LOPEZ ARÍS S. (2011) 'A propòsit de Can Margarit' a Ben Viure. Butlletí dels amics i les Amigues del Museu. Desembre de 2001. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'edifici ha estat modificat de manera important a l'interior i adaptat a oficines municipals, incorporant un ascensor a l'espai de l'escala.","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular aïllat i envoltat de jardí i protegit per un mur de tancament format per maó i ferro. La coberta de l'edifici és plana. Compta amb planta semi soterrada, planta baixa, primer, segon pis i golfes. A l'alçada del segon pis, la planta de l'edifici canvia i es converteix en planta de creu grega, deixant a les cantonades espai per a quatre terrasses cantoneres. La façana principal es troba orientada a migdia i s'obre amb un portal adintellat. Aquest sector entorn al portal principal d'accés ha estat recentment modificat i protegit amb un cos de vidre sobreposat. A nivell arquitectònic, l'edifici pot ser classificat com a eclèctic i presenta una decoració exuberant a les obertures, amb les cantonades interiors arrodonides. A nivell de primer pis les obertures es converteixen en finestres balconeres amb els marcs exteriors remarcats imitant carreus de diferents mides i guardapols sobreposats que es coronen amb merlets. Com a protecció compten amb una barana balustrada feta de ciment. A nivell de segon pis, les obertures es converteixen en una galeria de petites finestres quadrangulars emmarcada en una arqueria cega formada per arcs rebaixats de mig punt i pilastres sobreafegides entre finestra i finestra. Diferents frisos marquen exteriorment la separació entre pisos, sent el més decorada el de separació entre el primer i segon pis, que ha estat decorat amb impostes arrodonides que s'han afegit coincidint amb els pilars superiors. La forma d'aquests pilars del segon pis té continuïtat i es repeteix als pilars de suport de la barana exterior, a les terrasses cantoneres. A nivell de les golfes es situen les terrasses superiors de l'edifici, que es protegeixen amb el mateix mur de la vivenda que es prolonga verticalment i es remata a la part superior amb unes formes quadrangulars que recorden merlets. A les façanes laterals, destaca l'existència de dues terrasses a nivell del primer pis protegides per una barana de balustres d'obra. Ambdues terrasses s'escauen sobre dos cossos rectangulars que s'afegeixen a nivell de planta baixa com si fossin tribunes. Tots dos cossos es trobem oberts amb grans finestrals rectangulars, que guarden les mateixes característiques decoratives que la resta de les obertures de la planta baixa. A nivell de planta semi soterrada s'han obert uns petits finestrons quadrangulars que s'escauen a nivell del terra i s'han protegit amb reixes de ferro. L'interior de l'edifici ha estat modificat recentment i adaptat com a dependències municipals i oficines. Conserva, però, l'estructura interior del vestíbul i l'escala central interiors que conserva aires monumentals.<\/p> ","codi_element":"08054-1","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Major, 183 (08755 Castellbisbal)","historia":"
L'edifici fou aixecat entre el 1887 i el 1906. Pere Carafí va fer construir aquesta casa en casar-se amb Francisca, que era la pubilla de la veïna masia de Can Margarit. Es tractava d'una casa pensada com a residència habitual, deixant la veïna masia com a vivenda dels masovers i el servei. La casa va ser habitada per la família fins a la guerra civil, moment en el qual només quedava el Sr. Peret Carafí i una filla anomenada Teresa. L'any 1999 va ser adquirida pel consistori municipal, restaurada i adequada com a dependències municipals.<\/p> ","coordenades":"41.4796800,1.9813900","utm_x":"414957","utm_y":"4592509","any":"1887","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45766-foto-08054-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45766-foto-08054-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45766-foto-08054-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-03-03 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm A.02","codi_estil":"98|102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"45767","titol":"Can Margarit Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-margarit-vell","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"L'arc del portal d'entrada es troba molt degradat malgrat la restauració de què fou objecte el 1928.","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular i alguns trams amb maó, que ha estat posteriorment arrebossada amb morter de calç i amb alguns fragments pintats en color blanc. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia i s'obre amb un gran portal adovellat, que conserva les dovelles originals encalades en color blanc. Actualment la vegetació cobreix part de la façana, però s'aprecia una finestra rectangular al primer pis alineada amb el porta d'accés. Possiblement dues finestres més a banda i banda deuen completar les obertures del primer pis, corresponent-se amb sengles obertures a la planta baixa. La façana de ponent presenta mostres d'haver tingut un antic cos adossat a l'extrem nord - oest, amb la qual cosa la planta de la masia hauria estat en forma de L. Actualment aquest cos ha desaparegut i s'observen el que devien haver estat les parets interiors de la casa. A nivell d'obertures, destaca un portal molt rebaixat a la planta baixa, i dues finestres de mida diferent a nivell de primer pis. També destaca una finestra balconera oberta a l'extrem dret. A la cantonada sud - est de la casa ha estat afegit un cos de planta rectangular aixecat combinant mur de maposteria irregular i maó reforçant les obertures i decorant el tram de terrassa superior. La coberta del cos és plana. Es tracta d'un cos destinat a treballs agrícoles relacionats amb la vinya. La presència d'aquest cos crea un espai similar a un pati interior, i dona una planta general en forma de L al conjunt. Aquest cos disposa de diverses obertures adintellades al llarg de tota la seva extensió. Es traca de portes de diferent mida i amplada. En tant que element decoratiu, cal destacar l'existència d'una barana superior que corona la coberta plana creant un terrat superior. Es tracta d'una barana realitzada amb pilars de maó quadrangulars, l'espai entre els quals s'ha omplert amb un imbricat també fet amb maó.<\/p> ","codi_element":"08054-2","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Font del Cabré, 6 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Històricament la masia de Can Margarit es correspon a un dels masos medievals del terme de Castellbisbal. Documentalment la trobem referida a partir del cens parroquial del 1573 amb el nom de Margarit de Fontanillas, sent propietaris Joan Margarit de Fontanilles i la seva família. Al cens parroquial del 1600, tot i que la casa conserva l'apel·latiu Fontanilles, els hereus ja no ho recullen al seu cognom, ja que ho són Jaume Margarit, la seva esposa Beneta, i els seus fills Caterina, Miquel, i Pau. RUIZ (1998:162). De l'observació detallada del conjunt es dedueix que es tracta d'un edifici constituït com a masia i vivenda agrícola que podria haver estat aixecat entorn al segle XVI, conservant d'aquell període elements de la façana principal, especialment el portal adovellat. En línies generals, cal pensar que l'estructura bàsica de la casa es pot correspondre a aquell període. Amb tota probabilitat, a finals del segle XIX la casa fou reformada obrint la finestra balconera de la façana de ponent i afegint el cos adossat a aquesta façana actualment desaparegut. En les primers dècades del segle XX degué ser afegit el cos rectangular del sud-est destinat a tasques agrícoles. Tot indica que la família Margarit, devia ser la propietària del mas fins que el 1887 la darrera pubilla es casà amb Pere Serafí. La parella construí la vivenda residencial al davant de la casa - Can Serafí de Can Margarit -, deixant la vella masia com a residència dels masovers. La casa degué estar ocupada fins a la dècada de 1930-1940 entrant desprès en un procés de degradació molt acusat.<\/p> ","coordenades":"41.4798600,1.9809300","utm_x":"414919","utm_y":"4592529","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45767-foto-08054-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45767-foto-08054-2-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45768","titol":"Edifici del Museu de la Pagesia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-museu-de-la-pagesia","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. MATEU MIRÓ, J. (2008) Història del Museu de la Pagesia de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Reformat i inaugurat com a museu l'any 1985","descripcio":"
Edifici de planta trapezoïdal que ocupa la cantonada dels carrers Pi i Margall i carrer Nou i es cobreix amb una teulada inclinada. En tant que edifici, ha estat molt modificat, tot i que exteriorment conserva la seva estructura originària. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i es tracta d'una construcció que hagi estat aixecada possiblement en mur de mamposteria irregular, tot i que actualment només s'aprecia l'arrebossat exterior fet amb ciment pòrtland i pintant en color terròs a les plantes primera i segona. La planta baixa s'ha pintat en color gris deixant un sòcol a la part baixa i redibuixat en color banc a sobre les línies imitant carreus. La façana principal es troba orientada al Nord, seguint la línia de façanes del carrer Pi i Margall. A diferència d'altres edificis, aquest no compta amb un portal d'accés que destaqui per sobre dels altres, sent tots ells, tant els de la façana principal, com els de la latera molt semblants. Es tracta de portals rematats a la part superior amb arcs escarsers molt rebaixats, dos a la façana principal, i dos més a la lateral. Les finestres de la planta baixa guarden també aquest tipus d'arcada i s'intercalen entre les portalades. A nivell de primer pis, la composició d'obertures és molt ordenada, i es troba formada per finestres rectangulars, entre les quals destaca un balcó en la façana principal i dos balcons en la façana lateral. A nivell de segon pis, la composició es repeteix, però destaca en la façana lateral la presència de dos finestres balconeres acabades a la part superior en un arc de mig punt. Totes les proteccions dels balcons es fan amb baranes de ferro.<\/p> ","codi_element":"08054-3","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Pi i Margall, 13 (08755 Castellbisbal)","historia":"
L'actual edifici del Museu de la Pagesia havia estat antigament la casa de cal Pau Margarit, i tenia entrada pel carrer Nou. Quan aquesta casa va començar a minorar el seu potencial econòmic l'Ajuntament li va comprar un tros de casa per tenir-hi la Casa de la Vila en propietat, ja que fins llavors anava de lloguer. A la planta baixa hi havia les oficines i a sobre el pis per al secretari. El 1967 van traslladar la Casa de la Vila a la plaça de l'església. Quan va quedar buit l'edifici va servir de dispensari i en el pis de sobre hi van viure alguns mestres d'ensenyament primari. El 1985 van obrir el Museu de la Pagesia. MATEU (2007:88) L'edifici és actualment la seu del Museu de la Pagesia destinat a preservar i difondre una mostra del patrimoni cultural rural del terme.<\/p> ","coordenades":"41.4741200,1.9799000","utm_x":"414825","utm_y":"4591893","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45768-foto-08054-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45768-foto-08054-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45768-foto-08054-3-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm A.18","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45769","titol":"La Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-rectoria-3","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'edifici de la rectoria es troba situat a la plaça de l'Església, a la banda dreta del temple dedicat a Sant Vicenç. És una construcció de planta rectangular coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb planta baixa i un pis. Es tracta d'una construcció feta possiblement en mur de mampostería irregular, tot i que podria incorporar el maó en algun dels seus murs i envans, fruit de reformes. Tot el conjunt es troba arrebossat amb ciment pòrtland i es troba sense pintar, a excepció dels marcs de portes i finestres i els extrems laterals, que s'ha volgut ressaltar i s'han pintant de color vermellós. La façana principal es troba encarada a ponent, oberta a la plaça, i s'obre amb un portal principal d'accés que s'escau al mig de la façana. Es tracta d'un portal format per un arc de mig punt adovellat. A la banda esquerra hi ha una finestra i, a la dreta, una porta, ambdues rectangulars. Al pis s'obren un balcó central i dues finestres als costats.<\/p> ","codi_element":"08054-4","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
La documentació conservada als fons parroquials deixa entreveure com la primera rectoria de Castellbisbal es trobà ubicada a tocar de l'Església de Sant Vicenç del Castell. Amb tot, una visita pastoral del 1508, donava referència explicant que l'antiga rectoria ubicada a tocar de l'Església del Castell - es trobava massa lluny de l'església parroquial i es va optar per la construcció d'una nova. Es va trobar per la construcció els fonaments d'una casa molt antiga al costat de l'església. La visita pastoral del 1555 comenta que és construïda des de fa poc. Cal pensar que aquest edifici va ser aixecat a l'indret conegut com La Rectoria Vella, a les afores del poble. Un document posterior la situava al lloc conegut com el Sarral prop del Trull d'en Pi, a la vora del camí que va a la casa de Can Galí. En el decurs del segle següent aquest edifici va ser considerat inadequat, ja que continuava estant massa lluny de l'església, que sovint sofria robatoris. L'edifici de l'actual rectoria fou aixecat, doncs, el 1699, moment en el qual es considerà oportú que la casa rectoral estigués a tocar mateix de l'església per prevenir robatoris, el darrer dels quals havia tingut lloc el 1682. Per aquest motiu, Francesc Margarit, adquireix el compromís d'edificar la rectoria a tocar de les parets de l'església. L'encàrrec li fou atorgat als mestres de cases d'Olesa Josep Vileta i Manuel Porta, pel preu de 230 lliures. Al contracte s'especificava que la nova rectoria havia de ser similar a l'existent, amb la diferència que la nova casa tindria golfes, i que caldria desfer el cup de la vella rectoria i traslladar-lo a la nova. La nova rectoria fou estrenada per mossèn Pere Llorens el 13 de setembre del 1702. Anys desprès, la casa seria complementada amb una cisterna, que seria feta aprofitant les pedres del castell. RUIZ (1998: 68). Cal pensar, però, que la casa va tenir reformes posteriors, una d'elles es troba documentada el 1850, tot i que possiblement hauria tingut lloc a finals del segle XIX, i seria la responsable de l'obertura del portal allindat de la planta baixa i de la remodelació del primer pis, modificant les finestres i introduint el balcó. La visita pastoral del 1859 informava que la rectoria es trobava en bon estat i amb bones instal·lacions. Segons informació procedent del fons parroquial de l'església, l'any 1921 la rectoria es troba en molt mal estat. Uns anys desprès, el 1933, s'havien fet algunes obres de manteniment, però els curs dels aconteixements de la guerra civil la van tornar a malversar. Durant la guerra, la rectoria va ser habitada per unes quantes famílies de refugiats, i el 25 de gener de 1939 un dels obusos llançats contra el campanar va tocar la rectoria obrint-li un gran esvoranc a la teulada i foradant els sostres. Un informe del 1939 la descrivia com a parcialment destruïda. Les obres de reparació no començaren fins el 1945, trobant-se acabades el 15 de maig de 1946, moment en el qual fou novament beneïda i inaugurada solemnement. El 1948 s'inaugurava el nou Centre Parroquial als baixos de la rectoria. El 1953 s'inaugurava la nova Biblioteca Popular Parroquial, instal·lada a la rectoria, i el 1963, els horts antics de la rectoria es convertien en l'Esbarjo parroquial. RUIZ (1998: 277)<\/p> ","coordenades":"41.4750700,1.9808700","utm_x":"414907","utm_y":"4591998","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45769-foto-08054-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45769-foto-08054-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45769-foto-08054-4-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Destaca la presència d'un rellotge de sol pintat a nivell del primer pis que incorpora la següent llegenda: Ni tu ni jo tindrem corda si no és Déu qui se'n recorda. Es tracta d'un rellotge documentat des del 1850 i restaurat el 1946.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45770","titol":"Sant Vicenç de Benviure","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-vicenc-de-benviure","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Desprès de la Guerra Civil l'església fou rehabilitada i restaurada. La darrera fase de restauració va concloure el 1988.","descripcio":"
Situada al centre de la població, l'Església de Sant Vicenç és un edifici de planta basilical, coberta amb voltes de creueria a l'interior i amb una teulada a doble vessant a l'exterior. Es tracta d'una obra en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de mida més gran i ben disposats, que ha estat arrebossada posteriorment i pintada en color groc, deixant a la vista les cantonades i els marcs d'algunes obertures. L'orientació de l'edifici guarda la tradició de les esglésies amb l'absis orientat a llevant i la portalada principal a ponent. La capçalera de l'església és poligonal i es cobreix de forma independent amb una coberta vuitavada. A l'exterior mostra grans contraforts, que també han estat arrebossats, deixant a la vista només el seu vèrtex exterior. Aquests contraforts s'escauen sobre les capelles laterals que s'adossen a la nau central, descarregant el pes de la nau central que sobresurt considerablement en alçada respecte a les capelles. La façana d'accés, a la plaça de l'església i un ull de bou superior són pràcticament els únics elements arquitectònics i decoratius que s'aprecien, donant com a resultat un edifici molt auster i senzill. La porta d'accés és adintellada i destaca, com a únic element decoratiu l'emmarcament en una estructura sobreafegida a la façana, formada per un portal amb dues columnes sobre bases quadrangulars, i un timpà triangular. El timpà es troba ocupat amb una moderna escultura representant el bust fins a mig cos de Sant Vicenç, amb els braços oberts vestit amb túnica, que s'adapta al marc arquitectònic representat pel timpà. El campanar, situat al costat esquerra, és de base quadrada, amb finestres d'arc ogival i coronament emmerletat. L'interior de l'església és fruit de la restauració efectuada a partir de l'any 1939, tot i que conserva de manera força íntegra els elements originals que es pogueren salvar. Interiorment l'església compta amb una nau única flaquejada per capelles a banda i banda. La coberta es realitza amb cinc de trams de volta a quatre vents separats entre si per arcs torals de diafragma. La pedra de la nervadura de les arcades, així com les claus de volta s'aprecia i destaca sobre l'arrebossat i pintura de les parets i voltes del sostre fet en color crema. L'absis es cobreix amb una volta estrellada amb nervadures que recauen sobre el mur de propi absis i finalitzen en culs de llàntia esculpits. Per ordre, de l'absis al cor, les claus de volta representen Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Pau, Sant Joan Baptista, Sant Joan Evangelista i Sant Miquel Arcàngel. Als peus de l'església, sobre l'entrada s'ubica el cor, aixecat ja al segle XVI, al qual s'accedeix per una escala de cargol situada al cantó nord de l'edifici. El cor recau sobre una volta a quatre vents i es protegeix amb una barana de pedra obrada amb mètopes amb decoració vegetal esculpida que omplen l'espai entre els pilars. La il·luminació interior és força pobre i es realitza mitjançant el rosetó de la façana principal i dos finestrals de volta de mig punt als murs de l'absis. Els murs laterals sobre les capelles no compten amb finestres. Les capelles laterals han canviat diverses vegades les advocacions. Actualment destaquen al cantó nord de l'església les capelles de la Mare de Déu de Montserrat, la el Sant Crist, i la capella del Baptisteri. Al mur de migdia destaquen la Capella del Santíssim i la Immaculada. La Capella del Santíssim, situada a la dreta del presbiteri fou originalment la capella dedicada al Roser. A partir del 1877 fou reformada i ampliada per l'arquitecte Adrià Casademunt a fi de convertir-la en la capella del Santíssim, sent ornada amb les imatges del Lavatoris de Peus i el Sant Sopar realitzats per l'artista Miquel Carbonell. La decoració interior de les capelles es correspon a altars de factura moderna, que substitueixen als antics. El presbiteri es troba sobre elevat i presidit per una imatge de Crist Ressuscitat feta en bronze obra de l'artista Ricart.<\/p> ","codi_element":"08054-5","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
L'Església Parroquial de Sant Vicenç va ser construïda a finals del segle XVI. Hi ha documentada, l'any 1568, una reunió dels prohoms del nucli al pati de l'antic castell bisbal per tal de finançar la construcció d'un nou temple que substituís l'antiga capella de Sant Vicenç del Castell. La nova església està documentada l'any 1580 i fou acabada el 1598. L'any 1758 l'església fou objecte d'una reforma important, refent-se la teulada, els arcs i les llunetes. L'interior fou arrebossat amb morter i emblanquinat amb guix. També es fou de nou el paviment i el pis del cor. La visita pastoral del 1859 informava que l'església parroquial es trobava en bon estat, tot i que era insuficient per a la població que creixia aquells anys. Segurament per aquest motiu, el 1866 es feren algunes reformes, entre les quals consta la pintura i l'engrandiment de la zona del presbiteri, que fou dotada de graons i paviment nou. L'edifici fou durament afectat pels aconteixements de la Guerra Civil (1936-1939), quan l'edifici fou afectat per la caiguda d'alguns obusos que produïren la gairebé destrucció total de la teulada, l'absis i la volta de la nau central. Una descripció de l'edifici realitzada per mossèn Joan Albareda comentava que el 1939 l'església es trobava encara sense teulada i amb el presbiteri ple de runes de les voltes que havien caigut. Les capelles laterals es trobaven plenes de runes de material de guerra. El paviment de l'església també havia patit considerablement, ja que s'havien abocat fems i abonaments químics que l'havien cremat. A la nau centra encara s'hi podien trobar dos vehicles espatllats de l'exèrcit republicà, i en la capella del Santíssim hi havia boicois de vi buits i molta runa. Els oficis religiosos eren celebrats llavors al local de l'antic Sindicat, situat al carrer de Pi i Margall. Poc desprès s'habilità un petit altar sota el portal de l'església, mentre que el fidels podien escoltar la missa des de la plaça, però fou durant poc temps, ja que les inclemències del temps ho feien molt incòmode. Veient que les voltes de l'església encara s'aguantaven es van treure les runes del presbiteri, però també existia l'inconvenient de la pluja. Per aquest motiu, es va passar a dir la missa a la Capella de la Puríssima, amb el perill que això significava. La reconstrucció de l'església començà l'octubre del 1939, i foren cabades el 1940. De manera provisional va ser col·locat un altar de fusta al presbiteri, procedent del Monestir de Montserrat. No fou fins el 1952 en que fou construït el nou Altar Major i el Sagrari. El 1954 s'inaugurava la sagristia i el 1960 s'estrenava el nou retaule central i el baldaquí. Es repicaren els arcs torals de l'absis i la clau de volta del presbiteri i les capelles laterals. També s'estucaren i pintaren les parets laterals i la cúpula, i es construí l'altar del sagrat Cor i el vitrall de Sant Llorenç. RUIZ (1998: 277). Les obres continuaren el 1966, moment en el qual es feu el vitrall de Sant Esteve, i el 1973, quan tingué lloc la reconstrucció de la façana, el portal major amb frontó actual, i el paviment de la nau central i les capelles. Com a darrera fase de millores, cal fer esment de la renovació i ampliació del presbiteri l'any 1988. RUIZ (1998: 278)<\/p> ","coordenades":"41.4752000,1.9806400","utm_x":"414888","utm_y":"4592012","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45770-foto-08054-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45770-foto-08054-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45770-foto-08054-5-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Renaixement|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.20","codi_estil":"94|95|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45771","titol":"Can Amat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-amat-0","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Tot el conjunt es troba envoltat i protegit per un mur perimetral de tancament i alguns cossos afegits a l'edifici creant un pati interior convertit actualment en jardí. El rebaix dels terrenys de l'entorn fruit de la urbanització motivada pel creixement de la vila en aquest sector, ha fet que la casa resti actualment elevada sobre un petit monticle. En tant que edifici, compta amb planta baixa, primer i segon pis. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, combinant maó en alguns trams i tot el conjunt es troba arrebossat amb mur de morter amb clapes de ciment pòrtland. La façana principal es troba orientada a migdia i s'obre amb un portal molt rebaixat amb els brancals i la part superior reforçats amb ciment. A banda i banda del portal s'obren finestres quadrangulars i rectangulars protegides per reixes. A nivell de primer pis destaquen tres balcons centrals amb baranes de ferro, i finestres als extrems d ela façana. A nivell de segon pis, destaca una obertura central formada per una galeria de finestres de punt rodó de mida petita i diverses finestres rectangulars a banda i banda. Els finestrals dels extrems són fruit de reformes recents de la casa. A nivell de segon pis s'aprecia un rellotge encastat a la façana. Aquesta façana principal sobresurt de l'alçada general de l'edifici creant un frontó triangular que es recolza sobre la cornisa dentelada que s'escau sobre el segon pis. Es tracta d'un frontó molt senzill, fet d'obra i arrebossat amb ciment, sense cap decoració afegida. La part posterior de la casa ha estat ampliada afegint un cos rectangular de planta baixa i cobert amb teulada plana, decorat amb un seguit de cinc grans finestrals rectangulars que ocupen pràcticament tota la façana. Els cinc finestrals han estat decorats amb frontons d'estil neoclàssic, que coronen la part superior. Els cinc frontons presenten formes triangulars, a excepció del central que es tenca amb un arc rebaixat. Tots cinc es recolzen sobre entaulaments formats per dues impostes a cada extrem acabades en forma de volutes verticals. Entre les impostes destaca una llinda central decorada amb una orla vegetal esculpida, en la qual sobresurt un medalló al mig amb un cap esculpit que recorda formes clàssiques. Sobre els frontons dels finestrals s'escau un fris que s'estén per tot el perímetre de l'edifici. En la decoració del fris s'alternen permòdols amb decoració vegetal esculpida i cassetons tapiats o bé omplerts amb maó formant una creu. Sobre el fris es col·loca una cornisa dentelada, sobre la qual es recolza una barana amb balustres que protegeix el terrat superior. Altre dels elements destacats de la casa és una torre circular situada a tocar del mur exterior de tancament, en la línia de la façana principal. Es tracta d'un antic molí de vent amb funcions ornamentals, al qual s'ha incorporat una escala metàl·lica de cargol que l'envolta i un penell també ornamental.<\/p> ","codi_element":"08054-6","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Molins de Rei, 1(08755 Castellbisbal)","historia":"
Masia documentada des del 1137, moment en el qual era senyor de Castellbisbal el Bisbe Ramon Beremon, del qual, entre els abusos comesos hi figura haver veremat les vinyes i tallat els arbres de Pere Amat. Al segle XVI, es recullen diverses notícies relacionades amb la casa, la primera prové del cens parroquial del 1573, on apareixen com a propietaris Jaume Amat, la seva esposa Margarida i els seus fills. Al cens del 1600 era hereu de la casa Antoni Amat i la seva família, que hi residien amb diversos mossos. RUIZ (1998: 162) El nom de Jaume Amat apareix juntament amb el de Jaume Albareda, com a jurats de la població, en la construcció de l'església de Sant Vicenç, acabada el 1598. Entrats al segle XVIII, al cens de 1752 elaborat pel senyor de Castellbisbal hi figura com a propietari Jaume Amat. L'any 1882 els senyors Francesc Ribot Comellas i el seu fill Miquel Ribot, propietaris de la masia de Cal Ribot, van comprar la masia de Ca n'Amat, on passaren a residir, tot deixant un masover a Can Ribot. Poc desprès, el 1906 el senyor Miquel Ribot, juntament amb el seu cunyat Pere Serafí, propietari de Can Margarit i el jove Manuel Anglada, van formar la Companyia Gas Acetilè de Castellbisbal, per enllumenar els carrers de la població, i van instal·lar els gasòmetres a la població. MATEU (1999: 8) L'edifici actual és una construcció que conserva elements de l'antiga masia moderna dels segles XVII-XVIII a l'interior. La casa sembla haver patit una reforma important a finals del segle XIX, incorporant una façana principal afegida, que sobresurt en alçada respecte a la resta de l'edifici i li dona un aire residencial. En les primeres dècades del segle XX la casa tornà a ser ampliada afegint un cos adossat a la part posterior en un estil artístic que incorpora elements neoclàssics. El creixement urbanístic de la vila va incorporar la masia dins de la trama urbana del poble entorn a la dècada del 1980.<\/p> ","coordenades":"41.4693800,1.9841400","utm_x":"415173","utm_y":"4591363","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45771-foto-08054-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45771-foto-08054-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45771-foto-08054-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm A.14","codi_estil":"98|99|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45772","titol":"Can Riquer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-riquer","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La casa es troba molt reformada i habilitada com a vivenda moderna.","descripcio":"
Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb planta baixa i primer pis, i degut a les modificacions ocorregudes a l'entorn de la casa, que han rebaixat el nivell de circulació considerablement i han transformat l'entorn en un polígon industrial, la casa ha quedat elevada sobre un petit monticle. En tant que construcció, ha estat aixecada en mur de mamposteria irregular i actualment es troba arrebossada amb ciment i pintada de color blanc. Un sòcol empedrat recorre tota la casa. La façana principal es troba encarada a ponent i en tant que obertures presenta un portal acabat en punt rodó, una finestra quadrangular i dues finestres més quadrangulars a nivell de primer pis. A tocar d'una de les finestres s'aprecia un rellotge de sol. Tota la casa es troba molt reformada. A migdia de l'edifici s'observa una dependència rectangular i de planta baixa incorporada actualment a la vivenda.<\/p> ","codi_element":"08054-7","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 5 (08755 Castellbisbal)","historia":"
En tant que masia destinada a usos rurals, cal pensar que la casa podria tenir els seus orígens entorn al segle XVIII, possiblement vinculada a l'expansió del conreu de la vinya. Actualment la casa es troba molt reformada i l'entorn ha estat convertit en polígon industrial.<\/p> ","coordenades":"41.4819300,1.9847800","utm_x":"415243","utm_y":"4592756","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45772-foto-08054-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45772-foto-08054-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45772-foto-08054-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm A.12","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45773","titol":"Cal Regalat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-regalat","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular entre mitgeres cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, i aixecat seguint la línia del carrer del Raval. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Els elements de construcció originals de l'edifici no s'aprecien, ja que aquest es troba arrebossat amb ciment i pintat en color crema, però cal suposar que es tracta de mur de mamposteria irregular i maó. La façana principal es troba encarada a ponent, seguin la línia del carrer, i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal coronat per un arc escarser que dóna accés a un vestíbul, al fons del qual s'obre la porta que dóna accés a la vivenda. En aquest cas, es tracta d'una porta poligonal triple amb tarja superior, formada per llistons de fusta que emmarquen l'envidrat interior. A banda i banda del portal s'han obert dues finestres rectangulars acabades a la part superior amb arcs rebaixats. A nivell de primer pis destaca un balcó corregut amb barana de ferro al qual donen accés dues portes allindades. A nivell de segon pis es corresponen dos balcons protegits també per baranes de ferro. Com a elements decoratius cal fer esment del joc cromàtic format pel color base de la façana pintada en crema, amb els marc de portes i finestres que sobresurt uns centímetres de la façana i s'ha pintat en color més fosc. També cal esmentar la presència d'un enrajolat situat a nivell de primer pis, entre les dues portes del balcó on es llegeix: Cal REGALAT. Aquesta és la casa on visqué Salvador Puig Roca, soci fundador d'Unió de Pagesos. Sindicat Unitari, Democràtic i Independent de la Pagesia Catalana. Es tracta d'un enrajolat de color blanc amb marc i lletres marrons, que incorpora el dibuix de la imatge d'un pagès. Altre dels elements ornamentals el forma un rellotge de sol situat entre les dues finestres dels balcons del primer pis.<\/p> ","codi_element":"08054-8","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ del Raval, 4 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Tot i la manca de dades històriques concretes, cal pensar que es tracta d'un edifici aixecat a mitjans del segle XIX, moment en el qual té lloc la configuració de l'entramat urbà d'aquest sector de la vila. Si confiem en la data del rellotge la casa hauria estat aixecada l'any 1850, tot i que ha estat restaurada a nivell de façanes a la dècada del 1990. Josep Mateu identifica aquesta casa com Cal Petit abans de ser coneguda com Cal Regalat. MATEU (2007: 31)<\/p> ","coordenades":"41.4780700,1.9804500","utm_x":"414876","utm_y":"4592331","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45773-foto-08054-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45773-foto-08054-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45773-foto-08054-8-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45774","titol":"Cal Ramon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ramon","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Nou, dins del nucli antic de Castellbisbal. L'edifici es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color crema i no es pot apreciar quin és el material de construcció, tot i que per les dates podria ser el maó. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia, destacant unes obertures de mida considerable i organitzades de forma molt simètrica. Totes les obertures, tant de portes com de finestres, s'han fet adintellades. A la planta baixa destaca un portal d'accés a la vivenda situat al mig. Es tracta d'un portal doble, ja que les portes del carrer donen accés a un vestíbul al fons del qual s'obre la porta d'accés a la vivenda. En tots dos casos es tracta de portes de doble fulla, però mentre l'exterior és massissa, la interior és feta amb vidre reforçat amb llistons. I tarja a la part superior. A banda i banda d'aquest portal s'obre dos finestrals rectangulars protegits amb reixes de ferro decorades. Al pis superior s'obre tres balcons, sent el central, que s'escau sobre el portal, dotat amb una peanya de mida més gran, que el fa destacar per sobre dels altres dos laterals. Tots tres es troben protegits per baranes de ferro molt treballades. Al fil de a peanya del balcó central, sobre el portal d'accés s'ha gravat la llegenda Casa Ramon, que identifica la casa. L'ornamentació de la casa s'ha concentrat en els marcs sobreposats de es obertures. Són fets en ciment, pintats de color blanc i marcats amb incisions pintades en gris imitant carreus de fusta. Amb tot, el punt més decorat és la cornisa superior de la casa, molt voluminosa i que compta amb un fris central que alterna una franja de colors marró i taronja, que destaquen del conjunt. Als extrems de la casa i entre les obertures, la cornisa superior es completa amb un coronament arrodonit, on l'espai central s'ha decorat amb una composició formada per un mosaic de colors fet amb la tècnica del trencadís. Els elements representats són: un porró, dos arbres, i una font de fruites.<\/p> ","codi_element":"08054-9","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Nou, 31 (08755 Castellbisbal)","historia":"
La casa es troba data del 1946, moment en el qual es degué aixecar l'edifici actual assentat sobre l'antiga casa de Cal Ramon. De l'existència de l'antiga casa es tenen notícies des de finals del segle XVIII. Popularment, la casa fou coneguda també com Cal Coix, ja que s'explica que un dels propietaris tenia una cama més curta que l'altra i ho solucionava posant un taló a l'espardenya. MATEU ((2007:41)<\/p> ","coordenades":"41.4739300,1.9811500","utm_x":"414929","utm_y":"4591871","any":"1946","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45774-foto-08054-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45774-foto-08054-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45774-foto-08054-9-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.17","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45775","titol":"Ca l'Espardanyer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lespardanyer","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner situat al carrer major del nucli de Castellbisbal, la façana del qual realitza un retranqueig i conforma una cantonada, creant una petita plaça dins del mateix carrer major. Es tracta d'un edifici que es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color blanquinós guardant un sòcol gris arran de terra, que no permet observar el material de construcció. Amb tot, podria tractar-se d'una construcció feta en mur de mamposteria irregular, segurament amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats i de mida més gran. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i un tercer pis que es reparteix entre les golfes i el terrat superior. La coberta és, per tant, plana, i el tram ocupat per les golfes es cobreix a dues vessants. La planta de l'edifici és irregular i lleugerament trapezoïdal, adaptant-se a la línia del carrer. La façana principal es troba orientada a migdia, i per poder trobar-se lliure s'ha creat una petita placeta dins del carrer Major. A la part posterior de la casa, i seguint la línia de façanes del carrer Major s'ha adossat un cos auxiliar de planta baixa, que s'obre amb una porta de garatge. La porta principal d'accés a la vivenda conserva l'estil de les portes antigues de botiga formada per dues fulles de fusta amb una part superior de vidre reforçat per llistons de fusta i una tarja a la part superior omplerta amb vidres. A tocar de la porta principal s'obre un finestral rectangular protegit amb reixa de ferro. Sobre la porta principal, a nivell de primer i segon pis, s'obren dos balcons protegits amb barana de ferro. La façana lateral, segueix la línia del carrer Major i es troba encarada a llevant. Aquesta façana s'obre de forma simètrica amb una sèrie de dos balcons i una finestra que es repeteix a nivell de segon i tercer pis. Exteriorment, la línia de separació entre els diferents pisos queda marcada per un fris pintat, que recorre de forma contínua les dues façanes. A nivell decoratiu, l'element més destacat recau sobre el tercer pis, i es troba format per una cornisa pintada en color marró clar que recorre tot l'edifici, i que compta a la seva part inferior amb un tram format per un fris amb dentellons. Sobre aquesta cornisa es recolza una barana balustrada i reforçada per pilars que s'intercalen de forma periòdica. A la banda de la façana principal, en aquesta barana disposa d'un rellotge de sol amb forma ovalada.<\/p> ","codi_element":"08054-10","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Major, 63 (08755 Castellbisbal)","historia":"
La casa està datada al 1867 i va ser aixecada en un sol moment, ja que conserva una tipologia arquitectònica molt uniforme. Possiblement l'últim tram del carrer Major devia ser antigament un cobert i fou afegit a la casa en un període posterior seguint el mateix estil.<\/p> ","coordenades":"41.4769600,1.9801300","utm_x":"414848","utm_y":"4592208","any":"1867","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45775-foto-08054-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45775-foto-08054-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45775-foto-08054-10-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.15","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45776","titol":"Cal Valent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-valent","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Anselm Clavé. L'edifici s'ha arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color salmó, així que no es pot apreciar el material amb el que es troba construït, tot i que per les dates podria tractar-se de mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats de mida més gran. Compta amb planta baixa, primer, segon pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant, seguint la línia de façanes del carrer i totes les obertures són fetes amb molta simetria, guardant una disposició molt ordenada. A la planta baixa s'obre un portal principal ubicat al mig i format per un arc escarser. La dovella superior de l'arcada s'ha deixat sense pintar i s'ha decorat amb la data de 1862 emmarcada en una orla. La porta és de doble fulla feta amb fusta i amb una part superior de vidre reforçat amb llistons de fusta. A banda i banda del portal principal s'obren dos portals més, formats també per arcs escarsers i protegits per portes massisses, que semblen donar accés a dependències de la planta baixa. Al primer pis destaca la presència d'un gran balcó corredís on s'obre tres portes, i al segon pis tres balcons independents, que s'escauen sobre els balcons del primer pis. Al pis de les golfes, les obertures es corresponen amb finestrons rectangulars. Com a element decoratiu destaquen especialment les baranes de ferro molt treballades, i els permòdols formats pintats de color marró fosc situats sota les balconades. Es tracta de peces afegides, amb funció purament decorativa representant fulles d'acant situades sota una voluta.<\/p> ","codi_element":"08054-11","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Anselm Clavé, 14 (08755 Castellbisbal)","historia":"
L'edifici es troba datat al POUM de 1735, però l'edifici actual sembla haver estat aixecat en un sol moment constructiu a finals del segle XIX. La data assenyalada a la dovella central del portal: 1862, respondria a aquesta possibilitat. Molt possiblement al seu dia ja degué ser pensat com a vivenda de veïns, guardant el pis primer com a vivenda principal i el segon pis de llogaters més importants. Josep Mateu explica com hi havia dues cases anomenades Cal Valent: la vella i la nova, una al costat de l'altra. La Vella és del 1735 i la nova dels anys posteriors a la fil·loxera; 1870-1890. LA família Valent va passar a viure a la nova. La vella va ser seu de l'escola infantil per nens. MATEU (2007:15)<\/p> ","coordenades":"41.4729600,1.9787900","utm_x":"414731","utm_y":"4591766","any":"1862","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45776-foto-08054-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45776-foto-08054-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45776-foto-08054-11-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm.A.16","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45777","titol":"Cal Fuster","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fuster-1","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta rectangular situat fent cantonada el carrer Anselm Clavé i carrer Bellavista. La seva façana principal es troba orientada al carrer Bellavista i precedida d'un jardí tancat on destaca la presència d'una palmera de grans dimensions. L'edifici es troba actualment arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color blanc, deixant a la vista només les cantonades i els marcs de portes i finestres, però cal pesar que la construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de pedra ben tallats i disposats ordenadament, i les obertures reforçades per brancals i llindes monolítiques. L'edifici compta amb planta baixa, primer, segon pis i pis sota coberta. La coberta s'ha fet a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Del conjunt de l'edifici destaca la composició ordenada de la façana principal, que s'orienta a ponent, i que ha estat sobre elevada en el seu tram superior com si fos un frontó exempt de la resta de l'edifici, de tal manera que fa l'efecte de tractar-se com una façana sobreposada, tot i que no sigui veritat. Es tracta d'un front esglaonat amb una peça central on s'ha encastat un rellotge de sol amb formes arrodonides, i dos trams a banda i banda. L'accés a la vivenda principal es realitza per mitjà d'un portal adintellat situat al centre de la planta baixa, sense cap ornamentació especial. A banda i banda d'aquest portal, s'obre dos portals de similars característiques. Coincidint amb aquestes obertures, al primer i segon pis s'obren tres balcons per planta, sent lleugerament més grans els del primer pis que els del segon. La protecció dels balcons es realitza amb baranes de ferro, sent treballades les del primer pis, i llises les del segon. Al pis sota coberta, la única obertura es correspon amb un triple finestral format per tres obertures acabades a la part superior amb un arc de mig punt molt estret i protegides per una baraneta de ferro treballat. Com a element decoratiu destaquen les impostes sobre les quals recauen les peanyes dels balcons del primer i segon pis, així com el remat superior del frontó, que es fa amb una doble cornisa imbricada sobre la qual es recolza una barana feta amb un imbricat de teules sobreposades, que ressegueix els graons del frontó. Altre dels elements decoratius importants és el rellotge de sol que corona d'edifici on es llegeix la següent llegenda: No em miris Per què si lo escric El teu destí<\/p> ","codi_element":"08054-12","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Anselm Clavé. 48. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Als voltants del 1700 es va construir l'edifici en planta baixa i al 1800 aproximadament es van aixecar les plantes restants i la sota coberta. Aquest edifici fou construït per ordre del sacerdot Blanc, i es van triar per a la seva construcció uns terrenys situats en un altiplà, que fou prèviament rebaixat fins assolir la cota actual. L'edifici rep el nom de Cal Fuster pel cognom dels avantpassats de la família propietària actual.<\/p> ","coordenades":"41.4719500,1.9787500","utm_x":"414726","utm_y":"4591653","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45777-foto-08054-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45777-foto-08054-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45777-foto-08054-12-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.10","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45778","titol":"Can Rabella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rabella","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular aïllat, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal formada per planta baixa, primer pis i golfes. Es tracta d'una construcció que es troba actualment arrebossada amb ciment pòrtland i pintada de color blanc, la qual cosa no permet apreciar la tipologia del parament original. Sobre l'arrebossat destaquen els carreus de les cantonades, ben tallats i disposats ordenadament, així com les llindes i brancals de portes i finestres. Mentre que les llindes estan formades per blocs monolítics, els brancals es troben formats per carreus quadrangulars. La façana principal es troba orientada a ponent, arrenglerada amb la línia del carrer, i presenta una fisonomia d'obertures molt ordenada. A nivell de planta baixa s'obre al centre un portal adovellat format per peces de mida petita i molt regular. A banda i banda del portal s'obren dues finestres quadrangulars per banda. A nivell de primer pis es corresponen obertures que segueixen la línia de les de la planta baixa. Presenta de tres balcons centrals i dues finestres als laterals, cobertes aprofitant el pendent de la teulada. A nivell de les golfes destaca un finestró al centre, sobre el balcó central, amb formes geminades. Els laterals manquen de finestres significatives. Com a elements destacats cal fer esment d'una doble imbricació sota l'aler de la teulada, i de la presència d'una torre quadrangular a la cantonada sud-est de la casa. Es una torre de dos pisos, arrebossada i pintada en color blanc amb el cos obert finestrons molt estrets, a nivell de dos per cara i coronat amb un cos quadrangular que sobresurt de la planta de general de la torre, formant un cos massís que es decora amb incisions verticals i es cobreix a quatre aigües. La seva funció sembla purament ornamental.<\/p> ","codi_element":"08054-13","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Can Rabella, 17. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Josep Mateu identifica aquesta casa amb l'antic mas Pi. MATEU (2007: 65) En aquest cas, la masia originària i els precedents de la casa actual podrien ser antics, ja que apareixen al cens del 1573 amb la presència de la família composta per Jaume Pi, Antònia Pi, Antoni Joan i Miquel Pi. El 1600 apareixen Antic Pi, la seva esposa Eulàlia i el seu fill Pere. RUIZ (1998: 162) L'edifici actual és una casa que podria haver estat aixecada a començaments del segle XX, aprofitant les restes i l'estructura d'una antiga masia. Tot indica que la casa hauria patit reformes considerables recentment que li haurien donat el seu aspecte actual. El nom de Rabella està lligat a l'actual cognom de la família propietària. Segon Ruiz Elías, a tocar de la casa s'aixecà a mitjans del segle XIX el Pedró del poble des d'on es feia la benedicció dels camps. RUIZ (1998: 250)<\/p> ","coordenades":"41.4775900,1.9814200","utm_x":"414957","utm_y":"4592277","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45778-foto-08054-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45778-foto-08054-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45778-foto-08054-13-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.21 No es pot descartar que a nivell arqueològic al subsòl de la casa es trobin les restes de l'antic mas Pi o Can Rabella.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45779","titol":"Can Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sala-0","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici amb planta en forma de L, de planta baixa, i cobert a dues aigües el cos principal i a quatre aigües el cos transversal. L'edifici compta amb una terrassa de grans dimensions al davant i tot el conjunt resta sobre elevat sobre un espai destinat actualment a baixos. Es tracta d'una construcció aixecada amb aires residencials i amb l'objectiu de servir de torre d'estiueig on destaquen les gran quantitat d'obertures que presenten les murs amb la finalitat de proporcionar lluminositat a l'interior. Com a elements destacats, cal fet esment de la coberta, que es converteix en el principal element decoratiu de l'edifici degut a la combinació de colors marrons i amb les teules de carener vidriades i pintades de color blau, i al fet de que presenta un aler molt pronunciat sota el qual s'aprecia un embigat de fusta. També destaca l'existència d'una torre quadrangular on s'ubica un dipòsit d'aigua. Es tracta d'una torre coberta a quatre aigües amb la teulada seguint les directrius ornamentals de la casa principal. Destaca el tram superior de mur decorat amb rajola blava i decoració formada per dos quadres que inclouen una decoració formada per un gerro i elements vegetals.<\/p> ","codi_element":"08054-14","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Montserrat, 5. (08755 Castellbisbal)","historia":"
La família Sala tenia la casa pairal al carrer Major davant de l'Aranya , però el fill Estevet, el qual havia triomfat amb els cafès i restaurants, es va fer un xalet, envoltat d'uns terrenys i gàbies de gallines d'on treia els ous frescos per a la clientela. A aquest conjunt li deien la Granja. El senyor Esteve Sala havia estat president del Futbol Club Barcelona i va voler imitar els colors de l'equip a ales teules de la casa. MATEU (2007:123) Edifici d'estil eclèctic aixecat a començaments del segle XX amb l'objectiu de servir de torre d'estiueig. La informació facilitada a la fitxa del POUM destaca l'existència d'una escala perimetral que fou eliminada.<\/p> ","coordenades":"41.4788700,1.9825500","utm_x":"415053","utm_y":"4592418","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45779-foto-08054-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45779-foto-08054-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45779-foto-08054-14-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.09","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45780","titol":"Cal Patatero","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-patatero","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici adossat, aixecat seguint la línia de façanes del carrer Pi i Margall. Compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. Es tracta d'una construcció aixecada en maó amb la façana arrebossada amb morter de calç, amb elements decoratius afegits en pedra sorrenca. La façana principal es troba encarada a migdia, seguint la línia de façanes del carrer. La planta baixa ha estat força modificada, de tal manera que s'ha obert un portal de grans dimensions, protegit amb una persiana metàl·lica, que dona accés al local dels baixos convertit en negoci. Al cantó dret, s'obre una petita porta amb les cantonades interior arrodonides, que dóna accés a l'escala de veïns i als pisos superiors. A les plantes primera i segona destaca la uniformitat i regularitat en las obertures. S'aprecia un balcó corregut que ocupa tot el nivell de façana de la primera planta, i al qual donen accés tres portes. En correspondència amb aquestes tres portes, al segon pis s'obren tres balcons protegits per baranes de ferro. Al pis de les golfes, s'observen tres petites obertures corresponents a finestrons de ventilació. Els elements decoratius es reparteixen per tota la façana. Destaquen les impostes situades sota el balcó corregut del primer pis, que s'emmarquen en un fris que s'estén per tota la façana. Es tracta d'un fris i unes impostes decorades amb un seguit d'incisions verticals acabades amb motius arrodonits a punta i punta. A nivell de primer pis destaquen les pilastres afegides a la façana principal i que emmarquen les portes del balcó. Aquestes pilastres es coronen amb capitells d'estil corinti sobre els quals recau un fris corregut decorat amb motius vegetals i florals. En aquest fris s'emmarquen, i coincidint amb els balcons superiors, altres impostes en forma de volutes. Aquestes mateixes impostes es repeteixen sota la cornisa superior de l'edifici. Amb finalitats decoratives, l'edifici es remata amb un frontó superior en forma de barana balustrada.<\/p> ","codi_element":"08054-15","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Pi i Margall, 6 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Caldria pensar que es tracta d'un edifici aixecat entorn a la dècada del 1905-1910. La casa era coneguda antigament com cal Patatero i estava situada entre l'Estanc i ca la Tereseta al lloc on antigament hi havia la sortida d'un antic camí que menava a l'Ermita del Castell. Aquest indret va ser comprat per Pere Morral Sardà, que va ser alcalde entre el 1906 i 1907, i s'hi va fer una casa amb soterrani, planta i dos pisos, que es conserva igual i sense canvis des del seus orígens . El propietari era conegut amb el sobrenom de l'alcalde Patatero, perquè era magatzemista al Born de Barcelona. Aquesta casa fou comprada posteriorment pel Sr. Valls, que la va prendre al Pepet Pedrerol. En finalitzar la guerra civil, la casa fou la seu de la Jefatura de Falange i l'Auxili Social, arribant a ser el lloc on es celebraven les misses fins que l'església va ser habilitada. MATEU (2007: 82)<\/p> ","coordenades":"41.4746700,1.9801400","utm_x":"414846","utm_y":"4591954","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45780-foto-08054-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45780-foto-08054-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45780-foto-08054-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45781","titol":"Cal Pau Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pau-xic","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres seguint la línia del carrer Pi i Margall. Presenta planta baixa i primer pis i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La construcció es troba arrebossada amb ciment i pintada de color crema. La façana principal es troba encarada a migdia seguint la línia del carrer i s'obre a la planta baixa amb dos portals oberts en els darrers temps per tal de donar accés als comerços de la planta baixa. Al primer pis s'obren dos balcons protegits amb reixa de ferro. La part superior de l'edifici es delimita amb una cornisa molt senzilla sobre la qual es recolza una petita barana contínua d'obra.<\/p> ","codi_element":"08054-16","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Pi i Margall, 8 (08755 Castellbisbal)","historia":"
La casa era coneguda antigament amb el sobrenom de Cal Pau Xic o ca la Tereseta. Es tracta d'un edifici aixecat a començaments del segle XX. Era la casa on habitualment es reunien cada tarda les dones per fer a mà valones, mocadors de coll, etc, que desprès es venien als magatzems 'El Indio' de Barcelona. Aquesta artesania va durar fins a la dècada del 1950. MATEU (2007: 82)<\/p> ","coordenades":"41.4746000,1.9800900","utm_x":"414842","utm_y":"4591946","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45781-foto-08054-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45781-foto-08054-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45781-foto-08054-16-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45782","titol":"Línia de façanes del carrer Pi i Margall, 14-20","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/linia-de-facanes-del-carrer-pi-i-margall-14-20","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Línia de façanes formada per edificis que guarden similars característiques arquitectòniques, oferint una unitat compositiva molt unitària a nivell urbanístic. Es tracta de vivendes de planta rectangular cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Totes elles es troben arrebossades i pintades amb diversos colors oferint contrastos. L'alçada es limita a planta baixa i primer pis i mantenen l'accés a la vivenda mitjançant un portal senzill i allindat a la planta baixa, complementat amb alguna finestra rectangular o quadrangular. A nivell de primer pis, acostumen a obrir-se amb balcons senzills protegits per baranes de ferro sense treballar, o finestres quadrangulars.<\/p> ","codi_element":"08054-17","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Pi i Margall, 14-20 (08755 Castellbisbal)","historia":"
La importància d'aquest conjunt resideix en la unitat compositiva, que ofereix una mostra arquitectònica i constructiva representativa d'un període històric molt concret. Es tracta d'una tipologia de casa humil aixecada en la dècada de 1925-1935. Aquestes cases eren conegudes per ordre de número com Ca l'Esperança, Cal Xarrapes, Cal Jaume Sastre i Ca l'Agustí de Can Pidelaserra.<\/p> ","coordenades":"41.4743600,1.9798800","utm_x":"414824","utm_y":"4591920","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45782-foto-08054-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45782-foto-08054-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45782-foto-08054-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45783","titol":"Fons d'imatges històriques de Castellbisbal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-dimatges-historiques-de-castellbisbal","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Fons de fotografies històriques de Castellbisbal. La col·lecció està formada per còpies i negatius de fotografies que recullen imatges de diversa temàtica relacionades amb el terme de Castellbisbal: celebracions religioses, imatges familiars, edificis, festivitats, església parroquial etc. En total es tracta de dues capses, de 79 i 59 fotografies cadascuna i un nombre indefinit de negatius. La datació de la col·lecció oscil·la entre el 1905 i el 1970. A més, la col·lecció inclou una capsa amb un total de 139 fotografies procedents de la col·lecció fotogràfica Can Coromines (1968-1983) que recull diferents panoràmiques sobre la finca de Can Coromines.<\/p> ","codi_element":"08054-18","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
L'origen del fons és desconegut, però tot indica que es tracta de còpies, reproduccions i negatius fets dels originals, que haurien estat realitzats al llarg de la dècada de 1990 durant les recollides d'imatges realitzades pel Museu de la Pagesia. Al llarg de diversos anys, els responsables de l'arxiu van realitzar diverses crides populars per tal de que els particulars aportessin fotografies històriques amb l'objectiu d'organitzar exposicions culturals. Les fotografies no formaven cap col·lecció específica excepció del gruix de fotografies procedents de Can Coromines - sinó que formaven petits reculls familiars d'imatges. En l'actualitat es desconeix la identitat i la propietat de les fotografies.<\/p> ","coordenades":"41.4764400,1.9828400","utm_x":"415074","utm_y":"4592148","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"L'arxiu municipal es troba actualment en procés de catalogació i s'espera en els propers anys arribar a inventariar el fons i identificar les imatges.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45784","titol":"Cal Pau Galí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pau-gali","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres, seguint la línia de façanes de carrer nou, al nucli antic de Castellbisbal. L'edifici ha estat aixecat segurament amb maó, tot i que aquest no s'aprecia per trobar-se arrebossat i pintat de color blanc. Es troba cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada a doble vessant orientada en sentit paral·lel a la façana. A nivell de planta baixa l'obertura principal és un portal realitzat amb un arc molt rebaixat. Es tracta d'un portal doble, ja que la porta exterior, de fusta massissa, dona accés a un vestíbul interior que acull la porta d'entrada a la vivenda. La porta d'accés a vivenda és doble i formada per una vidriera reforçada per llistons de fusta i una tarja superior. Aquest vestíbul queda elevat sobre el nivell del carrer gràcies a un graó a l'entrada i compta amb un terra format per un enrajolat de rajola cuita. A tocar del portal principal s'obre una finestra rectangular protegida per un enreixat. A nivell de primer pis, la vivenda només compta amb un balcó de poca volada.<\/p> ","codi_element":"08054-19","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Nou, 5 (08755 Castellbisbal)","historia":"
La importància de l'edifici estriba en la seva tipologia constructiva, consistent en un prototip de vivenda d'origen humil pròpia de la dècada del 1910-1920. La casa era coneguda com Cal Pau Galí MATEU (2007:39)<\/p> ","coordenades":"41.4743400,1.9803400","utm_x":"414862","utm_y":"4591917","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45784-foto-08054-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45784-foto-08054-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45784-foto-08054-19-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45785","titol":"Cal Pepetus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pepetus","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer nou. Compta amb planta baixa i primer pis i es cobreix amb una teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana actual es troba arrebossada i pintada en colors crema i marró, per la qual cosa no s'aprecia l'aparell constructiu , que deu ser el maó. La façana principal es troba orientada a ponent, seguint la línia del carrer, i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal allindat i una finestra rectangular. El portal guarda característiques similars a altres portals de carrer i és doble, de tal manera que compta amb una porta exterior de doble fulla i de fusta massissa, que dona accés a un vestíbul interior. Al fons d'aquest vestíbul es conserva la porta d'accés a la vivenda consistent en una porta de doble fulla de vidre. A nivell de primer pis destaca la presència d'un balcó corregut protegit amb barana de ferro al qual accedeixen dues portes amb persianes de llibret. En tant que elements decoratius, destaquen els dos guardapols afegits i pintats en color marró i una cornisa motllurada que ressegueix la part superior de la façana que es prolonga com si fos un frontó amb formes ondulades. A banda i banda d'aquest frontó sobresurten dos pilars que es degraden i es prolonguen en dues faixes verticals que delimiten l'edifici a banda i banda. El centre del frontó està ocupat per un medalló ovalat delimitat per una motllura també pintada en color marró. L'interior del medalló està decorat amb un trencadís de colors on es llegeix: JN 1928.<\/p> ","codi_element":"08054-20","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Nou, 19 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Possiblement la data inscrita al medalló superior de la casa indica el moment de la construcció: 1928. L'edifici sembla haver estat fet en un sol moment constructiu, havent patit només reformes interiors. La casa era coneguda anteriorment com Cal Perpetus. Abans havia estat propietat de Cal Joanet Caramanxel, fill de la veïna casa de Can Caramanxel i comprada a cal Caberoles. MATEU (2007:40)<\/p> ","coordenades":"41.4742600,1.9808100","utm_x":"414901","utm_y":"4591908","any":"1928","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45785-foto-08054-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45785-foto-08054-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45785-foto-08054-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45786","titol":"Casa del carrer Major, 38","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-major-38","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Major. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Possiblement es tracti d'una construcció feta en maó, però aquest no s'aprecia ja que l'edifici ha estat arrebossat amb ciment i pintat en color crema. A la planta baixa s'ha deixat un sòcol, i al ciment s'han realitzat incisions horitzontals. A nivell d'obertures l'edifici conserva una composició molt harmoniosa, amb una planta baixa que s'obre amb un portal rematat per un arc rebaixat i un finestral rectangular de similars característiques. Aquestes obertures es corresponen a nivell de primer i segon pis amb sengles balcons. La diferència consisteix en que el balcó del primer pis és corregut i uneix l'espai de les dues portes, mentre que al segon pis es tracta de balcons individuals. Com a element decoratiu l'edifici compta amb una cornisa motllurada sota la qual s'ha col·locat un fris decorat amb permòdols. També sota la línia de balcons del primer i segon pis discorre un fris amb decoració floral on s'intercalen permòdols coincidint amb els balcons, formats per una voluta vegetal i un cos estriat.<\/p> ","codi_element":"08054-21","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Major, 38 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Per la tipologia constructiva l'edifici deu datar de la dècada situada entre 1925-1935.<\/p> ","coordenades":"41.4766600,1.9802800","utm_x":"414860","utm_y":"4592175","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45786-foto-08054-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45786-foto-08054-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45786-foto-08054-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45787","titol":"Línia de cases del carrer Major, 67-77","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/linia-de-cases-del-carrer-major-67-77","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Alguns dels edificis de la línia de cases es troben deshabitats i han sofert un deteriorament important en la façana i altres obertures.","descripcio":"
Línia de cases entre mitgeres aixecades seguint la línia de façanes encarades a migdia del carrer Major, dins del nucli antic de Castellbisbal. Es tracta de façanes de construccions de planta rectangular, formades per planta baixa i primer pis, i cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La tipologia d'aquesta façana fa que comptin amb l'obertura d'una o dues portes allindades a nivell de planta baixa com a accés a la vivenda. A nivell de primer pis, l'obertura pot tractar-se d'una finestra rectangular, una finestra balconera o una o dues finestres quadrangulars de mida petita. En línies generals, totes elles corresponen a una tipologia de vivenda popular aixecada a començaments del segle XX, que guarda uns volums i unes línies molt similars. Algunes d'aquestes vivendes han sofert modificacions i reformes, especialment pel que fa a les obertures de la planta baixa, però continuen guardant les característiques de la composició arquitectònica originària.<\/p> ","codi_element":"08054-22","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Major, 67-77 (08755 Castellbisbal)","historia":"
El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. Cal pensar que aquestes cases formen part d'un tram de carrer aixecat a començaments del segle XX format per vivendes populars habitades per població pagesa i menestral.<\/p> ","coordenades":"41.4771900,1.9802700","utm_x":"414860","utm_y":"4592234","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45787-foto-08054-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45787-foto-08054-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45787-foto-08054-22-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"La importància del conjunt radica en la unitat arquitectònica i de conjunt que atorga al conjunt una personalitat molt concreta en relació a l'urbanisme del conjunt i com a mostra d'un període històric de la vila. Tot i que caldria profunditzar en l'estudi, la majoria d'elles podrien haver-se aixecat entorn a la dècada del 1930-1940.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45788","titol":"Casa del carrer A. Clavé, 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-a-clave-10","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de façanes del carrer Anselm Clavé. Es tracta d'una construcció arrebossada amb ciment pòrtland i pintada de color salmó. Tot i que no s'aprecia el parament constructiu cal pensar que és una construcció feta en maó. L'edifici compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Aquest darrer no s'aprecia des del carrer degut al frontó decoratiu que presideix la façana. L'orientació de l'edifici es fa a migdia i s'obre amb un portal principal situat al mig de la planta baixa. Es tracta d'un portal adintellat, acompanyat a banda i banda per dos finestrals rectangulars. A nivell del primer pis destaca un balcó corregut que ocupa tota la façana i s'obre amb dues portes. En tant que l'element decoratius destaca la presència de guardapols afegits sobre les obertures que formen part d'un fris corregut que marca la separació entre plantes. Aquest element es troba pintat en color blanquinós, destacant per sobre de la façana. Altre dels elements decoratius es situa sobre el primer pis, es tracta d'un frontó còncau, emmarcat per dos murs perpendiculars. Sobre el frontó i els murs la decoració es completa amb un floró circular. L'interior del frontó es decora amb un mosaic de peces blanques i verdes. Tot aquest conjunt es recolza sobre una cornisa esglaonada que recorre tota la façana.<\/p> ","codi_element":"08054-23","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Anselm Clavé, 10 (08755 Castellbisbal)","historia":"
El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. Cal pensar que aquestes cases formen part d'un tram de carrer aixecat a començaments del segle XX format per vivendes populars habitades per població pagesa i menestral. El carrer Anselm Clavé també anomenat Carrer Vell. En aquest cas, podria tractar-se d'una casa aixecada entorn a la dècada del 1930, aprofitant el solar ocupat per alguna casa anterior.<\/p> ","coordenades":"41.4731500,1.9787900","utm_x":"414731","utm_y":"4591787","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45788-foto-08054-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45788-foto-08054-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45788-foto-08054-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"La casa podria haver tingut el sobrenom de Cal sis hores MATEU (2007: 14)","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45789","titol":"Línia de façanes del carrer A.Clavé, 22-24","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/linia-de-facanes-del-carrer-aclave-22-24","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Línia de façanes de cases que responen a una tipologia de vivenda molt uniforme consistent en vivendes de planta rectangular adossades, de planta baixa i primer pis, cobertes amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la línia del carrer i la façana. Es tracta de construccions senzilles, que actualment han estat arrebossades i pintades de diferents colors, en la construcció de les quals es podria barrejar el maó i el mur de paredat. Totes elles mantenen la mateixa estructura a nivell de les obertures, mantenint una porta d'accés a la vivenda adintellada en un costat de la planta baixa, acompanyada d'una finestra rectangular. Al primer pis la composició acostuma a trobar-se feta per una finestra i un balcó de característiques senzilles. En ocasions, es tracta de dues finestres rectangulars. La única excepció formal la constitueix la casa del núm 42, de dimensions més grans que la resta i lleugerament més alta. Compta amb un portal d'accés i diversos finestrals a la planta baixa, i finestrals i un balcó corregut a la primera planta. Els elements decoratius es concentren als enreixats del balcó, als guardapols sobre les obertures del primer pis, i als permòdols de maó situats sota l'aler de la teulada.<\/p> ","codi_element":"08054-24","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Anselm Clavé, 2-24 (08755 Castellbisbal)","historia":"
El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. Cal pensar que aquestes cases formen part d'un tram de carrer aixecat a començaments del segle XX format per vivendes populars habitades per població pagesa i menestral. El carrer Anselm Clavé també anomenat Carrer Vell. La majoria de les cases responen a una tipologia pròpia de les construccions de caràcter popular, aixecades per pagesos i menestrals, de començaments del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.4726700,1.9788100","utm_x":"414732","utm_y":"4591733","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45789-foto-08054-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45789-foto-08054-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45789-foto-08054-24-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"La importància d'aquest element rau en la unitat de la composició que parla d'un estil de vivenda humil fet en un període determinat, entre la dècada del 1925 i 1935 aproximadament. El fet de que aquestes cases s'hagin conservat proporciona al carrer una identitat molt particular i el converteix en una mostra d'un període històric del poble de Castellbisbal.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45790","titol":"Línia de façanes del carrer Sant Antoni 3-15","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/linia-de-facanes-del-carrer-sant-antoni-3-15","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Línia de façanes que integra edificis de similars característiques arquitectòniques, oferint un conjunt força harmònic a nivell urbanístic. Es tracta d'una tipologia de casa adossada seguint la línia del carrer encarada al Nord, davant de l'església parroquial. Es tracta de cases de planta baixa i primer pis, cobertes a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La majoria d'elles compten amb un portal principal a la planta baixa, alguns d'ells arrodonits, i un balcó o finestra a nivell de primer pis. Podria tractar-se de construccions fetes en maó, tot i que desprès han estat arrebossades i pintades en color blanc.<\/p> ","codi_element":"08054-25","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Sant Antoni, 3-15 (08755 Castellbisbal)","historia":"
El carrer Sant Antoni és un dels més antics del poble de Castellbisbal, ja que es troba situat just a darrera de l'església parroquial i la rectoria. Amb tot, la tipologia constructiva dels edificis respon a un estil de casa popular pròpia de població pagesa i menestral aixecada a començaments del segle XX. Josep Mateu identifica les cases d'aquest carrer amb els sobrenoms de Cal Jep Patarricus, Cal Sastre, Cal Rafel, Ca l'Isidre o Ca la Madaleneta, Cal Xic de Cal Pau Galí, Cal Sebastià de la Burra, Cal Vicenç Manel, Cal Francesc de Jep Pericus, Ca la Carolina, Cal Peixater i Cal Cebrià. MATEU (2007: 56-57)<\/p> ","coordenades":"41.4751900,1.9810300","utm_x":"414921","utm_y":"4592011","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45790-foto-08054-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45790-foto-08054-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45790-foto-08054-25-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"La importància del conjunt radica en la unitat arquitectònica i de conjunt que atorga al conjunt una personalitat molt concreta en relació a l'urbanisme del conjunt i com a mostra d'un període històric de la vila. Tot i que caldria profunditzar en l'estudi, la majoria d'elles podrien haver-se aixecat entorn a la dècada del 1930-1940.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45791","titol":"Nucli antic de Castellbisbal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-antic-de-castellbisbal","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RIBAS PASTALLÉ, M. (1983) Castellbisbal, 1900-1940. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"Tot les construccions contemporànies de finals del segle XX que han trencat la tipologia de construcció popular, el nucli antic conserva, amb algunes excepcions, els volums i alçades constructives i la linealitat de les façanes.","descripcio":"
El nucli antic de Castellbisbal té epicentre en la seva organització l'església parroquial de Sant Vicenç i la plaça oberta al davant de dita església, que acollia antigament el cementiri parroquial. Des d'aquest indret sorgeixen dos vies de comunicació en sentit oposat: el carrer Pi i Margall (antic carrer sant Vicenç) en direcció a ponent i el carrer Major en direcció a llevant, que recorren la part superior de la carena. A partir d'aquí, un seguit de carrers més petits convergeixen en sentit perpendicular a partir d'aquestes dues vies originals: carrer del Sol, carrer Sant Mateu, carrer Nou, del Joc, etc. Formen part del que és el nucli antic de Castellbisbal: el carrer Vell o Carrer Clavé, que és la prolongació natural de l'antic camí que ascendia del Llobregat i entrava a la vila per ponent del carrer Pi i Margall; el carrer Sant Gregori, el carrer del Sol, el carrer del Bonaire, el carrer del Raval, el carrer de Sant Francesc, el carrer de l'Olivar, el carrer del Joc, el carrer Nou, el carrer del Pedró, la Plaça de l'Església, el carrer Sant Joan, el carrer de la Rectoria Vella, el carrer de Sant Antoni, el carrer d'Orient, el carrer de Sant Miquel, el carrer d'en Rabella, el carrer de Sant Isidre, el carrer Major, el carrer Pi i Margall. La tipologia constructiva d'aquest nucli guarda certa harmonia en les línies de façanes i alçades dels edificis trencada, a vegades, per edificis aixecats de nova planta amb nous criteris estètics. El prototipus d'edificis és la casa de planta baixa i dos pisos, entre mitgeres, amb balcons individuals disposats de manera ordenada i portals a la planta baixa amb arcs rebaixats o dentallat. També són comuns les cases de planta baixa i un pis de línies més senzilles. Algunes de les cases compten amb decoració afegida d'estil eclèctic, característic de les primeres dècades del segle XX.<\/p> ","codi_element":"08054-26","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
El nucli de Castellbisbal va néixer a redós de l'Església Parroquial de Sant Vicenç en el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII. Amb anterioritat a aquestes dates, les notícies procedents dels fogatges i censos realitzats indiquen un poblament principalment dispers, centrat en les masies que es repartien les terres del terme. A partir del segle XVII i especialment del s. XVIII el grup de cases devien créixer considerablement animades per la prosperitat que oferia el conreu de la vinya. Els residents de la vila devien ser fadrins procedents de les masies del terme i rabassaires que conreaven les terres de les masies. Al segle XIX el poble devia créixer fins a prendre una grandària semblant a la que mantindria fins a la dècada del 1960, comptant amb uns 1.500 habitants. L'expansió del nucli urbà es dugué a terme allargant el carrer Major i carrer Pi i Margall pels seus extrems i aixecant carrers paral·lels a aquest com el carrer Sant Miquel i Anselm Clavé, i carrers perpendiculars al carrer Pi i Margall com el carrer Nou, Sant Marc i Padró. La riquesa de la vinya va permetre l'enriquiment d'algunes famílies que aviat destacaren aixecant cases més grans i voluminoses. Aquest fet és la causa de la diversitat arquitectònica en l'interior del casc antic, on s'observen cases de planta baixa i dos pisos amb balconades i portals decorats, aixecades a l'entorn del 1910-1920, com Cal Patatero, El Museu de la Pagesia, Ca l'Espardanyer, Cal Ramon, Cal Valent, etc, que contrasten amb cases pròpies de menestrals i pagesos més humils, com les cases del carrer Pi i Margall 14-20, i que només compten amb planta baixa i un pis. Fins a la dècada del 1960 el poble de Castellbisbal mantenia una estructura tradicional, començava a Cal Rajoler del carrer Clavé i acabava al carrer Rabella, a la dreta del carrer Major i el Raval a l'esquerra. Cent metres més amunt, separat per algunes vinyes es trobava el carrer de Sant Isidre, iniciat per l'Isidre de Can Pi a finals del segle XVIII. El poble estava encara format per unes dues-centes cases aproximadament, disposades en una vintena de carrers. El nom oficial dels carrers era moltes vegades obviat per la terminologia popular. També les cases eren conegudes pel seu renom. La manca de comunicacions fàcils i de carreteres havia impedit el creixement del poble. Cal tenir present que fins al 1905 els camins per accedir al poble eren tots d'abast, havent de carregar les mercaderies en mules per poder ascendir des de l'estació del ferrocarril per un camí tortuós; i fins a la dècada del 1930-1940 només hi havia una carretera poc freqüentada. No va ser fins a la dècada del 1960 quan començaren a arribar els primer immigrats procedents d'altres províncies espanyoles amb la qual cosa la població va créixer. Amb tot, aquesta immigració no fou gaire nombrosa i el creixement urbà fou feble, implicant només l'allargament dels carrers alguns metres i l'aparició d'algun grup de cases, que no va modificar en excés l'estructura tradicional. A ser a la dècada del 1980 i sobretot 1990 quan les transformacions urbanístiques foren extraordinàries, degudes a l'assentament d'un important gruix de població procedent de l'Àrea Metropolitana.<\/p> ","coordenades":"41.4749200,1.9805100","utm_x":"414877","utm_y":"4591981","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45791-foto-08054-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45791-foto-08054-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45791-foto-08054-26-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45792","titol":"Cal Rosu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-rosu","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RIBAS PASTALLÉ, M. (1983) Castellbisbal, 1900-1940. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular aixecat entre mitgeres seguint la línia de les façanes de la plaça de l'Església, al nucli de Castellbisbal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici ha estat segurament construït en maó, però aquest no s'aprecia, ja que es troba arrebossat amb ciment sense pintar. La planta baixa de l'edifici ha estat molt modificada els darrers anys per tal d'adaptar-la a locals comercials. L'interès de l'edifici radica en el primer i segon pis, on es conserva la seqüència d'obertures que resulten molt ordenades i harmonioses. A nivell de primer pis s'obre un balcó corregut protegit per una barana metàl·lica al qual donen accés tres portes que es protegeixen amb persianes de llibret. Sobre aquestes obertures es corresponen al segon pis tres balcons individuals que guarden característiques similars. Com a element decoratiu destaca la presència d'un fris de separació entre el primer i segon pis i entre el segon pis i la cornisa, i de permòdols situats sota les peanyes dels balcons. També s'aprecia una barana com a coronament superior formada per balustres i altres elements afegits.<\/p> ","codi_element":"08054-27","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església, 6 (08755 Castellbisbal)","historia":"
La casa era antigament coneguda com Cal Rosu. Va ser construïda per Vicenç de Can Coromines en els temps abundants anteriors a la fil·loxera. Hi van obrir una botiga coneguda com la Tenda Nova o Ca la Conxita, recordant el nom de la seva filla. En aquesta botiga es van instal·lar els de Cal Rosu, procedents del carrer de l'Olivar, i d'aquí va prendre el renom la casa. MATEU (2007: 48)<\/p> ","coordenades":"41.4747900,1.9805200","utm_x":"414878","utm_y":"4591967","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45792-foto-08054-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45792-foto-08054-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45792-foto-08054-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45793","titol":"Casa Carmen","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carmen","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta rectangular aïllat, es troba actualment envoltat de jardí i protegit per un mur i per reixa perimetral que delimita la finca. Està format per planta baixa, amb tot, l'edifici s'ha aixecat aprofitant el desnivell del terreny, que és més acusat al sector de la façana principal, comptant per tant amb pis semisoterrat en aquesta zona. La coberta és plana, la quan cosa permet la creació d'un terrat, que compta amb un petit cos rectangular a la part posterior de l'edifici, que s'aixeca sobre la teulada. Sobre aquest cos rectangular s'ubica un dipòsit d'aigua al qual s'accedeix mitjançant una escala de ferro adossada. La protecció de la terrassa es fa mitjançant una barana, que és d'obra sobre els murs laterals i de ferro sobre el mur de la façana principal. La construcció possiblement sigui feta en maó i es troba arrebossada i amb ciment i pintada en una combinació de color granatós i blanc. Com a element destacat, cal fer esment de la façana principal que es troba presidida per una tribuna hexagonal, on el mur ha estat substituït per grans finestrals. L'accés a la vivenda es realitza a través d'aquesta tribuna, que a la seva cara central s'obre amb una doble porta envidrada. Degut al desnivell del terreny en aquest sector, la tribuna es recolza sobre un pis semisoterrat, quedant aquesta a nivell de primer pis. Per tal d'accedir a la porta principal de la tribuna s'ha procedit a la construcció d'una escala recta amb les baranes lateral decorades amb un mosaic de quadrats blancs i blaus. A banda i banda de la tribuna l'espai s'ha omplert amb dues terrasses quadrangulars protegides per una barana amb balustres. A dites terrasses s'accedeix mitjançant dues portes obertes a la façana. Sobre la porta principal d'accés a la vivenda destaca l'existència d'una marquesina. Les façanes laterals es troben obertes amb finestres rectangulars emmarcades en color granatós. A la façana de llevant destaca l'obertura d'una porta auxiliar, a la qual s'accedeix també mitjançant una escala adossada. Com a element decoratiu cal destacar el joc cromàtic de la façana, així com un fris corregut que voreja tot l'edifici per la part superior, sota el mur de la terrassa. Es tracta d'un mur de color granat decorat amb incisions amb els perfils en color clar.<\/p> ","codi_element":"08054-28","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930<\/p> ","coordenades":"41.4765000,1.9398200","utm_x":"411482","utm_y":"4592198","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45793-foto-08054-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45793-foto-08054-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45793-foto-08054-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.24","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45794","titol":"Villa Carmina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-carmina","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici aïllat de planta en forma de T formada per dues crugies, envoltat de jardí i protegit per un mur de tancament acabat amb una reixa de ferro. La construcció segurament és feta en maó, i ha estat arrebossada amb ciment i pintada en color blanc. L'edifici aprofita el desnivell del terreny, i aquest fet provoca que la crugia horitzontal es trobi en una cota més elevada i estigui formada per planta baixa i primer pis, mentre que la crugia vertical es troba en una cota més baixa i contempli només la planta baixa. La coberta de les dues crugies és plana i permet l'existència de dues terrasses, una a sobre de cada crugia, amb un petit cos central que connecta les dues. La façana principal es troba encarada al nord, i s'obre amb una porta central, que s'acompanya de dues finestres rectangulars a banda i banda, ressaltades dins un marc amb una petita cornisa superior. L'accés a la porta central, que queda elevada en relació al terreny es fa mitjançant una escala doble, decorada en el mur central per una composició de rajoles que reprodueix un episodi de la vida de Sant Antoni de Pàdua. Les façanes laterals, s'obren també amb finestres rectangulars del mateix estil, guardant un ordre molt acompassat i creant unes línies d'obertures molt ordenades. Com a elements decoratius destaca la presència d'un fris que omple l'espai entre la cornisa doble. Es tracta d'un fris que reprodueix un motiu vegetal entrelligat, pintat en diferent escala de grisos. Sobre la cornisa superior el terrat es protegeix per una barana formada per pilars quadrangulars sobre els quals reposa un element circular en forma de bola. L'espai entre pilastres l'ocupen balustres planes.<\/p> ","codi_element":"08054-29","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930<\/p> ","coordenades":"41.4765800,1.9395300","utm_x":"411458","utm_y":"4592207","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45794-foto-08054-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45794-foto-08054-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45794-foto-08054-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.25","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45795","titol":"Casa Poudevida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-poudevida","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular aïllat que es troba envoltat de jardí i protegit per un mur de tancament fet amb obra i barana de ferro, que envolta perimetralment la finca. Tot i que no s'aprecia el parament, cal pensar que l'edifici es troba construït en mur de maó, arrebossat en ciment, on s'han marcat les línies de separació imitant maons i dovelles com si es tractés d'una paret de pedra. La coberta de l'edifici es fa a quatre aigües. Es tracta d'un edifici aixecat aprofitant el desnivell del terreny, així que consta de planta baixa al sector de la façana principal que s'orienta a migdia, i de planta baixa i planta semisoterrada a la façana posterior, que es troba encarada al nord. L'accés a l'edifici es fa mitjançant una escala recta que permet ascendir a la vivenda. A la façana principal s'obre un porta de mig punt, on s'han marcar dovelles i brancals a sobre de l'arrebossat. A banda i panda del portal s'obre sengles finestres rematades a la part superior per arcs rebaixats seguint la mateixa decoració de dovelles dibuixades sobre el ciment. La façana posterior, encarada al nord, es troba més decorada, i compta amb una galeria a nivell de planta baixa, convertida ara en primer pis. Es tracta d'una galeria molt senzilla oberta amb una arqueria formada per columnes i arcs de mig punt, tot construït en ciment i cobert amb teulada inclinada. Un altre dels elements decoratius destacats és el seguit de bigues de la barbacana, que protegeixen un fris pintat en color marró i crema, amb formes ovalades.<\/p> ","codi_element":"08054-30","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930<\/p> ","coordenades":"41.4769800,1.9396800","utm_x":"411471","utm_y":"4592251","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45795-foto-08054-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45795-foto-08054-30-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.26","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45796","titol":"Torre Virgen del Pilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-virgen-del-pilar","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Els seus elements decoratius han començat a degradar-se.","descripcio":"
Edifici de grans dimensions, aixecat sobre una plataforma rectangular, envoltat totalment de jardins i protegit per un mur perimetral que envolta tota la finca. L'accés al conjunt es fa per una petita portella oberta al mur exterior, que dóna accés a unes escales rectes que ascendeixen fins a l'edifici. L'edifici és de planta rectangular, amb l'afegit d'un petit cos quadrangular a la part posterior, i l'afegit d'una torre octogonal a la façana principal. La coberta és plana, comptant amb dues torres quadrangulars als extrems de la façana nord, que es cobreixen a quatre aigües. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, afegint un antre pis més en les torres que sobresurten en alçada de la terrassa. La construcció és feta possiblement en maó, i arrebossada amb ciment i pintada en color crema. Les obertures, són abundants i es troben formades per finestrals i portes que abunden considerablement en totes les façanes, i es rematen a la part superior amb arcs carpanells, i protegits per contrafinestres de fusta. Com a elements decoratius destaquen els conjunts d'orles esculpides seguint l'extradós de les arcades de les finestres. Es tracta d'orles formades per fulles i altres elements vegetals entrellaçats, de clara reminiscència modernista. També destaquen les cornises decorades amb dentellons que ressegueixen tot l'edifici i les baranes que protegeixen les terrasses del pis superior. Es tracta de baranes amb balustres ornades amb hídries sobre els pilars de dita barana.<\/p> ","codi_element":"08054-31","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930<\/p> ","coordenades":"41.4767300,1.9405000","utm_x":"411539","utm_y":"4592223","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45796-foto-08054-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45796-foto-08054-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45796-foto-08054-31-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.26","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45797","titol":"Cal Magí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-magi","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RIBAS PASTALLÉ, M. (1983) Castellbisbal, 1900-1940. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta rectangular situat a la plaça de l'Església, dins del nucli antic de Castellbisbal, però seguint la línia de façanes del carrer Pi i Margall i carrer Major. Es tracta d'un edifici aixecat segurament en maó i arrebossat amb ciment, i que presenta part de la façana del primer pis amb traces de pintura vermellosa, que podria provenir d'una degradació del fris de separació entre el primer i el segon pis. Aquest edifici ha sofert nombroses modificacions els darrers anys, especialment a nivell de planta baixa on es troben les oficines modernes d'una entitat bancària. Conserva però, el primer i segon pis originals, destacant una composició molt ordenada d'obertures formada per un seguit de tres balcons al primer pis, en correspondència amb ells, tres finestres balconeres a nivell de segon pis. Tots els balcons es troben protegits per baranes de ferro força treballades. Sobre el segon pis, destaca una petita cornisa sobre la qual es recolza una barana d'obra sense cap decoració afegida.<\/p> ","codi_element":"08054-32","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església, 9 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest sector del nucli urbà de Castellbisbal és dels més antics construïts, ja que es troba a tocar de l'Església Parroquial. Amb tot, podria tractar-se d'un edifici aixecat entorn al 1900-1910. La casa era coneguda com Cal Magí.<\/p> ","coordenades":"41.4749400,1.9803600","utm_x":"414865","utm_y":"4591984","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45797-foto-08054-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45797-foto-08054-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45797-foto-08054-32-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45798","titol":"Torre Fossada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-fossada","bibliografia":"
AGUILAR PÉREZ A.-MARTÍNEZ LORENTE G. (2003) 'La telegrafia optica a Cataluña. Estado de la Cuestión' a Scripta Nova. Revista electrónica de geografia i Ciencias sociales. Vol. VII, núm. 137, 15 de marzo de 2003. UB.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Situada estratègicament sobre el riu Llobregat, en el turó de Telègraf. Al sud-est de Castellbisbal, molt a prop del pont de base romana que comparteixen Martorell i Castellbisbal. Torre quadrada situada sobre el pas del riu Llobregat, sobre el 'pont del diable'. Té forma quadrada, d'aproximadament 5 metres de costat i amb uns 7 metres d'alçada. La construcció s'inicia en talús i té dues plantes d'alçada més el terrat. L'accés era elevat per una porta rectangular, que ha estat refeta en una restauració recent; al pis superior hi ha una petita finestra d'arc rebaixat. Està envoltat per un fossar construït amb les mateixes característiques que la torre: còdols, pedres irregulars, algun petit carreu lligats amb morter de calç. Se suposa que és fruit de les diferents reformes que ha sofert al llarg del temps. L'accés seria elevat i per la cara sud. Hores d'ara aquesta obertura presenta una esquerda fins baix que accentua el procés de degradació.<\/p> ","codi_element":"08054-33","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques. (08755 Castellbisbal)","historia":"
La Torre Fossada o Torre del Telègraf era la torre núm. 4 de la línia de Barcelona a Lleida de la xarxa telegràfica òptica militar de Catalunya. Es comunicava directament amb la torre de Molins de Rei (núm. 3) i la d'Esparreguera (núm. 5). La intervenció arqueològica realitzada l'any 2005 tenia com a objectius principals la documentació de les estructures laterals que condueixen la base del pont, en l'exterior del fossat, per tal de conèixer tota l'arquitectura del monument. D'altra banda, es va voler excavar l'interior de la torre sota el paviment per a determinar l'existència o no d'una ocupació anterior, i, per últim, un condicionament de l'entorn amb la finalitat d'evitar la caiguda continua de sediment a l'interior del fossat, rebaixant els desnivells exteriors i la terra acumulada en l'entorn del mur del fossat. La excavació ha confirmat que l'accés a la torre es realitzava a través d'un pont llevadís que salvava el fossar i que un cop retirat, protegís la porta i la finestra del pis superior. A aquest pont s'arribava seguint un camí que, a mida que s'apropa al pont, s'anava fent cada cop més estret, interpretant aquest fet com a funció defensiva, per tal d'impossibilitar l'accés directe al pont de carruatges o vehicles de grans dimensions just en el punt de menor amplada del fossat. En la construcció de la base de la torre es va aplicar la solució constructiva més senzilla, és a dir, la obra s'adapta a la topografia del terreny existent en el moment de la construcció, no es realitzaren anivellaments amb aportacions exteriors. La topografia original seria molt diferent a l'actual. La cota del paviment del pis inferior de la torre és la més indicativa de l'altitud màxima del Turó, descendint després en lleuger pendent cap al vessant d'aquest. El mur que rodeja el fossat, molt arrasat en l'actualitat, seria més alt i contindria tant el nivell geològic com el material obtingut en l'excavació del fossat. La seva posterior degradació ha permès que part de les aportacions hagin caigut a l'interior del fossat, cosa que ha obligat a anivellar la zona invertint el pendent. L'actual fossat, de dimensions considerables, seria més profund en el moment de la seva realització. Tot això, juntament amb la cota del nivell geològic de l'interior de la torre, duu a pensar que el pendent que rodejava el fossat era més pronunciat que el perfil que presenta en l'actualitat, cosa que tindria sentit tenint en compte el caràcter militar i les necessitats defensives de l' indret. Pel que fa als materials recuperats durant l'excavació, s'han documentat fragments de ceràmica, pisa de vernís blanc, amb decoració policroma de motius geomètrics, ceràmica pisa sense decoració, ceràmica vidrada comuna, de vernís marró i tons verdosos, de cocció oxidant, fragments de ceràmica vidrada comuna i ceràmica comuna sense vernís. CC.AA. (2005)<\/p> ","coordenades":"41.4744200,1.9417500","utm_x":"411640","utm_y":"4591965","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45798-foto-08054-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45798-foto-08054-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45798-foto-08054-33-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El Turó del Telègraf va quedar greument mutilat a causa de la construcció de la nova autovia del Baix Llobregat, el talús de la qual queda a un metre escàs de la torre. Apareix inclòs als llistats del POUM com a edificis en sòl no urbanitzable amb el núm. B.03 i com a àrees d'interès arqueològic amb el núm. D.01","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["40"]},{"id":"45799","titol":"Ermita de Sant Quintí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-de-sant-quinti","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. PAGÈS I PARETAS M. (1992) Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"Tot i els problemes d'humitats els propietaris tenen cura del seu estat.","descripcio":"
Capella orientada Est - Oest formada per una nau rectangular amb un absis semicircular a llevant, sense arcuacions. A mig dia, prop del presbiteri, s'obre una absidiola semicircular amb dues lesenes, que arranquen del sòcol, però que no arriben a la part superior. Les finestres són de doble esqueixada. L'accés a l'interior es realitza mitjançant una porta de mig punt, amb una arquivolta en degradació entorn de l'arc d'obertura. No hi ha timpà sinó un reixat modern. La capella, totalment arrebossada a l'exterior i engalbada a l'interior, està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada i, només en petits indrets on l'arrebossat ha saltat, es deixa entreveure l'aparell divers: d'espiga, amb còdols, de carreus petits, grans i quadrats, i encara més grans a les cantonades...etc. Aquest fet ens fa pensar que potser es va edificar o restaurat en diversos períodes. CC.AA. (1983) L'interior es troba arrebossat en color clar i decorat de manera molt sòbria amb una imatge de Sant Quintí situada sobre una atosta que sobresurt del mur de l'absis.<\/p> ","codi_element":"08054-34","ubicacio":"Terme de Castellbisbal.P.I. Sant Vicenç. Mas Can Pedrerol de Baix, s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
La capella es troba situada a un indret on hi hagué una vil·la romana, d'origen republicà, l'ocupació de la qual és testimoniada, en temps de l'Imperi, fins el segle III dC. Després el temple dedicat a Sant Quintí està documentat els anys 1137, 1160 i el 1246. CC.AA. (1983) Es té coneixement que el 1137 i 1160 el bisbe Arnau Ermengol, es queixà per les moltes injuries que li havia fet en Ramon Bremon de Castellbisbal, entre les quals hi havia la venda, sense el seu consentiment, de la vil·la de Sant Quintí, que representava la pèrdua de la meitat dels drets que sobre aquesta vil·la li corresponien. Un altre document del 1246 fa esment de l'establiment d'una peça de terra al Pla de Sant Quintí, firmat per Guillem de Rovira i la seva muller Guillermina a favor de Llorenç Bartomeu. La terra confrontava a ponent amb el riu Llobregat, i el document era signat per P. Donati de Sant Quintí, potser un prevere que hi havia. Segons altre documentació més moderna, el 1508 i amb motiu de la vista pastoral, el bisbe Enric de Cardona, visità la capella de Sant Quintí, trobant-la tancada i amb la teulada en bon estat. Tenia una campana, i al seu interior dos altars, un dedicat a Sant Quintí amb un antic retaule, i un altre dedicat a Santa Coloma, amb una imatge de la Mare de Déu. En una nova visita realitzada el 1511 la situació era la mateixa. RUIZ (1998: 132) La cura i el manteniment de la capella devia fer-se des de bon principi pels propietaris de la veïna masia de Can Pedrerol de Baix, situada a escassos metres que en tingué cura durant segles. El 1686 hi ha notícies d'una processó de pregàries el tercer dissabte de maig, i de l'assistència dels papiolencs a aquestes processons al llarg de tot el segle XVIII. Aquestes notícies fan sospitar que es podria haver tractat d'una església oberta a tothom, però que el fet de ser criat i mantinguda pels propietaris de Can Pedredrol de Baix, li acabà donant un cert sentit de pertinença a la masia. Així, nous documents del segle XVIII testifiquen que a redós de la capella es podia donar sepultura, si més no, als familiars de la casa. La llunyania de la masia de Can Pedrerol amb la parròquia de Sant Vicenç devia afavorir aquesta relació. També es coneix que el 1836 que en la sepultura de la capella de Casa Pedrerol de Baix, dedicada a Sant Quintí i pròpia de Don Pau de Gomis, es donava sepultura a una descendent de la família. Fins i tot s'enterrà una clergue, nebot de la família, l'any 1837. Igualment consta que el 1851 s'enterrava el cadàver de Pau de Gomis, natural i habitant de Barcelona. RUIZ (1998: 133). La capella ha seguit vinculada a la casa on a finals del segle XIX i per iniciativa de la propietària de la casa es començà a celebrar l'aplec de Sant Quintí, on aquesta repartia menjar per als més pobres. Amb altre caràcter, aquest aplec ha continuat celebrant-se el dia del Pilar. Vers 1980 fou restaurada pels propietaris que asfaltaren també l'entorn.<\/p> ","coordenades":"41.4453800,1.9930100","utm_x":"415883","utm_y":"4588690","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45799-foto-08054-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45799-foto-08054-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45799-foto-08054-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Segons un estudi del 1978, l'església podria haver tingut tres absis semicirculars. RUIZ (1998: 134). L'edifici es troba inclòs al llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm. A.05","codi_estil":"92|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45800","titol":"Sant Vicenç del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-vicenc-del-castell","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Capella situada al cim del Turó de les Garses, presidint la imatge de la vila de Castellbisbal des del riu Llobregat. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb absis poligonal i estructurat en una sola nau. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular, arrebossada posteriorment amb morter de calç i pintada en clor blanc, tot i que presenta una degradació considerable d'aquesta protecció. La orientació de l'edifici es fa en sentit Est-Oest, amb la capçalera encarada a llevant. Aquesta orientació fa que part del mur nord es trobi parcialment encastat al pendent de la muntanya. La coberta és a dues vessants i com a altra obertura s'observa un ull de bou sobre la porta, a mitja alçada de la façana principal. Destaca també un campanar d'espadanya, situat seguint la línia de la façana principal de ponent. El portal d'accés està emmarcat per un arc rebaixat amb dovelles i brancals de pedra. Sobre ella s'ha escrit: 'Les ruïnes del Castell Bisbal, fragments de la capella de Sant Vicenç, s'alcen damunt el serrat de les Garses, prop de la capella de Sant Vicenç del Castell que, documentada el 1035, és una construcció moderna.<\/p> ","codi_element":"08054-35","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
La historiografia tradicional ha relacionat aquesta església amb el Castell de Benviure. Inicialment fou l'Església Parroquial, categoria que va mantenir fins al segle XVI, moment en el qual fou inaugurada l'Església Parroquial al centre de la vila. Possiblement va caure en un progressiu abandonament. Es tenen notícies de que el 1637, Guillem Martell, mestre de cases de Terrassa va aixecar l'edifici actual sobre les restes de l'antiga església. Fou reedificada el 1771, moment al qual pertany possiblement l'edifici que actualment s'observa. El 21 de setembre de 1899 va haver-hi una forta tempesta i un dels llamps va caure a l'ermita del castell, ensorrant la teulada i deixant-la inservible per celebrar-hi missa. Va estar mesos en aquest estat ruïnós, fins que uns quants propietaris decidiren reedificar-la: van passar a fer una recapta sense èxit. Fins el 1903 no es van aconseguir prous diners per fer la rehabilitació. De les quatre-centes pessetes que va costar, el senyor Bofill, propietari de can Nicolau de Baix en va posar cent deu. MATEU (1991: 24) L'any 1962, per la vigília de Sant Vicenç, un altre llamp va causar-ne desperfectes i l'espadanya li fou afegida el 1964.<\/p> ","coordenades":"41.4739500,1.9737000","utm_x":"414307","utm_y":"4591880","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45800-foto-08054-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45800-foto-08054-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45800-foto-08054-35-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2025-07-25 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix inclòs als llistats del POUM com a edificis en sòl no urbanitzable amb el núm. B.01","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"45801","titol":"Bòbila de can Galí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bobila-de-can-gali","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el deteriorament d'alguns edificis del conjunt, especialment de l'edifici d'administració.","descripcio":"
Conjunt arquitectònic situat en un pla al peu del torrent de Can Cases, que tenia com a objectiu la producció de maons destinats a la construcció aprofitant el composició argilosa del terreny natural de Castellbisbal. El conjunt es troba format per un total de quatre grans edificis situats al voltant d'un pla, al marge del torrent. L'accés al recinte es trobava obert sense cap mur perimetral que l'envoltés. Tots els edificis es predisposen al voltant d'un pla que originalment configurava com un espai interior de circulació i treball. El primer edifici al qual s'arriba es troba situat a migdia del conjunt. És de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb obertures quadrangulars al primer pis i portes d'accés a la planta baixa. El seu aspecte general és de vivenda, i possiblement estigués destinat a oficines de l'empresa, ja que es troba força apartat dels altres tres, que segurament es destinaven a la producció. S'ha aixecat en maó i es troba arrebossat amb ciment pòrtland. El segon edifici es localitza al nord de l'anterior, al cantó de la dreta del conjunt. Es tracta d'un cos rectangular precedit d'una torre de maons quadrangular situada a poca distància. Compta amb un dipòsit d'aigua de ciment adossat a l'alçada del primer pis. En la construcció d'aquest cos s'ha utilitzat el parament de pedra irregular i el maó i el ciment. Podria tractar-se de l'espai destinat al modelat dels maons. El seu estat de conservació està força degradat. Al nord d'aquest darrer edifici trobem dos cossos. El primer, al cantó dret, a continuació del descrit anteriorment resulta força espectacular. Es tracta d'un cos rectangular de planta baixa i coberta plana construït en maó amb les cantonades arrodonides, atalussades i reforçades amb ciment barrejat amb pedra. Al pis superior s'accedia mitjançant una escala recta adossada a la paret de migdia. Actualment s'observen els forats de ventilació dels forns de la planta baixa i un gruix de terra sobre el qual ha crescut força vegetació, la qual cosa fa pensar que la terra era col·locada ja inicialment per mantenir la temperatura dels forns. La planta baixa d'aquest cos estava destinada als forns de maó. Es tracta d'un total de 12 forns independents integrats dins del mateix cos, formats per espais rectangulars d'uns 8 metres de fons per 2,5 metres d'amplada coberts amb volta de canó realitzada superposant diverses fileres de maó, i en les quals s'han obert diverses xemeneies circulars de tub, reforçades amb ciment, que permetien la sortida del fum. El terra d'aquests forns es troba actualment cobert per una capa de fang, que s'ha anat dipositant desprès de l'abandonament del conjunt, Malgrat tot, en algun dels forns, encara es poden apreciar restes de piles de maons. L'accés als forns es realitzava per la façana de ponent encarada al pati central. Configura una façana atalussada que s'obre amb dotze boques diferents, una per cada forn formades per una volta i un arc escarser. Cada boca té una amplada de 2 metres i una alçada de 3 metres, que es correspon amb l'alçada dels forns i un fons d'un metre de gruix. Com a elements decoratius, cal fer esment d'una faixa de separació vertical que es marca al maó entre forn i forn, i d'una altra faixa horitzontal de maó que sobresurt lleugerament del mur a la vorera superior del cos. Aquesta obertura als forns té el seu paral·lel en la part posterior de l'edifici, i es troba tapiada, en el cas d'alguns forns, amb una paret de maó, en la qual només s'obre una petita finestra quadrangular. Molt possiblement un cop que el forn estava carregat es tapiava i aquest mateix mur s'enderroca per enretirar la càrrega. Les boques de la part posterior de l'edifici donen accés a un pati rectangular delimitat per un mur, que s'estén al llarg de tot el cos. Continuació text a observacions<\/p> ","codi_element":"08054-36","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Torrent de Can Cases. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest conjunt era conegut popularment amb el nom de la Bòbila de Can Galí, tot i que no tingués res a veure amb aquesta masia, només la seva proximitat. En realitat es tracta d'una bòbila contemporània aixecada a mitjans del segle XX, a la dècada del 1960. El propietari era el senyor Bonastre, alcalde Martorell, i va estar en funcionament fins a la dècada del 1980.<\/p> ","coordenades":"41.4686500,1.9911200","utm_x":"415755","utm_y":"4591275","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45801-foto-08054-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45801-foto-08054-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45801-foto-08054-36-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Continuació del text descripció: El darrer edifici del conjunt, es troba situat just davant dels forns, a ponent d'aquests, i es tracta d'un cos rectangular de planta baixa que segurament estava destinat a magatzems. Aquest cos compta amb diverses portes d'accés encarades als forns i amb poques obertures com a finestres. La construcció és feta en maó, i el sostre es troba reforçat per un embigat de formigó. Al sector de llevant del conjunt, el terreny apareix rebaixat considerablement, observant com la muntanya s'ha anat excavant i deixant a la intempèrie el terreny argilós i vermell, que la pluja ha anat convertint en xaragalls. Aquest paisatge és fruit de l'excavació de la muntanya que s'ha utilitzat com a lloc d'extracció de terres per a la fabricació de maons.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45802","titol":"Barraca de vinya de la Moixella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-de-la-moixella","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Barraca de vinya de planta quadrangular coberta amb volta falsa de pedra i construïda seguint la tècnica de la pedra seca, amb un parament format per carreus disposats seguint fileres de forma regular falcats amb petits fragments de pedra. Amb tot, la construcció ha estat reforçada posteriorment amb ciment, especialment a la cara de llevant on té la porta d'accés. Té una alçada de 2,5 m i l'obertura de la porta és allindada amb 1,30 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, i ha estat reforçada amb maó.<\/p> ","codi_element":"08054-37","ubicacio":"Terme municipal de Castellbisbal. Turó del Canyet, (08755 Castellbisbal)","historia":"
Malgrat que no es posseeixen dades podria ser que es tractés d'una barraca de vinya aixecada a finals del segle XIX, en ple període d'expansió de la vinya. Ja entrades les primeres dècades del segle XX, la barraca hauria estat objecte d'una important consolidació aplicant ciment per tal de reforçar la seva estructura i ser utilitzada. Cal pensar que aquest sector del terme estigué conreat de forma intensiva amb arbres fruiters i vinya fins a la dècada del 1960.<\/p> ","coordenades":"41.4521000,1.9902200","utm_x":"415658","utm_y":"4589438","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45802-foto-08054-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45802-foto-08054-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45802-foto-08054-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45803","titol":"Barraca de vinya del turó de Salzes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-del-turo-de-salzes","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La vegetació i l'arbre que li ha arrelat a la teulada li fan malbé la teulada i a la llarga la pròpia barraca.","descripcio":"
Barraca de vinya de planta circular aixecada en mur de parament irregular format per carreus de pedra i còdols disposats de forma molt irregular i seguint la tècnica de la pedra seca en la qual el parament resta unit mitjançant el travat amb fragments de pedra més petita que omple els buits dels carreus més grossos. El sector de ponent de la barraca, on s'ha obert la porta a l'interior s'ha reforçat amb ciment, a l'igual que la porta d'entrada a la barraca. Aquesta és en realitat un obertura el·líptica de 1,0 m d'alçada per 70 cm d'amplada per 80 cm de fons. L'alçada conservada de la barraca és de 2,0 m amb un diàmetre de 2 m d'amplada, però cal pensar que era superior ja que la vegetació ha envaït la part superior i no s'aprecia la volta que la cobria. A tocar de la porta s'ha aixecat un banc amb una esquena de fusta i un banc de ciment de 1,90 m de llarg.<\/p> ","codi_element":"08054-38","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Cal pensar, tot i la manca de dades, que es tracta d'una barraca aixecada a començaments del segle XX, i que hauria estat objecte d'algunes reformes per tal d'impedir el seu enderroc, i que serien la causa de les capes de ciment que reforcen l'entrada i el sector del voltant. Segurament ha tingut un ús bastant prolongat en el temps, possiblement fins a finals del segle XX, per la qual cosa els seus propietaris l'haurien acondicionat amb un banc de maó adossat a ponent. El creixement d'un arbre a la part superior de la barraca fa perillar considerablement la seva estructura.<\/p> ","coordenades":"41.4860900,1.9468800","utm_x":"412084","utm_y":"4593255","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45803-foto-08054-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45803-foto-08054-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45803-foto-08054-38-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat del POUM amb el codi C.08","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45804","titol":"Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-1","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil","descripcio":"
Barraca excavada al marge del terreny, de 1,20 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accedeix per un petit camí que recorre el cingle.<\/p> ","codi_element":"08054-39","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.<\/p> ","coordenades":"41.4537100,1.9903000","utm_x":"415667","utm_y":"4589617","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45804-foto-08054-39-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45805","titol":"Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-2","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil","descripcio":"
Barraca excavada al marge del terreny, de 1,30 m d'alçada per 2,00 m d'amplada per 3,20 m de fons. S'hi accedeix per un petit camí que recorre el cingle.<\/p> ","codi_element":"08054-40","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.<\/p> ","coordenades":"41.4534400,1.9904300","utm_x":"415678","utm_y":"4589587","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45805-foto-08054-40-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45806","titol":"Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-3","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Barraca excavada al marge del terreny, de 1,20 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accediex per un petit camí que recorre el cingle.<\/p> ","codi_element":"08054-41","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.<\/p> ","coordenades":"41.4532700,1.9905400","utm_x":"415687","utm_y":"4589568","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45806-foto-08054-41-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45807","titol":"Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-4","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil","descripcio":"
Barraca excavada al marge del terreny, de 1,10 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accediex per un petit camí que recorre el cingle.<\/p> ","codi_element":"08054-42","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.<\/p> ","coordenades":"41.4531000,1.9882800","utm_x":"415498","utm_y":"4589551","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45807-foto-08054-42-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45808","titol":"Barraca de vinya excavada de la Moixella 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-1","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.<\/p> ","codi_element":"08054-43","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.<\/p> ","coordenades":"41.4552000,1.9882400","utm_x":"415497","utm_y":"4589785","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45808-foto-08054-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45808-foto-08054-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45808-foto-08054-43-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45809","titol":"Barraca de vinya excavada de la Moixella 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-2","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'erosio del talús i l'abandonament d'aquest element han estat causa de deteriorament","descripcio":"
Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.<\/p> ","codi_element":"08054-44","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.<\/p> ","coordenades":"41.4552900,1.9881100","utm_x":"415486","utm_y":"4589795","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45809-foto-08054-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45809-foto-08054-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45809-foto-08054-44-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45810","titol":"Barraca de vinya excavada de la Moixella 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-3","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'erosio del talús i l'abandonament d'aquest element han estat causa de deteriorament","descripcio":"
Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.<\/p> ","codi_element":"08054-45","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.<\/p> ","coordenades":"41.4543700,1.9881000","utm_x":"415484","utm_y":"4589693","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45810-foto-08054-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45810-foto-08054-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45810-foto-08054-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45811","titol":"Barraca de vinya excavada del turó de Salzes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-excavada-del-turo-de-salzes","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'erosió del talús i la vegetació han estat causa del seu deteriorament","descripcio":"
Barraca excavada al marge del terreny, de 1,10 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,00 m de fons.<\/p> ","codi_element":"08054-46","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.<\/p> ","coordenades":"41.4861000,1.9476800","utm_x":"412151","utm_y":"4593256","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45811-foto-08054-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45811-foto-08054-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45811-foto-08054-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45812","titol":"Fanal de la plaça de l'església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fanal-de-la-placa-de-lesglesia","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Fanal situat al centre de la Plaça de l'Església de Castellbisbal. Està format per un fust d'uns 4 metres d'alçada elaborat en ferro colat, que es recolza sobre un basament format per un peu circular de pedra. A la part superior finalitza en quatre punts de llum que coincideixen amb els quatre punts cardinals. Com a elements decoratius, la part superior del fust incorpora, també en ferro colat, els símbols del castell i el bisbe que s'identifiquen amb la vila.<\/p> ","codi_element":"08054-47","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església (08755 Castellbisbal)","historia":"
L'espai de la Plaça de l'Església fou antigament l'espai destinat a cementiri de la parròquia de Sant Vicenç. Al segle XIX va tenir lloc el trasllat del cementiri a uns terrenys situats a les afores del poble, cedits pels propietaris de Can Margarit, on es troba l'actual cementiri. Aquest fet alliberà l'espai que fou plantejat com a espai públic. Per l'observació de fotografies històriques s'ha pogut constatar que al centre de la plaça s'instal·là a començaments del segle XX una font abeurador. A la dècada dels 80 l'antiga font fou substituïda per l'actual fanal, aprofitant la remodelació de la plaça.<\/p> ","coordenades":"41.4749300,1.9807200","utm_x":"414895","utm_y":"4591982","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45812-foto-08054-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45812-foto-08054-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45812-foto-08054-47-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Ferrer Balcells","observacions":"Es troba al llistat d'elements urbans del POUM amb el núm A.01","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45813","titol":"La Barana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-barana","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Mur de pedra de 90 metres de llargada que divideix en dos el primer tram del carrer Pi i Margall. La seva alçada és variable sent inferior als extrems on queda rebaixada com una rampa a nivell de carrer, i més alta a la part central, arribant als 2,75 m d'alçada. Sobre el mur, embellit amb decoració ceràmica es recolza una barana de ciment que recorre tot el seu tram exterior com a element protector. Es tracta d'una barana travada i rectangular formada per peces rectangulars dividies a l'interior en creu. Al costat exterior del mur presenta una decoració formada per rajoles ceràmiques que composen un mural que té com a motiu central una escena de correfoc ambientada a la plaça de l'església i el carrer Pi i Margall, amb l'església de fons i la bèstia de correfoc La Cuca entre diversos personatges corrent. Tot el conjunt es vist des de la barana, que també apareix al mural. S'afegeix una llegenda a l'extrem dret, sobre un fons de barres catalanes on es pot llegir: L'any 1979 un col·lectiu de veïns creà la Cuca. D'aleshores ençà ha esdevingut el símbol festiu i integrador e Castellbisbal. Al seu voltant s'ha creat i desenvolupat la cultura popular de la vila, els foc; l'aigua, el drac, els diables, les comparses, la cuqueta, els capsigranys, els atabalats i els grallers han configurat la nostra manera de viure i entendre les festes. Aquest mural representa totes i cadascuna de les persones que han fet, fan i faran possible, el passat, el present i el futur de l'Empaitafoc de Castellbisbal.<\/p> ","codi_element":"08054-48","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Pi i Margall (08755 Castellbisbal)","historia":"
Entre els segles XIX i XX, per salvar el desnivell que hi havia entre les cases d'una banda i l'altra del carrer Sant Vicenç, avui Pi i Margall, i evitar que els carros que baixaven del Pedró caiguessin a les vinyes de sota, l'Ajuntament va construir entre la Plaça i el carrer Nou, en tota la llargada, una paret que el dividia en dos. Per cada cantó hi podia passar, amplament, un carro. Durant la guerra civil, amb un altre criteri, van retirar la paret, perquè la circulació pogués passar pel cantó de sota i va quedar més estret el del Pedró. El primer dia de la Festa Major d'agost de 1943, essent alcalde el senyor Joan Roig i Ribas, van embellir la paret, construint-hi una barana, la qual durant cert temps va resultar emblemàtica, tan és així que van titular la revista local La Barana. Per celebrar el cinquantenari de la construcció, l'Ajuntament presidir per en Joan Playà el 1993, la va refer i embellir. A la Festa Major del 2004, per tal de celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la bèstia fogonera La Cuca, li van aplicar una ceràmica commemorativa, amb un dibuix, l'autor del qual és en Vicenç Riba Comellas. MATEU (2007: 117)<\/p> ","coordenades":"41.4744400,1.9800700","utm_x":"414840","utm_y":"4591929","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45813-foto-08054-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45813-foto-08054-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45813-foto-08054-48-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Vicenç Riba Comella és autor del mosaic","observacions":"Es troba al llistat d'elements urbans del POUM amb el núm A.22","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45814","titol":"Rajoles de la xarcuteria Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rajoles-de-la-xarcuteria-sala","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Composició de rajoles encastada al mur de la casa del carrer Sant Antoni, 1, al nucli històric e Castellbisbal., a nivell de la planta baixa. Es tracta d'una composició de 1m d'amplada per 1,20 m, d'alçada delimitada per un marc també de rajola de color marró fosc. La composició representa sobre un fons de color marró clar una imatge relacionada amb l'activitat del negoci de la xarcuteria consistent en una representació d'embotits, tenint com a fons una finestra i un paisatge de pastures amb vaques. A la part inferior es pot llegir: XARCUTERIA SALA. CASA FUNDADA 1939.<\/p> ","codi_element":"08054-49","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Sant Antoni, 1 (08755 Castellbisbal)","historia":"
La casa és coneguda com Cal Joan Suyol pel nom de la família propietària que s'hi va traslladar des de la seva casa del carrer de Pi i Margall. Antigament havia estat un porxo de Cal Sastre i hi havia una premsa de raïm. També hi guardaven els costals els forners de cal Llonc, que tenien el forn i l'obrador. A la planta baixa o porxo de la casa es va obrir una botiga abans de la guerra i acabada la guerra es va obrir una barberia. A finals del 1939 el senyor Suyol s'hi va construir una casa sencera de ciment armat, sent la primera que al poble de Castellbisbal va utilitzar aquest nou sistema de construcció. MATEU (2007:55)<\/p> ","coordenades":"41.4755300,1.9806400","utm_x":"414889","utm_y":"4592049","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45814-foto-08054-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45814-foto-08054-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45814-foto-08054-49-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45815","titol":"Premsa de vi de la rotonda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/premsa-de-vi-de-la-rotonda","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Premsa de vi ubicada en la rotonda del carrer Estació cruïlla amb el carrer Bellesguard com a element decoratiu. En tant que premsa, es correspon al model de premsa d'engranatges fabricada en ferro, i coneguda popularment amb el nom de premsa de gàbia pels llistons de fusta que la protegien. Es recolza sobre un carreu de pedra quadrangular i fa un total de 65 cm de diàmetre i un metre d'alçada. Els llistons de fusta s'uneixen amb 4 cèrcols de ferro collats, i protegeixen els engranatges interiors. Aquests, consisteixen amb un cargol de ferro connectat a una biga, també de ferro que servia per fer pressió. Aquests darrers elements han estat construïts de nou i reconstruïts dins de la gàbia original de fusta.<\/p> ","codi_element":"08054-50","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Rotonda del c\/ Bellesguard amb el c\/ Estació (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest tipus de premsa eren conegudes amb el nom de premsa de gàbia degut al conjunt de llistons que formaven la caixa exterior i constitueix una varietat molt estesa de premsa de ferro, molt típica del segle XIX. La capacitat de treball d'aquestes premses era molt variada. A la fi del segle XIX es va popularitzar la premsa d'engranatges servida per tres homes, que podia fer en dues hores sis premsades, esmicolar el pa de brisa, tornar a carregar i repremsar. Aquesta premsa fou recuperada de la casa del carrer Anselm Clavé anomenada Cal Vicenç Duran a la dècada del 1980.<\/p> ","coordenades":"41.4746700,1.9772400","utm_x":"414604","utm_y":"4591957","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45815-foto-08054-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45815-foto-08054-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45815-foto-08054-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45816","titol":"Creu del parc del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-parc-del-castell","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Creu de ferro assentada sobre una base quadrangular de ciment, que es recolza sobre una altra base de ciment actualment molt deteriorada. Es tracta d'una creu llatina formada per dos braços senzills sense cap element ornamental. L'alçada és d'uns 3 m.<\/p> ","codi_element":"08054-51","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal)","historia":"
Tradicionalment hi havia hagut una creu de fusta que presidia el Turó de les Garses. Aquesta creu va desaparèixer, i desprès de forces anys sense haver-hi cap es va recol·lectar l'actual, que du la data del 17 de gener del 1993, moment de la seva inauguració.<\/p> ","coordenades":"41.4738200,1.9734400","utm_x":"414285","utm_y":"4591866","any":"1993","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45816-foto-08054-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45816-foto-08054-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45816-foto-08054-51-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45817","titol":"Monument a Anselm Clavé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-anselm-clave-1","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Monument commemoratiu a Anselm Clavé situat en un dels costats de la plaça Pau Casals. Es tracta d'un monòlit de pedra de 70 cm d'alçada que presenta un cantó rectilini i la part superior i l'altre cantó amb formes irregulars. La cara vista presenta unes incisions verticals simbolitzant la senyera catalana. A sota de les incisions s'encasta una representació del rostre d'Anselm Clavé feta en ferro.<\/p> ","codi_element":"08054-52","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Monument inaugurat el 1979 en el centenari de la fundació de les corals Castellbisbal a iniciativa de la Coral la Unió.<\/p> ","coordenades":"41.4777400,1.9819700","utm_x":"415003","utm_y":"4592293","any":"1979","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45817-foto-08054-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45817-foto-08054-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45817-foto-08054-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"A la part inferior del monument s'encasta un fragment de ciment polit on es llegeix la següent inscripció: 'A Anselm Clavé en el centenari de la fundació de les primeres corals. Castellbisbal 1879-1979'","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45818","titol":"Sínia de la plaça Lluís Companys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sinia-de-la-placa-lluis-companys","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"La sínia va ser restaurada abans de la seva col·locació, completant els elements que mancaven.","descripcio":"
Aquestes sínies són de tracció animal . El mecanisme consisteix en una banda de cadena que passa sobre una roda dentada suficient per arribar uns metres sota la superfície de l'aigua del pou. Al voltant de tota la banda es subjecten unes pales de ferro (originalment càntirs de fang) que elevaven l'aigua del pou i la llençaven a una cisterna. Un animal mou el rodet que a la vegada dóna moviment a una roda dentada que es troba fixa a l'eix que subjecta la roda d'on penja la cadena. Tot el mecanisme es troba protegit per una paret quadrangular de maó de 0,60 m d'alçada per 3,60 m de llargada per 2,20 m d'amplada destinada a protegir-la, i per una barana de ferro. Al pal de fusta de la sínia es conserva una inscripció: RSALVATELLA Sant Vicenç dels Horts. 1928, que podria fer referència al constructor de la maquinària.<\/p> ","codi_element":"08054-53","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Els orígens de la tecnologia d'aquestes sínies es remunta als períodes medieval i modern, i es troba relacionada amb la cultura d'aprofitament de recursos hidràulics practicada pels pagesos. En relació a la sínia de la plaça Lluís Companys, es tracta d'una reconstrucció d'una de les moltes sínies que es trobaven repartides pel territori de Castellbisbal. Per les característiques observades, cal pensar que es tracta d'una sínia contemporània construïda a començaments del segle XX. Al pal de fusta es pot llegir la data del 1928, la qual cosa fa pensar que es tracta d'un element recuperat i restaurat del terme rural de Castellbisbal. A la dècada del 2000 fou implantada en aquesta plaça com a element decoratiu. No hi ha hagut acord possible a l'hora d'establir l'origen d'aquesta sínia. Mentre alguns informants la feien procedir de l'Areny, d'una propietat de Can Coromines, altres informats la feien procedir del torrent de Can Cases i dels horts d'aquell sector, mentre que altres la ubicaven originalment al torrent de Pegueres.<\/p> ","coordenades":"41.4783900,1.9821700","utm_x":"415020","utm_y":"4592365","any":"1928","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45818-foto-08054-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45818-foto-08054-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45818-foto-08054-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45819","titol":"Monument al Ton Juni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-al-ton-juni","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Monument commemoratiu urbà situat al carrer dels Països Catalans. Es tracta d'un element simbolitzant una porta realitzat en corten, de 1,68 m d'alçada per 2 m d'amplada que es recolza amb l'ajuda de tres peus de ferro sobre una pedra monolítica. En un dels costats de la porta i enquadrat en un espai quadrangular es pot llegir: Era el primer d'ajudar. Amic dels seus amics. S'Escudava en la VERITAT. Davant la RAO era una canya al vent. Es vinclava però no es trencava . Tenia valentia, força i bon humor. Per a tots, era una porta oberta. Era en TON JUNI I MARGARIT. Castellbisbal (1949-2008)<\/p> ","codi_element":"08054-54","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. dels Països Catalans s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest monument fou encarregat per l'entitat Esport Motor de Castellbisbal, amb seu al Centre Cultural Recreatiu l'any següent desprès de la mort d'Antoni Juni Margarit, fundador i ànima de l'entitat.<\/p> ","coordenades":"41.4723300,1.9840200","utm_x":"415167","utm_y":"4591690","any":"2009","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45819-foto-08054-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45819-foto-08054-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45819-foto-08054-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"L'entitat impulsora del monument organitza cada any una trobada de vehicles clàssics a Castellbisbal, amb la denominació de Memorial Ton Juni. La trobada rep aquest nom en record d'Antoni Juni Margarit, membre fundador d'Esport Motor mort a causa d'una greu malaltia.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45820","titol":"Col·lecció de revistes i butlletins locals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-revistes-i-butlletins-locals","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Entre els anys 1978 i 2001 tingué lloc d'edició de diverses revistes i butlletins locals. Foren les revistes L'Arada, La Barana, L'Areny, Terra Vermella, i els Butlletins d'Informació Municipal i Butlletí Ben Viure dels Amics del Museu de la Pagesia. La tirada de dites revistes fou molt curta en el temps, algunes només amb un anys de vida, de tal manera que només es conserven uns quants números de cadascuna. La informació continguda era diversa, mentre que les revistes l'Arada o el Butlletí Ben Viure tingueren un caràcter més cultural, publicant articles de divulgació històrica i cultural, altres, com el Butlletí d'informació municipal incidien més en aspectes de caire pràctic i quotidià. De forma detallada les revistes són les següents: REVISTA L'ARADA Fou la primera revista de cultura local amb periodicitat trimestral entre els anys 1978 i 1984. BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL Butlletí d'informació municipal diversa amb periodicitat trimestral que estigué en actiu entre el 1984 i el 1988. REVISTA LA BARANA Publicació trimestral d'informació local variada que va tenir una tirada de quatre números entre setembre del 1988 fins a novembre de 1989. REVISTA L'ARENY Revista d'informació local que va sortir entre els mesos de Juny 1989 a abril de 1990. Es conserven 8 números en total. Editada per l'Ajuntament de Castellbisbal. REVISTA TERRA VERMELLA De novembre de 1991 al 2000. Era el butlletí de la DEMA (Defensa del medi ambient de Castellbisbal) BEN VIURE Butlletí dels amics i amigues del Museu. Publicava articles de divulgació científica, històrica i arqueològica relacionades amb Castellbisbal i amb l'entitat vinculada al Museu. Es conserven 9 números entre el novembre de 1987 i el desembre del 2001<\/p> ","codi_element":"08054-55","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, 9 (08755 Castellbisbal)","historia":"
A l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Castellbisbal es conserven els números d'aquestes revistes locals. Actualment està sent objecte de classificació i aquest fons passarà a formar part de l'hemeroteca.<\/p> ","coordenades":"41.4764400,1.9828400","utm_x":"415074","utm_y":"4592148","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45821","titol":"Fons parroquial de Sant Vicenç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-parroquial-de-sant-vicenc","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El fons documental de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbisbal és antic i es conserva de forma bastant íntegra. Es troba format per: LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de Baptismes 1517-1560, 1621-1756, 1757-1825, 1939-2011 Llibre de Capítols matrimonials1400-1519, 1603-1698, 1643-1699, 1700-1727, 1700-1739, 1700-1814 Llibres de matrimonis1757-1858, 1859-1880, 1939-2011 Llicències matrimonials1783-1814, 1810-1899, 1878-1900 Consentiments1901-1935 Fe de solteria1918-1931 Llibre de duplicats matrimonials1918-1935 Òbits1515-1541, 1819-1861, 1754-1852 Duplicats de defuncions1918-1935 Borrador de defuncions1939-1985 Testaments1488-1599, 1516-1542, 1600-1646, 1647-1699, 1700-1799, 1800-1898, 1779-1846, 1700-1842, 1854-1868, 1871-1898, 1900-1935,1940-1967 CARPETES Factures de la capella del castell s. XVIII Duplicat de dispenses 1721-1887 Manuals d'interès parroquial s. XVIII Censals i establiments 1557-1794 Rebuts 1827-1830<\/p> ","codi_element":"08054-56","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s\/n (edifici de la rectoria)08755 Castellbisbal","historia":"
Els orígens dels fons parroquials es troben en la determinació imposada a les totes les parròquies a partir del Concili de Trento (1563), que les induïa a conservar registres escrits de la vida sagramental dels parroquians (baptismes, matrimonis, defuncions, etc.) Aquest és el punt de partida dels llibres sagramentals conservats a les parròquies. D'altra banda, el Concili de Trento va promoure també l'ordenació de la vida parroquial incitant a ordenar adequadament la vida econòmica i l'administració de la parròquia, sent l'origen dels llibres de censos, establiments i manuals de comptabilitat. A més d'aquest impuls iniciat a partir del Concili de Trento, cal tenir present que molts dels mossens de les parròquies exerciren com a notaris, especialment en poblacions allunyades de notaries oficials. Aquest és el motiu pel qual es conserven llibres de testaments, capítols matrimonials, o altre tipus de registres notarials des de períodes anteriors al segle XVI. En el cas de Castellbisbal, l'arxiu parroquial conserva sèries pràcticament íntegres de llibres sagramentals. Durant la contesa de la Guerra Civil, la documentació fou traslladada a la casa de Cal Fèlix, els propietaris de la qual van ordenar la construcció d'armaris emparedats que tapiaven la documentació amb l'objectiu d'amagar-la. Amb tot, algunes restes de llibres, especialment els que s'estaven utilitzant al moment es perderen. Aquestes darreres sèries del segle XX s'han pogut reconstruir consultant les còpies que des del 1918 els mossens de la parròquia dipositaven a l'arxiu diocesà de Barcelona.<\/p> ","coordenades":"41.4750600,1.9808800","utm_x":"414908","utm_y":"4591997","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45822","titol":"Fons de l'ajuntament de Castellbisbal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-lajuntament-de-castellbisbal","bibliografia":"","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El fons documental de l'Ajuntament de Castellbisbal s'està organitzant i classificant en aquests moments, per tant només podem comptar amb una versió provisional. El quadre provisional de classificació és el següent: 1. Fons de l'Administració Municipal, a. Patronat Municipal Socio-Sanitari, b. Patronat Museu de la Pagesia 2. Fons d'Associacions i Entitats, Coral La Agrícola, Falange Española Tradicionalista y de las JONS 3. Fons Professionals i d'Empreses, Junta Autónoma de Luz y Agua de Castellbisbal Dates de creació: 1911-1924, Dates d'agregació: 1912-1924 4. Fons Patrimonials, Can Margarit 5. Fons Personals, Josep Torras i Escayol 6. Col·leccions, Col·lecció de Pergamins (s. XIV-XVII), Cartells 7. Fons i col·leccions audiovisuals 8. Hemeroteca 9. Biblioteca<\/p> ","codi_element":"08054-57","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, 9 (08755 Castellbisbal)","historia":"
L'Arxiu Municipal fou creat el 1786 i conserva documentació procedent de l'activitat municipal del terme de Castellbisbal d'alguns fons particulars com Can Margarit o bé la col·lecció de pergamins que conté peces del segle XIV. Actualment està sent objecte de classificació.<\/p> ","coordenades":"41.4764400,1.9828400","utm_x":"415074","utm_y":"4592148","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"En el decurs d'aquest any s'ha començat a classificar i ordenar, per la qual cosa és possible que apareguin noves sèries.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45823","titol":"Fons de l'Arxiu Corona d'Aragó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-larxiu-corona-darago","bibliografia":"
htttp:\/\/www.mcu.es\/archivos\/CE\/PARES.html<\/p> ","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El fons dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó relacionat amb el terme de Castellbisbal es troba format per les següents sèries: Delegación provincial de Hacienda de Barcelona Amillaramiento Castellbisbal, 1854, TER-P, 334 Amillaramiento Castellbisbal, 1945, TER-P,342 Amillaramiento Castellbisbal, 1866, TER-P, 336 Amillaramiento Castellbisbal, 1856, TER-P, 335 Amillaramiento Castellbisbal, 1949, TER-P, 343 Amillaramiento Castellbisbal, 1853, TER-P, 333 Amillaramiento Castellbisbal, 1853, TER-P, 332 Amillaramiento Castellbisbal, 1852, TER-P, 331 Amillaramiento Castellbisbal, Vol I 1833, TER-P, 340 Amillaramiento Castellbisbal, Vol. I 1925, TER-P, 337 Amillaramiento Castellbisbal, Vol II1933, TER-P, 338 Amillaramiento Castellbisbal, Vol II 1925, TER-P, 341 Amillaramiento Castellbisbal, Vol III 1853, TER-P, 339 Padrón de riqueza rústica y urbana Castellbisbal, 1853, TER-P, 332 Padrón de riqueza rústica y urbana Castellbisbal, 1853, TER-P, 332 Registro Fiscal de Edificios y solares. Urbana. Castellbisbal. 1916. Fondos notariales, Maynés Alfons, Capbreus. 1612. Notarials de Sant Feliu de Llobregat, 750 Capbreu de Castellbisbal de Josep Fries. 1719-1722. Notarials de Sant Feliu de Llobregat, 585 Vela, Joan Pere, Capbreus. 1687-1688. Notarials de Sant Feliu de Llobregat. 753 Pergamins de Sant Llorenç del Munt Establecimiento Castellbisbal. 1439. Carpeta 30 (735) Consejo Supremo de Aragón Memorial de quejas hechos por los sodados de los pueblos de Villamajor, Cardedeu, La Roca, La Garriga, Mollet, Sant Pere de Gavà, Rubí, Castellbisbal.1640, legajo 0286, núm.114 Archivo del Real Patrimoni de Cataluña Autos del Batlle de Castellbisbal contra Jaime Pelegrí sobre pastos en dicha villa de Castellbisbal. 1566. Procesos, 1566 Autos entre el fiscal y el reverendo obispo de Barcelona sobre el feudo de Castellbisbal. 1441, Procesos 1441, Autos sobre el feudo de Castellbisbal entre el fiscal y el obispo de Barcelona. 1441. Procesos, 1441, El fiscal contra el Ayuntamiento de Castellbisbal, 1871. Procesos, 1817 El Ayuntamiento de Castellbisbal contra Josef Suñol y el marqués de Vilafranca. 1767, Pocesos 1767, Fragmentos de autos entre el reverendo obispo de Barcelona contra el fiscal y Juan de Castellbisbal sobre la potestat del Castillo de Castellbisbal. 1442. Procesos, 1442 Fragmento de los autos de potestat del Castillo de la Bisbal entre el fiscal y Juan de Castellbisbal contra el obispo de Barcelona. 1443. Procesos, 1443 Generalidad de Cataluña Testamento de Antoni Margarit del Pont, pagès de Castellbisbal. 1574. Perg.1299 Real Cancilleria Saurà de Barberà i Berenguer d'albà. Querella pel castell de Castellbisbal. 1272. Pergamins Jaume I, 2116<\/p> ","codi_element":"08054-58","ubicacio":"Arxiu Corona d'Aragó (C\/ Almogàvers, 77 08010 Barcelona)","historia":"
La procedència de la documentació conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada i prové de sèries d'Hisenda, com és el cas dels Amillaraments, com de fons notarials procedents de Sant Feliu de Llobregat. També cal destacar els de l'Arxiu del Reial Patrimoni, que fan referència a procesos judicials relacionats amb la jurisdicció del terme.<\/p> ","coordenades":"41.4764400,1.9828400","utm_x":"415074","utm_y":"4592148","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIN"],"data_modificació":"2025-02-28 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"1760","rel_comarca":["40"]},{"id":"45825","titol":"Fons de l'Arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-larxiu-diocesa-del-bisbat-de-barcelona","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona té entre els seus fons informació procedent del terme de Castellbisbal. La informació es troba recollida formant part de sèries juntament amb la procedent d'altres parròquies, ja que el Bisbat de Barcelona exercia la supervisió de bona part de les esglésies i parròquies de les actuals comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Oriental i Maresme. Destaquen entre d'altres, els Registre Communium que recullen informació del govern de la diòcesi i disposicions generals aplicades a totes les parròquies. Aquesta sèrie es troba inclosa dins la sèrie Govern i Justícia. Està formada per 144 volums entre 1303 i 1400. També destaca la subsèrie de Visites pastorals que aporten informació sobre l'estat físic i espiritual de les esglésies, rectories i parroquians. Estan incloses dins la sèrie Bisbe, i s'estenen des del 1303 fins el 1934 amb un total de 134 volums. Igualment destaca la subsèrie Registra Gratiarum dins la sèrie Bisbe, que fa referència als permisos per a l'edificació de noves capilles i restauració de les velles. Té un total de 940 volums d'entre 1363 i 1824. De la mateix manera es conserven sèries de capses amb informació diversa procedent de les parròquies dins la sèrie Parròquies, i que s'estenen entre els segles XVI-XIX. A partir del 1918 l'arxiu començà a recollir còpies dels llibres sagramentals de cada església per la qual cosa s'han pogut reconstruir els llistats de baptismes, matrimonis i defuncions destruïts per la Guerra Civil. En detall, la informació que fa referència a Castellbisbal és la següent: Registre Communium Vol 4, fol 203 (1328)\/Vol 7, fol 185 (1329-1376)\/Contraíndex, vol 184, 185 (1343)\/Vol 66, fol 85 (1574) Registre Gratriarum\/Vol 205, fol 2 (1343)\/Vol 59, fol 98 (1580)\/Vol 81, fol 81, 100-104, 509v (1756-1760)\/Vol 84, fol 42 (1769)\/Vol 85, fol 21 (1774)\/Vol 92, fol 141 (1804) Visites Pastorals\/Vol 1,fol,13 (1303)\/Vol 2, fol 84 (1314)\/Vol 7, fol 160 (1378)\/Vol 8, fol 129 (1382)\/Vol 11, fol 153 (1414)\/Vol 14, fol 253 (1421)\/Vol 16, fol 51 (1435)\/Vol 19, fol (1446)\/Vol 29, fol 186 (1508)\/Vol 32, fol 96v (1511)\/Vol 42, fol 85 (1587)\/Vol 44, fol 121 (1574)\/Vol 49, fol 111, fol 235 (1555-1562)\/Vol 50, fol 224 (1591)\/Vol 58, fol 68 (1605)\/Vol 62, fol 122 (1606)\/Vol 63, fol 232 (1607)\/Vol 64, fol 53, 158, 697 (1608-1627)\/Vol 74, fol 437 (1728)\/Vol 87, fol 25-25v (1778)\/Vol 48, fol 117 (1586)\/Vol 50, fol 224 (1593)\/Vol 53, fol 63, fol 217, fol 619 (1593-1597)\/Vol 58, fol 756 (1600) Vol 38a, fol 63 bis (1602)\/Vol 76, fol 431 (1736)\/Vol 82, fol 344 (1758)\/Vol 87, fol 25v (1778)\/Vol 88, fol 157 (1787)\/Vol 89, fol 213 (1767-1808)\/Vol 91, fol 6 bis ((1851)\/Vol 93 (1858-1877)\/Vol 97, fol 110 (1894) Elenc 2 (1921) Elenc 14 (1852) Qüestionari previ Sta. Visita Pastoral 1933. Fons parròquies Capsa núm. 3 Oratoris públics Castellbisbal, lligall s\/n Registre Dotaliarum Vol 1, fol 510v (1407) Parròquies Vol parròquies núm. 344 (1852)<\/p> ","codi_element":"08054-60","ubicacio":"Bisbat de Barcelona. C\/ Bisbe, 5 (08002 Barcelona)","historia":"
L'Arxiu Dicoesà de Barcelona s'origina al segle X al voltant de dues sèries documentals: La Mensa Episcopal, que custodiava els documents referents al patrimoni de la mitra, i El Registre de Communium o Comuns que data del 1303 i que recull l'activitat de la Cúria episcopal. En aquesta darrera sèrie queda inclosa la documentació del Bisbe i la seva Cúria. Al Bisbe Ponç de Gualba es deuen els Registres de Visites Pastorals, iniciades l'any 1303 i les de Gràcies o Gratiarum a partir de l'any 1363, que recollia les gràcies o favors que permetien l'execució d'obres i consagració d'esglésies i capelles rurals. Altra sèrie important és la documentació sagramental, especialment a partir del 1918, moment en el qual s'obligà a les parròquies rurals a enviar una còpia periòdicament dels registres sagramentals de cada església. Aquesta possibilitat va permetre el salvament d'informació durant les destrosses de la Guerra Civil, i la realització de noves còpies que serien novament tornades a les parròquies.<\/p> ","coordenades":"41.4764400,1.9828400","utm_x":"415074","utm_y":"4592148","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45826","titol":"Festa Major d'Hivern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dhivern-3","bibliografia":"
AA.DD. Històries de pagès a Castellbisbal. Escola d'Adults. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal. TORRAS I ESCAYOL, J. (1973) Del meu poble, mig segle de records. Joan Morral imp. Terrassa.<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
La Festa Major d'Hivern coincideix amb la festivitat de Sant Vicenç (21 de gener) i els dies que l'envolten fins a un total de 4. Tot i tenir un origen de caràcter religiós, en veneració al que és el sant titular de la parròquia de la vila, actualment acull actes de caràcter lúdic i festiu entre els de caire més institucional i religiós. Destaquen actes de caràcter musical, cultural, gastronòmic i esportius. Destaquen les trobades i ballades de gegants, i les trobades de bèsties i diables infantils organitzades pels Potafocs. Actes culturals com la inauguració i visita a exposicions, tornegis de petanca, tenis, espectacles teatrals i musicals i balls. Les activitats de la festa són organitzades i coordinades des de l'Ajuntament de Castellbisbal, però hi participen pràcticament totes les entitats castellbisbalenques: Colla Gegantera, Club Tenis Castellbisbal, Colla Bon Àpat, Potafocs de Castellbisbal, l'escola de música, Campaners de Castellbisbal etc.<\/p> ","codi_element":"08054-61","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Ruiz Elias documenta la celebració de la Festa Major de Sant Vicenç des del 1574. RUIZ (1998:261). Amb tot, cal pensar que es tracta d'una festivitat antiga relacionada amb el culte religiós i vinculada a la patronímica de Sant Vicenç com a titular de la parròquia.<\/p> ","coordenades":"41.4749200,1.9805100","utm_x":"414877","utm_y":"4591981","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45827","titol":"Festa Major d'Estiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-destiu-1","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
La Festa Major d'estiu s'organitza tenint com a dia central el 20 d'agost, però les activitats s'estenen entre els dies 18 i 23. Les activitats organitzades són diverses: actes literaris, musicals, castells, actes infantils, competicions esportives, balls, castell de focs, etc. Un dels actes centrals de la Festa Major és el correfoc i la representació de l'Empaitafocs. Les activitats de la festa són organitzades i coordinades des de l'Ajuntament de Castellbisbal, però hi participen pràcticament totes les entitats castellbisbalenques: Colla Gegantera, Club Tenis Castellbisbal, Colla Bon Àpat, Potafocs de Castellbisbal, l'escola de música, Campaners de Castellbisbal etc.<\/p> ","codi_element":"08054-62","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Els orígens de la Festa Major d'estiu no són precisos, però cal situar-los amb anterioritat al segle XIX. És conegut que a la població, a més de la de Sant Vicenç, com a patró del poble, es celebrava una altra Festa Major d'estiu el segon i tercer dia de Pasqua de Resurrecció . Cap als anys 1890 o una mica més tard, uns quants veïns van creure que la data no era prou encertada i van parlar amb el rector, mossèn Joan Alabareda i amb els membres de l'Ajuntament, i es creà una comissió de veïns partidaris de celebrar la Festa Major per la festivitat de Sant Joan, el dia 24 de juny. A la primavera de 1894 es formalitzà la idea. Amb aquesta intenció es va fer una instància al Bisbat en la qual l'Ajuntament, d'acord amb el rector i la comissió, va demanar el trasllat de la festa. El 22 de maig del mateix any 1894, el bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albosa, concedia el permís. La nova data de la Festa Major va durar poc temps, perquè amb motiu de l'estrena de l'aigua i la llum la poble - el 1911- es tornà a plantejar l'oportunitat de canviar novament el dia de la festa al dia 20 d'agost. RUIZ (1998:261) Actualment la Festa Major d'Estiu es realitza en aquesta data i es commemora un fet tant important en la vida del poble com l'arribada de l'aigua.<\/p> ","coordenades":"41.4749200,1.9805100","utm_x":"414877","utm_y":"4591981","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45828","titol":"L'Empaitafocs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lempaitafocs","bibliografia":"
AA.DD. (2001) 'Presentació del disc Músiques de Castellbisbal' a Ben Viure. Butlletí dels Amics i Amigues del Museu. Gener de 2001. Castellbisbal. FONTALBA J. (1965) La leyenda del Pont del Diable. Rev. Plaza de Cataluña núm 29, pàg 28-30. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Un dels actes centrals de la Festa Major d'estiu és l'empaitafocs. Per explicar aquest acte, el grup de diables i Potafocs va crear una a l'entorn del bestiari del correfoc una llegenda que relacionava la població amb les tradicionals llegendes a l'entorn del Pont del Diable. A partir d'aquí, apareixen diferents personatges: L'empaitafocs és encarnat pel diable Major, amo i senyor de la festa. Altre personatge és en Danissei, imatge totèmica a la qual es ret homenatge. Dóna fe de la ubicació del Diable a la vial de Castellbisbal. Els Diables, deixebles del personatge. Els formen un grup de 30-35 diables, que s'encarreguen de portar llum en forma de foc al poble amb les seves espurnes. És el Cap de la Vila quan no tim El Personatge. La Cuca, que és la bèstia creada pel poble per celebrar la festa, comparteix protagonisme amb el Diable, ja que Cuca i Diable ballen junts i espurnegen. La Cuqueta, creada pels nens del poble, amb les mateixes finalitats que la Cuca. Els Atabalats, que són els grup de músics que amb els seus sons atreuen els vilatans a l'Empaitafocs per ser purificats i batejats. Els Capsigranys, que són les 7 fills de la masovera que van entabanar el Diable. De la seva mare, però no en sabem res. Els Capsigranys tenen l'empenta dels 7 dies de la setmana i ballen a la plaça del Joc. Són la humanització de l'Empaitafocs. Els Aiguaders, que són els veïns que des dels, balcons i finestres tiren i ruixen amb aigua els participats de l'Empaitafoc. Els forasters, que són els amics de les bèsties que El Personatge convida cada any a celebrar l'Empaitafocs. Els moviments i esdeveniments de l'empaitafoc són els següents: Inici de I'Empaitafoc: amb l'arribada al poble del Personatge s'inicia la Festa. Aquest ve acompanyat dels Diables. Arriba pel carrer Sant Mateu provinent del torrent de Pegueres, on habitualment s'amaga. La Comunió: simbolitza el pacte amb el Diable, anteriorment signat amb sang, ara begut amb vi, imitant la litúrgia cristiana. Últimament es convida també el poble a veure i compartir el mateix porró, d'aquesta manera la voluntat de celebració oberta a tothom queda manifestada. Les Parades: Actualment hi ha quatre parades, que pugen d'intensitat a mida que avança I'Empaitafoc. És una mostra d'estimació dels veïns cap a la Festa, convidant a vi i galetones. Les parades són a Cal Madisson, Cal Valent, Cal Meliton i Can Pixa. La Trempada: és el moment en què els mossos alcen la seva cuca per purificar tots els vilatans i vilatanes que s'ho miren des de la barana. La Teta: és el moment en què els Diables, prenent la forma de teta, reten homenatge a la maternitat. La Tita: és el moment en què els Diables, prenent la forma de tita, reten homenatge a la paternitat. El Ball de Cal Meliton: és l'inici del final de I'Empaitafoc. Un cop farts i tips, després de la tercera Parada, el Cap encén el seu gran ceptre que, junt amb la música i el foc, fa ballar i bellugar tothom. El Salt de Cuques: s'efectua al final de I'Empaitafoc, a la Bassa. Les dues cuques ballen davant del Personatge i el poble. Simbolitza la Festa i la joia del moment. El Merder: és el final. Tot el poble en ple festeja amb El Personatge, la Cuca i la Cuqueta, el Cap, els Diables i els Forasters la fi de I'Empaitafoc. La festa s'allarga fins que es diu: Prou!!. El Salt de I'Empaitafoc: ball que s'efectua a la plaça de I'Església per continuar la Festa. Acostuma a començar un cop acabat el Merder. La Saliera deis Capsigranys: és el ball dels 7 fills de la masovera. Es té constància que ells, tot i la música de la plaça, tenien ganes de fer el seu ball en un lloc diferent. Per això enguany, recuperem aquesta dansa a la plaça del Joc. Aquí, cada Capsigrany balla el ball de la masovera envoltat de gent. Mica en mica, cada Capsigrany és acompanyat per un altre, fins que acaben tots set ballant. La ballera s'acaba amb foc i música.<\/p> ","codi_element":"08054-63","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquesta activitat fou creada per grup de Diables i Potafocs de Castellbisbal. Des del 1979 aquestes entitats duien a terme el correfoc de la Festa Major, però a partir del 1993 van optar per dotar-lo de contingut i estructurar-lo. Va néixer així tota l'actuació de l'Empaitafoc. Des d'aleshores s'ha convertit en un dels actes centrals de la festa major d'estiu. Al 1994-1995 van ser creats els capcigranys. El mural de la Barana del carrer Pi i Margall commemora i homenatja l'acte de l'Empaitafoc i tot el que aquest element ha significat per a la cultura popular de la vila.<\/p> ","coordenades":"41.4749200,1.9805100","utm_x":"414877","utm_y":"4591981","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Diu aquesta llegenda que una vegada el Diable veient-se ensarronat per una masovera que vivia vora el riu, va fugir muntanya amunt, amagant-se als boscos i serres de Can Coromines i Can Nicolau de Baix. Els castellbisbalencs, homes i dones de seny, varen acollir-lo, primer amb cautela, però desprès amb simpatia i bones maneres. El Diable agraït com estava va tenyir tot el terme d'una terra meravellosa, la coneguda Terra Vermella. Aquest era el seu territori. D'aquesta manera, a tots els habitants de Castellbisbal que caminessin pels camins i corrioles del terme se'ls quedarien les potes-roges. D'aquí el mot que encara mantenim. El Diable, només amb un cop d'ull, identificava els potes-roges, i sabia en tot moment que aquests eren els seus amics i amigues. Però això no és tot, alhora servia perquè aquests fossin reconeguts entre els seus veïns de Martorell, Molins, El Papiol, Sant Andreu, Rubí, Terrassa, etc. Ningú no gosava discutir o barallar-se amb un pota-roig per no caure en desgràcia, ja que tothom temia que el Diable llencés damunt seu qualsevol terrible maledicció. Tots els actes han estat musicats per Oriol Pidelaserra amb peces creades especialment per als diferents balls i danses de l'Empaitafocs. La música recrea un ambient sinistre amb l'arribada dels dimonis, al·ludint a l'arribada de l'aigua i de la llum elèctrica al poble. La coreografia ha estat creada per Sergi Tomé.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45829","titol":"Els Pota-rojos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pota-rojos","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Pota-rojos és un gentilici aplicat als castellbisbalencs pels habitats dels municipis veïns, sempre amb un to despectiu. El motiu d'aquest gentilici es troba en el color de la terra de Castellbisbal, que és argilosa i de color vermell. En alguns indrets ho és tant, que un cop molla per la pluja és enganxosa i persistent. Aquesta és la causa, que les sabates i espardenyes, tot i rentades, sempre estaven vermelloses. Aquesta explicació es troba al darrera de que molts del habitants dels pobles veïns parlessin dels castellbisbalencs com dels Pota-rojos. Segons informació proporcionada pel Sr. Josep Mateu, el jovent anava en grup a les festes majors dels altres pobles, i en arribar a l'entrada del poble veí, es descalçava i amagava les sabates en algun marge o matoll, o demanaven a algú que les guardés, per recuperar-les a la tornada. Malgrat que es desconeix l'origen d'aquesta tradició, el fet fou popularitzat pel dibuixant Martí Ribes durant les darreres dècades del segle XX, ja que a cada número de la revista l'Arada dibuixava una tira amb aquest personatge, comentant el que passava al poble de nou. Desprès el va adoptar l'associació de Comerciants, fins a esdevenir símbol d'identitat de Castellbisbal. MATEU (2007: 140)<\/p> ","codi_element":"08054-64","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Actualment la figura dels Pota-rojos ha estat novament presa com a símbol d'identitat dels veïns de Castellbisbal a partir del naixement de la colla de Diables infantils anomenats d'aquesta manera, i de la introducció d'aquests personatges en les figures i la llegenda de l'Empaitafocs, que explica de forma popular el perquè de l'origen de la terra roja i dels pota-rojos. Si bé originalment el terme pota-rojos era aplicat amb un cert to despectiu, la recuperació d'aquest gentilici ha estat fet com a motiu d'orgull i com a símbol d'identitat positiu.<\/p> ","coordenades":"41.4749200,1.9805100","utm_x":"414877","utm_y":"4591981","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45830","titol":"Rondalla de la Madaleneta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-de-la-madaleneta","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'un personatge popularitzat del qual al poble de Castellbisbal es recollien dues històries protagonitzades per ella. La primera explica que quan anava al mercat, quan anava al bar, sempre demanava dos gots de llet i ella deia: - No, mai! Jo en demano un per l'ensaïmada, que se l'engull tota i un altre per mi. Dos mai! El cambrer ja ho sap, un per l'ensaïmada i un altre per mi. L'altre fet s'explica així: - que al començament d'estar casada, què encara no coneixes bé al marit, no hi ha, quan et quedes sola, com fer un bon berenar, i si el marit ve amorós, soparem tots dos i si el marit ve enfadat, jo ja he sopat. MATEU (2007:140)<\/p> ","codi_element":"08054-65","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Rondalla popular que tindria el seu origen a finals del segle XIX o començament del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.4749200,1.9805100","utm_x":"414877","utm_y":"4591981","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45831","titol":"Miracle de la noia de Benviure","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/miracle-de-la-noia-de-benviure","bibliografia":"
ALBAREDA Mn. (1931) Història de Montserrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XII","notes_conservacio":"Es tracta d'una tradició recollida de forma literaria però molt poc coneguda pels veïns de Castellbisbal","descripcio":"
En La història de Montserrat, de Don Anselm M. Albareda es recull un episodi protagonitzat per una noia originària de Benviure (Castellbisbal), i que es transcriu de la següent manera: 'La vigília del naixement de la Verge, a la tarda, arribà a l'església de Montserrat, un pagès del poble de Benviure. Portava la seva filla baldada, amb les cames entumides, que no les podia bellugar. El pare conduí la noia al peu de l'Altar; amb el plor fervent i amb prec ardent, invocava la protecció de la Mare de Déu per tal que d'ell i de la seva filla hagués misericòrdia. No trigà gaire a obtenir el que amb tant d'ardor demanava; puix que al cap de poca estona la noia s'extremí de cap a peus, cridà i xisclà fortament alguns que estaven a prop declararen haver sentit en aquell instant un gran cruiximent d'ossos - i restà sana del tot, davant la concurrència que plorava de joia i lloava a Déu amb gran alegria'.<\/p> ","codi_element":"08054-66","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Mateu i Miró rememora la tradició al seu llibre Motius, Persones, Fets, MATEU (2007: 120) i fa remuntar la història del miracle al segle XII, pel fet de l'aparició del nom de Benviure. Ruiz i Elias analitza més en profunditat d'on va recollir mossèn Albareda aquesta història miraculosa. Desprès d'investigar afirma que la història es troba recollida en la Secció d'Estudis Romànics II de l' Institut d'Estudis Catalans, que publicà el 1950 un treball sobre el que fou monjo montserratí P. Cebrià Baraut: Les Cantigues d'Alfons X el Savi i el primitiu liber miraculorum de la Nostra Dona de Montserrat. Afirmava que d'entre tots els santuaris marians, la única advocació catalana recordada per Alfons X el savi, era Montserrat, per tant la vinculació és clara. RUIZ (1998: 314). A partir d'aquí cal datar la tradició de la història al segle XII, i s'hauria mantingut només de forma escrita en dites cantigues, ja que no ha quedat record oral entre els veïns de Castellbisbal.<\/p> ","coordenades":"41.4749200,1.9805100","utm_x":"414877","utm_y":"4591981","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45832","titol":"El diable i la serventa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-diable-i-la-serventa","bibliografia":"
AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XV-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Recollida per Joan Amades explica com en un camp, prop de Palau Solità, es troba un megàlit que el diable portava a coll des del Montseny, d'on l'havia arrencat, fins a Martorell per tal d'acabar-hi el famós pont romà conegut per pont del Diable, que travessa el Llobregat. Part d'ençà del riu, hi havia un gran hostal on no hi havia cap pou per proveir-se d'aigua. Hi havia una serventa que s'havia de passar gairebé tot el dia anant a cercar l'aigua a l'altra banda del riu, en una fonteta. Un dia que el riu baixava molt ple, va dir que més valdria donar-se al dimoni que haver de fer tants viatges a la font. A l'instant se li presentà un cavaller que li prometé fer-li un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La serventa acceptà. El diable, car no era altre que el cavaller, es posà tot seguit a treballar amb tota fúria. Només hi mancava una pedra. La matinada s'acostava. En passar el diable per davant de Can Cortès, el gall d'aquesta casa es posà a cantar anunciant el dia. El diable, que només pot treballar durant les hores de fosca, en sentir cantar el gall cregué que ja era de dia. No havent tingut temps d'acabar el pont, deixà caure amb ràbia la pedra a terra i quedà dreta i enfonsada set canes, tal com avui es troba. Hi ha variants segons les quals la serventa estava inquieta, es va llevar poc més enllà de mitjanit i veié amb paüra que el pont ja estava gairebé llest. Cridà l'hotelera i, plorant, li contà el que passava. La mestressa prometé salvar-la. Tirà una galleda d'aigua al damunt del pobre gall que dormia. La bèstia es posà a cantar. Els galls veïns li contestaren fins a arribar a cantar els de Can Cortès de Palau, quan el diable passava per allí. Hom dóna el mateix nom i conta la mateixa llegenda de la pedra superior del dolmen de Vilassar. AMADES (1981: 281)<\/p> ","codi_element":"08054-67","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
La tradició dels anomenats ponts del diable és general a Europa, es tracta d'històries o llegendes d'origen medieval de molt ús a la vella Europa, tot i que Catalunya és un dels llocs on més proliferen. La llegenda dels ponts del diable, amb tot els seus components bàsics, tingué el seu origen en algun indret determinat i s'hauria escampat a altres llocs on existien ponts envoltats d'un entorn natural semblant, agafant els topònims i les peculiaritats de cada lloc. El diable és l'esperit maligne, enganyador, destructiu, una força natural personificada que desplega tot allò que és distint. Totes les promeses de plaers i riqueses, de domini i de poder a canvi de vendre's l'ànima al diable tindran l'infern com a desenllaç. Totes les llegendes tenen en comú el protagonista: una dona que normalment és un ésser temptat pel diable. Inicialment s'explicaven oralment de generació en generació, però segur que és durant el segle XIX quan foren recollides pels rondallaires arran del moviment cultural de la Renaixença, i s'editaren col·leccions populars que probablement contribuïren a escampar aquestes llegendes a altres indrets.<\/p> ","coordenades":"41.4749800,1.9378500","utm_x":"411315","utm_y":"4592031","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45833","titol":"El diable i el cavaller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-diable-i-el-cavaller","bibliografia":"
AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. a:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 .<\/p> ","centuria":"XV-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Aquesta llegenda suposa l'existència d'un castell feudal, no lluny del pont, on vivia un cavaller tarat de tots els pecats, i, com és lògic, odiat pels seus vassalls. El cavaller no respectava vells, ni infants, ni dones i el seu caprici era la llei en tot el feu. Anant pel món, va conèixer una noble i virtuosa dama la qual, ignorant els defectes del noble, no tingué inconvenient en casar-s'hi. Portada al castell i passada la lluna de mel, ben aviat es va adonar de qui era el seu marit i provà de portar-lo per bon camí. Trista empresa! El cavaller no volia ésser reptat i medità un altre crim: Vine - li digué un jorn, tancant-la en una cambra fosca i humida m'esperaràs aquí fins que jo torni. Closa restà, sense més companyia que la d'una noieta molt xica que li duia el menjar i que el cavaller havia robat de la casa pairal perquè fes de patge de sa muller en el captiveri. La dama i la noieta van fer-se bones amigues, s'estimaven de tot cor i s'ajudaven mútuament en allò que podien: la dama il·lustrant la noia, la noia provant de fer més passadores les eternes hores de l'esclavatge de sa mestressa. La noia s'anava tornant poncella i feia molt de goig. Desitjosa d'alleujar la sort de la dama, vàries vegades demanà al cavaller que endolcís el mal viure de sa esposa. El cavaller li responia de manera sorneguera: - No encara….Mes endavant!. Passaren anys i la dama emmalaltí de mort. La donzella pregà al cavaller que anés veure la dissortada abans de morir, però el cavaller, per tota resposta, encesos els ulls, intentà abraçar-la. La noia fugí llestament i es tancà de bell nou amb sa mestressa. Morí l'esposa només vetllada per l'amorosa donzella i, sentit els seus plors, comparegué en la cambra mortuòria el cavaller amb els seus servents. El mal marit, enlloc de commoure's davant el cadàver de sa muller, agafà d'un braçat la minyona i fugí com un condemnat de la cambra i del castell, cavalcant en un corser negre que havia tret de l'estable d'una sola estrebada. La nit era fosquíssima, il·luminada únicament pels llamps. Del cel davallaven aigua i foc, però el mal cavaller corria i més corria, esperonant el cavall. Marges, cingles, roques, tot ho saltava el corcer, entre el ressò dels trons i la remor de les aigües desbordades que cercaven l'aiguabarreig de l'Anoia i el Llobregat, esdevinguts en un mar impossible de travessar. El cavaller no tenia por de res perquè el diable estava amb ell, i per la protecció del diable, malgrat la tempesta, cavall i cavaller assoliren terra ferma i eixuta on deturaren la cursa esperitada. Reia el cavaller. contra el seu cor portava la donzella, el millor dels obsequis que hauria pogut fer-li el diable. Mes ai que, en anar a besar-la, els llavis de la noia estaven sense color i el cos tot era ert. Déu Nostre Senyor li havia fet la gràcia de salvar-la llevant-li la vida. Al dia següent, el cel era blau i serè, la muntanya més verdejant que mai, però a gent de la rodalia, en saber la mort de la malcasada, en veure el pont llevadís del castell caigut, en trobar el cos mort de la donzella a l'altra banda del riu i en observar que al seu damunt havia nascut un pont de cop i volta, no dubtaren que l'arquitecte de l'obra havia estat el diable, gran amic del mal cavaller, i d'aleshores ençà li diuen el Pont del Diable. RUIZ (1998:91)<\/p> ","codi_element":"08054-68","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquesta tradició fou recollida per Anna Valldaura a la seva obra Tradicions religioses de Catalunya. (1948)<\/p> ","coordenades":"41.4749800,1.9378500","utm_x":"411315","utm_y":"4592031","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45834","titol":"El diable i el gat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-diable-i-el-gat","bibliografia":"
AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. A:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 . RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XV-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Els de Martorell emprengueren la tasca de fer un pont, però s'entossudiren a fer-lo d'un sol arc. A mig fer es trobaren que, per l'amplada de l'ull de l'arc, no el podien cloure, car no sabien com pujar la clau que havia de lligar els dos estreps. Deturaren les obres i començaren a estudiar el cas. Tothom hi deia la seva sense trobar remei al mal, quan un jove eixerit, de rialla mofeta, que ningú no sabia pas qui era, va oferir-se per acabar ell sol el pont en una nit, sempre que s'entenguessin en la qüestió del preu, advertint que no fóra gaire exigent. Molts varen riure de la dita però, per seguint-li la veta, li preguntaren quina paga volia. L'ànima del primer que passi - va respondre el desconegut. En escoltar això, el director de l'obra restà sobtat de moment però, refent-se, va dir-li amb tota tranquil·litat: Fet! Demà a trenc d'alba serem aquí a veure la meravella que hauràs portat a terme i , si has complert, tindràs la paga demanada. I tot seguit donà una ordre en veu baixa a un dels seus treballadors. L'endemà tot el poble féu cap al lloc del pont. En veritat, el pont estava llest i al peu del pont hi havia el treballador misteriós i sorneguer que tan bella obra havia realitzada. El director va reconèixer que el pont estava ben acabat i que era de tota solidesa. - Tractes són tractes. Ara la paga !- va reclamar l'estrany i envanit arquitecte. - Prou, Prou! Esteu en el vostre dret !- va dir tot seguit el director. Aleshores, prengué un sac de mans de l'obrer al qual havia parlat el dia abans en veu baixa, l'obrí i deixar escapar un gat que hi havia fet posar ja de propòsit. - Vés! Corre-li al darrera, que la seva ànima és ben teva, ja que és la primera que passa el pont!- digué faceciosament el director a l'arquitecte foraster mentre la pobre bestiola, en veure's desensacada, travessava el pont com un llampec. A més a més, féu una creu a terra amb el bastó que duia a la mà, pel que pogués ésser i, tal i com sospitava, desaparegué el treballador decebut, que no era altre que el diable. Per això del pont de Martorell tothom en diu el pont del Diable. RUIZ (1998:91)<\/p> ","codi_element":"08054-69","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquesta tradició fou recollida per Anna Valldaura a la seva obra Tradicions religioses de Catalunya. (1948)<\/p> ","coordenades":"41.4749800,1.9378500","utm_x":"411315","utm_y":"4592031","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45835","titol":"Mandoni i el pont del diable","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mandoni-i-el-pont-del-diable","bibliografia":"
AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 DIAZ SANTILLANA S (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas, pàg 11-16. Ed. Ayax. Barcelona. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Diu la llegenda que en temps de la conquesta romana a causa de la brutalitat i les rapinyes dels romans, les tribus iberes es van revoltat. Els ilergetes, tribu ibera establerta a l'entorn de Lleida, dirigits pels valent Mandoni, encara que lluitaven amb força i coratge no podien contenir l'empenta abassegadora de les legions romanes, dotades del millor armament i la millor organització militar de l'antiguitat. Resistint heroicament, però en constant retrocés, un nombrós grup d'ilergetes arribà al Llobregat, a les immediacions de Martorell. No hi havia cap pont i baixava massa aigua per passar-lo a gual. Estaven en un cul de sac. En fer-se de dia, els caps ilergetes es reuniren a deliberar a la tenda de Mandoni; tenien un exèrcit encara nombrós, però cansat i desmoralitzat pels mesos de combat i les últimes derrotes. Si podien escapolir-se de les legions romanes, podrien refer-se i qui ho sap què podria passar? Podria ser que en una nova campanya es poguessin venjar dels romans. Però el riu, infranquejable, els barrava el pas. Només quedaven dues possibilitats: rendir-se o bé morir lluitant. La discussió no va ser llarga: els ilergetes preferiren la mort a l'esclavitud i la rendició suposava automàticament que serien venuts com a esclaus. Els capitans marxaren a posar-se al front dels seus escamots per esperar l'alba del dia fatal. Mandoni restà sol a la tenda, capficat en els seus tristos pensaments. De cop i volta, es desvetllà. Un soroll darrera seu li indicava que no era sol a la tenda. Es girà i davant seu hi havia el Diable, terrorífic i torbador. - Vinc a salvar-te - va dir - Em coneixes? - Si - respongué Mandoni.- Que vols? - He dir que vinc a proposar-te la salvació. La teva i la de tot el teu exèrcit. Només vull una cosa. - Digues-la de seguida. - Només vull la teva ànima. Que quan et moris pugui disposar del teu esperit com jo vulgui. A canvi jo us salvaré a tu i a les teves tropes. Mandoni va dubtar un instant. La proposició era molt dura. Però, tanmateix, la situació era desesperada. - D'acord. Accepto. Què pots fer? - Deixa-ho del meu compte - va respondre el Diable. I aixecant el tapís de l'entrada, va afegir assenyalant cap a la fosca: - Veus cap a on marca el meu dit?. D'aquí un moment vés-te-n'hi i arriba fins al riu. Quan hi siguis, sabràs el que has de fer. I va desaparèixer tot seguit, discretament, tal com havia arribat. - Mandoni, en veure's sol, es va passar la mà pels ulls. Ho hauria somiat? Seria una al·lucinació deguda a la fam i al cansament? Va decidir-se, però, i baixà fins al riu en la direcció que li havia dir el Diable. I la sorpresa va ser immensa, terrible. Allà mateix, sobre el riu, hi havia un pont. Un pont real, tangible! Un pont que era la salvació de l'exèrcit i, a la vegada, el testimoni de la seva perdició. Ràpidament es va posar en moviment. Els capitans ordenaren als sentinelles que despertessin els grups d'homes cansats que dormien a la vora del riu i, abans que es fes de dia, ha havien passar tots a l'altra banda en direcció al seu territori. Gràcies al Pont del Diable, Mandoni i els seus guerrers van combatre encara dos anys contra Roma i van guanyar moltes batalles. La potència econòmica i militar romana, però, era massa fort per a ells. Al final foren vençuts i Mandoni fer presoner. Conduït a Tarragona, fou condemnat a mort i executat de cap per avall a la creu. RUIZ (1998:92)<\/p> ","codi_element":"08054-70","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquesta llegenda ha estat recollida per Santos Díaz a la seva obra Leyendas Españolas, però no és de les llegendes més populars relacionades amb el pont.<\/p> ","coordenades":"41.4749800,1.9378500","utm_x":"411315","utm_y":"4592031","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45836","titol":"El pont del diable i la fira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pont-del-diable-i-la-fira","bibliografia":"
AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 FONTALBA J. (1965) La leyenda del Pont del Diable. Rev. Plaza de Cataluña núm 29, pàg 28-30. Barcelona. RIPOLL G. Història i llegenda núm.4 còmic. Any i lloc d'edició desconeguts, tot i que cal suposar que és editat el 1955. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Fa molts anys, molts anys, vivia prop de Martorell, a l'altra banda del riu, en una casa molt atrotinada i mig ensorrada, una vella molt vella, tan vella que ningú no sabia els seus anys, encara que tothom suposava que en tenia més de cent. Aquesta dona, que als seus anys es conservava molt desperta d'intel·ligència i lleugera de cames, era considerada a la comarca com una màgica que tan aviat feia receptes per a guarir les bèsties o les persones com donava consells referents a les collites o a la vida familiar. Però vet aquí que, a la vinguda de la Fira anual a la que venien pastors d'arreu de Catalunya, amb ramats de tota mena de bestiar, com que no cabien tots a la vila, molts pastors construïren pletes i corrals a l'altra banda del riu, prop de la casa de la vella, des d'on per un vell pont de fusta passaven el bestiar a la Fira. Doncs un any, un dia abans de començar la Fira de Martorell, va esclatar una gran tempesta. La pobre vella, que també criava aviram per vendre'l a la Fira, no parava de resar i mirar el cel demanant que el temporal acabés aviat, però semblava que ningú no l'escoltés. Els núvols eren cada cop més foscos, la pluja era més forta i els llampecs i els trons més esglaiadors. A mitjanit es va sentir, per damunt del brogit de la tempesta, una forta remor que anà augmentant fins a dominar tots els altres sorells. Era el riu que, engrossit el seu cabal fins a uns límits mai vistos, ho arrasava tot al seu pas. Canyes, arbres, cabanes, s'anaven inclinant al seu pas i desapareixien sota l'aigua; quan va arribar a l'alçada del pont vell de fusta, amb un lleuger espetec, se'l va endur sense cap esforç. La vella es va adonar de seguida que, tant per ella com per als pastors d'aquella banda del riu, la Fira havia acabat abans de començar i va exclamar: - Diable, quina mala sort Acabava de pronunciar aquesta frase quan del bell mig de les flames de la llar va sortir el Diable en persona i li va dir: - M'has crida?. Que vols de mi? La vella s'emportà un gran ensurt amb l'aparició. De seguida, pensant que podria treure de profit de la visita, va contestar: - T'he cridar perquè m'ajudis. Vull que aquesta mateixa nit construeixis un pont tan sòlid que l'aigua no se'l pugui endur mai més. - I què em donaràs a canvi? Replicà el Diable. - L'ànima del primer que passi pel pont - va dir la vella desprès d'un moment de reflexió. Tracte fet - acabà el Diable. I va desaparèixer per on havia vingut, envoltat per una boira de fum intens i olor de sofre. I mentre continuava plovent, una legió de dimonis construïen un pont sòlid i esvelt, el qual ja tenien acabat en despuntar el dia. Quan es féu de dia, va deixar de ploure i la gent s'apropà a riu ja va poder contemplar el nou pont. Es quedaven bocabadats i feien grups parlant del prodigi quan es va presentar la vella i els va dir: - De què us estranyeu? No ens feia falta un pont? Doncs el Diable ens l'ha construït I els va explicar el tracte que havia fet aquella nit. En escoltar-lo, tothom va quedar esgarrifat i la gent deia: - Si és així, ningú de nosaltres passarà el pont. I qui ha dit que hagi de ser un de vosaltres? Va dir ella maliciosament. I obrint el sac que portava va deixar escapar un gat, que en veure's lliure, li va faltar temps per travessar el pont corrent com un llampec. RUIZ (1998:93) Una altra versió de la mateixa història és la de la Vella, el gat i el Pont del Diable, en la qual la protagonista és una vella que anava cada dia a prendre l'aigua de Font de l'Eudó, passant per un pont de fusta vell i rònec fins que un dia se'l va endur una tempesta. Llavors va aparèixer el Diable en forma de cavaller i li va proposar fer el pont a canvi de l'ànima del primer que passés. La vella va acceptar i va deixar anar el gat desprès. RUIZ (1998:94)<\/p> ","codi_element":"08054-71","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
La primera versió fou recollida per Javier de Fontalba al seu escrit La leyenda del Pont del Diable, publicat a la Revista plaza de Cataluña, núm 29, l'any 1965. La segona versió va ser recollida per G. Ripoll l'any 1955 a Història i llegenda núm 4 còmic.<\/p> ","coordenades":"41.4749800,1.9378500","utm_x":"411315","utm_y":"4592031","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45837","titol":"Llegenda de la Pedra Dreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-pedra-dreta","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XV-XXI","notes_conservacio":"Es tracta d'una llegenda d'un altre municipi relacionada amb el pont del diable, però molt poc coneguda pels veïns.","descripcio":"
El dimoni va demanant a un home que li donés l'ànima, aquest, però, li va demanar a canvi que li fes un pont sobre el riu Llobregat, a Martorell, i que l'havia d'acabar abans de mitjanit; només així li donaria l'ànima. El dimoni va treballar de valent però, just quan tocaven les dotze de la nit al campanar de Prats de Lluçanès, baixava l'última pedra i allà mateix es va quedar. I encara es diu que en el Pont del Diable de Martorell hi manca una pedra, que és la Pedra Dreta. RUIZ (1998:95) La pedra és un monòlit situat al costat de camí que va de Prats de Lluçanès a la vall de Merlès, conegut com la Pedra Dreta del Grau. Es tracta d'un monòlit prismàtic de 2,12 m d'alt per 0,36 d'ample i 0,26 de gruix, rematant una petita piràmide. En la part superior hi ha esgrafiada la fletxa 1773. Al voltant d'aquesta pedra existia el costum de ballar un contrapàs el Diumenge de Pentecosta. RUIZ (1998:91)<\/p> ","codi_element":"08054-72","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
RUIZ I ELIAS afirma recollir la història oral explicada per la pradenca Maria Muntadas, tal com l'havia sentit dels seus avis.<\/p> ","coordenades":"41.4749800,1.9378500","utm_x":"411315","utm_y":"4592031","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45838","titol":"El Sotasantpere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sotasantpere","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Abans de la Guerra Civil del 36 el presbiteri de l'Església de Sant Vicenç lluïa un retaule barroc dedicat al sant, amb alt relleus, daurats i policromats, que explicaven la vida del sant. El retaule arribava fins a les voltes i s'assentava sobre quatre pedestals de pedra decorats amb el relleu d'un atlant cadascun. Un dels atlants era associat pels feligresos amb l'apòstol Sant Pere, concretament el de la dreta de l'altar. Per altra banda, al presbiteri es van condicionar uns seients reservats per a les autoritats civils, les quals, avançant pel passadís central, pujaven als graons i s'asseien, començant per l'esquerra, al lloc que els corresponia: primer l'alcalde, desprès el tinent alcalde, desprès el tresorer, començant pel càrrec més alt i baixant en categoria. El menys important sempre anava a parar a sota l'atlant que el poble coneixia com el Sant Pere. Així, doncs, sota Sant Pere sempre hi anava a parar aquell qui menys manava. Quan hi havia hagut canvis d'autoritats, la gent preguntava: - Qui fa d'alcalde?, i Qui fa de Sotasantpere?, en referència a aquell que no comptava per a res a l'Ajuntament. Per això, abans de la guerra, a tots el que ocupaven l'últim lloc de qualsevol junta, li deien que exercia de Sotasantpere.<\/p> ","codi_element":"08054-73","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Història popular possiblement apareguda en període modern i consolidada a finals del segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.4752000,1.9806400","utm_x":"414888","utm_y":"4592012","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45839","titol":"Ball de bastons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-bastons-1","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XV-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
El Ball de bastons era popularment balls de Carnestoltes. Es començaven a ballar el diumenge passat Sant Vicenç i eren ballats fins el dimarts de carnestoltes. Per al ball de bastons es vestia amb camisa blanca i faixa de color creuada, pantalons negres i espardenyes. A sobre dels pantalons es portava una faldilleta vermella. S'acompanyava d'una renglera de picarols lligats a la cama. Al cap portaven un mocador plegat i lligat. Aquests antics balls només es conservaven parcialment a començaments del segle XX. De fet, només alguns dels passos del ball de gitanes es trobaven encara en ús. Gràcies als records de l'avi de Cal Llorençó, que podia rememorar alguns punts i evolucions es pogueren recuperar.<\/p> ","codi_element":"08054-74","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Els orígens dels balls de bastons i gitanes són difosos. Es tracta de balls documentats dels del segle XII i molt popularitzats a Catalunya a partir del segle XV. Als seus orígens el ball de bastons era un ball ballat només per homes, que simbolitzaven dues bandes rivals lluitant, fent diferents moviments i alternant la lluita amb l'entrecreuament de bàndols, distingits pels colors dels seus vestuaris. MATEU (1991: 30)<\/p> ","coordenades":"41.4749200,1.9805100","utm_x":"414877","utm_y":"4591981","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45840","titol":"Ball de gitanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-gitanes-2","bibliografia":"
AMADES J (1989) Costumari català. Vol II, pàg 226 MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MOLANO ROYO, JULIO: ELS MATADORS: Els Matadors, un croquis al natural http:\/\/www.ajhortons.cat\/images\/documents\/historia\/Els%20Matadors.pdf<\/p> ","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
El Ball de gitanes era popularment balls de Carnestoltes. Es començaven a ballar el diumenge passat Sant Vicenç i eren ballats fins el dimarts de carnestoltes. Es tracta d'un ball fet al voltant d'un pal d'on surten unes vetes o cintes, que subjecta per l'altra punta cadascun dels balladors, anomenats gitanos o gitanes, i al ballar es van formant trenes o cordons segons el pas de la dansa. Per al ball de gitanes es vestia amb camisa blanca i faixa de color creuada, pantalons negres i espardenyes. S'acompanyava d'una renglera de picarols lligats a la cama. Al cap portaven un mocador plegat i lligat. Abans de començar el ball sortia el dimoni amb un ganxo llarg per apartar la gent i fer rotllana per als balladors. També hi anava una vella amb un cistell gros per posar-hi el que donaven. Dins del ball de gitanes feien una evolució, que en deien l'espolsada, fent un moviment amb les cames com tirant-les enfora i espolsant els peus, amb soroll de picarols. Possiblement, a nivell simbòlic volia representar el fet d'atapeir la terra desprès de sembrar perquè el gra fructifiqués. Una altra evolució que formava part del ball de gitanes era el ball rodó, que representava una pregària. Aquest darrer ball es va perdre desprès del 1918, i ha estat interpretat com un dol desprès de l'epidèmia de grip. MATEU (2007: 139)<\/p> ","codi_element":"08054-75","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Els orígens dels balls de gitanes han volgut remuntar-se fins al segle XVII, i es relacionen amb les ballades del poble gitano quan celebraven casaments. Altra versió relaciona el ball amb els rituals de conquesta entre parelles al voltant d'un arbre, representat com a símbol de la fertilitat. El ball de les gitanes, així com el de bastons, es van deixar de ballar a començaments del segle XX. El ball de les gitanes es pogué recuperar gràcies a l'avi de cal Llorençó, que es recordava dels punts i passos. Respecte a la música, els instruments que necessitaven eren el flabiol, el tamborí, i el sac de gemecs. Els músics venien de Sant Llorenç d'Hortons o de Sant Pere de Molante, del Pla de Vilafranca. Formaven la comparsa set gitanos i set gitanes. Els gitanos eren joves de vint anys, però com que la moral de l'època no deixava que ballessin les noies, feien de gitanes nois de tretze o catorze anys, carapelats, amb perruca, barret i vestits amb cos i faldilles. Tots els gitanos duien pantalons d'igual color, amb picarols amb tou de cama, camisa blanca, faixa vermella i una manta plegada a l'espatlla, que els servia per tapar-se en cas de suar. Els que interpretaven les gitanes eren els mateixos tota la temporada. Mentre que els gitanos es podien tornar, perquè tothom sabia els passos. Les variacions anaven a càrrec d'ells, mentre que les gitanes només es balancejaven. A més dels balladors, formaven part de la comparsa la vella i el diable, aquest portava un ganxo de mànec llarg, com els dels forns de pa, per fer apartar la gent quan envaïen el terreny dels balladors. També hi havia joves que passaven el platet. El carnaval començava el diumenge passat Sant Vicenç, i ballaven el de gitanes les tardes de cada festa a la plaça. També feien sortides als pobles veïns. El dimarts de carnestoltes feien la darrera ballada al matí, tal i com fan ara les caramelles, i ballaven en diferents indrets. MATEU (1991: 29)<\/p> ","coordenades":"41.4749200,1.9805100","utm_x":"414877","utm_y":"4591981","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Joan Amades recull aquests tipologia de balls a Castellbisbal, comentant que són els únics de la zona que han arribat de forma íntegra del segle anterior amb tota la seva coreografia. AMADES (1989: 226)","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45841","titol":"Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-5","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"Desprès de diversos anys amb poca participació ha tornar a ser recuperades amb força èxit.","descripcio":"
Les Caramelles a Castellbisbal s'organitzen per Pasqua Florida i recorren els principals carrers del poble antic: Pi i Margall, carrer Major, Vell, etc. El grup caramellaire es troba format actualment per membres de diverses edats, adults i nens, vestits amb barretina i mocadors al cap. Cantant a cada tram de carrer recullen donatius utilitzant una cistella amb cintes enganxades que eleven fins als balcons de les cases amb una pèrtiga. La cantada acaba normalment a dins l'església parroquial.<\/p> ","codi_element":"08054-76","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal)","historia":"
La sortida dels caramellaires va coincidir a finals del segle XIX amb les celebracions de la festa Major. Antigament eren almenys dues les colles de caramelles, que assajaven als locals del cafè de l'Aranya i el local de l'Agrícola. Totes dues competien pels carrers de Castellbisbal. No s'ha pogut constatar que recorreguessin les diferents masies del terme, limitant-se els cants al nucli antic. Desprès de la canta de Caramelles i del dinar, es menjava la mona, que era de pasta de tortell amb tants ous durs com anys tenia el fillol. Tarda i nit feien ball d'orquestra a la Plaça de l'Església. El mal d'aquesta Festa Major era el temps insegur, i no hi havia Pasqua que no plogués i els músics no haguessin d'emprendre el camí avall de la retirada cap a l'estació amb els instruments enfundats. MATEU (1991: 26) Interrompudes el 1936, van ser represes desprès de la Guerra Civil. Així el 1940, es van tornar a cantar novament caramelles. La vestimenta utilitzada a partir del 1940 va ser la dels Pomells de Joventut, un moviment amb finalitat patriòtica i moral, creat el 1920 i prohibit el 1923 per la Dictadura de Primo de Rivera. Els nois duien camisa blanca, faixa i barretina vermella; les noies amb vestit blanc, faixa i caputxa blanca. RUIZ (1998: 276)<\/p> ","coordenades":"41.4749200,1.9805100","utm_x":"414877","utm_y":"4591981","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45842","titol":"Romeries d'abans de l'Ascensió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/romeries-dabans-de-lascensio","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"La tradició es va perdre a partir de la dècada del 1970","descripcio":"
Els tres diumenges anteriors del dia de l'Ascensió es tenia per costum celebrar tres romeries a tres llocs diferents del poble. El tercer diumenge anterior a l'Ascensió s'anava a la creu que hi havia prop del cementiri, a tocar de la carretera de Terrassa. El segon diumenge anterior a l'Ascensió s'anava a l'ermita del Castell El diumenge anterior a l'Ascensió s'anava a l'ermita de Sant Joan de Benviure o de Ca n'Estaper. Normalment s'anava a aquests tres indrets a peu, o bé en carruatge engalanat. Només arribar es feia un bon esmorzar, desprès normalment es celebrava una missa i desprès es feia un bon àpat. La gent acostumava a portar costella de xai o de porc i botifarres i allà mateix encenia un foc i feien el dinar. Es tractava de jornades festives on el jovent aprofitava per relacionar-se obertament. Una de les tradicions lligades a aquestes tres romeries consistia en collir una canya verda i penjar-la del brancal de la casa per demostrar que s'havia anat.<\/p> ","codi_element":"08054-77","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Cal pensar que es tracta d'una tradició antiga, on festivitat lúdica i religiosa es barregen. Els seus orígens es podrien remuntar a l'edat moderna. Cap a la dècada del 1950 s'anà perdent poc a poc fins a desaparèixer.<\/p> ","coordenades":"41.4705400,2.0017900","utm_x":"416648","utm_y":"4591474","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45843","titol":"Goigs de Sant Vicenç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-vicenc","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
GOIGS DEL INVICTO MARTIR SANT VICENS, PATRÓ Y TITULAR DE LA PARROQUIA DE CASTELLBISBAL Cruels vencereu torments \/ I molt més en mort\/ Siuau nostre protector\/ Victoriós màrtir Vicenç\/ Noble aragonés nasquereu \/ En (..) i lletra divina \/ Ab ansi molt peregrinar\/ En Zaragoza aprenguereu \/ Valeri als dogmas eterns\/ Os ensenyà ab gran primor \/ Siau nostre &\/ A est Bisbe Sant impedit \/ De predicar la lley santa \/ Supliseu ab grasia santa\/ Que quedà Dacià acosdits \/ Manà ab furors sedents \/ Als dos prendre's son rigor\/ Siau nostre &\/ A la Ciutat de València \/ A Valeri i Vos lligats \/ Conduiren los soldats \/ Maltractant vostra paciencia \/ Más vostre esperit pacient \/ Libre confon tot error \/ Siau nostre & \/ Per més que lo impio Dacii \/ Os tractà al principi amich \/ Vos dels (..) enemich \/ Valent (..) cristià \/ Sols a Crhisto los (..) \/ Oferie lo vostre cor \/ Siuau nostre protector \/ Presons, rodas, fams, cadenas \/ grillons, ferros i ardents fochs \/ per vos foren torments pochs \/ tenent per gloria las penas \/ de amarguias los torments \/ passareu molt (...) \/ Siau nostre & \/ Sou Diamant en firmesa \/ a (..) que en l'ardent pira \/ aumentant Dacià sa ira \/ se aumenta vostra bellesa \/ a més ira, més paciencia \/ ansias mostra vostre amor \/ Siau nostre & \/ Com Crhisto en la Creu clavat \/ tingue ses do més poder \/ vos resolguereu morir \/ esent lo patir finat \/ suplicava més torments \/ per Chirsto vostre valor \/ Siau nostre & \/ (...) mort vostra vida acaba, més vostre cos \/ va cap al Cel prodigits \/ a la admiració convida \/ defensando de las dens de un gros lleo devorador \/ Siau nostre & \/ Submergit en esta mar \/ lligat de una mola brava vostre cos, com si botava \/ se paresura a retocar \/ burlats tots los Presidents\/ quedaren ab son errors \/ Siau nostre &\/ En lo aire, foch, mar i terra \/ Vicenç victoriós indica \/ i fins Dacià publica, que'l nom de Vicenç lo aterra \/ (..) com crida ab ardens \/ furors de son ciego cor \/ Siau nostre &\/ desmaiant lo gentilisme \/ A vista de tots victorias \/ Vicenç (...) sas glorias \/ contra el poder del abisme \/ convertintse molta gent \/ a Jesucrist redemptor \/ Siau nostre &\/ A Déu en Vicenç, dedicà \/ Castellbisbal aquest temple \/ per imitar son exemple \/ que la devoció publica \/ per la ànima, cos i bons \/ logreu de Déu lo favor \/ Siau nostre Protector \/ Victoriós Mártir Vicenç \/ Victoriós Vicenç en vida \/ i en la mort triomfador \/ al cec os invoca de cor \/ lograuli gloria cumplida.<\/p> ","codi_element":"08054-78","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església, s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
L'origen dels goigs ve determinat per l'existència, des del segle XII, de cants litúrgics llatins destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Per tal de popularitzar aquests cants, es traduïren als diversos idiomes romànics al segle XIV. Els goigs més antics de Catalunya s'han recollit al segle XIV. Un dels més famosos i també més antics és la Ballada dels goigs de nostra dona, en català vulgar, que era cantat i ballat pels pelegrins de Montserrat i recollit al llibre Vermell. Des del segle XV es passà a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els sants i Jesucrist. I des del segle XVI s'imprimiren i divulgaren per les esglésies, santuaris i ermites arreu dels Països Catalans. Respecte als Goigs de la parròquia de Castellbisbal, encara són cantats els Goigs a Sant Vicenç, que foren traduïts per mossèn Joan Cot. En els esmentats goigs es pot llegir: Reimpressió d'un exemplar del segle XVIII, ab llicencia, 17 de janer de 1914.<\/p> ","coordenades":"41.4752000,1.9806400","utm_x":"414888","utm_y":"4592012","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Els goigs foren impresos per Pau Riera i es troben datats del 1847. Actualment no es té tradició de cantar-los ni els propietaris de la masia i l'església recorden haver-los cantat en les darreres dècades.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45844","titol":"Goigs de Sant Quintí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-quinti","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"Cap dels informats consultats recorda haver-los cantat en les darreres dècades.","descripcio":"
GOIGS DE SANT QUINTÍ Putx gloria habeu alcansat \/ Del supremo Emperador \/ Siau nostro protector \/ Sant Quintí mártir sagrat \/ De Roma noble nasquéreu \/ De un il·lustre Senador \/ Per vos fou poc est honor \/ Putx major lo pretenguereu \/ Quant de pur zel abrasant \/ Seguireu al Redemptor \/ A Fransa Déu vos aportà \/ De predicar al infiel \/ Féreu tant que prest del Cel \/ A molts obrireu la porta \/ En lo que vos sou mostrant \/ Ricci Vir, prefet romà \/ Dels cristians enemig, \/ Rucés en furor inic \/ Ab cadenas vos lligà \/ Fóreu en presó posat \/ Com home vil y traidor \/ Un Àngel vos envià \/ Qui vostras cadenas romp \/ Vostra llibertat tothom \/ Ora pro nobis B. Quintine \/ Admirà en lo següent dia \/ sis cents la fe han abrassat \/ Putx fan merex son valor \/ Vostre cos tot dislocat \/ Fos regat mana'l Tirà \/ Ab oli, pega i quitrà \/ Desprès de ser assotat \/ Vostre valor ha aumentat \/ Com del prefet lo rigor \/ No para la infernal trassa \/ Volien quedavau ab vida \/ Omple'us la boca sens vida \/ De cals, vinagre i mostassa \/ Creu que axís haurà apagat \/ De vostra llengua l'ardor \/ Ab ferros atravessaren \/ Vostre cos de part a part \/ Ab ja mai vista crueltat \/ Moltas punxas li clavaren \/ Axó tampoc ha bastat \/ Per dar mostras de dolor \/ No sap com atormentarvos \/ Lo cruel tirà vensut \/ Al ultim suplic acut \/ Mana en fi de capitarvos \/ Vos porta al sant Mon Tabor \/ En las aiguas sumergit \/ Fou vostre cadaver sant \/ Cincuanta cinc anys resant \/ A vostres fiels escondit \/ Fins que'l cel se fou dignat \/ Mostrarlos tan ric tresor \/ La cega dama romana \/ Eusebia té avís del Cel \/ Ont está: ab fervor y zel \/ A las aiguas vos demana \/ Las que prest li han escoltat \/ Son actiu i just clamor \/ Esta Comarca os adora \/ En lo pla de Mas Bonet \/ Son desitj veu satisfet \/ Cuand a vos acut tot hora \/ Sempre consol ha trobat \/ Dels treballs en lo rigor \/ TORNADA \/ Putx al Cel son coronat \/ Per una de un Déu y Señor \/ Siau nostre protector \/ Sant Quintí màrtir sagrat<\/p> ","codi_element":"08054-79","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Pedrerol de Baix. (08755 Castellbisbal)","historia":"
L'origen dels goigs ve determinat per l'existència, des del segle XII, de cants litúrgics llatins destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Per tal de popularitzar aquests cants, es traduïren als diversos idiomes romànics al segle XIV. Els goigs més antics de Catalunya s'han recollit al segle XIV. Un dels més famosos i també més antics és la Ballada dels goigs de nostra dona, en català vulgar, que era cantat i ballat pels pelegrins de Montserrat i recollit al llibre Vermell. Des del segle XV es passà a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els sants i Jesucrist. I des del segle XVI s'imprimiren i divulgaren per les esglésies, santuaris i ermites arreu dels Països Catalans.<\/p> ","coordenades":"41.4453800,1.9930100","utm_x":"415883","utm_y":"4588690","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45844-foto-08054-79-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Els goigs foren impresos per Pau Riera i es troben datats del 1847. Actualment no es té tradició de cantar-los ni els propietaris de la masia i l'església recorden haver-los cantat en les darreres dècades.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45845","titol":"Goigs de Sant Joan Baptista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-joan-baptista","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"Possiblement deixaren de ser cantats abans de la Guerra Civil.","descripcio":"
GOIGS DEL GLORIÓS SANT JOAN BAPTISTA Del Verb etern encarnat \/ Celest al procurar \/ Siau nostre protector \/ (....) \/ En la hora del sacrifici \/ Elisabet ho fecundà \/ Y perquè de Gracia abunda \/ Se mostra l' Senyor propici(...) \/ La gracia contra lo infern \/ També lo esperit increat \/ Compregue (...) \/ Tans feu vostra enteresa \/ Ha defensat de (...) Rey \/ Que fins a Herodes Rey \/ Condempnareu sa impuresa Quedant persò degollat \/ Per demostra vostre amor\/ (...)<\/p> ","codi_element":"08054-80","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Ca n'Estaper. C\/ del Retorn s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
L'origen dels goigs ve determinat per l'existència, des del segle XII, de cants litúrgics llatins destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Per tal de popularitzar aquests cants, es traduïren als diversos idiomes romànics al segle XIV. Els goigs més antics de Catalunya s'han recollit al segle XIV. Un dels més famosos i també més antics és la Ballada dels goigs de nostra dona, en català vulgar, que era cantat i ballat pels pelegrins de Montserrat i recollit al llibre Vermell. Des del segle XV es passà a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els sants i Jesucrist. I des del segle XVI s'imprimiren i divulgaren per les esglésies, santuaris i ermites arreu dels Països Catalans. Aquests goigs es cantaven a la capella de Sant Joan de casa Estapé. Al peu de la pàgina hom veu que foren impresos a casa dels hereus de la Viuda Pla l'any 1881.<\/p> ","coordenades":"41.4705200,2.0017700","utm_x":"416647","utm_y":"4591472","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Aquests goigs es cantaven a la capella de Sant Joan de casa Estapé. Al peu de la pàgina hom veu que foren impresos a casa dels hereus de la Viuda Pla l'any 1881.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45846","titol":"Successió miocènica Costablanca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/successio-miocenica-costablanca","bibliografia":"
ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ,J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRiA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIMA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177. Diputació de Barcelona AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. ELIS J. Aldana (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El conjunt de la fauna fòssil permet assignar una edat compresa entre els 21 i els 20 milions d'anys a aquest jaciment. En aquests moments el paisatge de Castellbisbal devia recordar bastant a la zona dels grans llacs africans. La zona on actualment es troba la part de Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers: ocasionalment, aquests torrents coincidint amb l'estació de les pluges, devien transportar importants cabals d'aigua que devien arrossegat tot el que trobaven al seu pas: l'aigua s'acumulava a la zona baixes donant lloc a llacs i zones entollades. La fauna fòssil estava formada per animals emparentats o relacionats amb els actuals elefants, cavalls, rinoceronts, cérvols, porcs, conills, tortugues de mida petita i de grans dimensions, i carnívors de mida mitjana: linx, gossos,etc. Respecte a la flora, tot indica que aquesta era subtropical i tropical. Moltes de les espècies existents devien estar adaptades a patir llargues sequeres, d'entre 7 i 9 mesos sense precipitacions. La temperatura mitjana devia oscil·lar entre les 20º i 25ºC sense una estació freda clara. GALINDO (2000: 16) A les zones pantanoses de Costablanca, hi havia espècies adaptades a l' humitat. A les zones on no passava cap curs d'aigua, la vegetació devia ser menys densa, amb boscos clars i molta presència d'herbes, cosa que donava un aspecte bastant semblant al d'una sabana africana. De l'estudi del conjunt es dedueix que les plantes devien estar distribuïdes en tres associacions, que es disposaven fonamentalment segons el grau d'humitat i tipus de sòl. Les plantes que integraven el paisatge es distribuïen de la manera següent: Plantes que devien viure a les ribes del llac i zones pantanoses com, palmeres i joncs. Plantes de zones boscoses, que devien formar boscos més o menys atapeïts a les rodalies de les zones pantanoses i cursos d'aigua, com el ficus, i arbres emparentats amb els roures, les alzines i els llorers. Plantes adaptades a la sequera, que devien viure en zones allunyades de l'aigua, com les acàcies, mimoses etc. Respecte als fòssils animals, a la zona de Costablanca s'han localitzat restes fòssils de 9 espècies de mamífers i plaques pertanyent a closques de tortugues. Són les següents: Lagopsis peñai (lagoforme, conill) Aurelianochoerus aurelianense (suid, porc) Anchitherium aurelianense (èquid, cavall) Aceratherium sp (rinoceròtid, rinoceront) Caenotherium miocaenicum (artiodàctil, no té representants actuals) Oriomeryx willii (artiodàctil, no té representants actuals) Andegameryx sp (artiodàctil, no té representants actuals) Procervulus paelucidus(cèrvid, cérvol) Pseudaelurus sp? (carnívor de la mida d'un linx) Plaques de tortuga L'anchitherium aurelianense tenia un aspecte i una mida semblant a la dels actuals ponis, potser fins i tot més petita. Aquest animal, emparentat amb els actuals cavalls, presenta algunes diferències amb ell: la mida i forma de les dents, que fa pensar que s'alimentava de fulles seques; i la part final de les potes, amb tres unglots en comptes d'un. Aquest fet fa pensar que estava més adaptat a viure en zones boscoses que a córrer per grans praderes. L'aceratherium era semblant a un rinoceront, però sense les banyes característiques. Comptava, a més a més, amb dos grans incisius útils per arrencar la vegetació aquàtica. El Cainotherium, és un petit artiodàctil que no té cap representant actual, tot i que devia semblar una llebre. El Procervalus praelúcidus devia tenir un aspecte semblant als cérvols, però amb una estructura diferent de banyes. El Pseudaelurus era un petit carnívor semblant a un linx L'Aurelianochoerus aurelianense era un petit porc d'un mida dues o tres vegades inferior als actuals porcs. GALINDO (2000: 20)<\/p> ","codi_element":"08054-81","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb. De Costablanca. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Fa 16 milons d'anys el jaciment l'aspecte del jaciment va canviar radicalment arran de l'enfonsament de la fossa del Vallès-Penedès, i per l'augment del nivell del mar. Durant un milió d'anys l'àrea actualment ocupada per Martorell, Rubí, el Papiol i Castellbisbal va passar a estar sota un mar amb forma de badia i de poca profunditat. Les restes fòssils datades en aquest període són bàsicament petxines, cargols marins, glans de mar i eriçons. GALINDO (2000:37)<\/p> ","coordenades":"41.4795200,1.9407800","utm_x":"411566","utm_y":"4592532","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45846-foto-08054-81-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Fitxa núm.335 de l'Inventari d'espais d'interés geològic a Catalunya (IEGC) Si es comparen els mamífers localitzats a Costablanca amb els localitzats a altres jaciments com el Canyet hi ha un fet remarcable: l'absència de probòscids, grup que representa als actuals elefants. Els especialistes s'inclinen per pensar que en moment en que es va formar el jaciment de Costablanca aquests encara no havien arribat d'Àfrica. Aquest fet serveix per datar l'arribada d'aquesta espècie entre els 21 i els 18 milions d'anys. Aquest geòtop constitueix, junt amb el de Puig Pedrós-Molí Calopa de Rubí, un dels pocs registres representatius de les successions al·luvials-lacustres, del Miocè inferior del semigraben del Vallès Penedès. En aquest cas és possible observar el recobriment expansiu del substrat paleozoic per dipòsits de plana lutítica i lacustres, i la posterior reactivació dels aports grollers des del marge meridional de la conca neògena, durant les fases finals de l'etapa de rifting del Miocè inferior. Dins de la successió existeix una localitat de mamífers fòssils i un nivell amb fòssils de macrorestes de flora. Aquesta localitat presenta l'associació de fauna i flora del Miocè inferior continental més antiga de la Conca del Vallès-Penedès. La successió mostra una varietat de fàcies al·luvials, palustres i lacustres, incloent fàcies terrígenes i carbonatades (calcàries i dolomies) amb indicis d'influències evaporítiques. A més a més l'ordenació vertical de les fàcies mostra una ciclicitat seqüencial i paleoambiental força característica, amb implicacions per l'anàlisi paleogeogràfica i paleoclimàtica del Miocè inferior de la Mediterrània Occidental. Pel que fa a la localitat clàssica de mamífers fòssils de la Costa Blanca és una de les més significatives de la conca tant per la seva edat miocena inferior com per la seva diversitat i certa riquesa de formes. Des d'aquest punt de vista es diferent i complementària respecte les localitats de Molí Calopa i Sant Andreu de la Barca","codi_estil":"125","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45847","titol":"La Costablanca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-costablanca","bibliografia":"
ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA, L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona, XII. ELIS J. ALDANA (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177. Diputació de Barcelona<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Miocè inferior, Ramblià superior (biozona MN3) . Jaciment de restes vegetals. S'han descrit unes 31 espècies de plantes fòssils. Aquest jaciment de restes vegetals conjuntament amb el de vertebrats donada la seva proximitat al nucli urbà de Martorell han estat considerats erròniament com a jaciments situats dins el terme municipal de Martorell. La flora fòssil que es va poder recol·lectar ha estat la més complerta, fins a l'actualitat, del Miocè inferior de Catalunya. Tres d'aquestes 31 espècies són noves per a la ciència (han estat descrites per primera vegada. - Baksia martorellensis - Protea catalaunica - Mimosa hispanica A partir de l'estudi de les restes vegetals i de les roques que les contenen s'ha pogut deduir que hi havia una zona lacustre o humida , a l'entorn de la qual hi havia boscos poc densos de tipus subtropical o tropical sec. I lluny de les zones humides l'ambient devia ser més àrid i amb boscos més oberts. Les restes fòssils de les plantes es troben molt fragmentades, aquest fet indicaria que probablement foren transportades per riuades. Les plantes que devien viure a l'entorn de les ribes de la zona lacustre o zones humides es trobaven relacionades amb les actuals palmeres o joncs. Les zones boscoses situades a les rodalies de les zones humides i dels cursos d'aigua (rius), eren poc atapeïdes i es trobaven integrades per ficus i arbres emparentats amb els actuals roures, alzines i llorers. Finalment lluny de les zones humides hi devien viure les plantes adaptades a suportar períodes de sequera perllongats, de les quals hem trobat fossilitzats restes que es trobarien emparentats amb les actuals acàcies i mimoses. Les temperatures mitjanes anuals que es podrien deduir, en comparació amb les flores actuals estarien entorn dels 20 Cº.<\/p> ","codi_element":"08054-82","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb. De Costablanca. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Jaciment detectat a partir dels estudis realitzats per l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont. Els afloraments d'aquest geòtop han estat objecte de l'atenció dels geòlegs catalans des de l'època del canonge Jaume Almera. A la dècada dels anys 50 les recerques dutes a terme per Crusafont, Villalta i Truyols van permetre la recol·lecció d'una primera associació paleofaunística de mamífers fòssils que va permetre fixar sense dubtes l'edat miocena inferior del conjunt. Troballes posteriors durant la dècada dels seixanta i setanta van enriquir les col·leccions. La localitat de la Costablanca és una fita de referència necessària.<\/p> ","coordenades":"41.4795500,1.9405900","utm_x":"411550","utm_y":"4592536","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45847-foto-08054-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45847-foto-08054-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45847-foto-08054-82-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Les restes fòssils es troben dipositades al Museu de Ciències Naturals de Barcelona-Museu Martorell i al Museu de l'Institut Català de Paleontologia, Museu del Seminari Conciliar de Barcelona. Aquest jaciment paleontològic forma part del geòtop 335 inventeriat per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, anoment la successió al·luvial i lacustre miocene inferior de del la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins a can Flavià.","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45848","titol":"Tractor d'època de la rotonda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tractor-depoca-de-la-rotonda","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Tractor que presideix la rotonda situada a la B-150, al km. 1,8 i que serveix de distribuïdor entre els P.I. Agripina, Can Galí, Danta Rita i Los Herreros. Es tracta d'un model procedent de la col·lecció de tractors d'època del Museu del Tractor. Es correspon a un Tractor International Harvester Co. Model Deering 10-20 del 1931. L'entorn del tractor es troba plantat amb vinya.<\/p> ","codi_element":"08054-83","ubicacio":"Terme de Castellbisbal P.I. Agripina\/ P.I. Can Galí (08755 Castellbisbal)","historia":"
El tractor fou cedit per iniciativa de la Fundació Privada Museu del Tractor d'època<\/p> ","coordenades":"41.4637000,1.9904000","utm_x":"415688","utm_y":"4590726","any":"1931","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45848-foto-08054-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45848-foto-08054-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"International Harvester Co.","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45849","titol":"Jaciment paleontològic del turó de les Forques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-turo-de-les-forques","bibliografia":"
ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. y Min. Dip. Barcelona, XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Miocè inferior, Ramblià (biozona MN 3). Jaciment de vertebrats fòssils. El jaciment de vertebrats ha lliurat 11 tàxons corresponents a mamífers ( rosegadors, artiodàctils, insectívors i lagomorfs). Actualment aquestes restes es troben en estudi. Les restes localitzades han estat associades a rosegadors: Armantomys sp., Simplomys sp., Pseudotheridomys sp., Ligerimys sp. Artiodàctils: Procervulus sp.<\/p> ","codi_element":"08054-84","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal)","historia":"
Jaciment localitzat per investigadors de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont.de Sabadell, avui Institut Català de PaleontologiaM.Crusafont.<\/p> ","coordenades":"41.4742900,1.9463000","utm_x":"412020","utm_y":"4591946","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45849-foto-08054-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45849-foto-08054-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Aquest jaciment paleontològic forma part del geòtop 335, inventeriat per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, anoment la successió al·luvial i lacustre miocene inferior de del la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins a can Flavià.","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45850","titol":"Jaciment paleontològic del Canyet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-canyet","bibliografia":"
ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. y Min. Dip. Barcelona, XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Datat al voltant dels 18 milions d'anys. En aquests moments el paisatge de Castellbisbal devia recordar bastant a la zona dels grans llacs africans. La zona on actualment es troba la part de Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers: ocasionalment, aquests torrents coincidint amb l'estació de les pluges, devien transportar importants cabals d'aigua que devien arrossegat tot el que trobaven al seu pas: l'aigua s'acumulava a la zona baixes donant lloc a llacs i zones entollades. La fauna fòssil estava formada per animals emparentats o relacionats amb els actuals elefants, cavalls, rinoceronts, cérvols, porcs, conills, tortugues de mida petita i de grans dimensions, i carnívors de mida mitjana: linx, gossos,etc. Respecte a la flora, tot indica que aquesta era subtropical i tropical. Moltes de les espècies existents devien estar adaptades a patir llargues sequeres, d'entre 7 i 9 mesos sense precipitacions. La temperatura mitjana devia oscil·lar entre les 20º i 25ºC sense una estació freda clara. A les zones més humides com Costablanca les espècies eren més de ribera. A les zones del Canyet i del Fallol trobaríem boscos en galeria, poc atapeïts, que s'adaptaven a la forma dels cursos d'aigua. GALINDO (2000: 16) Fa 16 milions d'anys el jaciment l'aspecte del jaciment va canviar radicalment arran de l'enfonsament de la fossa del Vallès-Penedès, i per l'augment del nivell del mar. Durant un milió d'anys l'àrea actualment ocupada per Martorell, Rubí, el Papiol i Castellbisbal va passar a estar sota un mar amb forma de badia i de poca profunditat. GALINDO (2000: 37) Al jaciment del Canyet també fou localitzat una part d'un húmer de tortuga que devia tenir unes dimensions i aspecte molt semblant a les de les actuals Galàpagos. Probablement correspon al gènere Cheirogaster, les quals degut a les seves enormes dimensions devien practicar la hivernació. Això ens indicaria unes condicions climàtiques càlides, de tipus subtropical. Altra de les espècies que s'han localitzat al Canyet ha estat la de dos animals de grans dimensions relacionats amb els actuals elefants Gomphotherium angustidens i Deinotherium sp. GALINDO (2000: 28) El Gomphotherium angustidens presentava com a principal característica diferenciadora dels elefants actuals el fet de tenir quatre incisives desenvolupades en forma de defenses, dues en el maxil·lar superior i unes altres dues més curtes a la mandíbula. La seva mida era moderada, de no més de 3 metres, i similar a l'actual elefant asiàtic. El seu crani era allargat. La trompa era curta i devia servir per furgar entre la vegetació. GALINDO (2000: 28) El Deinotherium sp també pertany al grup dels proboscidis, on actualment es troben les dues espècies d'elefants. Les seves molars són diferents de la resta, i estan constituïdes per un parell de crestes tallants, la qual cosa fa pensar que duia una dieta de vegetals durs. La diferència amb els elefants actuals són les seves defenses. Tenia dues incisives en la mandíbula recorbades cap avall i cap al darrere. La seva funció és discutida. La seva alçada podia arribar als 4 metres. GALINDO (2000: 29) A més d'aquestes dues espècies, altres restes localitzades corresponen als següents animals: Ciderorhius sp (rinoceròtid, rinoceront) Brachypotherium aurelianense (rinoceròntid, rinoceront) Aurelianochoerus aurelianense (suid, porc) Gomphotherium angustidens (poroboscidi, elefant) Deinotherium sp (proboscidi, elefant) Caenotherium miocaenicum (artiodàctil, sense representant actual) Ictiocyon dehmi (carnívor,sense representant actual) Martes munki (carnívol, marta) Tortugues<\/p> ","codi_element":"08054-85","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Entre 21 i 18 milions d'anys abans de la nostra Era, el sector on es troba actualment el jaciment de la Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers. L'aigua s'acumulava en aquestes zones baixes donant lloc a llacs, on es produïa la sedimentació per decantació de les calcàries. Aquest jaciment paleontològic s'inclou dins del geòtop 335 Successió al·luvial lacustre Miocè inferior de la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins el de Can Flavià. El seu interès rau en l'existència de restes de macrovertebrats i de flora del Miocè inferior continental més antiga del registre del Vallès - Penedès.<\/p> ","coordenades":"41.4528100,1.9950800","utm_x":"416065","utm_y":"4589513","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45850-foto-08054-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45850-foto-08054-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45850-foto-08054-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"En aquest jaciment es va descriure per primer cop una espècies Ictiocyon dehmi (carnívor del grup dels amphiciònids). Aquesta espècie ocupava una posició equivalent a l'actual ós bru. Aquest mamífer tenia una estructura corporal que recorda molt als actuals ossos, tot i que la seva dentició correspon a la dels actuals gossos. GALINDO (2000: 27). Entre les restes de petits depredadors hi trobem la dentició de llet del felí Pseudaelurus. Ubicació material Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45851","titol":"Jaciment paleontològic de can Pedrerol de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-can-pedrerol-de-baix","bibliografia":"
ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona, XII. ELIS J. ALDANA (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La construcció intensiva de polígons industrials i la carreteres del voltant ha hagut d'afectar al jaciment.","descripcio":"
Atribuït al Plistocé. Restes integrades per la sèrie dels 6 incisius superiors, un caní superior dret, un cos vertebral i un fragment de costella. Actualment es troben determinades com a Ursus sp i dins les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell<\/p> ","codi_element":"08054-86","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest jaciment fou descobert molt probablement per Jaume Almera, durant els treballs de cartografia geològica del Mapa geològic a escala 1:40.000 o bé durant l'estudi dels dipòsits pliocens de la conca del Baix Llobregat en el 1895 i 95.<\/p> ","coordenades":"41.4532400,1.9912900","utm_x":"415749","utm_y":"4589564","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45851-foto-08054-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45851-foto-08054-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45851-foto-08054-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45852","titol":"El Canyet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-canyet","bibliografia":"
GRÀCIA, M.V. (1990) 'Can Canyet' a Estrat: Revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga . Desembre 1990, p.63-86 GRÀCIA, MV. (1982) Informe. Arxiu Servei d'Arqueologia<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El pas de carreteres i l'eixamplament dels camins han deixat aquest indret molt deteriorat","descripcio":"
Situat al darrer terme de la riera de Rubí, molt a prop de la desembocadura en el Llobregat. El paisatge es caracteritza per grans dipòsits col·lúvio eòlics que es troben pràcticament en tota la zona ja des de l'inici del Quaternari. L'entorn geogràfic del Canyet està constituït per un turó d'uns 140 metres d'alçària anomenat La Galxarella, situat just abans de la confluència del riu Llobregat i de la riera de Rubí. És un espai que presenta una punxa de territori que apunta vers el sud. La zona pertany a les terres de la masia de Can Pedrerol de Baix i resta arrecerada dels vents de tramuntana pel turó esmentat. La riera de Rubí circula entre grans dipòsits procedents de sedimentacions marines i fluvials de les èpoques Terciària i Quaternària i marca un pas natural que enllaça amb les conques del Llobregat i de l'Anoia al llarg de la Depressió Prelitoral. El Canyet pertany al terme municipal de Castellbisbal (Vallès Occidental), i es troba en el marge dret de la riera de Rubí, a uns 35 metres d'alçària respecte del nivell de la riera. El conjunt de dipòsits sedimentaris en els quals s'ubica el jaciment es troben dins del marc geomorfològic de la vall inferior del Llobregat, és a dir, dins d'un dipòsit llimo argilós situat per sobre del 'tricicle', i és d'un color taronja pàl·lid. Dissortadament els talls han desaparegut sota la vegetació típica dels marges de l'autopista Barcelona -Tarragona, de tal manera que és molt difícil de recuperar la resta del jaciment. Els materials constitueixen una població de 33 peces, totes recuperades a partir de prospeccions superficials i sempre que la natural erosió les ha desplaçades o les ha fetes aflorar. Més d'un 80% han estat fabricades amb sílex i la resta amb quars i quarsita. Cal destacar un nucli levallois de cristalls de roca perfectament desbastat i esgotat. La majoria dels materials estan treballats sobre resquills trets a partir de la talla levallois, amb retocs posteriors. La hipòtesi de M. Victòria Gràcia (GRÀCIA, 1983) (GRÀCIA, 1990) és que es tracta d'un lloc d'ocupació temporal, amb atribucions domèstiques que suggereixen una estabilitat important. CC.AA. (1991)<\/p> ","codi_element":"08054-87","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Jaciment descobert per Eudald Carbonell l'any 1979, durant l'observació feta arran d'uns talls en el turó de La Galxarella, arran mateix de la riera de Rubí. En els talls esmentats hi aparegueren diversos materials que foren dipositats en el Museu de Molins de Rei. El jaciment fou destruït en bona part per l'autopista A-7.<\/p> ","coordenades":"41.4531900,1.9930400","utm_x":"415895","utm_y":"4589557","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45852-foto-08054-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45852-foto-08054-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45852-foto-08054-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Els fons dipositats al Museu de Molins de Rei són els següents: EC-2325-2 Canyet P-1 Ascla de calcària EC-2325-3 Canyet P-12 i 9 Ascla de sílex blanc EC-2325-4 Canyet P-41 i 4 Ascla de sílex gris EC-2325-5 Canyet P-50 i 10 Fragment d'ascla de sílex rodada EC-2325-6 Canyet P-45 Ascla kombewa (sobre zona ventral d'una altra ascla). EC-2325-7 Canyet P-47 i 6 Fragment proximal de làmina de sílex gris, poc rodada i dessilicificada. EC-2325-8 Canyet P-42 i 8 Ascla de sílex translúcid kombewa, retocada EC-2325-9 Canyet P-17 i 3 Sílex gris translúcid amb 50% de còrtex, dessilicificat i molt rodat, amb fissures i geodes. Resta de talla. EC-2325-10 Canyet P-49 i 7 a llapis. Ascla sobrepassada de sílex melat i gris translúcid, 10% cortical, a la zona distal transversal, molt rodat i dessilicificat. Taló retocaty i fils laterals retocats. EC-2325-11 Canyet P-46 i 5 Làmina de sílex gris molt dessilicificat i sense retoc, amb un 25% cortical. EC-2325-12 Canyet P-40 i 2 Ascla de sílex gris retocada, rodada i reflexada. 25% cortical. Dors centrípet. Retoc a la dreta invers profund simple i continu proximal i directe a la zona medial i distal. El retoc a l'esquerre és directe profund simple a la zona distal i invers a la zona medial i bifacial a la proximal. EC-2325-13 Canyet P-3 ascla Ascla sobre còdol, vist per la zona dorsal transversal, amb extraccions centrípetes. Taló pla i secció triangular. Té el gra molt fi, pot ser basalt, de color marró xocolata. EC-2325-14 Canyet P-5 i 11 Ascla sobre còdol de quars, amb el dors totalment cortical, molt gruixuda (carenada). Possible retoc en fils transversal i distal esquerre. EC-2325-15 Canyet P-2 i 1Ascla de sílex vermell grisós amb vetes roges. Presenta fissures, geodes, elevat rodament i neocòrtex dorsal, alterat tèrmicament i amb repiqueteig. Presenta un bulb residual. El retoc és abrupte, profund directe i continu transversal i a l'esquerre simple, profund, invers i continu. La zona ventral té una ona generada per una fissura que s'ha abatut.","codi_estil":"77|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45853","titol":"Columbari de ca n'Ametller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/columbari-de-ca-nametller","bibliografia":"
GORINA GABARRÓ, P . (1956) Tarrasa a VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona . Madrid .Ministerio de Educación Nacional . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.<\/p> ","centuria":"I-IV","notes_conservacio":"L'erosió i les dificultats d'accés impedeixen un correcte manteniment.","descripcio":"
Cova artificial d'enterrament i incineració col·lectiva. Es tracta d'una petita cavitat artificial, tallada en l'argila del marge del torrent de Salzes. Degut a la dificultat d'accés, donat que es troba a una alçada de 15 metres aproximadament en el mateix tall vertical del torrent, hi ha molt poca documentació. No hi ha constància de l'aparició de restes materials en la zona. És per això i per la dificultat d'arribar-hi, que hi ha dubtes sobre el caràcter del jaciment. Cal assenyalar, també, que l'existència del proper columbari de Can Nicolau, just a l'altra banda del torrent, evidencia la possibilitat que es tracti d'una zona funerària, per la qual cosa podria considerar-se un sol jaciment. CC.AA.<\/p> ","codi_element":"08054-88","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Can Nicolau de Dalt. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Malgrat que mai ha estat estudiat, diversos autors donen notícia de l'existència d'aquest columbari: P. Gorina (1956), S. Cardús (1964) i J. Estrada (1969).<\/p> ","coordenades":"41.5041100,1.9602900","utm_x":"413228","utm_y":"4595242","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45853-foto-08054-88-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm D.02","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45854","titol":"Columbari de can Nicolau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/columbari-de-can-nicolau","bibliografia":"
GORINA GABARRÓ, P . (1956) 'Tarrasa' a VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona . Madrid .Ministerio de Educación Nacional . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.<\/p> ","centuria":"I-IV","notes_conservacio":"L'erosió i les dificultats d'accés impedeixen un correcte manteniment.","descripcio":"
Cova artificial d'enterrament i icineracio col·lecitva. Es tracta d'una cavitat artificial tallada a l'argila del marge del torrent de Salzes. Degut a la dificultat d'accés, donat que es troba a una alçada de 15 metres aproximadament, en el mateix tall del torrent, hi ha molt poca documentació. No hi ha constància de l'aparició de restes materials a prop del columbari. És per això i per la dificultat d'arribar-hi que hi ha dubtes al respecte. Cal assenyalar l'existència, molt a prop, del columbari de Ca n'Ametller, just a l'altra banda del torrent. CC.AA.<\/p> ","codi_element":"08054-89","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Can Nicolau de Dalt. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Malgrat que mai ha estat estudiat, diversos autors donen notícia de l'existència d'aquest columbari: P. Gorina (1956), S. Cardús (1964) i J. Estrada (1969).<\/p> ","coordenades":"41.5027900,1.9620400","utm_x":"413372","utm_y":"4595094","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45854-foto-08054-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45854-foto-08054-89-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm D.04","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45855","titol":"Turó de la Verdulaga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-la-verdulaga","bibliografia":"
PI i SAUMELL, J. (1956) 'Un hallazgo prehistórico en Castellbisbal' a Programa de la Festa Major de Castellbisbal . Castellbisbal, p.2-3 .<\/p> ","centuria":"I-IV","notes_conservacio":"Es troba totalment destruït i el turó molt modificat del que devia ser el seu aspecte original degut a l'extracció de terres.","descripcio":"
Lloc d'enterrament col·lectiu de cronologia desconeguda. Turó totalment afectat per l'extracció de terres per a la construcció del talús de l'autopista A-7, molt propera. El turó ha estat molt rebaixat. Es troba situat a l'oest del nucli urbà de Castellbisbal. En una pronunciada pendent del turó, en terreny de característiques sorrenques, van aparèixer nombroses restes humanes, especialment cranis. El material associat es redueix a dos fragments de vas de perfil corbat. L'autor de la troballa (Pi, 1954) afirma que pertanyen a una sepultura o fossa comuna datada com eneolítica. Araceli Martín (Martín, 1985), posa en dubte l'atribució d'aquesta troballa a la Cultura dels Sepulcres de Fossa. Es desconeix la ubicació actual d'aquest material. No ha estat possible localitzar material ni altres restes en aquest turó. CC.AA.<\/p> ","codi_element":"08054-90","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
L'any 1954 J. Pi i Saumell localitza nombroses restes humanes en la pronunciada pendent del turó. L'autor interpreta aquestes troballes com a inhumacions eneolítiques (PI, 1956).<\/p> ","coordenades":"41.4786700,1.9744700","utm_x":"414378","utm_y":"4592404","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45855-foto-08054-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45855-foto-08054-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45855-foto-08054-90-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm D.08","codi_estil":"79|80|83|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45856","titol":"Jaciment de can Canyadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-canyadell","bibliografia":"
CARRERAS CANDI, F . (1900). Història de lo Castell-Bisbal. Aportacions històriques de l'Edat Mitjana . Barcelona .Estampa La Catalana, p.43-45 . RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIII-XV","notes_conservacio":"Actualment no s'aprecia cap resta en superfície i el bosc ha crescut fins a cobrir tot el turó.","descripcio":"
Hi ha referències de l'existència en aquest indret d'un monestir. Segons Carreras Candi, (1900): 'al mig d'un bosc de pins, propietat de Can Ribot, a Castellbisbal, que encara sol anomenar-se la Capella, existeixen algunes migrades parets ran de terra, (...) és tot el que resta. (...) La tradició oral refereix, que la capella pertanyia al monestir'. Malgrat que les notícies són molt deficients, l'any 1988, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, en la zona esmentada s'observaven restes de parets, així com fragments de teula en tota la part superior del petit turó. CC.AA<\/p> ","codi_element":"08054-91","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Mas Can Canyadell. Crta. BV-151, km. 7,4 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Cal pensar que la comunitat de Santa Magdalena pertanyia a les deodades. Aquests grups eren en realitat grups de beguines formats per dones pobres, normalment vídues que s'acollien a unes regles molt senzilles i a una vida religiosa molt austera. Les deodades vivien amb senzillesa, recitaven comunitàriament l'ofici i pregaven amb assiduïtat. Pel seu sustent feien feines útils: filaven llana, blanquejaven roba, atenien malalts etc. Hi ha constància de la presència de grups d'aquest tipus en forces llocs del Vallès. Concretant-nos en les deodades de Castellbisbal, no es pot precisar amb exactitud la data de la consagració del seu monestir, però si que es conserven alguns documents que permeten datar la seva existència. Així per exemple, el 19 de novembre de 1216 es coneix un llegat de 6 diners a Santa Magdalena de Castellbisbal. Aquesta donació permet afirmar que ja es trobaven constituïdes a començaments del segle XIII. La visita pastoral del 1303 permet afirmar que les deodades de Santa Magdalena tingueren bona fama entre la població. Altres documents que aporten testimoni de la seva presència venen del 1329, 1375, 1390 i 1420. Finalment, el 1434, el Papa Eugeni IV decidí ajuntar el convent castellbisbalenc al barceloní de Montalegrel, que eren religioses de sant Agustí. Amb tot, la unió dels convents no es degué realitzar, ja que el 1508 encara hi havia monges vivien a Castellbisbal. La visita pastoral del 1508 mostrava la capella de Santa Magdalena i Santa Llúcia sense portes i sense ornaments. El 1698 les visites pastorals encara fan esment de la capella en un intent de restaurar-la que no es degué fer, ja que la visita següent del 1778 la ignora. RUIZ I ELIAS (1998: 53)<\/p> ","coordenades":"41.5102500,1.9826000","utm_x":"415098","utm_y":"4595902","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45856-foto-08054-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45856-foto-08054-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45856-foto-08054-91-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"A la veïna casa de Can Ribot es conservava la imatge de Santa Magdalena, que fou lliurada al museu de Terrassa l'any 1936 per a la seva conservació. També es conservaven dues columnes de fusta, possiblement procedents de l'altar de l'església.","codi_estil":"93|94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45857","titol":"Jaciment de can Riquer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-riquer","bibliografia":"
ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona .<\/p> ","centuria":"I-III","notes_conservacio":"Actualment tot l'entorn es troba construït i convertit en naus industrials","descripcio":"
J. Estrada (Estrada, 1969) parla de l'existència d'una vil·la romana d'època imperial en aquest indret. La documentació sobre les troballes és escassa. La notícia de J. Estrada i el poc material recollit en prospecció superficial per J. Villalta del Museu de Rubí, no aporten suficients dades per a la documentació del jaciment. El reduït nombre de restes localitzades corresponen a pocs fragments de dolia. No existeix constància de restes d'estructures. CC.AA<\/p> ","codi_element":"08054-92","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
J. Estrada (ESTRADA, 1969) publica l'existència d'una vil·la romana d'època imperial en aquest indret. No s'especifica més informació al respecte. Sembla que dóna la notícia a partir d'una prospecció superficial.<\/p> ","coordenades":"41.4812700,1.9845300","utm_x":"415221","utm_y":"4592682","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45857-foto-08054-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45857-foto-08054-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45857-foto-08054-92-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45858","titol":"Ermita de Sant Joan de Benviure","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-de-sant-joan-de-benviure","bibliografia":"
MAYER, M. (1996) . 'Santuari de Sant Joan de Ca n'Estaper'. Actes de l'Assemblea Comarcal d'Estudiosos . Rubí. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal. PUJADES, J.; SUBIRANAS, C. (2001) 'Intervenció arqueològica a l'ermita de Sant Joan de Benviure (o de Can Estapé)' a Ben Viure. Butlletí dels Amics i Amigues del Museu. Gener de 2001. Castellbisbal. PUJADES, J.; SUBIRANAS, C. (2000) Memòria intervenció a l'Ermita de Sant Joan de Benviure maig agost 2000: Àrea de Coneixement i Recerca. MAYER, M. (1996) . Santuari de Sant Joan de Ca n'Estaper. Actes de l'Assemblea Comarcal d'Estudiosos . Rubí.<\/p> ","centuria":"I-XIX","notes_conservacio":"L'edifici de l'església es troba actualment vallat. El seu estat de conservació és molt dolent amb el sostre i part dels murs enderrocats.","descripcio":"
L'Ermita de Sant Joan de Benviure es troba dins el terme municipal de Castellbisbal, al Vallès Occidental, en un altiplà pròxim al torrent de Can Balasc, a uns 100 metres de la masia de Ca n'Estaper. A prop està la riera de Rubí, la qual marca la frontera amb el terme municipal de Rubí. Aquesta zona es va veure afectada fa anys per un constant moviment de terres per tal d'ubicar-hi el polígon industrial de Ca n'Estaper. Les referències arqueològiques a l'entorn de l'ermita són nombroses. En aquest sentit, abans de la important extracció d'argiles, se citen com a habituals les troballes de material romà en superfície, així com restes òssies romanes corresponents a una necròpolis. L'any 1988, any en que es va realitzar la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, es coneixia l'existència de la necròpolis d'inhumació de sepultures fetes amb lloses i amb tègules a doble vessant (segles VI-VII) per les referències orals de J. Mateu. No hi havia més detalls sobre el nombre, orientació i altres característiques de les sepultures per a la correcta documentació del jaciment. Llavors s'observaven restes de tegulae escampades per la proximitat de l'ermita, així com fragments de paviment testaceum reutilitzats com a elements constructius en les parets exteriors. Se li va atorgar a la necròpolis una cronologia d'època romana. Era molt remarcable la presència, també, en el mur sud de l'ermita, d'un bloc paral·lelepípede de gres no motllurat, de 59 x 34 cm la part alta i 37 x 37'7 cm la part baixa. Aquest bloc presenta la inscripció: I(ovi) O(ptimo) M(aximo), amb una alçada de lletres de 6'2 - 6 cm. Es tracta d'una inscripció en honor a Júpiter, sense dedicant, interpretat com a culte local, lligat a un territori agrícola que la divinitat havia de protegir. M. Mayer situa la inscripció cap a la fi de la primera meitat del segle II dC. Les restes de l'ermita que es conserven són atribuïbles al segle XVIII, tot i que es sap del seu arranjament a èpoques posteriors i de la presència de materials anteriors. M. Mayer també documentà un possible mil·liari localitzat en una de les feixes de Ca n'Estaper. Aquest mil·liari va ser conservat fins el 1980 a prop de la masia, però avui dia es troba perdut. Aquest possible mil·liari era realitzat en gres, amb una alçada de 60 cm i un diàmetre de 40 cm. L'alçada de les lletres era de 7,5 cm, molt esborrades i pròximes a la base: EP<\/p> ","codi_element":"08054-93","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Can Estaper C\/ del Retorn s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Entre el maig i l'agost de l'any 2000 es realitzà una intervenció arqueològica. Durant la intervenció arqueològica s'observà l'existència de part de la necròpolis tant a l'interior (6 tombes) com a l'exterior (32 tombes) de l'església. Les tombes localitzades l'any 2000 també són construïdes amb coberta de tègules a doble vessant o amb estructura de cista i coberta de tègules, amb una cronologia de segles IX al XV (encara que 4 són del segle VI i VII). Quant a l'Ermita de Sant Joan de Benviure, es tracta d'un tipus d'edifici aïllat, església d'una sola nau, de planta rectangular, de la qual resten dempeus tres parets perimetrals i un frontís a dues aigües amb una motllura. Les conclusions obtingudes se sintetitzen en l'establiment de diverses fases cronològiques. La intervenció arqueològica ha permès establir un total de 5 fases diferenciades, 4 de les quals es troben directament relacionades amb l'existència d'un edifici religiós. FASE I. Època romana: Aquesta primera fase ve definida exclusivament per l'existència de 8 sitges de dimensions considerables situades tant a l'interior com a l'exterior de l'edifici. La cronologia relativa obtinguda és dels segles VI-VII, podria relacionar-les amb restes d'un assentament d'època romana, sense més precisió cronològica. És probable que les sitges corresponguin a la pars rústica d'una vil·la romana que hauria existit a la zona. FASE II. Segles VI-VII: Aquesta fase es caracteritza per l'establiment d'un edifici religiós que al llarg dels segles es mantindrà amb les pertinents reformes i modificacions. La cronologia d'aquesta fase correspon als segles VI-VII. Correspondrien a aquest moment un total de 4 tombes, 3 de les quals corresponen a la tipologia de tombes amb coberta de tègula a doble vessant, col·locades dins d'una fossa rectangular excavada al sòl geològic. Cap d'aquests enterraments presentava material arqueològic associat ni cap tipus d'aixovar que s'hi relacionés. FASE III. Medieval: Aquesta fase correspon ja a època clarament medieval i representa una reducció important de la planta de l'edifici original i una remodelació total de les estructures antigues. La fase sembla caracteritzar-se per la construcció d'un absis semicircular a la part de llevant, que es recolzaria sobre les restes de l'antiga capçalera quadrada. A partir d'aquest moment, l'edifici es convertiria en una església d'una sola nau, amb una planta idèntica a la que s'ha mantingut fins avui dia. Es possible que li correspongui una cronologia entre els segles XI-XII. A banda de les diverses estructures i paviments documentats, és probable que bona part dels enterraments documentats a l'interior i a l'exterior de l'església corresponguin també a aquesta fase. FASE IV. Segles XVI-XVIII: Tant arqueològicament com arquitectònica sembla donar-se, en termes generals, una llarga pervivència de l'edifici medieval sense reformes significatives fins entrada l'època moderna. En aquest moment es duen a terme importants reformes tant als murs de la nau com a la capçalera de l'església. Es refà novament la zona de l'absis i es construeix un del tipus ferradura per la part interior de l'edifici. També correspondria a aquesta fase tot el tram del mur de migdia, És evident que l'aprofitament d'aquest material implicava l'existència d'un antic assentament romà de certa importància. Quant a les construccions del segle XVIII, aquestes es limiten a l'edificació del mur de migdia i de l'actual façana de ponent. FASE V. Segle XIX: Darrera fase en la que es duen a terme reformes importants tant a l'estructura de l'edifici com en el seu espai interior. Li correspon una cronologia molt tardana, atribuïble al segle XIX. En aquest moment es duu a terme, entre d'altres, una nova reforma de l'absis de l'església quan, per raons desconegudes es torna a construir un nou absis semicircular. CC.AA. (2006)<\/p> ","coordenades":"41.4705200,2.0017700","utm_x":"416647","utm_y":"4591472","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45858-foto-08054-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45858-foto-08054-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45858-foto-08054-93-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Contemporani|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"La zona era coneguda popularment com la Serra del Fossar, topònim prou simptomàtic, i estigué destinada al conreu de la vinya fins als anys 60 del segle XX. J. Mateu recull, dels pagesos que la treballaven, referències orals respecte a l'aparició de fragments de tègula i ossos.","codi_estil":"83|84|85|94|98|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45859","titol":"Jaciment de can Pedrerol de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-pedrerol-de-baix","bibliografia":"
Excavació al 2004 Projecte de construcció de la plataforma de LAV Madrid - Saragossa -Barcelona - Frontera Francesa, tram: Castellbisbal - El Papiol (pk 504+000 i 504+700). MORET PUJOL, L. (2004) Memòria excavació Vil·la Romana de Can Pedrerol de Baix (2004). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC (2 volums). Memòria anàlisi morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis de Can Pedrerol de Baix, 2004: Arxiu Àrea Coneixement Recerca. BERGADÀ, E. (1981) Vil·la romana de Can Pedrerol de Baix, Castellbisbal. A: Butlletí del Museu Municipal de Molins de Rei . Molins de Rei<\/p> ","centuria":"I-III","notes_conservacio":"El pas de la via de l'AVE va destruir el jaciment.","descripcio":"
Les restes localitzades en Can Pedrerol de Baix corresponen a la pars rústica d'una vil·la romana, la part residencial de la qual no ha estat localitzada. La cronologia de les restes documentades va des del segle I fins al III dC, tot i que la presència d'àmfora ibèrica, terra sigil·lata, ceràmica d'engalba blanca i vernís roig pompeià en els nivells d'amortització d'algunes estructures fan pensar que potser el moment fundacional de la vil·la podria ser anterior, en el segle I aC, però no és possible confirmar aquesta hipòtesi ja que en l'excavació no s'han documentat estructures d'aquesta cronologia. Un cop acabada la intervenció doncs, és possible establir quatre moments de funcionament per aquest jaciment: 1. Fase altimperial (segle I dC). Totes les estructures que s'inclouen en aquesta fase es troben excavades en el substrat geològic, se suposa que el període de funcionament fou molt curt, ja que els nivells d'amortització són de mitjan segle II. Formen aquest moment els murs que defineixen l'estructura octogonal dels diversos edificis i la base d'opus signinum del lacus, unes estructures de planta quadrada i un magatzem de dolia en el què s'han documentat fins a 33 estructures. El moment de funcionament d'aquest magatzem (fou de curta durada) coincideix amb el moment en què la producció de vi de la laietània es troba en ple auge i potser es va deixar d'utilitzar a finals de segle, degut a l'edicte de Domicià l'any 92, moment de carestia de cereals. Els directors de la intervenció pensen que la construcció de les edificacions i del camp de dolia es dugué a terme durant l'època d'August i que el seu funcionament va ser curt. 2. Fase altimperial II (segle II - III dC). En aquest moment les estructures relacionades amb la elaboració de vi es deixen d'utilitzar i s'han amortitzat. Es troben en funcionament dos forns i un seguit de 17 estructures de combustió que es localitzen on abans hi havia el magatzem de dolia. Les estructures metal·lúrgiques quedaran amortitzades a finals del segle II, moment en què tot s'abandona. 3. Fase moderna. Un tercer moment d'ocupació s'observa per les rases de vinya localitzades en diversos punts del jaciment, ja que tallen tots els nivlls de cronologia romana. Es tracta de cinc rases de vinya situades al costat sud del jaciment. 4. Fase indeterminada. Hi ha tot un seguit d'estructures a les que no s'ha pogut atribuir una cronologia degut a la manca de materials associats. Com a conclusió es pot dir que les restes documentades corresponen a la pars rústica d'una vil·la romana, dedicada a la producció de vi. Can Pedrerol de Baix va ser un centre productor de vi ja que s'han localitzat àmfores amb marques procedents d'aquesta vil·la en diversos punts de la mediterrània. El fet de tractar-se d'un centre productor de vi i alhora productor d'àmfores fa pensar que es tractaria també d'un centre distribuïdor de la seva producció.<\/p> ","codi_element":"08054-94","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç (08755 Castellbisbal)","historia":"
La gran casa pairal de Can Pedrerol de Baix es troba situada al sud del terme municipal de Castellbisbal Papiol. L'any 1988 durant la realització de la Carta Arqueològica es va poder documentar que en aquest indret s'observava una gran quantitat de materials en superfície: tègules, fragments d'àmfora, ceràmica sigil·lata i restes d'estructures entre les que destacava un fragment d'un gran paviment d'opus testaceum localitzat en el marge del camí que va de l'ermita a la casa. El paviment presentava una llargada entre 5 i 6 metres. D'altra banda, en l'interior de la casa conservaven dues àmfores Dressel 2-4 senceres i dues bases de columna. Membres del museu Municipal de Molins de Reu excavaren un testar aparegut en un camp, del que documentaren diversos pivots d'àmfora amb estampilles i abundant material ceràmic (la majoria massa cuit) i escòries de forn, que evidenciaven la presència en la vil·la de forns de producció de ceràmica. En les estampilles localitzades es llegia: 'AD, PROTI i MA'. L'any 2004, amb motiu del projecte de construcció de la plataforma de la Línia d'Alta Velocitat, Memòria excavació Vil·la Romana de Can Pedrerol de Baix (2004). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC (2 volums) tram Castellbisbal - El Papiol, es realitzà una intervenció arqueològica als voltants de la masia de Can Pedrerol de Baix i de l'ermita de Sant Quintí de an Pedrerol de Baix consistent en el seguiment arqueològic de les obres. La realització de la prospecció superficial va confirmar la presència de restes arqueològiques en un indret entre la masia i l'ermita, amb la localització d'abundants restes en superfície de ceràmica romana. També es localitzà un mur o paret amb material ceràmic d'època romana. Amb aquests resultats, es dugué a terme una segona intervenció de delimitació i sondejos, que proporcionà els límits d'una àrea d'excavació de 700 metres quadrats, dins la que es van localitzar dos murs paral·lels de factures molt diferents, un dels quals associats a un paviment d'opus signinum tallat per la via del tren. D'altra banda es localitzà una bossada de cendres, dins el qual hi havia un dolium. La última intervenció fou una excavació extensiva: per a aquesta tasca es dividí el jaciment en quatre àmbits i delimiten i mostren una vil·la romana.<\/p> ","coordenades":"41.4457000,1.9923600","utm_x":"415829","utm_y":"4588726","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45859-foto-08054-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45859-foto-08054-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45859-foto-08054-94-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"És destacable la constant aparició de materials d'època romano-imperial en les terres de conreu i zones edificades de la masia. En l'interior de la masia es conserven dues àmfores senceres (Dressel 2-4), així com dos basaments de columna de pedra tallada. Les restes del material localitzat i dipositat al Museu de Molins de Rei són les següents: ceràmica, vasos, àmfores, plats, recipients, tapadora, gerra, braçalet, botó, llosa i restes fauna.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45860","titol":"Can Canals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-canals","bibliografia":"
Can Canals. CC.AA. Núm. 3097<\/p> ","centuria":"I-III","notes_conservacio":"Jaciment desaparegut sota el talús de la carretera.","descripcio":"
Situat tocant la carretera C-1413, i immediatament sota d'unes pilastres de suport de l'autopista A-7, al seu pas just abans de la desembocadura de la riera de les Arenes, (de Rubí), en el Llobregat, la qual està partida entre el terme municipal de Castellbisbal i el Papiol. En l'extrem sud-est del terme municipal de Castellbisbal. El jaciment és documentat tan sols a partir dels materials recollits en superfície, tot i que es desconeixen les circumstàncies de la troballa i si aparegueren estructures associades al material ceràmic o no, etc. El material és d'època imperial: lucernes, fragments d'àmfores, pondus i restes de tuberia en plom per a la conducció de líquids, molt probablement aigua. Donada l'estratègica situació de la zona, i per la proximitat del jaciment de Can Pedrerol de Baix, sembla que les restes documentades poden testimoniar, amb les reserves corresponents, un assentament de tipus rural. L'any 1988, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Vallès Occidental, no va ser possible localitzar material o restes en aquest indret. CC.AA.<\/p> ","codi_element":"08054-95","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Es tingué constància de l'existència d'aquest jaciment per la informació oral facilitada per J. Mateu l'any 1988, el qual indicà la situació del jaciment i l'existència del material recollit en superfície.<\/p> ","coordenades":"41.4491000,1.9940000","utm_x":"415970","utm_y":"4589102","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45860-foto-08054-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45860-foto-08054-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45860-foto-08054-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Can Canals és el nom d'una masia desapareguda sota una variant de l'autopista A-7, avui terreny amb talús i estructures de formigó. Crta. Caldes de Montbui a Molins de Rei punt quilomètric 4. La Ubicació de materials és al Museu de Rubí","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45861","titol":"Rectoria Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-vella-0","bibliografia":"
DEL FRESNO, P. (2001-2002) Memòria intervenció arqueològica parcel·les 2, 3a, 3b, 4 i 5 Polígon Residencial Eixample del Casc, 2001-2002<\/p> ","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Les restes foren destruïdes. Actualment la zona es troba construïda i urbanitzada.","descripcio":"
Les evidències obtingudes a la primera intervenció, relatives, sobretot, a l'ús de carreus i a la coherència en l'evolució de l'hàbitat, indicaven l'existència d'una primera construcció de planta quadrangular. Es tractaria d'una masia tradicional, construïda a partir de tres naus paral·leles entre elles i perpendiculars a la façana principal. Aquesta primera masia es podria datar dels segles XVI o XVII. Un cop abandonada, part de l'estructura de la casa va ser aprofitada per a una nova ocupació. Es tracta d'una masia de planta quadrangular dividida, en principi, en dos espais perpendiculars a la façana. Ambdós espais es comuniquen entre ells a través de les portes obertes en la façana oest de la primera casa. Sobre la meitat oest d'aquesta casa es desenvolupa una segona planta. La planta inferior està fonamentalment dedicada a l'activitat econòmica, així doncs, es troben cups, dipòsits i premses. L'alçada de la primera planta està marcada pels encaixos de l'embigat. La coberta es trobaria a una alçada aproximada de 3,40 metres i es tractaria d'una coberta a dues aigües. La planta superior, a la que s'accediria a través d'una escala, estaria dedicada més a funcions d'hàbitat. En un moment posterior, es va produir una reconversió en dos ambients independents. La circulació entre ambdós espais s'anul·la i es tapien portes i finestres. A finals del segle XIX es realitza una important destrucció que comporta la colmatació definitiva de tot el conjunt subterrani. Les noves necessitats constructives obliguen a anivellar tot el solar i en els punts on el terreny natural es troba rebaixat es troba la runa procedent de les estructures anteriors, inclosa la de la destrucció dels mateixos cups. Aquest nou hàbitat donarà lloc a una disposició de cases de planta rectangular alineades respecte del carrer de la Rectoria Vella, orientades longitudinalment de nord a sud. És en aquest moment quan es van reomplir els cups i l'accés a la gruta, així com les sitges de les quals no es pot assegurar la data de la seva construcció, tot i que sembla probable que funcionessin amb la Rectoria Vella. CC.AA.<\/p> ","codi_element":"08054-96","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Rectoria Vella, (09755 Castellbisbal)","historia":"
El carrer de la Rectoria Vella correspon a una antiga alineació de les primeres cases del nucli de Castellbisbal, quan aquest es desenvolupava en sentit est-oest, perpendicular a la trama urbana principal actual. Aquesta antiga alineació està en relació amb la xarxa viària medieval i, possiblement, també la romana. Els anys 2001-2002, amb motiu de la construcció del Polígon Residencial Eixample del Casc, es realitzà una prospecció arqueològica en el solar que ocupa el sector nord - oest de l'illa urbana limitada pel carrer de la Rectoria Vella i l'actual avinguda de Pau Casals. La intervenció arqueològica consistí en la realització del seguiment i control arqueològic dels treballs de desmunt i moviment de terres a les parcel·les 2,3a, 3b, 4 i 5 del polígon residencial Eixample del Casc, la documentació i seguiment de l'enderroc de l'edifici de Cal Paulero al carrer de la Rectoria Vella, i l'excavació arqueològica de les estructures subterrànies a la parcel·la 3b. Les restes localitzades van ser identificades com la Rectoria Vella. En aquest sentit, cal dir que a Castellbisbal es documenten dues esglésies anteriors a l'actual, una cap a la segona meitat del segle XI i una altra que es va consagrar cap al 1167. Tenint en compte el nom del carrer i la proximitat de la casa de Can Cases de l'Església, tot apunta a que la Rectoria Vella es trobés en aquest solar. A més, també se sap que per a la construcció de l'actual església s'aprofità el material provinent de l'enderroc de l'antic temple, cosa que explica l'important arrasament que pateix tot el solar i el fet que només hagin perdurat les estructures construïdes en el terreny natural (les sitges, els cups i la fresquera). La documentació conservada als fons parroquials deixa entreveure com la primera rectoria de Castellbisbal es trobà ubicada a tocar de l'església de Sant Vicenç del Castell. Amb tot, una visita pastoral del 1508, donava referència explicant que l'antiga rectoria ubicada a tocar de l'Església del Castell - es trobava massa lluny de l'església parroquial i es va optar per la construcció d'una nova. Es va trobar per la construcció els fonaments d'una casa molt antiga al costat de l'església. La visita pastoral del 1555 comenta que és construïda des de fa poc. Cal pensar que aquest edifici va ser aixecat a l'indret conegut com La Rectoria Vella, a les afores del poble. Un document posterior la situava al lloc conegut com el Sarral prop d'en Pi, a la vora del camí que va a la casa de Can Galí. RUIZ (1998: 68)<\/p> ","coordenades":"41.4754300,1.9841800","utm_x":"415184","utm_y":"4592034","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45861-foto-08054-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45861-foto-08054-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45862","titol":"Pedrera de can Campanyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-de-can-campanya","bibliografia":"
AA.DD. Memòria anàlisi morters i estudi petrogràfic materials lapidis de Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal), 2004.<\/p> ","centuria":"I-XX","notes_conservacio":"Presència de la vegetació deslluieix la interpretació de l'espai","descripcio":"
Antiga pedrera i lloc d'extracció de pedra. S'observa actualment el tall vertical en el terreny en forma ondulada, molt malmès i recobert de vegetació en alguns trams. La part superior de la pedrera es troba actualment construïda impedint encara més l'apreciació del jaciment. La seva extensió és variable, ja que la vegetació actual no permet delimitar el començament i el final del tram de paret explotat. L'alçada del tall vertical també varia segons els trams, i va des de 1,5 a 6 metres, depenent de la zona. El tipus de material extret es correspon a pedra calcària.<\/p> ","codi_element":"08054-97","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Molt possiblement es tracta d'un lloc d'extracció de pedra utilitzat al llarg de diversos períodes històrics. L'estudi dels morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis del jaciment de Can Pedrerol de Baix indiquen que el material de construcció podria haver estat extret d'aquesta pedrera, però segons informació oral procedent d'alguns veïns de Castellbisbal, el jaciment fou aprofitat ocasionalment fins a començaments del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.4846200,1.9926800","utm_x":"415906","utm_y":"4593046","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45862-foto-08054-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45862-foto-08054-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45862-foto-08054-97-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Modern|Contemporani|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85|94|98|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45863","titol":"Bassa al parc del castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-al-parc-del-castell","bibliografia":"
SERRA MOLINOS, J (2006) Informe de la intervenció arqueològica al Parc de l'Ermita de Castellbisbal (Vallès Occidental). Arxiu del Servei d'Arqueologia<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"L'accés públic al parc converteix el jaciment en accessible a tothom.","descripcio":"
Amb motiu del projecte de rehabilitació de l'entorn de l'ermita de Castellbisbal i pel fet de que és coneguda la presència d'estructures visibles no documentades, es va projectar una intervenció arqueològica a l'entorn de l'ermita de Castellbisbal. Les estructures visibles estaven construïdes amb còdols i pedres calcàries irregulars unides amb morter de calç de color rosat i de forta consistència. Pel que fa a la planta, es tracta d'una estructura circular amb parets d'uns 30 centímetres de gruix aproximadament, i un metre de diàmetre, que, amb l'excavació, s'ha confirmat que es tractava d'un pou. A pocs metres d'aquest pou s'observa una paret de poc més d'un metre de llarg i una alçada de entre 20 i 40 centímetres, amb enlluït de calç per la cara interna, que ha resultat set una gran cisterna o dipòsit. Formant angle recte amb aquesta, però sense arribar a unir-se degut als efectes de l'erosió, apareixia una paret que només es pot observar en un tall del vessant i amb les mateixes característiques constructives que l' anteriorment descrita. A una cota més baixa, en aquest mateix tall, s'obrí, en un moment encara desconegut, una cabana de pagès o barraca de vinya que perforava el vessant i que aprofitava la paret de la cisterna ja existent. En l'interior de la cabana s'observava com el mur s'associava a un paviment que es veié afectat per la construcció de la barraca. L'excavació ha descobert una gran cisterna, a la que s'associa una cisterna més petita a l'est, que s'alimentava de la primera a través d'un canal. A l'oest de la cisterna es troba el pou, ja visible abans de les tasques de neteja i excavació arqueològica. Aquest pou ha estat associat a una tipologia de pou molt comuna al terme corresponent als pous destinats a acumular aigua per ser utilitzada desprès per ensulfatar les vinyes. La seva cronologia és contemporània (finals del segle XIX) Pel que fa a la cronologia, es disposa de pocs materials per a datar amb exactitud el conjunt, tot i així, pel tipus de morter emprat caldria pensar en una cronologia al voltant dels segles XVII - XVIII.<\/p> ","codi_element":"08054-98","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Jaciment excavat arran de l'ordenació del Parc de l'Ermita l'any 2006.<\/p> ","coordenades":"41.4744300,1.9758800","utm_x":"414490","utm_y":"4591932","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45863-foto-08054-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45863-foto-08054-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45864","titol":"Parc del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-del-castell","bibliografia":"
SERRA MOLINOS, J (2006) Informe de la intervenció arqueològica al Parc de l'Ermita de Castellbisbal (Vallès Occidental). Arxiu del Servei d'Arqueologia<\/p> ","centuria":"XII-XIII","notes_conservacio":"La construcció del parc del castell va ser la causa del desmantellament del jaciment.","descripcio":"
L'any 2005 durant el control de les obres d'adequació de la zona del Parc del Castell de Castellbisbal per a la instal·lació d'una línia de tubs de canalització d'aigües, al realitzar una de les rases van aparèixer restes humanes corresponents a una inhumació. Es tracta d'una zona situada a la base de l'actual ermita de Sant Vicenç, al peu d'un turó. Al cim d'aquest turó hi ha les restes medievals del castell. La zona excavada es troba propera al castell on ara està situada l'ermita del Castell, en el camí que duu a l'ermita és on s'ha documentat la inhumació. En total es realitzaren tres cales per tal de comprovar si existien més restes per la zona; la cala 1 és la única que va donar resultats positius; es troba situada al final del camí del Parc del Castell al peu de l'ermita pròxima al barranc del turó. Un cop excavada la rasa, baixant uns 40cm es netejaren les restes localitzades per tal de documentar-les. L'estructura funerària localitzada es troba excavada en la roca mare, a uns 64m del nivell de circulació; de l'enterrament en resten una petita part de la coberta de lloses i en el seu interior s'observen les restes molt fragmentades d'un individu; només la tíbia, el peroné i els ossos del peu i les falanges. La resta de l'individu no s'ha trobat in situ, tot i que algunes restes han aparegut fora de context.<\/p> ","codi_element":"08054-99","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal)","historia":"
Restes documentades durant la realització d'una rasa de control amb motiu del Projecte d'adequació de la zona del Parc del Castell (2005). La cronologia donada al jaciment és medieval, i es correspon a un jaciment d'entre els segles XII-XIII<\/p> ","coordenades":"41.4747300,1.9759600","utm_x":"414497","utm_y":"4591965","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45864-foto-08054-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45864-foto-08054-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45865","titol":"Passeig de l'Ermita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passeig-de-lermita","bibliografia":"
Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Passeig de l'Ermita, Castellbisbal (2004) Arxiu Àrea Coneixement i Recerca.<\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"La parcel·lació dels terrenys per a urbanitzar i el tancament de les parcel·les i la construcció de cases han desvirtuat la zona.","descripcio":"
La realització de sondejos en aquesta zona van posar al descobert un edifici de planta rectangular, que va ser delimitat i excavat. Sobre la possibilitat que es tractés de l'ermita mencionada, no hi ha cap evidència arqueològica que ho pugui confirmar. Els murs que defineixen la planta de l'edifici són prims i rectilinis, amb un gruix que no arriba als 40cm. El parament és format per la disposició horitzontal de les filades de blocs de pedra retallada lligats amb morter. L'alçada màxima conservada dels murs és de 70cm. L'edifici presenta dues obertures; la primera és la porta d'entrada, i de la segona obertura, part es troba integrada en un enderroc, és un tros d'un dels marcs d'una finestra. A l'interior de les restes de la edificació es localitzaren dos dipòsits d'utilització successiva; el més antic, de planta quadrada, el més modern, de planta circular i a l'interior de l'altre. El material arqueològic recuperat en la intervenció destaca ceràmica 'Pickman' i estris de ferro dins el reompliment del dipòsit més antic; en el reompliment del dipòsit posterior es trobà ceràmica vidrada monocroma, vidre i un ganxo de metall. En l'estrat d'enderroc aparegué ceràmica vidrada monocroma, una moneda molt desgastada, vidre i metall. En l'estrat d'anivellament, fragments d'una olla a torn oxidada, vidre, una rajola i una moneda molt prima amb perforació central, que conserva gravada la data de 1772 en un dels seus extrems. Els autors de l'excavació proposen la hipòtesi que originàriament es tractés d'un edifici religiós i posteriorment fou reutilitzat amb una finalitat diferent, emmascarant totalment la funcionalitat inicial. Tot i així, les dades arqueològiques concretades en l'aparició de les estructures a l'interior del recinte, més aviat fan pensar en una utilització de caire agrícola o industrial d'aquest espai. Altres elements com l'existència d'un pilar central o un grup de rajoles ubicades simètricament són de difícil interpretació, però semblen formar part més aviat d'un establiment de funcionalitat econòmica o caire industrial que no pas religiós.<\/p> ","codi_element":"08054-100","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb. Costablanca (08761 Castellbisbal)","historia":"
Durant el mes d'abril de 2004 es dugué a terme una intervenció arqueològica en el paratge conegut com Passeig de l'Ermita de Castellbisbal, ubicat dins els límits de la urbanització Costa Blanca. El lloc es caracteritza per tractar-se d'un espai boscós, molt a prop d'un dels camins de terra que comuniquen entre elles les cases de la zona, en la part mitja i més planera d'un petit turó allargassat. La presència de possibles punts d'interès cultural en aquesta zona durant la realització d'un estudi d'Impacte Ambiental i les obres d'adequació d'un nou carrer que ha de comunicar dues agrupacions de vivendes, motivaren la intervenció. D'altra banda, hi ha referències orals de la possibilitat que l'antiga Ermita de la població es trobi en aquesta zona, en la part alta del turó.<\/p> ","coordenades":"41.4802600,1.9477400","utm_x":"412148","utm_y":"4592607","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45865-foto-08054-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45865-foto-08054-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45866","titol":"Estació de ferrocarrils Martorell-Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estacio-de-ferrocarrils-martorell-vila","bibliografia":"
CANTOS RUEDA, J.A. (2006) Informe preliminar del seguiment arqueològic d'obres a l'estació (maig juliol 2006). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. ACHÓN, O. (2007) Memòria intervenció arqueològica estació Martorell Vila. 2006-2007: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.<\/p> ","centuria":"XII-XV","notes_conservacio":"La construcció de passeres per adequar la zona va ser la causa del desmantellament del jaciment","descripcio":"
Es documentaren restes d'una estructura murària o fonamentació que podrien haver format part de l'antiga andana de l'estació. Posteriorment es va documentar un nou tram de mur de contenció del camí que anava de Martorell a Terrassa d'època medieval i moderna. CC.AA. (2008)<\/p> ","codi_element":"08054-101","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. (08755 Castellbisbal)","historia":"
En el marc de les obres de 'Tancament d'andanes i adaptació a la normativa d'accessibilitat de l'estació de Martorell - Vila dels FFGC', dutes a terme a l'estació de Martorell, des de juny de 2006 es realitza una intervenció arqueològica preventiva de seguiment dels rebaixos i extraccions de terres i sediments. L'estació dels FFGC es troba situada al nord-est del nucli de la Vila, a escassa distància del Pont del Diable. El pont travessa el riu Llobregat just damunt el congost de Martorell, en una zona d'alt interès arqueològic i alt valor històric degut, sobretot, a la proximitat del pont romà. El seguiment arqueològic venia motivat per la proximitat del pont del diable amb l'objectiu de trobar les restes del traçat de la Via Augusta en aquesta zona.<\/p> ","coordenades":"41.4758600,1.9389700","utm_x":"411410","utm_y":"4592128","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45866-foto-08054-101-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45867","titol":"Castell de Castellbisbal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-castellbisbal","bibliografia":"
CARRERAS CANDI F. (1900) Lo Castell-Bisbal del Llobregat. Ed. Estampa la catalana. Barcelona<\/p> ","centuria":"XII","notes_conservacio":"Són molt poques les restes que es poden observar degut a la construcció en aquest indret de l'ermita de Sant Vicenç del castell i l'eixamplament del passeig del parc.","descripcio":"
Restes de fonamentacions entorn la capella de Sant Vicenç, al serrat de les Garses. Poca informació es pot donar de l'estratègic castell situat en el Turó de les Garces, totalment desaparegut, malgrat que en alguns punts afloren petites restes de murs de forma esporàdica. Aquest estat d'arrassament no permet cap conclusió sobre la seva distribució.<\/p> ","codi_element":"08054-102","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal)","historia":"
El Castell de Castellbisbal apareix a la documentació per primera vegada l'any 1013, en un document on s'al·ludeix al castell episcopal o de Benviure. La fortalesa depenia del bisbe Guislabert, nebot del comte Borrell II de Barcelona. Durant la crisi del 1041-1044, el bisbe es posà en contra del comte i, després d'uns aldarulls, Guislabert va haver d'empenyorar el castell bisbal al comte. A partir d'aquest moment el castlà, Guillem Ramon de Voltrera, hagué de prestar fidelitat als comtes de Barcelona. Al segle XII apareix el llinatge dels Castellbisbal, que eren castlans del bisbe i feudataris dels Castellvell. Al segle XIII els Castellvell tenien el domini total sobre el castell de Castellbisbal. A l'inici del segle XIV, tenia la castlania Berenguer de Castellbisbal, que reconstruí de nou el castell. Després de la guerra civil de 1462-1472, el rei donà el castell a Lluís de Requesens perquè Berenguer de Castellbisbal havia lluitat contra ell. Francesc de Castellbisbal mogué plet contra els Requesens i l'assumpte finalitzà amb la venda, l'any 1494, per part de Francesc, de tots els feus i les rendes que posseïa al terme del castell de Castellbisbal a Lluís Requesens. (CC.AA).<\/p> ","coordenades":"41.4738600,1.9736900","utm_x":"414306","utm_y":"4591871","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45867-foto-08054-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45867-foto-08054-102-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi D.06","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["40"]},{"id":"45868","titol":"Turó de la Gatzarella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-la-gatzarella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Espai boscos situat entre els P.I. d'Agripina i Can Cases del riu. Es trobaren restes de materials lítics en superfície corresponent a pedres de riu tallades a mà, denominades 'choppers'<\/p> ","codi_element":"08054-103","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina - P.I. Can Cases del riu (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4576800,1.9902500","utm_x":"415668","utm_y":"4590058","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45868-foto-08054-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45868-foto-08054-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45868-foto-08054-103-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat d'elements del POUM dins del catàleg de Béns a protegir amb el codi D.13","codi_estil":"77|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45869","titol":"Turó de les Guàrdies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-les-guardies","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La construcció de l'antena de comunicacions sobre el jaciment i l'asfaltat de la zona han desvirtuat el jaciment.","descripcio":"
Turó situat al vessant de migdia del nucli urbà de Castellbisbal, ocupat en la seva pràctica totalitat pel P.I. Agripina. En aquest indret es recolliren mostres de restes prehistòriques durant els moviments de terres realitzats l'any 1965.<\/p> ","codi_element":"08054-104","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina. (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4617500,1.9818200","utm_x":"414969","utm_y":"4590518","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45869-foto-08054-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45869-foto-08054-104-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi D.14","codi_estil":"77|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45870","titol":"Vinya del Caramanxel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vinya-del-caramanxel","bibliografia":"","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"S'aprecien restes molt disperses, amagades per la vegetació que creix de forma abundant desprès dels incendis","descripcio":"
Restes de construccions situades sobre el turó conegut com la vinya del Caramanxel. Es reconeixen enmig de la vegetació nascuda després de l'incendi fragments de murs, alguns dels quals han caigut del vessant del turó. També apareixen restes de ceràmica vernissada i teules en superfície.<\/p> ","codi_element":"08054-105","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
No es tenen referències de cap construcció en aquest turó. Per la datació de la ceràmica localitzada es pot precisar que es tracta de restes del període modern (segles XVI-XVII), que es podria correspondre a un tipus d'habitat o masia actualment desapareguda.<\/p> ","coordenades":"41.4930300,1.9683200","utm_x":"413883","utm_y":"4594004","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45870-foto-08054-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45870-foto-08054-105-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi C.10","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45871","titol":"Can Santeugini","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-santeugini","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia formada per diversos edificis que conformen el conjunt de l'explotació agrícola. L'edifici principal és un cos de planta rectangular, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia i precedida per un pati enllosat. L'accés a la porta principal es realitza mitjançant una escalinata doble obrada en pedra i adossada al mur. El portal principal és allindat i es correspon a l'alçada del primer pis amb un finestral rectangular. La façana de ponent compta amb una galeria adossada a l'alçada del primer pis. Es tracta d'una galeria oberta amb arcs de mig punt. A la façana de llevant s'adossen diversos cossos de planta baixa que es cobreixen independentment. Un mur d'aglomerat, mamposteria i obra envolta tot el conjunt d'edificis de la masia. A l'extrem sud del mur s'aprecia una torre circular, que és en realitat un molí de vent. Es tracta d'una torre molt decorada, convertida en torre ornamental amb una escalinata interior. L'espai s'ha dividit en planta baixa i tres pisos, obrint finestrals de punt rodó en totes les seves cares. El tercer pis a estat convertit en punt d'observació i dotat amb una terrassa que recorre perimetralment tot l'espai circulat. Es tracta d'una terrassa que es sosté sobre uns permòdols fets en ciment i s'ha protegit amb una barana de ferro molt treballada. Aquest tercer pis es corona amb un teuladet format per una cornisa perimetral que es sosté sobre impostes. A nivell constructiu, tot el conjunt combina la pedra vista i l'arrebossat en color groc. A l'exterior de la casa, sobre un turó situat uns metres a migdia del conjunt es conserva l'antiga era de la casa, actualment molt malmesa, que compta amb una alzina monumental en una punta. També han estat localitzats restes d'un antic pou d'aigua fet amb maons.<\/p> ","codi_element":"08054-106","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. Mas Cantateugini s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Cal pensar que es tracta d'una de les masies més antigues de Castellbisbal, amb orígens que es remunten a l'Edat Mitjana. El nom original de la casa podria haver estat el de Santa Eugínia, així al cens parroquial del 1600, apareixen censats Francesc Sanctauginia, Pau Sanctauginia, Antiga i Maria Sanctaugínia, Jaume Sanctaugínia i un mosso anomenat Joan. El cognom familiar sembla haver-se mantingut fins al segle XVIII. Així, el 8 d'agost de 1739, Victòria Santeugènia, veïna de Castellbisbal i resident en aquesta masia es va casar amb Magí Ambrós, hereu de Can Xercavins de Rubí, a la desapareguda ermita de Sant Genís. En el cens de 1752, consta com a propietari Francesc Santa Eugènia. En tant que edifici, tot fa suposar que l'actual masia és una construcció del segle XIX que integra restes de l'antiga edificació sobre la qual s'aixeca, especialment al seu cantó nord. L'actual masia va ser aixecada sobre el que devia ser la masia medieval i moderna de Can Santeugini amb un estil propi d'una casa residencial més que d'una masia agrícola. Tot el conjunt va ser envoltat el 1866 per un mur perimetral que tancava l'espai. Destaca especialment la construcció dels porxos que s'adossen a la casa pel cantó de ponent, i la torre de l'aigua que presideix l'entrada al conjunt arquitectònic. Econòmicament, el sostén de la casa estava estretament lligat a la producció de vi, trobant-se tots els terrenys del voltant, propietat de la casa plantats de vinya. Un cop arruïnada la vinya, a mitjans del segle XX fou venuda pels darrers propietaris hereus de la família Santeugini, que parcel·laren es terrenys venent-los per fer l'actual urbanització. Respecte a la casa, cal afegir que fins a mitjans del segle XX estigué habitada per masovers. A finals del segle XX la casa fou convertida en restaurant, la qual cosa ha suposat una reforma interior dels seus espais i usos.<\/p> ","coordenades":"41.4907400,1.9540900","utm_x":"412692","utm_y":"4593764","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45871-foto-08054-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45871-foto-08054-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45871-foto-08054-106-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45872","titol":"Can Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-coromines-2","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües aixecat en mur de mamposteria irregular i arrebossat posteriorment amb ciment sense pintar. Al cos central de l'edifici s'han anat afegint alguns cossos que desvirtuen la visió general del conjunt. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba encarada a ponent, i precedida per un cos rectangular de planta baixa. Destaca el conjunt de finestrals de mig punt obert a nivell de segon pis. A tocar de la casa, en el sector de ponent es pot observar la presència d'una bassa circular de grans dimensions. El material de construcció no s'aprecia actualment ja que es troba arrebossada amb ciment, però cal pensar que es tracta de maó. Aquesta bassa recull aigua del sector del torrent de Pegueres i està destinada al rec agrícola. Els seus orígens cal situar-los a començaments del segle XX, moment en el qual la casa comptava amb una important producció agrícola.<\/p> ","codi_element":"08054-107","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Crta.BV1501, km. 1,3. (08755 Castellbisbal)","historia":"
L'edifici existent actualment pot ser datat a l'entorn dels segles XVII-XVIII, tot i que segurament s'aixeca sobre el seu precedent més antic. El cognom Coromines no apareix als censos parroquials del 1573 i 1600, per la qual cosa cal pensar que el nom original de la casa fou un altre, i el nom de Coromines fou una aportació fruit de les polítiques matrimonials de la casa. RUIZ (1998: 161). Les terres de conreu de la casa eren predominantment la vinya, que s'explotava a través de contractes de rabassa morta, i el regadiu, estesos especialment als arenys del Llobregat i als plans del torrent Bo i del de Pegueres, amb alguna extensió de bosc. Fruit d'aquesta bonança econòmica basada en la vinya és la construcció d'una destil·leria a la vora de la casa a començaments del segle XX. Al llarg del segle XIX la propietat estava en mans de la família Canadell. La pubilla de la casa es va casar a finals del segle XIX amb l'hereu de Can Nicolau de Baix, el Sr. Bufill, amb la qual cosa es van unir les dues propietats. El 1903, el senyor Bufill va cedir terrenys de la propietat per la construcció de l'estació de ferrocarril. El 1917 es va construir un oratori, que va tenir caràcter semipúblic, dedicat al Sagrat Cor. Entorn als anys 1934-1936 els propietaris del mas van decidir la construcció d'un nou casal pensat com a lloc residencial al davant de la casa, per la qual cosa l'antic mas rural va perdre importància.<\/p> ","coordenades":"41.4766700,1.9655200","utm_x":"413628","utm_y":"4592191","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45872-foto-08054-107-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.01","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45873","titol":"Casal de Benviure","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casal-de-benviure","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta soterrada, planta baixa, primer i segon pis i golfes. La construcció es troba aixecada possiblement amb maó i es troba arrebossada i pintada de color vermellós, destacant el perímetre de portes i finestres i altres elements arquitectònics afegits pintats en blanc. Aquests elements arquitectònics són, a les façanes laterals, les pilastres afegides com a decoració, que marquen la separació entre finestres a nivell de primer i segon pis, així com una cornisa afegida que marca la separació entre la planta baixa i el primer pis. Es crea, doncs, una composició arquitectònica molt ordenada i repetitiva, que contrasta extraordinàriament amb la façana principal, pensada com un escenari. Efectivament, la façana principal és una composició formada per un frontó sobreposat, que es prolonga en un cos afegit al davant i als laterals de la casa. El front principal sobresurt en alçada a la resta de la coberta de la casa i es remata a la part superior amb un retranqueig i un coronament arrodonit d'imitació barroca. Al davant i als laterals d'aquest frontó s'ha adossat un cos format per planta baixa i primer pis consistent en una tribuna porticada de planta baixa i primer pis oberta amb arcades de mig punt un balcó protegit per una barana de balustres a nivell de primer pis. Aquest cos es cobreix amb teulada plana, que queda convertida a nivell de segon pis en una terrassa que s'estén també als laterals de l'edifici. A nivell d'obertures, la façana principal s'obre al segon pis amb un seguit de finestrals de mig punt i a nivell de golfes amb un altre finestral imitant una galeria amb arcades de mig punt. La verticalitat de la façana, queda ressaltada per l'existència de pilastres adossades que recorren el frontó indicant un falsa separació en tres crugies. A nivell general, el frontó de la façana i el cos afegit guarden la composició cromàtica de tot l'edifici, combinant el fons en color vermell i la resta d'elements decoratius: baranes, pilastres, motllures, etc. pintades en color blanc. Al mig de l'edifici destaca la presència d'una torre quadrangular coberta a quatre aigües que es alçada pel sector de ponent de la casa. Es tracta d'una torre ornamental amb un darrer pis obert amb finestrals correguts formats per arcades de mig punt, que exteriorment guarden la combinació de colors vermells i blancs que s'observa a la resta de l'edifici. Les façanes laterals s'obren amb un seguit de finestres rectangulars. Mentre que les de la planta baixa es rematen a la part superior per una arcada rebaixada, les del primer pis compten amb una decoració formada per un frontó circular. En tots dos casos, un modilló ornamental encapçala la part central d'arcs i frontons. Aquest mateix modilló fa funcions de permòdol sota els ampits de les finestres del primer pis, que sobresurten extraordinàriament. En línies generals, primer i segon pis resten definitius i emmarcats per una doble motllura que recorre horitzontalment la façana com una faixa, remarcant la diferenciació dels pisos. La verticalitat de l'edifici bé marcada per la presència de pilastres adossades que es van repartint de forma ordenada la llarg de tota la façana, i que obliguen a les motllures horitzontals a realitzar tombs per salvar-les. El sector central de cada façana lateral es troba decorat amb un frontó que recorda formes barroques, obert amb una finestra al mig, i amb imitacions de columnes jòniques sobreposades a les pilastres de cada costat. Altre dels elements ornamentals destacats és la presència d'una cornisa que recorre tot l'edifici decorada amb un filera de dentellons a la part inferior. Un escala adossada s'adossa a la façana nord de la casa, permetent l'ascens directament a nivell del primer pis.<\/p> ","codi_element":"08054-108","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Crta.BV1501, km. 1,3. (08755 Castellbisbal)","historia":"
La història del casal de Benviure es troba lligada a l'heretat del mas de Can Coromines, documentat des del segle XVIII, i situat al darrera de l'edifici. En tant que masia agrícola visqué un gran moment d'esplendor entre els segles XVIII i XIX arran del conreu de la vinya. A començaments del segle XX la pubilla de la casa es va casar amb l'hereu de Can Nicolau de Baix, el Sr. Bofill. L'edifici actual és una construcció inacabada d'entre el 1934-1936, amb aires colonials i una decoració d'estil barroc, que tenia com a objectiu permetre l'estiueig de tots els membres de la família. Durant la Guerra Civil (1936-1939), les terres de la finca van ser col·lectivitzades per la CNT, la família es va exiliar a Amèrica, recuperant la propietat de la finca desprès del conflicte. La casa està sent objecte de reformes els darrers anys, entre les quals destaca el color de la pintura exterior.<\/p> ","coordenades":"41.4763700,1.9655100","utm_x":"413627","utm_y":"4592157","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45873-foto-08054-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45873-foto-08054-108-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.02","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45874","titol":"Can Canyadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-canyadell","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia de planta quadrangular coberta a quatre aigües. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular, arrebossada i pintada en color groguenc. Les cantonades són reforçades amb carres quadrangulars i rectangulars disposats ordenadament, que s'ha deixat sense arrebossar. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a ponent i s'obre amb un portal adovellat de mig punt, afectat per algunes reformes posteriors de la casa. Una d'aquestes reformes és el balcó que s'obre immediatament a sobre del portal, a l'alçada del primer pis, que talla la part superior de l'arcada. Als extrems d'aquesta façana s'obren sengles finestres rectangulars. Es tracta de finestres allindades, en les quals s'ha deixat a la vista llindes i brancals. Destaca la galeria d'arcs a la planta de sota coberta. Els arcs d'aquesta galeria són de mig punt rebaixats fets amb carreus. A la façana de llevant es torna a repetir aquesta mateixa arcada però es redueix el número d'arcs i són de mida inferior. En aquesta façana posterior de llevant, les finestres es reparteixen ordenadament a l'alçada del primer pis. Es tracta de finestres rectangulars que conserven llindes i brancals a la vista. A la façana de migdia s'adossa un cos destinat a celler. A la zona de ponent s'ha aixecat un altre cos destinat a magatzem. A la zona sud s'ha condicionat un porxo i unes edificacions destinades a quadres. En línies generals tota la casa ha estat reformada íntegrament, reproduint de manera aproximada els volums originals, i conservant alguns elements com el porta d'accés i alguna finestra.<\/p> ","codi_element":"08054-109","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Can Canyadell, Crta. B-150, km. 7,4 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Originàriament, la masia de Can Canyadell es trobava construïda al terme de Rubí, Un cop fou enderrocada la vella masia, a un quilòmetre de distància, i ja en terme de Castellbisbal, els propietaris aixecaren l'actual masia l'any 1850 . És per aquest motiu, que la casa no consta en la documentació del terme, ni en els censos parroquials del 1573 i 1600, ni al del 1752. MATEU (1999: 14). Arquitectònicament l'edifici fou aixecat de nova planta l'any 1850 i estigué habitat fins a la dècada del 1960, entrant desprès en un procés de degradació important. Destaca l'espai destinat a cellers ubicat a llevant, ja que en el moment de la construcció l'economia de la casa depenia per complert de la producció vitícola. Actualment tots els exemplars de botes i portadores han estat comprats i incorporats a la casa durant la darrera reforma. El propietari de la casa, Josep Canyadell Raventós, fou alcalde de Castellbisbal entre els anys 1934-1935 i entre els anys 1952 i 1954. La casa ha estat reformada íntegrament el 2005 i convertida en un restaurant.<\/p> ","coordenades":"41.5101600,1.9836100","utm_x":"415182","utm_y":"4595891","any":"1850","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45874-foto-08054-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45874-foto-08054-109-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.03","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45875","titol":"Can Costa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-costa","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta rectangular format per tres cossos, sent el cos central el de major alçada. Cadascun dels tres cossos es cobreix individualment amb teulades a doble vessant fetes amb teula. En conjunt, l'edifici reuneix planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta en mamposteria irregular, arrebossada i pintada en color groguenc. La façana principal es troba orientada a migdia. L'accés a l'edifici es realitza mitjançant un portal arquitrabat, sense cap decoració especial, al qual precedeix una escala de tres graons. A banda i banda del portal s'obren quatre finestrals rectangulars, de diferent amplada. A nivell de primer pis, destaca un balcó corregut que presideix el cos central, sobre el portal d'entrada, i dos balcons independents un per banda, obrint el cossos laterals. Tot els balcons queden protegits per una reixa de ferro. Els elements més característics són els remats de la façana. Els cossos laterals compten amb un frontó triangular cadascun, acabats per una filera de maons i dues columnes a banda i banda. El cos central, que sobresurt en alçada és rematat amb un motllurat de fulla inversa decorat amb ceràmica de trencadís. Un rellotge de sol realitzat en trencadís corona la part superior del cos central. A la part davantera, dues laterals tanquen el pati que dóna a la façana principal. El celler s'utilitza actualment com a àrea d'envasament de fruites. A nivell estilístic podria ser classificat com a noucentista.<\/p> ","codi_element":"08054-110","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Can Costa. Crta. BC-151, km 4,7 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Tot i que segurament els seus orígens cal remuntar-los a l'Edat Mitjana, la masia de Can Costa es troba documentada des del 1506. MATEU (1999: 21). Amb tot, cal deixar present, que el cognom Costa no apareix als censos parroquials del 1573 i 1600. RUIZ (1998: 161). A partir del 1850 el cognom familiar va canviar pel de Mallol a causa de les aliances matrimonials de la família. Els principals recursos de la casa provenien del conreu de la vinya i abunden els contractes de rabassa morta entre finals del segle XVIII i el segle XIX. L'antiga casa pairal fou enderrocada entre el 1915 i 1920, aixecant a sobre l'actual casal d'estil noucentista. Actualment bona part de les propietats de la vella masia formen part de la urbanització de Can Costa. MATEU (1999: 24)<\/p> ","coordenades":"41.4908900,1.9821500","utm_x":"415035","utm_y":"4593753","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45875-foto-08054-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45875-foto-08054-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45875-foto-08054-110-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.04","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45876","titol":"Can Cases del Riu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cases-del-riu","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia formada per un conjunt de cossos destinats a vivenda i producció agrícola, envoltats per un mur que envolta el conjunt i l'aïlla de l'exterior. El cos principal està destinat a vivenda, i compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Es troba cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció feta en mur de mamposteria irregular amb fragments de maó, tot arrebossat i pintat de color blanc. La façana principal es troba encarada a ponent i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal allindat ubicat al centre de l'edifici. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars. Aquestes obertures es corresponen a nivell de primer pis amb tres balcons protegits amb baranes de ferro. Destaca a nivell de les golfes una galeria oberta formada per una obertura central més alta i dues obertures a banda i banda de mida més reduïda. Aquestes finalitzen a la part superior amb una arcada de mig punt, i es troben separades entre elles per pilars quadrangulars. Finalitza la galeria amb una obertura quadrangular per banda. Al cos principal s'annexa en l'angle recte un altre espai destinat antigament a garatge i tasques agrícoles formant per planta baixa i primer pis. Es tracta d'una construcció feta amb murs de mamposteria arrebossats i pintats en color blanc. La coberta és en tots els cossos a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Completen el conjunt, un cos destinat a garatge, l'antic celler, l'antiga era, un magatzem adjunt i l'antic safareig. Tots aquests cossos es troben disposats en forma de L, de tal manera que creen un pati interior, destinat antigament a feines agrícoles.<\/p> ","codi_element":"08054-111","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Cases del Riu s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Cal pensar que Can Cases és una masia amb orígens medievals, tot i que no és fins el cens del 1573 que trobem la presència d'una família amb el cognom Cases al terme. Així, als censos parroquials del 1573 apareixen esmentats Francesc Cases, Margarida Cases i Vicenç, Paula, Jaume, Antic i Bartomeu Cases. Al cens parroquial del 1600 apareixen com a propietaris Bartomeu Cases, la seva esposa Antiga, i els seus fills Miquel, Eulàlia i Joan. RUIZ (1998: 162) Entrats al segle XVIII, a partir del cens elaborat pel Sr. De Castellbisbal 1758 Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio sabem que era propietari Antoni Cases. Per la seva situació, els terrenys de la seva propietat eren destinats meitat al conreu de la vinya i meitat a l'horta. Els horts eren contractats en arrendament, i la vinya en contracte de rabassa morta des de finals del segle XVIII. En tant que edifici podria haver tingut una renovació de la seva estructura vora l'any 1858. Arquitectònicament es correspon a un edifici aixecat a mitjans i finals del segle XIX, possiblement a sobre de les restes de l'antic mas de Can Cases, del qual podria aprofitar alguns murs a nivell de planta baixa. A finals del segle XIX el geòleg canonge senyor Almela, va trobar fòssils d'uns mol·lusc que vivien a l'aiguabarreig del mar amb un riu que hi desembocava. MATEU (1999: 18) . Per motius matrimonials els cognoms dels propietaris de la casa han anat canviant, sent propietat actualment de la família Bosch, hereus de la antiga família Cases. Cal fer esment de la forta transformació que han sofert els entorns de la casa en les darreres dècades del segle XX. Els antics camps de conreu de la casa són ocupats hores d'ara per la indústria CELSA dedicada a la transformació de productes metal·lúrgics. Aquesta indústria ha envoltat pràcticament tota la casa, obligant-la a envoltar-se d'un mur perimetral de protecció.<\/p> ","coordenades":"41.4530800,1.9828500","utm_x":"415044","utm_y":"4589554","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45876-foto-08054-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45876-foto-08054-111-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.05","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45877","titol":"Can Ribot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ribot","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Formada per planta baixa i primer pis. La construcció es feta en mamposteria i adob i es troba arrebossada amb ciment sense pintar. La façana principal, encarada a ponent, és de disposició asimètrica i s'obre amb un portal adovellat de punt rodó situat en un costat de migdia . Es tracta d'un portal format per dovelles de mida força gran que es recolzen sobre brancals formats per carreus quadrangulars de mida diversa. Tot el conjunt conserva restes del que podria haver estat un encalat blanc. Un graó format per dues grans pedres completa l'accés. Acompanyen a aquest portal dues finestres quadrangulars sense cap ornamentació. Els elements més característics es troben a les tres finestres del pis superior, que presenten uns brancals i unes llindes esculpides amb petites columnes i formes de caps humans amb estil gòtic tardà. Els ampits de les finestres també formen part del mateix conjunt, que sobresurt, a més de la decoració, per tractar-se d'una pedra calcària de color vermellós, molt diferent a l'existent en el terme i que indica una procedència forana. La decoració esculpida no ha estat identificada a nivell iconogràfic, tractant-se de caps femenins i masculins sense cap relació entre ells. Cal observar, però, que el conjunt de les tres finestres podria pertànyer a dos moments diferents. Així, les dels dos extrems són acabades en arc rebaixat i amb llinda monolítica i guardant una decoració similar als brancals que podria ser qualificada de gòtica, mentre que la central, compta a la llinda amb una decoració formada per un arc conopial i uns brancals més senzill, podent-se correspondre a un període més tardà, de començaments del segle XVI. A nivell de primer pis, destaca també la presència d'un rellotge de sol pintant entre dues de les finestres. La teulada compta amb un aleró format per una doble imbricació. Al llarg del temps al cos principal de la casa s'han anat adossant cossos més petits destinats a usos diversos: vivenda del masover, magatzem, quadra etc, tot creant un barri o espai destinat a treballs agrícoles. La façana posterior no compta pràcticament amb obertures, observant-se només una finestra rectangular a l'alçada del primer pis. L'interior de la casa conserva el seu aspecte original, amb un enrajolat de rajola cuita marcada amb ditades. Destaca especialment l'espai del rebedor i l'espai de la cuina, que conserva la xemeneia i ‘espai de la llar original i un forn de pa. L'embigat de la casa també és original<\/p> ","codi_element":"08054-112","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Can Ribot s\/n. Crta. BV-151.km. 7. (8755 Castellbisbal)","historia":"
Els documents més antics consultats fan esment d'un Bartomeu Ribot, possiblement vinculat a la propietat de la casa l'any 1474. RUIZ (1998: 47). Amb tot, segurament ens trobem davant d'una de les masies medievals més antigues del terme, que podria tenir els seus orígens entorn als segles XII-XIII. El cognom de la família propietària sembla haver-se mantingut, tot i que hi ha constància de la presència de pubilles a la família, fel pel qual al cens parroquial del 1573 el mas era conegut com a Ribota. Eren propietàries de la casa en aquests moments Margarida Ribota, casada amb Pere Soler, i la seva mare Caterina Ribota. La filla de Margarida, anomenada també Margarida, també fou pubilla. Al cens del 1600 apareix com a propietari Jaume Ribot, que era nét de Margarida. Els seus fills eren Antic i Pere Ribot, i compartien la casa amb una família de mossos anomenada Planes i diversos pastors i bovers. RUIZ (1998: 163) Entrats al segle XVIII, al cens efectuat pel senyor de Castellbisbal Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio, consta el nom de Jaume Ribot. Al 1789, un informe signat pel rector de Castellbisbal, certificava la presència de vestigis de l'església dedicada a Santa Magdalena en terrenys del mas. El 1882, els propietaris de la casa, Francesc i Miquel Ribot, aprofitant la bonança econòmica van optar per comprar la propietat de ca n'Amat, i traslladar-se a viure a la nova casa, que estava més a prop de la vila i nucli de Castellbisbal. Carreres Candi, afirmava el 1900 que al mas es guardaven columnes de fusta i una pila baptismal procedent de Santa Magdalena. Aquestes restes van romandre al mas fins el 1936. Els tres finestrals de la masia també poden ser reaprofitats del monestir. La teulada ha estat restaurada recentment. MATEU (1999: 64)<\/p> ","coordenades":"41.5072500,1.9832600","utm_x":"415149","utm_y":"4595568","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45877-foto-08054-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45877-foto-08054-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45877-foto-08054-112-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.06 Al bosc de Can Ribot, a turó proper a la casa, s'observen trossos de murs relacionats amb el monestir de les monges agustines, sota l'advocació de Santa Magdalena i Santa Margarida (1331). La pica beneiteria es va guardar a la masia i l'origen dels elements de les seves finestres s'atribueixen al monestir. Les primeres notícies d'aquest monestir són dels anys 1216 i 1301. El 1434, el papa Eugini IV, va adjuntar aquest convent al de Montalegre de Barcelona, també de monges agustinianes.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45878","titol":"Ca n'Elies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-nelies","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb teula i posta. Compta amb planta baixa, i primer pis. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb conglomerat de pedres i fang i ha estat arrebossat posteriorment amb morter de calç. La façana principal es troba orientada a ponent i s'obre amb un gran portal adovellat al centre que presenta restes de l'arrebossat. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars protegides amb reixa. A nivell de primer pis, i en correspondència amb el portal s'obre un balcó protegit amb reixa de ferro que es correspon a una reforma de la casa, ja que talla la part superior del portal adovellat. A banda i banda i es correspon una finestra de petites dimensions. Una de les finestres de la façana principal es troba emmarcada amb brancals de pedra decorats amb petites escultures i caps humans que recorden el gòtic i que seria reaprofitada com els de la veïna masia de Can Ribot. Una de les darreres reformes de la casa obrí un portal arquitrabat a la cantonada de migdia de la façana principal per facilitar l'accés a un garatge situat a la planta baixa. Adossada a la façana de migdia de l'antiga masia es situa la moderna casa de Ca n'Elies. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular que guarda la mateixa orientació que l'anterior i que es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. A diferència d'altres, aquest s'aixeca en planta baixa, primer i segon pis. L'accés es realitza per un portal arquitrabat obert al centre de la planta baixa, sense cap decoració específica. A banda i banda s'obren dues finestres rectangulars. A nivell de primer pis destaca la presència d'un balcó corregut al qual donen accés tres portes. Destaca a nivell de segon pis una petita galeria al centre formada per tres arcades de mig punt que recauen sobre pilars quadrangulars, i a banda i banda dos balcons protegits per reixa de ferro. Com a element ornamental l'edifici ha estat dotat d'una cornisa sobre la qual s'escau un petit frontó d'obra sobre el qual es recolzen gerros de pedra ornamentals.<\/p> ","codi_element":"08054-113","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Ca n'Elies s\/n. Crta. BV-151.km. 6. (8755 Castellbisbal)","historia":"
L'observació detallada de l'edifici permet apreciar que es tracta d'una masia aixecada al voltant del segle XVII, possiblement sobre uns precedents més antics coneguts amb un altre nom, ja que no apareix als censos parroquials del 1573 i 1600. L'actual casa, però, es pot documentar des del segle XVIII, moment en el qual apareixen contractes de rabassa morta fets pels senyors d'aquesta propietat. L'edifici podria haver sofert una important reforma a mitjans del segle XIX, incorporant el balcó de la façana principal. Del segle XIX es tenen dades procedents de 1868, moment en el qual uns quants veïns del poble van fundar la societat d'aigua de Ca n'Elies, que pretenia explotar una mina situada en aquesta propietat, i conduir l'aigua fins al dipòsit de Can Rabella, i d'aquí als 50 socis. A principis del segle XX es devia construir l'edifici adossat a migdia, possiblement com a vivenda dels propietaris, deixant la vella casa en mans de masovers. El 1932 va ser beneïda la capella de la Mare de Déu del Carme, per tal que hi pogués dir missa mossèn Lluís Sabater Montclús, germà de la propietària del mas. Al 1951 es va intentar tornar a beneir la capella, amb l'objectiu de poder celebrar els casaments familiars. RUIZ (1998:143) Amb posterioritat, una part dels terrenys de la casa van passar a formar part de la urbanització de Can Costa. MATEU (1999: 26)<\/p> ","coordenades":"41.4993300,1.9842000","utm_x":"415216.959","utm_y":"4594687.788","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45878-foto-08054-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45878-foto-08054-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45878-foto-08054-113-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-01-12 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.07","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"45879","titol":"Can Nicolau de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-nicolau-de-baix","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"L'abandonament de l'edifici ha propiciat la desaparició d'alguns elements de tancament d'obertures i teulada","descripcio":"
Edifici de planta basilical que presenta un total de tres crugies principals paral·leles amb multitud de petits cossos auxiliars annexes. Tot el conjunt es troba envoltat per una mur de tancament que s'obre a migdia amb un portal rebaixat cobert un teuladet, actualment en molt mal estat. El cos principal de l'edifici s'orienta a ponent. L'alçat de l'edifici presenta diferències, destacant una crugia central més elevada, de planta baixa, primer i segon pis, coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Les dues crugies laterals, a banda i banda de la central, són d'inferior alçada, i compten només amb planta baixa i pis, i es cobreixen amb teulada inclinada. La teulada de la crugia de migdia ha caigut, observant-se actualment només la façana i el mur exterior. La construcció ha estat aixecada en mur de mamposteria irregular unit amb aglomerat de fang, ciment i carreus de mida petita i conserva part de l'arrebossat exterior a la façana principal. De la façana principal destaca el portal de punt rodó, que dona accés a la vivenda i encara conserva restes d'encalat en blanc, un primer pis amb dos finestrals quadrangulars, i un segon pis obert amb una galeria d'arcs de mig punt. Una de les reixes de la façana principal és de ferro forjat i conserva la data del 1856, que es deu correspondre al moment d'alguna reforma. A l'exterior del mur, al cantó sud-est, destaca la presència d'un cos de planta baixa i cobertes a dues aigües i inclinades que es correspon a un espai de tines i cups, actualment molt malmès.<\/p> ","codi_element":"08054-114","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Mas Can Nicolau de Baix s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Ruiz i Elias aporta notícies d'una persona anomenada Antoni Nicolau, resident al terme de Castellbisbal l'any 1474, que podria estar vinculada amb l'existència de la masia de Can Nicolau. RUIZ (1998: 47). Cal pensar, doncs, que es tracta d'una masia amb orígens medievals, tot i que per la tipologia de l'edifici, es tractaria d'una construcció aixecada al segle XVI amb la típica planta basilical de tres crugies. Als censos parroquials del 1573 apareix una casa anomenada Pere Nicolau, on consten com a propietaris Pere Nicolau i la seva esposa Isabel, juntament amb els seu fill Antoni. Al cens del 1600 apareix com a propietari Pere Nicolau i la seva esposa. RUIZ (1998:163) Entrats al segle XVIII, al cens del 1752 elaborat pel Sr. de Castellbisbal Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio era propietari Pere Nicolau. A partir de la segona meitat del segle XVIII són abundants els contractes de rabassa morta signats per la casa, i la presència d'un cos destinat a tines i cups confirma la importància que la vinya va tenir en l'economia familiar. A finals del segle XIX, el Dr. Bufill va adquirir la casa i poc desprès va casar-se amb la pubilla de Can Coromines, unificant les dues finques. MATEU (1999: 44) Aquest casament va significar l'abandonament de la casa, centrant els esforços en la finca de Can Coromines. Desprès d'un període d'abandonament que ha danyat considerablement les estructures de la casa, actualment és utilitzada com a espai per guardar ramats i eines auxiliars.<\/p> ","coordenades":"41.4904900,1.9635400","utm_x":"413480.949","utm_y":"4593726.799","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45879-foto-08054-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45879-foto-08054-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45879-foto-08054-114-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-01-12 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"És possible que la mina d'aigua de Santeugini (fitxa 207) tingui relació amb la casa.Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.08","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"45880","titol":"Can Flavià de les Illes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-flavia-de-les-illes","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Elements arquitectònics desvirtuats.","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües amb una lluerna central que sobresurt de l'edifici. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Els murs són de mampostería irregular i maó, i han estat arrebossats amb ciment sense pintar marcant, això si, a la part inferior un sòcol de color gris més fosc. La façana principal es troba encarada a migdia, i s'obre amb un portal coronat per un arc rebaixat sense cap element ornamental específic. Un teuladet d'uralita protegeix actualment el portal. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars coronades també amb un arc rebaixat, del mateix estil que la porta. A nivell del primer pis, tres obertures es corresponen amb les de la planta baixa, sent una finestra balconera sobre el portal central i dues finestres rectangulars més petites a nivell de primer pis. L'acabament superior de les tres obertures es també amb un arc rebaixat. A nivell de segon pis, es continua guardant la simetria de les obertures, que es corresponen a una triple finestra central i dues laterals més petites, totes elles acabades amb arcs rebaixats. A diferència de la façana principal, les façanes posterior i lateral no han guardat la mateixa simetria compositiva, i les obertures són allindades. Destaca especialment la façana de ponent de la casa, a la qual s'ha afegit un cos rectangular, que s'estén al llarg de tota l'esmentada façana. Aquest cos es troba format per una galeria a nivell de planta baixa, feta a base arcades rebaixades recolzades sobre pilars, que creen un corredor cobert amb teulada plana. Aquesta teulada, suportada per un embigat de fusta es converteix en un terrat a nivell del primer pis de la casa. Tot el perímetre del terrat es protegeix amb una barana d'obra formada per pilars, entre els quals s'ha format una imbricació de maons. La lluerna central que corona la casa és un cos quadrangular cobert a quatre aigües, amb obertures a cadascuna de les cares, actualment tapiades. A la cantonada sud-est de la casa s'adossa un cos rectangular de planta baixa i coberta a dues aigües destinat a garatge.<\/p> ","codi_element":"08054-115","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Can Flavià de les Illes s\/n . Crta. BV-1201, pk.4,3 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Els orígens de Can Flavià de la les Illes són hores d'ara desconeguts. La documentació més antiga localitzada fins al moment fa referència a un mas esmentat al cens parroquial del 1600 anomenat Illes, on apareixen censats Honofre Marquet, la seva esposa Miquela, Joan Cases i Antoni Pastaller. Cal tenir present, però que al cens anterior del 1573 el mas Illes no apareix, però sí que ho fa una casa anomenada Pesteller de les Illes on apareix censada Hieronima Pestillera i Bernat Roure. Aquesta coincidència fa pensar, potser, en un mas aparegut en aquest interval de temps com a escissió del mas Can Pasteller, lliurat com a dot matrimonial. RUIZ (1998:162). A partir del 1736 hi residia a la casa la comunitat de sacerdots de Martorell. Aquest fet li aportà el sobrenom de la casa dels capellans. Amb tot, la casa devia estar arrendada, ja que al cens elaborat pel senyor de Castellbisbal Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio, hi consta com a propietari Vicenç Pastallé de les Illes. El 1756 s'hi va construir la capella de Sant Salvador, ja que la casa es trobava a dues hores a peu de Castellbisbal. MATEU (1999: 32) . Dos anys més tard, la visita pastoral a Castellbisbal consignà, entre les capelles, la de Sant Salvador de Can Favià de les Illes. Una altra visita del 1778 hi torna a fer referència. La desaparició del culte a la capella possiblement estigui lligada als esdeveniments històrics de la desamortització ordenada per Mendizabal. Consta que l'esmentada finca fou confiscat per la llei d'Espartero de 2 de setembre de 1841, i retornada a la comunitat el 1843, per ser novament confiscada el 29 de desembre de 1869. Actualment l'entrada a la capella es troba tapiada. RUIZ I ELIAS (1998: 141)<\/p> ","coordenades":"41.4926500,1.9275200","utm_x":"410476.946","utm_y":"4594002.823","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45880-foto-08054-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45880-foto-08054-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45880-foto-08054-115-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-01-12 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.09","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"45881","titol":"Ball de l'Espolsada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-lespolsada","bibliografia":"
AA.DD. (2001) 'Presentació del disc Músiques de Castellbisbal' a Ben Viure. Butlletí dels Amics i Amigues del Museu. Gener de 2001. Castellbisbal. AMADES J (1981) Costumari català, vol II, pàg.33<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"Les melodies i el propi ball estigueren pràcticament pèrdues fins a la recuperació realitzada pel grup Els rabassaires, en base als Costumaris de Joan Amades.","descripcio":"
Peça musical popular ballada tradicionalment a Castellbisbal i recuperada recentment pel grup de músics de Castellbisbal, Els Rabassaires. Ha estat editada al disc ' músiques de Castellbisbal', juntament amb altres peces tradicionals recuperades com les del Ball de Bastons i el Ball de Gitanes, així com altres peces creades per la sortida de l'Empaitafocs i les ballades de gegants. El ball de l'espolsada consistia en un punteig o 'espolsat' especial i típic, propi dels balls de Carnestoltes. Aquesta forma d'espolsat és el que li va donar el nom d'espolsada, i consisteix en un sotragueig ràpid del peu amb la punta encarada a terra i ben arran de sol. Hi havia tres maneres d'esposar: uns copejaven ràpidament i fortament la punta del peu i altres només la sotragaven sense arribar a tocar a terra. Les melodies eren tipificades a tot el Baix Llobregat i el Vallès. La nota més característics és la volta a la plaça. Els millors contrapunt, especialment les dones, per tal de lluir la seva habilitat ballaven a peu de mitja i duen lligat al cap del filet de la puntera un cascavell que sonava graciosament en moure el peu amb rapidesa. Les nombroses tonades de les diverses versions del ball de l'espolsada són totes en temps de dos per quatre, ritme accelerat que regeix el moviment viu de peus propi del ball. AMADES (1981: 217)<\/p> ","codi_element":"08054-116","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Joan Amades documenta aquest tipus de música i ball en tot el Baix Llobregat, opinant que aquest tipus de moviments ràpids amb els peus es propi de danses agràries, que tracten d'imitar el remenament de la terra en conrear-la.<\/p> ","coordenades":"41.4749200,1.9805100","utm_x":"414876.938","utm_y":"4591981.786","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-12 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El ball de l'espolsada està classificat dintre del grup dels considerats 'mascarades' o 'disfressades' com el ball de les gitanes.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["40"]},{"id":"45882","titol":"Ca n'Ametller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-nametller","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. A la part posterior de la casa s'adossa una altre cos amb coberta plana i a continuació d'aquest un altre cos cobert a dues aigües. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. De la casa antiga només es conserven alguns trams de paret i l'embigat de la planta baixa, però la resta de l'edifici és reconstruït en maó, arrebossat amb ciment i pintat de color blanc. En contrast amb la paret, les cantonades de la casa i el tram de la planta baixa s'han recobert amb un parament de pedra afegida. La façana principal es troba encarada a ponent i s'obre amb un portal de mig punt construït amb dovelles de pedra i brancals formats per carreus quadrangulars ben disposats. A banda i banda s'obren dues finestres quadrangulars. A nivell de primer pis, s'aprecien quatre finestres quadrangulars. Entre les dues centrals, s'encasta un rellotge de sol. El nivell de golfes s'escau ben bé sota teulada, i les obertures prenen forma de lluernes quadrangulars, concretament quatre, cobertes amb teulada a quatre vessants i orientades a ponent. El cos adossat al darrera és destinat a garatge. Darrera del garatge s'adossa una torre quadrangular d'estil historicista que és en realitat un dipòsit d'aigua i un colomar. Es tracta d'una torre aixecada en mur de mamposteria irregular, de planta baixa i tres pisos, acabada en una terrassa protegida per un mur perimetral format per merlets. Compta amb diverses obertures en les diferents cares formades per finestres de mida petita. Actualment es troba en desús.<\/p> ","codi_element":"08054-117","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Ca n'Ametller (08755 Castellbisbal)","historia":"
L'antic mas de Ca n'Ametller es troba documentat a partir del cens parroquial del 1573, moment en el qual apareix com a propietari Joan Ametller. Al cens parroquial del 1600 ho són Joan Ametller, la seva esposa Joana, i els seus fills Joan, Caterina, Elisabet, Pau i Jaume. RUIZ (1998: 162) A partir del 1775 apareixen les primeres escriptures de rabassa morta fetes pels propietaris de la casa, que en aquests moments resideixen a Ullastrell. Cal pensar, doncs, que les polítiques matrimonials de la casa van motivar que els propietaris del mas acabessin residint en aquest municipi, deixant masovers a l'encàrrec de la casa. A començaments del segle XX eren propietaris Francisco Alegre i Mercedes de Sagrera, que encarregaren a Lluís Moncunill l'aixecament d'un celler de grans proporcions en estil modernista. També aixecà la torre situada a tocar de la casa destinada a dipòsit d'aigua i colomar. A partir d'aquí, els canvis en la propietat de la finca han estat nombrosos. L'antiga casa degué ser enderrocada i l'edifici actual és una construcció de mitjans del segle XX. Segons informació proporcionada pels actuals propietaris l'antic mas es trobava en un estat de conservació molt dolent, per tant , només foren conservades algunes parets i algunes de les bigues de la planta baixa.<\/p> ","coordenades":"41.5046000,1.9587000","utm_x":"413095.960","utm_y":"4595297.805","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45882-foto-08054-117-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45882-foto-08054-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45882-foto-08054-117-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-01-12 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.10","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"45883","titol":"Celler de ca n'Ametller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/celler-de-ca-nametller","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'un edifici que aprofita el desnivell natural del terreny. Aquest és el motiu pel qual al cantó de migdia compta amb una base formada per un graó continu de ciment a la base, planta baixa i primer pis, i al cantó nord només amb planta baixa, que es correspon al primer pis de l'edifici. La construcció de l'edifici s'ha fet íntegrament en maó, i els interiors es troben reforçats amb un embigat de ferro al sostre entre la seqüència de revoltons del sostre. Exteriorment, l'edifici es troba obert per un seguit de finestrals decorats amb un ampit fet amb maons plans molt prim, i acabats a la part superior amb un arc molt rebaixat, fet també amb maó disposat a sardinell, per diferenciar-lo del maó del mur. En correspondència amb els finestrals de la planta baixa, s'obren els finestrals del primer pis. L'espai entre finestra i finestra, a nivell dels dos pisos, queda marcat per una doble filera de maons unida a la part superior. De la mateixa manera, la diferència entre la planta baixa i el primer pis queda marcada per una faixa horitzontal que recorre tota la façana, trencant la linealitat horitzontal cada ocasió que es creua amb una de les faixes verticals mitjançant un petit capitell format per una doble filera de maons. Aquesta mateixa faixa horitzontal es repeteix sobre el primer pis, just sota la teulada. Com a element decoratiu compta amb una joc de doble imbricació a la part inferior. Aquest joc de faixes horitzontals i verticals delimitant pisos i finestres crea un efecte d'obertures i façanes molt ordenat i harmoniós. Aquesta mateixa decoració es repeteix a la façana nord, tot i que de manera molt més reduïda, ja que només compta amb un pis. La façana principal es troba encarada a ponent, i s'obre amb un gran portal de punt rodó que ocupa pràcticament tota la façana i queda perfilat exteriorment per una faixa que repeteix la doble imbricació feta amb maons de les façanes laterals. Aquesta mateixa faixa la tornem a trobar sota teulada, tenint present, que la part superior, a tocar del carener presenta un petit frontó on s'ha inscrit la data de 1900. El portal es troba protegit per una porta de doble fulla de fusta, i compta amb una tarja a la part superior protegida per una doble porticó fet amb petits llistons de fusta. Entre la tarja i la porta es crea un petit espai rectangular que s'omple amb una composició formada per un mosaic on es recrea un paisatge mític, de regust clàssic, amb infants treballant la vinya i duent una portadora carregada vers una premsa de vi. La escena es repeteix dues vegades al mosaic. Predominen els colors suaus, verdosos, blavosos i liles, creant una representació d'estil clarament noucentista. A la part inferior del mosaic es pot llegir: Francisco Alegre y Mercedes de Sagrera, feren construir baix la direcció del arquitecte Lluís Moncunill. A migdia l'edifici es prolonga amb un cos rectangular de planta baixa fet també en maó, però mancat dels detalls decoratius del cos principal.<\/p> ","codi_element":"08054-118","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Ca n'Ametller (08755 Castellbisbal)","historia":"
El celler fou aixecat a començaments del segle XX per Lluís Moncunill i a iniciativa dels propietaris Francisco Alegre i Mercedes de Sagrera que tenien l'objectiu de produir vi en grans quantitats. La porta d'accés a la finca situat al mur que envolta la propietat també és obra de Moncunill. A mitjans de la dècada del 1950 l'edifici havia estat convertit en granja de pollastres, la qual cosa modificà els interiors considerablement adaptant-los a l'activitat. Quan la finca fou adquirida per l'actual propietari l'activitat fou abandonada i des d'aquest moment que resta en desús. El celler tenia una capacitat de 365 botes, de les quals no s'ha conservat cap.<\/p> ","coordenades":"41.5046000,1.9587000","utm_x":"413095.960","utm_y":"4595297.805","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45883-foto-08054-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45883-foto-08054-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45883-foto-08054-118-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-01-12 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Lluís Moncunill","observacions":"El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.10","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"45884","titol":"Can Puig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-puig-2","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i es tracta d'una construcció aixecada en parament de pedra disposat de manera força ordenada. La façana principal es troba orientada a migdia. Tot l'edifici compta amb una successió d'obertures molt ordenada i simètrica, que es corresponen a nivell de planta baixa, primer i segon pis. Com a element arquitectònic destacable, cal fer esment de l'existència d'un cos quadrangular adossat a la façana nord, que s'alça a nivell de planta baixa i primer pis, i que es cobreix amb teulada plana convertint-se en una terrassa a nivell de segon pis. Aquest cos, exerceix les funcions de tribuna i s'obre amb una galeria porticada formada per arcades rebaixades que es recolzen sobre pilars. Aquest esquema es repeteix a nivell de planta baixa i de primer pis. Interiorment destaquen els sostres fets amb volta catalana amb rajoles, també tancaments de fàbrica de totxo massís amb una interessant disposició de maons fent dibuixos. Les restes de l'antic estable estan al nord de la finca i es troben en ruïnes. El cos antic de la masia originària és el celler, reutilitzat com a cuina. La masia anterior tenia un arc de mig punt, d'amples dovelles. També destacaven les finestres de sobre del portal i una altra en la façana lateral, així com el portal que donava accés a l'escala i permet l'accés a les habitacions del primer pis. La masia actual és un edifici aixecat de nou sobre les estructures de l'antic mas<\/p> ","codi_element":"08054-119","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Can Puig s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
L'antiga masia de Can Puig guardava elements constructius d'estil gòtic que feien pensar en una construcció dels segles XIV-XV. Documentalment les notícies històriques que es tenen del mas no apareixen fins al segle XVIII, per la qual cosa fa pensar que el nom de la casa havia estat un altre, ja que el cognom no apareix esmentat als censos parroquials del 1573 i 1600 RUIZ (1998: 161). La documentació del segle XVIII són escriptures de rabassa morta fetes a partir del 1760, que fan pensar en una època de bonança econòmica relacionada amb el conreu de la vinya. MATEU (1999: 60). La casa va ser reedificada el 1848 i possiblement l'edifici que s'aprecia actualment té a veure amb aquest moment arquitectònic. A partir de mitjans del segle XX les terres van deixar de ser rentables i la casa va ser abandonada pels masovers i venuda pels propietaris. Desprès d'un període d'abandonament molt important, va ser restaurada el 1995.<\/p> ","coordenades":"41.5011600,1.9474900","utm_x":"412155.956","utm_y":"4594927.811","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45884-foto-08054-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45884-foto-08054-119-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-01-12 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.11","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"45885","titol":"Can Segarra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-segarra-0","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a migdia i es troba protegida per un mur aixecat en parament de pedra disposada de forma irregular que arrenca de la façana de llevat de l'edifici i es prolonga en direcció a migdia. Aquest mur, crea un espai tancat, que podríem considerar el barri, al qual s'accedeix mitjançant un portal obert en aquest mateix mur, i format per fileres de maons que finalitzen a la part superior en una arcada molt rebaixada. Es pot afirmar, que del mas antic només pot apreciar-se la façana posterior de la casa, encarada al nord. Aquesta façana permet observar un edifici aixecat possiblement en mur de mamposteria irregular, arrebossat amb ciment i pintat en color morat. Aquesta façana compta amb una porta arquitravada que permet l'accés a l'edifici, i un seguit de finestres rectangulars a nivell de primer pis, que no compten amb cap ornamentació especial. La façana original de l'edifici fou substituïda entorn a la dècada del 1910-1920 per una façana postissa de maó, que s'afegí com un frontó a l'edifici. Es tracta d'una façana aixecada íntegrament en maó, que s'obre a nivell de planta baixa per un portal arquitravat i una finestra a banda i banda, i a nivell de primer pis per tres finestres balconeres, que compta amb la decoració d'un fris de rajoles de ceràmica representant Sant Llorenç. L'acabament de la façana a la part superior es fa amb formes rectes, comptant com a única decoració amb l'existència d'una petita cornisa, també feta en maó, sota la qual destaca una faixa de dentellons. A llevant de l'edifici principal s'adossa en sentit perpendicular un cos rectangular de planta baixa i primer pis que originalment estigué destinat a tasques agrícoles, concretament a l'elaboració de vi. L'arrebossat de l'edifici no permet observar el parament originari, on destaca la galeria oberta del primer pis, formada per finestrals rematats per un arc rebaixat que es recolzen en pilars quadrangulars de diferent amplada. Actualment, aquest cos ha estat modificat i adaptat com a vivenda.<\/p> ","codi_element":"08054-120","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Can Puig s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Els orígens del mas Can Segarra cal situar-los entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. Originalment la masia era propietat de la família Pi. En la documentació parroquial de Castellbisbal apareix una persona anomenada Gabriel Pi l'any 1474 que podria trobar-se relacionat amb la casa. RUIZ (1998: 48). Al cens del 1600 apareixen Francesc Segarra, la seva muller Francisca i els seus fills, juntament amb un mossos. RUIZ (1998: 163). A començaments del segle XV l'hereva de la família es va casar amb el primer Segarra. Al segle XVIII destaca la importància que va tenir en l'economia el conreu de la vinya, quedant reflectit en els contractes de rabassa morta que s'han conservat a partir del 1760. Respecte a l'edifici, sembla que aquest podria haver tingut una important reforma començaments del segle XX. MATEU (1999: 70) El mas estigué ocupat pels seus propietaris originaris fins a la dècada del 1960, moment en el qual fou venut. Al 1982 es van sanejar els interiors i entre el 1984 i el 1987 es van dur a terme la resta de reformes. Actualment constitueix una vivenda per a tres famílies. Degut a la seva ubicació, molt allunyada del nucli de Castellbisbal, la masia pertany a la parroquia de Santa Maria de Vilalba, barriada d'Abrera.<\/p> ","coordenades":"41.5003000,1.9450400","utm_x":"411950","utm_y":"4594835","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45885-foto-08054-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45885-foto-08054-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45885-foto-08054-120-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-01-12 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.12","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"45886","titol":"Can Pastallé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pastalle","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XV-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia formada per un cos principal de planta quadrangular cobert a dues aigües, al qual s'adossen diversos cossos de diferents alçades i plantes. Aquests cossos s'afegeixen creant un mur de tancament que envolta el mas i que crea un pati interior destinat a tasques agrícoles. L'accés es realitza mitjançant un portal obert en un tram del mur encarat a llevant. L'edifici una construcció feta en mur de mampostería irregular amb alguns trams de maó. Tot el conjunt es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color blanc. Com ja s'ha dit anteriorment, el cos principal és de planta quadrangular i es troba cobert a dues aigües amb teula i el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada migdia i presenta poques obertures. Entre elles destaca el portal principal d'accés a l'edifici situat en el costat Est de la façana i format per un arc de mig punt adovellat, la pedra del qual destaca per sobre de l'arrebossat de la façana. A més d'aquesta, apareix una finestra rectangular a la planta baixa i dues finestres de petites dimensions a nivell de primer pis. A l'extrem nord-oest de l'edifici principal s'ha adossat un cos quadrangular que puja una planta més i acaba amb unes golfes obertes a migdia, cobrint-se de forma autònoma amb una teulada dos vessants. A l'extrem nord-oest s'afegeix un altre cos independent, al qual es té accés des del camí. Es tracta d'un cos rectangular cobert a dues aigües amb una porta oberta a nivell de primer pis destinada segurament a la descàrrega de la verema. Cal pensar doncs, que es tracta d'un antic espai destinat a tines. Al llarg de tota la façana de migdia s'adossa un altre cos rectangular i planta baixa, cobert amb teulada inclinada, destinat a cobert pels animals.<\/p> ","codi_element":"08054-121","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Can Pastallé s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Els orígens de Can Pastallé o Pasteller es remunten al període medieval, ja que al rebedor del cos principal s'observen algunes rajoles amb una inscripció del 1491. En la documentació parroquial hi ha notícies d'una persona identificada com En Pastallé, que podria ser identificat amb el propietari del mas l'any 1474. RUIZ (1998: 48). El 1538 apareix perfectament consolidada com a masia. Aquell any, Hipòlita, àvia de Lluís Requesens i Zúñiga, señor de Castellbiabal, va comprar els delmes d'aquesta propietat. Al cens parroquial del 1573 apareixen diversos masos anomenats Pastaller: Pastaller de Baix, Pastaller de Dalt i Pastaller de les Illes, tots ells habitats per famílies que duen aquest cognom. Al cens del 1600 només apareixen recollides dues famílies: Pastaller de Dalt i Pastaller de Baix, i totes dues duen el cognom Pastaller, per la qual cosa no es pot precisar quina de les dues és l'original de la casa. RUIZ (1998: 163). En el cens efectuat el 1752 per Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio, señor de Castellbisbal, apareix com a propietari Jaume Pastallé. MATEU (1999: 50) L a casa va ser habitada fins a mitjans del segle XX. Durant les darreres dècades del segle va ser convertida en un centre de recuperació. La casa ha estat reformada pels actuals propietaris executant obres de manteniment conservant, així, la seva estructura i els seus elements originaris.<\/p> ","coordenades":"41.4984200,1.9469900","utm_x":"412110","utm_y":"4594624","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45886-foto-08054-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45886-foto-08054-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45886-foto-08054-121-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-01-12 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.13","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"45887","titol":"Ca n'Oliveró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-nolivero","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. La construcció originària era feta en mur de mamposteria irregular, però les darreres intervencions han aprofitat aquest mur i l'han alçat en maó. Tot el conjunt es troba arrebossat amb ciment, que en alguns punts ha anat caient. Al sector nord s'adossa un altre cos de planta baixa i primer pis en sentit perpendicular creant un conjunt en forma de L. D'aquest cos parteix un mur que dóna la volta tancant l'edifici per llevant i creant un pati interior que funciona com a distribuïdor. L'accés general al conjunt es realitza per un portal arquitravat obert al mur que es protegeix per un teuladet que sobresurt i una porta metàl·lica de doble fulla. La façana principal de l'edifici es troba orientada a llevant, i dóna al pati interior. S'accedeix per una porta rematada per una arcada molt rebaixada on es llegeix una inscripció que data del 1900. El buit de la porta ha estat protegit per una porta de doble fulla de fusta i vidre. A tocar de la porta s'obre una finestra rectangular coberta per una reixa. A nivell de primer i segon pis, les obertures es corresponen amb les de la planta baixa, presidides per un balcó central i una finestra per banda. A nivell de segon pis, aquesta distribució es repeteix, però les obertures són de mida més petita. La façana de migdia s'obre amb diverses finestres a nivell de planta baixa i primer pis, i amb una galeria d'arcades de mig punt a nivell de segon pis, trobant-se les centrals protegides per una barana formada per balustres planes de maó. El cos afegit perpendicularment és fet en maó, i està pensat com un espai de treball. S'obre al pati interior, a nivell de planta baixa, amb una galeria formada per arcades de mig punt rebaixades que es recolzen sobre pilars fets també amb maó. Aquest cos queda lleugerament elevat del nivell del pati interior mitjançant un graó de ciment. A nivell de primer pis, aquesta galeria es correspon amb una altra similar, amb les arcades i pilars situades en correspondència amb les de la planta baixa. A diferència de la primera, aquesta es protegeix amb una barana formada per balustres planes d'obra, creant l'efecte d'una balconada. A migdia de la casa principal s'aixeca un altre cos rectangular destinat a garatge que completa el pati interior. Com a element destacat, cal fer esment d'un balcó cantoner obert a nivell del segon pis de la casa, que connecta l'edifici principal amb el cos de les arcades.<\/p> ","codi_element":"08054-122","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Mas Ca n'Oliveró (08755 Castellbisbal)","historia":"
Històricament, el nom original de la casa podria haver estat Oliver. Amb aquest nom apareix una casa propietat de Joan Oliver i la seva família al cens parroquial del 1573. Aquest mateix nom és el que es repeteix al cens parroquial del 1600, moment en el qual la casa és propietat de Bernat Oliver, que es trobava a la presó, i de la seva esposa Margarida, i fills Joan i Elisabet. RUIZ (1998:163). En el cens del 1752 fet pel senyor de Castellbisbal Fadric Vicenç Álvarez de Toledo apareix com a propietari Jaume Oliveró. L'edifici actual podria tenir els seus orígens al segle XVII, i sembla haver sofert unes reformes importants al segle XIX, especialment en el que són les façanes i el cos perpendicular adossat al nord. Malgrat que caldria comprovar-ho, possiblement les reformes estiguin relacionades amb el casament de la pubilla de la casa Núria Torres Amat, a la segona meitat del segle XIX, amb Pere Botifoll i Carafí, i que va motivar el canvi de cognom familiar. El propietari d'aquesta casa, Francesc Botifoll i Torras, va ser alcalde de Castellbisbal entre els anys 1916 i 1922. MATEU (1999: 48).<\/p> ","coordenades":"41.4969200,1.9678200","utm_x":"413847","utm_y":"4594436","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45887-foto-08054-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45887-foto-08054-122-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-01-12 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.14","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"45888","titol":"Can Galí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gali","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta basilical pròpia del període baix medieval i modern, cobert amb teulades independents per a cada nivell, destacant un cos o crugia central més elevada, de planta baixa, primer i segon pis, coberta a dues aigües amb el carener paral·lel, i dues crugies a banda i banda de planta baixa i primer pis. Mentre que la crugia del cantó esquerre de la casa és original i es cobreix amb teulada inclinada, el cos que s'adossa al cantó dret és fruit d'una renovació posterior. Es tracta d'un cos rectangular adossat en sentit perpendicular que es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel i que presenta una alçada menor que el seu homònim del cantó esquerre, descompensant la proporció i la volumetria de l'edifici. A banda de l'estructura principal, cal fer esment d'un altre cos rectangular de planta baixa i primer pis ubicat a migdia de la casa que es prolonga amb un mur de tancament perimetral i s'estén per davant de la casa. L'accés es realitza a través d'una porta metàl·lica. Aquest darrer cos i el mur creen un espai interior que es presenta com un pati interior de la casa que presideix l'entrada principal. Malgrat trobar-se arrebossat i no apreciar-se el material de construcció, podria tractar-se de mur de mamposteria irregular, posteriorment arrebossat amb ciment sense pintar. En alguns cossos de la casa afegits posteriorment podria predominar el maó. A la crugia central destaca una gran portalada formada per grans dovelles, que dona accés a una entrada que distribueix les dependències de cuina, estables i cellers. A la dovella superior del portal es pot llegir la inscripció: IHH IUAN IOPAIT 1437, inclosa dins d'un cercle. Al pis superior, la crugia central s'obre amb un finestral quadrangular format per llindes i brancals de pedra monolítics que sobresurten de l'arrebossat del mur. La finestra compta interiorment amb festejadors, propis també d'aquest període. A nivell de segon pis s'obre una petita finestra quadrangular que no presenta cap element destacat. La crugia esquerra presenta una vegetació molt acusada que tapa totalment les obertures de la planta baixa i el primer pis. Amb tot, es pot apreciar l'existència d'un antic rellotge de sol, actualment molt malmès. La crugia de la dreta presenta una porta rectangular a la planta baixa que dona accés a un garatge, i dues finestres enreixades a nivell de primer pis.<\/p> ","codi_element":"08054-123","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Can Galí s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Cal pensar que Can Galí és una masia amb orígens clarament medievals, que es podrien remuntar als segles XII-XIII. En tant que edifici, el mas actual podria haver estat aixecat al segle XV, corresponent-se a la típica planta basilical de masia. Aquesta apreciació seria confirmada per la presència de la data de 1437 en la dovella central del portal. En aquest període la casa hauria estat propietat de la família Llopart. Al cens del 1573 era propietari Joan Leopart, la seva esposa Magdalena i la seva filla Antònia, que hi residien amb diversos mossos. Al cens parroquial del 1600 apareixen com a hereus Joan Leopart, la seva esposa Paula i els seus fills. RUIZ (1998: 162) Aquesta mateixa família va ser propietària anys més tard també de Ca n'Estaper, indicant la documentació del segle XVIII que eren veïns de la Palma de Cervelló. RUIZ I ELIAS (1998:145). El mas hauria estat conegut com a Can Llopart, i no devia ser fins a finals del segle XIX en què passà a ser conegut amb el nom de Can Galí, coincidint amb el canvi de propietat, a mans de la família Galí. La casa hauria pogut patir una reforma important a la dècada dels anys 60, transformant la crugia del cantó dret en un cos rectangular de planta baixa i primer pis, i afegint el cos perpendicular de migdia.<\/p> ","coordenades":"41.4662400,1.9969400","utm_x":"416237.932","utm_y":"4591001.774","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45888-foto-08054-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45888-foto-08054-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45888-foto-08054-123-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-12 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El conjunt es troba llistat al POUM amb el núm. B1.15","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["40"]},{"id":"45889","titol":"Can Colet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-colet","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt arquitectònic format per una sèrie d'edificacions amb diferents volums, datats del 1940 aproximadament. El formen una casa residencial, la casa dels masovers, la capella, la creu commemorativa i la torre del pou. Tot el conjunt es troba edificat presidint el turó de Costablanca. En primer lloc destaca l'edifici residencial aixecat en maó, arrebossat amb ciment i pintat de color blanc. En línies generals, cal distingir un cos central de planta quadrangular de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Aquest cos central es troba encarat a ponent i s'obre amb un portal adovellat de mig punt. A aquest cos central s'han anat adossant altres àmbits. Així, a migdia de la casa s'adossa un cos de planta baixa amb la coberta inclinada. A ponent, la casa es prolonga amb un altre cos de planta baixa que es cobreix amb teulada plana i crea una terrassa a l'alçada del primer pis. Al lateral de la casa encarat al nord, s'adossen més cossos de planta baixa i coberta inclinada. Situat al davant de la casa es troba la vivenda destinada als masovers. Es una vivenda de similars característiques a la principal, formada per diversos cossos adossats entorn a un de central, tots ells coberts amb teulades independents i oberts amb una gran quantitat de finestrals. A diferència de la casa principal, aquesta té la façana oberta a llevant, encarada a la casa principal. També davant de la casa de Can Colet es troba la capella dedicada a l'Adoració dels Reis Mags. Es tracta d'una petita capella de planta basilical coberta exteriorment a dues aigües amb teula i capçada amb un absis semicircular. Sota l'aler de les teulades la decoració es completa amb un doble imbricat. La façana principal es troba presidida per un campanar d'espadanya. Guarda una orientació en sentit Est-Oest, però es troba girada, ja que l'absis s'orienta a ponent i la porta principal a llevant, ja que sinó donaria l'esquena a la casa. El portal principal, per tant, s'orienta a llevant, i es tracta d'un portal de punt rodó fet amb grans dovelles, que sobresurten sobre el mur blanc. A sobre del portal s'observa un ull de bou que il·lumina el cor, ben bé sota el campanar d'espadanya. L'església compta amb una petit capella fonda afegida al cantó nord, que sobresurt quadrangular del conjunt de l'edifici. Aquesta capella es cobreix amb teulada inclinada. Interiorment l'església es cobreix amb una volta de canó i es troba pintada en color clar. Als peus de l'església s'alça un cor. A diferència d'altres esglésies aquest cor té l'accés des de fora de l'edifici, mitjançant una escala recta adossada al mur situada al mur de migdia. Presideix l'altar un retaule de tradició barroca tardana dedicat als Reis Mags, i que encapçala una ara també amb ornamentació barroca. Es tracta d'un retaule de dos pisos que recau sobre una base esglaonada. Tot ell es troba daurat, i la seva estructura recorda una façana arquitectònica. La capella fonda es troba presidida per una imatge del Sant Crist. Aquest darrer és una talla de fusta policromada d'estil barroc. Al cantó nord de l'església s'ha situat una creu commemorativa de pedra. Es tracta d'una creu que s'alça sobre una base poligonal sobre la qual recau un fust hexagonal de pedra format per diversos tambors. Sobre el capitell es situa una creu decorada a les seves dues cares per imatges d'un Crist crucificat assentat, la cara de ponent una imatge d'una mare de Déu dreta. Un altre element que forma part del conjunt és la torre i l'aqüeducte que formen part d'una mina d'aigua ubicada al cantó de llevant del turó, a pocs metres de la casa. Es tracta d'una torre circular aixecada en maó, d'uns 5 metres de diàmetre i uns 6 metres d'alçada acabada a la part superior amb una faixa de maó que recorre el perímetre exterior i merlets decoratius de maó. De la torre s'estén un aqüeducte format per 5 arcades que du l'aigua a una bassa quadrangular també de maó. Continuació text a observacions.<\/p> ","codi_element":"08054-124","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb. Costablanca (08761 Castellbisbal)","historia":"
La casa del Can Colet no té correspondència amb cap mas medieval, sinó que té els seus orígens en la compra efectuada de la finca per part del Doctor Colet, metge de Barcelona, a la dècada del 1940. La capella fou consagrada com a Oratori Públic el 22 de desembre del 1958, atenent a la petició dels propietaris Melcior Colet Torrebadella i Adelina Jiménez Camaló. La dedicació als Reis Mags té la causa en la voluntat del propietari que es deia Melcior. RUIZ I ELIAS (1998: 144). L'ornamentació interior fou adquirida en antiquaris pel propietari i prové, per tant, d'altres municipis. Actualment la finca es troba dedicada a la cria de cavalls.<\/p> ","coordenades":"41.4771100,1.9483000","utm_x":"412190.936","utm_y":"4592256.807","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45889-foto-08054-124-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45889-foto-08054-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45889-foto-08054-124-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-12 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Continuació text descripció: El portal principal, per tant, s'orienta a llevant, i es tracta d'un portal de punt rodó fet amb grans dovelles, que sobresurten sobre el mur blanc. A sobre del portal s'observa un ull de bou que il·lumina el cor, ben bé sota el campanar d'espadanya. L'església compta amb una petit capella fonda afegida al cantó nord, que sobresurt quadrangular del conjunt de l'edifici. Aquesta capella es cobreix amb teulada inclinada, i s'il·lumina mitjançant una finestra quadrangular que dona a llevant. Interiorment l'església es cobreix amb una volta de canó i es troba pintada en color clar. Als peus de l'església s'alça un cor. A diferència d'altres esglésies aquest cor té l'accés des de fora de l'edifici, mitjançant una escala recta adossada al mur situada al mur de migdia, i que dóna accés a una porta lateral mitjançant la qual s'entra al cor. Presideix l'altar un retaule de tradició barroca tardana dedicat als Reis Mags, i que encapçala una ara també amb ornamentació barroca. Es tracta d'un retaule de dos pisos que recau sobre una base esglaonada. Tot ell es troba daurat, i la seva estructura recorda una façana arquitectònica, amb una primer pis format per tres carrers i un segon pis format per un frontó central decorat per un escut nobiliari. Altres elements decoratius de l'església es corresponen a obres de caràcter litúrgic, entre les quals hi consten diferents quadres pintats a l'oli i alguns fragments de taules de fusta que podrien haver format part d'algun retaule. La capella fonda es troba presidida per una imatge del Sant Crist. Aquest darrer és una talla de fusta policromada d'estil barroc. Al cantó nord de l'església s'ha situat una creu commemorativa de pedra. Es tracta d'una creu que s'alça sobre una base poligonal sobre la qual recau un fust hexagonal de pedra format per diversos tambors. Fust i base s'assenten sobre una plataforma formada per tres graons poligonals de pedra. Sobre el fust recau un capitell ornamentat amb diversos relleus esculpits a les cantonades. Sobre el capitell es situa una creu decorada a les seves dues cares per imatges diferents. Mentre la cara de llevant té esculpida la imatge d'un Crist crucificat assentat, la cara de ponent es decora amb una imatge d'una mare de Déu dreta. Un altre element que forma part del conjunt és la torre i l'aqüeducte que formen part d'una mina d'aigua ubicada al cantó de llevant del turó, a pocs metres de la casa. Es tracta d'una torre circular aixecada en maó, d'uns 5 metres de diàmetre i uns 6 metres d'alçada acabada a la part superior amb una faixa de maó que recorre el perímetre exterior i merlets decoratius de maó. De la torre s'estén un aqüeducte format per 5 arcades que du l'aigua a una bassa quadrangular també de maó. El conjunt es troba llistat al POUM amb el núm. B1.16","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["40"]},{"id":"45890","titol":"Can Pedrerol de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pedrerol-de-baix","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia amb planta en forma de L formada per la unió de dos cossos o crugies pertanyents a diferents períodes. La masia original es troba formada per un cos de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Originalment la planta devia ser basilical formada per tres crugies que es cobrien a diferent alçada, sent la central més elevada i coberta a dues aigües i les laterals més baixes i cobertes amb teulada inclinada. De les dues crugies laterals només s'ha conservat la crugia del costat esquerre, situada a llevant. La crugia de ponent, en canvi, fou parcialment eliminada durant les reformes del 1900, conservant-se només a nivell de planta baixa, i convertint la part superior en un terrat a nivell de primer pis, que connecta amb el cos nou afegit al nord. L'estructura antiga de la masia es troba aixecada en mur de mamposteria irregular i ha estat arrebossada amb morter de calç i ciment segons els trams, que ha anat erosionant-se. Compta amb planta baixa, primer i golfes al cos central. La façana principal es troba encarada a migdia i s'obre amb un portal principal situat a la crugia central. Totes les obertures de la casa foren objecte de modificació i reforma l'any 1900 adaptant-les a l'estil modernista de la nova construcció que s'afegiria al nord. El portal de la crugia central està format per un arc escarser molt rebaixat decorat amb un sobreafegit fet en maons molt prims que recorre el perímetre exterior del portal, reforçant-lo i trencant la linealitat. A banda i banda del portal central s'obren dues finestres quadrangulars decorades amb el mateix motiu, i dos portals més que permeten l'accés independent als baixos de les dues crugies laterals. A nivell de primer pis s'obre un balcó central que es correspon amb l'obertura del portal de la planta baixa, i dues finestres a banda i banda. L'estructura i decoració d'aquests elements és de caire modernista, i es tracta de finestres acabades a la part superior en forma de pinyol fet amb maó. A l'interior del pinyol es forma un espai triangular que s'ha omplert amb una enrajolat decorat amb formes geomètriques de color blavós. Exteriorment el perímetre de les obertures es troba envoltat per un sobreafegit fet en maó que converteix la finestra en rectangular. La decoració es completa amb l'afegit d'un petit rosetó lobulat de pedra que s'adossa a la façana just per sota de l'ampit. El pis de les golfes de la crugia central s'obre amb dos finestrals rematats a la part superior per una arcada rebaixada. Aquest esquema d'obertures es repeteix a totes les façanes de la masia antiga. L'any 1900, fruit de les reformes modernistes, la casa fou ampliada afegint un cos rectangular que s'adossa perpendicularment creant una L, que sobresurt en direcció a ponent. L'espai angular entre els dos cossos, ocupat antigament per una crugia del mas antic, s'omplí conservant la planta baixa d'aquesta i creant una terrassa a nivell de primer pis, que es protegeix amb una barana formada amb balustres fetes amb maó. El cos perpendicular fou aixecat seguint l'estil modernista. Es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular, i s'obre a nivell de primer pis amb dos conjunts de finestrals geminats acabats en forma pinyolada als laterals, i un gran finestral triple omplint la façana encarada a ponent, protegit per una gran arcada. Aquest gran finestral omple totalment la façana i connecta amb les façanes laterals mitjançant unes tribunes cantoneres obertes per un finestral geminat de similars característiques a la resta. A nivell de segon pis, destaquen sèries de finestres cegues rematades a la part superior amb arcades rebaixades als laterals i omplertes amb un mosaic de color verd. A la façana de ponent del cos es repeteix aquest motiu decoratiu als laterals, però s'obren tres finestrals rectangulars que il·luminen les golfes. Tot el cos ha estat aixecat en maó i està format per planta baixa, primer pis i golfes.<\/p> ","codi_element":"08054-125","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Pedrerol de Baix s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
En tant que edifici, cal pensar que el mas de Can Pedrerol té uns orígens medievals. L'edifici però, és una masia del segle XVII, amb reformes practicades entre el 1900 i el 1902. L'Ermita de Sant Quintí es troba documentada des del segle XII, moment en el qual es troba un escrit en que el bisbe de Barcelona, s'assabenta que el comte rei Ramon Berenguer IV s'havia venut un tros del terme de Sant Quintí (1137), pertanyent a vil·la de Sant Quintí. RUIZ (1998: 133). Aquest esment a la Vil·la de Sant Quintí podria ser interpretat o bé com l'existència d'un petit grup de cases al voltant de l'església que podria haver desaparegut quedant només el mas de Can Pedrerol, o bé com la presència de restes encara visibles de l'antiga vil·la romana. El mas de Can Pedrerol continua estant present com un dels principals masos de Castellbisbal al llarg de l'Edat Mitjana i Moderna. El nom original podria haver estat el de Pedrol, així, al cens parroquial del 1573 apareixen com a propietaris Miquel Pedrol, que és batlle de la parròquia, la seva esposa Beneta, i el seu fill Pere. El 1600 apareixen vivint Pere Pedrol i la seva esposa Gabriela, la seva mare Beneta, Antoni Pedrol, Montserrat Pedrol, Miquel Pedrol, Antoni Pedrol Antic Pedrol, Francesc Pedrol i Joan Benya, bover. RUIZ (1998:162). Altre testimoni apareix l'any 1610, moment de la signatura del contracte de fabricació del retaule major de Sant Vicenç, on apareix signant en nom del poble de Castellbisbal Pere Pedrol, que tot sembla indicar seria el propietari del mas. RUIZ (1998: 105). En el cens efectuat el 1752 pel senyor de Castellbisbal, consta el nom de Miquel Pedrerol com a propietari de la casa. Segurament per motius matrimonials el nom de la família canvià passant a ser Gomis. El 1851 el propietari era Pau Agustí Gomis, que es dedicava al comerç i residia a Barcelona. A començaments del segle XX, l'arquitecte Antoni Maria Gallissà I Poqué (1861-1903), deixeble d'Elies Rogent, condeixeble de Gaudí, que havia treballat amb Doménech I Montaner, va fer reformes a la casa aplicant l'estil modernista a la façana. A tocar de la casa aprofità per construir un celler utilitzant l'arc catenari MATEU (1992:52). Aquest període coincideix amb el moment de màxim esplendor econòmic de la casa, fruit del conreu i l'explotació intensiva de l'horta i la vinya als entorns de la casa. Aquestes terres eren conreades per una brigada de treballadors assalariats al servei de la casa, procedents sobretot de les poblacions del Papiol i Martorell. Els descendents de la família Gomis han continuat mantenint la casa, conservant els elements arquitectònics característics. Actualment mantenen encara el costum de celebrar l'aplec de Sant Quintí (31 d'octubre) , si bé ha estat traslladat al dia del Pilar per raons de calendari. Aquest dia les portes de la capella de Sant Quintí es troben obertes a tothom celebrant una missa pública i celebrant un petit convit a l'entorn de la casa. Aquest costum fou inaugurat per la besàvia dels actuals propietaris, que el dia de Sant Quintí acostumava a oferir menjar a les persones més necessitades. Les persones assistents a l'aplec procedeixen en bona part de les veïnes poblacions del Papiol i Martorell. Els entorns de la casa han estat transformats de manera molt important durant les darreres dècades del segle XX, convertint-se en un nus de comunicacions i en àrea de sòl industrial. Fins el 1980 es mantingué la producció de vi.<\/p> ","coordenades":"41.4462400,1.9934500","utm_x":"415920.915","utm_y":"4588784.773","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45890-foto-08054-125-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45890-foto-08054-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45890-foto-08054-125-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-01-12 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El conjunt es troba llistat al POUM amb el núm. B.04 A llevant de la casa s'aixeca el celler edificat l'any 1900 en estil modernista. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb dos portals principals a la façana encarada a migdia, que es protegeixen amb dos teuladets. Sobre aquests portals s'obren dues finestres rectangulars d'estil modernista, i un triple finestral fet en el mateix estil. D'aquest edifici destaca la construcció interior fet utilitzant l'arc catenari. A l'interior del celler es conserva encara una important col·lecció de botes i bocois. La casa conserva una antiga premsa que actualment s'ha situat al pati interior de la casa com a ornament.","codi_estil":"98|105|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"45891","titol":"Can Campanyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-campanya","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Interiorment l'edifici es troba sense ús amb problemes a la teulada.","descripcio":"
Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular arrebossat amb morter de calç i pintat en color blanc. Consta de planta baixa i primer pis, i antigament les seves dimensions eren més grans, ampliant l'edifici uns metres més en direcció a migdia, ocupant part de l'actual carretera que passar arran de l'edifici. Fins a la dècada dels anys 70 aquesta carretera era un antic camí de terra, però al ser asfaltat es va voler ampliar a costa de la casa escapçant la façana de migdia de la mateixa. Com a solució es va optar per la construcció d'un mur de maó arrebossat amb ciment, que actualment talla la casa per migdia. La façana principal es troba encarada a ponent I s'obre amb un portal adovellat, que antigament devia trobar-se al mig de l'edifici, però que degut al tall de la casa avui dia es troba descentrat. Per accedir a aquest portal es feia servir una rampa empedrada i un graó. La resta d'obertures de la casa són petites i es troben desvirtuades, a excepció de la finestra principal del primer pis, situada sobre el portal d'accés a la casa. Es tracta d'una finestra quadrangular molt treballada. La decoració es reparteix per tot el marc de l'obertura i consisteix en un seguit de dues motllures, una que recorre el perímetre exterior i li dona formes arrodonides i una altra que recorre el perímetre interior i conserva la forma quadrangular. L'espai entre les dues motllures es troba ocupat per un cordó esculpit que a la part superior finalitza en dues formes zoomòrfiques imaginàries semblants a un felí, que incorporen entre les mans un peça quadrangular on s'ha esculpit una flor. Sota l'ampit de la finestra la decoració es completa amb un altre cordó esculpit que guarda formes ondulades. La façana posterior de la casa ha perdut part de l'arrebossat. S'observen un seguit de dues obertures a nivell de planta baixa, una de les quals es correspon a una porta auxiliar. A nivell de primer pis destaquen tres finestres quadrangulars molt senzilles. A la cantonada sud-est de la casa s'observa l'antiga cisterna quadrangular adossada a la casa, que devia recollir l'aigua de les teulades. Davant de la façana principal de la casa, deixant un espai entremig, es conserva l'antic pati de la masia, format per corrals i espais per animals. Actualment, la masia de can Campanyà es troba desvirtuada per la construcció d'una masia de dimensions considerables que s'estén al nord de l'antic edifici. La informació oral facilitada pels propietaris fa pensar que aquest nou edifici fou aixecat a començaments del segle XX, moment en el qual fou abandonada la vella casa, que passà a tenir funcions de magatzem. La nova masia de Can Campanyà és un edifici de planta baixa i dos pisos, a la qual es dotà d'un cos adossat al nord de planta rectangular i cobert a dues aigües destinat a celler. Tot el conjunt ha estat adaptat recentment per ser dedicat a l'hosteleria. Davant del que fou l'antic celler es conserva l'era de batre amb l'enrajolat original de terra cuita.<\/p> ","codi_element":"08054-126","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Can Campanyà, s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Tot i que els orígens de la masia es remuntarien al període medieval, l'estructura de l'edifici es correspon a una arquitectura del segle XVI. L'any 1573, al cens parroquial, apareixen com a propietaris Vicenç Campanyà i la seva família. Al cens del 1600 són censats vivint a la casa Bartomeu Campanyà, la seva esposa Elisabet i els seus fills Vicenç, Bartomeu, Antoni, i Joan, juntament amb tres persones treballant de mossos. Ruiz (1998:162)El 1752 consta com a propietari Antoni Campanyà. El 1860 la família es va construir una casa al carrer Major del poble. Des de llavors la casa ha passat per diferents propietaris. El darrer va ser el comte de Sert, que va donar nom al veí polígon industrial i a una urbanització. MATEU (1999: 12)<\/p> ","coordenades":"41.4837800,1.9899500","utm_x":"415676.946","utm_y":"4592955.781","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45891-foto-08054-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45891-foto-08054-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45891-foto-08054-126-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-01-12 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"La premsa que actualment decora l'entrada del celler no pertany a la casa I fou portada d'una casa del poble anomenada Cal Martí de les Vincles. La masia conserva la llegenda associada del Camp del Matafam, segons la qual al finalitzar la Guerra de la Independència al segle XIX hi va haver algunes males collites seguides, i en un camp proper a la casa s'hi sembraven faves, de manera que els veïns anaven a collir-ne d'amagat per fer-se passar la fam.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"45892","titol":"Can Pedrerol de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pedrerol-de-dalt","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'abandonament de l'edifici","descripcio":"
Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La planta es divideix en tres crugies que s'unifiquen amb una façana principal sobreposada feta amb formes ondulades d'estil barroc. Dels tres cossos o crugies, el central és de major alçada i es cobreix a dues aigües, mentre el que els laterals són d'alçada inferior i es cobreixen amb una teulada inclinada. Compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia i és simètrica amb obertures que van disminuint la seva dimensió a cada alçada. Aquesta façana compta amb un coronament format per una motllura arrodonida i peces de terracota a cada extrem de les crugies i a la part superior de la crugia central. Al costat est s'obre una galeria amb arcs rodons i a la banda oest una capella dedicada a Santa Rita, que du la data de 1774. L'accés a l'edifici es realitza per un portal centrat a la planta baixa acabat amb un arc rebaixat, del qual es conserven les fulles de fusta i els llistons de la tarja. A banda i banda es completa amb una finestra per banda, A nivell de primer pis, segon pis i golfes, les obertures es corresponen amb les de la planta baixa, i destaca un balcó central al primer pis, situat sobre el portal d'accés, i dues finestres balconeres a banda i banda, sobre les finestres de la planta baixa. A nivell de segon pis, les obertures es converteixen en finestres, rectangular la central i quadrangulars les laterals. A nivell de golfes, només es compta amb un finestró acabat en punt rodó. La majoria de les obertures es troben en l'actualitat tapiades. Adossat a la capella, per la façana de ponent, s'adossa un cos quadrangular cobert a dues aigües i de planta baixa, obert amb una porta metàl·lica. Es tracta d'un cos de recent construcció destinat a magatzem. A continuació s'afegeix un nous cos, de maó molt malmès. La façana posterior de la casa presenta poques obertures i la majoria d'elles tapiades.<\/p> ","codi_element":"08054-127","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina. Crta. BV-150, km.1 (08755 Castellbisbal)","historia":"
La masia va ser construïda pel comte Manuel Dublayzel, capità de les Reials Forces Valones, procedents de Bèlgica en desfer-se l'exèrcit el 1713 pel Tractat dels Pirineus. Possiblement el 1750 ja estava construïda. La capella lateral adossada du l'advocació a Santa Rita en honor a la segona filla del propietari i de Mariona de Mascaró. Segons l'historiador Pierre Vilar, el comte de Dublayzel va fer construir una presa a la riera de Rubí per portar l'aigua mitjançant una mina al barri de Santa Rita o del Canyet, per regar els horts d'aquestes cases. MATEU (1999: 56). El testament de Manuel Dublayzel, conservat a l'arxiu parroquial de Sant Vicenç de Castellbisbal revela que aquest es trobava casat amb Mariana Mascaró, amb la qual havia tingut un fill, Antoni, que seria l'hereu, i tres filles: Mariana, Rita i Josefa. La mort de l'hereu l'any 1810 i de Mariana l'any 1831 degué ser la causa de la venda de la propietat. L'any 1855 la casa apareix en mans de Joan Güell, que demanà permís al rector de Castellbisbal per beneir la nova campana de la capella i la imatge de Santa Rita. Tres dies desprès de la benedicció, el mossèn de Castellbisbal declarava que la capella era propietat de Josefa de Güell, i que no existia més obligació que la celebració de dos oficis a l'any. L'any 1894 la visita pastoral a la parròquia informava sobre el bon estat de la capella. El 1921 el mas havia tornat a canviar de mans i era propietat de Francesc Xavier de Ros. Una visita pastoral descrivia la capella com un edifici d'una sola nau en bon estat de conservació, de 10 metres de llarg per 3 metres d'ample. Deia que a la sagristia hi havia un quadre de Crist crucificat, i a l'altar un retaule de Santa Rita sostinguda per dos àngels. Altres elements ornamentals eren una imatge de Santa Rita vestida i unes imatges de Sant Antoni de Pàdua i de la immaculada. La capella fou destrossada l'any 1936 i tornada a restaurar el 1940. RUIZ ELIAS (1998: 129). La casa fou abandonada a la dècada del 1960. El propietari actual és l'Ajuntament de Castellbisbal. Les terres annexes han estat convertides en polígon industrial Darrera de la casa hi havia un jardí amb un passeig on s'alçava un pilar amb un lleó al capdamunt, el qual sostenia amb la pota dreta l'escut dels regiments Reials que s'hostatjaren allà vers el 1740.<\/p> ","coordenades":"41.4585300,1.9928200","utm_x":"415883.925","utm_y":"4590149.776","any":"1713","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45892-foto-08054-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45892-foto-08054-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45892-foto-08054-127-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-01-12 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix als llistats del POUM amb els núm. A.06 i A.19","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"45893","titol":"Can Nicolau de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-nicolau-de-dalt","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia de planta quadrangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. El cos principal de la masia es troba envoltada d'un mur que arrenca d'una de les façanes laterals i dóna la volta a la part davantera de la casa creant un pati interior. Al nord de la casa, aprofitant l'espai del turó sobre el qual s'aixeca la casa, s'adossen dos cossos més de diferents mides, que podrien haver estat aixecats en èpoques diferents, i es cobreixen de forma independent també a dues aigües amb el carener paral·lel. Tot el conjunt es troba construït en mur de mamposteria irregular, arrebossat amb ciment i pintat de color blanc. Els darrers afegits de la casa són, però, fets en maó. La façana principal de la casa es troba orientada a migdia i s'obre amb un portal arquitravat protegit per una porta de fusta de doble fulla. A nivell de primer pis destaquen tres finestres quadrangulars de mida petita. El cos adossat a la casa principal situat més al nord del turó, és també de planta baixa i primer pis, i s'obre amb un portal adovellat presidit per una dovella central amb un escut on destaquen unes inicials molt erosionades i la data de 1878. Possiblement es tracti d'una vivenda destinada als masovers.<\/p> ","codi_element":"08054-128","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Can Nicolau de Dalt. Mas Can Nicolau de Dalt s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Cal pensar que el mas de can Nicolau té uns orígens moderns, possiblement vinculats a la masia de Can Nicolau de Baix, que arquitectònicament sembla més antiga. En tant que propietat, es troba documentada des del segle XVII. L'edifici actual és una construcció del segle XIX. L'activitat principal de la casa fou el conreu de la vinya de les terres del voltant fins que a la dècada del 1960 les vinyes foren abandonades, i els terrenys veïns convertits en polígon industrial i urbanització. Al 1980 fou adquirida pels actuals propietaris.<\/p> ","coordenades":"41.5031200,1.9638200","utm_x":"413520.960","utm_y":"4595128.801","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45893-foto-08054-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45893-foto-08054-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45893-foto-08054-128-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2023-01-12 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm A.08","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"45894","titol":"Ca n'Estaper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-nestaper","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La casa es troba en estat de conservació molt dolent.","descripcio":"
Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb fragments de tàpia i maó. Formada per planta baixa i primer pis. Al cos principal s'han anat afegint diversos edificis més creant tot un grup d'edificacions unides al voltant del que devia ser un pati central. La façana principal es troba orientada a ponent i totes les obertures han estat tapiades amb maó. Com a entrada principal a l'edifici, s'observa un portal central presidit per una llinda monolítica i dos brancals també monolítics. A banda i banda s'obre dues finestres rectangulars amb similars característiques que la porta. Aquestes obertures de la planta baixa es corresponen amb obertures a nivell de primer pis, en concret tres finestres quadrangulars que conserven les característiques de la planta baixa. Al sector de migdia, l'edifici es prolonga amb un cos rectangular que s'estén al llarg de tota la façana de migdia i que queda cobert per una prolongació de la teulada del mas. Es tracta d'un espai auxiliar on s'ha obert una porta de grans dimensions que devia estar destinada a garatge. Al sector nord del mas, s'observa un altre edifici de planta baixa i primer pis cobert a dues aigües i obert amb tres finestres a nivell de primer pis, que també han estat tapiades. Es tracta d'un edifici més modern arrebossat amb ciment que podria haver estat vivenda.<\/p> ","codi_element":"08054-129","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Can Estaper C\/ del Retorn s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Els orígens de Ca n'Estaper podrien trobar-se en el període baix medieval. Al cens parroquial del 1573 apareix vivint com a propietaris Felip Staper, la seva esposa Antònia, i els seus fills Joan, Mateu i Pere. Al cens posterior realitzat el 1600 apareixen censats Pere Joan Staper, la seva esposa Joana, els seus fills Mateu, Silvestre, Joana i Elisabet, una mosso i un bover. RUIZ (1998: 162). A partir del segle XVII va ser propietat de la família Llopart, que també ho era de Can Galí. En aquests moments els propietaris de la casa ja no hi vivien, trobant-se la casa en mans de masovers. El 1758 ho era Antoni Arís, que tenia cura de la veïna capella de Sant Joan. El 1852 apareix com a propietari Francesc Llopart, que era veí de sant Vicenç dels Horts. La casa devia ser venuda a finals del segle XIX, ja que el 1921 era propietari Joaquim Mascaró. Va ser habitada fins a la dècada de 1970, moment en el qual els terrenys dels voltant foren transformats en polígon industrial. RUIZ ELIAS (1998: 146)<\/p> ","coordenades":"41.4713900,2.0015200","utm_x":"416627","utm_y":"4591569","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45894-foto-08054-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45894-foto-08054-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45894-foto-08054-129-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45895","titol":"Atlants del retaule de Sant Vicenç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/atlants-del-retaule-de-sant-vicenc","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt de quatre peces monolítiques de pedra amb la figura d'un atlant esculpida a la part superior de la seva cara vista, que sostenien el magnífic retaule barroc que presidia l'altar de l'Església Parroquial de Sant Vicenç. Es tracta de quatre monòlits amb forma troncocònica amb una petita faixa esculpida al centre de la peça sobre la qual s'ha esculpit una figura d'atlant consistent en una figura masculina barbada amb els braços enlairats en actitud de sostenir un gran pes. Possiblement al seu dia estigueren policromats. Actualment els relleus es troben molt erosionats.<\/p> ","codi_element":"08054-130","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal.. Pl. de l'Església s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Els atlants formaven part del retaule efectuat per Jaume Rubió entre el 1610 i el 1617 i que presidia la capçalera de l'església parroquial de Sant Vicens. LA col·locació d'aquest tipus de peces era habitual en la base dels retaules, amb l'objectiu d'elevar-los del terra. La representació del gegant Atles és un recurs que recupera la llegenda clàssica del gegant que sostenia el sostre del món amb la seva terrible força i que apareix al cicle de llegendes d'Hèrcules. Aquests atlants foren col·locats en el restaurat portal de l'església desprès del 1939 i desprès traslladats a l'interior de l'església.<\/p> ","coordenades":"41.4752000,1.9806400","utm_x":"414888","utm_y":"4592012","any":"1610","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45895-foto-08054-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45895-foto-08054-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45895-foto-08054-130-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Jaume Rubió","observacions":"Apareix al llistat del POUM amb el núm. A.11","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45898","titol":"Col·lecció del Museu de la Pagesia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-del-museu-de-la-pagesia","bibliografia":"
MATEU MIRÓ, J. (2008) Història del Museu de la Pagesia de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La col·lecció d'objectes del Museu de la Pagesia forma part d'un projecte museològic destinat a explicar les formes de vida i les activitats econòmiques i quotidianes de Castellbisbal abans de les transformacions ocorregudes en la segona meitat del segle XX. Ocupa l'edifici del C\/Pi i Margall 3. Disposa d'una sala a la planta baixa destinada a explicar l'activitat del transport i els camins locals, un primer pis destinat a explicar aspectes de la vida agrícola com a principal activitat econòmica i un segon pis destinat a explicar aspectes més socials dels diferents grups humans: dones, homes, nens, avis, etc. Forma part del Museu de la Pagesia és la següent: PLANTA BAIXA (té com a eix central el mercat), col·lecció de monedes i bitlles del segle XX Secció de transport PRIMERA PLANTA (té com a eix central les feines del camp) 2ª PLANTA (té com a eix central la família i la vida quotidiana)<\/p> ","codi_element":"08054-133","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Pi i Margall, 13 (08755 Castellbisbal)","historia":"
El museu fou inaugurat el 28 de juliol de 1985 amb el recull d'objectes que els germans Mateu van anar fent dels del 1979, conscients de que la fisonomia del poble es transformava i els objectes de la vida pagesa desapareixien. Al 1980 ja s'havien recollit un total de 260 peces procedents de donacions particulars dels veïns de Castellbisbal i de les masies. A finals de 1980 es va començar a buscar un edifici que pogués acollir la col·lecció. Des del 1985 es va convertir en exposició permanent oberta a tots els públic.<\/p> ","coordenades":"41.4741200,1.9799000","utm_x":"414825","utm_y":"4591893","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45898-foto-08054-133-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45898-foto-08054-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45898-foto-08054-133-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"A més a més compta amb un total d'uns mil objectes que es troben als magatzems de l'Ajuntament per classificar d'entre els segles XVIII i XX.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45899","titol":"Gegants de Castellbisbal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-de-castellbisbal","bibliografia":"
AA.DD. (1994) Benvinguts. Colla gegantera de Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Els gegants de Castellbisbal són el Manel Flabiolaire i la Vicenta. El Manel Flabiolaire, fou un personatge real que visqué al segle XX. La Vicenta representa l'ideal de la dona castellbisbalenca, jove i treballadora. El nom de la geganta prové del patró de la població: Sant Vicenç. Els dos gegants foren obra del constructor R. Aumedes, del Taller Sarandaca de Granollers, la seva alçada és de 3,80 metres i el seu pes de 96 kg el gegant, i 80 la geganta. El material emprat és la fibra de vidre sobre fusta i vestits de roba. En Manel Flabliolaire du una camisa de quadres sota una armilla negra i una faixa vermella. Les faldilles són llises i negres i du el cap cobert amb barretina. Mentre que amb la ma esquerra aguanta el flabiol als llavis, amb la ma dreta toca el bombo. La Vicenta du un vestit gris perla lligat amb botons als davant, de factura molt senzilla,, amb davantal negre i volants. Du a la mà dreta un ram de flors i a l'esquerra un cistell de vímet. El cap descobert amb els cabells castanys i recollits. Als dos gegants principals es va unir el 1998 la Rita, que representa la filla del Manel i la Vicenta. A diferència dels gegants, la Rita representa una noia jove, meitat seny i meitat rauxa, amb rínxols als cabells coberts amb un barret festiu. La seva vestimenta consisteix en unes faldilles blaves i una camisa de vius colors: groc, vermell, blau marí i verd, lligada amb botons al davant. A l'igual que els gegants és feta en fibra de vidre sobre un cos de fusta. El seu pes és de 17 kg i la seva alçada de 2,50 m. La Rita fou creada amb l'objectiu de ser portada per nens.<\/p> ","codi_element":"08054-134","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 2 (98755 Castellbisbal)","historia":"
Els gegants de Castellbisbal foren batejats el 23 de gener del 1994. LA seva creació fou iniciativa d'un grup de veïns entusiastes dels món geganter. Per fer-los realitat, hi van col·laborar una gran quantitat d'entitats, comerços i empreses que van costejar de manera voluntària la fabricació. La Rita fou creada i batejada el 19 d'agost de 1998 i és un disseny de Sheila Serrano. Tots els gegants són obra del taller de R. Aumedes de Granollers, i les seves sortides són periòdiques al llarg de l'any: Festes Majors, trobades amb colles geganteres d'altres municipis, etc..<\/p> ","coordenades":"41.4833700,1.9882100","utm_x":"415531","utm_y":"4592912","any":"1994","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"R. Aumedes","observacions":"Manel el Flabiolaire era en realitat Josep Pidelaserra Duran, i nasqué el 4 de juliol de 1882. La popularitat li venia de tocar el flabiol en festes, aplecs i processons de pobles i ciutats del voltant, en especial la del Corpus de Barcelona, en la qual els gegants ballaven al so del seu flabiol. No havia estudiat solfeig i tocava d'oïda. Es va casar amb Àngela Ribalaigua, amb la qual tingué una filla anomenada Joaquima. Va marxar a les Amèriques i tornà amb la mateixa fortuna de quan se n'havia anat. Deixà la família i de tant en tant feia de pagès, però quan havia aconseguit prous diners, tornava a dedicar-se a la vida lliure. Era conegut com un personatge que no volia lligams, i de tant en tant feia de model de pintors de fama. Quan va esclatar la guerra es va refugiar a l'ermita de Sant Vicenç, i per respecte al lloc es va construir una barraqueta a la banda de fora. Acabada la guerra va viatjar demanant pels trens, on muntava un numeret amb l'esclopet de segar. Quan es feu vell tornà al poble, i tot que al principi acceptà la proposta de la parròquia d'anar a viure a una asil de monges, desprès d'alimentat, tornà a veure les orelles al llop i abandonà la casa d'acolliment,. Aquells va viure en una barraca de vinya. El dia 8 de març de 1958 unes dones el van trobar mort a la barraca de Ca n'Estaper. MATEU (2007: 110)","codi_estil":"119","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45900","titol":"La Cuca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cuca","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La Cuca forma part del bestiari utilitzat per la colla de diables als actes de correfoc. Està formada per un cap amb forma arrodonida i un cos de roba que serveix per amagar la persona que la du. Està realitzada en fibra de vidre i pintada de color vermell amb tons en negre per ressaltar les obres. És similar al seu precedent que és la Cuca, de tal manera que manté la mateixa expressió amb uns ulls molt oberts, un doble nas format per l'apèndix del nas i els dos forats a banda i banda, i una boca molt oberta en la qual s'aprecia una llengua i dos ullals que sobresurten del llavi inferior. A diferència de la Cuqueta, la Cuca només compta amb una banya a la part superior del cap on col·locar la pirotècnic. La Cuca es portada per 8 persones, de manera que té 16 cames amb espardenyes que la fan bellugar i serpentejar pels carrers.<\/p> ","codi_element":"08054-135","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà 2, (08755 Castellbisbal)","historia":"
La Cuca fou encarregada per l'entitat de Diables de Castellbisbal el 1979 per tal de fer-la servir durant els actes de correfoc. La seva presència a l'Empaitafocs és un dels actes principals de la Festa Major d'estiu i d'hivern.<\/p> ","coordenades":"41.4833700,1.9882100","utm_x":"415531","utm_y":"4592912","any":"1979","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45900-foto-08054-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45900-foto-08054-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45900-foto-08054-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45901","titol":"La Cuqueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cuqueta","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Bestiari utilitzat en les activitats de correfoc durant la Festa Major d'estiu de Castellbisbal. La cuca està formada per un cap construït en fibra de vidre representant un animaló que no es pot identificar de forma concreta. Al cap se li afegeix un cos de roba que serveis per amagar a la persona que la transporta, i una cua. El cap té forma cilíndrica amb un seguit de plecs horitzontals que el ressegueixen i es troba pintada en color vermell. Destaquen dos ulls oberts i un doble nas format per una protuberància central i dos forats a banda i banda. La boca és de gran mida on du incorporats dos ullals que surten del llavi inferior. De la part superior del cap sobresurten tres banyes còniques que serveixen per ubicar la pirotècnia. El cap en total du cinc punts de foc, quatre a la boca i un a la banya. En total són 7 punts de foc.<\/p> ","codi_element":"08054-136","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà 2, (08755 Castellbisbal)","historia":"
La Cuqueta fou creada el 1988 per un grup de nens i nenes que volien participar del correfoc en l'entitat les Potafocs. Des de llavors actua juntament amb la Cuca en les celebracions locals.<\/p> ","coordenades":"41.4833700,1.9882100","utm_x":"415531","utm_y":"4592912","any":"1988","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45901-foto-08054-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45901-foto-08054-136-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45902","titol":"Penó de la coral la Unió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/peno-de-la-coral-la-unio","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La Coral la Unió té com a representació un penó de tafetà de color blau brodat amb diferents motius. El motiu central és una panoràmica real de Castellbisbal on s'aprecia l'ermita de Sant Vicenç del Castell com a tema central i com a símbol de Castellbisbal, i darrere de l'ermita, la muntanya de Montserrat, que és símbol de Catalunya. A la dreta s'enlairen rengleres de roselles i ginesta formant la bandera catalana. Les lletres de la vora descriu que el cor Agrícola i l'orfeó es van unificà desprès de la Guerra Civil per formar el cor La Unió.<\/p> ","codi_element":"08054-137","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Casal Cultural Recreatiu. Avda. Pau Casals, 9 (08755 Castellbisbal)","historia":"
El penó fou dissenyat per Josep Mateu i brodat per un convent de monges d'Igualada l'any 1990. Aquest penó substitueix a un anterior i es troba actualment protegit per una vitrina dins la seu de l'entitat. Fundada per Jaume Comelles, la Coral La Unió neix de la unitat de dues corals de Castellbisbal: La Agrícola i Sempre Avant, l'any 1946. Fins a la dècada del 1980 van tenir la seu al cafè l'Aranya del carrer Pi i Margall. Al 1980 va començar a ser mixta admetent també a dones entre els cantaires. Entre les diverses activitats que duen a terme es troba la cantada de Nadal a la parròquia i diverses sortides a l'any per cantades en altres municipis.<\/p> ","coordenades":"41.4771900,1.9824700","utm_x":"415044","utm_y":"4592232","any":"1990","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45902-foto-08054-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45902-foto-08054-137-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Josep Mateu i brodat per un convent de monges d'Igualada","observacions":"Al Museu de la Pagesia de Castellbisbal es conserva el penó de la Societat coral La Agrícola, fet el 1879, i que seria l'antecedent de l'actual. Es tracta d'un penó de similars característiques amb les lletres en majúscula ocupant tota la superfície envoltades per dues espigues de blat i un parell de raïms.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45903","titol":"Col·lecció paleontològica de l'ICP","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-paleontologica-de-licp","bibliografia":"
J.AGUSTÍ, L.CABRERA,, S.MOYA-SOLÀ ( 1985). Sinopsis estratigrafica del Neogeno de la fosa del Vallés-Penedés . Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Institut de Paleontologia ' Miquel Crusafont' .Desembre ( 1983-1984). CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F.y TRUYOLS,J.( 1955) El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona , XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del temps. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MADE, J.V.D. A range-chart for European Suide and Tayassuidae. Paleontologia i Evolució t.23 (1989-1990).<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'Institut Català de Paleontologia M. Crusafont, en la seva seu de la Universitat Autònoma de Bellaterra, acull una important col·lecció de de restes paleontològiques procedents de diversos jaciments dins del terme de Castellbisbal. Les restes es troben classificades per jaciments, i són les següents: Can Pedrerol de Baix, atribuït al Plistocè. Aquest jaciment fou descobert molt probablement per Jaume Almera, durant els treballs de cartografia geològica. Les restes es trobaven integrades per una sèrie dels 6 incisius superiors, un caní superior dret, un cos vertebral i un fragment de costella. Actualment determinades com a Ursus sp i dins les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu Martorell. El jaciment de Ca n'Amat amb una datació del Miocè inferior. Aragonià inferior (biozona MN4). Jaciment en el que únicament s'ha citat el cèrvid Procervulus dichotomus. La localitat fossilífera d' El Canyet., pertany al Miocè inferior, Aragonià inferior (biozona MN4). Presenta una variada diversitat de mamífers (carnívors, artiodàctils, perissodàctils, insectívors, rosegadors i lagomorfs). L'espècie de carnívor Ictiocyon socialis, definida per primera vegada amb el nom Amphicyon (Ictiocyon) dehmi a partir de les restes obtingudes en aquest jaciment i publicades per Crusafont, Villalta i Truyols l'any 1955. Trobem 21 tàxons entre els que destaquem: Perissodàctils: Dicerorhinus sp, Brachipotherium aurelianense. Artiodactils: Aurelianochoerus aureliananense, Palaeochoerus minus, Caenotherium miocaenicum Proboscidis: Gomphotherium angustidens, Deinotherium sp Carnivors: Ictiocyon socialis, Martes munki Rosegadors. Democricetodon hispanicus, Peridyromys murinus, Simplomys simplicidens Lagomorfs: Lagopsis penai, Lagopsis verus Insectívors: Galerix exilis Réptils, Tortugues Les restes trobades en aquest jaciment es troben al Museu de l'Institut Català de Paleontologia a on es troben registrats, inventariats i documentats 78 exemplars. El jaciment de La Costablanca d'edat del Miocè inferior, Ramblià superior (biozona MN3). Jaciment de vertebrats fòssils de Costablanca. En realitat hi ha dos afloraments fossilífers anomenats Costablanca I i II. El més important en quant al nombre de restes trobades és el jaciment Costablanca II que ha lliurat 16 tàxons corresponents a mamífers ( carnívors, rosegadors, artiodàctils, perissodàctils i lagomorfs)i rèptils (tortugues i Squamata). Entre els que destaquen: Mamífers com els Lagomorfs: LagomoLagopsis peñai. Artiodàctils: Aurelianochoerus aurelianense, Caenotherium miocaenicum Oriomeryx willii, Andegameryx sp, Procervulus praelucidus Perissodàctils: Anchiterium aurelianense, Aceratherium sp Carnívors: Pseudaelurus sp Rosegadors: Pseudodryomys ibericus, Peridyromys murinus. Lagomorfs: Lagopsis penai. Reptils Tortugues Squamata En el Museu de l'ICP es troben registrades, inventariades i documentades 59 restes. Turó de les Forques. Miocè inferior, Ramblià (biozona MN 3). Jaciment de vertebrats fòssils. El jaciment de vertebrats ha lliurat 11 tàxons corresponents a mamífers ( rosegadors, artiodàctils, insectívors i lagomorfs). Actualment aquestes restes es troben en estudi. Rosegadors: Armantomys sp., Simplomys sp., Pseudotheridomys sp., Ligerimys sp. Artiodàctils: Procervulus sp.<\/p> ","codi_element":"08054-138","ubicacio":"Institut Miquel Crusafont. UAB (Cerdanyola)","historia":"","coordenades":"41.4764400,1.9828400","utm_x":"415074","utm_y":"4592148","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"125","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45904","titol":"Imatge de la Puríssima Concepció","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatge-de-la-purissima-concepcio","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Imatge realitzada en fusta d'àlber i policromada que presidia la quarta franja de l'altar major del retaule de l'església de Sant Vicenç. Es tracta d'una imatge de la Puríssima vestida amb una túnica llarga, dempeus i recolzant-se sobre una mitja lluna. De la túnica del vestit destaquem els abundants plecs que cauen formant corbes i caient la roba sobrant sobre la mitja lluna i els peus. Les mànigues, en canvi, es troben agafades amb botons al canell. La decoració de la túnica es fa amb pintura de color blanc sobre el qual s'ha pintat un estampat de flors vermelles i grogues amb les ribets i botonades daurades. El complement de la túnica el constitueix una sobrecapa que la Mare de Déu du recolzada sobre el cap, i que cau de manera molt ample sobre l'espatlla esquerra i el costat dret. Pel color de la túnica s'ha optat pel gris fosc i el daurat per als interiors. La Mare de Déu llueix un aspecte seré amb les mans en actitud de pregària recollides al pit. Destaca la seva cara arrodonida amb tots els detalls del rostre pintats i uns cabells castanys que apareixen sota la capa. Estilísticament es tracta d'una talla realitzada tota en fusta.<\/p> ","codi_element":"08054-139","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l' Església s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
La imatge formava part de l'antic retaule de l'altar major de l'església de Sant Vicenç. Es trobava situada dins d'una fornícula, a la quarta franja del retaule. Aquest retaule fou construït pel mestre Jaume Rubió de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610. La construcció tingué lloc entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta del primer barroc català, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromar. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or. La imatge de la Puríssima fou salvada gràcies a la intervenció directa d'Elies Arís i restaurada el 1998 en commemorar els 400 anys del temple. RUIZ I ELIAS (1998: 116)<\/p> ","coordenades":"41.4752000,1.9806400","utm_x":"414888","utm_y":"4592012","any":"1610","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45904-foto-08054-139-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45904-foto-08054-139-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Jaume Rubió","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45905","titol":"Imatge de Sant Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatge-de-sant-esteve","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Imatge de bult rodó realitzada en fusta d'àlber i policromada que presidia el mig del retaule, a la segona franja, del retaule major de l'església de Sant Vicenç. Es tracta d'un Sant Esteve vestit amb una túnica fins als peus coberta per una capa pluvial. Es tracta d'una túnica pintada en color blanc sobre la qual recau la capa daurada. Du els atributs de la ploma, el llibre, i dues pedres sobre el llibre. Aquests darrers també s'han daurat. Al voltant del cap du una corona simbolitzant la santedat.<\/p> ","codi_element":"08054-140","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
La imatge formava part de l'antic retaule de l'altar major de l'església de Sant Vicenç. Es trobava a la tercera franja de dit retaule. La construcció fou obra del mestre Jaume Rubío de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610 i es dugué a terme entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta del primer barroc català, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromat. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or.<\/p> ","coordenades":"41.4752000,1.9806400","utm_x":"414888","utm_y":"4592012","any":"1610","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45905-foto-08054-140-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45905-foto-08054-140-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Jaume Rubío","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45906","titol":"Imatge de Sant Llorenç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatge-de-sant-llorenc","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Imatge de bult rodó realitzada en fusta d'àlber i policromada que presidia el mig del retaule, a la segona franja, del retaule major de l'església de Sant Vicenç. Es tracta d'un Sant Llorenç vestit amb una túnica fins als peus coberta per una capa pluvial amb brodats. Es tracta d'una túnica pintada en color blanc sobre la qual recau la capa daurada. Du els atributs de la ploma, i la graella. Aquests darrers també s'han daurat. Al voltant del cap du una corona auria simbolitzant la santedat.<\/p> ","codi_element":"08054-141","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
La imatge formava part de l'antic retaule de l'altar major de l'església de Sant Vicenç. Es trobava situada a l'extrem dret de la tercera franja. Aquest retaule fou construït pel mestre Jaume Rubío de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610. La construcció tingué lloc entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta del primer barroc català, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromar. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or.<\/p> ","coordenades":"41.4752000,1.9806400","utm_x":"414888","utm_y":"4592012","any":"1610","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45906-foto-08054-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45906-foto-08054-141-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Jaume Rubío","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45907","titol":"Predel·la del retaule major de Sant Vicenç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/predella-del-retaule-major-de-sant-vicenc","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Fragment de la predel·la del que fou el retaule de l'altar major de Sant Vicenç de Castellbisbal. Es trobava situada en tercera posició, ocupant el lloc central del cantó dret. Formava part d'un conjunt d'escenes que en l'espai de la predel·la representaven la Passió. Aquesta es correspondria a Jesús portant la Creu. Aquest es troba agenollat al mig de la taula, representant una de les caigudes abans d'arribar al mont calvari. Un personatge l'ajuda agafant la creu pel peu. Altres quatre personatges, dos per banda, amb habituallaments del període barroc observen l'escena, mentre un d'ells, el més proper el fustiga amb un pal. Al fons, un paisatge arquitectònic representa edificis i arquitectures urbanes. Es tracta d'un alt relleu amb un ús força acusat de la perspectiva utilitzant el recurs dels edificis. El material utilitzat és la fusta d'àlber. Conserva la policromia, on destaquen fons grisos i daurats per al paisatge, túniques on predominen els blancs, negres, grisos i vermells i utilització del daurat en els ribets dels vestits, barrets i en la creu.<\/p> ","codi_element":"08054-142","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Predel·la que formava part del retaule de Sant Vicenç fou construït pel mestre Jaume Rubío de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610. La construcció tingué lloc entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromar. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or. Aquest fragment de predel·la es guardà ocasionalment a la sagristia de l'església desprès de la destrucció de l'altar l'any 1936. Estigué un temps a la rectoria de l'església abans de ser col·locat dins l'església.<\/p> ","coordenades":"41.4752000,1.9806400","utm_x":"414888","utm_y":"4592012","any":"1610","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45907-foto-08054-142-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Jaume Rubío","observacions":"","codi_estil":"96","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45908","titol":"Baptisteri de l'església de Sant Vicenç de Benviure","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/baptisteri-de-lesglesia-de-sant-vicenc-de-benviure","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt escultòric i pictòric que forma part del baptisteri de l'església de Sant Vicenç de Castellbisbal. El conjunt el forma un arrimador que s'alça fins al 1,50 m i omple la cantonada de la capella dedicada al baptisme, dins l'església. Aquest arrimador, fet amb rajoles de ceràmica decorades formant motius bíblics, s'uneix una pica baptismal de 1,30 d'alçada feta en pedra artificial i una piscina poligonal excavada al terra. Pel que fa a l'arrimador, aquest es troba format per rajoles de ceràmica on es representa d'esquerra a dreta imatges simbòliques de la creació, l'arca de Noé, Moisès separant les aigües del mar Roig, el Sant Esperit, el Baptisme de Jesús per Sant Joan Baptista, la samaritana i el cec de naixement, el miracle dels pans i els peixos, i la resurrecció de Llàtzer. Tots ells són motius relacionats amb la catequesi i el missatge baptismal. La composició simbòlica és feta en colors blau i bru de fons, sobre els quals destaquen figures vestides de blanc immaculat. Un llistó de fusta marca l'exterior de la composició i el separa del mur de la capella. Respecte a la pica baptismal, cal destacar que aquesta es feta en pedra artificial treballada en color de pedra natural a l'exterior, i troba formada per un peu format per tres blocs irregulars simulant pedres, i disposats en vertical, sobre el qual s'escau una pica també en forma de pedra excavada, amb la part interior treballada en ceràmica vidrada de color blau molt intens simbolitzant l'aigua. Una mà de ferro es submegeix en l'aigua i es connecta a un tub treballat en forma d'arrel que permet la pujada de l'aigua des de la piscina fins a la pica baptismal. A tocar de la pica baptismal s'ubica una piscina poligonal excavada al terra feta amb blocs de marbre verdós que conté l'aigua beneïda.<\/p> ","codi_element":"08054-143","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
El baptisteri és obra dels artistes Xavier Martos i Mila Cristobal, que el realitzaren per encàrrec de l'església l'any 2005.<\/p> ","coordenades":"41.4752000,1.9806400","utm_x":"414888","utm_y":"4592012","any":"2005","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45908-foto-08054-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45908-foto-08054-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45908-foto-08054-143-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Xavier Martos i Mila Cristobal","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45909","titol":"Quadre de Santa Rita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/quadre-de-santa-rita","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Pintura a l'oli ubicada en una de les capelles laterals, dins l'església de Sant Vicenç de Castellbisbal. Es tracta d'una pintura on es representa la Santa en actitud de pregària sostinguda per dos àngels. Santa Rita llueix en aquesta imatge l'hàbit de monja agustina i els àngels apareixen representats en la figura de dos querubins alats. Al marge esquerre de la pintura, utilitzant en recurs d'una finestra oberta, s'emmarca un paisatge al fons on s'aprecien les muralles d'una ciutat, en referència a Cascia (Itàlia), poble on va viure Santa Margarida, i una rosa en referència al darrer passatge de la seva vida. En aquest passatge s'explica que Santa Margarida, trobant-se detinguda al llit per una malaltia que la tenia impossibilitada, va demanar a una companya del monestir que anés al jardí de casa seva on trobaria una rosa florida, tot i que era hivern i estava ben nevat. La companya, tot i els dubtes, va fer-li cas, i va trobar la rosa. Aquest fet va fer créixer la popularitat de Santa Margarida al seu poble com a intercessora de causes impossibles. A nivell estilístic, es tracta d'una obra d'autor desconegut, pintada segurament a finals del segle XVIII, on predominen els tons foscos i bruns propis de la pintura de temàtica religiosa d'aquest període.<\/p> ","codi_element":"08054-144","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
La pintura presidia l'altar de la capella de Santa Rita, de la masia de Can Pedrerol de Dalt. Cal pensar que fou encarregada pel propietari de la Casa Manuel Dublayziel. S'ha especulat amb la possibilitat de que la capella de la casa fos consagrada a Santa Rita, perquè era el nom d'una de les seves filles. La pintura hauria estat realitzada, per tant, en la segona meitat del segle XVIII. A la visita pastoral del 1921 és esmentada presidint l'altar RUIZ ELIAS (1998:131) El quadre devia ser salvat de la destrucció de la Guerra Civil i guardat a l'església parroquial.<\/p> ","coordenades":"41.4752000,1.9806400","utm_x":"414888","utm_y":"4592012","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45909-foto-08054-144-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45909-foto-08054-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45909-foto-08054-144-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45910","titol":"Imatge de la Verge Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatge-de-la-verge-maria","bibliografia":"
Cascales i Triginé, Maria. El Retaule barroc de Castellbisbal: St. Vicenç Màrtir\/St. Vicenç Vinater. Universitat Autònoma de Barcelona. Dept. Hª de l'Art: 1989. Taules i retaules. Pintura del segle XVI al XVIII. Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Regidoria de Cultura. Museu de Terrassa, 2009. (Catàlegs del Museu, 16)., 53, Cat. 23.2, 54.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
La imatge de La Verge Maria procedent del retaule de Sant Vicenç de Castellbisbal es una talla de fusta que conserva la policromia originària. Les seves mides són 89,5 d'alçada per 37 cm d'amplada per 19 cm de fons. La talla representa a la Mare de Déu coberta amb una vestimenta de color bruns amb estrelles daurades coberta per una túnica daurada sobreposada i lligada al cap que s'arreplega a la falda i per sobre del braç esquerre. La seva actitud invoca el moviment avançant el peu i la cama dreta i aixecant el braç esquerre a l'alçada del cap, mentre que amb la mà dreta s'agafa els plecs de la túnica. La figura alça el cap i mira vers l'esquerra i vers la creu. La seva actitud és serena i natural, pròpia de les obres de Jaume Rubió. La seva ubicació era a la part superior del retaule, a la cinquena franja, al costat esquerra i al peu de la creu acompanyant la imatge de Jesús Crucificat. Formava part, doncs, del conjunt escultòric de la Crucifixió juntament amb Sant Joan Evangelista.<\/p> ","codi_element":"08054-145","ubicacio":"Museu de Terrassa. C\/ Gavatxons, 8 (Terrassa)","historia":"
La imatge de la Verge Maria formava part de l'antic retaule de Sant Vicenç de Castellbisbal creat per Jaume Rubió el primer quart del segle XVII. Aquesta imatge fou desmuntada durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i guardada. Desprès del conflicte fou traslladada al Museu de Terrassa, des d'on passà al Museu castell Cartoixa de Vallparadís. Actualment forma part de l'exposició permanent del Museu des del 1994 amb el núm. De registre 6146<\/p> ","coordenades":"41.4764400,1.9828400","utm_x":"415074","utm_y":"4592148","any":"1610","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45910-foto-08054-145-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Jaume Rubió","observacions":"","codi_estil":"96","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45911","titol":"Taula de Sant Vicenç Predicant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/taula-de-sant-vicenc-predicant","bibliografia":"
Cascales i Triginé, Maria. El Retaule barroc de Castellbisbal: St. Vicenç Màrtir\/St. Vicenç Vinater. Universitat Autònoma de Barcelona. Dept. Hª de l'Art: 1989. Taules i retaules. Pintura del segle XVI al XVIII. Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Regidoria de Cultura. Museu de Terrassa, 2009. (Catàlegs del Museu, 16)., 53, Cat. 23.1, 53<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Taula que formava part del retaule major de Sant Vicenç de Castellbisbal. Es tracta d'una taula de fusta tallada en alt relleu, que conserva la policromia original. Les seves dimensions són 143,5 x 87,5 x 17,5 cm. En ella es representa l'escena de Sant Vicenç en actitud de predicar, situat a la dreta de l'escena, davant de quatre personatges masculins. La perspectiva s'ha solucionat presentant als personatges en diferent alçada per tal que apareguin tots. Així, el primer de l'escena es troba assentat, deixant espai a la resta que apareixen drets i només parcialment. La policormia del conjunt presenta colors bruns en la túnica del sant i verdosos en la dels assistents. El daurat queda manifest en la túnica del personatge que roman assegut i en alguns fragments de la túnica del sant. No s'ha pogut localitzar la seva ubicació dins del retaule.<\/p> ","codi_element":"08054-146","ubicacio":"Museu de Terrassa. C\/Gavatxons, 8 (Terrassa)","historia":"
La Taula de Sant Vicenç predicant formava part de l'antic retaule de Sant Vicenç de Castellbisbal creat per Jaume Rubió el primer quart del segle XVII. Aquesta imatge fou desmuntada durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i guardada. Desprès del conflicte fou traslladada al Museu de Terrassa, des d'on passà al Museu castell Cartoixa de Vallparadís. Actualment forma part de l'exposició permanent del Museu des del 1994 amb el núm. De registre 738<\/p> ","coordenades":"41.4764400,1.9828400","utm_x":"415074","utm_y":"4592148","any":"1610","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45911-foto-08054-146-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Jaume Rubió","observacions":"","codi_estil":"96","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45912","titol":"Imatge de Sant Joan Evangelista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatge-de-sant-joan-evangelista","bibliografia":"
Cascales i Triginé, Maria. El Retaule barroc de Castellbisbal: St. Vicenç Màrtir\/St. Vicenç Vinater. Universitat Autònoma de Barcelona. Dept. Hª de l'Art: 1989. Taules i retaules. Pintura del segle XVI al XVIII. Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Regidoria de Cultura. Museu de Terrassa, 2009. (Catàlegs del Museu, 16)., 53, Cat. 23.3, 54<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Fou restaurat el 1996.","descripcio":"
La imatge de Sant Joan Evangelista és una talla de fusta de 88 cm d'alçada per 37 cm d'amplada per 21 cm de fons que conserva la policromia original de l'obra. El sant es representa en actitud pregant, amb el tors lligat a la dreta i el cap alçat contemplant a Jesús crucificat. El sant du una vestimenta de color verdós decorada amb elements florals i envoltada per una túnica daurada amb l'interior marró. Destaquen els seus cabells llargs. La seva actitud és serena i natural, pròpia de les obres de Jaume Rubió. La seva ubicació era a la part superior del retaule, a la cinquena franja, al costat esquerra i al peu de la creu acompanyant la imatge de Jesús Crucificat. Formava part, doncs, del conjunt escultòric de la Crucifixió juntament amb la Verge Maria.<\/p> ","codi_element":"08054-147","ubicacio":"Museu de Terrassa. C\/Gavatxons, 8 (Terrassa)","historia":"
La imatge de Sant Joan Evangelista formava part de l'antic retaule de Sant Vicenç de Castellbisbal creat per Jaume Rubió el primer quart del segle XVII. Aquesta imatge fou desmuntada durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i guardada. Desprès del conflicte fou traslladada al Museu de Terrassa, des d'on passà al Museu castell Cartoixa de Vallparadís. Actualment forma part de l'exposició permanent del Museu des del 1994 amb el núm. De registre 6147. Fou restaurat el 1996.<\/p> ","coordenades":"41.4764400,1.9828400","utm_x":"415074","utm_y":"4592148","any":"1610","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45912-foto-08054-147-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Jaume Rubió","observacions":"","codi_estil":"96","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45913","titol":"Olivera del parc del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/olivera-del-parc-del-castell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Olivera situada a la falda de la muntanya del turó de les garses, dins del parc del castell de la vila de Castellbisbal. L'olivera es troba a tocar del jaciment arqueològic de les basses del parc. Es tracta d'un exemplar que conserva un tronc dividit en dos fragments que formen un diàmetre de 3,80 m de diàmetre. L'alçada total de l'exemplar oscil·la entre els 3,5 i els 4,5 m. L'olivera (Olea europaea) és un arbre de la família de les oleàcies, la varietat silvestre rep el nom d'olivera borda o ullastre. Molt possiblement es tracti d'aquesta darrera varietat. Es tracta d'un arbre perenne propi de tota l'àrea mediterrània. Tot i que no es possible concretar l'edat de l'exemplar, per l'amplada del tronc i les rugositats cal pensar que podria ser un arbre centenari.<\/p> ","codi_element":"08054-148","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal)","historia":"
Cal penar que es tracta d'un arbre centenari que fou conservat i integrat al parc del Castell a partir del 1975<\/p> ","coordenades":"41.4741200,1.9741900","utm_x":"414348","utm_y":"4591899","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45913-foto-08054-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45913-foto-08054-148-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45914","titol":"Riu Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riu-llobregat","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el terme de Castellbisbal. El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fons del Llobregat, al municipi de Castellar de n'Hug i recorre el territori català en direcció S-E fins al Mediterrani, on desemboca formant un vast delta de 100 km2, al municipi del Prat de Llobregat. El riu travessa el terme de Castellbell al llarg d'una 14 km. pel seu sector més ponentí creant una de les fisonomies més característiques del terme: la plana dels Arenys, que contrasta àmpliament amb la resta del municipi, elevat sobre els conglomerats argilosos. L'entrada del riu es produeix pel congost de Martorell, a l'alçada del Pont del Diable, i recorre la plana fluvial fins a la desembocadura de la riera de Rubí. El seu cabal és irregular, ja que al tractar-se d'un riu de règim Mediterrani compta amb una àmplia variabilitat depenent de les estacions la pluviometria anual. En línies generals el seu cabal va augmentant fins a Martorell, i des d'aquest punt fins al seu Delta va disminuint per l'ús que se'n fa del seu recurs. La diversitat d'hàbitats del riu s'ha simplificat com a resultat de les activitats humanes com la construcció de rescloses, pèrdua del bosc de ribera, el canvi a ús urbà (aporta menys sediment al riu), etc. Aquesta pèrdua de diversitat de l'hàbitat afecta sobre l'abundància, composició i distribució de la vida aquàtica. La importància del riu, cal entendre-la actualment pel paper que juguen els rius com a connectors . L'altre és que la forta i permanent influència antròpica ha resultat en una elevada degradació d'aquests rius, tant des de la perspectiva de l'entorn com de la qualitat de les aigües, si bé no al llarg de tots els trams ja que molts d'ells encara es troben en un estat força bo des del punt de vista ambiental. El riu Llobregat és especialment rellevant ja que el propi riu i, especialment els afluents del costat oriental juguen un paper important com a rius d'especial interès connector entre tots els espais del PEIN. A més a més, el potencial connector d'aquest riu pel seu trajecte cap a l'interior de Catalunya, va molt més enllà de l'àmbit territorial de la zona d'estudi. Es tracta d'un element connector molt important en la connexió biològica entre els espais d'interès natural de la zona litoral, prelitoral, del sistema mediterrani, de la depressió central i del prepirineu central.<\/p> ","codi_element":"08054-149","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal)","historia":"
Històricament el riu ha estat una font de recursos important pels habitants de Castellbisbal. Degut a la manca de recursos hídrics de la resta del terme, així com el seu terreny irregular, el riu Llobregat, i en especial els Arenys del riu Llobregat, foren durant segles una fertilíssima horta per a tots els seus habitants, fàcil de conrear, plena de sínies que extreien l'aigua del subsòl. La vegetació dels entorns del riu era en aquells moments, segons informació facilitada pels veïns una vegetació de ribera. Cal destacar però, que a diferència d'altres municipis, el riu no va constituir per als veïns de Castellbisbal una font d'energia emprada per a l'explotació de molins o fàbriques de riu. El paisatge original del riu es va mantenir fins a la dècada del 1950, moment en el qual s'instal·laren les primeres indústries. A partir de la dècada del 1960, i especialment a partir de la del 1970 la proliferació industrial va convertir els entorns del riu en un indret ple de polígons industrials i vies de comunicació.<\/p> ","coordenades":"41.4747400,1.9614800","utm_x":"413288","utm_y":"4591980","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45914-foto-08054-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45914-foto-08054-149-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de protecció"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"La Directiva 92\/43\/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1786","rel_comarca":["40"]},{"id":"45915","titol":"Riera del Morral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-del-morral","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Riera que discorre en sentit Est - Oest des del terme d'Ullastrell fins al riu Llobregat, marcant els límits entre els termes d'Abrera i Castellbisbal i al final del seu curs entre els termes de Martorell i Castellbisbal. Es tracta d'un cabal fluvial força inestable que depèn molt de la estacionalitat i la pluviometria anual. El curs fluvial té una amplada considerable, d'entre10 i 40 m depenent del tram. No contempla vegetació pròpia de ribera.<\/p> ","codi_element":"08054-150","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4961700,1.9299300","utm_x":"410683","utm_y":"4594392","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45915-foto-08054-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45915-foto-08054-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45916","titol":"Els Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-arenys","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Aquest sector ha estat abandonat per l'agricultura els darrers anys, a excepció d'alguns trams, i mostra una clara desordenació d'espais.","descripcio":"
Sector situat a l'extrem de ponent del terme municipal. La delimitació natural de la zona es dóna entre el torrent de Palau a ponent, les formacions aturonats a llevant on s'assenta la vila de Castellbisbal, la riera del Morral al Nord, i la riera de Rubí al Sud. Tal i com correspon al nom, es tracta en realitat dels Arenys o ribes situades a ambdós costats del riu Llobregat, i es correspon a un terreny molt planer i extraordinàriament fèrtil per a l'agricultura. Actualment, aquest espai ha estat ocupat pràcticament en la seva totalitat per la indústria, resten però, alguns sectors de la zona on encara es conserva el paisatge original ocupat principalment per camps de conreu. Aquests sectors es situen al nord de la zona, tot just s'ha passat el congost de Martorell. Destaca la presència de parcel·les de terra conreades, a les quals s'accedeix per camins de terra. Al mig del paisatge s'observa el riu Llobregat i les basses de recàrrega del riu Llobregat, que condueixen l'aigua als municipis del baix Llobregat. Aquestes basses es troben a tocar d'un dels aqüífers més importants que té el riu, i són conegudes com a Cubeta de Sant Andreu. Els seus aproximadament 6 hectòmetres cúbics serveixen per garantir part de l'aigua del barcelonès. Amb tot, la sobreexplotació d'aquest aqüífer es va iniciar als anys 60 i 70, a causa de l'increment del nombre de polígons industrials. Cap als 80 es van construir basses de recàrrega al costat de la llera del riu, però una riuada el 1985 se les va endur. El 2010 van ser inaugurades noves basses per la Comunitat d'Usuaris de la Cubeta de Sant Andreu amb l'objectiu de mantenir l'equilibri i millorar la qualitat d'aquest important aqüífer. Les noves basses disposen d'un sistema de filtrat per augmentar la quantitat d'aigua que es filtra des de la llera del riu cap a l'aqüífer. Actualment de la cubeta de sant Andreu es beneficien activitats agrícoles i industrials de Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca.<\/p> ","codi_element":"08054-151","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal)","historia":"
La importància d'aquest element radica en ser el darrer testimoni del que al seu dia fou un dels paisatges més significatius de Castellbisbal: l'horta de Castellbisbal, actualment desapareguda. Tradicionalment tots els veïns de Castellbisbal disposaven d'alguna parcel·la de terra als Arenys que contribuïa al manteniment de l'economia familiar. Els excedents, especialment de fruites eren venuts als mercats de Barcelona. El transport dels pagesos de Castellbisbal a Barcelona era habitual gràcies a la facilitat que oferia el tren. Segons informació oferta pels veïns de Castellbisbal els Arenys foren un espai ple d'horta i arbres fruiters, regats mitjançant una gran quantitat de sínies que extreien l'aigua del subsòl - fins a 300 -. L'espai que actualment es conserva manca de plantacions d'arbres fruiters i està destinat en la seva totalitat a l'horta.<\/p> ","coordenades":"41.4713700,1.9678500","utm_x":"413815","utm_y":"4591600","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45916-foto-08054-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45916-foto-08054-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45917","titol":"Salt de la Botzegada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-de-la-botzegada","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Salt d'aigua situat en un dels brancals del Torrent de Pegueres, concretament al ramal del torrent anomenat de Ca n'Elies. Discorre per un terreny de característiques argiloses, on l'aigua ha anat erosionant el terreny fins a formar el toll. El salt, de 3 o 4 m d'alçada, cau en una bassa, on s'ha desenvolupat una vegetació bàsicament de canyes. Du aigua tot l'any, tot i que el volum varia depenent de l'estació.<\/p> ","codi_element":"08054-152","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal)","historia":"
El ramal de Ca n'Elies, en el qual es troba incert el Salt de la Botzegada era conegut antigament com el torrent de l'Embotzegada, en relació segurament al salt. El nom de Botzegada segurament es correspon a la forma moderna d'anomenar-lo.<\/p> ","coordenades":"41.4943800,1.9775700","utm_x":"414657","utm_y":"4594145","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45917-41394-foto-08023-348-31.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-25 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat d'elements del POUM amb el núm. C.04","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45918","titol":"Pilar coronat de ca n'Oliveró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pilar-coronat-de-ca-nolivero","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Situat al torrent de Pegueres. Aquest pilar coronat, conegut com la Damme Coifée, és un pinacle que ha sobreviscut a l'erosió dels agents externs gràcies a la presència d'un bloc rocós, que protegeix els dipòsits d'origen detrític i conglomerats. Es tracta d'una formació geològica caracteritzada per tenir forma d'agulla o pilar que s'ha format degut a l'acció erosiva de l'aire i de la pluja sobre uns materials argilosos, coberts per un material no erosionable. Els agents erosius han anat erosionant els materials pels laterals, mentre que la part situada per sota de la roca no erosionable ha romàs intacte, de manera que s'ha general aquesta forma de columna.<\/p> ","codi_element":"08054-153","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.5006400,1.9708800","utm_x":"414107","utm_y":"4594846","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45918-foto-08054-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45918-foto-08054-153-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Aquesta formació es troba al peu d'un curs fluvial, actualment sec, que era conegut popularment amb el nom del Torrent que no passa. Es tracta d'un petit curs de torrent que desguassa al torrent de Pegueres, i que efectivament no passa, ja que a l'alçada del pilar coronat desapareix. Es troba al llistat d'elements del POUM amb el núm C.05","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45919","titol":"Alzina de can Sateugini","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-can-sateugini","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Alzina centenària (Quercus ilex sp.ilex) situada en terrenys de la masia de Can Santeugini, al peu de l'antiga era de la casa, que actualment s'escau al turó situat al davant. Manté un diàmetre de 3,80 m i la seva capçada és ampla i densa, amb fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques amb dents poc espinoses de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'un arbre propi de les contrades mediterrànies que viu des del novell del mar fins a 1.400m d'altitud. Fa boscos densos, els alzinars, actualment molt deteriorats en zones fortament urbanitzades. Al terme de Castellbisbal només es conserven algunes zones amb uns pocs exemplars en indrets massa empinats. El fet de trobar-se en llocs poc propicis per al conreu de la vinya els va permetre al seu dia la subsistència. En la resta del terme, la majoria de boscos d'alzina han estat intensament explotats i van anar desapareixent poc a poc. El conreu intensiu de la vinya a finals del segle XIX va acabar amb el que devia quedar d'ells. Aquestes clapes són, doncs, restes del que devia haver estat la coberta vegetal originària. El fet de que hagi sobreviscut un exemplar com aquest s'explica pel fet de trobar-se a tocar de la casa, i a tocar de l'era, a la qual devia proporcionar ombra.<\/p> ","codi_element":"08054-154","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4903700,1.9548800","utm_x":"412758","utm_y":"4593722","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45919-foto-08054-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45919-foto-08054-154-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat d'elements del POUM amb el núm C.07","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45920","titol":"Roure de ca n'Ametller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-ca-nametller","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Les nevades del 2004 van fer caure part de les branques.","descripcio":"
Roure de grans dimensions ubicat al pendent del barranc obert per una de les branques del torrent de Salzes. Destaca enmig d'un paisatge amb una vegetació renascuda desprès de l'incendi del 1994. Juntament amb aquest roure, van sobreviure un petit grup d'altres roures i alzines que destaquen com una clapa boscosa de gran alçada. El roure, té un diàmetre de 4,10 m de diàmetre, tot comptant que li manca una brancada que va caure durant les nevades de l'any 2004, i que li ha esquinçat una part del tronc. A tocar de la basse del tronc es troba una bassa de rec que recollia l'aigua d'una deu situada a sota, i que podria ser la causa de la verdor d'aquell tram de bosc.<\/p> ","codi_element":"08054-155","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal)","historia":"
No es pot precisar l'edat de l'exemplar, però per les dimensions i l'alçada cal pensar que és centenari. A l'igual que les alzines, els roures formen part del que devia ser la massa boscosa originària del terme de Castellbisbal, sotmesa durant segles a una intensa explotació forestal. Actualment només es conserven en alguns indrets que al seu dia foren de difícil accés o de poc interès per al conreu de la vinya.<\/p> ","coordenades":"41.5057800,1.9621500","utm_x":"413385","utm_y":"4595426","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45920-foto-08054-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45920-foto-08054-155-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45921","titol":"Riera de Rubí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-rubi","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'ocupació humana del territori és molt intensa a les dues lleres de la riera.","descripcio":"
Curs fluvial que serveix de límit del terme municipal pel seu cantó sud-oest al llarg d'uns 2,5 km, separant-lo del terme de Rubí. Actualment es tracta d'un espai fortament industrialitzat on la riera discorre paral·lela a carreteres. L'amplada del curs fluvial varia, oscil·lant entre els 20 i els 30 m segons els trams. El seu cabal és molt variable, ja que està sotmesa a les variabilitats de l'estacionalitat mediterrània. Diversos ponts travessen dita riera permetent el trànsit rodat entre els dos municipis. La vegetació de ribera a desaparegut en la seva pràctica totalitat. Amb tot, la riera de Rubí, i la seva prolongació, la riera de les Arenes constitueixen trams fluvials que, des de la part central de l'espai PEIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac, travessant la part central del territori existent entre la serra de Collserola i la Serra de Sant Llorenç del Munt, i ho fan fins a desembocar al riu. Llobregat. Malgrat que el seu estat de conservació estigui força pertorbat a la part baixa, tant pel que fa a la qualitat de les aigües com la de l'entorn natural, constitueix un element de connectivitat potencialment molt important. Per a aquest riu les actuacions de millora i recuperació són imprescindibles.<\/p> ","codi_element":"08054-156","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4540700,1.9981400","utm_x":"416322","utm_y":"4589649","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45921-foto-08054-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45921-foto-08054-156-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45922","titol":"Torrent de Salzes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-salzes","bibliografia":"
ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Torrent que recorre el terme municipal en sentit Est - Oest, vel seu vessant Nord. Es tracta d'un torrent que ha conservat les seves característiques originals. Neix al terme municipal d'Ullastrell i entre en dos ramals al terme de Castellbisbal pel sector de Ca n'Ametller, unificant-se un cop passada la urbanització de Can Nicolau de Dalt. Desemboca al riu Llobregat. L'erosió del torrent és la responsable de la creació del congost. Es tracta d'un congost molt estret on, ha diferència del torrent de Pegueres, no ha quedat espai per l'establiment d'horts. El fet de no ser un torrent transitat ha fet que la vegetació de ribera, canyissar i àlbers, hagin envaït l'espai, impedint el pas per molts dels trams.<\/p> ","codi_element":"08054-157","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.5036700,1.9616200","utm_x":"413338","utm_y":"4595192","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45922-foto-08054-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45922-foto-08054-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45923","titol":"Torrent de can Canyadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-canyadell","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La capçalera del torrent es troba impracticable degut a l'excés de vegetació, però al seu pas per Can Campanyà ha estat adequat com a zona de lleure amb molt bon resultat.","descripcio":"
Torrent que discorre en sentit Est - Oest i marca en la seva capçalera i a mig curs el límit entre els termes de Rubí i Castellbisbal. Neix en el terme de Rubí i finalitza en la riera de Rubí. Es tracta d'un curs fluvial petit però força estable, que varia considerablement en funció de l'estació meteorològica. A l'inici del torrent es troba un indret anomenat els Carquinyolis de Can Campanyà, consistents en una formació geològica, que actualment són inaccessibles per la vegetació. A diferència d'altres torrents conserva bona part de la vegetació de ribera, formada per canyissar, pollancres i àlbers. Als seus trams finals, a partir de Can Costa, el torrent deixa de ser un límit per adintrar-se en el terme municipal pels polígons Comte de Sert i Ca n'Estaper. En aquesta darrers trams es troba força canalitzat, tot conservant l'entorn natural.<\/p> ","codi_element":"08054-158","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
El torrent rep diferents noms en funció de l'indret per on passa. Als seus orígens es coneix com el torrent de Can Canyadell, per ser aquesta la masia més propera per on passa, però a mida que va travessant les finques de diferents masos pren el nom dels mateixos. Així, al seu tram mig es coneix com el torrent de Can Campanyà, i al final com el torrent de Can Galí.<\/p> ","coordenades":"41.4813700,1.9919900","utm_x":"415844","utm_y":"4592686","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45923-foto-08054-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45923-foto-08054-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"A la capçalera del torrent es troba l'indret conegut com els Carquinyolis de Can Canyadell, que actualment es troben impracticables degut a la vegetació excessiva de la zona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45924","titol":"Torrent Bo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-bo","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Torrent que neix a tocar de la masia de Can Oliveró i discorre en sentit Est - Oest, travessant el terme fins a desembocar al riu Llobregat, entre els turons de les Forques i de Can Coromines. El torrent és el responsable del congost existent en aquest sector del terme i que serveix de via de comunicació deixant al nord la Serra de Costablanca i Santeugini i a migdia la Serra de Can Coromines. Actualment el curs fluvial és molt escàs i es reconeix al mig del congost per la presència d'una abundant vegetació als marges. Tot el tram del torrent es troba envaït per vegetació helofílica (abundant canyissar), deixant el torrent impracticable. El desnivell del torrent és força acusat en alguns trams, evitant l'estancament de l'aigua.<\/p> ","codi_element":"08054-159","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4821200,1.9563000","utm_x":"412865","utm_y":"4592805","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45924-foto-08054-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45924-foto-08054-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"A banda i banda del torrent, el congost presenta trams de vegetació amb abundància de pins, i trams de matolls i vegetació baixa coincidint amb els trams arrasats per l'incendi del 1994.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45925","titol":"Torrent de Pegueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-pegueres","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Torrent que recorre el terme de Castellbisbal en sentit Est - Oest, fins al riu Llobregat. A mig tram del curs fluvial se li afegeix el cabal d'una branca del torrent que rep el nom de torrent de Ca n'Elies, per la proximitat a la casa del mateix nom. En aquest tram de torrent es troba el Salt de la Botzegada. Tot i baixar sec durant molts períodes de l'any, es tracta d'un curs important d'aigua responsable de les característiques formes de relleu en forma de congost. Durant el temps que és sec el curs es converteix en el camí que s'utilitza per recórrer el congost. Es tracta d'un camí d'uns 3 metres d'amplada. La vegetació de la llera es troba formada per canyes i matolls, ja que el fet de trobar-se sec i convertit en camí ha fet desaparèixer la típica vegetació de ribera.<\/p> ","codi_element":"08054-160","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal)","historia":"
El torrent de Pegueres ha estat un dels més utilitzats per la població de Castellbisbal, aprofitant les lleres i plans situats als marges per ubicar-hi horts i sínies. Actualment encara s'aprofiten alguns trams en la seva part baixa.<\/p> ","coordenades":"41.4889800,1.9761500","utm_x":"414532","utm_y":"4593547","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45925-foto-08054-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45925-foto-08054-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El camí que permet l'accés al torrent és el mateix torrent que històricament s'ha utilitzat com a camí en els períodes en els quals no baixava aigua. Actualment el torrent és netejat amb una màquina per tal de facilitar el pas de vehicles i persones.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45926","titol":"Bosc de can Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-coromines","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Àrea ocupada pel bosc que s'estén des de la masia de Can Coromines en direcció al Nord-est ocupant els turons veïns a la casa en direcció a la veïna masia de Can Nicolau de Baix. Es tracta d'un bosc de pinassa, amb la presència d'alguns exemplars d'alzina i roure. Aquest fragment de bosc finalitza de forma improvisada, senyalant l' indret on va quedar controlat l'incendi del 1994. El sotabosc és abundant i es troba format per arboç, llentiscle i bruc.<\/p> ","codi_element":"08054-161","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Es tracta d'un bosc jove d'entre 40 i 50 anys crescut segurament on sobre antigues vinyes ermes.<\/p> ","coordenades":"41.4793500,1.9609400","utm_x":"413249","utm_y":"4592493","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45926-foto-08054-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45926-foto-08054-161-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45927","titol":"Bosc de les Forques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-les-forques","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Bosquet de petites dimensions que es limita pràcticament al turó de les Forques, on es troba la Torre Fossada. Es tracta d'un dels tres boscos supervivents de l'incendi del 1994. Format bàsicament per pinassa i molt sotabosc (bruc, llentiscle, arboç, etc..) queda limitat per la urbanització de Costablanca, tot i que vers el cantó nord s'estén cap a la Colònia del Carme per sortir ja del terme municipal. Aquest tram fins a la Colònia del Carme, per trobar-se encarat al nord manté una vegetació més variada, consistent en pi, i abundant presència de roures i alzines, així com un sotabosc molt abundant.<\/p> ","codi_element":"08054-162","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal)","historia":"
Es tracta d'un bosc jove, d'entre 20 i 40 anys, crescut sobre el que devien ser antics camps de conreu i zones d'aprofitament ramader.<\/p> ","coordenades":"41.4756900,1.9459300","utm_x":"411991","utm_y":"4592102","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45927-foto-08054-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45927-foto-08054-162-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45928","titol":"PEIN Montserrat Roques Blanques riu Llobregat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-montserrat-roques-blanques-riu-llobregat","bibliografia":"
http:\/\/natura2000.eea.europa.eu\/Natura2000\/SDFPublic.aspx?site=ES5110012#1<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La intensa ocupació humana del territori desvirtua aquest espai en molts indrets","descripcio":"
La Directiva 92\/43\/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat.<\/p> ","codi_element":"08054-163","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4900800,1.9224000","utm_x":"410046","utm_y":"4593723","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45928-foto-08054-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45928-foto-08054-163-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"La Directiva d'hàbitats estableix que s'han de conservar els espais de Natura 2000, però no estableix una figura de protecció concreta. A Catalunya, es protegeixen aquests espais mitjançant la inclusió al Pla d'espais d'interès natural (PEIN)","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["40"]},{"id":"45929","titol":"Degotalls de can Campanyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/degotalls-de-can-campanya","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'espai es troba molt desvirtuat degut a la presència de la claveguera del polígon industrial. L'accés es fa difícil per la vegetació existent.","descripcio":"
Formació geològica consistent en estalactites que pengen d'una balma situada prop de la casa de can Campanyà, a tocar de la riera del mateix nom. Es tracta d'una concreció calcària vertical que es forma a partir de les gotes d'aigua (degotalls) que es desprenen de la fissura de les roques, on l'aigua experimenta una baixada de la temperatura, una pèrdua de CO2 i una petita evaporació. El bicarbonat creat es transforma en carbonat càlcic. Pren formes diverses que cauen com a pics al llarg de tota la paret de la balma, i van degotant progressivament. El cantó dret de la balma ha estat ocupat per una canalització d'aigua feta en ciment que cau vertical fins al terra i es converteix en claveguera i que evacua les aigües del polígon. A més a més, la vegetació ha ocupat el sector esquerra de la balma, impedint una observació clara de tot el conjunt.<\/p> ","codi_element":"08054-164","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Can Campanyà, s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4841000,1.9885700","utm_x":"415562","utm_y":"4592993","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45929-foto-08054-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45929-foto-08054-164-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45930","titol":"Bosc del Canyet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-del-canyet","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Bosc ubicat al sector sud-oest del terme municipal, ocupant part dels turons de les Guàrdies, de la Gatzarella i la partida de terra anomenada del Canyet, entenent-se en alguns trams fins als Arenys i fins a la carretera de Can Cases del Riu. Es tracta d'un bosc mediterrani, format per pinars, on es poden trobar alguns roures i alzines ocupant els sectors més humits. De tant en tant, apareixen alguns clarianes amb petit prat. Es tracta d'un bosc net, on la presència de sotabosc no és abundant, especialment al voltant dels camins. Al sector del congost situat a ponent de la masia de Can Pedrerol de Dalt es converteix en un bosc més dens.<\/p> ","codi_element":"08054-165","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4571200,1.9901100","utm_x":"415656","utm_y":"4589996","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45930-foto-08054-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45930-foto-08054-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45931","titol":"Torrent de can Cases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-cases","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La vegetació és abundant i alguns trams del torrent són impracticables. A nivell de conservació, cal destacar la manca d'algun tipus de depuració que impedeixi l'abocament d'aigües residuals procedents del nucli urbà de Castellbisbal.","descripcio":"
Torrent que neix al sector del nucli urbà de Castellbisbal i desemboca a la riera de Rubí. Es tracta d'un curs fluvial d'aigua molt irregular que ha creat un congost actualment ocupat per la vegetació, força abundant en alguns trams. El tram central, entre Can Galí i el polígon industrial es troba ocupat per horts a banda i banda del curs fluvial, amb una ocupació humana present en forma de camins i corriols per accedir als horts i algunes construccions precàries. Altre dels elements que denota l'ocupació de l'espai és l'existència de les restes d'una bòbila, coneguda com la bòvila de Can Galí, situada al tram de torrent situat sota aquesta masia. A nivell d'interès natural, cal destacar el fet de que es tracta d'un sector del municipi caracteritzat per una vegetació frondosa i abundant on predominen principalment els pins, les alzines i altres espècies de bosc mediterrani que poblen els vessants del congost, convertint aquest tram en un reducte boscós força singular. Al peu del torrent, cal assenyalar que el seu curs es troba marcat pel canyissar que delimita el seu traçat a banda i banda indicant el seu curs.<\/p> ","codi_element":"08054-166","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Torrent de Can Cases (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4701300,1.9880600","utm_x":"415501","utm_y":"4591442","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45931-foto-08054-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45931-foto-08054-166-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45932","titol":"Arc romà d'accés al pont","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arc-roma-dacces-al-pont","bibliografia":"
ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. A:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona. FABRE, Georges; MAYER, Marc & RODÀ, Isabel: 'À propos du Pont de Martorell: la participation de l'armée à l'aménagement du réseau routier de la Tarraconaise orientale sous Auguste', en Épigraphie Hispanique, Paris, 1984, p.282-288. FARRENY, M.; MAURI, A.; VIVES, M . (1994) 'La seqüència històrica del Pont del Diable i el seu context territorial'A:Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina . El Prat de Llobregat .Ajuntament d'el Prat de Llobregat-Columna-El Pont de Pedra, p.219-250 . GRUP D'ESTUDIS MARTORELLENCS .(1982) Pont del Diable: VIIè centenari de l'obra gòtica 1283-1983 . Martorell . IZQUIERDO TUGAS, P. (2000) 'Intervenció arqueològica al pont del Diable (Martorell\/Baix Llobregat- Castellsbisbal\/Vallès Occidental). Resultats de la primera fase' a Tribuna d'arqueologia 1997-1998, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. P-39-53<\/p> ","centuria":"II-I a.C","notes_conservacio":"Fou restaurat el 1928","descripcio":"
Arc triomfal d'època romana, que dóna accés al pont del Diable de Martorell, municipi del qual el separa precisament el riu Llobregat. Situat al final de l'estrep del pont, sobre un basament de 9 m d'amplada i uns 10,6 m de longitud. Estructuralment consta d'un nucli de formigó recobert de carreus disposats en opus quadratum. Fou aixecat amb pedra de gres vermell del mateix tipus que el pont i amb pedra calcària, tot i que es presenta força desfigurat com a conseqüència de l'arrencament dels carreus per aprofitar-los en l'obra gòtica; sols resta dempeus l'argamassa interior de l'arc i els carreus, alguns amb motllures, que formen els sòcols. És un arc amb un sol ull i dues pilastres, que possiblement culminarien amb capitells corintis. L'obra original disposaria d'un total de 30 filades de carreus. El paviment de lloses que conserva, molt probablement, és l'original d'època romana. S'ha interpretat que aquest arc tindria una funció honorífica i\/o de divisió territorial, sense que existeixi un consens al respecte. Entorn a aquesta qüestió, cal recordar la proposta d'identificació de Martorell amb el topònim 'Ad Fines', present a les fonts escrites d'època romana. IZQUIERDO TUGAS, P (2000:39)<\/p> ","codi_element":"08054-167","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal)","historia":"
El pont de Martorell, conegut popularment com a Pont del Diable i antigament com a Pont de Sant Bartomeu, és un pont d'origen romà, de finals del segle I aC, refet en època gòtica (entre 1283 i 1295) i reconstruït després de la guerra civil, en què fou volat. Les marques epigràfiques de les legions romanes que el construïren permeten afinar la cronologia romana del pont entorn dels anys 9-8 aC, segons estudi de M. Mayer, I. Rodà i G. Fabre. Això coincideix amb la data de remodelació de l'antiga Via Hercúlea, des d'aleshores coneguda com a Via Augusta, i que cal datar en aquests anys, tal com sabem per altres fonts (pedres mil·lenaris). L'arc es construí posteriorment, tot i que és pot datar amb precisió. Algunes fonts apunten cap a la primera meitat del segle II d.C. D'altra banda, el mil·liari romà trobat a les excavacions de Santa Margarida, de l'emperador Manenci, data entorn al 350-353 la restauració de l'antiga Via, i un altre possible moment de construcció. PAGÈS PARETAS (1992: 46). El 1928 l'arc romà va ser consolidat per la Diputació de Barcelona. El 1933, la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de l'arquitecte Jeroni Martorell, sufragà obres consistents en enretirar les baranes i el terraplè que ocultaven bona part de l'arc de triomf i sobrecarregaven el pont. Sota el terraplè hi va aparèixer l'enllosat original, que s'adossa a la base de l'arc de triomf.<\/p> ","coordenades":"41.4750100,1.9383100","utm_x":"411354","utm_y":"4592034","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45932-foto-08054-167-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45932-foto-08054-167-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45932-foto-08054-167-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Monument"],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"El 1908, Josep Puig i Cadafalch recollí la idea del doble arc de triomf, atribuint-los un significat territorial. Suposà que el pont romà tenia dues arcades desiguals, de llum similar a la de les gòtiques. Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.04 Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.04","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"1779","rel_comarca":["40"]},{"id":"45933","titol":"Pont del Diable","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-diable","bibliografia":"
ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. a:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona. FABRE, Georges; MAYER, Marc & RODÀ, Isabel: 'À propos du Pont de Martorell: la participation de l'armée à l'aménagement du réseau routier de la Tarraconaise orientale sous Auguste', en Épigraphie Hispanique, Paris, 1984, p.282-288. FARRENY, M.; MAURI, A.; VIVES, M . (1994) 'La seqüència històrica del Pont del Diable i el seu context territorial'A:Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina . El Prat de Llobregat .Ajuntament d'el Prat de Llobregat-Columna-El Pont de Pedra, p.219-250 . GRUP D'ESTUDIS MARTORELLENCS .(1982) Pont del Diable: VIIè centenari de l'obra gòtica 1283-1983 . Martorell . IZQUIERDO TUGAS, P. (2000) 'Intervenció arqueològica al pont del Diable (Martorell\/Baix Llobregat- Castellsbisbal\/Vallès Occidental). Resultats de la primera fase' a Tribuna d'arqueologia 1997-1998, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. P-39-53 RAQUEL LACUESTA,,XAVIER GONZÁLEZ, LLUÍS CASALS (2008) Ponts de la província de Barcelona, comunicació i paisatge. Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"IaC-XIIIdC","notes_conservacio":"","descripcio":"
El pont del Diable és una gran estructura de més de 120 m de llarg i de 10 a 3,90 d'amplada, amb un nucli de morter de calç, revestit de gres vermell. L'estrep oest té sis metres d'amplada i una longitud indeterminada. A la base, prop del riu, presenta marques de les legions IV Macedònica, VI Víctrix i X Gèmina. La part més propera a Martorell es revestida amb un parament d'imitació fet al 1965, quan va quedar a la vista el farciment de morter i el paviment original. L'arc menor, lleugerament apuntat, amb una llum de 16,4 m, inclou un arquet de descarrega d'aigües de mig punt, de 1,2 m de llum. L'amplada del pont en aquest tram és de 4,7 m. Es recolza en el pilar central, de 6 m de llarg, amb avantbec agut i rerabec obtús. La part inferior d'aquest pilar podria ser romana. L'arc central és l'arc gòtic amb més llum de Catalunya: 36,4 m. L'original tenia 21 m d'alçada. Va ser volat el 1939 i reconstruït el 1960-61. Al centre hi té un templet destinat a donar pes a la clau, funció que originalment feien dos murs paral·lels senzills. El pilar est, de planta rectangular de 5 x 4 m, descansa directament sobre l'extrem de l'estrep romà. A la banda nord d'aquest estrep s'hi ha trobat un mur d'ala en grada. Entre aquest pilar i l'estrep est pròpiament dit hi ha un arc elevat, de mig punt, de 5,5 m de llum. Després d'aquesta obertura, l'estrep té una longitud de 10,7 m, i inclou un arc escarser tapiat al costat nord, mentre que a la cara sud és revestit per un parament de carreu petit que es data al segle XVIII. L'amplada d'aquest tram és de 5,6 m. Al final de l'estrep hi trobem l'arc de triomf, sobre un basament de 9 m d'amplada i uns 10,6 m de longitud, revestit en opus quadratum. Durant l'excavació arqueològica del 1997 foren trobades cinc fileres de carreus d'aquest revestiment, que no eren visibles des de l'edat mitjana. El pont acaba en una plataforma d'accés, que reposa sobre murs de contenció de diferents èpoques. En ella hi confluïen els dos traçats de la via Augusta, el del Vallès i la variant marítima que passava per Blanda, Iluro, Baetulo i Barcino. Bona part d'aquesta plataforma es troba sota una carretera moderna, i per accedir-hi s'utilitza una escala construïda entre 1932 i 1933. IZQUIERDO TUGAS, P. (2000:39) L'accés al pont es feia mitjançant un arc triomfal, situat avui dins el terme municipal de Castellbisbal (ja que el riu delimita els dos municipis), construït al mateix temps que el pont, i que es troba molt degradat malgrat la restauració de què fou objecte el 1928. És molt possible que hi hagués un altre arc similar a l'altre costat del pont, però no s'ha conservat.<\/p> ","codi_element":"08054-168","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal)","historia":"
El pont de Martorell, conegut popularment com a Pont del Diable i antigament com a Pont de Sant Bartomeu, és un pont d'origen romà, de finals del segle I aC, refet en època gòtica (entre 1283 i 1295) i reconstruït després de la guerra civil, en què fou volat. Fou construït al congost de Martorell, sobre el Llobregat, i donava pas a l'antiga Via Augusta. El congost de Martorell és el punt de contacte entre la Depressió Pre-litoral i la Serralada Litoral. Hi conflueixen els rius Anoia i Llobregat. Aigües avall del Congost, s'estén la plana al·luvial i el delta del riu. El Pont del Diable es troba, per tant, en un punt particularment estratègic de les comunicacions de Catalunya, cosa que queda palesa en la concentració d'infraestructures modernes. Les restes que s'aprecien actualment pertanyen a diferents èpoques. L'aparell romà és encoixinat, gran i duu com a document epigràfic les marques de les legions que hi treballaren. D'època romana conserva els fonaments, als estreps d'ambdues bandes. A l'estrep occidental del pont hi ha un conjunt de 17 marques epigràfiques (al parament romà), gravades als carreus encoixinats, en ambdós costats. Dotze corresponen a legió quarta Macedònica, tres a la sisena victoriosa i dues a la desena Gèmina. La coincidència de les marques d'aquestes legions permet d'afinar la cronologia romana del port entorn dels anys 9-8 aC, segons estudi de M. Mayer, I. Rodà i G. Fabre. Això coincideix amb la data de remodelació de l'antiga Via Hercúlea, des d'aleshores coneguda com a Via Augusta, i que cal datar en aquests anys, tal com sabem per altres fonts (pedres mil·liars). En entrar a l'Edat Mitjana, el pont continuà tenint una importància excepcional. El riu Llobregat només es podia travessar per dos llocs, per Martorell i per Sant Boi. Aquests dos punts es convertiren en llocs especialment cobejats. El més important dels camins que per la vall baixa del Llobregat s'adreçaven a migdia era, indubtablement, el que travessava el Llobregat pel pont romà de Martorell, l'únic pont d'aquesta vall baixa. Aquest camí seguia el traçat de l'antiga Via Augusta romana i la per depressió del riu Anoia, s'adreçava cap al Penedès i l'antiga ciutadella d'Olèrdola. Juxtaposat al parament romà hi ha el carreuat romànic, molt clar, i restes de la reforma gòtica posterior. L'obra romànica és més difícil de datar, tot i que podria ser immediata al 1143, quan se sap que una forta riuada destruí el pont. Una nova destrucció i reconstrucció tingué lloc el 1283. El pont bastit a finals del segle XIII (1283), consta de dos arcs desiguals, de volta apuntada. L'aparell romànic, juxtaposat, és de carreus més petits col·locats en filades regulars. El pont gòtic fou restaurat el 1768 i el 1933, destruït durant la guerra civil i reconstruït els anys 1950 a càrrec de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs.. La reconstrucció moderna correspon a la part superior, al carener el pont, amb l'arc central i l'aixopluc superior. CC.AA<\/p> ","coordenades":"41.4749800,1.9380100","utm_x":"411329","utm_y":"4592031","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45933-foto-08054-168-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45933-foto-08054-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45933-foto-08054-168-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Medieval|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Monument"],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.02","codi_estil":"83|85|80","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"1779","rel_comarca":["40"]},{"id":"45934","titol":"Barraca de vinya del turó de les Forques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-del-turo-de-les-forques","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Actualment el sostre ha caigut i els murs laterals comencen a cedir.","descripcio":"
Barraca de vinya de planta circular aixecada en mur de parament irregular format per carreus de pedra i còdols disposats de forma molt irregular i seguint la tècnica de la pedra seca en la qual el parament resta unit mitjançant el travat amb fragments de pedra més petita que omple els buits dels carreus més grossos. La barraca es troba aixecada aprofitant el pendent de la muntanya i ha perdut part de la cobertura originària, que ha estat substituïda per ciment a fi de consolidar l'element. Té un encarament al sud - est i, pel que fa a la porta d'accés, aquesta, es troba ensorrada parcialment, deixant l'interior a cel obert.<\/p> ","codi_element":"08054-169","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal)","historia":"
Cal pensar, tot i la manca de dades, que es tracta d'una barraca aixecada a començaments del segle XX, i que hauria estat objecte d'algunes reformes per tal d'impedir el seu enderroc, i que serien la causa de les capes de ciment que reforcen l'entrada i el sector del voltant. Segurament ha tingut un ús bastant prolongat en el temps, possiblement fins a mitjans del segle XX, per la qual cosa els seus propietaris l'haurien anat consolidant amb ciment per tal d'evitar que caigués.<\/p> ","coordenades":"41.4745100,1.9493600","utm_x":"412276","utm_y":"4591967","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45934-foto-08054-169-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45934-foto-08054-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45934-foto-08054-169-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45935","titol":"Pont Nou del Diable","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-nou-del-diable","bibliografia":"
LACUESTA R. GONZÁLEZ X (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. pp.140-145<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El Pont Nou del Diable es troba situat a la carretera de Terrassa, metres avall del Pont Vell. Es tracta d'una estructura de formigó blanc i acer, de 200 m de longitud, composta de tres ulls separats per dos pilars que adopten la forma d'arc pseudogòtic invertit, homenatge que l'autor va voler retre al pont ogival. Els pilars pivoten sobre plataformes o daus troncopiramidals de formigó, cosa que produeix la sensació de gran lleugeresa, i la part inferior del tauler dels trams intermedis dibuixa unes arcades molt rebaixades d'acer Corten. La barana de protecció forma un quart de bossell a la base i una glosia reticulada als ampits. LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 144)<\/p> ","codi_element":"08054-170","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Fou projectat per l'enginyer de camins Jose Antonio Ordóñez, en col·laboració amb Julio Martínez Calzón, guanyadors el 1970 del concurs convocat amb aquesta finalitat. Es va acabar de construir el 1975 i va quedar parcialment sobremontat per l'autopista AP-7. Aquest pont va substituir-ne un altre, amb estreps de paredat i tauler de biga metàl·lica bowstring, en arc parabòlic, que havia construït per l'enginyer provincial Victoriano Felip entre 1984 i 1987, i executat per la Maquinsta Terrestre i Marítima, vuit anys desprès d'acabar-se la carretera (1886). LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 144)<\/p> ","coordenades":"41.4739900,1.9385000","utm_x":"411368","utm_y":"4591920","any":"1975","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"Jose Antonio Ordóñez","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45936","titol":"Palanca del Parc Nou de la Solana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/palanca-del-parc-nou-de-la-solana","bibliografia":"
LACUESTA R. GONZÁLEZ X (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. pp.140-145<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es una estructura de formigó d'acer, de 250 m de longitud i cinc ulls, suportada per quatre parelles de piles de secció circular amb capitell superior. La projecció del tauler marca una lleugera curvatura pel costat de Castellbisbal, i per la part inferior, el color groc de la pintura amb què ha estat tractat en destaca la silueta aèria. LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 145)<\/p> ","codi_element":"08054-171","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal van estar units durant molt temps per una precària palanca de fusta i cordes, avui substituïda per una altra molt més ferma, projectada el 1998 per l'enginyer Jesús Vidal Tornel. La nova palanca, que forma part del nou Parc de la Solana, paral·lel al Llobregat i a l'Autovia A-2, connecta amb Castellbisbal a l'altura de la fàbrica de barres de ferro Celsa. LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 145)<\/p> ","coordenades":"41.4675800,1.9698000","utm_x":"413973","utm_y":"4591177","any":"1998","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45936-foto-08054-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45936-foto-08054-171-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45937","titol":"Pont del Ferrocarril","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-ferrocarril","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Antic pont construït a l'Areny que permetia al ferrocarril salvar el desnivell del torrent de Pegueres. Es tracta d'un pont de tres ulls, formats per tres arcs amb esplandit que es prolonguen uns 20m de llarg. Separen els ulls dos murs centrals de maó. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat comú amb verdugades. Les voltes, arcades i laterals del pont es troben fets amb maó. Per sobre té el pas la via del ferrocarril.<\/p> ","codi_element":"08054-172","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal)","historia":"
La construcció del pont es pot datar a mitjans del segle XIX moment en el qual té lloc l'arribada del ferrocarril al poble de Castellbisbal. El 1853 en l'arxiu parroquial de Castellbisbal apareixen notícies referents a la construcció del túnel. L'onze d'agost d'aquell any el rector de Castellbisbal escrivia una carta al bisbe demanant una dispensa pels treballadors que construïen el túnel de la muntanya de Castellbisbal per al tren. Les obres del pont han de ser del mateix moment històric. RUIZ (1998: 243)<\/p> ","coordenades":"41.4740600,1.9658900","utm_x":"413655","utm_y":"4591900","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45937-foto-08054-172-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45937-foto-08054-172-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45937-foto-08054-172-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45938","titol":"Antic túnel del ferrocarril","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-tunel-del-ferrocarril","bibliografia":"
RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La manca d'ús ha fet que la vegetació creixi a les boques amagant l'element.","descripcio":"
Túnel que travessa el turó de la Torre del Telègraf per sota i permetia el pas del ferrocarril entre les estacions de Castellbisbal i Martorell. Es tracta d'un túnel d'uns 2 km. de llargada construït en maó. La seva amplada aproximada és de 3 metres i la seva alçada aproximada és de 5 metres. Actualment es troba en desús i la vegetació ha ocupat part de la via cobrint pràcticament la totalitat de l'entrada del pont.<\/p> ","codi_element":"08054-173","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest túnel va ser construït a mitjans del segle XIX moment en que tingué lloc la construcció de la via del ferrocarril i l'estació. El 1853 en l'arxiu parroquial de Castellbisbal apareixen notícies referents a la construcció del túnel. L'onze d'agost d'aquell any el rector de Castellbisbal escrivia una carta al bisbe demanant una dispensa pels treballadors que construïen el túnel de la muntanya de Castellbisbal per al tren. Les obres eren qualificades de molt perilloses sobretot per l'ús de la dinamita, i un cop començades havien de prosseguir i acabar-les el més ràpidament possible. Era important, per tant, treballar també en diumenge. RUIZ (1998: 243)<\/p> ","coordenades":"41.4767700,1.9610500","utm_x":"413255","utm_y":"4592206","any":"1859","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45938-foto-08054-173-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45938-foto-08054-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45938-foto-08054-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45939","titol":"Antic camí de Terrassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-cami-de-terrassa","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Camí antic que comunicava les poblacions de Castellbisbal i Terrassa. El seu traçat es correspon amb el de l'actual carretera de Terrassa B-150, a tocar de les masies de Can Costa, Ca n'Elies, Can Ribot i Can Canyadell.<\/p> ","codi_element":"08054-174","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. B-150 (08755 Castellbisbal)","historia":"
El poble de Castellbisbal, en comparació a altres pobles es trobava isolat. La carretera de Molins de Rei a Caldes passava a tres quilòmetres, tocant a la carretera de Rubí, i la de Martorell a Terrassa, n'estava a sis. La via del ferrocarril feia cinquanta anys, que travessava el terme de llarg a llarg, dividint el pla de l'Areny de dos en dos; però hi mancava l'estació. Respecte als camins d'abast hi havia el de Barcelona, Terrassa, Rubí, Martorell, can Pidelaserra, casetes de ca n'Oliveró i els de l'Obagueta, Arenys, Marrada i Repeu. No hi havia més d'una dotzena de carros, i quasi tot ho portaven a lloms de cavalleries amb Sàrria. MATEU (1991: 20) La carretera va ser acondicionada l'any 1905, amb els esforços del diputat Alfons Sala. La construcció d'aquesta va durar tres anys. Fins al poble, en molts trossos conincidia amb el camí vell i entrava al poble pel carrer de Sant Vicenç. Al raval va tombar per Cal Ticoia, perquè barrava el pas, i continuava cap a Terrassa, per les propietats de Can Margarit, Campanyà, Costa, Elies, Ribot i Canyadell. Va ser inaugurada el 1908.<\/p> ","coordenades":"41.4969600,1.9824000","utm_x":"415064","utm_y":"4594427","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45940","titol":"Camí de la Marrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-marrada","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Alguns trams del camí són de difícil pas","descripcio":"
Actualment al cantó de migdia del Turó de les Garses s'aprecien les restes d'un antic camí que serpenteja la muntanya i comunica el camí del Repeu amb el poble de Castellbisbal. Es tracta d'un camí de terra d'un metre d'amplada aproximàdament, que es converteix en corriol en alguns trams, envoltat de vegetació i sortejant l'alçada. Des del Turó de les Garses s'aprecia el seu pas pel dipòsit d'aigua i pel costat nord del mateix turó fins al Parc del Castell. Antigament sortia de ca n'Amat i pel bosquet d'aquesta propietat anava a trobar el camí del repeu. Aquest era un camí d'abast que normalment utilitzaven els veïns de Castellbisbal per baixar i pujar a peu fins als Arenys, i un cop allà, empalmant amb el camí del repeu, poder anar fins a Martorell i fins a Barcelona.<\/p> ","codi_element":"08054-175","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest camí es va deixar d'utilitzar progressivament a partir del 1928, moment en el qual es va construir la carretera nova<\/p> ","coordenades":"41.4710500,1.9729200","utm_x":"414238","utm_y":"4591559","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45940-foto-08054-175-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45940-foto-08054-175-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45940-foto-08054-175-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45941","titol":"Camí del Repeu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-repeu","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Camí de terra, amb trams asfaltats que ressegueix originalment el traçat antic del que era conegut com a Camí del Repeu. Actualment el camí es pot prendre vora Can Cases del Riu i recorre en sentit Nord - Sud el peu dels turons del Canyet, les Guàrdies, les Garses fins arribar a la carretera BV-1501 que ascendeix fins al poble de Castellbisbal. Aquest darrer tram es troba asfaltat. Es tracta d'un camí planer que serpenteja el peu dels turons, d'uns 3 metres d'amplada en bon estat de conservació.<\/p> ","codi_element":"08054-176","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Antic camí que des de la riera de Rubí i des de Can Cases del Riu anava fins a Martorell, travessant en paral·lel tots els Arenys del Llobregat, al peu dels turons de la Gatzarella, de les Guàrdies, de les Garses, etc..A l'alçada d'aquest darrer turó, empalmava amb el camí de la marrada que permetia baixar des de la vila de Castellbisbal als Arenys del Llobregat, tot fent ziga-zaga. Es tractava d'un camí de terra, d'uns tres metres d'amplada, utilitzat per persones i carruatges. Actualment el camí es conserva pràcticament íntegre, tot i que es troba tallat en alguns punts com el de la carretera principal que puja a Castellbisbal des de l'Autovia. Alguns trams han estat asfaltats. Continua sent un camí de terra, d'un amplada variable, d'entre 3 i 5 metres.<\/p> ","coordenades":"41.4721300,1.9714300","utm_x":"414115","utm_y":"4591681","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45941-foto-08054-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45941-foto-08054-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45941-foto-08054-176-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45942","titol":"Fita de terme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Fita de terme consistent en un bloc monolític de pedra arenisca amb forma rectangular amb un dels extrems arrodonits i amb testimoni d'haver estat enterrat. Les seves mides són 40 cm d'amplada per 70 cm d'alçada per 13 cm de fons. Per una de les cares du gravada la lletra C , indicant el terme de Castellbisbal i per altra de les cares la lletra U, indicant el terme d'Ullastrell.<\/p> ","codi_element":"08054-177","ubicacio":"Nucli de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 2 (08755 Castellbisbal)","historia":"
La fita es troba actualment dipositada als magatzems municipals de l'Ajuntament. Fou portada dels sector que afronta amb Ullastrells, al Nord - Est del terme. Per la tipologia de la fita, podria ser datada a finals del segle XIX o començaments del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.4833700,1.9882100","utm_x":"415531","utm_y":"4592912","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45942-foto-08054-177-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45942-foto-08054-177-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45943","titol":"Mina d'aigua de can Nicolau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-daigua-de-can-nicolau","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La manca d´ús d'aquest element ha propiciat el deteriorament dels murs i l'espai interior.","descripcio":"
Edifici de planta rectangular amb la part posterior que presenta una forma arrodonida. Es troba cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es traca d'una construcció de caire popular aixecada en mur de mamposteria irregular unit amb morter de calç, arrebossat posteriorment i amb restes de pintura de color blanc. Aquesta tipologia de parament es conserva al sector de la façana i a la part posterior de l'edifici, mentre que als laterals s'han efectuar reparacions en maó de diverses mides. La façana principal no es correspon amb els murs laterals a nivell de mides i materials, per la qual cosa sembla que aquestes han estat refetes en un moment posterior. La façana principal presenta una arcada de mig punt a la part inferior que dóna accés a un espai soterrat. Els accessos a l'interior de l'edifici es realitzen mitjançant dues portes obertes a cadascun dels murs laterals, una a cada mur. Del mur de ponent arrenca un aqüeducte format per 6 arcades de mig punt que desguassa en una bassa quadrangular. Tots dos elements - bassa i aqüeducte - són fets en mur de mamposteria i es troben arrebossats. L'interior de l'edifici no conserva subdivisions interiors i segons explicacions del propietari actual contenia dues bombes d'extracció d'aigua.<\/p> ","codi_element":"08054-178","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Can Nicolau de Dalt (08755 Castellbisbal)","historia":"
Tot i la manca de referències, cal pensar que es tracta d'un element relacionat amb la veïna casa de Can Nicolau, de la qual rep el mon. Cal aclarir, però, que no es tracta d'un molí sinó d'una antiga mina que extrau i bombeja l'aigua d'una veta i la deixa anar per l'aqüeducte fins a la bassa per regar els horts ubicats pels rodals, avui desapareguts. Respecte a la cronologia de l'edifici, per la tipologia de la construcció, cal pensar que podria haver estat aixecat a finals del segle XIX i haver patit una important reforma a mitjans del segle XX, moment en el qual s'haurien reedificat els murs laterals. De la maquinària interior no en queden restes. Actualment es troba desvinculat de la propietat de Can Nicolau i fou adquirit juntament amb la finca de l'entorn a començaments de la dècada del 1990.<\/p> ","coordenades":"41.5042000,1.9647700","utm_x":"413602","utm_y":"4595248","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45943-foto-08054-178-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45943-foto-08054-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45943-foto-08054-178-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apereix llistat al POUM amb el codi B.05","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45944","titol":"Font de can Campanyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-campanya","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Font d'un sol brollador protegida per una estructura de forma el·líptica formada per una paret de còdols units amb ciment pòrtland i protegida per tot el seu carener per una filera de maons. Estructura que té una alçada màxima de 2,80m arran de la paret de la muntanya i va disminuint progressivament fins a tenir només uns centímetres. L'amplada de la paret que la forma és de 45 cm. La forma el·líptica crea un espai interior de 2,20m d'amplada. Al fons del mur, i obert a la falda de la muntanya s'aprecia una obertura en forma de finestra de 40 cm d'amplada per 80 cm d'alçada, reforçada amb maons. Aquesta obertura dona accés a la mina original de la font. L'aigua cau directament al terra per on s'escorre directament mitjançant una reixa. A pocs metres de distància de la font s'aprecia una bassa rectangular amb parets de pedra actualment coberta per la vegetació i les fulles i sense ús, que correspon a les restes de l'antiga font de Can Campanyà, anterior a la rehabilitació.<\/p> ","codi_element":"08054-179","ubicacio":"Terme de Castellbisbal P.I. Comte de Sert (08755 Castellbisbal)","historia":"
La font actual és fruit d'una rehabilitació practicada a la dècada del 1990 aprofitant una antiga font popular. Del que degué ser l'antiga font només romanen les restes de l'antiga bassa.<\/p> ","coordenades":"41.4844700,1.9895000","utm_x":"415640","utm_y":"4593033","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45944-foto-08054-179-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45944-foto-08054-179-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45944-foto-08054-179-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Com a element d'interès, cal destacar la presència d'un petit reducte d'alzinar a l'entorn de la font, i que es correspon al que devia ser la tipologia de boscos original del terme, actualment desapareguda. Es troba inclosa dins del conjunt d'elements llistats al POUM amb el núm. C.03","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45945","titol":"Font del Canal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-canal","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Font d'aigua amb un sol tub de sortida. Per a la seva ubicació s'ha aprofitat un rebaix quadrangular del terreny , que posteriorment s'ha arrebossat amb ciment i pintat de color blanc. Com a elements afegits s'observa l'existència d'un banc corregut format per un peu de ciment amb un seient superior format per una llosa de pedra monolítica. També s'observa una pica quadrangular de pedra que recull l'aigua del brollador. Uns graons molt amples fets aprofitant el rebaix del terreny donen accés a la pica i al banc.<\/p> ","codi_element":"08054-180","ubicacio":"Terme de Castellbisbal P.I. Comte de Sert (08755 Castellbisbal)","historia":"
Es tracta d'una antiga font que fou rehabilitada en la dècada de 1990 adequant l'entorn com a àrea de picnic amb barbacoes i taules. Antigament, en les proximitats de la font s'hi podia trobar una gran bassa que normalment era plena i aprofitada pels nens de Castellbisbal per anar a banyar-se a l'estiu. La construcció de les naus industrials situades al peu de la carretera, sota l'àrea de la font eliminà la bassa.<\/p> ","coordenades":"41.4801500,1.9923400","utm_x":"415872","utm_y":"4592551","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45945-foto-08054-180-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45945-foto-08054-180-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45945-foto-08054-180-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inclosa dins del conjunt d'elements llistats al POUM amb el núm. C.02","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45946","titol":"Font del parc del Castell 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-parc-del-castell-1","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Font actualment en desús formada per un sol brollador i situada a la falda del turó de les garses, sota l'ermita de Sant Vicenç, al parc del castell de Castellbisbal. La font es troba connectada a la xarxa pública i s'ha construït rebaixant parcialment el pendent de la muntanya i recobrint-lo amb un mur de mampsoteria irregular format per pedres de mida força gran, disposades irregularment i unides amb ciment, formant un espai ovalat. Un banc corregut de 0,45 m d'alçada fet amb la mateixa pedra recorre tot el perímetre interior de la paret. Al mig, el banc queda interromput per una arcada feta amb ciment i recoberta exteriorment amb una filera de maons, creant un espai de 1,90 m d'amplada per 1,80 m d'alçada. Un rebord de maons crea a la part inferior un petit safareig. L'accés a l'espai de la font es fa mitjançant dos graons de ciment.<\/p> ","codi_element":"08054-181","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal)","historia":"
La font fou feta entorn al 1975 durant el procés de les obres del parc, a iniciativa de l'Associació de pares i mares de la parròquia amb l'objectiu de reivindicar el turó i l'ermita com a espai públic per la vila.<\/p> ","coordenades":"41.4739900,1.9742600","utm_x":"414354","utm_y":"4591884","any":"1975","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45946-foto-08054-181-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45946-foto-08054-181-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45946-foto-08054-181-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45947","titol":"Font del parc del Castell 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-parc-del-castell-2","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es tracta d'un element sovint objecte de pintades i actes incívics.","descripcio":"
Font connectada a la xarxa pública urbana situada a la falda de la muntanya del Parc del Castell, a tocar de l'indret on van aparèixer les restes de l'antic castell. La font s'ha construït al tall vertical fet a la muntanya. El fragment de tall vertical s'ha protegit amb un mur de parament format per pedres de mida força grossa i molt irregulars unides amb ciment. Al mig del mur s'ha obert un espai arrodonit en forma de formícula coberta amb punt rodó amb una pica a la part inferior de formigó.<\/p> ","codi_element":"08054-182","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal)","historia":"
La font fou feta entorn a l'any 1975 per l'associació de pares i mares de la parròquia de Castellbisbal, com a forma de reivindicar el turó com a espai públic per la vila. Fou modificada a la dècada del 1990.<\/p> ","coordenades":"41.4739100,1.9737500","utm_x":"414311","utm_y":"4591876","any":"1975","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45947-foto-08054-182-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45947-foto-08054-182-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45947-foto-08054-182-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45948","titol":"Bassa d'aigua de Santugini","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-daigua-de-santugini","bibliografia":"
ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el seu deteriorament. La vegetació amenaça amb amagar-ho.","descripcio":"
Bassa d'emmagatzematge d'aigua situada a tocar de la masia de Santeugini, al peu de l'era. Es tracta d'una bassa rectangular construïda en maó, que forma a la part superior una volta. Es tracta d'una estructura de 2,80 m de llargada per 1,80 m d'amplada per 50 cm d'alçada. Cal aclarir, però, que la basa es troba semisoterrada, i que la major part de la superfície és sotaterra, amb tot, l'alçada de bassa, és a dir, el tram que resta visible, devia ser originalment més alt, però actualment s'ha anat acumulant terra i envoltada de vegetació. La bassa és carrega per una de les cantonades, on s'ha obert una boca quadrangular reforçada amb ciment que es situa arran de terra, i vers a on devien anar abocades totes les aigües.<\/p> ","codi_element":"08054-183","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb.Can Santeugini. Mas Can Santeugini s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Cal pensar que aquesta bassa fou construïda pels propietaris del mas Santeugini i estava estretament lligada a l'explotació de les vinyes del voltant de la casa. Degué ser utilitzada fins a la dècada del 1930-1940.<\/p> ","coordenades":"41.4906900,1.9548800","utm_x":"412758","utm_y":"4593758","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45948-foto-08054-183-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45948-foto-08054-183-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45948-foto-08054-183-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45949","titol":"Sínia de l'hort del Sabater","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sinia-de-lhort-del-sabater","bibliografia":"
ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Sínia situada al peu del torrent del Pegueres, en un indret conegut com l'hort del Sabater. Es tracta d'una sínia de tracció animal. El mecanisme consisteix en una banda de cadena que passa sobre una roda dentada suficient per arribar uns metres sota la superfície de l'aigua del pou. Al voltant de tota la banda es subjecten unes pales de ferro que elevaven l'aigua del pou i la llençaven a una cisterna. Un animal mou el rodet que a la vegada dóna moviment a una roda dentada que es troba fixa a l'eix que subjecta la roda d'on penja la cadena. Tot el mecanisme es troba protegit per una paret quadrangular de maó de 0,70 m d'alçada per 3,10 m de llargada per 2,20 m d'amplada destinada a protegir-la. En un dels extrems de la paret, sobresurt un annex semicircular que recull l'aigua i d'on surt un canal que la condueix a una bassa. Es tracta d'una bassa de 3,5 metres de llargada per 2 metres d'amplada que es troba situada uns metres a migdia de la sínia.<\/p> ","codi_element":"08054-184","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal)","historia":"
Els orígens de la tecnologia d'aquestes sínies es remunta als períodes medieval i modern, i es troba relacionada amb la cultura d'aprofitament de recursos hidràulics practicada pels pagesos. Per les característiques observades, cal pensar que es tracta d'una sínia contemporània construïda a començaments del segle XX, però es troba en perfecte estat, la qual cosa fa pensar que podria haver estat utilitzada fins a la dècada dels anys 50.<\/p> ","coordenades":"41.4828700,1.9709800","utm_x":"414092","utm_y":"4592873","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45949-foto-08054-184-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45949-foto-08054-184-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-25 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45950","titol":"Bassa de ca n'Ametller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-ca-nametller","bibliografia":"
ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"La manca d'ús i de manteniment, així com el creixement de la vegetació de l'entorn han fet desaparèixer alguns dels rebords superiors","descripcio":"
Bassa quadrangular situat en la vessant de la muntanya sobre el torrent de Salzes, a tocar del roure de Ca n'Ametller. Pren l'aigua d'una deu situada a sota mateix de la bassa. Està construïda en mur de mamposteria i maó i es troba arrebossada amb ciment. Les seves dimensions són 6 m de llargada per 4 d'amplada aproximadament. La fondària es desconeix perquè actualment es troba plena d'aigua.<\/p> ","codi_element":"08054-185","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquesta bassa devia ser construïda a començaments del segle XX segurament pels propietaris de Ca n'Ametller amb l'objectiu de regar uns horts que es trobaven a sota, aprofitant el pendent de la muntanya. Actualment es troba en desús, i els horts han estat abandonats.<\/p> ","coordenades":"41.5057800,1.9621500","utm_x":"413385","utm_y":"4595426","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45950-foto-08054-185-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45950-foto-08054-185-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45950-foto-08054-185-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Situada a tocar del roure monumental de Ca n'Ametller","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45951","titol":"Pou i bassa de la vinya del Capsa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-i-bassa-de-la-vinya-del-capsa","bibliografia":"
ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Bassa i dipòsit situats al mig de la terra coneguda com la vinya del Capsa. Es tracta en realitat de dues estructures, una d'elles consistent en un dipòsit semisoterrat al terra amb forma arrodonida, que es transforma amb una forma quadrada al seu cantó nord. Es tracta d'un dipòsit construït en mur de parament irregular arrebossat a l'interior amb ciment i a l'exterior amb morter de calç que presenta sorra barrejada amb pedretes, pròpies del terreny de la zona. El seu diàmetre és de 2,45 m i la seva fondària de 1,70 m. Queda cobert amb una volta, deixant oberta una boca sobre l'espai que es converteix en quadrat, per tal de recollir l'aigua del terra. La bassa, en canvi, es una estructura quadrangular aixecada arran de terra de 0,80 per 0,80 m per 0.60 cm d'alçada. També ha estat construïda en mur de parament irregular i ha estat arrebossada amb ciment interior i exteriorment conservant encara restes del sulfat de color blavós.<\/p> ","codi_element":"08054-186","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Els pous i les basses escampats al terme de Castellbisbal s'han de contextualitzar històricament a finals del segle XIX, en ple període d'expansió de la vinya. Aquest conreu va arribar a ser el més important del terme, ocupant la major part de la superfície del mateix, a excepció de les zones planeres dels torrents i la dels Arenys, dedicades al regadiu. L'orografia abrupta i irregular del terme va afavorir que totes les terres aprofitables es convertissin en vinyes. Per la fragilitat del sòl argilós i l'absència de vegetació, quan plovia les vinyes que estaven situades als vessants, s'erosionaven amb molta facilitat, cosa que formava xaragalls. Per evitar que constantment s'anés perdent sòl es van construir rases al costat de cada renglera de ceps, de manera que l'aigua s'escolava pels costats i no s'enduia la terra. La rasa del centre era la més gran de totes i mitjançant la construcció de petites preses fetes amb pedres i esglaonades entre elles, l'aigua de la pluja anava omplint el dipòsit que generalment estava situat al centre de la vinya. Els dipòsits eren cilíndrics i la forma de dalt l'acabaven amb una volta. L'entrada quedava tancada amb una tapa per tal d'evitar l'evaporació de l'estiu. A nivell de terra i havia una petit forat per on entrava l'aigua de la rasa. A dins, els depurava per decantació. Al costat del pou s'acostumava a construir una bassa quadrangular que tenia l'objectiu d'acumular aigua, que desprès el pagès barrejava amb sulfat. Sempre que el pagès havia d'ensulfatar la vinya, una setmana abans omplia amb una galleda d'aigua el cub i hi posava pedres de sulfat de coure perquè s'anessin dissolvent. Passada una setmana omplia la màquina de sulfatar i ruixava els ceps contra el mildiu. Per aprofitar l'estructura, els pous i les basses també s'aprofitaven per a regar altres cultius, com les tomaqueres, que sovint es plantaven al costat de la barraca, o per guardar-hi el vi fresc. Al abandonar-se les vinyes a partir de la dècada del 1960, la major part dels pous i basses s'han perdut, o bé s'ha ensorrat la part que sobresurt del terra quedant només el forat. ESCAYOL A (2011:35)<\/p> ","coordenades":"41.5024900,1.9794900","utm_x":"414828","utm_y":"4595043","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45951-foto-08054-186-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45951-foto-08054-186-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45951-foto-08054-186-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45952","titol":"Pou de can Colet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-can-colet","bibliografia":"
ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Pou i mina d'aigua situada dins la finca de Can Colet, en un enclotat al vessant de ponent del turó on s'assenta la casa. Es tracta d'una mina i un pou que ha estat protegit per una estructura de maó circular de 3 metres de diàmetre arrebossada i pintada en color blanc. L'accés a l'interior es fa mitjançant una petita porta oberta al cantó de migdia feta amb un arc molt rebaixat i protegida amb una portella metàl·lica. La coberta superior del pou s'ha realitzat amb una volta feta amb maons i arrebossat amb ciment.<\/p> ","codi_element":"08054-187","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb. Costablanca (08761 Castellbisbal)","historia":"
Es tracta d'un pou obert a la dècada del 1970 quan el que es troba situat a l'altre costat del turó, a tocar de la casa va deixar de funcionar. El seu objectiu és aportar aigua a la finca de Can Colet. És conegut també amb el nom de Pou del Portalet.<\/p> ","coordenades":"41.4759800,1.9453600","utm_x":"411944","utm_y":"4592134","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45952-foto-08054-187-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45952-foto-08054-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45952-foto-08054-187-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45953","titol":"Pou de ca n'Elies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-ca-nelies","bibliografia":"
ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Els trams superiors dels murs han caigut i la vegetació ha crescut abundanment a l'entorn.","descripcio":"
Pou i mina d'aigua aixecat aprofitant el marge i un desnivell entre dos camps dins la finca de Ca n'Elies. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat irregular format amb carreus de mida força grossa disposats de forma molt irregular units amb morter de calç. Als extrems, la construcció s'ha barrejat amb maó per tan de reforçar-la. Es tracta d'una construcció de forma quadrangular oberta al cantó de migdia de 1,70 m d'alçada per 1,50 m d'amplada per 1 m de fondària que protegeix un pou circular que connecta directament amb la mina d'aigua. El pou excavat es troba reforçat amb un capa arrebossada de morter de calç.<\/p> ","codi_element":"08054-188","ubicacio":"Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
La construcció del pou es troba lligada a la història de la veïna cada de Ca n'Elies, que és la propietària. Del segle XIX es tenen dades procedents de 1868, moment en el qual uns quants veïns del poble van fundar la societat d'aigua de Ca n'Elies, que pretenia explotar una mina situada en aquesta propietat, i conduir l'aigua fins al dipòsit de Can Rabella, i d'aquí als 50 socis.<\/p> ","coordenades":"41.5007000,1.9831700","utm_x":"415133","utm_y":"4594841","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45953-foto-08054-188-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45953-foto-08054-188-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45953-foto-08054-188-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45954","titol":"Bassa del turó de Salzes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-del-turo-de-salzes","bibliografia":"
ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"El pas del camí a tocar d'aquest element ha propiciat el seu deteriorament.","descripcio":"
Dipòsit d'aigua situat al peu del camí, ben bé a tocar del marge del camí que envolta el turó de Salzes. Es tracta d'una estructura semi excavada al terra feta en maó i arrebossada amb ciment en alguns trams, especialment a la part superior. Les seves mides són 90 cm d'alçada per 2,30 m de llargada per 1,80 cm d'amplada. Tota la part superior de la cisterna es troba tapada per evitar l'evaporació, deixant només com a indret per l'entrada i l'extracció de l'aigua un forat quadrangular en l'extrem sud de la part superior de 80 per 80 cm d'amplada.<\/p> ","codi_element":"08054-189","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb.Santeugini (087055 Castellbisbal)","historia":"
Aquesta cisterna, juntament amb d'altes estava destinada a recollir aigua de l'escorrentia per tal de subministrar aquest element al pagès propietari de la vinya. Cal pensar que a escassos metres es troba una barraca de vinya que devia pertànyer al mateix propietari. Possiblement, pels materials emprats, sigui un element construït a començaments del segle XX, en la dècada de 1920-1930. El pas del camí a tocar de la cisterna devia modificar completament el nivell del terra i deixà inutilitzada la cisterna.<\/p> ","coordenades":"41.4873600,1.9456800","utm_x":"411986","utm_y":"4593397","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45954-foto-08054-189-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45954-foto-08054-189-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-25 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45955","titol":"Rellotge de sol de cal Fuster","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-fuster","bibliografia":"
http:\/\/www.gnomonica.cat\/bd.cfm<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Rellotge circular sobre un peu trapezoïdal que forma la peça que corona el frontó de la façana de la casa de Cal Fuster, dins el nucli antic de Castellbisbal. A l'igual que la resta de la façana, en la qual s'integra és troba pintat en color clar. Guarda una orientació sud-oest amb marques horàries i inscripció apareixen molt esborrades. Es tracta d'un rellotge d'autor molt deteriorat amb gnòmon de vareta. Al rellotge es pot llegir el següent lema: No em miris Per què si lo escric. El teu destí.<\/p> ","codi_element":"08054-190","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/Anselm Clavé. 48. (08755 Castellbisbal)","historia":"
Es desconeix el nom de l'autor i la data exacta de col·locació, tot i que caldria relacionar-lo amb la casa, que fou modificada entorn al 1800 configurant la façana actual.<\/p> ","coordenades":"41.4719500,1.9787500","utm_x":"414726","utm_y":"4591653","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45955-foto-08054-190-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45955-foto-08054-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45955-foto-08054-190-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3245","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45956","titol":"Rellotge de sol de cal Regalat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-regalat","bibliografia":"
http:\/\/www.gnomonica.cat\/bd.cfm<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Rellotge circular dins d'un marc rectangular emmarcat, situat entre els balcons del segon pis de la façana principal de Cal Regalat. Es tracta d'un rellotge pintat en color blau celest amb un centre marró. El marc que el delimita també es de color marró clar, a l'igual que les lletres de les inscripcions. Es troba orientat al Sud. Conserva les senyals per a les hores i mitges hores, de 6 a 6, amb xifres aràbigues. La inscripció actual és: De sol a sol com el pagès 'MDCCCL', que no coincideix amb l'anterior (MCMLIV) que hi havia.<\/p> ","codi_element":"08054-191","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Cal Regalat. C\/del Raval, 4 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Possiblement es tracti d'un rellotge del 1954, tal i com indicava la primera data. Una reforma posterior de la casa, feta a la dècada del 1990 recuperà la data de 1850 però fent referència a la casa en general.<\/p> ","coordenades":"41.4780700,1.9804500","utm_x":"414876","utm_y":"4592331","any":"1954","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45956-foto-08054-191-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45956-foto-08054-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45956-foto-08054-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 856","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45957","titol":"Rellotge de sol de can Pedrerol de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-pedrerol-de-baix","bibliografia":"
http:\/\/www.gnomonica.cat\/bd.cfm<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Rellotge pintat a l'arrebossat de la façana de ponent de la casa de Can Pedrerol. Té forma ovalada i es delimita amb un marc de rajola de color blau de forma artística. Les línies horàries i les xifres es troben esborrades.<\/p> ","codi_element":"08054-192","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Pedrerol de Baix s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Fou realitzat entorn al 1900, moment en el qual la crugia lateral de la casa fou eliminada procedint a l'obertura de finestres en aquesta façana, que anteriorment havia estat un mur interior de la casa.<\/p> ","coordenades":"41.4462400,1.9934600","utm_x":"415921","utm_y":"4588785","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45957-foto-08054-192-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45957-foto-08054-192-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45957-foto-08054-192-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 1348","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45958","titol":"Rellotge de sol de la Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-0","bibliografia":"
http:\/\/www.gnomonica.cat\/bd.cfm<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Rellotge de sol pintat a la façana de la rectoria de l'església parroquial de Castellbisbal. Tot i que es troba molt esborrada, s'aprecia una decoració consistent en un doble cercle de colors blavosos en el qual s'inserien els números, amb un sol a la part superior, d'on surt el gnòmon. La numeració és aràbiga. Conserva el següent lema pintat: Ni tu ni jo tindrem corda si no és Déu qui se'n recorda<\/p> ","codi_element":"08054-193","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
El rellotge fou encarregat per mossèn Llorenç Massip, ecònom de Castellbisbal el 1850, i restaurat el 1946, moment en que es rehabilità la rectoria.<\/p> ","coordenades":"41.4750700,1.9808700","utm_x":"414907","utm_y":"4591998","any":"1850","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45958-foto-08054-193-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45958-foto-08054-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45958-foto-08054-193-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 853","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45959","titol":"Rellotge de sol de ca l'Espardanyer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-ca-lespardanyer","bibliografia":"
http:\/\/www.gnomonica.cat\/bd.cfm<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Rellotge amb forma ovalada encastat a la barana del pis superior de la casa, coronant l'edifici de Ca l'Espardanyer, al nucli antic de Castellbisbal. Es tracta d'un rellotge de rajoleta fet amb la tècnica del trencadís, però utilitzant només rajola blanca. El gnòmon es troba orientat a ponent i la numeració és aràbiga, començant des del 7 i acabant al 3. No compta amb cap lema, només amb la data: 1867 inscrita sobre una decoració en forma d'estrella.<\/p> ","codi_element":"08054-194","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Major, 63 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Històricament, la data de 1867 podria ser donada com a data de construcció del rellotge i de tot l'edifici en general.<\/p> ","coordenades":"41.4769600,1.9801300","utm_x":"414848","utm_y":"4592208","any":"1867","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45959-foto-08054-194-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45959-foto-08054-194-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45959-foto-08054-194-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 854","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45960","titol":"Rellotge de sol de ca n'Amat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-ca-namat","bibliografia":"
http:\/\/www.gnomonica.cat\/bd.cfm<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es troba força desdibuixat i les marques horàries són difícils d'observar.","descripcio":"
Rellotge rectangular pintat a la façana de Ca n'Amat, entre les finestres del segon pis. Guarda una orientació sud-est i marques horàries a les hores de les 6 del matí a les 3 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon de vareta amb un cercle molt esborrat al pol<\/p> ","codi_element":"08054-195","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Molins de Rei, 1 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Es tracta d'un rellotge d'autor que actualment es troba despintat. Cal pensar que fou pintat a començaments del segle XX, moment en el qual pot ser datada la façana principal de la casa<\/p> ","coordenades":"41.4693800,1.9841400","utm_x":"415173","utm_y":"4591363","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45960-foto-08054-195-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45960-foto-08054-195-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inventariat per la Societat de Gnomònica catalana amb el núm de referència: 3613","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45961","titol":"Rellotge de sol de can Canyadell (N)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-n","bibliografia":"
http:\/\/www.gnomonica.cat\/bd.cfm<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Rellotge circular pintat a la façana nord de Can Canyadell, El traçat de les marques horàries no corresponen a cap càlcul gnomònic.<\/p> ","codi_element":"08054-196","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest rellotge, com els seus homònims de la façana de ponent, tenen els seus orígens en la darrera restauració de la casa practicada en la dècada del 2000 i que convertí l'antiga masia en restaurant.<\/p> ","coordenades":"41.5101400,1.9835000","utm_x":"415173","utm_y":"4595889","any":"2000","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45961-foto-08054-196-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45961-foto-08054-196-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3608","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45962","titol":"Rellotge de sol de can Canyadell (SO)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-so","bibliografia":"
http:\/\/www.gnomonica.cat\/bd.cfm<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Rellotge rectangular, que es troba pintat a la façana principal de Can Canyadell, a l'alçada del primer pis. El traçat de les marques horàries no corresponen a cap càlcul gnomònic. La grafia del 11 s'escriu Iil. La seva funció és purament ornamental i sembla inacabat.<\/p> ","codi_element":"08054-197","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest rellotge, com el seu homònim de la façana sud-oest, tenen els seus orígens en la darrera restauració de la casa practicada en la dècada del 2000 i que convertí l'antiga masia en restaurant.<\/p> ","coordenades":"41.5101600,1.9837800","utm_x":"415196","utm_y":"4595891","any":"2000","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45962-foto-08054-197-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45962-foto-08054-197-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45962-foto-08054-197-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3609","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45963","titol":"Rellotge de sol de can Canyadell (SO1)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-so1","bibliografia":"
http:\/\/www.gnomonica.cat\/bd.cfm<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Rellotge pintat en forma de petxina. Guarda una orientació sud-oest i marques horàries a les hores i mitges hores de les 8 del matí a les 5 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta. Com a decoració s'ha pintat la caricatura d'un conill al pol<\/p> ","codi_element":"08054-198","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest rellotge, juntament amb el seu homònim de la façana sud-oest, foren pintats durant la darrera restauració de la casa feta en la dècada del 2000. El dibuix del conill fa referència al nom del restaurant en que actualment s'ha convertit la casa: La torre del Conill.<\/p> ","coordenades":"41.5100500,1.9836600","utm_x":"415186","utm_y":"4595879","any":"2000","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45963-foto-08054-198-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45963-foto-08054-198-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 2875","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45964","titol":"Rellotge de can Costa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-can-costa","bibliografia":"
http:\/\/www.gnomonica.cat\/bd.cfm<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Rellotge semicircular elaborat en mosaic trencadís sobre un marc quadrat. Guarda una orientació sud-est i les marques horàries són a les hores i mitges hores de les 5 el matí a les 3 de la tara, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta. Es llegeix la següent inscripció JUAN MALLOL COSTA, i l'any MCMXXVI<\/p> ","codi_element":"08054-199","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Mas Can Costa s\/n. BV-151, km,4,7 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Es tracta d'un rellotge d'autor, ben conservat. Tot i que la casa de can Costa sigui una construcció del segle XVIII, cal pensar que la data de construcció del rellotge es correspon a la que s'indica: 1926, moment en el qual tingué lloc una reforma important de l'edifici.<\/p> ","coordenades":"41.4908900,1.9821500","utm_x":"415035","utm_y":"4593753","any":"1926","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45964-foto-08054-199-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45964-foto-08054-199-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45964-foto-08054-199-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3681","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45965","titol":"Rellotge de sol de can Riquer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-riquer","bibliografia":"
http:\/\/www.gnomonica.cat\/bd.cfm<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Rellotge amb forma ovalada emmarcat en una línia que sembla una lira. L'orientació sud-est, i marques horàries a les hores de les 6'30h del matí a les 4 de la tarda, en cicles de 12 hores. S'ha realitzat amb numeració aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon de vareta amb un cercle al pol. El lema que es llegeix és el següent: Segueix com jo ton camí i tindràs bon fi. També té inscrita la data de 1961.<\/p> ","codi_element":"08054-200","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 5 (08755 Castellbisbal)","historia":"","coordenades":"41.4819300,1.9847800","utm_x":"415243","utm_y":"4592756","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45965-foto-08054-200-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45965-foto-08054-200-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 855","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45966","titol":"Rellotge de sol de can Margarit Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-margarit-vell","bibliografia":"
http:\/\/www.gnomonica.cat\/bd.cfm<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Es troba molt desdibuixat","descripcio":"
Rellotge pintat en la façana de ponent de la casa de Can Margarit Vell, a l'alçada del primer pis. Es tracta d'un rellotge rectangular actualment molt desdibuixat, que no ha conservat els números. Conserva el gnòmon de vareta orientat a ponent. No s'aprecien amb claredat les marques horàries. Es troba inventariat per la Societat de gnomomica catalana amb el núm de referència: 3612.<\/p> ","codi_element":"08054-201","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal. C\/ Font del Cabrer, 6 (08755 Castellbisbal)","historia":"
Possiblement pugui ser datat al segle XIX, moment en el qual la casa de Can Margarit encara es trobava habitada.<\/p> ","coordenades":"41.4798600,1.9809300","utm_x":"414919","utm_y":"4592529","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45966-foto-08054-201-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45966-foto-08054-201-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45966-foto-08054-201-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"A tocar d'aquest rellotge, i situat a la mateixa façana i a la mateixa alçada s'observen les restes d'un altre rellotge similar al descrit que ha perdut el gnònom, tot i que encara conserva restes de les línies divisòries de les franges horàries.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45967","titol":"Rellotge de sol de ca n'Ametller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-ca-nametller","bibliografia":"
http:\/\/www.gnomonica.cat\/bd.cfm<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Rellotge adherit a la façana principal de la casa de Ca n'Ametller. Es localitza encastat entre les finestres centrals del primer pis. Té una forma irregular, lleugerament ovalada i pintada en blanc sobre la qual es dibuixa el rellotge. La numeració és romana i va de 6 a 6, la línia del 12 és vertical. Conserva el gnòmon original.<\/p> ","codi_element":"08054-202","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Ca n'Ametller s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Va ser afegit a la casa a la dècada del 1960 durant la reconstrucció de la casa actual.<\/p> ","coordenades":"41.5046000,1.9587000","utm_x":"413096","utm_y":"4595298","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45967-foto-08054-202-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45967-foto-08054-202-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45967-foto-08054-202-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"No està inventariat per la Societat de gnomonica catalana","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45968","titol":"Rellotge de sol de can Galí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-gali","bibliografia":"
http:\/\/www.gnomonica.cat\/bd.cfm<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es troba molt desdibuixat i les marques han anat desapareixent.","descripcio":"
Rellotge pintat a la façana principal de la casa de Can Galí, encastat a tocar de la finestra principal del primer pis, sobre l'arrebossat. Es tracta d'un rellotge pintat amb forma circular molt desdibuixat, on no s'aprecien les franges divisòries de les hores. Conserva el gnònom de vareta orientat a ponent.<\/p> ","codi_element":"08054-203","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Masia Can Galí s\/n (08755 Castellbisbal)","historia":"
Possiblement tingui els seus orígens a començaments del segle XX, moment en el qual tingué lloc una reforma de la casa.<\/p> ","coordenades":"41.4662500,1.9968800","utm_x":"416233","utm_y":"4591003","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45968-foto-08054-203-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45968-foto-08054-203-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45968-foto-08054-203-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"No està inventariat per la Societat de gnomonica catalana","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45969","titol":"Estació Martorell-Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estacio-martorell-vila","bibliografia":"
WAIS F. (1974) Historia de los Ferrocarriles Españoles. Ed. Nacional.Madrid.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'una construcció feta en maó, arrebossada i pintada de color granat, ressaltant obertures i elements decoratius en color blanc, així com les cantonades, que apareixen reforçades amb carreus de mida regular i ben disposats, també pintats en blanc. Compta amb planta baixa i primer pis. Es troba encarat a ponent, de cara a les vies del ferrocarril. S'obre a nivell de planta baixa amb un seguit de tres portals, entre els quals s'intercalen dos finestral rectangulars. Actualment portals i finestrals es troben enreixats i tancats. A nivell de primer pis, les obertures de la planta baixa es corresponen amb finestrals rectangulars. Com a element decoratiu comú a totes les obertures destaca un sobreafegit en forma de guardapols que ressegueix la part superior i els laterals del perímetre exterior de les obertures. Portes i finestrals són acabades a la part superior amb un arc molt rebaixat. Exteriorment, dues faixes verticals recorren de dalt a baix l'edifici dividint-lo en tres crugies, que es deuen correspondre interiorment a tres àmbits diferents. Com a element decoratiu excepcional, cal fer esment de la presència d'una falsa barana a l'extrem de la teulada que es converteix en una continuïtat de la façana de l'edifici. Es tracta d'una barana balustrada feta amb maons en la qual s'ha intercalat pilars massissos pintats en blanc, i un frontó central que presideix l'edifici amb un acabament triangular. Les façanes laterals manquen d'obertures. A la façana posterior s'observen les obertures a nivell de planta baixa, que era per on accedien els passatgers a l'interior de l'estació i a les vies.<\/p> ","codi_element":"08054-204","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,6 (08755 Castellbisbal)","historia":"
L'estació va ser construïda per l'empresa Caminos de Hierro del Noreste de España, va ser inaugurada el 1912 juntament amb el primer tram de la línia Llobregat - Anoia obert al tràfic de viatgers. La seva estructura i decoració respon al model de les estacions de la companyia utilitzada a tot Espanya.<\/p> ","coordenades":"41.4758800,1.9389900","utm_x":"411412","utm_y":"4592130","any":"1921","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45969-foto-08054-204-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45969-foto-08054-204-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45969-foto-08054-204-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45970","titol":"Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-5","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'erosió del terreny i la vegetació han deteriorat la part exterior de l'element.","descripcio":"
Barraca excavada a la roca de 1,80m d'alçada per 2,30m d'amplada per 1,60 de fons.<\/p> ","codi_element":"08054-205","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal)","historia":"
Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.<\/p> ","coordenades":"41.4531500,1.9883600","utm_x":"415504","utm_y":"4589557","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45970-foto-08054-205-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45971","titol":"Mina d'aigua de Santeugini","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-daigua-de-santeugini","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Es tracta d'un element fàcilment recuperable que caldria una actuació de consolidació i neteja.","descripcio":"
Mina d'aigua excavada al vessant de la muntanya, entre el mas Can Nicolau de Baix i les primeres cases de la urbanització Can Santeugini. La mina s'obre amb un túnel d'uns 20 m de profunditat excavat directament a la roca. La mida mitjana de la via és d'un metre setanta d'alçada per setanta d'amplada. La boca exterior de la mina es cobreix amb una construcció consistent en una habitacle aixecat en mur de mamposteria barrejat amb maó, que es cobreix amb una volta falsa. L'obertura d'accés la forma una arcada rebaixada i es protegeix amb una reixa de ferro posada recentment com a mesura de seguretat. Seguint el curs del túnel de la mina s'aprecia un rec a nivell de terra que desguassa en dues basses quadrangulars de ciment.<\/p> ","codi_element":"08054-206","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. 808755 Castellbisbal)","historia":"
Es desconeix l'origen de la mina, però per la proximitat a la casa de Can Santeugini caldria pensar que es tracta d'un element relacionat amb aquesta, destinat a subministrar d'aigua la casa i els ramats. Podria tenir els seus antecedents entre finals del XVIII i el XIX.<\/p> ","coordenades":"41.4905300,1.9613100","utm_x":"413295","utm_y":"4593734","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45971-foto-08054-206-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45971-foto-08054-206-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45971-foto-08054-206-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"Apareix al llistat del POUM amb el codi A.23","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45972","titol":"Els Tres Tombs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-tres-tombs","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Aquesta festivitat és organitzada pels Amics de Sant Antoni Abat de la vila de Castellbisbal amb l'objectiu de recordar i homenatjar als homes i les dones que fins fa poc realitzaven les dures tasques del camp i el transport de mercaderies amb l'ajuda dels seus animals de tir. La festivitat acostuma a celebrar-se al març. Durant tot el matí, els carrers del nucli urbà es van omplint de cavalls, ases i mules, amb els seus carros guarnits de festa. La celebració acostuma a començar ben d'hora al matí al parc Folch i Torres. Aquest és el punt de concentració de les colles i les persones que participen en la passejada. Es comença el dia fent un esmorzar típic dels traginers, a base de pa amb tomàquet, botifarra i cansalada, en l'organització del qual participa la Colla del Bon Àpat. Al voltant de les 10 del matí, la festa s'anima amb la música de la Banda del Col·legi Pare Manyanet, encarregada de fer el tradicional concert de la celebració. A mig matí, després de la recollida de bandera, es fa la passejada pel poble i la benedicció dels animals a la Plaça de l'Església. Finalment, tal i com marca la tradició, es fa el ritual de les tres voltes per l'entorn.<\/p> ","codi_element":"08054-207","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Festivitat tradicional recuperada a partir del 1990 per l'entitat Amics de sant Antoni Abat.<\/p> ","coordenades":"41.4749200,1.9805100","utm_x":"414877","utm_y":"4591981","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"L'entitat manté una publicació anomenada 'Els tres Tombs' on apareixen articles de les activitats dutes a terme per l'entitat i altres articles d'interès local. L'entitat compta amb una col·lecció de carruatges tradicionals destinats a la festivitat. (veure fitxa 132)","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45973","titol":"Ronda del Rei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ronda-del-rei","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Antic joc de bitllets molt popular al poble de Castellbisbal. S'hi jugava al carrer del Joc, motiu pel qual acabà esdevenint el nom del carrer. Es plantaven sis bitlles i el bitllaire, amb el peu del davant a tocar de la ratlla, llençava tres bitllots, si aconseguia tombar-les totes menys una, feia bitlla i si la que quedava plantada era la més adornada, aconseguia bitlla de rei. La manera de jugar-s'hi els diners era fer una filera de jugadors a cada cantó, i cadascú deixava a terra les peces de xavalla que s'hi volia jugar. Si el bitllaire guanyava, recollia tots els diners de terra. Si no feia bitlla, n'hi posava de la seva butxaca, tants com n'hi havia d'escampats. El que plantava les bitlles i recollia els bitllots, li deia bitlloter. MATEU (2007: 135)<\/p> ","codi_element":"08054-208","ubicacio":"Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal)","historia":"
Va ser recuperat l'any 1995 i forma part de les activitats de la Festa Major d'estiu. Actualment es juga al carrer Major, al lateral de l'església, on s'hi han col·locat les senyals a terra.<\/p> ","coordenades":"41.4751100,1.9804700","utm_x":"414874","utm_y":"4592003","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45973-foto-08054-208-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45973-foto-08054-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45973-foto-08054-208-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"45974","titol":"Pou del turó de Salzes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-turo-de-salzes","bibliografia":"
MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el deteriorament dels antics murs.","descripcio":"
Estructura circular excavada a l'argila natural del terreny de 9,70 metres de fons. A la superfície es converteix en una estructura quadrangular de totxo massís d'uns 50 cm d'alçada. Possiblement es trobava protegit per una reixa, actualment desapareguda. Té una part superficial de totxo massís, potser estava cobert. El pou està excavat a l'argila i fa 9,70 metres de fons. Està tapat amb una reixa de ferro provisional. Està tapat amb una reixa de ferro provisional.<\/p> ","codi_element":"08054-209","ubicacio":"Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini (08755 Castellbisbal)","historia":"
Element relacionat amb l'explotació agrícola de les terres situades l'entorn del turó de Salzes. Possiblement aquestes terres eren propietat del mas Can Santeugini i foren concedides a parcers per a l'explotació de la vinya i altres conreus. Ca pensar que el pou estigué destinat a l'aprovisionament d'aigua fins a la dècada del 1960, moment en el qual s'abandonaren la majoria dels conreus.<\/p> ","coordenades":"41.4873900,1.9476200","utm_x":"412148","utm_y":"4593399","any":"","rel_municipis":"08054","municipi_nom":"Castellbisbal","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45974-foto-08054-209-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45974-foto-08054-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08054\/45974-foto-08054-209-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Raquel Valdenebro Manrique","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"84278","titol":"Ca l'Aldavert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-laldavert","bibliografia":"
AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.<\/span><\/span><\/span><\/p> AMETLLER i BASSETS, Manuel (1990). Mn. Jaume Torres i Cuscó. Rector de Matadepera (1864-1933). Akribos. Matadepera.<\/span><\/span><\/span><\/p> FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.<\/span><\/span><\/span><\/p> FONT, J. (1976). Retall d’història, dins Programa de Festa Major de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Ha patit poques modificacions i gràcies a un acord a finals del 2013 en un futur, l’Ajuntament podrà adquirir la casa a cost zero.","descripcio":" Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. A la planta baixa, l’eix central està definit per la porta d’accés, i els laterals, per finestres. A la planta pis, hi trobem un balcó amb balustrada a l’eix central i dues finestres als laterals. A la llinda de la porta d’accés hi ha la inscripció, “Fou feta l’any 1890”.<\/span><\/span><\/span><\/p> El tractament del parament és un arrebossat imitant l’obra vista pintat de color granatós que contrasta amb el to cru dels emmarcaments de les obertures. Hi ha força elements ornamentals a la façana, començant pels trencaaigües de les finestres, els merlets que coronen el ràfec, un pinacle amb un drac com a gàrgola, un rellotge de sol i l’escut que fou símbol de La Renaixença. Entre la planta baixa i la planta pis hi ha un fris de rajoles blaves i blanques formant una composició geomètrica.<\/span><\/span><\/span><\/p> S’ha mantingut la distribució interior original, amb un passadís central que fa de distribuïdor de les habitacions laterals i la sala d’estar i menjador al fons, amb obertures a la façana posterior. La planta pis és de dimensions més reduïda i es completa amb una terrassa posterior.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08120-1","ubicacio":"Carrer de Sant Joan, 28","historia":" Pere Aldavert, que va fer construir-la a finals del segle XIX, era periodista, editor i polític. El projecte arquitectònic és de Bonaventura Bassegoda, que formava part del cercle d’amistats del promotor. També tenia una gran amistat amb Àngel Guimerà que fou convidat a passar llargs estius i desenvolupà un fort vincle amb Matadepera. Segons Josep Miracle, biògraf d’Àngel Guimerà, l’obra teatral Maria Rosa<\/em> (1894) “va néixer a cal Quistó, que és on es reunien els enginyers i els habilitats durant la construcció del tram de carretera que uneix Matadepera amb Castellar del Vallès i Sabadell”. Una altra obra La Baldirona<\/em>, podria haver-se inspirat amb la mestressa de Cal Baldiró.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5987500,2.0284200","utm_x":"419032","utm_y":"4605683","any":"1890","rel_municipis":"08120","municipi_nom":"Matadepera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/84278-dsc6279.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/84278-dsc62770.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/84278-p14301270.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/84278-p14301290.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Historicista","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2021-06-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Bonaventura Bassegoda i Amigó","observacions":"Hi ha un rellotge de sol a l’angle sud-est amb una inscripció que posa sine sole sileo. L’escut i la gàrgola són obra de Pere Bassegoda.","codi_estil":"98|116","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"84282","titol":"Forn d'obra de les Pedritxes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-de-les-pedritxes","bibliografia":" AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.<\/p> FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadapera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni <\/span>Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> FONT, X. 1997. <\/span><\/span>Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). <\/span><\/span>Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.<\/span><\/span><\/span><\/p> R.T. (1985). El horno hallado en les Pedritxes puede datar de los siglos XII o XIII<\/em>, dins Nuestra Comarca, Diari Terrassa, pàg. ?. Dijous, 22 d’agost de 1985.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Li manca una part de l'estructura i es troba cobert de vegetació.","descripcio":" Restes d’un forn de terrissa o d’obra ubicat al vessant dret del torrent del Gilabert, en una zona d’antigues feixes de conreu de la vinya. Actualment la zona és una urbanització que pren el nom del turó: les Pedritxes. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Es conserva bona part de la graella, la cambra de combustió o fogaina, amb el pilar central, que sustenta la graella. També es conserva bona part de la boca d’entrada a la cambra de combustió (50 cm d’amplada per 60 d’alçada),i està orientada al nord-est. S’ha perdut el laboratori i la façana frontal del forn.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La graella per a la cocció del material és de planta quadrada, d’1’90 m de costat. La formen setze fumeroles rectangulars de tiratge vertical, no del tot regular, que va d’1m a 1’2m, inclinat en funció de la pilastra central de la cambra de combustió, obligant algunes d'aquestes fumeroles a tenir un tiratge lleugerament inclinat. La mida mitjana d'aquestes fumeroles és de 16 per 28 cm de costat. La cambra de combustió, d’1’4 m d'alçada per 2’4 m de costat, és separada en dos braços pel que se l’ha anomenat abans pilastra central, recolzada en la paret oest<\/span><\/span>. S’hi observen restes de paviment de la darrera cuita. La pilastra central separa la fogaina en dos sectors o braços; mesura 1’70 m de fondària per una amplada que oscil·la entre 0’40 i 0’80 m. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08120-2","ubicacio":"Avinguda de Catalunya, núm. 79","historia":" Andreu Vilanova, Manel Astals i Miquel Ballbé, van localitzar el forn pels volts de l’any 1984. A més, van fer una intervenció, rebaixant el terreny i deixant al descobert la graella. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> L’any 1985, el servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat decideix fer-hi una excavació d’urgència; dirigida per l’arqueòleg Xavier Font Segura. Els aficionats havien rebaixat el terreny deixant la graella al descobert, així com una part de la sedimentació estratigràfica de la cambra de combustió. La seqüència estratigràfica a més d’estar parcialment malmesa, no aportà cap dada per a la conclusió cronològica.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> S’hi van localitzar fragments diversos de ceràmica grollera informe, de ceràmica comú amb vernís de galena, fragments informes amb vernís intern de tonalitats verdoses-groguenques, nombrosos fragments de teula de tipologia àrab i varis fragments de maó pla (3 cm de gruix per 15 cm d’amplada), un clau de ferro amb cabota de secció quadrangular.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Abans de l’excavació, l’ajuntament procedí a col·locar un tancat a tot el perímetre per evitar noves intervencions no autoritzades. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6159500,1.9972300","utm_x":"416455","utm_y":"4607623","any":"","rel_municipis":"08120","municipi_nom":"Matadepera","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/84282-05.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/84282-01.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/84282-02.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/84282-03.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/84282-04.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2021-06-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La presència del forn s’emmarcaria dins l’àrea d’influència del mas Gilabert del qual encara se’n conserven algunes restes i del qual existiria documentació del segle XIV i posterior.La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció i manteniment, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["40"]},{"id":"86274","titol":"Ametller de Can Vinyers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ametller-de-can-vinyers","bibliografia":" PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona, pp. 96-97.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Es tracta d’un espècimen molt vell, probablement d’uns dos cents anys. Al seu voltant n’hi ha d’altres més joves i una figuera de rebrot, amb una soca molt grossa, també molt vella, prop del pou.","descripcio":" L’ametller de Can Vinyers està situat al davant de la casa, fora de la muralla de tancament, en una antiga parcel·la sembrada de vinya. Els carrers que la delimiten són el carrer de W. Guadall de nord a sud i els carrers de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest.<\/p> L’arbre, de l’espècie Prunus dulcis, <\/em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, de color gris fosc amb mostres d’assecament i algunes ferides antigues cicatritzades. D’ell en surten diferents branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.<\/p> Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 8 metres aproximadament. Fa <\/span>3,30 metres de volt de canó (mides preses a 1,30 metres d’alçada) <\/span>per 3,10 metres de volt de soca, per . Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica. El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla.<\/p> ","codi_element":"08120-3","ubicacio":"Entre els carrers de W. Guadall de nord a sud i de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest.","historia":" Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.<\/span><\/span><\/span><\/p> La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaró era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5988000,2.0313000","utm_x":"419272","utm_y":"4605686","any":"","rel_municipis":"08120","municipi_nom":"Matadepera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/86274-p14303160.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/86274-p14303150.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-06-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"86276","titol":"Antigues escoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antigues-escoles-5","bibliografia":" AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.<\/p> Arxiu Històric del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya ,COAC H105A\/15\/151<\/p> FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Conjunt format per dos edificis iguals, de planta rectangular situats a banda i banda del carrer de Joan Paloma i que corresponen als pavellons de les antigues escoles, un per als nens i l’altre per a les nenes. Consten d’una única planta.<\/span><\/span><\/span><\/p> La coberta és de teules en forma de pavelló o a la holandesa, amb un ràfec perimetral. Té un sòcol de paredat i parament de maó arrebossat. Els maons vistos es troben al voltant de les finestres o en els ampits d’aquestes com a únic element ornamental.<\/span><\/span><\/span><\/p> Les façanes principals s’estructuren simètricament partir de tres eixos de verticalitat. Les façanes laterals s’ordenen agrupant els dos tipus de finestres existents.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08120-4","ubicacio":"Carretera de Terrassa \/ amb carrer de Joan Paloma","historia":" La construcció s’inicia arran del Reial Decret de 23 de novembre del 1920, que crea l’Oficina Técnica de Construcción de Escuelas<\/em> . L’Ajuntament cedeix un solar municipal a l’estat per a la construcció de les escoles. El cost de l’obra fou de 70.000 pessetes.<\/p> L’edifici construït l’any 1925 és obra de l’arquitecte Josep Domènech i Mansana, que des de 1917 treballà pel Ministerio de Instrucción Pública<\/em> i que construí altres grups escolars similars.<\/p> Josep Domènech i Mansana (1885 - 1973) és nascut a Barcelona, fill de Josep Domènech i Estepà i <\/span>de Neus Mansana. Es va titular com a arquitecte l'any 1909, després d'aprovar els exàmens de Revàlida en l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona el 19 de desembre de 1909. Va ser arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública des de 1917 i professor de l' Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on va construir l'ajuntament i l'escorxador (1925). També té obra a Terrassa, Barcelona o Esparraguera.<\/p> L’any 1939, durant la Guerra Civil espanyola pateixen danys a conseqüència dels bombardeigs. Per tal de reconstruir l’edifici calia demanar l’ajut econòmic de la Comisión Provincial del Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones<\/em>. Per no haver de reconèixer que havien estat l’exèrcit colpista, van haver de dir que havia estat l’aviació republicana els autors dels danys.<\/p> Les rierades de l’any 1962 tornen a malmetre els edificis i fins els 1966 no s’hi tornen a fer classes. L’any 1979 es comença a tramitar la construcció d’un nou grup escolar que pugui acollir tots els alumnes de Matadepera, la majoria dels quals ha d’anar a escoles de Terrassa.<\/p> ","coordenades":"41.5972600,2.0262200","utm_x":"418847","utm_y":"4605520","any":"1925","rel_municipis":"08120","municipi_nom":"Matadepera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/86276-p1430147.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/86276-p1430141.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/86276-p1430133.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/86276-p1430140.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2021-06-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Josep Domènech i Mansana","observacions":"Actualment un dels edificis està destinat a parc de Bombers i l’altre a dependències policials.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["40"]},{"id":"86278","titol":"Auca de l’agermanament i la seva història. Matadepera - Mariapfarr","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/auca-de-lagermanament-i-la-seva-historia-matadepera-mariapfarr","bibliografia":" SOLÍS, Paula; VILA, Míriam; comissió de l’Agermanament Matadepera-Mariapfarr (2019). 1984-2019. 35 anys Agermanament Matadapera - Mariapfarr, dins Gaseta de Matadepera. Número especial Agost de 2019.<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Auca representada per un pòster o cartell que conté 24 vinyetes amb il·lustracions en color, que acompanyen un rodolí (en lletra majúscula), que en un toc d’humor, explica l’agermanament entre els pobles de Matadepera i i Mariapffar. La història comença amb la trobada entre el gegant austríac Samson i els gegants matadeperencs. Continua amb l’intercanvi d’obsequis en llarg del temps com són les pedres de molí, la font o el banc modernista i les diferens visites a ambdós municipis. <\/p> L’auca diu així:<\/p> Matadepera no tenia gegants \/ i se’n van fer uns de molt grans. \/ Una parella de dos \/ que es van estrenar el 82 \/\/<\/p> Com que els gegants no tenien amics, \/ decidiren fer una trobada \/ es van convidar de grans i xics \/ i ho celebraren per primera vegada. \/\/<\/p> En Samson de Mariapfarr \/ a Matadepera va arribar \/ i amb en Llorenç i l’Agnès, \/ es feren amics d’allò més. \/\/<\/p> Mariapfarr és un poble \/ ple de neu i de bolets, \/ de Salzburg és a prop \/ i Àustria porten al cor. \/\/<\/p> Un any després hi vam anar \/ i a les fosques ens van esperar \/ de cop, els llums es van encendre \/ i amb la música ens van sorprendre. \/\/<\/p> Perquè l’amistat per sempre fos \/ els alcaldes firmaren tots dos \/ una acta d’agermanament \/ a Matadepera, a l’Ajuntament. \/\/<\/p> Si a Matadepera et vols banyar \/ al carrer Mariapfarr has d’anar \/ i si allà la campana vols tocar \/ a la Matadeperaplatz l’has de buscar. \/\/<\/p> Aquí, una font de fusta de regal \/ allà, de ferro colat un fanal. \/ Tots dos fan a vinent \/ el nostre agermanament. \/\/<\/p> Any rere any els contactes van augmentant \/ aquí i allà es troben de tant en tant: \/ escoles, bombers, banda i coral; \/ Schule, Feuerwehr, Musikkappelle und fussball \/\/<\/p> 1992: a Barcelona, l’olimpíada \/ i a Matadepera, la segona trobada . \/ de Japó va venir Yagurodom \/ i de Mariapfarr, el Samsom. \/\/<\/p> Amb l’ajut dels mestres\/ els nens i nenes de les escoles, tot i parlar una lleguna (llengua) diferent, \/ s’entenien perfectament. \/\/<\/p> Encara que tinguem neu aquí \/ per Setmana Santa hi va el drac esquí. \/ En aquelles muntanyes tan nevades \/ s’hi fan grans esquiades. \/\/<\/p> Per celebrar els deu anys de la nostra amistat, \/ en un tren Talgo grans i petits han viatjat. \/ jugant, cantant i xerrant \/ les hores del viatge han anat passant. \/\/<\/p> Dins el tren hi cap de tot, \/ gresca, xerinola i bon humor. \/ un grup de joves molt eixerit \/ ha muntat un bar per al dia i la nit. \/\/<\/p> Molts matadeperencs amb diners han col·laborat \/ per comprar un regal: la campana Montserrat, \/ i per celebrar-ho el cuiner Pasqual \/ els hi fa una paella monumental. \/\/<\/p> Pel centenari, la Germandat de Sant Sebastià \/ a la coral de Mariapfarr van convidar \/ amb un gran concert ens van delectar \/ i a l’ofici solemne també van cantar. \/\/<\/p> Sembla ahir que vàrem començar \/ i fa més de vint anys que ens vam agermanar. \/ els alcaldes a Matadepera van decidir \/ que un llibre de signatures caldria tenir. \/\/<\/p> Dinant al parc Pep Ventura \/ fa una gran tamborinada \/ i corrent al Samson s’el factura \/ dalt del camió de la brigada. \/\/<\/p> Al mateix any per la Festa Major \/ s’estrena un nou gegantó: \/ La Maria vestida com cal \/ amb el “dirnedl” tradicional. \/\/<\/p> Per Sant Jordi del 2007 Les Trachtenfrauen \/ Matadepera visiten: \/ de cuina catalana n’aprenen \/ i d’austríaca, ens n’ensenyen. \/\/<\/p> Els 25 anys cal celebrar \/ i a Mariapfarr volíem anar \/ una colla engrescada forma una comissió \/ i per al viatge lloguen tot un avió. \/\/<\/p> Per simbolitzar aquest llarg camí \/ els regalem dues pedres de molí, \/ de cor plantades al costat de l’Ajuntament; \/ “Treballem Junts – Wir arbeiten zusammen”. \/\/<\/p> Matadepera i Mariapfarr \/ de la festa vam disfrutar \/ i durant una nit vam vibrar \/ quan per 2 a 6 a Madrid vam guanyar \/\/<\/p> L’agermanament us hem explicat \/ esperant haver-vos engrescat. \/ i per continuar aquesta gran amistat, \/ animeu-vos a conèixer Mariapfarr. \/\/<\/p> ","codi_element":"08120-5","ubicacio":"Casal de Cultura. Carrer de Pere Aldavert, 4","historia":" L’any 2012, amb motiu del trentè aniversari dels Gegants de Matadepera, en Llorenç i l’Agnès es van organitzar varis actes de celebració. Entre ells, es va acordar la realització d’una auca que expliqués la història del seu naixement i de l’agermanament amb el poble de Mariapfarr. La Comissió d’Agermanament va escriure els versos, mentre que Elisabet Vallhonrat va il·lustrar les vinyetes.<\/p> ","coordenades":"41.5966500,2.0267200","utm_x":"418888","utm_y":"4605452","any":"2012","rel_municipis":"08120","municipi_nom":"Matadepera","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/86278-p1430643.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-06-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Comissió d'Agermanament i Elisabet Vallhonrat.","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"86279","titol":"Barraca de vinya de la rotonda de la carretera de Matadepera a Sabadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-de-la-rotonda-de-la-carretera-de-matadepera-a-sabadell","bibliografia":" PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat.<\/span> Barraca de pedra seca, de fàbrica nova aixecada al bell mig de la rotonda ubicada entre l’Avinguda del Mas Sot amb la carretera de Sabadell, BV-1248, al sud-est del municipi. Es tracta d’una construcció de planta circular, d’uns 1'30 m de diàmetre interior. La porta, orientada al sud-est, mesura 1'25 metres d’alçada per 0'60 m d’amplada exterior. Els muntants són rectes, amb llinda d’arc. Destaca la pedra col·locada de la segona filera del muntant esquerra, on s’hi ha gravat la data d’inauguració, 20.01.2018 i les inicials del Centre Excursionista de Castellar, C.E.C. <\/span><\/span><\/span><\/p> El gruix dels murs oscil·la entre els 0'55 i els 0'60 m. Destaca el ràfec amb voladís de pedra d’esmolar que protegeix la corona de les filtracions d’aigua. Per sobre d’aquest es comptabilitzen dos rengles de pedra que sostenen la terra de la coberta, de falsa cúpula amb caramull.També s'hi ha sembrat varis lliris blaus, del tipus iris germànica, que a més de la seva bellesa quan floreixen, els seus rizomes retenen la terra barrejada amb el pedregam i tenen una gran capacitat per aguantar la sequera. Al seu interior, enfront de la porta d’entrada hi ha un tinell o fornícula on s’hi va col·locar un còdol allargassat i la figura de Sant Sebastià (avui desapareguda). Té una espitllera o finestró orientada a ponent.<\/span><\/span><\/span><\/p> Al voltant de la barraca s’han construït uns murets de pedra i s’hi ha plantat varis ceps en record del passat vitivinícola. Al darrera de la barraca hi ha varies alzines que li donen ombra.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08120-6","ubicacio":"Carretera de Sabadell, BV-1248, amb la cruïlla de l’Avinguda del Mas Sot.","historia":" Activitat promoguda per la Germandat de Sant Sebastià, com a símbol del passat vitivinícola de Matadepera, i coordinada per l’Ajuntament. Els constructors de la barraca i els murets de pedra seca van ser els pedra sequers del Grup de Recerca de Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. A la inauguració, durant les Festes de Sant Sebastià, va assistir l’alcaldessa i regidors, membres de la Germandat i el seu president, senyor Toti Garcia, el president del Centre Excursionista, el senyor Joan Roure, el senyor Ignasi Giménez, alcalde de Castellar del Vallès, president del Consell Comarcal i el senyor Oriol Vicente, del Centre d’Estudis Històrics de Castellar del Vallès. El president del Centre Excursionista de Castellar del Vallès, en honor del grup de pedra sequers diu en el seu discurs inaugural: “ (...) Aquests xicots de la pedra seca, i dic xicots perquè sóc conscient de que l’edat s’ha de mesurar de forma inversament proporcional a la capacitat que les persones tenen d’il·lusionar-se. Aquests xicots han sigut capaços de donar vida a un munt de pedres amuntegades. Des del dia 2 de gener en que es va instal·lar la primera pedra d’aquesta sòlida construcció no hi ha hagut moment que no respirés serenor, empenta i molta, molta il·lusió. Com president del Centre Excursionista de Castellar he de dir que és un honor tenir a prop el grup de recerca de la pedra seca. Els vostès coneixements, la vostra experiència i la vostra manera de fer són sempre una magistral lliçó. Volem agrair a la Brigada Municipal la seva inestimable col·laboració, a la Sara, del bar del camp de futbol, el seu bon fer a l’hora d’omplir els plats dels pedra sequers, vianda que els ha proporcionat l’energia necessària per remenar i col·locar tantes pedres.<\/span><\/span><\/span><\/p> També li volem agrair especialment a l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona la seva confiança i les seves nombroses visites a l’obra que han aportat força i ànims a la colla de pedra sequers. La suor dels pedra sequers castellarencs ha caigut ja a les pedres de Matadepera. És així com s’agermanen els pobles. Gaudim doncs d’aquest diorama representatiu dels conreus d’altres temps i mirem el futur amb esperança”.<\/span><\/span><\/span><\/p> Construïda pel grup de pedra sequers del Centre Excursionista de Catalunya.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.5957600,2.0331300","utm_x":"419421","utm_y":"4605347","any":"2018","rel_municipis":"08120","municipi_nom":"Matadepera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/86279-p1430347.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/86279-p1430349.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/86279-p1430354.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/86279-p1430355.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/86279-img-20180102-wa0002.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08120\/86279-img-20180102-wa0004.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-06-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Grup de pedra sequers del Centre Excursionista de Castellar del Vallès.","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["40"]},{"id":"86280","titol":"Auca del mil•lenari de Matadepera i Sant Llorenç del munt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/auca-del-millenari-de-matadepera-i-sant-llorenc-del-munt","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Auca representada per un pòster o cartell desplegable que conté 24 vinyetes amb dibuixos entretinguts i en color acompanyat d’un rodolí. En un toc d’humor, explica els orígens de Matadepera i el Monestir de Sant Llorenç del Munt mil anys abans. <\/span><\/span><\/span><\/p> El Comte Ramon Borrell i la seva esposa, la Comtessa Ermessenda de Carcassona, aproven la independència del Monestir de Sant Llorenç del Munt, que esdevindria l’origen del municipi actual de Matadepera. <\/span><\/span><\/span><\/p> L’auca diu així:<\/span><\/span><\/span><\/p> Vet ací Ramon Borrell, \/ que és comte de Barcelona \/ i la comtessa Ermessenda, \/ del castell de Carcassona. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/p> Junt amb d’altres cavallers, \/ i uns quants pagesos guerres \/ fan la guerra als sarraïns \/ bo i eixamplant confins. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/p> Un dia de matinada \/ Deixaran la seva estada, \/ tot vorejant Collserola \/ amb destinació a la Mola. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/p> Resseguint el Llobregat \/ per la riba de la dreta \/ i després d’una estoneta \/ Arribaran a Sant Cugat. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/p> Allà els esperen uns monjos \/ que l’abat diu que són bojos \/ demanen poder marxar \/ per poder-se alliberar. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/p> Per viure amb felicitat \/ i obtenir la llibertat \/ ni que sigui en la indigència \/ reclamen la independència. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/p> Passant Rubí i Galliners, \/ Sant Quirze i can Montllor després, \/ Tots junts prenen la carena \/ Que va a Santa Magdalena. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/p> Aquest cim que ara els espera \/ És damunt Matadepera, \/I s’hi arriba entre estimballs \/ Sense creuar xaragalls. \/\/<\/span><\/span><\/span><\/p>
RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans.<\/span>
RIPOLL, Ramon. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.<\/span>
SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.<\/span>
SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa.<\/span>
SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.<\/span>
SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"