BALIL, Alberto (1976) 'El monumento Funerario Romano de 'Les Gunyoles''. Zephyrus, XXVI-XXVII, pp: 389-399. Barcelona. CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2528 ACCN LLORACH SANTÍS, S. (1992a) 'Castells i edificacions militars de l'Alt Penedès'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 38. RIBAS, M (1967) 'La torre romana de les Gunyoles en Avinyonet' Ampurias, Vol. XXIX, pp. 275-281, Barcelona RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. RIUS SERRA, JOSÉ (1981). Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés. 4 vols. Textos y estudios de la Corona de Aragón 3-6. Barcelona, 1946-47, 1981. Pere Roca i Garriga, ed. (Sabadell, 1981).<\/p> ","centuria":"I-II","notes_conservacio":"El monument va ser restaurat per la Diputació de Barcelona.","descripcio":"
A l'extrem oest de les Gunyoles, construïda sobre un morrot de penya. Dins el recinte enjardinat de Can Rialb (o Ca n'Umbert), al costat d'una casa pairal d'estil gòtic (s. XIV-XV), coneguda pel nom del Castell. És de planta circular i presenta 9 metres de diàmetre, arribant la part conservada a una alçada d'uns 11 m. El gruix dels murs, en la seva part alta, és de 1 m, amb rebliment d''opus caementicium'. És feta de pedra calcària i tosca, en 'opus quadratum' amb carreus disposats regularment. En la seva part més alta, a 7,25 metres sobre el sòcol, es conserven restes, avui completats, d'una motllura. El cos situat a sobre d'aquesta, va ser en bona part utilitzat per a la construcció de l'església parroquial. En la seva part baixa presenta un sòcol de disposició irregular, part vertical, part atalussada, de 2,10 metres d'alçada i un ressalt de 0,20. A la seva excavació es van localitzar restes d'una volta de formigó de calç, que encara conservava l'empremta de l'encanyissat de la sintra (RIBÉ ET AL, 1989-1998). També és interessant la notícia del descobriment d'una sitja a 14 metres a l'oest de la torre (RIBÉ ET AL, 1989-1998).<\/p> ","codi_element":"08013-1","ubicacio":"Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Sembla que es tracta d'un monument funerari romà de tipus turriforme, segons es desprèn de la seva posició (sense domini efectiu sobre el territori i al costat d'una via). Amb posterioritat al seu primitiu ús, s'hauria aprofitat com a torre de guaita i de defensa a l'època medieval. Va ser utilitzada com a pedrera en el segle XVIII per a la construcció de la església parroquial (BALIL, 1976). Surt esmentat el 981 al Cartulari de Sant Cugat: testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111 i CARBONELL, S.D.): 'in termino de Olerdola, Cegoniolas' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001: 2). El testament es jurat al Kastrum Eraproniano, i en ell es parla dels alous de Ceguniolas: terres i vinyas, cultius i herms i també de la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111).<\/p> ","coordenades":"41.3523000,1.7792900","utm_x":"397884","utm_y":"4578586","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40311-foto-08013-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40311-foto-08013-1-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-13 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"L'església de Sant Salvador de les Gunyoles va ser construïda, en part, amb carreus d'aquesta construcció. IPAC Núm. 2528 ACCN Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C.","codi_estil":"80|83","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40312","titol":"Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monestir-de-sant-sebastia-dels-gorgs","bibliografia":"
ADELL I GISBERT, Joan-Albert (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-85. GALÍ, David (1999) El Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès) a través de la Història Oral (història de la restauració, 1961-1977). 2 vols. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2502 (el monestir) i 2522 (el calze) ACCN MARGARIT, Mn. A. (1999) Sant Sebastià dels Gorgs. A la llum dels indicis arqueològics. Memòria de 1992. Treball inèdit ciclostilat a l'Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. OSONA, A. (1893) Guía itinararia de las serras de la Costa de Ponent de Barcelona ó sia del Noya inferior al mar y del Llobregat inferior al Panadés dividida en 76 itineraris. Segon edició corregida i augmentada. Barcelona. Pp.: 232-234. PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"Els treballs de rehabilitació del conjunt monumental es van iniciar el 1961, data en que la Diputació de Barcelona va emprendre diverses campanyes de restauració de l'antic priorat, especialment entre el 1970 i el 1974, i es dugueren a terme importants obres de consolidació del claustre i del campanar (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 82).","descripcio":"
En una elevació natural s'alça aquest conjunt que presideix la plana d'Avinyonet. Es tracta de les dependències i l'església d'un antic monestir, avui església parroquial, que va centrar el nucli urbà crescut al seu redós i que porta el mateix nom. Hi destaquen les següents estructures de caire monàstic: l'església, situada al nord; el claustre, que centrava les dependències monacals, adossat a la banda sud de l'església i en part envaït per una casa que potser substitueix antigues dependències, i el campanar, amb enteixinat de guix a sota l' últim trespol de la torre, sense campanes, però que representa una construcció singular de grans dimensions adossada al costat sud-est de l'església. L'església és d'una sola nau capçada al llevant per un absis quadrat, cobert amb volta de creueria, amb contraforts als angles. Fou construïda després del 1380. No es pot precisar si s'aprofità o no el mur preexistent, ja que es cobert per uns arrebossats; en aquest mur hi ha una capella de planta rectangular coberta amb volta de canó de perfil apuntat, construïda entre el contrafort de l'arc d'obertura de l'absis i el contrafort de l'arc diafragmàtic apuntat del mig de la nau. La nau és coberta amb una volta de rajol, de perfil rebaixat, que amaga l'embigat, suportat pels arcs diafragmàtics. La façana de ponent es troba en el lloc on sembla devia haver-hi un segon arc diafragmàtic. En aquesta paret s'obre la portada, amb llinda i timpà esculpit, emfatitzat per un arquivolta que arrenca de sengles impostes, les quals probablement substitueixen dues columnes que devien existir abans que es desmuntés la portada del seu lloc original, vers l'any 1606 segons la inscripció que figura sota l'escut de Montserrat (monestir del qual passa a dependre aquest cenobi des del 1409), en la mateixa portada. El mur sud és la part de l'església on es conserven més elements de l'edifici original, abans de la seva transformació a la fi del segle XIV. Dels elements decoratius s'ha de destacar: 1- La porta: 1.1. el timpà, resseguit externament per una sanefa vegetal, en la qual s'entrecreuen dues tiges amb trifolis, de la mateixa manera que a les impostes. Al centre es situa una Maiestas Domini flanquejada per dos àngels que sostenen la mandorla mística. 1.2. les mènsules, en les que es representa un atlant (dreta) i una àguila que ataca un lleó (esquerra) 2. El claustre: Arcades de mig punt a les galeries oriental de les quals arrenquen capitells molt senzills, amb decoració geomètrica, uns i figurativa els altres. Destaca un capitell 3. L'enteixinat del sostre del segon pis del campanar, fet en guix. En aquest mateix pis hi ha tota una sèrie de grafitti populars que copsen d'interès documental. 4. La clau de la volta de creueria, decorada amb la imatge d'un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià Destaca també el sarcòfag amb coberta rescrit en el moment del seu descobriment pel prior que va obrir-lo. La inscripció diu: 'FRA GUSTIN BRAGAO AYUSO DE CANILLAS PRIOR DESTE PRIOSATO. ABRI AÑO 1785. I EN ELLOS NO HALLE SINO VARIAS CALABERAS I HUESOS'. Aquest sarcòfag es troba adossat a un dels murs de la sagristia, a la planta baixa del campanar. Un altre sarcòfag descobert el 1916 es va traslladar al Museu Diocesà de Barcelona on es conserva avui. Es tracta del sepulcre d'Arnau de Vilanova. El disseny del vitrall de l'absis i el de la làmpada baldaquí de l'altar són del Sr. Cànovas i van ser fets l'any 1990. La realització és de l'empresa QUEI de Barcelona. Sota un dels sarcòfags conservats destaca l'existència d'un cap humà grosserament traçat que recorda una mènsula que presenta el mateix motiu figuratiu, i que es conserva a l'exterior de l'absis de Sant Jaume de Moja. El conjunt està tancat per un mur perimetral, incloent les cases de Can Pujol i Ca l'Isidret, i allò que devien ser en part horts. Els solars ocupats per aquestes dues cases s'haurien d'integrar dins el perímetre d'interès arqueològic del monument en qüestió.<\/p> ","codi_element":"08013-2","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El topònim del lloc de Sant Sebastià dels Gorgs apareix des del segle X, mentre que la fundació del monestir de Sant Sebastià data del segle XI. El nom té l'origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi, i que encara presenta diversos gorgs al seu recorregut. La notícia més antiga coneguda en que es menciona aquest enclau religiós és de l'any 1024, quan es lleguen a aquesta església unes terres situades al terme d'Eramprunyà. Tanmateix, el primer document escrit en que es fa menció del topònim es troba al Cartulari de Sant Cugat del Vallès (núm. 112). Es tracta d'una delimitació de terres cedides a Sant Cugat, datat el 15 de gener de l'any 976 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001: 1): 'de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos' . Existia, doncs, hipotèticament ja al segle XI, una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir. Un testimoni de gran interès que dona a conèixer l'inici de la vida monàstica és el testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona i mare de Mir Geribert, dictat el 1030. En ell, Ermengarda dona a Sant Sebastià les vinyes que tenia als Gorgs i altres propietats menys importants. Així mateix, va ordenar vendre els seus cavalls, pollins, muls, porcs i espets de pa. També deixà a l'església de Sant Sebastià sis vaques més i la meitat de l'alou de Ventallós. La clàusula més rellevant d'aquest testament és aquella en la qual Ermengarda disposà que s'establissin a Sant Sebastià quatre monjos que, conjuntament amb els clergues que hi visquessin, tenien l'obligació de celebrar missa cada dia i resar matines i vespres, pregant per la salvació de la seva ànima. L'encarregat de tirar endavant les darreres disposicions d'Ermengarda va ser el seu fill, Mir Geribert, que es pot considerar el fundador del monestir. El 'príncep d'Olèrdola', com es conegut aquest personatge, es va ocupar de la dotació del cenobi, que esdevingué el monestir familiar on ell i els seus descendents havien de ser enterrats. És significatiu en aquest sentit el testament sacramental de Mir Geribert del 1060, jurat precisament sobre l'altar de Sant Martí de l'església de Sant Sebastià dels Gorgs. Es desconeix la data exacta de la consagració de la primera església i del començament de la vida comunitària, però en tot cas el cenobi ja funcionava el 1043 quan l'abat Miró i la resta de monjos van vendre a Geribert i a la seva esposa una parellada de terra al terme d'Olèrdola. Un dels signants d'aquesta carta de compra-venda és el mateix Mir Geribert. En poc temps Sant Sebastià va esdevenir el principal monestir del Penedès i de les comarques veïnes de l'Anoia i del Baix Llobregat. Aquest inici independent i brillant no va reeixir, ja que des del 1052 Sant Sebastià esdevingué un priorat, mesura portada a terme pel mateix Mir Geribert i la seva esposa Guisla, qui per tal d'assegurar la tutoria d'una abadia famosa i evitar les usurpacions de béns, va decidir la unió del petit cenobi amb Sant Víctor de Marsella, centre d'irradiació de la reforma gregoriana. L'any 1059 es produeix la unió definitiva, quan Geribert firmà un pacte amb l'abat de Sant Víctor de Marsella, pel qual des d'aquell moment els monjos provençals posseirien el priorat, tot observant la regla de Sant Benet. En el document es deixava clar que Sant Sebastià restaria per sempre més sota la protecció de la família de Mir Geribert, els Santmartí. La dotació essencial del monestir estava formada per les terres que l'envoltaven, per la parròquia de Sant Pau d'Ordal i per altres alous escampats per tot el Penedès. A més el monestir era propietari d'altres béns dispersos, entre el quals caldria destacar la Parellada dels Pòdols, sota el camí que anava del priorat a la Granada, els masos de Malselliga (les Gunyoles), un mas a Avinyonet i altres masos i alous per tot el Penedès, especialment als castells de Subirats i Santmartí.<\/p> ","coordenades":"41.3807200,1.7658100","utm_x":"396801","utm_y":"4581757","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40312-foto-08013-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40312-foto-08013-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40312-foto-08013-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"També resulta d'interès el calze contemporani fet per l'orfebre Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona 1869-1948) (INVENTARI DE PATRIMONI, 1980-1985) Un motiu idèntic al del timpà de l'església es troba a la església francesa de Vezelay, encara de factura més depurada. (Continuació història) A finals del segle XII o començament del XIII es va realitzar l'ala de llevant del claustre, hipotèticament la de migdia (de la qual avui no en resta cap vestigi) i el portal romànic actual a instàncies del monjos marsellesos. Aquest portal romànic estava en una posició més avançada, en la mateixa línia que l'actual porta oest del claustre. Segurament llavors s'aixecaren una sèrie de dependències monacals entorn del claustre. El 1373 un terratrèmol afecta bona part del monestir. Potser l'edifici va patir danys, ja que en 1380 en una visita pastoral es palesa l'estat d'enrunament de l'absis i el campanar. Entre 1388 i 1450, més o menys, es duen a terme obres que consisteixen en refer els trespols del campanar, bastir l'absis actual amb volta de creueria subjectada per una clau –amb un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià- i una coberta plana que desguassa per les gàrgoles dels contraforts de la seva part de llevant. A partir del segle XIV el monestir va patir una degeneració constant que tampoc es va acabar amb la seva incorporació a l'abadia de Montserrat el 1409, entrant poc desprès en una total decadència fins desaparèixer de l'interior de les seves dependències tot rastre de vida comunitària. Així, les rendes que mantenien els tres o quatre monjos que encara subsistien, passaren a ser percebudes per l'abadia matriu. Sant Sebastià va esdevenir un simple centre d'administració de diverses propietats de Montserrat, però menat per un prior. Des del segle XIV i durant els segles XV i XVI, les edificacions del monestir van patir un deteriorament molt gran, tot i les obres realitzades a la capçalera de l'església durant el segle XIV. D'aquesta manera, tot el conjunt va acabar en estat ruïnós, tal com expliquen les visites pastorals del segle XVI. Les últimes reformes importants documentades són de l'any 1606, en època del pare Jaume Forner, abat de Montserrat. Aquestes obres es van centrar fonamentalment en el trasllat del portal romànic a l'emplaçament actual, que comporta l'escurçament de la nau per la banda de ponent; l'obertura d'un òcul sobre el portal; potser la realització de la volta escarssera i el paviment de la nau; probablement, la construcció de la capella del Roser, al mur nord de l'església; una nova coberta per al campanar i segurament també l'enteixinat de guix situat sota el seu últim trespol; i l'engrandiment de l'edifici prioral per ponent. Ja en aquells anys i fins a l'exclaustració, Sant Sebastià havia esdevingut una simple propietat que els priors arrendaven a pagesos de la comarca. L'any 1785, el prior Agustí Bragado obre els sarcòfags de la planta baixa del campanar i en un d'ells grava el seu nom. Segurament és l'època en què s'aixeca el cor. La desaparició definitiva del priorat es va produir entre el 1821 (exclaustració i subhasta, passant a mans de particulars) i el 1835, any aquest darrer en que es produeix la definitiva secularització. Tot i el parèntesi de l'últim període de govern de Ferran VII, els antics propietaris, Jaume Hugas i Josep Faiges, recuperaven la finca el 1835, excepte l'església, que va passar a ser considerada un annex de la parròquia d'Avinyonet i, a partir del 1851, parròquia independent' (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 79-82). El calze és obra de l'orfebre Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona 1869-1948), que era descendent d'una família d'argenters i joiers fundada per Francesc Carreras i Matas a Barcelona, l'any 1766. L'any 1915 s'associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras, S.A.(INVENTARI DE PATRIMONI, 1980-1985)","codi_estil":"92|93|94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["3"]},{"id":"40313","titol":"Claustre del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/claustre-del-monestir-de-sant-sebastia-dels-gorgs","bibliografia":"
EXPEDIENT (s.d.) Expedient de Declaració BCIN-Monument històric. Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"La situació del monestir li confereix la seva valoració com a fita que configura una imatge paisatgística d'interès dins el marc que li dóna suport. Aquesta consideració fa que s'hagi de tenir en compte la preservació i integració del seu entorn, que li dona suport, en el qual una intervenció inadequada pot provocar perjudicis en la seva contemplació, que està supeditada a un diàleg amb el medi físic dins el qual es troba i una relació ambiental monument-entorn configurada al llarg del temps.","descripcio":"
Galeria porxada que envolta el pati central del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, per tal d'unir les diferents construccions i dependències. Físicament es dreça al costat S de l'església. Actualment en resten tres galeries. La galeria Nord, que sembla la més antiga, cal datar-la cap a mitjan segle XI. Els elements més antics són els àbacs o cimacis mensuliformes i un dels dos capitells que els sostenen. L'altre és més tardà. Dels capitells, els de l'ala E són els més treballats encara que només un, el que corona l'única columna exempta, és treballat per les quatre cares amb el tema tan freqüent dels grius afrontats i està coronat per un cimaci amb decoració d'escacats. Els altres tres, que es recolzen sobre semicolumnes, són decorats en tres de llurs cares, l'un amb temes geomètrics, l'altre amb figures humanes devorades per animals i el tercer amb puntes de diamant, que a la part superior dels angles esdevenen volutes.<\/p> ","codi_element":"08013-3","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El topònim del lloc de Sant Sebastià dels Gorgs apareix des del s.X, i la fundació del monestir de Sant Sebastià data del s.XI. El nom té l'origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi. Hipotèticament ja sembla existir una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. La notícia més antiga coneguda en que es menciona aquest enclau religiós és de l'any 1024, quan es lleguen a aquesta església unes terres situades al terme d'Eramprunyà. Tanmateix, el primer document escrit en que es fa menció del topònim es troba al Cartulari de Sant Cugat del Vallès (núm. 112). Es tracta d'una delimitació de terres cedides a Sant Cugat, datat el 15 de gener del 976 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001: 1): 'de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos'. Existia, doncs, hipotèticament ja al s.XI, una església pre-romànica, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir. Un testimoni de gran interès que dona a conèixer l'inici de la vida monàstica és el testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona i mare de Mir Geribert, dictat el 1030. En ell, Ermengarda dona a Sant Sebastià les vinyes que tenia als Gorgs i altres propietats menors. També va ordenar vendre els seus cavalls, pollins, muls, porcs i espets de pa. I deixà a l'església de Sant Sebastià sis vaques més i la meitat de l'alou de Ventallós. La clàusula més rellevant d'aquest testament és aquella en la qual Ermengarda disposà que s'establissin a Sant Sebastià quatre monjos que, conjuntament amb els clergues que hi visquessin, tenien l'obligació de celebrar missa cada dia i resar matines i vespres, pregant per la salvació de la seva ànima. L'encarregat de tirar endavant les darreres disposicions d'Ermengarda va ser el seu fill, Mir Geribert, que es pot considerar el fundador del monestir. El 'príncep d'Olèrdola', com es conegut aquest personatge es va ocupar de la dotació del cenobi, que esdevingué el monestir familiar on ell i els seus descendents havien de ser enterrats. És significatiu en aquest sentit el testament sacramental de Mir Geribert del 1060, jurat precisament sobre l'altar de Sant Martí de l'església de Sant Sebastià dels Gorgs. Es desconeix la data exacta de la consagració de la primera església i de l'inici de la vida comunitària, però el cenobi ja funcionava el 1043 quan l'abat Miró i la resta de monjos van vendre a Geribert i a la seva esposa una parellada de terra al terme d'Olèrdola. Un dels signants d'aquesta carta de compra-venda és el mateix Mir Geribert. En poc temps Sant Sebastià va esdevenir el principal monestir del Penedès i de les comarques veïnes de l'Anoia i del Baix Llobregat. Aquest inici independent i brillant no va reeixir, ja que des del 1052 Sant Sebastià esdevingué un priorat, mesura portada a terme pel mateix Mir Geribert i la seva esposa Guisla, qui per assegurar la tutoria d'una abadia famosa i evitar les usurpacions de béns, va decidir la unió del cenobi amb Sant Víctor de Marsella, centre d'irradiació de la reforma gregoriana. El 1059 es produeix la unió definitiva, quan Geribert firmà un pacte amb l'abat de Sant Víctor de Marsella, pel qual des d'aquell moment els monjos provençals posseirien el priorat, seguint la regla de Sant Benet. En el document es deixava clar que Sant Sebastià restaria per sempre més sota la protecció de la família de Mir Geribert, els Santmartí. La dotació essencial del monestir estava formada per les terres que l'envoltaven, per la parròquia de Sant Pau d'Ordal i per altres alous escampats per tot el Penedès. A més el monestir era propietari d'altres béns dispersos, entre el quals destaca la Parellada dels Pòdols, sota el camí que anava del priorat a la Granada, els masos de Malselliga (les Gunyoles), un mas a Avinyonet i altres masos i alous per tot el Penedès, especialment als castells de Subirats i Santmartí.<\/p> ","coordenades":"41.3804700,1.7656200","utm_x":"396785","utm_y":"4581729","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40313-foto-08013-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40313-foto-08013-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40313-foto-08013-3-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"El claustre del monestir proporciona una gran singularitat a l'edifici, pel fet d'ésser un dels exemples més interessants del segle XI a Catalunya, ja que s'hi conserven successions d'arcs amb columnes esculpides, la qual cosa fa que sigui aquest, d'entre tots els monestirs i priorats benedictins que foren bastits a Catalunya en aquest segle, un dels pocs que conserva part del seu claustre originari. El seu estat de conservació permet de reconstruir amb gran certesa el seu procés de construcció que representa una mostra excepcional del desenvolupament de la vida monàstica i de la seva plasmació en estructures construïdes. (Continuació història) A finals del segle XII o començament del XIII es va realitzar l'ala de llevant del claustre, hipotèticament la de migdia (de la qual avui no en resta cap vestigi) i el portal romànic actual a instàncies del monjos marsellesos. Aquest portal romànic estava en una posició més avançada, en la mateixa línia que l'actual porta oest del claustre. Segurament llavors s'aixecaren una sèrie de dependències monacals entorn del claustre. El 1373 un terratrèmol afecta bona part del monestir. Ta vegada l'edifici va patir danys, ja que en 1380 en una visita pastoral es palesa l'estat d'enrunament de l'absis i el campanar. Entre 1388 i 1450, més o menys, es duen a terme obres que consisteixen en refer els trespols del campanar, bastir l'absis actual amb volta de creueria subjectada per una clau –amb un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià- i una coberta plana que desguassa per les gàrgoles dels contraforts de la seva part de llevant. A partir del segle XIV el monestir va patir una degeneració constant que tampoc es va acabar amb la seva incorporació a l'abadia de Montserrat el 1409, entrant poc desprès en una total decadència fins desaparèixer de l'interior de les seves dependències tot rastre de vida comunitària. Així, les rendes que mantenien els tres o quatre monjos que encara subsistien, passaren a ser percebudes per l'abadia matriu. Sant Sebastià va esdevenir un simple centre d'administració de diverses propietats de Montserrat, però menat per un prior. Des del segle XIV i durant els segles XV i XVI, les edificacions del monestir van patir un deteriorament molt gran, tot i les obres realitzades a la capçalera de l'església durant el segle XIV. D'aquesta manera, tot el conjunt va acabar en estat ruïnós, tal com expliquen les visites pastorals del segle XVI. Les últimes reformes importants documentades són de l'any 1606, en època del pare Jaume Forner, abat de Montserrat. Aquestes obres es van centrar fonamentalment en el trasllat del portal romànic a l'emplaçament actual, que comporta l'escurçament de la nau per la banda de ponent; l'obertura d'un òcul sobre el portal; potser la realització de la volta escarsera i el paviment de la nau; probablement, la construcció de la capella del Roser, al mur nord de l'església; una nova coberta per al campanar i segurament també l'enteixinat de guix situat sota el seu últim trespol; i l'engrandiment de l'edifici prioral per ponent. Ja en aquells anys i fins a l'exclaustració, Sant Sebastià havia esdevingut una simple propietat que els priors arrendaven a pagesos de la comarca. L'any 1785, el prior Agustí Bragado obre els sarcòfags de la planta baixa del campanar i en un d'ells grava el seu nom. Segurament és l'època en què s'aixeca el cor. La desaparició definitiva del priorat es va produir entre el 1821 (exclaustració i subhasta, passant a mans de particulars) i el 1835, any aquest darrer en que es produeix la definitiva secularització. Tot i el parèntesi de l'últim període de govern de Ferran VII, els antics propietaris, Jaume Hugas i Josep Faiges, recuperaven la finca el 1835, excepte l'església, que va passar a ser considerada un annex de la parròquia d'Avinyonet i, a partir del 1851, parròquia independent' (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 79-82).","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["3"]},{"id":"40314","titol":"Sarcòfag d'Arnau de Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sarcofag-darnau-de-vilanova","bibliografia":"
INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2523 ACCN TRENS, Manuel (1921) 'Un sarcòfag important', Penedès, Núm. 6, Any III, Juliol-agost 1921<\/p> ","centuria":"XII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es reprodueix fidelment la que fa Mn. Trens l'any 1921 i que correspon al seu estat actual: 'És un sepulcre buidat a una pedra d'una sola peça, medint 1'29 metres de llargada per 0'55 d'amplada i 0'45 d'altura. En la part davantera hi ha un relleu representant toscament una ànima en forma de figura humana eixint, emportada per àngels, d'un sepulcre. Els àngels són en nombre de sis, tres a cada cantó, dos que ajuden a pujar-la i els altres d'un valor purament decoratiu. Quasi no tenen altre missió aquests àngels que el de completar la decoració del relleu, d'una composició tan enginyosa com grollerament interpretada. Tot seguit fa pensar en un model anterior que s'ha interpretat amb mala traça. Totes les figures són deformes i mancades de sabor. L'extrem dret d'aquest sepulcre és completament llis. En l'altre extrem hi ha aquesta inscripció: ARNAL DE VILANOVA Al mig d'aquest inscripció hi ha també incisa una creu potenciada, de braços que van eixamplant-se l'un dels quals, l'inferior, acaba en espigó. Aquest sepulcre no té tapadora' (TRENS, 1921)<\/p> ","codi_element":"08013-4","ubicacio":"08002-BARCELONA","historia":"
Segons M. Trens (1921) ingressà al Museu Diocesà de Barcelona un sarcòfag procedent de Sant Sebastià dels Gorgs, el qual descriu de manera coincident amb aquest que encara avui es conserva al mateix museu.<\/p> ","coordenades":"41.3807200,1.7658100","utm_x":"396801","utm_y":"4581757","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40314-foto-08013-4-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Les coordenades que s'indiquen són les del monestir. De tota manera, a l'INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) s'indica que existeixen raons per pensar que el sarcòfag no prové de Sant Sebastià dels Gorgs ja que hi ha, almenys, tres inventaris de finals del segle XIX on no apareix citat aquest sarcòfag i si els altres dos que encara són al monestir. Tenint en compte que Mn. Trens indica clarament que prové de Sant Sebastià dels Gorgs es pot pensar que en el moment de la Desamortització poder anar a mans de particulars i d'allà al Museu Diocesà.","codi_estil":"92","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40315","titol":"Masia de Llinda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-de-llinda","bibliografia":"","centuria":"XII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Encara que la masia forma un conjunt inseparable amb l'esglesiola, pel seu interès arquitectònic fa que es consideri com a ítem propi. Entre la masia i la capella, avui dia hi ha un cup de vi. El conjunt rural presenta diverses edificacions. De manera sumària es pot dir que el cos principal de la casa té planta rectangular, està cobert amb teulada disposada a dues vessants, i els murs són de maçoneria, arrebossada en color gris a la façana principal. Te dues portes d'accés, la de la façana principal és d'arc de mig punt de factura molt moderna, en un acabat que segurament substitueix a un altre similar, però de més antic. Resulten d'interès les finestres que es troben a l'alçada del primer pis, recercades mitjançant carreus toscament treballats i amb ampits de pedra, la central presenta un mig festejador per l'interior. A simple vista s'aprecien dos grans cossos de construcció: l'un ocupa dues terceres parts del cos principal de la masia, i l'altre es troba en un extrem que conforma la part restant. Les cantoneres de l'edifici són de carreus de pedra vista. El sostre de la primera planta té maons vistos entre l'embigat pintats amb calç fent la forma d'un rombe en reserva en cada cairó. Destaca dins el mobiliari una còmoda i un rellotge de peu amb la inscripció 'LLINDA' al globus i una representació de Napoleó a la base. Existeix, també, una alcova amb decoració de guix pintada en blau i un llit de finals del segle XVIII. A la zona immediata a la capella es troben les edificacions annexes destinades a cups pel vi i, exempt, per l'extrem oposat, hi ha un edifici destinat a magatzem i celler (foto 3), el qual va ser construït l'any 1898 per l'arquitecte Pont i Gomà. El plafó de ceràmica que hi ha a la façana, a sota dels buits respiralls de la part alta de la construcció, amb una representació de Sant Isidre llaurador, és del segle XVIII. Al peu de la façana de la masia principal dins el jardí hi ha elements decoratius fets a base de rajoles esmaltades datables, així mateix, dins el segle XVIII. L'església, annexa, consta d'una nau amb edificació al damunt. Té volta de canó, absis amb arquacions i bandes llombardes als murs. En el mur sud hi ha una finestra de doble esqueixada i una porta refeta d'estil renaixement. Cal assenyalar que al costat N, en una nau dedicada a trull hi ha l'arrencada d'un arc toral, d'una nau i l'absis, tot de grans proporcions, el que fa deduir que l'edifici actual sigui una capella lateral de l'antic edifici.<\/p> ","codi_element":"08013-5","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"
La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Pel que fa a la masia, i com a dada singular, es conserva una teula que indica una data de col·locació d'una de les cobertes de la casa. En aquesta teula es pot llegir lo següent: 'Vuy dia 22 de abril de 1729'. Hi ha també una cèdula conforme un avantpassat (Jaume Almirall i Miró) havia estat familiar del Sant Ofici. L'any 1898 va haver-hi un aplec a la capella que va reunir prop de 3.000 persones portant creus i banderes en honor de la Verge de Llinda. Es va fer una missa de campanya. Durant el segle XX va patir les escomeses devastadores de la guerra de 1936, de manera que l'església fou cremada, i només se salvaren les rajoles policromades del segle XVIII del paviment del presbiteri.<\/p> ","coordenades":"41.3845300,1.7562400","utm_x":"396007","utm_y":"4582191","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40315-foto-08013-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40315-foto-08013-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40315-foto-08013-5-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"El dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec. La masia forma un conjunt inseparable de l'esglesiola. Dins la masia es conserven els ornaments litúrgics de la capella així com els vestits sacerdotals i de la Mare de Deu, dins un moble fet expressament per aquesta finalitat. Es conserven els vestits de cada època de l'any i sembla que es poden datar els del sacerdot en el segle XIX i els de la Verge i el Nen en el XVIII.","codi_estil":"92|94|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40316","titol":"Torre de l'Arboçar de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-larbocar-de-baix","bibliografia":"
BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992b) 'Torre de l'Arboçar de Baix'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 94-95. CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid\/Barcelona: C.S.I.C. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2501ACCNIPAC JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. TORRE DE L'ARBOÇAR (1993) 'Torre de l'Arboçar de Baix' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 6 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"La major part de les pedres de la porta del primer pis han estat arrencades.","descripcio":"
Torre de defensa de planta circular, feta amb carreus de pedra irregulars disposats en fileres horitzontals i en algun lloc formant aparell en espiga. Es situa en un promontori on es desenvolupa el caseriu de l'Arboçar de Baix, en el qual resten altres elements d'època medieval. La construcció, en origen exempta, té un diàmetre interior de 220 cm i el gruix del mur és de 170 cm. La seva alçària fa uns 13 m i l'acabament és de cúpula. A sis metres d'alçada, el mur perd gruix i en aquesta mida es troba una porta orientada cap a l'oest. Aquesta porta és coronada per una llinda de pedra monolítica, i sobre d'aquesta hi ha un arc de mig punt, format per tretze dovelles, que té la funció de fer d'arc de descàrrega. En general el paredat és de pedra poc treballada, de mida mitjana (uns 20 cm d'alt per 30 cm de llarg), gairebé sense treballar. En algun lloc l'aparell constructiu recorda un opus spicatum mal fet. Les obertures, força malmeses, han experimentat modificacions al llarg del temps. En part resta adossada a una construcció moderna i té al costat diverses edificacions que presenten vestigis medievals.<\/p> ","codi_element":"08013-6","ubicacio":"Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Es tracta d'una torre de defensa d'època medieval (INVENTARI, 1986: 21), que potser anés acompanyada en origen d'un recinte més ampli. Era una de les fortificacions properes a 'l'oppidum' d'Olèrdola, probablement destinada a defensar un lloc de poblament. Des d'un punt de vista de morfologia constructiva, la torre es pot relacionar amb la del castell de Ribes (Garraf) o amb d'altres torres fetes al final del segle X o a l'inici del segle XI. Per les característiques de la porta i pel tipus d'aparell constructiu, es pot parlar d'una possible cronologia d'aquesta construcció pels voltants de l'any 1000 (BOLÒS I MASCLANS, 1999b). El topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). Entre el 1035 i el 1056 es data l'establiment de la quadra d'Arboçar efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, a favor de Ferriol i Bonadona. En aquest document s'estableixen les afrontacions: a orient, Les Gunyoles, a occident, l'alou de Font-tallada, a migdia, Viladellops i a cerç, Ferran. Potser aquesta torre anés acompanyada d'un recinte més ampli, la qual cosa encara sembla restar visible a la forma del caseriu que la envolta que sembla formar un únicum units mitjançant arcades que encara son visibles en moltes cases. Pot tractar-se d'una de les fortificacions properes a l'oppidum d'Olèrdola, destinada, potser, a defensar un lloc de poblament. El 1119 la torre és propietat del Comte de Foixà. S'han trobat monedes del segle II abans de Crist. La llegenda parla d'una galeria subterrània de més de mig quilòmetre de llargària (SADURNÍ ET AL., 2000).També es coneguda com la 'Torre dels Miquelets'. La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).<\/p> ","coordenades":"41.3295500,1.7611100","utm_x":"396327","utm_y":"4576082","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40316-foto-08013-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40316-foto-08013-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C.. La torre i les edificacions annexes porten el nom de cal Bertranet.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40317","titol":"Colomar de l'Arboçar de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colomar-de-larbocar-de-baix","bibliografia":"
BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992a) 'L'art Romànic a l'Alt Penedès, al Baix Penedès i al Garraf. L'arquitectura civil i militar i l'arqueologia'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 71-76. BOLÒS I MASCLANS, Jordi (1992c) 'Colomar de l'Arboçar de Baix'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol.: XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.: 95. COSES D'AQUÍ (1992) 'Coses d'aquí. El columbari de l'Arboçar', Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 1, Avinyonet del Penedès. ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. GIRÓ ROMEU, Pere (1959) 'Una lápida romana en Sant Pere Molanta', Ampurias, Vol. XXI, pàg. 3, Barcelona, Diputació de Barcelona. GIRÓ ROMEU, Pere (1961) 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares. Aviñonet', Ampuries, Vol. XXII-XXIII (1960-1961), pp. 328-329, Barcelona, Diputació de Barcelona. GIRÓ ROMEU, Pere (1971) 'Consideraciones sobre los columbarios del Penedés', Panadés, Núm. 1.536, pàg. 9, Vilafranca del Penedès. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2529ACCNIPAC INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servel del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MORAL, Xavier (1983) 'El columbari de l'Arboçar', Font-tallada. Butlletí de la Joventut de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, pp. 2-3. RAFEL FONTANALS, Núria (1980) 'Contribució a l'estudi de diverses restes arquitectòniques publicades com a columbaris romans', Fonaments, Núm. 2, pp. 121-122. RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria de Llicenciatura, Universitat de Barcelona. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. SERRA CIRÉ, José (1968) 'Los columbarios del Penedés', El Eco de Sitges, Núm. 3957, Sitges. VIRELLA, Joan (1968) 'Els ‘columbaris' de la comarca del Penedès', Cordada, Núms. 143-144, pp. 4-5, Barcelona VIRELLA BLODA, Albert (1968) 'Contribución al estudio de los materiales empleados en antiguas construcciones de la península hispánica', Cemento-Hormigón, Núm. 408, pàg. 207<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El seu estat és ruïnós, ja que només se'n conserven un parament i restes d'un altre. Unes de les cantonades presenta restes del sulfat de coure utilitzat a la vinya que creix en aquesta parcel·la.","descripcio":"
L'estructura s'alça al mig d'una vinya elevada que domina una extensió àmplia del Penedès. Des de la torre de l'Arboçar de Baix es segueix un camí amb roderes a la roca que sembla contemporani d'aquella, que passa per l'extrem de la vinya on es troba el colomar. La construcció és de planta rectangular de 5 x 2'80 m i conserva un mur complert i restes de dos més. S'aixeca sobre un sòcol de pedra seca amb un desnivell de 9 cm en direcció NO, que mesura 43 cm d'alçada a l'angle NE. Sobre el sòcol s'alcen els murs de tàpia grollera en caixes de 1'14 - 1'26 metres d'alçada. A la façana interior de la construcció cada caixa presenta tres filades de cel·les arrodonides en sentit horitzontal, en total 11 filades visibles en l'estat actual de conservació. Les caixes estan separades per filades de lloses planes. Sobre les lloses hi ha uns petits forats circulars que corresponen a la trama desapareguda de l'encofrat. Les cel·les fan una mitjana de 20 x 20 x 20 cm i, en total, n'hi ha unes 150. L'alçada total de la construcció, en l'estat actual de conservació és d'uns 4'50 metres. Des de la dècada de 1950 es coneix l'estructura de l'Arboçar mitjançant una notícia que Manuel Trens, de Vilafranca del Penedès i vinculat al Museu, proporcionà a Pere Giró. Aquest fou el primer en estudiar-la, atribuint-li una funció de monument funerari romà de caràcter col·lectiu al servei dels assentaments d'aquella època distribuïts en una àrea més o menys àmplia. Altres articles publicats en la dècada de 1960 defineixen també l'estructura com un columbari romà per a dipositar-hi les petites urnes funeràries que contenien les cendres del difunt en les diferents cel·les - nínxols i apunten la possibilitat del seu ús en èpoques posteriors per a la cria de coloms. El material recollit va consistir en sis fragments de ceràmica ibero-romana sense concretar, un fragment de ceràmica campaniana B, ceràmica medieval grisa, brocs de càntir, etc.. Tres fragments de vidre i ceràmica vidrada moderna. A jutjar pel material recollit, en aquell moment, no es va descartar la possibilitat d'una utilització d'aquella estructura a l'Alta Edat Mitjana i èpoques posteriors. L'estudi més actualitzat d'aquestes estructures catalogades com a 'columbaris romans', de funcionalitat polemitzada nega l'atribució romana i el seu ús funerari. Segons Núria Rafel el tipus de construcció no és propi del món romà, ja que les cel·les són massa petites per a contenir urnes cineràries i ofrenes, i a més, aquestes restes són molt diferents als veritables columbaris d'enterraments trobats a Roma. Aquesta autora apunta que és més viable definir aquesta estructura com un colomar medieval, sense descartar la utilització esporàdica per a altres funcions (torre de guaita defensiva). L'existència de colomars es documenta des del segle XI al XVI. En el segle XII, arrel de la invasió sarraïna disminueix la cria de coloms, provocant l'enrunament dels que eren en camp obert. D'altra banda, en els segles XIII, XIV i XV s'augmenta la cria de coloms i les cites en documents són constants. Sembla ser que la construcció de colomars rurals fou un dret feudal, ja que en molts casos es construïren colomars per eludir la prohibició d'edificar torres en camp obert. És freqüent trobar referències de torres que tenien els dos usos: defensiu i colomar. Cal considerar també la importància de la cria de coloms que citen les disposicions encaminades a conservar-la, i paral·lelament l'estructura defensiva d'aquest període comprès entre els s. XII-XV al Penedès, amb la donació de terres per repoblar els territoris i fortificar-los. No hi ha dades definitives que provin aquesta hipòtesi, però sembla molt més factible considerar l'estructura com a colomar medieval, esperant que en el futur altres dades aportin nous arguments que permetin reafirmar totalment aquesta opció i que, indiquin la seva utilització també com a torre de control o, al contrari, argumentin la seva construcció en època romana (RIBÉ et al.; 1989-1998).<\/p> ","codi_element":"08013-7","ubicacio":"Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). L'agost de 1968 el Sr. Sadurní i altres afeccionats practicaren una cala en l'espai delimitat pel columbari. Localitzaren dues noves filades de cel·les que havien estat cobertes pel sediment, a més d'algun material ceràmic, sobre tot medieval (RIBÉ et al.; 1989-1998). Una forma clàssica de pagament de cens són els ous. Estan documentats columbaris a finals del segle XIII a Sant Cugat Sesgarrigues (1), i al XIV a l'Arboç (3), a Banyeres (5) (BOLÒS I MASCLANS, 1992a) . La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).<\/p> ","coordenades":"41.3279600,1.7597500","utm_x":"396211","utm_y":"4575907","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40317-foto-08013-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40317-foto-08013-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"En un radi d'uns 4 km al voltant d'aquesta estructura se'n troben d'altres gairebé iguals amb la mateixa problemàtica d'identificació: Torrota d'en Pasteres (Subirats), Torrota de can Pinya (Subirats) i Mas Pigot (Castellet i la Gornal) (RIBÉ et al.; 1989-1998). El jaciment apareix referenciat a GIRÓ (sd) i GIRÓ (inèdit). IPAE-B 1979-80 IPAC IPCE-COAC-1980","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40318","titol":"Església de Sant Salvador de Les Gunyoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-salvador-de-les-gunyoles","bibliografia":"
CAMPANARS D'AVINYONET (1994) Coses d'aquí. Campanars d'Avinyonet. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 10, juny 1994. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. CLARAMUNT et alii (1996) 'Inventari de les campanes – Sant Salvador de les Gunyoles – Avinyonet del Penedès' Campanars i campanes de l'Alt i Baix Penedès, INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núms. 2524 i 2534 ACCN MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'església presideix i contribueix a crear una petita plaça, i forma amb tot el casc antic de Les Gunyoles un conjunt molt harmoniós, la qual vista resta trencada per una restauració d'acabat molt poc afortunat que és visible des de la resta del poble, ocultant la noblesa de l'edifici.","descripcio":"
Gran edifici de caire religiós que consta de tres naus, la central de les quals presenta coberta amb volta de canó seguit amb llunetes, mentre que les laterals tenen coberta de volta d'aresta. La capçalera és quadrada, amb volta de quart d'esfera sobre trompes. El campanar, de planta quadrada, s'alça sobre una nau lateral i té coberta de pavelló. La façana, d'estructura senzilla, és coronada per un frontó rodó, té una rosassa i el portal d'accés és allindat, amb elements decoratius (pilastres laterals, frontó circular...) propis del Neoclasicisme. Destaca la torre campanar, que te 17 metres d'alçada, és de planta quadrada i es troba situada a la dreta de la façana. Presenta quatre finestres de mig punt i està rematada per una coberta de pavelló vestida amb teules. Conserva dues campanes, una a la finestra de la cara sud i l'altra a la finestra de la cara oest. La campana encarada al sud fa 35 centímetres de diàmetre i porta la següent inscripció: 'Jesús, maria, Joseph. 1701. Yauma Gomà'. La de la cara oest, medeix 70 centímetres de diàmetre i porta una inscripció que diu: 'Misionera. Guñolas 19 de marzo de 1952. Siendo cura párroco D. Francisco Monllau Benaiges. Pilar Cecilia. Refundida en abril de 1961. Fundición Salvador Manllús. València'. El seu nom és 'la Gran'. Pel lateral que dona a l'antic edifici de la rectoria, hi ha un rellotge de sol, que es va descobrir en fer les darreres obres de restauració de l'edifici l'any 1990. Està tallat a la pedra. La numeració, que va de les 6 del matí a les 6 de la tarda (6\/6), barreja les xifres aràbigues i les romanes. Les primeres són el 6, el 7, el 8, el 9, l'11 i el 12, mentre que les romanes són el X, l'I, el II, el III i el IIII (MORATÓ I VIA, 1992a). L'interior del temple, de gran simplicitat, segueix les directrius del llenguatge clàssic. Destaca la pica baptismal d'estil romànic, que es troba als peus de la nau central, i que està decorada amb arquacions cegues. Un altre element d'interès són les pintures murals policromes que hi ha a l'absis, que representen els temes religiosos de l'Ascensió (amb el Crist dins d'una ametlla lluminosa, voltat d'apòstols en actitud d'esglai, vestits amb túniques i amb orla i disposats sobre un fons de paisatge -oblidant la llei de la perspectiva-), l'Anunciació i Sant Miquel.<\/p> ","codi_element":"08013-8","ubicacio":"LES GUNYOLES.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
La parròquia de Sant Salvador de les Gunyoles apareix esmentada ja l'any 1185, separada de la de Sant Pere. L'església actual fou construïda en el segle XVIIII, segons indica la data del 1776 que figura en una inscripció de la llinda del portal d'accés, en la seva obra sembla ser que es van utilitzar carreus de la propera torre romana (INVENTARI, 1986: 23-24). El nou edifici és de proporcions més grans que l'anterior romànic, s'aixeca sota l'advocació de la Transfiguració del Senyor, patró de Les Gunyoles. Resulta interessant el seu campanar.<\/p> ","coordenades":"41.3522800,1.7801100","utm_x":"397953","utm_y":"4578582","any":"1776","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40318-foto-08013-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40318-foto-08013-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40318-foto-08013-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Per la seva construcció es van utilitzar carreus de la torre romana de les Gunyoles (RIBÉ ET AL, 1989-1998). Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. Respecte del rellotge de la torre, com a curiositat, s'ha de dir que quan va ser descobert l'any 1990, se li va col·locar un gnòmon que, per desconeixement de l'operari, està mal orientat (MORATÓ I VIA, 1992a).","codi_estil":"98|99|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40319","titol":"Can Rialb \/ Casa Umbert \/ 'El Castell'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rialb-casa-umbert-el-castell","bibliografia":"
CATÀLEG (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2531 ACCN MADOZ, Pascual (1847-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. RIUS SERRA, JOSÉ (1981). Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés. 4 vols. Textos y estudios de la Corona de Aragón 3–6. Barcelona, 1946–47, 1981. Pere Roca i Garriga, ed. (Sabadell, 1981).<\/p> ","centuria":"XIV-XVI","notes_conservacio":"Ha patit algunes reformes sobre tot a la part posterior de la casa","descripcio":"
Casa pairal aïllada, situada a prop de la torre romana, de planta quadrangular i amb un volum potent. La coberta és de teula àrab disposada a dues vessants. Es troba precedida d'un gran pati enllosat i envoltada de jardins, bosc i horts, amb un gran domini visual de les planes i la muntanya de Montserrat. L'edifici consta de soterrani, planta baixa i dos pisos. La porta principal d'accés és d'arc de mig punt, adovellada. Totes les obertures són emmarcades amb carreus de pedra, i algunes d'elles presenten elements decoratius del mateix material. Presenta finestrals gòtics, la major part d'ells amb festejadors interiors. L'edifici es cobreix amb teulada a dues vessants. Com a elements destacables del conjunt s'han de singularitzar els següents: la sala noble al primer pis de l'edifici, amb gerrer, finestres amb festejadors, guixeria profusament decorada al sostre, gran finestra quadrada modulada a quatre, buits recercats en pedra, alguns d'ells amb arcs conopials, i escala d'accés des de la planta baixa del mateix material. Encara que se sap per documentació oral de l'existència d'altres, avui no visibles, a la planta baixa es pot veure a l'actualitat una sitja de grans dimensions. La casa comprèn també la torre de cronologia romana, i es molt possible que formés en origen un conjunt arquitectònic que s'estendria als solars ocupats per les edificacions adjacents, com a Cal Mestres.<\/p> ","codi_element":"08013-9","ubicacio":"Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Se suposa que aquest 'castell' era situat al lloc on avui ha una mansió senyorial d'estil gòtic dels segles XIV-XV, molt refeta posteriorment, coneguda com 'el Castell'. Al seu costat hi ha una important torre escapçada de base circular (veure fitxa de la torre de Les Gunyoles). S'ha arribat a la conclusió que és un monument funerari romà, reutilitzat en època medieval com a torre de defensa (LLORACH SANTÍS, 1992a). El lloc de les Gunyoles s'esmenta per primera vegada el 978. L'any 981 el propietari de la fortalesa era Galí o Galindo: s'esmenta al Cartulari de Sant Cugat 'ipsum edificium', al testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111). El testament es jurat al Kastrum Eraproniano, i parla dels alous de Ceguniolas: terres i vinyes, cultius i erms i també la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111). Un altre testament que aporta informació sobre Gunyoles és el d'Ermengol Llobató, el qual en trobar-se ferit al castell de les Gunyoles, el juliol del 1076, va nomenar marmessors i morí al cap de poc (LLORACH SANTÍS, 1992a). Al terme de les Gunyoles, s'hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els templers. D'aquesta manera s'entén que el 1160 Bertran d'Olost i Pere de Torradella, comanadors templaris de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori d'Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l'edifiquessin i cultivessin. El 1205 la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc de les Gunyoles passà a mans del prior de l'Hospital (LLORACH SANTÍS, 1992a). El 1847, Madoz recull l'existència de 'un antiguo castillo y torre' a Les Gunyoles (MADOZ, 1847-1850, IX: 145).<\/p> ","coordenades":"41.3522700,1.7791600","utm_x":"397873","utm_y":"4578582","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40319-foto-08013-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40319-foto-08013-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40319-foto-08013-9-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. La masia i la torre del costat van ser restaurades a la dècada de 1960, i adaptades a conjunt residencial sota el nom de 'El Castell', nom aquest justificat en la aparença, encara que no en la història.","codi_estil":"93|94|95|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40320","titol":"Santa Susanna\/Caseriu de Santa Susanna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-susannacaseriu-de-santa-susanna","bibliografia":"
CARBONELL VIRELLA, V. (1981) 'Els castells del Penedès' Butlletí de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer, p. 72, Vilanova i la Geltrú. CATALUNYA ROMÀNICA. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid\/Barcelona: C.S.I.C. EL PENEDÈS (1967) 'El Penedès', Els castells catalans, Barcelona: Ed. Rafael Dalmau. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2530. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLORACH SANTÍS, S. (1992a) 'Castells i edificacions militars de l'Alt '. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.: 38. MIRET, X. (1983) 'La quadra medieval de Santa Susanna' Olerdulae, Any VIII, Núm. 21-22, pp. 22-23, Vilanova i la Geltrú RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. VIRELLA BLODA, J. \/1968) 'Els castell de Santa Susanna', Circular per als socis de l'agrupació excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"És un dels pocs conjunts que encara conserven ràfec amb teules pintades amb dent de llop.","descripcio":"
Molt a prop del Puig de la Mola, un dels cims més alts del Garraf, i en el fons d'una vall excavada per la riera de Begues, es troba aquest conjunt de construccions enlairat d'alt d'un roquissar d'uns 350 metres de llarg per uns 150 d'amplada. El caseriu que forma es va edificar al llarg dels segles al pla que porta el mateix nom (Santa Susanna), i en el qual circula en meandre, la riera de Begues. Aquesta situació li dona un aspecte majestuós. La llogaret està format per cinc nuclis edificats, un d'ells fortificat, en estat ruïnós o semiruïnós. En destaquen: la Casa Gran, el conjunt de major entitat, situat al punt més elevat; Can Mison, de menors dimensions, Can Blai, a peu de la roca, sota la Casa Gran, i per últim, a la vessant nord-est, hi ha un magatzem utilitzat a l'actualitat com a garatge. La fortificació com a tal, es presenta en la torre quadrangular que destaca al sud-oest de la construcció i per la presència de petites troneres de l'època de les guerres carlines. La porta principal al conjunt està coberta amb un arc escarser i el terra exterior està pavimentat amb pedres. Part de la torre va ser convertida en dipòsits de vi, avui fora d'ús. En l'encavallada de fusta que cobreix aquest es pot llegir, escrit en guix 'Año 1897. Queido un rayo en este castillo'. El caseriu va anar quedant en un progressiu abandó fins arribar a ser total a mitjans de la dècada de 1970. Són tres els dipòsits rodons, enrajolats i envernissats, més antics que encara es conserven. Sembla ser que durant la dècada de 1950, es van transformar i construir nous dipòsits de forma quadrada. En aquesta època hi havia quatre forns de pa, cinc cases i sis cups. Hi van arribar a viure cinc famílies. Avui tan sols rep la visita del pagès i el propietari, que treballa les terres de cultiu que l'envolten i dels excursionistes i ciclistes de muntanya que visiten el paratge. Respecte de la capella no s'ha trobat cap indici dins el conjunt, però hi ha la tradició de que aquesta es trobaria a l'antic camí d'Olivella (Informació oral Joan Raventós Alabreda, juny 2003). Dels espais més característics del conjunt destaquen la habitació coneguda com a La Prisió, un espai lúgubre, excavat i construït al terra, amb un únic accés des d'alt. Una altra dependència que destaca per la seva curiositat és la que la tradició oral atribueix a la 'sala dels nuvis', en la qual en el segle XIX es quedaven tancats i barrats les parelles recent casades del caseriu, passant una breu i econòmica lluna de mel. Els aliments se'ls facilitaven mitjançant una petita obertura a la paret. En aquesta sala hi ha una finestra amb un mig festejador. Hi ha també celler i en els magatzems, localitzats bàsicament al pis superior, es guardaven per al seu assecat gra, ametlles, olives, etc. Hi ha també estances on es guardaven els animals, com ara caballerisses (encara es poden veure els pessebres). Una altra zona derruïda del conjunt era utilitzada per tenir aviram, cunills i porcs. En tota la extensió del pla, i també a les vessants de les muntanyes més properes, es cultiven sobretot la vinya i els arbres fruiters, principalment presseguers, encara que amb la baixa qualitat del sol del massís del Garraf. Als voltants de la caseria hi ha tres pous: un al nord, al costa d'una vinya, un segon en el camí que mena al conjunt edificat, i als seus peus, i un tercer, al sud, al costat del pi blanc centenari. Aquest darrer sembla tenir una gran capacitat de magatzematge, ja que en èpoques de pluja continuada, el pou es desborda molt abans de que l'aigua pugui baixar per la riera de Begues, a lo qual indubtablement també ajuda el fet de que l'aigua de pluja es filtri ràpidament sota terra degut al tipus de terreny del Garraf. Un altre element d'interès a prop és la bassa d'aigua de 500 m3 de capacitat catalogada com a de tercer ordre, segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","codi_element":"08013-10","ubicacio":"Santa Susanna, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
L'indret estava habitat en època ibero-romana, tal i com demostren les restes arqueològiques trobats als voltants. Tres pous proveïen d'aigua als seus habitants fins al seu abandó, i un dipòsit d'oli evidenciava un cultiu intensiu d'olivera, la qual encara es troba present al pla. El topònim 'Quadra de Santa Susanna' apareix documentat des del segle XI, tal com recull l'obra 'Catalunya Romànica' (CATALUNYA ROMÀNICA, 1992). Santa Susanna és un testimoniatge feudal el més antic d'Avinyonet (1953) (SADURNÍ ET AL., 2000). Una quadra medieval era una demarcació amb jurisdicció pròpia dintre el terme d'un castell. Les terres que pertanyien a aquesta demarcació estaven dirigides des d'una fortalesa on vivia el senyor, el qual cobrava impostos als pagesos que les cultivaven. El nucli arquitectònic de la quadra es caracteritzava per la presència d'una fortificació que donava seguretat a un grup de cases i per l'existència d'un recinte religiós. D'aquesta manera els habitants cultivaven les terres properes a la quadra assegurant-se els serveis de seguretat i espirituals que donaven la fortificació i la capella. Santa Susanna era una quadra peculiar, ja que els nuclis habitats s'agrupaven en la penya que presidia el pla, donant ella mateixa suficient aïllament i seguretat. En el cas de Santa Susanna, 'Quadra' faria referència a una torre de defensa construïda per part d'algun cavaller, per voluntat del comte de Barcelona Ramon Berenguer I (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). En qualsevol cas, el topònim 'Quadres' apareix associat a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, en diversos documents privats del segle XII (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). També apareix Santa Susanna en diversos documents sota l'apel·latiu de 'castell', així per exemple en el segle XVII ('lo castell i la quadra, en el terme del castell d'Avinyó'. De qualsevol manera, se sap que en el segle XII, la quadra pertanyia al senyor Ramon de Ribes i a la seva muller, Sibil·la, els quals, l'any 1158, van fer donació a Berenguer d'Avinyó del 'podium de Sancta Susanna', dins el terme del castell d'Olèrdola i parròquia de Sant Pere d'Avinyó. Aquest els va reconèixer com a senyors i es va comprometre a cultivar les terres de Santa Susanna i aixecar una fortalesa i cases (VILLACAMPA et al s.d.). La falta de documentació potser indiqui el poc desenvolupament d'aquesta quadra a través dels segles. Del període històric compres entre el segle XII i el XIV, no es coneixen documents. De tota manera, dins el llogarret encastellat s'endevina una torre quadrangular que sembla posterior al segle XIII. El 1332 se té testimoni d'una cerimònia d'infeduació que es va celebrar el 26 de gener en la qual el cavaller Guillem d'Avinyó va prestar fidelitat i homenatge al també cavaller Bernat Guillem de Ribes pel feu de Santa Susanna, el qual lliura uns guants com a símbol de potestat senyorial. La història es succeeix en diversos episodis documentats, dels que es destaca la venta de Santa Susanna per part dels Ribes a l'Episcopat de Barcelona el 1389. Altres documents parlen de les relacions de l'Episcopat i Guillem d'Olivella al segle XV, i del privilegi obtingut de tallar llenya, l'any 1484 per les gents de Vilafranca, quan la quadra era senyoriu de Pere Ramon d'Avinyó, habitant de les Gunyoles. Posteriorment apareixen els cognoms de Perpinyà Gelabert i Mas, al segle XVII com a propietaris de l'indret. El cognom Marcé, actual en la possessió d'aquest llogaret, apareix a la documentació l'any 1630 (Jaume Marcé), com a pagès habitant d'aquest indret. Actualment, tant el caseriu com a les terres que la envolten, són propietat de Joan Raventós i Marcé. Aquest indret pertany a la família Marcé amb seguretat des del segle XVIII A propòsit encara es conserva una fita que correspon a l'afrontació de les seves terres i que porta el seu nom 'Marcé'. A Santa Susanna hi havia rabassaires i no parcers.<\/p> ","coordenades":"41.3315300,1.8133800","utm_x":"400704","utm_y":"4576240","any":"1152","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40320-foto-08013-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40320-foto-08013-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40320-foto-08013-10-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"IPAC Núm. 2530 ACCN Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40321","titol":"Cal Fàbregas\/Can Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fabregascan-pujol","bibliografia":"
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2532 ACCN. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de grans proporcions constituït per un cos central, de planta quadrangular i murs de mamposteria irregular i carreus regulars de pedra a les cantoneres. Té coberta a dues vessants de teula àrab. La porta d'accés és adovellada amb arc de mig punt. Són elements remarcables les finestres del pis principal, de pedra, amb motllures conopials i mènsules les laterals i amb una llinda trencaigües la central. Del conjunt destaca sobretot el finestral central, quadrat i quatripartit, amb una llinda trencaaigües, ja esmentada. Al seu costat s'endevina un rellotge de sol desdibuixat, del que tan sols resta el gnòmon. Les cantoneres de l'edifici són de carreus regulars de pedra tallada. Pel costat NW hi ha annexes els cups. Destaca també el gran jardí interior. A la planta baixa comença una escalinata de pedra que dona accés al primer pis, i en aquesta sala destaca també una guixaria decorada al sostre, així com un singular arc diafragmàtic. A la dreta de la porta d'accés i entre la planta baixa i el primer pis, es troba tot un marc de suport d'un rellotge de sol, malauradament totalment esborrat, del que tan sols resta el gnòmon. Altres dependències importants són les quadres, amb les menjadores i un cup rodó, l'hort amb una cisterna, unes construccions laterals que allotgen cinc cups quadrats que es feien servir pel raïm negre, el corral que encara es troba en una construcció davant la casa, a l'altre costat del carrer o la pallissa situada tocant a cal Carbó.<\/p> ","codi_element":"08013-11","ubicacio":"CANTALLOPS 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Masia d'origen medieval. En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. No obstant això, el topònim Cantallops s'esmenta l'any 991 com a corresponent a una font al límit oriental al terme d'Olerdola. El nom Fàbregas s'associa a la casa el segle XIX, quant membres d'aquesta família, que vivien al Pla del Penedès, van comprar la casa, que va passar per línia materna a Serafina Fortuny Fàbregas.<\/p> ","coordenades":"41.3670300,1.7993800","utm_x":"399587","utm_y":"4580198","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40321-foto-08013-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40321-foto-08013-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40321-foto-08013-11-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40322","titol":"Cal Pere Nen","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pere-nen","bibliografia":"
ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Ha estat recentment restaurada la façana respectant el seu estat original","descripcio":"
És una casa entre mitgeres, de planta baixa i pis. La seva tipologia respon a un model d'habitatge urbà propi de la transició del segle XVIII al XIX, amb planta baixa i pis i buits de petites dimensions. La façana es plana i està arrebossada, mentre que la teulada és de peces àrabs disposades a dues vessants, amb un petit ràfec d'imbricació. Els buits del primer pis són de petites dimensions i presenten ampits de pedra llaurada. A la planta baixa hi ha una finestra de proporcions verticals de dimensions que trenquen l'antiga modulació de l'edifici. La porta d'accés és d'arc de totxo sobre pedra llaurada, i una finestra petita, recercada en pedra s'obre a la dreta d'aquest accés. La planta es quadrangular i sembla que en origen devia correspondre a una mateixa tipologia almenys amb l'habitatge que encara avui existeix al costat, reformat recentment. Per la seva tipologia destaca com l'habitatge més representatiu de tot el carrer Nou, que va créixer al costat d'una important via de comunicació que seguia el traçat d'una de les carrerades que travessaven el municipi, la de la Cerdanya o de Puigcerdà.<\/p> ","codi_element":"08013-12","ubicacio":"CANTALLOPS.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El Pere nen venia de cal Geroni. Aquesta casa com les de la resta del carrer es van anar construint al llarg d'una important via de comunicació. Es conegut el trajecte de la llarga carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà que recollia els ramats de la Marina i els encaminava cap a les muntanyes pirinenques del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya, passant per Manresa i el Lluçanès. Pel terme municipal quan s'aproxima a la cruïlla de l'Arboçar s'enfila pel llom de la serra, enmig la vegetació, fins al pi del Barba. Pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el puig de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols. Des de la creu, la carrerada davalla a l'esquerra (en aquest punt es coneix l'existència de corrals del Ràfols), per una pista que va a trobar el fons de la riera dels Pelagons, la qual segueix fins a Cantallops (a l'arribada al poble hi havia també un altre punt d'estada, a Ca la Modesta). El camí ramader travessa el poble pel carrer Nou, fins passar a l'altre terme municipal, en pujant per la carretera B-24 en direcció al Pago i pren la carretera de Sant Sadurní fins al trencant a mà esquerra de la pista que baixa a can Mata del Racó. El trajecte continuava fins a bifurcar-se: per als ramats que feien la transhumància als Pirineus, la carrerada seguiria cap a Manresa -pels Brucs i coll de Massana- i, pel Lluçanès, fins a les muntanyes de l'Alt Berguedà i el Ripollès (ROVIRA ET AL., 1999). Al seu pas per la transició actual entre el terme de Cantallops de Subirats i el d'Avinyonet, la carrerada va ser delimitada per un mur a fi d'evitar que el ramat fes malbé els cultius dels marges.<\/p> ","coordenades":"41.3676200,1.8009800","utm_x":"399722","utm_y":"4580261","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40322-foto-08013-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40322-foto-08013-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"És l'únic edifici del carrer que es troba en la seva tipologia original de la transició dels segle XVIII al XIX.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40323","titol":"Can Ràfols dels Caus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rafols-dels-caus","bibliografia":"
CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2538ACCNIPAC PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El propietari està fent una restauració amb molt d'encert i amb un estil prou modern i, alhora, respectuós.","descripcio":"
Masia fortificada. Es tracta d'un conjunt format per diverses construccions que presenten un volum considerable. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, pis i golfes. Hi ha afegida una ala lateral. La coberta és a dues vessants. Té cantoneres de pedra, torrelles de planta circular amb templets als angles, amb cúpules i espitlleres, així com baluards (interior i exterior), l'exterior decorat amb pintura mural bicolor. El conjunt es troba complementat per una interessant capella, d'una sola nau amb coberta a dues vessants i volta escarsera amb llunetes i façana amb porta frontal allindada i ull de bou. Al seu interior, encara que en mal estat de conservació resten pintures murals. Destaquen de les seves dependències i elements de valor patrimonial: -la cuina, amb les grans piques (inclou una per desalar el bacallà), i la cuina econòmica. -les escales d'accés a la zona d'habitatge que es troba al primer i segon pis, amb interessant barana de ferro treballat a forja, calaixera original de la casa a la zona d'accés a l'habitatge, i pintures murals que essencialment reprodueixen escenes de cacera. Com a dada singular, es va col·locar com a remat de l'inici de la barana d'aquesta escala un trofeu que va rebre un germà de l'actual propietari com a premi guanyat a un concurs cinematogràfic concedit a una de les seves pel·lícules que es van filmar a la masia i al terme d'Avinyonet. -La llotja de totxo, avui en part cegada, que s'obre a l'alçada del tercer pis, i que donava llum a les dependències interiors, sobre la qual hi ha la tradició oral de que eren el lloc en què hi vivia el capellà que servia la capella de la masia. -el cosidor, de parets profusament decorades, amb tota la col·lecció de motlles de sastreria. -el gran forn de pa i altres dependències antigues, com l'oratori. -la pica de filtre, a prop del forn. -els paviments de rajoles d'argila, molts dels quals presenten les inicials del seu antic propietari Ràfols. -els paviments emmarcats dels patis interiors, que encara es conserven en relatiu bon estat de conservació, etc... Al costat de la masia hi ha un pou amb una mina on hi brolla l'aigua. Abans es repartia pels jardins i anava a parar una mica més endavant on encara es pot apreciar una gran bassa que arreplegava l'aigua de la font. Encara avui és un agradable racó. Una altra font d'interès hi havia hagut entre un roure i una torre elèctrica, dins la vinya del costat de la casa. Era una font de clot. Una explanació del terreny la va deixar penjada i avui no raja. Hi ha també les diverses construccions dedicades a celler que es troben a ple funcionament. Tanmateix es conserva, encara que una mica abandonat un petit bosquet de pins i altres espècies arbòries darrera la capella, així com un safareig dins un interessant recinte amb porta enreixada al qual ha estat impossible accedir per causa de l'abundosa vegetació que creix al seu interior. Una palmera washingtoniana es va plantar als voltants de l'any 1936 i dona la benvinguda a la masia, que tenia al davant l'era.<\/p> ","codi_element":"08013-13","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Encara que es suposa l'existència d'aquesta casa en l'edat mitjana, sembla ser que el gruix de l'edificació que veiem en l'actualitat va ser aixecat en èpoques menys reculades de la història, fonamentalment entre els segles XVII i XIX, tot i que s'han de suposar diverses obres de reforma i ampliació al llarg de la seva història, que a simple vista resulta impossible de detectar. La masia de Can Ràfols dels Caus ha tingut i te encara un gran pes específic en el conjunt patrimonial d'Avinyonet. Dotada d'unes extenses propietats, i amb una interessant ubicació en un punt estratègic de comunicacions, a prop de les carrerades i la vella carretera d'Olesa de Bonesvalls i Begues, va tenir un gran poder econòmic que es va traduir en l'aixecament de diverses construccions de gran interès que es poden resseguir de la observació directa de certs elements arquitectònics que es troben avui visibles. Així, en llindes i paviments poden llegir-se tota una seqüència cronològica que parla de moments en que la casa va patir importants ampliacions i modificacions: 1634 (porta d'accés exterior), 1674, 1764 (a la porta d'accés a la cuina del forn de pa), 1819 (capella) , 1833 (marcada en una altra porta d'accés que antecedeix a la de 1634), i al baluard interior, la del 1864. Una porta amb baluard precedeix l'accés i es troba al costat de l'era. Aquesta porta, quasi monumental, es troba policromada, presenta una mena d'escut que fa referència a la vinya, i es va construir el 1863. El 1912 es construeix així mateix, el gran celler que encara es troba en funcionament (segons data al paviment de ciment decorat). Hi ha, a més, una gran palmera washingtoniana plantada cap al 1936 que dona la benvinguda a la masia davant d'un dels elements fortificats de l'edifici central, i abans d'arribar al segon baluard . Te capella, que havia estat d'ús públic, que es contempla en fitxa apart, llac, jardí amb bancs, bosc i un gran safareig construït el 1886, segons consta a la gran porta de ferro de l'entrada. La casa es trobava al costat de la carrerada i en ella s'hi havien guardat ramats. Disposaven de dues pletes a prop del nucli central i una altra a cal Piulet. La capella que encara es conserva, era pública, encara que propietat de la masia, i per documentació escrita se sap que es trobava en perfecte estat i ple ús l'any 1910 (PUIG I BOSCH, 1912). La masia, fins el començament de la dècada de 1930 va ser propietat de Pere Ràfols i Trabal, el qual va ser alcalde d'Avinyonet del Penedès i promotor de l'actual Casa de la Vila i del Centre Cultural de Cantallops. L'any 1933 va ser adquirida per Jacint Esteva i Fontanet. Així, l'any 1942, el Sr. Esteva va deixar que filmessin a casa seva i a les rodalies la pel·lícula titulada: 'El ladrón del guante blanco'. Una altra pel·lícula allí filmada va ser 'El hijo de Maria' (la protagonista era Núria Espert).<\/p> ","coordenades":"41.3586300,1.8008700","utm_x":"399699","utm_y":"4579263","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40323-foto-08013-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40323-foto-08013-13-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Un dels propietaris de la casa, Jacint Esteva Grewe, va ser director de cinema per la qual cosa es van gravar diverses pel·lícules, al llarg de la dècada de 1960, al terme d'Avinyonet i a casa seva. Una d'aquestes pel·lícules va rebre un trofeu, que el propietari actual va col·locar com a decoració de la barana de l'escala interior d'accés a les cambres.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40324","titol":"Sant Pere d'Avinyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-davinyo","bibliografia":"
CAMPANARS D'AVINYONET (1994) Coses d'aquí. Campanars d'Avinyonet. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 10, juny 1994. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2533 ACCN DOSSIER (2001) Dossier sobre la dualitat de noms: Avinyonet-Les Cabòries. Ajuntament de l'Avinyonet del Penedès. Avinyonet del Penedès. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"L'església està molt malmesa. Fa pocs anys es va treure la teulada vidrada de la coberta del campanar i l'estiu de l'any 2002 la va traspassar un llamp.","descripcio":"
L'església de Sant Pere d'Avinyó forma un petit nucli, juntament amb una masia que té adossada. És l'antiga església parroquial del terme municipal. És formada per una nau central i dues de laterals, de dimensions reduïdes, cobertes amb volta d'aresta rebaixada i arcs torals. La separació entre les naus s'ha fet per mitjà de pilars i arcs formers de mig punt. La capçalera és quadrada. La façana, d'estructura senzilla, presenta un portal rematat per un frontó clàssic. El campanar, esvelt, és de planta quadrada, i s'eleva sobre una nau lateral, al costat dret de la façana. Té una alçada de 19,2 metres. La coberta és de pavelló i en origen estava protegit per teula vidrada en verd i blanc (INVENTARI, 1986: 22-23). A cadascuna de les parets de la torre hi ha un finestral. No té cap campana però hi resten dos jous de campana, un a la finestra de la cara est, en la qual hi ha inscrita la data de 1627, i l'altre jou es troba a la finestra de la cara sud. Dins l'església destaquen la primera capella que es situa a ma esquerra del portal d'accés mirant a la capçalera, profusament decorada amb pintures barroques que es troben en molt mal estat de conservació. Tal vegada sigui aquesta la capella de Santa Teresa. Per informació oral se sap que va ser utilitzada a inicis del segle XX com a capella baptismal. A continuació d'aquesta capella, a mà esquerra, es troba la dependència destinada a sagristia amb una pica rentamans decorada. En aquesta habitació es troben emmagatzemades les teules que es van treure del campanar. Es conserva, així mateix, el púlpit. S'ha de destacar, de la façana una làpida que es troba a la dreta del portal d'accés. Es tracta d'una làpida funerària que presenta la següent llegenda: 'AQUÍ FOU ENTERRAT \/ AL 26 DE JUNY DE L'ANY 1846 \/ LO CADAVER DEL RNT. MIQUEL VERNE \/ DES PBRE Y ROR DE ESTA PARAL \/ IQUIA DE SANT PERE DE AVINONET \/ BISBAT DE BARCELONA'. D'altra banda, al costat de l'església es troba l'antic cementiri parroquial. Al costat nord-oest se li adossa l'edifici de la rectoria, interessant en la seva fesomia exterior. És de planta rectangular, de planta baixa i pis amb portal d'arc rodó dovellat i finestres emmarcades en pedra. A la llinda d'una finestra hi ha la data de 1698. La rectoria havia tingut celler hi darrera hi havia els horts i cinc pous. Al costat del camí hi havia la creu de Santa Teresa.<\/p> ","codi_element":"08013-14","ubicacio":"Avinyó 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Les referències al lloc, el castell i l'església de Sant Pere d'Avinyó es remunten al segle X, en coincidència amb el procés de conquesta d'aquestes terres per part del Comtat de Barcelona. Hi ha un document del 995 en què consta la consagració de l'altar de Sant Pere situat en el castell d'Avinyó. El bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l'església de Sant Pere, aixecada al castell d'Avinyó, entre els anys 973 i 995. En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat l'any 1002 consta que l'esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger. Altres documents posteriors, per exemple de l'any 1002, també esmenten Sant Pere en el castell d'Avinyó. Sembla ser que la substitució del topònim Avinyó pel d'Avinyonet es va produir durant la llarga i intensa crisi baix-medieval catalana. En concret, mentre que en el Fogatge de 1376 encara es parla del castell d'Avinyó i de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, en el Fogatge de 1553 el terme Avinyonet ha substituït completament el d'Avinyó. L'any 1447 es fundà el Comú d'Avinyonet i Avinyó passà a ajuntar-se amb dit consistori, juntament amb l'Arboçar, Les Gunyoles, Cantallops, etc. (SADURNÍ ET AL., 2000). A la citada crisi baix-medieval, en concret, entre 1376 i 1553, el poble va passar de 76 cases a tenir-ne tan sols 52 (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). L'església de Sant Pere d'Avinyó era l'antiga parròquia del terme municipal. Segons Ramon Puig es troba per ella la data de 1560 (PUIG I BOSCH, 1912). Va ser bastida, d'acord amb la seva fesomia actual, el segle XVII, encara que se sap de la seva existència, com ja s'ha dit, en data anterior. Actualment la parròquia ha estat traslladada a l'església nova de Sant Pere construïda al poble de Les Cabòries, per la qual cosa el temple està complint funcions alienes al seu destí original. Pel seu interès es transcriu un manuscrit del Pbe. Joaquim Verdaguer, rector de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó des de l'any 1897 fins al 1904, que va ser publicat per Josep Escofet (ESCOFET, 1981): 'L'església d'Avinyonet es la més antiga del Penedés si exceptuem la de Sant Miquel d'Olèrdola. A l'any 1380 'Ugeto d'Avinione' traspassà les terres de l'església a Ramon Alemany de Cervelló. Més tard un net d'aquest anomenat 'Geraldo Alemany de Cervelló' cedí i traspassà els seus drets a varis particulars que segurament foren els que donaren nom a les cases dels hisendats que existeixen en l'actualitat. Es casi segur que en eixa parròquia sofriren martiri la vigília de l'Ascensió de 1242 cinc religiosos a mans dels jueus. La relació veritable de tal fet la llegim en l'Historia de l'ordre Dominicana d'Aragó. En ella es llegeix que l'inquisidor Fray Guillem Arnaldo i dos companys seus: Fray Bernat de Rapé i Fran Garcia d'Aura, junt amb dos pares franciscans foren martiritzats en Avinyonet. La referida història diu que a un dels martiritzats li travessaren el cap amb un gros clau. Quan a l'any 1618 fou derruïda l'Església, que amenaçava caure, es trobaren darrera l'altar de Santa Teresa i dins de la paret, que era bastant gruixuda, una caixa de pedra i a dins ossos i caps d'alguns difunts i un d'aquests caps tenia un gran clau travessat. De la primera església ja no en queda ni rastre (sic), ja que a l'any 1618 fou derruïda i en l'espai dels dos segles següents construïda dues vegades (..)' (..) La plaça que hi ha davant de l'església s'anomenava reial i en ella s'hi reunia la justícia i la major i més sana part dels seus veïns, per prendre acords (..). L'any 1674 va morir Mn. Pere Joli, que fou enterrat davant l'altar de la Mare de Deu, en aquesta església. El 1676 fou beneïda i col·locada una altra campana (..).<\/p> ","coordenades":"41.3731100,1.7734600","utm_x":"397429","utm_y":"4580903","any":"1627","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40324-foto-08013-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40324-foto-08013-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40324-foto-08013-14-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. Actualment la masia s'utilitza com a casa de colònies d'estiu per part de la Fundació Pere Tarrés. (Continuació història) Els dies 6, 7 i 8 de setembre de 1778, essent rector en Francisco Culla es feren grans festes, en aquesta parròquia com mai se n'havien fet, amb motiu de rebre la relíquia de Sant Pere. Es celebraren completes, oficis amb sermó i processons solemnes. I hagueren balls de bastons, de moros i cristians en la plaça i es tiraren coets, tronades, rodes i altres focs (...). En l'any 1788 es començaren les obres de restauració d'aquesta església. Es trobava esquerdada de totes quatre cantonades amb esquerdes de dalt a baix, per les que s'hi podia posar el braç. Aquestes obres començaren el 17 d'abril. Fou edificada sobre la vella, que com hem dit estava esquerdada i ruïnosa. Part d'ella la tiraren a terra, o sigui, part del Presbiteri. Per tant fou allargada, eixamplada i aixecada. Fou conclosa en 1791 i beneïda el dia de Santa Teresa, la vella arribava doncs fins al que és ara el presbiteri. Les festes d'inauguració duraren tres dies: 15, 16 i 17 d'octubre. Tots els tres dies hi hagué sermó, música i processons, ball de bastons, ball anomenat de Sant Francisco, castell de focs i tronades a discreció. En la rectoria menjaren tots tres dies més de cent persones convidades i els dinars es composaven de cinc passades (..). (..) El 7 de maig de 1797 fou beneïda una altra campana, pesava 7 quintals i una lliura i fou feta dels trossos d'una de vella. Costà 210 lliures i se l'hi posà el nom de Maria Petronila, la vella que es va desfer és la que portava per nom Salvaterra. Aquesta campana fou construïda per en Josep Vidal de Vilafranca. Es trencà als sis mesos d'ésser col·locada. Es va treure, va tornar a fondre i se'n construí una de mes grossa, que pesà 9 quintals i 6 lliures, fou beneïda amb el nom de Bàrbara el dia 3 d'agost de 1806. Aquesta campana, però sortí poc sonora, degut a tantes recomposicions (..). (..) L'església i la Rectoria foren saquejades i robades d'ella els vasos sagrats pels gavatxos el dia 22 de desembre de 1808. A més destrossaren l'arxiu i anaven estripant els seus llibres i papers mentre anaven caminant a Sant Cugat Sesgarrigues. Un home anomenat Josep Givert i Ollé, menyspreant les amenaces dels lladres, els anà seguint recollint tot el que pogué i ho retornà a la rectoria (..) (..) La imatge de Sant Pere fou destruïda per un llamp el dia de Santa Teresa de l'any 1899 (..) (ESCOFET, 1981). Una descripció manuscrita de 1831 i transcrita per Josep Escofet diu lo següent: 'el gusto arquitectónico dominante en el templo es el del Renacimiento, constando de una sola nave con cuatro capillas en la parte del evangelio y tres en la parte de la epístola. El altar mayor es de estilo barroco, formado de seis nichos con sus respectivas imágenes, el nicho principal está ocupado por la imagen de San Pedro, titular de la parroquia (..). Bajando del Presbiterio a la nave de la Iglesia, empezando por el lado de la epístola se encuentra la capilla de la Virgen de los Dolores, de estilo bizantino. Este altar fue construido en el año 1887 y dorado al siguiente a expensas de una persona piadosa de la parroquia (..) El altar del dulcísimo nombre de Jesús, construido en el año 1680, la imagen del buen Jesús ocupa el nicho central y la restante contiene varios cuadros al óleo representativos de algunos pasos de la pasión de Nuestro Señor. Este altar junto al del Rosario, construido el año 1679, el de Santa Teresa, el 1629 y el de la Concepción, son de estilo barroco (.. )' (ESCOFET, 1981). La casa del costat, que es l'antiga rectoria de l'església, va ser bastida d'acord a la seva fesomia actual, el 1698, segons data de la llinda de la porta. Modernament s'havien celebrat a Sant Pere dos festes: per Sant Pere i per Sant Isidre (per la pagesia). Al matí hi havia un sant ofici, mentre que a la tarda es feien balls.","codi_estil":"95|96|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40325","titol":"Cal Castellet\/La Castelleta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-castelletla-castelleta","bibliografia":"
LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals) MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt d'edificacions amb corrals que formen un petit caseriu coneguda sota el nom de 'La Castelleta'. En els seus paraments es conserven restes de tàpia. Es composa de tres cases de tipologia pròpia dels segles XVIII i especialment XIX i transició al XX. Les estructures arquitectòniques d'èpoques anteriors, si encara existeixen, es troben emmascarades. Les cobertes son a dues vessants i de teula àrab. Les parets, encara que en molt mal estat de conservació, es troben majoritàriament arrebossades. Alguns dels buits presenten ampits de pedra, conservant-se en molts elements de fusteria tradicional. No s'ha tingut accés a l'interior dels habitatges.<\/p> ","codi_element":"08013-15","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El 1825 surt esmentat el topònim anomenant una 'vinya de Castelleta' per la qual pagava Pere Raventós contribució (LISTA, 1825). Els amos de dos d'elles son els mateixos que de la Torre. Abans vivien en aquesta casa. Una de les edificacions principals està datada el 1837, i per informació oral se sap que hi havia viscut n'Antoni Catasús Poch, després el seu fill, Josep Catasús Pons, casat amb na Rosalia Vives, de la Granada. Actualment hi viu la seva néta Maria Dolors i la seva família. El nom de cal Castellet es perd en la memòria del temps (TELL, 1999c). Per a Mn. Antoni Margarit, qui parla del topònim Torres Beces referit a aquest indret, aquest topònim respon a l'existència de dues torres: Mas Bertran i La Castelleta. L'existència d'aquestes hauria de ser anterior a la repoblació' (MARGARIT, 1983b). L'any 1176 el monestir de Sant Cugat encomana a Bertran de Solario, és a dir l'amo de Mas Bertran, la 'baiulia' de Torres Beces, incloent-hi el 'Campo de Lupo' (MARGARIT, 1983a).<\/p> ","coordenades":"41.3824700,1.7405000","utm_x":"394688","utm_y":"4581982","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40325-foto-08013-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40325-foto-08013-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40325-foto-08013-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Al plànol oficial de la Generalitat apareix equivocat el topònim de cal Castellet, ja que apareix com a mas Bertran.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40326","titol":"Les Cases Blanques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-cases-blanques","bibliografia":"
INFORMACIÓ ORAL MN. ANTONI MARGARIT, febrer 2003 INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2537ACCNIPAC<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Es troba molt abandonada","descripcio":"
Masia de tipus basilical, amb portal de mig punt dovellat, cantoneres de pedra i façana arrebossada. Consta de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són de teula àrab, a dues vessants. El portal principal d'accés és força interessant, i sembla un dels elements més antics, possiblement anterior a la resta de la façana que es va reconstruir al segle XVIII, d'acord amb la seva tipologia. Presenta alguna creu grafittada com a símbol de protecció de la casa. A la planta baixa i dins les dependències dedicades a acollir el bestiar, es troben antics arcs d'aspecte gòtic cegats i emmascarats dins paraments posteriors. Al seu interior també es conserven elements de gust modernista. Les golfes tenen obertures d'arc de mig punt i les finestres són emmarcades per carreus de pedra, que també són utilitzats a les cantoneres (INVENTARI, 1986: 24). Les rajoles de les golfes tenen la marca de JR, a l'igual que a Can Ràfols dels Caus i cal Pauet Ràfols de Clariana. Destaquen les dependències dedicades a la transformació del vi, amb dos cups, premsa de ferro d'un fus, l'era, etc.. Té bosc, terres de cultiu, pous, i destaca d'aquest conjunt l'era que hi ha darrera la masia, coneguda com a de Cal Ferlando, per correspondre a la primera casa, avui ensorrada que hi ha en arribant a la masia. L'era, avui al mig d'un bosc de pins, presenta al centre un pi de considerables dimensions que es contempla com a arbre singular en fitxa apart. Altres elements d'interès que es troben al seu perímetre son les basses del Xuquit. En la zona s'agafen abundants fòssils d'ambient marí.<\/p> ","codi_element":"08013-16","ubicacio":"Arboçar de Dalt 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
La masia va ser, al costat de Mas Sunyer, part integrant en la fundació de l'Arboçar. Al Cartulari de Poblet (1056), surt un tal Bernat Guillem de Lobozez que es podria situar a Cases Blanques (informació oral Mn. Antoni Margarit, febrer 2003), i d'ell, fàcilment un fill de Guillem Amat de Castellvell, en podrien ser descendents els Castellví de Cases Blanques que aquest autor troba en documentació del segle XVI de l'arxiu de Sant Cugat Sesgarrigues. Dos renoms que s'han conservat en la memòria oral com a provinents d'aquest nucli són CAL FERLANDO, i CAL DILLUNS. Joan Raventós Raventós, venia de Cases Blanques. La seva casa es coneixia com a Cal dilluns. Aquest renom li venia del fet de que allí es llogaven els jornalers. Era creença general que els millors jornalers eren els del dilluns, per que aquest dia els treballadors anaven més descansats i feien millor la feina que la resta dels dies de la setmana. Aquest va ser el motiu pel qual se lis va posar aquest renom.<\/p> ","coordenades":"41.3369400,1.7749600","utm_x":"397498","utm_y":"4576886","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40326-foto-08013-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40326-foto-08013-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40326-foto-08013-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40327","titol":"Cal Torrents","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-torrents","bibliografia":"
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2511ACCNIPAC. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa entre mitgeres amb planta en forma de L, i coberta de teula àrab a dues aigües. Està composta de planta baixa i pis. Destaca de la façana, que és plana i està arrebossada, un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb carreus grans i allargats, ben tallats i regulars. També en una de les cantonades hi ha carreus vistos. A l'interior destaca un gran arc apuntat. Es conserva un arca de núvia de principis del segle XVIII.<\/p> ","codi_element":"08013-17","ubicacio":"Arboçar de Dalt. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
La família originària d'aquesta casa, arrelà cap a l'any 1316 a l'Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1705, la viuda d'en Mata, Maria, es ven la casa i terres de l'Arboçar a favor d'en Francesc Torrents, botiguer de Vilafranca, per 1350 lliures (SADURNÍ ET AL., 2000).<\/p> ","coordenades":"41.3331100,1.7650900","utm_x":"396666","utm_y":"4576472","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40327-foto-08013-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40327-foto-08013-17-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"A les cases de la vora, també entre mitgeres, en resten d'altres, de portals. No són, però, de la mateixa categoria compositiva i de qualitat. Són arcs de mig punt més petits, tapats amb pintura i arrebossats, llindars motllurats o rebaixats.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40328","titol":"Cal Roig\/Cal Joan de cal Roig\/Ca la Pona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-roigcal-joan-de-cal-roigca-la-pona","bibliografia":"
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2510ACCN SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia de tipus basilical (INVENTARI, 1986: 24), composta de planta baixa, pis i golfes. Portal d'arc de mig punt adovellat, amb grans carreus de pedra. Les finestres tenen ampits de pedra motllurats al primer pis. Hi ha una galeria de finestres d'arc a les golfes. Sobre l'ala lateral de solell hi ha una segona galeria d'arcades de mig punt. Davant la façana principal hi ha un baluard amb dues portes d'entrada, que conforma un petit carrer, juntament amb els edificis amb destí agrícola i de magatzems davanters. El barri es va construir l'any 1813, segons constava a les portes de fusta d'aquest. Forma un conjunt unitari amb la construcció que te al darrera, coneguda pel nom de Ca la Pona, tal i com pot observar-s'hi a les estructures interiors d'aquesta casa.<\/p> ","codi_element":"08013-18","ubicacio":"L'Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Les estructures que es veuen i que formen el gros de l'edifici van ser construïdes el 1794 (data assenyalada en una totxana de la teulada). De tota manera n'hi ha d'altres estructures (arcs ogivals) que parlen d'una cronologia anterior. Amb posterioritat al segle XVIII s'han fet reformes. El besavi de l'actual propietari va adquirir la casa per subhasta. La història d'aquest traspàs de propietat es com segueix: els antics amos van morir sense descendència. La seva serventa i el mosso que els hi ajudaven es van casar i els amos els hi van cedir la casa petita que es va fer al costat lateral de la masia, i que encara es conserva. Aquesta dona (la serventa) era la germana del besavi de l'actual propietari i va proposar al seu germà que entre els dos la hi compressin a més d'unes terres que li corresponien a la propietat. Així ho van fer. Finalment, la casa va passar a Joan Raventós Raventós, que venia de Cases Blanques, de la casa coneguda com a Cal Dilluns. Abans de pertànyer a la família que actualment habita la casa, aquesta va ser comprada pel besavi de l'actual propietari que la va comprar amb la seva germana. -A la dècada de 1920, el Cafè de l'Arboçar era en aquesta casa. 'Allí els diumenges s'hi reunien caçadors, picapedrers, llenyataires.... Tenia molta vida!' (SADURNÍ ET AL., 2000).<\/p> ","coordenades":"41.3297300,1.7613400","utm_x":"396347","utm_y":"4576101","any":"1794","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40328-foto-08013-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40328-foto-08013-18-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La casa pel darrera es diu ca la Pona, la qual presenta la data de 1813, i sense dubte devia tractar-se d'una sola edificació en origen. Conserva el remat carener de la teulada amb un clar valor, en origen, de protecció de la casa, dintre els costums apotropaics i ritus protectors relacionats amb l'habitatge.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40329","titol":"Jaciment fossilífer de l'Arboçar de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-fossilifer-de-larbocar-de-baix","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Al sud-est de l'antic nucli de l'Arboçar de Baix, s'estén una extensa zona fossilífera amb un important domini de corals. El jaciment ocupa una plana elevada amb domini calcari. Hi ha restes fòssils d'aquest tipus a les col·leccions de Geologia i Paleontologia del Museu de Vilafranca, encara que no es pot afirmar la seva procedència d'aquest jaciment, pel fet de mantenir aquesta institució oculta la seva procedència en raons de seguretat dels jaciments. Es comú al terme d'Avinyonet la troballa de fòssils d'ambient marí.<\/p> ","codi_element":"08013-19","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
En aquesta zona afloren principalment calcàries esculloses i lutites d'edat miocena, i localment calcàries del Cretaci, a on es troba aquest jaciment. Tots aquests materials geològics es troben afectats per diverses falles normals conjugades orientades NE-SW, que donen lloc a un sistema d'horts i grabens ben diferenciables en forma de graons al relleu. Els grabens, constituïts per materials lutítics, son aprofitats com a camps de conreu, mentre els horts són formats de calcàries més resistents.<\/p> ","coordenades":"41.3288900,1.7618300","utm_x":"396386","utm_y":"4576007","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40329-foto-08013-19-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es fa necessària una delimitació acurada del jaciment. Una altra zona en la que apareix una abundància similar de fòssils corals és a la plana elevada coneguda com La Calma, molt a prop de la Creu de Can Ràfols dels Caus. Ambdós jaciments fossilífers son prou coneguts per la gent que viu a prop, i en el cas de l'Arboçar de Baix van ser aprofitats com a decoració del jardí i d'una font.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40330","titol":"Can Fontanals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-fontanals","bibliografia":"
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2508ACCNIPAC<\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"Ha estat molt reformada, i els actuals balcons substitueixen antigues finestres gòtiques.","descripcio":"
Masia composta de planta baixa, pis i soterrani, amb coberta a dues vessants. La façana és de composició simètrica amb portal central d'arc de mig punt i adovellat, i balcons d'un sol portal al pis principal (INVENTARI, 1986: 24). A l'interior es conserven arcs de diafragma i un portal més antic que el de la façana. Té annexes edificis amb destí agrícola i celler (Caves Avinyò). Destaca del conjunt un cos adossat de manera transversal per un costat, amb una llotja de pilars de maó i de buits d'arc. També resulten d'interès una gran sitja i altres elements arquitectònics que es van anar col·locant a diverses èpoques en el desenvolupament de l'edifici. Presenta finestres espitllerades, i al seu interior el propietari conserva varies col·leccions d'interès.<\/p> ","codi_element":"08013-20","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Construïda al segle XVI, encara que refeta el XVIII i posteriorment. Al portal d'entrada hi ha la data del 1786, i en un de l'interior la del 1597. Segurament, els orígens de la masia són del segle XVI, però deu haver sofert moltes reformes posteriorment (INVENTARI, 1986: 24). Sembla tenir algun element de caire defensiu, com la finestra espitllera de la fotografia 3.<\/p> ","coordenades":"41.3714200,1.7677600","utm_x":"396950","utm_y":"4580722","any":"1597","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40330-foto-08013-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40330-foto-08013-20-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La data la va veure la família en fer les obres de restauració de l'edifici. Resulten de gran interès les col·leccions de tot tipus que el seu propietari conserva dins l'edifici, principalment les de reproduccions de plafons ceràmics antics, les diverses eines amb destí agrícola, així com d'altres peses i estris d'ús tradicional: un salpasser, el càntir de ruixar, antigues ampolles de cava, etc… El seu propietari conserva així mateix un petit grup de documents dels segles XVIII i XIX. Prop la masia hi ha el bosc de can Fontanals","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40331","titol":"Ca l'Anton de la Paula\/Cal Ton de la Paula","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lanton-de-la-paulacal-ton-de-la-paula","bibliografia":"
INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2507ACCN<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta rectangular. Està composat de planta baixa, pis i coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat i finestres reformades. A la planta pis, finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra. Les cantoneres son també de pedra (INVENTARI, 1986: 24).<\/p> ","codi_element":"08013-21","ubicacio":"Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Per les dates que figuren a la façana i les obtingudes d'unes escriptures que conserva la família que viu en aquesta casa se sap que va tenir tres grans moments constructius: 1717 (data a la porta d'accés), 1772 (data en una finestra) i 1779 (INVENTARI, 1986: 24). La casa confrontava amb el coll de les Esplugues, i es trobava a la partida dita de Montjuïc, que pertanya a la Encomienda de Sant Joan de Vilafranca. Per davant seu hi havia el camí de les Gunyoles a Santa Magdalena i al mas Sunyer (escriptures de 1817).<\/p> ","coordenades":"41.3512500,1.7825600","utm_x":"398156","utm_y":"4578465","any":"1717-72","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40331-foto-08013-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40331-foto-08013-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es tracta de l'edifici més significatiu d'aquesta part del poble de Les Gunyoles. Fa conjunt amb algunes cases de la resta del carrer, algunes de les quals semblen haver estat construïdes també al segle XVIII, encara que presenten refaccions d'èpoques posteriors","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40332","titol":"Cal Vendrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vendrell-0","bibliografia":"
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2506ACCNIPAC<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Molt reformat. Actualment s'està portant a terme una restauració que ha eliminat el barri i bona part dels elements d'època modernista que es conservaven a l'exterior de la casa.","descripcio":"
Masia del tipus basilical, composta de planta baixa, pis i golfa. El portal és d'arc de mig punt adovellat. La façana lateral i principal presenta balcons (alguns reformats), mentre que la posterior té finestres de dimensions reduïdes amb ampits, brancals i llindes de pedra. A l'entrada hi havia un baluard que arran de la darrera restauració dels seus nous propietaris ha desaparegut. Encara queden restes del jardinet amb escassos elements de caire modernista que fins la darrera intervenció constructiva presidien la fesomia dels voltants de la casa (INVENTARI, 1986: 25), destacant-se alguns exemplars arboris. Destaquen al seu interior els elements de fusteria que formaven part de la zona d'alcoves i la decoració de les bigues. Un altre element de màxim interès son les restes d'una premsa de dos fusos, apareguda a la planta baixa, durant les obres de restauració que s'estan portant a terme a l'actualitat, i que han estat perfectament integrades en la restauració de l'habitatge. A la façana principal s'ha de destacar un rellotge de sol. Presenta una petita línia horària que marca les hores, i aquestes són, a més, indicades amb números romans, que van de les 9 del matí a les 4 de la tarda (9\/4). Encara que la façana on es troba sembla ser del 1727, no se sap la data del rellotge. A la part superior porta s'indica l'any 1965 en numeració romana, data aquesta molt probablement de la darrera restauració. Al pol del quadrant hi ha una il·lustració que és una cara que representa el sol, i a la part central trobem la següent inscripció: 'EL TEMPS ÉS OR'. Tot el rellotge està pintat amb tons grisencs (MORATÓ I VIA, 1992b).<\/p> ","codi_element":"08013-22","ubicacio":"les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Hi ha diverses dates que parlen de variats moments constructius en aquesta casa, així: sobre el portal de l'entrada hi ha la inscripció i data del 1727 (en una finestra en un pis més alt i a la dreta: sembla 1726), i a sota el nom del propietari en aquesta època: PAU (¿Vendrell?). Han d'ésser aquestes les dates d'erecció de la casa amb la fesomia aproximadament actual, sense les modificacions i ampliacions posteriors de: 1732 (en una finestra de la dreta del eix central de façana), obre una finestra de la façana posterior, la del 1746, i a sobre d'un balcó (a l'esquerra de l'eix central de façana i a l'alçada del primer pis) i d'una altra porta de llinda plana, la mateixa data de 1743. A sobra de la llinda plana de fusta d'una porta lateral (dreta a l'eix principal de façana) hi ha la data de 1774, la més moderna de les que es poden veure marcades a tots els elements arquitectònics de l'edifici. Tanmateix, els actuals propietaris, assenyalen que en el transcurs de les obres de remodelació que s'estan portant a terme, es va trobar una teula amb la data de 1700 (?).<\/p> ","coordenades":"41.3524200,1.7703300","utm_x":"397135","utm_y":"4578610","any":"1727","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40332-foto-08013-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40332-foto-08013-22-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40333","titol":"Montergull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/montergull","bibliografia":"
CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2505ACCNIPAC JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'un interessant i complet conjunt de valor patrimonial format per la masia i edificacions annexes que resulta complementat per un bosc i un corral. La masia, que és l'edificació principal, és de planta rectangular allargada, composta de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants i ràfec. El portal de la planta baixa té un arc de mig punt dovellat, en el qual encara son visibles restes d'imposició de sal durant la cerimònia pasqual del Salpàs. Les finestres presenten ampits, brancals i llindes de pedra. Les cantoneres també són de pedra (INVENTARI, 1986: 25). Destaca la picaporta de ferro forjat profusament decorada. Té encara elements propis de la vida a pagès, com a corrals, magatzems i cup quadrat de rajoles envernissades. A prop, i en direcció sud-est, hi ha les restes de l'antic bosquet de pins i a tocar el mas s'estenen les terres de cultiu en la plana característica d'aquest territori. A tocar el mas, i davant la façana, en terres de conreu s'han localitzat restes d'interès arqueològic, que a l'igual que el bosc, es contemplen en fitxa independent al present inventari. El conjunt edificat queda complementat per un corral situat a la vora del camí que, partint de la masia, mena cap al camí de La Granada, a uns 110 metres en direcció nord-oest de la casa principal. En una de les llindes està gravada la data de 1766, a la qual deu correspondre la major part de les estructures vistes més antigues del mas.<\/p> ","codi_element":"08013-23","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs.08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El document més antic d'aquesta casa, que coneixem, és de l'any 1002, en el que Audesind que té casa als Gorgs, la cita com a confrontació de migdia de les seves terres amb el nom de 'casa d'Ervigi', junt amb l'estrada (MARGARIT, 1983b). Una altra cita es posterior a aquesta data, i es refereix al 'lloc que en diuen Mont Erguil, a ipsas quadras' el clergue Guillelmus Bernardi dóna a Sant Cugat un alou (1-V-1123) (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981, núm. 866: 63). El nom podria ser una evolució basada en la guturalització d'Ervig i subseqüent pèrdua de la 'g' final (MARGARIT, 1983b). Existeix també un document del 10 d'abril de 1145 pel que es fa la donació en feu d'un alou en la parròquia de Sant Petri de Avinione, in loco vocitato Monteergui, sive ab ipsas Quadras (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001) . A sobre d' una finestra hi ha la data del 1766 (INVENTARI, 1986: 25)<\/p> ","coordenades":"41.3791400,1.7530800","utm_x":"395734","utm_y":"4581597","any":"1766","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40333-foto-08013-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40333-foto-08013-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Al davant de la casa, en uns camps de conreu hi ha un jaciment arqueològic (veure fitxa Vinya d'en Romeu).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40334","titol":"Ca l'Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lesteve","bibliografia":"
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2535 ACCN<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Les obertures del primer pis han estat refetes i la pedra que s'hi observa és actual","descripcio":"
Edifici de planta rectangular. Consta de planta baixa i un pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana presenta una distribució d'obertures asimètrica. El portal d'accés és d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. Les obertures restants són rectangulars. Damunt la porta d'accés hi figura la data del 1763 (INVENTARI, 1986: 25). Presenta un remat de ràfec en forma de sageta.<\/p> ","codi_element":"08013-24","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Potser la construcció sigui de l'any 1763, d'acord amb la data que figura damunt la porta d'accés (INVENTARI, 1986: 25). Aquí vivien els masovers de cal Bou, avui coneguda com cal Bou vell.<\/p> ","coordenades":"41.3809900,1.7654400","utm_x":"396771","utm_y":"4581787","any":"1763","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40334-foto-08013-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40334-foto-08013-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del COAC. Conserva el remat carener de la teulada amb un clar valor, en origen, de protecció de la casa, dintre els costums apotropaics i ritus protectors relacionats amb l'habitatge.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40335","titol":"Ca l'Amat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lamat","bibliografia":"
CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2536 ACCN<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Reformada exteriorment","descripcio":"
Masia situada a la sortida del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs. Té planta rectangular i consta de planta baixa, un pis i golfes. La façana principal presenta com a elements més remarcables una porta d'arc rebaixat, una finestra reixada i les quatre obertures d'arc de mig punt amb imposta de les golfes. La coberta, a dues vessants, és de teula àrab. Adossat a la masia hi ha un porxo d'arcs de mig punt (INVENTARI, 1986: 25). També hi ha edificacions annexes com a cellers, pallisses, etc. Resulta també de màxim interès el bosc que es troba al costat del torrent.<\/p> ","codi_element":"08013-25","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Per informació oral de Mn. Margarit i la família, el primer avantpassat dels propietaris de la casa va ser un moliner italià. Encara perviu la tradició de que a sota la masia hi havia un molí hidràulic que aprofitava les aigües d'un dels torrents de sota l'indret. El cognom de l'avantpassat seria Levegelli. Sembla que la família Amat està associada a la masia des del segle XVII, i que abans els propietaris eren de cognom Raventós. L'estructura general de l'edifici que es pot contemplar avui, va bastir-se el 1860 dins el corrent academicista. En aquesta data s'ha de suposar que la riquesa de la vinya proporcionaria el capital per a emprendre la construcció. La porta de fusta d'accés al cos principal presenta la data de 1860. Aquesta empenta constructiva i renovadora de la casa a les darreres dècades del segle XIX, és visible en molts elements arquitectònics i del mobiliari: arrimador, reixeria, llums, etc. A la casa es conserva una fotografia antiga que deu correspondre a l'any 1908. El segle XIII es documenta el cognom Raventós a la casa i, a partir del XVII, el cognom Amat. L'edifici ha experimentat diverses modificacions i reformes al llarg del temps. Passada la casa de ca l'Amat, es gira cap a l'esquerra fins a arribar al torrent i allà hi havia una font que ha estat colgada (CÓRDOBA, 1999). Al jardí es va col·locar el 22-11-1954 una creu de la Santa Missió.<\/p> ","coordenades":"41.3797400,1.7641300","utm_x":"396659","utm_y":"4581650","any":"1860","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40335-foto-08013-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40335-foto-08013-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40335-foto-08013-25-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Realisme|Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Inventari arxiu històric del COAC.","codi_estil":"103|116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40336","titol":"La Caseta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta","bibliografia":"
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2504ACCNIPAC<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Al costat del camí que va de can Fontanals a Sant Sebastià dels Gorgs, es troba aquesta masia de tipus basilical, composada de planta baixa, pis i golfes, a més de les edificacions annexes. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Té a l'exterior, finestres amb ampits de pedra al primer pis. A les golfes s'obre una galeria de finestres d'arc de mig punt. Annexos hi ha diversos edificis d'ús agrícola (INVENTARI, 1986: 25). Es poden distingir dos cossos, el principal, amb forma de masia del tipus basilical, i un altre, de principis del segle XX, edificat a la part posterior, que presenta una planta molt allargada amb sis eixos verticals. Per dins no es distingeix el canvi d'edificació, llevat d'un petit canvi de forjats que es resol mitjançant un petit graó. La façana principal correspon a la tipologia tradicional de mas del XVIII, i presenta un rellotge de sol en mal estat de conservació darrera un lledoner monumental que li fa ombra. Deu ser de la data de construcció de la façana. De l'interior de la casa i annexes destaquen el forn de pa, que es troba tapat, l'estable amb les menjadores dels animals, el celler que es troba complert amb els sòcols i a sobre d'ells les grans botes de cèrcols de ferro, així com les eines i estris propis d'aquesta feina. A la primera planta hi ha cups rodons. Destaquen l'habitació coneguda com 'l'hospital', amb un petit punt de llum, on vivien els collidors temporers. Completen els elements d'interès patrimonial de la casa, els festejadors a les finestres principals, una antiga comuna a la sala, o a l'habitació de la farina, que té la boixa del vi. La casa va ser ampliada, probablement, a inicis del segle XX i en aquesta ampliació les habitacions tenen estructura d'alcova. Es conserva una interessant fotografia del començament del segle XX dels masovers Magadalena i Jaume Peixó, que està localitzada davant la casa. Hi ha altres construccions annexes com la pallissa, dependències pels animals i un pou amb dipòsit datat el 1914. A prop hi ha un bosc, conegut com el bosc de la Caseta, que aprofita la zona humida que genera el torrent d'Avinyó que corre a prop de la casa, i davant mateix de la façana creix un lledoner monumental que es contempla en fitxa apart.<\/p> ","codi_element":"08013-26","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Un grup de cases van anar creixent entre Sant Pere d'Avinyó i els monestir dels Gorgs, aquesta és la més propera al monestir. Totes formen un tipus de poblament dispers que respon al model tradicional d'aprofitament del territori: a prop de punts importants d'aigua, amb terres de cultiu, ben comunicats, amb bosc i dependències auxiliars. Aquesta casa, que molt probablement en la seva estructura actual va ser construïda al segle XVIII, va tenir el seu moment d'esplendor a finals del segle XIX i començament del XX moment en que va ser molt ampliada. L'estructura de l'habitatge i les dimensions del celler indueixen a pensar en un gran aprofitament de la vinya, per a la qual cosa es van allotjar al seu interior bon nombre de treballadors (l'habitació coneguda com a l'hospital n'és un bon exemple). Els masovers es van traslladar a una altra casa molt més a prop del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs, traslladant a aquesta construcció el topònim de la casa en la qual havien viscut durant generacions.<\/p> ","coordenades":"41.3780900,1.7683400","utm_x":"397009","utm_y":"4581462","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40336-foto-08013-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40336-foto-08013-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40337","titol":"Mas Comtal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-comtal","bibliografia":"
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2503ACCNIPAC. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.<\/p> ","centuria":"XV-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt arquitectònic composat d'una estructura central dedicada a habitatge, que presenta forma de L, i tot un conjunt d'annexes dedicades actualment a magatzem i producció vitivinícola. La part més destacable del conjunt és l'edifici de l'extrem que constitueix la zona d'habitatge. És de planta rectangular i està compost de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. El portal principal és d'arc rebaixat fet amb dovelles. Hi ha balcons al primer pis, que són les obertures de la sala noble, i presenten brancals i dintells de pedra. També el portal principal d'accés es troba recercat de carreus, i la llinda és d'arc escarser. A l'interior de la casa destaca un gran arc apuntat situat a la planta baixa. Es fa evident que la casa ha patit diverses reformes. A la façana té un rellotge de sol pintat sobre relleus de morter. Indica les hores i les mitges hores amb petites línies que separen les xifres horàries. La numeració és aràbiga i va de les 8 del matí a les 5 de la tarda (8\/5) (MORATÓ I VIA, 1992a). . Indica les hores i les mitges hores amb petites línies que separen les xifres horàries. La numeració és aràbiga i va de les 8 del matí a les 5 de la tarda (8\/5). (MORATÓ I VIA, 1992a). A la dècada de 1940 es van construir annexes amb destinació a granja d'animals. A més hi ha una sitja pel gra, que es va tancar l'any 1954. La casa conserva mobiliari antic i altres elements tradicionals de vida quotidiana, com un manubri, una Verge del Roser, col·leccions de vidres utilitaris i altres. Molt a prop va créixer tot un nucli de població que porta el nom de la casa. Són edificacions de planta baixa i pis, que es troben a tocar el camí-carrerada i que la major part poden datar-se d'acord amb les seves estructures vistes a començament del segle XX, potser abans. A redós del Mas Comtal es van anar construint un conjunt d'habitatges que responen a una tipologia tradicional urbana, però que es troben al mig del camp, a tocar el camí-carrerada de la Llacuna. Són de planta quadrangular, teulada a dues vessants, façanes planes i constitueixen un petit nucli de població que ha crescut a redós de la masia del mas Comtal. Davant les cases, i a l'altre costat del camí es troben moltes edificacions auxiliars, encara que ja formen part del terme de Sant Cugat Sesgarrigues, que té la partió en aquesta carrerada.<\/p> ","codi_element":"08013-27","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Per la seva situació, a peu de carrerada i molt a prop de l'encreuament de dues importants vies de comunicació, no es estrany que aquesta casa, com la del mas Bertran, Llinda i altres de la zona, existís ja durant la Edat Mitjana. Segons informació oral dels propietaris actuals, es té coneixement d'una reforma important de la casa l'any 1635. És de destacar amb relació a la seva cronologia el gran arc gòtic que es troba a la planta baixa.<\/p> ","coordenades":"41.3686600,1.7535800","utm_x":"395759","utm_y":"4580433","any":"1635","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40337-foto-08013-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40337-foto-08013-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40337-foto-08013-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Presenta també interès el barri que ha crescut a prop de la masia i que porta el seu nom. La gent coneix el mas com a Mas Condal, i no Mas Comtal.","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40338","titol":"Casa de la Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-vila","bibliografia":"
INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2520 ACCN. LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès. LLOPART, Pere (1979) 'Història'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès. Agost, 1979.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'última restauració de l'edifici va eliminar els guixos decorats originals que es conservaven als sostres.","descripcio":"
Edifici aïllat, de planta rectangular i pis d'alçada. Té unes proporcions considerables. La façana està arrebossada i pintada en color crema, amb sòcol de color gris. La composició de la façana es desenvolupa en set eixos, disposats en tres cossos, un de central i dos de laterals, que es desenvolupen de la següent manera: un central, avançat i de major altura que els 6 restants, que es situen en número de 3, a banda i banda del central, que marca el centre de la composició arquitectònica. Aquest eix central forma un cos elevat i rematat mitjançant cornisa moltllurada i graonada que enlaira la composició. A sota del remat hi ha l'escut del municipi, amb les claus de Sant Pere, pintat de color vermell. Una balconada d'obra que forma el balcó presidencial sobresurt al primer pis de l'edifici, i està decorada amb traceria de trifolis, aquest element protegeix una obertura tripartita que completa el balcó. Tota la resta d'obertures presenten trencaigües d'obra. Una motllura horitzontal remarca la separació dels pisos. Les finestres són dobles al pis baix, i senzilles al primer pis, llevat de l'obertura del balcó central. A la part posterior de l'edifici hi ha uns interessants pilars d'obra que sustenten el pis. De l'interior s'han de destacar la reixeria, obra segurament local, els vitralls que tanquen algunes obertures i les columnes toscanes de fusta treballada, així com les escales d'accés al primer pis, amb barana de ferro forjat amb decoració floral i el balcó de racó interior de l'habitatge del mestre.<\/p> ","codi_element":"08013-28","ubicacio":"Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
L'antic Ajuntament i escola pública havien estat situats en terrenys propietat dels Senyors de Can Porràfols, al carrer del Carme, en un solar al costat del local de la Societat La Parra. Sembla que durant un temps, essent alcalde Jacinto Pinyol, l'Ajuntament estava ubicat a la pallissa de Baqués (any 1843) (LLIBRE DEL COMÚ, 1815). Com que l'edifici estava ruïnós, doncs era fet de fang, s'edifica el nou Ajuntament i col·legis en terrenys dels senyors Font Rius i Pere Ràfols, de la masia de Can Ràfols dels Caus. Aquest Ràfols era aleshores l'alcalde i no tan sols va donar el terreny, sinó que també va costejar les obres. Els constructors van ser els 'Badocs' de Cantallops. El fuster que va fer tota l'obra de fusteria de l'edifici va ser Pere Llopart Marcé, més conegut com 'el pinta pedrissos'. El nou edifici va donar peu a formar-se el carrer Pere Ràfols, amb cases fetes per gent que vivien a Les Gunyoles, poble que anava a menys degut a que no tenia carretera i el camí quan plovia era intransitable per les fangueres que es formaven (LLOPART, 1979) . Està inscrit al registre de la propietat de Vilafranca del Penedès, llibre 11 d'Avinyonet, fol. 250, finca 805. En les Actes de l'Ajuntament d'Avinyonet conservades a l'Arxiu Municipal , corresponents a una sessió de l'any 1850, es troba el costum de com els regidors passaven el càrrec als seus successors. Que consistia en que se li posava a la mà dreta el bastó de comandament, en senyal de quedar ja possessionat del seu càrrec (a l'Ajuntament es conserven els bastons dels segles XIX i XX)<\/p> ","coordenades":"41.3608900,1.7794200","utm_x":"397908","utm_y":"4579539","any":"1909","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40338-foto-08013-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40338-foto-08013-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40338-foto-08013-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"Josep Llopart","observacions":"Número 9 a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. A la plaça de la Vila es van plantar unes acàcies al davant quant es va construir Com a petita col·lecció, es conserven tres bastons de comandament dels segle XIX i XX.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40339","titol":"Cal Suau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-suau","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa entre mitgeres i fent cantonada, composada de planta baixa, pis i terrat. La façana presenta una composició simètrica desenvolupada per tres eixos. El coronament està fet mitjançant una línia lleugerament ondulada. Les obertures superiors presenten trencaigües de ceràmica vidrada blava. Pel costat de la cantonada se li adossa un cos d'una sola planta, amb pinacles i boles decoratives. És interessant la porta d'entrada (INVENTARI, 1986: 26), amb arc escarser i bona reixa de taller. La façana principal es desenvolupa en tres eixos, el central dels quals es troba remarcat per una balcona amb reixa, i els laterals, per barana de fàbrica. Tots aquests buits presenten guardapols decoratius de rajola blava rematades en punta per un motiu decoratiu floral. Altres elements decoratius destacables són la utilització del trencadís de ceràmica vidrada en el coronament i en els pinacles i les plaques de ceràmica també vidrada amb temes decoratius de paneres de fruites i angelots al mateix lloc. Les finestres de la planta baixa estan protegides per reixes també decorades. Té un jardí lateral i posterior, tancat a l'exterior mitjançant una tanca d'obra i reixeria, que es troba decorada amb elements propis de l'estil noucentista: hidres i pannells ceràmics.<\/p> ","codi_element":"08013-29","ubicacio":"Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Feta amb el creixement del nucli de població a mida que anava guanyant importància arran de la construcció de la carretera de Barcelona<\/p> ","coordenades":"41.3606400,1.7772900","utm_x":"397730","utm_y":"4579514","any":"1901-20","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40339-foto-08013-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40339-foto-08013-29-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2519 ACCN","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40340","titol":"Can Montergull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-montergull","bibliografia":"
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2517 ACCN<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa aïllada a la carretera de Barcelona, dins el nucli de Les Cabòries. Destaca la composició i ornamentació de la façana (INVENTARI, 1986: 26). Està composada de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Mostra una ordenació interior típica de les cases entre mitgeres. Les obertures estan voltades per un marc en relleu i els coronaments decorats amb boles, garlandes i ceràmica blava. La porta d'accés de fusteria presenta els elements decoratius de l'època<\/p> ","codi_element":"08013-30","ubicacio":"Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El seu propietari venia de la masia de Can Montergull.<\/p> ","coordenades":"41.3614200,1.7741300","utm_x":"397467","utm_y":"4579604","any":"1900-30","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40340-foto-08013-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40340-foto-08013-30-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40341","titol":"Cal Jacas\/Ca la Balbina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-jacasca-la-balbina","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici exempt, noucentista, que presenta una composició simètrica de la façana, que està coronada per una balustrada. Té un garatge lateral (INVENTARI, 1986: 26). Destaca la composició i ornamentació de la façana (INVENTARI, 1986: 26). Es desenvolupa en alçada, en planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants amb petit replà pel davant a la part de l'habitatge, i plana a la part de les dependències annexes, com la cotxera. Mostra una ordenació interior típica de les cases entre mitgeres. Les obertures estan voltades per un marc en relleu i els coronaments decorats amb boles, garlandes i ceràmica blava. La façana principal presenta tres eixos de simetria, marcat pel central, a més del fris amb motius decoratius de la part de coronament, per un balcó amb reixa al primer pis i la porta d'accés, que es de llinda d'arc escarser.<\/p> ","codi_element":"08013-31","ubicacio":"Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Va ser habitatge d'en Josep Prats, que va baixar des del nucli de Les Gunyoles fins la carretera.<\/p> ","coordenades":"41.3616300,1.7750400","utm_x":"397543","utm_y":"4579626","any":"1929-30","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40341-foto-08013-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40341-foto-08013-31-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2517 ACCN","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40342","titol":"Cal Pauet Ràfols\/Cal Borrut\/Cal Metge","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pauet-rafolscal-borrutcal-metge","bibliografia":"
LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals) INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2518<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici aïllat de planta quadrangular, composat de planta baixa, pis i golfes, amb coberta central a dues aigües i laterals amb terrats. La façana està arrebossada i presenta una composició simètrica que es desenvolupa en tres eixos. El central, amb porta principal d'accés amb arc de mig punt, al primer pis, i al mateix eix, que actua de centre compositiu, a l'altura del primer pis, s'obre un portal protegit per una balconada de ferro de decoració molt senzilla. A sobre, i com a coronament que enlaira l'edifici, hi ha un frontó neoclàssic al capdamunt, amb un ull de bou al timpà, i, sota la finestra, una línia que marca la separació d'aquest pis en relació al segon. En els eixos laterals, s'obren (per cadascun d'aquests) sengles finestres protegides mitjançant reixes al pis baix, balcons ampitadors al primer pis, amb brèndoles d'obra, i, finalment. La façana està rematada amb una balustrada recolzada en un entarimat que conté els buits de respiració de la coberta, i que es talla a l'eix central amb el pis de golfes sota el frontó. Els buits de les finestres estan tancats amb persiana de llibret mòbil. De l'interior en destaca la decoració i el mobiliari de l'època de la seva construcció, com per exemple, arques de núvia, etc... Forma part de la casa un interessant jardí tancat amb reixa que presenta la data d'execució: 1882. A més de l'edifici principal cal destacar el jardí amb quatre plataners que es van plantar en el moment de la construcció, així com una altra casa, de dimensions més reduïdes, que va fer un fill del Pau Ràfols; Rossend Ràfols, que era l'avi del propietari actual. Aquesta casa, de planta rectangular, presenta decoració de rajoles vidrades i altres elements afegits d'obra de fàbrica a la façana. D'altra banda, també hi ha un estany decoratiu darrera el conjunt i un interessant jardí, a més de la porta del baluard, que és de reixa i presenta la data de construcció o reforma d'aquesta casa, l'any 1882.<\/p> ","codi_element":"08013-32","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Dins un quadern de comptes d'Avinyonet del segle XIX, 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', apareix esmentat un mas nou de Clariana, pel que pagava Joseph Ràfols, classificat dintre la tercera classe, al costat d''altra casa taulera de Ràfols' (LISTA, 1825). L'origen del nom i de l'existència d'aquesta casa cal situar-lo cap a 1880, en que un dels fills petits de can Ràfols dels Caus (Pau Ràfols) va construir la seva casa en aquest indret. El nom de cal Borrut o cal Metge, ve del fet que el seu penúltim propietari havia estat el metge del poble i es deia de cognom, Borrut.<\/p> ","coordenades":"41.3631600,1.7839100","utm_x":"398287","utm_y":"4579786","any":"1882","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40342-foto-08013-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40342-foto-08013-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40342-foto-08013-32-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40343","titol":"Fons geològic i paleontològic procedent d'Avinyonet al Museu de Vilafranca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-geologic-i-paleontologic-procedent-davinyonet-al-museu-de-vilafranca","bibliografia":"
Inventari del Museu de Vilafranca-Museu del Vi<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Les col·leccions es troben en general en bon estat de conservació","descripcio":"
Sense precisió de l'indret de recollida (que no es pot facilitar pel Museu, per condició expressa establerta a les donacions corresponents), existeix dintre el fons de reserva i exposició del Museu una col·lecció de fòssils de la que es transcriuen els següents camps: l'inventari corresponent, amb la expressió del número de registre, el nom comú paleontològic, el tipus d'element, així com la font d'ingrés. Es presenta a continuació la relació de materials, ordenada per agrupacions tipològiques, descrivint cadascun dels elements i en els casos que no es fa expressió de la font d'ingrés és perquè aquesta es desconeguda: ALGA: regs. 4643, 4644, 4649, 4652 (algues calcificades, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 4662 (algues calcificades) BIVALVA: reg. 2610 (motlles intern i extern), 6045, 8245 (motlle, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6060 (conquilles, font d'ingrés Rossend Olivella), 6066, 7931 (valves, font d'ingrés Rossend Olivella), 6070, 7721 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6104, 6161, 7805, 7814 (valves, font d'ingrés Mossèn Lluís Via), 6113, 6128 (motlle, fons d'ingrès Lluís Mossèn Via), 6162, 7952 (valves), 6614 (motlle intern, font d'ingrès Lluís Mossèn Via), 6626 (valves, motlles intern i extern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6772, 8351, 9814 (motlle intern), 7750 (motlle), 8286, 8342 (valves, font d'ingrés Jordi Plans), 9882 (valves, motlle, font d'ingrés Jordi Plans) BRAQUIÜR: reg. 15.201 (closca, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 15.274 (closca, font d'ingrés Rossend Olivella). BRETXA TRAVERTÍNICA: reg. 3240. CORALL: esquelets de coralls, regs. 4701 (font d'ingrés Rossend Olivella), 4709, 4717, 4718 (font d'ingrés Jordi Plans), 4720 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via) , 4728 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via, Rossend Olivella, Pere Giró Romeu), 4752 (font d'ingrés Juan Miret Soler), 4788 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via). EQUÍNID: reg. 12.091, 12.093 (esquelet, font d'ingrés Rossend Olivella).Microfòssil: reg. 2022 (esquelet, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 15.364 (font d'ingrés Jordi Plans); 15.366 (font d'ingrés Rossend Olivella) GASTERÒPODE: reg. 9929, 9952, 9959, 10.219, 10.260, 10.263, 10.268, 10.470, 10.473, 10.486, 10.494, 10.501, 10.507, 10.523, 10.541, 10.544 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 9935, 10.265 (conquilles); 9979, 10.499, 11.504, 11.565 (conquilles, font d'ingrés: Lluís Mossèn Via, Rossend Olivella, Pere Giró), 9994, 10.000, 10.498, 10.503, 10.548, 11.586 (conquilles, font d'ingrés Rossend Olivella), 10.204, 10.222, 10.233 (conquilles, font d'ingrés Jordi Plans); 10.249, 10.264, 11.611 (motlle extern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 10. 253 (motlle intern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 10.283, 10.497 (motlle intern, font d'ingrés Rossend Olivella); 10.295 (motlle intern i extern, font d'ingrés J. Ferrer); 10.369, 10.466, 10.492, 10.493, 10.536, 11.502, 11.721 (conquilles, font d'ingrés Jordi Plans); 10.454, 10.465 (conquilles, font d'ingrés Ramon Manyé); 12.299 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via i Moraleja); 10.562, 11.508 (conquilles). NAUTILUS: reg. 11.743 (motlle intern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via) PEIX: reg. 12.123 (espina caudal i dents, font d'ingrés Jordi Plans) SENSE ESPECIFICAR: reg. 2541; 12.045 (esquelet, Lluís Mossèn Via)<\/p> ","codi_element":"08013-33","ubicacio":"08720 - VILAFRANCA","historia":"
Aquestes col·leccions que augmenten el fons de reserva paleontològic del Museu de Vilafranca-Museu del Vi procedeixen de donacions fetes per gent que va recol·lectar aquests exemplars dins el terme d'Avinyonet, encara que per normes internes de la institució no sabem l'indret exacte de la seva procedència. Els donants van ser els següents: Rossend Olivella, Lluís Mossèn Via, Jordi Plans, Juan Miret Soler, a més altres dels que no figura el nom.<\/p> ","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40343-foto-08013-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40343-foto-08013-33-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Per imperatiu intern del Museu, que considera aquesta una mesura de protecció patrimonial, no figura a l'inventari facilitat per la institució l'indret exacte de recollida dels materials. Las fotos que apareixen dins aquesta fitxa corresponen als següents materials: Fotografia 1- Venus MV-8.351 Fotografia 2-Turritela rotifera Fotografia 3- Ostres gryphoides MV-6.161","codi_estil":"123","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40344","titol":"Capella de Santa Maria de la Llinda\/Capella de Santa Margarida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-santa-maria-de-la-llindacapella-de-santa-margarida","bibliografia":"
ADELL I GISBERT, Joan-Albert (1992b) 'Santa Maria de Llinda'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 93-94.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'actual capella de Santa Maria de la Llinda és el braç sud del transepte d'una església molt més important, de la qual només es conserva, a més de la capella, part dels murs de llevant, ponent i sud de la nau central. No hi ha elements visibles del braç nord del transepte, que sembla lògic que existís, simètric al braç conservat al costat sud (ADELL, 1992b). La capella actual és coberta amb voltes de canó, reforçades per un arc toral, de perfil de quart de cercle al sector de ponent i de mig punt a un nivell molt més alt, en el tram de llevant que és rematat per un absis semicircular, precedit d'un curt arc presbiterial, actualment paredat, que com l'arc toral arrenca d'unes grosses impostes. En el mur sud s'obre una finestra de doble esqueixada, i en el mur de ponent hi ha dues estretes finestres d'una sola esqueixada, molt juntes. La porta, realitzada amb la reforma de l'edifici, és situada al mur sud. El sector de llevant de la nau ha estat sobrealçat desproporcionadament, i els arrebossats actuals que cobreixen tots els paraments no permeten escatir fins a quin punt les estructures actuals corresponen a l'obra original o a processos de reforma; tampoc permeten veure quina relació tenia aquest cos d'edifici amb la nau central, relació que en el seu estat actual resulta molt complexa per la manca d'evidències dels passos de comunicació. La façana de l'absis presenta una decoració formada per un fris d'arquacions llombardes, en sèries de dues entre lesenes, i és l'única part de l'edifici junt amb el costat sud-est on és visible el parament, format per carreus ben tallats i polits, disposats molt ordenadament. Pel que es pot veure de la nau central, saben que era rematada per un absis semicircular precedit d'un arc presbiteral, del qual es conserva el brancal sud; i que la porta és situada en la façana sud, ran del mur de ponent del braç del transepte (ADELL, 1992b).<\/p> ","codi_element":"08013-34","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"
Pels detalls visibles es pot admetre que l'església de Santa Maria de la Llinda era un edifici concebut amb un pla molt ambiciós, dins la segona meitat del segle XI. La tipologia, arcaïtzant, és similar a la que s'aplicà a l'església del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on tant podem parlar d'uns braços de transepte molt profunds com de naus laterals més curtes que la central, però en tot cas a la Llinda es fa imprescindible un procés d'exploració científica per a poder aclarir els seus interrogants i la tipologia exacta (ADELL, 1992b). L'església consta d'una nau amb edificació al damunt. Té volta de canó, absis amb arquacions i bandes llombardes als murs. En el mur sud hi ha una finestra de doble esqueixada i una porta refeta d'estil renaixement. Cal assenyalar que al costat N, en una nau dedicada a trull hi ha l'arrencada d'un arc toral, d'una nau i l'absis, tot de grans proporcions, el que fa deduir que l'edifici actual sigui una capella lateral de l'antic edifici. La capella, sota una altra denominació (de santa Margarida), apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Hi ha també una cèdula conforme un avantpassat propietari de la masia (Jaume Almirall i Miró) havia estat familiar del Sant Ofici. L'any 1898 va haver-hi un aplec a la capella que va reunir prop de 3.000 persones portant creus i banderes en honor de la Verge de Llinda. Es va fer una missa de campanya. Durant el segle XX va patir les escomeses devastadores de la guerra de 1936, de manera que l'església fou cremada, i només se salvaren les rajoles policromades del segle XVIII del paviment del presbiteri.<\/p> ","coordenades":"41.3844300,1.7565800","utm_x":"396035","utm_y":"4582180","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40344-foto-08013-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40344-foto-08013-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40344-foto-08013-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La foto número 3 és una reproducció d'una altra que es conserva a l'interior de la capella. La masia forma un conjunt inseparable de l'esglesiola. Dins la masia es conserven els ornaments litúrgics de la capella així com els vestits sacerdotals i de la Mare de Deu, dins un moble fet expressament per aquesta finalitat. Es conserven els vestits de cada època de l'any i sembla que es poden datar els del sacerdot en el segle XIX i els de la Verge i el Nen en el XVIII.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40345","titol":"Carrer de Montjuïc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-montjuic","bibliografia":"
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2514 ACCN MADOZ, Pascual (1848-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt d'habitatges que flanquegen un carrer en pendent. Es tracta de varies cases entre mitgeres, de dues crugies, compostes de planta baixa i pis (i golfes de vegades), amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb pocs elements decoratius (només algun frontó de línies corbades, boles ornamentals, etc) i adaptades a l'ús agrícola.<\/p> ","codi_element":"08013-35","ubicacio":"Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Aquestes són cases fetes a l'època de l'extensió del conreu de la vinya i responen a un moment de riquesa al Penedès (INVENTARI, 1986: 27). Probablement es tracti d'un antic camí o carrer que unia el nucli de Les Gunyoles pròpiament dit amb el de l'antiga quadra que portava el nom de Montjuïc, al centre físic de la qual devia trobar-se al segle XVIII el casal més important d'aquest indret, conegut avui com a Cal Ton de la Paula. L'existència de la quadra la recull el Diccionari Madoz, en parlar de la veu 'Monjuich': 'cuadra en la provincia, audiència territorial, c.g. y dióc. De Barcelona, part. jud. De Vilafranca del Panadés. Consta de unas cuantas CASAS unidas á la pobl. De Guñolas, de la cual y de la de Aviñonet depende en todo' (MADOZ, 1848, XI: 505). També en la veu 'Aviñonet' parla de 'los caserios llamados Cuadra de Monjuich, Cantallops, y el Santuario de Sant Sebastián; en el primero hay 10 casas reunidas, en el segundo 8, y en el tercero 5 reunidas y 4 solares (...)' (MADOZ, 1850, III: 188).<\/p> ","coordenades":"41.3520300,1.7820400","utm_x":"398114","utm_y":"4578552","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40345-foto-08013-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40345-foto-08013-35-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"El seu interès rau en el propi origen i significació social. El carrer va nèixer com a part de la carrerada de la Cerdanya, al seu pas per una costa pendent, la que avui ocupa el carrer que porta aquest nom. Potser que el fet de que passés la carrerada per un indret tan pronunciat, expliqués el fet de la seva extraordinària amplada. La foto 2 és del primer terç del segle XX, i la va proporcionar el Sr. Ton Ràfols de Les Gunyoles, la imatge correspon a una festa al carrer, que es troba ornamentat per garlandes.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40346","titol":"Cal Bou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-bou","bibliografia":"
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2513 ACCN<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"A les golfes hi havia uns esgrafiats però hi han pintat a sobre","descripcio":"
Xalet eclèctic (INVENTARI, 1986: 27). Edifici aïllat, de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis, golfes i torratxa. Cobertes a dues vessants de ceràmica vidrada, en forma de creu, i terrats i cobertes a una vessant, més baixes, laterals. Obertures allargades d'arc rebaixat. Cornises motllurades de separació de pisos. Ràfec amb mènsules, baranes de merlets i ulls de bou en els pisos superiors. Fusteria de llibret a les obertures amb decoració modernista, així com la reixeria. Jardí amb baluard amb divisions d'estil francès. Té barri amb una interessant reixa amb elements simbòlics del treball al camp (arpiots, rella, etc..), a més de la llegenda 'JB 1893', a dins hi ha una altra data que és 'JB 1910'<\/p> ","codi_element":"08013-36","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"
Al baluard hi ha la data del 1893. (INVENTARI, 1986: 27). Els propietaris venien de la casa de ca l'Amadeu, al costat mateix de cal Bou, que seria l'antecedent d'aquesta casa pairal<\/p> ","coordenades":"41.3814700,1.7648400","utm_x":"396721","utm_y":"4581841","any":"1893","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40346-foto-08013-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40346-foto-08013-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40346-foto-08013-36-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"No s'ha permès el pas a l'interior de l'edifici, només al jardí.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40347","titol":"Sindicat d'Avinyonet\/Local de les Esquerres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sindicat-davinyonetlocal-de-les-esquerres","bibliografia":"
EL LOCAL D'ESQUERRES (1995) 'El local d'esquerres' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 13-14, p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. EL LOCAL D'ESQUERRES (1997) 'El local d'esquerres' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 23 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2525 ACCN.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular i coberta a dues vessants, amb façana principal de composició simètrica, amb portal central i finestres a banda i banda agrupades, a la zona superior, de dues en dues. Les façanes son planes i de maçoneria vista. Els buits de les finestres s'assenyalen mitjançant totxana. L'edifici ocupa una extensió superficial de 1254 m2. En principi havia estat destinat a bar i ball de saló.<\/p> ","codi_element":"08013-37","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
A principis del segle XX, sorgeixen associacions com la que va bastir aquest edifici, que creen espais on treballar i poder gaudir de les hores d'oci. El local va ser edificat pel Sindicat Agrícola Cooperatiu (Esquerra Catalana Unió de Rabassaires) amb les aportacions dels seus socis. La finca va ser comprada per aquesta entitat a Venancio Massana, qui tenia més propietats al costat (per l'oest de la finca). Després de la Guerra Civil, l'any 1939, la propietat del local, per decisió de la 'Comisión Interministerial Calificadora de Bienes Sindicales Marxistas' es va adscriure a la Delegación Nacional de Sindicatos de Falange Española Tradicionalista y de las JONS. L'any 1957, l'usdefruit de la finca va ser cedit gratuïtament, per un termini de trenta anys, a la 'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos del Pueblo de Aviñonet'. Més tard, l'immoble, en virtut d'aquesta cessió, va ser utilitzat com a seu de la Cambra Agrària d'Avinyonet. Posteriorment, i segons resulta del registre de la Propietat, la titularitat de la finca correspongué a l'Administració de l'Estat. L'any 1986, i d'acord amb la legislació sobre cooperatives vigent a Catalunya, un grup de veïns van constituir la cooperativa 'Agrícola d'Avinyonet del Penedès, Societat Cooperativa Catalana Limitada', que va tenir fins a quaranta socis. La finalitat d'aquesta cooperativa, que es proclamava successora de l'antic Sindicat Agrícola Cooperatiu, inicialment propietari de la finca, era la de recuperar per al poble d'Avinyonet l'ús de la finca. Els intents reiterats de recuperar el local a través de la nova cooperativa no van reeixir. La manca de resultats i la impossibilitat d'aconseguir l'objectiu marcat va fer que la cooperativa es dissolgués l'any 1994 (EL LOCAL D'ESQUERRES, 1995). Finalment, per cessió gratuïta, el local va passar el 9 de setembre de 1995 a l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès (EL LOCAL D'ESQUERRES, 1997). Durant l'estada del mossèn Ramón Casajuana a Avinyonet, aquest celebrava la missa al local del Sindicat de Les Cabóries. Per tothom, aquest era conegut com el local de les esquerres.<\/p> ","coordenades":"41.3599500,1.7769900","utm_x":"397704","utm_y":"4579438","any":"1925-29","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40347-foto-08013-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40347-foto-08013-37-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"Pere Llopart","observacions":"Es tracta d'un element que posseeix un alt valor social.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40348","titol":"La Paret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-paret","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Sota el topònim de La Paret, hi ha un territori a prop del petit torrent de la Rasa Fonda i la carretera de Barcelona dominat pel cultiu de vinya i en extenses terrasses en el qual, per notícies oferides per Montserrat Rodríguez, a la dècada de 1980 es van agafar un parell de molins romans (veure foto 1) i una làpida de pedra anepígrafa de cantonades treballades en baixrrelleu, de la que es desconeix la seva ubicació actual. En un recorregut per l'indret, no es veu cap estructura ni resta ceràmica a la superfície.<\/p> ","codi_element":"08013-38","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El topònim de la Paret, proper a aquest indret, potser indicatiu d'alguna resta d'antigues estructures.<\/p> ","coordenades":"41.3581600,1.7722700","utm_x":"397306","utm_y":"4579245","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40348-foto-08013-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40348-foto-08013-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40348-foto-08013-38-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Dos molins romans es troven al pati de la casa de Montserrat Rodríguez, al carrer del Carme de Les Cabòries. Aquest punt no està inclòs dins la carta arqueològica de la Generalitat.","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40349","titol":"Societat cultural 'La Parra'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/societat-cultural-la-parra","bibliografia":"
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2868 ACCN LA PARRA (1996) 'La Parra', 75è Aniversari. ' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 19, p. 13-15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici exempt, de planta rectangular, coberta amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. A l'interior es conserva la sala de ball amb boca d'escenari, i el cafè. La façana principal té composició simètrica, amb un portal central i finestres amb llinda a banda i banda i arc de mig punt a la part superior. Davant la porta d'accés té un pati i una parra com a record del topònim que va prendre la societat des del moment de la seva fundació.<\/p> ","codi_element":"08013-39","ubicacio":"Les Cabòries - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Era conegut popularment com el local dels rics (informació oral de la Sra. Matilde Vendrell) . La societat es va constituir oficialment el dia 6 d'agost de 1921, i l'endemà s'inaugurava el local que ocupa ara mateix. El primer local era a Cal Ferlando, una casa al costat de la carretera d'Olesa, on hi havia una parra, per la qual cosa es va anomenar així la societat que va sortir d'aquesta casa. Aquí la gent que es reunia ballava. Això va pasar abans de 1929, segons sembla (informació oral Pere Llopart Garriga, 13 desembre de 2002). Sembla que tot comença quan d'una manera provisional, un grup de veïns que per raons ideològiques s'havia desmarcat de la Societat La Palma, que tenia com a lloc de la seva activitat el local de ca l'Ermità, va passar a reunir-se a la botiga d'en Teodor Massana de Cal Boter (actualment Cal Ferlando), on també es van celebrar alguns balls (hi havia una petita pianola en un armari de fusta penjat a la paret). Just a l'entrada de la casa, es distingia molt clarament una gran parra, la qual donaria nom a la nova entitat. Durant aquest temps de provisionalitat s'iniciaren les obres de construcció del nou edifici social. El nou local inicialment no disposava d'escenari, aquesta part de l'edifici seria efectuada amb posterioritat. La societat, anomenada des de la seva constitució com a Centre Agrícola La Parra, va passar posteriorment, després de diverses reformes estatutàries, a denominar-se societat La Parra, i ja actualment Centre Cultural i Recreatiu La Parra. L'any 1977 es va inaugurar una planta-altell de nova construcció en la qual s'ubicaria el cafè-bar de l'entitat, que fins aquell moment compartia espai amb la pròpia sala de ball i espectacles. L'any 1984, una comissió especial va ser l'encarregada de procedir a una total remodelació dels estatuts socials. Molt més simplificats i adequats per a la comprensió de tothom que tenien com a gran novetat el fet d'estar redactats per primera vegada íntegrament en català. Només es paralitzaria l'activitat de la Societat els anys de la Guerra Civil, en els quals es va utilitzar el local com a magatzem per part de la intendència. L'edifici ha estat testimoni de primera fila de la realització de la pràctica totalitat de les activitats festives i d'esbarjo, a mes de veure el naixement de les agrupacions dels balls populars, teatre i diables, actualment totes elles en tràmits legals de constitució com a seccions. La Festa Major es celebrava antigament en un envelat que es muntava davant el local (algun any s'havia arribat a fer a la vinya de Cal Venancio, i fins i tot a l'era de Cal Carbó), però a partir de la inauguració de la pista de la Casa de la Vila passaria ja, definitivament, a celebrar-se en aquest lloc. La Societat s'encarrega de la organització de la Festa Major (LA PARRA, 1996).<\/p> ","coordenades":"41.3608000,1.7758400","utm_x":"397609","utm_y":"4579533","any":"1921","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Alt valor social. La data es troba inscrita en un totxo a la façana principal, a la dreta de l'espectador. Al costat de l'edifici actual hi havia hagut l'antiga carniceria del poble.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40350","titol":"Centre Cultural de l'Arboçar\/Societat 'la Penya'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/centre-cultural-de-larbocarsocietat-la-penya","bibliografia":"
GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2525 ACCN. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta rectangular, de parets arrebossades coberta amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. A l'interior es conserva la sala de ball amb boca d'escenari, i el cafè. La façana principal és de composició simètrica, amb un portal central i finestres amb llinda a banda i banda i d'arc de mig punt a la part superior (INVENTARI, 1980-1985).<\/p> ","codi_element":"08013-40","ubicacio":"L'Arboçar 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
L'any 1927 s'inaugura la societat 'La Penya' (SADURNÍ ET AL., 2000).<\/p> ","coordenades":"41.3335900,1.7649400","utm_x":"396654","utm_y":"4576525","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un edifici que posseeix un alt valor social. Està construït al costat de la carrerada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40351","titol":"Centre Cultural i Recreatiu de Cantallops","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/centre-cultural-i-recreatiu-de-cantallops","bibliografia":"
80 ANIVERSARI (1997) '80 Aniversari del Centre Cultural i Recreatiu de Cantallops' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 20 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2512<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta del local del Centre Cultural de Cantallops. La seu és un edifici d'una nau coberta a dues vessants. A l'interior te un teatret (INVENTARI, 1986: 27). Destaca del conjunt la façana principal, que és de composició simètrica i presenta una línia compositiva de proporcions clàssiques. Està rematada per un timpà sota la coberta, que és de teula àrab. Te un ull de bou motllurat al centre d'aquest timpà. Els recercats-guardapols dels buits donen certa rellevància a la composició. La porta central, que marcaria el centre dels tres eixos en que es divideix la façana és d'arc de mig punt. Totes les façanes que donen a l'exterior estan arrebossades, llevat de la posterior, que dona al camí dels Xops, que presenta la maçoneria de la seva construcció vista, i al centre del timpà, una triple finestra de maó vist. Al lateral destaquen els elements de reixeria amb decoració floral, que estan fets a la mateixa forja que els elements que hi ha a la Casa de la Vila. La façana principal, que dona al carrer de Santa Margarida, o carretera de Barcelona, està elevada sobre una mena de podium separat del carrer mitjançant una barana de ferro i al que s'accedeix per uns graons.<\/p> ","codi_element":"08013-41","ubicacio":"Cantallops 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
A finals del segle XIX, les difícils condicions de vida al camp van fer que a principis del XX l'associacionisme rural sorgís amb força, lligat al moviment nacionalista català. En aquest context el 5 de desembre de 1916 es va inscriure al Govern Civil la 'Cambra Agrària d'Avinyonet'. Era una societat formada per pagesos de Cantallops, en defensa dels interessos agrícoles i alhora dedicada a la compra-venda de primeres matèries. Al cap de poc va començar la construcció del local, finançada pels socis fundadors amb el sistema d'accions. Durant la Guerra Civil el local es va deteriorar molt, ja que es va convertir en un taller de manteniment militar. Després va estar dos anys tancat fins que una nova junta el va recuperar. Com que els objectius de la societat havien canviat, al 1945 es va canviar el nom: es diria Centre Cultural i Recreatiu de Cantallops. Amb el règim franquista, els actes es concentraven a la Festa Major per Sant Pere al principi i per Santa Teresa més endavant. Arribada la transició, el Centre també es transforma. Es fan millores a l'edifici, el cafeter se substitueix per un arrendatari i comença a funcionar un restaurant. Al 1986 l'entitat fa 70 anys, cosa que se celebra amb un sonat sopar d'homenatge als socis jubilats. A la tardor del 89 hi ha mobilitzacions populars per tal de donar a la sala el seu aspecte actual. En origen era el cafè i sala de ball a més de centre cultural. Avui hi ha a l'indret un cafè-restaurant, conservant-se la sala de ball en desús (80 ANIVERSARI, 1997).<\/p> ","coordenades":"41.3679400,1.7988000","utm_x":"399540","utm_y":"4580299","any":"1916","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40351-foto-08013-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40351-foto-08013-41-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un edifici que posseeix un alt valor social.","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40352","titol":"Masia de la Creu\/Masia de la Creu de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-de-la-creumasia-de-la-creu-de-dalt","bibliografia":"
LUGAR (1782) Lugar de Avinyo Sant Sebastia y Guñolas. Manuscrit Pergamí. R. 15410. Caixa 57. Arxiu de la Corona d'Aragó. TELL, Pere (1999b) 'Els noms de les cases II: Collblanch' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 29 p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"La construcció es troba en estat molt descuidat","descripcio":"
Conjunt d'edificacions i construccions que formen les dependències auxiliars de l'edifici principal que havia estat l'habitatge dels amos i els masovers, i que es conegut com a masia de La Creu. D'aquest complex constructiu en destaca la casa central, de planta quadrangular i aspecte sòlid, reforçada en diferents èpoques amb contraforts que li ofereixen un aspecte de casa fort. A l'edifici central, que te la coberta a dues vessants, se l'hi adossa pel Sud, una altra construcció perpendicular a la casa que serveix a més de magatzem i dependències secundàries de la masia. A l'altre extrem n'hi ha els corrals per animals i davant la casa es conserva un pou.<\/p> ","codi_element":"08013-42","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El nom de masia de La Creu sembla que prové del fet de que es va construir a prop d'una creu de terme (o potser que la creu marqués una distància en un camí). Segons informació oral, aquesta casa va ser feta cap a la dècada de 1840, tanmateix apareix en un manuscrit de 1782 esmentada al costat d'altres cases d'Avinyó, Sant Sebastià i Les Gunyoles . En ella hi havia viscut en Cristòfol Raventòs i després en Serafí, que era el seu germà. Amb la seva muller Angeleta, van tenir una filla, l'Amèlia, mare d'en Josep. En Josep, junt amb la seva família, hi viu i treballa ara (TELL, Pere 1999c). Més modernament es va conèixer com masia de la Creu de Dalt perquè un fill es va fer una casa al poble de sota i, per diferenciar-la, la van nomenar d'aquesta manera. Sembla que el topònim ve del fet de que prop hi havia una creu al costat del camí (informació oral de la masovera), que podria ser de terme, i que va ser destruïda durant la Guerra Civil de 1936.<\/p> ","coordenades":"41.3935400,1.7435300","utm_x":"394959","utm_y":"4583207","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40352-foto-08013-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40352-foto-08013-42-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40353","titol":"Creu de can Ràfols dels Caus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-can-rafols-dels-caus","bibliografia":"
INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Restaurada en 1940","descripcio":"
Al costat de la vella carretera d'Olesa de Bonesvalls, així com de la carrerada, s'alça aquesta creu de terme que porta el nom de la masia que es troba al costat. La creu és d'una sola peça pètria, de forma trevolada, i té fust de pedra de secció poligonal. Està recolzada a sobre d'una base cònica també de pedra amorterada. Presenta una inscripció que diu: 'restaurada el año 1940'. En una fotografia de l'any 1917, conservada al fons fotogràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, es pot veure una creu de tall més prismàtic.<\/p> ","codi_element":"08013-43","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"
Aquesta creu, com també la de les Forques, la del Puig de la Mireta i la Creu d'en Llanes, van ser posades (o més aviat, restaurades) per mossèn Ramon Casajuana, durant els anys en que va estar a Avinyonet, és a dir entre 1939 i 1946. Sembla ser que la majoria ja hi eren, en els indrets en què van ser refetes. Se sap, a més, de l'existència d'altres quatre creus que presenten i\/o presentaven la mateixa morfologia: una a la cruïlla del camí de Sant Pere d'Avinyó als Gorgs, potser coneguda com la de Santa Teresa, a l'indret que baixa a Can Porràfols; una segona a la carrerada, a la cruïlla de la carretera que baixa cap a Sant Sebastià dels Gorgs; la tercera al costat de la Masia de la Creu, origen segons l'opinió generalitzada, del topònim d'aquesta casa; i per últim, la quarta a la cruïlla de carrerades que es troba a prop del Mas Comtal.<\/p> ","coordenades":"41.3545100,1.8008000","utm_x":"399687","utm_y":"4578806","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40353-foto-08013-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40353-foto-08013-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40353-foto-08013-43-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40354","titol":"Rellotge de sol de cal Fassinaire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-fassinaire","bibliografia":"
MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Caldria tenir cura de l'element","descripcio":"
S'han localitzat al terme municipal d'Avinyonet 20 rellotges de sol que es troben en diversos estats de conservació. D'aquests s'ha escollit el de cal Fassinaire per la seva singularitat. A la façana posterior de la casa, que dona dins un pati interior. Està fet amb rajoles vidrades, i va ser refet dues vegades, una l'any 1959, en que es va substituir un d'anterior, que era en relleu i molt semblant i que es va deteriorar amb el pas del temps, i una altra reforma amb posterioritat a aquesta data. El fons té dibuixat un vaixell de veles en color, potser per la relació que l'amo de la casa va tenir amb l'illa de Cuba. El quadrant no conté línies horàries i les hores són indicades amb les xifres corresponents, que són romanes i van de les 9 del matí a les 5 de la tarda (9\/5) (MORATÓ I VIA, 1992b).<\/p> ","codi_element":"08013-44","ubicacio":"Les Cabòries - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"
Sembla ser que la família s'estableix en aquest solar cap a l'any 1708. Van construir una fassina al costat de la casa (Informació oral del pare de la propietària).<\/p> ","coordenades":"41.3600400,1.7776500","utm_x":"397759","utm_y":"4579447","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40354-foto-08013-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40354-foto-08013-44-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40355","titol":"Mas Caballer\/Cavaller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-caballercavaller-0","bibliografia":"
ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2509ACCNIPAC<\/p> ","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia composta de planta baixa i pis, i coberta a dues aigües. Els portals d'entrada són adovellats, un d'arc de mig punt i l'altre d'arc rebaixat. Té contraforts laterals i frontals, i cantoneres de pedra. La finestra central superior és d'arc conopial lobulat amb ampits, llindes i brancals de pedra.<\/p> ","codi_element":"08013-45","ubicacio":"Clariana 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
No es pot assegurar la data de construcció de la masia, però per la tipologia de les finestres i paral·lelitzant aquesta amb la d'altres masies de tipologies similars, segurament es pot dir que el seu origen pot estar a finals del segle XV, començament del XVI. Ha estat usada com a molí de pinso. L'any 1497 els amos d'aquesta casa feren jurament de fidelitat a la parròquia d'Avinyó (ESCOFET, 1981).<\/p> ","coordenades":"41.3683000,1.7827500","utm_x":"398198","utm_y":"4580358","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40355-foto-08013-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40355-foto-08013-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40355-foto-08013-45-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|94|95|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40356","titol":"Mas Bertran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-bertran","bibliografia":"
MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'una construcció dedicada a masia rural en la qual, al llarg de la història del seu creixement arquitectònic, hi ha hagut importants reformes, que fan que el conjunt actual sigui una obra en la què hi predominen els segles XIX i començament del XX. Destaquen, fonamentalment, dos cossos a l'edificació disposats en planta que te una forma aproximada d'L. Les façanes es troben majoritàriament arrebossades i es conserven alguns elements de reixeria, majoritàriament de finals del segle XIX. El seu interior presenta les estructures antigues molt emmascarades per les diverses reformes utilitàries portades a terme pels seus habitants. Dels elements arquitectònics es poden considerar com a singulars la llotja d'arcs escarsers feta en totxo que s'obre a la primera planta, i tot un seguit d'arcs, aquests de mig punt, cecs la major part, que es desenvolupen a la planta baixa donant, com en el cas de la llotja de totxo, al pati interior, precedit d'un baluard. Aquests darrers arcs presenten al descobert els seus suports, constituïts per pilars treballats en pedra calcaria que a simple vista semblen correspondre a una cronologia anterior als visibles a la primera planta, i que es desenvolupen en una modulació diferent de la que correspon als del primer pis. Per la seva factura potser corresponguin als segles XVI-XVII. El baluard que protegeix l'accés te el seu accés mitjançant una àmplia porta culminada per un arc carpanell de totxo. Altres elements d'interès són un plafó de rajoles envernissades que presenta la imatge de la Mare de Déu venerada a la masia, i que es troba a l'alçada del primer pis a sobre de l'actual porta d'accés a la zona d'habitatge, així com també les instal·lacions dedicades a la captació d'aigua pluvial. Un altre element destacable, és el paviment interior del pati, fet de pedres irregulars que formen un disseny geomètric. Un altre element a destacar és un rellotge de sol força curiós pel que fa a la forma com va ser construït. Només té una línia horària, que es la de les 12 del migdia. Compta, però amb xifres horàries que van de les 6 del matí a les 5 de la tarda (6\/5) i són aràbigues (MORATÓ I VIA, 1992a). Dels seus voltants destaquen el bosc, darrera la casa, i les terres dels voltants, destacant-se la plana que es dedica fonamentalment al cultiu de vinya. Per les seves immediacions s'ha trobat material arqueològic d'interès que es detalla a la fitxa corresponent al jaciment arqueològic que porta el nom de la masia.<\/p> ","codi_element":"08013-46","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Les informacions orals tenen ben pressent que aquesta masia te més de mil anys. En època contemporània se sap que aquí va néixer en Josep Arnan Catasús, casat amb Amàlia Milà Travé, i va tenir 5 fills. L'hereu, en Josep, va ser el qui va continuar a l'hisenda i es va casar amb Maria Raventós Catasús, de la creu de Dalt. Van tenir 2 filles, la Pepita i la Maria Arnan (TELL, 1999c). La tradició oral diu que el nom ve del primer pagès (Bertran) que va treballar aquestes terres. Les suposicions històriques menen per altres camins, a saber: sembla tractar-se de l'antic mas de la Solana, citat ja l'any 1098, com a propietat de Nevia, muller d'Adalbert, no pas el fill del vescomte Guitart (MARGARIT, 1983b). Nevia retorna l'alou al domini de Sant Cugat, i ens diu que està situat en la part del Penedès coneguda amb el nom de 'Pinellos', fàcilment pel roquisser que hi aflora, remarcant que limita a llevant i migdia amb el camí que va a la Granada. L'entrada al Mas Bertran situat sobre una corba del suposat camí romà (MARGARIT, 1983b) a la entrada de la vall de Torres Beces, en el cap de la petita carena aprofitada per aquest camí per costejar tot pujant la serra, fa pensar a l'investigador Margarit, en un lloc de guaita, segons Margarit ja existent en època romana. 'A més, la duplicitat de torres en el mateix turó, que podien ser Mas Bertran i La Castelleta, que donà origen al topònim de Torres Beces, abona la teoria d'unes torres anteriors a la repoblació' (MARGARIT, 1983b). L'any 1176 el monestir de Sant Cugat encomana a Bertran de Solario, és a dir l'amo de Mas Bertran, la 'baiulia' de Torres Beces, incloent-hi el 'Campo de Lup' (MARGARIT, 1983a). Se sap que el barri es va construir el 1906, i potser que a la mateixa data es fessin altres obres i es col·loquessin elements decoratius a la façana, com el panell de rajoles decorades que hi ha a la façana.<\/p> ","coordenades":"41.3814800,1.7439700","utm_x":"394976","utm_y":"4581867","any":"1906","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40356-foto-08013-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40356-foto-08013-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40357","titol":"Camí de Llinda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-llinda","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Antic camí que travessa el terme pel nord, i que segueix un eix amb direcció E-W. En la zona de contacte amb el terme municipal de La Granada, es troba amb el camí de la Carrerada. El camí posa en contacte elements patrimonials d'interès dintre el terme municipal d'Avinyonet, com el nucli de Sant Sebastià dels Gorgs, Cal Bou, els diversos jaciments arqueològics que es troben a prop seu, i arriba fins l'antiga capella de Llinda. Dins el seu traçat es pot destacar l'existència d'atzavares en les immediacions de la pujada al santuari de Llinda, o la també existència d'un mur de contenció de terres amb zones de desguàs en el límit de la propietat de cal Bou nou. No es veuen restes d'empedrat ni marques de carro dins el traçat actual.<\/p> ","codi_element":"08013-47","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"
La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix.<\/p> ","coordenades":"41.3814800,1.7638100","utm_x":"396635","utm_y":"4581844","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40357-foto-08013-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40357-foto-08013-47-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Les cotes han estat preses al començament del camí, a tocar Cal Bou Nou de Sant Sebastià dels Gorgs.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40358","titol":"Cal Cremet\/Cal Cremat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cremetcal-cremat","bibliografia":"
TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt constructiu que consta essencialment d'un cos principal de planta aproximadament rectangular, amb teulada a dos vessants, i un altre de secundari, dedicat a edificacions auxiliars. No s'ha tingut accés a l'interior. Per accedir a la casa hi ha un barri lateral amb porta d'arc escarser. Els murs es troben arrebossats.<\/p> ","codi_element":"08013-48","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Segons els germans Catasús, de la masia la Torre, la Maria Via Torres, que era la seva àvia, era filla d'aquesta casa, en la qual havia viscut la seva mare, que era filla de cal Torres de Sant Pere Molanta, i germana dels fundadors de les Bodegues Torres. Com a fill il·lustre hi ha el reverend Jaume Via Torres, que fou rector de Gelida i fundador del Funicular de Gelida (TELL, 1999c). Segons informació oral de Mn. Margarit el topònim antic d'aquesta casa era el de cal Carmet, i surt esmentada ja al segle X.<\/p> ","coordenades":"41.3788300,1.7387400","utm_x":"394535","utm_y":"4581580","any":"1841","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40358-foto-08013-48-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es va restaurar l'any 1841, i ara mateix està patint reformes de condicionament per habitatge","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40359","titol":"Bosc de mas Bertran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-mas-bertran","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Bosc situat a dalt d'un turó darrera la masia de Mas Bertràn, que presenta un clar predomini de l'espècie Pinus sp. amb sotabosc de matolls com a ginesta, farigola, romaní, etc.<\/p> ","codi_element":"08013-49","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Aquest com molts dels boscos que encara resten a la plana són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. A més de l'aprofitament de les pinyes, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sota-bosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús. A tocar el bosc hi ha un antic camí, considerat per Mn. Margarit com a via romana, i a tota la zona hi ha hagut algunes troballes d'interès arqueològic des de fa dècades.<\/p> ","coordenades":"41.3816800,1.7429700","utm_x":"394893","utm_y":"4581891","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40359-foto-08013-49-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40360","titol":"Forn d'obra de can Ferret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-de-can-ferret","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Es troba molt brut","descripcio":"
Construcció que es troba casi a tocar la masia de Can Ferret, a prop de l'alzina, i que antigament havia estat complementada per un forn de calç, que es trobava al costat, i que en fer explanacions del terreny es va ensorrar. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, feta de pedra per fora i maó per l'interior. Conserva quasi sencer el volum d'estructura original, la part de la fogaina o forn de baix, i de la resta no es pot veure amb precisió les seves estructures, degut a les deixalles que l'omplen i a l'espessa vegetació que en part lo cobreix. L'accés a la cambra de foc està precedit d'un arc de maons. Davant la porta s'amunteguen teules molt probablement sortides de les fornades d'aquest forn, dins el qual probablement s'hagués feta la cuita no tan sols de teules sinó també de maons. Les teuleries són construccions destinades a fabricar les teules àrabs, també dites comunes. El procés de fabricació consisteix a modelar l'argila per tal de donar-li la forma cònica característica i posar les teules a coure dins el forn a unes temperatures molt altes.<\/p> ","codi_element":"08013-50","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
En la construcció de les masies havia estat tradicional la construcció de forns d'obra i de calç al seu costat, per tal de fer-hi allí mateix els materials necessaris per a la construcció de la casa. Potser ens trobem davant d'un forn construït al segle XVIII, en l'època de la gran construcció o reforma de la masia, tal i com avui la coneixem, encara que la tipologia del forn més aviat ens fa pensar en una obra feta al segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.3473800,1.7724600","utm_x":"397305","utm_y":"4578048","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40360-foto-08013-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40360-foto-08013-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"És l'exemple més sencer de forn de teula adossat a una masia que s'ha trobat al terme d'Avinyonet del Penedès.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40361","titol":"La Carrerada\/Carrerada de la Llacuna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-carreradacarrerada-de-la-llacuna","bibliografia":"
ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Esquemàticament, el trajecte era de la Llacuna fins a Pinós pel coll de la Barraca, d'acord amb la següent ruta: Avinyonet del Penedès, la Granada, Guardiola de Font-Rubí, coll de la Barraca, la Françola, els boscos del Vidal, cal Cansalada, Sant Genís, Briançó, Pedrafita, can Passada, La Llavinera, can Verges, el castell de Boixadors, el cementiri de Pinós, el santuari de Pinós. Aquesta carrerada uneix dos eixos de transhumància molt importants: el camí de la Segarra i la carrerada de la Cerdanya. Les carrerades són els camins que utilitza o ha utilitzat tradicionalment el ramat en els seus desplaçaments transhumants, els camins ancestrals que uneixen les pastures d'estiu o agostejadors -a la muntanya- i les pastures d'hivern -a la plana-. A Catalunya, també reben els noms de carrerades a les comarques centrals i orientals, cabaneres a les terres de ponent i lligallos a les terres de l'Ebre. Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. S'ha discutit molt respecte la seva amplada però sembla que oscil·larien entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar. En molts d'aquests llocs la tradició sosté que el ramat hi pot romandre i pasturar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja -on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya- o de tria -quan, en anar per avall, cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival-. En tot cas, convé insistir en el fet que aquests abeuradors, amorriadors, pletes i d'altres elements formen part, també, del camí ramader i també s'han de preservar. Les fotografies 2 i 3 son fetes a can Merlines, ja que és a l'únic lloc on encara es conserva dins el terme municipal el camí margenat en el cas d'aquesta carrerada, per tal de protegir els conreus dels marges. La número 1 correspon al pas de la carrerada per l'Arboçar de Dalt, a l'indret conegut com a pou de la Carrerada, molt a prop de les parets naturals que deixa visibles l'estructura geològica coneguda com a falla normal de l'Arboçar. Josep Raventós i Rauet, pastor de l'Arboçar, a on va néixer l'any 1934, va començar a pujar a peu als Pirineus i ho va fer fins l'any 1981. Pujava des de l'Arboçar fins a la muntanya d'Urús (per la carrerada de la Llacuna. La primera nit la feien a cal Pau Xic de Guardiola de Font-rubí (tancaven en un barri gran sobre la fonda). La segona nit la feien a cal Magí Farriol de la Llacuna. La tercera a cal Casanelles o cal Cansalada. La quarta a Briançó, on donaven menjar. La cinquena a l'hostal Vell, on vivien dues famílies i es podia tancar, dormir i menjar. La sisena a Pinós, on hi havia pletes per a dos o tres ramats. La setena a pla d'Abella. La vuitena a Codonyet. La novena a Berga. La desena a Bagà. I, finalment, l'onzena al costat d'on ara hi ha la boca del túnel del Cadí. El darrer dia, per coll de Jou, arribava a Urús (ROVIRA ET AL., 1999). A Les Cabòries, el carrer per on passa s'anomena La Carrerada. A aquesta carrerada se'l coneixen dos punts clars de senyalització: la creu de les Forques i la del mas Comtal, dintre el terme d'Avinyonet.<\/p> ","codi_element":"08013-51","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"
La unitat formada pel Penedès, el Garraf i el camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, el Berguedà i el Ripollès pel nord i alguns tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya (ROVIRA ET AL., 1999). Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus podien seguir diversos brancs, els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la carrerada de Berga o la carrerada de la Cerdanya. Per anar a les dues primeres carrerades, els ramats havien d'arribar fins una mica més amunt del Santuari de Pinós, on les bifurcava en els camins de Solsona i de Berga. Els pastors coneixien aquest eix com el camí de la Segarra. Per seguir la carrerada de la Cerdanya, havien d'anar a trobar Manresa o els seus voltants a fi d'enfilar el Lluçanès. La gent del Penedès i del Garraf coneixen aquest gran eix com la carrerada de la Cerdanya, mentres que els muntanyesos l'anomenen, sovint, el camí de Manresa. Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al s. XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. La major part dels ramats que hivernaven al Penedès havien de recórrer quasi 200 km. Hi havia dos grans eixos viaris d'entrada al Penedès: la carrerada manresana i la solsonenca. La primera tenia un trànsit més elevat i canalitzava la major part dels ramats del Pirineu més oriental -de Castellar de N'Hug fins les muntanyes de Núria- i també de la Cerdanya. Pel bell mig del Lluçanès, Manresa i el Bruc, la carrerada baixa fins a Masquefa i Sant Sadurní d'Anoia. Alguns seguien més avall, per la carena litoral, passant pel Puig del Papiol, St.Miquel d'Olèrdola i l'Atalaia fins a arribar a tocar el mar, entre Vilanova i Cunit. La carrerada solsonenca, era utilitzada sobretot pels pastors de la vall de Lord (Solsonès) i del Cadí (Berguedà). Aquest camí, a l'arribar al poble de la Llacuna es divideix en un braç més oriental que tramuntant pel Coll de la Barraca, baixa pels pobles de Guardiola de Font-Rubí i les Cabanyes cap a Vilafranca i un altre branc que s'enfila cap al Coll de les Rimbaldes -on s'uneix a la carrerada de Sta. Coloma- i, travessant la plana de Matània, baixa pel costat de l'antiga masia de Can Soler d'en Roset fins al Pla de Manlleu i Aiguaviva, aquí es torna a dividir en dos; un cap el Baix Penedès per les Ventoses i l'altre cap el camp de Tarragona pel coll d'Arca i la Juncosa del Momtmell. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però per fer la transhumància era molt comú de baixar el ramat en societat, barrejant tres o quatre ramats per estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. Al Penedès, els pastors muntanyesos rebien el mot de Miloquers o Golluts. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles. Però sempre hi ha hagut l'hostal o la masia que dona acolliment als pastors i corral a les ovelles. Una d'aquestes masies, al Penedès, ha estat Cal Fontenà i Can Soler d'en Roset a Pontons.<\/p> ","coordenades":"41.3636700,1.7711400","utm_x":"397220","utm_y":"4579858","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40361-foto-08013-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40361-foto-08013-51-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats autònomes i estan protegits per la Llei 3\/1995, de 23 de març, de vies pecuaries. De fet, són els únics camins que estan definits, regulats i protegits per una llei. Es tracta de camins públics on l'ús ramader és el prioritari; camins per al desplaçament dels ramats que poden ser destinats, en una segona instància, a d'altres usos agrícoles compatibles o a usos complementaris com el senderisme, la passejada o la cavalcada. A Catalunya correspon al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya d'investigar la situació d'aquests camins, fer-ne l'inventari i classificar-los, fitar-los sobre el terreny i conservar-los. La Llei del 1995 deia que els camins ramaders no classificats conserven la seva condició originària de camí ramader però que hauran de ser objecte de classificació amb caràcter d'urgència. La foto 1 està presa al pas pel terme de l'Arboçar, al costat del pou de la carrerada, la 2 correspon a la zona d'entrada a Les Gunyoles, on es coneguda com a camí del calvari. La fotografia 3 és feta a can Merlines, ja que és a l'únic lloc on encara es conserven murs. (Continuació història) La decadència de la transhumància a les terres del Penedès va començar a inicis de la dècada de 1960 per un seguit de factors, entre els quals, els culturals que, els darrers anys, han dut la societat a considerar la transhumància, sense raons objectives, com una activitat obsoleta i poc moderna. La industrialització va provocar l'emigració de moltes persones de zones rurals vers les urbanes i el despoblament de molts pobles i masies del Pirineu amb una gran pèrdua social, cultural i arquitectònica, i la desaparició de moltes activitats tradicionals com la transhumància. Els canvis en l'agricultura van agreujar el problema de l'escassetat d'herba hivernal. A l'Urgell, per exemple, la construcció del canal va permetre una agricultura intensiva i va acabar amb una de les zones més importants de pastures d'hivern. Al Penedès, la vinya que sempre s'havia combinat amb altres cultius alternatius com ara els cereals, poc a poc, per raons de mercat, ho va anar ocupant tot i ara, quan els ceps broten i els ramats ja no poden entrar a les vinyes, es queden sense llocs on pasturar. A més, la introducció de la maquinària a les feines agrícoles va permetre llaurar les vinyes amb freqüència i les va deixar sense herba que pasturar. Finalment, els pinsos, els nous farratges i les facilitats de transport en tots els ordres, han permès un maneig del bestiar clarament intensiu i estant que, malgrat ser més car i molt menys ecològic, s'ha acabat imposant. L'última transhumància del Penedès al Pirineu la va fer, l'any 93, el pastor dels Monjos Daniel Gibert quan va portar per darrera vegada el seu ramat d'ovelles a la Vall de Gósol, després de més de 45 anys fent la transhumància. En l'actualitat queden mitja dotzena d'explotacions familiars ramaderes a la nostra comarca que practiquen una transhumància de curt recorregut (transterminància): van des de la plana a la serralada Prelitoral; alguns fins la Conca de Barberà i la Segarra on arriben després de la sega, a finals de juny, per resseguir els rostolls tot l'estiu fins baixar, de nou, a la plana, després de la verema, per pasturar les vinyes. Al folklore hi ha petjada de la transhumància. Joan Amades, en el Costumari Català, apunta que possiblement la festa del retorn dels Pastors havia estat molt estesa. Un evident indici és la cançoneta 'Pastoret d'on vens?' que gairebé es coneix arreu. Amades troba aquesta melodia formant part de diverses tonades del Ball dels Pastorets, molt popular entre les danses representatives del Penedès, la conca de l'Anoia i el camp de Tarragona; llocs que coincideixen amb importants àrees de pastures hivernals. A més, els components d'aquesta dansa tenen una marcada jerarquia -el Capità, el Majoral, els Pastors i el Rabadà- similar a l'estructura dels pastors transhumants.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40362","titol":"Camí dels Xops","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dels-xops","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Camí de terra que, travessant la plana que es troba al nord del nucli de Cantalllops, comunica aquest nucli amb el de Sant Sebastià dels Gorgs, passant pel mig de terres de conreu i arribant fins trobar-se amb el camí que ve de la Caseta a tocar el bosc de l'Amat, baixant els dos al fons del torrent.<\/p> ","codi_element":"08013-52","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Aquest devia ser el camí tradicional per la gent de Cantallops per anar a Sant Sebastià i a la resta de la plana. Ja al segle XVI es troba documentada la capella de Santa Margarida. Que s'ubicava segons sembla al començament d'aquest camí.<\/p> ","coordenades":"41.3720800,1.7925200","utm_x":"399021","utm_y":"4580766","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40362-foto-08013-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40362-foto-08013-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40363","titol":"Collblanc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/collblanc","bibliografia":"
ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ ORAL MN. MARGARIT, Gener 2003. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2509ACCNIPAC (Mas Caballer de Baix) TELL, Pere (1999b) 'Els noms de les cases II: Collblanch' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 29 p. 31. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
S'integra dins d'aquesta fitxa per un costat el nucli de població que va sorgir al llarg de la carretera de Barcelona, i per l'altre, les cases d'interès que, disseminades pel territori corresponent a aquest nucli, formen part d'aquesta entitat de població. Respecte del nucli que va créixer al costat de la carretera, resulten d'interès les cases números 1, 3 (cal Jan), 4, 6, 8, (la 10 està reformada), 12, 16 i 18, 22-24 (ca la Joana)-26 (cal Fuster) (conjunt). Son cases de planta baixa o de planta baixa i pis, amb els buits de portes i finestres recercats amb guardapols i amb sòcols. Les teulades són a dues vessants i cobertes de teula àrab amb ràfecs simples la majoria. Les cases responen a una tipologia de façana pròpia del començament del segle XX, època en que es de suposar que es van arranjar. Pel que fa al poblament disseminat, destaquen així mateix les masies de: -Mas Cavaller de Dalt, a tocar el camí d'Avinyó, de planta quadrangular, desenvolupada en alçada en planta baixa i planta pis, teulada a dues vessants i buits plans recercats amb guardapols. -La Granja, edifici exempt construït dins el segle XX, amb un bon nombre de dependències pels animals, -cal Laio, al seu costat, i sobretot, l'antiga casa de -Mas Cavaller de Baix, que domina amb la seva antiga fesomia tot aquest espai tan planer. Mas Cavaller de Baix és una masia de gran interès des d'un punt de vista patrimonial. Està composta de planta baixa i pis, i coberta a dues aigües. Els portals d'entrada són adovellats, un d'arc de mig punt i l'altre d'arc rebaixat. Té contraforts laterals i frontals, i cantoneres de pedra. La finestra central superior és d'arc conopial lobulat amb ampits, llindes i brancals de pedra. Un altre element a considerar pel seu valor patrimonial és el pou del Veguer, a tocar la carretera, que, com el mas Cavaller, es contempla en fitxa apart.<\/p> ","codi_element":"08013-53","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
En aquest indret planer es van construir al segle XVIII un grup de cases les façanes de les quals, segons tradició oral, quan es va construir la carretera, es van recular. Aquí viuen des del segle XVIII i XIX, les famílies Ràfols (Cal Jan la va construir en Josep Ràfols) , Marcé (Cal Baldiri també és de finals del segle XVIII, i la va construir en Baldiri Marcé. D'aquesta casa van sortir moltes de les famílies que van viure al llarg de molts anys en aquest nucli, així per exemple: -cal Silo, amb topònim anterior al de Salvador Marcé Mata, de cal Baldiri, qui la va a habitar; -cal Martí, que porta el nom de Martí Marcé Mata, fill de Cal Baldiri, qui va construir aquesta casa l'any 1930. -'ca la Matilde', construïda per en Pere Picoret de Vilanova i la seva muller, Matilde Mata, de les Cabòries, que van deixar la casa a en Salvador Marcé Mata fins que actualment va passar a Anna Maria Esteve Balleste Altres cases d'aquest mateix nucli són: -Cal Pepet, construïda la dècada de 1940 pel Josep Guilera i Esteve, fill de cal Sari de Cantallops -Cal Mengol\/Ca l'Ermengol, construida per n'Isidere Olivella i el seu fill Josep Olivella Almirall els primers anys de la dècada de 1930, dels seus successor agafa el nom: Pere-Ermengol (TELL, 1999b). Les cases responen a una tipologia de façana pròpia del començament del segle XX, època en que es de suposar que es van arranjar. Moltes de les cases actuals les va fer o refer totalment el Badó de Cantallops, qui va fer també el local vell de Cantallops i la casa de la Vila. En lo que fa al Mas Cavaller de Baix, no es pot assegurar la data de construcció de la masia, però per la tipologia de les finestres i per la d'altres masies de tipologies similars, segurament es pot dir que el seu origen pot estar al segle XVI. Ha estat usada com a molí de pinso. L'any 1497 els amos d'aquesta casa feren jurament de fidelitat a la parròquia d'Avinyó (ESCOFET, 1981). En opinió de Mn. Margarit aquesta casa probablement va ser construïda per un descendent dels amos de la masia de can Ràfols dels Caus (INFORMACIÓ ORAL MN. MARGARIT, Gener 2003).<\/p> ","coordenades":"41.3651000,1.7905200","utm_x":"398843","utm_y":"4579994","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40363-foto-08013-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40363-foto-08013-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40363-foto-08013-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Completa aquest conjunt urbanístic de caire disseminat el nucli de Cal Padrona, al costat del qual es troba el cementiri d'Avinyonet. Les cases d'aquest nucli han estat molt reformades recentment, canviant absolutament la seva fesomia anterior. Tan sols te protecció legal el Mas Cavaller de Baix (INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2509ACCNIPAC).","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40364","titol":"Can Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pujol-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa de tipologia tradicional rural, que respon al tipus basilical, amb teulada a dos vessants. Presenta planta baixa i pis, llevat de l'eix central de la construcció que guanya una alçada més que la resta de l'edifici. La façana es plana i està arrebossada i pintada, presentant tres clars eixos de simetria. Resulta interessant la porta de dovelles de pedra que hi ha a la planta baixa.<\/p> ","codi_element":"08013-54","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Es tradició entre la gent de Sant Sebastià dels Gorgs que aquesta casa va ser construïda aprofitant estructures del monestir, segurament les antigues cel·les i refectori. El nom de la casa ve dels masovers. Els propietaris es deien Sabater.<\/p> ","coordenades":"41.3804500,1.7656800","utm_x":"396790","utm_y":"4581727","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40364-foto-08013-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40364-foto-08013-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40364-foto-08013-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La ubicació de la casa construïda al petit pujol en que es troben les restes de l'antic monestir de Sant Sebastià, així com alguns elements arquitectònics de cert interès des d'un punt de vista patrimonial, com l'arc de la porta, fan que aquest edifici es consideri com una fitxa independent dins el conjunt de Sant Sebastià.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40365","titol":"Planes d'Avinyonet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/planes-davinyonet","bibliografia":"
MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'horitzó de planes es propi del paisatge de tota la banda Nord del municipi d'Avinyonet, planes que han estat dedicades tradicionalment als conreus, i en els darrers segles a l'intensiu de la vinya. Es tracta d'un paisatge que serveix de connector biològic però que alhora té un aprofitament agrícola intensiu dins del sector primari.<\/p> ","codi_element":"08013-55","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Es tracta d'un conjunt de terres de conreu en plana de propietat de les diferents masies i nuclis documentats ja a la Edat Mitjana al terme d'Avinyonet del Penedès. Es possible que estem davant la vall de Torres Beces, edificacions ja documentades a l'Edat Mitjana, però que molt probablement fossin indrets poblats en època molt més antiga, tal i com demostren les troballes dels voltants.<\/p> ","coordenades":"41.3801500,1.7505000","utm_x":"395520","utm_y":"4581712","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40365-foto-08013-55-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Aquest és un dels exemples més interessants del terme.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40366","titol":"Font del Cunill","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-cunill","bibliografia":"
CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"A més d'alguna neteja ocasional d'algun voluntari, el grup 'Units per la Natura', de voluntaris forestals la va netejar àmpliament.","descripcio":"
En un fondal ample a prop de la urbanització de Can Mitjans, i també a prop de la casa coneguda com a Corral Nou, es troba una font excavada sota una petita timba, envoltada de joncs. Davant hi ha una figuera, i sota d'aquest arbre, un pou sense barana. La font que te el naixement en una mena de petita balma, presenta al frontal i a sobre del canó per on raja, una placa de color gris que diu lo següent: 'PROPIEDAD RAFOLS (FONT DEL CUNILL) INAUGURADA 25-10-1945 -JOSE MESTRE-'<\/p> ","codi_element":"08013-56","ubicacio":"Can Mitjans. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
La font, que és propietat de la masia de Can Ràfols dels Caus, va estar restaurada l'any 1945. La tradició diu que el seu nom prové del fet de que es va trobar aquí dins la font un conill mort.<\/p> ","coordenades":"41.3442900,1.8038700","utm_x":"399928","utm_y":"4577668","any":"1945","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40366-foto-08013-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40366-foto-08013-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"Josep Mestre","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40367","titol":"Oficis desapareguts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oficis-desapareguts","bibliografia":"
INFORMACIÓ ORAL: Josep Esteve Raventós de Les Gunyoles, Gener 2003. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'OFICI DE PALMISSER. Era costum estesa la d'aprofitar el margalló que s'agafava a la muntanya per tal d'adobar-lo i preparar escombres i altres estris. Aquest costum es molt antic. Així es troba documentat, per posar un exemple, l'any 1163 pel territori del Garraf, concretament a l'indret conegut com a coma de Campdàsens. En aquell any, hi ha un document de cessió del rei Alfons per tal que es construís un monestir (el de Sant Vicenç). Aquests dominis eren freqüentats pels habitants dels termes veïns de Begues, Sitges i Eramprunyà per fer-hi pasturar bestiar i recollir llenya i arbustos –especialment la palma o margalló-, la qual cosa va ser causa en diferents ocasions de litigis amb el monestir (ROVIRA ET AL., 1999). A Les Gunyoles es feien escombres, cordes de palma i altres. La confecció d'escombres era molt popular, i els qui es dedicaven a fer cordes de palma, com Fèlix del Majofre, també ho eren (PUIG I BOSCH, 1912). Altres dedicacions molt comuns eren les de PASSADORS DE BIGUES, ESCORXAIRES I SERRADORS. Una altra dedicació era la d'APROFITAR LA BOGA DE LES BASSES. Abans, hi havia gent que s'ocupava de manera esporàdica d'apedaçar els culs de les cadires. Eren habitualment gitanos passavolants que aprofitaven la boga que creixia al fons de certes basses. Així està documentat en el cas de les Basses de Les Planes a l'Arboçar de Les Roques o a la bassa del Mas Sunyer. També hi havia gent dedicada a l'obtenció de PEDRA, CALÇ I CARBÓ. Hi ha molts indrets amb pedreres al terme municipal. Amb aquestes pedres extretes es feia calç i elements diversos, com ara moles de molí, basses de premsa, corrons per les eres, etc. Molts treballadors intercalaven varies ocupacions, d'acord amb la demanda i l'estació. Se sap que el 1905 diversos arboçarencs treballaven de picapedrers a la Pedrera del Bertran, a prop del terme municipal d'Avinyonet. El propietari cobrava de l'Estruch cinc pessetes a la setmana (SADURNÍ ET AL., 2000). No exactament com a ofici, però es recull aquí com a dedicació tradicional exclusivament femenina la de les esporgadores de vinyes. Les noies ja als 12 anys anaven a esporgar els ceps, costum aquesta que pot assimilar-se amb un cert tipus de ritus de fertilitat.<\/p> ","codi_element":"08013-57","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Un palmisser encara viu és en Josep Esteve Raventós, de Les Gunyoles, qui a més de ser palmisser també feia calç i carbó. Ell explica: 'erem tres xicots els que treballavem a jornal. Les escombres les feiem a l'estiu a Cal Berga. Tallavem el margalló a Santa Susanna, per que deixaven tallar. Els talls es feien cada dos anys i llavors rebrotaven. Es deixaven al costat de la planta 7 o 8 dies o 10-15, segons el temps que feia. Es transportaven les fulles a Les Gunyoles, allà s'agafaven a sobre d'una mena de banc 15 o 20 fulles amb un filferro i s'agafaven a una fusta (..). Al banc hi havia un pedal (..)' (INFORMANT: Josep Esteve Raventós de Les Gunyoles, Gener 2003).<\/p> ","coordenades":"41.3524700,1.7810800","utm_x":"398034","utm_y":"4578602","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40367-foto-08013-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40367-foto-08013-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40367-foto-08013-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40368","titol":"Riera de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-begues-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
La riera de Begues inicia el seu pas pel terme d'Avinyonet a la zona d'intersecció del seu curs amb les aigües que venen del fondo de Santa Susanna, al sud de la urbanització de can Mitjans, a uns cent metres d'on es troba la formació geològica dels Copons, una olla de gegants. Continua vorejant el caseriu de Santa Susanna, per la plana que hi ha al seu peu, al costat de la bassa i el pi gros. Prop d'aquest indret, per l'esquerra, rep les aigües que venen del Fondo del Cucó i del Pou Francí, procedents de les escorrenties de les serres del Cucó I de les Costes Marrades, en ple massís del Garraf. Continua encaixat i formant una mena de península, al peu de la Costa Rava, on es troba una mena de porta calcària en un indret conegut com a Trencaportells, dirigint les seves aigües cap el terme d'Olivella. Aigües amunt de Santa Susanna hi ha una curiosa formació molt típica en formacions càrstiques: les olles de gegant. Un altre exemple que es troba molt a prop és en la riera dels Pelagons, dins el mateix terme municipal d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","codi_element":"08013-58","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3275800,1.8076200","utm_x":"400216","utm_y":"4575808","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40368-foto-08013-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40368-foto-08013-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Les coordenades són preses prop del punt conegut com Trencaportells (es veu a la foto número 3)","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40369","titol":"Riera dels Pelagons\/Torrent Coll de Garró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-dels-pelagonstorrent-coll-de-garro","bibliografia":"
SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Comença al terme municipal d'Avinyonet prop del nucli de Cantallops, iniciant el pendent cap a baix a la zona de la Quintana i anant, més o menys paral·lela a la carrerada de la Cerdanya. Pren el nom de torrent de can Ràfols dels Caus al Fondo de les Comes i continua, a partir de la creu de can Ràfols, amb el nom de torrent de Coll de Garró. Travessa per sota un pont la carretera d'Olesa de Bonesvalls i discorreix deixant a la dreta el pla de la Calma i, a l'esquerra el bosc de la Gavarra. Segueix travessant la zona coneguda com a camps del Corral, probablement una antiga zona de pastures. Després d'una corva pronunciada cap a l'oest, en tocar la zona de la Passada pren el nom de riera de la Passada. Continua cap el sud vorejant la serra del Magí i al costat del Bosc Rodó, rep per la dreta les aigües del torrent de la Bruixa, que venia en direcció sud pel Fondo del Corral d'en Palau formant, segurament, una altra zona de pastura. També en aquest punt rep les aigües del torrent del Mas Sunyer, per l'oest i per l'est del Fondo del Maset del Ferret, moment en que comença a nomenar-se Riera dels Pelagons. Continua fent ziga-zaga salvant els roquers de l'Artiga i Costa Rava, mentre rep aigües, a esquerra i dreta dels fondos. En arribar a les masies dels Pelagons de Baix i de Dalt surt del terme municipal per seguir el seu curs cap a la riera de Begues, a la que s'entrega dins el terme d'Olivella. En un punt del seu traçat es troba la caracterìstica formació d'olla de gegant, a la zona coneguda com els Cupots.<\/p> ","codi_element":"08013-59","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El topònim ja surt esmentat al Cartulari de Poblet l'any 1056 (Pelagum), al costat de la Quadra de Arbozar, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).<\/p> ","coordenades":"41.3353000,1.7933400","utm_x":"399033","utm_y":"4576682","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40369-foto-08013-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40369-foto-08013-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Les coordenades i l'altura són del salt i el pèlag conegut com l'Artiga. A les fotos 1 i 3, la formació dels Cupots, la 2 correspon al torrent Coll de Garró, al costat de la carrerada i la fita de terme.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40370","titol":"Torrent de l'Arboçar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-larbocar","bibliografia":"
GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Neix a prop del camí que uneix l'Arboçar de Dalt amb l'Arboçar de les Roques i discorreix de seguida cap avall, aprofitant les aigües que s'escorren pels terrenys localitzats al peu de la falla que travessa en direcció NE-SO el terme de l'Arboçar, més amunt del Pou de la Carrerada. Aigües avall recull, per l'esquerra, les aigües que venen del Fondo Gran, passa al costat del pou del Pèlag (el topònim testimonia l'existència d'un antic pèlag) i continua baixant per l'Arboçar de Baix, a la zona del Grau i passa al terme municipal d'Olèrdola, afegint-se al torrent de Sant Marçal.<\/p> ","codi_element":"08013-60","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). L'existència d'aquest torrent i les basses que es formen a prop en algunes èpoques de l'any devien ser un interessant focus d'atracció del ramat.<\/p> ","coordenades":"41.3304300,1.7581600","utm_x":"396082","utm_y":"4576183","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40370-foto-08013-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40370-foto-08013-60-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40371","titol":"Cal Fassinaire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fassinaire","bibliografia":"
MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entre mitgeres i fent cantonada, ubicat al carrer carretera d'Olesa. Consta d'un cos principal, destinat a habitatge, i un altre ocupat per diverses dependències, i molt probablement antigament per una fassina. Destaca la façana, arrebossada, de regust neoclàssic, amb tres eixos de simetria marcats pels buits. La composició està realçada per l'eix central que recorda l'accés a un edifici de caire religiós, amb una finestra-fornicula sobre el portal d'accés, emmarcat per un fals marc encoixinat amb petites boles en baix relleu que emmarquen l'esmentada finestra-fornícula. El mateix sistema decoratiu es repeteix, encara que de manera menys artificiosa a la resta dels buits: els balcons dels eixos laterals de la primera planta, protegits mitjançant sengles baranes de fàbrica i sense ampits. A la planta segona, hi ha tres balconades de barana de ferro d'escassa ornamentació. La teulada és a dues vessants, i com a coronament, marcant la verticalitat de l'edifici es troba un frontó central d'obra amb decoració simple de boles de ceràmica vidrada en verd. Els laterals també presenten una mena de frontons trencats a les cantonades. Perpendicular, i per la traceria de la construcció, es desenvolupa una llotja amb coberta a un vessant. Els finestrals son d'arc de mig punt i es troben oberts al pati interior, protegit per una tanca de maçoneria massissa, i a l'exterior de la finca. Aquesta galeria oberta presenta ampits de ceràmica decorats. A la façana posterior de la casa, que dona dins un pati interior, hi ha un rellotge de sol. Està fet amb rajoles vidrades, i va ser refet dues vegades, una l'any 1959, en que es va substituir per un d'anterior, que era en relleu i molt semblant i que es va deteriorar amb el pas del temps, i una altra reforma amb posterioritat a aquesta data. El fons té dibuixat un vaixell de veles en color, potser per la relació que l'amo de la casa va tenir amb l'illa de Cuba. El quadrant no conté línies horàries i les hores són indicades amb les xifres corresponents, que són romanes i van de les 9 del matí a les 5 de la tarda (9\/5) (MORATÓ I VIA, 1992b). Pels voltants encara són visibles elements que fan referència a la producció de vi: la porta lateral d'accés del raïm, una premsa de fus de ferro, restes de botes de cèrcols de ferro, etc.<\/p> ","codi_element":"08013-61","ubicacio":"Les Cabòries. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Sembla ser que la família s'estableix en aquest solar cap a l'any 1708. Van construir una fassina al costat de la casa (Informació oral del pare de la propietària).<\/p> ","coordenades":"41.3600400,1.7779400","utm_x":"397783","utm_y":"4579447","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40371-foto-08013-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40371-foto-08013-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"Pere Llopart i altres","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40372","titol":"El Corral Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-corral-nou","bibliografia":"
LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals) ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.<\/p> ","centuria":"XVIII?","notes_conservacio":"Enrunada","descripcio":"
Es tracta d'un gran conjunt constructiu que consta d'una edificació principal, destinada a habitatge, feta amb mamposteria de pedra força irregular i calç, en lo que fa a la edificació principal, i altres dependències en pedra seca. Consta d'un cos principal que es desenvolupa a dues alçades, i d'altres elements secundaris destinats segurament a pletes pel bestiar. Al davant la masia sembla trobar-se l'era, de pedra. Està construït en un terreny calcari i es troba molt enrunat. Es troba al costat d'una de les carrerades que travessen Avinyonet. La seva tipologia constructiva aproxima la seva cronologia, al menys el gruix de l'edificació, al segle XVIII. A sota de la casa hi ha la plana del Corral Nou i per darrera el bosc de la Gavarra.<\/p> ","codi_element":"08013-62","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Al Garraf, territori molt proper a aquesta casa, hi ha una munió de construccions que presenten característiques molt similars a aquesta (ROVIRA I MERINO ET AL., 1999). Alguns, com aquest, es composaven d'un edifici principal i de varies edificacions destinades a pletes. Molts d'aquests edificis actualment es troben habitats. En general eren edificis d'una sola teulada poc inclinada i amb el carener paral·lel a la façana, característica pròpia de les comarques de la Catalunya seca. Ocupaven una gran superfície i estaven fetes de pedra no gaire treballada. S'ha trobat esmentada en un document emès 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', dintre la segona classe, a la mateixa categoria de cases com la dels Pelagons, el Maset del Ferret etc.. (LISTA, 1825). Sembla que aquest complex ramader es va deixar d'utilitzar a finals del segle XIX atès el desconeixement que hi ha de les seves funcions entre els més vells del poble.<\/p> ","coordenades":"41.3424300,1.8077900","utm_x":"400253","utm_y":"4577457","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40372-foto-08013-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40372-foto-08013-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40372-foto-08013-62-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La casa es troba no massa lluny de la Font del Cunill. Encara que en mal estat de conservació, es tracta d'un dels pocs grans corrals que es conserven dels destinats a acollir els nombrosos ramats que pasturaven per aquestes terres, i que havien estat a la base de la economia de moltes famílies del municipi.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40373","titol":"Sínia d'en Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sinia-den-joan","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
En els horts que es troben a tocar el torrent de l'Arboçar, molt a prop de l'Arboçar de Baix, es troben unes construccions fetes a fi d'allotjar una sínia de ferro. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua, emprada concretament per a treure l'aigua d'un pou poc profund. Es troba instal·lada en uns murets de totxos, i constava en origen d'una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix (el pal ha desaparegut), que engrana amb una altra roda vertical (avui també desapareguda) que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols de caixons metàl·lics a tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual es submergia a l'aigua del pou. Al costat de la sínia hi ha un safareig, per fer-hi la bugada de la casa.<\/p> ","codi_element":"08013-63","ubicacio":"L'Arboçar de Baix, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Havia estat tradicional i comú la presència de sínies 'de rosari' al municipi d'Avinyonet. L'aigua de la capa freàtica, que es trobava gairebé a flor de terra s'extreia mitjançant 'GRUES', és a dir, 'CIGONYES', car les dues paraules tenen el mateix significat. A propòsit s'ha d'observar que l'estendard de la Societat Coral la Roca de Les Gunyoles, tenia com ensenya el dibuix d'una cigonya posada dalt d'una roca. Moltes sínies com aquesta van estar en funcionament abans del segle XIX, i eren de rodes de fusta, en que es va produir un canvi tecnològic que va venir de la mà de la revolució industrial. Gradualment es van substituir les rodes de fusta, els llibans de cànem o d'espart i els catúfols de ceràmica, per peces, cadenes, calaixos de ferro o ferro colat. Un dels primers fabricants de sínies de ferro fou l'empresa barcelonina 'Enrich Soler', que s'establí l'any 1833. Altres fabricants acreditats van ser en Amador Pfeiffer, l'empresa B. Raurich, després anomenada 'Estregués-Sucesores de B. Raurich', etc. L'aigua que s'elevava amb aquesta sínia s'emprava per regar els horts del propietari.<\/p> ","coordenades":"41.3303600,1.7602100","utm_x":"396253","utm_y":"4576173","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40373-foto-08013-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40373-foto-08013-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40374","titol":"Camí de les Forques\/Camí Fondo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-les-forquescami-fondo","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Camí que parteix del Puig de les Forques d'Avinyonet, i discorreix paral·lel a l'actual carretera de Vilafranca, al costat d'una torrentera, anant després en direcció cap a Can Vendrell. A la vora es troba una fita de terme de pedra calcària que diu: 'TERME DE SAN CUGAT'. Acaba en aquest punt i d'allà surt un altre camí orientat en direcció 90º.<\/p> ","codi_element":"08013-64","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El 1592 apareix esmentat el lloc de Les Forques de les Gunyoles en un document, en el qual es parla d'un 'loco nuncupato 'que limita pel sud amb el Camí Reial de Vilafranca a Barcelona (Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. Capbreus de la Rectoria de Sant Cugat Sesgàrrigues, 10 de març de 1592, folis 42v i 43 r) (DOSSIER, 2001; JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).<\/p> ","coordenades":"41.3605400,1.7726300","utm_x":"397340","utm_y":"4579508","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40374-foto-08013-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40374-foto-08013-64-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40375","titol":"Cantallops","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cantallops","bibliografia":"
DOSSIER (2001) Dossier sobre la dualitat de noms: Avinyonet-Les Cabòries. Ajuntament de l'Avinyonet del Penedès. Avinyonet del Penedès. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. TELL, Pere (1999) 'Els noms de les cases (I)' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 28 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Està patint actualment un fort procés d'urbanització.","descripcio":"
Resulten interessants les següents agrupacions urbanes: C\/ Cantallops, núms, 1 (celler de cal Peixó), 3 - 5 (cases de cal Peixó), 7 (cal Carbó), 9 (cal Fàbregas), 18 (cal Geroni), 20 (ca la Siona), 22 (cal Sari) Passeig de les Moreres: núm. 1 cantonada carrer Nou (ca l'Antonio) Carrer Nou: Núms: 3 (ca la Mercè, reformada), 5 (molt reformada), 7 (cal Pere nen), 9 (cal Sintet, molt reformada la façana), 11 (can Nicolau), 13 (ca n'Amat), 4 (reformada), 6 (cal Mitgesrites, reformada), 8 (abans el 15, cal Quim, reformada), 10 (ca la Carme), 14 (can Pastor, PB+2), 16 (conserva la placa antiga de numeració), Avinguda de la Quintana, Núm. 5 (celler de can Mascaró) Carrer Santa Margarida: senars: 9, 11, 13 (amb restes de policromia a la façana); parells: 8, 10, 12, 14 (reformada), 16, 18, 22, 24, 26, 32, 34 (Bar Cantallops), 36 (elements decoratius de terracuita a la finestra: cal Badó) Cap de Grill: 8 (cal Frare), 10 (ca l'Assumpta), Carrer de la Sínia: 5 (cal Ros). En aquest carrer resta com a testimoni de l'antiga casa de cal Peixó una sínia incompleta (davant hi ha el celler). Antigament, la casa tenia baluard. Davant la casa el Peixó va construir un grup de cases d'habitatge.<\/p> ","codi_element":"08013-65","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Son diversos els edificis singulars que es troben en aquest nucli de població: cal Fàbregas, Cal Ros, Cal Carbó, els cellers de Cal Mascaró (i la casa) i de cal Peixó, ... S'ha de tenir present la importància que el pas de la carrerada de Cerdanya té en aquest indret, pas aquest que es troba vinculat amb seguretat a diversos edificis: potser el mateix cal Fàbrega, però indubtablement, la casa coneguda com a Ca la Modesta, casa que donà acolliment i parada a molts pastors transhumants. Segons la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, la primera referència documental al lloc anomenat 'Campo de Lupis' es remunta a l'any 991. Tot i així, es possible l'ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos. En concret, un document (datat el 15 de gener de l'any 976) que delimita una propietat i diu '(...) in termine de Olerdula i delimitada de orientis in ipsos gorgos, de miridie in villa de Lobos (probablement Cantallops), de occiduo in termine de S. Stefani, de circi in termine de Subiratus'. Daltra bandam en un establiment datat el 26 de juliol de 1176, apareix com el nom d'un manso. En aquest document consta que 'in termine Olerdole, sive in parrochia s. Petri de Avinione' hi ha 'ipso mansos de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lupis' (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110). Amb seguretat, la primera referència documental al lloc 'Campo de Lupis' es remunta a l'any 991. Tot i així, sembla que el possible ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos; 'in termine de Olerdula (..) de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos (..). En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura l'Aldea de Cantallops amb unes dimensions gairebé idèntiques a les de Les Cabòries, amb 34 edificis i 144 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X. Resulta interessant la casualitat històrica de la existència, en documentació del segle XI, de un Llop Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el 'Campo de Lupo' (Cantallops?), encomentat l'any 1176 a Bertran de Solario, l'amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a).<\/p> ","coordenades":"41.3680000,1.7999600","utm_x":"399637","utm_y":"4580305","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40375-foto-08013-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40375-foto-08013-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La patrona és Santa Teresa de Jesús. Festa Major. Rosari de l'Aurora. Foto 1: ca l'Antonio al Passeig de les Moreres cantonada carrer Nou. Foto 2, una casa del carrer de Cantallops; La foto 3 correspon a Cal Badó, al carrer de Santa Margarida.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40376","titol":"Les Gunyoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-gunyoles","bibliografia":"
ACTAS MUNICIPALS, 30 de desembre de 1836. Arxiu Municipal d'Avinyonet. PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82. PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"X","notes_conservacio":"Les restauracions de la zona del nucli antic de les Gunyoles tenen un caràcter prou respectuós que permeten preservar el caràcter del nucli antic.","descripcio":"
El nucli de Les Gunyoles es troba en la cruïlla física de dos bons eixos de comunicació: Nord-Sud: carrerada de Cerdanya, i Oest–Est entre el Penedès i la zona litoral del Garraf . Aquesta fitxa comprenc tot el nucli de població, encara que en fitxa apart es consideren altres agrupaments urbanístics, com 'el nucli antic' o el Carrer de Montjuïc. D'aquesta zona destaquen pel seu valor patrimonial: PLAÇA ANSELM CLAVÈ núm. 1 (celler de planta baixa de totxo), 2, 3, 4 (són edifici de planta baixa o planta baixa i pis), 5 (reformada, tan sols queda l'estructura a dues vessants) CARRER DELS HORTS 1, 2 CARRER PADRÓ Aquest carrer té interès per haver estat picat a la roca. Tot i que les cases que donen al mateix han estat molt reformades. Destaca, però, la casa amb porta de pedra al C\/ Padró, 1, amb una data del segle XVIII. CARRER DALT DE L'ERA, Puja fins l'antiga era on es troba la màquina del batre. Encara presenta al terra la roca picada. CARRER DEL PARE CARLES SURIÀ, que havia estat missioner a l'Índia. Encara que presentant moltes reformes de façana i volumetria, destaquen: números 3, 2, 5 (balcons d'ampit de pedra) En general es tracta de cases de planta baixa i pis, moltes d'elles amb celler al costat, però que estan patint un fort procés de remodelació sense cap control volumètric tradicional. LA SOLEIA, grup de cases que es troba en un extrem de la població, abocant-se al fons del Vedell i a la vessant del Puig de la Mireta. CARRER DE MONTJUÏC (en fitxa apart) CARRER D'ESPLUGUES. Núm. 7, casa de porta de llinda d'arc de pedra i davant la casa un pou antic. En general es pot considerar un nucli que encara s'està relligant entre Les Gunyoles i Montjuïc i on encara es poden trobar elements interessants de patrimoni, encara que tal vegada el més important és la conservació 'paisatgística' dels edificis i elements del poblament el que defineixen més clarament el caràcter del nucli.<\/p> ","codi_element":"08013-66","ubicacio":"Les Gunyoles. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Tot i que es de suposar l'existència de poblament en aquest indret potser que ja en època prehistòrica -sitges excavades a la roca o la hipotètica existència de zona d'hàbitat a les esplugues-, així com durant l'època romana -si s'accepta la cronologia de la torre coneguda com a la torre romana- ja com a microtopònim establert a l'ús comú dins el municipi, no se'n tenen notícies fidedignes fins l'època medieval. El topònim Cegunioles apareix escrit reiteradament des dels segles X i XI, tal com es posa de manifest en els següents documents (CARBONELL, S.D.): -Empenyorament d'una terra de Daco a Amado, al lloc de Cegunolas (12-XII-978) (Ant. Catedral de Barcelona, IV, núm. 443, fol. 191) -Testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111) 'in termino de Olerdola, Cegoniolas' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001: 2). El testament es jurat al Kastrum Erapropiano, i esmenta els alous de Ceguniolas: terres i vinyes, cultius i erms i també la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills. -Donació d'una casa a la Santa creu i Santa Eulàlia d'Olèrdola, al lloc que en diuen Cegoniolas (31-XII-991) (Ant Catedral Barcelona, IV, núm. 286 fol. 113) -Donació de terres al lloc que en diuen Cichoniolas, a la Seu de Barcelona (5-I-992) (CARBONELL, S.D.) -Donació a Sant Cugat d'un alou al lloc de Ceguniolas (3-V-992) (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981: núm. 282: 238). -Com a afrontació de la quadra de l'Arboçar, el 25-VIII-1056 (?) surt Cegunolas en un document conservat al cartulari de Poblet (CARBONELL, S.D.). -Testament del bisbe Umbert de Cervelló (any 1085). D'entre els marmessors que hi figuren en aquest document, es troba Raimundum Olibe de Ceguinolas, al qui el bisbe li deix a unes vinyes (és el mateix Ramon Oliva del document posterior). -Un document datat el 9-XI-1068, Raimundus Olivan i la seva muller Ledgardis (de Ciconiolis) venen al comte Ramon un alou que tenen a la parròquia de Sant Joan del Llobregat i Sant Just Desvern) (CARBONELL, S.D.). -El clergue Guillelmus Bernardi dóna a al beato Sebastiano un alou al terme de Ceguinoles s'esmenta el 1-V-1123, en que Sant Cugat varis (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981, núm. 866: 63). -Més mencions: el 16-II-1198: Guillelmo de Segunoles; en els capbreus de 1194 a 1208, Cecunioles i en una venda del 20-X-1218 (Cecuinolibus) (RIUS SERRA,1981, núm. 1287: 403). El topònim Les Gunyoles va experimentar una complexa evolució entre els segles X i XIII. Així, en el segle X, i tal i com ja s'ha vist, indicava un lloc (GRAN GEOGRAFIA: 1982, V) i un castell (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). Al segle XI apareix l'església de Sant Salvador de les Gunyoles (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L'existència d'aquesta església no comportarà l'aparició immediata d'una parròquia diferenciada de la de Sant Pere d'Avinyó. Doncs, segons sembla, la divisió del terme d'Avinyonet en dues parròquies sembla remuntar-se a l'any 1185. La documentació parla de la ocupació de noves terres en aquest indret en 1164 (VILLACAMPA et al s.d.) una vegada la conquista de Tortosa, Lleida i Fraga permetin l'augment de la seguretat a la zona del Penedès. Al segle XII és atribuïble la pica baptismal d'immersió que es troba a ca l'Escofet, potser el testimoni material de caire religiós més antic conegut al nucli. Al terme de les Gunyoles, s'hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els templers. D'aquesta manera s'entén que el 1160 Bertran d'Olost i Pere de Torradella, comanadors templaris de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori d'Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l'edifiquessin i cultivessin. El 1205 la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc de les Gunyoles passà a mans del prior de l'Hospital (LLORACH SANTÍS, 1992a).<\/p> ","coordenades":"41.3523500,1.7813700","utm_x":"398058","utm_y":"4578589","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40376-foto-08013-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40376-foto-08013-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La gent del poble troba quatre fets com a transcendents en la història del seu poble: 1, l'abastiment d'aigua, amb la construcció de pous, dipòsits i fonts (es contempla en fitxa apart), 2, la construcció de la carretera que baixa cap a Les Cabòries, 3, La Germandat de Sant Josep; 4, la creació de la Societat a ca la Xica. En fitxes associades manquen la 212 i la 220. (Continuació història) En la transició del segle XII al segle XIII, Gunyoles deixa de ser el topònim d'un lloc qualsevol, per esdevenir -possiblement sota l'impuls de l'Ordre del Temple (FONT RIUS, 1969, II: 670)- la seu d'una parròquia, tal com es posa de manifest en diversos contractes de compra-venda, com el signat el 20 d'octubre de 1218 sobre una venda de drets 'in termino castri de Olerdola, in quadra et parrochia de Cecuinolibus' , al mateix any: parrochia Salvatoris de Cegunoles', i 'Ceguniolis' en 1238 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L'any 1515 Les Gunyoles supera a Avinyó com el nucli de població més important del terme d'Avinyonet. Una nova església, construïda el 1776, substitueix l'anterior. Aquest nou edifici és de proporcions més grans i s'aixeca sota l'advocació de la Transfiguració del Senyor, patró de Les Gunyoles. El 1815 hi ha menció de la Quadra de 'las Gunyolas de Monjuich', per tal de fer 'terna de Batlle per dita quadra, se'n així que si era independent apareixia ni podia ni devia fer-la y per altre part expressava (l'alcalde Major de Vilafranca) lo que es dita quadra que no es mes que un poc de rocas ab set o buit casas y sos avitans tots pobres y ab aixo se enseña dit memorial al arcalde major de vilafranca antes de tirarlo al acuerdo y digue que ell nons o manaba al terma y que la orde bania de la sala (…)' (Arxiu Municipal d'Avinyonet: ACTAS MUNICIPALS, 30 de desembre de 1836). Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura 'el Lugar' de Les Gunyoles com el nucli més important del municipi d'Avinyonet, amb 118 edificis i 474 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). De 1817 fins a 1844 es troba escrit a la documentació: 'Ajuntament d'Avinyonet i Gunyoles' (PUIG I BOSCH, 1912) La seva carretera la van fer els mateixos veïns l'any 1948. El dia 17 de gener de 1945 es celebren solemnes festeigs amb motiu de la portada d'aigües, beneint-se les aigües noves a la plaça de l'Om. Fites importants al poble dins la seva història contemporània són les següents: l'any 1859 es crea la Germandat o Monte-Pio de Sant Josep. L'any 1877 al mes d'agost es va començar el pou gran, trobant-se, el 17 d'agost del 1878 l'aigua al pou de baix. El 1904 es construeix la sala de la societat de Les Gunyoles a Ca la Xica. Del 1915 al 1920 es construeix el dipòsit de dalt, a sobre del pou, del 1915 al 1920 es fan les primeres fonts. A l'agost del 1944 s'enruna la bassa de Cal Ferret, ocupada avui per una font. L'any 1928 arriba el llum, el 1932 es compra la màquina de batre. El telèfon es va posar l'any 1952 a cal Barnes. L'any 1940 es fa el camí del cementiri (el 1948 la carretera cap a Les Cabòries). L'any 1951 arriba la mare de Deu de Fàtima. L'any 1952 s'arranja el carrer de Montjuïc. Una dada d'interès vincula Les Gunyoles al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Se sap que entre els segles XI i XIII, el monestir tenia possessions a Les Gunyoles, concretament els masos de Malselliga o Massalliga (PLADEVALL; LLORACH, 1992).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40377","titol":"L'Arboçar de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/larbocar-de-baix","bibliografia":"
CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid\/Barcelona: C.S.I.C. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d'Olèrdola.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt d'edificacions que en origen devien formar un caseriu que va créixer a redós de la torre que porta el mateix nom, en una elevació natural. La casa número 31 (avui 10) és Cal Miquel. El Miquel i l'Angeleta hi vivien allí. El Miquel havia nascut en aquesta casa, i a la seva dona li deien la Miquela. La número 32 és la casa del Joan del Forn. Es deia així per que dins hi havia el forn. A la dècada de 1930 ja no funcionava com a forn de pa, però el dia de la festa major es coïa allí el menjar de l'Arboçar (ànecs, pollastres, etc.). La dona del Joan, que es deia Francisca, era coneguda com a la Joanta (i la casa, també va conservar aquest nom, ca la Joanta), pel seu marit. Ell era fill del Dionís. La casa número 33 era coneguda com a Cal Boscasser. Els Boscassers havien estat també a Cal Ponis, la casa del costat. La número 34 era cal Ponis. La següent era cal Casino, o cal Sisco del Vailet. Escampades pels voltants es veuen pedres de molí d'oli.<\/p> ","codi_element":"08013-67","ubicacio":"L'Arboçar de Baix. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons aquest autor, més aviat l'any es 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969). L'any 1038, surt el nom d'Arbocianis al costat de Cegoniales i Ulese en la venda del Castell d'Olivella (SADURNÍ ET AL., 2000), (CARBONELL, S.D.). La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000). El Papa Sergi IV cita també les extenses propietats del Monestir de Cuixà a la Quadra de l'Arboçar el 1010 (SADURNÍ ET AL., 2000). El 1119 la torre de l'Arboçar de Baix és propietat del Comte de Foixà. S'han trobat monedes del segle II abans de Crist. La llegenda parla d'una galeria subterrània de més de mig quilòmetre de llargària (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1430 el Monestir de Santes Creus tenia drets senyorials d'algunes terres de l'Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1447 es fundà el Comú d'Avinyonet i l'Arboçar passà a ajuntar-se amb dit consistori, juntament amb Avinyó, Les Gunyoles, Cantallops, etc (SADURNÍ ET AL., 2000).La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000). Entre el 1900 i el 1930 varis arboçarencs treballaven de picapedrers a la Pedrera del Bertran. El propietari cobrava de l'Estruch cinc pessetes a la setmana. Entre 1905 i 1915 hi havia dos partits a l'Arboçar d'escassa política: uns anaven a Ca la Magina i els altres a Cal Pepet. Entre els anys 1920 i 1925 l'Arboçar tenia 40 cases, 20 d'elles fora del municipi i en masies (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1914 és la primera vegada que es celebra la Festa Major per Santa Anna. (SADURNÍ ET AL., 2000). A la dècada de 1920, per la festa major, es feia un envelat de canyes darrera de Cal Torrents, amb llums de carbur. El 1924 arriba el futbol al poble, i es juga primer al camp de Cal Moles, fins que el 1933 s'inaugura un nou camp a Cases Blanques (SADURNÍ ET AL., 2000). El 1931 la carretera arriba a l'Arboçar, mentres que el ramal de Cal Segarra al monàs d'Olivella s'acabarà l'any 1960. Hi havia una creu de terme, prop de Cal Macià, quasi tocant la carretera d'avui, que era propietat de la Via ramadera. Hi ha qui pensa que la derruïren els francesos. Encara l'any 1950 es poden identificar dues pedres, la que feia de base i la que iniciava la creu (SADURNÍ ET AL., 2000). Encara que les dones de l'Arboçar tenien basses on rentar la roba al seu poble, en temps de sequeres, s'arribaven a la Font del Cuscó a rentar la roba de la setmana (SADURNÍ ET AL., 2000) A l'Arboçar hi havia una germandat de treball, la germandat de l'Arboçar. La gent treballava durant 3 dies a la setmana la terra dels socis que estaven malalts. Hi havia torns de feina.<\/p> ","coordenades":"41.3299100,1.7610800","utm_x":"396325","utm_y":"4576122","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40377-foto-08013-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40377-foto-08013-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40378","titol":"Antics goigs d'Avinyonet del Penedès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antics-goigs-davinyonet-del-penedes","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt d'antics goigs que es cantaven en determinades festivitats. Els més antics que s'han trobat a Avinyonet són els de la Mare de Déu de Llinda, els de Sant Sebastià (als Gorgs), i els de Sant Salvador (a les Gunyoles). Es tracta d'unes composicions poètiques fetes per ser cantades, en llaor de la mare de Déu de Llinda i de Sant Sebastià i Sant Salvador. DE NOSTRA SENYORA DE LLINDA. Impressor Pere Alagret. Hi ha una impressió més antiga feta a l'Impremta Social de Vilanova i Geltrú l'any 1931 (col·lecció particular Oriol Puig Vidal) El text es com segueix: Oh Divina Emperadora Més que rosa en hermosura Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Molta gràcia os envià Lo Sagrat Emmanuel, Quan l'Àngel Sant Gabriel Maria os va anomenà; Nom de Gràcia donadora Per a tota criatura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Lo parir fou maravella Sens dolor i sens pecat, Al Verb de Déu Encarnat, Restant Vós sempre donzella: Suprema desterradora Del pecat y sa amargura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Los tres Reys del Orient, En Betlhem vos visitaren, I vostre Fill aodraren, Seguint lo Estel resplandent: Sent Vós la Estrella, Senyora Del Empíreo y sa hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Fou gran goig i sublimat Senyora aquell que tinguereu Qun Vós del Sepulcre vereu A Jesús ressucitat, Triomfant en aquella hora Del Infern i presó obscura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. En Llenguas lo Esperit Sant, Sobre'l Col·legi baixà, I si a ells los illuminà, en Vós fou més abundant: puix la llum consoladora vos adornà de hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. També aquí en lo mas de Llinda Teniu Vós Santa Capella, Donant sants consols en ella Com font que sempre se'ns brinda De gracias dispensadora Apartant tota negrura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. De Sant Sebstià la gent, En Vós té gran confiança, Puix qualsevol cosa alcansa Demanant devotament: Grans i xichs per Protectora Tenirvos tothom procura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. TORNADA Puix sou la Consoladora En la major apretura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura.<\/p> ","codi_element":"08013-68","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Cada Dilluns de Pasqua, la gent de Sant Sebastià dels Gorgs i dels voltants s'aplega a la capella de Llinda. Després de la celebració eucarística, que es fa davant la capella romànica, els feligresos canten els tradicionals Goigs de Nostra Senyora de Llinda, i exactament el mateix s'esdevé amb motiu de les altres festivitats de Sant Sebastià i Sant Salvador. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval Catalunya, i hi ha diverses mostres en vers des del segle XIV -alguna de les quals podria ésser anterior- dels goigs terrenals; la més famosa i una de les més antigues és la 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó', conservada al 'Llibre vermell de Montserrat'. De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs -composts a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i amés es van utilitzar sovint amb finallitats polítiques o burlesques.<\/p> ","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40378-foto-08013-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40378-foto-08013-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40378-foto-08013-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La foto número 3 és una reproducció d'un altre goig que es conserva a l'interior de la capella de Llinda","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40379","titol":"La Garrofa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-garrofa","bibliografia":"
CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Hi ha un conjunt de set cases, majoritàriament fetes en dues alçades, construïdes al costat de la carretera de Vilafranca, que presenten com elements característics la porta amb llinda d'arc escarser i buits amb ressalt perimetral. La número 1 ha estat modificada, 3, 5, 7, 11 (pertanyen a la mateixa tipologia constructiva. La número 13 presenta la inscripció J.R. 1941 (semlba de construcció més moderna que les altres. Per la banda del darrera, hi ha les construccions auxiliars fetes amb totxo vist.<\/p> ","codi_element":"08013-69","ubicacio":"LA GARROFA. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Els topònims recollits que corresponen a aquestes cases són els següents: Cal Tòfol o cal Massaguer (1920, avui restaurant 'La Garrofa'), Ca l'Esperança (per l'Esperança Catasús, de can Cartró, que la va construir amb el seu marit, en Ramon Ferré), cal Xic de cal Cabra (1941) (es diu així perquè en Joan Romeu era fill de cal Cabra de Can Cartró); Cal Sendo (abans se'n deia cal Joan del Cortei), Cal Cornetí (perquè el Joan Catasús, qui va comprar la casa l'any 1936, era aficionat a la música); Cal Pastoret (construïda pel Cristòfol Llussià i na Teresa Sabaté) (TELL, 1999c).<\/p> ","coordenades":"41.3898800,1.7416500","utm_x":"394796","utm_y":"4582803","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40379-foto-08013-69-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"A prop havia hagut les següents fonts: Font del Ferrer, Font del Vidal","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40380","titol":"Calvari i viacrucis de Les Gunyoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/calvari-i-viacrucis-de-les-gunyoles","bibliografia":"
LLOPART, Pere (1979) 'Història. Record dels Nicolaus de Mossen Ramon Casajuana'. Arrels. Revista jovenil. Avinyonet del Penedès, juliol 1979.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El calvari ha tingut diverses ubicacions, i avui es troba fora el nucli urbà, a tocar el camí vell de l'Arboçar, i molt a prop de la carrerada que va cap a la Font del Cuscó. Es tracta de tres creus de ferro agafades amb ciment a la roca. El calvari és el final d'un viacrucis de catorze estacions que comença a la plaça de l'església i que te les diverses estacions distribuïdes per tot el nucli urbà de Les Gunyoles, assenyalades mitjançant rajoles de ceràmica pintada en blau sobre blanc que es troben agafades als murs de les cases, a sobre de les quals hi ha una creu llatina.<\/p> ","codi_element":"08013-70","ubicacio":"Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El mossèn Ramon Casajuana va manar col·locar les estacions del calvari entre els anys 1939 i el 1946. Aquestes creus arribaven fins a altres tres de ferro a la muntanya del Carrer del Calvari (LLOPART, 1979). Ell viacrucis és una devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí que féu Jesús amb la creu a coll (d'ací la locució llatina viacrucis, 'camí de la creu') de la casa de Pilat al Calvari, i que es clou amb els episodis de la crucifixió i l'enterrament. Es practica en grups, fent la volta a l'interior de l'església de Sant Salvador. Aquesta devoció, nascuda a l'època medieval tardana, pel desig de reproduir arreu l'antiga pràctica dels pelegrins que a Jerusalem seguien piadosament el carrer tradicional o Via Dolorosa que va del pretori de Pilat al Calvari i el Sant Sepulcre, va arrelar molt a Catalunya, no tan sols en les esglésies, sinó també als afores de les poblacions, on és freqüent que les estacions siguin erigides en un puig, dit normalment puig de les Tres Creus o calvari, escampant les estacions al llarg dels carrers dels pobles, com és el cas que ens ocupa.<\/p> ","coordenades":"41.3502600,1.7831800","utm_x":"398206","utm_y":"4578355","any":"1939","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40380-foto-08013-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40380-foto-08013-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"Pere Llopart, en 'Pere Pau' va col·locar el viacrucis","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40381","titol":"La Grava","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-grava","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Grup de cases construïdes a tocar el camí que puja cap a la Plana d'en Bord. Aquest camí mena de Les Cabòries a Cap de Grill i Cantallops i a l'alt de la plana, a la zona coneguda com els quatre camins, te el punt de trobada amb d'altres dos: el de Clariana i el de Can Ràfols dels Caus a la Plana d'en Bord. Es tracta d'un conjunt d'habitatges construïts a peu de camí, que responen en conjunt a una tipologia tradicional pròpia de finals del XIX i començament del segle XX, amb planta baixa i pis, portes amb buits recercats amb guardapols arrebossats, plantes rectangulars i teulades a dues vessants de ràfecs simples.<\/p> ","codi_element":"08013-71","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Aquest grupet de cases, en la seva fesomia actual corresponen al començament del segle XX, encara que es suposa la seva existència en un moment anterior. Darrera el caseriu, hi ha el camp de futbol que es va construir en part amb les pedres procedents de l'enderroc de la casa Gran de Clariana.<\/p> ","coordenades":"41.3600800,1.7848700","utm_x":"398363","utm_y":"4579443","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40381-foto-08013-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40381-foto-08013-71-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Abans el caseriu comptava amb unes basses (avui són xups). Com a dada curiosa assenyalar que els veïns d'aquest grup de cases pagaven el cens d'un got d'aigua al propietari de can Ràfols, quan aquest passava pel camí en direcció a casa seva (informació oral Ferran Peral, gener 2003). Molt a prop, i als voltants de la dècada de 1920 es va construir el camp de futbol de la Grava.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40382","titol":"Clariana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/clariana","bibliografia":"
GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Grup de cases construïdes a un costat de la carretera de Barcelona, dominant l'extensa plana que s'estén pel nord que adopta la forma d'una península vorejada per les conques fluvials dels torrents de la Granja i de la font de la Canya, dominant un indret del que es coneix el seu poblament des d'època prehistòrica. Cal Pere Pau, cal Pauet Ràfols, cal Sapera, cal Gill, cal Susanna (a l'altre costat de la carretera)... són algunes de les cases que formen aquest nucli de població que devia trobar-se dominat per una construcció molt probablement medieval: la casa Gran de Clariana o can Solé. Hi ha una era al fons del caseriu que forma aquest nucli de població.<\/p> ","codi_element":"08013-72","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Amb aquest nom es coneix a l'actualitat el barri que hi ha al terme d'Avinyonet. Apareix documentat el topònim des de 1190 com el nom d'un alou situat a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, al terme del castell d'Olèrdola (GRAN GEOGRAFIA, 1982) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). Cal Susanna forma també part d'aquest caseriu, circa la segona meitat del segle XVIII, va ser construït per Baldiri Marcé.<\/p> ","coordenades":"41.3630800,1.7840400","utm_x":"398298","utm_y":"4579777","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40382-foto-08013-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40382-foto-08013-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La foto 1 correspon a Cal Susanna, la número 2 a Cal Pauet Ràfols, la 3 a les restes de l'antiga casa gran de Clariana o can Solé de Clariana. A la depressió que s'obre avall d'aquest nucli, en direcció nord, es troba el jaciment arqueològic del Vilar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40383","titol":"Carrer de Santa Margarida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-santa-margarida","bibliografia":"
ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Carrer que segueix l'eix de la carretera B-24 al seu pas pel terme municipal i que de divideix el poble de Cantallops de manera longitudinal. Del conjunt arquitectònic que constitueix aquest carrer, en destaquen els edificis següents: parells: 8 (cal José Castissens), 10 - 12 (cal Pau de la Palla), 14 (cal Pere Castissens) -16 (amb els baixos reformats i una mateixa tipologia), ca l'Antoni Llopart, 18 (cal Pubill, reformada, amb una cotxera al costat) 22 (cal Peret Cugat) -24 (d'una mateixa tipologia, cal Mangol Boter), 26 (cal Mascaró, construïda pel Badó), 32, 34 ('bar Cantallops'), 36 (amb interessants barrots de ceràmica decorada a les finestres) ; senars: 9, 11 (cal Florencio, edificació annexa per carruatges), 13 (cal Barbé)- (aquestes darreres amb restes de la primitiva policromia als ràfecs) Anant en direcció a Collblanc, el darrer edifici que hi ha al nucli de Cantallops, a la dreta de la Carretera és una pallissa, la del 'Carbó'.<\/p> ","codi_element":"08013-73","ubicacio":"CANTALLOPS.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Segons la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, la primera referència documental al lloc anomenat 'Campo de Lupis' es remunta a l'any 991. Tot i així, es possible l'ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos. En concret, un document (datat el 15 de gener de l'any 976) que delimita una propietat i diu '(...) in termine de Olerdula i delimitada de orientis in ipsos gorgos, de miridie in villa de Lobos (probablement Cantallops), de occiduo in termine de S. Stefani, de circi in termine de Subiratus'. Daltra bandam en un establiment datat el 26 de juliol de 1176, apareix com el nom d'un manso. En aquest document consta que 'in termine Olerdole, sive in parrochia s. Petri de Avinione' hi ha 'ipso mansos de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lupis' (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110). Amb seguretat, la primera referència documental al lloc 'Campo de Lupis' es remunta a l'any 991. Tot i així, sembla que el possible ús d'aquest topònim en dates anteriors sota la forma villa de Lobos; 'in termine de Olerdula (..) de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos (..). En temps del rei Pere III el Cerimoniós (1319 - 1387) el lloc de Cantallops es citat com a possessió de Sant Pau d'Ordal, parròquia que depenia de Sant Sebastià dels Gorgs. Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura l'Aldea de Cantallops amb unes dimensions gairebé idèntiques a les de Les Cabòries, amb 34 edificis i 144 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). En un establiment datat el 26 de juliol de 1176, recollit al Cartulari de Sant Cugat del Vallès, núm. 1110, apareix com el nom d'un mas. En aquest document consta que 'ipso manso de Ficulnea, sive ipso manso de Campo de Lups' (JUNQUERAS, MARTÍ, 200). Hi ha antecedents històrics sobre l'existència d'una capella de Santa Margarida, així, l'any 1579, Jaume Peipo d'Avinyonet, en el seu testament deixà una quantitat per arreglar la Capella de Santa Margarida de Cantallops, i el 1729 el Visitador General de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó mana que els obrers d'Avinyonet fossin a arreglar la capella de Santa Margarida de Cantallops (ESCOFET, 1981)'. La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X. Resulta interessant la casualitat històrica de la existència, en documentació del segle XI, de un Llop Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el 'Campo de Lupo' (Cantallops?), encomanat l'any 1176 a Bertran de Solario, l'amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a).<\/p> ","coordenades":"41.3680300,1.7996200","utm_x":"399609","utm_y":"4580308","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40383-foto-08013-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40383-foto-08013-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40385","titol":"Temple de l'Immaculat Cor de Maria d'Avinyonet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/temple-de-limmaculat-cor-de-maria-davinyonet","bibliografia":"
LLIBRE D'ACTES. Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès, Any 1953 exp.. núm 2 INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. LLOPART, Pere (1979) 'Història'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès. Maig, 1979.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta aproximadament de creu llatina, amb un dels braços petits perllongat, amb un capcer de planta quasi poligonal, derivada aquesta de l'existència de contraforts en els murs dels quals (en dos) s'obren finestres d'arcs apuntats. La volta és apuntada, i presenta els arcs amb el totxo vist, i la resta de la maçoneria arrebossada i pintada. Les façanes exteriors són de carreuat regular vist, deixat del coronament dels mateixos que està fet de formigó, i la porta està feta d'arc de mig punt amb arquivolta de faixes motllurades amb decoració de boles.<\/p> ","codi_element":"08013-75","ubicacio":"Les Cabòries - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Abans d'aquesta església la gent d'aquest nucli anava a missa a l'església de Sant Pere d'Avinyó, força allunyada d'aquest nucli que es va desenvolupar a l'encreuament de la carretera d'Olesa i de Barcelona. El terreny en el que es va edificar l'església era una vinya propietat de Ca l'Isidre, que aquesta família donà perquè es pogués fer el temple de l'Immaculat Cor de Maria. Es forma una junta per tirar les coses endavant. Un veí, l'Agustí Ràfols Llopart, amb un grup de joves comença a obrir els fonaments a pic i pala un hivern utilitzant com a il·luminació un llum que empalmava a la seva botiga, situada al que va ser el Bar Pep. Les pedres s'anaven a buscar a la Plana d'en Bord, de porta en porta es buscaven carros per traginar-les. L'obra es portava des de Vilafranca, el ciment des dels Monjos. Els manobres eren voluntaris, establint-s'hi torns de feina (LLOPART, 1979) . L'any 1953 hi ha un expedient instruït amb motiu de la informació pública oberta als efectes d'aplaçar la festa major que es ve celebrant per la festivitat de Sant Salvador per a desplaçar-la a la del Sagrat Cor de Maria, el dia 22 d'agost (Any 1953 exp.. núm 2). En aquest document es fa menció de la nova patrona de la nova església a petició de la Societat 'La Parra', afegint que l' església està en construcció.<\/p> ","coordenades":"41.3610400,1.7770000","utm_x":"397706","utm_y":"4579559","any":"1947","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40385-foto-08013-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40385-foto-08013-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Te un alt valor simbòlic pels habitants del nucli de Les Cabòries, degut al fet d'haver estat una obra feta pels veïns.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40386","titol":"Celler i casa de cal Mascaró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/celler-i-casa-de-cal-mascaro","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El celler es un edifici de planta rectangular que respon a la tipologia pròpia d'aquest tipus de construcció molt característica d'aquesta zona penedesenca: murs de maçoneria irregular (en aquest cas sense arrebossar), teulada de peces àrabs disposada a dos vessants, sense ràfec, i obertures de façana molt simples que permeten una il·luminació escassa del conjunt. Els buits de la façana, que es troba orientada a Sud-oest, són molt simples, i estan recercats en totxo vist. La porta d'accés, a la esquerra presenta una llinda d'arc escarser, a l'igual que la destinada a accés de les portadores de raïm al cup, quadrangular, que es troba a la dreta d'aquesta. L'eix central d'aquesta edificació de caire agrícola està marcat per una finestra vertical, allindada amb recercat de totxo i dintell pla. La casa es troba sobre la carretera i es tracta d'una tipologia característica de tercer quart del segle XIX amb tres eixos de composició vertical i arcs escarsers als vanos.<\/p> ","codi_element":"08013-76","ubicacio":"Cantallops. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
A cal Mascaró van amagar els objectes litúrgics de Santa Margarida quan la Guerra Civil<\/p> ","coordenades":"41.3678900,1.8004600","utm_x":"399679","utm_y":"4580292","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40386-foto-08013-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40386-foto-08013-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"El celler és un exemple molt característic –i l'únic que resta en Cantallops- d'un celler urbà tradicional que conserva intacta la seva estructura original.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40387","titol":"Carrer Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-nou-0","bibliografia":"
ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Carrer format pel pas de la carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà, en sortir del nucli de Cantallops, corresponent al municipi d'Avinyonet del Penedès. Hi ha encara habitatges que conserven una tipologia tradicional de finals del segle XIX i inicis del segle XX, encara que molts han estat restaurats. Les cases, de planta quadrangular són generalment de planta baixa i pis, façanes planes, i portes de llinda pla o d'arc de mig punt (les més antigues devien ser-ho). Les teulades són a dos vessants, i estan cobertes de teules àrabs, formant ràfecs simples, majoritàriament de tortugada, al coronament de façana. També es conserven un parell de cases de tipologia més antiga, tal vegada corresponent al segle XVIII, entre les que destaca cal Pere Nen, també coneguda més recentment com a ca la Gallega. Aquest carrer s'inicia a la confluència amb el carrer de les Moreres, trobant-s'hi en aquesta cantonada un edifici d'interès, exempt de major volum. Continua cap el nord-est pel carrer Hostalets (ja al terme de Subirats) i en travessar una zona d'horts es troba tancat delimitat pels costats per murs de pedra els quals, probablement, protegien els cultius per tal que els ramats no els envaeixin. Les cases que conserven un cert interès són els núms: 3 (ca la Mercè, reformada), 5 (molt reformada), 7 (cal Pere nen), 9 (cal Cintet, molt reformada la façana), 11 (can Nicolau), 13 (ca n'Amat), 4 (reformada), 6 (cal Mitgesrites, reformada), 8 (abans el 15, cal Quim, reformada), 10 (ca la Carme), 14 (can Pastor, PB+2), 16 (conserva la placa antiga de numeració).<\/p> ","codi_element":"08013-77","ubicacio":"Cantallops. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Un important edifici presideix encara avui l'antic nucli urbà de Cantallops: Cal Fàbregas. A prop d'aquest edifici, molt probablement a finals del segle XVIII va anar creixent un grup de cases aprofitant un important vial: el pas per aquest indret de l'antiga i perllongada carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà. Aquest grup de cases segurament va donar naixement a un nou carrer. La carrerada que passa per aquest punt, recollia els ramats de la Marina i els encaminava cap a les muntanyes pirinenques del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya, passant per Manresa i el Lluçanès. Pel terme municipal quan s'aproxima a la cruïlla de l'Arboçar s'enfila pel llom de la serra, enmig la vegetació, fins al pi del Barba. Pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el puig de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols. Des de la creu, la carrerada davalla a l'esquerra (en aquest punt es coneix l'existència de corrals del Ràfols), per una pista que va a trobar el fons de la riera dels Pelagons, la qual segueix fins a Cantallops (a l'arribada al poble hi havia també un altre punt d'estada, a Ca la Modesta). El camí ramader travessa el poble pel carrer Nou, fins passar a l'altre terme municipal, en pujant per la carretera B-24 en direcció al Pago i pren la carretera de Sant Sadurní fins al trencant a mà esquerra de la pista que baixa a can Mata del Racó. El trajecte continuava fins a bifurcar-se: per als ramats que feien la transhumància als Pirineus, la carrerada seguiria cap a Manresa -pels Brucs i coll de Massana- i, pel Lluçanès, fins a les muntanyes de l'Alt Berguedà i el Ripollès (ROVIRA ET AL., 1999). Al seu pas per la transició actual entre el terme de Cantallops de Subirats i el d'Avinyonet, al carrer d'Hostalets, la carrerada va ser delimitada per un mur a fi d'evitar que el ramat fes malbé els cultius dels marges.<\/p> ","coordenades":"41.3676300,1.8009200","utm_x":"399717","utm_y":"4580262","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40387-foto-08013-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40387-foto-08013-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40387-foto-08013-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Hi destaca la casa coneguda com a Cal Pere Nen, que és el número 7 d'aquest carrer i que pel seu interès es contempla en fitxa apart.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40388","titol":"Cal Cinto\/Casa d'Antoni Pinyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cintocasa-dantoni-pinyol","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta de dos immobles ubicats a la plaça de l'església de Sant Sebastià, que continuant en direcció sud formen al costat d'altra filera de cases, el carrer de Baix. CAL CINTO (Casa Antonio Pinyol, 1771, segons consta a l'arc d'entrada) es una casa de planta baixa i planta pis, amb teulada a dues vessants de coberta de teula àrab. Té finestres amb llindes de pedra. En origen aquesta casa segons sembla havia estat un sol edifici, que amb posterioritat es va compartimentar, així ho demostren algunes dependències interiors, com els cups de trepitjar el raïm que es troben a la planta baixa. Les seves estructures interiors han estat una mica modernitzades, però en conjunt conserven l'aire del segle XVIII, a més del mobiliari modernista que encara existeix a les diverses dependències principals de l'habitatge corresponent a l'actual can Cinto. Les façanes són planes, i es troben arrebossades, restaurades en el cas de cal Cinto, amb l'arrebossat de calç antic molt degradat en el cas de la casa adjacent. Les portes d'accés són de carreus disposats formant sengles arcs de mig punt. A la porta de Cal Cinto figura, dins una cartela ovoidal recercada per un cordill trenat a imitació d'un cordill de seda, la següent llegenda: 'Lo fet Jaime Piñol 1779'. Les finestres del primer pis es troben també recercades per carreus vistos, i algunes presenten ampits de pedra treballada.<\/p> ","codi_element":"08013-78","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"
En origen devia ser una única casa que, amb posterioritat, es va compartimentar. Es coneixen dues dates de construcció 1771 i 1779. Al menys la de la dreta se sap, per la inscripció de la porta, que va ser feta per Jacint Pinyol. Es coneix per informació oral dels actuals propietaris, l'existència a sota de l'arc d'accés d'una sitja.<\/p> ","coordenades":"41.3810400,1.7658500","utm_x":"396805","utm_y":"4581792","any":"1771","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40388-foto-08013-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40388-foto-08013-78-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Són un interessant exemple de construcció de mitjans segle XVIII dins el nucli de Sant Sebastià dels Gorgs, que forma un conjunt d'interès amb el monestir a l'ombra del qual es van construir, cal Bou Vell i Ca l'Esteve, així com amb la resta del carrer de Baix, que es va construir molt probablement a la fi de la centúria següent.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40389","titol":"Carrerada de la Cerdanya\/Carrerada de Puigcerdà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-de-la-cerdanyacarrerada-de-puigcerda","bibliografia":"
BALAÑÀ I ABADIA, Pere (1989) Els noms de lloc de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Departament de Governació. Col·lecció Població i Territori, 5 ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. TELL, Pere (1999) 'Els noms de les cases (I)' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 28 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. VILA, Marc-Aureli (1989) Les Comarques i els municipis de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Departament de Governació. Col·lecció Població i Territori, 4<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Es pot fer a peu i en bicicleta només parcialment. S'ha perdut i embrossat en dos trams i en un altre, just abans de Sant Sadurní, queda tallada per l'autopista","descripcio":"
Recollia els ramats de la Marina i els encaminava cap a les muntanyes pirinenques del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya, passant per Manresa i el Lluçanès. Fins a Manresa pel Coll de Can Massana, seguint en esquema el següent trajecte: Vilanova i la Geltrú, la Talaia, puig de l'Àliga, penya del Papiol, les Gunyoles (aquí es coneix l'existència d'un punt d'estada de ramat, al lloc ocupat actualment pel local de la Societat 'La Torre', a l'antiga plaça de la Roca, justament en el començament del descens del carrer del Padró), Cantallops, Sant Sadurní, l'hostal de Bonastre, Piera (no hi arriba a entrar), Hostalets de Pierola, els Brucs, can Massana, Colldarboç i Manresa. Considerat en detall el seu trajecte pel terme municipal d'Avinyonet, es pot seguir d'aquesta manera: abans del terme es troba baixant de la Penya del Papiol, davallant per can Marc, fins a la carretera que ve de Sant Pere de Ribes, seguint un tros d'aquesta en direcció a Sant Pere Molanta, i aquí entra de ple dins el terme municipal d'Avinyonet, quan s'aproxima a la cruïlla de l'Arboçar i llavors s'enfila pel llom, enmig la vegetació, fins al pi del Barba. Pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el puig de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols. Des de la creu, la carrerada davalla a l'esquerra (en aquest punt es coneix l'existència de corrals del Ràfols), per una pista que va a trobar el fons de la riera dels Pelagons, la qual segueix fins a Cantallops (a l'arribada al poble hi havia també un altre punt d'estada, a Ca la Modesta). El camí ramader travessa el poble pel carrer Nou, fins passar a l'altre terme municipal, en pujant per la carretera B-24 en direcció al Pago i pren la carretera de Sant Sadurní fins al trencant a mà esquerra de la pista que baixa a can Mata del Racó. El trajecte continuava fins a bifurcar-se: per als ramats que feien la transhumància als Pirineus, la carrerada seguiria cap a Manresa -pels Brucs i coll de Massana- i, pel Lluçanès, fins a les muntanyes de l'Alt Berguedà i el Ripollès (ROVIRA ET AL., 1999).<\/p> ","codi_element":"08013-79","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"
És la més ben documentada històricament, però no tan conegut el seu traçat pels pastors i la gent de pagès, com ho són les carrerades que tiren cap a la Segarra. La raó es que es va desdibuixar per la pressió urbanística a determinats punts del traçat. Existeix un document, datat el 25 d'agost de 1055, al Diplomatari de Sta. Maria de Poblet, doc. núm. 10, que parla de la quadra d'Arboçar, aleshores dins el terme del castell d'Olèrdola. En aquest document, pel qual es fa donació del nucli de l'Arboçar, en relacionar-se les delimitacions del lloc, s'esmenta l'existència d'aquesta carrerada: 'a llevant amb el terme de les Gunyoles al Redonel -puig Rodonell l'any 1537, a tra. del mas Sunyer de les Gunyoles, és a dir, l'actual serra de Montjuïc) i en l'alou comtal de Bernad Guillem Guillem de Llopsanç, en la Codina que és en la via peccorale de Ceguiolas (o sigui, en la carrerada de les Gunyoles), després coneguda per carrerada de la Cerdanya (..) '. Francisco de Zamora (1718) aporta notícies d'un aspecte de l'economia penedesenca, que té considerable interès: 'A la Vall de Ribes (Ripollès) pastura a l'estiu molt bestiar foraster, passant l'hivern el de la terra (la Vall de Ribes) a l'Empordà, Urgell, Penedès i Vallès'. De l'aspecte que presentava l'Alt Penedès vist des de Sant Jeroni de la muntanya de Montserrat, ens diu aquest autor: 'A migjorn es veu el Penedès, en una gran planura encara que retallada per turons de poca elevació...' Els pastors transhumants, en els seus llargs desplaçaments, realitzaven la ruta amb unes etapes prefixades que cada nit acabaven en una masia o en un hostal. Eren llocs on ja s'hi havien aturat sempre els seus avantpassats i amb els habitants dels quals s'establien forts lligams d'amistat. En la ruta de la carrerada de la Cerdanya, encara subsisteix una casa d'aquestes, ca la Modesta de Cantallops, que donà acolliment i parada a molts pastors transhumants. Aquesta casa es coneix així per lo següent: 'En Modest Ricart es va casar amb na Teresa, que era de Begues, i varen tenir cinc fills. Un d'ells, en Joan, es va casar amb na Maria Gramunt i es van quedar a viure en aquesta casa. Tenien dos fills, en Julià i na Teresa, dels quals el primer es va quedar a viure a la casa junt amb la seva família. Se'n diu Ca la Modesta perquè la seva àvia es va casar amb en Modest '(TELL, 1999).<\/p> ","coordenades":"41.3722900,1.8025100","utm_x":"399857","utm_y":"4580778","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40389-foto-08013-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40389-foto-08013-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alii, 1999). La foto 1 correspon a la creu d'en Llanes, molt a prop de l'antiga pleta potser medieval de ramat documentada a la zona de la Font del Cuscó. La foto 2 correspon al carrer de Montjuïc, lloc embotit en la trama urbana de Les Gunyoles. És del primer terç del segle XX, i la va proporcionar el Sr. Ton Ràfols de Les Gunyoles. La foto número 3 correspon a la continuació del carrer Nou de Cantallops cap al carrer Hostalets de Subirats.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40390","titol":"Sitja de cal Tres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sitja-de-cal-tres","bibliografia":"
RIBAS, M (1967) 'La torre romana de les Gunyoles en Avinyonet' Ampurias, Vol. XXIX, pp. 275-281, Barcelona RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Prop de l'entrada de la casa d'Anton Tres s'ha localitzat una sitja. Es tracta d'una cavitat subterrània, excavada a la roca calcària que forma el substrat geològic en aquest indret, de forma aproximadament ovoide, destinada a guardar-hi productes fonamentalment alimentaris (cereals i llegums essencialment).<\/p> ","codi_element":"08013-80","ubicacio":"Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Al subsòl de Les Gunyoles i per informació oral es coneix l'existència d'un conjunt de sitges excavades a la pedra de moltes de les quals s'ignora la seva exacta localització, però que van anar sortint al llarg de la història en fer intervencions d'obres en diversos solars del casc antic. De totes aquestes sitges, tan sols s'ha tingut accés a dues, la primera ubicada a la casa d'Anton Tres. Es tracta d'una cavitat subterrània, excavada a la roca calcària que forma el substrat geològic en aquest indret, de forma aproximadament ovoide, destinada a guardar-hi productes fonamentalment alimentaris (cereals i llegums essencialment), la segona a la planta baixa de Ca l'Umbert, de majors proporcions que l'anterior. Se sap també de que en fer-s'hi obres es van localitzar sitges a la zona de la rectoria, a cal Palmisser, a tocar a Can Tres, a Cal Verona, etc.. També és interessant la notícia del descobriment d'una sitja a 14 metres a l'oest de la torre romana de les Gunyoles, dins el mas Umbert, localitzada durant les obres de l'any 1967. Estava excavada fins una profunditat de 2,75 metres. Era de boca oval de 80 cm de diàmetre en aquesta i de 2 metres a la panxa. El seu descobridor, M. Ribas, la classificà com d'època romana. Els propietaris de la casa no coneixien l'existència d'aquesta sitja però si que n'indicaren la ubicació d'una altra a l'interior de la casa, que fou tapada o destruïda durant les obres de reedificació d'una part de la casa amb problemes de fonamentació. També indicaren la possibilitat de que hi hagi altres sitges al mas, ja que hi ha problemes de fonaments a un altre sector (RIBÉ ET AL, 1989-1998). Altres sitges conegudes per informació oral es troben a les següents ubicacions: -A cal Verona, aprofitada com a desguàs d'un rentamans. -A la plaça de l'església, a sota del solar abans ocupat per cal Cuscó, davant cal Candi. -A cal Palmisser (carrer Sant Salvador, 37), sota la partió de la propietat de Cal Tres. -A ca l'Escofet, davant l'accés a la cuina de la casa. -Darrera el castell, de cara a Vilafranca hi havia varies que es van veure en fer-hi obres de reforma -A la casa sota el castell, a tocar la pallissa del Maçana. -A sota l'antiga rectoria, a l'edifici que es troba entre l'església i cal Candi.<\/p> ","coordenades":"41.3520300,1.7794500","utm_x":"397897","utm_y":"4578556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40390-foto-08013-80-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40392","titol":"Cal Candi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-candi","bibliografia":"
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2516 ACCN<\/p> ","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"Molt reformada","descripcio":"
Estem davant d'una de les cases més antigues del nucli de les Gunyoles. Ha estat recentment reformada per ubicar-hi unes dependències municipals. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, façanes de maçoneria irregular arrebossada i pintada en color groc, amb una arcada vista que dona a la plaça de l'església, que correspondria a dependències interiors de la casa. Per la façana que dona al carrer de Sant Salvador, els buits estan recercats de carreus, son plans i amb ampits. El buit central, a la planta baixa presenta arc de mig punt. Les cantonades són de carreus vistos. La teulada, a dos vessants, està feta amb teula àrab i presenta un senzill ràfec imbricat.<\/p> ","codi_element":"08013-82","ubicacio":"LES GUNYOLES, A08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Antiga casa de poble (INVENTARI, 1986: 27). L'any 1902 la finca pertanyia a Josep Cuscó Piqué, qui la va comprar en pública subhasta. La finca consta de l'antiga casa de Cal Candi i d'una altra de factura posterior al davant, Cal Cuscó, que ha estat enderrocada en la restauració de l'edifici per tal de poder convertir l'edifici en un centre municipal. Es posa en venda l'any 1968, essent inscrita a favor d'Eugènia Cabanillas Valls, veïna de Barcelona. Posteriorment, l'ajuntament la compra per l'import de 2.104 € . L'any 1988 s'acorda en ple municipal l'enderroc de Cal Cuscó.<\/p> ","coordenades":"41.3521300,1.7799700","utm_x":"397941","utm_y":"4578566","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40392-foto-08013-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40392-foto-08013-82-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La foto número 1 correspon al moment anterior a la restauració de la casa, i es del senyor Antoni Ràfols.. La fotografia numero 3 està feta pel Sr. Antoni Ràfols de Les Gunyoles, i correspon al moment de l'enderroc de l'antiga casa de Cal Cuscó, abans de convertir-se en dependències municipals.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40393","titol":"Cal Mestres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-mestres","bibliografia":"
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2515 ACCN. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa entre mitgeres i fent cantonada, composta de planta baixa i pis. Superfície de façana dividida en trams per línies motllurades horitzontals i segmentades verticals. El portal és d'arc de mig punt, dovellat, i presenta una inscripció superior. Al primer pis destaquen els balcons, d'un sol portal. Hi ha també una finestra lateral amb marc, ampit i llindes de pedra i una altra inferior amb barana que resulta destacable. El coronament és de terrat amb reixa. Es tracta d'un conjunt d'habitatges de valor tipològic (INVENTARI, 1986: 27). A la façana hi té sobreposat un rellotge de sol que està completament esborrat (MORATÓ I VIA, 1992a). El conjunt es complementa per les construccions que hi ha ocupant el solar de l'altre costat del carrer, on, per cert hi ha un mil·liari romà, que no ens va ser mostrat.<\/p> ","codi_element":"08013-83","ubicacio":"LES GUNYOLES, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
La casa presenta un valor arquitectònic indubtable, que no te sentit sense la valoració de l'entorn urbà. Aquest valor es fa extensible també al subsòl, ja que es molt probable la presència d'elements de vàlua arqueològica, com poden ser sitges, de les quals es coneix per informació oral la seva presència en tota aquesta zona de Les Gunyoles. També per informació oral se sap que el gruix de molts dels seus murs es potent, per la qual cosa alguns dels seus antics habitants pensaven que devien formar un conjunt amb les restes romanes de la torre que es troba a prop.<\/p> ","coordenades":"41.3523200,1.7797700","utm_x":"397924","utm_y":"4578587","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40393-foto-08013-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40393-foto-08013-83-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Aquesta casa forma tot un conjunt d'interès arquitectònic de caire netament urbà. Davant la casa hi ha la pallissa, també de valor patrimonial, on es troba un mil·liari romà.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40394","titol":"Torrents d'Avinyó, Xops i Sant Sebastià dels Gorgs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrents-davinyo-xops-i-sant-sebastia-dels-gorgs","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La major part d'aquesta conca ha patit una intensa contaminació que ha convertit unes aigües plenes de fauna, fonts i flora en uns espais força degradats. Tot i així hi ha un bon nombre de boscos de ribera que encara es desenvolupen al seu voltant i que presenten un valor gens menyspreable pel territori i el patrimoni natural i mediambiental d'Avinyonet del Penedès.","descripcio":"
Es tracta d'una única conca hidrogràfica que va canviant el seu nom durant el seu llarg trajecte. S'ha anomenat aquesta conca amb els noms dels tres grans cursos d'aigua que la formen. El treball de camp ha mostrat les diverses denominacions dels cursos. Es pot considerar que el naixement d'aquesta perllongada conca fluvial es troba al costat de Cantallops on se'l coneix amb el nom de Torrent Gran. Per la dreta se l'hi incorporen aigües a la Serreta fins a convertir-se en el torrent dels Xops a la zona de la Gramenosa. Continua baixant, nomenant-se torrent del Gendret. A aquest se li uneix, també per la dreta el torrent de Cantallops (aigües amunt se li diu torrent de can Massana) que té el seu naixement al terme de Subirats. En el punt on s'uneixen tots dos torrents es troba el bosc de l'Amat. Aigües avall, però tocant al bosc i al camí dels Xops, se'ls hi uneix, per l'esquerra el torrent de Baix. L'inici del torrent de Baix (conegut també pel nom de torrent de Les Pomeres) està format pel torrent d'Avinyó, el qual es forma pel costat dret amb les aigües que venen del torrent de la Granja, que s'inicia a tocar la falla que hi ha sota la plana del Bord i travessa la Carretera per sota del pont de la Casanova, passant a tocar el mas Cavaller. Per l'esquerra acull les aigües del torrent de la Font de la Canya. Als vessants del torrent d'Avinyó, creix el bosc de la Caseta. Una vegada passat el bosc rep, per l'esquerra, les aigües del torrent de Dalt que naixen a la plana de l'Esteva, rep per la dreta l'aportació del torrent de les Arnes. Una vegada units els torrents de Dalt i d'Avinyó continuen el seu curs nomenant-se torrent de Baix, al terme de Sant Sebastià dels Gorgs, unint-se per la dreta, passat el bosc de l'Amat al torrent del Gendret i de Cantallops. Continuen junts aigües avall fins encaixar-se rodejats d'un bosc espès al gual de Santa Margarida, on es troben les Parets Antigues i es formen diversos pèlags (dels Carros, Negre, del Molinet i del Surroca), i on es trobava fins la seva total desaparició la font del Molinet. Passa per sota l'autopista A7 i la via del ferrocarril nomenant-se ja riera de Sant Sebastià dels Gorgs, que rebent per l'esquerra l'aigua del torrent del mas Messeguer, passa per sota la carretera de Martorell a Vilafranca formant el pèlag del Salt i canviant el nom pel de torrent dels Brivons, arribant desprès a unir-se a d'altres torrents a la zona coneguda com Els Tres Torrents i sortint del terme municipal.<\/p> ","codi_element":"08013-84","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Aquesta conca fluvial flueix per la plana nord del terme d'Avinyonet, i les seves aigües han estat aprofitades al llarg de la història, formant-se al seu pas diversos nuclis de població d'interès. A més de Cantallops -on neix- s'han de considerar altres punts interessants pel seu valor patrimonial, íntimament lligats amb els cursos d'abastament d'aigua: la masia de llinda, Avinyó i Can Porràfols, el jaciment ibèric del Turó de les Sitges, que precisament forma una mena de península envoltada per dos d'aquests torrents de la conca fluvial de que ens ocupem, i per suposat el nucli dels Gorgs que te el seu origen en el monestir que porta aquest nom, pres dels gorgs que l'aigua formava al seu voltant. Alguns dels seus noms -com de Gorgs- ja s'esmenten en la documentació medieval. A tal Albaro fa menció dels Gorgs per primera vegada, l'any 976. Al levita Sunifred correspon un document en que es precisen les diferents propietats motiu d'una donació així com les diverses confrontacions de la mateixa. Es parla d'una torre i alou, de la presa d'aigua per regar, les conduccions i basses, ... fruiterars i hortalisses, arbres, prats o pastures, pèlags per pescar-hi, i el bosc amb els pins i ullastres que hi ha, vinyes, farraginars amb les figueres, pou... És d'assenyalar que el só del torrent s'utilitza, com les 'Monetarias', també com a límit nord de la propietat: 'ad auram extremam de ipso rio' (fins on arriba la remor del riu). S'afegeix a més l'existència de molins, com a referent de límit de propietat i la 'calciata Francischa' així com les Carreroles i el puig de les Carreroles (..). Tres anys més tard es parla de pins al bosc, d'alzines i oms... i també d'un 'mollone rotundum' (MARGARIT, 1983a). El fet de que el curs del torrent va ser modificat per l'acció humana està provat ja al segle X: les preses pels molins, són un exemple, una altra dada interessant és la de que la torre dels Gorgs (potser al lloc de l'actual monestir) limitava a ponent amb el riu 'que s'escola pel peu de la torre' (MARGARIT, 1983). Pot ser que en aquest indret es fes un terraplè. Sota ca l'Amat, que queda quelcom encimbellat sobre el torrent hi ha indicis d'una presa (¿de molí?) en la proximitat d'un dels gorgs que donen nom al lloc (MARGARIT, 1983). Aquest es troba prop del bosc dit de ca l'Amat. Aquest molí prenia l'aigua del torrent que baixa de Sant Pau d'Ordal i de Cantallops, en un punt on encara hom en diu 'la Resclosa' per haver-hi una retenció i un petit salt d'aigua. Sembla ser que es parla de dos guals al torrent: el de les parets antigues i el que hi ha 150 metres més avall, a prop de l'ermita que havia estat dedicada a Santa Margarida (MARGARIT, 1983)<\/p> ","coordenades":"41.3888000,1.8079300","utm_x":"400336","utm_y":"4582605","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40394-foto-08013-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40394-foto-08013-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es considera necessària una acurada posada en comú de la variada toponímia relacionada amb aquesta xarxa fluvial.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40395","titol":"Puig de la Mola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-de-la-mola-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El Puig de la Mola fa de límit divisor entre els territoris d'Avinyonet, Olivella, Begues i Olesa. És un dels punts més elevats del massís del Garraf. Físicament parlant, es tracta d'una muntanya amb un gran cim planer, de base calcària fortament erosionada. Te una panoràmica extraordinària de 360 º, per la qual cosa s'ha ubicat al seu cim una torre de vigilància forestal. A més d'aquesta torre, també al cim es troben vestigis antics i elements d'interès: el grup de fites a tocar la torre forestal (foto 3), el recer que forma una antiga pleta (foto 2) i l'extensa visual que domina tot el terme d'Avinyonet, el mar i una bona extensió de les comarques del Penedès, ell Garraf i el Baix Llobregat.<\/p> ","codi_element":"08013-85","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.<\/p> ","coordenades":"41.3193700,1.8477100","utm_x":"403559","utm_y":"4574851","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40395-foto-08013-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40395-foto-08013-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40396","titol":"Bosc de Montergull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-montergull","bibliografia":"
JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Bosc de pins que es troba a la plana, travessat pel camí que va cap a la masia del mateix nom. Presenta un domini de l'espècie Pinus sp, amb abundància de sotabosc.<\/p> ","codi_element":"08013-86","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Aquest, com molts dels boscos que encara resten a la plana, són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. A més de l'aprofitament de les pinyes, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sotabosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús.<\/p> ","coordenades":"41.3784700,1.7583300","utm_x":"396172","utm_y":"4581516","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40396-foto-08013-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40396-foto-08013-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40396-foto-08013-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40397","titol":"La Casa Vermella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casa-vermella","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa exempta i isolada, amb edificacions annexes de caire rural. Consta, doncs, d'un cos principal de planta rectangular al que s'afegeixen altres construccions de menors dimensions. La coberta està resolta mitjançant teulada àrab a dues vessants amb ràfecs simples. Té, a l'edifici principal, planta baixa i pis. A la façana principal s'obre un balcó amb barana de ferro que està situat a sobre de la porta principal d'accés a la construcció, i que remarca l'eix central de la façana. En un dels carreus que forma la clau de l'arc de la porta d'accés a la principal edificació auxiliar, a la dreta de la façana principal de la casa, hi ha esculpida la data de la seva construcció: 1846. Els buits principals d'accés presenten recercats amb carreus vistos. Les llindes són d'arcs escarsers. Les parets són de maçoneria irregular i es troben arrebossades. La casa està molt a prop del poble de Sant Cugat Sesgarrigues i de la rasa del Pou Major, i domina una ampla extensió de terreny de cultiu.<\/p> ","codi_element":"08013-87","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3856200,1.7334800","utm_x":"394106","utm_y":"4582340","any":"1846","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40397-foto-08013-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40397-foto-08013-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40398","titol":"Pou de la Carrerada i pou del Pèlag","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-carrerada-i-pou-del-pelag","bibliografia":"
INFORMACIÓ ORAL DE JOSEP ESCOFET, de l'Arboçar de Les Roques, febrer 2003 ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
POU DE LA CARRERADA. Pou de 15 m de profunditat, protegit per una caseta, que es troba al peu de la carrerada de la Creu d'Ordal. Aquesta és un brancal que uneix la carrerada de la Cerdanya amb la carrerada de la serra de la Llampa. Es troba adossat a un dels murs que protegeix la zona dels horts que es desenvolupen a tocar la llera del torrent de l'Arboçar. La seva aigua era aprofitada per una societat d'aigües de les Gunyoles. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície.<\/p> ","codi_element":"08013-88","ubicacio":"L'Arboçar - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Els pou de dalt havia estat gestionat per una societat d'aigües de l'Arboçar que va passar després a l'Ajuntament (Informació oral JOSEP ESCOFET de l'Arboçar de Les Roques, febrer 2003).<\/p> ","coordenades":"41.3332600,1.7665800","utm_x":"396791","utm_y":"4576487","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40398-foto-08013-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40398-foto-08013-88-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"S'ha de tenir present la situació del pou al costat de la carrerada. Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999).","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40399","titol":"Bosc de l'Amat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-lamat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Bosc que es desenvolupa dins una zona ombrívola i humida, en la que conflueixen els torrents de Cantallops i del Gendret continuant a partir d'aquí units en un sol torrent. El travessa el camí dels Xops per un extrem. Està format per la vegetació típica de ribera: xops, àlbers, roures, etc. Es troba ubicat al Nord-est de la masia a la qual correspon, i molt a prop del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs. Hi ha un gual al camí per traspassar el torrent que travessa el bosc.<\/p> ","codi_element":"08013-89","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Sens dubte es tracta del bosc corresponent a la masia, que s'aprofitaria tradicionalment pels seus amos com a complement de l'explotació del territori. Aquest com molts dels boscos que encara resten a la plana són els darrers vestigis d'una gran massa boscosa que s'estenia per bona part d'aquest territori abans de fer-s'hi extensiu el conreu de vinya. Te un bon nombre d'exemplars d'arbres de ribera ja que es troba a tocar les lleres dels torrents que formen la conca hidrogràfica del torrent dels Gorgs, que a partir d'aquest indret precís rep el nom de torrent de Baix. A més de l'aprofitament de la llenya, es tallaven les branques per fer-hi petites carboneres i el sota-bosc i matolls per fer-hi formiguers, un sistema de compostatge molt antic que avui es troba en desús.<\/p> ","coordenades":"41.3813700,1.7704100","utm_x":"397187","utm_y":"4581824","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40399-foto-08013-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40399-foto-08013-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40399-foto-08013-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40400","titol":"La Torre\/Los Cinco Hermanos\/Torre Vermella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torrelos-cinco-hermanostorre-vermella","bibliografia":"
TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'edificació es troba molt descuidada","descripcio":"
Conjunt edilici de planta quadrangular que presenta una torrota-mirador al mig, amb coberta a quatre aigües. La resta d'edificacions semblen envoltar aquesta construcció central. A la zona entre la casa i el garatge el terra està pavimentat amb totxo, formant un motiu decoratiu simple. Pel fet de no haver estat permès l'accés ni tan sols als voltants de l'edificació, resulta impossible fer una descripció més acurada del conjunt.<\/p> ","codi_element":"08013-90","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
La família d'en Miquel Catasús, nascuts a cal Pau Xic, van construir la Torre (anomenada també Torre Vermella), on es van criar els 5 germans Catasús. El nom de cal Pau Xic ve d'un cabaler de cal Castellet, i al dir-se pare i fill Pau, va quedar com al Pau Xic, avi dels actuals residents (TELL, 1999c)<\/p> ","coordenades":"41.3842200,1.7385100","utm_x":"394524","utm_y":"4582178","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40400-foto-08013-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40400-foto-08013-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"No s'ha tingut accés a la propietat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40401","titol":"La Fassina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-fassina-0","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt de dues cases amb edificacions annexes que es troben en un replà elevat sobre la plana en que es troben altres masies d'interès, com a Cal Cremat, Can Beltràn, etc… Es tracta de dues construccions antigues i altres de més modernes, fetes en totxo vist que s'han adossat recentment a les anteriors. Les parets son planes i estan arrebossades. Els recercats dels buits són de totxo i carreus de pedra, són plans, llevat dels corresponents a les portes, que presenten la llinda d'arc escarser. Les teulades, que son a dos vessants, estan cobertes de teula àrab amb ràfec simple i de tortugada, del qual baixen conduccions de ceràmica que condueixen l'aigua de la pluja a una cisterna-pou.<\/p> ","codi_element":"08013-91","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Un indret conegut com a la Fassina es troba a prop del torrent dels Gorgs i de la masia i capella de Llinda. Aquest indret sembla estar traspassat, en opinió de Mn. Margarit, per la via romana que passaria per aquí. Hi ha la tradició oral de que la gent de cal Fassinaire de Les Gunyoles venia d'aquesta casa, encara que no se sap ni es possible veure cap indici a les estructures actuals que es veuen, si en aquestes construccions havia hagut aquest tipus de instal·lació de caire industrial, o el topònim prové d'altre origen que desconeixem.<\/p> ","coordenades":"41.3769100,1.7412400","utm_x":"394741","utm_y":"4581363","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40401-foto-08013-91-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40402","titol":"Camí de la font del Cuscó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-font-del-cusco","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Partint de Can Filella, a tocar el camí de Sant Salvador de Les Gunyoles, s'inicia un camí de traçat antic, però reformat i ampliat, que voreja la serra de Les Gunyoles, passa a prop de Cal Ferret, i que finalment arriba fins a la font del Cuscó, mitjançant una forta pujada, encara que aquesta font ja es troba dins el terme municipal de Sant Cugat Sesgarrigues. Hi ha diversos punts interès de valor patrimonial al seu pas, com ara l'olivera mil·lenària coneguda com l'olivera d'en Roig, el pou de dalt i altres fonts que es troben perdudes a l'actualitat, a més de la bassa de Cal Ferret a tocar la masia del mateix nom. En direcció a la Font del Cuscó i pel marge esquerre del camí, es troba encara un bosc relativament frondós, que s'abandona a l'esquerra quan baixa a tocar la masia de Cal Ferret, i que després desapareix pel fet d'haver patit un greu incendi no fa massa temps, mentres que al marge dret s'estenen les extenses planes ocupades per amplis cultius sobretot vitivinícoles.<\/p> ","codi_element":"08013-92","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El camí ha estat molt usat per la gent de Les Gunyoles, i sobretot per les dones que anaven a fer la bugada moltes vegades a la Font del Cuscó.<\/p> ","coordenades":"41.3435300,1.7644700","utm_x":"396630","utm_y":"4577630","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40402-foto-08013-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40402-foto-08013-92-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Al traçat no s'observa cap zona pavimentada ni amb restes de les roderes dels carros.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40403","titol":"Costums religiosos desapareguts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costums-religiosos-desapareguts","bibliografia":"
AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
1.EL RITUS DEL SALPÀS. Com a tot arreu, a cases i masies es feia per Setmana Santa la cerimònia del 'Salpàs' o benedicció de les cases, ritus aquest que durava el temps de fer la benedicció de tot el terme. Es parava taula amb unes tovalles ben blanques la sal i el llorer, i el capellà aplicava la sal a la porta de la casa mitjançant una canya. A la masia de Can Montergull i altres, encara es visible la creu on s'aplicava la sal a l'entrada de la casa. 2. ELS TOCS DE CAMPANES A les Gunyoles d'Avinyonet, en els enterraments, les campanes els deien: -Jau mort, mort jau... 3. RESAR EL ROSARI. 3.1. A principis del segle XX, totes les famílies resaven cada dia el rosari i s'agenollaven en recitar la Salve. 3.2. Cada cap de mes es feia una processó, tot resant el rosari, a les Tres Creus. També el dijous i divendres Sant. Sembla ser que la Confraria de Nostra Senyora del Roser de Les Gunyoles era l'encarregada d'organitzar aquest ritus. Cada any s'anaven rellevant les cases encarregades, així com també les processons de cada cap de mes, resant hi el rosari fins a les 'Tres Creus' (PUIG I BOSCH, 1912). 4. L'ANGELUS. Quan treballaven al camp o a la vinya, en sentir l'Àngelus s'agenollaven tot resant l'Avemaria. 5. REPARTIMENT DE GARLANDES. Per Sant Isidre, A Les Gunyoles, els administradors recorrien el poble, casa per casa, amb una panera de garlandes beneïdes, a talls i una banya. Obsequiaven amb un tros de garlanda cada família i, amb la banya, feien una creu a la porta principal. 6. SUBHASTA DE GARLANDA. A Les Gunyoles, per la festa del Roser, organitzada cada any per una família diferent, aquesta família que tenia al seu càrrec l'organització, regalava una garlanda als administradors perquè tenien cura de passar una capta per l'església. Després, aquesta crespella, juntament amb d'altres, era subhastada a la plaça de l'església, a benefici del Sant. La crespella, o garlanda grossa, també servia per la diada del Roser (PUIG I BOSCH, 1912). 7. SUBHASTA DEL PEU DEL PORC. A Les Gunyoles, per Sant Antoni, quan les famílies ja havien matat el porc i havien fet el present al senyor rector, aquest subhastava a la plaça un peu de porc per al manteniment de la Confraria de Sant Antoni. 8. PA DE MORTS. A Les Gunyoles, i amb motiu dels funerals d'un familiar, les cases riques donaven el 'pa de morts'; el repartien entre els pobres, mentre aquests resaven un parenostre pel difunt a la plaça. 9. OFERTORIS A L'ESGLÉSIA. A Les Gunyoles, als ofertoris, el poble donava preferència als amos i mestresses. 10. LA RIQUESA SOTA TÀLEM. A Les Gunyoles, les processons passaven pel davant de les cases més riques, i els seus propietaris eren els qui portaven el tàlem. 11. REPARTIMENT DE GARLANDES I BANYA. També a Les Gunyoles i pels Sants Innocents, els administradors de Sant Isidre passaven per les cases repartint trossos de garlandes o coques a 'talls i una banya' i fent, de passada, una creu a la porta de les cases. 12. FER UNA CREU A TERRA. Abans d'escampar la llavor en un camp, en començar la sembra, els pagesos de les Gunyoles feien una creu a terra amb un arreu, tot resant perquè Déu multipliqués aquella sembra (any 1885). 13. COSTUMS DE FERTILITAT. Quan se celebraven unes noces, els pabordesos de Sant Isidre esperaven als nuvis a la plaça amb una faixa, un ram i la morratxa, recitant versets per a fer saltar dinerets (PUIG I BOSCH, 1912). Altre versions recollides: lligaven una cinta que travessava la plaça, i el nuvi havia de saltar-la i donar una almoina als escolans. Altres dades: els pabordesos amb la faixa els hi barraven el pas als nuvis a la plaça. A la núvia (l'altra versió diu que a la parella) la ruixaven amb aigua d'olor, recitant a la vegada uns versets per fer-los saltar uns dinerets. També es ruixava amb l'almorratxa per la festa de Sant Pere d'Avinyó els administradors de la confraria: les dones ruixaven i els homes recollien l'almoina amb la safata del sant.<\/p> ","codi_element":"08013-93","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40403-foto-08013-93-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) 14. CICLE FESTIU: 14.1. El dilluns de Pasqua es celebrava i es celebra encara l'aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Llinda a Sant Sebastià dels Gorgs. A Les Gunyoles a Cal Forner es feien garlandes per Pasqua i es regalava una grossa amb fruita i ous a les Caramelles, i altra que es rifava pel ball de Pasqua. 14.2. El 6 d'agost, Sant Salvador, patró de les Gunyoles. 14.3. Santa Teresa era l'advocada contra la llagosta a Sant Pere d'Avinyó. És també la patrona 'moderna' de Cantallops. 15. CARNAVAL I QUARESMA. 15.1. DILLUNS DE CARNESTOLTES. El jovent anava a ballar a un altre poble, tot el dia, i els d'aquest venien a Les Gunyoles. 15.2. DIMARTS DE CARNAVAL. Els joves passaven per les cases disfressats acompanyats de dos ninots que ballaven, el Vellot i la Vellota, les gralles feien música i els nois captaven per la festa. Després cremaven aquestes dues figures. 15.3. DIMECRES DE CENDRA. El poble assistia al 'All i oli' menjant peix, i a última hora enterraven el Carnestoltes. 16. L'1 DE MAIG es feia la benedicció del terme, organitzant-s'hi una processó que arribava a la Creu d'en Llanes (PUIG I BOSCH, 1912). 17. Està documentat al segle XVI a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, el costum de deixar en el testament una ofrena de misses, costum aquest que era anomenat de Sant Amador (ESCOFET, 1981).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40404","titol":"Les Esplugues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-esplugues","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Pedrera i presumiblement zona habitada des de l'antiguitat, encara que no coneixem l'existència de material moble d'interès arqueològic. Es tracta d'una zona calcària que hi ha a l'extrem de la serra de Les Gunyoles, a prop de la partida coneguda a l'Edat Moderna com a Quadra de Montjuïc. Hi ha coves que han estat habitades a començament del segle XX, segons tradició oral. Per tot arreu es veu un aprofitament intensiu com a pedrera. Hi ha vestigis interessants, com l'existència d'un peu de premsa de vi, que per tipologia es podia datar al segle XVII, i que es troba a mig fer, abandonat a la vessant d'aquest puig.<\/p> ","codi_element":"08013-94","ubicacio":"Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Es tenen molt poques notícies històriques sobre aquest indret del qual hem trobat el topònim en documentació del segle XVIII durant el nostre treball de camp. No es pot afirmar que estigués habitat en l'antiguitat, cosa que resulta difícil de provar degut a la gran erosió que s'ha produït en aquest coll, recentment aprofitat per desenvolupar el pessebre vivent del poble de Les Gunyoles.<\/p> ","coordenades":"41.3503600,1.7833800","utm_x":"398223","utm_y":"4578365","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40404-foto-08013-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40404-foto-08013-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40405","titol":"L'Arboçar de les Roques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/larbocar-de-les-roques","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
A la Plaça de les Roques, destaquen els números: 2 , Cal Treballa (reformada), 4 , Cal Jepàs (reformada, antic número 25), 6, Cal Pere (reformada), 8, Cal Boscaser (1741), que manté la seva estructura original amb teulada a dues vessants i façana de paredat de pedra vista. A la plaça hi havia abans dues basses d'aigua (dos cucons). Carrer Papiol número 2 (Cal Badó, de planta baixa i dues plantes pis, reformada la seva estructura original), antigament hi havia alzines. Carrer de les Roques: Grup d'habitatges que porten la numeració 1, 2, 3. Es tracta d'un grup homogeni que ha conservat la seva fesomia original. El 15, ca l'Escofet (reformada, construïda a la dècada de 1870). Uns altres elements a destacar són les basses de Les Planes que es troben a la zona alta del nucli, i també les antigues basses existents a la plaça de Les Roques, i que encara són visibles sota el seu rebliment intencionat, fet per tal de cobrir-les (foto 2).<\/p> ","codi_element":"08013-95","ubicacio":"L'ARBOÇAR DE LES ROQUES - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).<\/p> ","coordenades":"41.3312600,1.7671200","utm_x":"396833","utm_y":"4576264","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40405-foto-08013-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40405-foto-08013-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40405-foto-08013-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"El grup format pels números 1, 2 i 3 del carrer de Les Roques (foto 1) te un alt valor patrimonial dins el conjunt d'aquest nucli urbà. Foto 2: detall de la plaça de Les Roques. Foto 3, cal Boscasser, construïda el segle XVIII.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40406","titol":"Fons arqueològic d'Avinyonet al Museu de Vilafranca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-arqueologic-davinyonet-al-museu-de-vilafranca","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Com a materials arqueològics procedents d'Avinyonet, al Museu es troben sense inventariar, conservats als magatzems els materials següents, agrupats per jaciments i caixes: : 1. CAL BOU\/CAMÍ CAPELLA LLINDA. 1 Varis. 2. CAL MARCEL. 1 Varis. 3. CAN FERRET. 1 Mitjana. 4. CAN RÀFOLS DELS CAUS. 1 Varis. 5. COLUMBARI DE L'ARBOÇAR. 1 petita (a destacar dins d'una capseta vidres romans). 6. COVA DEL FONDO DE LA COVA. Varis. 7. ESTEBAN FONTANALS. Varis. 8. GORNER. Varis. (En realitat és 1 nucli (?) de sílex). 9. LA TORRE. Varis. 10. MAS BERTRÀN. Varis. 11. MAS SUNYER. 1 Mitjana. 12. MONTRAGULL-MONTARGULL \/ VINYA D'EN ROMEU. 1 Varis. 13. SANTA MAGDALENA. 1 Varis. 14. SANTA SUSANNA. 1 petita. Inventariats: A la sales d'exposició: Número de registre : 2782 Nom de l'objecte : vas Ubicació : sala-17\/vitrina-39\/prestatge-2 Font d'ingrés : Pere Giró Romeu Lloc recol\/jaciment: Avinyonet del Penedès Als magatzems: Número de registre : 7143 Nom de l'objecte : tallant metàl·lic Ubicació : colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol\/jaciment: Avinyonet del Penedès Número de registre : 7145 Nom de l'objecte : baioneta Ubicació : Colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol\/jaciment: Avinyonet del Penedès Número de registre : 7146 Nom de l'objecte : baioneta Ubicació : Colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol\/jaciment: Avinyonet del Penedès<\/p> ","codi_element":"08013-96","ubicacio":"08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40406-foto-08013-96-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40406-foto-08013-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40406-foto-08013-96-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Foto 1,La Torre; Foto 2, Can Ferret; Foto 3, Cova del Fondo de la Cova.","codi_estil":"80|81|83|85|76","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40407","titol":"L'Arboçar de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/larbocar-de-dalt","bibliografia":"
DOSSIER (2001) Dossier sobre la dualitat de noms: Avinyonet-Les Cabòries. Ajuntament de l'Avinyonet del Penedès. Avinyonet del Penedès. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid\/Barcelona: C.S.I.C. GRAN GEOGRAFIA (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d'Olèrdola.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"S'està produint un fort procés de transformació del nucli que està trencant la tipologia tradicional.","descripcio":"
Conjunt d'habitatges que es desenvolupen a tocar la carrerada de la Creu d'Ordal. El model tradicional respon a planta baixa i pis, a dos d'ells es troben interessants portes de dovelles de carreus de pedra (Cal Xic, Cal Torrents), altres tenen arcs escarsers, com als coberts de Cal Torrents, immediats a la casa del mateix nom que es troba en fitxa apart. Les façanes de moltes d'elles són de maçoneria i estan arrebossades. El nucli està patint un fort procés de modificació del seu antic caràcter. Destaquen els següents carrers i immobles, tot i que molts d'ells han patit modificacions de façana: -AVINGUDA PRINCIPAL, església de Santa Anna; 1, cal Ponis, molt reformada; 3, cal Peretet-can Moral, amb un rellotge de sol (Hi figura la inscripció: 'BENEÏT SIA EL NOU DIA I EL BON DÉU QU'ENS L'ENVIA'. És impossible veure'l en determinades èpoques de l'any perquè els arbres el tapen completament (MORATÓ I VIA, 1992b); 7 cal Tomeu; 9 celler i cups de Cal Boter; 11, Cal Garrofa; 15, Cal Rossellet; 16-18, Celler de ca la Magina; 17, cal Xic (conserva la placa de numeració antiga amb vidrat blau, encara que es troba oculta sota la placa actual metàl·lica). Molts d'aquests edificis han patit fortes reformes de façana, però, en general es pot dir que han respectat la volumetria tradicional del conjunt. Destaquen: cal Xic i ca la Magina, que encara presenten la seva tipologia original. A més de que ca la Magina havia estat un corral de bestiar, curiosament a tocar la carrerada. -CARRER DE LA FONT DEL CUSCÓ, la pallissa, les eres i els coberts de Cal Torrents, que es la casa número 6, i la 4 Cal Carsí, encara amb pallissa al costat. Ambdues responen en general a una tipologia tradicional rural en ambient urbà. Destaquen també els corrals a tocar la carrerada, un cobert enrunat fet de tàpia, a prop del llit de la riera, que era la pallissa del Carsí, i les ruïnes de la capella de Sant Julià, a més d'elements com el local social, la carrerada de la Creu d'Ordal, els pous de la Carrerada i del Pèlag, a més del plànol de falla que es veu al front, per la part SE. -AVINGUDA DE LES FLORS: 4, casa i 8, celler de ca la Magina, que encara conserven la tipologia tradicional, planta baixa i pis i celler al costat. 5 cal Carrau, conservada sencera d'acord amb la tipologia tradicional de planta baixa i pis, façana plana, arrebossada i pintada de calç, i una de les portes d'accés d'arc escarser (foto 2); 7 i 9 són cal Cantons i ca l'Escofet, i han estat reformades encara que tot respectant volumetria. Per les seves tipologies s'han de destacar Cal Xic (amb porta d'arc de mig punt amb carreus de pedra vistos) , ca la Magina , cal Torrents, cal Carrau i les corresponents edificacions de caire rural associades a algunes d'elles, a més de la pallissa del Carsí, ja esmentada que conserva, tot i estar molt enrunada, els antics calaixos de tàpia a les seves parets, un dels pocs indrets en Avinyonet amb restes d'aquest material.<\/p> ","codi_element":"08013-97","ubicacio":"L'Arboçar de Dalt. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim pot provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969)<\/p> ","coordenades":"41.3328900,1.7645900","utm_x":"396624","utm_y":"4576448","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40407-foto-08013-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40407-foto-08013-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Fotografies: 1, Cal Xic; 2, Cal Xandri; 3, Coberts de Cal Torrents","codi_estil":"85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40408","titol":"Les Cabòries","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-cabories","bibliografia":"
JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès. MADOZ, Pascual (1847-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Nucli de població que es troba a tocar les carreteres d'Olesa i de Barcelona. Destaquen, arquitectònicament parlant, en aquest nucli, els següents carrers: -el carrer de Pere Ràfols , amb cases, encara que moltes d'elles reformades, amb una mateixa tipologia: habitatges annexos, de plantes aproximadament rectangulars, de planta baixa i pis, amb celler i pallissa annexos, façanes de maçoneria irregular, algunes d'elles arrebossades, i teulades a dues vessants, de teula àrab amb ràfec de tortugada. Resulten d'interès els números 12 (Cal Taupa, abans cal Ton del Pi), que presenta els baixos reformats, 8-10, Cal Llopet, 6, Cal Federico, que conserva l'accés al celler, que ocupa el número 4, 5, també cal Federico (construïda cap el 1960) i els números 1-3, ca l'Agutzil. Al carrer Progrés destaca la casa número 4, Ca la Pepa del Mosso, on es trobava el celler Vendrell. Un altre conjunt representatiu és el constituït pel grup de cases del carrer Avenir, amb el pou i un petit hort a la part darrera i galeries al primer pis. Destaquen les números 1, 3 i 5, fetes a la mateixa època, responent a una mateixa tipologia, tret de la número 7 que correspon a Cal Suau, i que constitueix un cas especial que es contempla en fitxa apart. Totes aquestes cases tenen planta baixa i pis, algunes amb galeria d'arcs a la part de darrera, i totes amb pati i petit hort per la part posterior, que inclou un pou. Un altre conjunt d'interès és el del carrer del Carme, com el número 4, cal Surià, abans botiga, avui coneguda per cal Mena, pel seu propietari actual; 8 i 10, cal Gasso, 12, cal Pau (no ha patit cap reforma des del moment de la seva construcció, per la qual cosa es tracta de l'edifici més ben conservat en el seu estat original de començament del segle XX que hi ha a tot el carrer), número 16, abans l'estanc del poble, durant un temps també cafè tertúlia (presenta els baixos reformats), 18 ca la Ramona (tan sols conserva el volum original). Dels molts pous urbans que havia al nucli tan sols queda visible en el seu estat original, un a l'altre costat de la carretera, a tocar el camí que va cap a Can Fontanals i Can Batlle. Es tracta d'una interessant construcció d'ús hidràulic feta en pedra seca, de planta circular amb un habitatge adossat (segons informació oral aquest pou es troba dividit de forma vertical en dues zones). Altres edificis representatius es troben al mateix carrer d'Olesa, com a Cal Fassinaire o cal Ferlando, on va néixer la societat la Parra. També son interessants els locals de les Societats: el local d'Esquerres i la Parra, ambdós al carrer del Carme, que per cert, segueix el traçat de la carrerada de la Llacuna. A l'extrem Oest del carrer del Carme es troba la placeta on s'erigeix la creu de les Forques, a peu de carrerada.<\/p> ","codi_element":"08013-98","ubicacio":"Les Cabòries. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El topònim les Cabòries comença a aparèixer documentalment a partir del segle XVII. En concret, en un foli solt corresponent a un conjunt de capbreus de la parròquia de Sant Salvador, datats entre 1631 i 1649, apareix el nom d'una persona que viu a les Cabòries: 'Joseph Arrant de les Cabòries' (AHVP, lligall 339. Capbreu de la Rectoria de Sant Salvador de les Gunyoles, 1631-1649, foli solt). Aquest nom sembla haver-se consolidat ja a la segona meitat del segle XVII, tal i com es pot veure en un document en el qual es parla 'del camí que va a les Cabòries' com a delimitació d'una propietat. El topònim 'Les Cabòries' designa un lloc que pertany a la parròquia de les Gunyoles, i, en cap cas, a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó. Així, per exemple: 'Gabriel Poch pagès de les Cabòries, terme i parròquia de les Gunyoles, terme de Avinyó...' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). A finals del segle XVI s'esmenta sempre en funció de la seva correspondència o proximitat amb altres llocs com 'la glareta', 'la brinassa', 'la figuerola', 'la albareda', 'la llobatona', 'el poal' i, molt especialment, amb el de 'Les Forques de les Gunyoles'; per contra, a mitjans del segle XVII, ja apareix el topònim específic de 'Les Cabòries'. Aquest, sembla tenir un origen agrari, així per exemple es demostra en un document del 1741 que fa referència a una parcel·la 'dita las Parellades y las Planas vuy dita lo Campet de la Cabòria per mig de la qual vull pasa un camí que va de las Gunyoles a las Cabòrias' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). La tradició popular atribueix l'origen del topònim a temps més recents, ja que el llegendari diu lo següent: 'Al peu de la muntanya anomenada 'Puig de la Mireta' i a no menys distància de la 'Plana d'Enbort', a mitjans segle XVIII, es van formar unes masies de les quals no podem recordar els noms dels seus propietaris. Doncs, tot comença amb una masia, després una altra a poca distància de la primera, després una altra que es situa al costat, així van formant un fragment de carrer.... Un home de les Gunyoles vol formar una família, més al costat de les de baix. En Salvador, es cansava molt de portar els seus fruits i totes les seves coses cap a dalt i cap avall, i per això no volia cansar-se més, doncs volia construir una casa al barri de 'baix', que així s'anomenava fins aleshores. Però als veïns de Les Gunyoles no els hi agradava massa que la gent se n'anés del poble, per això van sortir a buscar-lo i li van dir: 'Salvador, Salvador, tu tens moltes cabòries al cap, nosaltres som d'edat avançada, tenim el cabell blanc i per això tens que escoltar els nostres consells. Però en Salvador amb les seves cabòries al cap va anar a formar part amb els de baix i des d'aquell moment al barri se li dona el nou nom'. El 1847, Madoz diu, en parlar de Les Gunyoles: 'en él se halla un caserio nombrado Escaborias'(MADOZ, 1847-1850, IX: 145). Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura Les Cabòries com una Barriada amb 36 edificis i 144 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). Al segle XVIII (1752) es troba documentació que parla de l'Hostal: 'Contracte d'arrendament dels Regidors d'Avinyonet a favor de Francesc Miquel de l'Hostal de Les Cabòries' (LLIBRE DEL COMÚ, 1815).<\/p> ","coordenades":"41.3611000,1.7765500","utm_x":"397669","utm_y":"4579566","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40408-foto-08013-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40408-foto-08013-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La foto 1 correspon al carrer de Les Cabòries Les fotos 2 (cal Ferlando, origen de la Societat 'La Parra') i 3 corresponen a immobles de la carretera d'Olesa. (Continuació història) El nucli de Les Cabòries neix en un encreuament de camins, per un costat la carrerada de La Llacuna, per un altre el vell camí medieval que coincideix amb la carretera d'Olesa, i per un altre la carretera B-24 que va construir-se al segle XVIII i altres camins de menor entitat que comunicaven aquest nucli de població amb altres amb ell relacionats, com el de Cantallops, a través de la plana d'en Bord passant pel Cap de Grill. Aquesta confluència de camins, a més de l'existència potser d'una interessant capa freàtica que s'aprofitava amb l'obertura de pous, va fer que s'instal·lés provablement ja al segle XVIII l'Ajuntament del municipi en aquest indret, fins que a començament del segle XX es construeix el magnífic edifici de la casa de la Vila, a la part més alta del nucli. La major part de les cases que es van anar construint al llarg del carrer del Carme, on havien estat encara a començament del segle XX l'Ajuntament i la carnisseria, es van fer en terrenys de Porràfols. Eren cases de Lloguer: els Sisco Vell, el Sis Canyons, el Baldiri del Marrà…","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40409","titol":"Sant Sebastià dels Gorgs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-sebastia-dels-gorgs","bibliografia":"
GALÍ, David (1999) El Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès) a través de la Història Oral (història de la restauració, 1961-1977). 2 vols. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 b) 'Rellotges de sol (II)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 4 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet. VALLÈS I CUEVAS, J., ET AL. (1992) El Llibre Verd de Vilafranca. 2 vols. Col·lecció llibres de privilegis 2–3. Barcelona: Fundació Noguera Lleida. VARIS (2000) 'Vegueria de Vilafranca'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"S'està produint un ràpid procés de transformació de la volumetria dels habitatges que envolten el monestir.","descripcio":"
Nucli de població que va créixer a conseqüència de l'establiment d'un monestir en aquesta plana envoltada de torrents, i abans, molt probablement, boscos. Del conjunt edificat destaquen per la seva individualitat les següents cases: Ca l'Amat, actualment unida al nucli pel recent creixement urbanístic, cal Pujol, ca l'Isidret, ambdós sobretot per formar part de l'antiga construcció que albergava el monestir, cal Bou Vell, ca l'Isidret, i els carrers de Baix i de Dalt, que formen un conjunt en el que s'ha de tenir molt en compte la seva volumetria, i en el cas del carrer de Baix, la tipologia de façanes. Can Segarra (MORATÓ I VIA, 1992b). A la façana s'endevina un rellotge de sol en avançat estat de deteriorament. No en resta cap línia horària ni restes de numeració. Tampoc no s'hi observa cap inscripció. Només es conserva la franja circular que envolta el quadrant. Ca l'Isidret al pati interior de la casa. Està molt deteriorat i el gnòmon mal orientat. Es va pintar en colors vermellosos (MORATÓ I VIA, 1992a). CA L'AMADEU: D'aquesta casa venien els de cal Bou; CAL CINTO (Casa Antonio Pinyol, 1771, segons consta a l'arc d'entrada) Arc de pedra amb una sitja al peu. A l'interior es conserva el mobiliari modernista. CARRER CAMPANAR Núm. 2 (magatzem), 4 (cal Pujol, plaça Maria Sabaté) CARRER DE DALT. Es conserva el volum original del carrer, encara que les cases han estat molt transformades. Destaquen el lateral de ca l'Esteve i els accessos a Cal Bou Vell i Nou. CARRER DE BAIX. Existeix la tradició de que abans era un torrent i que al costat hi havia un molí. La major part de les cases presenta una tipologia de planta baixa i pis. Núm. 5 (baixos reformats), 7, 9 (decoració de papallona), 17 (1881, porta amb arc escarser), 19 (conserva la numeració antiga i rellotge de sol a la façana encara que la porta ha estat reformada), 21 (porta d'arc escarser, conserva així mateix la numeració antiga). Al final del carrer, a la sortida del poble, es troba ca l'Amat. PLAÇA ESGLÉSIA Núm. 5 (ca l'Esteve); Núm. 6 (cal Bou Vell), núm. 7 (reformada), núm. 8 (té dues portes dovellades, en una hi ha la data 1771)<\/p> ","codi_element":"08013-99","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"
A la segona meitat del segle X, ja es pot parlar hipotèticament d' una església pre-romànica, de planta rectangular que seria l'edifici fundacional del posterior monestir de Sant Sebastià dels Gorgs (GALÍ,1999). L'any 1359, Sant Sebastià dels Gorgs era del cardenal d'Agrafulla (VALLÈS I CUEVAS, 1992) (VARIS, 2000).<\/p> ","coordenades":"41.3809200,1.7657400","utm_x":"396796","utm_y":"4581779","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40409-foto-08013-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40409-foto-08013-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Foto 1, Ca l'Amadeo; foto 2, Cal Pujol.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40410","titol":"La Teuleria\/Casa Teulera de Ràfols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-teuleriacasa-teulera-de-rafols","bibliografia":"
LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals)<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La teulada ha estat reparada recentment ja que es trobava molt malmesa","descripcio":"
Edifici exempt fet al costat de la carretera, a la que dona la façana principal. Te planta rectangular i coberta de teula àrab disposada a dues vessants. El paredat és de maçoneria irregular amb morter de calç. Els buits (finestres) son plans i de proporcions reduïdes, deixat el de la porta d'accés principal, que es troba coronat mitjançant arc escarser pintat en blau. Les finestres de la façana principal, orientada a sud, presenten al primer pis ampits de pedra treballada. La coberta és a dues vessants i està resolta mitjançant peces de teula àrab. Presenta ràfec imbricat. Les cantonades estan fetes de carreuat vist.<\/p> ","codi_element":"08013-100","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Apareix esmentat en un document emès 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', dintre la tercera classe, al costat d''altra casa taulera de Ràfols' (LISTA, 1825). Per informació oral es coneix la existència d'un antic forn d'obra a prop de la casa. Una altra dada d'interès es la utilització de desfet de forn de teula formant part de la construcció del mur que protegeix un hort de propietat –com també ho es la casa de la Teulera- de Can Ràfols dels Caus, que es troba a l'altre costat de la carretera, per la qual cosa no resulta estranya la possibilitat de l'existència d'un forn d'obra a les immediacions que donés nom a aquest indret.<\/p> ","coordenades":"41.3557100,1.7969100","utm_x":"399363","utm_y":"4578944","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40410-foto-08013-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40410-foto-08013-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40411","titol":"Sínia de cal Carbó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sinia-de-cal-carbo","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Davant de Can Ros de Cantallops hi ha aquesta sínia, a prop del solar antigament ocupat per Cal Patxot, encara que es propietat de Cal Carbó, i servia per regar el seus cultius d'horta. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua, emprada per a treure l'aigua d'un pou poc profund. Consta d'una roda horitzontal, que era accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix (el pal ha desaparegut), que engrana amb una altra roda vertical (avui també desapareguda) que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols de caixons metàl·lics a tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou.<\/p> ","codi_element":"08013-101","ubicacio":"Cantallops 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Havia estat tradicional i comú la presència de sínies 'de rosari' al municipi d'Avinyonet. L'aigua de la capa freàtica, que es trobava gairebé a flor de terra s'extreia mitjançant 'GRUES', és a dir, 'CIGONYES', car les dues paraules tenen el mateix significat. A propòsit s'ha d'observar que l'estendard de la Societat Coral la Roca de Les Gunyoles, tenia com ensenya el dibuix d'una cigonya posada dalt d'una roca. Moltes sínies com aquesta van estar en funcionament abans del segle XIX, i eren de rodes de fusta En el segle XIX es va produir un canvi tecnològic que va venir de la mà de la revolució industrial. Gradualment es van substituir les rodes de fusta, els llibans de cànem o d'espart i els catúfols de ceràmica, per peces, cadenes, calaixos de ferro o ferro colat. Un dels primers fabricants de sínies de ferro fou l'empresa barcelonina 'Enrich Soler', que s'establí l'any 1833. Altres fabricants acreditats van ser en Amador Pfeiffer, l'empresa B. Raurich, després anomenada 'Estregués-Sucesores de B. Raurich', etc. L'aigua que s'elevava amb aquesta sínia s'emprava per regar els horts del propietari.<\/p> ","coordenades":"41.3670900,1.7986100","utm_x":"399523","utm_y":"4580205","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40411-foto-08013-101-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40412","titol":"Can Nicolau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-nicolau","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Està en fase d'enderroc per abandó i rodejada per la urbanització de can Mitjans","descripcio":"
Masia isolada en origen. Construïda sobre un basament de pedra. Consta de diversos cossos. A la façana principal presenta un rellotge de sol molt desdibuixat. A la teulada hi ha un remat de teules al carener. Presenta edificacions auxiliars al voltant.<\/p> ","codi_element":"08013-102","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3405800,1.8112200","utm_x":"400537","utm_y":"4577247","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40412-foto-08013-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40412-foto-08013-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Informacions orals parlen de que existia a prop una altra casa dita de l'Alzina.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40413","titol":"Feixes de les Gunyoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/feixes-de-les-gunyoles","bibliografia":"
Informació oral de Matilde Vendrell, juliol 2002.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'un conjunt de feixes per al conreu de vinya que hi ha a l'indret conegut com a Serra de les Gunyoles, en el seu vessant nord, per sota del camí de pas de l'antiga carrerada. És una zona amb pendent pronunciada, que requeria un aprofitament acurat, i molt probablement afegir terra pel cultiu dels ceps. Hi han crescut els pins.<\/p> ","codi_element":"08013-103","ubicacio":"LES GUNYOLES - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
En altres temps la terra de conreu era 'mimada'. Tan era així que fins i tot els límits i marges que la delimitaven eren construïts amb parets de pedra. Això els permetia aprofitar la terra fins a la seva mínima expressió. En el cas d'aquestes feixes, segurament es van aprofitar antigues pedreres per, afegint terra pel conreu, conrear vinya. Això va fer el Sr. Vendrell de Les Gunyoles (Informació oral de Matilde Vendrell, juliol 2002).<\/p> ","coordenades":"41.3493900,1.7821500","utm_x":"398119","utm_y":"4578259","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40413-foto-08013-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40413-foto-08013-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40414","titol":"Pi de can Nicolau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-de-can-nicolau","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"A prop seu s'estan fet obres d'urbanització amb la col·locació de maquinària i materials que poden afectar tant a l'exemplar com al seu entorn biòtic","descripcio":"
A tocar l'antic mas de Can Nicolau, es troba aquest exemplar de Pinus sp. que te 3'20 metres de corda. Domina una vall poblada d'altres exemplars de la mateixa espècie, però de menors dimensions.<\/p> ","codi_element":"08013-104","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Molt probablement aquest pi va ser plantat per l'amo de la masia de Can Nicolau, que es troba molt a prop, a fi de que el hi donés ombra.<\/p> ","coordenades":"41.3416300,1.8099700","utm_x":"400434","utm_y":"4577365","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40414-foto-08013-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40414-foto-08013-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40414-foto-08013-104-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Ara mateix és l'exemplar de pi més vell de la urbanització de Can Mitjans.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40415","titol":"Alzina de cal Ferret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-cal-ferret","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Des d'un punt de vista ecològic, la conservació d'aquests arbres te un interès no tan sols nacional sinó també europeu","descripcio":"
'Quercus ilex'. Es tracta d'un arbre monoic de capçada espessa i molt ramificada, escorça clivellada i fulles d'un verd fosc, dures, petites, de marge sencer o dentat, peludes per revers, verdes tot l'any; el fruit, la gla, mai no té escames punxents a la cúpula. Té més de 20 metres d'alçada, i aproximadament 3,4 m. de corda al tronc. La fusta de les alzines, molt dura, havia estat emprada a Avinyonet en fusteria i, sobretot, en l'obtenció de carbó.<\/p> ","codi_element":"08013-105","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Tal vegada sigui l'alzina l'arbre més representatiu de la península ibèrica. A Catalunya existeixen exemplar de grans dimensions, com l'exemplar gegant de can Pedró, a Palau de Plegamans (Vallès Occidental), amb un tronc de més de 4 metres de circumferència (aquest en té 3,4).<\/p> ","coordenades":"41.3473500,1.7725200","utm_x":"397310","utm_y":"4578044","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40415-foto-08013-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40415-foto-08013-105-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"No s'ha trobat altre exemplar d'alzina isolat en aquest estat de conservació i d'aquestes dimensions en tot el terme municipal.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40416","titol":"Creu d'en Llanes\/Creu d'en Llaners\/Creu del turó de les Llebres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-den-llanescreu-den-llanerscreu-del-turo-de-les-llebres","bibliografia":"
INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servel del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. LLOPART, Pere (1979) 'Història'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès. PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Entre els nuclis de l'Arboçar i les Gunyoles (dalt de la carena de la serra de les Gunyoles), es troba aquest element de caire rural a peu del camí carener de vianants i carrerada (Carrerada Reial de la Cerdanya ), dalt del cim d'una muntanya amb vistes al massís del Garraf i la plana del Penedès, molt a prop de l'indret conegut com a Font del Cuscó. Es tracta d'un punt marcat per un amuntegament de pedres de proporcions i acabat irregular que formen un paral·lepípede a sobre del qual hi ha una bola semiesfèrica feta en pedra calcària i a sobre d'aquesta bola una creu de ferro de forja, sense fust, però de braços ornamentats.<\/p> ","codi_element":"08013-106","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
L'existència d'aquesta com d'altres creus a peu de carrerada indueix a pensar en la seva utilització com a mesura de distància d'aquests camins. La benedicció del terme es feia en processó pel Maig, arribant fins a la Creu d'en Llanes i allí el sacerdot, encarant-se als quatre punts cardinals, llegia els evangelis: el de sant Joan, a llevant; el de sant Marc, a migjorn; el de sant Mateu, a ponent, i el de sant Lluc, a tramuntana. La creu que avui contemplem va ser posada pel mossèn Ramon Casajuana, durant els anys en que va estar a Avinyonet, és a dir entre 1939 i 1946. Sembla ser un límit entre els termes de les Gunyoles i de l'Arboçar<\/p> ","coordenades":"41.3478900,1.7812800","utm_x":"398044","utm_y":"4578094","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40416-foto-08013-106-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Hi ha una altra creu de característiques similars a l'accés a Les Gunyoles, de base artificial. Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40417","titol":"Forn de calç i pedrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-i-pedrera","bibliografia":"
FULLANA, Miquel (1984) Diccionari de l'Art i dels Oficis de la Construcció. Mallorca: Editorial Moll.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Construcció de caire industrial a la qual s'accedeix mitjançant un caminet que es desvia a la esquerra, en agafar el camí que des de Can Nicolau mena a Santa Susanna. Es tracta d'un forn de calç, dins el qual es coïen o calcinaven les pedres calcàries per obtenir aquest producte. Es troba en una vessant de la muntanya que envolta en part la vall on s'ubica el caseriu de Santa Susanna, per sota del camí que baixa cap a aquesta vall del massís del Garraf, i uns metres abans d'arribar a l'indret on s'enlairen els pins de les descàrregues, en un medi tradicionalment ric en llenya. L'indret on s'ubica el forn és ric en calcària, per la qual cosa es va aprofitar com a pedrera, i està localitzat en un rost o pendís del terreny. El forn consisteix en una cavitat de més de deu pams de fondària, de forma circular, anomenada 'caixa', al voltant de la qual s'aixeca una gruixuda paret feta de pedres en sec amb la cara bona a plom, que constitueix l''olla', la qual, a partir de flor de terra, se segueix fent amb el mateix paredat ordinari però amb un bon peu de murada o talús a la part exterior fins a uns tres metres més d'alçària, deixant un portell o entrada al frontal, que quan s'ha de fer la calç, a mesura que es carrega el forn es va tapant amb una paret feta de pedres encallades en fang d'argila, reforçada amb dos tions, i en la part inferior de la qual s'ha deixat un forat per on s'encén el foc i s'alimenta durant el temps de la cuita. La cuita de calç es feia tradicionalment de la manera següent: voltant la vorera del cul de l''olla' i amb pedres calcàries –que no siguin fogueres- es compon una paret d'una cinquantena de centímetres de gruix, la qual, així com va pujant –cada filada amb pedres més grosses i un poc sortides cap a fora-, va estrenyent el redol fins que forma una volta parabòlica 'de pa de figa', con diuen els calciners- que es tanca a una alçada de 3,50 a 4 metres, al mateix temps que també s'ha omplert l'olla amb feixos de llenya. Es carrega la volta amb pedres més petites i s'acaba d'omplir el forn amb reble fins a formar un caramull arrodonit d'un metre d'alçada en el centre i morint a no res a les voreres, caramull que, abans de calar foc al forn, és cobert amb un 'capell' fet d'una enfangada de calç espessa, deixant una faixa destapada de quatre o cinc pams d'amplària per tot el rodó, per on respira el forn els dos primers dies desprès d'encès i que després es va tapant a poc a poc fins a deixar un espirall de mig pam que dóna pas a una flama de color ben vermell. Es coneix que el forn és cuit quan el caramull de reble s'ha baixat, els macs de les voreres de l'espirall han tornat blancs i la flama que surt també és blanca. Aleshores tapen amb pedres i fang la boca del forn, per on han passat la major part de les 150 dotzenes de feixos de llenya (1.800 feixos de 30 a 40 kgs.) que són els que cal cremar durant els onze dies que dura la cuita d'un forn de calç, que té l'olla de vint-i-dos pams de diàmetre. Al costat del forn i en una cantonada, hi ha una construcció de planta quadrangular dedicada a barraca o estança dels treballadors del forn. La construcció es troba en bon estat de conservació, i resulta destacable el cristal·litzat de la pedra de les parets interiors per efecte de l'ús de sauló per tal de restaurar les parets interiors que anaven caient, sauló que per les elevades temperatures es va vitrificar.<\/p> ","codi_element":"08013-107","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
L'explotació de la pedra calcària del massís del Garraf ha estat una ocupació tradicional d'alguna gent del terme d'Avinyonet. Els que es dedicaven a aquesta feina, ho feien combinant-la amb d'altres ocupacions, com la de palmissers o carboneig, i a l'època de collita es dedicaven a treballar en l'agricultura. Aquest forn es va construir cap a l'any 1960, i en ell va treballar Josep Esteve Raventós. La cuita durava uns 10 a 12 dies. S'aprofitava la llenya de Santa Susanna, que es conservava seca a la barraca annexa. Es feien 3 hores de feina i 6 de descans. Tant aquest forn com els altres escampats per aquest territori del Garraf i immediacions del massís, van deixar d'utilitzar-se al instal·lar-s'hi l'empresa Pax.<\/p> ","coordenades":"41.3371100,1.8109500","utm_x":"400509","utm_y":"4576862","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40417-foto-08013-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40417-foto-08013-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"És un interessant exemple de forn de calç al terme d'Avinyonet, per formar un conjunt en bon estat de conservació a prop d'altres elements de gran vàlua patrimonial. Josep Esteve ens diu aquest refrany relatiu a l'ofici: 'Qui fa calç, sempre anirà descalç', que es refereix a l'escassa remuneració de l'ofici.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40418","titol":"Creu de les Forques\/Creu del Carme\/Creu de la plaça de la Creu\/Creu de cal Carbó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-les-forquescreu-del-carmecreu-de-la-placa-de-la-creucreu-de-cal-carbo","bibliografia":"
INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLOPART, Pere (1979) 'Història. Record dels Nicolaus de Mossen Ramon Casajuana'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès, juliol 1979.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Una mica esquerdada. La creu actual és una reposició d'una altra idèntica que va ser destruïda el 1936","descripcio":"
Dins el nucli urbà, en un indret anomenat 'Les Forques', i en un extrem del carrer del Carme, es troba aquest element urbà que ha fet les funcions de creu de terme. És una creu de pedra de base quadrangular, que s'eleva a sobre d'un podi de dos graons d'alçada. El fust és poligonal, i la creu pròpiament dita està sobre un capitell llis i és de forma trevolada.<\/p> ","codi_element":"08013-108","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"
Aquesta creu, com també la Cal Ràfols, la del Puig de la Mireta i la Creu d'en Llanes, van ser posades per mossèn Ramon Casajuana, durant els anys en que va estar a Avinyonet, és a dir entre 1939 i 1946. Sembla que la majoria ja hi eren als indrets en què van ser refetes. Se sap, a més de l'existència d'altres tres que presenten i\/o presentaven la mateixa morfologia: una a la cruïlla del camí de Sant Pere d'Avinyó als Gorgs, potser coneguda com a de Santa Teresa, a l'indret que baixa a Can Porràfols; una segona a la carrerada, a la cruïlla de la carretera que baixa cap a Sant Sebastià dels Gorgs, i per últim, la tercera al costat de la Masia de la Creu, origen segons l'opinió generalitzada, del topònim d'aquesta casa. L'indret sembla que amb anterioritat es deia Guardiola, tal i com es pot llegir en un document del segle XVIII (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001).<\/p> ","coordenades":"41.3607400,1.7741200","utm_x":"397465","utm_y":"4579529","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40418-foto-08013-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40418-foto-08013-108-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40419","titol":"Fites del Puig de la Mola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fites-del-puig-de-la-mola","bibliografia":"
ACTAS DE DESLINDE (1913 - 1927) Actas de deslinde del termino municipal de Aviñonet. Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Encara que es coneix l'existència d'elements vegetals com canyes o arbres; accidents naturals com torrents o vessants; obres públiques com camins, rases, o pous (pou del Pau de la palla) els quals han estat utilitzats per a la delimitació de propietats, en general, la major part de les fites del terme municipal d'Avinyonet són de pedra més o menys treballada col·locada. generalment, dreta i algunes acompanyades d'altres de més petites o filloles, com és el cas de la del Puig de la Mola. Ignorem si sota d'elles hi ha testimonis materials del moment en què van ser posades. De les públiques (veure apartat Història), se n'han identificat unes quantes, entre les quals destaquen les del Puig de la Mola.<\/p> ","codi_element":"08013-109","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Respecte dels límits del terme d'Avinyonet s'assenyalen les fites principals d'acord amb les actes de deslinde (1927). Límit amb Subirats. Fita 1: Gran pedra irregular a la riera de Coll de Garró. Fita 2: Punt d'intersecció de la riera del Coll de Garró amb l'eix del camí de ca l'Hostalet. Fita 3: Pedra irregular a la cuneta dreta de la ctra de Tarragona a Barcelona. Fita 4: Pou del Pau de la Palla a l'inici del torrent de can Massana. Fita 5: Intersecció d'una rasa que baixa de la plana de ca l'Amat amb l'eix del torrent de St Sebastià dels Gorgs al lloc dit el Portell. Fita 6: Punt de trobada dels eixos dels torrents de St Sebastià dels Gorgs i del mas Massaguer, al lloc dit Cortey. Fita 7: Projecció del centre del pont en el camí de la Creu o de can Cartró sobre de l'eix del torrent de Lavern. Límit amb Olesa de Bonesvalls. Fita 1: Quatre pedres encastades en la part més elevada del Puig de la Mola, formen una mena de paral·lepípede rectangular. Fita 2: Pedra irregular encastada al terra en el punt d'unió de llindes que separen tres peces de bosc. Fita 3: Munt de pedres de forma cònica d'1'30 m de diàmetre i 2 m d'alt, al Puig del Cucó. Fita 4: Pedra irregular al lloc anomenat Fitó. Fita 5: Pedra irregular més petita al mateix indret. Fita 6: Gran penyal dins la riera de Begues. Fita 7: Punt d'intersecció de la riera de Begues i el torrent de can Mitjans. Fita 8: Pedra irregular dins el torrent de can Mitjans al lloc dit Lloc de la Bassa. Fita 9: Pedra irregular a la serra dels Carlins al punt de separació de quatre propietats particulars. Fita 10: Munt de pedres de forma cònica al lloc anomenat fondo de la Gabarra, dins el torrent de la Gabarra. Fita 11: Gran pedra de forma irregular dins l'eix de la riera de Coll de Garró, prop del pont de la ctra d'Olesa. Límit amb Olivella. Fita 1: Pedra encastada en el terra de forma irregular al lloc nomenat Rocallisa, Fita 2: Punt d'intersecció dels torrents de Cau de Llop i de Puig de Manombra. Fita 3: Eix del torrent Fondo dels Pelagons amb la riera dels Pelagons. Fita 4: Punt de trobada del torrent del 'Madero' amb el Torrent Fondo dels Pelagons. Fita 5: Pedra irregular que es troba cap al sud del cim del puig alt de Rocaforadada. Fita 6. Roca irregular al lloc de Trencaportells, al marge esquerra de la riera de Begues. Fita 7: Munt de pedres de forma cònica, d'1 m de diàmetre i 1 m d'alt. Fita 8: Munt de pedres al lloc dit 'alt de la masia'. Fita 9: Pedra irregular encastada al terra al lloc dit la Llaurada. Fita 10: Pedra irregular al lloc dit 'Les Piques'. Fita 11: Quatre pedres encastades al Puig de la Mola. Límit amb Olèrdola. Fita 1: Pedra a la serra del Pi d'en Barba a l'eix de la carrerada de la Cerdanya. Fita 2: Munt cònic de pedres al costat de la carrerada de Cerdanya. Fita 3: Munt cònic de pedres a cal Segarra. Fita 4: Pedra encastada al terra de forma irregular a cal Segarra. Fita 5: Pedra irregular encastada a la plana de la Torre. Fita 6: Pedra irregular al terra al lloc de Mitges Rites. Fita 7: Pedra irregular encastada al terra a Rocallisa.<\/p> ","coordenades":"41.3193100,1.8476700","utm_x":"403556","utm_y":"4574845","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40419-foto-08013-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40419-foto-08013-109-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Resulta d'interès la utilització del nom de Fitó, com a toponímic d'un gran espai de terreny en el qual es troba ubicat un límit territorial de diversos municipis, d'entre ells, Avinyonet. Altres elements han estat considerats fites per la tradició oral: el Pi d'en Barba, destruït al darrer incendi patit per la Serra de Les Gunyoles i de la Font del Cuscó; el Pou Gran, a Sant Cugat, etc. A l'apartat Història es reprodueix pel seu interès la relació sumària de fites que es troba a les Actes de delimitacions, que es van confirmar l'any 1927 al terme municipal. (Continuació història) Límit amb St Cugat Sesgarrigues. Fira 1: Punt de trobada de la ctra amb un camí al lloc del Pla de la Torre. Fita 2: Punt de trobada de la Carrerada amb un camí de servitud a la Font de la Masia. Fita 3: Pedra irregular al Pla de la Masia. Fita 4: Pedra irregular similar a l'anterior que es troba situada al mateix indret. Fita 5: Punt d'intersecció del camí de les Gunyoles a Vilafranca amb pedra irregular al camí de les Gunyoles al lloc dit la Castellvina. Fita 6: Punt de trobada de l'eix del camí de les Gunyoles al marge esquerra del camí al lloc de la Castellvina. Fita 7: Punt d'intersecció del torrent de Poals amb un munt cònic de pedres. Fita 8: Eixos dels torrents de Poals i del Vendrell que units es coneixen com torrent de St Marçal. Fita 9: Punt d'intersecció del torrent de Vendrell amb la fita auxiliar formada pel tronc d'un alber en el qual es van assenyalar les inicials 'QMT' amb pintura al lloc anomenat Puig, situat al marge esquerra del torrent. Fita 10: Punt de trobada del torrent de can Ferret amb una fita formada per un munt de pedres i terra als lloc anomenat Païsses. Fita 11: Pedra encastada al terra al lloc de la Bassa del Pou Ferret al naixement del torrent de can Ferret. Fita 12: Roca irregular al vessant de la serra del Cuscó. Fita 13: Munt cònic de pedres dalt la serra del Cuscó a l'eix de la Carrerada general. Fita 14: Pedra irregular mòbil, al lloc de la serra del Pi d'en Barba, a l'eix de la carrerada de la Cerdanya o carrerada general. Límit amb Sant Fe del Penedès. Fita 1: Projecció del centre del pont al camí de can Cartró sobre el torrent de Lavern. Fita 2: Punt d'intersecció del camí de la Creu o de can Cartró amb l'eix de les aigües corrents d'una petita vessant. Fita 3: Punt de trobada dels eixos dels camins del a Creu i de la Casa Vermella. Fita 4: Punt d'intersecció d'una petita rasa de desguàs amb l'eix del camí de la Granada a la Casa Vermella a l'indret de l'Forta. Límit amb la Granada. Fita 1: Intersecció de l'eix del camí que va de la Granada a la casa Vermella amb l'eix d'una petita rasa de desguàs a l'Horta. Fita 2: Intersecció de l'eix del a carretera de Sant Sadurní a Vilafranca amb el camí de l'Horta al Terraplè. Fita 3: Fita paral·lepipèdica rectangular que es troba al lloc nomenat la Cantina, al marge nord de la Carrerada, sobre d'un túnel del tren. Fita 4: Punt d'intersecció d'un camí particular amb la carrerada al lloc del Pla de la Torre. Límit amb la Granada (Cortey) Límit 1: Punt d'intersecció del torrent de Sant Sebastià dels Gorgs amb una vessant rara que baixa de ca n'Amat al lloc de Cortey. Fita 2: Munt cònic de pedres a la plana de l'Amat. Fita 3: Fita de pedra paral·lepipèdica rectangular al lloc nomenat Mas Bertran. Fita 4: Pedra irregular, gairebé enterrada, a la plana Rotina, a l'inici del torrent del mas Massaguer. Fita 5: Punt de trobada dels eixos dels torrents de Sant Sebastià dels Gorgs i Massaguer al lloc de Cortey.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40420","titol":"Font del Vadó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-vado","bibliografia":"
Informació oral El Carrau de L'Arboçar de Dalt. Gener 2003.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Al municipi de l'Arboçar hi ha molts indrets de gran interès considerats des del punt de vista del patrimoni cultural. En molts d'ells, l'aigua te un protagonisme essencial en la generació d'aquest valuós patrimoni. Aquí en tenim un exemple: la Font del Vadó. Aquesta font neix sota un marge calcari, que es troba a la vessant de la Rocallissa, que domina la Plana del Pou vell, enfront de les Cases Blanques, en un ambient de gran bellesa truncada ja que en part va ser devorada per un foc devastador dels que amenacen contínuament el nostre medi. Resulta de molt difícil localització, perquè està seca i pel fet d'haver estat feta malbé en arrossegar pins amb posterioritat a aquest incendi forestal. En origen era una cornisa que formava una feixa que generava una mena de cova, i a sota d'aquesta cornisa s'obria un petit pèlag en el qual eixia la font de clot.<\/p> ","codi_element":"08013-110","ubicacio":"L'Arboçar. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Font coneguda com del Vadó, microtopònim construït en record de l'home que havia tingut un hort a sota, en Salvador Raventós.<\/p> ","coordenades":"41.3332200,1.7825300","utm_x":"398125","utm_y":"4576464","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40420-foto-08013-110-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40421","titol":"Avenc dels Pelagons\/Cova dels Pelagons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-dels-pelagonscova-dels-pelagons","bibliografia":"
BELLMUNT, J. Olivella (1960-1961) Ampurias, núm. XXII-XXIII. P. 341-342 MIRET, J. (1982) Material de l'Avenc dels Pelagons (Avinyonet del Penedès). Butlletí de la biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Vilanova i La Geltrú. P. 199-207 RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA, X. (1973a) Nous jaciments arqueològics a l'extrem NW del massís de Garraf. Vèrtex, 36: novembre-desembre 1973, mapa p. 425.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Presència d'algunes clapes de pins blancs i rostolls cremats en l'incendi de 1982.","descripcio":"
S'accedeix per la carretera de St. Pere de Ribes a l'Olivella. En el quilòmetre 7,4 surt un camí de terra a l'esquerra, immediatament passat un pont i abans d'arribar a Can Suriol. Aquest camí travessa sis vegades la Riera dels Pelagons, aleshores es veuen dues masies, situades cadascuna a un cantó de la riera, abandonades i encara dempeus. Cinc-cents metres més endavant remuntant la citada riera, cal travessar-la a l'altra banda. Una drecera és assenyalada per marques de pintura granat-ocre. A mig vessant, sobre uns 20 metres per damunt del nivell del llit de la riera, s'obre una petita boca que fa aproximadament 2 metres d'alt per escassament 1 m. d'ample. Es de difícil localització ja que està molt tapada per la vegetació i és més una esquerda (diaclasa) que una autèntica boca de cavitat. Es va formar per l'acció de l'aigua sobre una diaclasa orientada 60º E, i ha tingut diversos esllavissaments i caigudes de blocs. S'entra per un estret passadís (A, segons la planta publicada per MIRET, 1982), que porta a un forat de surgència que cau en pendent pronunciada d'uns tres metres; a l'esquerra de la comunicació del passadís amb l'interior de l'avenc (B) hi ha una plataforma d'uns 2 metres quadrats (C) que és a on s'han trobat més concentrades les restes humanes. Pel pendent abans descrita s'arriba a set metres de fondària amb un espai prou pla i ample que és a on J. Bellmunt va fer la cala d'1x1 m i 60 cm de fondària al sòl, després de retirar les pedres superficials. Aquesta és una zona de treball insegur per l'estat en què alguns dels blocs es recolzen. Els materials que apareixen estan solts pel pendent, la plataforma (C) i un tall que, geològicament, és un dipòsit de vessant (H) format per la terra arrossegada des d'A i C i que ha tapat una de les esquerdes que portaven al racó oposat a D (G). Hi destaquen: fragments de gran tenalla amb cordons impresos; ceràmiques decorades amb incisions (3 frags.), decoracions amb mugrons (5 frags.); superfícies irregulars; una olla de cos globular i coll troncocònic exvasat amb superfícies ben allisades; una olla amb nansa d'orella i vora entrant amb el llavi arrodonit; 1 vora de bol hemisfèric; vores planes. Tot aquest material és atribuït per MIRET a un moment de l'Edat del Bronze, sense més especificacions. També destaquen en el material extret per Bellmunt set fussaioles ibèriques, sense més concreció cronològica, si bé MIRET les data així i BELLMUNT com a 'hallstàtiques'. També s'ha recollit microfauna (conill) i 1 cardium (RIBÉ et al.; 1989-1998) Es tracta d'un enterrament de pocs individus (2-3?) a la saleta C. Sense poder especificar si és primari o secundari. L'acció de l'aigua i del temps han fet que aquestes restes i el seu aixovar s'estenguin per la superfície de l'avenc i que en un racó estiguin dins d'un dipòsit de vessant (H). Respecte a la presència de fussaioles ibèriques en la part més fonda de l'avenc (D) no es troba cap explicació excepte que poden tenir un caràcter votiu o de testimoni d'una ocupació molt feble i de caràcter de refugi.<\/p> ","codi_element":"08013-111","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
L'any 1958 J. Bellmunt i el grup de col·laboradors del Museu-Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova realitzaren una excavació.. L'any 1975 Josep Miret recull ceràmica superficial en la zona C i fa una prospecció superficial a la zona H. Josep i Magí Miret realitzen una topografia de la cova de cara a la seva publicació (RIBÉ et al.; 1989-1998).<\/p> ","coordenades":"41.3263800,1.7874200","utm_x":"398524","utm_y":"4575699","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40421-foto-08013-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40421-foto-08013-111-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"El material provinent de les excavacions es troba ubicat al Museu del castell de La Geltrú (integrat en Museus de Vilanova i la Geltrú, en lo que fa a la campanya de 1958), i el provinent de la prospecció de 1975 es troba en estudi per Josep Miret en el moment de fer la fitxa.","codi_estil":"79|80|81|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40422","titol":"Montragull-Montargull\/Vinya d'en Romeu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/montragull-montargullvinya-den-romeu","bibliografia":"
MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Se sabia de l'existència del jaciment des del 1963, però no fou fins el 1986 en que es van començar a conèixer materials. En aquell any va aparèixer una boca i una base de dòlium i una peça de plom de reparació. D'altra banda, a la vinya del costat, propietat del Sr. Romeu, van aparèixer fragments de tegula, dòlium i un pivot d'àmfora itàlica. També apareixen fragments de ceràmica ibèrica a torn. El 2010 es va excavar una àrea de 6000 m2 a l'angle nord-est de la vinya de Montargull i es van localitzar estructures relacionades amb la pars rustica d'una vil·la romana: Un complex amb dos forns i tres estructures de combustió al voltant d'una fondalada central (8 m de diàmetre); una estructura d'abocament (de 9 m de diàm.) amb materials domèstics (TS), comercials (àmfora hispànica i itàlica) i constructius (tegulae); un grup de 6 sitges d'emmagatzematge, una de les quals amb una inhumació doble (adult masculí i infant) sense aixovar ni element de senyalització; una estructura amb un molí fariner cònic de conglomerat i una estructura amb restes de ceràmica ibèrica a torn.<\/p> ","codi_element":"08013-112","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"
Descobert per Mn. Margarit l'any 1963, Segons Mn. Margarit i els Srs. Jaume i Pere Insenser, els anys 1986 i 1987 es varen localitzar restes ceràmiques. L'any 1989 es van fer a la vinya del Sr. Romeu (RIBÉ et al.; 1989-1998). El 2010 es van localitzar i excavar restes pertanyents a la pars rústica d'una vil·la romana al cantó NE del jaciment.<\/p> ","coordenades":"41.3781900,1.7539800","utm_x":"395808","utm_y":"4581490","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40422-foto-08013-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40422-foto-08013-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40422-foto-08013-112-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA.\/ Jordi Amoròs Guerra.","autor_element":"","observacions":"El topònim precís és Montergull. Dades de la intervenció: Inici 31 de maig de 2010, Final 23 de juliol de 2010. Promotor: Caves Parxet. Arqueòleg director: Jordi Amorós (Triade SC). Arqueòlegs tècnics: Arianna Salonia, Òscar Varas. Oficials arqueòlegs: Jose Barea, Eva Estela. Resultats: Pars rustica d'una vil·la romana (s. I-III dC). (Més detall en l'apartat de descripció). Estat actual (18\/08\/10): pendent de destrucció i control dels rebaixos a efectuar per a la construcció d'unes caves soterrades. Memòria d'intervenció en procés. Fotografies: 1- Foses de combustió, 2- inhumacions, 3-molí. Efectuades durant la intervenció de 2010.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40423","titol":"Cal Marcel\/Casanova del Marcel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-marcelcasanova-del-marcel","bibliografia":"
RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El propietari del terreny informà Mn. Margarit que uns anys enrera, en plantar una vinya just darrera la casa, aparegueren restes ceràmiques i tègula concentrades en una de les cantonades més properes a la masia, on actualment hi ha una olivera. Encara es poden recollir fragments de dòlia, ceràmica ibèrica a torn i àmfora romana. Segurament es tracta d'una vil·la agrícola (RIBÉ et al.; 1989-1998).<\/p> ","codi_element":"08013-113","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Jaciment conegut per referències orals donades per Mn. Margarit als arqueòlegs que realitzaven la Carta Arqueològica (RIBÉ et al.; 1989-1998).<\/p> ","coordenades":"41.3792900,1.7401200","utm_x":"394651","utm_y":"4581629","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40423-foto-08013-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40423-foto-08013-113-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40424","titol":"Mas Bertran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-bertran-0","bibliografia":"
MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'una zona de vinyes i bosc en un promontori sobre les planes de Sant Cugat Sesgarrigues i Sant Sebastià dels Gorgs. Al cim s'ubica el mas Bertran (antic mas de la Solana). Les troballes són escadusseres. Per una banda, cal anotar la troballa l'any 1990 d'un fragment distal de destral de basalt en el vial que des de la Granada puja fins la masia, la qual cosa indicaria la presència d'algun tipus d'assentament o enterrament d'època neolítica o eneolítica. Altrament Mn. Antoni Margarit va assenyalar la troballa de fragments de tegula en una vinya davant la masia.<\/p> ","codi_element":"08013-114","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Mn. Margarit opina que el topònim de Torres Beces (Mas Bertran i la Castelleta) indica la importància del lloc, el qual estaria en un revolt de la Via Augusta (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).<\/p> ","coordenades":"41.3816200,1.7430100","utm_x":"394896","utm_y":"4581884","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40424-foto-08013-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40424-foto-08013-114-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|79|80|83|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40425","titol":"La Torre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torre-1","bibliografia":"
ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. GIRÓ ROMEU, Pere (1959) 'Una lápida romana en Sant Pere Molanta', Ampurias, Vol. XXI, pàg. 3, Barcelona, Diputació de Barcelona. GORGES, J.G. (1979) Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archéologique, Paris, CNRS. RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria de Llicenciatura, Universitat de Barcelona. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
En fer treballs agrícoles al camp van sortir a la llum restes de possibles parets romanes i es van localitzar nombrosos fragments de tegula, àmfores, dòlia, terra sigil·lada sudgalica, terra sigil·lada hispànica llisa i decorada amb cercles forma Drag. 29 i terra sigil·lada itàlica, amb la marca del terrissaire SEMPRONI 'in planta pedis'. També hi va aparèixer ceràmica ibèrica comuna a torn, una moneda ibèrica i una destral de basalt (RIBÉ ET AL, 1989-1998).<\/p> ","codi_element":"08013-115","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Jaciment localitzat per Mn. Trens i anotat per Pere Giró l'any 1953 (RIBÉ ET AL, 1989-1998).<\/p> ","coordenades":"41.3839700,1.7373800","utm_x":"394429","utm_y":"4582152","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40425-foto-08013-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40425-foto-08013-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40425-foto-08013-115-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es troba a la partida de les Carreroles (RIBÉ ET AL, 1989-1998).","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40426","titol":"Bosc Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-xic","bibliografia":"
RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. GIRÓ ROMEU (sd) Catálogo Arqueológico del Penedés, Museu de Vilafranca (Arxiu Pere Giró), Vilafranca. GIRÓ ROMEU, Pere (1962) 'Noticiario arqueológico de Cataluña y Baleares. Barcelona', Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 280, Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
A uns 800 metres al NO de Sant Sebastià dels Gorgs es localitza l'anomenat Bosc Xic. Un petit bosc, a la part sud del qual hi ha camps d'oliveres i pel nord feixes sense conrear amb un fort desnivell. El jaciment és conegut des de la dècada de 1960 per la troballa de materials arqueològics al bosc i els seus voltants. Només hi han apareguts micròlits de sílex, que Pere Giró va qualificar com a làmines i que guarda el propietari dels terrenys. A més, al Museu de Vilafranca es guarden dues destrals polimentades procedents de Llinda que podrien formar part del conjunt. Es defineix com un taller lític sense saber-ne la importància real per manca de més troballes (RIBÉ et al.; 1989-1998). D'altra banda, al costat del bosc hi ha restes d'un antic camí sobre la roca, amb rodades de carro.<\/p> ","codi_element":"08013-116","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
L'any 1990 s'hi van obrir rases per a passar canonades de gas, sense localitzar-hi cap tipus de material arqueològic (RIBÉ et al.; 1989-1998).<\/p> ","coordenades":"41.3846500,1.7546600","utm_x":"395875","utm_y":"4582206","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40426-foto-08013-116-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40426-foto-08013-116-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es la fitxa 48 de GIRÓ (sd) (RIBÉ et al.; 1989-1998)","codi_estil":"78|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40427","titol":"Cal Bou\/Camí de la capella de Llinda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-boucami-de-la-capella-de-llinda","bibliografia":"
ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RAFOLS, J.C.; COLOMINAS ROCA, J. Carta Arqueológica de España. Barcelona, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. GIRÓ ROMEU (sd) Catálogo Arqueológico del Penedés, Museu de Vilafranca (Arxiu Pere Giró), Vilafranca. GIRÓ ROMEU (inèdit) Quaderns de camp, Vol. 1 (1932-1945), Vilafranca. GIRÓ ROMEU, Pere (1979) 'Notes d'arqueologia de Catalunya. Barcelona', Informació Arqueològica, Núm. 30, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia. GORGES, J.G. (1979) Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archéologique, Paris, CNRS. RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria de Llicenciatura, Universitat de Barcelona. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El jaciment es troba a uns 200 metres de la casa de cal Bou en direcció a la masia de Llinda. Es troba en un camp a uns 2 metres per sobre del camí, en l'encreuament del que baixa cap a les Parets Antigues. La primera notícia la donà Pere Giró l'any 1932 quan explica que ha trobat nombrosos fragments de tegula i de ceràmica ibèrica comuna a torn. L'any 1969, el mateix Pere Giró i altres membres del Museu de Vilafranca descobriren vàries dòlia que es veien arrasades al marge, així com nombrós material ibèric. També s'observava una possible paret trencada i possibles marques d'altres dòlia i sitges (RIBÉ et al.; 1989-1998).<\/p> ","codi_element":"08013-117","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Prospectat per Pere Giró abans de la Guerra Civil i a finals de la dècada de 1960 (RIBÉ et al.; 1989-1998).<\/p> ","coordenades":"41.3820400,1.7629100","utm_x":"396561","utm_y":"4581907","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40427-foto-08013-117-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Són les fitxes 35 i 103 de GIRÓ (s.d.), A GIRÓ (inèdit) apareix els anys 1932, 1935 i 1969 (RIBÉ et al.; 1989-1998)","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40428","titol":"Cal Ros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ros-0","bibliografia":"
GIRÓ ROMEU, Pere (1979) 'Notes d'arqueologia de Catalunya. Barcelona', Informació Arqueològica, Núm. 30, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Sembla ser que a finals de la dècada de 1970 s'explanà el vessant sud-oest del promontori on encara hi ha la casa de can Ros, tot destruint les restes que hi havia en aquest punt (RIBÉ et al.; 1989-1998).","descripcio":"
A finals de la dècada de 1970 s'explanà el turonet on s'assenta can Ros per necessitats agrícoles i es traslladaren les terres a una zona més baixa provocant la destrucció total o parcial d'un jaciment ibèric. S'hi localitzaren més de 40 sitges i es pogué recollir part del material: ceràmica comuna a torn amb decoració pintada, ceràmica campaniana (una amb decoració de palmetes impreses) i molins de ma de gres entre d'altres restes no descrites. Les restes destruïdes formarien part d'un camp de sitges o zona d'emmagatzematge de les collites de la zona i que pertanyerien a un nucli d'habitació que podria estar més o menys a prop. La ceràmica permet donar una data de cap el segle II aC, però pot ser anterior (RIBÉ et al.; 1989-1998).<\/p> ","codi_element":"08013-118","ubicacio":"Cantallops, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Es va recollir molt de material per part de Pere Giró en el moment de la destrucció de tot o part del jaciment. L'any 1998, quan es va fer la revisió de la Carta Arqueològica, no s'hi va trobar material (RIBÉ et al.; 1989-1998).<\/p> ","coordenades":"41.3678100,1.8021200","utm_x":"399818","utm_y":"4580281","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40428-foto-08013-118-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"A la zona marcada com a jaciment, no s'hi troba la casa de cal Ros. El topònim pot conduir a error. A més la descripció del jaciment sembla referir-se al lloc immediat a la casa. No es pot esbrinar amb exactitud, a través de la carta arqueològica la ubicació exacta del jaciment. No es troben materials superficials que ajudin a aclarir aquest dubte. A la plana penedesenca s'han trobat altres camps de sitges importants com la 'Vinya del Pau' i 'Mas Castelló' entre d'altres, sense haver trobat encara les restes que correspondrien a l'assentament al qual pertanyien les àrees de dipòsit (RIBÉ et al.; 1989-1998)..","codi_estil":"81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40429","titol":"Santa Susanna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-susanna","bibliografia":"
CARBONELL VIRELLA, V. (1981) 'Els castells del Penedès' Butlletí de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer, p. 72, Vilanova i la Geltrú. EL PENEDÈS (1967) 'El Penedès', Els castells catalans, Barcelona: Ed. Rafael Dalmau. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. MIRET, X. (1983) 'La quadra medieval de Santa Susanna' Olerdulae, Any VIII, Núm. 21-22, pp. 22-23, Vilanova i la Geltrú NOVES ESTACIONS (1976) 'Noves estacions amb ceràmica ibèrica i romana. Santa Susagna' Circular per als socis de l'Agrupació Excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú, maig 1975 RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA BLODA, J. \/1968) 'Els castell de Santa Susanna', Circular per als socis de l'agrupació excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
A 500 m. al SO de la quadra medieval, en una petita elevació de terreny, al peu del camí que mena de la quadra fins a la masia de Cal Montaner (a prop d'Olivella). En aquest punt s'han localitzat diversos fragments de dòlia i de tegula, així com un possible mur de pedra amb morter al costat dels edificis medievals, en el roquisser. El jaciment s'ha definit com un assentament romà a la plana (RIBÉ ET AL, 1989-1998).<\/p> ","codi_element":"08013-119","ubicacio":"Santa Sussanna - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Jaciment localitzat en prospeccions efectuades per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú, en la dècada de 1960. Aquestes prospeccions foren repetides per Xavier Virella el 1974 i per Magí Miret el 1990 (RIBÉ et al.; 1989-1998).<\/p> ","coordenades":"41.3301000,1.8142400","utm_x":"400774","utm_y":"4576080","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40429-foto-08013-119-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"El jaciment es troba al costat d'un dels dos principals llocs que conserven l'aigua tot l'any de tot el massís del Garraf.","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40430","titol":"Les Parets Antigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-parets-antigues","bibliografia":"
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1987) Les parets antigues: ¿presa o pont?. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Es troba molt exposat a les torrentades, encara que es fa molt difícil d'arranjar la situació i, de moment, les ha resistit totes.","descripcio":"
Al torrent dels Gorgs, a 250 m a l'oest del pont de la carretera de Sant Cugat Sesgarrigues a Lavern. Camí de Llinda des de St. Sebastià, direcció oest, es deixa a uns 100 m desprès de l'última casa per agafar un camí que surt a la dreta, cap al nord i baixa fins el torrent a uns 450 m. Les primeres referències que facilità Pere Giró el 1956 les definien com una obra de factura romana, segurament la base d'un pont. L'estructura està formada per dos cossos construïts directament sobre la roca. El cos meridional, situat a la riba esquerra, és un mur fragmentat format per un farciment intern de calç i pedres irregulars. La part esquerra queda tapada per un marge, mentre que a la part dreta conserva encara un parament extern de carreus quadrangulars propis de la tècnica romana d''opus quadratum'. La planta és de forma semicircular. Segons Mn. Margarit aquesta part serviria per a desviar el corrent d'aigua de la riera i resguardar la part baixa de la construcció. L'amplada conservada del mur és de 2'10 m. L'altre cos, situat a la ribera dreta hi resta un llenç de mur fragmentat en dos trams, constituïts per pedres molt irregulars d'uns 20 cm en el parament exterior i lligades amb morter de calç i pedres a l'interior. Conserva 1'65 m d'ample, 2 m d'alçada i uns 13 m de llargada total. A l'inici es conserva un retall a la roca per col·locar un carreu i, al costat, un carreu col·locat. Això podria donar fe de l'estructura d''opus quadratum' descrita per Mn. Margarit (RIBÉ et al.; 1989-1998). Mn. Margarit interpreta l'estructura com un pont per salvar el torrent, cosa que sembla la més raonable. La cronologia ha de ser anterior al segle X, ja que en aquell moment ja són nomenades com 'parets antigues'<\/p> ","codi_element":"08013-120","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Segons Margarit, '(..) la presència documentada de la 'calçada Francisca', coincident amb les parets antigues anomenades Monedàries, obre una notòria possibilitat que fossin les restes d'un pont enrunat ja en el segle X, doncs hom anomena el 'gual', però no el pont. Pel nom de 'Monedàries', deformació evident de 'munitàries', sabem trobar-nos davant unes parets amb servei públic reconegut. Aquest servei podia ser (en frase de Ciceró) 'Munire viam' (obrir camí), servei però, que feia temps, ja en el segle X, que no podien complir (..)'. La primera referència actual és de Pere Giró, de l'any 1956 (RIBÉ et al.; 1989-1998).<\/p> ","coordenades":"41.3849300,1.7655200","utm_x":"396784","utm_y":"4582225","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40430-foto-08013-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40430-foto-08013-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40430-foto-08013-120-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Medieval|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|85|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40431","titol":"Jaciment del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-del-monestir-de-sant-sebastia-dels-gorgs","bibliografia":"
BARILLOU, J. (1936) 'Una joia arqueològica abandonada: Sant Sebastià dels Gorgs', La Publicitat, Núm. 56. BROTO TWOSE, J.M. (1987) 'La desamortització va partir el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs', Catalunya Cristiana, Setmana del 22 al 28. BUCH, J. (1965) 'Sant Sebastià dels Gorgs', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Núm. 274, Barcelona CRUAÑES OLIVER, Esteve (1980) Esglésies romàniques del Penedès. Vilafranca: Museu de Vilafranca. DIES PALAU, Enric Mn (1971) Informe y notas de los trabajos efectuados durante el verano de 1971 en San Sebastián dels Gorcs. Barcelona, Document mecanografiat. EXPEDIENT (s.d.) Expedient de Declaració BCIN-Monument històric. Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLORACH SANTÍS, S. (1983) El Penedès durant el període romànic, Sant Saurní d'Anoia. MARGARIT, A (1983c) Sant Sebastià dels Gorgs. Breu història calendar de restes arqueològiques. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1988) 'Des del monestir de Sant Sebastià. Donant una ulladaa la història del terme' Full Informatiu. Núm. 4, Avinyonet del Penedès. MARTIN ALBERO, R. (1935) 'Els llocs oblidats: Sant Sebastià dels Gorgs', Mai Enrera. Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Núm. 124, Barcelona PLADEVALL, A. ET AL. (1982) El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Barcelona: Artestudi. PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82. PONSA, O.; TOMÀS, E. (1984) Pedres i paraules. Romànic al Penedès. Sant Sadurní d'Anoia, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. SANTACANA, R.; SOLÉ, M. (1976) 'Art romànic penedesenc: Sant Sebastià dels Gorgs' Dyonisios, Núm. 152-153, pàg. 3, Vilafranca del Penedès. SERRA CIRÉ, J. (196?) 'Cultura comarcal. Sant Sebastià dels Gorgs', El Eco de Sitges, Any LXXIII, núm. 385, Sitges. SOLÉ BORDES, J. (1977a) 'Sant Sebastià dels Gorgs en la seva història', Olerdulae, pp. 4-5, Vilafranca del Penedès. SOLÉ BORDES, J. (1977b) 'Sant Sebastià dels Gorgs, malalt?. Conversa amb l'arquitecte Josep Brugal', Olerdulae, Núm. 5, pp. 238-240, Vilafranca del Penedès. TRENS, Manuel (1921) 'Un sarcòfag important', Penedès, Núm. 6, Any III, Juliol-agost 1921<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"Els treballs de rehabilitació del conjunt monumental es van iniciar el 1961, data en que la Diputació de Barcelona va emprendre diverses campanyes de restauració de l'antic priorat, especialment entre el 1970 i el 1974, i es dugueren a terme importants obres de consolidació del claustre i del campanar (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 82). La situació del monestir li confereix la seva valoració com a fita que configura una imatge paisatgística d'interès dins el marc que li dóna suport. Aquesta consideració fa que s'hagi de tenir en compte la preservació i integració del seu entorn, que li dona suport, en el qual una intervenció inadequada pot provocar perjudicis en la seva contemplació, que està supeditada a un diàleg amb el medi físic dins el qual es troba i una relació ambiental monument-entorn configurada al llarg del temps.","descripcio":"
Es tracta d'un antic monestir, avui església parroquial, que va centrar el nucli urbà crescut al seu redós i que porta el mateix nom. Del conjunt destaca l'església, situada al nord; . El Servei de Monuments de la Diputació va efectuar treballs de restauració a partir de 1971 dels que no queda gaire constància tret d'una breu memòria i els records orals i escrits dels veïns i estudiosos, especialment, de Mn. Margarit. Sembla que es van excavar en un cantó del claustre dues grans sitges que es van classificar com a medievals. No se sap els tipus de materials, però s'indica que hi havia també tegulae. En notícies de la dècada de 1960 s'indica que s'hi havien fet excavacions i que hi havien aparegut les restes d'un gran edifici romà, sense més precisió (RIBÉ et al.; 1989-1998). Sembla que es pot precisar que una de les sitges va aparèixer al peu de la sortida de la sagristia. Dies la descriu com de 'dimensions considerables' i revestida amb 'pedres amb morter'. Dona referències, així mateix, d'un dipòsit revestit de pedra tallada. Sota l'ala de ponent va aparèixer una tomba amb escasses restes humanes, que s'introduïa sota els fonaments de la casa contigua (DIES PALAU, 1971).<\/p> ","codi_element":"08013-121","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El topònim del lloc de Sant Sebastià dels Gorgs apareix des del segle X, mentre que la fundació del monestir de Sant Sebastià data del segle XI. El nom té l'origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi, i que encara presenta diversos gorgs al seu recorregut. Hipotèticament ja sembla existir una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. La notícia més antiga coneguda en que es menciona aquest enclau religiós és de l'any 1024, quan es lleguen a aquesta església unes terres situades al terme d'Eramprunyà. Tanmateix, el primer document escrit en que es fa menció del topònim es troba al Cartulari de Sant Cugat del Vallès (núm. 112). Es tracta d'una delimitació de terres cedides a Sant Cugat, datat el 15 de gener de l'any 976 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001: 1): 'de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos' . Existia, doncs, hipotèticament ja al segle XI, una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües, suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir. Un testimoni de gran interès, que dona a conèixer l'inici de la vida monàstica, és el testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona i mare de Mir Geribert, dictat el 1030. En ell, Ermengarda dona a Sant Sebastià les vinyes que tenia als Gorgs i altres propietats menys importants. Així mateix, va ordenar vendre els seus cavalls, pollins, muls, porcs i espets de pa. També deixà a l'església de Sant Sebastià sis vaques més i la meitat de l'alou de Ventallós. La clàusula més rellevant d'aquest testament és aquella en la qual Ermengarda disposà que s'establissin a Sant Sebastià quatre monjos que, conjuntament amb els clergues que hi visquessin, tenien l'obligació de celebrar missa cada dia i resar matines i vespres, pregant per la salvació de la seva ànima. L'encarregat de tirar endavant les darreres disposicions d'Ermengarda va ser el seu fill, Mir Geribert, que es pot considerar el fundador del monestir. El 'príncep d'Olèrdola', com es conegut aquest personatge es va ocupar de la dotació del cenobi, que esdevingué el monestir familiar on ell i els seus descendents havien de ser enterrats. És significatiu en aquest sentit el testament sacramental de Mir Geribert del 1060, jurat precisament sobre l'altar de Sant Martí de l'església de Sant Sebastià dels Gorgs. Es desconeix la data exacta de la consagració de la primera església i del començament de la vida comunitària, però en tot cas el cenobi ja funcionava el 1043 quan l'abat Miró i la resta de monjos van vendre a Geribert i a la seva esposa una parellada de terra al terme d'Olèrdola. Un dels signants d'aquesta carta de compra-venda és el mateix Mir Geribert. En poc temps Sant Sebastià va esdevenir el principal monestir del Penedès i de les comarques veïnes de l'Anoia i del Baix Llobregat. Aquest inici independent i brillant no va reeixir, ja que, des del 1052, Sant Sebastià esdevingué un priorat, mesura portada a terme pel mateix Mir Geribert i la seva esposa Guisla, qui per tal d'assegurar la tutoria d'una abadia famosa i evitar les usurpacions de béns, va decidir la unió del petit cenobi amb Sant Víctor de Marsella, centre d'irradiació de la reforma gregoriana. L'any 1059 es produeix la unió definitiva, quan Geribert firmà un pacte amb l'abat de Sant Víctor de Marsella, pel qual des d'aquell moment els monjos provençals posseirien el priorat, tot observant la regla de Sant Benet. En el document es deixava clar que Sant Sebastià restaria per sempre més sota la protecció de la família de Mir Geribert, els Santmartí.<\/p> ","coordenades":"41.3806700,1.7658400","utm_x":"396804","utm_y":"4581751","any":"1030","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40431-foto-08013-121-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"(Continuació història) La dotació essencial del monestir estava formada per les terres que l'envoltaven, per la parròquia de Sant Pau d'Ordal i per altres alous escampats per tot el Penedès. A més, el monestir era propietari d'altres béns dispersos, entre el quals caldria destacar la Parellada dels Pòdols, sota el camí que anava del priorat a la Granada, els masos de Malselliga (les Gunyoles), un mas a Avinyonet i altres masos i alous per tot el Penedès, especialment als castells de Subirats i Santmartí. A finals del segle XII o començament del XIII es va realitzar l'ala de llevant del claustre, hipotèticament la de migdia (de la qual avui no en resta cap vestigi) i el portal romànic actual, a instàncies dels monjos marsellesos. Aquest portal romànic estava en una posició més avançada, en la mateixa línia que l'actual porta oest del claustre. Segurament llavors s'aixecaren una sèrie de dependències monacals entorn del claustre. El 1373 un terratrèmol afecta bona part del monestir. Potser que l'edifici patís danys, ja que en 1380 en una visita pastoral es palesa l'estat d'enrunament de l'absis i el campanar. Entre 1388 i 1450, més o menys, es duen a terme obres que consisteixen en refer els trespols del campanar, bastir l'absis actual amb volta de creueria subjectada per una clau –amb un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià- i una coberta plana que desguassa per les gàrgoles dels contraforts de la seva part de llevant. A partir del segle XIV el monestir va patir una degradació constant que tampoc no es va acabar amb la seva incorporació a l'abadia de Montserrat el 1409, entrant poc desprès en una total decadència, fins a desaparèixer de l'interior de les seves dependències tot rastre de vida comunitària. Així, les rendes que mantenien els tres o quatre monjos que encara subsistien passaren a ser percebudes per l'abadia matriu. Sant Sebastià va esdevenir un simple centre d'administració de diverses propietats de Montserrat, però menat per un prior. Des del segle XIV i durant els segles XV i XVI, les edificacions del monestir van patir un deteriorament molt gran, tot i les obres realitzades a la capçalera de l'església durant el segle XIV. D'aquesta manera, tot el conjunt va acabar en estat ruïnós, tal com expliquen les visites pastorals del segle XVI. Les últimes reformes importants documentades són de l'any 1606, en època del pare Jaume Forner, abat de Montserrat. Aquestes obres es van centrar fonamentalment en el trasllat del portal romànic a l'emplaçament actual, que comporta l'escurçament de la nau per la banda de ponent; l'obertura d'un òcul sobre el portal; potser la realització de la volta escarzera i el paviment de la nau; probablement, la construcció de la capella del Roser, al mur nord de l'església; una nova coberta per al campanar i segurament també l'enteixinat de guix situat sota el seu últim trespol; i l'engrandiment de l'edifici prioral per ponent. Ja en aquells anys, i fins a l'exclaustració, Sant Sebastià havia esdevingut una simple propietat que els priors arrendaven a pagesos de la comarca. L'any 1785, el prior Agustí Bragado obre els sarcòfags de la planta baixa del campanar i en un d'ells grava el seu nom. Segurament és l'època en què s'aixeca el cor. La desaparició definitiva del priorat es va produir entre el 1821 (exclaustració i subhasta, passant a mans de particulars) i el 1835, any aquest en què es produeix la definitiva secularització. Tot i el parèntesi de l'últim període de govern de Ferran VII, els antics propietaris, Jaume Hugas i Josep Faiges, recuperaven la finca el 1835, excepte l'església, que va passar a ser considerada un annex de la parròquia d'Avinyonet i, a partir del 1851, parròquia independent' (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 79-82).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["3"]},{"id":"40432","titol":"La Grua\/Les Timbes\/Cal Fontanals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-gruales-timbescal-fontanals","bibliografia":"
RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Rebaixat en diverses ocasions per treballs agrícoles","descripcio":"
L'any 1969, en fer unes obres d'explanació a la partida de la Grua, Pere Giró va localitzar restes de fonamentació i les últimes filades d'una paret, molins de calcària i dos de pedra volcànica, fragments de tègula, dòlia i ceràmica a torn. Aquest material estaria relacionat amb el que es va trobar l'any 1989 a la partida de les Timbes, en fer una llaurada fonda. El propietari recollí una important quantitat de materials entre els que destaquen: tegula, imbrex, dòlia, pivots d'àmfora romana i ceràmica a torn ibèrica comuna. El conjunt confirmaria la presència d'un establiment agrícola romà amb la presència de material ibèric. La manca de terra sigillata inclinaria a una datació exclusivament republicana. D'altra banda el propietari de cal Fontanals ha recollit en aquests camps diversos fragments de sílex (una ascla), 7 destrals de basalt de superfície rugosa i 4 més, dues de tonalitat verdosa i tall de doble bisell molt ben treballat. Donada la poca informació que hi ha només sembla que hi ha un hàbitat o un enterrament d'època neo-eneolítica (RIBÉ et alii, 1989 i 1998).<\/p> ","codi_element":"08013-122","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Jaciment localitzat per Pere Giró i Romeu l'any 1969 (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).<\/p> ","coordenades":"41.3688100,1.7627400","utm_x":"396526","utm_y":"4580438","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40432-foto-08013-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40432-foto-08013-122-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La UTM correspon al jaciment de la Grua. Les Timbes tenen les següents coordenades x=0396501 y=4581036 z=241","codi_estil":"78|79|80|81|83|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40433","titol":"El Vilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-vilar-1","bibliografia":"
RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'any 1967 en realitzar tasques agrícoles es van localitzar els vestigis d'una possible vil·la romana formats per fragments de paviment fets amb calç, carreus de la base d'algun tipus de construcció, ceràmica ibèrica, dòlia, tegula i àmfores itàliques. L'any 2003 han aparegut cinc sitges, que no van ser excavades, al sector Nord del jaciment. Sembla ser que el material era romà.<\/p> ","codi_element":"08013-123","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Localitzat l'any 1968 pel parcer de les terres Sr. Serafí Arnau Llopart. L'any 1997 M. Miret va ampliar el perímetre del jaciment al trobar més ceràmica romana en un diàmetre superior (RIBÉ ET AL, 1989-1998). El 2003 s'han localitzat cinc sitges però no van ser excavades.<\/p> ","coordenades":"41.3683100,1.7807200","utm_x":"398029","utm_y":"4580361","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40433-foto-08013-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40433-foto-08013-123-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Encara que el jaciment apareix marcat als plànols de la Carta Arqueològica des de Clariana fins l'extrem del morro de terra que marca l'origen de elevació d'aquesta zona en prospeccions superficials efectuades pel Sr. Xavier Esteve, arqueòleg d'Avinyonet sembla que el jaciment estricte està constituït tan sols per l'extrem nord del sector marcat a la Carta Arqueològica.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40434","titol":"Mas Caballer\/Cavaller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-caballercavaller","bibliografia":"
RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Al voltant de la casa, i sobretot cap al N, a 500 m del turó de la Font de la Canya. La casa es gòtica. Només hi ha una referència de Pere Giró que pels voltants de la casa es van trobar restes l'any 1932. No s'indica quines restes s'hi van trobar, però si que hi havia un molí de granit d'època ibero-romana a la façana de la casa (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).<\/p> ","codi_element":"08013-124","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Descobert per Pere Giró i Romeu l'any 1932 (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).<\/p> ","coordenades":"41.3697900,1.7819200","utm_x":"398131","utm_y":"4580524","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40434-foto-08013-124-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40434-foto-08013-124-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"El descobriment l'any 1997 del jaciment de la Font de la Canya (a uns 500 metres) fa pensar que tal vegada sigui aquest el jaciment (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40435","titol":"Can Ferret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ferret","bibliografia":"
RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El jaciment abasta un sector de terrenys plantats de vinya, en la plana en els quals es localitza un taller lític en superfície. En total s'hi ha recollit més de 200 fragments d'indústria lítica i dues destrals polimentades. Del conjunt, a més dels ascles, alguns fragments sense retocar i pocs nuclis, destaquen rascadores i alguna làmina. Davant d'aquesta manca de dades és molt difícil de datar i classificar el jaciment (RIBÉ et al.; 1989-1998).<\/p> ","codi_element":"08013-125","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Jaciment descobert l'any 1979 per Josep Miret. S'hi ha efectuat diverses prospeccions recollint materials superficials (RIBÉ et al.; 1989-1998).<\/p> ","coordenades":"41.3491900,1.7715800","utm_x":"397234","utm_y":"4578250","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40435-foto-08013-125-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40436","titol":"Cal Vendrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vendrell-1","bibliografia":"
RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Assentament romà a una vinya a 1,3 Km a l'oest de les Gunyoles. La única referència sobre el jaciment fou facilitada per Magí Miret, el qual havia descobert fragments de ceràmica romana i tegula dispersos superficialment per la vinya, sense poder localitzar altres elements que permetessin precisar més la cronomogia i la funcionalitat (RIBÉ et al.; 1989-1998).<\/p> ","codi_element":"08013-126","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Magí Miret va descobrir el jaciment (RIBÉ et al.; 1989-1998).<\/p> ","coordenades":"41.3518400,1.7684800","utm_x":"396979","utm_y":"4578547","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40436-foto-08013-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40436-foto-08013-126-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40437","titol":"Mas Sunyer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-sunyer","bibliografia":"
GIRÓ ROMEU, Pere (1978) 'Notes d'arqueologia de Catalunya. L'Arboçar de Dalt', Informació Arqueològica, Núm. 29, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Terreny pla amb cultiu de vinya a 100\/200 m al costat sud del mas, just a l'inici del bosc en el vessant d'un promontori, al camí entre l'Arboçar i les Gunyoles. Fruit de les diferents prospeccions que efectuaren entre els anys 1968 i 1969, s'identificaren un mur d'aspecte antic (possiblement romà segons P. Giró) d'uns 10-12 metres de longitud i 1 metre de gruix que s'enrunà per necessitats del conreu. Es localitzaren altres murs, que foren definits com a muralla ibèrica o romana (?). També aparegueren totxos de tipus romà, que podrien pertànyer a un possible forn, 10 sitges, algunes d'elles intactes, tapadores de pedra per a les sitges, molins de mà de granit i material ceràmic escampat pels camps. Entre aquest cal destacar: ceràmica ibèrica a torn comuna pintada amb ratlles i cercles de color vermell, ceràmica grisa monocroma, ceràmica romana comuna, ceràmica campaniana B. Altrament aparegué una sivella de cinturó de bronze, probablement romana, amb fulles alternades amb semicercles.<\/p> ","codi_element":"08013-127","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Descobert l'any 1968 per Pere Giró i Josep Masachs (RIBÉ et alii, 1989 i 1998).<\/p> ","coordenades":"41.3368100,1.7808700","utm_x":"397992","utm_y":"4576864","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40437-foto-08013-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40437-foto-08013-127-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"En no haver-se pogut excavar (tot i que hi havia un projecte), no es pot definir més clarament ni la cronologia ni la funcionalitat del jaciment.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40438","titol":"Mas Vendrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-vendrell","bibliografia":"
RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VILLACAMPA VILLACAMPA, Jordi et al. (s.d.) Estudio histórico del caserío de Santa Susanna. Treball inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Camps erms als voltants del mas Vendrell, al costat del camí que mena des de la carretera d'Olivella fins a Santa Susanna, al costat de la riera de Begues. La vegetació que domina és la de pineda molt esclarissada pels incendis. Han aparegut ceràmiques ibèriques comunes, sense que es tingui notícia de materials d'importació (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).<\/p> ","codi_element":"08013-128","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Jaciment descobert l'any 1981 per Josep i Magí Miret tot prospectant (RIBÉ et alií, 1989 i 1998). En el segle XVII, Francesc Perpinyà, pagès i habitant de 'lo castell de Santa Susanna', va comprar el castell i la quadra, en el terme del castell d'Avinyó, a mossèn Mas, rector de les Gunyoles, que ho tenia del seu oncle Benet Mas, també rector, que l'havia adquirit per donació de Constança, filla i hereva de Joan Gilabert. A la compra (1618), es donen les afrontacions de la quadra, que incloïa aquest mas (ESTUDIO HISTORICO).<\/p> ","coordenades":"41.3226600,1.8142100","utm_x":"400760","utm_y":"4575255","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40438-foto-08013-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40438-foto-08013-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40438-foto-08013-128-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40439","titol":"Coveta\/Cova de l'Artiga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/covetacova-de-lartiga","bibliografia":"
RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA, X. (1973a) 'Nous jaciments arqueològics a l'extrem NW del massís de Garraf'. Vèrtex, 36: novembre-desembre 1973, mapa p. 425. VIRELLA, X. (1973c) 'Secció de Cultura. Grup d'investigacions arqueològiques. Coves dels voltants de l'Arboçar' Agrupació Excursionista Talaia. Circular per als socis. Febrer. Vilanova i la Geltru VIRELLA, X. (1974) 'Resum d'un any d'activitats del Grup d'investigacions arqueològiques Talaia' Villanueva i la Geltru. Semanario de Información Local. Febrer. Vilanova i la Geltru<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Molt embrossada (RIBÉ et al. 1989-1998)","descripcio":"
Cova al peu de la riba dreta de la Riera dels Pelagons, uns 80 m aigües avall del Pèlag de l'Artiga, uns 15 m per sobre del nivell de l'aigua. Molt embrossada. La boca de la cova fa un metre d'amplada per 1'5 m d'alt i en total fa uns dos metres de fondària. En la intervenció realitzada per X. Virella, s'hi van excavar uns 50 cm i no hi van tocar roca. Entre els materials en destaquen: una fulla ganivet de sílex molt hidratat i una ena de collaret cilíndrica d'ós amb perforació bicònica. Es podria datar com a eneolítica o calcolítica.<\/p> ","codi_element":"08013-129","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Coveta localitzada el dia 5 de febrer de 1973 durant una sortida per a efectuar prospeccions per la riera dels Pelagons efectuada pel Grup d'Investigacions Arqueològiques de l'Agrupació Excursionista Talaia. Aquest mateix dia també s'efectuà un sondeig (RIBÉ et al. 1989-1998)<\/p> ","coordenades":"41.3280300,1.7867800","utm_x":"398473","utm_y":"4575882","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40439-foto-08013-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40439-foto-08013-129-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"S'indica en la bibliografia antiga que es vol dipositar els materials al Museu d'Olèrdola, però aquests no es trobaven exposats en aquella institució a l'hora de fer la Carta Arqueològica (RIBÉ et al. 1989-1998).","codi_estil":"79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40440","titol":"Cova del Pèlag\/Cova del Fondo Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-pelagcova-del-fondo-gran","bibliografia":"
ARQUEOLOGIA A CATALUNYA (1982) L'arqueologia a Catalunya, avui, Barcelona, Generalitat de Catalunya. GRÀCIA GIRALT, J (1989) 'L'estació campaniforme dels Pegats (Vilafranca del Penedès)', Miscel·lània Penedesenca Vol. XI, pp. 21-32. I Jornades d'Estudis Penedesencs: de la Prehistòria a l'Edat Mitjana, Sant Sadurní d'Anoia, 1988. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA, X. (1973b) 'Secció de Cultura. Grup d'investigacions arqueològiques. Cova del Pèlag (l'Arboçar)' Agrupació Excursionista Talaia. Circular per als socis. Agost-setembre. Vilanova i la Geltru VIRELLA, X. (1973c) 'Secció de Cultura. Grup d'investigacions arqueològiques. Coves dels voltants de l'Arboçar' Agrupació Excursionista Talaia. Circular per als socis. Febrer. Vilanova i la Geltru VIRELLA, X. (1974) 'Resum d'un any d'activitats del Grup d'investigacions arqueològiques Talaia' Villanueva i la Geltru. Semanario de Información Local. Febrer. Vilanova i la Geltru<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La cova sembla exhaurida però davant sembla que es podria excavar una plataforma amb sediment (RIBÉ et al. 1989-1998)","descripcio":"
En el vessant dret del 'Fondo Gran o de la Cova', pocs metres per sobre del torrent. A l'est del nucli de l'Arboçar de Baix, a uns 250 m. en línia recta del mateix. Es tracta d'una antiga surgència. El passadís principal fa uns 10'5 metres de llarg i la boca fa uns 2'5 m d'amplada per 1'5 d'alçada. La cova domina el curs del torrent i la plana que es troba al costat, Entre els materials recuperats per l'excavació de l'any 1973 destaquen: INDÚSTRIA LÍTICA: làmina sense retocar, percussor, ascla amb retocs CERÀMICA: Fragment de ceràmica cardial, fragment de ceràmica campaniforme, (Salomó), fragments no identificats INDÚSTRIA ÒSSIA: fragment de punxó ORNAMENT: dena de collaret de calcària RESTES ANTROPOLÒGIQUES: vertebra, ròtula, costelles i dents (diversos individus) FAUNA: diversos fragments. Existeixen dos moments clars: 1. Neolític antic cardial \/ 2. Calcolític, amb utilització com a cova sepulcral (RIBÉ et al. 1989-1998). Al Museu de Vilafranca s'ha pogut observar com material procedent d'aquesta cova dues monedes una de bronze i un denari, una base d'àmfora i material datable en època ibero-romana, pel que es recomana revisar o la cronologia o l'adscripció d'aquests materials al jaciment.<\/p> ","codi_element":"08013-130","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Descobert i excavat per membres del Grup d'investigacions arqueològiques del Centre Excusionista Talaia de Vilanova i la Geltru l'any 1973. Els materials de l'excavació de 1973 sembla que estaven exposats a la seu social del grup, encara que sembla que existia la intenció de dipositar-los al Museu d'Olèrdola (RIBÉ et al. 1989-1998).<\/p> ","coordenades":"41.3293900,1.7646000","utm_x":"396619","utm_y":"4576060","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40440-foto-08013-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40440-foto-08013-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40440-foto-08013-130-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"A l'altre costat del torrent s'aprecien balmes en algunes de les quals sembla haver tingut una estructura lleugera d'aixopluc encastada.","codi_estil":"78|79|80|81|83|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40441","titol":"Turó de la font de la Canya\/El Pujolet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-la-font-de-la-canyael-pujolet","bibliografia":"
RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Elevació sobre la plana envoltada pels torrents, envoltat de bosc de pi i matoll que es troba a uns 200 m al sudoest de cal Padrona i a altres 200 de l'església de Sant Pere d'Avinyó. Es tracta d'un recinte murallat que sembla que encercla un poblat. S'han localitzat, de moment, una trentena llarga de sitges ibèriques, així com un forn ceràmic. També ha estat localitzada una premsa amb el seu canaló.<\/p> ","codi_element":"08013-131","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Descobert pel Sr. Xavier Esteva l'any 1997. Excavació a partir del 1998 fins el 2003 (RIBÉ ET AL, 1989-1998).<\/p> ","coordenades":"41.3708400,1.7742100","utm_x":"397488","utm_y":"4580650","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40441-foto-08013-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40441-foto-08013-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40441-foto-08013-131-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La foto número 3 ha estat facilitada per Jordi Morer de Llorens.","codi_estil":"79|80|81|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40442","titol":"Font del Cuscó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-cusco","bibliografia":"
ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. FERRER, A.; GIRÓ, P. (1943) 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca' Ampurias, pàg. 204, Barcelona, Diputación de Barcelona. GRIVÉ, M. (1934) 'Els ibers al Penedès' Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí, Núm. 34, pàg. 4, Vilafranca del Penedès. MIRET, J.; MIRET, M. (1981) 'Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf', Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú. RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria de Llicenciatura, Universitat de Barcelona. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. SOLER CARALT, J. (1948) Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés. Tarragona,<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Força destrossat","descripcio":"
Es troba a 1'8 km al sud-est de les Gunyoles, en el cim de la Serra del Pi d'en Barba (al NE del Bosc Cremat) i al sud del camí de les Gunyoles. Travessat per l'antiga Carrerada Reial de la Cerdanya, actual camí per travessar la carena. Martí Grivè (1934) va descobrir el jaciment i va identificar tres parets que definirien el perímetre d'un assentament ibèric. Pere Giró, l'any 1957 hi féu una excavació que comprovà que la paret es féu sobre la roca i d'allà s'aixecà un mur de pedra seca de 2'20 metres d'amplada. Localitzà ceràmica ibèrica i romana (dòlium, tègula) fora del recinte. L'any 1963 es feren noves prospeccions i es localitzà un molí giratori. A principis de la dècada de 1980 els cosins Miret definiren el recinte com una pleta. Es tracta d'una estructura que ocupa tota la part superior de la serra. És de planta rectangular amb les cantonades meridionals arrodonides. Les parets estaven formades per calcàries sense escairar. El perímetre total és d'uns 290 metres i una superfície d'1'37. Ha amb tres bandes de murs i la quarta delimitada per una penya. El material aparegut a les excavacions està format per: ceràmica de vernís negre (campaniana i imitacions), kalathos, àmfora de boca plana, grisa emporitana, àmfora itàlica, Dressel i Pascual 1, ceràmica comuna, terra sigillata itàlica, ceràmica de parets primes, comuna, etc... La cronologia s'iniciaria entre els segles III - II aC (RIBÉ et al. 1989-1998).<\/p> ","codi_element":"08013-132","ubicacio":"08792 - AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"
Assentament ibero-romà allunyat de terres de cultiu. Clos d'època medieval associat a la Carrerada Reial de la Cerdanya coneguda ja des dels segle XI. Pleta per al bestiar…<\/p> ","coordenades":"41.3417000,1.7676100","utm_x":"396890","utm_y":"4577423","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40442-foto-08013-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40442-foto-08013-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40442-foto-08013-132-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Romà|Medieval|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"No és l'únic tancat d'aquestes característiques que es coneix a la contrada. Per exemple: el Puig de la Mola i el Marge del Moro (RIBÉ et al. 1989-1998). El dibuix que ocupa l'espai de la fotografia número 1 és de: MIRET, J.; MIRET, M. (1981) 'Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf', Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú.","codi_estil":"81|83|85|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40447","titol":"Els Pelagons de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pelagons-de-baix","bibliografia":"
SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa de grans proporcions, però de gran senzillesa compositiva i de materials, que sembla haver estat feta en funció del seu aprofitament com a alberg pel bestiar. Consta de dos cossos principals que es troben encaixats de manera transversal i per un lateral. Els murs són de maçoneria de pedra irregular, i en els principals es troba arrebossat de calç. Les teulades són a un vessant, i sembla que les zones destinades a habitatge es trobaven a la primera planta, destinant-se fonamentalment les plantes baixes per a l'allotjament del bestiar. Concretament, en una de les grans estances ubicades en aquesta planta baixa es troben menjadores. Darrera la casa, pel costat nord-oest, es troba l'era i a tocar d'aquesta, un petit pou o xup en part cobert. Es veuen restes d'estructures molt deteriorades d'assecadors fets de fusta al primer pis. Seguint el camí traçat paral·lel al riu, en direcció a Olivella i la veïna masia dels Pelagons de Dalt, es troba un pou, sota d'una vella figuera, que abastia d'aigua a la casa, i que per informació oral se sap que fa de partió entre els termes municipals d'Avinyonet i d'Olivella.<\/p> ","codi_element":"08013-137","ubicacio":"Els Pelagons de Baix, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El pas per aquesta vall de la carrerada de la riera dels Pelagons, pot ésser la causa que va induir a la construcció o potser a l'engrandiment de la casa, que molt provablement devia haver estat lloc d'acollida de bestiar i dels pastors que feien transhumàncies de gran i petit recorregut, o simplement de ramats de cabres de la zona. La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).<\/p> ","coordenades":"41.3234600,1.7903100","utm_x":"398761","utm_y":"4575371","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40447-foto-08013-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40447-foto-08013-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40447-foto-08013-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40448","titol":"Danses de la Mare de Déu de Llinda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/danses-de-la-mare-de-deu-de-llinda","bibliografia":"
ARXIU JOSEP MARIA CASTELLS I ANDILLA. Índex de danses. COMAS, Arxiu. Índex de danses catalanes. Centre de Cultura Popular i Tradicional de Catalunya. Document mecanografiat. NOMENCLATOR DE L'OBRADOR DE LA DANSA DE CATALUNYA. Generalitat de Catalunya. Actualitzat el 9-X-1986.MARGARIT, A. (1988b) 'Parlem avui de Llinda' Full Informatiu, Núm. 5, Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"S'ha perdut el record d'aquestes danses, doncs ni tan sols els propietaris de la masia recorden aquesta dansa.","descripcio":"
El nomenclàtor de l'obrador de la Dansa de Catalunya recull unes Danses de la Mare de Déu de Llinda. Es tractava d'una ballada que es feia per la festa de l'aplec de la Mare de Déu de la Llinda amb la mateixa tonada del Ball Rodó de Sant Sadurní. Si es segueix la línia de similituds de danses, trobem amb la mateixa tonada i amb evolucions un xic diferents una dansa que s'havia ballat a Vilafranca (Ball Pla) i a Sant Sadurní d'Anoia (Ball Rodó). Fa pocs anys una de semblant era ballada per l'aplec de Subirats, però allí en deien simplement el Ball. Un ball similar es ballava també a Santa Maria de Cervelló: era un ball de garlandes. L'adjudicatari de la garlanda esdevenia propietari del ball, però generalment convidava amics i altres persones concurrents, els quals feien el ball en rodona agafats de les mans; es deixaven anar uns breus moments per a marcar, encarats, un petit punteig, i es reprenien les mans tot seguit. El que havia adquirit la garlanda solia posar-se al mig del rotllo amb la seva balladora i ballaven ells dos sols. El ball era fet al so de flabiol i tamborí. Bial i Serra recull a la seva recopilació cançonística el ball de garlandas de Subirats. La partitura d'aquest ball es reprodueix a la vinyeta destinada a les imatges.<\/p> ","codi_element":"08013-138","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"
La capella als voltants de la qual es celebrava i encara es celebra l'aplec en que es ballaven aquestes danses, apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Pel que fa a la masia, i com a dada singular, es conserva una teula que indica una data de col·locació d'una de les cobertes de la casa. En aquesta teula es pot llegir lo següent: 'Vuy dia 22 de abril de 1729'. Hi ha també una cèdula conforme un avantpassat de la masia (Jaume Almirall i Miró) havia estat familiar del Sant Ofici. L'any 1898 va haver-hi un aplec a la capella que va reunir prop de 3.000 persones portant creus i banderes en honor de la Verge de Llinda. Es va fer una missa de campanya. Durant el segle XX va patir les escomeses devastadores de la guerra de 1936, de manera que l'església fou cremada, i només se salvaren les rajoles policromades del segle XVIII del paviment del presbiteri, així com els ornaments sagrats que es guardaven a la masia.<\/p> ","coordenades":"41.3844400,1.7562800","utm_x":"396010","utm_y":"4582181","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40448-foto-08013-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40448-foto-08013-138-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40449","titol":"Basses de Cases Blanques\/Basses del Xuquit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-cases-blanquesbasses-del-xuquit","bibliografia":"
Informació oral El Carrau, l'Arboçar de Dalt, novembre de 2002. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta de punts d'aigua que es poden situar dins el nom genèric de 'cucones'. Són tres clots ubicat en un extens rocallís calcari, que s'han format d'una manera natural per l'acció de l'erosió. Algun sembla haver estat engrandit per la mà de l'home per tal de poder-hi encabir més aigua. Hi ha tres basses: que s'anomenen, de Nord a Sud i d'Oest a Est: Bassa del Masover i del Xicarrot (foto 2), i bassa pública (fotos 1 i 3) (Informació oral El Carrau, l'Arboçar de Dalt, novembre de 2002)<\/p> ","codi_element":"08013-139","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Aquestes basses no són les úniques al terme de l'Arboçar. Per referència oral es coneix també l'existència d'altres a la plaça de Les Roques, i encara són visibles altres més amunt, a un i altre costat de la carrerada, conegudes sota el nom genèric de basses de Les Planes. Una altra bassa d'interès, a prop, és la de Mas Sunyer. Sembla que les dones de l'Arboçar anaven a fer la bugada a aquest indret, tenint dret de rentar una hora al dia. Indret que per un altre costat té un gran valor simbòlic pels habitants d'aquest nucli, tal es així, que una rondalla tradicional les te com a centre d'una història que parla de l'origen d'un cultiu de pes, molt tradicional al municipi, el de la vinya, convertint aquest indret en el centre d'arribada de l'arca de Noè: ELS CEPS DE NOÈ I LES CABRES DE L'ARBOÇAR. Quan s'acabà el Diluvi Universal, l'Arca de Noè encallà prop de l'Arboçar, concretament a les Basses de Cases Blanques, i el primer que manà el patriarca als seus mossos fou que plantessin uns ceps que recollí a Egipte a fi que no se'n perdés la mena. A Noè li agradava molt el vi, fins i tot alguna vegada, de tant alçar el porró, li havia fet mal. Aquells ceps arrelaren fortament a tota la petita vall i amb pocs anys els arboçarencs no deixaren feixa ni ermot sense plantar-hi aquells xarel·los que donaven un vi tan deliciós. Però Noè, sense cap mala intenció, jugà una mala passada a tota aquella gent, ja que s'oblidà d'alliçonar-los en el conreu de la vinya i, el més important, no els digué la conveniència d'esporgar els ceps a l'hivern, ja que de no fer-ho, aquests a la llarga només produirien pampolada, excés de vegetació i molt poc raïm. Desgraciadament, així va succeir. Grans cepades, munió de caps, brocades i vergues, que s'entrecreuaven pel mig de les passades, portaren la degeneració d'aquelles robustes plantes, que d'any en any anaven minvant la seva producció, fins a arribar l'anyada en què no colliren quasi res. La pobresa trucà a totes les portes de l'Arboçar i per cercar remei als seus mals, una nit es reuniren a la Casa de la Vila, a la Torre de l'Arboçar de Baix. Després de moltes hores de xerrar i buscar solucions profitoses, ja clarejava el dia, decidiren retornar als seus orígens: comprar ramats de cabres i amb la seva llet i uns quants cabrits, que portarien a vendre a dalt el cim d'Olèrdola, la gran ciutat fortificada, mirar de sobreviure. Al mateix estiu anaren a comprar el bestiar i, com és de suposar, el primer que varen fer fou que les cabres envaïssin totes les vinyes, espolsant-les de valent, menjant-se tots els pàmpols i vergues, sota la mirada plorosa del veïnat. Però... arribada la següent primavera, quin prodigi més miraculós! Els ceps brotaren de nou i aquesta vegada anaven acompanyats de molts raïms, prometent una gran collita. El comentari general era unànime: la rabiosa esporgada que havien fet les cabres portà que els ceps, descansats de tant brancatge a suportar, explotessin amb una gran raïmada, cosa que no succeïa últimament, ofegats per l'excés de caps. Des d'aquell any, la pagesia no deixà mai més d'esporgar 'els ceps de Noé'. L'alegria tornà de nou a les llars arboçarenques. De les cabres, què en varen fer? Les ationaren muntanya amunt, cap a la serra de la Font del Cuscó, que visquessin i pasturessin lliurement, en recompensa pel seu gran descobriment. Elles, sense proposar-s'ho, retornaren el benestar a l'Arboçar (Pere Sadurní).<\/p> ","coordenades":"41.3335900,1.7714100","utm_x":"397195","utm_y":"4576518","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40449-foto-08013-139-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40449-foto-08013-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40449-foto-08013-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40450","titol":"Els Cupons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-cupons","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Al terme municipal d'Avinyonet s'han trobat dos punts amb curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van golpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.<\/p> ","codi_element":"08013-140","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui es poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.<\/p> ","coordenades":"41.3332400,1.8143000","utm_x":"400784","utm_y":"4576429","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40451","titol":"La carretera d'Olesa de Bonesvalls a Avinyonet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-carretera-dolesa-de-bonesvalls-a-avinyonet","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Via de comunicació pavimentada, i de cabuda de dos carrils, de traçat antic, amb seguretat majoritàriament medieval, potser anterior, que pujant des del pla del Llobregat, puja, a tocar l'Eramprunyà, Begues, Olesa, fins arribar al terme d'Avinyonet, iniciant-se en el coll de Garró. Una vegada travessava la riera la primera masia que troba és la de can Ràfols dels Caus i d'allà segueix fins el nucli de les Cabòries on s'ajunta a la carretera general traçada en el segle XVIII. De tota manera, arran de l'estudi de plànols, sembla clar que en el seu traçat antic seguia fins a la creu de les Forques (on sortia a ma esquerra el camí de les Forques) i d'allà continuava per l'actual carrer Carrerada i seguia en direcció a la Granada per la carretera que segueix el traçat de la carrerada, fins que surt del terme municipal.<\/p> ","codi_element":"08013-141","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Des de l'Edat Mitjana, i fins al segle XVIII, en que es va obrir l'important via de comunicació que va suposar la carretera de Barcelona a València pel coll de la Creu d'Ordal, l'únic gran camí conegut en aquest territori era aquesta carretera. En endinsar-se al terme d'Avinyonet, a més de passar pel encreuament del camí de la urbanització de Can Mitjans i Santa Susanna, la primera casa del terme que es trobava era la de Can Ràfols dels Caus. En part segueix a tocar Avinyonet el traçat d'una carrerada. La importància d'aquesta ruta està en que consistia en el Camí Ral en època medieval. Al llarg del seu traçat hom troba elements com l'hospital medieval d'Olesa i el castell d'Eramprunyà que mostren la importància que va tenir. Per aquesta ruta sembla que van venir, en època altmedieval, moltes razzies tant per banda dels comtes de Barcelona com per part del califat de Còrdova, com ho prova la batalla de Begues, de l'any 985 quan el comte Borrell derrotà la reraguarda d'al-Mansur quan aquest tornava a la capital del califat després d'haver destruït Barcelona. Per aquí van passar, també, els reis catalans i aragonesos quan anaven de Barcelona cap el sud. Cal pensar també que, en època medieval, els camins reials eren també aprofitats com a carrerades pel bestiar.<\/p> ","coordenades":"41.3584800,1.7831900","utm_x":"398220","utm_y":"4579267","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40451-foto-08013-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40451-foto-08013-141-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Probablement el seu traçat antecedent era el de l'actual carrerada de Begues","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40452","titol":"Carboneres del Fondo del Tallat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carboneres-del-fondo-del-tallat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
En una petita vall al costat de la riera de Begues, més amunt del caseriu de Santa Susanna, es troba un espès alzinar del qual, tradicionalment, la seva fusta havia estat utilitzada per a fer carboneres. Se sap de l'existència de dues d'aquestes per les restes de carbonets escampats en sengles clarianes a mitja vessant de la vall i per la informació oral d'un dels darrers carboners vius d'Avinyonet, en Josep Esteve Raventós. Ell treballava a jornal amb altres tres xicots pel Berga, el cafeter de Les Gunyoles. Durant l'estiu feien escombres de margalló, i a l'hivern combinaven la calç amb l'obtenció de carbó. Una campanya de carbó constava de dues parts: la primera rebia el nom de picar, consistia en tallar els arbres i dur-los fins a la plaça carbonera i la segona s'anomenava coure. Després venia el transport i la posterior venda del producte. En començar la campanya el primer que es feia era buscar un indret planer arrecerat i proper a les piles, on s'aixecaria 'el sitial' on es feia la pila, i a prop del qual es feia una barraca que antigament havia estat de fusta, però que el Josep sempre la feia amb un bidó tallat pel mig. Amb una destral es tallaven les alzines. Es començava per d'alt la carena del fondo fins avall. Els carboners portaven fins 'el sitial' les fustes que havien recollit. Quan la llenya era a la plaça, es començava a fer la pila per l'ull, que era per on s'alimentava el foc tot tirant-hi tronquets a dins. Al voltant de l'ull la pila anava creixent en diàmetre i en alçada. Per damunt aquest brancatge s'afegien matolls i terra de cobrició. Llavors es procedia a la cuita. Calia, primer encendre la pila, abocant brases pel forat de la xemeneia que s'havia fet al començament. A partir d'aquest moment s'havia d'estar molt a l'aguait ja que, perquè el foc no s'apagues, calia bitllar la pila, es a dir, alimentar el foc tot tirant troncs a l'interior de l'ull. Per això es quedaven a la barraca al costat del sitial. Els primers dies la pila s'havia de bitllar molt sovint. Es controlava per l'ull de la xemeneia, pujant mitjançant una escala de troncs. S'anava controlant destapant l'ull amb un mànec i tornant-lo a tapar després de comprovada la cuita. Quant tota la llenya era cuita, es matava el foc tapant tots els forats que s'havien fet. Passats un parell de dies, rescaldejaven; agafant raspalls i magalles arrencaven la terra i la branca de la part superficial de la pila. Finalitzada la cuita, s'havia de treure el carbó, però no pas tot de cop, ja que a l'interior de la pila era encara molt calent. Amb la magalla s'arrencava el carbó de la capa més superficial de la pila i amb un raspall s'escampava el carbó per la plaça. Algun tros de llenya podia quedar poc cuit o cru, es coneixia com el culot. Aquests, es separaven de la resta de carbó i s'aplegaven tots els de diferents places per fer una nova culotada. L'operació següent era la del transport.<\/p> ","codi_element":"08013-142","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El carboneig constituïa una activitat de temporada que es combinava amb la recollida i trenat de la palma i l'obtenció de la calç. El procés de fer carbó vegetal no és altra cosa que llevar-li l'aigua que conté la llenya mitjançant una combustió controlada, de manera que amb molt menys volum i pes té el mateix poder calorífic. Fan falta uns quatre quilos de llenya per fer-ne un de carbó. La seva utilització va ser molt variada. S'aprofitava, sobre tot, per a ús domèstic en cuines, planxes i brasers, però també servia de combustible per a motors de tot tipus, fins que els nous sistemes energètics com l'electricitat, el gas o el gas-oil s'imposaren a partir de la dècada de 1960.<\/p> ","coordenades":"41.3325100,1.8203500","utm_x":"401289","utm_y":"4576341","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40452-foto-08013-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40452-foto-08013-142-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"L'alzina és un arbre productor d'excel·lent fusta de carboneig. A la fotografia 2, en Josep Esteve Raventós, un dels últims carboners, palmissers i calcinaires de Les Gunyoles, al costat d'un dels sitials del Fondo del Tallat, a Santa Susanna.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40453","titol":"Font de la plaça de l'Església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-de-lesglesia","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Aprofitant un element arquitectònic del qual se'n desconeix la procedència, i que serveix de fons a una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat, es va construir aquesta font a la primera meitat del segle XX. Aquest element presenta una forma similar a la d'una mena de pica còncava de petites dimensions (uns 50 x 18 x 20 cms.), amb la aparença d'una conxa marina de set puntes, i està feta en pedra calcària. Una tija gruixuda que hi ha a l'altre extrem li servia per a estar embotida dintre d'un mur. La part convexa presenta la superfície desgastada per l'ús, encara que no es pot apreciar si presenta restes de carbonat càlcic, però sembla ser una petita pica beneitera en forma de petxina.<\/p> ","codi_element":"08013-143","ubicacio":"Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
No se sap la procedència de l'element. Hi ha a prop l'església de Sant Salvador, que podia ser el seu origen si es una petita pica d'aigua beneita, encara que podia ser un element arquitectònic diferent i podria provenir de qualsevol altre edifici important de les immediacions: el Castell, les cases de Can Merlines, ... Tampoc se li pot atribuir una cronologia aproximada, encara que per la seva fesomia i estil sembla d'època moderna.<\/p> ","coordenades":"41.3522600,1.7799600","utm_x":"397940","utm_y":"4578580","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40453-foto-08013-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40453-foto-08013-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40454","titol":"Font de la plaça de la Font\/Plaça de cal Ferret\/ Plaça de Sant Salvador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-de-la-fontplaca-de-cal-ferret-placa-de-sant-salvador","bibliografia":"
LLOPART, Pere (1979) 'Història. Record dels Nicolaus de Mossèn Ramon Casajuana'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès, juliol 1979.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'hauria de tenir cura de l'entorn, sobretot dels exemplars arboris.","descripcio":"
Es tracta d'un indret de valor simbòlic, a tocar el camí de la font del Cuscó, i el nucli antic de Les Gunyoles. Es una gran plaça encimentada, presidida per una font que es troba connectada als dipòsits d'aigües del poble que es troben a la vessant de la Serra de Les Gunyoles i a la vall contigua. La font es una mena de petita ara, feta de maçoneria, de planta quadrada, quatre frontals i dos piques d'aigua amb una aixeta cadascuna. En dos dels frontals hi ha rajoles de ceràmica vidrada que fan al·lusió al sant del dia de la inauguració, Sant Anton, i en un altre d'aquest quatre frontals hi ha una làpida de marbre blanc amb la següent llegenda repintada en color verd: 'TESTIMONIO\/ DE GRATITUD\/AL PARROCO\/DR. RAMON CASAJOANA\/Q P D\/Y FAMILIA DE\/ TORRES CASANA\/LA COMISIÓN DE AGUAS\/A 17 DE ENERO DE 1945\/FIESTA DE ST ANTONIO ABAD'. El conjunt està rematat per sengles timpans de decoració radial de regust neoclàssic.<\/p> ","codi_element":"08013-144","ubicacio":"Les Gunyoles. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
L'any 1944 es va retirar la bassa que hi havia en aquest indret, antiga plaça de l'Om, i que era coneguda com la bassa de Cal Ferret, degut a una plaga de febres tifoides que va provocar la mort de 5 persones en un poble de 300 habitants. Aquí anava la gent per agafar aigua pels animals i l'hort. Les dones també utilitzaven l'aigua per rentar roba. Es va estendre l'opinió de que aquestes basses col·laboraven en la propagació de les febres tifoides, i la gent va procedir de seguida a ensorrar-les. Al seu lloc, es va construir aquesta font que va ser posada per la Comissió d'Aigües del poble en agraïment al Mn. D. Ramon Casajoana, ja mort i a la família de Torrescassana. El mossèn va tenir cura de formar la comissió d'aigües i fonts de Les Gunyoles, la qual es feu càrrec d'enderrocar la bassa i construir la nova font (LLOPART, 1979). A més d'aquesta bassa en moltes cases de Les Gunyoles havia hagut antigament basses més petites. Les dones també anaven a rentar roba a la Font del Cuscó.<\/p> ","coordenades":"41.3521200,1.7802000","utm_x":"397960","utm_y":"4578565","any":"1945","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40454-foto-08013-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40454-foto-08013-144-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"Josep Llopart","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40455","titol":"Pou del Veguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-veguer","bibliografia":"
Informació oral JULIÀ MARCÉ RICART, de Collblanc, desembre 2002<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Al costat de la carretera B-24 a mà esquerra, anant en direcció a Vilafranca, hi ha un pou amb abundància d'aigua que sembla ve d'una mina de sota de la carretera. El brocal està fet de pedra, es troba adossat al marge de la carretera, i està protegit mitjançant una estructura de totxo i reixa. Conserva la corriola i la corda, doncs es troba en ús. Davant el brocal, i a mà dreta i ha una pedra en forma de seient per recolzar el càntir o la galleda.<\/p> ","codi_element":"08013-145","ubicacio":"Collblanc 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Sembla ser que aquest pou surt d'una mina que hi ha sota la carretera. Segons informació oral es va trobar l'aigua quan es van fer exploracions per tal de buscar una veta de carbó.<\/p> ","coordenades":"41.3650800,1.7912600","utm_x":"398905","utm_y":"4579990","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40455-foto-08013-145-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40456","titol":"Pica de l'església de Sant Salvador de Les Gunyoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-de-lesglesia-de-sant-salvador-de-les-gunyoles","bibliografia":"
INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic, Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Peça de pedra amb una concavitat destinada a rebre l'aigua beneita sostinguda per un fust, que es troba a l'entrada de l'església, que actualment conté aigua beneita amb la qual els fidels es senyen a l'entrar al temple. Presenta una aparença molt primitiva. És del tipus de peu i es troba al costat a l'entrada a mà dreta. El vas és de forma semiesfèrica. Està decorat amb una sèrie de 16 arcuacions de punt rodó que emmarquen sengles gallons rebuidats. A 3 cm de la boca presenta una motllura composta per una faixa de 2'5 cm d'ample i un bossell en forma de corda. Un bossell com l'anterior divideix la copa en sectors de quatre gallons cadascun. El fust és de secció quadrangular amb els angles aixamfranats. Les cares d'aquesta columna eren decorades amb motius geomètrics de difícil interpretació degut al desgast de la pedra. En el punt d'unió amb la copa, i a 12 cm d'aquest punt, hi ha un bocell de corda. El fust es basa en un dau de 27 cm x 27 cm i 19 cm d'alçada. En la seva part frontal hi ha un botó ressortit amb una creu patent cisellada.<\/p> ","codi_element":"08013-146","ubicacio":"Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Actualment s'utilitza com pica beneiteria, no obstant, fins a èpoques no gaire llunyanes fou utilitzada com a pica baptismal. Deu procedir de l'antiga església del poble.<\/p> ","coordenades":"41.3521700,1.7800300","utm_x":"397946","utm_y":"4578570","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40456-foto-08013-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40456-foto-08013-146-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Al pati de ca l'Escofet de Les Gunyoles hi ha una pica romànica d'immersió, que va ser recollida dins un camp sense especificar el lloc exacte de la troballa","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40457","titol":"Carrerada de Begues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-de-begues-0","bibliografia":"
ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Força malmesa; llaurada, embrossada i asfaltada en la seva major part.","descripcio":"
La carrerada arrenca del coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també fa cap la carrerada de la Cerdanya que, de les Gunyoles, es dirigeix per la riera dels Pelagons fins a Cantallops. El camí discorre des d'aquest punt fins a Olesa de Bonesvalls, sempre per la dreta de l'actual carretera. Des de la riera dels Pelagons, surt del terme d'Avinyonet i va a trobar la bassa de la Gavarra, seguint el seu trajecte fins arribar a Begues en un camí actualment molt desdibuixat.<\/p> ","codi_element":"08013-147","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Aquesta carrerada va ser antany un camí important. Camí ral de Barcelona per Gavà i Begues, a Vilafranca. Camí de Sant Jaume de Galícia que tenia parada a l'Hospital d'Olesa i que seguia per Vilafranca cap a la Llacuna i amunt. Gran carrerada que des del Pirineu, per Terrassa, Molins de Rei i Torrelles de Llobregat, arribava a Begues, porta d'entrada al Garraf i al Penedès.<\/p> ","coordenades":"41.3606900,1.8008400","utm_x":"399700","utm_y":"4579492","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40457-foto-08013-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40457-foto-08013-147-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Sense ús ramader en l'actualitat. Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et al., 1999).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40459","titol":"Olivera d'en Roig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/olivera-den-roig","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Necessita una acurada neteja i una protecció immediata","descripcio":"
Al camí de la font del Cuscó, formant part del marge d'una vinya propietat de J. Ràfols es troba aquesta gran olivera viva tot i que ha patit varis incendis. El seu diàmetre aproximat és de 3,90 ms.<\/p> ","codi_element":"08013-149","ubicacio":"Les Gunyoles. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Es tracta d'un arbre d'extraordinàries dimensions que ha superat els efectes devastadors de tales abusives i d'incendis.<\/p> ","coordenades":"41.3504500,1.7840800","utm_x":"398282","utm_y":"4578375","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40459-foto-08013-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40459-foto-08013-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"És un dels arbres singular més interessants del terme d'Avinyonet.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40460","titol":"Bassa de l'Arboçar de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-larbocar-de-baix","bibliografia":"
FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid\/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
És un clot ubicat en una zona calcària, que possiblement es formà de manera natural, per l'acció de l'erosió, però que ha estat engrandit per la mà de l'home per tal de poder-hi encabir més aigua, i donar-li la forma desitjada.<\/p> ","codi_element":"08013-150","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3294700,1.7613000","utm_x":"396343","utm_y":"4576072","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40460-foto-08013-150-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40460-foto-08013-150-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"S'ha recuperat amb molt encert, formant actualment part inseparable de l'entorn enjardinat de la casa.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40461","titol":"Santa Magdalena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-magdalena","bibliografia":"
SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. Informació oral Julià Ricart.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia de grans dimensions, amb era al davant, que presenta un bon nombre de dependències, molt probablement destinades al bestiar. El seu avançat estat d'enderroc impedeix descriure amb profunditat les seves estructures. Té barri. Els murs son de maçoneria irregular, i les teulades a un vessant, encara que es possible que a la part central fos a dues. Teules àrabs, arcs en alguns buits, etc.<\/p> ","codi_element":"08013-151","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
L' hisenda es vengué per 16.000 pessetes l'any 1915 (SADURNÍ ET AL., 2000). Aquest devia ser un punt important degut a la seva localització. L'existència de corrals, que es fan molt evidents dins del conjunt d'edificacions, a més de la informació oral, indiquen que aquesta casa va acollir ramats de cert volum. Prop de la casa es va construir a començament del segle XVIII una ermita sota la mateixa advocació, que avui es troba molt enrunada.<\/p> ","coordenades":"41.3441100,1.7864200","utm_x":"398468","utm_y":"4577668","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40461-foto-08013-151-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40461-foto-08013-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40461-foto-08013-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Molt a prop d'aquest conjunt es conserva el topònim de fondo del Corral d'en Palau.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40462","titol":"El Maset del Vendrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-maset-del-vendrell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Està patint una forta transformació. De les estructures primitives tan sols resten visibles tres parets.","descripcio":"
Edificació en estat de remodelació de la qual tan sols resta visible de la seva primitiva fesomia un edifici que domina una vall, de planta rectangular i coberta (ja desapareguda) a dos vessants, amb parets de maçoneria irregular i buits plans.<\/p> ","codi_element":"08013-152","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Es molt possible que es tracti d'un tipus de mas de petites proporcions, depenent d'un altre més important i que controlés una zona de cultiu a la vall propera o fins i tot el pas dels ramats.<\/p> ","coordenades":"41.3458800,1.7805100","utm_x":"397976","utm_y":"4577871","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40462-foto-08013-152-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40462-foto-08013-152-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40463","titol":"Forn de calç de l'Arboçar de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-de-larbocar-de-dalt","bibliografia":"
INFORMACIONS ORALS: Carrau (de l'Arboçar de Dalt) i Josep Esteve (de Les Gunyoles) novembre-desembre 2002 FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid\/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'indret on s'ubica el forn es ric en calcària, per la qual cosa es va aprofitar com a pedrera. Al mig d'un medi boscós, a tocar el naixement del torrent de l'Arboçar es troba aquest antic forn de calç. Consisteix en una cavitat de més de deu pams de fondària, de forma circular, anomenada 'caixa', dins on s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec amb la cara bona a plom, que constitueix l''olla', la qual, a partir de flor de terra, se segueix fent amb el mateix paredat ordinari però amb un bon peu de murada o talús a la part exterior fins a uns tres metres més d'alçària, deixant un portell o entrada al frontal, que quan s'ha de fer la calç, a mesura que es carrega el forn es va tapant amb una paret feta de pedres encallades en fang d'argila, reforçada amb dos tions, i en la part inferior de la qual s'ha deixat un forat per on s'encén el foc i s'alimenta durant el temps de la cuita. La cuita de calç es feia tradicionalment de la manera següent: voltant la vorera del cul de l''olla' i amb pedres calcàries -que no siguin fogueres- es compon una paret d'una cinquantena de centímetres de gruix, la qual, així com va pujant –cada filada amb pedres més grosses i una mica sortides cap a fora-, va estrenyent el redol fins que forma una volta parabòlica –'de pa de figa', con diuen els calciners- que es tanca a una alçada de 3,50 a 4 metres, al mateix temps que també s'ha omplert l'olla amb feixos de llenya. Es carrega la volta amb pedres més petites i s'acaba d'omplir el forn amb reble fins a formar un caramull arrodonit d'un metre d'alçada en el centre i morint a no res a les voreres, caramull que, abans de calar foc al forn, és cobert amb un 'capell' fet d'una enfangada de calç espessa, deixant una faixa destapada de quatre o cinc pams d'amplària per tot el rodó, per on respira el forn els dos primers dies d'encès i que després es va tapanat a poc a poc fins a deixar un espirall de mig pam que dóna pas a una flama de color ben vermell. Es coneix que el forn és cuit quan el caramull de reble ha baixat, els macs de les voreres de l'espirall han tornat blancs i la flama que surt també és blanca i les pedres es posen vermelles. Aleshores tapen amb pedres i fang la boca del forn, per on han passat la major part de les 150 dotzenes de feixos de llenya (1.800 feixos de 30 a 40 kg.) que són els que cal cremar durant els onze dies que dura la cuita d'un forn de calç, que en aquest cas té l'olla de vint-i-dos pams de diàmetre.<\/p> ","codi_element":"08013-153","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Aquest forn es va construir l'any 1958 pel Carrau, de l'Arboçar i altres.<\/p> ","coordenades":"41.3346500,1.7680200","utm_x":"396913","utm_y":"4576640","any":"1958","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40463-foto-08013-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40463-foto-08013-153-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"El Carrau, de l'Arboçar i altres","observacions":"Josep Esteve ens diu aquest refrany relatiu a l'ofici: 'Qui fa calç, sempre anirà descalç', que es refereix a l'escassa remuneració de l'ofici.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40464","titol":"Cal Casino\/Cal Sisco del Vailet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-casinocal-sisco-del-vailet","bibliografia":"
FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid\/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.<\/p> ","centuria":"XIV-XV","notes_conservacio":"Totes les estructures estan patint la degradació pròpia que es produeix per l'efecte de trobar-se a l'intempèrie","descripcio":"
Edificació medieval ubicada a l'extrem sud-est del nucli de població que es va formar a redós de la torre de l'Arboçar de Baix. Es tracta de dos edificis principals enganxats perpendicularment que presenten els murs fets de tàpia, les parets arrebossades, alguna de les quals amb restes de grafitti i pintures gòtiques, i tot un seguit d'elements arquitectònics de diversa cronologia entre els que destaquen arcs de punt rodó de dovelles de pedra, arcs d'ogiva, finestres geminades gòtiques, cups d'època més recent, etc.<\/p> ","codi_element":"08013-154","ubicacio":"l'Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim deu provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969) La casa devia formar part de les estructures annexes a la torre.<\/p> ","coordenades":"41.3294900,1.7610300","utm_x":"396320","utm_y":"4576075","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40464-foto-08013-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40464-foto-08013-154-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'una edificació molt notable sobre la qual sembla que es preveu una restauració","codi_estil":"85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40465","titol":"Pintures gòtiques de cal Casino","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pintures-gotiques-de-cal-casino","bibliografia":"
FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid\/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.<\/p> ","centuria":"XIV","notes_conservacio":"S'estan degradant per efecte de la intempèrie","descripcio":"
Es tracta d'un conjunt de pintures traçades a l'almagre i graffitti a sobre de l'arrebossat de calç del recinte interior de la casa. Sembla tractar-se de diversos personatges. És visible un músic que toca un instrument de vent i que porta un barret.<\/p> ","codi_element":"08013-155","ubicacio":"L'Arboçar de Baix.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim pot provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969)<\/p> ","coordenades":"41.3295200,1.7609500","utm_x":"396314","utm_y":"4576078","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40465-foto-08013-155-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40465-foto-08013-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40465-foto-08013-155-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Aquestes pintures i graffiti són molt interessants i es recomana fer alguna acció urgent per tal de salvar-les","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40466","titol":"Les Cabres de l'Arboçar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-cabres-de-larbocar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Sembla que les dones de l'Arboçar anaven a fer la bugada a un indret encara avui existent, conegut com les basses de Cases Blanques o les Basses del Xuquit, tenint dret de rentar una hora al dia. Indret que per un altre costat té un gran valor simbòlic pels habitants d'aquest nucli, tal es així, que una rondalla tradicional les te com a centre d'una història que parla de l'origen d'un cultiu de pes, molt tradicional al municipi, el de la vinya, convertint aquest indret en el centre d'arribada de l'arca de Noè, i que per la seva singularitat es contempla dins una fitxa apart: ELS CEPS DE NOÈ I LES CABRES DE L'ARBOÇAR. Quan s'acabà el Diluvi Universal, l'Arca de Noè encallà prop de l'Arboçar, concretament a les Basses de Cases Blanques, i el primer que manà el patriarca als seus mossos fou que plantessin uns ceps que recollí a Egipte a fi que no se'n perdés la mena. A Noè li agradava molt el vi, fins i tot alguna vegada, de tant alçar el porró, li havia fet mal. Aquells ceps arrelaren fortament a tota la petita vall i amb pocs anys els arboçarencs no deixaren feixa ni ermot sense plantar-hi aquells xarel·los que donaven un vi tan deliciós. Però Noè, sense cap mala intenció, jugà una mala passada a tota aquella gent, ja que s'oblidà d'alliçonar-los en el conreu de la vinya i, el més important, no els digué la conveniència d'esporgar els ceps a l'hivern, ja que de no fer-ho, aquests a la llarga només produïrien pampolada, excés de vegetació i molt poc raïm. Desgraciadament, així va succeir. Grans cepades, munió de caps, brocades i vergues, que s'entrecreuaven pel mig de les passades, portaren la degeneració d'aquelles robustes plantes, que d'any en any anàrem minvant la seva producció, fins a arribar l'anyada en què no colliren quasi res. La pobresa trucà a totes les portes de l'Arboçar i per cercar remei als seus mals, una nit es reuniren a la Casa de la Vila, a la Torre de l'Arboçar de Baix. Després de moltes hores de xerrar i buscar solucions profitoses, ja clarejava el dia, decidiren retornar als seus orígens: comprar ramats de cabres i amb la seva llet i uns quants cabrits, que portarien a vendre a dalt el cim d'Olèrdola, la gran ciutat fortificada, mirar de sobreviure. Al mateix estiu anaren a comprar el bestiar i, com és de suposar, el primer que varen fer fou que les cabres envaïssin totes les vinyes, espolsant-les de valent, menjant-se tots els pàmpols i vergues, sota la mirada plorosa del veïnat. Però... arribada la següent primavera, quin prodigi més miraculós! Els ceps brotaren de nou i aquesta vegada anaven acompanyats de molts raïms, prometent una gran collita. El comentari general era unànime: la rabiosa esporgada que havien fet les cabres portà que els ceps, descansats de tant brancatge a suportar, explotessin amb una gran raïmada, cosa que no succeïa últimament, ofegats per l'excés de caps. Des d'aquell any, la pagesia no deixà mai més d'esporgar 'els ceps de Noé'. L'alegria tornà de nou a les llars arboçarenques. De les cabres, què en varen fer? Les ationaren muntanya amunt, cap a la serra de la Font del Cuscó, que visquessin i pasturessin lliurement, en recompensa pel seu gran descobriment. Elles, sense proposar-s'ho, retornaren el benestar a l'Arboçar (Pere Sadurní).<\/p> ","codi_element":"08013-156","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El cultiu de la vinya de manera intensiva al Penedès comença al segle XVIII. El caràcter de la rondalla, així com el seu estil, fa pensar que hagi nascut a finals del XVIII i començament del XIX.<\/p> ","coordenades":"41.3332600,1.7640000","utm_x":"396575","utm_y":"4576490","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40466-foto-08013-156-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Aquesta rondalla conjuga dos elements molt importants dins la economia del municipi: l'existència de ramats de cabres per tal d'aprofitar la seva llet, i l'existència així mateix d'un cultiu molt important per l'economia del municipi: la vinya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40467","titol":"Can Porràfols\/Castell d'Avinyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-porrafolscastell-davinyo","bibliografia":"
CATÀLEG (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 570 ACC JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLORACH SANTÍS, S. (1992a) 'Castells i edificacions militars de l'Alt '. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.: 38. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Origen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. MARGARIT, Mn. A. (1999) Sant Sebastià dels Gorgs. A la llum dels indicis arqueològics. Memòria de 1992. Treball inèdit ciclostilat a l'Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Les pedres de la masia han estat reutilitzades en altres construccions a les Gunyoles i Subirats.","descripcio":"
Jaciment que fins la dècada de 1990 constituïa un edifici on eren visibles basaments i restes d'antics murs. Alguns la descriuen de la següent manera: 'd'entre els murs derruïts d'una gran masia semienrunada anomenada 'Can Porràfols', podem destriar-ne tres parets (de les quatre que formarien un antic edifici) formades per grans carreus molt ben escairats. L'edifici queda encastellat dalt d'un petit turonet, al costat d'una riereta tributaria a la dels Gorgs' (ESCOFET, 1981) . Encara s'aprecien pels voltants les alineacions d'algunes parets, molt arrasades. De la masia en resten les basses fetes de ciment i canalitzacions que es troben torrent amunt.<\/p> ","codi_element":"08013-157","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Es creu que era a l'indret del mas Can Porràfols on hi havia basaments i restes d'antics murs (es deia que d'entre els murs derruïts podien destriar-se tres parets formades per grans carreus molt ben escairats), avui pràcticament desapareguts degut a un gran moviment de terres realitzat recentment. Les referències al lloc, el castell i l'església de Sant Pere d'Avinyó es remunten al segle X, en coincidència amb el procés de conquesta d'aquestes terres per part del Comtat de Barcelona. El castell termenat va estat documentat el 990, encara que hi ha constància des de l'any 973. Al segle X estava encomanat a Màger, fill de Sendred, en nom del comte, de manera que aquell era l'aprisionador del castell (LLORACH SANTÍS, 1992a), (MARGARIT, 1983a) . Això es confirma qual el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l'església de Sant Pere, aixecada al castell d'Avinyó, entre els anys 973 i 995. En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat l'any 1002 consta que l'esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger. El castell degué passar per força vicissituds al començament del segle XII. Segurament la fortalesa fou enderrocada en la ràtzia dels amoràvits del 1108. Per aquesta raó, Ramon Berenguer IV el 1156 donà a Berenguer d'Avinyó el puig anomenat Avinyó perquè hi edifiqués cases i un castell. Alguns anys més tard, el 1194, Alfons el Cast, des de Narbona, concedia a Guillem de la granada el seu castell d'Avinyó, juntament amb la vila i la parròquia. El terme passà tot seguit al monestir de Poblet per deixa testamentària del mateix Guillem de granada l'any 1198, excepte els delmes, que foren llegats al Temple. El 1227 l'abat de Poblet va vendre el castell al bisbe de Barcelona i aquest, en el seu testament del 1241, el cedia la Pia Almoina de Barcelona (LLORACH SANTÍS, 1992a). Tot i que durant el segle XIV encara hi tenien drets l'Almoina de Barcelona i la família Avinyó, al segle XVII el terme era de patrimoni reial i ho continuà essent fins al segle XIX. Se sap que el 1381 va ser comprat per Ramon Alemany i Cervelló, senyor de Sant Martí i Subirats, qui va manar fer obres al monestir dels Gorgs, com la col·locació de la clau de la volta de creueria d'un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià i la coberta que desguassa per les gàrgoles dels contraforts de llevant. L'any 1568 es titulava l'Ajuntament d'Avinyonet 'Terme i Castell de Vinyonet' (SADURNÍ ET AL., 2000). Sembla que apareix a la documentació fins al segle XVIII, moment en que potser estigués enrunat i es construís una masia (1707 és la data que es conserva en un carreu probablement provinent de la porta d'accés a la casa, que avui es conserva en una casa particular de Les Gunyoles). La substitució del topònim Avinyó pel d'Avinyonet es va produir durant la llarga i intensa crisi baix-medieval catalana. En concret, mentre que en el Fogatge de 1376 encara es parla del castell d'Avinyó i de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, en el de 1553 el terme Avinyonet ha substituït completament el d'Avinyó. És possible que aquesta substitució del topònim Avinyó pel seu diminutiu estigui parcialment associada a la intensa pèrdua de població que es va produir durant la citada crisi baix-medieval. En concret, entre 1376 i 1553, el poble va passar de 76 cases a tenir-ne només 52 (JUNQUERAS, MARTÍ: 2001). Per informació oral se sap que era relativament habitual que es produïssin petits incendis provocats per la xemeneia de la masia. Quant això passava les campanes de Sant Pere d'Avinyó tocaven a foc i la gent acudia a ajudar a apagar-lo. Els amos, a tots els que hi havien ajudat, els donaven una coca a cal Forner. Hi havia una dita que deia que a can Porràfols hi havia una bota de vi per cada dia de l'any, mostrant la gran riquesa de la masia.<\/p> ","coordenades":"41.3727800,1.7715100","utm_x":"397265","utm_y":"4580869","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40467-foto-08013-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40467-foto-08013-157-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La foto número 1, feta amb càmera obscura és de data anterior a la seva destrucció i es obra del fotògraf Sr. Aguilar. La foto número 2 correspon a la data que es conservava a sobre d'una de les portes de la masia: 1707, i es troba en la col·lecció particular d'un veí de Les Gunyoles (Josep Tres, a can Vendrell).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40468","titol":"Basses de can Porràfols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-can-porrafols","bibliografia":"
Informació oral Pere Capellades Milà<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'un conjunt de dipòsits i canalitzacions que es troben ubicats en un terreny elevat a ma dreta del camí que discorre paral·lel a la llera del torrent de la Font de la Canya. Estan formades per basses d'acumulació i transport d'aigua per a la utilització per part de la masia de can Porràfols. L'abundosa presència de vegetació i bardisses a la zona fa que sigui un lloc interessant des del punt de vista natural, encara que impedeix una descripció més acurada del conjunt.<\/p> ","codi_element":"08013-158","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Es tracta d'un conjunt de dipòsits d'acumulació d'aigua per tal d'aprofitar per a regar els conreus de la masia a la qual pertanyen.<\/p> ","coordenades":"41.3714700,1.7749300","utm_x":"397549","utm_y":"4580719","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40468-foto-08013-158-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40468-foto-08013-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40468-foto-08013-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40469","titol":"Dipòsit antic d'aigua de Les Gunyoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-antic-daigua-de-les-gunyoles","bibliografia":"
CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Hi ha tres elements fonamentals d'acumulació d'aigua pel seu l'abastiment al poble de Les Gunyoles, que van ser gestionats per la Societat d'Aigua de Les Gunyoles: 1, El dipòsit d'aigua del vessant nord de la Serra de Les Gunyoles (foto 1), anomenat pel poeta Pau del Pi, 'La Font Destinada'. Consisteix en un dipòsit fet de maçoneria de pedra vista, de planta rectangular i coberta de volta, que es troba a la vessant de la Serra de Les Gunyoles, al costat d'un camí que puja cap a la Creu d'en Llanes i a la carrerada des del camí vell de Les Gunyoles a la Font del Cuscó, al mig d'una zona plena de pins i altres espècies arbustives. 2, el Pou Gran, 3, el Pou de Baix, al costat de Cal Masana L'aigua d'aquestes fonts era repartida per tot el nucli mitjançant un sistema de fonts públiques com les que hi ha a la plaça de l'església o a la de Sant Salvador.<\/p> ","codi_element":"08013-159","ubicacio":"Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
La necessitat d'abastiment d'aigua a Les Gunyoles va portar a la recerca i aprofitament d'abundosos punts d'aigua. Se sap que l'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).Tres van ser els escollits per la gent del poble a finals del segle XIX i començament del XX: -el dipòsit d'aigua de la Serra de Les Gunyoles ('La Font Destinada') -el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans -el pou Gran del 1877, al costat de Cal Massana.<\/p> ","coordenades":"41.3499300,1.7818600","utm_x":"398095","utm_y":"4578320","any":"1877 ..","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Els elements relacionats amb l'abastiment d'aigua tenen un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40470","titol":"Serra de les Gunyoles - Caudellops - La Llampa - Costa Rava","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serra-de-les-gunyoles-caudellops-la-llampa-costa-rava","bibliografia":"
SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Ha perdut la vegetació per efecte dels incendis forestals","descripcio":"
Conjunt de serres - mirador que dominen el parc natural del Garraf, i més en concret l'Arboçar, Santa Susanna i els fondos de les rieres dels Pelagons i de Begues. Les seves carenes, i els fons de les seves valls formen un corredor biològic de primer ordre. Es tracta de muntanyes de forma allargada, que presenten planes allargades a les cúspides. La vegetació ha patit els efectes dels darrers incendis forestals del massís<\/p> ","codi_element":"08013-160","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Els topònims es troben en documentació antiga, essent des de sempre punts de referència per la gent d'aquestes contrades. Per exemple, La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).<\/p> ","coordenades":"41.3196100,1.7915400","utm_x":"398858","utm_y":"4574942","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40470-foto-08013-160-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La UTM correspon a la Costa Rava","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40471","titol":"Capella de Sant Julià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-sant-julia","bibliografia":"
SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d'Olèrdola.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Al costat d'un camí que mena cap a la serra de la font del Cuscó, i molt a prop de la carrerada, es poden veure les ruïnes de l'antiga capella dedicada a aquest Sant en forma d'amuntegaments de pedres irregulars dins una feixa a tocar el camí.<\/p> ","codi_element":"08013-161","ubicacio":"Arboçar de Dalt - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
L'any 1379 se sap que a Arbuzio hi ha una capella dedicada a Sant Julià amb tres altars (SADURNÍ ET AL., 2000). . El dia 10 de setembre de 1388, hi hagué una visita pastoral a l'església de l'Arboçar, 'de Santi Juliami de Arbucio', amb motiu de la visita es fa un inventari dels seus bens: -3 calzes de plata -1 custòdia de plata -L'altar de la Mare de Déu -L'altar de Santa Maria Magdalena i Sant Anastasi -L'altar de Sant Miquel -L'altar de Sant Joan -L'altar de Santa Margarida (VENDRELL, 1993), (SADURNÍ ET AL., 2000). L'any 1679 la capella es enderrocada (SADURNÍ ET AL., 2000) i el seu nom es manté al camp del costat: 'el Camp de la Capelleta', com a una peça de terra de sis jornals propietat l'any 1679 d'en Joan Arnan, pagès de l'Arboçar (SADURNÍ ET AL., 2000). El microtopònim de l'indret encara és el de 'La capella'<\/p> ","coordenades":"41.3330600,1.7627900","utm_x":"396473","utm_y":"4576469","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40471-foto-08013-161-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40472","titol":"Cal Ferret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ferret","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
És un complet conjunt d'elements destinats a una explotació racional del territori: la masia de Cal Ferret es troba en un petit replà dominant la vall, al peu del camí vell de Les Gunyoles a la Font del Cuscó. La casa, que es de planta quadrangular, presenta la façana principal plana, arrebossada i amb buits recercats mitjançant carreus de pedra la majoria. Algunes finestres tenen ampits de pedra. La porta d'accés es de llinda d'arc de mig punt i carreuada. Presenta una inscripció a la clau de l'arc amb la data de la seva construcció, 1756. Pel lateral hi ha una altra finestra carreuada amb ampit també de pedra que te una altra data, 1759, i que està tancada mitjançant una reixa de forja amb decoració vegetal de fus vertical del tradicional espí. La teulada és a dues vessants i la composició general de buits es irregular. Consta de planta baixa i planta pis. A més de la casa i les diverses dependències annexes, com els cups que hi ha darrera, un dels quals està aprofitat com a dipòsit d'acumulació d'aigua per la masia, s'hi troben també altres elements d'interès: un pou, una bassa anant cap avall en direcció a la Font del Cuscó, a l'esquerra i a tocar el camí, un forn d'obra molt probablement utilitzat per la construcció de la casa, un forn de calç, avui desaparegut, una era, i una alzina singular per les seves dimensions i estat de conservació. No s'ha tingut accés a l'interior.<\/p> ","codi_element":"08013-162","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
A diversos elements arquitectònics de la masia es troben les següents dates: 1756 a sobre de la porta principal d'accés; 1759, a la finestra lateral. La casa que veiem, doncs va adquirir la seva fesomia actual al segle XVIII.<\/p> ","coordenades":"41.3476700,1.7725000","utm_x":"397309","utm_y":"4578080","any":"1756","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40472-foto-08013-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40472-foto-08013-162-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40473","titol":"Bassa i safareig del mas Sunyer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-i-safareig-del-mas-sunyer","bibliografia":"
CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Al davant de la casa hi ha una gran bassa mig plena de canyissos, on s'escorre l'aigua filtrada de la terra quan plou molt i de la que arreplega de les pluges. Aquesta bassa es molt profunda al centre. Al costat es troba una altra construcció destinada a safareig utilitzat per les dones de la masia per fer-hi la bugada. Presenta un gran valor des d'un punt de vista natural, doncs es zona utilitzada com a punt per beure i d'habitat permanent d'algunes espècies d'animals.<\/p> ","codi_element":"08013-163","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3372900,1.7810500","utm_x":"398008","utm_y":"4576917","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40473-foto-08013-163-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40474","titol":"Fondo del Tallat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fondo-del-tallat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Des d'un punt de vista ecològic la conservació de l'alzinar presenta un gran interès, ja que aquest arbre forma l'espècie ibèrica per excel·lència.","descripcio":"
Bosc espès d'alzines que, tradicionalment, havien estat tallades per a l'obtenció de carbó vegetal. Es troben prop del lloc conegut com la cova Marina. Es tracta del fons d'una vall de torrent que es troba dins el parc natural i es tributari de la riera de Begues. L'alzina és un arbre productor d'excel·lent fusta de carboneig. L'alzinar és una comunitat vegetal densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària (5-15 m), en primer lloc l'alzina, un tipus de vegetació que protegeix el sol de l'erosió.<\/p> ","codi_element":"08013-164","ubicacio":"Sobre Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
La frondositat i l'alçada dels arbres va ser utilitzada històricament per a l'obtenció de carbó vegetal per part de la gent d'Avinyonet. A la cova Marina s'hi va amagar gent durant la Guerra Civil de 1936.<\/p> ","coordenades":"41.3325400,1.8205200","utm_x":"401303","utm_y":"4576344","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40474-foto-08013-164-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40474-foto-08013-164-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"No s'ha trobat cap altre bosc d'alzines d'aquesta categoria a tot el terme municipal. A la part de dalt del vessant que limita amb aquest fondo es troba la cova Marina, que va ser un indret on es va amagar gent durant la guerra civil de 1936. És un indret on encara l'acció de l'home no ha destruït aquest petit bosc autòcton, tot i que ha estat explotat pel carboneig.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40475","titol":"Les Coves del Cau del Llop","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-coves-del-cau-del-llop","bibliografia":"
CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Aquestes coves es troben, al Sud-est del nucli habitat de de l'Arboçar de les Roques, a les estribacions muntanyoses del massís del Garraf, formant la carena muntanyosa de la serra que porta el mateix nom: Serra de Caudellops, i que continua en la carena formada per la Serra de la Llampa formant amb aquesta un continu que domina des d'una alçada superior als 300 metres dues valls: una, pel nord-est més ampla i suau, on des d'època antiga es van instal·lar importants masies com ara el Mas Sunyer, o les Cases Blanques, i una altra de més abrupta, pel costat sud, la vall calcària que durant milers d'anys han anat foradant les aigües dels fondos coneguts com els Ombrils dels Torrents, o dels Garrofers del Xicarrot o del torrent del Puig de Montombra, ja fora el terme d'Avinyonet, que portaven aigües al Torrent dels Pelagons. Des d'aquí es domina una impressionant vista panoràmica de les muntanyes i la vall fluvial, i de bona part del terme municipal d'Avinyonet. En concret, es tracta d'unes coves formades en una carena formada de conglomerats d'origen fluvial que corona la serra en una zona molt escarpada i de difícil accés, on nien moltes espècies animals pròpies de la fauna del Garraf.<\/p> ","codi_element":"08013-165","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3278500,1.7766200","utm_x":"397622","utm_y":"4575874","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40475-foto-08013-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40475-foto-08013-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40476","titol":"Nucli antic de Les Gunyoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-antic-de-les-gunyoles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'acabat dels murs dels edificis corresponents a l'antiga rectoria i annexes trenquen l'harmonia constructiva d'aquest nucli. Les obres de reforma de Cal Candi, amb la supressió de Cal Cuscó, han canviat la morfologia de l'edifici.","descripcio":"
Es defineix així el conjunt urbà que es troba dins els següents límits: Carrer de Sant Salvador, Plaça de Sant Salvador, Plaça de l'Església, Torre Romana, inici del camí de la Font del Cuscó. Totes aquestes edificacions formen un únic conjunt de màxim interès des d'un punt de vista patrimonial. En general ens troben davant un conjunt urbà que es desenvolupa en un espai aturonat, en que les cases semblen seguir una línia de recinte amb dues entrades clares: una a tocar Can Filella, que puja pel carrer de Sant Salvador, vorejant l'antiga casa de Cal Candi per la dreta, l'altre és per sota la Torre Romana i ca l'Umbert. En tot aquest conjunt urbanístic que està compost de cases de dues alçades, fetes de maçoneria de pedra irregular, la majoria es troben arrebossades, d'altres no, formant un continu urbanístic de traçat típicament medieval que segueix la topografia del terreny. Els carrers conserven un interessant paviment. Del conjunt en destaca el carrer de Sant Salvador, amb cases que responen a una tipologia de finals del segle XVII i començament del XVIII. A Ca l'Escofet ( C\/ Sant Salvador, 32) Es conserven dues piques baptismals, una d'elles d'immersió i l'altra que prové del poble. Hi ha una sitja dins la casa. Sota moltes cases, solars buits i carrers es coneix l'existència de sitges excavades a la roca. Un exemple interessant de galeria d'arcs es troba a Can Ràfols, al número 29 del carrer de Sant Salvador. El número 34, Can Baqués, conserva les teules pintades al ràfec. El número 39, antigament can Vendrell, avui cal Tres, ha estat restaurat afegint elements foranis, encara que perfectament integrats dins la construcció. Conserva aquesta casa el remat protector de teula trencada al carener de la teulada. Un altre carrer interessant és el de la Torre Romana, amb cases pel costat Nord que, segons informacions orals, segueixen una mena de potent mur que podria ser de cronologia romana. Destaquen també la plaça de l'església, amb elements que es contemplen en fitxes apart, i sobretot la torre de cronologia romana i ca l'Umbert, també coneguda com el Castell. El carrer de Sant Salvador continua vorejant aquest nucli per la part baixa, a tocar l'inici del camí de les Gunyoles a la font del Cuscó (a la cantonada de Can Vilella), la plaça de la Font o de les basses de Cal Ferret, el celler de Cal Mestre (números 14, 16, 18), continua anant cap al carrer de Montjuïc, restant compresos altres elements significatius, com les cases del número 20 (cal Pons), 22 (Cal Ferret, on vivien els antics masovers d'aquesta casa). Es tracta d'una construcció de planta baixa i dues plantes pis, que trenca les dimensions habituals del nucli. La façana està arrebossada, els buits són de petites dimensions i presenta l'estació del viacrucis que tracta del davallament de la creu. El conjunt definit com a nucli antic queda interromput en començar el carrer de Montjuïc, per on passava la carrerada. Per informació oral se sap de l'existència de diverses sitges al subsòl i de restes de probable cronologia romana que formen part d'estructures posteriors: suposats mil·liaris i altres murs.<\/p> ","codi_element":"08013-166","ubicacio":"Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Tot i que és de suposar l'existència de poblament en aquest indret potser que ja en època prehistòrica: sitges excavades a la roca o la hipotètica existència de zona d'hàbitat a les esplugues, així com durant l'època romana, si s'accepta la cronologia de la torre coneguda com a la torre romana, ja com a microtopònim establert a l'ús comú dins el municipi, no es tenen notícies fidedignes fins l'època medieval. El topònim Cegunioles apareix escrit reiteradament des dels segles X i XI, tal com es posa de manifest en els següents documents (CARBONELL, S.D.): -Empenyorament d'una terra de Daco a Amado, al lloc de Cegunolas (12-XII-978) (Ant. Catedral de Barcelona, IV, núm. 443, fol. 191) -Testament sacramental de Galindo, datat el 5-9-981 (RIUS SERRA,1981, núm 136: 111) 'in termino de Olerdola, Cegoniolas' (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001: 2). El testament es jurat al Kastrum Erapropiano, i esmenta els alous de Ceguniolas: terres i vinyes, cultius i erms i també la seva turrem i ipsum edificium, els qual dóna a la seva muller Ermengarda i als seus fills. -Donació d'una casa a la Santa creu i Santa Eulàlia d'Olèrdola, al lloc que en diuen Cegoniolas (31-XII-991) (Ant Catedral Barcelona, IV, núm. 286 fol. 113) -Donació de terres al lloc que en diuen Cichoniolas, a la Seu de Barcelona (5-I-992) (CARBONELL, S.D.) -Donació a Sant Cugat d'un alou al lloc de Ceguniolas (3-V-992) (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981: núm. 282: 238). -Com a afrontació de la quadra de l'Arboçar, el 25-VIII-1056 (?) surt Cegunolas en un document conservat al cartulari de Poblet (CARBONELL, S.D.). -Testament del bisbe Umbert de Cervelló (any 1085). D'entre els marmessors que hi figuren en aquest document, es troba Raimundum Olibe de Ceguinolas, al qui el bisbe li deix a unes vinyes (és el mateix Ramon Oliva del document posterior). -En document datat el 9-XI-1068, Raimundus Olivan i la seva muller Ledgardis (de Ciconiolis) venen al comte Ramon un alou que tenen a la parròquia de Sant Joan del Llobregat i Sant Just Desvern) (CARBONELL, S.D.). -El clergue Guillelmus Bernardi dóna a al beato Sebastiano un alou al terme de Ceguinoles s'esmenta el 1-V-1123, en que Sant Cugat varis (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981, núm. 866: 63). -Més mencions: el 16-II-1198: Guillelmo de Segunoles; en els capbreus de 1194 a 1208, Cecunioles i en una venda del 20-X-1218 (Cecuinolibus) (RIUS SERRA,1981, núm. 1287: 403). El topònim Les Gunyoles va experimentar una complexa evolució entre els segles X i XIII. Així, en el segle X, i tal i com ja s'ha vist, indicava un lloc (GRAN GEOGRAFIA: 1982, V) i un castell (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). Al segle XI apareix l'església de Sant Salvador de les Gunyoles (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L'existència d'aquesta església no comportarà l'aparició immediata d'una parròquia diferenciada de la de Sant Pere d'Avinyó. Doncs, segons sembla, la divisió del terme d'Avinyonet en dues parròquies sembla remuntar-se a l'any 1185. La documentació parla de l'ocupació de noves terres en aquest indret en 1164 (VILLACAMPA et al s.d.) una vegada la conquista de Tortosa, Lleida i Fraga permetien l'augment de la seguretat a la zona del Penedès. Al segle XII és atribuïble la pica baptismal d'immersió que es troba a ca l'Escofet, potser el testimoni material de caire religiós més antic conegut al nucli.<\/p> ","coordenades":"41.3521500,1.7796200","utm_x":"397911","utm_y":"4578569","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40476-foto-08013-166-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40476-foto-08013-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40476-foto-08013-166-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Medieval|Modern|Renaixement|Barroc|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"(Continuació història) Al terme de les Gunyoles, s'hi establiren en un moment indeterminat del segle XII els templers. D'aquesta manera s'entén que el 1160 Bertran d'Olost i Pere de Torradella, comanadors templaris de les Gunyoles, donessin aquest terme, situat en el territori d'Olèrdola, a Joan de Bassa i el seu germà Pere perquè l'edifiquessin i cultivessin. El 1205, la preceptoria dels templers fou traspassada de les Gunyoles al Montmell i el lloc de les Gunyoles passà a mans del prior de l'Hospital (LLORACH SANTÍS, 1992a). En la transició del segle XII al segle XIII, Gunyoles deixa de ser el topònim d'un lloc qualsevol, per esdevenir -possiblement sota l'impuls de l'Ordre del Temple (FONT RIUS, 1969, II: 670)- la seu d'una parròquia, tal com es posa de manifest en diversos contractes de compra-venda, com el signat el 20 d'octubre de 1218 sobre una venda de drets 'in termino castri de Olerdola, in quadra et parrochia de Cecuinolibus' , al mateix any: parrochia Salvatoris de Cegunoles', i 'Ceguniolis' en 1238 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001). L'any 1515 Les Gunyoles supera a Avinyó com el nucli de població més important del terme d'Avinyonet. Una nova església, construïda el 1776, substitueix l'anterior. Aquest nou edifici és de proporcions més grans i s'aixeca sota l'advocació de la Transfiguració del Senyor, patró de Les Gunyoles. El 1815 hi ha menció de la Quadra de 'las Gunyolas de Monjuich', per tal de fer 'terna de Batlle per dita quadra, essent així que si era independent apareixia ni podia ni devia ferla y per altre part expresaba (l'alcalde Major de Vilafranca) lo que es dita quadra que no es mes que un poc de rocas ab set o buit casas y sos avitans tots pobres y ab aixo se enseña dit memorial al arcalde major de vilafranca antes de tirarlo al acuerdo y digue que ell nons o manaba al terma y que la orde bania de la sala (…)' (Arxiu Municipal d'Avinyonet: ACTAS MUNICIPALS, 30 de desembre de 1836). Dins el 'Nomenclàtor' de l'1 de gener de 1888 corresponent a la província de Barcelona, editat l'any 1892, figura 'el Lugar' de Les Gunyoles com el nucli més important del municipi d'Avinyonet, amb 118 edificis i 474 habitants de fet (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). De 1817 fins a 1844 es troba escrit a la documentació: 'Ajuntament d'Avinyonet i Gunyoles' (PUIG I BOSCH, 1912) La seva carretera la van fer els mateixos veïns l'any 1948. El dia 17 de gener de 1945 es celebren solemnes festeigs amb motiu de la portada d'aigües, beneint-se les aigües noves a la plaça de l'Om. Fites importants al poble dins la seva història contemporània són les següents: l'any 1859 es crea la Germandat o Monte-Pio de Sant Josep. L'any 1877 al mes d'agost es va començar el pou gran, trobant-se, el 17 d'agost del 1878 l'aigua al pou de baix. El 1904 es construeix la sala de la societat de Les Gunyoles a Ca la Xica. Del 1915 al 1920 es construeix el dipòsit de dalt, a sobre del pou, del 1915 al 1920 es fan les primeres fonts. A l'agost del 1944 s'enderroca la bassa de Cal Ferret, ocupada avui per una font. L'any 1928 arriba el llum, el 1932 es compra la màquina de batre. El telèfon es va posar l'any 1952 a cal Barnes. L'any 1940 es fa el camí del cementiri (el 1948 la carretera cap a Les Cabòries). L'any 1951 arriba la mare de Déu de Fàtima. L'any 1952 s'arranja el carrer de Montjuïc. Una dada d'interès vincula Les Gunyoles al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Se sap que entre els segles XI i XIII, el monestir tenia possessions a Les Gunyoles, concretament els masos de Malselliga o Massalliga (PLADEVALL; LLORACH, 1992). Foto 1, cal Verona, al carrer de Sant Salvador, 31 (espitllera de la Casa Gran de Clariana); Foto 2, can Filella, al camí de la Font del Cuscó, número 4; Foto 3, Can Ràfols","codi_estil":"83|85|94|95|96|80","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40478","titol":"Carrerada de cal Castellví a Sant Sadurní d'Anoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-de-cal-castellvi-a-sant-sadurni-danoia","bibliografia":"
ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Caiguda en desús perquè en molts trams discorre sobre una carretera de trànsit rodat elevat. Es pot fer a peu i en bicicleta","descripcio":"
De cal Castellví a Sant Sadurní d'Anoia, segueix al començament el camí de Vilafranca, després a la dreta la carena de la serra d'Espill i continua fins la masia del Papiol. A partir d'aquí segueix la pista enquitranada fins a Sant Pere Molanta, el qual travessa pel mig. A l'indret de la casa Ferran, la carrerada travessa la B-24 i, fregant el polígon industrial, pren un camí a mà dreta que la porta al coll i la creu de l'Albi. Segueix per Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern, ja fora el terme d'Avinyonet. Benito Formentí i Noguera, que viu a Olivella i va néixer a Talltendre (la Cerdanya) l'any 1927, va fer durant catorze anys la transhumància a la Llosa com a pastor d'en Pere Torner de Sant Pere Molanta. Seguia la carrerada que passa per Sant Pere Molanta, les Cases Roges, el cementiri de Sant Cugat Sesgarrigues, seguint pel terme d'Avinyonet, i entrant a Sant Sebastià dels Gorgs, sortint després per Lavern, continuant fins arribar al seu destí, a on s'estava tot l'estiu i només baixava per estar amb la família per la Festa Major del poble d'Olivella, on vivia (ROVIRA ET AL., 1999). En un punt, a prop del mas Comtal, la carrerada es creua amb la que ve de Can Merlines, coneguda com a Carrerada de la Llacuna. En aquest punt havia existit una creu, avui desapareguda, que es coneixia com la creu del mas Comtal, potser testimoni d'un tipus de mesura del camí (els punts i coordenades d'emplaçament estan preses precisament en aquest encreuament).<\/p> ","codi_element":"08013-168","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"","coordenades":"41.3779700,1.7608200","utm_x":"396380","utm_y":"4581457","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40478-foto-08013-168-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40478-foto-08013-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40478-foto-08013-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999).","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40479","titol":"Falles normals de l'Arboçar del Penedès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/falles-normals-de-larbocar-del-penedes","bibliografia":"
GIMERÀ ROSSO, Joan; DRUGUET, Elena (2003). Domini Catalànide: Falles normals de l'Arboçar del Penedès. Departament de Geodinàmica i Geofísica, Universitat de Barcelona i Unitat de Geotectònica. Universitat Autònoma de Barcelona<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Aquesta geozona, que es troba situada dins el conegut com a domini Catalànide, forma part de la vora entre la fossa del Penedès i l'acabament meridional del massís del Garraf. Hi afloren principalment calcàries esculloses i lutites d'edat miocena, i localment calcàries del Cretaci, materials tots ells afectats per diverses falles normals conjugades orientades NE-SW, que donen lloc a un sistema de horts i grabens ben diferenciables en forma de graons al relleu. Els grabens, constituïts per materials lutítics, son aprofitats com a camps de conreu, mentre els horts són formats de calcàries més resistents. Com a resultat de l'erosió diferencial d'aquests materials hi ha molts bons afloraments de plans de falla, els quals generalment coincideixen amb els marges dels camps o de les carreteres. En algunes ocasions, sobre els plans de falla s'hi poden observar megaestries produïdes per la fricció durant el desplaçament de les falles.<\/p> ","codi_element":"08013-169","ubicacio":"L'Arboçar del Penedès 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3291100,1.7627400","utm_x":"396463","utm_y":"4576031","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40479-foto-08013-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40479-foto-08013-169-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La baixa complexitat de l'estructura, les bones condicions d'aflorament i la facilitat amb que es poden deduir els processos tectònics confereixen a la geozona un elevat valor didàctic, i també científic, els quals justifiquen la inclusió d'aquesta zona en el catàleg del patrimoni geològic. Encara que les falles descrites a la bibliografia siguin les de l'Arboçar aquestes abunden al sector sud del terme fins a la zona de Cantallops a la Carretera B-24.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40480","titol":"Torrent de Santa Susanna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-santa-susanna","bibliografia":"
TORRENT DE SANTA SUSANA (2001) 'Coses d'aquí: Torrent de Santa Susana'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 36, gener 2001. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'una zona humida singular que es localitza al municipi d'Avinyonet del Penedès. En aquesta zona la riera de Begues pren el nom del caseriu que es troba al seu costat. La riera, en travessar el massís del Garraf, únicament porta aigua després d'episodis plujosos intensos (dos o tres al llarg de l'any). El seu curs roman eixut durant la pràctica totalitat dels dies de l'any, excepte en uns pocs indrets, on la presència d'aigua és permanent. La seva superfície no arriba a les 3 ha, i durat l'estiu disminueix considerablement el nivell d'inundació. La vegetació que s'hi troba és bàsicament el canyissar i el bogar i algun exemplar de pollancre (Populus nigra), i al medi que l'envolta s'estenen vinyes i màquia de garric (Quercus coccifera) i margalló (Chamaeropus humilis). Algunes de les espècies que s'hi fan i que només apareixen en comptadíssims indrets del Garraf són el càrex pèndul (Carex pendula), el lliri groc (iris pseudacorus), etc. És de destacar la presència, a tocar de l'aigua, a prop de la bassa del costat de l'antic nucli fortificat, d'un dels pins pinyoners (Pinus pinea) més grans del massís, i que sens dubte es deu beneficiar de l'elevada humitat edàfica de l'indret en comparació amb l'aridesa característica del massís del Garraf. Pel que fa a la fauna invertebrada, cal destacar la presència d'odonats (Calopterys) i mol·luscs (Lymanea). La zona és un punt de reproducció d'amfibis (especialment Bufo bufo i Bufo calamita) i de rèptils lligats a l'aigua o a la humitat edàfica, com la serp d'aigua (Natrix maura) i el vidriol (Anguis fragilis). La seva superfície no arriba a les 3 ha i durant l'estiu disminueix considerablement el nivell d'inundació.<\/p> ","codi_element":"08013-170","ubicacio":"Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Nº Nom de l'espai i número de codi Règim de protecció Reserva, Refugi o Paratge Parc natural o Pla especial Espai del PEIN 01 Torrent de Santa Susanna (1280900) Pla especial Massís del Garraf<\/p> ","coordenades":"41.3332100,1.8140600","utm_x":"400764","utm_y":"4576426","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40480-foto-08013-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40480-foto-08013-170-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"En ser un dels escassos punts d'aigua permanent del massís del Garraf, el seu interès ecològic i conservacionista, si més no a escala local i comarcal, és molt elevat. Resulta d'especial interès per la diversificació dels sistemes naturals de la conca fluvial o de l'àrea geogràfica on es localitza i es valora com a una zona humida de remarcable interès pel fet de localitzar-se en un indret calcari de notable aridesa, considerant-se un punt estratègic per a la fauna amfíbia. Protegit sota les següents figures: Pla d'espais d'interès natural; Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["3"]},{"id":"40481","titol":"Pi Gros de Santa Susanna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-gros-de-santa-susanna","bibliografia":"
CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Gran exemplar de pi de 1,80 metres de circumferència. Sota el pi hi ha un interessant pèlag.<\/p> ","codi_element":"08013-171","ubicacio":"Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3295100,1.8156100","utm_x":"400888","utm_y":"4576013","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40481-foto-08013-171-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40481-foto-08013-171-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Un dels elements del patrimoni natural que són objecte d'atenció especial per part de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic són les zones humides. Es tracta d'uns dels ecosistemes més diversos i rics biològicament però, alhora, particularment fràgils i vulnerables. Aquesta Direcció va portar a terme un inventari en el qual s'identificaven i delimitaven 202 zones humides a Catalunya. Dins el Garraf, son dos les zones humides identificades, i una particularment, correspon al municipi d'Avinyonet, és la de Santa Susanna. Dins aquesta zona humida es troba aquest majestuós pi que ha crescut al costat del pèlag que en aquest indret tranquil es forma al llit de la riera.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40482","titol":"Pins de les Descàrregues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pins-de-les-descarregues","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Abans eren tres, però un es va cremar en un dels darrers incendis","descripcio":"
Dos exemplars de l'espècie Pinus sp. que es troben isolats d'alt del cim de les Descàrregues, acompanyats de sotabosc, a prop dels camins del dret i vell de Santa Susanna.<\/p> ","codi_element":"08013-172","ubicacio":"Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
En aquest punt i a la seva ombra es feien la descàrrega de vi, raïm llenya i carbó els carros que pujaven del fondo de Santa Susanna. Per això utilitzaven el camí actual per a pujar i el camí del dret per a baixar. Aquest darrer es conserva encara que molt malmès. Un gran incendi patit pel Garraf l'any 1982 va devastar bona part de la superfície del massís, deixant un aspecte molt àrid. Avui encara s'observen els efectes d'aquell incendi. Aquests dos pins del cim de la Descàrrega són els que van sobreviure a aquest incendi.<\/p> ","coordenades":"41.3360400,1.8093400","utm_x":"400373","utm_y":"4576746","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40482-foto-08013-172-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40482-foto-08013-172-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Tenen un valor simbòlic.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40483","titol":"Pou Francí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-franci","bibliografia":"
CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Pou amb històries llegendàries. Va ser molt útil en temps de guerra; el coneix molta gent gran del Garraf i part del Penedès. És un pou de pedres molt ample, d'uns quatre metres de diàmetre. Els pastors també el feien servir perquè begués el ramat. Avui no te massa aigua al seu fons.<\/p> ","codi_element":"08013-173","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El microtopònim 'Francí' es possible que derivi de francès.<\/p> ","coordenades":"41.3214400,1.8248300","utm_x":"401647","utm_y":"4575107","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40483-foto-08013-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40483-foto-08013-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es de difícil accés, perquè els camins s'han perdut i la vegetació ha crescut indiscriminadament.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40484","titol":"Casa Gran de Clariana\/Can Solé de Clariana\/Casa Forta de Clariana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-gran-de-clarianacan-sole-de-clarianacasa-forta-de-clariana","bibliografia":"
INFORMACIÓ ORAL PERE LLOPART GARRIGA, 13 desembre de 2002. LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals)<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Les teules de l'edifici van ser agafades per un familiar de la família Ràfols per restaurar la Torre Melina d'Esplugues, per la qual cosa l'edifici va començar a enrunar-se.","descripcio":"
Avui tan sols resten alguns murs de l'edificació, la base de premsa, i les restes que la gent no va emportar-se amb destí a altres cases: les teules a una masia d'Esplugues, les pedres irregulars i de menors dimensions al camp de futbol de la Grava, i els carreus, finestres, espitlleres i d'altres a cal Verona de Les Gunyoles.<\/p> ","codi_element":"08013-174","ubicacio":"Clariana. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Apareix esmentat un apartament de Clariana, pel qual pagava un tal Francisco Soler, en un document emès 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', dintre la tercera classe, al costat d''altra casa taulera de Ràfols' (LISTA, 1825). Segons informació oral d'en Mn. Margarit, al segle XII el bisbe de Vic s'encarrega el repoblament als senyors del castell de Calriana de l'Anoia.<\/p> ","coordenades":"41.3635000,1.7842600","utm_x":"398317","utm_y":"4579823","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40484-foto-08013-174-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40484-foto-08013-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40484-foto-08013-174-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La foto número 1 correspon al seu estat de ruïna l'any 1979, abans del seu enderroc.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40485","titol":"Mas Sunyer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-sunyer-0","bibliografia":"
INFORMACIÓ ORAL MN. ANTONI MARGARIT, febrer 2003 Informació oral Julià Ricart.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt d'edificacions envoltades d'un gran barri. Encara que no s'ha pogut accedir al seu interior, s'endevinen uns edificis centrals destinats a habitatge, i un gran pati, envoltat de construccions molt possiblement destinades a acollir el bestiar. El gruix de la construcció és de maçoneria de pedra irregular arrebossada amb calç. Les teulades són de teules àrabs, majoritàriament disposades a dos vessants. Les edificacions destinades a habitatge són de planta baixa i pis. Hi ha alguns balcons a les plantes primeres. Sembla que es tractar d'un mas especialitzat, sobre tot, en l'acolliment del bestiar. En un dels murs interiors s'endevina, des de la porta del barri, un rellotge de sol. Fora hi ha una interessant bassa amb safareig.<\/p> ","codi_element":"08013-175","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
La masia va ser, al costat de les Cases Blanques, part integrant en la fundació de l'Arboçar (informació oral Mn. Antoni Margarit, febrer 2003). Aquest devia ser un punt important pels ramats degut a la seva localització, amb abundants punts d'aigua al costat del mas. L'existència de corrals, que es fan molt evidents dins del conjunt d'edificacions, a més de la informació oral, indiquen que aquesta casa va acollir ramats de cert volum.<\/p> ","coordenades":"41.3375200,1.7812400","utm_x":"398024","utm_y":"4576943","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40485-foto-08013-175-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40485-foto-08013-175-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40485-foto-08013-175-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40486","titol":"Basses de les Planes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-les-planes","bibliografia":"
VARIS(2003) Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar. Núm. 316. Gener de 2003.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt de sots o cucons formats en un sol càrstic (abans eren 4) que es troben a un i altre costat del camí de les Roques. Es conserven els següents topònims: bassa del Carrau, bassa del Llepà i bassa del Treballa. Tan sols dues mantenen cert nivell d'aigua. Al seu interior hi ha boga, serps i granotes. Una quarta està dins d'una tanca al número 40 del carrer de Les Roques.<\/p> ","codi_element":"08013-176","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Aquests eren punts d'aigua utilitzats de manera tradicional per regar els horts, beure els animals i rentar roba les dones. Amb la boga que creixia al seu interior, hi havia gent que venia de fora, sobretot gitanos, que la feien servir per apariar cadires. Aquesta gent s'estava uns dies al poble mentre tenia feina. La importància d'aquests punts d'aigua es veu reflectida en una rondalla popular que porta per nom Les Cabres de l'Arboçar (veure la fitxa corresponent). El seu interès és extraordinari. Es tracta de punts d'aigua o –el que és el mateix– de vida per a moltes espècies. Aquestes basses ens mostren algunes de les formes de vida que en treuen profit, com amfibis, invertebrats i plantes aquàtiques. Sovint, la presència d'individus d'aquestes espècies va estretament lligada a l'existència d'aigua a la bassa que, alhora, depèn de les condicions climàtiques de l'època. Per la seva situació, és molt possible que fossin utilitzades com punt d'aprofitament d'aigua per als ramats que pujaven per la carrerada de la riera dels Pelagons des de Sant Pere de Ribes.<\/p> ","coordenades":"41.3305300,1.7670100","utm_x":"396822","utm_y":"4576183","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40486-foto-08013-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40486-foto-08013-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40486-foto-08013-176-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"La foto número 3, d'autor desconegut, correspon al pastor Ramon de l'Arboçar que porta les seves ovelles a beure a una d'aquestes basses, i és de la dècada de 1970 (està presa de la revista Font-Tallada, 2003). No es tracta d'un fenomen isolat al cas d'Avinyonet, a prop es troben també les de la plaça de les Roques, avui tapades, o les més conegudes del Xuquit o de Cases Blanques i la del Mas Sunyer.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40487","titol":"Bosc de Llinda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-llinda","bibliografia":"
MARGARIT, A. (1988b) 'Parlem avui de Llinda' Full Informatiu, Núm. 5, Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Al nord-oest de la masia i capella de Llinda s'estén un espès bosc de pins que sembla haver estat, fins fa poc, molt més extens. Tot i això, aquest interessant reducte de vegetació dominat pels pins forma una extensa massa verda que domina l'horitzó de planes conreades que s'estén pels voltants, i que, com una mena de línia verda, domina la plana d'aquest territori del terme d'Avinyonet.<\/p> ","codi_element":"08013-177","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"
Sembla tractar-se d'un bosc molt aprofitat, ja que no es veuen exemplars de gran antiguitat. Tradicionalment el bosc permetia al pagès escalfar-se, i també fer carboneres durant l'hivern, època de poca feina al camp. Eren molts els oficis que es proveïen de carbó: ferrers, serrallers, etc., a més del consum propi de les cases per escalfar-s'hi i cuinar els aliments. La fusta de forn era racionalment tallada i comercialitzada en feixos a bòbiles, a olles d'aiguardent o a forns de pa, inclús s'hi feia un carbó de menor qualitat, en petites carboneres que era costum que els pagesos fessin. Un altre aprofitament propi del bosc era el de fer formiguers, que consistien en cremar terrosos de terra amb llenya o brossa, formant un conjunt ric en minerals com a adob per la terra de conreu. Aquest aprofitament humà de les masses forestals que es desenvolupaven per aquest territori anava encara més enllà de la fusta. La caça amb vesc i els llaços eren més generals que les armes de foc. Del bosc se n'aplegaven pinyons, mores, cireretes, etc. Aquest punt on creix aquest bosc, és un dels més antics poblats al terme d'Avinyonet. La capella, sota una altra advocació, apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana, la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes, es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Pel que fa a la masia, i com a dada singular, es conserva una teula que indica una data de col·locació d'una de les cobertes de la casa. En aquesta teula es pot llegir lo següent: 'Vuy dia 22 de abril de 1729'.<\/p> ","coordenades":"41.3846400,1.7547300","utm_x":"395881","utm_y":"4582205","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40487-foto-08013-177-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40487-foto-08013-177-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40487-foto-08013-177-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40488","titol":"Parc Natural del Garraf","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-natural-del-garraf-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El paisatge que es pot contemplar al parc natural del Garraf dins el terme d'Avinyonet del Penedès és totalment original, diferent i únic a tot el Principat. Els relleus són baixos i de cims arrodonits; les valls, profundes i de vessants escarpats, i les parets rocoses, de color gris blanquinós. Es tracta d'un territori eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cim més alt dintre el terme municipal és el Puig de la Mola. La pedra calcària és la què compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha facilitat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. La situació prop de la costa determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana, i cap endins, en els fondos o valls tancats, com el de Santa Susanna, un domini de la vegetació integrada per fragments d'alzinar, amb la vegetació típica associada (el boix, la roja, el lligabosc o el marfull) i pinedes de pi blanc, la majoria dels quals han estat afectats pels incendis forestals i avui es troben en procés de regeneració. Respecte de la fauna, s'ha de tenir en compte que les dures condicions ambientals del massís (forta insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) han seleccionat molt les espècies que s'hi han establert i, per tant, han donat interès a l'original fauna que hi viu. Així, hi trobem la serp verda, la serp de ferradura, la tortuga, el còlit negre, el còlit ros, la merla blava, la fagina, el conill, la guineu i el teixó. Les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes d'elles, sobretot per a les que troben en la presència de l'aigua el lligall irrefutable del seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. El gran desenvolupament del sistema càrstic –existència de coves i avencs en abundor– ha afavorit la presència d'animals cavernícoles, alguns dels quals són espècies úniques al món. En el transcurs del treball de camp s'ha trobat un exemplar de tortuga de l'espècie 'testudo hermanni', habitual a la zona (foto 3).<\/p> ","codi_element":"08013-178","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
L'arquitectura de la masia i de l'activitat agrària té un representant molt interessant en el cas de Santa Susanna. Es tracta d'un caseriu vinculat a l'explotació de la vinya. Altres elements d'interès són les restes de carboneres, molt habituals a la zona del terme d'Avinyonet, i l'explotació de la calç, que es duia a terme en alguns forns que es troben escampats pel territori del parc natural. Un altre tipus de construccions vinculats a la zona són els marges de pedra seca. Per últim es pot parlar d'un aprofitament molt antic del margalló, i per suposat dels camins ramaders, que formen part de les principals vies de transhumància.<\/p> ","coordenades":"41.3233700,1.8275300","utm_x":"401876","utm_y":"4575318","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40488-foto-08013-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40488-foto-08013-178-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"El Parc Natural del Garraf forma part de la xarxa d'espais naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona, que configuren una anella verda que envolta els sectors més fortament urbanitzats del país. L'interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Garraf justifica que s'hi hagi creat un espai protegit. El parc natural és una plataforma per al foment d'un ús racional del territori que faci possible l'aprofitament ordenat dels recursos. A la vegada, el parc natural respon a la demanda d'equipament i instal·lacions per al lleure i l'activitat pedagògica en el medi natural. Tres són les característiques bàsiques que justifiquen l' interès d' aquest massís, la singularitat, grisenca i aparent nuesa del qual presideix i dóna nom a la comarca. En primer lloc, l' excepcional vàlua científica del seu medi natural on es desenvolupen uns biotops gairebé insòlits a Catalunya. En segon lloc, la notable singularitat de la relació de l' home amb aquest medi, al llarg de les diverses seqüències històriques: bosc, conreu de vinya, ramaderia de cabra, etc. I per últim, l' alt grau de qualitat i significació de la seva configuració paisatgística, on l' orografia abrupta i trencada, la peculiar botànica que s' hi desenvolupa -menció especial pel 'Chamaerops humilis' o margalló- i les característiques espeleològiques, configuren un marc paisatgístic d' un valor extraordinari. Foto 1: riera de Begues; foto 2: pou de Santa Susanna; foto 3: olivera centenària de Santa Susanna.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40489","titol":"Font de la Canya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-canya","bibliografia":"
CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
A tocar el torrent que porta el mateix nom es troba una font que actualment es troba molt degradada com també ho està tot l'espai ocupat pel torrent. Hi ha un tub de plàstic pel qual raja un fil d'aigua. Hi ha, pels voltants, abundosa vegetació de ribera.<\/p> ","codi_element":"08013-179","ubicacio":"Sant Pere d'Avinyó 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El seu nom diu la gent que ve del fet que una vegada algú hi va veure una surgència d'aigua i li va posar una canya per que ragés bé. És una de les fonts més conegudes i emblemàtiques del municipi. Era el lloc de trobada de la gent. Fins allí s'arribava per a fer-hi el berenar. Avuien raja molt poca aigua que surt per un tub de plàstic blau, arran d'una riera per la qual discorre aigua contaminada. Havia estat un indret de destí de moltes excursions per a la gent d'Avinyonet. Fins i tot, a prop de la font, s'havien fet cerimònies de sanament de trencadura.<\/p> ","coordenades":"41.3702000,1.7759300","utm_x":"397631","utm_y":"4580577","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40489-foto-08013-179-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40489-foto-08013-179-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"És un indret de gran valor paisatgístic i simbòlic per la gent d'Avinyonet que es troba en un estat molt degradat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40491","titol":"Església de Santa Anna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-santa-anna","bibliografia":"
VENDRELL I VENDRELL, Remei (1993) Sant Pere Molanta. Notes històriques. Sant Pere Molanta: Caixa Penedès-Ajuntament d'Olèrdola.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
La església, que és filial de la parròquia de Sant Pere Molanta, te una capacitat per a cent persones assegudes, amb l'altar de pedra, imatges, campana, bancs, harmònium, etc. Imitant un estil neoromànic, l'edifici te planta rectangular, amb absis i una capella lateral. Està fet de maçoneria vista, té campanar d'espadanya, teulada a dues vessants i porta de mig arc amb arquivoltes. L'accés està precedit de tres graons i l'edifici es troba assentat sobre un podi poc elevat.<\/p> ","codi_element":"08013-181","ubicacio":"L'Arboçar de Dalt. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
L'any 1952 tingué lloc a l'Arboçar el començament de les obres de l'església, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Hi havia de rector en Mossèn Àngel Illa. La terra on es construí fou cedida per en Pau Raventós, de ca la Magina. Fou inaugurada l'any 1954, quan Mn. Àngel ja havia mort, i hi havia de rector Mn. Joan Bonet (VENDRELL, 1993). La campana, que es diu Maria Àngels, va ser beneïda el 25 d'abril de 1954, segons la formula breu del ritual romà, essent apadrinada pels senyors Josep Raventós i la senyoreta Maria Àngels Teixidó, essent Mn. Juan Bonet Gomis. (VENDRELL, 1993).<\/p> ","coordenades":"41.3323200,1.7640700","utm_x":"396579","utm_y":"4576386","any":"1954","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"Manuel Puig Jané","observacions":"L'arquitecte Manuel Puig Jané era arquitecte municipal de L'Hospitalet de Llobregat i la composició de façana recorda molt l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana d'aquesta ciutat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40492","titol":"Santa Susanna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-susanna-0","bibliografia":"
TORRENT DE SANTA SUSANA (2001) 'Coses d'aquí: Torrent de Santa Susana'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 36, gener 2001. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Als voltants del caseriu de Santa Susanna es desenvolupa tot un ecosistema inclòs en el ambient paisatgístic del Garraf, en el qual destaquen els següents elements d'interès, entre d'altres: -els tres pous que es troben al costat del caseriu. Un al nord, al costat d'una vinya, el segon en el camí que mena al conjunt edificat, i als seus peus, i el tercer, al sud, al costat d'un pi blanc centenari. Aquest darrer sembla tenir una gran capacitat de magatzematge, ja que en èpoques de pluja continuada, el pou es desborda molt abans de que l'aigua pugui baixar per la riera de Begues, a la qual cosa indubtablement també hi ajuda el fet de que l'aigua de pluja es filtri ràpidament sota terra degut al tipus de terreny del Garraf. -Un altre element d'interès a prop és la bassa d'aigua de 500 m3 de capacitat catalogada com a de tercer ordre, segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès. -Els Pins de la Descàrrega que marquen l'indret on es produïa aquest tipus d'activitat, és a dir, l'abocament del raïm de la producció de les vinyes de Santa Susanna, als carros que la transportaven fora de l'indret per la seva transformació. -El pi vell de Santa Susanna. -El forn de calç que es troba a la vessant est del camí que mana cap al caseriu, abans de passar a Santa Susanna -Les carboneres, vestigis d'una activitat desapareguda ja al territori. -Els camins, del dret i de Santa Susanna, catalogat aquest com a xarxa viària bàsica segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès, segons les disposicions de la Oficina Tècnica de Prevenció municipal d'Incendis Forestals de l'Àrea de Govern de la Diputació de Barcelona. -L'olivera que es el darrer exemplar d'una extensa producció a que es va dedicar una part del terreny de cultiu del caseriu fins a una de les gelades que van assolar aquest territori en la transició a la dècada de 1960. És un exemplar de grans dimensions i es troba a mà esquerra del camí que puja fins l'agrupació de cases.<\/p> ","codi_element":"08013-182","ubicacio":"Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Nº Nom de l'espai i número de codi Règim de protecció Reserva, Refugi o Paratge Parc natural o Pla especial Espai del PEIN 01 Torrent de Santa Susanna (1280900) Pla especial Massís del Garraf<\/p> ","coordenades":"41.3335600,1.8154000","utm_x":"400876","utm_y":"4576463","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40492-foto-08013-182-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40492-foto-08013-182-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["3"]},{"id":"40493","titol":"La Calma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-calma","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El senyor Ferran Peral, treballador de Can Ràfols dels Caus, va trobar un aixa de pedra basàltica (? )i una punta de fletxa passejant per aquesta planícia elevada que hi ha a prop de Can Ràfols dels Caus, en un extrem de la qual es troba la creu de Can Ràfols.<\/p> ","codi_element":"08013-183","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Localitzat pel Sr. Ferran Peral. El nom 'Calma' designa una plana elevada en cèltic, d'on va passar al català.<\/p> ","coordenades":"41.3516800,1.7963700","utm_x":"399312","utm_y":"4578497","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"En el mateix punt es troben també coralls fòssils i, per tant, cal considerar-lo així mateix, com a jaciment fossilífer","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40494","titol":"Puig de la Mola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-de-la-mola-1","bibliografia":"
BELLMUNT, J. (1962) 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares' Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 301, Barcelona, Diputació de Barcelona. MIRET, J.; MIRET, M. (1981) 'Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf', Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú. MIRET, M. (1978) 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)', Olerdulae, Núm. 4, pp. 16-17, Vilafranca del Penedès. MIRET, M. (1983) Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf, Barcelona, Memòria de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Document mecanografiat RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"En prospeccions superficials fetes l'any 2002 no es va trobar cap tipus de material (RIBÉ et al.; 1989-1998).","descripcio":"
Prop de la cinglera de dalt el puig es trobaren una vora de kàlathos decorada amb osques i dues raspadores de sílex. Gran part del cim està ocupat per un recinte delimitat per una acumulació de pedres posades en sec de manera descurada aprofitant els afloraments de la roca i que ha estat identificat com una pleta medieval... Presenta un perímetre d'uns 520 metres.<\/p> ","codi_element":"08013-184","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer de Vilanova (RIBÉ et al.; 1989-1998).<\/p> ","coordenades":"41.3193500,1.8477900","utm_x":"403566","utm_y":"4574849","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40494-foto-08013-184-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40494-foto-08013-184-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40494-foto-08013-184-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Medieval|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"En aquest puig es troba la divisió administrativa de quatre municipis: Olesa, Begues, Olivella i Avinyonet. El cim està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol, dalt del puig de la Mola, ja que a sota hi ha un tresor amagat.","codi_estil":"81|85|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40495","titol":"Els Masos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-masos","bibliografia":"
PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Jaciment fossilífer a la zona de la pallissa del Mestret, en un terreny calcari amb gran abundància de fòssils d'ambient marí.<\/p> ","codi_element":"08013-185","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Ja s'esmenta l'interès d'aquest indret com a jaciment fossilífer l'any 1912 (PUIG I BOSCH, 1912)<\/p> ","coordenades":"41.3504500,1.7736200","utm_x":"397407","utm_y":"4578387","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40495-foto-08013-185-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40495-foto-08013-185-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Sembla que molts exemplars que provenien d'aquest jaciment es troben dins les col·leccions paleontològiques del Museu de Vilafranca-Museu del Vi.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40497","titol":"La Plana d'en Bord i els Quatre Camins\/Plana d'Embord","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-plana-den-bord-i-els-quatre-caminsplana-dembord","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Plana elevada que te la cota màxima d'altitud en els 331,1 metres, que constitueix una zona boscosa (fonamentalment pineda) des de la que es dominen totes les planes del Nord i Nord-oest d'Avinyonet. Es troba limitada per la vessant Nord per un pla de falla que és molt visible des de la carretera de Barcelona. Està travessada per quatre camins principals, que troben la seva confluència per la zona Nord-est de la planura, a saber: camí de Clariana, camí de Can Ràfols dels Caus, camí de la Grava i de Les Cabòries, camí del Cap de Grill i de Cantallops. És evident l'existència d'antigues pedreres localitzades en diversos punts. S'ha trobat també en aquest indret una fita termenal de la possessió de la masia de Can Ràfols, arrodonida i elevada sobre una base feta de maçoneria. La llegenda diu així: P'ADO\/JR, i es troba en iniciar-se la baixada cap a la plana pel Nord, a sobre de la falla. D'altra banda, en un dels camins es pot apreciar que estava amollonat amb pedres, per tal que els carros no desviessin la roda.<\/p> ","codi_element":"08013-187","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
A més de ser zona de comunicació entre diversos nuclis de població, havia estat també tradicionalment aprofitada com a pedrera per la gent d'Avinyonet. En aquest indret va haver-hi un destacament militar al llarg de la Guerra Civil i molta gent recorda haver recollit municions per tota la muntanya.<\/p> ","coordenades":"41.3631400,1.7967200","utm_x":"399359","utm_y":"4579769","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40497-foto-08013-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40497-foto-08013-187-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Les coordenades han estat preses a la fita d'en Ràfols.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40498","titol":"Pi de l'era de cal Ferlando","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-de-lera-de-cal-ferlando","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Vell exemplar de Pinus Sp. que es troba al centre de l'era coneguda com de Cal Ferlando, darrera el conjunt edificat de Cases Blanques, en mig d'un ambient boscós en el que domina el pi. Es tracta d'un exemplar singular d'uns 15 metres d'alçada.<\/p> ","codi_element":"08013-188","ubicacio":"Cases Blanques 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Molt probablement va ser plantat al mig de l'era per a aprofitar-ne l'ombra en el moment de la batuda. Es troba a prop de la Masia de Cases Blanques, a la qual pertany. Aquesta masia és coneguda des de l'Edat Mitjana, constituint un dels punts habitats més importants des d'antic del terme d'Avinyonet.<\/p> ","coordenades":"41.3376200,1.7751100","utm_x":"397511","utm_y":"4576961","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40498-foto-08013-188-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40498-foto-08013-188-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40498-foto-08013-188-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40499","titol":"Pèlag del Cabre\/Pèlag dels Tres Torrents","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pelag-del-cabrepelag-dels-tres-torrents","bibliografia":"
CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'un gran pèlag que fa un salt. Es troba a la riera dels Brivons, just a la sortida del terme municipal d'Avinyonet, on es troba amb el torrent de Santa Fe i amb un altre de petit. A la banda esquerra del pèlag hi ha una font, la del Pèlag. Es tracta d'un paisatge enclotat però d'un innegable valor paisatgístic.<\/p> ","codi_element":"08013-189","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3954200,1.7477800","utm_x":"395317","utm_y":"4583410","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40499-foto-08013-189-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-03-20 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"40500","titol":"Can Merlines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-merlines","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta de tot un barri construït al costat de la carrerada, on aquesta travessa la carretera de l'Ordal. La tipologia predominant és la construcció de planta baixa i pis. Resulten d'interès les següents cases: CARRETERA DE BARCELONA: 106, 108 (Ca la Remei\/Cal Boter. El Joan Boter), 112, 114 116 CARRERADA Núm. 3 Queda inclòs, així mateix el forn de cal Rajoler i la sínia de cal Carbó a un i altre costat de la Carretera.<\/p> ","codi_element":"08013-190","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El Merlines, que va construir en aquest indret la primera casa, venia de Les Gunyoles, com altres veïns d'aquell nucli de població, i va baixar fins a aquest indret, més a prop de les principals vies de comunicació. Era el pare del Just Batet. Va ocupar la casa groga que és la número 3.<\/p> ","coordenades":"41.3621000,1.7717400","utm_x":"397268","utm_y":"4579683","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40500-foto-08013-190-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40500-foto-08013-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40500-foto-08013-190-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40502","titol":"Cal Ros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ros-1","bibliografia":"","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta rectangular, amb teulada a dues vessants amb ràfec simple i façanes arrebossades de calç. Presenta per darrera i pel costat esquerra, mirant de cara a la façana, altra edificació annexa amb destí agrari. Consta de planta baixa i pis. Resulta de màxim interès la façana: la porta principal d'accés està descentrada, a la esquerra, i és d'arc amb grans dovelles. A la dreta de la porta hi ha un gran contrafort en el qual s'obre un altre accés de buit amb llinda plana. Al primer pis hi ha tres finestres recercades en pedra vista, amb ampits. La que es troba a sobre de la porta principal pel costat dret, te dos arcs apuntats com a motiu decoratiu, i a la part dreta de la llinda, presenta una creu patada inscrita dins d'un cercle. També és d'arc conopial la de l'extrem dret.<\/p> ","codi_element":"08013-192","ubicacio":"Cantallops - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Sembla ser, al costat de Cal Fàbregas, Cal Peixò (avui desapareguda) i Cal Carbó (molt reformada), una de les cases més antigues del nucli de Cantallops que forma una mena de nucli diferencial per aquest costat de l'actual conjunt urbà, sota la plana d'en Bord i aprofitant l'amplitud de terrenys que provoca en aquest indret l'existència de la falla coneguda com de l'Arboçar. Aquest nucli es troba elevat a sobre de la plana que començant aquí s'obre en direcció a Avinyó, i els Gorgs. Aquest antic nucli de poblament es trobava al costat d'un antic camí, la carrerada que anava cap a la Cerdanya i Puigcerdà, que devia ser no tan sols via ramadera, sinó també camí de trànsit per les persones, i que anant cap a l'actual terme de Cantallops de Subirats, va procurar l'expansió del nucli de Cantallops d'Avinyonet tot formant un nou carrer a finals del XVIII, el carrer Nou.<\/p> ","coordenades":"41.3669000,1.7986000","utm_x":"399522","utm_y":"4580184","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40502-foto-08013-192-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40502-foto-08013-192-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40502-foto-08013-192-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40503","titol":"Cal Bou Vell\/Ca l'Amadeo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-bou-vellca-lamadeo","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Aquesta presenta dos eixos de composició vertical i té planta baixa i pis. Té la porta dovellada i un banc d'obra a la façana. Presenta ràfecs a la part posterior de la construcció. L'entrada està precedida per un barri tancat. A la part posterior hi ha una reixa amb la data 1882, relacionable amb el moment d'enriquiment pel vi i la construcció de la nova casa.<\/p> ","codi_element":"08013-193","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
D'aquesta casa venia la família Bou, que a finals del segle XIX va fer construir l'actual cal Bou<\/p> ","coordenades":"41.3812600,1.7654100","utm_x":"396769","utm_y":"4581817","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40503-foto-08013-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40503-foto-08013-193-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40504","titol":"Església de Santa Margarida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-santa-margarida","bibliografia":"
ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. GUILERA ALEMANY, Xavier (2000) '25 aniversari de l'església de Santa Margarida, Cantallops' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 35, p. 12. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Origen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Situada en un replà sobre un petit turó, al peu del Cap de Grill, al nucli urbà de Cantallops. Junt amb la capella romànica del Sant Sepulcre d'Olèrdola és l'únic edifici de caràcter religiós de planta circular existent al Penedès. És un edifici singular, de molta visibilitat des de tot l'entorn. Té un caràcter emblemàtic i al seu interior es venera una imatge de Santa Margarida. A més la creu que hi ha sobre l'altar era un creu processional barroca. És sufragània de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó.<\/p> ","codi_element":"08013-194","ubicacio":"Cantallops 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Hi ha antecedents històrics sobre l'existència d'una capella de Santa Margarida, així, l'any 1579, Jaume Peipo d'Avinyonet, en el seu testament deixà una quantitat per arreglar la Capella de Santa Margarida de Cantallops, i el 1729 el Visitador General de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó mana que els obrers d'Avinyonet anessin a arreglar la capella de Santa Margarida de Cantallops (ESCOFET, 1981)'. Un dels senyals d'identitat de Cantallops és l'església que domina el poble, que va ser consagrada el 20 de juliol de 1975 pel bisbe Capmany. A principis de l'any 1975, l'església de Cantallops (que encara es conserva a la carretera) tenia una gran esquerda, i a més a la gent gran li feia por travessar la carretera . Fruit de l'empenta col·lectiva, a l'abril, la família Fortuny Algueró ja havia cedit un terreny a Cap de Gruill, i els plànols ja estaven fets així com tots els papers en regla. El dia 14 es va començar a construir el nou edifici, i als tres mesos, el 20 de juliol, s'inaugurava. Tothom va treballar per fer realitat el projecte, sota la batuta dels dos paletes del poble (el Joan Ràfols i el Josep Guilera). Els diumenges eren els dies de màxima activitat. S'explica que per la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d'abril, es van posar més de 3.000 totxanes. No obstant, hi va haver moments delicats, com quan es feia la cúpula, o quan es posava la campana o la creu. La forma rodona de l'església al principi va costar d'assimilar, però amb el temps es va convertir en un signe identitari. Era un tret característic del poble. A mig construir, hi havia gent que preguntava si era un dipòsit d'aigua o una plaça de toros. Quan va estar acabada i pintada, també es deia que semblava un pastís de nata amb maduixes. Però en realitat, molta gent reconeixia Cantallops per l'església circular (GUILERA ALEMANY, 2000). La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X. Resulta interessant la casualitat històrica de la existència, en documentació del segle XI, de un Llop-Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el 'Campo de Lupo' (Cantallops?), encomentat l'any 1176 a Bertran de Solario, l'amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a). L'antiga església que es troba al carrer de Santa Margarida (que segueix el traçat de la carretera nacional, va ser construïda pel pare d'en Llopart entre els anys 1952 i 1958. V ser pagada pel poble i els rics propietaris. La pedra es va portar des de les pedreres que encara es poden veure sota el cementiri de les Gunyoles (informació oral, Julià Marcè). Abans de la Guerra Civil hi havia una altra capella de Santa Margarida prop del camí dels Xops, amb un petit barri empedrat marcat per cancells baixos.<\/p> ","coordenades":"41.3656700,1.8012000","utm_x":"399737","utm_y":"4580044","any":"1975","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40504-foto-08013-194-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"S'ha obert fitxa a banda per als objectes de culte.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40505","titol":"Celler de cal Mestres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/celler-de-cal-mestres","bibliografia":"
SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta irregular, adaptat al terreny natural, amb tres naus . Combina les naus amb encavallades de fusta amb zones de sostre pla. Combina la pedra de maçoneria irregular amb el totxo, tot buscant el joc estilístic de la combinació de materials. Els paraments són de pedra i els recercats i elements decoratius, de ceràmica. Els vanos estan coberts amb arc escarser a la nau central amb timpà i òcul sobre l'accés i decoració mixtilínia, mentre que tenen llinda plana a la zona de façana de teulada terrassada, que es corona amb barana calada de totxo vist. Les entrades laterals són les típiques d'aquest tipus de construcció per tal de permetre descarregar i emmagatzemar el raïm. Al seu interior es conserven les botes de vi.<\/p> ","codi_element":"08013-195","ubicacio":"Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Agrupacions agrícoles de l'any 1927: Sindicat Agrícola d'Avinyonet I Unió Rabassaires de les Gunyoles (SADURNÍ, 2001).<\/p> ","coordenades":"41.3523400,1.7804800","utm_x":"397984","utm_y":"4578589","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"És un molt bon exemple de celler tradicional al nucli de Les Gunyoles.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40506","titol":"Camí del Casino","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-casino","bibliografia":"
FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid\/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es pot resseguir perfectament el camí des del nucli de l'Arboçar de Baix fins una mica més enllà del colomar medieval, on surt del terme d'Avinyonet. Aquest tram es molt evident. S'hi troben dos elements característics d'aquests camins de tradició medieval. En primer lloc, es pot endevinar, l'existència de roderes marcades a la roca. Són separades entre elles uns 120 - 130 cm. En segon lloc es poden veure restes de marges de pedra amuntegats als costats del camí, com si actuessin de mur separador dels camps encara existents sobretot al marge del costat superior. Un estudi intensiu pot ajudar a esbrinar la possibilitat de restes d'empedrat al seu traçat.<\/p> ","codi_element":"08013-196","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
La datació d'aquest tipus de camins sempre és molt problemàtica. D'una banda cal tenir present els possibles precedents, d'època romana o potser anterior, difícils de conèixer amb seguretat. D'altra banda cal assenyalar les pervivències. Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim pot provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969)<\/p> ","coordenades":"41.3280900,1.7582200","utm_x":"396083","utm_y":"4575923","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40506-foto-08013-196-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40506-foto-08013-196-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40506-foto-08013-196-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40507","titol":"Lledoner de la Caseta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoner-de-la-caseta","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Exemplar de Celtis australis de la família de les Ulmàcies. Arbre mitjanament alt, que fàcilment pot arribar fins als 25 metres. Capçada densa i arrodonida, d'un verd intens. Tronc dret, sovint força cònic i amb escorça llisa i grisosa. Borrons i fulles disposades tot al llarg de la tija en dos rengles. Fulles alternes, peciolades, caduques i asimètriques, estretament ovades i d'extrem agut i acabat en punta allargada. Poden arribar a fer entre 4 i 15 cm. de llarg i tenen el limbe dentat, pelut i una mica aspre al tacte. Les flors són poc vistoses, verdoses, solitàries i amb un llarg peduncle que neix junt amb les fulles. Floreix a l'abril i fructifica al setembre-octubre. El fruit carnós, anomenat lledó, és arrodonit, poc més gros que un pèsol i és comestible. De color fosc quan és madur, el trobem fixat a un peduncle. D'origen oriental, segons sembla, i introduït per l'home. El trobem a la terra baixa de tot el nostre territori i només rarament a la muntanya mitjana. Bastant comú, sobretot a les vores i marges de camps i camins, però mai formant boscos. Habita l'estatge de vegetació mediterrània i supramediterrània, entre els 0 i els 800 metres d'alçada, preferentment les zones amb un clima subhumit i humit amb hiverns suaus o temperats. Arbre rústic, amant de la llum i de la calor. Subsisteix a les vessants àrides, caloroses, calcàries o silíciques, però exigent en sòls profunds i ben alimentats d'aigua (al·luvions i col·luvions de faldes de vessants).<\/p> ","codi_element":"08013-197","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Aquest exemplar el va veure plantar l'àvia Magadalena de l'actual masover Joan Peixó Mata, per la qual cosa, aquest calcula que, a data d'avui, l'arbre té uns 125 anys. A certs llocs és encara freqüent el jugar de menuts a llançar els pinyols d'aquest fruit amb canuts de canya. Tot i que possiblement sigui d'origen oriental, la seva presència a les nostres terres és ben antiga, amb un arrelament notable tant físic i cultural com econòmic degut a la qualitat de la seva fusta, molt resistent i extraordinàriament flexible, amb què es fan nombrosos objectes d'aplicació agrícola. És per això que es troba sovint plantat a les vores de pobles i de masos o masies. Com a dada a senyalar, mencionar que en un antic document referit a cases d'Avinyonet, datat al segle XVIII, s'ha trobat esmentada una Casa del Lledoner.<\/p> ","coordenades":"41.3778100,1.7681000","utm_x":"396988","utm_y":"4581431","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40507-foto-08013-197-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Usos i curiositats : La fusta té una gran flexibilitat i per aquesta raó al mon rural es fa servir per fer forques i altres estris de pagès. Segons P.Font Quer, el seu fruit i les fulles tenen propietats astringents. S'ha fet servir per tractar els trastorns de la menstruació. Es considerava que la fusta del lledoner tenia propietats màgiques i els pastors en feien flautes. Segons la tradició, la música dels instruments fets amb aquests arbre, tenien la propietat d'espantar els llops.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40508","titol":"Dites i corrandes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dites-i-corrandes","bibliografia":"
SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
DE CAIRE GEOGRÀFIC I LOCALISTA: De Sant Pau són les boniques, A Lavern ja no ho són tant, A les Gunyoles, gitanos, I a Sant Cugat, la flor del camp. Entre Cantallops i Avinyonet, No en farem un pam de net. Cantallops, bona gent, Les Cabòries, per manar, Les Gunyoles, per cantar, I l'Arboçar i Sant Sebastià Només els volen per pagar. A les Gunyoles són gitanos, A sant Cugat, uns morts de fam, I els de Sant Pere, La flor del camp. DE CAIRE METEOROLÒGIC: A l'Arboçar es pronostica el temps amb aquesta dita: 'Garses cap a muntanya, mal temps al pla' . (SADURNÍ, 2001: II, 37) A Sant Pere Molanta diuen: 'Si sents les campanes de les Gunyoles, pluja segura'. (SADURNÍ, 2001: II, 37)<\/p> ","codi_element":"08013-198","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40508-foto-08013-198-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40509","titol":"Nadales","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nadales","bibliografia":"
SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
NADALES A Betlem fou nat el fill de Maria, A Betlem fou nat en una establia. Amb tanta pobresa naixia el Senyor, sense tenir tela ni drap de cotó. Els àngels del cel li fan melodia, Cantant vora d'ell amb gran harmonia. Tot el cel cobreixen encens i claror, Per fer saber al món la nova millor. Per salvar els homes i tots els mortals, Ha nascut Jesús la nit de Nadal. (Joan Via i Canals, Sant Sebastià dels Gorgs, oïda de la seva àvia que la va aprendre cap a la dècada de 1840) Mare Verge i sant Josep Volen complir una promesa, Se n'anaren a Betlem, Aquella ciutat tan bella. Sant Josep agafa el burret, La Verge la somereta, El bou no vol caminar I sant Josep li punxa l'esquena. Dalt del cel tingueu posada, Dalt del cel... (Les Gunyoles, Jaume Ràfols, 1918) Baixa a obrir la porta Que farem un sopar bo, Mataràs una gallina I per entrant un capó I per darrera passada Fes matar el millor moltó. Aniràs baix al celler, Pujaràs vi del millor, Botifarra i llonganissa I tot el que els sàpiga bo. Quan haguérem ben sopat Vareb fer un xic de so, Sant Josep fa la camada, La Verge fa el saltiró, El bon Jesús dues girades De punteta i de taló. (Francesca Taulats, l'Arboçar, oïda l'any 1866) Ai, Josep, vostre fill m'enamora, Tan petit, tan petit i no plora, Tan petit, tan petit. Si em voleu llogar, Sóc una minyona, Sé cuinar i pastar, Sé fer l'olla bona. Sé rentar els plats, Sé rentar la roba, Cuidaria el nin I la vostra esposa (Joan Via i Canals, Sant Sebastià dels Gorgs, oïda dels anys 1840)<\/p> ","codi_element":"08013-199","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40509-foto-08013-199-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40510","titol":"Toponímia popular","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toponimia-popular","bibliografia":"
SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
AVINYONET: A la seva terra hi va molt bé el conreu de la vinya. CANTALLOPS: Els llops, prop de les cases del poble, udolaven cada nit en temps antic. LES CABÒRIES: Els seus primers pobladors baixaren de les Gunyoles i, a vegades, en anar a fer la casa, els deien; 'Esteu carregats de cabòries'. LES GUNYOLES: En la torre romana hi habitaven moltes cigonyes. D'aquest nom li ve l'actual. SANT SEBASTIÀ DELS GORGS: El nom de sant prové del monestir que li era dedicat. El segon és degut als clots d'aigua o gorgs; avui encara l'aigua s'hi atura, a baix, al torrent.<\/p> ","codi_element":"08013-200","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40510-foto-08013-200-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40511","titol":"Ca la Balbina\/Cal Boter","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-balbinacal-boter","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici compost d'un cos central de planta quadrangular i un cos secundari de planta aproximadament igual, que es destina a magatzem i garatge. El cos principal, que es desenvolupa a la dreta, consta de planta baixa i dues plantes pis i té coberta a dues vessants de teula àrab. La façana es plana i està arrebossada. Presenta tres eixos de simetria amb balcons al primer pis, i el del centre amb peanya més ampla que els laterals. Les baranes de les balconades són de reixes de taller i els buits presenten guardapols de maçoneria pintats en color gris-blavós. El coronament de façana està resolt mitjançant balustrada de fàbrica i frontó central i estan flanquejats (frontó i balustrada) per sengles hídries. Darrera l'edifici i escampats pel solar lliure encara son visibles un pou i botes que devien formar part del celler de la casa. Davant la façana hi ha una morera.<\/p> ","codi_element":"08013-201","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3615800,1.7750600","utm_x":"397545","utm_y":"4579621","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40511-foto-08013-201-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40511-foto-08013-201-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40511-foto-08013-201-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40988","titol":"Oracions","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oracions","bibliografia":"
SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
ORACIÓ EN ANAR A CONFESSAR Dimoni, fuig del cor, Del cor i de la memòria, Jo me'n vaig a confessar Amb el rei etern de la Glòria. (Avinyó. 1945) ORACIÓ EN SORTIR DE CASA Ens n'anem a missa Amb tot el bon intent. Déu ens guardi del dimoni I de mala gent (Consell Puig, les Gunyoles, 1957) ORACIÓ TOT FENT FOC LES MESTRESSES Foc colgo, foc hi hai La Verge Maria per casa vagi. Foc colgo, foc hi haurà, La Verge Maria per casa anirà. (Consell Puig, les Gunyoles, 1955) ALTRES ORACIONS: El parenostre major: Qui la sap i no la diu A l'infern se'n va captiu, Qui la sent i no l'aprèn Déu li fa recordament, i qui la sap i no l'ensenya El seu cor passa gran pena. (Avinyó, 1943) PREGÀRIES PER MILLORES METEOROLÒGIQUES: ORACIÓ PIDOLANT BON TEMPS: Gloriós sant Pere, màrtir, Guardeu-nos de pedregada Per tota aquesta anyada. (Avinyó, 1945) Senyor, si és en vostra llei, en vostra justícia, en vostre amor i en vostra misericòrdia, que vingui, Senyor, un raig de llum del vostre diví amor, que il·lumini les consciències i les intel·ligències de tots, que es compleixin, Senyor vostres divines lleis. Amor i vida per a tots. Amén. (Avinyó, 1945) Pedra no, aigua sí. Déu, guarda els béns de tothom! (L'Arboçar, 1944). Santa Bàrbara va pel camp Tota vestida de blanc, De blanc i de negre Jesús!, com llampega! (Maria Rubió, l'Arboçar, any 1944) ORACIÓ PER QUAN HI HAVIA TEMPESTAT Santa Bàrbara, santa Elena, Santa Maria Magdalena, Totes tres van per un camp Vestides de negre i blanc Amb la llum de l'Esperit Sant. Qui tres voltes hi dirà, Tro ni llamps no el tocarà (Tres voltes recitada, amb un parenostre per cada santa) (Les Gunyoles, 1960) ORACIÓ A LA POSTA DE SOL. El sol ja se'n va a la posta, Bon Jesús, deu-nos la mà, Que sense l'ajuda vostra No em puc tenir ni passar. (Agenollant-se al tros i traient-se el barret) (Les Gunyoles, 1918). ORACIÓ DEMANANT PROTECCIÓ No em temptaràs, malvat, No em temptaràs mai pus, El dia de Santa Creu de maig Vaig dir mil vegades Jesús. (Les Gunyoles, 1880)<\/p> ","codi_element":"08013-202","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40988-foto-08013-202-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40990","titol":"Rondalla del cep del dimoni i l'esbarzer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-del-cep-del-dimoni-i-lesbarzer","bibliografia":"
Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Nostre Senyor baixava de les muntanyes de Montserrat i a l'entrada d'Hostalets de Pierola es trobà amb el dimoni. Altres vegades ja havia ocorregut, i en aquests casos, el diable sempre tenia les de perdre. Aquesta vegada li digué: 'Fusteret, vols jugar a qui farà una planta millor?' Nostre Senyor ni li va contestar, però en pocs moments, un cep s'emparrava per un arbre que hi havia prop del camí, amb un penjoll de rossos raïms. El dimoni quedà tan bocabadat en veure un cep tan bonic que, tot nerviós, es posà a fer-ne un de semblant. Però allò que li sortí era més aviat un esbarzer, negre, ple de punxes, una veritable porqueria! El dimoni quedà tan avergonyit que desaparegué com per art d'encant. De llavors ençà, a l'esbarzer li quedà la mala anomenada de 'cep del dimoni' per part de tota la pagesia. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1957) Una altra versió amb el mateix foins però sense dimoni seria la següent: ELS TRES CONSELLS AGRÍCOLES DE NOSTRE SENYOR. Diuen que Nostre Senyor li digué al gram en acabar-lo de crear: 'Arrela ben fortament a dins de la terra perquè els bons pagesos voldran fer-te perdre la mena'. A l'esbarzer li aconsellà: 'Esgarrapa fort allà on puguis perquè tindràs feina per poder sobreviure' El cep fou tranquil·litzat d'aquesta manera: 'Tu rai!, no patiràs ni mica ni gens; tot al contrari, seràs la planta més estimada de l'home. Dels teus raïms rossos n'extrauran un suc tan deliciós, anomenat vi, que cada vegada que els homes i les dones alçaran el porró, es sentiran tan feliços que et beneiran pels segles dels segles'. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1956).<\/p> ","codi_element":"08013-203","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-13 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40992","titol":"La parla local: expressions i vocabulari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-parla-local-expressions-i-vocabulari","bibliografia":"
Informació oral Ton Ràfols, veí de les Gunyoles, març 2003 SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
A més de la pronunciació local de determinades paraules, com poden ser: CARRELADA per carrerada o MICOLAU, per Nicolau, PALMITO per margalló, MARGALLÒ per jonc ('juncus sp') o FERLANDO, per la castellanització de Ferrán=Fernando, etc... es troben tot un conjunt d'expressions que resulten patrimoni oral del municipi, i que es transcriuen a continuació en agrupacions temàtiques: FÓRMULES DE DICCIÓ: Saltar com un cabrit (L'Arboçar) Ser més lleig que matar un pare (Avinyó) Fes-li fer la senyora (=moure una cosa tot balancejant-la) (Avinyonet) VOCABULARI DEL VINYATER: -DEL TEMPS: -Boira salada: mata tota floració dels arbres, principalment la dels garrofers (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 49) -Cap de boira: núvol que deixa anar quatre gotes (l'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 50) -Fer roviscol: pluja molt fina (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 51) -Gambirots: núvols petits i lleugers que corren pel cel empesos pel vent sense cap malícia (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 51) -Núvols rodons: núvols que, quasi sempre, són portadors d'aigua (Les Gunyoles) . (SADURNÍ, 2001: II, 54) -DE LES FEINES I EINES: Espigolaires: dones que, la verema estant acabada, collien els gotims que havien quedat als ceps (L'Arboçar). Durant la feina de camp es va recollir un costum de les noies espigolaires durant la nit de Sant Joan (veure fitxa relativa als costums desapareguts). Fogots: branques de pi lligades que es feien servir al forn Sitial: lloc pla on es formava la carbonera -DEL CELLER: Sobremost: most que es treia de la portadora, abans d'esprémer els raïms (Cantallops) (SADURNÍ, 2001: II, 88) Vi reforçant: Vi blanc amb brots de romaní, de què se servien per reforçar els infants, amb una cullerada havent dinat (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 92) Xarops. Les mestresses eixerides coïen sucre amb una barreja de vi i aigua, fins que s'espesseïa, i hi afegien, més tard, substàncies medicinals. A les Gunyoles es feia el xarop de pàmpol. A l'Arboçar, el xarop de les cinc arrels (SADURNÍ, 2001: II, 92). TOPOGRÀFIC: La gent que viu a la zona del carrer de Montjuïc i immediacions deia tradicionalment: 'vaig en lloc', en referir-se a anar a la zona de l'església (Informació oral Ton Ràfols, veí de les Gunyoles, març 2003).<\/p> ","codi_element":"08013-204","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40992-foto-08013-204-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40994","titol":"Medicina popular i curanderisme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/medicina-popular-i-curanderisme","bibliografia":"
SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
HERBES REMEIERES: L'all ho curava tot! La diabetis desapareixia si es menjava una cabeça d'alls en dejú. Per al mal de queixal se'n posaven un gra a la boca. Si atacava el reuma, all. Si no volien ferir-se, menjaven un all al matí durant nou dies. Si picaven els penellons, els fregaven amb un all vell. Per al mal de gota, menjar com més alls millor! All i vi, remei dels pobres (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 115) La genciana. La seva arrel era un bon tònic per a les anèmies. En una tassa de cafè, plena d'aigua, hi posaven en remull un bocí d'arrel de genciana, deixant-la de 12 a 24 hores en remull. Es prenia en dejú. A l'Arboçar prenien genciana per rebaixar la pressió. Si vols agafar gana, pren en dejú la genciana (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 117) El noguer. Les seves flors, seques, donaven excel·lent resultat per a totes les afeccions de ronyó, i les seves fulles s'usaven per a rentats vaginals i combatre penellons: 10 grams per 1 litre d'aigua. Les seves arrels, bullides, feien baixar la febre. També es feia servir per purificar la sang, treure grans panses i furóncols: 2 litres d'aigua de noguer bullida, 20 gotes de tintura de iode, dos dies a sol i serena i beure'n en dejú un quart de litre (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 118) La Rosella era molt utilitzada per a la tos dels infants, els calmava i els deixava dormir (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 119). TRACTAMENTS DE DIFERENTS MALS: Era costum entre les mestresses d'Avinyonet comprar a les dones dels pastors que feien la transhumància, oli de ginebre i trementina, per tal d'eliminar els cucs de la canalla. Aquestes venien amb els seus marits des de les terres altes i la gent gran les recorda portant unes faldilles molt llargues (Informació oral Ca la Modesta, març 2003). Carregament de pit i tos. S'eliminava amb una untura al pit del malalt composta de greix de gallina i ranci de porc (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 121) Mal de coll. Desfeien segó en una mica de vinagre i ho escaldaven fins a aconseguir una pasta ben espessa que aplicaven tot voltant el coll del malalt. Més aviat ho feien a l'hora d'anar a dormir (Cantallops) (SADURNÍ, 2001: II, 122). Es coneix l'existència d'un sanador que curava el mal de coll a Sant Sebastià dels Gorgs: l'avi de ca l'Anita. També es curava el mateix mal amb torrades amb alls posades al coll (informació oral Mas Bertràn, 2002).. També la flor de saüc s'aplicava en compreses calents per a diferents mals (informació oral Mas Bertràn, 2002). Oracions supersticioses per guarir el mal de ventre: Entre l'art i la tina Estava el Redemptor, A gust de la senyora I a disgust del senyor. Jesucrit, Nostre Senyor, amo bo i mestressa mala, Llit mullat i poca palla, Mal de ventre en terra caiga (Un paper de safrà damunt el llombrícol del malalt, tres vegades els versets i nou parenostres. Les Gunyoles, any 1945) (SADURNÍ, 2001: II, 169) Oració per guarir talls: Cristo i serres van a Roma, En serres se'n van, Cristo se'n torna. Mori serres, viva Cristo, Per la fe de Jesucristo. (Josep Romeu, Avinyó) Oració per guarir la vista i 'desfetes' (mal d'ulls): Herba de la desfeta, Tu que ets anada i no ets curada, Per la virtut que tens I Déu te l'ha dada, Per què diem t'ha ben feta? Perquè em curi la desfeta. Clara és la lluna, clar és el sol. (Amb nou fulles d'herba de la desfeta es senyava l'ull malalt. Les Gunyoles, 1955) Oració per curar les angines: Nostre Senyor i sant Pere van per un camí, Troben sant Magí i li diuen: -Magí, Magí, què fas aquí? Suqeu-les d'oli del llum I se't tornaran pansides (Els sanadors les 'trencaven' masegant un xic el canell o puny de la mà dreta, buscant 'el nervi', i després fregaven l'altre nervi del coll. Josep Carreres, les Gunyoles, any 1948) Conjur per fer-se passar el flat: Mata ets, mata seràs, Si no em cures el flat Te'n recordaràs (Tot sostenint un brot de mata. L'Arboçar, 1946)<\/p> ","codi_element":"08013-205","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40994-foto-08013-205-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) Per guarir de llomat (dolor als lloms): Gloriós sant Maure, Que a la font anau, Que de la font tornau, D'aquella font tan pura, Guariu a .. (el nom) Del llomat o espunyidura. Per guarir de trencadura un infant: Era molt estès tal costum. Es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l'una a l'altra pel mig d'un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l'altre contestava: Sant Pere et traspassa. En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L'operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l'arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l'infantó estava guarit. (A les Gunyoles, l'any 1942, a aquesta cerimònia hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots) (SADURNÍ, 2001: II, 195). Els curanderos i curanderes curaven erisipeles, d'espatllat, desfetes, etc. (PUIG I BOSCH, 1912). Foto 1: del Costumari Català de Joan Amades: curació de trencats","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40996","titol":"Tradició culinària","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tradicio-culinaria","bibliografia":"
SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
MENJARS TÍPICS Rovellons confitats. Quan a la casa hi havia abundància de rovellons, les mestresses es dedicaven a confitar-los per a l'hivern. Després de rascar la seva terregada, els tiraven dintre una olla d'aigua i quan aquesta havia arrencat el bull, els treien i els posaven en aigua saturada de sal. També d'altres els cobrien de sal. No cal dir que aquests bolets, abans d'ésser cuinats, calia posar-los llarga estona en aigua clara perquè perdessin la forta salabror que portaven (Maria Rubió, l'Arboçar). El sopar del Divendres Sant. Era auster i vegetarià: enciam i brotons amb allioli (Avinyó, 1908). Escudella de congre. Al segle XIX, els arboçarencs enfeinats amb el transport de llenya, amb carros, acostumaven a menjar escudella de congre, que les famílies havien condimentat el dia abans i que els carreters escalfaven al foc amb una cassola. L'escudella era feta de mongetes, patates, col i congre (SADURNÍ, 2001, II:225). Pollastre amb bolets. Net l'animal i reposades les carns un parell de dies després de sacrificat, l'enfarinaven i el posaven en un recipient amb un sofregit de ceba, tomàquet, uns alls i salpebre, tot mullat amb el brou dels menuts. Després d'una bona estona de cocció, hi afegien els bolets. Total una hora i mitja de foc (SADURNÍ, 2001, II: 227). Vi reforçant: Vi blanc amb brots de romaní, de què se servien per reforçar els infants, amb una cullerada havent dinat (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 92). Xarops. Les mestresses eixerides coïen sucre amb una barreja de vi i aigua, fins que s'espesseïa, i hi afegien, més tard, substàncies medicinals. A les Gunyoles es feia el xarop de pàmpol. A l'Arboçar, el xarop de les cinc arrels (SADURNÍ, 2001: II, 92). Tenien fama: les perdius de l'Arboçar i els espàrrecs de Sant Sebastià dels Gorgs. (SADURNÍ, 2001, II: 223). RECEPTES DE QUARESMA: 1\/CONGRE ESCALIVAT. Es dessalava el peix prèviament salat, i es posava a la brasa, acompanyat de verdures com pebrots escalivats i d'una salsa semblant al romesco, picant. 2\/ARROS AMB CONGRE. Es posen a bullir 2 'grills' d'all, 1 patata, 1 raig d'oli d'oliva i el congre dessalat. Quan ha fet una bona bullida es treu el congre. Es trituren tots el ingredients i finalment s'afegeix l'arròs (a vegades també s'afegeixen fideus) al brou, de manera que quedi caldós. 3\/El dimecres de cendra es feia allioli per acompanyar el peix. Era un acte potser comunitari.<\/p> ","codi_element":"08013-206","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40996-foto-08013-206-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40996-foto-08013-206-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40996-foto-08013-206-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Foto 1: pintures murals a Can Ràfols dels Caus, amb un bodegó de caça. Fotos 2 i 3: cuina de Can Ràfols dels Caus, amb un detall de la pica per dessalar el peix salat.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"40998","titol":"Refranyer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refranyer","bibliografia":"
INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
DEL MES DE MARÇ: No sóc l'abril gentil, Sinò el març, marçot, Que em revenjo de tot Matant ovelles i ovellots I si et descuides, a tu i tot A la vora del foc (Josep Carreras, Les Gunyoles) -DITES I REFRANER DE LA VINYA I EL VI: Abans de Sant Josep, no podis un cep (Sant Sebastià dels Gorgs) El vi purga el ventre, neteja les dents, mata la fam, apaga la set, cria bons colors, alegra els cors i fa venir la son (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 104) El vi, vendre i penedir (Les Cabòries) (SADURNÍ, 2001: II, 104) Fins per Nadal, podar no et cal (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 104) Pel juliol, el raïm ha de dur dol (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 107) Pel setembre, neteja tines, portadores i premsa (Les Cabòries) (SADURNÍ, 2001: II, 107) Per Nadal, ametlles torrades i un porronet de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 107) 'Poda'm abans de ploure, cava'm abans de podar i esmagenca'm abans de florir', diu la vinya (Les Gunyoles) (SADURNÍ, 2001: II, 108) Quan madura la móra, la vinya ja és bona (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 109) Si canta el mussol abans de brotar el cep, any de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) Terra de pi, terra de vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) Terra de romaní, terra de poc vi (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 110) D'ALTRES OFICIS: 'Qui fa calç, sempre anirà descalç' (Josep Esteve), que es refereix a l'escassa remuneració de l'ofici. 'Per Santa Teresa, blat estessa' ALTRES All i vi, remei dels pobres (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 115) Si vols agafar gana, pren en dejú la genciana (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 117) VARIA: La dona, casada o monja (Les Gunyoles) Les polles de gener són les que ponen primer (L'Arboçar) Per Sant Antoni, la perdiu busca matrimoni (L'Arboçar) Per Pasqua, ous de garsa (L'Arboçar) Per Santa Creu, el llop ja hi veu (L'Arboçar) El llop sempre caça lluny del seu cau (Les Gunyoles) Per Sant Joan, a treure gram (Les Gunyoles) Per Sant Martí, cau la pinya del pi (L'Arboçar) Quan plou, el pagès no es mou (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002) Si plou per Santa Quitèria, la collita a la misèria (Les Gunyoles) Si plou per la lluna vella d'agost, any de bolets (L'Arboçar)- La vella mai no mata el porc en lluna vella de novembre (L'Arboçar) Fins per Nadal, podar no et cal (Les Gunyoles) Una nevada per Nadal, de mitja femada val (Les Gunyoles) Ase vell, carregat de vicis (L'Arboçar) Al burro vell, poc verd (Les Gunyoles) Faves amb moll, faves al coll (Les Gunyoles) Qui ordieja menjuqueja (L'Arboçar) Terra a muntanya afarta i enganya (L'Arboçar) Llaura amb bou i seràs ric (Avinyó) Pla de civada no val res (Avinyó) L'aigua i el pa no es poden negar (L'Arboçar) Quan el sol es pon i té calçada, l'endemà arengada (Les Gunyoles) Qui no reposa fa poca cosa (Avinyó) El temps és com una mula, no recula (Avinyó) El ruc és dolent per llaurar i bo per traginar (L'Arboçar) Al sant que no li tinguis devoció, no li facis oració (L'Arboçar)<\/p> ","codi_element":"08013-207","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40998-foto-08013-207-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40998-foto-08013-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/40998-foto-08013-207-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Foto 1: medalló amb aus de la sala de costura ubicada a la darrera planta de la masia de Can Ràfols dels Caus. Foto 2: celler de la caseta. Foto 3: vinyes al pla de Santa Susanna.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41000","titol":"Carrer de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-baix-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt arquitectònic al nucli de Sant Sebastià dels Gorgs. Es tracta d'un carrer que sembla seguir la perllongació d'un antic camí, conegut com el dels Xops o de Cantallops, que baixant cap al torrent continua en direcció a aquell nucli de població del mateix terme municipal d'Avinyonet. Des del torrent i anant cap al monestir, hi destaquen els edificis de la dreta, de numeració senar. Són cases de façanes planes, arrebossades i pintades algunes d'elles en color ocre. Tenen planta baixa i pis i generalment amb balcons. Les portes són en general d'arc escarser i la resta de buits de llinda plana. Les cobertes, a dos vessants són de teula àrab, i tenen ràfec de tortugada. El carrer finalitza obrint-se a la plaça anomenada de l'església, on hi ha l'encreuament amb la carrerada, i des d'aquest punt continua cap al carrer de Dalt, i a partir d'aquí es converteix en el camí de Llinda. A tocar de la plaça hi ha la casa de CAL CINTO\/CASA D'ANTONIO PINYOL, d'indubtable interès patrimonial que ja correspon urbanísticament parlant a la numeració de la plaça, i que es contempla en fitxa apart. Seguint el carrer i d'acord amb la numeració actual, en destaquen: núm. 5 (baixos reformats), 7, 9 (decoració de papallona), 17 (1881, porta amb arc escarser), 19, Cal Ferreret, (conserva la numeració antiga i rellotge de sol a la façana, mig esborrat, però que conserva el gnòmon. La porta ha estat reformada), 21 (porta d'arc escarser, conserva així mateix la numeració antiga). A l'altre costat del carrer (costat esquerre) i ha unes pallisses que constitueixen l'illa de cases desenvolupades en redós de la plataforma dins la que es troba el monestir, i que donen també al carrer del campanar. També per aquest costat hi ha la masia de Ca l'Amat que es considera dins fitxa independent en aquest mateix inventari.<\/p> ","codi_element":"08013-208","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Les cases que formen la numeració senglera del carrer semblen haver començat a construir-se a finals del segle XVIII, i les que hi ha a tocar la plaça de l'església, i les que s'apropen més a la baixada al torrent, a finals del segle XIX, tot i que algunes han estat remodelades amb posterioritat. Els vells d'aquest nucli diuen que per aquest carrer anava la riera i que al costat hi havia un molí, que s'esmenta a la documentació antiga, a més que sembla que els antecessors de Ca l'Amat havien estat moliners. La ubicació no la coneixem, però resulta normal l'existència d'un molí hidràulic en una zona d'importants cursos d'aigua.<\/p> ","coordenades":"41.3807700,1.7665700","utm_x":"396865","utm_y":"4581761","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41000-foto-08013-208-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41000-foto-08013-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41000-foto-08013-208-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41002","titol":"Capella de can Ràfols dels Caus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-can-rafols-dels-caus","bibliografia":"
INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2538ACCNIPAC PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Darrera la masia hi ha una capella. És un edifici de petites dimensions i consta d'una sola nau amb coberta a dues vessants i volta escarsera amb llunetes. Del conjunt sobresurt una espadanya sense campana. La façana és d'estructura senzilla, de maçoneria irregular i està arrebossada. Les cantoneres i els buits allindats de la façana estan recercats amb carreus vistos. A la llinda de la porta frontal d'accés hi ha gravada una creu ornamental com a mena d'escut que parla de la funcionalitat de l'edifici. A sobre de la porta hi ha un ull de bou que dona una tènue il·luminació a l'interior. A un costat i altre d'aquest buit, s'endevinen sengles rellotges de sol en mal estat de conservació. La nau central es troba profusament decorada mitjançant guixeries i pintures murals. Destaca el cor (havia tingut orgue) en el qual el seu propietari va deixar la seva firma al moment de la construcció i\/o ampliació de l'edifici. En una placa de marbre, feta dins d'una veritable tradició neoclàssica, i col·locada al mig d'un frontó pintat a imitació de marbre, es pot llegir lo següent: 'LO FEU FER LO SOR. CHRISTOFOL RAFOLS I MESTRE. LO DIA 29 MARS DE 1819'. Davant la casa hi ha un atri-jardí amb moreres que fan ombra i que donen un caràcter tancat i intimista a la construcció, que presenta el seu accés flanquejat per sengles pilars a sobre dels quals el propietari actual ha col·locat no fa massa unes imatges de nens músics sobre hidries fetes en terracota, en substitució dels remats anteriors que es van fer malbé.<\/p> ","codi_element":"08013-209","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
La masia de Can Ràfols dels Caus ha tingut i te un gran pes específic en el conjunt patrimonial d'Avinyonet. Dotada d'unes extenses propietats, i amb una interessant ubicació en un punt estratègic de comunicacions, a prop de les carrerades i la vella carretera d'Olesa de Bonesvalls i Begues, va acumular un gran poder econòmic que es va traduir en l'aixecament de diverses construccions de gran interès, que es poden datar entre els segles XVII i XIX. Se sap que el 1764 s'hi construeix una gran cuina amb forn de pa, i que anys més tard, el 1819 s'aixeca, si no existia abans ja un edifici precedent, la capella. Aquesta construcció que avui subsisteix es va dur a terme pel senyor Cristòfol Ràfols i Mestre, de la nissaga de propietaris que, des del segle XVII es coneixen amb seguretat associats a la masia fins arribar a la dècada de 1930 en que es va produir la venda a la família dels propietaris actuals. La capella de Can Ràfols dels Caus havia estat d'ús públic i molt probablement tingués capellà. La tradició oral diu que una de les alcoves de la planta alta de l'edifici es coneixia com el dormitori del capellà.<\/p> ","coordenades":"41.3588900,1.8009400","utm_x":"399705","utm_y":"4579292","any":"1819","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41002-foto-08013-209-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41002-foto-08013-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41002-foto-08013-209-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41004","titol":"La Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-rectoria-1","bibliografia":"
Informació oral d'en Pere Llopart Garriga, desembre 2002 INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2526 ACCN<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa entre mitgeres composta de planta baixa, pis i golfes. Composició simètrica de la façana, que es desenvolupa en tres eixos marcant el central, al primer pis, un balcó de portal únic amb barana de ferro senzillament decorada, i al segon pis, un portal central d'accés a l'immoble, que culmina en un arc rebaixat. Els altres buits de planta baixa i primer pis són finestres laterals, d'ampit molt més marcat i més estretes al segon pis. El pis superior presenta una galeria de 6 finestres dobles d'arc de mig punt emmarcades per superfícies en relleu rectangulars, i a sota de la galeria sobresurt una línia correguda que marca la separació de pisos i una altra d'impostes motllurada. El coronament està fet mitjançant un ràfec motllurat. Té sòcol i els laterals de la façana estan emmarcats per falsos carreus en relleu de dalt a baix. A dalt de la cantonada de la finestra dreta del primer pis hi ha un misteri del Viacrucis del poble de les Gunyoles.<\/p> ","codi_element":"08013-210","ubicacio":"Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3523700,1.7798500","utm_x":"397931","utm_y":"4578593","any":"1934","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"Josep Llopart","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41008","titol":"Pessebre vivent parlat a Les Gunyoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pessebre-vivent-parlat-a-les-gunyoles","bibliografia":"
PESSEBRE VIVENT (1997) 'Pessebre vivent parlat de les Gunyoles'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 20 p. 14. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El Pessebre vivent es caracteritza per la singularitat no massa habitual de tractar-se d'una representació parlada. Aquesta escenificació es porta a terme en un entorn natural que envolta el poble, l'anomenada Serra de les Gunyoles (PESSEBRE VIVENT, 1997) , i més en concret la zona de les Esplugues. Es representen els següents quadres: L'Anunciació de la Verge Maria, l'edicte d'empadronament, cercant posada, la llar pairal, temptació del dimoni, el poder de les tenebres, pastors, l'anunciació als pastors, l'infern vençut pels àngels, naixement de Jesús, adoració, la fugida a Egipte, l'infant Jesús. En total dotze quadres diferents, els quals han estat adaptats de diferents obres, com són 'Flor de Nadal', de Francesc d'Assís Pica; 'Els Pastorets', de Josep Maria Folch i Torres, i algunes escenes bíbliques. En l'obra hi treballen més de cent persones. El trajecte es perfuma amb herbes aromàtiques.<\/p> ","codi_element":"08013-212","ubicacio":"Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Els pessebres vivents no són només una mostra del teatre popular català, sinó una tradició ben viva i amb una projecció de futur constant. La tradició dels pessebres vivents està molt arrelada a Catalunya. A Les Gunyoles va començar l'any 1976, i des d'aquell moment va anar creixent i millorant (PESSEBRE VIVENT, 1997) .<\/p> ","coordenades":"41.3501600,1.7832300","utm_x":"398210","utm_y":"4578343","any":"1976","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41008-foto-08013-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41008-foto-08013-212-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Per tal de fer les representacions s'han construït tot un seguit de cases imitant un caire 'oriental'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41010","titol":"Forn de calç dels Pelagons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-calc-dels-pelagons","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'indret on s'ubica el forn es ric en calcària, per la qual cosa es va aprofitar com a pedrera, i està localitzat en un rost o pendís del terreny. Consisteix en una cavitat de més de deu pams de fondària, de forma circular, anomenada 'caixa', dins on s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec de forma quadrangular, amb la cara bona a plom, que constitueix en l''olla', la qual, a partir de flor de terra, se segueix fent amb el mateix paredat ordinari però amb un bon peu de murada o talús a la part exterior fins a uns tres metres més d'alçària, deixant un portell o entrada al frontal, que quan s'ha de fer la calç, a mesura que es carrega el forn es va tapant amb una paret feta de pedres encallades en fang d'argila, reforçada amb dos tions, i en la part inferior de la qual s'ha deixat un forat per on s'encén el foc i s'alimenta durant el temps de la cuita. La cuita de calç es feia tradicionalment de la manera següent: voltant la vorera del cul de l''olla' i amb pedres calcàries –que no siguin fogueres- es compon una paret d'una cinquantena de centímetres de gruix, la qual, així com va pujant –cada filada amb pedres més grosses i un poc sortides cap a fora-, va estrenyent el redol fins que forma una volta parabòlica –'de pa de figa', con diuen els calciners- que es tanca a una alçada de 3,50 a 4 metres, al mateix temps que també s'ha omplert l'olla amb feixos de llenya. Es carrega la volta amb pedres més petites i s'acaba d'omplir el forn amb reble fins a formar un caramull arrodonit d'un metre d'alçada en el centre i morint a no res a les voreres, caramull que, abans de pegar foc al forn, és cobert amb un 'capell' fet d'una enfangada de calç espessa, deixant una faixa destapada de quatre o cinc pams d'amplària per tot el rodó, per on respira el forn els dos primers dies d'encès i que després es va tapant a poc a poc fins a deixar un respirall de mig pam que dóna pas a una flama de color ben vermell. Es coneix que el forn és cuit quan el caramull de reble ha baixat, els macs de les voreres de l'espirall han tornat blancs i la flama que en surt també és blanca. Aleshores tapen amb pedres i fang la boca del forn, per on han passat la major part de les 150 dotzenes de feixos de llenya (1.800 feixos de 30 a 40 kg.) que són els que cal cremar durant els onze dies que dura la cuita d'un forn de calç, que té l'olla de vint-i-dos pams de diàmetre.<\/p> ","codi_element":"08013-213","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3287200,1.7896600","utm_x":"398715","utm_y":"4575956","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41010-foto-08013-213-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"És un interessant exemple d'aprofitament del medi, amb el qual es troba íntimament vinculat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41012","titol":"Sínia del Carbó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sinia-del-carbo","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Anant des de Les Cabòries en direcció a Vilafranca es troba, a ma esquerra i davant de Can Merlines, aquesta sínia que servia per a regar els horts del seu propietari. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua, emprada per a treure l'aigua d'un pou poc profund. Presenta adossada una petita bassa arrebossada de ciment, i al costat, feta en totxo, hi ha una petita caseta. Consta d'una roda horitzontal, que era accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix (el pal ha desaparegut), que engrana amb una altra roda vertical (avui també desapareguda) que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols de caixons metàl·lics a tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou.<\/p> ","codi_element":"08013-214","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Va ser construïda pel Carbó per regar el seu hort. El Carbó era un veí de Les Cabòries que vivia al carrer del Carme. Havia estat tradicional i comú la presència de sínies 'de rosari' al municipi d'Avinyonet. L'aigua de la capa freàtica, que es trobava gairebé a flor de terra s'extreia mitjançant 'GRUES', és a dir, 'CIGONYES', car les dues paraules tenen el mateix significat. A propòsit s'ha d'observar que l'estendard de la Societat Coral la Roca de Les Gunyoles, tenia com ensenya el dibuix d'una cigonya posada dalt d'una roca. Moltes sínies com aquesta van estar en funcionament abans del segle XIX, i eren de rodes de fusta En el segle XIX es va produir un canvi tecnològic que va venir de la mà de la revolució industrial. Gradualment es van substituir les rodes de fusta, els llibans de cànem o d'espart i els catúfols de ceràmica, per peces, cadenes, calaixos de ferro o ferro colat. Un dels primers fabricants de sínies de ferro fou l'empresa barcelonina 'Enrich Soler', que s'establí l'any 1833. Altres fabricants acreditats van ser en Amador Pfeiffer, l'empresa B. Raurich, després anomenada 'Estregués-Sucesores de B. Raurich', etc.<\/p> ","coordenades":"41.3614500,1.7711200","utm_x":"397215","utm_y":"4579611","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41012-foto-08013-214-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41013","titol":"Carrerada de la Creu d'Ordal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-de-la-creu-dordal","bibliografia":"
ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
En síntesi transcorre per la serra de la Llampa i Riés fins la Creu d'Ordal. Es tracta d'un petit brancal que uneix la carrerada de la Cerdanya amb la carrerada de la serra de la Llampa. Surt de la carrerada de la Cerdanya a l'indret del pi del Barba, a la serra de les Gunyoles, i baixa per un sender estret cap el poble de l'Arboçar que travessa pel bell mig. La carrerada no segueix la pista enquitranada que, a mà esquerra, volta pel costat del camp de futbol sinó que baixa al fondo i, pel dret, pel costat d'una antiga casa que al seu interior conserva un bon nombre de pletes per al bestiar, s'enfila a trobar l'Arboçar de les Roques. La carrerada no segueix el vial principal de la nova urbanització sinó que puja més cap a l'esquerra, a l'altre costat del camp, pel llindar del bosc de pins. I d'aquesta manera, recte amunt, pel mig dels pins, arriba a l'indret de Rocallissa, a la pista de terra que discorre pel carener de la serra de la Llampa i que és carrerada. La carrerada continua fora del terme municipal d'Avinyonet fins a arribar a la Creu d'Ordal, seguint, segurament, cap a Gelida (ROVIRA ET AL., 1999).<\/p> ","codi_element":"08013-215","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3243800,1.7696100","utm_x":"397030","utm_y":"4575497","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41013-foto-08013-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41013-foto-08013-215-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Sense ús ramader actualment. Es pot seguir el camí a peu i en bicicleta, de baixada (només apte per a esportistes d'aventura). Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de pas. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41014","titol":"Mas Vendrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-vendrell-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Comença a caure","descripcio":"
Masia de tipus basilical, amb planta baixa i pis amb tres eixos de composició vertical. Coberta a doble vessant. Té diverses construccions auxiliars com l'era amb pallissa i diversos cups. Destaca una font i una bassa que es troben sota la masia i que són emprades pels animals per a veure-hi. L'estat d'abandó impedeix apropar-s'hi i descriure més acuradament les estructures.<\/p> ","codi_element":"08013-216","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3228300,1.8141200","utm_x":"400753","utm_y":"4575273","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41014-foto-08013-216-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41014-foto-08013-216-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41014-foto-08013-216-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41015","titol":"Ermita de Santa Magdalena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-de-santa-magdalena","bibliografia":"
GABERN RÀFOLS, Pere (1981) Romànic al municipi. Arrels, núm. 67. Avinyonet del Penedès. MADOZ, Pascual (1847-1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta aproximadament rectangular, absolutament envoltat de vegetació per la qual cosa resulta molt difícil d'endevinar-ne detalls constructius. Sembla endevinar-se part de l'absis. Resta dempeus bona part del seu perímetre . L'any 1981 la vegetació encara permetia veure unes filades de pedres col·locades en 'opus spicatum' (GABERN RÀFOLS, 1981). Segons testimonis orals, abans de 1936 encara restava en peu part del campanar d'espadanya. El seu interior esta clarament compartimentat en dos grans espais, dins d'un d'ells hi ha les restes d'un forn de pa.<\/p> ","codi_element":"08013-217","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS","historia":"
L'any 1700 es construí la Capella de Santa Magdalena (SADURNÍ ET AL., 2000), encara que el detall de l'existència de parament en espiga sembla parlar de dates més reculades. A la segona meitat del segle XIX ja estava enrunada, tal i com recull Madoz (MADOZ, Pascual ,1847-1850, IX: 145). Se sap que amb la seva pedra es va fer l'altar del cementiri del Puig de la Mireta, a Les Gunyoles. A la casa de Santa Magadalena vivia el rector.<\/p> ","coordenades":"41.3432700,1.7864900","utm_x":"398472","utm_y":"4577575","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41015-foto-08013-217-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41015-foto-08013-217-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41015-foto-08013-217-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41016","titol":"Sarcòfags de Sant Sebastià dels Gorgs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sarcofags-de-sant-sebastia-dels-gorgs","bibliografia":"
INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic, Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. IPAC I-Núm. 15929 - 2523 ACCN, II- Núm. 15930 PLADEVALL, A. ET AL. (1982) El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Barcelona: Artestudi.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta de dos sarcòfags que es troben dins l'església de l'antic monestir: 1. Arca sepulcral feta per contenir un difunt i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació. Formalment es tracta d'un paral·lepíped de 140 cm de llarg x 58 cm d'ample de base i 41 d'alçada. La tapa és a doble vessant i té una alçada de 21 cm. Està tallat en un bloc monolític de pedra calcària de poca qualitat. No presenta cap tipus de decoració. Està sostingut per quatre columnes geminades de factura bastant matussera amb àbacs, capitells, fusts llisos i bases de tipus de bocell. Dos dels capitells presenten una senzilla decoració d'aparença molt primitiva, els altres són completament llisos. Els capitells tallats són els que corresponen a la part davantera del sarcòfag i tan sols ho estan en la seva part frontal. El de la dreta presenta, únicament, en cada un dels angles superiors, un relleu en forma de pinya. Més interessant és el del a part esquerra en el qual hi ha a més de les pinyes descrites anteriorment un escut d'armes ogival la divisa del qual és una campana. Complementen la decoració d'aquest capitell dos motius florals que recorden una flor de llis col·locats a banda i banda de l'escut. Modernament, a les columnes de la part dreta, hi fou aixecat un petit mur de reforç d'obra poc acurada. A la part frontal de l'ossera hi ha una inscripció moderna deguda al monjo Agustí Bragado que fou prior de Sant Sebastià a finals del segle XVIII. Diu aquesta inscripció: 'FRA GUSTIN BRAGAO AYUSO DE CANILLAS PRIOR DESTE PRIORATO. ABRI AÑO 1785. I EN ELLOS NO HALLE SINO VARIAS CALABERAS I HUESOS. L'arca sepulcral es troba adossada a un dels murs de l'actual sagristia, a la planta baixa del campanar. Segons A. Pladevall aquesta cambra havia estat originàriament destinada a panteó dels senyors de Subirats. 2-Arca sepulcral feta per contenir un difunt i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació. Formalment es tracta d'un paral·lepíped de 150 cm de llarg per 48 cm d'amplada a la base i 41 cm d'alçada. La tapa es a doble vessant i té una alçada de 30 cm. Està construït amb lloses de marbre de diferents mides, de color blanc grisós, amb vetes fosques. El lateral actualment visible de l'ossera està format per cinc lloses i la tapa per sis. A l'interior les juntes d'aquestes peces estaven resseguides amb plom. El sarcòfag, que és completament llis, és sostingut per sis columnes amb capitells no decorats, fusts llisos i bases del tipus bocell. No presenta cap inscripció. Es troba en una cambra utilitzada actualment com a sagristia i que correspon a la planta baixa del campanar, dins d'un arcosoli amb arcada gòtica amb dovelles de pedra. Segons A. Pladevall aquesta cambra havia estat originàriament destinada a panteó dels senyors de Subirats.<\/p> ","codi_element":"08013-218","ubicacio":"Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Un dels sarcòfags va ser espoliat, com a mínim, en el segle XVIII.<\/p> ","coordenades":"41.3806600,1.7655300","utm_x":"396778","utm_y":"4581750","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41016-foto-08013-218-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-10-13 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["3"]},{"id":"41017","titol":"Cal Salvet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-salvet","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa aïllada, a tocar la carretera de Barcelona. Consta de planta baixa i planta pis. La planta és rectangular, i la teulada a dos vessants, amb coberta de teula àrab i amb ràfec de tortugada. La façana és plana i arrebossada. Presenta tres eixos de simetria, i els buits son plans i estan protegits per sengles guardapols. L'eix central està marcat mitjançant un balcó amb barana de ferro decorada. És una construcció del tipus habitatge en ciutat-jardí. Davant la casa hi ha un jardí protegit per un barri fet d'obra amb reixa intercalada agafada a pilars fets de maçoneria arrebossada i coronats per sengles capitells en forma de timpà amb el frontal decorat mitjançant tessel·les ceràmiques vidrades bicolors.<\/p> ","codi_element":"08013-219","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
El pare de Carme Solé era el propietari de la línia d'autobusos a Barcelona.<\/p> ","coordenades":"41.3614500,1.7791400","utm_x":"397886","utm_y":"4579602","any":"1915-25","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41017-foto-08013-219-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41018","titol":"Creu i mirador del Puig de la Mireta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-i-mirador-del-puig-de-la-mireta","bibliografia":"
INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. LLIBRE DEL COMÚ D'AVINYONET I GUNYOLES FET LO ANY 1815 Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Perd la capa de morter de recobriment de l'estructura de ferro, i la visibilitat de la inscripció.","descripcio":"
Creu a prop de carrerada, que es troba darrera el cementiri de les Gunyoles i dalt del cim de la Muntanya coneguda com 'El Puig de la Mireta'. S'enlaira en un indret singular com a mirador per les vistes sobre el Garraf (pel sud-est) i sobre la plana del Penedès (NO). La seva estructura és motllurada, i feta de formigó. Presenta una inscripció que diu: 'Puig de la Creu'.... Al vessant del puig, hi ha una imatge d'una Mare de Déu que va ser col·locada amb motiu de la Santa Missió l'any 1954, com en altres indrets del municipi, com per exemple Ca l'Amat a Sant Sebastià dels Gorgs o Ca l'Umbert, també a Les Gunyoles.<\/p> ","codi_element":"08013-220","ubicacio":"Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Es tracta d'una creu de terme reformada que es troba al costat del trajecte de la carrerada de la Cerdanya, que presenta a prop d'aquest indret el següent recorregut: pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el turó de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols (ROVIRA ET AL., 1999). En aquest indret es va ubicar al segle XIX un cementiri. Al Llibre del Comú de l'Ajuntament d'Avinyonet i Gunyoles es diu que l'any 1816 una comissió de metges es va dirigir al lloc del Puig de la Mireta o cap de vall de la Coma, propietat de la vídua de D. Antoni Rialp, per inspeccionar l'indret (LLIBRE DEL COMÚ, 1815).<\/p> ","coordenades":"41.3550600,1.7849600","utm_x":"398363","utm_y":"4578885","any":"1939","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41018-foto-08013-220-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41018-foto-08013-220-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41019","titol":"Camí antic a la partida dels Masos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-antic-a-la-partida-dels-masos","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Camí antic amb marques de roda al terra que s'inicia en un traçat evident en un encreuament de camins que venen del Nord i el Nord-est, a tocar el turonet on es troba la pallissa del Mestret i que continua cap al Sud-est, trobant-se amb el camí vell de les Gunyoles per l'esquerra i, per la dreta amb el camí de cal Vendrell. El camí travessa el jaciment arqueològic de cal Ferret. Als llocs on està enfonsat els marges queden molt elevats respecte del nivell actual de rodament, senyal de la seva indubtable antiguitat<\/p> ","codi_element":"08013-221","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3515600,1.7753900","utm_x":"397557","utm_y":"4578508","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41019-foto-08013-221-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41019-foto-08013-221-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"En la seva superfície es troben restes fossilíferes d'ambient marí.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41020","titol":"Camí de Santa Susanna i camí del Dret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-santa-susanna-i-cami-del-dret","bibliografia":"
VILLACAMPA VILLACAMPA, Jordi et al. (s.d.) Estudio histórico del caserío de Santa Susanna. Treball inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es contemplen dos accessos a aquest llogarret. Per un costat, el camí d'ús actual, i per altre el que es coneix com a camí del dret. El camí d'ús actual, o camí de Santa Susanna, és un camí de muntanya de titularitat privada, encara que amb dret de pas, d'ús bàsicament agrícola i sociorecreatiu, ja que permet l'accés al caseriu i als seus conreus i també al Parc Natural del Garraf, on es desenvolupen activitats lúdiques com l'excursionisme (el camí es travessat en diversos punts senyalitzats amb el sender de gran recorregut GR-92), la bicicleta de muntanya, etc. La distància des de la urbanització de Can Mitjans fins al caseriu és de l'entorn de 1.800 metres i el volum de trànsit és molt baix, oscil·lant entre 1 i 10 vehicles al dia. Aquest camí forma part de l'anomenada Xarxa Viària Bàsica segons el Pla de Prevenció Municipal dels Incendis forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès. L'altre camí, el conegut com a camí del dret, i que va íntimament lligat a l'indret conegut com a els Pins de les Descàrregues. És un camí traçat al costat de l'anterior, i que mena recte fins al fons de la vall. Quasi desaparegut el seu traçat per manca d'ús, encara s'endevina per les pedres que marcaven els seus marges. Era d'ús fonamental pels carros que baixaven una vegada havien descarregat a dalt la collita del raïm.<\/p> ","codi_element":"08013-222","ubicacio":"Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Hi ha una menció coneguda sobre el camí: i diu 'camino quo tendit versus Santam Susannam', en un Capbreu de 1681 (fol. 43) (VILLACAMPA et al s.d.). El camí del dret només es feia de baixada quan s'anava amb carros.<\/p> ","coordenades":"41.3336200,1.8135200","utm_x":"400719","utm_y":"4576472","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41020-foto-08013-222-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41020-foto-08013-222-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"L'actual camí de Santa Susanna permet l'accés als vehicles pesats i tot terrenys.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41021","titol":"La Carretera\/Carretera Reial\/Carretera B-24","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-carreteracarretera-reialcarretera-b-24","bibliografia":"
MADOZ, Pascual (1850) Diccionario Geogràfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario de D. Pascual Madoz. Vol. III<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Via de comunicació pavimentada, i de cabuda de dos carrils, que travessa el municipi d'Avinyonet pel mig, en direcció NE-SO, mediatitzant en gran manera l'urbanisme que es va desenvolupar en tota aquesta zona, especialment en lo que fa als nuclis de Cantallops i de Les Cabòries, on es va construir, dins el terme d'Avinyonet, un hostal de Carretera, encara existent com a restaurant. Hi ha innumerables cases que es van construir al seu costat, com Can Salvet, Cal Pauet Ràfols, cal Susanna, inclús edificis de caire religiós, com la vella església de Cantallops o la d'Avinyonet-Les Cabòries.<\/p> ","codi_element":"08013-223","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Durant la segona meitat del segle XVlll, regnant a Espanya el rei Carles lll, es va dur a terme la construcció de la nova carretera reial entre Vilafranca i Barcelona, l'actual B-24, una obra determinant pel desenvolupament dels municipis de Vallirana i Cervelló, i per suposat pel desenvolupament de dos importants nuclis de població del terme d'Avinyonet: Cantallops i Les Cabòries. Altres nuclis van anar també desenvolupant-se al seu costat: Clariana i també, Collblanc. En el cas de Les Cabòries durant el segle XIX es parla de les cases de La Carretera, doncs aquest gran nombre de construccions van tenir un gran pes específic en el territori d'Avinyonet. Va ser dissenyada per enginyers militars i realitzada en diverses fases, ateses les enormes dificultats que comportava l'accidentada orografia del territori. Entre Vilafranca i Barcelona es varen construir 59 ponts, el més important dels quals, a més del de Molins de Rei, va ser sens dubte el pont del Lledoner. El traçat que se li va donar ve a substituir el traçat medieval del camí Reial per Begues, l'actual carretera d'Olesa. És indubtable la seva importància en el municipi, la qual cosa ja s'esmenta al segle XIX, quan es considera l'eix que marca el seu desenvolupament: '71 casas distribuidas en dos barrios, separados uno de otro por la carretera que va de Vilafranca a Barcelona' (MADOZ, 1850: III, 188) un i altre costat de la carretera '<\/p> ","coordenades":"41.3612800,1.7765000","utm_x":"397665","utm_y":"4579586","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41021-foto-08013-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41021-foto-08013-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"Juan Cermeno","observacions":"La carretera ha passat de ser un element valorat per la gent del poble com a positiu per a percebre-ho negativament pel fet de ser una via de tràfic molt intens.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41022","titol":"Carrerada de la riera dels Pelagons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrerada-de-la-riera-dels-pelagons","bibliografia":"
ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Comença a Sant Pere de Ribes i segueix sempre la llera de la riera de Begues cap amunt, en direcció a Olivella. Una pista serpenteja a dreta i esquerra de la riera en bona part del recorregut. En alguns trams, la carrerada discorre per la mateixa llera. Una mica abans d'arribar a can Suriol, gran casa ja al terme d'Olivella, el camí ramader deixa la riera de Begues, passa per sota la carretera BV-2111, i puja per la riera que baixa a mà esquerra que és la dels Pelagons. Sempre per la pista que segueix la riera arriba a la casa avui mig enrunada dels Pelagons de Baix. Algun pastor comenta que, en aquest punt, la carrerada deixa la riera i s'enfila pel llom de la costa Rava -que arrenca just al darrera de la casa- per anar a trobar el bosc de la Gavarra i la carrerada que ve d'Olesa en direcció a coll de Garró. D'altres, que segueix el camí de la riera fins a coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també hi fan cap la carrerada de la Cerdanya que baixa de les Gunyoles i la que ve de Begues i Olesa. Totes juntes ja en un sol camí, segueixen riera amunt cap a Cantallops (ROVIRA ET AL., 1999).<\/p> ","codi_element":"08013-224","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3502300,1.8036400","utm_x":"399918","utm_y":"4578327","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41022-foto-08013-224-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41022-foto-08013-224-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Es pot fer a peu i en bicicleta si bé hi ha alguns trams de molt mal camí per dins la llera de la riera. Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41023","titol":"Cal Carbó i pallissa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-carbo-i-pallissa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Casa situada al costa de cal Fàbregas de Cantallops, en una zona de màxim interès des d'un punt de vista patrimonial. La casa es complementa amb la pallissa que encara es troba a l'altre costat del carrer de Santa Margarida que segueix el traçat de la carretera nacional, a tocar de la qual devia haver-hi l'era de la casa. Hi ha també al davant una sínia que es troba inclosa en fitxa independent.<\/p> ","codi_element":"08013-225","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3672100,1.7990700","utm_x":"399562","utm_y":"4580218","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41023-foto-08013-225-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"La pallissa es troba a l'altre costat de la carretera en les següents coordenades x=03995006 y=458089 z=288","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41024","titol":"Barraques i conjunt d'enginyeria en pedra seca a can Nicolau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraques-i-conjunt-denginyeria-en-pedra-seca-a-can-nicolau","bibliografia":"
XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
A sota la casa de Can Nicolau, i en un vessant pronunciat i a les immediacions d'aquest vessant, hi ha tot un conjunt de marges en pedra seca d'un interès indubtable. Per salvar el pas de l'aigua, el seu constructor va idear un petit pont que connectava un d'aquests marges. A més dels marges es troben dos tipus de barraques: 1, una mica allunyada vessant amunt del conjunt, es tracta d'una construcció feta en pedra seca, adossada a la roca, que havia estat aprofitada com a paret en la seva construcció. És de suposar que el cobriment fos d'elements vegetals, encara que no es pot afirmar amb seguretat. El seu estat de conservació és dolent. -2, la segona, que es troba en molt bon estat de conservació resulta de gran interès per conservar tot un seguit d'elements de particular importància. Respon al tipus de barraca de planta aproximadament quadrada i coberta feta mitjançant aproximació de filades en maçoneria de pedra seca. Al seu interior, i com a mena de clau d'aquesta volta, hi ha una gran pedra o curull en la que per la part interior el seu constructor va dibuixar una gran creu amb un clar sentit de protecció. Te una porta allindada a l'exterior, i encara conserva en perfecte estat altres elements al seu interior, com a un petit rebost-fresquera per conservar aigua i menjar, i un dipòsit triangular excavat al terra, i completat per pedra, amb restes de calç per fer la mixtura dels components del 'caldo bordolés'.<\/p> ","codi_element":"08013-226","ubicacio":"Can Nicolau. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Per l'existència al seu interior d'un dipòsit per fer la barreja de la calç que s'ha d'afegir al sulfat de coure, es pot considerar que va tenir reformes amb posterior a l'any 1915. Aquesta barreja es feia d'acord amb la fórmula del conegut 'caldo bordolés' que es va inventar cap al amb posterioritat a l'aparició del míldiu (1915), malaltia que ataca els pàmpols i, algunes vegades, els raïms dels ceps. La fórmula del caldo bordolés' al 2% o sigui 2 kg de sulfat de coure i 1 kg de calç per 100 litres d'aigua, requeria de la utilització de dipòsits per a fer la mescla, primer de calç i segon del brou (aquests es coneixien com els xups).<\/p> ","coordenades":"41.3397900,1.8083600","utm_x":"400297","utm_y":"4577163","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41024-foto-08013-226-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41024-foto-08013-226-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41024-foto-08013-226-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41025","titol":"Celler de cal Peixó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/celler-de-cal-peixo","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La porta del cos esquerra, potser hagi estat modificada amb posterioritat a la seva construcció","descripcio":"
Edifici en tres cossos de planta rectangular, de grans proporcions, destinat originàriament a celler. Les tres façanes son de composició distinta, encara que presenten elements idèntics, com els ulls de bou que s'obren als timpans superiors, a sota del carener de la coberta, marcant la verticalitat de l'edifici en tres eixos centrals. De les tres naus, la que correspon al cos central sembla de proporcions més reduïdes que els altres, i te una porta de llinda d'arc escarser. La resta dels buits de façana són plans, com també ho es enterament la façana, que està arrebossada. El cos de la dreta presenta un major nombre de buits a la façana que els altres, i tots són de llinda plana. Destaca com element decoratiu la reixa que protegeix la part superior de la porta central d'accés, que es troba bipartida horitzontalment.<\/p> ","codi_element":"08013-227","ubicacio":"Cantallops 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Sembla tractar-se d'una obra de començament del segle XX. En el carrer de la Sínia resta com a testimoni de l'antiga casa de cal Peixó una sínia incompleta (davant hi ha el celler). Antigament, la casa tenia baluard. Davant la casa, el Peixó va construir un grup d'habitatges, a tocar el celler i cal Carbó, mentre que a l'altra vessant del torrent de Cantallops cap al dels Caus, hi tenia un maset que porta també el seu nom, encara que queda fora l'actual terme municipal d'Avinyonet.<\/p> ","coordenades":"41.3674000,1.7988300","utm_x":"399542","utm_y":"4580239","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41025-foto-08013-227-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41025-foto-08013-227-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"És un interessant exemple de gran celler en ambient urbà. L'estil de la construcció recorda vagament el de l'edifici del Centre Cultural del mateix nucli.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41026","titol":"Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-vilafranca","bibliografia":"
COLL I FONT, M. Carme (1995-1997) Annex a l'Inventari dels Capbreus de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès (Segles XIV-XIX). Director Laureà Pagarolas. Màster en Arxivística. Departament de Geografia i Història. Universitat Rovira i Virgili.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es troben les següents sèries documentals relatives a Avinyonet : 1, Registre d'hipoteques (1849-1857) PUEBLO DE AVIÑONET Y GUNYOLES. 2, INDICE DE PERSONAS DEL PUEBLO DE AVIÑONET (1766-1862) 3, CAPBREUS: L'ARBOÇAR 98 Censos Pia Almoina 1674 167, Capbreu de la abadia de Sant Pere de les Puelles 1594\/1626 354 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1502-1512), 362 (Confessions dels Enfiteutes de Sant Joan de Jerusalem, 1730), 371 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem 1685-1692) AVINYONET 14 (Capbreu de Montserrat, 1695, 53 (Capbreu de la Pabordia de Vilafranca, 1543-1545), 61 (Capbreu de la Pabordia del Monestir de Sant Cugat, 1606), 69 (Capbreu del Prior de Sant Cugat, 1639), 76 (Capbreu de la Pabordia del Penedès de Sant Cugat 1697-1703), 84-86 (Capbreus de la Pabordia del Penedès del Monestir de Sant Cugat, anys 1818, 1818 i 1919), 92 (Pia Almoina 1500-1504), 96, 98 (Censos Pia Almoina 1755-1756), 161 (Capbreu de Montserrat, 1549-1550), 163 (Capbreu Sant Pau del Camp, 1630), 164 (Capbreu Sant Pere de les Puelles, 1508\/1509), 201 (Capbreu Bisbe de Solsona, 1620), 293, 373 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1705), 376 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1740-1744), 455 (Dotalia de institució del benefici baix la invocació de Sant Marc Evangelista de l'església de Vilafranca, 1630-1667) 677, 679 CANTALLOPS 164 (Capbreu Sant Pere de les Puelles, 1508\/1509), GUNYOLES, LES 5 (Capbreu Monestir Montserrat, 1538-1541), 337-339 (Capbreus de la Rectoria de Sant Salvador de Les Gunyoles, any 1557-1558, 1594, 1631-1649), 351 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1446 fol. 61 s.f.), 353 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1502-1511), 354 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1502-1512), -355 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1536-1537), 360 (Confessions dels alous dins les possessions de Sant Joan de Jerusalem, 1609-1610), 368 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1658-1666), 372 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1704-1705), -355 , 373, 376, 461 (Capbreu de l'altar de Sant Marc Evangelista de l'església de Vilafranca, 1841), 465, 674, 675, 677, 680, 681, 717, 718. Altres capbreus de Les Gunyoles : Capbreu de Josep Salmoy de Les Gunyoles 1640 i 1684 ; 717, Capbreu de las rendes del celebrant missa 1744-718 i Capbreu dels Salvà, (1451 -1791) 1451-674, 1505-675, 1791-677, 1597-679, 1604-680, 1649-681. SANT SEBASTIÀ DELS GORGS 4 (Monestir de Montserrat, 1537-1541), 5 (Capbreu Monestir Montserrat, 1538-1541), 6 (Capbreu de Montserrat, 1608-1612), 8 (Capbreu de Montserrat, 1695), 13 (Capbreu de Montserrat, 1736) , 16 (Capbreu de Montserrat, 1778-1797), 55 (Capbreu de la Pabordia del Monestir de Sant Cugat, 1548-1549), 61 (Capbreu de la Pabordia del Monestir de Sant Cugat, 1606).<\/p> ","codi_element":"08013-228","ubicacio":"08720-VILAFRANCA","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41026-foto-08013-228-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41026-foto-08013-228-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41026-foto-08013-228-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Foto 1. NÚMERO 351 LES GUNYOLES. CAPBREU DE LA COMANDA DE SANT JOAN DE JERUSALEM 1446. Fotos 2 i 3 folis relatius a diversos capbreus: de Les Gunyoles i del segle XIV.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41027","titol":"El Maset de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-maset-de-baix","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Es troba molt deteriorat, està en ruïnes.","descripcio":"
A sota del maset del Ferret, i dominant el fondo també conegut com del Maset del Ferret, es troba un edifici de planta quadrangular, murs de maçoneria irregular, en la part principal destinada a habitatge arrebossats de calç, en les dependències annexes de caire agrari, de pedres vistes. La teulada de l'edifici principal, que està pràcticament ensorrada en la seva totalitat és a dos vessants, té planta baixa i planta pis, buits de llinda plana, en part recercats de totxo, i al carener de la teulada de teules àrabs conserva el coronament de façana rematat per les restes d'un motiu de teules trencades amb clar significat apotropaic, com a defensa pel llamp. Conserva el forn de pa, i probablement compartiria el pou que hi ha al camí que l'uneix amb el maset d'en Ferret. Te una dependència annexa feta en obra de maçoneria vista que protegeix un cup rodó.<\/p> ","codi_element":"08013-229","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Sembla tractar-se d'una construcció de finals del segle XVIII, corresponent al moment de màxim apogeu del conreu de la vinya al municipi.<\/p> ","coordenades":"41.3382600,1.8027500","utm_x":"399825","utm_y":"4577000","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41027-foto-08013-229-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41027-foto-08013-229-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41028","titol":"El Maset d'en Ferret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-maset-den-ferret","bibliografia":"
LISTA (1825) Lista per aplegar lo salario del Senyor governador per lo Añ de 1825 (Arxiu particular Can Fontanals)<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està enrunat, encara que conserva bona part de la coberta","descripcio":"
Masia composta d'un allargat cos central, per les perllongacions que es van anar afegint pels laterals de la casa per tal d'ubicar-hi cups de vi. La planta és aproximadament rectangular, amb coberta a dues aigües de teula àrab. Davant la casa hi ha una era de pedra, i als laterals dos cups rodons, i un de quadrat dins de la casa. Les parets són de maçoneria irregular i al cos central es troben arrebossades amb calç. Hi ha un pou i una bassa relativament a prop, entre aquesta casa i el maset de Baix. Per darrera hi ha més dependències auxiliars amb destins agraris. Conserva la cuina amb la xemeneia.<\/p> ","codi_element":"08013-230","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Apareix esmentat en un document emès 'per aplegar lo Salari del Senyor Governador per lo añ de 1825', dintre la segona classe, a la mateixa categoria de cases com la dels Pelagons, el Corral Nou, etc.. (LISTA, 1825) Sembla tractar-se d'una construcció de finals del segle XVIII, corresponent al moment de màxim apogeu del cultiu de vinya al municipi.<\/p> ","coordenades":"41.3380100,1.8013900","utm_x":"399711","utm_y":"4576973","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41028-foto-08013-230-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41028-foto-08013-230-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41029","titol":"Pou del Pèlag","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-pelag","bibliografia":"
INFORMACIÓ ORAL DE JOSEP ESCOFET, de l'Arboçar de Les Roques, febrer 2003 ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
POU DEL PÈLAG. Aigües avall, seguint el curs del torrent de l'Arboçar, i a tocar la falla i la desembocadura el torrent que ve del Fondo Gran, es troba aquest altre pou que havia estat utilitzat tradicionalment per donar aigua al bestiar. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten les galledes que s'omplen quan en arribant a l'aigua del fons del pou s'omplen per a després tornar a pujar-les a la superfície.<\/p> ","codi_element":"08013-231","ubicacio":"L'Arboçar - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
Els pou havia estat gestionat per una societat d'aigües de l'Arboçar, que va passar després a l'Ajuntament (Informació oral JOSEP ESCOFET de l'Arboçar de Les Roques, febrer 2003).<\/p> ","coordenades":"41.3306900,1.7637900","utm_x":"396553","utm_y":"4576205","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41029-foto-08013-231-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41030","titol":"Els Cupots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-cupots","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Al terme municipal d'Avinyonet s'hi han trobat dos punts amb una curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van colpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.<\/p> ","codi_element":"08013-232","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui s'hi poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.<\/p> ","coordenades":"41.3419600,1.7951200","utm_x":"399192","utm_y":"4577419","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41030-foto-08013-232-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41031","titol":"Pou Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-gran","bibliografia":"
CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El Pou Gran es troba al costat del mateix camí vell de Les Gunyoles, a la cruïlla d'un altre camí que baixa cap a la zona de la masia de Cal Vendrell. El pou havia tingut quatre corrioles, avui tancades per una coberta de volta, feta de maçoneria arrebossada amb ciment. L'aigua d'aquestes fonts era repartida per tot el nucli mitjançant un sistema de fonts públiques com les que hi ha a la plaça de l'església o a la de Sant Salvador.<\/p> ","codi_element":"08013-233","ubicacio":"Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
La necessitat d'abastiment d'aigua a Les Gunyoles va portar a la recerca i aprofitament de diversos punts d'aigua. Se sap que l'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).Tres van ser els escollits per la gent del poble a finals del segle XIX i començament del XX: -el dipòsit d'aigua de la Serra de Les Gunyoles ('La Font Destinada') -el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans -el pou Gran del 1877, al costat de Cal Massana.<\/p> ","coordenades":"41.3498800,1.7818600","utm_x":"398095","utm_y":"4578314","any":"1877 ..","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Els elements relacionats amb l'abastiment d'aigua tenen un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41032","titol":"Pou de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-baix","bibliografia":"
CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol. PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El Pou de Baix, al costat de Cal Masana es troba al costat d'un camí que partint de Can Massana es dirigeix cap a la zona coneguda com els Massos. Està, com el Pou gran, cobert mitjançant volta de maçoneria arrebossada de ciment i presenta una porta d'accés metàl·lica. L'aigua de la Font destinada, el Pou Gran i aquest era repartida per tot el nucli mitjançant un sistema de fonts públiques com les que hi ha a la plaça de l'església o a la de Sant Salvador.<\/p> ","codi_element":"08013-234","ubicacio":"Les Gunyoles - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"
La necessitat d'abastiment d'aigua a Les Gunyoles va portar a la recerca i aprofitament d'abundosos punts d'aigua. Se sap que l'any 1850 hi havia una junta d'aigües; es cuidava d'administrar l'aigua d'una bassa pública, del pou de Sant Salvador i del pou de Sant Isidre (PUIG I BOSCH, s.d.).Tres van ser els escollits per la gent del poble a finals del segle XIX i començament del XX: -el dipòsit d'aigua de la Serra de Les Gunyoles ('La Font Destinada') -el pou de Baix o de cal Massana (obert el 17 d'agost de 1879) i encara d'abans -el pou Gran del 1877, al costat de Cal Massana.<\/p> ","coordenades":"41.3512700,1.7779700","utm_x":"397772","utm_y":"4578473","any":"1877 ..","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Els elements relacionats amb l'abastiment d'aigua tenen un gran valor simbòlic per a la gent de les Gunyoles.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41033","titol":"Cançons agrícoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cancons-agricoles","bibliografia":"
SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
CANÇONS DE VEREMA: El vi ja el poden, Pere de la Mel el poda, Podint, podant el vi, Pere de la Mel Ja poda el vi. El vin ja l'ensofren, Pere de la Mel l'ensofra, Ensofrint, ensofrant el vi, Pere de la Mel Ensofra el vi. El vi ja el premsen, Pere de la Mel el premsa, Premsint, premsant el vi, Pere de la Mel Ja premsa el vi. El vi l'emboten, Pere de la Mel l'embota, Embotint, embotant el vi, Pere de la Mel Embota el vi. El vi se'l beuen, Pere de la Mel se'l beu, Bevint, bevent el vin, Pere de la Mel Ja es beu el vi. (Cançó oïda a les Cabòries l'any 1949, de procedència valenciana) CANÇÓ DEL BALL DE BASTONS Vostres goigs amb gran calor cantarem tot fent-vos llum. Guardeu-nos del mal de cap Borrascós Don Patantum. Sempre tenint al davant Una bóta de bon vi, I després d'estar ben tip, Rebeu calor i alegria Pròpia del saboróns xarrum. Són tots els vostres confrares Gent de molt bona mena, Tots devots d'aquell truà Que Patantum s'anomena. Tots beuen en el porró Perquè els posa oli al llum (Claudi Jofre, Avinyó, 1877) CANÇÓ DEL BALL DE BASTONERS Quan el pare va morir, Em va deixar una vinya, D'una vinya, una tira, D'una tira, un cep, D'un cep, un raïm, D'un raïm, un gotim, D'un gotim, una pansa! (Josep Carreres, les Gunyoles, 1922) CANÇONS AGRÍCOLES Damisel·la, damisel·la, Us voleu emmaridar? Aquí hi ha un perolaire Que molt bon marit serà. -Vés-te'n d'aquí que ets més negre que un pecat. Damisel·la, damisel·la, Terra negra fa bon blat. Damisel·la, damisel·la, Que la blanca el fa migrat. (Maria Mata Doria, l'Arboçar, 1958) Al sol li diuen Llorenç I a la lluna Margarida, Ella fa claror de nit I ell fa claror de dia (Josep Carreras, les Gunyoles, 1945) Encara que porti clenxa I el cabell a la romana, No m'enganyaràs a mi, Tap de carabassa vana! (L'Arboçar, 1925) Corrandes no són corrandes, Corrandes no són cançons, Mai no he vist millor barreja Que minyones amb minyons. Marieta de l'ull negre, No pas vós, que el teniu ros, Tota dona boniqueta Sol tenir el marit gelós. (Avinyó, 1888) DE LLAURADA Els quatre llauradors Com treballen, com treballen, Els quatre llauradors Com treballen de dos en dos. (fragment d'un ball, recitat per Josefa Almirall de l'Arboçar) L'amo ve de la llaurada Molt cansat i fatigat, Troba la porta tancada Amb clau i amb forrellat. No pot entrar per la finestra Si no és per un forat, Troba la mestressa a taula I un frare a cada costat. (Josep Carreras, les Gunyoles, 1935)<\/p> ","codi_element":"08013-235","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41033-foto-08013-235-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41034","titol":"Cançons infantils","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cancons-infantils","bibliografia":"
SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
CANÇONETES D'INFANTS Sant Nicolau, bisbe de pau, Panses i figues i nous i olives, I tot el que vulgueu, Caritat, senyores, caritat si us plau, Que venim de lluny i és Sant Nicolau (Les Gunyoles) La son son, se n'és anada, Déu li do bona tornada, Que ara mateix serà aquí De sota d'aquest coixí (L'Arboçar) CANÇÓ DE PASQUA Déus vós guard, padrí, La Pasqua ha vingut, Doneu-me la mona I Déu us doni salut (Les Gunyoles) JUGANT A CUIT I AMAGAR Quatre pedres hi ha al carrer, Jo les sé comptar molt bé Operquè són de xocolata. Una, dues, tres, quatre! (L'Arboçar) JUGANT A CUIT I AMAGAR Poma midora Que en salta la torre. N'és i n'és, quina hora és? Són les onze de quinquilla, N'ha passat el picarilla. Un plat d'arròs, pomes i peres, I tu... flors! (Les Gunyoles)<\/p> ","codi_element":"08013-236","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41034-foto-08013-236-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41035","titol":"Cançons diverses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cancons-diverses","bibliografia":"
SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
CANÇONS DE DANSA I AMOR Les meves germanes em diuen Que a mi no em convé casar, Però elles amb els marits viuen I a mi em volen enganyar (Maria Rubió. L'Arboçar, 1905) CANÇONS DE CONTINGUTS VARIATS N'hi ha una monja, dintre un convent, Que de nit i de dia plora amargament. La Mare Abadessa li diu: -De què ploreu, monja, per què tant ploreu? -Ploro per un jove que n'és molt prudent, que si no m'hi caso, moriré per ell. -Moriu-ne, ja us enterrarem, les tombes són noves, les estrenareu. De flors i violes les enramarem. Darrera la tomba unes roses hi plantarem, En fan roses blanques, roses i clavells (Maria Rubió, l'Arboçar, 1947) Un pobre pagès Tenia una filla, Tenia quinze anys I encara no fila, Tralarà, tralarà, I encara no fila, Tralarà, tralarà, Ja mai filarà. (Maria Rubió, l'Arboçar, 1946) Sant Jaume, patró d'Espanya, Feu-me dormir tot el món, Que tinc la bugada estesa I la pasta bona al forn. Els bouets a la beurada, Els cantirets a la font, Sant Jaume, patró d'Espanya, Feu-me dormir tot el món. (Jaume Via, Sant Sebastià dels Gorgs, 1920) Sant Jaume de regalícia, Sant Jaume de regaló, Als homes xocolata I a les dones... cop de bastó! (Festes de Carnaval, les Gunyoles, 1915) CANÇONS LOCALS Le noies d'Olivella Totes són revellides Perquè es mengen les verdures Collides de quinze dies (Maria Rubió, l'Arboçar)<\/p> ","codi_element":"08013-237","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41035-foto-08013-237-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41036","titol":"Rondalla del pastor i el jutge de pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-del-pastor-i-el-jutge-de-pau","bibliografia":"
Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Un pastor del Penedès, trobant-se a l'estiu a la Cerdanya amb el seu ramat, fou citat pel jutge per haver deixat entrar les seves ovelles en una cleda privada. El pastor es defensà com pogué, però el jutge li digué: -Els pastors, ho sabeu ben bé prou, sempre em veniu a contar falòrnies i mai no en teniu la culpa de res, però sou una colla de desvergonyits que sempre aprofiteu els prats on no teniu cap dret de compra per atipar les bèsties. El vell pastor li contestà: -Sempre esteu damunt els pastors, els pastors per aquí, els pastors per allà. Això és massa! Cal que sapigueu d'una vegada per totes que els guardians del bestiar som els homes que Nostre Senyor volgué al seu costat quan va néixer. Vet aquí perquè, quan ve Nadal, som presents els pastors al costat de Jesús. I voleu que us ho digui? Jo sóc vell i no he deixat mai d'anar, cada any, a veure els pessebres i, allà vora l'establia, sempre hi he vist pastors. Però de jutges de pau... sento dir-vos-ho, senyor, mai no n'hi he vist cap! (Ramon Catasús, pastor de l'Arboçar, 1951).<\/p> ","codi_element":"08013-238","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41037","titol":"Rondalla de les cabres del monestir de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-de-les-cabres-del-monestir-de-montserrat","bibliografia":"
Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Un vellet de les Gunyoles contava, per l'any 1885, que a Montserrat hi vivien, en temps llunyans, un ramat de cabres salvatges que cada vespre baixaven dels cims més alts fins a les mateixes portes del monestir, on els frares les munyien. Acabada l'operació, aquestes se'n tornaven pels despenyadors, fins al dia següent. Un dia, un pelegrí que es trobava a Montserrat robà un cabridet. Des de llavors, les cabres no baixaren més al monestir. (Aquesta llegenda també fou recollida pel rei Alfons X el Savi, en les seves 420 cançons miracleres de la Mare de Déu. Set d'elles fan referència a la Moreneta).<\/p> ","codi_element":"08013-239","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41038","titol":"Llegenda de la campana de Santa Magdalena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-campana-de-santa-magdalena","bibliografia":"
Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Aquesta hisenda està situada a uns quinze minuts de les Gunyoles i a la mateixa distància de l'Arboçar. Les seves ruïnes i l'església fan pensar que devia ser una possessió de la gran noblesa en temps no gaire llunyans. Hi havia dues campanes; una passà a la parròquia de les Gunyoles, i té un so escardalenc a causa del seu transport, i l'altra... asseguren que els carlins l'ompliren d'or i l'amagaren prop d'allí. Moltes persones coneixedores del fet buscaren i continuen buscant per aquelles rodalies el preuat tresor. Saurins, amb la seva rústega mecànica, fan clots per diversos llocs, cercant tots ells l'enigma que la terra, avara, els amaga. (Maria Rubió, l'Arboçar, 1948) Una altra versió es aquesta: 'En la masia de Santa Magdalena, com en tantes altres de les nostres contrades, hi havia una petita ermita amb un campanar. Van venir temps de guerra i de revoltes. Els pagesos dels voltants volien fugir però tenien por que els prenguessin totes les coses de valor que tenien. Llavors van decidir d'amagar-ho dins la campana de l'ermita. La van despenjar i van posar a dins les seves monedes i les seves joies. Després la van enterrar en una vinya dels voltants. Van passar els anys i no van explicar a ningú on era el lloc on l'havien enterrada. Sembla que encara avui en dia hi ha gent que llaurant les terres del voltant de Santa Magdalena espera trobar el tresor de la campana' (LLEGENDES, 1998)<\/p> ","codi_element":"08013-240","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3441400,1.7863300","utm_x":"398460","utm_y":"4577671","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41038-foto-08013-240-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Foto: Santa Magdalena, però sense campana.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41039","titol":"Rondalla del palmisser de Les Gunyoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-del-palmisser-de-les-gunyoles","bibliografia":"
Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
En aquest pintoresc poblet de mil·lenària torre romana, amb un centenar de cases a redós, situat dalt d'un bell mirador, amb mitja comarca estesa als seus peus, hi vivia, joiós, un veïnat amb caliu de gran germanor i mútua estima. Però sempre arriben contratemps i, aquesta vegada, el motiu el proporcionaria un dels veïns més apreciats. El Salvador, un pagès treballador com pocs, que a les vesprades arrodonia el seu jornalet confeccionant sàrries, senalles, estores i senatxos amb el margalló, petita palmera que creix avui encara a la serra, prop de la font del Cuscó. Cansat de treballar l'aspra terra de muntanya, havia decidit anar a viure al pla, a poc més d'un quilòmetre del poble. Va comprar una peça de terra tocant al camí d'Olesa, a la cruïlla amb la carretera general, on es pensava fer la caseta. Tots els seus amics es dolien de la seva sorprenent decisió, i el Salvador no es cansava de repetir que li sabia greu deixar-los però que el canvi li reportava millorar la seva vida, la possibilitat de collir més i, com que estaria més ben situat, podria vendre els seus treballs d'artesania. Cap gunyolenc no el pogué fer canviar d'opinió, per més que ho intentaren, i sempre acabaven amb la mateixa cantarella: 'Estàs carregat de cabòries'. I des de llavors, segurament era mitjan segle passat, el Salvador, sense proposar-s'ho, donà nom al poble nou que allí es construí, les Cabòries.<\/p> ","codi_element":"08013-241","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3519800,1.7806100","utm_x":"397994","utm_y":"4578549","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41040","titol":"Llegenda de la reina de Cantallops","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-reina-de-cantallops","bibliografia":"
Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Aquesta és una llegenda que està vinculada amb l'origen del nom del nucli de Cantallops. El marc físic de la història es desenvolupa prop de la carretera actual de Vilafranca a Barcelona, a la sortida de Cantallops, a on es compta fa molts anys que una reina va fer nit a la Cotxeria, lloc on les cavalleries reposaven dels llargs trajectes. Durant la nit, com de costum, els llops udolaren des de les muntanyes properes i la reina, sobresaltant-se contínuament, no pogué descansar gens ni mica. L'endemà, preguntà pel nom del lloc on havia passat tan mala nit i li digueren que era Vilaformosa. S'estranyà que un barri tan feréstec tingués un nom tan bonic i opinà que el més apropiat era el de Cantallops, ja que ells eren, amb els seus continuats udols, els vertaders protagonistes d'aquella contrada. Des d'aquell dia, Vilaformosa passà a l'oblit en record i penitència de la mala nit d'aquella reina de pas. (Núria Vallès, 1968) Una altra versió es aquesta: 'On ara es troba aquest poble hi passava un camí ral per on circulaven nombroses cavalleries. El lloc era conegut amb el nom de Vilaformosa. Hi havia un hostal anomenat 'la Cotxeria' on els viatgers de les diligències podien passar la nit, descansar i fer un mos. Les restes d'aquest hostal encara es conserven a l'entrada del poble, al peu de la carretera. Un bon dia un carruatge que portava una reina es va parar per passar la nit en aquest lloc. Es veu que durant tota la nit els llops dels boscos propers no van parar d'udolar i van molestar la reina. l'endemà al matí, en llevar-se, va demanar com es deia el lloc on havia intentat dormir i li van dir que Vilaformosa. La reina va considerar que no podia tenir un nom tan bonic un indret tan feréstec com aquell i va decidir que de llavors en endavant s'anomenés Cantallops (LLEGENDES, 1998).<\/p> ","codi_element":"08013-242","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3685800,1.8013400","utm_x":"399754","utm_y":"4580367","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41041","titol":"Rondalla del mariscal Suchet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-del-mariscal-suchet","bibliografia":"
Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Aquest mariscal sembla que va viure una bona temporada en un hostal que hi havia on actualment es troba l'estanc, el bar Pep i el taller del fuster, al costat de la carretera a Avinyonet. Aquella casa durant molt de temps se l'ha coneguda amb el nom de cal Suchet (LLEGENDES, 1998).<\/p> ","codi_element":"08013-243","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"És molt possible que en aquesta rondalla hi hagi segurament una bona part d'història, ja que aquest mariscal de Napoleó va estar al davant de l'exèrcit francès durant la Guerra de la Independència. Va prendre part en la conquesta de Lleida, Tortosa i València. En la retirada, encara va guanyar una batalla a Molins de Rei (el 10 de gener de 1814).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41042","titol":"Llegenda del tresor del Puig de la Mola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-tresor-del-puig-de-la-mola","bibliografia":"
Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan, s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat.<\/p> ","codi_element":"08013-244","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3193700,1.8477100","utm_x":"403559","utm_y":"4574851","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41043","titol":"Llegenda dels túnels secrets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-dels-tunels-secrets","bibliografia":"
Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
La llegenda parla d'una galeria subterrània de més de mig quilòmetre de llargària que hi havia a la torre de l'Arboçar de Baix (SADURNÍ ET AL., 2000). Altra llegenda parla d'un túnel existent a Santa Susanna, pel qual la gent durant la guerra del carlí, van sortir per tal de demanar ajuda a Ribes darrera de lo qual va haver-hi una gran matança (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003).<\/p> ","codi_element":"08013-245","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41043-foto-08013-245-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"Cova del Fondo Gran, que era l'altre extrem del passadís secret que segons la llegenda sortia de la torre de l'Arboçar de Baix;","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41044","titol":"Costums relacionats amb els fenòmens meteorològics","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costums-relacionats-amb-els-fenomens-meteorologics","bibliografia":"
AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
1. CREMA DE LLORER PER TALLAR LA TEMPESTA I LES PEDREGADES. Era corrent que a les cases es cremessin bé a la llar, bé a qualsevol foc encès dins la casa, fulles de llorer que s'havien beneït el dia de Rams (informacions orals presses a Can Montregull i a mas Bertran, juny 2002). 2. TREURE A LA FINESTRA LES TOVALLES. Es treien a la finestra les tovalles que cobrien la taula pel salpàs (AMADES, 2001, IV: 674) i també perquè allunyés els llamps i les pedregades (AMADES, 2001, II, 734; IV, 674) es treien a la finestra (informació oral pressa a mas Bertràn, juny 2002). 3. TREURE FORA LA CASA UNA PAELLA I UNS TRES PEUS. Quan pedregava es treia fora de la casa una paella de cul per amunt i uns tres peus de petges enlaire (AMADES, 2001, IV: 674). 4. TALLAR NÚVOLS. A l'Arboçar 'tallaven' els núvols amb ganivets, amb la mà esquerra, i a la mà dreta portaven un Sant Crist (1948) (SADURNÍ, 2001: II, 137) 5. ESCODRINYAR EL VENT DE MIGDIA. A l'Arboçar, escodrinyaven el vent del migdia del Dissabte de Glòria, que era el que portaria les tempestes d'estiu (SADURNÍ, 2001: II). 6. POSAR UN RAMET DE LLORER BENEIT A LA VINYA. Per Santa Creu, a la sortida d'ofici, es portava el ramet de llorer beneït a la vinya i es deixava sobre un cep, a fi que Déu els preservés del mal temps (SADURNÍ, 2001: II). 7. POSAR-SE LES CATIUSQUES. Quan llampegava les mares posaven als seus fills les catiusques (Informació oral Can Montragull, juny 2002). 8. BOIRA I BRUIXES. Deien que els dies de boira gebrada i els de pluja i sol eren els preferits de les bruixes, la qual cosa va donar peu a la dita 'Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol, les bruixes porten dol' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 128)<\/p> ","codi_element":"08013-246","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41045","titol":"Costumari propi de la nit de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costumari-propi-de-la-nit-de-sant-joan","bibliografia":"
AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
1. ROQUES QUE S'AJUNTEN En el costumari i credenciari de la nit de Sant Joan es troben diversos costums i diferents creences que semblen reconèixer cultes de caràcter orogràfic o lític. Així és el cas d'un costum documentat per Joan Amades al terme d'Avinyonet, i que és la següent: es té la creença de que 'dues roques que es troben d'alt d'un puig proper a Avinyonet del Penedès (Les Cabòries), es van ajuntant a poc a poc. Quan es cloguin vindrà la fi del món. Des de fa temps que cada nit de Sant Joan van avançant; abans hi podia passar un home a cavall; més tard només hi passava a peu, per gras que fos, i ara ha d'estar molt magre per a poder-hi passar. La gent de la rodalia té el cas per un indici que la fi del món s'acosta' (AMADES, 2001, IV: 160). 2. SALTAR EL FOC. La nit de Sant Joan a les Cabòries creien que els qui saltaven el foc no moririen durant l'any. Els fadrins, per demostrar la seva virilitat, havien de saltar, com a mínim, set focs. A les Gunyoles, l'any 1935, encara hi havia qui per la vigília de Sant Joan anava per la muntanya, amb una canya verda, 'buscant la sort'. (SADURNÍ, 2001: II, 162). 3. PER CONÈIXER EL NOM DEL FUTUR MARIT. Les noies que anaven a esporgar la vinya la nit de Sant Joan preparaven un plat amb aigua i oli en el qual ficaven cargolats tants papers com pretendents coneixien. En cadascun d'aquests paperets escrivien el nom de cada noi que es pretenia. Després se n'agafava un i el que sortia era el noi que seria el futur marit. En tant que s'agafava el paper es recitava la següent oració: 'Sant Joan Baptista apòstol i evangelista, per la propietat que Deu us ha donat feu-me sortir el meu enamorat' (Informació oral Concepció Massana, juny 2001). 4. UNTAR AMB OLI L'ULL DE LES FIGUES. Un altre costum en el qual es troba protagonista un element del medi vegetal a la nit de Sant Joan, és el d'untar amb oli l'ull de les figues de manera que per Sant Pere ja eren madures (AMADES, 2001, IV: 96) (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002). 5. SANACIONS DE TRENCADURA (veure fitxa dedicada a medicina popular). La nit de Sant Joan es passava per les branques d'un roure als nens herniats, i ho feien un Joan i un Pere (informació oral veïns d'Avinyonet, juny 2002). Era molt estès tal costum. En el cas dels nens es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l'una a l'altra pel mig d'un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l'altre contestava: Sant Pere et traspassa, o la següent formuleta: '-Té Pere - Té Joan -Que es curi aquest infant' En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L'operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l'arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l'infantó estava guarit. A les Gunyoles, l'any 1942, es va dur a terme una cerimònia d'aquestes a la que hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots (SADURNÍ, 2001: II, 195) Altres indrets que semblaven propicis per aquestes cures, eren Avinyó, la Font del Molinet, la Font de la Canya, el torrent del Batlle i la Font del Cuscó . Cap els anys 1940-1950 es va passar un altre nen trencat en el bosc del Batlle a tocar el torrent del mateix nom. La gent anava amb espelmes. També se sap que sota el roure del Sebio Ferret Castellví s'havia fet aquesta cerimònia (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002).<\/p> ","codi_element":"08013-247","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41045-foto-08013-247-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) 6. La vigília de Sant Joan, els veïns de Les Gunyoles, sortien per la muntanya, amb una canya verda, a trobar la bona ventura. 7. EL TRESOR DEL PUIG DE LA MOLA. Un altre costum devia ser el de, a trenc d'alba de la nit de Sant Joan, anar a buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"41046","titol":"Costums diversos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costums-diversos","bibliografia":"
AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopèdia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
1. Pel dia de difunts es captava pa, tot dient un parenostre pels difunts de la casa. 2. ELS OUS DE LES GALLINES. Les mestresses sempre procuraven que el nombre d'ous que havien de covar les gallines fos imparell; altrament, molts ous en sortirien 'nials' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 140) 3.CANVI DE ROBA EN DIVENDRES. A les Gunyoles, les mares obligaven els seus fills a canviar-se la samarreta gruixuda d'hivern per la prima d'estiu, sempre en divendres (1965) (SADURNÍ, 2001: II, 144). 4.PLANTAR UN LLORER. A Sant Sebastià dels Gorgs, plantar un llorer presagiava la mort de tota la família. 5. APROFITAR LA BOGA DE LES BASSES. Abans, hi havia gent que s'ocupava de manera esporàdica d'apedaçar els culs de les cadires. Eren habitualment gitanos passavolants que aprofitaven la boga que creixia al fons de certes basses. Així està documentat en el cas de les Basses de Les Planes de Les Roques. 6. LES PASTORES QUE VENIEN OLI DE GINEBRÓ I TREMENTINA. Era costum entre les mestresses d'Avinyonet comprar a les dones dels pastors que feien la transhumància, oli de ginebró i trementina. La trementina s'obtenia de la resina del pi roig. Aquestes venien amb els seus marits des de les terres altes i la gent gran les recorda portant unes faldilles molt llargues. L'oli de ginebró era un remei molt destacat per eliminar els cucs de l'intestí de la canalla (Informació oral Ca la Modesta, març 2003). També era empleat pel bestiar. Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d'alguns animals, úlceres i grans infectats. 7. RITUS DE CONSTRUCCIÓ I APOTROPÀICS. En el transcurs de la feina de camp, s'ha pogut constatar la presència d'indicis de costums d'aquest tipus, com poden ser la existència de símbols protectors com: el remat de les teulades fet mitjançant dues tiges enfrontades, les creus marcades a les portes de les cases, o al sostre (s'ha conservat un interessant cas a la cara interior de la pedra central de la coberta d'una barraca), o les teules pintades amb el motiu de 'dent de llop', pintat o en reserva. Tot aquest simbolisme contribuiria sense dubte a reclamar una protecció sobrenatural per a l'edifici, aconseguida tant mitjançant el simbolisme de les creences institucionalitzades, com els signes protectors de pràctiques o creences esotèriques de les que s'ha perdut la memòria, però moltes vegades no la presència. 8. COSTUM PARTICULAR A SANTA SUSANNA. No coneixem si això es feia en altres llocs, però la tradició oral parla de la utilització d'una dependència al caseriu de Santa Susanna, que era coneguda precisament com a la 'sala dels nuvis', per passar una petita i econòmica lluna de mel pels recents casats a la masia. Així la parella els nuvis romandrien tancats i barrats en aquest espai durant un temps. Els aliments se'ls facilitaven per una petita obertura a la paret. 9. COSTUMS SUPERSTICIOSOS: 9.1. No rentar durant els nou dies que segueixen la mort d'un individu de la família. 9.2. Si el saler es gira, impensadament, indica dissort. 9.3. No entrar el ram de llorer beneït a casa al retornar de l'església per Sant Pere Màrtir 9.4. No dinar tretze comensals a taula.<\/p> ","codi_element":"08013-248","ubicacio":"08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.","historia":"","coordenades":"41.3610400,1.7796200","utm_x":"397925","utm_y":"4579556","any":"","rel_municipis":"08013","municipi_nom":"Avinyonet del Penedès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08013\/41046-foto-08013-248-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-16 00:00:00","autor_fitxa":"J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["3"]},{"id":"93003","titol":"Jaciment La Barraca del Rossend","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-la-barraca-del-rossend","bibliografia":"
GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. <\/span><\/span><\/span><\/p> Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Es desconeix. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica","descripcio":" A les vinyes situades al marge est de la Barraca del Rossend s’hi van localitzar abundants fragments de ceràmica ibèrica comuna i algun fragment de ceràmica romana. Durant la prospecció arqueològica duta a terme l’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va identificaren superfície ceràmica ibèrica i algun fragment de campaniana A, ceràmica ibèrica pintada i una nansa d’àmfora itàlica Dressel 1. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica i algun fragment de tègula. També es va identificar i una destral de jadeïta polida, possiblement votiva. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08058-1","ubicacio":"El Figueral. Nord de Torrelletes","historia":" El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.2826600,1.6531500","utm_x":"387212","utm_y":"4571010","any":"-5500\/-2200 ; s. III aC - I aC","rel_municipis":"08058","municipi_nom":"Castellet i la Gornal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93003-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93003-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93003-1-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític|Ibèric|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-07-26 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|81|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"93004","titol":"El Figueral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-figueral-0","bibliografia":" GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. <\/span><\/span><\/span><\/p> Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"s. III- I aC","notes_conservacio":"No hi ha restes visibles","descripcio":" El jaciment El Figueral es troba situat en un camp de vinyes (antigament d’olivers) a l’esquerra del camí, passada la cruïlla de camins que porta a Can Romagosa. En aquest punt es van identificar fragments de ceràmica ibèrica, fragments de campaniana A i fragments d’àmfora romana. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar algun fragment de ceràmica ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va localitzar algun fragment de ceràmica ibèrica en superfície. En la present prospecció no s’ha localitzar cap fragment ceràmic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08058-2","ubicacio":"El Figueral. Nord de Torrelletes","historia":" Jaciment localitzat per Xavier Virella l’any 1983.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.2827700,1.6548700","utm_x":"387356","utm_y":"4571020","any":"","rel_municipis":"08058","municipi_nom":"Castellet i la Gornal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93004-2-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-07-26 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"93090","titol":"Can Romagosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-romagosa-0","bibliografia":" GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. <\/span><\/span><\/span><\/p> Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> VIRELLA, X. (1979): Localització d’un forn de ceràmica a Castellet i la Gornal. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"s. VI aC – II dC","notes_conservacio":"No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica","descripcio":" En un camp de vinya situat entre Can Martí i Can Romagosa es van localitzar en superfície fragments de ceràmica ibèrica i algun fragment d’àmfora romana tipus Dressel 1 amb una estampilla amb la lletra L, fragments de dolia i tègula. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar una prospeccions arqueològiques que va permetre identificar una àrea, situada a tocar de Can Martí, amb una gran quantitat de fragments ceràmics en superfície. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica, algun fragment de campaniana A i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. En la present prospecció s’han localitzat diversos fragments de ceràmica ibèrica de pasta oxidada i pasta sandwich. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08058-3","ubicacio":"Vinyes entre Can Martí i Can Romagosa. Torrelletes","historia":" Jaciment localitzar per l’arqueòleg Pascual Guarch<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.2867300,1.6464300","utm_x":"386656","utm_y":"4571471","any":"","rel_municipis":"08058","municipi_nom":"Castellet i la Gornal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93090-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93090-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93090-3-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-07-26 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP","autor_element":"","observacions":"Possiblement correspongui a una establiment d’època ibèrica amb una cronologia inicial que se situaria al segle V aC.","codi_estil":"83|81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"93091","titol":"El Planot o La Timba de Santa Bàrbara","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-planot-o-la-timba-de-santa-barbara","bibliografia":" Butlletí Municipal de Castellet i la Gornal. Núm. 5. Desembre 2021. Establiment d’una fortificació emmurallada fa 2700 anys a la Timba de Santa Bàrbara.<\/span><\/span><\/span><\/p> GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. <\/span><\/span><\/span><\/p> Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"s. VII aC- I aC","notes_conservacio":"","descripcio":" L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques es van localitzar nombrosos fragments de ceràmica ibèrica, algun fragment d’àmfora fenícia. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar l’existència d’un jaciment en aquest turó arran de la troballa d’un gran nombre de fragments ceràmics en superfície d’època ibèrica i restes d’estructures muraries. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Des de l’any 2016 s’ha dut a terme diverses intervencions arqueològiques que han posat de manifest l’existència d’un poblat fortificat relacionat amb el transport i comercialització del vi situat cronològicament a la primera edat del ferro (s. VII-VI aC). D’aquest en destaca la muralla presenta una amplada d’entre 2 i 3 m amb diverses edificacions adossades i les restes d’un enllosat interior, possiblement un carrer. A l’oest de la fortificació a la zona coneguda com Sota la Timba de Santa Bàrbara es va identificar restes d’un poblat d’època ibèrica (IV- I aC) fundat posteriorment a l’abandonament de la fortificació de la primera edat del ferro. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08058-4","ubicacio":"La Timba. Nord de Castellet","historia":" Estudiat l’any 1943 per Albert Ferrer. Posteriorment Pere Giró parla de l’existència d’una muralla i de possibles torres i Xavier Virella localitza un gran nombre de fragments ceràmics d’època ibèrica i algun fragment de sílex i de molí. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.2682700,1.6277100","utm_x":"385056","utm_y":"4569446","any":"","rel_municipis":"08058","municipi_nom":"Castellet i la Gornal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93091-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93091-4-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93091-4-4.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-10-03 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"93092","titol":"Montanyans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/montanyans","bibliografia":" GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. <\/span><\/span><\/span><\/p> Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"s. VII aC – s. V dC","notes_conservacio":"Inexistent","descripcio":" En les prospeccions realitzades l’any 1991 arran de les obres de construcció de la línia de tren d’alta velocitat, en els camps de conreu situats a la vessant est i sud del promontori de Muntanyans, es van localitzar en superfície quatre fragments de ceràmica ibèrica comuna i un fragment de tègula. Aquesta zona fins a mitjans del segle XX era envoltat per aiguamolls. Per aquest motiu, es va realitzar un estudi pol·línic del sediments que van quedar al descobert arran de les obres posant de relleu l’antiguitat màxima d’aquests sediments, datats entorn 7700 BP. Les prospeccions realitzades l’any 1999 van posar de manifest la manca de material i restes arqueològiques als actuals camps de vinya que no s’han vist afectats per les anteriors obres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08058-5","ubicacio":"Montanyans. Nord-oest de les Masuques","historia":" El jaciment fou descobert durant les prospeccions realitzades l’any 1991 per N. Moragas i M.R. Senabre<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.3013900,1.6329900","utm_x":"385556","utm_y":"4573116","any":"","rel_municipis":"08058","municipi_nom":"Castellet i la Gornal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93092-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93092-5-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-07-26 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP","autor_element":"","observacions":"Els camps de vinya que no van estar afectats per l’obra no s’hi va localitzar cap material ni resta arqueològica en superfície.","codi_estil":"83|81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["3"]},{"id":"93093","titol":"Pont de les Masuques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-les-masuques","bibliografia":" GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. <\/span><\/span><\/span><\/p> Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.<\/span><\/span><\/span><\/p> VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"s. II aC – s. V dC","notes_conservacio":"","descripcio":" El pont de les Masuques o de Can Llopart es troba situat damunt el torrent d’Estadella, a poca distància de l’església de Sant Esteve, i que estaria relacionat amb el tram de la Via Augusta entre La Gornal i Les Masuques. El pont és una construcció de pedra i argamassa d’un sol ull d’arc escarser de 5,70 m de llum. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08058-6","ubicacio":"Església de Sant Esteve. Masuques","historia":"","coordenades":"41.2881200,1.6389600","utm_x":"386033","utm_y":"4571635","any":"","rel_municipis":"08058","municipi_nom":"Castellet i la Gornal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93093-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08058\/93093-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-07-28 00:00:00","autor_fitxa":"Núria Cabañas. Web Cultura, SCP","autor_element":"","observacions":"Altres noms: Pont de Can Llopart","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["3"]},{"id":"93094","titol":"Mas Pigot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-pigot","bibliografia":"