quadrada, aproximadament d'un metre i mig de base per, també, un metre i mig d'alçada. Els materials de la construcció són la pedra i el ciment tot i que en algunes parts (sobretot a les cantonades) ha estat reconstruït amb totxanes. La teulada és de doble vessant, feta de teula àrab i amb alguns rocs a sobre per assegurar aquestes teules. A la paret orientada al SO hi trobem una porta feta de fusta, també en mal estat, d'aproximadament 120 cm d'alçada i 50 cm d'ample. Un metre per davant de la paret frontal del pou veiem un registre d'aigua amb una tapa metàl·lica.","codi_element":"08026-50","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest pou forma part del conjunt agrícola de l'Aranyó.","coordenades":"41.8252300,2.2710600","utm_x":"439466","utm_y":"4630629","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41580-foto-08026-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41580-foto-08026-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41580-foto-08026-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Aquest pou s'utilitza per regular l'aigua de reg dels camps on es troba.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41581","titol":"Alzina de l'Estanyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-lestanyol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"És cuidada pels treballadors del camp de golf.","descripcio":"Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada prop de l'Estanyol, dins el recinte del camp de golf. És una alzina d'una bellesa i unes dimensions espectaculars. La seva alçada supera els 14 metres. El tronc fa uns 3 metres de perímetre. Però el més impressionant és la seva capçada, de forma rodona, que fa entre 22 i 24 metres de diàmetre. L'amplada màxima de la capçada és a la part baixa, on les branques creixen horitzontalment al tronc, llavors va disminuint de diàmetre a mesura que va augmentant en alçada, com el cap d'un bolet.","codi_element":"08026-51","ubicacio":"Urbanització de l'Estanyol","historia":"","coordenades":"41.8203600,2.2820700","utm_x":"440376","utm_y":"4630080","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41581-foto-08026-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41581-foto-08026-51-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"També es coneix com l'alzina grossa o alzina rodona. Està catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. A l'hivern es col·loquen uns troncs de fusta de manera vertical entre les branques inferiors i el terra, això és una mesura de protecció perquè el pes de la neu no trenqui cap branca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41582","titol":"Can Rebugall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rebugall","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"S'ha utilitzat la totxana en algunes parts de la casa per reforçar l'estructura de la mateixa.","descripcio":"Masia de planta rectangular, d'uns 15 per 10 metres aproximadament, feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal està orientada al sud. En aquesta façana hi trobem la porta, de forma rectangular, que està feta també amb carreus de pedra però que en algunes parts ha estat refeta amb totxanes. Té una gran llinda de pedra. Les finestres d'aquesta façana, que n'hi ha dues a la planta baixa i tres al primer pis, també tenen llinda de pedra i la majoria han hagut de ser restaurades també amb totxanes. Estan, a més a més, protegides amb una reixa de ferro. A la banda de llevant hi ha dos cossos afegits d'un sol pis amb teulada d'una sola vessant que desguassa al nord; el primer està fet també de carreus de pedra però acabat amb arrebossat (tot i que aquest es troba en mal estat) i el segon és de totxana. A ponent trobem un cos afegit, fet de carreus, que antigament hauria tingut teulada i al primer pis una finestra i dues obertures més de dimensions reduïdes. A la part posterior, al nord, hi ha un cos afegit i dues finestres.","codi_element":"08026-52","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.","coordenades":"41.8292600,2.2603700","utm_x":"438582","utm_y":"4631084","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41582-foto-08026-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41582-foto-08026-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Prop de la casa trobem dues construccions més, fetes ja de totxana, a més d'un cobert i un tancat pels animals. Una tanca protectora envolta tot el conjunt.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41583","titol":"La Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-sala-0","bibliografia":" PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"Ha estat restaurada completament.","descripcio":" Construcció de planta rectangular amb la façana principal a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula a quatre vessants. L'edifici actual és el resultat de l'ampliació del nucli primitiu cap al sud. Destaquen unes finestres d'espitllera visibles als murs de tramuntana i llevant. S'accedeix al seu interior per un portal de pedra datat al segle XIX (1869). La seva estructura interna respon a les necessitats pròpies d'una casa de pagès, amb una planta destinada a magatzems i els pisos superiors a l'habitatge. Són destacables les galeries porxades del pis superior, restaurades recentment. A l'extrem de tramuntana hi ha un darrer cos afegit.<\/p> ","codi_element":"08026-53","ubicacio":"Brull, el","historia":" Aquesta fortalesa és documentada a partir del segle XII. En el mas actual es guarda documentació de la família des de 1270. Pel que fa al punt de vista arquitectònic, les finestres espitlleres poden datar-se al segle XIII; del XVIII hi ha una llinda reaprofitada al sector nord de la façana principal; del segle XIX tot el cos sud i la remodelació de la façana amb el portal principal, i del XX la restauració de les cobertes i el repicat de la façana principal. El seu estat de conservació és bo i avui funciona encara com a explotació agrícola.<\/p> ","coordenades":"41.8043000,2.2847900","utm_x":"440587","utm_y":"4628295","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41583-foto-08026-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41583-foto-08026-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41583-foto-08026-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Domèstic"],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Dins de la finca hi trobem les instal·lacions ramaderes, un pou i una bassa.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1772","rel_comarca":["24"]},{"id":"41584","titol":"Pou de La Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-sala","bibliografia":"Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està totalment restaurat.","descripcio":"Pou de forma cilíndrica fet de carreus irregulars de pedra, de color clar, i ciment. Fa aproximadament 1,6 metres de diàmetre i uns 2 metres d'alçada. El sostre està fet de lloses de pedra i vessa cap al NE. A la banda SO hi ha una porta de fusta, de 50 cm d'alçada i 35 cm d'amplada aproximadament. L'obertura de la porta està feta amb carreus grans tallats de forma regular. A l'esquerra d'aquesta porta hi ha un sortint de forma rectangular que fa uns 35 cm d'alçada. Tot el conjunt està restaurat i ofereix un aspecte molt nou.","codi_element":"08026-54","ubicacio":"Brull, el","historia":"Antigament sí que s'utilitzava per a l'extracció d'aigua però en l'actualitat no té cap funció associada.","coordenades":"41.8047200,2.2853200","utm_x":"440631","utm_y":"4628342","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41584-foto-08026-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41584-foto-08026-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41584-foto-08026-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L'aigua es troba només a uns tres metres de profunditat.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41585","titol":"Mas Casademunt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-casademunt","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"Presenta nombroses reformes amb maons.","descripcio":"Casa de planta quadrada, dos pisos d'alçada i grans proporcions, amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Té la façana principal orientada a llevant i presenta tot l'entorn enjardinat. La porta principal està feta amb grans carreus de pedra fent volta de canó, i a la llinda hi ha la data 1635. El seu interior respon a les necessitats de casa de serveis (exercicis espirituals), amb cambres i sales de reunions, sense cap altra funció. A l'extrem NO s'hi ha afegit un cos de proporcions més reduïdes i d'alçada inferior a l'original, en el qual hi ha una galeria i un terrat. Els materials de construcció bàsics són la pedra i la teula, tot i que presenta nombroses reformes amb maons (finestres). Al tercer pis dels angles NO i SE es poden veure petites torres.","codi_element":"08026-55","ubicacio":"Brull, el","historia":"Casademunt va ser construïda per picapedrers francesos pels volts de 1540. Posteriorment va ser objecte de reformes, bàsicament a l'interior, a mitjans de segle XIX, de les quals destaquen les rajoles valencianes. Això succeí quan la casa era propietat de la família Ponç. Entre els anys 1931 i 1950 va servir de sanatori de tuberculosos. Actualment és una estança de repòs i meditació, propietat d'una comunitat religiosa. El complex es completa amb una església (veure fitxa) i una altra construcció amb funcions residencials per acollir els hostes. El seu estat de conservació actual és òptim i no presenta cap patologia digna de menció.","coordenades":"41.8160600,2.2973900","utm_x":"441644","utm_y":"4629592","any":"1635","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41585-foto-08026-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41585-foto-08026-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41585-foto-08026-55-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"També se'l coneix com a Casa de l'Espiritualitat. La casa té funció religiosa i s'hi poden observar diverses cambres per tal de dur a terme exercicis espirituals al seu interior.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41586","titol":"Església del mas Casademunt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-del-mas-casademunt","bibliografia":"GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de planta de creu llatina amb el campanar adossat a la part de ponent i l'absis a llevant. Els materials constructius bàsics són pedra i maó, i la coberta és de teula. Als murs de tramuntana i migjorn presenta arcbotants que li donen aspecte de temple gòtic. S'accedeix a l'interior per la porta situada als peus del campanar, a l'extrem de ponent. En el creuer del sud hi ha la sagristia i s'hi pot accedir des de l'exterior. Els dos braços dels creuers són afegits posteriorment a la construcció original.","codi_element":"08026-56","ubicacio":"Brull, el","historia":"La conversió del mas Casademunt en un sanatori de tuberculosos entre els anys 1931 i 1950 comportarien la construcció de l'església, amb línies que imiten un temple gòtic, bàsicament els arcbotants i els contraforts, així com les esveltes línies i el pronunciat pendent de les cobertes. El to vermellós dels maons i de les pedres emprades li donen un aire modernista. Forma part integrant del conjunt del mas, tot i que n'està totalment exempta. Ofereix un aspecte curiós des de la carretera, ja que el gòtic urbà que imita és poc freqüent al mig del bosc.","coordenades":"41.8162800,2.2978600","utm_x":"441683","utm_y":"4629617","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41586-foto-08026-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41586-foto-08026-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41586-foto-08026-56-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41587","titol":"Pou del mas Casademunt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-mas-casademunt","bibliografia":"Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"És necessària una actuació de restauració de l'element.","descripcio":"Pou de secció quadrada, d'uns 1,2 metres de costat, fet de maons i ciment, amb els caires superiors arrodonits. Està decorat amb rajoles valencianes excepte les cantonades que són d'obra vista. A la base hi ha com una peanya o graó fet també de maons que sobresurt 40 cm per cada costat i que fa 20 cm d'alçada. Contant la base el total fa 1,2 m d'alçada aproximadament. Dels laterals del pou en surten dues barres de ferro forjat unides per dalt amb una altra barra de ferro. A la part superior el ferro forjat té forma triangular i està guarnit amb diverses ornamentacions. Del mig en penja una cadena. L'alçada total des del sòl fins a la part superior del ferro forjat és d'uns 3 metres.","codi_element":"08026-57","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest pou està lligat a la masia i als seus usos agrícoles.","coordenades":"41.8159200,2.2974000","utm_x":"441645","utm_y":"4629577","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41587-foto-08026-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41587-foto-08026-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41587-foto-08026-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Avui dia no té funció de pou.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41588","titol":"Font de Casademunt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-casademunt","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No funciona com a font.","descripcio":"Font feta amb carreus irregulars de pedra units amb ciment. Consta de dues fileres de carreus que fan com dos graons, un més alt que l'altre, d'uns cinc metres de llarg i de forma arquejada. A la part central hi ha una estructura feta amb carreus més grans, de forma irregular, que s'alça fins a 1,8 metres aproximadament i està envaïda parcialment per l'heura. Al mig d'aquesta part central hi ha, envoltat de ciment, un broc metàl·lic amb rosca, on hi hauria d'haver una aixeta però que aquesta no hi és. No hi raja aigua. A la base trobem una pica, esculpida en un únic tros de roca, de forma rectangular. Aproximadament la pica fa 50 per 70 cm de base i uns 30 cm d'alçada.","codi_element":"08026-58","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.8149100,2.2970200","utm_x":"441612","utm_y":"4629465","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41588-foto-08026-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41588-foto-08026-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41588-foto-08026-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Les religioses del mas Casademunt l'anomenen Font de la mare de Déu de Montserrat.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41589","titol":"Ginebró de Casademunt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ginebro-de-casademunt","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'arbre presenta un estat de risc degut a una malaltia","descripcio":"Magnífic espècimen de ginebró (Juniperus oxycedrus subsp. badia) de mides espectaculars. Situat a prop del mas Casademunt, del qual rep el nom, aquest arbre monumental té més de 1000 anys d'existència. De fet, hi ha gent que sosté que s'aproxima als 2000 anys d'edat però no podem saber-ho amb certesa. El tronc fa un metre de diàmetre a la seva base i es va eixamplant en alçada. Està esberlat pel mig, on s'aprecia un forat de grans dimensions, i en surten cinc grans ramificacions en totes les direccions. Aquest tronc, en part, està cobert de molsa i líquens. Supera els 14 metres en alçada.","codi_element":"08026-59","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8149000,2.2960200","utm_x":"441529","utm_y":"4629465","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41589-foto-08026-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41589-foto-08026-59-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. Generalment els ginebres són arbustos o petits arbres de poc més de 4 metres d'alçada, en aquest cas les seves mides són espectaculars.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41590","titol":"El Boix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-boix","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIII-XVIII","notes_conservacio":"El fet que actualment no es trobi habitat no ha afectat a les seves estructures i estat de conservació. Tot i que és explotat com a centre agrari, el seu estat pot començar a perillar.","descripcio":"Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Té la teulada a dues vessants i la façana principal és orientada a llevant. S'accedeix al seu interior a través d'un portal que condueix a l'era enllosada i delimitada per la casa, dos portals (un a llevant i un a ponent) i un cobert. A la part del darrera hi ha estat edificat un cos rectangular afegit a la casa. A la part sud es pot veure un forn, avui inservible, adossat a l'exterior del mur. Tot i que no és habitada amb regularitat, hom l'explota com a centre agrícola i ramader.","codi_element":"08026-60","ubicacio":"Brull, el","historia":"Tot i que ja es troba documentada l'any 1270, l'actual edifici possiblement dati del segle XVIII. Se sap del Boix que va resistir les calamitats dels segles XIV i XV i que continuava sent una de les masies importants al segle XVIII.","coordenades":"41.8012300,2.2820000","utm_x":"440352","utm_y":"4627957","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41590-foto-08026-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41590-foto-08026-60-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Són destacables les llindes bellament decorades que es troben a la façana principal, a l'alçada del primer pis, tallades amb formes arrodonides, dotant la finestra d'una aparença d'arc.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41591","titol":"El Brugué (El Bruguer)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-brugue-el-bruguer","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIII-XVIII","notes_conservacio":"El seu estat de conservació és bo.","descripcio":"Masia de planta quadrangular amb la façana principal orientada al sud. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de dues vessants. S'accedeix al seu interior per un portal de grans dovelles obert a la façana principal. L'asimetria de la teulada és deguda a la prolongació cap a llevant del cos principal de la casa. Pel fet d'haver estat habitada ininterrompudament, el seu estat de conservació és bo, i entre les reformes més visibles hi ha un contrafort a la paret de tramuntana, amb forma d'arcbotant. Al cos principal se li ha afegit un altre al sud.","codi_element":"08026-61","ubicacio":"Brull, el","historia":"El Brugué està documentat des de l'any 1270. Se sap que va resistir les sotragades dels segles XIV i XV. Es tracta, doncs, d'una de les masies històriques del Brull. L'edifici actual data possiblement de mitjans de segle XVIII, tal i com ens revela una llinda del primer pis de la façana principal (1780). El fet que encara estigui funcionant com a centre agrari important ha contribuït notablement al seu manteniment.","coordenades":"41.7977000,2.2711600","utm_x":"439448","utm_y":"4627572","any":"1780","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41591-foto-08026-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41591-foto-08026-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41591-foto-08026-61-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La llinda de la finestra central del primer pis de la façana principal presenta la data 1780. Darrerament s'ha construït un cobert al davant, així com algunes granges a les immediacions.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41592","titol":"Forn de calç del Brugué","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-brugue","bibliografia":"Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Només en queda una part de la paret de pedra.","descripcio":"Se'n conserva el clot i una part de les pedres que conformaven l'olla o la caixa. El clot que observem fa entre 3,5 i 4 metres de diàmetre. L'alçada va en funció del pendent, que és accentuat, i varia entre els 2 i els 3 metres depenent del costat. El vessant està orientat al NO, que és on hi ha la part fonda i on es conserva encara un tros de la paret de pedra. Aquesta paret està feta de carreus irregulars de pedra sense cap mena de material per lligar-los. El gruix d'aquesta paret és d'uns 30 cm i se'n conserva un pany d'uns tres metres d'ample.","codi_element":"08026-62","ubicacio":"Brull, el","historia":"Els forns de calç efímers, com aquest, es feien prop de la muntanya on abundava la llenya i la roca calcària. De vegades també es feien a prop de casa per poder fabricar la seva pròpia calç. Es triava un terreny amb un pendent considerable, s'hi feia un clot a terra d'uns dos metres de fondària i quatre de diàmetre i llavors es feia la caixa que era una paret de pedra seca que constituïa l'olla. A les juntes es solia posar argila. Llavors amb una combustió de llenya (el forn assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC) es coïa la roca calcària i se'n obtenia la calç. Aquesta calç s'utilitzava majoritàriament en la construcció. Va tenir importància fins a mitjans del segle XX.","coordenades":"41.7997300,2.2708900","utm_x":"439428","utm_y":"4627798","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41592-foto-08026-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41592-foto-08026-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41592-foto-08026-62-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Són les restes d'un antic forn de calç situat a la finca del Brugué.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41593","titol":"Can Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-coromines-1","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIII-XVIII","notes_conservacio":"Ha estat restaurada totalment.","descripcio":"Masia formada a partir d'un cos inicial de planta quadrada al que se li han afegit dos cossos a la part de ponent. El cos principal consta de planta baixa i un pis amb golfes, i presenta una teulada de teula àrab de dues vessants. Té la façana principal orientada cap al sud, i s'hi accedeix a través d'una era enllosada i delimitada per un mur de contenció. Els materials constructius són la pedra i la teula. Cal destacar la llinda de la porta principal, bellament decorada amb una creu de Malta esculpida i un rellotge de sol que es troba a l'alçada del primer pis. La seva estructura interior ha estat adaptada a les necessitats de segona residència.","codi_element":"08026-63","ubicacio":"Brull, el","historia":"Tenim constància documental del mas Coromines d'ençà de la baixa edat mitjana. Malgrat tot, l'edifici actual data de les darreries del segle XVIII, segons es desprèn d'una de les llindes de la façana principal (1796).","coordenades":"41.8118200,2.3022000","utm_x":"442040","utm_y":"4629118","any":"1796","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41593-foto-08026-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41593-foto-08026-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41593-foto-08026-63-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A la llinda de la façana principal hi ha la data 1796, la mateixa data que apareix al rellotge de sol. Darrerament ha estat restaurada totalment, esdevenint una segona residència. La restauració ha afectat a la coberta i al seu interior. També són de nova construcció la pràctica totalitat de les llindes de pedra de les diverses finestres. El seu estat de conservació actual és bo.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41594","titol":"El Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sola","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"Ha estat restaurada gairebé completament, tant l'exterior com l'interior.","descripcio":"Casa de planta quadrada amb la façana principal orientada al sud i la teulada a dues vessants (est\/oest). Té planta baixa, un pis i golfes. Al cos original s'hi ha afegit posteriorment un cobert a la part de llevant. S'accedeix a la casa per un portal de grans dovelles que formen un arc de mig punt, i és destacable també la finestra gòtica que trobem a l'alçada de la planta baixa de la façana principal. La clau de volta de l'accés principal presenta un escut de família. Al davant de la casa trobem una era enllosada a la que s'accedeix per un portal, i que es troba delimitada pels coberts i per un clos de pedres. Després de la restauració, la casa conserva el seu aspecte exterior. L'edifici ha patit diverses transformacions tal i com podem observar en la situació i estil de les diverses finestres i obertures.","codi_element":"08026-64","ubicacio":"Brull, el","historia":"Segons l' historiador A. Pladevall, el Solà forma part de les masies històriques del Brull. Ja que la trobem esmentada al capbreu i els pergamins del 1270. Fou també una de les masies que resistiren la crisi baix medieval, i sabem que el 1870 era habitada. Darrerament ha estat objecte de restauració, ja que es trobava en estat ruïnós, i ha esdevingut segona residència.","coordenades":"41.8083600,2.2983900","utm_x":"441720","utm_y":"4628737","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41594-foto-08026-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41594-foto-08026-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41594-foto-08026-64-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La restauració ha afectat a la totalitat del seu interior, així com a les cobertes i forjats, molt malmesos d'ençà del seu abandonament. Dins la finca trobem també un pou, una bassa i una piscina.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41595","titol":"Pou del Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-sola","bibliografia":"Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"El seu estat és molt bo degut a que ha estat restaurat.","descripcio":"Pou situat a la finca del Solà. És un pou de forma cilíndrica, fet de carreus irregulars de pedra. A la meitat inferior els carreus estan units amb argamassa però a la meitat superior hi ha només la pedra seca. El sostre està fet amb lloses i vessa al NO. Es troba situat a la punta d'un talús que separa dues feixes per tant el sòl té dos nivells. A la part baixa l'alçada total del pou és de 2,6 metres mentre que a la feixa de dalt és només de 1,5 metres. De diàmetre fa 1,8 m aproximadament. A la cara SE hi ha una obertura de dos metres d'alçada i un metre d'ample. La part baixa d'aquesta obertura està tapada amb una gran llosa i a sobre hi ha una porta de fusta d'uns 40 per 80 cm.","codi_element":"08026-65","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest pou està lligat a la masia del Solà i als seus usos agrícoles.","coordenades":"41.8085000,2.2979100","utm_x":"441680","utm_y":"4628753","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41595-foto-08026-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41595-foto-08026-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41595-foto-08026-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41596","titol":"Font dels Empouadors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-empouadors","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"S'hauria de fer un desbrossament tan de l'entorn de la font com del broc.","descripcio":"Font artificial que trobem situada al torrent Negre o torrent del Brugué. Veiem una caseta feta de totxana, de planta quadrada de tres metres de costat i entre 2 i 2,5 metres d'alçada, amb teulada de dues vessants feta de formigó. Aquesta té una porta de fusta per accedir-hi a l'interior on ni hi ha una bomba d'aigua. A la paret nord de la caseta, a la part inferior dreta, hi ha una obertura feta de pedra. D'aquesta obertura en surt un tub metàl·lic, d'uns 40 cm de llarg i uns 10 cm de diàmetre, per on raja l'aigua. Aquest tub es troba reposant sobre una teula i unes roques.","codi_element":"08026-66","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.8017800,2.2726900","utm_x":"439579","utm_y":"4628024","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41596-foto-08026-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41596-foto-08026-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41596-foto-08026-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tota la zona propera al rajolí d'aigua es troba recoberta d'abundant molsa.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41597","titol":"Torrent del Brugué o torrent Negre.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-brugue-o-torrent-negre","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit torrent d'escassament un quilòmetre de longitud. El seu origen és a la banda nord de la serra Montmany, prop del mas el Boix, a uns 750 m d'altitud. Llavors flueix en direcció est fins desembocar a la riera de Martinet, que en aquest tram s'anomena riera de l'Afrau, ja dins el terme municipal d'Aiguafreda, a 580 m d'altitud (aquí el límit entre els termes de Seva i Aiguafreda segueix el curs d'aquesta riera). És alimentat per petits torrents de poca importància, secs bona part de l'any, que són el sot de les Parets, el sot de la Mina i el sot del Quintà Nou. En aquest torrent hi trobem també la font dels Empouadors.","codi_element":"08026-67","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.","coordenades":"41.8023000,2.2713200","utm_x":"439466","utm_y":"4628083","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41597-foto-08026-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41597-foto-08026-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tot el recorregut passa pel mig del bosc. En aquest totrrent s'hi troba la font dels Empouadors.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41598","titol":"El Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-grau","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui molt bo.","descripcio":"Casa de grans dimensions de planta rectangular, d'uns 27 per 17 metres, feta amb carreus irregulars de pedra units amb ciment. Té planta baixa, un pis i golfes, i la teulada és de quatre vessants. La façana principal mira a llevant i s'hi accedeix a través d'un portal que delimita una ampla era per ponent. La porta està feta amb grans carreus de pedra que formen una volta de canó i a la clau de volta observem un escut gravat a la pedra. Les finestres són fetes també amb grans carreus de pedra tallats de forma regular, i les de la planta baixa són reixades.","codi_element":"08026-68","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Per bé que al portal principal es pugui llegir: '1568 Bernat G.' la construcció que es pot contemplar avui data bàsicament del segle XVIII, moment en el que s'hauria duplicat gairebé el volum del casal, concretament el 1793, ampliant-lo cap al sud. La senzillesa de les seves línies austeres li donen un aire senyorial, fet al que també hi contribueix tant el volum com la planta rectangular no alterada.","coordenades":"41.8279600,2.2549300","utm_x":"438129","utm_y":"4630943","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41598-foto-08026-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41598-foto-08026-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41598-foto-08026-68-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L'interior respon a l'estructura de les cases de pagès, combinant els espais residencials, al pis, i els de magatzems. A l'escut de la clau de volta hi ha esculpides la data '1568' i les sigles 'Bernat G' i 'IHS' (Jesus Homninum Salvator).","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41599","titol":"El Grau (conjunt)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-grau-conjunt","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui molt bo.","descripcio":"Conjunt arquitectònic format per cinc edificis i una bassa que delimiten un pati interior tancat per dos accessos. L'edifici més important és el que està situat al SO i correspon a la fitxa 68. Al seu nord hi ha un segon edifici important (fitxa 70), amb funcions de vivenda, unit a aquest per un arc (fitxa 71) fet de pedra amb volta de canó. Al sud i a l'est hi ha les corts, i entre ells una bassa artificial i un accés per la banda est. Les corts estan fetes de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment i hi trobem dues portes de fusta de les que destaquen les llindes fetes amb grans carreus de pedra tallats regularment. A tramuntana hi ha les cavallerisses on hi destaca un porxo amb dos pisos d'arcades.","codi_element":"08026-69","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"L'edifici principal (fitxa 68) ha anat ampliant els seus espais amb edificis posteriors segons les necessitats. El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui òptim.","coordenades":"41.8280500,2.2551800","utm_x":"438150","utm_y":"4630953","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41599-foto-08026-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41599-foto-08026-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41599-foto-08026-69-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L'interior respon a l'estructura de les cases de pagès, combinant els espais residencials, al pis, i els de magatzems. És destacable la cavallerissa, de construcció més moderna, que delimita l'era de la casa per la part nord.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41600","titol":"El Grau (segon edifici)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-grau-segon-edifici","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui òptim.","descripcio":"Edifici més petit que el principal, de planta rectangular, d'uns 15 per 11 metres, fet de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment i amb acabat arrebossat (tot i que l'arrebossat no és uniforme i es veu la pedra en molts llocs). Consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada a ponent, s'hi observen una porta i dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Les finestres estan fetes amb llinda de fusta i les de la planta baixa són reixades. Per la banda sud s'uneix al edifici principal per un arc amb volta de canó. Per la banda nord té dos petits cossos afegits d'una sola planta i amb teulada d'una vessant. Per llevant hi trobem les cavallerisses.","codi_element":"08026-70","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"L'edifici principal (fitxa 68) ha anat ampliant els seus espais amb edificis posteriors segons les necessitats. El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui òptim.","coordenades":"41.8281700,2.2549200","utm_x":"438128","utm_y":"4630967","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41600-foto-08026-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41600-foto-08026-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41600-foto-08026-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41601","titol":"Arc del Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arc-del-grau","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest arc uneix l'edifici principal del Grau amb el segon edifici residencial del nord. La seva base està constituïda per dos grans carreus de pedra sobre els quals s'alça un conjunt de carreus regulars que tanquen amb forma de volta de canó. A sobre de l'arc es recolza un petit sostre fet de teules i bigues de fusta, amb vessant a l'interior del pati. Destaquem a la clau de volta, per la part exterior, un gravat a la pedra amb el text '1803 Ramon Grav'.","codi_element":"08026-71","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"L'edifici principal (fitxa 68) ha anat ampliant els seus espais amb edificis posteriors segons les necessitats.","coordenades":"41.8281000,2.2548600","utm_x":"438123","utm_y":"4630959","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41601-foto-08026-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41601-foto-08026-71-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41602","titol":"Font del Gatell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-gatell","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ha estat recentment restaurada.","descripcio":"A la base hi veiem una pica que més o menys fa un arc circular, tot i que irregular, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. El seu interior fa aproximadament 50 cm a la part més ampla i 30 a la part més estreta, el gruix total dels carreus és d'uns 45 cm. Enganxat a la pica per la part de la muntanya hi ha un petit mur (o paret) de pedra cimentat amb un broc metàl·lic que és per on raja l'aigua. Aquest broc és de secció circular, d'uns 6 cm de diàmetre, de 15 cm de llarg i aspecte ben nou. Aquest muret fa una mica de receptacle on s'hi acumula l'aigua a la seva part superior. A sobre, aprofitant el talús, hi ha uns carreus de pedra units amb ciment que completen l'estructura de la font. En total, des del terra, fa 1,8 m d'alçada.","codi_element":"08026-72","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.7988600,2.3594700","utm_x":"446786","utm_y":"4627643","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41602-foto-08026-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41602-foto-08026-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41602-foto-08026-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Font situada a peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41603","titol":"Corral de Puigventós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-de-puigventos","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ha estat restaurat recentment.","descripcio":"Construcció de planta rectangular, d'uns 17 per 12 m, d'una sola planta feta de carreus irregulars de pedra. Aquests carreus en bona part de la construcció estan posats sense cap lligam excepte en algunes parts on s'ha utilitzat l'argamassa i el ciment. La teulada és de teula àrab, a doble vessant que desguassa a la façana principal i a la part posterior. La façana principal s'orienta al NE. Aquí hi observem dues portes, que són fetes amb carreus més grans i tallats de forma regular, l'una amb la llinda de fusta i l'altra amb una biga de formigó. En cap de les quatre parets hi ha finestres sinó unes petites obertures de 35 per 10 cm aproximadament.","codi_element":"08026-73","ubicacio":"La Castanya","historia":"Tradicionalment en la vida del camp s'han utilitzat corrals, barraques, cabanes, bordes, etc. per guardar-hi eines, bestiar, palla, fems i d'altres. En aquest cas, però, la seva funció inicial era d'habitatge.","coordenades":"41.7899100,2.3437500","utm_x":"445472","utm_y":"4626659","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41603-foto-08026-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41603-foto-08026-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Encara s'utilitza avui dia per guardar-hi el bestiar en algunes èpoques de l'any.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41604","titol":"Font Pomereta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-pomereta","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Es troba en un estat força bo.","descripcio":"Font situada al torrent que du el mateix nom, a peu d'un dels camins que van al Matagalls. Es tracta d'una font ben visible, de grans dimensions. Hi ha una gran paret, feta de carreus i argamassa, que fa un arc gairebé semicircular d'entre cinc i sis metres de llargada. L'alçada en el punt més alt, que és el central, fa uns 2,6 m. En aquest punt hi trobem una creu de metall i a sota seu una placa amb una inscripció. A la base d'aquesta part central hi ha la pica que també està feta amb carreus i fa un metre de llarg per mig d'ample. Just aquí a la part de la pica, a la paret, hi ha la sortida de l'aigua sense que hi hagi broc, i entre aquest i la placa veiem quatre brocs més (sense aigua). A banda esquerra de la pica hi ha un banc fet de carreus, lloses i ciment, de 2,5 m de llarg i 0,5 m d'alçada. A la banda oposada hi ha una filera de tres metres de carreus amuntegats.","codi_element":"08026-74","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.8188600,2.3393900","utm_x":"445135","utm_y":"4629876","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41604-foto-08026-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41604-foto-08026-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41604-foto-08026-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tant la serra, la font, el torrent com un coll de la zona duen el nom de Font Pomereta.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41605","titol":"Torrent de Font Pomereta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-font-pomereta","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"Transcorre tot el temps per una vall atapeïda de bosc.","descripcio":"Torrent que té el seu origen entre el turó de les Queredes i el turó dels Esqueis, a uns 1220 m d'altitud, i desemboca a la riera de Font Savellar, a uns 740 m d'altitud, ja al terme municipal de Seva. La seva llargada total és d'uns 4 km. Des del seu inici, transcorre en direcció nord-oest durant 1,8 km, la resta és pràcticament en direcció nord. Del total del seu recorregut els primers 1,3 km pertanyen al terme municipal del Brull i la resta a Seva. Tot el seu recorregut passa per una zona molt boscosa.","codi_element":"08026-75","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.","coordenades":"41.8249600,2.3335600","utm_x":"444656","utm_y":"4630557","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41605-foto-08026-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41605-foto-08026-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tan la serra, la font, el torrent com un coll de la zona duen el nom de Font Pomereta.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41606","titol":"Forn de calç del pla del Forn","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-del-pla-del-forn","bibliografia":"Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està bastant ben conservat tot i que li falta alguna filera de maons i alguns carreus.","descripcio":"Forn de calç situat a uns 150 m del GR2 en el seu tram entre el Brull i Aiguafreda. Es tracta d'un forn excavat en un talús de paret gairebé vertical, per tant està excavat en direcció horitzontal. L'estructura està feta amb volta de canó. D'ample fa 1,3 metres, d'alçada 1,6 m i de profunditat 2,5 m aproximadament. La meitat inferior del forn, corresponent a les dues parets que aguanten la volta, està feta amb carreus de pedra units amb ciment, la part de la volta de canó en canvi està feta amb maons.","codi_element":"08026-76","ubicacio":"Brull, el","historia":"Els forns de calç es feien prop de la muntanya on abundava la llenya i la roca calcària. De vegades també es feien a prop de casa per poder fabricar cadascú la seva pròpia calç. Es triava un terreny amb un pendent considerable, s'hi feia un clot a terra d'uns dos metres de fondària i quatre de diàmetre i llavors es feia la caixa que era una paret de pedra seca que constituïa l'olla. A les juntes si solia posar argila. Llavors amb una combustió de llenya (el forn assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC) es coïa la roca calcària i se'n obtenia la calç. Aquesta calç s'utilitzava majoritàriament en la construcció. Va tenir importància fins a mitjans del segle XX.","coordenades":"41.8055700,2.2936800","utm_x":"441326","utm_y":"4628430","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41606-foto-08026-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41606-foto-08026-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41606-foto-08026-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Just a sobre de l'estructura trobem el pla del Forn, descobert de vegetació, que du el nom degut a l'existència del forn de calç.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41607","titol":"El Vilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-vilar-2","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Està totalment restaurada i el seu estat de conservació és bo.","descripcio":"Masia de grans proporcions, de planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes. Té la façana principal al sud, precedida d'una era enllosada. La teulada és de teula àrab a dues vessants i l'aparell constructiu és de pedra. Destaca el portal d'arc de mig punt de la porta d'entrada amb la clau de l'arc decorada. El seu interior ha estat modificat i adaptat a les necessitats d'escola amb la construcció d'aules, dormitoris i menjador. Cal destacar el rellotge de sol de la façana principal, possiblement reaprofitat, així com les finestres del primer pis, la pedra de les quals és diferent de la resta.","codi_element":"08026-77","ubicacio":"La Castanya","historia":"Situat al límit mateix del terme municipal del Brull, al sector de la Castanya, l'antiga masia del Vilar ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona per esdevenir escola de la Natura als peus del Montseny. Es tenen notícies al segle XVIII, tot i que dataria de l'Edat Mitjana. Actualment es troba en una estat de conservació òptim degut a la seva funció. De no haver estat reconvertida, aquesta masia ja estaria en ruïnes. La restauració ha afectat també el seu entorn, amb l'enllosat de l'era i la construcció d'un mur de contenció de terres a la part sud.","coordenades":"41.7790400,2.3548400","utm_x":"446385","utm_y":"4625445","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41607-foto-08026-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41607-foto-08026-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41607-foto-08026-77-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Actualment l'edifici funciona com a escola de natura. Se la coneix com El Vilar de la Castanya.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41608","titol":"L'Adrobau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ladrobau","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La proximitat d'aquesta casa amb la del Vilar (Escola de la Natura) ha propiciat una restauració que actualment és en una fase molt inicial i que afecta per ara a les cobertes. L'interior es troba en estat totalment ruïnós.","descripcio":"Masia de planta rectangular resultat de l'afegit de diversos cossos a un cos inicial, donant com a resultat una allargada façana totalment desproporcionada amb l'amplada de la casa. Consta de planta baixa i un sol pis, està orientada cap al sud i té la teulada de teula àrab a dues vessants. La major part de les seves estances, excepte el cos central, eren destinades a magatzems, corrals i graners. A la façana principal hi podem veure un voluminós contrafort. És digne de menció l'arcada dovellada que hi ha a la porta principal. La masia s'ha format a partir d'un nucli inicial que possiblement dati del segle XVIII, tot i que en ell hi podem veure interessants elements anteriors, com les llindes d'una de les finestres del nord, que presenten una decoració poc habitual amb cercles.","codi_element":"08026-78","ubicacio":"La Castanya","historia":"Aquesta masia pertanyia a l'antiga parròquia de la Castanya. Ja apareix documentada per primer cop el 1419.","coordenades":"41.7795400,2.3578500","utm_x":"446635","utm_y":"4625499","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41608-foto-08026-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41608-foto-08026-78-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A l'era anterior, abandonada i coberta per abundant vegetació, hi trobem una estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat. El seu emplaçament distant dels camins i carreteres han propiciat un abandonament primerenc.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41609","titol":"Sant Cristòfol de la Castanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-cristofol-de-la-castanya","bibliografia":"SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","centuria":"XI-XV","notes_conservacio":"Restaurada a finals del s.XX","descripcio":"Església romànica de petites dimensions que forma un conjunt amb la sagristia que li fou adossada. És una construcció rústega d'una sola nau, amb tres arcs torals, i coberta amb volta d'aresta. Ha desaparegut l'absis antic, substituït per una construcció trapezoïdal. Aquest forma un sol cos amb la sagristia que hi ha entre l'absis i el campanar. El presbiteri també és trapezoïdal, sense cap línia concreta. Al fons de l'església i a sota del cor de fusta hi ha un pou al costat de la pica baptismal, que és barroca. El mur de tramuntana és el més ben conservat. S'accedeix a l'interior de l'església per la porta original, situada al mur de migjorn, que és adovellada i coberta per un arc de mig punt. El campanar va ser adossat posteriorment a l'església al perllongar el mur.","codi_element":"08026-79","ubicacio":"La Castanya","historia":"Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí.","coordenades":"41.7838200,2.3523000","utm_x":"446178","utm_y":"4625977","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41609-foto-08026-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41609-foto-08026-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41609-foto-08026-79-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Va ser restaurada entre el 1986 i 1989 per part del servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Hi ha un petit cementiri situat a la vessant est de l'església.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41610","titol":"Sant Cristòfol de la Castanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-cristofol-de-la-castanya-0","bibliografia":"SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","centuria":"IX-XII","notes_conservacio":"Tot el conjunt es tapà amb lloses al s. XX","descripcio":"Es duren a terme treballs arqueològics que permeteren treure a la llum les restes de l'estructura de l'antiga església romànica de Sant Cristòfol de la Castanya, construïda el s. XI amb nau única i absis semicircular. Tenia bancs de pedra en els murs perimetrals, amb la nau lliure pel pas. En el lloc destinat als fidels hi havia un paviment de lloses, i a la nau hi havia un graó que salvava el fort desnivell del terra. Cap al segle XII es construeix el campanar. A finals del s. XIII es construeix una volta apuntada que cobreix la nau, recolzada en pilars adossats als murs perimetrals. Al s. XV es construeix un cor al final de la nau. Durant el XVI es reparen la coberta i el campanar. En el primer quart del s. XVII es decideix encalçar l'església. Al mateix temps s'aprofundeixen les capelles laterals. Al s. XVII hi ha obres importants: es construeix un absis abocinat i s'afegeix la sagristia. Al s. XVIII es col·loca un paviment nou de cairons i es fa un trona. Al s. XX es posa el paviment de formigó.","codi_element":"08026-80","ubicacio":"La Castanya","historia":"Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. El 1987 es va començar la seva excavació i restauració.","coordenades":"41.7838200,2.3523000","utm_x":"446178","utm_y":"4625977","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41610-foto-08026-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41610-foto-08026-80-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41611","titol":"Rectoria de Sant Cristòfol de la Castanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-sant-cristofol-de-la-castanya","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"Quan els actuals propietaris la van comprar la van restaurar totalment.","descripcio":"Masia de planta rectangular força allargada, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Consta de planta baixa i pis, amb teulada de doble vessant que desguassa a llevant i a ponent. Les obertures són fetes amb grans carreus de pedra tallats regularment. La façana principal s'orienta al sud. Cal destacar un porxo a l'entrada, aquí la paret fa una gran arcada de pedra a l'alçada del primer pis. L'entrada principal també està feta amb volta de canó. Aquest mas es troba adossat a l'església de Sant Cristòfol de la Castanya (fitxa 79) per la banda de llevant, doncs n'era l'antiga rectoria. A ponent hi trobem un pati i un segon edifici més petit també pertanyent a la casa.","codi_element":"08026-81","ubicacio":"La Castanya","historia":"Aquest mas era l'antiga rectoria de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya.","coordenades":"41.7837600,2.3521800","utm_x":"446168","utm_y":"4625971","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41611-foto-08026-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41611-foto-08026-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41611-foto-08026-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Actualment aquest edifici no pertany a l'església ja que és de propietat privada i, per tant, ha perdut la funció de rectoria.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41612","titol":"Cementiri de la Castanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-de-la-castanya","bibliografia":"SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'estructura és recent i, per tant, en bon estat de conservació.","descripcio":"Cementiri de petites dimensions situat a tocar de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya, per la banda de llevant. Observem un cos amb una sola paret de nínxols, de dos fileres d'alçada, feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, amb teulada d'una sola vessant (al sud) feta de teula àrab. Al davant hi trobem una era amb gespa, i un banc i un parell de xiprers entre els nínxols i la paret posterior de l'església. Un mur de pedra, d'uns 80 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, fet també amb carreus de pedra, delimita el recinte. S'hi accedeix per una porta de forja que es troba a tocar de l'entrada de l'església.","codi_element":"08026-82","ubicacio":"La Castanya","historia":"Aquesta estructura és recent, tot i situar-se en la parcel·la destinada com a antic cementiri històric.","coordenades":"41.7838000,2.3525100","utm_x":"446195","utm_y":"4625975","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41612-foto-08026-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41612-foto-08026-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41612-foto-08026-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L'estructura és actual tot i situar-se a la parcel·la on històricament hi havia hagut l'històric cementiri.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41613","titol":"Font de la Castanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-castanya","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La font és recent.","descripcio":"Font que es troba a la vora de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya. Consta d'un mur de pedra seca que s'ha fet aprofitant la inclinació del terreny i una alzina. Aquest mur, fet amb carreus irregulars, té un tros de paret recte, fa un angle on hi ha l'alzina i segueix amb un altre costat recte. La seva llargada total mesura entre cinc i sis metres i la seva alçada varia des del nivell del sòl fins a 1,2 m en el seu punt més alt. Al mig hi trobem una estructura rectangular feta de maons i en el seu centre una aixeta de metall.","codi_element":"08026-83","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.7835900,2.3524700","utm_x":"446192","utm_y":"4625952","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41613-foto-08026-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41613-foto-08026-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Just al davant de la font hi ha també un banc.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41614","titol":"Creu del Pedró (o creu de la Castanya)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-pedro-o-creu-de-la-castanya","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"Tot el conjunt és recent.","descripcio":"Creu situada davant de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya. Consta d'una peanya o base de pedra i una creu de forja. La peanya està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb una mica de ciment. Té forma de prisma de secció quadrada, de mig metre de costat aproximadament, i un metre d'alçada. A sobre de la base de carreus trobem una gran llosa de pedra, quadrada, més ample que la peanya i que sobresurt pels quatre costats. Al centre d'aquesta llosa hi ha una creu de forja, d'uns 40 cm d'alçada i uns 30 cm d'amplada aproximadament.","codi_element":"08026-84","ubicacio":"La Castanya","historia":"El pedró era una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on, antigament, els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites. Aquesta creu es va construir a principis d'aquest segle però utilitzant algunes de les pedres de l'antic pedró de la Castanya que van trobar alguns dels habitants de la zona.","coordenades":"41.7836000,2.3523700","utm_x":"446183","utm_y":"4625953","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41614-foto-08026-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41614-foto-08026-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tan la creu de forja com la peanya semblen força recents.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41615","titol":"Can Bordons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bordons","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta poligonal amb coberta de teula a dues vessants. El desnivell de la roca natural sobre la que està edificada ha comportat un triple nivell de sòls al seu interior. Té la façana principal orientada a ponent i s'hi accedeix des d'una era enllosada, també de diferents nivells. El desnivell del sòl i el relatiu mal estat de la construcció han comportat la col·locació, en un període força antic, de dos contraforts a la façana principal i un altre a la cara sud. A la façana nord es pot veure un cos afegit corresponent a un forn de pa. En aquest mur es pot veure clarament el cos inicial a partir del que es va formar la casa.","codi_element":"08026-85","ubicacio":"La Castanya","historia":"Es tracta d'una casa de pagès de reduïdes dimensions i de línies senzilles però de gran bellesa. El pas del temps és present als seus murs amb elements com els contraforts o les llindes treballades de la façana de llevant. Tot i que encara roman habitada, el seu estat de conservació és precari, factor propiciat per la dificultat que presenten els seus accessos. Els masovers no recorden intervencions importants els darrers anys. El seu difícil emplaçament fa témer pel seu imminent abandonament.","coordenades":"41.7923900,2.3623400","utm_x":"447019","utm_y":"4626922","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41615-foto-08026-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41615-foto-08026-85-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Fotografies: Ajuntament del Brull.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41616","titol":"Molí de l'Adrobau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-ladrobau","bibliografia":"Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està completament restaurat.","descripcio":"Es tracta d'un antic molí situat a la riba de la riera de Collformic, a peu del GR-5. Està totalment restaurat, de secció rectangular, feta de carreus de pedra i ciment, i en part amb un acabat arrebossat també de ciment. La teulada és d'una sola vessant, de teula àrab. Degut al desnivell del terreny la casa consta de diferents nivells de sòl en el seu interior, essent un màxim de tres. A la façana principal hi ha un cos afegit també de pedra. Al davant hi trobem una era enllosada i dues taules de pedra fetes amb les rodes del molí. Pel lateral dret unes escales fetes amb lloses baixen fins a tocar de la riera.","codi_element":"08026-86","ubicacio":"La Castanya","historia":"La creació i unicació d'aquest molí anava lligada a la producció agrícola de l'Adrobau, aprofitant la riera de Collfornic. No tan sols el propietari de l'Adrobau sinó alguns propietaris veïns, pagant-ne un lloguer, en podien fer ús.","coordenades":"41.7809900,2.3661000","utm_x":"447322","utm_y":"4625654","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41616-foto-08026-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41616-foto-08026-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Aquest molí pertanyia a la masia de l'Adrobau, molt propera a aquest emplaçament i, d'aquí, el nom. Avui dia, al no tenir funció de molí, el lligam amb l'edifici principal ha desaparegut.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41617","titol":"Riera de Collformic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-collformic","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Curs d'aigua abundant d'uns quatre quilòmetres de recorregut aproximadament. Comença a la banda est de Collformic, a la vall que formen els turons de Collformic (1286 m), Puig Ventós (1244 m) i la carena dels Roures. Va en direcció sud-est seguint aquesta vall que queda al sud del Matagalls (1697 m) fins que es troba amb la riera de la Castanya, a 530 m d'altitud. Durant tot el seu trajecte recorre aquesta frondosa vall atapeïda de bosc i rep l'aigua de nombrosos sots i torrents (sot del Rector, dels Castanyers, dels Pollancres i de la carena d'en Besa entre d'altres). El sot de la carena d'en Besa (a la vessant est, pel sot de la font del Vilar) i la riera de Collformic, a partir d'aquest sot, delimiten els termes del Brull i Montseny (Vallès Oriental).","codi_element":"08026-87","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.","coordenades":"41.7907600,2.3612700","utm_x":"446929","utm_y":"4626742","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41617-foto-08026-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41617-foto-08026-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"És coneguda també com a riera del Molí, almenys en el seu tram final, degut al Molí de l'Adrobau que es troba un quilòmetre abans de la seva desembocadura a la riera de la Castanya.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41618","titol":"Riera de la Castanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-la-castanya","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Riera que es forma a la vall de la Castanya, on s'uneixen el sot del Cafè i del Bassau, provinents del pla de la Calma, a uns 795 m d'altitud. Flueix sempre en direcció est recollint les aigües del sot de la Verneda, de les Mines, del Llançà i de la riera de Collformic entre d'altres. Desemboca a la Tordera, ja al terme municipal de Montseny, a uns 560 m d'altitud. El seu recorregut és d'uns 2,5 km dins el terme del Brull i d'uns 3,35 km al terme de Montseny.","codi_element":"08026-88","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.","coordenades":"41.7779400,2.3584900","utm_x":"446687","utm_y":"4625320","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41618-foto-08026-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41618-foto-08026-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Al igual que la riera de Collformic transcorre per una vall atapeïda d'un bosc frondós.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41619","titol":"Serradussà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serradussa","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"Està totalment restaurada.","descripcio":"Masia de planta rectangular, d'uns 14 per 10 m, feta amb carreus irregulars de pedra i ciment que consta de planta baixa i pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. Aquesta teulada no és simètrica, és més llarga la banda de ponent, degut segurament a l'ampliació de la casa per aquesta banda. Les obertures estan fetes de pedra, amb grans carreus tallats regularment i grans llindes. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi trobem dues portes, la principal amb la data 1797 a la llinda, i cinc finestres de les quals les dues de la planta baixa són reixades. Destaca a la part posterior un antic forn que sobresurt de la façana. Està totalment restaurada.","codi_element":"08026-89","ubicacio":"Brull, el","historia":"Tenim nocions de Serradussà ja el 1419, i més tard el 1586 com a masoveria del Pujol, tot i que probablement dati de temps més antics. L'activitat principal, per la ubicació del mas, ha estat l'explotació forestal, la ramaderia i l'agricultura pel consum de la casa, activitats que s'han desenvolupat fins als nostres temps. La casa ha estat habitada de forma continuada fins l'any 1960, quan l'última família masovera la va abandonar. Actualment la casa ha estat restaurada però no hi viu ningú.","coordenades":"41.8082900,2.3174900","utm_x":"443307","utm_y":"4628716","any":"1797","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41619-foto-08026-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41619-foto-08026-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41619-foto-08026-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A les immediacions trobem corts i pallisses que també han estat reformades.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41620","titol":"El Rourell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-rourell","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"El seu estat és d'abandonament total.","descripcio":"Antiga masia fortificada de planta rectangular feta amb carreus irregulars de pedra i argamassa. En algunes parts s'observa també l'acabat arrebossat. La teulada és de doble vessant, de teula. El cos principal consta de planta baixa i dos pisos. El mas actual és el resultat de l'addició de cossos al llarg dels anys a partir d'aquest cos inicial. La façana principal està orientada al NE, i just davant hi ha unes corts que s'uneixen a la casa per un porticó, tancant una petita era. Es percep la fortificació en la construcció d'una petita torre a la cantonada sud i al fet que la majoria d'obertures siguin posteriors a la construcció de l'edifici principal. La majoria d'aquestes són fetes amb pedra, amb grans llindes, però també s'hi observa el maó en algunes d'elles. El seu estat és d'abandonament total.","codi_element":"08026-90","ubicacio":"Brull, el","historia":"Tenim notícies del Rourell ja al 1322. Des d'aquesta data fins el 1973 la casa ha estat habitada de forma permanent. Com a casa de mitja muntanya la seva activitat principal ha estatt tant el cultiu de cereal com l'explotació del bosc.","coordenades":"41.8135000,2.2751800","utm_x":"439797","utm_y":"4629324","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41620-foto-08026-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41620-foto-08026-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41620-foto-08026-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A part de les corts hi trobem també altres cossos que feien de pallissa i de cobert. També un tancat fet amb un mur de pedra a la part sud.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41621","titol":"El Casal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-casal","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XV-XVII","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"El Casal són les runes d'una masia situada a la Castanya, entre els masos del Boscàs i el Vilar. Actualment només en queden les restes d'alguns dels seus murs. Són murs de pedra, de carreus irregulars, i s'hi observa també en alguns punts l'ajuda de terra o argamassa. Aquests murs fan uns 40 cm d'amplada i la seva alçada, que és molt variable pel seu estat ruïnós, no supera els 2,5 metres. S'hi distingeixen més o menys fins a quatre compartiments diferents tot i que és impossible de saber l'ubicació de les obertures o la seva orientació.","codi_element":"08026-91","ubicacio":"La Castanya","historia":"Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","coordenades":"41.7806900,2.3524900","utm_x":"446191","utm_y":"4625630","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41621-foto-08026-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41621-foto-08026-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41621-foto-08026-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"El bosc està envaint aquestes runes.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41622","titol":"El Boscàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-boscas","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"S'han anat reformant diverses parts de la casa al llarg dels anys. A la façana sud s'han hagut de construir uns grans contraforts de formigó pel perill que suposa que la casa reposi en un terreny tan inclinat.","descripcio":"El Boscàs és una de les masies històriques de la Castanya. És una gran casa de pagès de grans dimensions feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, en part amb acabat arrebossat, i teula àrab. El cos principal, que és petit, té l'entrada orientada a ponent i la teulada de doble vessant al nord i al sud. Un segon cos afegit al sud, de major grandària, té la teulada desguassant a ponent i a llevant. Els dos cossos, units tant per l'interior com per l'exterior, atorguen molt espai a la casa. Les finestres són fetes amb grans carreus de pedra, de forma regular, i grans llindes. La porta principal és, també de pedra, amb volta de canó. Degut a la inclinació del terreny la casa té diversos nivells de sòl. A la façana sud s'han hagut de construir uns grans contraforts de formigó pel perill que suposa que la casa reposi en un terreny tan inclinat.","codi_element":"08026-92","ubicacio":"La Castanya","historia":"Es tenen notícies històriques del mas el Boscàs des del s. XII. És una de les masies tradicionals de la castanya i encara és habitada avui dia.","coordenades":"41.7822000,2.3487600","utm_x":"445882","utm_y":"4625800","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41622-foto-08026-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41622-foto-08026-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41622-foto-08026-92-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Diverses parts de la mateixa casa fan funcions de pallissa i graner. A més, i han d'altres volums que fan de corral, doncs aquest mas encara es dedica a la ramaderia.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41623","titol":"Font del Boscàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-boscas","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està restaurada i el seu estat és bo.","descripcio":"Font que porta el nom del proper mas del Boscàs i que es troba situada al peu de la pista que hi passa. Consta d'un llarg mur fet de carreus irregulars de pedra i acabat amb grans lloses a la part superior. Aquesta paret talla el talús de la muntanya i fa de mur de contenció. Comença a peu pla per la banda est i va pujant en alçada fins arribar a sobrepassar els dos metres d'alçada per la banda oest. Aquí hi trobem un contrafort. A la part inferior central d'aquest mur hi ha la font pròpiament dita. D'una pedra de forma rodona, i de color més clar que la resta, en surt un broc metàl·lic de secció circular per on raja l'aigua. A sobre, en una de les pedres hi ha la data 1909. A sota, l'aigua es recull en una pica tallada d'un sol tros de pedra. A tota la banda esquerra del mur, a partir del broc, hi ha un banc d'uns 40 cm d'alçada.","codi_element":"08026-93","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.7824100,2.3478200","utm_x":"445804","utm_y":"4625823","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41623-foto-08026-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41623-foto-08026-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41623-foto-08026-93-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Just davant de la font hi ha també un banc o taula fet amb carreus i una gran llosa.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41624","titol":"El Cafè","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-cafe","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"Està en runes.","descripcio":"El Cafè són les restes d'una antiga masia situada al pla de la Calma, més concretament al pla del Cafè. Aquest mas estava fet amb carreus irregulars de pedra vermellosa i teula àrab. En resten drets trossos d'algunes parets. Són parets gruixudes, de gairebé mig metre d'amplada, i l'alçada màxima que s'aguanta dempeus és d'uns 3,5 metres. S'intueixen almenys tres estances diferents. A la paret sud es veuen també les restes d'una porta de fusta, tot i que de ben segur que no era l'entrada principal. A la paret de llevant encara s'aguanta un petit cos d'un sol pis i teulada cap a l'est.","codi_element":"08026-94","ubicacio":"La Castanya","historia":"El nom veritable del mas és el Cafè dels Carlins, que es popularitzà durant les guerres civils del segle XIX. Abans era conegut per la Casa de les Lloses. Diverses fonts discrepen de si era un hostal, un cafè o una masia com tantes d'altres. L'opinió més extensa, però, és que era una masia que al estar ubicada en un lloc de pas molta gent hi feia parada.","coordenades":"41.7758300,2.3291700","utm_x":"444249","utm_y":"4625105","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41624-foto-08026-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41624-foto-08026-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41624-foto-08026-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"També va ser conegut en un principi com a Casa de les Lloses i més tard com a Cafè dels Carlins.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41625","titol":"Les Mirones","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-mirones","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Està restaurada totalment.","descripcio":"Masia situada a la pista que porta a l'església de la Castanya. És una casa de planta rectangular molt allargada, fa 6 o 7 m d'ample però passa dels 22 de llargada, feta de carreus irregulars de pedra i ciment. Hi predomina molt el ciment. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa a ponent i a llevant. Consta de planta baixa i pis. La façana principal està orientada al sud. La porta principal és de volta de canó, però de nova construcció. De fet la casa està reformada totalment i només en alguns punts, com en algunes de les finestres del primer pis, es veu la pedra antiga. En aquesta façana hi trobem dues portes més, a banda de set finestres.","codi_element":"08026-95","ubicacio":"La Castanya","historia":"Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola.","coordenades":"41.7855400,2.3472200","utm_x":"445757","utm_y":"4626171","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41625-foto-08026-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41625-foto-08026-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41625-foto-08026-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Al davant hi ha una cuidada era enjardinada delimitada per un mur de pedra de forma corba. A l'altra banda del camí hi ha un tancat per animals.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41626","titol":"Font de la Verneda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-verneda","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està força coberta per la vegetació.","descripcio":"Font situada a pocs metres de la pista que porta a la Castanya, prop del mas de les Mirones. És una font que raja tot l'any, i tant la font com el seu entorn immediat estan coberts per la vegetació (abunden entre d'altres la molsa i les falgueres). Aquesta font consta d'una estructura ben senzilla. Trobem un petit pany de paret fet amb carreus irregulars de pedra, de poc més d'un metre d'alçada i uns 70 cm d'amplada. D'un dels carreus de la part inferior en surt un broc metàl·lic de secció circular, que és per on raja l'aigua. A sota una petit clot al sòl ajudat per alguns carreus fa una mica de receptacle.","codi_element":"08026-96","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.7855900,2.3458200","utm_x":"445641","utm_y":"4626178","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41626-foto-08026-96-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41626-foto-08026-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41626-foto-08026-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Font que raja tot l'any.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41627","titol":"Cal Geperut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-geperut","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Actualment només se'n conserva l'estructura exterior.","descripcio":"Masia de planta rectangular, de forma allargada, situada molt a prop de l'església de la Castanya. Està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa i, recentment, s'ha decidit arrebossar tot el conjunt. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa a llevant i a ponent. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi trobem la porta, que és feta amb carreus de mida gran tallats regularment i d'una pedra més vermellosa, i la llinda que és de fusta. Les finestres també estan fetes amb aquests carreus més grans però n'hi ha amb llinda de pedra i amb llinda de fusta. A ponent veiem que la masia es va ampliar amb dos cossos que segueixen la línia de la casa, això és el que li atorga aquesta forma allargada. A llevant hi ha adossats uns corrals.","codi_element":"08026-97","ubicacio":"La Castanya","historia":"Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","coordenades":"41.7841600,2.3541900","utm_x":"446335","utm_y":"4626014","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41627-foto-08026-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41627-foto-08026-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41627-foto-08026-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Actualment només se'n conserva l'estructura.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41628","titol":"La Teuleria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-teuleria","bibliografia":"Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Només en queden unes quantes runes.","descripcio":"Runes d'aquesta antiga teuleria situada al pla de la Calma. Actualment només en queden unes quantes pedres que costen força de trobar degut a la densa vegetació de la zona. S'intueix un clot a terra, quadrat o potser rectangular, i en el seu interior s'hi veu un trosset de pany de paret que encara s'aguanta, d'encara no un metre d'alçada.","codi_element":"08026-98","ubicacio":"La Castanya","historia":"Les teuleries eren centres terrissers on es coïen, en un forn, els materials del fang (argila) necessaris per a la construcció, bàsicament teules i rajoles.","coordenades":"41.7864800,2.3309500","utm_x":"444406","utm_y":"4626286","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41628-foto-08026-98-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41628-foto-08026-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41628-foto-08026-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A part d'això només hi ha les pedres amuntegades a terra, carreus irregulars d'una pedra vermellosa.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41629","titol":"El Pont de Ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pont-de-ferro","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És un pont situat a la confluència de la riera del Burguès amb la riera del Pujol o de Picamena, a uns 300 metres del límit municipal amb Tagamanent, tot i que les aigües que passen per sota del pont són només les de la riera del Burguès. El pont està constituït per un sol ull en forma d'arc de mig punt. Està fet amb carreus irregulars de pedra, units amb ciment, i per a la construcció de l'arc s'han utilitzat maons. La part de la calçada fa entre 7 i 8 metres de llarg i uns 4 d'ample. Està recoberta amb terra i grava, com la pista que hi ha a banda i banda, i no té camp mena d'ampit o barana.","codi_element":"08026-99","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960.","coordenades":"41.7999600,2.3006800","utm_x":"441903","utm_y":"4627803","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41629-foto-08026-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41629-foto-08026-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Excepte la zona de la calçada el pont està força recobert per la vegetació, és una zona molt frondosa.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41630","titol":"La Palanca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-palanca","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'hauria de desbrossar.","descripcio":"La Palanca és un pont construït sobre la riera del Pujol, a la pista que surt del cementiri del Brull i passa pel mas el Pujol. És un pont constituït per dos estreps i un tauler, que és fet amb bigues, tot de formigó, i amb orientació nord sud. El tauler fa entre 3,5 i 4 metres d'ample i entre 8 i 9 metres de llarg. El paviment de la calçada també és de formigó. A banda i banda de la calçada hi ha una tanca de protecció metàl·lica de mig metre d'alçada.","codi_element":"08026-100","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960.","coordenades":"41.8077000,2.3049800","utm_x":"442267","utm_y":"4628659","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41630-foto-08026-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41630-foto-08026-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Al sud d'aquest pont hi ha una barrera amb un cadenat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41631","titol":"El Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pujol","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"Està gairebé totalment restaurada.","descripcio":"Masia històrica del Brull de grans dimensions, ara gairebé totalment restaurada, que consta de dos cossos principals adossats. Els dos cossos són de planta rectangular i fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Consta de planta baixa i primer pis, tot i que degut a l'elevat desnivell del terreny aquests pisos es troben en diferents nivells del sòl. Les obertures són fetes amb grans carreus de pedra tallats de forma regular i amb gran llinda també de pedra d'un color rogenc. Les finestres estan proveïdes d'ampit. La façana principal està orientada a l'oest, aquí hi ha la porta principal, però també trobem entrades a les façanes nord i sud.","codi_element":"08026-101","ubicacio":"Brull, el","historia":"En trobem les primeres notícies històriques als fogatges dels segles XV i XVI on ja apareix la masia del Pujol. Ara està gairebé totalment restaurada.","coordenades":"41.8030600,2.3028200","utm_x":"442083","utm_y":"4628145","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41631-foto-08026-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41631-foto-08026-101-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Trobem un cos afegit al sud i, uns metres enllà, un cobert.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41632","titol":"Riera del Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-del-pujol","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera del Pujol o de Picamena és un dels cursos fluvials importants del Brull. Comença al vessant nord de Collformic on es crea el gran fondal que antigament s'anomenava Vallmanya o la Gran vall. El primer tram flueix en direcció NO fins arribar al nucli del Brull, a partir d'aquí fa un gir i se'n va direcció SO. Els últims 1400 metres la riera fa de límit entre els municipis del Brull i Tagamanent, llavors arriba a un punt on coincideixen els termes municipals del Brull, Tagamanent i Aiguafreda, a 500 m d'altitud. A partir d'aquí passa a anomenar-se riera de l'Avencó i més tard desguassa al riu Congost. Dins el terme del Brull la riera del Pujol transcorre aproximadament uns set kilòmetres. Rep les aigües, entre d'altres, del torrent Gros, el torrent de Riudeboix, el sot dels Hortets o la riera del Burguès.","codi_element":"08026-102","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.","coordenades":"41.8077700,2.3066700","utm_x":"442407","utm_y":"4628666","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41632-foto-08026-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41632-foto-08026-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41633","titol":"Molí de Baixolí de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-baix-oli-de-baix","bibliografia":"BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1983). 'Els Molins fariners'. Ketres Editora, S.L.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"Està en runes.","descripcio":"El molí de Baix o de Casademunt són les restes d'un antic molí fariner situat al peu de la riera del Pujol o de Picamena, en una zona amb gran desnivell del terreny. Actualment només en queden la bassa i algunes parts de les parets dels edificis annexos que devien fer de vivendes. Aquests trams de paret estan força coberts per la vegetació doncs al ser una zona humida hi ha força densitat de plantes. Són parets gruixudes, d'uns 40 cm d'ample, i estan fetes amb carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa i ciment. S'observa també una porta feta amb grans carreus de pedra de forma més regular i una gran llinda també de pedra, i una altra porta feta amb carreus irregulars i una petita biga de fusta que fa de llinda. Devia ser un molí de considerables dimensions, algunes de les parets fan sobre cinc metres d'alçada, amb almenys un parell d'edificis annexos a l'estructura pròpia del molí.","codi_element":"08026-103","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest molí estava lligat a la construcció propera coneguda com el Molí de Dalt. Tant un com l'altre formaven part del conjunt d'edificis lligats a la producció agrícola del Pujol. La ubicació dels edificis respon a la necessitat d'aigua constant per tal de poder fer anar les moles de forma mecànica.","coordenades":"41.8104200,2.3085500","utm_x":"442566","utm_y":"4628959","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41633-foto-08026-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41633-foto-08026-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41633-foto-08026-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Devia ser un molí de considerables dimensions amb almenys un parell d'edificis annexos a l'estructura pròpia del molí.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41634","titol":"Font de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-marti","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada a la faldilla del turonet on hi ha el castell del Brull, entre el castell i l'ajuntament. Té forma de podi, amb tres graons, i està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Fa tres metres de llarg i mig metre d'ample. L'alçada varia: el graó del mig en fa un metre mentre que els dos graons laterals en fan mig. La part superior està acabada amb lloses de pedra. Al bell mig hi trobem una aixeta metàl·lica amb un pitjador, a sobre una placa metàl·lica amb una dedicatòria i l'any 1985. A la part inferior hi ha una pica, que està feta també amb carreus i ciment, que recull l'aigua de la font.","codi_element":"08026-104","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.8168400,2.3048100","utm_x":"442261","utm_y":"4629674","any":"1985","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41634-foto-08026-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41634-foto-08026-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41634-foto-08026-104-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A les immediacions trobem tres bancs i una taula amb dos bancs més, tot de pedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41635","titol":"Cementiri del Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-del-brull","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El cementiri del Brull és un recinte enjardinat de forma rectangular. Està envoltat per un mur fet de carreus irregulars de pedra i ciment, de 140 cm d'alçada de mitjana, i amb una entrada reixada a la banda SO que té un xiprer a banda i banda. Passada l'entrada hi ha sis xiprers alineats en dues fileres, dos bancs de fusta i, al centre del recinte, una petita capella. Aquesta capella és de planta rectangular, de tres per quatre metres, està feta amb carreus, té la teulada de doble vessant i les obertures anterior i posterior amb volta de canó. A ambdós costats de la capella, enganxada al mur del cementiri, hi ha una filera de nínxols. També trobem una filera de nínxols més petits entrant a mà esquerra i unes quantes tombes sense nínxol a la banda oposada.","codi_element":"08026-105","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest cementiri és de recent construcció que permeté ampliar i ordenar l'antic cementiri de Sant Martí.","coordenades":"41.8161900,2.3113100","utm_x":"442800","utm_y":"4629598","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41635-foto-08026-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41635-foto-08026-105-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A la part oposada de l'entrada, darrera els nínxols i la capelleta, queda un espai buit només ocupat per dos arbres amb sengles escocells.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41636","titol":"Creu de Terme o creu del Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-o-creu-del-brull","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Està formada per una columna prismàtica acabada en creu feta de grans carreus de pedra vermellosa tallats de manera regular i precisa. A la part de la creu, a dalt, hi ha una figura de Crist feta de pedra blanca i orientada a l'est. Hi trobem també una evocació del patró Sant Martí, una de Santa María i un escut amb les quatre barres, tot de pedra blanca. Al llarg de la columna, amb el text en vertical, hi ha gravada la inscripció 'Pau a vosaltres'. A sota hi ha una base o penya feta del mateix tipus de pedra.","codi_element":"08026-106","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquesta creu es va inaugurar el 3 d'agost de 1961i substituia l'antic pedró. Cap al 1960 l'entitat 'Amics de les Creus de Terme' va proposar la construcció de la creu al rector del Brull, Mn. Josep Coma, exposant que ornamentaria el lloc que aleshores ja era molt freqüentat perquè s'acabava d'obrir la carretera de Collformic al nucli del Brull. Va fer la part d'escultura i picapedrer en Joan Dodas, de Folgueroles, i l'obra de maçoneria en J. Crivillé, de Seva. El cost total de l'obra fou de 36.000 pessetes.","coordenades":"41.8168000,2.3048700","utm_x":"442266","utm_y":"4629670","any":"1961","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41636-foto-08026-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41636-foto-08026-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41636-foto-08026-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"Joan Dodas i J. Crivillé","observacions":"La creu de Terme, o creu del Brull, és una creu situada a la falda del turonet on hi ha l'antic castell, enfront de l'església de Sant Martí.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41637","titol":"Font de Faig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-faig","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Va ser restaurada el 1999.","descripcio":"Un gran pany de paret fet de carreus irregulars de pedra i ciment talla el talús de la muntanya i fa de mur de contenció. Al mig hi ha una aixeta metàl·lica i, a sobre, una gran llosa de pedra amb una inscripció gravada. A la seva dreta trobem una placa metàl·lica més petita amb una inscripció de quan va ser restaurada. A la meitat dreta d'aquesta paret hi ha un banc també fet de pedra i acabat amb lloses a la part superior, fa uns 40 cm tan d'alçada com de profunditat. A l'esquerra un mur, d'aproximadament la mateixa alçada i amplada que el banc, delimita una bassa que recull l'aigua. Tot el conjunt es recolza sobre una base plana, feta també de pedra, que anivella el terreny.","codi_element":"08026-107","ubicacio":"Brull, el","historia":"Va ser restaurada el 1999.","coordenades":"41.8072100,2.3435200","utm_x":"445468","utm_y":"4628580","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41637-foto-08026-107-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41637-foto-08026-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41637-foto-08026-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Font situada a l'est del mas i l'ermita també anomenats Font de Faig o Mitjancera.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41638","titol":"Les Planes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-planes-1","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XV-XVII","notes_conservacio":"Està totalment restaurada.","descripcio":"Masia de planta rectangular feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb un ciment vermellós, totalment restaurada. Consta de dos nivells d'alçada diferents: a la meitat sud hi ha planta baixa i pis i la meitat nord és més alta. La teulada és a dues vessants, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Al vessant sud veiem un pati interior. Les obertures són fetes amb grans carreus tallats de manera regular. Aquestes obertures són totes rectangulars i, en general, tenen llindes de fusta a la planta baixa i de pedra al primer pis. En alguna d'elles s'ha usat també el maó. A la façana sud dues de les obertures fan de petit balcó i estan proveïdes d'una barana. Tan per la banda de llevant com de ponent de la masia hi ha cossos afegits de nova construcció.","codi_element":"08026-108","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola.","coordenades":"41.8261100,2.3200400","utm_x":"443534","utm_y":"4630693","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41638-foto-08026-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41638-foto-08026-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41638-foto-08026-108-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tot el conjunt es troba envoltat per una zona enjardinada i ben cuidada.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41639","titol":"La Farigola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-farigola","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb acabat de color blanc. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal està orientada al sud-oest. Totes les obertures són rectangulars i estan reixades, excepte algunes del primer pis. A la banda de llevant hi ha un cos afegit que fa que la casa no sigui simètrica.","codi_element":"08026-109","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola.","coordenades":"41.8219900,2.2448600","utm_x":"437287","utm_y":"4630288","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41639-foto-08026-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41639-foto-08026-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41639-foto-08026-109-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba en un recinte envoltat per una tanca amb una gran porta metàl·lica a l'entrada. És el mas més allunyat del nucli de Sant Jaume de Viladrover.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41640","titol":"Can Rabasseda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rabasseda","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XV-XVII","notes_conservacio":"Presenta símptomes evidents d'abandonament i d'haver estat malmès pel foc.","descripcio":"És un mas fet amb carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa i ciment, amb evidents símptomes d'abandonament. Consta de planta baixa i pis, la teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. La façana principal està orientada al sud-est. La porta principal, de mida petita, es troba al primer pis i s'hi accedeix per unes escales adossades a la façana fetes de formigó; aquí també hi veiem l'ús de les totxanes. Les obertures són fetes amb carreus més grans de pedra tallats de manera més regular. Al lateral esquerre hi ha un cos afegit segurament amb funcions de cort. També hi ha un petit cos afegit a la part posterior.","codi_element":"08026-110","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"","coordenades":"41.8303800,2.2584100","utm_x":"438420","utm_y":"4631210","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41640-foto-08026-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41640-foto-08026-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41640-foto-08026-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Petit mas deshabitat que es troba a la zona del Raval, a Sant Jaume de Viladrover.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41641","titol":"Casa de colònies de Casademunt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-colonies-de-casademunt","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"Va ser restaurada totalment però respectant sempre l'estructura original.","descripcio":"Mas format per dos cossos adossats de planta rectangular i allargada, en total uns 36 metres de façana. Tots dos són fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. El cos situat al sud és el més gran i té la teulada a tres vessants (llevant, ponent i sud) mentre que el cos del nord la té a una sola vessant (a llevant). Ambdues teulades estan fetes amb teula àrab. Trobem portes d'accés a les quatre façanes. A la façana est la porta queda a més alçada, degut a la inclinació del terreny, i unes escales fetes de pedra en faciliten l'accés. La majoria de les finestres són fetes de carreus, amb grans llindes de pedra i rajoles als ampits. En algunes d'elles (molt poques) s'han utilitzat maons, com en un dels accessos de la façana est que fa un arc de mig punt. Per a l'entrada del nord s'han d'utilitzar també unes escales i per a la del sud una rampa feta de formigó. A la part sud de la façana est hi ha un cos afegit que fa de garatge. Cal destacar també un contrafort a la cantonada SO.","codi_element":"08026-111","ubicacio":"Brull, el","historia":"Edifici relacionat amb el mas Casademunt. Casademunt va ser construït pels volts de 1540 i posteriorment va ser objecte de reformes (a mitjans de segle XIX).","coordenades":"41.8155400,2.2979500","utm_x":"441690","utm_y":"4629534","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41641-foto-08026-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41641-foto-08026-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41641-foto-08026-111-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"És un dels edificis situats a les proximitats del mas i l'església de Casademunt.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41642","titol":"La Betania","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-betania","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És una casa de planta rectangular, d'uns 12 per 10 metres, de planta baixa i dos pisos. Té la teulada a dues vessants i desguassa al nord i al sud. Els materials utilitzats per a la construcció són la pedra (carreus irregulars) la teula i el ciment, tot i que també s'han utilitzat maons per a fer les llindes de portes i finestres. La façana principal està orientada a l'oest, aquí la porta té un arc carpanell d'estil industrial fet de maons. A la façana nord hi ha adossat un cos que, tot i ser més recent, utilitza els mateixos materials i segueix la mateixa línia de la casa, amb la teulada d'una sola vessant. També trobem en aquest lateral unes escales de pedra que faciliten l'accés a la façana principal per aquesta banda, doncs queda a diferent nivell degut a la inclinació del terreny.","codi_element":"08026-112","ubicacio":"Brull, el","historia":"Edifici relacionat amb el mas Casademunt. Casademunt va ser construït pels volts de 1540 i posteriorment va ser objecte de reformes (a mitjans de segle XIX).","coordenades":"41.8158900,2.2979800","utm_x":"441693","utm_y":"4629573","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41642-foto-08026-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41642-foto-08026-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41642-foto-08026-112-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"També se la coneix com la casa de la marquesa. És un dels edificis situats a les proximitats del mas i l'església de Casademunt.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41643","titol":"Escut del Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-prat","bibliografia":" Decret 571\/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"L'escut es troba en molt bon estat de conservació.","descripcio":" L'escut del Prat està gravat a la llinda de pedra de la porta principal d'accés. L'escut té forma rectangular amb la cara nord lleugerament arrodonida. El contingut de l'escut fa clarament referència a la persona o família d'un antic propietari. Consta d'una 'A' majúscula i dues 'C' a banda i banda de les'A'. Les tres lletres lligades tenen un acabat floral.<\/p> ","codi_element":"08026-113","ubicacio":"Brull, el","historia":" Aquest rellotge pertany al Prat, masia fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.<\/p> ","coordenades":"41.8215800,2.3031700","utm_x":"442129","utm_y":"4630201","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41643-foto-08026-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41643-foto-08026-113-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tractant-se d'un escut familiar és un BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) segons el decret 571\/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares' on tot aquell escut heràldic o creu de terme de més de cent anys passen directament a ser considerats com a Béns Culturals d'Interès Nacional.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"41644","titol":"Rellotge de sol de can Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-coromines","bibliografia":"BOU i VILALTA, Concepció (2004). 'Rellotges de sol de Catalunya : un patrimoni per descobrir'. Efadós. 'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans' a Societat Catalana de Gnomònica: http:\/\/www.gnomonica.cat\/","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Es troba en bon estat.","descripcio":"Es tracta d'un rellotge de sol rectangular, vertical declinant, amb orientació sud, té marques horàries a les hores i mitges hores de les 5 del matí a les 7 de la tarda, en cicles de 12 hores, amb numeració aràbiga. El gnòmon és de vareta amb un cercle al pol, emmarcat, cisellat sobre la mateixa pedra formada per 3 carreus del mateix material que els de la resta de la edificació. Hi ha gravada la data 1790.","codi_element":"08026-114","ubicacio":"Brull, el","historia":"Tenim constància documental del mas Coromines d'ençà de la baixa edat mitjana. Malgrat tot, l'edifici actual data de les darreries del segle XVIII, segons es desprèn d'una de les llindes de la façana principal (1796).","coordenades":"41.8118200,2.3022000","utm_x":"442040","utm_y":"4629118","any":"1790","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41644-foto-08026-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41644-foto-08026-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41644-foto-08026-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Rellotge de sol situat a l'alçada del primer pis de la façana principal de can Coromines, entre la finestra del mig i la de la dreta.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41645","titol":"La Cortada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cortada","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"La casa es troba en bon estat de conservació. S'observen reformes recents a la façana principal.","descripcio":"Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos orientada al SSE, amb la teulada a quatre vents. Està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment, arrebossada en part, i amb la teulada de teula. Les obertures són fetes amb grans carreus tallats de forma regular i grans llindes de pedra, i les finestres del primer pis tenen l'ampit decorat. La porta principal també està feta amb grans carreus però té un arc de mig punt rebaixat fet de maons. A la façana principal hi ha nou obertures (8 finestres i la porta) ben alineades en tres rengleres. Dos graons de pedra faciliten l'accés a la casa per aquesta porta; just al davant hi ha una petita era.","codi_element":"08026-115","ubicacio":"La Castanya","historia":"En trobem les primeres referències documentades a finals dels s.XVII. La casa actual segurament és posterior, però encara conserva un cos de l'antiga casa, el cos de llevant, on la seva llinda data del 1651.","coordenades":"41.7867200,2.3483400","utm_x":"445851","utm_y":"4626302","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41645-foto-08026-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41645-foto-08026-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Adossat a la part posterior hi ha un cos afegit que segueix les línies de la casa, però de menor altura degut a l'elevada inclinació del terreny. Trobem també altres cossos a ponent, a llevant i al nord, destinats tots ells a funcions ramaderes.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41646","titol":"Escut del Vilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-vilar","bibliografia":" Decret 571\/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación.<\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"Tot i que el blasó es conserva perfectament, els motius s'han gastat amb el pas dels anys.","descripcio":" És un escut en forma de blasó, punxegut a la part inferior. A la part central ens mostra tres franges a mode de faixes, que divideixen el blasó en cinc parts diferenciades. La part superior és més ample que la resta. Segurament en aquesta part s'hi representaria algun motiu que donés una major personalització de l'escut. Actualment està molt desgastat.<\/p> ","codi_element":"08026-116","ubicacio":"La Castanya","historia":" Situat al límit mateix del terme municipal del Brull, al sector de la Castanya, l'antiga masia del Vilar ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona per esdevenir escola de la Natura als peus del Montseny. Es tenen notícies al segle XVIII, tot i que dataria de l'Edat Mitjana. Actualment es troba en una estat de conservació òptim degut a la seva funció. De no haver estat reconvertida, aquesta masia ja estaria en ruïnes. La restauració ha afectat també el seu entorn, amb l'enllosat de l'era i la construcció d'un mur de contenció de terres a la part sud.<\/p> ","coordenades":"41.7790400,2.3548400","utm_x":"446385","utm_y":"4625445","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41646-foto-08026-116-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Escut que deuria pertànyer a la família Vilar, propietària i constructora de la masia original. Tractant-se d'un escut familiar és un BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) segons el decret 571\/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares' on tot aquell escut heràldic o creu de terme de més de cent anys passen directament a ser considerats com a Béns Culturals d'Interès Nacional.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"41647","titol":"Rellotge de sol del Vilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-del-vilar","bibliografia":"BOU i VILALTA, Concepció (2004). 'Rellotges de sol de Catalunya : un patrimoni per descobrir'. Efadós. 'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans' a Societat Catalana de Gnomònica: http:\/\/www.gnomonica.cat\/","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Es troba en bon estat de conservació.","descripcio":"Rellotge de sol situat a l'alçada del primer pis de la façana principal del Vilar, a l'esquerra de la finestra central. Es tracta d'un rellotge de sol rectangular, fet de guix, vertical declinant, amb orientació sud-est. Té marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 5 de la tarda, sense nombres. La línia del migdia es vertical. El gnòmon és de vareta, amb un cercle al pol. Té la indicació de la data 1797 i està emmarcat amb motius geomètrics.","codi_element":"08026-117","ubicacio":"La Castanya","historia":"Situat al límit mateix del terme municipal del Brull, al sector de la Castanya, l'antiga masia del Vilar ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona per esdevenir escola de la Natura als peus del Montseny. Es tenen notícies al segle XVIII, tot i que dataria de l'Edat Mitjana. Actualment es troba en una estat de conservació òptim degut a la seva funció. De no haver estat reconvertida, aquesta masia ja estaria en ruïnes. La restauració ha afectat també el seu entorn, amb l'enllosat de l'era i la construcció d'un mur de contenció de terres a la part sud.","coordenades":"41.7790400,2.3548400","utm_x":"446385","utm_y":"4625445","any":"1797","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41647-foto-08026-117-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41647-foto-08026-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41647-foto-08026-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"És un rellotge de sol possiblement reaprofitat.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41648","titol":"La Castanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-castanya","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"IX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El conjunt arquitectònic de La Castanya està format per l'església de Sant Cristòfol de la Castanya (fitxa 79), el seu cementiri (fitxa 82) i l'antiga rectoria que ara és una vivenda particular (fitxa 81).","codi_element":"08026-118","ubicacio":"La Castanya","historia":"Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. El 1987 es va començar la seva excavació i restauració.","coordenades":"41.7838200,2.3523000","utm_x":"446178","utm_y":"4625977","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41648-foto-08026-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41648-foto-08026-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41648-foto-08026-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41649","titol":"Decoració mural de Sant Martí del Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/decoracio-mural-de-sant-marti-del-brull","bibliografia":"ALCOY i PEDRÓS, Rosa (1986). «Decoració mural del Brull» a 'Museu Episcopal de Vic. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Col. Catalunya romànica, 22. Enciclopèdia Catalana. GROS i PUJOL, Miquel S. (1991). 'Museu Episcopal de Vic: romànic'. Ausa Ed. ROSÉS i POU, Carme (1991). 'Museu Episcopal de Vic: 1r centenari'. Col·leccionable del setmanari Ausona.","centuria":"XII","notes_conservacio":"Van ser restaurades per A. Cividini.","descripcio":"Les pintures de l'església de Sant Martí que han arribat fins a nosaltres es trobaven a la capçalera. Només se'n poden analitzar les que en dos registres particularitzen l'absis central i les que ornaven la volta i l'arc d'entrada. Tot i així el seu mal estat fa que no s'hagin pogut veure en la seva plenitud originària, algunes de les escenes han sofert pèrdues molt considerables. La temàtica d'aquestes pintures són el Gènesi, la Redempció i el Pantocràtor voltat pel tetramorf. La tècnica emprada és el fresc. Això té la seva importància si, seguint l'estudi de J. Dols i Rusiñol, tenim en compte que la resta de conjunts relacionats amb aquest opten per l'anomenat 'fresco secco'. El plafó del sostre fa 3,68 x2,56 m, l'interior de les absidioles és diferent en cada cas però estan entre 2,10 i 2,90 m d'alt, l'altura total del mur semicircular és de 3,52 m i l'obertura de l'absis fa 4,84 m de diàmetre.","codi_element":"08026-119","ubicacio":"Brull, el","historia":"Les va descobrir l'any 1909 en Josep Gudiol i Cunill i en deixà constància en les seves publicacions, fent notar que el conjunt de l'edifici devia anar originàriament cobert totalment de figuracions. El 1935 van ser traslladades al Museu Episcopal de Vic. Van ser restaurades per A. Cividini.","coordenades":"41.8167400,2.3054700","utm_x":"442316","utm_y":"4629663","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41649-foto-08026-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41649-foto-08026-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41649-foto-08026-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Fotografies: Gemma Llop. Fundació Enciclopèdia Catalana (1984).","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41650","titol":"La Casa de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casa-de-dalt","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"Està derruïda en part i envaïda per la vegetació.","descripcio":"És una casa de planta rectangular, gairebé quadrada, feta de carreus irregulars de pedra i que consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula, tot i que en algunes parts hi ha fibrociment. La façana principal s'orienta al sud-oest i hi trobem la porta a la planta baixa i dues finestres al primer pis. La porta està feta amb els mateixos carreus i té una llinda de pedra. Les finestres són fetes també de carreus i amb llinda de pedra exceptuant-ne alguna de la façana oest on s'han utilitzat maons. La cantonada nord té forma rodona. En aquesta façana nord hi ha un pati envaït per la vegetació i la meitat de la façana est està derruïda.","codi_element":"08026-120","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","coordenades":"41.8303700,2.2586700","utm_x":"438442","utm_y":"4631208","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41650-foto-08026-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41650-foto-08026-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41650-foto-08026-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La Casa de Dalt és una masia situada al Raval, a l'est de can Rabasseda, en una zona amb molt de desnivell. Actualment es troba en runes.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41651","titol":"Els Bastons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-bastons","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Ha estat restaurat i el seu estat és molt bo.","descripcio":"Els Bastons és un dels masos històrics de la zona de Viladrover. Consta d'una casa de pedra, de planta rectangular i de grans dimensions, amb acabat arrebossat i teulada de doble vessant que desguassa a llevant i a ponent. Té planta baixa i dos pisos. Les obertures són fetes amb grans carreus de pedra tallats regularment, així com les cantonades de la casa. La façana principal, precedida per una era enllosada, està orientada al sud. Aquí trobem dues finestres i la porta principal a la planta baixa, tres balcons al primer pis, i un balcó i dues finestres més al segon pis. Per la banda de ponent hi ha un volum adossat de dos pisos d'alçada que està construït amb els mateixos materials i acabats que el cos principal. Aquest té a la façana sud una porta estreta amb volta de canó. A la clau de volta hi ha un escut gravat on llegim 'IHS (Iesus Hominum Salvator) Bastons 1577'. Aquesta porta anteriorment estava al cos principal. Al segon pis i destaca un porxo amb tres grans arcades.","codi_element":"08026-121","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Hi ha documentació d'aquest mas des del segle XV.","coordenades":"41.8301600,2.2499600","utm_x":"437718","utm_y":"4631191","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41651-foto-08026-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41651-foto-08026-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41651-foto-08026-121-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A l'entorn de la casa hi ha diversos corrals i graners per poder dur a terme tasques agrícoles i ramaderes . També hi ha una bassa i una casa de nova construcció.Els propietaris conserven un plec de pergamins antics.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41652","titol":"Pou dels Bastons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-dels-bastons","bibliografia":"Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"S'observen algunes esquerdes i zones on han caigut diversos carreus.","descripcio":"És un pou fet de carreus i ciment, amb un acabat arrebossat, tot i que no d'una manera uniforme. En algunes parts també s'han utilitzat maons. És de planta rectangular, d'uns 3,5 per 5 metres, i fa 3 metres d'alçada. Té la teulada de doble vessant feta de teula. Es troba a la vora d'un camp de conreu i està orientat a l'est, on dóna a la carretera. En aquesta façana hi té dues obertures: una a la banda esquerra feta amb totxanes i llinda de fusta, amb una porta també de fusta que arriba fins a terra; i una a la seva dreta feta amb carreus i llinda de fusta que té la porta metàl·lica. A la façana sud també hi ha una petita obertura.","codi_element":"08026-122","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Aquest pou estar vinculat a la masia dels Bastons i al seu ús agrícola.","coordenades":"41.8332500,2.2489200","utm_x":"437635","utm_y":"4631535","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41652-foto-08026-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41652-foto-08026-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41652-foto-08026-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41653","titol":"Rectoria del Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-del-brull","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Ha estat restaurada recentment.","descripcio":"Casa de planta rectangular, gairebé quadrada, feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment i amb acabat arrebossat a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la seva alçada varia degut a la inclinació del terreny. La teulada és de doble vessant, feta de teula, i desguassa a llevant i a ponent. La façana principal està orientada al sud. Hi ha porta d'accés tan a la façana sud com nord. Les obertures són fetes amb carreus més grans i regulars i llindes de pedra. La casa comunica amb l'església de Sant Martí per un passadís elevat en forma d'arcada on hi ha un parell de finestres espitlleres.","codi_element":"08026-123","ubicacio":"Brull, el","historia":"L'església de Sant Martí fou la parròquia de Seva fins que es va crear la del Brull. Es troba documentada com a parròquia ja al segle XI (1029). Se sap que va ser consagrada entre els anys 1048 i 1060 pel bisbe vigatà Guillem de Balsareny. El 1062 va ser dotada amb delmes pel vescomte Ramon Folc I i la seva muller Ermesenda. Entre les nombroses reformes que ha sofert, en destaquen la construcció del campanar i la modificació del portal d'accés, dels anys 1791 i 1588 respectivament. Els seus murs també varen ser repujats. El 1909 Gudiol hi va descobrir un important conjunt pictòric que actualment es troba al Museu Episcopal de Vic.","coordenades":"41.8165500,2.3055600","utm_x":"442323","utm_y":"4629641","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41653-foto-08026-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41653-foto-08026-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41653-foto-08026-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A la façana sud hi ha adossat un edifici que funciona com a centre d'informació del Brull i del Parc Natural del Montseny.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41654","titol":"Pou de Sant Martí del Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-sant-marti-del-brull","bibliografia":"Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Ha estat recentment restaurat","descripcio":"És un pou de forma cilíndrica orientat perfectament a l'oest. Està fet de carreus de pedra i ciment. El seu diàmetre exterior és d'un metre i mig aproximadament i la seva alçada de 1,2 metres. El gruix de la paret és d'uns 30 centímetres. Aquesta paret té una part més prima i de menor alçada per la seva banda oest. Una reixa de ferro de forma circular protegeix l'obertura del pou. Del mur de pedra en surt una barra metàl·lica que es corba en alçada i acaba amb una corriola al seu extrem.","codi_element":"08026-124","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest pou anava lligat a l'ús agrícola que tenia la rectoria de Sant Martí.","coordenades":"41.8165900,2.3058500","utm_x":"442347","utm_y":"4629646","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41654-foto-08026-124-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41654-foto-08026-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41654-foto-08026-124-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Aquest pou està situat al pati que queda a la part posterior de la rectoria de Sant Martí del Brull.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41655","titol":"Can Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-roca-0","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Ha estat restaurada i el seu estat de conservació és bo.","descripcio":"Masia de planta rectangular feta amb carreus de pedra i acabat arrebossat. Consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. La façana principal està orientada al SO. En aquesta façana hi ha la porta principal i una finestra feta nova i de grans dimensions a la planta baixa, i dues finestres més al primer pis. Les obertures són fetes amb grans carreus tallats de forma regular i grans llindes de pedra. La casa va ser ampliada per la banda esquerra seguint la mateixa línia de la teulada, en aquesta part hi ha també una petita finestra. Adossat a cada costat de la façana principal hi ha construït un cos d'una sola planta, i al mig una era enllosada. Per la banda posterior de la casa hi ha un cos adossat de mida superior a la casa principal i de construcció recent.","codi_element":"08026-125","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Aquest mas es va anar ampliant a partir de la masia original afegint-t'hi diversos volums.","coordenades":"41.8343300,2.2454300","utm_x":"437346","utm_y":"4631658","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41655-foto-08026-125-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41655-foto-08026-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41655-foto-08026-125-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"També se la coneix com can Roca de les Garses. Actualment aquest mas es dedica a la hípica rural i el pupil·latge de cavalls.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41656","titol":"Llinda de Serra-Montmany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-serra-montmany","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"S'han desprès algunes parts de la llinda però la rosa es troba en bon estat.","descripcio":"És una pedra rogenca d'un metre d'amplada per uns trenta centímetres d'alçada. A la part central inferior de la llinda hi ha una enfonadura que té una forma semblant a una estrella per la part superior i que es va eixamplant a la part inferior. Al bell mig hi trobem una rosa o flor rodona, d'uns 15 centímetres de diàmetre, amb deu pètals.","codi_element":"08026-126","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Es coneix amb certesa l'existència de Serra-Montmany ja al segle XIII, concretament al 1270. Se sap també que restà habitat i en funcionament després de la pesta negra del 1348 i següents. La construcció actual, però, és molt posterior a aquestes dates i molt possiblement s'hagi de situar entre els segles XVII i XVIII. La casa va ser l'objecte de reformes a la dècada dels cinquanta del segle passat. Actualment realitza les funcions de granja.","coordenades":"41.8282600,2.2575800","utm_x":"438349","utm_y":"4630975","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41656-foto-08026-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41656-foto-08026-126-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Aquesta llinda es troba a la finestra central del primer pis de Serra-Montmany.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41657","titol":"Rectoria de Sant Jaume de Viladrover","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-sant-jaume-de-viladrover","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Actualment s'hi duen a terme algunes reformes.","descripcio":"Casa de planta rectangular feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, amb teulada de doble vessant feta de teula que desguassa als laterals. Consta de planta baixa i pis. La façana principal està orientada al SE i té un acabat arrebossat. Les obertures estan fetes amb maons i formen arcs carpanells. A la façana principal hi ha la porta i dues finestres reixades a la planta baixa, i dues finestres i un balcó al primer pis. Al lateral esquerre hi ha dos cossos afegits: un de la mateixa alçada que la casa i un altre d'un sol pis amb una porta de garatge. Aquest últim té el sostre que fa de terrat.","codi_element":"08026-127","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Va ser una sufragània de Sant Martí del Brull fins al segle XIX, moment en que va esdevenir parròquia. La primera notícia documental del temple data del 1029. En aquella data era de propietat privada, pertanyent a la masia Viladrover. El 1372 va ser venuda al canonge vigatà Pere Berenguer. El 1685 va ser renovada per complet la volta i el 1689 es va construir una capella nova a tramuntana. El 1926 va ser novament reformada amb la construcció de l'absis i amb la prolongació de la nau. Actualment és una parròquia autònoma.","coordenades":"41.8276200,2.2531400","utm_x":"437980","utm_y":"4630907","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41657-foto-08026-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41657-foto-08026-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Un espai envoltat per un mur de pedra enllaça la rectoria amb l'església.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41658","titol":"Torrent de l'Estanyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-lestanyol","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest torrent neix al vessant nord-oest del nucli d'El Brull, al sud del serrat del Prat d'Ori. El seu recorregut dins el terme municipal d'El Brull és d'uns 5,5 quilòmetres i transcorre en direcció sud-oest fins sortir-ne pel punt on convergeixen els termes d'El Brull, Seva i Aiguafreda, a l'oest del turó del Montgròs. Les seves aigües proveeixen dos embassaments, el pantà de les Illes i el pantà de l'Estanyol, que serveixen per regar el camp de golf. El torrent de l'Estanyol és alimentat per petits cursos d'aigua com el torrent de can Serrà, el torrent de les Merles o el torrent Negre. A la seva part final dins el terme d'El Brull passa anomenar-se riera de l'Afrau, i més tard riera de Martinet fins acabar desembocant al riu Congost.","codi_element":"08026-128","ubicacio":"Urbanització de l'Estanyol","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.","coordenades":"41.8147300,2.2832400","utm_x":"440468","utm_y":"4629455","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41658-foto-08026-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41658-foto-08026-128-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41659","titol":"Pantà de l'Estanyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panta-de-lestanyol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El pantà de l'Estanyol es troba a uns 745 m d'altitud i té una superfície més o menys variable d'unes 1,85 ha. Aquest pantà està dins el Club de Golf Montanyà i les seves aigües són utilitzades per regar-lo (juntament amb les del pantà de les Illes). L'aigua li arriba del torrent de l'Estanyol pel nord.","codi_element":"08026-129","ubicacio":"Urbanització de l'Estanyol","historia":"","coordenades":"41.8180300,2.2845400","utm_x":"440579","utm_y":"4629820","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41659-foto-08026-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41659-foto-08026-129-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Al sud hi ha una presa, passada la presa el torrent segueix el seu curs convertint-se en la riera de Martinet.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41660","titol":"Mas Casanova de Figueroles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-casanova-de-figueroles","bibliografia":"RIU, Manuel (1983). 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.","centuria":"IX-XII","notes_conservacio":"Pateix els efectes de l'erosió fluvial.","descripcio":"Es tracta d'una tomba antropomorfa excavada parcialment a la roca, situada al costat sud de l'antic camí de Seva al Brull i a uns 200 metres de la masia Casanova de Figueroles. La cova té forma trapezoïdal amb la capçalera orientada cap a l'oest. Les restes òssies corresponen a un sol individu i es trobaven en mal estat de conservació.","codi_element":"08026-130","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8256100,2.2950800","utm_x":"441461","utm_y":"4630654","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Actualment l'àrea on es va trobar l'enterrament està colgada per les aigües d'un petit embassament, el pantà de la Casa Nova.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41661","titol":"El Brullet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-brullet","bibliografia":"PARELLA, M. (1982). 'Prehistòria a l'Alta Vall del Congost'.","centuria":"-3500-2500","notes_conservacio":"","descripcio":"Necròpolis situada al SE del mas El Brugué. Segons la descripció que fa M. Parella (PARELLA, 1982), la necròpolis presenta les següents característiques: 'Es tracta d'un conjunt sepulcral, amb diferents tombes rectangulars. S'hi distingeixen aproximadament unes 7 o 8 formes vagues, les més sobresortints de les quals han estat excavades'. Segons la descripció que continua fent l'autor, les tombes estaven fetes amb lloses als laterals i al fons. La seva llargada era aproximadament d'uns 2 m, si bé una d'elles no arribava a 1 m. En les 4 tombes excavades es van recollir nombrosos fragments d'ossos humans i de ceràmica. Aquests fragments però són de difícil precisió tipològica.","codi_element":"08026-131","ubicacio":"Brull, el","historia":"Entre el 1956 i 1957 es va fer la descoberta i la extracció de les restes a càrrec d'Albert de Sicília i Cruells i un grup de col·laboradors. S'hi han fet també altres intervencions a càrrec del CEV i el CEC.","coordenades":"41.7946100,2.2751400","utm_x":"439776","utm_y":"4627226","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Actualment és molt difícil localitzar el lloc exacte on hi havia les restes.","codi_estil":"78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41662","titol":"Dolmen del Pla del Boix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-del-pla-del-boix","bibliografia":" Diversos autors (1916). Butlletí del Centre Excursionista de Vic, II. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"-2200-1800","notes_conservacio":"Es troba en mal estat de conservació, en queden les lloses amuntegades.","descripcio":" Es tracta d'una cambra simple, rectangular, formada per 5 grans lloses calcàries. El túmul, avui encara apreciable, té uns 10-11 m de diàmetre i ve delimitat per pedres petites i mitjanes. Com a restes arqueològiques provinents de les excavacions cal citar a nivell antropològic, un fragment de crani d'adult, 4 peces dentàries, 3 molars d'adult, una falange i diversos ossos llargs. En sílex un fragment pertanyent a una punta lenticular i tres fragments sense retoc. Pel que fa als objectes d'adorn, s'han trobat diverses denes discoïdals, realitzades en pècton, pissarra i pedra calcària així com 3 fragments de metall. A més d'això es va trobar un vas fet de ceràmica d'estil campaniforme pirinenc, de pasta vermellosa, que ara es pot veure reconstruït al Museu de Vic; un casquet esfèric, sense decoració; diversos fragments informes i d'altres pertanyents a vores, amb decoració tipus campaniforme. També ceràmiques amb decoracions incises, formes carenades, nanses de mugró i fons plans, fetes amb pastes molt tosques. Cap de les publicacions sobre aquest megàlit fa referència a un possible nombre d'enterraments que pogués contenir.<\/p> ","codi_element":"08026-132","ubicacio":"Brull, el","historia":" Les tasques de neteja i excavació les va dur a terme el Grup d'excavacions del Centre Excursionista de Vic entre el 1916 i el 1917.<\/p> ","coordenades":"41.7946300,2.2833200","utm_x":"440456","utm_y":"4627223","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41662-foto-08026-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41662-foto-08026-132-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Actualment el jaciment està pràcticament destruït i les seves lloses caigudes i amuntegades en el seu entorn. La seva destrucció ha estat causada molt directament per l'acció humana.","codi_estil":"76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["24"]},{"id":"41663","titol":"Muralles del Montgròs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/muralles-del-montgros","bibliografia":" MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"IV aC","notes_conservacio":"Encara estan en curs d'excavació i de restauració.","descripcio":" Muralla d'uns vuitanta metres de llargada que clou tot l'estret anomenat de Montgròs. Els seus murs estan formats per carreus de pedra, tallats de forma irregular, disposats en filades poc homogènies i sense cap mena de material per lligar-los. Hi podem veure amb claredat dues grans torres a l'interior de les quals s'ha trobat ceràmiques àtiques. Al seu interior es lliuraven les cases ibèriques, aprofitant el gran mur, el gruix del qual oscil·la segons els trams entre un metre i un metre vint centímetres.<\/p> ","codi_element":"08026-133","ubicacio":"Brull, el","historia":" Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres.<\/p> ","coordenades":"41.8032800,2.2733200","utm_x":"439633","utm_y":"4628190","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41663-foto-08026-133-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41663-foto-08026-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41663-foto-08026-133-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans.","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["24"]},{"id":"41664","titol":"Turó del Montgròs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-del-montgros","bibliografia":"MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"IV aC","notes_conservacio":"Encara estan en curs d'excavació i de restauració.","descripcio":"El jaciment està constituït per una muralla que tanca l'accés a la península pel costat est, resultant una zona defensada de prop de 9 hectàrees. La muralla té uns 145 m de llarg i una amplada de 5 m amb una alçada màxima conservada d'entre 3 i 4 m; fou construïda sense fonamentació sobre la roca verge i\/o sobre un estrat d'argiles vermelloses amb restes d'un anterior establiment datat de l'edat del Bronze Final II. La part central de la muralla s'aixeca sobre una plataforma natural lleugerament elevada. Als límits sud i nord d'aquest promontori natural es construïren dues torres trapezoïdals (11 x 6 m) contiguament a les quals la muralla continua fins trobar els cingles. La porta d'accés se situa al costat sud de la muralla, defensada per un petit baluard i per un doble parament a l'esquerra. El material utilitzat per a la construcció és la pedra calcària de la zona, amb blocs mitjans lleugerament escairats, d'aparença irregular i amb tendència a formar filades. A les cantoneres els carreus estan tallats.","codi_element":"08026-134","ubicacio":"Brull, el","historia":"Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres.","coordenades":"41.8032800,2.2733200","utm_x":"439633","utm_y":"4628190","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41664-foto-08026-134-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41664-foto-08026-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41664-foto-08026-134-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans.","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41665","titol":"Barraca d'en Terrers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-terrers","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"Es troba en runes.","descripcio":"Actualment només en queden una pila de carreus amuntegats sense cap mena d'ordre ni sentit. No es distingeix cap mena d'estructura que en pugui indicar la forma o les dimensions.","codi_element":"08026-135","ubicacio":"La Castanya","historia":"Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","coordenades":"41.7887800,2.3548900","utm_x":"446397","utm_y":"4626526","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41665-foto-08026-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41665-foto-08026-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41665-foto-08026-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Antiga masia situada a la Castanya, al nord-est de la Cortada.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41666","titol":"Can Cisteller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cisteller","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"La casa ha estat totalment reformada i no conserva exactament la mateixa planta que la original.","descripcio":"Can Cisteller és una masia situada a Sant Jaume de Viladrover. Està feta de carreus irregulars de pedra de tons diversos units amb ciment. La teulada està feta de teula i desguassa a quatre vessants. Consta de planta baixa i primer pis. La seva planta és en forma de 'U' eixamplada, d'uns 21 per 14 metres. La façana principal està orientada a l'est. Aquí hi trobem la porta principal, una finestra i una gran porta de garatge a cada banda de l'edificació. Al primer pis hi ha dues finestres a la part central i una gran porta a cada banda precedida per un porxo. Aquests dos porxos s'uneixen mitjançant un balcó i s'hi accedeix per unes escales situades a la façana sud. Les obertures són fetes de pedra i les del primer pis tenen una gran llinda de fusta.","codi_element":"08026-136","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Aquest mas es va anar ampliant a partir de la masia original afegint-t'hi diversos volums.","coordenades":"41.8336700,2.2531700","utm_x":"437988","utm_y":"4631579","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41666-foto-08026-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41666-foto-08026-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41666-foto-08026-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Just al davant trobem una altra vivenda que antigament era un paller. En l'entorn proper també trobem altres construccions dedicades a les funcions de granja.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41667","titol":"Can Font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-font-0","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Es troba en runes.","descripcio":"Can Font és una antiga masia de la zona de la Castanya que actualment es troba en runes. Està feta de carreus irregulars de pedra i argamassa. Se'n conserven dempeus algunes parts de les parets, d'uns 40 cm de gruix i d'alçada variable que arriba fins a un màxim d'uns 3 m. S'observa també part de la teulada, que és de doble vessant i de teula. Hi ha també una finestra, feta de carreus i amb llinda de pedra, i algunes bigues de fusta. Es pot deduir que la planta era de secció lleugerament rectangular o gairebé quadrada.","codi_element":"08026-137","ubicacio":"La Castanya","historia":"Les primera aparició documentada de can Font és d'un cens que data del 1717. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","coordenades":"41.7848900,2.3565500","utm_x":"446532","utm_y":"4626093","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41667-foto-08026-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41667-foto-08026-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba al mig de zona boscosa i està envaïda per la vegetació.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41668","titol":"Can Ton","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ton","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Ha estat reformada i el seu estat de conservació és bo.","descripcio":"Masia situada a la zona del Raval, a Sant Jaume de Viladrover. És de planta rectangular, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi ha la porta principal al mig i una finestra a cada banda. Al primer pis hi ha dues finestres, alineades amb les inferiors, i un balcó a la part central que té una porta i una finestra. Tortes les obertures són fetes de carreus i amb llinda de fusta. Les finestres inferiors són reixades.","codi_element":"08026-138","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola.","coordenades":"41.8304000,2.2593700","utm_x":"438500","utm_y":"4631211","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41668-foto-08026-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41668-foto-08026-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41668-foto-08026-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix per un camí particular amb una reixa. Hi ha una segona construcció amb funcions de garatge. Per la façana oest està adossada a can Nap.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41669","titol":"Can Domingo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-domingo","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"El seu estat és ruïnós.","descripcio":"Masia en runes situada a la zona de la Castanya. Se'n conserven dempeus parts d'algunes parets i algunes bigues de la teulada de doble vessant. Aquestes parets són fetes de carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa, d'uns 30 cm de gruix i d'alçada variable. Hi ha una porta feta amb grans carreus i una gran llinda també de pedra on s'hi aprecia, més o menys, gravada la data 1879. També s'hi aprecia una petita finestra feta de carreus.","codi_element":"08026-139","ubicacio":"La Castanya","historia":"Can Domingo apareix documentada per primer cop en un cens de l'any 1840, el moment en què la Castanya es va fusionar definitivament amb el Brull. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","coordenades":"41.7837100,2.3637600","utm_x":"447130","utm_y":"4625958","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41669-foto-08026-139-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41669-foto-08026-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41669-foto-08026-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba en una zona boscosa envaïda per la vegetació.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41670","titol":"El Jovany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-jovany","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Es troba en runes.","descripcio":"El Jovany és una masia, que actualment es troba en runes, situada a la zona de la Castanya. Només en queden dempeus parts d'algunes de les parets, que són fetes de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. L'alçada màxima que s'aguanta dreta és d'entre 3 i 3,5 metres. Hi ha dues portes fetes de carreus molt més grans i regulars i llinda de pedra. També s'observen dues finestres, fetes també amb grans carreus tallats regularment.","codi_element":"08026-140","ubicacio":"La Castanya","historia":"La primera aparició documentada data del 1697, en una llista de les cases que pagaven un tribut al rector de la Castanya. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","coordenades":"41.7833200,2.3637900","utm_x":"447132","utm_y":"4625915","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41670-foto-08026-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41670-foto-08026-140-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba en una zona boscosa envaïda per la vegetació.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41671","titol":"Font del Roure","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-roure","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del Roure és una font natural situada prop del naixement del sot del Cafè. Es troba a uns 170 m a l'est de les runes del Cafè, al vessant est del pla de la Calma. No hi ha cap construcció feta per la mà de l'home, senzillament el terreny fa un petit clot on l'aigua hi queda acumulada.","codi_element":"08026-141","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.7758700,2.3311300","utm_x":"444412","utm_y":"4625108","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba en una zona molt boscosa i és de difícil localització. Fotografia: Ajuntament del Brull","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41672","titol":"Font del Gamarús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-gamarus","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del Gamarús és una font natural situada al sot de l'Obi, que va a parar al sot del Cafè, al vessant est del pla de la Calma. No hi ha cap construcció feta per la mà de l'home, és el terreny pedregós que fa un sot on l'aigua hi queda emmagatzemada.","codi_element":"08026-142","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.7734600,2.3341200","utm_x":"444658","utm_y":"4624838","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba en una zona molt boscosa i és de difícil localització. Fotografia: Ajuntament del Brull","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41673","titol":"Necròpolis de les Planes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/necropolis-de-les-planes","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"IX-XII","notes_conservacio":"","descripcio":"El cementiri de les Planes o de Vilageltrú és un conjunt format per un mínim de quatre tombes de caixa, excavades a terra i cobertes amb lloses. Es conserven algunes de les lloses de la tapa, però només en una de les tombes hi ha les lloses laterals.","codi_element":"08026-143","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquestes tombes són molt difícils de datar perquè és un sistema d'enterraments que va perdurar fins a inicis dels temps medievals.","coordenades":"41.8324400,2.3212200","utm_x":"443638","utm_y":"4631395","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41673-foto-08026-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41673-foto-08026-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Fotografies: Marc Guàrdia","codi_estil":"85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41674","titol":"Bassa (Serra-Montmany)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-serra-montmany","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa que es troba al sud dels masos del Grau i Serra-Montmany, al costat d'una la cruïlla de camins. Es tracta d'un mur en forma de 'L' destinat a frenar i emmagatzemar l'aigua. Aquest mur està fet de carreus irregulars de pedra i ciment. La seva alçada és d'un metre en la part més alta i llavors va disminuint depenent de la inclinació del terreny. La part més gran d'aquest mur, que té una orientació est-oest, fa uns 34 m de llarg i mig metre d'ample. La part curta té orientació nord-sud i fa uns 7 m de llargada i sobre un metre d'amplada. La superfície de la bassa és d'uns 300 m² tot i que aquesta dada és molt variable.","codi_element":"08026-144","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"","coordenades":"41.8270800,2.2568400","utm_x":"438287","utm_y":"4630844","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41674-foto-08026-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41674-foto-08026-144-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Aquesta bassa de poca fondària està densament poblada de vegetació, sobretot de canyes.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41675","titol":"Bassa (El Grau)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-el-grau","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa natural situada al sud del mas del Grau i al sud-est de l'església de Sant Jaume de Viladrover. Aquesta bassa es troba al marge d'un camp de conreu i s'hi acumula l'aigua de forma natural. La seva superfície és d'uns 200 m², tot i que aquesta dada és molt variable depenent de l'època de l'any i de les condicions climatològiques, i és d'escassa profunditat.","codi_element":"08026-145","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"","coordenades":"41.8260900,2.2552300","utm_x":"438152","utm_y":"4630736","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41675-foto-08026-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41675-foto-08026-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tota aquesta zona humida està densament poblada de vegetació.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41676","titol":"Aplec de Matagalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-matagalls","bibliografia":" Diversos autors (1950, -). 'Àlbum \/ Amics Aplec de Matagalls'. Associació Amics Aplec de Matagalls.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" L'Aplec de Matagalls és una trobada anual que té lloc al cim d'aquest emblemàtic cim cada segon diumenge de juliol. És organitzat per l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls i cada any i assisteixen més de 800 persones (o romeus). El principal motiu de l'aplec és el de retre homenatge a Sant Antoni Maria Claret i a mossèn Cinto Verdaguer. En aquest aplec, que comença al peu de la Creu del Matagalls, s'hi duen a terme diverses activitats. Entre d'altres actes simbòlics s'hissa una senyera, s'atorguen medalles als romeus més veterans i s'hi celebra una missa presidida pel bisbe de Vic. Posteriorment aquesta associació acostuma a recuperar i beneir alguna font del Montseny dedicada a personatges, efemèrides, etc. de Catalunya. L'aplec finalitza amb una ballada de sardanes al poble de Viladrau.<\/p> ","codi_element":"08026-146","ubicacio":"El Brull, Viladrau i Montseny.","historia":" L'aplec va començar el 1950, de la mà dels claretians de Barcelona, amb ganes de refer el camí del seu fundador, Sant Antoni Maria Claret. Algunes persones li atribueixen l'autoria d'haver plantat la creu al cim del Matagalls per bé que aquesta ja apareix documentada des del 1614. El mossèn i poeta Jacint Verdaguer va ser el gran cantor d'aquesta creu, la Creu de Catalunya, motiu pel qual l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls també li dedica la trobada. Antigament l'aplec durava tot el cap de setmana, ja que la pujada es feia el dissabte a la tarda, s'acampava al ras i, l'endemà, s'assistia a la missa.<\/p> ","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Cada any és editat un llibret o àlbum amb temes culturals, memòria de l'aplec de l'any anterior.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41677","titol":"Cap de Setmana Ibèric","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cap-de-setmana-iberic","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" El primer cap de setmana del mes d'octubre es celebra el Cap de Setmana Ibèric, que forma part de les jornades de portes obertes de la Ruta dels Íbers. Aquesta ruta és un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d'Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics del nostre país, així com els pobles que els habitaven. La ruta està formada per 17 jaciments ibèrics estructurats en 7 itineraris que mostren els escenaris propis de cadascuna d'aquests pobles. Un d'aquests jaciments són les muralles del Montgròs, al Brull. Cada any es selecciona un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen tot un seguit d'activitats. Entre les més habituals hi ha les visites guiades al jaciment i els tallers artesanals.<\/p> ","codi_element":"08026-147","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L'organització del Cap de Setmana Ibèric és fruit de la col·laboració entre el Museu d'Arqueologia de Catalunya i els ens gestors de cadascun dels jaciments que integren la Ruta dels Íbers.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41678","titol":"Gran Festa del Parc: festival de pallassos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gran-festa-del-parc-festival-de-pallassos","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El nucli del Brull acull cada tercer diumenge de setembre la Gran Festa del Parc dedicada al món dels pallassos, del circ i dels estels. En aquest festival de pallassos hi han passat grans artistes de la talla de Tortell Poltrona o Marcel Gros. No hi falta tampoc la tradicional enlairada d'estels i també es fa un dinar popular.","codi_element":"08026-148","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Aquesta celebració està inclosa dins de la campanya Viu el Parc que organitza el Parc Natural del Montseny.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41679","titol":"Molí de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-dalt","bibliografia":"BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1983). 'Els Molins fariners'. Ketres Editora, S.L.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en runes.","descripcio":"El molí de Dalt són les restes d'un antic molí fariner situat al peu de la riera del Pujol o de Picamena, a la seva vessant est. En queden dempeus alguns trams de les seves parets, molt cobertes per la vegetació, i que delimiten una sola construcció. Aquests murs són fets amb carreus irregulars de pedra units amb argamassa. L'alçada màxima que se'n conserva és d'uns quatre metres. A la façana oest, la que dóna a la riera, hi ha una petita obertura amb volta de canó rebaixada a la part inferior, i també una obertura rectangular a uns 2 m d'alçada, ambdues fetes de carreus. Se'n conserven també tres de les moles, que es troben en més o menys bon estat.","codi_element":"08026-149","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest molí estava lligat a la construcció propera coneguda com el Molí de Baix. Tan un com l'altre formaven part del conjunt d'edificis lligats a la producció agrícola del Pujol. La ubicació dels edificis respon a la necessitat d'aigua constant per tal de poder fer anar les moles de forma mecànica.","coordenades":"41.8127300,2.3110800","utm_x":"442778","utm_y":"4629214","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41679-foto-08026-149-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41679-foto-08026-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41679-foto-08026-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"També se'l coneix com a molí de Dalt de Casademunt. El fet de no haver-hi restes d'altres edificis annexos indica que probablement no era habitat permanentment.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41680","titol":"Poua de la Collada Fonda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-collada-fonda","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És una bassa natural que es troba a la vora de l'antiga carretera que va del Brull a Aiguafreda, a la banda est, a la collada fonda. Està entre la carretera i un camí que enfila cap a la serra de l'Arca en direcció sud. És un clot poc profund, de forma una mica ovalada amb una de les bandes més pronunciada. La part més ampla fa uns 4 metres i la part estreta uns 2,5 m. Hi ha molta vegetació, amb clar predomini de les rosàcies, per tota la zona.","codi_element":"08026-150","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8065200,2.2935200","utm_x":"441314","utm_y":"4628536","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41680-foto-08026-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41680-foto-08026-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Aquesta poua conté aigua gairebé durant tot l'any.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41681","titol":"Creu de la Parròquia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-la-parroquia","bibliografia":"Diversos autors (1950, -). 'Àlbum \/ Amics Aplec de Matagalls'. Associació Amics Aplec de Matagalls.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Ha estat reparada ,s'observa la marca del trencament.","descripcio":"Està feta amb pedra rogenca. Fa aproximadament uns 60 cm d'alçada, uns 30 cm d'ample i uns 12 cm de gruix. Està feta d'una sola peça i clavada directament a terra, tot i que a pocs centímetres de la seva base es veu que ha estat reparada. A la seva cara nord hi ha gravada una B i a la cara sud una A, corresponents a les parròquies del Brull i Aiguafreda.","codi_element":"08026-151","ubicacio":"Brull, el","historia":"És un dels pocs exemples que encara s'han mantingut avui dia per assenyalar les parròquies. Aquesta creu és important no tan sols administrativament sinó també religiosa.","coordenades":"41.7917300,2.2816600","utm_x":"440315","utm_y":"4626902","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41681-foto-08026-151-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41681-foto-08026-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41681-foto-08026-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Creu que delimita els termes eclesiàstics del Brull i Aiguafreda.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41682","titol":"Creu de Sant Jaume de Viladrover II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-sant-jaume-de-viladrover-ii","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu situada al sud de can Gasala. Consta d'una peanya o base de pedra i una creu de ferro. La peanya està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Té forma de prisma de secció quadrada, de mig metre de costat aproximadament i uns 60 cm d'alçada. La part superior de la peanya consta d'una sola gran pedra. Al centre d'aquesta hi ha clavada la creu, que fa uns 40 cm d'alçada i uns 25 d'ample. És ornamentada i pintada de negre, amb la base rodona i ample. Al bell mig hi ha les lletres IHS.","codi_element":"08026-152","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"El pedró era una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on, antigament, els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites.","coordenades":"41.8297100,2.2547200","utm_x":"438113","utm_y":"4631138","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41682-foto-08026-152-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41682-foto-08026-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41682-foto-08026-152-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Aquesta creu es coneguda també com a creu del Pedró.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41683","titol":"Font del Vilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-vilar","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ha estat restaurada recentment i el seu estat de conservació és bo.","descripcio":"La font del Vilar està situada al nord de la masia que porta el mateix nom, prop del sot de l'Adrobau, a peu de la pista que va cap a la Castanya. És una font feta de carreus irregulars de pedra i ciment. Consta d'una estructura vertical quadrada, d'un metre per un metre, que es recolza en el talús de la muntanya. A la part superior hi ha un ornament en forma de teulada de dues vessants que sobresurt una mica. Al bell mig de l'estructura hi ha el broc, que és metàl·lic i de secció circular, d'uns 6 cm de diàmetre. A la part inferior, a terra, hi la pica. La pica té forma quadrada i fa mig metre de costat i uns 40 cm d'alçada. El gruix de les seves parets és d'uns 18 cm. Al voltant de la font el terra està enllosat.","codi_element":"08026-153","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.7804000,2.3557700","utm_x":"446463","utm_y":"4625595","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41683-foto-08026-153-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41683-foto-08026-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41683-foto-08026-153-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Pocs metres a la dreta de la font s'hi troben una taula i dos bancs fets també de carreus i de lloses.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41684","titol":"Font del Vilar II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-vilar-ii","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El seu estat de conservació és bo.","descripcio":"La segona font del Vilar es troba passat el mas Adrobau, en un revolt de la pista que va a la Castanya. Consta d'una estructura vertical feta de carreus irregulars de pedra i ciment. Aquesta estructura té forma de casa, amb els costats rectes i la part superior formant una mica d'angle. Fa aproximadament 110 cm d'alt i 90 cm d'ample. A un terç de l'alçada de la font hi ha una obertura per on raja l'aigua, i hi ha enganxada una teula que és la que canalitza l'aigua i fa de broc. A terra hi han algunes lloses cimentades per frenar l'erosió del terreny.","codi_element":"08026-154","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.7801700,2.3598800","utm_x":"446805","utm_y":"4625567","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41684-foto-08026-154-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41684-foto-08026-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41684-foto-08026-154-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Està força envaïda per la vegetació. Només raja en certes èpoques de l'any.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41685","titol":"Font dels Abeuradors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-abeuradors","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'han desprès alguns dels carreus.","descripcio":"La font dels Abeuradors es troba al sector de Sant Jaume de Viladrover, molt a prop de la carretera, en una sèquia destinada a regar els camps de la zona. La font té una forma que s'aproxima a un prisma rectangular, d'uns 45 cm d'ample i un metre d'alçada, tot i que és força irregular. Els materials amb el què està construïda són carreus irregulars de pedra i argamassa. A la part superior, com a tapa, hi ha una gran llosa de pedra. No té cap mena de broc ni de canaló per l'aigua.","codi_element":"08026-155","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.8350000,2.2543600","utm_x":"438088","utm_y":"4631725","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41685-foto-08026-155-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41685-foto-08026-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41685-foto-08026-155-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba enclotada i molt coberta per la vegetació.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41686","titol":"Bandera del Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bandera-del-brull","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"És d'elaboració molt recent.","descripcio":"Segons la resolució de 13 de setembre de 1999, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi del Brull (DOGC núm. 2996, 18-10-1999): 'Bandera apaïsada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb un griu negre amb la llengua i les ungles vermelles, situat a 1\/6 de les vores superior i inferior, i a 2\/9 de l'asta i a 3\/9 de la vora del vol'. Es troba a l'ajuntament i fa un metre d'alt per un i mig de llarg aproximadament.","codi_element":"08026-156","ubicacio":"Brull, el","historia":"Va ser aprovada el 13 de setembre de 1999 i publicada en el DOGC el 18 d'octubre del mateix any amb el número 2996.","coordenades":"41.8169300,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629684","any":"1999","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41686-foto-08026-156-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Un griu o grifó és una criatura mitològica amb el cap i les potes davanteres d'àliga gegant i les potes del darrera de lleó.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41687","titol":"Castanyer de setze plançons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castanyer-de-setze-plancons","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El seu estat de salut no és gaire bo.","descripcio":"El castanyer de setze plançons és un gran exemplar d'aquesta espècie (Castanea sativa) ubicat a la Castanya, a tocar dels masos de la Cortada i les Mirones. És un gran espècimen que es troba aïllat, a la vora d'uns camps de conreu. La seva alçada és d'uns 25 metres. La seva principal característica és que de la seva soca en surten setze branques que s'enlairen vigorosament en forma de canelobre. Algunes d'elles fan més d'un metre de perímetre.","codi_element":"08026-157","ubicacio":"La Castanya","historia":"","coordenades":"41.7856700,2.3486700","utm_x":"445878","utm_y":"4626185","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41687-foto-08026-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41687-foto-08026-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"No està del tot clar si té quinze o setze branques, per això també se'l coneix com el castanyer de les quinze branques.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41688","titol":"Alzines de la font dels Pardals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzines-de-la-font-dels-pardals","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tenen un bon estat de salut.","descripcio":"Es tracta de tres grans exemplars d'alzina (Quercus ilex) que es troben a la vora de la font dels Pardals, al marge oest de la pista, al sector de Sant Jaume de Viladrover. Les seves soques són equidistants i formen un triangle equilàter d'uns tres metres de costat. La seva mida varia, però les tres tenen un tronc que fa més d'un metre de perímetre i una alçada considerable. Al estar tan properes les seves capçades es barregen i de lluny s'observa una sola gran capçada arrodonida.","codi_element":"08026-158","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"","coordenades":"41.8216900,2.2532900","utm_x":"437987","utm_y":"4630248","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41688-foto-08026-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41688-foto-08026-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tot i no estar catalogades són espècimens de gran dimensions.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41689","titol":"Lledoners del Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoners-del-pujol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Té un bon estat de salut.","descripcio":"Es tracta d'uns lledoners (Celtis australis) centenaris de grans dimensions situats a les immediacions del mas el Pujol. De centenaris n'hi ha un mínim de quatre, però el més gran i espectacular és un exemplar que hi ha a la part davantera de la casa. El perímetre del seu tronc és de més de dos metres i la seva alçada supera els vuit. La seva capçada, més o menys arrodonida, fa més de sis metres de diàmetre.","codi_element":"08026-159","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8031400,2.3022600","utm_x":"442037","utm_y":"4628155","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41689-foto-08026-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41689-foto-08026-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tot i no estar catalogat és un espècimen majestuós.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41690","titol":"El Burguès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-burgues","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Es troba en runes.","descripcio":"Actualment només en queden dempeus algunes parts de les parets. Aquestes parets són fetes amb carreus irregulars de pedra i argamassa. Algunes parts tenen més de 30 cm de gruix, i l'alçada màxima que se'n conserva és d'uns 2,5 metres. Es pot identificar més o menys una base de secció lleugerament rectangular.","codi_element":"08026-160","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","coordenades":"41.7957900,2.3305300","utm_x":"444379","utm_y":"4627320","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41690-foto-08026-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41690-foto-08026-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"El Burguès són les restes d'una antiga masia ubicada al vessant oest del pla de la Calma, en una zona amb molta pendent.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41691","titol":"Pont (torrent de l'Estanyol)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-torrent-de-lestanyol","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El seu estat de conservació és bo.","descripcio":"Es tracta d'un pont d'un sol ull amb arc de mig punt. Està fet amb grans carreus de pedra i ciment; els carreus que formen l'arc estan tallats de manera regular, i la resta irregular. Aquest arc fa 1 m d'ample i 1,2 m d'alt aproximadament. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada entre 5 i 6 metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. També s'observa formigó en algunes parts.","codi_element":"08026-161","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes.","coordenades":"41.8256000,2.2912500","utm_x":"441143","utm_y":"4630656","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41691-foto-08026-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41691-foto-08026-161-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Pont que es troba a la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al torrent de l'Estanyol.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41692","titol":"Arxiu del Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-del-brull","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Es troba en bon estat.","descripcio":"L'arxiu municipal del Brull conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions i fons d'entitats, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. Es troba en una sala rectangular del primer pis de l'ajuntament. Consta de quatre fileres de lleixes metàl·liques, cadascuna amb set pisos d'alçada. En total hi deu haver al voltant de 550 volums arxivats.","codi_element":"08026-162","ubicacio":"Brull, el","historia":"L'Arxiu Municipal del Brull forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004.","coordenades":"41.8169300,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629684","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41692-foto-08026-162-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41692-foto-08026-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41692-foto-08026-162-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"El Servei d'Arxiu Municipal del Brull és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local, tant pels usuaris interns com als externs.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41693","titol":"Riera del Burguès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-del-burgues","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera del Burguès és un curs d'aigua d'aproximadament 3,5 quilòmetres de longitud que flueix sempre en direcció oest i enterament dins el terme municipal del Brull. Neix a l'oest del pla de la Calma, al pla de l'Ase Mort, a uns 1200 m d'altitud. A partir d'aquest moment descendeix sempre cap a l'oest on ben aviat passa a prop de l'antiga masia en runes que du el mateix nom. Aquesta riera drena a la riera del Pujol, a 556 m d'altitud, just després de passar pel pont de Ferro.","codi_element":"08026-163","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.","coordenades":"41.7977900,2.3165500","utm_x":"443219","utm_y":"4627551","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41693-foto-08026-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41693-foto-08026-163-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Al llarg del seu recorregut s'alimenta de cursos de poca importància com són el torrent de la Ciureda o el sot del Tell.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41695","titol":"Mines del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mines-del-remei","bibliografia":"MATA i PERELLÓ, Josep M. (1990). 'Els Minerals de Catalunya'. Institut d'Estudis Catalans.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Les mines del Remei estan situades a la vall de la Castanya, al vessant vallesà del pla de la Calma, al NE del Puig Drau. Són unes mines abandonades que van funcionar de finals del s. XIX a principis del s. XX. Estan excavades en una esquerda de la cinglera i s'hi poden observar fins a set boques. L'explotació es va fer per nivells, amb galeries de llarg recorregut intercomunicades per plans inclinats, i s'hi han pogut identificar fins a set nivells.","codi_element":"08026-165","ubicacio":"La Castanya","historia":"Aquestes mines van començar a ser explotades l'any 1890. El període de major activitat va ser durant la Primera Guerra Mundial degut a l'augment del preu del mineral. Després el preu del transport sortia massa car i l'extracció va deixar de ser rendible. Aquest transport es realitzava amb mules que havien de fer un llarg recorregut fins a l'estació de tren d'Aiguafreda. El 1922 van ser definitivament abandonades.","coordenades":"41.7710200,2.3439500","utm_x":"445473","utm_y":"4624561","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41695-foto-08026-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41695-foto-08026-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Les mineralitzacions estan formades per filons de quars que prenen direcció nord-sud. S'hi poden trobar principalment òxids, malaquita, atzurita i també calcopirita.Fotografies: Joan Martínez Bruguera, 2010.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41696","titol":"Sot de les Mines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-de-les-mines","bibliografia":" CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Curs d'aigua d'uns 2,5 km de llargada que transcorre pel vessant vallesà del pla de la Calma, a la vall de la Castanya. Neix al pla de la Calma, prop del turó de la Torre, a uns 1260 m d'altitud. Tot seguit baixa en direcció nord-est, passant per les mines del Remei d'on rep el nom, fins que drena a la riera de la Castanya. El punt de desembocadura es troba a 644 m d'altitud, a 300 m del mas El Vilar, per tant aquest sot o torrent acumula força desnivell.<\/p> ","codi_element":"08026-166","ubicacio":"La Castanya","historia":" La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.<\/p> ","coordenades":"41.7725600,2.3470000","utm_x":"445728","utm_y":"4624730","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Al llarg del seu recorregut s'alimenta de cursos de poca importància.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41697","titol":"Parc Natural del Montseny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-del-montseny","bibliografia":"LÓPEZ, L., CASANELLES, F., MERINO, D. (2010). 'Mapa i guia excursionista \/ Map & hiking guide. Montseny: Parc Natural'. Editorial Alpina, S.L., Societat Gestora d'Informació Territorial Geoestel, SA. LLOBET, Salvador (1990). 'El medi i la vida al Montseny: Estudi geogràfic'. Museu de Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers. LLOBET, T. (2010). 'Flora i fauna del Parc Natural del Montseny'. Brau Edicions. 'Xarxa de Parcs Naturals'. Diputació de Barcelona: www.diba.cat","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Parc Natural del Montseny és situat a la Serralada Prelitoral Catalana, de la qual és el massís més enlairat. Ocupa una extensió de 31063,94 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques (Osona, la Selva i el Vallès Oriental). Des del punt de vista orogràfic, el Montseny s'inicia a cotes de menys de 200 m al vessant oriental i s'enfila fins a poc més dels 1700 m. El riu Tordera segmenta la muntanya en tres grans subunitats: a ponent el pla de la Calma i el puig Drau, al nord el cim del Matagalls, i a llevant el pic de les Agudes i el turó de l'Home, cim culminant del massís. El mosaic trencat que configura la diversitat d'ambients dóna una gran riquesa paisatgística i biològica al parc natural.","codi_element":"08026-167","ubicacio":"Osona, la Selva i el Vallès Oriental","historia":"Any d'aprovació del Pla Especial: 1977 (sector barceloní); 1978 (sector gironí). Nou Pla Especial: aprovat definitivament l'11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. Any de declaració de Parc Natural: 1987. Any de declaració Reserva de la Biosfera: 1978. La UNESCO va incloure el Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera del programa MaB (Home i Biosfera).","coordenades":"41.7753400,2.3333100","utm_x":"444592","utm_y":"4625048","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Els òrgans gestors del parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41698","titol":"Can Pou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pou-0","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XV-XVII","notes_conservacio":"Està en runes.","descripcio":"Antiga masia en runes situada a l'est de Sant Cristòfol de la Castanya, a la vora de la pista que porta a can Bordons. Se'n conserva més o menys l'estructura de la planta, que és rectangular i feta de carreus irregulars de pedra i argamassa. Són unes parets gruixudes, de 40 cm d'ample o més, i la part més alta fa uns dos metres, tot i que és difícil de mesurar perquè està enclotada. La teulada era de doble vessant, allargada per ponent, i encara es pot veure alguna teula solitària. Hi ha també, encara, vàries de les bigues de la teulada.","codi_element":"08026-168","ubicacio":"La Castanya","historia":"Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","coordenades":"41.7846700,2.3559900","utm_x":"446485","utm_y":"4626069","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41698-foto-08026-168-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41698-foto-08026-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41698-foto-08026-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Està molt envaïda per la vegetació, sobretot per enfiladisses.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41699","titol":"Can Ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ribes-0","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XV-XVII","notes_conservacio":"Està en runes.","descripcio":"Restes d'aquesta antiga masia situada a la vall de la Castanya, a pocs metres de la pista principal. Se'n conserven dempeus parts d'algunes de les parets de la casa. S'hi veu, més o menys, una planta rectangular allargada dividida en dues estances. Són parets fetes de carreus irregulars de pedra, la majoria de mida petita, i argamassa. Perduren alguns trams de paret de tres metres d'alçada en bastant bon estat. Hi ha una petita finestra rectangular amb llinda de fusta i també el que era, ara destruïda totalment, una porta també amb una prima llinda de fusta.","codi_element":"08026-169","ubicacio":"La Castanya","historia":"Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. Alguns veïns de la zona diuen que antigament era una hostatgeria o fonda.","coordenades":"41.7860500,2.3567000","utm_x":"446545","utm_y":"4626222","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41699-foto-08026-169-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41699-foto-08026-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41699-foto-08026-169-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Les runes es troben bastant envaïdes per la vegetació.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41701","titol":"Estàtua de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estatua-de-sant-marti","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es troba en bon estat.","descripcio":"Estàtua situada al sud de l'església de Sant Martí del Brull, en una zona enjardinada. El material emprat per a la seva creació és el granit. Consta de dos blocs massissos, en forma de prisma rectangular de secció quadrada, col·locats de forma vertical. La seva alçada és de 1,70 m cadascun i el seu costat fa uns 25 cm. La separació entre els dos prismes és de 15 cm. Al capdamunt de cada prisma hi ha una esfera ovalada, d'uns 30 cm de llarg, del mateix material. Aquestes peces estan inclinades i unides entre elles pel capdamunt. Tot el conjunt està embolcallat amb heura.","codi_element":"08026-171","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8166400,2.3054500","utm_x":"442314","utm_y":"4629651","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41701-foto-08026-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41701-foto-08026-171-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"És una obra dedicada a l'amor i simbolitza una parella d'enamorats.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41702","titol":"Travessa Matagalls Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/travessa-matagalls-montserrat","bibliografia":" JEREZ i AMAT, Josep (2004). 'Ruta Matagalls-Montserrat'. Associació Catalana de Senderisme.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" La Matagalls Montserrat és una coneguda caminada de resistència que s'organitza anualment. Consisteix en anar des de Collformic (1145 m), al peu del Matagalls, fins al monestir de Montserrat (709 m) en menys de 24 hores i majoritàriament per camins de muntanya. En total són 83,4 quilòmetres de recorregut amb un desnivell acumulat de 5.980 metres.<\/p> ","codi_element":"08026-172","ubicacio":"Brull, el","historia":" La travessa es creà l'any 1972 en memòria de mossèn Jaume Oliveras i Brossa (1877-1957). Aquest fou un dels pioners del muntanyisme a Catalunya i realitzà el recorregut per primera vegada el 1904. En un principi s'organitzava de forma biennal, passant a partir del 1989 a ser anual. Originàriament es partia del cim del Matagalls però el 1998 es traslladà el punt de partida al Collformic per motius mediambientals. Al mateix temps es limità el nombre d'inscripcions a 3000.<\/p> ","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"1972","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La prova està organitzada pel Club Excursionista de Gràcia. Transcorre dins el terme municipal del Brull uns 2,9 km, de Collformic al pla de l'Estany (al pla de la Calma). A partir d'aquí el camí va serpentejant entre el Brull i Tagamanent fins passat el turó de la Torre, on el camí ja surt del Brull.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41703","titol":"Casanova de l'Estanyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casanova-de-lestanyol","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Ha estat restaurada i el seu estat és bo.","descripcio":"Casa senyorial de grans dimensions i de planta lleugerament rectangular (el cos principal), d'uns 17 per 14,5 m aproximadament. Té un cos afegit a cada lateral, amb un nivell menys d'alçada, que li atorga un aspecte més allargat. Està feta de pedra amb acabat arrebossat i amb els revestiments d'obertures i cantonades embellits amb maó. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal està orientada al sud, on s'hi troba la porta principal. Hi ha un mínim de sis portes més repartides per la planta baixa de la casa. De finestres en trobem més de 28. Gairebé totes les obertures són fetes de maó i amb arcs carpanells. A la part posterior hi ha un altre cos afegit i un mur amb arcades que tanca una piscina.","codi_element":"08026-173","ubicacio":"Urbanització de l'Estanyol","historia":"Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola.","coordenades":"41.8219700,2.2789000","utm_x":"440114","utm_y":"4630261","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41703-foto-08026-173-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41703-foto-08026-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41703-foto-08026-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Una reixa envolta tota la finca i en restringeix l'accés.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41704","titol":"Capelleta de Sant Bernat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capelleta-de-sant-bernat","bibliografia":"CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita capella situada a Collformic, a pocs metres de la carretera. Es tracta d'una capelleta amb forma de caseta, feta de fusta, d'uns 40 cm d'alçada i uns 30 cm d'ample. A l'interior, sobre una base de fusta més gruixuda, hi ha la figura de Sant Bernat i el gos amb el barrilet penjat al coll. Just a sota hi ha una placa metàl·lica de forma pentagonal amb les lletres del CEC (Centre Excursionista de Catalunya). Tot el conjunt està subjecte a una base també metàl·lica, de forma cilíndrica, d'uns 25 cm de diàmetre i 1,2 m d'alçada.","codi_element":"08026-174","ubicacio":"Brull, el","historia":"Estàtua col·locada en aquest punt pel Centre Excursionista de Catalunya.","coordenades":"41.8009200,2.3474200","utm_x":"445787","utm_y":"4627879","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41704-foto-08026-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41704-foto-08026-174-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba a l'extrem est del turonet que hi ha entre el pàrquing i el restaurant de Collformic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41705","titol":"Font (cal Geperut)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-cal-geperut","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Es troba en estat regular, hi han esquerdes i s'han desprès alguns carreus. S'hauria de desbrossar urgentment.","descripcio":"Font que es troba entre els masos de cal Geperut i can Pou, a peu del camí, a la Castanya. Es va fer aprofitant el talús de la muntanya fent-hi una paret amb carreus i ciment, d'uns 2 m de llarg i 1 m d'alçada. Al mig d'aquesta estructura hi sobresurt uns 10 cm un broc en forma de U que canalitza l'aigua. A sota, a terra, hi ha una pica rectangular de pedra. Aquesta té uns 45 cm d'ample, uns 25 de fondària i una alçada molt irregular que va dels 15 als 25 cm.","codi_element":"08026-175","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.7847600,2.3556300","utm_x":"446455","utm_y":"4626079","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41705-foto-08026-175-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41705-foto-08026-175-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41705-foto-08026-175-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tot el conjunt es troba envaït per la vegetació.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41706","titol":"El pla de l'Ase Mort (llegenda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pla-de-lase-mort-llegenda","bibliografia":" 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Aquesta llegenda diu que un veí d'un mas del pla de la Calma va anar a vendre carn al mercat de Vic. Com que duia la carn carregada en un ase, l'animal va quedar impregnat de la seva olor i, de tornada cap al mas quan ja fosquejava, els llops atrets per la flaire que desprenia l'ase s'hi van abraonar i el van matar. Des d'aleshores, aquest indret del Pla de la Calma s'anomena el Pla de l'Ase Mort.<\/p> ","codi_element":"08026-176","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Explicació llegendària de l'origen del topònim d'aquest indret del pla de la Calma.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41707","titol":"El pla de la Calma (llegenda)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pla-de-la-calma-llegenda","bibliografia":" 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Es diu que al pla de la Calma no hi ha arbres perquè el rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) va netejar el bosc per fer els ‘mastils' [el pal mascle] dels vaixells.<\/p> ","codi_element":"08026-177","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Llegenda relacionada amb la qualitat i el prestigi de la fusta del Montseny.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41708","titol":"Aplec de Sant Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-jaume","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest aplec es celebra anualment el diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció a l'església de Sant Jaume de Viladrover i té una gran assistència popular. Es fa una missa a les deu del matí i a continuació s'hi duen a terme diverses rifes de mones, cava, llonganisses, fuets, coques i pernils. A la tarda, a dos quarts de cinc, es fa una altra rifa amb els mateixos premis i, després, a les cinc, una audició i ballada de sardanes amb música de cobla en viu.","codi_element":"08026-178","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Aquest costum començà per la Pasqua de l'any 1932, i des d'aleshores cada any constituïa una bona entrada per ajudar a les despeses parroquials. Els aplecs són trobades populars, amb una llarga tradició als Països Catalans, on es reuneixen un conjunt de persones mogudes per motivacions religioses, festives, etc.","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"És anomenat també Aplec dels Ous, o Aplec dels Ous de Pasqua.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41709","titol":"Festa major de Sant Cristòfol de la Castanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-cristofol-de-la-castanya","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa major del veïnat de muntanya de la Castanya en honor del seu patró Sant Cristòfol. Els actes de la festa són: la missa, la benedicció dels automòbils (Sant Cristòfol és el patró dels conductors), un concert que es fa dins l'església parroquial, el dinar popular i un sorteig de productes naturals.","codi_element":"08026-179","ubicacio":"La Castanya","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Sant Cristòfol s'escau el dia 10 de juliol, per tant, per proximitat, la festa s'hauria de celebrar el segon diumenge de juliol però, amb l'objectiu que no coincidís amb l'Aplec de Matagalls, ja fa molts anys es va decidir fer-la el primer diumenge de juliol.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41710","titol":"Pont (font Cabridella)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-font-cabridella","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El seu estat de conservació és bo.","descripcio":"És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont té una alçada d'uns 10 m i consta d'un sol ull fet amb volta de canó de poc més d'un metre d'amplada i un parell de metres d'alçada. Aquesta mida reduïda de l'ull és degut a que aquest sot és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores.","codi_element":"08026-180","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes.","coordenades":"41.8030600,2.3471900","utm_x":"445769","utm_y":"4628117","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41710-foto-08026-180-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41710-foto-08026-180-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord de Collformic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41711","titol":"Elisabet Beneta (bruixa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/elisabet-beneta-bruixa","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta dona, més coneguda com a Bellesa de les Aigües, era mig germana de Valentina Vinyes i Grau (fitxa 182), també acusada de bruixeria. Es diu que el 1619, i per tal d'obtenir la gràcia del diable, aquesta bruixa seduí el mossèn de l'església del poble i li'n donà mort. El bisbe de Vic, un cop assabentat, es desplaçà a Sant Martí per tal de penjar-la però la comtessa de Centelles, preocupada pel què pogués produir la mort de la bruixa, intercedí per ella i aconseguí almenys un judici. Aquest judici es celebrà a la plaça del poble i la Bellesa de les Aigües fou penjada en un indret secret.","codi_element":"08026-181","ubicacio":"Brull, el","historia":"La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622.","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41712","titol":"Valentina Vinyes i Grau (bruixa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/valentina-vinyes-i-grau-bruixa","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta dona era filla bastarda de Pere Grau, de Viladrover, i el 1620 era viuda de Joan Vinyes. És descrita com una dona baixeta, molt vella (tenia 70 anys) que sempre anava amb un drapot lligat al cap. Tenia dues mitges germanes, una dita Joana Montmany i l'altra l'Elisabet Beneta, o la Bellesa de les Aigües (fitxa 181). Va ser penjada per bruixa.","codi_element":"08026-182","ubicacio":"Brull, el","historia":"La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622.","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41713","titol":"Elisabet Martina (bruixa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/elisabet-martina-bruixa","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Dona oriünda de Viladrau però que ja feia uns cinquanta anys que vivia a Seva, aleshores del terme del Brull. Va anar-hi a viure amb el seu marit quan van ser desterrats de Viladrau, poble de la baronia de Taradell, perquè el seu marit, d'ofici escaler, robava arbres del bosc del Montseny, propietat del senyor del castell de Taradell, per fer les escales. Fou torturada fins a onze vegades abans de ser penjada per bruixa l'any 1620.","codi_element":"08026-183","ubicacio":"Brull, el","historia":"La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622.","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41714","titol":"Margarida Font (bruixa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/margarida-font-bruixa","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta dona era casada amb Joan Font, d'origen francès, i per això li deien «la gavatxona». Tenia uns 28 anys pel 1620 i vivia en una caseta propera a l'església de Sant Martí del Brull. Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no.","codi_element":"08026-184","ubicacio":"Brull, el","historia":"La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622.","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41715","titol":"Montserrat Soler (bruixa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/montserrat-soler-bruixa","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta dona tenia com a sobrenom «la Flassada» i vivia al poble de Seva (aleshores pertanyent al Brull). Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no.","codi_element":"08026-185","ubicacio":"Brull, el","historia":"La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622.","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41716","titol":"Font (sot de les Mines)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-sot-de-les-mines","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ha estat restaurada i el seu estat de conservació és bo.","descripcio":"Font situada al sot o torrent de les Mines, a uns 710 m d'altitud. Consta d'una paret vertical, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, que talla el talús de la muntanya. Aquesta paret fa uns quatre metres de llargada per tres d'alçada aproximadament. Al bell mig hi ha un broc metàl·lic de secció circular d'uns 6 cm de diàmetre, tot i que l'aigua raja per tot arreu menys per aquest broc. A terra, l'aigua és recollida per una pica perfectament cúbica feta també de carreus i ciment que té uns 70 cm de costat.","codi_element":"08026-186","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.7744300,2.3515900","utm_x":"446111","utm_y":"4624935","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41716-foto-08026-186-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41716-foto-08026-186-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41716-foto-08026-186-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba en una zona amb molta pendent on s'han construint uns graons fets de pedra per facilitar-ne l'accés. És una zona també molt humida i amb abundant vegetació.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41717","titol":"Font dels Pardals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-pardals-0","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada al sector de Viladrover, a l'oest de la pista que va del Grau a la Font de l'Obi. Consta d'una estructura semicircular, amb volta de canó, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, de 100 cm d'alçada i uns 130 d'amplada aproximadament. No té cap broc visible.","codi_element":"08026-187","ubicacio":"Sant jaume de Viladrover","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.8217800,2.2531400","utm_x":"437974","utm_y":"4630259","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41717-foto-08026-187-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41717-foto-08026-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41717-foto-08026-187-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Està situada prop d'una sèquia que és utilitzada per regar els camps de la zona.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41718","titol":"Pont (torrent Gros)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-torrent-gros","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El seu estat de conservació és bo.","descripcio":"És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont fa uns 20 m de llarg i una alçada de més de 8m. Consta d'un sol ull fet amb volta de canó, de mida molt inferior a les grans proporcions del conjunt del pont. Això és degut a que aquest curs d'aigua (el torrent Gros) és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores.","codi_element":"08026-188","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes.","coordenades":"41.8168600,2.3309200","utm_x":"444430","utm_y":"4629659","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41718-foto-08026-188-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41718-foto-08026-188-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord dels masos la Castanyera i la Morera.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41719","titol":"Rellotge de sol de Sant Cristòfol de la Castanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-sant-cristofol-de-la-castanya","bibliografia":"BOU i VILALTA, Concepció (2004). 'Rellotges de sol de Catalunya : un patrimoni per descobrir'. Efadós.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La pintura està força esborrada.","descripcio":"Es tracta d'un rellotge de sol rectangular, d'1 m per uns 80 cm, vertical declinant, amb orientació sud. Té marques horàries pintades a les hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb numeració romana. El gnòmon és de vareta i d'uns 30 cm. Hi ha pintada la data MCMLXXXIX (1989).","codi_element":"08026-189","ubicacio":"La Castanya","historia":"Va ser al llarg dels segles XV i XVI quan s'emparellaren l'art de fer els rellotges de sol, i el gran esclat de la tècnica constructora. Durant aquells segles es construïren moltes esglésies com és el cas de Sant Cristòfol de La Castanya. Aquest rellotge és una reproducció actual de l'antic rellotge de sol que hi devia haver a l'església.","coordenades":"41.7838200,2.3523000","utm_x":"446178","utm_y":"4625977","any":"1989","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41719-foto-08026-189-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41719-foto-08026-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41719-foto-08026-189-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Rellotge de sol situat a la façana principal del campanar de Sant Cristòfol de la Castanya.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41720","titol":"Can Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sola-0","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Està en runes.","descripcio":"Antiga masia en runes situada a l'est de Sant Cristòfol de la Castanya. Està feta amb carreus irregulars de pedra i ciment, tot i que en algunes parts s'observen també totxanes. Romanen dretes parts d'algunes de les parets de la casa però és impossible concretar-ne l'estructura de la planta. L'alçada màxima que se'n conserva és d'uns tres metres. Podem apreciar-hi dues portes, l'una enfront de l'altra, amb llinda de fusta i una d'elles amb els laterals de maó. S'hi distingeix també una finestra amb llinda de fusta.","codi_element":"08026-190","ubicacio":"La Castanya","historia":"Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","coordenades":"41.7832400,2.3546200","utm_x":"446370","utm_y":"4625911","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41720-foto-08026-190-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41720-foto-08026-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41720-foto-08026-190-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La zona està molt coberta per bardisses i vegetació diversa que en dificulta localització i l'accés.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41721","titol":"Els Campots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-campots","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"Encara es troba en procés de restauració.","descripcio":"Masia situada a la Castanya, a l'est de Sant Cristòfol. Es tracta d'una casa de planta rectangular, d'una 10 m de façana, feta de carreus irregulars de pedra i ciment. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi ha la porta principal, feta amb carreus i també totxana, que fa una volta de canó rebaixada. També hi ha una porta de garatge feta amb grans carreus tallats de manera regular i dues finestres al primer pis, ambdues amb llinda de fusta.","codi_element":"08026-191","ubicacio":"La Castanya","historia":"Aquesta masia va deixar de tenir les funcions agrícoles inicials i ha passat a ser un edifici residencial.","coordenades":"41.7839100,2.3571500","utm_x":"446581","utm_y":"4625984","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41721-foto-08026-191-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41721-foto-08026-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41721-foto-08026-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"El fet d'estar en procés de restauració fa que hi convisquin materials originals i de nous.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41722","titol":"Font del Ginebre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-ginebre","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es troba en bon estat de conservació.","descripcio":"La font del Ginebre és una bassa situada al pla de la Calma. Es troba la capçalera del sot que du el mateix nom, i que més tard formarà el torrent de les Mines juntament amb el sot del Matxo. És tracta d'un mur fet de carreus irregulars de pedra i ciment que actua com a petita presa. Aquest mur fa uns 3,5 m de llarg, 50 cm d'ample i 35 cm d'alçada màxima.","codi_element":"08026-192","ubicacio":"La Castanya","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.7658200,2.3352200","utm_x":"444743","utm_y":"4623990","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41722-foto-08026-192-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41722-foto-08026-192-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41722-foto-08026-192-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"El seu volum és petit, tot i que varia segons l'època de l'any.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41723","titol":"Les pluges a Sant Segimon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-pluges-a-sant-segimon","bibliografia":"'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Diuen que antigament els veïns de sant Martí del Brull feien romeries a Sant Segimon perquè plogués, excepte un veí, de la masia del Maset, que demanava sol.","codi_element":"08026-193","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Aquesta llegenda denota la importància de la meteorologia lligada a les activitats econòmiques de l'època, basades totes elles en el sector primari i, per tant, on la pluja era i és encara necessària.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41724","titol":"Als del Brull els diuen «potarrojos»","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/als-del-brull-els-diuen-potarrojos","bibliografia":"'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Als del Brull els diuen «potarrojos». Dita tòpica amb la qual s'anomena, de manera satírica, els veïns del Brull. «Potarrojos» és un mot derivat del color vermellós de la terra del municipi.","codi_element":"08026-194","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Relacions entre municipis veïns. Toponímia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41725","titol":"Bassa (sot de les Mines)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-sot-de-les-mines","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa situada al sot de les Mines, una mica més amunt de la confluència amb la riera de la Castanya. Hi ha una petita presa feta de formigó que a la part central té una estructura metàl·lica que és per on passa l'aigua. Uns metres més amunt hi ha una altra estructura de formigó que fa que l'embassament tingui dos nivells d'alçada (d'un metre de diferència).","codi_element":"08026-195","ubicacio":"La Castanya","historia":"","coordenades":"41.7763600,2.3523900","utm_x":"446179","utm_y":"4625149","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41725-foto-08026-195-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41725-foto-08026-195-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba en una zona on la llera del torrent és més ampla que en la resta del recorregut.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41726","titol":"Pont (riera de la Castanya)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-riera-de-la-castanya","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El seu estat de conservació és bo.","descripcio":"Pont situat a la confluència de la riera de la Castanya i el sot de les Mines. Consta d'un tauler i dos estreps. El tauler està fet de formigó, fa aproximadament dos metres d'ample i es troba a gairebé dos metres sobre la riera. Els estreps són fets amb carreus irregulars de pedra i ciment. La calçada està completament recoberta per terra i vegetació i no hi ha cap mena de barana. En total la llargada del pont és d'uns quatre metres.","codi_element":"08026-196","ubicacio":"La Castanya","historia":"Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes.","coordenades":"41.7772800,2.3524700","utm_x":"446186","utm_y":"4625251","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41726-foto-08026-196-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41726-foto-08026-196-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tota la zona és molt humida i està envaïda per la vegetació.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41727","titol":"Pont 1 (sot de les Mines)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-1-sot-de-les-mines","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El seu estat de conservació és bo.","descripcio":"Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya. Consta d'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem bigues de formigó per subjectar l'estructura. Es troba a un metre escàs sobre el torrent. La seva amplada és 1,8 m i la seva llargada total d'uns 7 m. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d'alçada.","codi_element":"08026-197","ubicacio":"La Castanya","historia":"Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes.","coordenades":"41.7744600,2.3524200","utm_x":"446180","utm_y":"4624938","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41727-foto-08026-197-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41727-foto-08026-197-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tot l'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41728","titol":"Pont 2 (sot de les Mines)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-2-sot-de-les-mines","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El seu estat de conservació és bo.","descripcio":"Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya, pocs metres per sota de la font d'aquest torrent. Consta d'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem una estructura de formigó que fa de base. Es troba a uns 2,5 m sobre el torrent. En total fa 1,8 m d'ample i uns 6 m de llarg. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d'alçada.","codi_element":"08026-198","ubicacio":"La Castanya","historia":"Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes.","coordenades":"41.7744200,2.3517000","utm_x":"446120","utm_y":"4624934","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41728-foto-08026-198-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41728-foto-08026-198-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tot l'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41729","titol":"Festa Major de Sant Jaume de Viladrover","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-jaume-de-viladrover","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"S'organitza el dissabte més proper al 25 de juliol. Entre els actes habituals hi ha un sopar popular, ball, missa i sorteig de productes artesans.","codi_element":"08026-200","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Són els sacerdots de Sant Miquel de Balenyà els responsables del culte a Sant Jaume de Viladrover.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41730","titol":"Festa Major del Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-del-brull","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa major del municipi es celebra el cap de setmana posterior al 15 d'agost. Dins el seu programa d'activitats hi trobem una passejada popular, ball, missa, sardanes, activitats infantils, sopar popular...","codi_element":"08026-201","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41731","titol":"Festa de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-marti","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa de Sant Martí dels Brull es celebra el cap de setmana més proper a l'11 de novembre en honor al seu patró (Sant Martí) i coincidint amb la castanyada. Aquest, una castanyada popular, és el principal acte de la celebració.","codi_element":"08026-202","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8169400,2.3053300","utm_x":"442304","utm_y":"4629685","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"També és coneguda com a Festa Major d'Hivern o festa de la Castanyada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41732","titol":"Plegament geològic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plegament-geologic","bibliografia":"Diversos autors (1992). 'Història Natural dels Països Catalans.' Vol. I i II. Gran Enciclopèdia Catalana.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Sortint del talús apareix una enorme roca vermellosa que forma un pla inclinat: són els estrats de roca que s'han deformat elàsticament per l'acció de forces tectòniques de tipus divers durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. des de fa uns 300 milions d'anys fins a l'actualitat.","codi_element":"08026-203","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest procés geològic dura des de fa uns 300 milions d'anys fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8164100,2.3153700","utm_x":"443138","utm_y":"4629619","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41732-foto-08026-203-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41732-foto-08026-203-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Mesozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Una bona mostra de plegament geològic és ben visible al peu de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, poc després de deixar el Brull en direcció a Collformic.","codi_estil":"122","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41733","titol":"Pou de la Morera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-morera","bibliografia":"Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Està restaurat i s'han utilitzat materials com els maons en alguna de les seves parts.","descripcio":"Pou de forma cilíndrica fet de carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa. Fa 140 cm de diàmetre aproximadament. Té una alçada que frega els dos metres en la part més alta i un metre en la part més baixa, doncs es troba situat en un talús. Hi ha una obertura orientada al sud que està feta amb carreus més grans i regulars i amb una llinda de formigó. Hi trobem una porta de fusta i, a la part inferior, una petita lleixa a banda i banda.","codi_element":"08026-204","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest pou anava lligat a l'ús agrícola que tenia la masia de La Morera.","coordenades":"41.8125400,2.3307600","utm_x":"444413","utm_y":"4629180","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41733-foto-08026-204-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41733-foto-08026-204-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41733-foto-08026-204-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A l'est hi ha un petit mur de pedra seca.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41734","titol":"Pou del Rourell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-rourell","bibliografia":"Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"El seu estat és d'abandonament.","descripcio":"Pou fet amb carreus irregulars de pedra i ciment, amb algunes de les seves parts arrebossades. La seva forma és de cilindre truncat per un pla perpendicular a la base. Aquest pla es troba orientat a l'est. El seu diàmetre aproximadament d'uns 150 cm. La seva alçada varia molt, degut a que es troba ubicat en un talús mol pronunciat, arribant gairebé als quatre metres per la banda oest i poc més d'un metre per la banda est. En aquesta banda hi ha una obertura rectangular feta de carreus.","codi_element":"08026-205","ubicacio":"Brull, el","historia":"Aquest pou anava lligat a l'ús agrícola que tenia la masia de El Rourell.","coordenades":"41.8139900,2.2753300","utm_x":"439810","utm_y":"4629378","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41734-foto-08026-205-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41734-foto-08026-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41734-foto-08026-205-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La part superior del pou queda oberta.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41735","titol":"Dipòsit de Sant Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-de-sant-jaume","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dipòsit municipal d'aigua situat a Sant Jaume de Viladrover, entre el Raval i el Pla de Sant Jaume. Aquest es tracta d'un dipòsit cilíndric, d'uns 13 m de diàmetre i uns 4 m d'alçada, construït amb formigó. A la banda oest trobem també una estructura de planta rectangular feta de maons que forma part de les mateixes instal·lacions.","codi_element":"08026-206","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Els dipòsits d'aigua han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona de Sant Jaume de Viladrover.","coordenades":"41.8307600,2.2619700","utm_x":"438716","utm_y":"4631249","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41735-foto-08026-206-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41735-foto-08026-206-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Forma part de la xarxa d'abastiment d'aigua del municipi.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41736","titol":"Bassa del Boix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-del-boix","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'estructura es conserva força be tot i que es troba en un estat d'abandonament.","descripcio":"Bassa que consta de dues estructures de planta rectangular contigües fetes de carreus de pedra tallats de manera més o menys regular, lloses i ciment. La més gran, al sud, fa 4 m d'amplada per 6 m de llargada aproximadament, amb un metre i mig de profunditat. La més petita, que queda al nord, fa uns 3 per 4 metres i és menys profunda. El gruix de les seves parets oscil·la entre els 40 i 50 cm.","codi_element":"08026-207","ubicacio":"Brull, el","historia":"Les basses han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona del Boix.","coordenades":"41.7993000,2.2822000","utm_x":"440367","utm_y":"4627742","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41736-foto-08026-207-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41736-foto-08026-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41736-foto-08026-207-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba al llindar entre uns camps sense conrear i el bosc. Està força envaïda per la vegetació.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41737","titol":"Bassa dels Bastons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-dels-bastons","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es troba en molt bon estat de conservació.","descripcio":"Bassa feta amb carreus irregulars de pedra i ciment de forma irregular, amb una lleugera semblança a una forma el·líptica. Les parets fan uns 40 cm de gruix amb una alçada molt variable. La part est d'aquesta paret està culminada amb lloses de pedra que formen un angle amb dues vessants. En total la bassa té una superfície d'uns 210 m². A la cantonada sud-est hi trobem unes escales de pedra que serveixen per accedir a l'interior.","codi_element":"08026-208","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"Les basses han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona de Sant Jaume de Viladrover.","coordenades":"41.8299800,2.2497700","utm_x":"437702","utm_y":"4631171","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41737-foto-08026-208-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41737-foto-08026-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41737-foto-08026-208-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La paret del sud està proveïda d'una reixa metàl·lica.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41738","titol":"Pantà de la Casa Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panta-de-la-casa-nova","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pantà ubicat al pla del Forn, a la vora del GR 2. Uns 300 m a l'est trobem el mas Casanova de Figueroles (ja al terme de Seva) que és d'on agafa el nom. Té aproximadament una superfície d'uns 7080 m², depenent de l'època de l'any, i una forma lleugerament triangular. Rep les aigües del torrent de l'Estanyol per l'est i desguassa cap a l'oest.","codi_element":"08026-209","ubicacio":"Brull, el","historia":"","coordenades":"41.8256200,2.2951300","utm_x":"441465","utm_y":"4630655","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41738-foto-08026-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41738-foto-08026-209-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Les seves aigües colguen el jaciment Mas Casanova de Figueroles.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41739","titol":"Pantà d'Aiguafreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panta-daiguafreda","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pantà ubicat en el curs de la riera del Pujol o de Picamena, a tocar del punt on coincideixen els termes municipals del Brull, Tagamanent i Aiguafreda. Té uns 1770 m² de superfície depenent de l'època de l'any. Al sud hi ha una gran presa de formigó amb forma corba, d'uns 22,5 m de llarg i uns 12 m de profunditat. Entre el pantà i el camí també hi ha un mur de formigó d'uns 34 m de longitud.","codi_element":"08026-210","ubicacio":"Brull, el","historia":"Els pantans artificials han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona d'Aiguafreda.","coordenades":"41.7901900,2.2892500","utm_x":"440944","utm_y":"4626726","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41739-foto-08026-210-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41739-foto-08026-210-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"El lloc és un refugi de pesca.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41740","titol":"Font del Raval","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-raval-0","bibliografia":"ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada al torrent de Sant Jaume, al sud del Raval. Es tracta d'una estructura amb forma de prisma rectangular feta de totxana, arrebossada i amb fibrociment a la teulada. Fa 1 m d'alçada aproximadament, i 80 cm d'amplada i de profunditat. A la cara nord-oest hi ha una porta de fusta d'uns 90 cm d'alçada per uns 60 cm d'amplada.","codi_element":"08026-211","ubicacio":"Sant Jaume de Viladrover","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.8290100,2.2585200","utm_x":"438428","utm_y":"4631057","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41740-foto-08026-211-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Està envaïda per la vegetació, sobretot per enfiladisses. Antigament proveïa d'aigua a totes les cases del Raval.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41741","titol":"Brolladors del Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/brolladors-del-brull","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Brolladors naturals situats entre can Serrà i el camp de golf. Es tracta d'unes cavitats al sòl de les quals en veiem unes obertures en la superfície. S'observen uns forats ovalats, de no més de 40 cm de llarg per 30 cm d'ample, i de profunditat indeterminada.","codi_element":"08026-212","ubicacio":"Brull, el","historia":"La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","coordenades":"41.8195800,2.2899300","utm_x":"441028","utm_y":"4629988","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41741-foto-08026-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41741-foto-08026-212-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Quan plou, l'aigua surt propulsada d'aquests forats, degut a la diferència de pressions entre l'aigua subterrània i la pressió atmosfèrica, i és bastant espectacular.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41742","titol":"Dipòsit del Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-del-brull","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dipòsit municipal d'aigua situat a l'est del nucli del Brull, a tocar de la carretera BV-5301. Es tracta d'un dipòsit de planta rectangular de grans dimensions, d'uns 56 m de llarg per 17 m d'ample, construït amb formigó. La seva alçada màxima és d'uns 5 m, però és variable degut al pendent del terreny. A la cantonada oest trobem dues estructures més de planta rectangular que formen part de les mateixes instal·lacions.","codi_element":"08026-213","ubicacio":"Brull, el","historia":"Els dipòsits d'aigua han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona del Brull.","coordenades":"41.8161400,2.3095700","utm_x":"442656","utm_y":"4629593","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41742-foto-08026-213-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41742-foto-08026-213-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Forma part de la xarxa d'abastiment d'aigua del municipi.","codi_estil":"76","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"41743","titol":"Dolmen de la Creu de Parròquia o de Can Brull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-de-la-creu-de-parroquia-o-de-can-brull","bibliografia":"CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. http:\/\/www.casanellas.com\/varis\/megalits-aiguafreda.pdf","centuria":"","notes_conservacio":"Les arrels de les alzines que creixen en el túmul l'estan malmetent i movent les pedres.","descripcio":"Restes d'un dolmen que té molt d'interès, ja que se'n conserva el túmul. Està obert i buit. Està orientat S-N i la cavitat interior té 1,5 m de llargada, 80 cm d'amplada i 70 cm de profunditat. Malauradament les arrels de les alzines que creixen en el túmul l'estan malmetent i movent les pedres i si, no s'hi posa remei, en pocs anys la destrucció serà total.","codi_element":"08026-214","ubicacio":"Camí d'Aiguafreda a El Brull","historia":"El dolmen es troba a l'oest de la pista que va d'Aiguafreda al Brull, just abans del camí que va cap a can Brull, i a prop d'on hi ha la creu de la Parròquia, a l'altre costat del camí. El masover de can Brull el recorda des de petit, que la primera vegada que el va veure va ser perquè li van ensenyar que hi havia estat enterrat un gos, prova que ja estava buit en aquell temps. Gràcies a ell el va incorporar Lluís Vila a la 'Carta Arqueològica del Vallés Oriental' el 1992. Paral·lelament Pere Sanglas, de la Garriga, en va informar l'equip de Josep Tarrús.","coordenades":"41.7918300,2.2806100","utm_x":"440228","utm_y":"4626914","any":"","rel_municipis":"08026","municipi_nom":"El Brull","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41743-foto-08026-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08026\/41743-foto-08026-214-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cortés Elía, María del Agua. OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43659","titol":"Nucli antic de Calldetenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-antic-de-calldetenes","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes PLADEVALL, A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258 REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"La manca d'una llei clara de protecció de façanes i edificis ha fet que aquestes darreres dècades s'hagin enderrocat alguns edificis significatius, sent substituïts per construccions que no tenen res a veure amb l'aspecte tradicional de les construccions històriques.","descripcio":" Actualment es tracta de la concentració de població més important del municipi, destacant per sobre de la resta del territori, ocupat per masies disseminades. El nucli urbà de Calldetenes, presenta actualment una forma arrodonida, i ha crescut de forma exorbitant al llarg de les darreres dècades al voltant del que fou el seu nucli originari, que és el que podem considerar com a nucli antic. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes . Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Actualment, el nucli antic es concentra entorn al carrer Gran, la plaça Vella, el carrer de França i el de Sant Tomàs, i s'alça entorn a l'església de la Mercè, i la cruïlla de la carretera de Vic a Sant Julià i Folgueroles. El fet de ser un nucli creat a partir del segle XVI fa que el poble no tingui elements tan antics com altres pobles de la comarca, però sí que manté una certa continuïtat d'estil, segurament per tractar-se de cases aixecades en un moment molt semblant, malgrat les modificacions que han patit posteriorment. El tipus de construcció que hi predomina és molt similar a tot el conjunt, tractant-se de cases de planta baixa i un o dos pisos amb teulades a dues aigües. Els edificis solen estar exempts de decoració. Les excepcions són la casa de Cal Vinyets, la casa Vergés, i la casa de can Titet (avui El Cruixent). Moltes de les cases d'aquest entorn duen llindes gravades amb dates que oscil·len entre el 1690 i el segle XVIII. A partir d'aquest nucli inicial, a principis del segle XX van anar creixent els carrers del Cementiri, de Santa Eugènia i de Vilatorta. A partir de la dècada del 1960 es va començar a construir a la zona del barri Nou. Els darrers anys el nucli s'ha expandit en direcció nord-est, on s'ha format el barri de cases unifamiliars anomenat el camí del Sau, el serrat del Carles i les Adoberies.<\/p> ","codi_element":"08037-7","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" El topònim de Calldetenes s'adoptà a partir del 1965, i substituí a l'antic terme de Sant Martí de Riudeperes. Si analitzem la documentació, el primer cop que trobem escrit Calldetenes és el 1329, però en realitat, 'Call de Tenes', és un nom reminiscència d'una antiga vil·la romana anomenada de Tenes o de Tendas, que hauria pogut perviure en la memòria. Les referències a Tenes, les tenim documentades des de l'any 935, quan els esposos Gontard i Alòdia van fer donació de cinc camps al lloc anomenat Tenes, al comptat d'Osona. Cinc anys més tard, el 940, Morgada i el seus fills, van vendre una peça de terra situada al comtat d'Osona, a la vil·la Tenes. (JUNYENT, 1980-1996:162). Com es pot comprovar, la pervivència del mot Tenes persisteix al llarg dels segles, la qual cosa només s'explica per una tradició oral. El 1232, en un altre document de venda, apareix el topònim Atennis. (GINEBRA. 1998:2171) Els topònims Tenes, Atennes, Calldetenes, Cap de Calldetenes, van apareixent regularment en la documentació. Call significa camí o corriol; per tant Calldetenes seria el camí que aniria a Tenes, i Tenes serien les terres de l'antiga vil·la romana, el topònim del qual encara es recordava al segle X. Si s'accepta la veracitat d'aquest indici, tot sembla indicar que el nom del poble ve del camí que portava a la vil·la de Tenes. (VILAMALA, 2002:52) Si al document del 940 se citen les terres de la vil·la de Tenes, al 1329 se cita a Pere Mateu de Calldetenes, i posteriorment al 1346 el mateix personatge comprava unes terres al Cap de Calldetenes. Així doncs, malgrat que no hi hagi cap constància material, tot sembla indicar la presència d'una masia aïllada al lloc de l'actual Calldetenes vora el segle XIV, que seria habitada per la família Mateu. Les referències documentals semblen indicar que aquesta masia es trobaria ubicada prop del cementiri actual. (VILAMALA, 2002:77). Després d'aquesta notícia, les primeres referències que tornen a mencionar Calldetenes són del segle XVI- 1566-, quan Joan Benet Verdaguer, hereu del mas Verdaguer, va establir a Gabriel Comerma un tros de terra del seu mas al lloc dit del Cap de Call de Tenes, a l'encontrament dels camins de Vic a Girona vers Sant Julià, i de Vic a Sant Tomàs. Tot fa pensar que inicialment només una o dues famílies vivien a Cap de Call de Tenes. De fet, és possible que els habitatges estiguessin ubicats a l'actual barri del Serrat, ja que el camí que anava de Vic a Girona passava per la banda alta del poble, pel Serrat, i des d'allà en línia recta anava vers Sant Julià i Sant Sadurní d'Osormort per l'antic camí ral, i des d'allà a Girona. Aquesta havia de ser una de les rutes més transitades de l'època, i un lloc ideal per ubicar-hi hostals per atendre els viatgers. Segurament per aquest motiu, les primeres famílies documentades com a habitants del que avui és Calldetenes apareixen dedicades a l'hostaleria. Aquest s'ha de relacionar de manera encertada amb l'estalvi d'impostos imposats per la ciutat de Vic. És a dir, la compra-venda de mercaderies que es feia dins la ciutat de Vic estava gravada amb els impostos d'entrada a la ciutat, mentre que si aquesta es feia en qualsevol de les poblacions veïnes, es trobava exempta d'aquest impost. Aquest fet va promoure la creació de mercats alternatius a la ciutat en les poblacions veïnes. Un d'ells va ser el grup de cases de Calldetenes. Gonçal de Reparaz, geògraf del segle XIX, deia respecte a la formació de Calldetenes: 'El nucli és relativament recent i s'hi ha format principalment a partir del segle XVIIè com a centre comercial on els vigatans venien a comprar, evitant així l'encariment produït per l'elevat dret d'ingrés de les mercaderies a llur ciutat'. (REPARAZ, 1928: 297) Del 1566 en endavant les notícies van apareixent de forma continuada. Aquest fet implica l'establiment de població a Calldetenes va començar en aquesta època- segona meitat del segle XVI.<\/p> ","coordenades":"41.9257900,2.2837800","utm_x":"440615","utm_y":"4641785","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43659-foto-08037-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43659-foto-08037-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43659-foto-08037-7-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Algunes de les cases que conformen aquests carrers han estat enderrocades els darrers anys trencant l'harmonia constructiva del nucli antic. (Continuació història) Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. Les modificacions posteriors d'eixamplaments dels portals i cases i les noves edificacions han fet desaparèixer el rastre antic dels edificis. Cal precisar però, que el creixement important no es va donar fins el segle XVIII. El creixement demogràfic d'aquest segle es va centrar sobre tot al nucli de Calldetenes, malgrat que durant aquest segle encara hi havia més cases a la zona rural que no pas al nucli urbà. El 1757 es sol·licitava permís per la construcció de l'església de la Mercè, la qual cosa li donava l'embranzida definitiva. De les disset cases que tenia el 1713, passava a tenir-ne seixanta el 1787. (VILAMALA, 2002:140) El 1888 el nucli urbà comptava amb quatre carrers: Gran o Major, de França, de Sant Tomàs i del Serrat. El 1915, a més dels citats, ja existia el carrer de Vilatorta -avui avinguda Pau Casals-, i el 1936 els del Cementiri i el de Santa Eugènia. VILAMALA (2002: 38) Al darrer terç del segle XIX Calldetenes va anar perdent habitants progressivament, degut bàsicament a les crisis agrícoles i a la manca de teixit industrial. A partir del 1930 la tendència va ser a l'alça, per passar a tenir un creixement espectacular a partir de la dècada del 1980. Els nous habitants provenien d'altres pobles de la Plana, especialment de Vic, i es van instal·lar al Serrat i als espais urbanitzats al voltant del nou ajuntament, al Serrat d'en Carles, i a la zona del barri Nou i de les Adoberies. Tot plegat va fer canviar la fesomia del poble , que es va estendre, i els espais urbanitzats que llavors es trobaven separats per hortes van quedar enllaçats (el barri Nou amb el nucli antic, la zona de les escoles, el Serrat d'en Carles també amb el nucli antic, etc.).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43660","titol":"Plaça Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-vella-0","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Un dels llocs més emblemàtics del nucli antic de Calldetenes és la Plaça Vella. Fins a la construcció i trasllat de l'ajuntament al nou edifici de la plaça 11 de setembre, la plaça Vella era el lloc on s'aglutinaven els edificis civils i religiosos, i on es duia a terme el mercat i els principals esdeveniments de la vida pública. L'existència d'aquesta plaça resulta de l'eixamplament del carrer de Sant Tomàs, a la confluència del carrer Gran. L'enderroc d'alguns edificis i la remodelació de l'espai ha donat com a resultat una plaça de planta irregular amb cinc costats, i ha estat convertida en una illa peatonal, amb bancs i un nucli enjardinat. En aquest nucli s'ubica el monument commemoratiu a la vellesa ofert per l'Ajuntament al poble. A nivell arquitectònic destaquen els edificis de l'església parroquial de la Mercè, i la casa del núm.8 coneguda com Cal Parareda.<\/p> ","codi_element":"08037-8","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Els orígens de la plaça es remunten possiblement a principis del segle XVII, quan el nucli urbà de Calldetenes començà a agafar consistència demogràfica. L'espai de la plaça ha patit diverses transformacions al llarg de la història. Al començament era un espai petit, delimitat per les cases del carrer de Sant Tomàs, per l'antic ajuntament, i per l'església parroquial i les cases de la plaça. La primera font del poble es va instal·lar al mig de la plaça Vella, com a lloc central del nucli urbà. La plaça, com a lloc neuràlgic, ha allotjat l'església, l'ajuntament, les escoles, el consultori mèdic, el mercat, i la gran majoria de serveis de què ha disposat el poble. A finals de la dècada del 1970 es va remodelar l'espai per millorar-ne l'entorn i donar-li les característiques que presenta actualment. La primera gran obra que va afavorir el creixement de la plaça va ser l'enderroc de l'ajuntament vell el 1977. Aquest enderroc va engrandir considerablement l'espai. El segon gran enderroc va ser de Ca la Munda el 1994 i la construcció de jardins amb bancs, que han convertit la plaça en un espai públic i peatonal.<\/p> ","coordenades":"41.9258500,2.2838200","utm_x":"440619","utm_y":"4641791","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43660-foto-08037-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43660-foto-08037-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43660-foto-08037-8-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43661","titol":"Casa de la plaça Vella núm. 8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-placa-vella-num-8","bibliografia":" AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. L'edifici es troba construït en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. La façana principal, orientada al nord i que dóna a la plaça, es troba arrebossada amb morter i pintada de color blanc, deixant a la vista els carreus que reforcen portes i finestres. La façana principal, orientada a la plaça, és molt simètrica, i es troba oberta al mig de la planta baixa amb un portal arquitrabat rematat amb una llinda monolítica que duu gravada la inscripció següent: 'Simon Parareda, 1681' . A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars allindades, que es recolzen sobre ampits motllurats. Al primer pis s'obren de forma simètrica tres finestres rectangulars, una central de mida més gran, i dues laterals més petites, que presenten les mateixes característiques constructives de la casa. Es tracta de finestres rematades a la part superior per una llinda monolítica, amb els brancals formats per carreus ben escairats, i ampits motllurats. Al segon pis es repeteix el mateix esquema d'obertures, però les mides de les finestres són inferiors. Els esforços decoratius de la casa es concentren a la façana principal, ja que la façana posterior de migdia resulta inapreciable, degut a que s'hi adossa un altre edifici. El mateix passa a façana de ponent, que es troba adossada a la casa veïna. La façana de llevant té adossada una casa de planta baixa, i permet apreciar part del primer i segon pis, on s'observen dos finestrons oberts en un període més modern.<\/p> ","codi_element":"08037-9","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes . Pl. Vella, núm. 8 (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que la data del 1681 pot ser considerada com a data fundacional de la casa. En aquest cas, ens trobaríem davant d'una de les cases més antigues del nucli urbà de Calldetenes. La casa sembla haver pertangut des dels seus orígens a la família Parareda, trobant-se de forma continuada en mans de la mateixa línia familiar. Cal pensar que l'aixecament d'aquesta casa en aquest indret respon a l'impuls urbanitzador del nucli de Calldetenes al segle XVII, però la seva ubicació es troba més lligada a l'existència de l'església parroquial com a referent urbà que al carrer Gran, al qual es troba d'esquena. Estructuralment, la casa conserva el seu aspecte original, havent estat adaptada interiorment a les necessitats modernes d'una vivenda.<\/p> ","coordenades":"41.9256300,2.2839000","utm_x":"440625","utm_y":"4641767","any":"1681","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43661-foto-08037-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43661-foto-08037-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43661-foto-08037-9-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43662","titol":"Casa del carrer Gran núm. 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-gran-num-1","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici de planta rectangular que dóna inici al carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'una casa exempta al seu cantó de llevant, precedida per un petit espai tancat similar a un pati interior, mentre que al cantó de ponent, s'adossa a l'edifici que el segueix, conformant l'inici de la línia de façanes del carrer gran, orientada a migdia. Com a edifici, la planta rectangular es cobreix a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'orienta a migdia, seguint la línia del carrer. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota teulada. La construcció sembla feta en mur de parament irregular, que no s'aprecia, ja que la casa es troba arrebossada i pintada de color rosa. Arquitectònicament, la planta queda desfigurada per la presència d'un cos quadrangular que s'adossa a la façana de ponent, i que s'alça fins al primer pis, finalitzant de forma plana, creant una terrassa a nivell del primer pis, protegida per una barana metàl·lica. Cal fer especial significació en el fet de que les cantonades exteriors d'aquest cos no són iguals, i mentre la cantonada sud-est, que dóna al carrer, és totalment quadrangular, la cantonada nord-est, que només s'aprecia des del pati interior, es remata de forma arrodonida. A migdia, sobre la vorera del carrer, i a l'alçada del primer pis, l'edifici compta amb l'altre element que distingeix l'immoble. Es tracta d'una tribuna formada per mig hexàgon, que sobresurt com un cos afegit de l'edifici. A diferència de la resta de la casa, aquest element es troba sense pintar, i es remata a la part inferior amb un ressortit en forma de mènsula molt rebaixada. S'obre als tres cantons vista amb finestrals de grans proporcions. Un altre dels elements que caracteritza aquest edifici, és l'existència d'una ala de la teulada molt pronunciada, sota la qual s'observa la presència d'una barbacana formada per travesses de fusta treballades. A nivell d'obertures, l'edifici compta amb un seguit de finestres que es reparteixen de forma regular a la planta baixa i l'alçada del primer pis. Es tracta de finestrals quadrangulars sense cap element decoratiu. La façana principal es troba orientada a migdia, amb entrada directa des del carrer Gran. L'accés es realitza mitjançant una porta ubicada a l'extrem de llevant d'aquesta façana. Es tracta d'una porta allindada rectangular sense cap element ornamental, a excepció d'un òcul obert sobre la part superior de dit portal. El cos adossat a llevant, també compta amb un portal que permet l'accés a la planta baixa d'aquest sector de l'edifici. Com a obertura singular, la casa compta amb un petit finestral que permet la ventilació del pis sota teulada, i que s'obre a la façana de llevant de l'edifici. Es tracta d'un finestró de forma semicircular, dividit en dos per un petit pilar central. Aquest element es troba pintat de blanc, destacant cromàticament sobre el fons de la façana rosa.<\/p> ","codi_element":"08037-10","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 1 (O8506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que es tracta d'un edifici aixecat al segle XX, possiblement durant la dècada del 1950, seguint la línia ja formada del carrer Gran. Arquitectònicament, cal pensar que es tracta d'una casa aixecada en un sol moment constructiu, amb modificacions i reformes interiors, adaptant-la a les noves necessitats.<\/p> ","coordenades":"41.9252500,2.2839000","utm_x":"440625","utm_y":"4641725","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43662-foto-08037-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43662-foto-08037-10-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Aquesta casa figurava al llistat de normes subsidiàries de l'ajuntament de Calldetenes com a casa del Carrer Gran núm 27.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43663","titol":"Escut del bisbe Hartalejo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-bisbe-hartalejo","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Element heràldic adherit al centre de l'arc presbiterial de l'església de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes, presidint l'ingrés a l'absis de l'església, en la línia de les claus de volta de cadascun dels trams de dita església, i en conjunció amb l'estil de la resta d'elements decoratius de l'església. Es tracta d'un escut de guix amb forma angular, esculpit amb un alt relleu i pintat, on s'aprecien els motius heràldics pertanyents al bisbe Manuel de Hartalejo, benefactor i artífex de l'església l'any 1778. Aquest és el motiu pel qual s'explica l'existència d'aquest escut en aquest indret. Es tracta d'un escut caironat amb el rebord pintat en color daurat i el camper, pintat en un fons blau, ocupat per una torre emmarcada en un romb, format també per un rebord daurat. El romb es corona amb un rossetó daurat. Als angles exteriors es situen quatre petits elements florals daurats ocupant l'espai entre el romb del camper i el rebord exterior de l'escut. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici pintat en clor verd, envoltat d'una borla anellada daurada.<\/p> ","codi_element":"08037-11","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes. Església de Nstra Senyora de la Mercè. Pl. Vella, s\/n (08605 Calldetenes)","historia":" La primera petició d'edificar l'església de Nostra Senyora de la Mercè data del 1757. Divuit anys més tard, els veïns van tornar a insistir en la necessitat d'alçar la capella i van tornar a enviar una carta a la Cámara Apostólica sol·licitant la construcció de l'edifici. A la petició, els veïns al·legaven que Sant Martí de Riudeperes o Sant Julià de Vilatorta estaven massa lluny. Per una major economia de l'edifici, sol·licitaven poder enderrocar l'edifici de Santa Margarida del Camí per tal d'aprofitar els carreus. L'església la va idear i fer construir el bisbe de Vic, Manuel de Hartalejo, que el 1778 va obtenir de l'Academia de San Fernando l'aprovació dels plànols per tirar l'obra endavant. Fou dedicada a la Mercè com a agraïment a l'interès que des de l'inici va tenir el bisbe de Vic, mestre general de la ordre de la Mercè. Al 1855 fou reconeguda com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta, i el 1878 adquirí categoria de parròquia.<\/p> ","coordenades":"41.9260200,2.2835900","utm_x":"440600","utm_y":"4641811","any":"1778","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43663-foto-08037-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43663-foto-08037-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43663-foto-08037-11-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"43664","titol":"Casa del carrer Gran núm. 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-gran-num-9","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Aquest edifici ocupa l'espai de la cantonada entre el carrer Gran i l'inici del carrer Sant Tomàs. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció de l'edifici es fa amb mur de paredat irregular, amb les cantonades i obertures constructives reforçades per carreus de mida més gran. Aquest aparell és apreciable a la façana de ponent, ja que l'edifici que s'hi adossava en aquests moments no hi és, deixant el solar buit i la façana a la vista. La façana principal es troba orientada a migdia, i forma part de la línia de façanes que configura el carrer Gran del nucli de Calldetenes. Es tracta d'una façana arrebossada i pintada en color blanc. La planta baixa resta oberta amb dos portals arquitravats oberts recentment per adequar el local comercial que ocupa els baixos. Al mig dels portals s'obre una finestra que ocupa l'espai central de la façana. Es tracta d'una finestra que conserva alguns dels elements originals, com és el cas de la llinda monolítica de pedra superior. Al primer pis s'obren tres finestres rectangulars arquitravades rematades a la part superior amb llindes monolítiques, i que es recolzen amb ampits motllurats. Cal pensar que inicialment es tractava d'una casa exempta, ja que s'observen obertures constructives a la façana de ponent. Es tracta de finestres quadrangulars amb ampits, ben treballades, que posteriorment foren tapiades a l'adossar un edifici al costat. Compta amb llindes gravades amb les dates de 1666 i 1769.<\/p> ","codi_element":"08037-12","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes. Carrer Gran núm.9 (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que ens trobem davant d'una de les cases més antigues del nucli urbà de Calldetenes, aixecada entorn al 1666. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Com es pot apreciar a través de les dates conservades a la casa, i per la seva ubicació, es tracta d'una de les primeres cases aixecades que configuraren la fisonomia del carrer Gran, i l'inici del carrer Sant Tomàs. Actualment, la casa es coneguda com 'El cruixent', amb una tradició històrica i comercial dins del ram de l'hosteleria.<\/p> ","coordenades":"41.9254100,2.2833100","utm_x":"440576","utm_y":"4641743","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43664-foto-08037-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43664-foto-08037-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43664-foto-08037-12-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 19","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43665","titol":"Casa del carrer Gran núm. 16","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-gran-num-16","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"L'any 1998 la casa fou objecte una important restauració, que s'aplicà especialment a la façana exterior.","descripcio":" Edifici de planta rectangular ubicat a la cantonada del carrer Gran amb el passatge Santa Eugènia o del Call. Es tracta d'un edifici cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La orientació de l'edifici es fa en sentit nord-sud, amb la façana principal encarada al nord, formant part de la línia de façanes que conforma el carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. L'edifici es troba aixecat segurament amb mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures constructives reforçades amb carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats. L'aparell dels murs no és apreciable, ja que l'edifici es troba arrebossat i pintat en color rosa, amb el perímetre exterior dels carreus de cantonades portes i finestres resseguit en blanc. Com a element ornamental excepcional, l'edifici compta amb dos esgrafiats, situats a la façana principal, a l'alçada del primer pis, a banda i banda del balcó central. Representen dos bandes rectangulars, acompanyades a la part superior i inferior d'una orla vegetal blanquinosa. L'interior de la banda, de color marró, es troba omplerta amb dos escuts- un per banda- quadrilongs, amb un llamberquí al voltant. L'interior de l'escut dret es troba ocupat per la imatge d'un pi. Mentre que el camper de l'escut és de color blanc, la càrrega és de color marró, configurant un joc cromàtic amb l'esgrafiat. Sota l'escut es llegeix una divisa amb el cognom Verdaguer. La banda de l'esquerra és de similars característiques estilístiques i cromàtiques, però la càrrega interior és la imatge d'una parra, i a la divisa inferior hi consta el cognom Vinyets, que dóna nom a la casa. A més dels elements ornamentals, la planta baixa sobre amb un portal central rematat a la part superior per una llinda monolítica, on s'ha configurat com a decoració un doble arc conopial omplert amb un triangle interior. A banda i banda d'aquest portal s'han obert dos portals allindats més moderns sense cap ornamentació. El del cantó dret de la casa és doble. Tots ells es troben adaptats a la presència de negocis i botigues instal·lades als baixos de la casa. Al primer pis s'obre un balcó central, que suposa l'ampliació del que devia ser originalment una finestra. Es tracta d'un balcó rematat a la part superior amb una llinda monolítica de pedra, decorada amb un arc conopial, i que duu gravada la data de 1624. A banda i banda del balcó s'obren dues finestres quadrangulars, rematades amb una llinda monolítica, i que es recolzen amb ampits motllurats. Al tercer pis s'obren tres finestres quadrangulars, que es corresponen amb les obertures del primer pis. Es tracta de tres finestres quadrangulars de similars característiques que les del primer pis. La façana de llevant es troba orientada al Passatge Santa Eugènia, i s'obre amb tres finestres a la planta baixa, dues finestres balconeres al primer pis i dos finestrons al segon pis. Interiorment, a part de les modificacions efectuades per tal de convertir els baixos en locals comercials, conserva la seva estructura original.<\/p> ","codi_element":"08037-13","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 16 (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que ens trobem davant d'una de les cases més antigues del nucli urbà de Calldetenes, aixecada entorn al 1624. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Com es pot apreciar a través de la data conservada a la casa, es tracta d'una de les primeres cases aixecades que configuraren la fisonomia del carrer Gran. Actualment, la casa és coneguda com a Can Vinyets, malgrat que es tracta d'un cognom nouvingut. Des de principis del segle XX, la casa era propietat de la família Verdaguer. La pubilla de la casa es va casar amb un membre de la família Vinyets, aportant el nou cognom, que ara duen els propietaris. L'any 1988 la casa fou objecte d'una important restauració, que afectà especialment a l'aspecte exterior. La façana fou arrebossada, pintada en color rosa, i foren encastats els dos escuts amb els dos cognoms familiars: Verdaguer i Vinyets.<\/p> ","coordenades":"41.9252800,2.2830700","utm_x":"440556","utm_y":"4641729","any":"1624","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43665-foto-08037-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43665-foto-08037-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43665-foto-08037-13-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 22","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43666","titol":"Sant Martí de Riudeperes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-marti-de-riudeperes","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258 REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS,, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XII-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" L'església de Sant Martí de Riudeperes és un edifici de planta rectangular i una sola nau, capçada amb un sol absis semicircular al cantó de llevant, ornamentat exteriorment amb arcs i bandes llombardes en un ritme de dos arcs entre les lesenes, i sobre les quals es situa una cornisa llisa a manera de barbacana, allí on hauria d'arrencar la coberta de l'absis. Situada al punt central de l'absis, s'obre una finestra doble esqueixada amb dovelles. La llargada primitiva de la nau es distingeix clarament a l'exterior. Cal pensar que l'església fou construïda en dues etapes diferents en període romànic. La nau primitiva manté les mateixes arcuacions i bandes que l'absis. En canvi, l'ampliació posterior feta en un segont moment constructiu del segle XII, les bandes i les arcuacions desapareixen i són substituïdes per una simple cornisa, que originalment fou la barbacana de la teulada. L'aixecament del sostre a segle XVII eliminà aquesta funció de la cornisa, incorporant sobre la porta d'accés un ull de bou. AA.DD (1984:173) L'aparell constructiu és ben diferent. La construcció dels murs més antics és feta a base de carreus irregulars, rejuntats amb morter de calç (sense gaire preocupació per formar fileres ben ordenades de pedra) i la del segle XII presenta un aparell en pedres carreuades, fent filades de mides considerables i sense deixar veure pràcticament el morter. La nau es cobreix exteriorment amb una teulada a dues vessants, igual que l'absis, de tal manera que aquest només és visible exteriorment. Interiorment, la coberta original no es pot apreciar a causa dels enguixats i la decoració afegida posteriorment. La porta d'entrada actual es troba situada en l'ampliació del segle XII, obrint-se al mur de ponent oposat a l'absis. Aquest cos d'edifici formava un atri o pòrtic obert en les seves tres façanes amb arcades bessones, avui desaparegudes. D'aquestes arcades només es conserva l'empremta al mur que devia aixoplugar la portalada. Aquesta portalada actualment és desapareguda, conservant restes i fragments a la porta d'un hort veí. Aquests atris afegits a la portalada de ponent són un fenomen comú a la zona durant el segle XII. Altres exemples són el de Santa Maria de Folgueroles o Santa Maria de Vilalleons. Davant de la porta de l'església hi ha un recinte tancat, que distribueix mitjançant portes l'accés a diferents llocs com el cementiri, l'hort veí, la porta de l'església, l'accés a l'espai que voreja el mur de tramuntana, i l'accés des de l'antiga carretera que passava a tocar de l'edifici, actualment desplaçada uns quants metres. L'accés des del camí es fa passant un petit espai cobert amb un banc a cada banda, que era l'antic comunidor, però que resta separat de l'església. L'edifici romànic fou la base de les ampliacions que es dugueren a terme en època barroca i que consistiren bàsicament en el sobreaixecament de l'alçada de la nau, i en l'afegit de dues capelles laterals a ambdues bandes de l'absis, formant un fals creuer amb la nau ja existent. També s'afegí un campanar de planta quadrangular cobert a quatre aigües amb les teules de ceràmica vidrada. Interiorment, l'església es troba en l'actualitat tota enguixada i la volta de la nau plena de cornises, medallons i nervadures. Destaca l'existència de dos nínxols excavats al mur, a cada costat de la nau, amb un arc escarser, que sembla que es correspondrien amb dos sepulcres actualment desapareguts. A més de la descripció general de l'edifici, cal assenyalar que les diferents fases constructives per les quals ha passat aquest edifici han deixat alguns elements singulars, que mereixen un tractament individualitzat. Tots aquests elements es troben actualment reaprofitats a la porta d'un hort al costat de l'església. És el cas de dos capitells i quatre fragments que per la seva forma podrien ser part d'un tram d'arquivolta. Aquests elements podrien ser part de l'antic pòrtic o atri quadrangular situat a ponent i avui dia desaparegut, que allargava la nau.<\/p> ","codi_element":"08037-1","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Església de Sant Martí de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al poble fins el 1962, quan es va substituir pel de Calldetenes. L'església està ubicada al nord-est del terme, al peu de la carretera que va de Calldetenes a Sant Julià. El lloc de Riudeperes apareix citat el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard i la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el 'Riodeperas'. Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres 'Rivo Petrarum' en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050, en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Aquest és el cas del 1086, quan Adrover vengué a Guifré i a la seva esposa Arseu una peça de terra a la parròquia de Sant Martí de Riudeperes, però no apareix com a tal en les llistes de parròquies anteriors al 1154, ni tampoc en les posteriors on, ben al contrari, sempre es deixa constància de la seva condició de sufragània de Sant Julià. Malgrat aquesta dependència, l'església sempre feu les funcions de parròquia, ja que tenia els seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són del terme municipal. Una prova d'aquest fet és que a finals del segle XIII es va dotar a l'església d'un pòrtic o comunidor on s'efectuaven les reunions de la universitat de Sant Martí, entenent per universitat al conjunt de la població. En aquest cas, el pòrtic servia perquè es reunissin i prenguessin les decisions que afectaven a la comunitat. Per les primeres èpoques no coneixem els béns i les rendes que tenia Sant Martí ni com es sustentava el culte. La primera donació documentada és del 3 d'agost de 1174, en què Mendònia va llegar una casa a l'església ubicada a la sagrera. VILAMALA J. (2002:64). Efectivament, es tenen notícies de l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. A partir del segle XIII, i seguint la tradició del moment, es van fer aportacions a les llànties de Sant Martí. Uns altres benefactors d'aquestes llànties van ser la família Calvaria. L'administració de l'església ja estava força estructurada en aquesta època -segle XIII- amb diverses propietats que administrava un rector, els obres i un procurador. La celebració dels aniversaris se sufragava amb les rendes de les diverses propietats que els fidels havien llegat a Sant Martí VILAMALA J (2002:65) Al segle XIV hi va continuar havent-hi fundacions, i al segle XV va rebre un bosc situat sobre la font Antiga a Santa Eugènia de Berga, a més de conservar diferents cases que tenia a la sagrera. Al segle XVI va rebre les rendes del mas Llobet, que pagava l'hereu del mas Sauleda, i al XVII, les rendes del mas Ponç. A banda d'això, la consueta de Sant Martí indica que l'església rebia censos de diferents masos: La Frontera, l'Aymerich, la Calvaria, el Verdaguer, la Sauleda, el Llió, etc. Els usos i costums de l'església també apareixen a les consuetes; per exemple, el fet que el rector de sant Julià estava obligat a tenir un vicari perquè atengués l'església de Sant Martí. També era l'encarregat dels actes religiosos més importants de l'església i de les diverses processons. VILAMALA J (2002:68) A nivell arquitectònic, l'església sofrí reformes ja en època romànica, possiblement al segle XII, quan es construí la portalada al mur de ponent. Al segle XIII aquesta portalada es protegí amb la construcció d'un atri. Aquesta porta fou desmuntada i els seus elements traslladats per fer l'arc de la porta que baixa fins a l'horta. AA.DD (1984:172)<\/p> ","coordenades":"41.9275000,2.3074800","utm_x":"442582","utm_y":"4641959","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43666-foto-08037-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43666-foto-08037-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43666-foto-08037-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Barroc|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"(Continuació història) Als segles XVI i XVII foren afegides dues capelles laterals. Una d'elles fou advocada al Roser i aixecada el 1573. També correspon a aquest moment la construcció de la coberta i el campanar de torre. Al segle XVII, concretament a l'any 1654, es tenen notícies de saqueig de l´església pels exèrcits francesos durant la Guerra dels segadors: ' molt soldats del mateix exèrcit espatllaren las portes de l'església de San Martín de Riudeperes, sufragània de Sant Julià de Vilatorta, las caxas y moltas personas particulars. Y pochs dias després espatlalren les fonts baptismals, lo sacrari y un armari y robaren las robas dels altars y de las dalt ditas caixas; y lo blat y demés grans que habyan portat moltas personas particulars' VILAMALA (2002: 138) Actualment segueix tenint culte com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta i es celebra missa cada diumenge.","codi_estil":"92|94|96|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43667","titol":"Sant Tomàs de Riudeperes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-tomas-de-riudeperes","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"L'edifici ha estat adaptat durant les darreres dècades, per oferir servei d’acolliment a persones amb discapacitat. S'ha deixat, per falta de recursos, en un segon pla els elements de caire patrimonial.","descripcio":" El monestir de Sant Tomàs és un conjunt monumental format per una església romànica, ampliada amb un atri i altars laterals i modificada en les absidioles a partir del segle XVI; el convent és centrat en un claustre renaixentista bastit a partir del 1560, quan la canònica es convertí en convent franciscà; i un cos modern annex a l'anterior, construït a partir del 1912 pels pares camils. El conjunt és envoltat per trams de mur, a llevant i ponent, aixecats el 1573. Antigament, l'edifici estava orientat nord-sud, amb les portes d'accés a l'església i al convent encarades al nord. L'espai de migdia eren horts. Actualment, l'orientació ha estat invertida, prenent sentit sud-nord, i l'accés és a migdia. La construcció és sobretot de murs de paredat vist, a excepció d'alguns trams moderns. El conjunt té forma rectangular i es troba dalt d'un petit cingle aterrassat encarat al nord. Al vessant nord, s'aprecia la suma de diversos cossos: a llevant un petit espai enjardinat, després la façana principal de l'església, i adossada a ponent, la façana i portal d'accés al claustre, segueix un cos rectangular sobresortit. En aquest cos s'ha obert un pas cobert amb volta de mig punt. Aquest cos consta de primer, segon i tercer pis. Les obertures són bàsicament petits finestrons, excepte dos finestrals d'arc rebaixat amb una columneta central, i una arqueria (tapiada) de quatre arcs que recauen en cinc columnetes. A l'extrem de ponent d'aquesta façana nord, hi ha un cos exempt fet pels pares camils a partir del 1912; consta de planta baixa, primer i segon pis. A les dues plantes superiors hi ha finestres disposades irregularment (ben diferents a les de les façanes sud i oest, amb grans arcades). La façana de ponent és formada pels cossos afegits pels pares camils, formen un espai organitzat entorn a un pati en forma de U, obert a ponent. Hi ha tres cossos de planta baixa i tres pisos, i obertures distribuïdes irregularment. Destaquen un seguit de finestrals formats per arcades recolzades en capitells amb motius vegetal i columnes. La planta baixa, a migdia, hi ha un tres grans arcades que creen un corredor obert. El cos de migdia d'aquest pati, forma part ja del sector del convent aixecat al segle XVI pels pares franciscans. També hi ha una galeria contínua d'arcades de mig punt recolzades sobre petits pilarets, situada sota la teulada del cos que tanca el pati a migdia. És una galeria cegada amb continuïtat a la resta de façanes. La façana de migdia, la conforma el cos aixecat al segle XVI, antigament era la façana posterior del convent i on hi havia l'accés a les hortes. És un cos rectangular, orientat est-oest, i que comunica directament amb el claustre. És cobert a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana. Sobresurten un seguit de contraforts. Consta de planta baixa, primer i segon pis. A la cantonada S-O, hi ha l'escut del bisbe Guillem Caçador. La porta principal és amb llinda monolítica. Altres obertures són quadrangulars, i altres rematades amb un arc de mig punt. Té continuïtat la galeria cegada, en la que s'han obert algunes finestres. A llevant s'adossa la sagristia. Davant del convent hi ha un clos tancat per un mur de poca alçada, en el qual hi destaca un portal d'estil modernista (amb la data 1912). Interiorment destaquem bàsicament, l'església, el claustre, la sagristia, la biblioteca, el refectori, i el rebedor central. L'església és orientada nord-sud, amb l'absis al sud i el portal principal al nord. Està adossada al cantó de llevant del claustre. És cobreta a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal. L'aparell exterior visible és força regular, de carreus petits distribuïts en fileres regulars, i amb un tram superior irregular. S'observa una ampliació de la nau a ponent. Exteriorment s'aprecia la capçalera trapezoïdal, i un petit campanar d'espadanya, del 1914.El portal actual és d'estil renaixentista, als brancals pilastres rebaixades, capitells quadrangulars, un fris degradat llis,<\/p> ","codi_element":"08037-2","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord est del terme municipal. L'església es troba dins de la demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Del 1045 són les donacions més antigues, quan hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop de l'actual edifici i prop d'un gran domini, conegut des del segle XII com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) El noble Berenguer Amaric i el seu germà, el canonge sagristà de Vic, Ricard, que havien reedificat l'església, demanaren a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església en honor a sant Tomàs. La va consagrar el 4 de novembre de 1095, i concedí als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no ser parròquia, i el dret a cementiri i sagrera. Va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. Introduïnt a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 és féu una donació a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, però no es pot assegurar que hi visqués una comunitat organitzada fins al 1086. El 15 de gener de 1095, els germans Berenguer Amalric i Ricard, per assegurar-hi la vida canonical, cediren el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona. AA.DD (1984:175) Foren protectors especials els senyors de Riudeperes, s'hi batejaven i s'hi enterraven. Els primers grans protectors, els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament eren membres del llinatge Riudeperes. També tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, i els Altarriba, aquests darrers van ser els principals benefactors a partir del s. XV, en desaparèixer els Riudeperes. A l'altar major hi havia els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. AA.DD (1984:176-177) En el temps de major vitalitat hi havia tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Entre el 1095 i el 1100 hi consta un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis. Una visita pastoral del 1357 esmenta els altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. A principis del s. XV, era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna.AA.DD (1984:177) El 1476 es vengueren els béns per restaurar l'església i el monestir, però fou molt superficial. D'inicis del segle XVI fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte. L'any 1502 el prepòsit fou Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, bisbe de Barcelona (1545-1561), i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona (1561-1570). AA.DD (1984:177). Els Caçador transformaren l'antiga canònica en un convent de franciscans; van realitzar diverses obres, que s'iniciaren el 1561. El 1570 es construí la porta gran i el 1573 el mur que tanca l'hort. Durant la guerra del francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van ocupar i fer grans destrosses al convent. El 1813, i sota les ordres del pare Masferrer, s'inicià la reconstrucció. L'església s'acabà en pocs mesos, es millorà i es construí el col·legi, les oficines, les cel·les, etc. El 1912 es va construir un modern cos d'edificació, annex al renaixentista, promogut pels pares camils, que el 1901 adquiriren l'edifici convertint-lo en un noviciat i més tard en un seminari de la congregació. AA.DD (1984:178) L'església fou restaurada el 1914 per Miquel Pallàs. Després del 1940, l'absis fou decorat amb unes pintures . El 1970 l'edifici fou venut a una associació benèfica osonenca, que el convertí en una escola de deficients psíquics. Des d'aleshores, s'hi han alçat diversos edificis.<\/p> ","coordenades":"41.9321500,2.3025200","utm_x":"442175","utm_y":"4642478","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43667-foto-08037-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43667-foto-08037-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43667-foto-08037-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Modernisme|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2025-02-10 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) coronat amb un frontó triangular motllurat, i al timpà una petxina esculpida. Sobre una finestra i un petit òcul. Interiorment, s'observen restes de l'església romànica: tota la nau, l'absis i el transsepte. És de planta de creu llatina, d'una nau amb transsepte, ampliada vers ponent, i amb capelles laterals. La nau es cobreix amb una volta de canó i l'absis principal amb volta semiesfèrica. El creuer és cobert amb cúpula ovalada, amb trompes decorades amb motius geomètrics. Les impostes dels arcs també decorats amb motius geomètrics. Les dues absidioles del transsepte foren substituïdes per capelles rectangulars en època gòtica, s'en conserva poca cosa. Els afegits renaixentistes són les capelles laterals, de volta estrellada rematada amb rosetons amb motius heràldics, i el cor. L'accés a l'església es per un portal al frontis principal, l'accés al claustre, per l'absidiola oest. El claustre, aixecat al segle XVI, és de planta quadrangular i dos pisos. L'aparell és de carreus rectangulars ben disposats. Consta d'una gran arqueria formada per cinc arcs de mig punt, recolzats en un basament continu, capitells són trapezoïdals i columnes exemptes. Al segon pis els arcs són més petits, els capitells rectangulars molt prims i recauen sobre pilars. L'interior del claustre es cobreix a la planta baixa amb trams de volta d'aresta i al primer pis amb un embigat de fusta. El terra és de rajola cuita. Al centre del claustre hi ha un coll de pou renaixentista. Els murs interiors hi ha els portals d'accés a les estances, alguns amb llindes monolítiques, un hi ha la data de 1685. Al tram nord-oest hi ha algunes làpides sepulcrals. Al costat de migdia del claustre, un gran portal dóna accés a la sagristia. És una estança de planta rectangular, coberta amb dues grans volta d'aresta quatripartites, amb nervacions amb culs de llàntia, la clau de volta és decorada amb motius heràldics. Destaca un aiguamanil, un vitrall emplomat i la Verge custodiada per àngels. Conserva els antics mobles. El claustre connecta a ponent amb el cos destinat al convent franciscà; destaquen les estances següents: biblioteca, refectori i rebedor central. El rebedor central ubicat al centre de la planta baixa, és de planta quadrangular, i cobert amb volta de creueria decorada amb motius heràldics a les claus. A migdia un portal allindat dóna accés a l'exterior, i al mur nord, un altre, dóna accés a l'interior del convent. D'aquest portal destaca la llinda monolítica decorada amb un arc conopial i motius florals; i a sobre l'escut del bisbe Guillem Caçador. Hi ha dos portals més, a ponent el del refectori, i a llevant el de la biblioteca. La biblioteca és una estança de planta rectangular i un cos annex. És cobert amb volta de creueria quatripartita amb nervadures. La porta d'accés té una llinda monolítica decorada amb un arc conopial, una flor, i la inscripció: ' initium sapientiae timor domini'. També hi ha un rosetó. Conserva les llibreries i una col·lecció de gravats sobre la vida de Sant Camil de Lellis, signats pel gravador N. Sangiogi. El refectori és a ponent del cos del convent, i s'hi accedeix per un portal renaixentista (fitxa 93). És cobert amb trams de volta de creueria amb nervadures amb culs de llàntia, i clau de volta amb motius heràldics. Conserva un púlpit i les antigues taules. A principis del 2007 l'escola que ocupa les instal·lacions del monestir deixarà l'edifici. És previst que durant dos anys l'edifici sigui ocupat de manera esporàdica, però no es tenen plans per més endavant. Per darrera del monestir passava l'antic camí de Calldetenes a Folgueroles. A més de la fitxa general de l'IPA de la Generalitat de Catalunya, del conjunt de Sant Tomàs de Riudeperes també consten les següents fitxes: Menjador núm. 35 ACCN: 22523; Biblioteca núm. 36 ACCN: 22524; Església núm. 37 ACCN: 22525; Claustre núm. 38 ACCN: 22526; Sagristia núm. 39 ACCN: 22527. La informació d'aquestes fitxes ha estat inclosa dins d'aquesta.","codi_estil":"92|94|95|96|98|105|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["24"]},{"id":"43668","titol":"Santa Maria del Camí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-maria-del-cami","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 CARRERES CANDi , (1980) Catalunya antiga. Capilla heremítica de nostra Senyora del camí a Vilatorta. La Veu de Montserrat. Vol XIII. Vic. P.279 VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Aquesta església es troba situada sobre una petita elevació del terreny, en el jardí de la Torre de Santa Margarida, a Sant Julià de Vilatorta. Actualment, només resten els fonaments de l'antic edifici. Possiblement es tractava d'una església de planta de creu llatina amb un absis semicircular a llevant i una porta d'accés a l'edifici a ponent. Tipològicament, pertanyia a un edifici amb un transsepte sense absidioles o bé amb una capçalera trevolada, de la qual les dues absidioles tindrien una planta quadrada. L'aparell és format per carreus molt ben tallats, disposats en fileres regulars molt ben ordenades, i amb les cantonades ben definides. Malgrat tot, només resten les bases de les parets, que actualment serveixen de banc de jardí, després de la consolidació que va fer l'arquitecte Josep M. Pericas. Al centre del creuer hi ha un pedró amb una creu que presideix les ruïnes.<\/p> ","codi_element":"08037-3","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Torre Santa Margarida s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" L'església de Santa Maria del Camí es trobava dins de l'antic terme del castell de Sant Llorenç, al lloc de Riudeperes, al clos de la Torre de Santa Margarida. L'església fou sempre una capella dependent de Sant Martí de Riudeperes, i forma, juntament amb Sant Tomàs, la tercera de les construccions romàniques del municipi. Es tracta d'una església construïda possiblement vers el 1221 pel canonge de Vic, Guillem Gros. Aquesta notícia apareix referenciada al testament de l'ardiaca Berenguer de Subirats, l'any 1240, quan deixa una tercera part de la venda dels seus béns a l'església de Santa Maria del Camí, explicant de pas els seus orígens i fundació. AA.DD (1984:180) Aquesta església no tingué mai la finalitat d'assistir a unes famílies concretes, sinó que servia d'assistència hospitalària als viatgers que passaven davant seu pel camí que menava de Vic a Girona. L'advocació de la capella va anar canviant al llarg dels segles, de manera que la trobem sota més d'un patronatge. L'acta de fundació esmenta com a titular a Santa Maria. El 1367, apareix sota la invocació de Sant Bartomeu del Camí, i a finals del segle XVI de Santa Margarida. VILAMALA (2002:73) Administrativament, la capella va estar sempre vinculada a Sant Martí de Riudeperes, segurament per raons de proximitat. Amb el pas del segles, i per tal de garantir el culte, el rector de Sant Julià de Vilatorta, que era el capellà que atenia l'església, va demanar per tal de mantenir-la, que qui gaudís del benefici de Guillem Gros, hagués de pagar cada any deu sous de servitud destinats al manteniment de la capella. Aquesta disposició va ser acceptada pel bisbe de Vic el 1367. A més a més, l'església es sustentava amb donacions. Vora el segle XVII les rendes procedents de les donacions van començar a decaure, i va comportar l'abandonament de l'edifici, de manera que al segle XVIII ja no s'hi celebrava culte. De fet, el 28 de maig de 1775, quan es demanava permís per aixecar l'església de la Mercè, es va suggerir que la construcció seria més econòmica si el bisbe de Vic autoritzés la demolició de Santa Margarida, ja que es tractava d'una església abandonada i comptava amb un carreuada antiga de molt bona qualitat, i un bon campanar. VILAMALA (2002:74). Es desconeix si va prosperar la demolició, ni si les pedres de la capella van passar a formar part de la de la Mercè, però si és cert que a principis del segle XIX la capella de Santa Maria del Camí ja es trobava enrunada.<\/p> ","coordenades":"41.9298300,2.3116800","utm_x":"442932","utm_y":"4642214","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43668-foto-08037-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43668-foto-08037-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43668-foto-08037-3-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43669","titol":"Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nostra-senyora-de-la-merce-de-calldetenes","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" L'edifici és de construcció senzilla, de planta rectangular, de nau única i absis semicircular amb teulada a dues aigües, coronada per un campanar d'espadanya. La orientació de l'església es fa en sentit N-S, trobant-se l'absis al nord de l'església. La façana s'ha arrebossat deixant -a partir de la reforma del 1996- els angles i els elements de relleu a pedra vista. Es tracta d'una façana orientada a migdia, que s'obre amb un portal d'entrada format per un arc rebaixat i decorat als extrems superiors per volutes a l'estil barroc, sobre el qual hi ha un escut circular, i una fornícula amb la Mare de Déu de la Mercè. Es tracta d'una Mare de Déu dreta amb l'infant. Sobre el portal i la fornícula s'obre un òcul. Exteriorment destaca el conjunt visual format pel cos rectangular de l'església, del qual sobresurt amb gran volum un absis semicircular més baix. A ponent s'adossa un altre cos quadrangular amb coberta independent, que fa les funcions de sagristia. El conjunt d'aquests tres cossos recau sobre un graó de pedra, que salva el desnivell del terreny respecte al sector de migdia de l'església. L'efecte visual del conjunt es ressalta pel fet de trobar-se els tres cossos sobreelevats del nivell del carrer, Un dels elements que més destaca de l'església de la Mercè és el campanar, que es converteix en un dels elements identificatius del poble, i fita visual des de lluny. Es tracta d'un campanar adossat al cantó S-E de l'església, i que es troba arrebossat íntegrament com la façana de l'església. Compta amb una base quadrangular que s'alça fins a la teulada de la nau. Aquesta base s'obre amb dos òculs a les cares de llevant i ponent. D'aquí en amunt es transforma en un cos octogonal de dos pisos. Exteriorment la diferència entre els pisos ve marcada per un fris exterior que envolta la torre. A l'alçada del primer pis, a la cara de ponent, s'ubica el rellotge del campanar. El segon pis s'obre amb quatre finestrals rectangulars rematats a la part superior per un arc de mig punt que s'alternen en les cares de l'octògon; pis on s'ubiquen les campanes. El coronament superior es amb una barana feta amb balustres que recorre el perímetre exterior. L'interior de l'església compta amb una coberta formada per un gran arc de diafragma que cobreix la nau única. L'espai interior es distribueix de la manera següent: cor a l'entrada, quatre capelles laterals de petites dimensions i absis. A la dreta la capella dedicada a Sant Isidre i a una altra capella , damunt de l'altar decorat amb estuc, s'ubica la imatge del Sagrat Cor de Jesús, obra de Josep Maria Camps. Les capelles de l'esquerra estan dedicades a la Immaculada Concepció i a la Puríssima. Tot l'interior es troba arrebossat i pintat, amb decoracions vegetals d'estil barroc i neoclàssic. El bisbe Hartalejo era un gran afeccionat a la pintura i va pintar de mà pròpia els retaules de sant Ramon, sant Josep i sant Joaquim perquè decoressin l'església de la Mercè. A finals del segle XIX els quadres es van transferir a l'església de Sant Ramon d'Albió, on van ser cremats durant la Guerra Civil. Presideix l'absis l'escut del bisbe Hartalejo, capçat per un barret de bisbe i decorat interiorment amb una torre. A l'interior s'ubica un baldaquí de pedra molt senzill que va ser col·locat després de la Guerra Civil, en substitució del retaule neoclàssic que fou destruït. Al graó central del baldaquí s'hi troba la Mare de Déu de la Mercè, i als dos laterals dues figures masculines de genolls, que simbolitzen dos captius. Cal recordar que l'ordre dels mercedaris tenia com a tasca principal al moment de la seva creació la redempció dels captius. L'interior de la cúpula de l'absis es troba decorada amb figures de sants mercedaris. L'església compta amb una capella fonda adossada al mur de ponent, i al qual es té accés des de l'interior. Es tracta d'una capella de planta rectangular, molt senzilla, amb decoració similar a la de l'església, i que es troba presidida per la imatge del Sant Crist.<\/p> ","codi_element":"08037-4","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes. Plaça Vella s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" La primera petició d'edificar l'església data del 1757. Divuit anys més tard, els veïns van tornar a insistir en la necessitat d'alçar la capella i van tornar a enviar una carta a la Càmara Apostòlica sol·licitant la construcció de l'edifici. A la petició, els veïns al·legaven que Sant Martí de Riudeperes o Sant Julià de Vilatorta estaven massa lluny. Per una major economia de l'edifici, sol·licitaven poder enderrocar l'edifici de Santa Margarida del Camí per tal d'aprofitar els carreus. La construcció s'iniciava el 1778. Com a edifici del nucli urbà, doncs, és un dels més antics que es conserva. L'església la va idear i fer construir el bisbe de Vic, Manuel de Hartalejo, que el 1778 va obtenir de l'Academia de San Fernando l'aprovació dels plànols per tirar l'obra endavant. Fou dedicada a la Mercè com a agraïment a l'interès que des de l'inici va tenir el bisbe de Vic, mestre general de la ordre de la Mercè; a l'interior encara es conservaven pintures dedicades als mercedaris, que a finals del segle XIX es van traslladar a la parròquia de Sant Ramon d'Albió, i que foren destruïdes durant la Guerra Civil (1936-1939) Al 1855 fou reconeguda com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta, i el 1878 adquirí categoria de parròquia. L'altar, fins el 1936, constava amb un retaule-baldaquí ornamentat amb columnes. Els primers mesos del conflicte bèl·lic es va destruir l'interior de l'església i la imatgeria i ornaments que albergava, de manera que es va haver de reconstruir bona part de l'ornamentació interior. Una de les campanes de l'església duu el nom de Maria Isidra, i fou donació de la família Pasqual, propietaris de la Torre Santa Margarida. En aquests moments, s'està pendent de la restauració del campanar. Des de la construcció de la Mercè s'hi han fet diverses modificacions. Una de les reformes que més va variar la fesomia de l'edifici va ser la que s'hi va realitzar el 1996. Aquest any, aprofitant que s'havia de refer l'arrebossat de la façana, es va decidir deixar aquesta amb pedra vista.<\/p> ","coordenades":"41.9260200,2.2835900","utm_x":"440600","utm_y":"4641811","any":"1778","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43669-foto-08037-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43669-foto-08037-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43669-foto-08037-4-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"L'església ha estat repintada recentment seguint l'estil original. Adossat a llevant de l'església es troba l'actual casal parròquia, convertit parcialment en llar d'avis. Al cantó dret de l'església, només entrar, sota el cor, es troba ubicada la figura del Sant Crist. Era la imatge que tradicionalment es treia en processó fins a Sant Marc quan s'havia de demanar pluja o el final d'alguna plaga. Es tracta d'una imatge de fusta d'estil neoclàssic.","codi_estil":"96|98|99|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43670","titol":"Capella de Sant Marc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-sant-marc","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Una fotografia datada cronològicament a principis del segle XX mostra la capella tal i com era, la qual cosa permet observar que els elements decoratius de la façana van ser respectats després de la restauració. A diferència de l'actualitat, només la façana principal es trobava arrebossada i pintada en color blanc, mentre que les façanes laterals deixaven a la vista l'aparell constructiu. VILAMALA (2002: 65)","descripcio":" Capella edificada al cim del turó de Sant Marc, a tocar del límit territorial de Calldetenes amb Santa Eugènia de Berga. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici manté una orientació en sentit est-oest, amb l'absis encarat a l'est, i la façana principal a l'oest. L'aparell constructiu no s'aprecia, ja que es troba arrebossat amb ciment i pintat exteriorment en color blanquinós, deixant a la vista només les cantonades i el sòcol, on s'aprecia un carreuat rectangular ben escairat. L'absis és quadrangular i no sobresurt de la resta de l'edifici. Exteriorment, manca d'obertures constructives, a excepció de la façana principal, i compta amb un petit cos quadrangular de planta baixa adossat al sector de llevant del mur de migdia, que es destina a sagristia. La façana principal es troba orientada a ponent, i s'obre amb un portal format per un arc molt rebaixat que s'emmarca exteriorment en un marc quadrangular. La part superior del portal es troba coronada per un element decoratiu esculpit format per un floró amb formes arrodonides, que s'assenta sobre una peça quadrangular rematada a la part inferior per tríglifs. Sobre el portal s'obre un rosetó, protegit amb una vidriera emplomada sense decoració figurativa. Sobre el carener de la teulada, es situa un petit campanar d'espadanya. L'interior del temple es troba enguixat i pintat en color cremós, igual que l'exterior. La coberta interior del temple es realitza amb tres trams de volta d'aresta, amb les pannes apuntades amb directrius gòtiques. Les nervadures, purament ornamentals, i ressaltades amb color grisós, s'uneixen a la part superior amb una clau de volta en forma de decoració floral. Les nervadures finalitzen a l'alçada d'un fris superior, que recorre perimetralment tot el temple. Es tracta d'un fris motllurat, disposat en voladís, pintat amb colors grisosos, morats i terrosos, per tal d'aguditzar el contrast cromàtic. El mur de l'altar major es troba pintat en color marronós, i al mig trobem una fornícula que acull una moderna figura de Sant Marc, recolzada sobre un pedestal amb formes barroques. Es tracta d'una talla de fusta policromada, amb la figura d'un lleó als peus. Un petit altaret presideix el presbiteri. La connexió amb la sagristia es realitza mitjançant una petita porteta oberta al mur de migdia sense cap element ornamental. Als peus de l'església s'ubica un cor amb una barana de fusta, al qual s'accedeix mitjançant una escala de doble escaire adossada al sector nord del cantó de la façana interior de ponent de l'església.<\/p> ","codi_element":"08037-5","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Ubicada al punt més alt del municipi, al límit de les parròquies de Sant Martí de Riudeperes i de Santa Eugènia de Berga. La capella de Sant Marc fou erigida al segle XVI, juntament amb la de Sant Llàtzer (fora del municipi). Es troba documentada des del 1530, quan el 25 de març d'aquell any l'amo del mas Sant Ponç de Sant Martí, va vendre a Pere de Granollers una vinya situada prop de la capella de Sant Marc, al lloc anomenat les Serres. (PLADEVALL, 1997: 155). Totes dues capelles i advocacions van aglutinar la devoció popular del moment. El fet de trobar-se erigida a cavall de les dues parròquies de Sant Martí de Riudeperes i Santa Eugènia de Berga, va fer que des del segle XVI i fins a finals del XIX, estigués sota la cura mancomunada dels dos rectors de les dues parròquies. El 1778, amb la creació de la parròquia de la Mercè, la capella va passar definitivament a ser responsabilitat de Calldetenes. Cal pensar que des dels seus inicis, el dia del patró -25 d'abril - es realitzava una processó i ofici, que era comú a les dues parròquies. La missa la deien alternativament un any el rector de Sant Martí i un altre el de Santa Eugènia. A banda de les processons commemoratives del dia del sant, a la capella s'acostumaven a fer pregàries per casos excepcionals - manca de pluges, pestilències, etc-. A tall d'exemple, cal destacar la processó que es va dur a terme el 1860 per pregar per la plaga d'erugues que es menjava els camps. A l'acte hi van participar parroquians de Sant Martí, de Santa Eugènia i de Sant Julià. Per aquestes ocasions es pujava amb la imatge del Sant Crist des de Sant Martí de Riudeperes. (VILAMALA, 2002: 123). Darrerament també s'hi celebren casaments i batejos. De forma quotidiana, pel fet de trobar-se en un lloc descampat, la capella ha estat custodiada per pagesos de les masies properes, com els del mas Serra de Sant Marc. Malgrat tot, l'estat de la capella de vegades ha estat descuidat, i per aquest motiu, en dues ocasions s'ha prohibit la celebració de misses. Aquesta notícia apareix detallada en dues de les visites pastorals realitzades a la capella, com és la del 1786. (VILAMALA, 2002: 123) Durant la Guerra Civil va ser destruïda i restà abandonada. Fou reconstruïda a partir del 1960 a iniciativa personal dels propietaris del mas Ponç -Josep Verdaguer i Ramon Mas- que a més a més va fer una imatge nova del sant perquè un llamp l'havia destruït. El 1985 es van canviar les portes de ferro i l'any següent es van recollir diners durant l'aplec per acabar de restaurar la capella. Des del 2000 que la tradició de l'aplec de Sant Marc s'està recuperant de forma consistent, de tal manera que aquesta data ha quedat fixada com una de les festivitats més importants del calendari de Calldetenes. Actualment, es celebra missa commemorativa i aplec el diumenge més proper al dia de Sant Marc. Cada dilluns de Pasqua, els integrants del grup de caramelles hi pugen per cantar les seves cançons.<\/p> ","coordenades":"41.9158800,2.2925900","utm_x":"441337","utm_y":"4640678","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43670-foto-08037-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43670-foto-08037-5-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43671","titol":"Coll de pou al claustre de Sant Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coll-de-pou-al-claustre-de-sant-tomas","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO, M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL, A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Caldria una actuació immediata, ja que l'erosió de la pedra està molt avançada, corrent el perill de perdre's irremissiblement.","descripcio":" Coll de pou situat al centre de claustre del convent de Sant Tomàs de Riudeperes. S'assenta sobre una base circular on s'eleva un cos poligonal on es combinen formes còncaves i convexes, amb un escut esculpit a la part nord molt deteriorat, on es representa una mitra envoltada de formes vegetals. A la cara nord d'aquest cos, s'ha esculpit un altre escut amb la simbologia de Jesús. Sobre aquest cos poligonal s'assenten dues pilastres estriades amb capitells adossats a les quatre cares, que són d'estil compost, on es barregen motius jònics amb motius corintis. Sobre els capitells s'assenta el coronament del pou, que imita una forma arquitectònica, amb la presència d'un entaulament format per un arquitrau fet amb tres frisos, dos d'ells motllurats, que sostenen un frontó triangular de reduïdes dimensions amb molt voladís, que es recolza sobre una peça quadrangular amb volutes a ambdós costats.<\/p> ","codi_element":"08037-6","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació, es devia acabar la construcció de la nova església de Sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i des del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un acrosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. La tomba dels Altarriba és del segle XIV i consta de tres peces, dues amb l'escut i una altra amb una creu dins d'un cercle. La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177)<\/p> ","coordenades":"41.9321800,2.3025700","utm_x":"442179","utm_y":"4642481","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43671-foto-08037-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43671-foto-08037-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43671-foto-08037-6-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"A principis del 2007 l'escola que ocupa les instal·lacions del monestir deixarà l'edifici. És previst que durant el plaç de dos anys l'edifici sigui ocupat de manera esporàdica, però passat el període no es tenen plans d'ocupació, amb la qual cosa l'edifici pot ser venut o quedar-se sense ocupació, degradant-se encara més. (Continuació història) La prepositura de Sant Tomàs comptà en el temps de major vitalitat amb tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Els documents que se situen entre el 1095 i el 1100 indiquen l'existència d'un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis creats als diferents altars. Una visita pastoral del 1357 fa esment dels altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada llavors per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. AA.DD (1984:177) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: ' aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com AltarRiba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna' AA.DD (1984:178)","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43672","titol":"Casa del carrer Gran núm. 18","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-gran-num-18","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici de planta quadrangular entre mitgeres integrat dins la línia de façanes que conforma el carrer Gran de Calldetenes. Es tracta d'un edifici cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, sobresortint en alçada als dos edificis veïns. La façana principal es troba encarada al nord, seguint la línia del carrer Gran. S'obre amb dos portals situats a la planta baixa, que ocupen pràcticament tota la façana. Es tracta de dos portals rematats a la part superior per dues llindes monolítiques de pedra. Al primer pis, s'obren dues finestres quadrangulars de diferent mida, i al segon pis dues finestres quadrangulars, fetes en un moment posterior. La façana posterior no és apreciable, a causa de l'entramat urbà. El parament constructiu podria ser mur de mamposteria irregular, però no s'aprecia a causa de l'arrebossat posterior de la façana. Aquest arrebossat deixa veure les llindes i els brancals originaris de la casa, fets amb llindes monolítiques i carreus ben escairats.<\/p> ","codi_element":"08037-14","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 18 (08506 Calldetenes)","historia":" L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. La casa que actualment es correspon amb el núm. 18 podria tenir els seus antecedents al segle XVII-XVIII, malgrat que ha estat modificada posteriorment. Inicialment podria haver-se tractat d'una casa de planta baixa, primer pis i pis sota teulada. Cal pensar que en un moment posterior, segurament durant la dècada del 1970, el pis sota teulada fou aixecat convertint-se en un segon pis, i s'obriren les finestres noves.<\/p> ","coordenades":"41.9253300,2.2828900","utm_x":"440541","utm_y":"4641734","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43672-foto-08037-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43672-foto-08037-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43672-foto-08037-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"En la numeració antiga aquesta casa es corresponia amb el núm. 20.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43673","titol":"Casa del carrer Gran núm. 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-gran-num-6","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici de planta rectangular entre mitgeres cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i la façana principal, encarada al nord, segueix la línia de façanes que constitueix el carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. La planta baixa s'obre amb tres portals, un central i principal rematat a la part superior per una llinda monolítica en la qual s'inscriu la següent: 'año del senyor, 1758'. A ambdós costats s'obren dos portals rematats per un arc molt rebaixat, que semblen haver estat oberts durant una reforma posterior, segurament a mitjans del segle XX. Al primer pis, sobre el portal principal, s'escau un balcó que es recolza just sobre la llinda monolítica, protegit per una barana de ferro i que sembla tractar-se d'una incorporació també del segle XX, segurament producte d'una ampliació de la finestra central. A banda i banda, s'obren dues finestres quadrangulars amb les obertures reforçades amb carreus i llindes ben treballades i amb un ampit inferior. Al segon pis, s'obren tres finestres similars, que s'escauen directament sota el voladís de l'ala, amb ampits motllurats, i el perímetre exterior pintat. L'aparell constructiu de la casa podria ser mur de mamposteria irregular, però no s'aprecia, ja que es troba arrebossada i pintada en color blanc, deixant a la vista només els carreus de les obertures constructives.<\/p> ","codi_element":"08037-15","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran num. 6 (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que el 1758 que s'indica a la llinda pot ser considerat com l'any de finalització de la casa. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Per les noticies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Arquitectònicament, es tracta d'un edifici molt semblant a la veïna casa del carrer Gran nº 8, que possiblement és del mateix moment.<\/p> ","coordenades":"41.9252000,2.2835400","utm_x":"440595","utm_y":"4641719","any":"1758","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43673-foto-08037-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43673-foto-08037-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43673-foto-08037-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 32","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43674","titol":"Can Broma Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-broma-vell","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"S'acusa un estat d'abandonament","descripcio":" Antiga casa de caràcter rural aixecada al peu d'un antic camí que menava de Calldetenes a diverses masies d'aquest sector del terme. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. En realitat, l'edifici actual és la suma de dos cossos unificats sota la mateixa teulada. S'aprecia, doncs, un tram inicial més antic, situat a ponent, i un altre tram adossat, producte segurament d'una ampliació posterior de la casa al nord. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular unit amb morter, però també s'hi barreja tàpia. La façana principal es troba orientada a llevant, i s'obre amb un portal arquitrabat, rematat a la part superior per una llinda monolítica de pedra, ubicat al tram més antic de l'edifici. A la llinda s'aprecia una inscripció que duu gravada la data de 1786, situada entorn a una creu central. Al cantó dret de la porta s'aprecia una finestra quadrangular, i al primer pis tres finestres quadrangulars, situades directament sota teulada, que recauen sobre ampits motllurats. Només la finestra central compta amb carreus ben tallats reforçant l'obertura. Al cos més modern de l'edifici, que ocupa el sector de llevant, s'ha obert una porta més moderna reforçada amb maons. Al costat dret s'obre una finestra de característiques més modernes. Al primer pis s'aprecia una altra finestra també amb un ampit motllurat. A la façana nord destaca una obertura central al primer pis. A la façana de migdia destaquen dues obertures de tàpia i a ponent s'hi adossa un cos de construcció recent.<\/p> ","codi_element":"08037-16","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Can Broma Vell s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que es tracta d'una masia de poca categoria econòmica i constructiva aixecada a mitjans del segle XVIII. La data del 1786 podria considerar-se com una data de finalització de la construcció. La darrera dècada va ser abandonada degut al seu precari estat de conservació, i els propietaris varen aixecar una casa a pocs metres de l'original, a l'altra banda del camí, actualment asfaltat. Va ser arran d'aquesta nova construcció que el nou edifici va prendre el nom de can Broma, i el vell edifici va ser començat a ser conegut com Can Broma Vell.<\/p> ","coordenades":"41.9323600,2.2892100","utm_x":"441072","utm_y":"4642511","any":"1786","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43674-foto-08037-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43674-foto-08037-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43674-foto-08037-16-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43675","titol":"Portal del carrer Gran núm. 32","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-del-carrer-gran-num-32","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La llinda es troba molt deteriorada, corrent el perill de perdre l'inscripció.","descripcio":" Llinda monolítica que cobreix el portal principal d'accés de la casa del carrer Gran núm. 32 de Calldetenes. Es tracta d'una llinda esculpida en pedra sorrenca de Folgueroles on es pot llegir la següent inscripció: ' ALABAT SIA LO SAGRAT COR DE JESUS. 17??. ALABAT SIA LO SAGRAT COR DE MARIA'. Enmig de les dues inscripcions s'aprecia una data del segle XVIII, però que no es pot precisar degut a que els darrers dos números no es poden llegir. Aquesta llinda presideix l'entrada a un edifici entre mitgeres que conforma la façana encarada al nord del carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer pis i segon pis, aixecat sobre el que hauria estat un pis sota teulada. Les finestres del primer pis també semblen originals i són fetes amb llindes monolítiques. Aquestes dues obertures, juntament amb el portal, s'emmarquen amb brancals fets amb carreus de pedra ben escairats.<\/p> ","codi_element":"08037-17","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 32 (08506 Calldetenes)","historia":" L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça: la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Arquitectònicament, es tracta d'un edifici molt semblant a la veïna casa del carrer Gran nº 18, que possiblement és del mateix moment.<\/p> ","coordenades":"41.9254600,2.2823700","utm_x":"440498","utm_y":"4641749","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43675-foto-08037-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43675-foto-08037-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43675-foto-08037-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43676","titol":"Portal del carrer França núm. 8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-del-carrer-franca-num-8","bibliografia":" AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Element arquitectònic constituït per la llinda i el portal de qual forma part, i que constitueixen l'obertura principal d'accés a la casa del carrer França número 8, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal format per carreus quadrangulars que constitueixen els brancals, sobre els quals es recolza una llinda monolítica de pedra. En aquesta llinda es troba esculpida la següent inscripció i data: ' any 1788, Joan Paradeu i Santjaume', que segurament fa referència al nom del propietari de la casa en moment de la seva constitució a finals del segle XVIII. La casa en la qual s'encabeix aquesta llinda i aquest portal és la típica casa del carrer França, basada en una construcció de planta rectangular, entre mitgeres, de planta baixa i primer pis, amb la façana arrebossada i pintada, i amb obertures al primer pis formades per finestres emmarcades amb carreus de pedra.<\/p> ","codi_element":"08037-18","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes Carrer França núm. 8 (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que el 1788 que s'indica a la llinda pot ser considerat com l'any de finalització de la casa. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Les modificacions posteriors d'eixamplaments dels portals i cases i les noves edificacions han fet desaparèixer el rastre antic dels edificis.<\/p> ","coordenades":"41.9263200,2.2838100","utm_x":"440618","utm_y":"4641844","any":"1788","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43676-foto-08037-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43676-foto-08037-18-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43677","titol":"Portal del carrer França núm. 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-del-carrer-franca-num-9","bibliografia":" AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Element arquitectònic constituït per la llinda i el portal de qual forma part, i que constitueixen l'obertura principal d'accés a la casa del carrer França número 9, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal format per carreus quadrangulars que constitueixen els brancals, sobre els quals es recolza una llinda monolítica de pedra. En aquesta llinda es troba esculpida la següent inscripció i data: 'Josepo Vardaguer, 1790', que segurament fa referència al nom del propietari de la casa en moment de la seva constitució a finals del segle XVIII. La casa en la qual s'encabeix aquesta llinda i aquest portal és la típica casa del carrer França, basada en una construcció de planta rectangular, entre mitgeres, de planta baixa, primer i segon pis, amb la façana arrebossada i pintada, i amb obertures al primer pis formades per finestres emmarcades amb carreus de pedra.<\/p> ","codi_element":"08037-19","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes Carrer França núm. 9 (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que el 1790 que s'indica a la llinda pot ser considerat com l'any de finalització de la casa. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. Al 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII, moment en el qual s'escau cronològicament la casa i la llinda. Les modificacions posteriors d'eixamplaments dels portals i cases i les noves edificacions han fet desaparèixer el rastre antic dels edificis.<\/p> ","coordenades":"41.9266200,2.2835000","utm_x":"440593","utm_y":"4641877","any":"1790","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43677-foto-08037-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43677-foto-08037-19-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43678","titol":"Arquivolta i capitells de Sant Martí de Riudeperes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arquivolta-i-capitells-de-sant-marti-de-riudeperes","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258<\/p> ","centuria":"XII","notes_conservacio":"","descripcio":" Aquestes peces formaven part de l'edifici de l'església de Sant Martí de Riudeperes i possiblement al segle XVII foren desmuntades i reaprofitades per la porta d'un hort al costat de l'església. Fa uns 10 anys aproximadament la porta fou desmuntada i les peces foren guardades pels propietaris del mas La Calveria. Es tracta de dos capitells i quatre fragments que per la seva forma podrien ser part d'un tram d'arquivolta. Aquests elements podrien ser part de l'antic pòrtic o atri quadrangular situat a ponent i avui dia desaparegut, que allargava la nau. Les mides dels fragments són 21,30 cm, 23 cm, 56 cm i 63,5 cm de llargària. Encara que actualment es troben una mica malmesos, es poden apreciar amb claredat els elements ornamentals. Es tracta d'un conjunt de diversos temes vegetals encadenats, a base d'entrellaços de tiges que generen uns espais reomplerts per fulles semblants a les palmetes i per fruites en forma de pinya. Els punts d'unió entre les tiges i els elements florals són remarcats mitjançant anelles triples. El conjunt sembla seguir el mateix tractament ornamental, que és d'ivoris i orfebreria. L'estudi de paral·lels similars relacionen aquesta tipologia escultòrica amb el taller d'escultors de Ripoll. Altres autors ho relacionen amb l'escultura de la catedral de Vic. Les mides dels capitells són 32 m d'alçada per 24 cm d'amplada i 15 cm de diàmetre a la base. Un dels capitells té la mateixa temàtica decorativa que els suposats fragments d'arquivolta. L'altre capitell presenta una decoració dividida en dos registres. A l'inferior es localitza un motiu geomètric format per cercles concèntrics que donen lloc a fulles. Al superior, a més d'aquests cercles concèntrics, s'aprecia enmig de dues fulles una cara esculpida de factura rudimentària amb els ulls ametllats i la barba llarga. Alguns autors relacionen aquest capitell amb Sant Miquel de Fluvià i Santa Maria de l'Estany. A diferència de la resta d'elements, aquest capitell sembla obra d'un artista diferent. AA.DD (1984:173) El material per a l'execució de les peces és pedra calcària de bona qualitat. La tècnica que es va utilitzar és el cisellat amb incisions profundes. El tractament decoratiu d'aquestes peces permet situar-les cronològicament al segle XII.<\/p> ","codi_element":"08037-20","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al poble fins el 1962, en què es va substituir pel de Calldetenes. L'església es troba ubicada al nord-est del terme, al peu de la carretera que va de Calldetenes a Sant Julià. El lloc de Riudeperes apareix el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el 'Riodeperas'. Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres 'Rivo Petrarum' en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050 en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Aquest és el cas del 1086, quan Adrover vengué a Guifré i a la seva esposa Arseu una peça de terra a la parròquia de Sant Martí de Riudeperes, però no apareix com a tal en les llistes de parròquies anteriors al 1154, ni tampoc en les posteriors on, ben al contrari, sempre es deixa constància de la seva condició de sufragània de Sant Julià. Malgrat aquesta dependència, l'església sempre féu les funcions de parròquia, ja que tenia els seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són del terme municipal. Una prova d'aquest fet, és que a finals del segle XIII es va dotar a l'església d'un pòrtic o comunidor on s'efectuaven les reunions de la universitat de Sant Martí, entenent per universitat al conjunt de la població. En aquest cas, el pòrtic servia perquè es reunissin i preguessin les decisions que afectaven a la comunitat. Per les primeres èpoques, no coneixem els béns i les rendes que tenia Sant Martí ni com es sustentava el culte. La primera donació documentada és del 3 d'agost de 1174, en què Mendònia va llegar una casa a l'església ubicada a la sagrera. VILAMALA J. (2002:64). Efectivament, es tenen notícies de l'existència d'una sagrera al voltant de l'església. A partir del segle XIII, i seguint la tradició del moment, es van fer aportacions a les llànties de Sant Martí. Uns altres benefactors d'aquestes llànties van ser la família Calvaria. L'administració de l'església ja estava força estructurada en aquesta època -segle XIII- amb diverses propietats que administrava un rector, els obres i un procurador. La celebració dels aniversaris se sufragava amb les rendes de les diverses propietats que els fidels havien llegat a Sant Martí. VILAMALA J (2002:65) Al segle XIV hi va continuat havent-hi fundacions, i al segle XV va rebre un bosc situat sobre la font Antiga a Santa Eugènia de Berga, a més de conservar diferents cases que tenia a la sagrera. Al segle XVI va rebre les rendes del mas Llobet, que pagava l'hereu del mas Sauleda, i al XVII, les rendes del mas Ponç. A banda d'això, la consueta de Sant Martí indica que l'església rebia censos de diferents masos: La Frontera, l'Aymerich, la Calvaria, el Verdaguer, la Sauleda, el Llió, etc. Els usos i costums de l'església també apareixen a les consuetes; per exemple, el fet de que el rector de sant Julià estava obligat a tenir un vicari perquè atengués l'església de Sant Martí. També era l'encarregat dels actes religiosos més importants de l'església i de les diverses processons. VILAMALA J (2002:68) A nivell arquitectònic, l'església sofrí reformes ja en època romànica, possiblement al segle XII, quan es construí la portalada al mur de ponent. Al segle XIII aquesta portalada es protegí amb la construcció d'un atri. Aquesta porta fou desmuntada i els seus elements traslladats per fer l'arc de la porta que baixa fins a l'horta. AA.DD (1984:172)<\/p> ","coordenades":"41.9292700,2.3050300","utm_x":"442380","utm_y":"4642157","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Actualment, aquests elements es troben en mans dels propietaris del mas La Calveria, que els custodien a casa seva. Ha estat impossible visualitzar-los personalment.","codi_estil":"92","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43679","titol":"Comunidor de Sant Martí de Riudeperes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/comunidor-de-sant-marti-de-riudeperes","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258<\/p> ","centuria":"XIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Cos de planta rectangular i planta baixa cobert a dues vessants, amb el carener perpendicular a l'entrada, que es troba ubicat a pocs metres de la cantonada nord-oest de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. Aquest cos cobreix el darrer tram del camí d'accés a l'església, protegint l'entrada, i s'ha aixecat en sentit nord-sud. La construcció es troba realitzada en mur de mamposteria irregular, amb alguns trams, especialment els de les cantonades, reforçats amb carreus quadrangulars i rectangulars més ben tallats. S'observen restes d'un arrebossat fet amb morter, que recobreix l'exterior de l'edifici. Estructuralment, compta amb tres trams de murs que delimiten l'espai interior, sobre els quals recau la teulada superior, deixant obert el cantó sud del cos, que dóna accés directe a la petita plaça, que s'escau davant del portal d'accés a l'església parroquial. L'accés al comunidor es fa des del cantó nord, i es troba precedit d'un seguit de quatre graons que permeten arribar a una porta molt senzilla, formada per un arc molt rebaixat, fet amb carreus rectangulars disposats a sardinell amb un fals regràs. L'interior del portal es protegeix amb una reixa metàl·lica. L'arrebossat exterior només deixa intuir la composició real d'aquest portal. Als murs de llevant i ponent s'obren sengles finestres rectangulars, rematades a la part superior per arcs molt rebaixats. El mur del cantó de migdia no existeix, quedant el comunidor obert per aquest sector. A l'interior del comunidor s'observa la presència de l'embigat de suport sobre el qual recau la teulada, així com la mateixa teulada. També destaca la presència de dos bancs correguts, adossats als murs de llevant i ponent de l'edifici.<\/p> ","codi_element":"08037-21","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Esglesia de Sant Martí de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" La història d'aquest cos arquitectònic, es troba estretament lligada a la de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al poble fins el 1962. El lloc de Riudeperes apareix el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el 'Riodeperas'. Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres 'Rivo Petrarum' en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050 en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Malgrat aquesta dependència, l'església sempre féu les funcions de parròquia, ja que tenia els seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són del terme municipal. Els orígens d'aquest comunidor, es troben estretament relacionats amb aquesta funció de cohesió, vinculació social i identificació territorial que la parròquia oferia als habitants dels masos propers, creant un sentit de comunitat independent. La necessitat de tenir un espai per reunir-se i tractar els temes que els afectaven en comú, va fer que s'optés per l'aixecament d'aquest cos al costat de l'església, ja que segurament, l'ofici religiós celebrat els diumenges a l'església parroquial, era la única oportunitat que els habitants d'un terme, predominantment dispers, tenien per trobar-se. Documentalment, aquest comunidor es troba documentant a partir del segle XIII, moment en el qual encara convivia amb algunes cases situades al voltant de l'església, i per tant, prop del comunidor, i que formaven part de la sagrera. Cal pensar que com a tal, exercí les seves funcions fins el segle XVII, quan el nucli concentrat de Calldetenes començà a prendre cos, i centralitzà les funcions de govern de la comunitat. A partir d'aquell moment passà a ser l'atri que precedia l'accés a l'església.<\/p> ","coordenades":"41.9275300,2.3073000","utm_x":"442567","utm_y":"4641962","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43679-foto-08037-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43679-foto-08037-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43680","titol":"Font de les Eres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-eres","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Font ubicada a tocar el molí de la Frontera, al camí que condueix de dit molí al mas del Pujol i que voreja el torrent de Sant Martí. Actualment, la font es troba enclotada per la proximitat del pas de la N-141-d, i el pont de la carretera que travessa el torrent de Sant Martí i duu a la C-25. Malgrat la importància que la font havia tingut, actualment és un paratge poc visitat. La font pròpiament dita es troba formada per un dipòsit d'aigua que acumula l'aigua de la mina, i es troba encastat sota terra. Al pendent del terreny s'encasta un petit mur de formigó de 50 cm d'alçada que duu incorporada l'aixeta, que controla la sortida de l'aigua. És a dir, que actualment no raja espontàniament sense pressionar l'aixeta. Aquest mur es troba envoltat per dos blocs de pedra rectangulars, disposats perpendicularment, i coronat per un altre bloc de pedra rectangular de 32 cm de gruix, que sobresurt lleugerament i cobreix l'aixeta. L'estructura resultant és la d'una construcció arquitrabada. A banda i banda de la font s'han reconstruït dos bancs de pedra fets també amb lloses de mida força gran reaprofitades. Destaca l'existència d'un safareig ubicat a un metre escàs de la font, que rep la seva aigua directament mitjançant un petit conducte excavat al terra i afirmat amb petites lloses. Es tracta d'un safareig rectangular excavat al terra, de poca fondària, emmarcat amb lloses de pedra. Sobre un dels cantons s'hi ha col·locat una altra llosa rectangular de pedra, disposada en forma plana, simulant una llosa de rentar, i rememorant l'antiga funció d'aquest safareig. La incorporació d'aquesta font dins la ruta dels molins va fer que se'n cuidés l'entorn i es protegissin els voltants del safareig amb una barana de fusta.<\/p> ","codi_element":"08037-22","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Aquesta font era el punt de subministrament d'aigua de bona part de les masies del voltant, com la Frontera, el Pujol etc. Fonts orals lligades al Mas Pujol indicaven que el safareig fou construït pels propietaris del mas Pujol, per tal que hi anessin les dones de la casa a rentar, la qual cosa va provocar baralles amb la resta de dones dels voltants que també en volien disposar. La font raja aigua de la mina del mas Frontera. Aquesta mina va abastir el poble de Calldetenes d'aigua durant molts anys i el barri de Santa Anna de Vic. La font va ser construïda a canvi dels drets de pas de la primera canonada que portava l'aigua a Vic. L'acord era de deixar rajar una ploma i mitja d'aigua: mitja per a les Eres, mitja per al Pujol i mitja per al Molí del Pujol. Una ploma d'aigua equival a uns 2.200 litres d'aigua cada dia.<\/p> ","coordenades":"41.9277700,2.2964700","utm_x":"441669","utm_y":"4641996","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43680-foto-08037-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43680-foto-08037-22-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43681","titol":"Pou de la Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-rectoria","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Element urbà de caràcter ornamental format per un seguit de quatre grans lloses de pedra quadrangulars disposades de forma vertical, conformant un buit central, també quadrangular que configura l'estructura d'un pou. Es tracta de lloses de pedra sorrenca de Folgueroles, d'una alçada de 60 cm, una amplada de 110 cm i un gruix de 15 cm. Sobre aquesta estructura bàsica, envoltant el perímetre superior del pou, es recolzen quatre fragments de lloses rectangulars, de 10 cm d'alçada, que sobresurten exteriorment de l'estructura del pou. Sobre aquesta estructura de pedra es recolza un coronament format per una estructura de ferro que es remata a la part superior en forma d'arc conopial. L'alçada d'aquest element és de 156 cm. Sobre aquesta estructura queden restes del que devia haver estat l'antiga corriola que permetia l'extracció d'aigua.<\/p> ","codi_element":"08037-23","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Informació oral facilitada pels veïns de Calldetenes, va permetre saber que aquest antic pou havia estat ubicat als horts de l'antiga rectoria de l'església de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Es tractava d'uns horts conreats pel rector de la parròquia, que ocupaven l'espai contigu a la capçalera de l'església i part de la zona ocupada per l'actual casal d'avis de la plaça vella, prop dels safareigs públics. Aquest pou, llavors en funcionament, era utilitzat sovint pels veïns del poble, tant per regar com per consum humà. Quan els horts van desaparèixer i es va construir l'actual edifici, a mitjans del segle XX, l'estructura del pou fou desmuntada i guardada. Quan es van construir els actuals jardins de la plaça Onze de setembre, un cop ja fet el nou ajuntament, es va optar per reconstruir-lo com a element ornamental.<\/p> ","coordenades":"41.9246500,2.2848300","utm_x":"440701","utm_y":"4641658","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43681-foto-08037-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43681-foto-08037-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43682","titol":"Bassa del Blanqueig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-del-blanqueig","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Malgrat que la bassa es troba en bon estat de conservació, els entorns són un espai molt poc cuidat, on la vegetació s'ha anat menjant els marges, corrent el perill de degradar-se més encara, ja que no és un espai transitat.","descripcio":" Estructura rectangular excavada al terra, que conforma una bassa que permet recollir les aigües procedents d'un petit rec. Es tracta d'una estructura d'uns 10 metres d'amplada x 20 metres de llargada, arrebossada segurament amb una capa de formigó. Exteriorment, els marges es troben envoltats de vegetació fent imperceptible cap element constructiu. Al nord-oest de la bassa, una petita resclosa amuntega l'aigua i permet que aquesta sobreeixi vers un petit rec que desguassa l'aigua als camps i horts que envolten la font de la Boga.<\/p> ","codi_element":"08037-24","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Tradicionalment, aquesta bassa ha estat associada a activitats relacionades amb el treball de la pell, juntament amb les adoberies. La memòria popular creu que en aquesta bassa es rentaven les pells i a les adoberies es curtien. Malgrat aquesta creença, no s'ha pogut trobar cap element que ho confirmi, i sembla més que es tracti d'una bassa destinada a recollir les aigües procedents d'algun brollador relacionat amb el proper torrent de Sant Martí, i destinades a regar les hortes del Verdaguer que envolten la font de la Boga.<\/p> ","coordenades":"41.9269200,2.2896300","utm_x":"441101","utm_y":"4641906","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43682-foto-08037-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43682-foto-08037-24-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43683","titol":"Font del Figueral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-figueral","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Font situada al vessant de la Serra de Sant Marc, al cantó dret del camí que des del Mas Sant Ponç ascendeix fins al Mas Aymeric, al mig de la roureda ubicada entre el Mas el Llió i el Mas l'Aymeric. Es tracta d'un font formada per un petit dipòsit d'aigua que recull les aigües de la Serra de Sant Marc, i que les deixa anar mitjançant una canalització semisoterrada feta amb formigó vers la font. Al final de la canalització, a un metre escàs del marge de terra s'aixeca un petit dipòsit quadrangular fet amb maons, comptant a la cara nord amb una aixeta encastada que permet la sortida de l'aigua. No es tracta doncs d'una font que raja espontàniament. El cantó nord d'aquest cos de maó, s'emmarca amb tres lloses de pedra, dos verticals a l'estil de brancals, i una superior que el corona. Sota l'aixeta es situa una petita aigüera. Es tracta d'una font de característiques similars a les de la font de les Eres.<\/p> ","codi_element":"08037-25","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":"","coordenades":"41.9138200,2.2967500","utm_x":"441680","utm_y":"4640447","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43683-foto-08037-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43683-foto-08037-25-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43684","titol":"Font de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-marti-0","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Es tracta d'una font que es troba actualment molt ensotada, i que ha estat inclosa dins de l'itinerari de la ruta dels molins. Es troba ubicada a tocar del torrent de Sant Martí, al seu marge de migdia, darrera de l'església de Sant Martí de Riudeperes. Es tracta en realitat d'un petit brollador format per una canalera metàl·lica, que raja l'aigua, i l'aboca a una petita aigüera, excavada al terreny natural. L'entorn immediat es troba protegit per una barana de fusta, i senyalitzat, format part de la ruta dels molins.<\/p> ","codi_element":"08037-26","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Segons informació oral recollida dels habitants de Calldetenes, antigament aquesta font es trobava bastant més enlairada del que avui dia es troba. Com a font, era utilitzada per totes les cases i masies dels voltants- la Calvaria, el Noguer, Can Baixas, Can Sellarés, etc.- convertint-se en el lloc d'aprovisionament habitual d'aigua. Ells també informaven com durant alguns anys aquesta font es va perdre degut a les canalitzacions que s'hi van efectuar. Actualment, ha estat restaurada i torna a rajar, però al recuperar-la es va enclotar al terra, a un nivell inferior del que havia estat antigament. L'aigua que raja, però, prové de la xarxa de subministrament del poble.<\/p> ","coordenades":"41.9269200,2.3069300","utm_x":"442536","utm_y":"4641895","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43684-foto-08037-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43684-foto-08037-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43685","titol":"Font Vermella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-vermella","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XII-XXI","notes_conservacio":"Malgrat que la font s'ha anat assecant durant els darrers anys, els propietaris han tingut cura de mantenir-la i condicionar mínimament l'entorn","descripcio":" Font ubicada a tocar del molí del Nadal, dins dels marges del torrent de Sant Martí, malgrat que és propietat del casal d'Altarriba. Es tracta d'una antiga mina d'aigua del mas Altarriba, que subministrava la casa. La font es troba ubicada en un lloc planer, envoltada d'intensa vegetació. Com a font, consta d'un dipòsit d'aigua on s'emmagatzema l'aigua procedent de la mina, que es troba ubicat al darrera, aprofitant un marge de pedra allà existent. Es tracta d'un marge aixecat a base de carreus de mida força gran disposats de forma irregular. Als peus del dipòsit es troba la boixa consistent en una petita tuberia metàl·lica protegida per dues petites parets de formigó. L'aigua cau directament sobre una petita aigüera, que actualment es troba embussada per la vegetació. Al costat de l'aigüera, als peus del dipòsit, sorgeix un petit rec fet amb carreus de pedra, que es dirigeix amb una forma corbada vers llevant i que arriba al Casal d'Altarriba. A tocar de la font, s'han aprofitat les restes d'una antiga roda de molí adaptada com a taula.<\/p> ","codi_element":"08037-27","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Es tracta de l'antiga mina d'aigua que subministrava aigua al Casal d'Altarriba. Com a font va ser netejada i adequada les darreres dècades, però les secades contínues i la major necessitat d'aigua han fet que deixés de ser la subministradora d'aigua del casal. Actualment, la seva funció és la contrària, doncs l'aigua que raja és procedent de la que sobra del Casal d'Altarriba. Els propietaris actuals del casal la van adequar i van aprofitar la mola, suposadament procedent del veí molí d'Altarriba, com a taula. Actualment es troba gairebé amagada per la vegetació de l'entorn.<\/p> ","coordenades":"41.9267500,2.3094300","utm_x":"442743","utm_y":"4641874","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43685-foto-08037-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43685-foto-08037-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43685-foto-08037-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43686","titol":"Làpides sepulcrals al claustre de Sant Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lapides-sepulcrals-al-claustre-de-sant-tomas","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 CARRERAS CANDI F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Alta-riba. Barcelona CARRERAS CANDI F (1893) 'Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona MEMBRADO M (1927) Memoria histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apostol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIII-XIV","notes_conservacio":"","descripcio":" Conjunt sepulcral format per quatre làpides encastades al mur de ponent del claustre de Sant Tomàs de Riudeperes. Tres d'elles són quadrangulars, i una és rectangular. Totes quatre s'inscriuen sota una fornícula encastada al mur formada per un arc molt rebaixat, sobre el qual es llegeix la següent inscripció: 'MARTYRES IN PERSECUTIONE RELIGIOS CMXXXVI', que no té connexió temàtica amb la presència de les làpides. La làpida situada a la part superior té forma rectangular, i cal pensar que pertany a un membre de la família Riudeperes. Es troba decorada amb una greca que recorre el perímetre exterior de la llosa. A l'interior s'ha esculpit un medalló amb decoració vegetal. A banda i banda d'aquest medalló es situen dos escuts decorats interiorment amb tres peres, símbols de la família Riudeperes. Aquests elements són rodejats d'inscripcions on es pot llegir: 'EST TUMBA DE GENERE DE RIVOPIRORUM ILLIUS DOMUS CVIVIS INTI (tu)LUS EST VERSUS OCCIDENTEM, QUAM FECIT FIERI OLIVARIUS DE TRADELLO EIUS..'que vol dir: 'Aquesta és la tomba del llinatge dels Riudeperes, aquells que tenen el casal vers ponent, la qual va fer Oliver de Taradell el seu'. VILAMALA (2002: 52) Les tres lloses inferiors són quadrangulars. La central es decora amb un medalló d'estil gotitzant decorat amb un element quatrilobulat, que acull a l'interior una creu gòtica. Els dos dels costats es troben decorats amb l'escut de la casa Altarriba. Es tracta d'un escut quarterat en creu amb el primer i quart de lleons rampants i segon i tercer de columnes triangulades. A la part superior també s'aprecien inscripcions il·legibles.<\/p> ","codi_element":"08037-28","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes.Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que hi tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació es devia acabar la construcció de la nova església de sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i dels del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un acrosoli del claustre renaixentista entorn al 1916.<\/p> ","coordenades":"41.9321500,2.3024700","utm_x":"442171","utm_y":"4642478","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43686-foto-08037-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43686-foto-08037-28-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43687","titol":"Casa del carrer França núm. 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-franca-num-6","bibliografia":" AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"La casa ha estat objecte d'una acurada restauració els darrers anys","descripcio":" Edifici de planta rectangular, que encapçala l'entrada al carrer França des de la Plaça Vella i el carrer Sant Jordi. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer i segon pis, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba encarada a migdia, al carrer Sant Jordi. Aquest edifici destaca per tenir una alçada superior a la resta de les cases que conformen el carrer França. Sembla haver estat construït en mur de mamposteria irregular, però és actualment inapreciable a causa de l'arrebossat exterior que ha estat pintat en color rosa. L'accés a l'edifici es realitza per la façana de ponent encarada al carrer França. Aquesta façana s'obre amb un portal situat a la planta baixa. Es tracta d'un portal arquitravat, presidit per una llinda monolítica, recolzada sobre brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats, que sobresurten de l'arrebossat del mur. Al primer pis d'aquesta façana s'obre una finestra quadrangular de similars característiques al portal. La façana de migdia s'ha obert amb un portal a la planta baixa de moderna factura, per tal d'aprofitar els baixos com a local comercial. Al primer pis s'aprecien un seguit de finestres de diferent mida, i al segon pis un conjunt de tres finestrals, que s'adapten a l'estructura de la teulada. El central s'ha transformat en un balcó. La façana de llevant s'obre amb dues finestres a l'alçada del primer pis. Destaca l'existència d'una ala de mida molt gran, que sobresurt abundantment de la línia de les façanes de la casa, sota el qual destaca una barbacana formada per bigues de fusta molt ben repartides.<\/p> ","codi_element":"08037-29","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes. Carrer França núm. 6 (08506 Calldetenes)","historia":" L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII. Malgrat que no es conserva cap llinda datada, cal pensar que la casa es correspon a aquest moment, juntament amb la veïna casa del núm. 8.<\/p> ","coordenades":"41.9262700,2.2838600","utm_x":"440622","utm_y":"4641838","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43687-foto-08037-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43687-foto-08037-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43687-foto-08037-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43688","titol":"Portal del carrer Sant Tomàs núm. 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-del-carrer-sant-tomas-num-5","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Portal i llinda de l'accés principal a la casa situada al carrer de Sant Tomàs núm. 5 del nucli antic de Calldetenes. Es tracta d'un portal situat al centre de la façana principal encarada a migdia, formant part de la línia de façanes que conforma el carrer Sant Tomàs. Es tracta d'un portal arquitravat format per una llinda monolítica que es recolza sobre dos brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars que s'aprecien per sobre de l'arrebossat de la paret. Al centre de la llinda es pot llegir la següent inscripció: ' 1731' , que segurament configura l'any de l'acabament de la casa. Aquest portal s'emmarca en una casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa, primer pis sota teulada, format aquest darrer per una eixida protegida per una barana metàl·lica. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular arrebossat i pintat de color blanc.<\/p> ","codi_element":"08037-30","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes. C\/Sant Tomàs núm .5 (08506 Calldetenes)","historia":" L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. De forma indirecta, coneixem la seva existència a través dels fets de l'assassinat del procurador reial Francesc Torrent del Prat a mans del bandoler Perot Rocaguinarda, que es va cometre a les cases del nucli de Calldetenes. Per les notícies que han arribat, cal assenyalar que les edificacions més antigues del poble es corresponen a les cases del barri del Serrat, carrer de França, carrer Gran i Plaça Vella. L'urbanització i constitució d'aquests carrers es correspon al segle XVII i sobre tot al segle XVIII. La data del 1731 es correspon segurament a la data d'acabament de la casa, i és l'única que es conserva en aquest carrer, permetent datar-la amb seguretat.<\/p> ","coordenades":"41.9259400,2.2842000","utm_x":"440650","utm_y":"4641801","any":"1731","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43688-foto-08037-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43688-foto-08037-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Aquesta casa, juntament amb la veïna del núm. 7, són sens dubte les dues cases més antigues que resten dempeus del carrer Sant Tomàs, i que conformen una tipologia de casa ja desapareguda en aquest carrer, amb la presència d'eixides a nivell del pis sota teulada. Aquesta llinda és la única que es conserva datada en aquest carrer, i que permet datar-lo amb seguretat.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43689","titol":"Pont del Molí d'Altarriba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-moli-daltarriba","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Obra civil que permet el creuament de la riera de Sant Julià, des de l'antic camí que menava a Sant Julià de Vilatorta, i permetia el pas al Casal d'Altarriba i al seu molí. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra, d'uns sis metres d'amplada, on es combinen trams amb carreus disposats de forma ben escairada, que reforcen arcades i obertures amb trams de carreuat disposat irregularment. Tot el parament s'ha unificat amb morter. Es tracta d'un pont format per una sola arcada de mig punt, reforçada amb carreus rectangulars ben disposats, que arriba a banda i banda del torrent. A banda i banda de l'arcada, el pont es perllonga amb dos pilars i un carcanyol, que enllacen el camí, i permeten el trànsit per sobre del pont. La part superior del pont es troba protegida per una barana de pedra, que resulta de la perllongació del carcanyol i l'arcada central, i que s'alça uns 50 cm protegint el pas per sobre del pont.<\/p> ","codi_element":"08037-31","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Es tracta d'una obra aixecada pels antics propietaris del mas Altarriba durant la dècada del 1940, quan s'eixamplà el camí que conduïa al mas, i que possiblement substitueix a alguna altra passarel·la o pontarró anterior.<\/p> ","coordenades":"41.9272900,2.3131200","utm_x":"443049","utm_y":"4641931","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43689-foto-08037-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43689-foto-08037-31-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43690","titol":"Camí ral de Vic a Girona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-vic-a-girona","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"Caldria que durant el desdoblament de la C-25 previst pels propers anys es fes el possible per la seva conservació","descripcio":" Antic camí ral que anava de Vic a Girona, travessant el terme de Calldetenes pel sector de migdia. Entrava al nucli de Calldetenes pel carrer Gran i passava per la banda alta del poble, pel Serrat, i des d'allà en línia recta en direcció al SE, travessant els camps del mas Verdaguer en direcció al mas anomenat la Caseta d'en Grau. Des d'aquest darrer mas, continuava en línia recta cap a l'actual Casa Nova de la Sauleda, i des d'allà travessava els Plans de la Quintana en direcció a llevant, fins arribar a aquesta casa ja en terme de Sant Julià. Des d'allà anava vers Sant Julià de Vilatorta i Sant Sadurní d'Osormort , i des d'allà a Girona. Actualment, aquest camí, malgrat haver-se convertit en un camí rural, pot seguir-se perfectament des de Calldetenes fins un tram just abans de la Caseta d'en Grau, on es troba perdut. Passada la Caseta el camí es reprèn, i actualment queda com un pas per sota de la C-25. Des d'allà pot seguir-se fàcilment fins la Quintana. Es tracta d'un camí de terra, d'uns tres metres d'amplada. Només un tram -el que va des de la casa de Nova de la Sauleda fins la Caseta d'en Grau, per sota de la C-25 - ha estat asfaltat.<\/p> ","codi_element":"08037-32","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Aquesta havia de ser una de les rutes més transitades de l'època, i un lloc ideal per ubicar-hi hostals per atendre els viatgers. Segurament per aquest motiu, les primeres famílies documentades com a habitants del que avui és Calldetenes apareixen dedicades a l'hosteleria. A Calldetenes es creuava amb altres camins per anar a Sant Tomàs o a Folgueroles. Els orígens dels camins rals es remunten a l'Edat Mitjana, configurats com a rutes principals que comunicaven ciutats importants, en aquest cas Vic i Girona. Un dels testimonis més evidents de la presència del camí ral és l'existència d'una fita que indica el pas del camí, així com l'element conegut com la Creu d'en Molla, existent com a monument commemoratiu d'un accident ocorregut amb un carruatge al segle XIX, mentre era utilitzat com a camí ral. Segons els testimonis orals aconseguits, els habitants de Calldetenes no utilitzaven en excés aquesta via, preferint utilitzar el camí que passava a tocar de Sant Martí de Riudeperes. Segons aquests testimonis, era un camí utilitzat més per viatges foranis. Va ser utilitzat com a via de pas habitual per carruatges i persones a peu entre Sant Julià i Vic fins a la dècada del 1950.<\/p> ","coordenades":"41.9226300,2.2966300","utm_x":"441678","utm_y":"4641425","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43690-foto-08037-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43690-foto-08037-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43690-foto-08037-32-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"S'ha detectat la presència d'un element arquitectònic relacionat amb aquest camí. Es tracta d'una fita enclavada en un monticle per on passava l'antic camí. (fitxa núm. 135) També destaca l'existència del monòlit commemoratiu conegut com la Creu d'en Molla (fitxa núm.35)","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43691","titol":"Camí ral de Vic a Folgueroles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-vic-a-folgueroles","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"Actualment aquest camí es conserva en alguns trams, des de la Torre negra fins l'Aragall, però a partir d'aquest mas s'ha perdut completament degut als darrers moviments de terres efectuats sense control","descripcio":" Antic camí ral que des de Vic es dirigia cap a Folgueroles, travessant el terme municipal de Calldetenes en sentit oest-est, pel seu vessant septentrional. Aquest camí partia del nucli urbà de Vic, i es dirigia cap a la partida del Pla de Torre Negra, per on entrava al terme de Calldetenes. Des d'allà es dirigia pels Plans de l'Aragall, passant per darrera d'aquest mas. Des d'allà es dirigia en línia recta fins a sortir del terme municipal. Passava però -ja fora del terme- a tocar de les cases del Martí i de la Teuleria de Can Tona, dirigint-se cap a Folgueroles. Es tracta d'un camí de terra d'uns tres metres d'amplada.<\/p> ","codi_element":"08037-33","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que es tracta d'un antic camí ral que podria tenir els seus orígens a l'Edat Mitjana. Malgrat tot, aquest camí no era utilitzat pels habitants de Calldetenes, ja que només travessa un tram del terme pel cantó septentrional, on no es troben gaires masos. Per anar a Folgueroles, hi anaven pel camí que passava per Sant Tomàs.<\/p> ","coordenades":"41.9321000,2.2842600","utm_x":"440661","utm_y":"4642485","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43691-foto-08037-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43691-foto-08037-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43691-foto-08037-33-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43692","titol":"Monument als Caiguts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-als-caiguts","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.<\/p> AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes<\/p> VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Segons recull el Cens de simbologia franquista (n. 3967) 'L'estiu de 2022, el monument va ser vandalitzat amb explosius, tot i que encara és visible des de la carretera. Anteriorment, el pedestal havia estat vandalitzat amb una pintada d'una bandera estelada negra'.","descripcio":" Segons es recull al Cens de simbologia franquista<\/em>, en aquest monument s'hi havien fet pintades, tant al monòlit com al pedestal, i l'any 2022 va ser vandalitzat amb explosius que en van malmetre part de l'estructura. <\/p> L'any 2006 presentava l'aspecte que es descriu a continuació (i que es pot veure a les fotografies): Monument commemoratiu dedicat als homes de Calldetenes morts al front nacional durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). S'erigeix a l'altra banda de la carretera de Sant Julià de Vilatorta, en front de l'església romànica de Sant Martí de Riudeperes. Es tracta d'un monòlit de pedra de color gris blavós de quatre metres d'alçada, que s'assenta sobre un sòcol de base quadrada d'una sola peça que duu una inscripció: 'Santa Margarita a las víctimas. 1936. XVI noviembre 1941'. A l'altra cara es pot llegir: 'A los mártires caidos por Dios y por la España- Jaime Serra Ordi, Juan Lladó Oller, José Bisbal Olmeres, Ramon Clara Canals, Fortian Puig Ordeix, José Nogué Ordeix, José Nogué Roger, Desconocido, Desconocido, Vicario General de Vich, Parroco de Artés, Badia Flaquer, Sor Maria Carmelita descalza de Vich.' La tipologia de la lletra recorda la de les obres de M. Pallàs, arquitecte nascut a Sant Julià de Vilatorta. La resta del monument és format per carreus, amb unes piràmides invertides a la part baixa de cadascuna de les cares, damunt de la qual s'erigeix una creu llatina en alt relleu. Al voltant del monument s'aprecien quatre pedrissos que sostenen una cadena de ferro molt treballada que protegeix el monument.<\/p> ","codi_element":"08037-34","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Aquest tipus de monuments commemoratius foren molt habituals en moltes poblacions d'Espanya durant la dècada del 1940, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), com a homenatge a les víctimes del bàndol guanyador.<\/p> ","coordenades":"41.9281300,2.3085500","utm_x":"442671","utm_y":"4642028","any":"1941","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43692-foto-08037-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43692-foto-08037-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43692-foto-08037-34-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-04-09 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha fet cap actuació posterior al franquisme.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"43693","titol":"Molí d'Altarriba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-daltarriba","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIII","notes_conservacio":"Malgrat trobar-se integrat dintre de la ruta dels molins, es troba en un estat de ruïna absoluta, no podent ser visitat.","descripcio":" Restes de les instal·lacions i l'edifici que corresponia a l'antic Molí propietat del casal d'Altarriba, i que es troba ubicat als peus del casal, a tocar del marge dret del Torrent de Sant Martí, sota la cinglera. Del molí es conserva encara la bassa. Es tracta d'una bassa de planta rectangular, de grans proporcions, que actualment encara s'aprecia al marge dret del torrent, als peus del Casal d'Altarriba. L'obrador o edifici es troba tot just després del pou de la bassa. Es tracta de les restes d'un edifici actualment molt malmès que conserva els murs laterals. Aquests conformaven un edifici de planta rectangular, que devia estar cobert a dues aigües. Actualment la coberta s'ha esfondrat. Els murs permeten observar un edifici aixecat amb murs de pedra irregular, disposada de forma bastant ordenada, i acabaments en maó, amb algunes obertures reforçades també en maó. Sembla ser que la façana principal podria trobar-se encarada al nord, ja que l'edifici es trobaria aixecat als peus de la cinglera del Casal d'Altarriba, encarat al torrent de Sant Martí. Del portal d'entrada no s'endevina res, ja que la vegetació ha anat cobrint bona part dels murs i obertures de l'edifici. Encarat a ponent s'obre el carcabà, l'obertura del qual es troba coronada per una llinda monolítica ubicada sobre l'arcada, i encastada al mur, que només té funcions decoratives. A l'interior, el carcabà només donava lloc a un joc de moles. També tenia un escairador, és a dir, un trull que en girar servia per treure la clofolla i trencar una mica el gra. Amb ell es feia l'anomenat blat de coure que es menjava bullit. No sembla haver tingut la vivenda del moliner adossada a l'obrador.<\/p> ","codi_element":"08037-42","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Casal d'Altariba s\/n 808506 Calldetenes)","historia":" La història del molí d'Altarriba es troba estretament lligada a l'existència i l'evolució de la casa del mateix nom, de la qual depenia directament. Els seus orígens es remunten segurament al segle XIII. El 1287 es té notícia de que Ponç d'Altarriba va donar llicència i plena potestat a Guillem Genovés per poder prendre tota l'aigua que saltava de la resclosa del molí d'Altarriba, de manera que aquest pogués conduir l'aigua al seu molí i regar les seves terres. El molí va estar en funcionament durant tota l'Edat Mitjana i Moderna fins arribar al segle XX. Sembla ser que fou el primer molí en abandonar la seva activitat a principis del segle, iniciant un procés de ruïna, molt accentuat hores d'ara.<\/p> ","coordenades":"41.9269700,2.3118800","utm_x":"442946","utm_y":"4641897","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43693-foto-08037-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43693-foto-08037-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43693-foto-08037-42-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43694","titol":"Casal d'Altarriba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casal-daltarriba","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1976) Els castells catalans. Vol IV p. 1036-1047. Ed. Dalmau. Barcelona. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. CARRERAS CANDI, F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Alta-riba. Barcelona CARRERAS CANDI, F (1893) 'Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"Quan la família Barniol la va adquirir a la dècada del 1940 es van fer algues adequacions interiors per tal d'adaptar-la com a vivenda. El 2004 es van tornar a fer reformes que afectaren als interiors, però també als exteriors, rejuntant el parament de les façanes. Malgrat tot, s'han respectat al màxim tots els elements existents, així com les obertures constructives.","descripcio":" El casal d'Altarriba està situat al cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, a l'esquerre del torrent de Sant Martí, i a 500 m. de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. La casa s'anomenà Altarriba, per estar situada en la part elevada a la riba del torrent de Sant Martí. El casal actual es troba a sobre del que degué ser la domus forta de la família Altarriba (en perduren algunes restes del mur que l'envoltava). Aquesta domus es trobava situada dins de l'antic terme del castell de Sant Llorenç, i desprès del de Medà. Era situada al marge esquerre de l'antic riu de Peres o torrent de la Noguera. Era la residència de la família Altarriba i dels seus successors. La casa fou enderrocada durant la guerra Civil Catalana (1462-1472), i novament durant la Guerra de Successió. Va ser reedificada al final del segle XIX, aprofitant-se alguns dels elements de la casa del segle XVI. L'actual edifici és datable a les darreres dècades del segle XIX. El casal està format per dos edificis: el casal i la masoveria, que s'adossa a llevant de la casa principal. El casal és un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, primer i segon pis, amb la particularitat que la cantonada nord-oest s'ha prolongat, amb un tercer pis, convertint-se en una torre quadrangular coberta a quatre aigües. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular, i a les cantonades, carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats. La façana principal està orientada a migdia, podria ser l'antiga façana posterior convertida en principal al segle XIX. En aquesta façana hi ha un portal d'arc rebaixat fet amb dovelles regulars, recolzades en una imposta rectangular amb els angles arrodonits; els brancals són de carreus ben escairats. A sobre hi ha un ornament de ferro, representant dues fulles posades horitzontalment, que envolten la lletra M. La part superior de les dovelles està tallada per la peanya d'un balcó, segurament obert a inicis del segle XX. A banda i banda del portal hi ha dues finestres rectangulars. Al primer pis, i corresponent-se a les obertures de la planta baixa, s'obren tres balcons; probablement també oberts a les primeres dècades el segle XX, a partir de finestres preexistents. Sobre la llinda del balcó central hi ha una llosa encastada amb un escut esculpit, és quadrilong amb el camper fraccionar en onze quarts, cadascun amb una càrrega heràldica diferent, representativa d'una branca familiar; el perímetre exterior es envoltat per un llamberquí vegetal en forma d'orles i encimbellat per una corona reial. Segurament és l'escut heràldic de la família Sentmenat, propietària del casal a finals del segle XIX, quan es reconstruí. Al segon pis d'aquesta façana hi ha una galeria, actualment envidriada, feta de tres arcs de mig punt recolzats en pilars formats de carreus de pedra, als extrems hi ha finestres senzilles. La façana de ponent compta amb dos finestres quadrangulars a planta baixa, i dues al primer pis. Les del primer pis conserven un guardapols finalitzat amb dos culs de llàntia, però no són idèntiques. La de la dreta és una finestra geminada, amb una llinda monolítica decorada amb dos arquets conopials, el guardapols, i culs de llàntia llisos. La finestra de l'esquerra és senzilla, també té arc conopial i guardapols, i els culs de llàntia tenen decoració vegetal molt elaborada. El darrer tram d'aquesta façana es correspon a la torre del casal, a planta baixa és reforçada amb un contrafort. Al primer pis hi ha restes d'una finestra decorada amb un arc conopial, les peces semblen reaprofitades, hi potser mai va estar oberta. Al nivell de segon pis i tercer pis de la torre destaca la presència d'una finestra per pis amb la llinda decorada amb un arc conopial degradat.<\/p> ","codi_element":"08037-43","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Casal d'Altariba s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" El primer personatge de la família Altarriba documentat és Vermell d'Altarriba, a partir del 1175. L'any 1198 es documenten els germans Berenguer d'Altarriba i Guillem de Medà. AA.DD(1984:182). Amb el casament de Berenguer amb Beatriu de Medà el 1198, el llinatge es consolida. Beatriu, era germana de Guillem, i aportà com a dot 'totum nostrum usaticum de Altarrippa'. Família que deriva, segurament, dels castlans de Medà. La nissaga tenia jurisdicció en les masies de la seva propietat. Un document del 1216 detalla les propietats dels Altarriba, un gran nombre de propietats i masos en diferents parròquies d'Osona. A l'escriptura, Beatriu i els seus fills Berenguer i Ferrer, van posar totes les seves propietats sota la protecció de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a canvi d'un cens anual de dues quarteres d'ordi. VILAMALA(2002: 88) La família Altarriba fou una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del s. XV. AA.DD(1984:177). El 1231 Berenguer d'Altarriba, fill de Berenguer i Beatriu, es casà amb Elisenda de Clasens. Berenguer va tenir entrebancs amb l'església de Vic, que reclamava els béns com a feu. El 1262 van signar un compromís per acceptar la sentència, que determinà que els Altarriba havien de tenir la casa en vassallatge, i que la mitra la defensaria de Ramon de Vilagelans o altres. VILAMALA(2002: 88) Diferents Altarriba que han estat importants en la història de Catalunya; els dos més coneguts han estat Bernat Guillem s'Altarriba i el seu fill Llorenç. Bernat Guillem era fill de Pere Joan i Elionor, i es va casar amb Elieta de Vilalleons; fou un dels gran senyors feudals d'Osona al s. XV. Al 1443 s'intitulava senyor de la domus d'Altarriba i de Vilalleons, i posseïa gran quantitat de propietats. Entre el 1446 i el 1448 fou batlle de Vic, i Joan II el va anomenar veguer de Girona. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) fou un fervent partidari de la causa reial. En plena guerra, estant detingut al seu casal pel bisbe de Vic, s'ordenà el seu empresonament i es va posar setge a la casa d'Altarriba. No fou fins el 1463 quan el veguer de Barcelona aconseguí entrar al casal, del qual va fugir Bernat Guillem. La família va ser empresonada i els seus béns confiscats i venuts. Bernat Guillem capitanejà les forces remences favorables al rei, prenent els castells de Torelló, Manlleu, Casserres, etc., i també va intentar prendre Vic, Centelles, Castellcir i altres. Bernat Guillem va morir vora el 1464. Llorenç, el successor de Bernat Guillem, es casà el 1490 amb Lucrècia de Peguera. El 1495 es va casar amb Beatriu de Marimon, amb la qual tingué el seu descendent Llorencet. Llorenç fou un dels principals caps de les bandositats ocorregudes a Osona a finals del s. XV. Període de lluites constants entre els Altarriba i els Cruïlles, i també als s. XVI i XVII. De Llorenç destaca l'intent d'assetjar la ciutat de Vic, junt amb el capità mercenari Modarra, i altres. La defensa ciutadana, dirigida per Bernat de Mont-rodon, va impedir-ho. Llorenç fou premiat pel rei, ja que Vic era ciutat rebel a la monarquia; el 1478 Joan II va concendir-li 800 lliures i els llocs de Sant Julià de Vilatorta, Sant Julià de Vilamirosa, i els termes de Vilacertrú i Saderra, i el terme i el castell de La Garriga. VILAMALA(2002: 90). Al s. XVI el llinatge Altarriba es va perdre per manca d'hereus. El 1524 Llorencet d'Altarriba va regí la capitania dels castells reials de Puigcerdà, Querol i Torre Cerdana. El 1530 es casà amb Aldonça de Descatllar i va tenir dues filles, que van morir sense descendència. Aldonça es convertí en la vídua usufructuària. Va morí el 1583 deixant els béns a la seva neboda Albina Descatllar, casada amb Pere Clariana i Vilatorta. El matrimoni va fer grans obres al casal d'Altarriba. Amb el fill d'aquests dos, Miquel, la casa Altarriba va canviar el cognom per Clariana. La família Clariana es traslladà a viure a Vic. El llinatge s'integrà en el dels marquesos de Sentmenat a partir del 1715.<\/p> ","coordenades":"41.9265600,2.3120100","utm_x":"442957","utm_y":"4641851","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43694-foto-08037-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43694-foto-08037-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43694-foto-08037-43-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) La façana nord, sembla haver estat al seu dia la façana principal, té al seu mur el portal i l'escut més antics de la casa, i d'altra banda, que es tracta de la façana que es troba davant de les restes de mur fortificat que cobreix el cingle sobre el qual es troba aixecada la casa, i que pertanyen al primer període constructiu. El portal és d'arc de mig punt elaborat amb dovelles de mida molt grossa. L'interior del portal es troba protegit per una doble porta de fusta, amb l'espai de la tarja decorat amb una enreixat decorat amb motius vegetals. Al primer pis s'observa la presència d'un balcó i una finestra, i al segon de dues finestres. Totes elles, amb llindes monolítiques, i semblen obertes en un moment posterior, potser a principis de segle XX. Al llarg de la façana hi ha altres obertures, als pisos superiors, i que han estat cegades, conserven la llinda de pedra, amb un arc conopial degradat, similar als de les llindes de la torre. S'observen les lloses encastades, al costat del balcó del primer pis, corresponents a un finestral geminat d'estil gòtic. Aquestes darreres llindes semblen reaprofitades i col·locades aquí com a ornamentació. A pocs metres al nord-oest de la casa, a tocar del cingle, hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de la Mercè. Es una construcció senzilla, de planta rectangular, coberta a dues aigües ambcarener perpendicular a la façana. És feta en pedra irregular, i es troba arrebossada i decorada amb incisions que reprodueixen un fals carreuat. Està orientada nord-sud, amb la façana principal al sud. El portal d'accés té llinda monolítica amb un lleuger voladís a mode de guardapols, i carreus quadrangulars als brancals. Llinda i brancals formen un mateix conjunt decoratiu mostrant una lleugera degradació cap a l'interior; es clou amb dues volutes de grans dimensions sobre la llinda. L'interior de la capella és enguixat, i actualment s'usa de magatzem. A nivell de fases constructives, i a partir de les notícies documentals existents, cal pensar que la primitiva domus d'Altarriba fou cremada i enderrocada en el setge del veguer de Barcelona a Berenguer Guillem d'Altarriba durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472). De l'època medieval queden les restes d'un antic mur de fortificació al cantó nord (fitxa núm.128). Sembla que al segle XVI el casal fou reconstruït, segurament per Aldonça Descatllar; en són testimoni: la façana nord, la torre, i la façana de ponent, que conserva les finestres amb arcs conopials. Sembla que s'empraren i reaprofitaren elements de l'antiga domus alguns incorporats a mode ornaments, com lloses de finestres, encastades les façanes, i que segurament no estarien mai obertes. També fou recuperat l'escut dels Altarriba que presidia la façana principal. La casa patiria noves destruccions durant la Guerra de Successió, i fou reconstruïda a finals del segle XIX pels Sentmenat. La reconstrucció es féu aprofitant les restes del segle XVI, i afectaria especialment a la façana de migdia, que fou feta nova. En aquest moment es canvià l'orientació de la casa, passant la façana de migdia a ser la principal. Posteriorment, a principis del segle XX, s'obriren els balcons de la casa. A llevant del casal, s'adossa la masoveria d'Altarriba. És un edifici de planta rectangular, cobert a dues aigües amb carener paral·lel a la façana. Els murs són de pedres i amb les cantonades reforçades. És orientat a migdia, on hi ha un portal adovellat d'arc rebaixat. Destaca una eixida adossada al tram de llevant de la façana principal, coberta com un cos independent, i formada per un seguit de tres arcades frontals i una a banda i banda. Segurament, va ser aixecada a principis del segle XX. La capella de la Mare de Déu de la Mercè compta amb el núm. De fitxa del IPA de la Generalitat de Catalunya núm.19. ACCN:22507 La masoveria adossada a llevant del mas compta amb: Fitxa del IPA de la Generalitat de Catalunya núm.20. CCN:22508","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["24"]},{"id":"43695","titol":"El Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pujol-0","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Antiga masia formada per un conjunt de cossos aixecats en diferents fases constructives com a ampliacions, i que es troben actualment unificats formant una sola vivenda. Aquesta suma de cossos afegits és perfectament constatable actualment observant la diversitat de teulades independents, que s'aixequen a diferents alçades, i que donen molt poca unitat volumètrica al conjunt de l'edifici. A aquest fet, cal afegir que el mas ha estat aixecat aprofitant el desnivell natural del terreny, la qual cosa encara accentua més aquesta diferència d'alçades i volums. Inicialment, cal pensar que el mas comptava amb un cos central de planta baixa i primer pis, que actualment ha quedat en pedra vista, sense arrebossar. Aquest cos central, orientat a llevant, comptaria amb un cobert rectangular adossat a migdia en sentit perpendicular, seguint la línia de la façana principal. Es tractaria d'un cobert de planta baixa, amb teulada inclinada. El cos principal, es trobaria inicialment cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, i s'hi accediria mitjançant un portal allindat obert al cantó nord de la façana. L'acompanyaria un finestra quadrangular a la planta baixa, i dues finestres quadrangulars al primer pis. Amb posterioritat, una part d'aquest cos fou sobreaixecat amb un segon pis, dotant a aquest nou pis amb una nova teulada a dues aigües, i deixant el cantó nord del mas amb una teulada inclinada sobre el primer pis. D'altra banda, cal pensar que en un moment posterior el mas fou reorganitzat interiorment, i la zona destinada a cobert i a corts, que s'adossava al cantó de migdia, es convertí en la vivenda principal, i el mas original fou destinat -almenys en la planta baixa- a corts . Aquesta nova vivenda es distingí de l'anterior perquè se li arrebossà la façana. L'accés es realitzaria a través d'un portal rematat amb una llinda de fusta, que es recolza sobre un brancal fet a base de carreus rectangulars de pedra. A la part posterior d'aquesta nova vivenda s'afegí un nou cos rectangular, cobert a dues aigües, que aprofitava el pendent del terreny. Comptava, doncs, amb una planta baixa i amb un primer pis convertit en eixida a la seva façana de ponent. Es tracta d'una eixida molt senzilla, delimitada per dos pilars quadrangulars de ciment, que recau directament sota la teulada, i es troba protegida per una senzilla barana de fusta. Als dos cantons del mas -nord i migdia- s'adossarien altres coberts de planta baixa, essent el de la banda nord fet en pedra, i el de la banda de migdia fet en maó. Interiorment, el mas conserva part de l'embigat interior de fusta, així com altres elements propis d'un mas antic.<\/p> ","codi_element":"08037-44","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Mas el Pujol, s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Documentat des del segle XIII, conserva una estructura antiga. És possible que en aquest moment el mas fos conegut com a mas Geperut. Molt a prop d'ell es troba el molí anomenat també del Pujol, que era propietat de la casa. El 1265 Pere Pujol va comprar a Elisenda Clota més terres, i el 1272 va tornar a comprar més terres a Elisenda Geperuda. Potser és en aquest moment quan els Pujol relleven als Geperut en la possessió del mas. Sabem que el 1215 Berenguer de Pujol va comprar a Bernat de Riudeperes una feixa de terra al lloc anomenat Vilafarta, i que al llarg del segle XIII es varen vendre i comprar diverses peces de terra del mas. (VILAMALA, 2002: 108) A partir d'aquesta data, la casa es va anar consolidant, passant per diferents períodes de prosperitat i mancances. Així, el 1360 Guillem Pujol la va comprar a Arnau de Frontera, sobirà de diverses peces de terra, i s'establia un aniversari pagat amb les rendes d'un molí que antigament havia estat del mas Geperut. Potser es tractava del molí que es coneixerà més tard com del Pujol. (VILAMALA, 2002: 108) El 1415, com a altres masos de la zona, el paborde de Sant Tomàs va reduir els cens que pagaven els habitants del mas Pujol, que per aquesta època reconeixien estar sota domini del monestir i els Riudeperes. (VILAMALA, 2002: 108) A mitjans del segle XVI, Joan Pujol va cedir a Joan Aregall una part de l'aigua que sobrava del molí del Pujol. Sembla ser que aquest segle tingué algunes dificultats econòmiques, doncs el 1565 es va vendre un tros de terra a la Clota, que era de la família des del 1280, i un any després el mateix Joan, necessitat de diners, va prendre en préstec 20 lliures a Antoni Albareda. Finalment, el 1572, Elionor, vídua de Joan Pujol, va fer un préstec posant com a garantia el mas Pujol i les seves terres. (VILAMALA, 2002: 108). Al segle XIX fou propietat de la família Fabré. Els propietaris actuals eren els antics masovers des de fa almenys cinc generacions, i pertanyen a la mateixa família que els propietaris del molí del Pujol, que també eren els antics masovers del molí. A la dècada del 1960, en morir el propietari, la finca del Pujol, de la qual formava part el molí, va passar a ser de dotze descendents de l'antiga família. Finalment, l'any 2000 la propietat es va dividir i es va vendre, adquirint els masovers del molí del Pujol la finca del molí del Pujol, i els llavors masovers del mas del Pujol, el mas Pujol i les seves terres.<\/p> ","coordenades":"41.9298000,2.2955900","utm_x":"441598","utm_y":"4642222","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43695-foto-08037-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43695-foto-08037-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43695-foto-08037-44-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Per davant de la casa passava l'antic camí que anava de Calldetenes a Folgueroles.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43696","titol":"La Novíssima","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-novissima","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici format per una antiga casa de pagès, a la qual es va afegir a principis del segle XX un seguit de cossos i torres, que van convertir l'antiga masia en una torre d'estiueig. En aquest sentit cal precisar l'existència d'un cos original format per l'antiga casa de pagès. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer primer, segon pis i golfes, i té la façana principal encarada a migdia. En aquesta façana l'accés a l'edifici es realitza mitjançant un portal situat al centre de la façana rematat a la part superior per una llinda monolítica. A banda i banda del portal s'obren dues finestres quadrangulars. Al primer pis, destaca la presència de tres finestres, una quadrangular central i dues rectangulars a banda i banda. Al segon pis, l'espai central s'obre amb el que sembla ser una antiga eixida, actualment molt restaurada i protegida amb finestrals. A l'espai de les golfes s'obre un petit finestral rectangular, disposat horitzontalment. Cal pensar que l'edifici fou construït amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades i el perímetre de les obertures -portes i finestres- reforçades amb carreus quadrangulars més ben tallats. Actualment, tot l'edifici es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color clar, amb un sòcol que recorre tot el perímetre exterior en color marró més fort. Aquest arrebossat deixa lliure els carreus que conformen el brancal del portal principal i d'una de les finestres del primer pis. Les façanes de ponent i llevant del mas original no s'aprecien, ja que han estat eliminades al afegir cossos i edificis que es van adossar al segle XX, durant la fase d'engrandiment del mas. Efectivament, vora l'any 1909, Pepita Sitges, veïna de Barcelona, va adquirir el mas i el va voler convertir en una torre d'estiueig. Amb aquesta finalitat, va fer aixecar a ponent de la casa un cos rectangular de planta baixa i primer pis, flanquejat per dues torres, que tocaven a les antigues cantonades de la casa. L'accés a aquest cos es feia a través d'una porta allindada ubicada al mig del cos rectangular, encarada a ponent. Al costat d'aquesta porta i al primer pis s'obrien finestrals i balcons. El cos era rematat de forma arquitrabada amb un terrat a la teulada, protegit per una barana metàl·lica, sota la qual s'ubicava una cornisa. Com a elements decoratius destaquen els motius historicistes que es concentren especialment en la finestra geminada del primer pis, protegida per un guardapols i amb una columna central, a imitació d'un finestral gòtic; i la finestra balconera del primer pis, rematada a la part superior per una dovella central palmerada. També a la cornisa ubicada sota l'ala, s'alternen permòduls i traceries amb motius vegetals. A banda i banda d'aquest cos rectangular es van aixecar dues torres ornamentals. La torre ubicada a la cantonada S-O de la casa és de planta circular. És de planta baixa, primer pis i segon pis, i es remata a la part superior amb un terrat que es protegeix exteriorment amb un mur de merlets. Sota aquest mur s'ubica un fris decoratiu similar al del cos central. Com a obertures destaquen un seguit de tres finestrals enreixats a la planta baixa, i un gran balcó perimetral que recorre tot el primer pis. Els finestrals del primer pis que donen accés al balcó, són allindats, i es rematen a la part superior amb una dovella palmerada, similar a la del cos central. Al segon pis, destaca la presència d'un seguit de finestres en forma de rombe, que recorren el mur. Entre el primer i el segon pis, un fris de rajola recorre exteriorment tot el mur. Són rajoles quadrangulars de color blanc, amb una decoració litogràfica que permet llegir 'Villa Pepita', amb dos trèvols a banda i banda.<\/p> ","codi_element":"08037-45","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Mas La Novíssima s \/n (08506 Calldetenes)","historia":" Segurament, es tracta d'un mas que tindria els seus orígens al voltant dels segles XVII-XVIII, com a masoveria del monestir de Sant Tomàs, i era coneguda amb el nom de la Novíssima, segurament perquè era posterior a la Casa Nova o Can Soca. Es té notícia, però, de l'enderroc i destrucció de la casa a mans de les tropes franceses entre els anys 1808 i 1810, que estaven atrinxerades al monestir. Gràcies a les memòries del pare Balinyà, guardià del convent de Sant Tomàs, en aquesta època es té constància dels fets: ' Otra y otras heridas dieron al colegio con la ruina de las casas que le pertenecen. La primera vez derribaron todos los pisos o altos de la Nova (Can Soca) , la Novísima i Miralles…..' ' La segunda invasión (1810) las destruyeron más ferozmente que en la primera (1809) y las dejaron inservibles. La Novísima quedó sin tejado y con solas las cuatro paredes; y la Nova, aunque no tan destrozada, pero bastante para que los colons de una y otra con sus famílias tuviesen que pasar al Colegio..' 'Se repararon las casa Nova y Novísima como se pudo, pasaron a habitarlas otra vez los colonos y el Colegio se reorganizó' VILAMALA (2002: 184). La masia que actualment existeix, per tant, fou aixecada a entorn al 1810. Aquells anys els frares la tenien arrendada a Jaume Masramon. Segons un expedient del 1822, la Novíssima tenia cinquanta-dos quarteres i deu quartans cultivables, i onze quarteres i sis quartans de terra erma. Els frares van perdre la casa durant la desamortització del segle XIX -1842-, i va ser subhastada el 1850. En aquells moments fou adquirida com moltes altres propietats del monestir de Sant Tomàs per l'especulador italià Caietà Cicarelli. Inicialment, es tractava d'una masoveria amb la típica estructura de les cases de pagès catalanes. Vora l'any 1909, la propietat fou adquirida per Pepita Sitges, veïna de Barcelona, que pensà en destinar l'antiga masia a casa d'estiueig, iniciant un procés de noves construccions amb marcat to historicista i modernista. Des d'aleshores, la casa s'ha mantingut com a herència de la família. Els darrers anys s'han efectuat obres de consolidació, especialment l'arrebossat exterior de la façana, que ha servit per unificar encara més la casa.<\/p> ","coordenades":"41.9347400,2.3078000","utm_x":"442615","utm_y":"4642762","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43696-foto-08037-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43696-foto-08037-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43696-foto-08037-45-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme|Historicista|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) La torre de la cantonada N-O és de planta quadrangular. Té planta baixa, primer i segon pis, i es cobreix amb una teulada a quatre aigües molt inclinada. Destaca la presència d'un balcó al primer pis, protegit exteriorment per una barana de pedra amb decoracions florals interiors. Al primer pis destaca la presència d'un finestral geminat, compartimentat per quatre columnes quadrangulars rematades amb un capitell vegetal. Aquesta tipologia de finestral es repeteix a les quatre cares del segon pis de la torre. Com a element destacable cal remarcar la presència de ceràmica vidrada, decorada amb motius vegetals, cobrint els ràfecs de la teulada i el balcó. Durant aquesta fase de modificacions, s'afegí un altre cos rectangular de planta baixa i primer pis, al llarg de tota la façana nord de l'antic mas. Es tracta d'un cos cobert a tres aigües, amb les mateixes característiques constructives i decoratives que els finestrals de les torres. Com a element destacable cal remarcar la presència d'una eixida de grans proporcions que recorre tot el mur nord a l'alçada del primer pis. Es troba formada per un seguit de tres grans finestrals tancats, protegits exteriorment per una barana obrada. Actualment, la suma dels dos edificis conforma un conjunt integrat en una mateixa construcció perfectament harmonitzada. L'arrebossat i pintat exterior comú, han acabat de donar la sensació d'uniformitat al conjunt. Malgrat tot, cal pensar que l'antiga masia fou residència dels masovers, mentre que els amos ocupaven la part modernista. Un mur de separació al cantó de migdia, impedeix el pas exterior d'una part a l'altra. A aquest conjunt format per la casa s'afegeix la presència d'una cabana ubicada al N-O de la casa, deixant un espai enmig que antigament era destinat a era. Es tracta d'una cabana consistent en una construcció rectangular coberta a dues aigües, i orientada a llevant. El ràfec de la teulada presenta un ampli voladís a la part de l'antiga façana orientada a migdia. En una de les bigues de fusta d'aquesta cabana es troba gravada la data del 1825, i cal pensar que es tractava de l'antiga cabana de la casa dedicada a feines agrícoles. Com element destacable, cal remarcar la presència d'un finestral obert a la part superior del mur de migdia, format per un arc de mig punt, reforçat amb bigues de fusta en forma de radis de circumferència. Es tracta d'una cabana construïda en mur de maçoneria a la part baixa i tàpia a la part superior. Per davant de la casa passava l'antic camí que anava de Calldetenes a Folgueroles. Una fotografia publicada al llibre de Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. VILAMALA (2002: 158) datada vora el 1910, mostra la casa construïda i un tram del camí de Folgueroles, actualment convertit en carretera.","codi_estil":"98|105|116|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43697","titol":"La Calvaria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-calvaria","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Antic mas format per la casa de la Calvaria i els edificis que l'envolten i conformen l'antiga explotació agropecuària. La casa actual s'assenta sobre les restes del mas històric de la Calvaria, del qual es poden apreciar encara alguns trams a nivell de la planta baixa; és en realitat una construcció moderna, producte d'una ampliació i una renovació pràcticament total de l'antic mas, que es dugué a terme a finals del segle XIX i principis del XX. És un edifici de planta quadrangular, cobert a quatre aigües, que queden concentrades al centre amb una petita torre quadrangular, que corona l'edifici. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i golfes. Bona part de l'edifici, per llevant, migdia i ponent, es troba envoltat per un mur de tancament que finalitza en una reixa, i que envolta la casa creant un pati interior. El cantó nord de la casa no té reixa, però compta amb d'altres construccions annexades a nivell de planta baixa. Tota la casa es troba actualment arrebossada i pintada amb color clar, deixant a la vista els elements constructius que reforcen les obertures exteriors -portes, finestres i balcons- . Es tracta d'un arrebossat fet aquesta darrera dècada, després d'haver rejuntat les façanes exteriors de la casa. La façana principal és orientada a llevant, i s'hi accedeix traspassant una porta oberta al mur perimetral de tancament de la casa. Es tracta d'una porta protegida per una reixa de ferro treballada, on es llegeix la data de 1906, que podria ser perfectament la data de constitució del mur i finalització de les obres de reforma de la casa. Es tracta d'una doble porta, emmarcada per un arc escarser, amb la dovella central reaprofitada de la casa antiga. Es tracta d'una dovella de mida superior a les altres, que sobresurt en alçada, i que duu gravada com a decoració l'escut dels Calvaria, on es llegeix: 'IHS: EN : NOM DEL: DESTÍ: CALVARI ASI: TE MORT: RECORT:', juntament amb un dibuix de les tres muntanyes del mont Calvari, coronades per tres creus. A sota s'aprecia la data de 1596. El portal es decora amb un fris superior que recorre el perímetre exterior de l'arc i els brancals, i que s'acompanya de tres pinacles, dos a sobre dels brancals i un sobre la dovella central, recolzats sobre un acroteri quadrangular. La façana principal, orientada a llevant, es troba marcada a la planta baixa per la presència d'un gran arc format per dovelles de mida molt gran, que sens dubte devia tractar-se del portal principal del primitiu mas de la Calvaria. Les reformes de principis del segle XX van fer que aquest arc es tapiés. Actualment, s'aprecia l'arrebossat del mur interior amb ciment i un finestró rectangular obert a la part superior. L'ampliació de la casa va motivar que la porta principal d'accés fos la oberta al tram nord de l'antic portal. Segurament, aquest tram de casa fou producte de l'ampliació que es produí a principis del segle XIX. Es tracta d'un portal format per carreus quadrangulars molt ben definits, rematat a la part superior per un arc escarser fet amb dovelles rectangulars molt marcades. A la dovella superior s'observa la data de 1807. Aquest portal dóna accés a l'interior d'una caixa d'escala de grans dimensions, que serveix d'element distribuïdor de la resta de pisos. També es tracta d'una escala moderna, segurament de primers de segle XIX, malgrat que pugui tenir alguns elements reaprofitats. A l'altra banda del portal adovellat s'obre un altre portal allindat que duu la data de 1817 entre l'emblema familiar de les tres creus. La resta de la façana ve marcada per l'obertura d'algunes finestres rectangulars als extrems de la façana, al llarg de totes les plantes, dos balcons al centre del primer pis, i dues finestres balconeres al segon pis, sobre els balcons de la primera planta. Entre els balcons centrals i les finestres dels extrems, s'obren dues línies de finestrons- una per banda- que recorren tots els pisos de la façana. Sota teulada, al pis de les goles, s'obren un seguit d'ulls de bou.<\/p> ","codi_element":"08037-46","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Mas la Calvaria s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Es tracta sens dubte d'un dels masos més antics del terme. Els seus orígens es remunten als inicis de la repoblació del terme, i es conserven documents des del segle XIII amb transaccions fetes pels propietaris del mas. Sabem que el 1201 Berenguer de Calvaria era testimoni d'una compra-venda, i en 1228 Pere Calvaria, juntament amb altres persones venia una 'tria d'arbres'. (VILAMALA, 2002: 99) Els Calvaria comptaven des de ben antic amb l'ingrés econòmic que suposava la propietat d'un molí, que funcionava almenys des del 1236, i era possessió de la família. A finals del segle XIII, la Calvaria era un mas important. Al llarg de tot el segle XIV la família va continuar comprant i venent terres i fent transaccions; el 1317 Guillem Calvaria reconeixia que els seus béns eren propis i de la pabordia de febrer de la catedral de Vic. A l'entorn del 1330, els Calvaria es van veure immersos en un procés judicial per qüestions del molí i les servituds de l'aigua. Aquest tipus de plets són una constant al llarg de la història de la casa. (VILAMALA, 2002: 99). A mitjans del segle XIV es va trencar la línia hereditària masculina, essent pubilla Cecília Calvaria, que es va casar amb el 1350 amb Francesc Casadevall, de Vilalleons, que va renunciar al seu cognom original. Durant aquest segle la família va aprofitar les crisis demogràfiques per engrandir les propietats, i amb estratègies matrimonials acabar d'engrandir-se. A tal fi, Francesc Calvaria es va casar el 1378 amb Alamanda Masferrer, de la parròquia de Sentfores. (VILAMALA, 2002: 99). El segle XVI va ser una de les èpoques de més esplendor de la casa. D'aquest segle es coneix la presència d'hereus com Segimon Calvaria, que va adquirir terres a Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. A finals del segle XVI la família va passar per moments de crisi al morir intestat Joan Pau Calvaria, fill de Segimon. La disputa dels descendents va fer que el 1581 Joan Calvaria i la seva germana Margarida hipotequessin a Pere Coromina, mercader de Vic, 'tot lo mas Calvaria, juntament amb el mas Serra, de la Rocha i Pla'. Es desconeix com la família va tornar a recuperar les propietats. (VILAMALA, 2002: 99). El segle XVII tampoc no va ser un bon moment per la Calvaria; la documentació indica que els hereus de la casa no van tenir prou líquid com per consolidar o engrandir les propietats de la casa. Malgrat tot, a finals de segle, l'hereu es va casar amb una Aymerich. Al segle XIX, la trajectòria familiar va ser clarament ascendent, tan social com econòmicament, i la política d'aliances matrimonials que va establir, la va portar a entroncar-se amb la família Albó de Castanyer, de Santa Coloma de Farners; i al segle XX amb la família Torrents de Codines, de Sant Pere de Torelló. Casaments que van permetre ampliar considerablement el patrimoni familiar, tot i que suposaren la pèrdua del cognom familiar, quan el 1822 Francesca, pubilla, filla de Pere màrtir Calvaria i Raimunda de Planodir, es va casar amb Miquel Albó, hereu del mas Albó. Amb el matrimoni, la descendència es traslladava al mas Castanyet, que era la casa central del llinatge, abandonant la de la Calvaria. Un altre matrimoni important fou el de Josep Albó amb Pilar Molins, del Prat de Seva, una altra important casa pairal. El 1924 el patrimoni s'incrementava amb el casament de Ramon Maria Albó i Pilar Torrents, del mas Torrents de Codines, de Sant Pere de Torelló. Tradicionalment, el mas de la Calvaria comptava amb diferents masoveries repartides per tot el terme de Calldetenes. El mas vila Xica, el mas Vila Grossa, i la masoveria de la Calvaria en són algunes; la casa arribà a disposar-ne de set. També va comptar amb la propietat del Molí, anomenat de la Calvaria. Cal pensar que la casa actual és en realitat producte d'una unificació estructural efectuada a principis del segle XX, que integrava les restes del mas anterior, molt modificades, degut a ampliacions successives. La capella actual cal ubicar-la cronològicament al segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.9292700,2.3050300","utm_x":"442380","utm_y":"4642157","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43697-foto-08037-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43697-foto-08037-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43697-foto-08037-46-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) La façana sud té un seguit de finestrons oberts a la planta baixa, junt amb un portal rematat amb un arc de mig punt a l'extrem SO. La meitat SE d'aquesta façana, a nivell de planta baixa, va ser reforçada amb un contrafort. Les obertures del primer pis són dos balcons, ubicats al tram SO de la façana, i una gran galeria que ocupa el tram SE. És una galeria formada per tres grans arcades, rematades amb un arc molt rebaixat, que es recolzen en capitells llisos i sobre pilarets quadrangulars fets amb maó i arrebossats. Al primer pis, la galeria es troba protegida per una barana metàl·lica, i es tanca amb una contrafinestra feta a base de llistons de fusta, que sembla original, i cobreix tota l'obertura. Al segon pis, s'observa una gran galeria de característiques similars a la del primer pis, però que s'estén al llarg de tota la façana, i no compta amb la cobertura de la contrafinestra. La façana de ponent obra a nivell de planta baixa amb una porta allindada i finestres rectangulars a banda i banda. Al primer pis compta amb dos balcons centrals i algunes finestres, i al segon pis, amb dos finestres centrals, i dues finestres balconeres a banda i banda. La façana nord es troba parcialment ocupada a nivell de planta baixa, per un edifici rectangular cobert a doble vessant que s'hi adossa. Sobre la teulada, coronant l'aiguavés de la teulada, fou aixecada una petita torre quadrangular d'un pis d'alçada coberta a quatre aigües. Es tracta d'una torre molt senzilla, oberta amb una petita finestra a cadascuna de les seves cares. Com a element destacable, cal fer esment de l'existència d'una capella adossada a la cantonada NE de la casa. És de planta rectangular, amb coberta inclinada que vessa les aigües a tramuntana. La construcció és feta amb mur de paredat format per carreus disposats molt irregularment i rejuntats amb ciment. La façana de llevant de l'església fou arrebossada durant la darrera reforma de la casa. A la façana principal de la capella es va conservar el parament a la vista. La seva orientació és nord-sud. A la façana principal hi ha un portal rematat per un arc de mig punt realitzat amb carreus ben tallats, i a sobre un òcul, també de carreus ben tallats. La façana es remata a la part superior amb un frontó ondulat, que acull al centre un petit campanar, actualment sense ús, que duu la data de 1857. L'església es troba consagrada a la Mare de Déu de la Concepció. L'interior de la capella es cobreix amb volta de canó, i es troba arrebossada i pintada en color blanc. Té un petit altaret presidit per una imatge de la Mare de Déu, és de guix format per un arc de mig punt que acull la Mare de Déu, emmarcat amb columnes adossades als dos costats. Sobre l'arc es situa un fris en voladís decorat amb formes geomètriques i vegetals, coronat per una representació simbòlica de l'esperit sant. L'existència de llindes per la casa demostra que el mas originari va patir importants transformacions i ampliacions a finals del segle XVIII i principis del segle XIX per tal d'adaptar-se a noves necessitats. Segurament tota la estructura de la casa es veié unificada a principis del segle XX, quan es obrir els balcons i unificar les obertures i la casa sota una mateixa teulada. Com a dades constructives, en llindes i portals trobem la data de 1596 sobre la llinda de la lliça. La de 1774 a les galeries. La de 1807 al portal d'entrada actual de la casa. La de 1854 a la finestra del 2º pis de a façana principal, i la de 1906 a la reixa de la lliça. Al portal principal d'entrada de la lliça apareix gravat l'escut dels Calvaria on es llegeix: IHS: EN : NOM DEL: DESTÍ: CALVARI ASI: TE MORT: RECORT: , juntament amb un dibuix de les tres muntanyes del mont Calvari, coronades per tres creus. A sota s'aprecia la data de 1596. La bassa i les piques del mas la Calvaria apareixen amb una fitxa d'inventari de patrimoni de la generalitat independent: Fitxa del IPA de la Generalitat de Catalunya núm.50. ACCN:22538","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43698","titol":"Torre de Santa Margarida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-santa-margarida-0","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Casa senyorial destinada a l'estiueig aixecada en els terrenys adquirits per la família Pascual. Estructuralment, es tracta d'una construcció formada per un cos quadrangular central, de planta baixa, primer i segon pis, al qual s'han adossat una torre quadrangular amb una bestorre al sector de ponent, una torre circular amb una galeria al sector de llevant, i un altre cos quadrangular de planta baixa al sector de migdia. La coberta d'aquests cossos es fa de forma independent. La construcció és feta en mur de paredat irregular, rejuntat amb ciment, creant un efecte visual que fa del mur un element constructiu, però també decoratiu. Les cantonades es troben reforçades per carreus quadrangulars més ben tallats. Com a element decoratiu conjunt, tot l'edifici es troba recorregut per un fris sota teulada, elaborat amb maó envernissat decorat amb obertures fetes al mateix fris de maó, creant un buit quadrangular. El maó també s'utilitza com element decoratiu, reforçant totes les obertures constructives. D'aquesta manera, totes les finestres compten amb un guardapols superior format per un arc rebaixat que es remata a la part superior amb ressortits de maó, simulant una forma de corona dentada. La part inferior dels finestrals també compta amb una decoració formada per un ampit adossat exteriorment format per formes geomètriques creades amb maó. Aquesta decoració afegida es repeteix a cadascuna de les portes que donen accés a l'interior de l'edifici. En tots els casos es tracta de grans finestrals rectangulars, que de forma molt simètrica i ordenada recorren les façanes. La part superior de la torre circular afegida a llevant de l'edifici es troba decorada amb un seguit de merlets, sota els quals s'afegeix un fris format per un seguit d'arcuacions cegues en voladís. Sota aquest fris, es situa una pis obert amb un seguit d'arcs afegits, rematats amb un arc de mig punt. Com element destacable, cal fer esment de l'existència d'una galeria que envolta tota la torre circular de ponent, i que es prolonga al llarg de la façana nord, que es converteixen en un cos quadrangular afegit a nivell de la planta baixa de la torre, i del pis semisoterrat del cos central de l'edifici. Es tracta d'una galeria oberta amb arcs d'ogiva peraltats, reforçats amb maó, i que es protegeix amb una barana de ciment, feta amb balustres decorades amb elements geomètrics i florals, que creen espais ovalats al mig. La part superior exempta d'aquesta galeria es corona amb merlets, que es rematen a la part superior amb una llosa plana. La prolongació de la galeria al llarg de la façana nord de la casa es remata a l'alçada del primer pis amb una terrassa a la qual s'accedeix des d'un dels balcons del primer pis. Un altre dels elements destacables és la presència d'una petita fornícula a la cara de migdia de la bestorre de ponent, on es situa una imatge de Santa Margarita, que dóna nom a la torre residencial. L'interior de l'edifici conserva bàsicament la seva estructura original, decorada amb sales, xemeneies i sostres de caràcter historicista i modernista. A més de la casa, la finca compta amb una masoveria propera aixecada uns metres al SO de la torre. Es tracta de la casa destinada a residència dels masovers que tenien cura de l'edifici. Com a edifici, fou aixecat en el mateix moment de la casa, i gaudeix de les mateixes característiques constructives que ell. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, cobert a dues aigües, de planta baixa, i pis sota teulada. La seva orientació es fa a llevant i l'accés es realitza mitjançant una porta allindada ubicada al cantó SE de la façana. Totes les obertures compten amb les mateixes característiques decoratives de la casa principal, però fetes en una mida més petita i menys monumentalista. La part del darrera està destinada a coberts per animals i vehicles.<\/p> ","codi_element":"08037-47","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Torre Santa Margarida s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Fou aixecada a finals del segle XIX, quan Sant Julià de Vilatorta es convertí en centre d'estiueig. Malgrat trobar-se més a prop del poble de Sant Julià de Vilatorta, pertany al municipi de Calldetenes. A finals del segle XIX la família Pascual Pons residia a Barcelona, i va adquirir els terrenys amb l'objectiu de fer-se una torre d'estiueig. La família tenia amistat amb l'arquitecte Enric Sagnier, i d'aquí que aquest es convertís en l'autor de la casa. El 1890 es va construir el cos principal i la torre de secció rectangular. El 1895 s'hi va afegir la torre circular i la terrassa. Malgrat que es tractava d'una torre d'estiueig, la família va mantenir llaços estrets amb la població de la zona. Una de les capelles de l'església de Sant Julià de Vilatorta va ser donació seva. També una de les campanes de l'església de la Mercè de Calldetenes, que duu el nom de 'Maria Isidra', fou donació seva. De forma paral·lela, la família va adquirir uns terrenys al terme de Santa Eugènia de Berga i va aixecar una casa idèntica a Santa Margarida, anomenada Sala d'Heures, que va ser donada a una de les filles de la família. Sens dubte, un dels moments durant els quals la família estigué més vinculada a Calldetenes fou durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939). La família va fugir de Barcelona per refugiar-se a la casa durant els primers anys. Durant la guerra, la casa fou confiscada pel govern republicà, i hagueren de tornar a buscar refugi. El comandament militar republicà es va instal·lar a Sala d'Heures, i la tropa va ocupar la torre de Santa Margarita. Després de la guerra, la família va tornar a recuperar la casa. Les darreres èpoques s'han fet obres de consolidació i s'ha procurat la conservació de l'edifici.<\/p> ","coordenades":"41.9304300,2.3111900","utm_x":"442892","utm_y":"4642281","any":"1890","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43698-foto-08037-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43698-foto-08037-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43698-foto-08037-47-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Enric Sagnier Viladeguia","observacions":"Tot l'entorn de la torre i la casa dels masovers es troba envoltat d'un espai convertit en bosc enjardinat, conegut com el bosc de Santa Margarida. Es tracta d'un bosc replantat a base de roures, alzines i sobretot cedres de l'Himàlaia, que fou plantat a la dècada del 1910, quan finalitzà la construcció de la casa. En un dels trams del bosc es troben les ruïnes del que fou l'església de Santa Maria del Camí. Enric Sagnier Viladeguia (1858-1931). Va compaginar l'estil divuitesc amb formes més utilitàries i decoracions modernistes. Obres seves són també el convent de l'església de Pompeya, el temple del Sagrat Cor del Tibidabo, i el Palau d'Estalvis de Via Laietana.","codi_estil":"105|116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43699","titol":"El Noguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-noguer","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular, amb restes d'arrebossat exterior en ciment sense pintar. És de planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia. L'accés es realitza mitjançant un portal adintellat ubicat actualment al centre de la façana. Cal pensar que el sector de ponent de la casa eren les antigues corts adossades a la casa principal, i que actualment han estat rehabilitades i integrades a l'edifici principal. És per aquest motiu que antigament el portal devia caure a l'extrem de ponent de la façana principal, i actualment cau al centre. Al primer pis s'obren un seguit de finestres emmarcades amb carreus quadrangulars més ben tallats. Cal pensar que en un moment d'ampliació de la casa, el primer pis sobre les corts fou integrat a la casa principal, obrint una eixida, tal i com s'aprecia a les fotografies antigues. Posteriorment aquesta eixida fou suprimida, i s'obriren finestres quadrangulars. Les façanes de ponent, llevant i migdia s'obren amb algunes finestres al primer pis. A llevant de la casa s'adossa un cobert amb teulada inclinada de moderna factura. A l'interior de la casa, destaca l'existència d'una antiga cuina que s'ha mantingut en la seva forma històrica original, conservant la gran xemeneia al centre, i un forn de pa.<\/p> ","codi_element":"08037-48","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Mas el Noguer s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que els orígens del mas el Noguer es remunten fàcilment als segles XI-XII, malgrat que la presència de la família no està documentada fins al darrer terç del segle XIII. La consolidació de la casa va començar a principis del segle XIV. El 1303 Ferrer de Sauleda venia a Pere de Noguer una trilla que dit Sauleda posseïa en dita parròquia, prop de la sagrera de Sant Martí, sota domini de Sant Julià de Vilatorta. L'expansió de les propietats de la casa es va produir a partir del 1308 amb Arnau de Noguer. L'any 1317 comprava a Galceran Espanyol les terres que tenia a Molfulleda i a un lloc anomenat Tolosa, que sumaven una gran quantitat de patrimoni. (VILAMALA, 2002: 106) El 1328 un cabaler de la família Noguer era establert a Vic, i el 1314 els Noguer van llegar al seu fill Pere, amb motiu del seu casament, el mas i totes les propietats, que es trobaven sota el domini de la pabordia de febrer de la catedral de Vic. El 1349 Arnau s'havia casat amb Guillema, i Bernat de Planes amb una de les germanes d'Arnau Noguer. (VILAMALA, 2002: 106) El seu fill, Bernat de Noguer, va continuar la línia ascendent de la casa. El 1353 va prendre possessió d'unes terres unides a la sagrera de Sant Martí, i el 1366 va incorporar noves terres procedents del mas Font. Entre el 1381 i el 1386 van incorporar noves terres, entre d'altres el mas Coma. (VILAMALA, 2002: 106) L'evolució general va ser la d'ampliar i mantenir només possessions al llarg del segle XV. A principis el segle XVI, l'herència va passar a mans d'una pubilla, que es va casar amb Bernat de Vilanova. L'edifici que s'observa possiblement té els orígens en un moment posterior, possiblement és producte d'una renovació de les estructures al segle XVII. Malgrat que es desconeix el procediment, segons informació oral procedent dels actuals propietaris, aquests asseguren que la casa va passar a ser una masoveria d'Altarriba. La família propietària actual són els antics masovers que van adquirir la propietat passada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).<\/p> ","coordenades":"41.9283800,2.3064500","utm_x":"442497","utm_y":"4642057","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43699-foto-08037-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43699-foto-08037-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43699-foto-08037-48-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Al trobar-se ubicada al davant de l'església de Sant Martí de Riudeperes, la casa fou durant molt temps una mena d'hostal on es feien pans i coques per Nadal, i on la gent acostumava a anar a jugar a les cartes i a fer el tast de vins a la sortida de missa. Aquesta activitat va ser abandonada a la dècada del 1970.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43700","titol":"Creu d'en Molla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-den-molla","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Originalment, aquest monument es trobava ubicat uns metres més a ponent, just per on ara passa la C-25. El traçat de la carretera va obligar a traslladar-lo a la seva actual ubicació. El futur desdoblament de la C-25 tornarà a afectar a aquest element, i fora bo tenir cura de no malmetre'l.","descripcio":" Element moble commemoratiu erigit entre les masies La Caseta d'en Grau i la Sauleda, al peu del que era l'antic camí ral que anava de Vic a Girona per Sant Julià de Vilatorta, passat el pont de la C-25, que deixa passar el camí per sota, al marge dret del camí en direcció a la Sauleda. Es tracta d'un monòlit de pedra grisa amb la base rectangular, que s'estreny al centre descrivint una sinuosa còncava, i s'eixampla a la part superior en forma semicircular. Sobre aquest monòlit recauen dos paral·lelepípedes sobreposats, que fan de basament per una creu llatina de ferro molt decorada amb formes florals. El monòlit és llis, a excepció d'una motllura d'uns vuit centímetres que sobresurt i ressegueix el perímetre interior de l'element. La cara Oest duu la inscripció següent: Nasqué lo dia 2 d'agost de 1822 y morí lo dia 4 de setembre de 1908 a l'edat de 86 anys. La cara Est diu: Aquí morí Tomàs Pasqués (A) Molla, víctima del seu carro. Natural de Vich E.P.D.<\/p> ","codi_element":"08037-35","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" No es té notícia exacta de l'aixecament d'aquest pedró, però cal pensar que es va fer poc després del 1908, quan es produí la mort accidental d'aquest personatge. El monument és conegut popularment com a Creu d'en Molla per ser aquest el segon cognom del personatge que hi apareix commemorat. La seva existència s'explica pel pas per aquell indret de l'antic camí ral que menava de Vic a Girona, passat per Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta; és per aquest motiu que era molt abundant el pas de carruatges per aquest indret.<\/p> ","coordenades":"41.9216300,2.3034400","utm_x":"442242","utm_y":"4641310","any":"1908","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43700-foto-08037-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43700-foto-08037-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43701","titol":"Imatge del Sagrat Cor de Jesús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatge-del-sagrat-cor-de-jesus","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" L'església parroquial conserva una imatge de bult rodó 'El sagrat Cor de Jesús' obra de Camps i Arnau. Aquesta imatge es troba situada a la capella lateral dreta de l'església, damunt de l'altar decorat amb estuc. Es tracta d'una imatge de fusta policromada que representa la figura de Jesús amb la mà dreta aixecada en actitud de beneir. La figura es troba pintada amb colors ocres i marrons. Com a característica singular cal fer esment d'una clara dicotomia. Mentre que en el cos es detecta un cert hieratisme, que ve donat bàsicament pels plecs del vestit amb un clar predomini de la verticalitat, el rostre és certament expressiu.<\/p> ","codi_element":"08037-36","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes. Església de Ntra. Sra. De la Mercè. Plaça Vella s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Josep Maria Camps i Arnau, nascut a Sarrià (1879-1968) fou escultor i imaginer. Va estudiar a l'escola de la Llotja, sota el mestratge d'Agapit Vilamitjana, i va treballar a l'estudi de Pere Carbonell i Huget. Entre les seves obres destaca el monument al cardenal Vives (Sant Andreu de Llavaneres) i 'Ruth' al Palau de la Virreina de Barcelona(1949). L'església parroquial fou construïda a instàncies del bisbe de Vic, Manuel de Hartalejo, que el 1778 va obtenir de l'Academia de San Fernando l'aprovació dels plànols per tirar l'obra endavant. La devoció al Sagrat Cor de Jesús prové de l'antiga tradició nascuda al segle XIII. Malgrat tot, no va ser realment impulsada per l'església fins el segle XVIII, estenent-se a partir del papat de Pius IX per tota l'església. A la comarca d'Osona, el Dr. Torras i Bages divulgà i impulsà la pietat a través de la publicació 'Mes del Sagrat Cor de Jesús'. A partir d'aquell moment es crearen societats religioses, entre les quals destaquen les Serves del Sagrat Cor de Jesús, fundades per Joan Colell i Cuatrecases a Vic el 1881.<\/p> ","coordenades":"41.9260200,2.2835900","utm_x":"440600","utm_y":"4641811","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43701-foto-08037-36-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Josep Maria Camps i Arnau","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43702","titol":"Molí de la Frontera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-la-frontera","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"Tot i que l'edifici s'ha mantingut, no hi ha hagut una política per part dels propetaris de conservació dels elements propis del molí. D'altra banda durant la realització de l'inventari tampoc ha estat possible veure'ls directament i fer una valoració exhaustiva del seu estat de conservació.","descripcio":" Edifici que acull l'obrador del molí que pertanyia a la casa de la Frontera, i l'habitatge del moliner que hi treballava. Aprofitava l'aigua del Torrent de Sant Martí. Es tracta d'un edifici amb una planta en forma de L, ja que el tram de la vivenda del moliner sobresurt un tros en direcció a ponent, creant un angle recte a l'entrada de l'edifici. Mentre que l'obrador es cobreix amb una coberta a dues aigües, la vivenda compta amb dues teulades inclinades, ja que el tram de vivenda que s'escau adossat a migdia de l'obrador, té una alçada inferior, i compta amb una teulada inclinada independent, que comença sota l'ala de la coberta de l'obrador. Es tracta d'una construcció feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars ben escairats, que conserva restes de l'arrebossat exterior. Té planta baixa i primer pis, i s'ha aixecat aprofitant un lleuger desnivell de terreny en direcció a ponent, de tal manera que el primer pis es converteix en planta baixa al sector de llevant. L'obrador s'aixeca una mica més amb un pis sota teulada. La façana principal es troba encarada a ponent, i en realitat es tracta d'una façana doble formada per l'escaire que crea la vivenda que sobresurt en sentit perpendicular a l'obrador. La façana de l'obrador s'encara a ponent i compta amb porta d'accés situada a tocar de l'escaire que es remata a la part superior per una llinda de fusta. Al cantó esquerre s'obre un petit finestró sota el qual es detecta l'arcada que dóna accés al carcabà del molí. Al primer pis s'obren dues finestres de diferents mides sense cap element ornamental. El tram de façana de la vivenda que conforma l'angle recte de l'escaire s'encara al nord i s'obre amb un portal allindat situat a tocar de l'escaire, i per tant del portal d'accés a l'obrador, que s'ha reforçat a la part superior amb un seguit de fileres de maó. També el brancal dret es troba refet amb maó. Al primer i segon pis s'obre una finestra reforçada amb maons. La façana nord de l'edifici no té obertures, a excepció d'un petit finestral situat a la planta baixa, actualment tapiat. La façana de llevant té adossada al cantó nord la bassa del molí, que arriba a l'alçada del pis sota teulada. Allà s'aprecia una finestra rectangular i una altra a una alçada intermitja, a tocar de la cantonada. Al cantó de migdia d'aquesta façana s'adossa una teulada inclinada que crea un cobert. Sobre la façana, ja al cos de la vivenda, s'obre una finestra i un finestró. La façana de migdia és la que ha estat objecte d'algunes obres els darrers anys, ja que aquesta part de la casa ha estat arreglada com a segona residència. S'observen un seguit d'obertures, entre elles una porta allindada i algunes finestres, totes elles obertes recentment. A la façana de ponent de la vivenda s'observen dos finestrons a la planta baixa i una finestra al primer pis reforçades amb maó. La cadireta del molí va quedar afectada per les obres de l'eix transversal i es va tornar a refer amb formigó. Reparteix l'aigua de la bassa de Rosanas entre el torrent i el rec de la bassa del molí de la Frontera. La bassa de planta rectangular, es troba actualment engolida per la vegetació. L'obrador té dues moles i al costat una cuina gran que utilitzava el moliner. Una de les moles té el riscle que data del 1948. El carcabà és la part del molí on es fa caure l'aigua sobre el rodet i aquest fa rodar la mola volandera de l'obrador. Els dos rodets són més moderns i fets de ferro. A ponent del molí es troba el sedimentador, que són dos dipòsits on es deixa reposar l'aigua el rec i es sedimenten la sorra i el carbó. L'aigua decantada s'utilitzava a la casa del Molí de la Frontera. En el mateix marge hi baixa un rec fet de pedra, que condueix l'aigua en una canonada cap a la bassa del Verdaguer, i d'aquesta cap a la bassa del Blanqueig on havia les hortes del poble.<\/p> ","codi_element":"08037-37","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Molí de la Frontera s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Tot i que es desconeix la data en la qual va ser construït, aquest molí ha de ser tan antic com la resta dels molins del municipi - segles XII-XIII- . L'any 1232 els habitants dels dos masos Frontera -Jussà i Sobirà- , Arnau de Frontera i Bernat de Frontera, van arribar a un acord per la utilització del molí, que tenien a mitges, i van pactar disposar-ne una setmana cada un, a setmanes alternes, a comptar des de la posta de sol del dissabte. Deixà de funcionar als anys 70 del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.9269400,2.2983300","utm_x":"441823","utm_y":"4641903","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43702-foto-08037-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43702-foto-08037-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43702-foto-08037-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Al costat del molí, sota la resclosa, es troba ubicat un pou. És el començament de la mina d'aigua de la Frontera.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"43703","titol":"Molí del Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-pujol","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Ubicat en la part més baixa del torrent de Sant Martí, aquest molí té la cadireta situada a l'alçada de Can Vinyets, i des d'allà l'aigua és conduïda per un rec fins arribar a la bassa. La cadireta i el rec encara es conserven. La bassa, de grans dimensions, es troba situada a la part alta de la casa - a llevant- i s'ha reduït els darrers anys, deixant actualment un petit dipòsit omplert d'aigua. La resta de la bassa, el tram més proper a la casa, s'ha dessecat i convertit en camp. L'antic edifici del molí es conserva de forma íntegra, malgrat que els darrers anys ha estat restaurat, modificant-ne íntegrament l'interior. Exteriorment consta de tres cossos adossats. S'ha aixecat aprofitant el desnivell natural del terreny, que descendeix en direcció al torrent. Com a cossos, destaca un central, de planta rectangular en sentit SE-NO, seguint la riba del torrent. Es tracta d'un cos de planta baixa i primer pis, aixecat aprofitant el desnivell del terreny, de tal manera, que a llevant del cos, al primer pis, actualment s'accedeix a peu pla, obrint-se una porta. Antigament aquest accés directe no es podia fer, ja que aquesta façana tocava directament a la bassa. Aquest cos es cobreix a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal es troba orientada al NO, i s'obre amb un gran portal d'accés a la planta baixa, rematat a la part superior per una llinda monolítica. Sobre aquesta llinda es detecta la presència d'un arc de descàrrega fet a base de carreus petits molt poc treballats. Sobre el portal d'entrada, al primer pis, s'obre una finestra quadrangular amb els ampits fets a base llindes monolítiques, i un finestró de reduïdes dimensions. A la façana de ponent d'aquest cos central s'observa la presència a la planta baixa d'una arcada de mig punt, feta a base de carreuons molt poc treballats, que dóna accés al túnel de sortida de l'aigua del molí, i que aboca directament a la riera. A l'alçada de la planta baixa i el primer pis s'observen dues finestres quadrangulars. La façana posterior no s'aprecia, ja que s'ha adossat un cos rectangular que amplia l'edifici per aquest cantó. A aquest cos central s'adossa un cos quadrangular ubicat a la cantonada NE de la casa. Es tracta d'un cos cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. L'accés es realitza des de l'interior del cos central, ja que manca de portes exteriors. S'obren dues finestres, una a la planta baixa i l'altra al primer pis a la façana de ponent, que s'adossa a la principal del cos central. Es tracta de finestres quadrangulars. A la façana NO del cos s'obre un finestró a la planta baixa i una finestra al primer pis que sembla haver estat oberta recentment, producte de les modernes reformes. Al darrera de l'edifici, al sector SO, s'ha adossat un altre cos de planta rectangular cobert a dues aigües, que sembla ser producte d'una ampliació efectuada a l'edifici en un període més modern. A la façana posterior, encarada al SE, s'observen dues finestres, una a la planta baixa i una altra al primer pis, obertes recentment. A la façana lateral del NE també s'observen dues finestres per planta molt reformades. A la façana de llevant s'obren dues finestres arran de terra, ja que aquesta façana tocava directament a la bassa. Tot el conjunt es troba edificat en mur de mamposteria irregular, que ha estat rejuntat durant el procés de restauració de l'edifici. Interiorment l'edifici ha estat convertit en una moderna vivenda, que no conserva cap element de la distribució primitiva.<\/p> ","codi_element":"08037-38","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Molí del Pujol, s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Es tracta sens dubte d'un dels molins més antics del municipi, malgrat que es desconegui la data exacta de la seva construcció. Els Pujol el van adquirir del mas Geperut al segle XIII. Així, el 1360, Guillem Pujol el va comprar a Arnau de Frontera, sobirà de diverses peces de terra, i es va establir un aniversari pagat amb les rendes d'un molí que antigament havia estat del mas Geperut. Potser es tractava del molí que es coneixerà més tard com del Pujol. (VILAMALA, 2002: 108) Al 1550 Joan Pujol i Joan Aragall van signar un contracte pel qual el primer donava llibertat per utilitzar l'aigua que sortia del seu molí al segon, sota certes condicions. De manera tradicional, el molí del Pujol sempre ha estat vinculat al proper mas del Pujol, funcionant com una dependència seva. Els actuals propietaris són els antics masovers del molí, que havien ocupat el molí com a tal, des de fa almenys cinc generacions, i es troben emparentats amb els propietaris del mas Pujol. Quan a la dècada del 1960 la propietat del Pujol es va fragmentar, el mas i el molí van passar a ser d'un total de dotze propietaris de la mateixa família que gestionaven la finca des de Barcelona. Vora l'any 2000 la propietat es va vendre, i els antics masovers van adquirir el molí. Inicialment, el mal estat de l'edifici va impulsar als propietaris a aixecar una vivenda veïna, ubicada a pocs metres al nord de l'antic edifici del molí. Actualment el vell molí s'ha restaurat i s'està adaptant com a vivenda. Com a molí, fa més de cent anys que no funciona i la maquinària interior fa almenys una vuitantena d'anys que ja no existeix. Del conjunt dels sis molins del terme, va ser el primer que va deixar de funcionar.<\/p> ","coordenades":"41.9296500,2.2929700","utm_x":"441381","utm_y":"4642207","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43703-foto-08037-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43703-foto-08037-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43703-foto-08037-38-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El carcabà tenia tres rodets que feien girar tres jocs de moles. Per davant de la casa passava l'antic camí que anava de Calldetenes a Folgueroles.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43704","titol":"Molí de Rosanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-rosanes","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Com a elements del molí, només conserva la cadireta, part del rec i l'espai del carcavà.","descripcio":" Edifici situat a tocar de la C-25, al qual s'accedeix mitjançant un petit vial que s'ha habilitat sortint de la rotonda de la sortida de la C-25 en direcció a Calldetenes. El mateix camí permet el pas per sota de la C-25 en direcció a la BV-5202 a l'alçada de molí de la Calvaria. Aquest molí aprofitava l'aigua del torrent de Sant Martí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. En realitat el mateix edifici unifica dos espais ben diferenciats, sota la mateixa teulada. Per una banda, l'habitatge del moliner, i per l'altra, el molí pròpiament dit. L'edifici s'ha aixecat en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars de mida més gran. Tot el conjunt ha estat arrebossat amb ciment que roman a la vista sense pintar, deixant visibles els carreus ben tallats de portes i finestres. Al mig de les façanes principal i posterior, s'aprecia perfectament a juntura dels dos cossos que conformen l'edifici, ja que s'ha deixat a la vista els carreus que configuraven l'antiga cantonada de la casa dels moliners. L'edifici compta amb pis semisoterrat, planta baixa, primer i segon pis, ja que s'aprofita un petit desnivell del terreny a llevant de l'edifici. La façana principal es troba encarada a ponent, i es caracteritza per la presència d'un cos quadrangular, que ocupa tot el tram esquerre de la façana-sector nord- fins a l'alçada del primer pis, en el qual es converteix en una terrassa protegida per una barana de ferro. L'accés a l'edifici es realitza mitjançant dues portes contigües situades a tocar l'una de l'altra, que donen accés a les dues estances que acull l'edifici: vivenda i molí. Es tracta de portals rebaixats, fets amb dovelles quadrangulars que han estat objecte de restauració recent. Al primer pis, les obertures presenten diferents característiques i es troben a diferent nivell, ja que unes es corresponen al primer pis del molí i altres al primer pis de la vivenda. Al sector de la vivenda s'observa la presència d'una porta adintellada que dóna accés al terrat del primer pis, i una finestra també adintellada, que recau sobre un ampit motllurat. Al sector del molí, les finestres són més senzilles. En total se n'observen dues. La centra sembla ser l'original, mentre que el finestró del cantó de migdia, amb els brancals fets amb maó, sembla una obertura més recent. Al segon pis només la vivenda té obertures, destacant la presència d'un balconet que s'escau just sota el carener de la vivenda, i un petit finestró emmarcat amb lloses monolítiques ben treballades. Les façanes nord i sud manquen d'obertures, i s'han deixat a la vista sense arrebossar. La façana de llevant es presenta més unificada que la de ponent, deixant a la vista només alguns trams més reforçats amb carreus més grossos al mig de la paret. S'obre amb petits finestrons que es reparteixen de forma irregular al llarg de tots els pisos dels dos edificis. En tots els casos es troben reforçats per llindes ben tallades. Destaca com a obertura, la presència d'una volta de mig punt, que s'observa a la planta semisoterrada del sector de migdia, que és el que es correspon a l'estança del molí. Aquesta arcada permet observar la presència d'un espai que es correspon amb l'antic carcavà del molí. A l'altra banda de la C-25, torrent amunt, a uns 200 metres, s'ha conservat la cadireta del molí. Es tracta d'una cadireta doble que regula l'aigua cap al rec de Rosanes i al torrent. Es tracta de tres carreus amb una incisió vertical al centre que permetia encaixar una fusta per tal de tapar la sortida de l'aigua i desviar-la cap a la bassa. Dos dels carreus de pedra són de 70 cm d'alçada x 30 cm d'amplada x 30 cm de fons; el tercer sembla reaprofitat, ja que compta amb dos incisions verticals, una de les quals no té utilitat. Les seves mides són 90 cm d'alçada x 25 cm d'amplada i fons.<\/p> ","codi_element":"08037-39","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Molí de Rosanes s\/n (08596 Calldetenes)","historia":" No ha arribat informació que faci referència explícita al molí de Rosanes anterior al 1650, però se sap que el 1398 la família Rosanes estava instal·lada al terme de Sant Martí de Riudeperes. Almenys des del segle XVII, ha estat una de les masoveries del mas La Calvaria, i el molí era de la seva propietat i es trobava arrendat a un moliner que pagava censos a dita casa. De l'observació dels paraments existents a l'actual edifici del molí, sembla deduir-se que en primer lloc cal parlar de l'aixecament d'una casa, que possiblement es correspondria amb la residència de la família Rosanes. Aquesta casa podria datar-se entorn al segle XVI, i es correspondria amb el sector destinat a vivenda de l'edifici actual. La línia de carreus ben tallats que s'observa a mitja façana, on s'acaba aquest cos, indica que hi va haver un moment en el qual aquest parament fou una cantonada exempta. Possiblement a mitjans del segle XVII es va construir el molí, que es va adossar a migdia de la casa, aixecant un tram més de casa i encabint les dos edificis sota la mateixa teulada i fent-ne una única construcció. Els dos portals, de similars característiques, són obra d'aquest moment segurament, i és que malgrat la unió, els dos cossos mantingueren sempre la diferència d'usos i accessos. Una fotografia de l'any 2002, VILAMALA (2002: 277), mostra el molí tal i com era amb el parament original sense arrebossar, i permet observar un parament fet amb pedra molt irregular, i d'una qualitat escassa. Cal pensar que entre el 2003 i el 2005 es dugué a terme la reforma de la façana, procedint a arrebossar-la, però respectant en la seva totalitat les obertures existents. Com a molí va deixar de funcionar a la dècada del 1940, i des d'aleshores les peces que conformaven la seva estructura s'han anat perdent i fent malbé. Actualment, del molí només queda la cadireta i restes dels dos rodets que el conformaven. Actualment és una segona residència no visitable.<\/p> ","coordenades":"41.9278500,2.3010100","utm_x":"442046","utm_y":"4642002","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43704-foto-08037-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43704-foto-08037-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"L'aigua recollida per la cadireta baixava per un rec, actualment perdut, que baixava paral·lel al riu i desguassava en una bassa quadrangular que, malauradament, la construcció de la C-25 va fer malbé. Va tornar a ser refeta amb formigó, però que actualment no té ús. A l'interior de l'estança del molí no queden elements que indiquin la presència del molí, a excepció de l'espai destinat a acollir-lo. El carcavà encara pot apreciar-se i es conserven restes que indiquen que hi havia dos rodets que feien girar dues moles. Actualment, aquest molí es troba inclòs dins de la ruta dels molins, però no és visitable, ja que es tracta d'una vivenda privada, utilitzada com a segona residència.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43705","titol":"Molí de la Calvaria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-la-calvaria","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"Actualment es tracta del molí que millor ha conservat el seu estat entre tot el conjunt dels antics molins de Calldetenes, en part gràcies a l'interès i els esforços per la seva restauració, duts a terme pels seus propietaris. L'any 1994 va ser començat a restaurar, conservant al màxims els seus elements originals, i mantenint-se fidel a la seva estructura i funcionament.També s'ha aprofitat elements procedents d'altres propietats de la Calvaria. És el cas de les rajoles que conformen l'era de l'entrada del molí. En realitat es tractava de les rajoles que formaven l'era del mas la Calvaria, i que apareixen fotografiades entorn al 1920-1927 i publicades a VILAMALA (1002: 158)","descripcio":" El molí de la Calveria es troba format per un grup de tres edificis adossats. Un d'ells és el femer, a llevant s'hi adossa l'obrador, i a llevant d'aquest darrer s'adossa la vivenda del moliner. Tots tres conformen un edifici amb una forma aproximada de T. Tots tres compten amb cobertes independents a dues aigües. Possiblement el cos més antic és el central, que és correspon a l'obrador. Es tracta d'un cos quadrangular, de planta baixa, que s'aixeca aprofitant un lleuger desnivell del terreny en sentit al torrent de Sant Martí que s'escau a migdia, i que és aprofitat per ubicar el carcabà. Es cobreix a dues aigües, i la construcció és feta en mur de mamposteria irregular sense arrebossar. Compta amb planta baixa i pis sota teulada. L'accés es realitza per la façana de migdia, encarada al torrent. A la part inferior d'aquesta façana s'obre el carcabà del molí, que deixa anar l'aigua a través d'un rec novament al torrent. El carcabà es troba en perfecte estat. Han estat restaurats els seus dos rodets amb fusta de roure. L'aigua que surt del carcabà s'aprofita per fer rodar una mola d'esmolar eines del camp. L'accés a l'interior es realitza mitjançant un portal allindat presidit per una llinda de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres quadrangulars sense cap decoració afegida. Al pis sota teulada s'obren dos finestrons petits. D'aquest cos només s'aprecia la façana nord, ja que a llevant i ponent s'adossen els altres dos cossos de l'edifici: el femer i la casa. A la façana nord s'obre un gran portal presidit per una llinda monolítica que sembla ser de nova factura. Al pis sota teulada s'obren dos finestrons petits. L'interior d'aquest cos acull el molí, i sembla ser el més antic de tots. A l'interior de la planta baixa s'ubica l'obrador que conserva dos arbres i la maquinària i les moles corresponents als dos rodets del molí. Un d'ells era pel moldre farina per les persones, i l'altre blat de moro per als animals. L'estructura i el funcionament de tots dos és similar, apreciant-se la tremuja, el canalot, les moles volants, les moles fixes, els farinals i les farineres. Tots aquests aparells estaven connectats a dos arbres que descendien fins el carcabà i es connectaven amb els rodets que eren moguts per l'aigua, movent així les moles. Dins de l'obrador es conserva també un antic forn de pa. L'obrador del molí té dues dates inscrites del 1840 i del 1847 que es deuen correspondre a reformes. Tot l'espai es troba actualment restaurat, respectant els materials originals, i museizalitzat, amb un recull d'eines utilitzades per les feines del camp, i altres elements lligats a l'explotació i la feina de moliner i forner. També s'hi troben reproduccions que permeten una retrospectiva històrica de la feina de moldre. A ponent d'aquest cos es situa el femer, recentment restaurat, i condicionat com a sala de treball i recepció del museu del molí. Es tracta d'un cos de plata quadrangular cobert a dues aigües. L'accés es realitza actualment per la façana encarada a ponent, on destaca una porta oberta amb una llinda monolítica i un finestral obert amb un arc rebaixat fet amb maó. A la llinda s'aprecia la següent inscripció: 'Barnardí Santaló any 1736', però en realitat es tracta d'una llinda reaprofitada, vinguda de fora de la comarca i col·locada durant la restauració. El parament exterior del cos ha estat rejuntat i arrebossat parcialment en alguns trams. A les façanes de migdia i nord s'obren algunes finestres de nova factura. Totes les obertures, a excepció de la porta, són obra de la restauració efectuada a partir del 1994 i que va condicionar l'espai com a museu. A llevant del cos central del molí s'adossa la casa del moliner. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, disposada en perpendicular respecte als altres dos cossos, que es cobreix a dues aigües i compta amb planta baixa, primer i segon pis. Aquest cos configura la forma de T del conjunt.<\/p> ","codi_element":"08037-40","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Molí de la Calvaria s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Les notícies més antigues del molí de la Calvaria es remunten al 1236, quan Pere Calvaria i la seva dona Ferrera van prometre a la pabordia de febrer de la catedral de Vic, no separar el molí del mas, reconeixent alhora, que el molí era propietat eminent del monestir de Santa Maria de l'Estany, i la bassa sota el domini de Sant Pere de Vic. (VILAMALA, 2002:94). Amb tot, cal suposar que aquest molí té els seus orígens reals al segle XI. El molí fou sempre una font importantíssima d'ingressos de la família Calvaria, que hagué de passar al llarg del segles per nombrosos conflictes i plets judicials a causa del molí. Són aquests plets el que moltes vegades permeten conèixer la seva trajectòria. Al voltant del 1332 se'n coneix un protagonitzat per Francesc Calvaria, per problemes amb les servituds de l'aigua amb els comtes de Múnter -els Alta-Riba- . La sentència establia l'amplada i alçada dels canals que sortien de la bassa i els drets sobre l'aigua. (VILAMALA, 2002:96). A través de documentació del segle XIX, es té notícia que l'activitat del molí fou interrompuda durant el segle XV. Dit document -del 1489- reconeix que el molí es troba destruït, i dóna permís a Joan Calveria de la manera que consideri oportuna el molí, el casal, el cup, el canal, la bassa i la resta d'estris. (VILAMALA, 2002:97). A la dècada del 1950 part de la bassa es va escapçar al construir la carretera. El molí va funcionar fins a l'any 1980. El molí ha estat recentment rehabilitat per la família Albó, hereus de la Calvaria, i actualment és obert al públic, configurant un punt important de visita dins la ruta dels molins, i és un museu i sala d'exposicions on també s'hi fan xerrades, i que es pot visitar des del 2005.<\/p> ","coordenades":"41.9276200,2.3059200","utm_x":"442453","utm_y":"4641973","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43705-foto-08037-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43705-foto-08037-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43705-foto-08037-40-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) Es tracta d'un cos aixecat també en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida superior ben escairats. La darrera restauració ha arrebossat les façanes amb ciment, impedit la visió de l'aparell del mur, deixant a la vista només la pedra de les cantonades. Al nord, s'adossa un altre cos, de moderna construcció destinat a la planta baixa com a magatzem, finalitzant a l'alçada del primer pis en un terrat cobert. Cal pensar que com a vivenda ha estat restaurada conservant les obertures bàsiques originals. D'entre totes elles destaca la porta principal d'accés a l'edifici que s'obre a la façana de llevant, i que per trobar-se la construcció aixecada aprofitant el desnivell, es correspon al primer pis de l'edifici. Es tracta d'un portal format per dos brancals fets amb carreus de pedres quadrangulars i rectangulars, realitzant els dos superiors una forma curvada que crea un portal deprimit convex. La part superior es remata amb una llinda de pedra monolítica on hi consta la inscripció: IHS>Jesucrist>mort>al>Calvari els d'así recordi> i l'any 1596 sota el dibuix del mont Calvari amb les tres creus. Segurament es tracta d'una data que indica una reforma. Destaquen la presència de dues finestres en aquesta façana, situades a l'alçada del primer pis, on s'aprecien arcs conopials a la llinda superior. A llevant de la vivenda es situa la bassa, de grans proporcions, feta amb carreus de pedra, que sobreeix l'aigua amb un salt. La cadireta del molí ja no és visible, ja que es troba al vessant dret del torrent. L'obrador del molí com a espai musealitzat ha estat completat amb una important col·lecció d'estris agrícoles, i eines relacionades amb la feina de moldre, que hores d'ara és la més important que s'ha pogut localitzar en tot el terme de Calldetenes. La majoria de les peces provenen del mateix mas de la Calvaria, i altres han estat recollides dintre i fora del terme. Al tractar-se d'un museu fet de forma espontània, no existeix catalogació que expliqui l'origen de les peces. La relació que s'ha observat ha estat la següent: -1 mola sobirana de 1,30 cm de diàmetre -1 pastera -1 forn de pa amb pales -1 mola per moldre tabac de 6 cm de diàmetre - 1 torn de passar farina - 1 balança - 1 parell d'esclops - 1 romana - 1 esclopet per segar - 1 garrot - 1 volant - 1 martell de picar dalla - 1 carbasset i pedra d'esmolar - 1 enclusa - 1 dalla - 2 botoies - 1 forca - 1 jou de vaques i dos morrions - 1 rampi - 1 arpia - 1 ganxo - 3 sedassos - 1 arada xica - 3 reproduccions de molins per moldre manualment - 1 quartera - 1 quartà - 1 picotí","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43706","titol":"Pont del Molí del Nadal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-moli-del-nadal","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Actualment, es troba tan cobert pel fullam que s'ha anat abocant, que la seva presència passa pràcticament inadvertida, ja que es troba gairebé tapat, i és intransitable. Caldria, doncs, una petita neteja de la vegetació de sobre i de l'entorn, per fer-lo un altre cop transitable.","descripcio":" Petit pontarró que permetia salvar el desnivell i el petit congost que en aquest indret crea el torrent de Sant Martí, passant d'una banda a l'altra. Sens dubte es tractava d'un pontarró utilitzat pels propietaris de l'antic molí del Nadal, ja que es troba aixecat a tocar del que antigament era aquest edifici, pràcticament salvant l'espai del torrent que era utilitzat com a bassa del molí. Es tracta d'un petit pont aixecat a base de carreus de pedra disposats de forma irregular, units amb argamassa. Es troba format per una sola arcada, creant a sobre un camí, que permet el pas entre una banda i altra del torrent. No s'observen baranes de protecció als costats, per la qual cosa segurament es tractava d'un pontarró sense gaire ús. Actualment, s'hi ha anat abocant fullam dels camps de la vora, i la vegetació de l'entorn ha anat creixent, per la qual cosa resta totalment amagat, i no es poden apreciar amb detall les seves característiques.<\/p> ","codi_element":"08037-41","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes","historia":" Cal pensar que es tracta d'un element lligat a la presència del veí molí del Nadal, aixecat possiblement a instàncies dels propietaris del molí per facilitar el pas de persones i cavalleries. El pont s'escau sobre el tram del torrent que feia les funcions de bassa. Es tractava d'una bassa de grans proporcions, o millor dit, s'embassava el torrent i es reconduïa cap al carcabà del qual actualment no en queda res. Aquest molí es trobava sota el domini de la família Altarriba, que a finals del segle XIX encara el conservava entre les seves propietats. L'habitatge es troba molt modificat i és difícil trobar-hi restes de l'antic molí. Cal pensar que quan el molí quedà abandonat durant les primeres dècades del segle XX, també s'abandonà el pas del pont.<\/p> ","coordenades":"41.9271200,2.3089400","utm_x":"442703","utm_y":"4641915","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43706-foto-08037-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43706-foto-08037-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43706-foto-08037-41-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43707","titol":"Can Tona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tona","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia amb planta en forma de L invertida, arrel d'una ampliació soferta a partir d'una antiga planta quadrangular. Es tracta doncs d'un edifici que té un tram, que potser identificat amb el tram de masia originària, que es cobreix a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i un altre tram, afegit a ponent, que es cobreix amb una teulada inclinada. Tots dos cossos es troben a la mateixa alçada, com si es tractés d'un sol, ja que al mateix moment de fer l'ampliació amb el cos afegit a ponent, s'elevà el nivell de la casa, afegint un segon pis, sota el qual s'integraven els dos cossos. Compta, doncs, amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida superior ben escairats. Alguns trams, especialment els del segon pis, són fets en tàpia. Darrerament, les façanes, especialment la de migdia i llevant, han estat arrebossades amb ciment. S'han deixat a la vista, però, tots aquells elements de pedra ben treballada, ubicats especialment a les obertures. La casa s'aixeca aprofitant un petit desnivell del terreny en sentit de ponent; per tant, al costat de llevant, s'entra per la la porta d'accés a la casa directament pel primer pis. La façana principal és orientada a migdia, i s'obre amb un portal arquitrabat, que s'escau a centre, presidit per una llinda monolítica, i uns brancals formats per carreus rectangulars i quadrangulars ben treballats. Al sector de ponent, al cos afegit de la casa, s'obre un portal arquitrabat format per una llinda de fusta, sembla que aquest tram de casa es destinava a corts. Al primer pis s'obre una finestra central, i una altra finestra al sector afegit a ponent. Totes dues tenen llindes monolítiques, però la central ha estat decorada amb una llosa encastada a la part superior que recorda l'estança de mossèn Jacint Verdaguer, i on es pot llegir: ' Mossèn Jacinto Verdaguer fent de mestre i de pagès en aquesta masia de Can Tona del 1860 al 1870 cursant al Seminari de Vich planeja part de son poema l'Altàntida'. Aquesta placa es troba protegida per un guardapols superior, acabat en dos culs de llàntia decorats amb escuts de Catalunya. Sembla un element ornamental modern, afegit posteriorment a la façana. La llinda de la finestra del sector de ponent conté un petit arc conopial molt rebaixat, i duu inscrita la data de 1688. Al segon pis, destaca la presència d'una eixida ubicada sota teulada, que suposa un recreixement del cos original de la masia, efectuat per tal d'unificar la teulada amb el cos afegit a ponent. És una eixida formada per una galeria ubicada sota la teulada, que es recolza sobre un pilar central, i es protegeix amb una barana de fusta. La façana de llevant compta amb una porta que permet l'accés al primer pis de l'edifici, degut al desnivell del terreny que permet l'accés directe en aquest pis. Es tracta d'una porta, precedida d'una escala de pedra, i coronada amb una llinda monolítica, amb una inscripció gravada on es llegeix: Josep Tona, 1787. La façana posterior, encarada al nord, és molt poc visible, ja que a pocs metres de la casa s'aixeca un gran cobert de planta rectangular, fet en mur de paredat irregular i protegit amb una coberta inclinada. És un cobert de grans proporcions, de planta baixa i primer pis, pràcticament enganxat a la casa. Per aquest motiu només són visibles les finestres del segon pis, que són de mida molt petita, i situades pràcticament sota teulada. A la façana de ponent s'aprecia un escaire, produït per l'ampliació del mas a ponent en un tram. Hi ha una finestra quadrangular, oberta recentment, i alguns finestrons al segon pis. La planta baixa i el primer pis es troben ocupats per cossos adossats, amb coberta inclinada, alguns dels quals són rematats amb maó, i semblen reestructurats més modernament.<\/p> ","codi_element":"08037-49","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Mas Can Tona s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Documentat des del segle XIII, tot i la manca de referències històriques, cal pensar que es tracta, com altres masies de la zona, el una casa que té els seus orígens entre els segles XI-XII Les poques cites documentals del mas les trobem de manera indirecta en un document entre Guillem, cellerer de Sant Tomàs de Riudeperes, i Pere Clotes, on es defineixen els drets que Guillem tenia sobre una propietat al lloc anomenat Puig, que afrontava a orient amb el mas Tona. (VILAMALA, 2002: 110). La propietat útil fou de la família Tona, que residí al mas. La llinda del portal de llevant així ho indica, amb la figura de Josep Tona l'any 1787. La família Tona va desaparèixer a principis del segle XX. En aquells moments la propietat fou adquirida per la família Coma de Barcelona. Actualment, Catalina Coma és la propietària per herència familiar. La propietat de Can Tona va unida a la de la Teuleria de Can Tona. A nivell constructiu, cal pensar que la casa és un edifici aixecat vora el segle XVI, segurament sobre els fonaments d'una construcció ja present. Cal pensar que al segle XVII s'efectuaren les primeres reformes, i així ho indica la llinda del primer pis amb la data de 1688. Al segle XVIII, s'obrí la porta de la façana de llevant, l'any 1787. Segurament, aquesta reforma ve determinada per un nou repartiment d'usos en la masia, que s'ha mantingut fins a l'actualitat, destinant la planta baixa a corts i el primer pis a vivenda. D'aquí l'obertura d'una porta d'accés directe al primer pis de la casa. Segurament, al segle XIX s'afegí un nou cos a ponent, destinant la planta baixa a magatzem i el primer pis a ampliació de la vivenda; segurament aprofitant aquest ampliació s'optà per aixecar un segon pis, unificant la construcció. La cabanya fou construïda el 1865. Estructuralment, no s'han fet reformes importants, ja que la família propietària, de Barcelona, no hi ha residit mai, estant ocupada des de principis del segle XX amb masovers. Fa deu anys es va procedir a l'arrebossat de les façanes.<\/p> ","coordenades":"41.9306300,2.2982300","utm_x":"441818","utm_y":"4642312","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43707-foto-08037-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43707-foto-08037-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43707-foto-08037-49-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Uns metres al sud-est de la casa es troba la cabanya. Es tracta d'un edifici aixecat amb mur de paredat, amb les fileres de pedra bastant ben disposades. S'ha cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a l'obertura principal, que s'obre en direcció a ponent. Destaca l'existència d'una gran arcada, a la façana de ponent. Es tracta d'una arcada rebaixada, reforçada amb maó disposat a sardinell. Per darrera de la casa passava l'antic camí que anava de Calldetenes a Folgueroles per Sant Tomàs de Riudeperes. Actualment, aquest camí es troba convertit en un rec que recull les aigües de la C-25. Jacint Verdaguer va escriure la primera versió de 'L'atlántida' entre 1867-1868, quan era seminarista de Vic. Mossèn Verdaguer va viure a la casa durant els deu anys que va estudiar com a seminarista. El poeta va escriure part de la primera versió, i sembla que la va deixar amagada en una de les bigues de la cambra. Feia, a més, de mestre dels nens de la casa. A la façana de la casa hi ha una placa que recorda l'estada del poeta de Folgueroles. Associada a la casa de Can Tona, hi ha la propera casa de la Teuleria de Can Tona, que forma part de la mateixa propietat. Cal pensar que es tractava originalment d'una petita vivenda associada a l'indústria d'una teuleria. Malgrat tot, no hi ha referències documentals que permetin establir l'entrellat dels orígens.","codi_estil":"95|96|98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43708","titol":"Teuleria de can Tona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teuleria-de-can-tona","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La casa ha estat adaptada recentment com a taller d'escultura però s'han respectat els seus trets tradicionals.","descripcio":" Vivenda, coberts i paller situats al costat del que devia ser una antiga indústria de teuleria, dependent del veí mas de Can Tona, al qual es troba lligat històrica i territorialment. Actualment, només es pot procedir a la descripció de la casa, ocupada segurament pels masovers que se'n cuidaven de la teuleria, i dels coberts pallers, construïts, de forma excepcional en maó. La casa és un edifici de planta rectangular, producte de la suma de tres cossos, aixecats en moments diferents. Cal pensar que inicialment es tractava d'una vivenda formada per un cos de planta quadrangular, de petites dimensions, de planta baixa i primer pis, coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La orientació d'aquesta vivenda es fa a migdia, i s'obria amb un portal allindat reforçat amb maons disposats a sardinell, segurament modificat posteriorment. Al primer pis s'obrien dues finestres quadrangulars. A ponent d'aquesta vivenda s'adossava un cobert quadrangular de planta baixa i coberta inclinada. Aquest nucli originari de la casa és perfectament apreciable, ja que es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular d'escassa qualitat constructiva. A partir d'aquest cos originari es va procedir a una ampliació. Els cossos i estances ampliades es detecten perfectament ja que es van realitzar en maó, i contrasta perfectament amb el nucli més antic. Aquesta ampliació va consistir en l'aixecament d'un primer pis sobre el cobert de ponent. La teulada d'aquest nou tram es va unificar amb la teulada ja existent. Aquesta ampliació va fer que aquest sector de la casa es reconvertís tota en vivenda, i va modificar l'orientació de la casa, que des d'aquell moment es va fer en direcció a ponent, obrint el portal principal a l'antic tram de cobert ara convertit en façana principal de la casa. La planta baixa on s'observava la pedra es va arrebossat amb ciment, i es va obrir un portal allindat, sense cap ornamentació. Al primer pis, fet amb maó, es van obrir tres finestres. L'ampliació també va fer que a llevant de l'antiga casa s'afegissin nous espais destinats a coberts. Concretament, es van afegit dos cossos rectangulars, un de planta baixa i primer pis cobert a dues aigües, però més baix, que s'alineava amb la façana de migdia de la casa, i un altre cos de planta baixa i coberta inclinada ocupant el quadrant nord. Aquesta diferència d'alçada, crea a la façana nord de la casa un escaire, que s'ha aprofitat per obrir una finestra. A pocs metres a migdia de la vivenda s'ubiquen els coberts i el paller, que com a originalitat, tenen la característica d'haver estat íntegrament construïts en maó, sens dubte per l'abundància d'aquest element gràcies a la indústria de la teuleria. Destaca entre tots el paller. Es tracta d'una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Aquest paller faria les funcions de cabanya en altres masos. S'ha aixecat aprofitant un petit desnivell del terreny en sentit de ponent, la qual cosa implica que, en aquesta façana, compta amb un pis semi-soterrat, al qual s'accedeix mitjançant una porta. Segurament l'edifici es troba aixecat aprofitant les restes d'una antiga cabanya, ja que la façana principal, vers on s'orienta d'edifici i cap a on s'obre, és una façana de pedra, feta amb carreus disposats irregularment, a la qual s'afegeix la resta de l'edifici construït en maó. Cal pensar que quan s'aixecà el paller, s'aprofità la façana de l'antiga cabanya. Aquesta façana, orientada a llevant, s'obre amb una gran arcada rebaixada, reforçada amb maó. La façana nord d'aquest cos, s'obre amb dues finestres rectangulars molt estretes, i amb un gran finestral, al sector de ponent, que ja queda a l'alçada d'un primer pis. Es tracta d'un finestral format per una arcada de mig punt reforçada amb un pilar central i feta amb fileres de maó. Un dels dos buits que la conformen es troba actualment tapiat.<\/p> ","codi_element":"08037-50","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Teuleria de Can Tona s\/n (08506 Teuleria de Can Tona)","historia":" Es tracta d'una antiga dependència pertanyent a mas Can Tona, ubicada pocs metres al nord-est d'aquella. Cal pensar que inicialment es tractava d'una petita vivenda que acollia els masovers que es cuidaven de l'explotació de l'antiga teuleria propietat d'aquest mas. La propietat sempre ha anat lligada a Can Tona, per tant, cal tenir en compte que fins a principis del segle XIX fou propietat de la família Tona, i a partir d'aquest moment fou venuda amb el mas a la família Comas de Barcelona. Aquesta família, resident a Barcelona, l'explotà amb masovers. Segons informació oral procedent dels actuals ocupants, hi ha la tradició oral de que al mas hi vivien dues famílies, una que s'ocupava de l'explotació de les terres, i una altra que s'ocupava de l'explotació de la teuleria. Malgrat aquesta explicació, la repartició de l'espai de la vivenda no sembla ser apta més que per una família, que s'encarregaria de l'explotació de la teuleria, i quan aquesta va deixar de funcionar, de l'explotació de les terres. De la teuleria no en queda rastre, tot i que segons informació oral, podia haver estat en un petit turó al peu de l'actual camí, al sud-oest de la casa. Actualment, s'observa un petit turonet, ocupat per una torre d'alta tensió, i molt modificat pel pas del camí. De la teuleria antiga ni els veïns més vells poden donar-ne referències, la qual cosa vol dir que podria haver desaparegut com a teuleria almenys a finals del segle XIX. Malgrat tot, no cal dubtar de la seva existència, ja que de totes les cases de Calldetenes, aquesta és la única que fa una utilització important del maó, especialment als edificis dels coberts i sobretot al paller, la qual cosa indica l'abundància d'aquest recurs en aquesta casa.<\/p> ","coordenades":"41.9321200,2.2970000","utm_x":"441717","utm_y":"4642479","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43708-foto-08037-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43708-foto-08037-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43708-foto-08037-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) La façana de ponent compta amb una portella al pis semisoterrat, oberta amb una arcada de mig punt, fet amb maons quadrangulars formant un fals regràs. Al primer pis s'obre un gran finestral doble, format per dues arcades de mig punt, reforçades amb fileres de maons, que es recolzen amb un pilar central també de maó. A la façana de migdia s'adossa un altre cos independent, que fa les funcions de cobert. Es tracta d'un cos que s'alça ocupant pràcticament tota la façana, i s'estén en sentit perpendicular. Es cobreix a dues aigües, i s'obre amb un seguit de finestrals rectangulars, rematats a la part superior per un arc de mig punt. Tot el cos és fet íntegrament en maó. Del conjunt de l'edifici destaca el sector destinat a coberts, ja que sens dubte és el més original de la casa. Destaca especialment per tractar-se de una de les poques construccions rurals del terme de Calldetenes, fetes íntegrament en maó.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43709","titol":"L'Aragall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/laragall","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"Els futurs plans de desenvolupament de la zona, tenen en previsió la prolongació de la carretera N-141-d, fins a empalmar amb l'eix transversal C-25. Aquesta futura carretera trencarà els plans de l'Aragall, que són les terres de la finca ubicades davant del mas. Bona part d'aquests terrenys seran destinats a sòl industrial, transformant definitivament l'aspecte de les propietats pertanyents del mas, i deixant la casa arran de carretera.","descripcio":" Edificis de caràcter rural que conformen l'habitatge del mas Aragall i un seguit de coberts que s'adossen a banda i banda -llevant i ponent- de les façanes de la casa. Entre els edificis el mas compta amb una cabana ubicada uns metres a llevant del mas com a un cos independent. El mas pròpiament dit és un edifici de planta quadrangular, cobert a dues aigües amb teula amb el carener perpendicular a la façana, i sembla haver estat objecte d'obres de consolidació els darrers anys. És format per planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia. Compta amb paraments i murs fets amb carreus de pedra disposats de forma irregular, amb alguns més ben tallats reforçant les cantonades. Tot el conjunt es troba arrebossat exteriorment amb ciment pòrtland sense pintar, deixant a la vista els carreus de les cantonades i les llindes i ampits de les portes i finestres. La resta d'edificis que s'adossen al mas han estat efectuats en diversos períodes i són fets barrejant elements diversos: pedra, maó, tàpia etc.. La façana principal s'orienta a migdia i s'obre amb un portal ubicat al cantó de llevant del mur, que es remata a la part superior amb una llinda monolítica, en la qual no s'inscriu cap data. Al cantó de ponent del mur s'obre un petit finestró. Al primer pis d'aquesta façana s'obren dues finestres idèntiques, rematades a la part superior amb llindes, i en les quals s'ha fet sobresortir un ampit de nova factura. Totes dues finestres han estat objecte de modernes restauracions. Les façanes de llevant i ponent es troben parcialment obturades, ja que els coberts dels costats s'adossen directament al mur. No compten, per tant, amb finestres. En línies generals, sembla tractar-se d'un edifici aixecat en una sola etapa constructiva, segurament a finals del segle XVI i principis del segle XVII. No compta amb cap data ubicada a les llindes que permeti una correcta datació. Interiorment, la casa ha estat objecte d'algunes modificacions els darrers anys, però ha mantingut l'estructura original. La Cabana ha estat aixecada amb parament de pedra irregular sense arrebossar, i és coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'orienta a migdia. L'accés a l'interior de la cabana es realitza a través d'un gran portal rematat a la part superior per un arc de mig punt fet amb petites dovelles, que s'obre ocupant pràcticament tota la façana de migdia. A banda i banda de la cabana s'han adossant altres coberts amb maó i amb teulada inclinada utilitzats com a paller i magatzems d'eines.<\/p> ","codi_element":"08037-51","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Mas Aragall s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" La primera notícia que tenim del mas Aragall prové del 1085, en què Guillem Guifred va vendre als germans Ricart i Berenguer- fundadors de Sant Tomàs-, una peça de terra franca ubicada al lloc anomenat els 'Aregalls'. Gairebé cent anys després, els frares de Sant Tomàs van comprar el domini directe d'una terra que era a l'Aregall. El 1186 es localitza el primer establiment amb una persona que ja duu el cognom Aragall. Es tracta de Pere Aragall, a qui es van establir dues peces de terra sota el domini de Sant Tomàs. Al segle XIII les terres que conformaven el mas eren a mans de diferents famílies, entre que quals destaquen els Aragall, Geperut, Company i Bellsolà. De tota manera, el domini eminent continuava essent del convent de Sant Tomàs. A finals de segle els Aragall havien absorbit la resta de propietats juntament amb el mas Rosell i el Surigueres. VILAMALA (2002:94). A partir del 1360 ja apareix el mas Aragall als censos i les talles fiscals. Al 1550 l'hereu del mas Pujol va donar el dret del pas de l'aigua que sortia del seu molí a l'hereu de l'Aragall, autoritzant-lo a fer un rec per aprofitar la que sobrava, a canvi d'un cens. VILAMALA (2002:94) El mas que s'observa possiblement té els seus orígens constructius e aquest moment. Entre 1918 i 1929 fou propietari Felicià Abadal. A principis de la dècada del 1960 la família Banús, antics masovers, van adquirir la propietat convertint-la en una explotació ramadera.<\/p> ","coordenades":"41.9321100,2.2859200","utm_x":"440799","utm_y":"4642485","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43709-foto-08037-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43709-foto-08037-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43709-foto-08037-51-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Per darrera de la casa passava l'antic camí ral de Vic a Folgueroles","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43710","titol":"L'Aymerich","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/laymerich","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"Malgrat les reformes, el mas manté intacte el seu aspecte i l'ambientació original d'una casa senyorial.","descripcio":" Edifici que acull les dependències que configuren l'actual mas Aymerich. És format pel mas pròpiament dit, la casa dels masovers adossada a ponent, i la cabana del mas, ubicada uns metres a migdia de la casa, davant de la façana principal, deixant al mig el que antigament fou l'era. El mas és un edifici aixecat en diverses etapes constructives, la suma de les quals configura un edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües. La construcció és feta en mur de paredat irregular, arrebossat posteriorment en les seves façanes de migdia, llevant i ponent, deixant la pedra vista el tram nord de la casa, que és el més antic. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal és orientada a migdia, en la qual s'obre un gran portal format per dovelles de gran tamany. La part superior d'aquest portal es troba tallada per la sobreposició d'una finestra balconera, resultat de l'ampliació de la finestra central del primer pis al segle XIX. Al primer pis, a més, s'obren dues finestres a banda i banda. Les tres finestres tenen una llinda monolítica en la qual destaca l'existència d'un petit arc conopial al centre de cada llinda. Els ampits són de mida molt reduïda. Al pis de les golfes s'obren tres petits finestrons sense ornaments. La façana de llevant només pot apreciar-se parcialment, ja s'hi adossa la casa dels masovers com un cos que sobresurt perpendicularment del nucli de la casa. A més, gairebé tota la superfície de la façana original resta amagada per un cos rectangular annexat a la casa, de planta baixa i primer pis, que finalitza a l'alçada del primer pis en una galeria, actualment coberta. La façana de ponent és formada per la unió de tres cossos independents, que s'annexen al nucli original de la casa. Al cantó de migdia trobem un cos quadrangular, amb coberta a dues aigües, similar al de la façana de llevant però de dimensions més reduïdes. Aquest cos de planta baixa i primer pis, finalitza a l'alçada del primer pis en una galeria també coberta. Al centre de la façana destaca una torre quadrangular, que també s'adossa al nucli original de la casa. És una torre extraordinàriament massissa, que dóna a la casa un caràcter senyorial. És de planta baixa, primer, segon i tercer pis. La planta baixa es situa una petita capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús, que compta amb una porta d'accés independent, oberta a la façana vista de la casa; al primer pis hi ha una finestra allindada oberta al mur de ponent, i una de similar al mur de migdia. El tercer pis ve marcat per la presència d'una cornisa exterior que recorre el mur, i és format per una galeria coberta oberta als quatre murs, formada per arcs de mig punt, que es presenten de forma continuada i envolten el perímetre de la torre. La coberta és a quatre vessants. Destaca la porta de la planta baixa que dóna accés a la capella. Malgrat que el mur de la torre es troba arrebossat, s'ha deixat a la vista els carreus de les cantonades i els que emmarquen portes i finestres, de tal manera que a l'entrada de la capella s'aprecia una porta de petites dimensions, rematada a la part superior per dos carreus trapezoïdals, es cobreix amb dues llindes inclinades que no arriben a tancar-se a la part superior. Sobre aquest element es situen tres carreus disposats horitzontalment cobrint l'obertura. Al central s'ha gravat en un relleu un sagrat cor. Als laterals es llegeix la inscripció: Fili:Praebe: Cor: Tuum: Mihi. Va ser consagrada l'any 1913 pel bisbe Torras i Bages, obra del mestre Periques, i destinada a celebracions de caràcter familiar: batejos, casaments etc.. Interiorment compta amb una figura del Sagrat Cor de guix sobre un petit altar. A continuació de la torre, al cantó nord d'aquesta façana, s'adossa un altre cos rectangular fet de paredat irregular sense arrebossar, de planta baixa i primer pis, sense elements destacables, a excepció d'alguna finestra rematada amb llinda monolítica i decorada amb petits arcs conopials similars als de la façana principal.<\/p> ","codi_element":"08037-52","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Mas l'Aymerich s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Les primeres referències documentals d'aquest mas es remunten al 1140. Malgrat tot, aquesta primera documentació no fa esment del mas, sinó de les terres adquirides. El mas i propietat de l'Aymerich es remunten segurament als anys 1190 i 1220. La documentació localitzada dins del mas, fa esment d'un noi anomenat Eimeric (Eimericus) de Basses, fill de Maria Basses i germà d'Ermessenda i Maria Basses, que començà a adquirir terres i fundà el mas. Curiosament, el seu fill Pere, ja prengué el cognom Eimeric, i tots els seus descendents prendran el nom del fundador del mas com a cognom. Les terres adquirides eren propietat eminent del monestir de Sant Tomàs, de la catedral de Vic, dels senyors de Riudeperes, dels Heures de Saladeures i dels Bellpuig, als quals pagaven censos i tasques. En cap document del mas Aymerich es reconeix la servitud personal dels hereus ni la remença, essent sempre homes lliures. (VILAMALA, 2002:100). La reconstrucció genealògica de la nissaga Aymerich permet comptabilitzar un total de trenta hereus des del 1199 fins a l'actualitat. En ells hi figuren cinc pubilles, però el cognom no es va perdre al prendre els seus marits el cognom del mas. Aquest apareix com Eimeric, Eymerich, Eimaric, fins el 1600; i d'aleshores en endavant apareix com Aimerich i Aymerich. Per entroncaments familiars, des dels segles XIV-XV la propietat de l'Aymerich es va estendre a la parròquia de Santa Eugènia de Berga. Així, el casament de Pere Guillem Eimeric amb Constança de Torrent, va implicar l'assimilació del mas Torrent i el mas Reig. Aquest darrer duia inclosa una teuleria que els Aymerich han mantingut i convertit en bòvila. A finals del segle XVI l'Aymerich era un dels masos més importants del terme i gaudia de bona salut econòmica. Mostra d'aquest fet són els deutes que alguns pagesos, com l'hereu del mas Puig de Sant Julià, reconeixien tenir amb l'hereu de l'Aymerich. La documentació del moment també mostra la importància que el bestiar tenia en l'economia familiar. De fet, la família es va emparentar amb els Sala de Folgueroles, amb els Pujolar de Sentfores i amb altres famílies benestants de la Plana de Vic. Al llarg del segle XVII la casa va gaudir de bona salut econòmica, tal i com semblen demostrar les compres i establiments de terra. Així, al segle XVI comprava terres als Rosanes i al 1617 establien pagesos al mas Riera, que era de la seva propietat. Ja a finals del segle -1696- van comprar tot un conjunt de terres a Rafel Serra, del mas Serra de Sant Marc. Segurament, fruit d'aquesta riquesa, fou al segle XVI quan es bastí el nou casal que actualment conforma el mas Aymerich. Al segle XVII el mas es va engrandir amb la construcció d'una torre senyorial amb finalitats d'ostentació. A principis del segle XX es realitzaren noves reformes. A mitjans del segle XX, en morir el propietari del mas, la seva vídua es va traslladar a viure a Vic, abandonant el mas i deixant-lo a mans de masovers. Durant dècades el mas es convertí en una casa d'estiueig. A la dècada del 1960 el nou hereu del mas Aymerich optà per tornar a la casa familiar i restaurar-la. Malgrat que la casa ha estat datada amb orígens al segle XVI, que és qual segurament s'aixecà el gruix de l'edifici actual, no es pot descartar que no s'assenti sobre l'estructura d'un antic mas medieval.<\/p> ","coordenades":"41.9151900,2.3017200","utm_x":"442093","utm_y":"4640596","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43710-foto-08037-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43710-foto-08037-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43710-foto-08037-52-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) La façana nord és, segurament, el tram més antic conservat de la casa, i on es conserva el parament original sense arrebossar. Destaca la presència d'una gran terrassa elevada a l'alçada del primer pis, que es recolza sobre una gran arcada i volta de mig punt, de tal manera que sota la terrassa es crea un espai buit destinat originalment a acollir carruatges o a magatzem. Al primer pis d'aquesta façana destaca la presència de quatre finestres allindades amb arcs conopials, una de les quals dóna accés a la terrassa. Al pis de les golfes s'ubiquen tres finestrons més. Cal pensar que malgrat que el mas es troba documentat des del segle XII, l'edifici actual és una construcció del segle XVI. L'element que ajuda a determinar aquesta cronologia, es la presència d'arcs conopials a totes les finestres de la casa. Inicialment devia tractar-se d'un casa de planta rectangular amb un cos adossat de planta baixa i primer pis al nord de la façana de ponent. Per comparació amb altres masies similars, cal pensar que al segle XVII s'afegí la torre quadrangular que s'adossava a la façana de ponent, i que tenia una funció bàsicament de caràcter ostentatiu. Finalment, a través d'un seguit de fotografies efectuades l'any 1909, es pot precisar que en dit any que el mas fou objecte d'una reforma, que eliminà el mur de tancament del davant de la casa, que unia la casa amb la cabana i creava un pati interior. En aquell moment s'afegiren els dos cossos adossats a la façana de llevant i ponent rematats amb galeries, i que ampliaven la superfície de la façana principal. Possiblement fou en aquell moment quan s'obrí la finestra balconera a la façana principal de la casa, trencant l'arcada de la planta baixa. També devia ser en aquest moment quan es devia organitzar l'espai de la planta baixa de la torre com a capella, i obrir la porta d'accés. Un seguit de fotografies conservades dins la casa d'aquest moment mostren el mas abans i després d'aquesta reforma, inicialment sense els cossos de les dues galeries, i desprès amb les dues galeries. Altrament, el mas fou objecte d'una intensa restauració a partir de la dècada del 1960, quan els actuals propietaris passaren a habitar-lo. En aquest moment es cobriren les galeries de llevant i ponent creant tribunes, i es restaurà l'interior. Interiorment, la casa ha conservat la seva estructura i ambientació original, on destaca la presència d'una gran sala principal ubicada al primer pis. D'altra banda, també ha estat conservat bona part del mobiliari original de la casa, així com l'embigat del sostre i part dels terres. Adossada a llevant de la casa principal es troba la casa dels masovers. Es tracta d'una construcció de caràcter rural i senzill. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de planta baixa i primer pis, adossat a la cantonada N-E de la casa senyorial en sentit perpendicular. Es troba orientat a migdia. Davant de la casa, i formant part de les instal·lacions del mas, es troba l'antiga cabana, destinada a magatzem i cobert pels carruatges i cavalleries. Originalment, es trobava unida al mas mitjançant un mur de tancament que creava un pati interior entre la casa i la cabana. Es tracta d'un cos de planta rectangular cobert a dues aigües on s'aprecia el parament original de pedra disposada irregularment. Durant les obres de restauració fou localitzada un llinda amb la data del 1679. L'arxiu de l'Aymerich consta d'uns tres-cents pergamins, i fou descobert dins d'una antiga caixa l'any 2001. Aquest fons documental únic en el municipi permet reconstruir perfectament l'evolució històrica i personal de la família des del 1140. Al costat dels pergamins, hi ha molta documentació dels segles XVIII-XIX, que fa referència a talles, cadastres i altres temes de caràcter econòmic de tot el terme, segurament pel fet que alguns membres de la família foren batlles del terme. (Veure fitxa nº 89)","codi_estil":"94|95|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43711","titol":"El Llió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-llio","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"La casa ha estat abandonada durant dècades, ja que els propietaris van edificar al costat una casa de nova factura, deixant abandonat el mas original. Actualment es troba en un avançat estat de degradació. Els propietaris actuals tenen intenció de restaurar el mas en el decurs de l'any vinent.","descripcio":" Edifici rural format per la masia anomenada el Llió i les dependències annexes i coberts que constituïen el mas. El nucli central del mas, format per la casa, com a resultat de diverses ampliacions, dóna una planta en forma de T. Originalment, era un edifici de planta rectangular, orientat a migdia, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Una de les reformes posteriors va fer que una de les ales de la teulada - la de ponent- estigui en aquests moments sobreaixecada respecte a l'altra. Amb posterioritat, la casa fou eixamplada i s'afegí un cos rectangular al cantó nord, que s'adossa en sentit perpendicular. El resultat final, com ja s'ha dit, és una planta en forma de T. La casa compta amb planta baixa, primer i segon pis. Es tracta d'una casa aixecada aprofitant el desnivell natural del terreny en baixada. Aquest fet dóna com a resultat que el nucli original rectangular en sentit E-O, tingui realment la planta baixa i dos pisos, mentre que el cos adossat en perpendicular al nord de la casa, sigui només de planta baixa i primer pis. L'entrada per aquest cos, permet l'accés directe al primer pis de la casa. La construcció és feta amb mur de paredat irregular, i va ser posteriorment arrebossada amb ciment pòrtland, deixant a la vista els carreus de les cantonades i les llindes i carreus que reforcen les portes i finestres. Degut a l'abandonament de la casa aquest arrebossat ha caigut en bona part dels murs, deixant a la vista el parament original. La façana principal de la casa es troba orientada a migdia. L'accés es realitza mitjançant un portal ubicat al centre de la façana. És un portal coronat per una llinda monolítica decorada amb un petit arc conopial. Els carreus superiors de la porta són decorats amb formes arrodonides, donant com a resultat un tipus d'entrada anomenada d'arc deprimit convex. Al primer pis destaca la presència del que foren tres finestres allindades. La finestra central ha estat la única que ha conservat la seva fesomia original, i la llinda superior es troba decorada amb un arc conopial degradat. La finestra del cantó de llevant va ser transformada segurament al segle XIX en una finestra balconera. D'altra banda, el que devia ser la finestra de ponent, fou transformada segurament desprès en un bonic portal que dóna accés a un terrat rectangular, que s'adossa de forma perpendicular al cantó de ponent de la façana de migdia. Aquest terrat, és en realitat un cos destinat a magatzems i coberts a la planta baixa, i convertit en terrat cobert a l'alçada del primer pis. Aquest portal d'accés és en realitat una obra de gran qualitat, protegit amb un guardapols, decorat a la part superior amb un arc conopial degradat, al centre del qual s'ha esculpit un element floral (veure fitxa nº 56). La façana de llevant de la casa, manca d'elements significatius d'interès. A més a més, actualment la vegetació cobreix bona part d'aquesta impedint una correcta visualització. La façana de llevant es troba oberta amb diverses finestres a l'alçada del primer pis, totes elles decorades amb un petit arc conopial a la llinda. Destaca l'existència d'un gran portal format per un arc de mig punt, a l'esquadra del mur, al tram que antigament fou la façana nord. Es tracta d'un portal d'accés al que devia ser una zona destinada a acollir carruatges i cavalleries. L'actual façana nord és en realitat la façana nord del cos adossat en perpendicular. Es tracta d'un cos cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana nord amb una teulada independent de la resta de la casa, de característiques constructives similars a la de la resta de l'edifici. L'accés es realitza mitjançant un portal que ve precedit per un seguit de graons semicirculars formats a base de lloses de gran tamany. El portal pròpiament dit és allindat, havent-se decorat la llinda superior amb un arc conopial degradat similar als de la resta de la casa. Aquest portal dóna accés directe al primer pis de l'edifici.<\/p> ","codi_element":"08037-53","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Mas El Llió s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Les primeres dades del Llió reculen fins a finals del segle XII. En aquests moments es té constància a Vic de l'existència d'un canonge anomenat Ramon de Lió, nomenat cap de les notaries de la vila i la parròquia de Vic. Tot i no poder assegurar-ho, és possible que tingués alguna relació amb la casa del Llió de Calldetenes. Del mas no tenim notícies fins finals del segle següent, quan el 1290, Guillem de Llió, comprava terres a Bartomeu de Verdaguer. El 1347 Pere Guillem de Llió es casava amb la pubilla del mas Sauleda de Vall. Cent anys després, el 1449, Joan Torrent, apotecari de Barcelona, va vendre les seves possessions del mas Creedéu als Llió. Per aquesta època la família ja havia incorporat el mas Miró a les seves possessions. (VILAMALA, 2002:105). Arquitectònicament el mas que s'observa és una construcció que podria tenir els seus orígens al segle XVI, amb alguns trams afegits al llarg del segle XVIII. Al segle XIX era propietat de la família Vilar. L'actual família propietària, malgrat haver canviat el cognom diverses vegades, són descendents d'aquesta línia.<\/p> ","coordenades":"41.9165400,2.3000900","utm_x":"441959","utm_y":"4640747","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43711-foto-08037-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43711-foto-08037-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43711-foto-08037-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) L'interior de la casa manté l'estructura típica d'una masia, amb uns baixos destinats a espais de feines agrícoles, una escalinata que permet l'accés al primer pis, i un gran sala que presideix la part central del primer pis. Als costat d'aquesta sala, destaca l'existència de portes interiors emmarcades amb carreus ben tallats. Es tracta de portals allindats decorats amb arcs conopials senzills, similars als de la façana principal. Tot fa pensar que el cos central de la casa -en sentit E-O- podia haver estat aixecat al llarg del segle XVI, o almenys així ho indica la presència d'arcs conopials a les llindes i a la façana principal de la casa. Cal pensar que posteriorment, segurament a finals del segle XVII, la casa patí un seguit d'ampliacions, construint-se el cos adossat al nord, i el terrat de la façana de migdia. És per aquest motiu que la tipologia dels arcs conopials degradats és similar en un altre indret. Posteriorment, ja al segle XVIII, la casa sofriria algun tipus de consolidació i revisió d'obertures, la qual cosa explicaria la presència abundant de llindes gravades amb dates del segle XVIII. La casa compta amb diverses llindes datades. Entre les dates existents destaca: 1696 en un carreu del terrat. 1702, 1734 i 1737 a les finestres. Com a elements destacables la casa compta amb un rentamans molt ben conservat a la sala del primer pis, i un forn de pa en perfectes condicions a la planta baixa.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43712","titol":"La Sauleda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-sauleda","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XII-XVIII","notes_conservacio":"Malgrat que el cos principal de la vivenda no es trobi habitat de forma continua, la família fa esforços pel manteniment de la casa.","descripcio":" Edifici rural format per un grup de tres cases i un seguit de coberts que conformen les actuals instal·lacions del mas La Sauleda De l'observació detallada de l'edifici es dedueix que en realitat es tracta d'un seguit de d'almenys dues cases, pràcticament adossades, que degut a una reforma posterior, quedaren unificades en una sola. El resultat és un edifici de planta quadrangular, de grans proporcions, cobert a trams amb teulades a dues vessants i inclinades, ja que l'alçada dels cossos que la conformen- les cases originals i els afegits- és diferent. Compta amb planta baixa, primer pis. Alguns dels cossos producte de la reforma i unificació del conjunt tenen segon pis i en altre ocasió golfes. La construcció és feta en mur de paredat irregular, que ha esta posteriorment arrebossat. La façana principal de l'actual edifici es troba orientada a migdia, i ve precedida per un seguit de coberts aixecats en perpendicular, al cantó S-O de la casa, i altre seguit de coberts aixecats en paral·lel als altres al cantó S-E. A migdia tots dos coberts s'unifiquen amb un petit mur i una reixa. Es crea per tant , davant de la casa, un pati interior semi-tancat. Alguns d'aquests coberts, especialment els del cantó S-O, han estat restaurats els darrers anys i convertits en vivenda. Hi ha la possibilitat de que els propers anys, alguns trams més d'aquests coberts siguin adaptats també com a vivendes. Estructuralment es distingeix la presència d'una casa de planta rectangular, en sentit E-O, coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Era de planta baixa i primer pis, amb la façana principal orientada a migdia. D'aquest cos destaca l'existència d'un parell de finestres a l'alçada del primer pis, decorades amb llindes esculpides amb arcs conopials. Reformes posteriors van fer que, a més d'unificar aquesta casa amb la del costat, s'aixequés un terrat a l'alçada del primer pis, anul·lant algun possible portal d'entrada, i s'aixeques un cos quadrangular de petites dimensions sobre la teulada, coberta dues aigües, amb funcions segurament de graner. A més d'aquesta primer casa, es detecta la presència d'un altre cos, pertanyent segurament a una altra casa, que es trobaria adossada a llevant de l'anterior, uns metres més enrera. Es tractaria d'un cos de planta rectangular, amb coberta inclinada, i de característiques constructives similars al primer. Aquest cos ha estat posteriorment transformat, sobreaixecant part del tram nord amb un pis sotateulada, i donant-lo d'una coberta inclinada independent. D'aquesta segona casa, destaca la presència d'algunes finestres a l'alçada del primer pis, a les façanes de llevant i nord, que presenten arcs conopials. Possiblement a finals del segle XVIII la casa fou objecte d'una modificació important que unificà interior i exteriorment la seva estructura. Aquesta unificació es materialitzà exteriorment amb la construcció un nou cos rectangular, que ocuparia la cantonada S-E de la casa, fins arranjar-se amb la línia de façana de migdia de la primera casa. Seria un cos de planta baixa i dos pisos, que tindria les funcions d'entrada principal i portal interior de la casa als baixos, i d'habitació al primer pis. Interiorment, al final del cos s'ubicaria una gran escalinata que donaria accés al primer pis de la casa. L'entrada principal de la casa vindria marcada per la presència d'un portal allindat sobre el qual s'escauria un balcó al primer pis, A la façana nord de la casa destaca la presència de petits finestrons decorats també amb arcs conopials. Interiorment la casa conserva el seu aire senyorial, amb elements decoratius i constructius propis d'una vivenda rural d'importància. Així destaca encara la presència d'una cuina amb xemeneia i bancs originals, i una sala principal i unes habitacions conservades originalment. També destaca l'enllosat del terra original fet a base de grans lloses de pedra, així com l'embigat de gran categoria.<\/p> ","codi_element":"08037-54","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Mas La Sauleda s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" L'origen del nom Sauleda té relació segurament amb la presència d'un conjunt d'arbres- salzes- existents en aquell indret, a tocar de la riera anomenada de la Sauleda. Actualment, prop de la casa, al marge del torrent encara s'ha pogut localitzar un arbre d'aquest tipus de grans dimensions, que els propietaris de la casa cuiden d'especial manera. El mas Sauleda es documenta des del 1199, i fou un dels més importants de la parròquia de Sant Martí fins al segle XVIII. Originàriament, la documentació revela l'existència de dos masos Sauleda -sobirà i jussà-, però a finals del segle XIV ja estaven units sota la mateixa família. La majoria de les terres eren de domini del rector de Sant Julià, i alguna peça de la casa senyorial de Centelles. (VILAMALA, 2002: 109) Els primers documents sobre el mas fan referència al reconeixement dels Sauleda conforme eren homes propis del rector de Sant Julià. Un seguiment de la trajectòria de la família ens porta a dues grans branques que parteixen del matrimoni format per Pere Sauleda i Maria. Dos fills seus, Ferrer i Sibil·la, foren els continuadors del llinatge, i els que van dividir la propietat de Sauleda en sobirà i jussà, quedant-se Sibil·la Sauleda amb el jussà, i Ferrer amb el sobirà. (VILAMALA, 2002: 109). Ferrer Sauleda es va casar amb Guillema Vilardell el 1282, continuant la nissaga a través de diverses generacions. Una de les filles, Maria, es va casar amb Arnau, i la filla d'aquests, Cecília, es va casar amb Pere Guillem Llió, hereu de la veïna masia. El dot fou de 900 sous, la qual cosa dóna fe de la importància econòmica de la casa. De la branca de Sibil·la Sauleda i el mas jussà no es coneix res, a excepció de que va casar-se amb Guillem Mata vora el 1282. (VILAMALA, 2002: 110) Sigui com sigui, els masos Sauleda sobirà i jussà es trobaven el 1369, segurament per la compra del jussà, en mans de Bernat de Gorg-negre, de la parròquia de Vilalleons. La seva hereva fou Miquela, que ho era vora el 1394. (VILAMALA, 2002: 110) Les següents notícies del mas Sauleda pertanyen al segle XV, quan el 1484 Ponç de Sauleda va comprar els masos Llobet i Perriquera a Miquel Riera de Gurb. (VILAMALA, 2002: 110) El 1503 els Sauleda van comprar a carta de gràcies terres del mas Ponç, el 1505 terres del mas Serra de Sant Marc, el 1532 terres del mas Noguer i del mas Ponç, i el 1550 terres del mas Puig de Sant Julià. Aquells anys, van començar a comercialitzar l'excedent de blat de la propietat. És a dir, a diferència d'altres masos, el segle XVI és un període de prosperitat, de creixement i consolidació de la casa, sobretot a partir de 1532, amb l'entrada del pubill Joan Espina al mas. (VILAMALA, 2002: 110) Arquitectònicament el mas que s'observa és una construcció que podria tenir els seus orígens al segle XVI, amb alguns trams afegits al llarg del segle XVIII. El segle XVII comença per a la Sauleda amb la resolució d'un plet a la Reial Audiència de Barcelona amb el rector de Sant Julià per la disputa d'una peça de terra. La sentència va obligar a Bernat Sauleda i als seus germans a retornar la terra al rector. A partir de la meitat del segle, els Sauleda es van traslladar a Vic, deixant la propietat en mans de llogaters. Per motius que es desconeixen, el cognom de la casa es va perdre a la dècada següent, de manera que el 1660 Rafel Grau, i no un Sauleda, arrendaven terres del mas. El 1705 la casa era propietat de Joan Francesc Vernadà, que mitjançant la pabordia de febrer, va signar una concòrdia amb els pagesos aloers que tenien a la propietat. (VILAMALA, 2002: 129) Al segle XIX era propietat de la família Vilanova Postius, i posteriorment ho fou de la família Arumí. Aquesta família comptava amb una indústria xocolatera. La van vendre als propietaris actuals a la dècada del 1940.<\/p> ","coordenades":"41.9180600,2.3070500","utm_x":"442538","utm_y":"4640911","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43712-foto-08037-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43712-foto-08037-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43712-foto-08037-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) A la cantonada N-E de la casa destaca la presència d'una altra vivenda formada per un cos rectangular de planta baixa i primer pis, que s'adossa perpendicularment en sentit E-O. Tot sembla indicar que es tracta d'una antiga casa de masovers adaptada com a moderna vivenda. Dins d'aquest cos es conserven algunes llindes amb dates del segle XIX. No es pot concretar si aquesta possible identificació de dues cases unides en una sola, tingui relació amb la documentació escrita, que deixa ben clar l'existència de dos masos Sauleda -jussà i sobirà-, que ja al segle XV es trobaven unificats sota una de les branques Sauleda. Cal deixar clar que no se sap si l'actual mas és el jussà o el sobirà de la documentació. En tot cas, no s'ha identificat el lloc de la possible ubicació de l'altre mas Sauleda. L'actual mas Casa Nova de la Sauleda és una construcció de nova planta feta pels antics masovers del mas que van demanar permís per adoptar el nom És per aquest motiu que com a teoria es podria apuntar que en realitat els dos masos, nascuts de la partició d'una mateixa branca familiar fossin en realitat dues cases una al costat de l'altra, i que aquesta estructura hagi perviscut d'una manera o altre en l'actual mas. Malgrat tot, la unificació arquitectònica de les dues cases és posterior -segurament del segle XVIII. A modus d'exemple, cal pensar que actualment al mas Sauleda passa una cosa semblant. Així, una casa propietat d'una sola persona, ha estat dividida entre quatre dels seus fills, de tal manera que en realitat en un mateix conjunt arquitectònic es compte quatre cases de quatre famílies sorgides del mateix cognom.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43713","titol":"Portal del mas el Llió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-del-mas-el-llio","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"El portal es troba en bon estat de conservació, però la casa es troba molt degradada i abandonada. Els propietaris actuals tenen intenció d'iniciar la seva restauració el proper any.","descripcio":" Portal ubicat al primer pis de la façana de migdia, a la masia anomenada el Llió. Es tracta d'un portal que permet l'accés des de l'interior de la casa a un terrat cobert situat a l'alçada del primer pis, que s'adossa en sentit perpendicular a la casa, a l'extrem S-O, prolongant la façana de ponent. Aquest portal, d'una gran qualitat constructiva i artística, es caracteritza per tenir uns brancals on s'alternen carreus rectangulars i quadrangulars molt ben tallats. El remat superior es realitza amb una llinda monolítica sobre la qual s'ubica un guardapols esglaonat que sobresurt uns centímetres a l'exterior. Els elements decoratius s'ubiquen a la llinda superior, on s'ha esculpit un arc conopial esglaonat, que es degrada vers l'interior. Aquest degradat es prolonga al vessant interior dels carreus que conformen els brancals. Al triangle interior de l'arc, a l'àrea de la llinda, s'ha esculpit una flor, extraordinàriament detallada.<\/p> ","codi_element":"08037-55","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Mas el Llió s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Les primeres dades del Llió reculen fins a finals del segle XII. En aquests moments es té constància a Vic de l'existència d'un canonge anomenat Ramon de Lió, nomenat cap de les notaries de la vila i la parròquia de Vic. Tot i no poder assegurar-ho, és possible que tingués alguna relació amb la casa del Llió de Calldetenes. Del mas no tenim notícies fins finals del segle següent, quan el 1290, Guillem de Llió, comprava terres a Bartomeu de Verdaguer. El 1347 Pere Guillem de Llió es casava amb la pubilla del mas Sauleda de Vall. Cent anys després, el 1449, Joan Torrent, apotecari de Barcelona, va vendre les seves possessions del mas Creedéu als Llió. Per aquesta època la família ja havia incorporat el mas Miró a les seves possessions. (VILAMALA, 2002:105) Al segle XIX era propietat de la família Vilar. L'actual família propietària, malgrat haver canviat el cognom diverses vegades, són descendents d'aquesta línia. Arquitectònicament, el mas del Llió compta amb un cos central de la casa -en sentit E-O- podia haver estat aixecat al llarg del segle XVI, o almenys així ho indica la presència d'arcs conopials a les llindes i a la façana principal de la casa. Cal pensar que posteriorment, segurament a finals del segle XVII, la casa patí un seguit d'ampliacions, construint-se el cos adossat al nord, i el terrat de la façana de migdia. És per aquest motiu que la tipologia dels arcs conopials degradats és similar en un altre indret.<\/p> ","coordenades":"41.9164700,2.3001100","utm_x":"441961","utm_y":"4640739","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43713-foto-08037-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43713-foto-08037-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43713-foto-08037-55-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Al mas de l'Aymerich, als portals interiors de distribució, dins la sala principal de la casa, podem trobar una decoració molt similar a base de llindes monolítiques decorades amb arcs conopials de similars característiques, encara que menys treballats, i que també compten amb una flor esculpida a l'interior de l'arc. La tipologia de la flor és però molt similar, tot i que guarda algunes diferències amb la del mas Aymerich. Cal pensar que potser es tractava del mateix artista.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43714","titol":"La Frontera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-frontera","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia de planta quadrangular coberta a quatre aigües. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben escairats. El parament es troba actualment arrebossat amb ciment i sense pintar. La façana principal es troba orientada a ponent, i s'obre a la planta baixa amb un portal allindat sense cap tipus d'ornamentació. A banda i banda s'obren dos finestres rectangulars. Al primer pis, en una composició molt simètrica, s'obre al centre, sobre el portal, un balcó protegit per una reixa metàl·lica, i a banda i banda, duess finestres rectangulars. Aquestes, juntament amb les de la planta baixa i les del segon pis, es troben protegides per contrafinestres exteriors, que donen unitat a la façana i indiquen un mateix moment de construcció. Al segon pis, s'obren tres finestres quadrangulars, que s'ubiquen rítmicament sobre les altres. La façana nord s'obre molt ordenadament amb un seguit de quatre finestres que es repeteixen a l'alçada de la planta baixa, primer i segon pis. La façana posterior de la casa, encarada a llevant, s'obre amb un seguit de finestres rectangulars a la planta baixa, que han estat posteriorment tapiades. Al primer pis, destaca al centre la presència dos balcons laterals i una finestra central. Al segon pis s'obren finestrons que es troben tapiats. A la façana de migdia del mas, s'adossen dos cossos rectangulars que ocupen tota la llargada de dita façana. El primer s'adossa directament a la façana, i és de planta baixa i primer pis. Es cobreix amb una teulada inclinada, i es caracteritza pel fet de que a l'alçada del primer pis es converteix en una galeria o eixida oberta a migdia, a la qual es té accés des de l'interior de la casa. Es tracta d'una gran eixida formada per tres arcades centrals, i una per banda als extrems de llevant i ponent. Es tracta d'arcades molt rebaixades que es recolzen sobre dues motllures que fan la funció decorativa de capitell, i que recauen sobre pilars. Tot el conjunt es troba arrebossat; per tant, no es pot saber si aquest element afegit es troba construït en pedra o maó. Destaca l'embigat de fusta del sostre. Les obertures es troben protegides per una barana de ferro. L'accés a la planta baixa d'aquest cos, que sembla estar destinada a magatzem, es realitza mitjançant un portal presidit per una llinda de fusta obert al tram de llevant. A continuació d'aquest cos, se n'adossa un altre també rectangular que ocupa la mateixa superfície, però que només s'alça a nivell de planta baixa. Es tracta d'un cobert de teulada inclinada, que sembla molt més modern, i s'obre amb un senzill finestral rectangular protegit amb una reixa. La casa no té llindes datades i no ha patit canvis estructurals importants durant el darrer segle, a excepció de l'acondicionament interior de la vivenda amb nous serveis i habitacions. El mas es completa amb l'existència d'una cabanya que s'ubica uns metres al sud-est de la casa, deixant passar pel mig el camí que duu als masos de la Perruca, del Llió i Pons. Es tracta d'un edifici fet amb parament irregular, cobert a dues aigües i encarat a ponent, que s'obre amb una gran obertura formada per un arc de mig punt que ocupa pràcticament tota la façana.<\/p> ","codi_element":"08037-56","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Mas la Frontera s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Els orígens del mas Frontera cal buscar-los a l'Edat Mitjana, durant el període de formació d'aquestes unitats socio-econòmiques (segles XI-XII-XIII). L'any 1212, Pere Viver, rector de Sant Julià de Vilatorta, establia a Ramon Frontera i a la seva esposa Guillelma una feixa de terra situada a la Terrada. En aquests moments, el mas Frontera ja es trobava consolidat, doncs al llarg de tot el segle XIII, es té constància de l'existència de dues cases amb aquest nom, el mas Frontera sobirà o superior i el mas Frontera jussà o inferior. Segurament es devia tractar de dues branques de la mateixa família, les relacions no van ser sempre cordials entre ells. Així, el 1232 es va publicar un arbitratge pel conflicte entre Arnau Frontera i Bernat Frontera, sobre la propietat de terres, molins i altres coses. Un dels principals eixos del conflicte eren els drets sobre el veí molí de la Frontera, lligat a la propietat familiar. Les dues branques familiars el tenien a mitges i es va acordar que a partir d'aquesta data, en disposessin una setmana cada un, a setmanes alternes, a comptar de la posta de sol del dissabte. (VILAMALA, 2002:103) El mas Frontera sobirà va desaparèixer amb el temps. Però es conserven més referències d'aquest que no pas del jussà, que ha pervingut fins als nostres dies. La seva complicada situació econòmica el va fer protagonista de vendes i penyores, que han quedat reflectides a la documentació notarial. Sabem que el 1233 Ferrer de Gaiol va deixar diners a Arnau de Frontera. El 1291 un altre Arnau de Frontera sobirà va vendre a Bernat de Frontera jussà unes peces de terra situades prop de Santa Maria del Camí i el mas Vila. Entre els habitants del mas Frontera sobirà hi va haver un important prevere a Girona, que va fundar diversos aniversaris a Sant Martí de Riudepres. El 1300 el mas Frontera sobirà es trobava en plena crisi econòmica, i el segle XIV va acabar amb la casa. Finalment el 1361, els Frontera sobirà van vendre importants propietats a Guillem Eres, i el 1368, tres anys abans de l'absorció definitiva del mas, Arnau Frontera va vendre una peça de terra a Bernat de Verdaguer. El 1371 es va produir la absorció definitiva del mas Frontera sobirà, pel mas Frontera jussà, unificant-se en un sol mas, és el que a perviscut fins a l'actualitat. (VILAMALA, 2002:104) Durant els segles XIV i XV, les hereves de la casa van ser bàsicament pubilles: Sibil·la, que es va casar amb Bartomeu Trilia, i Antònia, casada amb Pere Joan Serrabou, de Tavèrnoles. El cognom originari de la casa però, es va mantenir. Des d'inicis del segle XVI, la casa va viure una profunda crisi, que obligà als seus propietaris a sol·licitar nombrosos préstecs i a alienar molt el patrimoni. Així, el 1527 Gabriel Frontera hipotecava a Pons Rosanes set quarteres de terra. El 1555 Segimon Frontera reconeixia que devia diners a Pere Cases, moliner de Sant Julià. A partir d'aquí, les vendes de terra es van anar succeint, especialment a partir del 1560. (VILAMALA, 2002:105) Al llarg del segle XVII els Frontera es van veure obligats a vendre diverses terres per pagar els deutes acumulats durant dècades. Es pot afirmar que al llarg de tot el segle la família es va anar desprenent de les seves propietats. De fet, el 1632, el mas va passar a ser propietat de la Companyia de Jesús, que el van tenir fins el 1770. A la família només li van quedar algunes terres que va anar malvenent a mida que necessitava diners. Aquesta tendència va canviar radicalment entre finals del segle XIX i principis del segle XX. En una cinquantena d'anys, els propietaris de la Frontera van acumular una gran quantitat de patrimoni, de tal manera que a principis del segle XX es trobaven entre els cent cinquanta propietaris més grans de la Comarca. En el cas de la Frontera, el potencial que va comportar el matrimoni entre l'hereu de Masgrau i la pubilla de Comaerma, els a permetre adquirir propietats a Vic, dels quals van treure rendes importants. Una d'elles va ser Can Soca.<\/p> ","coordenades":"41.9261800,2.2954900","utm_x":"441587","utm_y":"4641820","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43714-foto-08037-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43714-foto-08037-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43714-foto-08037-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"(Continuació història) A mitjans de segle XX, la pubilla de la família Masgrau es va casar amb un membre de la família Juvé, i des d'aleshores és propietat dels seus descendents Juvé Masgrau. En referència a la masia, cal pensar que estructuralment es tracta d'una casa aixecada a finals del segle XIX, aprofitant la bonança econòmica de la família Masgrau. Possiblement fos aixecada sobre els fonaments d'una altra casa anterior del període modern o medieval, de la qual no es conserven elements.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43715","titol":"Les Eres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-eres","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"L'any 1997 el mas fou objecte d'importants restauracions, malgrat que ha conservat la seva fisonomia original i s'ha optat per salvar els seus elements constrictius originals.","descripcio":" Edifici rural de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. De l'observació de la teulada es detecta la presència d'una ala més gran que l'altra, segurament objecte d'una unificació de la teulada, incorporant sota la mateixa algun annex existent al cantó de migdia. La construcció és feta amb mur de paredat irregular, malgrat que s'observen alguns trams en maó, i ha estat unificada sota un arrebossat exterior amb ciment pòrtland sense pintar. La façana principal es troba orientada a ponent, i es troba precedida d'un mur de tancament que prolonga les façanes nord i migdia i tanca amb un portal exterior -malgrat que actualment aquesta porta sigui un espai obert-, creant un pati interior que precedeix la vivenda. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a ponent. L'accés es realitza mitjançant un portal allindat, rematat a la part superior per una llinda de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres reforçades amb carreus de pedra molt ben tallats sense cap detall ornamental. A migdia d'aquesta façana s'adossa un petit cobert quadrangular de planta baixa i teulada inclinada, que s'integra al conjunt de la casa. La façana nord destaca per la presència d'un petit angle que sobresurt del parament del mur, i que crea una façana desviada. En aquesta façana hi destaquen un seguit de petites finestres, a l'alçada del primer pis. La façana de llevant es troba parcialment arranjada amb mur de maó, i no compta amb cap element significatiu. La façana de migdia ve precedida per un petit porxo, i s'utilitza com a entrada auxiliar de la casa. L'accés per aquesta entrada dóna pas a un espai utilitzat com a cuina i menjador. L'interior de la casa ha estat totalment reformat i adaptat a les noves necessitats. Malgrat tot, s'han conservat pràcticament tots els murs interiors i l'estructura original. Destaca de forma singular una gran arcada de diafragma exempta formada per dovelles molt ben tallades. Aquest àmbit era destinat antigament a corts i estables. En aquest espai de la casa, destaca l'existència d'un mur amb dos grans ràfecs que reforcen el mur.<\/p> ","codi_element":"08037-57","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Mas Les Eres s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" La primera notícia existent sobre el mas les Eres és del 1196, quan el convent de Sant Tomàs va comprar a Maria Eres dues peces de terra en franc alou. Poc després, al llarg del 1231, Bernat Eres i la seva esposa Ermessenda i el seu fill Pere, van vendre tres peces de terra al Pujol, al Mallol i al mas Eres- a Joan Carboneres i a la seva esposa Guillelma, amb el compromís dels compradors de que si retornava el preu abans de tres anys podria recuperar la terra. (GINEBRA, 1998:491) . L'any següent els Eres van vendre dues peces de terra més a Joan Carboneres. A la primer meitat del segle XIII els Eres van fer nombroses compres i vendes, ja fos per necessitats econòmiques o per consolidar el seu patrimoni. Així el 1232 van comprar dues feixes de terra a Bernat de Torelló a la parròquia de Sant Martí. Sens dubte, el personatge més conegut de la família fou Pere d'Eres, qui el 1262 era notari de l'escrivania episcopal de Vic, i fou el primer regent de les escrivanies que va adoptar la denominació de notari públic en el moment d'accedir al càrrec. Va regir la notaria fins a la seva mort el 1278. Pere d'Eres, també canonge de la catedral de Vic, va encarregar la confecció d'una bíblia miniada en quatre volums que es conserva a la Biblioteca Capitular de Vic. (VILAMALA, 2002: 103) El mas sembla que va superar amb certa comoditat les crisis del segle XIV i és clar que els Eres van continuar endavant, ja que tot i no constar en el cens elaborat per la talla fiscal de 1360, torna a constar-hi en la de 1430. Per altra banda, es té constància que el 1361 Guillem Eres va comprar unes terres i una casa a Arnau Frontera. En 1417 Francesc Ses Eres va ser un dels representants parroquials en el plet de les universitats de Sant Martí i Sant Julià contra el rector de la parròquia. (VILAMALA, 2002: 103) Al segle XVI els documents fan referència a la venda de diverses terres per part dels propietaris de les Eres. El 1893 els propietaris eren els empresaris de Vic Antoni Bayés i Josep Genís, propietaris també de la mina de la Frontera, que van comercialitzar l'aigua per tal de portar-la cap a Vic. A l'any 1940 la propietat era de Teresa Cunill Obradors, que al morir sense descendència directa, va deixar en herència el mas als seus nebots, que són els propietaris actuals.<\/p> ","coordenades":"41.9284300,2.2975000","utm_x":"441755","utm_y":"4642069","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43715-foto-08037-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43715-foto-08037-57-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43716","titol":"El Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-verdaguer-1","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"El darrer any la casa ha sofert una restauració important que ha afectat sobretot a les façanes exteriors -arrebossant-les- i a la terrassa de ponent, que s'ha cobert.","descripcio":" Edifici de caire rural format per la casa principal que conforma el mas, el conjunt de coberts que l'envolten i una cabana, constituïnt tots plegats la unitat del que es coneix com a mas Verdaguer. La casa pròpiament dita és una construcció de planta en forma de L invertida, edificada aprofitant el desnivell del terreny en baixada. En realitat, es tracta de la suma de dos cossos, corresponents segurament a dos períodes constructius; un cos quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, de planta baixa i primer pis, encarada a migdia; i un altre cos de planta rectangular, de grans dimensions, que s'adossa al mur de ponent del cos primigeni. Aquest cos és de planta baixa primer i segon pis, i ha estat engrandit en successives etapes fins a unir-se amb els coberts de migdia i la cabana, conformant una façana de ponent d'una llargada extraordinària. Aquest cos es cobreix amb una teulada inclinada a ponent, i compta amb un pas soterrat format per una gran volta de diafragma, que connecta el pati d'entrada de migdia amb la façana nord, i que servia pel trànsit rodat de carros i per tenir accés directe a les corts. A la cantonada S-O del cos quadrangular, s'aprecia una cantonada de pedra molt ben treballada, que indica que al seu dia la cantonada exterior de la casa fou aquesta, i que el cos rectangular va sorgir del cobriment dels estables i de l'aixecament d'un primer pis a sobre, que s'integrava amb la resta de la casa. Tota la construcció és feta amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades i obertures de portes i finestres reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars més ben tallats. Tot l'edifici, a excepció de les cantonades i les portes i finestres, ha estat arrebossat exteriorment amb ciment pòrtland i pintat recentment amb color ocre. La façana principal és orientada a migdia, i es troba precedida d'un petit pati tancat, al qual s'adossen coberts i dependències. Aquest pati, que resulta inclinat, té com a terra la roca que emergeix del terreny. L'entrada principal és per un portal rematat a la part superior per un arc molt rebaixat. L'arrebossat no permet apreciar si és fet amb una llinda monolítica o amb dovelles. Al costat s'ubica una altra porta, allindada. Al primer pis es situen tres finestres quadrangulars. A l'angle encarat a llevant que conforma el pati interior de migdia, es situa un altre cos de casa producte d'ampliacions posteriors. És de planta baixa, primer i segon pis, i es té accés mitjançant una porta allindada. Al primer i segon pis s'obren dues finestres per pis de mides i models diferents. La façana de ponent pertany al cos rectangular de la casa. És de planta baixa, primer i segon pis, i es troba intercalat per un seguit de finestres quadrangulars, a l'alçada del primer i segon pis. D'aquesta façana destaca un terrat, ubicat al mig de la façana, que sobresurt com un cos annex, i que es converteix a l'alçada del primer pis en un terrat. Les darreres reformes de la casa han cobert aquest terrat amb una teulada inclinada. L'accés a dit terrat es realitza mitjançant dues portes allindades sense cap decoració afegida. La façana nord resulta de la unió dels dos cossos de la casa. Destaca l'existència d'una gran arcada de mig punt a la planta baixa, al cantó de ponent, que dóna accés a un espai utilitzat com a corredor que donava accés a les corts i permetia l'entrada de carros per aquest cantó de la casa. Al primer pis de la façana destaca l'obertura de diverses finestres quadrangulars de mida petita. La façana de llevant de la casa pertany a la façana de llevant del cos quadrangular. Es troba precedida per un petit terrat que s'adossa a l'alçada del que era el primer pis de la casa. Al trobar-se feta en desnivell, aquest primer pis resulta a peu pla del terreny. Actualment, aquest terrat es troba obert i permet l'accés directe a l'interior de la casa. L'accés es realitza mitjançant una porta adintellada que duu la data gravada de '1770'.<\/p> ","codi_element":"08037-58","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Mas El Verdaguer s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Els orígens del mas Verdaguer cal cercar-los, com gairebé en totes les masies de la zona, entre els segles XI-XII. Si bé durant el segle XIII passà per moments delicats, a partir del segle XIV va anar adquirint propietats fins a convertir-se en una de les cases més importants del poble. La primera notícia documental prové del 1254, en què els Verdaguer van vendre a Bernat Saobert i a la seva esposa Maria una peça de terra del mas Formigons. Durant el segle XIII també es van realitzar altres compres. (VILAMALA, 2002: 113) Al 1314 hi localitzem una pubilla al mas, Guillema, filla de Joan Verdaguer. Malgrat tot, durant aquells anys sembla com si al Verdaguer hi visquessin dues famílies, ja que també localitzem a Andreu Verdaguer realitzant compres de terres. Tanmateix, el patrimoni anà creixent, i entre el 1315 i el 1368 la família va adquirir noves peces de terra, entre d'altres les terres del mas Tomàs jussà, que pertanyien al mas de la Frontera. (VILAMALA, 2002: 113) Malgrat tot, la trajectòria econòmica va ser diversa, ja que al segle XVI es van veure obligats a arrendar diverses peces de terra. El 1566 els Verdaguer van establir a Gabriel Comerma, del mas Campàs de Sant Martí, en una peça de terra al lloc anomenat el 'Cap de Call de Tenes', allà on es trobaven els camins de Sant Julià i Sant Tomàs, i on posteriorment hi hauria el poble de Calldetenes. El 1570 van llogar les herbes i pastures a Joan Espina, i el 1595 van arrendar a Gabriel Tona la Coromina del Verdaguer. (VILAMALA, 2002: 113) La família actual continua mantenint el cognom, i ha seguit la línia hereditària sense interrupcions. A mitjans del segle XX, part de les propietats de la finca van ser venudes, i actualment són ocupades pels nous espais urbanitzats del nucli de Calldetenes.<\/p> ","coordenades":"41.9265900,2.2939200","utm_x":"441457","utm_y":"4641867","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43716-foto-08037-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43716-foto-08037-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43716-foto-08037-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) L'obertura del terrat des del camí de ponent fou realitzada en el període del 1936-1939, ja que els propietaris de la casa acolliren a diverses famílies durant la Guerra, a les quals van destinar aquest espai de la casa, i van pretendre que tinguessin una entrada independent. A migdia de la casa, però de forma adossada, s'ubica la cabana de la casa. Es tracta d'una construcció realitzada en mur de mamposteria irregular sense arrebossar. Es cobreix amb una teulada a dos vessants, i s'obre a llevant amb una gran arcada de mig punt. Era utilitzada com a espai per guardar carruatges, ferratge i altres estris agrícoles. Interiorment, la casa conserva bona part de la seva estructura original, especialment al cantó de llevant. Destaca la presència d'un petit oratori situat al segon pis de la façana nord. Per la seva composició arquitectònica, cal pensar que es tracta d'una casa aixecada en diverses etapes constructives. Cal pensar que inicialment s'aixeca el cos quadrangular de la casa, segurament cap al segle XVI. A ponent de la casa devia aixecar un grup de corts i coberts de planta baixa disposats en paral·lel a un metre escàs de la casa. Possiblement, entorn al segle XVIII la casa s'eixampla construint un gran cos rectangular que s'adossa a ponent de les antigues estructures, incorporant les quadres a la planta baixa, i aixecant-se amb un primer i segon pis. Cal pensar que potser a principis del segle XX s'adossà un terrat a la façana de ponent, i s'amplià la casa en sentit de migdia, fins a empalmar amb la cabana. El propietari de la casa conserva fotografies de la dècada del 1940. En aquestes fotografies, sense l'arrebossat actual, encara poden apreciar-se els forats de bala, molt nombrosos a la façana de ponent. Durant el conflicte de la Guerra Civil (1936-1939), la casa es veié situada enmig d'una batuda de l'exèrcit nacional -enclavat a Calldetenes- contra la casa de la Frontera -situada a llevant del Verdaguer. És per això que la casa es trobà just enmig de les posicions rebent tots els impactes de les bales de l'exèrcit nacional.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43717","titol":"Masoveria de la Calveria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masoveria-de-la-calveria","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Actualment es troba deshabitada i es troba mancada d'algunes reformes de manteniment bàsiques, sobretot a nivell de teulada.","descripcio":" Edifici de planta quadrangular, que s'ha aixecat aprofitant un lleuger desnivell del terreny. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer pis, i pis sota teulada, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Cal destacar que els voladissos de la teulada són més amples a llevant que a ponent, oferint un aspecte de teulada asimètrica. La construcció és feta amb mur de paredat disposat molt irregularment, sense rastre d'arrebossats exteriors. Les cantonades i les obertures s'han reforçat amb carreus quadrangulars i rectangulars més ben disposats. La façana principal es troba encarada a llevant, i l'accés es realitza mitjançant un portal cobert per una llinda monolítica, que es recolza sobre uns brancals fets amb carreus rectangulars ben tallats. A la llinda s'observa la data del 1817. Al costat d'aquest portal, s'obre una finestra quadrangular protegida per una reixa, que sembla donar ventilació a una zona destinada a corts. La vivenda es troba a l'alçada del primer pis, i s'obre a la façana principal amb dues finestres quadrangulars amb ampits que sobresurten en voladís. La façana nord s'obre amb dues finestres, una al primer pis i una altra al pis sota teulada, i amb un finestró a la planta baixa. A la façana de migdia s'adossa un cos rectangular cobert a dues aigües destinat al que sembla haver estat una cabanya. Sobre la teulada s'aprecia una petita finestra a nivell del primer pis de la casa. A la façana de ponent s'obren tres finestres, dues a la planta baixa protegides amb reixa, i una al primer pis, reforçada amb un ampit.<\/p> ","codi_element":"08037-59","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Mas La Calvaria s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" La història d'aquest edifici va lligada a la història del mas de la Calveria, ja que en realitat es tractava d'una masoveria de les moltes que el mas tenia. El fet de que aquesta es trobi aixecada a tocar pràcticament del mas original, fa pensar que potser el lligam dels propietaris amb els masovers era més estret, i que potser la casa estava destinada a la família de cuidadors de la casa. Cal pensar que possiblement l'origen de la construcció pugui remuntar-se a finals del segle XVIII, i la data del 1817 es correspongui a alguna reforma o consolidació. L'any 1860 era coneguda com a Casanova de la Calvaria. Actualment segueix pertanyent al mas de la Calvaria, i es troba deshabitada.<\/p> ","coordenades":"41.9292000,2.3053500","utm_x":"442407","utm_y":"4642149","any":"1817","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43717-foto-08037-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43717-foto-08037-59-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43718","titol":"La Vila Xica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vila-xica","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia de planta rectangular que compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a ponent. Estructuralment, la masia es troba formada per dos cossos adossats en sentit N-S. El primitiu és l'ubicat al Nord, i es troba construït en mur de mamposteria irregular. El més nou, és en realitat una ampliació, i s'adossa a migdia de l'anterior, seguint la mateixa línia de façana. Es troba construït en maó, i és de menor alçada que l'anterior. La coberta dels dos cossos és independent, tractant-se en realitat de dues cobertes. Totes dues són a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal de ponent. Aquesta façana presenta dues obertures formades per dos portals allindats, una per cada cos. Al primer pis s'obren diferents finestres quadrangulars, i destaca la presència d'una galeria a l'extrem de migdia del segon cos. La resta de façanes presenten poques obertures a nivell del primer pis.<\/p> ","codi_element":"08037-60","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Mas Vila Xica s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" És possible identificar els orígens del mas Vila Xica amb els del mas Vila, del qual es localitzen notícies històriques des de ben antic. El primer document data del 1124, quan el paborde de Sant Tomàs de Riudeperes va establir a Alorvi i la seva esposa Maria, en un antic mas ja ocupat anteriorment, en un lloc anomenat la Vila. El 1185 Pere Vila i el seu fill Bernat van engrandir la propietat establint nous contractes de terres amb la pabordia. El 1203 els Vila es van establir en onze peces de terra més. (VILAMALA, 2002: 112) Pocs anys després però, la nissaga dels Vila es va extingir i la propietat es va dividir, com sembla indicar-ho en un document del 1257, quan Joan, paborde de Sant Tomàs, va establir el mas a favor de Bartomeu Cortés i la seva esposa Guillelma. (VILAMALA, 2002: 112). A mitjans del segle XIII el mas Vila es va segregar en dos masos, Vila jussana i Vila sobirana. Un dels dos serà conegut com Vilafarta (potser es correspon a Vila grossa) i l'altre es deu correspondre a Vila xica. Durant el segle XIV apareixen diversos documents que donen fe de l'existència del mas Vila, que tot i no especificar a quin dels dos es correspon, fan referència a la compra de terres i a l'adquisició de masos com el Guasch i el Comarenaula. El 1399 Ferrer Pujol i la seva esposa Maria de Vilacís es van instal·lar al mas Vila. En aquells moments els dos masos eren propietat eminent de la pabordia de febrer de la Seu de Vic. (VILAMALA, 2002: 112) Durant el segle XV i XVI les notícies del mas són poques i no permeten fer cap conjuntura sobre la trajectòria que va seguir la propietat. (VILAMALA, 2002: 112) No hi han dades documentals, però possiblement fou al llarg del segle XVIII quan aquest mas passà a convertir-se en una masoveria propietat de la Calvaria, i així es mantingué fins al segle XX. Arquitectònicament el mas que s'observa és una construcció que podria tenir els seus orígens al segle XVII, amb alguns trams afegits al llarg del segle XIX. Arquitectònicament, cal pensar en l'existència d'un nucli original de la casa, que es correspon al sector nord, i una ampliació posterior, segurament del segle XIX que es correspondria al cos sud. La construcció de la C-25 a tocar de la casa, canvià radicalment el seu entorn, aïllant la casa del proper mas Vila Grossa i del mas de la Calvaria.<\/p> ","coordenades":"41.9290000,2.3021500","utm_x":"442141","utm_y":"4642129","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43718-foto-08037-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43718-foto-08037-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43718-foto-08037-60-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43719","titol":"Les Adoberies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-adoberies","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'edifici es troba actualment abandonant en un avançat estat de degradació","descripcio":" Edifici aixecat a les afores del que era el nucli antic del poble de Calldetenes, a tocar del torrent de Sant Marc. Es tracta d'una construcció aixecada en part en pedra -conformant un carreuat molt irregular-, i part en maó, especialment al sector de la façana de ponent, alguns trams de la façana de llevant i la galeria del primer pis de migdia. Tot el conjunt mostra restes d'un arrebossat molt deteriorat fet amb morter de calç. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba encarada a ponent. En línies generals, l'edifici mostra diferents fases constructives, producte d'ampliacions, efectuades segurament en direcció al nord, paral·leles a curs del torrents; però té un aspecte unificat. D'altra banda, cal assenyalar també que l'asfaltat del carrer i la construcció i pavimentació de les voreres actuals, ha fet que l'edifici quedi una mica enclotat en referència a l'alçada actual del carrer. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a ponent, i actualment es tracta d'un espai pràcticament cobert de vegetació, i sense accés directe des del carrer. Es detecta la presència de les restes d'un antic cobert de planta baixa, adossat en perpendicular i cobert a dues aigües al sector de migdia d'aquesta façana, actualment enderrocat, i que seguia paral·lel a la línia del carrer. Al centre de la façana s'obren dos portals allindats que donen accés a l'interior de l'edifici. La façana de migdia és la que es troba actualment en paral·lel a la línia de carrer, i s'obre amb un finestró rematat amb un arc de mig punt. Al primer pis destaca la presència d'una finestra i una galeria, situada directament sota l'embigat de la coberta i protegida per una barana metàl·lica. Actualment, aquesta galeria només s'obre a migdia, ja que al cantó de llevant ha estat tapiada amb maó. La configuració d'aquesta galeria és inclinada, de tal manera que la cantonada sud-est de l'edifici no existeix. La façana de llevant segueix paral·lela al curs del torrent de Sant Marc, que en aquest tram era conegut com el torrent de les Adoberies, i s'obre amb un seguit de tres finestres quadrangulars a la planta baixa, i tres finestres similars al primer pis. Al nord hi ha diferents cossos que envolten la casa formant un espai on hi havia l'antiga era.<\/p> ","codi_element":"08037-61","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes. Pg. Adoberies, s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Es tracta d'un edifici aixecat als afores del que era l'antic nucli urbà de Calldetenes, segurament al llarg del segle XIX. Originalment es tractava d'una masoveria pertanyent al Verdaguer. Informació oral procedent del propietari d'aquesta casa va indicar que tenia associada la propera bassa del blanqueig. Fins a principis del 2004, fou habitada per masovers, que finalment, degut a les pèssimes condicions de ll'habitatge, el van abandonar. Segons informació oral procedent dels estadants, en aquesta edificació hi hagueren tres habitatges, i havia estat destinada al negoci del curtit de pells. Aquí era on s'adobaven les pells, que després eren esclarides a la propera bassa del blanqueig. Malgrat tot, aquesta afirmació no ha pogut ser comprovada, ja que no queden restes d'aquesta activitat. Al costat de la casa es troba el que fou un dels pous principals d'abastiment d'aigua del nucli urbà de Calldetenes. L'ajuntament havia comprat les aigües de pou de les Adoberies el 1959.<\/p> ","coordenades":"41.9274600,2.2863000","utm_x":"440826","utm_y":"4641969","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43719-foto-08037-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43719-foto-08037-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43719-foto-08037-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43720","titol":"Can Soca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-soca","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Malgrat ser una casa en bon estat, al no trobar-se habitada sinó utilitzada com a magatzem de l'explotació rural, fa que no s'hagin fet reformes de manteniment durant les darreres dècades, corrent el perill de degradar-se seriosament els propers anys.","descripcio":" Masia de planta rectangular coberta a quatre vessants amb teula àrab, ubicada al sector nord-est del terme municipal de Calldetenes, prop de la C-25. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular i maó, amb les cantonades i obertures reforçades amb carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats. Malgrat tot, l'aparell constructiu no roman a la vista, ja que la casa es troba arrebossada amb morter, deixant a la vista només els trams degradats. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i golfes, amb un seguit de coberts de planta baixa i primer pis adossats als cantons de llevant i ponent. També compta amb una cabanya ubicada a pocs metres en sentit de llevant. La orientació de la casa es fa a migdia, on es troba la façana principal. La façana principal de la casa es troba formada per un seguit de tres arcades per planta que conformen un conjunt de galeries que ocupen la planta baixa, el primer i el segon pis, i que conformen la imatge més peculiar i característica de la casa. A la planta baixa s'aprecien tres arcades molt rebaixades que es recolzen sobre dos pilars intermitjos sense cap element decoratiu. Aquestes arcades conformen un atri a nivell de planta baixa, que precedeix el portal d'accés a l'interior. Al primer pis s'aprecien tres arcades més, però en aquesta ocasió són de mig punt, i es recolzen sobre dos pilars centrals i dues pilastres laterals, que compten amb un capitell format per un seguit de motllures que es disposen en voladís. Aquestes arcades donen lloc a una galeria que a l'alçada del primer pis precedeix els finestrals i balcons, i es protegeix amb una barana de ferro. La galeria del segon pis té característiques similars a les del primer pis, creant un conjunt molt harmònic. Aquestes galeries es recolzen sobre embigats de fusta que semblen originals. L'accés a aquestes galeries es fa mitjançant portes allindades obertes a cada pis. El pis sota teulada s'obre amb un seguit de finestrons tapats amb un maó que configura al mig una figura estrellada amb obertures intercalades, a l'estil d'una gelosia. Aquesta tipologia d'obertura recorre perimetralment totes les façanes de la casa, donant-li la volta. L'accés a l'edifici es realitza mitjançant un portal situat al mig de la planta baixa, superat l'atri que el precedeix. Es tracta d'un portal antic creat amb carreus quadrangulars que configuren els brancals, i cobert amb una llinda monolítica on s'adossen dues peces ondulades, creant una tipologia de portal en arc deprimit convex. El portal es protegeix amb una porta de fusta a doble batent, que sembla original de la casa. La façana de llevant compta amb un cobert de planta baixa i primer pis adossat al cantó de migdia, la qual cosa implica una visió parcial. A aquest cobert se n'adossa un altre de planta baixa en sentit paral·lel a la casa, creant una mena de pati interior al sector de llevant. En tots els casos es tracta de coberts amb teulada inclinada. Al primer pis de la façana de la casa s'obren un seguit de tres finestres rectangulars, i un finestró, sense elements ornamentals. A la façana nord, parcialment tapada per l'arbrat, també s'hi adossa un altre cobert de planta baixa. Al primer pis s'obren un seguit de tres finestres rectangulars. A la façana de ponent s'hi adossen tres cossos independents que cobreixen tota la façana, deixant a la vista només el segon pis, que s'obre amb un seguit de finestrals rectangulars molt regulars. Es tracta de coberts amb teulada inclinada. El mas també compta amb una cabanya ubicada uns metres a llevant. Es tracta d'una construcció rectangular feta en mur de mamposteria irregular sense arrebossar, coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. S'obre a migdia amb un portal de mig punt reforçat amb carreus de pedra ben tallats.<\/p> ","codi_element":"08037-62","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Mas Can Soca s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Segurament es tracta d'un mas que tindria els seus orígens al voltant dels segles XVII-XVIII, com a masoveria del monestir de Sant Tomàs, i era coneguda amb el nom de Casa Nova. Es té notícia, però, de l'enderroc i destrucció de la casa a mans de les tropes franceses entre els anys 1808 i 1810, que estaven atrinxerades al monestir. Gràcies a les memòries del pare Balinyà, guardià del convent de Sant Tomàs en aquesta època, es té constància dels fets: ' Otra y otras heridas dieron al colegio con la ruina de las casas que le pertenecen. La primera vez derribaron todos los pisos o altos de la Nova (Can Soca) , la Novísima i Miralles…..' ' La segunda invasión (1810) las destruyeron más ferozmente que en la primera (1809) y las dejaron inservibles. La Novísima quedó sin tejado y con solas las cuatro paredes; y la Nova, aunque no tan destrozada, pero bastante para que los colons de una y otra con sus famílias tuviesen que pasar al Colegio..' 'Se repararon las casas Nova y Novísima como se pudo, pasaron a habitarlas otra vez los colonos y el Colegio se reorganizó' VILAMALA (2002: 184) L'edifici actual doncs, cal ubicar-lo cronològicament durant la segona dècada del segle XIX. La casa fou expropiada durant el procés de desamortització de les terres de l'església el 1842. En aquells moments la masia tenia 90 quarteres de terra, 40 de cultiu i 50 d'herbes i erm. El 1822 els frares la tenien llogada a Francesc Masramon. L'any 1844 fou subhastada, adquirint la propietat Francesc Murlans i Llopart. De fet, els Murlans actuaven de testaferros de Francesc Vilar, de Barcelona, que va ser qui realment va adquirir la casa. Després de diversos canvis de propietat va anar a parar a mas de la família Masgrau a principis del segle XX. La pubilla de la família Masgrau es va casar amb el propietari del mas de la Frontera, passant-hi a residir una família de masovers. Actualment els propietaris són la família Juvé Masgrau.<\/p> ","coordenades":"41.9356800,2.2995900","utm_x":"441935","utm_y":"4642872","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43720-foto-08037-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43720-foto-08037-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43720-foto-08037-62-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43721","titol":"Bosc de Santa Margarida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-santa-margarida","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Massa forestal que envolta el casal conegut com a Torre de Santa Margarida, i que forma part de la mateixa finca. Es tracta d'un bosc format bàsicament per cedres de l'Himàlaia, de la mateixa espècie que el situat al costat de l'església parroquial de Sant Martí. Es tracta d'un arbre de la família de les pinàcies, originari del sud i l'oest de l'Himàlaia, on viu entre els 1000 i els 2800 metres. El seu nom deriva del grec kedros i fa referència al seu aroma. Deodara deriva del sànscrit, i significa arbre dels déus. Es tracta d'un tipus d'arbre perennifoli i resinós, de creixement ràpid i capçada cònica i ampla, amb l'extrem superior inclinat a partir de certa edat. Pot arribar a superar els 40 m d'alçada. El tronc acostuma a ser recte i les branques, a mesura que envelleixen, tendeixen a inclinar-se cap avall i a fer-se horitzontals. L'escorça és llisa i grisa de jove. Quan l'arbre envelleix, s'esquerda en escames irregulars i s'enfosqueix. Les fulles són aciculars, flexibles, de color verd platejat i llargues. Les flors són unisexuals i en un mateix arbre n'hi ha de masculines i femenines. Les femenines es troben reunides en cons de color verd que recorden una pinya en miniatura i les masculines són de cons allargats de color groguenc quan són madures. Floreixen a la tardor. Les llavors tenen forma triangular, són comestibles i presenten una gran ala. Es troben dins de pinyes erectes i ovoides que es desfan quan són madures, entre el segon hivern i la segona primavera de la seva existència. L'arbre es propaga per llavors, i artificialment per empelts. La seva fusta és molt duradora i desprèn un aroma agradable. Viu en indrets de sòl profund i humit. Suporta bé el fred. De forma intercalada aquest cedre es barreja amb pi blanc més comú, i a mida que ens aproximem a la casa, predominen els roures, barrejats amb els pins i alguna alzina. Es tracta de roures martinencs (Quercus humilis), propis de la Plana de Vic. El nom genèric 'Humilis' vol dir humil, i és el nom llatí que ja existia en època romana. Aquesta espècie pertany a la família de les fagàcies. Els roures martinencs són arbres caducifolis de creixement lent, que poden arribar a viure 500 i 600 anys. La capçada té forma de cúpula densa. El tronc és sinuós. L'escorça vella és de color marró grisenc i està formada per petites escames rugoses. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa, i sovint persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. L'anvers de les fulles del roure són d'un verd lluent i sense pèls. El limbe de les fulles fa de 4 a 12 cm i presenta lòbuls profunds amb el marge dentat. A la tardor les fulles es tornen primer groguenques i finalment adquireixen un color marró vermellós. Les flors són unisexuals, petites i molt simples. En un mateix arbre hi ha flors dels dos sexes. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen 3-4 estils rosats i fan uns 3 mm de llarg, essent solitàries o trobant-se en grups poc nombrosos. La floració es produeix d'abril a maig. El fruit és una núcula que s'anomena aglà o gla. Les glans tenen una forma més o menys ovoide, són amargants i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. La cúpula és més o menys pilosa. Les glans maduren d'octubre a novembre. El roure es propaga per llavors. Les glans són un bon aliment pel bestiar i l'escorça conté tanins útils per adobar pells. La seva fusta és dura, densa i molt resistent a l'aigua, d'aquí que s'hagi tractat d'un arbre molt apreciat per la fusteria i com a llenya, i s'hagin talat grans extensions. El roure martinenc resisteix el fred intens i l'aridesa de l'estiu. Tot el bosc es troba dividit en dos parts, separades per un camí, que travessa el bosc en sentit E-O i condueix a la casa.<\/p> ","codi_element":"08037-63","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Segons informació oral procedent dels propietaris actuals de la casa, aquest bosc fou plantat en bona manera uns anys després de la construcció del casa. El cedre de l'Himàlaia, com a espècie va ser introduïda a Europa com a arbre ornamental a principis del segle XX. Cal pensar que la plantació es correspon a aquest moment, sobre una base boscosa formada per roures i pins.<\/p> ","coordenades":"41.9295900,2.3115300","utm_x":"442920","utm_y":"4642188","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43721-foto-08037-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43721-foto-08037-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43722","titol":"Bosc de can Soca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-soca","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Massa forestal ubicada a llevant de la casa de Can Soca, dins de la seva finca, de la qual rep el nom. Es tracta d'un bosc bàsicament de roures martinencs (Quercus humilis) , propi de la Plana de Vic. El nom genèric 'Humilis' vol dir humil, i és el nom llatí que ja existia en època romana. Aquesta espècie pertany a la família de les fagàcies. Físicament, són arbres caducifolis de creixement lent, que poden arribar a viure 500 i 600 anys. La capçada té forma de cúpula densa. El tronc és sinuós. L'escorça vella és de color marró grisenc i està formada per petites escames rugoses. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa, i sovint persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. L'anvers de les fulles del roure són d'un verd lluent i sense pèls. El limbe de les fulles fa de 4 a 12 cm i presenta lòbuls profunds amb el marge dentat. A la tardor les fulles es tornen primer groguenques i finalment adquireixen un color marró vermellós. Les flors són unisexuals, petites i molt simples. En un mateix arbre hi ha flors dels dos sexes. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen 3-4 estils rosats i fan uns 3 mm de llarg, sent solitàries o trobant-se en grups poc nombrosos. La floració es produeix d'abril a maig. El fruit és una núcula que s'anomena aglà o gla. Les glans tenen una forma més o menys ovoide, són amargants i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. La cúpula és més o menys pilosa. Les glans maduren d'octubre a novembre. El roure es propaga per llavors. Les glans són un bon aliment pel bestiar i l'escorça conté tanins útils per adobar pells. La seva fusta és dura, densa i molt resistent a l'aigua, d'aquí que s'hagi tractat d'un arbre molt apreciat per la fusteria i com a llenya, i s'hagin talat grans extensions. El roure martinenc resisteix el fred intens i l'aridesa de l'estiu. Tot el bosc es troba dividit en dos parts, separades per un camí, que travessa el bosc en sentit nord-sud i condueix a la casa, i Sant Tomàs de Riudeperes.<\/p> ","codi_element":"08037-64","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Inicialment, cal pensar que es tracta d'una explotació boscosa pertanyent a la masia de can Soca. Aquesta casa es troba datada des del segle XIX i pertanyia al convent de Sant Tomàs. La casa fou expropiada durant el procés de desamortització de les terres de l'església el 1842. En aquells moments la masia tenia 90 quarteres de terra, 40 de cultiu i 50 d'herbes i erm. El 1822 els frares la tenien llogada a Francesc Masramon. L'any 1844 fou subhastada, adquirint la propietat Francesc Murlans i Llopart. De fet els Murlans actuaven de testaferros de Francesc Vilar, de Barcelona, que va ser qui realment va adquirir la casa. Desprès d'algunes compres i vendes la casa va ser adquirida per la família Juvé del mas de la Frontera, actuals propietaris de la finca i del bosc.<\/p> ","coordenades":"41.9352200,2.3021100","utm_x":"442144","utm_y":"4642819","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43722-foto-08037-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43722-foto-08037-64-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43723","titol":"Torrent de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-sant-marti","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Curs fluvial permanent que recorre el terme municipal de Calldetenes en sentit est-nordoest. És sens dubte el curs fluvial més important del terme, on desguassen la resta de torrents del municipi: Sant Marc i la Sauleda. Originalment, aquest torrent neix al terme de Sant Julià de Vilatorta, a la zona de les set fonts, on rep el nom de riera de Sant Julià; al passar sota el pont de la casa Alta-Riba, comença a rebre el nom de torrent de Sant Martí, per la seva proximitat a l'església. Des d'allà discorre vers al N-O passant a tocar de l'església de Sant Martí. Travessa de forma canalitzada la C-25, per ressorgir de nou a l'alçada del Molí de Rosanes i vers el Pujol. Finalment, desguassa al riu Gurri. La seva presència, especialment al tram ubicat entre l'església de Sant Martí i el casa d'Altarriba, ve determinada per la presència d'una vegetació a les dues ribes de caràcter fluvial, més humida que la de l'entorn, amb la presència d'albers, sanguinyols, roldors i esbarzers. També s'hi compten salzes, pollancres, plàtans i freixes. A l'alçada de l'església de Sant Martí, s'ubica la font de Sant Martí, que rep el nom del torrent. Aquest torrent, ha estat durant segles el cabdal que va fer funcionar els nombrosos molins de la contrada: Molí del Nadal, de la Calvaria, de Rosanes, de la Frontera, etc. No és estrany, per tant, que el seu curs presenti nombrosos testimonis d'aquesta activitat industrial: cadiretes, recs, rescloses, basses, etc.<\/p> ","codi_element":"08037-65","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Aquest riu apareix esmentat documentalment per primer cop el 948, quan Esclua i la seva esposa Ingilrada vengueren a Borrell cases i terres situades en el castell de Sant Llorenç, a la vila Heures, que afrontaven a cerç amb el riu anomenat Riudeperes. La proximitat de l'església de Sant Martí de Riudeperes va fer que finalment adoptés el nom de Torrent de Sant Martí.<\/p> ","coordenades":"41.9270300,2.3075300","utm_x":"442586","utm_y":"4641906","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43723-foto-08037-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43723-foto-08037-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43724","titol":"Torrent de la Sauleda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-la-sauleda","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Curs fluvial que discorre i travessa el terme municipal de Calldetenes des del S-E en direcció al N-O. Neix al terme de Vilalleons, i entra al terme municipal de Calldetenes a l'alçada del mas de la Sauleda, amb qui comparteix el nom. Des d'aquí discorre en sentit N-O, travessant la C-25 fins a les immediacions de la casa de la Frontera, on desguassa al torrent de Sant Martí. La presència d'aquest torrent és notable al seu pas per reunir al seu voltant una vegetació més humida que contrasta a l'entorn dels camps conreats. Aglutina vegetació bàsicament de ribera, especialment pollancres, albers i sobretot salzes. Prop de la casa de la Sauleda compta amb una font que rep el mateix nom.<\/p> ","codi_element":"08037-66","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes","historia":" Tot indica que el nom del torrent té els seus orígens en la presència abundant de salzes que devien agrupar-se en una formació boscosa anomenada sauleda. Aquest tipus de bosc va donar nom també a la casa propera. Actualment, aquest tipus d'arbre és testimonial.<\/p> ","coordenades":"41.9185800,2.3077100","utm_x":"442593","utm_y":"4640968","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43724-foto-08037-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43724-foto-08037-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43725","titol":"Pla de la Sauleda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-la-sauleda","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Superfície agrícola planera ubicada al nord, i especialment al N-E del mas anomenat actualment la Sauleda, entre aquest mas i l'antic camí ral que menava de Vic a Sant Julià de Vilatorta. Es tracta, sens dubte, de la planura que tradicionalment ha configurat l'àrea d'explotació agrícola del mas la Sauleda. Actualment, aquesta àrea continua essent un espai conreat, plantat bàsicament de blat de moro, on s'alternen espais conreats i petites illes boscoses ocupades per roures i pins. El seu valor com a zona d'interès és bàsicament paisatgístic, en contrast amb la veïna C-25 i el proper nucli habitat de Sant Julià de Vilatorta.<\/p> ","codi_element":"08037-67","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Segurament es tracta de l'àrea que històricament ha format part de les propietats del mas de la Sauleda.<\/p> ","coordenades":"41.9181900,2.3091700","utm_x":"442714","utm_y":"4640924","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43725-foto-08037-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43725-foto-08037-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43726","titol":"Pla de la Quintana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-la-quintana","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Les amenaces que planen sobre aquest espai estan relacionades amb la proliferació de plans urbanístics i d'aprofitament del sòl industrial","descripcio":" Plana formada per camps de conreu existents entre el Casal de d'Altarriba i el mas de la Quintana, que pertany al municipi de Sant Julià de Vilatorta, al cantó Sud-est del terme municipal de Calldetenes. Es tracta d'una superfície ocupada bàsicament pel conreu del blat de moro i farratges. Es troba delimitat pel camí que des de la casa de la Quintana mena a la casa nova de la Sauleda, i que era l'antic camí ral de Vic a Girona, des d'allà amb el camí que des de la casa nova de la Sauleda mena a Sant Martí de Riudeperes, i des d'allà pel Torrent de Sant Martí fins al Casal d'Altarriba. El seu valor natural és bàsicament paisatgístic, ja que forma part de les planes que des de la C-25 fins a les primeres urbanitzacions de Sant Julià de Vilatorta, conserven encara l'aspecte de paisatge rural format per camps de conreu oberts al llarg dels segles. Com a element perturbador cal remarcar la presència d'un polígon industrial existent al sud-est dels plans, ja en terme de Sant Julià de Vilatorta.<\/p> ","codi_element":"08037-68","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":"","coordenades":"41.9231900,2.3132200","utm_x":"443054","utm_y":"4641476","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43726-foto-08037-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43726-foto-08037-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43727","titol":"Escut del bisbe Guillem Caçador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-bisbe-guillem-cacador","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memoria histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apostol. Madrid. PLADEVALL, A. (1969) Sant Tomás de Riudeperes. a 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Element escultòric encastat a l'angle sud-oest del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, al cos destinat a monestir de la comunitat franciscana. Situat a uns tres metres d'alçada, es tracta d'un gros carreu angular esculpit amb un alt relleu on s'aprecien els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen sobre el portal d'accés al claustre, encarat a la façana nord del monestir (fitxa 101). Es tracta d'un escut caironat, aguantat per les figures de dos àngels drets a banda i banda, que miren cap a l'exterior. El camper de l'escut es troba tercejat en faixes, amb una faixa central que emmarca un element estrellat. La faixa superior s'ocupa amb dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, envoltat d'una borla. A sota s'aprecia una divisa on es pot llegir: 'JACOBUS CASSADOR EPISCOPUS BARCHINONE' Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115)<\/p> ","codi_element":"08037-69","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i desprès de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175). Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació, es devia acabar la construcció de la nova església de Sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176). El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i des del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església, es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. La tomba dels Altarriba és del segle XIV i consta de tres peces, dues amb l'escut i una altra amb una creu dins d'un cercle. La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177)<\/p> ","coordenades":"41.9318500,2.3024800","utm_x":"442171","utm_y":"4642445","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43727-foto-08037-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43727-foto-08037-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43727-foto-08037-69-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"(Continuació història) La prepositura de Sant Tomàs comptà en el temps de major vitalitat amb tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Als documents que se situen entre el 1095 i el 1100 indiquen l'existència d'un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis creats als diferents altars. Una visita pastoral del 1357 fa esment dels altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada llavors per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. AA.DD (1984:177) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: ' aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna' AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort. Durant la guerra del francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van ocupar el convent de manera reiterada, i el van destruir en la seva major part. Abans d'acabar el conflicte, el 1813, i sota les ordres del pare Masferrer, del convent de Sant Salvi, es van començar les obres de reconstrucció del monestir. L'església va quedar acabada en pocs mesos i va ser millorada i es va construir el col·legi, les oficines, les cel·les, etc. L'any 1912 es va construir un modern cos d'edificació, annex al renaixentista. Els promotors foren els pares camils, que el 1901 adquiriren l'edifici convertint-lo en un noviciat i més tard en un seminari de la congregació. AA.DD (1984:178) L'església fou restaurada el 1914 pel mestre d'obres Miquel Pallàs, aixecant alçats a la part romànica. D'ell són els dibuixos de la planta i l'alçat de l'església romànica que coneixem. Després del 1940 i dels abusos que hi van cometre els refugiats que hi estaven confinats, l'absis fou decorat amb unes pintures. El 1970 l'edifici fou venut pels pares camils i adquirit per una associació benèfica osonenca, que el convertí en una escola de deficients psíquics de la comarca. Des d'aleshores a l'entorn del monestir s'hi han alçat diversos edificis, però el conjunt monumental no s'ha vist alterat.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"43728","titol":"Mosaics de l'empresa 'Productos del Cerdo'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mosaics-de-lempresa-productos-del-cerdo","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'edfici-fàbrica actual es troba abandonat, perillant potser el seu enderroc ben aviat, substituint-la per una plaça. Si es dóna el cas, caldria fer un esforç per conservar els mosaics, símbols de l'empresa.","descripcio":" Es tracta d'un conjunt de dos mosaics enclavats a l'alçada del primer pis de la façana de migdia, que dóna al carrer Gran nº 27 de Calldetenes. Es tracta de dos mosaics policromats formats per rajoles de ceràmica de 20x20, que conformen exteriorment una forma ovalada. Ambdós mosaics eren decorats amb el logotip i la propaganda de la que fou una de les indústries més significatives de Calldetenes: 'Productos del Cerdo', al llarg de la seva trajectòria històrica. Un d'ells simbolitza el logotip de l'empresa als seus inicis: 1945, i l'altre al final de la seva història: 1996. El primer d'ells fou el logotip escollit l'any 1945. Es llegeix 'Productos del cerdo Vich S.A.' 'Fricer' 'San Martín de Riudeperas. Vich' i centren el mosaic, la imatge d'un pernil i una llonganissa. Al segon mosaic, elaborat com a logotip l'any 1996, quan l'empresa es reconvertí en 'Productes Basón', està inspirat en el mosaic original del 1945. S'aprecia un escut blasonat, sobre un fons de pergamí, coronat per la figura d'un porc jaient. Dins de l'escut, en diversos camps s'aprecien alguns productes del porc. A la part superior es llegeix: 'Productos del cerdo. Vich S.A.' i a la part inferior: 'Sant Martín de Riudeperas. Vich' i amb lletres gotitzants la paraula 'Blasón'.<\/p> ","codi_element":"08037-70","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes C\/ Gran num. 27 (08506 Calldetenes)","historia":" La fàbrica més representativa de Calldetenes ha estat 'Productos del Cerdo'. Aixecada sobre el solar que ocupava inicialment l'Hostal de Cal Trempat, fou coneguda com a 'Productos'. Els seus començaments daten del 1945, i va ser objecte de diverses ampliacions: el 1947, 1954, 1959 i 1964. El 1965 es va traslladar i ampliar l'escorxador de porcí i vacum, i el 1969 la cadena de producció. El 1970 es va construir un magatzem, un taller mecànic i un menjador per als treballadors. El 1973 es van construir habitatges subvencionats per als treballadors al carrer de la Mercè. Malauradament, durant la dècada del 1980 no va poder suportar la competència de fàbriques veïnes. EL 1989 la família Baranera va deixar de ser propietària i la fàbrica es va vendre a una casa de pinsos de Manresa. El 1994 va fer fallida. El 1996 els treballadors, que s'havien quedat la fàbrica en règim de cooperativa, van aconseguir legalitzar la situació. La nova empresa va portar el nom de 'Productes Blasón sccl'. VILAMALA (2002:170)<\/p> ","coordenades":"41.9256400,2.2820300","utm_x":"440470","utm_y":"4641769","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43728-foto-08037-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43728-foto-08037-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El valor patrimonial d'aquest mosaics és purament simbòlic. Cal pensar que més que patrimoni històric d'una fàbrica, són patrimoni històric d'una època.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43729","titol":"La Vila Grossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vila-grossa","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"La casa va ser restaurada els darrers anys abans de convertir-se en restaurant, modificant considerablement els espais interiors i adaptant-los als nous usos.","descripcio":" Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars més ben escairats. Cal destacar que les darreres reformes que es van efectuar a l'edifici per tal de convertir-lo en restaurant, van tenir com a conseqüència l'arrejuntat de bona part del parament exterior, que actualment presenta un aspecte molt uniforme. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota teulada. La façana principal de l'edifici es troba orientada a migdia, i s'obre amb un portal situat al cantó de ponent de la façana, rematat a part superior per una llinda monolítica. Aquesta llinda duu gravada la data del 1633. Al costat d'aquest portal s'obre una finestra quadrangular emmarcada per grans lloses. Al primer pis s'obren dues finestres també emmarades amb grans lloses, i recolzades sobre ampits llisos, col·locats durant la darrera restauració. Al pis sota teulada s'obre un petit finestró. Aquesta gran casa sembla haver patit una ampliació considerable de la seva superfície, de tal manera que sembla que el cantó de llevant de la casa és en realitat un cos afegit al nucli original. Possiblement es tracti d'un engrandiment de la superfície, fet possiblement al segle XIX, que obligà a aixecar una mica més la teulada, per tal d'unificar la casa en un sol cos. Aquesta ampliació fa que la façana de migdia sigui asimètrica. A l'extrem de llevant s'obre una finestra a la planta baixa, i una a nivell del primer pis, de dimensions superiors a la resta de les finestres de la façana. Aquest tram de façana, així com les finestres, queden protegides sota un teuladet, que s'adossa a la casa en sentit perpendicular, creant un espai sotacobert a l'entrada. Aquest teuladet enllaçava antigament amb un seguit de coberts que s'aixecaven al cantó sud-est de la casa, i que es perllongaven amb un mur de tancament que empalmava amb la cantonada sud-oest de la casa, creant un petit espai tancat en forma de pati interior, que precedia l'accés a la casa. L'accés a aquest espai es feia mitjançant un portal adintellat protegit per un teuladet obert al mur de tancament. Les reformes dutes a terme la darrera dècada, enderrocaren alguns d'aquests coberts, encara que han mantingut el mur de tancament que precedia la casa, tot i que ara ja no s'hi accedeixi a través d'ell. La façana de llevant s'obre amb un seguit de finestrons de petites dimensions, reforçats per carreus ben tallats. S'observa també la presència d'un porta allindada a l'extrem sud d'aquesta façana, que sembla ser producte de les darreres reformes. A la façana nord és on més s'aprecia la diferència entre aquests dos cossos unificats. Al cantó de llevant d'aquesta façana s'observa l'existència d'una porta allindada, precedida de dos graons, i dues finestres al primer pis. El cantó de ponent d'aquesta façana compta amb un cobert rectangular adossat a nivell de planta baixa, que es cobreix amb una teulada inclinada. Al primer pis s'observen dues finestres, i un petit finestró sota el carener de la teulada. La façana de ponent també compta amb algunes finestres obertes al primer pis, i un petit cobert de teulada inclinada adossat al cantó sud-oest d'aquesta façana. Malgrat les reformes, el mas ha mantingut la seva estructura original i bona part del seu aspecte primitiu.<\/p> ","codi_element":"08037-71","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Mas vila Grossa s\/n (108506 Calldetenes)","historia":" És possible identificar els orígens del mas Vila Grossa amb els del mas Vila, del qual es localitzen notícies històriques des de ben antic. El primer document data del 1124, quan el paborde de Sant Tomàs de Riudeperes va establir a Alorvi i la seva esposa Maria, en un antic mas ja ocupat anteriorment, en un lloc anomenat la Vila. El 1185 Pere Vila i el seu fill Bernat van engrandir la propietat establint nous contractes de terres amb la pabordia. El 1203 els Vila es van establir en onze peces de terra més. (VILAMALA, 2002: 112) Pocs anys després, però, la nissaga dels Vila es va extingir i la propietat es va dividir, com sembla indicar-ho en un document del 1257, quan Joan, paborde de Sant Tomàs, va establir el mas a favor de Bartomeu Cortés i la seva esposa Guillelma. (VILAMALA, 2002: 112). A mitjans del segle XIII el mas Vila es va segregar en dos masos, Vila jussana i Vila sobirana. Un dels dos serà conegut com Vilafarta (potser es correspon a Vila grossa). Durant el segle XIV apareixen diversos documents que donen fe de l'existència del mas Vila, que tot i no especificar a quin dels dos es correspon, fan referència a la compra de terres i a l'adquisició de masos com el Guasch i el Comarenaula. El 1399 Ferrer Pujol i la seva esposa Maria de Vilacís es van instal·lar al mas Vila. En aquells moments el mas era propietat eminent de la pabordia de febrer de la Seu de Vic. (VILAMALA, 2002: 112) Durant el segle XV i XVI les notícies del mas són poques i no permeten fer cap conjuntura sobre la trajectòria que va seguir la propietat. (VILAMALA, 2002: 112) El mas Vila fou una de les poques cases que al llarg del segle XVII adquirí patrimoni, malgrat que no el va poder mantenir. Sembla que els Vila van diversificar les activitats agrícoles amb d'altres de comercials, i va establir aliances matrimonials amb pagesos benestants de la parròquia de Gurb. Sembla ser que va arrendar l'escorxador i va comprar diverses cases a Calldetenes. El 1699 els hereus del mas Vila eren menors. Finalment el 1705 era propietat de Francesc Martí, argenter de Vic. No hi han dades documentals, però possiblement fou al llarg del segle XVIII quan aquest mas passà a convertir-se en una masoveria propietat de la Calvaria, i així es mantingué fins al segle XX. Arquitectònicament, cal pensar en l'existència d'un nucli original de la casa, que es correspon al sector de ponent, que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XVII sobre les restes de l'antic mas Vila farta. La data del 1633 es correspondria a aquest moment. Possiblement la manca d'espai va motivar a una ampliació del mas, afegint un tram nou de casa, que es traduiria en l'afegit d'un cos al llarg de tota la façana de llevant. Aquest afegit obligà a aixecar una mica la teulada, creant un pis sota teulada i una teulada comú. Podria ser que aquest fet tingués lloc a finals del segle XIX i es correspongués amb la data del 1895. La construcció de la C-25 i d'una rotonda a tocar del mas, va afavorir que s'hagi convertit en un restaurant, la qual cosa obligà a una important consolidació i restauració, modificant l'ús dels espais interiors.<\/p> ","coordenades":"41.9293300,2.3018400","utm_x":"442116","utm_y":"4642166","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43729-foto-08037-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43729-foto-08037-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43729-foto-08037-71-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43730","titol":"Torrent de Sant Marc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-sant-marc","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest torrent ha sofert algunes transformacions afectat per la creixent urbanització del nucli de Calldetenes, d'altra banda, el entorns del torrent a tocar del poble es troben poc cuidats.","descripcio":" Curs fluvial que travessa el terme de Calldetenes en sentit S-N. L'actual torrent neix a les vessants del turó de Sant Marc, a l'extrem sud del municipi. Des d'allà es dirigeix vers el nucli urbà de Calldetenes, que travessa de forma canalitzada, i torna a sorgir als Plans de l'Aragall, per desguassar al torrent de Sant Martí, poc abans de morir al riu Gurri. Es tracta d'un torrent de molt poc cabdal, que pateix greument els efectes de la sequera estiuenca. La vegetació de l'entorn és molt poc abundosa, reduint-se a joncs, esbarzers, i altre tipus d'arbusts ocasionals.<\/p> ","codi_element":"08037-72","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" El nom de Torrent de Sant Marc, ve sens dubte donat pel seu naixement al peu de la serra de Sant Marc. Els habitants de Calldetenes donaven diferents noms al torrent, en funció del tram; entre la Serra de Sant Marc i la font de la Boga, era conegut amb el nom de torrental; entre la Font de la boga i les Adoberies, era conegut com torrent de les Adoberies; i entre les Adoberies i el final del torrent, era conegut com el torrent d'en Met Vilar.<\/p> ","coordenades":"41.9257900,2.2905800","utm_x":"441179","utm_y":"4641780","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43730-foto-08037-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43730-foto-08037-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43731","titol":"Desmai del Molí del Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/desmai-del-moli-del-pujol","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Els propietaris del molí del Pujol tenen cura d'aquest exemplar.","descripcio":" Desmai de grans proporcions situat a la riba del torrent de Sant Martí, a tocar de la casa del molí del Pujol. Es tracta d'un salze en la seva varietat de desmai (Salix babylonica), de la família de les saliàcies. El nom de salix és el nom llatí de salze. Babylonica fa referència a una falsa procedència de Babylonia. En realitat, es tracta d'un arbre de ribera originari d'Àsia Central que va ser introduït a Europa a mitjans del segle XVIII. Es tracta d'un arbre caducifoli de creixement ràpid que rarament supera els 15 m d'alçada. La capçada és densa i té forma hemisfèrica i port pèndul. El tronc és gruixut i sinuós i les branques estan corbades cap avall. Les branques joves són primes i flexibles i penjants, de tal manera que a vegades arriben a tocar a terra. L'escorça és lluent i de color marró vermellós o groguenc (quan és vella és de color marró fosc), amb solcs longitudinals. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa. El seu limbe és molt longitudinal i mesura entre 8 i 15 cm de llarg, és estretament lanceolat i acabat en punta molt aguda, i té el marge finament serrat. És de color verd clar a l'anvers i verd grisenc al revers. La nervació és molt aparent. Les flors no tenen pètals ni sèpals, i es disposen en inflorescències laterals, cilíndriques i corbades. La floració es produeix de març a maig, justament amb la brotada de les fulles. Els fruits són càpsules còniques que estan agrupades formant espigues. De maig a juny maduren, alliberant llavors minúscules que són transportades pel vent. La propagació es fa de forma natural, i ocasionalment a partir de tiges. Artificialment, es pot fer a partir d'esqueixos. Necessita sòls humits i acostuma a créixer a les riberes dels torrents i rius. Viu perfectament en terrenys inundats.<\/p> ","codi_element":"08037-73","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Els propietaris del molí del Pujol recorden la seva existència des d'almenys la dècada del 1940.<\/p> ","coordenades":"41.9295900,2.2928500","utm_x":"441371","utm_y":"4642201","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43731-foto-08037-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43731-foto-08037-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43732","titol":"Pi de sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-de-sant-marti","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Malgrat que aquest espècimen apareix al catàleg de patrimoni de l'Ajuntament de Calldetenes com a Pi de Sant Martí, es tracta en realitat d'un Cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Es troba ubicat al N-E de l'església de Sant Martí de Riudeperes, a tocar de l'església, al marge de la carretera BV 5202. Es tracta d'un arbre de la família de les pinàcies, originari del sud i l'oest de l'Himàlaia, on viu entre els 1000 i els 2800 metres. El seu nom deriva del grec kedros i fa referència al seu aroma. Deodara deriva del sànscrit, i significa arbre dels déus. Es tracta d'un arbre perennifoli i resinós de creixement ràpid i capçada cònica i ampla, amb l'extrem superior inclinat a partir de certa edat. Pot arribar a superar els 40 m d'alçada. El tronc acostuma a ser recte i les branques, a mesura que envelleixen, tendeixen a inclinar-se cap avall i a fer-se horitzontals. L'escorça és llisa i grisa de jove. Quan l'arbre envelleix s'esquerda en escames irregulars i s'enfosqueix. Les fulles són aciculars, flexibles, de color verd platejat i llargues. Les flors són unisexuals i en un mateix arbre n'hi ha de masculines i femenines. Les femenines es troben reunides en cons de color verd que recorden una pinya en miniatura i les masculines són de cons allargats de color groguenc quan són madurs. Floreixen a la tardor. Les llavors tenen forma triangular, són comestibles i presenten una gran ala. Es troben dins de pinyes erectes i ovoides que es desfan quan són madures, entre el segon hivern i la segona primavera de la seva existència. L'arbre es propaga per llavors, i artificialment per empelts. La seva fusta és molt duradora i desprèn un aroma agradable. Viu en indrets de sòl profund i humit. Suporta bé el fred.<\/p> ","codi_element":"08037-74","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Aquesta espècie va ser introduïda a Europa com a arbre ornamental a principis del segle XX. Una fotografia existent de l'any 1923 de l'església de Sant Martí mostra com aquest arbre no hi era, encara, al lloc que ocupa actualment. Cal pensar, doncs, que fou plantat amb posterioritat a aquesta data. AA.DD (1995: 36)<\/p> ","coordenades":"41.9276100,2.3076200","utm_x":"442594","utm_y":"4641971","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43732-foto-08037-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43732-foto-08037-74-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43733","titol":"Alzina de la Calveria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-la-calveria","bibliografia":" AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Els propietaris de la Calveria han procurat per la conservació d'aquest magnífic exemplar com a element simbòlic a l'entrada de la seva propietat.","descripcio":" Alzina de grans proporcions ubicada a tocar del marge dret de la crta. N-141d que surt de la rotonda de la C-25 en direcció a Folgueroles i a la presa de Sau. L'alzina es troba a l'inici del camí que des d'aquesta carretera surt cap al mas de la Calvaria. Es tracta d'un exemplar d'alzina aïllat de grans proporcions (Quercus ilex) de la família de les fagàcies. És l'espècie mediterrània per excel·lència, pròpia de les contrades marítimes humides i subhumides. Es tracta d'un arbre perennifoli de creixement lent, d'uns deu metres d'alçada. Malgrat que es desconeix la seva edat, alguns exemplars poden arribar perfectament als 550 anys. La seva capçada és ampla i densa en forma de cúpula hemisfèrica. L'escorça és de color marró fosc, civellada, dura i gruixuda. Les fulles són simples i coriàcies, i estan en disposició esparsa. La forma de les fulles varia, des de formes el·líptiques fins a lanceolades amb dents poc espinoses, des de 2 a 9 cm de longitud i 1,5 a 4 cm d'amplada. El seu color és verd fosc, lluent, i pràcticament sense pèls, i el revers és grisenc. Les seves flors són unisexuals, petites i molt simplificades. En un mateix arbre hi ha flors masculines i femenines. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen quatre estils rosats, i estan envoltades per un involucra, fent al voltant de 3 mm de llarg. Les flors masculines tenen un periant format per 4 o més lòbuls obtusos i un nombre variable d'estams. La floració es produeix de l'abril al maig. El fruit és una núcula que s'anomena gla, que de jove és verd i es torna marró quan madura. Les glans tenen una forma més o menys ovoide i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. Les glans maduren d'octubre a novembre. La propagació de l'arbre es fa per llavors normalment, i artificialment a partir de rebrots basals. L'alzina té normalment una fusta dura i densa, que s'ha utilitzat al llarg del temps per fer carbó i com a llenya. Les glans són molt apreciades pel bestiar.<\/p> ","codi_element":"08037-75","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que aquest exemplar és un exemplar aïllat al peu de la carretera, enmig d'una zona de conreus.<\/p> ","coordenades":"41.9300700,2.3038500","utm_x":"442283","utm_y":"4642246","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43733-foto-08037-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43733-foto-08037-75-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43734","titol":"Roure del camí del mas Ponç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-del-cami-del-mas-ponc","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Roure de grans proporcions ubicat a tocar del marge esquerre del camí del mas Ponç, just passat el mas. Es tracta d'un roure que pertany a la varietat de roure martinenc (Quercus humilis) , propi de la Plana de Vic. El nom genèric 'Humilis' vol dir humil. Aquesta espècie pertany a la família de les fagàcies. El roure martinenc és originari d'Àsia Menor i la meitat sud d'Europa, i creix espontàniament des del nord de França fins a Creta. A la península ibèrica creix espontàniament a les zones relativament poc àrides de Catalunya, Aragó, País Basc i zones properes. Físicament, són arbres caducifolis de creixement lent, que poden arribar a viure 500 i 600 anys. Pot arribar als 12 metres d'alçada, que segurament és el cas del del camí del mas Ponç. La capçada té forma de cúpula densa. El tronc és sinuós. L'escorça vella és de color marró grisenc i està formada per petites escames rugoses. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa, i sovint persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. L'anvers de les fulles del roure són d'un verd lluent i sense pèls. El limbe de les fulles fa de 4 a 12 cm i presenta lòbuls profunds amb el marge dentat. A la tardor les fulles es tornen primer groguenques i finalment adquireixen un color marró vermellós. Les flors són unisexuals, petites i molt simples. En un mateix arbre hi ha flors dels dos sexes. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen 3-4 estils rosats i fan uns 3 mm de llarg, essent solitàries o trobant-se en grups poc nombrosos. La floració es produeix d'abril a maig. El fruit és una núcula que s'anomena gla. Les glans tenen una forma més o menys ovoide, són amargants i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. La cúpula és més o menys pilosa. Les glans maduren d'octubre a novembre. El roure es propaga per llavors. Les glans són un bon aliment pel bestiar i l'escorça conté tanins útils per adobar pells. La seva fusta és dura, densa i molt resistent a l'aigua, d'aquí que s'hagi tractat d'un arbre molt apreciat per la fusteria i com a llenya, i s'hagin talat grans extensions. El roure martinenc resisteix el fred intens i l'aridesa de l'estiu.<\/p> ","codi_element":"08037-76","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" La presència d'aquest exemplar i de la propera roureda del mas Ponç i del proper bosc entre el Llió i l'Aymerich, fa pensar en l'existència d'una extensa àrea boscosa existent en aquest sector S-O del terme de Calldetenes, que hauria estat eliminada progressivament per l'aprofitament de la llenya, per la construcció i per l'ampliació contínua de camps de conreu. Arribats al segle XXI, la presència d'àrees de roure és testimonial, així com aquest exemplar, que ha estat conservat per la voluntat dels habitants del mas Ponç a causa del seu gran tamany.<\/p> ","coordenades":"41.9167200,2.2979500","utm_x":"441782","utm_y":"4640768","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43735","titol":"Grup de roures al mas Ponç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/grup-de-roures-al-mas-ponc","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Massa forestal ubicada a ponent del mas Ponç, del qual rep el nom, dins de la seva finca, a tocar del camí que comunica el Mas Ponç amb l'antic camí ral de Sant Julià, en direcció a Calldetenes, als peus de la Serra de Sant Marc. Es tracta d'un bosc bàsicament de roures martinencs (Quercus humilis), propi de la Plana de Vic. El nom genèric 'Humilis' vol dir humil, i és el nom llatí que ja existia en època romana. Aquesta espècie pertany a la família de les fagàcies. Són arbres caducifolis de creixement lent, que poden arribar a viure 500 i 600 anys. La capçada té forma de cúpula densa. El tronc és sinuós. L'escorça vella és de color marró grisenc i està formada per petites escames rugoses. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa, i sovint persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. L'anvers de les fulles del roure són d'un verd lluent i sense pèls. El limbe de les fulles fa de 4 a 12 cm i presenta lòbuls profunds amb el marge dentat. A la tardor les fulles es tornen primer groguenques i finalment adquireixen un color marró vermellós. Les flors són unisexuals, petites i molt simples. En un mateix arbre hi ha flors dels dos sexes. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen 3-4 estils rosats i fan uns 3 mm de llarg, essent solitàries o trobant-se en grups poc nombrosos. La floració es produeix d'abril a maig. El fruit és una núcula que s'anomena aglà o gla. Les glans tenen una forma més o menys ovoide, són amargants i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. La cúpula és més o menys pilosa. Les glans maduren d'octubre a novembre. El roure es propaga per llavors. Les glans són un bon aliment pel bestiar i l'escorça conté tanins útils per adobar pells. La seva fusta és dura, densa i molt resistent a l'aigua, d'aquí que s'hagi tractat d'un arbre molt apreciat per la fusteria i com a llenya, i s'hagin talat grans extensions. El roure martinenc resisteix el fred intens i l'aridesa de l'estiu.<\/p> ","codi_element":"08037-77","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Inicialment, cal pensar que es tracta d'una explotació boscosa pertanyent al mas Ponç. Del mas Ponç hi ha notícies com a mínim des del 1275, quan Ramon Ponç apareix com a testimoni en una venda, tot i que en aquests moments segurament ja existia. Es coneix que aquest mas es trobava sota domini del rector de Sant Julià de Vilatorta i que, potser per aquest motiu, i poder treure un rendiment més alt, el rector el va arrendar a diverses famílies al llarg dels segles, especialment a partir del segle XVI. El fet de canviar de famílies masoveres va ser degut també a la forta incidència que les Pestes dels segles XIV i XV van tenir. Així, es coneix que el 1385 la casa era mancada d'homes, tal i com ho confirma el dot matrimonial d'Elisenda Ponç i la seva néta, a favor de Francesc Talabosch. La néta era filla de Pere Ponç i Sibil·la, tots dos difunts, i hereva i propietària del mas. (VILAMALA, 2002:107) El 1396 Pere Ponç, beneficiat de la Seu de Vic, va fer donació de dues cases a l'hereu del mas Ponç. El 1415 Guillem Eimeric va fer donació de la meitat del bosc Talabosc de Vilalleons al seu nebot Francesc Ponç. (VILAMALA, 2002:107) Al llarg de tot el segle XVI, la documentació revela la decadència del mas, la pèrdua del cognom dels arrendataris i un seguit d'establiments nous a diverses famílies d'arrendataris, que anaven canviant successivament sense establir-se definitivament. Durant el segle XVII, el rector de Sant Julià va anar establint diverses famílies al mas Ponç, però les exigències econòmiques eren tan grans que els establerts no duraven gaire temps. La família Mateu que ocupava el mas va marxar el 1605. El mas fou llogat a la família Serra que també va marxar aviat. El 1650 la família Vidal era qui portava la propietat, però els tractes eren tan abusius que van marxar el 1665. Poc després s'hi va establir la família Homs. Com a terres propietat de l'església, el mas va patir la desamortització eclesiàstica, i fou adquirit per la família Vergés.<\/p> ","coordenades":"41.9178600,2.2940700","utm_x":"441461","utm_y":"4640897","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43735-foto-08037-77-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43736","titol":"Llegenda de Sant Francesc s'hi moria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-sant-francesc-shi-moria","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes ORDEIG I MATA, R (1998) Llegendes vigatanas. Vic: Estudis històrics. Monografia 1. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes. VILAMALA TERRICABRES, J (1998) Jacint Verdaguer. Antologia. Biblioteca didàctica de la Literatura Catalana, 41. Ed. Barcanova. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Cal assenyalar que el coneixement d'aquesta llegenda s'ha anat perdent amb el temps, essent molt pocs els calldetenencs que poden donar raó d'ella.","descripcio":" La tradició de la llegenda de Sant Francesc s'hi moria està relacionada amb la presència de la propera capella de Sant Francesc s'hi moria o Sant Francesc d'Almunia, situada a uns quatre kilòmetres de Calldetenes. Malgrat que per la seva situació s'escaigui dins del terme municipal de Vic, els veïns de Calldetenes han tingut sempre una especial devoció vers aquesta capella, ja que territorialment, s'escau dins dels límits parroquials de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Els veïns de Calldetenes acostumaven a assistir-hi de forma habitual en forma de passejada o excursió. Actualment la capella ha quedat englobada dins la xarxa urbana de Vic, perdent-se el contacte amb Calldetenes. Diu la llegenda que quan Sant Francesc d'Assís es trobava a Vic, una nit volgué allunyar-se de la ciutat per anar a resar en un lloc solitari. Passà tota la nit resant i mortificant el seu cos, ja prou debilitat per les rigoroses penitències que feia. En fer-se de dia li vingué un desmai tan gran que gairebé es moria. En aquells moments, un pagès sortia d'una casa que hi havia a prop, i en veure el bon frare desmaiat, corregué a donar-li ajut. El sant li demanà sols una mica d'aigua, que el pagès anà a treure del pou de casa seva. VILAMALA (2002:75) Jacint Verdaguer la recollí versada de la següent manera: 'On caigué el Sant ara hi ha una ermita, la de Sant Francesch, Francesch s'hi moria. De tantes que en té n'es la més antiga.'<\/p> ","codi_element":"08037-78","ubicacio":"Calldetenes","historia":" Cal pensar que la tradició d'aquesta llegenda es remunta a finals de l'Edat Mitjana i principis de l'Edat Moderna. Originàriament la popular ermita de Sant Francesc s'hi moria s'anomenava Sant Francesc s'Almunia, que era el nom del mas almúnia, o Salmonia, de la parròquia de Vic, documentat des del 1140, i situat prop de l'ermita. La tradició popular, sobretot a partir de la llegenda coneguda de relacionada amb la figura de Sant Francesc, es feu especialment famosa al segle XVIII, moment en el qual augmentaren les pelegrinacions a la capella. Fou versificada per Jacint Verdaguer al segle XIX. Tot i que no se sap del cert, sembla que la capella es va construir a iniciativa dels frares franciscans, que el 1225 ja s'havien instal·lat a Vic. Sempre ha estat una capella rural, i fou reconstruïda al segle XVIII. El 1878 amb la creació de la parròquia de Nostra Senyora de la Mercè, Sant francesc va passar a dependre de l'església de Calldetenes. Aquesta construcció perdurà fins a la Guerra Civil (1936-1939), moment en el qual fou destruïda. Posteriorment, els franciscans del convent del remei de Vic esmerçaren esforços per a la seva reconstrucció, la qual ha donat lloc a l'edifici neoromànic que s'aixeca avui dia al lloc de l'antiga capella.PLADEVALL,A ( 1984: 84)<\/p> ","coordenades":"41.9241600,2.2844300","utm_x":"440668","utm_y":"4641603","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Si bé en la realització de l'inventari s'ha tingut en compte la llegenda relacionada amb la capella, aquesta no ha estat inclosa, ja que si bé s'escau dins dels límits parroquials de Calldetenes, actuament es troba fora dels seus límits municipals.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43737","titol":"Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-1","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"Aquesta tradició s'ha anat reduint durant els darrers anys, de tal manera que darrerament s'ha posat en dubte la seva realització per manca de nens disposats a cantar aquells dies, ja que molts d'ells es troben absents per motiu de les vacances de Setmana Santa.","descripcio":" Manifestació festiva i religiosa que es celebra el dilluns de Pasqua després de la missa. Tradicionalment, els grups caramellaires sortien de l'església parroquial de la Mercè i recorrien alguns punts del poble, per sortir després a recórrer algunes de les principals masies que integraven el terme. El recorregut podia durar tot el matí i part de la tarda del dia de Pasqua. Actualment, les caramelles es limiten a una cantada a la plaça vella de poble, i a la realització d'un ball de bastons i cintes. El recorregut es limita només als carrers del nucli vell del poble de Calldetenes.<\/p> ","codi_element":"08037-79","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Els costum de ballar Caramelles a la sortida de missa el dia de dilluns de Pasqua té els seus orígens segurament en el període modern. L'organització de les Caramelles s'ha fet de forma tradicional des de la parròquia, lligat sempre als grups de catequesi. Actualment, a Calldetenes, s'ha introduït el costum de cantar i ballar les caramelles, a més del dilluns de Pasqua, el dia de la festivitat de Sant Marc, coincidint amb l'Aplec que es celebra en aquesta capella. A la sortida de la missa, davant de la capella es fa una petita representació. La quantitat de gent que acostumava a sumar-se a aquesta celebració ha propiciat que siguin més importants les caramelles d'aquest dia que les del dilluns de Pasqua.<\/p> ","coordenades":"41.9260200,2.2835900","utm_x":"440600","utm_y":"4641811","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43738","titol":"Festa Major de Calldetenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-calldetenes","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Manifestació festiva celebrada el dia 24 de setembre, amb motiu del dia de Nostra Senyora de la Mercè, Mare de Déu a qui es troba dedicada l'església parroquial de Calldetenes. Tradicionalment, aquesta jornada era celebrada amb una missa solemne a l'església parroquial, que era acompanyada a la tarda amb la celebració d'un ball popular. La Comissió de Festes de la Mercè funciona des del 1977. La iniciativa va sorgir d'un grup del col·lectiu de la Colla de l'Amistat que pensaven que la Festa Major s'havia d'organitzar de manera diferent. Fins aquell moment, la Festa Major l'havien organitzat grups de particulars. Des d'aquest moment la Comissió ha procurat anar ampliant els actes que es celebren amb novetats que van apareixent cada any. A partir de la dècada del 1980 es va introduir el concurs de cartells de la Festa Major i es va fer la primera rua nocturna pel poble. El 1985, juntament amb el Grup Excursionista, es va organitzar la primera caminada popular de Calldetenes, i el 1986 es va impulsar un concurs d'engalanament de façanes, que seria l'origen del concurs d'engalanament de carrers. El 1987 es va desestimar el castell de focs i es va organitzar una xaranga per amenitzar els actes. El 1988 es va organitzar per primera vegada el concurs d'engalanament de carrers. Els darrers anys els actes s'han ampliat als dies que precedeixen i succeeixen el dia 24 amb tornejos d'escacs, competicions de BTT, campionats de trial 4x4, exposicions d'artistes locals, teatre, correfoc, cercaviles amb els cap-grossos del poble, castell de focs, espectacles infantils i xocolatades, i una caminada popular pel terme de Calldetenes.<\/p> ","codi_element":"08037-80","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que els orígens d'aquest tipus de festivitats majors dels municipis es troben lligades a la celebració de les festes patronals religioses. De les festivitats religioses, a principis del segle XX, les festes es van anar fent cada vegada més laiques, potenciant la vessant festiva i lúdica. Fins a la dècada del 1970 la Festa Major era organitzada per particulars, que alternativament s'encarregaven de la portada de grups de ball per amenitzar la jornada a la tarda. L'any 1977 es va crear la Comissió de Festes de la Mercè. La iniciativa va sorgir d'un grup del col·lectiu de la Colla de l'Amistat que pensaven que la Festa Major s'havia d'organitzar de manera diferent. Als volts del 1973, la Colla de l'Amistat va començar a organitzar actes lúdics, com el ball, el concurs de dibuix, teatre etc. El 1978, ja formada la Comissió, es va optar per crear un grup estable que gestionés tots els actes de manera unitària. L'estructura de la Comissió és totalment oberta i funciona de forma assembleària. En cas d'haver-hi molta gent, es crea una Junta que es renova anualment.<\/p> ","coordenades":"41.9260200,2.2835900","utm_x":"440600","utm_y":"4641811","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43739","titol":"Festa Major de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-marti-0","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Manifestació festiva que es celebra el diumenge més proper a l'11 de novembre. Pot ser considerada com la Festa Major d'Hivern de Calldetenes. Tradicionalment, per Sant Martí (11 de novembre) es feia una missa popular a l'església. Amb la iniciativa de la comissió es va recuperar la tradició, afegint a la missa i a les arengades una ballada de sardanes al pla de Santa Margarida. Aquesta festivitat es va perdre durant la dècada del 1960 i va ser recuperada per la Comissió de Festes de la Mercè l'any 1981. El primer acte que es va dur a terme va ser una ballada de sardanes al Pla de Santa Margarida amb motiu de la diada nacional de Catalunya.<\/p> ","codi_element":"08037-81","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que aquesta festivitat fou originalment la festa patronal de Calldetenes, ja que Sant Martí és el patró de la que fou originalment l'església parroquial de Calldetenes. Els seus orígens per tant, es podrien remuntar a moment de creació de la parròquia. Malgrat tot, la festivitat anà perdent importància a partir del segle XVIIIl, amb el trasllat de la parròquia a l'església de la Mercè de Calldetenes, quedant relegada com a festivitat secundària. Aquesta tendència va acabar amb la pèrdua de la tradició a l'entorn de la dècada del 1960. L'any 1981 va ser recuperada per la Comissió de Festes de la Mercè.<\/p> ","coordenades":"41.9275000,2.3074800","utm_x":"442582","utm_y":"4641959","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43740","titol":"Aplec de Sant Marc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-marc","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"Aquesta festivitat es va perdre durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), ja que la capella va sofrir els atacs de les milícies republicanes, quedant desistida. Vora l'any 2000, gràcies a la iniciativa d'un grup de Calldetenencs ha estat recuperada amb èxit.","descripcio":" Manifestació festiva que té lloc el diumenge més proper al 25 d'abril. Antigament, era considerada una de les festivitats més importats del cicle litúrgic. La gent anava a peu fins a la capella de Sant Marc al matí, i allà es feia un esmorzar amb llonganissa i embotit, i acte seguit una missa. Els assistents provenien dels pobles de Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Folgueroles, i era un acte molt concorregut per la vida social d'aquests municipis, on s'aprofitava per conèixer persones de l'altre sexe i iniciar relacions. Després de la missa, la gent es quedava a passar el dia. Ocasionalment es ballaven sardanes a la tarda. Actualment, a l'aplec s'hi puja en cotxe , i es celebra una missa. Després es ballen sardanes, i s'ha afegit el costum de fer rifes d'ous i pernils. Els cèntims que s'obtenen de la rifa es destinen al manteniment de l'església i la reparació de l'edifici. També s'ha introduït el costum de fer cantar als caramellaires de Calldetenes.<\/p> ","codi_element":"08037-82","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" L'origen de l'aplec es remunta als inicis de la capella de Sant Marc (1530). Les consuetes de la capella permeten documentar aquest aplec al llarg dels segles XVII i XVIII, i expliquen que el dia de Sant Marc s'anava en processó fins a la capella i allà es trobaven els parroquians de Sant Julià de Vilatorta, de Santa Eugènia de Berga i de Sant Martí de Riudeperes, per oir missa i resar el rosari. Aquest aplec es va perdre a mitjans del segle XX, amb motiu de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), i fou recuperat a partir del 2000, a iniciativa dels propietaris del mas Sant Ponç - Josep Verdaguer i Ramon Mas - i altres calldetenencs . De totes maneres, la devoció pel sant no havia decaigut mai al poble, malgrat la destrucció de la capella durant la Guerra Civil. Actualment, aquesta festivitat s'ha consolidat amb molt d'èxit.<\/p> ","coordenades":"41.9158800,2.2925900","utm_x":"441337","utm_y":"4640678","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"A més de l'Aplec, antigament també es tenia el costum de pujar en processó amb la figura del Sant Crist de Sant Martí de Riudeperes, en cas de sequeres, per tal de pregar per la pluja.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43741","titol":"Fons documental de la parròquia de la Mercè","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-la-parroquia-de-la-merce","bibliografia":" GINEBRA i MOLINS,R. (2000) 'Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons', dins Lligall (Barcelona), 16 . p. 11-83.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Com a arxiu parroquial de Calldetenes s'entén la documentació procedent de l'església parroquial de la Mercè, ubicada al centre del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'una església nascuda a redós de l'aparició d'aquest nucli al segle XVIII. Es tracta d'un arxiu de caràcter sagramental, que s'estén entre els anys 1782 i 1999. Inclou: -Llibres sacramentals -Baptismes (1832-1856) , ( 1857-1873), (1873-1904), (1905-1931) -Confirmacions (1868-1934) -Matrimonis (1857-1882), (1883-1974), ( 1934-1956), -Consentiments( 1915- 1952) -Defuncions (1857-1873) -Visites (1904-1917) -Funerals i caps d'any (1832-1865) ,(1874-1935) -Fundacions i causes pies (1782-1878) -Administració (1872-1878), (1940-1944)<\/p> ","codi_element":"08037-83","ubicacio":"Arxiu Episcopal de Vic. C\/Santa Maria núm. 1 Vic (08500 Vic)","historia":" El fons va ser dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic el 17 de gener de 2004. Inclou dins el seu terme les capelles de Sant Marc, Sant Francesc s'hi moria i Sant Llàtzer. La parròquia de la Mare de Déu de la Mercè de Calldetenes té el seu origen el 1778, any en el qual es va construir una església o capella al nucli de Calldetenes. Fins al moment, les funcions parroquials les havia exercit Sant Martí de Riudeperes, a l'altre extrem de municipi, que era sufragània de Sant Julià de Vilatorta. Inicialment era regida per un capellà. El 1832, per acord entre el batlle de Calldetenes, el bisbe de Vic i el rector de Sant Julià, la capella passà a ser regida per un vicari amb residència fixa, i és en aquest moment que s'inicien els registres sagramentals propis. El 1855 va ser reconeguda com a parròquia sufragània de Sant Julià, i el 1878 com a parròquia independent.<\/p> ","coordenades":"41.9241600,2.2844300","utm_x":"440668","utm_y":"4641603","any":"1792","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43742","titol":"Fons documental de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-julia-de-vilatorta","bibliografia":" GINEBRA i MOLINS, R. (2000) 'Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons', dins Lligall (Barcelona), 16. p. 11-83.<\/p> ","centuria":"XIII-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Aquest fons documental conté documentació relativa al terme de Calldetenes, ja que a nivell eclesiàstic, l'església de Sant Martí de Riudeperes, que exercia les funcions de parròquia del terme fins el 1778, era en realitat sufragània de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta; per tant, era el rector d'aquesta parròquia qui duia el control de la vida parroquial i era testimoni de bona part de les transaccions dels seus habitants. Del conjunt de l'arxiu parroquial, s'ha triat les sèries susceptibles de contenir informació sobre Calldetenes, deixant de banda altres sèries com són les de les confraries. Aquest arxiu es troba dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic, i inclou: -Manuals notarials (1284-1725) -Testaments (1382-1900) -Actes notarials (1594-1798) -Processos (1631-1834) -Registres de documents (1001-1900) -Vària notarial (1501-1800) -Pergamins(1001-1700)<\/p> ","codi_element":"08037-84","ubicacio":"Arxiu Episcopal de Vic. C\/Santa Maria núm. 1 Vic (08500 Vic)","historia":" Els orígens dels arxius parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions, etc. D'altra banda, cal tenir en compte que rector de la parròquia era qui en la majoria dels casos exercia la funció de notari i testimoni en bona part de les transaccions quotidianes i altres aconteixements de la vida durant l'Edat Mitjana, d'aquí que aquest fons parroquials continguin en moltes ocasions documentació des dels segles XI-XII i en endavant de caràcter notarial. En aquest cas, la parròquia exercia les funcions de notari i registrador dels parroquians de Sant Martí de Riudeperes, des de la parròquia de Vilatorta, trobant-se la documentació de tipus notarial dins de l'altre fons documental.<\/p> ","coordenades":"41.9241600,2.2844300","utm_x":"440668","utm_y":"4641603","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43743","titol":"Fons documental de Sant Martí de Riudeperes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-sant-marti-de-riudeperes","bibliografia":" GINEBRA i MOLINS,R. (2000) 'Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons', dins Lligall (Barcelona), 16 . p. 11-83.<\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Aquest arxiu parroquial procedeix de l'església de Sant Martí de Riudeperes, que efectuà les funcions parroquials com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta. A partir del 1778 fou substituïda per l'església de la Mercè de Calldetenes. Aquests fons es conserven a l'arxiu episcopal de Vic. Inclou: -Baptismes (1775-1799) -Defuncions (1775-1799) -Administració de l'obra (1755-1885) -Comptes i factures (1801-2000) -Llevadors de rendes (1775-1885) -Actes notarials (1589-1935) -Registre de documents (1589-1935)<\/p> ","codi_element":"08037-85","ubicacio":"Arxiu Episcopal de Vic. C\/Santa Maria núm. 1 Vic (08500 Vic)","historia":" Els orígens dels arxius parroquials es remunten a l'ordre emesa arran de la celebració del Concili de Trento (1546) que obligava a les parròquies a dur un control per escrit dels sagraments emesos als parroquians. Aquesta possibilitat va incitar als mossens locals a obrir llibres de registres de baptismes, matrimonis, defuncions etc. D'altra banda, la pobresa de l'arxiu s'explica pel fet de ser aquesta església sufragània de Sant Julià de Vilatorta, era per aquest motiu, que el rector d'aquesta parròquia exercia les funcions de notari i registrador dels parroquians de Sant Martí de Riudeperes, des de la parròquia de Vilatorta, trobant-se la documentació de tipus notarial dins de l'altre fons documental.<\/p> ","coordenades":"41.9241600,2.2844300","utm_x":"440668","utm_y":"4641603","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43744","titol":"Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic","bibliografia":" GINEBRA i MOLINS, R.(2000) 'Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons', dins Lligall (Barcelona), 16 . p. 11-83.<\/p> ","centuria":"XI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" A l'arxiu episcopal de Vic es conserven sèries documentals diverses pertanyents a l'administració eclesiàstica i econòmica de les diverses esglésies del terme de Calldetenes, especialment de Sant Martí de Riudeperes i Sant Tomàs de Riudeperes. També es conserva tota la sèrie de visites pastorals realitzades a l'església de Sant Martí, així com a les diferents capelles que en depenien, com és la de Sant Marc. Les sèries susceptibles de contenir informació sobre l'administració d'aquestes esglésies i sobre el terme en general són les següents: -Mensa episcopal (1735-1736) 4f. Govern de la diòcesi. Deganat-Arxiprestat de l'Oficialat Correspondència de Sant Tomàs de Riudeperes AEV 1016\/2 -Mensa episcopal (1734) 20f. Govern de la diòcesi. Deganat-Arxiprestat de l'Oficialat Resolució de conflictes AEV 1016\/3 -Mensa episcopal (1614-1727) 19 f. Baronies de Mitra. Vic i parròquies foranes AEV\/710\/6 -Mesa episcopal (1835) 6 f Baronies de Mitra. Vic i parròquies foranes Esborranys d'afers relatius a l'administració dels béns De la Mensa Episcopal a Vic i parròquies foranes AEV\/719\/6 -Arxiu capitular de Vic (1000-1600) docs. 39-67 Pabordies. Pabordia de febrer. Documents Documents. Volum II ACV 18\/2 -Arxiu Capitular de Vic (1100-1700). docs. 167-199 Pabordies. Pabordia de setembre. Documents Documents: lligall VII ACV 22\/7 -Arxiu Capitular de Vic (1200-1600) docs. 58-147 Pabordies. Pabordia de novembre. Documents Documents. Lligall II ACV 23\/14 -Arxiu Capitular de Vic (1205-1632) docs. 329-437 Comú del capítol. Documents ACV 28\/9 -Arxiu del capbreu (1560-1570) 75f Despeses d'infraestructura Rebudes per a convertir els diners en les obres del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes ACbV 879 -Mascaró de Vic (1752-1752) 50 f Actes de patrimoni Actes sobre la terra de la Coromina 9 -Arxiu de la Cúria Fumada. Escrivania pública de Vic (1329-1332) 28 f Marmessories Llibres dels bens del monestir de Santa Maria de l'Estany ACF 3874 -Arxiu de la Cúria Fumada. Escrivania pública de Vic (1384-1384) 46 f Llibres particulars de persones i institucions. Llibres de particulars. Manuals particulars ACF 168\/2 -Arxiu de la Cúria Fumada (1610-1626) 291 f.Notaris de Vic actuant fora de la jurisdicció de l'Escrivania Pública de la Ciutat. Jaume Solemoner ACF 2254 -Arxiu de la Cúria Fumada (1401-1403) Escrivanies de cúries i associacions. Capbreus i registres de Capbrevació. ACF CB\/8 -Arxiu de la Cúria Fumada (1726) 80 f Escrivanies de cúries i associacions. Capbreus i registres de Capbrevació. ACF CB\/12\/1 -Arxiu de la Cúria Fumada (1660-1687) 35 f Escrivanies de cúries i associacions. Capbreus i registres de Capbrevació. Regestrum prepositurae Sancti Thomae de Rivopirorum ACF CB\/66\/2 -Arxiu de la Cúria Fumada (1700-1800) Instruments de descripció. Llibres de genealogies ACF. Genealogies 16 -Arxiu de la Cúria Fumada (1179-1930) 229 + 114 f Instruments de descripció. Llibres de genealogies ACF. Genealogies 1 -Arxiu de la Vegueria de Vic (1388-1444) 100 f. Altres baronies Libri termini sive parochie Sancti Martini de Rivopirorum ABARONIES\/1 -Arxiu de la Pietat de Vic (1600-1800) (1601-1800) Heretats. Administració d'heretats específiques. Riquer (Calldetenes) 2 unitats documentals APtV i APtV 385 -Mensa episcopal (1726-1912) 5 unitats documentals Govern de la diòcesi. Deganat-Arxiprestat de l'Oficialat Administració econòmica. Comptes de culte<\/p> ","codi_element":"08037-86","ubicacio":"Arxiu Episcopal de Vic. C\/Santa Maria núm. 1 Vic (08500 Vic)","historia":" L'Arxiu Episcopal de Vic neix amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l´Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s´inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l´incendi del Palau l´estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l´Arxiu Capitular no sofrí cap dany.<\/p> ","coordenades":"41.9241600,2.2844300","utm_x":"440668","utm_y":"4641603","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) Com a visites pastorals es comptabilitzen les següents sèries: - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (21\/03\/1332) AEV 1200\/3 f. 1v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (14\/03\/1333) AEV 1200\/3 f.27 v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (30\/08\/1339) AEV 1200\/3 f. 54 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (27\/11\/1395) AEV 1201\/1 f.19 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (22\/03\/1399) AEV 1201\/1 f.75v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (22\/08\/1442) AEV 1201\/4 f.55v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (21\/12\/1536) AEV 1202\/7 f.113v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (16\/08\/1537) AEV 1201\/4 f.140v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (28\/09\/1542) AEV 1203\/2 f.16v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (11\/10\/1546) AEV 1203\/3 f.13v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (07\/08\/1547) AEV 1203\/3 f.42v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (29\/07\/1548) AEV 1203\/3 f.75v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (14\/09\/1549) AEV 1203\/3 f.133v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (20\/11\/1550) AEV 1203\/3 f.162v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (28\/07\/1551) AEV 1203\/3 f.165v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (06\/11\/1552) AEV 1203\/3 f.194v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (09\/11\/1554) AEV 1203\/4 f.16v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (11\/09\/1555) AEV 1203\/4 f.37v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (27\/04\/1556) AEV 1203\/4 f.69v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (28\/07\/1557) AEV 1203\/4 f.215v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (24\/06\/1565) AEV 1206 f.74v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (06\/06\/1566) AEV 1202\/8 f.156v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (12\/05\/1567) AEV 1205 f.42v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (25\/06\/1601) AEV 1211\/1 f.37 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (03\/07\/1609) AEV 1211\/7 f.9 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (08\/11\/1622) AEV 1213\/4 f.230v - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (30\/06\/1628) AEV 1218\/1 f.31 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (03\/12\/1691) AEV 1220\/5 f.32 - Visita pastoral a Sant Martí de Riudeperes (1771) AEV 1223 f.272v - Visita pastoral a Sant Francesc s'hi moria (31\/10\/1688) AEV 1221 f.72 v","codi_estil":"94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43745","titol":"Arxiu municipal de Calldetenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-de-calldetenes","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Aquest fons es troba format per documentació administrativa resultant de la gestió municipal del consistori de Calldetenes. Es troba organitzat i classificat de la següent manera: 1.AMINISTRACIÓ GENERAL 1.2. ORGANS COL·LECTIUS DE GOVERN 1.2.1. Ple de l'Ajuntament 1.2.2. Comissió permanent 1.3. ALCALDIA 1.3.1. Bans i edictes, 1888-1932 1.3.2. Decrets, 1952-1988 1.4. SECRETARIA 1.4.1. Estadístiques generals, 1953-1985 1.4.2. Expedients de secretaria, 1952-1982 1.4.3. Certificacions, 1886-1911 1.4.6. Subvencions, 1956-1991 1.5. SERVEIS JURÍDICS 1887-1993 1.6. PERSONAL 1876.1976 1.7. CORRESPONDÈNCIA 1884-1992 2. HISENDA 2.1. PATRIMONI 2.1.1. Descripcions generals, inventaris de bens, 1889-1968 2.1.2. Adquisicions vendes, permutes de bens, 1917-1923 2.1.3. Expropiacions, 1972-1985 2.1.4. Cessions de vials, 1980 2.2. INTERVENCIÓ 2.2.1. Comptes 1887-1994 2.2.2. Pressupost 1896-1989 2.2.3. Endutament, 1888-1895 2.3. DIPOSITÀRIA 2.3.1. Caixa 1886-1990 2.3.2. Habilitació 1956-1982 2.3.4. Recaptació 1891-1960 2.4. FISCALITAT 2.4.1. Talls, estims, cadastre 1886-1992 2.4.2. Impostos municipals i estatals 1862-1991 2.4.3. Contribucions especials 1960-1987 2.4.6. Obligacions tributàries de lAjuntament 1986-1991 2.5. JUNTA MUNICIPAL D'ASSOCIATS, JUNTES I COMISSIONS D'HISENDA 2.5.1. Junta local d'Associats 1902-1904 2.5.2. Junta pericial 1899-1928 3. PROVEÏMENTS 3.2. AIGÜES, FONTS PÚBLIQUES I SAFAREIGS 3.2.1.Servei d'aigües, 1893-1990 3.2.2. Fitxes de lectura dels comptadors d'aigua 1977-1985 3.2.1. Safareig, 1901 3.5. ESCORXADOR 1897-1991 3.6. DELEGACIÓ LOCAL DE PROVEÏMETS 3.6.1. Racionament 1917-1952 3.6.2. Relació de matèries primeres 1917-1918 4. BENEFICIÈNCIA I ASSISTÈNCIA SOCIAL 4.3. ATENCIÓ ALS REFUGIATS I ORFES DE LA GUERRA 1937-1985 4.6. ACTUACIONS CONTRA L'ATUR LABORAL 1936-1982 4.7. JUNTA LOCAL DE REFORMES SOCIALS 1902-1957 5. SANITAT 5.1. CEMENTIRI 1935-1985 5.2. EPIDÈMIES I CONTAGIS 1885-1986 5.3. INSPECCIÓ SANITÀRIA 1885-1986 5.4. COS MÈDIC MUNICIPAL 1984-1987 5.11. JUNTA LOCAL DE SANITAT 1884-1903 6. OBRES I URBANISME 6.2. PLANEJAMENT 1959-1985 6.3. OBRES D'INFRASTRUCTURA 1947-1994 6.5. IMMOBLES MUNCIPALS 1937-1922 6.7. OBRES PARTICULARS 1886-1993 6.8. ACTIVITATS CLASSIFICADES 1969-1991 6.9. PROMOCIÓ DE L'HABITATGE 1978-1982 7. SEGURETAT CIUTADANA 7.1. COSSOS DE SEGURETAT 1884-1987 7.3. PASSAPORTS, PASSIS DE RADI 1943-1945 8. SERVEIS MILITATARS 8.2. QUINTES, ALLISTAMENTS, LLEVES FORÇOSES 1873-1990 8.3. BÉNS SUBJECTES A REQUISA MILITAR 1929-1965 8.4. JUNTES I COMISSIONS MUCNIPALS 1970-1975 9. POBLACIÓ 9.1. ESTADÍSTIQUES GENERALS DE POBLACIÓ, CENSOS 1896-1994 9.2. PADRÓ MUNICIPAL D'HABITANTS 1877-1990 9.3. ESTRANGERS, TRANSEÜNTS, REFUGIATS 1903-1920 9.4. EMIGRACIÓ, IMMIGRACIÓ 1908-1912 9.5. JUNTA LOCAL DEL CENS DE POBLACIÓ 1887-1912 10. ELECCIONS 1887-1994 11. INSTRUCCIÓ PÚBLICA 11.2. ENSENYAMENT PRIMARI 1884-1968 11.8. JUNTA LOCAL DE PRIMERA ENSENYANÇA 1879-1924 12. CULTURA 1885-1992 13. SERVEIS AGROPECUARIS 1902-1985<\/p> ","codi_element":"08037-87","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes . Pl. Onze de Setembre, 11 (08506 Calldetenes)","historia":" Els orígens de l'arxiu municipal es situen a la dècada del 1880, desprès de la constitució dels Ajuntaments moderns. Inicialment, l'Ajuntament tingué la seva seu al carrer de Sant Tomàs nº1, a casa de Josep Casadevall, però es tractava d'un espai petit i de lloguer. El 1888 el consistori es va traslladar al número 15 del carrer Gran. L'any 1890 es van traslladar al número 26 del mateix carrer. Tanmateix, el canvi important es va dur a terme el 1917, quan Josep Maria Masgrau, com a alcalde ,va adquirir una casa ubicada a la Plaça del poble, que tingué el nº 1. Aquest local fou un dels més emblemàtics del poble. L'arxiu estava situat al segon pis d'aquest edifici. El 1990 es va construir el nou edifici de l'Ajuntament a la Plaça de l'Onze de Setembre. L'any 1991 va ser traslladat l'arxiu al nou edifici de l'Ajuntament. La primera ordenació fou feta per Agustí Dalmau. L'any 1997 el servei d'arxius de la Diputació de Barcelona inicià una segona reordenació, dotant-lo de la figura d'un arxiver itinerant.<\/p> ","coordenades":"41.9239700,2.2842300","utm_x":"440651","utm_y":"4641582","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"A més a més dels fons classificats anteriorment, l'arxiu municipal conserva els següents fons annexos: - FONS DEL JUTJAT DE PAU 1876-1988, format per 21 capses - FONS PARTICULARS, 1 capsa, que conté: - Fons de la Cambra agrària 1919-1929 - Fons de la Germandat de Calldetenes 1939-1945 - Fons de la Falange Española 1978-1984 - FONS DE CARTELLS , 1 capsa","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43747","titol":"Restes de fortificació de l'antic Casal d'Altarriba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-de-fortificacio-de-lantic-casal-daltarriba","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1976) Els castells catalans. Vol IV p. 1036-1047. Ed. Dalmau. Barcelona. CARRERAS CANDI F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Altarriba. Barcelona CARRERAS CANDI F (1893) 2Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XII-XIII","notes_conservacio":"Caldria potser un esforç per la consolidació de les restes prevenint una possible degradació","descripcio":" El casal d'Alta-Riba es troba situat vers el cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, al costat esquerre del torrent de Sant Martí, i a 500 m. de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. Les restes de fortificació pertanyen a una antiga muralla situada al cantó de tramuntana, entre el casal i el torrent. Es tracta d'un mur de 30 m de llarg, paral·lel al riu, i una altra ala de llevant, de 6 m. de llarg. El primer, fa de mur de contenció de terres salvant un desnivell de cinc metres, i presenta el parament exterior totalment ocult per la vegetació d'esbarzers. L'aparell de dit mur és perceptible des del l'interior del casal, i s'observa una renglera d'espitlleres separades regularment cada dos metres. A l'angle nord s'endevina una antiga torre de planta quadrangular amb el mur que es prolonga fins la masoveria. La paret de llevant manté un parament net, i també poden apreciar-se espitlleres. Tots dos murs tenen un gruix de 1,2 m, amb dos metres d'alçada a la part interior i cinc o sis a l'exterior, i han estat construïts amb carreuons ben travats. La domus fou destruïda durant la Guerra de Successió i reedificada al segle XIX. En l'actualitat el casal torna a ser habitat.<\/p> ","codi_element":"08037-89","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Casa d'Altariba s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Aquesta domus o casa forta es trobava situada dins de l'antic terme del castell de Sant Llorenç, i posteriorment al de Medà. Era situada al marge esquerre de l'antic riu de Peres o torrent de Sant Martí. Fou el lloc de residència de la família Alta-Riba i de les que la succeïren genealògicament. La família Alta-Riba es documenta a partir del 1175, quan apareix el primer personatge amb el nom de la família: Vermei d'alta-Riba. L'any 1198 són els germans Berenguer d'Alta-Riba i Guillem de Medà els que són documentats. AA.DD (1984:182) Aquesta família deriva segurament dels castlans de Medà, que tenien el castell a través dels Gurb-Queralt i els bisbes de Vic, que n'eren els senyors eminents. Documentalment, es troba ben localitzada la participació d'un dels membres de la família, Bernat Guillem d'Alta-Riba, en la Guerra Civil Catalana (1462-1472), com a cabdill realista a la Plana de Vic. També ho ha estat un altre membre de la família: Llorenç d'Alta-Riba. AA.DD (1984:182) La família Alta-Riba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177). A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se en dit monestir els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Alta-Riba. AA.DD (1984:176) .També hi ha a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Alta-Riba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. El llinatge Alta-Riba s'entroncà amb el de la casa Clariana l'any 1578 i amb la família Sentmenat el 1754. AA.DD (1984:182) Aquell any van contraure matrimoni Maria Josepa de Clariana-Seva i de Muntaner i Joan Antoni I de Sentmenat i de Boixadors. Maria Josepa era comtessa de Múnter i senyora d'Alta-Riba. La gran quantitat de títols que aportaven els convertia en l'èlit de la noblesa del Principat. La casa forta o Domus, fou enderrocada durant la guerra de Successió, i va ser reedificada al final del segle XIX. Els darrers propietaris foren la família Luque, que a la dècada del 1950 van vendre la propietat a la família Barniol.<\/p> ","coordenades":"41.9268200,2.3125800","utm_x":"443004","utm_y":"4641880","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43747-foto-08037-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43747-foto-08037-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43747-foto-08037-89-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["24"]},{"id":"43748","titol":"Sagrera de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sagrera-de-sant-marti","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. GUDIOL RICART, J.A. GAYA NUÑO (1948) Escultura i arquitectura románicas. Vol V. Ars Hispaniae. Ed. Plus-Ultra. Madrid. Pàg. 68 JUNYENT E (1975) Catalunya romànica. L'arquitectura del segle XI. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Barcelona. Pàgs 281-282. JUNYENT I SOBIRÀ E (1945-952) Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vic. Separata de la hoja parroquial. Vic. MONTLLÓ I BOLART J (1996) Rectoria de Sant Martí de Riudeperas. Osona. Ed. Pleniluni. Barcelona PLADEVALL A (1955-1957) La Parroquia de San Julián de Vilatorta y su sufraganea de San Martín de Riudeperes a 'Ausa'. Vol II. Vic. Pàgs. 246-258 REPARAZ RUIZ, G (1982) La plana de Vic. L'entorn 3. Eumo. Vic VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XII-XIV","notes_conservacio":"Es desconeix si realment existeixen restes d'aquest assentament humà, però cal pensar que existeixen.","descripcio":" L'existència del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba el 1031, introduïa una protecció eclesiàstica per les terres entorn de les esglésies consagrades, que solia ser d'unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia. Es tenen abundants referències documentals que als voltants de l'església de Sant Martí existí un assentament humà, almenys des del segle XII, format per carrers i cases, que perdurà fins al segle XIV. Actualment, no queda cap constància de restes pertanyents a aquest antic assentament humà, però cal considerar que es tracta d'un àrea susceptible de troballes arqueològiques relacionades amb estructures d'hàbitat.<\/p> ","codi_element":"08037-90","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Es té constància documental de l'existència d'un grup important d'habitatges als voltants de l'església de Sant Martí de Riudeperes fins a la crisi del segle XIV. Així, el 3 d'agost de 1174 Medonia va donar una casa de la sagrera a l'església de Sant Martí. Aquesta afrontava amb un carrer i tres cases més. En documents similars, els habitatges afronten també amb carrers i altres cases, la qual cosa demostra una certa estructura organitzada entorn a carrers, i una densitat d'habitatges considerable. A finals del segle XIII tornem a localitzar compres i vendes de cases a dita sagrera. Entre els establiments -propietaris o senyors directes- destaquen els Calvaria, els Alta-Riba i els diferents rectors de l'església. D'entre els emfiteutes sobresurt la figura d'un tal Genovés, o bé la dels habitants del mas El Noguer i Ferrer de la Vila, que van adquirir diverses cases entre el 1299 i el 1303. De tota manera, a partir del 1354 les transaccions van disminuir en gran manera. El fet de que la sagrera quedés abandonada i despoblada, en contraposició a Sant Julià de Vilatorta, que va tenir continuïtat en el poblament, pot ser degut a qüestions com un major accés a l'aigua, o una estructura social més sòlida en aquesta darrera. Entre el 1380 i el 1430 va arribar la crisi definitiva, responsable de que la sagrera quedés deshabitada i només sobrevisquessin els masos més importants.<\/p> ","coordenades":"41.9275900,2.3074400","utm_x":"442579","utm_y":"4641969","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43748-foto-08037-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43748-foto-08037-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43749","titol":"Casa del carrer Gran núm. 8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-gran-num-8","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Actualment es troba deshabitada, i malgrat que el seu estat de conservació és bo, aquest accelera el seu deteriorament. També corre el perill de ser enderrocada per tal d'aprofitar el solar per noves construccions.","descripcio":" Edifici de planta quadrangular entre mitgeres, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota coberta. La seva orientació es fa en sentit nord-sud, amb la façana principal encarada al nord, formant part de la línia de façanes que conforma el carrer Gran del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'una construcció feta segurament amb mur de mamposteria irregular amb les cantonades i les obertures reforçades per carreus quadrangulars més ben escairats, però en realitat no s'aprecia ja que la casa es troba arrebossada i pintada en color blanc. La planta baixa s'obre amb un portal arquitravat situat lleugerament desviat a l'esquerra. Els carreus que el conformen es troben pintats, per tant, no es pot apreciar si la llinda superior és de pedra i monolítica o és feta amb altre tipus de material. Al cantó esquerre s'obre una finestra quadrangular enreixada. Aquest portal es troba protegit per una porta feta amb llistons de fusta i pintada de color marró, a l'igual que el sòcol, que sembla original. A la dreta del portal principal s'obre una altra porta, de construcció més recent, segurament durant les darreres dècades del segle XX, que dóna accés a un comerç obert als baixos. Destaca la presència d'un sòcol pintat de color marró fosc, que recorre tota la façana. Al primer pis s'obre un balcó central, que permet observar els carreus que reforcen l'obertura. Compta amb una barana de reixa i una peanya motllurada. A la dreta s'obre una finestra quadrangular, rematada a la part superior per una llinda monolítica i carreus quadrangulars als brancals. Al pis sota teulada s'obren dos finestrons de similars característiques. La façana posterior i les laterals no poden observar-se, ja que es tracta d'un edifici entre mitgeres integrat dins la xarxa urbana de Calldetenes.<\/p> ","codi_element":"08037-91","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes. C\/Gran núm. 8 (08506 Calldetenes)","historia":" Malgrat que no es compta amb cap data gravada que indiqui l'any de construcció de la casa, cal pensar que es tracta d'un edifici aixecat en un moment molt proper al veí edifici del núm. 6 amb el qual afronta, ja que ambdues tenen característiques constructives similars i un aspecte molt semblant. Caldria, doncs, suposar que estem davant d'un edifici que pot ser situat cronològicament durant la segona meitat del segle XVIII. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Si bé el carrer Gran es trobava ja plenament consolidat al segle XVII, bona part de les seves edificacions pertanyen al segle XVIII, especialment les corresponents als extrems del carrer, la qual cosa indica el seu creixement durant aquest període.<\/p> ","coordenades":"41.9252400,2.2833700","utm_x":"440581","utm_y":"4641724","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43749-foto-08037-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43749-foto-08037-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43749-foto-08037-91-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Al llistat de les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes apareix com a casa del carrer gran núm. 36","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43750","titol":"Portal del carrer Gran núm. 37","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-del-carrer-gran-num-37","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Portal i llinda de la casa del núm. 37 del carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal arquitravat situat en la façana que d'aquest edifici dóna al carrer Gran i s'orienta a migdia. El portal es cobreix amb una llinda monolítica que duu gravada la data de '1696', configurant-se com una de les més antigues del poble. Aquesta llinda es recolza sobre uns brancals formats per carreus de diferent mida, que sobresurten sobre l'arrebossat general de la façana. Aquest portal s'emmarca dins d'un edifici de nova planta que ha estat aixecat en un solar ocupat per algunes de les antigues cases del carrer Gran de Calldetenes. El portal fou conservat i inserit en l'edifici de nova planta.<\/p> ","codi_element":"08037-92","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes C\/Gran num. 37 (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que la data del 1696 pot ser considerada com a data fundacional de la casa. En aquest cas, ens trobaríem davant d'un dels portals i llindes més antigues del nucli urbà de Calldetenes. Cal pensar que l'aixecament d'aquesta casa en aquest indret respon a l'impuls urbanitzador del nucli de Calldetenes al segle XVII, seguint la línia del camí que des de Vic menava a Girona per Sant Julià de Vilatorta. L'edifici on s'enclava el portal ha estat reconstruït totalment de nou, deixant el portal com a testimoni de l'antiga casa.<\/p> ","coordenades":"41.9257400,2.2814700","utm_x":"440424","utm_y":"4641781","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43750-foto-08037-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43750-foto-08037-92-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Al llistat de normes subsidiàries de l'Ajuntament de Calldetenes aquest portal figurava amb el nom de: Llinda i portal del carrer Gran núm.1","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43751","titol":"Portal d'accés al refectori de Sant Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-dacces-al-refectori-de-sant-tomas","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO, M (1927) Memoria histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apostol. Madrid. PLADEVALL, A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS,J. (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Portal obert al mur de ponent del rebedor central del monestir de Sant Tomàs, que permet la comunicació i l'accés al refectori. Es tracta d'un portal de grans dimensions obert amb un arc de mig punt, amb la pedra vista, ressaltant sobre els murs emblanquinats. Es troba format per un arc de mig punt format per carreus, que configuren l'arcada. Aquesta es recolza sobre dos capitells motllurats llisos, que es recolzen sobre dos brancals monolítics, que alhora es recolzen sobre dues bases llises. Com a element decoratiu singular, que li ofereix el seu aspecte renaixentista, l'arcada s'emmarca en un cos quadrangular que li fa de mural, i que es corona a la part superior per una ala motllurada amb força voladís. Sobre la part central de l'ala s'ubica una llosa rectangular on es troba esculpit l'escut del bisbe Guillem Caçador. Es tracta d'un escut ogival coronat per una mitra de bisbe, de la qual penja un mantell a banda i banda. El camper de l'escut té com a càrregues una flor de vuit fulles emmarcada en un rectangle, amb dues flors quatrilobulades al centre del cap i una al centre de la punta.<\/p> ","codi_element":"08037-93","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i desprès de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que hi tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació, es devia acabar la construcció de la nova església de Sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i dels del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església, es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. La tomba dels Altarriba és del segle XIV i consta de tres peces, dues amb l'escut i una altra amb una creu dins d'un cercle. La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177)<\/p> ","coordenades":"41.9322800,2.3024400","utm_x":"442168","utm_y":"4642493","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43751-foto-08037-93-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"(Continuació història) La prepositura de Sant Tomàs comptà en el temps de major vitalitat amb tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Als documents que se situen entre el 1095 i el 1100 indiquen l'existència d'un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis creats als diferents altars. Una visita pastoral del 1357 fa esment dels altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada llavors per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. AA.DD (1984:177) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: ' aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com AltarRiba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna' AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort. Durant la guerra del francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van ocupar el convent de manera reiterada, i el van destruir en la seva major part. Abans d'acabar el conflicte, el 1813, i sota les ordres del pare Masferrer, del convent de Sant Salvi, es van començar les obres de reconstrucció del monestir. L'església va quedar acabada en pocs mesos i va ser millorada i es va construir el col·legi, les oficines, les cel·les, etc. L'any 1912 es va construir un modern cos d'edificació, annex al renaixentista. Els promotors foren els pares camils, que el 1901 adquiriren l'edifici convertint-lo en un noviciat i més tard en un seminari de la congregació. AA.DD (1984:178) L'església fou restaurada el 1914 pel mestre d'obres Miquel Pallàs. Aixecant alçats a la part romànica. D'ell són els dibuixos de la planta i l'alçat de l'església romànica que coneixem. Després del 1940 i dels abusos que hi van cometre els refugiats que hi estaven confinats, l'absis fou decorat amb unes pintures. El 1970 l'edifici fou venut pels pares camils i adquirit per una associació benèfica osonenca, que el convertí en una escola de deficients psíquics de la comarca. Des d'aleshores a l'entorn el monestir s'hi han alçat diversos edificis, però el conjunt monumental no s'ha vist alterat.","codi_estil":"95","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43752","titol":"Salze del mas la Sauleda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salze-del-mas-la-sauleda","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Ha estat objecte de particulars atencions durant les darreres dècades per part dels seus propietaris.","descripcio":" Salze de grans dimensions que hi ha a tocar del torrent de la Sauleda, al costat del mas del mateix nom. Es tracta de la varietat coneguda com a Salze tortuós (Salix matsudana). Es tracta d'una varietat de la família de les salicàcies originaria del N-E d'Àsia. La seva característica principal són les seves branques i fulles retorçades, que es propaga a base d'esqueixos i estaques. Necessita sòls humits i pocs compactes, i degut a aquest fet, és característic moltes vegades d'entorns de ribera. Viu perfectament en terrenys periòdicament inundats. Tolera malament l'ombra i resisteix les temperatures baixes.<\/p> ","codi_element":"08037-94","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que fou la presència d'una concentració d'arbres d'aquesta varietat, la que donà nom a la casa propera, que seria coneguda com el mas de la Sauleda. Actualment, és un dels pocs exemplars d'aquesta varietat que es conserven a tocar del torrent de la Sauleda, prop de la casa. Aquest exemplar és sens dubte el més gran i important, i ha estat objecte de particulars esforços de conservació per part dels propietaris del mas de la Sauleda durant els darrers trenta anys.<\/p> ","coordenades":"41.9181400,2.3077900","utm_x":"442599","utm_y":"4640919","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43752-foto-08037-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43752-foto-08037-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43753","titol":"Font de la Sauleda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-sauleda","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"És un recurs hídric protegit pels residents del mas la Sauleda","descripcio":" Brollador d'aigua ubicat al torrent de la Sauleda, a tocar del mas de la Sauleda, que és utilitzat bàsicament com a recurs hídric pels habitants del mas. Es tracta d'un petit espai al marge E del torrent, condicionat pels propietaris del mas. Destaca la presència d'una petita construcció que protegeix el broll d'aigua, feta amb maons i ciment, coberta amb una llosa de pedra, i tancada amb una porta metàl·lica, davant de la qual s'estén un petit safareig, actualment sense ús. Al costat s'ubica un element de similars característiques i dimensions més petites. Per facilitar l'accés s'han habilitat un seguit de tres graons fets amb pedres unides amb morter.<\/p> ","codi_element":"08037-95","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Segurament es tracta d'un brollador natural utilitzat des de sempre pels propietaris del mas de La Sauleda per proveir-se d'aigua. En la dècada del 1990 fou adequada i habilitada donant-li el seu aspecte actual.<\/p> ","coordenades":"41.9181500,2.3078100","utm_x":"442601","utm_y":"4640920","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43753-foto-08037-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43753-foto-08037-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43754","titol":"Font de la Boga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-boga","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Aquesta font es troba en un avançat estat de degradació, romanen pràcticament amagada entre la vegetació i molt poc cuidada.","descripcio":" Petita font ubicada en un dels marges del torrent de Sant Marc, vers on vessa l'aigua, a l'entrada del poble de Calldetenes, en un espai ocupat actualment per horts. Com a font està formada per un petit brollador encastat al terra, molt amagat entre la vegetació que envolta el torrent, precedit per una passera feta recentment amb ciment.<\/p> ","codi_element":"08037-96","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Aquesta font és anomenada font de la Boga per què el seu entorn era un terreny inundat ple d'aiguamolls - aproximadament entre la plaça Onze de Setembre i la font-. En aquests aiguamolls creixia una planta que s'anomena boga i que alguns habitants de pocs recursos de fora del poble venien a collir per donar-les per menjar a les vaques. L'any 1959 es terrenys es van dessecar i van ser ocupats per horts, i desprès foren urbanitzats. Els terrenys pertanyien al mas Verdaguer.<\/p> ","coordenades":"41.9262600,2.2894000","utm_x":"441082","utm_y":"4641833","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43754-foto-08037-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43754-foto-08037-96-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43755","titol":"Bosc entre el mas Llió i l'Aymeric","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-entre-el-mas-llio-i-laymeric","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Els propietaris del mas Aymerich netegen el sotabosc periòdicament amb l'objectiu de prevenir incendis que poguessin afectar a la casa.","descripcio":" Zona boscosa ubicada al peu del turó que des del mas el Llió ascendeix fins al mas l'Aymerich, a migdia terme de Calldetenes. Es tracta d'una zona boscosa poblada bàsicament per roure martinenc, el freixe, l'auró blanc, algunes alzines i alguns pins, amb la presència d'un abundant sotabosc format per matolls: ginebró, arç blanc, boix aranyoner etc. Actualment, aquest bosc és travessat pel camí que des del Llió ascendeix fins al mas Aymerich. El bosc arriba ben bé fins a tocar la casa del mas Aymerich pel seu cantó de ponent, fins al cim del turó on s'ubica la casa. La importància d'aquesta formació boscosa ve donada pel fet de tractar-se d'un dels pocs testimonis que queden del bosc original d'aquestes contrades, convertit al llarg del temps en camps de conreu. El fet de tractar-se d'un espai costerut, poc apte per a l'agricultura, ha fet preservar el bosc. A diferència d'aquest, el veí Turó de Sant Marc es troba força afectat per l'erosió, i només és troba poblat per arbustos petits i arbres molt escassos, d'aquí que aquesta clapa de bosc sigui un espai de gran importància.<\/p> ","codi_element":"08037-97","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que es tracta d'una petita mostra vivent del bosc original de la zona. El fet de que s'hagi conservat en aquest lloc és segurament degut al pendent del terreny.<\/p> ","coordenades":"41.9146300,2.3000400","utm_x":"441953","utm_y":"4640535","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43755-foto-08037-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43755-foto-08037-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43756","titol":"Fita de terme núm. 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-num-1","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Pedró d'estructura rectangular, enclavat a terra verticalment, que senyala els límits entre els termes de Calldetenes i el de Sant Julià de Vilatorta. Es tracta d'un fita molt ben constituïda, de 45 cm d'alçada x 18 cm d'amplada x 15 cm de fons, amb els vèrtex arrodonits a causa de l'erosió. A ponent d'aquesta fita, ben bé a tocar d'ella, es localitza una altra fita de caràcter més irregular. Es tracta d'un petit pedró de 32 cm d'amplada x 10 cm d'alçada x 6 cm de fons, amb formes molt arrodonides a causa de l'erosió. Cap de les dues fites compta amb elements ornamentals ni decoratius.<\/p> ","codi_element":"08037-98","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. Aquesta fita és de característiques molt similars a les altres localitzades al terme, la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (segles XVIII-XIX), potser substituint a d'altres més antigues. Aquest element té les mateixes mides i característiques que la fita de terme núm. 2 dins de les propietats de la Sauleda, i pot ser que pertanyin totes dues al mateix moment històric. Hi ha la possibilitat que el pedró ubicat al costat de l'actual fita es correspongui amb la fita medieval original.<\/p> ","coordenades":"41.9151300,2.3014000","utm_x":"442067","utm_y":"4640589","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43756-foto-08037-98-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43756-foto-08037-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43756-foto-08037-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"És possible que el pedró de mides inferiors es correspongui amb una fita de caràcter més antic que la fita rectangular de mida superior, i que aquesta última sigui una reafirmació de la primera.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43757","titol":"Fita de terme núm. 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-num-2","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Pedró de pedra sorrenca, d'estructura rectangular enclavat a terra verticalment, al marge dret del camí que surt del mas La Sauleda i es dirigeix cap als masos Aymerich i Can Goules, i que assenyala els límits entre els termes de Calldetenes i el de Sant Julià de Vilatorta. Es tracta d'un fita molt ben constituïda, de 45 cm d'alçada x 18 cm d'amplada x 15 cm de fons, amb els vèrtex arrodonits a causa de l'erosió. Aquesta fita té les mateixes mides i característiques que la fita nº 1 ubicada al mas Aymerich.<\/p> ","codi_element":"08037-99","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita és de característiques molt similars a les altres localitzades al terme, la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Cal pensar que es tracta de fites ubicades en període modern (segles XVIII-XIX), potser substituint a d'altres més antigues. Aquest element té les mateixes mides i característiques que la fita de terme núm. 1 dins de les propietats de l'Aymerich, i pot ser que pertanyin totes dues al mateix moment històric.<\/p> ","coordenades":"41.9149100,2.3055300","utm_x":"442409","utm_y":"4640562","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43757-foto-08037-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43757-foto-08037-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43758","titol":"Fita de terme núm. 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-num-3","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Pedró de pedra granítica blanquinosa, d'estructura rectangular que es recolza sobre una base de pedra quadrangular enclavada a terra verticalment, al marge esquerra del camí que surt del mas Can Carles, dins del terme de Vic, i que es dirigeix als camps de la vora, prop de la casa de Can Carles, del terme de Calldetenes. Senyala els límits entre els termes de Calldetenes i Vic. Es tracta d'un fita molt ben constituïda, de 38 cm d'alçada x 18 cm d'amplada x 15 cm de fons, amb els vèrtex arrodonits a causa de l'erosió. La base sobre la qual s'assenta és d'estructura quadrangular de 15 cm d'alçada x 24 d'amplada x 20 cm de fons, i es troba molt erosionada presentant formes pràcticament arrodonides. A la cara de llevant de la fita es llegeix la inscripció: 'Riudeperes', en direcció al terme municipal.<\/p> ","codi_element":"08037-100","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita és de característiques molt similars a les altres localitzades al terme, la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Malgrat tot, aquesta fita sembla tenir característiques més contemporànies, i haver estat col·locada en època més recent que les núm. 1 i 2. Possiblement durant les primeres dècades del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.9337800,2.2825500","utm_x":"440521","utm_y":"4642673","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43758-foto-08037-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43758-foto-08037-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43759","titol":"Escut del bisbe Guillem Caçador al portal d'accés al claustre de Sant Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-bisbe-guillem-cacador-al-portal-dacces-al-claustre-de-sant-tomas","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO, M (1927) Memoria histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apostol. Madrid. PLADEVALL, A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut ubicat al portal del mur exterior de llevant del claustre del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, i que permetia l'accés directe al claustre des de l'exterior. Aquest portal forma part d'un racó compartit amb el portal d'accés a l'església, situat a mur del costat en angle recte, configurant un dels indrets més característics del monestir. Aquest portal es troba format per carreus quadrangulars i rectangulars que configuren els brancals laterals, i es troba rematat a la part superior amb una llinda monolítica en la qual s'ha esculpit un escut en alt relleu en l'escut dels bisbe Jaume Caçador. Es tracta d'un escut caironat, aguantat per les figures de dos àngels drets a banda i banda, que miren cap a l'exterior. El camper de l'escut es troba tercejat en faixa, amb una faixa central que emmarca un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un casc o elm envoltat de llamberquins. Sobre aquest portal s'obre una finestra quadrangular cegada, coronada per una orla vegetal. L'espai interior de la finestra s'ha ocupat amb un escut de similars característiques que l'anterior però coronat amb un barret cardenalici, envoltat d'una borla. Aquest escut es correspon amb el del bisbe Jaume Caçador. (vegeu fitxa 69)<\/p> ","codi_element":"08037-101","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175). Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació, es devia acabar la construcció de la nova església de Sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i des del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església, es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. La tomba dels Altarriba és del segle XIV i consta de tes peces, dues amb l'escut i una altra amb una creu dins d'un cercle. La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177)<\/p> ","coordenades":"41.9322600,2.3024500","utm_x":"442169","utm_y":"4642490","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43759-foto-08037-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43759-foto-08037-101-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":["BCIN"],"inspire_atribut":["National Monument Record"],"data_modificació":"2025-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"(Continuació història) La prepositura de Sant Tomàs comptà en el temps de major vitalitat amb tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Als documents que se situen entre el 1095 i el 1100 indiquen l'existència d'un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis creats als diferents altars. Una visita pastoral del 1357 fa esment dels altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada llavors per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. AA.DD (1984:177) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen segrestar els béns de la casa per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. Li succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys, la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: ' aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com AltarRiba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna' AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort. Durant la guerra del francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van ocupar el convent de manera reiterada, i el van destruir en la seva major part. Abans d'acabar el conflicte, el 1813, i sota les ordres del pare Masferrer, del convent de Sant Salvi, es van començar les obres de reconstrucció del monestir. L'església va quedar acabada en pocs mesos i va ser millorada i es va construir el col·legi, les oficines, les cel·les, etc. L'any 1912 es va construir un modern cos d'edificació, annex al renaixentista. Els promotors foren els pares camils, que el 1901 adquiriren l'edifici convertint-lo en un noviciat i més tard en un seminari de la congregació. AA.DD (1984:178) L'església fou restaurada el 1914 pel mestre d'obres Miquel Pallàs, aixecant alçats a la part romànica. D'ell són els dibuixos de la planta i l'alçat de l'església romànica que coneixem. Després del 1940 i dels abusos que hi van cometre els refugiats que hi estaven confinats, l'absis fou decorat amb unes pintures. El 1970 l'edifici fou venut pels pares camils i adquirit per una associació benèfica osonenca, que el convertí en una escola de deficients psíquics de la comarca. Des d'aleshores a l'entorn del monestir s'hi han alçat diversos edificis, però el conjunt monumental no s'ha vist alterat.","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2131","rel_comarca":["24"]},{"id":"43760","titol":"Monument a la Vellesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-la-vellesa","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Element urbà ornamental dedicat a la vellesa. Es troba ubicat en un dels racons de la Plaça vella del nucli urbà de Calldetenes, davant de l'església parroquial, enclavat en un petit espai enjardinat. Es tracta d'un monument que té com a base un monòlit de pedra granítica vermellosa amb talls de caràcter irregular, lleugerament punxegut a la part superior. A la cara de llevant duu adossada una placa de ferro on s'aprecia un relleu molt rebaixat de dues figures simbòliques que representen un home i una dona vells. A sota es pot apreciar la llegenda: ' Els vells són la majestat del poble'. A la part superior del monòlit, en una petita xapa metàl·lica adossada es pot llegir: ' Homenatge als nostres vells. Ajuntament de Calldetenes. 30-05-1982'<\/p> ","codi_element":"08037-102","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes Pl. Vella (08506 Calldetenes)","historia":" Aquest monument fou instal·lat l'any 1982 al final de les obres d'arranjament de la Plaça Vella. En aquell moment fou inaugurat el casal d'avis de la plaça, i es va voler relacionar el nou edifici amb aquest element ornamental.<\/p> ","coordenades":"41.9258600,2.2839300","utm_x":"440628","utm_y":"4641793","any":"1982","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43760-foto-08037-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43760-foto-08037-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43761","titol":"Monument a la Pàtria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-la-patria","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Element arquitectònic commemoratiu ubicat a l'extrem N-O de la plaça Onze de Setembre, a la cantonada amb el carrer Ntra. Sra. de Montserrat. Es tracta d'un monòlit de grans dimensions,- uns 2,5 metres d'alçada aproximada- de pedra granítica rogenca sense polir, que s'aixeca verticalment. A la seva cara nord s'ha adossat una placa de pedra amb la següent inscripció: 'Calldetenes dedica aquest monòlit a tots els catalans que han fet possible la continuïtat de la pàtria. 11 de setembre de 1982'. Aquesta inscripció es complementa amb un seguit de plaques fetes a base de rajoles de ceràmica que s'encasten al terra al voltant del monument. Són quatre en total i en elles es pot llegir: ' Calldetenes als homes i dones de lletres d'Osona de tots els temps, fidels a la llengua catalana i al seu país. 11 de setembre de 1982' ' El poble de Calldetenes en record de l'estada del President de la Generalitat Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Soley. En motiu de la col·locació de la primera pedra de les noves escoles en visita d'obres de la xarxa d'aigües i per la inauguració de la Plaça Parc Botànic d'Osona', ' en record de la inauguració de la plaça 11 de setembre per l'Ajuntament a tot el poble de Calldetenes: 'Ha estat inaugurada per l'Honorable conseller adjunt a la presidència de la Generalitat de Catalunya Sr. Miquel Coll i Aletorn. 11 de setembre de 1982' ' Calldetenes als osonencs defensors de Catalunya durant la guerra de successió '.<\/p> ","codi_element":"08037-103","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes Pl. Onze de Setembre (08506 Calldetenes)","historia":"","coordenades":"41.9249500,2.2842300","utm_x":"440652","utm_y":"4641691","any":"1982","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43761-foto-08037-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43761-foto-08037-103-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43762","titol":"Refugis de la Guerra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugis-de-la-guerra","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"De forma ocasional es realitzen campanyes de voluntaris d'estiu que contribueixen a la neteja de l'entorn i dels túnels. La darrera campanya que es va realitzar va anar acompanyada de la col·locació d'unes baranes al voltant, de fusta, per tal de protegir l'element del perill de caiguda. Malgrat tot, aquestes baranes protectores es troben actualment trencades, i l'entorn de les boques cobert novament per esbarzers i vegetació. En aquest sentit, calen mesures continuades d'actuació per tal d'evitar que la vegetació faci desaparèixer la constatació de la seva existència.","descripcio":" Conjunt format per dues entrades de túnel excavades al terra, al marge dret del camí que des de just abans d'arribar al mas la Sauleda, trenca a l'esquerra, i al cap de pocs metres novament a l'esquerra, travessant tots els plans de la Sauleda en direcció a llevant vers la Quintana. La boca dels refugis es troba just al gir que fa el camí a l'esquerra, al marge dret de dit camí. Es tracta de dos refugis subterranis antiaeris. Malgrat la constatació de que es tracta de dos refugis que s'extenen en el terrenys molt més del que es veu a simple vista, com a element pròpiament dit, el que realment s'aprecia és l'inici dels dos túnels d'entrada i baixada als refugis, i és d'aquesta part de la qual s'ha pogut fer la descripció. Es tracta de dos túnels de similars característiques. Tots dos tenen la boca orientada al camí, en sentit nord, i es troben excavats al terra descendent de forma inclinada en sentit sud. Els marges del túnel es troben protegits per una paret de maó rectangular molt estret, que reforcen els laterals. L'inici de la baixa es fa mitjançant uns graons d'escala que baixen inclinats, fets també en maó, que configuren un fort pendent cap al terra. Coincidint amb el final dels graons, a dos metres de distància del començament de la boca, la part superior del túnel es protegeix amb una volta de canó molt estreta feta també amb maó, que coincideix amb el començament del marge de camp superior. Aquesta volta es reforça amb una arcada també de maó, situada uns centímetres més avall, que permet la inclinació superior de la volta. L'amplada total del túnel és de 60 cm. Als quatre metres de distància de la boca, el túnel gira fent un angle recte a la dreta, en sentit ponent.<\/p> ","codi_element":"08037-104","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. (08506 Calldetenes)","historia":" L'existència d'aquests refugis es troba lligada a la presència de tropes republicanes al terme de Calldetenes durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Durant aquest període, el mas Sala d'Heures del veí municipi de Santa Eugènia de Berga, fou confiscat per acollir tropes republicanes. De forma paral·lela, el casal anomenat Torre de Santa Margarita, al terme de Calldetenes, fou també confiscat com allotjament dels comandaments de les tropes. Els plans que quedaven al mig, com foren el pla de la Quintana i el Pla de la Sauleda, es convertiren en camp d'aviació, nom amb el qual encara es recorden aquests plans, per alguns dels habitants de Calldetenes. La presència d'aquests refugis s'explica per l'existència del camp d'aviació, ja que es tractava dels refugis antiaeris disposats per a la tropa i comandaments en cas d'atac. Malgrat tot, la població de Calldetenes relaciona aquests refugis no com a tals, sinó com a túnels que comunicaven els casals de la Torre Santa Margarita amb Sala d'Heures, de tal manera que existeix la creença popular que existeix tot un túnel soterrat que comunica ambdues cases. Malgrat que no s'ha pogut determinar la forma i la llargada final del refugi, possiblement només s'estengui uns metres més enllà, finalitzant en una cambra més ampla. No es té constància que fossin utilitzats, i un cop passat el conflicte bèl·lic, a partir del 1939, quedaren abandonats fins al moment actual.<\/p> ","coordenades":"41.9171300,2.3088800","utm_x":"442689","utm_y":"4640806","any":"1937","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43762-foto-08037-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43762-foto-08037-104-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Malgrat la constància de que el túnel continuava no s'ha cregut prudent seguir-lo, no tenint constància del seu final.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43763","titol":"Ús dels esclops","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/us-dels-esclops","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest costum es va perdre a finals de la dècada del 1950, quan els esclops van ser substituïts per les botes modernes.","descripcio":" Segons informació oral facilitada pels habitants de moltes de les masies pertanyents a l'entorn rural de Calldetenes, era un hàbit comú l'ús dels esclops com a calçat habitual durant els mesos de tardor, hivern i primavera. Aquest costum no és exclusiu del terme de Calldetenes, sinó que els habitants dels municipis veïns com Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles i Santa Eugènia de Berga també el practicaven. La motivació que impulsava als habitants d'aquests termes a utilitzar aquest tipus de calçat era evitar la humitat del terra. Tots ells asseguraven que era el mètode més efectiu. Es tractava d'uns esclops realitzats en fusta de pi, protegits exteriorment amb vernís i reforçats al pont superior amb una tira metàl·lica. El fabricant d'aquests esclops no era a Calldetenes, sinó que tradicionalment s'anava a Folgueroles a comprar-los, que era on vivien els millors artesans. L'hàbit de calçar esclops era comú a homes i dones, i inclús els nens els duien de forma habitual. Es calçava directament, amb el peu protegit per un mitjó. Normalment l'esclop es folrava lleugerament amb palla per donar més escalfor. Es tractava d'un calçat utilitzat normalment, inclús en les ocasions més importants. D'aquesta forma és molt corrent veure persones calçades amb esclops inclús a les fotografies de casaments. A la masia del Noguer es conserva un exemple. Hi havia dues versions d'esclops, una amb la sola llisa, i una altra amb quatre petits tacs de fusta que sobreelevaven l'esclop. Aquests darrers eren els més comuns per anar a treballar al camp i trepitjar sòls amb fang. Aquest costum es va mantenir viu fins a finals de la dècada del 1950, en què les noves soles de goma i la facilitat per adquirir altres tipus de calçats els van acabar substituint per les modernes botes. Actualment només a la masia del Noguer s'ha pogut localitzar una mostra d'aquest calçat tradicional. A la resta de cases no es va donar cap importància a aquest element i van ser llançats.<\/p> ","codi_element":"08037-105","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que l'ús d'aquest tipus de calçat és tradicional en certes zones de la Plana de Vic, remuntant-se segurament, com a mínim, a l'Edat Mitjana i Moderna. Devia tractar-se sens dubte del calçat típic de la pagesia en certes èpoques de l'any.<\/p> ","coordenades":"41.9241600,2.2844300","utm_x":"440668","utm_y":"4641603","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43763-foto-08037-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43763-foto-08037-105-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43764","titol":"Creu del Padró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-padro-1","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Actualment, per la tipologia de la pedra - sorrenca- aquest element es troba molt degradat i erosionat, essent urgent una consolidació de la pedra.","descripcio":" Element arquitectònic aïllat format per un pedró vertical en pedra sorrenca grisosa, que es troba actualment molt erosionada. Es troba format per una base quadrangular de pedra, sobre la qual s'assenten la resta d'elements, de 10 cm d'alçada x 83 cm d'amplada. Sobre aquesta base recau un dau de pedra també quadrangular de 48 cm d'amplada x 42 cm d'alçada. Sobre aquest cub reposa un pilar rectangular de 78 cm d'alçada x 24 cm d'amplada. Aquest pilar es remata amb una estructura similar a un àbac de 40 cm d'amplada x 19 d'alçada, sobre la qual s'ha enclavat una petita creu metàl·lica de quatre braços. No s'aprecia cap element decoratiu en el conjunt de l'element.<\/p> ","codi_element":"08037-106","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Aquest pedró es troba ubicat sobre un petit turonet, a l'entrada del nucli urbà de Calldetenes, en uns terrenys que antigament formaren part de les propietats del mas Verdaguer. Tradicionalment, el dia de la Pentecosta, s'anava en processó des de l'església de Sant Martí o des de l'església del Roser de Calldetenes i es feia la benedicció dels camps, pregant per obtenir una bona collita. Aquesta manifestació festiva tingué lloc fins a la dècada del 1950, en què es va perdre definitivament. El creixement urbanístic del nucli de Calldetenes va determinar que aquesta zona fos urbanitzada, i actualment ha quedat com a element ornamental en un espai enjardinat, al cim del turó que es coneix com el Barri Nou.<\/p> ","coordenades":"41.9276200,2.2896400","utm_x":"441103","utm_y":"4641984","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43764-foto-08037-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43764-foto-08037-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Al llibre. 'Calldetenes. Imatges en el temps (Primera part: 1911-1960)', l'imatge nº 130 apareix una fotografia de tres nois posant davant del Padró l'any 1950. Cal destacar que en aquesta fotografia no s'observa la presència de la Creu de Ferro que corona el cim del Padró.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43765","titol":"Grup de gegants i capgrossos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/grup-de-gegants-i-capgrossos","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" L'entitat Escamot dels diables de Calldetenes, encarregada de l'organització dels actes de la Festa Major, compta amb un conjunt de gegants i cap-grossos, que amenitzen els actes festius al llarg de tot l'any. El gegant POTACO té un pes d'uns 15 kg i alçada d'entre 220 cm i 230cm. El seu constructor fou l'Aleix Sala i L'Albert Cabanes. La Carme Vila li va confeccionar el vestit. No representa cap personatge en especial, ja que la seva construcció, promoguda per l'associació Escamot dels Diables, encarregada de l'organització del correfoc de la festa Major, el que volia era augmentar els recursos pirotècnics, sense lligar-ho a cap simbolisme especial. Representa, per tant un dimoni. Aquest gegant vesteix amb un peto vermell, una capa negra destenyida i retenyida de color verd, i com a element identificatiu du a la mà unes forques d'avellaner. SOPETES és el nom de l'altre gegant. Té un pes aproximat de 40 kg. i una alçada de 3,7 m. Es tracta d'un gegant de fabricació pròpia, derivat de l'adaptació d'un cap-gros. El cap és de cartró i fibra i el cos és de fusta. No representa cap personatge en especial. Vesteix amb una capa vermella i una túnica ratllada A més a més hi ha 4 CAP-GROSSOS; els noms que tenen són: el guenyo, el pagès, la reina -que és una reproducció de la reina del conte de la blancaneus- i la princesa, anomenada Marilyn, que és una rèpicla de la Marilyn Monroe. N'hi havia un altre que es va adaptar com a gegant, i que es va convertir en el Sopetes. La seva construcció va ser obra de la Casa Ingenio de Barcelona. Els vestits originals es van perdre, però els nous són replica dels personatges que representen.<\/p> ","codi_element":"08037-107","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes. Ajuntament de Calldetenes. Pl. Onze de Setembre s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" La data d'estrena del gegant anomenat Potaco fou la nit de Sant Joan de l'any 2000, a Calldetenes. La seva construcció fou iniciativa de l'entitat Escamot dels diables de Calldetenes, encarregada dels espectacles pirotècnics de la Festa Major i la festa de Sant Joan. El seu objectiu era augmentar la imagineria dels seus espectacles. Fou construït com un gegant de forma purament casual. La data d'estrena del gegant Sopetes fou el setembre de l'any 1982, durant la cercavila de la Festa Major. És un gegant de fabricació pròpia, adaptació d'un cap-gros, i va ser la iniciativa del grup de teatre infantil Trecaclosques. L'objectiu de la seva construcció fou animar la festa i el cercavila. Està vinculat al poble. Les seves sortides han estat escasses. Va sortir el primer any i prou; es va treure esporàdicament un dia a la festa de darrera els horts, per iniciativa de una colla de jovent de l'esplai. Els cap-grossos són de l'any 1982, i han estat recentment restaurats i reestrenats el dia de la mercè del 2005, el dia del pregó de Festa Major del 2005, concretament el dia 23 de setembre. La seva construcció va ser motivada per la celebració de la Festa Major, i tot perquè algunes persones (Josep Saborit, i Mª Teresa Font, ... ) del poble van voler que la festa fos més amena i van proposar a l'Ajuntament que si ells realitzessin actes per al gent com les sardanes, que ells farien cap-grossos i tota una sèrie d'activitats per als més petits.<\/p> ","coordenades":"41.9240300,2.2841500","utm_x":"440644","utm_y":"4641589","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43765-foto-08037-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43765-foto-08037-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Casa Ingenio. Aleix Sala. Albert Cabanes, Carme Vila","observacions":"Caldria potenciar aquests elements com a elements identitaris dins de les festivitats de Calldetenes, ja que en tots els casos han nascut de la iniciativa particular dels seus habitants, fets amb els seus propis recursos.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43766","titol":"Casa del carrer Gran núm. 58","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-gran-num-58","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici de planta rectangular exempt, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La seva orientació es fa en sentit nord-sud, amb la façana principal encarada al nord, formant part de la línia de façanes que conforma el carrer Gran del nucli urbà del Calldetenes. Aquest edifici es trobaria al final del carrer Gran, a tocar amb el límit territorial amb el terme de Vic. Es tracta segurament d'una construcció feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures constructives reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars més ben escairats. Malgrat tot, l'aparell constructiu no és apreciable, ja que es troba arrebossada i pintada en color blanc, deixant a vista només les cantonades i obertures ben treballades. Aquest edifici compta amb un annex format per un cobert adossat a llevant, seguint la línia del carrer, que a l'alçada del primer pis es converteix en un terrat al qual es té accés des del primer pis de la casa. La façana principal de la casa s'obre al carrer a la planta baixa amb un portal molt rebaixat situat al centre, format per carreus quadrangulars que configuren els brancals laterals, i una llinda monolítica que el remata superiorment. Sobre la part central de l'arc es situa una dovella encastada al mur que duu la data de 1791 encerclada en una el·lipse esculpida en relleu. A banda i banda d'aquest portal es situen dos portals allindats, sense cap element ornamental. Al primer pis s'obren tres grans balcons, que semblen haver estat oberts en un moment posterior, ja que el central s'escau directament arran del portal central, gairebé a punt de tallar-lo. Es tracta de balcons protegits amb baranes de ferro i peanyes motllurades. Al segon pis, corresponent-se amb la línia dels balcons, s'obren tres finestres quadrangulars. La façana de ponent és completament llisa, i no té obertures constructives. A la façana de llevant s'obre un petit finestró, i a l'alçada del primer pis s'ha afegit un petit annex que permet obrir una porta de sortida al terrat del primer pis. Com a element singular, cal fer esment de la presència d'una petita fornícula encastada a la cantonada nord-oest de l'edifici, a l'alçada del primer pis, ben visible des de la vorera del carrer, en la qual es situa la imatge d'una petita Mare de Déu. Tot fa pensar que es tracta de la Immaculada Concepció . Es tracta d'una fornícula molt treballada encastada a la pedra cantonera, que es recolza sobre un ampit motllurat en forma d'angle recte, que recau sobre dos petits bocellets. L'espai interior de la fornícula s'emmarca en un arc lleugerament apuntat, que recau sobre dos capitells adossats i dues pilastres laterals, tot de mida molt reduïda, acompanyades al costats de dues volutes corbades. La fornícula es protegeix amb un vidre que s'emmarca amb un marc de fusta obrada, als laterals del qual s'han afegit dues columnetes adossades amb les seves basses i capitells. La imatge interior és una obra moderna en guix.<\/p> ","codi_element":"08037-108","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes Carrer Gran núm. 58 (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que la data gravada al portal principal de la casa, 1791, podria tractar-se de la data fundacional de la casa. L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Si bé el carrer Gran es trobava ja plenament consolidat al segle XVII, bona part de les seves edificacions pertanyen al segle XVIII, especialment les corresponents als extrems del carrer, la qual cosa indica el seu creixement durant aquest període. Cal pensar que la fornícula de la cantonada es correspon també a aquest moment fundacional, malgrat que després fos reformada i protegida amb un vidre exterior. Segurament la casa patí reformes estructurals importants especialment a l'alçada del primer pis amb l'obertura dels balcons, que degueren substituir antigues finestres. Aquesta reforma degué produir-se segurament a principis del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.9256200,2.2807400","utm_x":"440363","utm_y":"4641768","any":"1791","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43766-foto-08037-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43766-foto-08037-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43766-foto-08037-108-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43767","titol":"Portal del carrer Gran núm. 48","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-del-carrer-gran-num-48","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Caldria tenir en compte la protecció i conservació d'aquesta llinda de cara a futures reformes i remodelacions de la casa. Actualment la casa es troba abandonada i al portal s'observen mostres d'erosió de la pedra bastant accentuades.","descripcio":" Portal i llinda de la casa del núm. 48 del carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal arquitravat situat en la façana que d'aquest edifici dóna al carrer Gran i s'orienta al nord. El portal es cobreix amb una llinda monolítica que duu gravada la següent inscripció: 'Pere Guardia me fet, 1798', configurant-se com una de les més antigues del poble. Aquesta llinda es recolza sobre uns brancals formats per carreus de diferent mida, que sobresurten sobre l'arrebossat general de la façana. Aquest portal s'emmarca com a portal principal d'una casa entre mitjeres, la façana de la qual s'alinia amb la resta de façanes que configuren el carrer Gran de Calldetenes. Es tracta d'una casa de planta baixa i primer pis, aixecada en mur de mamposteria irregular, arrebossada i pintada en clor blanc, amb alguns fragments d'aquest arrebossat molt deteriorats.<\/p> ","codi_element":"08037-109","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes Carrer gran nú, 48 (08506 Calldetenes)","historia":" L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Si bé el carrer Gran es trobava ja plenament consolidat al segle XVII, bona part de les seves edificacions pertanyen al segle XVIII, especialment les corresponents als extrems del carrer, la qual cosa indica el seu creixement durant aquest període. Cal pensar que la data gravada al portal principal de la casa, 1798, podria tractar-se de la data fundacional de la casa, i el nom de Pere J. Guàrdia, seria el nom del propietari en aquells moments. Segurament, la casa patí reformes estructurals importants, especialment a l'alçada del primer pis amb l'obertura de la finestra actual, producte d'alguna reforma, segurament a mitjans del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.9255400,2.2814600","utm_x":"440423","utm_y":"4641759","any":"1798","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43767-foto-08037-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43767-foto-08037-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43767-foto-08037-109-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43768","titol":"Línia de façanes del carrer França","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/linia-de-facanes-del-carrer-franca","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La manca d'una llei de protecció ha fet desapareixer aquests darrers anys alguns edificis del carrer i els elements que contenien,","descripcio":" El carrer França, nascut a redós de l'església parroquial de la Mare de Déu de la Mercè, conserva en bona manera la fisonomia de l'urbanisme tradicional del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un carrer asfaltat que discorre en sentit NO-SE, des de la Plaça Vella de Calldetenes, darrera de l'església parroquial, fins al carrer Pirineu, malgrat que el tram històric es correspon només fins a la cruïlla amb el carrer Unió. Entre Unió i Pirineu és en realitat una prolongació. La seva amplada és d'uns 6 metres amb voreres a banda i banda. El seu principal interès radica en el fet de que ha conservat bona part de les construccions originals, malgrat que algunes lleugerament modificades, mantenint una línia de façanes molt unitària, que atorga al poble la seva peculiar imatge històrica. En tots els casos es tracta de construccions entre mitgeres, de planta quadrangular o rectangular, de planta baixa i primer pis, malgrat que algunes tenen segon pis, amb les teulades a dues vessants inclinades vers el carrer. Les façanes s'obren amb portals allindats, molts d'ells presidits per llindes monolítiques de pedra amb dates, i finestres quadrangulars, algunes convertides en finestres balconeres, amb el perímetre reforçat per carreus de pedra. (fitxes núm. 18 i 19, 129 corresponent als números de carrer 8 , 9 i 11 respectivament). La majoria de les cases es troben arrebossades i pintades amb colors diversos, entre blancs, cremes, marronosos. Alguna d'aquestes cases ha estat restaurada recentment conservant i potenciant els seus elements tradicionals, com és el cas de la casa cantonera amb el carrer Sant Jordi, que duu el número 6. En altres ocasions s'ha optat per l'enderroc, de tal manera que són molts els solars buits al carrer, alguns dels quals comptaven amb cases amb llindes datades, incloses a les fitxes de Patrimoni Arquitectònic del SPAL. És el cas dels números 16 i 20. Caldria, doncs, actuar per la conservació de la línia de façanes dels carrers, evitant restauracions inapropiades i construccions agressives.<\/p> ","codi_element":"08037-110","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Per les dates conservades a les llindes de pedra, cal pensar que l'origen del carrer s'ha de situar a la segona meitat del segle XVIII. El nucli urbà de Calldetenes té els seus orígens a partir del segle XVI, a la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. La ubicació del carrer França, fa pensar que podria tractar-se d'un carrer nascut com a raval, a partir de la construcció de l'església parroquial, d'aquí que les dates siguin de la segona meitat del segle XVIII, mentre que les del carrer Gran i Plaça Vella en tenen algunes d'un segle anterior. Malgrat tot, forma part de la primitiva xarxa urbana del nucli de Calldetenes, juntament amb el de Sant Tomàs, Gran i Plaça Vella. El 1888 el nucli urbà comptava amb quatre carrers: Gran o Major, de França, de Sant Tomàs i del Serrat. El creixement urbanístic de la segona meitat del segle XX el va fer créixer en sentit nord-oest, prolongant-lo fins al carrer Pirineu, amb un aspecte totalment diferent, que contrasta amb la línia de façanes tradicional del tram originari.<\/p> ","coordenades":"41.9267800,2.2834300","utm_x":"440587","utm_y":"4641895","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43768-foto-08037-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43768-foto-08037-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43768-foto-08037-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43769","titol":"Goigs de Sant Marc Evangelista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-marc-evangelista","bibliografia":" AA.DD. Goigs del gloriós Sant Marc Evangelista. Editat per la parròquia de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Calldetenes<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"Malgrat que han estat a punt de perdre's, la tradició d'aquests goigs ha estat recuperada juntament amb la tradició de l'aplec de Sant Marc.","descripcio":" Els goigs dedicats a Sant Marc Evangelista són cantats al final de la missa celebrada a la capella de Sant Marc el dia de l'aplec (diumenge més proper al 25 d'abril), i són tal i com segueix: 'Puix que aquell que en Vós confia el guardeu de tempestat: O, Sant Marc, molt benaurat, socorreu-nos nit i dia. Vostre origen és jueu, mes un jorn oïnt a Pere la doctrina verdadera dins del vostre cor graveu, i Jesús crucificat serà el vostre amor i guia. Quan Sant Pere emprèn el vol predicant el Déu fet home els fidels que eren a Roma són guiats per vós tot sol. Prediqueu la veritat amb fermesa i valentia. Els fidels en vós han vist fe sincera i decidida i us han fet contar la vida i els miracles grans de Crist. L'evangeli que heu dictat va vencent la idolatria. Marxar a Egipte decidiu a portar-hi l'evangeli perquè prompte allà hi arreli la doctrina del Déu viu. La llavor ha germinat en la noble Alexandria. Molts pagans vénen a vós perquè sou del Crist l'oracle, mes trobeu prompte l'obstacle de l'infern sempre envejós. El pretor ha decretat perseguir-vos amb follia. Adorar els ídols de fang ha ordenat el paganisme puix vol veure el Cristianisme ofegat en odi i sang. Ni un moment vós heu dubtat vostra fe sols en Déu fia. Us atrapen oferint a l'altar el sant sacrifici i us presenten a judici amb el més pervers instint. A Jesús que heu predicat confesseu amb energia. El mal jutge com un foll maleïnt vostra enteresa embriac d'odi i feresa una soga us posa al coll. Vostre cos arrossegat els carrers de sang tenyia. Tot nafrat a la presó us condemnen sens clemència i us consola la presència de Jesús nostre Senyor. Cruelment martiritzat la corona se us cenyia. Cremar volen vostre cos entre crits i cants de festa i es desferma una tempesta que a tothom deixa confós. Els fidels us han posat en lloc digne com calia. Calldetenes per Patró des d'antic amb fe us venera i de vós consol espera en les hores d'aflicció. Sovint puja aquest serrat la parròquia que en vós fia. La tempesta, guerra i fam allunyeu de Vic i plana, i escolteu-la quan demana abundor dels fruits del camp. Quants de llamps heu desviat per aquesta rodalia! Les estrofes han florit d'aquests Goigs a cada llavi; quan la nostra vida acabi acudiu al nostre llit. S'obrirà l'eternitat repetint la melodia: Puix del cel és dreta via l'evangeli que heu dictat: O Sant Marc, molt benaurat, socorreu-nos nit i dia.'<\/p> ","codi_element":"08037-111","ubicacio":"Calldetenes","historia":" La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. Malgrat tot, els goigs, tal i com els coneixem i es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites, foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però gairebé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.<\/p> ","coordenades":"41.9158600,2.2925900","utm_x":"441337","utm_y":"4640676","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43770","titol":"Goigs de la Mare de Déu de la Mercè","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-merce","bibliografia":" AA.DD. Goigs de la Mare de Déu de la Mercé. Editat per la parròquia de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Calldetenes<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"Malgrat que aquesta tradició continua vigent, és desconeguda per molts dels habitants de Calldetenes.","descripcio":" Manifestació festiva i litúrgica que es canta al final de la missa el dia de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè (24 de setembre). La lletra és tal i com segueix: Dels captius sou Redemptora, i del cel ens feu de guia: De Calldetenes, Senyora, per vostra Mercè, Maria. Baixant Vós a Barcelona l'esclavitud redimiu, al gran Nolasco en persona per redemptor elegiu. Vostra llum, sagrada Aurora, les tenebres ja vencia. A vostres fills empanyàreu amb quart vot de redimir, per al pròxim obligàreu a la llibertat rendir. De sa fe sou vencedora i desfeu la tirania. En el trànsit necessari de la mort porteu al cel, vostre sant escapulari qui el vesteix amb noble zel. Grans perdons en aquella hora li ofereix l'Església pia. Vostra imatge és alegria de l'esclau per sa bellor; les mercès de Vós, Maria, endolceixen sa tristor. Sou la gran mediadora, li serviu de companyia. De la pesta i malaltia, de la llagosta voraç, tot Catalunya vencia per Vós, remei eficaç. Amb vostra ma defensora del mal cedeix la porfia. En el cel de vostra cara descobrim vostres mercès, favors i gràcies declara, tot lluint en dolç excés. Sou de tots consoladora, atorgant amb alegria. Els captius que amb les cadenes estan presos amb rigor, us invoquen en ses penes, tot pregant-vos amb fervor. Sigueu-los llibertadora, oïu-los, oh Verge Pia. Calldetenes amb fe encesa des de sempre us invocà, i aquest temple, tot bellesa, un gran bisbe us aixecà. Els favors de Vós implora, us aclama i us gloria. A l'entorn de la vostra imatge la Parròquia va avançant. Pel setembre, en homenatge, celebrem festa molt gran. Sou amor que ens enamora, quan pel món anem fent via. Beneïu nostra contrada, deu-nos pau, treball i amor; allunyeu fam i secada, eixugueu el nostre plor. Aquest poble, al mig d'Osona, per Patrona us escollia. Puix sou Mare i Protectora del devot que en Vós confia: De Calldetenes, Senyora, per vostra Mercè, Maria.<\/p> ","codi_element":"08037-112","ubicacio":"Calldetenes","historia":" Els orígens del costum de cantar els goigs es remunten a l'edat Moderna (segle XVI), i poden ser considerats com una tradició potenciada a partir del Concili de Trento, per tal de motivar a la pietat popular. En aquest cas, cal pensar que els orígens d'aquests goigs són paral·lels a l'edificació de l'església de la Mercè l'any 1786.<\/p> ","coordenades":"41.9260200,2.2835900","utm_x":"440600","utm_y":"4641811","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43771","titol":"Goigs de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-marti","bibliografia":" AA.DD. Goigs a llaor de Sat Martí. Editat per la parròquia de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes. Calldetenes<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"Aquests goigs només es canten el dia de la festivitat de Sant Martí, al final de la missa. La majoria dels nouvinguts a Calldetenes els desconeixen.","descripcio":" Goigs que tradicionalment són cantats al final de l'ofici, la festivitat de Sant Martí (11 de novembre). Són anomenats goigs a Llaor de Sant Martí, tal i com segueix: Puix de Déu sou tant amat i de gràcies ric tresor: Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. En la pàtria de la Hungria de sava molt generosa nasquéreu flor olorosa després criat a Pavia als divuit anys batejat, renaixeu feliç millor. Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. Partiu la capa al pobret, Jesús d'ella es serveix i a la nit us apareix amb molts favors que us promet, meresqué vostra pietat visita de tant honor. Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. Molts miracles Déu obrà per la vostra gran virtut malalts cobren la salut i morts féu ressucitar, prest de mal serà lliurat qui implorarà vostre valor. Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. Amb singular devoció aquesta església parroquial us venera cordial i Vós reconeix per Patró i queda el poble honrat mediant vostre valor. Deu-nos consol i favor Martí benaventurat. Puix que sou tant exaltat en la Glòria del Senyor: Deu-nos consol i favor Martí benaventurat.<\/p> ","codi_element":"08037-113","ubicacio":"Calldetenes","historia":" La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites, foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però gairebé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.<\/p> ","coordenades":"41.9275000,2.3074800","utm_x":"442582","utm_y":"4641959","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43772","titol":"La Casanova de la Roureda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casanova-de-la-roureda","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia ubicada a l'extrem nord-est del terme municipal de Calldetenes, a tocar amb Sant Julià de Vilatorta i Folgueroles. Es troba formada per l'habitatge o casa, i una cabana, aixecada a pocs metres de la casa. L'habitatge, pròpiament dit, és un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota teulada. La construcció de l'edifici és feta amb mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus rectangulars més ben tallats. La façana principal es troba orientada a migdia, i s'obre amb un portal ubicat al centre. Es tracta d'un portal arquitravat, rematat amb una llinda monolítica que duu gravada la data de 1782, sota les tres creus, que són l'emblema del mas del Calvaria. Cal fer constar que aquest mas era en realitat una masoveria de la Calvaria. A banda i banda del portal s'obren dues finestres. Al primer pis, destaca la presència de tres finestres quadrangulars, rematades a la part superior per una llinda monolítica, i amb els brancals formats per carreus quadrangulars ben tallats. Totes tres es recolzen sobre ampits motllurats. La finestra ubicada sota el carener de la teulada, corresponent al pis de les golfes, és de construcció més senzilla. Al cantó de llevant de la casa, s'adossa un cobert de planta baixa, que s'estén al llarg de tota la façana, i que es cobreix amb una teulada inclinada d'uralita. Sembla un afegit fet en una etapa constructiva posterior. S'hi accedeix mitjançant una porta oberta al cantó de migdia formada per una petita arcada feta a base de fileres de maons. A l'alçada del primer pis s'obre una finestra reforçada amb maons. A la façana nord de la casa s'obren dues finestres al primer pis, i una al pis sota teulada, també reforçades amb maó i de cronologia més moderna. Uns metres a llevant de la casa fou aixecada la Cabana, deixant un pas al mig. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La construcció és feta amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus més ben escairats. Dita cabana es troba orientada a ponent, i s'obre amb una gran arcada rebaixada, que ocupa bona part de la façana, feta a base de fileres de maons.<\/p> ","codi_element":"08037-114","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes . Mas Casanova de la Roureda s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Construïda l'any 1782, és un exponent del creixement demogràfic de finals del segle XVIII. La història d'aquest mas es troba lligada a la del mas de la Calvaria, ja que es tractava d'una masoveria de la seva propietat. L'any 1922 va ser ampliada i s'aixecà la cabana, destinades a espai auxiliar de les feines agrícoles.<\/p> ","coordenades":"41.9342600,2.3109300","utm_x":"442874","utm_y":"4642707","any":"1782","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43772-foto-08037-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43772-foto-08037-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43772-foto-08037-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43773","titol":"Serra de Sant Marc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serra-de-sant-marc","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El sector de la Serra que toca a Sant Marc es troba amençat pels nous plans d'urbanització que expandeixen el nucli de Calldetenes vers aquesta zona. Cal tenir en compte que es tracta del lloc de creixement per excel·lència de les orquídies autòctones de Calldetenes. Juntament amb aquest perill, cal destacar el del derivat de la presència de motos i quads durant els caps de setmana.","descripcio":" Elevació del terreny que ocupa el sector de migdia del terme municipal de Calldetenes. Es troba format bàsicament per dos cims principals, com són la Serra de Sant Marc, amb 580 metres, i el Serrat d'en Serrallonga, a ponent, amb tota la carena que els uneix. El turó de Sant Marc, amb 580m és l'alçada més gran del municipi. Es tracta d'un turó format bàsicament per margues gris-blavoses erosionades, conegudes geològicament com a 'marga de Vic' o 'pedra morta' , que per la seva compacitat es desfan fàcilment. Aquest tipus de marga, modelada per la pluja, dóna lloc a un relleu aixaragallat on el sòl ha desaparegut en molts dels trams, donant lloc a una vegetació formada bàsicament per arbustos i plantes aromàtiques, molt adaptades a viure en condicions molt eixutes. Als llocs on queda un mínim de sòl s'hi desenvolupa la jonceda, una comunitat vegetal amb aspecte de prat però que incorpora també elements arbustius. Les espècies que hi predomina són el jonc, el fenàs de marge, la farigola i l'argelaga. A les zones on el sòl s'ha conservat amb més profunditat, hi creixen clapes de roure, que roman com a bosc marginal. És el cas de les rouredes properes al mas Pons, o del bosc de roures entre el mas el Llió i el mas l'Aymerich. Degut a la seva topografia, aquest turó no ha estat agredit per pràctiques agrícoles o ramaderes, conservant part del seu aspecte originari.<\/p> ","codi_element":"08037-115","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" El nom de Serra de Sant Marc, ve donat sens dubte per la presència de la capella de Sant Marc, que corona el cim de la muntanya, i que ha estat objecte de devoció. La capella de Sant Marc fou erigida al segle XVI, juntament amb la de Sant Llàtzer -fora del municipi-. Es troba documentada des del 1530, quan el 25 de març d'aquell any l'amo del mas Sant Ponç de Sant Martí, va vendre a Pere de Granollers una vinya situada prop de la capella de Sant Marc, al lloc anomenat les Serres. (PLADEVALL, 1997: 155). Totes dues capelles i advocacions van aglutinar la devoció popular del moment. El fet de trobar-se erigida a cavall de les dues parròquies de Sant Martí de Riudeperes i Santa Eugènia de Berga, va fer que des del segle XVI i fins a finals del XIX, estigués sota la cura mancomunada dels dos rectors de les dues parròquies. El 1878, amb la creació de la parròquia de la Mercè, la capella va passar definitivament a ser responsabilitat de Calldetenes.<\/p> ","coordenades":"41.9156100,2.2936100","utm_x":"441421","utm_y":"4640648","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43773-foto-08037-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El sector de la Serra que toca a Sant Marc es troba amenaçat pels nous plans d'urbanització que expandeixen el nucli de Calldetenes vers aquesta zona. Cal tenir en compte que es tracta del lloc de creixement per excel·lència de les orquídies.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43774","titol":"Camí de Calldetenes a Folgueroles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-calldetenes-a-folgueroles","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"Actualment es troba pràcticament perdut, sense cap element que el recordi","descripcio":" Antic camí utilitzat pels habitants de Calldetenes per desplaçar-se habitualment des d'aquesta població fins a Folgueroles, passant pel veí monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. Es tractava d'un camí de terra d'uns dos metres d'amplada, utilitzat tant per persones com per carruatges. Inicialment partia de la plaça Vella vers el carrer Sant Tomàs del nucli antic de Calldetenes, que rep el nom precisament per tenir el seu origen en es edificacions que envoltaven l'inici del camí. Des del carrer Sant Tomàs, es dirigia en línia recta fins al molí del Pujol, per on es travessava el Torrent de Sant Martí, des d'allà es dreçava fins al mas del Pujol, que quedava a la vora, i des d'allà recte a tocar la façana nord del mas de Can Tona. Des d'allà es dirigia recte en direcció a Sant Tomàs de Riudeperes, i d'allà travessant els camps fins a la Novíssima. Des de la Novíssima seguia de forma aproximada l'actual N-141-d, ja fora del terme, fins a Folgueroles. Des de Sant Tomàs de Riudeperes es podia prendre una variant pel mig dels camps que es dirigia fins a Santa Margarida i Santa Maria del Camí i acabava a Sant Julià de Vilatorta. Actualment, aquest camí es troba molt malmès i pràcticament s'ha perdut, ja que a continuació del carrer Sant Tomàs s'estenen un seguit de carrers i polígons nous que el desfiguren. Només es conserva el petit tram entre el Molí del Pujol i el Pujol. Entre el Pujol i Can Tona, el camí també s'ha perdut, ja que es va aplanar un camí nou després de la construcció de la C-25, i s'ha convertit en un rec excavat al marge de l'actual camí, que dreça les aigües sobrants de la C-25 quan plou. A llevant de Can Tona, el camí és travessat per sobre per l'actual C-25. L'únic tros que es conserva és el de Sant Tomàs a la cruïlla amb la N-141-d, a l'alçada del km. 0,8. Des d'allà fins a Folgueroles, el camí s'ha convertit en carretera asfaltada.<\/p> ","codi_element":"08037-116","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Amb tota probabilitat, aquest camí és una variant del camí antic que anava de Vic a Sant Hilari Sacalm, passant per Calldetenes (carrer Gran), i per Sant Julià de Vilatorta. En realitat, aquest camí apareix com una branca que trenca a mà esquerra a l'alçada del carrer gran i es dreça vers Sant Tomàs de Riudeperes i Folgueroles. De fet, quan s'aixecaren cases entorn aquests dos camins i aquesta cruïlla va aparèixer el poble de Calldetenes. De la intersecció d'aquests dos camins, neix la Plaça Vella, que acabà de configurar el nucli històric del poble. Cal pensar, doncs, que es tracta d'un antic camí, que podria tenir també els seus orígens a l'Edat Mitjana, malgrat que no va començar a tenir importància fins al segle XVII quan apareixen les cases del carrer Sant Tomàs, quedant d'aquesta manera fixat. Els habitants de Calldetenes el recorden com un dels camins més transitats del terme, ja que els dissabtes era molt concorregut per totes les dones de Folgueroles que anaven al mercat a Vic. Algunes d'elles es quedaven a Calldetenes, on el propietari de l'espardenyeria de Can Tato els guardava les cavalleries.<\/p> ","coordenades":"41.9360900,2.2957200","utm_x":"441615","utm_y":"4642920","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43774-foto-08037-116-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43774-foto-08037-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43774-foto-08037-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Aquest camí apareix reflectit a la bibliografia com a camí antic de Vic a Sant Tomàs de Riudeperes, però val a dir, que el sentit del camí es va anar perdent a mida que el monestir de Sant Tomàs anava perdent importància. D'altra banda, almenys durant el darrer segle, va ser utilitzar de forma habitual pels habitants de Calldetenes per anar a Folgueroles. És per aquest motiu que en aquest inventari se ha atorgat el nom del darrer ús que va tenir, i pel qual és encara conegut pels habitants de Calldetenes que encara el recorden. Una fotografia publicada al llibre de Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. VILAMALA (2002: 158) datada vora el 1910, mostra la casa de la Novíssima construïda i un tram del camí de Folgueroles, actualment convertit en carretera.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43775","titol":"Camí de Vic a Sant Hilari Sacalm","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-vic-a-sant-hilari-sacalm","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"X-XXI","notes_conservacio":"Actualment la carretera es troba asfaltada, i és lloc de trànsit habitual utilitzat pels veïns de Calldetenes que es dirigeixen a Sant Julià de Vilatorta en vehicle. Com a remanència de l'antic costum d'agafar la drecera per Santa Margarida, s'ha conservat el dret de pas dels veïns per aquest indret, malgrat que es tracti d'una finca particular tancada. Aquesta drecera és utilitzada per molts vianants com a passeig, camí en BTT, etc; els dies festius.","descripcio":" Antic camí utilitzat pels habitants del poble de Calldetenes per anar, sobretot amb carruatges, fins a Sant Julià de Vilatorta. Aquest camí sortia des de Vic i entrava per Calldetenes, constituint-se en el carrer Gran i, en direcció a llevant, passava a tocar de les masies del Verdaguer, la Frontera i les Eres, així com de la font i el pont de les Eres, fins a arribar al pas entre les masies de Vila Xica i Vila Grossa, i seguir en direcció a l'església de Sant Martí de Riudeperes, i des d'allà fins al pont d'Altarriba, i fins a Sant Julià de Vilatorta. El traçat d'aquest camí, es correspon amb el de l'actual carretera N-141-d , i a l'alçada del mas Vila Xica es converteix en la BV-5202, ja que per l'execució de la carretera, senzillament es va procedir a l'asfaltat de l'antic camí. Malgrat l'existència d'aquest camí tan marcat, molts dels veïns, segons al lloc de Sant Julià on es dirigien, acostumaven a agafar una drecera, que sorgia a l'església de Sant Martí de Riudeperes, i travessava els plans de Santa Margarida, passant a tocar de les ruïnes de Santa Maria del Camí i la Torre de Santa Margarida.<\/p> ","codi_element":"08037-117","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes","historia":" Cal pensar que es tracta d'un dels camins més antics utilitzats pels habitants del terme de Calldetenes, ja que cal tenir en compte que passa a tocar de l'antiga església de Sant Martí de Riudeperes, que és sens dubte l'edifici de referència de tots els habitants del terme, i la parròquia que unificava la comunitat de veïns de l'entorn. D'altra banda, també cal tenir en compte que el final d'aquest camí es va convertir en l'indret a l'entorn del qual van aparèixer les primeres cases que configuraren el nucli urbà de Calldetenes, i actualment es converteix en el carrer Gran. Si es té en compte que el naixement del nucli de Calldetenes té relació amb un grup d'hostatgeries cal pensar, doncs, que realment era aquest el camí que s'utilitzava des del ben antic per anar de Vic a Sant Hilari Sacalm, i que travessava el terme convertint-se en una de les principals vies de comunicació pels seus habitants. Fins ben entrat el segle XX, aquesta carretera, que travessava el poble, era propietat municipal, i es trobava, com la resta de camins, en mal estat. El 1926 l'Ajuntament va optar per cedir-la a la Diputació Provincial, i va ser asfaltada el 1927. L'Ajuntament va col·laborant sufragant una petita part de la despesa. Paral·lelament a aquest camí, també funcionava el que es coneix com a camí ral de Sant Julià que des de Calldetenes hi anava en sentit sud-est, també a aquesta població. Les fonts orals consultades durant la recerca, confirmen l'existència d'aquests dos camins, que eren presos en funció del lloc de Sant Julià on s'anava. Com a transformació més important, cal assenyalar la construcció l'any 1997 de la rotonda de sortida de la C-25, a l'alçada de les masies de Vila Xica i Vila Grossa, que permet enllaçar la BV5202 amb la C-25.<\/p> ","coordenades":"41.9277100,2.3070000","utm_x":"442542","utm_y":"4641982","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43775-foto-08037-117-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43775-foto-08037-117-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43776","titol":"Orquídies del gènere orphys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/orquidies-del-genere-orphys","bibliografia":" DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest gènere és cada cop més difícil de trobar, ja que com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc.","descripcio":" Aquest gènere d'orquídies encara es localitza als pendents del serrat de Sant Marc. També es coneix amb el nom d'orquídia abellera, per la seva forma d'insecte. Les flors d'orphys posseeixen un label molt desenvolupat i molt diferenciat de la resta dels pètals i sèpals, diferint no sols la mida i els colors sinó també perquè és molt gruixut i recobert de pèls. Mai no tenen esperó, però sempre hi trobarem al centre una superfície desproveïda de pèl, d'aspecte brillant com si fos metal·lizat, anomenat mirallet. La zona i el color d'aquesta zona són les dues característiques més variables de les orphys entre individus de la mateixa espècie. Els labels imiten l'esquena de les femelles dels insectes que les pol·linitzen. Algunes varietats també imiten la textura i l'acabat brillant de les ales, i inclús les olors. Les felles dels insectes atrauen els seus mascles mitjançant uns compostos d'extraordinària complexitat anomenats feronomes. Aquestes substàncies són diferents en cada animal, a fi d'atraure només els mascles. Així doncs, els perfums de les orphys sovint s'assemblen als feronomes dels insectes que les polinitzen. Recents investigacions semblen confirmar que cada espècie d'orphys es troba especialitzada en un tipus d'insecte que la pol·linitza. És possible que aquesta fidelitat dels insectes eviti les hibridacions. Compta amb una varietat formada per dotze espècies, que són les següents: lupercalis, sphegodes, passionis, litigosa, arañosa, scolopax, apífera, lutea, insectifera,aymoninï, catalaunica, i speculum. Totes elles són encara localitzables.<\/p> ","codi_element":"08037-118","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes). Serrat de Sant Marc","historia":" Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.<\/p> ","coordenades":"41.9169200,2.2937400","utm_x":"441433","utm_y":"4640793","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43777","titol":"Orquídies del gènere listera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/orquidies-del-genere-listera","bibliografia":" DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Com a altres varietats d'orquídies, aquesta es va veure afectada per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc. Actualment es troba estingida.","descripcio":" Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la ovata. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. També es coneix amb el nom d'orquídia listera ovada. Des de fa uns anys que no s'han pogut veure exemplars, per la qual cosa se la dóna per extingida.<\/p> ","codi_element":"08037-119","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes). Serrat de Sant Marc","historia":" Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.<\/p> ","coordenades":"41.9179200,2.2921700","utm_x":"441304","utm_y":"4640905","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43778","titol":"Orquídies del gènere anacamptis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/orquidies-del-genere-anacamptis","bibliografia":" DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc.","descripcio":" Aquest gènere d'orquídies encara es localitza als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la pyramidalis, que es caracteritza per la forma piramidal de la flor. També és coneguda amb el nom de Flor caputxina.<\/p> ","codi_element":"08037-120","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes). Serra de Sant Marc","historia":" Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats i en els pendents, a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als Serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.<\/p> ","coordenades":"41.9174800,2.2904500","utm_x":"441161","utm_y":"4640858","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43779","titol":"Orquídies del gènere cephalantera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/orquidies-del-genere-cephalantera","bibliografia":" DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc.","descripcio":" Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la longifolia. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. També és coneguda amb el nom de curraià. Fa anys que no es localitzen exemplars i se la dona per extingida en aquesta localitat. Aquesta planta es reconeixia bé per les llargues i molt estretes fulles lanceolades, les quals poden sobrepassar es 20 cm de llargada. Les fulles es repeteixen a cada cantó de la tija dins del mateix plànol vertical. Com és habitual en les orquídies, aquesta distribució és alternada, o sigui a l'alçada d'on surt una fulla a l'esquerra, no n'hi ha cap a la dreta, perquè surt més amunt i més avall. Aquesta distribució s'anomena dística. L'alçada de les plantes varia entre 15 i 40 cm. L'espiga és molt variable, ja que hem vist plantes amb només una o dues flors, i d'altres amb 20, encara que el més normal és entre 6 i 8. Les bràctees de les flors inferiors poden ser més llargues que les mateixes flors i s'assemblen a les fulles, però es van escurçant a mesura que troben posicions més elevades.<\/p> ","codi_element":"08037-121","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc","historia":" Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.<\/p> ","coordenades":"41.9175500,2.2900900","utm_x":"441131","utm_y":"4640866","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43780","titol":"Orquídies del gènere dactylorhiza","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/orquidies-del-genere-dactylorhiza","bibliografia":" DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc.","descripcio":" Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la maculata. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. També es coneix amb el nom d'Orquídia tacada. Fa anys que no es localitzen exemplars i se la dona per extingida en aquesta localitat.<\/p> ","codi_element":"08037-122","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc","historia":" Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.<\/p> ","coordenades":"41.9181400,2.2905200","utm_x":"441167","utm_y":"4640931","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43781","titol":"Orquídies del gènere orchis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/orquidies-del-genere-orchis","bibliografia":" DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc.","descripcio":" Aquest gènere d'orquídies encara es localitza als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb sis espècies: la coriophora, la fragans, la morio, la simia, la ustulata, i la antropophorum. Algunes d'aquestes espècies encara es localitzen, però d'altres com la simia i la ustulata fa anys que no s'han pogut detectar en aquesta localitat. Les flors de totes les espècies del gènere orchis tenen en comú que els seus tres sèpals, a vegades conjuntament amb els dos pètals laterals, tenen tendència a formar un casc més o menys tancat, com una cúpula per sobre d'una columna. Aquest detall es pot observar bé en totes les espècies. El label es destaca dels altres pètals per la forma, la mida i els colors. Pot ser sencer, o sigui, d'una sola peça, o bé lobulat, amb incisions que delimiten diverses àrees. Sempre posseeixen un apèndix posterior anomenat esperó. La flor aprofita la visita dels insectes per a enganxar-los els paquets de pol·len al cap, quan introdueixen la seva trompa a l'esperó per a xuclar el nèctar. En el cas de la orchis però, l'insecte no trobarà nèctar, ja que la flor, encara que tingui l'esperó, el té buit. Les orchis així, aconsegueixen enganyar a l'insecte sense cap recompensa a canvi. La varietat de coriophora té la particularitat de desprendre una olor desagradable, similar a la de les xinxes, amb la qual atrau a aquests insectes. Es tracta d'una planta petita, de 15 a 20 cm amb fulles estretes de color verd tirant a grisós que envolten la tija. La varietat anomenada moria té aquest nom per ser de color morat, variant la tonalitat fins al blanquinós. La varietat simia té aquest nom perquè recorda un petit simi de llargues cames i braços enganxats a una branca d'arbre. Mesura entre 20 i 40 cm. L'espiga és curta, i les flors molt atapeïdes. La flor un cop oberta, té tonalitats roses. La varietat ustulata, que vol dir cremada, fa referència al color de les flors, les quals quan es troben tancades, tenen colors granotosos molt foscos, com si fossin cremats. La planta mesura entre 15 i 20 cm, i les fulles són de color verd molt fosc. L'espiga és formada per moltes i petites flors molt atapeïdes.<\/p> ","codi_element":"08037-123","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc","historia":" Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.<\/p> ","coordenades":"41.9165100,2.2932900","utm_x":"441395","utm_y":"4640748","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43782","titol":"Orquídies del gènere platanthera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/orquidies-del-genere-platanthera","bibliografia":" DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Com a altres varietats d'orquídies, es va veure afectada per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc.","descripcio":" Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la bifolia. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. També es coneix amb el nom d'orquídia plantatera bifòlia. Fa anys que no es localitzen exemplars i se la dona per extingida en aquesta localitat. Es tracta de plantes amb costums nocturns, que comencen a desplegar els seus atractius a partir de la posta de sol, escampant un atractiu olor pels insectes pol·linitzadors. A més el blanc de les flors és visible sota una mínima resplendor d'estrelles, i més en nits de lluna plena, atraient papallones nocturnes. Aquests insectes estan proveïts d'una trompa molt llarga per poder arribar al fons de l'esperó de la flor, d'on poden extreure el nèctar recompensatori. La bifolia és una planta alta, i sempre sobresurt l'espiga per sobre dels matolls i herbes de l'entorn. A vegades pot arribar fins als 60 cm. El nom de bifolia li ve per les dues grans fulles que surten de la base de la tija i que mesuren fins i tot 20 cm de llargada. Les fulles són de forma ovalada, amb vores llises i de color verd clar. A més d'aquestes fulles basals, en tenen d'altres al llarg de la tija, però més petites. L'espiga és molt llarga i amb poca densitat de flors, que estan molt separades. Les flors d'ambdues espècies tenen la mateixa forma: destaca el llarg esperó que arriba a assolir els 4 cm i està corbat indistintament amunt o avall. Els tres sèpals sempre estan molt oberts. Els dos pètals laterals no són tan blancs com el central, presentant un blanc verdós igual que el label. El label és llarg, senzill, sense divisions, llis i caigut.<\/p> ","codi_element":"08037-124","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc","historia":" Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut. El nom de Platanthera es refereix a la forma plana de les anteres, i prové del grec platys.<\/p> ","coordenades":"41.9183700,2.2932200","utm_x":"441391","utm_y":"4640955","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43783","titol":"Orquídies del gènere serapia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/orquidies-del-genere-serapia","bibliografia":" DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc.","descripcio":" Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la lingua, que també es coneix amb el nom de llengües de gall. Actualment fa anys que no se la localitza, i és possible que hagi desaparegut. Fa anys que no es localitzen exemplars i se la dona per extingida en aquesta localitat. Es tracta d'un gènere amb les fulles estretes i caniculades. Les bràctees són de mateix color que els sèpals i amb nervis foscos. Es tracta de sèpals allargats, laceolats i lleugerament asimètrics. El label és sense espoló i recobert de pilositats.<\/p> ","codi_element":"08037-125","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc","historia":" Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut. El nom de seràpia li ve del deu egipci serapis, deu de la fertilitat, relacionat amb les orgies. Dioscórides, va referir-se a aquestes orquídies amb aquest nom possiblement per constituir un potent afrodisíac<\/p> ","coordenades":"41.9147500,2.2973600","utm_x":"441731","utm_y":"4640550","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43784","titol":"Orquídies del gènere spiranthes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/orquidies-del-genere-spiranthes","bibliografia":" DELFORGE, P (2002) Guía de las orquídeas de España y Europa, norte de áfrica i Próximo oriente. Ed. Lynx. Barcelona. HÖPPING ,U i AUROUX ,LL. (1996) Les orquídies silvestres del moianés. Ed. Raima. Col·lecció l'ecoteca Raima. Moià. MARTIJA OCHOA, M. ( 2003) El gran libro de las orquídeas. Ed. De Vecchi. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Com a altres varietats d'orquídies, es veuen afectades per l'abocament de purins, el pas de motos i quads descontrolats els caps de setmana, i l'immediat procés d'urbanització d'algunes zones properes al Serrat de Sant Marc.","descripcio":" Aquest gènere d'orquídies es localitzava als pendents del serrat de Sant Marc. Compta amb una espècie que és la aestivalis, caracteritzada per la seva forma d'espiral. També es coneix amb el nom d'espirant estival.<\/p> ","codi_element":"08037-126","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes) Serra de Sant Marc","historia":" Les orquídies són la família més gran de plantes que floreixen, i es troben classificades en 88 subtribus i uns 660 gèneres, que inclouen diferents espècies. En total es calcula una varietat de 25.000 espècies. Aquesta planta es troba pràcticament a tot el planeta, que s'adapten a condicions molt extremes. Existeixen diferents tipus d'orquídies: les epitàfies, que viuen sobre els troncs dels arbres, malgrat que no són parasitàries, i apareixen sobre tot als països tropicals; les terrestres, que són les creixen bàsicament a Europa, les litòfiles, que viuen sobre pedres; les sapròfites, que creixen sobre substàncies orgàniques mortes i no tenen clorofil·la, i les subterrànies. Es tracta d'una planta tant monopodial, que vol dir que creix cap amunt, com simpodial, que vol dir que creix amb ramificacions horitzontals. El terme Orphis, del grec ophis, i vol dir serp. El nom li a ser donat per G. Bauhin (1560-1623), ja que les seves flors, provistes d'un casc de sèpals verds i d'un label bífid, recorda un cap i una llengua de serp. Aquesta varietat es presenta sobretot al Mediterrani, des de les illes Canàries fins el Caspi, i per tot el nord del Magrib. En el terme de Calldetenes s'hi localitzen de forma endògena una gran varietat d'orquídies, que es troben arrelades, especialment als prats, pendents, i a la Serra de Sant Marc. El sòl d'aquests serrats afavoreix el creixement i desenvolupament d'aquesta espècie. Efectivament, es tracta d'una planta terrícola molt exigent a l'hora de triar el sòl on establir-se, ja que necessita un sòl molt ric en sals minerals i especialment en calç. També tria sòls àcids, malgrat que cada gènere té les seves preferències. La vegetació arbustiva de l'entorn, afavoreix la producció dels fongs necessaris per la reproducció d'aquesta espècie. Al llarg dels anys, s'han pogut localitzat als serrats de Sant Marc, un total de vint-i-dues espècies, algunes de les quals actualment han desaparegut.<\/p> ","coordenades":"41.9144000,2.2974100","utm_x":"441735","utm_y":"4640511","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43785","titol":"Capella Fonda del Cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-fonda-del-cementiri","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta de la capella fonda que forma part del recinte del cementiri de Calldetenes; per tant, es troba formant part del mur de tancament perimetral que conforma el cementiri, com un cos perpendicular que sobresurt exteriorment del mur septentrional del recinte. La orientació de l'edifici és en sentit nord-sud. La façana principal es troba orientada al sud. Al mig dels murs de ponent i llevant, s'adossa el mur del cementiri, amb nínxols a banda i banda. La capçalera és quadrangular, sense cap absis que en sobresurti. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben tallats. La façana principal concentra bona part de la de decoració de l'edifici, ja que la connexió amb el mur i els nínxols de l'edifici impedeix donar la volta i contemplar la resta de murs de la capella. Es tracta d'una façana arrebossada i pintada en color rosa. L'accés es realitza mitjançant un portal allindat que duu inscrita la següent llegenda: 'LAUDETUR DOMINUS 1957'. Sobre aquest portal s'obre un finestró quadrangular, amb les cantonades rebaixades en angle recte. Interiorment, el finestral es transforma en una obertura octogonal, amb els vèrtexs arrodonits amb formes còncaves, que es rebaixa cap a l'interior. L'espai interior es troba protegit per una vidriera transparent sense cap decoració afegida. Com a element ornamental destaca la presència d'un esgrafiat en color blanc, que reprodueix una orla floral i vegetal, que envolta exteriorment el finestral, i que destaca cromàticament sobre el fons de color rosa. Corona la façana una creu encerclada de pedra que recau sobre un basament quadrangular. Aquest element es situa ben bé sobre el carener de la teulada, i forma un sol bloc de pedra. La resta de façanes de l'edifici són completament llises, sense cap obertura ni ornamentació. Interiorment, la capella es troba arrebossada i pintada en color blanc. Es cobreix amb tres trams de volta de canó, que es recolzen sobre arcs torals que recauen sobre un seguit de capitells motllurats llisos, que cauen sobre pilastres que s'adossen al mur. Entre tram i tram de volta, al mur s'hi adossa una arcada de mig punt. Ornamentalment, tant els arcs intermitjos entre els trams de volta, com els arcs torals, es troben pintats en color marró, destacant sobre el blanc de les parets. A l'altar major s'accedeix mitjançant tres graons, i es troba ocupat per un altar rectangular de pedra, que es recolza al mur, i es remata a la part superior amb dos graons, que podrien servir de basament a un retaule. En comptes de retaule, el mur es troba ocupat per una gran creu de fusta, amb ornaments de ferro als extrems. Destaca la presència d'una porta allindada oberta al mur de llevant, que dóna accés a una petita estança destinada a sagristia.<\/p> ","codi_element":"08037-127","ubicacio":"Camí del cementiri s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" El primer cementiri de Calldetenes -independentment del de la parròquia de Sant Martí- fou el situat a l'entorn de l'església de la Mercè, però en el plaç de cent anys, aquest cementiri ja s'havia quedat petit. A banda d'això, per evitar contagis, a finals del segle XIX, una normativa va obligar als municipis a treure els cementiris dels nuclis urbans. A Calldetenes, el president de la Junta Provincial de Sanitat va manar: 'la clausura del actual cementerio por las pésimas condiciones que reúne, además de no tener la suficiente capacidad y estar situado en el centro de la población, cual circular encarga a la vez al Ayuntamiento que consigne en el presupuesto de este año la cantidad para el nuevo cementerio' VILAMALA (2002: 35) El nou cementiri es va inaugurar el 1895, i va ser finançat per subscripció popular recollida a través del rector. El 1933 es va intentar municipalitzar els dos cementiris existents, però fins el 1953 no es va signar el traspàs amb l'església, de manera que fins el 1954 l'ajuntament no es va fer càrrec del cementiri. El 1953 es van construir nous nínxols, i el 1956 es va començar a construir la capella fonda, que fou acabada l'any següent.<\/p> ","coordenades":"41.9291900,2.2873800","utm_x":"440917","utm_y":"4642160","any":"1957","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43785-foto-08037-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43785-foto-08037-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43785-foto-08037-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"L'entrada al cementiri es troba presidida per una porta formada per una reixa metàl·lica que duu la data de 1894, que és l'any de finalització de la construcció. A l'interior del recinte del cementiri es localitza una creu de ferro, que es recolza sobre una base de pedra rectangular, que podria ser datada en el mateix moment.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43786","titol":"Escut de la família Altarriba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-la-familia-altarriba","bibliografia":" AA.DD. (1976) Els castells catalans. Vol IV p. 1036-1047. Ed. Dalmau. Barcelona. CARRERAS CANDI, F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Alta-riba. Barcelona CARRERAS CANDI, F (1893) 'Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" El casal d'Altarriba es troba situat vers el cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, al costat esquerre del torrent de Sant Martí, i a 500 m. de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. La casa s'anomenà Altarriba, per estar situada en la part elevada a la riba del torrent de Sant Martí. El casal actual es troba ubicat a sobre del que degué ser la domus forta de la família Altarriba, de la qual actualment perduren algunes restes del mur que l'envoltava. Aquesta domus o casa forta originària es trobava situada dins de l'antic terme del castell de Sant Llorenç, i després del de Medà. Era situada al marge esquerre de l'antic riu de Peres o torrent de la Noguera. Fou el lloc de residència de la família Alta-Riba i de les que la succeïren genealògicament. La casa forta o Domus, fou enderrocada durant la guerra de Successió, i va ser reedificada al final del segle XIX. L'actual edifici és, per tant, una construcció que pot ser datada durant de les darreres dècades del segle XIX. Malgrat això, van salvar-se els escuts nobiliaris, que actualment presideixen el portal de la façana Nord de la casa, i que al seu dia fou el portal principal de la casa. Es tracta d'un element format per una llosa quadrangular amb rebord, a l'interior de la qual es troba esculpit l'escut heràldic. Es tracta d'un escut quarterat en creu esculpit en un baix relleu amb el paner decorat amb el primer i quart de lleons rampants i segon i tercer de columnes triangulades.<\/p> ","codi_element":"08037-128","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Casal d'Altariba s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" La família Altarriba es documenta a partir del 1175, quan apareix el primer personatge amb el nom de la família: Vermell d'Altarriba. L'any 1198 són els germans Berenguer d'Altarriba i Guillem de Medà els que són documentats. AA.DD (1984:182). De tota manera, és amb el casament de Berenguer amb Beatriu de Medà el 1198, quan el llinatge es consolida. Beatriu, que era germana de Guillem, aportarà com a dot 'totum nostrum usaticum de Altarrippa'. Aquesta família deriva segurament dels castlans de Medà, que tenien el castell a través dels Gurb-Queralt i els bisbes de Vic, que n'eren els senyors eminents. La nissaga tenia jurisdicció en les masies de la seva propietat. Un document del 1216 detalla les propietats dels Altarriba. A l'escriptura, Beatriu de Medà i els seus fills Berenguer i Ferrer d'Altarriba, van posar totes les seves propietats sota la protecció de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a canvi de pagar un cens anual de dues quarteres d'ordi. El nombre de propietats i masos és enorme i es trobaven repartits per totes les parròquies d'Osona. VILAMALA (2002: 88) Avançant en el temps, el 1231 Berenguer d'Altarriba, fill de Berenguer i Beatriu es va casar amb Elisenda de Clasens. Berenguer va tenir entrebancs amb l'església de Vic, que reclamava els béns com a feu. El 1262 Berenguer i el Bisbe de Vic van signar un compromís per acceptar la sentència que pronunciés Pere Mata de Santa Eugènia. Aquest últim es va pronunciar a favor del capítol de Vic, determinant que els Altarriba havien de tenir la casa en vassallatge, i que la mitra la defensaria de les pretensions de Ramon de Vilagelans o altres. VILAMALA (2002: 88) Al llarg del llinatge hi diferents Altarriba que han estat importants en la història de Catalunya. Els dos més coneguts han estat Bernat Guillem s'Altarriba i el seu fill Llorenç. Bernat Guillem era fill de Pere Joan i Elionor, i es va casar amb Elieta de Vilalleons, filla del senyor de la Sala de Vilalleons i de Joana sa Era, senyora de Vilagelans i Munter. Bernat Guillem fou un dels gran senyors feudals d'Osona al segle XV. Al 1443 s'intitulava senyor de la domus d'Altarriba i de Vilalleons, tot i que posseïa una gran quantitat de propietats. Entre el 1446 i el 1448 fou batlle de Vic, i Joan II el va anomenar veguer de Girona. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) es va convertir en un fervent partidari de la causa reial, fet arriscat si tenim en compte al important presència del bàndol remença a la plana de Vic, que era oposat al rei. En plena guerra, estant detingut al seu casal pel bisbe de Vic, es va ordenar el seu empresonament. Es va posar setge a la casa d'Altarriba, però aquesta va resistir. No fou fins el 1463 quan el veguer de Barcelona, vingut expressament, va aconseguir entrar al casal, del qual va fugir Bernat Guillem. La família va ser empresonada i els seus béns confiscats i venuts. Durant la guerra, Bernat Guillem va capitanejar les forces remences favorables al rei, prenent els castells de Torelló, Manlleu, Casserres, etc; i també va intentar prendre Vic, Centelles, Castellcir i altres llocs del Lluçanès i Osona, amb èxit desigual. La defensa de la causa reial va costar cara a la família Altarriba, doncs durant el setge el casal fou cremat i destruït i se li van prendre les possessions. Bernat Guillem va morir vora el 1464. Bernat i Elieta van tenir sis fills, un els quals fou Llorenç, successor de Bernat Guillem. Aquest personatge havia passat la seva joventut enmig de les guerres remences. El 1490 es va casar amb Lucrècia de Peguera- filla del senyor del castell d'Olot- . El 1495 es va casar amb Beatriu de Marimon, amb la qual tingué el seu descendent Llorencet. Llorenç d'Altarriba va ser un dels principals caps de les bandositats que hi va haver a la comarca d'Osona a finals del segle XV. Durant aquest període les lluites entre els Altarriba i els Cruïlles van ser constants, i els enfrontaments van continuar al llarg dels segles XVI i XVII.<\/p> ","coordenades":"41.9265600,2.3120100","utm_x":"442957","utm_y":"4641851","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43786-foto-08037-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43786-foto-08037-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43786-foto-08037-128-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Aquest mateix motiu heràldic es repeteix a les làpides sepulcrals de la família Altariba existents dins del claustre del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. (fitxes núm. 140 i 146) (Continuació història) Un fet important en la història de Llorenç d'Altarriba, fou l'intent d'assetjar la ciutat de Vic, juntament amb el capità mercenari Modarra, i altres llinatges d'Osona. VILAMALA (2002:90). El 10 de desembre del 1475 els consellers de Vic van ser avisats que Modarra, Altarriba, Montcorb, i Pujol, eren a Manlleu amb cent homes a cavall i dos o tres-cents a peu, i que pensaven dirigir-se a Vic i prendre-la per la força. Al mateix temps Modarra també tenia homes estratègicament situats dintre de Vic. El dia 11 van forçar les portes de la ciutat, però la defensa ciutadana dirigida per Bernat de Mont-rodon, va impedir-ho. En comptes de ser castigat, Llorenç d'Altarriba fou premiat pel rei, ja que Vic era una ciutat rebel a la monarquia. Així, el 1478 Joan II va remunerar a Llorenç d'Altarriba pels serveis prestats per ell i el seu pare a la corona concedint-li 800 lliures i els llocs de Sant Julià de Vilatorta, Sant Julià de Vilamirosa, i els termes de Vilacertrú i Saderra. També el terme i el castell de La Garriga. VILAMALA (2002: 90) Al segle XVI el llinatge Altarriba es va perdre per manca d'hereus. El 1524 Llorencet d'Altarriba va passar a regir l'alcaldia o capitania dels castells reials de Puigcerdà, Querol i Torre Cerdana. El 1530 es va casar amb Aldonça de Descatllar i va tenir dues filles, que van morir sense descendència. Aldonça Descatllar es va convertir en la vídua usufructuària. A la seva mort el 1583 va deixar els bens a la seva neboda Albina Descatllar, casada amb Pere Clariana i Vilatorta. El matrimoni va fer grans obres al casal d'Altarriba. Amb el fill d'aquests dos: Miquel, la casa Altarriba va canviar el cognom per Clariana.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"43787","titol":"Portal del carrer França núm. 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-del-carrer-franca-num-11","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Caldria protegir aquest element de futures actuacions i reformes de la casa, que semblen imminents.","descripcio":" Portal arquitravat que permet l'entrada a l'edifici del carrer França núm. 11, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal presidit per una llinda monolítica de grans proporcions, sense cap data ni inscripció gravada. Aquesta llinda es recolza sobre els dos carreus superiors que configuren l'inici dels brancals. Es tracta de dos carreus quadrangulars amb l'intradós rebaixat a la part inferior, formant un portal. Aquests carreus recauen al mateix temps en tot un seguit de carreus de diferents mides, que acaben de delimitar els brancals laterals del portal. Aquest portal es situa a l'extrem dret de la façana d'un edifici entre mitgeres, orientat al sud-oest, seguint la línia de façanes que configura el carrer França. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular. La manca d'arrebossat exterior -que sens dubte algun dia tingué- permet observar el parament, revelant l'existència d'un arc de sardinell fet en totxana, que s'ubica just sobre el portal descrit anteriorment, i que permet distribuir millor el pes de l'edifici, alliberant la llinda superior del portal de les pressions de la façana. Al cantó esquerre de dita façana, a tocar d'aquest portal, s'observa la presència d'una obertura formada per un portal modern de grans dimensions, que ocupa bona part de la resta de la planta baixa, i que permet l'accés actual a la vivenda. Es tracta d'un edifici de planta baixa, primer pis i pis sota teulada. Al primer pis, destaca la presència de dues finestres quadrangulars, reforçades amb carreus ben escairats, i amb llindes monolítiques; també compten amb ampits motllurats molt degradats. El pis sota teulada és aixecat en tàpia.<\/p> ","codi_element":"08037-129","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes Carrer França núm. 11 (08506 Calldetenes)","historia":" Per les dates conservades a les llindes de pedra, cal pensar que l'origen del carrer s'ha de situar a la segona meitat del segle XVIII. El nucli urbà de Calldetenes té els seus orígens a partir del segle XVI, a la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes . Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. La ubicació del carrer França, fa pensar que podria tractar-se d'un carrer nascut com a raval, a partir de la construcció de l'església parroquial, d'aquí que les dates siguin de la segona meitat del segle XVIII, mentre que les del carrer Gran i Plaça Vella tenen algunes d'un segle anterior. Malgrat tot, forma part de la primitiva xarxa urbana del nucli de Calldetenes, juntament amb el de Sant Tomàs, Gran i Plaça Vella. El 1888 el nucli urbà comptava amb quatre carrers: Gran o Major, de França, de Sant Tomàs i del Serrat. El creixement urbanístic de la segona meitat del segle XX el va fer créixer en sentit nord-oest, prolongant-lo fins al carrer Pirineu, amb un aspecte totalment diferent, que contrasta amb la línia de façanes tradicional del tram originari.<\/p> ","coordenades":"41.9266900,2.2834500","utm_x":"440589","utm_y":"4641885","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43787-foto-08037-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43787-foto-08037-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43787-foto-08037-129-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Malgrat que el portal no duu inscripcions o dates gravades, es tracta de l'únic portal d'aquesta tipologia localitzat a Calldetenes.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43788","titol":"Portal del carrer Gran núm. 40","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-del-carrer-gran-num-40","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Portal i llinda de la casa del núm. 40 del carrer Gran, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'un portal arquitravat situat en la façana que d'aquest edifici dóna al carrer Gran i s'orienta al nord. El portal es cobreix amb una llinda monolítica que duu gravada la següent data: '1786', configurant-se com una de les més antigues del poble. Aquesta llinda es recolza sobre uns brancals formats per carreus de diferent mida, que sobresurten sobre l'arrebossat general de la façana. Aquest portal s'emmarca com a portal principal d'una casa entre mitgeres, la façana de la qual s'alinea amb la resta de façanes que configuren el carrer Gran de Calldetenes. Es tracta d'una casa de planta baixa, primer i segon pis, aixecada en mur de mamposteria irregular, arrebossada i pintada en clor rosa, on sobresurten els carreus i llinda del portal, i les finestres del primer i segon pis i la planta baixa.<\/p> ","codi_element":"08037-130","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes. Carrer Gran núm. 40 (08506 Calldetenes)","historia":" L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Si bé el carrer Gran es trobava ja plenament consolidat al segle XVII, bona part de les seves edificacions pertanyen al segle XVIII, especialment les corresponents als extrems del carrer, la qual cosa indica el seu creixement durant aquest període. Cal pensar que la data gravada al portal principal de la casa, 1786, podria tractar-se de la data fundacional de la casa. Al primer pis la casa compta amb una finestra coronada per una llinda amb la data de 1788, i el nom del propietari ' Casadarris'. Al tractar-se d'una data dos anys posterior a la del portal, es podria pensar que es tracta de la data d'aixecament del primer pis, i que la casa hauria tingut un procés constructiu de quatre o cinc anys. Sembla que inicialment ja comptà amb un primer i segon pis.<\/p> ","coordenades":"41.9256100,2.2817400","utm_x":"440446","utm_y":"4641766","any":"1786","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43788-foto-08037-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43788-foto-08037-130-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43789","titol":"Llinda de finestra del carrer Gran núm. 40","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-finestra-del-carrer-gran-num-40","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Llinda que corona la finestra situada al primer pis de l'edifici del carrer Gran núm.40, dins del nucli urbà de Calldetenes. Es tracta d'una llinda monolítica de pedra sorrenca de Folgueroles, que duu gravada al mig la següent inscripció: '1788, Casadarris', que es correspondria amb la data d'acabament del primer pis de la vivenda, amb el nom del propietari. Aquesta llinda recau sobre un seguit de carreus de diferents mides ben escairats que reforcen l'obertura de la finestra, i que actualment romanen a la vista per sobre de l'arrebossat del parament de color rosa. Aquesta finestra s'emmarca al primer pis d'una casa entre mitgeres, la façana de la qual s'alinea amb la resta de façanes que configuren el carrer Gran de Calldetenes. Es tracta d'una casa de planta baixa, primer i segon pis, aixecada en mur de mamposteria irregular, arrebossada i pintada en color rosa, on sobresurten els carreus i llindes del portal i les finestres del primer i segon pis i la planta baixa.<\/p> ","codi_element":"08037-131","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes . C\/Gran núm. 40 (08506 Calldetenes)","historia":" L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer Gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Si bé el carrer Gran es trobava ja plenament consolidat al segle XVII, bona part de les seves edificacions pertanyen al segle XVIII, especialment les corresponents als extrems del carrer, la qual cosa indica el seu creixement durant aquest període. Cal pensar que la data gravada al portal principal de la casa, 1786, podria tractar-se de la data fundacional de la casa. La data de 1788, i el nom del propietari ' Casadarris' de la finestra es tractaria de la data d'aixecament del primer pis, i que la casa hauria tingut un procés constructiu de quatre o cinc anys. Sembla que inicialment ja comptà amb un primer i segon pis.<\/p> ","coordenades":"41.9256100,2.2817400","utm_x":"440446","utm_y":"4641766","any":"1788","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43789-foto-08037-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43789-foto-08037-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43790","titol":"Portal de la casa de can Granota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-de-la-casa-de-can-granota","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. <\/p> VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Aquesta casa sembla que actualment no es troba habitada, quedant enmig d'un espai objecte de futures urbanitzacions. Caldria doncs preservar aquest element en cas de modificació o enderroc de la casa.","descripcio":" Llinda i portal que permet l'accés a l'edifici conegut com can Granota. Es tracta d'un portal arquitravat situat en la façana orientada al nord-oest de l'edifici presidit per una llinda monolítica de pedra sorrenca de Folgueroles, on es pot apreciar la següent inscripció: 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA. JACME VERGES. ANY 1744'. Aquesta llinda recau sobre un seguit de carreus de diferents mides que conformen els brancals del portal. Aquest portal s'emmarca a la planta baixa d'un edifici aixecat en mur de paredat irregular, format per planta baixa, primer pis i pis sota coberta. Es troba parcialment exempt, ja que al cantó de ponent se li adossa una altra casa anomenada Can Ral.<\/p> ","codi_element":"08037-132","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes. Carrer Girona s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" L'establiment de població a Calldetenes va començar a la segona meitat del segle XVI. El 1609 el nucli de cases de Calldetenes ja devia estar consolidat. Estructuralment, el nucli antic és format per la confluència dels antics camins que anaven de Vic a França per Sant Julià de Vilatorta (carrer gran), i per la branca que d'allà sortia i anava a Sant Tomàs de Riudeperes. Entre ambdós camins va sorgir una plaça, la Plaça Vella, i el conjunt es va acabar completant amb un seguit de carrers annexes més petits. Cal pensar que aquesta casa es trobava fins fa poques dècades a les afores del nucli urbà de Calldetenes, a alguns metres de distància de l'inici del carrer Gran. El fet de trobar-se aliniada amb una altra casa veïna anomenada Cal Ral, en el que podia ser un primer embrió de façanes carrer, podria indicar que la seva situació era propera al pas de l'antic camí de Vic a Sant Julià de Vilatorta, que donava origen al carrer Gran. La data del 1744 podria ser considerada la data fundacional de la casa, i Jaume Vergés el nom del propietari, la qual cosa indicaria que es tracta d'una casa tan antiga com les del carrer Gran. Inicialment, cal pensar que la casa tingué només planta baixa i primer pis, a l'igual que la casa veïna. <\/p> ","coordenades":"41.9247800,2.2856700","utm_x":"440771","utm_y":"4641671","any":"1744","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43790-foto-08037-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43790-foto-08037-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43790-foto-08037-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-01-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Podria ser que can Granota i can Ral en un principi fos una única casa, atès que a can Ral hi havia o s'intuïa un arc que donava a can Granota. I a can Granota, també hi havia un armariet que podria donar a can Ral.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"43791","titol":"Fita de terme núm. 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-num-4","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Es troba molt deteriorat, tot i que l'aïllament on es troba, sense vegetació al voltant ni elements que el tapin, que el fa fàcilment reconeixible. Caldria una actuació urgent de reconstitució.","descripcio":" Pedró elaborat en pedra sorrenca de Folgueroles, d'estructura rectangular, molt erosionat. Es troba encalavat al terra, a tocar del corriol que des de la capella de Sant Marc, recorre el cingle de Sant Marc en direcció al serrat del Serrallonga. Marca els límits territorials entre els termes de Calldetenes i Santa Eugènia de Berga. Es tracta d'un pedró de 27 cm d'alçada x 13 cm d'amplada x 12 cm de fons, amb mides molt irregulars degut a l'erosió soferta, essent la base lleugerament més ampla i quadrangulada que la part superior. No duu cap inscripció ni data gravada.<\/p> ","codi_element":"08037-133","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita és de característiques molt similars a les altres localitzades al terme, la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Es tractaria de fites ubicades en període contemporani (segle XIX), potser substituint-ne d'altres de més antigues. Aquest element té les mateixes mides i característiques que la fita de terme núm. 5, al mateix corriol de la cinglera de Sant Marc, i pot ser que pertanyin totes dues al mateix moment històric.<\/p> ","coordenades":"41.9170900,2.2902200","utm_x":"441141","utm_y":"4640814","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43791-foto-08037-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43791-foto-08037-133-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43792","titol":"Fita de terme núm. 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-num-5","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Es troba molt deteriorat, tot i que l'aïllament on es troba, sense vegetació al voltant ni elements que el tapin, el fa fàcilment reconeixible. Caldria una actuació urgent de reconstitució.","descripcio":" Pedró elaborat en pedra sorrenca de Folgueroles, d'estructura rectangular, molt erosionat. Es troba encalavat al terra, a tocar del corriol que des de la capella de Sant Marc, recorre el cingle de Sant Marc en direcció al Serrat del Serrallonga. Es tracta de la fita que s'ubica a continuació de la núm. 4, més a prop del Serrat d'en Serrallonga. Marca els límits territorials entre els termes de Calldetenes i Santa Eugènia de Berga. Es tracta d'un pedró de 18 cm d'alçada x 15 cm d'amplada x 12 cm de fons, amb mides molt irregulars degut a l'erosió soferta, especialment per tres dels costats. No duu cap inscripció ni data gravada.<\/p> ","codi_element":"08037-134","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" Cal pensar que aquests elements termenals mantenen una tradició medieval de separació de propietats i àmbits parroquials. Aquesta fita és de característiques molt similars a les altres localitzades al terme, la qual cosa fa pensar que foren fetes en un mateix moment per aclarir i reforçar una controvèrsia de límits del terme. Es tractaria de fites ubicades en període contemporani (segle XIX), potser substituint-ne d'altres de més antigues. Aquest element té les mateixes mides i característiques que la fita de terme núm. 4, al mateix corriol de la cinglera de Sant Marc, i pot ser que pertanyin totes dues al mateix moment històric.<\/p> ","coordenades":"41.9176700,2.2893100","utm_x":"441066","utm_y":"4640879","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43792-foto-08037-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43792-foto-08037-134-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43793","titol":"Fita del camí ral de Vic a Girona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-del-cami-ral-de-vic-a-girona","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Es troba molt deteriorat, tot i que l'aïllament on es troba, sense vegetació al voltant ni elements que el tapin, el fa fàcilment reconeixible. Caldria una actuació urgent de reconstitució.","descripcio":" Pedró elaborat en pedra sorrenca de Folgueroles, d'estructura rectangular, molt erosionat. Es troba enclavat al terra, al pendent d'un turonet per on antigament avançava el camí ral que anava des de Vic a Girona, per Sant Hilari Sacalm, i que travessava el terme de Calldetenes pel Serrat d'en Carles, en direcció a la Caseta d'en Grau i a la Quintana. Es tracta d'un pedró de 32 cm d'alçada x 24 cm d'amplada x 18 cm de fons, amb mides molt irregulars degut a l'erosió soferta, especialment per les cantonades, que fa que els vèrtex tinguin unes formes molt arrodonides. No duu cap inscripció ni data gravada.<\/p> ","codi_element":"08037-135","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)","historia":" El camí ral havia de ser una de les rutes més transitades del terme des de l'Edat Mitjana. Els orígens dels camins rals es remunten a l'Edat Mitjana, configurats com a rutes principals que comunicaven ciutats importants, en aquest cas Vic i Girona. Segons els testimonis orals aconseguits, els habitants de Calldetenes no utilitzaven en excés aquesta via, preferint utilitzar el camí que passava a tocar de Sant Martí de Riudeperes. Segons aquests testimonis, era un camí utilitzat més per viatgers foranis. Va ser utilitzat com a via de pas habitual per carruatges i persones a peu entre Sant Julià i Vic fins a la dècada del 1950. Aquesta fita podria ben bé remuntar-se al segle XIX com la resta de les fites localitzades a turó de Sant Marc i prop de l'Aymerich, i indicaria el pas del camí en direcció a la Quintana. No es descarta la presència de més fites d'aquestes característiques en el recorregut del camí.<\/p> ","coordenades":"41.9230300,2.2972500","utm_x":"441730","utm_y":"4641469","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43793-foto-08037-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43793-foto-08037-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43794","titol":"Fons gràfic del col·lectiu cultural l'Espiga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-grafic-del-collectiu-cultural-lespiga","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"Caldria una ordenació correcta i professional d'aquest fons gràfic, ja que a més de desordenat, corre el risc de perdre's amb els canvis de local o de persones de la junta de l'entitat.","descripcio":" Fons gràfic format per les sèries de fotografies realitzades pels membres del Col·lectiu Cultural l'Espiga de Calldetenes, amb l'objectiu d'il·lustrar els reportatges apareguts en la seva publicació 'L'Espiga'. Aquest fons es troba sense inventariar i sense catalogar, ja que no va néixer amb intenció de ser guardat. Es troba format per un volum d'entre 300 i 400 fotografies, tot i que el nombre és imprecís i molt aproximat. Els seus propietaris les han intentat ordenar temàticament en capses: Esports, Festes, Actes inaugurals, Eleccions, Cases de pagès, etc. El suport és el paper i la diapositiva, tot i que els darrers anys el suport normal és el CD, ja que les fotografies es fan en format digital. La temàtica és molt variada, ja que depèn de la temàtica dels articles. La revista tracta d'oferir les notícies i els esdeveniments ocorreguts al terme en el decurs de l'any: Festes Majors, activitats esportives, obertura de nous carrers, obres, inauguracions, carnestoltes, inicis de curs, etc. Cronològicament, el fons abarca des dels inicis de l'entitat, 1976, fins al moment.<\/p> ","codi_element":"08037-136","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes Pl. Onze de setembre s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" El col·lectiu cultural L'espiga va néixer l'any 1976 a partir d'un nucli de persones conegudes com 'La Colla de l'Amistat', que reunia el jovent del poble. D'aquesta Colla van sorgir bona part de les entitats actuals de Calldetenes en funció de les inquietuds culturals dels seus integrants: teatre, pintura, excursionisme, etc. L'espiga reunia als que pretenien crear un butlletí informatiu local. Des del 1976 surten periòdicament uns cinc números a l'any, mirant de sortir almenys un al febrer, que recull els actes del Carnestoltes, un a l'abril , que recull els actes de la Diada de Sant Jordi, un al Setembre, que recull els actes de la Festa Major, i un al Desembre, que recull les festes de Nadal. El cinquè depèn de la voluntat de l'entitat. El funcionament del butlletí és a base de subscripcions populars i subvencions. El butlletí es reparteix casa per casa entre els subscriptors.<\/p> ","coordenades":"41.9239700,2.2842300","utm_x":"440651","utm_y":"4641582","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"La importància d'aquest fons gràfic ve determinada pel fet de ser el recull de fotografies més gran que s'ha fet en unes soles mans en el terme de Calldetenes, en el transcurs dels darrers trenta anys. La seva idea de fotografiar els esdeveniments públics ocorreguts ha fet que s'hagin fotografiat carrers, edificis, paisatges, etc. Degut a la ràpida transformació urbana i paisatgística que està patint el terme de Calldetenes en aquests moments, i que té previst patir properament, aquests fotografies són un testimoni importantíssim de l'abans i del després dels molts dels carrers, cases i paisatges de Calldetenes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43795","titol":"Fons gràfic del SPAL","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-grafic-del-spal","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" En el fons del Servei de Patrimoni arquitectònic local hi ha un conjunt de fotografies referents a Calldetenes, en concret consta de de dues caixes. Una és la caixa 55 Calldetenes (fotografies), que consta dels registres que van del número 55\/1 al 55\/68. Les fotografies són de diferents indrets com La Calveria, la Capella de Sant Marc, la Masia Aymerich o mas Eimeric, la Capella de Santa Maria del Camí, la Torre de Santa Margarida de Sant Julià de Vilatorta, el Casal d'Altarriba, l'Església parroquial de Nostra Senyora de la Mercè, l'Església prop de Vic 'Sant Francesc s'hi moria', Can Discorra, Mas, Casa Pujol, Molí prop del poble, Masia i capella, Masies, molí i capella, Casa renovada, Pont del Cantarell, i també vistes generals de diferents indrets. Moltes de les fotografies estan datades l'any 1973, n'hi ha d'altres dels anys deu (sobretot 1914), anys vint, i anys vuitanta del segle XX. Algunes poquetes consten com a reproduccions. Un conjunt important no tenen referenciada la font, però moltes són d'Antoni Gallardo i altres consten com a Clixé del Servei. L'altra caixa és la Caixa 344 Sant Martí de Riudeperes (fotografies), en la que s'hi referencien des del registre 344\/11 fins al 344\/90. En aquest cas les denominacions són Vistes generals, Cases, Plànol església parroquial, Església de Sant Martí, i Monestir de Sant Tomàs. La gran majoria de fotografies són dels dos darrers indrets assenyalats, hi figuren vistes generals i gran varietat d'imatges de detalls de diferents elements arquitectònics, així com de zones concretes de cada monument. Les cronologies oscil·len d'inicis del segle XX, en concret de 1903, fins als anys setanta del segle XX. Les fonts que consten referenciades són Antonio Gallardo, Juandó Alegret, Pujol i Casademont, Clixé del Servei, Clixé del Servei \/ Clixé LEICA, Donatiu Puig i Cadafalch (Arxiu Mas), Arxiu Arquitectura Catalana, i també hi consten, Puig i Cadafalch. L'Arquitectura Romànica; Ilustració Catalana; Àlbum Maravella; i Casas de Religiosos en Cataluña, aquests darrers casos corresponents a referències bibliogràfiques.<\/p> ","codi_element":"08037-137","ubicacio":"Servei de consulta del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona","historia":" El servei de Patrimoni Arquitectònic local guarda un fons de fotografies procedent de donacions, obres, i projectes, que abarquen des del 1915 fins al 1973. Temàticament, es concentra sobretot en edificis de caire monumental, però també inclou masies i vistes generals del municipi.<\/p> ","coordenades":"41.9241600,2.2844300","utm_x":"440668","utm_y":"4641603","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Les fotografies d'aquest fons foren constitueixen el gruix del que fou la publicació elaborada per l'Ajuntament de Calldetenes : AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960), juntament amb d'altres aportades pels veïns de Calldetenes. El recull d'aquest voum de fotografies fou iniciativa del Col·lectiu Cultural l'Espiga, amb l'objecte de realitzar una exposició l'any 1994. Foren novament utilitzades per l'elaboració de la publicació de Jordi Vilamala: VILAMALA I SALVANS J (2002)","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43797","titol":"Escuts de la família Riudeperes a la llosa sepulcral de Sant Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escuts-de-la-familia-riudeperes-a-la-llosa-sepulcral-de-sant-tomas","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XIII-XIV","notes_conservacio":"","descripcio":" L'escut heràldic de la família Riudeperes es troba esculpit damuntla làpida funerària d'aquesta família que es conserva en una de les parets del claustre del convent de Sant Tomàs. Es tracta d'una llosa rectangular encastada a la part superior de conjunt de làpides. Cal pensar que pertanyia a un membre de la família Riudeperes, tot i que n s'ha pogut identificar a qui. La làpida es troba decorada amb una greca que recorre el perímetre exterior de la llosa. A l'interior s'ha esculpit un medalló amb decoració vegetal. A banda i banda d'aquest medalló es situen dos escuts -per banda- de la família. Es tracta d'una tipologia d' escut ovalat, amb el camper omplert per tres càrregues en figura de tres peres, dues en la part superior i una en la part inferior. Les peres eren el símbol heràldic de la famlília Riudeperes.<\/p> ","codi_element":"08037-139","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que hi tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació es devia acabar la construcció de la nova església de sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i dels del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un acrosoli del claustre renaixentista entorn al 1916.<\/p> ","coordenades":"41.9321500,2.3024700","utm_x":"442171","utm_y":"4642478","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43797-foto-08037-139-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43797-foto-08037-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43797-foto-08037-139-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"43798","titol":"Escut de la família Altarriba a la llosa sepulcral núm. 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-la-familia-altarriba-a-la-llosa-sepulcral-num-1","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1976) Els castells catalans. Vol IV p. 1036-1047. Ed. Dalmau. Barcelona. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. CARRERAS CANDI, F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Alta-riba. Barcelona CARRERAS CANDI, F (1893) 'Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIII-XIV","notes_conservacio":"","descripcio":" La família Altarriba es troba lligada a la presència d'un gran casal i propietat que rep el mateix nom, situada vers el cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, al costat esquerre del torrent de Sant Martí, i a 500 m. de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. La casa s'anomenà des del principi Altarriba, per estar situada en la part elevada a la riba del torrent de Sant Martí. El casal actual es troba ubicat a sobre del que degué ser la domus forta de la família Altarriba, de la qual actualment perduren algunes restes del mur que l'envoltava. Aquesta domus o casa forta fou el lloc de residència de la família Alta-Riba i de les que la succeïren genealògicament. Els vasos sepulcrals de la família Altarriba es trobaven per tradició al proper monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. Aquest monestir tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, però a més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) . Els vasos sepulcrals es trobaven situats a l'altar major juntament amb els del Riudeperes. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna, i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn el 1916. Es tracta d'un element format per una llosa quadrangular a l'interior de la qual es troba esculpit l'escut heràldic. Es tracta d'un escut apuntat d'estil gotitzant, quarterat en creu i esculpit en un baix relleu, amb el paner decorat amb el primer i quart de lleons rampants, i segon i tercer de columnes triangulades.<\/p> ","codi_element":"08037-140","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes.Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" La família Altarriba es documenta a partir del 1175, quan apareix el primer personatge amb el nom de la família: Vermell d'Altarriba. L'any 1198 són els germans Berenguer d'Altarriba i Guillem de Medà els que són documentats. AA.DD (1984:182). De tota manera, és amb el casament de Berenguer amb Beatriu de Medà el 1198, quan el llinatge es consolida. Beatriu, que era germana de Guillem, aportarà com a dot 'totum nostrum usaticum de Altarrippa'. Aquesta família deriva segurament dels castlans de Medà, que tenien el castell a través dels Gurb-Queralt i els bisbes de Vic, que n'eren els senyors eminents. La nissaga tenia jurisdicció en les masies de la seva propietat. Un document del 1216 detalla les propietats dels Altarriba. A l'escriptura, Beatriu de Medà i els seus fills Berenguer i Ferrer d'Altarriba, van posar totes les seves propietats sota la protecció de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a canvi de pagar un cens anual de dues quarteres d'ordi. El nombre de propietats i masos és enorme i es trobaven repartits per totes les parròquies d'Osona. VILAMALA (2002: 88) La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177). A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se en dit monestir els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna, i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i que tenen els mateixos motius que l'escut del casal. Avançant en el temps, el 1231 Berenguer d'Altarriba, fill de Berenguer i Beatriu, es va casar amb Elisenda de Clasens. Berenguer va tenir entrebancs amb l'església de Vic, que reclamava els béns com a feu. El 1262 Berenguer i el Bisbe de Vic van signar un compromís per acceptar la sentència que pronunciés Pere Mata de Santa Eugènia. Aquest últim es va pronunciar a favor del capítol de Vic, determinant que els Altarriba havien de tenir la casa en vassallatge, i que la mitra la defensaria de les pretensions de Ramon de Vilagelans o altres. VILAMALA (2002: 88) Al llarg del llinatge, hi diferents Altarriba que han estat importants en la història de Catalunya. Els dos més coneguts han estat Bernat Guillem s'Altarriba i el seu fill Llorenç. Bernat Guillem era fill de Pere Joan i Elionor, i es va casar amb Elieta de Vilalleons, filla del senyor de la Sala de Vilalleons i de Joana sa Era, senyora de Vilagelans i Munter. Bernat Guillem fou un dels gran senyors feudals d'Osona al segle XV. Al 1443 s'intitulava senyor de la domus d'Altarriba i de Vilalleons, tot i que posseïa una gran quantitat de propietats. Entre el 1446 i el 1448 fou batlle de Vic, i Joan II el va anomenar veguer de Girona. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) es va convertir en un fervent partidari de la causa reial, fet arriscat si tenim en compte a l'important presència del bàndol remença a la plana de Vic, que era oposat al rei. En plena guerra, estant detingut al seu casal pel bisbe de Vic, es va ordenar el seu empresonament. Es va posar setge a la casa d'Altarriba, però aquesta va resistir. No fou fins el 1463 quan el veguer de Barcelona, vingut expressament, va aconseguir entrar al casal, del qual va fugir Bernat Guillem. La família va ser empresonada i els seus béns confiscats i venuts. Durant la guerra, Bernat Guillem va capitanejar les forces remences favorables al rei, prenent els castells de Torelló, Manlleu, Casserres, etc; i també va intentar prendre Vic, Centelles, Castellcir i altres llocs del Lluçanès i Osona, amb èxit desigual. La defensa de la causa reial va costar cara a la família Altarriba, doncs durant el setge el casal fou cremat i destruït i se li van prendre les possessions. Bernat Guillem va morir vora el 1464.<\/p> ","coordenades":"41.9321500,2.3024700","utm_x":"442171","utm_y":"4642478","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43798-foto-08037-140-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43798-foto-08037-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43798-foto-08037-140-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"43799","titol":"Escut de la família Calvaria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-la-familia-calvaria","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. GINEBRA I MOLINS, R. (1996) Economia i societat a la Catalunya interior als inicis de la Baixa Edat Mitjana. Vic. 1230-1233. Tesi doctoral inèdita. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" A la dovella central del portal d'accés al mas La Calvaria es localitza un escut familiar amb els símbls heràldics que identifiquen la família i les seves possessions.. La casa actual s'assenta sobre les restes del mas històric de la Calvaria, del qual es poden apreciar encara alguns trams a nivell de la planta baixa; però és en realitat una construcció moderna, producte d'una ampliació i una renovació pràcticament total de l'antic mas, que es dugué a terme a finals del segle XIX i principis del XX. Bona part de l'edifici, a les seves façanes de llevant, migdia i ponent, es troba envoltat per un mur de tancament que finalitza en una reixa al cantó de llevant , i que envolta la casa en aquests trams creant un pati interior. La façana principal es troba orientada a llevant, i s'hi accedeix traspassant una porta oberta al mur perimetral de tancament de la casa. Es tracta d'una porta protegida per una reixa de ferro treballada, on es llegeix la data de 1906, que podria ser perfectament la data de constitució del mur i finalització de les obres de reforma de la casa. Es tracta d'una doble porta, emmarcada per un arc escarser, amb la dovella central reaprofitada de la casa antiga. Es tracta d'una dovella de mida superior a les altres, que sobresurt en alçada, i que duu gravada com a decoració l'escut dels Calvaria, Els motius heràldics de la família Calvaria es troben vinculats a la simblogia relacionada amb el mont Calvari. Es tracta d'un escut quadrangular finalitzat de forma apuntada amb un petit arc conupial. Exteriorment bé cobert per un rebord. Interiorment tot l'espai es troba ocupat per un camper llis, on la part superior es troba ocupada per la llegenda: 'IHS: EN : NOM DEL: DESTÍ: CALVARI ASI: TE MORT: RECORT:', juntament amb un dibuix a la part inferior de les tres muntanyes del mont Calvari, coronades per tres creus. A sota s'aprecia la data de 1596.<\/p> ","codi_element":"08037-141","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes . Mas La Calvaria s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Es tracta sens dubte d'un dels masos més antics del terme. Els seus orígens es remunten als inicis de la repoblació del terme, i es conserven documents des del segle XIII amb transaccions fetes pels propietaris del mas. Així, sabem que el 1201 Berenguer de Calvaria era testimoni d'una compra-venda, i en 1228 Pere Calvaria, juntament amb altres persones venia una 'tria d'arbres'. (VILAMALA, 2002: 99) De fet, els Calvaria comptaven des de ben antic amb l'ingrés econòmic que suposava la propietat d'un molí, que funcionava almenys des del 1236, i era possessió de la família. A finals del segle XIII, la Calvaria era un mas important. Al llarg de tot el segle XIV la família va continuar comprant i venent terres i fent transaccions; així, el 1317 Guillem Calvaria reconeixia que els seus béns eren propis i de la pabordia de febrer de la catedral de Vic. A l'entorn del 1330, els Calvaria es van veure immersos en un procés judicial per qüestions del molí i les servituds de l'aigua. De fet, aquest tipus de plets són una constant al llarg dels segles d'història de la casa. (VILAMALA, 2002: 99). A mitjans del segle XIV es va trencar la línia hereditària masculina, essent pubilla Cecília Calvaria, que es va casar amb el 1350 amb Francesc Casadevall, de Vilalleons, que va renunciar al seu cognom original. Durant tot aquest segle la família va aprofitar les crisis demogràfiques per engrandir les propietats, i a través d'estratègies matrimonials acabar d'engrandir-se. A tal fi, Francesc Calvaria es va casar el 1378 amb Alamanda Masferrer, de la parròquia de Sentfores. (VILAMALA, 2002: 99). El segle XVI va ser una de les èpoques de més esplendor de la casa. Durant aquest segle es coneix la presència d'hereus com Segimon Calvaria, que va adquirir terres a Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. A finals del segle XVI la família va passar per moments de crisi al morir intestat Joan Pau Calvaria, fill de Segimon. La disputa dels descendents va fer que el 1581 Joan Calvaria i la seva germana Margarida hipotequessin a Pere Coromina, mercader de Vic, 'tot lo mas Calvaria, juntament amb el mas Serra, de la Rocha i Pla'. Es desconeix com la família va tornar a recuperar les propietats. (VILAMALA, 2002: 99). El segle XVII tampoc no va ser un bon moment per la Calvaria, ja que la documentació indica que els hereus de la casa no van tenir prou líquid com per consolidar o engrandir les propietats de la casa. Malgrat tot, a finals de segle, l'hereu es va casar amb una Aymerich. Al segle XIX, la trajectòria familiar va ser clarament ascendent, tan social com econòmicament, i la política d'aliances matrimonials que va establir, la va portar a entroncar-se amb la família Albó de Castanyer, de Santa Coloma de Farners; i ja al segle XX amb la família Torrents de Codines, de Sant Pere de Torelló. Aquests casaments van permetre ampliar considerablement el patrimoni familiar, i tot i que suposaren la pèrdua del cognom familiar, quan el 1822 Francesca, pubilla, filla de Pere màrtir Calvaria i Raimunda de Planodir, es va casar amb Miquel Albó, hereu del mas Albó. Amb el matrimoni, la descendència es traslladava al mas Castanyet, que era la casa central del llinatge, abandonant la de la Calvaria. Un altre matrimoni important fou el de Josep Albó amb Pilar Molins, del Prat de Seva, una altra important casa pairal. Finalment, el 1924 el patrimoni s'incrementava amb el casament de Ramon Maria Albó i Pilar Torrents, del mas Torrents de Codines, de Sant Pere de Torelló. Tradicionalment, el mas de la Calvaria comptava amb diferents masoveries dependents d'ell, repartides per tot el terme de Calldetenes. El mas vila Xica, el mas Vila Grossa, i la masoveria de la Calvaria són algunes d'elles, tot i que la casa arribà en la seva millor època a disposar-ne d'un total de set. També va comptar amb la propietat del Molí, anomenat de la Calvaria.<\/p> ","coordenades":"41.9292700,2.3050300","utm_x":"442380","utm_y":"4642157","any":"1596","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43799-foto-08037-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43799-foto-08037-141-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2025-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Cal pensar que la casa actual és en realitat producte d'una unificació estructural efectuada a principis del segle XX, que integrava les restes del mas anterior, molt modificades, degut a ampliacions successives. La capella actual cal ubicar-la cronològicament al segle XIX.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"43800","titol":"Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-1","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada a ponent de la sala del refectori del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.<\/p> ","codi_element":"08037-142","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes).","historia":" Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.<\/p> ","coordenades":"41.9320100,2.3025700","utm_x":"442179","utm_y":"4642463","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43800-foto-08037-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43800-foto-08037-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43800-foto-08037-142-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raque Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"43801","titol":"Escut del bisbe Guillem Caçador al portal del refectori de Sant Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-bisbe-guillem-cacador-al-portal-del-refectori-de-sant-tomas","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Element arquitectònic consistent en una llosa rectangular encastada sobre el portal d'accés al refectori del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, dins de l'espai utilitzat com a rebedor. Situat a uns dos metres i mig d'alçada, es tracta d'un carreu esculpit amb un baix relleu on s'aprecien els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com a les claus de volta i sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb una faixa central que emmarca un element estrellat. La faixa superior s'omple amb dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'ocupa amb una flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.<\/p> ","codi_element":"08037-143","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.<\/p> ","coordenades":"41.9320100,2.3025700","utm_x":"442179","utm_y":"4642463","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43801-foto-08037-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43801-foto-08037-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43801-foto-08037-143-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raque Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"43802","titol":"Escut del bisbe Guillem Caçador al portal interior del rebedor de Sant Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-bisbe-guillem-cacador-al-portal-interior-del-rebedor-de-sant-tomas","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut heràldic esculpit al centre de la llinda que corona el portal d'entrada al convent del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, dins de l'espai utilitzat com a rebedor. Situat a uns dos metres i mig d'alçada, es tracta d'una llida monolítica esculpida amb un baix relleu on s'aprecien els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com a les claus de volta i sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa amb una faixa central ocupada amb un element estrellat. La faixa superior s'ocupa amb dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.<\/p> ","codi_element":"08037-144","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.<\/p> ","coordenades":"41.9320100,2.3025700","utm_x":"442179","utm_y":"4642463","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43802-foto-08037-144-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43802-foto-08037-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43802-foto-08037-144-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raque Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"43803","titol":"Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-2","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada al centre de la sala del refectori del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.<\/p> ","codi_element":"08037-145","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.<\/p> ","coordenades":"41.9320100,2.3025700","utm_x":"442179","utm_y":"4642463","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43803-foto-08037-145-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43803-foto-08037-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43803-foto-08037-145-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-10-14 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"43804","titol":"Escut de la família Altarriba a la llosa sepulcral núm. 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-la-familia-altarriba-a-la-llosa-sepulcral-num-2","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1976) Els castells catalans. Vol IV p. 1036-1047. Ed. Dalmau. Barcelona. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. CARRERAS CANDI, F (1892) Lo castell de Bellpuig i la casa d'Alta-riba. Barcelona CARRERAS CANDI, F (1893) 'Llorenç d'Altarriba i lo cassal de Vich de 1475' a Efemérides historicas de Catalunya. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIII-XIV","notes_conservacio":"","descripcio":" La família Altarriba es troba lligada a la presència d'un gran casal i propietat que rep el mateix nom, situada vers el cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, al costat esquerre del torrent de Sant Martí, i a 500 m. de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes. La casa s'anomenà des del principi Altarriba, per estar situada en la part elevada a la riba del torrent de Sant Martí. El casal actual es troba ubicat a sobre del que degué ser la domus forta de la família Altarriba, de la qual actualment perduren algunes restes del mur que l'envoltava. Aquesta domus o casa forta fou el lloc de residència de la família Alta-Riba i de les que la succeïren genealògicament. Els vasos sepulcrals de la família Altarriba es trobaven per tradició al proper monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. Aquest monestir tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, però a més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) . Els vasos sepulcrals es trobaven situats a l'altar major juntament amb els del Riudeperes. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna, i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un acrosoli del claustre renaixentista entorn el 1916. Es tracta d'un element format per una llosa quadrangular a l'interior de la qual es troba esculpit l'escut heràldic. Es tracta d'un escut apuntat d'estil gotitzant, quarterat en creu i esculpit en un baix relleu, amb el paner decorat amb el primer i quart de lleons rampants, i segon i tercer de columnes triangulades.<\/p> ","codi_element":"08037-146","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" La família Altarriba es documenta a partir del 1175, quan apareix el primer personatge amb el nom de la família: Vermell d'Altarriba. L'any 1198 són els germans Berenguer d'Altarriba i Guillem de Medà els que són documentats. AA.DD (1984:182). De tota manera, és amb el casament de Berenguer amb Beatriu de Medà el 1198, quan el llinatge es consolida. Beatriu, que era germana de Guillem, aportarà com a dot 'totum nostrum usaticum de Altarrippa'. Aquesta família deriva segurament dels castlans de Medà, que tenien el castell a través dels Gurb-Queralt i els bisbes de Vic, que n'eren els senyors eminents. La nissaga tenia jurisdicció en les masies de la seva propietat. Un document del 1216 detalla les propietats dels Altarriba. A l'escriptura, Beatriu de Medà i els seus fills Berenguer i Ferrer d'Altarriba, van posar totes les seves propietats sota la protecció de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a canvi de pagar un cens anual de dues quarteres d'ordi. El nombre de propietats i masos és enorme i es trobaven repartits per totes les parròquies d'Osona. VILAMALA (2002: 88) La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177). A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se en dit monestir els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església es feren servir per a l'ampliació de la cisterna, i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i que tenen els mateixos motius que l'escut del casal. Avançant en el temps, el 1231 Berenguer d'Altarriba, fill de Berenguer i Beatriu, es va casar amb Elisenda de Clasens. Berenguer va tenir entrebancs amb l'església de Vic, que reclamava els béns com a feu. El 1262 Berenguer i el Bisbe de Vic van signar un compromís per acceptar la sentència que pronunciés Pere Mata de Santa Eugènia. Aquest últim es va pronunciar a favor del capítol de Vic, determinant que els Altarriba havien de tenir la casa en vassallatge, i que la mitra la defensaria de les pretensions de Ramon de Vilagelans o altres. VILAMALA (2002: 88) Al llarg del llinatge, hi diferents Altarriba que han estat importants en la història de Catalunya. Els dos més coneguts han estat Bernat Guillem s'Altarriba i el seu fill Llorenç. Bernat Guillem era fill de Pere Joan i Elionor, i es va casar amb Elieta de Vilalleons, filla del senyor de la Sala de Vilalleons i de Joana sa Era, senyora de Vilagelans i Munter. Bernat Guillem fou un dels gran senyors feudals d'Osona al segle XV. Al 1443 s'intitulava senyor de la domus d'Altarriba i de Vilalleons, tot i que posseïa una gran quantitat de propietats. Entre el 1446 i el 1448 fou batlle de Vic, i Joan II el va anomenar veguer de Girona. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) es va convertir en un fervent partidari de la causa reial, fet arriscat si tenim en compte a l'important presència del bàndol remença a la plana de Vic, que era oposat al rei. En plena guerra, estant detingut al seu casal pel bisbe de Vic, es va ordenar el seu empresonament. Es va posar setge a la casa d'Altarriba, però aquesta va resistir. No fou fins el 1463 quan el veguer de Barcelona, vingut expressament, va aconseguir entrar al casal, del qual va fugir Bernat Guillem. La família va ser empresonada i els seus béns confiscats i venuts. Durant la guerra, Bernat Guillem va capitanejar les forces remences favorables al rei, prenent els castells de Torelló, Manlleu, Casserres, etc; i també va intentar prendre Vic, Centelles, Castellcir i altres llocs del Lluçanès i Osona, amb èxit desigual. La defensa de la causa reial va costar cara a la família Altarriba, doncs durant el setge el casal fou cremat i destruït i se li van prendre les possessions. Bernat Guillem va morir vora el 1464.<\/p> ","coordenades":"41.9321500,2.3024700","utm_x":"442171","utm_y":"4642478","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43804-foto-08037-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43804-foto-08037-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43804-foto-08037-146-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"43805","titol":"Escut del bisbe Guillem Caçador al portal exterior del claustre de Sant Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-bisbe-guillem-cacador-al-portal-exterior-del-claustre-de-sant-tomas","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Sobre el portal d'entrada exterior al claustre del convent de Sant Tomàs es localitza una finestra quadrangular cegada, coronada per una orla vegetal. L'espai interior de la finestra s'ha ocupat amb un escut esculpit en alt relleu amb els motius heràldics del bisbe Jaume Caçador. Es tracta d'un escut caironat, aguantat per les figures de dos àngels drets a banda i banda, que miren cap a l'exterior. El camper de l'escut es troba tercejat en faixa amb la faixa central ocupada per un element estrellat. Sobre la faixa central es troben dues flors quatrilobulades. A la faixa inferior es troba una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un casc o elm envoltat de llamberquins.de similars característiques a les del portal però coronat amb un barret cardenalici, envoltat d'una borla.<\/p> ","codi_element":"08037-147","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.<\/p> ","coordenades":"41.9322600,2.3024500","utm_x":"442169","utm_y":"4642490","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43805-foto-08037-147-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43805-foto-08037-147-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"43806","titol":"Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-3","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada al sector de llevant de la sala del refectori del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accessos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.<\/p> ","codi_element":"08037-148","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.<\/p> ","coordenades":"41.9320100,2.3025700","utm_x":"442179","utm_y":"4642463","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43806-foto-08037-148-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43806-foto-08037-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43806-foto-08037-148-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-10-14 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"43807","titol":"Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-4","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada al sector de migdia del vestíbul del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.<\/p> ","codi_element":"08037-149","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.<\/p> ","coordenades":"41.9320100,2.3025700","utm_x":"442179","utm_y":"4642463","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43807-foto-08037-149-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43807-foto-08037-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43807-foto-08037-149-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIN"],"data_modificació":"2020-10-14 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1760","rel_comarca":["24"]},{"id":"43808","titol":"Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-5","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada al sector nord del vestíbul del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.<\/p> ","codi_element":"08037-150","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.<\/p> ","coordenades":"41.9320100,2.3025700","utm_x":"442179","utm_y":"4642463","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43808-foto-08037-150-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43808-foto-08037-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43808-foto-08037-150-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIN"],"data_modificació":"2020-10-14 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1760","rel_comarca":["24"]},{"id":"43809","titol":"Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-6","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada al sector de migdia de la biblioteca del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.<\/p> ","codi_element":"08037-151","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.<\/p> ","coordenades":"41.9320100,2.3025700","utm_x":"442179","utm_y":"4642463","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43809-foto-08037-151-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43809-foto-08037-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43809-foto-08037-151-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIN"],"data_modificació":"2020-10-14 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1760","rel_comarca":["24"]},{"id":"43810","titol":"Escut del bisbe Guillem Caçador a la clau de volta núm. 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-bisbe-guillem-cacador-a-la-clau-de-volta-num-7","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut heràldic del bisbe Guillem Caçador esculpit a la clau de volta situada al sector nord de la biblioteca del convent. L'escut ocupa el centre de la clau de volta que uneix els nervis dels panys de volta que cobreixen aquest tram del refectori. Dins de la clau de volta circular s'ha esculpit en un baix relleu l'escult amb els motius heràldics pertanyents al bisbe Jaume Caçador, beneficiari de monestir, i germà de Guillem Caçador, també bisbe, i fundador de la comunitat franciscana. Els motius són els mateixos que existeixen en altres portals d'accesos interiors, així com sobre l'escut exempt que es situa en la cantonada sud-est del monestir. Es tracta d'un escut caironat amb el camper tercejat en faixa, amb la faixa central ocupada per un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un barret cardenalici, del qual penja una borla en forma de bufanda.<\/p> ","codi_element":"08037-152","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.<\/p> ","coordenades":"41.9320100,2.3025700","utm_x":"442179","utm_y":"4642463","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43810-foto-08037-152-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43810-foto-08037-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43810-foto-08037-152-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-10-14 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"43811","titol":"Festivitat de Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festivitat-de-sant-antoni","bibliografia":" AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Es tractava d'una de les festivitats més populars i apreciades pels veïns de Calldetenes. Durant aquesta festivitat es produïa la benedicció dels animals davant de l'església pel rector -principalment cavalls, vaques i mules- i es feia una passejada a cavall i en carruatge donant la volta al poble acompanyats de músics. La comitiva feia parada a tots els establiments de beguda del poble. A Calldetenes aquesta festivitat s'anomenava la Passada de Sant Antoni i se celebrava el dia 17 de gener, anomenat aquí Sant Antoni del Porquet, per ser acompanyat d'aquest animal a les representacions. Es tractava sens dubte d'una de les festes més arrelades i populars de Calldetenes, amb una participació massiva de tota la comunitat i veïns. La seva organització corria a càrrec d'una confraria que enarborava un pendó.<\/p> ","codi_element":"08037-153","ubicacio":"Nucli urbà de Calldetenes (08605 Calldetenes)","historia":" La vitalitat d'aquesta festa es va mantenir fins a començaments de la dècada del 1960. A finals d'aquesta dècada la desaparició de bona part de cavalls i mules del terme, substituïts per automòbils, la va fer perdre popularitat, fent disgregar-se la confraria i desapareixent. A diferència d'altres indrets, aquesta festa no ha estat recuperada.<\/p> ","coordenades":"41.9260200,2.2835900","utm_x":"440600","utm_y":"4641811","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El llibre Calldetenes. Imatges en el temps, aporta un bon recull de fotografies que permeten documentar aquesta festivitat. AA.DD. (1995: 113-123)","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43812","titol":"Festivitat de Sant Isidre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festivitat-de-sant-isidre","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Aquesta festivitat fou molt popular entre els veïns de Calldetenes, tot i que per la seva simbologia agrària tenia més arrelament entre els habitants de les masies del terme, especialment les vinculades a l'església de Sant Martí de Riudeperes. Per aquesta festivitat, celebrada el 15 de maig, es feia un recol·lecta entre les 24 cases que pertanyien a l'església de Sant Martí. Tot i no ser un dia festiu, es celebrava una missa a l'església de Sant Martí i desprès es feia una petita ballada de sardanes al costat del comunidor. A la casa del Nogué, que aquell dia feia les funcions d'hostal, la mestressa servia vi, moscatell i coques de recapte.<\/p> ","codi_element":"08037-154","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Església de Sant Martí de Riudeperes. (08506 Calldetenes)","historia":" El testimoni d'aquesta festivitat s'ha recollit de forma oral mercés a les darreres persones que el van viure, especialment la família de la casa del Nogué, per tant els seus records pertanyen a la dècada de 1950. A partir de 1965 la festa es va deixar de celebrar.<\/p> ","coordenades":"41.9275000,2.3074800","utm_x":"442582","utm_y":"4641959","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43813","titol":"Escut del bisbe Guillem Caçador al portal interior del claustre de Sant Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-bisbe-guillem-cacador-al-portal-interior-del-claustre-de-sant-tomas","bibliografia":" AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut ornamental que presideix el costat interior de la llinda del portal que permet la comunicació interior entre el claustre i el corredor interior del convent de Sant Domènec. Es tracta d'un baix relleu que reprodueix una forma triangular feta amb un seguit d'ondulacions que permet un espai interior on s'insereix l'escut pròpiament dit. Es tracta d'un escut coronat amb el camper ocupat per les lletres IHS en representació de IHESUS.<\/p> ","codi_element":"08037-155","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Jaume Caçador (Vic 1484-Barcelona 1561) Bisbe. Fill de Guillem Caçador i Angelina. Germà de Guillem-bisbe d'Alguer- i oncle de Guillem-bisbe de Barcelona. Batejat el 19 de febrer de 1484. Es va ordenar prevere el 1508 i va ser canonge, successivament, de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona (1526), i rector de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès, Teià, Cubelles i Badalona. Nomenat Bisbe de Barcelona (1546), va ser consagrat al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. A petició pròpia li va ser donat com a coadjutor el seu nebot Guillem. VILAMALA (2002: 115) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen vendre els béns de la casa i el monestir per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: 'aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com Altarriba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna'. AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort.<\/p> ","coordenades":"41.9320100,2.3025700","utm_x":"442179","utm_y":"4642463","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIN"],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1760","rel_comarca":["24"]},{"id":"43814","titol":"Can Baixas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-baixas","bibliografia":" VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes. AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia de planta rectangular coberta a diverses vessants. Composta de planta baixa, primer pis i alguns coberts que s'annexionen a nivell de planta baixa. La construcció és feta en mur de parament irregular que ha estat arrebossat posteriorment i pintat. Alguns dels coberts annexionats han estat aixecats en totxo. La façana principal s'orienta al nord i s'obre amb un portal arquitravat format per brancals fets amb carreus quadrangulars i rectangulars de pedra,coronats a la part superior per una llinda de fusta. Al primer pis s'obren dues finestres quadrangulars. El sector de llevant de la casa compta amb un cos afegit construït en totxo que s'alça a nivell de planta baixa. Al primer pis s'observen dues finestres de pedra i una espiera. A la façana de ponent s'afegeix un altre cos construït en totxo, que s'alça a nivell de planta baixa. La façana sud s'obre amb un portal arquitrabat, presidit per una llinda de fusta i una finestra a nivell de primer pis.<\/p> ","codi_element":"08037-156","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Can Baixa s\/n (08506 Calldetenes)","historia":" Es tracta d'una de les antigues masoveries pertanyents al mas de La Calveria, aixecada segurament aprofitant la bonança econòmica i l'expansió agrícola del període. A nivell arquitectònic la casa fou sotmesa a una profunda reforma l'any 1943, que significà l'ampliació de la casa pel sector de llevant a base de cossos annexionats. Al llarg de la darrera dècada ha sofert reformes interiors que han adaptat la casa a les modernes necessitats d'una vivenda.<\/p> ","coordenades":"41.9250800,2.3055300","utm_x":"442418","utm_y":"4641691","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43814-foto-08037-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08037\/43814-foto-08037-156-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43815","titol":"La Parruca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-parruca","bibliografia":" VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes. AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Es tracta d'una masia de petites proporcions molt transformada. És de planta rectangular i es cobreix a dues vessants amb la façana principal encarada a migdia i el carener paral·lel a la façana. La construcció ha estat feta en mur de mamposteria irregular i totxo. Tot el parament s'ha arrebossat posteriorment amb ciment pòrtland. Les cobertes estan fetes amb teula i uralita. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal s'obre amb un portal rebaixat que dona accés a un vestíbul i a les escales del primer pis, i un altre portal situat al costat esquerre que dóna accés a la secció de quadres de la planta baixa. Al primere pis la façana s'obre amb una finestra quadrangular engrandida i convertida en rectangular. Les recents transformacions que la casa ha patit durant el procés de conversió en explotació agropecuària han afegit diversos coberts i cossos annexos de planta baixa, que han estat convertits en corts.<\/p> ","codi_element":"08037-157","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Mas La Parruca s\/n (08605 Calldetenes)","historia":" Es tracta segurament d'una construcció aixecada al llarg del segle XIX, i es configura com un dels testimonis del creixement demogràfic i econòmic d'aquest segle. A nivell arquitectònic cal destacar l'eliminació d'un antic porxo que s'afegia a la façana de llevant, i que actualment ha desaparegut. La transformació del mas en granja a la dècada del 1960 va anar dotant a la casa d'afegitons que li feren predre els elements més antics.<\/p> ","coordenades":"41.9205900,2.2999600","utm_x":"441952","utm_y":"4641196","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43816","titol":"La Caseta d'en Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-den-grau","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia aixecada a tocar de l'antic camí ral de Vic a Girona, actualment arran de la C-25. Es tracta d'un edifici convertit actualment en granja, amb un nucli més antic de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, i amb la façana principal encarada a migdia. Adossats a la part de ponent s'aixequen coberts fets en maó el 1945. A llevant i tramuntana també s'aixequen cossos adossats de construcció més moderna. La construcció és feta en mur de parament irregular i totxo, que ha estat posteriorment arrebossat amb ciment pòrtland. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a llevant, i s'obre amb un portal arquitrabat format per brancals de pedra. A banda i banda s'obre dos portals més oberts recentment que donen accés a les instal·lacions de la planta baixa. Al primer pis d'aquesta façana principal s'obre tres finestres rectangulars obertes a diferent alçada del mur.<\/p> ","codi_element":"08037-158","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Caseta del Grau (08605 Calldetenes)","historia":" Es tracta d'un edifici bastit segurament a començaments del segle XIX, com a conseqüència de l'expansió demogràfica i econòmica del moment. Arquitectònicament la casa sofrí una ampliació important l'any 1945 que significà l'ampliació de de la casa en direcció al nord i la renovació de la teulada. Fins a la dècada del 1950 fou vivenda, passant a ser a partir de la dècada del 1960 una explotació de caràcter agropecuàri que implicà la construcció d'algunes naus destinades a corts al voltant del nucli original de la casa.<\/p> ","coordenades":"41.9222500,2.3011500","utm_x":"442052","utm_y":"4641380","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"43817","titol":"Aplec de Sant Llatzer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-llatzer","bibliografia":" CUNILL I FONTFREDA (1925-1928) L'ermita de Sant Llatzer. Butlletí del Centre Excursionista de Vic. Vic. P.13-16 PLADEVALL, A. (1974) L'ermita de Sant Llatzer a Calldetenes. Full Diocesà 3320. Vic.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Antic aplec que es celebrava el dia 12 de desembre coincidint amb la festivitat de Sant Llatzer. Aquesta manifestació de caràcter lúdico-festiva reunia bàsicament als habitants de Calldetenes, principalment als residents al nucli urbà del terme. La seva importància i incidència era de menor categoria que l'aplec de Sant Marc, on acudia gent de diverses poblacions. La celebracio començava amb una missa solemne celebrada pel mossèn de Calldetenes on es cantaven els goigos de Sant Llatzer. A la sortida es repartia pa beneït i si la climatologia ho permetia es ballaven sardanes. Tot i que la gent no acostumava a fer l'àpat del migdia en l'indret, ja que la proximitat de la capella permetia tornar a casa, sí que el dia era considerat festiu, i a la tarda s'acostumava a fer ball al café de la població.<\/p> ","codi_element":"08037-159","ubicacio":"Entorn rural de Calldetenes. Capella de Sant Llatzer. N-141-d km.1 (08500 Vic)","historia":" La capella de Sant Llatzer és una capella d'època moderna, que segurament s'erigí sobre un antic padró o capelleta. Tot i no conèixer amb exactitud la data de la seva edificació, sabem que el 1533 ja estava alçada. L'orígen de la capella té relació amb el paraire vigatà Pere Alzines, que l'any 1530 va morir de pesta, disposant al seu testament una clàusula on es feia una donació destinada a l'aixecament d'una capella a l'oratori de Call de Tenes sota l'advocació de Sant Llatzer. Al 1778, amb la creació de la parròquia de la Mercè, Sant Llatzer va passar a dependre de dita parròquia, tenint cura d'ella el mossèn de Calldetenes. Tot i no pertanyer administrativa i geogràficament al terme de Calldetenes, parroquialment es tracta d'una capella pertanyent a la jurisdicció de l'església de la N.S. de la Mercè, i els calldetenencs l'han sentida com a pròpia. Segurament l'inici de la celebració de l'aplec coincideix amb aquest lligam a l'església parroquial de Calldetenes, i tot i ser una festivitat de caire menor, l'aplec fou celebrat fins a finals de la dècada del 1950. Actualment es continua celebrant una missa, malgrat l'escassa participació de la població de Calldetenes.<\/p> ","coordenades":"41.9258900,2.2716700","utm_x":"439611","utm_y":"4641804","any":"","rel_municipis":"08037","municipi_nom":"Calldetenes","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"46984","titol":"Casa Brugada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-brugada","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Ftixa. Centelles.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatge de planta baixa i una planta semisoterrani amb una paret mitgera, una façana al carrer i dues façanes a un jardí privat. La planta baixa té tres obertures, dues finestres i la porta d'entrada. La coberta és de teula aràbiga a diverses vessants, els acabats del ràfec són de colls vistos i refòles vidrades.","codi_element":"08067-63","ubicacio":"Carrer Anselm Clavé, 5","historia":"L'arquitecte Romà Aranyó parlant del carrer de l'Estació diu: 'El 17 d'abril de 1898 es reparcel·len els terrenys anomenats de la Rectoria, entre el Passeig, la Cira i el carrer, venuts pel rector de la vila, mossèn Pere Serra Puigdomènech, a Josep Crivillers i a Ramon Font, en parcel·les de 5 metres. Fou la casa que ocupen actualment els seus propietaris, els Srs. Brugada'.","coordenades":"41.7987400,2.2189800","utm_x":"435114","utm_y":"4627726","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46984-foto-08067-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46984-foto-08067-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46984-foto-08067-63-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"En 1963 l'arquitecte Francesc Rau Bargalló va realitzar reformes al soterrani.","codi_estil":"98|102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"46985","titol":"Habitatge, Ronda de les Coromines, 19","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-ronda-de-les-coromines-19","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa que s'estructura en un eix longitudinal central. La façana té tres obertures, dues finestres i el portal d'entrada, tots els marcs de les obertures són acabats amb totxo. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants amb un acroteri a la via pública. El material utilitzat per fer l'edifici són pedres i totxos.","codi_element":"08067-64","ubicacio":"Ronda de les Coromines, 19","historia":"L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. La Ronda Coromines es va urbanitzar entre 1921 i 1930 tot i que ja tenia algun edifici construït com el que ens ocupa que es va construir en 1920.","coordenades":"41.7965400,2.2227200","utm_x":"435423","utm_y":"4627479","any":"1920","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46985-foto-08067-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46985-foto-08067-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46985-foto-08067-64-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"46986","titol":"Habitatge, carrer Sant Josep, 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-sant-josep-2","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici unifamiliar en filera de planta baixa i un pis i una amplada entre 4,5 i 5 metres. La planta baixa té tres obertures, la porta i dues finestres, el primer pis té dues obertures que donen a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Els dos principals materials utilitzats per a la seva construcció són el maó i la pedra. Tant les cantoneres com portes i finestres són fetes de totxo i les parets mestres estan revestides de pedra.","codi_element":"08067-65","ubicacio":"Carrer Sant Josep, 2","historia":"L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla. La urbanització del carrer Sant Josep es va produir entre 1900 i 1910.","coordenades":"41.7969600,2.2224100","utm_x":"435397","utm_y":"4627526","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46986-foto-08067-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46986-foto-08067-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46986-foto-08067-65-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"46987","titol":"Habitatge, carrer Descatllar, 16","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-descatllar-16","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i un pis. La planta baixa té dos obertures, l'accés a la vivenda i el garatge, al primer pis hi ha una obertura que dóna a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-66","ubicacio":"Carrer Descatllar, 16","historia":"L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixample.","coordenades":"41.7961000,2.2223200","utm_x":"435389","utm_y":"4627430","any":"1930","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46987-foto-08067-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46987-foto-08067-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46987-foto-08067-66-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"46988","titol":"Habitatge, Ronda de les Coromines, 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-ronda-de-les-coromines-12","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici unifamiliar cantoner de planta baixa i una planta pis. La planta baixa té tres obertures, l'accés a la vivenda una finestra gran i una més petita. Al primer pis hi ha tres obertures que donen a tres balcons. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-67","ubicacio":"Ronda de les Coromines, 12","historia":"L'arribada del ferrocarril va provocar un augment de població a la vila. A principis del segle XX va haver un augment de població que va provocar un creixement al sector de l'eixampla.","coordenades":"41.7958000,2.2226000","utm_x":"435412","utm_y":"4627397","any":"1929","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46988-foto-08067-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46988-foto-08067-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46988-foto-08067-67-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"46989","titol":"Habitatge, carrer Nou, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-nou-1","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada.","descripcio":"Edifici d'habitatge entre parets mitgeres de planta baixa i tres plantes de pis. La planta baixa té tres obertures, un portal per accedir a la vivenda, l'entrada a una botiga i una finestra, el primer pis té dues sortides a dos balcons, el segon pis té sortida també a dos balcons, un dels quals sobresurt només una mica. El tercer pis té només dues petites finestres. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos principal.","codi_element":"08067-68","ubicacio":"Carrer Nou, 1","historia":"La zona del carrer Nou correspon a l'organització que anomenen com a 'la Ciutat del Príncep' que va fer Lluís I a partir de 1510 per ampliar la vila. L'estat actual dels edificis és fruit de diverses intervencions al llarg dels segles. La casa núm. 1 conté traces d'edificis molt antics i es fruit de nombroses reformes. Per exemple les lloses de pedra i les baranes són típiques del segle XVIII","coordenades":"41.7975800,2.2187200","utm_x":"435091","utm_y":"4627597","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46989-foto-08067-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46989-foto-08067-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46989-foto-08067-68-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Popular|Renaixement","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"La planta de l'edifici deixa veure un cos principal una forma regular i un altre amb forma triangular, fet que fa pensar en un reajustament de la parcel·lació.Un despreniment d'una part de l'estuc actual de la façana va deixar al descobert un esgrafiat que semblava ser original d'època barroca.","codi_estil":"96|119|95","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"46990","titol":"Habitatge, carrer del Socós, 8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-del-socos-8","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de vivenda entre parets mitgeres de planta baixa i dues plantes de pis. De la planta baixa destaca el portal de pedra treballada, al primer pis hi ha dos balcons i dues finestres també de pedra treballada, al segon pis en canvi les obertures que donen als balcons no són de pedra. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos principal que dóna al carrer.","codi_element":"08067-69","ubicacio":"Carrer del Socós, 8","historia":"Les edificacions del carrer Socós es van consolidar al llarg del segle XVII.","coordenades":"41.7969900,2.2189000","utm_x":"435106","utm_y":"4627531","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46990-foto-08067-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46990-foto-08067-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46990-foto-08067-69-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"L'edifici actual es fruit de nombroses reformes al llarg dels segles.","codi_estil":"102|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"46991","titol":"Habitatge, carrer del Socós, 9-11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-del-socos-9-11","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de vivenda plurifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, amb un cos de galeries a la part posterior. La planta baixa té tres obertures, dos portals per les escales de les vivendes i una botiga, el primer i segon pis tenen tres obertures amb balcó per pis. El cos principal es cobert a dos vessants amb teula aràbiga.","codi_element":"08067-70","ubicacio":"Carrer del Socós, 9-11","historia":"Les edificacions del carrer Socós es van consolidar al llarg del segle XVII. Aquest edifici és fruit de reformes en estructures més antigues. Tot i que es desconeix el moment exacte de la unió dels dos pisos, la forma dels balcons i les baranes (de finals del XIX) fan pensar que potser va ser en aquell moment.","coordenades":"41.7968900,2.2190100","utm_x":"435115","utm_y":"4627520","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46991-foto-08067-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46991-foto-08067-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46991-foto-08067-70-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Romàntic|Eclecticisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"98|101|102|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"46992","titol":"Centre Parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/centre-parroquial","bibliografia":"- PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa i un pis. Té unes escales laterals ambdós costats per accedir a la porta central de la primera planta, al costat té una finestra per banda, la planta baixa en canvi té només una entrada i una finestra. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb caiguda a la façana. En un dels laterals es va edificar posteriorment una nova habitació.","codi_element":"08067-71","ubicacio":"Carrer Marquès de Peñaplata, 14","historia":"Construït entre 1910 i 1911 a iniciativa de l'entitat 'Foment Catòlich'. L'any 1911 fou inaugurat pel diputat del districte Lluís Ferrer i Vidal. Un cop acabada la Guerra Civil es va obrir aquest centre com a seu socio-religiosa per a que els vilatans poguessin fer diverses activitats.","coordenades":"41.7992200,2.2210500","utm_x":"435287","utm_y":"4627777","any":"1911","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46992-foto-08067-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46992-foto-08067-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46992-foto-08067-71-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"46993","titol":"El portal Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-portal-nou","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÀLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XVI, XX","notes_conservacio":"Es troba en molt bon estat ja que ha estat restaurat recentment","descripcio":" Portal d'accés al nucli antic de la vila de Centelles. La construcció és de pedra treballada, l'arc interior és de forma de carpanell i té un relleu, l'exterior és de mig punt. A una banda de la façana hi ha una finestra i l'escultura d'un angelet i a l'altre hi ha l'escut comtal dels Centelles-Carròs flanquejats per dues petites espitlleres. La coberta és de caire defensiu i està construïda amb merlets.<\/p> ","codi_element":"08067-1","ubicacio":"Carrer Nou s\/n","historia":" La vila de Centelles es va anar convertint poc a poc en el centre de la baronia i del comtat de Centelles. La creació de les muralles de la vila esdevé en la gran empenta demogràfica i urbanística que es donà al nucli en el segle XVI. El portal té els seus antecedents durant l'època de Gilabert VII el qual va voler convertir la sagrera de l'Església de Santa Coloma en una vila amb defenses pròpies. Un document de 1412 indica que els homes de la baronia van acordar la construcció d'una torre a prop de la sagrera, l'any 1423 però, les obres encara no s'havien iniciat, finalment el projecte es va aturar. El portal Nou consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte de construcció però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.<\/p> ","coordenades":"41.7980500,2.2183200","utm_x":"435059","utm_y":"4627650","any":"1572","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46993-foto-08067-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46993-foto-08067-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46993-foto-08067-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"En 1917 va ser restaurat per l'arquitecte Jeroni Martorell que va obrir els dos portals laterals per als vianants. En 1927 la Diputació de Barcelona va cedir a perpetuïtat l'ús de la torre i la casa annexa realitzant obres d'adaptació per a l'ajuntament. En 1986 l'arquitecte Antoni González, cap del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, va restaurar de nou el portal.","codi_estil":"95|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["24"]},{"id":"46994","titol":"Ajuntament de Centelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ajuntament-de-centelles","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÁLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Es troba en molt bon estat ja que ha estat restaurat.","descripcio":"Edifici de planta baixa i dos pisos on s'ubica actualment l'Ajuntament de la vila i que s'uneix amb l'antic 'Portal de la Ciutat' mitjançant una escala de caixa quadrada. La primera planta té un balcó i la segona té una petita porxada actualment tancada. La façana lateral està completament reformada. En el seu interior, l'escala té arrambadors de ceràmica vidrada. La coberta està feta amb teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-2","ubicacio":"Carrer Nou 15-17","historia":"Tant l'edifici de l'ajuntament com el portal Nou consten construïts des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte, però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.","coordenades":"41.7980400,2.2181700","utm_x":"435046","utm_y":"4627649","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46994-foto-08067-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46994-foto-08067-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46994-foto-08067-2-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"És l'actual Ajuntament de Centelles.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"46995","titol":"Vinyoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vinyoles","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.<\/p> ","centuria":"IX- XVIII","notes_conservacio":"Els actuals propietaris duent a terme un treball conservació i restauració","descripcio":" Conjunt d'edificacions que consten a més d'un mur perimetral de tanca medieval i un edifici principal destinat a vivenda. És un antic mas fortificat ja documentat al segle IX tot i que l'actual construcció és més moderna. Edifici de planta baixa i dues plantes. Els murs més antics són de carreus de pedra treballada. La primera planta té un arc gòtic i dues finestres, una d'elles molt petita. A partir del primer pis l'estructura està molt modificada i el segon pis té en gran part la paret de tovot. La coberta del mas és de teula aràbiga a dos vessants<\/p> ","codi_element":"08067-3","ubicacio":"Mas Vinyoles","historia":" Documentat ja l'any 898 va donar nom a la vila de Centelles des del segle XII fins a finals del XV. El mas ja és documentat al 1236. Al mateix segle XIII s'hi fan unes reformes per afegir un mas per a la família Santaeugènia, castlans del Castell de Centelles fins al segle XIV. Al segle XV la família pagesa dels Vinyoles van esdevenir amos del mas. El nou casal dels Vinyoles van esdevenir com a nous castlans majors del castell de Centelles i a la seva rodalia ja es documenten tres molins, un d'ells, el Molí del Rec, situat al capdamunt del torrent, havia estat venut per Pere de Santaeugènia a Ponç de Vinyoles el 1274. El mas es va fortificar com moltes de les viles rurals de l'època. El 28 de febrer de 1714 va ser cremat durant l'assalt a Centelles. La data que figura a l'arc de pedra (1546) sembla indicar la data de construcció de l'actual mas.<\/p> ","coordenades":"41.7956200,2.2066100","utm_x":"434083","utm_y":"4627389","any":"898","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46995-foto-08067-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46995-foto-08067-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46995-foto-08067-3-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Actualment és una masia de turisme rural.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["24"]},{"id":"46996","titol":"Santa Coloma de Centelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-coloma-de-centelles","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - DE ZAMORA, Francisco (1973) Diario de los viajes hechos en Cataluña (1790). Editorial Curial. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Església d'una sola nau amb un absis ortogonal i 6 capelles laterals per banda entre contraforts que contraresten les empentes de les voltes d'aresta amb arcs reforçats de punt rodó. El cos principal és un rectangle perfectament escairat de 21,20 m per 37,40 m al centre de la qual trobem la nau principal de 11,5 m d'amplada i 18,80 d'alçada. El campanar ubicat al lateral s'aixeca en forma ortogonal sobre una base de 7,8 x 7,8 m, amb uns murs de 2 metres de gruix, dalt de tot hi ha vuit finestres per col·locar les vuit campanes. La coberta és de teula aràbiga a diverses vessants. L'església incorpora la Capella Fonda que és d'època anterior.","codi_element":"08067-4","ubicacio":"Plaça Mossèn Xandri s\/n","historia":"La primera notícia que es té de l'església és del 898. Entre 1060 i 1100 es va construir una nova amb estil romànic. En 1635 es va ampliar cap a ponent i el 1682 es van iniciar les obres de la Capella Nova (de l'Assumpta) i del campanar, aquestes obres van finalitzar el 1692. En 1704 es va començar a construir la nova església que va ser acabada en 1711 tot i que Francisco de Zamora al seu diari va indicar que l'església era de 1706. La nova església va integrar la capella de Sant Pere, abans separada de l'església principal, que passà a ser l'actual Capella Fonda o dels Dolors","coordenades":"41.7980400,2.2192500","utm_x":"435136","utm_y":"4627648","any":"1704","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46996-foto-08067-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46996-foto-08067-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46996-foto-08067-4-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"46997","titol":"Capella de Jesús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-jesus","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - FONT i RIUS, Josep (1969). 'Santa Maria de Jesús'. Revers dels Goig en col·lecció de Goig de Santa Eulàlia. Barcelona, - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella d'una sola nau amb una volta apuntada, absis poligonal i de façana plana coronada amb un fris horitzontal. La coberta és de teula aràbiga a diversos vessants. El campanar és d'espadanya. La façana principal és un quadrat perfecte que es compon simètricament sobre un eix central vertical, és l'única part que conserva la fesomia dels anys en que fou realitzada.","codi_element":"08067-5","ubicacio":"Carrer de Jesús, 3","historia":"Construïda en temps de Guillem Ramon II, entre 1536 i 1539. Es va fer per la Cofradia del Ciri de Nostra Senyora de Jesús. La primera cita d'aquesta capella data del 26 de juny de 1539 en un testament fet per Na Marçona. La seva edificació va anar a càrrec de la casa baronial centellenca. Al 1637 Ramon de Blanes i de Centelles-Carrós va donar un gran Crist de talla que es va posar al nou altar fet en 1640. Aquesta capella durant el segle XVII va servir com a escola i a partir de 1669 s'hi reunia el Consell de Vila i del terme del comptat en sessions extraordinàries (hi ha constància d'aquests fets fins que el 1729 el bisbe Marimon les va prohibir). Mentre s'hi construïa la nova església parroquial va fer les funcions d'aquesta (1704-10)","coordenades":"41.7983800,2.2180100","utm_x":"435033","utm_y":"4627686","any":"1536-39","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46997-foto-08067-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46997-foto-08067-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46997-foto-08067-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"En el frontís de l'esglesiola s'hi esculpí un escut que representa l'heraldi familiar dels Centelles.Aquest edifici ha tingut diferents usos al llarg de la seva història, i actualment s'utilitza com a sala d'exposicions temporals i com un espai d'activitats de petit format com xerrades, concerts, etc.","codi_estil":"93|94|95|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"46998","titol":"Capella de Socós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-socos","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de petites dimensions d'una sola nau de planta rectangular de cinc metres d'alçada i dotze de fondària amb parets mitgeres i un petit absis amb tres austeres columnes. A la façana principal hi ha un gran portal d'accés amb timpà i pilastres rectangulars estriades molt deteriorades i damunt un frontó de forma triangular sustentat per una llinda. El pis superior es acabat per un campanar en la seva part central. L'interior ha estat reformat recentment. Té un campanar d'espadanya. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-6","ubicacio":"Carrer Socós, 29","historia":"Construïda simultàniament a la 'Capella de Jesús' (1536-39) tot i que no hi ha documentació seva fins a 1548 aquesta fou dedicada a la Mare de Deu del Socós. La capella va patir molts desperfectes a l'assalt de la ciutat del 28 de febrer de 1714, posteriorment va ser reparada i decorada amb elements barrocs. Hi feia estades i visites el noi Miquel Argemir, de família centellenca, el futur Sant Miquel dels Sants. Restaurada en 1983.","coordenades":"41.7962500,2.2189800","utm_x":"435112","utm_y":"4627449","any":"1548","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46998-foto-08067-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46998-foto-08067-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46998-foto-08067-6-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"El 1989 va ser restaurada per l'arquitecte Claudi Aranyó. Es van repicar tots els guixos de les parets, condicionant l'entrada i canviant el paviment.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"46999","titol":"Palau Comtal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/palau-comtal","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"Bon estat estructural. La façana però és bruta i deixada.","descripcio":" Edifici de planta rectangular amb un pati central quadrat de planta baixa, dos pisos i una planta d'entresol. L'estructura està aixecada mitjançant voltes i arcs de mig punt, amb parets de càrrega i forjats. La coberta és de teula aràbiga a quatre vessants. Les cantoneres tenen totes una torre de guaita per protegir el palau i al sostre, al centre de l'edifici hi ha una petita terrassa amb marlets de caràcter també defensiu.<\/p> ","codi_element":"08067-7","ubicacio":"Plaça Nova 5","historia":" La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVIII. El comte Francesc Xavier I recolzà a Felip V durant la Guerra de Successió y un cop acabada la guerra va reedificar el palau fet per Guillem Ramon II cap a 1750. Després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'.<\/p> ","coordenades":"41.7974700,2.2193500","utm_x":"435144","utm_y":"4627584","any":"1750","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46999-foto-08067-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46999-foto-08067-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/46999-foto-08067-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"El tipus de palau podria correspondre perfectament als segles XVI-XVII, és molt semblant als palaus del Renaixement italià. Per altre banda es estrany que els comtes fessin obres d'importància al seu palau durant els segles XVIII i XIX tenint en compte que des de finals del XVII residien a Barcelona.","codi_estil":"95|96|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["24"]},{"id":"47000","titol":"Casa Sors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-sors","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El palau original era de dos pisos i un entresol, amb uns 10 metres de fondària, posteriorment s'amplia gràcies al pati de darrera uns 4,5 metres més. Al segle XVIII amb el canvi estilístic que van patir les façanes de les ciutats se li van afegir uns balcons, les baranes de ferro van ser afegides al segle XIX. La porxada superior sembla ser construïda en el mateix moment en que es van construir els balcons del segon pis. De la façana principal destaca un gran portal rodó de pedra treballada emmarcat per dues columnes rectilínies amb forma estriada que sostenen un frontó amb formes circulars. A banda i banda si bé reformat també hi trobem dit relleu. Al 1º pis hi ha dos balcons amb guardapols i ferro forjat situats a les parts laterals de la façana. En la part superior central hi ha 3 petits balcons de pedra treballada i ja formant les golfes una eixida de 5 arcs rebaixats un d'ells tapiats. La coberta és de teula àrab a dues vessants.","codi_element":"08067-8","ubicacio":"Plaça Nova 12","historia":"Antoni Pladevall la considera com 'l'antiga casa de la Notaria' de la vila de Centelles. Obert a la Plaça Major, és un dels pocs edificis palau originals que es conserven a l'antiga vila emmurallada. Amb el temps però, aquest palauet ha anat patit diverses remodelacions fins als nostres dies.","coordenades":"41.7974700,2.2187200","utm_x":"435091","utm_y":"4627585","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47000-foto-08067-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47000-foto-08067-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47000-foto-08067-8-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"L'any 1978 l'arquitecte Josep L. Soler Montagut va fer unes reformes interiors a l'edifici.","codi_estil":"95|96|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47001","titol":"Casa Carreres-Artau. Casa Domingo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carreres-artau-casa-domingo","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada.","descripcio":"Edifici de planta baixa, dos pisos i dues torres estructurat a base de crugies i per la posterior remodelació, al voltant d'un pati interior. La coberta és de teula aràbiga amb vessants als espais perimetrals i al pati interior. L'edifici ha patit moltes reformes, el primer pis alterna finestres amb balcons i la majoria de les finestres de les golfes (segon pis) resten tancades.","codi_element":"08067-9","ubicacio":"plaça Nova, 6 i 7 i carrer Socós, 1 i 3","historia":"La plaça Major i el carrer Socós corresponen a una mateixa organització anomenada 'La Ciutat del Príncep', així com Lluís I feu construir el seu palau a la plaça major, el seu germà Enric es va fer construir la casa l'any 1542 al costat. L'actual 'Casa Carreres-Artau' es fruit de nombroses intervencions i unificacions de diversos edificis antics. Aquesta edificació es pot situar al segle XVI i sembla que la seva funció era de residència d'algun noble de la vila. L'actual edifici és el resultat de reformes dels anys 1895 i 1915 (incloent el trasllat de fragments d'un edifici de l'Avinguda Meridiana de Barcelona).","coordenades":"41.7971700,2.2191500","utm_x":"435127","utm_y":"4627551","any":"1542","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47001-foto-08067-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47001-foto-08067-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47001-foto-08067-9-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Eclecticisme|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"94|102|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47002","titol":"Casa Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-aguilar-0","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa i dos pisos, amb un jardí elevat que deixa la planta baixa com si fos un soterrani a la part posterior. La planta baixa queda separada del cos principal de l'edificació per una sanefa esgrafiada i pel tractament diferenciat de la resta de la façana, té quatre grans portals amb grans llindes de pedra treballada, portals de fusta amb finestrons de ferro forjat. Al primer pis i damunt mateix dels portals hi ha quatre balcons també de pedra treballada i en la seva part superior hi ha motius florals amb tècnica de buidat de guix. La coberta és de teula aràbiga a quatre vessants.","codi_element":"08067-10","ubicacio":"Carrer Jesús, 17","historia":"Els primers a tenir un casa al carrer Jesús va ser la família Blanc a finals del segle XVII, però no va ser fins al segle XVIII quan es va començar a edificà al carrer. Aquesta casa era coneguda antigament com Can Corriol o la Principal de Can Corriol, però tot sembla indicar que l'actual casa data de finals del segle XIX.","coordenades":"41.7988200,2.2183900","utm_x":"435065","utm_y":"4627735","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47002-foto-08067-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47002-foto-08067-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47002-foto-08067-10-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"En 1915 s'hi va fer una primera reforma i en 1952 una nova en un dels locals de la planta baixa feta per l'arquitecte Josep Pratmarsó. A la banda dreta a l'alçada del primer pis es va fer un gran jardí que dona a la casa un toc senyorial. El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47003","titol":"Casa Oller - Gaudí Safores","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-oller-gaudi-safores","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa senyorial d'estiueig de notables dimensions, de planta baixa, dos pisos i golfes, amb un jardí incorporat a la part posterior. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a la façana principal. Cal destacar la quantitat d'obertures amb forma de finestres i balconades que tenen profusió de treballs de ferro forjat. A la façana principal i en la planta baixa, a imitació de pedra treballada, hi trobem abundants rosetons. La façana lateral dreta és la que està restaurada a l'estil modernista i tots els marcs de finestres tenen el mateix dibuix. Després de la reforma modernista de 1917 se li va afegir un jardí al lateral.","codi_element":"08067-11","ubicacio":"Carrer de Jesús, 1","historia":"La primera casa fou construïda en 1796 tal i com indica el llindar de l'actual porta. L'anterior casa era en un principi més baixa que l'actual, però una reforma a inicis del segle XX la va fer pujar en alçada, era la casa d'estiueig del baró d'Oller. En 1917 va ser refeta totalment i es va construir fins i tot un cos nou a la part posterior.","coordenades":"41.7983300,2.2179100","utm_x":"435025","utm_y":"4627681","any":"1796","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47003-foto-08067-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47003-foto-08067-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47003-foto-08067-11-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"En 1917 l'arquitecte Manuel Raspall la va refer per complet. La casa tenia motor propi per fer electricitat i un dels primers telèfons particulars de Centelles. Destaca el jardí ubicat a la part esquerra de la casa . Situat de forma elevada dona al primer pis de la casa i segueix el caràcter noucentista de casa senyorial amb jardí. El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47004","titol":"La Casa Pratmarsó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casa-pratmarso","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casal de grans dimensions de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab a dues vessants. Els tres cossos de la façana són separats tots per uns ornaments en forma de cornises que marquen els forjats. Cal destacar dos grans portals a la planta baixa treballats amb pedra i un datat a l'any 1881, també en la mateixa planta hi ha 5 finestrals amb reixa. Damunt de cada portal i finestral hi ha balcons amb ferro forjat i superposats a aquests en el 2º pis hi ha 5 finestres. Totes les cantoneres són de pedra treballada. La disposició de les obertures és molt uniforme. A la façana lateral dreta hi ha annexionada una tribuna amb funcions d'eixida. A la part posterior, l'edifici presenta una galeria porticada. La coberta és de teula aràbiga a diversos vessants.","codi_element":"08067-12","ubicacio":"plaça Mossèn Xandri, 5","historia":"L'edifici té els seus antecedents en una filera de cases que devien existir des de l'edat mitja formant part de la sagrera i la finca al complet afectava a més a l'antic molí de Can Fiol amb la seva bassa i a un edifici que hi havia darrera de la font de la Cira. Actualment la finca té una tribuna i uns jardins remodelats en 1922 per Manuel Raspall i que ocupen el lloc de construccions populars antigues.","coordenades":"41.7983000,2.2191000","utm_x":"435124","utm_y":"4627677","any":"1881","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47004-foto-08067-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47004-foto-08067-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47004-foto-08067-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"El 1927 es va fer una reforma a càrrec de l'arquitecte Manuel J. Raspall. Es van remodelar els jardins, construir una tribuna i es va eixamplar la casa pels laterals.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47005","titol":"Casa Ripoll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-ripoll","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest edifici s'adapta als cànons noucentistes més característics de Centelles. És un clar exemple d'habitatge o residència d'una familia burgesa industrial, les quals destaquen sobretot pels elements que composen les façanes i els treballs de forja que es realitzaven al taller Casals de Centelles. En concret aquest edifici és de planta baixa i pis entre parets mitgeres amb un jardí. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Destaca la façana principal d'estil purament modernista amb elements remarcables, 1 gran portal i 6 finestres a la planta baixa, una balconada amb ferro forjat i 4 finestrons en la part superior. Dites finestres i els finestrals de la planta baixa són acabats en la part superior amb forma escalonada. Dita façana presenta en la seva disposició força regularitat. La façana lateral esquerra i seguint les pautes de la principal hi trobem una tribuna. La barbacana formada per rajoles i permodols de fusta.","codi_element":"08067-13","ubicacio":"Carrer Hospital, 30","historia":"Edifici construït per Manuel Raspall entre 1915 i 1920 aprofitant l'ampliació de la vila de Centelles gràcies a l'arribada del ferrocarril i de la industrialització. L'arquitecte va edificar aquesta casa entre 1015 i 1920 a les afores del nucli urbà, annexada a una coneguda fàbrica de la zona industrial. L'edificació de dita casa va paral·lela a la de Gaudí-Safores i es realitzada pel mateix arquitecte. Però si bé aquella fou reformada, la casa Ripoll és pot emmarcar en un sol estil en aquest cas el modernista que tot i la seva simplicitat és un dels exponents d'aquest estil més important de Centelles.","coordenades":"41.7986500,2.2206600","utm_x":"435254","utm_y":"4627714","any":"1915","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47005-foto-08067-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47005-foto-08067-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47005-foto-08067-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Manuel J. Raspall, arquitecte.","observacions":"Com a espai annexa a la casa trobem un gran jardí ubicat sobre un pla i que dona un toc encara més senyorial a la casa. Tot i que la casa és del segle XIX la gran reforma que es pot veure actualment data d'inicis del segle XX. El Jardí té grau de protecció 1 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47006","titol":"Casa Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-pujol","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa senyorial molt significatiu en quant a l'arquitectura modernista característica de la Vila de Centelles. Respon al tipus de cases senyorials que s'implantaren al Carrer de l'Estació. Del seu conjunt es pot destacar, sobretot, la delicadesa dels elements arquitectònics així les vistes cap a l'església a través dels seus jardins. Aquest edifici és de planta baixa i una planta semisoterrània amb jardí incorporat per tot el voltant amb alguns arbres grans, arrelats i molt vells, un racó molt bonic que de vegades els pintors de la zona han aprofitat per dibuixar. La façana principal queda alineada amb el carrer. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Destaca per la delicadesa dels elements arquitectònics i per les transparències visuals cap a l'església a través dels seus jardins.","codi_element":"08067-14","ubicacio":"Carrer Anselm Clavé, 9","historia":"L'arquitecte Romà Aranyó escriu parlant del carrer de l'Estació: '...l'any 1896 el Sr. Pujol n'hi edificà una altra [casa] i comprà al mateix temps el solar que va de la casa del torrent de la Cira'. Va ser la segona casa en construir-se en aquest carrer després de la Casa Brugada. A la façana hi posa l'any 1903 com a any de construcció.","coordenades":"41.7987200,2.2190100","utm_x":"435117","utm_y":"4627723","any":"1903","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47006-foto-08067-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47006-foto-08067-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47006-foto-08067-14-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Als acabaments de la teulada destaquen les ceràmiques decoratives que s'hi van col·locar com a ornamentació.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47007","titol":"Casa Pratmarsó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-pratmarso","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa i dos pisos amb una paret mitgera. La façana és llisa i ornamentada. A una banda deixa un pas de 3,5 metres que dona pas al jardí posterior i presenta també el propi accés a la casa. La teulada té dues elevacions a dues aigües, la resta de coberta també és de teula aràbiga a diversos vessants.","codi_element":"08067-15","ubicacio":"Carrer Marquès de Peñaplata, 30","historia":"Solar comprat en 1901, a la via més moderna de Centelles. En aquesta es va agrupà les edificacions de residència i moviment ciutadà de la primera època de la industrialització. Miquel Pratmarsó però feu construir la casa cap a 1920.","coordenades":"41.7993500,2.2219700","utm_x":"435363","utm_y":"4627791","any":"1920","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47007-foto-08067-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47007-foto-08067-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47007-foto-08067-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"El Jardí té grau de protecció 1 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47008","titol":"Escoles Nacionals (Col·legi Ildefons Cerdà)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escoles-nacionals-collegi-ildefons-cerda","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La façana ha estat restaruada durant els primers anys del segle XXI","descripcio":"Conjunt plantejat en forma panòptica amb dos pavellons longitudinals en eixos paral·lels (un per nois i un per noies) units per una porxada en un extrem i al mig de la U resultant un edifici més sobresortit amb els serveis i una sala d'actes al primer. La coberta és de teula de ceràmica a dos vessants a cada cos. Destaquen com a elements arquitectònics totes les obertures originals, les cornises, els coronaments amb peces ceràmiques a sardinell, els porxos, els ràfecs…","codi_element":"08067-16","ubicacio":"Avinguda de les Escoles, s\/n","historia":"Les escoles es van fer sobre un projecte de 1918. Fins a 1930 les escoles estaven disperses per tota la vila sempre amb problemes i males condicions, llavors es va començar a construir el nou complexa. Finalment, el 1932 el president Macià va inaugurar les noves escoles. És un model d'escoles mixtes implantades per la Generalitat republicana arreu de Catalunya. Fou inaugurada pel President Francesc Macià.","coordenades":"41.7979500,2.2160600","utm_x":"434871","utm_y":"4627640","any":"1932","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47008-foto-08067-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47008-foto-08067-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47008-foto-08067-16-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Josep Anselm Capdevila, arquitecte","observacions":"Actualment les 'Escoles Nacionals' són l'escola Ildefons Cerdà (enginyer i urbanista natural d'una de els masies del terme).","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47009","titol":"Habitatge, avinguda Rodolf Batlle, 32-34","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-avinguda-rodolf-batlle-32-34","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - Pladevall, Antoni 'Centelles. 'Aproximació a la seva història'. - Pladevall, Antoni. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona'.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa i pis, amb finestres i balcó d'estil àrab (en forma de ferradura). Destaca molt l'ornamentació de la façana, alguns elements són de pedra picada, però la majoria d'elements i ornaments són a base d'estucs, fins i tot la porta té aquest tipus de decoració. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-17","ubicacio":"Avinguda Rodolf Batlle, 32-34","historia":"Al 1903 es va fer tota l'explanació de la carretera a Sant Feliu i la construcció de la casa vindria a correspondre a aquella època.","coordenades":"41.7933900,2.2193900","utm_x":"435143","utm_y":"4627131","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47009-foto-08067-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47009-foto-08067-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47009-foto-08067-17-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47010","titol":"Habitatge, carrer Fortuny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-fortuny","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa i pis amb paret mitjanera i un jardí. El primer pis té només dues obertures que donen a uns balcons. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Tot i que la façana principal és més alta que el propi sostre no és l'entrada principal, s'entra lateralment pel carrer Fortuny. La façana principal dona als jardins.","codi_element":"08067-18","ubicacio":"Carrer Fortuny, 46","historia":"L'edifici és va construir a principis del segle XX, tot i que els tancats al carrer de l'Estació podrien ser dels voltants de 1925 quan es va fer la carretera de Sant Antoni.","coordenades":"41.7988000,2.2225900","utm_x":"435414","utm_y":"4627730","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47010-foto-08067-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47010-foto-08067-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47010-foto-08067-18-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47011","titol":"Societat Coral La Violeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/societat-coral-la-violeta","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada per grafits i pintades","descripcio":"Edifici de grans dimensions i sales molt espaioses, de planta baixa, semisoterrani i dos pisos en la part central més elevada i sostenen els acabats 12 ampits de guix. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. La façana principal està formada per pedres treballades de forma rectangular de 1 metre d'alçada per 30 cm d'amplada, hi ha també 3 finestres amb una base obliqua de guix i pedra superposada de considerable alçada.","codi_element":"08067-19","ubicacio":"Carrer Anselm Clavé, 1","historia":"Segons l'arquitecte Romà Aranyó '...a la part oest de la casa dels Sr.. Brugada s'hi edificà l'edifici social del cor 'La Violeta', l'any 1897. Tot i que la façana presenta la data de 1892 que segons Antoni Pladevall és l'any en qual es va crear l'associació cultural. Centelles ha estat sempre un centre notable d'inquietuds culturals. 'La Violeta', amb un funcionament associatiu encara ara és un exemple de 'societat recreativa' si bé actualment molt lluny de les primeres èpoques en que es dedicava específicament al cant coral.","coordenades":"41.7986600,2.2188800","utm_x":"435106","utm_y":"4627717","any":"1897","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47011-foto-08067-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47011-foto-08067-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47011-foto-08067-19-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"En el frontó de la part central hi ha un dibuix amb l'escut de la societat i damunt, en ferro forjat i pedra hi ha una lira. A l'arxiu municipal hi ha un expedient d'ampliació i reforma fet l'any 1980 per l'arquitecte Miquel Vallduriola.","codi_estil":"102|105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47012","titol":"Can Pratmarsó-Aranyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pratmarso-aranyo","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificis de planta baixa amb una entrada i dues grans finestres, un pis amb tres obertures (una d'elles dóna a un balcó) i unes golfes amb tres petits finestrals. Hi ha un espai posterior comunitari dedicat a l'esbarjo. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-20","ubicacio":"Carrer Marquès de Peñaplata, 18","historia":"L'arquitecte Romà Aranyó deia: 'L'any 1899 Miquel Pratmasó va comprar a Bonaventura Roca uns terrenys amb la intenció de construir unes cases per a les seves filles. Dos anus més tard repeteix l'operació en comprar uns altres terrenys de propietat d'Ignasi Fortuny per edificar tres parcel·les més.' A principis del segle XX s'inicia doncs la construcció de totes les cases.","coordenades":"41.7992400,2.2212800","utm_x":"435306","utm_y":"4627780","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47012-foto-08067-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47012-foto-08067-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47012-foto-08067-20-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romàntic|Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"L'any 1977 l'arquitecte Pere Serra va transformar la vivenda en plurifamiliar.","codi_estil":"101|102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47013","titol":"Casa Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-verdaguer","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha una porta lateral i dues grans finestres, al primer pis hi ha tres grans finestrals un d'ells amb un petit balcó que no sobresurt de la pròpia façana. El cos entre el primer pis i el segon està separat per ornamentació feta a base de totxos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Tota la casa està feta de pedra (els baixos) i de totxos els pisos superiors col·locats de forma ornamental.","codi_element":"08067-21","ubicacio":"Carrer Marqués de Peñaplata, 33","historia":"L'arquitecte Romà Aranyó diu que la construcció d'aquesta casa es situa a la segona etapa de construcció del carrer entre 1900 i 1910 en uns terrenys comprats al Duc de Solferino. Aquesta casa havia estat la Caserna de la Guàrdia Civil, mentre ho era, el seu propietari ocupava els baixos i feia espardenyes de cànem.","coordenades":"41.7991300,2.2218500","utm_x":"435353","utm_y":"4627767","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47013-foto-08067-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47013-foto-08067-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47013-foto-08067-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romàntic|Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"La casa Verdaguer també és coneguda per Can Piu o Can Butxaques","codi_estil":"101|105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47014","titol":"Habitatge, carrer Sant Joan, 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-sant-joan-4","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa i tres pisos entre parets mitgeres. Al primer hi ha obertures que donen a tres balcons i la seva decoració és neoclàssica. El segon pis té només finestres i es separa del cos del tercer gràcies a una petita motllura. Totes les finestres tenen un tipus de decoració a la llinda, al primer pis és un bust de cupido i al segon pis són unes floretes. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-22","ubicacio":"Carrer Sant Joan, 4","historia":"Aquest edifici fou construït cap a l'any 1945, està construït sobre les restes d'edificis més antics ja que aquest carrer és molt antic. Ja era utilitzat al segle XVI.","coordenades":"41.7957000,2.2190400","utm_x":"435116","utm_y":"4627388","any":"1945","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47014-foto-08067-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47014-foto-08067-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47014-foto-08067-22-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Josep Pratmasó","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47015","titol":"Elements arquitectòncis de l'habitatge, Plaça Nova, 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/elements-arquitectoncis-de-lhabitatge-placa-nova-3","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"La decoració cantonera està molt malmesa tot i la seva restauració.","descripcio":"Es pot observar que en la restauració d'aquest habitatge s'han conservat diferents elements arquitectònics que formaven part de l'antiga construcció com són les pedres treballadesque formen el marc de les finestres així com l'element decoratiu cantoner on es pot veure la imatge del cap d'un home i a dalt el que seria un escut heràldic però del tot perdut.","codi_element":"08067-23","ubicacio":"Plaça Nova, 3","historia":"Aquest habitatge era una de les cases dels germans del Comte de Centelles, degut al seu mal estat fou enderrocada i reconstruïda. L'edifici, ubicat a l'anomenada 'Ciutat del Príncep' sembla ser que va ser la casa que va ordenà fer Serafí (l'altre germà de Lluís I) en 1541. Tot i que l'edifici ha patit diverses reformes encara avui conserva la seva majestuositat. Diuen també que al segle XVIII quan es reformava el palau comtal els comtes s'hi van instal·là allà, però no es sap si això és ben bé cert.","coordenades":"41.7977300,2.2190700","utm_x":"435121","utm_y":"4627614","any":"1541","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47015-foto-08067-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47015-foto-08067-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47015-foto-08067-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"La casa fou reconstruïda durant els primers anys del segle XXI respectant la seva antiga forma i recuperant el màxim nombre d'elements arquitectònics originals, entre ells la imatge d'un home esculpida.","codi_estil":"93|94|95|98|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47016","titol":"Habitatge, Plaça Mossèn Xandri, 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-placa-mossen-xandri-10","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada.","descripcio":"Edifici construït entre parets mitgeres de planta baixa i tres pisos. La coberta és de teula aràbiga amb vessants als carrers. L'antiga entrada a l'edifici donava a la plaça però en l'actualitat està situada al carrer Sant Cristòfol. El tercer pis era un antic paller encara s'hi conserva la politja que s'utilitzava per carregar i descarregar la palla.","codi_element":"08067-24","ubicacio":"Plaça Mossèn Xandri, 10 \/ Carrer Sant Cristòfol 1","historia":"Edifici construït durant la reorganització de la vila feta per Lluís I. L'edifici tot i mantenir la base del segle XVI ha anat patint diverses reformes que l'han portar a ser un edifici plurifamiliar amb tipologia del segle XIX","coordenades":"41.7979200,2.2189000","utm_x":"435107","utm_y":"4627635","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47016-foto-08067-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47016-foto-08067-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47016-foto-08067-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47017","titol":"Habitatge, carrer Nou, 8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-nou-8","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificis unifamiliars de parets mitgeres de planta baixa i dos pisos formats cadascun d'ells per una crugia de 4,5 m d'ample i 10 metres de llarg. La planta baixa únicament té la porta d'entrada i cada pis té una obertura amb un petit balcó. La coberta és de teula aràbiga i actualment és només a una vessant. A la llinda de la finestra del primer pis hi ha la data de 1657.","codi_element":"08067-25","ubicacio":"Carrer Nou, 8","historia":"Part de l'ampliació de la vila que va fer Lluís I a partir de 1510. L'estat actual dels edificis és fruit de les intervencions sofertes durant els segles XVII-XX. Avui dia les dues vivendes estan unificades. Tot i que la llinda de la casa núm. 8 està datada l'any 1657 això no vol dir forçosament que aquell fos l'any de construcció de l'edifici, potser es va fer una gran reforma i l'edifici és del segle anterior.","coordenades":"41.7978700,2.2186300","utm_x":"435084","utm_y":"4627629","any":"1657","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47017-foto-08067-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47017-foto-08067-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47017-foto-08067-25-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Es van incorporar posteriorment dos balcons a la façana.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47018","titol":"Habitatge, carrer Nou, 14","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-nou-14","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici unifamiliar construït entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos formats per una crugia de 4,5 metres d'ample per 10 metres de llarg. L'únic accés de la planta baixa és per la botiga, el primer pis té una única obertura amb balcó i el segon és una petita finestra. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-26","ubicacio":"Carrer Nou, 14","historia":"Part de l'ampliació de la vila que va fer Lluís I a partir de 1510. L'estat actual dels edificis és fruit de les intervencions sofertes durant els segles XIX-XX. Les llindes actuals de les portes són del segle XVIII. La casa va transformar les antigues finestres en balcons als voltants de 1910.","coordenades":"41.7979800,2.2184900","utm_x":"435073","utm_y":"4627642","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47018-foto-08067-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47018-foto-08067-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47018-foto-08067-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47019","titol":"Habitatge, carrer Nou, 16","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-nou-16","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici unifamiliar construït entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos formats per una crugia de 4,5 metres d'ample per 10 metres de llarg. L'únic accés de la planta baixa és per la botiga, el primer pis té una única obertura amb balcó i el segon és una petita finestra. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Al llindar d'una finestra del primer pis hi ha una inscripció que posa 'MIQUEL BLANCH'","codi_element":"08067-27","ubicacio":"Carrer Nou, 16","historia":"Part de l'ampliació de la vila que va fer Lluís I a partir de 1510. L'estat actual dels edificis és fruit de les intervencions sofertes durant els segles XIX-XX. La casa actual és el fruit de la unió de dues originals Després de 1919 van transformar les finestres de la planta baixa en balcons. Els baixos s'han reformat encara més recentment degut a les botigues existents.","coordenades":"41.7980500,2.2184600","utm_x":"435070","utm_y":"4627650","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47019-foto-08067-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47019-foto-08067-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47019-foto-08067-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47020","titol":"Habitatge, Plaça Mossèn Xandri, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-placa-mossen-xandri-6","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i un pis. La planta baixa té una finestra i la porta i el pis en canvi té tres finestres petites. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. La porta té una llinda amb la següent inscripció 'YJOSEPH 1768'","codi_element":"08067-28","ubicacio":"Plaça Mossèn Xandri, 6","historia":"Es desconeix en seguretat el primer moment d'ocupació del solar, tot i que l'edifici actual sembla ser del segle XVIII, no es descarta que les seves bases fossin establertes durant la reorganització de Lluís I en 1510.","coordenades":"41.7983300,2.2194000","utm_x":"435149","utm_y":"4627680","any":"1768","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47020-foto-08067-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47020-foto-08067-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47020-foto-08067-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47021","titol":"Habitatge, Plaça Vella, 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-placa-vella-5","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XV-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. A la planta baixa només hi ha el portal i a cada pis una única finestra, l'edifici és molt estret vist des de la façana, però la casa en sí és gran ja que dóna fins al carrer Hospital i té una fondària d'uns 10 metres.","codi_element":"08067-29","ubicacio":"Plaça Vella, 5","historia":"L'edifici en el seu estat actual és fruit de nombroses intervencions al llarg dels segles. La façana posterior havia format part de la segona muralla.","coordenades":"41.7978400,2.2195600","utm_x":"435161","utm_y":"4627625","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47021-foto-08067-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47021-foto-08067-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47021-foto-08067-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47022","titol":"Casa de Pau Giol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-pau-giol","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Restaruada durant els primers anys del segle XXI","descripcio":"És una casa de reduïdes dimensions de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab. Destaca en la façana principal un portal rectangular amb pedres a la base (guardapols) i una gran llinda amb la inscripció 'Pau Giol 1717' de grafia exagerada. En el primer pis cal destacar dues finestres amb pedra treballada de color rogenc, amb ampits i datades el 1720.","codi_element":"08067-30","ubicacio":"Carrer de Sant Antoni, 12","historia":"El carrer Sant Antoni rep el nom d'un antic portal de la muralla obert al camí que venia de Sant Antoni de les Codines i el Congost, el portal s'esmenta ja el 1587. Va ser format entre els segles XVI i XVII. Els edificis van ser construïts en aquesta i el seu estat actual és degut a les diverses reformes sofertes durant els últims segles. Es tracta d'una de les primeres edificacions que anaren conformant el carrer Sant Antoni.","coordenades":"41.7981100,2.2202900","utm_x":"435222","utm_y":"4627655","any":"1720","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47022-foto-08067-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47022-foto-08067-30-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47023","titol":"Edifici de l'Hospital","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-lhospital","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha l'arcada d'entrada i una petita finestra, al primer pis hi ha dues finestres, el segon pis té una porxada que ara s'han aprofitat i una part s'han tancat creant noves habitacions i un altre part s'aprofitat com a balcó. La coberta és de teula aràbiga a diversos vessants.","codi_element":"08067-31","ubicacio":"Carrer Hospital, 13","historia":"L'hospital a Centelles sembla ser que va ser fundat en el segle XVII, però no va ser fins al XVIII quan es va situar l'Hospital al carrer Bonaire (ara anomenat carrer de l'Hospital) en uns terrenys adquirits al senyor Rossell. El nou edifici, dotat de capella i convent es troba documentat ja en 1707. L'any 1859 l'Ajuntament i la Junta Benèfica van pactar la vinguda de les germanes carmelitanes per fer-se càrrec de l'hospital i d'una escola de nenes que es va obrir llavors. Es va aprofitar també per ampliar l'hospital per adequar-lo als nous temps, posteriorment, en 1903 es va portar a terme l'última gran remodelació ampliant-lo i redistribuïnt-lo de nou.","coordenades":"41.7981100,2.2202900","utm_x":"435222","utm_y":"4627655","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47023-foto-08067-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47023-foto-08067-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47023-foto-08067-31-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Eclecticisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"L'última gran reforma la va fer l'arquitecte Ramon Callís al 1903.","codi_estil":"98|102|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47024","titol":"Habitatge, Plaça Nova, 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-placa-nova-11","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'habitatge entre parets mitgeres de planta baixa i tres pisos. Les reformes fetes han eliminat l'antiga finestra que hi havia a la planta baixa i s'ha obert una entrada per una botiga. Al primer pis hi ha un balcó i una finestra al igual que al segon pis, tot i que en aquest cas la finestra és molt petita. El tercer pis té una gran porxada. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-32","ubicacio":"Plaça Nova, 11","historia":"Part de l'ampliació de la vila que va fer Lluís I a partir de 1510. Era una casa-palau originàriament, però el seu estat actual de l'edifici és fruit de les intervencions sofertes durant els segles XVIII","coordenades":"41.7974300,2.2188100","utm_x":"435099","utm_y":"4627580","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47024-foto-08067-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47024-foto-08067-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47024-foto-08067-32-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"A la llinda de la porta indica la data de 1757 segurament d'una important reforma.","codi_estil":"102|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47025","titol":"Habitatge, carrer del Socós, 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-del-socos-13","bibliografia":"-- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"L'edifici fou enderrocat degut al seu lamentable estat. Tots els elements arquitectònics rellevants de l'edifici anterior van ser reaprofitats. Aquests elements són el portal, les portes laterals de la planta baixa i els tres balcons del primer pis.","codi_element":"08067-33","ubicacio":"Carrer del Socós, 13","historia":"Les edificacions als voltants del carrer Socós es van anar produint durant tot el segle XVII. L'estat actual del número 13 és fruit de la unificació de dues o tres cases més antigues o en tot cas d'una intervenció important sobre una casa palau. Les reformes fetes a les finestres de la planta baixa són les típiques del segle XIX.","coordenades":"41.7968100,2.2190100","utm_x":"435115","utm_y":"4627511","any":"1635","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47025-foto-08067-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47025-foto-08067-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47025-foto-08067-33-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"102|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47026","titol":"Habitatge, carrer del Socós, 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-del-socos-5","bibliografia":"-- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa té dues obertures grans per dos comerços i el primer pis té dues obertures que donen a un únic balcó. La segona planta eren unes antigues golfes amb dues finestres molt petites. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-34","ubicacio":"Carrer del Socós, 5","historia":"Les edificacions als voltants del carrer Socós es van anar produint durant tot el segle XVII. Les cases actuals amb els números 5 i 7 estan avui dia unificades. Tenen el seu origen en dues cases independents entre parets mitgeres segurament del segle XVII i que amb el temps van patir diverses reformes. Els balcons i l'actual façana semblen reformades en el segle XIX.","coordenades":"41.7970000,2.2190400","utm_x":"435117","utm_y":"4627532","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47026-foto-08067-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47026-foto-08067-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47026-foto-08067-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"102|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47027","titol":"Habitatge, carrer del Socós, 10-12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-del-socos-10-12","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici plurifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Està molt diferenciat el basament de la planta baixa respecte al del cos principal, el seu coronament està fet a base d'una barbacana molt treballada amb permòdols, coll de fusta i plaques decorades.","codi_element":"08067-35","ubicacio":"Carrer del Socós, 10-12","historia":"Les edificacions als voltants del carrer Socós es van anar produint durant tot el segle XVII. Les cases actuals amb els números 10 i 12 estan avui dia unificades. Tenen el seu origen en dues cases independents entre parets mitgeres segurament del segle XVII i que amb el temps van patir diverses reformes. Es desconeix quan van ser unificades però sí que sabem d'una gran reforma al 1908, en 1944 novament i gràcies a un expedient d'obres sabem que van reformar les tres plantes interiorment.","coordenades":"41.7969200,2.2188900","utm_x":"435105","utm_y":"4627524","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47027-foto-08067-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47027-foto-08067-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47027-foto-08067-35-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47028","titol":"Portalada de Can Prims \/ Can Piñana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portalada-de-can-prims-can-pinana","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Façana restaurada durant els primers anys de segle XXI","descripcio":"Tot i que la casa fou enderrocada, per a la nova construcció, s'ha reaprofitat i col·locat com a element arquitectònic de l'anterior casa la porta d'entrada, feta en pedra treballada cap el segle XVIII.","codi_element":"08067-36","ubicacio":"Carrer Jesús, 32","historia":"Aquest conjunt d'edificis van ser tots construïts a principis de segle XVIII d'acord amb les llindes datades als anys 1706 i 1709 dels edificis 34 i 44 respectivament. La uniformitat de les barbacanes originals indiquen que es tractaven de promocions d'habitatges en grups de dos en dos pisos. Posteriorment, aquests han tingut moltes reformes i quasi totes les finques s'han unificat posteriorment respectant els grups de construcció.","coordenades":"41.7995900,2.2190500","utm_x":"435121","utm_y":"4627820","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47028-foto-08067-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47028-foto-08067-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47028-foto-08067-36-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"La denominació popular de la casa és Can Prims i Can Piñana.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47029","titol":"Can Cua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cua","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada.","descripcio":"Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. Els baixos tenen un gran portal de pedra treballada del segle XVIII i una finestra, al primer pis hi ha dues finestres de pedra també de la mateixa època. La segona planta construïda en 1985 està construïda més endins. La coberta del primer pis és de teula àrab i cau cap a la façana i la del segon pis també és de teula aràbiga però a dos vessants.","codi_element":"08067-37","ubicacio":"Carrer Jesús, 88","historia":"Probablement van ser els últims edificis construïts al carrer Jesús, a finals ja del segle XVIII.","coordenades":"41.8009900,2.2205900","utm_x":"435250","utm_y":"4627974","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47029-foto-08067-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47029-foto-08067-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47029-foto-08067-37-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"En 1985 es van fer reformes i ampliacions dirigides per l'arquitecte Pere Serra. Popularment la casa era coneguda com a Can Cua.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47030","titol":"Habitatge, carrer del Centre, 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-del-centre-2","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI - XIX","notes_conservacio":"Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada.","descripcio":"Edifici cantoner de planta baixa i tres pisos formada per l'agrupació de dos mòduls de la parcel·lació oficial del segle XVI. Al primer pis té dos balcons que no sobresurten de la façana i dues finestres més petites a banda i banda. Al segon pis i tercer pis tot són finestres. La coberta és de teula aràbiga a diverses vessants.","codi_element":"08067-38","ubicacio":"Carrer del Centre, 2","historia":"Part de l'ampliació de la vila que va fer Lluís I a partir de 1510. L'actual edifici ocupa dos mòduls de 5 x 10 m. Pel que fa a la construcció actual, la planta baixa i la primera semblen de diferent factura que les dues plantes superiors que són construïdes al segle XIX damunt de les bases de la casa del XVI.","coordenades":"41.7978200,2.2190100","utm_x":"435116","utm_y":"4627624","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47030-foto-08067-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47030-foto-08067-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47030-foto-08067-38-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47031","titol":"Finestra de Can Tesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/finestra-de-can-tesa","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVI - XX","notes_conservacio":"L'edifici ha estat restaurat entre finals del segle XX i inicis del XXI, així com la finestra inventariada.","descripcio":"La finestra és de pedra treballada amb elements sobreposats de pedra ornamental. Té forma rectangular, 2,5 metres d'alçada i 1 metre d'amplada. A la llinda trobem un torç d'home, un desaigüe i un escut amb la grafia 'JHS' (Jesucrist Home Salvador). A les cantoneres hi ha 2 elements en forma de pinya.","codi_element":"08067-39","ubicacio":"Carrer del Socós, 15","historia":"Les edificacions als voltants del carrer Socós es van anar produint durant tot el segle XVII però el seu estat actual és fruit de les intervencions sofertes durant els segles XVIII-XX.","coordenades":"41.7966700,2.2190000","utm_x":"435114","utm_y":"4627496","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47031-foto-08067-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47031-foto-08067-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47031-foto-08067-39-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Renaixement","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"L'edifici és més modern però té els elements arquitectònics reaprofitats. Al llindar de la finestra del primer pis apareix com a decoració el bust d'un home","codi_estil":"119|95","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47032","titol":"Can Pedralba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pedralba","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La façana ha restaurada entre finals del segle XX i inicis del XXI","descripcio":"Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa només té l'accés i una finestra, el primer pis només té una finestra de pedra treballada amb una llinda que està datada el 1702. El segon pis són unes antigues golfes amb dues finestres molt petites. La coberta és de teula aràbiga amb dues vessants.","codi_element":"08067-40","ubicacio":"Carrer Jesús, 55","historia":"El carrer es va veure afectat per les ampliacions del segle XVIII.","coordenades":"41.8001100,2.2194100","utm_x":"435151","utm_y":"4627878","any":"1702","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47032-foto-08067-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47032-foto-08067-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47032-foto-08067-40-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"És l'edifici més antic d'aquest carrer.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47033","titol":"Habitatge, carrer Collsuspina, 26","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-collsuspina-26","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La façana ha estat restaurada entre finals del segle XX i inicis del XXI","descripcio":"Edifici amb parets mitgeres de planta baixa i un pis. El mòdul fa uns 5x10 metres aproximadament. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. El seu valor és simplement testimonial ja que és l'únic edifici de caire popular que queda encara de la primera meitat del segle XIX.","codi_element":"08067-41","ubicacio":"Carrer Collsuspina, 26","historia":"El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. En 1775 Segimon Fortino, mestre d'obres, va iniciar el carrer amb la parcel·lació de 13 solars que s'havien de construir en 6 anys. Amb l'intenció de prolongar-se cap el passeig ja al segle XIX es va construir aquest edifici.","coordenades":"41.7987800,2.2173200","utm_x":"434976","utm_y":"4627731","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47033-foto-08067-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47033-foto-08067-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47033-foto-08067-41-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47034","titol":"Habitatge, carrer del Socós, 28","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-del-socos-28","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa només hi ha el portal d'accés, el primer pis té una única sortida a un balcó i el segon pis (unes antigues golfes) tenen una petits finestra. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. A la paret, a l'alçada del primer pis s'hi pot observar que queda emmarcada (després de la seva última reforma) una llinda amb la següent inscripció: 'IHS MARIA ANY 1894'","codi_element":"08067-42","ubicacio":"Carrer del Socós, 28","historia":"Les edificacions als voltants del carrer Socós es van anar produint durant tot el segle XVII però el seu estat actual és fruit de les intervencions sofertes durant els segles XVIII-XX. La casa va ser allargada per la part posterior, es van canviar les escales i les alçades dels sostres.","coordenades":"41.7964700,2.2188700","utm_x":"435103","utm_y":"4627474","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47034-foto-08067-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47034-foto-08067-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47034-foto-08067-42-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"En 1894 va patir una gran reforma de la qual trobem la llinda. L'última reforma està feta cap a l'últim terç del segle XX.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47035","titol":"Habitatge, carrer Fortuny, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-fortuny-6","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i un pis. El mòdul fa una mida aproximada de 5x10 metres. La planta baixa té un porta i una petita finestra, totes dues estructures fetes de pedra treballada, al primer pis només hi ha una petita finestra també de pedra treballada. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-43","ubicacio":"Carrer Fortuny, 6","historia":"El carrer Fortuny era la via natural de sortida cap al Congost sortint pel portal de Sant Antoni, al segle XVIII es va fer una parcel·lació de la zona, així ho demostrar una llinda de 1787 a una de les cases existents.","coordenades":"41.7983400,2.2214300","utm_x":"435317","utm_y":"4627679","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47035-foto-08067-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47035-foto-08067-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47035-foto-08067-43-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47036","titol":"Habitatge, carrer Sant Martí, 41","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-sant-marti-41","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada.","descripcio":"Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Cal destacar un petit portal amb cinc pedres treballades a banda i banda disposades de diferent manera. La part superior forma un arc rebaixar i en la dovella central hi ha la data de 1782. Al costat hi ha una finestra rectangular feta amb la mateixa pedra que el portal.","codi_element":"08067-44","ubicacio":"Carrer Sant Martí, 41","historia":"El carrer de Sant Martí es va construir al segle XVIII durant una de les fases expansives de la vila.","coordenades":"41.7936600,2.2174800","utm_x":"434984","utm_y":"4627163","any":"1782","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47036-foto-08067-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47036-foto-08067-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47036-foto-08067-44-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47037","titol":"Portal Rodó de l'habitatge, carrer Sant Martí, 48","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-rodo-de-lhabitatge-carrer-sant-marti-48","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Durant el 2009 s'ha dut a terme una restauració de l'edifici","descripcio":"Edifici de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Destaca el portal rodó de mitjanes dimensions, les dovelles estan molt erosionades degut a la pobresa de les pedres emprades. Hi ha 4 pedres als laterals i 3 dovelles a la part superior. En la dovella central i tancat per un cercle hi ha la data de 1791. Damunt hi ha una finestra amb ampits si bé més moderna i amb pedra més bona.","codi_element":"08067-45","ubicacio":"Carrer Sant Martí, 48","historia":"El carrer de Sant Martí es va construir al segle XVIII durant una de les fases expansives de la vila.","coordenades":"41.7937300,2.2209300","utm_x":"435271","utm_y":"4627168","any":"1791","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47037-foto-08067-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47037-foto-08067-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47037-foto-08067-45-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"El portal està protegit per llei.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47039","titol":"Can Madró \/ Can Boix,","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-madro-can-boix","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La façana ha estat restaurada entre finals del segle XX i inicis del XXI","descripcio":"Vivenda unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa només té una gran obertura que actualment és un garatge i és també per on s'hi entra a la vivenda. Al primer pis només té una finestra i al segon en té un de molt més petit que eren unes antigues golfes. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-47","ubicacio":"Carrer Jesús, 39","historia":"El carrer es va veure afectat per les ampliacions del segle XVIII. Tots cinc edificis es van construir durant aquesta època. Van ser fets entre 1701 i 1704 ja que el núm. 47 té al llindar de la porta la data de 1701 i el núm. 35 en té un amb la data de 1704.","coordenades":"41.7997300,2.2190600","utm_x":"435122","utm_y":"4627836","any":"1701","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47039-foto-08067-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47039-foto-08067-47-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"La casa s'anomenava popularment Can Madró i Can Boix.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47040","titol":"Can Mata \/ Ca la Conxita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mata-ca-la-conxita","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII, XX","notes_conservacio":"La façana ha estat restaurada entre finals del segle XX i inicis del XXI","descripcio":"Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos construïts conjuntament amb el número 26. A la planta baixa hi ha el portal d'accés a la vivenda i una botiga que té una gran entrada i finestra. Al primer pis hi ha una única finestra de pedra treballada i al segon pis hi ha una altra molt més petita. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-48","ubicacio":"Carrer Jesús, 24","historia":"Carrer afectat per l'ampliació de la vila del segle XVIII. El llindar del núm. 26 posa la data de 1779. Tot i que les dues cases van patir reformes al segle XX.","coordenades":"41.7995300,2.2189600","utm_x":"435113","utm_y":"4627813","any":"1779","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47040-foto-08067-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47040-foto-08067-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47040-foto-08067-48-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47041","titol":"Ca la Pepeta \/ Can Bigas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-pepeta-can-bigas","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Vivenda unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa té l'accés i una finestra, el primer pis té una única finestra de pedra treballada i el segon pis són unes antigues golfes que tenen una finestra més petita. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-49","ubicacio":"Carrer Jesús, 50","historia":"Carrer afectat per l'ampliació de la vila del segle XVIII. Es va fer al mateix moment que la número 52.","coordenades":"41.8001600,2.2195300","utm_x":"435161","utm_y":"4627883","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47041-foto-08067-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47041-foto-08067-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47041-foto-08067-49-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"L'any 1941 va ser reformada modificant els sostres i la posició de totes les obertures, la finestra de la primera planta també es va pujar. L'any 1993 una nova reforma per habilitar la segona planta va provocar la necessitat d' apujar la coberta.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47042","titol":"Can Prat \/ Can Fiol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-prat-can-fiol","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Vivenda unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa té l'accés i una finestra ambdós de pedra treballada, el primer pis té també un gran finestral de pedra i el segon pis són unes antigues golfes que tenen una finestra més petita. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-50","ubicacio":"Carrer Jesús, 52","historia":"Carrer afectat per l'ampliació de la vila del segle XVIII. Es va fer al mateix moment que la número 50.","coordenades":"41.8002000,2.2195600","utm_x":"435164","utm_y":"4627887","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47042-foto-08067-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47042-foto-08067-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47042-foto-08067-50-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Les diferències amb la casa del costat són degudes a les importants reformes que aquella va fer.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47043","titol":"Can Massana \/ Can Pates","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-massana-can-pates","bibliografia":"-- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La façana ha estat restaurada entre finals del segle XX i inicis del XXI","descripcio":"Habitatge unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa té dues obertures, l'accés a l'habitatge i el garatge, i el primer i segon pis tenen dues finestres cadascun amb uns petits balcons que no sobresurten de la façana. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-51","ubicacio":"Carrer Jesús, 56","historia":"Carrer afectat per l'ampliació de la vila del segle XVIII. Aquests 8 edificis van ser construïts de dos de dos (exceptuant el núm. 60 i el 70) i basant-se en el llindar del número 62 datat en 1788 podem arribar a afirmar que totes són de finals del segle XVIII.","coordenades":"41.8003300,2.2196200","utm_x":"435169","utm_y":"4627902","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47043-foto-08067-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47043-foto-08067-51-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"L'any 1931 ja va ser reformada.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47044","titol":"Habitatge, carrer Jesús, 63","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-jesus-63","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i un pis amb una amplada aproximada de 7,5 metres. La planta baixa només té l'entrada i el primer pis té una obertura gran amb un balcó que sobresurt uns centímetres. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-52","ubicacio":"Carrer Jesús, 63","historia":"Carrer afectat per l'ampliació de la vila del segle XVIII.","coordenades":"41.8002800,2.2195000","utm_x":"435159","utm_y":"4627896","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47044-foto-08067-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47044-foto-08067-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47044-foto-08067-52-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix.","observacions":"La senyora Maria Ayza de cal Sastre diu que el constructor es deia Pons i es coneixia per en Peret dels Casals. Popular el conjunt de cases entre el 63 i el 69 es coneixen com les 'Cases Noves'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47045","titol":"Llinda amb escut d'ofici del carrer Sant Antoni, 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-amb-escut-dofici-del-carrer-sant-antoni-9","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"El 2010 s'ha iniciat un procés de restauració de l'edifici","descripcio":" Escut que formava part d'una llinda ara tapada per la restauració de la planta baixa. Forma un quadrat amb els vèrtexs decantats i en el mig hi ha unes tisores i dos rosetons, era l'escut dels sastres Oller. Al 1º pis hi ha una finestra amb pedra treballada amb desaigüe i un rosetó a la llinda.<\/p> ","codi_element":"08067-53","ubicacio":"Carrer Sant Antoni, 9","historia":" L'edifici es construí durant l'expansió que va experimentar la vila durant la segona meitat del segle XVI. Apareix documentat un escut dels sastres Oller documentada en 1550.<\/p> ","coordenades":"41.7982200,2.2203100","utm_x":"435224","utm_y":"4627667","any":"1550","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47045-foto-08067-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47045-foto-08067-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47045-foto-08067-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga de dos vessants. Actualment la casa s'està reconstruint aprofitant els antics elements arquitectònics.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"47046","titol":"Habitatge, carrer Sant Antoni, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-sant-antoni-1","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga amb dos vessants. Destaca el portal format per dovelles de considerable dimensió (1 metre de llarg x 0,40 m d'amplada). Onze dovelles formen la part superior circular i en la dovella central hi ha esculturat un escudet amb la següent inscripció 'Bernat Iujol 1574' Damunt hi ha una finestra amb pedra treballada i desaigües si be la resta de l'edifici és molt precari.","codi_element":"08067-54","ubicacio":"Carrer Sant Antoni, 1","historia":"El carrer Sant Antoni rep el nom d'un antic portal de la muralla obert al camí que venia de Sant Antoni de les Codines i el Congost, el portal s'esmenta ja el 1587. Va ser format entre els segles XVI i XVII. Els edificis van ser construïts en aquesta i el seu estat actual és degut a les diverses reformes sofertes durant els últims segles. Es tracta d'una de les primeres edificacions que anaren conformant el carrer Sant Antoni. El portal de l'edifici indica la data de 1574.","coordenades":"41.7979200,2.2199200","utm_x":"435191","utm_y":"4627634","any":"1574","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47046-foto-08067-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47046-foto-08067-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47046-foto-08067-54-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"El portal està protegit legalment.","codi_estil":"95|119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47047","titol":"Casa Saforas-Giraud","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-saforas-giraud","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta quadrada, residència familiar a quatre façanes i planta baixa i dos pisos. La primera planta té un balcó a tres de les quatre bandes, el segon pis en canvi tot són finestres. La coberta és de teula aràbiga a quatre vessants. Al voltant de la casa té un ampli jardí que rodeja la casa per tres cantons, el restant és l'utilitzat per entrar a la casa.","codi_element":"08067-55","ubicacio":"Carrer Puigxuriguer, 1","historia":"Entre els anys 1924 i 1928 es va urbanitzar aquesta zona on va ser construïda la casa.","coordenades":"41.8035800,2.2210300","utm_x":"435289","utm_y":"4628262","any":"1930","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47047-foto-08067-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47047-foto-08067-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47047-foto-08067-55-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"102|105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47048","titol":"Habitatge, carrer Collsuspina, 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-collsuspina-12","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Vivenda unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos. Els baixos tenen l'accés i una finestra, el primer pis només té una obertura en forma de balcó i el segon pis és aporxat. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-56","ubicacio":"Carrer Collsuspina, 12","historia":"El carrer Collsuspina es va crear al segle XVIII al damunt de l'antic camí a Collsuspina a conseqüència de l'expansió lliberal. L'any 1775, Segismon Fortino, mestre de cases (fill de Francesc Fortino que havia fet l'església parroquial), va vendre a 12 persones de Centelles i a 1 de Balenyà 13 solars amb el pacte que en 6 anys havien d'haver edificat deixant un carrer de 16 pams per banda i un hort al darrera.","coordenades":"41.7984300,2.2173700","utm_x":"434980","utm_y":"4627693","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47048-foto-08067-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47048-foto-08067-56-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix.","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47049","titol":"Habitatge, Plaça Nova, 8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-placa-nova-8","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos formats cada un d'ells per una crugia de 5 metres de llum i una fondària original d'uns 12 metres. La planta baixa només té una accés a la botiga i des de dins a la vivenda. Tant el primer com el segon pis només tenen una obertura amb balcó cadascun. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants.","codi_element":"08067-57","ubicacio":"Plaça Nova, 8","historia":"La plaça Major correspon a l'organització que anomenen com a 'la Ciutat del Príncep' que va fer Lluís I a partir de 1510 per ampliar la vila. L'estat actual dels edificis és fruit de diverses intervencions al llarg dels segles.","coordenades":"41.7973300,2.2188500","utm_x":"435102","utm_y":"4627569","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47049-foto-08067-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47049-foto-08067-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47049-foto-08067-57-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Romànic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix.","observacions":"Va modificar la coberta en el sector que dóna a la plaça eliminant la cornisa amb barana per introduir una barbacana de colls vistos, conservant però tots els ornaments que la uneixen al número 9.Entre els anys 60-70 la planta baixa també va ser modificada.","codi_estil":"94|92","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47050","titol":"Habitatge, Plaça Nova, 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-placa-nova-9","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici unifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dos pisos formats cada un d'ells per una crugia de 5 metres de llum i una fondària original d'uns 12 metres. La planta baixa només té una accés a la botiga i des de dins a la vivenda. Tant el primer com el segon pis només tenen una obertura amb balcó cadascun. Té un terrat com a coberta.","codi_element":"08067-58","ubicacio":"Plaça Nova, 9","historia":"La plaça Major correspon a l'organització que anomenen com a 'la Ciutat del Príncep' que va fer Lluís I a partir de 1510 per ampliar la vila. L'estat actual dels edificis és fruit de diverses intervencions al llarg dels segles.","coordenades":"41.7973500,2.2188400","utm_x":"435101","utm_y":"4627572","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47050-foto-08067-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47050-foto-08067-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47050-foto-08067-58-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romàntic|Eclecticisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix.","observacions":"Va modificar la coberta en el sector que dóna a la plaça eliminant la cornisa amb barana per introduir una barbacana de colls vistos, conservant però tots els ornaments que la uneixen al número 8.","codi_estil":"101|102|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47051","titol":"Can Musach","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-musach","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -D.D.A.A. (1985). 'Memòria Popular' Programa de Festa Major 2005. Ajuntament de Centelles","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de vivenda plurifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i dues plantes pis. A la planta baixa hi ha tres obertures, dues de cadascuna de les vivendes i una gran finestra. Al primer pis hi ha dues obertures que donen a un gran balcó, al segon pis hi ha dues obertures que donen a dos petits balcons. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. Té decoracions amb ceràmica tant al sostre com a la pròpia façana.","codi_element":"08067-59","ubicacio":"Carrer Jesús, 37","historia":"L'estat actual de l'edifici és fruit d'una intervenció que va fer el Doctor Pere Barnils cap al 1915. Segons una entrevista amb la senyora Maria Ayza, 'El Doctor va comprar una altra casa al davant i la va fer arreglar. Un cop arreglada va anar-hi a viure, i la gent, com que era un home estudiós, en digué Cal Savi, més tard hi visqué la família Nazari, i ara és coneguda per Can Musach. Però abans de comprar-la el Doctor Barnils hi vivia una gent que feia esclops'. Antoni Pladevall diu que la casa que va adquirir el doctor es deia Can Bretxa.","coordenades":"41.7997200,2.2190500","utm_x":"435121","utm_y":"4627834","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47051-foto-08067-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47051-foto-08067-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47051-foto-08067-59-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix.","observacions":"Es van fer unes grans reformes l'any 1967 i va ser restaurada a principis del segle XXI.","codi_estil":"102|106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47052","titol":"Habitatge, Plaça Nova, 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-placa-nova-10","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de vivenda entre parets mitgeres de planta baixa i quatre plantes de pis. La planta baixa té dues obertures, l'entrada a una botiga i una finestra que ara fa d'aparador. Al primer pis hi ha només una obertura de pedra treballada que dóna a un petit balcó, al segon pis hi ha també una obertura que dóna a un balcó però no de pedra treballada. Al tercer pis hi ha també una obertura amb un balcó que no sobresurt de la façana i situat a l'altre extrem de la façana. El quart pis és aporxat i són unes antigues golfes. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-60","ubicacio":"Plaça Nova, 10","historia":"La plaça Major correspon a l'organització que anomenen com a 'la Ciutat del Príncep' que va fer Lluís I a partir de 1510 per ampliar la vila. L'estat actual dels edificis és fruit de diverses intervencions al llarg dels segles. Donades les reduïdes dimensions del solar creiem que és molt difícil que provingui directament de la parcel·lació original com a peça independent sinó que el més probable és que formés part d'un pas o pertanyés a la casa veïna número 11.","coordenades":"41.7973900,2.2188300","utm_x":"435100","utm_y":"4627576","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47052-foto-08067-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47052-foto-08067-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47052-foto-08067-60-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Les seves reduïdes dimensions expliquen la necessitat d'encongir les alçades dels pisos per a obtenir una planta més. L'obertura de pedra de la primera planta podria ser una finestra del segle XVIII reformada pel balcó.La nova entrada de la planta baixa es va fer en 1960.L'any 1960 el contractista Josep Falgueras va reformar la façana a la planta baixa.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47053","titol":"Habitatge, carrer Marquès de Peñaplata, 32","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-marques-de-penaplata-32","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Fitxa. 58. Centelles.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La façana ha estat restaurada entre finals del segle XX i inicis del XXI","descripcio":"Habitatge unifamiliar, construïts tots en filera, de planta baixa i pis amb una amplada de 4,5 metres. La planta baixa té una entrada i un gran finestral i el primer pis té una sortida a un balcó. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants.","codi_element":"08067-61","ubicacio":"Carrer Marquès de Peñaplata, 32","historia":"Durant l'industrialització es va obrir aquest carrer a l'estació del tren, en principi, pujant cap amunt es van començar a construir cases per la segona residència o estiueig. En canvi, a la part d'avall, trobem unes declaracions de l'arquitecte Romà Aranyó que ens diu: 'Podem distingir tres etapes significatives en la construcció del carrer. La primera d'elles constituïda per les primeres edificacions d'abans del 1880. Eren cases de planta baixa i un pis, sobre parcel·les de quatre metres i mig d'amplada, situades al cap d'avall, i destinades a l'habitatge dels treballadors del ferrocarril'.","coordenades":"41.7993900,2.2220900","utm_x":"435373","utm_y":"4627796","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47053-foto-08067-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47053-foto-08067-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47053-foto-08067-61-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix.","observacions":"L'edifici és anterior a 1880.Ha patit diverses reformes però es desconeix quan.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47054","titol":"Habitatge, carrer Marquès de Peñaplata, 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-marques-de-penaplata-7","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Fitxa. 59. Centelles.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La façana ha estat restauradaenre finals del segle XX i inicis del XXI","descripcio":"Habitatge unifamiliar, construïts tots en filera, de planta baixa i pis amb una amplada de 5 metres. La planta baixa té una entrada i una finestra, i el primer pis té una sortida a un balcó i una finestra. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants.","codi_element":"08067-62","ubicacio":"Carrer Marquès de Peñaplata, 7","historia":"L'arquitecte Romà Aranyó situa la construcció d'aquesta casa pels voltants de 1897 en els terrenys de Ramona Llohis.","coordenades":"41.7990200,2.2208500","utm_x":"435270","utm_y":"4627755","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47054-foto-08067-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47054-foto-08067-62-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47055","titol":"Habitatge, Plaça Mossèn Xandri, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-placa-mossen-xandri-1","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Restaurada durant els primers anys del segle XXI","descripcio":"Edifici plurifamiliar entre parets mitgeres de planta baixa i tres pisos d'alçada. La planta baixa té dues obertures que són la porta i la finestra d'una botiga, al primer pis també hi ha dues obertures, una a un balcó i l'altre és una finestra, la segona planta en canvi té només dues petites finestres, la tercera era una antiga porxada de golfes que ha estat tancada i aprofitada com a vivenda. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants i un tram de terrassa al carrer de Santa Anna.","codi_element":"08067-72","ubicacio":"Plaça Mossèn Xandri, 1","historia":"L'edifici actual prové de l'agrupament de dues cases fet entre finals del segle XIX i principis del XX. Les cases anteriors provenien del segle XVI, època en la que Lluís I va reorganitzar tota la població.","coordenades":"41.7981200,2.2188700","utm_x":"435104","utm_y":"4627657","any":"1890","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47055-foto-08067-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47055-foto-08067-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47055-foto-08067-72-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romàntic|Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"L'any 1948 l'arquitecte Joaquim Sallés va fer unes reformes a la planta baixa i va afegir una galeria.","codi_estil":"101|102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47056","titol":"El Mestre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-mestre","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per un cos principal d'edificació i diverses edificacions annexes conformant un pati. Edifici de planta baixa i dos pisos, als baixos destaca un portal de pedra treballada, al primer pis hi ha una finestra i al segon, (antigues golfes) hi ha també una finestra molt petita, totes fetes de pedra treballada. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-73","ubicacio":"Carrer Sant Jaume, 28","historia":"A la llinda del primer pis hi ha la data de 1636 que deu indicar una gran reforma, el mas ja apareix documentat al fogatge de 1515.","coordenades":"41.7946700,2.2199500","utm_x":"435191","utm_y":"4627273","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47056-foto-08067-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47056-foto-08067-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47056-foto-08067-73-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Les seves grans reformes fetes al XVII la fan ser un exemple de masia d'aquell segle.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47057","titol":"El Fortuny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-fortuny","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per quatre cossos d'edificació disposats en forma de L conformant un pati. Els dos cossos principals són els que estan enfront de l'entrada. L'edifici té baixos i dos pisos. A la planta baixa hi ha tres obertures. La porta d'accés amb una llinda que té l'inscripció 'Felip Fortvny 1784', a més hi ha també dues finestres, al primer pis hi ha tres finestres i la segona planta és una porxada. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. El coronament és de ràfecs amb colls de fusta vistos.","codi_element":"08067-74","ubicacio":"Passatge de l'estació, 40","historia":"Tot i que està documentada ja en 1038 quan pagava cens al monestir de Sant Pere de Casserres, el mas existent llavors no és pas l'actual. El mas figura també al fogatge de 1515 i després de moltes reformes s'arriba al seu estat actual. Una de les reformes més importants es devia fer en 1784 que es de quan correspon el llindar de la porta.","coordenades":"41.7996600,2.2221800","utm_x":"435381","utm_y":"4627825","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47057-foto-08067-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47057-foto-08067-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47057-foto-08067-74-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47058","titol":"Nau industrial Estabanell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nau-industrial-estabanell","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Aquest edifici és un exemple d'arquitectura industrial que destaca, sobretot, per la cura a l'hora de trobar solucions constructives establertes pels cànons modernistes i eclèctics tardans. Les obertures i sobretot els ornmentes presenten una estètica visual molt coherent. Pel què fa a la descripció formal, la nau industrial és de planta rectangular feta de totxos. La façana principal té l'accés i tres grans finestrals. Els laterals estan dividits en cinc cossos, als quatre primers hi ha uns grans finestrals fet que fa que la nau industrial estigui molt il·luminada, a l'últim cos hi ha tres petites finestres per banda. La coberta és de teula ceràmica a dos vessants. Les obertures i els ornaments presenten una gran coherència estètica i visual.<\/p> ","codi_element":"08067-75","ubicacio":"Carre del Cementir, s\/n.","historia":" La nau es va construir segons consta a la seva façana en 1934, en aquell moment estava fora de ciutat ampliant així la zona industrial de Ca l'Estabanell. En l'actualitat queda ja ubicada al final del nucli urbà.<\/p> ","coordenades":"41.8012914,2.2262315","utm_x":"435719","utm_y":"4628003","any":"1934","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47058-foto-08067-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47058-foto-08067-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47058-foto-08067-75-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"102|105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["24"]},{"id":"47059","titol":"Molí de la Llavina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-la-llavina","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa i dos pisos. La torre, ornamentada amb marlets i cornisa d'obra, és la pinzellada 'romàntica' del segle XIX. Els dos molins, un de fariner i un altre de draper, articulen el conjunt d'edificacions i les infrastructures hidràuliques, que inclouen la totalitat del molí fariner (edificis, basses, mecanismes) i la bassa del molí draper.","codi_element":"08067-76","ubicacio":"Mas Molí de la Llavina","historia":"El mas es documenta al segle XI. És un dels molins medievals més ben conservats de la comarca d'Osona i de Catalunya. Les primeres notícies del molí provenen d'un document de Sant Pere de Casserres de l'any 1331. Es creu, que els primers Llavina es van fer càrrec de la seva explotació cap a l'any 1400. L'edifici ha patit moltes reformes i en diversos llindars troben varies dates, totes elles del segle XVII.","coordenades":"41.7858400,2.2268900","utm_x":"435758","utm_y":"4626288","any":"1331","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47059-foto-08067-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47059-foto-08067-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47059-foto-08067-76-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"En diversos llindars apareixen vàries dates, totes elles del segle XVII, en una finestra (1645), al portal principal (1652), en una llinda que es veu des de la porgada (1681), també hi ha alguna del segle XVIII i una del XIX a l'edifici de baix del molí darrer. Cal destacar també l'existència d'una bassa.Actualment el molí es pot visitar i s'hi poden degustar formatges artesanals, prèvia cita.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47060","titol":"Molí de l'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-lestrada","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Font i Rius, Joan. 'Repàs a una interessant llibreta' Festa Major, 1973. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Tres edificis articulats de planta baixa i un pis que avui constitueixen una masia. Destaca la part més antiga (vora la font) que constituïa un molí medieval que aprofitava l'aigua del torrent de la Tosquera. La coberta és de teula aràbiga amb diversos vessants, una a cada cos. Com a coronament té unes barbacanes simples. L'edificació sols conserva algunes pedres treballades en l'antiga entrada al molí. L'actual entrada té una llinda sense inscripció, de pedra treballada","codi_element":"08067-77","ubicacio":"Mas Molí de l'Estrada","historia":"El molí de l'Estrada és un dels tres que hi havia al torrent de Vinyoles o de la Cira, tot i que es documenta tardanament el 1515, (consta ja al fogatge general de Catalunya). A més, com a altra dada històrica anecdòtica figura també entre les cases malmeses després de l'assalt de les tropes austriacistes Centelles de 1714. Segons Pladevall el text diu: '...de las tres partes las dos quemadas y dos molinos derrotados y quemados con sus casas' Queda pendent la situació de tots els edificis avui desapareguts.","coordenades":"41.7968700,2.2113800","utm_x":"434481","utm_y":"4627524","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47060-foto-08067-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47060-foto-08067-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47060-foto-08067-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47061","titol":"El Corral de la Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-corral-de-la-rovira","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici rectangular de planta baixa i un pis amb forma de L amb parets de càrrega i embigats de fusta. La planta baixa té tres obertures a la façana principal (porta i dues finestres) i un accés al lateral amb unes escales que pugen al primer pis on hi ha un accés i una finestra. Al primer pis de la façana principal hi ha tres finestres. Totes les obertures estan fetes de pedra treballada. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a cada edifici.","codi_element":"08067-78","ubicacio":"Mas el Corral de la Rovira","historia":"Figura en el cens de masies de 1860. Per la seva tipologia es podria arribar a afirmar que podria haver estat construïda a finals del segle XVIII.","coordenades":"41.7950800,2.2152600","utm_x":"434801","utm_y":"4627322","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47061-foto-08067-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47061-foto-08067-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47061-foto-08067-78-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47062","titol":"Mas Ollic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-ollic","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificacions construïdes entorn d'un pati. L'edifici principal és de planta baixa i dos pisos, els dos laterals en canvi només tenen un pis d'alçada cadascun. La coberta al cos principal és de teula aràbiga a dos vessants, els altres dos edificis tenen la coberta a una única vessant, cap a fora del recinte. El cos principal d'edificació té una ampliació ortogonal i un mur junt a una altra edificació tancant la lliça.","codi_element":"08067-79","ubicacio":"Mas Ollic","historia":"Antoni Pladevall ens diu que la vila rural de l'Ollic ja s'esmentava en 898. Els seus terrenys ocupaven una gran extensió i tot i que inicialment era de propietat comtal, però per donacions dels comtes primer, i després pels senyors de Centelles, hi tingué terres el monestir de Ripoll (l'any 912), el monestir de Sant Joan de les Abadesses i el monestir de l'Estany, que hi tenia els bens més importants abans de 1225, per la qual cosa havia format una batllia de la que exercia com a batlle l'hereu del mas. Segons també Pladevall, abans del segle XVI hi havia dos masos que es van acabar fusionant en un de sol en un anomenat l'Ollic del Bosc en 1553. El mas doncs devia ser reedificat a mitjans del segle XVI","coordenades":"41.7807300,2.2323400","utm_x":"436206","utm_y":"4625716","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47062-foto-08067-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47062-foto-08067-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47062-foto-08067-79-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"A l'edifici principal hi ha un arc de mig punt amb una clau de volta datada en 1577. Sembla ser que va patir un seguit de reformes en el segle XVII com indica el llindar d'una finestra (1663).","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47063","titol":"Terrades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/terrades","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per dos cossos d'edificació tradicionals i una edificació adossada en forma de torre de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos. El cos tradicional més antic és de planta baixa i un pis amb dues crugies. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants en tots els edificis.","codi_element":"08067-80","ubicacio":"Mas Terrades","historia":"Aquesta masia ja figura als fogatges de 1515. La torre que hi ha podria ser més antiga tot i que hi ha una inscripció de 1670. Estava ben situada en el camí que unia Santa Coloma de Centelles amb Moià a través de Collsuspina. L'edifici adossat a la torre té una llinda de l'any 1688 que podria ser l'any de la seva reconstrucció.","coordenades":"41.8052600,2.2121700","utm_x":"434555","utm_y":"4628455","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47063-foto-08067-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47063-foto-08067-80-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"L'edifici de la torre és pot considerar com una edificació annexa.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47064","titol":"El Giol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-giol","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per l'antiga masia i un edifici nou adossat pel cantó de llevant. L'edifici antic és de planta baixa i un pis amb un cos original rectangular. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Els elements més remarcables són dues finestres i un portal interior d'estil gòtic. L'entrada té el sol de pedra i llosa. Algunes parets de les quadres són fetes de fang.","codi_element":"08067-81","ubicacio":"Mas El Giol","historia":"Fins l'any 1364 el monestir de l'Estany tenia béns al Giol. La Masia ja consta en els fogatges de 1515. Aquest mas també va ser un dels afectats durant el febrer de 1714. Pladevall ens fa constar que: 'de las quatro partes las tres quemadas y las paredes rebentadas'. La seva destrucció a inicis del XVIII explicaria la seva reconstrucció en l'edifici que trobem avui.","coordenades":"41.7977600,2.2076600","utm_x":"434173","utm_y":"4627626","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47064-foto-08067-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47064-foto-08067-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47064-foto-08067-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"La genealogia dels Giol es va perdre va dues generacions, passant al cognom Casacuberta.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47065","titol":"El Marçó Vell o de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-marco-vell-o-de-baix","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita casa amb teulada àrab a dues vessants i cuidant molt la forma simètrica. Hi ha dos portals a la planta baixa i tres finestres al primer pis on també hi ha una eixida amb barana de fusta. Tots els marcs són de calç imitant la pedra treballada. El material empleat en la seva construcció és molt pobre consistint sobre tot en totxana, pedra i tàpia.","codi_element":"08067-82","ubicacio":"Carrer Galejadors, 2","historia":"El mas existia ja l'any 1556 però segons el propietari actual la casa va ser construïda (o reedificada) entre 1840 i 1850. L'any 1912 és va afegir l'ampliació lateral per ponent i en 1932 s'hi va afegir l'ampliació del porxo per llevant. És un dels edificis típics de les edificacions rurals de Centelles a mitjans del segle XIX","coordenades":"41.7973500,2.2171200","utm_x":"434958","utm_y":"4627573","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47065-foto-08067-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47065-foto-08067-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47065-foto-08067-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Des de l'any 2003 és un Centre d'Art. Acull la pinacoteca local i té un programa propi d'exposicions temporals on destaca el Premi de Pintura (que es dona al setembre) i la mostra d'artistes locals (de desembre a gener).En breu comptarà amb una exposició de fòssils classificats i estudiats documentalment per Eduard Grimalt i també amb aportacions fetes per altres persones. L'exposició es complementarà amb una mostra de monedes (ibèriques, jueves, xineses i romanes) i una col·lecció de 50 minerals.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47066","titol":"Puigxuriguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puigxuriguer","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per un edifici principal amb una ampliació al cantó de llevant i una sèrie d'edificacions annexes que tanquen el pati. L'edifici principal és de planta baixa i un pis, la resta només tenen una planta baixa. Totes les obertures de l'edifici principal estan fetes amb pedra treballada. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-83","ubicacio":"Mas Puigxuriguer","historia":"Segons el capbreu de 1337 la masia pagava cens per les terres al monestir canonical de Sant Llorenç del Munt. Figura també al fogatge de 1515.","coordenades":"41.8040100,2.2239900","utm_x":"435536","utm_y":"4628307","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47066-foto-08067-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47066-foto-08067-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47066-foto-08067-83-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47067","titol":"La Rovira de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-rovira-de-baix","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificacions. El cos principal és de planta baixa i un pis mentre el cos posterior és de planta baixa i dos pisos. La façana principal té una arcada de pedra i una finestra damunt d'estil gòtic. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants en els cossos principals i a una única vessant (cap a fora del recinte) en les edificacions secundàries.","codi_element":"08067-84","ubicacio":"Mas la Rovira de Baix","historia":"Figura ja en els fogatges de 1515. Pladevall ens indica que aquest mas també va ser afectat pels atacs de 1714: '...de las ocho partes la una quemada'","coordenades":"41.7868500,2.2127900","utm_x":"434588","utm_y":"4626410","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47067-foto-08067-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47067-foto-08067-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47067-foto-08067-84-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"L'edifici mostra una vida molt accidentada amb moltes reformes, ampliacions i enderrocs.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47068","titol":"Mas Cerdà (El Cerdà de la Garga)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-cerda-el-cerda-de-la-garga","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt tancat on a més del mas hi ha tres edificis més, tots ells entorn a un pati. L'edifici central és un gran casal de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Totes les cantoneres són de pedra treballada. A la façana principal destaca un portal adovellat datat de l'any 1773, on a banda i banda una mica més elevat hi ha 2 esgrafiats (mal conservats) també de la mateixa època i un rellotge de sol. Damunt del portal hi ha un balcó amb pedra treballada.","codi_element":"08067-85","ubicacio":"Mas Cerdà","historia":"El Cerdà de la Garga és un mas documentat des de 1160. L'edifici actual és del segle XVI, ampliat el 1750 i tornat a ampliar al segle XIX. L'any 1815 hi nasqué Ildefons Cerdà Sunyer que l'heretà l'any 1850. S'hi havia arribat a allotjar en Jaume Balmes. A la meitat del segle XIX es va edificà un capella annexa a la qual el propi Cerdà hi realitzà algunes reformes i que fou destruïda en 1936. L'any 1890 la masia va passar al duc de Solferino que va treure dues finestres gòtiques que tenia la casa al primer pis.","coordenades":"41.7716100,2.2301800","utm_x":"436018","utm_y":"4624705","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47068-foto-08067-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47068-foto-08067-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47068-foto-08067-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"És una mostra única de la gran masia catalana voltada de masoveries que assolí el seu esplendor al segle XVIII.Al seu interior hi ha una llar de foc del segle XVIII, una alcova i forn amb peces de ceràmica .","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47069","titol":"El Sunyer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sunyer","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt tancat entorn a un pati de set edificacions, l'edifici principal i sis petites edificacions més. Edifici principal de planta rectangular de planta baixa i dos pisos. Els balcons de la façana de llevant indiquen unes reformes importants efectuades al segle XIX. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants, el ràfec acornisat del coronament té peces de ceràmica.","codi_element":"08067-86","ubicacio":"Mas el Sunyer","historia":"Té unes llindes de pedra que daten de 1716 i 1743 a la façana de llevant. La pròpia tipologia del mas ja indica que es tracta d'una construcció del segle XVIII.","coordenades":"41.7615600,2.2282000","utm_x":"435843","utm_y":"4623591","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47069-foto-08067-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47069-foto-08067-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47069-foto-08067-86-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Va patir unes reformes importants durant el segle XIX tal i com demostren els balcons de la façana.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47070","titol":"Mas Falgueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-falgueres","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per l'edifici principal i dues ampliacions ortogonals a la façana. L'edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Es donen diferents edificis en el seu conjunt amb diferents alçades (2 o 3 pisos). A la façana principal es pot comprovar la data de les successives ampliacions, en una finestra es pot observar un petit relleu en forma de carot datat el 1698, en canvi a l'edifici adjunt hi podem llegir en dues finestres 'DIE I DE IUNI' de l'any 1752. Com a elements remarcables, a la façana esquerra hi trobem una finestra amb motius gòtics i un finestral també gòtic amb la típica trilobular si be sense columnates.","codi_element":"08067-87","ubicacio":"Carrer Falgueres, 4","historia":"Figura en el capbreu de 1337 pagant censos per terres al monestir canonical de Sant Llorenç del Munt situat. També segons Antoni Pladevall forma part d'una sèrie de casals renovats als segles XVI-XVII.","coordenades":"41.7923100,2.2320900","utm_x":"436197","utm_y":"4627002","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47070-foto-08067-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47070-foto-08067-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47070-foto-08067-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Hi ha reformes importants durant el segle XVIII, entre 1708 i 1709 es va construir l'ampliació ortogonal del sud. Al primer pis trobem unes llindes de 1733 i 1752. Fa pocs anys es va fer una reforma completa i només a la part del darrere es pot observar encara l'estructura primitiva del mas.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47071","titol":"El molí del Rossell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-moli-del-rossell","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per tres cossos diferents, l'habitatge (molí), una galeria i una torre. L'edifici principal és de planta baixa i dos pisos. Té una gran arcada adovellada de pedra treballada com entrada amb un escut que diu: '.IHS.ROS.SELL.1.5.7.2'. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a tot l'edifici principal i a una única vessant (cap a fora del recinte) tant en la torre com a la galeria..","codi_element":"08067-88","ubicacio":"Mas el Rossell","historia":"El mas és citat ja en el testament de la vescomtessa Engúncia l'any 1038, posteriorment és citat com a bens del monestir de l'Estany que passen a mans del baró de Centelles l'any 1364. Tot i això, sembla ser que l'edifici actual podria ser del segle XVI. Hi ha escrita la data de 1572 a la clau de volta de mig punt de la porta d'entrada. Aquesta data correspon en l'època en que es van renovar una sèrie de masies importants de Centelles. El nom de la casa prové de les terres argiloses acumulades a la part baixa del torrent de la Llavina, emplaçament privilegiat de molins. El molí del Rossell, tanmateix, fa servir l'aigua del riu Congost, desviada per una resclosa i conduïda fins a una bassa de grans dimensions.","coordenades":"41.7880200,2.2366100","utm_x":"436568","utm_y":"4626522","any":"1572","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47071-foto-08067-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47071-foto-08067-88-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47072","titol":"El Puigvell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-puigvell","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casal de mitjanes dimensions amb teulada àrab a dues vessants. Es troba al peu del Puigsagordi, prop del mas Giol. L'edifici de planta rectangular, baixa i dos pisos. A la façana, a la porta d'entrada hi ha la porta amb una llinda datada en 1644. A la façana esquerra hi ha dos petits contraforts. Les cantoneres de l'edifici consten de pedra treballada així com la majoria de finestres les quals són de grans dimensions. A la part dreta i posterior hi ha un gran mur que conforma el corral.","codi_element":"08067-89","ubicacio":"Mas el Puigvell","historia":"Apareix ja anomenada en els fogatges de 1515. Tot i que hi ha una llinda de 1644 sembla ser que la masia es va reconstruir cap al 1694 tal i com indica el llindar de la porta del nou cos de façana que es va construir llavors. Encara es poden observar les restes d'edificacions més antigues per els voltants. A la llista de danys produïts a l'assalt a Centelles de febrer de 1714 apareix com a afectada amb la meitat de la casa cremada.","coordenades":"41.8004400,2.2092200","utm_x":"434305","utm_y":"4627922","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47072-foto-08067-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47072-foto-08067-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47072-foto-08067-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47073","titol":"Mas de les Canes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-de-les-canes","bibliografia":"-- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per dos cossos d'un edifici: una torre de planta baixa i tres pisos (edificada al segle XVI per a la defensa de la casa que era propera al camí ral) i que s'adossa al cos de l'edificació principal de forma rectangular de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-90","ubicacio":"Mas de les Canes","historia":"Situada estratègicament en el camí entre el Vallès i la plana de Vic, seguint el Congost, antiga via romana de la qual es va descobrir uns mil·liaris l'any 1842 del segle II i III dC. El lloc de 'kannas' (canyissar) es documenta el 898 com a límit de la parròquia de Sant Martí del Congost. La masia ja figura en els fogatges de 1515. Tot i ser conegut el casal de les Canes des del 898, l'actual és del segle XVII.","coordenades":"41.7822500,2.2437300","utm_x":"437154","utm_y":"4625877","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47073-foto-08067-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47073-foto-08067-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47073-foto-08067-90-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47074","titol":"Mas Banyeres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-banyeres","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa, dos pisos i una torre fruit d'una reforma-reconstrucció realitzada a finals del segle passat. Destaquen les grans finestres tant a la planta baixa com al primer pis, al segon en canvi, hi ha tres finestres per banda molt més petites. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos primitiu i a tres vessants les ampliacions. La coberta de la torre, té teula plana i cau a quatre vessants.","codi_element":"08067-91","ubicacio":"Mas Banyeres, s\/n","historia":"El lloc és citat des del any 1042 quan Guardall (del llinatge dels Centelles) va comprar una peça de terra amb arbres plantats. Segons el capbreu de 1337 pagava el cens per terres al monestir canonical de Sant Llorenç del Munt. Al fogatge de 1515 no hi figura la masia, però sí al de 1553. Una inscripció a la font de l'entrada conté la data de 1884 que devia ser l'any de la reconstrucció del mas que podem veure avui dia.","coordenades":"41.8089000,2.2093200","utm_x":"434322","utm_y":"4628861","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47074-foto-08067-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47074-foto-08067-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47074-foto-08067-91-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romàntic|Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"101|102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47075","titol":"La Torre de l'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torre-de-lestrada","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici situat en un desnivell que el fa ser de planta baixa i un pis per l'entrada principal amb un semisoterrani que és el nivell de la part baixa. Conserva les finestres amb pedra treballada a la planta principal i a una de les finestres del primer pis. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-92","ubicacio":"Mas la Torre de l'Estrada","historia":"La masia surt citada en el cens de masies de 1860. però una inscripció a la llinda de la façana principal podria del any 1774 podria indicar la data de reconstrucció d'una masia que seria més antiga segons es veu a les restes de parets de la planta semisoterrània.","coordenades":"41.7937600,2.1959800","utm_x":"433198","utm_y":"4627190","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47075-foto-08067-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47075-foto-08067-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47075-foto-08067-92-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47076","titol":"Can Menescal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-menescal","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa i un pis. Es va fer una ampliació de l'edifici a la part de ponent que ara és una nova vivenda i una petita ampliació a la part de llevant que és simplement una habitació més. Tant la porta d'accés com el balcó i la finestra del primer pis conserven la pedra treballada a les seves obertures. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a l'edifici principal i a una única cap a fora del recinte en ambdues ampliacions.","codi_element":"08067-93","ubicacio":"Mas Can Menescal","historia":"No es coneix cap cronologia de l'edifici però pel tipus de barana del balcó és del segle XIX i veien que això és una reforma d'una antiga finestra podem situar la seva cronologia entre finals del segle XVIII i principis del XIX.","coordenades":"41.7951500,2.2149900","utm_x":"434779","utm_y":"4627330","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47076-foto-08067-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47076-foto-08067-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47076-foto-08067-93-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47077","titol":"La Casa Nova de la Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casa-nova-de-la-plantada","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici de planta rectangular molt modern, construït a mitjans del segle XX de planta baixa i un pis, amb diversos accessos a la planta baixa i una terrassa interior a destacar en el primer pis. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.<\/p> ","codi_element":"08067-94","ubicacio":"Mas la Casan Nova de la Plantada","historia":" És de construcció força recent aixecat entre els anys 50 i 70 del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.8071731,2.2227377","utm_x":"435435","utm_y":"4628659","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47077-foto-08067-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47077-foto-08067-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47077-foto-08067-94-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["24"]},{"id":"47078","titol":"Can Milhomes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-milhomes","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa i dos pisos amb dues ampliacions laterals, primer per a vivenda i després tot seguit com a pati o corral tancat. El mas feia 14,40 metres x 10,40, tot i que després de l'ampliació va passar a fer 22,20x10,40 metres. La façana principal té dues obertures i una finestra donada gràcies a la primera ampliació, al primer pis hi ha tres finestres més una també de l'ampliació i al segon pis només tres finestres. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants al cos principal de l'edificació i a un vessant a l'ampliació.","codi_element":"08067-95","ubicacio":"Mas Can Milhomes","historia":"Tot i ser un mas construït entre finals del segle XVIII i principis del XIX la veritat es que no hi ha cap documentació que ho acrediti, tan sols la seva tipologia i el material de construcció utilitzats.","coordenades":"41.8067800,2.2083400","utm_x":"434238","utm_y":"4628626","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47078-foto-08067-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47078-foto-08067-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47078-foto-08067-95-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Pel tipus de material constructiu podria tractar-se d'una masia feta entre el segle XVIII i XIX.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47079","titol":"Els Sots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-sots","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici principal de 9,60 x 9,20 metres amb una ampliació lateral de 4 metres més i un petit pati posterior. És un petit edifici de planta baixa i un pis. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a l'edifici principal i a una única vessant cap a fora del recinte en la seva ampliació.","codi_element":"08067-96","ubicacio":"Mas els Sots","historia":"L'edifici principal és petit i segurament deu correspondre a una masoveria del segle XVIII que hi havia per la zona.","coordenades":"41.7632700,2.2237900","utm_x":"435478","utm_y":"4623784","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47079-foto-08067-96-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47079-foto-08067-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47079-foto-08067-96-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47080","titol":"Can Tres Quarts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tres-quarts","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt tancat al voltant d'un pati. L'edifici principal és de planta rectangular d'aproximadament 5x15 metres de planta baixa i un pis amb una ampliació lateral, la resta d'edificacions són només de planta baixa i de caire agrícola. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a l'edifici principal i a una única vessant (cap a fora del recinte) en les altres petites edificacions.","codi_element":"08067-97","ubicacio":"Mas Can Tres Quarts","historia":"L'edifici principal es podria tractar d'una masoveria del segle XVIII. El cos d'edificació que distorsiona tot el conjunt és dels anys 60 o 70 del segle XX.","coordenades":"41.7586300,2.2307500","utm_x":"436052","utm_y":"4623264","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47080-foto-08067-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47080-foto-08067-97-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47081","titol":"Can Marc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-marc","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per un cos principal, una ampliació ortogonal i dues ampliacions laterals. El cos principal de l'edificació és de planta baixa i un pis, de forma rectangular amb un únic accés a la planta baixa i unes escales que pugen fins a una de les ampliacions, al primer pis hi ha només tres obertures en forma de finestres. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a l'edifici principal i a una única vessant en direcció fora del recinte a les ampliacions.","codi_element":"08067-98","ubicacio":"Mas Can Marca","historia":"Hi ha una llinda a l'entrada principal que indica la data de 1738, probablement és la data de construcció de la casa.","coordenades":"41.7959500,2.2311600","utm_x":"436123","utm_y":"4627407","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47081-foto-08067-98-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47081-foto-08067-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47081-foto-08067-98-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47082","titol":"Mas Martral. El Mestral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-martral-el-mestral","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per tres edificis on destaca, sobretot, la casa modernista de principis del segle XX, i que es troba adossada a l'edifici tradicional, amb el qual constitueix una mostra de mestissatge arquitectònic. La construcció principal és de planta baixa i un pis. Es pot obsevar una ampliació lateral que trenca l'harmonia amb el tipus tradicional. El tercer edifici està destinat activitats industrials amb una petita vivenda d'una planta. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants en cadascun dels edificis.","codi_element":"08067-99","ubicacio":"Mas Martral","historia":"L'edifici modernista va ser construït durant la primera dècada del segle XX, i sembla ser que l'edifici tradicional podria també haver-se construït per la mateixa època.","coordenades":"41.8077600,2.2152200","utm_x":"434811","utm_y":"4628730","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47082-foto-08067-99-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47082-foto-08067-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47082-foto-08067-99-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47083","titol":"El Soler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-soler-2","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. .","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per un edifici principal amb dues ampliacions en doble façana i una lateral pel sector de ponent. L'edifici principal és rectangular, de planta baixa i un pis. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. L'estructura antiga de pedres es conserva en petites parts de la casa. El mas ha estat tornat a aixecat amb totxo quasi bé tot.","codi_element":"08067-100","ubicacio":"Mas el Soler","historia":"La masia no figura al fogatge general de Catalunya de 1515 però sí al de 1860.","coordenades":"41.7951500,2.2085300","utm_x":"434242","utm_y":"4627335","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47083-foto-08067-100-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47083-foto-08067-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47083-foto-08067-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Les restes de l'antic mas han estat aprofitades per continuar construint noves fetes de totxo al llarg del segle XX.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47084","titol":"Ventallola (Vila Gemenes)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ventallola-vila-gemenes","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Edifici en ruïna","descripcio":"Conjunt d'edificacions en estat de ruïna amb un cos principal de forma rectangular, planta baixa i dos pisos. Es conserven les arcades del portal i una finestra moderna, la resta està molt malmès, el fet del seu estat ha fet catalogar-lo ja com a jaciment arqueològic.","codi_element":"08067-101","ubicacio":"Mas Ventallola","historia":"Formava part del terme de Vila Gemenes citada ja el 898. El seu terme se'l van repartir el mas Sala (avui la Saleta) i el mas Ventallola. Antoni Pladevall diu textualment: 'El mas Ventallola surt documentat des del 1285 i o dubten que era molt més antic. L'any 1432 tenia dos molins drapers, és a dir, uns batans de maces, mogut per força hidràulica, per batanar els draps que es teixien a Centelles o al seu rodal'. El mas Ventallola havia estat propietat dels senyors de Centelles. Figura també ja al fogatge de 1515.","coordenades":"41.7662100,2.2468000","utm_x":"437394","utm_y":"4624093","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47084-foto-08067-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47084-foto-08067-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47084-foto-08067-101-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Està totalment en ruïna.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47085","titol":"Sant Antoni de les Codines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-antoni-de-les-codines","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'una sola nau rematada per un campanar d'espadanya. Tot l'edifici està fet de pedra. La façana s'ordena en un eix de simetria vertical centrat que conté la portalada, una obertura superior i el campanar. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.","codi_element":"08067-102","ubicacio":"Avinguda Molí de la Llavina 21","historia":"Antoni Pladevall diu: 'Es trobava al peu de l'antic camí ral, successor de l'antiga via romana i va erigir-se poc abans de 1291, que ja s'esmenta en un llegat testamentari'. L'edifici va ser mutilat durant l'ampliació de la carretera N-152 ja en aquest segle. L'any 1990 va ser traslladada a l'emplaçament actual perquè estava afectada novament per l'ampliació de la carretera. En aquella zona trobem a l'edat mitjana diversos molins que aprofitaven l'aigua del Congost per funcionar. Dos d'ells (el Molí de l'Erm, de Baix o Nou; i el de Dalt, del Fortuny o Molí Vell) estaven vinculats a l'ermita de Sant Antoni. El 1539, Benet Sagrer, moliner i propietari de l'hospital de les Codines, va tenir un plet amb l'amo del mas Fortuny perquè aquest li prenia aigua de la resclosa per regar. El 1550, el mas Sagrer i els dos molins passaren als Canes.","coordenades":"41.7952500,2.2332500","utm_x":"436296","utm_y":"4627328","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47085-foto-08067-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47085-foto-08067-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47085-foto-08067-102-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Va ser trasllada en 1990 pedra a pedra des de la seva antiga ubicació per l'ampliació de la N-152 (C-17). De la seva disposició actual en són responsables els arquitectes Claudi i Romà Aranyó.","codi_estil":"92|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47086","titol":"Pont de Ferro \/ Passarel·la per a vianants de la RENFE","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-ferro-passarella-per-a-vianants-de-la-renfe","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Actualment el pas resta tancat degut al seu gran deteriorament sofert en els últims anys.","descripcio":"Passarel·la construïda amb els materials característics de la industrialització (pedra, el totxo i el ferro). La seva amplada aproximada és de 2 metres. Dos grans pilars de totxana marquen l'inici i la fi de dit pont. S'hi accedeix per uns grans graons de pedra que conformen dos arcs lleugerament corbats.","codi_element":"08067-103","ubicacio":"Plaça de l'Estació","historia":"El ferrocarril va arribar a la vila el 8 de juliol de 1875. El tren va ser utilitzat per tota mena de passatgers, entre els quals destacaven els burgesos barcelonins que havien escollit la vila de Centelles per estiuejar. La passarel·la es va construir en 1909 per facilitar el pas a les fàbriques Estabanell i Batlle.","coordenades":"41.7990800,2.2229600","utm_x":"435445","utm_y":"4627760","any":"1909","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47086-foto-08067-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47086-foto-08067-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"l'enginyer era Josep Playà","observacions":"És una construcció molt característica de l'època de la industrialització de Centelles.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47087","titol":"Font de la Cira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-cira","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Hi ha pintades de grafiters que han malmès la font. Per altra banda el lloc resta abandonat.","descripcio":"Font feta de totalment de pedra. La font està encaixada en una paret., en aquesta, hi ha un escut dels comtes de Centelles i una inscripció que data de 1610. A la part de baix podem observar una petita pica. A un costat s'ha fet una ampliació a mitjans del segle XX creant així una petita habitació que està tancada gràcies a una porta de ferro.","codi_element":"08067-104","ubicacio":"Carrer d'Anselm Clave s\/n","historia":"És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial.","coordenades":"41.7985100,2.2187900","utm_x":"435098","utm_y":"4627700","any":"1610","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47087-foto-08067-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47087-foto-08067-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47087-foto-08067-104-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Actualment el seu emplaçament resta tancat al públic i la clau per poder accedir-hi les té l'Ajuntament.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47088","titol":"Font de la Plaça Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-nova","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font feta de pedra. Sobre un pilar hi ha una figura femenina damunt de la font amb un braç sobre el cor i l'altre a mitja alçada. La base s'estructura amb quatre parts que s'alternen, hi ha dos brolladors alternats amb dos bancs.","codi_element":"08067-105","ubicacio":"Plaça Nova","historia":"És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial.","coordenades":"41.7974200,2.2190300","utm_x":"435117","utm_y":"4627579","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47088-foto-08067-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47088-foto-08067-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47088-foto-08067-105-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47089","titol":"Font del carrer Buenos Aires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-carrer-buenos-aires","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font feta en un arc de mig punt aguantat sobre dues columnes de ciment. Els elements constructius són el totxo per a la pica i fragments de ceràmica que serveixen com a ornamentació per a tota la resta de l'estructura.","codi_element":"08067-106","ubicacio":"Carrer Buenos Aires, 16","historia":"És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial.","coordenades":"41.7948000,2.2226400","utm_x":"435414","utm_y":"4627286","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47089-foto-08067-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47089-foto-08067-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47089-foto-08067-106-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47090","titol":"Font de la Fàbrica Estabanell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-fabrica-estabanell","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font feta de pedra. De forma rectangular (més llarga que ampla) i de acabada de forma arrodonida sense pica a sota. Al costat hi ha un petit dipòsit d'aigua. La decoració de la font està feta amb imatges religioses.","codi_element":"08067-107","ubicacio":"Carrer de l'Estació, s\/n","historia":"La nau es va construir segons consta a la seva façana en 1934, estava fora de ciutat ampliant així la zona industrial de Ca l'Estabanell. És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial.","coordenades":"41.7993000,2.2242000","utm_x":"435548","utm_y":"4627784","any":"1934","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Va ser construïda al mateix moment que la fàbrica","codi_estil":"119","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47091","titol":"Font de la Plaça de l'Estació","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-de-lestacio","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font feta de pedra. De caire molt modern, de forma rectangular (més alta que ampla), amb una pica a sota de forma quadrada i a un lateral a mode decoratiu un sortint també quadrat d'uns 40x40 cm.","codi_element":"08067-108","ubicacio":"Plaça de l'Estació","historia":"És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial.","coordenades":"41.7992400,2.2227400","utm_x":"435427","utm_y":"4627778","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47091-foto-08067-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47091-foto-08067-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47091-foto-08067-108-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47092","titol":"Font de l'Avinguda Bellesguard","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lavinguda-bellesguard","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font feta de pedra. De caire modern és de forma rectangular (més alta que ampla) amb uns petits sortints laterals a modes decoratiu i acabament arrodonit. La pica és quadrada i està muntada damunt d'un suport.","codi_element":"08067-109","ubicacio":"Avinguda Bellesguard","historia":"És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial.","coordenades":"41.8032900,2.2209900","utm_x":"435286","utm_y":"4628229","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47092-foto-08067-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47092-foto-08067-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47092-foto-08067-109-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47093","titol":"Font del carrer Jesús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-carrer-jesus","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font feta de pedra, de forma rectangular (més llarga que ampla) amb una petita pica a sota. La font està encaixada en una paret.","codi_element":"08067-110","ubicacio":"Carrer Jesús, s\/n","historia":"És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial.","coordenades":"41.7984000,2.2182100","utm_x":"435050","utm_y":"4627689","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47093-foto-08067-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47093-foto-08067-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47093-foto-08067-110-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Ha estat remodelada a finals del segle XX.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47094","titol":"Font del Serrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-serrat","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font feta de pedra. De forma rectangular (més llarga que ampla) i de acabada de forma arrodonida amb una pica a sota. Ubicada al inici de les escales tocant amb el carrer Socós.","codi_element":"08067-111","ubicacio":"Carrer del Serrat s\/n","historia":"És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial.","coordenades":"41.7959100,2.2189200","utm_x":"435106","utm_y":"4627412","any":"1976","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47094-foto-08067-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47094-foto-08067-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47094-foto-08067-111-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47095","titol":"Fornícula de la Plaça Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fornicula-de-la-placa-nova","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Fornícula coberta per un petit sostre a doble vessant, té la forma típica, plana als peus i arrodonida a la part de dalt. Al seu interior els veïns han col·locat una verge colorejada de la qual destaca el color blau de la seva túnica.","codi_element":"08067-112","ubicacio":"Plaça Nova, 11","historia":"Part de l'ampliació de la vila que va fer Lluís I a partir de 1510. Era una casa-palau originàriament, però el seu estat actual de l'edifici és fruit de les intervencions sofertes durant els segles XVIII-XX. Fou llavors quan se li posà la fornícula. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església.","coordenades":"41.7974300,2.2188100","utm_x":"435099","utm_y":"4627580","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47095-foto-08067-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47095-foto-08067-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47095-foto-08067-112-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47096","titol":"Fornícula del Portal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fornicula-del-portal","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Està ubicada al interior del Portal Nou té la forma típica, plana als peus i arrodonida a la part de dalt. Dins hi ha col·locada una verge.<\/p> ","codi_element":"08067-113","ubicacio":"Portal Nou, s\/n","historia":" El portal Nou consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacta de construcció però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II. Amb posterioritat se li va obrir la fornícula. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església.<\/p> ","coordenades":"41.7980500,2.2183200","utm_x":"435059","utm_y":"4627650","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47096-foto-08067-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47096-foto-08067-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47096-foto-08067-113-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["24"]},{"id":"47097","titol":"Fornícula del carrer Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fornicula-del-carrer-collsuspina","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest element es troba situat al primer pis de la façana de l'edifici, just a sobre d'una cornisa amb coberta de teula que cobreix l'accés principal, i entre mig de dues finestres existents. La fornícula presenta una coberta de volta pintada amb colors vius i que dibuixen motius geomètrics a imitació dels rajos de sol. L'interior de la les parets també presenten decoracions pintades amb sanefes geomètriques en forma de rombes i motius florals a l'interior d'aquestes. L'escultura interior es troba dedicada a Sant Miquel el qual es representa amb els hàbits característics de la congregació franciscana. La mà dreta es troba aixecada amb el palmell de la mà obert i l'esquerra abaixada, també oberta. Un vidre protegeix l'interior. El sant reposa sobre una petita cornisa, decorada en motius geomètrics i florals esculpits, que sobresurt de la façana principal.","codi_element":"08067-114","ubicacio":"Carrer Collsuspina, 1","historia":"El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. En 1775 Segimon Fortino, mestre d'obres, va iniciar el carrer amb la parcel·lació de 13 solars que s'havien de construir en 6 anys. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església.","coordenades":"41.7982400,2.2176100","utm_x":"435000","utm_y":"4627671","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47097-foto-08067-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47097-foto-08067-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47097-foto-08067-114-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47098","titol":"Fornícula de l'església parroquial de Santa Coloma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fornicula-de-lesglesia-parroquial-de-santa-coloma","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"A la façana de l'església de Santa Coloma de Centelles trobem la figura femenina de Santa Coloma dempeus agafant un colom amb la mà esquerra, rodejada per dues columnes i un sostre de caire barroc.","codi_element":"08067-115","ubicacio":"Plaça Mossèn Xandri, s\/n","historia":"En 1704 es va començar a construir la nova església que va ser acabada en 1711 tot i que Francisco de Zamora al seu diari va indicar que l'església era de 1706. La fornícula per tant és de la mateixa època. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església.","coordenades":"41.7980400,2.2192500","utm_x":"435136","utm_y":"4627648","any":"1704","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47098-foto-08067-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47098-foto-08067-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47098-foto-08067-115-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric.","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47099","titol":"Fornícula de l'Avinguda Bellesguard - Carrer Montseny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fornicula-de-lavinguda-bellesguard-carrer-montseny","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Situat a la paret d'un mur de contenció del jardí d'una casa fa d'element decoratiu. Té la forma típica, plana als peus i arrodonida a la part de dalt. Dins no hi ha la figura de cap imatge, sinó que hi ha un dibuix de la Mare de Déu.","codi_element":"08067-116","ubicacio":"Avinguda Bellesguard - Carrer Montseny","historia":"Al segle XX al anivellar els terrenys de la casa el propietari va aprofitar el mur de contenció del jardí per fer-se construir dita fornícula.","coordenades":"41.8041700,2.2213900","utm_x":"435320","utm_y":"4628327","any":"1946","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47099-foto-08067-116-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47099-foto-08067-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47099-foto-08067-116-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47100","titol":"Fornícula del carrer Sant Joan, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fornicula-del-carrer-sant-joan-1","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Té la forma típica, plana als peus i arrodonida a la part de dalt. Actualment a dins no hi ha cap sant.","codi_element":"08067-117","ubicacio":"Carrer Sant Joan, 1","historia":"La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església.","coordenades":"41.7958600,2.2189800","utm_x":"435111","utm_y":"4627406","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47100-foto-08067-117-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47100-foto-08067-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47100-foto-08067-117-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47101","titol":"Fornícula del carrer Sant Joan, 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fornicula-del-carrer-sant-joan-11","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Té la forma típica, plana als peus i arrodonida a la part de dalt. Actualment a dins no hi ha cap sant.","codi_element":"08067-118","ubicacio":"Carrer Sant Joan, 11","historia":"Aquest carrer és molt antic, ja era utilitzat al segle XVI. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església.","coordenades":"41.7957400,2.2191500","utm_x":"435125","utm_y":"4627393","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47101-foto-08067-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47101-foto-08067-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47101-foto-08067-118-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47102","titol":"Fornícula del carrer Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fornicula-del-carrer-sant-antoni","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga fornícula que ha estat molt modificada i actualment és una finestra amb una decoració amb ferros i vidres de colors que li dona un toc modernista.","codi_element":"08067-119","ubicacio":"Carrer Sant Antoni, 4","historia":"El carrer Sant Antoni va ser format entre els segles XVI i XVII. Els edificis van ser construïts en aquesta i el seu estat actual és degut a les diverses reformes sofertes durant els últims segles. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església.","coordenades":"41.7979500,2.2200400","utm_x":"435201","utm_y":"4627637","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47102-foto-08067-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47102-foto-08067-119-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47103","titol":"Fons documental Centelles-Solferino","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-centelles-solferino","bibliografia":"http:\/\/www.mcu.es\/archivos\/MC\/ACA\/index.html","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fons Centelles-Solferino, documents de la Reial Audiència, Processos moderns, correspondència amb la Generalitat i Fons del Pare Ribera. Tots aquests documents es troben ubicats al Arxiu de la Corona d'Aragó. Són un recull de centenars de documents relacionats amb la família dels Comtes de Centelles i la pròpia vila. En concret consta de 400 lligalls i llibres 656 pergamins. El contingut dels quals és prou extens ja que consta d'arxius del marquesat de Coscojuela (Aragó), dels comptes de Fuentes a Saragossa, etc. Però el que té interès pel municipi de Centelles és el que fa referència als documents del comtat propi de una línia secundària dels Centelles de Nules (originaris de la població osonenca)","codi_element":"08067-120","ubicacio":"Carrer Almogàvers 77. 08018. Barcelona","historia":"Fou dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó el 1980 per la Senyora Petre de Domench i de la Riva coma a usufructuària dels béns del seu marit D.Carlos Llanza i Albert.","coordenades":"41.7980400,2.2181700","utm_x":"435046","utm_y":"4627649","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47103-foto-08067-120-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"Es troba dins del Fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47104","titol":"Muralla vora la Cira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/muralla-vora-la-cira","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit mur que bordeja el torrent de la Cira entre les parcel·les de la part del darrera del carrer Santa Anna i els jardins de la casa Pratmarsó, fa aproximadament 1,5 metres d'alçada.","codi_element":"08067-121","ubicacio":"Passeig Anselm Clavé, s\/n","historia":"Com a resultat de les obres de fortificació i urbanització impulsades per Lluís I i Guillem Ramon II, a mitjan del segle XVI la vila de Santa Coloma estava rodejada per un cinturó emmurallat format per portals fortificats, murs i els darreres de les cases allà on hi havia edificacions. Les parets actuals són les restes del mur que es va construir al principi de urbanitzar el torrent de la Cira a aquella alçada, es va fer per assegurar que no s'esllavissessin les edificacions residencials que es van construir pels costats.","coordenades":"41.7981800,2.2184900","utm_x":"435073","utm_y":"4627664","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47104-foto-08067-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47104-foto-08067-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47104-foto-08067-121-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47105","titol":"Habitatge, carrer Collsuspina, 9-11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitatge-carrer-collsuspina-9-11","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa i un pis, entre parets mitgeres. A la planta baixa hi ha tres obertures, l'accés, de forma arrodonida i dues finestres, al primer pis hi ha només tres finestres. La coberta és de teula àrab a dues vessants.","codi_element":"08067-122","ubicacio":"Carrer Collsuspina, 9-11","historia":"El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. En 1775 Segimon Fortino, mestre d'obres, va iniciar el carrer amb la parcel·lació de 13 solars que s'havien de construir en 6 anys. Amb l'intenció de prolongar-se cap el passeig ja al segle XIX es va construir aquest edifici.","coordenades":"41.7984500,2.2172000","utm_x":"434966","utm_y":"4627695","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47105-foto-08067-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47105-foto-08067-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47105-foto-08067-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47106","titol":"Santa Magdalena de Vilarestau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-magdalena-de-vilarestau","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XII","notes_conservacio":"Edifici en ruïnes, tot i que conseva un alçada de parets considerable","descripcio":"Edifici de pedra de planta rectangular, encara es conserven bona part dels seus murs però no la coberta. El portal d'entrada de l'ermita està expoliat i altres forats a la paret fan creure que també han desaparegut més elements arquitectònics.","codi_element":"08067-123","ubicacio":"Cingles de Bertí","historia":"Antiga parròquia, després sufragània de la de Santa Coloma de Centelles, situada al pla de la Garga, al municipi de Centelles. Fou dotada el 1094 i consagrada el 1097; aleshores era dedicada a Santa Maria. El 1868 el seu territori s'uní a la parròquia de Sant Martí de Centelles. És enrunada des del segle passat.","coordenades":"41.7755300,2.2321900","utm_x":"436189","utm_y":"4625139","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47106-foto-08067-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47106-foto-08067-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47106-foto-08067-123-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Ermita que actualment està en ruïnes.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47107","titol":"Placa ceràmica del carrer Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-ceramica-del-carrer-collsuspina","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 4 ceràmiques de 20x20 centímetres unides en forma de quadrat que acaba fent 40x40 centímetres en el qual s'hi pot llegir: 'PROVINCIA DE BARCELONA PARTIDO DE VICH VILLA DE CENTELLAS. CALLE DE COLLSUPINA'","codi_element":"08067-124","ubicacio":"Carrer Collsuspina, 60","historia":"El carrer de Collsuspina es va formar al segle XVIII sobre l'antic camí de Collsuspina arrel de l'expansió del poble. Aquest cartell es molt probable que fos col·locat cap a finals del segle XIX.","coordenades":"41.7989500,2.2167700","utm_x":"434931","utm_y":"4627751","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47107-foto-08067-124-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47108","titol":"Cap de Santa Coloma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cap-de-santa-coloma","bibliografia":" http:\/\/devocioteca.blogspot.com\/2008\/12\/centelles-la-festa-del-pi-i-la-devoci.html - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Són les restes d'un element religiós del qual només es conserva una petita part, això sí, aquesta part està en bastant bon estat.","descripcio":" Element religiós d'estil barroc del qual només se'n conserva el cap. El cap de figura femenina està fet de fusta treballada, amb molt detall. Representa la figura de Santa Coloma, patrona de Centelles.<\/p> ","codi_element":"08067-125","ubicacio":"Plaça Mossèn Xandri, s\/n","historia":" La vida de Santa Coloma es situa al segle III a la ciutat borgonyona de Sens on va morir en defensa de la seva fe cristiana acusada per l'emperador romà Aurelià. La seva presència terrenal, situada a una ciutat gal·la, la devia fer una de les advocacions a les quals els francs tenien certa devoció i que deurien dur a les terres del sud dels Pirineus a l'alta edat mitjana.<\/p> ","coordenades":"41.7980400,2.2192500","utm_x":"435136","utm_y":"4627648","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47108-foto-08067-125-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix.","observacions":"Està guardat dins de l'església en una capsa perquè no es faci malbé.","codi_estil":"96","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47109","titol":"Angelet del portal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/angelet-del-portal","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" És un Àngel esculpit a pedra blanca que agafa amb ambdues mans l'escut de la Casa Carròs vinculada als Comtes de Centelles.<\/p> ","codi_element":"08067-126","ubicacio":"Portal Nou, s\/n","historia":" El portal té els seus antecedents durant l'època de Gilabert VII el qual va voler convertir la sagrera de l'Església de Santa Coloma en una vila amb defenses pròpies. Un document de 1412 indica que els homes de la baronia van acordar la construcció d'una torre a prop de la sagrera, l'any 1423 però, les obres encara no s'havien iniciat. El portal Nou consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte de construcció però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.<\/p> ","coordenades":"41.7980500,2.2183200","utm_x":"435059","utm_y":"4627650","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47109-foto-08067-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47109-foto-08067-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47109-foto-08067-126-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"47110","titol":"Monument a Clavé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-clave","bibliografia":"-- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura de pedra on veiem damunt d'un pilar el bust d'Anselm Clavé, per darrera hi ha gravada una lira darrera de la qual hi ha unes fulles de llaurer.","codi_element":"08067-127","ubicacio":"Passeig del Carrer Jesús","historia":"Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 25 de febrer de 1874), polític, compositor i escriptor català. Fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu. El seu monument fou erigit davant de la Coral de Centelles per a fer-li un homenatge.","coordenades":"41.7989000,2.2185900","utm_x":"435082","utm_y":"4627744","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47110-foto-08067-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47110-foto-08067-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47110-foto-08067-127-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47111","titol":"Escut dels Carròs a la capella del Socós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-dels-carros-a-la-capella-del-socos","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"S'observa un procès de deteroriament que amenaça a fer desaparèixer el relleu.","descripcio":" Escut heràldic de la família Carròs (Comtes de Centelles). Escut partit en dues parts, en la primera part hi ha losanjat d'or i gules, en el segon hi ha una quartera amb tres barres en gules (1º i 4ª) i lleó rampant en gules a 2º i 3º, al timbre hi ha la corona comtal.<\/p> ","codi_element":"08067-128","ubicacio":"Carrer Socós, 29","historia":" Construïda simultàniament a la 'Capella de Jesús' (1536-39) tot i que no hi ha documentació seva fins a 1548. La capella va patir molts desperfectes a l'assalt de la ciutat del 28 de febrer de 1714, posteriorment va ser reparada i decorada amb elements barrocs.<\/p> ","coordenades":"41.7962300,2.2188500","utm_x":"435101","utm_y":"4627447","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47111-foto-08067-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47111-foto-08067-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47111-foto-08067-128-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"47112","titol":"Escut dels Comtes de Centelles al Palau Comtal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-dels-comtes-de-centelles-al-palau-comtal","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"La part dreta de l'escut està bastant malmesa tot i alguna restauració ja feta.","descripcio":" Escut partit en dues parts, en la primera part hi ha losanjat d'or i gules, en el segon hi ha una quartera amb tres barres en gules (1º i 4ª) i lleó rampant en gules a 2º i 3º, al timbre hi ha la corona comtal.<\/p> ","codi_element":"08067-129","ubicacio":"Plaça Nova, 5","historia":" La primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII. Però va ser el seu nebot Lluís I qui va comprar un 'llinar de quatre quartans' entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540. L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVII encara que després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 'El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable'.<\/p> ","coordenades":"41.7974700,2.2193500","utm_x":"435144","utm_y":"4627584","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47112-foto-08067-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47112-foto-08067-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47112-foto-08067-129-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"95|96|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"47113","titol":"Escut de la plaça Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-la-placa-vella","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"La pedra es troba molt malmesa fent que el relleu pugui desaparèixer.","descripcio":" Escut del segle XVI molt deteriorat, a la part de dalt encara es pot observar la inscripció 'JHS' (Jesús Home Salvador) la resta del escut està parcialment desfet.<\/p> ","codi_element":"08067-130","ubicacio":"Plaça Vella, 7","historia":" La població de Centelles comptava només amb 34 famílies l'any 1515 però el segle XVI fou el segle d'or de la vila amb una creixença que perduraria fins els temps moderns. La creixença de la vila es feu amb gent vinguda dels masos i amb una forta immigració d'Occitània. Ca l'Esteve (la casa de l'escut) és un clar exponent d'aquest desenvolupament.<\/p> ","coordenades":"41.7978500,2.2194200","utm_x":"435150","utm_y":"4627627","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47113-foto-08067-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47113-foto-08067-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47113-foto-08067-130-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"47114","titol":"Escudet del carrer Sant Antoni, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escudet-del-carrer-sant-antoni-1","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut situat a la pedra de dalt de tot del portal rodó que presenta unes dovelles amb pedra del país i que permet l'accés a la vivenda. A l'interior de l'escut s'hi pot llegir la següent inscripció: '.IHS.BARNAT.IVYOL.1574' (Jesús Home Salvador. Bernat Giol 1574).<\/p> ","codi_element":"08067-131","ubicacio":"Carrer Sant Antoni, 1","historia":" El carrer Sant Antoni va ser format entre els segles XVI i XVII. Els edificis van ser construïts en aquesta i el seu estat actual és degut a les diverses reformes sofertes durant els últims segles.<\/p> ","coordenades":"41.7979200,2.2199200","utm_x":"435191","utm_y":"4627634","any":"1574","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47114-foto-08067-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47114-foto-08067-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47114-foto-08067-131-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"47115","titol":"Can Marçó de Dalt o Can Casas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-marco-de-dalt-o-can-casas","bibliografia":"- Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de petites dimensions amb teulada àrab a dues vessants i desaigüe a la façana principal. Hi ha un portal rodó adovellat molt erosionat i en el primer pis tres finestres amb pedra treballada i ampits. En la central hi ha una llinda amb la següent inscripció 'Fca. Prat Marsó 1738' La construcció es feta amb tàpia i actualment es tota arrebossada. Dita casa està ubicada sobre margues.","codi_element":"08067-132","ubicacio":"Carrer Galajadors,s\/n","historia":"","coordenades":"41.8037600,2.2171000","utm_x":"434963","utm_y":"4628284","any":"1738","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47115-foto-08067-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47115-foto-08067-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47115-foto-08067-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47116","titol":"Escut del carrer Hospital","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-carrer-hospital","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La figura està una mica deteriorada i tot i que es conserva força bé, a perdut els detalls del relleu.","descripcio":" Escut situat a la pedra de dalt de tot del portal en forma d'arcada d'accés a la vivenda. Dins l'escut hi ha una figura masculina d'un Sant dempeus agafant una creu.<\/p> ","codi_element":"08067-133","ubicacio":"Carrer Hospital, 13","historia":" L'hospital a Centelles sembla ser que va ser fundat en el segle XVII, però no va ser fins al XVIII quan es va situar l'Hospital al carrer Bonaire (ara anomenat carrer de l'Hospital) en uns terrenys adquirits al senyor Rossell.<\/p> ","coordenades":"41.7982500,2.2201000","utm_x":"435207","utm_y":"4627670","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47116-foto-08067-133-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47116-foto-08067-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47116-foto-08067-133-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Degut al seu estat és impossible descriure'l més clarament.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"47117","titol":"Escut de la plaça Mossèn Xandri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-la-placa-mossen-xandri","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut situat a una cantonada de l'edifici, a l'alçada de la planta baixa , de forma arrodonida i on es poden llegir les inicials 'PMS'(Pratmasó).<\/p> ","codi_element":"08067-134","ubicacio":"Plaça Mossèn Xandri 5","historia":" L'edifici té els seus antecedents en una filera de cases que devien existir des de l'edat mitja formant part de la sagrera i la finca al complet afectava a més a un molí amb la seva bassa i a un edifici que hi havia darrera de la font de la Cira. Actualment la finca té una tribuna i uns jardins remodelats en 1922 per Manuel Raspall i que ocupen el lloc de construccions populars antigues.<\/p> ","coordenades":"41.7983000,2.2191000","utm_x":"435124","utm_y":"4627677","any":"1881","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47117-foto-08067-134-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47117-foto-08067-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47117-foto-08067-134-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"47118","titol":"Escut del carrer Nou, 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-carrer-nou-10","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"El marc de l'escut està en perfecte estat, amb tot relleu interior està totalment perdut.","descripcio":" L'element més remarcable es troba en l'edifici que dona al carrer Santa Anna és una finestra amb arc conopial i un rosetó. Hi ha també un escudet molt deteriorat i dos balcons amb ferro forjat datats el 1657.<\/p> ","codi_element":"08067-135","ubicacio":"Carrer Nou, 10","historia":" Tant l'edifici de l'ajuntament com el portal Nou consten construïts des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte, però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.<\/p> ","coordenades":"41.7978700,2.2186300","utm_x":"435084","utm_y":"4627629","any":"1657","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47118-foto-08067-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47118-foto-08067-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47118-foto-08067-135-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"L'edifici està aixecat de nou basant-se amb el que hi havia abans i del qual s'han aprofitat elements arquitectònics com per exemple aquesta llinda on surt aquest escut.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"47119","titol":"Escut dels Centelles al Portal Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-dels-centelles-al-portal-nou","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÁLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut partit en dues parts, en la primera part hi ha losanjat d'or i gules, en el segon hi ha una quartera amb tres barres en gules (1º i 4ª) i lleó rampant en gules a 2º i 3º, al timbre hi ha la corona comtal.<\/p> ","codi_element":"08067-136","ubicacio":"Portal Nou","historia":" Tant l'edifici de l'ajuntament com el portal Nou consten construïts des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte, però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.<\/p> ","coordenades":"41.7980500,2.2183200","utm_x":"435059","utm_y":"4627650","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47119-foto-08067-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47119-foto-08067-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47119-foto-08067-136-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"Forma part del conjunt del Portal Nou i l'Ajuntament de Centelles.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"47120","titol":"Escut de la Capella de Jesús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-la-capella-de-jesus","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut dels Comtes de Centelles situat al damunt de l'entrada principal de la capella de Jesús.<\/p> ","codi_element":"08067-137","ubicacio":"Carrer de Jesús, 3","historia":" Construïda en temps de Guillem Ramon II, entre 1536 i 1539. Es va fer per la Cofradia del Ciri de Nostra Senyora de Jesús. Al 1637 Ramon de Blanes i de Centelles-Carrós va donar un gran Crist de talla que es va posar al nou altar fet en 1640. Aquesta capella durant el segle XVII va servir com a escola i a partir de 1669 s'hi reunia el Consell de Vila i del terme del comptat en sessions extraordinàries (hi ha constància d'aquests fets fins que el 1729 el bisbe Marimon les va prohibir). Mentre s'hi construïa la nova església parroquial va fer les funcions d'aquesta (1704-10)<\/p> ","coordenades":"41.7983800,2.2180100","utm_x":"435033","utm_y":"4627686","any":"1536-39","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47120-foto-08067-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47120-foto-08067-137-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2020-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"93|94|95|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"47121","titol":"Escut del Mas Fortuny","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-del-mas-fortuny","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut situat a la llinda de la porta en el qual s'hi pot llegir 'Felip Fortvny 1784'.<\/p> ","codi_element":"08067-138","ubicacio":"Passatge de l'estació, 14","historia":" Tot i que està documentada ja en 1038 quan pagava cens al monestir de Sant Pere de Casserres, el mas existent llavors no és pas l'actual. El mas figura també al fogatge de 1515 i després de moltes reformes s'arriba al seu estat actual. Una de les reformes més importants es devia fer en 1784 que es de quan correspon el llindar de la porta.<\/p> ","coordenades":"41.7996600,2.2221800","utm_x":"435381","utm_y":"4627825","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47121-foto-08067-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47121-foto-08067-138-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"47122","titol":"Escut al carrer Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-al-carrer-sant-joan","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"La part de dalt està feta malbé i un cable de llum i passa per sota dificultant la seva visió","descripcio":" L'escut està situat al capdamunt del portal en forma d'arcada i es pot llegir: 'IHS.FONT.1570'.<\/p> ","codi_element":"08067-139","ubicacio":"Carrer Sant Joan, 11","historia":" Les cases més antigues d'aquest carrer daten del segle XVI.<\/p> ","coordenades":"41.7957400,2.2191600","utm_x":"435126","utm_y":"4627393","any":"1570","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47122-foto-08067-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47122-foto-08067-139-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"47123","titol":"Escut al carrer Jesús, 15","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-al-carrer-jesus-15","bibliografia":" - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"La pedra en si està una mica malmesa i el cartell que hi ha tot just damunt i dificulta la visió","descripcio":" A la llinda de la porta d'entrada de l'edifici hi ha un escut on apareix un compàs dibuixat dins de l'escut, a sota la data de 1638.<\/p> ","codi_element":"08067-140","ubicacio":"Carrer Jesús, 15","historia":" Els primers a tenir un casa al carrer Jesús va ser la família Blanc a finals del segle XVII, però no va ser fins al segle XVIII quan es va començar a edificà al carrer. Aquesta casa era coneguda antigament com Can Corriol o la Principal de Can Corriol, però tot sembla indicar que l'actual casa data de finals del segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.7985900,2.2183800","utm_x":"435064","utm_y":"4627710","any":"1638","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47123-foto-08067-140-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47123-foto-08067-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47123-foto-08067-140-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["24"]},{"id":"47124","titol":"Escut urbà del carrer Hospital","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-urba-del-carrer-hospital","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escut situat entre el tercer i quart pis de l'edifici. És un escut molt simple on solament posa la data de 1948.","codi_element":"08067-141","ubicacio":"Carrer Hospital cantonada amb carrer Peñaplata, 3","historia":"Al construir l'edifici es va col·locar a dalt de tot un escut amb la data de la construcció de dit edifici.","coordenades":"41.7989100,2.2206500","utm_x":"435253","utm_y":"4627743","any":"1948","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47124-foto-08067-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47124-foto-08067-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47124-foto-08067-141-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47125","titol":"Safareig del Serrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/safareig-del-serrat","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dos cubs quadrats que es comunicaven entre sí, fets de totxo, un de major profunditat que l'altre, amb desaigüe el primer i que utilitzaven les dones del segle XIX i XX per rentar la roba.","codi_element":"08067-142","ubicacio":"Carrer Sant Martí 1, cantonada amb el carrer Serrat","historia":"Era un dels safareigs del poble utilitzat per les dones sobre tot els diumenges (segons consta per tradició oral). Va ser utilitzat des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del XX, fins la generalització de l'aigua corrent en les cases particulars. Per a les dones, sobre tot, van ser espais de sociabilitat.","coordenades":"41.7946000,2.2184300","utm_x":"435064","utm_y":"4627266","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47125-foto-08067-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47125-foto-08067-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47125-foto-08067-142-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"Es desconeix","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47126","titol":"Pla de la Garga i el Cerdà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-la-garga-i-el-cerda","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La zona forma un mosaic de camps de conreu i marges arbustius de gran importància com a àrea d'hivernada d'ocells fringílids i de caça de rapinyaires rupícoles com el falcó peregrí o el duc. També podrien constituir espais vitals per la cria del mussol comú i l'enganyapastors. Espècies de mamífers com el conill o l'eriçó fosc tenen un hàbitat òptim en aquesta àrea. També hi ha la possibilitat de trobar-hi espècies com el siboc, la llebre o l'eriçó clar espècies totes elles que tenen molt a prop el seu límit de distribució. Entre les espècies de rèptils, és probable trobar la serp d'escolapi a les parts més humides. A les basses de les diverses masies, es probable localitzar-hi tritó comú, sempre i quan no hi hagi peixos.","codi_element":"08067-143","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7601000,2.2273400","utm_x":"435770","utm_y":"4623429","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47126-foto-08067-143-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"Un factor que alteraria l'hàbitat d'aquestes espècies seria l'ampliació de la pedrera del Cerdà.En aquest espai destaquen com a paratges el Plec de Llibre, el Quicarell i el Turó de les Onze Hores.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47127","titol":"Cinglera des de la baga de Riucerdà fins al coll de les Arenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cinglera-des-de-la-baga-de-riucerda-fins-al-coll-de-les-arenes","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Tot el conjunt de la cinglera presenta l'interès de les rouredes i prats situats al voltant de la carretera d'accés a la Sauva Negra i la pròpia cinglera, amb espais òptims per la cria de rapinyaires rupícoles i altres espècies de passeriformes com la Merla blava.","codi_element":"08067-144","ubicacio":"Cinglera de Rocallisa","historia":"","coordenades":"41.7900700,2.2013200","utm_x":"433638","utm_y":"4626777","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47127-foto-08067-144-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47128","titol":"Costa de Fontderola i del Puisagordi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costa-de-fontderola-i-del-puisagordi","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La continuïtat del connector del Moianès cap al nord i cap el sud és per aquest espai. Cal preservar l'espai entre la costa i la zona urbana per no trencar la connectivitat.","codi_element":"08067-145","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7998900,2.2129100","utm_x":"434611","utm_y":"4627858","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47128-foto-08067-145-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"Una urbanització de fort impacte al voltant de la carretera de Sant Feliu podria afectar a la permeabilitat del pas per a determinades espècies.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47129","titol":"Baga de Riucerdà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/baga-de-riucerda","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És una amplia zona de bosc amb presència de les espècies botàniques propies de la zona. El relleu és força accidentat degut a la proximitat de les cingleres. Aquest espai podria ser fonamental com a connector entre la zona del Moianès i el Montseny. S'ha detectat la presència del cabirol i podria ser utilitzat pel gat salvatge.","codi_element":"08067-146","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7960100,2.1989400","utm_x":"433446","utm_y":"4627438","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47129-foto-08067-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47129-foto-08067-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47131","titol":"Cingles del Rossell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cingles-del-rossell","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès.","codi_element":"08067-148","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7855200,2.2344900","utm_x":"436390","utm_y":"4626246","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"En aquest paratge destaquem la Font Rossell","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47132","titol":"Cingles del Cerdà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cingles-del-cerda","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Junt amb tota la zona forestal de l'Ollic. De gran interès per fauna forestal, entre les quals destacaríem rapinyaires nocturns i diürns. Als afloraments rocallosos de la cinglera podrien trobar-se algunes espècies vegetals d'interès.","codi_element":"08067-149","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7761400,2.2349600","utm_x":"436419","utm_y":"4625205","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47132-foto-08067-149-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"En aquest paratge destaquen les fonts de la Rovira i la Saleta","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47133","titol":"Riera de Llavina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-llavina","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Tot el conjunt de la riera de Llavina és de gran importància biològica. Destaquen diversos trams: -Desembocadura al riu Congost fins el molí del Rossell. Bosc de ribera ben conservat amb arbres de ribera grans. Tot i la presència d'espècies foranies o híbrides de pollancres, els arbres són prou grans per poder acollir espècies com el Picot garset petit. - Voltants de la font Grossa i el purgatori. Zona especialment interessant per a amfibis i per espècies de rapinyaires nocturns.","codi_element":"08067-150","ubicacio":"","historia":"Els torrents del municipi de Centelles són curts i tots ells amb un pendent considerable, la qual cosa fa que generalment formin cascades i salts d'aigua i tous. Es poden observar alguns trams dels torrents engorjats de rellevant singularitat i bellesa, com el Salt del Purgatori i el Salt de l'Infern, tots dos situats en el curs del torrent de la Llavina.","coordenades":"41.7873000,2.2342300","utm_x":"436370","utm_y":"4626444","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"En aquest indret a més de la Font Grossa destaquen també gràcies al torrent de la Llavina grans salts d'aigua com són el Salt de l'Infern, el Sant del Purgatori i el Sant del Ca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]},{"id":"47134","titol":"Bosc del Sunyer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-del-sunyer","bibliografia":"- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. -A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roureda de gran interès, amb moltes espècies d'arbres de fulla caduca, algunes d'elles productores de fruits carnosos que constitueixen l'aliment d'espècies migratòries com grives i tords, de pas a la zona.","codi_element":"08067-151","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7671700,2.2403000","utm_x":"436854","utm_y":"4624205","any":"","rel_municipis":"08067","municipi_nom":"Centelles","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47134-foto-08067-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08067\/47134-foto-08067-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-07-11 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Petit Gil","autor_element":"","observacions":"En aquest paratge destaquem el Mirador de Can Tres Quarts i la Font de Terrades","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["24"]}]}