COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p>
PUIG, JORDI-VILANOVA, MARIA (2007). <\/span><\/span><\/span><\/em>Masies de l’Ametlla del Vallès<\/span><\/span><\/span>. <\/span><\/span><\/span><\/em>Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVI- XX","notes_conservacio":"Existeixen alguns problemes estructurals bàsicament dels terres de la part baixa. Pel que fa als tancaments, tot i no ser un problema estructural, hi ha uns dèficits importants ja que hi ha 30 finestres i 7 portes.","descripcio":" Masia tipus 1 segons Danès que va sofrir una ampliació entre l'any 1946 i 50 que la va convertir en una casa pairal d'estil neocolonial. Té una estructura amb 2 plantes i golfes. La façana de la masia antiga és amb paret de pedra de la zona, pedra granítica, rejuntada amb calç i morter. La façana no està arrebossada i la pedra és vista. Les cantoneres de façana són de pedra tallada. Presenta un ràfec de teulada amb morfologia tradicional catalana. De la façana primigènia només resta una finestra d'estil gòtic i un portal dobellat, que a ben segur són del segle XVI-XVII. L'interior de la masia antiga està format per una única estança que conserva un arc apuntat de grans dimensions i que suporta tot el sostre. L'interior va ser reformat juntament amb la resta de la masia a finals dels 40. Conserva una llar de foc i forn de pa de gran bellesa. Els sostres de bona part de la casa són amb embigat de fusta, cairons i materials moderns en superfície. De l'ala central de la masia ens surten dues prolongacions. Una cap a la part sud i oest de la masia i l'altra en direcció est. Totes aquestes construccions es van adossar a l'antiga masia i van servir per ampliar les estances i, fins i tot, el celler. És una construcció extremadament sòlida amb parets de pedra, cantoneres, empits i brancals de pedra treballada i sostres i teulada de fustes nobles. S'aprecien a la façana antiga elements del segle XVI, tot i que la reforma important que es va realitzar a la masia i que ens ha donat l'actual morfologia es va realitzar entre els anys 1946 i 1959. Ocupació en planta (m2): 761 m2 masia + 469 m2 granja. Edificacions annexes: Destaquen unes antigues granges de bestiar a la part dreta davantera de la masia que tenen una ocupació de 469 m2.<\/p> ","codi_element":"08005-86","ubicacio":"Can Forns. Polígon 5, parcel·la 18","historia":" Masia que té els seus origen en uns forns romans que ens han arribat als nostres dies, des del punt de vista toponímic i arquitectònic. La masia té un valor importantíssim tant des del punt de vista de l'antiga masia que tenia elements gòtics decoratius i estructurals, com l'ampliació dels anys 40 realitzada per Jordi Bonet Garí, deixeble d'Antoni Gaudi, i<\/span><\/span><\/span> que aportà un estil neocolonial de gran simplicitat, austeritat i elegància. Situada a l'àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus)al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.<\/p> ","coordenades":"41.6658800,2.2482300","utm_x":"437415","utm_y":"4612953","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39955-foto-08005-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39955-foto-08005-86-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-30 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries: - El complex mina-font (vegeu fitxa 218). - La bassa (vegeu fitxa 220). - L'aqüeducte (vegeu fitxa 222).","codi_estil":"98|105|116|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39956","titol":"Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-draper","bibliografia":" COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Als anys 90 es van fer unes reformes que van consolidar bona part de l'estructura de la masia, val a dir que resten algunes zones no afectades, com ara la part del trull o la zona de les antigues comunes.A la part nord de la casa gran els sostres presenten problemes greus, alguns amb ensorraments. La part superior de la torre presenta problemes a la tanca i una escletxa vertical.","descripcio":" Casa pairal formada per diverses construccions a l'entorn d'un gran pati tancat, amb una torre a la línia exterior. La seva morfologia actual correspon al segle XVI. El conjunt costa de quatre cossos diferenciats que envolten el barri: Can Barceló, la masia originària, la Casa Gran, orientada cap al sud amb un gran porxo, els coberts annexos de la part sud i la torre de defensa. La zona de Can Barceló fou reformada a la dècada dels anys 70 del segle passat i conserva pocs elements originals. La Casa Gran és una masia de dos plantes i golfes amb decoració gòtica de portes i finestres. La torre és de planta quadrangular amb planta baixa i tres pisos, coronada per una balustrada. A la planta baixa hi ha una capella espaiosa amb pintures molt deteriorades. La capella ha posseït ornaments i un retaule gòtic que va desaparèixer durant la guerra civil del 1936. Al cim de la torre hi manca la campana, que fou prestada l'any 1939 a la parròquia de l'Ametlla i no fou tornada mai més. A les façanes hi ha finestres gòtiques, una d'elles amb l'escudet i l'any 1551.<\/p> ","codi_element":"08005-87","ubicacio":"Can Draper. Polígon:3, parcel·la: 2.","historia":" Can Barceló ja es menciona a antics documents de l'any 1172. Aquest nom figurà fins l'any 1393, quan és anomenat marmessor de l'herència Ramon Draper, casat amb una filla de Barceló. A mitjans del segle XVI es constitueix el gran edifici de l'actual mas. La construcció del mas fortificat respon a les necessitats de defensa a la vida del camp suscitada des del segle XVI amb la revolta dels remences.<\/p> ","coordenades":"41.6619200,2.2647400","utm_x":"438786","utm_y":"4612502","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39956-foto-08005-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39956-foto-08005-87-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries: - El pou de glaç (vegeu fitxa 202). - La font (vegeu fitxa 203). - La Bassa Drapera Primera (vegeu fitxa382). - La Bassa Drapera (vegeu fitxa 383). - El Rec Draper (vegeu fitxa 397).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["41"]},{"id":"39957","titol":"Can Ciurans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ciurans","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Als coberts annexos es fan evidents greus problemes de sostres caiguts que requereixen reformes integrals.","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1871 (pallissa) tot i que la masia és anterior. Primera residència de 2 plantes. Façana arremoliada de color beix. Insòlitament orientada a l'est. La paret de la façana és feta amb pedra rejuntada amb calç i cantoneres de pedra tallada. 6 finestres i 2 portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres reformats fets amb materials moderns. Resten alguns sostres antics amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): 274 m2 de la masia +241 m2 dels coberts del davant. Edificacions annexes: Pallissa de dues plantes en mal estat i 2 coberts de construcció recent amb teulada caiguda en molt mal estat. Total annexos 241m2. Es fa evident una reforma al segle XVIII on s'amplia la pallissa i algunes estances de les cases que formen l'actual unitat. Posteriorment, als any 80 es fa l'actual reforma que dóna el caràcter actual a la masia.","codi_element":"08005-88","ubicacio":"Can Ciurans (Puigllonell). Polígon 1, parcel·la 30","historia":"Unió de dues masies que fins a la primera meitat del segle XX van restar separades. Can Ciurans i Can Tapies. Aquest assentament de petits masos és el mateix que es repeteix al Serrat de l'Ocata. Aquest espai estava format per més de 10 masies, actualment desaparegudes, que s'aglutinaven al voltant de l'església de St. Bartomeu. En aquest sentit, el valor bé per ser la darrera estructura supervivent d'aquest conjunt constructiu. D'altra banda, a la cara de mig dia resta un petit repujat de l'estructura de la masia que fa pensar en una petita torre defensiva. Situada en un espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6965000,2.2345300","utm_x":"436305","utm_y":"4616363","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39957-foto-08005-88-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- La mina, situada al sud de la masia, a un dels marges de la finca. L'entrada de la mina està feta amb totxo i s'endinsa cap a sota del turó del Pollancre. Actualment encara està en funcionament i dota d'aigua a l'explotació ramadera de la finca.- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 163).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39958","titol":"Can Roses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-roses","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Problemes estructurals a la teulada i als sostres","descripcio":"Masia de dues vessant tipologia 2 segons Danès amb carener perpendicular a façana. No hi ha referències a la masia de l'antiguitat, pel context se suposa que es posterior al segle XVII. Actualment, és segona residència en desús. De 2 plantes. Façana de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres, 2 finestrons i 1 porta amb brancals i empits de pedra sorrenca. Teulada amb embigat de fusta, canya i teula tradicional catalana. Sostres d'embigat de fusta amb canya rejuntada amb calç. Destaca una era de gran bellesa i un cobert per guardar les eines adossat a façana. Ocupació en planta (m2): 132 masia m2 + annexos 102 m2. Edificacions annexes: Coberts annexos de la part oest fets amb totxo i paret de pedra amb una antiguitat de més de 50 anys en molt mal estat (66,5 m2). El de la part est està en millor bon estat (35,5 m2). Existeix un cobert amb volta de totxo que té valor arquitectònic; restes de l'únic trull d'oli del Serrat.","codi_element":"08005-89","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6985200,2.2428300","utm_x":"436998","utm_y":"4616581","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39958-foto-08005-89-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- El paller (vegeu fitxa 331).- El biot (vegeu fitxa 183).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 249).- El paller (vegeu fitxa 331).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39959","titol":"Can Mestre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mestre","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1699 tot i que la masia és anterior. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Finestres i portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): masia 128.16 m2 +137,84 m2 dels coberts annexos Edificacions annexes: Granja, paller i un cobert separat del cos principal en bon estat de conservació.","codi_element":"08005-90","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 11","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6984200,2.2432700","utm_x":"437034","utm_y":"4616570","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"En destaca el paller adossat a la façana oest de la casa. És de planta rectangular, fa aproximadament 3 m de llargada i uns 2 m d'amplada i 3 m d'alçada. Les parets són de pedra de la zona lligada amb morter de calç, la teulada és d'un sol vessant amb embigat de fusta i l'accés és d'una amplada suficient per accedir-hi amb carro. Es troba en molt bon estat de conservació ja que ha estat recentment restaurat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39960","titol":"Can Joan Badia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-joan-badia","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Referència més antiga de la masia data de 1717 però a ben segur que la masia és anterior. Actualment presenta una façana completament reformada amb pedra rejuntada amb formigó. El mur de la façana és de les mateixes característiques. 6 finestres i 1 porta amb brancals i empits de pedra. Interior reformat amb materials moderns. L'estructura està formada per 3 cossos, el de més a la dreta amb 3 voltes i un annex que era usat per coberts dels cavalls. Destaca a la façana una petita galeria formada per 4 finestrals de totxo. Els sostres i la teulada són amb materials moderns, tot i que són amb embigat de fusta i llates. Ocupació en planta (m2): masia 127 m2. Edificacions annexes: Annex antic pels cavalls (15 m2). Es va produir una primera reforma amb data de 1717, època de bonança econòmica al Vallès. La següent no es va realitzar fins al 1995, on conservant la volumetria inicial, es va refer la seva façana i sobretot els interiors. A més, es va fer el porxo amb les 4 voltes.","codi_element":"08005-91","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 14","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6986600,2.2437700","utm_x":"437076","utm_y":"4616596","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"En destaca el pou situat a les feixes de sota la casa. Excavat directament en el sòl i sense revestir. Actualment ha quedat soterrat gairebé en la seva totalitat, i les herbes cobreixen part de la boca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39961","titol":"Can Xacó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-xaco-0","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Problemes estructurals a la coberta","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, però paral·leles a la façana. Actualment, la façana està orientada a cara oest, per qüestions d'espai del terreny. Per la configuració de la casa, parteix d'una masia amb teulada a una sola vessant que va rebre un adossat a la part oest, actual façana. No es troba referència de l'any de construcció però, a ben segur, com la resta de masies de l'entorn va ser reformada importantment al segle XVII però la masia és possiblement del segle XIV-XV. Actualment primera residència, de 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. La façana està encalada amb alguna zona on s'aprecia la pedra. Façana amb 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. A partir de l'antiga masia del segle XIV-XV es va realitzar l'ampliació de la casa al 1701 aprofitant una època de bonança econòmica. En aquella època es construeix el paller. No és fins el 1950 quan es torna a reformar la casa, sobretot incidint als seus interiors. Ocupació en planta (m2): 110 m2 masia + 28,9 m2 del paller Edificacions annexes: El paller conserva un brancal de totxo a la porta d'entrada fet amb una tipologia de peces de gran valor per la seva antiguitat.","codi_element":"08005-92","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6992200,2.2437200","utm_x":"437072","utm_y":"4616658","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39961-foto-08005-92-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- La cisterna, situada a l'est de la casa. És de planta quadrada i està feta de pedra de la zona lligada amb morter de calç. Actualment continua subministrant aigua a la masia.-El paller (vegeu fitxa 265).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39962","titol":"Ca l' Arcís o Ca l'Ermità","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-l-arcis-o-ca-lermita","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XV","notes_conservacio":"Problemes estructurals evidents ja que el manteniment de la casa ha sigut mínim durant molts anys.","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·lels a la façana. D'altra banda, té adossada la masia de Ca l'Ermità a la part nord. Aquesta és també d'una vessant i amb façana cap a sud. Actualment, la façana de ca l'Arcís està orientada a sud-est per qüestions d'espai del terreny. No es troba referència de l'any de construcció però, de ben segur, com la resta de masies de l'entorn va ser reformada importantment al segle XVII però la masia es possiblement del segle XIV-XV. Actualment primera residència. De 2 plantes. Façana i murs de pedra de la zona amb rejunt de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. La façana està arrebossada amb calç amb alguna zona on s'aprecia la pedra. Té 4 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca tots ells pintats de blau a mode tradicional per espantar les bruixes i els mals esperits. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Segurament al segle XVII a la casa de ca l'Arcís se li va adossar la de Ca l'Ermità, tot i que faltaria confirmació. Ocupació en planta (m2): Ca l'Arcís 90 m2+90 m2 de l'annex de Ca l'Ermità. Edificacions annexes: Es pot considerar la casa de Ca l'Ermità com un annex ja que actualment té la funció de cobert per al bestiar. Ocupa 90 m2.","codi_element":"08005-93","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 17","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6990000,2.2444000","utm_x":"437129","utm_y":"4616633","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39962-foto-08005-93-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:-La font: suant que neix entre dues vetes de llosa vermella per on s'escola l'aigua de pluja, que es recollida en una cisterna i permet regar els petits horts de Can Joan Badia.-El forn de coure pa, adossat a la façana principal de la casa, darrera d'uns tarongers. De planta semicircular, fa aproximadament 1,5 m d'alçada i 1 m d'amplada, i està fet de pedres lligades amb morter de calç. La coberta és d'un sol aiguavés, amb teules.-El pou situat davant la façana principal de la casa, a tocar de l'era. L'estructura exterior, de planta circular, està feta de totxo, amb una reforma posterior, de planta quadrada i feta de totxana, que la cobreix.-L'era (vegeu fitxa 225).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39963","titol":"Can Joanet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-joanet","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Té una biga interna corcada i la llar de foc està en molt mal estat.","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1612 i correspon a la masia de Can Simó, casa adossada a Can Joanet. De ben segur la masia és anterior, segle XV o segle XIV. Actualment, primera residència de 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaca el balcó corregut i la galeria de la casa, probablement del principis de segle XX. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb bigues de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Destaca el rellotge de sol de la façana de pedra treballada. Cal fer esment de l'era de la casa que es de gran bellesa i singularitat ja que resta elevada per la inclinació del terreny. Masia original és el cos dret de la masia que correspon a Can Simó Petit. Les posteriors reformes es van realitzar de dreta a esquerra, entre les que destaca la de 1701, any de la crema del Santuari de Puiggraciós, fet que de ben segur va proporcionar les primeres matèries necessàries com per poder-la realitzar. La part pertanyent a Can Simó, es trobava en runes i no va ser fins el 1990 quan va ser reconstruïda, època on es va arreglar la teulada. Ocupació en planta (m2): cos central 227 m2 + annexos 198'8 m2 (Inclòs Can Simó). Edificacions annexes: Coberts adossats a la casa principal que segueixen el mateix pendent de la teulada. Ambdós coberts són d'ús agroalimentari (198,8m2).","codi_element":"08005-94","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6995300,2.2442200","utm_x":"437114","utm_y":"4616692","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39963-foto-08005-94-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- La cisterna subterrània situada a l'interior de la casa, destinada a conservar potable l'aigua de pluja. Tot i no haver pogut accedir al seu interior, des de l'exterior es pot apreciar que és de planta quadrada i té una volta, feta de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç.- Mina i safareig (vegeu fitxa 193).- Murs de pedra seca (vegeu fitxa 179).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39964","titol":"Can Garriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-garriga","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"En runes","descripcio":"Masia en runes per les referències orals se'n pot extreure que era: una masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No consta antiguitat de l'edificació però possiblement és del segle XIV o XV. Actualment en runes. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Les finestres i portes segurament eren amb brancal de pedra. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. No s'han conservat elements interiors per descriure. Ocupació en planta (m2): masia 152 m2.","codi_element":"08005-95","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 6","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i una petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6997800,2.2439300","utm_x":"437090","utm_y":"4616720","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39964-foto-08005-95-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39965","titol":"Can Panxa Rossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-panxa-rossa","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència d'antiguitat a la masia però, segurament és posterior, del segle XV o XIV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions, amb alguna de treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca vermella de la zona. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaquen els sostres interiors fets amb embigat de fusta i encanyat endurit amb morter de calç per sobre i per sota. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. En una zona ha estat reformada amb bigues de porland i matxambrat. Destaca la cuina i l'enllosat de pedra que hi havia al terra de la casa fins fa menys d'un any. Actualment, a la cuina es conserva una campana de llar de foc i forn de pa. Ocupació en planta (m2): masia 123 m2 + 210 m2 annexos. Edificacions annexes: els coberts adossats a la masia de 58 m2 en total, els galliners i naus davanteres a la casa agrupats en 2 cossos de 152 m2.","codi_element":"08005-96","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.7002400,2.2432600","utm_x":"437035","utm_y":"4616772","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39965-foto-08005-96-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- La bassa, situada a la part posterior de la casa. És de forma rectangular i fa aproximadament 3 m de llargada i 2 m d'amplada. Està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç i té una coberta de formigó, que correspon a una reforma posterior.- El pou (vegeu fitxa 185).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 248).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39966","titol":"Can Rit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rit","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Es troba referència de l'any 1860 com a referència més antiga, segurament la masia és anterior, segle XV o XIV. Actualment segona residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres i 1 porta amb brancals de pedra i empits de pedra sorrenca a excepció d'una d'elles. A l'interior destaca la cuina amb una campana del segle XVII que recollia el fum d'un forn amb llinda de pedra de 1860 i d'una llar de foc amb un entrant per fer bullir aigua constantment. El sostres són d'embigat amb canya amorterada amb calç per sobre i sota. A l'entrada hi ha una llinda a una pedra de 1870. La teulada és reformada amb bigues de porland i matxambrat. Ocupació en planta (m2): masia 100 m2.","codi_element":"08005-97","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 5","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6999400,2.2429900","utm_x":"437012","utm_y":"4616739","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39966-foto-08005-97-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- La tanca de pedra (vegeu fitxa 233).- Els murs de pedra seca amb esglaons (vegeu fitxa 191).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39967","titol":"Can Calces","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-calces","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència de l'any de construcció ja que ha estat molt reformada, segurament la masia és posterior al segle XIV-XV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada.Actualment la façana esta arrebossada. 4 finestres i 1 porta amb els elements tapats per l'arrebossat. No s'ha pogut accedir a l'interior però segurament segueix l'estructura típica de la zona amb sostres d'embigat de fusta i canya amorterada. Teulada amb embigat de fusta, canya i teula catalana a la part superior. S'aprecien unes reformes importants a lateral dret de la casa per confeccionar un petit terrat. Ocupació en planta (m2): masia 89 m2.","codi_element":"08005-98","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 4","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6998200,2.2427200","utm_x":"436990","utm_y":"4616725","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39967-foto-08005-98-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"En destaquen els murs de pedra seca (vegeu fitxa 350).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39968","titol":"Can Simó petit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-simo-petit","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XV","notes_conservacio":"Només resten runes","descripcio":"Només resten runes. Queden 4 parets i una petita estructura del que seria l'escala i possible forn.","codi_element":"08005-99","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 22","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu","coordenades":"41.6984000,2.2451600","utm_x":"437191","utm_y":"4616566","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39968-foto-08005-99-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39969","titol":"Can Mitjans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mitjans","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XI-XIV. Actualment segona residència, l'edifici consta de 3 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre, tot i que en un lateral queda la pedra amb reforç de calç a vista. La façana principal compta amb 5 finestres i 1 porta amb empits i brancal de pedra, i un frontis sobre el qual es troba un rellotge de sol. Les parets interiors són fetes amb pedra. Sostres d'embigat de fusta, amb volta catalana i teulada amb biga de fusta i teula. Ocupació en planta (m2): masia 140 m2 + 81 m2 dels annexos. Edificacions annexes: Cobert adossat a la masia. 81m2.","codi_element":"08005-100","ubicacio":"Sant Nicolau. Polígon 1, parcel·la 72","historia":"Als peus del turó de Sant Nicolau i dins del domini de la casa pairal del Casal de la Visitació s'estenia un paisatge dominat per les enfeixades de vinya, olivera i posteriorment avellaner. En algunes zones marginals apareixien horts domèstics de poca importància. El paisatge agrest, pedregós va configurar un seguit de masies relativament pobres que, en la majoria de casos restaven sota el protectorat de les grans cases, inclòs Can Busquets. Econòmicament, la situació era precària i només la proximitat amb el poble permetia alleujar els pocs fruits del camp fent jornals a la construcció o amb d'altres oficis.","coordenades":"41.6756600,2.2619300","utm_x":"438565","utm_y":"4614029","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39969-foto-08005-100-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:El pou, construït als anys quaranta, situat al torrent de Can Mitjans, una mica més amunt de la casa. Es troba dins d'una caseta de maó, amb teulada a dues vessants i una porta d'accés. Hi ha un petit safareig adossat a un dels costats, d'aproximadament 2,5 m de llargada per 1,5 m d'amplada per 1 m dalçada, fet amb maó arrebossat amb ciment, i coronat amb totxo. D'aquest pou es bombejava l'aigua per regar part de les feixes que hi ha a sota la masia.- El complex mina-conducte-bassa (vegeu fitxa 303).- El canal de rec (vegeu fitxa 339).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39970","titol":"Can Piquer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-piquer","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Problemes estructurals evidents a la teulada i sostres","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·leles a façana. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment, segona residència en desús, l'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i el mur interior és amb pedra de la zona i morter de calç. La façana principal compta amb 5 finestres, una balconera i 1 porta amb empits i brancal de totxo tot i que estan tapats per l'arrebossat. Les parets interiors principals són fetes amb pedra. Tot i que les distribucions són reformades dels anys 50 i fetes amb maons. Els sostres són amb bigues de porland i totxo en forma de volta. Els sostres són amb bigues, cairons i teula tot i que a la part de sota hi ha un cel ras amb canyes i palla per aïllar. Ocupació en planta (m2): casa principal 129 m2 +196 m2 annex. Edificacions annexes: Presenta un annex de dues plantes que actualment funciona com habitatge o masoveria de 196 m2.","codi_element":"08005-101","ubicacio":"Can Pagès.Polígon 2, parcel·la 120","historia":"Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal.","coordenades":"41.6368700,2.2736700","utm_x":"439506","utm_y":"4609714","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39970-foto-08005-101-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39971","titol":"Can Jaumira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jaumira","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XV","notes_conservacio":"Problemes estructurals evidents generals, tant externa com internament.","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements externs i morfologia, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIV-XV. Actualment està en desús. Consta de 3 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre, tot i que està en molt mal estat i s'aprecien els elements de façana. Els material són de pedra a la part antiga i en alguns dels cossos laterals s'aprecien reformes posteriors amb totxo. Destaca el lateral sud fet amb tàpia. La façana principal compta amb 9 finestres i 2 portes. No es pot determinar la tipologia dels brancals de finestres i de portes ja que estan arrebossats. Cal destacar que la porta principal està dobellada però en molt mal estat. Per les observacions fetes des de l'exterior, les parets interiors són fetes amb pedra, sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols, teulada, possiblement amb embigat de fusta.","codi_element":"08005-102","ubicacio":"Can Jaumira. Polígon 3, parcel·la 25","historia":"Amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos). Masos com Can Jaumira o Can Parellada, pot ser no del mateix rang que les 3 cases fortes del sud del municipi, arriben a assolir cotes de desenvolupament importants tot i que es deslliguen de la influència de l'Ametlla per ser més pròximes als àmbits de Sta. Eulàlia i Canovelles.","coordenades":"41.6456300,2.2610200","utm_x":"438461","utm_y":"4610696","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39971-foto-08005-102-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39972","titol":"Can Rosari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rosari","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment, segona residència, l'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets interiors són fetes amb pedra. Interior reformat i teulada amb teula antiga. Cal destacar les edificacions annexes que hi ha a les parts laterals i posteriors que són residencials. Possiblement durant els segles XVII-XVIII va patir una reforma important i durant els darrers 30 anys n'ha patit una altra. Ocupació en planta(m2): 82 m2 de masia + 63 m2 d'annexos. Edificacions annexes: Disposa de diversos coberts, uns dels quals han estat condicionats recentment per a ús de caire residencial de 63 m2.","codi_element":"08005-103","ubicacio":"Mas Fabrera.Polígon 3, parcel·la 41","historia":"Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal.","coordenades":"41.6423100,2.2645100","utm_x":"438748","utm_y":"4610325","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39973","titol":"Cal Fusteret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fusteret-0","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap als segles XIII-XIV. Actualment primera residència. L'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets són amb pedra i les ampliacions i repujats de la teulada amb totxo. La façana principal compta amb 7 finestres i 1 porta amb empits i brancal que ha estat arrebossats però que segurament eren de totxo i travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb pedra, les de la masia antiga, i totxo la resta. Sostres de materials moderns tipus biga de formigó i totxo. La teulada també és reformada. Ocupació en planta (m2): 153 m2 de la masia i un cobert annex de 176 m2. Edificacions annexes: antigues granges una de 2 pisos i l'altre d'un. No presenta una volar arquitectònic destacat ja que les successives reformes n'han modificat l'aspecte inicial. Actualment, destaca per la seva integració dins d'un paisatge de secà enfeixat i de gran singularitat, ja que és part de la plana vallesana però amb pendents relativament elevats.","codi_element":"08005-104","ubicacio":"Cal Fusteret.Polígon 3, parcel·la 59","historia":"Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal.","coordenades":"41.6390700,2.2555400","utm_x":"437998","utm_y":"4609971","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39974","titol":"Can Pau Adjutori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pau-adjutori","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Es detecten certes deficiències estructurals en els annexos","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment primera residència, l'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets són amb pedra i l'interior és de tapial. La façana principal compta amb 4 finestres i 1 porta amb empits i brancals de totxo que han estat arrebossats. Els sostres són d'embigat, cairons i rajols. La teulada és amb bigues de fusta, cairons rajols i teules. Destaca una era de gran bellesa i uns coberts annexos d'interès ja que hi havia l'antic trull d'oli i de vi i el celler. Ocupació en planta (m2): 240 m2 de masia +179,2 m2 annexes. Edificacions annexes: Porxo, pallissa i celler.","codi_element":"08005-105","ubicacio":"Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62","historia":"Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal.","coordenades":"41.6389700,2.2539100","utm_x":"437862","utm_y":"4609962","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39974-foto-08005-105-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- El pou, situat al davant de la casa. L'estructura és feta amb parets de totxo, de més de 30 m de profunditat i que conserva una petita bomba manual seu interior, per tal de bombejar l'aigua. La coberta és a dos nivells, l'inferior fet de paredat comú i el superior de totxo, amb una obertura a cada un per tal d'accedir al pou des del pati de baix o des del davant de la casa.Adossat a la coberta hi ha una petita pica i un safareig, de forma rectangular i fet de totxo, que actualment és buit.- La sínia (vegeu fitxa 207).- El cobert del celler (vegeu fitxa 398).- Les basses (vegeu fitxa 403).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39975","titol":"Can Valls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-valls","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Probablement problemes estructurals importants, tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior.","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. La referència més antiga trobada data de principis de segle XX, tot i que la masia és anterior i de ben segur situada en el segle XVII. Actualment, primera residència, compta amb 2 plantes i uns revestiments de la façana arrebossat, tot i que els murs són de pedra. Trobem 4 finestres amb empits i brancals de totxo i una altra balconera. El portal és amb brancals de totxo i travesser de fusta. Interior amb terres de toba, sostres amb embigat de fusta, cairons i rajols, sostres amb embigat de fusta cairons, rajols i teules. Destaca una llar de foc amb campana a l'interior. Cal destacar que adossat a la casa hi ha construccions modernes dels anys 70. Una per la part posterior i una per la part esquerra de la façana que corresponen a habitatges. Ocupació en planta (m2): masia antiga 50 m2 + 190 m2 nous habitatges + 77 m2 cobert. Edificacions annexes: 1 cobert antic (77 m2) al davant de la façana de la masia que està en estat ruïnós i que presenta problemes greus de conservació.","codi_element":"08005-106","ubicacio":"Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 88","historia":"Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal.","coordenades":"41.6444800,2.2552000","utm_x":"437975","utm_y":"4610572","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39976","titol":"Can Genís-Toni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-genis-toni","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. La referència més antiga trobada data de 1772 anys (llinda d'una pedra de finestra), tot i que, de ben segur, la masia és anterior, del segle XVII. Actualment segona residència. Compta amb 2 plantes i façana arremolinada, tot i que els murs són de pedra rejuntada amb calç. Destaquen uns contraforts laterals de pedra vermella, possiblement del Serrat de l'Ocata. Trobem 4 finestres amb brancals moderns. El portal segurament és amb brancal de totxo però està tapat per l'arrebossat. No s'ha pogut accedir a l'interior de la masia. A ben segur no presenta problemes estructurals ja que està reformada. Cal destacar que adossades a la casa hi ha construccions posteriors, a la part esquerra de façana un cobert de totxo i la part posterior un garatge construït al fer la reforma. Ocupació en planta (m2): masia 104 m2 i 12 m2 annex. Edificacions annexes: Un petit annex lateral de totxo de 12 m2.","codi_element":"08005-107","ubicacio":"Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 43","historia":"Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal.","coordenades":"41.6424100,2.2593400","utm_x":"438318","utm_y":"4610340","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39977","titol":"Complex bassa-rec de Can Pertegàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-bassa-rec-de-can-pertegas","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"En estat d'abandó.","descripcio":"Bassa situada al carreró de Can Pertegàs, a tocar de la tanca del jardí de la casa. És de forma trapezoidal i allargada, i fa aproximadament 15 m de llargada, 6 d'amplada i 1,20 m de fondària. S'omplia, per la seva cara nord, amb l'aigua procedent de la resclosa de la bassa de Can Pertegàs i de la font de la Mina, i es buidava pel costat sud-est, per tal de distrubuir l'aigua al Raval. Actualment està buida i abandonada.","codi_element":"08005-108","ubicacio":"Carreró de Can Pertegàs","historia":"","coordenades":"41.6677100,2.2594400","utm_x":"438350","utm_y":"4613148","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39977-foto-08005-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39977-foto-08005-108-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39978","titol":"Mas Fabrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-fabrera","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Segurament té problemes estructurals importants tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior.","descripcio":"Masia de tipus 2 segons Danès. L'any de construcció es pot entendre que és el mateix de l'original vers els segles XIII-XIV. Presenta la teulada a una vessant fruit de formar part d'una divisió d'una masia de tipus 2. Actualment, la façana està arrebossada i pintada de blanc. Els materials de la façana són de pedra de riera. La façana té 2 finestres, totalment reformades i una porta d'accés fruit de la reforma que es va fer als anys 70. L'interior està totalment reformat amb materials moderns. Cal destacar que la façana resta tapada per un cobert de materials metàl·lics que desllueix completament la façana. Per la configuració actual, de cinc habitatges independents (Can Bernat, Can Borni, Can Manel, Can Mariet i Can Sagal), s'entén que la masia va patir un procés primerenc de desmembrament de la propietat.","codi_element":"08005-109","ubicacio":"Mas Fabrera.","historia":"Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal.","coordenades":"41.6432600,2.2582600","utm_x":"438229","utm_y":"4610435","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39978-foto-08005-109-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39979","titol":"Can Ganduxé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ganduxe","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès. La casa segons expliquen no té més de 100 anys. Possiblement era del 1915. Té 2 pisos i coberts annexos a banda i banda. La façana és arrebossada però antigament les 3 finestres i la porta eren amb brancals de totxo i biga superior de fusta. Destaca el rellotge de sòl de façana i unes pedres de molí a tall de detall. Interiors reformats amb materials moderns inclosos sostres i teulada. Ocupació en planta (m2): masia 65 m2 + edificis bandes masia 178 m2 + 302 m2 granja annexa. Edificacions annexes: A la part de darrera, queda una granja lineal de grans dimensions que actualment també està en desús, de 302 m2.","codi_element":"08005-110","ubicacio":"Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 109","historia":"Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang.","coordenades":"41.6543100,2.2553900","utm_x":"438000","utm_y":"4611664","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39979-foto-08005-110-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39980","titol":"Quadres de Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/quadres-de-can-forns","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Els coberts de la part oest, presenten greus problemes de teulada, especialment les zones cantoneres i amenacen de caure.","descripcio":"Estructura en forma d'U construïda amb totxo entre els anys 1946 i 1950. Presenta un habitatge de dues plantes a la part est i uns coberts que s'extenen a partir d'aquest habitatge. D'altra banda, hi ha una pahissa al costat de l'habitatge. L'habitatge no té un interès arquitectònic destacat, únicament pel sostre d'embigat de fusta radial. El veritable interès rau en els coberts que són estructurats amb voltes de totxo on s'hi apunten els embigats de fusta. La configuració dels coberts és modulable i a partir d'aquests arcs de totxo es permetien fer estances de diverses mides. D'altra banda, hi ha un passadís aporticat. L'interior actualment, té un ús mixt entre residencial i estances agrícoles en desús. Antics trulls d'oli, espais del vi i coberts dels animals.","codi_element":"08005-111","ubicacio":"Can Forns. Polígon 5, parcel·la 18","historia":"Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6652200,2.2467700","utm_x":"437293","utm_y":"4612881","any":"1946","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39980-foto-08005-111-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"arquitecte Lluís Bonet Garí","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39981","titol":"Can Bernardines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bernardines","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XV","notes_conservacio":"En runes","descripcio":"Masia que s'alinea amb el camí d'accés al Serrat de l'Ocata des de l'Ametlla. Estan disposades en un petit turó a l'altre costat de Ca l'Arcís. Al igual que la resta de masies de l'espai la seva arquitectura pobre es veu compensada per la integració paisatgística i la magnificència del conjunt. Resten vestigis. Ocupació en planta (m2): 40 m2.","codi_element":"08005-112","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 20","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puignonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6982300,2.2449000","utm_x":"437170","utm_y":"4616547","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39981-foto-08005-112-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39982","titol":"Can Ponet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ponet","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia original pertanyia a la casa de Can Plandolit. Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. No es troba referència a l'edificació, però de ben segur per la seva estructura data dels segles XVII-XVIII. Actualment resta dividida en 5 unitats (cèdules) amb una estructura de 2 plantes. El revestiment de la façana és arrebossat, mentre que els materials dels seus murs són de tàpia i pedra. Es troben 5 finestres amb empits i brancals de totxo i travesser de fusta, i un portal amb brancals de totxo i també travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb tàpia i els sostres amb materials moderns. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): habitatges principals 313,31 m2. Edificacions annexes: Actualment, el cos central ha perdut bona part de la seva identitat ja que s'han adossat granges per la part lateral i posterior de l'edificació. Aquest fet ha generat la divisió de l'habitatge fins a 5 unitats d'habitatge. No es consideren annexos.","codi_element":"08005-113","ubicacio":"Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 57","historia":"Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang.","coordenades":"41.6520900,2.2531400","utm_x":"437811","utm_y":"4611419","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39982-foto-08005-113-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39983","titol":"Can Guineu o Can Gat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-guineu-o-can-gat","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"La masia antiga té el sostre cedit i es troben esquerdes importants en murs interiors.","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb carener perpendicular a façana. La masia moderna va ser construïda a la primera meitat del segle XIX. Actualment té dues plantes. El revestiment de la façana és arrebossat i pintat i els materials d'aquesta són de pedra de la zona amb rejunt de calç. Hi ha 5 finestres i una porta a façana que de ben segur segueixen la configuració de les cases veïnes amb brancals de totxo, tot i que no són visibles. Els sostres són en una part d'embigat de fusta amb cairons i rajols i una altra de materials moderns. A la teulada també trobem una part amb embigat de fusta amb cairons i teules i una altra part sense l'embigat de fusta. Actualment, hi ha una gran era davant de la masia i uns coberts annexos fins arribar a l'antiga masia de Can Guineu, possiblement, anterior al segle XVI i amb primeres referències de finals del segle XVII. Aquesta es deia Can Gat, i era una petita masia de 2 plantes amb rebedor, cuina i dues habitacions a la part superior. També de tipus 2 segons Danès, la seva façana és de pedra vista amb fang i compta amb dues finestres i un portal amb empits i brancal de totxo. Els sotres són amb bigues de fusta amb canya, sorra i calç, i el terra es troba enformigonat. La teulada és de bigues de fusta, canya i teula. Ocupació en planta (m2): Masia nova: 147,1 m2+ Masia antiga: 38 m2 + Coberts: 246 m2. Edificacions annexes: Destaquen uns coberts a la part lateral esquerra de la masia que van fins a l'antiga masia del fons. Són volums amb estat de conservació precari, inclosa la masia, de 246 m2.","codi_element":"08005-114","ubicacio":"Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 41","historia":"Una de les cases més importants de la part sud del municipi ja que tenia un domini de terres destacat i la seva condició de ser la darrera casa del poble abans de Can Plantada li confereix una doble importància per la referència que suposa. L'àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang.","coordenades":"41.6575700,2.2478500","utm_x":"437376","utm_y":"4612031","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39983-foto-08005-114-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39984","titol":"Can Panedes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-panedes","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Problemes estructurals especialment a la pallissa i alguns sostres del cos central.","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta d'una vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. No s'ha trobat referència de l'antiguitat però queda constància d'una llar de foc amb campana del segle XVII. Actualment, són magatzems de 2 plantes. Façana arrebossada. Orientació al sud. La paret de la façana és feta amb pedra de riera rejuntada amb calç i cantoneres de pedra tallada. Actualment, arrebossada. 8 finestres i 4 portes amb brancals de totxo i travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres amb bigues, cairons i rajols. Destaca un imponent rellotge de sol a la façana així com una era de grans dimensions feta als any 20. Pallissa adossada a la part esquerra de la casa que va rebre reformes. A la part dreta del cos central es troba una casa de construcció moderna. Ocupació en planta (m2): masia cos antic 95 m2 + masia cos modern 130 m2 + 78 m2 pallissa. Edificacions annexes: Pallissa adossada a la part esquerra de la masia que està en males condicions, especialment els sostres, de 78 m2.","codi_element":"08005-115","ubicacio":"Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 42","historia":"Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang.","coordenades":"41.6583500,2.2479500","utm_x":"437385","utm_y":"4612118","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39984-foto-08005-115-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infarestructures agràries:- La bassa situada davant la casa nova. Construïda l'any 1930, és de planta circular i fa aproximadament 3 m de diàmetre i 1,40 m de fondària. Hi ha un rentador, fet de cairons, adossat a la paret de la bassa.- L'era (vegeu fitxa 354).- Les basses (vegeu fitxa 378).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39985","titol":"Can Saniqueda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-saniqueda","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Unitat formada per la casa vella de Can Saniqueda i la nova. La casa nova no presenta cap interès arquitectònic. La masia és de tipus 2 segons Danès i per la tipologia constructiva es pot entreveure que va rebre una reforma al segle XX. Cal destacar que la masia és més antiga, probablement del segle XIII o XIV. La façana és de pedra encalada amb sanefes fetes amb totxo. Els murs interiors també són del mateix material tot i que es combina amb alguna zona amb fang. Té 4 finestres i una porta, totes les obertures són amb brancal de totxo i a diferència de moltes masies la part de dalt dels brancals es també de totxo. Els sostres són de fusta, cairons i rajols. El sostre de bigues, canyes i teules, amb un ràfec decorat amb teula catalana. Per l'estructura de la façana es pot apreciar com l'antiga masia era a una sola vessant, segurament anterior al segle XVII o XVIII. Posteriorment, i per la tipologia constructiva, es pot apreciar com a principis de segle XX es va fer una reforma que va donar a la masia tocs d'estil modernista, totxo i pedra vista, però amb la màxima austeritat. Posteriorment, als anys 60 es va construir la casa moderna annexa. Ocupació en planta (m2): masia antiga 49 m2+casa nova 65 m2+annexos i granges 115 m2. Edificacions annexes: Galliner annex enderrocat de 50 m2 i granges antigues (65 m2).","codi_element":"08005-116","ubicacio":"Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 45","historia":"Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang.","coordenades":"41.6587800,2.2491700","utm_x":"437487","utm_y":"4612164","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39985-foto-08005-116-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39986","titol":"Can Coix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-coix","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"en runes","descripcio":"Només resten runes de la casa. Destaquen unes petites parets que caldria valorar si corresponen a un marge o a la casa. Apareix referència oral i escrita de l'existència de la masia. Ocupació en planta (m2): masia 48 m2.","codi_element":"08005-117","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6996200,2.2423800","utm_x":"436961","utm_y":"4616704","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39986-foto-08005-117-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39987","titol":"Can Solé-Marí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sole-mari","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta a una vessant, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. No s'ha trobat referència de l'antiguitat però es constaten referències de les dues cases que formaven l'actual al segle XVII. Façana arrebossada i pintada. Orientació a l'oest. Les parets de ben segur són de pedra de riera de la zona. Portes i finestres amb brancals de totxo. Les parets interiors no s'ha pogut constatar si són de pedra. La resta de l'interior està tot reformat amb materials moderns. Ocupació en planta (m2): masia 60 m2.","codi_element":"08005-118","ubicacio":"Mas Dorca. Polígon 3, parcel·la 13","historia":"Antigament pertanyia a dues famílies, una de les quals es deia Solé. A principis de segle XX s'ajunten sota una mateixa família. En ella va viure l'avi Verdaguer. Destaca la continuïtat de la casa a llarg del camí cosa que li dóna un aspecte longitudinal com si fos un carrer de poble. A nivell arquitectònic no té cap valor destacat. Cal dir però que juntament amb la resta de cases de l'entorn formen un conjunt de gran bellesa.","coordenades":"41.6514500,2.2649500","utm_x":"438794","utm_y":"4611339","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- El forn de coure pa, situat a la part de ponent de la façana de la casa i adossat al pou. De planta semicircular, fa aproximadament 1,5 m d'alçada i 1 m d'amplada, i està fet de pedres lligades amb morter de calç. La coberta és d'un sol vessant amb teules.- El pou, situat a la façana de la casa. És de planta circular, fa aproximadament 1 m de diàmetre i està fet de pedres lligades amb morter de calç.- La bassa i safareig, situats als camps de conreu del darrera de la casa, a tocar d'unes oliveres. La bassa és de forma quadrada amb rentador, feta d'obra i coronada amb totxo, fa aproximadament 2,5 m de llargada per 2,5 m d'amplada. El safareig és molt semblant a la bassa però de més petit tamany, i fa aproximadament 1,5 m de llargada per 1,5 m d'amplada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39988","titol":"Can Careta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-careta","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es troba referència a l'edificació, però de ben segur per la seva estructura data dels segles XVI-XVII. El revestiment de la façana és arremolinat i els materials d'aquesta són bàsicament pedra de riera de la zona. Es troben 5 finestres a la façana acabades amb l'arrebossat de la façana. Destaca una galeria lateral de 2 arcs amb una porta d'accés. Existeix un portal dobellat modern. L'interior de l'edificació, els sostres i la teulada són reformats amb materials moderns. Ocupació en planta (m2): masia 125 m2.","codi_element":"08005-119","ubicacio":"Pinar i Portús. Polígon 5, parcel·la 74","historia":"Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6685600,2.2340900","utm_x":"436241","utm_y":"4613261","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39988-foto-08005-119-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39989","titol":"Can Vicens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vicens","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"en runes","descripcio":"Només resten runes de la casa. Destaquen dues parets alçades de cara nord i oest. Fetes amb pedra de la zona. Segurament segueix la tipologia de les masies de la zona. Ocupació en planta(m2): 68 m2 de planta.","codi_element":"08005-120","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 1","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu","coordenades":"41.6993100,2.2422600","utm_x":"436951","utm_y":"4616669","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39989-foto-08005-120-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"En destaquen els murs de pedra seca (vegeu fitxa 250).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39990","titol":"Can Nofre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-nofre","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. No es troba referència a l'edificació. Amb una estructura de 2 plantes més golfes, el revestiment de la façana és de pedra vista amb materials dels murs també de pedra. Es troben 5 finestres amb empits i brancals de pedra i travessers de fusta. Portal amb brancals de totxo i travesser de fusta. No s'ha pogut accedir a l'interior però la reforma del 2000 ha introduït els materials moderns a sostres i teulada. Es conserven alguns elements antics singulars. Ocupació en planta (m2): masia i annexos reformats com habitatge 97 m2.","codi_element":"08005-121","ubicacio":"Can Fàbregas. Polígon 5, parcel·la 72","historia":"Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6675300,2.2343600","utm_x":"436262","utm_y":"4613147","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39990-foto-08005-121-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39991","titol":"Can Fàbregas del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-fabregas-del-bosc","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 6 segons Danès, amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec perpendiculars a la façana i amb un aixecament basilical al centre de la teulada a dues vessants perpendiculars a façana. La referència més antiga trobada data de 1580 val a dir que la masia pot ser anterior. Actualment està en reconstrucció però amb expectatives de ser habitatge. Façana de pedra de la zona rejuntada amb portland. Orientació al sud-est. El mur de la façana és fet amb pedra de riera així com les parets interiors amb amorterat de calç i la restauració recent amb rejunt de ciment. Destaquen les pedres cantoneres de façana treballades. 9 finestres i 2 portes fetes amb brancals i emptis de pedra calcària sorrenca de la zona. Destaca el portal dobellat de gran bellesa i majestuositat. La porta lateral és amb brancals de totxo i travesser de fusta. Sostres amb bigues de fusta, cairons i rajols que a la seva part superior tenen un petit planxer de formigó. El sostre també conserva l'embigat de fusta amb cairons i teula tradicional. Destaca una part annexa a la masia principal que segons s'observa pot tenir elements de la primitiva masia. En aquest espai la reforma de les teulades s'ha fet amb materials moderns. Són evidents les reformes del XVII, ja que hi ha dates dels anys 1680 i 1690 gravats a les portes i finestres. Ocupació en planta (m2): 248 m2 masia + 52,8 m2 annex esquerra + 60 m2 annex bassa.","codi_element":"08005-122","ubicacio":"Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67","historia":"Masia que segons s'indica va ser una escissió de Can Fàbregues de poble cap al segle XVI. La masia és sense cap mena de dubte una de les més imponents i singulars del terme municipal per la seva estructura basilical, poc habitual al municipi, similar a ca l'Antoja, i per la seva riquesa de gravats i treballs de la pedra. D'altra banda, el domini de la casa és considerable i cal destacar-ne la bellesa de la seva disposició a dalt d'un turó. Situada a un àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6664600,2.2348000","utm_x":"436298","utm_y":"4613028","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- El carregador de porcs (vegeu fitxa 211)- El cobert (vegeu fitxa 212).- El complex mina-bassa-rec (vegeu fitxa 214).","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39992","titol":"Can Sagimon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sagimon","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb teulada perpendicular a façana. No es troba referència a l'edificació de l'antiguitat però a ben segur és anterior al segle XVII. Amb una estructura de 2 plantes més golfes, el revestiment i mur de la façana és amb pedra vista rejuntada amb ciment i carreus a les cantonades. Destaca un rellotge de sòl a façana, 5 finestres amb empits, brancals i travessers de totxo i un portal amb brancals i volta de totxo. L'interior és reformat amb terres moderns i sostres amb embigat de fusta i totxo amb volta. La teulada és reformada i feta amb materials moderns. Destaca una era imponent de totxo amb un cobert agrícola reformat de totxo segurament construït als anys 20 ó 30. Ocupació en planta( m2): masia 196 m2 + annex 56 m2.","codi_element":"08005-123","ubicacio":"Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 65","historia":"Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6657700,2.2332600","utm_x":"436169","utm_y":"4612952","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"En destaca el paller (vegeu fitxa 332).","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39993","titol":"Can Melitre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-melitre","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. No es troba referència d'antiguitat a l'edificació ja que ha patit una gran transformació, però a ben segur és anterior al segle XVII. Compta amb una estructura de 2 plantes i amb un revestiment de la façana arrebossat que amaga els murs de pedra. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de pedra nova i un portal dobellat nou. Les parets interiors són fetes de tàpia i els sostres amb biga de fusta i volta catalana. La teulada compta amb un embigat de fusta i cairons i teules. El cel ras amb fusta i canyes. Com a curiositat, el torrent que passa pel seu costat se li deia Torrent del Valitre (guilla) i pot ser que el nom de la masia hagi derivat a Melitre. Ocupació en planta (m2): masia 205 m2 + annexos 70 m2 Edificacions annexes: Casa dels masovers adossada amb cantoneres de pedra i 2 pisos i un cobert separat que té les funcions de garatge de 70 m2.","codi_element":"08005-124","ubicacio":"Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 55","historia":"Masia de llarga història que ha estat modificada intensament ja que durant els any 50 va ser la casa d'estiueig d'un metge. Tot i aquestes reformes, conserva una volumetria pròpia d'una masia i una gran vellesa cromàtica del conjunt. Situada a una àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6634900,2.2369700","utm_x":"436476","utm_y":"4612696","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39993-foto-08005-124-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39994","titol":"Can Rodoreda Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rodoreda-vell","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Problemes estructurals importants a la teulada","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·lels a la façana. No s'ha trobat referència d'antiguitat a la masia. Actualment, és segona residència. De 2 plantes. Façana arrebossada i encalada. Mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i algunes zones amb fang. 4 finestres i 2 amb brancals de totxo i fusta travessera a la part superior. Les parets interiors són fetes amb tapial de fang. Façana sense elements d'interès excepte un rellotge de sol. Els sostres interiors són amb embigat, cairons i rajols, el terra de la planta baixa és amb tova. El sostre és amb embigat, cairons, canya i teula. Destaca una part nova realitzada adossada a la façana. Ocupació en planta (m2): cos principal 133 m2 + 45 m2 annexos Edificacions annexes: Una edificació annexa de 45 m2 que funcionava com a cort d'animals.","codi_element":"08005-125","ubicacio":"Mas Dorca. Polígon 3, parcel·la 13","historia":"Àrea agroforestal amb predominància dels boscos en front als cultius. Durant el segle XIX, la configuració de l'espai es veu alterada per la plantació d'una gran quantitat de vinyes que modelen l'espai. Posteriorment, l'avellaner és el cultiu que substitueix la vinya. Apareix una concentració d'origen humil de població presumptament dominada per un Mas actualment desaparegut. L'activitat principal era clarament agrícola, aprofitant la plana fèrtil. La influència del municipi sobre aquest espai és important ja que es troba propera a l'antic camí Ral de l'Ametlla a Granollers.","coordenades":"41.6514000,2.2647400","utm_x":"438776","utm_y":"4611334","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39994-foto-08005-125-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39995","titol":"Ca l'Agustina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lagustina","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"No s'ha pogut accedir a l'interior però segurament hi ha importants problemes estructurals.","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No s'ha trobat referència d'antiguitat a la masia. Actualment realitza funcions de magatzem i d'oficina. De 2 plantes. Façana arrebossada i pintada de color blanc. Mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i algunes zones amb fang. 3 finestres i 3 portes amb brancals de totxo i fusta travessera a la part superior. Les parets interiors són fetes amb tapial de fang. Façana sense elements d'interès excepte un petit rellotge de sol. Ha estat fortament modificada per reformes modernes. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada de teula catalana tradicional. Destaca una petit terrat adossat a la façana de construcció recent. Ocupació en planta (m2): 115,5 m2 de masia + 12,36 m2 de coberts Edificacions annexes: Destaca a mà dreta de l'edifici central uns coberts annexos que funcionen a mode de corral d'animals.","codi_element":"08005-126","ubicacio":"Can Fochs. Polígon 2, parcel·la 29","historia":"Espai agroforestal que albergava boscos de roureda intercalats amb camps de cultiu que encaraven cap al Pla de Llerona i la conca del Congost. Espai amb pocs assentaments ja que bona part de les terres eren controlades per la masia de Can Draper o de Rosanes. La dependència d'aquests petits assentaments era molt important vers les grans masies i la major part eren masoveries. L'encreuament de camins que es donava a l'espai el feia un lloc de pas cap a Granollers, la Garriga o Llerona.","coordenades":"41.6550500,2.2712300","utm_x":"439320","utm_y":"4611734","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39996","titol":"Can Moret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-moret","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, transversals a façana. Es troba referència més antiga a una llinda a la finestra que data del 1694 que es va descobrir en un esglaó de la porta d'entrada. Compta amb una estructura de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Els materials de la façana són pedra de riera. Té 4 finestres amb brancals i part de dalt de totxo. El portal també era amb brancal de pedra i travesser de biga de fusta. Les parets interiors són de pedra arrebossades. Els sostres són amb embigat de fusta, cairons i rajols, però han estat tapats amb plaques de guix i els rajols amb materials moderns. La teulada conserva l'embigat de fusta, els cairons, els rajols i la teula. Destaca la seva imponent era i les referències d'una antiga pèrgola a davant de façana.","codi_element":"08005-127","ubicacio":"Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 45","historia":"Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6639400,2.2394200","utm_x":"436680","utm_y":"4612744","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- La font (vegeu fitxa 217).- La bassa (vegeu fitxa 336).- La bassa del torrent (vegeu fitxa 356).","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39997","titol":"Can Gual o Can Sever","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gual-o-can-sever","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, transversals a façana. Es troba referència més antiga a façana del 1798. Compta amb una estructura de 2 plantes i golfes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Els materials de la façana són pedra de riera. Té 9 finestres una amb balconera. El portal és arrebossat com la resta de la façana. Les parets interiors són de pedra i enguixades. Els sostres amb materials moderns. Teulada restaurada amb materials moderns i teula catalana tradicional al sostre. Destaca l'era i les edificacions annexes. Ocupació en planta (m2): 190 m2 masia + 374 m2 de coberts. Edificacions annexes: Cobert annexos lateral dret que mantenen tipologia de construcció de maó i teula al sostre, 167 m2. Edifici de davant de l'era, 207 m2.","codi_element":"08005-128","ubicacio":"Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 40","historia":"Masia que va néixer als peus de l'ancestral via de comunicació de l'Ametlla a Bigues. Aquest camí de destacada connotació història va generar un seguit d'assentaments als seus voltants que han articulat la zona. Arquitectònicament, la masia no té un valor destacat ja que ha estat reformada però destaca per la seva simplicitat de formes i bon estat de conservació. Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6610500,2.2403800","utm_x":"436757","utm_y":"4612423","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39997-foto-08005-128-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39998","titol":"Can Palau de la Carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-palau-de-la-carretera","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"Problemes estructurals a sostres i teulada, risc d'esfondrament","descripcio":"Masia amb teulada a una vessant perpendicular a façana. Aquesta configuració és singular i gairebé única al municipi, només comparable amb algunes masies del Serrat de l'Ocata. Es troben referències d'una antiga domus romana que a ben segur va evolucionar cap a la masia actual. La façana està arrebossada però està amb molt mal estat i en moltes part ha caigut. Les paret són de pedra de riera de la zona. Compta amb una estructura de 2 plantes. La casa 3 finestres tots amb brancals i empits de pedra calcària sorrenca. La porta té brancal i travesser de totxo. Les parets interiors són fetes de pedra i divideixen la casa en 2 cossos, que corresponen a les ampliacions segurament a partir del cos inicial, actual cuina. Els sostres són amb embigat de fusta, cairons i rajols. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons, rajols i teules. Cal destacar una inscripció als rajols de la teulada que daten de la reforma de 1867. La cuina té una campana del segle XVII reformada i les toves encara es conserven al terres. A la part esquerra davantera de la masia hi havia l'era que estava envoltada per coberts per al bestiar. A partir de fotografies antigues s'ha constatat que l'ala esquerra de la masia tenia un arc de pedra que arribava al terra i donava estructura a un cobert lateral de grans dimensions. Avui en dia enderrocat. Elements interiors: Boca del forn de pa, i llar de foc amb calamastres. Elements exteriors: Forn de pa i pou adossats a façana. Existia una complexa xarxa de canals de rec que portaven l'aigua de la mina de Can Palau i permetien regar totes les terres properes fins a la Bogadella. Ocupació en planta (m2): masia 85 m2 + 976 m2 annexos.","codi_element":"08005-129","ubicacio":"Can Palau. Polígon 5, parcel·la 32","historia":"Malgrat el seu mal estat, la tipologia de la masia és única a la part sud del municipi i ens transporta a les masies del segle XII-XII. La seva senzillesa constructiva ens ha permès d'entendre com es construïa anteriorment al segle XVII, on noves tècniques constructives van revolucionar la pobresa constructiva de fins aleshores. La masia de Can Palau tot i la seva senzillesa va arribar a aglutinar bona part de les terres i poder de la zona est del municipi. Avui en dia encara hi ha topònims que fan referència a la casa de Can Palau al terme de Sta. Eulàlia. (El Serrat de Can Palau- Can Xico-). Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes.","coordenades":"41.6632500,2.2464900","utm_x":"437268","utm_y":"4612663","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39998-foto-08005-129-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:El forn de coure pa, adossat a la façana posterior de la masia, pròxim al pou. És de planta semicircular, fet de pedra i totxo, i coberta de teula d'un sol aiguavés. No està en bon estat de conservació, ja que la vegetació que creix al seu interior està malmetent el morter de calç i han caigut algunes pedres. Actualment està abandonat i serveix com a cau d'un dels gossos de la casa.- El pou, adossat a la façana posterior de la masia, pròxim al forn de coure pa. L'estructura exterior, de planta quadrada, està feta de pedres i totxo rejuntats amb morter de calç, amb una coberta de teula a dues vessants, i té adossada una petita pica rectangular de pedra. Hi ha una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.- La mina (vegeu fitxa 357).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"39999","titol":"Can Casanoves (Pinar i Portús)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-casanoves-pinar-i-portus","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. La referència més antiga de la masia és de l'any 1932 any de construcció. Actualment, primera residència. Compta amb 2 plantes i golfes. La façana i murs són de pedra de la zona i trossos de maó amb rejunt de calç. Destaquen treballs decoratius amb totxo a la façana -cantoneres- i obertures. Trobem 4 finestres amb brancals de totxo a tot el vol. El portal també és amb totxo. Els sostres de l'interior són amb embigat de fusta, cairons i rajols. La teulada, presenta embigat de fusta, cairons i rajols amb teula tradicional catalana. Destaca la petit era que hi ha a la part davantera i un pou d'aigua Ocupació en planta (m2): masia 130 m2+ 50 m2 annexos. Elements exteriors: Cal destacar la bassa i el rec d'aigua que serveix tot el veïnat.","codi_element":"08005-130","ubicacio":"Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 99","historia":"La masia en qüestió forma part d'una tipologia de masies construïdes o reformades a principis de segle XX amb una estètica molt similar. La pedra es combinava amb totxo i d'altres elements de ceràmica. Aquesta tipologia constructiva de ben segur volia seguir la corrent estètica d'aquell moment, el modernisme, tot i que la senzillesa de la construcció defugia elements decoratius destacats. Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6429800,2.2578700","utm_x":"438196","utm_y":"4610404","any":"1932","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/39999-foto-08005-130-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"En quant a infraestructures agràries, en destaca la bassa i el rec (vegeu fitxa 357)","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40000","titol":"Can Bergu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bergu","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a la façana. No s'ha trobat referència d'antiguitat a la masia però els indicis indiquen que és anterior al segle XVII. Actualment és primera residència. De 2 plantes. Façana arremolinada i pintada de color groc. Mur de pedra de riera amb rejunt de calç i algunes zones amb fang. 4 finestres i 1 porta amb brancals de totxo i fusta travessera a la part superior. Les parets interiors són fetes amb tapial de fang. Façana sense elements d'interès. Aquesta ha estat fortament modificada per reformes modernes. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada reformada amb bigues i volta apuntada. Teula catalana tradicional. Destaca un petit cobert-pèrgola d'estructura de fusta adossat a la part davantera de la casa. Elements interiors: Campana de la cuina del segle XVII i boca del forn de pa. Ocupació en planta (m2): 180 m2 masia +162,70 m2 annex lateral darrera+34,45 m2 annex petit.","codi_element":"08005-131","ubicacio":"Can Fochs. Polígon 2, parcel·la 33","historia":"Espai agroforestal que albergava boscos de roureda intercalats amb camps de cultiu que encaraven cap al Pla de Llerona i la conca del Congost. Espai amb pocs assentaments ja que bona part de les terres eren controlades per la masia de Can Draper o de Rosanes. La dependència d'aquests petits assentaments era molt important vers les grans masies i la major part eren masoveries. L'encreuament de camins que es donava a l'espai el feia un lloc de pas cap a Granollers, la Garriga o Llerona.","coordenades":"41.6557500,2.2741200","utm_x":"439561","utm_y":"4611810","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40001","titol":"Can Xic Genet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-xic-genet","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Referències de 1920 tot i que la masia es pot datar dels segles XVI-XVII. La façana és amb zones amb pedra, totxo i arrebossades. Compta amb una estructura de 2 plantes. La casa té dues portes, la principal, amb brancal de totxo i travesser de fusta i una de secundària d'una reforma posterior. Es troben 5 petites finestres amb brancals de totxo. Les parets interiors són fetes de pedra de la zona. Sostres de la primera planta amb embigat de fusta i rajols. La teulada feta amb materials moderns però conserva les antigues teules. La reforma actual és de 2002 i engloba un cobert annex. Ocupació en planta (m2): masia 143,5 m2.","codi_element":"08005-132","ubicacio":"Can Fochs. Polígon 2, parcel·la 24","historia":"Masia que formava part de la propietat de Can Draper i que era dels masovers que cuidaven les terres de la zona de Can Focs. La masia és d'una gran senzillesa però tenia una funció i un valor destacat ja que la zona no estava molt habitada. Espai agroforestal que albergava boscos de roureda intercalats amb camps de cultiu que encaraven cap al Pla de Llerona i la conca del Congost. Espai amb pocs assentaments ja que bona part de les terres eren controlades per la masia de Can Draper o de Rosanes. La dependència d'aquests petits assentaments era molt important vers les grans masies i la major part eren masoveries. L'encreuament de camins que es donava a l'espai el feia un lloc de pas cap a Granollers, la Garriga o Llerona.","coordenades":"41.6557700,2.2712100","utm_x":"439319","utm_y":"4611814","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40001-foto-08005-132-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40002","titol":"Can Carlons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-carlons","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es troba referència a la masia de la seva antiguitat. Compta amb una estructura de 2 plantes. La façana està encalada i pintada de blanc a sobre. Les parets són fetes amb pedra de la zona i rejuntades amb calç. La casa té dues portes: la principal, amb brancal de totxo i una de secundària també de totxo per accedir al cobert annex, antic trull d'oli i vi. Trobem 4 finestres amb empits de totxo, els brancals han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra. Els sostres són amb embigat de fusta i llates en algunes zones i, en d'altres, amb canya encalada. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons i teules. Cal destacar que la masia ha estat restaurada i s'ha fet habitable. Destaca una petita era a la part davantera. Compta amb un torreó de mitjans de segle XX fet sobre un galliner. L'interior conserva molt l'aspecte original. S'hauria de preserva la zona de trull i premsa. Ocupació en planta (m2): masia 136 m2.","codi_element":"08005-133","ubicacio":"Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 99","historia":"Masia de llarga història on va viure el pintor Josep Maragall. Havia estat mas de la Baronia de Montbui. El valor arquitectònic de la masia no és molt destacat però l'actual torreó a la part lateral de la masia la dota d'una singularitat destacada tot seguint l'estil de Can Feliu. Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes.","coordenades":"41.6676000,2.2424600","utm_x":"436937","utm_y":"4613148","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40002-foto-08005-133-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- Pou i safareig. Construcció situada a la part davantera de la casa, a l'inici del torrent de Can Carlons. El pou està dins una barraca de totxo que té adossat, al seu costat de llevant, un petit safareig rectangular amb rentador de cairons.- Les basses (vegeu fitxa 156).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40003","titol":"Can Feliu o Can Sitjas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-feliu-o-can-sitjas","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Primera datació de 1780 (de ben segur l'any de reforma) tot i que la masia és probablement anterior. La façana és arremolinada i pintada a sobre. Compta amb una estructura de 2 plantes i un tercer pis repujat amb una terrassa. La casa té una porta principal, amb brancal de totxo i una de secundària d'una reforma posterior. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de totxo tot i que han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra. Al lateral dret de la casa hi ha una reforma del XX juntament amb el torreó de la cantonera que corresponen a l'ampliació que va realitzar en Xammar quan va anar a viure a la casa. Elements que barregen l'estil colonial amb nombrosos elements modernistes. Elements exteriors: Rec que va a la Bassa de Can Patrallus; la seva torre, el pou. Superfícies edificada (m2): 251 m2 cos principal + 48 m2 annex. Edificacions annexes: Antigues corts ara reformades amb un ús decoratiu (48 m2).","codi_element":"08005-134","ubicacio":"Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 21","historia":"Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes.","coordenades":"41.6668400,2.2447400","utm_x":"437126","utm_y":"4613062","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40003-foto-08005-134-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- El pou, situat al costat nord-est de la casa, arran del Camí Antic de Bigues cap a Can Forns. L'estructura del pou, feta de paredat comú, fa 1m de diàmetre, sobresurt aproximadament 1 m sobre el nivell del pla, i se li adossa una barraca de maquinària.- El rec (vegeu fitxa 352).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40004","titol":"Can Ros de les Cabanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ros-de-les-cabanes","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es pot datar l'any de construcció però per les referències orals es pot afirmar que pot ser del segle XIII-XIV amb les pertinents reformes del XVII. Compta amb una estructura de 2 plantes i unes petites golfes. La meitat de la façana de la casa ha quedat integrada a la reforma realitzada als anys 70 i ha perdut el seu valor, conserva 2 finestres i la porta d'accés fetes amb brancal de totxo i fusta travessera. Les parets són de pedra amb rejunt de calç i algunes zones amb tapial. Les parets interiors són fetes de pedra. Destaca l'era a la part davantera de la masia, desplaçada cap un costat. Ocupació en planta (m2): 105 m2 masia + 115 m2 casa moderna + 21 m2 cobert. Edificacions annexes: existeix un cobert a la part dreta de la masia que actualment serveix per a guardar cotxes 21 m2.","codi_element":"08005-135","ubicacio":"Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 20","historia":"Masia que ha perdut la seva singularitat arquitectònica per les reformes realitzades als anys 70 però per la seva disposició al territori i la història que porta associada mereix conservar l'estructura que en resta. Segons la història de tradició oral, en el seu origen es tractava de construccions arcaiques que hi havia a la zona, tipus coves, on monjos hi feien exercicis espirituals. Està situada a un àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes.","coordenades":"41.6676500,2.2452100","utm_x":"437166","utm_y":"4613152","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40004-foto-08005-135-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40005","titol":"Mina de Can Camp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-can-camp","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Avui dia encara es conserven alguns pous de registre però l'estructura està molt malmesa.","descripcio":"Mina que captava l'aigua del torrent del Verder per mitjà d'una resclosa, situada a sota les Roquetes, i era conduïda subterràniament cap a una galeria excavada a mà. Uns metres més enllà, hi havia l'entrada per netejar-la. Aquesta mina, que data de l'any 1753, fou construïda amb uns sistemes arcaics. En alguns punts es pot apreciar la manca de coincidència de les galeries que es feien des de diferents pous de registre, fet que va generar la modificació de la secció en alguns trams.","codi_element":"08005-136","ubicacio":"Can Camp","historia":"És una de les infrastructures mes espectaculars del passat agrícola del poble. El recorregut de la infrastructura seguia el torrent del Sorral pel marge esquerre, passava per sota de Can Lluch, creuava la carretera de Bigues entre Cal Carreter i Can Matalot i seguia, ja dins de Can Camp, fins a la font i les basses que hi havia sobre la masia. En total hi havia gairebé un quilòmetre de galeries, algunes d'elles a més de 15 m de profunditat.","coordenades":"41.6636100,2.2589400","utm_x":"438305","utm_y":"4612694","any":"1753","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca i Virginia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les coordenades UTM corresponen a un punt del traçat pròxim a Can Camp.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40006","titol":"Can Casanoves (Mas Fabrera)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-casanoves-mas-fabrera","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Primera datació de 1740 (de ben segur l'any de reforma) tot i que la masia probablement és anterior. La façana és arremolinada i pintada a sobre. Compta amb una estructura de 2 plantes i unes petites golfes. La casa té dues portes: la principal, amb brancal de totxo i una de secundària d'una reforma posterior. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de totxo tot i que han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra i divideixen la casa en 3 cosos: un de central i dues ales laterals fetes amb volta catalana. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons i teules. Cal destacar que la reforma actual és de fa uns 15 anys i va canviar la fessomia de la masia. Destaca una era de grans dimensions a la part davantera de la casa i un pou amb una pica al lateral. Elements interiors: desquen les restes d'una premsa d'oli i vi. Elements exteriors: el pou i la bassa que hi ha davant la casa. Ocupació en planta (m2): 237 m2 masia + 69,6 m2 de cobert.","codi_element":"08005-137","ubicacio":"Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 48","historia":"Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació tranversal.","coordenades":"41.6429600,2.2578700","utm_x":"438196","utm_y":"4610402","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- Pou adossat a la façana lateral de la masia. L'estructura exterior, de planta semicircular i coberta còncava, està feta de pedres i morter de calç, i té adossada una petita pica rectangular de pedra. Una recent restauració ha arrebossat amb ciment tot l'exterior. Hi ha una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.- La bassa, situada al davant de la casa. És de forma rectangular, feta d'obra, i fa aproximadament 3 m d'amplada i 7 m de llargada.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40007","titol":"Can Gitano","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gitano","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"en runes","descripcio":"Masia adosada al marge davant mateix de Can Xacó. Actualment amb runes. Es pot intuir que la construcció tenia dues plantes i a ben segur la teulada era a una sola vessant paral·lela a façana. No es pot fer cap més consideració de la descripció.","codi_element":"08005-138","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puignonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu","coordenades":"41.6991200,2.2429500","utm_x":"437008","utm_y":"4616648","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40007-foto-08005-138-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40008","titol":"Can Moret de Baix o Mas Ventós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-moret-de-baix-o-mas-ventos","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, paral·lela a la façana. No es troba referència d'antiguitat a l'edificació ja que ha patit una gran transformació, però a ben segur és anterior al segle XVI. Compta amb una estructura de 2 plantes i golfes. La façana sense revestir feta de pedra de riera de la zona. Les cantoneres són amb pedra tallada. Es troben 6 finestres, les 2 de baix amb empits i brancals de pedra nova, les 4 de la part posterior són amb brancals de totxo i travesser de totxo. El portal és dobellat de nou. Les parets interiors són de pedra i els sostres són de materials moderns. La teulada, tot i conservar la teula tradicional, és feta amb materials moderns. Antigament se la coneixia per Can Moret de baix. Compta amb dues parts, les quals conserven la façana de pedra original i 2 plantes més golfes. Compta amb una ampliació moderna a la part esquerra que corresponia a una antiga granja i que, actualment, és habitatge. S'aprecia que la part antiga és la unió de dues antigues masies. Elements exteriors: Bassa al torrent de la part posterior i restes d'un antic canal de rec que servia a les cases de sota, veïnat de Can Xico.","codi_element":"08005-139","ubicacio":"Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 40","historia":"De ben segur al segle XVI-XVII la masia va patir una reforma que va portar a fusionar les dues masies que hi existien. Posteriorment, es van produir successives reformes fins als anys 90, on es va realitzar l'actual. Situada a una àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades.","coordenades":"41.6629600,2.2381700","utm_x":"436575","utm_y":"4612636","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"En quant a les infraestructures agràries, en destaca el complex bassa-rec (vegeu fitxa 328).","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40009","titol":"Can Tomeu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tomeu","bibliografia":"COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipus 2 segons Danès amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a façana. Actualment, presenta façana arrebossada sense pintar. Portes i finestres també estan arrebossades. L'interior està completament reformat amb materials moderns inclosos sostres i teulada. Destaca l'espai de l'antiga era que actualment forma part d'un jardí. L'any 1933 es va fer la reforma que va donar l'aspecte actual a la masia. Anteriorment la masia deuria ser de l'estil de les veïnes. Ocupació en planta (m2): masia 120m2 + 56 m2 annexos. Edificacions annexes: Destaca un cobert adossat a la part dreta de la façana de 56 m2 de superfície que actualment funciona com a garatge.","codi_element":"08005-140","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 10","historia":"Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i una petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","coordenades":"41.6990100,2.2418800","utm_x":"436919","utm_y":"4616636","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40009-foto-08005-140-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40010","titol":"Pallissa del Mas Puigllonell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pallissa-del-mas-puigllonell","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"Problemes estructurals a la teulada.","descripcio":"Pallissa situada a la part posterior de la masia. És de planta irregular,i fa aproximadament 12 m de llargada i uns 7 m d'amplada. La teulada és a dues vessants amb embigat de fusta. Les parets són de pedra de la zona lligada amb morter de calç amb cantoneres de pedra desbastada i fan aproximadament 3 m d'alçada. L'accés és d'una amplada suficient per accedir-hi amb carro. A la seva banda sud-est té adossat un petit galliner fet també amb pedra de la zona i morter de calç. Tot i que actualment és un cobert d'eines, conserva la volumetria original i alguns elements de l'antic ús.","codi_element":"08005-141","ubicacio":"Mas Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25","historia":"","coordenades":"41.6971600,2.2409800","utm_x":"436842","utm_y":"4616431","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40010-foto-08005-141-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40011","titol":"Les Roquetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-roquetes","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les Roquetes és un dels paratges geològicament més singulars de l'Ametlla. En aquest punt hi ha un contacte discordant entre els materials granodorítics de les Roquetes i els materials al·luvials del Plistocè de la font de la Mina. Des d'aquest punt, la vista del poble i de bona part de la plana del Vallès és espectacular.","codi_element":"08005-142","ubicacio":"Les Roquetes","historia":"","coordenades":"41.6699800,2.2575800","utm_x":"438198","utm_y":"4613402","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40011-foto-08005-142-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40012","titol":"Piscines de Ca l'Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/piscines-de-ca-larenys","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Les piscines de Ca l'Arenys, caracteritzades per les majestuoses alzines i l'imponent aqüeducte que porta l'aigua al complex, generen un conjunt de gran interès que ha sabut ser aprofitat per al lleure del poble des dels anys cinquanta del segle XX. Anteriorment, a Ca l'Arenys havia tres basses. La primera, la bassa dels roures, era la més petita i era on queia l'aigua que sortia de la font de la mina. La segona era una bassa més gran que servia de rentador i que actualment està reconvertida en dipòsit enterrat. Finalment, hi havia la bassa gran d'emmagatzematge que és la que equival a l'actual piscina.","codi_element":"08005-143","ubicacio":"torrent de Ca l'Arenys","historia":"L'any 1961 es van inaugurar les noves piscines. Foren construïdes per Maties Barres, propietari de la finca i constructor de renom del poble. La celebració a les piscines públiques del Festival de la Cançó Catalana, el 24 d'agost de 1963, que portà a l'Ametlla artistes de la Nova Cançó tan significats com Raimon o Josep M. Espinàs i que va atreure uns quatre mil assistents, va posar en entredit les autoritats locals per la falta de control envers els promotors del festival i la seva significació política, i des d'aquell moment, les autoritats franquistes van perdre la confiança a Josep Felibadaló i Ferrer. Durant pràcticament la dècada dels anys 90 del s.XX, les piscines van caure en l'oblit i restaren pràcticament abandonades. No fou fins a finals d'aquesta dècada que reobriren i ja des d'una òptica municipal.","coordenades":"41.6694800,2.2670900","utm_x":"438989","utm_y":"4613339","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40012-foto-08005-143-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Fotografia antiga de les piscines a finals de la dècada dels anys 60, principis dels anys 70 del segle XX, (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40013","titol":"Plaça carbonera del Verder","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-carbonera-del-verder","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga plaça carbonera, situada a uns 200 m al nord-oest del camp de futbol municipal, molt pròxima al torrent, a la seva banda de ponent. Aquest element conserva la petita cavitat de sòl aplanat per a bastir-hi la carbonera, la qual és de forma rectangular i fa aproximadament 2 m de llargada per 1 m d'amplada i uns 60 cm de profunditat.","codi_element":"08005-144","ubicacio":"torrent del Verder","historia":"","coordenades":"41.6729100,2.2558000","utm_x":"438052","utm_y":"4613728","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40013-foto-08005-144-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40014","titol":"Bosc de Can Carlons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-carlons","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai forestal situat entre les masies de Can Carlons, la de Can Valènica, la de Can Malitre i la de Can Fàbregues del Bosc, a la zona de Pinar i Portús. El bosc s'estructura amb una predomini clar de pi pinyer i pi blanc amb un sotabosc d'alzina i brolla mediterrània. Té un destacat valor paisatgístic ja que se situa en una zona de carena visible des de la Vall del Tenes. Antigament, una part important del territori que ara ocupa el bosc eren cultius de secà, especialment vinya.","codi_element":"08005-145","ubicacio":"Can Carlons","historia":"","coordenades":"41.6679400,2.2412500","utm_x":"436836","utm_y":"4613187","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40014-foto-08005-145-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca","autor_element":"","observacions":"Els camins que transcorren pel bell mig d'aquest espai permeten visitar-lo d'una manera tranquil·la i relaxada, ja que el desnivell no és gaire pronunciat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40015","titol":"Forn del Verder","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-del-verder","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Possibles restes d'un forn situat a les proximitats del torrent del Verder. És un clot d'aproximadament 3 m de llargada, 2 m d'amplada i 1,5 m de profunditat; al tall s'aprecia un estrat de carbons i material constructiu. A l'exterior del clot, es conserva una mena de volta feta de material constructiu lligat amb morter de calç. Tot i que sembla tractar-se d'un forn, la interpretació de les restes admet dubtes.","codi_element":"08005-146","ubicacio":"Torrent del Verder","historia":"","coordenades":"41.6731300,2.2554700","utm_x":"438025","utm_y":"4613753","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40015-foto-08005-146-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40016","titol":"Ribes del riu Tenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ribes-del-riu-tenes","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El riu Tenes és un afluent del riu Besòs que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja, s'encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d'aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l'esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s'obre a la depressió vallesana. El riu, amb les seves frondoses ribes, destaca per ser una zona d'alt valor paisatgístic així com un important corredor biològic entre la plana i els Cingles de Bertí a causa de la gran quantitat d'espècies vegetals que s'hi poden trobar.","codi_element":"08005-147","ubicacio":"Riu Tenes","historia":"","coordenades":"41.6645800,2.2340800","utm_x":"436236","utm_y":"4612819","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40016-foto-08005-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40016-foto-08005-147-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40017","titol":"Bosc Negre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-negre","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai forestal situat a la part est de la finca de Can Forns, delimitat per la part est pel torrent del mateix nom. És un bosc format per diverses espècies coníferes i sotabosc d'alzines. Aquest topònim cal atribuir-lo a la densitat de vegetació que tenia aquesta massa forestal que, en moltes zones feia que fos un bosc impenetrable i extremadament ombrívol. Durant anys les plantacions que hi predominaren foren les de pins blancs amb un sota bosc més o menys dens d'alzina i roure.","codi_element":"08005-148","ubicacio":"Can Forns","historia":"","coordenades":"41.6679700,2.2524200","utm_x":"437766","utm_y":"4613182","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40017-foto-08005-148-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40018","titol":"Jardins de Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-can-forns","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"El sistema de recs està, a la totalitat del seu traçat, soterrat per fullaraca i terres.","descripcio":"Els jardins de Can Forns són obra de Nicolau Mª Rubió i Tudurí (1891-1981), arquitecte, urbanista i paisatgista. És ric en espècies i en exemplars arboris excepcionals tant pel que fa a la mida com a l'edat, com un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenaria de 20 m d'alçada. Es tracta d'un espai ombrejat amb petits bosquets, parterres d'heura, camins curvilinis i racons paisatgístics de gran bellesa. Aquests jardins adquireixen autonomia formal respecte al paisatge i hi apareix una de les constants de l'obra jardinera de Rubió: l'entroncament del jardí amb la naturalesa. Els agrupaments arboris es fusionen amb tot el paisatge que circumda el jardí i els eixos visuals fortament marcats, ens condueixen cap als diversos punts d'interès, al final dels quals es troben elements ornamentals, com ara estàtues o petites fonts.","codi_element":"08005-149","ubicacio":"Can Forns","historia":"Amb motiu de la remodelació de la masia de Can Forns, a principis dels anys cinquanta es va construir un jardí que avui dia té un gran interès, tant pel seu disseny com pel seu autor, com pel seu complex sistema de recs.","coordenades":"41.6656700,2.2478400","utm_x":"437383","utm_y":"4612930","any":"1950","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40018-foto-08005-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40018-foto-08005-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Nicolau Maria Rubió i Tudorí","observacions":"Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 1891 - Barcelona 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor menorquí. Era fill del militar Marià Rubió i Bellver i nebot de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. Es graduà el 1915 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on fou deixeble de Francesc d'Assís Galí i de Jean Forestier. Després fou professor d'arquitectura de jardins a l'Escola Superior dels Bells Oficis i el 1917 director dels jardins públics de Barcelona.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40019","titol":"Bosc de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-plantada","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai forestal situat entre les masies de Can Plantada, Can Gafa i Can Panedes. És un bosc format per pi blanc de grans dimensions i un sotabosc molt desenvolupat d'alzines. És destacable la gran majestuositat dels exemplar d'aquest bosc per la riquesa i profunditat dels sòls de la plana del Vallés. Es documenta la presència de nombroses infraestructures agràries i de protoindústria, que ens indiquen una forta activitat humana i, uns límits de la massa forestal variables en funció del context econòmic. Els seus grans arbres fan de mur cap a la conca visual de la masia de Can Plantada i generen el típic paisatge agroforestal de la plana vallesana.","codi_element":"08005-150","ubicacio":"Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6558500,2.2466800","utm_x":"437277","utm_y":"4611841","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40019-foto-08005-150-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40020","titol":"Quintana de Can Margens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/quintana-de-can-margens","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Quintana de Can Margens, amb els cultius d'horta que s'hi realitzen, presenta un paisatge colorista i divers que aporta gran harmonia i singularitat a la zona. El petit turonet que hi ha al darrera de la casa de Can Pagès Vell, és un bon lloc per gaudir d'aquest entorn. També hi ha el bosc de Can Margens, que en limita el camp visual.","codi_element":"08005-151","ubicacio":"Can Pagès","historia":"","coordenades":"41.6385700,2.2763800","utm_x":"439733","utm_y":"4609901","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40020-foto-08005-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40020-foto-08005-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40021","titol":"Can Draper: pedra esculpida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-draper-pedra-esculpida","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Pedra esculpida, situada a la façana meridional de la torre de Can Draper, a sota de la finestra del primer pis. És de forma rectangular i conté una inscripció que diu: FONCH EDIFICADA LA PRESENT TORRA A XXVI DE MAIG DE L'ANY MDLXXIIII PER LO HONORABLE EN JAUME DRAPER. La llegenda està emmarcada per una garlanda de fulles i fruites i sostinguda per dues figures infantils nues, esculpides en alt relleu; a la part superior i inferior de la mateixa hi ha una carota.<\/p> ","codi_element":"08005-152","ubicacio":"Can Draper","historia":" Els segles XVI i XVII foren segles importants per a la pagesia la qual prengué un nou impuls després d'anys de pestes, fams i lluites socials. A l'ametlla es reconstrueixen moltes masies i es basteix l'església parroquial (1679).<\/p> ","coordenades":"41.6619200,2.2647400","utm_x":"438786","utm_y":"4612502","any":"1624","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40021-foto-08005-152-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["41"]},{"id":"40022","titol":"Torrent del Sorral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-sorral","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Anomenat d'aquesta manera per la gran quantitat de sorres que al llarg del seu curs es dipositen per efecte de l'erosió. Essencialment, els materials granítics de la part nord del municipi són arrossegats pel torrent i, històricament, s'han acumulat en importants dipòsits de sorres a la part sud del municipi. Fins fa pocs anys, aquestes sorres eren emprades per a la construcció.","codi_element":"08005-153","ubicacio":"torrent del Sorral","historia":"","coordenades":"41.6559900,2.2453100","utm_x":"437163","utm_y":"4611857","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40022-foto-08005-153-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40023","titol":"Ca l'Antoja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lantoja","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tipologia basilical amb la façana orientada a migdia, formada per planta baixa, pis i golfes. La teulada és a quatre vessants amb imbricacions al carener de la façana. La façana és plana amb portal adovellat d'arc de mig punt, amb tres finestres de pedra amb arc pla, amb llindes i brancals amb inscripcions: al primer pis hi ha una finestra balconera amb una data a la pedra:1608, a l'altra finestra hi ha també una data, 1610 amb el nom dels propietari PERE VIVER . Es destacable un majestuós pou amb l'estructura coberta que se situa a la zona de la cuina. La reixa del balcó té als extrems barres en reganyol i decoració senzilla. A la part esquerra de la casa hi trobem un porxo on antigament hi havia la premsa, el trull i un espai que s'utilitzava per a decantar l'oli. Interiorment la casa es divideix en tres crugies. La cuina, a mà dreta de l'entrada té una important llar de foc a la cara nord; on en destaca una sitja d'importants dimensions.","codi_element":"08005-154","ubicacio":"C\/ Pompeu Fabra, 25","historia":"La primera referència documental del mas Antoja correspon al compliment pascual de l'any 1644, tot i que és probable que la seva existència sigui anterior.","coordenades":"41.6671400,2.2630900","utm_x":"438654","utm_y":"4613083","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40023-foto-08005-154-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'any 2007 va ser objecte d'unes obres de remodelació que, desafortunadament, van alterar profunda i irreversiblement la fisonomia original de la casa, tant l'interior com l'exterior.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40024","titol":"Torrent de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-draper","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Torrent que neix a l'actual carretera BP-1432, a l'açada del Trull, inici del camí de Can Draper. Discorre en paral·lel a la masia de Can Draper i s'uneix amb el torrent de Can Boter a l'alçada de la masia de Can Camp. És, sens dubte, un dels torrents més ben conservats de l'Ametlla, especialment, la zona de la font de Can Draper, on hi ha una de les concentracions d'arbres monumentals més importants del municipi. Uns metres més avall, passada la unió amb el torrent de Can Boter, hi ha el Prat de Can Draper. Aquesta zona, dedicada al cultiu d'arbres de creixement ràpid era un dels principals espai de pastureig hivernal del ramat de la casa.","codi_element":"08005-155","ubicacio":"Can Parellada","historia":"","coordenades":"41.6619000,2.2633100","utm_x":"438667","utm_y":"4612501","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40024-foto-08005-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40024-foto-08005-155-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40025","titol":"Basses de Can Carlons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-can-carlons","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues basses situade, una a tocar de l'altra, a les proximitats del bosc de Can Carlons. Les basses són de formes i tamanys diferents. La bassa més petita, de forma quadrada, fa aproximadament 4 m de llargada, 4 m d'amplada i 1,5 m de fondària. Actualment resta buida i abandonada. La bassa més gran, de forma rectangular, fa aproximadament 8 m de llargada, 4 m d'amplada i 2,5 m de fondària. Tot i estar abandonada encara té aigua.","codi_element":"08005-156","ubicacio":"Can Carlons","historia":"Probablement les basses estaven en funcionament fins fa aproximadament 10 anys, ja que estan situades a una zona boscosa a la qual encara s'intueixen camps enfeixats. L'aigua de les basses devia de servir per a regar aquests camps.","coordenades":"41.6659600,2.2397400","utm_x":"436709","utm_y":"4612968","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40025-foto-08005-156-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40025-foto-08005-156-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40026","titol":"Camps de Can Jaumira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/camps-de-can-jaumira","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai agrícola de grans dimensions, destinat al conreu dels cereals, que es situa al nord-oest del Bosc de Can Plandolit. Es configura com una de les poques àrees agroforestals que avui en dia es mantenen a l'Àrea Metropolitana. Al mig del camp de Can Jaumira es pot contemplar una alzina que, tot i que no és un arbre d'un port excepcional, la seva ubicació enmig d'un camp de tanta dimensió la converteixen tot un referent del paisatge. La pressió urbanística i de les infraestructures és el fet que fa perillar més aquest espai.","codi_element":"08005-157","ubicacio":"Can Jaumira","historia":"","coordenades":"41.6472800,2.2604300","utm_x":"438413","utm_y":"4610879","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40026-foto-08005-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40026-foto-08005-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40027","titol":"Vista panoràmica des de l'era de Can Joanet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vista-panoramica-des-de-lera-de-can-joanet","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Des de la bassa de la Boadella es pot obtenir un camp visual de gran abast: al nord els camps enfeixats que suaument porten a les quadres i, finalment, a la casa pairal. Tot el conjunt queda protegit pel bosc que hi ha al fons. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de l'Ametlla del Vallès, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori.","codi_element":"08005-158","ubicacio":"Can Joanet (Serrat de l'Ocata)","historia":"","coordenades":"41.6994700,2.2443100","utm_x":"437122","utm_y":"4616685","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40028","titol":"Vista panoràmica des del turó del Pollancre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vista-panoramica-des-del-turo-del-pollancre","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Des del turó del Pollancre es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vallès en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, que permet observar fins i tot, en un dia de cel clar, el mar.<\/p> ","codi_element":"08005-159","ubicacio":"Puiggraciós","historia":" Aquesta situació privilegiada va condicionar l'assentament d'un poblat ibèric que buscava un lloc fàcil de defensar i amb un gran camp visual per detectar l'enemic.<\/p> ","coordenades":"41.7027900,2.2412500","utm_x":"436870","utm_y":"4617056","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40028-foto-08005-159-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40029","titol":"Vista panoràmica des del turó de la Santa Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vista-panoramica-des-del-turo-de-la-santa-creu","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" El turó de Santa Creu està situat al final del pla de la Violona, en un petit aixecament de la topografia on antigament hi havia emplaçada una petita ermita. Des d'aquest punt es pot gaudir d'una impressionant vista sobre la plana del Vallès i, especialment, de la vall del Tenes.<\/p> ","codi_element":"08005-160","ubicacio":"Turó de la Santa Creu","historia":" Segurament l'emplaçament de l'ermita no va ser escollit a l'atzar. Segons les antigues referències documentals, es constata l'existència de la capella des de principis del segle XII. A mitjans del segle XVI, concretament l'any 1563, en desaparegué el culte i les relíquies es traslladaren a la parròquia de Bigues.<\/p> ","coordenades":"41.6738500,2.2483300","utm_x":"437431","utm_y":"4613838","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40030","titol":"Resclosa del Bosc Negre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-del-bosc-negre","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Al torrent del Bosc Negre, just a sota de la vinya de Can Forns, hi ha una resclosa que desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec que omple la gran bassa rodona. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 0,8 m d'alçada. Actualment, no baixa aigua pel torrent i resta temporalment inutilitzada.<\/p> ","codi_element":"08005-161","ubicacio":"Can Forns Nou. Polígon 5, parcel·la 15","historia":"","coordenades":"41.6685000,2.2529200","utm_x":"437808","utm_y":"4613241","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40030-foto-08005-161-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40030-foto-08005-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40030-foto-08005-161-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40031","titol":"Vista panoràmical des de l'era de Can Xammar de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vista-panoramical-des-de-lera-de-can-xammar-de-baix","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" L'era de can Xammar de Baix és un excel·lent mirador que permet observar una vista immillorable del poble de l'Ametlla del Vallès així com de la Vall del Congost. S'aprecien la Garriga i Granollers així com de la urbanització incessant que, pràcticament, ja ha aïllat el pla de Llerona entre polígons industrials.<\/p> ","codi_element":"08005-162","ubicacio":"Can Xammar de Baix","historia":"","coordenades":"41.6746300,2.2604900","utm_x":"438444","utm_y":"4613916","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40032","titol":"Murs de pedra seca de Can Ciurans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/murs-de-pedra-seca-de-can-ciurans","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)<\/p> ","codi_element":"08005-163","ubicacio":"Can Ciurans (Puigllonell). Polígon 1, parcel·la 30","historia":"","coordenades":"41.6960300,2.2363700","utm_x":"436458","utm_y":"4616309","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40033","titol":"Quintana de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/quintana-de-can-draper","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Espai agrari de prop de 20 ha de superfície, a cavall entre la C-17 i la urbanització de Can Camp i Can Diví. Tant a la part nord - quintana de dalt-, com a la part sud -quintana de baix- de la masia de Can Draper s'estenia la terra de major valor i intensitat productiva de la finca. Aquesta terra fou, a partir del segle XVIII regada per mitjà del rec Draper. Una infraestructura que naixia a la torrent del Verder, creuava el poble i finalitzava als peus del Pou de Glaç de Can Draper. Des del mig dels camps de la Quintana hi ha una vista privilegiada de la masia, del poble i, al fons, dels Cingles de Bertí. Aquest punt de la finca evoca el paisatge d'altres temps.<\/p> ","codi_element":"08005-164","ubicacio":"Can Draper","historia":"","coordenades":"41.6592300,2.2653500","utm_x":"438834","utm_y":"4612203","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40033-foto-08005-164-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40034","titol":"Creu d'Albats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-dalbats","bibliografia":" Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Creu processional, creada l'any 1621 per l'argenter Guilem Canas. És de plata repujada enriquida amb dosserets i imatgeria. El seu nom prové del fet que es feia servir en les exèquies, cerimònies funerals, dels infants. El nus de la creu és de forma convexa. A l'anvers de la creu, al centre, hi ha la figura de Jesucrist, i al revers hi ha la Mare de Déu coronada, amb el nen Jesús als braços. Els travessers, que estan decorats amb motius florals i geomètrics, acaben en forma de flor de lis, amb uns caps d'àngels als dos costats.<\/p> ","codi_element":"08005-165","ubicacio":"Església de Sant Genís","historia":"","coordenades":"41.6739500,2.2600500","utm_x":"438407","utm_y":"4613841","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40034-foto-08005-165-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Renaixement","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Guilem Canas","observacions":"","codi_estil":"95","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40035","titol":"Torrent de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-plantada","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Torrent que neix al centre de la urbanització de Can Camp i, com el 70% del torrents del municipi, és afluent del riu Tenes. Aquest espai presenta una de les majors concentracions de forns d'obra del municipi i les referències cronològiques remunten aquesta activitat a l'època ibèrica.<\/p> ","codi_element":"08005-166","ubicacio":"Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6554800,2.2521800","utm_x":"437734","utm_y":"4611796","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40036","titol":"Vista panoràmica des de l'era de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vista-panoramica-des-de-lera-de-can-plantada","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Des de l'era de la masia de Can Plantada es pot gaudir de la Quintana, amb els camps d'avellaners al fons i el bosc de Can Plandolit a l'est. Aquests formen una vall conreada que es configura com una de les poques àrees agroforestals que actualment es mantenen a l'Àrea Metropolitana i són un referent paisatgístic per la multiplicitat de colors que adquireixen a mesura que passen les estacions.<\/p> ","codi_element":"08005-167","ubicacio":"Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6516700,2.2495900","utm_x":"437515","utm_y":"4611375","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40036-foto-08005-167-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40037","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-1","bibliografia":" BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" La Festa Major de l'Ametlla es celebra en honor al seu patró, Sant Genís, el dia 25 d'agost. A mitjans del segle XX, la festa durava aproximadament tres dies i s'organitzaven diferents activitats festives: el gran dinar popular, el torneig de futbol i es muntava un envelat de fusta per la orquestra i el ball, ocasió que els habitants del municipi aprofitaven per a estrenar vestits i arreglar-se molt. La festa concloïa amb el Ball de Nit i la Batalla de confeti. Actualment és similar a les que es fan arreu de Catalunya, amb el pregó, la popular Lluita de Barris entre els de Dalt i el de Baix, la fira, el ball amb orquestra, un sopar popular, la missa en honor dels Sants Patrons, els espectacles i concerts de música, els tallers, contes i jocs per a infants, torneigs esportius, trobada de puntaires i altres activitats lúdiques.<\/p> ","codi_element":"08005-168","ubicacio":"L'Ametlla del Vallès","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40037-foto-08005-168-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40037-foto-08005-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40037-foto-08005-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies antigues de l'envelat al 1942, i de la dansa de Festa Major al 1914-15 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès) i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40038","titol":"Carnaval","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carnaval","bibliografia":" BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" El carnaval, anomenat també carnestoltes, és una festa popular de caràcter lúdic que troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el Carnestoltes oferia un petit espai de temps de permissivitat que s'oposava a la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. L'Ametlla del Vallès, durant la postguerra i la dictadura franquista, de forma excepcional va conservar el privilegi de celebrar aquesta festa; convertint-se així en un gran esdeveniment popular. És una celebració que pertany al culte lunar, i per aquest motiu, és una festa mòbil, que s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Entre els actes, organitzats per la Comissió de Carnaval i Gitanes, destaquen: el Ball de Gitanes, la Cercavila Nocturna amb música,on els participants es disfressen i ballen, l'escudellada popular, la Gran Cercavila amb disfresses, carrosses i comparses, el Ball al pavelló i, finalment, la Gran Cremada del Carnestoltes. El Ball de Gitanes que es balla per Carnestoltes està molt estès per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. Hi participen diferents personatges com els nuvis, els diablots, el vell i la vella, el capità de cavall o els nuvis del darrera. El ball es composa de diferents parts, com el pas o pasdoble d'entrada i sortida, les contradanses, els xotis, les catxutxes i la jota.<\/p> ","codi_element":"08005-169","ubicacio":"L'Ametlla del Vallès","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40038-foto-08005-169-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40038-foto-08005-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40038-foto-08005-169-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies antigues de la festa al 1951 i al 1961 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès), i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40039","titol":"Can Casals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-casals-0","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici entre mitgeres, format de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab i carener paral·lel a la façana. S'hi va annexionar a Ca l'Apotecari, la casa veïna, tot i que ambdues cases conserven la seva configuració original amb entrades i escales independents. La façana sud, que es troba enretirada respecte a l'alineació de la façana de Ca l'Apotecari, presenta l'entrada principal amb un arc adovellat de mig punt i un balcó amb brancals i llinda de pedra treballada. A la façana nord, destaca la finestra amb impostes i llinda decorades amb motius gòtics. La casa forma part de la illa delimitada al nord pel carrer d'Emma, al sud pel carrer Poeta Joan Maragall, a l'est pel carrer Major i a l'oest pel Passatge Ribes.<\/p> ","codi_element":"08005-170","ubicacio":"C\/ Poeta Joan Maragall, 3","historia":"","coordenades":"41.6732500,2.2594900","utm_x":"438360","utm_y":"4613763","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40039-foto-08005-170-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40040","titol":"Roure de Can Camp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-can-camp","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"En un futur, caldria fer una poda de regeneració per evitar la caiguda de branques mortes.","descripcio":" Roure (Wisteria sinensis) de 20 m d'alçada, volta de canó de 4,4 m, classe diametral de 112 cm, diàmetre de 1,12 m, un perímetre de capçada de 62,8 m i una edat aproximada de 80 a 90 anys. És destacable la seva majestuositat -port de capçada de grans dimensions- i el seu doble tronc. L'estat fitosanitari de l'individu és immillorable. El fet d'estar en una zona amb un jardí molt extens fa que no tingui estrés hídric i un aport de nutrients abundant i regular.<\/p> ","codi_element":"08005-171","ubicacio":"Can Camp","historia":"","coordenades":"41.6611600,2.2592700","utm_x":"438330","utm_y":"4612421","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40040-foto-08005-171-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Arbre o arbreda d'interès"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2211","rel_comarca":["41"]},{"id":"40041","titol":"Festa de la camioneta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-camioneta","bibliografia":" BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Actualment no es celebra.","descripcio":" Es tracta d'una festa anual, avui dia desapareguda, organitzada per la Germandat de Camioners de Nostra Senyora de Puiggraciós. Aquesta associació va néixer durant el mes de setembre de l'any 1939 a iniciativa d'un grup d'estiuejants que s'havien instal·lat a l'Ametlla durant la Guerra Civil i que, per motius de feina havien de desplaçar-se diàriament a Barcelona. Al no existir transport públic per a fer el trajecte, van contractar una camioneta. En un d'aquets viatges els va sorprendre una tempesta i van haver de refugiar-se sota el pont de Parets que s'estava inundant per moments però, gràcies als precs que van fer a la Verge de Puiggraciós, es van salvar miraculosament, i per agrair-li li van dedicar una festa en el seu honor. Els actes de la festa començaven amb una missa solemne en honor a la Verge de Puiggraciós; després un berenar sardanista a l'era de Can Sous i una processó amb torxes fins a la parròquia de l'Ametlla amb una rebuda amb focs d'artifici i escopetades dels homes del sometent; la festa finalitzava amb una vetllada teatral a la Sala de Can Bassa.<\/p> ","codi_element":"08005-172","ubicacio":"Puiggraciós","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40041-foto-08005-172-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia antiga de la Festa de la camioneta l'any 1947 (arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40042","titol":"Festa Major del Serrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-del-serrat","bibliografia":" BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" La Festa Major del Serrat es celebra el segon diumenge de setembre, durant l'Aplec de Puiggraciós. A mitjans del segle XX, la festa començava amb la missa al Santuari, continuava amb el ball a l'alzinar del darrera del temple i després la processó amb la Verge fins a Can Joanet. Finalment, a l'era de Can Mestre, on es muntava per a l'ocasió un envelat (fet de branques, palla, falgueres, esparregueres i mata) es feia l'últim ball. Actualment és similar a les que es fan arreu de la comarca, amb el pregó, un sopar de germanor, ball i discoteca a la fresca, la misa al santuari de Puiggraciós, botifarrada popular i Ball de fi de festa.<\/p> ","codi_element":"08005-173","ubicacio":"Serrat de l'Ocata","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40043","titol":"Homenatge a la vellesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/homenatge-a-la-vellesa","bibliografia":" BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Es tracta d'una celebració anual en homenatge a la gent gran del municipi. Fou impulsada a principis dels anys cinquanta per l'empresari Feliu Badaló, juntament amb una comissió representativa del poble. Antigament la festa, que era gestionada per un padrí i per La Caixa de Pensions i Estalvis, s'iniciava amb la reunió dels participants a la plaça de Can Bahcs, en processó i amb un acompanyant jove, anaven a l'església a celebrar la missa. Un cop finalitzada, es feia la tradicional fotografia de tots els participants a l'escalinata de l'església, i en processó anaven a la Sala, on es celebraven els parlaments i els discursos; després, també en processó, anaven fins a la plaça de l'Ajuntament on es feien els Balls de Gitanes. Aquesta continuava amb el dinar al parvulari i amb un sorteig de diners. Actualment, la festa consisteix en la reunió dels participants a un restaurant, on es duen a terme primer els parlaments de l'alcalde i regidors, després el dinar de germanor seguit per la celebració de les noces d'or d'algunes parelles i pel ball de cloenda.<\/p> ","codi_element":"08005-174","ubicacio":"L'Ametlla del Vallès","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40043-foto-08005-174-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40043-foto-08005-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40043-foto-08005-174-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies antigues de l'any 1954 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40044","titol":"Ca l'Apotecari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lapotecari","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Casa de cos en testera, de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. S'hi va annexionar Can Casals, la casa veïna, tot i que conserven la seva configuració original amb entrades i escales independents. Forma part de la illa delimitada al nord pel carrer d'Emma, al sud pel carrer Poeta Joan Maragall, a l'est pel carrer Major i a l'oest pel Passatge Ribes. La façana oest, degut a la seva adaptació al tram del carrer Major, presenta un canvi de pla amb una aresta en tota l'alçada de la façana. A la façana sud destaca una senzilla porta i una finestra just al damunt de la llinda, i una finestra d'estil clàssic coronada per les dos arcades de mig punt. La façana nord, presenta una finestra d'estil clàssic a cada una de les plantes superiors. A la façana principal, que dona al carrer Major, hi han una gran quantitat d'obertures sense cap ordre compositiu, dos balcons sense llosana i el portal principal, amb brancals i llinda de pedra.<\/p> ","codi_element":"08005-175","ubicacio":"C\/ Poeta Joan Maragall, 1","historia":" La casa disposava d'uns porxos amb arcs a la façana est, els quals van ser enderrocats en el decurs de l'any 1937, per tal de facilitar el trànsit en aquest tram del carrer.<\/p> ","coordenades":"41.6732700,2.2594300","utm_x":"438355","utm_y":"4613766","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40044-foto-08005-175-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40045","titol":"Can Moncau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-moncau","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XVII \/ XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici en cantonada de planta rectangular, formada per soterrani, planta baixa, planta pis i planta sotacoberta. La coberta és a una sola vessant de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana i situat a la seva part posterior. Les façanes estan arrebossades amb morter de calç. L'edifici actual és fruit d'unes obres de reforma d'estil modernista, projectades a principis del segle XX per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mallol. Les obertures estan tancades amb arc rebaixat de totxo a plec de llibre. A l'alçada del segon sostre s'hi situa una imposta ceràmica i el ràfec està guarnit amb un emmotllurat ceràmic. La façana del costat meridional, que és on es situa la porta d'entrada, es composa amb un únic eix vertical.<\/p> ","codi_element":"08005-176","ubicacio":"C\/ Major,6","historia":" L'edifici actual és fruit d'unes obres de reforma d'estil modernista, projectades a principis del segle XX per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mallol, dutes a terme quan la família Millet compra el mas de Can Xammar de Dalt i s'enretira la façana que confronta amb el carrer Major per tal d'afavorir el trànsit. L'any 2000, l'edifici es objecte d'una reforma integral que buida tot el seu 'interior, tot i que, els nous forjats es mantenen a la mateixa alçada que els antics sostres d'embigat de fusta amb llates i cairons. L'únic rastre visible a l'exterior d'aquesta intervenció és la fulla de la porta d'entrada i la pèrgola de fusta que corona la terrassa a la banda Sud.<\/p> ","coordenades":"41.6735700,2.2593700","utm_x":"438350","utm_y":"4613799","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40045-foto-08005-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40045-foto-08005-176-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Manuel Joaquim Raspall Mallol (reformes)","observacions":"","codi_estil":"98|105|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40046","titol":"Font de la Mina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mina","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Font situada a l'indret de la Mina. L'aigua arriba a una aixeta de cop i raja a un nivell inferior al carrer. En aquest punt més baix respecte al nivell del pla s'hi baixa a través de la doble escala d'onze graons. Probablement anomenada així perquè l'aigua de la font venia a través d'una mina del pou de Ca l'Anglada.<\/p> ","codi_element":"08005-177","ubicacio":"La Mina","historia":" La font de la Mina és un espai d'esbarjo emblemàtic dels veïns de l'Ametlla, on els estiuejants anaven a passejar i a berenar. La font s'alimentava amb aigua que procedia del sobreeixidor del pou de Ca l'Anglada. A partir d'aquí l'aigua es canalitzava fins a la bassa de can Partegàs i es distribuïa al Raval a través d'un rec.<\/p> ","coordenades":"41.6704900,2.2590700","utm_x":"438322","utm_y":"4613457","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40046-foto-08005-177-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40047","titol":"Aplec Pasqual","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-pasqual","bibliografia":" BADIA I MORET, J. (1991). Una crònica del nostre temps. L'Ametlla del Vallès (1936-1975). Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Actualment no es celebra.","descripcio":" Es tracta d'un concurs coral impulsat per Fèlix Millet i Marestany, i celebrat des de 1944 fins 1953, el diumenge o el dilluns de Pasqua, al pati de Can Xammar de Dalt o Can Millet. Els aples pasquals van constituir una festa popular amb un gran nombre de participants tant del municipi, com vinguts d'altres comarques. Els foranis dinaven a la Font de la Mina o a la Font de Can Draper, on tot seguit s'organitzaven coples, balls i sardanes. A la tarda, a l'escenari muntat per l'ocasió al pati de Can Millet, es celebrava el concurs coral i després es feia el repatiment de premis. L'acte finalitzava amb un discurs del senyor Millet exaltant Catalunya, fet extraordinari per aquella època. L'aplec era presentat oficialment com un concurso de caramellas, però a la pràctica era l'excusa per recuperar tradicions catalanes i escoltar música en català.<\/p> ","codi_element":"08005-178","ubicacio":"Can Millet","historia":"","coordenades":"41.6743700,2.2582800","utm_x":"438260","utm_y":"4613889","any":"1944","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40047-foto-08005-178-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Fèlix Millet i Maristany","observacions":"Fotografia antiga de la Coral lo Lliri a l'Aplec Pasqual de Can Millet l'any 1948 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40048","titol":"Murs de pedra seca de Can Joanet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/murs-de-pedra-seca-de-can-joanet","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)<\/p> ","codi_element":"08005-179","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7","historia":"","coordenades":"41.6997200,2.2453000","utm_x":"437204","utm_y":"4616712","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40049","titol":"Retaule de la Mare de Déu del Roser de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-can-draper","bibliografia":"","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Retaule de la Mare de Déu del Roser de la capella de la masia de Can Draper. És d'autor anònim i datat al segle XVI. Al centre del retaule hi ha la imatge de la Verge del Roser amb el Nen, envoltada d'àngels i altres personatges. Està asseguda, i al seu voltant hi ha una corona de flors on hi apareixen imatges de la seva vida. Les seves dimensions són 167 x 157 cm.<\/p> ","codi_element":"08005-180","ubicacio":"Museu de Granollers","historia":" És desconeguda la forma en que el retaule va arribar a parar al fons de l'Antic Museu de Granollers; l'única notícia que tenim és que es va entregar probablement l'any 1936 per a salvaguardar-lo durant la Guerra Civil. Segons informacions facilitades pel Museu de Granollers, l'any 1983 va ser sotmès a una restauració (consolidació, neteja i reintegració pictòrica) duta a terme per la restauradora del Museu d'Art Modern de Barcelona, Marisa Sainz de la Maza.<\/p> ","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40049-foto-08005-180-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia del retaule facilitada pel Museu de Granollers.","codi_estil":"95","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40050","titol":"Ball de Gitanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-gitanes","bibliografia":" BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles de diferents pobles del Vallès, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de diferents passos: la Jota, la Caxutxada, la Contradansa, la polca, la Mazurka. D'altra banda, el Ball Mut, que té com a so només les castanyoles, restant la cobla callada. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. A l'Ametlla, sempre s'inicia amb l'anomenat 'Pas de l'Ametlla'. El municipi, que té una gran tradició de gitanes, compta amb quatre colles: la dels Plançons, que va dels 3 als 6 anys, la dels Petits, de 7 a 10 anys, la dels Mitjans de 11 a 15 anys i la de Joves i Grans.<\/p> ","codi_element":"08005-181","ubicacio":"l'Ametlla del Vallès","historia":"","coordenades":"","utm_x":"438520","utm_y":"461335","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40050-foto-08005-181-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40050-foto-08005-181-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia del Ball de gitanes davant la plaça de l'Ajuntament al 1943 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40051","titol":"Can Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-riera-0","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":" Casa de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants de diferent nivell amb teula àrab. A la façana principal hi destaquen els portals i les dues finestres amb brancals carreuats i llinda de pedra. Forma part d'una illa, constituïda per Can Garró, Can Pontí, Can Permanyer i Can Riera, que correspon a la zona més antiga del nucli urbà del poble, limitada al nord per la plaça de l'Esglèsia, al sud pel carrer d'Emma, a l'oest pel carrer Major, i a l'est pel jardí del recinte parroquial.<\/p> ","codi_element":"08005-182","ubicacio":"C\/ Major, 5","historia":"","coordenades":"41.6734300,2.2595000","utm_x":"438361","utm_y":"4613783","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40051-foto-08005-182-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40052","titol":"Biot de Can Roses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/biot-de-can-roses","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Biot situat a un marge de pedra seca, i construït amb pedra de la zona lligada amb morter de calç. L'entrada fa aproximadament 1,50 m d'alçada i 0,5 m d'amplada. Té uns graons de pedra que baixen i condueixen a un petita cavitat, que permet recollir l'aigua de la pluja que s'escola del buit superior.<\/p> ","codi_element":"08005-183","ubicacio":"Can Roses (Serrat de l'Ocata)","historia":"","coordenades":"41.6984600,2.2423700","utm_x":"436959","utm_y":"4616575","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40052-foto-08005-183-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40052-foto-08005-183-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40052-foto-08005-183-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40053","titol":"Can Pontí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ponti","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici amb una paret mitgera, format per planta baixa i golfa. Es troba alineat al carrer amb servitud de vistes al pati de la casa nº5 del costat meridional. La coberta és a una vessant amb teula àrab. Les façanes estan arrebossades. En destaca la porta d'entrada amb els brancals i la llinda de pedra.<\/p> ","codi_element":"08005-184","ubicacio":"C\/ Major, 3","historia":"","coordenades":"41.6734700,2.2594900","utm_x":"438360","utm_y":"4613788","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40053-foto-08005-184-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40054","titol":"Pou de Can Panxa Rossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-can-panxa-rossa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Pou situat a l'extrem de ponent de les propietats de la casa. Està fet de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç. És de planta semicircular amb una coberta còncava. Té una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.<\/p> ","codi_element":"08005-185","ubicacio":"Can Panxa Rossa (Serrat de l'Ocata)","historia":" Segons recorda la propietària, Concepció Mas, el seu oncle li va explicar que el pou s'havia construït quan ell era molt petit; així doncs el pou tindria uns 110 anys aproximadament.<\/p> ","coordenades":"41.6997700,2.2417600","utm_x":"436910","utm_y":"4616721","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40054-foto-08005-185-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40054-foto-08005-185-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40055","titol":"Can Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sebastia","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici entre mitgeres, format de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab i carener paral·lel a la façana. Les façanes estan arrebossades i pintades. A la façana sud, hi ha l'entrada principal amb llinda plana de fusta, situada al costat esquerra i una petita obertura a l'altre extrem seu, un balcó i, a les golfes, dues petites finestres. El ràfec s'acaba amb una tortugada i està guarnit amb una imbricació de tres filades de totxo. La façana nord presenta sis obertures, dues a cada planta. La casa forma part de la illa delimitada al nord pel carrer d'Emma, al sud pel carrer Poeta Joan Maragall, a l'est pel carrer Major i a l'oest pel Passatge Ribes.<\/p> ","codi_element":"08005-186","ubicacio":"C\/ Poeta Joan Maragall, 5","historia":"","coordenades":"41.6732600,2.2595900","utm_x":"438368","utm_y":"4613764","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40056","titol":"Casa del Mestre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-mestre","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Casa entre mitgeres de planta rectangular, formada de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab i carener paral·lel a la façana. A la façana sud, hi ha l'entrada principal amb arc rebaixat i tres finestres, amb ampit de pedra motllurada. El ràfec està guarnit amb dues filades de rajola. S'adscriu a la mateixa configuració urbana que la resta de cases del mateix carrer, col·locades a banda i banda d'aquest.<\/p> ","codi_element":"08005-187","ubicacio":"C\/ Poeta Joan Maragall, 7","historia":" La casa, que és de titularitat municipal, antigament havia estat l'habitatge del mestre del poble. Posteriorment, va ser objecte d'unes obres de reforma per tal d'adaptar-la com a seu de l'emissora de ràdio municipal.<\/p> ","coordenades":"41.6732800,2.2596400","utm_x":"438372","utm_y":"4613767","any":"1820","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40057","titol":"Casa Doctor Aubert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-doctor-aubert","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Casa de cos en cantonada, formada per planta baixa, planta pis i sotacoberta. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer Major. La façana principal, que dona al carrer Major, s'avança respecte l'alineació de la vorera sud produït un estretament. La cantonada del carrer Major amb el carrer Antoni Gaudí es troba aixamfranada i rematada a l'alçada del primer forjat amb una petxina per tal de millorar l'accessibilitat. La façana està revestida amb morter de calç, a excepció de la planta baixa, que presenta una reparació amb morter de ciment pòrtland. La façana principal està estructurada segons un únic eix, tot i que en la planta baixa hi ha una petita finestra recent que trenca la composició. Les dos obertures superiors conserven encara la fusta antiga i la barana de ferro.<\/p> ","codi_element":"08005-188","ubicacio":"C\/ Major, 13","historia":"","coordenades":"41.6730000,2.2596900","utm_x":"438376","utm_y":"4613736","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40058","titol":"Turó de la Majordoma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-la-majordoma","bibliografia":" COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Restes en superfície ubicades al turó situat al final de la pujada de la Crta. de Puiggraciós i l'accés al C\/Bertí. Es tracta d'un espai amb una immillorable visibilitat sobre la plana del Vallès. Troballes indeterminades. L'orografia fa que sigui un lloc excepcional per a possibles assentaments. Hi ha notícia de troballes de materials arqueològics indeterminats en superfície. En la prospecció realitzada l'any 2007 no s'hi ha localitzat cap tipus de resta en superfície. Tanmateix, s'observa que recentment s'ha obert un camí fins al cim del turó, que s'ha aplanat, eliminant-hi l'estratigrafia més superficial.<\/p> ","codi_element":"08005-189","ubicacio":"Turó de la Majordoma","historia":"","coordenades":"41.6799600,2.2554000","utm_x":"438026","utm_y":"4614511","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40058-foto-08005-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40058-foto-08005-189-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa i Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40059","titol":"Casa Monujos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-monujos","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Casa de cos en cantonada, formada per planta baixa i planta pis, amb coberta de teula àrab i carener paral·lel al carrer Antoni Gaudí. La façana, que és asimètrica, està arrebossada i pintada, i presenta un sòcol de pedra. El coronament està constituït per dues franges, una cornisa emmotllurada que conté el canaló i, just a sota, un grup de tres forats de ventilació de la golfa. Al mig presenta un conjunt format pel portal d'entrada i dues balconeres emmarcades per un balcó corregut. A l'altre banda del carrer hi ha el jardí de la casa, tancat amb un mur revestit de ceràmica vidrada de dos colors i una reixa de barrots de ferro, amb una porta central de barrots també de ferro.<\/p> ","codi_element":"08005-190","ubicacio":"C\/ Antoni Gaudí, 9","historia":" El 31 de gener de 1939 una canonada que avançava l'arribada de les tropes de l'exèrcit nacional va causar danys en aquesta casa.<\/p> ","coordenades":"41.6732100,2.2599900","utm_x":"438401","utm_y":"4613759","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40060","titol":"Murs de pedra seca amb esglaons de Can Rit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/murs-de-pedra-seca-amb-esglaons-de-can-rit","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha alguns despreniments de pedres de les parets.","descripcio":" Murs de pedra seca situats a la part del davant del pla de la casa. Són ben estructurats, i tenen graons per superar-los, formats per pedres llargues que sobresurten del pla de la paret a manera de permòdols, també en sec, introduïdes al gruix de la paret. Fan més de 2 m d'alçada i 5 m de llargada. Les escales de marge són un enginy pensat per a poder accedir directament d'una feixa a una altra. Per regla general eren construïdes al mateix moment que el marge.<\/p> ","codi_element":"08005-191","ubicacio":"Can Rit (Serrat de l'Ocata)","historia":"","coordenades":"41.6996200,2.2431700","utm_x":"437027","utm_y":"4616703","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40060-foto-08005-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40060-foto-08005-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40061","titol":"Cisterna de Can Rit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cisterna-de-can-rit","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Cisterna subterrània situada al davant la casa. Tot i no haver pogut accedir al seu interior, des de l'exterior es pot apreciar que és de planta quadrada i té una volta feta de totxo massís i pedra rejuntats amb morter de calç. L'accés queda protegit amb una petita caseta feta de totxana i ciment, construïda fa 10 anys aproximadament. Per la seva volumetria exterior té una cabuda superior a 10 m3. Possiblement era una de les cisternes més grans del Serrat.<\/p> ","codi_element":"08005-192","ubicacio":"Can Rit (Serrat de l'Ocata)","historia":"","coordenades":"41.6999300,2.2428300","utm_x":"436999","utm_y":"4616738","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40061-foto-08005-192-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40062","titol":"Complex mina-safareig de Can Joanet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-mina-safareig-de-can-joanet","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Mina situada a una de les feixes de sota la masia de Can Joanet, en direcció cap al Mas Miquel.Té una longitud d'uns 5 m i permet l'accés de persones al seu interior. Subministrava un petit cabal d'aigua que s'emmagatzemava en un safareig rectangular, d'aproximadament 1,5 m per 1m, situat a tocar de la boca de la mina, que permetia regar els hortets que hi havia en aquestes feixes.<\/p> ","codi_element":"08005-193","ubicacio":"Can Joanet (Serrat de l'Ocata)","historia":"","coordenades":"41.6996200,2.2450700","utm_x":"437185","utm_y":"4616702","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40062-foto-08005-193-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40062-foto-08005-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40062-foto-08005-193-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40063","titol":"Casa Justribó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-justribo","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici entre mitgeres format per planta baixa i planta pis, amb coberta de teula àrab i carener paral·lel a la façana. La façana, que està arrebossada i pintada, es composa segons tres eixos verticals, amb l'accés pel central, que presenta un balcó amb llosa a la planta pis. Els altres dos eixos presenten una finestra a la planta baixa i un balcó sense llosa la planta pis. Totes les obertures de la planta pis tenen la llinda amb arc rebaixat de maó a plec de llibre. A l'altre banda del carrer hi ha el jardí de la casa, tancat amb un mur revestit de ceràmica vidrada de dos colors i una reixa de barrots de ferro, amb una porta central de barrots també de ferro.<\/p> ","codi_element":"08005-194","ubicacio":"C\/ Antoni Gaudí, 5","historia":"","coordenades":"41.6731400,2.2598100","utm_x":"438386","utm_y":"4613751","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40064","titol":"Font de la Penyora o de la Teula","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-penyora-o-de-la-teula","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Font situada a l'inici de la Vall Roja, a peu d'un marge rocós. Recull els escorrentius d'un petit torrent de la zona i raja un petit fil d'aigua (antiga font); al seu costat hi ha una aixeta de cop i a sobre un rètol amb el nom 'Font de la Penyora'.<\/p> ","codi_element":"08005-195","ubicacio":"Can Ciurans. Polígon 1, parcel·la 30","historia":"","coordenades":"41.6975500,2.2339400","utm_x":"436257","utm_y":"4616480","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40064-foto-08005-195-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40065","titol":"Font del Desmai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-desmai","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Només queden restes de l'estructura de la bassa.","descripcio":" Es tracta de les restes de la font i la bassa del Desmai, situades a l'est de Can Diví del Sot, a tocar del torrent. La font recollia aigua de l'escorrentiu del torrent i omplia una gran bassa rectangular, situada a la part davantera, que quedava resguardada per un desmai (Salix babylonica) de grans dimensions. Actualment la font ja no raja i només es conserven algunes restes de l'estructura de la bassa, feta amb pedres irregulars lligades amb morter de calç, i del revestiment intern de morter per a impermeabilitzar-la. Els murs fan aproximadament 0,45 m d'amplada i 1,4 m d'alçada; a nivell superficial, un d'ells conserva 1 m de llargada i l'altre uns 9 m.<\/p> ","codi_element":"08005-196","ubicacio":"Can Diví del Sot","historia":" Emblemàtic espai que antigament realitzava una doble funció -productiva i d'esbarjo-. La bassa emmagatzemava l'aigua utilitzada per a regar els horts que hi havia a banda i banda del torrent. També era un indret d'esbarjo de les famílies pageses del poble. La bassa fou destruïda en el decurs de les obres d'urbanització de Can Diví, a finals dels anys vuitanta del segle passat.<\/p> ","coordenades":"41.6598800,2.2625200","utm_x":"438599","utm_y":"4612277","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40065-foto-08005-196-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40065-foto-08005-196-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40066","titol":"Pont de la Font del Desmai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-la-font-del-desmai","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Pont d'un ull, que salva el torrent de Can Diví, situat en el pas de l'antic camí de Can Camp a Llerona, a tocar de la bassa i la font del Desmai. Les parets són fetes de pedres i totxos lligats amb morter de calç, i volta de maó massís. Fa aproximadament 3 m d'amplada i 4 m de llargada.<\/p> ","codi_element":"08005-197","ubicacio":"Can Diví del Sot","historia":"","coordenades":"41.6598800,2.2625200","utm_x":"438599","utm_y":"4612277","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40066-foto-08005-197-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40067","titol":"Bassa de les Pomeres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-les-pomeres","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Bassa, feta de totxo i morter de calç, situada a sota la font del Desmai, al marge del torrent més proper a la masia de Can Diví del Sot. Està soterrada gairebé en la seva totalitat, menys una de les parets laterals, que fa més de 5 m de llargada i més de 2 m d'alçada. S'omplia per mitjà d'un pou que hi havia uns metres més amunt.<\/p> ","codi_element":"08005-198","ubicacio":"Can Diví del Sot","historia":" Segons informacions recopilades per Jordi Puig Roca, aquesta bassa durant anys s'emprà per a regar una gran quantitat de pomeres que es plantaren al torrent. Els propietaris de la finca, la família Girgau, decidiren plantar pomeres perquè tenien parades de fruita a Barcelona, en concret a la Boqueria, al carrer Casp i al Mercat de la Concepció. Finalment optaren per arrencar-les ja que el torrent, que quedava molt ensotat, feia que la fruita agafés malures i no fos apta per vendre.<\/p> ","coordenades":"41.6578000,2.2612700","utm_x":"438493","utm_y":"4612047","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40067-foto-08005-198-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40068","titol":"Casa Feliu Pous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-feliu-pous","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici en cantonada, de planta rectangular, format per planta baixa, planta pis i golfes. L'extrem de la cantonada, amb xamfrà, té només una planta, i a la coberta, orientada al sud, hi ha una terrassa tancada amb un ampit massís amb la part central, la que correspon al xamfrà, amb balustres de ceràmica cuita. Els cossos que abracen la cantonada tenen un sol pendent amb el carener paral·lel a la façana. Totes les façanes estan revestides de morter de calç pintat de color clar. L'entrada principal es situa a la façana est, tot i que actualment, no s'utilitza a causa del tràfic i es troba resituada al seu costat sud. La façana, que es composa per un sòcol d'arrebossat i impostes motllurades situades a l'alçada de cada sostre, està coronada amb una cornisa també motllurada sobrepassada per la part superior de les golfes.<\/p> ","codi_element":"08005-199","ubicacio":"C\/ Antoni Gaudí, 1","historia":"","coordenades":"41.6730800,2.2596400","utm_x":"438372","utm_y":"4613744","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40069","titol":"Can Diví del Sot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-divi-del-sot","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edificació aïllada formada per dos cossos: l'antiga masia i una edificació posterior. L'antiga masia és de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta tres finestres, dues de les quals tenen permòdols a la part superior. La porta d'entrada és adovellada amb un arc rebaixat. A la façana sud, hi ha quatre finestres, una amb permòdols de pedra treballada, una altra amb arc de punt rodó i, finalment, dues d'estil clàssic amb dintell de fusta interior. L'entrada és allargada i amb habitacions a la banda esquerra, que formen una estructura de dues crugies. El segon cos, del segle XIX, , va ser la torre d'estiueig dels propietaris de la finca, amb una petita torre-mirador molt característica. És de planta quadrada i té planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants i el carener orientat en direcció nord-sud. A la part alta del segon pis i seguint l'escala hi ha una torre. L'estructura de la masia està feta amb parets de maó i sostres molt alts, recolzats sobre bigues de fusta. En destaca el gran balcó corregut de la façana, a la banda sud que permetia la comunicació de la casa vella amb la comuna.<\/p> ","codi_element":"08005-200","ubicacio":"C\/ Can Diví, 2","historia":"","coordenades":"41.6585400,2.2606000","utm_x":"438438","utm_y":"4612129","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40069-foto-08005-200-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries: - El pou de servei de la masia, situat a la banda de ponent de la torre, que omplia el safareig amb el rentador i servia per rentar i per regar l'hort de sota la casa. - El pou situat a prop del torrent, a tocar del Prat de Can Draper. L'aigua del torrent era bombejada fins a un dipòsit dins de l'actual urbanització de Can Camp i, posteriorment, enviada cap a la masia a través d'un rec. Va ser construït durant els anys quaranta per en Pere Puigdomènech.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40070","titol":"Pont-passera del torrent de Can Diví","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-passera-del-torrent-de-can-divi","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Petit pont-passera d'un ull, que salva el torrent de Can Diví en el pas del camí que porta a Can Reixac. Està fet d'obra, de maó massís lligat amb morter de calç i volta també de maó massís; fa aproximadament 1 m d'alçada, 2 m de llargada i 2 m d'amplada.<\/p> ","codi_element":"08005-201","ubicacio":"Can Diví del Sot","historia":"","coordenades":"41.6562800,2.2601000","utm_x":"438394","utm_y":"4611879","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40070-foto-08005-201-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40070-foto-08005-201-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40071","titol":"Pou de glaç de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-glac-de-can-draper","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Pou de glaç situat al final de la propietat de Can Darper, proper a Can Reixac, i a la banda nord del Camí del pou de Glaç. Fou construït possiblement al segle XVII, està fet de pedres lligades amb morter de calç i està en bon estat de conservació. És de planta rodona, amb coberta còncava, i fa aproximadament 10 m de diàmetre i 10 m de profunditat. Té dues boques d'accés.<\/p> ","codi_element":"08005-202","ubicacio":"Camí del Pou de Glaç","historia":" El pou de glaç servia per a emmagatzemar els blocs de gel que es treien del torrent del Sot d'en Torres. En aquest espai hi havia unes basses que s'omplien amb l'aigua del rec Draper i el gel obtingut s'empouava de novembre a març, i s'extreia de maig a agost.<\/p> ","coordenades":"41.6547400,2.2627200","utm_x":"438611","utm_y":"4611706","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40071-foto-08005-202-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40071-foto-08005-202-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40072","titol":"Font de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-draper","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Font ubicada gairebé al mig del torrent de Can Reixac, a un punt més baix respecte al nivell del pla. Es troba dins d'una estructura de planta de semicircular allargada, amb parets laterals fetes de pedra i coronades amb totxo, que fa aproximadament 3 m de llargada per 2 m d'amplada, i 1 m d'alçada. S'hi accedeix a través d'una escala de cinc graons fets de maó massís. Al seu voltant hi havia un banc i una taula de pedra, actualment desaparegudes. L'aigua arribava al broc, a través d'una petita mina que la recollia del torrent, i rajava a una petita pica de secció quadrada feta de pedra. La mina va quedar inutilitzada i actualment la font no raja i resta abandonada.<\/p> ","codi_element":"08005-203","ubicacio":"Can Draper. Polígon 3, parcel·la 1","historia":" Emblemàtic espai d'esbarjo de les famílies pageses del poble, on antigament s'organitzaven festes populars i sardanes.<\/p> ","coordenades":"41.6619800,2.2632900","utm_x":"438665","utm_y":"4612509","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40072-foto-08005-203-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40072-foto-08005-203-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40072-foto-08005-203-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40073","titol":"Forn de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-can-draper","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":" Forn d'obra de grans dimensions, situat més avall de la font de can Draper, al marge del costat de ponent del torrent de Can Diví. Encara es conserva bona part de la seva estructura original caracteritzada per una boca d'entrada en forma d'arc, de grans dimensions (aproximadament 2,5 per 2,5 m), construïda amb pedra lligada amb morter de calç, i la part superior construïda amb totxo Actualment, està envoltat d'espessa vegetació, per la qual cosa no resulta fàcil accedir a les seves proximitats.<\/p> ","codi_element":"08005-204","ubicacio":"Can Draper. Polígon 3, parcel·la 1","historia":" Regentat pels de Can Campaner, servia per a confeccionar material de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquest material era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper, just darrera dels forn, conegut com el Terral. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del rec de can Draper i era traslladada en carro fins al forn. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de la mateixa propietat. El forn no s'utilitza des dels anys trenta, quan en Padrós el Campaner va deixar de treballar-hi. Més recentment, alguns sense sostre aprofitaren la infraestructura per passar la nit sota el seu arc. L'últim d'aquests pidolaires, ara fa aproximadament vint anys, durant el dia recollia pel poble tot allò que podia, mentre que per la nit dormia sota el forn en companyia dels seus gossos. Actualment, està envoltat d'espessa vegetació, per la qual cosa no resulta fàcil accedir a les seves proximitats.<\/p> ","coordenades":"41.6617000,2.2624700","utm_x":"438597","utm_y":"4612479","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40073-foto-08005-204-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40073-foto-08005-204-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40074","titol":"Mina de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-can-plantada","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Molts trams de la mina s'han anat ensorrant.","descripcio":" Mina que drenava l'aigua del torrent del Sorral i el de Can Plantada, per tal de subministrar-la a la masia. Fou construïda a finals del segle XVIII. Està bastida amb peces de maó massís amb grans juntes, i volta de peces ceràmiques apuntades. Fa aproximadament 0,6 m d'amplada i alçades diferents segons els trams. Ara resta abandonada i en un estat de conservació precari, degut a que molts trams del seu traçat s'han anat ensorrant. Neix just a sota de la resclosa dels horts del Metge, continua per sota de Can Saniqueda i Can Panedes, fins al pla de l'Arcada, on creua el torrent de Can Plantada i arriba a la bassa de la masia. Al darrere de Can Codina hi ha un dels nombrosos pous de registre que permetien la seva neteja. Abans d'entrar a la bassa de Can Plantada, la mina tenia un repartidor que derivava un part de l'aigua i, per mitja d'un tub enterrat, la feien passar pel mig dels camps fins a la bassa de Can Gafa.<\/p> ","codi_element":"08005-205","ubicacio":"Can Plantada","historia":" Segons textos antics provinent de l'Arxiu de Can Plantada, les obres de construcció de la mina van finalitzar l'any 1795.<\/p> ","coordenades":"41.6568000,2.2506700","utm_x":"437610","utm_y":"4611943","any":"1795","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40074-foto-08005-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40074-foto-08005-205-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40075","titol":"Can Cariteu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cariteu","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici entre mitgeres, format per planta baixa, planta pis i sotacoberta. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel al carrer Antoni Gaudí. La façana principal, que es composa verticalment segons tres eixos, cada un dels quals amb una obertura a cada planta i l'entrada principal a l'eix central, està revestida íntegrament amb morter de calç. Les portes i les dues finestres de la planta baixa estan tancades amb un arc rebaixat i les finestres del nivell superior amb una llinda plana.<\/p> ","codi_element":"08005-206","ubicacio":"C\/ Antoni Gaudí, 3","historia":"","coordenades":"41.6731100,2.2597100","utm_x":"438378","utm_y":"4613748","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40076","titol":"Sínia de Can Pau Adjutori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sinia-de-can-pau-adjutori","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"en estat d'abandó","descripcio":" Sínia situada a les proximitats del torrent del Sot d'en Girbau. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua formada per una roda horitzontal que, accionada per mitjà d'un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, engranava amb una altra roda vertical i movia una cadena, l'extrem inferior de la qual era submergida a l'aigua del pou. Avui dia, la sínia resta abandonada i tot els seus elements estan molt malmesos.<\/p> ","codi_element":"08005-207","ubicacio":"Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62","historia":" Segons Joaquim Batlles Jo, propietari de la masia, la sínia bombejava aigua, primer per mitjà d'un animal i, anys després, amb un motor.<\/p> ","coordenades":"41.6395700,2.2579300","utm_x":"438198","utm_y":"4610025","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40076-foto-08005-207-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40076-foto-08005-207-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40077","titol":"Rescloses menors del Verder","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rescloses-menors-del-verder","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Resclosses situades al llarg del torrent del Verder, construïdes per tal de derivar l'aigua cap als recs dels petits horts que hi havia a les ribes. Es conserven algunes parets d'aquestes petites rescloses, transversals al curs de l'aigua del torrent, fetes de pedres lligades amb morter de calç. Actualment ja no es conrea cap horta tocar del torrent, i les recloses estan abandonades.<\/p> ","codi_element":"08005-208","ubicacio":"Torrent del Verder","historia":"","coordenades":"41.6814800,2.2488900","utm_x":"437485","utm_y":"4614685","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40077-foto-08005-208-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40077-foto-08005-208-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40078","titol":"Basses de la Boadella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-la-boadella","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Són dues basses, situades a la Boadella, de forma quadrada i fetes de pedres lligades amb morter de calç. Una bassa gran, la més antiga, i a tocar d'aquesta, una bassa més petita. S'omplen per mitjà d'un rec que transporta l'aigua recollida a la resclosa del pont de la Terrera i d'una mina. Des de les basses l'aigua es distribuïda a una comunitat de més de deu regants mitjançant un complex entramat de recs, que permeten regar entre 12 i 13 parcel·les d'una superfície variable (entre 2000 i 2500m2). Només 3 parcel·les reguen amb la bassa gran i la resta amb la petita. Segons la proximitat a les basses, les hores d'aigua són variables entre: 9'5h les parcel·les més properes i 11h les més allunyades.<\/p> ","codi_element":"08005-209","ubicacio":"La Boadella","historia":"","coordenades":"41.6623400,2.2500400","utm_x":"437563","utm_y":"4612559","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40078-foto-08005-209-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40078-foto-08005-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40078-foto-08005-209-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Des de les basses de la Boadella es pot gaudir d'un camp visual de gran abast: al nord els camps enfeixats que suaument porten a les quadres de Can Forns i a la casa pairal, i finalment, el bosc que hi ha al fons. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de l'Ametlla del Vallès, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40079","titol":"Safareig de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/safareig-de-can-plantada","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Safareig situat dins el pati cobert de la masia. És de forma rectangular, fet de pedra, amb el broc de coure allargat i estret. El bonó, situat a un dels extrems, omple un altre safareig, petit i quadrat, que se li adosa.<\/p> ","codi_element":"08005-210","ubicacio":"Can Plantada. Polígon 6, parcel·la 61","historia":"","coordenades":"41.6517900,2.2494500","utm_x":"437503","utm_y":"4611388","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40079-foto-08005-210-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40079-foto-08005-210-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40080","titol":"Carregador de porcs de Can Fàbregas del bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carregador-de-porcs-de-can-fabregas-del-bosc","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Carregador de porcs situat a tocar de les corts de la masia de Can Fàbregas del Bosc. És tracta d'una estructura de planta quadrada, d'aproximadament 1,2 m de llargada per 1,2 m d'amplada, feta amb còdols de riu lligats amb morter de calç. Al seu interior hi ha una rampa, feta de terres atapeïdes, que a la seva alçada màxima fa aproximadament 1 m sobre el nivell del pla, per tal de facilitar la càrrega dels porcs al carro. Una restauració recent ha reforçat la junta de les pedres amb pòrtland.<\/p> ","codi_element":"08005-211","ubicacio":"Can Fàbregas del Bosc","historia":"","coordenades":"41.6664600,2.2348000","utm_x":"436298","utm_y":"4613028","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40080-foto-08005-211-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40080-foto-08005-211-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40080-foto-08005-211-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40081","titol":"Cobert agrícola de Can Fàbregas del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cobert-agricola-de-can-fabregas-del-bosc","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Cobert agrícola, construït l'any 1933, situat a pocs metres al nord-est de la masia, i a tocar de la bassa. És de planta rectangular, d'un sol nivell, i fa 60 m2 de superfície. La teulada és d'un sol aiguavés, amb coberta de teula àrab. Les façanes del davant i posterior són fetes de pedra de la zona, lligada amb morter de calç i les laterals de maó massís. Les cantoneres són també de totxo. Hi ha tres portes d'accés, situades a la façana principal del cobert, amb llinda i brancals de maó massís, i tres petites finestres amb llinda, brancals i ampit del mateix material, a la façana posterior.<\/p> ","codi_element":"08005-212","ubicacio":"Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67","historia":"","coordenades":"41.6663900,2.2351400","utm_x":"436326","utm_y":"4613020","any":"1933","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40081-foto-08005-212-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40081-foto-08005-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40081-foto-08005-212-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40082","titol":"Restes estructurals a Can Fàbregas del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-estructurals-a-can-fabregas-del-bosc","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Està en estat ruïnós","descripcio":" Es tracta de les restes d'un cobert situat a uns 40 m al nord-est de la masia. És una estructura de planta quadrada, feta amb pedres irregulars lligades amb morter de calç, que conserva part dels quatre murs de façana, dos dels quals de més de 3 m d'alçada. A l'interior de l'estança hi ha una pedra de molí hidràulic que, a simple vista, no sembla tenir cap mena de relació amb l'estructura. A nivell superficial no s'ha pogut documentar cap tipus de fragment ceràmic que permeti datar aquests vestigis.<\/p> ","codi_element":"08005-213","ubicacio":"Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67","historia":" Segons la propietària del terreny, Teresa Barbany Torell, el seu padrastre, nascut al 1912, no havia vist mai l'estructura dempeus però sempre l'havia conegut com 'les restes del molí'.<\/p> ","coordenades":"41.6665900,2.2351000","utm_x":"436323","utm_y":"4613042","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40082-foto-08005-213-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40082-foto-08005-213-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40083","titol":"Complex mina-bassa-rec de Can Fàbregas del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-mina-bassa-rec-de-can-fabregas-del-bosc","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" La mina, situada uns metres més amunt de la casa, drena aigua del torrent i, mitjançant una canalització, omple la bassa. Avui dia, tot i que està en ús, la mina queda totalment soterrada degut a les remocions de terres de les obres dels darrers anys. La bassa, situada a tocar del cobert agrícola, és de planta rectangular i ocupa una superfície de 52,8 m2. A la seva banda meridional, i al seu interior, hi ha un safareig de planta quadrada, que permetia obtenir aigua neta per abeurar el bestiar, evitant que es barregés amb l'aigua de la bassa, bruta pels ànecs que criaven els propietaris. A un dels laterals, hi ha una rampa d'accés pels anàtids, feta de rajoles. A la paret on s'hi adossa la rampa hi ha dos gravats, de molt petit tamany, amb l'any d'inici (1929) i el del final (1930) de la construcció de la bassa. El rec baixa, des d'uns metres més avall de la bassa, creua la carretera i va paral·lel al camí que duu en direcció al riu Tenes. Just en el tram que va per sota la carretera, passa per un tub que rega les feixes de la part baixa de la finca.<\/p> ","codi_element":"08005-214","ubicacio":"Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67","historia":"","coordenades":"41.6663800,2.2349900","utm_x":"436314","utm_y":"4613019","any":"1930","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40083-foto-08005-214-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40083-foto-08005-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40083-foto-08005-214-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40084","titol":"Els Quatre Cantons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-quatre-cantons","bibliografia":" COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Estructures negatives situades a prop de la cruïlla entre la carretera BP-1432 i la via que dóna entrada al poble des de la carretera C-17. No es coneix el lloc exacte de la troballa. Sepulcre de fossa amb un esquelet localitzat a uns 3 metres de profunditat. Estava cobert amb una llosa grisa. Es desconeix si tenia aixovar associat, però en tot cas no se'n conserven restes. No es coneixen d'altres troballes posteriors en indrets propers, i actualment no s'observa cap tipus de resta en superfície, ja que la zona està totalment urbanitzada. Malgrat això, es mantenen algunes parcel·les molt properes a la cruïlla amb una densitat baixa de construcció, en especial el Parc públic de Maria Lluïsa.<\/p> ","codi_element":"08005-215","ubicacio":"A prop de la cruïlla entre la carretera BP 1432 i la via dóna entrada al poble des de la C-17.","historia":" El jaciment el localitzà el sr. Maties Barres l'any 1948, mentre construïa un pou. Comunicà la troballa al sr. Josep Estrada<\/p> ","coordenades":"41.6659500,2.2657400","utm_x":"438873","utm_y":"4612949","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40084-foto-08005-215-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40084-foto-08005-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40084-foto-08005-215-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40085","titol":"Rec de Can Radissa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rec-de-can-radissa","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Canal de regatge format per una cavitat oberta a terra, estreta, poc profunda i sense revestir, que condueix l'aigua captada per la resclosa del pont de Ca l'Unyó (Santa Eulàlia de Ronçana), fins a Ca l'Hermano i Can Donat, on es situen els Horts de Can Radissa, part dels quals pertanyen a Can Plantada. A les propietats de Can Sagimon, dins del rec, hi ha un safareig amb un rentador, fet amb còdols lligats amb morter de calç i arrebossat amb una capa de morter gruixat, que fa aproximadament 1 m de llargada i uns 0,4 m d'amplada.<\/p> ","codi_element":"08005-216","ubicacio":"Can Fàbregas del Bosc","historia":" A la zona dels Horts de Can Radissa hi tenien hort moltes famílies de l'Ametlla, com els de Can Muntaner, els de Can Ganduxé o els de Can Casanoves.<\/p> ","coordenades":"41.6648500,2.2333000","utm_x":"436171","utm_y":"4612850","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40085-foto-08005-216-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40085-foto-08005-216-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40086","titol":"Font de Can Moret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-moret","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"en estat ruïnós","descripcio":" Font, mig soterrada, situada a tocar del torrent de Can Carlons, al nordoest de Can Moret de Dalt, a un indret gairebé inaccessible degut a les bardisses. Es tracta d'una construcció proveïda d'una canal feta de maó massís, per on raja un filet d'aigua que cau a un seti de pedres. Al voltant de la font, hi ha les restes d'una estructura feta de totxo i morter relacionada directament amb aquesta. El seu estat ruïnós dificulta la seva interpretació; podria tractar-se dels bancs o de la coberta de la font.<\/p> ","codi_element":"08005-217","ubicacio":"Can Moret. Polígon 5, parcel·la 57","historia":"","coordenades":"41.6640400,2.2383100","utm_x":"436588","utm_y":"4612756","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40086-foto-08005-217-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40086-foto-08005-217-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40087","titol":"Complex mina-font de Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-mina-font-de-can-forns","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Mina bastida que segueix el curs del torrent de Can Forns. La boca de la mina, feta de totxos lligats amb morter de calç, fa aproximadament 1m d'alçada i 50 cm d'amplada. La mina enviava l'aigua cap a la font, proveïda per un broc de pedra de color vermellosa, per on brollava l'aigua. Actualment la font no raja.<\/p> ","codi_element":"08005-218","ubicacio":"Can Forns. Polígon 5, parcel·la 19","historia":" Segons informacions orals recollides per Jordi Puig Roca, antigament dins d'aquesta mina hi havia un repartidor que per mitjà d'una canonada de plom enviava l'aigua a la casa (dipòsits del celler) per al consum domèstic.<\/p> ","coordenades":"41.6670900,2.2495700","utm_x":"437528","utm_y":"4613087","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40087-foto-08005-218-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40088","titol":"Complex resclosa-rec-mina del Pont de la Terrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-resclosa-rec-mina-del-pont-de-la-terrera","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Resclosa, situada a sota el Pont de la Terrera, que desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedra i maó massís lligats amb morter de calç i fa aproximadament 2 m de llargada i uns 70 cm d'alçada. El rec, fet dels mateixos materials, i d'una amplada aproximada de 12 cm, ressegueix a cel obert el marge dret del torrent i arriba a una petita mina, situada sota el camp del davant de les Basses de la Boadella, que condueix l'aigua fins a la bassa gran.<\/p> ","codi_element":"08005-219","ubicacio":"Can Forns. Polígon 4, parcel·la 12","historia":"","coordenades":"","utm_x":"437823","utm_y":"612791","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40088-foto-08005-219-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40088-foto-08005-219-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40088-foto-08005-219-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40089","titol":"Bassa de Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-forns","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Bassa situada entre la font i els forns de Can Forns, davant de l'aqüeducte. La part sud és rectangular i la part nord, que s'adapta al desnivell del terreny, és de forma trapezoïdal. Al seu interior hi ha una paret de mamposteria, que la subdivideix en dues basses. Fa aproximadament 15 m de llargada, 8 m d'amplada i 1,5 m de fondària. Conserva el bonó amb el mecanisme metàl·lic, que donava sortida de l'aigua pel rec i l'aqüeducte.<\/p> ","codi_element":"08005-220","ubicacio":"Can Forns","historia":"","coordenades":"41.6672500,2.2495900","utm_x":"437530","utm_y":"4613104","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40089-foto-08005-220-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40090","titol":"Complex piscina-canalitzacions de Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-piscina-canalitzacions-de-can-forns","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"actualment aquest complex resta en estat d'abandó.","descripcio":" Piscina de grans dimensions, amb una capacitat per a 30.000 litres, que s'omplia amb l'aigua provinent de dos pous, un situat davant de la casa, prop del torrent de la font, i l'altre, al torrent de Can Feliu. Permetia regar els jardins dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí i tots els camps de davant de la casa, amb un sistema de canalització, que encara es conserva. Aquest complex salva els desnivells del terreny a través de diversos petits aqüeductes, d'una alçada aproximada d'1 m, fets de maó massís lligat amb morter. Actualment resta abandonat.<\/p> ","codi_element":"08005-221","ubicacio":"Can Forns. Polígon 5, parcel·la 19","historia":"","coordenades":"41.6666500,2.2474500","utm_x":"437351","utm_y":"4613039","any":"1960","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40090-foto-08005-221-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40090-foto-08005-221-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40091","titol":"Aqüeducte de Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aqueducte-de-can-forns","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Aqüeducte d'un arc de mig punt, en forma de pont, que salva el desnivell del terreny al pas del torrent de la font. Conduïa l'aigua del rec que sortia de la bassa de Can Forns fins als horts que hi havia a l'altre costat del torrent. És fet de paredat comú, amb l'arcada de totxo a plec de llibre. Actualment només es fa servir com a pont i té les baranes metàl·liques a mode de passamà, tot i que inicialment eren de fusta.<\/p> ","codi_element":"08005-222","ubicacio":"Can Forns","historia":" La seva construcció va ser encarregada per en Salvador Millet Maristany.<\/p> ","coordenades":"41.6669800,2.2495800","utm_x":"437529","utm_y":"4613074","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40091-foto-08005-222-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40091-foto-08005-222-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40092","titol":"Forn de Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-can-forns","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Restes d'un forn situat a migdia de la bassa de Can Forns. És una estructura que conserva les dues boques d'enfornar, construïdes amb els brancals de pedra i la part superior en forma d'arc, feta de totxo a plec de llibre. El seu interior està dividit en dos forns separats per un petit mur, fet de pedra lligada amb morter de calç i coronat amb totxo, d'aproximadament 60 cm d'alçada. La paret on es situen les boques d'enfornar està feta de totxo lligat amb morter de calç, i les tres restants tenen la part inferior feta de tàpia i la superior del mateix materials que la primera.<\/p> ","codi_element":"08005-223","ubicacio":"Can Forns. Polígon 5, parcel·la 19","historia":"","coordenades":"41.6670800,2.2495200","utm_x":"437524","utm_y":"4613086","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40092-foto-08005-223-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40092-foto-08005-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40092-foto-08005-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40093","titol":"Bassa de sota Cal Forcaire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-sota-cal-forcaire","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Bassa situada sota Cal Forcaire, dins de les propietats de Can Bachs. Probablement s'omplia de l'aigua que baixava del torrent del Verder. És de forma rectangular, fa aproximadament 5 m de llargada i 2 m d'amplada, i està feta de totxo. Actualment resta buida i abandonada.<\/p> ","codi_element":"08005-224","ubicacio":"Cal Forcaire","historia":"","coordenades":"41.6745000,2.2593200","utm_x":"438347","utm_y":"4613902","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40093-foto-08005-224-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40093-foto-08005-224-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40094","titol":"Era de Ca l'Arcís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/era-de-ca-larcis","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Era situada a tocar de la façana principal de la masia. És de forma rectangular, amb paviment de lloses de pedra de la zona de color vermelloses. Les lloses de l'extrem de la façana són de formes regulars, rectangulars i quadrades, i les de l'extrem contrari són irregulars, de formes i tamanys diversos.<\/p> ","codi_element":"08005-225","ubicacio":"Ca l'Arcís (Serrat de l'Ocata)","historia":"","coordenades":"41.6989400,2.2444900","utm_x":"437136","utm_y":"4616626","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40094-foto-08005-225-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40094-foto-08005-225-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40095","titol":"Pontet del torrent de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pontet-del-torrent-de-can-plantada","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Pont d'un ull que salva el torrent de Can Plantada en el pas del camí de Can Guineu. Les parets són de pedra i morter i la volta de maó. Fa aproximadament uns 2 m d'alçada, 4 m de llargada i uns 4 m d'amplada.<\/p> ","codi_element":"08005-226","ubicacio":"Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 9005","historia":" Segons informacions orals recollides per Jordi Puig Roca, als anys quaranta, Ventura Ganduxé va fer construir aquest pont que va suposar una millora important al camí i va permetre abolir el gual del torrent.<\/p> ","coordenades":"41.6537700,2.2487000","utm_x":"437443","utm_y":"4611609","any":"1940","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40095-foto-08005-226-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40095-foto-08005-226-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40096","titol":"Can Sarral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sarral","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Es tracta d'una antiga masia, de planta irregular, formada per planta baixa i planta pis. Actualment es troba adossada, pels seus costats oest i nord per Can Campaner, la casa veïna. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Tota la façana està arrebossada i pintada. La seva façana principal està orientada al sud. Al seu costat est presenta un cos annex, destinat a les corts i la pallissa, i un porxo que actualment serveix com a terrassa de la planta superior.<\/p> ","codi_element":"08005-227","ubicacio":"C\/ Antic Camí de Caldes, 26","historia":" Antiga ferreria del poble, on es duïen a ferrar els cavalls. Queden argolles a la façana principal. La finestra que queda a la part central de la façana denota que era antigament una porta a la que es va fer un ampit. A la Planta Pis, just a sobre s'hi percep encara l'emprenta d'una finestra avui tapiada.<\/p> ","coordenades":"41.6672400,2.2598900","utm_x":"438387","utm_y":"4613096","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40097","titol":"Can Campaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-campaner","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Casa de cos en cantonada, formada per planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Tota la façana està arrebossada i pintada, i rematada a la part superior amb un senzill acroteri ubicat sobre cornisa. La façana principal, que dona a l'Antic Camí de Caldes, presenta una obertura a cada planta, la de planta baixa a l'extrem dret i la de planta pis centrada, i un balcó corregut amb una barana de ferro. Hi ha l'accés a un dels dos habitatges que la formen; l'altre habitatge té l'accés des del pati de la façana oposada. La façana lateral s'adapta al traçat del carrer Francesc Macià amb un canvi de pla que forma una aresta vertical en tota la seva alçada.<\/p> ","codi_element":"08005-228","ubicacio":"C\/ Antic Camí de Caldes, 28","historia":"","coordenades":"41.6672200,2.2597200","utm_x":"438373","utm_y":"4613094","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40098","titol":"Pou del carrer Poeta Maragall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-carrer-poeta-maragall","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Pou, construït amb totxo i morter, situat al carrer del Poeta Maragall nº 6. Té dues obertures tancades amb reixa de ferro, la més gran dóna al carrer i la més petita dóna al pati de la casa. La gran, tancada amb vidre, amb ampit i llinda de pedra -té una inscripció amb l'any 1876-; la més petita, de forma semicircular i amb ampit de pedra, permetia omplir una petita pica de pedra que hi ha adossada al pou. Té una placa commemorativa de la història de la seva construcció, en el seu 133è aniversari.<\/p> ","codi_element":"08005-229","ubicacio":"C\/ Poeta Maragall, 6.","historia":" Segons la placa commemorativa, l'any 1876 un conjunt de veïns de la zona (Joan Carbonell, Sebastià Parera, Pere Cariteu, Josep Cariteu, Josepa Montcada de Pujol, Domingo Subirana, Genís Riera i Teresa Croquí i Jansana) van finançar la construcció del pou per tal de solucionar la manca d'abastament d'aigua potable. En el document contractual de l'època es regulava d'una manera detallada el procés constructiu i la posterior explotació del pou.<\/p> ","coordenades":"41.6732200,2.2595800","utm_x":"438367","utm_y":"4613760","any":"1876","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40098-foto-08005-229-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40098-foto-08005-229-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40098-foto-08005-229-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40099","titol":"Biot de les serps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/biot-de-les-serps","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Biot situat a tocar del Camí Antic de Bigues, en un indret proper a la barraca d'en Feliu (Bigues i Riells). És un petit clot natural, de poca profunditat, que acumula aigua bastant neta i sense moviment.<\/p> ","codi_element":"08005-230","ubicacio":"Camí ral de Bigues. Polígon 1, parcel·la 44","historia":"","coordenades":"41.6745100,2.2416300","utm_x":"436874","utm_y":"4613916","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40099-foto-08005-230-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40100","titol":"Bassa de Can Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-coromines","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"La vegetació que creix a l'interior de la bassa està malmetent la seva estructura.","descripcio":" Bassa situada a sobre la masia, en direcció nord-oest, a una parcel·la del carrer de Salvador Millet. És de forma rectangular i de grans dimensions, i s'omplia amb aigua del torrent del Verder. Actualment resta buida, abandonada i en mal estat de conservació degut a que la vegetació que creix al seu interior malmet la seva estructura.<\/p> ","codi_element":"08005-231","ubicacio":"Can Coromines","historia":" Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, durant els estius de la dècada dels anys trenta, la bassa era utilitzada com a piscina per bona part dels habitants del poble.<\/p> ","coordenades":"41.6736400,2.2570300","utm_x":"438155","utm_y":"4613808","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40100-foto-08005-231-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40100-foto-08005-231-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40101","titol":"Forn del Verder (Can Coromines)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-del-verder-can-coromines","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Estat d'abandó. Només queden algunes restes de l'estructura.","descripcio":" Restes d'un forn situat a peu del torrent del Verder, a un marge proper a Can Muntaner. És una estructura de planta quadrada, amb restes de cendres al seu interior, que conserva part de les quatre parets, fetes de tàpia i revestides amb una capa de morter de calç. Al seu davant, a un lloc planer a tocar del marge, destaca una era amb un fi estrat de carbons a tota la seva superfície.<\/p> ","codi_element":"08005-232","ubicacio":"Torrent del Verder. Polígon 1, parcel·la 47","historia":"","coordenades":"41.6726200,2.2557200","utm_x":"438045","utm_y":"4613696","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40101-foto-08005-232-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40101-foto-08005-232-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40102","titol":"Tanca de pedra de Can Rit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tanca-de-pedra-de-can-rit","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Tanca de pedra, situada entre Can Rit i Can Calces, que separa les dues propietats. Està feta amb pedres de la zona lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 1,2 m d'alçada, 0,3 m d'amplada, i uns 5 m de llargada.<\/p> ","codi_element":"08005-233","ubicacio":"Can Rit (Serrat de l'Ocata). Polígon 1, parcel·la 5","historia":"","coordenades":"41.6998000,2.2428900","utm_x":"437004","utm_y":"4616723","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40102-foto-08005-233-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40103","titol":"Complex mina-aqüeducte de Ca l'Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-mina-aqueducte-de-ca-larenys","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Aqüeducte de gran alçada (aproximadament 5 m), fet de pedra de la zona amorterada amb calç, amb quatre arcs de mig punt fets de totxo a plec de llibre. És conegut també amb el nom de l'Arcada. La construcció salva el desnivell del terreny al pas del torrent de Ca l'Arenys, travessant-lo en sentit nord-oest sud-est. Condueix l'aigua de la mina a través d'un tub de morter de ciment fins a les basses, a les actuals piscines. Antigament ho feia per mitjà d'un rec a cel obert. La mina neix molt a prop de sota el cementiri i voreja el torrent fins a arribar a l'antiga arcada que dona pas als safareigs i a les basses de Ca l'Arenys. Al llarg de la Mina, que encara està en funcionament, hi ha diversos pous de registre.<\/p> ","codi_element":"08005-234","ubicacio":"Ca l'Arenys","historia":"","coordenades":"41.6698600,2.2672600","utm_x":"439003","utm_y":"4613382","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40103-foto-08005-234-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40103-foto-08005-234-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40103-foto-08005-234-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Fotografia antiga del rec de l'aqüeducte facilitada per la família Fonta.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40104","titol":"Can Mestre Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mestre-miquel","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici entre mitgeres, format de planta baixa i dos plantes. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. La façana està revestida amb morter de calç i té incisions de forma quadrada. A l'alçada de cada sostre hi ha una imposta emmotllurada. La façana principal està estructurada per quatre eixos verticals, els dos centrals formant un conjunt. Les dues plantes pis tenen dues balconeres a la part central unides per un balcó corregut. A l'extrem dret de la façana hi ha una porta, amb una finestra just al damunt, que permet l'accés a l'escala de les plantes superiors. La façana està rematada per un ràfec amb tres filades de totxo disposades en punta de diamant.<\/p> ","codi_element":"08005-235","ubicacio":"C\/ Major, 21","historia":"","coordenades":"41.6728300,2.2598900","utm_x":"438393","utm_y":"4613717","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40105","titol":"Casa Soler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-soler","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici aïllat amb planta en forma de 'L', que consta de planta baixa, pis i soterrani. Es troba elevat respecte del carrer al que confronta. La piscina, a l'extrem de llevant és un element que forma part de la pròpia edificació.<\/p> ","codi_element":"08005-236","ubicacio":"C\/ Mestre Ramon Capell, 4","historia":"","coordenades":"41.6673100,2.2636000","utm_x":"438696","utm_y":"4613101","any":"1967","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40105-foto-08005-236-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Gabriel Mora, arquitecte","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40106","titol":"Ca la Pepa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-pepa","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia de planta rectangular, formada per planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual està orientada al sud. Les façanes són de paredat comú sense revestir, amb cadenes de carreus. Les obertures de la planta superior tenen l'ampit, brancals i llinda de pedra amb inscripcions corresponents al segle XVII. Al seu costat oest presenta un cos annex, destinat a les quadres.<\/p> ","codi_element":"08005-237","ubicacio":"C\/ Francesc Macià, 31","historia":"","coordenades":"41.6661000,2.2594200","utm_x":"438347","utm_y":"4612970","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40106-foto-08005-237-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40107","titol":"Font del Gat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-gat","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Font situada a la part alta del torrent de la Font del Gat, als peus de la Serreta. S'hi accedeix a través d'un sender que neix al camí del Verder i va paral·lel al curs del torrent. La font està enclotada a un marge rocós on s'hi baixa a través d'una escala de pedra de vuit graons, d'aproximadament 1,2 m d'alçada, i raja un filet diminut d'aigua.<\/p> ","codi_element":"08005-238","ubicacio":"Torrent de la Font del Gat","historia":" Està considerada com una de les fonts més emblemàtiques del municipi, on Els estiuejants de principis del segle XX passaven llargues estones. A la seva aigua se li atribuïen propietats medicinals.<\/p> ","coordenades":"41.6806100,2.2536300","utm_x":"437879","utm_y":"4614585","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40107-foto-08005-238-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40108","titol":"Pantà de Can Millet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panta-de-can-millet","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Pantà situat al mig del torrent de Can Millet, poc més amunt de l'aqüeducte. Recollia l'aigua de la pluja que baixa pel torrent i la subministrava a Can Xammar de Dalt (Can Millet). És construït amb una gran resclosa, feta de paredat comú, de gairebé 2 m d'amplada, i més de 2 m d'alçada, amb una paret de maó a mode de barana, que voreja aquest espai elevat. Actualment resta inutilitzat, ja que tot i que emmagatzema aigua, el seu interior està ple de sorra.<\/p> ","codi_element":"08005-239","ubicacio":"Torrent de Can Millet","historia":" PUIG J. (2007:81) l'obra va ser dissenyada pel Sr. Sabater durant la primera meitat dels anys quaranta. La realització material va ser feta per Jaume Soler 'Paleta'. Va ser una obra que va donar feina a unes 30 persones i 8 o 10 carros. La construcció va durar un any i mig i, durant aquell temps la quantitat de feina fou tan gran que sorgí la necessitat que hi hagués un aiguader que s'encarregués de transportar càntirs d'aigua del Verder cap a l'obra. Cal dir que va ser un autèntic fracàs ja que en pocs anys va quedar omplert de la sorra que arrossegava el torrent.<\/p> ","coordenades":"41.6825800,2.2501500","utm_x":"437591","utm_y":"4614806","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40108-foto-08005-239-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40108-foto-08005-239-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40108-foto-08005-239-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40109","titol":"Complex mina de l'Alba-aqüeducte del Verder o de Can Millet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-mina-de-lalba-aqueducte-del-verder-o-de-can-millet","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" La mina de l'Alba, construïda cap als anys quaranta del segle XX, recollia els escorrentius del torrent de l'Alba i d'allà l'aigua anava, per mitjà de canonades, directament cap a Can Millet. L'aqüeducte, situat a llevant del camí del Verder, salva el desnivell del terreny al pas del torrent de Can Millet. Condueix les aigües provinents de la mina de l'Alba cap a la bassa dels peixos de Can Xammar de Dalt (Can Millet) per mitjà d'una canonada. És una construcció allargada i estreta, feta de pedres lligades amb morter de calç, amb volta apuntada de totxo.<\/p> ","codi_element":"08005-240","ubicacio":"Can Millet","historia":"","coordenades":"41.6818300,2.2492300","utm_x":"437514","utm_y":"4614723","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40109-foto-08005-240-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40109-foto-08005-240-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Les coordenades UTM són les de l'aqüeducte.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40110","titol":"Caixaruda o escaxarrotat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caixaruda-o-escaxarrotat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Nom local de la zona de Puiggraciós que es dona a una primitiva i universal menja, un brou que recull els elements de l'hort disponibles en el moment, trossejats i barrejats en una olla. Per donar gust s'afegeix sagí ranci que s'enfarina en forma de petites boletes. És un plat de cuina de subsistència.<\/p> ","codi_element":"08005-241","ubicacio":"Serrat de l'Ocata","historia":"","coordenades":"41.7000200,2.2441900","utm_x":"437112","utm_y":"4616747","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions orals facilitades per Pep Salsetes, cuiner i historiador gastronòmic.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40111","titol":"Torrent del Verder","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-verder","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" El seu nom segurament és derivat de l'exuberància de la vegetació que creixia i creix a les ribes del torrent de Verder. L'existència d'aigua durant tot l'any fan que sigui un dels torrent amb major concentració d'infraestrucutres hidràuliques del municipi i, segurament, els primers pobladors de la zona ja s'abastiren de l'aigua d'aquest torrent. En bona part, l'emplaçament de l'Ametlla podria estar condicionat per la proximitat d'accés a l'aigua del Verder.<\/p> ","codi_element":"08005-242","ubicacio":"Zona del Verder","historia":"","coordenades":"41.6802300,2.2494300","utm_x":"437529","utm_y":"4614546","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40111-foto-08005-242-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40111-foto-08005-242-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40112","titol":"Font dels caçadors (Sot de la Barca)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-cacadors-sot-de-la-barca","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Font situada a l'inici del Sot de la Barca, que recull les aigües ja en forma de torrent. Naixia de la mateixa torrentera al costat de la propietat de Can Coromines. Antigament era coneguda com la Font del Sot de la Barca. Actualment, degut a la sequera, no raja aigua de la font, tot i que en època de pluja encara ho fa.<\/p> ","codi_element":"08005-243","ubicacio":"Sot de la Barca","historia":" PUIG, J (2007:62): la font permetia regar els horts que hi havia a banda i banda d'aquest torrent. Els horts eren compartits entre Can Coromines i Can Cariteu.<\/p> ","coordenades":"41.6732600,2.2466400","utm_x":"437290","utm_y":"4613774","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40113","titol":"Font del Racó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-raco","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Font situada a tocar del torrent del Verder, al costat del Salt de les Roquetes, sota la resclosa del rec Draper. El broc només conserva una petita obertura per on raja un fil d'aigua que cau a un pedrís.<\/p> ","codi_element":"08005-244","ubicacio":"Torrent del Verder","historia":" Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, antigament la font tenia una petita cúpula que la protegia així com un replà davant la font; a principis del segle XX era un lloc d'esbarjo tradicional dels estiuejants.<\/p> ","coordenades":"41.6750100,2.2548500","utm_x":"437975","utm_y":"4613962","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40113-foto-08005-244-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40113-foto-08005-244-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40113-foto-08005-244-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40115","titol":"Villa Pepita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-pepita","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Casa aïllada de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i golfes amb coberta de teula àrab a dues vessants. Les façanes estan estucades i presenten decoracions esgrafiades al voltant de les obertures, a les cantonades, i al sòcol de gran alçada. La façana principal té una composició simètrica i està estructurada en tres eixos verticals. En destaca el portal d'accés a la planta baixa, un balcó amb balustres a la planta pis i tres finestres amb arcs de mig punt a les golfes.<\/p> ","codi_element":"08005-246","ubicacio":"C\/ Francesc Macià, 42","historia":"","coordenades":"41.6681900,2.2597800","utm_x":"438379","utm_y":"4613201","any":"1931","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40115-foto-08005-246-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40115-foto-08005-246-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40115-foto-08005-246-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40116","titol":"Els Casalots II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-casalots-ii","bibliografia":" COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Restes en superfície situades als terrenys compresos a banda i banda del camí d'accés a l'actual granja Tilmar en una petita elevació del terreny natural - carena que separa la conca del Congost i del Tenes-. Avui en dia hi ha com a referència una petita barraca agrícola. Àrea on apareixen mòduls i peces de sílex dispersos en superfície. Moltes vegades les peces presenten tosca -concrecions calcàries-. Alguns exemplars provenen de la zona del Brull, Aiguafreda i el Figaró, i sembla que podien haver estat transportats pel riu Congost. Alguns d'ells tenen indicis d'haver estat treballats o utilitzats. Les dimensions de les peces no superen els 600 o 700 mm. L'any 1982 Maria Victòria Gràcia revisà els materials i els situà cronològicament a l'Epipaleolític-Neolític Antic, fet que els podria convertir en els materials més antics trobats al municipi. Malgrat que és freqüent la localització de noves peces quan els caps són llaurats, en la prospecció realitzada l'any 2007 no se'n han trobat. El jaciment se sobreposa en part a l'espai ocupat pel jaciment romà dels Casalots I. Actualment els materials recollits es troben en dipòsit al Museu de Granollers, cedits per Josep Estrada. Consisteixen en tres bosses de materials: una de fragments de sílex, una altra de nuclis i encara una altra de peces retocades.<\/p> ","codi_element":"08005-247","ubicacio":"granja Tilmar","historia":" El jaciment fou localitzat per Emili Ramon i Jordi Pardo, i els materials els revisà l'any 1982 Maria Victòria Gràcia.<\/p> ","coordenades":"41.6580800,2.2712000","utm_x":"439320","utm_y":"4612071","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40116-foto-08005-247-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleolític|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"77|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40117","titol":"Murs de pedra seca de Can Panxa Rossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/murs-de-pedra-seca-de-can-panxa-rossa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)<\/p> ","codi_element":"08005-248","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3","historia":"","coordenades":"41.7002400,2.2424700","utm_x":"436969","utm_y":"4616772","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40117-foto-08005-248-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40118","titol":"Murs de pedra seca de Can Roses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/murs-de-pedra-seca-de-can-roses","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)<\/p> ","codi_element":"08005-249","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8","historia":"","coordenades":"41.6985700,2.2423600","utm_x":"436959","utm_y":"4616587","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40119","titol":"Murs de pedra seca de Can Vicens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/murs-de-pedra-seca-de-can-vicens","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)<\/p> ","codi_element":"08005-250","ubicacio":"Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 1","historia":"","coordenades":"41.6992100,2.2423800","utm_x":"436961","utm_y":"4616658","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40120","titol":"Can Riera (Can Pau)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-riera-can-pau","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Conjunt edificatori format per diverses fases constructives. La coberta és plana i en sobresurt un petit cos a la cantonada. Les façanes són planes, arrebossades i pintades, i la principal es composa segons tres eixos. L'edifici originari correspon a una masia, Can Pau, actualment visible només a la façana nord del conjunt. La segona fase correspon a la planta baixa que es situa alineada a tocar de la carretera. La següent fase correspon a la botiga, i finalment, a l'ampliació del primer pis, que unifica la façana més pública. El cos afegit present una mitgera i una cantonada.<\/p> ","codi_element":"08005-251","ubicacio":"Ctra. de Sant Feliu, 44","historia":"","coordenades":"41.6655000,2.2586300","utm_x":"438281","utm_y":"4612904","any":"1934","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40120-foto-08005-251-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40120-foto-08005-251-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Racionalisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|120|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40121","titol":"Villa Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-eulalia","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici de planta rectangular, format per planta baixa i planta sotacoberta, que està aixecat respecte del terreny. Es situa en un solar en cantonada, alineat amb el carrer de la Mina i enretirat respecte l'alineació de les cases del carrer Francesc Macià. La coberta és de teula àrab a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. Les façanes estan revestides amb estuc de calç i, sota el ràfec, hi ha una garlanda d'esgrafiats amb motius vegetals. Les obertures presenten arcs carpanells apuntats. L'accés es produeix per una marquesina coberta amb teula àrab vidrada de diferents colors. La tanca del jardí es composa per un mur baix de coronament aixamfranat i pilars de rematats a dues aigües, amb una reixa de ferro forjat. Els coronaments del mur i del pilar estan revestits amb ceràmica vidrada.<\/p> ","codi_element":"08005-252","ubicacio":"C\/ Francesc Macià, 12","historia":"","coordenades":"41.6696700,2.2605400","utm_x":"438444","utm_y":"4613365","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40121-foto-08005-252-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40122","titol":"Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu de Granollers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-de-granollers","bibliografia":" http:\/\/www.museugranollers.org\/index.php<\/p> ","centuria":"IaC-IIIdC","notes_conservacio":"","descripcio":" El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. El material de l'Ametlla del Vallès procedeix de les prospeccions que durant més de tres dècades(1945-80), es van dur a terme a la comarca. Aquest va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Cal Fusteret. Conjunt d'eines i elements artesanals; 2 pondus ibèrics (Núm. registre 6432). - Can Forns. Conjunt de fragments de ceràmica romana (Núm. Registre 5588). - Can Tiano. Conjunt de material ibèric i romà (Núm. registre 5587); 19 fragments de ceràmica ibèrica (Núm. registre 6336); 1 fragment de pondus (Núm. registre 6337). - Ermita de Sant Nicolau. Material ibèric corresponent a un conjunt de fragments de ceràmica (Núm. Registre 1726), 1 fragment de ceràmica amb nansa (Núm. Registre 2220), 1 fragment de vora pintada de forma triangular amb base de cercles concèntrics (Núm. Registre 2917) i una peça de teler de forma trapezoïdal (Núm. Registre 394). - Puiggraciós. Material ibèric corresponent a 2 lots de ceràmica (Núm. registre 1725 i 5638) i un lot de 7 fragments de ceràmica provinent de prospeccions (Núm. Registre 5867). - El Pollancre. Conjunt de diversos fragments de ceràmica romana i un sílex (Núm. Registre 5653).<\/p> ","codi_element":"08005-253","ubicacio":"Museu de Granollers","historia":"","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Ibèric|Romà","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40123","titol":"Complex mina-bassa de Can Plandolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-mina-bassa-de-can-plandolit","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Bassa circular situada a tocar de la banda de llevant del camí de Can Plandolit, al davant del encreuament amb el camí de Can Plantada. Està construïda amb maó lligat amb ciment, és de grans dimensions, aproximadament 30 m de diàmetre, i està protegida per una tanca metàl·lica al seu voltant. La bassa, que permet regar els camps de conreu del voltant, s'alimenta d'una mina que capta l'aigua del torrent, entre Can Reixac i Can Diví, així com d'un dels pous situat a dins d'un cobert als peus de la mateixa bassa.<\/p> ","codi_element":"08005-254","ubicacio":"Can Plandolit","historia":" A la minuta municipal de 1925 ja es constata l'existència d'una petita bassa rectangular en el mateix indret i un pou uns metres més cap al nord. Segons la memòria oral de la gent gran de la zona, el Sr. Pascual, constructor del municipi, s'encarregà de la construcció de la nova bassa cap als anys cinquanta del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.6506500,2.2523700","utm_x":"437745","utm_y":"4611259","any":"1950","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40123-foto-08005-254-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40123-foto-08005-254-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Sr. Pascual","observacions":"Les coordenades UTM són les de la bassa.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40124","titol":"Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu Can Xifreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-can-xifreda","bibliografia":" BUSTAMANTE I PICAÑOL, Martí (1988). Materials i jaciments arqueològics de Sant Feliu de Codines. Museu Arqueològic Municipal, Ajuntament de Sant Feliu de Codines. http:\/\/www.ictisp.com\/~xifreda\/<\/p> ","centuria":"I-III dC","notes_conservacio":"","descripcio":" L'origen del Museu de Can Xifreda prové d'una col·lecció arqueològica de les troballes provinents de les prospeccions o excavacions fetes pel Grup Talp, afeccionats locals a l'arqueologia, entre les dècades dels anys 50 i 70 del segle passat. L'abast geogràfic s'estén per Sant Feliu de Codines i pels municipis pròxims. El material de l'Ametlla del Vallès va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Can Tiano. Són materials d'època romana provinents d'una tomba, datada entre els segles II-III dC, que fou excavada als anys 70. Es tracta d'una gerra íntegra de ceràmica comuna, diversos fragments de terra sigil·lada, un sílex i una tègula completa. - Pla de Can Carlons. Són materials ibèrics i romans provinents d'una sitja, datada cap als segles I-II dC, que fou excavada als anys 70. Es tracta d'una boca de dolia i quatre pesos de teler.<\/p> ","codi_element":"08005-255","ubicacio":"Museu Can Xifreda (Sant Feliu de Codines)","historia":" Aquest petit museu municipal va néixer gràcies a l'impuls del Sr. Martí Garriga, afeccionat local. La col·lecció de troballes fetes pel Grup Talp al llarg dels anys 50, 60 i 70 van esdevenir patrimoni municipal l'any 1970, i des de l'any1988 estan ubicades a l'edifici modernista de Can Xifreda.<\/p> ","coordenades":"41.6695600,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40124-foto-08005-255-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40124-foto-08005-255-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40124-foto-08005-255-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40125","titol":"Casa 'Aigües'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-aigues","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Edifici de planta quadrada, format per planta baixa, que es troba alineat a dos carrers, amb la cantonada aixamfranada. Al costat de llevant, crea un petit pas amb la casa adjacent, utilitzat antigament com a rec de distribució d'aigua. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana es composa horitzontalment, i està arrebossada i pintada amb un sòcol de paredat comú. En el xamfrà hi ha dues pilastres que emmarquen una obertura. L'entrada, a la que s'accedeix a través d'un porxo, presenta un arc el·líptic, que es repeteix dues vegades a la mateixa façana.<\/p> ","codi_element":"08005-256","ubicacio":"C\/ Francesc Macià, 9","historia":"","coordenades":"41.6696100,2.2608700","utm_x":"438471","utm_y":"4613358","any":"1934","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40125-foto-08005-256-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Emili Sala i Pibernat, arquitecte","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40126","titol":"Conillar de Mas Puigllonell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conillar-de-mas-puigllonell","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Tanca situada a la part est de la masia. És un mur fet de pedra de la zona lligada amb morter de calç, que fa aproximadament 1 m d'alçada i uns 30 m de llargada. Actualment es desconeix la seva funcionalitat, que podria ser diversa, tot i que probablement s'utilitzava per a guardar el bestiar.<\/p> ","codi_element":"08005-257","ubicacio":"Mas Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25","historia":" Segons informacions orals facilitades pels propietaris de la masia, la tanca és coneguda amb el nom del conillar perquè un avantpassat seu, anomenat Genís Antoja, a finals del segle XIX, patí una malaltia que el deixà paral·lític i es distreia disparant des de la casa, amb l'escopeta, els conills que quedaven atrapats al recinte.<\/p> ","coordenades":"41.6969700,2.2404400","utm_x":"436797","utm_y":"4616411","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40126-foto-08005-257-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40127","titol":"Restes estructurals al Mas Puigllonell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-estructurals-al-mas-puigllonell","bibliografia":" PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Les restes dels dipòsits estan bastant malmeses i hi creix vegetació al seu interior.","descripcio":" Es tracta de les restes d'un conjunt d'estructures antigues, situat per sobre de la masia, en direcció nord-est, format per tres dipòsits de decantació, un forn i un molí, de funcionalitat i cronologia indeterminades. Tots els elements estructurals són fets de pedres irregulars de la zona, lligades amb morter de calç. Els dipòsits, que són de planta quadrada, conserven les restes del revestiment intern de morter per a impermeabilitzar-los. Possiblement eren utilitzades com a basses de decantació ja que aprofiten el desnivell del terreny per a la seva construcció. A tocar del dipòsit del capdamunt, a la seva dreta, es troben les restes d'un petit forn, on s'observa una superfície rubefactada i la presència de fragments de carbó. A tocar seu, hi ha unes pedres de molí, que semblen descontextualitzades, i un element de construcció vertical, d'aproximadament 2 m d'alçada, de forma circular, que probablement servia com a suport d'una altra estructura. A nivell superficial no s'ha pogut documentar cap tipus de fragment ceràmic que permeti datar aquests vestigis. D'altra banda, l'indret no han estat mai objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica que permeti la seva interpretació.<\/p> ","codi_element":"08005-258","ubicacio":"Mas Puigllonell","historia":"","coordenades":"41.6974800,2.2410100","utm_x":"436845","utm_y":"4616467","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40127-foto-08005-258-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40127-foto-08005-258-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40133","titol":"Pou del Mas Puigllonell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-mas-puigllonell","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou situat a la banda oest de la pallissa del Mas Puigllonell. L'estructura exterior, de forma quadrada, està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç, fa aproximadament 1,8 m d'alçada, i està coberta amb una gran llosa. A banda i banda de l'obertura del pou, hi ha dos petits murs, fets també amb pedra i morter de calç, coronats amb unes pedres llises de forma regular.","codi_element":"08005-264","ubicacio":"Mas Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25","historia":"","coordenades":"41.6971900,2.2408500","utm_x":"436832","utm_y":"4616435","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40133-foto-08005-264-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40134","titol":"Paller de Can Xacó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/paller-de-can-xaco","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Problemes estructurals.","descripcio":"Paller situat a la part sud-oest de la casa. És de planta rectangular, i la teulada és d'un sol vessant amb embigat de fusta i teula àrab. Les façanes són de pedra de la zona lligada amb morter, i fa aproximadament7,8 m de llargada, uns 3,7 m d'amplada i uns 3 m d'alçada. La porta d'accés és amb volta de totxo. Té adossat un petit galliner fet també amb pedra de la zona. El paller està en mal estat de conservació i té problemes estructurals evidents.","codi_element":"08005-265","ubicacio":"Can Xacó (Serrat de l'Ocata). Polígon 1, parcel·la 7","historia":"","coordenades":"41.6991800,2.2435400","utm_x":"437057","utm_y":"4616654","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40134-foto-08005-265-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40140","titol":"Ajuntament i escoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ajuntament-i-escoles","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat, alineat i elevat respecte al nivell de la plaça, format per un cos central i dos cossos laterals annexos. La seva composició és simètrica respecte a l'eix que forma el cos central. De la façana central en destaca l'arc de la porta d'entrada amb dues columnes amb capitells, el balcó central i el coronament que inscriu un rellotge de sol, motiu central dels esgrafiats geomètrics florals de la façana. A ambdues bandes del cos central es situen els cossos laterals, amb obertures d'arcs de mig punt rebaixats i tripartits per pilars de totxo. Un sòcol de pedra coronat amb un filet de totxo unifica els tres cossos El cos central era destinat a les dependències de l'ajuntament i els laterals eren destinats a les escoles públiques, un per a nois i un altre per a noies, formant un conjunt característic de principis del segle XX, model seguit també en diverses poblacions. El conjunt forma part del projecte d'eixample de l'Ametlla, realitzat pel llavors arquitecte municipal Joaquim Raspall i Mayol vers el 1906.","codi_element":"08005-271","ubicacio":"Plaça de l'Ajuntament, s\/n.","historia":"","coordenades":"41.6695700,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613353","any":"1913","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40140-foto-08005-271-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40140-foto-08005-271-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Manuel Joaquim Raspall Mallol","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40142","titol":"Escalinata i jardins de l'església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escalinata-i-jardins-de-lesglesia","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un projecte urbanitzador de Joaquim Manuel Raspall i Mallol. Entre els anys 1911 i 1912, quan es va traslladar l'antic cementiri, situat a la plaça de l'església, a la seva ubicació actual, va urbanitzar aquest espai, amb una àmplia plaça i unes escalinates amb una barana de forma corba.","codi_element":"08005-273","ubicacio":"Plaça de l'Església","historia":"","coordenades":"41.6737900,2.2595000","utm_x":"438361","utm_y":"4613823","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40142-foto-08005-273-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40142-foto-08005-273-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Manuel Joaquim Raspall i Mallol","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40143","titol":"Era de Can Plandolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/era-de-can-plandolit","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Moltes de les rajoles estan fragmentades.","descripcio":"Era situada a la part oest de la masia, a un pla superior respecte a la casa. És de forma circular, el paviment està enrajolat amb cairons, i reforçada per un petit mur perimetral, fet de pedra lligada amb morter de calç i coronat amb totxo. Fa aproximadament 30 m de llargada i 10 d'amplada.","codi_element":"08005-274","ubicacio":"Can Plandolit. Polígon 3, parcel·la 116","historia":"","coordenades":"41.6489800,2.2518700","utm_x":"437702","utm_y":"4611074","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40143-foto-08005-274-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40143-foto-08005-274-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40144","titol":"Forn d'obra de Can Plandolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-de-can-plandolit","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Forn d'obra situat a tocar dels pins pinyers del davant de la casa. L'estructura, feta de totxo i ciment i d'aproximadament 2 m de llargada i 2 m d'amplada, està formada per un petit dipòsit d'aigua, que s'omple a partir d'un pou situat al torrent, i al davant l'estructura semicircular del forn.","codi_element":"08005-275","ubicacio":"Can Plandolit. Polígon 3, parcel·la 86","historia":"PUIG, J (2007: 153): al mateix indret on es situa aquest forn hi havia hagut l'antic forn que, com a totes les cases fortes del sud del municipi, permetia extreure'n beneficis extraordinaris en una època en que els materials de construcció escassejaven. Als anys quaranta, fruit de la important demanda de materials de construcció que hi havia al poble, els germans Moreno van reactivar el forn fins a la dècada dels vuitanta.","coordenades":"41.6477600,2.2518700","utm_x":"437701","utm_y":"4610939","any":"1960","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40144-foto-08005-275-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40144-foto-08005-275-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40145","titol":"Pont de Can Plandolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-can-plandolit","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit pont d'un ull, que salva el torrent de Can Reixac en el pas del camí que porta a Can Catafau i al Mas Fabrera. Fa aproximadament 1 m d'alçada, 2 m de llargada i 2 m d'amplada. Les parets exteriors són de mamposteria, les interiors de paredat comú i la volta de totxana.","codi_element":"08005-276","ubicacio":"Can Plandolit. Polígon 3, parcel·la 116","historia":"","coordenades":"41.6480400,2.2525600","utm_x":"437759","utm_y":"4610970","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40145-foto-08005-276-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40146","titol":"Bassa de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-plantada","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa situada a uns 250 m al nord-est de la casa, i molt pròxima al torrent. S'hi accedeix pel camí que surt just al davant la cara nord de la casa. És de forma circular, de grans dimensions, amb una capacitat aproximada d'1,5 milions de litres. S'omplia amb aigua de la mina de Can Plantada i permetia regar bona part de les terres de la finca per mitjà d'un complex sistema de recs. La seva estructura està coronada amb maó massís i conserva el bonó.","codi_element":"08005-277","ubicacio":"Can Plantada","historia":"PUIG, J (2007:159) la bassa tenia dos bonons. El de dalt donava sortida a un rec que seguia paral·lel al camí de la casa i que permetia regar els camps enfeixats que baixaven fins el torrent. Amb aquest rec es podia regar part dels camp que anava en direcció a la bassa de Can Ponet. L'altre bonó situat a la part baixa de la bassa, proporcionava l'aigua a una canonada més profunda que conduïa l'aigua a la masia i possibilitava el rec de la Quintana, l'horta de la casa i el camp del corral.","coordenades":"41.6539000,2.2512400","utm_x":"437654","utm_y":"4611621","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40146-foto-08005-277-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40146-foto-08005-277-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40147","titol":"Casa Bernadàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-bernadas","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat de planta concentrada i aixecat respecte del terreny, format per planta baixa i planta pis. La coberta, amb teula àrab, presenta una estructura en creu, amb una torre-mirador al costat de migdia, i les arestes de trencament, els ràfecs i un remat als extrems est i nord a l'holandesa coronats amb una esfera ceràmica rematada amb punta de llança. La torre-mirador té una teulada de pavelló també composta rematada amb un penell. Les façanes, revestides d'estuc de calç, es composen horitzontalment amb un basament a la part inferior, una imposta de totxo a l'alçada del primer forjat i un ràfec a l'extrem de la teulada, amb la part inferior rematada amb una imposta ceràmica. L'entrada es troba a la façana est, a través d'un atri sobre dos pilars amb capitell decorat amb totxo. La casa està limitada per una tanca perimetral formada per un basament de paredat comú amb una reixa de ferro. El xamfrà de l'extrem sud està tancat amb un parament de paredat amb tres buits, cada un dels quals tancat amb un arc pla de totxo.","codi_element":"08005-278","ubicacio":"C\/ Francesc Macià, 6","historia":"","coordenades":"41.6704300,2.2606100","utm_x":"438450","utm_y":"4613450","any":"1931","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40147-foto-08005-278-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40147-foto-08005-278-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40148","titol":"Era i ventador de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/era-i-ventador-de-can-plantada","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Era situada a l'exterior del barri de la casa. El paviment és enrajolat amb cairons, i està recentment reformada. Fa aproximadament 21 m de llargada per 17 m d'amplada. El ventador, que servia per aprofitar millor la recollida del gra al entrar el vent per la seva part superior, es troba a la zona sud-est de l'era. Està completament restaurat, tot i que conserva les columnes originals: tres arrodonides al darrere, i quatre de forma quadrada al davant. El sostre és d'embigat de fusta i teules, i fa aproximadament 14 m de llargada per 5 m d'amplada.","codi_element":"08005-279","ubicacio":"Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 61","historia":"","coordenades":"41.6516500,2.2495700","utm_x":"437513","utm_y":"4611372","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40148-foto-08005-279-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40148-foto-08005-279-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40149","titol":"Bassa antiga de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-antiga-de-can-plantada","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa situada a tocar del costat nord de la casa, integrada dins l'estructura d'un cobert agrícola. És de forma arrodonida i allargada, feta pedra lligada amb morter de calç, i fa aproximadament 12 m de llargada per 7 m d'amplada. Actualment ja no es fa servir com a bassa, ja que es va aprofitar la seva estructura per a construir a sobre un cobert agrícola. Hi ha una font adossada a part del davant, recentment restaurada, amb una paret semicircular feta de pedra i coronada amb totxo, amb un broc i un bonó de teula.","codi_element":"08005-280","ubicacio":"Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6520300,2.2493100","utm_x":"437492","utm_y":"4611415","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40149-foto-08005-280-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40149-foto-08005-280-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40150","titol":"Bassa Morta o del Cànem","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-morta-o-del-canem","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Només queden restes de les parets de la bassa.","descripcio":"Restes de la bassa morta, que permetia amarar el cànem que es produïa a la zona. Amb l'aigua d'aquesta bassa es podien regar els camps que hi havia arran del torrent. Actualment queden restes de les parets de la bassa, fetes amb pedres lligades amb morter de calç, amb una alçada màxima d' 1,2 m, i una amplada màxima d'1 m.","codi_element":"08005-281","ubicacio":"Can Plantada","historia":"PUIG, J (2007:160) La bassa estava dividida en dos compartiments i possiblement un d'aquests servia per a netejar les impureses de l'oli d'un trull que hi havia al costat seu.","coordenades":"41.6525600,2.2479700","utm_x":"437381","utm_y":"4611475","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40150-foto-08005-281-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40150-foto-08005-281-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40151","titol":"Tanca de l'hort de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tanca-de-lhort-de-can-plantada","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Tanca de grans dimensions, situada a la part sud de la casa. Està feta de pedres lligades amb morter de calç, i tanca la zona d'horta, d'uns 37 m de llargada per 23 m d'amplada aproximadament. El mur de la zona del nord-oest fa gairebé 3 m d'alcada, i les altres dues aproximadament 1 m d'alçada.","codi_element":"08005-282","ubicacio":"Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 61","historia":"","coordenades":"41.6515100,2.2487500","utm_x":"437445","utm_y":"4611358","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40151-foto-08005-282-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40152","titol":"Bassa del bosc de Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-del-bosc-de-can-plantada","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa, feta de pedra i morter de calç, situada al mig del Bosc de Can Plantada. Només se'n conserven els vestigis d'un mur, que fa aproximadament 1,5 m de llargada per 1 m d'alçada.","codi_element":"08005-283","ubicacio":"Can Plantada","historia":"Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, la bassa ja existia abans de l'artigatge del bosc durant la Guerra Civil; cosa que corroboraria l'existència de cultiu en aquesta zona molts anys enrere i posaria de manifest la gran quantitat de canvis que ha sofert el paisatge d'aquesta plana agroforestal.","coordenades":"41.6544200,2.2467900","utm_x":"437284","utm_y":"4611682","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40152-foto-08005-283-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40153","titol":"Can Gafa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gafa","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"Actualment és difícil localitzar més materials a la zona.","descripcio":"Restes en superfície situades a les proximitats de la masia, que pertany al terme municipal de Santa Eulàlia de Ronçana. A la primera terrassa del torrent de Can Plantada, lleugerament elevada. La part corresponent al terme de l'Ametlla del Vallès se situa al nord de la casa de Can Gafa i a banda i banda de l'antic camí de Santa Eulàlia. Conjunt de materials lítics descontextualitzats, trobats en superfície, que es poden situar en un context cronològic que aniria entre l'Epipaleolític i el Neolític Antic. Actualment és difícil localitzar més materials a la zona.","codi_element":"08005-284","ubicacio":"Can Plantada","historia":"Els materials foren localitzats per Josep Estrada.","coordenades":"41.6515500,2.2460600","utm_x":"437221","utm_y":"4611364","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40153-foto-08005-284-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40153-foto-08005-284-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40153-foto-08005-284-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleolític|Neolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"77|78|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40154","titol":"Can Catafau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-catafau","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades a la zona de la masia de can Catafau i del petit turó que hi ha al davant. Actualment és el restaurant el Racó de l'Ametlla. En aquest punt elevat, ben assolellat i d'accés fàcil a aigua i terres de conreu és on és més lògic l'assentament, malgrat que en la prospecció realitzada l'any 2007 no s'hi ha localitzat cap tipus de resta. Es conserven els materials al Museu de Granollers. Restes de sílex trobades en superfície.","codi_element":"08005-285","ubicacio":"Can Catafau","historia":"","coordenades":"41.6451500,2.2561500","utm_x":"438055","utm_y":"4610646","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40154-foto-08005-285-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40154-foto-08005-285-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40155","titol":"Pla de Magús II\/Turó Arbocer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-magus-iituro-arbocer","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"Actualment aquest espai ha estat totalment modificat i se n'ha alterat la topografia amb la construcció d'un gran edifici i l'adequació del seu entorn.","descripcio":"Restes en superfície situades a la zona més o menys planera al nord-est del turó Arbocer, a la part final del c\/Gralla. Zona aixecada, fàcil de protegir, amb bona insolació i propera a algunes terres de conreu relativament planes. A l'inici de la vessant sud es localitzaven fragments treballats de sílex associats a ceràmica grollera feta a mà, amb un desgreixant molt vast, força reduïda a la cara interna. La mida mitjana de les peces oscil·la entre els 5 i els 250 mm de longitud. El jaciment, que es troba a pocs metres del Turó Arbocer i al costat del jaciment ibèric del Coll de Magús, s'ha interpretat com una possible zona amb enterraments en urnes d'incineració. Actualment aquest espai ha estat totalment modificat i se n'ha alterat la topografia amb la construcció d'un gran edifici i l'adequació del seu entorn. Es conserven els materials, cedits per Josep Estrada, al Museu de Granollers.","codi_element":"08005-286","ubicacio":"Turó Arbocer","historia":"Jaciment documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon","coordenades":"41.6916300,2.2373200","utm_x":"436532","utm_y":"4615820","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40155-foto-08005-286-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40155-foto-08005-286-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40155-foto-08005-286-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40156","titol":"Coll de Can Sous I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coll-de-can-sous-i","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XII aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades a mà esquerra de la carretera de Puiggraciós en direcció al Santuari. Des de l'actual carretera en direcció a les parcel·les que hi ha cap a la urbanització de la Miranda. Restes de ceràmica descontextualitzada, trobada en superfície a la zona més planera del coll de Can Sous. S'hi localitzaren diversos fragments de ceràmica grollera feta a mà amb motius decoratius de tradició del bronze final, com ara cordons amb pessic. Es conserven els materials al Museu de Granollers. El jaciment coincideix en part amb el Coll de Can Sous II, de cronologia romana. Tot l'espai que ocupa es troba actualment urbanitzat excepte una petita zona ajardinada, que inclou la font de Can Sous, just davant del restaurant.","codi_element":"08005-287","ubicacio":"Puiggraciós","historia":"Jaciment localitzat per Josep Estrada.","coordenades":"41.6868200,2.2517900","utm_x":"437732","utm_y":"4615276","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40156-foto-08005-287-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40156-foto-08005-287-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40157","titol":"Turó d'en Grèsol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-den-gresol","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades al que avui és part del camí d'accés a la urbanització de Pinar i Portús, en una zona relativament aturonada que presentava camps de cultiu força planers al llarg de la petita serra on s'assentava el jaciment. Queda uns 100 m al sud del camí antic de Bigues. Restes de ceràmica hallstàtica de pasta negra, localitzada en superfície. Es localitzaren dues vores, una d'elles biselada. Ceràmica feta a mà amb motius decoratius de cordó amb pessic. Actualment en aquest indret no s'observen restes arqueològiques de cap tipus en superfície.","codi_element":"08005-288","ubicacio":"Pinar i Portús","historia":"Localitzat per Josep Estrada.","coordenades":"41.6725600,2.2427700","utm_x":"436967","utm_y":"4613699","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40157-foto-08005-288-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40157-foto-08005-288-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|80|81|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40158","titol":"Km 32 de l'autovia de l'Ametlla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/km-32-de-lautovia-de-lametlla","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Estructures negatives situades al Km 32 de l'autovia, en una zona que correspon a una carena que fragmenta la vall del Congost amb la del Tenes. Bona insolació, terres de cultiu relativament planes i poca persistència de la boira de les fondalades. Durant la construcció de l'autovia, al marge, es van detectar dues sitges amb ceràmica feta a mà, sense decoració. També hi van aparèixer fragments d'ossos. Les sitges van ser destruïdes durant les obres i actualment, amb la zona urbanitzada, no es localitzen restes arqueològiques en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers.","codi_element":"08005-289","ubicacio":"autovia C-17","historia":"Jaciment documentat l'any 1964 per Josep Estrada","coordenades":"41.6449900,2.2674700","utm_x":"438997","utm_y":"4610620","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40158-foto-08005-289-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40159","titol":"Puiggraciós (Turó del Pollancre)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puiggracios-turo-del-pollancre","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"IV-III aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes estructurals situades a la part superior del turó del Pollancre o de Puiggraciós, fins arribar per la part oest a la casa del Pollancre. La major part del jaciment està situat dins el terme municipal de Figaró-Montmany, però una petita part es troba dins el de l'Ametlla. Disposem de relativament poques dades sobre el poblat del Turó de Puiggraciós. Leandre Villaronga hi va fer una petita intervenció arqueològica l'any 1950, i a partir d'aquest moment el jaciment ha estat objecte de successives destruccions i expoliacions, que van culminar amb la construcció de la torre de guaita després dels incendis de l'any 1994. Les úniques dades disponibles, doncs, són les poques publicades per Villaronga. Aquest autor divideix el poblat en dos sectors: la part més elevada, un recinte de 240 per 40 metres, recolzada a la muralla, de 240 metres de llargada i 1,60 d'amplada, que tanca l'espai per la part nord; el poblat s'estendria per la pendent que baixa en direcció sud i sud-oest, cap a la casa del Pollancre -on hi ha una important font d'aigua-, format per habitacions isolades, sense formar carrers. Les parets són de pedra seca. Aquesta zona ocuparia uns 22.300 m2 i, juntament amb la superior abans descrita, formaria un conjunt que arribaria a les 3,5 hectàrees. Aquest fet, i la troballa, al centre del recinte superior, d'una construcció singular, rectangular, de 10 per 17 metres fa pensar que el poblat de Puiggraciós es podria incloure a la categoria dels nuclis vertebradors del territori laietà. La muralla, segons Villaronga a mig construir, tanca el recinte superior només per la part nord, la menys fàcilment defensable. Tenim notícia també de la troballa d'abundant material arqueològic: ceràmica comuna i grollera ibèrica, campaniana B -una de les quals amb el grafit ibèric OL-, fusaioles, pesos de teler, un pesal de bronze que pesa exactament una unça romana. També nou monedes de bronze amb llegendes ibèriques -una de les quals de la seca de Lauro, Llerona-, la pràctica totalitat de les quals de la segona meitat del segle II a.C., tot i que n'hi ha una del segle I a.C. En definitiva, es tracta d'un poblat força important, que ocupa una superfície destacable. Actualment encara es localitza material ceràmic en superfície fins, almenys, la casa del Pollancre-, tot i que, amb les dades molt parcials de què disposem, no sembla comptar, a la zona dels habitatges, amb un urbanisme organitzat. Tot i així, hi ha un recinte diferenciat a la part més alta, amb almenys un edifici singular, protegit per una muralla, que, d'altra banda, no sabem si compta amb sistemes defensius complexos. Podria tractar-se del nucli que controlés bona part de la vall del Congost, incloent-hi a l'est tota la zona de Samalús i Marata i arribant a l'oest fins al riu Tenes. El territori actual de l'Ametlla, evidentment, en formaria part. De fet, la troballa de les monedes, pertanyents sobretot a la segona meitat del segle II a.C., evidencia la forta vitalitat i continuïtat del poblat ben entrada ja l'etapa de domini romà de la zona, fet que només es documenta normalment en assentaments d'importància, com el de la Torre Roja de Caldes, abandonat definitivament a finals del segle I a.C. Part de la zona d'habitació, a la vessant oest del turó, pertany al terme de l'Ametlla. En aquesta petita zona hi hem trobat abundant material ceràmic ibèric, principalment restes de ceràmica comuna, de pasta de sandwitch i d'àmfora.","codi_element":"08005-290","ubicacio":"Turó del Pollancre","historia":"Excavat parcialment l'any 1950 per Leandre Villaronga.","coordenades":"41.7022000,2.2402100","utm_x":"436783","utm_y":"4616992","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40159-foto-08005-290-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40159-foto-08005-290-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40160","titol":"Mas Dorca I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-dorca-i","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades a la zona aturonada on actualment hi ha el restaurant la Quaranya i que representa un baluard respecte les zones més properes relativament planes. Tenia una molt bona insolació, resguardat de les boires i amb accés a camps de cultiu i aigua amb facilitat. Actualment la zona es troba totalment emboscada i ben a prop s'hi ha urbanitzat un nou polígon industrial. No es localitza cap tipus de resta. El jaciment romà de Mas Dorca II ocupa també aquest espai.","codi_element":"08005-291","ubicacio":"Mas Dorca","historia":"Josep Estrada hi localitzà restes de sílex en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers.","coordenades":"41.6509600,2.2685100","utm_x":"439090","utm_y":"4611282","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40160-foto-08005-291-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40160-foto-08005-291-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40160-foto-08005-291-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40161","titol":"Pla de la Violona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-la-violona","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades a la zona central del Pla de la Violona. Per l'orografia de la zona s'ha marcat la zona més planera del terreny pertanyent al municipi de l'Ametlla. En aquesta zona actualment emboscada però relativament plana i apta per al conreu s'hi localitzaven fragments de ceràmica ibèrica comuna en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers, cedits per Josep Estrada. Hi ha fragments de ceràmica comuna ibèrica, grollera i a torn, i també fragments de sílex. Actualment no es localitza ceràmica en superfície. Tanmateix, la vegetació impedeix la realització d'una prospecció de manera correcta.","codi_element":"08005-292","ubicacio":"Pla de la Violona","historia":"","coordenades":"41.6836600,2.2390400","utm_x":"436668","utm_y":"4614934","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40161-foto-08005-292-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40161-foto-08005-292-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40162","titol":"Ermita \/ Serrat de Santa Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-serrat-de-santa-creu","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades al que són les restes de l'ermita de Santa Creu i les proximitats de l'assentament. Es tracta d'un espai aturonat, ara completament cobert pel bosc, a tocar del terme de Bigues. En aquesta zona, als anys 80, es localitzaven alguns fragments dispersos de ceràmica medieval, però era difícil la localització de cap estructura, per la densa vegetació de l'espai. En aquest turó es localitzava probablement l'antiga ermita de Santa Creu, refernciada documentalment en època medieval. Durant els anys 70, a ponent del camí del Pla de la Violona, en una vessant orientada a llevant i ocupada antigament per vinyes, era freqüent la troballa de restes de sílex de cronologia indeterminada en superfície. Dalt del turó, amb una panoràmica privilegiada vers Nord, Sud i Oest, es conserva un pany de paret de construcció molt sòlida que es pot atribuir a l'antiga ermita. El parament del mur és de pedra, lligada amb morter de calç i intercalant-hi alguns fragments de teula. El pany de paret està orientat Sudoest-Nordest, té uns 6 metres de llargada i uns 70-80 cm de gruix. Seguint la carena en direcció a ponent, a pocs metres, es localitzen algunes acumulacions de pedres que podrien correspondre a antigues estructures.","codi_element":"08005-293","ubicacio":"Santa Creu","historia":"Jaciment descobert als anys 70 del segle XX per A. Valldeoriola. Propsectat en diverses ocasions per Emili Ramon, Josep Estrada i P. Font.","coordenades":"41.6738600,2.2483300","utm_x":"437431","utm_y":"4613839","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40162-foto-08005-293-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40162-foto-08005-293-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40163","titol":"Al nord oest de Can Sous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/al-nord-oest-de-can-sous","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"Actualment, als camps llaurats no hi hem localitzat restes materials en superfície, tot i que la zona ocupada per camps d'avellaners es troba tancada i no s'hi ha pogut realitzar la corresponent prospecció.","descripcio":"Restes en superfície ubicades a prop del creuament de la carretera de Puiggraciós i la carretera de sant Bartomeu. La zona presenta uns camps de cultiu molt ben disposats de cara a sud amb pendents relativament suaus, a la zona anomenada Pla del Roure. En aquests camps apareixien restes de ceràmica ibèrica comuna grollera i a torn quan es llaurava. L'àrea de les troballes s'extenia paral·lelament al camí de Sant Bartomeu, d'est a oest. No hi apareixia cap tipus d'estructura, però la quantitat de restes de ceràmica feia pensar en l'existència de sitges. Amb anterioritat a Jordi Pardo, Emili Ramon hi havia localitzat abundants restes de ceràmica, entre les quals destacava un vaset de ceràmica grollera, actualment desaparegut. Es conserven els materials al Museu de Granollers. Actualment, als camps llaurats no hi hem localitzat restes materials en superfície, tot i que la zona ocupada per camps d'avellaners es troba tancada i no s'hi ha pogut realitzar la corresponent prospecció.","codi_element":"08005-294","ubicacio":"Can Sous","historia":"Jaciment localitzat per Jordi Pardo l'any 1979.","coordenades":"41.6898900,2.2481900","utm_x":"437435","utm_y":"4615619","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40163-foto-08005-294-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40163-foto-08005-294-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40163-foto-08005-294-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|80|81|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40164","titol":"Coll de Magús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coll-de-magus","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades al final del carrer Gralla just abans d'arribar al pla de Puigllonell. Aquest indret presenta un petit turó, actualment amb un hotel en construcció. Entre aquest turonet i el Turó Arbocer es localitza el Coll de Magús. Al voltant d'aquest establiment es troben un seguit de terres relativament planes amb condicions òptimes per a ser conreuades. En aquest indret s'han detectat nombroses restes de ceràmica ibèrica grollera feta a mà i comuna a torn, en tots els casos de tradició ibèrica. Tot el material apareix en superfície i no hi ha restes estructurals. Actualment, però, la pràctica totalitat d'aquest espai es troba tancat i no s'hi pot accedir, i just al nord, les obres de construcció d'un gran edifici han modificat l'orografia del turonet amb importants excavacions. A la zona del Turó Arbocer pertanyent a l'Ametlla s'hi observen encara moltes restes de les feixes de paret seca de les antigues vinyes.","codi_element":"08005-295","ubicacio":"Puigllonell","historia":"Jaciment localitzat per Emili Ramon.","coordenades":"41.6923100,2.2389400","utm_x":"436668","utm_y":"4615894","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40164-foto-08005-295-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40164-foto-08005-295-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40164-foto-08005-295-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40165","titol":"Can Ros de Cabanes II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ros-de-cabanes-ii","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"II - I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades entre el turó d'en Grèsol i can Ros. Per la topografia el que avui és la part alta dels carrers de la urbanització de can Carlons i part del circuit de motocross. En aquest indret es localitzaven restes de ceràmica campaniana en superfície, un dels quals, que es considerava perdut, conserva un gravat amb la lletra ibèrica 'tu'. Els materials es troben dipositats al fons del Museu de Granollers, i hi destaquen campanianes A i B. Actualment, en aquest espai, que es troba majoritàriament ocupat per una densa vegetació, només hi hem localitzat algun fragment aïllat de ceràmica comuna de cronologia indeterminada.","codi_element":"08005-296","ubicacio":"Can Ros de les Cabanes","historia":"Materials localitzats per Josep Estrada.","coordenades":"41.6684700,2.2434700","utm_x":"437022","utm_y":"4613244","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40165-foto-08005-296-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40165-foto-08005-296-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40165-foto-08005-296-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40166","titol":"Complex mina-bassa de les Tires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-mina-bassa-de-les-tires","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"estat d'abandó","descripcio":"Mina que naixia sota l'actual cementiri, rebia l'aigua del sot dels Roures, i omplia la bassa de les Tires. La bassa, situada dins una parcel·la del carrer de les Tires, és de forma rectangular, feta d'obra, i actualment resta buida i abandonada. L'aigua que sortia de la bassa era canalitzada fins a la mina de Ca l'Arenys.","codi_element":"08005-297","ubicacio":"Les Tires","historia":"Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, la bassa regava un tros relativament petit d'horta i fruiters, i tenia com a aiguarregants la família Carbonell i la família Mas. El Sr. Maties Barres va comprar bona part de les propietats de Can Viver, va gestionar la urbanització de Les Tires, i més endavant, realitzà la connexió de la mina de Ca l'Arenys i la de les Tires. Amb aquesta operació s'assegurà aprofitar l'aigua de la mina de les Tires que ja ningú utilitzava per regar.","coordenades":"41.6711300,2.2648000","utm_x":"438800","utm_y":"4613524","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40166-foto-08005-297-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40167","titol":"A prop de Can Ros de les Cabanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/a-prop-de-can-ros-de-les-cabanes","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment situat a la vessant de migdia d'un suau turó, a les rodalies de Can Ros de les Cabanes, en un camí obert en urbanitzar la zona, als anys 70, el que avui podria ser part del carrer obert per donar servei a les cases de can València. En una zona plana amb una lleugera elevació i propera al torrent, amb accés a l'aigua. Van aparèixer restes de ceràmica feta a mà i fragments de sílex dispersos -trossos de ganivets, burins i ascles retocades-La terrissa és de pasta negrosa, amb el desgreixant molt groller. S'hi va loaclitzar un fragment amb restes de decoració de pentinat. Tanmateix, el material ceràmic apareix molt rodat. El jaciment s'ha interpretat com una zona de fons de cabanes i, per tant, com un lloc d'habitat. En la propsecció realitzada només s'han localitzat alguns fragments aïllats i molt rodats de ceràmica comuna ibèrica. Part dels materials, cedits per Josep Estrada, es troben en dipòsit al Museu de Granollers.","codi_element":"08005-298","ubicacio":"Can Ros de les Cabanes","historia":"Jaciment documentat per Josep Estrada i Emili Ramon","coordenades":"41.6688500,2.2439300","utm_x":"437060","utm_y":"4613286","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40167-foto-08005-298-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40167-foto-08005-298-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40167-foto-08005-298-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40168","titol":"Can Plantada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-plantada-0","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes estructurals situades al marge de sota la bassa gran de Can Plantada, a peu de torrent, es descobriren dos forns ibèrics actualment difícilment localitzables entre la vegetació. Lloc molt apte ja que hi ha argila, aigua i fusta per a la cocció. D'altra banda, entre el torrent, la bassa i la casa hi ha les restes de les canalitzacions modernes de la mina de la casa, així com la bassa del cànem. A llevant de l'encreuament entre el camí de Can Plantada i el torrent del mateix nom, als marges d'aquest, es localitzen dos forns d'obra ibèrics. Actualment, en aquest espai, prop del camí s'hi ha localitzat un forn d'obra, amb dues fogaines i construït en bona part amb maó. La tipologia del forn és d'aparença moderna. El mateix passa amb dos forns del mateix tipus, d'importants dimensions, situats al mateix marge, però en aquest cas a ponent de l'encreuament entre el camí i el torrent. En aquesta zona també es localitza un forat que sembla correspondre a un indret d'extracció d'argila. D'altra banda, a l'espai protegit es localitzen dues basses, la de can Plantada i la del cànem, així com part de la mina de la casa, de finals del segle XVII. La mina és construïda amb maó i peces d'obra. El sostre és construït a base de conjunts de dos maons corbs, que formen una volta de mig punt.","codi_element":"08005-299","ubicacio":"Can Plantada","historia":"Els forns ibèrics foren localitzats per Emili Ramon, mentre que els de tipologia moderna foren localitzats per Josep Vila. Les restes modernes foren localitzades per Jordi Puig.","coordenades":"41.6523500,2.2482100","utm_x":"437401","utm_y":"4611451","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40168-foto-08005-299-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40168-foto-08005-299-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40168-foto-08005-299-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Modern|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|94|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40169","titol":"Corrals de Can Muntaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corrals-de-can-muntaner","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Estructures negatives i restes en superfície situades en el que avui és part de l'IES de l'Ametlla, l'antiga construcció annexa del corral de can Muntaner i la part alta de la urbanització de Santa Creu. Per l'orografia i les notícies que ens n'han arribat, el turó del costat de 'can Capmany' quedaria inclòs en aquest jaciment. Es tracta d'un lloc especialment apte per al cultiu ja que presenta nombrosos camps amb una orientació excel·lent. Fins avui encara es trobaven restes de ceràmica ibèrica feta a mà o a torn al voltant de l'antic corral de Can Muntaner. El Sr. Emili Ramon hi localitzà el que interpretà com una sitja, però no s'hi trobà cap tipus d'estructura aèria. Durant les obres d'urbanització de la zona les troballes van ser molt nombroses. Recentment ha desaparegut l'antic corral de Can Muntaner, a causa de la construcció d'un nou edifici.","codi_element":"08005-300","ubicacio":"Can Muntaner","historia":"Documentat per Emili Ramon i Jordi Pardo.","coordenades":"41.6898900,2.2481900","utm_x":"437435","utm_y":"4615619","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40169-foto-08005-300-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Antic|Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|80|81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40170","titol":"Can Melitre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-melitre-0","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"IIaC-IIdC","notes_conservacio":"","descripcio":"Estructures negatives situades als voltants de la masia de can Melitre de Pinar i Portús, en un espai molt ben irrigat i amb camps de conreu enfeixats en direcció sud-oest. Situat a tocar de l'antic camí romà de l'Ametlla a Sant Feliu. Hem tingut notícia, per la informació aportada pel senyor Julià Pérez, de la troballa de material ceràmic ibèric en abundància en uns camps de conreu situats al costat nord de la carretera de Bigues, ben a prop de Can Melitre, un indret planer i ben irrigat, molt apte per al conreu. La quantitat i concentració de materials feien pensar en la possible presència de sitges. També a l'alçada de Can Melitre, just sobre la carretera, l'equip d'arqueòlegs vinculat al Museu de Sant Feliu de Codiens hi excavà una tombà de tegula romana molt arrasada. No s'hi localitzaren materials associats. Actualment, l'any 2007, les feixes no es troben conreades, fet que impossibilita la realització de la prospecció. Tanmateix, segons el que es pot veure al marge del costat de la carretera, sembla que la potència estratigràfica de la zona és més aviat poca.","codi_element":"08005-301","ubicacio":"Can Melitre","historia":"Jaciment localitzat per Julía Pérez.","coordenades":"41.6635200,2.2357500","utm_x":"436374","utm_y":"4612700","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40170-foto-08005-301-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40170-foto-08005-301-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40171","titol":"Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-forns-0","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"IIaC-IdC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes estructurals situades al voltant de l'actual masia de can Forns, del torrent que hi ha a llevant de la casa i també als camps de Can Forns Nou. Es tracta d'una zona ideal per a l'establiment rural, amb un suau pendent al sud, amb camps de conreu, espais forestals i molt bona disponibilitat d'aigua Prop de la casa de Can Forns, Josep Estrada hi localitzà diversos forns de ceràmica de tipus ibèric i romà que, evidentment, s'han de relacionar amb el nom de la finca, documentat a partir del segle X. En un marge proper a la casa hi aparegueren paviments d'opus testaceum, fragments de dolia, ceràmica ibèrica, campaniana, sigilata hispànica i sudgàl·lica. També s'hi localitzà una moneda de la seca d'Emporiton -Empúries-. Els materials conservats al Museu de Granollers corresponen en general a una cronologia que abarcaria també del segle II a.C. a l'I d.C, malgrat que també s'hi troba una vora d'un recipient de ceràmica africana de cuina. El senyor Manel Calbó va confirmar que als camps del voltant de la casa s'hi localitzava abundant material ceràmic, i també algunes monedes. Segons ell mateix, davant l'entrada a la casa, en el decurs d'unes obres, aparegué una sitja buida. Totes aquestes troballes fan pensar en l'existència d'una vil·la republicana, en una zona molt favorable per al conreu, però també molt favorable per a l'existència de forns de ceràmica: es tracta d'un terreny molt argilós, just al costat d'un torrent amb una bona disponibilitat d'aigua i ben a prop de les masses boscoses que s'estenen a les vessants dels turons situats just al nord de la casa. La cronologia del material trobat en superfície sobrepassa només esporàdicament el segle I d.C. D'altra banda, cal fer notar que es tracta d'un assentament situat just al costat de la via que creuaria l'Ametlla d'Est a Oest en direcció a Bigues. Actualment, però, només localitzem un forn d'aparença moderna, molt ben conservat, que aprofita en part el terreny natural endinsant-se en un marge i en part és construït amb maó, al costat del camí que, des de la casa, segueix el torrent en direcció nord, prop d'una bassa i unes restes estructurals que, probablement també actuaven com a basses. Probablement, les restes dels forns antics hagin quedat cobertes per la vegetació. El senyor Jordi Puig, d'altra banda, informava que als camps de Can Forns hi apareixien força fagments de ceràmica que identificaven com a ibèrica. Nosaltres no n'hem localitzat. Can Forns s'identifica també amb el vil·lar alt-medieval de Furnos, mencionat a l'acta de conagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla d'any 932.Es conserven alguns materials al Museu de Granollers. Pel que fa a Can Forns Nou, als camps situats davant de la casa s'hi localitza material de cronologia romana. Apareix de forma especialment abundant a la zona més propera a l'inici del camí de la bassa gran, on, barrejat amb força quantitat de pedres, hi hem localitzat ceràmica comuna i, sobretot, molt material constructiu -tègula, fragments de maons de grans dimensions i fragments d'opus signinum-. També hi hem localitzat un pivot d'àmfora, fragments de dolia i un tros d'una tapa ceràmica de dolia. A l'altra banda dels camps, a la part més propera a Can Forns, també hi hem localitzat algun fragment aïllat de ceràmica comuna.","codi_element":"08005-302","ubicacio":"Can Forns","historia":"El jaciment de Can Forns fou localitzat per Josep Estrada. El de Can Forns Nou fou localitzat per Virgínia Cepero.","coordenades":"41.6658500,2.2482100","utm_x":"437414","utm_y":"4612950","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40171-foto-08005-302-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40171-foto-08005-302-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40171-foto-08005-302-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40172","titol":"Complex mina-conducte-bassa de Can Mitjans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-mina-conducte-bassa-de-can-mitjans","bibliografia":"PUIG ROCA, J. (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant 1000 anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La vegetació creix al seu interior i les arrels dels arbres estan fent malbé l'estructura.","descripcio":"Mina que neix per la banda de llevant del turó de Sant Nicolau. Té una longitud d'uns 30 m i permetia l'accés de persones al seu interior. Des d'aquest punt l'aigua era conduïda, per mitjà d'un conducte cobert fet de totxo, fins a la bassa de Can Mitjans, per a regar les feixes conreades que hi havia als voltants de la la masia. La bassa, situada a l'est de la casa, és rectangular, fa aproximadament 8 m de llarg, 5 m d'amplada i 1,5 m de profunditat, i està feta de pedra lligada amb morter de calç i coronada amb totxo, amb els interiors arrebossats.","codi_element":"08005-303","ubicacio":"Can Mitjans. Polígon 1, parcel·la 72","historia":"","coordenades":"41.6763900,2.2618800","utm_x":"438562","utm_y":"4614110","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40172-foto-08005-303-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40172-foto-08005-303-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40172-foto-08005-303-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40173","titol":"El Serrat de l'Ocata-Can Tomeu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-serrat-de-locata-can-tomeu","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"II-I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes estructurals situades al que avui són els entorns de la masia de can Tomeu -Serrat de l'Ocata-, a tocar d'una gran bassa d'aigua feta a la propietat de Puigllonell. Molt ben ubicada ja que és la primera zona conreable per sota del poblat ibèric del Turó del Pollancre. S'hi ha trobat material ceràmic ibèric i romà republicà abundant: Kàlathos ibèric, àmfora ibèrica i àmfora romana dels tipus Dressel 1 i 2, i dolia. Antigament s'hi podien observar restes de parets seques del què podia haver estat un conjunt d'habitacions que Josep Estrada interpretava com un vicus. Als anys 80 era ja difícil identificar les restes arqueològiques, a causa de l'abundant vegetació. Actualment la finca de Can Tomeu es troba tancada i no s'hi pot realitzar una prospecció. Tanmateix s'hi observen moltes restes de parets i feixes de pedra seca, així com les restes de l'antic edifici.","codi_element":"08005-304","ubicacio":"Serrat de l'Ocata","historia":"Localitzat per Josep Estrada.","coordenades":"41.6989500,2.2417100","utm_x":"436905","utm_y":"4616630","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40173-foto-08005-304-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40173-foto-08005-304-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40173-foto-08005-304-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40174","titol":"Can Fusteret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-fusteret","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"II-I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Estructures negatives i restes en superfície situades a l'extrem sud d'un camp situat al costat de Can Fusteret, en un marge, a l'est de la urbanització de Can Juli. Es tracta d'una zona molt apta per al conreu, amb un lleuger pendent a migdia i amb una bona insolació. En aquest indret aparegueren dues sitges de les quals no es tenen més dades que les proporcionades pels materials que contenien; Àmfores romanes Dressel, un pes de teler, fragments de dolia, una mola circular de conglomerat, fragments de ceràmica comuna ibèrica, una vora de plat, etc. Als anys 80 només es localitzava esporàdicament ceràmica ibèrica a torn. Entre el material conservat al Museu de Granollers, hi destaquen dos pondus ben conservats i ceràmica de parets fines. En la prospecció realitzada l'any 2007, i malgrat que els camps del voltant de la casa no es trobaven llaurats, s'hi ha localitzat un fragment de ceràmica comuna ibèrica i, en un marge situat just al costat de la casa, en el que sembla ser un retall indeterminat en el terreny natural, un fragment de dolium i una nansa d'una olla de ceràmica comuna ibèrica.","codi_element":"08005-305","ubicacio":"Can Pau Adjutori","historia":"Localitzat per Josep Estrada i Emili Ramon.","coordenades":"41.6991300,2.2561300","utm_x":"438105","utm_y":"4616639","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40174-foto-08005-305-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40174-foto-08005-305-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40174-foto-08005-305-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40175","titol":"Can Palau de la Carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-palau-de-la-carretera-0","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes estructurals situades al que és avui la masia de Can Palau i les granges que hi ha al voltant. Es tracta d'una zona immillorable per a l'establiment d'una explotació rural, amb camps en lleuger pendent a migdia, molt bona insolació i disponibilitat d'aigua just al costat. Situat, a més, al costat de l'antic camí romà. Si bé la bibliografia posa de manifest l'abundant material ceràmic imperial -terra sigil·lata sud-gàl·lica, hispànica i africana, dolia, tegulae- i el fragment de paviment d'opus testaceum que s'hi havia localitzat, al Museu de Granollers també s'hi conserva ceràmica campaniana i ibèrica, que ens podria fer endarrerir la fundació de l'establiment al segle I a.C. Tanmateix, diverses fonts orals ens han confirmat que, sobretot en el moment de construir la granja que hi ha al costat de la masia, aparegueren nombrosos paviments, murs -dels quals es podia observar la secció tallada als marges- i fins i tot es parla de banys o estructures amb paviments hidràulics -piscines? dipòsits?-. Les diferents fonts també confirmen la troballa de diversos enterraments de tègula. Es tracta d'un establiment, altra vegada, immillorablement situat per al conreu, ben encarat, amb disponibilitat d'aigua i pendents molt suaus. I just al costat de l'antiga via romana. Can Palau de la Carretera s'identifica també amb el vil·la altmedieval de Palacio, que apareix citat a l'acta de consagració de l'església de Sant Genís, de l'any 932. Aquest topònim permet també aportar la hipòtesi que es tractés anteriorment d'un palau visigòtic, encarregat de fiscalitzar el pas per lantic camí. En la prospecció realitzada l'any 2007, malgrat només prospectar la feixa situada més al sud, a tocar de la carretera i, per tant, més allunyada de les troballes realitzades fins al moment, hi hem localitzat diversos fragments de ceràmica comuna, un fragment de tègula, altre material constructiu i un petit fragment d'opus signinum, així com una acumulació destacable de pedres de dimensions més aviat reduïdes.","codi_element":"08005-306","ubicacio":"Can Palau","historia":"Fou localitzat per Josep Estrada.","coordenades":"41.6630200,2.2456400","utm_x":"437197","utm_y":"4612638","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40175-foto-08005-306-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40175-foto-08005-306-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40175-foto-08005-306-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40176","titol":"Els Rourets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-rourets","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"IaC-IIdC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes estructurals situades a la darrera terrassa del terme de l'Ametlla abans d'entrar al pla de Llerona baixant a mà esquerra de la carretera. Davant de la caseta de les aigües de SOREA i a tocar dels termes de Llerona i la Garriga. Es tracta d'una zona de suau pendent en direcció sud-est, amb espais molt aptes per al conreu i amb una bona disponibilitat d'aigua. Jaciment que la bibliografia situa en època alt-imperial. S'hi localitza gran quantitat de material ceràmic d'època alt-imperial -tègula, dolia, ceràmica comuna romana i terra sigil·lata hispànica-, així com una gran quantitat de còdols, alguns d'ells lleugerament escairejats i amb restes de morter, i és dels pocs jaciments ametllatans que conserva alguns murs visibles, sota uns ametllers. A més, el senyor Emili Ramon explicava que, a la part nord, s'hi observava un camp de sitges i dolia, que es trobava tapat per un femer. Es tracta doncs, molt probablement, d'una vil·la -o potser un establiment més petit- que potser té origen republicà- ja que al Museu de Granollers es conserven alguns materials de tradició ibèrica, al fons cedit per Josep Estrada- i que sembla que no sobrepassà el període alt-imperial. Entre els materials del Museu de Granollers també hi ha alguns fragments de sílex. Actualment -any 2007-, encara es localitza un fragment de mur sota uns ametllers, que n'estan malmetent l'estructura ràpidament. Així mateix, al voltant dels ametllers es continua trobant un gran cloper de pedres, majoritàriament còdols de riu, i es localitzen força fragments de tegula, dolia i ceràmica comuna romana, malgrat que la vegetació i l'herbassar són molt abundants i dificulten molt la prospecció. Immediatament al nord, segueix havent-hi el femer que tapava el camp de dolia i sitges documentat per Emili Ramon. Encara més al nord d'aquest femer, a l'inici d'un camp de conreu encara treballat, s'observa un gran nombre de pedres i fragments dispersos de material constructiu.","codi_element":"08005-307","ubicacio":"a tocar dels termes de Llerona i la Garriga","historia":"Documentat als anys 70 del segle XX per Mn. Joan Vallicrosa. Posteriorment documentat i prospectat per Josep Estrada.","coordenades":"41.6580000,2.2765700","utm_x":"439767","utm_y":"4612058","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40176-foto-08005-307-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40176-foto-08005-307-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40176-foto-08005-307-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40177","titol":"Can Serral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-serral","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"II - I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades prop de la urbanització de can Reixac, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. El jaciment se situa a la zona entre Can Serral i la torrentera que passa a ponent de la casa, en una zona de suau pendent a ponent. A uns 150 metres de Can Serral en direcció oest, abans d'arribar a un alzinar i a la banda de migdia d'un camp d'avellaners, s'hi localitzaren tegulae, fragments de dolia i ceràmica comuna ibèrica a torn, però no s'hi trobà cap tipus d'estructura. Es conserven els materials al Museu de Granollers. Actualment, aquest espai es troba tancat, ja que pertany a dues finques privades. No s'ha pogut, doncs, realitzar la prospecció corresponent.","codi_element":"08005-308","ubicacio":"Can Reixac","historia":"Localitzat per Josep Estrada.","coordenades":"41.6526900,2.2638800","utm_x":"438706","utm_y":"4611478","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40177-foto-08005-308-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40177-foto-08005-308-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40177-foto-08005-308-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40178","titol":"Torregassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torregassa","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"IIaC-IIIdC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes estructurals situades a les illes compreses entre l'actual can Muntanyola i l'antic escorxador municipal (C\/ Sebastià Bassa i C\/ Josep Carreras) i els carrers Torregassa i Alzina. Les troballes al jaciment de la Torregassa o e la Torre Maragall són nombroses. En una excavació d'abans de 1892 s'hi localitzà ceràmica romana, ossos i cendres, pesos de teler, una moneda ibèrica i d'altres de romanes i, el més important, aparegueren murs a flor de terra. Posteriorment s'hi localitzaren paviments d'opus signinum i d'opus sectile, paviment que sembla que als anys 80 del segle XX encara es conservava i que Josep Estrada datava al segle II a.C. També s'hi trobaren abundants fragments de terra sigillata. Entre el material del jaciment conservat al Museu de Granollers hi hem pogut identificar fragments de ceràmica ibèrica pintada i de campaniana B, que confirmarien la datació antiga de l'establiment, així com de sigilata africana, que podem datar a partir del segle II d.C. El senyor Manel Calbó ens ha confirmat que una de les zones amb més abundància de material arqueològic era el marge que separa l'actual Torre Maragall de la parcel·la inferior. En aquest indret, entre d'altres, hi aparegueren monedes i dues tombes de tègula. Les tegulae eren tan nombroses que a meitat del segle XX s'utilitzaven com a recolzament i tapa dels nombrosos ruscs d'abelles que tenia el propietari del terreny. Molt més recentment, els constructors ens han comunicat que en el curs de les obres de construcció d'un habitatge al carrer Joan Guarch, a la part posterior de Can Feliuà, hi aparegué una altra tomba de tègula, que sembla que fou respectada. Es conserven alguns materials al Museu de Granollers. Les troballes de cronologia romana de la Torregassa fan suposar l'existència d'una important vil·la, en un indret privilegiat, amb una etapa inicial molt primerenca, del segle II a.C., però amb una durada important en el temps -com a mínim durant tot l'Alt Imperi-.","codi_element":"08005-309","ubicacio":"carrers Sebastià Bassa, Josep Carreras,Torregassa i Alzina.","historia":"Excavació anterior a 1892. A meitat del segle XX s'utilitzaven tegulae per a a suportar i tapar els ruscos d'abelles que hi havia a la zona. L'any 2005 es descobrí una de les tombes de tegula localitzades en aquest indret. El constructor, sr. Arisa, confirma que la tomba fou respectada i que es troba en un solar encara per a urbanitzar, entre els carrers Torregassa i dr. Guarch.","coordenades":"41.6700700,2.2617600","utm_x":"438546","utm_y":"4613409","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40178-foto-08005-309-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40178-foto-08005-309-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40178-foto-08005-309-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40179","titol":"Can Catalán","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-catalan","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Zona d'inhumació situada a Can Catalán, a l'encreuament entre l'antic camí romà i el Passeig. Es tracta d'una zona amb suau pendent a sud, ben assolellada, i avui completament urbanitzada. Jaciment del qual s'ha tingut notícia per diversos veïns del poble. Es localitzà en construir una de les cases que fan cantonada entre el Passeig i l'Antic Camí de Caldes. En aquest lloc es trobaren diverses tombes, també de tègula. No en coneixem, però, el nombre exacte. Algunes notícies apunten la possibilitat que les tombes continguessin, a banda dels esquelets, algun tipus d'aixovar, i que, a més, s'hi localitzessin associades d'altres tipus d'estructures. També es té notícia de la troballa d'alguns objectes de vidre. D'altres notícies parlen de la troballa de monedes d'or associades a aquest jaciment. La zona presenta unes condicions molt bones per a l'assentament. L'any 2006 es realitzà el seguiment arqueològic d'unes rases de serveis en aquest encreuament. S'hi localitzà algun fragment dispers d'opus signinum. Tanmaeix, es tractava d'un espai ja modificat en anteriors obres, i per tant, el material apareixia descontextualitzat.","codi_element":"08005-310","ubicacio":"Can Catalán","historia":"El jaciment fou localitzat entre els anys 60 i 70 del segle XX.","coordenades":"41.6679700,2.2619200","utm_x":"438557","utm_y":"4613175","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40179-foto-08005-310-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40179-foto-08005-310-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40179-foto-08005-310-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40180","titol":"L'Areny (Cal Arenys)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lareny-cal-arenys","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"II - I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes estructurals situades sobre la carretera de la Garriga en direcció a can Barretó i al que pot ser l'àmbit del que es coneix com les cases de la Tasana, en un espai de suau pendent cap al sud, ben assolellat, actualment en bona part urbanitzat. Es tracta d'un establiment situat prop de Ca l'Arenys, a l'altre costat del torrent del mateix nom i just a sobre de la carretera de la Garriga. En aquest indret, en un marge, es localitzaren paviments d'opus testaceum i ceràmica ibèrica. Això, efectivament, ens fa parlar d'un establiment d'arrel republicana. Tanmateix, entre els materials conservats al Museu de Granollers hi destaquen uns claus que podrien correspondre al tancament d'un taüt de fusta. Així mateix, notícies orals proporcionades pels senyors Esteve Argemí i Gepis Flaqué ens fan parlar de la troballa, durant la construcció de les cases de la Tasana, a l'altre costat de la carretera, just al marge inferior, d'almenys una inhumació en una tomba de lloses -en realitat còdols de riera sense treballar- que es deixà in situ, i de diversos murs que formaven habitacions. Aquestes informacions- sobretot la tipologia de l'enterrament- ens fan apuntar la possibilitat que aquest establiment hagués perdurat en el temps fins l'Antiguitat tardana. Malgrat això, la migradesa de les troballes i la parcialitat de les informacions ens fan deixar aquestes argumentacions en meres hipòtesis.","codi_element":"08005-311","ubicacio":"Ca l'arenys","historia":"Localitzat per Josep Estrada.","coordenades":"41.6678100,2.2706300","utm_x":"439282","utm_y":"4613152","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40180-foto-08005-311-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40180-foto-08005-311-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40180-foto-08005-311-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40181","titol":"Cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-1","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"IIaC-IdC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades a les feixes de sota de Can Mitjans, entre el torrent i l'actual cementiri. Es tracta d'una zona apta per al conreu, amb diponibilitat d'aigua i un lleuger pendent en direcció a ponent. Es tracta d'un jaciment localitzat a partir de les informacions orals aportades pel senyor Jaume Casas. Segons aquestes notícies, als camps del costat de l'actual cementiri hi apareixien nombroses restes en superfície de ceràmica romana i fins i tot s'hi havia localitzat algunes monedes de la mateixa cronologia. Una vegada prospectada la zona i malgrat no haver estat llaurada en els darrers temps, es localitzava abundant quantitat de ceràmica de tradició ibèrica, sobretot de pasta de sandwitch, però no material romà. En la darrera prospecció realitzada a la zona, l'any 2008, s'ha localitzat ceràmica ibèrica en superfície de manera molt abundant, especialment a les zones de les feixes on també apareix força quantitat de pedra de petites dimensions. Principalment es tracta de ceràmica comuna, però també de pasta de sandwitch i grollera. S'ha localitzat també àmfora ibèrica i força material constructiu. Així mateix, cal destacar la localització, en aquesta darrera prospecció, d'un fragment d'àmfora púnico-ebussitana, un fragment de tègula i restes aïllades de material medieval i modern. El material apareix sobretot a les feixes situades entre Can Mitjans i el cementiri, però també se'n localitzen restes aïllades al voltant de la casa de Can Mitjans. Cal fer notar que el jaciment se situa just als peu del turó de Sant Nicolau i, per tant, de l'assentament ibèric el mateix nom.","codi_element":"08005-312","ubicacio":"Can Mitjans","historia":"Jaciment localitzat per Jaume Casas.","coordenades":"41.6756600,2.2627900","utm_x":"438637","utm_y":"4614029","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40181-foto-08005-312-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40181-foto-08005-312-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40181-foto-08005-312-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40182","titol":"Can Tiano","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tiano","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"IIaC-VdC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes estructurals situades entre el pont de la Terrera i el Carrer Raval i el carrer Avellaners i el carrer Pollancre. S'estén fins arribar al torrent del Sorral. Zona de pendent suau cap al sud-oest, ben assolellada i amb bona disponibilitat d'aigua. La bibliografia situa el jaciment de Can Tiano davant de la casa del mateix nom, just al marge nord de la carretera de Bigues. Tanmateix, per les informacions que hem anat recollint, l'ampliem a tot l'espai comprès entre el pont de la Terrera i el camí de Can Guineu, sobretot al costat nord de la carretera i almenys fins arribar a la casa de Can Tiano. El senyor Esteve Argemí ens ha explicat que, en obrir la carretera actual, les troballes de ceràmica antiga en tot aquest sector eren molt abundants. En el sector més proper a l'encreuament entre l'Antic Camí de Caldes i la carretera s'hi ha localitzat abundant material ceràmic d'època republicana, així com escòria de ferro i material ceràmic imperial -per exemple, sigilata africana-. Així mateix, l'any 1976, en fer els fonaments d'una torre en aquell sector, es localitzà una paviment d'opus testaceum i un petit cap esculturat representant un silè, actualment desaparegut. D'altres notícies diuen que en aquest mateix moment també aparegué una olla sencera i el que es va identificar com un possible forn. També durant les obres de construcció de dues cases al carrer Avellaners, davant de Can Suari, el mateix Esteve Argemí ens ha confirmat que aparegueren algunes tombes de tègula, força quantitat de tègules i una mena de pica de pedra amb un forat -probablement el desaigüe-. El senyor Terricabras, de la Garriga, ens ha confirmat la troballa en aquesta mateixa zona, d'una mena de canalitzacions de tegula, durant les obres d'urbanització de Can Camp, en què realitzava les tasques de lampisteria. També en aquesta zona es realitzà l'any 2006 una petita excavació arqueològica que documentà diversos espais d'habitació, amb paviments d'opus signinum, i restes d'una premsa i d'espais probablement dedicats a la producció de vi. Més a prop del pont de la Terrera i també al marge nord de la carretera, un equip vinculat al que després ha estat el Museu de Sant Feliu de Codines, format entre d'altres pels senyors Martí Garriga i Joan Grau hi va excavar una altra tomba de tègula, que entre d'altres materials va proporcionar una bonica gerra de ceràmica comuna quasi sencera, i que es datà entre els segles II i III d.C. Una tomba molt similar a aquesta és la que aparegué en decurs de les obres d'urbanització realitzades l'any 2006 al tram final del Carrer Antic Camí de Caldes. Així mateix, es conserven dos fragments de bases de sigil·lata africana D1, que Ramon Járrega datà entre els anys 350 i 450. Finalment, pel que fa al marge sud, a la zona de l'antic camp de futbol, diverses fonts asseguren que durant els treballs agrícoles s'hi localitzaven nombrosos paviments de molt bona qualitat, que identificaren en alguns casos amb dipòsits, cisternes o, potser, banys. Entre el material conservat al Museu de Granollers, hi destaquen alguns materials que demostren l'amplitud cronològica del jaciment: un pondus ibèric o fragments de ceràmica grisa de la costa catalana, al costat de sigil·lates africanes, per exemple. Ens trobem, doncs, davant d'una altra vil·la important i amb una àmplia cronologia, que començaria al segle II a.C. i que, almenys, encara continuaria ocupada durant la segona meitat del segle IV o la primera del V. Actualment resten encara alguns solars d'aquesta zona per urbanitzar.","codi_element":"08005-313","ubicacio":"pont de la Terrera","historia":"Localitzat per Josep Estrada.","coordenades":"41.6659000,2.2556400","utm_x":"438032","utm_y":"4612950","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40182-foto-08005-313-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40182-foto-08005-313-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40182-foto-08005-313-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40183","titol":"Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-draper-0","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes estructurals situades als voltants de la masia de can Draper. Fins arribar a la bassa Drapera i el seu conjunt de recs i basses cap al nord, i a l'espai ocupat per una plantació d'oliveres, al sud-oest. Es tracta d'una zona pràcticament planera, molt apta per al conreu, ocupada per un dels masos medievals més importants del municipi, l'edifici del qual està catalogat com a BCIN. Josep Estrada localitzà l'any 1949 un fragment d'opus testaceum a la paret de tanca de la casa. L'arrebossat actual de les estructures de la casa fa impossible localitzar aquest fragment. Malgrat això, esporàdicament es localitzen fragments de tegula i de ceràmica comuna rodada. Així mateix, l'any 2007, en realitzar una rasa d'uns 40 cm de profunditat a la zona de la plantació d'oliveres, en un sector han aparegut nombroses restes de tegula romana i importants acumulacions de morter de calç que fan pensar en la possible preexistència d'algun tipus d'estructura. En superfície també es troben restes disperses de ceràmica blava catalana, i als camps situats al nord de la casa, són destacables les restes de la bassa drapera i del rec draper, una de les infrastructures hidràuliques més important del municipi.","codi_element":"08005-314","ubicacio":"Can Draper","historia":"","coordenades":"41.6620700,2.2651300","utm_x":"438819","utm_y":"4612518","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40183-foto-08005-314-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40183-foto-08005-314-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40183-foto-08005-314-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Medieval|Modern|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|85|94|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40184","titol":"Sot d'en Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-den-torres","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes estructurals situades a la part final de la Quintana de Can Draper. A tocar de l'Autovia i del camí del Pou de Glaç. Es tracta d'un indret amb bona disponibilitat d'aigua, però lleugerament ensotat respecte dels camps més plans propers. Josep Estrada documentà en aquest indret l'aparició en superfície de fragments de ceràmica comuna romana i de tegula, sense cap tipus d'estructura associada. Al vessant meridional del Sot d'en Torres, a tocar del Camí del Pou de Glaç, es troba el pou de glaç de Can Draper, construït al segle XVII. L'any 2006 es va netejar la vegetació que havia crescut sobre la coberta. L'estructura es troba en bon estat. A la part baixa de la torrentera es localitzaven les basses on es feia glaçar l'aigua que, a través del rec draper, es feia arribar fins a l'indret. Actualment, l'abundant vegetació no en permet veure cap resta. L'any 2007, el camp de conreu es troba erm i, amb la vegetació crescuda, no es localitza cap tipus de resta arqueològica en superfície. Pel que fa al torrent, la densa vegetació fa impossible la prospecció de la zona.","codi_element":"08005-315","ubicacio":"Quintana de Can Draper","historia":"El jaciment fou documentat per Josep Estrada. El pou de glaç i les estructures associades, documentades per Jordi Puig.","coordenades":"41.6550900,2.2661500","utm_x":"438897","utm_y":"4611743","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40184-foto-08005-315-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40184-foto-08005-315-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Modern|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|94|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40185","titol":"Can Focs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-focs","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades prop de l'actual residència de Can Focs. Es tracta d'un indret immillorable per al conreu, a la segona terrassa sobre el Congost i amb un suau penedent al sud-est, just a l'inici de l'actual carretera de Llerona. En aquest indret, a tocar del jaciment dels Casalots I i ben a prop del de Rourets, es localitza material ceràmic romà imperial en supefície, molt dipers. El Museu de Granollers en conserva algunes mostres, aportades per Josep Estrada. No hi ha cap resta estructural. L'any 2007, en realitzar la prospecció pels camps llaurats del voltant de la residència, no s'han trobat restes arqueològiques. Per les poques referències que en tenim, situem el jaciment sota la mateixa residència, i a les finques, actualment inaccessibles, de Can Bergu i d'una casa de nova construcció situada al nord de la mateixa.","codi_element":"08005-316","ubicacio":"Can Focs","historia":"Localitzat per Josep Estrada.","coordenades":"41.6577300,2.2727700","utm_x":"439451","utm_y":"4612031","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40185-foto-08005-316-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40185-foto-08005-316-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40186","titol":"Casc Antic \/ Sagrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casc-antic-sagrera","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"VIII-X","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes estructurals situades al nord, C\/ de la Font; a l'est, el Pla Parcial del Casal; a l'Oest, la Baixada Roca, i al Sud el C\/ Pep Munné. Zona de suau pendent a migdia situada al voltant de l'església parroquial de Sant Genís, i que inclou tot l'espai construït del nucli antic i de la sagrera de l'Ametlla. Jaciment que inclou l'antiga Sagrera de l'Ametlla i les seves proximitats. L'estudi d'aquest sector permetria aprofundir en el coneixement de l'evolució del nucli històric de l'Ametlla, en el seu desenvolupament urbanístic i arquitectònic. Cal destacar la troballa, en algunes cases del carrer Emma i durant la construcció de l'aparcament del mateix carrer, sota l'església, d'inhumacions on l'esquelet estava situat en un clot directament excavat a terra, sense cap estructura, fet que fa pensar en la possibilitat de l'existència d'enterraments en tombes antropomorfes, característiques dels segles VIII-X. La seva situació al costat de l'espai de l'església, ens confirmaria l'existència prèvia al segle X del temple religiós.","codi_element":"08005-317","ubicacio":"Sagrera","historia":"","coordenades":"41.6732700,2.2595400","utm_x":"438364","utm_y":"4613766","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40186-foto-08005-317-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40186-foto-08005-317-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40187","titol":"Les Cabanes del Sol Ponent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-cabanes-del-sol-ponent","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Referències documentals situades al que avui poden ser les proximitats de la masia de Can Carlons, en un espai encarat a ponent, molt proper als jaciments del voltant de Can Ros, amb bones condicions per a un establiment agrícola. A l'acta de consagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla, de l'any 932, hi apareix un vil·lar altmedieval anomenat Kabannas, que s'identifica amb la zona de Can Ros i Can Carlons. És molt habitual que aquest tipus d'assentaments altmedievals aprofitessin estructures i construccions anteriors, fet que abona la hipòtesi d'una vil·la d'algun tipus d'estructura similar d'època romana. En aquesta zona, posteriorment, s'hi localitzen els masos de les Cabanes de Sol Ixent -Can Ros- i de les Cabanes de Sol Ponent -Can Carlons-, segons la localització que en realitzà Mn. Anton Bassolas. En la prospecció realitzada l'any 2007 només s'han localitzat alguns fragments aïllats de ceràmica comuna de cronologia indeterminada. Val a dir, però, que bona part del jaciment es troba en zona boscosa o en terrenys erms, fet que en dificulta la prospecció.","codi_element":"08005-318","ubicacio":"Can Carlons","historia":"","coordenades":"41.6677000,2.2420700","utm_x":"436904","utm_y":"4613160","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40187-foto-08005-318-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40187-foto-08005-318-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40188","titol":"Can Pagès Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pages-vell-0","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"II - I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades prop de la masia de Can Pagès Vell, en un indret immillorable per a l'establiment d'una explotació rural, amb camps de conreu planers, amb una bona insolació i disposició d'aigua. Abans de l'any 1948, aparegueren en aquesta zona nombrosos fragments de tegulae, dolia, ceràmica comuna romana i alguns fragments de paviment arrencats. La zona se segueix conreant intensivament, però actualment no es localitzen restes arqueològiques en superfície.","codi_element":"08005-319","ubicacio":"Can Pagès","historia":"Documentat per Josep Estrada.","coordenades":"41.6384100,2.2721900","utm_x":"439384","utm_y":"4609886","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40188-foto-08005-319-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40188-foto-08005-319-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40188-foto-08005-319-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40189","titol":"Can Màrgens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-margens","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"II-I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades a les proximitats de la masia de can Màrgens, pertanyent a Llerona, al començament del Pla de Llerona, en un espai pla molt apte per al conreu, tant de secà com de regadiu. L'any 1949 Josep Estrada hi localitzà un fragment d'opus testaceum. Als anys 80 no es localitzaven restes d'estructures, però sí que s'observen fragments de tegulae aïllats escampats als camps del voltant. En la prospecció realitzada l'any 2007 s'han localitzat només dos fragments de ceràmica comuna, i en un espai proper als coberts dels animals, una acumulació important de pedres, al mig dels camps de conreu.","codi_element":"08005-320","ubicacio":"Can Màrgens","historia":"Localitzat l'any 1949 per Josep Estrada.","coordenades":"41.6447200,2.2765900","utm_x":"439757","utm_y":"4610584","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40189-foto-08005-320-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40189-foto-08005-320-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40190","titol":"Can Plandolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-plandolit-0","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"II - I aC","notes_conservacio":"En la prospecció realitzada l'any 2007 només hi hem localitzat un petit fragment informe de terra sigil·lata hispànica.","descripcio":"Restes en superfície situades als voltants de la masia de can Plandolit, especialment als camps situats en direcció sud-oest respecte de l'edificació. Com en el cas del jaciment de Can Ponet, les condicions de la zona són immilorables per a l'establiment d'una explotació rural. El jaciment se situa a banda i banda del camí de Can Parellada. Jaciment situat a tocar del de Can Ponet. Als camps situats al sud-oest de Can Plandolit s'hi localitzaren fragments de tegula, d'àmfora i de dolia dispersos i pobres. En la prospecció realitzada l'any 2007 només hi hem localitzat un petit fragment informe de terra sigil·lata hispànica.","codi_element":"08005-321","ubicacio":"Can Plandolit","historia":"Localitzat per Josep Estrada i Emili Ramon.","coordenades":"41.6488600,2.2518100","utm_x":"437697","utm_y":"4611061","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40190-foto-08005-321-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40190-foto-08005-321-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40190-foto-08005-321-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40191","titol":"Mas Fabrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-fabrera-0","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades a prop de la masia de mas Fabrera, en una zona avui urbanitzada. Es tracta d'una petita fondalada, amb bona disponibilitat d'aigua, però lleugerament ensotada respecte els camps de conreu, força planers, del voltant. A la fondalada del Mas Farbera s'hi han localitzat restes romanes molt disperses. Josep Estrada hi localitzà, sempre en superfície fragments de tegulae, dolia, àmfora i un fragment desprès de paviment d'opus testaceum. La pobresa i la poca definició de les troballes no permeten especificar el tipus de jaciment, més tenint en compte que es tracta d'una zona urbanitzada on actualment no es localitzen més restes. Així mateix, el Mas Fabrera s'identifica amb la vil·la altmedieval de Vilalba, que apareix citada a l'acta de consagració de l'església parroquial de Sant Genís de l'Ametlla, de l'any 932.","codi_element":"08005-322","ubicacio":"Mas Fabrera","historia":"Localitzat per Josep Estrada.","coordenades":"41.6432500,2.2586400","utm_x":"438260","utm_y":"4610433","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40191-foto-08005-322-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40192","titol":"Conjunt Bañó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-bano","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Grup de cases homogeni, de planta rectangular i aixecat respecte del terreny ,que consten de planta baixa. Les cobertes són de teula àrab a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La coberta és holandesa amb remat a la part superior dels capcers amb un petit vessant. Es tracta d'una promoció creada en dues fases, la primera sota la direcció de l'arquitecte Manel Joaquim Raspall i Mallol, corresponent a les cases dels números 32 a 36 del carrer Francesc Macià, i la segona fase, sota la direcció de l'arquitecte Emili Sala i Pibernat, corresponent a les cases dels números 24 al 30 del mateix carrer. L'entrada està protegida per un atri cobert a tres vessants i recolzat sobre dues columnes amb capitell toscà. A cada costat de la porta hi ha una finestra d'arc rebaixat. Les façanes estan recobertes amb estuc de calç amb una imposta ceràmica que marca el sostre de la planta baixa per sobre de la qual hi ha una faixa esgrafiada amb motius florals. La tanca del jardí és de reixa de ferro forjat assentada sobre un parament de paret massissa amb dues pilastres coronades per capitells que sustenten una bola, emmarcant la porta d'accés. La casa corresponent al número 34 interior centre és una edificació aïllada, de planta rectangular, formada per planta baixa i dues plantes pis, estructurada com a masia del tipus basilical amb coberta de teula àrab a dues vessants trencades amb ràfec emmotllurat ceràmic.","codi_element":"08005-323","ubicacio":"C\/ Francesc Macià, 24-36","historia":"","coordenades":"41.6687700,2.2601300","utm_x":"438409","utm_y":"4613266","any":"1933-35","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40192-foto-08005-323-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40192-foto-08005-323-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40192-foto-08005-323-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Manuel Joaquim Raspall Mallol i Emili Sala Pibernat, arquitectes","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40193","titol":"Edifici Badia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-badia","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades al que pot ser l'antiga casa del sr. Carles Badia, el Maset Nou -zona de Can Valls-. Situat en un petit turó amb molt bon accés a terres de cultiu i un torrent a les proximitats. S'hi ha detectat ceràmica ibèrica comuna en superfície, sense restes de cap tipus d'estructura. La zona ha estat recentment urbanitzada i actualment no s'hi observa cap tipus de resta arqueològica, ni en superfície ni en els marges resultants de la urbanització al voltant del Maset Nou. Es conserven alguns materials del fons de Josep Estrada al Museu de Granollers.","codi_element":"08005-324","ubicacio":"Can Valls","historia":"Localitzat per Josep Estrada.","coordenades":"41.6577300,2.2571800","utm_x":"438153","utm_y":"4612042","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40193-foto-08005-324-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40193-foto-08005-324-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40194","titol":"Pont de Can Moret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-can-moret","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un ull que salva el torrent de Can Moret al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. És construït amb parets de mamposteria i volta de totxo a plec de llibre. La boca del pont fa aproximadament 2 m d'alçada, 1 m d'amplada i uns 10 m de llargada.","codi_element":"08005-325","ubicacio":"Can Moret","historia":"","coordenades":"41.6632100,2.2385300","utm_x":"436605","utm_y":"4612664","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40194-foto-08005-325-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40194-foto-08005-325-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40195","titol":"Casa Ana Viñas Vda. de Lucas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-ana-vinas-vda-de-lucas","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat de planta rectangular, format per planta baixa i terrat, i aixecat respecte del terreny. Les façanes estan revestides d'estuc de calç amb especejament carreuat, la principal està coronada per una barana massissa de perfil sinuós amb elements vegetals de ferro forjat. La tanca del jardí és composa per un basament de paret massissa revestida amb ceràmica vidrada de motius vegetals i pilastres amb capitell floral, amb reixa de ferro forjat. La porta és de ferro forjat amb la grafia 'A' i 'V'.","codi_element":"08005-326","ubicacio":"C\/ Torregassa, 9","historia":"","coordenades":"41.6709300,2.2614900","utm_x":"438524","utm_y":"4613504","any":"1906","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40195-foto-08005-326-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Manel Joaquim Raspall i Mallol","observacions":"","codi_estil":"105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40196","titol":"Casa Joaquim Alerm","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-joaquim-alerm","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular situat en alineació de vial, en cantonada. Consta de planta baixa, dues plantes pis i un àtic. Les façanes són planes, arrebossades i pintades, on s'hi obren arcades de mig punt tancades amb un parament de vidre i un ampit de rajols formant triangles. La façana est, la principal, es composa simètricament segons tres eixos. A sobre de l'entrada principal, en destaca un balcó amb llosana i barana de ferro. La tanca del jardí és de ferro forjat sobre un basament de paret massissa amb quatre pilastres coronades amb capitell piramidal.","codi_element":"08005-327","ubicacio":"C\/ Major, 35","historia":"","coordenades":"41.6716400,2.2608000","utm_x":"438467","utm_y":"4613584","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40197","titol":"Complex bassa-rec de Can Moret de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-bassa-rec-de-can-moret-de-baix","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa, de forma rectangular, situada a la confluència la torrentera de Can Sever amb el torrent de Can Carlons. S'omplia amb l'aigua captada per una petita resclosa que hi havia a la torrentera. Fa aproximadament 4 m d'amplada, 8 m de llargada i 1,5 m de profunditat, i actualment resta buida i sense ús. De la bassa sortia un rec que arribava fins a les propietats del carrer de Santa Eulàlia com ara Can Xicó, Can Moret del Carrer, Can Molins, Can Vicari, etc. Es conserven alguns trams d'aquest rec.","codi_element":"08005-328","ubicacio":"Can Moret de Baix. Polígon 5, parcel·la 50","historia":"","coordenades":"41.6634200,2.2376500","utm_x":"436532","utm_y":"4612688","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40197-foto-08005-328-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40198","titol":"Trull de Can Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trull-de-can-coromines","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"Restes del trull situat a uns metres al sud-oest de la masia. Només conserva part dels murs del cobert, de la bassa que servia per a netejar les olives i decantar les impureses de l'oli, i d'una pica excavada a terra per guardar-hi l'oli procedent de la premsa. El trull rebia aigua del rec Draper.","codi_element":"08005-329","ubicacio":"Can Coromines. Polígon 1 , parcel·la 50","historia":"PUIG, J. (2007: 63). Durant els anys trenta albergà Ramon Marxant, un home amb dificultats econòmiques que es dedicava a la recol·lecció i a la venda de pinyons, especialment els dies de missa.","coordenades":"41.6722600,2.2569100","utm_x":"438144","utm_y":"4613655","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40198-foto-08005-329-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40198-foto-08005-329-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40198-foto-08005-329-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40199","titol":"Pintures murals de l'església de Sant Genís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pintures-murals-de-lesglesia-de-sant-genis","bibliografia":" Bellavista, Joan (2001). Les pintures al fresc de l'Església Parroquial de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Presenten algunes esquerdes.","descripcio":" Les pintures al fresc de l'absis de l'església de Sant Genís foren creades l'any 1943 pel destacat cartellista Josep Morell i Macias. Al centre i a baix de les pintures murals, hi apareixen les imatges sobreposades dels dos patrons Sant Genís de Roma i Sant Genís d'Arle, i a ambdós costats les escenes de la vida dels Sants. A sobre de les mateixes, pels laterals, hi ha un grup d'àngels amb instruments musicals rodejats de núvols. Per sobre i al centre hi ha la Mare de Déu de les Neus amb el Nen Jesús als braços, i als costats les imatges de Sant Nicolau i Sant Oleguer. Al cim del conjunt apareixen Santa Maria Magdalena i Santa Filomena en estat de gloria, i l'Esperit Sant. Per sobre la porta de la sagristia hi ha una representació de Sant Pere i en el mur oposat la de Sant Pau.<\/p> ","codi_element":"08005-330","ubicacio":"Església de Sant Genís","historia":"","coordenades":"41.6739600,2.2600500","utm_x":"438407","utm_y":"4613842","any":"1943","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40199-foto-08005-330-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-29 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Josep Morell i Macias","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40200","titol":"Paller de Can Roses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/paller-de-can-roses","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Paller situat a la part sud de la casa, adossat a un cobert. És de planta rectangular, i fa aproximadament 2 m de llargada, uns 2 m d'amplada i uns 3 m d'alçada. La teulada és d'un sol vessant amb embigat de fusta i teula àrab. Les parets són de pedra de la zona lligada amb morter, i la porta d'accés amb volta de totxo.","codi_element":"08005-331","ubicacio":"Can Roses. Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8","historia":"","coordenades":"41.6984800,2.2429500","utm_x":"437008","utm_y":"4616577","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40200-foto-08005-331-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40201","titol":"Paller de Can Sagimon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/paller-de-can-sagimon","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cobert agrícola situat a la part del davant de la casa, construït a la dècada dels anys 20 o 30. És de planta rectangular, fet de totxo, a dos nivells, fa 56 m2 de superfície, i està recentment reformat. La coberta és de teula, a dues vessants. Hi ha tres portes d'accés situades a la planta baixa de la façana principal del cobert, i una porta enlairada al pis superior per la qual s'entrava la palla.","codi_element":"08005-332","ubicacio":"Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 65","historia":"","coordenades":"41.6664200,2.2322700","utm_x":"436087","utm_y":"4613025","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40201-foto-08005-332-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40202","titol":"Casa- cafè Dr. Bassa o El Cafè","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-cafe-dr-bassa-o-el-cafe","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre parets mitgeres, format per planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants amb façana plana de composició simètrica. La façana està revestida de pedra i en ella s'hi combinen diferents materials com a únics motius decoratius: paredat, maó vist i ceràmica. El totxo marca els límits de la façana i els diferents tipus d'arcs de les finestres de les tres plantes, decorades amb ceràmica vidrada. En destaquen les finestres dels baixos, amb el trencadís ceràmic, i els elements de ferro dels balcons i baranes, que representen l'element més identificatiu de la primera etapa modernista de Raspall: l'estilització vegetal que sobrepassa el brancal i s'endinsa orgànicament. L'interior d'El Cafè conserva els arrambadors ceràmics originals i l'estètica de cafè de primers de segle.","codi_element":"08005-333","ubicacio":"C\/Torregassa, 25.","historia":"El Cafè és una de les obres més rellevants de l'arquitecte Manel Joaquim Raspall i Mayol. Fou construït com a Cafè i residència del Dr. Sebastià Bassa i Barbany, metge i alcalde de l' Ametlla del 1902 al 1915 i promotor de la transformació urbanística de la vila com a centre d'estiueig.","coordenades":"41.6699600,2.2620000","utm_x":"438566","utm_y":"4613396","any":"1906","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40202-foto-08005-333-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40202-foto-08005-333-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Manuel Joaquim Raspall i Mayol","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40203","titol":"Bassa del Casal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-del-casal","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa situada davant la façana principal del Casal, de forma rectangular, allargada i estreta. És feta de paredat comú coronat amb totxo, i fa aproximadament 2 m d'amplada i 6 m de llargada. S'omple amb aigua de la mina i pous de la finca.","codi_element":"08005-334","ubicacio":"Can Xammar de Baix (Casal de la Visitació)","historia":"","coordenades":"41.6744100,2.2604500","utm_x":"438441","utm_y":"4613892","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40203-foto-08005-334-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40203-foto-08005-334-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40204","titol":"Bassa dels Boscos de la Vivera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-dels-boscos-de-la-vivera","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa situada a tocar del circuit de motocròs del Bosc de Can Carlons. És de forma rectangular i fa aproximadament 5 m d'amplada i 8 m de llargada. S'omplia a partir d'aigua bombejada d'un pou, construït per Josep Maragall al torrent del Sot de la Barca, als anys cinquanta. Actualment resta buida i en estat d'abandó, tot i que està en bon estat de conservació.","codi_element":"08005-335","ubicacio":"Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 77","historia":"","coordenades":"41.6703600,2.2439500","utm_x":"437063","utm_y":"4613454","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40204-foto-08005-335-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40205","titol":"Bassa de Can Moret de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-moret-de-dalt","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La bassa pràcticament ha desaparegut.","descripcio":"Bassa situada entre Can Sever i Can Moret de Dalt, en un indret embardissat i difícil d'accedir. És de forma rectangular i aprofita el clot natural del marge, voltat de material d'obra. L'aigua que omplia aquesta bassa servia d'una banda, per a regar els camps enfeixats que baixaven fins a la carretera, i de l'altre, de rentador per a les dones de Can Moret. La bassa pràcticament ha desaparegut, i resta buida, abandonada i en molt mal estat de conservació. La vegetació que creix descontroladament al seu interior està malmetent l'estructura.","codi_element":"08005-336","ubicacio":"Can Moret. Polígon 5, parcel·la 87","historia":"","coordenades":"41.6642500,2.2386400","utm_x":"436615","utm_y":"4612779","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40205-foto-08005-336-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40205-foto-08005-336-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40206","titol":"Casa Ignasi Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-ignasi-sola","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat, de planta rectangular, alineat a dos carrers. Està format per planta baixa, planta pis i una segona planta, que es troba reculada respecte el carrer del Mestre Pompeu Fabra. La coberta d'aquesta segona planta és de teula àrab a dues vessants, la de la resta de l'edifici és plana. Les façanes estan arrebossades i coronades per una motllura, i a les cantonades i entre els buits hi pengen uns medallons verticals. Les dues façanes principals es composen simètricament segons tres eixos verticals.","codi_element":"08005-337","ubicacio":"C\/ del mestre Pompeu Fabra, 2","historia":"","coordenades":"41.6694900,2.2619500","utm_x":"438561","utm_y":"4613344","any":"1910","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40206-foto-08005-337-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Manuel Joaquim Raspall Mallol","observacions":"","codi_estil":"105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40207","titol":"Complex mina de la font del Gat-bassa gran de Can Xammar de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-mina-de-la-font-del-gat-bassa-gran-de-can-xammar-de-dalt","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Només es conserva una paret sencera de la bassa.","descripcio":"La mina drenava el torrent de la font del Gat i portava les seves aigües a la bassa gran de Can Xammar. La bassa, situada a l'encreuament del camí del Verder amb el camí del refugi de Laila, només conserva dues de les parets, fetes de paredat comú. A més de les aigües de la mina de la font del Gat, recollia també les de la mina de l'Alba.","codi_element":"08005-338","ubicacio":"La Miranda","historia":"","coordenades":"41.6777400,2.2528000","utm_x":"437807","utm_y":"4614267","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40207-foto-08005-338-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40207-foto-08005-338-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"Les coordenades UTM són les de la bassa.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40208","titol":"Canal de rec de Can Mitjans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canal-de-rec-de-can-mitjans","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Només queden restes molt fragmentades del canaló en petits trams.","descripcio":"Canal de rec, situat a pocs metres al sud de Can Mitjans. És fet de rajoles quadrades, de terra cuita, lligades amb morter de calç. Només conserva petits trams del seu recorregut, en molt mal estat -els cairons estan molt fragmentats-. El canaló regava, amb l'aigua provinent de la bassa, les feixes conreades de la casa.","codi_element":"08005-339","ubicacio":"Can Mitjans","historia":"","coordenades":"41.6753200,2.2620800","utm_x":"438577","utm_y":"4613991","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40208-foto-08005-339-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40208-foto-08005-339-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40208-foto-08005-339-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40209","titol":"Casa Esteve Bigas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-esteve-bigas","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat de planta quadrada, format per planta baixa, que es troba aixecat respecte del terreny, i situat al centre de la parcel·la que ocupa. La coberta és de teula àrab a dues vessants, holandesa amb remat a la part superior dels capcers amb un petit vessant amb ràfec recolzat sobre cartel·les. L'encontre dels tres plans de coberta està coronat amb una esfera ceràmica rematada amb punta de llança. La façana està revestida amb un estuc de morter de calç que imita una obra de carreus. En destaca la imposta que envolta tot l'edifici. La porta principal està protegida per un atri cobert a tres vessants i sustentat per dues columnes amb capitell toscà. Les obertures estan rematades amb un arc pla amb guardapols. Al límit sud de la parcel·la s'hi emplaça un edifici annex, i a la part posterior de la casa s'hi adhereix un altre petit cos annex. La tanca del jardí és de reixa de ferro sobre un basament de paret massissa amb pilastres.","codi_element":"08005-340","ubicacio":"C\/ Francesc Macià, 11","historia":"","coordenades":"41.6694000,2.2608300","utm_x":"438468","utm_y":"4613335","any":"1934","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40209-foto-08005-340-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Emili Sala Pibernat, arquitecte","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40210","titol":"Villa Elvira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-elvira","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, format per planta baixa i dos pisos. La coberta és plana i en sobresurt el badalot de la caixa d'escala. La façana, que està revestida d'estuc de calç i coronada per una motllura que marca el sostre del terrat, es composa segons quatre eixos verticals. A l'eix central hi ha l'entrada i dos balcons de ferro forjat.","codi_element":"08005-341","ubicacio":"C\/ Torregassa, 13","historia":"","coordenades":"41.6705900,2.2615200","utm_x":"438526","utm_y":"4613467","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40210-foto-08005-341-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40210-foto-08005-341-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40211","titol":"Tanca del jardí de la casa del Doctor. Antoni Grífols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tanca-del-jardi-de-la-casa-del-doctor-antoni-grifols","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La tanca del jardí es composa d'un basament de paredat revestit amb morter de calç sobre el que hi ha una reixa de ferro forjat. Les dues pilastres que emmarquen l'entrada estan coronades amb rajoles vidriades a dues vessants. De l'edifici modernista que es va emplaçar en aquesta propietat no en queda cap resta.","codi_element":"08005-342","ubicacio":"C\/ Torregassa, 11","historia":"","coordenades":"41.6707600,2.2613800","utm_x":"438515","utm_y":"4613486","any":"1904","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40211-foto-08005-342-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40212","titol":"Casa Miquel Blancher","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-miquel-blancher","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, que es composa de planta baixa i dos pisos. Forma part d'un grup de tres cases: a la banda nord comparteix paret mitgera amb la casa del Doctor Satorras i a la banda sud amb Ca'l Barber. La coberta és de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes estan arrebossades i pintades. La central és simètrica, amb elements decoratius amb predomini de la línia corba. Al primer pis hi ha un balcó enllaçat amb un altre del segon pis per un arc conopial de gran profunditat. En destaca un petit capcer amb la data de 1906 i les inicials J.B.","codi_element":"08005-343","ubicacio":"C\/ Torregassa, 3","historia":"","coordenades":"41.6711100,2.2611400","utm_x":"438495","utm_y":"4613525","any":"1906","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40212-foto-08005-343-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40212-foto-08005-343-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40213","titol":"Sant Nicolau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-nicolau","bibliografia":"AA.DD. (1991). Vallès Oriental i Vallès Occidental. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XVIII. Barcelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Ermita d'una sola nau, de planta rectangular. L'actual capella, refeta amb una doble paret a la cara de tramuntana, fou probablement construïda sobre l'edifici romànic, tot i que actualment l'arrebossat de l'aparell no permet destriar-ne les parts primitives. Les seves mesures aproximades són 12 m de llarg per 6 m d'ample. A la façana de ponent, destaca el campanar d'espadanya amb arc de mig punt i la porta d'accés de llinda plana. La façana septentrional conserva els vestigis d'una petita barbacana o ràfec. A la façana meridional hi ha una porta d'estil romànic.","codi_element":"08005-344","ubicacio":"Turó de Sant Nicolau","historia":"","coordenades":"41.6776800,2.2605000","utm_x":"438448","utm_y":"4614255","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40213-foto-08005-344-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40214","titol":"Xarxa de recs de Can Pagès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xarxa-de-recs-de-can-pages","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"en estat d'abandó","descripcio":"Xarxa de recs situada entre Can Pagès Vell i Can Pagès Nou, que permetia regar bona part dels camps de la zona, amb l'aigua provinent del pou gros. Les sèquies són fetes de paredat comú, coronades amb rajola i de mides variables segons els trams -oscil·len entre 70 cm i 1m d'amplada i 50-80 cm d'alçada-.","codi_element":"08005-345","ubicacio":"Can Pagès. Polígon 2, parcel·les 102 i 103","historia":"","coordenades":"41.6388300,2.2757400","utm_x":"439680","utm_y":"4609931","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40214-foto-08005-345-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40214-foto-08005-345-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40214-foto-08005-345-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40215","titol":"Pou i banc de Can Xammar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-i-banc-de-can-xammar","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou i banc situats a la zona de la Mina, a prop del torrent del Verder. És una estructura formada per una caseta, amb un pou a seu interior, i un banc de pedra adossat a un dels seus costats. La caseta del pou és de totxo, amb les parets arrebossades i la coberta de teula a dues vessants. Fa aproximadament 2 m llargada, 1 m d'amplada i uns 2,5 m d'alçada. El banc fa uns 3 m de llargada, i està format per dos grans esglaons de pedra coronats amb totxo, d'aproximadament 50 cm d'alçada i 40 cm d'amplada cada un.","codi_element":"08005-346","ubicacio":"Can Coromines. Polígon 1, parcel·la 50","historia":"Pou i banc construïts a la dècada dels anys 50 del segle passat. El pou abastia d'aigua Can Millet, on s'utilitzava per cultivar xampinyons.","coordenades":"41.6737700,2.2562500","utm_x":"438091","utm_y":"4613823","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40215-foto-08005-346-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40215-foto-08005-346-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40215-foto-08005-346-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40216","titol":"Via Crucis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/via-crucis","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El Via Crucis és una manifestació de religiositat popular que adapta, de forma singular, la dramatització de la passió i mort de Jesús i l'expressió de fervor i participació popular de les tradicionals processons, tot escenificant de forma itinerant els moments de la vida de Jesús de Natzaret, des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura. Des de fa molts anys, el dia del Divendres Sant, un grup de feligresos porten a coll el Sant Crist Gros, des de l'església de Sant Genís fins al cim del turó de Sant Nicolau.","codi_element":"08005-347","ubicacio":"Sant Genís i Sant Nicolau","historia":"","coordenades":"41.6738800,2.2597900","utm_x":"438385","utm_y":"4613833","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40216-foto-08005-347-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40216-foto-08005-347-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia antiga del Via Crucis, de mitjans del segle passat (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès).","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40217","titol":"Torrent de Ca l'Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-ca-larenys","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Torrent que neix a Sant Nicolau i que drena les seves aigües a la conca del Congost. La masia de Ca l'Arenys, que dona nom al torrent, és una de les més antigues i importants del municipi. Bona part de la riquesa de la casa es basava en l'aprofitament de l'aigua del torrent per mitjà d'un complex entremat de mines i basses que van permetre desenvolupar una potent xarxa de regadiu.","codi_element":"08005-348","ubicacio":"Ca l'Arenys","historia":"","coordenades":"41.6702200,2.2659500","utm_x":"438895","utm_y":"4613422","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40217-foto-08005-348-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40217-foto-08005-348-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40218","titol":"Ca l'Avi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lavi-0","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat, de planta rectangular, reculat respecte l'alineació del carrer, i format per planta baixa i pis. La coberta és un terrat de pendents pronunciats. Les façanes estan recobertes amb estuc de calç i pintades. La façana principal es composa simètricament segons tres eixos verticals, amb una motllura que marca els forjats; en destaca un balcó amb una barana metàl·lica. En el centre de l'acroteri hi ha un medalló el·líptic de pedra amb la inscripció -Ca l'avi 1908-. La part davantera queda limitada per una balustrada de pedra artificial amb graonat central i lateral.","codi_element":"08005-349","ubicacio":"C\/ Major, 31","historia":"","coordenades":"41.6720500,2.2605300","utm_x":"438445","utm_y":"4613629","any":"1908","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40218-foto-08005-349-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40219","titol":"Murs de pedra seca de Can Calces","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/murs-de-pedra-seca-de-can-calces","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha despreniments d'algunes pedres d'aquestes parets","descripcio":"Murs de pedra seca, fets amb pedres de la zona de color vermelloses, situats al davant de la casa. Com totes les cases del Serrat les terres s'estructuraven en feixes situades a l'entorn de la pagesia. Avui en aquesta casa ja no es treballen aquestes terres.","codi_element":"08005-350","ubicacio":"Can Calces (Serrat Ocata). Polígon 1, parcel·la 4","historia":"","coordenades":"41.6997200,2.2426900","utm_x":"436987","utm_y":"4616714","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40220","titol":"Cal Picapedrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-picapedrer","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular situat en alineació de vial, en cantonada. Aixecat respecte del terreny, consta de planta baixa i soterrani. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb la crestallera paral·lela a la façana principal. Les façanes són de pedra carreuada. La façana principal es composa horitzontalment amb una basament de pedres, una imposta i una cornisa. Les cantonades estan formades per cadenes i les obertures es troben emmarcades per pedra. A la banda est s'hi situa un pati i a la banda sud un passadís estret el separa de la tanca mitjanera. El material que composa l'habitatge de la finca veïna per la banda est és el mateix que el d'aquest edifici, denotant el seu origen comú.","codi_element":"08005-351","ubicacio":"C\/ Pompeu Fabra, 7","historia":"","coordenades":"41.6681100,2.2627300","utm_x":"438625","utm_y":"4613190","any":"1931","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40220-foto-08005-351-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40220-foto-08005-351-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40221","titol":"Rec de Can Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rec-de-can-feliu","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit canal de rec, situat al davant de la casa, que condueix l'aigua des de la bassa de Can Patrallus fins a Can Feliu. Parts del seu traçat són fets d'obra i altres trams estan excavats directament a terra, sense revestir. Dins les propietats de Can Feliu, el canal és molt estret, uns 15 cm d'amplada, i bastit amb rajoles rectangulars.","codi_element":"08005-352","ubicacio":"Can Feliu (Can Carlons). Polígon 5, parcel·la 22","historia":"","coordenades":"41.6666400,2.2445700","utm_x":"437111","utm_y":"4613040","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40221-foto-08005-352-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40221-foto-08005-352-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40222","titol":"Casa Montfort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-montfort","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat de planta concentrada, format de soterrani, planta baixa i pis. Es situa a la banda de ponent d'una parcel·la que ocupa una illa sencera, envoltada per quatre carrers. La coberta és de teula àrab a quatre vessants en el cos principal, i acaba en un ràfec recolzat sobre cartel·les de formigó armat. En sobresurt, a la cantonada est, una torre-mirador amb coberta de pavelló. Les façanes, revestides d'estuc de calç, no tenen eixos vertebradors ni compositius a excepció de la part central de la façana principal. L'entrada s'emmarca en un porxo flanquejat per dues columnes de pedra picada. A sobre hi ha tres balconeres amb un arc de mig punt i amb reixes de ferro.","codi_element":"08005-353","ubicacio":"C\/ Torregassa, 75","historia":"","coordenades":"41.6671900,2.2652800","utm_x":"438836","utm_y":"4613087","any":"1933","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40222-foto-08005-353-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40222-foto-08005-353-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Emili Sala i Pibernat, arquitecte","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40223","titol":"Era de Can Panedes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/era-de-can-panedes","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Alguns cairons estan fragmentats.","descripcio":"Era de grans dimensions, situada entre l'entrada de la casa antiga i els coberts agrícoles. És pavimentada amb tova, de planta irregular que s'adossa a la façana de la casa, resseguint la seva forma. Tot i que en general està en bon estat de conservació, alguns dels cairons s'han anat fragmentant.","codi_element":"08005-354","ubicacio":"Can Panedes. Polígon 4, parcel·la 42","historia":"PUIG, J. (2007:146) Construïda durant les nits i a les estones lliures que tenien durant la postguerra. Les toves necessàries per a la seva confecció les portaven els de Can Castany -germans González- i sortiren de la bòbila de Can Ferrer-Sidró. El tracte consistí en canviar toves per mongetes.","coordenades":"41.6582600,2.2477700","utm_x":"437370","utm_y":"4612108","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40223-foto-08005-354-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40223-foto-08005-354-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40224","titol":"Font del Raspall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-raspall","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font pública d'estil noucentista, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol. Està formada per un mur de paredat amb un coronament sinuós de maó a plec de llibre, amb un broc i una pica a cada costat. A cada extrem del mur hi ha un petit banc.","codi_element":"08005-355","ubicacio":"C\/ de la Torregassa amb C\/ del Mestre Pompeu Fabra","historia":"","coordenades":"41.6693700,2.2621900","utm_x":"438581","utm_y":"4613331","any":"1932","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40224-foto-08005-355-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Manuel Joaquim Raspall i Mayol","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40225","titol":"Bassa del torrent de Can Moret de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-del-torrent-de-can-moret-de-dalt","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Les bardisses estan deteriorant l'estructura i el caient del marge l'està soterrant lentament.","descripcio":"Bassa situada al torrent de Can Carlons, a un clot embardissat i difícil d'accedir. Agafava l'aigua d'una mina, la boca de la qual està situada al seu interior, i permetia regar les feixes de Can Moret fins arran de la carretera. És de planta irregular i aprofita el caient del marge com a estructura, amb tres parets d'obra, de pedres lligades amb morter de calç. La bassa té un rentador a una de les parets laterals, fet amb una gran llosa. Actualment resta buida, abandonada i en mal estat de conservació, degut a que el caient del marge està soterrant part de la bassa.","codi_element":"08005-356","ubicacio":"Can Moret. Polígon 5, parcel·la 87","historia":"","coordenades":"41.6642500,2.2386400","utm_x":"436615","utm_y":"4612779","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40225-foto-08005-356-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40225-foto-08005-356-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40225-foto-08005-356-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40226","titol":"Complex mina de Can Palau-bassa-rec de Can Casanoves","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-mina-de-can-palau-bassa-rec-de-can-casanoves","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mina que neix al torrent del Sot de la Barca, capta l'aigua amb una antiga resclosa i, per mitjà d'un rec, la condueix fins les masies de Can Ros, Can Feliu, Can Casanoves i, finalment, a Can Palau de la carretera. Aquesta mina omple la bassa de Can Casanoves, també coneguda com la bassa de Can Patrallus, situada a sobre de la casa. És de planta trapezoïdal, i li surt un rec excavat al terra, sense bastir, que subministra aigua als camps del voltant de la casa.","codi_element":"08005-357","ubicacio":"Can Casanoves. Polígon 5, parcel·la 94","historia":"","coordenades":"41.6635200,2.2453100","utm_x":"437170","utm_y":"4612693","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40226-foto-08005-357-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40226-foto-08005-357-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40226-foto-08005-357-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les coordenades UTM i la ubicació són les de la bassa.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40227","titol":"Camps d'en Nota (urb. De Can Juli)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/camps-den-nota-urb-de-can-juli","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades a prop de can Juli. Vista la topografia, la zona més alta de la urbanització, que fa un petit turonet, és la més probable de l'assentament. Actualment, una part de l'assentament podria estar situat a la zona dels dipòsits d'aigua de la urbanització, a banda i banda del Camí de Can Parellada. Troballes de peces ceràmiques en superfície. Probablement, les peces trobades eren d'estil verazià decorades amb mamelons disposats diametralment al llarg de la superfície del vas, malgrat que se'n desconeix la localització. Actualment, la zona es troba totalment urbanitzada, excepte algunes parcel·les aïllades i els camps que culminen la zona urbanitzada.","codi_element":"08005-358","ubicacio":"Can Juli","historia":"Materials localitzats per Josep Estrada.","coordenades":"41.6403200,2.2521500","utm_x":"437717","utm_y":"4610113","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40227-foto-08005-358-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40227-foto-08005-358-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40227-foto-08005-358-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa i Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40228","titol":"Pont de Can Palau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-can-palau","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un ull que salva el torrent del Sorral al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. Fa aproximadament 4 m d'amplada, 3 m d'alçada i 4 m de llargada. Construït de pedra, amb aletes de reforç a una de les boques, doble filada de totxo a plec de llibre als pilars d'entrada, amb l'arc també de totxo.","codi_element":"08005-359","ubicacio":"Can Palau de la carretera","historia":"","coordenades":"41.6633400,2.2470200","utm_x":"437312","utm_y":"4612672","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40228-foto-08005-359-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40228-foto-08005-359-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40229","titol":"Arxiu municipal de l'Ametlla del Vallès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-de-lametlla-del-valles","bibliografia":"http:\/\/www.ametlla.org\/arxiu_historic\/index.php","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un conjunt documental amb gairebé 500 ml de documentació en suport paper. A més, inclou també fotografies i documents audiovisuals. Disposa d'un quadre de classificació extret del normatiu d'arxius administratius però lleugerament adaptat. El quadre de classificació permet consultar les sèries documentals que integren el fons i que són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Medi ambient, Col·leccions factícies. La documentació està físicament distribuïda en 4 espais: a l'arxiu de l'edifici de l'ajuntament, a l'arxiu de l'edifici de Serveis Territorials, a l'arxiu de la Biblioteca Municipal i a l'arxiu de la masia de can Camp. El fons municipal de l'Ametlla està constituït per: - Arxiu històric municipal (1816-1986): Bàsicament és documentació en suport paper. També hi ha negatius de fotografies, així com una col·lecció de gairebé 1500 fotografies antigues en suport digital que fan referència al poble (paisatges, carrers, arquitectura, festivitats, retrats personals i col·lectius) amb unes dates que van de finals del segle XIX fins el 1969. Dins de l'arxiu històric s'inclouen també 180 hores de gravacions audiovisuals fetes recentment a gent gran del poble que tracten de l'època de la Segona República i el franquisme a l'Ametlla del Vallès. - Arxiu administratiu municipal (1987-2009): Documentació fonamentalment en paper però també en suport digital. - Arxiu Municipal Josep Badia i Moret: Documentació en suport paper i negatius de fotografies. El fons va ser creat i estructurat per Josep Badia en les sèries següents: 1.Baronia de Montbui 2.Parròquia de Sant Genís 3.Germandat de Sant Sebastià 4.Coral lo Lliri 5.Associació Amics del Llibre 6.Les Festes Majors 7.Club de Futbol l'Ametlla 8.El Teatre 9.Homenatge a la vellesa 10.Santuari de Puiggraciós 11.Sala de cinema 12.Programes i fullets d'eleccions municipals 13.Ajuntament 14.Galeria de personatges 15.F.E.T. y de las J.O.N.S. a l'Ametlla 16.Revistes informatives 17.Associacions de veïns 18.Altres associacions i agrupacions lúdiques o culturals 19.Actes culturals 20.Retalls de premsa 21.Ametlla-Films 22.Urbanisme: Història i evolució 23.Àlbums de fotografies 24.Germandat Nostra Senyora de les Neus 25.Sindicat Agrícola i Cooperatiu","codi_element":"08005-360","ubicacio":"Ajuntament de l'Ametlla del Vallès","historia":"","coordenades":"41.6695700,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613353","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Crisant Tengo i Valldeoriola","autor_element":"Ajuntament de l'Ametlla del Vallès","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40230","titol":"Festa de Canaletes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-canaletes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Actualment no es celebra.","descripcio":"La festa de Canaletes va néixer l'any 1942 i va durar aproximadament 3 anys. Es celebrava cada 15 d'agost. Es feia a l'actual carrer Major, concretament a la zona on s'ubicaven les botigues del poble en aquella època i que gràcies a l'estraperlo d'aquells anys passaven per un moment econòmic molt més bo que el de la majoria de la població. Un dels propietaris d'aquestes botigues, un lampista anomenat Medí Verdaguer, aprofitant aquesta relativa bonança econòmica va tenir la idea de muntar una festa i, com que era molt de la broma, va proposar el nom de Festa de Canaletes. La festa era finançada pels propietaris de les botigues d'aquesta zona que engalanaven el carrer Major, portaven orquestres de música i fins i tot algun any van utilitzar el pati de ca l'Anglada com a jardí on fer-hi part de la festa. Quan l'estraperlo va anar de baixa la situació econòmica d'aquests botiguers se'n va ressentir i es va deixar de fer.","codi_element":"08005-361","ubicacio":"C\/ Major","historia":"Informació facilitada per Josep Calbó.","coordenades":"41.6721300,2.2603100","utm_x":"438427","utm_y":"4613638","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40230-foto-08005-361-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Crisant Tengo Valleoriola","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40231","titol":"Arxiu de la Corona d'Aragó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-de-la-corona-darago","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Organitza el seu fons documental en 9 seccions i conserva el document més antic que fa referència a la vil·la de l'Ametlla. Es tracta d'un pergamí de l'any 906 on es confirmava que la Parròquia de Sant Genís de l'Ametlla era una propietat de la abadessa Emma, filla de Guifré el Pilós.<\/p> ","codi_element":"08005-362","ubicacio":"C\/ Almogàvers 77, 08018 Barcelona.","historia":"","coordenades":"41.6695700,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613353","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIN"],"data_modificació":"2025-02-28 00:00:00","autor_fitxa":"Crisant Tengo Valleorila","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"1760","rel_comarca":["41"]},{"id":"40232","titol":"Fons parroquial de l'església de Sant Genís de l'Ametlla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-parroquial-de-lesglesia-de-sant-genis-de-lametlla","bibliografia":"","centuria":"XVI - XX","notes_conservacio":"","descripcio":" A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva la immensa part de l'arxiu parroquial de l'Ametlla del Vallès (1513-1971). Es tracta fonamentalment de: - Llibres sacramentals: baptismes, confirmacions, desposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual. - Testaments. - Fundacions - Administració: capbreus, censals, delmes, sentències, vendes, donacions, fundacions. - Cofradies: Cofradia de Ntra. Sra. del Roser.<\/p> ","codi_element":"08005-363","ubicacio":"Arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona. C\/ del Bisbe, 5 (Barcelona).","historia":"","coordenades":"41.6695700,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613353","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Crisant Tengo i Valldeoriola","autor_element":"Parròquia de Sant Genís de l'Ametlla del Vallès","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40233","titol":"Fons Eugeni Xammar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-eugeni-xammar","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons documental Eugeni Xammar va ingressar l'any 1998 a l'Arxiu Nacional de Catalunya i aplega documentació varia relativa al periodista i traductor de l'Ametlla del Vallès. Es tracta bàsicament de documents textuals en suport paper d'entre els anys 1916 i 1991, encara que també hi ha fotografies, fotogravats i algun document sonor. El fons s'organitza en les sèries següents: Obra original, correspondència, escrits sobre Eugeni Xammar, Biblioteca i hemeroteca.","codi_element":"08005-364","ubicacio":"Arxiu Nacional de Catalunya","historia":"","coordenades":"41.6695700,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613353","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Crisant Tengo i Valldeoriola","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40234","titol":"Resclosa de la bassa de la Coma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-de-la-bassa-de-la-coma","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Al torrent de Sant Nicolau, a l'alçada del camí del cementiri, hi ha una resclosa que desviava el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec que omplia la bassa que es situava al costat dels 'Pisos de la Coma'. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 1 m d'alçada.","codi_element":"08005-365","ubicacio":"Torrent de Sant Nicolau","historia":"","coordenades":"41.6750900,2.2617100","utm_x":"438546","utm_y":"4613966","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40234-foto-08005-365-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40236","titol":"Mina Nova del Pla del Verder","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-nova-del-pla-del-verder","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mina excavada amb mitjans manuals, als materials granodiorítics del pla del Verder. Té una longitud aproximada de 80 m. Actualment, resten dos pous de registre, tot i que, antigament en tenia tres. Destaca la singular boca d'entrada de la mina, amb unes escales i una volta de pedra per protegir-la de l'erosió del talús. Durant molts anys, la mina va alimentar l'aigua del poble com a suport a la resclosa de Mossèn Lluís Paradell. Des dels anys vuitanta dels segle XX, va quedar en desús i, fins i tot, ha estat objecte d'actes vandàlics.","codi_element":"08005-367","ubicacio":"Pla del Verder","historia":"Es va construir cap als anys quaranta per intentar solucionar els problemes d'aigua d'una població creixent. Els senyors Balançó i Millet van encarregar a una empresa de Barcelona la construcció d'aquesta obra. La realització implicava un tracte: si l'empresa no trobava més de 80 o 90 plomes d'aigua, els propietaris no pagarien. Tot i el poc cabal que varen trobar l'empresa de Barcelona va cobrar l'obra realitzada.","coordenades":"41.6833800,2.2480100","utm_x":"437414","utm_y":"4614896","any":"1940","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40236-foto-08005-367-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40238","titol":"Tres Tombs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tres-tombs-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa organitzada per la Germandat de Sant Sebastià, la Parròquia de Sant Genís, la Quaranya i la Regidoria de Festes. Cada any te lloc a la vila la tradicional benedicció d'animals en motiu de la celebració de Sant Antoni Abat, protector dels animals de companyia, que s'escau el 17 de gener. Com a patró del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o Beneïdes, on participen un gran nombre de cavalls i alguns carruatges. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits.","codi_element":"08005-369","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"","coordenades":"41.6695700,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613353","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40238-foto-08005-369-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40238-foto-08005-369-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40238-foto-08005-369-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies antigues de la festa (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès) i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40239","titol":"Complex resclosa-rec dels horts del Metge","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/complex-resclosa-rec-dels-horts-del-metge","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Resclosa situada al torrent del Sorral, a tocar del pont de Can Palau. Desvia el curs d'aigua per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un singular rec que marxa pel costat dret del torrent, fet de pedra lligada amb morter de calç, que omple un seguit de basses, -la dels horts del Metge, la bassa dels horts del Ferrer-Sidro i les basses de Can Panedes-. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 3 m de llarg i 40 cm d'alçada.","codi_element":"08005-370","ubicacio":"Torrent del Sorral","historia":"","coordenades":"41.6632600,2.2470900","utm_x":"437318","utm_y":"4612663","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40239-foto-08005-370-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40239-foto-08005-370-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40239-foto-08005-370-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40240","titol":"Can Camp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-camp","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. CALBÓ I BARBANY, J. (2006). Can Camp: L'abans i el després. Quaderns de l'Ametlla. Servei de Publicacions de la Fundació Universitària Martí l'Humà \/ Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga explotació agrícola estructurada a partir de dos grans patis. Les edificacions principals es situaven a la banda nord i els cossos auxiliars, destinats a quadres i magatzems, envoltaven els patis. El cos originari, datat al segle XIV i situat al costat nord-oest del conjunt, correspon a una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i planta sotacoberta. La coberta és a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Es constituïa per cinc crugies de mur de paredat comú col·locades en paral·lel a la façana principal, amb una torre de vigilància a la cantonada nord-oest. A principis del segle XX, es va construir el cos principal de quadres, que dividia l'espai interior en dos patis, i la capella a l'extrem nord-est. Amb una planta baixa de voltes de maó rebaixades i un cos enretirat a l'extrem nord, es tanca completament aquest pati principal. Al pati secundari, situat al costat de llevant, s'hi situa la capella i els diferents cossos annexos destinats a usos agrícoles, i està tancat amb un mur baix i pilars de totxo amb baranes de ferro. L'entrada de l'extrem sud-oest està emmarcada per pilastres de secció circular i rematades per un capitell de peces de motllo i un barret revestit de trencadís de ceràmica, coronat amb una esfera ceràmica rematada amb punta de llança.","codi_element":"08005-371","ubicacio":"Ptge. Pi, s\/n","historia":"","coordenades":"41.6624400,2.2597200","utm_x":"438369","utm_y":"4612563","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40240-foto-08005-371-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"En destaca la mina (vegeu fitxa 136).","codi_estil":"98|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40241","titol":"La Masia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-masia","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici en alineació de vial, de planta rectangular, situat a l'extrem de migdia de la parcel·la original. L'edificicació principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants, i la crestallera perpendicular a la façana principal. Els dos cossos laterals annexos, de només una planta, estan coberts amb un terrat. La façana principal és simètrica i s'estructura verticalment mitjançant cinc eixos que responen a les crugies interiors. Els brancals i llindes de les obertures, així com els arcs, estan revestits amb esgrafiats. Els arcs de mig punt del segon pis a més, s'emmarquen amb peces vidriades de color verd. A la part superior de la façana es situa el respirador de les golfes, emmarcat amb un esgrafiat i tancat amb una reixa. La tanca que delimita el pati davanter és una extensió del basament de paredat.","codi_element":"08005-372","ubicacio":"C\/ Torregassa, 77","historia":"","coordenades":"41.6663900,2.2657800","utm_x":"438877","utm_y":"4612997","any":"1920","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40241-foto-08005-372-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40241-foto-08005-372-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Salvador Valeri i Pupurull, arquitecte","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40242","titol":"Pont de Can Segimon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-can-segimon","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un ull que salva el torrent de Can Fàbregues del Bosc al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. Construït amb parets de pedra, i volta de totxo a plec de llibre; fa aproximadament 1 m d'amplada i 2 m d'alçada.","codi_element":"08005-373","ubicacio":"Can Segimon","historia":"","coordenades":"41.6664100,2.2331000","utm_x":"436156","utm_y":"4613023","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40242-foto-08005-373-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40243","titol":"Pont de Ca l'Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-ca-larenys","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un ull que salva el torrent de Ca l'Arenys, al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. Fa aproximadament 2 m d'amplada, 5 m d'alçada i 3 m de llargada. És construït de pedra, amb aletes de reforç a una de les boques, doble filada de totxo a plec de llibre als pilars d'entrada, amb l'arc també de totxo.","codi_element":"08005-374","ubicacio":"Ca l'Arenys","historia":"","coordenades":"41.6688800,2.2696700","utm_x":"439203","utm_y":"4613271","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40243-foto-08005-374-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40243-foto-08005-374-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40244","titol":"Pont de la Terrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-la-terrera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un ull que salva el el torrent de la Mina al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. Construït amb base de pedra i volta de totxo a plec de llibre, amb laterals de pedra i cadena cantonera també de pedra. Fa aproximadament 6 m d'alçada, 5 m d'amplada i 3 de llargada.","codi_element":"08005-375","ubicacio":"La Terrera","historia":"","coordenades":"41.6644800,2.2531900","utm_x":"437827","utm_y":"4612794","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40244-foto-08005-375-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40245","titol":"Bassa dels Horts del Metge","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-dels-horts-del-metge","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa situada als horts del Metge, ran el camí de Can Panedes, molt pròxima a la bassa dels horts de Ferrer-Sidro. S'omple de l'aigua captada per la resclosa dels horts del Metge i rega els horts d'aquest camp. És de forma rectangular, feta de formigó i s'assenta sobre les restes d'una estructura de pedra lligada amb morter de calç, que podrien correspondre a les de l'antiga bassa.","codi_element":"08005-376","ubicacio":"Can Palau. Polígon 4, parcel·la 9018","historia":"","coordenades":"41.6605800,2.2463900","utm_x":"437257","utm_y":"4612366","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40245-foto-08005-376-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40246","titol":"Bassa dels Horts de Ferrer-Sidro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-dels-horts-de-ferrer-sidro","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa situada a tocar del camí de Can Panedes, al capdavall del torrent de Can Palau i molt pròxima a la bassa dels horts del Metge. S'omple de l'aigua captada per la resclosa dels horts del Metge i rega aquest camp. És de forma quadrada, feta de paredat comú coronat amb totxo, amb una reforma posterior que cobreix tota l'estructura antiga amb totxo.","codi_element":"08005-377","ubicacio":"Can Palau. Polígon 4, parcel·la 35","historia":"","coordenades":"41.6602700,2.2459700","utm_x":"437222","utm_y":"4612332","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40246-foto-08005-377-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40247","titol":"Basses de Can Panedes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-can-panedes","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa situada ran el camí de Can Panedes, en direcció als horts del metge, un cop superat el torrent del Sorral. S'omplia de l'aigua captada per la resclosa dels horts del Metge i servia per a regar aquests camps i per a rentar. És de forma rectangular, construïda amb pedra i totxo lligats amb morter de calç,i coronada amb totxo. Té un rentador fet de cairons, i un petit contrafort de pedra a un dels seus laterals. Una reforma posterior, la va dividir en dos amb un mur de formigó, per tal de separar la zona del rentador de la resta. Actualment és buida i abandonada.","codi_element":"08005-378","ubicacio":"Can Panedes. Polígon 4, parcel·la 36","historia":"","coordenades":"41.6593800,2.2456200","utm_x":"437192","utm_y":"4612234","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40247-foto-08005-378-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40247-foto-08005-378-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40248","titol":"Can Xacó-Bachs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-xaco-bachs","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La coberta és de teula àrab a dues vessants desiguals. Les façanes estan arrebossades i pintades i algunes obertures estan emmarcades amb pedra. Se li adossa pel costat de llevant una edificació.","codi_element":"08005-379","ubicacio":"C\/ Sant Pere, 5-7.","historia":"","coordenades":"41.6645000,2.2627000","utm_x":"438619","utm_y":"4612790","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40249","titol":"Torre Sant Josep","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-sant-josep","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, d'una sola planta, en alineació de vial, que es troba situat a l'extrem nord-est d'un solar en cantonada. La coberta és plana i forma un terrat. Sobrepassant aquest nivell hi ha un badalot de planta quadrada. Tant la façana com el badalot estan decorats amb merlets amb coronament aixamfranat i revestits de ceràmica vidrada. La façana, que està revestida de morter de calç i pintada, s'assenta sobre un basament i es col·loca una doble imposta que emmarca la cambra de ventilació del terrat. Les obertures estan tancades amb una reixa de ferro forjat i s'emmarquen amb decoració esgrafiada. La tanca del jardí està formada per un mur baix i pilars amb reixa de ferro forja, i porta d'entrada també de ferro forjat.","codi_element":"08005-380","ubicacio":"C\/ Francesc Macià, 14","historia":"","coordenades":"41.6695200,2.2605900","utm_x":"438448","utm_y":"4613349","any":"1909","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40249-foto-08005-380-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Miguel Bertrán, arquitecte","observacions":"","codi_estil":"105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40250","titol":"Repartidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/repartidor","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca del Repartidor situada a l'encreuament del camí de Puiggraciós amb el camí del Verder. És una construcció de planta rectangular, amb parets de totxo i teulada a dues vessants. Al seu interior hi ha un sistema de 8 compartiments que repartien l'aigua per mitjà de plomes, cadascuna de les quals equivalia a uns 200 l d'aigua per hora. Des d'aquest punt es distribuïa l'aigua del torrent del Verder al poble. Actualment la barraca i el repartidor ja no es fan servir, però formen part d'un dels punts d'un itinerari històrico-monumental del municipi.","codi_element":"08005-381","ubicacio":"Can Millet. Polígon 1, parcel·la 60","historia":"PUIG, J: (2007:81). El repartidor es va construir entre l'any 1924 i 1925 per distribuir al poble, per mitjà de plomes, l'aigua del Verder. Fou construït sota el protectorat de mossèn Lluís Paradell.","coordenades":"41.6753000,2.2587600","utm_x":"438301","utm_y":"4613992","any":"1924","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40250-foto-08005-381-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40250-foto-08005-381-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40250-foto-08005-381-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40251","titol":"Bassa Drapera Primera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-drapera-primera","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa situada al sudest de la font del Racó, a pocs metres de la resclosa, i a una zona plena de bardisses i de difícil accés. Acumulava l'aigua captada per la resclosa i l'enviava amb més força rec avall. És una bassa de planta rectangular feta de pedra lligada amb morter de calç, amb les parets d'aproximadament 0,7 m d'amplada i 1 m d'alçada. Conserva el bonó que enviava l'aigua de la bassa al rec draper.","codi_element":"08005-382","ubicacio":"torrent del Verder","historia":"","coordenades":"41.6747600,2.2551300","utm_x":"437998","utm_y":"4613934","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40251-foto-08005-382-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40251-foto-08005-382-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40252","titol":"Bassa Drapera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-drapera","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La vegetació que creix al seu interior ha anat malmeten la seva estructura.","descripcio":"Bassa situada darrere de la casa, al seu costat nord-est. S'omplia amb l'aigua provinent del rec draper, i subministrava l'aigua, a la avui dia desapareguda, bassa de l'hort, regava la Quintana fins arribar a les també desaparegudes basses del pou de glaç. És de forma rectangular, feta de paredat comú coronat amb totxo, amb els rentadors de cairons al seu costat oest. Actualment resta buida, abandonada i en un precari estat de conservació.","codi_element":"08005-383","ubicacio":"Can Draper","historia":"Segons documentació escrita de l'any 1881, l'aigua d'aquesta bassa era desviada cap a la Quintana de Baix o cap l'altre costat de l'autovia per regar la zona de les saleres.","coordenades":"41.6629300,2.2652700","utm_x":"438831","utm_y":"4612614","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40252-foto-08005-383-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40252-foto-08005-383-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40253","titol":"Can Noble","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-noble","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge unifamiliar que consta de planta baixa, pis i soterrani, i dos cossos de planta baixa. La coberta de l'edificació principal és de teula àrab a dues vessants i la dels dos cossos és de teula àrab a una vessant, el del costat de llevant està obert a manera de porxo. Les façanes són de maçoneria, amb les cantonades i els brancals de pedra i les llindes de formigó armat. La tanca del jardí és un mur massís i baix, amb dos pilars, fets de maçoneria, que emmarquen l'entrada.","codi_element":"08005-384","ubicacio":"C\/ Llerona","historia":"","coordenades":"41.6640900,2.2706000","utm_x":"439276","utm_y":"4612739","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40253-foto-08005-384-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Avantguardes","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Josep Pratmarsó i Parera, arquitecte","observacions":"","codi_estil":"107","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40254","titol":"Camp d'aviació de Rosanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/camp-daviacio-de-rosanes","bibliografia":"GESALÍ, D. i ÍÑIGUEZ, D. (2009). Aviació i guerra a la Garriga, 1933-1946. El camp d'aviació civil, l'aeròdrom militar i el final de la guerra. Ajuntament de la Garriga. http:\/\/aviacioiguerra.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El camp d'aviació de Rosanes es troba ubicat entre els tres municipis de La Garriga, les Franqueses i l'Ametlla. Va ser construït com a aeròdrom privat, a l'inici de la dècada dels anys 30 del segle passat, per part d'un empresari argentí afincat a Barcelona, Esteve Fernández, representant de Mercedes a Barcelona i apassionat per l'aviació. En arribar la guerra, el govern republicà el va incautar per tal de convertir-lo en aeròdrom de guerra, per la qual cosa el va ampliar, ocupant diverses finques agrícoles d'uns terrenys molt plans al límit dels termes municipals de La Garriga, Les Franqueses i L'Ametlla. Entre 1937 i 1938 va tenir un paper molt important als fronts del Segre i de l'Ebre i, després, en la defensa aèria de Barcelona. A més, el camp va tenir una forta transcendència als municipis de l'entorn, que van aportar mà d'obra a la seva construcció i que van allotjar la major part del personal i dels serveis vinculats: companyies de transmissions, gabinets d'interpretació fotogràfica, tallers i indústries de guerra... Tenia 1.200 metres de llarg i, actualment, encara conserva l'espai i les infraestructures que el van convertir durant uns anys en un espai d'activitat frenètica: els refugis, la torre de control, els edificis dels comandaments, el menjador, la garita de vigilància, l'hangar, el xalet racionalista... El camp d'aviació de Rosanes es pot visitar a través d'un itinerari senyalitzat impulsat pels ajuntaments de la Garriga, les Franqueses i l'Ametlla del Vallès, juntament amb el Memorial Democràtic. La part del camp de vol corresponent al municipi de l'Ametlla ocupa un 9% del total de la seva superfície.","codi_element":"08005-385","ubicacio":"Al límit del terme municipal de l'Ametlla amb la Garriga i les Franqueses","historia":"Durant la Guerra Civil Espanyola, el camp d'aviació de Rosanes va ser un dels més amplis de l'exèrcit de la República ja que disposava d'una pista de 'terra piconada' d'1,5 quilòmetres, un 'mas amb funcions de caserna' que permetia l'allotjament diari d'uns 150 soldats amb les respectives instal·lacions de menjadors i dormitoris. Aquest camp d'aviació va viure dues etapes diferenciades cronològicament. La primera, compresa entre el mes de maig fins el mes de desembre del 1938 correspon a l'etapa de l'aeròdrom quan pertanyia a la segona esquadreta del grup de 'Natatxes' republicà, que eren avions de bombardeig biplans relativament grans. Aquesta unitat de les forces aèries va ser dissolta el 24 de desembre del 1938 després d'una operació a la zona del Segre on la majoria de caces republicans van ser abatuts per l'aviació franquista. La segona etapa d'aquest aeròdrom, compresa entre el 15 de gener del 1939 i la fi de la guerra, va coincidir amb la dissolució de la unitat vinculada a l'aeròdrom de la Garriga, l'esquadreta de 'Natatxes', amb la retirada del 'gruix de l'aviació republicana' ubicada a la zona del Penedès.","coordenades":"41.6623000,2.2776000","utm_x":"439857","utm_y":"4612535","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40254-foto-08005-385-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40255","titol":"Resclosa dels Aiguarregants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-dels-aiguarregants","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Resclosa situada a l'encreuament del camí de Laila. Desviava el curs d'aigua del torrent del Verder per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec que omplia la bassa gran de Can Xammar perquè els regants del poble en fessin ús. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 0,3 mm d'alçada.","codi_element":"08005-386","ubicacio":"Torrent del Verder","historia":"","coordenades":"41.6751200,2.2548200","utm_x":"437973","utm_y":"4613974","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40255-foto-08005-386-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40255-foto-08005-386-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40256","titol":"Resclosa i rec del Repartidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-i-rec-del-repartidor","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Resclosa situada al torrent del Verder, més amunt de la resclosa dels Aiguarregants. Desviava el curs d'aigua del torrent del Verder i la derivava cap a un rec que la conduïa fins al Repartidor. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 2 m d'alçada.","codi_element":"08005-387","ubicacio":"Torrent del Verder","historia":"Entre els anys 1924 i 1925 mossèn Lluís paradell va encarregar la construcció d'una resclosa al torrent del Verder, just a sobre de l'actual camí del refugi de Laila. D'aquesta resclosa en sortia un rec amb diversos decantadors per a sorres que portava l'aigua, en paral·lel","coordenades":"41.6802500,2.2494600","utm_x":"437532","utm_y":"4614548","any":"1924","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40256-foto-08005-387-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40256-foto-08005-387-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40257","titol":"Bosc de Pins Americans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-pins-americans","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai forestal situat al davant de l'actual IES Eugeni Xammar. És un bosc format de pi marítim (Pinus pinaster), ubicat a una antiga vinya. Segons notícies facilitades per la gent gran de la zona, que són els que anomenen aquest indret amb el nom del Bosc de Pins Americans, els arbres foren plantats a partir de pinyons. Avui en dia, el seu interès rau en el fet de que el exemplars d'aquesta tipologia de pins (Pinus pinaster) no són abundants al municipi.","codi_element":"08005-388","ubicacio":"IES Eugeni Xammar","historia":"","coordenades":"41.6746900,2.2500300","utm_x":"437574","utm_y":"4613930","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40257-foto-08005-388-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40257-foto-08005-388-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40258","titol":"Bosc de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-draper","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És possiblement, la zona forestal més ben conservada del municipi. Se situa entre la masia de Can Draper, la de Can Camp i la de Can Reixac. Bona part del bosc està format per un alzinar madur amb nombrosos arbres catalogats. Les zones de pi blanc també són abundants amb un sotabosc d'alzina. Cal destacar la gran proliferació d'infraestructures protoindustrials de l'espai -pou de glaç i forn d'obra-. És molt destacable dins d'aquesta massa forestal la zona del Prat de Can Draper on hi ha un bosc de ribera de grans dimensions i molt ben conservat.","codi_element":"08005-389","ubicacio":"Can Draper","historia":"","coordenades":"41.6554000,2.2642400","utm_x":"438738","utm_y":"4611778","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40258-foto-08005-389-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40259","titol":"Bosc de Can Plandolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-plandolit","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai forestal situat entre les masies de Can Plandolit, Can Catafau i Can Reixac, en una carena de la plana del Vallès. L'estructura d'aquest bosc és mixta entre pi blanc i pi pinyer, amb un sotabosc d'alzina. El seu valor paisatgístic s'integra en el marc del mosaic agroforestal de la plana de l'Ametlla i protegeix la conca visual d'aquest espai de les urbanitzacions adjacents. Antigament, en aquest bosc es va desenvolupar una potent activitat de forns d'obra. Pel seu marge est transcorre el torrent de Can Plandolit, que gràcies al seu bosc de ribera incrementa la biodiversitat de l'espai i el seu valor paisatgístic.","codi_element":"08005-390","ubicacio":"Can Plandolit","historia":"","coordenades":"41.6496900,2.2553300","utm_x":"437991","utm_y":"4611151","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40260","titol":"Torrent de Can Plandolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-can-plandolit","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És la continuació natural del torrent que neix a sobre de Can Draper i de Can Boter. A l'alçada de can Plandolit, aquest torrent, té una major amplada i, pràcticament, tot l'any té aigua en superfície. El torrent, avui en dia, és una plantació de plàtans. Tot i aquesta monotonia vegetal, alberga una gran diversitat d'ocells i mamífers.","codi_element":"08005-391","ubicacio":"Can Plandolit","historia":"","coordenades":"41.6491700,2.2532700","utm_x":"437819","utm_y":"4611094","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40260-foto-08005-391-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40260-foto-08005-391-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40261","titol":"Bosc de Can Forns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-forns","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai forestal situat entre les masies de Can Forns, Can Ros i la zona de Santa Creu. L'estructura del bosc és mixta de pi blanc i de pi pinyer amb un sotabosc escadusser d'alzina. La seva ubicació en una zona elevada, pràcticament de carena el fa visible des de bona part del sud del municipi i es constitueix com una fita en el paisatge. D'altra banda, destaca una potent xarxa de camins al seu interior així com nombrosos forns d'obra d'èpoques pretèrites.","codi_element":"08005-392","ubicacio":"Can Forns","historia":"","coordenades":"41.6673100,2.2475600","utm_x":"437361","utm_y":"4613113","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40261-foto-08005-392-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig i Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40262","titol":"Can Calet Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-calet-nou","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat de planta rectangular, format d'una planta baixa, amb coberta de teula àrab a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal, amb ràfec emmotllurat ceràmic. Les façanes, revestides amb estuc de calç, es recolzen en un sòcol de paredat comú coronat per una filada de totxo pintat. A la façana principal, una imposta ceràmica trencada emmarca la porta, el capcer està coronat per una cornisa i flanquejat per dues mènsules laterals coronades per una esfera ceràmica. Les obertures estan tancades amb un dintell pla a excepció de la porta, que presenta un arc conformat per tres arcs de circumferència tot i que hi ha un envà que conforma un dintell pla. A la part posterior es situa una edificació annexa amb coberta també de teula àrab a dues vessants, i una altra edificació destinada a usos agrícoles. La tanca del jardí es composa d'un basament de paredat comú, amb una faixa ceràmica de motius florals emmarcada per dues filades de totxo, i coronat amb rajola vidrada verda. Al capdamunt hi ha la reixa de ferro forjat. Les dues entrades al solar estan tancades amb portes de ferro forjat.","codi_element":"08005-393","ubicacio":"C\/ Torregassa, 53","historia":"","coordenades":"41.6684800,2.2637400","utm_x":"438709","utm_y":"4613231","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40262-foto-08005-393-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40262-foto-08005-393-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40263","titol":"Resclosa de la bassa de Can Pertegàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-de-la-bassa-de-can-pertegas","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sota el pont situat en el pas del camí de la Mina, es conserva part de la paret de la resclosa de la bassa de Can Pertegàs. Desviava el curs del torrent per tal de derivar l'aigua cap a un rec que omplia la bassa. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 1,2 m d'alçada. Actualment, només es conserva part de la resclosa, i evidentment ja no envia aigua a la bassa.","codi_element":"08005-394","ubicacio":"Zona de la Mina","historia":"","coordenades":"41.6706400,2.2580100","utm_x":"438234","utm_y":"4613475","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40263-foto-08005-394-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40263-foto-08005-394-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40264","titol":"Roure de Can Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-can-draper","bibliografia":"PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Roure (Quercus puvescens), de 30 a 35 m d'alçada, volta de Canó de 3,1 m, classe diametral de 95-100 cm, diàmetre de 99 cm, perímetre de capçada de 103,7 m i una edat aproximada de 110 anys. Exemplar amb un estat de salut excel·lent, amb un tronc robust sense perforacions, capçada i fulles sense malalties. S'ha inclòs al catàleg per la seva majestuositat, impressionant tronc i capçada. Per sobre de tot destaca la seva bifurcació del tronc a 2 m d'alçada que li confereix un aspecte bífid. Segurament aquest exemplar és la unió de dos peus des de fa molts anys.","codi_element":"08005-395","ubicacio":"Can Draper","historia":"","coordenades":"41.6621500,2.2637400","utm_x":"438703","utm_y":"4612528","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Puig Roca","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40265","titol":"Resclosa del Rec Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-del-rec-draper","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Al torrent del Verder, just a sobre de la Font del Racó, hi ha una resclosa que desviava el curs del torrent per tal de derivar l'aigua cap al rec draper. La paret de la resclosa és transversal al curs de l'aigua i està feta de pedres lligades amb morter de calç. Actualment la resclosa, el rec i les basses draperes resten abandonades.","codi_element":"08005-396","ubicacio":"Torrent del Verder","historia":"","coordenades":"41.6750200,2.2548000","utm_x":"437971","utm_y":"4613963","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40265-foto-08005-396-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40265-foto-08005-396-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40265-foto-08005-396-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40266","titol":"Rec Draper","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rec-draper","bibliografia":"PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"només es conserven petits trams del seu recorregut.","descripcio":"El rec de Can Draper naixia a la resclosa situada a sobre de la Font de Racó (torrent del Verder), travessava l'Ametlla i finalitzava a la Bassa Drapera, ja dins la finca. Actualment ha quedat engolit per la pròpia xarxa urbana, i només es conserven determinats trams del seu recorregut, com en el seu naixement, a la resclosa i a la bassa drapera primera.","codi_element":"08005-397","ubicacio":"Torrent del Verder","historia":"PUIG, J (2007:109). L'any 1881, hi havia 14 propietats del municipi que podien regar gràcies a aquest rec. Creuava el poble per sota Can Coromines, passava a prop de la plaça de l'Ajuntament i seguia al biaix fins que passava entre Can Martí i l'actual dispensari municipal. D'allà seguia pel carrer Pompeu Fabra, creuava la carretera per mitjà d'un sifó i baixava cap a la masia. Un cop passat el Trull hi havia un decantador de sorres.","coordenades":"41.6748700,2.2549700","utm_x":"437985","utm_y":"4613947","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40266-foto-08005-397-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40267","titol":"Cobert del celler de Can Pau Adjutori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cobert-del-celler-de-can-pau-adjutori","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"problemes estructurals molt greus; un dels sostres s'ha ensorrat recentment.","descripcio":"Cobert annex a la masia, de gran interès ja que al seu interior hi havia l'antic trull d'oli i vi i el celler. És una construcció de planta quadrada, de dos nivells, i teulada a dues vessants amb coberta de teula àrab. Les parets de la planta baixa, de pedra i morter, corresponen a una antiga edificació amortitzada posteriorment per a construir aquest cobert de totxo.","codi_element":"08005-398","ubicacio":"Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62","historia":"","coordenades":"41.6389700,2.2540500","utm_x":"437874","utm_y":"4609961","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40267-foto-08005-398-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40268","titol":"Casa Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-aguilar","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge unifamiliar aïllat, de planta en forma de 'L', que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab amb múltiples vessants, i les façanes són d'obra vista amb maó. A l'extrem del costat llarg de la 'L' hi ha un porxo sustentat per columnes de maó. A l'interior de l'angle sobresurt un petit cos cobert amb una terrassa.","codi_element":"08005-399","ubicacio":"C\/ del Pinar, 23","historia":"","coordenades":"41.6606200,2.2605400","utm_x":"438435","utm_y":"4612360","any":"1968","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40268-foto-08005-399-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40268-foto-08005-399-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Oscar Tusquets Blanca, arquitecte","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40269","titol":"Casa Carles Badia. 'El Maset'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carles-badia-el-maset","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge unifamiliar aïllat, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues aigües. A la planta baixa de la façana principal, que està orientada a llevant, hi ha un porxo amb arcs rebaixats, i al pis superior, dos balcons, un dels quals en cantonada. Les façanes estan revestides amb arrebossat remolinat.","codi_element":"08005-400","ubicacio":"Camí antic de Can Plantada","historia":"","coordenades":"41.6575300,2.2572100","utm_x":"438155","utm_y":"4612020","any":"1969","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40269-foto-08005-400-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Pere Benavent de Barberà i Abelló, arquitecte","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40270","titol":"Era de Can Pagès Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/era-de-can-pages-nou","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Era situada a la part sud de la casa. És de forma oval, amb paviment encaironat, i està reforçada per un petit mur perimetral de totxo. Fa aproximadament 30 m de llargada per 15 m d'amplada.","codi_element":"08005-401","ubicacio":"Can Pagès. Polígon 2, parcel·la 123","historia":"","coordenades":"41.6394200,2.2777200","utm_x":"439846","utm_y":"4609995","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40270-foto-08005-401-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40270-foto-08005-401-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40271","titol":"Casa Uriach","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-uriach","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Habitatge unifamiliar aïllat, de planta en forma de 'L', i d'un sol nivell. La coberta és plana. Els paraments són llisos i les finestres estan protegides amb persianes de llibret corredisses. El seu interior es compartimenta amb l'entrada i el garatge situats al vèrtex, la sala d'estar, el menjador i la cuina en una de les ales i els dormitoris i serveis a l'altra.","codi_element":"08005-402","ubicacio":"C\/ del Prat, 12","historia":"","coordenades":"41.6637000,2.2615400","utm_x":"438521","utm_y":"4612702","any":"1961","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"José Antonio Coderch de Sentmenat, arquitecte","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40272","titol":"Basses de Can Pau Adjutori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-can-pau-adjutori","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa i safareig, situats a prop del torrent del Sot d'en Girbau, a tocar de la sínia. S'omplien amb l'aigua provinent de l'aqüífer del torrent. La bassa, de planta rectangular, és feta de maó massís lligat amb ciment, i fa aproximadament 4 m de llargada, 3 m d'amplada i 1 m de fondària. Adossat a la bassa, hi ha el safareig, que s'omplia a través del bonó de la bassa. És de planta rectangular, de totxo, i fa aproximadament 2 m d'amplada, 2 m de llargada i 1 m de fondària, amb el rentador fet de cairons. Actualment la bassa i el safareig resten buits i abandonats.","codi_element":"08005-403","ubicacio":"Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62","historia":"","coordenades":"41.6395800,2.2579300","utm_x":"438198","utm_y":"4610026","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40272-foto-08005-403-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40272-foto-08005-403-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40273","titol":"La Creu Major parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-creu-major-parroquial","bibliografia":" Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès. Bellavista, Joan (2001). La Creu Major parroquial de L'Ametlla. Dins d' AMINDOLA, n.43. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. L'Ametlla del Vallès. Bellavista, Joan (2002). Una peça de l'orfebreria de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Creu gòtica creada l'any 1593 per Andreu Tamarit, joier barceloní. És de plata repujada i enriquida notablement amb dosserets i imatgeria. Té una d'alçada de 121 cm per 55 cm d'amplada. Al centre de la creu hi ha un crucifix, amb cert relleu. En un extrem es situa la figuració de Sant Joan i a l'altre costat la de la Mare de Déu. Al cim travesser vertical hi ha un pelicà com a símbol de la immortalitat, i al cap d'avall, el Ressuscitat sortint del sepulcre. A la cara posterior, al centre, hi ha la Mare de Déu, i als extrems els quatre evangelistes: a dalt Sant Joan, a baix Sant Mateu, al costat dret Sant Marc i al costat esquerre Sant Lluc. El nus de la creu és de forma hexagonal, simulant un edifici gòtic, formant capelletes separades per pinacles que allotgen petites escultures de sants i santes. Els capçals dels dos travessers són en forma de flor de lis. Hi ha petites floritures que ornamenten tot el voltant de la creu. Els encaixos pels medallons circulars, a banda i banda de la creu, amb les figuracions, són lleugerament quatrilobulats. El reposat que omple decorativament els espais correspon a un dibuix geomètric ondulat.<\/p> ","codi_element":"08005-404","ubicacio":"Església de Sant Genís","historia":" Durant la guerra civil, la part inferior de la Creu va ser amagada per uns feligresos per tal de protegir-la del possible saqueig a l'església. La resta de la creu va romandre desapareguda fins que el rector mossèn Valentí Ganduxé, trobà les làmines restants i l'any 2000 va ser objecte d'una acurada restauració.<\/p> ","coordenades":"41.6739600,2.2600500","utm_x":"438407","utm_y":"4613842","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40273-foto-08005-404-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40273-foto-08005-404-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-10 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Andreu Tamarit","observacions":"","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40274","titol":"La Custòdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-custodia","bibliografia":" Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" La Custòdia de l'Ametlla és obra de l'orfebre De Ros l'any 1850. Segueix el model sorgit a l'entorn del segle XVII, on l'ostensori pren forma radiant. Al mig dels raigs es defineix un espai rodó pel viril, i hi ha dos caps d'àngels a la part superior i dos a la part inferior. La tija està formada per una bola sobre la qual hi ha un àngel dret que té els braços oberts enlaire els quals fan de suport, juntament amb el seu cap, al que és pròpiament l'ostensori. A Ambdós costats de la bola hi ha un braç decorat amb fullatge, que acaba amb dues espigues entre pàmpols i raïms. El conjunt descansa sobre un peu de planta ovalada, decorat amb motius vegetals i geomètrics, amb l'Anyell que aguanta l'estendard de la creu al centre. Al peu de la custòdia hi ha la marca de l'orfebre, De Ros, i la data d'acabament, l'any 1850.<\/p> ","codi_element":"08005-405","ubicacio":"Església de Sant Genís","historia":" Va existir una custòdia anterior, encarregada per mossèn Bartomeu Viver de la Plaça a l'argenter de Barcelona Guillem Canas, en el període comprès entre el 1620 i el 1640.<\/p> ","coordenades":"41.6739600,2.2600500","utm_x":"438407","utm_y":"4613842","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40274-foto-08005-405-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Neoclàssic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-10 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"De Ros","observacions":"","codi_estil":"99","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40275","titol":"Can Rodoreda Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rodoreda-nou","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"II - I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades ben a prop de l'actual encreuament entre la carretera C-17 i la carretera de Canovelles, en una zona de suau carena que separa les conques del Congost i del Tenes. Tenia una molt bona insolació, resguardat de les boires i amb accés a camps de cultiu i aigua amb facilitat. El jaciment es va descobrir en ajardinar el bosc pertanyent a una casa -Can Rodoreda Nou, situada just a ponent de la carretera C-17-. En un marge hi van aparèixer, sense estructures, restes de ceràmica comuna ibèrica i de ceràmica campaniana B, a la banda est de l'autovia. La finca es troba tancada i ha estat impossible realitzar-hi cap tipus de prospecció.","codi_element":"08005-406","ubicacio":"Encreuament entre la carretera C-17 i la carretera de Canovelles","historia":"Localitzat per Lluís Valls i Torruella. Documentat per Emili Ramon i Josep Estrada.","coordenades":"41.6505900,2.2653200","utm_x":"438824","utm_y":"4611243","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40275-foto-08005-406-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40275-foto-08005-406-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40275-foto-08005-406-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40276","titol":"Sant Nicolau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-nicolau-0","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"II - I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Estructures negatives situades al turó de sant Nicolau. Per la seva situació elevada té una visibilitat excepcional de la plana del Vallès i també compta amb terrenys de cultiu a les proximitats. El poblat ibèric del Turó de Sant Nicolau es dividia en dos jaciments als inventaris arqueològics fets fins al moment. Per la curta distància entre ambdós, menys de 100 metres, i per la homogeneïtat dels materials trobats, s'infereix que es tracta del mateix jaciment. En aquest indret, ben a prop de l'ermita, es localitzaven fins fa relativament pocs anys, tot i que amb dificultats, algunes parets seques formant un conjunt de dues o tres habitacions. També hi ha notícies que a l'entorn immediat de l'ermita antigament s'hi podien veure restes de murs. Així mateix, el jaciment ha proporcionat abundant material ceràmic: ceràmica d'importació itàlica -campanianes A amb estampetes, i C-, kalathos ibèrics pintats, ceràmica comuna ibèrica i romana, grollera ibèrica.També, per exemple s'hi han localitzat pondera, pesos de teler. Aquestes restes localitzades, juntament amb la situació del jaciment, que compta amb un camp visual amplíssim sobre la plana del Vallès, i la seva superfície, ens fa pensar que es podria tractar d'un vilatge fortificat ibèric. En aquest cas, seria lògic pensar que, com en molts dels assentaments d'aquest tipus, el poblat comptés amb una muralla de protecció pel seu costat nord, el menys fàcilment defensable. Es conserven alguns materials recollits per Josep Estrada al fons del Museu de Granollers. Actualment, l'any 2007, en el camí d'accés i al voltant de l'ermita, semblen endevinar-se encara algunes traces de murs. A la zona boscosa la vegetació és tan densa que hi impossibilita cap tipus de recerca. Es troben alguns materials constructius en superfície.","codi_element":"08005-407","ubicacio":"turó de Sant Nicolau","historia":"Localitzat per Josep Estrada.","coordenades":"41.6777400,2.2601900","utm_x":"438422","utm_y":"4614261","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40276-foto-08005-407-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40276-foto-08005-407-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40276-foto-08005-407-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40277","titol":"Can Ros de Cabanes I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ros-de-cabanes-i","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Estructures negatives i restes en superfície. Amb tota probabilitat el jaciment se situa al voltant del què avui són les feixes que hi ha a banda i banda de la masia de Can Ros, fins arribar als terrenys de can València. Zona molt adequada per al conreu, amb pendents, suaus, bona insolació i disponibilitat d'aigua. Prop de la casa de Can Ros, en obrir algun vial, es va localitzar una sitja el material de la qual feia pensar en la possibilitat de l'existència d'una vil·la romano-republicana: ceràmica campaniana A i B, ibèrica, àmfora itàlica, pondus i fusaioles -pesos de teler-, dolia i teules romanes. Tanmateix, en revisar recentment els materials conservats al Museu de Granollers, hi hem localitzat material que ens fa pensar en un origen més antic del jaciment: molta ceràmica a mà, grollera, amb decoracions de cordons incisos i de sanefes, un fragment de destral de pedra i un fragment d'un podall de ferro, prou ben conservat, amb l'extrem en forma de tub, on s'introduïa el mànec de fusta. Actualment, en la prospecció realitzada hem localitzat alguns fragments de ceràmica comuna de cronologia indeterminada, tot i que les feixes més properes a Can Ros no són accessibles. A l'acta de consagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla, de l'any 932, hi apareix un vil·lar altmedieval anomenat Kabannas, que s'identifica amb la zona de Can Ros i Can Carlons. És molt habitual que aquest tipus d'assentaments altmedievals aprofitessin estructures i construccions anteriors, fet que abona la hipòtesi d'una vil·la d'algun tipus d'estructura similar d'època romana. En aquesta zona, posteriorment, s'hi localitzen els masos de les Cabanes de Sol Ixent -Can Ros- i de les Cabanes de Sol Ponent -Can Carlons-. .","codi_element":"08005-408","ubicacio":"Can Ros de les Cabanes","historia":"Localitzat per Josep Estrada","coordenades":"41.6673100,2.2446200","utm_x":"437116","utm_y":"4613115","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40277-foto-08005-408-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40277-foto-08005-408-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40277-foto-08005-408-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Medieval|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83|85|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40278","titol":"Cova del Pollancre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-pollancre","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"II-I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades a la part oest del turó del Pollancre -Puiggraciós-. A prop de la font de la tosca i de les escaletes. Es tracta d'una cova propera a la casa del Pollancre i per tant, molt probablement relacionada amb el poblat ibèric de Puiggraciós. S'hi localitzaren restes de ceràmica ibèrica comuna i campaniana a més d'un esclat de sílex. Els materials es troben conservats al fons del Museu de Granollers, i hi destaquen dos fragments de ceràmica campaniana B. No hem pogut localitzar la cova, però per les informacions recollides i per l'orogafia del terreny és de suposar que es trobi a la zona de cinglera, amb accés des de la part inferior, venint des del Serrat de l'Ocata.","codi_element":"08005-409","ubicacio":"Puiggraciós","historia":"","coordenades":"41.7019600,2.2396900","utm_x":"436740","utm_y":"4616965","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40278-foto-08005-409-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40278-foto-08005-409-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40279","titol":"Peça de la Cervera\/ Camp de la Serbera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/peca-de-la-cervera-camp-de-la-serbera","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"III - IV","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes estructurals situades a prop de la urbanització de can Reixac, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. Fou descobert en un marge l'any 1975, en el curs de les obres d'urbanització de la zona. Situat a tocar dels assentaments de Can Serral i Can Catafau Vell i de la urbanització de Can Reixac. S'hi localitzà un enterrament de tègula, documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, amb la tomba orientada a ponent i sense cap tipus d'aixovar. La tipologia dels fragments de tegulae i la pasta d'aquestes, així com la morfologia de l'enterrament dataren la troballa entre finals del segle III i principis del IV. Al voltant apareixien algunes restes ceràmiques. Sembla que en aquesta mateixa zona, anys abans, Emili Valls, avi d'Emili Ramon, hi havia localitzat una segona tomba, en desboscar una zona per convertir-la en camp de conreu. La tomba es va atribuir a un soldat romà per l'aixovar que contenia: casc, cuirassa, llança i espasa curta. No obstant, se'n desconeix la ubicació exacta. Actualment no es localitzen restes arqueològiques en superfície.","codi_element":"08005-410","ubicacio":"Can Reixac","historia":"Localitzat i documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, que van aixecar una secció i un petit informe durant la inspecció de les obres d'urbanització.","coordenades":"41.6529900,2.2655600","utm_x":"438846","utm_y":"4611510","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40279-foto-08005-410-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40280","titol":"Can Catafau Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-catafau-vell","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades a prop de la urbanització de can Reixac i en part engolit per la mateixa, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. En aquesta zona, a tocar dels jaciments de Can Serral i de la Peça de la Cervera, actualment pràcticament engolida per la urbanització de Can Reixac, apareixien fragments de tegulae, ceràmica comuna romana i cèramica rogenca grollera, feta a mà, ibèrica. No hi apareixia, no obstant, cap estructura. Actualment, a la part més alta del camp de conreu situat a tocar de la urbanització de Can Reixac, al voltant d'un ametller, es localitzen moltes pedres, algunes de dimensions importants. Sembla que algunes presenten restes de morter de calç. No obstant, no es localitzen materials ceràmics antics.","codi_element":"08005-411","ubicacio":"Can Reixac","historia":"Localitzat per Emili Ramon.","coordenades":"41.6529100,2.2619400","utm_x":"438544","utm_y":"4611503","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40280-foto-08005-411-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40281","titol":"Mas Dorca II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-dorca-ii","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes estructurals situades entre Can Màrgens, el Mas Dorca i la carretera C-17, ben a prop del restaurant la Quaranya. Les condicions per a l'agricultura i l'accés als recursos que presenta aquesta zona són immillorables. Josep Estrada documentà en una de les feixes de vinya d'aquesta zona, avui desapareguda, restes de parets, de paviments d'opus testaceum, tegula i dolia, elements que fan pensar en la possibilitat de l'existència d'algun establiment romà en aquest indret. A causa de l'abandonament dels camps de conreu molts anys enrere, als anys 80 es feia difícil localitzar material arqueològic en superfície. Actualment la zona està parcialment emboscada, i en part es troba sota el nou polígon industrial recentment urbanitzat No es localitzen restes arqueològiques en superfície.","codi_element":"08005-412","ubicacio":"Entre Can Màrgens, el Mas Dorca i la carretera C-17","historia":"Jaciment documentat per Josep Estrada l'any 1948.","coordenades":"41.6516000,2.2695000","utm_x":"439173","utm_y":"4611353","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40281-foto-08005-412-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40282","titol":"Can Ponet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ponet-0","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"II- I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície situades als voltants de la casa de can Ponet i els camps de can Plandolit que van des de can Ganduxé fins a la bassa de can Plandolit. Es tracta d'un espai immillorable per a l'emplaçament d'una explotació rural, amb uns camps plans i fèrtils, molt bona insolació i bona disposició d'aigua, situat a banda i banda de l'antic camí de Santa Eulàlia. Josep Estrada documentà la localització, als camps de sota de Can Ganduxé, de nombroses troballes de fragments de ceràmica comuna romana, tegula i un peu de premsa, avui desaparegut. Així mateix, prop de can Ponet, algunes notícies parlen de la localització d'estructures i paviments que fan pensar en possibles edificacions. La família Ganduxé, a més, afirma que quan es van aplanar les feixes de sota la casa -aproximadament el mateix lloc on va documentar les restes Josep Estrada- van aparèixer grans quantitats de tegula. En la prospecció realitzada l'any 2007 no hem localitzat cap tipus de resta arqueològica en superfície.","codi_element":"08005-413","ubicacio":"can Ponet","historia":"Documentat per Josep Estrada. Emili Ramon recordava també l'existència de restes d'una necòpolis visigòtica en un indret per determinar proper a Can Ponet.","coordenades":"41.6525200,2.2544200","utm_x":"437918","utm_y":"4611466","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40282-foto-08005-413-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40282-foto-08005-413-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40282-foto-08005-413-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40283","titol":"Els Casalots I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-casalots-i","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"IaC-IVdC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes estructurals situades a la zona dels casalots de can Draper. Actualment, són els camps que hi ha davant de la residència de can Focs, solapant en part el jaciment dels Casalots II. Es tracta d'un indret immillorable per al conreu, a la segona terrassa sobre el Congost i amb un suau penedent al sud-est, just a l'inici de l'actual carretera de Llerona. El sol fet del topònim, que ja apareix en un plànol de la finca de Can Draper de meitat del segle XIX -tot i que en aquell moment es tractava d'una zona boscosa-, fa pensar en la possibilitat que ja llavors es tingués constància d'estructures i murs antics. S'hi han localitzat dolia, àmfora, ceràmica comuna africana, sigilates itàliques, hispàniques i africanes.També hi ha notícia de la troballa d'una moneda de la seca de Lauro. Emili Ramon recordava també la troballa per part d'Eusebi Álvarez en aquest indret, en el moment en què s'obrí la carretera, d'un enterrament de tègula amb una llàntia d'aixovar. Precisament, entre els materials que hem localitzat al Museu de Granollers hi destaca un fragment d'una llàntia africana. Però probablement el material més destacat és el fragment escultòric representant dos cavalls marins enfrontats que encara es conserva encastat al mur de tancament del barri de la masia de Can Draper. Josep Estrada, pels materials trobats, situava el jaciment -probablement una vil·la- entre els segles I i IV d. C. Ramon Járrega identifica una vora de sigil·lata africana datada, com a mínim, al segle IV-. Tanmateix, revisats els materials conservats al Museu de Granollers, es podria avançar la fundació de l'assentament al segle I a.C., potser a l'inici de l'època imperial. En la prospecció realitzada l'any 2007 no s'han localitzat restes ceràmiques antigues. Tanmateix, al voltant de la barraca agrícola es localitzen gran nombre de pedres, algunes de grans dimensions i amb restes de morter de calç.","codi_element":"08005-414","ubicacio":"Can Focs","historia":"Documentat per Josep Estrada.","coordenades":"41.6577300,2.2727700","utm_x":"439451","utm_y":"4612031","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40283-foto-08005-414-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40283-foto-08005-414-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40283-foto-08005-414-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40284","titol":"Coll de Can Sous II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coll-de-can-sous-ii","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"II - I aC","notes_conservacio":"Probablement el jaciment està destruït, ja que actualment tot aquest espai es troba urbanitzat.","descripcio":"Estructures negatives situades a les proximitats de la masia de Can Sous, als camps situats al sud de la mateixa, un dels pocs indrets planers de la zona, apte per al conreu. En aquest indret, un equip d'arqueòlegs vinculat al Museu de Sant Feliu de Codines, als anys 60 o 70 del segle XX, localitzà i excavà una sitja plena de materials ceràmics datables entre els segles II i I a.C., encara exposats, en part, al citat museu. El jaciment coincideix en part amb el del Coll de Can Sous I, datat al Bronze. Actualment tot aquest espai es troba urbanitzat excepte dues parcel·les que conserven, abandonats, els antics avellaners. No s'hi localitza cap resta en superfície, però l'estat d'abandonament de les parcel·les ho dificulta.","codi_element":"08005-415","ubicacio":"Can Sous","historia":"Localitzat i documentat per Martí Garriga.","coordenades":"41.6875100,2.2521300","utm_x":"437761","utm_y":"4615352","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40284-foto-08005-415-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40284-foto-08005-415-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40284-foto-08005-415-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40285","titol":"Camí romà de l'Ametlla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-roma-de-lametlla","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que, seguint en part l'antic camí de la Garriga i, a partir de Can Tiano, a grans trets, l'actual carretera de Bigues, uniria la Garriga amb la zona de Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui. Com ja hipotetizaven Marc Mayer i Isabel Rodà, es tractaria d'una via secundària però relativament important que, seguint a grans trets l'actual carretera, uniria Llinars del Vallès i Sant Feliu de Codines, i que travessaria l'Ametlla d'Est a Oest. Des de la Garriga seguiria el traçat de l'antic camí de l'Ametlla, passant per Can Burbó i Can Busquets, i entraria al nostre terme municipal per Can Barretó. Prop de Ca l'Arenys agafaria el traçat que ha quedat fossilitzat en el carrer Antic Camí de Caldes, fins a unir-se a l'actual carretera davant de Can Tiano. A partir d'aquí seguiria, amb algunes petites variacions, l'actual traçat en direcció a Bigues. La nombrosa presència de villae i la troballa d'enterraments en diversos llocs al llarg de l'itinerari descrit almenys vuit tombes hi ha estat localitzades, als jaciments de Can Catalan, Can Tiano, Can Palau i Can Melitre, a més de la lògica d'aquest traçat, ens fan advocar per l'existència d'aquesta via.","codi_element":"08005-416","ubicacio":"carretera de Bigues","historia":"","coordenades":"41.6648500,2.2559900","utm_x":"438060","utm_y":"4612833","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40285-foto-08005-416-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40285-foto-08005-416-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa i Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40286","titol":"Mas Bord","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-bord","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes en superfície trobades a la part baixa dels camps de Can Forns, prop del pont de can Palau, en un espai idoni per l'establiment d'una explotació agrícola, en terrenys amb lleuger pendent a migdia, ben assolellats i amb una molt bona irrigació Es tracta d'un mas rònec, abandonat arrel de les pestes del segle XIV, que la documentació i Mn. Anton Bassolas situaven als camps de Can Forns. Notícies facilitades per Jordi Puig diuen que en aquests camps es localitzaven nombroses pedres i morter que feien pensar en alguna estructura antiga, així com ceràmica de tradició medieval. En la prospecció realitzada l'any 2007 només hi hem localitzat alguns fragments aïllats de ceràmica comuna de cronologia indeterminada, així com algunes acumulacions de pedres poc importants.","codi_element":"08005-417","ubicacio":"Can Forns","historia":"","coordenades":"41.6638300,2.2477900","utm_x":"437377","utm_y":"4612726","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40286-foto-08005-417-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40286-foto-08005-417-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40287","titol":"Veïnat de Sant Bartomeu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/veinat-de-sant-bartomeu","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes estructurals situades als voltants de l'Ermita de Sant Bartomeu, en l'espai situat dins el terme de l'Ametlla. Assentament de múltiples masies agrupades a l'entorn de l'Ermita de Sant Bartomeu. La família Ciurans afirma que entre la part de l'Ametlla i Bigues al veïnat hi havia més de 15 masies. Avui en dia, a la zona de l'Ametlla, i deixant de banda Can Ciurans, només es localitzen restes de les estructures d'aquestes cases. L'ermita es documenta des del segle XII, però el topònim apareix ja a l'acta de consagració de l'església de Sant Genís, de l'any 932.","codi_element":"08005-418","ubicacio":"Sant Bartomeu","historia":"","coordenades":"41.6966500,2.2344200","utm_x":"436296","utm_y":"4616380","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40287-foto-08005-418-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40287-foto-08005-418-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40287-foto-08005-418-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40288","titol":"Camí del Cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-cementiri","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai arqueològic localitzat als camps situats al sud de Can Xammar de Baix i a llevant de l'església de Sant Genís, en un espai amb lleuger pendent en direcció a migdia i amb bona disponibilitat d'aigua. En el decurs de les obres d'urbanització d'aquest sector, l'any 2007, es localitzà una sitja seccionada, amb material ibèric i ossos al seu interior, així com el que semblaven restes d'algun altre retall o cubeta també seccionades. Aquestes restes foren excavades i es dataren al voltant del segle IV a.C. Sembla que la sitja podria formar part d'un conjunt de sitges que haurien estat arrasades per la urbanització. Prop d'aquest punt es localitzà també un forn d'obra seccionat per un dels nous vials, que una vegada excavat, es datà al segle XVII. Tot l'espai ocupat pel desenvolupament d'aquest Pla Parcial, així com les feixes situades immediatament sota la casa de Can Xammar de Baix, presenten unes condicions immillorables per a l'assentament humà.","codi_element":"08005-419","ubicacio":"Can Xammar de Baix","historia":"Jaciment localitzat per Arantza Guilera i Enric Costa l'any 2007.","coordenades":"41.6742900,2.2606800","utm_x":"438460","utm_y":"4613878","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40288-foto-08005-419-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40288-foto-08005-419-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40288-foto-08005-419-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Modern|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|94|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40289","titol":"Can Camp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-camp-0","bibliografia":"COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Estructures negatives situades al mig de l'actual urbanització a la qual dóna nom la casa. Es tracta d'una zona força planera, amb només un suau pendent a migdia, amb una bona insolació i disponibilitat d'aigua. A banda de les restes del mas medieval, un dels més importants de l'Ametlla, el senyor Manel Calbó va informar de la troballa de dues sitges en el decurs d'unes obres. Les sitges es trobaven just davant de l'entrada de la casa i estaven buides. Per tant, no s'hi va trobar cap tipus de material.","codi_element":"08005-420","ubicacio":"urbanització Can Camp","historia":"","coordenades":"41.6624200,2.2594100","utm_x":"438343","utm_y":"4612561","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40289-foto-08005-420-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40289-foto-08005-420-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Enric Costa Argemí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40290","titol":"Can Draper: escultura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-draper-escultura","bibliografia":" Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Escultura en alt relleu, situada a sota de la finestra de la banda oriental de la torre de Can Draper. És una figura d'un guerrer, de tamany natural, que empunya amb la seva mà dreta una arma, i duu una cuirassa amb les inicials I H S; al seu voltant hi ha una cinta que conté una inscripció que diu: AMB AQUEST SIGNE VENCERAS. Al peu de la figura hi ha inscrit: A L'EDAT DE LV ANYS. Per la seva forma podria correspondre a la tapa d'una tomba d'època indeterminada, però no es pot confirmar.<\/p> ","codi_element":"08005-421","ubicacio":"Can Draper","historia":" Segons infamacions orals facilitades per gent de la zona, aquesta escultura fou trobada de forma casual en algun lloc pròxim a Can Draper.<\/p> ","coordenades":"41.6619200,2.2647400","utm_x":"438786","utm_y":"4612502","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40291","titol":"Can Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-coromines","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb estructura de baixos i pis. El cos original de la casa, situat a la cara nord, és del segle XIII i és fet amb parets de tàpia d'uns alçada aproximada de 5 m; la teulada és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana i ràfec d'una filada de teules. Fou objecte d'obres de reforma i ampliació al segle XVI o XVII. A l'interior es conserva un celler estructurat a partir de tres crugies amb dos arcs de carreus de punt rodó. També es conserva la part que era destinada a les corts amb arcades molt antigues, sitges i grutes.","codi_element":"08005-422","ubicacio":"C\/ Can Coromines","historia":"La primera referència documental de la família Coromines correspon a l'any 1202.","coordenades":"41.6725800,2.2578500","utm_x":"438223","utm_y":"4613690","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40291-foto-08005-422-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Infraestructures agràries:- La bassa (vegeu fitxa 231).- El forn (vegeu fitxa 232).- El trull (vegeu fitxa 329).","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40292","titol":"Sant Genís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-genis","bibliografia":" AA.DD. (1991). Vallès Oriental i Vallès Occidental. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XVIII. Barcelona. AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. MARTÍ BONET, J.Mª. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, vols. I\/1 i I\/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" L' església parroquial, dedicada a Sant Genís de Roma i Sant Genís d'Arlés, és d'origen romànic tot i que va ser ampliada en estil barroc al segle XVII. De l'antiga església romànica només en queda un llenç de mur d'uns 12 m de llarg per 8 m d'alçada, que dona al carrer per la cara meridional, on es conserven dues finestres de doble esqueixada. És de planta de tipus basilical, i absis circular amb volta de mitja taronja i un petit cos amb volta de llunetes. En destaca la seva portalada barroca formada per dos pilastres que sostenen un arquitrau senzill; el fris està decorat amb motius florals, la cornisa és senzilla. El frontó està partit en dues aletes que culmina en sengles pinacles coronats amb bolets. El cos superior, damunt el frontó, té una fornacina coronada amb una bola amb les imatges de sant Genís d'Arlés i sant Genís de Roma. Al damunt hi ha una imatge d'un home mort (evocació del martiri de sant Genís d'Arlés). El campanar, que ha estat reconstruït, és de planta quadrada; el cos per a les campanes té uns buits amb arcs de mig punt i uns altres al damunt, quadrats.<\/p> ","codi_element":"08005-423","ubicacio":"Plaça de l'Església","historia":" La nova esglèsia es va començar a construïr l'any 1679. El mestre de cases fou Pere Cases i el picapedrer Rafael Serra, tots dos ciutadans de Vic. Des de 1610, aquesta parròquia té com a patrons els dos Sant Genís, el de Roma i el d'Arlès.<\/p> ","coordenades":"41.6738800,2.2597900","utm_x":"438385","utm_y":"4613833","any":"1691","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40292-foto-08005-423-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40292-foto-08005-423-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40292-foto-08005-423-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-29 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"40293","titol":"Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-0","bibliografia":"AA.DD. (1991). Vallès Oriental i Vallès Occidental. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XVIII. Barcelona. AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"La Casa Rectoral es troba adossada a l'edifici de l'església parroquial, amb una façana allargada en planta baixa amb soterrani. Té un porxo a la cantonada dreta amb teulada a una vessant. La teulada té el carener paral·lel a la façana amb imbricacions, i les obertures són totes planes, de carreu, alineades. Hi ha una segona porta amb marquesina de teulada àrab. En una de les finestres hi ha la data de 1671, i en una altra hi ha la mateixa data, amb el nom del rector Santmartí.","codi_element":"08005-424","ubicacio":"C\/ Mare de Déu de Puiggraciós","historia":"Fou encarregada pel rector mossèn Joan Santmartí que fou l'artífex del gran complex Rectoria -Temple.","coordenades":"41.6740600,2.2601000","utm_x":"438411","utm_y":"4613853","any":"1668","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40293-foto-08005-424-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40293-foto-08005-424-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"En aquest edifici s'hi ubicaven antigament les escoles i encara actualment s'utilitza com a equipament parroquial.","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40294","titol":"Can Xammar de Dalt o Can Millet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-xammar-de-dalt-o-can-millet","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta irregular amb estructura interior formada per tres crugies, planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants i en sobresurt una torre mirador acabada amb una coberta a quatre vessants amb un potent ràfec i barbacana coronada per una interessant reixa. Probablement, la seva estructura original correspon als segle XIV, tot i que l'any 1643 fou objecte d'una important reforma. Tanmateix l'aspecte actual és el resultat de la remodelació integral que va dur a terme l'arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall l'any 1908. La façana principal integra alguns elements gòtics, com el portal adovellat i les finestres geminades i conopials de la primera planta, amb trencadissos i treballs de ceràmica que es complementen amb treballs de forja a les finestres i balcons. L'interior segueix l'estructura d'una masia noble dels segles XVI i XVII però amb la reformulació de diversos espais sota l'òptica modernista, amb elements decoratius amb simbologia catalanista: el drac, les quatre barres, i la Mare de Déu de Montserrat.","codi_element":"08005-425","ubicacio":"Ctra. de Puiggraciós","historia":"L'any 1908 Joan Millet va encarregar a l'arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall una remodelació integral d'acord a l'estil de l'època. És destacable la incorporació d'uns pinacles al capcer i la torre mirador, típica de les cases - jardí modernistes.","coordenades":"41.6745800,2.2577600","utm_x":"438217","utm_y":"4613912","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40294-foto-08005-425-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40294-foto-08005-425-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Manuel Joaquim Raspall i Mayol (reformes)","observacions":"Infraestructures agràries:- La bassa antiga: situada a uns 120 m al nord-oest de la casa, la seva funció era regar les feixes més properes. La bassa, que resta abandonada, és de forma rectangular, fa aproximadament 15 m de llargada i 7 m d'amplada, i el seu interior és a dos nivells. A finals dels anys cinquanta, es va reconvertir en una piscina que compartien els dos germans Millet (Fèlix i Joan). A tocar de la bassa hi ha un original edifici, també abandonat, on hi ha les dutxes i els canviadors de la piscina.- La bassa gran (vegeu fitxa 338).- El pantà (vegeu fitxa 239).- L'aqüeducte (vegeu fitxa 240).","codi_estil":"98|105|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40295","titol":"Can Xammar de Baix o Casal de la Visitació","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-xammar-de-baix-o-casal-de-la-visitacio","bibliografia":" AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Masia de planta rectangular amb estructura formada per tres crugies i tres plantes. La teulada és a quatre aigües sense alçament central. La façana està presidida per un portal adovellat de punt rodó a sobre del qual hi ha l'escut heràldic dels Xammar. Hi ha nou finestres que es reparteixen als tres pisos, les de la sala del segon pis i les balconeres. L'interior de l'edifici és imponent, i l'antiga bodega, actual capella, és un dels elements més destacables de la masia, per la seva volumetria, els seus mosaics i la seva cripta.<\/p> ","codi_element":"08005-426","ubicacio":"C\/ Mare de Déu de Puiggraciós, 4","historia":" El seu origen es remunta a la segregació de la casa pairal Can Xammar de Dalt, que s'havia produït a meitat del segle XVI; el poder econòmic de la nova branca familiar va permetre construir la masia actual. En els segles XVI i XVII fou reconstruïda amb una gran esplendidesa, com molts dels masos de la baronia i en general del Vallès.<\/p> ","coordenades":"41.6746300,2.2604900","utm_x":"438444","utm_y":"4613916","any":"1649","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40295-foto-08005-426-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40295-foto-08005-426-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40295-foto-08005-426-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2023-01-18 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"En destaquen les tres fonts construïdes pel lleure de la finca al segle XX. Es situen, més amunt de la cova de la Mare de Déu de Lurdes, punt on finia la mina i aflorava l'aigua. Totes tenen un mosaic de rajoles esmaltades amb imatges religioses, una d'elles amb el nom de La Font dels Àngels i les restants amb la figura de la Mare de Déu. Actualment ja no raja l'aigua i resten abandonades i en mal estat. En quant a infraestructures agràries, en destaquen els dos pous. El més antic es troba a la banda de llevant de la casa, dins d'un cobert a sota de l'escala que hi ha a tocar de la cova de Lurdes. L'altre pou, construït poc després de la Guerra Civil, està al costat del torrent de Sant Nicolau.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]},{"id":"40296","titol":"Can Xammar de Baix: escut","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-xammar-de-baix-escut","bibliografia":" Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut situat a l'eix de la dovella clau de la porta de mig punt de Can Xammar de Baix. Es tracta d'un carreu que conté l'escut dels Xammar esculpit al seu centre, i una inscripció que diu: FOU EDIFICADA LA PRESENT CASA PER ANTONI XAMMAR A 10 DE MARÇ DE 1649. L'escut té forma oval i és travessat diagonalment per una faixa que separa el seu terç superior de la resta, i conté tres estrelles de sis puntes; sota la faixa hi ha un eixam d'abelles que penja damunt un mar on hi ha la silueta d'una embarcació.<\/p> ","codi_element":"08005-427","ubicacio":"Can Xammar de Baix","historia":"","coordenades":"41.6746300,2.2604900","utm_x":"438444","utm_y":"4613916","any":"1649","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40296-foto-08005-427-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40296-foto-08005-427-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":["BCIN"],"inspire_atribut":["National Monument Record"],"data_modificació":"2025-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2131","rel_comarca":["41"]},{"id":"40297","titol":"Ca l'Arenys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-larenys","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia originàriament conformada per una sola crugia, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Posteriorment se li va agregar un cos a l'extrem de ponent i una edificació annexa a continuació. Finalment, es va construir un cos a la banda de llevant, amb un porxo a l'extrem nord, i es va capgirar l'entrada principal, que és manté íntegrament a la façana oposada, la del costat nord. En destaca una finestra conopial de pedra situada a la façana nord, a sobre del portal d'entrada de Ca l'Arenys. És feta amb carreu i té un petit ampitador de pedra. L'arc té decoració de traceria, i les impostes estan ornamentades amb motius vegetals (relleus de flors), amb sengles carotes al vèrtex de la imposta. Als vèrtex de les impostes hi havia carotes; tot i que actualment tan sols es conserva la de l'esquerra.","codi_element":"08005-428","ubicacio":"Ca l'Arenys, 12","historia":"","coordenades":"41.6692000,2.2667500","utm_x":"438960","utm_y":"4613309","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40298","titol":"Casa Can Garriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-can-garriga","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat, de tipologia ciutat-jardí, que es composa de planta baixa i pis, amb estructura allargada i simètrica, llevat de la torre mirador. Es situa en un terreny on hi crea un desnivell contingut amb un mur coronat amb una balustrada. La coberta és a quatre vessants, acabada en gran barbacana, i la façana, revestida amb morter de calç de color blanc, simula carreus de pedra a les cantonades. La torre, situada al costat de llevant, és de planta quadrada amb coberta de teula àrab composada de pavelló. La casa té una tanca d'obra amb balustres.","codi_element":"08005-429","ubicacio":"Carrer Torregassa, 24","historia":"A principis del segle XX, l'Ametlla passa de ser un petit poble agrícola a un centre d'estiueig molt destacat. Aquesta situació va donar lloc a la construcció d'un nou fenomen arquitectònic: l'habitatge de temporada, que té una importància remarcable a l'arquitectura catalana del segle passat. Modernisme, noucentisme i Eclecticisme es perllonguen en aquest tipus d'arquitectura fins gairebé la guerra civil.","coordenades":"41.6680100,2.2637900","utm_x":"438713","utm_y":"4613179","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40298-foto-08005-429-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40298-foto-08005-429-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40299","titol":"Can Bachs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bachs","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta irregular, formada per planta baixa, dos pisos i una divisió interior a partir de tres crugies. El carener de teulada és perpendicular a la façana. La façana és orientada cap al sud, i hi destaquen el portal adovellat, set finestres d'estil clàssic de pedra calcària i al centre, un gran rellotge de sol. A inicis del segle XX, fou objecte de reformes d'estil modernistes: el coronament del capcer en la seva part central, el treball de guarniment del ràfec, i el torreó coronat amb una balustrada. Es conserva un important celler, situat a la façana nord de la masia que, antigament, tenia premsa pròpia. El seu interior ha estat objecte de diverses reformes, per la qual cosa conserva pocs elements originals.","codi_element":"08005-430","ubicacio":"Plaça Vella, 1","historia":"La primera referència documental de Can Bachs és de l'any 1644 i correspón a l'acta de compliment pascual de la parròquia. La reforma de la casa, que fou pagada pel seu llogater, el senyor Guarro, s'efectuà a principis del segle XX, i obeïa a les noves necessitats del poble en el moment d'ampliació i transformació de centre agrícola a centre d'estiueig.","coordenades":"41.6734000,2.2592400","utm_x":"438339","utm_y":"4613780","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40299-foto-08005-430-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40299-foto-08005-430-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Manuel Joaquim Raspall i Mayol (reformes)","observacions":"","codi_estil":"98|105|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40300","titol":"Can Viver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-viver","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta irregular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. El carener és paral·lel a la façana amb un ràfec d'una filada de teules. El barri estava tancat per un imponent mur del qual avui només es conserva la portalada d'arc rebaixat. A la façana principal destaca el portal adovellat, amb carreus de grans dimensions, i les quatre finestres clàssiques de la planta baixa. L'estructura interior ha estat totalment reformada i compartimentada en quatre habitatges.","codi_element":"08005-431","ubicacio":"Plaça Vella, 3","historia":"A la talla feta a mitjans del segle XVII (1656) es classifica el mas Viver de la Plaça a la segona talla, és a dir, a la segona categoria, pagant 16 sous, juntament amb el mas pagès, Can Forns i can Xammar de Dalt.","coordenades":"41.6733100,2.2589300","utm_x":"438313","utm_y":"4613770","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40300-foto-08005-431-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40300-foto-08005-431-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40301","titol":"Villa Rosita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-rosita","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat modernista, de tipologia ciutat - jardí, formada per planta baixa i golfa, amb coberta composta. De la part davantera de la teulada en sobresurt una part coberta a dues vessants. A cadascun dels costats de les vessants hi ha les finestres de les golfes, amb teulada també a dues vessants. Els esgrafiats ressegueixen les finestres planes i la teulada. La casa està vorejada per una tanca d'obra i reixa.","codi_element":"08005-432","ubicacio":"C\/ Francesc Macià, 8","historia":"Fou construïda a principis del segle XX, moment en que l'Ametlla passa de ser un petit poble agrícola a un centre d'estiueig molt destacat.","coordenades":"41.6699100,2.2606400","utm_x":"438452","utm_y":"4613392","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40301-foto-08005-432-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Jaume Soler (aparellador)","observacions":"","codi_estil":"105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40302","titol":"Conjunt Juan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-juan","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt d'edificis aïllats de tipologia de ciutat - jardí, formats per planta baixa amb coberta a dues vessants. Estan alineats al mateix carrer, amb un petit jardí al davant i tanca d'obra i reixa. Els elements formals i decoratius corresponen al noucentisme: alguns d'ells tenen esgrafiats, altres tenen un capcer amb elements barrocs.","codi_element":"08005-433","ubicacio":"Passeig Torregassa 55-63","historia":"El carrer Torregassa juntament amb el carrer Macià són l'eix de desenvolupament urbanístic de principis del segle XX de l'Ametlla del Vallès, quan el poble es converteix en un centre d'estiueig molt destacat.","coordenades":"41.6681900,2.2642100","utm_x":"438748","utm_y":"4613198","any":"1933","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40302-foto-08005-433-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40303","titol":"Villa Lola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-lola","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, aïllat i alineat al carrer del Mestre Pompeu Fabra, de tipologia ciutat - jardí. El cos de l'edifici és basteix en una superfície ortogonal irregular. En sobresurt, a la cantonada nord-est, una torre de planta octogonal amb coberta apuntada i revestida d'escates de ceràmica vidrada de color verd. Les façanes estan revestides amb estuc de calç i decorades amb esgrafiats. Les obertures són de llinda plana amb motius decoratius i esgrafiats al voltant. A la façana principal, a la cornisa, hi ha un treball de reixa que s'assembla a un cistell. Al voltant de l'edifici hi ha el jardí, el qual es troba limitat per una tanca amb sòcol de paredat arrebossat, coronat per peces vidrades, pilastres amb capitell de perfil corb i una reixa de ferro forjat.","codi_element":"08005-434","ubicacio":"C\/ Sebastià Bassa, 7","historia":"Es situa en el primer eixample de principis de segle XX, on es troben representats els estils arquitectònics més importants segle passat. Fou construïda com a residència d'estiueig de la família Rosselló, i se'n desconeix l'autor.","coordenades":"41.6690300,2.2623900","utm_x":"438597","utm_y":"4613293","any":"1911","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40303-foto-08005-434-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40303-foto-08005-434-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Ramon Ribera, mestre d'obres","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40304","titol":"Can Fanés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-fanes","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat de tipologia ciutat - jardí, de planta concentrada, i aixecat respecte del terreny. Està format per planta baixa i pis, i la coberta és de teula àrab, on sobresurt una torre de planta ortogonal, al seu costat de migdia. Les façanes, revestides d'estuc de calç, es composen horitzontalment amb un basament rematat amb totxo, un imposta a l'alçada del primer forjat i un potent ràfec corona totes les parts cobertes, i les cantonades estan decorades amb esgrafiats de carreus. La tanca del jardí és de paredat comú i les pilastres estan coronades amb capitells ceràmics piramidals.","codi_element":"08005-435","ubicacio":"C\/Torregassa, 49-51.","historia":"La casa correspon a la xara d'edificacions que s'efectuà a primer terç del segle XX a l'Ametlla, quan es transformà de petit poble agrícola a centre destacat d'estiueig.","coordenades":"41.6686400,2.2634700","utm_x":"438687","utm_y":"4613249","any":"1935","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40304-foto-08005-435-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40305","titol":"Casa Doctor Satorras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-doctor-satorras","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, situat en testera i formant part d'un grup de tres. Consta de planta baixa i planta pis, i té la coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes està arrebossades i pintades amb una motllura que emmarca els sostres. La façana principal, orientada a ponent, es composa simètricament segons tres eixos verticals, en el central es troba la porta d'accés i un balcó amb barana de ferro forjat.","codi_element":"08005-436","ubicacio":"C\/ Torregassa, 1","historia":"És una de les primeres construccions fora del recinte històric del poble. Al carrer Torregassa que és l'eix principal, juntament al carrer Macià, del primer eixample de la població, hi trobem un escampat d'edificis o conjunts de cases unifamiliars d'estils propis de la primera meitat XX.","coordenades":"41.6711500,2.2611100","utm_x":"438493","utm_y":"4613529","any":"1906","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40305-foto-08005-436-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40306","titol":"Cal Barber o casa Jaume Alern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-barber-o-casa-jaume-alern","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici amb una paret mitgera, de planta rectangular, situat en un terreny ortogonal. Està format per planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a l'oest, és de composició simètrica segons tres eixos, el central més ample amb arc de doble corba i barana de ferro, valorat amb un balcó. És de pedra vista i maó amb un petit sòcol de pedres sense tallar. En destaquen, al primer pis, unes originals finestres germinades amb una columna de maó al mig, i a la planta baixa, la finestra que forma un arc curvilini amb un senzill i acurat reixat, i uns singulars vitralls a la part alta amb el nom de la casa, amb grafia plenament modernista.","codi_element":"08005-437","ubicacio":"Carrer Torregassa, 5.","historia":"Es tracta de la primera obra de l'arquitecte Joaquim Raspall i Mayol a l'Ametlla, encàrrec de Jaume Alerm i Monrós per a instal·lar-hi una barberia, l'any 1904.","coordenades":"41.6710100,2.2612100","utm_x":"438501","utm_y":"4613514","any":"1904","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40306-foto-08005-437-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40306-foto-08005-437-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Manel Joaquim Raspall i Mayol","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40307","titol":"Can Fàbregas de la Plaça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-fabregas-de-la-placa","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres de planta irregular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants amb teula àrab, i el carener paral·lel a la façana meridional. Les façanes estan arrebossades i sense pintar. A la façana sud, la principal, en destaca una finestra de tipus conopial, que és feta amb carreu i amb un petit ampitador de pedra. L'arc té decoració de traceria simulant fulles, i les impostes també estan ornamentades amb motius vegetals, amb sengles carotes al vèrtex de la imposta. A l'angle de l'arc hi ha en relleu un escut de Barcelona. L'interior de la casa s'adapta al terreny originari amb pendent ascendent en sentit Nord.","codi_element":"08005-438","ubicacio":"C\/ Major, 8","historia":"","coordenades":"41.6735000,2.2593500","utm_x":"438348","utm_y":"4613791","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40307-foto-08005-438-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40307-foto-08005-438-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40308","titol":"Ca l'Anglada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-langlada","bibliografia":"AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta irregular formada per tres crugies asimètriques. Estructuralment es composa de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal, i el ràfec és de tres filades mixtes. De la façana en destaca el portal adovellat amb un gran arc de punt rodó, flanquejat a la banda esquerra per una finestra i a la dreta per dues més, totes d'estil clàssic amb gravats conopials a la llinda. A la planta pis hi ha quatre finestrals gòtics amb arc conopial i dentat amb arquets que presenten unes decoracions. L'entrada al barri es fa a través d'una porta porticada sota d'una galeria que encara es conserva.","codi_element":"08005-439","ubicacio":"Carrer Major, 18","historia":"L'actual Can Balançó o Ca l'Anglada consta a la documentació antiga com a Mas Viver Ferrer. A la Talla de l'any 1656 aquest mas era classificat en tercera categoria.","coordenades":"41.6727200,2.2596200","utm_x":"438370","utm_y":"4613704","any":"1518","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40308-foto-08005-439-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08005\/40308-foto-08005-439-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"En destaca el pou, situat dins la mateixa propietat de Ca l'Anglada, sota un cobert a l'esquerra del pati i al davant de les voltes de la casa. De coll rodó i sense cobrir, té 1,2 m de diàmetre i 50 m de profunditat amb una columna d'aigua constant de més de 20 m. A l'interior hi ha una gran cavitat de la qual en surten dues galeries en direcció nord-est; del pou en surten també dues mines, una de les quals alimentava la Font de la Mina i l'altra marxava en direcció al camp de futbol. Aquestes mines eren fetes amb lloses apuntades que formaven una secció triangular. Segons unes proves de cabal fetes anys enrere les mines donaven al pou 50.000 l\/h. És per tant el pou del municipi que possiblement gaudia del major cabal.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40309","titol":"Museu virtual de la targeta postal de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/museu-virtual-de-la-targeta-postal-de-catalunya","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un fons d'imatges integrat per targetes postals antigues, totes elles anteriors a l'any 1940. Són postals de diferents poblacions de Catalunya digitalitzades per l'envers i pel revers. Actualment el fons conté gairebé 7000 postals i progressivament la xifra anirà augmentant. Les imatges estan catalogades en base a diferents criteris: població, comarca, nom de l'editor, any, etc.","codi_element":"08005-440","ubicacio":"www.postalsdecatalunya.cat","historia":"","coordenades":"41.6695700,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613353","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Crisant Tengo Valleoriola","autor_element":"","observacions":"Fons públic creat a partir del conveni de col·laboració signat entre l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès i el Cercle Cartòfil de Catalunya, el principal organisme del país pel que fa al col·leccionisme, investigació i divulgació de la targeta postal a Catalunya. En origen, algunes de les postals procedeixen de fons públics, mentres que d'altres procedeixen de fons o col·leccions privades que han cedit els drets de visualització de les mateixes. Les postals podran consultar-se en breu a través de la web: www.postalsdecatalunya.cat","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"40310","titol":"Xarxa de camins de l'Ametlla del Vallès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xarxa-de-camins-de-lametlla-del-valles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Ametlla del Vallès compta amb un important nombre de camins de titularitat pública, amb un alt valor patrimonial que cal protegir, conservar i reivindicar. Els camins són una infraestructura rural per definició, constitueixen el principal mitjà d'accés als espais rurals i naturals i configuren una xarxa subordinada jeràrquicament a la xarxa de carreteres.","codi_element":"08005-441","ubicacio":"L'Ametlla del Vallès","historia":"","coordenades":"41.6695700,2.2614600","utm_x":"438520","utm_y":"4613353","any":"","rel_municipis":"08005","municipi_nom":"L'Ametlla del Vallès","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41047","titol":"Olivera de l'església de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/olivera-de-lesglesia-de-sant-pere","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Olivera (Olea europaea var. europaea) monumental situada al darrera de l'església de Sant Pere. Dimensions: Perímetre: 4,15 m , DBH: 1,33 m.<\/p> ","codi_element":"08023-78","ubicacio":"Església de Sant Pere de Bigues","historia":"","coordenades":"41.6776100,2.2221000","utm_x":"435252","utm_y":"4614275","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41047-foto-08023-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41047-foto-08023-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41047-foto-08023-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"La part interior del tronc està força buit i clivellat. La vitalitat és bona tot i que hi ha alguna branca defoliada i alguna branca pot trencar-se per al podrir-se la fusta interior.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41048","titol":"Roure de can Bori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-can-bori","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roure cerrioide (Quecus x cerrioides) situat al davant de la masia de can Bori, dins del jardí. El tronc central és relativament baix i ràpidament les branques es ramifiquen lateralment successives vegades, de tal manera que forma una capçada grossa i molt oberta. Dimensions: Perímetre: 2,16 m , DBH: 0,70 m.","codi_element":"08023-79","ubicacio":"Can Bori","historia":"","coordenades":"41.6903900,2.2263300","utm_x":"435617","utm_y":"4615691","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41048-foto-08023-79-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"El roure cerrioide és un híbrid entre el roure martinenc (Quercus humilis) i el roure valencià (Quercus faginea ssp faginea), força freqüent en aquesta zona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41049","titol":"Roures de can Maspons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roures-de-can-maspons","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de tres roures cerrioides (Quecus x cerrioides) situats al sud de la masia de can Maspons, seguint el camí de sorra que va a can Roure. Al que hem anomenat número 1 està situat a la part inferior del camí, mentre que el 2 i el 3 estan a la part superior. El tercer és el més gran de tots tres i, just a 1 m d'alçada, ja es divideix el tronc principal en dos grans troncs. Dimensions roure 1: Perímetre: 2,66 m , DBH: 0,85 m. Dimensions roure 2: Perímetre: 2,64 m , DBH: 0,84 m. Dimensions roure 3: Perímetre: 3,65 m , DBH: 1,16 m.","codi_element":"08023-80","ubicacio":"Can Maspons","historia":"","coordenades":"41.6693100,2.2106200","utm_x":"434288","utm_y":"4613362","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41049-foto-08023-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41049-foto-08023-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"El roure cerrioide és un híbrid entre el roure martinenc (Quercus humilis) i el roure valencià (Quercus faginea ssp faginea), força freqüent en aquesta zona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41050","titol":"Verneda del torrent de can Ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/verneda-del-torrent-de-can-ribes","bibliografia":"- DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.","centuria":"","notes_conservacio":"Molt degradada amb plantacions i urbanitzacions. Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació.","descripcio":"Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) molt fragmentada i degradada, localitzada al torrent de can Ribes aigües amunt de can Masponç. Podem trobar força espècies pròpies de verneda i comunitats de ribera humides com ara el vern (Alnus glutinosa), l'avellaner (Corylus avellana), els penjolls (Carex pendula), el dorònic (Doronicum pardalianches), la consolda (Symphytum tuberosum), la ficària (Ranunculus ficaria) o l'ortiga borda (Lamium flexuosum), malgrat tot, està molt degradada amb plantacions, per tales i freqüentació.","codi_element":"08023-81","ubicacio":"Sobre Can Maspons","historia":"","coordenades":"41.6682000,2.2079700","utm_x":"434066","utm_y":"4613241","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41050-foto-08023-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41050-foto-08023-81-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari, inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41051","titol":"Alzina de la Torre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-la-torre","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions localitzada davant de la Torre. Te dues branques principals que es separen del tronc base a uns 2 m del sòl, i una d'elles es torna a dividir en dues ràpidament. Aquestes dues branques principals es van dividint successives vegades fent una gran capçada doble, l'una de les quals tomba cap a la masia, mentre que l'altre cap al carrer can Mainou. Val a dir que a la base del tronc queden restes d'una branca principal que va ser tallada i que ha generat una mena de càncer a la base del tronc de l'alzina. Dimensions: Perímetre: 4,60 m, DBH: 1,47 m.","codi_element":"08023-82","ubicacio":"Carrer Can Mainou a l'alçada de la Torre","historia":"","coordenades":"41.6755300,2.2048600","utm_x":"433815","utm_y":"4614057","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41051-foto-08023-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41051-foto-08023-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41052","titol":"Lledoner de Can Maspons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoner-de-can-maspons","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Al ser un arbre vell, l'interior del tronc està buit i amb forats.","descripcio":"Lledoner (Celtis australis) situat gairebé al davant la masia de can Maspons. Degut a l'edat de l'arbre, l'interior del tronc principal està buit i trencat en part. Dimensions: Perímetre: 3,57 m, DBH: 1,14 m.","codi_element":"08023-83","ubicacio":"Can Maspons","historia":"","coordenades":"41.6699400,2.2106900","utm_x":"434294","utm_y":"4613432","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41052-foto-08023-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41052-foto-08023-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41053","titol":"Surgències de les Barbotes i l'Avencó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/surgencies-de-les-barbotes-i-lavenco","bibliografia":"CARRERAS CANDI, F.; Gomis, C. (1910). Geografia general de Catalunya. Província de Barcelona. Ed. Alberto Martín. Barcelona. VVAA (2004). Mapa i guia excursionista cingles de Bertí. Ed. Alpina-Geoestel","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Surgències naturals d'aigua del riu Tenes situades a l'alçada de can Noguera. Les surgències són cabals d'aigua subterrània que surten a l'exterior mitjançant un forat o una cova, es fan bàsicament a terrenys càrstics ja que l'aigua erosiona fàcilment la roca i forma coves i canals. El nom de barbotes té l'origen en el terme barboteig ja que en èpoques de crescudes l'aigua quan surt en aquestes zones sembla que bulli (barboteig).","codi_element":"08023-84","ubicacio":"Riu Tenes, a l'alçada de can Noguera","historia":"","coordenades":"41.6816900,2.2073500","utm_x":"434028","utm_y":"4614739","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41053-foto-08023-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41053-foto-08023-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí \/ Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"S'explica que l'aigua de les barbotes ve de Manresa. També es creu que l'aigua que neix de l'Avencó, que és un gorg i un punt que hi ha a sota la font de can Noguera, ve del molí de l'Avencó d'Aiguafreda i de fet aquesta té versemblança, segons una conversa amb una geòloga del Pla general.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41054","titol":"Pi corbat del castell de Montbui","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-corbat-del-castell-de-montbui","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que presenta bona vitalitat, caldria controlar les accions incíviques com assentar-se o enfilar-se a l'arbre per fer una foto o gravar-ne el tronc.","descripcio":"Pi blanc (Pinus halepensis) situat al marge superior del camí d'accés al castell de Montbui que es caracteritza per presentar el tronc corbat 360 graus aproximadament a un metre de terra. Seguidament de donar aquest gir, es ramifica en tres branques principals que formen la capçada.","codi_element":"08023-85","ubicacio":"Camí accés al castell de Montbui","historia":"","coordenades":"41.6639100,2.1759900","utm_x":"431399","utm_y":"4612790","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41054-foto-08023-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41054-foto-08023-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41055","titol":"Alzina de can Carreres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-can-carreres","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que la vitalitat de l'individu és bona, s'hauria d'estudiar la possibilitat de fer un petit tancat que impedeixi que un vehicle la pugui malmetre, així com ampliar el terreny que té amb sorra de cara a que es pugui escolar suficient aigua ja que l'asfalt impermeabilitza la superfície.","descripcio":"Alzina (Quercus ilex ssp ilex) situada al carrer can Carreras. L'asfaltat del carrer l'envolta completament, de tal manera que surt del bell mig de l'asfalt del carrer. A uns 2 metres d'alçada, el tronc de l'arbre es ramifica en tres branques principals, que a la vagada, a uns 4 metres de la base, totes tres es ramifiquen en dues branques més per posteriorment formar una gran capçada. Dimensions: Perímetre: 3,17 m, DBH: 1,01 m.","codi_element":"08023-86","ubicacio":"Can Carreres","historia":"","coordenades":"41.6690800,2.1936300","utm_x":"432873","utm_y":"4613350","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41055-foto-08023-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41055-foto-08023-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41056","titol":"Gorg de les Donzelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-les-donzelles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El gorg de les Donzelles està situat a la vall de Vallderrós, concretament al torrent de l'Ullar (afluent de del torrent de Vallderrós), entre els cims de l'Ullar i del Pla de la Serra. Aquest gorg té unes dimensions aproximades d'uns 18m2 i una profunditat màxima d'uns 1,5-2m. Les aigües arriben al gorg mitjançant un petit salt d'aigua (que en època d'estiatge és més aviat un degotall) que té una alçada d'uns 1-1,5m. Les aigües són netes i molt transparents, iaxò fa que a les parts més quites del gorg, s'hi fan comunitats d'algues de Chara vulgaris.","codi_element":"08023-87","ubicacio":"Vallderrós, torrent de l'Ullar","historia":"","coordenades":"41.7088300,2.2105000","utm_x":"434318","utm_y":"4617750","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41056-foto-08023-87-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"La vegetació de carofícies del bentos (Chara spp) d'aigües dolces (codi Corine 3140) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41057","titol":"Salt de Vallderrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-de-vallderros","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Salt d'aigua d'uns 20 m d'alçada del torrent de Vallderrós situat entre el Séc dels Ducs i el turó de les Onze Hores. Només baixa aigua en època de pluges ja que, al estar en zona càrstica, l'aigua del torrent s'infiltra i discorre subterràniament sense fer el salt.","codi_element":"08023-88","ubicacio":"Vallderrós, torrent de Vallderrós","historia":"","coordenades":"41.7074200,2.2137400","utm_x":"434586","utm_y":"4617591","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41057-foto-08023-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41057-foto-08023-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41060","titol":"Col·lecció arqueològica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-arqueologica","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Peces arqueològiques procedents d'excavacions realitzades per un grup d'aficionats encapçalats per Manuel Hernández Yllán entre els anys 70 i 80. El material és bàsicament ceràmica d'època ibèrica i romana, però també hi ha peces neolítiques procedents d'uns sepulcres de fossa: destral de pedra polida, ganivet de sílex i un braçalet. El major nombre de material procedeix de Can Granada i dels forns de Can Badell.","codi_element":"08023-3","ubicacio":"Can Maspons","historia":"Aquest grup, 'Societat Histórico Cultural' dels anys 70, estava format per un historiador local, Francesc Pujol i Costa, més gent d'aficionats del poble. Va fer excavacions fins a finals dels anys 80, entre d'altres llocs a Can Badell, Can Granada i el Castell de Montbui.","coordenades":"41.6697900,2.2103900","utm_x":"434269","utm_y":"4613416","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41060-foto-08023-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41060-foto-08023-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41060-foto-08023-3-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Neolític|Antic|Medieval|Prehistòric","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|80|85|76","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41061","titol":"Protecció contra les bruixes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/proteccio-contra-les-bruixes-1","bibliografia":"BOLÒS, Oriol de i VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. CAMPS i ARBOIX, Joaquim de (1973) Les cases pairals catalanes. Edicions Destino. Barcelona. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels Anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró.","centuria":"","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"A la masia de Can Maspons hem documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases, tal i com està a Can Maspons (veure foto). També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia un clima humit es tancaven. A més la carlina que hem fotografiat a Can Maspons també surt retratada a la portada d'un llibre de Joaquim de Camps i Arboix denominat 'Les cases pairals catalanes' (veure bibliografia).","codi_element":"08023-4","ubicacio":"Can Maspons","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41061-foto-08023-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41061-foto-08023-4-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Hi ha tres tipus de Carlina a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. Ssp cynara); Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris). Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats del Pirineu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41062","titol":"Arxiu Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-4","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'inventari de l'arxiu municipal de Bigues i Riells presenta quatre fons documentals ben heterogènies: la documentació municipal, el Jutjat de Pau i Registre Civil (1876-1996), documentació de caire polític (1936-1977), el fons de les germandats agropecuàries i sindicals (1906-1966) i un petit fons notarial (1821-1934). La documentació municipal està classificada en 14 seccions: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments i obertura d'establiments. 4. Beneficència i assistència social. 5. Sanitat. 6. Obres i Urbanisme. 7. Seguretat pública. 8. Serveis militars. 9. Població. 10. Eleccions. 11. Instrucció pública. 12. Cultura. 13. Serveis agropecuaris i medi ambient. 14. Col·leccions factícies.","codi_element":"08023-5","ubicacio":"Polígon industrial, carrer E, número 55","historia":"L'inventari de l'arxiu municipal de l'Ajuntament de Bigues i Riells ha estat fruit del treball de col·laboració amb la Diputació de Barcelona que des de 1992 desenvolupa un programa de col·laboració amb els ajuntaments de la província per dur a terme el condicionament, l'ordenació i l'inventari dels seus fons arxivístics. Carme Juan Richarte va fer l'inventari de la documentació de l'arxiu gràcies a aquest Pla. Antigament el municipi de Bigues i Riells formava part de la Baronia de Montbui. Conserva un important volum documental que es remunta a l'any 1821 i arriba fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de Bigues i Riells descriu 2.589 unitats d'instal·lació i ocupa uns 286 metres lineals.","coordenades":"41.6790800,2.2082800","utm_x":"434103","utm_y":"4614449","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41062-foto-08023-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41062-foto-08023-5-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Horari de consulta per concertar. Per consultar l'arxiu cal sol·licitar-ho a l'Ajuntament (Av. Prat de la Riba, 177), ja que aquest es troba en un magatzem del polígon industrial, el número 55 del carrer E, on no hi ha atenció al públic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41063","titol":"Obra de caritat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/obra-de-caritat","bibliografia":"BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 115-117. DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes, pàg.280.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"A la casa La Baliarda, de Bigues, no anaven les coses gaire bé. En Pere, l'amo, s'estava morint; la seva dona també s'havia posat malalta per la molta feina que s'havia acumulat. La filla, de tres o quatre anys, havia agafat febres. Per cuidar tots els malalts i fer les feines de la casa només quedaven un noi de vuit anys i una noia de dotze. Aquell diumenge, després de la Missa i les oracions corresponents, el rector va dir als feligresos que els donava permís per ajudar a segar el blat de la família d'en Pere. Tot el poble va ajudar aquell dia i va enllestir tota la feina abans d'acabar el dia. Malauradament, en Pere no se'n va sortir de la malaltia, però aquell hivern la seva família no passaria gana gràcies a tot el poble.","codi_element":"08023-6","ubicacio":"La Baliarda, Bigues","historia":"L'autora de la narració explica que ha trobat paral·lels d'aquesta història (del contista basc Antonio Trueba) però que al tractar-se d'un fet cert que li han explicat el té en consideració.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Maria de Bell-lloc transcriu la narració en primera persona com si transcrigués textualment el que li estava explicant el seu informant.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41064","titol":"Protecció contra malalties","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/proteccio-contra-malalties","bibliografia":"AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, SA i Edicions 62. Barcelona. Vol. IV, pàg. 85.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Joan Amades.","descripcio":"Explica Joan Amades (veure bibliografia), que a Riells anaven a buscar branques de saüquer per penjar-les a les portes i finestres de les cases, creguts que porten salut, ja que aquest arbre es beu el mal aire. S'assembla molt al sistema utilitzat contra les bruixes, de penjar una carlina a la porta. Aquest costum també el documenta el 23 de juny, és a dir, a la vigília de Sant Joan.","codi_element":"08023-7","ubicacio":"Riells","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41065","titol":"Creences al voltant de les nogueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creences-al-voltant-de-les-nogueres","bibliografia":"AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62. Barcelona. Vol. IV, pàg. 92.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Joan Amades.","descripcio":"Explica Amades (veure bibliografia) que a Riells tenen les nogueres per caus de bruixes i hom creu que al seu aixopluc celebren reunions i d'aquí que l'ombra d'aquest arbre sigui fatídica i mortal. Només s'hi pot acostar de nit o a hores que no faci ombra. Si s'hi passava una bona estona de la nit de Sant Joan assegut al peu de la seva soca restava immunitzat per tot l'any de la seva acció malèfica. D'aquest arbre es collien les fulles per remei i per tintoreria casolana i per evitar les puces. Per aquest motiu es posaven branques de noguera a sota el llit.","codi_element":"08023-8","ubicacio":"Riells","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41066","titol":"Llegenda de la nit de difunts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-nit-de-difunts","bibliografia":"AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, SA i Edicions 62. Barcelona. Vol. V, pàg. 668 i 669.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Joan Amades.","descripcio":"Amades recull aquesta llegenda basada en la pugna entre els senyors de la Torre de Bellpuig i els seus veïns. Les dues famílies tenien una rivalitat de les fortes, amb batusses i ferits. Un hereu dels Bellpuig es va enamorar de la pubilla rival. Finalment es van casar, però ella mor i l'hereu Bellpuig es queda vidu i es torna a casar. La segona dona, va voler desheretar el fill que havia tingut el marit amb el primer matrimoni. Pare i fill es van enfrontar i els dos van morir a la batalla. A Riells, diuen que cada any, a la nit de difunts, els actors de la batalla cobren vida i reprenen la lluita en el mateix lloc.","codi_element":"08023-9","ubicacio":"Torre de Bellpuig; Riells","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41067","titol":"Llegenda del Gorg de les Donzelles o de les donzelles del gorg de Vall-de-ros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-gorg-de-les-donzelles-o-de-les-donzelles-del-gorg-de-vall-de-ros","bibliografia":"MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. TRIAS i FÀBREGAS, Joan (1990) 3a. La dona d'aigua. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Francesc Maspons.","descripcio":"L'hereu del mas Vilaplana s'enamora de la reina de les donzelles o dones d'aigua del gorg de Vall-de-ros. Ella accepta de casar-s'hi amb la condició que no li retraurà mai el seu origen dient-li 'dona d'aigua i peu forcat'. Es casen i tenen dues filles. L'hereu se'n va uns dies a mercat. Mentrestant una bruixa fa acostar una nuvolada de tempesta, i la dona, per salvar en part la collita, fa segar el blat encara tendre per un escamot de segadors que la bruixa havia fet venir. Tot seguit, la nuvolada s'esvaeix. Quan l'hereu torns, pregunta tot enfadat qui ha estat el causant de la sega i enfadat amb la seva dona li diu 'dona d'aigua i peu forcat'. Dit això, l'encanteri es desfà i ella ha de tornar al gorg d'on havia sortit. Les filles la van a veure de tant en tant, i el pare penedit, diu que s'hi llacin per retenir-la i que no se'n vagi. Ho fan, però és ella, la dona d'aigua, qui s'emporta les filles al fons del gorg.","codi_element":"08023-10","ubicacio":"Gorg de Vallderros","historia":"Hi ha diverses versions o variants de la mateixa llegenda: principalment la recollida per Francesc Maspons i la de Joan Trias (veure bibliografia). La versió de F. Maspons està publicada l'any 1876, anterior a la de J. Trias. La principal diferència entre la primera versió i la de Trias, és que en la primera el personatge de la bruixa no apareix. Altres diferències són els fills: un noi i una noia en lloc de dues noies; i la relació de la mare, ja tornada al gorg, amb aquests: cada nit s'acosta secretament al mas i els deixa vestits i endreçats, això permet que el pare suggereixi de cosir el vestit de la mare al de la filla. Finalment, només Trias fa dir a la Regina que no l'anomeni, a més de dona d'aigua, peu forcat. El peu forcat és el mateix que dir pota de cabra associat al dimoni, però les dones d'aigua mai han estat malèfiques ni relacionades amb mals esperits, tot el contrari. Això denota una intoxicació posterior de la llegenda. La versió de Joan Trias és la d'un poema líric escrit l'any 1909 i estrenat dos anys més tard, amb música de Cassià Casademont. Per tant és una obra literària basada en la llegenda del Gorg de les donzelles.","coordenades":"41.7088300,2.2105000","utm_x":"434318","utm_y":"4617750","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41067-foto-08023-10-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41068","titol":"Llegenda fundacional de Sant Miquel del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-fundacional-de-sant-miquel-del-fai","bibliografia":"MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Francesc Maspons.","descripcio":"On avui hi ha la capella de Sant Miquel, un bou, tot pasturant hi va trobar una imatge del sant patró. Era daurada, però la cama per on la va agafar el bou, va quedar negra. El pastor recollí la imatge i li va fer una capella rústica amb branques i pedres. Atrets per la notícia, uns varons hi van fundar un convent amb el títol de 'solitaris de sant Víctor'. Aquests, volien fer daurar la cama negra, però fracassaren. La seva fama fou tanta, que fins i tot el fill de Berenguer Ramon I, Guillem Berenguer, s'hi afegí.","codi_element":"08023-11","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"Llegenda recollida per Francesc Maspons i Labrós. Després d'explicar el que hem posat a la descripció, comenta l'episodi del convent de monges, que nosaltres hem separat com una llegenda a part, ja que el propi Maspons la individualitza en una altra publicació.","coordenades":"41.7161200,2.1904300","utm_x":"432656","utm_y":"4618575","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41069","titol":"Llegenda del convent de les monges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-convent-de-les-monges","bibliografia":"MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Llegenda del convent de les monges de Sant Miquel. XXIII Ronda Vallesana, pàg. 79-80, UES Sabadell, 27 d'octubre 2002.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Francesc Maspons.","descripcio":"On temps enrera hi havia el monestir dels solitaris de Sant Víctor, s'hi va instal·lar un convent de monges. Però, se'ns diu, que el dimoni els hi tenia declarada la guerra. Així que un dia una comitiva 'd'hermosos galans cavallers' que anaven de cacera, es van perdre i van arribar al convent. Les monges els van deixar entrar i va passar el que no havia de passar. Tothom es va engrescar i es va liar la gran festa, tanta que primer es va sentir un gran tro, com si el cel s'hagués indignat. Després va aparèixer una gran riuada que s'ho endugué tot cingles avall. No va quedar-ne res, només una escala de pedra i una fusta que es diu serviria per aguantar els clamàstecs.","codi_element":"08023-12","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7157800,2.1893400","utm_x":"432565","utm_y":"4618538","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41070","titol":"El nom del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-nom-del-fai","bibliografia":"BADÓ i POSAS, Lluís (1905): De Barcelona a Sant Miquel del Fai. Tobella Costa editor. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic.","descripcio":"Sembla que Fai ve de 'fall' que vol dir salt d'aigua. Però la tradició diu que en aquell indret hi havia frondosos boscos de faigs, d'on va sortir el nom. També es diu que al caure aquests arbres per la destral del llenyataire, ocasionava tal dolor a les 'nimfes' que es banyaven a les gorges que molts creuen que moriren o que van fugir.","codi_element":"08023-13","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7161700,2.1901400","utm_x":"432632","utm_y":"4618581","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41071","titol":"El temple de Venus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-temple-de-venus","bibliografia":"BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic.","descripcio":"Recull la tradició que molts anys abans d'estar dedicat a Sant Miquel del Fai, les coves estaven dedicades a la deessa Venus. A les nits de lluna, les fades, canten i quan algú els demana 'Qui sou vosaltres que canteu des del fons del gorg?', responien 'Som les fades d'aquests contorns que vàrem caure als gorgs'. I diu la llegenda que quan un intentava ajudar-les a sortir, queia al fons de les aigües. Això s'utilitza per explicar les morts produïdes entre els banyistes dels gorgs que es troben entre el Fai i Riells.","codi_element":"08023-14","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7163000,2.1899800","utm_x":"432619","utm_y":"4618595","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41072","titol":"L'enigma de l'altar de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lenigma-de-laltar-de-sant-miquel","bibliografia":"BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer.","descripcio":"L'altar de la capella de Sant Miquel està col·locat de tal manera que se li pot donar la volta. S'hi poden fer quatre misses alhora, només amb quatre ciris encesos i tenint-ne dos cada concelebrant. Aquest és un enigma que les mares de la comarca solen proposar als seus fills perquè ho endevinin.","codi_element":"08023-15","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7163800,2.1902400","utm_x":"432640","utm_y":"4618604","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41073","titol":"La cova del pastor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cova-del-pastor","bibliografia":" BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic.","descripcio":" Una llegenda relacionada amb els moros explica que la capella de Sant Martí fou la primera església dels voltants. Els moros mai van poder enfilar-se al replà del Fai, on s'havien refugiat un grup de cristians. El cabdill moro va posar sentinelles al fons de la vall i al cim per rendir-los de gana. Però això no va passar mai gràcies a un pastor cristià, que vivia en territori musulmà, mitjançant la cova de les Tosques que comunicava la capella de Sant Martí amb el pendent oest de la vall. El pastor els proveïa de menjar. Fins fa poc (1970) es veien les imatges del pastor i del seu gos, petrificats al fons de la cova.<\/p> ","codi_element":"08023-16","ubicacio":"Cova de Les Tosques a Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7106900,2.1865700","utm_x":"432329","utm_y":"4617975","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41073-foto-08023-16-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41074","titol":"El comte de Torreseques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-comte-de-torreseques","bibliografia":"BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer.","descripcio":"Víctor Balaguer recull que el disset de setembre de l'any 1798, en pujar la costa de sant Miquel, el comte de Torreseques de Saragossa caigué amb el seu cavall per un penya-segat, però es va salvar. També recull que el juliol de l'any 1800 li va passar el mateix al magistrat Miquel Cubells. Una altra història de Víctor Balaguer explica que a l'any 1747, es presentà un viatger al santuari i demanà hospitalitat. S'estigué fins molt avançada la nit passejant pel voral de l'abisme, prop del saltant on s'hi reflectia la lluna. Es retirà a la cambra i, de bon matí, s'hi van sentir uns crits. Quan la gent entrà a l'estança el trobaren moribund i banyat amb la seva pròpia sang. S'havia degollat amb una navalla.","codi_element":"08023-17","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41075","titol":"La donzella de la cova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-donzella-de-la-cova","bibliografia":"BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic.","descripcio":"Pladevall recull llegendes que diuen que al final de la gran cova, passat el llac que en cobreix el final, hi ha un palau amb cambres meravelloses on viu una donzella encantada; que no es pot passar al costat de l'abisme a la nit de Sant Joan, ja que la donzella de la cova o les fades malignes atrauen la gent cap al fons dels gorgs, causant accidents en estranyes circumstàncies..","codi_element":"08023-18","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7161200,2.1899900","utm_x":"432619","utm_y":"4618575","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41076","titol":"Mons bovis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mons-bovis","bibliografia":"BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer.","descripcio":"Víctor Balaguer recull l'origen del topònim Montbui com a muntanya del bou; és a dir, Mons bovis, ja que hi va haver una batalla entre cristians i musulmans, que volien fer servir una manada de bous per derrotar els seus enemics, però aquests se'n van sortir.","codi_element":"08023-19","ubicacio":"Turó de Montbui","historia":"","coordenades":"41.6640300,2.1766700","utm_x":"431456","utm_y":"4612802","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41077","titol":"Jugar a canyes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jugar-a-canyes","bibliografia":"BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"Quan el castell de Montbui estava en mans dels moros, els cristians van idear una argúcia mitjançant la qual, fent veure que organitzen uns jocs amb canyes, aconsegueixen entrar al castell i un cop a dins descobreixen les armes que portaven camuflades i prenen el castell.","codi_element":"08023-20","ubicacio":"Castell de Montbui","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41078","titol":"Les 800 dones del moro Susa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-800-dones-del-moro-susa","bibliografia":"BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"Rumor o notícia que el moro Susa de Montbui havia mort a la batalla del Penedès, deixant moltes riqueses i 800 dones al castell. El moro Selim de Granada s'encaminà cap al castell per apoderar-se de tot. Primer les viudes del rei Susa van protestar, però després van accedir-hi amb la condició que les permetés celebrar un torneig on fossin elles les lluitadores. Quan fou el moment demanaren les armes dels soldats per començar el torneig i quan els espectadors estaven més absorts en l'espectacle i a un senyal convingut van girar-se i començaren a tallar caps dels moros que no els quedaven armes per defensar-se.","codi_element":"08023-21","ubicacio":"Castell de Montbui","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41079","titol":"Les 100 donzelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-100-donzelles","bibliografia":"BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"Una pastoreta anava amb el seu ramat d'ovelles però es va fer fosc i es va perdre, no podia trobar el camí de tornada. Seguí endavant fins arribar al Gorg de les donzelles, on en temps dels moros el senyor del castell de Montbui havia imposat un tribut de 100 donzelles.","codi_element":"08023-22","ubicacio":"Bigues","historia":"Barreja de diverses tradicions","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41080","titol":"La lloba de La Madella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-lloba-de-la-madella","bibliografia":"BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Martí Boada.","descripcio":"A la porta de la masia de La Madella hi ha una urpa de llop, que seria la darrera evidència física de la presència del llop a la comarca. La tradició oral diu que es tractaria d'una mà humana transformada en llop d'un hipotètic crim passional. Una altra història diu que era un llop que es refugiava a la Bauma Rossa i tenia a la gent de la zona molt espantada. Situen aquest fet entorn el 1870. Era una nit de cru hivern, quan la lloba va entrar als estables per buscar les seves víctimes entre els xais. En Pau Madella al sentir l'aldarull va agafar l'escopeta i va matar la bèstia, la urpa de la qual encara es pot veure penjada a la porta de La Madella.","codi_element":"08023-23","ubicacio":"La Madella","historia":"","coordenades":"41.7053200,2.1906400","utm_x":"432662","utm_y":"4617376","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41080-foto-08023-23-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41081","titol":"La somera de La Torre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-somera-de-la-torre","bibliografia":"BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"A la Torre de Bigues, durant la nit s'apareix una somera blanca i moren els caps de bestiar o la persona. Fins que el capellà no beneeix la casa amb el sal passen no s'aconsegueix parar aquesta plaga. També es diu que hi ha un passadís secret entre la Torre i el Castell de Montbui.","codi_element":"08023-24","ubicacio":"La Torre; Bigues","historia":"","coordenades":"41.6752400,2.2046000","utm_x":"433793","utm_y":"4614025","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41082","titol":"El salt de la núvia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-salt-de-la-nuvia","bibliografia":"BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 103-109. DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes, pàg.278.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"La dona del mas Oliveres que no tenia fills acull una dona pobra i li dona menjar i cambra. A la nit surt un resplendor molt fort de l'habitació d'aquesta dona. Va a buscar a la gent del poble, però ningú s'atreveix a entrar. Finalment la dona del mas entra i parla amb la vella, que li diu que tindrà allò que més desitja per haver-la acollit. La dona promet a la Mare de déu de Puiggraciós que la filla que tindrà serà per a ella. La nena creixerà trista, cantant la cançó de la mare. En un aplec es promet amb el fill d'un comte. De camí a Puiggraciós per casar-se, en un revolt del camí, les dues famílies es troben. El cavall de la núvia fa un bot, en arribar davant d'un torrent, a tocar de l'església de Bigues el cavall es tira timba avall desapareixent sense deixar cap rastre. Només es veuen les petjades del cavall al lloc conegut d'aleshores ençà com el Salt de la Núvia.","codi_element":"08023-25","ubicacio":"Salt de la Núvia a Bigues","historia":"","coordenades":"41.6802700,2.2241000","utm_x":"435421","utm_y":"4614569","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41082-foto-08023-25-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41083","titol":"El sot de sant Celoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sot-de-sant-celoni","bibliografia":"BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 149-158.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"En el rieral de Bigues hi ha un conjunt de quatre cases que formen un carrer. A prop hi havia la torre dels barons de Rocafort. L'hereu Arnold havia quedat orfe. Tenia fama de bon caçador i vividor. A casa seva sempre hi havia gent per fer festa. Un dia de cacera, baixaven per l'alzinar que voreja el torrent quan van veure una cerva blanca. La van perseguir durant molta estona i la van ferir amb les fletxes. Acorralada va començar a baixar pel torrent, on s'aixecava una gran roca. Per una esquerda sortia un doll d'aigua. Una noia, filla d'un matrimoni que vivia a l'última de les quatre cases del Sot de Sant Celoni, estava aquell dia herbejant prop de la roca, quan aparegué la cerva blanca, perseguida pel cavaller Arnold. D'un bot, la cerva anà a parar damunt la roca i d'allà saltà al torrent. Arnold va fer el mateix, davant l'ensurt de la noia pel perill que suposava el salt. El cavall quedà aixafat però Arnold, en veure la noia, no pensà més ni en la cerva ni en el cavall. Ella es torbà i envermellí per la mirada rebuda i va fer com per beure aigua; però en fer-ho va fer un crit i sortí corrents fins a casa seva. Li va dir a la seva mare que s'havia cremat el llavi i el cor a la font. Després de molt de temps de no viure a la Torre, Arnold preparava una altra jornada de cacera. El dia va començar amb una tempesta tan airada que van decidir deixar la cacera per un altre dia i dedicar-se a fer gresca. El majordom d'Arnold estava tan espantat amb la tempesta que en culpava el propi infern. Va començar a explicar una història d'una noia que se li va aparèixer el dimoni i va explicar que qui ho contava millor era un joglar que s'havia aixoplugat a la Torre. El van fer entrar perquè cantés la balada que es titulava 'La font de l'infern', que identificava la trobada entre la noia de la casa del Sot de sant Celoni amb el dimoni. En sentir això, Arnold, decideix segrestar-la. Però quan la puja al cavall, aquest s'encabrita i comença a córrer desesperat, el cavaller no podia dominar el corser, amb una mà aguantava la noia i amb l'altra les rendes. Tota la nit es passà el cavall encabritat, quan Arnold no pot més i deixar caure la noia el cavall es dirigeix a la roca d'on brollava l'aigua i es tira pel barranc amb l'Arnold damunt seu desapareixent per sempre més. La noia es va salvar perquè segons diuen es va fer la senyal de la creu al front. Va estar malalta durant un temps.","codi_element":"08023-26","ubicacio":"Sot de Sant Celoni a Bigues","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41085","titol":"Fons documental de l'arxiu parroquial de Bigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-bigues","bibliografia":"","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Es conserven els llibres sacramentals, el més antic és un llibre de bateigs de l'any 1560. Aquests llibres es van imposar a partir del Concili de Trento, abans no es feien. Es van salvar de la crema de l'any 1936 gràcies a dos seminaristes: Mn. Joan Batlles i Alerm i Mn. Codines. També destaca un capbreu de 1510 de Mn. Pere Bonet, un altre capbreu de Mn. Feliu Aguilar (1749), on hi ha molts resums de documents, alguns perduts, des de l'any 1220 i fins el segle XVIII. Destaquen els documents de Consagració de l'Església. El primer és de 1156, és l'acta de consagració. L'original està en el Bisbat. També hi ha un llibre de contractes i testaments des de l'any 1528 fins el 1545. Un llibre de llistats de compliment Pascual de 1567 fins el 1575.<\/p> ","codi_element":"08023-28","ubicacio":"Parròquia de Sant Pere i Sant Pau","historia":" L'autor del capbreu de 1749, Mn. Feliu Aguilar, és el mossèn que està enterrat a l'església parroquial. Un altre mossèn important per la conservació i difusió del patrimoni arxivístic i documental de la parròquia i, per extensió, per la història de Bigues, és mossèn Antoni Bassolas que està publicant els documents dins el full parroquial.<\/p> ","coordenades":"41.6776800,2.2217500","utm_x":"435223","utm_y":"4614283","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41085-foto-08023-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41085-foto-08023-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41085-foto-08023-28-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El responsable actual de l'arxiu és Mn. Antoni Bassolas","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41086","titol":"Lo mont del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lo-mont-del-fai","bibliografia":"BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 87-90.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"Llegenda que explica Maria de Bell-lloc que explica com una colla de llenyataires van anar al mont Fai, a la fondalada del riu Tenes, on hi havia molts faigs a talar el bosc. El cap de colla es va instal·lar a mitja alçada del cingle, però aquella primera nit no podia dormir i va sortir als peus del precipici, des d'on tenia una bella perspectiva de la cascada. A la mitjanit s'aparegué darrera de lluminosos raigs de llum, una hermosa dama. Aquest fet es va repetir tres vegades més. Les quatre noies reunides es van posar a ballar i jugar damunt de l'aigua; cada una d'elles desprenia un color diferent. Després van anar fins on hi havia un gran faig que besaren amb grans mostres de veneració i afecte i ballaren fins a trenc d'alba. L'endemà a la mateixa hora es va repetir l'escena però les noies estaven tristes perquè aquell dia els llenyataires havien talat els faigs que estaven al voltant del més gran. Al dia següent van talar el faig més gran i a la nit quan aparegueren les noies, una d'elles va morir al costat de la soca del gran faig, en braços de les altres. A mesura que s'anaven talant els faigs, les noies van anar morint fins desaparèixer del tot.","codi_element":"08023-29","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7157000,2.1893800","utm_x":"432568","utm_y":"4618529","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41087","titol":"L'olivera dels Plens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lolivera-dels-plens","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Darrera l'església de Sant Pere i Sant Pau hi ha una olivera que segons conten, quan l'Ajuntament estava en aquesta barriada (al davant de l'església), els diumenges, després de missa, els regidors es reunien al voltant d'aquesta olivera a tractar temes municipals. Naturalment a les actes oficials no consta aquest fet, però ens arribat de forma oral.","codi_element":"08023-30","ubicacio":"Al darrera de l'església de Sant Pere, al costat del cementiri antic.","historia":"Això passava abans de l'any 1907, que és quan l'Ajuntament es va traslladar d'edifici.","coordenades":"41.6776100,2.2221000","utm_x":"435252","utm_y":"4614275","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41087-foto-08023-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41087-foto-08023-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Notes facilitades per Abel Camp.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41088","titol":"Creu del Padró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-padro-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Restaurada l'any 1988","descripcio":"Creu de pedra ubicada sobre un basament de planta rectangular d'uns 90 cm. d'alçada fet amb el revestiments de pedres, coronat per una llosa plana. En un dels costats del braç travesser de la creu es pot llegir 'Missió de 1915 R. 1988'.","codi_element":"08023-31","ubicacio":"A pocs metres de l'església de Sant Pere i Sant Pau","historia":"Segons la llegenda es va posar durant la Missió de l'any 1915. Però a l'any 1988 es va fer una restauració que consistí en fer una reproducció de la creu i aixecar l'altar de pedra. Abans d'aquesta data, la creu estaria collada a terra. La creu original està a Can Maspons, i forma part del fons de la col·lecció del Museu.","coordenades":"41.6782300,2.2209700","utm_x":"435158","utm_y":"4614345","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41088-foto-08023-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41088-foto-08023-31-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41089","titol":"Temptació","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/temptacio","bibliografia":"BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 119-123.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"La pubilla del Margarit havia anat de festa, un diumenge a la tarda. Allí va trobar un xicot i es van enamorar. Sovint es trobaven i passaven llargues hores al costat d'un gorg on ella s'emmirallava cada matí. Aquella primera cita, en aquell gorg, es va fer de nit, les aigües es van obrir i sortiren les dones d'aigua i una dama coberta amb un mantell de brillants estrelles, era la reina de les fades que no podia suportar aquell festeig. Un dia que la pubilla del Margarit es va anar a emmirallar, el gorg la va xuclar i va aparèixer morta. El seu promès anà sovint des de llavors a asseure's a la roca al costat del gorg, fins que un dia la reina de les fades el va voler temptar sense èxit. El noi se'n va sortir i procurà no tornar a parar-se en aquell indret mai més.","codi_element":"08023-32","ubicacio":"El Margarit, Riells","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41090","titol":"L'orat de Riells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lorat-de-riells","bibliografia":"BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 125-130.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"La família d'un molí del Tenes, del que la narració prefereix ometre el nom, es guanyava força bé la vida per la permanent abundància d'aigua que sempre hi havia, malgrat els temps de sequera. L'alegria de la família es va incrementar al néixer un hereu, després de quatre filles. Aquest noi, l'Isidro, era llest i el van enviar a estudiar a Barcelona. Un dia va rebre una nota que s'afanyés a tornar a casa perquè la seva mare estava molt malalta. La mare va morir i ell no va voler tornar a Barcelona. Es va quedar al molí, però va anar descobrint que en realitat la seva mare s'ho havia passat força malament pel caràcter del marit, el seu pare. Aquest es va anar tiranitzant i el molí cada cop funcionava pitjor, els camps estaven descuidats, els animals desatesos, fins i tot l'aigua mancava. No hi anaven mossos perquè no els pagava el jornal. Les filles s'havien anat casant. L'única alegria del jove era l'Assumpta, però fins i tot ella se'n va allunyar. Un dia va fugir de casa i el van trobar errant pels boscos. El van voler tornar a casa seva, però ell fugia per qualsevol forat. Només vivia del bosc i de l'aigua de les torrenteres, embogit per les desgràcies viscudes. Sovint se'l veia en el cementiri, davant la tomba de la seva mare, i quan es trobava algú, com fou el cas de la Maria de Bell-lloc, el seguia necessitat d'amor i tendresa com estava.","codi_element":"08023-33","ubicacio":"Riells","historia":"Aquesta història l'explica Maria de Bell-lloc en una carta que envia al director de La Renaixença. A la missiva conta com la dida familiar li narra directament els fets després de trobar-se amb el 'pobre Isidro' en el cementiri de Riells. El relat comença amb aquesta trobada narrada amb un deix de misteri, talment com si l'aparició de l'Isidro a l'autora, en el cementiri de Riells i a trenc d'alba, es tractés d'una aparició fantasmagòrica. Sensació que augmenta amb la següent persecució muda que pateix la pobra Pilar Maspons (nom real de Maria de Bell-lloc).","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41091","titol":"La creu de caps de mort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-creu-de-caps-de-mort","bibliografia":"BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 131-136.","centuria":"","notes_conservacio":"Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc.","descripcio":"A Bigues hi vivia un matrimoni feliç, bondadós i honorable. Eren molt estimats per tot el poble. Per desgràcia seva, el seu fill, Felliu, era una mala peça. Allí on hi havia hagut un problema hi sortia el seu nom. Els pares ho van provar tot, fins i tot donar-li un ofici, però no hi havia manera. Un dia que en Feliu estava de Festa Major, el van avisar que el seu pare s'havia posat molt malalt, però no va anar a casa fins que es va acabar la festa. Quan va arribar el pare estava molt greu i sense parla, només li donà una mirada que li va glaçar el cor. Al cap de cop morí. Per un breu temps, en Feliu es comportà, però tot seguit va tornar a fer de les seves. No treballava, es passava setmanes seguides fora de casa, es va vendre les eines del pare. Un dia que en Feliu anava a missa, va veure que a la creu, feta de caps de mort que hi havia a la cantonada del cementiri adossat a l'església, li havia caigut la testa de la part de dalt. Quan passava això, es substitueix per un altre cap del cementiri. Aquella vegada hi havia posat una testa blanca com si fos força recent. Al veure-la, en Feliu quedà parat d'esglai, li semblà que les conques buides dels ulls s'anaven omplint i li llançaven una trista mirada. Cada cop que passava per aquell lloc veia la mateixa imatge. Feia temps que la gent del poble estava intranquil·la per l'alt increment de robatoris i assalts de bandolers. Un dia un veí, en Ton, es va trobar un bandoler i es va voler defensar, però resultà ferit. La notícia es va escampar i arribà a oïdes de la mare i la germana d'en Feliu, que restaven a casa filant al costat de la llar de foc. Era ja de nit i van tocar amb força a la porta. Era en Feliu, que ocultava una ferida de pistola, la mare va caure del disgust i els fills es pensaven que havia quedat morta. En Feliu fugí espaordit sense rumb i pensant que havia mort la seva mare, es va deixar caure a terra, vençut per la fatiga, havia anat a parar al cementiri. Quan aixecà els ulls es va trobar davant per davant de la creu de caps de mort, de la testa que el mirava, ara en sortia una mirada amenaçadora, com l'última que li havia llençat el seu pare. Veia ombres, d'un home sense cap, després anà al nínxol del seu pare i observà que hi havia un forat en el lloc del cap. A l'endemà, el rector va trobar en Feliu estès a terra, aquest li confessà totes les culpes i que volia posar-hi remei. Amb el rector de mitjancer, en Ton el perdonà i en Feliu es comportà des de llavors com un bon hereu i cap de casa. Des d'aleshores aquella creu fou més venerada que mai.","codi_element":"08023-34","ubicacio":"Bigues","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41093","titol":"Retaule del Roser","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-del-roser","bibliografia":" COMAS, Carme (1985): Retaule del Roser de l'església de Sant Pere de Bigues. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. MARTÍ BONET, Josep M. (1981) Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vol. I\/2. Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona, pàgs. 359-378. MORALES VILLAR, Mercè (1988): Retaule de la Verge del Roser de Bigues. Treball d'Història de l'art. Lleida. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Es va restaurar l'any 1996","descripcio":" Retaule renaixentista de principis del segle XVII, situat a la capella lateral del braç esquerre. Consta de banc, cos i coronament amb tres carrers. El banc consta de tres escenes pintades sobre fusta, disposades entre pilastres decorades amb mascarons, elements vegetals, rams de fruita, etc, i estriats pels costats. En el centre hi ha l'escena del naixement de Jesús; a l'esquerra, l'Anunciació; i a la dreta, l'adoració dels reis. El cos està presidit per una fornícula amb una imatge moderna de la Mare de Déu. Consta de tres carrers flanquejats per quatre columnes de tronc partit: motius florals per sota i estries al damunt. A banda i banda dues escenes evangèliques, o misteris del rosari. Al costat esquerre, la vinguda de l'Esperit Sant als apòstols i a Maria; a baix l'Assumpció de Maria. A la dreta, l'Ascensió del Senyor i la resurrecció de Jesús. Coronament de tres carrers com el cos amb tres escenes entre dues columnes i acabament en timpà. Escena central de la coronació de la Mare de Déu flanquejada a banda i banda per sant Francesc d'Assís i sant Domènech.<\/p> ","codi_element":"08023-36","ubicacio":"Església de sant Pere i sant Pau de Bigues","historia":" A les visites pastorals de 1606 i 1609 no surt cap referència a aquest retaule. Però en una visita pastoral del 20 de setembre del 1626 es diu: 'Item visitavit altare (del Roser)...retabulum novum es pinsello depictum cum imagine Beatae Mariae de bulto'. Per tant, podem datar la col·locació del retaule entre l'any 1609 i 1626. Es va restaurar l'any 1996, entre el 3 de juny i el 19 de juliol, per Anna Bermejo i Sílvia Brustenga.<\/p> ","coordenades":"41.6776800,2.2217500","utm_x":"435223","utm_y":"4614283","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41093-foto-08023-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41093-foto-08023-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41093-foto-08023-36-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-29 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Anònim","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41094","titol":"Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona","bibliografia":" MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. La parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Bigues disposa d'una caixa, número 312, amb documentació diversa dels segles XVII a XX. També hi ha una nota de Mn. Lluís Petit d'arxius destruïts durant la guerra del francès. A més, es pot trobar documentació referent a Bigues en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals, on es documenten 55 visites pastorals a Bigues entre els anys 1306 i 1894. També s'hi pot trobar l'original de l'acta de consagració de l'església, de l'any 1156.<\/p> ","codi_element":"08023-37","ubicacio":"Palau Episcopal de Barcelona. C. Del Bisbe, 5 (Barcelona)","historia":" L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.<\/p> ","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41095","titol":"Fons documental de l'Arxiu diocesà de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-vic","bibliografia":" GINEBRA i MOLINS, Rafael (2000): Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Dins Lligall (Barcelona) núm. 16 p. 11-83.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" El fons documental de l'arxiu episcopal de Vic es pot consultar per internet a la pàgina http:\/\/www.abev.net. No conserva carpetes relacionades amb la parròquia de Sant Vicens de Riells, però sí que s'hi poden trobar documents aïllats o classificats en tipologies vàries, com les visites pastorals.<\/p> ","codi_element":"08023-38","ubicacio":"C. Sta. Maria, 1 (Vic)","historia":" L'arxiu episcopal de Vic neix amb el mateix bisbat, a les darreries del segle IX. El document més antic que es conserva és de l'any 881. En el s. XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII, mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del segle XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat l'any 1920 pel canonge Casadevall. L'any 1936 es va cremar una tercera part d'aquest darrer arxiu. Després de la guerra, el Dr. Eduard Junyent estructura l'Arxiu donant-li la fesonoomia actual.<\/p> ","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El responsable és Rafael Ginebra Telèfon: 93 889 44 32 de dilluns a divendres de 16 a 20 h i dissabtes de 10 a 13 i de 16 a 20 h.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41096","titol":"Larari de Can Margarit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/larari-de-can-margarit","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Larari situat a la cuina del mas, just dins l'àmbit de la llar, a la seva dreta. Es tracta d'un petit forat a la paret, en forma de capelleta. Hi ha una imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús.","codi_element":"08023-39","ubicacio":"Can Margarit","historia":"El senyor Antonio Garcia, masover, en unes reformes va tapiar el forat. Quan el senyor Nicolau Farriols, l'amo del mas, ho va veure, li va dir que el destapés i el deixés com estava que a les cases antigues i en el món clàssic hi posaven les divinitats protectores de la llar (els deus lars). Llavors li van posar una imatge, un bust, de la Mare de Déu amb l'infant Jesús.","coordenades":"41.6882700,2.2038400","utm_x":"433743","utm_y":"4615472","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41096-foto-08023-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41096-foto-08023-39-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41097","titol":"Fons bibliogràfic de l'hemeroteca Josep Móra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-bibliografic-de-lhemeroteca-josep-mora","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fons bibliogràfic i documental d'obres referents a Bigues i Riells de qualsevol temàtica. Hi ha monografies, articles, revistes i notícies de diaris. Destaquen les publicacions de Francesc Maspons i Labrós i Pilar Maspons, que escrivia amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc.","codi_element":"08023-40","ubicacio":"Pl. de la Porxada, 6 (Granollers)","historia":"Creada l'any 1962 amb les publicacions, impresos i monografies que en vida havia aplegat el senyor Josep Móra i Sibina (Granollers 1858-1937). Des de bon inici la importància del fons s'incrementa i es converteix en el centre de documentació de referència per als estudiosos de la comarca del Vallès Oriental. Actualment el seu catàleg està format per premsa, monografies, impresos, programes, cartells, fotografies sobre Granollers i la comarca del Vallès Oriental; partitures musicals de compositors locals i d'altres; també obres d'assaig i literàries d'autors de la comarca; i biblioteca de consulta.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons bibliogràfic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El responsable és el senyor Lluís Tintó.Horari: de dilluns a divendres de 9 a 13 i de 18 a 20 hores.Telèfon 93 842 66 85.","codi_estil":"","codi_tipologia":"57","codi_tipo_sitmun":"3.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41098","titol":"Festa Major de Riells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-riells","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Festa patronal de Riells que es celebra per Sant Gaietà i durant la primera setmana d'agost. El ball és l'autèntic protagonista de la festa. Abans es feia la Missa cantada amb orquestra i s'anava a buscar el rector. Un any van organitzar un concurs de solcs per plantar patates. Va guanyar el que va fer el solc més recte i més ràpid.","codi_element":"08023-41","ubicacio":"Riells","historia":"Les festes majors han canviat molt. Pere Brossa i Enric Bachs comentaven que abans de l'any 1956, la festa la pagaven particulars que recuperaven part de la inversió fent socis de la festa, sobretot entre els propis conciutadans, i fent pagar entrada al ball o organitzant tómboles.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41099","titol":"Festa Major de Bigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-bigues","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Festa patronal de Bigues que es celebra per Sant Pere, el 29 de juny.","codi_element":"08023-42","ubicacio":"Bigues","historia":"Curiosament es deia la Festa Major petita, perquè els pagesos per Sant Pere tenien molta feina al camp i van traslladar la festa a Santa Maria, el 15 d'agost. A finals dels anys 60, la festa d'agost es va deixar de fer i va restar la festa patronal, per Sant Pere.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41100","titol":"Festa Major d'hivern de Riells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dhivern-de-riells","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Es celebra per Sant Vicenç, el 22 de gener.","codi_element":"08023-43","ubicacio":"Riells","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41101","titol":"Festa Major d'hivern de Bigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dhivern-de-bigues","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Es celebra per Sant Sebastià, el 20 de gener. Es fa el vot de poble, tothom anava a missa. A la tarda es feia teatre separats els nois de les noies.","codi_element":"08023-44","ubicacio":"Bigues","historia":"A finals dels anys 60 es va deixar de fer, i ara ha agafat un altre caire, més restringit.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41102","titol":"Festa dels Tres Tombs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-dels-tres-tombs-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Concentració a les 9'00 del matí, a la plaça del Mercat, on es fa un esmorzar per a tothom, els cavallers i participants de la rua estan convidats, la resta ha de pagar el tiquet. A migdia, les 12 o les 13 hores, segons la missa, comença la rua que circula per la via principal del municipi (la carretera i c. Anna Molas). Es fa la benedicció d'animals i carruatges. Després es fa un dinar multitudinari, seguint els mateixos criteris de l'esmorzar. Darrerament es concentra una setantena de participants del municipi i els voltants de la comarca, amb el que es coneix com a participants de torna. És a dir, d'intercanvi de participacions entre pobles. Paral·lelament es fa una fira agrícola. També es fan concursos de pintura, cercaviles, rifes i activitats culturals vàries.","codi_element":"08023-45","ubicacio":"Bigues","historia":"Aquesta festa era freqüent després de la guerra civil, però la majoria van acabar desapareixent als anys 60. Els Amics de la Unió van reprendre la festa dels Tres Tombs als anys 80, però en un sentit molt diferent dels precedents. Més portats per una moda que es va instal·lar al voltant de les hípiques i del món del cavall com element lúdic i, potser, un xic elitista. Això va durar uns anys, però com totes les modes, també es va perdre. En una nova etapa, els Amics dels Tres tombs, entitat formalitzada oficialment l'any 2005, però activa i viva des de principis del nou mileni, van recuperar la festa en un sentit més rural, més agrícola. Organitzada per l'Associació d'Amics dels Tres Tombs. Represa als anys 80","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41102-foto-08023-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41102-foto-08023-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41103","titol":"Pessebre Vivent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pessebre-vivent","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Pessebre Vivent que es fa el dia de Sant Esteve, pels voltants de l'església de Sant Vicenç de Riells. Hi intervenen una setantena d'actors, la majoria infants, que representen diferents escenes típiques o folklòriques amb d'altres escenes bíbliques, que varien segons l'any. Els quadres més freqüents són els de llenyataires, del forner, del cisteller, el paller, del mercat i el que anomenen escena tradicional catalana. Les escenes religioses o bíbliques són el Naixement, l'Anunciació de la Mare de Déu, l'Anunciata als pastors, buscant posada i la Sagrada Família. Aquestes escenes es poden veure al llarg d'un recorregut que la gent fa en grups. L'entrada costa 3 euros, amb la que s'inclou una botifarrada que es fa a la plaça de l'església, un cop finalitzat el recorregut.","codi_element":"08023-46","ubicacio":"Parròquia de Riells","historia":"Es fa des de l'any 1993 ininterrompudament. Fou el mossèn de la parròquia qui va començar aquesta iniciativa, amb la canalla del poble. Al començament només es van fer cinc escenes, però amb l'increment de la participació van augmentar el número d'escenes. La ubicació també s'ha anat modificant, adaptant-se a les diferents realitats municipals. Els organitzadors del Pessebre Vivent són els Joves de la Parròquia.","coordenades":"41.6990600,2.1985300","utm_x":"433312","utm_y":"4616674","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41103-foto-08023-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41103-foto-08023-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41104","titol":"Turó de les Onze Hores","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-les-onze-hores","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Interpretació toponímica popular de la que es desconeix l'origen del Turó de les Onze Hores que afirma que aquest nom es deu perquè és il·luminat pel sol a les onze del matí, hora solar.","codi_element":"08023-47","ubicacio":"Turó de les Onze Hores","historia":"","coordenades":"41.7046500,2.2135400","utm_x":"434567","utm_y":"4617283","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41104-foto-08023-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41104-foto-08023-47-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Abel Camp","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41105","titol":"Joc del Borinot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/joc-del-borinot","bibliografia":"La Veu, núm. 31-32, maig-juny de 1980. Portada.","centuria":"","notes_conservacio":"Només el coneixen els més grans del lloc i ja no es practica.","descripcio":"Joc explicat pel senyor Dídac Martínez Gallardo. Poden jugar varis individus. Un d'ells para amb la mà dreta tapant-se la cara, els ulls, i la mà esquerra la posa plana per sota el colze dret. Els altres jugadors han de picar la mà sense que el que para sàpiga qui ho ha fet. Si l'endevina para l'altre. Els jugadors han de despistar i fan sorolls voltant a l'entorn del que para com si fossin borinots. D'aquí bé el nom. El que para només hi veu pel costat esquerre i quan li piquen el palmell de la mà es pot girar per enxampar qui ho ha fet. Hi ha una altra versió del joc que consisteix en treure-li la boina o gorra al jugador que para en comptes de picar-li el palmell de la mà. Es posen tres jugadors amb les cames obertes i el peu dret del de l'esquerra en contacte amb el peu esquerres del del mig i el peu dret d'aquest en contacte amb el peu esquerre del jugador de la dreta. El jugador del mig és el borinot i porta la gorra, i ha de picar la mà d'un dels altres jugadors, que la tenen enganxada a la galta, sense que aquest a qui pica aconsegueixi fer-li caure la gorra i sense moure els peus.","codi_element":"08023-48","ubicacio":"Bigues","historia":"Aquest joc el practicava l'informant a la seva època, ara té 77 anys. Enguany a la Festa Major es vol dedicar una diada a recuperar jocs com el borinot o jocs d'equips que s'han deixat de practicar, però que formen part d'un passat comú.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41105-foto-08023-48-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41106","titol":"Ball de Gitanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-gitanes-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es ballen.","descripcio":"Conjunt de balls que s'anomenaven ball de gitanes però que abastava diversos balls i figures: jotes, contradances, i parts de tres. Es ballava per parelles, vuit, dotze o catorze parelles. Els nois portaven les castanyoles. Es feia una entrada amb les parelles agafades dels dits, es feien una sèrie de figures assajades i es col·locaven en paral·lel i donaven pas als altres balls: jotes, contradances,... Quan s'acabaven es tornava a sentir la música d'entrada i les parelles anaven sortint saludant, les noies amb un mantó o mocador i els nois amb les mans.","codi_element":"08023-49","ubicacio":"Bigues","historia":"Hi ha notícies que abans de la guerra ja s'havien fet Balls de Gitanes, però el senyor Andreu Camp, que va néixer l'any 1929, no recorda haver-ho vist. Ell i una colla, després de la guerra, l'any 1946, van voler reprendre'n la tradició i van comptar amb l'ajut del senyor Josep Calés i dos germans, que eren de Parets. Aquests van ensenyar a ballar Gitanes a la gent de Bigues. L'any següent no van anar-hi i va agafar la direcció del ball el senyor Andreu Camp i va durar una vintena d'anys, de manera discontinua. Fins a finals dels anys vuitanta.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41107","titol":"Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Es feien el dissabte de Glòria. S'anomenaven dos administradors des de l'església. Sortien dues colles, una de casats i una de solters, que es repartien el poble. Del que es recollia es feia un dinar entre les dues colles i el que sobrava es donava a la parròquia. Part del menjar sobrant es subhastava, i els diners també anaven a la parròquia.","codi_element":"08023-50","ubicacio":"Parròquia de Riells","historia":"La descripció correspon a les caramelles que es feien a la parròquia de Sant Pere de Bigues, que ara ja no es fan; es van començar a fer després de la guerra i va durar deu o dotze anys. Després d'això el senyor Ramon Romeu va agafar una colla de nens i nenes (catorze anys com a màxim) i per Pasqua cantaven anant per les cases. Aquesta activitat va durar uns 20 anys, fins els anys 70. A Riells encara es fan, organitzades per la Coral Sant Vicenç de Riells, també per Pasqua.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41109","titol":"Aplec de Puiggraciós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-puiggracios","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Aplec que es fa a l'ermita de la Mare de Déu de Puiggraciós el primer dilluns de Pasqua. Aplega gent de Riells, Bigues, Santa Eulàlia, l'Ametlla, La Garriga i el Figueró-Montmany. Es puja a peu des de Bigues, es fa una Missa. Fins els anys 80 es cantaven caramelles a la sortida de la Missa. Fins l'any 2002, la gent es quedava a dinar en un bosc del darrera, i al atarda s'hi feien jocs de cucanya. Però ara s'ha perdut. També es cantaven els goigs de la Mare de Déu. Ho feien els caramellaires grans.","codi_element":"08023-52","ubicacio":"Ermita de la Mare de Déu de Puiggraciós","historia":"Les primeres notícies que es tenen són del segle XVII. Recuperat de forma intermitent des de l'any 1957, després de començar la restauració del santuari, segons projecte de l'arquitecte Bonet-Garí de l'any 1952","coordenades":"41.7060200,2.2476400","utm_x":"437405","utm_y":"4617410","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41109-foto-08023-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41109-foto-08023-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41109-foto-08023-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"És un dels escenaris descrits a la novel·la 'Els sots feréstecs' de Raimon Casellas, on també hi surten topònims i personatges de Bigues.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41110","titol":"Mausoleu de la família Maspons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mausoleu-de-la-familia-maspons","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Entorn molt malmès","descripcio":"Panteó familiar de la Família Maspons que es troba en el cementiri antic, adjunt a l'església de Sant Pere i Sant Pau de Bigues. Al mig del cementiri hi ha aquest panteó. Es tracta d'una gran llosa de pedra granítica situada horitzontalment sobre un lleu basament i amb una lleugera inclinació. Al capçal la pedra forma com un montícul imitant el Gólgota damunt el qual s'alça una gran creu, també de pedra amb els braços de secció circular. Tot envoltat per un magnífic carenat de ferro forjat.","codi_element":"08023-53","ubicacio":"Cementiri antic","historia":"La família Maspons és una de les més antigues de Bigues que dona nom al mas Maspons.","coordenades":"41.6776800,2.2217500","utm_x":"435223","utm_y":"4614283","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41111","titol":"Escultura de Josep Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-de-josep-pla","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Escultura en bronze que representa l'escriptor català, Josep Pla, assegut en un banc de pedra de Sant Miquel del Fai, amb boina i fumant una cigarreta.<\/p> ","codi_element":"08023-54","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7142000,2.1880100","utm_x":"432453","utm_y":"4618363","any":"2002","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41111-foto-08023-54-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Tomàs Atienza","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41112","titol":"Marededeu del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marededeu-del-fai","bibliografia":" CASANOVA i QUEROL, Elisenda (1993): Fitxa número 102 de l'inventari del Museu Maricel de Sitges. Inèdit.<\/p> PLADEVALL i FONT, Antoni (1991): Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XXI (original s.XIV)","notes_conservacio":"La peça es troba en molt bon estat de conservació.","descripcio":" Còpia de la Marededéu gòtica d'alabastre esculpit amb el Nen Jesús.<\/p> Mare de Déu asseguda sobre un setial amb el Nen Jesús a la falda. El cap està coronat amb una corona daurada d'acabaments florals, porta una túnica de coll rodó cenyida sota el pit mitjançant un cinturó, un llarg mantell amb ribet daurat que li cau a banda i banda de la cara, deixant entreveure bona part dels rínxols de la cabellera. Sobre el pit, es veu un fermall de tipus floral per subjectar el mantell. Rostre ovalat de faccions dolces i serenes, amb els ulls ametllats, la boca petita i el mentó apuntat. És representada amb els atributs que la devoció mariana evoca: com a reina del cel, amb la bola del món a la mà dreta, i com a mare del creador, amb el seu fill a l'altre costat. El Nen Jesús mostra una postura més rígida i forçada, amb el cap més alçat mirant fix al cel. Està dret sobre el genoll esquerre de la mare, vesteix una túnica fins els peus. Té els dits de la mà dreta malmesos i a l'esquerre hi duu un ocell. Aquesta representació respon a una tipologia comunes del segle XIV, seguint models francesos.<\/p> La peça està treballada per totes bandes, el què indueix a pensar que era una figura exempta que podria ser contemplada per davant i per darrera.<\/p> En l'obra destaca la seva delicades i elegància, el tractament acurat de les teles i l'anatomia dels cossos, on s'aprecia certa desproporció en els cànons aplicats a l'hora de realitzar, per exemple, les mans. La interrelació entre la figura de la Mare i del fill no està gaire ben resolta per l'artista, es denota certa influència arcaïtzant.<\/p> A la banda posterior dreta té una inscripció 'A. Masalles. R. 2002'.<\/p> ","codi_element":"08023-55","ubicacio":"Dins l'església de Sant Miquel del Fai (la peça és una còpia de l'original dipositat al Museu Maricel de Sitges).","historia":" Segons consta a l'inventari del Museu Maricel de Sitges, que és on està ubicada aquesta Marededéu, en va fer donació el Dr. Pérez-Rosales, l'any 1975.<\/p> Es desconeix l'autoria de l'obra, però, es vincula a l'escola escultòrica de la província de Lleida degut a les semblances i similituds amb peces fetes per autors d'aquella zona.<\/p> ","coordenades":"41.7162700,2.1903700","utm_x":"432651","utm_y":"4618591","any":"2002 (original 1330-1340)","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41112-img20250121115241.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41112-20250121105104.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41112-20250121105013.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-03-17 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Àlex Masalles (restaurador i escultor)","observacions":"La peça original es conserva al Museu Maricel de Sitges amb el número d'inventari 102. La còpia es va realitzar l'any 2002.","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41113","titol":"Barra d'or del Mas Viaplana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barra-dor-del-mas-viaplana","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Segons ens han informat oralment, es deia que al Mas Viaplana hi ha enterrada una barra d'or. L'hereu del Mas Viaplana és el protagonista de la llegenda de la dona d'aigua, i les pintes o objectes d'or que són entregats a protagonistes de llegendes són molt freqüents i volen explicar la bona fortuna d'una heretat.","codi_element":"08023-56","ubicacio":"Mas Viaplana","historia":"","coordenades":"41.6997600,2.1982300","utm_x":"433288","utm_y":"4616752","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Abel Camp","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41114","titol":"Sarcòfag de l'església de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sarcofag-de-lesglesia-de-sant-pere","bibliografia":" COMAS, Carme (1985): Sarcòfag a l'església de Sant Pere de Bigues. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La tapa està trencada","descripcio":" Sarcòfag buit, de pedra llisa, amb tapa triangular, trencada per un costat. Porta tres escuts gravats per cinc línies horitzontals a la tapa i a la base. En els costats hi ha una creu. Totes les decoracions estan fetes per incisió, amb punxó. Morfològicament sembla un sarcòfag baix medieval.<\/p> ","codi_element":"08023-57","ubicacio":"Església de Sant Pere de Bigues","historia":" Ningú n'ha sabut donar explicacions de la seva presència. De fet, es troba en un racó a l'entrada de l'església. Segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, feta per Carme Comas, el sarcòfag va ser trobat enterrat en un dels laterals de l'església, sense poder definir quan va passar. Els motius heràldics no aporten gaire informació ja que són molt corrents dins l'heràldica catalana.<\/p> ","coordenades":"41.6776800,2.2221000","utm_x":"435252","utm_y":"4614283","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41114-foto-08023-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41114-foto-08023-57-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-29 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41115","titol":"Pintures de Sant Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pintures-de-sant-marti","bibliografia":" AA.VV Catalunya Romànica. Vol. XVIII, Vallès occidental i Vallès oriental, pàgs. 297-307. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Ubicació desconeguda","descripcio":" Les pintures originals de l'església de Sant Martí es troben innaccessibles al públic, ja que formen part d'una col·lecció privada, la única referència de la qual sabem que és de Barcelona. Sabem com són gràcies a les còpies i a Mn. Pladevall. Però la l'ermita es poden contemplar unes còpies promogudes per l'actual propietat de Sant Miquel del Fai. Segons Pladevall (1991), a la part superior hi havia els símbols dels evangelistes (només hi ha la còpia d'un d'ells), que envoltaven un gran Crist o Pantocràtor desaparegut. A la part mitja, una sèrie d'escenes referents a la vida del patró de l'ermita, sant Martí. Finalment, un gran sòcol a la part baixa en forma de cortinatge. Es tracta d'unes pintures del segle XIV del conegut com estil gòtic lineal que tenen gran interès per les poques mostres d'aquesta època a Catalunya. No sabem del cert si es troben en una col·lecció o es troben repartides amb dues propietats.<\/p> ","codi_element":"08023-58","ubicacio":"Barcelona","historia":" En motiu d'unes remodelacions, l'any 1967, van aparèixer unes pintures murals del segle XIV. Van ser arrencades per Pere Puntí, artista i restaurador vigatà, i adquirides per l'arquitecte Sr. Camil Pallàs. Suposem que ha estat ell o els seus descendents, ja que l'actual gerència de Sant Miquel del Fai no ens ho ha volgut confirmar, qui van deixar fer les còpies que es mostren actualment a la capella.<\/p> ","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41115-foto-08023-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41115-foto-08023-58-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Cal fer incís en que la fitxa correspon a les pintures originals que pertanyen a una col·lecció particular i no a les còpies que es van fer per restituir a l'ermita de Sant Martí, que les hem classificat com elements no inventariats. Tot i així, les fotografies que posem són de les còpies que estan a l'ermita de Sant Martí.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41116","titol":"Teier de Can Bori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teier-de-can-bori","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al costat de la llar de foc del mas de Can Bori hi van trobar, encastada a la paret, una olleta amb la boca posada a plom amb la paret. Segons ens han explicat els propietaris del mas, aquest element servia per guardar-hi les teies per encendre el foc de la llar. Les teies les treien del cor del tió, on la fusta era més oliosa i, per tant, més fàcil d'encendre. Actualment, amb els sistemes moderns per encendre les llars de foc el teier ha quedat com element curiós i ornamental; per guardar-hi caixes de mistos...","codi_element":"08023-59","ubicacio":"Can Bori","historia":"","coordenades":"41.6904900,2.2265300","utm_x":"435633","utm_y":"4615702","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41116-foto-08023-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41116-foto-08023-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41116-foto-08023-59-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41118","titol":"Col·lecció de Sant Miquel del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-sant-miquel-del-fai","bibliografia":" COMAS, Carme (1985): Làpida del monjo Arbizu de l'església-cova de Sant Miquel del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. COMAS, Carme (1985): Làpida sepulcral de Guillem ('església-cova de Sant Miquel del Fai). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991): Sant Miquel del Fai, a Catalunya Romànica, Vol. XVIII El Vallès occidental i Vallès oriental. Barcelona, pàgs. 302. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Dins el recinte de Sant Miquel del Fai hi ha un espai tancat, a mode de gran vitrina, on s'hi exposen objectes trobats heterogèniament in situ. Bàsicament són fòssils, fragments d'estalactites i alguns basaments de columnes i capitells. Però en aquesta fitxa hi volem afegir altres elements més destacables que es troben a l'ermita troglodítica de Sant Miquel, que d'una manera o altra també es troben exposats. Un dels elements més destacats és un atuell ceràmic d'estil àrab en el que s'hi van trobar 'relíquies' a l'interior. També hi ha una làpida sepulcral que s'atribueix a la tomba de Guillem Berenguer, fill del comte Berenguer Ramon I (1018-1035). El text de la inscripció diu: Aquí jeus, oh Guillem, semblant a Paris i Aquil·les, ja que no fores menor ni en llinatge ni en valentia. La parca envejosa t'arrabassà abans de temps la teva noblesa, la teva valentia i la teva glòria. És just, doncs, d'oferir pietosos sufragis en el túmul on estàs sepultat, oh joves, dels qui fou la glòria i la lloança'. Finalment incloem en aquesta col·lecció, la sepultura del monjo Andreu Arbizu. Làpida de marbre encastada a la paret, sense data. Presenta un relleu policromat, a dos àngels que sostenen un escut rodó on hi ha dos animals, bous, situats un damunt de l'altre, i que té repartida als costats una inscripció: ací jeu fra Andreu d'Arbizu, monjo d'aquesta casa. Us prego d'orar per ell'. Sota la làpida es veu un sarcòfag amb senyals d'haver estat profanat.<\/p> ","codi_element":"08023-61","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":" La làpida se suposa trobada l'any 1790 i es guardava encastada en la part davantera del mur que divideix els dos darrers altars laterals de l'església, però ara ha estat col·locada en una petita vitrina. La tomba del monjo Andreu va ser datada pel canonge Ripoll del segle XI. Les notícies documentals d'aquest monjo es situen en el segle XVI, era un personatge acomodat i de família noble. Es conserva un capbreu de 1588 que ens parla d'ell. La gerra de ceràmica vidrada àrab es va trobar amb motiu de les obres de restauració fetes al monestir l'any 1991, en desmuntar l'altar, es pot situar cronològicament als segles XI o XII.<\/p> ","coordenades":"41.7162000,2.1897700","utm_x":"432601","utm_y":"4618584","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41118-foto-08023-61-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41119","titol":"Fons del Museu Diocesà de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-del-museu-diocesa-de-barcelona","bibliografia":" - DALMASES, N. (1986). Catàleg Thesaurus, l'Art als Bisbats de Catalunya 1000-1800<\/em>, Fundació Caixa de pensions, Barcelona, 1986, pp. 95-97.<\/p> - DURAN-PORTA, Joan. La orfebreria en la Cataluña del románico: ausencias, noticias, rastros<\/em>. Románico Digital.<\/p> - DURAN- PORTA, Joan (2015). L'orfebreria romànica a Catalunya (950-1250)<\/em>, tesi doctoral.<\/span><\/span><\/p> - GUDIOL I CUNILL, J. 'Exposició de creus' 1913.<\/p> - GUDIOL I CUNILL, J. (1920). “Les creus d’argenteria a Catalunya”, Separata de l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans<\/em>, p. 274 i ss.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> - PLADEVALL i FONT, Antoni (1991). Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.<\/p> - SAURA TARRÉS, Jordi (1991): Sant Vicenç de Riells del Fai, a Catalunya Romànica<\/em>, Vol. XVIII El Vallès occidental i Vallès oriental. Barcelona, pp. 299 i 305.<\/p> ","centuria":"XII-XIII","notes_conservacio":"","descripcio":" En el Museu Diocesà de Barcelona es troben dues peces procedents de Bigues-Riells: la Creu de Sant Vicenç de Riells i la Creu de Sant Miquel del Fai.<\/p> La creu de Sant Miquel del Fai és una creu molt apreciada pels historiadors de l'art per tractar-se d'una peça poc comuna. Consta d'una ànima de fusta, revestida per una capa de plata repussada i cisellada, però sembla que antigament estava completament daurada. És del tipus de creu llatina, amb el peu més allargat i els braços, amb medallons circulars, eixamplats en la seva part final. En la cara frontal hi ha la imatge de Crist crucificat sobre medalló central i en actitud hieràtica. En el medalló del braç alt hi ha un àngel, amb un cristall al damunt. Entre l'àngel i Crist hi ha la inscripció en columna: IHS.NAZARE-SUN-REX-IVD-EOR-VM. En els medallons laterals hi ha les imatges de la Mare de Déu i Sant Joan, en posició horitzontal. En el medalló inferior hi ha la imatge de Abraham. La figura central del revers és l'Agnus Dei i en els extrems, l'àliga de Sant Joan, el bou de Sant Lluc, el lleó de Sant Marc i l'àngel de Sant Mateu. Cada símbol té el nom llatí amb caràcters epigràfics.<\/p> La creu de Sant Vicenç de Riells té una ànima de fusta i recoberta per una làmina de plata. Fa 22 cm d'alçada, 11 cm d'amplada i 1,5 cm de gruix i pesa 130 grams. Decoració repussada als dos costats amb dos motius zoomòrfics i un de geomètric; enquadrats per una doble línia de punts. En el revers de la creu hi ha una relíquia de la Veracreu. Els animals representats recorden lleons i dracs o galls. Per la forma que presenta i per la decoració es pot datar a la segona meitat del segle XII i principis del XIII.<\/p> ","codi_element":"08023-62","ubicacio":"Pla de la Seu, 7. Pia Almoina 08002 Barcelona","historia":" Entre aquestes dues creus hi hagut certa confusió en alguns moments perquè la creu de Sant Miquel del Fai va estar durant algun temps a la parròquia de Riells. Actualment es troben les dues en el Museu Diocesà de Barcelona; la creu de Sant Miquel del Fai és el número 100 de l'inventari del museu i la creu de Sant Vicenç de Riells és el número 101 de l'inventari del museu.<\/p> La creu de Sant Vicenç (núm. 101) ingressà l'any 1916 gràcies a una donació del rector Mn. Manuel Soler. L'1 de juny de 1980 es va restaurar amb l'objectiu de consolidar el suport.<\/p> ","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41119-foto-08023-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41119-foto-08023-62-2.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A l'església del monestir de Sant Miquel del Fai es presenta una reproducció de la creu de Riells feta als anys 90 per encàrrec del Museu Diocesà de Barcelona a l'artesà José Barbero, actualment propietat de la Diputació de Barcelona.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41120","titol":"Fons del Museu de Sant Feliu de Codines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-del-museu-de-sant-feliu-de-codines","bibliografia":"BUSTAMANTTE, Martí i GARRIGA, Martí (1988) Materials i jaciments arqueològics del Museu de Sant Feliu de Codines. Museu Arqueològic. Sant Feliu de Codines.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Museu de Sant Feliu de Codines exposa una gran quantitat de materials arqueològics procedents de jaciments pertanyents a Bigues i Riells, fruit de recerques i excavacions dels anys 60 i 70. Dels jaciments documentats amb materials en aquest museu són: Can Garriga (paleolític), Puig Alt del Viver (iber), Can Barri (romà), El Margarit I i II (romà), Can Parera (romà), La Madella, Puig Alt de Santa Creu (iber), el Xalet Blau (romà), Can Maynou i un fons de cabana de les Vinyes de Can Margarit. També hi ha un conjunt de ceràmica ibèrica procedent dels forns de Can Badell, donats pel grup del museu de Bigues com intercanvi 'perquè ells en tenien molts del mateix tipus'. També hi ha, entre aquest material, una vora de dolia amb una marca. També hi ha objectes donats per particulars (Ferran Capdevila i família Maspons i Anglasell). Però a banda d'aquest material arqueològic, també hem pogut documentar l'existència de material paleontològic. En concret es tracta de fòssils procedents de dos indrets diferents: del Xalet Blau i de la zona de l'Ullà, sense poder especificar més. Els fòssils del Xalet Blau es coneixen amb el nom de Vidàlia gerundensis i els de l'Ullà, Almirathirys Sampelayoi.","codi_element":"08023-63","ubicacio":"Parc Xifreda s\/n 08182 Sant Feliu de Codines","historia":"Museu fruit de l'esforç d'una sèrie de persones interessades per les pròpies arrels en una època de força protagonisme del que es coneix com a 'societat civil'. Particularment remarcable és l'impuls donat per senyor Martí Garriga i les troballes fetes pel 'Grup Talp', que van esdevenir municipals des de l'any 1988 i que es van ubicar en una torre d'estil eclèctic, finals del segle XIX i que recorda els edificis de la Ciutadella per a l'exposició Universal de 1888.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41120-foto-08023-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41120-foto-08023-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41120-foto-08023-63-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Paleolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Horari de visites: diumenges d'11 a 14 hores.","codi_estil":"77|80|81|83|76","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41121","titol":"La Polvoreria (tradició)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-polvoreria-tradicio","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Mas de Bigues del que es diu que té una mina que el comunica amb el castell de Montbui. Es tracta de la mateixa tradició que la de La Torre. També encara es diu que aquest nom li ve perquè els moros en feien pólvora en aquest indret.","codi_element":"08023-64","ubicacio":"La Polvoreria","historia":"","coordenades":"41.6768500,2.2073500","utm_x":"434023","utm_y":"4614202","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41121-foto-08023-64-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Abel Camp.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41122","titol":"Fons del Museu de Granolllers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-del-museu-de-granolllers","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El museu de Granollers conserva material arqueològic procedent del terme municipal de Bigues i Riells a partir de dues línies d'actuació: el fons de l'antic museu i excavacions més o menys programades a partir dels anys vuitanta. De la primera opció, trobem materials de Can Quintanes (ibèric), Cova de les Madrigueres (calcolític), Vinyes de Can Pou (calcolític), Turó del Rull (ibèric i romà), Can Noguera (romà), Camí camp d'en Garriga (ibèric), Can Badell, Can Parera i Les Barbotes (ibèric i romà), Vallderrós (ibèric), Can Carrera (romà), Cova del Duc (ibèric), Forn de Can Lledó (romà), Can Mainou (ibèric), Cal Pastor (ibèric), Can Roca (romà), Cal Sidret Vell (ibèric), Torrent prop de can Guilla (romà) i Can Garriga (taller de sílex). De les excavacions se n'han fet les següents: 1981.- Can Garriga (programada; Jordi Rovira) i Can Badell (Elvira Mata). 1982.- Can Garriga (programada; Jordi Rovira) i Can Badell. 1983.- Can Garriga (programada; Jordi Rovira) i Can Badell (Giordano Marquès). 1984.- Can Badell (programada). 1985.- Can Garriga (programada) i Can Badell (programada). 1986.- Can Badell (urgència; M. Panosa, M. Hernéndez Yllán i P. Giordano Marquès).","codi_element":"08023-65","ubicacio":"c. Josep Anselm Clavé, 40-42 de Granollers","historia":"L'any 1932 es crea una Comissió Organitzadora del Museu de Granollers i del Vallès Oriental, encarregada de recollir i inventariar les peces. La secció d'arqueologia s'encarregà de fer 'prospeccions' per tota la comarca. Un dels principals protagonistes fou J. Estrada.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Paleolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"77|79|80|81|83","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41123","titol":"Aplec de Sant Bartomeu de Mont-ras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-bartomeu-de-mont-ras","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conegut popularment com Festa Major de Sant Bartomeu de Mont-ras, que es celebra el segon cap de setmana d'agost. S'hi fa un sopar popular i ball, el dissabte a la nit. El diumenge es fa una excursió, Missa i sopar de fi de festa. El diumenge també es fan jocs per la mainada, xocolatada i concurs de dibuix infantil. Una constant durant aquests anys ha estat obtenir finançament per l'execució del projecte de restauració i recuperació, per això cada anys s'hi ha fet una venda de rajols, teules, o el que toqués aquell any.","codi_element":"08023-66","ubicacio":"Ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras","historia":"Festa recuperada durant els anys vuitanta (1987), arrel de trobar-se l'ermita en molt mal estat per l'abandonament i el vandalisme. Un grup d'amics van decidir endegar un projecte de recuperació de l'ermita. L'encarregat de realitzar el projecte fou l'arquitecte Pere Mariages. Actualment es troba en la tercera fase. Hi ha previstos cinc anys més de treball, que inclou una recerca històrica. Ho porten els membres de l'Associació Amics de Sant Bartomeu.","coordenades":"41.6952800,2.2348700","utm_x":"436332","utm_y":"4616227","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41123-foto-08023-66-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En aquesta ermita durant uns anys es va celebrar un aplec paral·lel on es concentraven usuaris de motos Vespa, en clara referència al fet que el juliol de l'any 1936 un eixam de vespes havia impedit que el lloc fos saquejat. Aquest esdeveniment va ser promogut pel poeta Carles Sindreu cap als anys 50. Per aquest motiu l'ermita també es coneix amb el nom de Sant Bartomeu de les Vespes. Aquest fet l'hem incorporat en el llistat d'elements no inventariats.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41124","titol":"Sardana La Baronia de Montbui","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-la-baronia-de-montbui","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sardana feta pel Mestre Josep Solà en motiu de la recuperació de l'ermita del castell de Montbui.","codi_element":"08023-67","ubicacio":"Baronia de Montbui","historia":"Estrenada el 4 d'octubre de l'any 1992 a l'aplec del Castell de Montbui.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"1992","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41124-foto-08023-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41124-foto-08023-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Mestre Josep Solà","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41125","titol":"Plaça de les Bruixes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-les-bruixes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La plaça de les bruixes és un sortint arrodonit dels cingles, molt proper al Turó de les 11 hores i de l'escenari de la llegenda de la Dona d'aigua, on diuen que es reuneixen les bruixes. Pere Brossa m'explicava que la seva àvia havia vist ballar-hi les bruixes al so del flabiol i que si s'adonaven que algú les observava sortien volant.","codi_element":"08023-68","ubicacio":"Al NE del nucli de Riells; a la Vall Blanca.","historia":"","coordenades":"41.7069700,2.2069800","utm_x":"434023","utm_y":"4617546","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41125-foto-08023-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41125-foto-08023-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Informació oral","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41126","titol":"Aplec del Castell de Montbui","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-del-castell-de-montbui","bibliografia":"DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes.","centuria":"XX","notes_conservacio":"No vigent","descripcio":"Es feia el primer diumenge d'octubre, es va començar l'any 1991 amb l'objectiu de restaurar l'ermita. Es feia missa, sardanes, dinar de germanor. L'any 1992 s'hi va estrenar la sardana del mestre Solà 'La baronia de Montbui'.","codi_element":"08023-69","ubicacio":"Castell de Montbui","historia":"Organitzat pels ajuntaments de l'antiga baronia, entitats excursionistes i els Amics del Museu de Bigues.","coordenades":"41.6640300,2.1766700","utm_x":"431456","utm_y":"4612802","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41127","titol":"Aplec de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-miquel","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"No vigent","descripcio":"Es feia el dilluns de la segona Pasqua. Pujava gent de Bigues, Riells, Lliçà, Les Franqueses, l'Ametlla... La gent hi anava a peu i en carro, feien un dinar i fins l'any 1967 es feia un ball de bastons. També s'hi havia fet sardanes i ball rodó.","codi_element":"08023-70","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"L'any 1994 es va voler recuperar però sense èxit.","coordenades":"41.7146400,2.1887800","utm_x":"432517","utm_y":"4618412","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41128","titol":"Plàtan de la Font de la Pineda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platan-de-la-font-de-la-pineda","bibliografia":"Decret 47\/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Plàtan (Platanus x hispanica) de grans dimensions situat al davant de la Font de la Pineda, concretament al mig del camí de la Pineda (que va a Sant Miquel del Fai), on a l'alçada d'aquest arbre el camí es bifurca en dos i el plàtan queda al mig del camí dins d'un test de pedra. Dimensions: Perímetre: 4,72 m , DBH: 1,51 m.","codi_element":"08023-71","ubicacio":"Font de la Pineda","historia":"","coordenades":"41.7033500,2.1904400","utm_x":"432643","utm_y":"4617157","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Inclòs dins del Decret 47\/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41129","titol":"Lledoner de Can Badell - les Escoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoner-de-can-badell-les-escoles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La part baixa del tronc de l'arbre està corcada i té forats.","descripcio":"Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat dins del jardí de can Badell (davant de les escoles). A causa de la seva edat, té l'escorça fisurada i el tronc buit per dintre.","codi_element":"08023-72","ubicacio":"Can Badell, camí de can Badell","historia":"","coordenades":"41.6759100,2.2142800","utm_x":"434599","utm_y":"4614092","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41129-foto-08023-72-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41130","titol":"Espai d'Interès Natural dels Cingles de Bertí (PEIN)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-dinteres-natural-dels-cingles-de-berti-pein","bibliografia":" CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Els incendis són el principal element de degradació de l'espai, els més recents són:-Incendi forestal de l'any 1994: 1415 ha (88% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1982: 250 ha (16% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1976: 210 ha (13% de l'espai)","descripcio":" Els Cingles de Bertí estan situats en els termes municipals de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells. Aquest últim, té un 10,2% del territori municipal dins d'aquest espai natural (unes 285,2 ha). Es relacionen els elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): 1. Elements geològics d'interès A) Afloraments geològics: Una de les zones millor estudiades del Paleogen del NE d'Espanya, reposa sobre una seqüència paleozoica (era primària) i triàsica (inici de l'era secundària) força completa. L'interès rau en el fet que resumeixen bona part de la història geològica de Catalunya. B) Singularitat geomorfològica: Relleu acinglerat originat a partir de l'acció dels processos geològics externs sobre les diferents litologies presents a l'espai, on la incidència de la xarxa hidrogràfica s'adapta i ressalta amb més intensitat la disposició dels diferents tipus de roques. Per exemple les cingleres del Perer i del Bertí; els cursos fluvials del Tenes, el del torrent Rossinyol, el de l'Ullar, el del Traver, els quals configuren les valls fluvials, com la de Riells o la del Llòbrega. Les gorges, les balmes, els salts d'aigua, les coves i els dipòsits de travertins. C) Cursos hídrics i règim hidrogeològic: La xarxa hidrogràfica i el funcionament de l'aigua subterrània modelen el substrat rocós i configuren tot un seguit d'elements geològics destacats. Acullen hàbitats considerats d'interès comunitari per la Directiva 92\/43\/UE. Destaquen les zones engorjades dels principals cursos d'aigua, el riu Tenes, la riera de Rossinyol i el riu Llòbrega, i els salts d'aigua que es produeixen en diferents punts d'aquests cursos, en especial el salt d'aigua del Tenes i el del Rossinyol en el seu aiguabarreig a l'alçada del Santuari de Sant Miquel del Fai. 2. Elements biòtics d'interès A) Presència d'hàbitats d'interès comunitari: Especialment els hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme. Directiva 92\/43\/UE. B) Presència de l'àliga cuabarrada i d'altres espècies protegides: També són protegides per llei, el falcó pelegrí i el duc. A més, la diversitat d'ambients, sobretot les cingleres, és important per un gran nombre d'espècies protegides. C) Interès dels sistemes naturals rupícoles: Espai caracteritzat per l'elevada presència dels ambients rupícoles, amb espècies de flora adaptades a unes condicions molt específiques. També per a determinades espècies de la fauna, aus rupícoles i fauna cavernícola. D) Interès biogeogràfic: Gran diversitat biològica quant a ambients biogeogràfics. Zona de transició entre la regió mediterrània i la regió eurosiberiana, amb presència de comunitats naturals de tipus submediterrani. E) Interès de la coberta vegetal: Malgrat els incendis forestals, en general té un bon recobriment vegetal, principalment per comunitats herbàcies; apareixen comunitats arbustives o boscos de rebrot en regeneració. Es conserven algunes comunitats boscoses. 3. Elements socioeconòmics d'interès A) Santuari de Sant Miquel del Fai: És situat en un entorn acinglerat i emmarcat per dos grans salts d'aigua, li confereix un interès especial des del punt de vista paisatgístic. Alguns del seus elements arquitectònics tenen força interès i han estat catalogats com a béns culturals d'interès nacional (BCIN). B) Patrimoni arquitectònic i arqueològic: Cal assenyalar Sant Pere de Bertí i alguns elements arqueològics inventariats. C) Model d'implantació: El baix grau d'implantació d'edificacions a l'espai, les quals es concentren a l'entorn d'algunes àrees agrícoles, ha permès preservar grans superfícies deshabitades . D) Tradició excursionista: L'espai ha estat utilitzat i és utilitzat per a l'activitat excursionista i el passeig. Àmbit és creuat per un sender de gran recorregut, GR 5, de Sitges a Canet de Mar (per Montserrat i el Montseny) i per un sender de petit recorregut, PR-C 33, de la Garriga.<\/p> ","codi_element":"08023-73","ubicacio":"Cingles de Bertí","historia":" El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí es formula en desenvolupament del Decret 328\/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. El Pla d'espais d'interès natural (en endavant, PEIN) té caràcter de pla territorial sectorial i va ser redactat de conformitat amb la Llei 12\/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant Llei 12\/1985) i la Llei 23\/1983, de 21 de novembre, de política territorial. El PEIN estableix un sistema de 144 espais del territori català considerats pel seu interès natural i representatius dels sistemes naturals presents a Catalunya, als quals dota d'un règim de protecció bàsic. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí fa referència a un d'aquests espais. La memòria del PEIN destaca l'interès biogeogràfic d'aquest espai i la seva singularitat geomorfològica, ecològica i paisatgística.<\/p> ","coordenades":"41.7146400,2.1887800","utm_x":"432517","utm_y":"4618412","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41130-foto-08023-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41130-foto-08023-73-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Informació complementària dels elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): En relació a la presència d'hàbitats d'interès comunitari, cal tenir presents la Directiva 92\/43\/UE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (en endavant Directiva 92\/43\/UE) i el Reial Decret 1997\/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i de la flora silvestres, el PEIN es caracteritza per la presència d'hàbitats d'interès comunitari. En particular, es tracta dels hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures (codi 54.12) i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme (codi 65). La nomenclatura i la numeració coincideix amb les utilitzades en ambdós textos legals. Pel que fa a l'àliga cuabarrada, aquesta nidifica a l'espai. És una au que pateix greus problemes de conservació en els sectors més septentrionals de la serralada Prelitoral. La Directiva del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (79\/409\/CEE), inclou al seu annex I l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). D'acord amb aquesta directiva, aquesta espècie ha de ser objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la fi d'assegurar la seva supervivència i reproducció en la seva àrea de distribució. També s'inclou aquesta espècie a l'Annex 2 de la Llei 3\/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, sobre espècies protegides de la fauna salvatge autòctona. El falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo), també són espècies protegides i es troben incloses en l'annex I de la Directiva 79\/409\/UE. El Santuari de Sant Miquel del Fai, és un enclavament amb un elevat atractiu paisatgístic que fa que sigui un punt important d'afluència turística. La visita al recinte ofereix diversitat d'activitats culturals, lúdiques i recreatives: l'església de Sant Miquel, les coves o els salts d'aigua del Rossinyol i del Tenes, l'itinerari fins a l'ermita de Sant Martí del Fai, una àrea de pícnic, un petit museu i l'antiga casa pairal reconvertida en restaurant. En relació al model d'implantació, la majoria dels masos, rehabilitats com a habitatge, tenen sistemes autònoms de generació d'energia o d'aigua potable, la qual cosa ha evitat la proliferació d'infrastructures lineals. Tanmateix, atesa la seva localització a la concentració urbana de Barcelona l'existència d'activitats agrícoles a l'espai, pot esdevenir un factor d'interès en relació amb el fet d'evitar alguns problemes derivats de la freqüentació per a usos recreatius, el manteniment d'espais oberts i la conservació d'infrastructures viàries per a situacions d'emergència.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["41"]},{"id":"41131","titol":"Bosc de la Baga de l'Arbocer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-la-baga-de-larbocer","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994.","descripcio":"Zona situada a la vessant nord del turó de l'Arbocer, al lloc conegut com la Baga de l'Arbocer. L'estrat arbori està format principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex), tot i que també hi apareixen roures (Quercus humilis i Quercus x cerrioides) i carrasques (Quercus ilex ssp ballota). A l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide hi ha lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), cirerer d'arboç (Arbutus unedo), arítjol (Smilax aspera), estepa negra (Cistus mospeliensis), heura (Hedera helix), bruc bol (Erica arborea), etc., de tal manera que conforma una de les arbredes més diverses del terme de Bigues i Riells.","codi_element":"08023-74","ubicacio":"Obaga del turó de l'Arbocer","historia":"","coordenades":"41.6923200,2.2354100","utm_x":"436374","utm_y":"4615898","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41131-foto-08023-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41131-foto-08023-74-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CEE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41132","titol":"Olivera de can Bori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/olivera-de-can-bori","bibliografia":"IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Malgrat tot, aquesta olivera té molts anys i presenta problemes d'esquerdament i fissures al tronc.","descripcio":"Olivera (Olea europaea var. europaea) monumental situada prop de can Cabot, als marges dels camps del camí de can Bori. Consta de dos troncs de grans dimensions que, si bé poden semblar dos individus diferents, per la seva proximitat i estructura sembla que sigui un sol individu que s'ha ramificat a nivell de terra.","codi_element":"08023-75","ubicacio":"Camí de Can Bori, a l'alçada de can Tàpies","historia":"","coordenades":"41.6881000,2.2233900","utm_x":"435370","utm_y":"4615439","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41132-foto-08023-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41132-foto-08023-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41133","titol":"Centàurea intibàcia (Centaurea intybacea)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/centaurea-intibacia-centaurea-intybacea","bibliografia":"BOLOS, O i VIGO, J. (1995). Flora dels Països Catalans, Volum III. Ed. Barcino. CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La centàurea intibàcia (Centaurea intybacea) és una espècie vegetal de la família de les compostes que té una distribució raríssima als PPCC i ha estat citada a les cingleres de Sant Miquel del Fai.","codi_element":"08023-76","ubicacio":"Roquissars de Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7125200,2.1920800","utm_x":"432789","utm_y":"4618174","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Aquesta centàurea és una mata laxa que fa entre 40 i 90 cm i te les tiges rígides i poc folioses; les fulles tenen entre 5 i 10 cm, les inferiors són lanceolades i dentades, mentre que les caulinars mitjanes són pinnatipartides o pinnatisectes amb els segments lanceolats o linears, i les caulinars superiors són lanceolato-linears. L'involucre és ovoide, de 12-20 x 10-15 mm, molt contret a la part superior; les bràctees tenen nervis paral·lels; l'apèndix és pàl·lid i fa entre 1-3 mm; les flors són purpúries. El fruit, l'aqueni, fa entre 4 i 5 mm, el papus és de longitud semblant a la de l'aqueni. Floreix entre l'abril i l'octubre.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41134","titol":"Teix del torrent del Salt de la Núvia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teix-del-torrent-del-salt-de-la-nuvia","bibliografia":"BOLOS, O i VIGO, J. (1984). Flora dels Països Catalans, Volum I. Ed. Barcino. Decret 47\/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Teix (Taxus baccata) que creix al torrent del Salt de la Núvia, a l'alçada de ca n'Adzet, entre uns pollancres. El teix és un arbre dioic (amb peus masculins i peus femenins), l'exemplar indicat és un peu masculí, per tant no fa fruits, ja que només els fan els peus femenins. Aquests fruits, anomenats arils, es poden veure a l'estiu, són rogencs i són comestibles però només la part carnosa, la resta és tòxica. Dimensions: Perímetre: 0,97 m , DBH: 0,31 m.","codi_element":"08023-77","ubicacio":"Torrent del Salt de la Núvia, ca n'Adzet o el veïnat","historia":"","coordenades":"41.6792300,2.2202100","utm_x":"435096","utm_y":"4614456","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41134-foto-08023-77-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41135","titol":"Cova del Moro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-moro","bibliografia":"DOCE (1992). Directiva 92\/43\/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que l'accés és difícil, l'entrada de la cova és totalment lliure i l'excés de visitants malmeten algunes de les formacions càrstiques del sòl. Caldria emprendre mesures per evitar això mitjançant una tanca.","descripcio":"Cova càrstica situada prop del salt de Vallderrós. Té una longitud aproximada d'uns 12 m. La part més exterior hi circula poca aigua i està formada per estalactites grosses i arrodonides recobertes de molses i falgueres- principalment per la fàlzia (Adiantum capillus-veneris)-. Mentre que la part interior l'aigua hi és molt present en forma de múltiples degotalls que formen multitud de formes càrstiques tant al sostre com al terra, destaca també un petit llac d'aigua al fons de la cova.","codi_element":"08023-89","ubicacio":"Vallderrós, torrent de Vallderrós","historia":"","coordenades":"41.7071200,2.2141300","utm_x":"434618","utm_y":"4617557","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41135-foto-08023-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41135-foto-08023-89-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Les coves no explotades pel turisme (codi Corine 8310) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41136","titol":"Costes del Traver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costes-del-traver","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les costes del Traver formen part dels Cingles de Bertí, però per acollir diferents elements d'interès natural s'han diferenciat d'aquest. Els element més interessants són els següents: El grau del Traver és un pas localitzat a les costes del Traver. Té un desnivell d'uns 130 m amb una longitud d'uns 600m, però només els primers 100m tenen un desnivell d'uns 50m. El camí fa ziga-zaga per salvar aquest fort desnivell, està en bones condicions i en els trams de més pendent hi ha escaletes fetes amb pedra i troncs per facilitar el recorregut. La Balma del Traver és una balma de grans dimensions situada a la part superior de les costes del Traver, a l'alçada del grau del Traver. Té unes dimensions aproximades de 100 m de llargada per 10 de fondària, tot i que aquesta fondària és molt variable. Tot i estar en bon estat de conservació, cal assenyalar que hi ha problemes d'esllavissament o despreniments de roques de les parts superiors o del sostre de la Balma. La cova de la Guilla és una cova càrstica situada a les costes del Traver, prop del grau del Traver i de la balma del Traver. Tot i que l'entrada és de dimensions força reduïdes (uns 1,7 x 0,8 m), té una longitud de més de 200m. Per accedir a l'entrada d'aquesta cova s'ha d'anar pel grau del Traver, i just per sota de la balma del Traver hi ha un sender que es separa del grau i surt cap a l'oest no baixant de cota. Al cap d'uns pocs metres s'ha de baixar de cota i finalment es torna a seguir un tram horitzontal desplomat que porta a l'entrada de la cova. Des del punt que comencem a perdre cota, hi ha una corda que ajuda a baixar i a no caure al tram desplomat.","codi_element":"08023-90","ubicacio":"Baumes\/Costes del Traver","historia":"","coordenades":"41.7084100,2.2065900","utm_x":"433992","utm_y":"4617706","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41136-foto-08023-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41136-foto-08023-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41137","titol":"Patrimoni natural de Sant Miquel del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/patrimoni-natural-de-sant-miquel-del-fai","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i estar en bon estat de conservació, algunes de les coves pateixen sobrefreqüentació i algun acte vandàlic.","descripcio":" L'espai de Sant Miquel del Fai es troba dins la unitat geològica dels cingles de Bertí. Això fa que gaudeixi d'espectaculars formacions hidrogeològiques que són explotades comercialment per una empresa privada. Els elements més singulars són els següents:<\/p> - Cascada o salt de Sant Miquel: espectacular salt d'aigua del riu Tenes<\/p> - Cascada o salt del Rossinyol: salt d'aigua del riu Rossinyol que passa pel costat de l'església i va a parar a l'estany artificial per posteriorment davallar cap a buscar el Tenes.<\/p> - Cova de Sant Miquel: descoberta l'any 1847, aquestes cova es troben entre el salt de Sant Miquel i el del Rossinyol. Per accedir-hi s'han de baixar unes escales que surten a nivell del l'església i porten a una cova que te uns 65 m de profunditat (actualment tancat al públic).<\/p> - Cova de la Cascada: aquesta cova, d'uns 25m, permet anar pel darrera de la cascada del Tenes.<\/p> - Cova de les Tosques o de Sant Martí: situada a sota l'església de Sant Martí, té una longitud d'uns 20m de galeries, permet tenir unes bones vistes de la vall del Tenes i a l'interior es veuen diferents formacions de travertí o tosca (actualment tancada al públic).<\/p> - Cova del Tenes: situada per sota de l'anterior, a tocar del riu Tenes, té un recorregut d'uns 10 m.<\/p> ","codi_element":"08023-91","ubicacio":"Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7146400,2.1887800","utm_x":"432517","utm_y":"4618412","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41137-foto-08023-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41137-foto-08023-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41138","titol":"Lledoner de Can Ribafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoner-de-can-ribafort","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat al davant de la masia de can Ribafort, just al talús que hi ha entre el pati del davant de la masia i els camps. Té un tronc molt gruixut del qual, a uns 2 m del terra, en surten nombroses branques molt altes que formen una gran capçada. El fet d'estar a un talús, fa que la part del tronc que està a la part inferior s'hi vegin arrels i petits rebrots. El tronc de l'arbre per dins està força buit i això fa que presenti alguna esquerda. Dimensions: Perímetre: 4,72 m, DBH: 1,51 m.","codi_element":"08023-92","ubicacio":"Can Ribafort","historia":"","coordenades":"41.6674700,2.2309600","utm_x":"435979","utm_y":"4613143","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41138-foto-08023-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41138-foto-08023-92-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41139","titol":"Pollancre de la font del Bou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pollancre-de-la-font-del-bou","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'escorça està força envellida, el tronc principal presenta zones mortes i l'arbre te poques branques.","descripcio":"Pollancre (Populus nigra) situat a la font del Bou. Té un gran tronc, amb l'escorça força envellida i fisurada, i colonitzada per heura. D'aquest tronc en surten bàsicament dues grans branques que formen una capçada irregular ja que només ocupa una quart de tota la possible capçada. Al llarg del torrent que baixa de la font del Bou, hi ha diferents pollancres també de grans dimensions, tot i que el de la font del Bou és el més gran. Dimensions: Perímetre: 3,68 m, DBH: 1,18 m.","codi_element":"08023-93","ubicacio":"Font del Bou","historia":"","coordenades":"41.6600300,2.2104800","utm_x":"434267","utm_y":"4612332","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41139-foto-08023-93-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41140","titol":"Pins de Can Viver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pins-de-can-viver","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i estar en bona vitalitat, la zona on es troben hi ha abocaments de restes vegetals i deixalles. El que es troba més proper a can Vives està relativament inclinat i la base una mica descalçada.","descripcio":"Parella de pins pinyers (Pinus pinea) situats al marge inferior del carrer de can Carreras, a l'alçada de can Viver. Tenen un gran tronc principal que forma una gran capçada esfèrica a un 10 m d'alçada. Dimensions: Perímetre: 3,03 i 2,80m, DBH: 0,97 i 0,90 m.","codi_element":"08023-94","ubicacio":"Prop de Can Viver","historia":"","coordenades":"41.6674700,2.1920500","utm_x":"432740","utm_y":"4613172","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41140-foto-08023-94-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41141","titol":"Pi de Ca n'Ainé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-de-ca-naine","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pi pinyer (Pinus pinea) situat entre ca n'Ainé i l'avinguda Prat de la Riba. Tot i no tenir unes dimensions excepcionals, està situat en un lloc molt concorregut i te unes dimensions relativament notables que fa que sigui conegut per molta gent. Com tots els pins pinyers, té un tronc força alt que no es ramifica fins al capdamunt de tot on forma una gran capçada esfèrica. Dimensions: Perímetre: 2,65 m, DBH: 0,85 m.","codi_element":"08023-95","ubicacio":"Ca n'Ainé","historia":"","coordenades":"41.6735500,2.2140700","utm_x":"434579","utm_y":"4613830","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"La zona on està situat el pi de ca n'Ainé s'aprofita com a aparcament de cotxes.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41142","titol":"Espais d'Interès Geològic: St Miquel del Fai, Encavalcaments de la vall del Tenes i Cingles de Bertí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espais-dinteres-geologic-st-miquel-del-fai-encavalcaments-de-la-vall-del-tenes-i-cingles-de","bibliografia":"Dept. de Medi Ambient (2001). Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"Malgrat tot, l'increment de la superfície urbanitzada afecta alguna de les panoràmiques d'aquests elements singulars.","descripcio":"Les zones de Sant Miquel del Fai, els encavalcaments de la vall del Tenes i els Cingles de Bertí són Espais d'Interès Geològic i formen part de l'inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Es considera Patrimoni Geològic el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l'evolució de la història de la Terra i els processos que l'han modelada. La selecció d'espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya s'ha realitzat de forma consensuada entre un equip de geòlegs de diferents disciplines i en base a la següent estratègia: 1. Representativitat: ser un notable exemple d'estadi evolutiu de la història geològica de Catalunya, constituir un bon registre dels processos i\/o esdeveniments geològics que hi han tingut lloc en el que ara conforma aquest territori. 2. Excepcionalitat (singularitat o raresa): constituir un registre de fenòmens geològics superlatius, contenir formacions o elements que proporcionen informació fonamental sobre alguna de les diferents disciplines de la geologia, o d'excepcional bellesa i importància estètica. 3. Diversitat: que el conjunt e les localitats escollides sigui representatiu i de la varietat de registres geològics a Catalunya.","codi_element":"08023-96","ubicacio":"Sant Miquel del Fai, vall del Tenes i Cingles de Bertí","historia":"","coordenades":"41.7108800,2.1914000","utm_x":"432731","utm_y":"4617992","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41142-foto-08023-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41142-foto-08023-96-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Pel que fa als Cingles de Bertí, 325. Cingles de Bertí, la catalogació d'aquesta zona és justificada pel seu elevat interès didàctic. Hi afloren roques metamòrfiques i ígnies hipabissals i, sobretot, roques sedimentàries. Els materials sedimentaris estan poc o gens deformats, amb cabussaments molt suaus,","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41143","titol":"Lledoner de Can Torruella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lledoner-de-can-torruella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat al darrera de la masia de can Torruella. Té un gran tronc buit per l'interior i amb forats a l'escorça. La capçada està molt ramificada amb branques fines i part de l'arbre està colonitzat per heura. Dimensions: Perímetre: 4,70 m, DBH: 1,50 m.","codi_element":"08023-97","ubicacio":"Can Torruella","historia":"","coordenades":"41.6921700,2.2200800","utm_x":"435098","utm_y":"4615893","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41143-foto-08023-97-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41144","titol":"Gorgs del Tenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorgs-del-tenes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i estar ben conservats, cal mencionar els nombrosos abocaments de deixalles que hi ha a les vores de molts gorgs i de l'erosió que tenen alguns marges a causa de la freqüentació.","descripcio":"La part alta del riu Tenes, al terme municipal de Bigues i Riells, entre la masia de la Pineda i Sant Miquel del Fai, el riu forma un seguit de gorgs de diferents dimensions de gran bellesa. Molts d'ells són refugi de fauna i flora d'interès i són usats recreativament. El relatiu aïllament d'aquest tram, allunyat d'urbanitzacions i carreters, fa que sigui un entorn poc alterat i on és fàcil veure espècies lligades d'ocells (bernat pescaire, esplugabous, ...), amfibis (salamandra, reineta, ...) o de flora (Zannichellia palustris, Chara vulgaris,...). Alguns d'ells tenen nom propi i són molt visitats, com el gorg d'en Geroni, que és un gorg de grans dimensions situat a l'alçada de la Madella, on el riu Tenes salva un desnivell d'uns 2 metres mitjançant un petit salt d'aigua i al marge esquerre del riu hi ha una gran balma.","codi_element":"08023-98","ubicacio":"Riu Tenes entre Sant Miquel del Fai i la Pineda","historia":"","coordenades":"41.7076700,2.1898800","utm_x":"432601","utm_y":"4617637","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41144-foto-08023-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41144-foto-08023-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41145","titol":"Col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/col-vera-brassica-oleracea-ssp-robertiana","bibliografia":"BOLOS, O i VIGO, J. (1990). Flora dels Països Catalans, Volum II. Ed. Barcino. FONT, X. (12-02-2005). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. http:\/\/biodiver.bio.ub.es\/biocat\/homepage.html.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) és una espècie força rara als Països Catalans, on sòl fer-se a llocs rocosos de les contrades marítimes. Les cites actuals d'aquesta espècie comprenen la costa litoral septentrional catalana i dos localitats d'interior (el Pasteral i al Ripollès). Aportem una cita d'una nova localitat de col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) situada a les cingleres de Vallderós (Cingles de Bertí), al terme municipal de Bigues i Riells. Aquesta cita, a banda de ser una nova localitat no descrita, té l'interès de ser la més meridional i interior dels Països Catalans.","codi_element":"08023-99","ubicacio":"Vallderrós","historia":"","coordenades":"41.7059900,2.2134700","utm_x":"434562","utm_y":"4617432","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41145-foto-08023-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41145-foto-08023-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"La col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) pertany a la família de les crucíferes, és una planta glabra, amb la tija llenyosa i coberta de cicatrius foliars, les fulles inferiors solen fer una roseta més o menys densa a la part superior de la tija i les fulles són lirato-pinnatipartides amb el segment terminal sovint pinnatífid. Els sèpals fan entre 6 i 11 mm, la silíqua (fruit) 4,5-12,5 x 0,2-0,3 cm i té un bec d'entre 5-22 mm.Aquesta espècie genèticament és el parent més proper de les cols, bròquils, col-i-flors, cols de Brussel·les, etc., de tal manera que l'home antigament va seleccionar aquesta espècie per obtenir-ne aquestes varietats.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41146","titol":"Alzinar del Villar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzinar-del-villar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994.","descripcio":" Alzinar situat a la part alta de l'obaga del torrent del Villar. És una de les masses boscoses més ben constituïdes i riques del terme de Bigues i Riells. Així, és un alzinar dens però pobre amb sotabosc, de tal manera que l'estrat arbori està dominat principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex) i l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide és força pobre, havent-hi arítjol (Smilax aspera), heura (Hedera helix) o polipodi (Polypodium vulgare) on afloren les roques.<\/p> ","codi_element":"08023-100","ubicacio":"Obaga del Villar","historia":"","coordenades":"41.6810100,2.1711600","utm_x":"431015","utm_y":"4614692","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41146-foto-08023-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-28 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CEE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41147","titol":"Roques de la Pineda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roques-de-la-pineda","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Afloraments singulars de conglomerats vermells del Paleocè de formes diverses que hi ha a l'extrem sud dels cingles de la Pineda, per sota el Pla de Pregona. Per la seva singularitat, algunes d'elles reben noms: roca Rodona, roca del Migdia, roca Alta o roc del Belloter.","codi_element":"08023-101","ubicacio":"Cingles de la Pineda","historia":"","coordenades":"41.6962700,2.1886000","utm_x":"432483","utm_y":"4616372","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41147-foto-08023-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41147-foto-08023-101-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41148","titol":"Vegetació de ribera del Tenes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vegetacio-de-ribera-del-tenes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Exceptuant petites zones, la vegetació de ribera del riu Tenes està molt degradada i fragmentada per tales, plantacions forestals, abocaments, etc.","descripcio":"Vegetació de ribera que apareix fragmentàriament ací i allà a la riba del riu Tenes. A causa de l'incendi de l'any 1994, de les plantacions i de la degradació i tala d'aquests boscos de ribera, actualment només apareixen petits retalls en aquells trams menys degradats o alterats. Tal és el cas de la part alta, entre la Pineda i la Central, on abunden els àlbers (Populus alba), gatells (Salix cinerea ssp oleifolia), salzes blancs (Salix alba), oms (Ulmus minor) i saulics (Salix purpurea).","codi_element":"08023-102","ubicacio":"Riu Tenes","historia":"","coordenades":"41.7045700,2.1900400","utm_x":"432611","utm_y":"4617293","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41148-foto-08023-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41148-foto-08023-102-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"Les salzedes de salze blanc, alberedes, gatelledes, salzedes arbustives i omedes són hàbitats d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CEE).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41149","titol":"Jaciment de Can Quintanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-quintanes","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Els camps on es troba es troven coberts d'espesa vegetació.","descripcio":"Indret proper a la Casa de Can Quintanes on s'hi localitzen fragments de terrissa ibèrica a mà i a torn i tegulae romanes. No hi ha cap estructura. Les troballes es realitzen a les feixes de cultius situades al vessant sud de la cinglera i pels voltants de la casa. La major concentració de material es constata entre la tercera i quarta feixes (ceràmica ibèrica a torn, àmfora i teules). També es troben escassos fragments de terra sigillata africana. Els propietaris de la finca també han realitzat troballes de ceràmica que han dipositat al Museu de la població. Segons han informat, la masia primitiva de Can Quintanes data del segle XIII. El subsòl de la casa no ha proporcionat restes més antigues perquè es fonamenta directament sobre la roca. La situació topogràfica és molt adequada pel control i la defensa.","codi_element":"08023-103","ubicacio":"","historia":"Documentat per J. Estrada","coordenades":"41.7008100,2.2155100","utm_x":"434727","utm_y":"4616856","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41149-foto-08023-103-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic.","codi_estil":"81|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41150","titol":"Sota el Turó de les onze hores","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sota-el-turo-de-les-onze-hores","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"Es tracta d'una zona amb forta pendent i erosió.","descripcio":"Troballes disperses de fragments de ceràmica ibèrica a torn i a mà entre Vallderrós i Can Quintana, per sota la cinglera. Però no s'ha trobat cap estructura. És una zona de bosc amb antigues parets de vinya i molt sotabosc que impedeix observar restes en superfície.","codi_element":"08023-104","ubicacio":"","historia":"Documentat per J. Estrada el 20 d'octubre de l'any 1946.","coordenades":"41.7023700,2.2130100","utm_x":"434520","utm_y":"4617031","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41150-foto-08023-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41150-foto-08023-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41150-foto-08023-104-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-07-14 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Per bé que hi ha material superficial, no s'ha localitzat cap estructura. Es molt probable que el material provingui del jaciment que es troba sobre el Turó de les Onze Hores, però aquest ja es troba dins el terme municipal de Sant Quirze de Safaja.","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41151","titol":"Turó de Can Garriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-can-garriga","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. BARBERA, José. Notas arqueológicas inéditas de Riells del Fay. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"La densa vegetació del turó impossibilita el seu accés i observació.","descripcio":"Segons unes notes de finals dels anys 40, Josep Estrada i Garriga localitzà les restes d'hàbitats ibèrics en el Turó de Can Garriga. Aquesta catalogació del jaciment, segons els autors de la CC.AA. Respondria a dos factors: 1. La troballa de ceràmica ibèrica en superfície (comuna, àmfora, a mà, ...). 2. Restes de parets seques, probablement de vinya. Però en alguns poblats ibèrics hem pogut comprovar com algunes parets de vinya aprofiten o es fonamenten damunt de parets ibèriques.","codi_element":"08023-105","ubicacio":"","historia":"Documentat per J. Estrada.","coordenades":"41.6815300,2.1866200","utm_x":"432303","utm_y":"4614737","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41151-foto-08023-105-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni la vegetació del turó era molt espessa, cosa que feia impossible l'accés al jaciment.","codi_estil":"81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41152","titol":"Jaciment de Sant Martí del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-sant-marti-del-fai","bibliografia":" GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José . Notas arqueológicas inéditas del Vallès Oriental. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Es tracta d'una zona molt modificada.","descripcio":" Segons Josep Estrada pels voltants de Sant Martí del Fai es trobà ceràmica ibèrica. J. Estrada l'interpretà en el seu moment com un establiment iber de darrera fase.<\/p> ","codi_element":"08023-106","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7108300,2.1864800","utm_x":"432322","utm_y":"4617991","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41152-foto-08023-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41152-foto-08023-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41152-foto-08023-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic.","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41153","titol":"Vallderrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vallderros","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"La urbanització de la zona pot haver destruït el jaciment.","descripcio":"Troballes superficials de terrissa ibèrica (torn, àmfora,...) en un lloc situat a pocs metres del torrent de Vallderrós. En el moment de fer la CCAA no hi havia restes d'estructures i la ceràmica en superfície era escassa. Josep Estrada associà aquest jaciment al poblat de Puiggraciós, situat a 2,5 km i definí aquest jaciment com a petits habitatges.","codi_element":"08023-107","ubicacio":"La Vall Blanca","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41153-foto-08023-107-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic.","codi_estil":"81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41154","titol":"Jaciment de Can Vedell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-vedell","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. HERNÁNDEZ YLLAN, Manuel (1983). Yacimiento ibérico Can Badell: Bigues-Riells del Fay. Bigues i Riells: Comisión Gestora del Museo Arqueológico, 3 vol. HERNÁNDEZ YLLAN, Manuel (1987). Yacimiento ibérico Can Badell: Bigues-Riells del Fay: Formas cerámicas. Bigues i Riells: Comisión Gestora del Museo Arqueológico, 3 vol.","centuria":"","notes_conservacio":"La urbanització de la zona ha afectat parcialment el jaciment.","descripcio":"Les diverses campanyes d'excavació que s'hi ha realitzat han permès documentar un complex de forns ceràmics, sitges, escombreres d'època ibèrica ss III-I aC. També s'ha trobat un paviment poligonal incomplet, aïllat de qualsevol altra estructura, que no es va poder datar, i dos forns que no presentaven una cronologia ibèrica.","codi_element":"08023-108","ubicacio":"Carrer Camí de Can Badell","historia":"Documentat per J. Estrada el 3 d'octubre de l'any 1973 Sembla que el jaciment fou 'redescobert' l'any 1978 per Mossèn Dídac Faig, en anivellar l'accés a la masia de Can Vedell, segons s'explica a la Carta Arqueològica. S'han fet diverses excavacions: I.P.A els anys 1981 i 1982 dirigides per Elvira Mata i Manuel Hernández. L'any 1984 una excavació d'urgència dirigida per Ricard Pascual, Manuel Hernández i Pedro Giordano. L'any 1986 una altra excavació d'urgència dirigida per Manuel Hernández, Isabel Panosa i Pedro Giordano. Els anys 1985 i 1986 es denega un permís d'excavació a Pedro Giordano Marqués. El juny - juliol del 2003 es realitza una excavació preventiva dirigida per Imma Mestres.","coordenades":"41.6753200,2.2131100","utm_x":"434501","utm_y":"4614027","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41154-foto-08023-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41154-foto-08023-108-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Segons la fitxa de la Carta Arqueològica la forma 'Can Badell' és incorrecte. Els plànols confirmen aquesta hipòtesi. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment.","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41155","titol":"Jaciment de Can Maspons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-maspons","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"L'espesa vegetació dificulta observar el terreny.","descripcio":"Troballes en superfície pels voltants de Can Maspons de ceràmica d'època romana (dolium, tegulae, TSClara A i comuna africana) sense restes d'estructures, cosa que no impedeix Josep Estrada d'interpretar el jaciment com una vil·la romana. En el moment de realitzar-se la CC.AA. ja no eren visibles els fragments ceràmics en superfície.","codi_element":"08023-109","ubicacio":"Masia de Can Maspons","historia":"Documentat per J. Estrada.","coordenades":"41.6697900,2.2104500","utm_x":"434274","utm_y":"4613416","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41155-foto-08023-109-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic.","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41156","titol":"Turó Arbocer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-arbocer","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. MARCET, R i PETIT, M.A. (1985). 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès. Del Neolític al Bronze Final', a Estudios de la Antigüedad, núm. 2 , pp. 93-113. PETIT, M.A. (1990). 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', a Limes, núm. 0.","centuria":"","notes_conservacio":"La urbanització de la zona ha destruït completament el jaciment. Malgrat tot no es descarta que hi restin encara testimonis.","descripcio":"Troballes de restes ceràmics fets a mà i sílex treballats en una esplanada del turó on segons J. Estrada hi havia restes de parets. Les restes de materials sortien a l'esplanada situada a l'est del turó, i del qual es troba actualment separada per un carrer asfaltat de la zona urbanitzada de les rodalies.","codi_element":"08023-110","ubicacio":"Esplanada a l'est del turó, al límit amb una urbanització de l'Ametlla del Vallès","historia":"Materials recollits per J. Estrada i Emili Ramon de Granollers.","coordenades":"41.6917300,2.2377100","utm_x":"436565","utm_y":"4615831","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41156-foto-08023-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41156-foto-08023-110-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic.","codi_estil":"79|80|81|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41157","titol":"Església parroquial de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-parroquial-de-sant-pere","bibliografia":" GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Segons la descripció de la CC.AA es podia veure empotrat a la paret de l'església que mira a la placeta de l'entrada fragments de paviment romà. Darrera de l'església es podien trobar restes de tegulae i en diverses ocasions es van localitzar enterraments de tegula. A l'interior de l'església hi ha dues sitges excavades al sauló que es connecten entre elles.<\/p> ","codi_element":"08023-111","ubicacio":"Parròquia Sant Pere de Bigues. Camí Sagrament \/ Carrer Padró","historia":" Documentat per J. Estrada el 8 de desembre de l'any 1946.<\/p> ","coordenades":"41.6776800,2.2217700","utm_x":"435224","utm_y":"4614283","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41157-foto-08023-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41157-foto-08023-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41157-foto-08023-111-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-29 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es s'observen aquests elements empotrats a la façana.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41158","titol":"Puig Alt del Viver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-alt-del-viver","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. GARRIGA, Martín (1965). Actividades arqueológicas de los sanfeliuenses, a Vallés (setmanari). Granollers, 30 de gener de 1965, pàg. No consta. HERNÁNDEZ YLLÁN, M (1984). Turó de Can Viver, Silo. Treball inèdit. MONTES DE PASCUAL, Ana i SALA, Leodegario (1962). Elementos para la arqueología del valle medio de la Riera de Caldas de Montbuy (Barcelona); a Actes del VII Congreso Nacional de Arqueología. Barcelona, 1960 - Zaragoza, 1962; pp 102-109. SANMARTÍ, J (1993). Els jaciments ibèrics de la vall mitjana de la Riera de Caldes. Gala, 2, 1993, pàgs. 190-204.","centuria":"","notes_conservacio":"La urbanització de la zona i les actuacions furtives han destruït gran part del jaciment.","descripcio":"Poblat iber ubicat dalt del Puig Alt Viver. Tot i la urbanització de la zona fins fa poc encara es podien localitzar sitges i restes de parets. El coneixement sobre el poblat es basa en el material aparegut a les sitges, moltes d'elles excavades furtivament. Per tant no es coneix el seu urbanisme, les seves fases, etc. S'han documentat conjunts ceràmics ibèrics formats per ceràmica feta a mà, a torn, àmfora, campaniana A, boletes de pasta de vidre, fitxes, fíbules, bronzes, ferros i escòries. Els materials es troben al Museu de Sant Feliu de Codines, però molts han desapareguts a mans de clandestins. Actualment l'àrea del poblat es troba urbanitzada.","codi_element":"08023-112","ubicacio":"Urbanització Castell de Montbui","historia":"Prospectat per J. Estrada i la colla d'afeccionats de Sant Feliu de Codines (TALP). Materials al Museu de Sant Feliu de Codines. També hi ha una fíbula anular al Museu de Caldes de Montbui.","coordenades":"41.6629600,2.1838800","utm_x":"432055","utm_y":"4612678","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41158-foto-08023-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41158-foto-08023-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41158-foto-08023-112-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni es localitzaren 10 sitges de grans dimensions excavades furtivament. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment.","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41159","titol":"Jaciment de La Madella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-madella","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. GARRIGA, M; GRAU, J; PETIT, A; ROVIRA, JORDI. Nous jaciments neolítics en l'àrea de Bigues-Riells del Fai (Vallès Oriental), a Informació Arqueològica, nº31, setembre-desembre, 1979, pàgs. 199-201. MARTÍN COLLIGA, Araceli (1985). 'De la cultura de los Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallès'; a Estudios de la Antigüedad, núm. 2, pp 2-57.","centuria":"","notes_conservacio":"Destruït","descripcio":"En eixamplar el camí d'accés a Sant Miquel del Fai, a l'alçada de la Masia de La Madella, i en rebaixar el desnivell del terreny, aparegueren en el marge les restes d'un sepulcre de fosa excavat a uns 60 cm. Era de planta ovalada de 117 cm de diàmetre màxim i una amplada de 90 cm, orientada nord-sud. Les restes humanes estaven en connexió anatòmica, l'individu reposava sobre el costat esquerre, mirant a l'est. La part superior del cos es va seccionar en construir la carretera. No es trobaren materials arqueològics associats a l'enterrament.","codi_element":"08023-113","ubicacio":"Antic Camí de Sant Miquel","historia":"Aparegué en construir-se la carretera d'accés a Sant Miquel del Fai.","coordenades":"41.7059100,2.1910000","utm_x":"432693","utm_y":"4617441","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41159-foto-08023-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41159-foto-08023-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41159-foto-08023-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic.","codi_estil":"78|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41160","titol":"Jaciment de Can Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-noguera","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"La modificació dels terrenys han afectat notablement el jaciment.","descripcio":"Josep Estrada deia que era una vil·la imperial. Troballes de Terra Sigillata Hispànica, Terra Sigillata Clara, àmfora, tegulae, dolium, picadís de paviment, ceràmica comuna, ... Però no es veu cap estructura. Segons J. Estrada, la vil·la romana (molt propera a la de Can Perera) estaria ubicada sota Can Noguera. Durant la prospecció realitzada l'octubre de l'any 1992 amb motiu de la revisió de la CC.AA. No es va poder confirmar que aquest jaciment sigui una vil·la degut a la manca d'estructures. El propietari va informar als arqueòlegs de la troballa de ceràmica de figures roges en construir un pou en els camps de conreu de la finca.","codi_element":"08023-114","ubicacio":"Can Noguera","historia":"Materials recollits per J. Estrada i Emili Ramon.","coordenades":"41.6812600,2.2056900","utm_x":"433890","utm_y":"4614693","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41160-foto-08023-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41160-foto-08023-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41160-foto-08023-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic.","codi_estil":"81|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41161","titol":"Jaciment de Can Granada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-granada","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"La urbanització de la zona han afectat notablement el jaciment.","descripcio":"Troballa casual de set sepultures orientades en direcció E-W fetes amb grans lloses de gres. Es va trobar al fer rebaixos del terreny per a construir unes dependències de Can Granada (en el marge Oest). Actualment no en queda cap rastre. Però E. Ramon (àrea d'arqueologia del Museu de Granollers) recorda que els esquelets, un cop descoberts, es van abandonar in situ i que el carrer asfaltat els cobreix.","codi_element":"08023-115","ubicacio":"Urbanització de Can Granada, Carrer Camí de Can Ribes, nº 29.","historia":"Documentat per E. Ramón i Valls i Jordi Pardo Rodríguez, el maig de l'any 1975.","coordenades":"41.6690900,2.2077800","utm_x":"434051","utm_y":"4613340","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41161-foto-08023-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41161-foto-08023-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41161-foto-08023-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Jordi Argemí assegura que fins i tot encara pot haver-hi restes d'aquests individus sota l'asfalt.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41162","titol":"Can Barri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-barri","bibliografia":"GARRIGA, M; DE LA PINTA, J; ROVIRA, J. El camp de sitges de Can Barri (Bigues, Vallès Oriental). Materials arqueològics en el Museu arqueològic municipal de Sant Feliu de Codines. Gala, 2, 1993, pàgs. 209-217. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"Destruït","descripcio":"L'any 1968 i durant les obres d'obertura dels vials i els carrers de la urbanització de Can Barri, es posaren al descobert les restes d'un petit camp de sitges, del qual fou possible identificar quatre estructures d'emmagatzematge que foren finalment destruïdes com a conseqüència dels moviments de terres. Tres de les quatre sitges documentades aparegueren buides. En canvi, la sitja número 1 fou l'excepció, la qual proporcionà gran quantitat de materials ceràmics, recollits per afeccionats del Museu de Sant Feliu de Codines. Destaquen tres fragments de Campaniana A i un de Campaniana B; un ungüetari; diversos pesos de teler (pondus); ceràmica pintada tipus kalathoi; i nombrosa ceràmica comuna ibèrica. Martí Garriga situa cronològicament la troballa entre les darreries del segle II i el primer terç del segle I aC.","codi_element":"08023-116","ubicacio":"Urbanització de Can Barri, Carrer Pinatell nº 14.","historia":"L'any 1968 i durant les obres d'obertura dels vials i els carrers de la urbanització de Can Barri, es posaren al descobert les restes d'un petit camp de sitges, del qual fou possible identificar quatre estructures d'emmagatzematge que foren finalment destruïdes com a conseqüència dels moviments de terres. El grup d'afeccionats de Sant Feliu de Codines hi van realitzar excavacions aquell mateix any.","coordenades":"41.6706200,2.2226300","utm_x":"435289","utm_y":"4613498","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41162-foto-08023-116-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41162-foto-08023-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41162-foto-08023-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-07-14 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Actualment els materials romanen dipositats i exposats al Museu Can Xifreda de Sant Feliu de Codines. Segons Jordi Argemí es recolliren pondus, llànties romanes i alguna moneda.","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41163","titol":"Can Pastor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pastor","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Destruït","descripcio":"Troballa de material constructiu i ceràmica romana. Aquest jaciment s'associa al de l'església. Actualment està travessat pel camí que va dels Cingles cap a Sant Pere de Bigues, al costat del que s'hi ha edificat xalets. També es troben materials en un marge situat a 70 metres en direcció N i a 40 metres direcció E, en la banda oposada del camí. La construcció de l'habitatge actual i la instal·lació del dipòsit de gas-oil al jardí va proporcionar restes de ceràmica i materials constructius que denoten l'existència d'una vil·la. Malgrat la intervenció de l'àrea d'arqueologia del Museu de Granollers, les restes arqueològiques, principalment dolia, formaven part fins fa poc de la decoració del jardí.","codi_element":"08023-117","ubicacio":"Carrer Camí de Puiggraciós","historia":"Documentat per J. Estrada i Garriga. Materials recollits per J. Estrada i E. Ramon","coordenades":"41.6772500,2.2232500","utm_x":"435347","utm_y":"4614234","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41163-foto-08023-117-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41163-foto-08023-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41163-foto-08023-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Actualment la dòlia es troba a la l'aparcament de la empresa Kiluva, SA, del Polígon Industrial de Can Barri.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41164","titol":"El Margarit II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-margarit-ii","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. GARRIGA, Martín (nncc). 'Notas arqueológicas inéditas de Sant Feliu de Codines'. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Les contínues reformes de la casa han afectat el jaciment.","descripcio":"Troballa de restes d'una paret de còdols i morter de calç d'aspecte romà, en unes obres realitzades a les corts de la casa. També es va trobar un enllosat de pedres al damunt d'una preparació de paviment amb terrissa ibèrica, a uns 30 cm per sota del paviment modern. En un rec situat al nord de la casa també es van trobar més restes de paret. S'hi troba molta terrissa (sigillata, caampaniana B,...) Es parla d'una troballa d'una moneda ibèrica d'EUSTI, SEGEISA i una de romana d'Agrippa.","codi_element":"08023-118","ubicacio":"Masia El Margarit","historia":"Documentat per J. Estrada i Garriga.","coordenades":"41.6882600,2.2038400","utm_x":"433743","utm_y":"4615471","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41164-foto-08023-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41164-foto-08023-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41164-foto-08023-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41165","titol":"El Margarit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-margarit","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. GARRIGA, Martín (1965). Actividades arqueológicas de los sanfeliuenses, a Vallés (setmanari). Granollers, 30 de gener de 1965, pàg. no consta. GARRIGA, Martí i altres (1979). 'Nous jaciments neolítics en l'àrea de Bigues-Riells del Fai (Vallès Oriental)'; a Información Arqueológica, setembre-desembre de 1979, pp 193-202.","centuria":"","notes_conservacio":"Les contínues reformes de la casa han afectat el jaciment.","descripcio":"Jaciment ubicat al nord de la casa del Margarit, al costat de la casa. A una fondària màxima de 25 cm aparegueren dues estructures: una fossa rectangular excavada en el terreny i orientada NW-SE longitud màxima de 73 cm i amplada de 25 cm; i una fossa ovalada de 70 x 80 cm i 17 cm de fondària. A les dues aparegueren restes de ceràmica i ossos. Hi ha material d'uns 10 vasos i quatre formes reconstruïbles. Materials al Museu Arqueològic Municipal de Sant Feliu de Codines. Segons J. Estarda el sílex no és de la zona.","codi_element":"08023-119","ubicacio":"Masia El Margarit","historia":"Jaciment localitzat per Joan Palou i Costa a primers de març de l'any 1971. S'efectuà una excavació de 'salvament' per part de Martí Garriga i Joan Grau, sota la responsabilitat del Grup d'Estudis del Museu Arqueològic Municipal de Sant Feliu de Codines.","coordenades":"41.6882600,2.2038400","utm_x":"433743","utm_y":"4615471","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41165-foto-08023-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41165-foto-08023-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41165-foto-08023-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment.","codi_estil":"78|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41166","titol":"Turó del Rull II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-del-rull-ii","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Les contínues reformes de la casa han afectat el jaciment.","descripcio":"Quan es van fer obres a la casa del Rull van aparèixer paviments 'grollers', juntament amb ceràmica campaniana B, terra Sigillata Hispànica, dolium, tegulae i ossos. Està ubicat al costat del poblat ibèric. Tot i que actualment no es conserven restes arqueològiques en superfície, l'entitat de les troballes aparegudes en fer-se obres a la masia permeten mantenir la hipòtesi d'una vil·la romana.","codi_element":"08023-120","ubicacio":"","historia":"Documentat per J. Estrada i Garriga el 29 de desembre de l'any 1946.","coordenades":"41.6870900,2.2169800","utm_x":"434835","utm_y":"4615331","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41166-foto-08023-120-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície.","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41167","titol":"Can Mainou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mainou","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. GARRIGA, Martín (nn.cc) 'Notas arqueológicas inéditas de Sant Feliu de Codines'. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. CASANOVAS, A; GARRIGA, M (1993). Una copa de fusta procedent de Can Mainou (Bigues, Vallès Oriental). Gala, 2, 1993, pàgs. 277-279.","centuria":"","notes_conservacio":"Totalment destruït.","descripcio":"Aquesta masia quedà abandonada i patí un procés ràpid d'enrunament. Durant la dècada dels anys seixanta els terrenys propers a la masia es començaren a urbanitzar, amb la conseqüent arrasament de la mateixa. Alhora, J. Estrada afirma que pels voltants de l'antiga casa de Can Mainou podria haver-hi algun tipus d'assentament romà en base a la troballa superficial de dolium. No s'ha localitzat cap estructura. La zona està molt construïda i poca cosa en deu quedar.","codi_element":"08023-121","ubicacio":"Urbanització Els Manantials. Carrer Travessera de Dalt","historia":"Documentat per J. Estrada i Garriga el 9 d'abril de l'any 1964.","coordenades":"41.6771700,2.1906100","utm_x":"432630","utm_y":"4614250","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41167-foto-08023-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41167-foto-08023-121-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície.Segons els afeccionats del Museu de Sant Feliu de Codines, es recuperà una copa de fusta medieval.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41168","titol":"Entre Can Lledó i Can Maspons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/entre-can-lledo-i-can-maspons","bibliografia":"ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS,J. (1945). 'Carta Arqueológica de España, II, Barcelona'. Madrid. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. MASPONS i ANGLASELL, F (1904) 'Las joyas paleolíticas de Bigues'. Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, vol. IV, 1903-1904, pp. 190-192. MUÑOZ, Ana M. (1965). La cultura neolítica catalana de los sepulcro de fosa. I.A.P, Barcelona. RIPOLL PERELLÓ, Eduard i LLONGUERAS CAMPANÀ, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'; dins Ampurias XXV. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Segurament destruït","descripcio":"Troballa efectuada a un metre de profunditat. Es va destapar una llosa d'un metres de diàmetre i uns 30 cm de gruix. En aixecar-se es va veure una fossa excavada en el terreny, era una tomba d'un esquelet jove, molt fet malbé orientat de cara a l'oest. Els materials són a la col·lecció del Sr. Maspons i Anglasell i entre ells hi ha una destral d'obsidiana, una olla de quatre nanses tubulars, nombroses denes de collaret i un braçalet.","codi_element":"08023-122","ubicacio":"Entorn masia de Can Lledó","historia":"Trobat per un llaurador.","coordenades":"41.6677000,2.2031900","utm_x":"433668","utm_y":"4613189","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41168-foto-08023-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41168-foto-08023-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41168-foto-08023-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"La troballa s'efectuà prop de la Masia de Can Lledó, però dins les propietats de Can Maspons.","codi_estil":"78|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41169","titol":"Can Lledó II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-lledo-ii","bibliografia":"ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS,J. (1945). 'Carta Arqueológica de España, II, Barcelona'. Madrid. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"La modificació dels terrenys han afectat notablement el jaciment.","descripcio":"Segons una nota de J. Estrada pels voltants de la casa aparegueren gran nombre de fragments d'àmfora ibèriques; a la banda del torrent.","codi_element":"08023-123","ubicacio":"Urbanització Can Granada, Camí de Can Ribes","historia":"Documentat per J. Estrada i Garriga.","coordenades":"41.6677000,2.2031900","utm_x":"433668","utm_y":"4613189","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41169-foto-08023-123-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Actualment encara es troben forces materials en superfície pels voltants de la casa, concretament al camí que porta a can Ribes.","codi_estil":"81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41170","titol":"Can Lledó III","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-lledo-iii","bibliografia":"ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS,J. (1945). 'Carta Arqueológica de España, II, Barcelona'. Madrid. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"La modificació dels terrenys han afectat notablement el jaciment.","descripcio":"Troballa superficial de J. Estrada pels voltants de la casa, de dolium i tegula, terra Sigillata Hispànica i una moneda d'Antoní. Es van trobar arran de la casa donant la impressió que aquesta estava aixecada sobre el jaciment. No s'hi detectà cap estructura, però en una ocasió es va trobar un petit fragment d'opus testaceum.","codi_element":"08023-124","ubicacio":"Urbanització Can Granada, Camí de Can Ribes","historia":"Documentat per J. Estrada i Garriga.","coordenades":"41.6677000,2.2031900","utm_x":"433668","utm_y":"4613189","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41170-foto-08023-124-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Actualment encara es troben forces materials en superfície pels voltants de la casa, concretament al camí que porta a can Ribes.","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41171","titol":"Jaciment de Can Perera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-perera","bibliografia":"ESTRADA i GARRIGA, José (1955). 'Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores'. Granollers. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"La construcció de la carretera i les succeccives actuacions furtives han destruït gran part del jaciment.","descripcio":"Es tracta d'una vil·la romana excavada parcialment l'any 1974. Actualment encara són visibles un conjunt d'estructures que superen els 300 metres quadrats. El material trobat és ampli: parets fines, Terra Sigillata Hispànica, terra Sigillata sudgàlica, dolium, tegula i àmfora, no hi ha vernís negre. Els autors de la revisió de la CC.AA ens expliquen que a l'any 1992 S'observaven cates de furtius i abundants restes ceràmics en superfície. Les estructures excavades encara eren visibles ja que no es van tapar després de l'excavació.","codi_element":"08023-125","ubicacio":"Carretera a Sant Feliu de Codines BP-1432","historia":"Excavat l'any 1974 per J. Estrada Garriga","coordenades":"41.6834800,2.2076600","utm_x":"434056","utm_y":"4614938","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41171-foto-08023-125-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41171-foto-08023-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41171-foto-08023-125-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"S'observa perfectament arran de carretera 3 murs limitats per paviments d'opus signinum. Sembla com si el jaciment hagués estat 'retallat' per la construcció de la carretera. Malgrat tot, dóna la impressió que gran part del jaciment s'estendria vers l'est. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41172","titol":"Can Garriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-garriga-0","bibliografia":"CANAL, J i CARBONELL, E. (1989). 'Can Garriga (Bigues, Vallès Oriental)', dins Catalunya Paleolítica. Patronat Francesc Eiximenis, Girona, pàg. 373. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. DD.AA (1983). 'L'arqueologia i la nostra història'. Catàleg de l'exposició, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. LORENCIO, Clara i ROVIRA, Jordi (1982). 'El campament a l'aire lliure del paleolític superior de Can Garriga (Bigues, Vallès Oriental); a Informació arqueològica, núm. 39, juliol-desembre de 1982. LORENCIO, CLARA (1987). El jaciment paleolític a l'aire lliure de Can Garriga (Bigues , Vallès Oriental). A Cypsela, núm. 6. RIPOLL, Eduard; LORENCIO, Clara i ROVIRA, Jordi (1982). 'Can Garriga, Bigues'; a Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Barcelona, pp. 27-28.","centuria":"","notes_conservacio":"La modificació dels terrenys agrícoles han afectat notablement el jaciment.","descripcio":"Es tracta d'un campament a l'aire lliure del Paleolític Superior. L'únic estrat arqueològicament fèrtil es troba a 80 cm de fondària i s'hi va trobar un fogar i més de 3000 objectes coordenats. Actualment l'indret continua essent una zona agrícola.","codi_element":"08023-126","ubicacio":"Entorn de la Font de Can Garriga","historia":"L'any 1974, el senyor Martí Garriga Argullós, director del Museu Municipal de Sant Feliu de Codines, dirigeix una excavació preliminar. Altres excavacions realitzades en aquest jaciment són: Any 1980: Eduard Ripoll, Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1981: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1982: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1983: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1984: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1985: Clara Lorencio.","coordenades":"41.6790600,2.1816800","utm_x":"431889","utm_y":"4614467","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41172-foto-08023-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41172-foto-08023-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41172-foto-08023-126-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"En el moment de fer-se la revisió de la CC.AA. (1992) no es constataven restes arqueològiques en superfície. Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic.Per la informació que s'extreu dels treballs publicats d'aquest jaciment, es dedueix clarament que es va excavar per sectors, i no pas per extensió per tant es desconeix l'extensió total del jaciment.Els materials es troben dipositats al Museu arqueològic de Sant Feliu de Codines.","codi_estil":"77|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41173","titol":"Can Isidret Vell (Turó Est)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-isidret-vell-turo-est","bibliografia":"ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"Destruït","descripcio":"L'any 1978, a uns 100 metres de la casa, es veien restes d'escòria de fundició de ferro, un gran gresol o forn amb parets de terra cuita per combustió; l'àrea total de les troballes és més de 200 m2. En aquesta zona es localitzen restes de ceràmica ibèrica a torn i a mà. Quan es va fer la CC.AA (1983) ja no es veien aquestes estructures però es continuaven localitzant restes ceràmics en superfície.","codi_element":"08023-127","ubicacio":"","historia":"Documentat per E. Ramon i Jordi Pardo, el desembre de l'any 1978.","coordenades":"41.6803800,2.2340400","utm_x":"436248","utm_y":"4614574","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41173-foto-08023-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41173-foto-08023-127-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic.","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41174","titol":"Rectoria de Riells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-riells","bibliografia":"DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. GARRIGA, M; GRAU, J; PETIT, A; ROVIRA, JORDI. Nous jaciments neolítics en l'àrea de Bigues-Riells del Fai (Vallès Oriental), a Informació Arqueològica, nº31, setembre-desembre, 1979, pàgs. 201,202. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MARTÍN COLLIGA, Araceli (1985). 'De la cultura de los Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallès'; a Estudios de la Antigüedad, núm. 2, pp 2-57.","centuria":"","notes_conservacio":"No visible.","descripcio":"En unes obres fetes al jardí de la rectoria, l'any 1969, aparegueren dos esquelets humans amb un mínim de 4 pectunculus glycimeris L. No hi ha més dades i l'atribució cronològica es fa per les petxines.","codi_element":"08023-128","ubicacio":"","historia":"Trobat al pati de la rectoria l'any 1969.","coordenades":"41.6984500,2.1989000","utm_x":"433342","utm_y":"4616606","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41174-foto-08023-128-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic.","codi_estil":"78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41175","titol":"Puig de Can Pou (Vinyes d'En Barri)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-de-can-pou-vinyes-den-barri","bibliografia":"DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1967). 'Un sepulcro de fosa en el Puig de Can Pou (Bigues)'; a Ampurias XXIX, pp 258 - 261. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MARTÍN COLLIGA, Araceli (1985). 'De la cultura de los Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallès'; a Estudios de la Antigüedad, núm. 2, pp 2-57.","centuria":"","notes_conservacio":"Destruït","descripcio":"Troballa superficial de fragments ceràmics del bronze final i començaments del ferro. També s'hi trobà un sepulcre de fossa, d'uns 20 cm de gruix, amb 20 denes de calaita, un fragment de ganivet de sílex, dues dents de senglar i una olleta. La fossa era rectangular de 1'25 x 0'5 m. No tenia lloses laterals, però potser tenia coberta i estava orientada E-W en posició fetal. Aquesta troballa estava a 600 m a l'est del poble de Bigues, 200 m al nord del mas de Can Pou i uns 300 m a l'oest de Can Boter, en un puig allargat que fa com un replà. L'extensió del jaciment era, guiant-se pel material en superfície, d'un rectangle de 150 x 50 metres.","codi_element":"08023-129","ubicacio":"Barri del Veïnat, Carrer Rabassola (Bigues)","historia":"Materials recollits per Emili Ramon i Valls.","coordenades":"41.6778600,2.2277200","utm_x":"435720","utm_y":"4614298","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41175-foto-08023-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41175-foto-08023-129-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic.","codi_estil":"78|79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41176","titol":"Turó del Rull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-del-rull","bibliografia":"ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Turó on es localitza un poblat ibèric. En zones clapejades de vegetació es pot observar parets seques de pedra sorrenca desbastada, formant habitacions poligonals regulars de mides semblants; en alguns casos les pedres són de mides considerables. La majoria de les estructures es troben en coll suau format entre dues elevacions. Es troba ceràmica ibèrica (comuna, àmfora, gris costa catalana, amà,...). En la revisió de la CC.AA (1992) encara es veien les parets en alguns punts i clopers de pedra, procedents de la desfeta de les estructures i també algunes cates efectuades d'antigues excavacions arqueològiques. A la part alta del turó no es constataven restes en superfície. Però al vessant de llevant, sobretot, se'n veuen força.","codi_element":"08023-130","ubicacio":"A l'extrem E. del Turó del Rull, entre Bigues i Riells","historia":"Materials recollits per J. Estrada i Garriga.","coordenades":"41.6872400,2.2190800","utm_x":"435010","utm_y":"4615346","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41176-foto-08023-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41176-foto-08023-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41176-foto-08023-130-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Es localitzen també fragments de paviment 'opus signinum' 50 o 60 cm de grandària.","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41177","titol":"Puiggraciós; El Pollancre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puiggracios-el-pollancre","bibliografia":"ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS,J. (1945). 'Carta Arqueológica de España, II, Barcelona'. Madrid. Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. VILLARONGA, Leandro (1953). 'L'intent de cronologia del poblat ibèric del Montmany'; a Full d'Acció Catòlica de Sant Esteve de La Garriga, 3 d'agost de 1953.","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Poblat ibèric situat en el turó on es podien veure parets formant habitacles disposats l'un al costat de l'altre. A la part alta del turó es forma una plataforma on segons testimonis orals s'aixecava una torre. A la banda de ponent hi ha feixes de conreu de l'antiga casa del Pollancre. Els pocs material superficials provenen d'aquesta zona (àmfora ibèrica, ceràmica comuna ibèrica, a mà, campaniana A i B, gris costa catalana ...). Encara es conserven les estructures de la plataforma superior del turó, que presenten unes dimensions considerables. Destaca una estructura de planta rectangular i parets de pedra seca d'1'7 m de gruix; la superfície és de 14 x 7 m. i l'alçada màxima de les parets és de 0'5 m. En aquest sector no s'observaven ceràmiques superficials a causa del sotabosc. A la vessant de migdia-ponent, en direcció a la masia del Pollancre; s'observen restes de ceràmica superficials descontextualitzades a causa de l'acció dels furtius.","codi_element":"08023-131","ubicacio":"En el cim del Puiggraciós, a l'extrem NE del municipi.","historia":"Materials recollits per J. Estrada i Garriga.","coordenades":"41.7027300,2.2412500","utm_x":"436870","utm_y":"4617050","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41177-foto-08023-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41177-foto-08023-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41177-foto-08023-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"A la Carta Arqueològica s'avisa de l'actuació de clandestins.","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41178","titol":"Les Madrigueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-madrigueres","bibliografia":"ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PETIT, M.A. (1990). 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', a Limes, núm. 0. TEN, RAMÓN. (1980). Cova de les Madrigueres o Cau de les Guilles (Bigues-Riells), a Arrahona, 10.","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Cova formada entre les escletxes i diàclasis naturals dels blocs calcaris del sòcol de la cinglera. Hi ha notícies d'excavacions clandestines però s'han deixat córrer aviat per la perillositat per la inestabilitat d'alguns blocs. Es parla de la troballa d'agulles d'os, ossos humans, denes de collaret i ceràmica de tradició post-neolítica, així com sílex. Malgrat les excavacions clandestines, el material procedent de l'excavació de J. Estrada defineix una cova d'enterrament, amb material que no depassa del bronze mig. El material es troba a les col·leccions de J. Estrada i E. Ramon.","codi_element":"08023-132","ubicacio":"Entre la urbanització Els Manantials i el barii de La Torre","historia":"Materials recollits per J. Estrada i E. Ramon de Granollers i F. Danti i J. Iglesias de Santa Eulàlia de Ronçana. A finals dels anys 60, Josep Estrada excavà el cau amb la participació de la colla d'afeccionats de Sant Feliu de Codines. Els materials fruits de les excavacions no clandestines es troben a la col·lecció particular d'Emili Ramon i Valls i de Josep Estrada i Garriga. Aquest material fou estudiat en la Tesi de Llicenciatura de Ramon Ten.","coordenades":"41.6751200,2.1984900","utm_x":"433284","utm_y":"4614016","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41178-foto-08023-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41178-foto-08023-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41178-foto-08023-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment.","codi_estil":"79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41179","titol":"Sot de Sant Celoni (Can Granada)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sot-de-sant-celoni-can-granada","bibliografia":"ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"No visible, urbanitzat.","descripcio":"Troballes superficials de ceràmica feta a mà i ibèrica a torn, tegulae i fragments de molins barquiformes. No s'ha localitzat cap estructura. Materials documentats per J. Estrada. Actualment la zona forma part de la urbanització de La Granada, molt a prop del jaciment d'època romana. En tot cas en aquest indret es troba un forn de vidre (veure fitxa 362), també relacionat amb la masia de Can Granada, i que podrien tenir relació amb els materials citats en aquesta fitxa.","codi_element":"08023-133","ubicacio":"Al S. De la masia de Can Granada, a 50 m.","historia":"Documentat per J. Estrada i Garriga.","coordenades":"41.6688900,2.2085600","utm_x":"434116","utm_y":"4613317","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41179-foto-08023-133-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"A la Carta Arqueològica el nom que figura és el de Can Granada, però aquest nom està repetit.A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut.","codi_estil":"81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41180","titol":"Can Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-riera-1","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"Destruït","descripcio":"Troballes superficials referenciades des de 1974. La zona on s'indica la troballa de ceràmica superficial es trobava en el subsòl i l'entorn immediat de la masia de Can Riera. Però, durant la prospecció realitzada l'any 1992 els arqueòlegs ens expliquen que la masia i les feixes de conreu on s'havien efectuat les troballes estaven abandonades i la vegetació impedia constatar restes arqueològiques en superfície. Tot i així, es va trobar un fragment de sílex blanc, peça triangular amb retoc bifacial, i terra sigillata en el camí d'accés a la casa.","codi_element":"08023-134","ubicacio":"Camí de Puiggraciós amb Can Riera","historia":"Documentat per E. Ramon i Jordi Pardo l'any 1974.","coordenades":"41.6872300,2.2339500","utm_x":"436248","utm_y":"4615334","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41180-foto-08023-134-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut.En arribar a Can Gaietà cal prendre el carrer de Sant Pere (a la dreta), que porta a Bigues. Des del centre de la població cal prendre el camí de Puiggraciós (també a la dreta), que passa per davant de la masia de Can Riera. Abans que el camí giri a l'est, cal agafar a l'esquerra, un caminet que porta a la masia referenciada","codi_estil":"81|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41181","titol":"Al NE de Can Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/al-ne-de-can-riera","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"No visible.","descripcio":"Troballa superficial d'una destral de diorita de 16 cm de llargada i trencada longitudinalment i d'una de més petita sencera. El lloc de la troballa fou el marge situat en el camí que s'enfila cap el turó Arbocer, eixamplat al fer el camí de les urbanitzacions del Serrat de l'Ametlla. En aquest punt la terra era molt cendrosa i aparegueren fragments molt petits de ceràmica a mà.","codi_element":"08023-135","ubicacio":"Camí de Puiggraciós amb Can Riera","historia":"Documentat per Jordi Pardo l'any 1974. Hi va recollir material.","coordenades":"41.6899400,2.2380900","utm_x":"436595","utm_y":"4615632","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41181-foto-08023-135-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. A l'igual que els autors de la Carta Arqueològica, no s'ha localitzat la ubicació d'aquest 'possible' jaciment; ja que es tracta d'una troballa superficial i aïllada que en el moment de fer-se no es va documentar bé.","codi_estil":"78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41182","titol":"Jaciment de La Torre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-torre","bibliografia":"GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"No visible.","descripcio":"Accés al jaciment per la carretera BP-1432 de Bigues a Sant Feliu de Codines, denominada avinguda de Prat de la Riba. Un cop passada la urbanització de Can Vedell cal prendre a l'esquerra un encreuament que porta al carrer del camí de la Torre i seguir-lo fins a la finca del mateix nom. El jaciment es situa a l'entorn immediat de la casa de la Torre. Josep Estrada recollí la notícia de la troballa de tegulae i dolia associades a una sitja en obrir un clot per posar un pal d'electricitat. L'existència del jaciment fou comunicada per E. Ramon, però no es coneix la data i les circumstàncies de la troballa. Actualment és una zona urbanitzada.","codi_element":"08023-136","ubicacio":"Camí de la Torre","historia":"","coordenades":"41.6752700,2.2044700","utm_x":"433782","utm_y":"4614029","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41182-foto-08023-136-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41183","titol":"Jaciment de Can Regasol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-can-regasol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No visible.","descripcio":"Josep Garolera, propietari de Can Rector, afirma haver trobat cap a l'any 1972-73, una tomba construïda amb lloses, d'uns 80 cm de llargada, a l'interior de la qual s'hi trobaven molt ossos. La troballa es produí llaurant el camp. També afirma que els afeccionats de Sant Feliu de Codines hi anaren i trobaren un meteorit.","codi_element":"08023-137","ubicacio":"Camps de conreu a l'oest de Can Regasol","historia":"","coordenades":"41.6940600,2.1937100","utm_x":"432906","utm_y":"4616123","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41183-foto-08023-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41183-foto-08023-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"S'observa poc material en superfície, i el Museu de Sant Feliu de Codines no en saben res.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41184","titol":"Homenatge als Talladors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/homenatge-als-talladors","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura de pedra granítica i ferro que simbolitza i fa un homenatge la feina dels talladors d'arbres, feina molt important en aquesta zona durant molts anys, en la que hi ha treballat moltes persones de Bigues i Riells. Està ubicada en una rotonda i el sòl és una mena de paviment també de pedra granítica fent una petita forma de túmul o turonet, damunt el qual hi ha l'escultura mig antropomorfa i mig abstracta dels talladors.","codi_element":"08023-138","ubicacio":"Rotonda Urbanització Can Granada","historia":"","coordenades":"41.6715400,2.2080500","utm_x":"434076","utm_y":"4613612","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41184-foto-08023-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41184-foto-08023-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"Ferran Capdevila Argemí","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41185","titol":"Homenatge als Voluntaris","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/homenatge-als-voluntaris","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura de grans dimensions feta de ferro en homenatge a tots els voluntaris els quals van participar tant a les tasques d'extinció dels incendis de l'any 1994 al municipi, com a la neteja dels desperfectes ocasionats per les riuades del mateix any. Ubicada en el centre d'una rotoda amb el parterre de gespa.","codi_element":"08023-139","ubicacio":"Rotonda d'accés al municipi per la carretera de l'Ametlla del Vallès.","historia":"","coordenades":"41.6677900,2.2288000","utm_x":"435800","utm_y":"4613180","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41185-foto-08023-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41185-foto-08023-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"Ferran Capdevila Argemí","observacions":"Al peu de l'escultura hi ha una placa que diu: ' Voluntari !; A la força del teu braç \/ a l'esperit de sacrifici \/a l'altruisme generós. Gràcies. 1994 Bigues i Riells 1998'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41186","titol":"La Família i el Temps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-familia-i-el-temps","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument dedicat a La família i el temps que està format per tres cilindres de ferro col·locats verticalment. Les tres escultures estan reposant sobre tres engranatges els quals fan girar les escultures sobre sí mateixes molt lentament, gairebé inapreciable. De dimensions considerables, superior a l'alçada d'una persona, està ubicada en una zona ajardinada.","codi_element":"08023-140","ubicacio":"Entrada a la urbanització de Can Barri per la carretera de l'Ametlla","historia":"","coordenades":"41.6696200,2.2259800","utm_x":"435567","utm_y":"4613385","any":"2001","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41186-foto-08023-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41186-foto-08023-140-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"Ferran Capdevila Argemí","observacions":"Al peu de l'escultura hi ha una placa que diu: ' La família i el temps. Ajuntament de Bigues i Riells. Entitat urbanística de Can Barri i Cimicasa. 29-9-2001'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41187","titol":"Monument a Francesc Tintó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-francesc-tinto","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument commemoratiu en forma de menhir. S'ha utilitzat un bloc de granit rectangular de 2.5 metres d'alçada per 50 centímetres d'amplada. Conté un retrat esculpit en bronze del personatge i una placa.","codi_element":"08023-141","ubicacio":"Plaça Francesc Tintó","historia":"","coordenades":"41.6719700,2.2258200","utm_x":"435556","utm_y":"4613646","any":"1998","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41187-foto-08023-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41187-foto-08023-141-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"Ferran Capdevila Argemí","observacions":"Placa que diu: ' Plaça Francesc Tinto 1925-1977'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41188","titol":"Can Talica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-talica","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Mas abandonat de petites dimensions de planta rectangular. Es tracta d'una construcció molt simple. Hi ha pocs elements que permetin datar les restes. Els materials emprats per a fer els murs de paredat són de la zona, tant les pedres com el morter. Les parets estan construïdes amb sòcol de pedra i la resta amb tapiat de fang. L'erosió ha destruït gran part de la tàpia de les parets.","codi_element":"08023-142","ubicacio":"Can Riera (Bigues)","historia":"","coordenades":"41.6877400,2.2347700","utm_x":"436316","utm_y":"4615390","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Forma part d'un conjunt de tres masos adossats. Can Talica es situa a la dreta d'aquests. La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha realitzat per fonts orals facilitades per l'Abel Camp.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41189","titol":"Can Villar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-villar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Mas abandonat de petites dimensions de planta rectangular. Es tracta d'una construcció molt simple. Hi ha pocs elements que permetin datar les restes. Els materials emprats per a fer els murs de paredat són de la zona, tant les pedres com el morter. Les parets estan construïdes amb sòcol de pedra i la resta amb tapiat de fang. L'erosió ha destruït gran part de la tàpia de les parets.","codi_element":"08023-143","ubicacio":"Vall Roja. Camí de Puiggraciós a l'alçada de Can Riera.","historia":"","coordenades":"41.6876200,2.2345700","utm_x":"436300","utm_y":"4615377","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41189-foto-08023-143-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Forma part d'un conjunt de tres masos adossats. Can Villar es situa a la l'esquerre d'aquests. La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha realitzat per fonts orals facilitades per l'Abel Camp.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41190","titol":"La Caseta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Es tracta d'una construcció de dimensions bastant reduïdes, però amb un mur bastant ample. Les estructures que resten visibles no permeten deduir la seva planta.","codi_element":"08023-144","ubicacio":"Vall Roja. Camí de Puiggraciós al SW de Can Riera.","historia":"","coordenades":"41.6856200,2.2321600","utm_x":"436097","utm_y":"4615157","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41190-foto-08023-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41190-foto-08023-144-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells i Castellet","autor_element":"","observacions":"La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha realitzat per fonts orals facilitades per l'Abel Camp.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41191","titol":"Can Porroca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-porroca","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Mas abandonat de petites dimensions. Només resta un gran túmul de d'enderroc cobert per una espessa boira vegetal.","codi_element":"08023-145","ubicacio":"Vall Blanca (Bigues)","historia":"","coordenades":"41.6817400,2.2368200","utm_x":"436481","utm_y":"4614722","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells i Castellet","autor_element":"","observacions":"La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha aconseguit per fonts orals facilitades per l'Abel Camp.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41192","titol":"Forn de Can Garriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-can-garriga","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Està ple de deixalles recents","descripcio":"Forn probablement de calç, del qual es conserva la cambra de cocció i la boca d'accés. No s'observa cap coberta perquè la mateixa càrrega de cocció (les pedres calcàries) era la mateixa estructura exterior del forn. Es troba excavat al sòl geològic, en un talús d'un camí forestal, i el forat presenta clars senyals de rubefecció.","codi_element":"08023-146","ubicacio":"Al sud-est de Can Garriga del Solei, i a l'est de les granges de can Garriga","historia":"","coordenades":"41.6803700,2.1856800","utm_x":"432223","utm_y":"4614609","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41192-foto-08023-146-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells i Castellet","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per un pagès de la zona.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41193","titol":"Forn de Can Carreres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-can-carreres","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Conté moltes deixalles recents","descripcio":"Restes d'un forn de grans dimensions de planta quadrangular. La gran quantitat de deixalles dipositades a l'interior impedeix comprovar l'estat de conservació de la graella. A pocs metres a l'est del forn trobem una estructura de forma globular excavada en el marge.","codi_element":"08023-147","ubicacio":"A sud-oest del Turó de la Calcina, al nord del bosc de can Viver","historia":"","coordenades":"41.6679100,2.1978000","utm_x":"433219","utm_y":"4613217","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41193-foto-08023-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41193-foto-08023-147-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells i Castellet","autor_element":"","observacions":"És significativa la proximitat amb un torrent.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41194","titol":"Refugi Can Perera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-can-perera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Estructura de 2 x 1'90 m, excavada dins al terreny natural (sauló). La boca d'accés es troba al marge de la feixa, davant d'una bassa o safareig. L'alçada no superava 1'50 m.","codi_element":"08023-148","ubicacio":"Al nord de can Perera i a sud de can Margarit, a prop de la carretera BP-1432","historia":"","coordenades":"41.6854700,2.2083200","utm_x":"434113","utm_y":"4615158","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41194-foto-08023-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41194-foto-08023-148-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells i Castellet","autor_element":"","observacions":"Es troba a pocs metres a l'est del Forn de Can Perera. Se'n desconeix l'ús original, podria ser simplement un refugi de pastors.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41195","titol":"Forn de Can Perera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-can-perera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Paret molt deteriorada on s'observa una forta rubefacció. L'estructura està envoltada de matolls, els quals impedeixen observar l'extensió del forn. El forn es troba a pocs metres del Torrent del Quirze i el Riu Tenes.","codi_element":"08023-149","ubicacio":"Al nord de can Perera i a sud de can Margarit, a prop de la carretera BP-1432","historia":"","coordenades":"41.6851000,2.2076100","utm_x":"434053","utm_y":"4615117","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41195-foto-08023-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41195-foto-08023-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells i Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41196","titol":"Casalot a l'Est d'Urb. Manantials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casalot-a-lest-durb-manantials","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Les teulades s'han enfonsat, només queden dempeus parts de les parets exteriors i interiors","descripcio":"Casalot localitzat al costat esquerre del camí que surt de la Urbanització Els Manantials, a pocs metres de la cruïlla de camins. L'edifici està molt desfiurat, només conserva l'estructura de la planta a una alçada màxima de 1'40 m. La vegetació dificulta l'observació clara de la dita planta. No s'observa cap obertura, ni portes ni finestres. A pocs metres s'observa una estructura de petites dimensions de factura recent i en molt mal estat de coservació.","codi_element":"08023-150","ubicacio":"Camí de Can Garriga, a 250 metres de la Urbanització els Manantials","historia":"","coordenades":"41.6752700,2.1877600","utm_x":"432391","utm_y":"4614041","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41196-foto-08023-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41196-foto-08023-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41197","titol":"Can Ponet Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ponet-prat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Restes indeterminades al nord-oest de Can Geroni. No es pot interpretar la planta de la construcció, per estar molt malmesa.La part més sencera és un mur perpendicular al marge i la base de la cantonada en l'extrem que no està enterrat. L'aparell constructiu és de paredat de pedra de la zona.","codi_element":"08023-151","ubicacio":"Marge dret del camí de Can Geroni, un cop travessat el torrent.","historia":"","coordenades":"41.6829100,2.2200900","utm_x":"435090","utm_y":"4614865","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41197-foto-08023-151-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41198","titol":"El Colomer-Can Granada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-colomer-can-granada","bibliografia":"CRUELLS CASTELLET, J. (2004). Prospecció arqueològica a la parcel·la del Colomer-Can Granada. Informe Preliminar. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"L'acció agrícola ha malmès enormement el jaciment.","descripcio":"Petit assentament d'època romana o tardo-romà, de caràcter rural i\/o domèstic. El conjunt estaria format per un edifici principal, de planta quadrangular, i complementat a l'exterior per estructures annexes, possiblement relacionades funcionalment amb el primer. El material ceràmic recuperat es caracteritza principalment per atuells de cuina modelats a torn, de pastes oxidades i d'aspecte poc acurat.","codi_element":"08023-152","ubicacio":"Camp de conreu al sud de Can Traver","historia":"","coordenades":"41.6712300,2.2061700","utm_x":"433919","utm_y":"4613579","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41198-foto-08023-152-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41198-foto-08023-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41198-foto-08023-152-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41199","titol":"Can Mestre del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mestre-del-bosc","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Mas de petites dimensions, que ara ha quedat enmig del bosc. De la única paret que queda dempeus, es pot deduir una estructura de planta baixa i pis. Es desconeix la seva planta original, però a jutjar per l'aparença que s'observa, podria esdevenir de planta rectangular. L'obra era de paredat, amb filades regulars de pedra.","codi_element":"08023-153","ubicacio":"Vall Roja. Camí de Puiggraciós a l'alçada de Can Riera.","historia":"","coordenades":"41.6876700,2.2346700","utm_x":"436308","utm_y":"4615382","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41199-foto-08023-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41199-foto-08023-153-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Forma part d'un conjunt de tres masos adossats. Can Mestre del Bosc es situa entre Can Talica i Can Villar. La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha realitzat per fonts orals facilitades per l'Abel Camp.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41200","titol":"Forn del Flix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-del-flix","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Enrunat i cobert de vegetació","descripcio":"Restes d'un antic forn excavat en el marge d'un camp. Només conserva la part excavada i la base de la càmara de combustió.","codi_element":"08023-154","ubicacio":"Bigues. Sud-est de la urbanització de la Font del Bou","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41200-foto-08023-154-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41201","titol":"Pont de Can Prat de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-can-prat-de-baix","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"S'hi ha anat realitzant manteniment i neteja.","descripcio":"Pont de volta d'arc de mig punt, realitzada amb maó de pla. La resta d'elements del pont són d'obra de paredat de pedra i maó, rejuntada amb morter de calç. Disposa de barana baixa a banda i banda, amb gàrgoles de pedra per a l'evacuació de l'aigua. És força alt, i permet el pas de vehicles de quatre rodes per sota.","codi_element":"08023-155","ubicacio":"Bigues. Torrent d' Aiguafreda","historia":"","coordenades":"41.6680900,2.1657700","utm_x":"430553","utm_y":"4613262","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41201-foto-08023-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41201-foto-08023-155-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Possiblement construït sobre un pont anterior.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41202","titol":"Al SW del Serrat de la Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/al-sw-del-serrat-de-la-creu","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"A la vessant sud-oest del Serrat de Santa Creu, i en una àrea d'uns 200 metres quadrats, s'observen materials arqueològics d'època romana, principalment material constructiu. La zona està afectada per una pedrera que s'abandonà fa uns anys i segurament afectà el jaciment. A part del materials, no s'observen cap tipus d'estructures arqueològiques.","codi_element":"08023-156","ubicacio":"Serrat de Santa Creu","historia":"","coordenades":"41.6760700,2.2421100","utm_x":"436916","utm_y":"4614089","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41202-foto-08023-156-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41202-foto-08023-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41202-foto-08023-156-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"No sembla està vinculat a l'antiga Capella de Santa Creu, localitzada a la cota màxima del serrat.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41203","titol":"Can Miramvell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-miramvell","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En runes","descripcio":"Restes d'una edificació, probablement de planta baixa i pis, de planta rectangular, realitzada en més d'una fase, segons els aparells de les parets que queden dempeus. Les parets són de pedra rogenca de la zona. Les obertures són de petites dimensions, amb brancals i llindes de pedra poc treballada.","codi_element":"08023-157","ubicacio":"Vall Roja. Sobre Can Bori, al marge inferior del camí que porta a Can Xesc","historia":"","coordenades":"41.6908200,2.2271100","utm_x":"435682","utm_y":"4615738","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41203-foto-08023-157-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41203-foto-08023-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41203-foto-08023-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41204","titol":"Can Toni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-toni","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Restes de parets de pedra i morter de calç. Dificutat per deduir la seva planta degut a l'enderroc i la presència de matolls.","codi_element":"08023-158","ubicacio":"Vall Roja. Sota Can Bon Fadrí","historia":"","coordenades":"41.6938100,2.2331400","utm_x":"436187","utm_y":"4616065","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41204-foto-08023-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41204-foto-08023-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Les restes es troben a tocar de Can Bon Fadrí","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41205","titol":"Can Pulsada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pulsada","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Restes de parets de pedra i morter de calç. Dificutat per deduir la seva planta degut a l'enderroc i la presència de matolls.","codi_element":"08023-159","ubicacio":"Vall Roja. Sota Can Bon Fadrí. A 80 m a l'O. de Can Toni","historia":"","coordenades":"41.6940000,2.2322600","utm_x":"436114","utm_y":"4616087","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41205-foto-08023-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41205-foto-08023-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41206","titol":"Capella de Santa Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-santa-creu","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Restes d'un mur d'uns 5 metres de llargada i 1.5 d'alçada, identificable com les restes de l'antiga capella. Per l'entorn s'observen forces materials constructius. Mur construït amb pedres granítiques de mitjanes dimensions, unides amb morter de calç i restes constructives.","codi_element":"08023-160","ubicacio":"Serrat de Santa Creu","historia":"També anomenada Santa Maria de la Creu, les primeres referències escrites daten del segle XIII, tot i que podrien tenir un origen anterior. Tan anterior que una llegenda diu que a Santa Creu és un dels primers llocs de Catalunya on es va difondre la religió cristiana. La seva posició al límit dels pobles de Bigues i l'Ametlla del Vallès va fer que es produïssin múltiples plets entre els rectors de tots dos pobles per la seva jurisdicció. El bisbe de Barcelona va autoritzar que l'any 1599 es demolís pel seu estat de ruïna, alhora que va reconèixer que era jurisdicció de Bigues. Aquestes disputes donen peu a una altra llegenda. S'explica que davant les baralles entre Bigues i l'Ametlla per la capella de Santa Creu, es va acordar trobar una solució per acabar amb el conflicte. Així, s'acordà que la capella seria de qui arribés primer, sortint des de la seva parròquia a una hora pactada del matí. Els veïns de Bigues no van respectar l'acord del tot i no van esperar que sonessin les campanades de l'església de Sant Pere sinó que ho van fer a can Fabrera, masia molt propera a Santa Creu. Això els va permetre d'arribar abans que els veïns de l'Ametlla i guanyar la capella.","coordenades":"41.6771700,2.2439400","utm_x":"437069","utm_y":"4614210","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41206-foto-08023-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41206-foto-08023-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41207","titol":"Can Titó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tito","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Restes de parets de pedra i morter de calç. Dificultat per deduir la seva planta degut a l'enderroc i la presència de matolls.","codi_element":"08023-161","ubicacio":"Al Nord de la urbanització Can Fabrera.Sota les granges de l'Isidret Vell","historia":"","coordenades":"41.6831000,2.2378000","utm_x":"436564","utm_y":"4614873","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41207-foto-08023-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41207-foto-08023-161-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41208","titol":"Restes indeterminades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-indeterminades","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Restes de parets de pedra lligada morter de calç. Probablement corresponen a un antic mas però és molt difícil deduir la seva planta degut a l'enderroc i la presència de matolls.","codi_element":"08023-162","ubicacio":"Vallblanca de Bigues. Sota de Can Isidret Vell, i a l'est a pocs metres de Can Griera","historia":"","coordenades":"41.6832600,2.2372000","utm_x":"436514","utm_y":"4614891","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41208-foto-08023-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41208-foto-08023-162-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41209","titol":"Can Isidret Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-isidret-vell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Només resten els fonaments de masia desapareguda.","descripcio":"Segons Ramón Casas, actual propietari de la finca, quan va comprar la propietat la masia ja estava abandonada i mig enrunada. Al mateix punt on s'aixecava la masia avui hi ha un cobert on el propietari hi guarda eines. Tot i així, encara es veuen restes de les estructures de la casa. Ramón Casas també conserva la pedra del portal de Can Isidret Vell, la qual conté una inscripció: CASA ISIDRE IGLESIES [...]MEF[...] ANY 1772","codi_element":"08023-163","ubicacio":"Granges de l'Isidret Vell","historia":"","coordenades":"41.6842000,2.2378500","utm_x":"436569","utm_y":"4614995","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41209-foto-08023-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41209-foto-08023-163-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41210","titol":"Casalot Turó d'En Vileu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casalot-turo-den-vileu","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Mas abandonat de petites dimensions. S'observa un únic cos de planta quadrangular. La manca de materials dificulta la seva situació cronològica. Els materials utilitzats per la seva construcció són extrets de la zona.","codi_element":"08023-164","ubicacio":"Turó d'En Vileu (Riells del Fai)","historia":"","coordenades":"41.6941900,2.2067400","utm_x":"433990","utm_y":"4616127","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41210-foto-08023-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41210-foto-08023-164-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells i Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41211","titol":"Can Vileu (runes)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vileu-runes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Mas abandonat de petites dimensions. S'observa un únic cos de planta rectangular. La manca de materials dificulta la seva situació cronològica. Els materials utilitzats per la seva construcció són extrets de la zona.","codi_element":"08023-165","ubicacio":"Turó d'En Vileu","historia":"","coordenades":"41.6931300,2.2073500","utm_x":"434040","utm_y":"4616009","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41211-foto-08023-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41211-foto-08023-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells i Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41212","titol":"Can Sant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sant","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Mas abandonat de grans dimensions. L'espessa vegetació dificulta deduir la seva planta, però es comptabilitzen unes 5 o 6 estances. A tocar de l'edifici principal, encara s'observa un pou i un safareig. Els materials utilitzats per la seva construcció són extrets de la zona.","codi_element":"08023-166","ubicacio":"Vallblanca de Bigues. Camí de Puggraciós, a 200 m al SE de Can Riera i a 200 m al SW del Cementiri","historia":"","coordenades":"41.6861400,2.2360700","utm_x":"436423","utm_y":"4615212","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41212-foto-08023-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41212-foto-08023-166-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha realitzat per fonts orals facilitades per l'Abel Camp.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41213","titol":"Pont de Can Lledó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-can-lledo","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont de petites dimensions, de volta d'arc rebaixat amb cinc filades de maó massís, col·locat de pla. La resta de parament és de paredat de pedres irregulars, sense encintar. Té una barana d'obra superior, coronada en un dels laterals per una filada de maó massís col·locat a sardinell. Forma part del conjunt d'obra civil del municipi, juntament amb el Pont de les Moles o el del Xaragall de les Alzines","codi_element":"08023-167","ubicacio":"Bigues. Torrent de Can Ribes","historia":"","coordenades":"41.6676700,2.2030300","utm_x":"433654","utm_y":"4613186","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41213-foto-08023-167-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41214","titol":"Can Jan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jan","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia en runes de planta rectangular. Es conserva part de la façana posterior de la masia, de la qual es dedueix que estava constituïda per una planta baixa i un pis superior. Al peu d'aquest parament s'observa un petit arc, corresponent a la boca del forn de la masia. No s'observen materials en superfície que ajudin a ubicar cronològicament la masia.","codi_element":"08023-168","ubicacio":"Bosc de Can Boter (Bigues)","historia":"","coordenades":"41.6814800,2.2340200","utm_x":"436248","utm_y":"4614696","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41214-foto-08023-168-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41214-foto-08023-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41214-foto-08023-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha realitzat per fonts orals facilitades per l'Abel Camp.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41215","titol":"Turó de la Calzina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-la-calzina","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació, i afectat per la construcció d'un dipòsit d'aigua municipal.","descripcio":"Jaciment que es troba a la cota màxima de tot el turó. La localització d'aquest jaciment es produí durant el transcurs del present inventari de patrimoni. No s'aprecien estructures clares, però s'observa bastant material ibèric en superfície. És molt probable que la construcció del dipòsit d'aigua municipal que es troba a l'extrem est del turó afectà estructures arqueològiques.","codi_element":"08023-169","ubicacio":"Entre les urbanitzacions de Can Granada, Can Traver i Can Carreres.","historia":"","coordenades":"41.6693000,2.2009600","utm_x":"433484","utm_y":"4613368","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41215-foto-08023-169-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41215-foto-08023-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41215-foto-08023-169-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"No apareix registrat a la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya. Donada la proximitat amb les urbanitzacions que l'envolten és susceptible d'ésser afectat.","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41216","titol":"Restes sota Can Isidret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-sota-can-isidret","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Segons Jordi Argemí, sota can Isidret, durant les feines d'arrencament d'oliveres, es produí la troballa d'una sitja amb material ibèric. Es constata poc material superficial. La vegetació dificulta bastant la localització de material superficial.","codi_element":"08023-170","ubicacio":"Vallblanca de Bigues. Al sud-oest de Can Mestret Benet","historia":"","coordenades":"41.6761200,2.2194900","utm_x":"435033","utm_y":"4614111","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41216-foto-08023-170-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41216-foto-08023-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41216-foto-08023-170-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"En aquesta zona, segons les fonts orals hi ha una gran concentració de restes arqueològiques.","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41217","titol":"Els Trencaments","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-trencaments","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Restes d'un mur de pedres de petites i mitjanes dimensions, unides amb morter de calç. És d'aparença medieval - moderna ubicat a la cruïlla de camins anomenada popularment 'Els Trencaments'. La vegetació impedeix deduir la resta de la construcció.","codi_element":"08023-171","ubicacio":"Urbanització Can Vedell Montparadís","historia":"","coordenades":"41.6761600,2.2182400","utm_x":"434929","utm_y":"4614117","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41217-foto-08023-171-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41217-foto-08023-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41217-foto-08023-171-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41218","titol":"Restes indeter. A l'Est de Can Perera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-indeter-a-lest-de-can-perera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"S'observen restes de murs molt desdibuixats i d'època indeterminada. Aquests murs estan construïts amb pedra i morter de calç, i es denota clarament l'acció dels furtius en aquest indret.","codi_element":"08023-172","ubicacio":"Bosc que queda entre can Perera i el Pla del Vermell","historia":"","coordenades":"41.6828800,2.2082500","utm_x":"434104","utm_y":"4614871","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41218-foto-08023-172-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41218-foto-08023-172-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Malgrat que no s'ha trobat material superficial, aquestes restes podrien estar relacionades amb el jaciment romà de Can Perera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41219","titol":"Fons de Cabana prehistòric Vinyes del Margarit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-cabana-prehistoric-vinyes-del-margarit","bibliografia":"GARRIGA, M; GRAU, J; PETIT, A; ROVIRA, JORDI. Nous jaciments neolítics en l'àrea de Bigues-Riells del Fai (Vallès Oriental), a Informació Arqueològica, nº31, setembre-desembre, 1979, pàgs. 193-199.","centuria":"","notes_conservacio":"Destruït","descripcio":"Probable fons de cabana prehistòric que es va excavar l'any 1971.","codi_element":"08023-173","ubicacio":"Vinyes del Margarit. Al NE de Can Perera","historia":"El jaciment fou localitzat pel senyor Joan Palou i Costa, i les corresponents excavacions de salvament foren dutes a terme per Martí Garriga i Joan Grau, amb la col·laboració de Domènec Codina, Pere Font, Emili Ramón i Francesc Sagalés. La responsabilitat científica de la tasca va correspondre al Grup d'Estudis del Museu Arqueològic Municipal de Sant Feliu de Codines, actualment Museu de Can Xifreda, on es troben dipositats els materials.","coordenades":"41.6849000,2.2099900","utm_x":"434251","utm_y":"4615093","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41219-foto-08023-173-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41219-foto-08023-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41219-foto-08023-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment.","codi_estil":"78|79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41220","titol":"Font de Can Garriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-garriga","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"Mig abandonada.","descripcio":"Font antropitzada amb una petita àrea d'esbarjo (banc i piscina). La font queda envoltada de camps de conreu, i el lloc aparentment resta mig abandonat. El doll d'aigua fou modificat i transformat en una mina d'aigua de pocs metres d'ús agrícola, tot i així, no perd la funció de font.","codi_element":"08023-174","ubicacio":"A l'oest de les granges de Can Garriga, al torrent de la Font de Can Garriga","historia":"","coordenades":"41.6792200,2.1812000","utm_x":"431849","utm_y":"4614485","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41220-foto-08023-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41220-foto-08023-174-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41221","titol":"Font Fresca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-fresca","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"Mig abandonada.","descripcio":"Font antropitzada on l'aigua raja per les escletxes de la roca natural i finalment és recollida per una mitja canya. Sobre la Font es troba una inscripció amb el nom de la font i la data de la seva última restauració. Aquesta inscripció és complementada amb un aplicat ceràmic de l'hereu deviaplana i la dona d'aigua. La font es troba actualment dins d'un paratge protegit i d'accés restringit.","codi_element":"08023-175","ubicacio":"Riells. Molt aprop del Salt de Vallderrós.","historia":"","coordenades":"41.7070000,2.2136100","utm_x":"434575","utm_y":"4617544","any":"1966","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41221-foto-08023-175-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41221-foto-08023-175-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"És un dels paratges on es desenvolupa la llegenda de 'La dona d'aigua'","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41222","titol":"Font de Can Tàpies \/ de la Guilla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-tapies-de-la-guilla","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"Mig abandonada.","descripcio":"Font que proporciona aigua a Can Tàpies. Per on raja s'ha fet un pericó d'obra del qual en surt un conducte que porta l'aigua a un safareig a prop de la casa.","codi_element":"08023-176","ubicacio":"Sota el Coll de Ventós, a uns 30 metres al nord-est de Can Tàpies.","historia":"","coordenades":"41.6880200,2.2227800","utm_x":"435319","utm_y":"4615430","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41223","titol":"Font de Can Xesc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-xesc","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que proporciona aigua a Can Xesc. L'aigua és recollida per un petit safareig, i d'aquí un tub que submistra directament a la casa.","codi_element":"08023-177","ubicacio":"A 100 metres al nord-oest de Can Xesc.","historia":"","coordenades":"41.6955100,2.2285000","utm_x":"435802","utm_y":"4616257","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41223-foto-08023-177-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41224","titol":"Font de la Polvoreria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-polvoreria","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que raja d'un marge de camp per una canalització de ferro rovellat. Per on raja aquesta font s'ha construït un pericó d'obra a base de maons comuns. Es desconeix la procedència o punt de captació del curs d'aigua. Al voltant hi ha la vegetació pròpia dels marges situats en mig de camps de conreu.","codi_element":"08023-178","ubicacio":"Bigues, en un camp al marge del C. Can Mainou","historia":"Font de la casa anomenada en un primer moment Polvoreria, i a partir de principi del segle XX El ferrer, ja que s'hi va instal·lar una família amb aquest ofici. El nom polvoreria, en canvi, té un origen més confús i també és objecte de diverses llegendes. La font, però, no ha gaudit mai de bona reputació davant la creença que les seves aigües produeixen mal de ventre.","coordenades":"41.6764600,2.2071100","utm_x":"434003","utm_y":"4614159","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41224-foto-08023-178-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"També rep els noms de 'Font del Ferrer' i 'Font del Ferrer de la Polvoreria'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41225","titol":"Font \/ Biot de Santa Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-biot-de-santa-creu","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"Mig abandonada.","descripcio":"Font aparentment sense antropitzar on l'aigua raja per les escletxes de la roca natural, formant un bassal al costat mateix del camí. No es veu cap broc ni cap altre element artificial.","codi_element":"08023-179","ubicacio":"Sota el Serrat de la Creu, camí que comunica la Urbanització Diamant del Vallès (Bigues) i l'Ametlla","historia":"Aquesta font devia ser el principal abeurador dels fidels que s'enfilaven cap a l'antiga capella de Santa Creu, documentada ja al segle XIII i ubicada en el punt més alt d'aquest serrat. (Fonts: passat i present. Ajuntament de Bigues i Riells.)","coordenades":"41.6750400,2.2410700","utm_x":"436828","utm_y":"4613976","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41225-foto-08023-179-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"També és coneguda amb el nom de 'biot de Santa Creu'","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41226","titol":"Font del Molinet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-molinet","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Per on raja s'ha fet un pericó d'obra del qual en surt un conducte que porta l'aigua a un safareig a prop de la casa.","codi_element":"08023-180","ubicacio":"Al peu de la riera del Tenes, sota El Molinet.","historia":"La font porta el nom de la casa El Molinet a la qual pertany. Era l'antiga font del molí de la Torre del Prat, d'aquí en prové el nom actual de Molinet. Amb la instal·lació d'una fàbrica tèxtil, la Fàbrica vella, a final del segle XIX, les 'fabricantes' quan arribava el bon temps hi anaven a dinar i omplir els càntirs, un de gran per elles i un de petit pel director. (Fonts: passat i present. Ajuntament de Bigues i Riells.)","coordenades":"41.6779400,2.2072900","utm_x":"434019","utm_y":"4614323","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Aquesta font es va restaurar després de les inundacions de 1994.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41227","titol":"Font del Villar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-villar","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font aparentment sense antropitzar on l'aigua raja per les escletxes de la roca natural. La vegetació cobreix i dificulta l'accessibilitat a la font. L'aigua brolla amb suavitat humitejant les roques i sense deixar cap resta de bassal o rierol.","codi_element":"08023-181","ubicacio":"Torrent del Villar, a pocs metres al nord de la carretera BP-1432","historia":"","coordenades":"41.6801500,2.1696800","utm_x":"430891","utm_y":"4614598","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41227-foto-08023-181-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41228","titol":"Font de Can Noguera \/ del Lleó \/ de ca l'Argelich","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-noguera-del-lleo-de-ca-largelich","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"Mig abandonada.","descripcio":"Font antropitzada amb una petita àrea d'esbarjo. La font resta mig abandonada. Per on raja s'ha fet un pericó d'obra ben enrajolat i amb aplics de ceràmica. El brollador adquireix forma de cap de lleó.","codi_element":"08023-182","ubicacio":"Pla de can Noguera, a tocar del riu Tenes","historia":"Les aigües que abasteixen aquesta font, han estat un misteri i motiu de diverses llegendes. A partir de 1960, es va obrir una embotelladora a prop de la font per aprofitar comercialment l'aigua. L'empresa, però, no va ser rendible i va tancar pocs anys després. La font de can Noguera va ser un pol d'atracció important de gent, sobretot als mesos d'estiu. Visitants de cap de setmana, estiuejants o gent del poble s'acostaven a refrescar-se i a gaudir de les seves ombres. Restaurada l'any 1947 per Agustí Argelich, segueix tenint el mateix aspecte que aleshores. No així el seu entorn que ha patit una gran transformació a arrel de la riuada de l'octubre de 1994. (Fonts: passat i present. Ajuntament de Bigues i Riells.)","coordenades":"41.6806800,2.2066400","utm_x":"433968","utm_y":"4614627","any":"1947","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41228-foto-08023-182-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"A prop, al costat dret del Tenes, hi ha les arcades del rec que abastia d'aigua els camps entre Can Noguera i la Fàbrica Vella.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41229","titol":"Font del Molí de la Pineda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-moli-de-la-pineda","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"Mig abandonada.","descripcio":"Font situada a la llera del riu Tenes. Per on raja aquesta font s'ha construït un pericó d'obra a base de maons comuns, d'on surt la canalització de ferro. Envoltada de la vegetació pròpia de les lleres de rius (canyes, verdissar,...).","codi_element":"08023-183","ubicacio":"A tocar del riu Tenes, a l'oest de la masia del Molí de la Pineda","historia":"","coordenades":"41.6981100,2.1918100","utm_x":"432752","utm_y":"4616574","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41230","titol":"Font de l'Esquirol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesquirol","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"Mig abandonada.","descripcio":"Font ubicada en mig d'un xaragall, arran de terral. Per on raja s'ha fet un petit pericó d'obra i pedres, on es llegeix el nom de la font (Font de l'esquirol). Es troba semi coberta per sedimentacions successives a causa de pluges, erosio, etc.","codi_element":"08023-184","ubicacio":"A l'encreuament del torrent del salt de la Núvia i el camí que dur a Sant Bartomeu de Montràs","historia":"La font de l'Esquirol, emplaçada enmig d'un bosc de pi, és l'hàbitat predilecte dels esquirols, que eren vistos per la gent del veïnat de cases que hi havia al voltant de can Riera quan baixaven a buscar aigua a la font. La visió freqüent d'esquirols va portar a batejar la font, com a font de l'Esquirol. (Fonts: passat i present. Ajuntament de Bigues i Riells.)","coordenades":"41.6876000,2.2307700","utm_x":"435983","utm_y":"4615378","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41230-foto-08023-184-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41230-foto-08023-184-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41231","titol":"Font de la Pineda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-pineda","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font molt antropitzada per una zona lúdica amb taulae pedra, escales amb la seva barana, etc. L'aigua brolla per una canalització de ferro i s'acumula en un abeurador.","codi_element":"08023-185","ubicacio":"Al camí antic de la Madella, sota l'edifici amb el mateix nom i arran de la riera.","historia":"A la dècada dels anys cinquanta, era el punt de partida de l'Aplec de Sant Miquel del Fai. Any rera any, gent de tot el Vallès es trobava a la font el dilluns de la segona Pasqua per iniciar el camí cap a Sant Miquel. La gent aprofitava per a refrescar-s'hi i per canviar-se el calçat. Les seves aigües eren l'abeurador dels ramats transhumans que baixaven pel camí de Sant Miquel, provinents de les terres pirinenques amb destinació als mercats del Pla de Barcelona. Els veïns més propers l'utilitzaven per rentar-hi els productes del camp i com a sistema de refrigeració. (Fonts: passat i present. Ajuntament de Bigues i Riells.)","coordenades":"41.7033900,2.1904900","utm_x":"432648","utm_y":"4617161","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41231-foto-08023-185-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Conté un arbre monumental, i una mola de molí reaprofitada per taula.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41232","titol":"Grau de les Escaletes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/grau-de-les-escaletes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Camí empedrat que serpenteja tot escalant una escletxa de la cinglera. Aquest uneix el terme de Bigues i Riells i Sant Quirze de Safaja. La tradició oral afirma que el camí és molt antic, però el fet és que no s'han trobat referències bibliogràfiques que el citin. Tot i així, el desgast de les pedres evidencien el pas continu durant forces anys. El camí està format per blocs de pedra disposats plans, i té una amplada màxima de mig metre.","codi_element":"08023-186","ubicacio":"Sobre Bellovir","historia":"","coordenades":"41.7079800,2.2296000","utm_x":"435906","utm_y":"4617641","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41232-foto-08023-186-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41232-foto-08023-186-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41233","titol":"Font de l'Infern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-linfern","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"Mig abandonada.","descripcio":"Font natural sense cap tipus de construcció associada. Es troba en una zona molt humida i tancada.","codi_element":"08023-187","ubicacio":"Al costat mateix del Torrent de la Torre. Accés per un camí al nord de la Urbanització de Can Traver","historia":"","coordenades":"41.6743200,2.2011400","utm_x":"433504","utm_y":"4613926","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41233-foto-08023-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41233-foto-08023-187-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41234","titol":"Font de Can Segimon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-segimon","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"Mig abandonada.","descripcio":"Font situada al marge d'un torrent. L'aigua brolla per una canalització de ferro d'uns 10 cm de diàmetre. S'ha construït u petit pericó de formigó per subjectar la canalització. Se'n desconeix l'origen de l'aigua.","codi_element":"08023-188","ubicacio":"Arran del torrent de la Torre, a pocs metres a l'est de la masia de Can Segimon","historia":"","coordenades":"41.6739900,2.2067400","utm_x":"433970","utm_y":"4613885","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41234-foto-08023-188-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41234-foto-08023-188-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41235","titol":"Can Borrombò","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-borrombo","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Restes d'un edifici de petites dimensions. S'observa un únic cos de planta rectangular. Els murs conservats, realitzats amb obra de paredat de pedra, no superen el metre d'alçada. Els materials utilitzats per la seva construcció són extrets de la zona. Entremig ha crescut la vegetació; sotabosc i, fins i tot, algun arbre, que dificulten fer-ne una visualització general. La manca de materials ceràmics en superfície dificulta la seva situació cronològica.","codi_element":"08023-189","ubicacio":"Camí de Puiggraciós","historia":"","coordenades":"41.6875400,2.2357100","utm_x":"436394","utm_y":"4615367","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41235-foto-08023-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41235-foto-08023-189-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha realitzat per fonts orals facilitades per l'Abel Camp.L'estat de conservació del que va ser un edifici no permet reconèixer l'alçat a simple vista i per aquest motiu s'ha classificat com jaciment.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41236","titol":"Can Gurguí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gurgui","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Restes d'un edifici de planta rectangular de petites dimensions. Està construït en un terreny amb pendent, amb part de les parets que actuen com a murs de contenció. D'aquestes, la més ben conservada és la façana nord. Els materials utilitzats per la seva construcció són extrets de la zona, com es pot observar en els murs de pedra existents. La manca de materials ceràmics en superfície dificulta la seva situació cronològica. Dins el recinte de les quatre parets ha crecut vegetació de sotabosc.","codi_element":"08023-190","ubicacio":"Bigues. Al sud del Cementiri Municipal","historia":"","coordenades":"41.6864300,2.2381000","utm_x":"436592","utm_y":"4615242","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41236-foto-08023-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41236-foto-08023-190-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha realitzat per fonts orals facilitades per l'Abel Camp.L'estat de conservació del que va ser un edifici no permet reconèixer l'alçat a simple vista i per aquest motiu s'ha classificat com jaciment.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41237","titol":"Font del Tord","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-tord","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Font antropitzada amb una amplia àrea d'esbarjo. Per on raja s'ha fet un pericó d'obra ben enrajolat i amb aplics de ceràmica. Conté dos brolladors, el principal consta d'un simple broc metàl·lic. El segon, disposat sota del primer, adquireix forma d'un elefant portant una cistella. L'aigua del primer brollador cau dins la cistella i finalment surt per la trompa de l'elefant.","codi_element":"08023-191","ubicacio":"Urbanització de Can Barri.","historia":"La Font del Tord, com el seu nom indica, porta el nom d'un animal, en aquest cas un ocell. El tord a la primavera i sobretot a l'estiu és fàcil de veure al torrent de can Gressola, a on hi ha el naixement de la font. A la dècada dels noranta del segle XIX, l'amo de can Barri, Joan Coll i Corbera va decidir aprofitar la font per tenir aigua corrent a la masia, amb canonades de plom va conduir l'aigua fins a la masia de can Barri. Una distància de dos quilòmetres en què havia de salvar torrents i desnivells amb arcs d'obra fins arribar a les golfes de la casa. L'obra d'enginyeria no s'acabava aquí, ja que a l'interior de la casa hi havia muntat un sistema de refrigeració de l'aigua a través d'un serpentí. Cap a l'any 1980, es van anul·lar les canonades per la construcció del camp de futbol, i és a partir d'aquest moment, que les masies es van abastar de les aigües provinents dels dipòsits. L'any 1996 Ramón Arisa i Rodés va arreglar la font i la va construir 700 metres més avall del seu naixement, on es troba actualment. L'any 1998 va inaugurar-se la remodelació de la font.","coordenades":"41.6734300,2.2311900","utm_x":"436004","utm_y":"4613804","any":"1998","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41237-foto-08023-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41237-foto-08023-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"Ramón Arisa Rodés","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41238","titol":"Font del Safaretger","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-safaretger","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"Mig abandonada.","descripcio":"Font formada per un safareig de planta rectangular ( 4 x 2,5 m) que es troba al peu del torrent de la Torre. L'obra d'aquest safareig està feta de pedra i obra mixta. Les pedres de la superfície estaven col·locades per poder-hi rentar la roba, a modus de 'repisa'.","codi_element":"08023-192","ubicacio":"Bigues. Carrer de la Torre","historia":"La font de la Torre o del Safaretger va ser la font de la Torre del Prat (l'actual Torre), casal gòtic dels antics barons de Rocafort. L'altre nom amb el qual s'identifica aquesta font, font del Safaratger, pot tenir el seu origen en algun responsable del safareig (safaretger) que fos més o menys popular entre els usuaris del safareig a on va parar l'aigua de la font. És una deessa probablement termal ja que les dones del poble hi anaven a rentar, especialment a l'hivern, perquè trobaven l'aigua més calenta que en d'altres safareigs.","coordenades":"41.6749400,2.2054600","utm_x":"433864","utm_y":"4613991","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41238-foto-08023-192-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41238-foto-08023-192-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Altrament anomenada Font de la Torre.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41239","titol":"Font del Bou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-bou","bibliografia":"ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells.","centuria":"","notes_conservacio":"Mig abandonada.","descripcio":"Font ubicada en una àrea d'esbarjo, molt antropitzada. Actualment no raja aigua, però normalment ho faria per una canalització de ferro d'uns 15 cm. de diàmetre. Un rètol adverteix de la no potabilitat de l'aigua. El pericó que subjecta la canalització és de formigó. Damunt d'aquest s'ha construït una paret de maons.","codi_element":"08023-193","ubicacio":"Barri de la Font del Bou (Bigues)","historia":"","coordenades":"41.6598300,2.2108100","utm_x":"434294","utm_y":"4612309","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41239-foto-08023-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41239-foto-08023-193-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41240","titol":"Escultura Hereu de Viaplana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-hereu-de-viaplana","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument dedicat a L'Hereu de Viaplana i a la llegenda de la dona de l'aigua. Representa tres figures humanes, realitzades en acer Cor-ten, sobre una base plana. La placa és de marbre.","codi_element":"08023-194","ubicacio":"Plaça Via Plana (Riells del Fai)","historia":"","coordenades":"41.6998800,2.1985700","utm_x":"433316","utm_y":"4616765","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41240-foto-08023-194-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41240-foto-08023-194-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"Ferran Capdevila Argemí","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41241","titol":"Xalet Blau I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xalet-blau-i","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No visible","descripcio":"Jaciment d'època romana que l'únic testimoni que ens resta són els materials ceràmics dipositats al Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines. La ubicació del jaciment és incerta.","codi_element":"08023-195","ubicacio":"Riells del Fai, Carretera BP-1432","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41241-foto-08023-195-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41241-foto-08023-195-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha pogut accedir per romandre tancat.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41242","titol":"Xalet Blau II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xalet-blau-ii","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Jaciment paleontològic del qual l'únic testimoni que ens resta són els materials fòssils dipositats al Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines. La ubicació del jaciment és incerta.<\/p> ","codi_element":"08023-196","ubicacio":"Riells del Fai, Carretera BP-1432","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha pogut accedir per difícil accés.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41243","titol":"L'Ullar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lullar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Jaciment paleontològic documentat pels fòssils existents en el Museu de Sant Feliu de Codines.<\/p> ","codi_element":"08023-197","ubicacio":"Turó de l'Ullar","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Aquests fòssils apareixen amb materials de l'Eocè mig i superior. Dins del bianizià i triagonià inferior del Delta de Sant Feliu-Cingles de Bertí. La seva ubicació és indeterminada, degut a la seva díficil accessibilitat i extensió.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41244","titol":"Can Griera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-griera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per la vegetació.","descripcio":"Mas abandonat de petites dimensions. S'observa un únic cos de planta rectangular. La manca de materials dificulta la seva situació cronològica. Els materials utilitzats per la seva construcció són extrets de la zona.","codi_element":"08023-198","ubicacio":"Vall Blanca (Bigues)","historia":"","coordenades":"41.6829100,2.2381500","utm_x":"436593","utm_y":"4614851","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha aconseguit per fonts orals facilitades per l'Abel Camp.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41245","titol":"Font de la Parròquia de Riells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-parroquia-de-riells","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font ubicada a la plaça de Riells. Canalització regulable posada damunt un pilar d'obra fet amb pedres. Pica de pedra granítica. Al costat hi ha dos bancs de pedra i ornaments florals.","codi_element":"08023-199","ubicacio":"Riells. Parc darrere Església Sant Pere","historia":"","coordenades":"41.6990100,2.1985300","utm_x":"433312","utm_y":"4616669","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41245-foto-08023-199-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41245-foto-08023-199-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41246","titol":"Sant Martí del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-marti-del-fai","bibliografia":" VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona. COMAS, Carme (1985): Capella de Sant Martí del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.<\/p> ","centuria":"X-XII","notes_conservacio":"Ha estat restaurada recentment. Actualment (2025) no està oberta al públic.","descripcio":" Conserva l'estructura original, una nau rectangular amb volta de canó, apuntada i lleugerament desviada. L'absis és semicircular, amb volta de quadrant d'esfera, separat per un arc triomfal de la volta de la nau. Les úniques obertures són una finestra absidal doble esqueixada, una finestra en forma de creu a la façana de ponent i el portal d'accés a la façana de migdia, amb arc adovellat de pedra tosca. Sobre l'arc triomfal hi ha les restes d'un campanar de cadireta de dos ulls.<\/p> ","codi_element":"08023-200","ubicacio":"Riells. Replà sota la cinglera del Fitos","historia":" El lloc apareix citat el 878, en una cessió tutelària a Sant Cugat del Vallès, però durant els segles XIII i XIV esdevé l'església de 7 o 8 masos ja dins la demarcació del monestir de Sant Miquel. A causa del despoblament, el culte va passar el 1413 a l'església de Sant Miquel. Va ser profanada el 1936, en la Guerra Civil, i abandonada fins el 1967, quan es va fer la primera restauració. Durant les obres d'aquesta, es van trobar pintures murals del segle XIV. Poc després, sense acabar la restauració, es va abandonar i la porta va quedar tapiada.<\/p> ","coordenades":"41.7108600,2.1867300","utm_x":"432343","utm_y":"4617994","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41246-foto-08023-200-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41246-foto-08023-200-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41246-foto-08023-200-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Fins el 1936 l'absis estava tapiat per un envà, i servia de sagristia. Quan es va enderrocar, es van descobrir les pintures de l'interior. Tot i que segurament l'edifici original era anterior, l'actual edifici presenta un estil romànic tardà, probablement del segle XII.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41247","titol":"Monestir Sant Miquel del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monestir-sant-miquel-del-fai","bibliografia":" COMAS, Carme (1985): Monestir de Sant Miquel del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.<\/p> PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Es manté ben conservada, però algunes actuacions en les zones de servei han transformat la façana posterior i la planta baixa.","descripcio":" Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de tres pisos d'alçada i coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. L'entrada es realitza per la façana est, a través d'un portal adovellat renaixentista, situat en un extrem de la façana. En aquesta façana i la de migdia hi ha finestres coronelles de dos i tres arcs lobulats en el primer pis i finestres ja renaixentistes en l'última planta. Destaca l'ús de la pedra tosca en els elements que precisen un treball matusser i pedra arenisca en els de talla més fina. Es conserva l'escala de pedra que porta al primer pis i el sostre enteixinat amb policromia de la sala de l'antic refectori. La coberta s'aguanta sobre bigues de fusta que descansen sobre arcs apuntats amb dovelles de pedra tosca.<\/p> ","codi_element":"08023-201","ubicacio":"Sobre una esplanada sota els cingles, al marge esquerre de la cascada del Tenes.","historia":" L'any 997 els comtes Borrell i Ermessenda van donar al noble Gombau de Besora l'església-casa de Sant Miquel, dins del terme del castell de Montbui, per a construir-hi un monestir. Aquesta església va ser donada el 1006, conjuntament amb una porció de terreny i la cova, en alou; per edificar la casa del monestir. Gombau va unir el monestir de Sant Miquel al monestir de Sant Víctor de Marsella l'any 1042. El Priorat es va secularitzar el 1567 i es va unir al càrrec ardiacal menor de la seu de Girona. L'any 1832 va passar a ser propietat dels amos del mas Torras de Sant Quirze de Safaja, que eren els seus arrendataris; i es va abolir el Priorat.<\/p> ","coordenades":"41.7161200,2.1904300","utm_x":"432656","utm_y":"4618575","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41247-foto-08023-201-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41247-foto-08023-201-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41247-foto-08023-201-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Monument"],"data_modificació":"2025-06-26 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"En aquest cas, es tracta d'un edifici aïllat que es va reformar per respondre a les reduïdes necessitats de la comunitat monàstica, sense claustre, ni cossos auxiliars. Queden parts de l'església romànica en el mur ponent del casal, amb dues finestres de mig punt amb arcs de pedra tosca. Recentment s'ha restaurat intentant recuperar les obertures i materials originals.La Diputació de Barcelona va adquirir el conjunt de Sant Miquel del Fai l'any 2017, que ha tingut un cost de 1,3 M€.","codi_estil":"93|94|95|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1779","rel_comarca":["41"]},{"id":"41248","titol":"Església de Sant Miquel del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-miquel-del-fai","bibliografia":" COMAS, Carme (1985): Església cova de Sant Miquel del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.<\/p> PLADEVALL i FONT, Antoni (1991): Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.<\/p> VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991.<\/p> ","centuria":"XII-XIII","notes_conservacio":"S'hi han efectuat obres de manteniment.","descripcio":" Església troglodítica, situada a sota una balma natural. La façana principal, de poca alçada, forma part del mur de tancament d'aquesta balma. Hi podem veure la portalada amb arc de mig punt, amb arquivolta i dues columnes de capitell senzill, ornats amb termes vegetals. A banda i banda hi ha dos arcosolis desiguals, amb antigues tombes o carners, que corresponen als fundadors i familiars. La planta es distribueix en una nau central rectangular i absis semicircular amb girola. L'altar i la girola estan elevats dos graons de la resta de l'església. Al lateral esquerra de la nau hi ha unes capelles rectangulars amb altar de pedra, sense ornaments, separades les unes de les altres per paret. Tant el sostre de les capelles com de la zona de l'absis estan coberts per voltes d'aresta, en el cas de les capelles, molt rebaixats i sense clau de volta. Les columnes de la girola i del cor són de planta octogonal i de pedra arenisca, en contrast amb la pedra tosca que s'utilitza per a realitzar els salmers. El paviment de l'església és de rajola manual, excepte els graons i passos de porta, que són de pedra arenisca. Davant de l'altar hi ha una làpida de pedra, feta amb tres grans blocs, amb una inscripció gravada. Aquesta és la sepultura dels sacerdots del monestir. La data gravada a la làpida és 1697. La va fer construir Pere Serra, mossèn. A l'exterior, a l'altra banda del camí que comunica amb la cascada i les coves i centrat amb el portal de l'església, hi podem veure el campanar de cadireta amb dos ulls.<\/p> ","codi_element":"08023-202","ubicacio":"En la mateixa esplanada que el monestir, sota la balma de darrera l'edifici.","historia":" La fundació del lloc data del 11 de juny de 997, per Gombau de Besora, senyor del castell de Montbui. El culte a Sant Miquel, però, era anterior i es realitzava en un altar situat en una cova de la balma. A partir del 997 l'església va quedar lligada a la vida del monestir. Des de l'any 1042 es va unit al monestir Sant Victor de Marsella, fins l'any 1567 que es va unir a l'ardioconat menor de Girona. El 1835 els sacerdots van abandonar el monestir.<\/p> ","coordenades":"41.7163800,2.1902400","utm_x":"432640","utm_y":"4618604","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41248-foto-08023-202-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41248-foto-08023-202-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41248-foto-08023-202-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Monument"],"data_modificació":"2025-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"Desconeguda","observacions":"Des del lateral dret de la nau, al costat de la porta, es pot accedir per unes escales descendents a la mina que basteix d'aigua la bassa del monestir.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1779","rel_comarca":["41"]},{"id":"41249","titol":"Pas de la Foradada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pas-de-la-foradada","bibliografia":" COMAS, Carme (1985): Pas de la Foradada-Sant Miquel del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.<\/p> PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Pas natural entre les formacions rocoses que coronen la cinglera, que es va ampliar l'any 1592 i després al 1790. En aquesta última ampliació es va col·locar un petit arc de pedra, coronat amb dues làpides, una per cada cara, indicant les dates de les reformes, flanquejades per dues columnes en relleu, i a sobre un escut gravat en pedra.<\/p> ","codi_element":"08023-203","ubicacio":"Passat el Pont del riu Rossinyol, en la part superior dels cingles.","historia":" L'any 1567 el Papa va secularitzar el Priorat del Fai, i va posar-lo en mans de l'Ardiaconat menor de Girona. Aquests van fer algunes millores en el monestir, una de les quals va consistir en arranjar l'accés. Abans de la Foradada, l'accés es feia per les anomenades Escales de Sant Miquel.<\/p> ","coordenades":"41.7154300,2.1914000","utm_x":"432736","utm_y":"4618497","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41249-foto-08023-203-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41249-foto-08023-203-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Es va refer a mitjans del segle XX, intentant reproduir la forma original de l'arc. Les pedres originals es van recol·locar. Durant les obres de 1592 també es va arranjar la rampa d'accés al monestir, i s'hi va col·locar una fornícula gòtica, les reixes i la imatge interior han desaparegut, però la fornícula encara és visible.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41250","titol":"Sant Vicenç de Riells del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-vicenc-de-riells-del-fai","bibliografia":"VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991. COMAS, Carme (1985): Sant Vicenç de Riells del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de nau única, amb absis rectangular i tres capelles laterals. La nau principal està coberta amb una volta de llunetes. L'església té estructura de nau basilical, amb la torre del campanar, i una segona torre a ambdós costats de l'absis. La torre del campanar, de planta octogonal, és segurament d'època barroca. En la façana principal hi ha la porta d'accés, coronada per un timpà amb la data 1703, i una fornícula amb la imatge d'un sant. Damunt la fornícula hi ha un ull de bou de grans dimensions i, situat a l'esquerra de la fornícula, un rellotge de sol. No conserva restes notables de l'edifici romànic, només conserva part del mur nord-oest, sota el campanar.","codi_element":"08023-204","ubicacio":"Riells. Plaça de l'església","historia":"El primer esment el tenim el 971, ja abans que el 1045 el bisbe de Barcelona l'uneixi al monestir de Sant Miquel del Fai. Cinc segles després, el XVI, s'uneix a Bigues com a sufragània, i el 1618 es reforma i s'amplia fins a esdevenir l'edifici actual, completat el segle XVIII. Finalment, el 1957 passa a mans del Bisbat de Vic.","coordenades":"41.6988800,2.1985000","utm_x":"433309","utm_y":"4616654","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41250-foto-08023-204-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41250-foto-08023-204-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Entre el mobiliari hi trobem una creu patriarcal reliquiari, amb ànima de fusta i cobertura de plata, conservada actualment al Museu Diocesà de Barcelona.Va ser cremada l'any 1936.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41251","titol":"Capella de Santa Maria del Villar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-santa-maria-del-villar","bibliografia":"VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 199. COMAS, Carme (1985): Capella de Santa Maria del Villar. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"És una petit edifici de nau rectangular, orientada O-E, amb un absis semicircular i volta de quadrant d'esfera. Presenta una finestra doble esqueixada a l'absis, amb pedra regular i coronada per un arc de mig punt. A l'interior, a la banda esquerra, hi ha una absidiola semicircular empotrada en el mur, coronada per un arc adovellat, que serveix de fornícula per a la imatge de la Verge de la Llet. La volta original es refà en forma de volta d'aresta barroca el 1779. De la mateixa època són el campanar d'espadanya i el portal d'entrada amb l'ull de bou. La coberta és a dues aigües, amb teula àrab. L'aparell permet distingir les diferents etapes de construcció, sense presentar cap tipus de decoració.","codi_element":"08023-205","ubicacio":"Al costat dret de la Carretera de Bigues a Sant Feliu de Codines","historia":"El lloc 'Villars' es documenta el 1007, però l'església apareix el 1195, encara que pot ser anterior. La família Villar ha estat patrona de la capella, promovent la restauració del 1779. Des d'aleshores, es coneix també com a la Capella de la Verge de la Llet, que es venerava en una estatueta en la fornícula esquerra de l'absis. A la Guerra Civil fou profanada i torna al culte el 1940. S'hi celebra un aplec els dilluns després de la Primera Pasqua.","coordenades":"41.6816300,2.1715600","utm_x":"431049","utm_y":"4614760","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41251-foto-08023-205-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41251-foto-08023-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41251-foto-08023-205-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"La imatge de la Verge és de terra cuita, i data del s. XVIII.A la llinda de la porta s'hi pot llegir la inscripció: 'Renovada per Vicens de Montagut y Villar. Any 1799. Ave Maria'.","codi_estil":"92|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41252","titol":"Central elèctrica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/central-electrica","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Només queden dempeus les quatre parets. Les cobertes i l'estructura interior ja s'han enrunat.","descripcio":"Edifici de planta rectangular, de quatre plantes d'alçada, de parets de càrrega de maó massís vist. Els forjats eren de bigueta metàl·lica i revolto ceràmic, i les cobertes, a dues aigües i de teula àrab, descansaven sobre encavallades de fusta. Hi havia un annex a aquest cos principal, de la mateixa alçada, però de menors dimensions en llargada i amplada. És una mostra dels edificis industrials de principis de segle, molt auster i sense decoracions.","codi_element":"08023-206","ubicacio":"Riells. Marge dret del riu Tenes, prop del camí de Riells a Sant Miquel del Fai","historia":"","coordenades":"41.7112700,2.1887400","utm_x":"432510","utm_y":"4618038","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41252-foto-08023-206-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41252-foto-08023-206-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"La central està situada a tocar del riu, damunt la pedra i al costat d'una resclosa, on encara queden les restes de la passera que unia l'edifici amb el camí d'accés des de Riells.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41253","titol":"La Madella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-madella","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): La Madella. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia amb diversos cossos afegits, situada en el recinte que tanca un barri, on a més hi trobem pallisses i estables per als animals. L'edifici principal és de grans dimensions, de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos d'amplada i coberta a dues aigües. Les obertures estan emmarcades amb carreus escairats de pedra sorrenca de la zona i el portal és d'arc de mig punt adovellat. A la façana principal també hi ha un rellotge de sol. L'espai d'accés a la casa, que queda un xic enterrat respecte el camí, està pavimentat amb lloses de pedra i pedres de molí.","codi_element":"08023-207","ubicacio":"Riells. Al costat esquerre del riu Tenes, més amunt que la Font de la Pineda","historia":"Existeixen unes runes d'un edifici anomenat el Madellot, que podia haver donat el nom a la casa actual. En el segle XV surten esmentats com a remences, i en el fogatge de 1533 es cita a Gabriel Madella. L'any 1580 consta la paga de rendes al monestir de Sant Miquel del Fai.","coordenades":"41.7053200,2.1906400","utm_x":"432662","utm_y":"4617376","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41253-foto-08023-207-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41253-foto-08023-207-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"El barri que envolta els edificis té dos portals d'accés, amb dues dates diferents:Els propietaris comenten que sota la planta baixa hi ha un petit soterrani, però que actualment està tapiat.Els propietaris conserven documentació de la casa, des del segle XVI.","codi_estil":"93|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41254","titol":"El molí de la Madella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-moli-de-la-madella","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Les parets també amenacen ruïna, ja que estan força esquerdades de les cantonades.","descripcio":"Edifici de planta rectangular, de dues alçades, en un estat avançat d'enrunament. Conserva l'estructura de molí, amb els carcavans a la part inferior i algunes moles a dins. En una paret lateral encara s'endevina el forn de pa que tenien molts d'aquests edificis; ara parcialment enrunat. Les llindes i brancals de les obertures són de carreus de pedra arenisca, ben treballats. Les parets exteriors eren de paredat, amb pedres de riu carejades.","codi_element":"08023-208","ubicacio":"Riells. Sobre un revolt del camí abans d'arribar a la Madella.","historia":"Es desconeixen notes històriques d'aquest edifici, però sembla els vestigis que ens resten els podem datar dels segles XVI-XVII, durant l'època de creixement econòmic lligat a la millora en l'explotació del camp. Sembla de la mateixa època que el Molí de Can Camp o el molí de la Pineda.","coordenades":"41.7049000,2.1912400","utm_x":"432712","utm_y":"4617328","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41254-foto-08023-208-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41254-foto-08023-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41254-foto-08023-208-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Conserva la bassa al darrera, actualment habilitada per a bassa de reg. L'aigua li arriba per un canal que neix en la resclosa de la Central, i que continua i alimenta els masos i els conreus situats més avall.","codi_estil":"94|119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41255","titol":"Mas Pineda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-pineda","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): La Pineda. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions, amb molts edificis annexes, de diferents èpoques. La construcció principal és de planta baixa, pis i golfes, amb tres cossos perpendiculars a la façana i coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener també perpendicular a façana. Tot el recinte està protegit per un muret o, en els punts on no és necessari, pels mateixos cossos annexos. Les obertures estan emmarcades per pedra de la zona treballada, amb una portalada d'arc de mig punt adovellat. La façana principal està revestida amb cal pintada, decorada amb medallons. En un d'aquests medallons s'hi pot llegir la data de 1800. De les construccions annexes, podem determinar que són posteriors a l'edifici principal.","codi_element":"08023-209","ubicacio":"Riells. Camí de sorra al costat esquerre del Riu Tenes, després del molí de la Pineda","historia":"Igual que el mas de la Madella, durant el segle XV consten com a remences. En el fogatge de 1553 estava habitat per Agostí Pineda, i pocs anys més tard, el 1580, tona a aparèixer en un document de pagament de rendes al monestir de Sant Miquel del Fai.","coordenades":"41.7015300,2.1924300","utm_x":"432807","utm_y":"4616953","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41255-foto-08023-209-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41255-foto-08023-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41255-foto-08023-209-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"En un dels brancals del portal d'entrada, hi ha una placa ceràmica on es llegeix: 'Mas Pineda, des de l'any 1208'","codi_estil":"95|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41256","titol":"Casa La font de la Pineda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-la-font-de-la-pineda","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Recentment s'hi ha realitzat una rehabilitació de façanes i coberta.","descripcio":"Es tracta d'un edifici fruit de la reforma d'una construcció anterior, que es devia realitzar a principis del XX, en un estil popular. De planta quadrada i dues alçades, la façana principal es remata amb un acroteri que amaga la coberta de teula àrab a dues aigües. La composició de la façana és simètrica, marcant tres panys verticals, emmarcats per obra, i amb un petit sòcol de pedra en el contacte amb el terra. Les obertures són allargades, també emmarcades amb obra. El revestiment de la façana és arrebossat i pintat.","codi_element":"08023-210","ubicacio":"Riells. Marge esquerre del riu Tenes, abans d'arribar a la Madella","historia":"","coordenades":"41.7033300,2.1907000","utm_x":"432665","utm_y":"4617155","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41256-foto-08023-210-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"La planta baixa s'ha habilitat com a restaurant.La font de La Pineda es troba al marge del camí, just a sota la casa.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41257","titol":"El molí de La Pineda\/Molí de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-moli-de-la-pinedamoli-de-baix","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Els edificis es conserven prou bé, tot i que el manteniment que s'hi ha anat realitzant és mínim.","descripcio":"Conjunt format per un molí aïllat, situat en un marge del camí, separat una trentena de metres d'un edifici amb diversos cossos annexes, que queda a un nivell inferior, que ara és habitatge. Entre ambdós edificis es troba una bassa moderna, utilitzada per al reg. En l'extrem dret de la façana principal d'aquest edifici, s'hi observa una construcció de planta baixa i pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de les obertures de pedra escairada. Poden ser els vestigis del molí original que després es va reformar i traslladar al nou edifici destinat a aquest ús.","codi_element":"08023-211","ubicacio":"Riells. Camí de la Font de la Pineda, just passat el pont.","historia":"Era un edifici que depenia de la Pineda i segurament es devia construir poc després. Sembla que l'edifici del molí situat un xic més amunt va ser posterior, ja que tant la data de la llinda de la porta com el tipus d'estructura ho indiquen","coordenades":"41.6981900,2.1930600","utm_x":"432856","utm_y":"4616582","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41257-foto-08023-211-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41257-foto-08023-211-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41257-foto-08023-211-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"No s'ha pogut accedir a l'interior de cap dels dos edificis. En la llinda de la porta del petit molí, s'hi pot llegir la data de 1843.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41258","titol":"El molí de l'altra banda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-moli-de-laltra-banda","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Recentment s'hi ha realitzat obres de manteniment i adequació al nou ús.","descripcio":"Petit edifici de planta baixa, d'un sol cos, amb coberta a dues aigües. Disposava de bassa, de la qual en queden vestigis i un petit refugi enterrat, per a deixar-hi eines. L'estructura és de parets de càrrega de paredat amb cantonades de carreus escairats. Les aigües s'escolaven per una canalització, anant a parar al riu Tenes. El carcavà està situat uns metres més enllà de l'edifici. Recentment s'hi ha realitzat un porxo davant l'entrada i s'ha practicat una gran obertura vidrada en la façana nord.","codi_element":"08023-212","ubicacio":"Riells. Marge dret del riu Tenes, davant del Pont del Molí de la Pineda","historia":"No se'n coneixen dades històriques.","coordenades":"41.6970100,2.1918400","utm_x":"432753","utm_y":"4616452","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41258-foto-08023-212-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41258-foto-08023-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41258-foto-08023-212-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"En la llinda de la porta d'entrada s'hi pot llegir la data de 1766, però pot ser aprofitada d'un altre edifici.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41259","titol":"El Regasol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-regasol","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"S'hi ha realitzat feines de reforma i manteniment.","descripcio":"Edifici format per construccions de diverses èpoques. El cos principal és un edifici de planta baixa i dos pisos, de tres cossos perpendiculars a la façana, amb obertures descentrades, i coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. En la façana principal hi podem veure dues finestres de pedra, d'estil renaixentista. Adossats a aquest cos principal, hi ha edificis annexos amb galeries, combinant maó massís vist en les obertures i cantonades i paret de paredat en els panys de paret.","codi_element":"08023-213","ubicacio":"Riells. Marge inferior de la carretera de Bigues a Riells, abans d'arribar al nucli urbà de Riells","historia":"","coordenades":"41.6949000,2.1966600","utm_x":"433152","utm_y":"4616214","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41259-foto-08023-213-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41259-foto-08023-213-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Probablement l'edifici actual és fruit de reformes sobre un edifici anterior.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41260","titol":"El molí del Regasol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-moli-del-regasol","bibliografia":"","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"Només queden dempeus algunes parets. Tant les cobertes com l'estructura interior s'han ensorrat.","descripcio":"L'edifici actual segurament aprofita l'estructura d'un edifici anterior. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, de planta baixa i pis, destinant-se aquest últim a habitatge. La bassa queda situada darrera l'edifici, en una cota superior. L'estructura és de parets de càrrega de paredat i forjats de bigues de fusta, exceptuant el forjat de l'entrada, que està realitzat amb volta de mocador. La porta de l'entrada és de carreus i llinda plana, sense inscripcions. En la façana al riu Tenes hi podem veure una finestra de pedra treballada, probablement recuperada d'un altre edifici. La resta d'obertures estan realitzades en obra ceràmica.","codi_element":"08023-214","ubicacio":"Riells. Marge esquerre del riu Tenes, al final del corriol que surt de Can Regasol.","historia":"","coordenades":"41.6928400,2.1956100","utm_x":"433063","utm_y":"4615986","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41260-foto-08023-214-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41260-foto-08023-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41260-foto-08023-214-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"A l'interior de l'entrada, en l'arc de suport de la volta, hi podem llegir la data de 1854","codi_estil":"95|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41261","titol":"Can Camp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-camp-1","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Tot i algunes reformes puntuals en la façana, s'ha intentat mantenir el conjunt en la configuració original.","descripcio":"Masia de grans dimensions, amb construccions de diverses èpoques. Sembla que l'edifici més antic és fruit de les reformes del segle XVI, tot i que la data en la façana és 1861. Actualment és un edifici de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa, pis i golfes, i coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. El portal està cobert amb un arc de mig punt adovellat i dues finestres de la planta pis tenen decoracions amb motius del gòtic tardà. Adossada a la façana sud hi ha una galeria porticada amb envidrament emplomat a la planta baixa, segurament del segle XIX. Adossat a la dreta de la façana principal, hi ha un cos allargat de planta baixa i pis, també amb arcades. Els arcs de planta baixa estan realitzats amb dovelles de pedra tosca. Aquest cos és probablement anterior, tot i que s'hi observen dues fases de construcció.","codi_element":"08023-215","ubicacio":"Riells. Sobre la Carretera de Bigues a Sant Feliu de Codines, passat el pont sobre el riu Tenes","historia":"Segons els propietaris, se'n tenien notícies ja al segle XII. Era una finca dedicada a la vinya i a l'olivera, i tenia un molí fariner, el Molí de Can Camp. La família dels actuals propietaris la va adquirir a principis del segle XX. Entre les reformes que s'hi van realitzar, hi ha l'ampliació del barri que protegia la masia, amb el canvi de lloc del portal d'accés, que ara està al costat del cos de les premses. Antigament el portal estava davant de la façana principal, i el safareig donava alhora a dins i a fora, per poder abeurar els animals des del camí.","coordenades":"41.6900900,2.1973200","utm_x":"433202","utm_y":"4615679","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41261-foto-08023-215-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41261-foto-08023-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41261-foto-08023-215-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Es conserva dins del recinte un cos destinat a la premsa de vi i d'oli, amb la maquinària original.Hi ha també una bassa en els camps situats a sobre, al marge dret del Tenes, que rebia aigua per un rec que passa per sota Can Rector, i que es feia servir a per regar els camps.","codi_estil":"95|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41262","titol":"Molí de Can Camp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-can-camp","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Es troba en bastant bon estat, tot i que la planta baixa del molí es troba quasi com la va deixar la rierada dels anys 90 del segle XX, sense manteniment.","descripcio":"Edifici de planta baixa i pis, de forma allargada, situat en el desnivell del marge del riu Tenes. La bassa queda a l'alçada de la planta pis, destinada a habitatge, i d'allí queia cap al soterrani, on hi havia el molí. L'aigua s'escolava pel carcavà que avui encara és visible cap al riu, situat a sota. L'estructura del sostre de la planta destinada a molí era de volta ceràmica de mocador. Sembla un edifici reformat en diverses etapes. La part més antiga és d'un sol cos, i en la façana sud hi ha una portalada d'arc de mig punt adovellada i un rellotge de sol, probablement del segle XVIII. A la façana posterior, on hi ha el carcavà, les obertures són més senzilles. El cos on hi ha el molí elèctric és afegit a posteriori.","codi_element":"08023-216","ubicacio":"Riells. Marge dret del riu Tenes, passat el pont de la Carretera de Bigues a Sant Feliu de Codines","historia":"No se'n coneix la història, però juntament amb els molins de la Madella, la Pineda, Ca l'Ainé i Can Barri, és un dels edificis testimoni de l'inici de l'etapa d'increment de les activitats agrícoles i comercials a la capçalera de la Vall del Tenes.","coordenades":"41.6899700,2.1990500","utm_x":"433346","utm_y":"4615665","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41262-foto-08023-216-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41262-foto-08023-216-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41262-foto-08023-216-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Es conserva la bassa al darrera, i la maquinària del molí vell, tot i que desmuntada. A la sala del molí vell, hi ha gravades en les parets imatges de l'estriat de les moles.Hi ha la maquinària del molí elèctric, de principis de segle XX.","codi_estil":"95|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41263","titol":"Cal Rector","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-rector","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"S'hi han realitzat reformes que han desdibuixat la volumetria original.","descripcio":"Edifici de planta baixa i pis, molt modificat. La coberta és paral·lela a la façana. No es conserva el portal original però sí la llinda de la porta, de pedra sorrenca, gravada amb la data 1680. Les finestres originals del primer pis estan emmarcades amb pedra.","codi_element":"08023-217","ubicacio":"Riells. Marge dret del riu Tenes, trencant des de la Carretera de Bigues a Sant Feliu de Codines.","historia":"Antigament es deia Cal Reietó","coordenades":"41.6918100,2.1935600","utm_x":"432891","utm_y":"4615873","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41263-foto-08023-217-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41263-foto-08023-217-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41263-foto-08023-217-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"A l'era hi ha els coberts per a carros i bestiar. Es tracta de bones mostres de l'arquitectura popular de principis de segle XX.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41264","titol":"Can Garriga del Solei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-garriga-del-solei","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Can Garriga del Solei. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. COMAS, Carme (1985): Finestra de Can Garriga del Solei. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. (IPA: 26\/28397)","centuria":"XII-XVII","notes_conservacio":"S'està enrunant, i només queda dempeus part del cos principal i la seva coberta. La resta d'edificacions està en molt mal estat.","descripcio":"Masia molt antiga, formada per un edifici del segle XVI-XVII, adossat a edificis anteriors. Aquest edifici té una estructura clàssica de tres cossos perpendiculars a façana i coberta a dues aigües, del qual només queden la crugia central i l'esquerra. De la resta d'edificacions destaca una torre de tres plantes d'alçada, de planta rectangular, coberta amb teula a quatre vessants, a la qual s'afegeixen edificacions de diverses èpoques, diferenciables per l'aparell constructiu i el tipus d'obertura. L'edifici principal disposava d'una era a la qual donava la pallissa, i que estava envoltada per un barri de pedra amb un portal. Segurament l'edifici també tenia soterrani o accés a plantes inferiors de la resta de cossos, ja que està situat en un desnivell i per la banda del camí queda elevat una planta.","codi_element":"08023-218","ubicacio":"Riells. S'agafa un trencall de sorra des de la Carretera que va de Bigues a Sant Feliu de Codines.","historia":"Apareix documentat en l'acta de consagració de l'església parroquial de Bigues, i el trobem altre cop en el fogatge de 1553, habitat per Antoni Garriga. Els Garriga es van traslladar a un nou edifici situat més avall, i Can Garriga del Solei va passar a ser un magatzem d'eines secundari.","coordenades":"41.6809800,2.1884000","utm_x":"432450","utm_y":"4614675","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41264-foto-08023-218-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41264-foto-08023-218-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41264-foto-08023-218-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"La finestra principal de sobre la portalada està decorada amb un arc conupial calat, rematat amb motius de persones i animals. A les dues arrencades de l'arc, a manera de mènsula, hi ha esculpits una cara i un animal. A la base dels brancals hi trobem la imitació de d'una base de columna.","codi_estil":"93|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41265","titol":"Cementiri de Riells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-de-riells","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Recentment s'han fet feines de manteniment en façanes i coberta.","descripcio":"Cementiri de petites dimensions, situat davant de la portalada de l'església, fent cantonada a dos carrers. Es tracta d'una construcció funerària de planta trapezoidal, amb la façana principal orientada de cara a l'església. D'una sola planta, hi trobem el portal principal, amb decoracions d'obra vista, i dos portals secundaris, un d'ells tapiats. Disposats simètricament al costat d'ambdues portes secundàries i a mitja alçada, tres nínxols emmarcats per arcs de mig punt d'obra vista. En la trobada d'aquest parament amb el paviment hi ha una bancada d'obra. L'acabat d'aquest edifici combina el maó massís i l'arrebossat i pintat. L'entrada a la Sagrera i a l'església es fa per una petita placeta que està tancada per un mur d'obra i una reixa de ferro forjat.","codi_element":"08023-219","ubicacio":"Riells. Nucli urbà. Davant de l'església de Sant Vicenç de Riells","historia":"","coordenades":"41.6987100,2.1984700","utm_x":"433307","utm_y":"4616636","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41265-foto-08023-219-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Conegut popularment com La Sagrera.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41266","titol":"Can Vileu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vileu","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Recentment restaurada","descripcio":"Casa de planta baixa, pis i golfes, de planta rectangular i coberta a dues aigües de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. Les façanes són de pedra de la zona, amb algunes obertures originals modificades. Conserva la volumetria original, tot i les reformes de finals del segle XIX, on s'hi incorpora el maó massís.","codi_element":"08023-220","ubicacio":"Riells. Nucli urbà. C. del camí de Can Quintanes, sobre la Rectoria","historia":"","coordenades":"41.6980400,2.1994100","utm_x":"433384","utm_y":"4616560","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41266-foto-08023-220-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41267","titol":"La Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-rectoria-2","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta simètrica, amb la planta baixa quadrada i la planta pis en forma de creu, amb un mirador central de més alçada. La coberta del mirador és a quatre aigües i la coberta dels braços de la creu a dues aigües. La resta de la planta baixa que queda entre els braços està coberta amb terrassa, rematada per una balustrada ceràmica. L'entrada principal es troba en la façana sud, a través d'unes escales i protegida per un porxo. Destaca la volumetria de l'edifici, poc freqüent, i el treball en forja de reixes i tanques a carrer.","codi_element":"08023-221","ubicacio":"Riells. Nucli urbà. C. del camí de Can Quintanes, davant l'església de Sant Vicenç","historia":"","coordenades":"41.6985500,2.1988700","utm_x":"433340","utm_y":"4616617","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41267-foto-08023-221-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41267-foto-08023-221-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41267-foto-08023-221-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"En el pati, davant de l'entrada, hi ha un pou d'obra, molt volumètric, cobert per un porxet coronat per una escultura.A la base de l'entrada de la façana oest, hi ha una font, decorada amb trencadís de ceràmica vidrada.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41268","titol":"Can Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jaume","bibliografia":"","centuria":"XVIIII","notes_conservacio":"Ha estat recentment restaurada","descripcio":"Masia amb l'estructura clàssica de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i pis, amb la coberta i algunes de les obertures de la façana principal modificades. En aquesta façana hi trobem un portal adovellat amb pedra tosca, i finestres del primer pis emmarcades amb pedra sorrenca, sense decoracions. Tant la masia com els cossos auxiliars estan protegits per un barri i un portal","codi_element":"08023-222","ubicacio":"Riells. Antic Camí de Sant Miquel, sota el turó de les Onze Hores.","historia":"Probablement es tracti d'un edifici originat pel creixement de l'activitat i les necessitats del Mas La Pineda. Les terres estaven dedicades principalment a la olivera.","coordenades":"41.7011800,2.1951400","utm_x":"433032","utm_y":"4616912","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41268-foto-08023-222-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41268-foto-08023-222-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"En la llinda d'una de les finestres del primer pis hi figura la inscripció: 'Jauma Pineda 1758'","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41269","titol":"Can Batlles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-batlles","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"S'hi van efectuant feines de manteniment","descripcio":"Masia formada per construccions de diverses èpoques, amb origen al segle XVII però amb importants reformes durant el segle XIX. El cos principal és de planta baixa i pis, cobert a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta, hi podem veure dues obertures emmarcades de pedra treballada, amb les dates 1679 i 1855 a la llinda de la porta. A la façana lateral i posterior, però, hi ha finestres amb les llindes amb arcs conupials. La planta baixa està coberta amb voltes de mocador allargades, i la coberta està aguantada sobre bigues de fusta. El cos on hi havia les premses està construït del 1860, tal i com diu la llinda sobre la porta. Tot el conjunt estava situat en una feixa sobre la riera, protegit per un mur en forma de muralla i tancat per un portal d'accés.","codi_element":"08023-223","ubicacio":"Riells. Marge inferior del C. Vall Blanca, passat el Torrent","historia":"La família Batlles-Prim en continua essent la propietària. Abans les terres es dedicaven a la olivera i al bosc, i disposaven de premsa d'oli.","coordenades":"41.7015400,2.1989400","utm_x":"433349","utm_y":"4616949","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41269-foto-08023-223-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41269-foto-08023-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41269-foto-08023-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41270","titol":"Capella de Can Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-can-noguera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Degut a la falta d'ús i manteniment, es va deteriorant lentament.","descripcio":"Edifici d'una sola nau, amb elements decoratius de ceràmica vidrada en la coberta. Les façanes estan decorades amb pilastres d'obra i arcs cecs en la part del ràfec. L'estil de la portalada és eclèctic, imitant elements renaixentistes. Al capdamunt de la façana principal hi ha un petit campanar.","codi_element":"08023-224","ubicacio":"Riells. Al jardí de la finca de Can Noguera","historia":"","coordenades":"41.6811900,2.2054600","utm_x":"433870","utm_y":"4614685","any":"1905","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41270-foto-08023-224-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41270-foto-08023-224-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"No s'ha pogut accedir a l'interior.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41271","titol":"Can Mas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mas","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Recentment restaurada","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes, de parets de pedra i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, protegida per un barri, i que disposa de capella, bassa, pou i safareig, així com diversos cossos auxiliars. Conserva algunes obertures originals, emmarcades amb pedra tosca de la zona.","codi_element":"08023-225","ubicacio":"Riells. Av. Prat de la Riba, just entrat en el nucli urbà","historia":"","coordenades":"41.6928600,2.1988000","utm_x":"433328","utm_y":"4615986","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41271-foto-08023-225-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41271-foto-08023-225-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Exemple dels masos de l'entorn rural de Bigues, que s'han acabat reconvertint en segona residència.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41272","titol":"Can Margarit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-margarit","bibliografia":"","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Els elements auxliars, no menys interessants que l'edifici principal, s'estan deteriorant per manca de manteniment.La pedrera del Clopés, situada just al darrera, afecta l'entorn d'aquesta magnífica finca.","descripcio":"Masia de grans dimensions, amb una finca extensa, on trobem diversos cossos annexes i una cabana paller. L'edifici principal té l'estructura clàssica de tres cossos perpendiculars a la façana, planta baixa, pis i golfes, i coberta a dues aigües amb carener perpendicular a la façana. Totes les obertures estan emmarcades per carreus de pedra treballada amb motius renaixentistes de qualitat, així com la gran porta adovellada amb arc de mig punt i medalló amb la inscripció: 'Amador Margarit 1571'. A la façana, arrebossada, hi ha les traces d'un rellotge de sol. A l'era de davant la casa, tancada per un barri, hi ha alguns estables i les dependències de les premses de molí d'oli, amb la maquinària intacta. A continuació de l'edifici principal hi ha els estables i les corts dels animals, a més d'un pou. Als sostres de la planta baixa es conserven els entrebigats ceràmics decorats amb motius geomètrics.","codi_element":"08023-226","ubicacio":"Riells. Marge superior de la Carretera BP-1432, just a sota de la pedrera de Clopés","historia":"","coordenades":"41.6882700,2.2038400","utm_x":"433743","utm_y":"4615472","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41272-foto-08023-226-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41272-foto-08023-226-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41272-foto-08023-226-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Hi ha notícies de troballes arqueològiques tant als camps de davant la casa com a l'interior, on sembla que hi havia sitges ibèriques i part d'uns fonaments d'època romana.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41273","titol":"La Parada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-parada","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Recentment s'han restaurat les façanes","descripcio":"Edifici de planta baixa, pis i golfes, situat en la cantonada d'un grup de construccions d'un sol cos. La façana principal és a la carretera, rematada per un acroteri lineal, de poca alçada, amb la única decoració de dos medallons allargats. De composició vertical, les obertures estan emmarcades per un regruix d'obra.","codi_element":"08023-227","ubicacio":"Riells. Carretera de Bigues a Sant Feliu de Codines, abans de creuar el Tenes.","historia":"Era un lloc de parada i trobada pels carreters, situat en un punt clau entre els nuclis de Bigues, Riells i Sant Feliu de Codines.","coordenades":"41.6901400,2.2000700","utm_x":"433431","utm_y":"4615683","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41273-foto-08023-227-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41273-foto-08023-227-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"A l'interior es conserven fotografies de l'edifici de principis de segle XX.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41274","titol":"Bassa de Can Xifreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-can-xifreda","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Tot i que encara es manté l'estructura, s'ha estroncat la mina que portava aigua a la bassa.","descripcio":"Bassa de recollida d'aigües de grans dimensions, que també era utilitzat com a safareig. Al costat hi ha el pou, de construcció posterior. La bassa conserva l'arcada d'obra vista de la mina i el mur de pedra seca de contenció de la feixa superior.","codi_element":"08023-228","ubicacio":"Sud del Turó d'en Xifreda. Al costat de l'edifici","historia":"Els actuals propietaris la van adquirir i reformar fa uns 30 anys, al Sr. Borràs.","coordenades":"41.6808700,2.1787100","utm_x":"431644","utm_y":"4614670","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41274-foto-08023-228-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41274-foto-08023-228-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41274-foto-08023-228-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"L'edifici de Can Xifreda ha estat reformat per habilitar-lo com a habitatge, antigament era una construcció auxiliar per a estades temporals.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41275","titol":"Can Tabola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tabola","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"S'ha modificat la configuració original de les obertures de les façanes i la volumetria.","descripcio":"Masia de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal té les obertures descentrades i no simètriques, però conserva el portal amb arcada de mig punt i dovelles de pedra tosca i la finestra del primer pis amb pedra sorrenca treballada amb motius del renaixement.","codi_element":"08023-229","ubicacio":"Riells. Al marge esquerre del Torrent de Llòbrega, abans del pont del C. de Vallderrós","historia":"","coordenades":"41.7042700,2.2083600","utm_x":"434135","utm_y":"4617245","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41275-foto-08023-229-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41276","titol":"Can Corona. Vall Blanca. Al final del C. Antic Camí de Bertí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-corona-vall-blanca-al-final-del-c-antic-cami-de-berti","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"S'hi estan realitzant obres de reforma i manteniment.","descripcio":"Edifici de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal. Aquesta era inicialment de composició simètrica, amb un portal d'obra i dues finestres a la planta baixa. Però ara s'hi està realitzant un afegit en un dels laterals. Una d'aquestes finestres conserva la llinda de pedra original del segle XVII, amagat sota l'emblanquinat. Enmig de dos balcons del primer pis hi trobem un rellotge de sol, que conserva les traces decoratives.","codi_element":"08023-230","ubicacio":"Riells","historia":"","coordenades":"41.7030700,2.2021300","utm_x":"433616","utm_y":"4617117","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41276-foto-08023-230-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41276-foto-08023-230-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41276-foto-08023-230-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Escrit en blauet sobre l'emblanquinat, hi ha un marc amb inscripcions, però actualment són il·legibles.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41277","titol":"Barri de la Vall Blanca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barri-de-la-vall-blanca","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Per tal d'adaptar-les com a habitatge actual, s'hi han anat fent reformes, modificant les obertures originals i obrint-ne de noves.","descripcio":"Conjunt format per diversos edificis entre mitgeres, d'un sol cos, de planta baixa i pis, molt senzilles. Estaven situades amb façana a migdia, i amb petits horts al darrera. El camí de la Vall Blanca devia passar per davant, però actualment és un carrer sense sortida. Juntament amb Can Miquel i Can Corona, formaven un petit nucli urbà. Les cases són les següents: Can Galló, Can Panoi, Can Balloté, Can Gep i Can Víctor, essent aquesta última la millor conservada i de més grans dimensions.","codi_element":"08023-231","ubicacio":"Riells. Marge inferior del C. de la Vall Blanca.","historia":"","coordenades":"41.7035900,2.2019600","utm_x":"433602","utm_y":"4617175","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41277-foto-08023-231-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41277-foto-08023-231-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Té similitud amb el Barri del Veïnat, de Bigues.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41278","titol":"Can Quintanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-quintanes","bibliografia":"","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"S'hi ha realitzat moltes modificacions, que han anat desdibuixant la composició i volumetria originals","descripcio":"Masia de grans dimensions, de planta baixa i pis i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, formada per l'afegit de construccions de diverses èpoques. La part més antiga és del segle XIII-XIV, d'un sol cos. En el segle XVIII es va afegir el que ara és el cos principal, on hi podem veure el portal amb arc de mig punt adovellat, amb un escut en la clau de l'arc. A aquest cos encara se n'hi va afegir un altre, fins a completar l'edifici actual.","codi_element":"08023-232","ubicacio":"Al final del camí de Can Quintanes. En un promontori sobre el torrent del Jocar","historia":"","coordenades":"41.7008600,2.2154900","utm_x":"434725","utm_y":"4616861","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41278-foto-08023-232-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41278-foto-08023-232-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41278-foto-08023-232-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"El propietari conserva documentació antiga de l'edifici, ja que aquest sempre ha estat de la mateixa família.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41279","titol":"La Polvoreria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-polvoreria","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"S'ha modificat molt en la seva rehabilitació recent. Pràcticament només conserva la volumetria exterior","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos perpendiculars a façana, amb coberta de teula àrab a dues aigües, amb les vessants cap a les façanes laterals. Actualment està arrebossada i pintada, sense cap element de pedra vista. Tant per la llegenda, com per la seva situació estratègica, com per l'estructura, podríem datar l'edifici actual a mitjans del segle XVII, tot i que podria ser anterior. Les reformes recents han modificat força les obertures originals","codi_element":"08023-233","ubicacio":"Masia situada passat el pont sobre el riu Tenes, prop de la Fàbrica Vella","historia":"La llegenda diu que en època de la reconquesta, en aquesta zona, els àrabs hi fabricaven pólvora.","coordenades":"41.6768500,2.2073500","utm_x":"434023","utm_y":"4614202","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41279-foto-08023-233-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41279-foto-08023-233-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41280","titol":"Can Berga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-berga","bibliografia":"","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Sembla que quasi no s'utilitza, i es troba a faltar manteniment tant en la façana com en la fusteria. Malgrat tot, els camps es conreen i no es veu abandonada.","descripcio":"Masia amb origen en una torre de planta rectangular, a la qual es van anar afegint cossos. Conserva la torre de tres alçades, d'un sol cos i coberta a dues aigües de teula àrab. Les parets són de carreus regulars, amb les cantonades escairades. Tant la torre com el cos afegit al darrera, de menys alçada i que conserva finestres amb arc conupial, podrien ser dels segles XIV-XV. El cos afegit a la dreta de la torre, també de planta baixa i pis, conserva un portal d'arc de mig punt amb dovelles de grans dimensions, amb la data 1598 gravada a la clau. Queden restes d'un altres cos, situat a l'esquerra de la torre, però sembla que es va esfondrar o enderrocar i ara hi ha corts per animals.","codi_element":"08023-234","ubicacio":"Marge superior del camí de Can Quintanes, abans d'arribar-hi.","historia":"","coordenades":"41.7011200,2.2121600","utm_x":"434448","utm_y":"4616893","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41280-foto-08023-234-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41280-foto-08023-234-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41280-foto-08023-234-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"La Font de Can Berga està al costat del darrera, seca. Sembla que l'aigua sortia per un espai excavat en la roca, d'allí es canalitzava cap a la bassa, que avui està abandonada i coberta de bardissa.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41281","titol":"Can Berga (runes)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-berga-runes","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Només queden part de les quatre parets","descripcio":"Masia en runes, formada per un edifici principal i diverses construccions afegides. L'edifici principal era de planta baixa i pis, i dos cossos paral·lels a façana. El cos situat al fons era més antic, tant pel tipus constructiu com per la factura de les obertures. La coberta era de teula àrab i dues vessants, amb carener perpendicular a la façana. Es conserven part dels carreus de la porta principal. Enterrada sota la façana dreta, hi ha una cisterna per a recollida d'aigües. A la part del darrera hi havia l'accés als estables i al paller, adossats a l'edifici principal.","codi_element":"08023-235","ubicacio":"Costes del Traver","historia":"","coordenades":"41.7060100,2.2312900","utm_x":"436045","utm_y":"4617421","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41281-foto-08023-235-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41281-foto-08023-235-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41281-foto-08023-235-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"La part més antiga podria ser dels segles XV-XVII.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41282","titol":"Can Carbassot (runes)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-carbassot-runes","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La teulada i gran part de les parets han caigut, pràcticament només queda l'estructura del recinte.","descripcio":"Masia de petites dimensions, de planta baixa i pis, de la qual queden només part de les parets, ja que la coberta i els embigats es van ensorrar en l'incendi de 1994. Per les seves dimensions, tenia una estructura de dos cossos paral·lels a façana, el segon cos afegit a posteriori, que primer era per al bestiar i després s'incorpora a l'habitatge. La coberta era de teula àrab, amb dues vessants. S'utilitza l'obra ceràmica per a conformar les obertures.","codi_element":"08023-236","ubicacio":"Costes del Traver, a les feixes de sota els cingles, sobre Can Berga","historia":"","coordenades":"41.7065200,2.2321900","utm_x":"436120","utm_y":"4617477","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41282-foto-08023-236-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41282-foto-08023-236-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41282-foto-08023-236-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"L'era, de peces de rajola manual, es conserva parcialment. Es trobava dues feixes més amunt que Can Berga, també en runes","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41283","titol":"Can Coll (runes)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-coll-runes","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Les teulades s'han enfonsat, només queden dempeus parts de les parets exteriors i interiors","descripcio":"Edifici format per diverses construccions adossades al cos principal, de planta baixa i pis. S'hi poden reconèixer el paller, de gran alçada, situat a la façana nord-oest, i els estables per al bestiar i el safareig, a continuació de la façana principal. Les parets eren fetes de pedra, amb les cantonades de carreus escairats. Les obertures estaven emmarcades amb pedra escairada, sense ornamentació, algunes llindes són de fusta. No es reconeix cap barri que protegís la casa.","codi_element":"08023-237","ubicacio":"La Baga. Sota del camí del Sot de Bellobí","historia":"","coordenades":"41.7038000,2.2316100","utm_x":"436069","utm_y":"4617176","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41283-foto-08023-237-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41283-foto-08023-237-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41283-foto-08023-237-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Al costat de la façana nord-est hi ha un pou, sota la feixa de sobre la casa.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41284","titol":"Sant Bartomeu de Montras (O de les vespes)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-bartomeu-de-montras-o-de-les-vespes","bibliografia":"VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 199. COMAS, Carme (1985): Sant Bartomeu de Montràs. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XI\/XII-XX","notes_conservacio":"Actualment s'està rehabilitant, amb el suport d'un grup de persones de Bigues.","descripcio":"Edifici de nau rectangular amb tres arcs torals que aguantaven una coberta a dues aigües amb bigues de fusta i teula àrab. A la banda est de les parets laterals hi ha dues finestres de doble esqueixada enfrontades, i a la façana sud hi ha la portalada, amb arc de mig punt adovellat amb pedra tosca, que avui no és practicable. Al segle XVIII es va ampliar l'edifici, amb l'afegit d'un tram més a on hi havia el presbiteri. Es pot comprovar pel canvi d'aparell i de gruix de les parets. En aquesta part s'hi va construir la nova façana principal, amb el portal d'entrada, amb llinda plana, un campanar de cadireta i un ull de bou. També sembla que es van eliminar dues capelles situades a les parets laterals, embegudes en el gruix de les parets. En la rehabilitació dels anys 60 del segle XX es van canviar les bigues de fusta i l'enllatat per bigues de formigó i encadellat ceràmic. Es va haver d'atirantar les parets laterals a l'alçada de l'arrencada dels arcs i per sota del paviment, ja que les parets s'obrien i els arcs i la coberta amenaçaven ruïna.","codi_element":"08023-238","ubicacio":"Part alta de la Vall Roja, amb accés des de la Urb. Serrat de l'Ametlla del Vallès","historia":"El lloc és conegut des del 932, i l'església surt esmentada el 1156 en l'acta de consagració de la Parròquia de Bigues. El 1404 s'uneix sufragànis a Sant Pere de Montmany, i depèn de l'Ametlla. El nom de les Vespes ve per un atac de vespes el 1936.","coordenades":"41.6952800,2.2348700","utm_x":"436332","utm_y":"4616227","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41284-foto-08023-238-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41284-foto-08023-238-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41284-foto-08023-238-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"L'edifici està envoltat per un petit mur de pedra, molt malmès, que delimitava l'ermita i el cementiri de davant, del qual no en queden restes.","codi_estil":"92|94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41285","titol":"Can Canals (Antiga Casa Comes)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-canals-antiga-casa-comes","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Can Canals. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XII-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia amb estructura original de tres cossos perpendiculars a la façana, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Conserva el portal adovellat, i en la clau de l'arc de mig punt hi ha la data de 1667. Les finestres es distribueixen simètricament a la façana, emmarcades amb pedra sorrenca treballada. El revestiment actual és emblanquinat i pintat. En la façana principal hi ha un rellotge de sol.","codi_element":"08023-239","ubicacio":"Vall Roja, al costat del Torrent de Can Canals","historia":"En el fogatge de 1553 apareix Antoni Canals, i és l'antiga Casa Comas de la que parla l'acta de consagració de l'església parroquial de Bigues de l'any 1156. L'any 1579 Gerònima Camp i Canals contrau matrimoni amb Benet Prat-Ferrer. La família Canals va ser la propietària fins als anys 30 del segle XX.","coordenades":"41.6957700,2.2222600","utm_x":"435283","utm_y":"4616291","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41285-foto-08023-239-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41285-foto-08023-239-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41285-foto-08023-239-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Renaixement|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Els propietaris tenen documentació de la casa des del segle XVI.","codi_estil":"94|95|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41286","titol":"Can Xesc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-xesc","bibliografia":"","centuria":"XI-XVIII","notes_conservacio":"Tot i que es manté dempeus, la part més antiga ha perdut el revestiment de la façana.","descripcio":"Masia formada per l'afegit de construccions de diverses èpoques. L'origen podria ser una masia torre, de planta baixa pis i golfes, que està apuntalada per dos contraforts. És la que conserva les obertures emmarcades per carreus de pedra sense decoracions. Aquest edifici original es coneix com a Can Monras, que després ha passat a formar part de Can Xesc. A aquest edifici s'hi va afegir un cos posterior, amb funcions d'estable i paller. Finalment, a la dreta de la torre, s'hi va construir un segon edifici, de planta baixa i pis, amb coberta de teula a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. La porta principal de Can Xesc és de llinda plana i carreus treballats de pedra de la zona. Al primer pis, hi ha una finestra de talla renaixentista, amb un petit motiu decoratiu a la llinda.","codi_element":"08023-240","ubicacio":"Vall Roja, abans d'arribar a Can Canals","historia":"","coordenades":"41.6947900,2.2301400","utm_x":"435938","utm_y":"4616176","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41286-foto-08023-240-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41286-foto-08023-240-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41286-foto-08023-240-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"A la façana s'hi pot llegir la data de 1751. Al costat de la façana oest de la torre hi havia una cisterna de recollida d'aigües, que actualment està enrunada. Un xic més amunt de la casa hi ha la Font de Can Berga.","codi_estil":"94|119|93","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41287","titol":"Can Ciurans de Can Xesc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ciurans-de-can-xesc","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dos cossos paral·lels a façana, de planta soterrani, baixa i pis. Només conserva part d'algunes parets i de les voltes de pedra del soterrani. A la façana nord es conserva en perfecte estat el forn d'obra, ja que per la part de dalt quedava enterrat en el marge.","codi_element":"08023-241","ubicacio":"Vall Roja. Abans d'arribar a Can Xesc, al costat de l'edifici","historia":"Els propietaris de Can Xesc comenten que era propietat dels Siurans, que tenen la masia més amunt, prop de Sant Bartomeu de Montras.","coordenades":"41.6949700,2.2294800","utm_x":"435883","utm_y":"4616197","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41287-foto-08023-241-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41287-foto-08023-241-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41287-foto-08023-241-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41288","titol":"Can Perich","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-perich","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Amb les cobertes enrunades els cossos auxiliars de maó i pedra, i abandonada la casa que feia d'habitatge.","descripcio":"Masia de petites dimensions, amb diferents cossos agrupats. L'edifici principal és de planta baixa i pis, amb tres cossos perpendiculars a façana i coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. Les obertures originals han estat modificades, sense conservar motllures o elements de pedra, i l'acabat de les façanes és encalat i pintat, força malmès. Els cossos situats a continuació i al davant són d'una o dues alçades, amb les cobertes a una sola pendent, també de teula àrab. La factura d'aquests edificis és paredat de pedra i obra ceràmica, amb les obertures, cantonades i elements de remat de maó massís. Aquests últims cossos eren estables i pallers.","codi_element":"08023-242","ubicacio":"Sobre el C. Vall Blanca, en un promontori passat el Torrent Vallderrós, davant Can Batlles.","historia":"","coordenades":"41.7022000,2.2001000","utm_x":"433446","utm_y":"4617022","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41288-foto-08023-242-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41288-foto-08023-242-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Al costat de l'edifici antic s'hi va construïr el nou habitatge i es va deixar el primer com a magatzem o traster, però sense manteniment.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41289","titol":"Can Bonfadrí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bonfadri","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"S'hi ha anat realitzant reformes que han modificat la volumetria original, però mantenint l'aspecte de casa rural","descripcio":"Masia de petites dimensions, amb un edifici principal de planta baixa i pis i coberta a dues aigües amb carener perpendicular a façana, al qual s'hi ha afegit un cos a cada banda, continuant amb la pendent del carener. Conserva algunes finestres de l'edifici original, però la porta original ha estat modificada per aprofitar algunes de les seves pedres com a llindes d'altres obertures.","codi_element":"08023-243","ubicacio":"Part alta de la Vall Roja, al costat del Torrent de Can Bonfadrí, sota la Font de la Figuerota.","historia":"","coordenades":"41.6940100,2.2345100","utm_x":"436301","utm_y":"4616086","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41289-foto-08023-243-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41289-foto-08023-243-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41289-foto-08023-243-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"A la llinda d'una de les portes s'hi pot llegir la data de 1711. També hi ha un paller de principis de segle XX, amb parets de paredat i elements de maó massís, com ara verdugades i remats d'obertures.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41290","titol":"Can Fabrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-fabrera","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"S'hi ha efectuat obres de manteniment, com ara arrebossat de la façana i canvi de coberta, ja que era molt vella.","descripcio":"Masia molt modificada al llarg del temps. Actualment només conserva l'estructura de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües a diferents alçades i carener perpendicular a la façana. Una de les finestres conserva la llinda i l'ampit de pedra sorrenca, sense decoració.","codi_element":"08023-244","ubicacio":"A la part inferior de la Urb. de Can Fabrera, al C. de Can Bon Repòs","historia":"Els besavis dels actuals propietaris la van adquirir prop de principis del segle XX. La finca es dedicava a la vinya i l'olivera, però no tenen premses.","coordenades":"41.6760400,2.2355000","utm_x":"436366","utm_y":"4614091","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41290-foto-08023-244-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41290-foto-08023-244-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"A la casa hi ha documentació a partir del segle XVII.Al torrent del costat hi havia tres fonts, però actualment són totes abandonades i seques.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41291","titol":"Can Bori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bori","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Es troba en bon estat, tot i que les modificacions que s'hi han anat realitzant han modificat la volumetria i aspectes originals.","descripcio":"Casa pairal d'un sol cos, amb coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. De planta baixa i pis, la planta baixa queda enterrada respecte al camí, que passa per darrera la casa. Conserva una finestra emmarcada amb pedra tosca, la resta d'obertures s'han modificat.","codi_element":"08023-245","ubicacio":"Vall Roja, entre Can Roca i Can Xesc, damunt el Torrent de Can Bori.","historia":"","coordenades":"41.6904900,2.2265300","utm_x":"435633","utm_y":"4615702","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41291-foto-08023-245-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41291-foto-08023-245-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"El cobert a tocar de l'edifici principal és de principis de segle XX, de maó massís. En el pati es guarden pedres de molí i estris del camp.L'actual propietari ha construït un circuit de trens al jardí posterior, amb parades i estació.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41292","titol":"Can Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-roca","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Can Roca. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Malgrat el seu bon estat, caldria algun manteniment del revestiment de les façanes.","descripcio":"Edifici de planta semisoterrani, baixa i pis, amb coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. A principis del segle XIX va patir importants reformes, i s'hi va afegir un cos a l'extrem oest, amb una galeria al primer pis. Segurament també es va modificar el portal de la seva ubicació anterior i es va col·locar en la façana est, igual que la finestra. Tant el portal, d'arc de mig punt amb dovelles, com les finestres, emmarcades amb pedra sorrenca ben treballada, poden ser del s. XVII","codi_element":"08023-246","ubicacio":"Vall Roja, en el camí de Can Roca, sobre Can Tàpies.","historia":"","coordenades":"41.6885100,2.2241300","utm_x":"435432","utm_y":"4615484","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41292-foto-08023-246-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41292-foto-08023-246-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41292-foto-08023-246-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"En la clau de l'arc del portal hi podem veure la inscripció: 'Pera Carreras 1848'","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41293","titol":"Can Bernat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bernat","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants i carener paral·lel a la façana principal. Podria tractar-se de diverses cases agrupades. Conserva algunes obertures originals, tot i que l'entrada s'ha modificat considerablement amb l'afegitó d'un porxo. Formava part del nucli de Montras.","codi_element":"08023-247","ubicacio":"Vall Roja, sota Sant Bartomeu de Montras","historia":"","coordenades":"41.6955600,2.2332900","utm_x":"436201","utm_y":"4616259","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41293-foto-08023-247-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41293-foto-08023-247-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41294","titol":"Can Pau Boget (runes)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pau-boget-runes","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Només queden parts de parets, no es pot identificar l'estructura de la masia.","descripcio":"Edifici format per la unió de cossos de diferents èpoques, de planta baixa i pis, amb el carener de la coberta paral·lel a la façana principal. Sembla que la part que està dempeus és la més antiga, tot i que, tractant-se d'una construcció molt humil, hi ha pocs elements que permetin datar les restes. Conserva part del forn adossat a la façana oest. Pot ser que ja al segle XVI hi hagués una construcció. Els materials emprats per a fer els murs de paredat són de la zona, tant les pedres com el morter.","codi_element":"08023-248","ubicacio":"Costes del Traver, sobre el torrent de Bellobí","historia":"","coordenades":"41.7047800,2.2273300","utm_x":"435714","utm_y":"4617288","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41294-foto-08023-248-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41294-foto-08023-248-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41294-foto-08023-248-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Entre Can Pau Boget i Can Berga hi ha una bassa de recollida d'aigües, que hi arribaven canalitzades.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41295","titol":"Can Pere Garriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pere-garriga","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"S'hi ha realitzat una rehabilitació curosa.","descripcio":"Petita casa pairal que formava part del nucli del Montras. Actualment rehabilitada com a segona residència, s'hi ha afegit un cos a cada banda. No obstant, manté l'estructura original de planta baixa i pis, amb les parets de pedra de la zona i cantonades amb carreus treballats.","codi_element":"08023-249","ubicacio":"Vall Roja, sota Sant Bartomeu de Montras, sota el camí que porta a Can Bonfadrí","historia":"","coordenades":"41.6958300,2.2341700","utm_x":"436274","utm_y":"4616289","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41295-foto-08023-249-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41295-foto-08023-249-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41296","titol":"Can Torruella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-torruella","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Can Torroella. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"S'hi han anat fent tasques de manteniment","descripcio":"Masia de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes; formada per construccions de diverses èpoques. Podem distingir una construcció inicial a l'extrem Nord-oest, de planta baixa i pis, actualment ocupada per part de la bodega, on hi ha el cup i bótes de vi, avui sense ús. Aquesta construcció és de parets de carreus de pedra, en filades regulars, deixant buits per a les bastides. Podria ser anterior al segle XIV. Segurament estava unida a una construcció que avui està enrunada, situada al costat sud. A continuació hi ha dos cossos probablement del segle XVIII, com indica la data de la llinda d'una de les finestres, el 1704. L'aparell constructiu és de paredat, sense filades regulars. La unió en planta baixa entre aquesta part i l'anterior es fa a través d'un arc de mig punt de pedra. La planta baixa d'aquest cos també està dedicada a bodega. Finalment, el cos més modern és de quasi tres alçades, conservant l'escala de pedra renaixentista a l'interior. La porta amb arc de mig punt, les finestres emmarcades amb pedra del primer pis i els esgrafiats que es conserven en la façana són del segle XVIII. També s'hi poden veure les traces d'un rellotge de sol. La distribució interior de la planta es va modificar per adaptar-la a les necessitats d'un habitatge actual. Però a la banda esquerra, on hi ha la cuina, encara es pot endevinar mig enrunat, l'antic forn adossat a la façana de fora. El conjunt de la casa i el paller estaven envoltats per un mur i dos barris.","codi_element":"08023-250","ubicacio":"Vall Roja, sota Can Canals","historia":"Apareix documentat en el fogatge de 1553, habitada per Miquel Parera, alias Torroella. La masia estava dedicada a la vinya i, abans, a l'olivera. També es cuidaven dels boscos i del carboneig.","coordenades":"41.6918800,2.2200700","utm_x":"435097","utm_y":"4615861","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41296-foto-08023-250-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41296-foto-08023-250-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41296-foto-08023-250-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Tenia en les seves propietats la Font de la Guilla. Darrera de l'edifici, a tocar del Torrent de Can Canals hi ha un lledoner centenari.Dins el recinte del barri hi ha un pou, d'on treuen l'aigua.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41297","titol":"Can Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tapies","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"S'hi ha efectuat una rehabilitació integral, però s'ha intentat conservar volumetria i composició originals.","descripcio":"Petita masia de planta baixa i pis, situada sota el marge del camí, de tal manera que la planta baixa queda semienterrada. Conserva algunes obertures originals, amb pedra treballada, tot i que no hi ha cap data. Pel tipus constructiu, de parets de pedra sense filades regulars, podria ser del segle XVI o posterior.","codi_element":"08023-251","ubicacio":"Vall Roja, en el camí de Can Roca, sobre Can Feliuà","historia":"Sembla que originalment, Can Tàpies era una ermita o lloc de culte.","coordenades":"41.6877100,2.2224700","utm_x":"435293","utm_y":"4615396","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41297-foto-08023-251-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41297-foto-08023-251-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41297-foto-08023-251-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41298","titol":"Can Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bosc","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa pairal de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Destaca la composició simètrica de les obertures de façana, emmarcades per filades d'obra vista. L'obra vista també ressegueix les línies de forjat. La resta de panys de paret són de paredat, sense arrebossar; i les cantonades són de carreus.","codi_element":"08023-252","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. C. Anna Mogas cantonada amb el Camí del Pedregar","historia":"","coordenades":"41.6752900,2.2100300","utm_x":"434245","utm_y":"4614026","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41298-foto-08023-252-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Forma part d'un conjunt d'edificis de bona qualitat constructiva, en un estil iniciat per uns constructors de la zona, la família Magrins.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41299","titol":"Can Pruna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pruna","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'hi ha efectaut reformes que han modificat substancialment la composició de les obertures de la façana","descripcio":"Casa formada per la unió de dos edificis del mateix tipus constructiu. L'edifici situat a l'esquerra és de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula a dues aigües i carener perpendicular a la façana, amb les obertures emmarcades per obra vista, actualment les de planta pis i baixa molt modificades, i la resta de paret en obra de paredat de pedra vista, amb carreus a les cantonades. És un edifici destinat a habitatge. L'edifici de l'esquerra també devia ser habitatge, però actualment és un magatzem, de planta baixa i pis, sense golfes, amb la coberta a dues aigües perpendicular a la de l'edifici anterior, i amb un cobert de planta baixa adossat a la façana dreta. Les obertures del primer pis, emmarcades en obra vista, estan tapiades, i les obertures de la planta baixa s'han modificat. L'edifici situat a l'esquerra podria ser anterior al segle XX, i que s'hagués modificat amb la construcció del cos de la dreta.","codi_element":"08023-253","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. C. de la Torre, abans de creuar el riu Tenes","historia":"","coordenades":"41.6770500,2.2084300","utm_x":"434113","utm_y":"4614223","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41299-foto-08023-253-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Forma part d'un conjunt d'edificis de bona qualitat constructiva, en un estil iniciat per uns constructors de la zona, la família Magrins.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41300","titol":"Can Prat Corona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-prat-corona","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'han modificat algunes obertures de la façana de carrer i de la façana posterior, però conserva la volumetria original.","descripcio":"Edifici de planta baixa i pis, situat en el desnivell entre el C. Sant Miquel i l 'Avinguda Prat de la Riba, quedant només d'una planta en aquesta. De petites dimensions, té la coberta a dues aigües de teula àrab. Les façanes són de composició simètrica en les obertures, emmarcades amb maó massís. La resta dels paraments són de pedra, sense seguir filades regulars.","codi_element":"08023-254","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. Avinguda Prat de la Riba i C. Sant Miquel","historia":"","coordenades":"41.6785800,2.2090200","utm_x":"434164","utm_y":"4614393","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41300-foto-08023-254-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Forma part d'un conjunt d'edificis de bona qualitat constructiva, en un estil iniciat per uns constructors de la zona, la família Magrins.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41301","titol":"Can Prat Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-prat-nou","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta baixa, pis i golfes, amb un cos afegit a la banda dreta. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i carener perpendicular a la façana. Aquesta té una composició simètrica de les obertures, que estan emmarcades per maó massís. La resta de panys de paret són de pedra, amb carreus a les cantonades","codi_element":"08023-255","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. C. Sant Miquel cantonada amb Passatge Resclosa","historia":"","coordenades":"41.6782100,2.2090000","utm_x":"434162","utm_y":"4614351","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41301-foto-08023-255-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Forma part d'un conjunt d'edificis de bona qualitat constructiva, en un estil iniciat per uns constructors de la zona, la família Magrins.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41302","titol":"Can Sapera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sapera","bibliografia":"MIRÓ, Josep Ma i MAYNOU, Núria (1999): Celler de Can Saperas. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. (núm. 41-5-2.2.3)","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per diverses edificacions, entre elles un porxo abeurador, de finals del segle XIX, d'una sola planta i d'obra de paredat de pedra i coberta a una sola aigua de teula àrab sobre bigues de fusta. Les altres dues edificacions són cases de cos, de dos cossos cadascuna. L'edifici més antic està situat en cantonada, al costat del C. del Trull, i és de planta baixa i pis, resultat de la unió de dues cases. L'altra edificació, més fonda i d'una planta més, també és fruit de la unió de dues cases de cos, amb la modificació de les obertures de la planta baixa. Manté un ritme vertical d'obertures, emmarcades per obra de maó, treball actualment tapat per l'arrebossat recent de la façana. També es pot observar un barri de maó massís i un portal de ferro forjat que dóna l'entrada a l'edifici més antic. Completen el conjunt una nau de tipus industrial molt modificada, amb diversos elements de l'antic celler.","codi_element":"08023-256","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. C. del Trull cantonada amb C. Sant Miquel","historia":"Antigament s'hi feia oli i vi, però més recentment només funcionava com a celler.","coordenades":"41.6790300,2.2081500","utm_x":"434092","utm_y":"4614443","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41302-foto-08023-256-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41302-foto-08023-256-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41302-foto-08023-256-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"A dins de la nau podem trobar-hi una batedora, piques de decantació, el forn damunt de la batedora, premsa i bombes, un dipòsit, la tramuja i el serpentí, i una bàscula.A l'era, sota una morera, encara hi ha diverses moles de pedra, tant per a fer oli com per a fer vi.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41303","titol":"Antic Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-ajuntament-0","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Ajuntament. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es conserva en bon estat, ja que recentment s'hi ha fet tasques de manteniment.","descripcio":"Es tracta d'un edifici de planta quadrada, de tres plantes d'alçada. Està situat en un desnivell, de manera que la façana principal, situada a la part alta, donant cara a la carretera que va a Riells, queda només d'una planta. Aquesta façana és la única revestida i que té algun tipus de decoració. La resta de l'edifici té l'obra de paredat vista, marcant les verdugades i els brancals i llindes de les obertures en maó massís. La façana principal té una composició clàssica, amb un frontó triangular sobre quatre mènsules decorades amb motius florals, en el timpà del qual hi ha l'escut del poble i la data 1908. A sota hi ha emmardes en obra, la porta d'entrada i les dues finestres. L'acabat d'aquesta façana és un emblanquinat pintat.","codi_element":"08023-257","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. Avinguda Prat de la Riba","historia":"L'ajuntament es va traslladar prop de la carretera a principis de segle, quan es van iniciar les primeres activitats econòmiques de tipus industrial a la vall, millor comunicada i amb més oportunitats.","coordenades":"41.6788600,2.2086900","utm_x":"434137","utm_y":"4614424","any":"1908","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41303-foto-08023-257-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41303-foto-08023-257-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41303-foto-08023-257-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Forma part d'un conjunt d'edificis de bona qualitat constructiva, en un estil iniciat per uns constructors de la zona, la família Magrins, però amb modificacions en la façana, influenciada per l'obra institucional de l'època.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41304","titol":"Sala Arcis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sala-arcis","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Antiga Peixateria. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Presenta deficiències pròpies de la manca de manteniment. La façana posterior és d'obra sense revestir, amb construccions auxiliars afegides.","descripcio":"Edifici entre mitgeres de planta baixa i un pis d'alçada, amb golfes, d'amplada de dos cossos. La façana està rematada per un acroteri ondulat, de forma simètrica, igual que la disposició de les obertures, en tres alçades. Aquestes estan realitzades en maó massís, formant arcs rebaixats en les llindes de les portes i llindes triangulars en les finestres.","codi_element":"08023-258","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. Avinguda Prat de la Riba, al costat del Bar Arcis","historia":"","coordenades":"41.6756300,2.2106200","utm_x":"434294","utm_y":"4614064","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41304-foto-08023-258-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Actualment està habilitada com a sala d'espectacles, tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41305","titol":"Bar Arcís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bar-arcis","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"El revestiment presenta algunes deficiències degut a la manca de manteniment. Les façanes posterior i lateral han quedat de paredat vist, amb nombroses construccions auxiliars que desfiguren la configuració original.","descripcio":"Edifici en cantonada que dóna continuïtat a l'antiga peixateria. Es tracta d'un edifici de planta baixa, des de la carretera, amb un acroteri similar al de l'edifici contigu. L'obra és de paredat amb maó massís en les verdugades i als contorns de les obertures. L'acabat de la façana principal és arrebossat i pintat.","codi_element":"08023-259","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. Davant rotonda del polisportiu.","historia":"","coordenades":"41.6755100,2.2107500","utm_x":"434305","utm_y":"4614050","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Actualment la planta d'accés des de la carretera està destinada a bar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41306","titol":"Cases en filera \/ Can Llobet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-en-filera-can-llobet","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Les dues cases de l'extrem sud estan abandonades, amb les obertures parcialment tapiades, afectades per l'ampliació del vial original.","descripcio":"Conjunt de quatre cases en filera, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües. Formen part d'una de les poques promocions de cases de cos del municipi. Les dues últimes cases, en direcció a la Torre estan inacabades, sense baranes als balcons i les obertures parcialment tapiades. El tipus constructiu és de parets de paredat de pedra i maó massís en les obertures i en les filades dels forjats i sotacoberta. Tots els habitatges disposaven d'un petit jardí a la part posterior.","codi_element":"08023-260","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. C. Camí de la Torre, 4-10","historia":"","coordenades":"41.6769200,2.2095100","utm_x":"434203","utm_y":"4614208","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41306-foto-08023-260-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41306-foto-08023-260-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Forma part d'un conjunt d'edificis de bona qualitat constructiva, en un estil iniciat per uns constructors de la zona, la família Magrins.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41307","titol":"El Xalet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-xalet","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Tot i les reformes que s'hi observen, encara manté la seva configuració original","descripcio":"Petita casa de planta rectangular, d'una sola alçada i coberta a quatre aigües de teula àrab. Destaca el treball amb obra de maó de les obertures i dels remats de les façanes i el ràfec de la coberta, amb petites mènsules d'obra.","codi_element":"08023-261","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. C. Anna Mogas, 39","historia":"","coordenades":"41.6767500,2.2094700","utm_x":"434200","utm_y":"4614189","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41307-foto-08023-261-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41307-foto-08023-261-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Forma part de les primeres casetes d'estiueig de Bigues, juntament amb la casa del C. Anna Mogas, 62 i les cases de les Srs. Abat, al nucli antic de Bigues.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41308","titol":"La Torreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torreta","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'hi ha col·locat persianes que desfiguren la imatge original de les obertures.","descripcio":"Petita casa de planta rectangular, d'una sola alçada i coberta a quatre aigües de teula àrab. Destaca el treball amb obra de maó dels remats de les façanes i el ràfec de la coberta, amb petites mènsules d'obra. És de més alçada que la casa situada davant, però semblen bessones.","codi_element":"08023-262","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. C. Anna Mogas, 62","historia":"","coordenades":"41.6765700,2.2092500","utm_x":"434181","utm_y":"4614169","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41308-foto-08023-262-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Forma part de les primeres casetes d'estiueig de Bigues, juntament amb la casa del C. Anna Mogas, 39 i les cases de les Srs. Abat, al nucli antic de Bigues.","codi_estil":"105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41309","titol":"Pont de les moles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-les-moles","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Algunes de les pedres de la part superior s'han escrostonat i mogut de lloc, segurament degut a les obres d'arranjament de la carretera actual.","descripcio":"Pont de paredat, utilitzant obra de maó massís i murs de paredat amb pedres trapezoïdals, disposades en estructura hexagonal i encintades per morter, amb un arc de mig punt i volta de canó, que recull les aigües del xaragall del Pla del Vermell. És una bona mostra de l'obra civil de principis del segle XX","codi_element":"08023-263","ubicacio":"Bigues. Just passat el nucli urbà de Bigues, abans del Camí del Pla","historia":"","coordenades":"41.6800900,2.2079800","utm_x":"434079","utm_y":"4614561","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"En eixamplar la carretera s'hi ha afegit una canalització de formigó prefabricat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41310","titol":"Can Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-noguera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Només es conserven en relatiu bon estat els edificis utilitzats regularment com a habitatge o com a segona residència. La resta, que no s'usa, tampoc es manté.","descripcio":"Finca amb diverses construccions rellevants, com el mas i la capella, així com diversos edificis pels treballadors i per a les feines del camp. Entre aquests edificis hi ha la porteria, dos habitatges adossats, i la granja; una nau allargada, de planta baixa i pis, amb una entrada central, coronada per un cos de més alçada, amb interessants esgrafiats en la façana. Excepte el mas, que és anterior, totes aquestes construccions són de principis del segle XX.","codi_element":"08023-264","ubicacio":"Bigues. Marge dret del Tenes, entre el nuclis de Riells i Bigues","historia":"","coordenades":"41.6814000,2.2059100","utm_x":"433908","utm_y":"4614708","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41310-foto-08023-264-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41310-foto-08023-264-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41310-foto-08023-264-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Al costat del Tenes, davant de la finca, hi ha la Font de Can Noguera, i les restes d'una antiga planta embotelladora. La font segueix rajant, tot i que l'entorn s'ha malmès força.Dins la finca, al costat del camí","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41311","titol":"La Fàbrica Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-fabrica-vella","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'hi estan realitzant obres de rehabilitació per fer un edifici de turisme rural. S'intenta mantenir la volumetria i composició de façana original.","descripcio":"Edifici format per una nau rectangular, de planta baixa i pis, amb estructura d'edifici industrial de principis del segle XX. Les obertures són verticals, emmarcades per obra vista de maó massís, la resta de panys de paret són de paredat. La coberta és a dues aigües, de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. En la construcció d'aquesta nau es va aprofitar part de l'estructura d'un molí anterior, que queda situat a l'extrem nord de la façana sud-est. En aquesta façana es poden veure el tipus constructiu del molí, de murs de pedra, i el carcavà situat a la part inferior, amb arc de mig punt i dovelles de pedra. També va aprofitar la bassa d'aquest molí, situada al darrera, amb unes arcades de pedra que reforçaven el mur de contenció. Tant la bassa com el rec, que ve des de Can Noguera, es conserven en relatiu bon estat.","codi_element":"08023-265","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. Al marge dret del Tenes en l'anomenada Resclosa","historia":"","coordenades":"41.6774400,2.2069900","utm_x":"433994","utm_y":"4614268","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41311-foto-08023-265-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41311-foto-08023-265-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41311-foto-08023-265-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"El lloc on està emplaçat s'anomena la Resclosa, i és un antic parc de principis de segle XX, avui abandonat. De la resclosa que encara es conserva en el riu Tenes en surt el rec que alimenta Ca l'Ainé, el molí situat més avall, i els camps de regants del Rieral.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41312","titol":"Can Badell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-badell","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Can Badell. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XI-XVIII","notes_conservacio":"Actualment només queden dempeus les parets, ja que tant les cobertes com els forjats s'han ensorrat. L'emblanquinat de les façanes s'està perdent.","descripcio":"Masia resultat de la unió i la reforma de diferents cossos. La configuració actual és un edifici de planta en L, de planta semisoterrani, baixa i dos pisos d'alçada, amb unes golfes en la part central del conjunt. Les cobertes són a dues aigües, de teula àrab, de diverses alçades. En la façana principal, orientada a migdia, podem veure la porta d'entrada, emmarcada en pedra i una llinda plana, sense data. La finestra de la dreta del primer pis és una finestra coronella, amb motius florals esculpits a les pedres de les llindes, d'estil gòtic. La resta de finestres estan emmarcades en pedra i de llindes planes, sense decoracions. L'edifici estava situat davant del camí que després portaria a l'antic nucli de Bigues, al costat d'un torrent i del pont que el creuava.","codi_element":"08023-266","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. C. de les Escoles, abans del pont.","historia":"Sembla que aquesta casa la va donar Carlemany als senyors de Bigues, al segle IX, quan aquests van conquerir les terres. L'any 1201, Pontius de Bigues va donar el terreny de l'església i 300 passos al voltant del cementiri. A partir del segle XVIII, quan va passar a ser propietat de Joan Vadell Llaurador, la casa es va anomenar Can Badell.","coordenades":"41.6760600,2.2142400","utm_x":"434596","utm_y":"4614109","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41312-foto-08023-266-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41312-foto-08023-266-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41312-foto-08023-266-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"En la llinda del balcó del primer pis de la façana principal s'hi pot llegir la data 1046, i en una finestra de la façana de ponent, hi ha escrita la data 1666","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41313","titol":"Pont de Can Badell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-can-badell","bibliografia":"","centuria":"XII","notes_conservacio":"Es va deixar d'utilitzar en construir-se el nou carrer i desplaçar-se de la seva ubicació original.","descripcio":"Pont de pedra, recolzat sobre roca a ambdós costats. La primera fase és una volta rebaixada de pedra, de poca amplada, on encara són visibles restes de l'encofrat amb canyes. Darrera aquesta volta hi ha l'ampliació del pont, també amb volta de pedra, un xic més alta i, finalment, la canalització feta fa pocs anys. Damunt el pont original de pedra, s'hi va refer la calçada de principis del segle XX.","codi_element":"08023-267","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. Just després de Can Badell, creuant el Torrent de Can Badell","historia":"Aquest pont era la connexió antiga del Rieral amb el nucli de Bigues del turó.","coordenades":"41.6759800,2.2147500","utm_x":"434638","utm_y":"4614099","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41313-foto-08023-267-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41313-foto-08023-267-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41313-foto-08023-267-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41314","titol":"Església Parroquial de Sant Pere i Sant Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-parroquial-de-sant-pere-i-sant-pau","bibliografia":" VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991. COMAS, Carme (1985): Sant Pere de Bigues. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.<\/p> ","centuria":"XII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" L'església té una planta de creu llatina, lleugerament modificada, amb una prolongació del creuer esquerra en un altar lateral i dos altars més a banda i banda de l'altar principal. En l'edifici es distingeixen dues etapes, la romànica, del segle XII, que correspon a la part de l'entrada de la nau central, amb volta de canó, i la part del creuer dret, amb una portalada d'arc de mig punt, actualment tapiada i que queda dins del clos del cementiri. Sota els ràfecs en les parets laterals originals es conserven els motius decoratius romànics. La part del creuer central, amb cimbori, i els altars i la nau lateral esquerra són fruit de les reformes del segle XVIII. La porta d'entrada actual data del 1878, quan es va ampliar l'entrada anterior. La torre és de planta quadrada, amb un sol cos, adossada en la banda dreta de la paret de la nau central, a tocar del creuer. Està construïda amb paredat i pedres treballades en les cantonades. En les cantonades dels remats superiors hi ha unes gàrgoles de pedra, algunes parcialment trencades. La part superior del campanar, d'obra ceràmica, és posterior.<\/p> ","codi_element":"08023-268","ubicacio":"Bigues. Nucli antic de Bigues, damunt el turó","historia":" Apareix documentada en una permuta el 1054, però es reconstrueix de nou a mitjans del segle XII, del qual queda l'extrem de ponent de la nau i una part del mur sud, que dóna al cementiri. Aquest nou temple es consagra el 10 d'octubre de 1156, i s'hi subjecten les esglésies de Sant Mateu de Montbui, Sant Vicenç de Riells i Sant Bartomeu de Montras. En aquesta acta de consagració també es descriu el terme parroquial, de 1050 passes al voltant de l'església, amb el puig de Santa Maria de la Creu. L'església es va ampliar amb capelles laterals el segle XVI i un creuer, naus laterals, cúpula, presbiteri i campanar el s. XVIII.<\/p> ","coordenades":"41.6776800,2.2217500","utm_x":"435223","utm_y":"4614283","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41314-foto-08023-268-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41314-foto-08023-268-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41314-foto-08023-268-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Barroc|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-29 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i Jordi Montlló","autor_element":"","observacions":"El retaule del Roser, de fusta treballada, és de principis del s. XVII. Consta de banc, cos i coronament amb tres carrers. També de fusta és el sagrari del segle XVIII. A l'edifici es conserva una pila baptismal del segle XVI, sense peu, empotrada en el costat esquerra, als peus de l'església. Entre les peces d'orfebreria barroques hi trobem la creu parroquial, de plata, la creu processional d'albats, una custòdia de plata daurada i dos canelobres de plata. Pintures modernes de J. Grau Garriga, fetes en substitució del retaule de Sant Pere que es va cremar durant la guerra civil.","codi_estil":"94|96|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41315","titol":"Sala de Ca l'Adzet \/ Antigues Escoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sala-de-ca-ladzet-antigues-escoles","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja fa temps que no s'usa i està abandonat i a mercè de les bretolades. Comencen a deteriorar-se les cobertes i el revestiment de la façana.","descripcio":"Nau rectangular de planta baixa i pis, que s'havia utilitzat per a múltiples funcions; escoles municipals, sala d'espectacles, casal social...etc. A la façana principal hi ha una escala exterior fins al primer pis, que es desdobla en dos trams simètrics des del primer replà. Les obertures segueixen un ritme vertical, però es diferencien segons els usos de cada zona de l'edifici. Totes elles estan emmarcades per un esgrafiat molt senzill, amb motius geomètrics.","codi_element":"08023-269","ubicacio":"Turó de Bigues, sota Can Adzet.","historia":"","coordenades":"41.6773100,2.2217800","utm_x":"435225","utm_y":"4614242","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41315-foto-08023-269-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41315-foto-08023-269-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Al davant hi ha una petita placeta arbrada, que formava part de l'edifici, on s'hi han trobat restes arqueològiques.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41316","titol":"Ca N' Adzet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-n-adzet","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Ca l'Adzet.. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Tot i que sembla que l'estructura de parets i la coberta encara estan en bon estat, la resta d'elements s'estan malmeten per manca de manteniment.","descripcio":"Masia d'estructura clàssica en tres crugies perpendiculars a façana, de planta baixa, pis i golfes, cobert amb teula àrab a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Destaca el portal adovellat amb arc de mig punt. La resta d'obertures es van refer a principis del segle XIX, almenys són d'aquesta època les baranes i els forats de ventilació de les golfes. A banda i banda d'aquest edifici hi ha restes de petites construccions auxiliars. La façana posterior dóna a l'accés al cementiri de l'església de Sant Pere de Bigues.","codi_element":"08023-270","ubicacio":"Nucli antic de Bigues, sota el cementiri antic","historia":"No apareix citat com a edifici, però el 1577, en un document del llibre del Consell de la Baronia de Montbui, on es parla de l'organització dels grups de defensa, s'esmenten els noms de Jaume, Joan i Andreu Atzet.","coordenades":"41.6773900,2.2220900","utm_x":"435251","utm_y":"4614251","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41316-foto-08023-270-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41316-foto-08023-270-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"L'era de Ca n'Adzet ha quedat situada a l'altra banda del carrer que s'ha urbanitzat de nou. Era una era de dimensions notables, de rajola ceràmica i envoltada per un muret baix que la rematava.","codi_estil":"95|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41317","titol":"Can Sidret de dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sidret-de-dalt","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'estan començant a deteriorar el revestiment de façana i la fusteria de les obertures.","descripcio":"Casa de cos en cantonada, de planta baixa, pis i golfes, amb elements decoratius de rajola vidrada i sanefes d'obra. La façana té les obertures verticals, amb un balcó amb barana de ferro forjat al primer pis. El remat de la coberta és un acroteri amb formes ondulants, decorat amb motius geomètrics de rajola. Les parets són de càrrega, essent la de façana nord de pedra, amb les obertures emmarcades de maó massís i la mitgera sud tota ella de maó massís. Davant de la casa hi havia una petita vorera que separava l'accés del camí de sorra del davant. La façana també tenia un petit sòcol, avui molt malmès.","codi_element":"08023-271","ubicacio":"El turó de Bigues. Cantonada superior del C. Sant Pere","historia":"Els que vivien a Can Sidret feien de masovers de Can Gumiras, del barri del Veïnat. Fins a mitjans del segle XX Can Sidret era una carnisseria.","coordenades":"41.6768300,2.2200900","utm_x":"435084","utm_y":"4614190","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41317-foto-08023-271-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41317-foto-08023-271-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41317-foto-08023-271-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"És un dels pocs exemples d'arquitectura modernista en el nucli urbà, que no sigui de casa d'estiueig.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41318","titol":"Can Mestret Benet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mestret-benet","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"S'hi han anat realitzant feines de manteniment.","descripcio":"Casa de planta baixa i pis, de planta rectangular i coberta a dues vessants de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures de planta baixa estant emmarcades amb pedra arenisca escairada, observant-se en la façana lateral una finestra emmarcada amb pedra tosca, vestigi de l'antiga edificació que es va reformar a finals del segle XIX. Com moltes de les petites cases pairals, estava enganxada per la banda del darrera al marge de la feixa, quedant la planta baixa com un semisoterrani.","codi_element":"08023-272","ubicacio":"Turó de Bigues. C. Oliverar cantonada amb el C. Camí del Bandà","historia":"","coordenades":"41.6765000,2.2216700","utm_x":"435215","utm_y":"4614152","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41318-foto-08023-272-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41318-foto-08023-272-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41318-foto-08023-272-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"A la llinda de la porta de la façana principal hi podem llegir la inscripció: 'Francisco Mont 1867'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41319","titol":"Torre d'aigua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-daigua","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'estan deteriorant el revestiment i els elements metàl·lics, amb perill de despreniments.","descripcio":"Construcció d'un tronc cònic, d'uns deu metres d'alçada, que servia l'aigua del turó de Bigues. A la part superior hi havia una passera que li donava la volta, aguantada per bigues metàl·liques amb mènsula i entrebigat ceràmic. El revestiment és un senzill arrebossat, i estava coronat per una cúpula també arrebossada.","codi_element":"08023-273","ubicacio":"Turó de Bigues. C. Camí de Puiggraciós, cantonada C. Sant Sebastià","historia":"","coordenades":"41.6769700,2.2230200","utm_x":"435328","utm_y":"4614203","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41319-foto-08023-273-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"La construcció recorda les xemeneies de les primeres naus industrials.","codi_estil":"105","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41320","titol":"Torres d'estiueig Abat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torres-destiueig-abat","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Malgrat el tractament individual de les dues peces del conjunt, no s'han modificat ni volumetries ni obertures.","descripcio":"Petites cases aparellades de planta rectangular, d'una sola alçada i coberta única a quatre aigües de teula àrab. Tot i ser d'una gran senzillesa de materials, destaca el treball amb obra de maó del ràfec de la coberta, amb petites mènsules d'obra i els remats del carener, amb elements ceràmics. Les dues cases tenen una composició simètrica de les obertures, i la de la banda esquerra conserva part de la fusteria original.","codi_element":"08023-274","ubicacio":"C. Camí de Puiggraciós, 16a-b, davant la Torre de l'aigua","historia":"Pertanyien a les dues germanes solteres de la família Abat, i encara són propietat de la mateixa família.","coordenades":"41.6769300,2.2233200","utm_x":"435353","utm_y":"4614199","any":"1920","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41320-foto-08023-274-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Formen part de les primeres casetes d'estiueig de Bigues, juntament amb les cases del C. Anna Mogas, 62 i 39","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41321","titol":"La Torre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torre-2","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Tot i que totes les construccions es troben en bon estat, excepte Can Pau Pou de la Torre, que està enrunada, durant les construccions i reformes de les diferents cases adossades, no s'ha tingut en compte mantenir l'aspecte unitari del conjunt històric.","descripcio":"Conjunt format pel mas de la Torre del Prat i les cases adossades al seu voltant. La Torre del Prat està en la posició més elevada, destacant sobre les cobertes de les cases, la majoria de planta baixa i pis. A continuació de la façana nord-oest i a partir de la Torre en amunt, hi ha Can Curt de la Torre, Can Miquel, Can Menut i Can Silet. Adossades a la façana sud, de dreta a esquerra hi ha Can Petitó i Can Tàpies. Adossades a la façana est, començant per l'extrem dret, Ca la Vicenta, Can Jaume Garriga i Can Pau-Pou de la Torre, enrunat.","codi_element":"08023-275","ubicacio":"Al costat del vial d'accés a la urbanització dels Manantials","historia":"","coordenades":"41.6752600,2.2044200","utm_x":"433778","utm_y":"4614027","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41321-foto-08023-275-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41321-foto-08023-275-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41321-foto-08023-275-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Hi ha un passatge que permet donar la volta a aquest conjunt edificat, que dóna accés a diversos cossos auxiliars i a les feixes de sobre el torrent.Al davant del conjunt, sota l'alzina monumental, hi ha un safareig d'obra, en bon estat de conservació però sense ús.També, sobre el Torrent de l'Infern i sota el conjunt de la Torre, hi podem veure part de les arcades d'un rec d'aigua.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41322","titol":"La Torre del Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torre-del-prat","bibliografia":" COMAS, Carme (1985): La Torre del Prat. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. COMAS, Carme (1985): Finestra gòtica de la torre. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. (IPA: 22\/28393)<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"S'hi han fet obres de reforma i manteniment que han mantingut l'aspecte original del conjunt.","descripcio":" Masia de planta rectangular de planta baixa i pis amb una torre de quatre plantes adossada en la cantonada dreta. En la façana est, la principal, presenta un portal amb arc de mig punt amb dovelles de grans dimensions, i quatre finestres. Les dues finestres del cos principal tenen decoracions d'estil renaixentista, amb trencaaigües de pedra treballada amb cares i motius florals. En la façana sud també hi ha una finestra amb motius esculpits en pedra. La torre, de planta rectangular, presenta les finestres del primer pis amb les llindes i brancals de pedra escairada però sense decoració, i en el tercer pis, les obertures són de petites dimensions i estan emmarcades amb obra ceràmica. El recinte de la masia està envoltat amb un barri de pedra, guardat per un portal de fusta amb coberta a dues aigües de teula àrab. En tot aquest recinte i la part posterior de la masia s'hi ha anat afegint edificis de diferents èpoques, acabant conformant un conjunt heterogeni.<\/p> ","codi_element":"08023-276","ubicacio":"C. Camí de la Torre, passat el riu Tenes cap a la urbanització Els Manantials","historia":"","coordenades":"41.6752400,2.2046000","utm_x":"433793","utm_y":"4614025","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41322-foto-08023-276-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41322-foto-08023-276-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41322-foto-08023-276-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-06-23 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"En la façana interior del primer pis hi ha una finestra d'estil gòtic tardà, de pedra sorrenca treballada. Presenta un arc conupial calat amb motius florals, i a les impostes hi ha esculpides unes rosetes. L'ampit és de pedra amb motllures. A sota de l'ampit hi ha unes pedres formant espitllera.","codi_estil":"94|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["41"]},{"id":"41323","titol":"Ca la Vicenta i Can Jaume Garriga (de la Torre)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-vicenta-i-can-jaume-garriga-de-la-torre","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"S'hi ha anat realitzant tasques de manteniment. Els interiors estan totalment reformats","descripcio":"Dues cases de planta baixa, pis i golfes, adossades al mur de l'era de la torre, quedant per sota del nivell d'aquesta. Són de principis del segle XX, restaurades recentment. Les dues façanes són pràcticament iguals, tant per que fa a la composició de les obertures de façana com per la coberta, de la teula àrab i a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana.","codi_element":"08023-277","ubicacio":"La Torre del Prat, al C. de Can Mainou","historia":"","coordenades":"41.6753700,2.2047800","utm_x":"433808","utm_y":"4614039","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41323-foto-08023-277-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Ca la Vicenta va restaurar la seva façana durant la realització d'aquest inventari.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41324","titol":"Can Curt (de la Torre)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-curt-de-la-torre","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'un sol cos, adossat a la façana nord-oest de la Torre. De planta baixa i pis, presenta les façanes de pedra vista i les cantonades i obertures emmarcades per pedra arenisca ben treballada, sense decoracions, però possiblement de l'època renaixentista.","codi_element":"08023-278","ubicacio":"La Torre del Prat, façana posterior. C. de Can Mainou","historia":"","coordenades":"41.6753800,2.2044000","utm_x":"433776","utm_y":"4614041","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41324-foto-08023-278-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41324-foto-08023-278-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41325","titol":"Can Domènec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-domenec","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'hi estan fent feines de rehabilitació, intentant mantenir la composició i volumetria originals, tot i modificant-les.","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes, amb una disposició del tipus IV, segons J. Danés. Sembla un edifici anterior amb modificacions del segle XIX, pel tipus d'obertura, emmarcada amb maó massís i les reixes de ferro forjat. Conserva l'estructura interior de tres cossos perpendiculars a la façana. Només la façana principal està arrebossada, amb un acroteri que remata la part superior, amagant la coberta del cos central.","codi_element":"08023-279","ubicacio":"El Rieral. Camí de Can Domènec, al capdamunt de la Verneda","historia":"Està documentada des del segle XIV. Té associada una llegenda, que li donà el nom de Mas Infern. La llegenda explica que el Baró de Rocafort, senyor de la Torre del Prat, estava caçant i perseguia un cérvol. Arriba a la Font de d'infern, anomenada així perquè les aigües surten més tèbies a l'hivern, on hi havia la noia de Can Curt del Rieral agafant aigua. El Baró es beneficia de la noia, i després la segresta enduent-se-la dalt del cavall. El cavall embogeix i fa caure la noia al terra, i llança el cavaller dins de la font, d'on surt un raig de foc que se l'emporta.","coordenades":"41.6742600,2.2047200","utm_x":"433802","utm_y":"4613916","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41325-foto-08023-279-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41326","titol":"Mas de Can Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-de-can-noguera","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Hi manca manteniment general de les façanes i dels elements de fusteria, que s'han anat modificant sense seguir un criteri uniforme.","descripcio":"El mas té una estructura basilical, de tres cossos perpendiculars a façana, amb el cos central de més alçada. A la façana conserva el portal adovellat de l'edifici anterior, ja que va ser molt reformat a principis del segle XX, amb un estil modernista. D'aquestes reformes destaquen els elements en ferro forjat de baranes, reixes i balcons, i el treball decoratiu amb maó massís i peces de ceràmica vidrada.","codi_element":"08023-280","ubicacio":"Marge dret del Tenes, entre els nuclis de Riells i Bigues","historia":"","coordenades":"41.6814500,2.2059300","utm_x":"433910","utm_y":"4614714","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41326-foto-08023-280-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41326-foto-08023-280-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41326-foto-08023-280-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modernisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|105|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41327","titol":"Can Pau Pou de la Torre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pau-pou-de-la-torre","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està completament enrunat.","descripcio":"Edifici de planta baixa i pis, de dos cossos, construït sota la Torre, tot aprofitant el mur de contenció de l'era com a paret posterior. Només queden les parets de pedra, parcialment enrunades. Sembla que també tenia un forn adossat a una de les parets exteriors.","codi_element":"08023-281","ubicacio":"La torre del Prat, adossat a l'extrem sud del mur de l'era de la Torre.","historia":"","coordenades":"41.6751100,2.2047700","utm_x":"433807","utm_y":"4614011","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41327-foto-08023-281-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41327-foto-08023-281-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41328","titol":"Recinte del Castell de Montbui","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/recinte-del-castell-de-montbui","bibliografia":" CATALÀ, Pere (1983): Muntanya del Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.<\/p> ","centuria":"IX-XVII","notes_conservacio":"Tant en el recinte del castell com el turó on es troben no s'hi realitzen tasques de manteniment, consolidació ni senyalització i, quedant prop de l'accés i enmig de zones urbanitzades, són freqüents les bretolades i les acumulacions de deixalles.","descripcio":" Comprèn la zona situada al capdamunt d'un turó situat a l'oest del nucli urbà de Bigues, on trobem les restes del Castell de Montbui, situades en un promontori a l'oest, i l'ermita de Sant Mateu, a l'extrem est. Es tracta d'un espai relativament net de vegetació, on també es poden observar restes indeterminades de murs i cossos enrunats. Es troba en un posició dominant del territori, que abasta les vistes de Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i de Bigues i Riells, davant dels Cingles de Bertí.<\/p> ","codi_element":"08023-282","ubicacio":"Al capdamunt del turó que corona la urbanització del Castell de Montbui, entre Bigues i Caldes","historia":" El nom Montbui, muntanya de bous, pot venir d'una llegenda anterior al segle X, que relata que els habitants de la zona van posar torxes a les banyes dels bous i els van llançar muntanya avall per repel·lir els atacs del sarraïns.<\/p> ","coordenades":"41.6640300,2.1766700","utm_x":"431456","utm_y":"4612802","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41328-foto-08023-282-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41328-foto-08023-282-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41328-foto-08023-282-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Monument"],"data_modificació":"2025-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"L'any 2014 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va un Pla Director per realitzar actuacions de consolidació al castell i a l'església de Sant Miquel.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1779","rel_comarca":["41"]},{"id":"41329","titol":"Castell de Montbui","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-montbui","bibliografia":" VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991.<\/p> CATALÀ, Pere (1982-84): Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.<\/p> COMAS, Carme (1985): Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.<\/p> ","centuria":"X-XI","notes_conservacio":"","descripcio":" Les restes del castell deixen veure una planta trapezoïdal, amb la zona nord ben conservada, amb les parets exteriors d'un gruix de 120-140cm i les parets interiors de 60-80cm. L'aparell és de pedres poc treballades, en faixes d'uns 15-20cm d'alçada, inclinades en opus spicatum. Les cantonades estan realitzades amb pedra vermella de la zona, més fàcil de treballar. Al mur de migdia hi havia la porta principal, centrada.<\/p> ","codi_element":"08023-283","ubicacio":"Turó al capdamunt de la Urbanització del Castell de Montbui","historia":" La primera referència la trobem a l'any 987, i després apareix com a donació de Gombau de Besora a la seva filla Guisla, el 1042. El castell, que en el segle XIII és propietat de la família Montbui, passa el 1240 a Berenguer de Palou, el bisbe de Barcelona. L'estructura pateix una sèrie de modificacions, entre elles hi ha l'adaptació de l'ermita com a presó dels clergues de Barcelona, a mitjans de segle XIV. El 1714, passà de la família Setmenat a la Corona. Les últimes referències, del 1884, ja parlen d'un edifici en runes. El castell tenia jurisdicció sobre les parròquies de Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Julià de Lliçà de Munt, Sant Genis de l'Ametlla, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Pere de Bigues, Santa Maria de Caldes i l'alou de Sant Miquel del Fai.<\/p> L'any 2014 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va un Pla Director per realitzar actuacions de consolidació al castell i a l'església de Sant Miquel.<\/p> ","coordenades":"41.6640500,2.1770700","utm_x":"431489","utm_y":"4612804","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41329-foto-08023-283-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41329-foto-08023-283-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2025-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March \/ Josep Cruells i Castellet","autor_element":"","observacions":"Pels entorns de tot el turó s'observa material arqueològic d'època alt-medieval, medieval i moderna.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["41"]},{"id":"41330","titol":"Ermita de Sant Mateu del castell de Montbui","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-de-sant-mateu-del-castell-de-montbui","bibliografia":" MARTÍ BONET, Josep Ma. Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vol I\/2. Arxiu Diocesà de Barcelona. pp 359-378 VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991. COMAS, Carme (1985): Església del Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. CATALÀ, Pere (1982): Capella (dedicada a Sant Mateu) del Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.<\/p> ","centuria":"X-XI","notes_conservacio":"La nau amb la volta foradada en dos punts i enderrocs en els murs exteriors. A més, es va col·locar una fita geodèsica sobre la volta.","descripcio":" Edifici d'una sola nau rectangular, amb volta de canó molt apuntada, encapçalada per un absis de ferradura amb volta esfèrica. Es conserven la finestra absidal doble esqueixada, una finestra a migdia simple esqueixada. El portal, amb un ull de bou i campanar de cadireta escapçat, són d'èpoques posteriors. Els materials de construcció són de la zona, i dels revestiments conserva parcialment l'enguixat de part de l'absis i l'arrebossat exterior. L'arc triomfal està construït amb dovelles ben escairades, a diferència de les voltes, de pedra irregular amb molt morter.<\/p> ","codi_element":"08023-284","ubicacio":"Turó al capdamunt de la Urbanització del Castell de Montbui","historia":" Fou inicialment una parròquia rural, amb terme propi i poc poblament. El 1058 va ser cedida a Mir Geribert amb el castell de Montbui. Durant el segle XIV va ser utilitzada com a presó episcopal. Pertany a Bigues, però al segle XVI va pertànyer temporalment a Caldes de Montbui. Es va abandonar a principis del s. XVIII, tot i que sembla que fins a principis del s. XIX s'hi va seguir dient missa. Quatre cases tenien dret de propietat a la capella i, en fer-se el trasllat eclesiàstic, foren davallats alguns objectes; la pica baptismal, les campanes, les imatges del sant patró (Sant Mateu) i la Verge del Roser.<\/p> ","coordenades":"41.6640000,2.1775200","utm_x":"431527","utm_y":"4612798","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41330-foto-08023-284-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Monument"],"data_modificació":"2025-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Restaurada el segle XIV.L'any 2014 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va un Pla Director per realitzar actuacions de consolidació al castell i a l'església de Sant Miquel.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1779","rel_comarca":["41"]},{"id":"41331","titol":"El Prat de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-prat-de-baix","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"S'hi van realitzant tasques de manteniment","descripcio":"Casa pairal de planta quadrada, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre aigües de teula àrab. En l'extrem nord-est hi ha una torre de planta quadrada d'una planta més, amb mirador i coberta també a quatre vessants. Té diversos cossos afegits al darrera i dues terrasses a diferent nivell que ocupen tota la façana de davant. Sembla que es va reconstruir a finals del s. XIX sobre un antic convent o hostal de camí del segle XVII, els vestigis del qual encara queden en les obertures de planta baixa de la façana sud-oest, amb finestres de pedra arenisca treballades. En una de les llindes de planta baixa es pot llegir la data 1627. Les reformes van consistir en ampliar l'edifici existent i construir galeries porxades i terrasses als dos pisos, en la façana sud. Hi havia un barri que tancava l'accés des de la carretera, adossat al qual es va construir a principis de segle XX, sobre l'antiga era, un cobert suportat per pilars de fosa i sostre de biguetes metàl·liques..","codi_element":"08023-285","ubicacio":"Marge dret de la carretera de Caldes a Sant Feliu de Codines. B-143","historia":"","coordenades":"41.6681200,2.1640900","utm_x":"430413","utm_y":"4613267","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41331-foto-08023-285-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41331-foto-08023-285-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41331-foto-08023-285-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Tota la planta de les golfes està il·luminada a través d'unes obertures amb arcades, com si es tractés d'una galeria, que després es va tancar amb fusteria envidrada.En el marge de l'antiga carretera hi ha un pi centenari, de gran alçada.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41332","titol":"Can Regasol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-regasol","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions, molt modificada l'estructura al llarg dels temps, amb una última modificació important a principis de segle XX. Conserva l'estructura de tres cossos perpendiculars a la façana, de planta baixa, pis i golfes en disposició de basílica, rematant la part frontal una part més alta, d'una planta més. En aquesta part hi trobem finestres d'estil gòtic tardà i renaixentistes, algunes confegides amb pedres reaprofitades, ubicades després de la reforma de principis de segle, ja que estan emmarcades per filades de maó massís.","codi_element":"08023-286","ubicacio":"Urb. El Regasol. C. de la Guatlla","historia":"","coordenades":"41.6562900,2.1837300","utm_x":"432036","utm_y":"4611937","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41332-foto-08023-286-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41332-foto-08023-286-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41332-foto-08023-286-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Eclecticisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Pot ser que aquesta part es volgués continuar cap enrera, ja que en les cantonades hi ha quedat pedres en espera.","codi_estil":"98|102|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41333","titol":"Can Carreres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-carreres","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Can Carreres. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. COMAS, Carme (1985): Finestra de Can Carreres. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. (IPA: 14\/28385)","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici format per diverses construccions, entre elles una torre de planta quadrada, de tres plantes d'alçada. El cos principal és rectangular, seguint la configuració de masia clàssica, de tres cossos perpendiculars a façana. Conserva les obertures de l'edifici original en la planta baixa, emmarcades amb pedra arenisca treballada, amb un portal principal de llinda plana. La resta d'obertures estan emmarcades per maó massís, de la reforma de 1848. El remat d'aquesta façana es realitza amb un acroteri d'estil modernista, rematat per dalt amb una sanefa i boles de pedra en les cantonades.","codi_element":"08023-287","ubicacio":"Urb. de Can Carreres. C Can Carreres","historia":"A l'acta de consagració de l'any 1156 de l'església parroquial de sant Pere de Bigues apareix documentat per primer cop el mas Carreria. La casa actual és probablement un edifici del segle XVII, renovada el 1848 per Pera Boget Carreras. La família Carreras va cedir les terres per a construir l'església que substitueix l'església del Castell de Montbui.","coordenades":"41.6683800,2.1935900","utm_x":"432869","utm_y":"4613272","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41333-foto-08023-287-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41333-foto-08023-287-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41333-foto-08023-287-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"En un dels cossos afegits hi podem veure una finestra de pedra arenisca treballada amb motius del gòtic tardà. L'arc de la llinda és un arc conupial calat, i les arrencades de l'arc estan decorades amb dos caps masculins esculpits. Els carreus són molt ben escairats.A la llinda de la porta de la façana principal hi ha escrit 'Pera Boget Carreras 1848'","codi_estil":"95|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41334","titol":"Can Gallifà (runes)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gallifa-runes","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Només queden dempeus dos parets de la cantonada; i s'estan enrunant.","descripcio":"Mas de petites dimensions, que ara ha quedat enmig del bosc. De les runes que queden dempeus, es pot endevinar una estructura de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües perpendicular a la façana principal. Conserva algunes petites obertures en la façana lateral i una finestra sencera a la façana principal, amb llinda i brancals de carreus sencers de pedra. La finestra situada al damunt li han extret la llinda, els brancals i l'ampit. L'obra era de paredat, amb filades regulars de pedra. Per l'estil de l'aparell i de les obertures, es podria tractar d'un edifici anterior al segle XVIII.","codi_element":"08023-288","ubicacio":"Sobre el Cementiri nou, al costat del Camí de Puiggraciós","historia":"","coordenades":"41.6878900,2.2376700","utm_x":"436558","utm_y":"4615405","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41334-foto-08023-288-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41334-foto-08023-288-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41335","titol":"Can Ribes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ribes","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Can Ribes. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"L'estat de conservació és correcte, encara que el tipus de reformes que s'hi ha dut a terme hagin desdibuixat el caràcter original.","descripcio":"Masia fruit de la unió de diverses edificacions durant el temps. Sembla que la torre i l'edifici principal són les construccions més antigues, i conserven les obertures emmarcades amb pedra treballada d'estil renaixentista. La torre és de planta quadrada, de planta baixa i tres pisos d'alçada, i actualment està coberta amb una teulada a quatre aigües de teula àrab. L'edifici adossat a la torre té la composició d'una masia de dos cossos, de planta baixa, pis i golfes.","codi_element":"08023-289","ubicacio":"Sobre la Urbanització de la font Granada, al marge esquerre del Torrent de Can Ribes","historia":"En el fogatge de 1533 apareix Elionor Riba Fort, però ja durant aquest segle deixen de ser-ne propietaris. Les reformes més importants es van fer abans de l'any 1936, per la família Vila.","coordenades":"41.6643500,2.1972500","utm_x":"433170","utm_y":"4612822","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41335-foto-08023-289-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41335-foto-08023-289-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41335-foto-08023-289-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Eclecticisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"En la llinda d'una de les finestres hi podem llegir 'Banet Riba 1581'","codi_estil":"98|102|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41336","titol":"Can Viver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-viver-0","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Can Viver. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i dos pisos. En la última planta de la façana principal es poden distingir tres arcades, que poden indicar una galeria o unes golfes obertes, segurament de mitjans del segle XIX. Tant la porta principal com el balcó estan emmarcats per carreus de pedra escairada. En aquesta façana també hi podem veure un rellotge de sol. L'edifici i l'era estan protegides per un mur de tancament i una barri i en la llinda de la porta d'accés s'hi pot llegir la data de 1845","codi_element":"08023-290","ubicacio":"Urb. de Can Carreres, al costat sud-oest de Can Carreres","historia":"Apareix documentat en l'acta de consagració de l'església de Sant Pere de Bigues l'any 1156, i en el fogatge de 1553, habitat per Francesch Viver. Les últimes reformes importants es van realitzar el segle XVIII, pel que es pot deduir de les decoracions renaixentistes de les obertures de les façanes.","coordenades":"41.6673100,2.1932500","utm_x":"432840","utm_y":"4613153","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41336-foto-08023-290-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41336-foto-08023-290-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41336-foto-08023-290-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"No s'ha pogut accedir a l'interior.En el paller situat al costat de l'edifici, sota el ràfec de la coberta hi podem veure una mènsula de pedra treballada que segurament va ser aprofitada d'un altre edifici anterior.","codi_estil":"95|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41337","titol":"Can Traver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-traver","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Can Traver. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"S'hi ha fet reformes i manteniment conservant la unitat de l'aspecte formal.","descripcio":"Es tracta d'una edificació formada per diverses construccions, la més antiga és una masia de planta rectangular i tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i dos pisos, del segles XVII-XVIII, i la resta són cossos posteriors. A la llinda de la casa apareix la data 1791, en la porta de l'entrada a l'era hi ha la data de 1817 i en el rellotge de sol de la façana, el 1864.","codi_element":"08023-291","ubicacio":"Urb. de Can Traver","historia":"En el fogatge de 1553 apareixen per primer cop Bernat i Joan Traver, i en un document del llibre de la baronia de Montbui del 27 de març de 1577 apareix Segimon Traver.","coordenades":"41.6720900,2.2052100","utm_x":"433840","utm_y":"4613675","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41337-foto-08023-291-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41337-foto-08023-291-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41337-foto-08023-291-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"A la llinda de la porta principal hi ha la inscripció: 'Sumptibus Martini Traver Anno 1791', i a la llinda de la finestra de l'esquerra, 'Me fa Miquel Traver'","codi_estil":"95|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41338","titol":"Ca l'Espasa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lespasa","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'hi ha efectuat reformes, però s'ha mantingut l'estètica original.","descripcio":"Casa de planta baixa i pis, de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana principal. La composició de les obertures de façana és simètrica. El tipus constructiu és de principis de segle XX, amb les obertures emmarcades en maó massís i la resta de panys de paret són de paredat, amb carreus a les cantonades. A la part posterior hi ha un cobert i un pou d'aigua de pedra, molt ben conservat.","codi_element":"08023-292","ubicacio":"El rieral, al costat de la rotonda d'accés a la Urbanització de Can Traver","historia":"Era un masoveria de Can Traver.","coordenades":"41.6717700,2.2083800","utm_x":"434104","utm_y":"4613637","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41338-foto-08023-292-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41338-foto-08023-292-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41338-foto-08023-292-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Forma part d'un conjunt d'edificis de bona qualitat constructiva, en un estil iniciat per uns constructors de la zona, la família Magrins.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41339","titol":"Can Molina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-molina","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta baixa i pis, d'un sol cos retangular amb coberta de teula àrab a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana principal. És probable que sigui fruit de successives reformes d'un edifici del segle XVIII, ja que en una de les llindes de la façana hi consta la data 1760. El tipus constructiu principal és de principis de segle XX, amb les obertures emmarcades en maó massís i la resta de panys de paret són de paredat, amb carreus a les cantonades.","codi_element":"08023-293","ubicacio":"El Rieral. C. de Ca l'Espasa","historia":"Es va reconstruir a la mateixa època que Ca l'Espasa, i els propietaris eren de la mateixa família.","coordenades":"41.6717900,2.2090400","utm_x":"434159","utm_y":"4613639","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41339-foto-08023-293-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41340","titol":"Can Curt del Rieral\/Can Cisteller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-curt-del-rieralcan-cisteller","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"S'hi ha efectuat manteniment al llarg del temps","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de dos cossos, de planta baixa i pis i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta façana s'hi poden veure les obertures emmarcades amb pedra arenisca treballada amb motius renaixentistes, especialment en les finestres del primer pis. Adossat a la façana principal hi ha un pou, amb elements de ferro forjat.","codi_element":"08023-294","ubicacio":"El Rieral de Bigues. C. de Ca l'Espasa","historia":"","coordenades":"41.6717200,2.2092100","utm_x":"434173","utm_y":"4613631","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41340-foto-08023-294-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41340-foto-08023-294-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41341","titol":"Can Tasà\/Cal Tasar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tasacal-tasar","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Recentment restaurades.","descripcio":"Conjunt format per tres cases adossades d'un sol cos i de diferent alçada, però de la mateixa època. Configurant una L construïda davant un pati d'accés. Les façanes estan emblanquinades i pintades, emmarcant les obertures per un regruix d'obra.","codi_element":"08023-295","ubicacio":"El rieral de Bigues. Al final del C. de Ca l'Espasa","historia":"El nom li ve del propietari, Baltasar de nom. També eren masoveries de Can Travé","coordenades":"41.6717500,2.2093900","utm_x":"434188","utm_y":"4613634","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41341-foto-08023-295-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41342","titol":"La Baliarda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-baliarda","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"S'han realitzat moltes modificacions que han desfigurat la composició i volumetria originals.","descripcio":"Masia de planta baixa i pis, inicialment d'un sol cos, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal actual. Tenia un barri i un portal d'accés, dels quals en queden restes a la façana oest. Encara es poden veure dues finestres amb llindes decorades a l'estil del renaixement a la façana més antiga, l'orientada a oest.","codi_element":"08023-296","ubicacio":"El Rieral. Al final del Passeig de la Baliarda","historia":"Antigament era una masoveria de Can Travé, i el camí que hi donava accés passava pel costat del riu Tenes. Tenia una font i un pou que van quedar anul·lats quan es va construir l'escorxador, i hi arribava el rec que venia des de La Fàbrica Vella, també perdut.","coordenades":"41.6725800,2.2096100","utm_x":"434207","utm_y":"4613726","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41342-foto-08023-296-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41342-foto-08023-296-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41342-foto-08023-296-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41343","titol":"Can Lladó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-llado","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Tot i estar tancada, es conserva en bon estat","descripcio":"Masia de planta baixa i pis, de tres cossos amb coberta a dues aigües de teula àrab i el carener perpendicular a façana. Sembla que és fruit de l'afegit de cossos a un cos inicial, del segle XVII. Almenys hi va haver una reforma, al segle XVIII, pel que diu la llinda de la finestra del primer pis del cos de la dreta, amb la data 1757. Però el cos de l'esquerra tampoc és l'original. A l'extrem de l'era de la casa hi ha una figuera que té més de 120 anys i un pou.","codi_element":"08023-297","ubicacio":"Sobre la Urbanització Font Granada, al marge superior del Camí de Can Ribas","historia":"A la casa es guarden documents des del segle XVIII. Antigament la masia estava dedicada a la vinya i a l'olivera, però sense premses pròpies. Les últimes generacions es dedicaven a la fusteria.","coordenades":"41.6676800,2.2030600","utm_x":"433657","utm_y":"4613187","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41343-foto-08023-297-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41343-foto-08023-297-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41343-foto-08023-297-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"La primera inscripció diu: ' Salvador Flache 1672', i en la llinda de la finestra es veu: 'Pau Flache me fesit any 1757'.Segons el propietari, als camps d'oliveres de davant la casa s'hi han trobat restes de ceràmica ibèrica.","codi_estil":"95|98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41344","titol":"Can Granada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-granada","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Can Granada. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"S'està enrunant, ja que es troba oberta i a mercè de les bretolades i de les inclemències del temps. S'observen obres irregulars en l'interior. La coberta i les parets encara es mantenen en un estat acceptable.","descripcio":"Masia originalment de dos cossos, ampliada al segle XVII amb un cos més i reformada cap a una estructura basilical, amb el cos central més elevat i coberta a dues aigües amb teula àrab. Hi ha múltiples cossos a la part de darrera i a l'esquerra de l'edifici. Embeguda en la façana d'un d'aquests cossos, hi ha una clau d'arc de pedra arenisca en la que hi ha esculpida un escut amb el que sembla una campana i cinc flors. A la porta principal, d'arc de mig punt, hi manquen les dovelles de pedra, que es van utilitzar, pel que sembla, en altres obertures. Les finestres estan emmarcades per pedra arenisca escairada, excepte una finestra del primer pis i la del segon pis, que són posteriors. Entre les dues finestres de pedra del primer pis hi podem veure un rellotge de sol.","codi_element":"08023-298","ubicacio":"Urb. de Can Granada, al C. Can Ribas","historia":"Apareix registrat en el fogatge de 1553, amb Franci Granada. L'any 1632 Joan Prat-Ferrer Canals es casa amb Paula Margarit i Montras i van a viure-hi com a masovers. L'any 1679 la família Prat Ferrer n'esdevé propietària, fins l'any 1921, quan es ven a Genis Valls.","coordenades":"41.6689900,2.2078900","utm_x":"434060","utm_y":"4613329","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41344-foto-08023-298-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41344-foto-08023-298-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41344-foto-08023-298-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Ala banda esquerra de l'era d'accés, hi ha un safareig d'obra, avui cobert de runa i vegetació.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41345","titol":"Can Maspons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-maspons","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Can Maspons. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Excepte l'arrebossat de les façanes, que s'està deteriorant, la resta de l'edifici es manté en un estat acceptable.","descripcio":"L'edifici actual està conformat per diverses construccions adossades. Destaca l'edifici central, de planta baixa i dos pisos, de tres cossos perpendiculars a façana i la coberta de teula a quatre aigües. L'accés es fa per un portal adovellat amb un arc de mig punt, i la resta d'obertures, emmarcades en pedra, tenen carreus rectangulars, sense ornamentació en les llindes planes.","codi_element":"08023-299","ubicacio":"El Rieral de Bigues, sota la urbanització de Can Maspons, al costat del Torrent de Can Ribes","historia":"Andreu Maspons apareix en les llegendes del s. X, però la primera data documentada és en l'acta de consagració de l'església parroquial de Bigues, el 1156, on figura un Maspons. A partir de l'any 1364 es poden seguir les generacions a partir dels hereus, que al segle XVIII van aconseguir el títol de burgesos de Granollers.","coordenades":"41.6698000,2.2103800","utm_x":"434268","utm_y":"4613417","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41345-foto-08023-299-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41345-foto-08023-299-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41345-foto-08023-299-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"En la porta d'accés s'hi pot llegir la data de 1682. En el segle XVII moltes grans masies van veure incrementat el seu poder en terres i beneficis, i va ser una època de reformes i ampliacions dels edificis familiars.Al costat sud de l'era hi ha un safareig, en vies de restauració, i a sobre la masia, al costat esquerre, la bassa, parcialment enrunada. També, prop del safareig, es conserva l'arcada del rec que hi portava l'aigua.","codi_estil":"95|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41346","titol":"Can Ribafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-ribafort","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"S'està deteriorant seriosament, per manca de manteniment i pel mal ús.","descripcio":"Masia formada per la unió de diversos cossos al llarg del temps, de planta baixa i pis, conserva algun element de l'edifici original, com ara la finestra renaixentista de la façana est. L'era està protegida per un mur amb dues entrades, una d'elles modificada. La comuna adossada a la façana est és de principis del segle XX, de maó massís i va a parar a una fossa sèptica. El cobert construït a la dreta de la masia podria ser de finals de segle XIX o principis del XX. És una bona mostra de l'arquitectura popular, amb els elements de remat de maó massís i els panys de paret de paredat de pedra sense arrebossar. A la banda de darrera hi ha les corts, adossades a l'edifici principal.","codi_element":"08023-300","ubicacio":"Marge superior de la Carretera de l'Ametlla a Bigues, abans d'arribar a la primera rotonda.","historia":"","coordenades":"41.6673700,2.2306700","utm_x":"435955","utm_y":"4613132","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41346-foto-08023-300-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41346-foto-08023-300-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41346-foto-08023-300-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"La bona factura del cobert, així com la comuna ben executada poden indicar que els propietaris de Can Ribafort eren de classe mitja-alta.Caldria fer un estudi de l'origen d'aquest mas.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41347","titol":"Can Flixeret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-flixeret","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Només la bassa està en una situació un xic precària, a tocar del vial i sense manteniment aparent.","descripcio":"Casa pairal de planta baixa, pis i golfes, de planta rectangular i coberta a dues aigües de teula àrab i carener perpendicular a la façana. A l'extrem sud-est s'hi va afegir un cos rectangular amb la coberta perpendicular a l'anterior, amb els serveis i les cuines, pels volts dels anys 20 del segle XX. Les obertures estan disposades simètricament, emmarcades per filades de maó massís, la resta d'elements dels paraments són de paredat de pedra vista i les cantonades de carreus. La façana del darrera està arrebossada parcialment. Es conserva la bassa de rec, just a l'entrada de la finca.","codi_element":"08023-301","ubicacio":"Polígon Industrial de Can Barri, al final del C. dels Esqueis","historia":"","coordenades":"41.6676100,2.2191800","utm_x":"434999","utm_y":"4613167","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41347-foto-08023-301-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"Constructors Magrins","observacions":"És una de les mostres de la construcció popular de qualitat, executada pels constructors Magrins, de la zona.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41348","titol":"Can Barri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-barri-0","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Can Barri. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Ha estat recentment rehabilitat com a restaurant i, encara que s'hi hagi efectuat un correcte manteniment, alguns elements auxiliars desdibuixen la composició original. (Rètols, il·luminació i marquesines)","descripcio":"Masia de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa, pis i golfes a sota la coberta de teula a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures estan emmarcades per carreus de pedra de la zona treballada, i en la façana principal podem llegir les dates de 1693 i 1722. La llinda d'una de les finestres del primer pis és un arc conopial, amb un cap de persona esculpit en el centre. A la façana també hi trobem un rellotge de sol.","codi_element":"08023-302","ubicacio":"Marge inferior de l'Avinguda Prat de la Riba","historia":"La masia de Can Barri disposava de gran quantitat de terrenys i edificis, entre ells hi trobem Can Pou, enmig de la urbanització, i el Molí d'En Barri, a la banda esquerra del riu Tenes.","coordenades":"41.6690700,2.2263000","utm_x":"435593","utm_y":"4613324","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41348-foto-08023-302-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41348-foto-08023-302-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41348-foto-08023-302-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Amb l'ampliació de la carretera d'accés a Bigues, aquesta passa arran de la façana posterior de la masia.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41349","titol":"Can Mai-hi-són","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mai-hi-son","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'ha restaurat respectant la volumetria i composició originals","descripcio":"Petita casa pairal construïda per etapes i diversos cossos, amb una única coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. Les parets són d'obra de paredat de pedra, vista en la façana lateral, i les obertures estan emmarcades per obra de maó massís, formant petits arcs de descàrrega en les llindes. A les façanes principal i lateral est es poden distingir les diferents fases d'ampliació de la casa.","codi_element":"08023-303","ubicacio":"Urb. Can Barri. Des del C. Margarida, surt un camí de sorra que hi porta","historia":"","coordenades":"41.6791700,2.2344100","utm_x":"436278","utm_y":"4614439","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41349-foto-08023-303-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"És una de les mostres de la construcció popular de qualitat de la zona, de finals del XIX","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41350","titol":"Can Gressola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gressola","bibliografia":"","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"S'han substituït algunes llindes de les obertures, però les ampliacions han respectat l'edifici original.","descripcio":"La masia original és de planta baixa i pis, amb importants modificacions i ampliació amb un edifici annex als anys 50 del segle XX. Sembla que originalment tenia dos cossos i coberta de teula àrab amb carener perpendicular a la façana, i que després si li va afegir un cos més a la banda esquerra. Al portal adovellat s'han substituït les dovelles originals per noves dovelles, així com les llindes i brancals d'algunes finestres. Els ampits però, són els originals. En una de les llindes s'hi poden llegir les dates de 1586 i 1631 i en la del centre, hi ha un petit motiu decoratiu.. A la banda dreta de la façana, entre dues finestres del primer pis, hi ha un rellotge de sol sense decoracions.","codi_element":"08023-304","ubicacio":"Urb. Can Barri. C. Bonrepòs, al marge esquerre del Torrent de Can Riera.","historia":"","coordenades":"41.6766300,2.2335400","utm_x":"436203","utm_y":"4614158","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41350-foto-08023-304-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41350-foto-08023-304-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41350-foto-08023-304-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41351","titol":"Can Berto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-berto","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es manté amb la volumetria i composició originals.","descripcio":"Edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb un cos d'una sola planta destinat a garatge, adossat a la façana nord. La composició de les obertures de les façanes és simètrica, i a l'última planta les llindes són d'arcades rebaixades de maó massís. El maó massís també ressegueix les línies de forjat i les cantonades. La resta de panys de paret són de paredat de pedra vista. Al ràfec de la coberta, de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, hi ha unes petites mènsules d'obra.","codi_element":"08023-305","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. Av. Prat de la Riba","historia":"","coordenades":"41.6740700,2.2126900","utm_x":"434465","utm_y":"4613889","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41351-foto-08023-305-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"Probablement Constructors Magrins.","observacions":"És una de les mostres de la construcció popular de qualitat, iniciada pels constructors Magrins, de la zona.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41352","titol":"Can Mas de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-mas-de-dalt","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Tot i les reformes, manté l'estètica original","descripcio":"Petita casa de planta baixa i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants i carener perpendicular a façana. Conserva el forn adossat a la façana principal, i una finestra emmarcada amb carreus de pedra de la zona i llinda plana, sense decoracions. Les reformes es van realitzar a mitjans del segle XX.","codi_element":"08023-306","ubicacio":"Pla de Can Torroella, més amunt de Can Prat de la Riba, sobre el Torrent del Quirze","historia":"","coordenades":"41.6903500,2.2126200","utm_x":"434476","utm_y":"4615697","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41352-foto-08023-306-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41352-foto-08023-306-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41352-foto-08023-306-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Una barraca de camp s'ha habilitat com a capelleta. Està just davant de la casa","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41353","titol":"Can Prat de la Riba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-prat-de-la-riba","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Can Prat de la Riba. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Ha estat totalment rehabilitat, modificant les obertures i l'aspecte originals, però mantenint la volumetria. La part del cobert de la premsa d'oli es manté igual, sense modificar.","descripcio":"Edifici de dos cossos perpendiculars a la façana principal, de planta baixa i pis, amb coberta de teula a dues aigües, i carener perpendicular a façana. El portal és de carreus i llinda plana. Hi ha diversos cossos afegits i a l'era hi trobem dos coberts, un d'ells s'ha conservat en l'estat inicial, sense reformar-se.","codi_element":"08023-307","ubicacio":"Passat el Barri del Pla, al costat del camí de Can Mas de Dalt","historia":"Els avantpassats dels primers propietaris provenien de Sant Pere de Cornellà, i es van establir a Bigues com a ferrers, el segle XVI. L'any 1579, Benet Prat-Ferrer, que ja era masover, es casa amb una noia de Can Canals i, en segones núpcies, amb una filla de Can Garriga del Solei i el seu fill anirà a viure a Monras de Bigues. La línia familiar continua a Monras fins que, l'any 1707, Joan Prat Margarit construeix la casa. El De la Riba és afegit per a distingir-la d'altres.","coordenades":"41.6888000,2.2113300","utm_x":"434367","utm_y":"4615525","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41353-foto-08023-307-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41353-foto-08023-307-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Durant les obres de rehabilitació, en enderrocar part d'un mur interior, van trobar emparedats els estris de la premsa d'oli.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41354","titol":"Can Lluís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-lluis","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està parcialment enrunat, ja que es va ensorrar la coberta i part del sostre del primer pis del cos principal. El que queda està en risc d'esfondrar-se encara més","descripcio":"Masia formada per l'afegit de cossos al llarg del temps. Sembla que l'edifici original era de dos petits cossos paral·lels a façana, de planta baixa i golfes, amb coberta a dues aigües, que després va créixer en alçada prolongant una de les vessants de la coberta fins a l'extrem, quedant la coberta a una sola pendent. Aquest edifici original té les parets de pedra, de mides regulars, i les obertures emmarcades per llinda i brancals simples. Les pedres estan poc treballades. Aquest edifici es va ampliar per la banda dreta, amb parets de paredat i alguna part de tàpia. També es van modificar les obertures de la façana principal, que estaven emmarcades per obra de maó, i tota la façana estava arrebossada.","codi_element":"08023-308","ubicacio":"El Pla, al costat del camí, abans de Can Joan","historia":"","coordenades":"41.6828300,2.2143400","utm_x":"434611","utm_y":"4614860","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41354-foto-08023-308-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41354-foto-08023-308-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41354-foto-08023-308-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Conserva un pou de pedra just davant de la casa.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41355","titol":"Can Vermell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vermell","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Recentment rehabilitada","descripcio":"Casa pairal de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües. És el resultat d'una reforma a mitjans del segle XX d'una edificació anterior, probablement del segle XVIII. A la façana lateral que no s'ha revestit es pot veure l'aparell constructiu, de parets de pedra vermellosa de la zona. S'han modificat les obertures originals.","codi_element":"08023-309","ubicacio":"El Pla del Vermell. Al costat del camí que baixa cap al Torrent de Can Badell","historia":"","coordenades":"41.6814300,2.2154500","utm_x":"434702","utm_y":"4614704","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41355-foto-08023-309-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41355-foto-08023-309-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Del mas antic, es conserva el pou de pedra","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41356","titol":"El Rull","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-rull","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta en forma de L, de planta baixa, pis i golfes, construït sobre les restes d'un edifici anterior, probablement del segle XVIII. Va aprofitar algunes de les llindes i brancals de l'edifici original.","codi_element":"08023-310","ubicacio":"El Pla, sobre el turó del Rull","historia":"Sembla que aquest turó ja era habitat abans de la romanització. Hi ha restes ibèriques i romanes.","coordenades":"41.6871600,2.2168800","utm_x":"434827","utm_y":"4615339","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"L'actual propietari és escultor, i té diverses de les obres en el jardí de davant la casa.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41357","titol":"Can Perera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-perera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa d'un sol cos paral·lel a la façana, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Té un cos més baix adossat a la façana dreta, que servia de cobert i aparcament. Destaca la composició simètrica de les obertures de façana, emmarcades en obra vista, així com les verdugades que lliguen les cantonades de la planta baixa.","codi_element":"08023-311","ubicacio":"Camí de Can Prat de la Riba, a prop de la carretera BP-1432","historia":"Podria ser que es construís sobre un edifici anterior.","coordenades":"41.6840300,2.2084600","utm_x":"434123","utm_y":"4614998","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41357-foto-08023-311-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41357-foto-08023-311-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Forma part d'un conjunt d'edificis de bona qualitat constructiva, en un estil iniciat per uns constructors de la zona, la família Magrins.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41358","titol":"Can Gaietà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gaieta","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Les obres de reforma que s'hi ha dut a terme han modificat les obertures de planta baixa.","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos perpendiculars a la façana principal, amb coberta a dues aigües de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana. Les parets són de pedra de la zona. A aquest cos original s'hi va afegir un edifici a la façana posterior, de planta baixa i parets de pedra. A principis del segle XX, aquest últim cos va créixer una planta més, amb parets de maó massís, i es van reformar les obertures de la façana i canviar la coberta.","codi_element":"08023-312","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. Avinguda Francesc Maspons, abans de creuar el riu Tenes.","historia":"","coordenades":"41.6727900,2.2142600","utm_x":"434594","utm_y":"4613746","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41358-foto-08023-312-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41358-foto-08023-312-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41359","titol":"Ca n'Ainé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-naine","bibliografia":"MIRÓ, Josep Ma i MAYNOU, Núria (1999): Molí de Ca l'Ainer. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. (núm. 41.111.005)","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Recentment s'ha restaurat la façana principal, modificant força la composició inicial de l'edifici.","descripcio":"Molí molt modificat, avui totalment reconvertit en habitatge. Les modificacions més importants les va patir en dues etapes, a mitjans del segle XVIII i a mitjans del XX. Per ser un molí, destaca la seva gran alçada, de quatre plantes. A la façana principal es poden veure les obertures del segle XVIII emmarcades per carreus de pedra de la zona. A la planta baixa, es conserven part de les voltes de maó dels sostres, que van trencar-se quan hi va haver la riuada de l'any 1995, per la pressió de l'aigua. Conserva la maquinària del molí a la planta baixa, sense funcionar. La bassa es va anular, però encara se'n poden endevinar les restes a la façana posterior de l'edifici. El canal de rec, que després continuava fins a Can Barri s'ha desviat pel costat, i segueix conduint l'aigua.","codi_element":"08023-313","ubicacio":"El Rieral de Bigues. C. Camí del Molí","historia":"Era l'antic molí de Can Badell, i es creu que ja existia al segle XII. Es va refer l'any 1720, tal com s'indica en la llinda d'una de les finestres de la façana. El molí va deixar de funcionar a finals del segle XX, va ser l'últim molí de Bigues.","coordenades":"41.6729800,2.2133300","utm_x":"434517","utm_y":"4613768","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41359-foto-08023-313-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41359-foto-08023-313-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41359-foto-08023-313-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41360","titol":"Can Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-coromines-0","bibliografia":"","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"En tractar-se d'un edifici sense ús, no s'hi ha realitzat manteniment en molt temps. El revestiment de les façanes i les cobertes comencen a estar deteriorades.","descripcio":"Masia de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües de teula àrab i carener perpendicular a la façana. Les obertures de planta baixa i pis estan emmarcades amb pedra arenisca de la zona treballada molt sòbriament, amb motius renaixentistes. També són d'aquesta època dues finestres situades una, a la façana del cos posterior, afegit al segle XVIII, i l'altra, a la façana lateral del cos original. A la façana principal, arrebossada, es poden veure les traces d'un rellotge de sol. Davant de la casa hi ha l'antic pou de pedra.","codi_element":"08023-314","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. Av. Prat de la Riba","historia":"","coordenades":"41.6699600,2.2189300","utm_x":"434980","utm_y":"4613428","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41360-foto-08023-314-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41360-foto-08023-314-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41360-foto-08023-314-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"L'Ajuntament vol restaurar l'edifici.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41361","titol":"Can Valls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-valls-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta quadrada, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. Les parets són de paredat de pedra, només revestida la façana principal, amb un remat de coberta de filades de maó, també revestides. Les obertures de la façana principal són les originals. Al jardí hi ha un safareig que es compartia amb Ca l'Isidre, la casa del costat. Ca l'Isidre, tot i que es va construir al mateix temps, ha estat molt reformada.","codi_element":"08023-315","ubicacio":"El Rieral. Av. Prat de la Riba","historia":"","coordenades":"41.6688900,2.2195900","utm_x":"435034","utm_y":"4613309","any":"1928","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41361-foto-08023-315-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Mostra de l'arquitectura popular de principis de segle XX.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41362","titol":"Can Prat del camí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-prat-del-cami","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües de teula àrab i el carener paral·lel a la façana principal. És fruit de la modificació d'un edifici anterior. Les parets són de paredat de pedra, sense revestir, amb les obertures emmarcades per maó massís. Les obertures de la façana posterior han estat molt modificades.","codi_element":"08023-316","ubicacio":"El Rieral. Av. Prat de la Riba, sobre Can Valls","historia":"A la casa es té documentació des del segle XV. Hi van viure la família Prat de la Riba, del qual en va quedar el nom.","coordenades":"41.6690500,2.2194500","utm_x":"435023","utm_y":"4613327","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41362-foto-08023-316-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Mostra de l'arquitectura popular de principis de segle XIX.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41363","titol":"Can Pruna Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pruna-vell","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"S'han modificat tant la volumetria com les obertures de l'edifici original.","descripcio":"Es tracta d'una antiga masia reformada com a restaurant. Pràcticament només queden la volumetria del cos central, de planta baixa i pis i coberta a dues aigües, i el pou de pedra de davant la casa com a testimoni de l'antic edifici. A aquest cos central s'hi van afegir dos cossos, un per cada banda.","codi_element":"08023-317","ubicacio":"Av. Prat de la Riba, davant de Can Flixé","historia":"","coordenades":"41.6711900,2.2178400","utm_x":"434891","utm_y":"4613565","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41363-foto-08023-317-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41364","titol":"La Figuera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-figuera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"En una reforma recent, es va afegir una terrassa a la façana principal, perdent la imatge original.","descripcio":"Conjunt format per dos edificis de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. Eren habitatges aïllats, prop del nucli de baix de Bigues. Les façanes són de paredat de pedra, amb les obertures emmarcades per maó massís, que també ressegueix les filades dels forjats i treballa les cantonades i els ràfecs de les cobertes.","codi_element":"08023-318","ubicacio":"Marge superior de l'Av. Prat de la Riba, abans d'arribar a Can Pruna Vell","historia":"","coordenades":"41.6706500,2.2184700","utm_x":"434943","utm_y":"4613505","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41364-foto-08023-318-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41364-foto-08023-318-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"Hereus Constructors Magrins","observacions":"Forma part d'un conjunt d'edificis de bona qualitat constructiva, en un estil iniciat per uns constructors de la zona, la família Magrins.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41365","titol":"Can Flixé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-flixe","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici format per diverses construccions de diferent volumetria, de planta baixa i pis, disposant la part més antiga de planta golfes. En aquest cos, les obertures són de composició vertical, de petites dimensions. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. El carener està rematat en un dels extrems per un element decoratiu ceràmic.","codi_element":"08023-319","ubicacio":"Av. Prat de la Riba, adossat a la façana nord de Can Pruna Vell","historia":"","coordenades":"41.6712700,2.2177600","utm_x":"434884","utm_y":"4613574","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41365-foto-08023-319-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Mostra d'arquitectura popular de finals de segle XIX","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41366","titol":"Canal d'aigua de Salt de Núvia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canal-daigua-de-salt-de-nuvia","bibliografia":"MIRÓ, Josep Ma i MAYNOU, Núria (1999): Mina del rector. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. (núm. 41.314.007)","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Les noves urbanitzacions l'han escapçat, en algun punt. Les parts que queden a l'intempèrie s'estan erosionant.","descripcio":"Conducció d'aigua que surt d'una mina, travessa el Torrent de Salt de Núvia i torna a quedar enterrada, per a sortir escapçada en un solar de la Urbanització de la Parròquia de Bigues. Les mines estan excavades en sauló, ,d'una amplada d'uns 50 cm i una alçada de 140 cm, en molt bon estat excepte en les zones d'entrada, en què s'han erosionat molt i s'han perdut les portelles que les protegien. La part aèria creua amb un sol arc rebaixat el Torrent de Salt de Núvia per a tornar a enterrar-se. L'arc és de maó massís col·locat a sardinell i els ronyons i arrencades són de paredat de pedra. La canal és de maó massís, que també fa la tapa de protecció en la part que va descoberta.","codi_element":"08023-320","ubicacio":"Al costat del camí del Veïnat, després de la urbanització del Turó","historia":"","coordenades":"41.6802700,2.2241000","utm_x":"435421","utm_y":"4614569","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41366-foto-08023-320-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Ara hi ha un tub que substitueix la canalització oberta.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41367","titol":"Cabana de la Costa de Can Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cabana-de-la-costa-de-can-noguera","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Només queden dempeus parts de les parets. Sense coberta. Les restes s'estan deteriorant.","descripcio":"Cabana amb estructura d'habitatge, de planta rectangular, aprofitant un desnivell del terreny. Construïda amb parets de pedra i fang, té les obertures emmarcades amb carreus poc treballats, i es poden observar una finestra en una de les parets laterals i un arc de descàrrega en el mur posterior.","codi_element":"08023-321","ubicacio":"En la vessant nord-est de la Costa de Can Noguera","historia":"","coordenades":"41.6794100,2.1966800","utm_x":"433138","utm_y":"4614494","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41367-foto-08023-321-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Era possiblement una cabana de pastors o carboners.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41368","titol":"Cases de la Plaça de la Fruita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-de-la-placa-de-la-fruita","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Relatiu bon estat de la construcció, però la unitat formal del conjunt es veu afectada per actuacions individualistes dels inquilins.","descripcio":"Conjunt format per tres cases unifamiliars en filera, de planta baixa, pis i golfes. La façana principal és a l'anomenada Plaça de la Fruita. El tipus de construcció és de parets de paredat de pedra i elements de remat de forjats i obertures de maó massís. Destaca el treball de maó sota el ràfec de la coberta. La composició de les façanes és idèntica, i es conserven les baranes i reixes de ferro forjat inicial.","codi_element":"08023-322","ubicacio":"Bigues. Nucli urbà. Plaça de la Fruita, cantonada amb el C. Camí Fondo","historia":"","coordenades":"41.6767500,2.2088700","utm_x":"434150","utm_y":"4614189","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41368-foto-08023-322-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41368-foto-08023-322-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"Desconegut, probablement Constructors Magrins","observacions":"Forma part d'un conjunt d'edificis de bona qualitat constructiva, en un estil iniciat per uns constructors de la zona, la família Magrins.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41369","titol":"Barraca de l'Estrella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lestrella","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Relativament restaurada, conserva en bon estat la coberta i les parets.","descripcio":"Barraca de vinya restaurada, excavada en un marge i adossada al mur de pedra seca del mateix. La planta és irregular, de petites dimensions. L'entrada, modificada, es realitza sota una volta rebaixada de dues filades de maó de pla i els brancals són d'obra de paredat de pedra i maó.","codi_element":"08023-323","ubicacio":"Sobre Can Parera","historia":"","coordenades":"41.6845100,2.2096600","utm_x":"434223","utm_y":"4615050","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41369-foto-08023-323-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41370","titol":"Barraca Margarit-Roques Blanques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-margarit-roques-blanques","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Només queda una part de la cabana i s'està enrunant per manca de manteniment","descripcio":"Cabana de grans dimensions, adossada a una feixa de pedra seca. Les parets són de pedra de mida mitjana i la coberta de la cabana era de lloses planes de pedra. Només queda la cantonada interior, la resta està enrunada","codi_element":"08023-324","ubicacio":"Sota la Baga de Can Camp","historia":"","coordenades":"41.6867500,2.2026500","utm_x":"433642","utm_y":"4615304","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Es desconeix l'ús principal, però pot ser que fos utilitzada per pastors.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41371","titol":"Parc de la Resclosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-de-la-resclosa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està totalment abandonat, amb mobiliari urbà i accessos en molt mal estat.","descripcio":"Parc de grans dimensions, ocupat per un plataner, de les mateixes característiques i qualitat que la Verneda, actualment molt abandonat. L'espai, s'estén des del Pont de les Moles fins a la Resclosa de la Fàbrica Vella, aprofitant un eixamplament del marge esquerre del riu Tenes. Hi havia diversos accessos des del nucli urbà de Bigues de principis de segle, i restes de mobiliari urbà de fa pocs anys.","codi_element":"08023-325","ubicacio":"Marge esquerre del riu Tenes, davant la Fàbrica Vella","historia":"Era una de les zones de passeig del poble, de principis a mitjans del segle XX","coordenades":"41.6775900,2.2078500","utm_x":"434066","utm_y":"4614284","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41371-foto-08023-325-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41371-foto-08023-325-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Està en zona inundable, però podria convertir-se en zona verda.Sovint hi ha pescadors que aprofiten la poca fondària del Tenes quan passa per aquesta zona.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41372","titol":"Can Puça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-puca","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Manca manteniment dels cossos que no s'utilitzen per viure.","descripcio":"Casa de dos cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i pis, i coberta a dues aigües de teula àrab amb carener paral·lel a la façana. És una construcció molt humil, de paredat molt pobre en pedra, quasi tapial. Les llindes de les obertures són de fusta i els brancals de maó massís. El cos situat a la dreta es va modificar a principis del s. XX, per ampliar l'habitatge. El cos original conserva el forn adossat a la façana. Afegit a aquests dos cossos s'hi va construir un celler, d'obra de maó massís. Aquest edifici és posterior que el paller situat a l'extrem de l'era, de paredat de pedra. En la façana del cos més antic hi ha una placa de pedra amb una inscripció i la data 1781.","codi_element":"08023-326","ubicacio":"Barri del Bandà, al costat d'un torrent, al final d'un trencant del Camí del Bandà","historia":"","coordenades":"41.6738900,2.2224200","utm_x":"435275","utm_y":"4613862","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41372-foto-08023-326-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41372-foto-08023-326-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41372-foto-08023-326-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Can Fideu, situat uns 30 metres més avall, era de les mateixes característiques, però s'ha modificat molt al llarg del temps, només conserva part del forn en la base de la façana sud.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41373","titol":"Barraca dels Carboners","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-carboners","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Tot i que encara conserva gran part de l'estructura, s'està enrunant.","descripcio":"Cabana de carboner de proporcions allargades, en forma de naveta. Els murs són de pedra seca, atalussats, i la coberta és de grans lloses de pedra. Tenia la mida justa per a que una persona s'hi pugui estirar a dins. Sembla que el paviment també era de lloses de pedra. Actualment només queda mitja coberta, i les parets s'estan degradant a partir de l'entrada.","codi_element":"08023-327","ubicacio":"Enmig del bosc, sobre Can Mas de Dalt","historia":"","coordenades":"41.6906700,2.2144000","utm_x":"434624","utm_y":"4615731","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41373-foto-08023-327-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41373-foto-08023-327-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41374","titol":"Refugi d'En Vidal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/refugi-den-vidal","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Només queda part de la paret de l'entrada, però molt deteriorada.","descripcio":"Refugi excavat en el marge del terreny, de planta semicircular, de prop de 1,5 m de diàmetre i menys d'alçada. Estava tancat amb una paret de pedra seca a la part del davant, de la qual avui només en resta la base, mig enrunada. El sostre també s'ha ensorrat parcialment.","codi_element":"08023-328","ubicacio":"Sota Can Mas de Dalt","historia":"","coordenades":"41.6902200,2.2111700","utm_x":"434355","utm_y":"4615683","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Es desconeix quin ús principal tenia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41375","titol":"Barraca de Can Benet del Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-benet-del-pla","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"S'està enrunant, sense manteniment.","descripcio":"Cabana de carboner de pedra seca amb dos recintes, excavats en el marge. Les parets conformen la façana. Està situada a un extrem del mur de contenció de la feixa superior. La única entrada que queda conformada té els brancals de pedres escairades i una llinda plana. Part de la coberta i de la paret de la façana s'ha enrunat.","codi_element":"08023-329","ubicacio":"A la part alta del Bosc de Can Torroella, a la zona dels Tripons.","historia":"","coordenades":"41.6946300,2.2145400","utm_x":"434640","utm_y":"4616170","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41375-foto-08023-329-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41376","titol":"Barraca del Torrent de Can Pagès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-torrent-de-can-pages","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Enrunada i sense manteniment","descripcio":"Barraca de carboner de planta circular, excavada parcialment en el terreny i amb un muret i coberta de cúpula de pedra seca. Actualment només queda part del mur del voltant.","codi_element":"08023-330","ubicacio":"Al costat del Torrent de Can Pagès, sota Can Mas de Dalt","historia":"","coordenades":"41.6918500,2.2110400","utm_x":"434346","utm_y":"4615864","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41376-foto-08023-330-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41377","titol":"Barraca de la Font de la Patets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-font-de-la-patets","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Bon estat degut a que encara s'utilitza","descripcio":"Petita barraca agrícola de planta rectangular, de parets de paredat i coberta a una aigua de rajola ceràmica. La porta està emmarcada per maó massís.","codi_element":"08023-331","ubicacio":"Sota la Urbanització dels Saulons d'En Déu","historia":"","coordenades":"41.6705700,2.1789200","utm_x":"431650","utm_y":"4613527","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41377-foto-08023-331-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Està situada al costat del safareig de la Patech.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41378","titol":"Barraca Camí dels Manantials","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-cami-dels-manantials","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Sense manteniment, hi ha perill que s'acabi d'enrunar tota la coberta.","descripcio":"Cabana de carboneig de planta circular, de pedra seca. L'entrada està conformada amb pedres escairades i llinda plana. Les parets estan molt ben conservades, però la coberta, de cúpula semiesfèrica de pedra, s'ha enrunat parcialment.","codi_element":"08023-332","ubicacio":"Bosc sota la Urbanització dels Manantials","historia":"","coordenades":"41.6763800,2.1994600","utm_x":"433366","utm_y":"4614156","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41378-foto-08023-332-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41379","titol":"Barraca del turó de Can Garriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-turo-de-can-garriga","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està força ben consolidada, recoberta de terra i vegetació.","descripcio":"Barraca de vinya, situada al costat d'una feixa de pedra seca. Construïda sobre una base de pedra. Planta circular, parets i coberta de cúpula de pedra seca. L'entrada està realitzada conformant un arc catenari amb dovelles.","codi_element":"08023-333","ubicacio":"Al turó de Can Garriga, al costat de la Bassa Nova","historia":"","coordenades":"41.6829600,2.1855100","utm_x":"432212","utm_y":"4614897","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41379-foto-08023-333-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41380","titol":"Barraca del Villar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-villar","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Ha estat reparada i les pedres rejuntades amb morter de calç.","descripcio":"Barraca de vinya, de pedra seca, de planta circular, situada en un marge de camp. Té una forma cònica, coronada per una cúpula, consolidada per lliris i vegetació. La porta està conformada en forma d'arc catenari, amb pedres sense treballar.","codi_element":"08023-334","ubicacio":"Bigues. Turó del Camp Gran","historia":"","coordenades":"41.6798700,2.1750500","utm_x":"431338","utm_y":"4614562","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41380-foto-08023-334-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Pedra rogenca de la zona.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41381","titol":"Can Roseres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-roseres","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"S'està deteriorant per manca d'ús i manteniment.","descripcio":"Masia formada per diversos cossos, amb modificacions i ampliacions successives. La part menys reformada són els dos cossos de l'extrem esquerre, de planta baixa i pis, de parets de paredat i coberta a una sola pendent de teula àrab. Les obertures estan emmarcades per maó massís i alguna llinda és de fusta.","codi_element":"08023-335","ubicacio":"Barri del Bandà, sota el C. Sant Pau","historia":"","coordenades":"41.6752200,2.2225600","utm_x":"435288","utm_y":"4614009","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41381-foto-08023-335-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Com Can Puça, o Can Garrigó, eren construccions molt humils, situades prop de la Parròquia de Bigues.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41382","titol":"Barraca de les Roques Blanques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-roques-blanques","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya, de pedra seca, en molt bon estat, no associada a cap feixa o mur existent. La planta és semicircular, amb la paret de l'entrada plana. El portal és de pedres escairades i la llinda plana. La coberta és de cúpula de pedra.","codi_element":"08023-336","ubicacio":"Sota la baga de Can Camps","historia":"","coordenades":"41.6872400,2.1994900","utm_x":"433380","utm_y":"4615361","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41382-foto-08023-336-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41383","titol":"Barraca de la Baga de Can Camp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-baga-de-can-camp","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya, de pedra seca, excavada en el marge, a continuació del mur de pedra seca que conté les terres. La planta és quasi circular, i la porta d'accés és de pedres sense treballar formant un arc catenari. La coberta és de cúpula de pedra, ben consolidada amb vegetació majoritàriament de lliris.","codi_element":"08023-337","ubicacio":"Baga de Can Camp","historia":"","coordenades":"41.6901700,2.1916800","utm_x":"432733","utm_y":"4615693","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41383-foto-08023-337-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Molt similar a la cabana del Villar","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41384","titol":"Barraca de la Villa Numil","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-villa-numil","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Per la seva situació, prop d'una finca habitada, se li fa un mínim manteniment.","descripcio":"Barraca de vinya, de pedra seca, excavada al costat del mur d'una feixa. La planta és rectangular, de petites dimensions. La paret de l'entrada queda enrasada amb aquest mur. L'accés es fa per una porta amb brancals de pedra escairada i llinda plana. El sostre és de grans lloses de pedra.","codi_element":"08023-338","ubicacio":"Riells. Feixa al costat de la Villa Numil, al C. de la Vall Blanca","historia":"","coordenades":"41.7023900,2.1991000","utm_x":"433363","utm_y":"4617044","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41384-foto-08023-338-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41385","titol":"Barraca de la Costa de Can Batlles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-costa-de-can-batlles","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de pedra seca, de planta semicircular. La base i algunes pedres dels laterals són de grans dimensions, i la barraca queda enclavada sota una feixa. La coberta és de grans lloses de pedra, i l'entrada és de pedres escairades i la llinda és plana.","codi_element":"08023-339","ubicacio":"Riells. Feixa al costat de la Villa Numil, al C. de la Vall Blanca","historia":"","coordenades":"41.7038000,2.1995200","utm_x":"433399","utm_y":"4617200","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41385-foto-08023-339-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41385-foto-08023-339-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Sembla que s'hagués refet una construcció anterior.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41386","titol":"Barraca de la Font de la Pedra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-font-de-la-pedra","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pastor, de planta rectangular, sobre estructura anterior de grans pedres. Les parets actuals són de pedra, rejuntada amb morter de calç. La coberta és una volta rebaixada de pedra. L'accés es fa a través d'una porta amb brancals de pedra escairada i la llinda és plana","codi_element":"08023-340","ubicacio":"Riells. Camí de la Font de la Pedra, sota els cingles","historia":"","coordenades":"41.7054200,2.2044500","utm_x":"433811","utm_y":"4617376","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41387","titol":"Sant Miquel del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-miquel-del-fai","bibliografia":"","centuria":"XI-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":" Espai d'interès tant paisatgístic com històric format pel conjunt d'edificis lligats al monestir de Sant Miquel del Fai: L'accés, a través del pont del riu Rossinyol, el pas de La Foradada, la rampa, la porteria, el monestir, l'església troglodítica, la bassa i les cascades del riu Tenes i del riu Rossinyol, l'ermita de Sant Martí del Fai i les coves i baumes de l'entorn. Malgrat les seves vicissituds i l'espoli al què va ser sotmès el monestir, destaca la unitat formal dels diversos elements que el conformen, ajudada per les restauracions successives que s'hi ha dut a terme.<\/p> ","codi_element":"08023-341","ubicacio":"Riells. Sota els cingles del Bertí, a la capçalera de la Vall del Tenes","historia":" La seva història està associada a Gombau de Besora, que va rebre en donació l'edifici anterior amb la missió de construir-hi un monestir, el segle XI. A partir d'aquí, la història d'aquest espai va girar associada a la història particular del monestir. Després de la Guerra Civil el conjunt va ser objecte d'un espoli constant, que va disseminar els elements mobles de més valor.<\/p> ","coordenades":"41.7161500,2.1900800","utm_x":"432627","utm_y":"4618578","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41387-foto-08023-341-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41387-foto-08023-341-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41387-foto-08023-341-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Romànic|Gòtic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Monument"],"data_modificació":"2025-06-26 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"L'entorn paisatgístic es va veure greument afectat per l'incendi de l'any 1994, quan es van cremar tots els boscos de la Vall del Tenes que s'obren als seus peus i de sota els Cingles de Bertí. Avui en dia els boscos es van refent lentament, començant a recuperar la verdor inicial.La Diputació de Barcelona va adquirir el conjunt de Sant Miquel del Fai l'any 2017, que ha tingut un cost de 1,3 M€.","codi_estil":"92|93|94|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1779","rel_comarca":["41"]},{"id":"41388","titol":"Nucli al voltant de l'església de Bigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-al-voltant-de-lesglesia-de-bigues","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Parròquia de Bigues. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Hi ha molts espais abandonats i malmesos, com l'edifici de les antigues escoles o el cementiri. D'altres, s'estan deteriorant per estar tancats, com Ca n'Adzet.","descripcio":"Conjunt d'edificis situats al turó de Bigues. Inclou els cossos de l'església, l'edifici de la Rectoria, Ca n'Adzet, l'antic Ajuntament i les antigues escoles municipals. És una mostra de l'arquitectura semirural que s'ha anat reformant al llarg del temps, per adaptar-se a les noves necessitats. Destaca l'edifici de la Rectoria i Ca n'Adzet, amb origen al segle XVI, i com a exemples d'arquitectura de finals del segle XIX hi ha l'antic Ajuntament i l'edifici modernista de les escoles municipals. Bigues es caracteritzava, ja en temps passats, per nuclis d'habitatge molt dispersos en el territori, aprofitant els recursos disponibles i lligats a les explotacions agràries. Ni Riells del Fai ni Bigues tenen un nucli urbà definit i consolidat al llarg del temps. El turó de la parròquia va perdre habitants i activitat quan la població es va traslladar a la vall, millor comunicada, i amb més disponibilitat de recursos.","codi_element":"08023-342","ubicacio":"Turó de Bigues","historia":"Aquest nucli es troba lligat a la Baronia de Montbui, de la qual formà part des de l'any 1059, quan Mir Geribert i Guisla van obtenir l'alou comtal que formaria la Baronia.","coordenades":"41.6775000,2.2217900","utm_x":"435226","utm_y":"4614263","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41388-foto-08023-342-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41388-foto-08023-342-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41388-foto-08023-342-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"L'Ajuntament té intencions d'arranjar l'espai ocupat pel cementiri, molt malmès, i convertir-lo en zona verda, recuperant el mausoleu de la família Maspons i Ca n'Adzet. També es vol recuperar l'edifici de les antigues escoles.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41389","titol":"Rec Margarit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rec-margarit","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Molt malmés per manca de manteniment del conjunt i per les riuades","descripcio":"Rec molt modificat, actualment entubat, que formava unes arcades sobre el terreny accidentat i rocós dels marges del Tenes, a l'alçada de Can Margarit. Encara es poden veure part d'aquestes arcades, força rebaixades, realitzades amb dovelles de pedra de riu, així com les successives reparacions al llarg del temps, les últimes de mitjans de segle XX, amb formigó.","codi_element":"08023-343","ubicacio":"Al costat dret del Tenes, des de La Parada i fins a Can Noguera, aproximadament","historia":"","coordenades":"41.6869400,2.2032100","utm_x":"433689","utm_y":"4615325","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41389-foto-08023-343-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"S'hi ha fet reparacions puntuals, però no amb la idea de mantenir el conjunt en bones condicions. A l'alçada de Can Margarit és on es troba en millor estat.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41390","titol":"Barraca de Can Flixeret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-flixeret","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"En un ús marginal, però sembla que hi ha un mínim manteniment","descripcio":"Barraca d'obra de maó massís. De planta rectangular, està cobert per una volta de maó de pla, arrebossada. Destaca el treball curós en el tractament de la finestreta sobre la porta i la llinda en arc de descàrrega.","codi_element":"08023-344","ubicacio":"C. Camí del Bandà, encara en nucli urbà, en el camp davant de les cases unifamiliars.","historia":"","coordenades":"41.6754800,2.2220800","utm_x":"435248","utm_y":"4614038","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41390-foto-08023-344-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Barraca agrícola. D'aquest tipus de construcció n'hi ha altres exemples, com la barraca de Can Bonfadrí, tot i que aquesta sembla una reforma d'un edifici anterior.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41391","titol":"Barraca de Can Bonfadrí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-bonfadri","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"En un ús marginal, però sembla que hi ha un mínim manteniment","descripcio":"Barraca d'obra de parets de paredat de pedra. De planta rectangular, està cobert per una volta de maó de pla, arrebossada. A principis o mitjans del segle XX es devia reformar la construcció anterior i s'hi va realitzar una nova façana i coberta de maó massís.","codi_element":"08023-345","ubicacio":"Camps entre Can Roca i les granges de Can Met","historia":"","coordenades":"41.6846100,2.2249900","utm_x":"435499","utm_y":"4615050","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41391-foto-08023-345-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Barraca agrícola","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41392","titol":"Forn de la Madella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-la-madella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La coberta i part de les estructures encara es poden consolidar.","descripcio":"Construcció precària, que havia fet les funcions d'estable i barraca de vinya, de parets de pedra i coberta a una sola pendent de teula àrab, adossada a un desnivell entre feixes d'oliveres. A l'interior, destaquen dos recintes allargats curts excavats en la roca del terreny, i amb les parets revestides de pedra i maó de fang cuit. Aquests passos acaben morint, bastant enrunats i estrenyent-se molt cap al final. Part del sostre d'aquesta zona és de volta de pedra.","codi_element":"08023-346","ubicacio":"Marge de les feixes al costat del Molí de la Madella.","historia":"","coordenades":"41.7045000,2.1916900","utm_x":"432749","utm_y":"4617284","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41392-foto-08023-346-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41392-foto-08023-346-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Caldria fer una investigació sobre l'origen i finalitat d'aquesta construcció.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41393","titol":"Pont del Xaragall de les Alzines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-xaragall-de-les-alzines","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Part de la barana s'ha enrunat, caient pel marge. El xaragall s'ha convertit en un abocador incontrolat. L'entorn està força malmès.","descripcio":"Pont de força alçada, de volta de canó i impostes de maó massís, i ronyons de paredat de pedra, amb forats de drenatge de rajola ceràmica. Els bancals que fan de barana també són d'obra de paredat, i estan parcialment destruïts. La calçada és de sauló, ben compactada.","codi_element":"08023-347","ubicacio":"Camí de sorra des de la Carretera BP-1432, passat Can Xifreda.","historia":"","coordenades":"41.6791300,2.1790000","utm_x":"431666","utm_y":"4614477","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"És de construcció similar al Pont de les Moles, al nucli urbà de Bigues.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41394","titol":"Molí d'en Barri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-den-barri","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"La façana que dóna al riu Tenes i part de l'estructura interior s'han mantingut inalterats malgrat les reformes i la rehabilitació.","descripcio":" Edifici de planta rectangular, de dues alçades, amb la planta baixa semisoterrada, que quedava parcialment sota la bassa. La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Conserva les obertures emmarcades en pedra arenisca de la zona, així com el portal principal. A l'interior, encara hi ha part del paviment de tova original. Va ser molt reformat al segle XIX, amb l'adaptació de la planta primera com a habitatge, i es van desplaçar les finestres del primer pis cap a dalt, conservant les pedres originals. El portal és de traça barroca. No es conserven ni la maquinaria interior ni la bassa.<\/p> ","codi_element":"08023-348","ubicacio":"Polígon industrial de Can Barri. C. dels Esqueis, a tocar del riu Tenes","historia":" Antigament era el molí de Can Barri. Els propietaris anteriors hi van fer força reformes, especialment al primer pis i a la façana posterior, eliminant la bassa. Actualment és l'oficina d'una de les indústries de la zona. Pot ser que l'edifici del s. XVIII es construís sobre un edifici anterior.<\/p> ","coordenades":"41.6659100,2.2237300","utm_x":"435376","utm_y":"4612975","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41394-foto-08023-348-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41394-foto-08023-348-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41394-41394-foto-08023-348-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-25 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Els actuals propietaris conserven una fita del molí, amb la data 1848 gravada a la pedra.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41395","titol":"Plaça de l'església de Riells del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-lesglesia-de-riells-del-fai","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Algunes rehabilitacions han modificat substancialment l'aspecte de les cases originals del nucli antic.","descripcio":"Plaça situada a la part posterior de l'església, sota el campanar. És un espai recollit, de forma més o menys quadrada, amb els edificis de poca alçada i està presidit per la galeria de darrera d'absis de l'església. Hi ha edificis de finals del segle XVII i XVIII, alguns d'ells molt reformats i d'altres restaurant-se en aquest moment. També hi ha la Font de la Plaça.","codi_element":"08023-349","ubicacio":"Riells, nucli urbà","historia":"","coordenades":"41.6990600,2.1985200","utm_x":"433311","utm_y":"4616674","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41395-foto-08023-349-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41395-foto-08023-349-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"També s'inclou el carrer de darrera l'església, on hi ha algunes de les cases més antigues del poble. És on es celebren les festes populars i actes socials de Riells.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41396","titol":"El Veïnat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-veinat","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Faltaria manteniment general de les façanes i cobertes, seguint un criteri unitari.","descripcio":"Conjunt de cases entre mitgeres, de planta baixa i pis, d'un sol cos, amb origen al segle XVIII. Són de construcció molt senzilla, de paredat simplement emblanquinat i només Can Gumiras presenta les obertures emmarcades amb carreus de pedra treballada. Can Lluc, situada en l'extrem est, es va refer a finals del segle XIX, i actualment es vol rehabilitar. El nucli de cases està aterrassat sobre les feixes de sota, aguantat per un mur de contenció de pedra, amb arcs cecs. També s'ha excavat per sota, aguantant el terreny amb voltes de pedra, pels estables dels animals i trasters d'eines del camp. Al davant d'aquest mur també hi ha coberts d'obra, molt malmesos. Formen aquest conjunt, començant per l'extrem esquerre; Can Sanfaina, Can Bac, Can Gumiràs i Can Lluc","codi_element":"08023-350","ubicacio":"Camps sobre el torrent de Salt de Núvia, al final del camí del Veïnat","historia":"","coordenades":"41.6800300,2.2206600","utm_x":"435134","utm_y":"4614545","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41396-foto-08023-350-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41396-foto-08023-350-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"És un exemple de petit nucli dispers, alineat davant d'un pas, com la Vall Blanca, de Riells del Fai.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41397","titol":"Can Benet del Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-benet-del-pla","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En relatiu bon estat, tot i les modificacions en façana i volumetria, amb diversos cossos annexes.","descripcio":"Masia senzilla, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Aquesta és asimètrica, amb dues portes en planta baixa, una d'elles convertida en finestra. Les obertures estan emmarcades per maó massís, i algunes de les finestres del primer pis tenen llindes planes de pedra. Les parets són de pedra de la zona, combinada amb maó massís. També és de maó massís el cos afegit a la dreta de la façana. Podria ser que l'edifici sigui una reforma d'una construcció anterior.","codi_element":"08023-351","ubicacio":"Veïnat del Pla, sota Can Lleuger, seguint el camí de Can Canals","historia":"","coordenades":"41.6835500,2.2156600","utm_x":"434722","utm_y":"4614939","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41397-foto-08023-351-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"És una de les cases millor conservades del Pla, ja que la majoria, en ser construccions molt humils i amb moltes mancances, s'han reformat i rehabilitat, perdent les característiques originals.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41398","titol":"Paller de Can Margarit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/paller-de-can-margarit","bibliografia":"","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"La manca de manteniment ha permès el deteriorament dels elements exposats a la intempèrie, especialment en la zona de la façana principal.","descripcio":"Edifici de planta quadrada, de dues alçades, amb coberta a dues aigües de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. Els sostres, de bigues i llates de fusta, s'aguanten a les parets perimetrals i a les pilastres centrals. Destaquen els carreus de grans dimensions que conformen les testes de les parets de pedra i obra ceràmica laterals. La planta baixa es va tancar parcialment amb una paret de paredat i una porta de fusta. La resta de l'edifici conserva els trets i l'estructura originals.","codi_element":"08023-352","ubicacio":"Bigues. Can Margarit. Marge superior de la Ctra. BP-1432, abans d'arribar a l'entrada de Riells.","historia":"","coordenades":"41.6883200,2.2044200","utm_x":"433791","utm_y":"4615477","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41398-foto-08023-352-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41398-foto-08023-352-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41398-foto-08023-352-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"És una construcció similar al paller de Can Viver, o al paller de Can Torruella.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41399","titol":"Enterrament Escoles Públiques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/enterrament-escoles-publiques","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Segons Abel Camp, amb les obres d'asfalt del carrer Avinguda Catalunya quedà al descobert una tomba antiga. El marge que limita el carrer i les antigues escoles encara s'hi observa material arqueològic i diferents estrats.","codi_element":"08023-353","ubicacio":"Avinguda Catalunya - Antigues Escoles Públiques","historia":"","coordenades":"41.6771300,2.2217600","utm_x":"435223","utm_y":"4614222","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41399-foto-08023-353-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41399-foto-08023-353-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41399-foto-08023-353-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Molt possiblement es tracti de la necròpolis medieval o moderna associada a l'Església de Sant Pere, la qual es troba a pocs metres d'aquesta troballa.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41400","titol":"Rectoria de Bigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-bigues","bibliografia":"","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"Recentment restaurat","descripcio":" Edifici de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues aigües. Presenta un portal amb arc de mig punt i dovelles de pedra arenisca, i les finestres del primer pis i golfes emmarcades amb carreus treballats. La finestra dreta del primer pis està ornamentada, i en la llinda hi figura un escut amb la inscripció IHS i la data M DL XX VI. A l'interior, amb accés des de l'entrada principal, hi ha un hipogeu que es troba en part inutilitzat per unes reformes consistents en aixecar el nivell del sòl. S'observa l'entrada però no està condicionat per entrar-hi. En aquesta sala també hi ha dues premses de vi.<\/p> ","codi_element":"08023-354","ubicacio":"Bigues. Nucli antic","historia":"","coordenades":"41.6777300,2.2216000","utm_x":"435210","utm_y":"4614289","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41400-foto-08023-354-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41400-foto-08023-354-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41400-foto-08023-354-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-29 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March \/ Jordi Montlló i Bolart","autor_element":"","observacions":"És un edifici que ha patit moltes transformacions.","codi_estil":"95|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"41401","titol":"Forn de Can Geroni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-can-geroni","bibliografia":"MIRÓ, Josep Ma i MAYNOU, Núria (1999): Forn d'obra. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i de la tècnica de Catalunya. Inèdit. Núm.: 41.1.13.009 MIRÓ, Josep Ma i MAYNOU, Núria (1999): Forn de pega. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i de la tècnica de Catalunya. Inèdit. Núm.: 41.1.17.004","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Tot i que conserva les parts identificatives d'un forn, la manca de manteniment i l'exposició a la intempèrie l'han deteriorat força.","descripcio":"Forn de dimensions regulars, de planta circular. Està semienterrat en un marge del terreny i conserva l'estructura de la cambra de cocció i la graella superior, de terra de la zona. A pocs metres, hi ha les restes d'una estructura indeterminada relacionada amb el forn, però d'aquesta només es conserva la paret excavada en el marge.","codi_element":"08023-355","ubicacio":"Al NW de Can Geroni","historia":"","coordenades":"41.6834100,2.2199100","utm_x":"435075","utm_y":"4614921","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41401-foto-08023-355-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41401-foto-08023-355-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March \/ Josep Cruells i Castellet","autor_element":"","observacions":"Sembla que aquesta estructura indeterminada podria ser un forn de pega, segons consta a la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, realitzada per Josep Ma Miró i Núria Maynou.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41402","titol":"Paller de Can Torruella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/paller-de-can-torruella","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Cabana Can Torroella. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Es troba en un relatiu bon estat, però degut el seu ús com a cos auxiliar, sense gaire manteniment. Això afecta a l'estat de les bigues dels sostres i als paraments verticals.","descripcio":"Construcció de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta de teula a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Està situat en un desnivell del terreny, cosa que facilita l'accés a peu pla al primer pis, des de la feixa situada al darrera. L'estructura de bigues i corretges de fusta es recolza en les parets de càrrega de paredat perimetrals i en les pilastres d'obra centrals del primer pis, molt diàfan. La planta baixa, que servia per guardar el bestiar, és tancada, amb obertures emmarcades en pedra, molt poc treballada. El primer pis és obert, per facilitar l'assecatge de la collita. L'accés exterior es realitza per una escala de pedra adossada a la façana. Podem veure les restes d'un rellotge de sol en la façana principal.","codi_element":"08023-356","ubicacio":"Vall Roja. Al costat de l'antic camí de Can Canals.","historia":"","coordenades":"41.6918300,2.2203100","utm_x":"435117","utm_y":"4615855","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41402-foto-08023-356-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41402-foto-08023-356-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41402-foto-08023-356-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"És fruit de la unió de diversos cossos al llarg del temps. Quan es va fer el barri, aquest va incloure el paller dins del recinte, aprofitant-ne les parets.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41403","titol":"Mas Viaplana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-viaplana","bibliografia":"COMAS, Carme (1985): Can Viaplana. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"Recentment rehabilitat.","descripcio":"Masia de planta quadrada, amb diverses construccions adossades. De tres cossos d'amplada, té planta baixa i dos pisos d'alçada. La coberta és a dues aigües, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana. En la rehabilitació s'han repicat les façanes, deixant el paredat de pedra i maó massís a la vista. Conserva el portal d'arc de mig punt amb dovelles i les obertures del primer pis emmarcades amb carreus de pedra arenisca treballada. La resta d'obertures estan emmarcades amb obra o pedra de dimensions més petites i menys treballada, realitzades recentment. Actualment està envoltat per un barri, també de paredat.","codi_element":"08023-357","ubicacio":"Riells. Nucli urbà, al marge esquerre de la carretera BV-1483","historia":"El mas apareix documentat en el fogatge de 1553, habitat per Joan Viaplana. L'edifici sembla que es va reformar el 1924, ja que abans de la última rehabilitació, era la data que constava sota el carener, al capdamunt de la façana principal.","coordenades":"41.6997600,2.1982300","utm_x":"433288","utm_y":"4616752","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41403-foto-08023-357-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41403-foto-08023-357-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"La façana principal presenta obertures d'èpoques diverses, apreciables en el tipus de material que conforma l'obertura.Dins del recinte tancat pel barri, hi ha diverses construccions destinades a magatzem, estables de bestiar, etc., també d'èpoques diferents.","codi_estil":"95|98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41405","titol":"Capella Mare de Déu de Lourdes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-mare-de-deu-de-lourdes","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'ha perdut la imatge.","descripcio":"Capelleta de planta circular i coberta cònica construïda amb pedres granítiques irregulars i sense treballar; unides amb morter. Obertura sense llinda que abasta tot l'alçat. A l'interior hi havia una imatge de la Mare de Déu de Lourdes.","codi_element":"08023-359","ubicacio":"Can Maspons","historia":"S'hi celebrava una missa a l'any.","coordenades":"41.6690800,2.2100700","utm_x":"434242","utm_y":"4613337","any":"1899","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41405-foto-08023-359-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41405-foto-08023-359-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart \/ Josep Cruells Castellet","autor_element":"","observacions":"Informació oral d'Abel Camp.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41406","titol":"Fulles dolces","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fulles-dolces","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"vigent","descripcio":"És una mena de galeta dura i els ingredients són ametlla i alguna herba o anís.","codi_element":"08023-360","ubicacio":"Forn Argemí","historia":"Les elaboren el Forn Argemí, obert des de 1919. Per referències, que puc confirmar, les fulles dolces s'elaboren des de fa uns 70 anys.","coordenades":"41.6753800,2.2138500","utm_x":"434563","utm_y":"4614034","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Abel Camp","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41407","titol":"Can Pou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pou","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Tot i que conserva la volumetria característica de masia, ha sofert moltes modificacions en les obertures i composició de les façanes.","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos perpendiculars a la façana. La coberta, de teula àrab, és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Conserva la finestra original de la sala del primer pis, amb llinda i brancals de pedra treballada, i una placa a la façana on es pot llegir la data 1750.","codi_element":"08023-361","ubicacio":"Urb. de Can Barri, al C. Rubiol","historia":"Edifici originalment dedicat a la vinya, tot i que no conserva estris ni premses de l'ofici. Pertanyia a la finca de Can Barri. Antigament hi havia una font, però es va perdre en construir-se la urbanització de Can Barri","coordenades":"41.6761500,2.2279800","utm_x":"435740","utm_y":"4614108","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41407-foto-08023-361-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41407-foto-08023-361-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41407-foto-08023-361-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Edifici molt modificat. Actualment s'hi està realitzant una petita remunta i ampliació.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41408","titol":"Forn de Can Granada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-can-granada","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert de matolls i deixalles","descripcio":"Forn excavat al sòl geològic, del qual només es conserva parcialment la la cambra de cocció. Es desconeixen les dimensions originals.","codi_element":"08023-362","ubicacio":"Sot de Sant Celoni","historia":"","coordenades":"41.6688900,2.2085600","utm_x":"434116","utm_y":"4613317","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41408-foto-08023-362-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Josep Cruells i Castellet","autor_element":"","observacions":"A l'entorn immediat s'observen nombrosos fragments de vidre i rebutjos del forn. El forn es troba a escassos metres d'un torrent.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41409","titol":"Gorg de Vallderrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-vallderros","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria eliminar periòdicament la canya que creix a les vores del gorg de Vallderrós.","descripcio":"El gorg de Vallderrós està situat a la vall de Vallderrós, concretament al torrent de Vallderrós, entre el turó de les Onze Hores i el turó del Pla de la Serra. Té unes dimensions d'uns 100 m2 i una profunditat màxima d'uns 1,5m. Les aigües arriben mitjançant un salt d'aigua d'uns 3m i de diferents degotalls i regalims d'aigua on hi domina a falzia (Adiantum capillus-veneris). La presència abundant de canya desvirtua la belles d'aquest espai, però cal destacar la presència de boixgrèvol o grèvol (Ilex aquifolium) i de l'alga Chara vulgaris on l'aigua és més calmada.","codi_element":"08023-363","ubicacio":"Torrent de Vallderrós","historia":"","coordenades":"41.7067200,2.2119300","utm_x":"434435","utm_y":"4617515","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41409-foto-08023-363-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Moisès Guardiola i Bufí","autor_element":"","observacions":"La vegetació de carofícies del bentos (Chara spp) d'aigües dolces (codi Corine 3140) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97\/62\/CE).El grèvol està protegit per la legislació catalana.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41410","titol":"Pont de Can Camp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-can-camp","bibliografia":"MIRÓ, Josep Ma i MAYNOU, Núria (1999): Pont de Can Camp. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i de la tècnica de Catalunya. Inèdit. Núm.: 41.361.008","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Es troba en un relatiu bon estat, excepte la part superior, que fa de barana de la carretera, on algunes peces de pedra estan trencades.Donada la seva estretor, és fàcil que es vulgui ampliar, amb el risc de perdre la seva estructura original.","descripcio":"Pont força llarg que creua el Tenes. Consta de tres arcs rebaixats que arrenquen de contraforts de pedra a banda i banda del riu, i de dues pilastres centrals sobre el llit del Tenes. Tant els contraforts com les pilastres tenen els extrems de peces de pedra de grans dimensions, així com les dovelles de les arcades. També disposen d'una base i d'un remat superior diferenciat amb un ressalt. Els ronyons dels arcs són de pedres tallades hexagonalment, encintades per morter de calç, on podem veure dos medallons de pedra marcant l'any de construcció, 1895, en l'espai sobre les pilastres centrals. L'intradós de les voltes és d'obra de maó massís. La barana superior és contínua a la part central, de carreus de pedra, amb unes petites motllures que marquen els remats superior i inferior. Als extrems alterna pilones d'una sola peça i trams de carreus. La pedra utilitzada en la construcció del pont és arenisca, de la zona.","codi_element":"08023-364","ubicacio":"En la Carretera de Bigues a Sant Feliu de Codines, creuant el riu Tenes","historia":"","coordenades":"41.6899500,2.1995100","utm_x":"433384","utm_y":"4615662","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"En les inundacions del 1994 va patir força els embats de pedres i d'arbres arrancats, de fet, queden mostres d'impactes en ambdós contraforts a banda i banda del riu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41411","titol":"Can Jeroni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jeroni","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'edifici conserva prou bé la volumetria i elements originals.","descripcio":"Casa pairal de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos perpendiculars a la façana, amb coberta de teula àrab a dues vessants. Les façanes són de paredat de pedra de la zona, sense escairar, combinada amb peces de maó massís. El maó massís també emmarca les obertures i filades dels forjats, però no les cantonades, que són de carreus de pedra treballada. Sobre la porta d'entrada, realitzada amb un arc rebaixat de maó, hi ha un petit balcó. A la part del darrera de la casa s'hi va afegir un cos, com a traster, i al lateral dret de la façana principal s'hi van construïr dos edificis més, que s'utilitzen, respectivament, com a habitatge i com a magatzem.","codi_element":"08023-365","ubicacio":"En el camí de Can Roca, pujant des de Salt de Núvia, després de Can Puig","historia":"","coordenades":"41.6824700,2.2205700","utm_x":"435129","utm_y":"4614816","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41411-foto-08023-365-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Recorda la tipologia edificatòria de Can Bosch, o de Can Perera.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41412","titol":"La Violeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-violeta","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Algunes reformes i manteniment que s'hi ha anat realitzant està modificant la volumetria i composició de les façanes originals de l'edifici.","descripcio":"Casa de poble de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal que té elements d'influència modernista en la seva composició, amb un acroteri de formes ondulant i obertures simètriques. L'acabat d'aquesta façana és encalat i pintat. La façana posterior és la que millor mostra l'evolució d'aquest edifici, ja que en l'obra de paredat sense revestir es poden apreciar les obertures originals tapiades amb la mateixa obra i el recrescut de la planta golfes.","codi_element":"08023-366","ubicacio":"Riells. Afores del nucli urbà, sota el C. Sagrera","historia":"","coordenades":"41.7004500,2.1996800","utm_x":"433409","utm_y":"4616828","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41412-foto-08023-366-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41412-foto-08023-366-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"Recorda la Sala Arcís i el Bar Arcís, de Bigues.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41413","titol":"Veïnat del C. Picardell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/veinat-del-c-picardell","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"El conjunt ha sofert força modificacions i reformes per adecuar els edificis a les necessitats dels habitatges actuals que han desfigurat força la volumetria i acabats originals.","descripcio":"Conjunt de cases de cos, situades a banda i banda del C. Picardell, amb una estructura que recorda els veïnats de Bigues o de la Vall Blanca. Són cases de planta baixa i pis, la majoria, i algunes conserven en façana part dels elements que conformaven les obertures orginals, com ara llindes i brancals de pedra, amb dates del segle XVIII gravades. Destaquen Can Lau, amb modificacions de principis de segle en la façana principal, i Can Sastre, posterior, situada al costat, que conserva la façana sense revestir. A l'altra banda del carrer queden parts dels coberts per a guardar eines del camp, també de pedra i obra vista, però en força mal estat. La resta d'edificis han estat molt reformats.","codi_element":"08023-367","ubicacio":"Riells, nucli urbà. C. Picardell","historia":"","coordenades":"41.6959600,2.1968700","utm_x":"433171","utm_y":"4616331","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41413-foto-08023-367-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41413-foto-08023-367-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41413-foto-08023-367-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"41414","titol":"Can Masó \/ Can Guerri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-maso-can-guerri","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En bon estat constructiu, però força alterat el volum original per successives ampliacions.","descripcio":"Edifici de factura humil, format per la unió de diversos cossos, on sembla que la construcció original era una masia de planta baixa i pis, d'un sol cos paral·lel a la façana principal, amb una coberta a una sola pendent, amb el carener paral·lel a aquesta façana. Les obertures són senzilles, algunes d'elles emmarcades en pedra. Les façanes estan encalades i arrebossades parcialment, i es pot veure part dels carreus que conformen les cantonades. La resta de cossos són també senzills d'una o dues alçades, amb coberta a una sola pendent. El conjunt de cossos s'estructura en diverses alçades, conforme es van adaptant a la pendent del terreny.","codi_element":"08023-368","ubicacio":"Riells, al veïnat de Can Guerri, prop del camí de Can Quintanes","historia":"","coordenades":"41.6869400,2.2026900","utm_x":"433646","utm_y":"4615326","any":"","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41414-foto-08023-368-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41414-foto-08023-368-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/41414-foto-08023-368-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Soteras i March","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"99680","titol":"Creu romànica de Sant Miquel del Fai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-romanica-de-sant-miquel-del-fai","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La peça presenta diverses zones amb corrosió (clorurs), brutícia superficial i capes de protecció malmeses.","descripcio":" La creu de Sant Miquel del Fai és una creu molt apreciada pels historiadors de l'art per tractar-se d'una peça poc comuna. Consta d'una ànima de fusta, revestida per una capa de plata repussada i cisellada, però sembla que antigament estava completament daurada. És del tipus de creu llatina, amb el peu més allargat i els braços, amb medallons circulars, eixamplats en la seva part final.<\/p> En la cara frontal hi ha la imatge de Crist crucificat sobre medalló central i en actitud hieràtica. En el medalló del braç alt hi ha un àngel, amb un cristall al damunt. Entre l'àngel i Crist hi ha la inscripció en columna: IHS.NAZARE-SUN-REX-IVD-EOR-VM. En els medallons laterals hi ha les imatges de la Mare de Déu i Sant Joan, en posició horitzontal. En el medalló inferior hi ha la imatge de Abraham.<\/p> La figura central del revers és l'Agnus Dei i en els extrems, l'àliga de Sant Joan, el bou de Sant Lluc, el lleó de Sant Marc i l'àngel de Sant Mateu. Cada símbol té el nom llatí amb caràcters epigràfics.<\/p> ","codi_element":"08023-369","ubicacio":"Dins l'església de Sant Miquel del Fai (la peça és una còpia de l'original dipositat al Museu Diocesà de Barcelona).","historia":" Aquesta peça va ser feta el juliol de 1990 per l'artesà José Barbero per encàrrec de Mn. Martí Bonet, Director del Secretariat del Patrimoni Cultural de l'Arquebisbat de Barcelona<\/span><\/span><\/span>, per tal de donar-la a la parròquia de Sant Vicenç de Riells, on s'havia conservat l'original fins el seu trasllat al museu.<\/p> La creu original és coneguda també com a 'creu de Riells'.<\/p> ","coordenades":"41.7163400,2.1902700","utm_x":"432643","utm_y":"4618599","any":"1990","rel_municipis":"08023","municipi_nom":"Bigues i Riells","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/99680-20250121110543.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/99680-20250121110838.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08023\/99680-20250121110637.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-04-01 00:00:00","autor_fitxa":"Ana Requejo Alonso","autor_element":"José Barbero (artesà)","observacions":"La peça original es conserva al Museu Diocesà de Barcelona amb el número d'inventari 100.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"42442","titol":"Termes romanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/termes-romanes","bibliografia":" AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. BOIXAREU, Ramon (1973). Francisco de Zamora 81785-1790). Diario de los viajes hechos en Cataluña, seguit de la resposta del corregiment de Barcelona al seu qüestionari feta per Josep Albert Navarro - Mas i Marquet. Barcelona. Ed. Curial. BOUZA, J.; CIFUENTES, Ll.; LOBO, I; MONLEÓN, A; SÁNCHEZ, J.; SERRANO, Mª M i TATJER, M. (2002). Història Termal de Caldes de Montbui. Editat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.<\/p> ","centuria":"s. II aC","notes_conservacio":"","descripcio":" Conjunt termal que consta de planta baixa, amb una coberta central a dues aigües formada per teules romanes. El que resta d'aquest edifici és una piscina de forma rectangular, que mesura 11,60 x 6,60 m. Aquesta està construïda amb opus signinum. Per sobre hi ha unes lloses de terracuita que mesuren 46,5 x 33,5 cm, i que es troben disposades a trencajunt. Tota la piscina està envoltada per cinc graons, formant una graderia. De la coberta original realitzada amb opus caementicium només en queda conservada l'arrencada a la banda oest. Tot el perímetre de la piscina queda delimitat per un paviment d'opus signinum, del qual només es conserven l'ala oest i l'ala nord. A ponent es pot observar un mur d'opus caementicium, que conserva l'alçada original. Les arcades i els pilars de base quadrada que sustenten les arcades de la galeria estan construïdes amb blocs de pedra sorrenca roja de grans dimensions. La coberta conservada, formant una volta de mig punt, mesura 6,8 m de diàmetre i està construïda amb opus caementicium.<\/p> ","codi_element":"08033-1","ubicacio":"Plaça de la Font del Lleó, núm. 3","historia":" Les termes foren construïdes al segle II aC. Les restes que es conserven actualment són una part del que formava part d'un gran establiment termal. L'edifici original s'estenia per l'actual Museu Thermalia fins la riera i per la plaça de la Font del Lleó, fins l'actual Balneari Broquetas. Les termes haurien continuat essent utilitzades com a piscina fins el segle XVI. Francisco Zamora, l'any 1789 fa una descripció de la piscina on relata una habitació de vuit passes d'amplada per 14 de llargada, amb una coberta mig en ruïnes, d'opus caementicium amb tres claraboies. Ja en el segle XVI s'ensorrà part de la casa que cobria l'edifici romà i el 1601 s'hi instal·là l'ajuntament. La galeria perimètrica es transformà en presó i la piscina en graner municipal. L'any 1650 es va tancar la piscina que es trobava al centre de la Plaça del Lleó. L'any 1840, Marià de Sans, propietari del Balneari Rius, va comprar l'edifici de l'ajuntament. La part més ben conservada va ser restaurada l'any 1956. L'any 1986 es documenta una altra piscina al subsòl de la plaça de la Font del Lleó, de la qual només es coneix la llargada de 12 m. Sembla ser que també disposava d'uns graons per accedir-hi. També durant els anys 1986 i 1988 es dugueren a terme excavacions d'urgència al subsòl del museu Thermàlia, localitzant vàries estructures que pertanyien a les canalitzacions d'època romana a més de sis piscines. Aquestes estaven fetes amb opus caementicium i recobertes amb un arrebossat de calç i trencadís de ceràmic. Al nord, es localitzaren dues piscines més de planta quadrada amb un graó perimètric; aquestes mesuraven 1,70 x 2,30 m i 1,80 x 2,30 m respectivament. Per la part esquerra entrant al Museu, s'excavà una altra piscina de planta quadrada d'un metre per banda, construïda amb opus caementicium i un paviment d'opus signinum. A la capella de Santa Susanna es localitzaren dues piscines sense paviment, construïdes amb opus caementicium.<\/p> ","coordenades":"41.6344500,2.1615600","utm_x":"430166","utm_y":"4609530","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42442-foto-08033-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42442-foto-08033-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42442-foto-08033-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Assentament (jaciment)"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|83","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1782","rel_comarca":["41"]},{"id":"42443","titol":"Muralla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/muralla","bibliografia":" AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XI-XVII","notes_conservacio":"els trams recuperats, s'han intentat restaurar i conservar. Molts d'ells no són accessibles per trobar-se dins de finques particulars.","descripcio":" Trams de muralla que es van descobrint a mida que es realitzen intervencions arqueològiques en les cases que ocupen l'antiga línia de muralla. Aquests trams, acostumen a ser porcions de diferents dimensions del mur ja que el conjunt de la muralla ha variat molt a causa del creixement de la ciutat i aquest fet ha anat fent que avui, tot i que es coneix el seu traçat aproximat, no es pugui excavar i recuperar gran part del tram. El que queda de la muralla es situa principalment a la part de la riera, en el carrer Major, el carrer del Pont, a Can Rius, el Museu Thermalia, les Termes Victòria, i el carrer d'Escanyacans.<\/p> ","codi_element":"08033-2","ubicacio":"Parcialment pel nucli antic de Caldes de Montbui","historia":" Es tenen referències en documents de que l'any 1102 existia una muralla que protegia la vila. Aquesta hauria tingut quatre portals que permetien l'entrada a l'interior de la vila i que corresponien als punts cardinals. Així, al carrer de Vic hi hauria un portal orientat tramuntana. Al portal de Vic, durant el segle XVIII, va existir una capella. A ponent hauria existit el portal de Santa Susanna, documentat al 1344. Al sud, el portal de Santa Esperança i a llevant el portal de Salze, esmentat en un document de l'any 1387. Durant el segle XVII, concretament de l'any 1616, se sap que hi haurà un altre portal, conegut amb el nom de portal de l'Àngel anomenat així perquè aquest estava custodiat per un àngel. Sembla ser que el portal hauria dut el nom de Portal d'en Roig, i també portal de Don Carles. També es tenen documentats altres portals que s'aniran construint en llarg del temps, com a conseqüència de les necessitats de la vila. Així, de l'any 1387 es documenta el Portal d'en Porcell, també dit de Berenguer Porcell. De l'any 1370 es documenta el portal Nou, que a mitjans del segle XVI serà conegut com a Portal d'en Bellit. Ja del segle XV, concretament a partir de l'any 1454, i fins el segle XIX es tenen referències del Portal de La Portalera o La Portalera. De l'any 1581 es té constància de l'existència del portal de l'Abeurador, situat al carrer que porta el mateix nom i que formava part dels Corredossos de la muralla. Del segle XV trobem datat un nou portal conegut com Portal de Barcelona. Ja del segle XIX, (concretament l'any 1860) es té coneixement del Portal de la Bretxa, que correspon al carrer que porta el mateix nom i que uneix el carrer Major amb els Corredossos. De l'any 1684 (segle XVII) es té coneixement del Portal del Pont, que també va rebre el nom de Portal de Sant Cristòfol durant el segle XVIII. De l'any 1867 ja durant el segle XIX es coneix la Porta dels Jaquesos. A mitjans del segle XIX, s'inicià una remodelació i engrandiment del recinte urbà extra murs i s'ultrapassà l'àmbit de l'antiga població emmurallada.<\/p> ","coordenades":"41.6360500,2.1612900","utm_x":"430145","utm_y":"4609708","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42443-foto-08033-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42443-foto-08033-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42443-foto-08033-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"En l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Caldes de Montbui, realitzat pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Barcelona, el maig de 2002, la muralla i la torre de la presó s'inclouen dins d'una mateixa fitxa, amb núm. d'inventari IPA 659.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["41"]},{"id":"42444","titol":"La Torre Roja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torre-roja","bibliografia":" BADIA i MORET, J. (1968). La Baronia de Montbui. Notes històriques. Impremta Galobart. Santa Eulàlia de Ronçana. BADIA i MORET, J. (1989). L'Ametlla del Vallès. Notícia històrica. Notícia geogràfica, La Garriga. BADIA i MORET, J. (1991). La Torre Roja. El Vallès Occidental, i el Vallès Oriental, vol. XVIII, pp. 317-319. Catalunya Romànica. Ed. Fundació Enciclopèdia Catalana. FORTÓ, Abel (2008). L'associació d'arqueòlegs FIDES presenta els resultats de les campanyes d'excavació de la Torre Roja. Revista Tot Caldes de Montbui, núm. 1056, del 25 de juliol al 8 d'agost, pàg. 11. Ed. Gràfiques Lloreda. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. MOREU REY, E. (1969). La Torre Roja. Els castells catalans, vol. 2, pàg. 169. Barcelona. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.<\/p> ","centuria":"X-XIV","notes_conservacio":"","descripcio":" Torre en ruïnes, amb una fonamentació a base de carreus regulars, units entre ells amb morter de calç. S'observa una torre exterior al conjunt de la fortificació, amb un diàmetre d'uns 10,5 m i una alçada conservada d'aproximadament 1,70 m. Els murs tenen un gruix de 1,55 m. La part de la torre orientada cap a la plana de Caldes ha estat construïda a base de pedres disposades formant un opus spicatum. La torre orientada cap a la muntanya, ha estat construïda amb carreus més grans, entre 25 cm d'alçada x 105 cm. d'amplada. A l'interior d'aquesta torre n'hi ha una segona, de planta circular, amb un diàmetre interior de 3,60m., i un gruix de fins a 1,90 m. Les pedres del mur són de 15 x 25 cm., i estan unides amb morter de calç<\/p> ","codi_element":"08033-3","ubicacio":"Carretera de Caldes a Sentmenat. Cim del turó de la Torre Roja, al costat del poblat ibèric.","historia":" El primitiu nom d'aquest turó fortificat era Castellar o Puig Castellar. Una de les primeres referències de la Torre Roja, apareix esmentada l'any 1529. Es desconeix per ara l'origen del topònim de la 'Torre Roja', tot i que es té coneixement de l'existència dels llinatges Penya Roja i Torre Rubea, en els segles XI i XII. La Torre no ha estat excavada. Pel que fa a l'origen de les dues torres hi ha dues hipòtesis constructives. La primera d'elles és que en una primera torre d'època romana es va afegir una torre de l'alta edat mitjana, reconstruïnt potser part de la vella. Josep Badia obre la possibilitat de que a la torre alt-medieval interior, durant l'època mitjana, s'hagués afegit, una torre exterior per tal de consolidar-la aprofitant els carreus més antics del jaciment ibèric situat a pocs metres.<\/p> ","coordenades":"41.6330400,2.1435200","utm_x":"428662","utm_y":"4609389","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42444-foto-08033-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42444-foto-08033-3-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["41"]},{"id":"42445","titol":"Església parroquial de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-parroquial-de-santa-maria","bibliografia":" AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GARCIA, M.R. i BARBANY, C. (1991). La Vila de Caldes de Montbui. Catalunya Romànica. Barcelona. Vol. XVIII. El Vallès Occidental - El Vallès Oriental. GARCIA i CARRERA, R. (1984). Incendi a l'Església Parroquial de Montbui l'any 1907. Caldes de Montbui. GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes Prehistòrica i Antiga. Col·lecció Monografies Vallesanes, núm. 11. Ed. Egara. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). La romanització del Vallès segons l'epigrafia. Museu d'Història de Sabadell. Sabadell. MOREU-REY, E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. POCH, J. (1980). Fites cabdals de la parròquia actual de Santa Maria de Caldes. Setmanari de Montbui, 145. Caldes de Montbui.<\/p> ","centuria":"XVI \/XVIII","notes_conservacio":"després de l'incendi de 1907 es va restaurar.","descripcio":" Església de planta irregular amb la coberta a dues aigües, i construïda amb teula àrab, que consta d'una nau i capelles laterals a amdós costats. Les dimensions de la nau són de 51 metres de llargada x 23 metres d'amplada x 22 metres d'alçada. El campanar és de base octogonal i es troba adossat a l'absis; mesura 44 metres d'alçada. Els elements ornamentals de l'interior de l'església foren dissenyats amb una forta predominança clàssica. Presenta dotze capelles laterals situades entre els contraforts. La portada de la sagristia és d'estil renaixentista i el portal d'entrada de l'església, és d' estil barroc; aquest està format per tres columnes salomòniques a cada costat de la porta amb una decoració vegetal a base de raïms i ocells i un frontó corb i partit.. En el centre d'aquest s'observa una fornícula, sense imatge al seu interior i amb decoracions vegetals als laterals. Per damunt s'observa un altre frontó amb l'escut del poble sostingut per dos grius alats. La façana està arrebossada. A la cantonada esquerra de la façana de la rectoria, per sota del ràfec es pot observar una làpida formant part integrant de la paret. En ella es pot llegir ' TI(berius) CAESA) - (au) G (ustus) P - ATI(riae) - (P (ater)) ', és a dir, ' A Tiberi, Cèsar August, pare de la pàtria'. A l'interior de l'església hi ha un medalló que presideix l'altar de la Santa Majestat, l'autor del qual és Antoni Vila i Arrufat. També hi ha un viacrucis de Sebastià Badia situat a les columnes que separen les capelles laterals i finalment un vitrall de Joan Vila-Grau.<\/p> ","codi_element":"08033-4","ubicacio":"Plaça de l'Església, s\/n","historia":" El document més antic on apareix citada l'església de Santa Maria data de l'any 1002. L'any 1589 sembla ser que aquesta primitiva església estava en molt mal estat de conservació i s'iniciaren les obres damunt i al voltant de l'antic Palau Reial propietat de la diòcesi de Vic, aleshores deshabitat i en ruïnes. En una primera fase de l'obra en foren arquitectes Joan Ponç i Antich Ponç (pare i fill) de Sant Feliu. Però no veuran les obres acabades. L'any 1622 mancava encara la façana, diverses capelles laterals i la gran capella al capdavall de la nau, així com molts dels detalls interiors. De 1623 fins al 1678 quasi bé no es realitzaren obres ja que mancaven diners i personal. Més endavant s'enllestí el campanar començat l'any 1614 i algunes de les capelles laterals. L'any 1679 el mestre de cases Miquel Fiter va impulsar de nou les obres. El mateix any el rei Carles II havia concedit a la vila una franquícia d'allotjament i contribució per poder acabar les obres de l'església. L'any 1699 s'acabà la capella de la Santa Majestat. Mentrestant, el projectista i escultor francès P. Ruppin deixava començat el portal barroc que seguí el calderí Pau Sorell coronant-ho amb l'escut de la vila el 1701. L'any 1714 el nou mestre d'obres Joan Fiter rematava els darrers detalls de l'edifici. El 1907 l'església patí un incendi considerable, i com a resultat del qual, es va haver de reformar tot l'interior. Aprofitant la restauració es realitzaren algunes reformes, entre elles,, l'obertura de cinc rosetons en l'absis.<\/p> ","coordenades":"41.6324600,2.1625100","utm_x":"430243","utm_y":"4609309","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42445-foto-08033-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42445-foto-08033-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42445-foto-08033-4-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Barroc|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-29 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Joan i Antich Ponç; Miquel Fiter; P. Robin; Pau Sorell","observacions":"","codi_estil":"94|96|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"42446","titol":"Casa Delger o de les Graus - Museu Romàntic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-delger-o-de-les-graus-museu-romantic","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"renovada l'any 1807. Entre els anys 1996 i 2004 es va refer la teulada i els esgrafiats de la façana. També es van tractar les humitats","descripcio":"Casa construïda entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb un pati interior porticat i un jardinet. La teulada és a dues aigües, construïda amb teula àrab i rematada per un ràfec amb la cornisa i el caneló de ceràmica. La façana no és simètrica respecte a un eix central, sinó que es composa al llarg dels tres eixos verticals. Hi ha una gradació de mides amb l'alçada. A la planta baixa s'observa un portal adovellat, amb un portal de fusta massissa clavetejada. El mur exterior està arrebossat i decorat amb esgrafiats, simulant a la planta baixa els carreus de pedra. Als dos pisos superior, les finestres estan emmarcades amb una coloració diferent del arrebossat general de la façana i les baranes de forja. Una decoració rectangular uneix al llarg de la façana el primer i segon pis en sentit vertical.","codi_element":"08033-5","ubicacio":"Carrer del Dr. Joaquim Delger, núm. 14","historia":"El carrer Delger havia rebut antigament el nom de carrer d'en Sitjar o de les Graus, ja que sembla ser hi hauria hagut uns esglaons. També se'l coneixia pel carrer de la Piqueta, ja que sembla ser en aquest carrer fou construït un safareig de petites dimensions. L'any 1765, l'Antoni Delger i la Margarida Cendra, es van establir al municipi, provinents d'una colònia francesa d'Argèlia, on l'Antoni tenia l'ofici de calderer i anava d'un poble a l'altra acompanyat de la seva esposa. El seu fill primogènit, Antoni Delger Cendre, va continuar amb l'ofici del seu pare, i posteriorment els seus nets. És per això que aquesta casa fou coneguda també amb el nom de “Can Calderer”. La casa pairal és del segle XVII, essent renovada considerablement l'any 1807. A mitjans del segle XIX un descendent de l'Antoni Delger, en Joaquim Delger Sabater, va dedicar-se a la fabricació d'aiguardent. L'any 1930 la casa tornà a patir una restauració. Joaquima Delger, vídua de Joan Armengol, serà la última descendent de la família Delger que viurà en aquesta casa. Sense descendència, nomenarà hereu al seu cosí germà, el sacerdot, Dr. Joaquim Delger Bueno, que el 25 d'octubre de l'any 1959 la cedirà a la vila de Caldes.","coordenades":"41.6338100,2.1621700","utm_x":"430216","utm_y":"4609459","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42446-foto-08033-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42446-foto-08033-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42446-foto-08033-5-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|99","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42447","titol":"Capella de Santa Susanna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-santa-susanna","bibliografia":"A.D. (1991). El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Catalunya Romànica. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy. MOREU-REY,E. (1964). Caldes de Montbui, capital degana del Vallès. Rafael Dalmau Editor. Barelona. MOREU REY, E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de noms de persona. Ed. Teide. Barcelona.","centuria":"XI-XII","notes_conservacio":"restaurada i annexionada al Museu Thermàlia l'any 1992.","descripcio":"Capella dessacralitzada de la qual actualment només es pot identificar la façana situada a ponent, on s'observa l'estructura del mur i de l'aparell. Aquest últim està construït amb blocs de pedra més o menys aplanats per la cara vista i disposats en filades horitzontals uniformes. Destaquen el portal i l'ull de bou situat al damunt. Tot i que aquesta capella que es troba integrada a l'antic Hospital de Pobres, encara es poden veure els pendents de la teulada a dues aigües. L'absis ha desaparegut totalment. Al seu interior hi ha una part de la col·lecció arqueològica del Museu Thermalia.","codi_element":"08033-6","ubicacio":"Carrer de Santa Susanna, núm. 8","historia":"El primer document on es parla de la capella data de l'any 1141, encara que es parli de que aquesta hauria estat consagrada l'any 1043. Se sap també que l'any 1156, Ramon de Caldes en va fer donació, juntament amb l'alou on es trobava edificada, a la canònica de la catedral de Barcelona. Mes tard, en els terrenys del voltant s'hi edificà l'Hospital de Pobres, incorporant a la construcció la capella. L'any 1979 es va transformar en Museu Municipal. La capella presidia un dels portals antics per on passava el camí que a través del pont medieval es dirigia cap a Ègara (Terrassa) i cap a Sentmenat. El subsòl d'aquesta capella fou excavat fa uns anys, localitzant-hi cinc tombes datades del segle IV dC. Quatre dels cinc enterraments es trobaren col·locats a l'interior d'unes antigues piscines termals. Actualment aquesta capella està dessacralitzada. Al seu interior hi ha exposades vàries peces arqueològiques trobades al municipi.","coordenades":"41.6340600,2.1610200","utm_x":"430121","utm_y":"4609488","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42447-foto-08033-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42447-foto-08033-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42447-foto-08033-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Des de l'any 1992 en que fou restaurada, aquesta capella es troba dessacralitzada i s'utilitza com a annexe de l'exposició arqueològica permanent del Museu Thermalia.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42448","titol":"Font del Lleó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-lleo","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font a la qual s'hi accedeix per una escala de doble accés, limitada per una banda per grosses volutes i per l'altra per un muret que normalment fa la funció de banc i que es troba situat en front del raig d'aigua que brolla a partir d'un cap de lleó i a una temperatura de 74º C. Ambdós costats del broll hi ha unes columnes d'estil dòric que emmarquen perfectament la font, i que sostenen una mena de frontó amb l'escut de la vila de Caldes de Montbui; per damunt es troba un lleó assegut, que domina tot el conjunt. A cada banda es disposen unes volutes i uns gerros de pedra. Els fanals de forja que envolten la font són d'època modernista","codi_element":"08033-7","ubicacio":"Plaça de la Font del Lleó, s\/n","historia":"La part més antiga de la font és el cap del Lleó per on brolla l'aigua. Les primeres dades de la seva construcció es troben documentades l'any 1581. L'any 1822 hauria sofert una remodelació considerable. L'any 1927, hauria estat restaurada per l'arquitecte modernista Manuel Raspall que va viure entre els anys 1877 a 1937; aquest va ser durant molts anys l'arquitecte municipal. En aquesta darrera restauració també hi treballà l'escultor E. Arnau (al darrera de la font s'observa el seu nom inscrit a la pedra). Antigament la font també havia rebut el nom de Font de l'Escaldador; ja que també era utilitzada pels escaldadors del vímet. La plaça on es troba la font havia rebut el nom de Plaça de les cubelles, degut a que al costat d'aquesta, seguint l'antic traçat del Torrent de Salzer, hi havia 3 basses o cubelles per fer l'oli, de les quals se sap que dues d'elles rebien el nom de Bassa del Rei i Bassa de Sant Joan. L'any 1979 la plaça rep el nom oficial de Plaça de la Font del Lleó.","coordenades":"41.6343800,2.1620000","utm_x":"430203","utm_y":"4609522","any":"1581","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42448-foto-08033-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42448-foto-08033-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42448-foto-08033-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Contemporani|Noucentisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|98|106|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42449","titol":"Font - fanal de la Plaça de l'Àngel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-fanal-de-la-placa-de-langel","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU - REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que consta de dues piques rodones de forja, per on s'escorre l'aigua que raja en polsar les aixetes corresponents. La font feta igualment del mateix material, està col·locada damunt d'un basament de pedra. Entremig de les dues piques, surt una segona part que correspon físicament a la base de la farola o fanal. Aquesta està igualment feta de forja, i ambdós costats es pot observar una aixeta de bronze amb un polsador. Per damunt, continua el tronc del fanal decorat amb motius geomètrics, fins a trobar, un braç horitzontal que sustenta com un canelobre, tres braços, al capdamunt dels quals hi ha tres fanals; el central es troba per damunt dels dos situats als extrems.","codi_element":"08033-8","ubicacio":"Plaça de l'Àngel, s\/n","historia":"La font fou realitzada a principis del segle XX, possiblement construïda l'any 1922, època en què s'urbanitzà la Plaça de l'Àngel. El nom popular de la plaça tindria el seu origen en una de les antigues entrades a la vila emmurallada, coneguda amb el nom de Portal de l'Àngel. La plaça on es troba el fanal ha canviat en vàries ocasions de nom, entre ells, la Plaça del Progrés, o la Plaça d'Alfons XIII. També es coneix aquest indret com a Plaça del Quiosc, nom que ve donat per un quiosc construït a inicis del segle XX per l'arquitecte municipal, Manuel Raspall.","coordenades":"41.6322300,2.1636900","utm_x":"430341","utm_y":"4609282","any":"1922","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42449-foto-08033-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42449-foto-08033-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42450","titol":"Font Xica de la Plaça Bartomeu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-xica-de-la-placa-bartomeu","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1865). Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy. Plànol núm. 9. AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"restaurada l'any 1842 i als anys 90 moment en que es van treure els barrets.","descripcio":"Font que es troba adossada a la paret del carrer d'en Bellit, cantonada amb el carrer de Vic, justament a la casa de la família Sentmenat. La font està formada per dues pilastres, de les quals surt una aixeta de coure. L'aigua raja cap a una pica de planta quadrada situada per sota de la pilastra, i d'ella l'aigua s'escorre cap a un abeurador de pedra, que era utilitzat pel bestiar. A la pilastra de l'esquerra, per damunt de l'aixeta es pot llegir l'any 1622. A la part esquerra hi ha un escut gravat a la pedra. La pilastra de la dreta, ha estat restaurada, i per damunt de l'aixeta es pot llegir la data 1842.","codi_element":"08033-9","ubicacio":"Carrer d'en Bellit, cantonada amb el carrer Vic","historia":"La font es troba situada al centre històric de Caldes, justament al costat de l'antiga Plaça de Sant Vicenç, avui desapareguda, i on també s'ha documentat l'existència d'una capella anomenada de Sant Vicenç, de la qual es tenen documents que testimonien la seva existència a partir de l'any 1162. L'any 1436, aquesta plaça duia el nom de Sant Bartolomé i l'any 1549 com a Sant Bartomeu, degut al nom que prengué la Capella de Sant Vicenç a causa de la popularitat d'un dels seus altars dedicats a Sant Bartomeu. Segons consta en el 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy', l'any 1865 es modificarà el traçat de la plaça. A principis del segle XX la plaça desapareixerà i s'incorporarà al carrer de Vic. Aquesta font també ha estat coneguda com a “la Font d'en Ventura”, “les Fonts” o “la Font del carrer d'en Bellit” o encara “la Font o les Fonts de Can Berenguer”. Aquesta font hauria estat utilitzada com abeurador pel bestiar. Possiblement es pugui datar la seva construcció durant el segle XVII ja que a la part esquerra de la font hi ha una inscripció a la pedra de l'escut de Caldes i dues dates que fan referència a l'any 1692. Possiblement durant l'any 1842, fos restaurada, com es podria observar en la data gravada a la pilastra de la dreta de la font. També va ser restaurada als anys 90.","coordenades":"41.6348400,2.1619100","utm_x":"430196","utm_y":"4609573","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42450-foto-08033-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42450-foto-08033-9-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42451","titol":"Balneari Broquetas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balneari-broquetas","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. BOUZA, J.; CIFUENTES, Ll.; LOBO, I; MONLEÓN, A; SÁNCHEZ, J.; SERRANO, Mª M i TATJER, M. (2002). Història Termal de Caldes de Montbui. Editat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. COSTA, R.; MONLEÓN, A i altres (2002). Història termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta irregular, que consta de planta baixa i tres pisos i amb una torre de sis pisos dormitori. La coberta és plana i transitable encara que l'edifici més alt té una part amb coberta inclinada construïda amb teula àrab. El balneari té una galeria de banys situada a la planta soterrani i un ampli jardí al seu exterior que comunica amb el carrer de Vic i el carrer del Pont. La façana que comunica amb la Plaça de la Font del Lleó, té dos espais clarament diferenciats. Les obertures són simètriques i respecten un eix de simetria. Destaca del seu interior la galeria de banys d'estil modernista així com altres elements decoratius dels salons principals, juntament amb l'escala principal. Hi ha rajoles de ceràmica en el vestíbul, escala i la galeria de banys. Aquesta galeria està conservada en molt bon estat.","codi_element":"08033-10","ubicacio":"Plaça de la Font del Lleó, núm. 1","historia":"El Baneari Broquetas va ser reedificat durant l'any 1770. L'Hostal de Can Vicenç formava part de les cases que Salvador Broquetas adquirí l'any 1729 per edificar-hi la casa de banys. Els seus propietaris, Joan Broquetas juntament amb el boticari Salvador Broquetas, van ser els autors l'any 1790, del llibre 'Luz de la Verdad. Y extinción de las preocupaciones. Tratado de las Aguas Termales de Caldas de Montbuy'. L'any 1873 passà a ser propietat del Sr. Salvador Nogués i Dalger. L'any 1915 passà a ser propietat de la Sra. Antònia Nogués i Turull. El propietari del balneari comprà tota la banda de cases del carrer del Pont i les va fer enderrocar fent construir un jardí.","coordenades":"41.6346700,2.1615700","utm_x":"430167","utm_y":"4609555","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42451-foto-08033-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42451-foto-08033-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42451-foto-08033-10-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42452","titol":"Termes Victòria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/termes-victoria","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. BOUZA, J.; CIFUENTES, Ll.; LOBO, I; MONLEÓN, A; SÁNCHEZ, J.; SERRANO, Mª M i TATJER, M. (2002). Història Termal de Caldes de Montbui. Editat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. COSTA, R.; MONLEÓN, A i altres (2002). Història termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, planta soterrani i tres pisos, amb la coberta de teula àrab, a dues aigües. El carener no és perpendicular a la façana principal. La façana de ponent és la més important ja que presenta una obertura cap al jardí. Les obertures de la façana són simètriques tan verticalment com horitzontalment. La façana principal d'accés a l'edifici, té a cadascun dels pisos, tres obertures amb balconera i voladís. La façana del carrer Barcelona és molt diferent; les obertures del primer i segon pis tenen forma quadrada i es troben alineades simètricament. En canvi a la planta baixa i tercer pis, les obertures formen un arc de mig punt. La façana acaba amb un ràfec sostingut per petites mènsules decoratives. Del seu interior cal destacar unes pintures murals realitzades pel pintor Francesc Domingo. Sembla ser que al jardí hi hauria part de la muralla de l'antiga vila de Caldes.","codi_element":"08033-11","ubicacio":"Carrer de Barcelona, núm. 12","historia":"El balneari fou construït a començaments del segle XIX, i era conegut amb el nom de Balneari Llobet. La casa de banys havia estat inicialment propietat d'en Josep Antoni Llobet i Vall-llosera (1779-1861). El seu nou propietari, el Sr. Monteis, l'anomenarà Balneari Victòria, que de fet serà el nom de la seva esposa, Victòria Prats. Aquesta, en quedar vídua, va traspassar el balneari a l'avi matern del Sr. Anglí. Actualment les Termes Victòria està regentat per la família Anglí des de l'any 1917. Entre les reformes i ampliacions que ha tingut al llarg de la història destaca l'annexió de la casa de banys o Balneari Forns .","coordenades":"41.6342300,2.1616100","utm_x":"430170","utm_y":"4609506","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42452-foto-08033-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42452-foto-08033-11-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42453","titol":"Can Rius","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-rius-0","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. BOUZA, J.; CIFUENTES, Ll.; LOBO, I; MONLEÓN, A; SÁNCHEZ, J.; SERRANO, Mª M i TATJER, M. (2002). Història Termal de Caldes de Montbui. Editat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. COSTA, R.; MONLEÓN, A i altres (2002). Història termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. GARRIGA I ROCA, Miquel, (1853). Planimetria original del Balneari de Can Rius. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"estat ruïnós, amb una part de l'edifici enderrocat.","descripcio":"Edifici de planta irregular, que consta de vàries construccions annexes ocupant una alçada de soterrani, planta baixa i tres pisos. La coberta dels diferents edificis pot ser plana, amb terrassa, de teula àrab a una sola vessant o a dues aigües. L'entrada principal dóna a la Font del Lleó, formada per una arcada de grans dimensions, de dues plantes d'alçada, amb un barri de ferro forjat que dóna accés a l'establiment termal; al sostre queden restes de decoració. Aquesta entrada principal està delimitada a l'esquerra pel Museu Thermalia i a la dreta per les Termes Romanes. Per la part del darrera, que comunica amb la riera de Caldes, s'observa un gran edifici, destinat a dormitoris, amb les obertures simètriques tant pel que fa a la vertical de l'edifici com a l'horitzontalitat. En el tercer pis s'observa que totes les finestres tenen una balustrada sense voladís. A la part esquerra d'aquest gran edifici hi ha una terrassa amb obertura al tercer pis. A la banda esquerra del pont que comunica amb els jardins de Can Rius, adossada a la riera, hi ha una galeria vidrada amb estructura de ferro i terrassa plana transitable. Actualment no conserva els vidres.","codi_element":"08033-12","ubicacio":"Carrer de Santa Susanna, núm. 2","historia":"L'any 1555 a ll'antiga Plaça de l'Oli hi havia un conjunt de cases propietat d'en Joan Destorrent. Aquestes cases juntament amb un hort formaven el terreny conegut amb el nom de Balneari de Can Rius. De l'any 1618, es troba documentat amb el nom 'Casa ab instantias de banys'. De l'any 1867 es documenta amb el nom de 'Casa de banys Rius'. De l'any 1873, es troba documentada amb el nom de ' Gran Establecimiento de baños llamado Rius'. De l'any 1922 se'l coneix amb el nom de 'Casa de banys coneguda per Casa Rius, propietat de l'il·lustrat català de cor D. Marià de Sans' 'Balneari Rius'. L'any 1853 es realitzà una ampliació a partir d'un projecte de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca encara que no es va executar tal i com ell va projectar. L'any 1878 es construeix el pont que comunicarà amb el parc que també es començarà a plantar el mateix any. L'any 1960, un cop tancat el balneari la propietat de Can Rius passà a ser propietat de la 'Casa de Nuestra Señora de Montserrat', residència de l'ordre dels Cooperadors parroquials de Crist Rei'. La idea era fer de Can Rius un seminari, però la idea no va prosperar, i l'edifici fou ocupat per l'ordre Asociación-Espíritu-Accion, de monges que hi va residir fins l'any 2004, 2005, any en que l'Ajuntament de Caldes de Montbui compra l'edifici i els jardins a l'ordre de les monges Asociación-Espíritu-Acción. Des del llavors, el balneari va ser clausurat a l'espera de poder ser rehabilitat per l'ajuntament.","coordenades":"41.6344500,2.1612700","utm_x":"430142","utm_y":"4609531","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42453-foto-08033-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42453-foto-08033-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42453-foto-08033-12-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42454","titol":"Jardins de Can Rius","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardins-de-can-rius","bibliografia":"BOUZA, J.; CIFUENTES, Ll.; LOBO, I; MONLEÓN, A; SÁNCHEZ, J.; SERRANO, Mª M i TATJER, M. (2002). Història Termal de Caldes de Montbui. Editat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. COSTA, R.; MONLEÓN, A i altres (2002). Història termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. GARRIGA I ROCA, Miquel, (1853). Planimetria original del Balneari de Can Rius. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"s'han conservat la majoria d'espècies arbòries originals","descripcio":"Jardins amb un estrat arbori i arbustiu destacable en el qual s'observen dues parts molt ben diferenciades, la primera molt més lligada al balneari per la seva proximitat, organitzat per una sèrie de parterres arbustius i arbres molts d'ells cententaris formant una sèrie de caminets que permeten el recorregut dels diferents espais. L'altra part, hi ha una zona destinada a l'esbarjo de grans i petits amb un conjunt de fusta destinat als més petits, i una zona de barbacoes. En la part de marge de la riera de Caldes, inaccessible, però formant part de l'entorn del parc de Can Rius, es pot observar una clara representació del bosc de ribera, composat d'espècies caducifòlies que creixen a banda i banda del la riera. S'ha detectat la presència d'om barrejat amb roure a les zones més obagues i alzina. També s'ha observat pollancres i plàntans. En són exemples dues espècies nord-americanes: l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Acer negundo). També s'han trobat associats a la vegetació arbòria, arbustos com els tamarius (Tamarix canariensis i Tamarix africana) -indicadors d'aigües riques en sals-, la sarga (Salix eleagnos) i el gatell (Salix cinerea ssp. oleifolia). Per sota dels grans arbres s'ha detectat la presència d'arç blanc (Crataegus monogyna); el sanguinyol (Cornus sanguinea); l'esbarzer (Rubus ulmifolius); el romegueró (Rubus caesius) i l'heura (Hedera helix). Com a herbes típiques de l'estrat herbaci hi ha la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides), i el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum). Tant en el marge com en el parc, s'han detectat vàries espècies d'ocells com el colom domèstic o el tudó, la tòrtora turca, la puput, la merla, el pit-roig, la cotxa, el tallarol cap negre, el tallarol de casquet, diverses tipus de mallerengues, la garsa, l'estornell vulgar, el pardal domèstic, el pardal xarrec, el pinsà, entre els més representatius, i també altres mamífers com l'esquirol, el ratolí de bosc, la musaranya, el rat-penat, etc. Pel que fa a la vegetació arbòria del Parc de Can Rius, cal assenyalar el pi pinyer (Pinus pinea), el vernís del Japó (Ailanthus altissima), l'alzina (Querqus ilex), l'alzina surera (Quercus suber), l'acàcia de tres punxes (Gladitsia triacanthus), el lledoner (Celtis australis), el pi blanc (Pinus helepensis), la fotínia (Photinia glabra), el llorer (Laurus nobilis), el boix (Buxus sempervivens), la tuia (Platyclaudus orientalis), el roure (Quercus robur), la troana (ligustrum japonicum), el cedre (cedrus), el castanyer bord (Aesculus hippocastanum), el plataner (platanus x hispanica). A aquest jardí es pot accedir bé a través del pont de Can Rius, format per dos grans arcs fets de maçoneria amb les cantonades de maó, que permet travessar la riera de Caldes, o bé pel portal que comunica amb la zona esportiva de les Cremades, prop del pont romànic.","codi_element":"08033-13","ubicacio":"Carrer Torre Roja\/ Plaça Taunustein","historia":"L'any 1853 es realitzà l'ampliació del complex de Can Rius a partir d'un projecte de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca. L'any 1878 es construeix un pont de pedra i maons, que uneix el complex termal amb un gran parc enjardinat que formarà part de l'establiment i que serà ubicat a l'altre costat de la riera de Caldes. El mateix any un cop acabades les obres de construcció del pont, s'inicià la plantació dels arbres del parc, molts d'ells encara visibles als nostres dies. L'any 1960, un cop tancat el balneari la propietat de Can Rius passà a ser propietat de la 'Casa de Nuestra Señora de Montserrat', residència de l'ordre dels Cooperadors parroquials de Crist Rei'. Després va ser ocupat per l'ordre Asociación-Espíritu-Accion, de monges que hi va residir fins l'any 2005. L'any 2005, l'Ajuntament de Caldes de Montbui compra l'edifici i els jardins a l'ordre de les monges Asociación-Espíritu-Acción. L'any 2002 es va inaugurar el Parc de Can Rius, donant accés a la població. D'ençà que el parc de Can Rius es va obrir a la població l'any 2002, l'entrada principal es va ubicar a la plaça de Taunnustein. Des de l'estiu de l'any 2008, i inaugurat per la Festa Major del mateix any,al mes d'octubre, es va adequar una entrada al Parc de Can Rius a partir de la plaça Font del Lleó, un cop entrats al carrer del Pont. El juliol de 2006 l'Ajuntament va fer enderrocar l'última casa del carrer del Pont, edifici que formava part del complex de Can Rius i que fins el moment havia impedit el pas a la finca des de la plaça de la Font del Lleó. Aquest enderroc va ser el primer pas del projecte d'unió del parc de Can Rius amb el Centre Històric. També es va habilitar l'accés que porta fins al pont, construint una plaça amb una part central decorada amb llamborda, una zona enjardinada i dues rampes per permetre accedir ambdós costats de la riera.","coordenades":"41.6344400,2.1600800","utm_x":"430043","utm_y":"4609530","any":"1878","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42454-foto-08033-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42454-foto-08033-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42454-foto-08033-13-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Romàntic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|101","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42455","titol":"Safareig públic Santa Esperança","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/safareig-public-santa-esperanca","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. CANELA BALSEBRE, Rosa M.; MARTÍNEZ, Manel; VIVANCOS, Iolanda. (2006). Els Safareigs públics de la conca del Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Revista d'etnologia de Catalunya, Nº. 28, pp. 110-111. Ed. Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"manca de manteniment de l'espai i progressiu deteriorament sobretot pel que fa a la coberta i accessos","descripcio":"Safareig de planta rectangular amb la coberta gairebé plana, que presenta una lleugera inclinació cap el seu interior.. El conjunt està format per una pica de forma lleugerament trapezoïdal, d'uns 80 centímetres de fondària i 115 centímetres de perímetre, per on l'aigua que raja a través d'un broc de plàstic col·locat a la paret, va passant una segona pica amb un regueró al centre i per on l'aigua entra directament al safareig de pedra on es renta la roba. Aquest mesura uns 20 metres de llargària aproximadament. Pel costat adossat al mur de la riera, el safareig s'adapta resseguint la forma del mur. La rentadora està realitzada bàsicament amb blocs de pedra de 50 cm d'amplada per 80 cm de llargada i 15 cm de gruix. A la segona pica de desguàs s'observen rajoles de ceràmica vermella també inclinades formant part de la rentadora. La coberta està sostinguda per quatre pilars, col·locats damunt de la rentadora mateix. A diferència d'altres safareigs de la vila, en aquest només es pot rentar la roba per un costat. La façana sud-oest està composada per un seguit d'obertures en forma d'arc de mig punt sense cap element arquitectònic destacable, que permet fer entrar la llum al recinte. L'entrada al safareig es pot fer per les dues façanes situades a cada extrem. Ambdues tenen una porta amb una reixa de ferro que actualment estan tancades amb un candau. A la porta situada a la façana est, s'hi accedeix salvant el desnivell de la riera, per un corriol de terra, mentre que per la façana nord, s'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra, força malmeses pel pas del temps que salven el desnivell amb la plaça de Pau Surell. El broll d'aigua és sostingut i surt a una temperatura aproximada de 48ºC.","codi_element":"08033-14","ubicacio":"Plaça de Pau Surell, s\/n","historia":"No es coneix la data exacta de la seva construcció però segurament data de finals del segle XIX, inicis del segle XX. Aquest safareig, deu el seu nom a la proximitat amb el torrent de Santa Esperança. En tot cas, el safareig és un element urbà característic de molts pobles, on al seu voltant hi havia tot un món exclusiu de les dones. El safareig era un espai de neteja i de relació social. Era el lloc de trobada i de fer petar la xerrada entre rumors, sorolls barrejats de cops de pala sobre la roba mullada, del frec de les pastilles de sabó i un continu circular de l'aigua. L'arribada de l'aigua corrent a les cases i la posterior introducció de les rentadores, va fer que els safareigs públics caiguessin en desús. Aquests safareigs, com en són un clar exemple els de Caldes, amb aigua calenta encara s'utilitzen per rentar-hi roba o grans peces, però en general, resten allunyats del que va ser el seu sentit de ser. Dels varis safareigs que té la vila, aquest és el que està més malmès i abandonat. Va haver de ser tancat al públic a causa d'actes vandàlics realitzats aprofitant la seva situació arraconada, provocant encara més el ràpid deteriorament de l'entorn així com del seu interior.","coordenades":"41.6320300,2.1624400","utm_x":"430237","utm_y":"4609261","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42455-foto-08033-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42455-foto-08033-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42455-foto-08033-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42456","titol":"Safareig públic de La Portalera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/safareig-public-de-la-portalera","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. CANELA BALSEBRE, Rosa M.; MARTÍNEZ, Manel; VIVANCOS, Iolanda. (2006). Els Safareigs públics de la conca del Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Revista d'etnologia de Catalunya, Nº. 28, pp. 110-111.Ed. Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. REVISTA TOT CALDES DE MONTBUI. (2008). Acaben les tasques d'adequació del safareig de la Portalera. Revista Tot Caldes de Montbui, núm. 1056, del 25 de juliol al 8 d'agost, pàg. 12. Ed. Gràfiques Lloreda.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Safareig de planta rectangular que queda protegit per una coberta a doble vessant , amb un pendent molt suau. El safareig mesura 240 cm d'amplada per una llargada de 20 metres aproximadament, amb un regueró motllurat que envolta el perímetre dels baixants de la rentadora i per on, a cada extrem, l'aigua sobrant pot sortir cap a la canalització de desguàs. Aquest safareig es troba envoltat per un mur actualment restaurat i que està format a base de tapia i maó. En el recinte tancat s'hi accedeix, per una porta emmarcada amb una mena de pilastres que aguanten un frontó per sota del qual hi ha una porta de ferro forjat que dóna pas a unes escales amb barana de ferro i disposades en forma piramidal. El mur, degut a la inclusió de la porta, guanya alçada i emmarca la porta i el frontó a l'interior del qual es pot observar l'escut de Caldes i es poden llegir les paraules 'Lavadero Público'. Al mur de migdia també hi ha una altra obertura formada per un arc de mig punt amb una porta en ferro forjat realitzat recentment per millorar l'accessibilitat. Adossat a aquest mur hi ha la pica d'aigua de 80 cm de fondària per 150 cm de llargada i 1 metre aproximat de fondària on a través d'un broc de ceràmica situat al mur, surt un raig considerable d'aigua calenta. Aquesta pica també té un acabament en rentadora. Per un conducte l'aigua d'aquesta pica va fins al safareig gran. A tot el perímetre del safareig hi ha un marxapeus d'uns 5 centímetres d'alçada. Tots els murs han estat arrebossats i pintats. En els murs de ponent i nord, s'han col·locat 7 plafons informatius, fets de xapa de corten òxid (xapa de ferro oxidat). L'aigua brolla a una temperatura de 48ºC aproximadament.","codi_element":"08033-15","ubicacio":"Carrer de la Muralla, núm. 4","historia":"Segurament l'origen del nom de La Portalera estigui relacionat amb l'antic portal que es trobava situat a partir dels carrers de la Sinagoga i d'Hostalrich. L'any 1928, quan es va reformar la font del Lleó, els cistellers que portaven a estovar el vímet per a la fabricació de cistells i coves, van haver de canviar de lloc, portant a estovar el vímet al safareig de La Portalera, que es tractava d'un espai annex però independent. Aquest safareig va ser reformat i durant el mes de juliol de l'any 2008 acaben les tasques d'adequació. Les actuacions van ser possibles gràcies al Pla de Foment Turístic de Caldes de Montbui desenvolupat per la Regidoria de Turisme i també gràcies al projecte d'Escola Taller de Paleta de la Portalera. En primer lloc durant el mes de març del 2007 un grup de 8 joves van dur a terme obres de rehabilitació i de recuperació de l'espai exterior estretament lligat al safareig per obrir-lo cap a la Riera de Caldes. Algunes de les actuacions més destacades van ser la neteja de l'espai en general, creant un accés per a minusvàlids, i la neteja i recuperació de les basses on es remullava el vímet i les llegums Per altra banda, a través del Pla de Foment Turístic de la vila, que plantejava com a un dels objectius la conversió dels safareigs termals en centres d'interpretació de l'aigua termal i la millora de la imatge del patrimoni arquitectònic de la vila, la Regidoria de Turisme, amb col·laboració de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, va dur a terme tot un seguit d'actuacions per un import aproximat de 30.000 € amb l'arranjament de les canonades d'aigua i arrebossat interior, la instal·lació d'una porta nova d'accés al safareig pel patí i d'una reixa protectora i finalment la primera fase de pintura del safareig: entrada i una part de l'interior. També es va millorar el paviment per anivellar-lo; es col·locaren els tancaments d'acer laminat i es va modificar el traçat de la canonada que condueix l'aigua calenta fins al safareig, amb peces de ceràmica. Finalment es van instal·lar set plafons informatius fets de xapa de corten òxid, museïtzant el safareig.","coordenades":"41.6329500,2.1615500","utm_x":"430164","utm_y":"4609364","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42456-foto-08033-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42456-foto-08033-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42456-foto-08033-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant el treball de camp s'ha observat la presència de bugaderes fent bugada.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42457","titol":"Pont romànic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-romanic","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont que consta de dos arcs de mig punt amb amplades diferents, recolzats en un pilar central i dos estreps laterals que l'enllacen amb els marges de la riera. Situat a mà esquerra, en direcció nord, s'observa un arc més gran. L'arc de la dreta és de dimensions més reduïdes i està situat en un replà rocós en una cota més elevada respecte al nivell del llit de la riera. Damunt del pilar central, entre els dos arcs hi ha una obertura coronada que té funció d'arc de descàrrega. El traçat del pont és recte i s'eixampla en els extrems on conflueix amb els marges.Les pedres dels angles exteriors dels arcs són fetes amb carreus ben treballats. El pilar central presenta un tallamar","codi_element":"08033-16","ubicacio":"Carrer de la Torre Roja","historia":"Originàriament, el pont donava continuïtat a l'antic camí romà salvant el desnivell de la riera. Marca l'antic camí cap a Ègara, i una de les entrades a la ciutat emmurallada medieval. La documentació més antiga del pont data de l'any 1226. En època medieval, aquest pont fou molt transitat. Després de l'aiguat de Santa Tecla fou restaurat l'any 1835. Els treballs van consistir en sobreposar la nova estructura a base d'arcs rebaixats damunt del pont vell. L'últim canvi documentat consistí en donar-li més amplada i asfaltar-lo per tal de facilitar el pas als vehicles actuals.","coordenades":"41.6357900,2.1603600","utm_x":"430068","utm_y":"4609680","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42457-foto-08033-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42457-foto-08033-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42457-foto-08033-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern|Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|92|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42458","titol":"Antic quiosc de la Plaça de l'Àngel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-quiosc-de-la-placa-de-langel","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Quiosc que consta de quatre façanes, amb un clar component vertical degut a les franges que formen les pilastres, amb una coberta que presenta vàries vessants seguint formes corbes i amb un acabat de peces petites de ceràmica de color terrós. El basament d'aquest quiosc està fet d'obra i arrebossat, aprofitat com a jardinera.","codi_element":"08033-17","ubicacio":"Plaça de l'Àngel, s\/n","historia":"El quiosc fou construït a principis de segle XX, per l'arquitecte municipal Manel Raspall. Durant els anys 1960, el quiosc va ser enderrocat, preservant el nucli central d'aquest i les rajoles que conformen la coberta. El taulell i el tancament metàl·lic van desaparèixer. La seva remodelació no va ser gaire afortunada però es manté la part d'obra. Aquesta plaça ha portat altres noms com la Plaça del Progrés, o la Plaça d'Alfons XIII, coneixent-se també popularment com a Plaça del Quiosc.","coordenades":"41.6322200,2.1636400","utm_x":"430337","utm_y":"4609281","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42458-foto-08033-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42458-foto-08033-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42458-foto-08033-17-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Manel Raspall","observacions":"Actualment, el quiosc queda envoltat per les ombrel·les i per l'amuntegament de les cadires d'un dels bars que es troben a la plaça, impedint la seva visibilitat i essent utilitzada la jardinera del quiosc com a cendrer públic.","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42459","titol":"Edifici d'habitatges a la Plaça de l' Àngel, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-dhabitatges-a-la-placa-de-l-angel-1","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana i transitable. La façana principal que dona a la Plaça de l'Àngel es composa de cinc fileres verticals d' obertures, trobant-se les dels extrems agrupades de dos en dos, i quedant la central lleugerament més aïllada. La façana, està arrebossada i presenta esgrafiats; acaba amb una motllura per damunt de la qual hi ha una balustrada; al centre d'aquesta, s'observa un frontó, on hi ha la data de construcció de l'edifici, '1926'. Els balcons i les baranes de ferro dels tres últims pisos presenten les mateixes característiques constructives i es relliguen de dos en dos en els extrems, mentre que els de la primera planta són finestres. La planta baixa, es troba dividida per varis comerços amb les obertures totalment desproporcionades que trenquen la simetria de l'edifici.","codi_element":"08033-18","ubicacio":"Plaça de l'Àngel, núm. 1","historia":"L'edifici fou construït l'any 1926. El propietari n'era el Sr. Pagès, que també posseïa l'empresa Ciments Pagès. Aquest es troba ubicat a la Plaça de l'Àngel que tindria el seu origen en una de les antigues entrades a la vila emmurallada, coneguda amb el nom de Portal de l'Àngel.","coordenades":"41.6323700,2.1634200","utm_x":"430319","utm_y":"4609298","any":"1926","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42459-foto-08033-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42459-foto-08033-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42459-foto-08033-18-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42460","titol":"Edifici del carrer de Barcelona, 28","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-de-barcelona-28","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües, construïda amb teula àrab. Aquesta queda amagada darrera del coronament de la façana en forma de frontó amb un doble medalló a cada extrem. La façana principal presenta un eix vertical de simetria. A la planta baixa hi ha una obertura amb reixa de ferro i una motllura amb motius geomètrics, al centre de la qual, destaca com si es tractés d'una llinda, de peces ceràmiques que alternen tonalitats blaves i verdes. El primer pis i el segon estan separats per un motllura horitzontal per sota de les balconeres. Aquestes tenen barana de forja però no presenten voladís. Per sota del frontó, hi ha una doble motllura a l'interior de la qual s'han col·locat rajoles de ceràmica que alternen el color blanc i blau.","codi_element":"08033-19","ubicacio":"Carrer de Barcelona, núm. 28","historia":"Aquesta casa podria ser datada d'inicis de segle XX. Tradicionalment ha estat atribuïda a l'arquitecte municipal, Manuel Raspall degut a la utilització en la façana d'alguns elements arquitectònics que recorden la seva obra.","coordenades":"41.6332000,2.1618600","utm_x":"430190","utm_y":"4609391","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42460-foto-08033-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42460-foto-08033-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42460-foto-08033-19-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Manuel Raspall (atribuït)","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42461","titol":"Cementiri Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-municipal-2","bibliografia":"MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cementiri municipal format per un conjunt de construccions funeràries organitzades en tres recintes a través d'una trama de passeigs o carrers disposats en rectangle. El perímetre és de planta rectangular bàsicament, amb un espai afegit a la banda esquerra on hi ha una porta d'accés més moderna fent xamfrà. El primer recinte, és el més antic, on està situada l'entrada principal del cementiri. La portalada està formada per un conjunt de dovelles de grans dimensions formant un arc de mig punt. Al centre, la data de construcció '1883', i per damunt, en relleu, segurament afegit en èpoques posteriors l'escut de Caldes de Montbui. La portalada de dovelles està integrada a un mur perimetral que resseguint la porta acaba amb una coberta de maó on damunt s'hi troba col·locada la creu, realitzada en ferro forjat. A l'entrada hi ha dos parterres situats ambdós costats, on s'hi troben els panteons més antics, com el de la família Torres i Germà, de l'any 1898, o el de la família Augé. Darrera dels panteons de la banda dreta es troba la fossa comú, on el mes d'octubre d'aquest any s'han instal·lat un seguit creus, totes elles blanques. Els nínxols d'aquest cementiri estan ordenats per illes, carrers i categories. Així trobem els nínxols de primera categoria, o panteons familiars; els nínxols de segona categoria, semblants a una capelleta, caracteritzats per ser familiars, de dos pisos, superposats, amb teuladeta de doble vessant pels més antics, tot i que d'èpoques més modernes podem trobar-ne amb coberta plana, i amb l'ossera disposada al davant de cadascun. Finalment, els nínxols de tercera categoria, que només trobem adossats al mur perimetral del cementiri. A l'oest, hi ha un segon espai, de planta rectangular, En aquest fent xamfrà s'ubica l'entrada més nova del cementiri. Bàsicament està ordenat per un seguit de nínxols de paret, anomenats de tercera categoria, i un seguit de nínxols de capelleta, aquests de segona categoria tocant a la paret orientada al sud-oest. Destaquen les noves creus de la fosa comú protestant que s'han col·locat durant el més d'octubre del 2008. Seguint pel passadís central, s'accedeix a un tercer espai, bàsicament format pels nínxols - capelleta i un seguit de panteons, d'on destaca el de l'artista Manolo Hugué. L'últim espai és el més modern, i que està en procés d'expansió, distribuït en tres illes i carrers, i on hi ha la previsió de construcció de cent nínxols de segona categoria (amb dues sepultures i ossera).","codi_element":"08033-20","ubicacio":"C-59 direcció Sant Feliu de Codines, PK. 15","historia":"L'antic cementiri de Caldes de Montbui estava situat a la Plaça de Pau Surell, al costat de l'Església de Santa Maria. Un cop construït el nou cementiri l'any 1883, es va fer el trasllat dels nínxols i l'ossera.","coordenades":"41.6382800,2.1726500","utm_x":"431094","utm_y":"4609947","any":"1883","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42461-foto-08033-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42461-foto-08033-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42462","titol":"Can Sanmartí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sanmarti","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, lleugerament inclinada, i construïda amb teula àrab. La façana principal s'organitza a partir d'un eix vertical que ordena les dues obertures (finestral i portalada). La porta, està formada per una arcada de mig punt de grosses dovelles. La finestra de la planta pis adopta una dimensió quadrangular, amb els llindars i brancals de pedra. En la llinda d'aquesta es pot llegir la inscripció 'PERE:GRAU.1601'. Aquest edifici fa mitgera amb les edificacions del costat de forma irregular, obrint les seves façanes a dos carrers i a una placeta que dona al carrer de Barcelona i al carrer d'Hostalrich. L'edifici està rematat per un ràfec amb una filada de teules amb una barana pel damunt. Les cantonades estan fetes amb carreus de pedra i els acabats del pla de la façana, estan arrebossats deixant veure un color sorrenc. A l'interior s'hi troba la fàbrica de pastes, on es poden observar diverses arcades.","codi_element":"08033-21","ubicacio":"Carrer de Barcelona, núm. 40","historia":"L'edifici hauria estat construït sobre l'antiga capella de Sant Pere. El carreró per on s'accedeix a la casa comunica amb la Plaça de l'Església, anomenada antigament Plaça de l'Om. Des de fa anys, la casa Santmartí està inclosa al carrer de Barcelona. Al seu interior s'hi troba la fàbrica de pastes, des de l'any 1700, tot i que va ser a l'actual casa pairal situada al carrer Barcelona, núm. 40 bis on es comença amb la primera màquina. L'any 1700, Isidre Sanmartí va observar les propietats que tenia la pasta que s'obtenia de la barreja de la farina provinent del blat barrejada amb l'aigua calenta. Ben aviat es va adonar de que aquesta barreja, apta per al consum humà, quedava rígida amb el transcurs de les hores, i va començar a tractar la massa en la forma i la textura. Inventà doncs, un aparell fet de fusta, amb uns orificis de sortida i un altre d'entrada. En posar la pasta al seu interior i pressionar, la massa sortia en forma de fils, actualment el que es coneix amb el nom de tallarines si són aplanats o espaguetis si tenen forma arrodonida. S'adonà també que un cop seca, aquesta es conservava durant molt de temps i es podia tornar a menjar en qualsevol moment si es bullia en aigua. A partir d'aquí és quan neix l'empresa de fideuers Sanmartí de Caldes, continuant amb la tradició les generacions següents. Així tenim, en Carles Sanmartí i Caselles i en Josep Sanmartí i Castellà. L'any 1855 s'incorpora al negoci la quarta generació, en Jaume Sanmartí i Farreras, constant oficialment en els registres de l'Ajuntament de Caldes de Montbui com a fabricant de pastes de sopa. En la cinquena generació, va estar al capdavant del negoci en Josep Sanmartí i Cladelles. La sisena generació va ser la que es va adonar del futur comercial que tenia la pasta que s'havia començat a fer al segle XVIII. Jaume Sanmartí i Samsó, més conegut com 'l'Avi', va començar aquesta nova projecció que fou seguida pel seu fill Josep Sanmartí i Casabayó i la seva esposa, que es va posar al capdavant del negoci a causa de la mort prematura del setè Sanmartí de la generació. Aquests van donar una empenta molt important al negoci amb la incorporació de la tecnologia més puntera i adequaren les instal·lacions de manera que el negoci es va convertir en una empresa competitiva entre els anys 1940 i 1975. Després d'aquests anys, la família deixà el negoci de la pasta en un segon terme i, sense oblidar-ho es dedicarà a altres activitats. L'any 1998, després de la mort de l'Eulàlia Rifé i Catafau, esposa d'en Josep Sanmartí i Casabayó, entra a fer-se càrrec del negoci familiar en Carles Sanmartí i Rifé. Des d'aquest moment, es fa una aposta per mantenir un procés de fabricació artesanal fent servir tècniques antigues. S'incorporà també maquinària i noves tecnologies per poder rendibilitzar el negoci i poder ésser competitius amb productes orientats cap al comerç tradicional i artesanal. L'any 2003, l'empresa rep un reconeixement públic pels tres segles d'història de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona","coordenades":"41.6327100,2.1623300","utm_x":"430228","utm_y":"4609337","any":"1601","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42462-foto-08033-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42462-foto-08033-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42463","titol":"Can Berenguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-berenguer","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, construïda entre mitgeres i amb la coberta plana. La façana presenta dos eixos verticals d'ordenació. La simetria de la façana queda trencada per la incorporació a la planta baixa, d'una nova porta. La façana té un clar component vertical. Les obertures tenen proporcions verticals i són de característiques semblants, en funció de la planta on es troben disposades. La façana queda rematada per un coronament en forma de barana que amaga la coberta, amb elements de caire modernista. L'acabat de la façana és a base d'un estucat imitant la pedra picada i els remats són d'inspiració modernista, a base de frisos composats per vàries rajoles de ceràmica decoratives que alternen el color blau i blanc. Les baranes de les balconeres amb voladís són de forja. S'observa també que totes les finestres de fusta han estat substituïdes per tancaments d'alumini de color marró fosc, imitació de fusta. El portaló de fusta que es plega en tres fulls per banda, i que es troba al costat dret de la façana, sembla ser que hauria estat recuperat de l'antiga construcció i restaurat.","codi_element":"08033-22","ubicacio":"Carrer d'en Bellit, num. 4","historia":"La casa es troba situada a proximitat de l'antiga plaça de Sant Bartomeu. Es creu que el carrer on es troba Can Berenguer, antigament hauria dut el nom de carrer de Ca l'Oliver ja que en aquell indret hauria existit un hostal amb el mateix nom. Can Berenguer hauria estat construïda l'any 1870, i formaria part de la casa pairal de la família. Sentmenat, que va ser destruïda per un incendi provocat per un mosso descontent, que treballava a la propietat. A partir d'aquell moment la família Sentmenat passà a viure a la casa situada actualment al carrer de Vic, i que fa cantonada amb el carrer d'en Bellit. La casa seria comprada l'any 1909, per la família Berenguer que la faria reconstruir. Cap els anys 1920 es va realitzar la nova façana d'estil modernista, i fa poc, malmesa pel temps, els seus propietaris van tornar a fer una reforma de l'interior.","coordenades":"41.6348200,2.1620300","utm_x":"430206","utm_y":"4609571","any":"1870","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42463-foto-08033-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42463-foto-08033-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42463-foto-08033-22-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42464","titol":"Cal Moreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-moreu-0","bibliografia":" AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.<\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. Adossat a la dreta de la façana principal hi ha un altre edifici que consta de planta baixa i terrassa, amb la coberta plana i transitable, i un tancament mural a base d'arcades per damunt de les quals hi ha una petita coberta de teula àrab recolzada sota una motllura que li serveix de ràfec. La coberta és a dues aigües, i està construïda amb teula àrab. Els pisos queden dividits horitzontalment per una sèrie de petites motllures que marquen les diferents plantes. La façana queda rematada per un ràfec per damunt del qual sobresurt una volada de teules. Està arrebossada i pintada. Durant el treball de camp no s'ha pogut accedir al seu interior. Segons el Sr. Raimundo Garcia, al seu interior destaquen unes arcades de mig punt amb dovelles de grans dimensions i dos finestrals d'estil gòtic, un d'ells amb festejador i l'altre amb una llinda on es pot veure un escut esculpit a la pedra.<\/p> ","codi_element":"08033-23","ubicacio":"Carrer d'en Bellit, núms. 6 - 8","historia":" Can Berenguer formava part de l'antiga casa pairal de la família Sentmenat. Degut a l'incendi provocat per un mosso que treballava a la propietat, la casa va quedar en molt mal estat i la família Sentmenat passà a viure a la casa situada actualment al carrer de Vic, i que fa cantonada amb el carrer d'en Bellit. Durant molts anys se la va conèixer com la casa cremada, fins que en Carles Moreu, la comprà a en Josep Maria Germà, pare de la senyora de Can Sentmenat. Un cop passada la guerra la família Moreu van arreglar-la. En començar a treure les runes van aparèixer les arcades i alguns altres elements singulars.<\/p> ","coordenades":"41.6349000,2.1621700","utm_x":"430217","utm_y":"4609580","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42464-foto-08033-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42464-foto-08033-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42464-foto-08033-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-14 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42465","titol":"Col·legi del Carme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/collegi-del-carme","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici construït entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La coberta està construïda amb teula àrab i presenta quatre vessants amb un ràfec a base de maons superposats per l'interior del qual passa la canal que recull les aigües pluvials. Les obertures de les façanes tenen proporcions verticals i són de semblants característiques; a la planta baixa i al tercer pis es poden observar vàries obertures aparellades idèntiques, emmarcades per una mena de donant la impressió d'una obertura molt més ample. L'entrada principal es troba a la façana que dona al carrer d'en Bellit. Destaquen els dos finestrals que es disposen l'un sobre l'altre, en el primer i segon pis per damunt del portal de pedra que dóna accés a l'edifici. A la llinda del finestral del primer pis es pot llegir la data 1707. L'ampit, la llinda, i els brancals d'ambdós finestrals de pedra presenten un treball escultòric a base de motllures i relleus. També cal destacar altres dos elements arquitectònics realitzats en pedra com la cantonada de l'edifici i una volta que es troba a l'interior del col·legi que no s'ha pogut fotografiar perquè els alumnes es trobaven a l'interior de l'escola.","codi_element":"08033-24","ubicacio":"Carrer d'en Bellit, núms. 7-9","historia":"Es desconeix la data de construcció de l'edifici, degut a les modificacions realitzades amb el pas dels anys. De tota manera per la data (1707) que es pot llegir encara en la llinda del finestrals de pedra del primer pis, que es troba a la façana principal permetria parlar d'inicis del segle XVIII. Per altra banda cal tenir en compte l'arcada de pedra de l'interior de l'escola i que segons comenten a la recepció de l'escola, podria ser d'època medieval. Se sap que la família Palaudarias havien estat els propietaris de l'edifici i que aquests tingueren una filla anomenada Mercè que decidí entrar a l'ordre de les Germanes Carmelites de la Caritat. Els pares deixaren l'edifici en herència a la seva filla, i per tant, aquest va passar a formar part de la Congregació. Les Germanes Carmelites eren les que portaven el Col·legi de l'Hospital (Residència i Hospital de Santa Susanna) a principis de segle XX, i aproximadament cap a l'any 1919 es varen traslladar al nou edifici ubicat al carrer d'en Bellit.","coordenades":"41.6350400,2.1622500","utm_x":"430224","utm_y":"4609595","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42465-foto-08033-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42465-foto-08033-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42466","titol":"Cal Doctor - Cal Botons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-doctor-cal-botons","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a quatre aigües, construïda amb teula àrab. Les obertures de la façana estan disposades en franges de composició i ordre vertical. En la façana principal s'hi poden observar tres bandes verticals, en les quals es disposen les finestres, sense cap alineació. Aquestes tenen diferents mides i proporcions encara que totes elles tenen un clar component vertical. Les finestres del tercer pis de la façana principal tenen una balconera amb un petit voladís i barana de ferro forjat.. En el segon pis hi ha una balconera central, amb un voladís de rajoles ceràmiques i barana de ferro; A banda i banda s'observen dues petites finestretes gairebé simètriques que presenten una llinda de pedra cadascuna. A la planta baixa, destaca el portal amb la llinda, brancals i marxapeus de pedra molt ben treballada. La finestra situada a la dreta ha estat modificada per l'existència d'una activitat comercial. Pel que fa a la façana que dona a les escales del Parc de l'Onze de Setembre, cal destacar la utilització del maó en la construcció dels brancals les finestres del tercer pis, que es combina amb una llinda de fusta. En el segon pis també se'n observen dues de mateixes dimensions utilitzant el maó, però en canvi la llinda és de pedra. La façana està arrebossada i pintada, quedant tota ella rematada per un voladís de formigó de 40 cm d'amplada i un canaló que recull les aigües pluvials de la teulada. Un cop travessat el cancell, s'observa al sostre, una petita part restaurada del que fou una volta de pedra de grans dimensions.","codi_element":"08033-25","ubicacio":"Carrer del Forn, núm. 1","historia":"És força probable que aquesta casa tingui els seus orígens durant els segles XV - XVI. El nom pel qual es coneix la casa s'explica perquè sembla ser que l'antiga propietària hauria portat un vestit amb molts botons. Actualment es troba situada a l'inici del carrer del Forn, en la unió d'aquest amb el carrer de Joan Samsó; però antigament durant els anys 1610 – 1630, es trobava situat en la intersecció dels carrers anomenats de Les Fonts, de l'Oliar i del camí del safareig públic de La Piqueta, justament al costat del Torrent Salzer, és a dir, en la Placeta o Plaça de la Font del Lleó (1540), on es trobava la Font Freda. En el segle XV, el municipi tenia dues fonts d'aigua freda, una ubicada a la Plaça de la Font, amb l'aigua provinent del Torrent Salzer i la font del Portal de Barcelona. Tant el carrer del Forn com el carrer de Joan Samsó són d'origen i traçat medieval.","coordenades":"41.6342200,2.1624400","utm_x":"430239","utm_y":"4609504","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42466-foto-08033-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42466-foto-08033-25-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42467","titol":"Edifici del carrer del Forn, 5-7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-del-carrer-del-forn-5-7","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, construïda entre mitgeres, amb un pati al darrera. La coberta presenta vàries vessants, de teula àrab, amb un petit ràfec fet de maons. La façana ha estat rehabilitada, preservant dos elements arquitectònics de gran qualitat com són els finestrals gòtics. L'arrebossat exterior emmarca els dos finestrals, on s'observa un gran treball escultòric tant pel que fa a les motllures i relleus com a la decoració. Un d'ells presenta una finestra geminada i l'altre un arc flamíger. En aquesta façana es poden identificar tres franges horitzontals, amb una tipologia i disposició de forats molt diferent. La planta baixa presenta dues obertures de grans dimensions, una d'elles la porta d'entrada a la farmàcia; al costat, d'altres una mica més petites que corresponen als aparadors. Cal destacar que a l'aparador que queda per sota del finestral gòtic es troba la farmàcia modernista que està actualment en fase de restauració. A la segona planta totes les obertures són simètriques, a excepció dels dos finestrals gòtics esmentats més amunt. El pis superior, està format per 5 obertures d'iguals proporcions verticals, coronades per uns arcs. A la banda esquerra, les obertures són pràcticament quadrades. L'acabat de la façana és d'arrebossat. A l'interior de l'edifici cal destacar les arcades de pedra que formen part dels elements estructurals de l'edifici i que estan molt ben conservades.","codi_element":"08033-26","ubicacio":"Carrer del Forn, núm. 5-7","historia":"A l'interior d'aquest edifici, la Fundació Codina està restaurant l'antiga farmàcia d'època modernista, a la qual el públic podrà accedir-hi des de l'interior de la planta baixa del número 5 del mateix carrer (farmàcia Codina).","coordenades":"41.6340800,2.1624300","utm_x":"430238","utm_y":"4609489","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42467-foto-08033-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42467-foto-08033-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42467-foto-08033-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42468","titol":"Casa Delger al carrer del Forn","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-delger-al-carrer-del-forn","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta d'aquest edifici és inclinada i construïda amb teula àrab. La façana és fonamentalment simètrica respecte un eix de simetria. Les diverses plantes es distingeixen per la incorporació d'elements arquitectònics diferents en cadascuna d'elles. A la planta baixa hi ha dues obertures amb un arc rebaixat. A la dreta de la façana hi ha el portal d'entrada, i a la seva esquerra, una finestra amb una petita barana de forja molt treballada. El segon pis, presenta dues obertures totalment simètriques, amb esgrafiats i una balconera amb un voladís motllurat i una barana de forja, que va d'una banda a l'altra de la façana. Per damunt, al tercer pis, hi ha tres obertures formant tres arcades separades per pilars decorats, amb una petita barana de forja a cadascuna d'elles. L'edifici queda rematat per una cornisa de pedra artificial amb mènsules decoratives i per un ampit o frontó adornat amb esgrafiats que amaga la coberta. Els acabats de la façana són a base d'estucats imitant els carreus de pedra.","codi_element":"08033-27","ubicacio":"Carrer del Forn, núm. 8 bis","historia":"Durant el 1930, Joaquima Delger Padrinas, el seu marit Pau Armengol i el Dr. Joaquim Delger, iniciaren la restauració de la casa pairal Delger, situada al carrer del Dr. Delger. També en aquest mateix any feren edificar la Casa Delger al carrer del Forn. La Sra. Joaquima Delger fou la darrera en viure a la casa pairal. En morir, sense fills, quedà com hereu el seu cosí germà, el Dr. Joaquim Delger Bueno. Més tard la planta baixa es transformà en una merceria, coneguda amb el nom de 'Ca la Rosita', i en tancà la botiga, aquest edifici va romandre tancat durant força anys, fins que l'any 1959, concretament el 25 d'octubre, la casa Delger fou lliurada a l'Ajuntament de Caldes de Montbui, com a bé per a tots els calderins, convertint-se en escola de música","coordenades":"41.6337400,2.1624200","utm_x":"430237","utm_y":"4609451","any":"1930","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42468-foto-08033-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42468-foto-08033-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42468-foto-08033-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42469","titol":"Casa al carrer del Forn, 12-14","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-del-forn-12-14","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, construït entre mitgeres, que consta de planta baixa i pis, amb la coberta a un sol vessant, construïda amb teula àrab. La planta baixa presenta quatre obertures totalment simètriques; Al centre de la façana dues finestres i als extrems d'aquesta, dues portes. Els baixos de la façana estan protegits per cinc fileres de llambordes decoratives, que s'augmenten a 7 pujant pels brancals. El segon pis, presenta el mateix grau de simetria; és a dir, una balconera amb voladís motllurat i aguantat per unes mènsules que a la vegada decoren les llindes de la planta baixa, amb una barana de forja amb dos finestrals als extrems de cada balcó. La façana de la casa queda rematada per una motllura senzilla per damunt de la qual hi ha uns ulls de bou i un voladís per damunt del qual s'observa un petit muret amb decoracions a la seva part superior que en arribar a la part central de l'edifici adopta una major alçada, a mena de frontó, amb ornaments més rics que marquen clarament l'eix central de la façana.","codi_element":"08033-28","ubicacio":"Carrer del Forn, núms. 12-14","historia":"Sembla ser que a finals del segle XIX aquesta casa havia estat propietat de la família Sanmartí. L'època de construcció queda evidenciada per la inscripció que hi ha en el petit frontó que marca l'eix central de simetria de la façana, fent referència a l'any 1892.","coordenades":"41.6335400,2.1625700","utm_x":"430249","utm_y":"4609429","any":"1892","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42469-foto-08033-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42469-foto-08033-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42469-foto-08033-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42470","titol":"Casa Poch - Can Figuls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-poch-can-figuls","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular construïda entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants. L'edifici queda rematat per un petit ràfec, amb un canaló i els baixants de zenc. El conjunt de la façana és el resultat de la unió de tres cases. La façana està formada per tres franges verticals amb obertures. Destaquen els elements de pedra treballada, com són la finestra gòtica de la casa núm. 31, amb l'ampit, la llinda i els brancals amb relleus i motllures de gran treball escultòric; de la casa núm. 29 cal destacar el portal adovellat amb pedres de grans dimensions, que forma un arc de mig punt. Per damunt del portal, hi ha una finestra emmarcada amb pedra. A la planta baixa dels números 27 i 31 s'ha intentat minimitzar l'impacte visual que suposa l'obertura de dos espais dedicats al comerç, intentant donar una imatge de conjunt; s'han afegit brancals de pedra i unes bigues de ferro oxidades, imitant una llinda antiga de fusta. L'interior del núm. 29 ha estat reformat, intentant preservar els elements arquitectònics d'importància. Es pot observar un arc restaurat de pedra, amb el sostre de bigues i llates de fusta. El portaló que tanca la casa, també és de fusta, en procés de restauració; el terra és de tova. Enganxat a la part esquerra de l'arc de dovelles de l'entrada del núm. 29, es pot observar unes rajoles ceràmiques de color blanc, emmarcades per un fris blau, on s'hi pot llegir 'CONSULTORIO-MÉDICO. REUMATISMO-CIÁTICA-GOTA', i per sota mateix, 'Dr. Figuls'.","codi_element":"08033-29","ubicacio":"Carrer del Forn, núm. 27-31","historia":"La casa Poch, està formada per dues cases comprades pels avantpassats dels actuals propietaris, fa entre 150 i 200 anys aproximadament. L'any 1958 s'hi va annexionar la casa del núm. 31. En llarg dels anys s'hi han realitzat nombroses reformes en cada una de les cases. L'última reforma important fou realitzada l'any 1976.","coordenades":"41.6331200,2.1628200","utm_x":"430270","utm_y":"4609382","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42470-foto-08033-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42470-foto-08033-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42470-foto-08033-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|93|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42471","titol":"Casa Sagrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-sagrera","bibliografia":" AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui.<\/p> GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.<\/p> MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Actualment enderrocada, únicament se'n conserva l'escala i el pou.","descripcio":" La casa va ser enderrocada l'any 2020, únicament se'n conserva l'escala i el pou.<\/p> Casa de planta rectangular que constava de planta baixa i dos pisos, amb la coberta construïda de teula àrab i inclinada a dues vessants. Tot i que durant el treball de camp, la casa restà tancada, a la façana que donava al jardí s'hi podia observar algun element arquitectònic des de l'exterior (llindar de pedra d'alguna obertura). Des del carrer d'Hostalrich, era visible l'arcada de pedra de sota l'escala i el pou, igualment de pedra, amb l'escut de la vila de Caldes gravat.<\/p> ","codi_element":"08033-30","ubicacio":"Carrer d'Hostalric, núm. 3","historia":" La Casa Sagrera, també anomenada Casa de Banys Sagrera, es trobava situada al carrer de Barcelona, cantonada amb el carrer d'Hostalrich i la Placeta de Sant Martí. Havia contingut l'Escrivania de la Casa Sagrera'. L'any 1840 va ser adquirida pel govern i transformada en Hospital Militar i dipòsit. A finals del segle XIX una part de l'edifici s'utilitzà de quarter de la tropa militar. Més endavant serví com a caserna de la Guàrdia Civil, fins que fou enderrocada. La casa Sagrera era una petita part del conjunt que formava l'antiga escrivania i l'Hospital Militar.<\/p> ","coordenades":"41.6328800,2.1617700","utm_x":"430182","utm_y":"4609356","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Desaparegut","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42471-foto-08033-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42471-foto-08033-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42471-foto-08033-30-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-06-23 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"També anomenada Casa de Banys Sagrera.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"42472","titol":"Antigament Can Fontcuberta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antigament-can-fontcuberta","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dues aigües, construïda amb teula àrab. La planta baixa estava destinada a destil·leria i botiga, com encara es pot llegir per damunt de la persiana: 'LA VALLESANA'.La coberta té un voladís d'uns 30 cm aproximadament de la façana amb una cornisa motllurada. Actualment, està taponada per vegetació, les arrels de la qual, acceleren molt més ràpidament el procés de degradació de l'estructura. La façana es composa de tres eixos verticals, tot i que la distribució de les obertures de la planta baixa per a fer-hi un establiment fa que la uniformitat quedi trencada. En el centre de la façana, concretament a la segona planta s'observa un escut heràldic en relleu, amb dos ramells de raïm a cada costat i la inscripció 'MARCA DE FABRICA'. L'acabat de la façana és d'arrebossat senzill, sense esgrafiats ni pintura. No obstant això, destaquen els dos mosaics ceràmics d'antics anuncis de licors de fabricació local, situats a banda i banda i banda d'una de les finestres de l'antiga botiga, fetes en rajola ceràmica, de 15 cm x 15 cm cadascuna, amb una superfície total de 11 rajoles d'alçada per 4 d'amplada amb un fons groguenc i un fris que les emmarca de color blau. A la publicitat del costat esquerra es llegeix acompanyat de la imatge de l'ampolla 'FLORS DEL REMEY - EL LICOR CLASICO'. Al costat dret, seguint el mateix estil amb la imatge de l'ampolla i etiqueta que recorda l'Anís del Mono, destil·lat a Badalona, es llegeix 'ANIS NARANJA, LA BEBIDA IDEAL'.","codi_element":"08033-31","ubicacio":"Carrer Major, núm. 55","historia":"Antigament era coneguda com a Can Fontcuberta. Els propietaris tenien una destil·leria de licors casolans a la part del darrera de la botiga. En canviar de lloc, aquesta casa va quedar en desús.","coordenades":"41.6338800,2.1634000","utm_x":"430319","utm_y":"4609466","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42472-foto-08033-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42472-foto-08033-31-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42473","titol":"Cal Torrents - Cal Manyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-torrents-cal-manya","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos més planta soterrani degut al desnivell del carrer. La coberta és plana i transitable. La façana principal del carrer Major presenta quatre eixos verticals que ordenen les diferents obertures. Les finestres tenen unes proporcions clarament verticals i són de semblants característiques essent les de la primera i segona planta totes simètriques tant pel que fa a la verticalitat com horitzontalitat. Les que estan situades al segon pis tenen una barana de forja, amb balconera sense voladís. En canvi les que estan situades al primer pis, totes elles tenen accés a una gran balconera amb voladís i barana amb un treball de forja remarcable, que va d'un extrem a l'altre de la façana principal, i ocupant part de la cantonada amb el carrer Madella. Finalment a la planta baixa, hi ha quatre obertures reixades, una de les quals es la porta principal d'accés a la casa. L'edifici queda rematat per una cornisa i una barana amb un ampit d'obra que marca clarament el centre de la façana. Aquesta està arrebossada, amb un sòcol de ciment pintat a la part baixa, seguint el desnivell del carrer.","codi_element":"08033-32","ubicacio":"Carrer Major, núm. 43","historia":"Aquesta casa, que actualment pertany al Sr. Joaquim Torrents Pocull, va ser construïda a finals del segle XIX, quan la vila de Caldes de Montbui va començar a expandir-se fora de la muralla. Originàriament, la casa duia el nom de Cal Manyà, ja que l'avi del propietari actual tenia l'ofici de manyà. El seu fill explica durant el treball de camp que fou el seu avi qui realitzà tots els elements de ferro forjat de la façana com ara les reixes de les finestres, la porta d'entrada i la balconada. També fou ell qui realitzà alguns dels fanals i elements decoratius que actualment es troben a la Plaça de la Font del Lleó i en altre indrets del municipi, i els forjats del presbiteri de l'església de Santa Maria.","coordenades":"41.6338900,2.1634100","utm_x":"430320","utm_y":"4609467","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42473-foto-08033-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42473-foto-08033-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42473-foto-08033-32-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42474","titol":"Conjunt de Can Alrich","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-de-can-alrich","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de tres cases adossades de planta rectangular que consten de planta baixa i pis per les cases amb número 17 i 19 i de planta baixa i dos pisos per la casa del núm. 18. Les cases núm. 17 i 19 tenen la coberta plana, en forma de terrassa, transitable, diferenciant-se entre elles perquè la casa del núm. 17, va fer construir a la terrassa una pèrgola de pilars i bigues de ciment pintades del color de la façana. Ambdues presenten un remat a l'alçada de la terrassa transitable a mena de voladís horitzontal d'uns 50 cm. La casa central, amb el núm. 18, presenta la coberta a quatre vessants amb una terrassa al darrera, feta de teula àrab i rematada per un ràfec a manera de cornisa. La façana presenta un eix clarament simètric; la pèrgola uniformitza l'alçada dels tres cossos. Les cases dels números 17 i 19 tenen a la planta baixa una porta central amb dues finestres laterals, una per banda, i un arc rodó. Al primer pis, tres obertures composades per dues finestres verticals i al mig una de més llarga que dona accés a un petit balconet amb rajola de ceràmica i barana forjada d'iguals dimensions. La casa del núm. 18 presenta a la planta baixa una porta amb arc, i els finestrals a banda i banda, rectangulars, amb uns reixats de forja espectaculars. Al primer pis hi ha una gran balconada que va gairebé de banda i banda de la façana, amb tres obertures verticals que s'hi comuniquen entre elles; aquestes estan emmarcades per un relleu imitant la pedra en forma de brancals i llinda, però pintat i amb una tonalitat grisa que fa ressaltar aquesta balconada. Finalment, al segon pis, tres finestres amb arc, i dues columnes al mig que donen homogeneïtat al conjunt arquitectònic. Entre aquesta balconada i el segon pis, es pot observar l'escut de la Verge enlairat per dos àngels.","codi_element":"08033-33","ubicacio":"Plaça de la Font del Lleó, núms. 17-19","historia":"Originàriament aquet edifici era un balneari del segle XIX, conegut amb el nom de Can Alrich, i ja entrat el segle XX amb el nom de Balneari Alrich o del Remei. Popularment també se'l coneixia com Can Targa. Els propietaris van vendre'l al Sr Cortès, el qual va fer enderrocar el balneari als voltants dels anys 1940, després de la guerra civil espanyola, transformant-ho en cases. D'aquest antic balneari tan sols s'aprofitaren els fonaments i els murs portants de la planta baixa. Actualment són tres cases. La casa del núm. 17 era coneguda com a Can Balaguer (treballador del Sr. Cortés), la número 18 era la casa del fill del Sr Cortés, i era coneguda com a Can Cortés, i la tercera, el núm. 19 era la casa del constructor qui va realitzar les obres, Can Miró. Anys després, la casa central, (núm. 18) passa a ser propietat del Balneari Victòria i el Sr. Cortés comprà la casa del constructor, Can Miró al núm. 19.","coordenades":"41.6335200,2.1634200","utm_x":"430320","utm_y":"4609426","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42474-foto-08033-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42474-foto-08033-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42474-foto-08033-33-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42475","titol":"Conjunt Raval del Remei 1- 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-raval-del-remei-1-3","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. Pel carrer del Raval trobem les entrades amb els números 1 i 3. Aquest conjunt també fa cantonada amb el carrer Major núm. 130. La coberta, de quatre vessants està construïda amb teula àrab. A la façana que dona al carrer del Raval del Remei núm. 1 - 3 s'observen dues portes a la planta baixa, una és rectangular amb la llinda de fusta i els brancals de pedra (núm.1); l'altra és d'arc rebaixat amb les dovelles i els brancals de pedra (núm.3). Al primer pis hi ha dues finestres d'estil gòtic. La que es troba situada per sobre del núm. 1 té la llinda decorada amb un arc polilobulat en relleu, i l'altre, per damunt del núm. 3, i que dona a un petit balcó sense voladís presenta la llinda decorada amb dos petits arcs lobulats. Pel que fa al segon pis s'observen cinc obertures, totes elles rectangulars i disposades tres d'elles per damunt del núm. 3 i una per damunt del núm. 1, a excepció en aquest mateix número d'una finestra amb arc de mig punt. Per sobre hi ha una cornisa decorativa que la separa del ràfec de la teulada, i on es poden observar elements decoratius romboïdals. L'aigua de la teulada és recollida per una canal i un canaló baixant que s'integra a l'obra en coure i que desapareix abans d'arribar a la planta baixa on queda amagat a l'interior de la paret mestra incorporant-se a la xarxa de recollida d'aigües pluvials del municipi. Pel que fa a la façana de l'edifici que dona al carrer Major i que du el núm. 130, s'observen dues obertures rectangulars a la planta baixa. Una petita, que serveix de porta d'entrada a la casa, i a la dreta de la façana, una porta gran, on hi ha el garatge, totes dues de ferro oxidat. El primer pis, té tres obertures verticals; la del mig presenta una finestra amb brancal, llinda i ampit de pedra. Les dues laterals, són dues balconeres amb reixat de ferro i sense voladís. A la segona planta hi ha dues finestres. Per sobre hi ha la cornisa que continua el mateix sistema decoratiu a base d'elements ceràmics romboïdals. La cantonada de l'edifici està feta amb carreus de pedra vista mentre que la resta de la casa està arrebossada i pintada.","codi_element":"08033-34","ubicacio":"Carrer Raval del Remei, núm. 1-3 , cantonada carrer Major","historia":"Possiblement l'origen d'aquest edifici és del segle XVI i XVII, ja que és en aquesta època quan s'esdevé l'expansió de la ciutat fora de les muralles del Portal de Vic, formant el que es coneix com el barri del Raval del Remei.","coordenades":"41.6362100,2.1616300","utm_x":"430174","utm_y":"4609726","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42475-foto-08033-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42475-foto-08033-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42475-foto-08033-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"El mateix edifici té façana al carrer Major amb el núm. 130.","codi_estil":"93|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42476","titol":"Can Costeria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-costeria","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"reformada","descripcio":"Edifici de planta irregular formant xamfrà, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta a tres vessants de teula àrab. Antigament tenia planta baixa i dos pisos. Després de la reforma no fa gaire temps, va guanyar un pis. Al centre s'obre la porta principal, amb un arc rebaixat i els brancals de carreus de pedra, de confecció moderna. Per damunt de la porta, es troba una finestra d'estil gòtic amb la llinda feta de dues peces i una decoració magnífica. Les finestres que s'obren a banda i banda a la planta baixa són rectangulars, protegides amb una reixa de ferro. Les obertures del segon pis, tenen la llinda i els brancals fetes amb carreus de pedra i donen pas a un petit balcó gairebé sense voladís i per moltes d'elles les pedres són de confecció moderna. L'últim pis està separat per la resta per una cornisa i en ell s'obren un seguit d'obertures quadrangulars de petites dimensions però seguint el mateix perfil. La façana està arrebossada i pintada. Per sota de la teulada hi ha una canal per la recollida d'aigües pluvials, dissimulada sota un ràfec fet amb maons que s'intercalen geomètricament. La cantonada de l'edifici està feta amb carreus de pedra vista mentre que la resta de la casa està arrebossada i pintada.","codi_element":"08033-35","ubicacio":"Carrer Raval del Remei, núm. 2","historia":"A finals dels anys 1990 i principis del 2000, Can Costeria va ser enderrocada parcialment i es construí un edifici plurifamiliar. De la casa originària només queden algunes parets mestres, fonaments i els elements de pedra originaris de la façana, com la balconada dreta, que dona al carrer Major, l'arc de la porta que sortí en gran part ja que estava conservat sota l'acabat de l'antiga façana, i el conjunt compositiu que formava la porta i el finestral gòtic.","coordenades":"41.6361800,2.1617800","utm_x":"430186","utm_y":"4609722","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42476-foto-08033-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42476-foto-08033-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42476-foto-08033-35-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42477","titol":"Casa al Raval del Remei, 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-raval-del-remei-5","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa pis i golfes. Presenta coberta inclinada, construïda amb teula àrab. Destaquen la portalada de la planta baixa i la finestra amb balcó de la primera planta, seguint un mateix eix central. Al segon pis hi ha una obertura de forma quadrada, que es troba desplaçada de l'eix central, i amb un acabat senzill, l'objectiu de la qual era el de ventilació de les golfes. Els brancals i les llindes de les obertures són de pedra d'esmolet.. Els acabats del pla de la façana són arrebossats. La façana està rematada per un petit voladís en forma de cornisa, amb una canal de ceràmica i el baixant d'uralita, que en arribar a la planta baixa, desapareix per l'interior de la façana per anar a trobar l'escomesa de les aigües pluvials del carrer. La finestra té un petit balcó, amb una reixa senzilla en ferro forjat. A la dovella central de la portalada s'hi pot observar un escut amb una inscripció i la data 1555. Al costat dret de la façana arran de paret, just en el xamfrà que dona a una androna, s'observa una construcció de pedra, d'un metre aproximat de diàmetre, i 50 centímetres per la part més alta, tapat amb ciment arran del terra, que hauria recollit les aigües de pluja essent utilitzat com a pou o dipòsit d'aigua. Avui en dia està parcialment destruït. En el ràfec de la casa s'observen varis nius d'oreneta (Delichon urbica).","codi_element":"08033-36","ubicacio":"Carrer Raval del Remei, núm. 5","historia":"Segurament es tracta d'una construcció del segle XVI, per la data de 1555, que es pot llegir en l'escut que es troba gravat en la dovella central del portaló d'accés a la casa.","coordenades":"41.6362100,2.1616600","utm_x":"430176","utm_y":"4609726","any":"1555","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42477-foto-08033-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42477-foto-08033-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42477-foto-08033-36-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42478","titol":"Casa al Raval del Remei, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-raval-del-remei-6","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"restaurada","descripcio":"Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres d'uns sis metres de façana que consta de planta baixa i tres pisos. De la façana original, només es conserven els elements arquitectònics de la planta baixa, composats per la porta, formada per brancals i arc de maó massís i la finestreta situada a la seva esquerra eta tota ella de pedra. Cal dir que l'arcada ha estat eixamplada seguint el mateix sistema constructiu, segurament per permetre el pas a un vehicle, transformant la planta baixa en garatge, i al costat mateix, però aprofitant l'entrada esgaiada, una porta,pel costat dret, que dóna accés a la casa. Si bé fa uns anys, aquesta façana presentava només una obertura petita al primer pis i una de més quadrada al segon pis segurament les golfes de la casa, i ambdues per damunt de la porta d'accés de la casa, actualment i després de la restauració de la façana, es pot observar al primer pis que allí on hi havia una petita finestra, ara hi ha una obertura gran, amb un balcó amb barana de forja sense voladís. Al costat esquerra d'aquest una finestra de dimensions més petites. Al segon pis, on antigament hi havia les golfes, ara hi ha tres finestres de mateixes dimensions disposades horitzontalment. Finalment, al pis guanyat, degut a la demolició de la teulada, hi ha també tres finestretes més petites totes elles de forma quadrada, sense cap element arquitectònic destacable. La façana està arrebossada i pintada, menys una part que s'ha deixat vista, a la planta baixa, entre el maó del brancal esquerra de l'arc i la finestra de pedra, on s'observa la pedra com element constructiu de la casa.","codi_element":"08033-37","ubicacio":"Carrer Raval del Remei, núm. 6","historia":"Segurament es tracta d'una construcció del segle XVI o XVII, ja que és en el segle XVI quan es forma un grup de cases fora de la muralla, al voltant del Portal de Vic i que més tard donaria nom al barri del Raval del Remei. En tot cas, a finals del segle XX va patir una remodelació amb la qual cosa guanyà un pis més i guardà els elements arquitectònics visibles a la façana.","coordenades":"41.6363300,2.1617900","utm_x":"430187","utm_y":"4609739","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42478-foto-08033-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42478-foto-08033-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42478-foto-08033-37-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42479","titol":"Casa al Raval del Remei, 17","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-raval-del-remei-17","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"restaurada","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, construïda entre mitgeres i amb la coberta inclinada, formada per teula àrab i amagada per la cornisa que fa de remat de l'edifici. A la planta baixa té dues obertures, una d'elles de grans dimensions per tractar-se de la porta metàl·lica del garatge. A la dreta d'aquesta hi ha la porta d'entrada. Al primer pis, centrat en la façana, hi ha la finestra amb balconada i voladís. S'ha conservat la reixa de ferro forjat, amb remats. Al segon pis, el que haurien estat les golfes, s'ha conservat la finestra amb el finestral de fusta. Entre cada pis, hi ha una motllura de separació. Abans de ser restaurada, es podien observar quatre medallons d'inspiració modernista, dos centrals i els altre dos als laterals de l'edifici, que actualment han desaparegut.","codi_element":"08033-38","ubicacio":"Carrer Raval del Remei, núm. 17","historia":"Les edificacions del Raval són anteriors en part al segle XX, encara que posteriorment s'han realitzat noves construccions i moltes modificacions, que han fet desmerèixer la imatge de conjunt del carrer. L'arquitectura és força homogènia, principalment amb la tipologia, tractant-se de cases construïdes entre mitgeres bastant estretes, de planta baixa i dos pisos.","coordenades":"41.6368000,2.1617000","utm_x":"430180","utm_y":"4609791","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42479-foto-08033-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42479-foto-08033-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42479-foto-08033-38-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42480","titol":"Can Canals - Can Mussenya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-canals-can-mussenya","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta irregular, situada a la cantonada de dos carrers, el primer d'ells, el Passeig del Remei i el segon, el Carrer Major. Entre aquests dos carrers hi ha una diferència de desnivell considerable, la qual cosa fa que en el primer aparegui una planta per sota la rasant del passeig. Pel que fa a la coberta la part més alta, és inclinada a un sol vessant i construïda amb teula àrab. La resta de la coberta és plana i transitable quedant l'edifici rematat per un coronament en forma de barana. La façana més valuosa és la que es troba al Passeig del Remei. En aquesta és pot observar un arc modernista en baix relleu. Al pis superior hi ha un balcó on desemboquen tres finestrals d'iguals dimensions. La planta baixa té un sòcol de pedra irregular, aplanada per la façana i rematada per una línia de rajoles amb motius florals i decorada amb colors vius.","codi_element":"08033-39","ubicacio":"Passeig del Remei, núm. 1","historia":"L'any 1930 passà a ser destinada al servei de correus on trenta anys després s'obriren oficines en un altre indret, marxant del lloc. El Sr. Canals, comprà la casa i establir una oficina d'obres. Sembla ser, segons informa el Sr. Raimundo Garcia que el propietari conservava els plànols originals de la casa, que va realitzar l'arquitecte Manel Raspall. Els plànols estan datats de l'any 1910 i situen la construcció als voltants de l'any 1912. La façana que dóna al carrer Major va ser pintada pel Sr. Antoni Pieres, ascendent dels Berenguer de Caldes. Les edificacions del carrer on es troba la casa, es varen iniciar principalment a finals del segle XIX i inicis del segle XX, ja que aquest passeig es construí als voltants dels anys 1860. El nom del passeig es deu a l'ermita que es troba una mica més amunt.","coordenades":"41.6359700,2.1623200","utm_x":"430231","utm_y":"4609699","any":"1910","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42480-foto-08033-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42480-foto-08033-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42480-foto-08033-39-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Manel Raspall","observacions":"","codi_estil":"98|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42481","titol":"Casa al Passeig del Remei, 16","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-passeig-del-remei-16","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, construït entre mitgeres, amb la coberta a dues vessants, i de teula àrab. Totes les obertures de la façana principal tenen proporcions verticals. La façana presenta una component horitzontal important, degut a la posició central de la balconera a la qual s'hi accedeix des de qualsevol dels dos finestrals. La façana està estucada i alterna amb dues franges decoratives de rajoles de ceràmica. Aquesta queda rematada per un mur corbat recordant un frontó.","codi_element":"08033-40","ubicacio":"Passeig del Remei, núm. 16","historia":"Les edificacions del carrer on es troba la casa, es varen iniciar a finals del segle XIX i inicis del segle XX, ja que aquest passeig es construí als voltants dels anys 1860. El nom del passeig es deu a l'ermita que es troba una mica més amunt. L'arquitectura de les cases d'aquest passeig és encara força homogènia ja que es tracta d'un seguit de cases d'estiueig generalment de planta baixa i dos pisos com a alçada màxima.","coordenades":"41.6371100,2.1621500","utm_x":"430218","utm_y":"4609825","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42481-foto-08033-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42481-foto-08033-40-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42482","titol":"Casa al Passeig del Remei, 17","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-passeig-del-remei-17","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, construïda entre mitgeres, amb la coberta plana i transitable. Pel que fa a la façana, aquesta presenta un clar ordre en la disposició i en el tipus d'obertures amb unes proporcions rectangulars clarament verticals. La façana queda rematada amb una cornisa i una barana o balustrada de pedra. Cal destacar principalment les reixes de les dues finestres de la planta baixa i la barana de ferro forjat de les tres balconeres del primer pis. La porta d'entrada presenta una portalada de fusta molt ben treballada, i al seu damunt, una llinda on al centre de la qual hi ha un cavall gravat en la pedra juntament amb la data 1882, possiblement, l'any de construcció de la casa.","codi_element":"08033-41","ubicacio":"Passeig del Remei, núm. 17","historia":"Les edificacions del carrer on es troba la casa, daten de finals del segle XIX i inicis del segle XX, El passeig es construí als voltants dels anys 1860. El nom d'aquest es deu a l'ermita que es troba una mica més amunt. L'arquitectura de les cases d'aquest passeig és força homogènia ja que es tracta d'un seguit de cases d'estiueig generalment de planta baixa i dos pisos com a alçada màxima. Segurament es tractés originàriament d'una casa d'estiueig iniciada l'any 1882.","coordenades":"41.6368600,2.1619400","utm_x":"430200","utm_y":"4609798","any":"1882","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42482-foto-08033-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42482-foto-08033-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42482-foto-08033-41-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42483","titol":"Casa al Passeig del Remei, 49","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-passeig-del-remei-49","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana i transitable. Les obertures de la façana principal són força similars i amb proporcions verticals, resseguides per motllures. A la planta baixa les finestres tenen unes reixes de ferro forjat, amb la porta al mig. A la planta pis, destaca una balconera amb voladís i una barana de ferro forjat. Destaquen els tres escuts heràldics del balcó amb les inicials 'FC', nom de l'antic propietari. L'acabat de la façana és arrebossat. La façana queda rematada per un frontó que marca l'eix central de l'edifici.","codi_element":"08033-42","ubicacio":"Passeig del Remei, núm. 49","historia":"Les edificacions del carrer es varen iniciar a finals del segle XIX i inicis del segle XX, ja que aquest passeig es construí als voltants dels anys 1860. El nom del passeig té origen en l'església de la Mare de Deu del Remei, situada al final del passeig. L'arquitectura general de les cases d'aquest passeig conserva la homogenietat de les cases d'origen, pensat en un tipus de construcció d'estiueig composades per planta baixa i dos pisos com a alçada màxima. Segurament aquesta casa sigui de finals del segle XIX, ja que a l'arxiu històric de l'Ajuntament es varen trobar uns plànols d'un projecte de reforma de la façana datats de l'any 1913. Les inicials 'FC' que es poden observar damunt de les llindes dels finestrals del primer pis, feien referència al seu propietari, el Sr Francisco Comas.","coordenades":"41.6372800,2.1617700","utm_x":"430187","utm_y":"4609844","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42483-foto-08033-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42483-foto-08033-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42483-foto-08033-42-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42484","titol":"Casa Masana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-masana","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos., amb la coberta inclinada construïda amb teula àrab. L'edifici queda rematat per un coronament en forma de barana amb formes lliures i sinuoses d'inspiració clarament modernista amb els medallons a cadascun dels costats i una mena de botó al mig. Els ornaments i acabats de la façana són a base d'esgrafiats i estucats. Destaca també la decoració feta a base de franges de rajoles ceràmiques de les quals destaquen els motius florals i vegetals. Aquestes franges s'observen tant a la planta baixa, com als dos pisos. Destaquen les balconeres amb voladís i baranes realitzades amb forja del primer pis. El segon pis també té dues balconeres amb voladís i barana situades a les extremitats de la façana.","codi_element":"08033-43","ubicacio":"Passeig del Remei, núm. 53","historia":"Les cases d'aquest carrer començaren a edificar-se a finals del segle XIX i inicis del segle XX, El passeig de llambordes es construí als voltants dels anys 1860 i el seu nom es deu a l'ermita que es troba una mica més amunt. Les construccions d'aquest carrer són força homogènies, conservant la mateixa tipologia d'edificis. No es coneix l'arquitecte que realitzà els plànols, de la casa Masana tot i que podria ser atribuïda a Manel Raspall, el mateix arquitecte que va dissenyar els plànols de la Casa Canals, entre d'altres.","coordenades":"41.6373300,2.1617500","utm_x":"430185","utm_y":"4609850","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42484-foto-08033-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42484-foto-08033-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42484-foto-08033-43-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Manuel Raspall (atribuït)","observacions":"","codi_estil":"98|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42485","titol":"Casa al Passeig del Remei, 63","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-passeig-del-remei-63","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. Es tracta d'una casa d'estiueig amb la coberta plana i transitable. Originàriament era completament simètrica respecte a un eix central, encara que posteriorment s'ha realitzat una nova obertura a la planta baixa que trenca aquesta composició. En la planta baixa i primera planta les obertures són de grans dimensions i tenen proporcions verticals, amb el portaló d'entrada d'alumini, la qual cosa desmereix la visió global de l'edifici. A la primera planta s'observen tres finestrals porticats amb obertura a una gran balconera amb voladís i barana de ferro. A la segona planta, hi ha tres finestres bastant petites que permetien airejar i donar claror a les golfes. La façana queda rematada per una cornisa i un ampit que forma la barana de la coberta. Cal destacar el suport metàl·lic per damunt de la finestra central del segon pis, que servia per a subjectar la politja, i que porta una data realitzada també amb ferro forjat, fent referència a l'any 1887.","codi_element":"08033-44","ubicacio":"Passeig del Remei, núm. 63","historia":"Si bé el passeig del Remei es construí als voltants dels anys 1860, als seus costats s'iniciaren un seguit de construccions destinades a ser cases d'estiueig. Avui en dia encara conserva aquesta homogenietat. El nom del passeig es deu a l'ermita que es troba una mica més amunt. Pel que fa a la casa, podria ser que la data reflectida en el suport metàl·lic que es troba per damunt de la finestra central del segon pis, i que servia per a subjectar la politja, marqui l'any de construcció de la casa.","coordenades":"41.6374200,2.1617100","utm_x":"430182","utm_y":"4609860","any":"1887","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42485-foto-08033-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42485-foto-08033-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42485-foto-08033-44-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42486","titol":"Cal Cerdà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cerda","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos a la façana principal i planta baixa i pis per la part del darrera. La coberta presenta dues variants; per una banda, una coberta inclinada, de teula àrab amb una part transitable, acabada amb una balustrada. Per l'altra, una coberta plana, transitable, utilitzada com a terrassa. La façana principal es troba al Passeig del Remei i la part del darrera comunica amb el carrer Raval del Remei. En l'espai que fa cantonada. on conflueixen els dos carrers, en forma de xamfrà es troba el jardí de la propietat. Les obertures de la planta baixa tenen proporcions verticals. Les finestres no tenen reixes sinó que disposen d'una petita barana moderna, un tub col·locat a 50 cm d'alçada, que va d'un brancal a l'altra, sense cap mena de motiu decoratiu. Les obertures del segon i primer pis tenen totes elles accés a un petit balcó amb voladís i barana de ferro forjat. La façana queda rematada per una cornisa i una balustrada, dividida amb pilars que la separa en tres parts,ocupant la part central un frontó en forma de semicercle que porta la data de construcció de la casa, 1928. La paret de la façana està arrebossada en les dues plantes superiors mentre que a la planta baixa hi ha unes lloses de pedra amb un sòcol.","codi_element":"08033-45","ubicacio":"Passeig del Remei, núms. 73-75","historia":"Les edificacions del carrer on es troba la casa de Cal Cerdà, es varen iniciar a finals del segle XIX i inicis del segle XX, ja que aquest passeig es construí als voltants dels anys 1860. El nom del passeig es deu a l'ermita que es troba una mica més amunt. L'arquitectura de les cases d'aquest passeig és encara força homogènia sobretot perquè segueixen una mateixa tipologia de cases d'estiueig. Aquesta casa porta la data de construcció en el frontó que fa de remat de la façana, 1928.","coordenades":"41.6379100,2.1615100","utm_x":"430166","utm_y":"4609915","any":"1928","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42486-foto-08033-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42486-foto-08033-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42486-foto-08033-45-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42487","titol":"Can Corró - Mas Viaplana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-corro-mas-viaplana","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a una vessant, formada per teula àrab. La façana, està formada per la unió de tres o quatre cases; en ella s'hi poden observar tots els elements i obertures que s'han anat afegint amb el pas del temps. A la planta baixa s'observen cinc obertures que corresponen als portals portes d'entrada, alguns d'ells adovellats i amb llindars de pedra. En el número 8, els llindars de les dues portes estretes són de fusta amb els brancals de pedra. Al seu costat, hi ha una obertura quadrada amb una reixa de ferro, amb la llinda i els brancals de pedra. A la llinda es pot observar una creu gravada. En el número 10, tant la llinda com els brancals i el marxapeus són de pedra. És en aquesta portalada on damunt d'una llinda de grans dimensions, hi ha gravat a la pedra 'IOAVIA PLANA. 1697'. La portalada del número 12, té un arc de mig punt adovellat amb els brancals de pedra. El núm. 14 no presenta cap element arquitectònic destacable. En el segon pis, hi ha un conjunt de cinc obertures disposades horitzontalment i repartides per tota la façana. Destaca el finestral amb pedra treballada de la casa núm. 8 i el de la casa núm. 10. A la primera hi ha una decoració força erosionada però encara s'hi pot observar una creu. A la segona, la llinda, presenta una esquerda i sembla com si hagués tingut enganxada una peça al seu damunt. En el número 12 hi ha una obertura en forma de balconada, amb una barana de ferro forjat i voladís. Al tercer pis hi ha disposades vàries obertures disposades horitzontalment en llarg de la façana. Aquestes permeten entrar la llum i airejar les golfes. La façana està arrebossada amb ciment amb un ràfec de maó i fusta d'uns cinquanta centímetres d'amplada que suporta el pes de les teules, una canal de ceràmica per recollir les aigües pluvials i uns sobreeixidors de ceràmica. Els canalons de baixada que recullen les aigües pluvials i que la condueixen fins al clavegueram de desguàs, són de polietilè gris, que en arribar al primer pis, s'incorporen als baixants de ferro que desapareixen per sota la vorera.","codi_element":"08033-46","ubicacio":"Carrer de Ruldó, núms. 8-14","historia":"Aquesta casa es situava dins del nucli antic de la població, concretametn en el carrer d'en Ruldó. És coneguda amb aquest nom des del segle XIV. No se sap si el carrer anomenat antigament d'en Roudors ve del llinatge d'en Francesc de Roudors (1313-1374), antic batlle de Caldes de Montbui, o si ve de la planta coneguda amb el nom de Roldó, planta que durant l'Edat Mitjana els calderins recollien i exportaven cap a Barcelona per adobar les pells. Aquest carrer, també havia rebut el nom de carrer d'en Basset, nom d'una família rica de Caldes de Montbui. El nom tradicional pel qual es coneix la casa és el del Mas d'en Corró, o Mas Viaplana (s.XVI-XVIII). Malgrat que popularment, el nom del mas s'hagi perdut, substituït pel de Corró, la família Viaplana, propietaris de la casa, s'han vist perpetuats fins els nostres dies. Hi ha documents on es fa esment de tot un seguit de personatges que han viscut generació darrera generació en aquest mas. Alguns d'ells daten de l'any 1500 aproximadament, l' Antoni Viaplana, casat amb Joana. Antiga Viaplana, casat amb Bartomeu Ossol (1550). Antònia Viaplana (1568-1624) casada amb Narcís Corró. Miquel Viaplana (mort l'any 1629), casat amb la Joana Pascual de Rovinyó. Andreu Viaplana, casat amb Caterina Planes aproximadament cap el 1650). Joan I Viaplana, casat amb Agnès Brunés (M. ant 1686). Joan II Viaplana (1675-1706), casat primer amb Maria Prat de St. Tomàs i més tard ab Mariàngela Guàrdia. Joan III Viaplana (1729-1742), casat amb Mariana Mas i Muntau. Joan IV Viaplana (1759-1790), casat amb Josepa Llobateres Riber. Josep Viaplana (1771-1809), casat amb Josepa Campdepedrós i Palaudàries. Menció C. (1790-1841) casat amb Francesca Mimó. Anton Viaplana (1882-1885), casat amb Josepa Cerdà. Josep II Viaplana (1855-1897), casat amb Isabel Artigas. Josepa Viaplana (1915) casada amb Francesc Sala. El cognom Viaplana ha perdurat doncs en llarg dels segles encara que el s hereus hagin estat pubilles. Actualment la propietària de Can Corró o Can Viaplana és la Maria Rosa Sala Vilaplana, filla de Francesc Sala i muller d'en Sagalés. Hi ha escriptures de compra documentades de l'any 1501-1519. També es documenta l'any 1735 on consta una venda a favor de Joan Vilaplana per diversos interessats. També de l'any 1735 hi ha una venda documentada realitzada per Salvador de Segrera i Melondo a favor de Joan Vilaplana, i de l'any 1747 s'hauria documentat una venda de Francesco Quintana a favor de Vilaplana i Guàrdia. Cal fer esment de la llinda de la portalada amb el núm. 10, amb un gravat a la pedra on es pot llegir 'IOAVIA PLANA. 1697'. Segons Raimundo Garcia, la façana va ser restaurada a finals dels anys 1980, principis del 1990, deixant el ciment vist i conservant tots els elements arquitectònics originals de la façana i del seu interior (volta catalana, terra de tova, etc).","coordenades":"41.6355000,2.1621300","utm_x":"430215","utm_y":"4609647","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42487-foto-08033-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42487-foto-08033-46-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42488","titol":"Museu Thermalia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/museu-thermalia","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. Internet. (consulta realitzada 01\/09\/2008). www.caldesdemontbui.cat","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"l'any 1992-93 es restaura i rehabilita per ubicar-hi l'actual museu","descripcio":"Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i llotja o galeria oberta. La coberta és de teula aràb, construïda a dues vessants amb un ràfec força destacat i coll de fusta. Al damunt de la coberta s'observa un petit campanar d'espadanya amb una teuladeta a dues vessants, de teula àrab amb una sola paret, en la qual hi ha un arc obert del qual penja una campana. Al damunt d'aquesta teuladeta hi ha una creu de petites dimensions. Els elements de la façana principal respecten un eix de simetria tant vertical. A la planta baixa destaca un portal adovellat amb un marxapeus que porta gravat l'any 1698. Aquest marxapeus podria haver estat la llinda d'un altre edifici enderrocat que s'hauria incorporat al museu durant la reforma. Ambdós costats de la porta hi ha dues obertures de proporcions rectangulars, amb les mateixes dimensions sense cap element arquitectònic destacable. Al primer pis hi ha tres obertures; la del mig, és la més gran; destaca pel seu balcó amb voladís de pedra i barana de forja; la llinda i els brancals són de pedra. La balconera s'inicia per damunt del portal de dovelles. Els finestrals de cada costat, són d'estil gòtic, recuperats de la fonda de Can Cesc quan aquet edifici fou enderrocat. Al segon pis, s'observa una altra balconera, amb un voladís més petit; la llinda i els brancals són de pedra. Amdós costats d'aquest balcó s'observen dos finestrals d'èstil gòtic més petits. També cal destacar una fornícula amb la imatge d'una verge al seu interior, que es troba situada a la dreta de la façana, entre el balcó i un dels finestrals d'estil gòtic del primer pis. La façana està partida per una petita cornisa que separa el pis superior de la resta de l'edifici. En aquest pis s'observen cinc finestres d'estil ogival que marquen una clara diferència estilística amb la resta d'elements; aquestes són completametn simètriques horitzontalment. A banda i banda d'aquestes obertures hi ha dues petites finestres formant un petit arc de mig punt. Totes les obertures tenen una petita barana horitzontal de ferro. Els murs d'aquest tercer pis, són de maó vist. A l'interior del Museu, es poden observar un seguit d'arcades originàries. Destaquen també tres banyeres del segle XVIII que hi ha a la planta baixa, a la zona habilitada pels serveis. L'estructura que aguanta la coberta està formada per encavallades de fusta. La façana queda rematada per un ràfec amb coll de fusta i teula àrab al damunt. Per la banda esquerra de la façana es troba adossat part de l'antic hospital, amb la capella de Santa Susanna. Per la banda dreta hi ha l'entrada de l'antic balneari de Can Rius, actualment en desús.","codi_element":"08033-47","ubicacio":"Carrer de Santa Susanna, núm. 8","historia":"Aquest edifici data del segle XIV encara que Moreu-Rey creu que la fundació del primitiu hospital fou a principis del segle XIII. L'edifici transformat en l'actual Museu Thermalia, fou, des de l'època medieval i fins als anys 70, l'Hospital de Santa Susanna que oferia, sobretot en els seus inicis, serveis de banys gratuïts per als més pobres i serveis medicinals. Als voltants de l'any 1329 l'edifici es trobava en un estat lamentable i el rei Alfons IV aprovà la seva rehabilitació; aprofitant un solar que hi havia al costat, va fer-lo ampliar. Anys després començaren les obres de construcció del nou edifici situat al costat de l'anterior. Les obres del nou hospital es prolongaren fins ben entrat el segle XV. Al llarg de la història, aquest edifici va rebre diferents noms: 'Ospitalis xpi pauperum dicte ville' (1570), 'Hospital de pobres' (1680), 'Hospitilis pauperum Jesi Susanna' (1867), i 'Hospital Civil' (1873-1899). L'Hospital va ser utilitzat també com a casa de banys fins l'any 1979, en que es convertí en el Museu Municipal d'Arqueologia, Paleontologia i Pagesia. Més tard, després de la restauració de l'edifici l'any 1988 es convertí en el Museu d'Història i seu de diferents activitats culturals realitzades al municipi. Durant l'any 1992-1993, l'arquitecte Josep Maria Botey realitzà els plànols de rehabilitació de l'espai per ubicar-hi el museu.","coordenades":"41.6343200,2.1614900","utm_x":"430160","utm_y":"4609516","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42488-foto-08033-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42488-foto-08033-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42488-foto-08033-47-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Gòtic|Historicista|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Josep Maria Botey","observacions":"","codi_estil":"98|93|116|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42489","titol":"Can Sentmenat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sentmenat","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XVII-X","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants i construïda amb teula àrab. La façana queda rematada per un ràfec inclinat amb colls de fusta i un canaló metàl·lic. Els baixants de les aigües pluvials són de coure que s'amaguen per sota el carrer fins a trobar l'escomesa general de les aigües pluvials. A la planta baixa de la casa s'observen grans obertures amb reixes de forja per sota de les quals hi ha un sòcol de pedra irregular. D'esquerra a dreta, pel carrer de Vic, hi ha sis obertures, comprenent el garatge, dues finestres quadrades, de grans dimensions, una porta d'accés a l'habitatge amb una llinda on es pot llegir la inscripció 'CAN SENMENAT', i una darrera obertura de proporcions més verticals. Pel carrer d'en Bellit trobaríem es primer lloc la font Xica adossada a la façana d'aquest carrer, just a la cantonada i a mà dreta una gran obertura de proporcions més quadrades. Totes les obertures disposen de llindes, brancals, ampit i marxapeus en el cas de la porta, de pedra, amb una reixa de forja. Al primer pis, s'observen sis obertures, quatre d'elles a la façana principal del carrer de Vic, i les altres dues al carrer d'en Bellit. Començant pel costat esquerra de la façana principal, les dues primeres obertures corresponen a dues finestres portalades amb balcó sense voladís i una barana de ferro forjat. Les altres dues, presenten el mateix tipus de portalada oberta al balcó, però a diferència d'elles que la primera, disposa d'un balcó més petit, amb un voladís de pedra i barana de ferro forjat; la segona, disposa d'una balconada molt més gran amb la barana i el voladís de forja per poder dur una decoració de rajola d'estil català decorada amb motius geomètrics romboïdals alternant els colors groc i verd , que arriba fins a la cantonera de la casa. Pel costat de la façana que comunica amb el carrer d'en Bellit, hi ha dues finestres portalades amb accés a la balconada, que per la banda esquerra el voladís és igualment de pedra amb una barana de ferro forjat i pel costat dret, la balconera ha estat feta amb un voladís més estret i igualment amb una barana de ferro forjat. És precisament a la llinda del finestral esquerra on hi ha una inscripció amb l'any 1695. Al segon pis, es repeteixen els finestrals amb balconera, tot i que el voladís en la majoria dels casos és quasi bé inexistent segurament degut a l'alçada de l'edifici. A la façana del carrer de Vic n'hi ha quatre i a la façana del carrer d'en Bellit, un, que la pedra del voladís s'inicia immediatament per damunt de la llinda que porta l'any 1695. Finalment a les golfes, es poden observar deu obertures més petites, agrupades de dos en dos, (vuit al carrer de Vic i dues al carrer d'en Bellit). Aquestes es troben agrupades formant dos petits arcs que es recolzen damunt d'un pilar. Totes les obertures de la façana estan emmarcades per llindes i brancals de pedra. Les persianes i finestres són de fusta melis a excepció de la porta d'entrada, que és de ferro forjat i vidrada.","codi_element":"08033-48","ubicacio":"Carrer de Vic, núms. 2-4","historia":"Can Senmenat es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui. Possiblement sigui d'època medieval. L'arquitectura actual és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. És un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric. Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. Hi ha una inscripció en llinda del balcó de la planta pis que dóna al carrer d'en Bellit que data de l'any 1695. Aquest habitatge sempre ha estat propietat de la família Senmenat. La família Senmenat vivia en una casa pairal, al carrer d'en Bellit, on actualment hi ha Can Berenguer. Un mosso que treballava per la família la va incendiar i no podent controlar l'incendi, va quedar totalment destruïda. Llavors s'annexionaren les cases del carrer de Vic i es traslladaren a viure-hi. El llinatge d'aquesta família ja es troba documentada l'any 1484, en el nom de Joan Senmenat o Miquel Senmenat, casat amb la pubilla del Mas Oliver (1618). O encara Maria Quintana i Senmenat casada amb Silvestre Germà (1754-1781).","coordenades":"41.6348800,2.1619100","utm_x":"430196","utm_y":"4609578","any":"1695","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42489-foto-08033-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42489-foto-08033-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42489-foto-08033-48-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42490","titol":"Casa al Carrer de Vic, 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-de-vic-3","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"reformada","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. A la planta baixa hi ha una porta central de doble full, vidrada, amb cancell i el portaló a l'interior de la casa. Aquesta porta està envoltada per brancals i dovelles tallades i disposades horitzontalment en forma de llinda; també té marxapeus de pedra. A l'esquerra de la porta hi ha una finestra, amb una reixa de ferro forjat amb barrots simples, i els dels extrems i el mig recargolats, amb un ampit motllurat, brancals i llinda de pedra. A la dreta del portal principal, s'ha fet una altra obertura adovellada, datant de la última restauració de la casa. Les pedres, segons informa el propietari han estat tallades per un picapedrer. Al primer pis, hi ha tres finestres portalades, de fusta amb persianes de cordill també de fusta, que donen accés a un balcó amb el voladís motllurat no gaire amples, a excepció del central, on el voladís és més gran. La llinda del balcó central es diferencia de les altres, ja que aquesta està feta en una sola peça. El segon pis, on hi havia les golfes, presenta quatre obertures més petites, simètriques totes elles; les dues dels extrems són quadrades, i les dues de l'interior tenen un arc de mig punt i una petita barana de línies senzilles. Totes estan emmarcades de pedra col·locada durant la restauració de la façana. Pel que fa a l'acabat de la façana, es va picar l'arrebossat i s'ha deixat la pedra vista. S'ha conservat la politja de ferro forjat al centre de la façana, en el punt més alt. La façana queda rematada per un ràfec realitzat amb maons i disposats de manera que formen un dibuix geomètric molt interessant, i per sota la teula, el caneló amb un baixant lateral de coure que en arribar al primer pis, s'amaga dins la façana per connectar amb l'escomesa general d'aigües pluvials que passa pel mig del carrer.","codi_element":"08033-49","ubicacio":"Carrer de Vic, núm. 3","historia":"Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic. Possiblement sigui un carrer d'origen medieval. L'arquitectura que es pot observar actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. És un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric. Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. El carrer de Vic incorporà a principis del segle XX la placeta de Sant Bartomeu. En un principi duia el nom de Sant Vicenç perquè estava davant de l'antiga capell de Sant Vicenç (1162), i més tard passa a anomenar-se de Sant Bartolomei (1436), i finalment de Sant Bartomeu a l'any 1549, degut a que aquest Sant era més popular.","coordenades":"41.6348200,2.1617900","utm_x":"430186","utm_y":"4609571","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42490-foto-08033-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42490-foto-08033-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42490-foto-08033-49-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42491","titol":"Casa al Carrer de Vic, 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-de-vic-7","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"edificació de nova planta cap els anys 1980","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. A la primera planta hi ha un gran portal adovellat amb cancell que dona pas a partir d'una porta vidrada a l'interior de la casa. Té un marxapeus tallat en un sol bloc de pedra. En la clau de l'arc hi ha un escut treballat a la pedra, amb la inscripció 'Michel-Cabot. 1579'. A la dreta, una obertura de grans dimensions formant part de l'entrada al garatge de la propietat. Al segon pis, per damunt del portal hi ha una obertura amb llinda, brancals i ampit motllurat de pedra; a la dreta d'aquestes dues obertures verticals, amb balconera sense voladís i barana de ferro. Al segon pis hi ha tres obertures, que segurament haurien format part de les antigues golfes. En aquest supòsit, les finestres haurien estat engrandides. L'acabat de la façana és d'arrebossat i pintada de color blanc a excepció del sòcol de pedra que segueix el desnivell del carrer. La façana està arrebossada i pintada, i queda rematada per un voladís pla fet de formigó, i una canal metàl·lica que recull les aigües pluvials de la coberta.","codi_element":"08033-50","ubicacio":"Carrer de Vic, núm. 7","historia":"Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic. Possiblement sigui un carrer d'origen medieval. L'arquitectura que es pot observar actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. És un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric. Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. El carrer de Vic incorporà a principis del segle XX la placeta de Sant Bartomeu. En un principi duia el nom de Sant Vicenç perquè estava davant de l'antiga capella de Sant Vicenç (1162), i més tard passa a anomenar-se de Sant Bartolomei (1436), i finalment de Sant Bartomeu a l'any 1549, degut a que aquest Sant era més popular. En la clau de l'arc hi ha un escut treballat a la pedra, amb la inscripció 'Michel-Cabot. 1579'.","coordenades":"41.6349600,2.1617600","utm_x":"430183","utm_y":"4609587","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42491-foto-08033-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42491-foto-08033-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42491-foto-08033-50-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42492","titol":"Casa al carrer de Vic, 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-de-vic-10","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"caldria restaurar el portaló de fusta i la finestra del primer pis, així com canviar el baixant de les aigües pluvials","descripcio":"Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. La façana té un clar component vertical; és a dir, a mida que es puja, les obertures són més petites. A la planta baixa, destaca una única obertura, amb un portaló a doble fulla, amb els brancals motllurats, marxapeus i llinda de pedra. Aquesta última és de grans dimensions. Per damunt, al primer pis, hi ha una obertura responent a la planta noble, que consisteix en un finestral tot ell emmarcat de pedra, amb l'ampit motllurat. Ja a les golfes, s'observa una petita obertura, quadrada, la funció de la qual era d'airejar i donar claror a aquest espai. La façana es troba arrebossada, acabant amb un petit ràfec que passa gairebé desapercebut i on s'observa la canal de ceràmica que recull les aigües pluvials. A la dreta de la façana baixa un canaló en molt mal estat que condueix les aigües pluvials fins a l'escomesa del carrer.","codi_element":"08033-51","ubicacio":"Carrer de Vic, núm. 10","historia":"Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com pels materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic.","coordenades":"41.6351900,2.1616700","utm_x":"430176","utm_y":"4609612","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42492-foto-08033-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42492-foto-08033-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42492-foto-08033-51-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42493","titol":"Casa al carrer de Vic, 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-de-vic-11","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"reformada","descripcio":"Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. A la planta baixa destaca el portal adovellat, i a la seva esquerra, una petita finestreta emmarcada per pedra i maó; la llinda forma un lleuger arc. Per damunt d'aquesta, una obertura tota ella emmarcada per pedra, amb l'ampit motllurat. Al segon pis, hi ha dues obertures simètriques emmarcades també amb carreus de pedra motllurats. El mateix s'observa al segon pis. Per sota de tots els finestrals, hi ha vàries fileres de maó. La resta de la façana ha estat repicada i actualment s'observa la pedra que ha estat cimentada per evitat que les juntes s'erosionin. Pel centre de la façana baixa un canaló de plàstic. Aquesta acaba amb un ràfec que sobresurt del pla d'uns 40 cm, amb una canal de ceràmica.","codi_element":"08033-52","ubicacio":"Carrer de Vic, núm. 11","historia":"Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com pels materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic.","coordenades":"41.6352500,2.1616600","utm_x":"430175","utm_y":"4609619","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42493-foto-08033-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42493-foto-08033-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42493-foto-08033-52-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42494","titol":"Casa al carrer de Vic, 14","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-de-vic-14","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües i de teula aràbiga. A la planta baixa hi ha un portal adovellat amb dovelles de grans dimensions i un portaló de fusta; a la clau de l'arc s'observa la marca d'un escut pintat amb les restes d'alguna paraula escrita però que és illegible. El marxapeus és de pedra. A la seva esquerra hi ha una finestra de proporcions verticals amb reixa de ferro. Al primer pis, respectant un eix de simetria amb el portal, hi ha un finestral gòtic, decorat amb motllures i relleus. A la seva esquerra, hi ha una finestreta. A les golfes, només s'observa una obertura situada al costat dret de la façana, sense cap interès arquitectònic. La façana està arrebossada de ciment i deixada d'aquest color. La part baixa, d'aquesta, formant un sòcol hi ha quatre fileres de pedra del país, aplanada per la cara vista i adaptant-se als brancals del portal adovellat. La façana acaba amb un ràfec motllurat, senzill que aguanta el pes de les teules que sobresurten d'una filada. La canal que recull les aigües pluvials queda amagada darrera la primera filada de teules i el canaló baixa pel costat esquerra de la façana.","codi_element":"08033-53","ubicacio":"Carrer de Vic, núm. 14","historia":"Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com pels materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. És molt probable que la casa sigui de finals del segle XVI o inicis del XVII ja que per una banda el finestral d'estil gòtic florit sigui possiblement d'aquesta època. Per altra banda és possible que la continuïtat de les façanes del número 12 amb aquesta formessin part d'un mateix conjunt. A la clau de la dovella hi ha un escut pintat, tot i que comença a ser illegible amb la inscripció de 'Sargento', que podrien datar de la Guerra de Successió, indicant la casa que ocupaven els oficials de la tropa.","coordenades":"41.6352400,2.1617500","utm_x":"430183","utm_y":"4609618","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42494-foto-08033-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42494-foto-08033-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42494-foto-08033-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42495","titol":"Casa al carrer de Vic, 24","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-de-vic-24","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"remodelació l'any 1980","descripcio":"Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada, a dues vessants, de teula àrab. A la planta baixa s'observen dues obertures; la primera d'elles, un portal adovellat amb una porta de ferro vidrada situada al costat dret de la façana principal; a l'esquerra, una finestra amb llinda i ampit de pedra amb reixa de ferro. Al primer pis, situats a l'esquerra del portal adovellat, hi ha tres obertures que consisteixen en dues finestres amb balconera amb un petit voladís i barana de ferro, al mig de les quals hi ha una finestra de més petites dimensions. Totes elles estan emmarcades per llindar, brancals i ampit de pedra. Per sobre, com delimitant les golfes o tercer pis, hi ha una cornisa feta de formigó per damunt de la qual s'aixequen quatre obertures de punt rodó, totes simètriques tant per les mides com per la seva situació horitzontal. L'acabat actual de la façana es de ciment esquerdejat.","codi_element":"08033-54","ubicacio":"Carrer de Vic, núm. 24","historia":"Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com pels materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic.","coordenades":"41.6354400,2.1616800","utm_x":"430177","utm_y":"4609640","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42495-foto-08033-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42495-foto-08033-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42495-foto-08033-54-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42496","titol":"Església de la Mare de Déu del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-remei","bibliografia":"HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"la reproducció de la nova imatge de la Mare de Déu prové de la casa Argullol, de Canet de Mar, l'any 1939","descripcio":"Ermita que consta de nau, transsepte, cúpula i l'absis. La coberta presenta doble vessant pel que fa a la nau, i a vàries vessants per les cúpules, amb teula de ceràmica plana superposada formant un dibuix geomètric, amb varis careners, donant una forma d'arc ogival. A la façana principal, la porta d'accés a l'edifici de culte està flanquejada per dues pilastres llises que aguanten l'entaulament. Aquest té un arquitrau dividit amb tríglifs i mètopes amb decoració escultòrica, i pel damunt, un frontó peraltat amb el timpà buit i on s'observen restes de policromia d'un to vermellós. A l'arquitrau es pot llegir la inscripció 'AVE MARIA. 1548. GRACIA PLENA'. El fris està decorat amb relleus geomètrics i escultòrics. La cornisa és de decoració clàssica. Per damunt del portal, s'observa un rosetó amb vidres de colors. La façana queda coronada per un arc rebaixat que amaga la teulada de doble vessant. A la dreta de la façana hi ha la torre del campanar, que consta de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal, amb una obertura a cada costat per on es veuen les campanes. La cantonera de la torre del campanar que dóna a la façana principal, està feta amb carreus de pedra d'esmolet. La cúpula exterior té un tambor cilíndric. Els arcs ogivals estan fets de maó. La cornisa que ressegueix el ràfec de la teulada també està decorada amb maó. La resta és de paredat mixt unit amb morter de calç.","codi_element":"08033-55","ubicacio":"Passeig del Remei, s\/n","historia":"Els primers documents que ens parlen de l'ermita estan datats del segle XVI, tot i que hi ha estudis que plantegen la possibilitat de l'existència d'un temple pagà anterior a l'ermita situat en el mateix indret. L'origen de la construcció sempre ha estat envoltat de llegenda. Testimonis del segle XVII recullen la veu popular que explica com la imatge va ser col·locada en aquell punt per posar fi a les estranyes visions que la gent tenia quan passava per aquell lloc. Ja al segle XIX es diu que la imatge va ser trobada dins d'una cova propera i que posteriorment va ser traslladada a un petit oratori on ben aviat es va començar a reunir molta gent quan la verge va començar a fer miracles. D'aquí que es pensés en la construcció d'una ermita. Però encara hi ha una altre llegenda que parla d'un bouer que va aturar-se en aquell paratge per descansar. Un dels seus bous va desenterrar la imatge de la Mare de Déu, que més endavant va ser col·locada a la capella que se li construiria expressament. La documentació històrica senyala que l'ermita va ser construïda durant segle XVI. El 3 de juliol de 1548, el ferrer de Caldes, Joan Cassanyes va fer donació gratuïta a Nicolau Mercader d'una peça de terra al pont d'Aiguafreda per construir-hi una capella sota la invocació de Santa Maria del Remei. El veritable nom de Nicolau Mercader era Nikolaus von Merchelberg, d'origen alemany i va arribar a Caldes de Montbui amb la voluntat de convertir-se en ermità. Al principi de 1549 es va donar permís per celebrar-hi misses. Aviat algunes famílies van fer aportacions monetàries o donacions de terra per acabar de construir la capella i una casa per a l'ermità. Sovint però, els donadors van fer reserves de senyoriu i censos que més endavant van provocar certs litigis que alentiren sobretot la construcció de la casa de l'ermità. A mitjan segle XVII es van celebrar processons fins al santuari en les quals hi van participar les parròquies de Riells, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, L'Ametlla i Sentmenat. En una altra ocasió, quan a Granollers es patia temps de sequera, els seus habitants van visitar col·lectivament el santuari del Remei i la capella de Santa Susanna de Caldes de Montbui. L'abril de 1691, per acabar amb les penúries que patia la vila, el Consell de Caldes de Montbui va decidir fer pregàries anant en processó amb els peus descalços fins al santuari. El Consell va imposar una multa de tres lliures a aquells que treballessin aquell dia, i la imatge de la Mare de Déu va ser traslladada a la parròquia de Santa Maria on es va realitzar un ofici. Aquesta mateixa devoció ha provocat que al llarg de la història el santuari hagi estat beneficiat de moltes donacions fetes a través de testaments. La capella actual és el resultat d'una important reforma que es va portar a terme al final del segle XIX. El 1893 l'arquitecte Adrià Casademunt va ser l'encarregat de realitzar un estudi per engrandir la capella. La seva proposta passava per enderrocar la part posterior de l'absis ocupant el terreny que quedava lliure fins al torrent per la construcció d'un nou absis i un cambril. El pressupost de l'obra era de vint mil pessetes. Al final del mateix any el bisbat va donar el permís per començar les obres que es van acabar a finals de l'any 1900. El 1924 es va construir el cor situat damunt de la porta d'entrada. El 1925 es va portar a terme el projecte de Fèlix Mestres Borrell, director de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, amb la construcció de la fornícula per a la Verge. El mateix Fèlix Mestres donant gràcies per un favor rebut de la Verge, va pintar l'any 1927 les pintures que decoraven la cúpula de l'ermita fins a l'any 1936. S'hi podia veure un grup de gent, amb el mateix pintor inclòs que es dirigia en processó a venera la Mare de Déu del Remei.","coordenades":"41.6415800,2.1625700","utm_x":"430258","utm_y":"4610321","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42496-foto-08033-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42496-foto-08033-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42496-foto-08033-55-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Renaixement|Contemporani|Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"(Continuació història)Al final dels anys 1928, 1929, el mal estat de la volta de la part vella de l'ermita va fer-ne necessària la restauració. Per poder realitzar les obres es va enderrocar la façana.Durant la dècada següent es van restaurar els retaules que decoraven l'interior del santuari. El 1930 es va restaurar el retaule de Sant Llop i Sant Ponç i el 1935 el retaule de Sant Joaquim i Santa Anna que datava de 1590. L'ermita va ser incendiada el 21 de juliol de 1936 durant la Guerra Civil i l'interior va quedar totalment destruït. Es va tapiar l'entrada i fins el mes d'abril de 1939 no es va poder començar a reconstruir. El mes de maig del 1939 es va celebrar l'entrada de la nova imatge de la Mare de Déu del Remei a l'ermita. Es va encarregar a la casa Argullol de Canet de Mar que la van fer a partir d'una estampa. El mes d'octubre s'hi celebrà el tradicional Aplec del Remei.Les darreres obres daten del 1957, quan es va engrandir el creuer deixant-lo asimètric.L'any 1998, per celebrar el 450è aniversari de l'ermita es realitzaren diferents reparacions que van afectar parets, sostres, teulada i campanar, retocant-ne la pintura, la decoració i la instal·lació elèctrica.","codi_estil":"94|95|98|102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42497","titol":"Ermita de Sant Miquel de Martres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-de-sant-miquel-de-martres","bibliografia":"GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XII","notes_conservacio":"estat de conservació ruïnós. És difícil de localitzar ja que les restes han quedat envoltades de vegetació.","descripcio":"Ermita de la qual actualment només en queden les ruïnes. Es troba situada en una feixa d' oliveres, entre mig d'unes bardisses. Es poden observar les restes del mur orientat al nord-oest, i part de dos murs transversals que parteixen de l'interior orientats en direcció sud-oest. Una part minsa de l'absis es troba encara enderrocada al terra, envoltada per la vegetació. En les marjades més properes a l'ermita, aguantant la terra de les feixes, s'endevina alguna pedra molt ben escairada procedent segurament d'aquesta construcció.","codi_element":"08033-56","ubicacio":"Carretera de Caldes a Granollers.","historia":"Capella documentada a principis del segle XII. Estava situada sobre l'antic camí de Caldes a Granollers, prop del límit dels termes de Caldes i Santa Eulàlia. Sembla ser que a principis del segle XVIII ja devia estar enrunada. La proximitat al Coll de Baduell féu que, sovint, l'ermita també es conegués amb el nom de Sant Miquel de Baduell. Segons Moreu-Rey (1962), (pàg. 204), L'alou de Sant Miquel de Martres era propietat de Sant Pau del Camp, de Barcelona, a qui havia estat empenyorat l'any 1100 i venut l'any 1126. El localitza sobre el camí antic de la carretera de Caldes a Granollers, sota el Puig de l'Aguilar, i prop del coll de Baduell. El mas ja es trobava derruït l'any 1754, però potser abans i tot. Sembla ser que en aquesta ermita encara hi deien missa el dia de Sant Miquel, l'any 1608. Al segle XVIII hauria estat restaurada per un tal Duran del mas Camp. L'any 1962 Moreu-Rey ja manifesta que està en ruïnes. També tenim constància del mateix autor el Camí de Sant Miquel de Martres, que des de l'any 1161, es troba documentat com a 'via que vadit ad Sanctum Michelem'; de l'any 1387, 'via que intratur dictam capellam' i finalment de l'any 1556, 'camino ad dictam capellam sancti Michaelis'.","coordenades":"41.6380800,2.1901500","utm_x":"432551","utm_y":"4609911","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42497-foto-08033-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42497-foto-08033-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42497-foto-08033-56-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Romànic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Ermita coneguda també amb el nom de Sant Miquel de Baduell","codi_estil":"85|92","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42498","titol":"Església de Sant Sebastià de Montmajor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-sebastia-de-montmajor","bibliografia":" ADELL I GISBERT, Joan-Albert. (1986). L'arquitectura romànica. Col·lecció: coneguem Catalunya. Pàgs.75. Els llibres de la frontera, 16. Barcelona. BARRAL I ALTET, Xavier. (1984a). Sant Cugat Salou (o del Racó), dins Catalunya Romànica. Fundació Enciclopedia Catalana; volum XI, pàgs. 345. Barcelona. GARCIA I CARRERA, R. (1986). Esglésies i Capelles romàniques de Caldes de Montbui, Pàgs.27-30. Editorial Egara. Terrassa. GARCIA I PIÑOL, R. (1972). L'art de bizanci a Sant Sebastià de Montmajor, “Muntanya”, núm. 660. Butlletí del CEC. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MAS I DOMÈNECH, J. (1906-1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. 13 volums. Establiment tipogràfich “La Renaixensa”. Barcelona (primera edició 1908). MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 207. Editorial Teide. Barcelona. MOREU-REY, (1964). La Rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de noms de persona. Ed. Teide. Barcelona. MOREU-REY, (1964). Caldes de Montbui, capital degana del Vallès. Rafael Dalmau editor. Barcelona. MOREU-REY, (1964). Sant Sebastià de Montmajor. Impremta Joan Sallent. Sabadell. RIUS I SERRA, J. (1945). El cartulario de “Sant Cugat” del Vallès. III volums. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pàg. 290. doc. 343. Barcelona. VALL-MASVIDAL, Ramon. (1983). El romànic del Vallès, pàg. 168. Ed. Ausa. Sabadell. WHITEHILL, Walter Muir. (1974). L'art romànic a Catalunya, segle XI, pàgs. 48-49. Edicions 62 (primera edició 1941). Barcelona.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"el campanar presenta perill d'enderroc","descripcio":" Església que consta d'una sola nau amb transsepte i una planta en forma de creu llatina. La planta té, pel costat de llevant, una capçalera triabsidal, en la que l'absis del centre és de planta quadrada i els dos laterals de planta semicircular. A l'extrem de migdia del transsepte hi ha un altre absis, també de plana semicircular. La nau i el transsepte són coberts per una volta de canó seguit i els absis per voltes de quadrant d'esfera excepte el central que ho és per una volta de canó seguit. La trobada de la nau amb l'absis central es realitza, mitjançant un doble reclau amb el qual es crea un arc intermedi de transició entre l'amplada de la nau i la de l'absis, més estret. La continuïtat de la nau, en tota la seva llargada no és interceptada pel transsepte. La comunicació d'aquesta amb els braços del transsepte es fa mitjançant dues obertures amb arc de mig punt a cada costat de la nau, enfrontades. L'alçada d'aquestes obertures és molt més reduïda que la del transsepte. A les façanes de llevant, migdia i ponent té unes finestretes de doble esqueixada i arc rodó. A l'exterior de l'absis s'observa una ornamentació a base de arcuacions i faixes llombardes. La façana de llevant està decorada amb un fris d'arcuacions cadascun, separats per dues lesenes verticals que defineixen tres espais, estrets i allargats. A les façanes laterals d'aquest absis continua el fris format per un grup de quatre arcuacions, en què els extrems són delimitats també per les lesenes corresponents. A la façana de migdia hi ha també, centrada, una finestra. Els absis laterals i absidiola presenten una decoració llombarda forada per un fris de sis arcuacions limitades als extrems per dues lesenes. Just per sota del fris i coincidint amb la vertical del permòdol central hi ha la finestra que correspon a cada absis. Aquestes són de dimensions més petites que les finestres de l'absis central. Sobre la volta de la nau i en l'encreuament amb el transsepte hi ha un petit campanar de torre, de planta quadrada amb dos pisos al qual s'accedeix des de la rectoria. Té finestres a les quatre cares sense divisions interiors amb una coberta feta a partir d'una falsa volta piramidal amb carreus. En el primer nivell hi ha quatre finestres, una a cada cara amb un arc de mig punt; al segon nivell les finestres són geminades i estan formades per dos arcs de mig punt separats per una columna, el fust de la qual és format per tres cossos. El cos central és cilíndric una mica bombat del centre i els dos dels extrems, separats per un astràgal tenen forma de piràmide truncada. Sobre aquesta columna hi ha un capitell. El campanar, té una línia d'inflexió, formada pel parament vertical i la volta una corretja de fusta que ressegueix tot el perímetre interior. Aquesta corretja, segurament servís d'assentament d'una possible coberta de fusta anterior a l'actual de pedra. El campanar per fora té uns paraments llisos sense cap tipus de decoració. La coberta, és de teula àrab, de la qual arrenca d'una cornisa formada per peces de ceràmica moderna. L'aparell d'aquest edifici és fet amb pedra de paredar de mida reduïda, disposada en filades horitzontals molt regulars. La pedra, aprofitant que a la zona té forma de llosa és desbastada a la cara vista per tal de deixar-la més o menys plana.<\/p> ","codi_element":"08033-57","ubicacio":"Vall de Gallifa, al vessant nord-oest de la muntanya del Farell","historia":" L'any 999 el vicari del monestir de Sant Cugat del Vallès comprà al compte de Barcelona per una unça d'or el gran alou de Montmajor (actual Farell), que comprenia tota la muntanya des de la falda meridional vora Sentmenat i Palaudàries fins al torrent del castell de Gallifa al nord. S'hi bastí una església de Sant Sebastià anys abans del 1077, data d'una de les primeres notícies documentades que es tenen on se l'anomena 'ecclesia sancti Sebastiani de monte maiore'. La pertinença tant del lloc com de l'església al cenobi sant cugatenc fou ratificada els anys 1098, 1120 i 1131 mitjançant unes butlles dels papes Urbà II i Calixte II i una escriptura de confirmació de bens del comte Ramon Berenguer III, respectivament. Posteriorment, l'any 1216 el bisbe de Barcelona, confirmava també la donació amb certes reserves a favor de l'església de Caldes; aquesta donació ocasionà plets i discussions i si bé els rectors els nomenaven des de Sant Cugat, sovint l'església de Caldes s'hi oposava con consta que féu el 1305. Sembla però que el 1400 era ja sufragània de Caldes. A causa de la migrades del terme el sosteniment d'un rector era difícil. El 1413 era a càrrec del de Sant Llorenç Savall, ja que en aquell moment l'església de Sant Sebastià només disposava de dos feligresos. Als segles posteriors consta com a parròquia de vegades annexa o encomanada a la de Caldes tot i que alguna vegada havia estat regida pels rectors de Gallifa. Finalment el 1868 fou erigida en parròquia independent i li van ser unides diverses cases de la parròquia de Gallifa de Sant Llorenç i de Caldes. Actualment tot i que no li ha estat llevat el caràcter parroquial torna a ésser en la pràctica una sufragània de Caldes. La campana gran, porta el nom de Mercè; fou construïda a Olot i col·locada l'any 1974. La petita no té nom, però és la més antiga. Segons Moreu-Rey, l'any 1657, l'ermita tenia els altars dedicats a Sant Silvestre i a Sant Pere. L'any 1744 tenia la talla de Sant Isidre, sense altar i el de Sant Crucifix. Consta també que més tard n'hi hagué un dedicat a Santa Roser. Finalment, documenta de l'any 1776 els altars dedicats als Sants Crucifix, Roser i Isidre i Silvestre, sense comptar l'altar major.<\/p> ","coordenades":"41.6644000,2.1188200","utm_x":"426640","utm_y":"4612891","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42498-foto-08033-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42498-foto-08033-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42498-foto-08033-57-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-29 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"La clau de l'ermita està guardada a la rectoria","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"42499","titol":"Torre de Carerac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-carerac","bibliografia":" GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.<\/p> ","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"la masia no té teulada.","descripcio":" Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. Té una torre de guaita adossada a la façana principal. La coberta no es conserva tot i que per la façana s'endevina que era a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal i construïda amb teula àrab. Els paraments estan fets de pedra irregular i morter. Les façanes de tot el conjunt, estaven arrebossades. A la planta baixa per sota del carener, hi ha una portalada amb arc de mig punt, adovellada, de grans dimensions. A la dreta d'aquesta, hi ha una segona porta adovellada feta amb pedra d'esmolet. Al primer pis, disposades horitzontalment hi ha tres obertures, totes elles de proporcions verticals; la finestra de l'esquerra està emmarcada amb pedra, la central també presenta llinda, brancals i ampit de pedra; la tercera, que es troba per sobre del portal adovellat de pedra d'esmolet és porticada sense balcó, amb una reixa de ferro; té una llinda de fusta i els brancals fets de maó. A les golfes, l'única obertura que dóna a la façana principal consta de llinda de fusta i brancals de maó que s'endevinen per sota de l'arrebossat de la façana que comença a desprendre's de la pedra. A la dreta, entre la casa i la pallissa, es va annexionar una torre de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana i transitable per on s'hi accedeix a través d'una escaleta que comença al segon pis. Aquesta tindria funció de torre de guaita, amb els merlets o murons de forma quadrada (quatre a les façanes orientades a migdia i nord i dos a l'est i ponent). A la planta baixa hi ha quatre espitlleres disposades a la façana principal que dóna a migdia. Al primer pis i al segon, tant a la façana orientada al nord-est com a ponent com a migdia (des de l'interior sembla observar-se una obertura orientada al nord-oest, però és difícil precisar-ho) hi ha dues obertures superposades, disposades simètricament en un mateix eix vertical formant un arc agut fet de maons. A la dreta d'aquesta torre hi ha adossat un tercer cos. És la pallissa, que segueix el mateix pendent de la teulada del mas. De planta baixa i pis, a baix hi ha una obertura per permetre entrar el carro; aquest portal és fet de pedra amb un arc carpanell molt rebaixat. Per damunt, de la porta, seguint un eix vertical, es troba una gran obertura, que permetia entrar i treure les bales de palla. Aquesta està feta de pedra, amb un arc de mig punt. La façana nord - est presenta les mateixes característiques, és a dir, tres obertures fetes amb maó, amb un arc de mig punt i un portal amb brancals, llinda i ampit, fet també de maó, amb un arc carpanell molt rebaixat. Des de la pallissa es podia accedir a l'interior de la casa, així com a la planta baixa de la torre, des d'on s'accedia per una porteta molt estreta i baixa. A l'interior de la casa, per la portalada principal de grans dovelles s'observa al fons uns esglaons que servien per pujar al primer pis fets de pedra d'esmolet i posats sobre una base de pedra irregular amb totxos, lligada amb morter de calç. A l'esquerra, el que semblaria haver estat la cuina, s'observa encara algun tinell i un forn de pa, que conserva la volta de maó.<\/p> ","codi_element":"08033-58","ubicacio":"Vall de Carerac","historia":" Segons Moreu-Rey (1962), el topònim de Carerac o Caracac es pot situar ja a l'any 993: 'locum que dicunt Karesago' , 'terminio de Caresago'. Del 1040 es troba el topònim: 'Charesag'. Del 1067,1081, 1100 i aproximadament 1102 trobem escrit 'Carerag'. Del 1276 trobem 'Caresacho'. Del 1121, 'Caresrag'. De l'any 1211: 'manso de Carera'. De l'any 1234: 'Cararach'. Del 1347 'Correrach'?. Dels segles XVII, XVIII i XIX, trobem 'Mas Carerach (rarament Carrerach). De l'any 1720 'Cararachs'. Del segle XX, Cararac, sempre sense 'Can' ni 'Mas'. Es tracta d'un dels llocs i masos més antigament i abundosament documentats. Pel que fa als llinatges documentats, Moreu troba documentats: Richel de C. (aproximadament del 1100) que coincideix amb la mateixa que Richel, propietària l'any 1081 de terres a Palou, i dona de Guilabert Bonfill. Arnal de Caresag (1192, 1203) ; Ramon de C. (anterior a l'any 1234); Pere 'Girbauli de Caresacho' (1276, casat amb Rumia; Ramon de C. (1319); Pere de C. (1353, 1365, 1399); Bernat I de C. fill de Ramon de Carerac (1407, 1412); Francesc de C., fill de Bernat; Bernat C., junior (1439 a 1458); Ramon de C., clergue, besnét de Bernat I, senyor útil i propietari del mas Carerac 81477); Joan Pere de Carerac, fill de Bernat (1504, 1510). Segueix el llinatge BOU. El Mas Bou o Mas d'en Bou, fou un altre nom antic que rebé el Mas Carerac. Així, l'any 1560 es llegeix el 'Mas Carerac, alias Bou'. Aquest nom és originari d'una família que també en fou propietària. Així es troba documentat en Joan Bou (1162, 1189); Berenguer Bou, (probablement veguer de Barcelona) (1181 a 1250); Bernat Bou (1254); Berenguer Bou (1290, 1292); Guillem Bou, casat amb Elicsenda (1290 a 1302); Berenguer Bou (1314 a 1368) propietari en 1328 d'un 'casali molendinorum (...) satis prope dictam villam'; Joan B. (1411); mossèn B. (1513); joan B. Casat amb Elisabeth (1555 a 1571), mercader ciutadà de Bou, 'Lo vas de la casa de bou que es devant la capella de ma Sra. Del roser de la Iglesia de dita villa' (1607). Igualment, Moreu-Rey troba documentat el nom de Sans, relacionat amb la Casa de Sans o Torre de Sans, que fora un dels altres noms donats a Carerac. Aquesta família Sans, hauria estat propietària d'aquesta casa, així com també de la casa de banys de Can Rius, a la qual hom havia donat, també de vegades el nom de Can Sans.<\/p> ","coordenades":"41.6481800,2.1684800","utm_x":"430757","utm_y":"4611049","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42499-foto-08033-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42499-foto-08033-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42499-foto-08033-58-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-17 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["41"]},{"id":"42500","titol":"Ermita de Sant Martí de Rovinyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-de-sant-marti-de-rovinyo","bibliografia":"ADELL I GISBERT, Joan-Albert. (1986). L'arquitectura romànica. Col·lecció: coneguem Catalunya. Pàgs.75. Els llibres de la frontera, 16. Barcelona. BARRAL I ALTET, Xavier. (1984a). Sant Cugat Salou (o del Racó), dins Catalunya Romànica. Fundació Enciclopedia Catalana; volum XI, pàgs. 345. Barcelona. GARCIA I CARRERA, R. (1986). Esglésies i Capelles romàniques de Caldes de Montbui, Pàgs.27-30. Editorial Egara. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.Terrassa. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. VALL-MASVIDAL, Ramon. (1983). El romànic del Vallès, pàg. 168. Ed. Ausa. Sabadell. WHITEHILL, Walter Muir. (1974). L'art romànic a Catalunya, segle XI, pàgs. 48-49. Edicions 62 (primera edició 1941). Barcelona.","centuria":"XI","notes_conservacio":"Dessacralitzada. Actualment el seu interior està en molt mal estat de conservació, essent utilitzat com a magatzem. Els frescos estan en molt mal estat i la pica d'aigua beneïda és utilitzada com a paperera i cendrer.","descripcio":"Ermita que consta d'una sola nau amb absis. La coberta és a doble vessant amb teula àrab. La coberta de L'absis també és de teula àrab. La nau és de planta rectangular i és coberta amb una estructura de fusta, de la qual es desconeix les característiques perquè actualment està tapada per una volta de maó pla que hi ha al cel ras. L'absis és de planta semicircular i està cobert per una volta d'un quadrant d'esfera. Aquest absis s'obre a la nau mitjançant un doble reclau, que forma un arc intermedi, entre l'absis i la nau, que és més ample. A la façana de migdia hi ha tres contraforts fets de pedra i maó. Damunt de la coberta, orientat a ponent, resta encara de peu un campanar d'espadanya, sense la campana. Dels elements originals de la il·luminació de l'edifici només resta la finestra (actualment tapiada) de l'absis. Sembla que és de doble esqueixada i té un arc de mig punt fet amb petites dovelles. Actualment hi ha dues finestres més, però de construcció molt més moderna, una situada a migdia i l'altra al mur de tramuntana de la nau. La porta, tot i que deu mantenir l'emplaçament original, ha estat totalment modificada. Es pot observar dues etapes constructives; la primera correspondria gairebé a tot el cos de la nau, que va des del mur de ponent fins a prop de l'absis, on l'aparell dels murs és fet 'd'opus spicatum', i la segona a la resta de la nau, aproximadament 1,30m., junt amb l'absis, on les pedres presenten una disposició en filades horitzontals molt regulars. L'aparell en 'opus spicatum' és present tant a l'exterior com a l'interior i fins una alçada d'uns 2,80m. És format per pedres primes i llargues, de mida considerable, disposades en forma d'espina de peix i anivellades de tant en tant per filades horitzontals. Les pedres no presenten cap mena de treball i estan preses per un morter de calç molt pobre. L'aparell de la part de la nau que toca a l'absis, i l'absis mateix, són fets amb pedra de paredar simplement escairada a toc de maceta i disposada en filades horitzontals força uniformes.","codi_element":"08033-59","ubicacio":"Muntanya del Farell, a la capçalera de la riera de codonys, a 2,5 km de Caldes de Montbui","historia":"L'ermita pertany al Mas Pascol, situat a la capçalera de la riera de Codonys. Documentada l'any 1093. Fou restaurada el segle passat però actualment amenaça de ruïna. Segons Ramon Vall (1977), les seves característiques arquitectòniques li atribueixen un origen anterior al segle XI, en la pignoració feta per un tal Guillem i la seva esposa Arsenda d'un alou situat 'in loco que dicunt Santi Martini de Rovinno'. La capella és documentada amb el nom de Rovinyó fins al segle XVIII, en què canvia i pren el dels propietaris del mas a què pertanyia, els Pasqual; l'any 1771 ja es troba anomenada com a Sant Martí del Pasqual, apel·latiu que amb el temps ha esdevingut 'del Pascol'. Consta també que l'any 1775 Miquel Pasqual de Rovinyó va fer renovar l'arc del campanaret de cadireta que, en un moment que es desconeix, s'havia incorporat al temple primitiu. D'altres petites reformes a càrrec sempre els propietaris del mas del Pascol es tenen documentades els anys 1808 i 1860.","coordenades":"41.6410000,2.1408500","utm_x":"428448","utm_y":"4610275","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42500-foto-08033-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42500-foto-08033-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42500-foto-08033-59-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Ermita anomenada també Sant Martí de Pascol, Sant Martí de Ravinno, Sant Martí de Pasqual.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42501","titol":"Torre Marimon - Mas Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-marimon-mas-coromines","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La teulada és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i construït amb teula àrab. El ràfec està construït a partir de vàries fileres de maons superposats i a les façanes laterals, acaba per una mènsula decorativa feta també de totxana. Tant les obertures de la façana principal com laterals presenten una perfecta simetria tan a nivell vertical com horitzontal. A la porta d'accés principal de l'edifici s'hi accedeix mitjançant sis esglaons de pedra. La portalada està construïda amb dovelles de pedra formant un arc de mig punt. A cada costat, hi ha tres obertures, amb una llinda en forma d'arc rebaixat, brancals i ampit de pedra, i tancament amb porticons de fusta. Al primer pis, i segon, per damunt del portal, dues obertures separades per un pilar i a cada costat tres balconeres sense voladís i una balustrada. El segon pis es repeteix exactament igual. En arribar a les golfes, s'observa, centrat a la façana, set d'obertures, disposades en arcs i fetes de maó. Als dos extrems d'aquestes finestres i per damunt, hi ha tres obertures rodones, també fetes de maó. Les xemeneies estan construïdes amb el mateix material i al seu damunt, un curull de ceràmica de port piramidal. La façana està feta amb paredat de pedra mitjana a grossa. A banda i banda de l'edifici principal, es troben adossats altres edificis annexes, tots ells seguint el mateix estil arquitectònic, de planta rectangular i que consten de planta baixa i dos pisos o tres majoritàriament. Entre aquests edificis annexes, cal esmentar les aules pels alumnes, biblioteca, el porxos, la vaqueria on es guarda la palla pel bestiar o la torre. Aquesta última, es troba situada a la banda esquerra, decantada de l'edifici principal. Mesura 30 metres d'alçada i és de planta rodona, amb escales al seu interior per on s'accedeix a la part més alta de la torre. Les obertures disposades en llarg del mur recorden les espitlleres,i totes elles estan envoltades per llinda, brancals i àmbit de pedra. La torre de guaita queda rematada per un parapet de merlets. Just per sota d'aquests hi ha un ràfec construït de pedra formant una motllura d'arcs de mig punt superposats.","codi_element":"08033-60","ubicacio":"Entre el Torrent Sec i la riera de Caldes","historia":"L'origen del nom de la Torre Marimon es remunta al final del segle XVI (1574-1575). Moreu-Rey (1962), documenta el nom de 'Torra d'en Moles' (1470) associada a l'antic nom de la Torre Marimon. De l'any 1532 també troba escrit en un document 'la qual antigament sen deya torra den Mosen Moles'. Referent a l'origen de la Torre troba un document on s'esmenta que l'honorífic Jaume Moles, 'dominus domus de la Torre', ciutadà de Barcelona (1463, 1487), que la posseí després de Francesc Valls. També va rebre el nom de Mas Coromina o Coromines i probablement canvià el nom a partir del segle XV, quan Romeu de Marimon es casà amb Elisabeth Moles o Coromines. La família Marimon no té relació amb Caldes de Montbui amb anterioritat ja que les seves propietats s'estenien durant l'època medieval pels termes de Plegamans, Palau, Palaudàries i Bigues. Al final del segle XVII la torre passà a mans del baró de Canyelles Joseph Terré i Marquet, i successivament als seus descendents. Al final del segle XVIII la Torre Marimon és propietat de Domingo de Bouffard. La Diputació Provincial de Barcelona, el 1907 es planteja la creació d'una granja escola destinada a la capacitació dels homes del camp, i per realitzar aquest projecte els cal la compra d'una finca. Dues són les opcions: la Torre Marimon a Caldes de Montbui i can Pascalí, a Santa Coloma de Gramanet. Els dos paratges semblen adients, però finalment es decanten per la Torre Marimon, ja que el diputat Raventós advoca per les millors condicions de Caldes, amb una extensió de terreny més àmplia i una major quantitat d'aigua en els seus dominis. Quan l'11 de juliol de 1911 s'estableix a Barcelona l'Escola Superior d'Agricultura, es deixarà de parlar de l'anterior projecte i no serà fins l'any 1920 quan es convocarà un concurs per a l'adquisició d'una finca destinada a la construcció d'una granja escola. L'arquitecte Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, es proposarà per la compra, que la Mancomunitat farà efectiva el mes de juliol de 1921 per instal·lar-hi la granja escola, que formarà part de l'Escola Superior d'Agricultura. L'any 1926 s'inaugurarà l'Escola de la Torre Marimon, que s'havia adquirit finalment per 275.000 pessetes. Les obres de la granja seran encarregades a l'arquitecte al servei de la Diputació, Josep Bori Gensana, que abandona el projecte per discrepàncies amb algun dels diputats. El 7 de març de 1923 es realitza el projecte de l'edifici central, una vaqueria i un pensionat. Posteriorment, Lluís Planas i Calvet també arquitecte de la Diputació, es farà càrrec de la represa de les obres. Sembla que les activitats de l'escola començaran pels voltants de 1925, ja que el primer director de l'escola serà Joan Salom i Calafell que exercirà el càrrec des de 1925 fins el 1928. Al final de 1926 es vol millorà l'edifici de l'escola i serà el constructor Antoni Baixeras el que realitzarà la major part de les obres d'adaptació. L'any 1928 es construiran els habitatges per als guardes i es reconstruirà l'antiga ermita de Sant Julià (romànica en origen). El 1930 es construeixen un centre de pràctiques agrícoles, un dipòsit d'aigua i una escola menagère o escola domèstica de la dona. Aquesta mateixa data el rei Alfons XIII visitarà les instal·lacions de la Torre Marimon. Més tard la Generalitat de Catalunya reestructurarà l'escola, se suprimirà l'escola menagère i es realitzaran canvis al centre de pràctiques agrícoles. Durant el període de la Guerra Civil Espanyola s'aturaran les activitats, ja que aquesta serà requisada i passarà a ser una escola de carabiners. Al final de la guerra esdevé una escola de capacitació depenent del Ministeri de Foment. El 1943 es duen a terme una sèrie de reformes que passaran per adaptar l'antiga escola menagère com a biblioteca i aules per a estudiants; es millorarà la cova experimental que durà el nom de Sant Jordi i s'hi instal·larà un observatori.","coordenades":"41.6128400,2.1698900","utm_x":"430837","utm_y":"4607124","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42501-foto-08033-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42501-foto-08033-60-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Josep Bori Gensana, Lluís Planas i Calvet i Antoni Baixeras","observacions":"(Continuació història)Durant els anys 1950 a 1960 serà escola mitjana d'agricultura i la superior es mantindrà a Barcelona. L'any 1958 es continuaran millorant les infraestructures, amb la construcció d'un camp d'esports i del Club d'Estudiantes San Fernando, i la compra de nova maquinària per tal de poder donar un millor servei als alumnes. L'any 1979 la granja escola incorpora els estudis de formació professional de 1r grau i el 1981 els de 2n grau que conviuran amb el de capacitació fins al 1983 que es tancarà aquesta línia educativa. El títol de formació professional l'expedirà l'Institut d'Ensenyament Secundari Manolo Hugué fins al 1996, any en el qual la Torre Marimon deixarà de funcionar com a granja escola. Actualment és la seu de l'Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA). El seu director és en Joaquim Adillon.Durant l'any 2008 s'estan duen a terme reformes de les façanes i cobertes de tots els edificis que composen el conjunt de la Torre Marimon.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42502","titol":"Conjunt del carrer del Forn","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-del-carrer-del-forn","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (1848). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. XALABARDER, Avelí (1914). Reseña histórica del Hospital de la Villa de Caldas de Montbuy. Barcelona XALABARDER, Avelí (1935). Caldes antic i modern (...). Edició pòstuma. Caldes de Montbui.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per un seguit de cases, que composen un antic carrer d'origen medieval, formant part de l'antiga vila emmurallada de Caldes. Per la forma del seu traçat segurament ja va formar part de L'estructura urbana romana. En llarg de la història, aquest carrer ha sofert moltes modificacions pel que fa a l'alineació de les cases, destacant la de l'any 1865, 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy'. Aquest carrer es troba limitat per una banda per la plaça de l'Església, i el carrer Joan Samsó que de fet és una prolongació fins a la Plaça de la Font del Lleó. El carrer del Forn es comunica amb tres carrers no menys importants com són el carrer de Madella, el carrer d'Agulló o dels Bens, i el carrer del Doctor Delger. L'arquitectura actual, és bàsicament dels segles XIX i XX; Es constata que des de finals del segle XX i inicis del XXI s'estan realitzant moltes obres de construcció noves així com de rehabilitació dels habitatges. El tipus de cases que trobem en aquest carrer correspon fonamentalment a la tradicional casa de doble crugia, és a dir, cases edificades en parcel·les de doble front, de planta rectangular amb coberta a dues vessants o una i construïdes amb teula àrab. Les cases acostumen a tenir planta baixa i un o dos pisos. La façana acostuma a mesurar entre 8 i 10 metres d'amplada per 15 a 30 metres de fondària. Poden tenir un pati interior enjardinat, amb alguna petita construcció annexa com un porxo, o bugaderia. Les façanes acostumen a tenir dues obertures per planta, centrades en relació a un eix de simetria. L'ús de les cases continua essent residencial, però si aquestes cases han sofert modificacions importants, es pot observar que la planta baixa s'hagi transformat en comerç o taller. D'aquest carrer, destaquen el finestral de la casa Poch o can Fígols, Cal Botons o Cal Doctor, on destaca de la façana, el conjunt del portal i la balconada. Destaquen també les façanes del núm. 8 i la del núm. 12-14 l'edifici del núm. 5 – 7.","codi_element":"08033-61","ubicacio":"Carrer del Forn, s\/n.","historia":"Moreu-Rey (1962), (I) troba documentat de l'any 1369, el carrer del Forn, amb el nom de 'carreret del Forn'; també del 1366 troba referències amb el nom 'carrer del Forn'. De l'any 1561, recull 'vico vocato del Forn', 'dicto carrareto' XALABARDER (1914), parla del 'carreró que es darrera la capella de Sant Vicens', que 'es un ques deia lo carreret del Forn, que exia al pla de March Cavall a la Plaça que avuy es clos'; i dóna la data en què es tancà: 'ab acte rebut als 3 de Juliol 1485 consta com los Jurats de dita Vila de Caldes y Consell donaren llicentia a Pau Cavaller per edificar y fer una cambra sobre lo carrer del Forn, y així avuy està tapat'; 'carrer del Forn ue avuy no passa'. Aleshores (segle XVII) l'extrem tapat del carrer, que donava al Pla de Marc Savall, era ocupat per un estable. Actualment tot ho cobreix l'edifici modern de can Broquetes. (II) El 'carrer del forn' actual (s. XIII a XX) Cases en lo carrer del Forn, que antigament se deien lo Corral d'en Porcell, a llevant de l'església de Sant Martí (1260); 'lo carrer que antigament se diu del Forn, que va del Oliar a la Iglesia major' (1565). L'any 1796, es parla d'una casa al carrer anomenat del forn, 'abans den Roig' i antigament de Vilademany 'frente lo Portal major de la parroquial Esglesia', que afronta a ponent amb l'Església, mediant 'lo dit carrer del Forn'. En realitat, per la seva situació, aquesta casa no es troba ni en el carrer del Forn, ni en el carrer antic d'en Roig (del Portal de l'Àngel), sinó entre l'un i l'altre. La referència és interessant per indicativa de l'indret on començava el carrer del Forn, abans de la creació de la Plaça de l'Església. Sobre els origens del carrer, Xalabarder (1935), escriu que el nom del carrer ve 'del Forn particular o Fleca que tenien establert els Jueus en el mateix'; però no dóna referències en els documents esmentats semblen desmentir-ho. En llarg de la història, aquest carrer ha sofert moltes modificacions pel que fa a l'alineació de les cases, destacant la de l'any 1865, 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche dea Villa de Caldas de Montbuy'. També l'any 1878 va haver-hi un altre projecte de rectificació d'alineacions. A principis del segle XXI, aquest carrer va formar part d'un seguit de reformes de caire urbà, com fou la substitució del paviment antic de llambordes, per la de pedra de Sant Vicenç alternada amb una franja de llambordes disposada al mig del carrer.","coordenades":"41.6335600,2.1625900","utm_x":"430251","utm_y":"4609431","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42502-foto-08033-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42502-foto-08033-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42502-foto-08033-61-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42503","titol":"Conjunt del carrer de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-del-carrer-de-vic","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (1848). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. XALABARDER, Avelí (1914). Reseña histórica del Hospital de la Villa de Caldas de Montbuy. Barcelona XALABARDER, Avelí (1935). Caldes antic i modern (...). Edició pòstuma. Caldes de Montbui.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt arquitectònic situat en un carrer d'origen medieval que forma part de l'antiga vila emmurallada de Caldes. És possible que formés part de L'estructura urbana en època romana. Destaca un projecte de reforma de l'any 1865 conegut amb el nom de 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy'. El carrer es troba limitat per la plaça Marquès de Caldes de Montbui, coneguda també amb el nom de plaça de Constans, on antigament es trobava situat el portal de Vic, i la Plaça de la Font del Lleó. Per la plaça del Marquès, comunica frontalment amb el carrer Major i just abans de la plaça, a l'esquerra, amb el carrer d'Escanyacans. El carrer comunica també amb el carrer d'en Bellit, on antigament hi havia la plaça de Sant Bartomeu o de Sant Vicenç. És un dels carrers més destacats i monumentals de la vila, ja que es conserven força façanes i elements constructius de gran interès arquitectònic. La composició del carrer és força homogènia, tant pel que fa a la disposició de les façanes, com per l'alçada de les cases. L'arquitectura actual és bàsicament dels segles XVIII i XIX degut a les modificacions sofertes durant el segle XX i inicis del segle XXI a nivell de rehabilitació de façanes, noves construccions... En primer lloc, tenim les cases de planta rectangular que consten de planta baixa i un o dos pisos. Són cases de doble crugia, cases edificades en parcel·les de doble front. La coberta acostuma a ser de doble vessant, i teula àrab. La façana acostuma a mesurar entre 8 i 10 metres d'amplada per 15 a 30 metres de fondària. De vegades al seu interior hi ha un pati enjardinat o amb una petita construcció annexa com un porxo per la llenya, una bugaderia, etc. De vegades també la seva estructura interior queda modificada depenent de si la casa ha estat reformada en varis habitatges, o si bé la planta baixa s'hagi transformat en comerç. En aquest carrer també es pot observar un altre tipus de construcció; es tracta de cases més senzilles, força estretes, de planta rectangular, que consten de planta baixa i pis o dos, amb coberta de teula àrab. La façana pot mesurar entre quatre i sis metres, i en el cas en que les cases tinguin fondària, aquesta pot estar compresa entre deu a quinze metres, amb algun pati interior. Moltes d'aquestes cases tenen portalades de pedra adovellada. La façana presenta normalment una obertura per planta, alineant-se verticalment sobre un eix que pot estar o no centrat a la façana. La majoria de cases d'aquest carrer són unifamiliars. Les transformacions més freqüents es donen a la planta baixa, adaptant-se a usos comercials. En aquest cas, si no es tracta del mateix propietari, o en el cas d'un llogater, a la façana es pot observar una petita obertura que correspon a l'accés al pis superior. Destaquen en aquest carrer els edificis o cases amb els números: 2-4, 3, 6, 7, 11, 12, 14,15, 22, 24, 40.","codi_element":"08033-62","ubicacio":"Carrer de Vic, s\/n.","historia":"Segons Moreu-Rey (1962), l'any 1386 'vico vocato de Vich'. A partir d'aleshores, el 'carrer de Vich' és documenta sense solució de continuïtat fins als nostres dies (s. XIV al XX). Aquest començava a la plaça de Sant Bartomeu i desembocava al Portal de Vic. Referent a aquest portal, sembla ser que un document de l'any 1395, esmenta el carrer que va a la Porta de Vic; 'Portal de Vich', 'lo Portal de Vich', etc. (s. XVI a XIX); 'la capella del Portal del carrer de Vich' (s.XVIII). Encara existia entre el 1867 i el 1879, amb l'escut de la vila i la data '1695' procedent d'una restauració o reconstrucció. Sembla ser, segons documenta sempre, Moreu-Rey, que l'any 1272, el rei Jaume Ier havia concedit als homes de Caldes que el 'caminum sive via (...) qua itur de Barchinona apud Vicum' passés per Caldes i no pel congost de Codines, 'sicut ab antiquo fieri consuevit'. Així, tenim documentats 'caminum Vici' (1347); 'camí de Vich', 'camí real de Vich'; 'lo cami ral de Vich' etc., (s. XVII). També l'any 1372, l'infant Joan passa per Caldes per anar de Barcelona a Vic; en el segle XVII encara el tragí del gra i la neu que venia del Montseny, passava per Balenyà, Centelles, Caldes, vers Palau i Barcelona: el que segurament demostra que era el camí més segur i potser més ràpid. Aquest camí de Barcelona fins a Vic va ser interior a la vila fins cap el 1600 aproximadament: sortia pel Carrer de Vic, vers el Raval i les Hortes de Munt. A partir del 1600 aquest camí passarà per l'exterior de la població, seguint la muralla. Cal destacar a l'inici d'aquest carrer, hi havia una plaça petita anomenada originàriament de Sant Vicenç i més tard de Sant Bartomeu; l'origen d'aquest nom està relacionat amb l'existència d'una capella dedicada al culte de Sant Vicenç, i més tard al culte de Sant Bartomeu per la popularitat d'aquest Sant. Aquesta capella desaparegué quan es realitzà l'alineació del carrer. L'any 1865, es du a terme el 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche dea Villa de Caldas de Montbuy'. L'any 1878 va haver-hi un altre projecte de rectificació d'alineacions. A principis del segle XXI, aquest carrer va formar part d'un seguit de reformes de caire urbà, com fou la substitució del paviment antic de llambordes, per la de pedra de Sant Vicenç alternada amb una franja de llambordes disposada al mig del carrer.","coordenades":"41.6355600,2.1615700","utm_x":"430168","utm_y":"4609654","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42503-foto-08033-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42503-foto-08033-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42503-foto-08033-62-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42504","titol":"Casa al carrer de Vic, 40","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-de-vic-40","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"reformada","descripcio":"Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada, a una sola vessant i de teula aràbiga. Hi ha un cert ordre en les obertures. La planta baixa presenta una portalada amb brancals de pedra i llinda de grans dimensions, on està gravada la data 1622. Els costats del portal i fins arribar a l'extrem de la façana d'aquesta casa s'han deixat en pedra vista. L'arrebossat comença per damunt de la llinda. Hi ha un portaló de fusta amb un cancell, que permet mitjançant una segona porta vidrada, accedir a l'interior de la casa. Les obertures del primer i segon pis han estat modificades i substituïdes per dues finestres amb balconada i voladís motllurat, amb baranes de ferro forjat diferenciant-se només perquè la finestra del primer pis presenta llinda, brancals i ampit de pedra, mentre que la balconada del segon pis no en té. La façana queda rematada per un ràfec inclinat amb biguetes i mènsules de fusta i canal de desaigua. El caneló de baixada s'ha col·locat al lateral de la façana; aquest és de coure i en arribar a la planta baixa, s'amaga per l'interior de la casa fins a trobar l'escomesa d'aigües pluvials al mig del carrer.","codi_element":"08033-63","ubicacio":"Carrer de Vic, núm. 40","historia":"En el dintell de pedra de la portalada d'entrada hi ha la data 1622, que podria donar indicis de l'època de construcció de la casa. Sembla ser que l'any 1990 fou reformada, amb la qual cosa les finestres del primer i segon pis o golfes, que eren de petites dimensions es varen eixamplar. La pedra que emmarca la balconera del primer pis seria un afegit, sense que durant el treball de camp s'hagi pogut esbrinar si es tracta de pedra nova o recuperada d'una construcció antiga. Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic.","coordenades":"41.6358900,2.1615800","utm_x":"430169","utm_y":"4609690","any":"1622","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42504-foto-08033-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42504-foto-08033-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42504-foto-08033-63-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42505","titol":"Casa al carrer de Vic, 38","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-de-vic-38","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"reformada l'any 1992","descripcio":"Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. A la planta baixa destaca la portalada d'entrada formada per brancals i llinda de pedra, amb un marxapeus i un esglaó afegit posteriorment. A la seva esquerra hi ha una petita finestra amb una reixa. Al primer pis, la part noble de la casa, hi ha una balconada, formada també per brancals i llinda de pedra, amb un petit voladís motllurat. En el segon pis s'observa una obertura reformada, transformant la petita finestra que permetia airejar i donar claror a les golfes en una finestra amb balconada sense voladís, donant un aspecte més homogeni a la reforma. La façana està arrebossada i pintada, i queda rematada pel ràfec de la teulada en forma cornisa en 'S' i la canal de teules. El baixant o caneló s'ha dissimulat a l'interior de la façana, apareixent a la planta baixa, entre la portalada i la finestreta per comunicar amb les aigües pluvials que passen per sota el carrer pavimentat. La part baixa de la façana té un sòcol de pedra natural vista d'uns vuitanta centímetres d'alçada, seguint la mateixa línia de la casa situada al costat dret de la façana principal.","codi_element":"08033-64","ubicacio":"Carrer de Vic, núm. 38","historia":"Sembla ser que aquesta casa fou reformada l'any 1992. En aquesta reforma es modificaren les obertures del segon pis i golfes. Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic.","coordenades":"41.6357700,2.1615900","utm_x":"430170","utm_y":"4609677","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42505-foto-08033-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42505-foto-08033-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42505-foto-08033-64-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42506","titol":"Hotel Vila de Caldes - Antic Balneari Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hotel-vila-de-caldes-antic-balneari-sola","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i terrat. La coberta és plana i transitable, amb una balustrada que fa de barana i una pèrgola de lona de grans dimensions. L'edifici actual està format per una zona de banys, espais de servei i de comunicació, dues plantes de dormitoris, sales de reunions, salons, menjador, i un gran jardí per passejar. La façana principal que es va conservar originàriament per ser restaurada. La façana és totalment simètrica respecte a un eix central. A la planta baixa, on es troben salons de recepció i altres serveis, les obertures són bàsicament vidrades, amb una estructura metàl·lica vidrada, annexa, que el balneari utilitza com a saló exterior, aprofitant la bellesa del jardí. Les obertures del primer i segon pis són d'iguals característiques, amb proporcions verticals. Totes les obertures tenen forma rectangular amb balconades, respectant la verticalitat i horitzontalitat de l'edifici, de forma homogènia i alternant dues finestres amb balcó i reixat en forja sense voladís amb un balcó amb voladís. La façana presenta dues columnes arrebossades que donen relleu i trenquen l'horitzontalitat de l'edifici. Les finestres de tota la façana han estat fetes de la mateixa manera. L'edifici està rematat per una cornisa motllurada, amb mènsules decoratives i una balustrada clàssica que fa de barana. L'acabat de la façana és un arrebossat i pintat. El mateix arrebossat de la façana és utilitzat per donar un efecte òptic amb els contorns de les finestres donant sensació de relleu; el mateix sistema ha estat utilitzat per crear falses columnes disposades per sota de la balustrada i fins al voladís de les balconeres del primer pis. A la planta baixa de l'edifici, s'ha adossat un espai exterior amb sostre metàl·lic i vidre. Destaca la finestra del balneari que dóna al carrer de Sant Pere, formada per llinda, brancals i ampit de pedra, i la cantonera de pedra de l'edifici.","codi_element":"08033-65","ubicacio":"Plaça de l'Àngel, núm. 5","historia":"El balneari fou fundat l'any 1680. Un dels propietaris, el Sr. Solà, posseïa escriptures de pergamí escrites en llatí que dataven del segle XIII. La família Solà era originària de Sant Llorenç de Savall i vingueren a Caldes on compraren els drets de l'aigua termal l'any 1680. Des de llavors hi ha haver cinc generacions que varen seguir la tradició familiar. Sembla ser que aquest balneari tenia fama per haver allotjat una gran quantitat d'artistes, principalment pintors de l'escola catalana que solien fer tertúlies artístiques en aquest establiment. El balneari no era gaire gran i això li permetia conservar un caire familiar, a mena de casa d'estiueig. Sempre fou propietat de la mateixa família, fins que fou comprat per la societat anònima Balneari Broquetas als anys 1990. El balneari fou enderrocat en la reconstruint la façana principal que dóna al jardí i entrada principal de l'edifici. El 6 de juliol de l'any 1993 fou inaugurat com Hotel Vila de Caldes per Lluís Alegre i Selga, Conseller de Turisme, Consum i Comerç de la Generalitat de Catalunya.","coordenades":"41.6327100,2.1632900","utm_x":"430308","utm_y":"4609336","any":"1680","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42506-foto-08033-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42506-foto-08033-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42506-foto-08033-65-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"L'edifici fou enderrocat el 1990 i tornat a inaugurar seguint la línia arquitectònica de l'antiga construcció,l'any 1993.","codi_estil":"94|99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42507","titol":"Casa al carrer de Vic, 20","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-de-vic-20","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"refomada","descripcio":"Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana i transitable, amb una terrassa. La façana és quasi bé simètrica respecte a un eix central, i acaba en un ràfec recte que sobresurt d'uns cinquanta centímetres de la façana i on el coll originari de fusta ha desaparegut amb la reforma. Destaca la portalada d'accés central formada per un arc de mig punt fet amb maó i disposats a mena de plec de llibre i la part baixa dels brancals fets amb pedra d'esmolet. L'arcada del portal està emmarcat per una línea de maons que ressegueixen l'arc de mig punt, formant un marc que recorda la imatge d'un pont. Les obertures del primer pis i del segon pis han estat modificades, destacant les del segon pis, que antigament presentaven dues obertures desiguals, i que amb la reforma, s'hi han realitzat dues finestres de mig arc amb un ampit de pedra motllurada, separades entre elles per un pilar.","codi_element":"08033-66","ubicacio":"Carrer de Vic, núm. 20","historia":"Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic.","coordenades":"41.6353700,2.1617300","utm_x":"430181","utm_y":"4609632","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42507-foto-08033-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42507-foto-08033-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42507-foto-08033-66-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42508","titol":"Casa al carrer Hostalrich, 8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-hostalrich-8","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"reformada","descripcio":"Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. A la planta baixa hi ha un portal de pedra i maó amb marxapeus de ceràmica. Destaquen les dues balconeres i barana de ferro forjat de la primera i segona planta. La del primer pis amb llindes, brancals voladís de pedra. En la segona, no hi ha pedra sinó que ha estat fet amb un motlle de formigó; la balconera és decorativa. La façana ha sofert una remodelació i l'arrebossat anterior ha deixat pas a la pedra vista. Al segon pis, situada al costat esquerra de la balconera, hi ha una finestra de petites dimensions. La façana acaba amb un ràfec motllurat i mènsules de formigó. Centrat, per damunt de l'última balconera, una politja de ferro.","codi_element":"08033-67","ubicacio":"Carrer d'Hostalrich, núm. 8","historia":"Del carrer 'd'en Hostalrich' en tenim notícies a partir de Moreu-Rey (1962), on de l'any 1504 es documenta el següent: 'carrerono ibi transeunte coram domibus Bartholomei d'Estalrich'. De l'any 1505 hi ha documents a partir dels quals semblaria que aquest carrer s'hagués anomenat 'de mossen Senjust'. De l'any 1702 i 1775 es documenta com 'carrer olim dicto d en Hostalrich nunc vero de Vallgornera'. I ja en els segles XIX i XX es troben referències com: 'carrer nomenat d en Hostalrich, y vuy de Vallgornera'; 'carrer d'Hostalrich', o 'carrer Hostalrich'.","coordenades":"41.6330900,2.1617400","utm_x":"430180","utm_y":"4609379","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42508-foto-08033-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42508-foto-08033-67-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42509","titol":"Casa al carrer Bellit, 30","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-bellit-30","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"reforma important de l'any 1988","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues vessants construïda de teula àrab. Les obertures de la façana principal es troben disposades en un seguit de franges horitzontals, amb proporcions verticals i d'iguals característiques en cada pis. A la planta baixa hi ha vàries obertures relativament petites, al costat d'una gran portalada que permet per una banda accedir al garatge particular alhora que dona accés a l'interior de la casa. Totes les finestres de la planta baixa estan emmarcades per un ampit, brancals i llinda de pedra, (algunes d'elles de pedra d'esmolet), amb una reixa graellada feta de ferro forjat. Cal destacar les dues finestretes de la façana principal on en una de les llindes, al costat dret de la façana, modernament s'ha fet una inscripció 'JAUME DURAN M. \/ 2-III-1988' , segurament la data de construcció o finalització d'obra. En la llinda de la finestreta esquerra de la façana principal, en pedra vermella, hi ha una inscripció del segle XVIII 'MELCIOR CAMP+DEPADROS. 1711'. Pel que fa a la porta principal d'accés a l'habitatge, cal destacar l'arc de mig punt adovellat amb brancals de pedra, de confecció moderna que es realitzà durant la restauració. A la primera planta les obertures de la façana principal queden definides per tres balconeres d'iguals característiques, amb barana de ferro forjat, llindes i brancals de pedra, de confecció moderna i sense voladís. Les persianes de tancament són de fusta. Les finestres de la façana lateral que dóna al carrer de l'Abeurador són de proporcions diferents, simulant les modificacions fetes en llarg del temps en les cases antigues i sense pedra vista. Pel que fa al segon pis, la façana principal queda marcada per una franja horitzontal composada per sis finestres portalades amb balconera sense voladís i persianes porticades de fusta. Per la banda de la façana del carrer de l'Abeurador, les finestres són de composició senzilla.","codi_element":"08033-68","ubicacio":"Carrer d'en Bellit, núm. 30","historia":"Segons Moreu -Rey (1962) el carrer actual, parteix de l'antiga placeta de Sant Bartomeu i comunica un cop travessat el carrer Major, cap a la carretera de Bigues. Degut als canvis que sofrí la configuració d'aquella part de la vila, possiblement en el segle XV, no quedi massa clar la seqüència dels noms que tingué aquest carrer abans d'arribar al nom d'en Bellit. La documentació confon de vegades el carrer d'en Bellit amb els seus adjacents, carrer de la Canal i Carrer Nou. Es pot creure, però que tota la part baixa del carrer havia portat anteriorment els noms de carrer d'en Oliver, i de carrer d'en Carbonell: 'C. d'en Carbonell, ara d'en Ballit', 'carrer den Ballit, olim den Carbonell o den Oliver' (1480,1486); 'vico vocato den Balit, antiquitus den O., de den C.' (1508); 'c. de Balit' (1558); 'vico dicto de Bellit', '_ den Bellit'. El nom no sofreix modificacions en els segles que segueixen: C. d'en Bellit o c.B. L'origen d'aquest nom podria venir segurament de la família Bellit, que posseïen vàries cases al llarg d'aquest carrer. Del segle X al segle XIX es troba documentat l'antropònim: 'Bellido' propietari de la Vall de Sentmenat (983); terra i vinya 'Bellido' a C. (1004); t. de 'Belidi', a Plegamans (1041). El nom aleshores no és rar al Vallès, i es refereix de vegades a persones de raça jueva. El llinatge calderí comprèn entre d'altres. Pere Bellit (1288, 1349); Brancesc B., propietari (1308, 1350); Pere B., jurat de C. (1389, test. 1418). La seva filla Blanca, casada amb el notari Berenguer Fortuny. Francesc B., fill de Pere (1406); Pere B. mercader potser germà del precedent (1418, 1428); jurat en 1445, síndic en 1461; Miquel B. alias Lloveres (1519).","coordenades":"41.6350900,2.1630500","utm_x":"430291","utm_y":"4609600","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42509-foto-08033-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42509-foto-08033-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42509-foto-08033-68-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42510","titol":"Conjunt del carrer del Pont","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-del-carrer-del-pont","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (1848). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. XALABARDER, Avelí (1914). Reseña histórica del Hospital de la Villa de Caldas de Montbuy. Barcelona XALABARDER, Avelí (1935). Caldes antic i modern (...). Edició pòstuma. Caldes de Montbui.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El conjunt arquitectònic d'aquest carrer, sembla ser que seria d'origen medieval, formant part de l'antiga vila emmurallada de Caldes, tot i que l'arquitectura actual és bàsicament del segle XIX. El traçat del carrer és força rectilini, segurament degut a que la disposició de les cases originàriament. Destaca una modificació de l'any 1865, coneguda amb el nom de 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy'. El carrer es troba situat dins del nucli antic de la població, quedant limitat per la plaça de la Font del Lleó i pel carrer Major, al costat del pont romànic. El carrer es comunica a través d'unes escales amb el carrer d'Escanyacans i prop de la plaça de la Font del Lleó, amb una placeta inaugurada l'any 2008, que va a parar als jardins de Can Rius. La composició del carrer és força homogènia, tant pel que fa a la disposició de les façanes, com per la tipologia de cases. S'observen vàries rehabilitacions realitzades a finals del segle XX i inicis del XXI, sobretot pel que fa a les façanes. El tipus d'edificacions correspon fonamentalment a cases nobles amb una estructura de petit palau. Generalment, l'alçada d'aquestes cases està compresa entre planta baixa i pis, o planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i feta de teula àrab. Es tracta de cases poc abundants, que es poden distingir d'altres carrers per la qualitat en la utilització dels materials constructius. Destaquen d'aquest conjunt les cases amb el número 13, 15 i 29. Aquesta última destaca per la part de l'arrencada de l'arc d'entrada a l'antiga vila pel portal del Pont, així com l'antic escut de la vila de Caldes, tallat en un bloc de pedra encastat a la paret i que probablement hauria servit de fita. L'escut està representat per una Caldera.","codi_element":"08033-69","ubicacio":"Carrer del Pont, s\/n","historia":"Moreu-Rey (1962) fa un recull de documents on aquest carrer es troba anomenat: de l'any 1311 i 1353 es troba escrit 'carrer dez Pont'; del segle XIV al XX, 'vico del Pont', etc. Un document datat l'any 1563 indica que el carrer del Pont es deia antigament 'de Vulpsegura'. De l'any 1351 s'anomena com un carreró sense sortida (a través del que serà després l'hort d'en Palaudàries) era el vestigi d'un carrer que unia els carrers de Vic i del Pont. Referent a Vulpsegura, de l'any 1201 es troba una referència del lloc anomenat 'Vulsacuram'; de l'any 1563, el mateix carrer rep el nom de 'carrer del Pont, olim Vulpsegura'. L'any 1865, es dugué a terme el 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche dea Villa de Caldas de Montbuy'. L'any 1878 va haver-hi un altre projecte de rectificació d'alineacions. A principis del segle XXI, aquest carrer va formar part d'un seguit de reformes de caire urbà, com fou la substitució del paviment antic de llambordes, per la de pedra de Sant Vicenç alternada amb una franja de llambordes disposada al mig del carrer.","coordenades":"41.6354100,2.1608100","utm_x":"430105","utm_y":"4609638","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42510-foto-08033-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42510-foto-08033-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42510-foto-08033-69-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42511","titol":"Casa al carrer de Vic, 22","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-de-vic-22","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues vessants, i amb teula àrab. Actualment, la façana presenta a la planta baixa, una obertura, amb una portalada de fusta, que s'utilitza com a entrada a la casa i garatge. En aquesta part de l'edifici la façana no està arrebossada, sinó que ha estat decorada amb plaques de marmolita col·locades en sis franges horitzontals, sense llinda. Al primer pis, per damunt de la porta d'entrada a la casa, es troba un finestral d'estil gòtic, una mica despuntat per la banda esquerra d'aquest, com a conseqüència de les obres. Presenta uns motius decoratius florals a banda i banda de cada arc. A la dreta del finestral gòtic s'han fet dues obertures verticals, separades per un pilar enrajolat, i amb una barana de línies molt senzilles que consisteix en una barra horitzontal feta d'alumini. Pel que fa al segon pis, les dues obertures anteriors a la reforma han desaparegut deixant pas a tres finestres de forma quadrada, dues d'elles, més a la dreta, seguint la mateixa línia que al pis inferior, i la tercera per damunt del finestral gòtic. La façana acaba amb una cornisa decorada, i immediatament per sobre uns motius decoratius ceràmics, composat per cinc rajoles de color clar, clàssic en moltes de les reformes observades en els edificis de la vila de Caldes (potser obra d'un mateix arquitecte). A continuació un ràfec amb vàries franges de maons disposades formant decoració geomètrica per damunt del qual es disposen les teules.","codi_element":"08033-70","ubicacio":"Carrer de Vic, núm. 22","historia":"Aquesta casa, reformada, ha conservat el finestral gòtic, que fa pensar que l'origen d'aquest edifici sigui del segle XVI. La façana ha estat modificada com a resultat de la reforma de l'edifici. Originàriament presentava un portal d'accés, finestral a la primera planta i dues obertures a les golfes. La casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic.","coordenades":"41.6354100,2.1616900","utm_x":"430178","utm_y":"4609637","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42511-foto-08033-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42511-foto-08033-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42511-foto-08033-70-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42512","titol":"Casa al carrer de Vic, 15","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-de-vic-15","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"reformada als anys 1980","descripcio":"Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb una coberta a dues vessants i de teula àrab. A la planta baixa hi ha dues obertures de grans dimensions; la primera d'ells és la porta del garatge situada a la dreta de la façana i la segona, el portaló d'entrada a la casa, a l'esquerra, formada per dovelles de pedra, amb un portaló de fusta, on després d'un cancell i una porta de fusta vidrada, s'accedeix a l'interior de la casa. Al primer pis, hi ha quatre obertures, de les quals, la situada per damunt del portal adovellat i les dues situades damunt de la porta del garatge tenen balconera sense voladís, amb una reixa de ferro senzilla. L'obertura restant, no presenta cap element destacable. A la segona planta, les quatre obertures presenten una forma de mig arc, tres d'elles més grans, recordant la mateixa disposició del primer pis. La façana queda rematada per un ràfec de maons, i la canal de recollida d'aigües pluvials passa per l'interior de la teulada, de manera que només queda visible el canaló que baixa per la banda esquerra de la façana. També presenta un sòcol de lloses de pedra d'esmolet d'uns 50 centímetres d'alçada, que protegeix els baixos de la façana.","codi_element":"08033-71","ubicacio":"Carrer de Vic, núm. 15","historia":"La casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic.","coordenades":"41.6353400,2.1616100","utm_x":"430171","utm_y":"4609629","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42512-foto-08033-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42512-foto-08033-71-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42513","titol":"Cal Baldiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-baldiri","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta irregular que consta d'un cos de planta baixa i l'altre amb tres pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, per la part més alta, i pel que fa al cos amb planta baixa, la teulada és d'una sola vessant, perpendicular al carrer Agulló. Les obertures de la façana han estat producte de constants modificacions al llarg del temps. Sembla que està format per la unió de dues cases. L'arrebossat així com l'aspecte general de la façana no és gaire bo. En la construcció de la façana, s'observa la utilització de diversos materials com tàpia, maó i formigó de calç. La façana queda rematada per un petit ràfec amb les teules que sobresurten lleugerament amb una canal de ceràmica. A la planta baixa, la porta d'accés i les finestres que donen al carrer han estat tapiades i arrebossades amb ciment. També a la planta baixa, per on el carreró és fa més estret formant un colze, hi ha una finestra amb llinda, i brancals fetes en maó, amb una reixa en ferro forjat en forma de graella, rematada a cada extrem per uns pivots. Malgrat el mal estat de l'arrebossat, s'observen algunes llindes i brancals en les diferents finestres de l'edifici. Per damunt de la porta principal, avui tapiada hi ha una finestra amb llinda, ampit i brancals de pedra que ha estat reduïda utilitzant el maó per a la seva reforma. A banda i banda de la porta d'entrada hi ha unes finestretes petites, amb la llinda de fusta.","codi_element":"08033-72","ubicacio":"Carrer d' Agulló, núm. 6","historia":"Segons Moreu-Rey, el carrer d'Agulló ja es troba documentat l'any 1353, amb el nom de 'carrer d'en Campas o d'En Aguyo'. Senyala que el mateix nom persisteix fins a temps moderns; Durant els segles XIX a XX se'l coneix per carrer 'd'en Agulló, ' o carrer ' d'Agulló'. Sobre l'origen i llinatge del carrer es documenta de l'any 1263 a 1353 Arnau d'Agulló, i probablement n'hi hauria hagut més d'un, ja que s'ha trobat documentat un altre Agulló casat amb Elissendis.","coordenades":"41.6340200,2.1627300","utm_x":"430263","utm_y":"4609482","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42513-foto-08033-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42513-foto-08033-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42513-foto-08033-72-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42514","titol":"Casa al carrer del Pont, 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-del-pont-13","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues vessants i construïda amb teula àrab. A la planta baixa hi ha tres obertures força grans; la primera, una porta de garatge, la segona l'entrada de la casa, amb el cancell i una porta de fusta vidrada a l'interior. El portal està format per un arc de mig punt amb dovelles i brancals de pedra; la tercera una obertura té una composició força horitzontal, amb una barana de ferro senzilla. A la segona planta hi ha dues obertures que consisteixen en dues balconeres d'iguals proporcions i mides, amb les finestres vidrades protegides per persianes de llibrets de fusta i un petit voladís d'obra, lleugerament motllurat amb una barana de ferro. En la tercera planta i última només hi ha una finestra, de mides quadrades i col·locada gairebé centrada amb l'eix central de l'edifici. Segurament es tracta de les golfes de la casa, ja que per damunt de la teulada, es pot observar la politja de ferro. La façana queda rematada per un ràfec de maons Totes les obertures tenen els tancaments de fusta.","codi_element":"08033-73","ubicacio":"Carrer del Pont, núm. 13","historia":"Segons Moreu-Rey (1962), el carrer del Pont, ja es troba documentat l'any 1311 i el 1353 com a carrer 'carrer dez Pont'. Esmenta també un document datat del 1563 on confirma que el carrer del Pont s'hauria dit antigament 'de Vulpsegura'. Això, segons Moreu-Rey provaria que aquest pont no hauria existit antigament, si més no, hauria estat ubicat en un lloc diferent del que es coneix actualment, ja que senyala que l'any 1351 aquest carrer no tenia sortida.","coordenades":"41.6352300,2.1609100","utm_x":"430113","utm_y":"4609618","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42514-foto-08033-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42514-foto-08033-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42514-foto-08033-73-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42515","titol":"Casa al carrer del Pont,15","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-del-pont15","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues vessants i construïda en teula àrab. A la planta baixa s'hi observen dues obertures força grans; per la primera d'elles, es tracta d' una porta de garatge situada més a la dreta de la façana; la segona entrada de l' habitatge està formada per una arcada de mig punt amb grans dovelles de pedra amb un portaló de fusta de dues fulles i dues baldes. A la segona planta hi trobem tres obertures d'iguals proporcions i mides quadrades, amb una persiana de rodet de fusta, sense cap element arquitectònic destacable. Finalment, a la segona planta hi ha una obertura semblant a les inferiors però desplaçada lateralment. Aquesta té una petita barana de ferro forjat. La façana està arrebossada, i queda rematada per un ràfec construït amb maó i per sota s'han disposat els modillons en forma de mènsules amb els quals s'adorna la volada de la cornisa, recordant els que es troben en els cornisaments clàssics de l'ordre corinti, i també en l'arquitectura romànica que, amb una diversitat de formes, el féu un dels seus elements ornamentals característics. Entre les mènsules decoratives, es disposen les rajoles ceràmiques de forma romboïdal, de color verd i groc. La part baixa de la façana està recoberta per lloses de pedra d'un parell de centímetres d'amplada i uns cinquanta centímetres d'alçada que la protegeixen.","codi_element":"08033-74","ubicacio":"Carrer del Pont, núm. 15","historia":"Segons Moreu-Rey (1962), el carrer del Pont, ja es troba documentat l'any 1311 i el 1353 com a carrer 'carrer dez Pont'. Esmenta també un document datat del 1563 on confirma que el carrer del Pont s'hauria dit antigament 'de Vulpsegura'. Això, segons Moreu-Rey provaria que aquest pont no hauria existit antigament, si més no, hauria estat ubicat en un lloc diferent del que es coneix actualment, ja que senyala que l'any 1351 aquest carrer no tenia sortida.","coordenades":"41.6350500,2.1608900","utm_x":"430111","utm_y":"4609598","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42515-foto-08033-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42515-foto-08033-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42515-foto-08033-74-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42516","titol":"Casa al carrer del Pont, 29","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-del-pont-29","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta irregular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta de l'edifici és plana i transitable. Les obertures de la façana principal estan ordenades segons tres eixos verticals. A la planta baixa tenen totes elles una reixa, i presenten les mateixes característiques arquitectòniques. Al primer pis, totes les obertures, tenen proporcions verticals, amb un balcó amb una motllura sense voladís on reposa la barana de ferro. Al segon pis, es repeteixen les mateixes característiques, però el voladís dels balcons és una mica més ample, desenganxant-se de la façana de trenta centímetres aproximadament. L'edifici queda rematat per una filada de teules i per la barana d'obra de la terrassa. La façana està arrebossada amb ciment i pintada, amb un sòcol de pedra pintat de setanta centímetres d'alçada. Destaca d'aquest edifici part de l'arrencada de l'arc que formava part del portal del Pont, així com l'antic escut de la vila de Caldes, tallat en un bloc de pedra encastat a la paret i que probablement hauria servit de fita. L'escut està representat per una Caldera.","codi_element":"08033-75","ubicacio":"Carrer del Pont, núm. 29","historia":"Possiblement la part de l'arrencada de l'arc que es conserva a la façana el núm. 29, formi part del Portal del Pont. Aquest portal, datat de l'any 1684 podria ser anterior segons altres referències històriques. Aquest portal havia rebut anteriorment el nom de Portal de Sant Cristòfol en el segle XVIII ja que hi havia una capella d'aquest sant durant el segle XVII. La capella del segle XVII-XIX es reedificà en el lloc del Portal del Pont l'any 1662. Enric Moreu-Rey , en el seu llibre titulat 'La rodalia de Caldes de Montbui, repertori històric de noms de lloc i de noms de persona', esmenta (nota 2302) que el Barri de Sant Cristòfol comprenia l'antiga Plaça de Marc Savall, i els carrers del Pont i Canyacans. També esmenta que es celebrava la festa del sant el 10 de juliol i que aquest barri es coneixia popularment amb el nom de Barri de les Cigales. Afegeix que (nota 2303) la capella de Sant Cristòfol fou reedificada l'any 1662 en el portal del Pont o de Sant Cristòfol, i que en resta una fornícula, potser moderna. Aquesta fornícula es pot observar encara avui a l'inici de les escales del carrer Escanyacans.","coordenades":"41.6356200,2.1607000","utm_x":"430096","utm_y":"4609661","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42516-foto-08033-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42516-foto-08033-75-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42517","titol":"Cal Morró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-morro","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a quatre vessants i construïda amb teula àrab. La façana ha estat rehabilitada. A banda i banda d'aquesta totes les obertures són simètriques tant horitzontalment com verticalment. A la planta baixa, per tractar-se de la farmàcia, les obertures són de vidre per deixar entrar la claror i posar així de relleu les tres arcades que es troben al seu interior. Aquestes possiblement siguin d'origen medieval, i es troben molt ben conservades. A la primera planta i segona, per un costat de façana, hi ha tres obertures rectangulars per alçada, amb una discreta barana travessera col·locada horitzontalment. A la façana esquerra, les obertures són igualment de proporcions rectangulars, però presenten una minsa balconera sense voladís i barana feta amb xapa de ferro i oxidada. Pel que fa al xamfrà de l'edifici, tant al primer com al segon pis, s'observa una obertura per cada costat vidrada amb una minsa balconera sense voladís i la barana feta amb xapa de ferro oxidada. Els marcs de les finestres estan fetes d'alumini.","codi_element":"08033-76","ubicacio":"Carrer del Forn, núm. 5","historia":"Segons Moreu-Rey (1962), el carrer del Forn ja apareix documentat al segle XIII, i es creu que el nom vindria d'un forn comunal utilitzat pels jueus. El carrer és segurament d'origen i traçat medieval, i aquest uneix la plaça de la Font del Lleó amb la plaça de l'església. L'arquitectura predominant de les cases és de cases construïdes entre mitgeres, amb una planta baixa i dos pisos; moltes d'elles han estat rehabilitades durant els segles XIX i sobretot XX conservant certs elements arquitectònics originals com finestrals gòtics, portals adovellats i arcades de pedra a l'interior de les cases.","coordenades":"41.6341000,2.1624200","utm_x":"430237","utm_y":"4609491","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42517-foto-08033-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42517-foto-08033-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42517-foto-08033-76-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42518","titol":"Casa al carrer Barcelona, 38","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-barcelona-38","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (?). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (a.1848) MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana i transitable. A la planta baixa hi ha vàries obertures amb reixa de ferro, sense cap mena de simetria; tampoc s'observa cap detall arquitectònic remarcable. Al primer pis, destaquen tres obertures emmarcades amb pedra, la primera d'elles, una finestra porticada, amb balcó i voladís fet d'obra i rajola, amb una barana de ferro forjat. La llinda i els brancals són de pedra. A la llinda es pot llegir la inscripció 'XIE - RE' que ha quedat mig esborrada, com a conseqüència de l'erosió. Al mig de la inscripció hi ha gravat un xiprer. A l'altre costat de façana hi ha una finestra emmarcada per brancals, ampit motllurat i llinda de pedra on s'hi pot llegir la paraula 'XIERE'. A l'esquerra d'aquesta hi ha una finestra porticada, on només s'observa la llinda i el brancal de pedra de la banda esquerra, amb un balcó sense voladís i barana de ferro forjat. Les obertures del segon pis són totes elles de forma quadrada sense cap element arquitectònic destacable. La façana acaba amb una cornisa per damunt de la qual puja una paret arrebossada, llisa,on al seu interior hi ha un terrat.","codi_element":"08033-77","ubicacio":"Carrer de Barcelona, núm. 38","historia":"Segons Moreu-Rey (1962), aquest carrer que va des de la plaça de l'església fins a la plaça de la Font del Lleó, ha portat en llarg del temps varis noms: carrer dels Jueus, carrer Major, carrer de l'Església i potser també carrer del Mercat. La denominació del carrer de Barcelona es troba documentada a partir de mitjan del segle XV (1454) com: 'carrer de la Sgleya o de Barsalona (1540); 'vico per quem tenditur de latea dicte ville ad ecclesiam, antiquitus vocato judeorum, nunc vero de Barcelona' (1599); fins als nostres dies. Però el seu recorregut primitiu havia variat. Anton Llobet-Vall-LLosera (veure bibliografia), diu que, al 1396, el carrer de Barcelona passava a ponent de l'antic Cementiri; i que, en 1454, un document citava unes cases al 'carrer dit abans de Barcelona, aleshores de la Portalera'. Un altre document sembla assimilar el primer carrer de Barcelona amb el carrer de la Sinagoga.","coordenades":"41.6329200,2.1623300","utm_x":"430229","utm_y":"4609360","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42518-foto-08033-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42518-foto-08033-77-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42519","titol":"Casa al carrer Barcelona, 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-barcelona-7","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (1848). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta irregular, que consta de planta baixa, dos pisos i terrat pel carrer de Barcelona i de planta baixa amb tres pisos per la façana que comunica amb el carrer del Doctor Delger. La coberta per una banda té una teulada a un sol vessant i per l'altra és plana i transitable, transformada en terrassa, amb una barana de ferro forjat de línies senzilles. La façana del carrer Barcelona és simètrica respecte a un eix central. A la planta baixa s'observa la portalada d'entrada formada per un arc de mig punt realitzat amb maó, tot i que a banda i banda, arrencant des del marxapeus, hi ha un bloc de pedra ( com si antigament tot l'arc hagués estat emmarcat per carreus de pedra). Al brancal esquerra, es van retallar els maons per encaixar-hi la caixa del comptador elèctric. Al segon pis hi ha un finestral amb brancals, ampit motllurat i llinda de pedra. Aquest finestral es repeteix també per la façana que comunica amb el carrer del Dr. Delger. Les altres obertures són totes elles de proporcions verticals, tenint les del segon i tercer pis una barana sense voladís.","codi_element":"08033-78","ubicacio":"Carrer de Barcelona, núm.7","historia":"Segons Moreu-Rey (1962), aquest carrer que va des de la plaça de l'Església fins a la plaça de la Font del Lleó, ha portat en llarg del temps varis noms: carrer dels Jueus, carrer Major, carrer de l'Església i potser també carrer del Mercat. La denominació del carrer de Barcelona és assegurada documentalment a partir de mitjan segle XV (1454); 'carrer de la Sgleya o de Barsalona (1540); 'vico per quem tenditur de latea dicte ville ad ecclesiam, antiquitus vocato judeorum, nunc vero de Barcelona' (1599); fins als nostres dies. Però el seu recorregut primitiu havia variat. Anton Llobet-Vall-LLosera (veure bibliografia), nota que, al 1396, el carrer e Barcelona passava a ponent de l'antic Cementiri; i que, en 1454, un document citava unes cases al 'carrer dit abans de Barcelona, aleshores de la Portalera'. Un altre document sembla assimilar el primer carrer de Barcelona amb el carrer de la Sinagoga.","coordenades":"41.6339000,2.1618300","utm_x":"430188","utm_y":"4609469","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42519-foto-08033-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42519-foto-08033-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42519-foto-08033-78-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42520","titol":"Casa al carrer de Vic, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-de-vic-6","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (?). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (a.1848) MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada a dues vessants, de teula aràbiga, rematada per una petit ràfec. Hi ha un cert ordre vertical en la disposició de les obertures. A la planta baixa hi ha a mà dreta de la façana un portal on destaca una llinda de fusta de grans dimensions, formant un arc de nansa de cistell; aquesta es troba recolzada damunt d'un brancal de pedra alternada amb maó situat a l'esquerra del portal, i per la part dreta, la llinda queda recolzada a l'interior del mur mestra de la casa veïna. El marxapeus està format per cinc carreus de pedra ben alineats. Un cop passat el portaló, hi ha un petit cancell, on després d'una porta de fusta vidrada es pot accedir a l'interior de la casa. A l'esquerra del portaló hi ha una petita finestra amb una reixa graellada. Al primer pis, per damunt de la porta d'entrada hi ha una finestra emmarcada amb carreus de pedra amb la llinda de pedra d'esmolet. Per damunt d'aquesta llinda i per sota de l'ampit de l'obertura del segon pis, es pot observar un travesser de fusta, segurament emprat en la construcció d'una primitiva finestra més gran, ja que al voltant de l'obertura actual hi ha molta pedra petita que podria haver servit per emplenar els espais de reducció de la finestra nova. A l'últim pis, hi ha una obertura de mides més quadrades amb una llinda arrebossada amb ciment, i dues baranes de tub collades a l'interior dels brancals. Originàriament aquesta obertura hauria tingut dimensions menys considerables; segurament es tractés d'una finestra per airejar i donar alhora claror a l'espai destinat a les golfes de la casa. Amb la restauració de la casa, es va treure l'arrebossat de la façana deixant vistos els elements constructius: la pedra i maó. La façana acaba amb un ràfec fet de maons intercalats geomètricament.","codi_element":"08033-79","ubicacio":"Carrer de Vic, núm. 6","historia":"Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. És un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic.","coordenades":"41.6351800,2.1617900","utm_x":"430186","utm_y":"4609611","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42520-foto-08033-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42520-foto-08033-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42520-foto-08033-79-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42521","titol":"Camí de Castellvell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-castellvell","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. Varis autors. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"cal desbrossar i mantenir els marges del camí nets de vegetació","descripcio":"Camí format per un seguit de pedres de granit o llambordes, molt resistents, tallades de forma prismàtica, i col·locades una al costat de l'altra, sobre una base de sorra o formigó. Als extrems les llambordes són més llargues i estan disposades verticalment, en sentit oposat formant una petita cuneta per permetre el pas de l'aigua de pluja El paviment d'aquest camí està col·locat sobre un subsòl original, al qual s'ha afegit una subbase, una base més ferma seguida d'una capa de sorra o morter i finalment la capa de llambordes. Aquest mesura uns dos quilòmetres travessant part del càmpig dels Pasqualet, per davant del mas que porta el mateix nom i un cop passada la carretera de Sant Sebastià de Montmajor, al costat del pont, segueix la banda dreta de la riera de Caldes. La seva amplada màxima és de 2,50 metres. En alguns dels seus trams està mig cobert per la vegetació; d'altres per la sorra provinent de la pluja.","codi_element":"08033-80","ubicacio":"Camí de Castellvell o del Foment","historia":"Molts dels camins de terra, en arribar el segle XIX amb l'era de la industrialització van quedar obsolets. Aquests camins i carrers, necessitaven una capa de rodament més ferm que facilités el trànsit dels nous mitjans de transport. L'aparició de la llamborda tindrà un pes primordial. Es tractava d' una pedra resistent, tallada de forma prismàtica, i col·locada una al costat de l'altra, sobre una base de sorra o formigó. La utilització de llambordes, es generalitza a finals del segle XIX i perdura fins ben entrat el segle XX. Tot i ser un terra de fàcil manteniment,(només calia girar la pedra), la seva instal·lació i conservació sempre manual tenia un alt cost econòmic. Amb el pas del temps, els sols asfàltics les aniran substituint; en primer lloc es resalitzarà a les carreteres principals, i més tard, s'aniran canviant en els carrers. A les pedreres de Caldes, la tècnica d'explotació de les llambordes consistia en l'enderroc de grans blocs de pedra, que s'aconseguia excavant unes galeries dins la roca i dinamitant-les de manera, que caiguda la penya, la roca era extreta no gens menys, devastada amb la dificultat i risc que això comportava pels picapedrers. La ciutat de Barcelona va ser un gran consumidor de llambordes i el principal client de les pedreres de Caldes de Montbui. Es tenen notícies dels primers empedrats amb llambordes a Barcelona arran de l'Exposició Universal del 1888. La pavimentació a base de llambordes regulars es va generalitzar als anys 1920, i la seva expansió anirà relacionada amb l'adequació de les vies del tramvia. La història de les llambordes de Caldes de està lligada a l'explotació de pedra que es remunta al final del segle XIX quan, coincidint amb la millora de les comunicacions per la inauguració del ferrocarril de Mollet a Caldes, l'empresa de Barcelona Societat Piera, Cortinas i Cia, va enviar un representant a la vila per estudiar el jaciment de granit que existia a la zona. Va ser aquest mateix representant, Pau Llinares, qui l'any 1980 va adquirir, en nom de la companyia, part dels terrenys de la família Castellvell. Es van iniciar les obres i es va començar a llogar treballadors de Caldes, així com picapedrers experimentats de fora de la població. Les primeres extraccions de pedra amb forma de llamborda es van realitzar entre 1892 i 1893. L'any 1900 l'empresa que explotava la pedrera va adquirir més importància i es fusionà amb fomento de Obras y Construcciones, S.A. (FOCSA). Les 'Canteras del Remedio' es convertien en una gran explotació destinada a subministrar llambordes a tot Catalunya, Aragó i Mallorca. L''empresa va anar creixent i la direcció de les pedreres es va instal·lar en un gran edifici noucentista. Es va adequar amb llambordes tot el camí des de la pedrera fins a l'estació de tren. A més a més es van construir un seguit de serveis destinats als treballadors, i fins i tot habitatges, i es va crear una cooperativa de consum i una caixa d'estalvis. Per últim, FOCSA va comprar el cafè-teatre de l'Avenç Nacionalista Republicà, amb la finalitat de crear-hi un centre instructiu i recreatiu per als treballadors i les seves famílies. L'any 1908, FOCSA ja compta amb 100 treballadors. Amb la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), i l'arribada de l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1929, l'activitat de les pedreres va augmentar.L'any l'empresa comptava amb més de quatre-cents treballadors. Els treballadors que tallaven les llambordes, cobraven per peça acabada, mentre que d'altres tenien feines més secundàries, com el transport de llambordes fins a l'estació, primer amb carros tirats per bous i més tard amb camions. La pedrera va tancar l'any 1933, amb 300 treballadors sense feina. Després de la Guerra Civil l'any 1939, FOCSA va tornar a obrir la pedrera del Remei.A més molta de la maquinària va ser emportada per les grans riuades de l'any 1962. L'empresa tancà definitivament l'any 1968, amb menys de vint treballadors.","coordenades":"41.6459700,2.1541200","utm_x":"429559","utm_y":"4610815","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42521-foto-08033-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42521-foto-08033-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42522","titol":"Casa de les Trabucades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-les-trabucades","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. BALLART, J. i VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la història de Caldes de Montbui. 2ª edició. Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. MOREU-REY, (1964). Caldes de Montbui, capital degana del Vallès. Rafael Dalmau editor. Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"l'estat general de la façana és deplorable.Caldria fer una intervenció d'urgència a la façana per tal de conservar els impactes realitzats pels trabucs.","descripcio":"Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos amb coberta a dues vessants, de teula àrab. La planta baixa està composada per una petita porta estreta per on s'accedeix al primer pis i una porta de ferro galvanitzat on actualment hi ha un magatzem de pintures. Fa uns anys en el mateix lloc hi havia dues finestres amb les mateixes dimensions en sentit vertical. Per damunt de la porta del magatzem s'endevina la llinda de fusta, formant un arc carpanell. Al primer pis hi ha dues finestres simètriques amb llinda de fusta. Al segon pis, hi ha dues obertures, una d'elles molt petita, de forma quadrada. La façana queda rematada per la canal de ceràmica que recull les aigües pluvials. La façana està molt malmesa, ja que en ella no s'hi ha fet cap tipus d'intervenció. Tot i que encara s'observen varis impactes de trabuc en el que queda d'arrebossat de la façana, l'altra part s'ha anat desprenent deixant l'obra vista que consisteix en pedra molt irregular, amb molts galets de riera, totxo i tàpia. Al primer pis, hi ha dues obertures en mal estat, amb una llinda de fusta. Al segon pis o golfes, hi ha dues obertures; la primera d'elles molt malmesa, amb una llinda de fusta, i a la seva esquerra, una obertura de dimensions molt reduïdes. El baixant de la canal que recull les aigües de pluja de la coberta entra dins d'un pati, per la façana que es troba orientada al sud-oest.","codi_element":"08033-81","ubicacio":"Carrer Raval del Remei, núm. 14","historia":"Les trabucades de la façana són el resultat d'un enfrontament entre els partidaris de Carles, germà de Ferran VII , revoltats contra la reina Isabel II, i els carlistes, un seguit partidaris conservadors i absolutistes. Entre els anys 1833 i 1874 Catalunya va patir tres guerres Carlines. La forma més habitual d'actuar del bàndol carlí era la formació de guerrilles que assaltaven diferents viles, i les ocupaven, requisaven i extorsionaven la població. Durant la primera guerra carlina, (Guerra dels Set Anys,1833-1840) els carlins no van arribar mai a assaltar Caldes de Montbui. No obstant això cal deixar constància d'un episodi succeït el mes de febrer de l'any 1837, en un lloc conegut com el sot del Basté (entre Caldes de Montbui i Santa Eulàlia de Ronçana, quan dos pagesos anomenats Ignasi Basté i Valentí Marigó van cridar 'ara passa la puta d'en Cordes' a la filla d'un masover, cap carlí de Santa Eulàlia. Com a represàlia van morir en un enfrontament varis homes, i a més a més, la població calderina va haver de pagar un impost i organitzar la seva pròpia defensa. El 1848, durant la segona Guerra Carlina (1846-1849) l'ajuntament no va prendre cap mesura quan els trabucaires del general carlí Castells van ocupar la vila i van causar diverses destrosses, sense que els calderins defensessin la vila. En arribar la tercera Guerra Carlina els carlistes van atacar la vila durant la nit del 29 al 30 de juliol de 1873, descontents perquè el municipi havia respost negativament al requeriment, de reclutar tots aquells homes entre 18 i 40 anys hàbils anar a combatre. El matí del dia 29, Francesc Puigjaner, comandant dels tres batallons de guies de la Diputació concentrats a Caldes, va reunir una junta de defensa al Balneari Rius, on s'allotjava. Els voluntaris calderins es van posar sota les ordres de Josep Margenat i Climent Torras. L'atac es preveia des de Sant Feliu, i per tant es van aixecar barricades als portals dels carrers de Vic, del Pont, de Bellit, i davant la fàbrica de Jaume Ferrer. Aprofitant que uns dels batallons de Guies havia anat a Granollers a cobrar sous endarrerits, Puigjaner va informar de la situació al coronel de la columna del Vallès, Asensi Vega. Aquest, però, per ordre del capità general de Barcelona no podia abandonar la capital vallesana. A les onze de la nit va començar la batalla a Caldes i durant tota la nit els calderins van resistir els atacs de les tropes enemigues des del raval del Remei, el Puigdomí i Sant Salvador. I finalment es van expulsar els carlins gràcies al suport de poblacions veïnes com Sentmenat i Sabadell així com d' una columna de soldats que es trobava a Granollers. Asensi Vega tenia prohibit intervenir; de manera que es va limitar a seguir als seus soldats. En acabar, Asensi Vega va ser sumariat i arrestat, tot ique per altra banda va ser nomenat fill adoptiu de Caldes de Montbui. Pel que fa al nombre de combatents que es van enfrontar a la batalla, les diferents fonts no coincideixen. Els carlins haurien perdut divuit combatents i cinc guies de la Diputació. A aquests cal afegir-hi la mort de tres calderins, un la mateixa nit de l'enfrontament i els altres dos dies després com a conseqüència de les ferides. També hi participaren membres del clergat a les dues bandes; en el bàndol carlí combatia com a líder mossèn Galzeran i en el bàndol calderí mossèn Ignasi Vilamala rector de la parròquia, que repartia les municions amagades sota la capella de la Santa Majestat.","coordenades":"41.6367300,2.1618100","utm_x":"430189","utm_y":"4609783","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42522-foto-08033-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42522-foto-08033-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42522-foto-08033-81-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42523","titol":"Conjunt del carrer Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-del-carrer-barcelona","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (1848). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. XALABARDER, Avelí (1914). Reseña histórica del Hospital de la Villa de Caldas de Montbuy. Barcelona XALABARDER, Avelí (1935). Caldes antic i modern (...). Edició pòstuma. Caldes de Montbui.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer que forma part de l'antiga vila emmurallada de Caldes. Per la forma del seu traçat (formant un colze) és possible que formés part de l'estructura urbana romana, afegint-hi més tard la inclusió del call jueu. En llarg de la història, aquest carrer ha sofert moltes modificacions pel que fa a l'alineació de les cases, destacant la de l'any 1865, 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy'. El carrer està limitat per la plaça de l'Església (antigament una part d'aquesta, en la intersecció dels carrers de Barcelona i del Forn, era coneguda com plaça de l'Om) i per la plaça de la Font del Lleó. El carrer forma un colze, trobant-se amb els carrers de la Sinagoga, de Santiago, d'Hostalrich, de la Leonarda i del Dr. Joaquim Delger. Des de finals del segle XX i inicis del XXI s'estan realitzant moltes obres de construcció i rehabilitació dels habitatges. D'altres s'han enderrocat, com les dels números 23-25. També s'observen algunes cases en mal estat de conservació com Cal Bisbe (núm. 11-15) amb un gran nombre d'elements arquitectònics tan a l'exterior de façana com al seu interior. El tipus de cases que trobem en aquest carrer correspon bàsicament a cases estretes amb façanes de 4 a 6 metres i a cases de doble crugia amb façanes de 8 a 10 metres d'amplada. Les cases acostumen planta baixa i dos o tres pisos amb les cobertes inclinades a dues aigües i de teula àrab, desaiguant a la façana principal. Pel que fa a les cases de doble crugia, aquetes acostumen a tenir una planta baixa i un o dos pisos. La teulada és de doble vessant, i teula àrab. La façana mesura entre de 8 i 10 metres per 15 a 30 metres de fondària. Poden tenir un pati interior amb un petit porxo. Les façanes acostumen a tenir dues obertures a cada planta, no sempre simètriques. En aquest carrer, també es troba un altre tipus de construcció més senzilla, que consta de planta baixa i un o dos pisos, tenint en compte que el segon pis poden ser les golfes. La coberta també és de teula àrab i acostuma a ser a dues vessants. Les façanes mesuren entre quatre i sis metres d'amplada, amb una fondària de quinze metres aproximadament. Poden tenir també un petit pati interior. La façana presenta normalment una obertura per planta, alineant-se verticalment sobre un eix que pot estar o no centrat a la façana. Moltes d'aquestes cases, poden tenir botiga a la planta baixa, tot i que predominen les cases amb funció residencial. Per últim, hi ha un altre grup de cases, amb una estructura complexa de petit palau, com Cal Bisbe, amb la utilització de materials nobles. L'alçada és generalment de planta baixa i dues plantes amb la coberta a dues aigües i feta de teula àrab. Algunes d'elles origen unifamiliar, han sofert modificacions importants. En aquest carrer també destaca un tipus d'edifici relacionat amb l'aigua termal, com són les Termes Victòria. Són edificacions complexes, sovint modificades Tenen un jardí important a l'interior. En el cas del carrer Barcelona, la zona de jardí s'obre a la riera de Caldes. Les plantes dels edificis estan distribuïdes en funció dels serveis que ofereixen: rebedor, salons, habitacions, banys,etc.","codi_element":"08033-82","ubicacio":"Carrer de Barcelona, s\/n","historia":"Moreu-Rey (1962) descriu el carrer Barcelona com el carrer que va de la plaça de l'Església, i que ha portat (al menys en part) els noms de Carrer dels Jueus, Carrer Major, i carrer de l'Església, i potser també carrer del Mercat. La denominació de carrer de Barcelona és assegurada documentalment a partir de mitjan del segle XV (1454); 'carrer de la Sgleya o de B.' (1540); 'vico per quem tenditur de platea dicte ville ad ecclesiam, antiquitus vocato Judeorum, nunc vero de Barsalona' (1599); fins als nostres dies. El seu recorregut primitiu hauria variat. Vall-Llosera (1848), nota que, el 1396, el carrer de Barcelona passava a ponent de l'antic Cementiri; i que, l'any 1454, un document cita unes cases al 'carrer dit abans de Barcelona, aleshores de la Portalera'. Un altre document sembla assimilar el primer carrer de Barcelona amb el carrer de la Sinagoga. El fet que el carrer de Barcelona actual no hagi portat aquest nom (en la seva part més meridional) fins el segle XV, deixa suposar que anteriorment no duia directament a la sortida de Caldes cap a la capital. L'any 1445, 1452 i en el segle XVI, el Portal ja corresponia a la situació posterior. A principis del segle XVII es devia renovar (aproximadament cap a l'any 1611): 'fora del Portal Nou de Barcelona'. Aquesta porta, nova o renovada era prop de l'antic Palau Reial i del cementiri de l'església parroquial (1629); no gaire lluny d'un angle format per la muralla. Era el mateix que es coneixerà després amb el nom de Portal de Nostra Senyora de l'Esperança, situat en el lloc on fou construït el Sindicat Agrícola. En quant a la sortida primitiva cap a Barcelona, durant la primera Edat Mitjana podria correspondre amb la porta dita després la Portalera o una porta situada molt prop d'aquesta. També es té documentada l'existència d'una capella situada 'sobre lo Portal del Carrer de Barcelona' (finals del segle XVII i principis del segle XX), en la qual es deien misses el 18 de desembre, la data en que es celebrava Nª.Sª. de l'Esperança. En llarg de la història, aquest carrer ha sofert moltes modificacions destacant la de l'any 1865, 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche dea Villa de Caldas de Montbuy'. També l'any 1878 va haver-hi un altre projecte de rectificació. A principis del segle XXI, aquest carrer va formar part d'un seguit de reformes de caire urbà, com fou la substitució del paviment antic de llambordes, per la de pedra de Sant Vicenç alternada amb una franja de llambordes disposada al mig del carrer.","coordenades":"41.6331800,2.1619600","utm_x":"430198","utm_y":"4609389","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42523-foto-08033-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42523-foto-08033-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42523-foto-08033-82-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42524","titol":"Conjunt de la Plaça Font del Lleó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-de-la-placa-font-del-lleo","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (1848). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. XALABARDER, Avelí (1914). Reseña histórica del Hospital de la Villa de Caldas de Montbuy. Barcelona XALABARDER, Avelí (1935). Caldes antic i modern (...). Edició pòstuma. Caldes de Montbui.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La plaça de la Font del Lleó, és el centre neuràlgic de l'antiga vila romana i medieval de Caldes. Els orígens del carrer remunten a l'època romana, ja que al voltant d'aquesta plaça es disposà un gran complex termal. L'arquitectura de la plaça és força heterogènia degut al gran nombre de reconstruccions i modificacions que ha sofert. Un exemple clar és la convivència d'edificis com les termes del segle I aC\/ II dC amb edificis moderns del segle XXI com l'ajuntament. La plaça presenta un traçat irregular, quedant connectada a través dels carrers de Joan Samsó, de Barcelona, de Santa Susanna, del Pont, de Vic, i el carrer Nou; des del mes d'octubre de l'any 2008, també s'hi pot accedir des dels jardins de Can Rius, que comuniquen a través del pont. En aquesta plaça hi ha representats varis tipus de construccions. En primer lloc, edificis de planta rectangular, que consten de planta baixa amb tres o quatre pisos, i algunes d'elles amb entresòl. Les cobertes d'aquests edificis són planes i transitables. En aquests edificis acostumen a viure vàries famílies, per tant, edificis plurifamiliars. Acostumen a tenir un pati interior de ventilació. La planta baixa pot estar destinada a comerç o garatge i les plantes pis a un o més habitatges per replà. L'activitat comercial de la planta baixa amplia en alguns casos a la planta entresòl. Les façanes presenten una composició de finestres i balcons i uns materials diferents de les cases o edificis que es troben en els carrers de Barcelona, de Vic, etc. En segon lloc, també podem destacar un altre tipus d'edifici relacionat amb la utilització de les aigües termals; no només destaquen les Termes Romanes i la Font del Lleó, també cal tenir present els balnearis, com a conjunt arquitectònic més important contrastant amb les parcel·les residencials del nucli antic. Són edificacions complexes, sovint modificades amb un jardí important a l'interior. En el cas del Balneari Broquetas, la zona de jardí queda tancada entre murs, donant al carrer de Vic i majoritàriament al carrer del Pont. Les plantes dels edificis estan distribuïdes en funció dels serveis que ofereixen: rebedor, salons, habitacions, banys,etc. Les façanes principals que comuniquen amb la plaça són de composició més senzilla, amb elements i remats decoratius Les façanes alineades al carrer presenten una composició d'elements i remats decoratius més senzilla. Finalment cal destacar aquells edificis que per la seva posició ocupen llocs emblemàtics com el Museu Thermàlia o l'Ajuntament; Són edificis de grans dimensions amb planta rectangular o irregular, amb coberta a vàries vessants o transitable. Aquests edificis acostumen a tenir planta baixa amb dos o tres pisos d'alçada i les distribucions de cada planta són relativament complexes. Destaquen d'aquest conjunt, les Termes Romanes, el Museu Thermàlia, Can Alrich, la Font del Lleó, la façana del balneari Broquetes i el nou Ajuntament.","codi_element":"08033-83","ubicacio":"Plaça de la Font del Lleó, s\/n","historia":"L'origen de la Plaça de la Font del Lleó remunta a l'època romana, quan els romans construeixen el gran complex termal. En època imperial, aquest complex s'estenia per l'antic Hospital, actual Museu Thermàlia, part del Balneari Rius i pel Balneari Broquetes, fins a la Font del Lleó. L'edifici termal original quedava situat a mig pendent del terreny per tal d'aprofitar l'aigua termal que brollava de la part superior de l'actual plaça. Les termes perduraren fins a l'Edat Medieval, ja que es tenen dades documentades del segle X, concretament de l'any 937. Aquesta plaça ha estat anomenada en llarg del temps de vàries maneres: l'any 1880 duia el nom de plaça Major, degut a que era la plaça més important del poble. L'any 1917, dugué el nom de Plaça de la Constitució, i en arribar la República tornà a canviar de nom pel de Plaça de la República. Des de l'any 1939 fins al 1979 portà el nom de 'Plaza de España', nom que li donà l'ajuntament franquista. L'any 1979, després de la mort de Franco i amb la tornada al poder del rei Juan Carlos de Borbon, passà a anomenar-se altre vegada Plaça de la Font del Lleó. Aquesta plaça, inclou des de fa anys, la plaça de Mercè Capsir, que es trobava situada davant del Museu Thermàlia i la plaça Marc Savall just davant del Balneari Broquetes.","coordenades":"41.6345000,2.1619100","utm_x":"430195","utm_y":"4609536","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42524-foto-08033-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42524-foto-08033-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42524-foto-08033-83-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42525","titol":"Casa al carrer de Vic, 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-de-vic-12","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta inclinada, a dues vessants construïda amb teula àrab. Només s'observa una obertura per planta; a la planta baixa trobem el portal d'entrada, amb un llindar de fusta de roure de grans dimensions recolzat sobre brancals de pedra; al primer pis, una petita finestreta seguint la verticalitat de la façana, i finalment, al segon pis, o golfes, una petita obertura, quadrada, típica en aquests tipus de construcció, per facilitar la ventilació de les golfes. Els acabats de la façana han estat arrebossats, deixant-ho de color ciment. Presenta un sòcol de pedra que protegeix els baixos de la planta baixa. La porta, de dues fulles ha estat canviada amb la reforma. Cal destacar la data gravada a la pedra a la mènsula dreta del brancal, força erosionada que no permet donar una datació exacta. És molt probable que aquesta casa, juntament amb la del núm. 14 del mateix carrer, formessin una sola casa.","codi_element":"08033-84","ubicacio":"Carrer de Vic, núm. 12","historia":"Possiblement aquesta casa es podria datar de finals del segle XVI, o inicis del segle XVII. Hi ha una inscripció en una de les pedres que emmarquen el portaló que faria referència a l'any, però és il·legible.","coordenades":"41.6330100,2.1622400","utm_x":"430221","utm_y":"4609370","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42525-foto-08033-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42525-foto-08033-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42525-foto-08033-84-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42526","titol":"Edifici al carrer del Forn, 17","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-del-forn-17","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de nova construcció, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta inclinada a tres vessants i construïda de teula àrab. L'edifici fa xamfrà amb el carrer de Madella, presentant tres panys de façana. La façana que fa xamfrà amb el carrer de Madella és la més important pels elements arquitectònics que s'hi observen, una portalada amb un arc de mig punt amb dovelles i brancals de pedra, destacant la clau de volta on hi ha un relleu que representa a dos personatges somrients, que aguanten un escut i per sota una inscripció que no ha estat possible transcriure. Hi ha un clar ordre en la disposició i en el tipus d'obertures, tant en sentit vertical com horitzontal de les tres façanes. Les obertures de la planta baixa són molt grans, ja que es tracta dels aparadors de la botiga; les altres obertures segueixen un mateix estil amb balconeres porticades sense voladís i barana de ferro forjat. A la planta baixa i a la balconera que es troba per damunt de l'entrada principal s'ha utilitzat la columna de ferro com element arquitectònic decoratiu. La façana està arrebossada i queda rematada per un ràfec en forma de cornisa.","codi_element":"08033-85","ubicacio":"Carrer del Forn, núm. 17","historia":"La reforma d'aquesta casa consistí en l'enderroc de tres cases força petites, conegudes amb el nom de 'la casa de gel de Can Carmelito', 'la casa de queviures Casa Tiot' i 'la casa de la Maria del Centro'. Quan van enderrocar aquestes cases, aparegueren els elements arquitectònics que actualment es poden observar a la façana de l'edifici del Forn, núm. 17. Segons Moreu-Rey (1962), el carrer del Forn és un dels carrers més tradicionals del poble, No ha canviat mai de nom al llarg dels segles. Aquest carrer apareix documentat al segle XIII, i es creu que el nom vindria d'un forn comunal utilitzat pels jueus. El carrer és segurament d'origen i traçat medieval, i aquest uneix la plaça de la Font del Lleó amb la de l'església. L'arquitectura predominant de les cases d'aquest carrer és de cases construïdes entre mitgeres, de planta rectangular, amb una planta baixa i dos pisos, i coberta de teula àrab a dues vessants,moltes d'elles remodelades durant els segles XIX i XX però que conserven certs elements arquitectònics originals com són els finestrals gòtics, portals adovellats i arcades de pedra a l'interior d'elles.","coordenades":"41.6333400,2.1627400","utm_x":"430263","utm_y":"4609406","any":"1990","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42526-foto-08033-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42526-foto-08033-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42526-foto-08033-85-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Medieval|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|85|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42527","titol":"Molí de l'Esclop","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-lesclop","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. BOLÓS, Jordi (2004). Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Cap.15, pàg. 363-389. Textos i estudis de cultura catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (?). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (a.1848) GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. PALLARÉS-PERSONAT, J.; AYMAMÍ, G. (1994). Els molins hidràulics del moianès i de la riera de Caldes. Arxiu bibliogràfic excursionista de la unió excursionista de Catalaunya de Barcelona. 90 anys d'activitats - 1904-1994. XXVI Premi 'Sant Bernat'. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"en ruïnes","descripcio":"Molí en ruïnes. La coberta ja ha desaparegut i només resta la planta baixa i pis. No obstant això s'endevida que aquesta era de teula àrab. Està tot envoltat de bardisses. La façana estava possiblement arrebossada, però quasi bé ja no en queden restes. Segons Pallarés-Personat (1994), queden restes de la bassa, el rec, l'obrador amb dues moles i el catau. Però durant el treball de camp, l'excés de vegetació que l'envolta va fer impossible accedir-hi. La bassa està completament tapada per la vegetació.","codi_element":"08033-86","ubicacio":"Riera de Caldes, darrera del Carrer Santa Susanna","historia":"El molí de l'Esclop es situava segurament en el camí o carrer dels Calciners, nom donat a la prolongació del carrer de Santa Susanna, en direcció a la riera. Es situava al peu de la vila de Caldes, just tocant a la muralla. El carrer de Santa Susanna és un dels carrers més antics de la vila, ja que el trobem documentat l'any 1202, prenent el nom de Santa Susanna degut a l'existència d'una capella que porta el mateix nom i que presidia un dels portals de la vila. Possiblement i segons dades històriques, el Molí ja existís l'any 1167. Amb el pas del temps, aquest molí ha rebut varis noms; entre ells cal destacar 'el Molí d'en Carles', 'el Molí d'en Pere Roig', 'el Molí d'en Pere Llunes, l'any 1410'. També es tenen dades documentades de l'any 1566 on es parla del Molí 'al peu de la Torre d'en Llunes', o de l'any 1730, es troba citat 'lo moliner del molí d'en Palmes, alias escloper', o encara una altra citació 'lo molí fariner cituat sota les muralles'. Se sap també que un dels propietaris d'aquest molí fou el Dr. Palmés, més tard d'en Joseph Puigsaulens i que l'any 1763 passà a mans de bonaventura Vall-Llosera, i l'any 1793 fou d'en Joseph Vall-Llosera, i finalment, l'any 1851 del Sr. Llobet. El nom de Molí dels Esclops, prové segurament del segle XIX.","coordenades":"41.6340900,2.1605900","utm_x":"430085","utm_y":"4609491","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42527-foto-08033-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42527-foto-08033-86-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"L'accés es fa difícil per la gran qüantitat de vegetació que envolta tant l'edifici com la riera de Caldes.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42528","titol":"Cal Bisbe - Cal Barneda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-bisbe-cal-barneda","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"la façana està en molt mal estat, així com la fornícula i les balconeres que necessiten una restauració dels elements de forja i enrajolat","descripcio":"Casa de planta rectangular, construït entre mitgeres, que consta de planta baixa, dos pisos, i golfes. La coberta de l'edifici és a dues vessants, construïda amb teula àrab, quedant aquesta rematada per un ràfec que sobresurt de la façana d'uns 50 centímetres aproximadament, amb colls de fusta. Un cop es travessa el portal, hi ha un pati central que donava accés a les diferents plantes, alhora que donava llum a les diferents dependències de la casa. Les obertures presenten uns eixos verticals de composició i alineació. Aquestes són d'iguals característiques segons les alçades, amb unes proporcions clarament verticals. El portaló d'accés al pati interior, juntament amb una fornícula que recorda l'estil romànic, marca l'eix central de la façana, la qual està arrebossada i en un estat molt avançat de degradació. A la planta baixa hi ha tres portals emmarcats amb pedra motllurada formant un arc carpanell adovellat molt rebaixat. Destaca el portal forà de fusta de grans dimensions fet amb taulons i clavetejada amb claus de cabota grossa de forma rodona, i on s'hi va incorporar una portó que permetia accedir al pati tancat o antic clastra. L'escudet que protegia la fusta i envoltava el forat per passar-hi la clau ja no hi és. No obstant això encara queda el picaporta del portó realment excepcional. La part baixa dels brancals té uns pilars que protegien a banda i banda la portalada dels cops de les rodes dels carruatges quan entraven a l'interior del pati. Destaquen també les balconades del primer pis, totes elles amb un voladís fet amb forja i on es disposen les rajoles ceràmiques de 15x15cm alternant els colors verd\/groc. Les baranes de les balconeres són de ferro forjat, amb la barra dels dos extrems i del mig recargolada fins acabar només en les extremitats per un pom. Al segon pis les balconeres són més senzilles, i el voladís és transforma en l'espai mínim, format per tres fileres de maons, amb l'únic objectiu de sostenir una barana de ferro forjat. Al tercer pis, les obertures, molt més petites i sense cap element arquitectònic destacable; aquest espai correspon a les golfes, que per l'interior correspondria a una sola nau, amb el sostre de fusta que aguanta la teulada. La façana acaba amb un ràfec pla, per on sobresurten les teules de la coberta amb les mènsules decoratives. A l'interior de l'edifici queden vàries dependències, entre elles el celler, amb volta catalana, realitzades amb peces de ceràmica.","codi_element":"08033-87","ubicacio":"Carrer de Barcelona, núms. 11-15","historia":"Aquesta casa senyorial, amb una estructura complexa de petit palau, és força singular i representativa dins del nucli antic de la vila de Caldes. Antigament pertanyia a la família Joseph Barneda, i és per aquest motiu que durant molts anys rebé el nom de Cal Barneda, tot i que el nom més popular pel qual es coneix aquest edifici és per Cal Bisbe. Aquest nom fou donada a la casa per la gent del poble, degut a que quan el Bisbe es desplaçava en les seves visites pastorals, s'allotjava en aquest edifici. S'han trobat els plànols originals de la construcció de l'edifici, signats per en Josep Anton de Vic, religiós caputxí, a l'any 1778. L'edifici es troba situat al bell mig del casc antic de la vila, en el carrer de Barcelona, un dels més tradicionals. El carrer ha portat, al menys en part, els noms de carrer dels Jueus, carrer Major, carrer de l'Església i segurament també carrer del Mercat. La denominació d'aquest carrer amb el nom actual es documenta a partir de mitjan del segle XV per ésser pas obligatori per anar a la ciutat Comtal. La forma del carrer es deu possiblement a la inclusió i localització del call jueu, de gran pes a la vila ja en el segle XIII. L'estàtua del Sant de la fornícula que queda pel damunt de la porta principal d'accés, va desaparèxer durant la Guerra Civil espanyola,","coordenades":"41.6318100,2.1642800","utm_x":"430390","utm_y":"4609235","any":"1778","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42528-foto-08033-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42528-foto-08033-87-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Josep Anton de Vic, religiós caputxí","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42529","titol":"Safareig públic de la Canaleta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/safareig-public-de-la-canaleta","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XX","notes_conservacio":"restaurat l'any 2005","descripcio":"Safareig públic de planta rectangular, situat dins d'una estructura de planta rectangular, amb la coberta a doble vessant i de teula àrab. Els murs són de totxo, arrebossats i pintats. Té vàries obertures rematades per un arc de mig punt que permeten entrar la llum, sense cap tancament vidrat o de fusta. Per accedir al safareig s'han de baixar unes escales on podem trobar la font de la Canaleta, construïda l'any 1929. Un cop dins del recinte, per sota de les escales hi ha una pica de pedra, amb un broc de grans dimensions per on surt l'aigua calenta. D'aquí passa al safareig. Té rentadora als quatre costats. La façana acaba amb una cornisa feta amb filades de maó, que amaguen la coberta.","codi_element":"08033-88","ubicacio":"Carrer del General Padrós, s\/n.","historia":"El safareig es va construir l'any 1929 sota la direcció de Manuel Raspall. El seu bon estat de conservació es deu a un taller-escola que el va restaurar l'any 2005 i, a més, està dotat de plafons informatius elaborats pel museu Thermàlia dins el projecte de conversió dels safareigs termals en centres d'interpretació de l'aigua termal. En tot cas, el safareig és un element urbà característic de molts pobles, on al seu voltant hi havia tot un món exclusiu de les dones. El safareig era un espai de neteja i de relació social. Era el lloc de trobada i de fet petar la xerrada entre rumors, sorolls barrejats de cops de pala sobre la roba mullada del frec de les pastilles de sabó i un continu circular de l'aigua. L'arribada de l'aigua corrent a les cases i la posterior introducció de les rentadores, va fer que els safareigs públics caiguessin en dessús. Després d'una època d'abandó, i per sort, alguns d'aquests safareigs amb aigua calenta encara s'utilitzen per rentar-hi roba o grans peces, però en general, resten allunyats del que va ser el seu sentit de ser. Actualment és un equipament d'ús públic i d'accés lliure els matins de dilluns a dissabte.","coordenades":"41.6295000,2.1641900","utm_x":"430380","utm_y":"4608979","any":"1929","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42529-foto-08033-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42529-foto-08033-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42529-foto-08033-88-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Manuel Raspall","observacions":"Durant el treball de camp s'ha observat la presència de bugaderes fent bugada.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42530","titol":"Xemeneia de la Llana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xemeneia-de-la-llana","bibliografia":"BALLART, J, VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la Història de Caldes de Montbui. Segona edició, corregida i augmentada. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. FERNÀNDEZ, Magda. (1996). Quaderns del Mnatec. Número Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Terrassa. FULLANA, Miquel (1999). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Els treballs i els dies, núm. 11. Editorial Moll. Mallorca. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A. (2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. VARIS AUTORS. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Xemeneia de totxo vist aplantillat. No presenta base ja que aquesta va desaparèixer amb la reforma de l'edifici, per tant actualment parteix del mateix nivell del sòl. Consta tan sols d'un fust en forma troncocònica d'uns 25 metres d'alçada; el coronament és amb doble collarí. Destaca exempta del conjunt de la fàbrica i es contraposa a l'horitzontalitat d'aquesta, formant una bella composició de volums. Té quatre anelles de ferro formant un collarí, repartides per la xemeneia per evitar que el tronc es doblegui. Just abans de la sortida de fum, s'observa un cinquè collarí, a mena de cornisa, format per dues rengleres de maons. Damunt de la cornisa hi ha un parallamps.","codi_element":"08033-89","ubicacio":"carrer de Montserrat","historia":"Les xemeneies són un tret característic d'una zona industrial, dels establiments humans que tenen o han tingut un passat industrial. La industrialització a Catalunya es va iniciar, com en altres països del nostre entorn, a finals del segle XIX i a principis del segle XX, emprant com a font d'energia l'aigua dels rius i el carbó. L'ús de l'energia tèrmica del carbó primer, i del fuel posteriorment, allà on no es disposava de recursos hidràulics suficients, va donar lloc als vapors, naus industrials on es feia servir la màquina de vapor de Watt com a motor per posar en marxa la maquinària de la fàbrica. La necessitat d'evacuar els fums generats va donar lloc a l'arquitectura de les xemeneies, les quals tenien la funció d'emetre el més amunt possible grans volums de gasos generats en la combustió del carbó o del fuel. Mentre les cendres s'extreien periòdicament per la zona inferior de la caldera, els fums sortien per la xemeneia. Com més alta era la xemeneia tenia millor tiratge i, per tant, es facilitava l'extracció dels fums. El fum calent pujava de manera que creava un corrent d'aire natural i arrossegava al seu pas els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies que es construïen podien tenir diferents acabats però la majoria tenien forma cilíndrica perquè aquesta forma resistia millor el vent i era de molta eficàcia. Així és com aquests elements arquitectònics van passar a formar part del paisatge urbà, juntament amb el de les bòviles. Caldes de Montbui s'inclou dins de moltes de les viles de Catalunya en què és possible trobar encara naus i xemeneies d'aquesta època en bon estat de conservació. La persona responsable de construir-la era el que s'anomenava el mestre d'obres. Es feia un gran fonament a base de morter, calculant en cada cas l'amplada i l'alçada de la xemeneia que depenia al mateix temps de la potència de les màquines. El tiratge i bon funcionament d'aquestes es basa en la llei física segons la qual l'aire calent pesa menys que l'aire fred i, per tant, el vapor calent (el fum) sempre puja. Per aquesta raó les xemeneies tenen la base més ampla que la sortida; com més altura, més s'estreny el seu diàmetre interior per evitar que el fum que hi circula es refredi i resti entretingut dins la xemeneia frenant el seu tiratge. Al construir una xemeneia aquesta es dividia en diferents trams, i cada un dels trams era fet d'unes peces de terra-cuita que fabricaven especialment les bòviles segons la mida de cada xemeneia. Eren peces grosses, pesants i amb curvatura. El problema que tenien algunes xemeneies era que la diferència de temperatura entre el vapor i l'aire fred de l'exterior provocava que les xemeneies s'esboquessin i havien de ser reparades sense aturar el funcionament de les màquines. Aquesta era un professió perillosa perquè calia pujar per la xemeneia, sense protecció, fins a arranjar-la.","coordenades":"41.6318900,2.1727600","utm_x":"431096","utm_y":"4609237","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42530-foto-08033-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42530-foto-08033-89-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42531","titol":"El Castellvell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-castellvell","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. Varis autors. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"el cel ras ha caigut. El sostre del primer pis, de fusta, està mig enderrocat i la teulada presenta perill d'enderroc. Els edificis annexes estan en mal estat de conservació. La vegetació ha envoltat l'edifici","descripcio":"Edifici de les pedreres de Fomento de Obras y Construcciones, S.A., de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes, amb algun edifici annexat per la part del darrera. La coberta presenta tres vessants, la més important d'elles a la façana principal, construïda amb teula àrab i dos careners en direcció als extrems de la façana. La disposició de les obertures és simètrica, tant pel que fa a la verticalitat com a l'horitzontalitat de l'edifici. A la planta baixa, hi ha una porta central, amb portal adovellat de mig punt fet de maons, protegit per una balconada amb voladís feta amb maó i estructura de ferro i una barana de ferro forjat. Actualment encara conserva el portaló de fusta. A banda i banda del portal d'entrada, tres obertures simètriques, de proporcions verticals; Totes les obertures estan construïdes amb llindars, ampit i brancals de maó (els llindars formen un arc de mig punt tot ell construït amb maó). Les finestres que toquen al portal d'entrada formen un dibuix geomètric, alternant maó i llamborda de granit gris. El pis, repeteix la mateixa seqüència que a la planta baixa, amb l'única diferència de que a més de la balconera central, se n'han disposat dues més, també amb voladís i barana de ferro forjat simètriques a cada costat la façana. Les golfes presenten un seguit d'obertures més petites i estretes, disposades per parelles, formant un total de 15 grups (30 finestretes), separades per un pilar fet amb maó. La façana està tota ella construïda amb pedra de granit, separant la planta baixa del primer pis i golfes per una cornisa motllurada realitzada amb maó. Resseguint tota la façana hi ha un pedrís de pedra.","codi_element":"08033-90","ubicacio":"Carretera de Castellvell","historia":"La història de l'edifici va molt lligada a l'explotació de pedra que es remunta al final del segle XIX quan, coincidint amb la millora de les comunicacions per la inauguració del ferrocarril de Mollet a Caldes, l'empresa de Barcelona Societat Piera, Cortinas i Cia, va enviar un representant a la vila per estudiar el jaciment de granit que existia a la zona. Va ser aquest mateix representant, Pau Llinares, que l'any 1890 va adquirir, en nom de la companyia, part dels terrenys de la família dels Castellvell, comprant-ne alhora els drets de pas i els terrenys circumdants. Es començaren les obres d'infraestructura i també a llogar personal de Caldes, així com picapedrers experimentats de fora de la població. L'any 1900 l'empresa que explotava la pedrera va adquirir més magnitud en fusionar-se amb fomento de Obras y Construcciones, S.A. (FOCSA). Així, les 'Canteras del Remedio' passaven a convertir-se en una gran explotació destinada a subministrar llambordes a tot Catalunya, Aragó i Mallorca. L'activitat de l'empresa va anar creixent i, amb el temps, la direcció de les pedreres es va instal·lar en un ampli edifici noucentista. Es van col·locar llambordes des del camí de la pedrera fins a l'estació de tren on es carregaven les llambordes que es transportaven fins al seu destí. Al voltant d'aquest nou edifici es van construir tallers, ferreries, habitatges per als treballadors, i es va crear una cooperativa de consum i una caixa d'estalvis. L'any 1908, FOCSA ja compta amb 100 treballadors. Una de les èpoques més dinàmiques fou la dècada dels anys 1920. Amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1920), i les diferents obres públiques que decretava, junt amb l'impuls de renovació urbanística generat per la celebració de l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1929, l'activitat de les pedreres va anar en augment. L'any 1926 l'empresa donava feina a més de quatre-cents treballadors. Hi havia obrers que treballaven directament en la producció de llambordes i que cobraven una quantitat determinada per cada peça que realitzaven, mentre que hi havia altres treballadors amb feines de caràcter més secundàries com podia ser el transport de llambordes fins a l'estació, ja fos amb carros tirats per bous en els primers temps, o amb camions després. Acabades les obres e l'Exposició Universal la feina va anar en retrocés i, finalment, la pedrera va tancar l'any 193, deixant uns 300 treballadors sense feina. Acabada la Guerra Civil (1936-1939), FOCSA tornar a obrir la pedrera del Remei. Però la demanda de llambordes va anar en descens, ja que l'asfalt començava a imposar-se en la construcció de noves carreteres. L'activitat de la pedrera va anar desapareixent de forma progressiva i el tancament definitiu es produí l'any 1968. Des de llavors l'edifici va quedat a l'abandó progressiu.","coordenades":"41.6527400,2.1547800","utm_x":"429621","utm_y":"4611567","any":"1890","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42531-foto-08033-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42531-foto-08033-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42531-foto-08033-90-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42532","titol":"Les Solanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-solanes","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular que consta de planta baixa dos pisos i golfes. La teulada és a dues aigües, amb teula àrab i el carener perpendicular a la façana. El ràfec de la teulada està fet amb dues fileres totxos superposats per aguantar el pes de les teules. Per la part de la façana del darrera, hi ha un altre espai edificat, annexionat a la masia original, amb una torreta, de planta quadrada, amb la coberta a doble vessant que sobresurt per damunt de la teulada principal de la casa. La façana presenta les obertures simètriques i proporcionals verticalment i horitzontalment. Així, a la planta baixa hi ha una porta principal, de dovelles de grans dimensions, emblanquinades amb calç i un portaló de fusta. A cada costat, dues finestres: la del costat esquerra, amb una petita llinda de fusta. Queda mig tapada per un arbust que hi ha plantat en una jardinera. La de la banda esquerra, té els brancals i la llinda fets amb maó. Al segon pis, hi ha tres finestrals gòtics molt ben conservats, destacant el central, per damunt de la porta adovellada, motllurat amb el cap de quatre cavallers que sobresurten en relleu i un escut central, i a la part baixa dels brancals, el relleu a banda i banda, d'una mena de palau. Els dos cavallers que es troben a la llinda estan encerclats per un cordó esculpit. Tres d'ells porten barba i bigoti. El quart, imberbe. A la segona planta, hi ha tres finestrals realitzats amb maó amb un arc de mig punt; per damunt d'aquest s'observa una llinda molt llarga, tota ella gravada amb línies formant una ziga-zaga. Ambdós costats d'aquest finestral, dues finestres amb el perfil de pedra. Per últim, l'obertura que permet airejar i donar claror a les golfes, amb la llinda arrodonida formant un arc de mig punt i tot el contorn fet de maó. A la part de la casa que dóna amb la façana principal, s'hi accedeix bé per la part del darrera de la propietat, per on hi ha la masoveria i el bestiar, bé pel portal que s'endevina ha estat refet amb el pas dels anys. El portaló de fusta que permetia accedir a l'era ja no hi és; actualment hi ha un barri de ferro. El portal està fet amb maó i pedra irregular, (possiblement enderrocat i tornat a construir amb maó). L'arcada va ser restaurada no fa massa anys, ja que la teuladeta hauria caigut. Aquesta està feta a dues aigües, amb teula àrab. Les façanes orientades al nord-est, ponent i nord, presenten moltes obertures, sense cap element arquitectònic destacable. A la façana nord hi ha adossat un pou, cobert amb lloses.","codi_element":"08033-91","ubicacio":"Quintana de Les Solanes","historia":"Segons Moreu-Rey (1962), aquest mas ja estaria documentat l'any 1412, com a 'mansi de Solanes'; també s'en troben referències escrites del segle XVI i fins el segle XIX amb el nom de 'mas Solanes'. Del segle XVIII, aquest mas es troba referenciat com 'heretat dita Puigsolanes'; 'a Solanes'. I aquest mateix nom també es troba en documents del segle XVIII fins el segle XX. Sobre la història i llinatge del nom, Moreu-Rey documenta que: els Solanes són llinatge de moliners. Pere i Guernau de Solanes posseïen el molí d'en Noguera, sota el mas Marmany de Sant Feliu (1295 a 1356). L'any 1299 Guerau va comprar el mas Serra Sobirà i el va probablement reconstruir una ica a ll.; Jaume S., casat amb Blanca (1401 a 1418); Berenguer de Solanes (1421, M.); Salvador de S. (1421 a 1477), fill del predecessor (1448 a 1477); Antic Solanes (aproximadament 1500); Esteve Solanes, fill del prec. (1571 1 1605); Andreu S., fill del prec. (1585); Margarida S., pubilla, casada amb Esteve Riquer i S., dit Esteve Solanes (1638 a 1660); ella vídua, l'any 1668 ven el mas; Esteve Riquer i solanes. (1668) fill dels precedents, menor d'edat; Joan Raurell i Solanes. Joan S. (1696 a 1730); Josep Raurell i S. o Josep S. (1734 a 1745); Andreu Raurell S. i Segalés fill del precedent (1784, 1816); Jordi Raurell i s. (M. l'any 1854). La seva família hauria deixat la casa vers 1827 per instal·lar-se al barri del Clot, a Barcelona.","coordenades":"41.6842400,2.1441800","utm_x":"428773","utm_y":"4615072","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42532-foto-08033-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42532-foto-08033-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42532-foto-08033-91-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"En una feixa al marge esquerra, just abans d'arribar a la masia, hi ha un safareig, que segons Moreu-Rey (1962), sembla datar de l'any 1816. Actualment està tapat amb bigues de formigó i tot ell arrebossat amb ciment, i recorda més un dipòsit d'aigua que un safareig.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42533","titol":"Ermita de Sant Tomàs del Prat de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-de-sant-tomas-del-prat-de-dalt","bibliografia":"ADELL I GISBERT, Joan-Albert. (1986). L'arquitectura romànica. Col·lecció: coneguem Catalunya. Pàgs.75. Els llibres de la frontera, 16. Barcelona. CORTADELLAS i VALLÈS, A. (1998). Repertori de llegendes històriogràfiques de la Corona d'Aragó. Textos de la cultural Catalana. Curial, edicions catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. GARCIA, M.R. i BARBANY, C. (1991). La Vila de Caldes de Montbui. Catalunya Romànica. Barcelona. Vol. XVIII. El Vallès Occidental i El Vallès Oriental. GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. VALL-MASVIDAL, Ramon. (1983). El romànic del Vallès, pàg. 168. Ed. Ausa. Sabadell. WHITEHILL, Walter Muir. (1974). L'art romànic a Catalunya, segle XI, pàgs. 48-49. Edicions 62 (primera edició 1941). Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Es troba en un excel·lent estat de conservació gràcies als seus propietaris","descripcio":"Ermita de planta rectangular, adossada a la banda dreta de la façana principal de la casa. Consta de planta baixa amb un cor al primer pis, al qual s'hi accedeix per dos llocs; des de l'exterior, per unes escales situades a un costat de l'era de la casa, que menen fins al terrat, porticat amb arcs de mig punt que s'aguanten damunt de pilars fets amb totxo; i des de l'interior de la casa, per una porteta situada al segon pis. La porteta per la qual s'accedeix al cor es troba just per darrera de la galeria porticada. Aquesta presenta llinda, brancals i marxapeus de pedra. A la dreta de la porta d'accés hi ha el rosetó, envoltat tot ell per un marc de pedra motllurat. El vitrall del rosetó alterna un dibuix geomètric, a base de rectangles i cercles, amb una flor al mig, alternant els colors vermell, verd, groc, vermell, lila, blau, groc amb tonalitat carbassa i blanc. La teulada està construïda a un sol vessant, amb un petit ràfec fet de maons. El portal d'accés consta de dues pilastres adossades a la façana mateixa, amb un arc de mig punt fet de maons i un barri de barrots, realitzat amb ferro forjat acabat per unes puntes de fletxa, que un cop obert permet accedir al cancell de l'ermita, on després de pujar tres esglaons de pedra, i salvar el marxapeus, s'accedeix per una porta a l'interior de l'ermita. El portal d'entrada està composat per una porta de fusta amb remats de ferro en forma de cabotes rodones, de clau i una llinda recta, amb brancals i marxa-peus de pedra motllurat. La llinda porta la data amb l'any 1773, segurament la data en la qual fou traslladat el nou edifici de culte. La façana exterior està arrebossada fins al primer pis; la part del cor i la façana que dóna al nord-est (només visible la del terrat) estan fetes amb pedra d'esmolar vermella, aplanada i irregular. La nau és de planta rectangular amb un absis de volta ogival, i una motllura de guix que separa la planta baixa del primer pis, on només hi ha el cor, adossat a la façana principal de l'edifici. Els murs interiors per sobre de la motllura estan arrebossats i pintats de color blanc, i ressaltant els arcs amb color verd. La resta està feta amb pedra irregular, d'esmolar vermella, lligada amb morter de calç, tot i que actualment les juntes han estat arreglades i unides amb ciment. A l'absis hi ha una fornícula clàssica amb la talla original de Sant Tomàs Becket feta de fusta. També hi ha un altar de pedra.","codi_element":"08033-92","ubicacio":"Turó del Prat de Dalt","historia":"Primitivament, l'ermita de Sant Tomàs del Prat de Dalt, es trobava situada a mig turó del Prat de Dalt, per darrera de la masia que porta el mateix nom. Se sap que l'any 1578, el bisbe va manar que es reparés ja que estava en mal estat de conservació i després fos tancada. De tota manera les visites pastorals segueixen esmentant-la durant els segles XVII i XVIII. L'any 1771 es donà permís per a transferir-la prop de la casa. Així, aquesta nova capella, data de l'any 1775 o 1776, tot i que la data de la llinda correspon a l'any 1773. En aquesta, continuà venerant-s'hi el sant titular de l'antiga ermita: Sant Tomàs Becket, canonitzat l'any 1772.","coordenades":"41.6708900,2.1610700","utm_x":"430165","utm_y":"4613576","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42533-foto-08033-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42533-foto-08033-92-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42534","titol":"Casa Avinguda de Pi i Margall, 25","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-avinguda-de-pi-i-margall-25","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa i coberta plana transitable. Per les seves característiques es tractaria d'una casa d'estiueig, decorada amb elements arquitectònics d'estil clàssic. La façana presenta tres obertures proporcionals ambdós costats. La porta de fusta, queda centrada a l'amplada de l'edifici. Aquesta té unes pilastres de secció quadrada adossades a la paret formant-ne un relleu de reforç, però amb una funció bàsicament decorativa. Per damunt del portal, i seguint la línia horitzontal de la façana, hi ha un frontó circular d'estil clàssic, col·locat com a element decoratiu, d'aspecte protector, on dins del timpà hi ha un rosetó circular, amb el relleu d'un bust masculí on per damunt de les espatlles deixa sortir la túnica que vesteix aquest personatge. Al cap hi porta un barret amb les ales d'un ocell. Al costat d'aquest rosetó, les inicials esgrafiades amb un to vermellós 'J. V.' Per damunt, amb les mateixes característiques, l' any '1894'. El frontó queda coronat per tres motllures amb decoració vegetal, una central i dues als extrems. L'entaulament es perllonga per tota la façana, en forma de cornisa i amb un seguit de mènsules decoratives. La coberta queda rematada per darrera el frontó amb un muret on a cada cantonada s'ha col·locat elements decoratius vegetals. Davant de la casa hi ha un petit jardí amb un passadís centrat fins al barri o reixat de doble full i aguantat per dues pilastres quadrades al damunt de les quals hi ha uns vasos que tenen funció de jardinera. Seguint el mateix estil, per damunt d'un muret, fent ofici de tancament de la propietat hi ha una tanca o reixa formada per un conjunt de barres paral·leles acabades en punta de fletxa.","codi_element":"08033-93","ubicacio":"Avinguda de Pi i Margall, núm. 25","historia":"","coordenades":"41.6317700,2.1642900","utm_x":"430391","utm_y":"4609231","any":"1894","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42534-foto-08033-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42534-foto-08033-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42534-foto-08033-93-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42535","titol":"Pou de Glaç del Prat de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-glac-del-prat-de-dalt","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. SALAS ET ALII. (2001). El nostre Esdevenidor Climàtic. Ed. Ariel. Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou de glaç construït en part sota terra, de planta circular, que mesura uns 12 metres de fondària, per 10 de diàmetre, amb parament de pedra seca i voltes de maçoneria, perfilades, fetes de pedra. Les parets arran de la base són molt més gruixudes, de més d'un metre i mig d'amplada. La part superior, que queda a la vista des de l'exterior, i que és la que tancava el pou presenta encara una coberta o teulada de volta semiesfèrica del mateix material, amb dues obertures. Aquestes, tenen forma rectangular, per permetre l'accés i l'extracció dels blocs de gel mitjançant una politja i, a la vegada, l'accés del personal que hi treballava. Les obertures presenten llindar, brancals i ampit de pedra. En la primera obertura que es troba arran de camí, en arribar al pou de glaç i que dóna a l'est, té una llinda on es pot llegir encara '1778. TOMÀS PRAT ME FECIT'.","codi_element":"08033-94","ubicacio":"Prat de Dalt","historia":"El pou de glaç sempre ha estat propietat de la família del Prat de Dalt. La finalitat d'aquestes construccions era la d'emmagatzemar el gel o glaç produït en les geleres properes per tal de poder proveir la població per al seu consum durant una bona part de l'any. Aquest sistema de construcció donava un aïllament a l'interior gairebé hermètic i permetia que en llocs de poca alçada o on les nevades eren poc freqüents poguessin existir autèntiques neveres que proporcionaven el gel necessari per al consum humà. Els pous de glaç es van construir entre els segles XVI i XIX durant l'anomenada petita Edat de Gel, que va portar la neu a molts indrets. Durant aquella època l'emmagatzemament i distribució de gel va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural. Se'n troben exemples al llarg de tot el Mediterrani oriental. Aquests pous es començaren a construir a prop de les rieres per tal de disposar d'aigua, i ben aviat es començà un procés de comercialització del glaç, el qual era transportat majorment a Barcelona. L'època més brillant, s'estengué al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX. Hi ha constància, però, que durant la post guerra espanyola, encara en va funcionar algun . La temporada de treball devia començar cap a mitjans d'octubre. S'havien de netejar els pous del boll que hi havia quedat de la temporada anterior i de tota mena de deixalles que hi pogués haver. Les basses prop de les poues on s'hi entollava l'aigua, calia deixar-les netes de boga, joncs i esbarzers crescuts durant l'estiu. Un cop endreçada i neta la poua, s'havia d'esperar que arribessin les primeres glaçades. Mentrestant, es preparaven uns embassaments propers a la poua, els quals s'omplien d'aigua, per tal que en caure els primers freds, es glacessin i poguessin començar ben aviat a emmagatzemar el glaç o empouar, feina que duraria fins els volts de primers d'abril. S'aprofitava també la neu, que segons que sembla, en aquells anys era molt més abundosa que no pas avui. La neu s'anava premsant i d'aquesta manera s'obtenien també unes plaques de neu glaçada que eren dipositades en el fons de la poua. L'empouament es feia per pisos. Es cobria de cap a cap la poua de glaç o neu glaçada i quan ja s'havia omplert un sostre, al damunt s'hi tirava un bon gruix de boll ben aplanat, el qual feia de junta de separació de l'altre capa de glaç i evitava que s'enganxessin unes capes amb les altres i així, fins a tenir-la plena. El glaç d'aquesta manera no és fonia i es conservava intacte fins arribar la primavera. Un cop fora, es preparaven els carros que tirats per mules realitzaven el transport, durant la nit i, principalment, cap a Barcelona, que eren els clients de glaç més importants. Un cop arribats es treia el glaç per peces; després calia serrar-les per a fer-les a mida i, embolcallades de boll es distribuïen. Salas i altres (El nostre Esdevenidor Climàtic, 2001) mencionen que l'Ebre es va glaçar set vegades entre 1505 i 1789. En 1788 i de nou en 1789 el riu va romandre glaçat durant quinze dies. El llibre també menciona la presència d'una extensa xarxa de pous de glaç, que es van construir i van mantenir-se entre els segles XVI i XIX al llarg del Mediterrani oriental, alguns ubicats en àrees on no neva en l'actualitat ni un sol dia a l'any. L'emmagatzemament i distribució de gel eren un negoci viu que involucrava seccions senceres de la població rural. Des de mitjans del segle XVII. Val a dir que bona part dels jornalers que no treballaven en la indústria tèxtil, es guanyaven la vida fent de pouers, o negociants de la neu i el glaç. En podem trobar de ben conservats a zones de la Serralada Prelitoral, com el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, o a la Serralada Litoral, al Parc Natural del Montnegre i el Corredor.","coordenades":"41.6683600,2.1615400","utm_x":"430201","utm_y":"4613295","any":"1778","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42535-foto-08033-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42535-foto-08033-94-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"L'estat general del pou és bó, tot i que caldria restaurar el sostre per evitar que continui enderrocant-se.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42536","titol":"Prat de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/prat-de-dalt","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular que costa de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües, desaiguant cap a les façanes laterals. Construïda amb teula àrab, les teules estan disposades a llata per canal (la disposició dels cabirons és perpendicular al pla de la façana principal). El carener és perpendicular a la façana principal que està orientada a migdia. Les obertures més importants es troben a la façana principal i el seu perímetre està resseguit per pedres carejades o carreus de major magnitud que els emprats a la paret. L'acabat de tota la masia és amb paredat irregular de pedra vista, lligat amb morter de calç, tot i que per damunt d'aquest, actualment, ha estat substituït pel ciment. El pendent de la coberta oscil·la al voltant del 30 %. Les obertures de la façana principal són simètriques respecte a l'eix vertical i horitzontal de la façana. El portal d'entrada presentà un esglaó d'accés amb marxapeus. Tota la portalada és adovellada, amb un cancell i una entrada que reparteix les diferents dependències de la casa, amb l'escala per accedir al primer pis. A banda i banda del portal, dues obertures, amb una reixa en forma de graella. Al primer pis, hi ha tres balconeres amb voladís fet amb llosa d'esmolar vermellosa i motllurada i barana de ferro. Totes elles disposen de carreus o pedra carejada que ressegueixen les finestres i la porta. Les llindes dels tres finestrals són d'estil neogòtic. Les finestres i finestrals estan tancats amb porticons de fusta enrasats al pla de façana. A l'esquerra de la balconera central hi ha un rellotge de sol ovalat datat de l'any 2002, data de la última reforma de la casa. El ràfec de la coberta és constituït per una tres volades de totxo per suportar-ne les teules. Les golfes presenten dues obertures laterals molt més petites, resseguides amb pedra (la de la dreta amb una reixa de ferro) i al centre de la façana, per sota del carener 5 obertures fetes formant un arc de mig punt fet de totxo superposat (a mena de llibre), i aguantats damunt de 6 pilars tallats irregularment en un sol carreu de pedra d'esmolar. En aquesta masia s'observen les diferents etapes de creixement; adaptant-se per tal de constituir la màxima unitat organitzativa. Així trobem una part de l'edifici, situat a la façana de ponent de planta rectangular, que consta de vàries unitats volumètriques; la primera, es tracta d'un porxo, de planta rectangular, que consta de planta baixa, i pis; aquest edifici presenta a la planta baixa tres arcades de mig punt fetes de maó aguantades per pilars arrebossats, a l'interior dels quals s'hi guarden els estris de treballar la terra i la maquinària. El sostres són fets de volta catalana, que actualment s'observen partits per murs mitjancers; Per damunt, un terrat porticat amb arcs i pilars fets de maons i baranes de ferro, amb la coberta a doble vessant, de teula àrab i bigues de fusta. Més a l'esquerra, una altra construcció, antiga masoveria, de planta baix i pis, amb la façana arrebossada, que actualment està essent utilitzada en part com a paller. La coberta és a doble vessant amb la part orientada a mig dia més gran. Les obertures. Els tancaments de la masia són de pedra combinada amb argamassa amb vista a una resistència més alta. La pedra és austera, extreta directament de la naturalesa en alguns parets; d'altres com a la façana principal, la pedra ha estat aplanada lleugerament; i d'altres presenta arrebossat. La façana principal es troba protegida per un seguit d'edificis annexes que juntament amb el portal d'accés a la masia, formen un pati interior. La portalada o portal d'entrada a la masia és situada a la façana orientada al nord-est, amb un carener i teuladeta o marquesina a doble vessant amb teula àrab; El portal està resseguit amb una gran llinda de pedra .","codi_element":"08033-95","ubicacio":"Turó Prat de Dalt","historia":"Des del 1319, aquesta masia també se la coneix com el mas del Prat de Sant Tomàs. La casa havia pres el nom de l'antiga capella de Sant Tomàs. El 1 de gener de 1868 va quedar separada de la parròquia de Caldes de Montbui i fou agregada a la de Sant Feliu. Han parlat d'aquesta casa els historiadors de Jaume Balmes i de la seva obra, 'el Criteri' que fou escrita a la biblioteca de la casa, situada sota el colomar i la qual fou tota una sorpresa en descobrir-la. De la història de la casa i el seu llinatge, Moreu-Rey (1962) documenta un tal Jaume Prat de Sant Tomàs i llur fill l'any 1373; Jaume Prat de Sant Tomàs (1414 i 1446); Silvestre Prat (1464); Matheu Prat fill del precedent (1480); Pere, fill del precedent (1543,1550); Joan Pere Prat de SantTomàs (1560). Se sap també que els dies 12, 16, 31 de gener i el 1 de febrer de l'any 1643 es van enterrar successivament, Pere, Esperança, Joan Pau i Maria Anna Prat de Sant Tomàs de Dalt, víctimes de l'epidèmia. En aquesta casa hi va fer estada en Jaume Balmes on va escriure cartes a la família i l'obra 'El Criteri', entre altres. La biblioteca on treballà es conserva intacta.","coordenades":"41.6708400,2.1610000","utm_x":"430159","utm_y":"4613571","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42536-foto-08033-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42536-foto-08033-95-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Cal destacar també, l'era feta tota ella amb grans lloses irregulars de pedra d'esmolar, i els dos pedrissos que es troben fets amb el mateix material i que es troben disposats a banda i banda de la façana principal. A la dreta de la façana, es troba adossada la capella de l'any 1773 dedicada Sant Tomàs.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42537","titol":"Mas Llobet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-llobet","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 129-129.Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"des del 2007 tot el mas està en procés de restauració","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Actualment està en procés de restauració i la coberta de teula i el bigam de fusta han estat desmuntats i emmagatzemats per tornar a ser col·locats (a excepció d'aquelles parts malmeses pel pas del temps). A la façana principal hi ha una gran porta adovellada formant un arc de mig punt i un portaló de fusta. Ambdós costats del portal hi ha un banc de pedra i maó adossats a la paret. A l'esquerra del portal principal, hi ha una segona obertura, amb llinda de fusta i brancals de maó superposats amb un marxapeus, que donaven a un rebost. A la dreta, una obertura rectangular, restaurada amb els brancals, llinda i ampit de maó; per davant de la finestra, a l'exterior uns pilars fets de maó que aguanten un abeurador o pica de pedra. A la planta pis hi ha dues obertures, la principal i més gran situada per damunt del portal adovellat, i la segona a mà dreta, totes dues amb els contorns resseguits de maó i la llinda formant un arc a mena de plec de llibre. La pedra utilitzada per als murs estructurals o tancaments és principalment granítica, de mida reduïda i seguint les formes que la naturalesa li ha donat, tot i que també s'observen afegits fets amb maó. L'unió entre peces és amb argamassa, és a dir una barreja de calç, sorra i aigua; totes les parts ja netejades i restaurades de les façanes, han estat gratades i s'hi ha afegit ciment. Adossat a la dreta del mas, hi ha un edifici de grans dimensions, les antigues bodegues, el qual fa poc temps que ha estat restaurat, de planta rectangular, amb la coberta a dues aigües i en teula àrab. Només alguns dels annexes, com el paller, o un parell de corts, disposen de coberta a una sola aigua. Les teules estan col·locades a llata per canal sobre bigam de fusta; és a dir, col·locades lateralment entre llates i una fila forma la canal i l'altra el carener, amb els cabirons col·locats paral·lels a la biga serrera de l'edifici. El pendent de la coberta oscil·la al voltant del 30%. Les façanes de l'edifici estan fetes amb maó i el lligam està composat per un ciment tintat que li dona una coloració blanquinosa, semblant a l'argamassa. La façana principal presenta quatre obertures totes elles formant un arc de mig punt. A mà dreta, un gran portaló, per on entraven els carros. Al centre, per sota el carener, el portal d'entrada a la bodega, amb un marxapeus, i ambdós costats d'aquest, dues obertures de dimensions considerables per on es descarregaven les botes. Sembla ser que a l'interior conserva encara la premsa i els dipòsits del vi, però no ha estat possible entrar-hi. A l'esquerra de la façana principal del mas, hi ha un porxo amb coberta de teula àrab i a dues aigües, amb el bigam de fusta, i sis pilars de maó que suporten el pes de la coberta, que serà restaurat idènticament. Per davant del porxo i de la façana del mas, hi ha una gran era de planta rectangular feta amb rajol ceràmic català, de 30 x 30cm, amb algunes empremtes deixades a l'hora de coure l'argila, que ha estat netejat i deixat al descobert. Aquest mesura 20 x 30 metres.","codi_element":"08033-96","ubicacio":"Man Llobet, s\/n","historia":"Situat a la part més meridional del terme de Caldes, es troben documents situant aquest mas 'Ipssas cassas de Lobeto' (1023); 'mansi Lupeti' (1315); 'Mas Llobet, o 'Llobet' o 'Llovet' (s. XV a XX); 'Can Llobet' (s. XX). S'han trobat documents parlant de vàries persones relacionades amb el mas: Berenguer L. (1203); Bernat L. (1258; Ferran L. (1279); Arnau L. (1305), co-fundador del 2n benefici de St. Pere de Caldes; Pere 'Dulcis' o 'Ducii', hereu del mas Llobet (1315); 'Jaume dez Vilar per lo Mas Marmany ara anomenat Mas Llobet' (1353); Arnau de Vilanova alias Cabot, del mas Llobet 1371); Antic Llobet (1403); Antoni Llobet 'de la Torra' i 'Bernat llobet (1445); Antoni Llobet 'del Mas Castell, alias Saig que vuy se anomena Lobet situat en la parroquia de PalauSoliatar' (1450). (En realitat el mas Castell en documents ben anteriors era veí del mas Llobet, i probablement li va quedar agregat). Joan Llobet i Narcís, el seu fill, hipotequen tot el mas 'vocatum mas Castell alias Saig' de Palau Solità, 'Rònec'. Aquest mateix Joan Llobet, documentat en 1556 a 1568, potser és l'últim propietari que porta el nom del mas. L'any 1594, Pau Moradell posseeix el mas Llobet. L'any 1619 es parla dels honors del mas Castell 'quem possidet En Llobet de Caldes', sense precisar noms, però seguia dels Moradell. L'any 1689, Fèlix de Marimon venia 'lo mas Llobet, juntament amb el forn del vidre de Palau Solità, a Pau de Feu; els creedors d'aquest darrer ho tornaven a vendre en 1727. en aquella època alguns documents anomenen el mas 'mas Llobet o Rovira' (1727, 1734). Tenia 71 quarters i afrontava, l'any 1727, a llevant amb Joan Palaudàries, de Palaudàries, i el camí de Montbui al castell de Plegamans; a migdia amb Puigoriol, el camí de Caldes, i possessions del mas Moragues; a ponent amb el mas Pujol i la Torre de Marimon. A finals del segle XVIII era dels Fatjó, de Cerdanyola, ja propietaris del mas Pujol. El dia 1 de gener de 1868, el mas Llobet va quedar separat de la parròquia de Caldes i agregat a la de Plegamans. Resta però actualment en terme de Caldes de Montbui.","coordenades":"41.6044300,2.1782800","utm_x":"431527","utm_y":"4606184","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42537-foto-08033-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42537-foto-08033-96-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42538","titol":"Can Orjusà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-orjusa","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mas de planta irregular que consta de tres cossos; el de l'esquerra de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, molt estret, amb la coberta de teula àrab a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Surt un ràfec de fusta per aguantar les teules. El portal és de dovelles, amb un portaló de fusta ben conservat al qual s'accedeix per dos esglaons de pedra. Per damunt, una petita obertura, realitzada amb dovelles formant un arc de mig punt. Per damunt, un finestral d'estil gòtic, amb dos arcs lobulats, que segons el masover, són moderns. A la dreta de la façana principal hi ha un segon espai, amb la teulada inclinada a un sol vessant, en direcció nord-est. També presenta planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes. Adossat al segon, es troba un tercer espai, de planta rectangular que consta només de planta baixa, i coberta plana, transitable, i un tancament de balustrades. L'única obertura consta d' una porta formada per un arc de mig punt per on s'hi accedeix a través de tres esglaons de pedra. La façana està arrebossada.","codi_element":"08033-97","ubicacio":"Vall de Carerac","historia":"Segons Moreu-Rey (1962), es troben referències documentades desde el segle XIV fins al segle XVIII amb el nom d' 'Ortiusa','Ortiussa', 'Ortjusa', 'Ortjussa' o 'Orjussà'. En el segle XVII, es troba documentada com 'Orjuzà', i al segle XVIII com 'eretat anomenada Arjosà'. D'aquest mateix segle es troba escrita com 'Orjosa'. Al segle XX, també se la documenta amb el nom 'Can Jusà'; 'Can Hurjusà'. El nom es va degradant, i fins i tot d'aquest últim segle XX es troben formes com 'Mas Orrusà', 'Rosà', 'Can Jusà', etc. Sobre la història i llinatge es troben referències que situarien la casa i l'heretat entre Carerac i el Remei. La primera referència que es té, dóna l'origen del nom i dela casa: Berenguer 'de Horto Inferiori' va ser establert en el mas del mateix nom per Pere de Carerac i Agneta l'any 1334. 'L'Hort Infrior' o jussà devia ser el de Carerac. Benet O. (s.d.); Berenguer (1334); Joan I (1353); Pere d'O., alias Domènec (1480); Joan II (1486 a 1505), 'senyor del Mas Crinya', també senyor útili i propietari del mas 'doriusa'; Joan III (1554,dif. En 1560); Joan IV, i la seva dona Eleonor (1571), potser 'Na Orjusana del Mas' (1594); Gabriel (1550 a 1573), pare de Bernat; Pau (1621, 1622), f. del prec. casat amb Caterina Joan, f. del prec. (1666, 1695); 'Na Maria Ortjusana' (1631, 1635); Nicolau Fabrés o Fabrers i O. (1720), pare de Jaume F. i O., o O.F. (1721, 1724), mort sense fills; Joseph O. i Febrer (M. 1747), germà del prec., casat amb Marianna Josepha O., pubilla, filla del prec. Casada amb el Doctor Joseph Broquetas i O. (1758); Dr. Rafael Brouquetas i O., fill dels precs. (1789). L'any 1815 el mas sembla ser que tenia una capella pública. Hi ha fotografies on mostren que a l'esquerra de l'edificació que avui es pot observar, hi havia una casa de planta rectangular amb teulada de doble vessant, carener perpendicular a la façana, amb una porta adovellada al costat esquerra i dos pisos, amb dues obertures a cada pis. Actualment, encara es poden observar els fonaments que estan tapat amb la terra de l'era.","coordenades":"41.6472200,2.1665300","utm_x":"430594","utm_y":"4610944","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42538-foto-08033-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42538-foto-08033-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42538-foto-08033-97-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42539","titol":"Can Camp o Can Campdepedrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-camp-o-can-campdepedros","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Mas de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab, a quatre vessants, que consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal està orientada a migdia. A la planta baixa hi ha tres obertures; la principal, amb un portal de fusta d'accés a la casa, a través d'un cancell, del qual destaca la cara femenina figurada en el picaport de ferro de la porta. El portal està emmarcat tot ell de pedra ben escairada i motllurada. La clau de la llinda té una motllura gravada a l'interior de la qual es pot llegir la data de '1734'. Els brancals són de pedra de grans dimensions i un marxapeus de pedra tallat en un sol bloc. Ambdós costats del portal hi ha dues finestres simètriques amb llinda, brancals i àmbit de pedra i una reixa de ferro. Al pis superior hi ha tres obertures amb balconeres i voladís no gaire ample. Tots tres estan emmarcats per blocs de pedra molt ben escairada, destacant les llindes de grans dimensions. Per damunt de les tres, hi ha un element decoratiu que consta d'un petit arc fet amb totxo que sobresurt 10 cm. de la façana. Per damunt, ja al segon pis o golfes, s'observa la part central e la façana, que consta de cinc obertures, rectangulars totes elles formant un arc de mig punt, realitzat amb totxo i disposat a mena de plec de llibre, que s'aguanten mitjançant pilars de maó. A banda i banda, també simètriques, horitzontal i verticalment, hi ha dues obertures de forma més quadrada, amb els brancals i l'ampit construïts a base de fileres de maons superposats, i el llindar, formant un arc rebaixat també de maó, a mena de plec de llibre. La façana està arrebossada i cal destacar el rellotge de sol de tipus vertical declinant del qual només queda el gnòmon orientat al sud-est. Les línies horàries estan esborrades i tampoc s'hi poden apreciar xifres. Té restes de policromia, de color vermell i groc (composat per una línia de cinc centímetres de color vermell i una altra interior de les mateixes dimensions de color groc, a l'interior de les quals es trobaven les xifres). Tampoc s'observa si tenia algun tipus de llegenda. A la planta baixa, entre les finestres i el portal hi ha, a cada costat de la paret, dos caps de cavall de ferro, dels quals surt una anella, per lligar els cavalls de la propietat. També hi ha un banc adossat a cada costat del portal fet de pedra i totxo. La façana principal queda tancada per un mur de mes de dos metres d'alçada. A banda i banda de la façana, hi ha un portal d'entrada pels carros i un altra al mur orientat a migdia. Actualment només s'utilitza el portal orientat al nord-est, ja que al costat d'aquest hi ha la masoveria adossada a una de les façanes de la casa, i és l'únic que disposa de portó. L'era de la casa és de terra i herba (no s'observa en tot cas restes de rajol ceràmic o lloses de pedra). Al pany de paret orientat al nord-est, hi ha tot un seguit de corts i porxos. Al mur orientat al sud-oest, hi ha un porxo i l'ermita de la propietat, per la qual es pot accedir des de l'exterior del mas, i també des de l'era, per una porteta petita, amb llindar, brancals i marxapeus de pedra. Aquesta es troba tancada. La façana nord de la casa, presenta dues fileres d'obertures, totes elles simètriques, a excepció de dues finestretes situades en un extrem de la façana de la planta baixa, molt més petites envoltades de pedra ben treballada. Dels tres portals d'accés al mas, el principal era el que es trobava orientat a migdia. Té una coberta de teula àrab, recolzada sobre biguetes i llates de fusta, per sota de la qual hi ha una portalada adovellada de pedra, amb els guarda-rodes a banda i banda. Actualment l'accés està anul·lat.","codi_element":"08033-98","ubicacio":"Camí del Cementiri a Can Camps, s\/n","historia":"Aquesta casa es troba documentada al segle XVII i XVIII sota el nom de Campdepadrós. Moreu-Rey (1962), troba referències documentades de que ja al segle XIV, concretament de l'any 1353 on se l'anomena 'Mas Descamp' o 'Dez Camp'. També de l'any 1412, es troba anomenada com a 'Mas de Camp', i del 1698, com a 'loco dicto lo mas camp'. Del segle XVIII, concretament des de l'any 1749 al 1754, Moreu-Rey troba documents on es parla de l'origen del nom Campdepadrós: 'La heretat anomenada lo mas Campdepadrós se denomina tal perquè ab lo dit mas se troba unit lo mas Padrós (...); se troba composta de diferents masos, essent lo principal lo mas Camp, y los altres (derruïts) són los masos Sant Miquel, Padrós, Vialva, Arca, Casellas y altres'. 'Las partidas de terra que componen vuy lo dit mas Camp tenen diferents noms, ço és Jordanas, Puig de les Tres Creus, Puig de Aguilar, Corominas, Sant Miquel de Martras, Arca, Puig de Mayans, La Borda, y altres' (que es nomenen així de memòria d'home). Consta en un document de l'any 1791 com a 'Torre de Campdepadrós'. En certs documents oficials del segle XVIII i XIX, Moreu-Rey la trobà anomenada com a 'Mas Duran' o 'Durant'. També es troba referenciada en documents del segle XVIII i XX, la capella particular, que segons el germà del Marquès de Caldes, Sr. Berenguer Sanllehy, propietaris del Mas, fou construïda al mateix temps que la casa. Històricament se sap que una part del que serà després l'heretat pertanyia a Sant Pau del Camp de Barcelona, al menys a partir de l'any 1126. L'any 1159 sembla ser que existien dues cases, l'una de Bernat de Caldes i l'altra casa veïna, el mas Pedrós, explica el nom que porta la família des dels primers anys del segle XV. L'any 1744, els bens de Geroni C. van ser segrestats: Domènec de Duran i Muxiga, sol postor, va comprar la casa i heretat subhastades (1749), i va fer reconstruir una 'casa no molt lluny de la antigua' (1757). Va ser després propietat d'Antoni de Duran i de Bastero, fill del precedent; de Francesc de Duran i Descatllar, i de la seva vídua Rosa de D. i de Monner (1853, 1854). Després d'haver passat a les mans del banquer barceloní Bonaventura de Milans, l'heretat va ser recuperada per un descendent dels Campdepedrós: Joan San (t)llehí i Metge, pare de l'actual marquès de Caldes de Montbui. Pel que fa als llinatges relacionats amb aquest mas, s'han trobat documents on es parla d'un tal Bernat de Camp (1559); o Ramon de C., casat amb Guilleuma (1159-1162); o Pere de Camp, fill dels precedents, casat amb Berenguera de Pedrós (1180, 1195, ella vídua l'any 1196); també cal destacar, Guillem de C., fill dels precedents, casat amb Ermessenda (1210, 1258), i que fou l'un dels fundadors del benefici de Santa Eulàlia. També es pot datar el moment a partir del qual és sempre utilitzat el nom compost de Campdepedrós: Pere-Joan Campdepedrós. (1529, 1575). Cal afegir les referències històriques trobades en relació al camí que menava a Can Camp, sembla ser que hi havia dues rutes: la primera, un camí antic que passava sobre el Puig de Sant Salvador, possiblement prop de l'ermita, ja que es llegeix en un document que l'any 1481, hi havia 'un camí qui va a Granollers' i que era l'any 1517 'un camí qui va les terres den Llunas' i que a l'any 1609 era 'un camí publich estret que va de dita vila (de Caldes) a la hera de M. Arbos y Llunes y a casa de Campdepedros, lo qual avuy esta dirruhit que apenas si passa'. Sembla ser que a l'any 1754 no era utilitzat_ 'camino per quem antiquitus', hom anava a la casa d'en Campdepadrós. Després de l'ermita el camí girava cap a través, apropant-se al torrent, passava atravessant la Borda d'en Brunés 1687); i anava a retrobar potser l'actual camí més enllà del que ara és el Cementiri modern. El segon camí que es coneix és el camí actual (que segueix primer el Camí de Bigues) i que sembla ser que és esmentat l'any 1602 'una peça a Meians i que afronta a tramuntana amb quodam camino que mena del mas Campdepedrós a Caldes'.","coordenades":"41.6445900,2.1803000","utm_x":"431738","utm_y":"4610641","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42539-foto-08033-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42539-foto-08033-98-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"No s'ha pogut accedir a la bassa que es troba una mica més amunt del mas.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42540","titol":"Ermita de Can Campdepedrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-de-can-campdepedros","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Ermita de planta rectangular, que consta d'una sola planta, sense absis, amb coberta de teula àrab a dues vessants. No té campanar ni creu. La seva façana principal té un portal d'entrada orientat a migdia, amb la llinda, brancals i marxa-peus de pedra. Al damunt de la porta d'accés té una finestreta rodona, emmarcada per un cercle de pedra motllurada. Aquesta té una reixeta en forma de creu i una mosquitera. No té cap més obertura a excepció d'una porta situada a l'interior de l'era de Can Camp per la qual els propietaris del mas accedien al seu interior. Aquesta porta és de petites dimensions, amb llindar, brancals i marxapeus de pedra. Està situada a la façana orientada al nord-est. La façana principal té una testera esglaonada - ondulada amb una acabament a base de maó, per darrera de la qual s'amaga la coberta. Les cantoneres de la façana principal són de pedra ben escairada.","codi_element":"08033-99","ubicacio":"Mas de Can Camp o Campdepedrós","historia":"Moreu-Rey senyala la presència d'una ermita al mas de Can Camp o Campdepedrós. Segons manifesta el Sr. Berenguer Sanllehy, aquesta ermita fou construïda al mateix temps que la casa, i que en ella es celebrava una missa per portar bona sort als caçadors quan començava l'època de caça. Originàriament els caçadors anaven a cavall amb els gossos. No té coneixement de cap sant en especial a qui hauria estat dedicada l'ermita ni si l'ermita està dessacralitzada. Potser podria haver estat dedicada a Sant Julià, sant patró dels caçadors, entre altres. Aquest sant, era el patró de tots els qui es guanyaven la vida anant pel món sense vendre, ni comprar, ni treballar, ni traginar, i que vivien de la voluntat pública. Així doncs, els saltimbanquis, els músics i ballaires, els qui feien jocs de mans, els captaires, etc., l'invocaven. Igualment ho feien els que feien ballar óssos o altres bèsties ensinistrades. Diuen que els ancians que van trobar el seu cos cruelment torturat, a la vista d'alguns dels exemples del martirologi , van recuperar la joventut. És patró dels caçadors i dels mercaders, fabricants de comerç que no tenen prou força com per fer un gremi, per exemple bossers, corretgers, barretaires i venedors ambulants. Durant l'entrevista amb el Sr. Joan Badia, explica que els seus pares eren masovers del mas quan ell era petit, als anys 1930 i que recorda perfectament que la família venia a passar-hi els tres o quatre mesos d'estiu. També recorda que el seu oncle es va casar a l'ermita, i que aquesta tenia un altar major amb unes pintures dedicades a Sant Joan Baptista i que això li va quedar a la memòria perquè ell també es deia Joan. Segons ens explica, cada dia es resava el rosari i es deia missa el diumenge, tot i que no recorda el nom del capellà.","coordenades":"41.6442500,2.1801800","utm_x":"431727","utm_y":"4610604","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42540-foto-08033-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42540-foto-08033-99-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Un dels seus propietaris, el Sr. Berenguer Sanllehy, manifesta durant el treball de camp que l'ermita data de l'època de construcció del mas, i que al seu interior no hi ha res i que la tenen tancada. De fet, sembla ser que ja fa molts anys que no s'hi fa cap missa. No es va poder accedir al seu interior.Durant el treball de camp també es contactarà amb el Sr. Joan Badia, ja que els seus pares foren masovers de la casa mentre ell era petit.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42541","titol":"Torre Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-nova","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia o casa forta de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos. A la part central s'alça una torre quadrada que segurament cobreix un antic pati central, actualment amb una claraboia per donar llum a l'interior de la casa.. La coberta és plana. Els paraments de la façana estan arrebossats i les pedres són escairades a cada cantonera tan de la façana principal com secundàries. Les obertures de la façana principal són força simètriques respecte a l'eix central de la porta. A la planta baixa, l'accés a l'interior de la casa es fa per una porta adovellada amb un arc de mig punt. El portaló, de fusta, porta una xapa de ferro envellit que la protegeix de les inclemències. Aquesta té un portó a la fulla dreta. Per accedir-hi s'han de pujar tres esglaons de pedra de pissarra vermella més el marxapeus. Ambdós costats de la porta, una obertura, de proporcions verticals, amb una reixa senzilla de ferro forjat. No presenten cap element arquitectònic rellevant. Al primer pis, hi ha tres obertures, repartides de la següent manera: Per damunt de la porta i a la banda dreta, dos finestrals gòtics amb un arc conopial, brancals i llindar de pedra. A l'esquerra de la façana, un finestral que presenta les mateixes característiques arquitectòniques, però de dimensions més reduïdes. Entre els dos finestrals gòtics hi ha un rellotge de sol, amb restes de color vermell, i la data '1955'. A l'esquerra també hi ha doble cercle de color vermell però el seu interior és illegible. El segon pis presenta tres obertures simètriques disposades horitzontalment, que no presenten cap element arquitectònic destacable. Davant de la casa hi ha una era feta de lloses irregulars de pissarra vermella. A l'esquerra del portal hi ha un banc de pedra adossat a la paret fet també en pedra vermella. A la dreta hi ha una jardinera, on hi ha plantats uns magraners i una caseta pel gos, construïda fa poc temps. Més a la dreta una petita bassa d'aigua de planta circular, dissimulada amb xipressos plantats a tot el seu perímetre. A la dreta de la façana, hi ha un barri amb dues pilastres i un esglaó per salvar el desnivell tot en pedra d'esmolar, amb un barri de ferro. En el pilar dret hi ha una pedra amb la inscripció 'TORRE NOVA. 1780'. Aquest barri dóna accés a la façana situada al nord-est. Destaca d'aquesta façana una finestra realitzada en pedra i situada al primer pis. Entre aquest pis i el segon, s'observa gairebé a l'escaire de la façana que dóna ja amb la que es troba orientada al nord, una petita obertura, segurament per donar claror a l'escala, i que està també feta amb pedra. A l'interior de la casa, una entrada, serveix de distribuïdor a les diferents dependències. Per sota de la claraboia, un pou d'aigua fet tot ell amb pedra, i per darrera del pou, les escales de pedra que pugen cap els diferents pisos. En les parets de la claraboia, s'observen algunes finestretes amb llindes i brancals de pedra. A l'esquerra de la façana, les escales fetes amb pedra d'esmolar, que condueixen a un porxo modern adossat a la façana de ponent, amb teulada d'una sola vessant i teula àrab i la piscina de la casa. Per sota, una porxada, amb columnes de pedra també igual que la resta de la casa, on es resguarden els vehicles.","codi_element":"08033-100","ubicacio":"Turó entre la riera de Caldes i la muntanya del Farell","historia":"Aquesta casa també es coneix popularment amb el nom de mas de les serps. La tradició popular diu que va pertànyer a un poderós cavaller que hi va construir una casa senyorial, entroncant clarament amb la tradició que assigna fabulosos tresors que inevitablement són custodiats per serps mitològiques. D'altres diuen que l'explicació és de que en aquest indret hi havia moltes serps. Segons Moreu-Rey (1962), aquesta casa va ser propietat de Vidal de Vallgornera i Branciforte quart duc de l'Aranella. Moreu-Rey (1962) troba documents que expliquen que tota la costa del Farell pertanyia als Santjust després de Vallgornera. La Torre Nova va ser potser construïda de nova planta, o potser reedificada a l'emplaçament d'un dels antics masos de l'heretat. En els segles XVII i XVIII només quedaven a l'heretat el Puig del cos i la Torre Nova. Entre 1777 i 1780 va ser restaurada (fusters: 462 ll.; paletes: 740 ll.; plantacions de noves vinyes i oliveres: 1.373 ll). En 1860 es trobava abandonada, així com en 1873: 'no consta más que de las paredes principales'. També es troba anomenada en documents, on es llegeix. 'tota aquella casa dita la Torre' (1618); la pahissa 'de la Torre' 'en Prat de la Torre Nova', masover (1685-1696); 'la Torre Nova', la 'Torranova (segles XVII - a partir de 1685 - fins el segle XX' ; 'teris Turris novae vocatae de Vallgornera' (1720); 'Torre de Vallgornera' (s. XVII).","coordenades":"41.6524100,2.1499200","utm_x":"429216","utm_y":"4611534","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42541-foto-08033-100-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42541-foto-08033-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42541-foto-08033-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42542","titol":"El Fonoll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-fonoll","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la façana de migdia només té una planta baixa. Està construïda en un marge i només és per la façana de nord-oest que es pot observar la planta baixa i els dos pisos. Aquesta masia està formada per tres cossos. El primer d'ells, té una teulada a doble vessant, amb teula àrab. Totes les obertures de les quatre façanes presenten llindes de fusta , a excepció de la façana nord-oest, on en el segon pis, hi ha tres finestres amb llinda, brancals i ampit de pedra. Destaca d'aquestes tres, la que es troba a la dreta de la façana, ja que a la llinda porta la inscripció '1693' amb una creu entre el 6 i el 9. A l'esquerra de la façana que comunica amb l'era de la casa, hi ha vàries construccions annexes , antigament porxos i corts pel bestiar, amb un pati obert, que han estat restaurats. Per accedir-hi es pot fer a través de l'interior de la casa, o des d'un portal afegit durant la restauració al qual s'hi accedeix a través de tres esglaons de lloses de pedra d'esmolet; el portal té brancals de pedra i una llinda de fusta. Per damunt d'aquesta, es troba una antiga llinda de finestra trobada a la casa, la qual s'ha integrat a la construcció, i on es pot llegir la data '1728' ; Per damunt, s'hi ha col·locat una petita marquesina de teula àrab amb carener. La planta més baixa, és utilitzada com a garatge i magatzem. Les façanes són fetes de pedra irregular. Les juntes de ciment han estat lleugerament tenyides donant un to vermellós a tot el conjunt.","codi_element":"08033-101","ubicacio":"Quintana del Fonoll","historia":"Moreu-Rey (1962) troba referències escrites d'aquest mas l'any 1246 on se'l anomena 'Mas de Fonoll', 'lo mas Fonol jussà' (1254); 'mas de F. inferior' (1344). Va quedar agregat al II abans de 1438; aleshores inhabitat; 'Mas dez Fonoy Jusa' (1477), i prat del mas dez F.J.'. També destaca de l'any 1246 (supra); 'Foeniculo superiori' (1306); 'Fonol sobirá', 'Mas de Fonoy sobira' (1411); 'Mas de Fonoll' o 'de Funiculo' (s. XV); 'Mansum fonoll subira habitatum et affocatum et mansum etiam Fonoll iusa inhabitatum lebatum et adjunctum' (1438); 'domus mansi des Fonoy' (1543); 'El Mas F.' (s. XVI a XX); 'Lo fonoll' (s. XVIII); o 'El Fonoll' (s. XIX i XX). Pel que fa al llinatge, es troben documents que parlen d'Arnau Desfonoll, casat amb Elisendis (1318); Arnau; Bernat fill i Ermesenda (1334); Cateherina, muller de Guillem de F. I (1344) es reconeix dona pròpia dels Vilademany. Guillem des F.J. (1353). Per altra banda troba referències i esments de Pere de F. S. (1306); Arnau des F. S. (1325); Pere de F. Jaume de F. (1412); Silvestre F. - que posseeix els dos masos agregats - (1431 a 1445); Antich F.(1560); Joan Farell, alias F., usufructuari del mas, casat amb Joana pubilla (1543, 1564), pare de Joan F.; Joan F.; diversos personatges del mateix nom des de (1564 a 1633): l'any 1619 convivien Joan F., i Joan F., menor; Antoni Joan F. (1661, 1664); Joan F. (1675,1683); Francesc F. (1717 a 1743)), pare de Miquel F. (1732 a 1766); Andreu f. (1781 a 1800); Joan Robert, o Joan R. F. (1809, 1843).","coordenades":"41.6777200,2.1374600","utm_x":"428207","utm_y":"4614354","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42542-foto-08033-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42542-foto-08033-101-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42543","titol":"Les Elies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-elies","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta irregular que consta de dos cossos de planta rectangular disposats en angle amb un edifici annexa. De planta baixa i dos pisos, la masia està construïda als quatre vents. La façana principal està orientada a llevant, seguint el curs de la riera de Caldes. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana de migdia. En aquesta façana posteriorment s'hi va adossar un altre cos amb teulada d'una sola vessant, i teula àrab. Al segon pis presenta dues obertures simètriques amb brancals, llinda i àmbit que dibuixa una petita cornisa. A la façana principal, no hi ha un ordre clar de les obertures, prioritzant però el sentit vertical. Les dues de dalt estan fetes amb brancals de pedra i llinda de pedra, l'ampit és de pedra petita disposada plana. A la finestra més allargada, situada al costat esquerra de la façana en els brancals just per sota de la llinda de pissarra, la pedra ha estat substituïda per maó. La finestra de la planta baixa, de forma quadrada, ha estat oberta posteriorment, i no presenta cap element arquitectònic significatiu. El portal d'entrada està composat per un arc de mig punt, fet amb maons disposats en sentit vertical i els brancals de pedra. El llindar d'aquest portal també està fet amb un gran bloc de pedra. En aquesta façana hi ha adossat un pedrís de pedra. També es pot observar un altre pedrís de pedra a la façana restaurada recentment i on s'ha transformat l'antic galliner en dependències de la casa, per on s'accedeix per la façana nord. Aquesta última té varies obertures amb els brancals i llindes de pedra, algunes refetes actualment. També en aquesta façana s'ha obert una porta i per salvar el desnivell s'hi ha construït un petit pont amb quatre esglaons, on s'hi ha afegit una barana de ferro forjat de línies senzilles. La façana orientada a ponent, és la més carregada amb obertures; a la planta baixa, s'ha obert no fa gaire temps un porta que dona sota el cobert i permet accedir a la casa per l'antic celler. Al primer pis hi ha tres finestretes quadrades disposades horitzontalment, amb reixes, envoltades amb brancals, llinda i ampit de pedra, i per damunt d'aquestes, un seguit de finestres disposades horitzontalment, i en sentit vertical menys la que queda més a la dreta, que té una forma més quadrada. Totes elles envoltades amb brancals, llinda i ampit de pedra pissarra vermella. A l'interior de la casa els forjats han estat refets novament, amb totxana i bigues imitació fusta vella. La totxana ha estat envernissada. El terra de la planta baixa està fet a base de lloses de pedra distribuïdes irregularment. A la dreta dóna pas a una antiga cort de bèsties, i a continuació cap al celler, on s'observa la part del darrera del forn que es troba a la cuina. Aquest està construït amb un paredat mixt de carreus de pedra sense treballar amb material constructiu units amb morter de calç. Tornant al rebedor, a l'esquerra de la porta hi ha les escales que condueixen al pis de dalt i que estan fetes amb enormes blocs de pedra. Al davant, a la paret que separa el vestíbul de la cuina, hi ha una fornícula que va ser destapada en picar la paret. A l'interior de la cuina, a mà esquerra, hi ha un pou que permetia tenir aigua a la casa i també ser utilitzat per a conservar els aliments en fresc, que eren baixats mitjançant una corriola i una galleda. A la dreta, hi ha una llar de foc, amb el forn per coure el pa i una fornícula al costat, que devia servir per guardar el menjar. Al costat de la llar de foc hi ha un petit escó de fusta que un cop tancats dins la cuina permetia veure si algú accedia a la casa. També hi ha el taller on es conservava la brasa per cuinar. A l'exterior de la casa, a l'era, hi ha un safareig no gaire gran, amb una pica de pedra de pissarra vermella, sense aigua, i que segons el seu propietari, està pendent per restaurar la part de la rentadora.","codi_element":"08033-102","ubicacio":"Vall de les Elies","historia":"Segons ens explica el seu propietari, el Sr. Salvador Torras, aquesta casa fou construïda l'any 1714. Els seus avantpassats perderen en un incendi l'antiga masia de Les Elies Velles (la qual està documentada a l'any 1300), situada per damunt de la Casa Nova de Les Elies. Decidiren instal·lar la nova masia prop de la resclosa i ho feren construint-la damunt d'una llosa de pedra com moltes de les grans plaques de pedra que es troben prop del riu. Durant uns anys la casa va quedar inhabitada, i des de fa uns cinc anys, que el seu propietari es dedica a restaurar-la.","coordenades":"41.6736400,2.1391900","utm_x":"428346","utm_y":"4613900","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42543-foto-08033-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42543-foto-08033-102-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42544","titol":"El Pascol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pascol","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"la part més antiga de la casa està en desús","descripcio":"Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües, desaiguant cap a les façanes laterals. Construïda amb teula àrab, les teules estan disposades a llata per canal (la disposició dels cabirons és perpendicular al pla de la façana principal). El carener és perpendicular a la façana principal que està orientada a l'est. Les obertures més importants es troben a la façana principal i el seu perímetre està resseguit per pedres carejades o carreus de major magnitud que els emprats a la paret. L'acabat de tota la masia és amb pedra vista. El pendent de la coberta oscil·la al voltant del 30 %. En aquesta masia s'observen les diferents etapes de creixement; adaptant-se i interrelancionat-se per tal de constituir la màxima unitat organitzativa. Així trobem una part de l'edifici, situat a la façana de ponent de planta rectangular, que consta de dos unitats volumètriques; la primera, de planta baixa, pis i golfes i més a l'esquerra, de planta baix i pis. La coberta és a una sola vessant per l'edifici més alt i a doble vessant per l'edifici més baix (amb la coberta orientada a mig dia més gran). Totes les obertures situades a la planta baixa estan col·locades en punts relativament alts de la façana, per permetre senzillament el pas de la llum del dia a l'interior de la casa. Són de petites dimensions i duen una reixa. Cal senyalar una espitllera disposada al tercer volum, just davant del safareig. Al segon pis, hi ha vàries obertures, en general disposen de carreus o pedra carejada que ressegueixen les finestres i la porta. Les finestres estaven tancades amb porticons de fusta enrasats al pla de façana, tot i que actualment, algunes d'aquestes no tenen cap mena de tancament. El ràfec de la coberta és constituït per una simple volada de totxo per suportar-ne les teules. Les golfes presenten obertures molt més petites, resseguides amb pedra. Els tancaments de la masia són de pedra combinada amb argamassa amb vista a un resistència més alta. La pedra és austera, extreta directament de la naturalesa. La façana principal es troba protegida per un seguit d'edificis annexes que juntament amb els dos portals d'accés a la masia, formen un pati interior: per la banda de migdia, una porxada amb arcs de mig punt realitzats amb maó i on modernament s'hi han col·locat uns pilars fets amb totxo i ciment, per evitar el seu enderroc. Davant de la façana principal, hi ha la portalada d'entrada, amb un carener i teuladeta o marquesina a doble vessant amb teula àrab; El portal està fet tot ell amb totxo i presenta un arc rebaixat. Conserva el portal de fusta amb un portó a la banda dreta. Al seu costat, un altre edifici annexa, gairebé enderrocat; es tracta de les corts del bestiar. Encara s'observen les dues jàsseres perpendiculars separades per un peu dret que aguantaven la teulada. Resseguint les corts, tornem a trobar una segona portalada d'accés a la masia, exactament igual de la primera, tancant totalment el pati. De la façana principal, cal destacar el portal adovellat no gaire alt, i la finestra resseguida tota ella amb pedra, amb el marc motllurat, i on a la llinda hi ha gravada l'any 1648. A l'esquerra de la finestra un antic rellotge de sol, del qual només queda la part de l'arrebossat i la marca del gnòmon que senyalava les hores. A la planta baixa, destaca a l'esquerra de la façana, un trull d'oli, integrat a la façana mateix, on encara hi ha part de l'estructura, una biga de fusta, part de la premsa (en ferro) i les pedres de grans dimensions, on s'hi observa el retall per encaixar-hi les diferents parts de fusta que no s'han conservat.","codi_element":"08033-103","ubicacio":"Muntanya del Farell, a la capçalera de la riera de Codonys","historia":"Moreu Rey (1962), troba referències documentades datades del segle XIII com a 'Paschal'; del 1353 es troba anomenat ja 'Mas Pasqual'; entre el segle XV, a partir de 1400 es troba anomenat com a 'manso Paschual', 'Mas Pescual de Rovyno', manso Paschual de Valle de Rovinyo. En la la documentació posterior entre els segles XVI i XIX se segueix escrivint 'Mas Pasqual de Rovinyó', 'Mas Pasqual', 'Mas Pascual', 'partida del Pasqual', etc., però oralment ja es devia pronunciar com ara, com ho demostren les referències sqq.:'Pascol (ap. 1434); 'heretat del Pascol de R.' 1607) 'El Pascol' (segle XX). Aquest mas era alou del monestir de Sant Cugat. Es troben referències escrites de que l'any 1400 Francesc Pascol es confesava 'homo proprius solidus et affocatus dicti Monasterii'. També se sap que l'any 1721 l'heretat comprenia 405 quarteres i llindava amb Vallgornera (la Torre Nova), a ponent amb el terme de Sentmenat i a tramuntana amb el Farell. Pel que fa al llinatge es documenta el nom de Paschal de Rovinio (on 'Paschal' és encara nom de baptisme) (1226); Berenguer P., que potser no és de la mateixa família (1242); 'Petro Paschali' (1273); Arnau P. (1353); Joan P. de R. (1365); Francesc P. (1400); Jaume P. ( (1411); Pere P. de R. (1510, 1515); Vicenç P. de R. (1550, 1553); senyer en Antoni P. de R. (1563, 1594); Joan P. de R. (1605, 1631); Jaume P. de R. (1658); Emmanuel P. de R. (1703, 1772); Miquel P. de R. (1775, 1781); Martí P. de R. (1792). Se sap que l'any 1860 la casa havia estat propietat de Jaume Margenat, casat amb Maria, filla del mas Pascol.","coordenades":"41.6415200,2.1406600","utm_x":"428433","utm_y":"4610332","any":"1648","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42544-foto-08033-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42544-foto-08033-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42544-foto-08033-103-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"A la dreta de la porta adovellada hi ha un pou d'aigua adossat també a la façana, amb una coberta realitzada amb lloses de pedra de grans dimensions formant una teuladeta a doble vessant aguantada per unes bigues de fusta al seu interior i una llosa de pedra d'esmolet just per sota del carener, posada damunt dels pilars del pou. Les parets són fetes d'argamassa i pedra. S'observa la corriola i està tapat amb unes planxes de fusta. Al seu costat, adossat, un petit safareig fet amb un únic bloc de pedra.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42545","titol":"Ball de gitanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-gitanes-1","bibliografia":"AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volum V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona MORA VERGÉS, Antonio (2005): Setmanari La Forja de Castellar del Vallès. Relats en català. Castellar del Vallès. SERRAT I BLANCAFORT, Xavier (2005): Revista Setmanari Montbui. Extra de Sant Jordi. http\/\/xsb-blogspot.com (consulta realitzada el 22\/09\/2008)","centuria":"XVIII XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El Ball de Gitanes seguia un ritus ben establert, amb l'entrada del Ball de Caldes, i el Galop d'Entrada on es presentava i feien entrada a la plaça totes les colles participants a la ballada, amb el nomenament de la núvia. Un cop totes les colles eren a la plaça es feia el sorteig de la núvia de l'any següent entre totes les noies que participaven a la ballada d'aquell any. Quan es tenia la núvia, es feia el Galop de la Núvia encapçalat per la núvia i la seva parella. Després es ballava el Xotis, les Catxutxes, les Contradanses, la Jota i el Vals-Jota. Les gitanes acabaven amb el Galop Final. I per finalitzar l'acte, tots els participants a la ballada i els espontanis, feien la Ballada Popular del Vals dels Barons. La roba dels balladors estava inspirada en els vestits antics, coneguts per la documentació fotogràfica i testimonis orals. Els homes vestien amb pantalons, camisa blanca; una faixa i una cinta al cap de color vermell. Als turmells hi portaven picarols i cintes de colors. Les dones portaven un vestit blanc curt per sota els genolls i un mantó negre a l'esquena amb una faixa vermella a la cintura. La núvia duia un mantell blanc per damunt del vestit.","codi_element":"08033-104","ubicacio":"","historia":"Moreu-Rey i altres van intentar esbrinar l'origen del ball de gitanes sense poder trobar cap document concret que fes referència al tema. Segons alguns autors, el Ball de Gitanes estaria relacionat amb les festes saturnals romanes. Per altres, estarien relacionats amb els balls zíngars que arribaren a Catalunya cap el segle XV. També és confús l'origen del nom ja que en aquells temps s'anomenava 'gitanos' a tots els grups de gent que anaven d'un costat a l'altre sense lloc estable on viure. Per trobar la primera informació escrita que parli del Ball de Gitanes al Vallès, s'ha de remuntar a un document de 1767 que fa referència a una Ballada de Gitanes que tingué lloc a Sant Celoni. Les Gitanes era considerat més aviat com un espectacle on les parelles dansaven diversos ritmes populars. A les ballades que es fan a l'actualitat només hi participen els balladors, les balladores, la cobla i el mestre de ball, però antigament en aquests balls hi participaven una sèrie de personatges que tenien l'objectiu de fer riure al públic. Els mestres de ball tenien inventaven nous passos per sorprendre al públic i a les colles procedents d'altres poblacions. En referència a la vestimenta, moltes de les peces utilitzades no han canviat, com, les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors, les faldilles voladores de les noies, etc. Les músiques, la indumentària i el ball poden variar molt d'un lloc a l'altre, fruit de la evolució constant de les colles. Sembla ser que al segle XIX utilitzaven castanyoles i picarols per ballar. Algunes noticies de principis del segle XX ens parlen de l'existència a Caldes de dues colles. També es té informació de que a l'any 1928 o voltants haurien existit quatre colles. Durant la guerra civil s'aturà tot, fins l'any 1946 on la Colla de Ball de Gitanes de Santa Eulàlia de Ronçana va fer una actuació al Casino Caldense. A partir d'aquí, els habitants de Caldes van animar-se intentant renovar amb la tradició. La Pasqua de Pentecostes de l'any 1946 es va celebrar un ball de gitanes als jardins de les termes Victòria. En aquella època el director de la Colla va ser el Sr. Joan Pi. A finals dels anys 1950 el ball s'havia tornat a perdre. Segons explica el Sr. Serrat, sembla ser que existeix una pel·lícula que conté la filmació d'una ballada de Gitanes que tingué lloc a la Plaça de la Font del Lleó, la segona Pasqua de l'any 1935, però no s'ha pogut localitzar. Al Volum II del Costumari Català, de Joan Amades , a la pàgina 217, hi trobem ' El punteig típic dels balls propis de Carnestoltes pel Baix Llobregat, pel Vallès, i pel Maresme, havia estat l'espolsar, punteig que va donar nom al tipus de ball qualificat d'espolsada, el qual, al Vallès sobretot, des de la darreria del segle XVIII va prendre el qualificatiu de Ball de les Gitanes' El mateix J. Amades, dedica un petit opuscle al Ball de Gitanes, o Ball de les Gitanes, editat l'any 1925.","coordenades":"41.6344700,2.1622500","utm_x":"430224","utm_y":"4609532","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42545-foto-08033-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42545-foto-08033-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42545-foto-08033-104-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"popular","observacions":"Per haver-se perdut el ball de gitanes pròpiament dit de Caldes, s'ha descrit tal i com es balla a Sant Vicenç de Castellet - Bages que perdura des de principis de segle XX. Aquest ball fou ballat per primera vegada el 10 de febrer de 1907, revestit de gran festa. Hi participava un grup de picapedrers vinguts de Caldes de Montbui, que introduiren aquest costum tant arrelat a la zona del Vallès. Les noies que els acompanyaven eren ja de Sant Vicenç. Durant el treball de camp s'entrevistarà al Sr. Josep Lluís Fernández, el qual descriurà els records d'aquest ball.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42546","titol":"Can Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pujol-2","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"tot i que la façana principal ha estat arreglada, l'aspecte general del mas és de deterioració progressiva, si no es duen a terme algunes intervencions d'urgència sobretot en alguna de les cobertes.","descripcio":"Mas de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, que es troba envoltat per varis edificis annexes de planta rectangular, la majoria d'ells, de planta baixa. La coberta dels edificis principals és a dues aigües i en teula àrab. Només alguns dels annexes, com el paller, o un parell de corts, disposen de coberta a una sola aigua. Les teules estan col·locades a llata per canal sobre bigam de fusta; és a dir, col·locades lateralment entre llates i una fila forma la canal i l'altra el carener, amb els cabirons col·locats paral·lels a la biga serrera de l'edifici. El pendent de la coberta oscil·la al voltant del 30%. El mas està disposat físicament de manera que el mur exterior dels edificis annexes, forma, juntament amb un mur aixecat que mesura entre dos metres i mig, fins a tres metres d'alçada, una closa o recinte tancant tota la propietat, aïllant-la de l'exterior. Un cop tot tancat, només es pot accedir a la propietat per dos portals: el primer, que dóna a l'era interior, per darrera la casa principal, i on es troben les corts, paller, i el celler, aquest últim de grans dimensions, i on es feia el vi i es guardaven les botes. Aquest portal, està format per dos brancals fets de totxo que sustenten un arc de mig punt també de totxo disposat a mena de plec de llibre. Per damunt, queda protegit per una coberta en teula àrab, a dues vessants, desaiguant una d'elles cap a l'interior del pati i l'altra cap a l'exterior del mas. Aquesta coberta té una estructura de bigam de fusta. El portal té encara els guarda-rodes o guardacantó. El segon portal es troba orientat a migdia, i dóna amb l'era de la casa pairal. Presenta les mateixes característiques que el primer portal. Quan arriba la nit, els portals queden tancats des de l'interior. Un cop dins, s'observa una era feta de pedra granítica, composada per lloses disposades irregularment. Com que aquestes no són planes, modernament, els masovers varen allisar amb ciment i sorra el davant de la porta d'entrada a la casa. També es pot observar una pallissa i un galliner al qual s'hi ha d'accedir per uns graons molt alts fets de maó i pedra on destaquen els grans blocs granítics. La coberta del galliner està feta amb teula àrab, a doble vessant, amb bigues de fusta, on cal destacar tres grans bigues de grans dimensions fetes de roure. Al costat, una pallissa, aquesta amb teulada a una sola vessant, i bigam de fusta, al qual també s'hi accedeix per uns esglaons estrets fets de totxo. Les bigues es recolzen damunt de pilars fets de totxo. Pel que fa a la planta baixa de la casa pairal, només disposa de dues obertures: la primera, el portal d'entrada a la casa, format que dovelles formant un arc de mig punt. Al damunt de l'arc, un rajol ceràmic de color blanc, amb el número '41' en negre. La segona obertura, es troba a l'esquerra del portal, amb carreus que ressegueixen la finestra. Pel que fa al pis superior, destaquen tres finestrals gòtics, dos dels quals (els situats als extrems són idèntics, amb la diferència de que el finestral de la dreta és més petit que el de l'esquerra). A la planta golfes, s'observen tres obertures de forma quadrada, sense cap element decoratiu, com acostuma a ser el cas per aquest tipus de planta. Les finestres de tancament són de fusta. La pedra utilitzada per als murs estructurals o tancaments és principalment granítica, de mida reduïda i seguint les formes que la naturalesa li ha donat. La unió entre peces és amb argamassa, és a dir una barreja de calç, sorra i aigua. Els edificis annexos han estat construïts seguint el mateix procés, tot i que també s'ha utilitzat el maó. De vegades val a dir que algunes elements han estat aixecats amb pedra en sec. A excepció de la façana principal de la casa pairal, els edificis annexes no disposen de pedra carejada o carreus que en ressegueixin les finestres o les portes, però sí de llindes de fusta.","codi_element":"08033-105","ubicacio":"Carretera Vella de Palau Solità, s\/n","historia":"Moreu-Rey (1962), troba vàries referències documentades que parlen al segle XIII i XIV del mas Pujol com 'de Podiolo'; o més endavant, de l'any 1353 com 'lo mas dez Pujol (...) de la vall d'Alberada'; ja en el segle XV i XVI, es troba anomenat com a 'Pujol de la Torra';També durant els segles compresos entre el XVI fins al XX, es trobarà com a 'mas Pujol' o 'can Pujol'. Concretament de l'any 1721 el mas Pujol es situat de la següent manera: 'Afronta a migdia amb el terme de Palau; a ponent amb el de Sentmenat; a llevant amb la Riera'. Pel que fa al llinatge, es parla ja d'un tal A. de Pradrell del 1247 (?); Guillem de Pradell 1274, 1302); en el segle XIV i següents la senyoria era dels Torre, i passà després a Berenguer de Vallseca. Per això, i per a distinguir-los dels Pujol de Pradells, és utilitzada l'expressió 'P. de la Torra'. Arnau de P. (1357); Bernat Saragossa, alias P. (1406); 'an P. de la Torra' (ap. 1415); Pere 'Puiol de la torra' (1445); Bernat P., alias Fonolleda (1447, 1479); Joan P. (1483, 1519); Bernat P. (1540); Narcis P. (1551, M. en 1558); Miquel P. (1558, M. aproximadament cap el 1580); Pere Pau P. ( aproximadament 1580, 1609); Francesc P. (1658); Francesc P. (1719, 1736, M. ant. 1769), casat amb Maria Mayans Drocada; Jaume P., del mas, fill dels precedents. (1755, 1781); Maria Teresa P. i Fatjó, filla del precedent (difunta en 1774). El mas Pujol passa aleshores a la família Fatjó de Cerdanyola, i encara avui la família Fatjó n'és propietària.","coordenades":"41.6036400,2.1699400","utm_x":"430831","utm_y":"4606103","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42546-foto-08033-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42546-foto-08033-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42546-foto-08033-105-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció)El ràfec de les cobertes és construït per la simple volada dels cabirons, amb unes posts de fusta al damunt per suportar-ne les teules. La majoria de les façanes disposa d'un acabat amb pedra vista. L'acabat d'arremolinat de la façana principal i la façana exterior de la bodega sembla ser molt més modern. A la dreta de la façana principal de la casa pairal hi ha un pou fet de pedra irregular, tapat amb una llosa. Al seu costat dos contenidors d'aigua tallats dins d'un bloc de pedra. Un d'ells molt més gran, de planta rectangular i l'altre, cilíndrica servien per abeurar el bestiar.El mas es troba en una àrea d'expectativa arqueològica. Durant el treball de camp, no es va localitzar cap resta en superfície.","codi_estil":"93|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42547","titol":"Molí fariner d'en Selles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-fariner-den-selles","bibliografia":"BOLÓS, Jordi (2004). Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Cap.15, pàg. 363-389. Textos i estudis de cultura catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. PALLARÉS-PERSONAT, J.; AYMAMÍ, G. (1994). Els molins hidràulics del moianès i de la riera de Caldes. Arxiu bibliogràfic excursionista de la unió excursionista de Catalaunya de Barcelona. 90 anys d'activitats - 1904-1994. Núm. 31. XXVI Premi 'Sant Bernat'. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Molí de planta irregular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a una sola vessant, orientada a migdia i de teula àrab. Les teules queden amagades per un ràfec en forma de cornisa motllurat que ressegueix tot el perímetre de la teulada. Les obertures de la façana principal han estat modificades en llarg del temps, i tot i que mantenen una certa simetria vertical, i horitzontal, no n'hi ha cap d'igual. Per damunt de la porta d'entrada hi ha dues balconeres superposades; la del primer pis, presenta un voladís més gran, amb una barana de ferro forjat treballada; la del segon pis, un balcó amb un voladís de petites dimensions i una barana senzilla, amb barrots de ferro. Al seu interior ja no existeix cap peça originària de l'antic molí. No obstant això, el propietari hi conserva una peça de fusta, restaurada, de gairebé dos metres d'alçada que feia anar les aspes i la mola del molí. A l'era del molí es poden observar, les restes de les moles del molí colgades arran de l'era i utilitzades com a marxapeus tan a l'entrada principal del molí com del porxo. Just a l'esquerra de la porta d'entrada al molí, per terra hi ha una mena de cisterna; un cop dins, s'observa que aquesta mena de cisterna està composada per dues galeries principals excavades al terra que travessen per sota terra, l'entrada de la casa i donen directament al darrera d'aquesta, on es troba encara la bassa i el pou del molí. En cadascuna d'aquestes galeries hi havia una aspa de ferro, que un cop que el molí havia fet el seu treball, entrava l'aigua per aquestes galeries i mitjançant les aspes era reconduïda per una galeria més petiteta que travessa l'era de la casa fins la riera de Caldes. Els sostres de la galeria estan fets amb encanyissat, i actualment encara es poden veure perfectament les empremtes deixades al sostre. En algunes de les parets de les galeries i al terra, es poden observar concrecions calcàries importants.","codi_element":"08033-106","ubicacio":"Riera de Caldes amb el Torrent del Remei","historia":"Moreu-Rey (1962), troba vàries referències documentades de l'any 1687, que parlen d'aquest molí: 'illum olendinum farinerum olim draperium olim dirutum, nunc habitatum, cum Bassia' (com a molí fariner), 'alio molendino vestro de esmolar' (com a molí d'esmolar). També, del segle XVII troba altres referències escrites: 'molins Boixets (...) avuy son de Selles', 'molins que te Esteve Salles Sabater que es deien molins de Mn. Moxet', etc. 'un parol ab sos sercols de ferro (...) pro saboneria quam noviter fabricamus ad latus et medium molendinorum farineriis draperis et esmoletoris quae possidemus'; 'pro constructione seu fabrica dictae saboneriae', els Selles, hipotequen 'totum illum molendium draperium (...); alium molendinum farinerium deshabitatum et partim dirutum...' (1691); 'el molí 'd'esmolar' 'juxta et valde prope molendinum draperium et farinerium theresiae Cellers et Lledó...' va ser comprat l'any 1695 per Bernedà; 'lo moliner d'en Celles' (1696); vers 1720, aquest moliner era Valentí Torruella. L'any 1781 se sap que el propietari del molí era Onofre Sallers. L'any 1563 es documenta com a propietari del molí el Sr. S. Sabater. També es té documentat que cap a l'any 1920, l'activitat del molí va aturar-se, tot i que la casa continuà essent habitada pels masovers, fins que aquesta propietat fou adquirida pel pare del Sr. Josep Maria Ventura l'any 1967, però els molins ja no funcionaven. Durant la visita al molí, es va poder observar com la bassa del molí s'estava colgant de terra De fet, a la paret de la porxada d'entrada del molí fariner, hi ha unes rajoles de ceràmica on es pot llegir 'Molí d'en Sellés. En 1289 va ser arruïnat er una inundació i la presa destruïda; de nou establerta en 1317 va cessar de treballar vers 1920'. El funcionament del molí era el següent: el molí se situava a la vora del curs d'aigua de la riera de Caldes, en un indret on hi hagués un desnivell per obtenir un salt que li proporcionés l'energia per fer moure les moles. A més a més, disposava d' una resclosa, que permetia desviar l'aigua per un canal -rec o sèquia- fins a la bassa. Aquesta servia per a aconseguir una regularitat en la pressió de l'aigua que anava a parar per sobre el rodet i també per assegurar l'abastament en períodes de sequera. El molí fariner atenia la mòlta de gra de les pagesies del seu entorn. El molí d'en Selles, com altres molins fariners van aparèixer segurament durant l'època medieval, i molts molins del segle divuitè devien aprofitar el lloc i sovint les construccions de molins més antics per tornar-se a implantar. Amb la industrialització iniciada al segle XIX, alguns d'aquests molins fariners especialment els establerts a les ribes dels cursos d'aigua es van adaptar per altres finalitats, com el pas a fàbriques de paper o de teixits o van anar desapareixent. Tot i això a Caldes, alguns molins fariners encara varen continuar funcionant fins que ja no pogueren competir amb les farineres modernes.","coordenades":"41.6406900,2.1590600","utm_x":"429965","utm_y":"4610225","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42547-foto-08033-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42547-foto-08033-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42547-foto-08033-106-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant el treball de camp, el propietari va permetre accedir a l'interior de les galeries on es trobaven les aspes del molí, així com d'una mina d'aigua.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42548","titol":"Molí d'en Ral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-den-ral","bibliografia":"BOLÓS, Jordi (2004). Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Cap.15, pàg. 363-389. Textos i estudis de cultura catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. PALLARÉS-PERSONAT, J.; AYMAMÍ, G. (1994). Els molins hidràulics del moianès i de la riera de Caldes. Arxiu bibliogràfic excursionista de la unió excursionista de Catalaunya de Barcelona. 90 anys d'activitats - 1904-1994. Núm. 31. XXVI Premi 'Sant Bernat'. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Molí fariner del qual en resta una petita part de l'edifici adossat a la gran bassa, dues moles i tres basses compartimentades que donaven al molí una capacitat i autosuficiència per moldre poc usual. Prop d'aquest hi ha la casa senyorial, de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula àrab, a quatre aigües, i la façana principal de l'edifici orientada a mig dia. Totes les obertures són simètriques respecte a l'eix de la façana. Aquestes estan resseguides per fileres de maons, i els llindars formen un arc rebaixat, amb els maons disposats a mena de plec de llibre. A la façana orientada al sud-oest hi ha una corriola situada a la planta golfes. L'estructura constructiva de l'edifici és a base de pedra de petites dimensions alternada amb maó. L'arrebossat de la façana és parcial. Pel que fa a l'edifici adossat a l'antic molí, té les obertures principals d'accés tapiades. Té dos edificis annexats amb la coberta de teula àrab a dues vessants, i el més alt d'ells a una sola vessant, formant un calaix. Del conjunt del molí, cal destacar actualment les tres basses, construïdes amb pedra irregular de la riera de Caldes i reforçada per varis contraforts.","codi_element":"08033-107","ubicacio":"Carrer del Molí d'en Ral, s\/n","historia":"Moreu-Rey (1962) parla ja que en el segle XVIII i fins el segle XX, aquest molí era conegut com 'lo molí d'en Ral', 'el molí d'en Ral'. Però també es troben dades de que durant el segle XIX, se l'havia anomenat 'moli d'en Real'. I fins i tot a l'any 1634 es parla de que el molí fou habitat pel 'moliner d'en Real'. També es troben documents on es parla del 'moliner d'en Ral', 'moliné d'en Ral' i 'lo molí d'en Ral' datats dels anys 1700 aproximadament, 1860 i 1720. Pel que fa a l'origen i la història, val a dir que el nom no ve, com semblaria, del fet que el molí és veí del Camí Ral de Barcelona, sinó del nom del moliner: Joan Real, en 1601, parent dels Real, moliners de Palau. El molí - que era fariner - ha portat els noms d'altres propietaris successius: 'molí d en Stalrich' (1439), de la família Hostalric; Bartomeu; Berenguer, etc.; de Mossén Santjust, de la mateixa família; 'd en Giralt Guardiola', o de 'Mossèn guardiola' (1604, 1606). Va ser després dels Falcó. L'any 1720 el posseïa Pere Joan Pasqual, i era 'tot derruït'; els descendents d'aquest, Riera i Pasqual, el vengueren l'any 1805 a Joan Puig Domènec per '6 mil y tantas lliures'. L'any 1860 el moliner era un tal Aymerich. Fa uns anys, just abans de ser tancat, va passar un fet real. Sembla ser que el moliner va haver d'entrar a les galeries on es trobaven les moles, per sota terra per un problema amb el mecanisme. Com que no en sortia, el seu fill, va entrar a buscar-lo, però tampoc va sortí; la seva esposa, va fer el mateix, i així fins a un quart membre de la mateixa família. Pensant en el pitjor, que possiblement haguessin estat víctimes de la guilla, els que estaven fora,van cridar a un bomber sembla ser amic de la família. Aquest doncs, s'encordà per baixar i treure'ls de l'interior de la galeria, però morí en l'intent. Un cop extret amb la corda que li havia permès entrar, varen cridar als bombers de Sentmenat, que baixaren amb màscares i tragueren els quatre cossos inerts de la mateixa família. Més tard, es va esbrinar la causa de la mort dels mateixos membres de la família, que havia estat deguda a que a la galeria hi havien hagut infiltracions de purins, formant un gas mortal per aquell que ho respirava. Després d'això, es tapià i la família restant, abandonà el lloc. Veíns del molí, expliquen que les basses eren tant grans, que durant una època hi havia hagut gent amb barquetes com si es tractés d'un petit estany. Per fer funcionar el molí, l'aigua de la riera de Caldes era recollida en una resclosa a la llera de la riera i conduïda mitjançant un rec a les tres basses, la qual cosa li permetia augmentar la capacitat i el temps útil de molta. L'extrem de la bassa era clos per un pou, d'un salt d'uns tres metres a cinc. Aquesta aigua s'escolava pel canal i rajant pel forat donava a una cambra anomenada carcabà, catau o cacau, tocava un rodet de paletes còncaves o àleps, horitzontal, i el feia girar, l'aigua s'escolava i sortint a l'exterior tornava al riu. El canal era tancat per un pany accionat des de dalt per l'engegador, que regulava el cabal i l'obturava quan calia. El rodet girava impulsat per l'aigua mitjançant una agulla de ferro que tocava un dau del mateix material que era suportat d'aquesta manera es podia deixar més o menys gruix a les moles i refinar més o menys la farina. El rodet feia girar l'arbre, vertical, que cloïa en una peça de ferro, el coll-ferro, que travessant pel centre la mola sotana o fixa, feia girar per l'encast d'una peça anomenada nadilla, la mola sobirana o volandera. Tot això estava situat en una estança superior anomenada obrador. El gra era abocat en una tremuja per la qual acostumava a accedir-hi mitjançant uns graons, la qual, mitjançant un conducte, el canalet, abocava en una caixa de fusta, el rescle, que tapava les moles, engolint-se per l'ull, un forat de la mola volandera, i era triturat pel frec de les dues moles; el pols o el trencat desitjat s'obtenia per acció de l'alçador.","coordenades":"41.6246300,2.1635700","utm_x":"430323","utm_y":"4608439","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42548-foto-08033-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42548-foto-08033-107-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"En la casa pairal, es realitzen activitats pels joves.(Continuació història)Pel farinal, que era un forat a l'alçada de la intersecció de les moles, s'abocava la farina en una faixa, i mitjançant uns llauradors era recollida i ensacada de nou. Per alçar les moles de pedra, una cabra auxiliava el moliner, ja que aquestes s'havien de repicar tot sovint a cops de buixarda i refer-ne les estries per drenar la farina. El pes de les moles, fetes sovint amb pedra del país podia arribar als mil quilos. El diàmetre acostumava a fer un metre quaranta centímetres de diàmetre per un a dos pams d'amplada. Donat que el temps de la molta variava molt, segons que fos la capacitat de la bassa, l'alçada del pou, el cabal del rec per reomplir altre cop la bassa, o la mena de gra, els moliners van acabar habilitant una estança damunt de l'obrador que servia de cambra i llar. En alguns casos va acabar sent habitatge habitual i el molí convertit també en mas.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42549","titol":"Mas d'en Corró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-den-corro","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular amb la coberta a dues aigües, de teula àrab, que consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta tres obertures a la planta baixa; la central, és la porta d'accés, formada per un arc rebaixat i dos esglaons que permeten travessar el marxapeus. A l'esquerra, una finestra amb reixa, i a la dreta, una obertura que dóna accés mitjançant una rampa, a les cavallerisses. A la planta pis, s'observen igualment tres obertures destacant la central amb una balconera sense voladís i una barana de forja. La planta baixa està ocupada per corts i magatzems d'eines i material pels cavalls. La planta pis és la residencial. A l'esquerra del Mas, hi ha un edifici de planta rectangular, annexat a la façana orientada al sud-oest; consta de planta baixa, amb la coberta de teula àrab, a una sola vessant. Aquest edifici annex són corts. La façana de la casa està arrebossada i pintada de blanc. No té cap rellotge de sol, malgrat l'orientació de la façana principal és excel·lent. Al davant del mas i a la part del darrera, hi ha altres edificis de planta rectangular, on es guarda la maquinària agrícola i altres cavallerisses. Per la part del darrera de la casa, a l'altre costat del camí que porta a Sant Miquel de l'Arn, hi ha una era construïda amb rajol ceràmic català.","codi_element":"08033-108","ubicacio":"Camí del Mas d'en Corró, s\/n","historia":"Sembla ser que en aquest indret, antigament havia existit un mas, actualment desaparegut; Moreu-Rey situa les ruïnes entre el terme de Sentmenat i l'antiga parròquia de Caldes, darrera la Torre Roja, al lloc dit Sot de Corró (sobre el salt de Sallent), que hauria estat conegut com Corró Vell, o Casalot de Corró. Concerneixen probablement aquesta antiga casa les referències_ 'òbit de Francesa Roca estave a Curro' (1648); 'lo cami que va de la casa anomenada de Corro a Caldes' (1763), perquè passa a prop d'una peça a s'Erola o Costa de Castellar. Moreu-Rey, també dóna una altra versió del mas actual segons el qual, seria conegut també com a mas Viaplana. Senyala que l'any 1675, Joan Viaplana, és 'dominus et possessor' del 'Mas Corro' - que potser encara designa la casa antiga -, C. I supra; 'Mas Corro' o 'Mas Curró' (s. XVIII, XIX); 'Can Corró' o 'Can Curró' (s. XX).","coordenades":"41.6304000,2.1539800","utm_x":"429530","utm_y":"4609087","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42549-foto-08033-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42549-foto-08033-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42549-foto-08033-108-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42550","titol":"El Maset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-maset-0","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"l'aspecte general de l'edifici és d'abandonament i deteriorament. La façana està plena de cablejats que penjen per una banda i altra.","descripcio":"Casa de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Les obertures de la façana principal no presenten cap tipus de simetria. A la planta baixa, una porta principal, amb dos esglaons per accedir al seu interior i a la seva dreta una finestra amb reixa. A la planta pis, destaca una obertura emmarcada per pedra, amb una data gravada a la llinda '1701'. Per damunt, a la planta golfes, hi ha una obertura, amb llinda de fusta i una corriola de ferro. Annexats a la façana orientada a ponent, dues corts, amb la coberta de teula àrab, a un sol vessant. La pedra utilitzada per als murs estructurals o tancaments és principalment granítica, de mida reduïda i seguint les formes que la naturalesa li ha donat. La unió entre peces és amb argamassa, és a dir una barreja de calç, sorra i aigua. Els edificis annexos han estat construïts seguint el mateix procés, tot i que també s'ha utilitzat el totxo. Davant de la casa hi ha una porxada amb coberta de teula àrab i bigam de fusta per guardar la maquinària i els vehicles. Està en fase de deteriorament accelerat.","codi_element":"08033-109","ubicacio":"Camí del Mas d'en Corró, s\/n","historia":"Originàriament devia ser un edifici més petit, depenent primitivament d'un 'Mas' important, probablement el mas Vila Puig. No existeix llinatge que porti aquest nom, però usat com determinatiu pot servir de motiu als habitants o masovers: Joan del Maset (1632); Joan Cortès del Maset (1636), probablement sigui la mateixa persona. El nom Maset es troba documentat l'any 1541, al segle XVII i durant el segle XIX i XX, com a 'Lo Maset', 'Lo Masset', 'Al Mase de Mn. Forns', 'Can Maset' i 'el Maset'. Aquest nom podria ser el nom modern de l'antic mas Canyet, que Pere Fuster havia comprat l'any 1489 a Joan de Torrelles. Després dels Fuster va ser la propietat successivament d'un Vialba (1603), de Lluís de Camporrells, del Dr. Jaume Solà (1688), del Dr. Salvador Petit o Marcer (1689), del Dr. Rafael Forns, pvre. I els seus hereus (1721, 1730) de la família mas Montau. Aquest mas afronta a llevant amb la Riera de Caldes, a migdia i part a ponent amb el Riu de Codonys. En el segle XVII se sap que tenia un Rec i una resclosa sobre aquest torrent, sobre el qual els hereus de Pere Fuster havien fet construir un pont. També se sap que aquest mas utilitzava l'aigua de la font de Mossèn Cuberta. El nom de Maset també està associat a un molí que es trobava a prop del mas: Molí del Maset o Maset: 'quodam molendino farinerio cum duobus molis molentibus vulgariter nuncupato Lo Masset', propietat dels Falcó (1689).","coordenades":"41.6277000,2.1620800","utm_x":"430202","utm_y":"4608781","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42550-foto-08033-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42550-foto-08033-109-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Coneguda també antigament com el Mas Canyet.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42551","titol":"Can Valls de Viella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-valls-de-viella","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 231-232. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, amb la coberta a dues aigües, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Annexats a la façana de ponent i de llevant, hi ha dos edificis de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab, a una sola vessant. El pendent de la teulada és d'un 30 % aproximadament i les teules es troben disposades a llata per canal. Presenta finestrals emmarcats per pedra motllurada. Les cantoneres de les façanes tenen pedra escairada. La façana està arrebossada. La coberta té tres xemeneies","codi_element":"08033-110","ubicacio":"Carrer de la Circumvalació, s\/n","historia":"Conegut més antigament com el 'Mas Valls' o 'Valls de Vilella'. Aquests noms es troben documentats l'any 989 on es fa referència a 'ipsa strata qui vadit ad ipsa Vilela' esmentat les terres 'de Ermemiro' ; també, de l'any 1203 es troba una referència que esmenta 'ipso alaude quod fuit Ermemir de Villela'. Més tard, en documents dels segles XIII i fins el XVI, es troba escrit: ' 'Vilela' (1203); 'casa de Vilela'; 'domus de Vilela·; 'lo mas de Vilela'; 'mas de Villela'. També cal esmentar que de l'any 1358, es parla del mas 'olviella de Badavello', amb el llinatge corresponent: Bernat Ramon de Vilela (ap. 1100); Ramona, vídua de Berenguer de Vilela (1202); Pere de Vilela, casat amb uilleuma, i aranau llur fill (1210, 1218); Pere de 'Bilella', segurament el mateix (1247); Guillem de Vilela (1266). Tenen la casa de Vilella al lloc de 'les Valls'. Se sap també que l'any 1405, Guillem Jornet és 'dominus' de la casa de Vilella. Moreu-Rey també senyala l'existència de documents que parlen de 'Valls de viella' del 1602, o 'mas de Vallsdevidella' del segle XIII i fins el XIX. En tot cas, l'origen sembla geogràfic, però l'existència d'un lloc dit Tàpies veí, podria indicar que el nom prové de 'vallum' i no de 'valle'.","coordenades":"41.6173300,2.1937100","utm_x":"432826","utm_y":"4607604","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42551-foto-08033-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42551-foto-08033-110-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"No s'ha pogut accedir a l'interior de la propietat per estar tancat.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42552","titol":"Quimera Godra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/quimera-godra","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una figura relacionada amb el foc, utilitzada en el ball de diables. Està fabricada amb material de fibra de vidre. Pesa 55 Kg; mesura de llargada 240 cm x 120 cm d'amplada i 240 cm d'alçada. Representa un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, i treu foc per la boca. En bona part del cos té escames que representen el seu lligam amb la llegenda de l'Escaldarium: foc i aigua. La tracció és de carregament interior per 1 persona. Té 20 punts de foc, podent utilitzar bengales Patum, sortidors francès, sortidors titani, bengales d'incendi, bengales de cercavila, flametes o llances i carretilles .Les enceses són amb botafoc i metxa i\/o elèctriques.","codi_element":"08033-111","ubicacio":"Carrer Buenos Aires, núm. 16 - 18","historia":"La Quimera va ser construïda l'any 2000. És una bèstia de la mitologia grega. La Quimera era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, i treia foc per la boca que vivia a la regió de Lícia. El rei d'aquest indret ordenà a l'heroi Bel·lerofontes que matés aquell monstre perquè devastava el seu regne i devorava els ramats. Bel·lerofontes ajudat pel cavall Pegàs, va poder matar la quimera ajudat d'una llança amb la punta de plom. El foc de la boca del monstre va fondre el plom que li relliscà gargamella avall i li cremà el ventre, provocant-li la mort. A Caldes la quimera acostuma a sortir durant els actes de la Festa Major i de la Festa de l'Escaldarium.","coordenades":"41.6337300,2.1644600","utm_x":"430407","utm_y":"4609448","any":"2000","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42552-foto-08033-111-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Dolors Sans","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42553","titol":"Can Valls Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-valls-nou","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 231. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, amb coberta de teula àrab, a dues vessants, que consta de planta baixa i pis. El pendent de la teulada és d'un 30 % aproximadament i les teules es troben disposades a llata per canal. Les obertures de les façanes no presenten elements arquitectònics destacables. Damunt del portal d'entrada, al primer pis, hi ha una finestra amb balconera i voladís amb una barana de forja. Tota l'era està enrajolada de lloses irregulars i lligades amb ciment. Té varis edificis annexes per guardar els estris i la maquinària de treballar la terra. A la casa s'hi accedeix per una obertura moderna, realitzada en el mur de tancament de la propietat, que consta d'un barri. Uns metres més amunt hi ha el portal forà de fusta fet amb taulons i clavetejat amb claus de cabota grossa de forma rodona, i on s'ha incorporat una portó que permet accedir al pati de la casa. Té escudet i picaporta de forja. A la banda dreta de la façana orientada a llevant, hi ha un petit safareig amb la rentadora restaurada amb pòrtland i un pou, del qual només queda la part baixa. L'aigua d'aquest safareig prové d'una mina.","codi_element":"08033-112","ubicacio":"Carrer de Pujada Baduell, s\/n","historia":"El topònim de Can Valls Nou hauria servit per designar la casa moderna (que de fet són dues masies adossades), dalt de la Serra.","coordenades":"41.6201700,2.1838700","utm_x":"432009","utm_y":"4607927","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42553-foto-08033-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42553-foto-08033-112-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42554","titol":"Safareig i bassa d'en Pascol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/safareig-i-bassa-den-pascol","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per un safareig i una bassa de planta rectangular que s'omplia a partir de l'aigua de mina. Al seu costat, adossat, el safareig, també de planta rectangular; la rentadora consta de tres lloses grans de pedra d'esmolet disposades per poder-hi fer bugada. El mur que separa una bassa de l'altra té un forat just per sota el maó de tancament, per on sobreeixia l'aigua d'un costat a l'altra. No es pot precisar la fondària, ja que ambdós estan plens de terra i herba, mostra del seu abandonament. Al costat de la bassa hi ha una figuera. Tant la bassa com el safareig estan recoberts per lloses quadrades fetes amb pedra vermella del país. Tant un com l'altre tenen un bunó que permetia buidar l'aigua per regar l'hort o les feixes mitjançant un sistema de rec.","codi_element":"08033-113","ubicacio":"Muntanya del Farell, a la capçalera de la riera de Codonys","historia":"Pertany al Mas Pascol, situat a la capçalera de la riera de Codonys. Originàriament, la bassa és una excavació impermeable feta a un lloc favorable per poder emmagatzemar aigua de pluja. Les basses tradicionals estaven impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, tenien les parets fetes de pedra seca o aprofitaven unes característiques del terreny favorables a la impermeabilització natural. Podien ser de dimensions variables, normalment a partir de 10 m3. En els regadius moderns les basses, de grans dimensions, estan impermeabilitzades amb material plàstic i tenen com a funció emmagatzemar aigua per a regar. Les basses recollien l'aigua d'una petita conca en la qual s'hi feien uns canals de terra que arreplegaven l'aigua i la conduïen cap a l'entrada de la bassa. Les basses tradicionals s'aprofitaven especialment per l'abeuratge dels ramats i són molt comunes en els paisatges mediterranis ja que aprofiten la gran quantitat d'aigua aportada per les tempestes. Des del punt de vista mediambiental són importants per a tot tipus d'animals particularment pels amfibis (granotes tritons etc). Si no se'n fa un manteniment adequat les basses s'omplen de terra i les conques es malmeten i deixen d'aportar aigua. De dimensions més petites que una bassa, també es poden trobar associats o construits al costat, els safareigs, de dimensions més petites. Aquests acostumen a tenir un o dos costats. El safareig presenta dues característiques que el diferencien de la bassa; en primer lloc és de dimensions sovint molt més petites; en segon lloc, presenta un espai anomenat rentadora. Aquesta està formada per lloses pedra o rajols ceràmics amb el pendent cap a l'interior, per poder fer-hi bugada.","coordenades":"41.6414100,2.1403600","utm_x":"428408","utm_y":"4610321","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42554-foto-08033-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42554-foto-08033-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42554-foto-08033-113-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42555","titol":"Xemeneia de l'antiga bòvila de la Borda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xemeneia-de-lantiga-bovila-de-la-borda","bibliografia":"BALLART, J, VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la Història de Caldes de Montbui. Segona edició, corregida i augmentada. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. FERNÀNDEZ, Magda. (1996). Quaderns del Mnatec. Número Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Terrassa. FULLANA, Miquel (1999). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Els treballs i els dies, núm. 11. Editorial Moll. Mallorca. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. GIRALT SERRÀ, Francisco. (1900). Guia industrial. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. Varis autors. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"pel que fa a la part superior de la xemeneia, presenta perill d'enderroc degut a la seva inclinació; s'hauria de procedir a la seva restauració, desmuntant el tros afectat, intentant alhora reciclar les peces de ceràmica per construir de nou, amb el màxim de peces originals, la part més superior de la xemeneia i restaurar el coronament. Es podrien posar uns cèrcols d'acer inoxidable amb la finalitat d'abraçar la fumera i que no es torni a obrir. Es podria afegir un parallamps.","descripcio":"Xemeneia construïda en totxo vist aplantillat, actualment dividida en tres cossos degut als reforços de ferro col·locats segurament ja fa anys. Consta d'una base de planta circular de 2 metres d'alçada, i d'un fust en forma troncocònica d'uns 30 metres; el coronament és amb doble collarí. Actualment només en queda la xemeneia. La part alta d'aquesta xemeneia presenta esquerdes importants degut a la seva inclinació.","codi_element":"08033-114","ubicacio":"Cruïlla C-1415 de Caldes a Granollers amb C-59","historia":"Les xemeneies són un tret característic d'una zona industrial, dels establiments humans que tenen o han tingut un passat industrial. La industrialització a Catalunya es va iniciar, com en altres països del nostre entorn, a finals del segle XIX i a principis del segle XX, emprant com a font d'energia l'aigua dels rius i el carbó. L'ús de l'energia tèrmica del carbó primer, i del fuel posteriorment, allà on no es disposava de recursos hidràulics suficients, va donar lloc als vapors, naus industrials on es feia servir la màquina de vapor de Watt com a motor per posar en marxa la maquinària de la fàbrica. La necessitat d'evacuar els fums generats va donar lloc a l'arquitectura de les xemeneies, les quals tenien la funció d'emetre el més amunt possible grans volums de gasos generats en la combustió del carbó o del fuel. Mentre les cendres s'extreien periòdicament per la zona inferior de la caldera els fums sortien per la xemeneia. Com més alta era la xemeneia tenia millor tiratge i, per tant, es facilitava l'extracció dels fums. El fum calent pujava de manera que creava un corrent d'aire natural i arrossegava al seu pas els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies que es construïen podien tenir diferents acabats però la majoria tenien forma cilíndrica perquè aquesta forma resistia millor el vent i era de molta eficàcia. Així és com aquests elements arquitectònics van passar a formar part del paisatge urbà, juntament amb el de les bòviles. Caldes de Montbui s'inclou dins de moltes de les viles de Catalunya en què és possible trobar encara naus i xemeneies d'aquesta època en bon estat de conservació. La persona responsable de construir-la era el que s'anomenava el mestre d'obres. Es feia un gran fonament a base de morter, calculant en cada cas l'amplada i l'alçada de la xemeneia que depenia al mateix temps de la potència de les màquines. El tiratge i bon funcionament d'aquestes es basa en la llei física segons la qual l'aire calent pesa menys que l'aire fred i, per tant, el vapor calent (el fum) sempre puja. Per aquesta raó les xemeneies tenen la base més ampla que la sortida; com més altura, més s'estreny el seu diàmetre interior per evitar que el fum que hi circula es refredi i resti entretingut dins la xemeneia frenant el seu tiratge. Al construir una xemeneia aquesta es dividia en diferents trams, i cada un dels trams era fet d'unes peces de terra-cuita que fabricaven especialment les bòviles segons la mida de cada xemeneia. Eren peces grosses, pesants i amb curvatura. El problema que tenien algunes xemeneies era que la diferència de temperatura entre el vapor i l'aire fred de l'exterior provocava que les xemeneies s'esboquessin (s'obrissin de boca) i havien de ser reparades sense aturar el funcionament de les màquines. Aquesta era un professió perillosa perquè calia pujar per la xemeneia, sense protecció, fins a arranjar-la.","coordenades":"41.6334700,2.1743600","utm_x":"431231","utm_y":"4609411","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42555-foto-08033-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42555-foto-08033-114-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42556","titol":"Can Queraltó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-queralto","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. BECH, J.; CODINA, S. (1922). L'Amic del Turista de Caldes de Montbuy . Ed. Sabadell. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 231. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular i coberta a dues aigües que consta de planta baixa, pis i golfes, amb varis edificis annexes a la casa principal, com són terrasses cobertes, porxos, i cotxeres. Les façanes estan arrebossades i pintades de color blanc. La façana principal acaba amb un ràfec per sota del qual hi ha un seguit de mènsules i un frontó esglaonat. Les obertures no presenten pedra motllurada.","codi_element":"08033-115","ubicacio":"Carretera vella de Palau-solità i Plegamans, s\/n","historia":"Moreu-Rey (1962, (pàg. 180) fa una petita esmena de la casa, que sembla haver estat construïda entre el primer quart de segle XX, i que té una font al seu interior construïda l'any 1922. Bech, J i S. Codina (1922), l'anomenen també com a 'La Torre de Queraltó' i la situen prop de Can Camproca (actual Can Roca).","coordenades":"41.6222300,2.1646200","utm_x":"430408","utm_y":"4608171","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42556-foto-08033-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42556-foto-08033-115-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Sembla que a l'interior de la finca hi ha una font construïda l'any 1922, però durant el treball de camp no s'ha pogut accedir al seu interior.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42557","titol":"Can Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sola-1","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 217. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"la casa s'està degradant perquè no hi viu ningú.","descripcio":"Casa de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, amb un terrat i dues torres amb balustrada ocupant part de la teulada orientada a migdia. Consta de soterrani, planta baixa i pis. A la façana orientada a llevant, per la banda de la riera de Caldes destaquen dues finestres geminades amb vitralls irregulars de colors. Les torres disposen d'obertures formant arcs ogivals aguts, sense cap mena d'element arquitectònic de pedra. La façana més ben decorada és la que es troba orientada a migdia. Les obertures que es troben a la planta baixa de cada torre, tenen vitralls tapats per una mosquitera, i decorats amb un arc geminat que acaba amb una mènsula decorativa en forma de sirena de la qual només es veu el cap i part del tronc. La porta d'accés a la casa es fa per la façana de ponent. A mà dreta de la casa principal hi ha un altre edifici, de les mateixes característiques però molt més senzill. Es tracta de la masoveria, aquesta habitada, i al seu voltant, un seguit de petits edificis annexes (corts, porxo,etc.) L'accés a la propietat es fa entre els dos edificis, on hi ha un portell de ferro amb dos pilars decorats amb motius geomètrics ( dues formes romboïdals i un cercle a cadascun) i acabats en forma piramidal. A la part baixa dels pilars (ambdós costats) sembla que hi hagi el tors gravat dels propietaris; a la part superior del pilar dret hi ha la data de construcció de la casa '1891'. Un cop passat el barri, hi ha una avinguda de til·lers amb una barana de pedra i amb el passamans de rajol ceràmic de color verd, que actualment es troba força degradat. La façana està arrebossada i pintada de color blanc.","codi_element":"08033-116","ubicacio":"Carretera de Vic a Molins de Rei, núm.","historia":"Moreu-Rey (1962) fa un esment situant la casa com a 'la torre Solà', a la Carretera de Sentmenat, després del pont.","coordenades":"41.6267300,2.1623100","utm_x":"430220","utm_y":"4608673","any":"1891","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42557-foto-08033-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42557-foto-08033-116-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42558","titol":"Can Sever","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sever","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, de teula àrab. La façana està orientada al sud-est. El carener queda dissimulat per l'acabat de la façana, amb una cornisa motllurada, i un mur que ressegueix el carener en forma de frontó. A la planta baixa hi ha una dues obertures: la porta d'entrada i la finestra, de proporcions horitzontals, amb una reixa. Al primer pis, hi ha dues balconeres, amb un petit voladís i barana de ferro. Al segon pis, perpendiculars a les obertures del segon i primer pis, una finestra amb balconada sense voladís i barana de ferro i a la dreta, una petita obertura vertical. Entre les dues, hi ha dibuixat a la façana un rellotge de sol. A l'interior de la casa, en el rebedor, hi ha una llinda amb la inscripció 'A. D. I. D.1756'. Adossada a la façana est s'ha annexionat un altre espai, de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i porxada, amb la teulada a una sola vessant, i construïda amb teula àrab. A l'esquerra de la casa, hi ha un altre edifici adossat al mur nord, Es tracta d'una planta baixa amb una porta d'entrada construïda amb pedra, on només queden els brancals i una finestra a la dreta amb porticons de fusta. Per damunt un terrat porticat, amb teulada plana transitable, i barana feta amb totxos disposats geomètricament. La part de la façana presenta una balconera, amb quatre pilars d'obra arrebossats i pintats que aguanten una teuladeta feta amb biguetes de fusta i teula àrab. El ràfec de fusta sobresurt uns cinquanta centímetres per tot el perímetre, suportant el pes de les teules. Aquest terrat està envoltat per una glicina. Al davant de la casa hi ha l'era feta de rajols ceràmics vermells, seguit d'una porxada moderna de planta rectangular, a la qual s'hi accedeix a través de tres esglaons. Té una coberta de teula àrab a dues vessants, aguantada per una estructura de pilars realitzats amb totxo, i bigues de formigó. Les bigues de fusta que s'hi observen són decoratives. El terra està fet amb rajol ceràmic vermell. Les baranes estan fetes de maó disposades formant un dibuix geomètric.","codi_element":"08033-117","ubicacio":"Torrent del Prat de Baix","historia":"Moreu-Rey, (1962), troba documents de l'any 1796 on la casa es troba anomenada com, 'llamada la casa y manso Saber'. Al segle XIX, se la troba anomenada 'mas Saber', 'mas Saber', 'mas Sabé'. A finals del segle XIX i durant el segle XX es troben documents on la casa es troba citada amb els noms de 'can Sever', 'can Sebé', 'can Savé'. Sembla ser que seria el nom modern que hauria rebut la casa del Mas Domènec, que es trobava quasi bé enderrocada l'any 1796, i que hauria estat reconstruïda. També es troba documentat el Mas Domènec com a l'antic nom del mas Sever actual: 'Mas Domènech' (1353; s. XV a XIX); 'Mas Domenec' (1480); 'Mas Domenach (s. XVII, XVIII). Pel que fa a la història i llinatge de la família, Moreu-Rey troba documentat un Bernat D., del mas Domenech (1353); Antoni D., menor (1445); Pere d'Oriusa (Hortjussà), marit de Joana (probablement Domènech), 'domitius utilis' del mas (1480); També es tenen referències escrites de que l'any 1796 la 'mina' només era en part construïda, i la casa 'quasi dirruhida'. Així, l'any 1816, Josep Girbent i Umbert comprà a en Josep i Jaume Taló per 1875 lliures el Mas Domenech que pel que sembla ser, ja era conegut per molts amb el nom de Can Sever.","coordenades":"41.6497800,2.1638300","utm_x":"430372","utm_y":"4611231","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42558-foto-08033-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42558-foto-08033-117-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42559","titol":"El Farell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-farell","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 100-101. Editorial Teide. Barcelona. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt que consta de dues masies de planta rectangular. La primera d'elles, consta de planta baixa i pis, amb la teulada a doble vessant, de teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal, tot i que aquest es troba desplaçat del centre de la façana. Les obertures de l'entrada principal presenten un arc de mig punt, sense recobriment de pedra. Destaquen de l'actual remodelació de la casa, els llindars de fusta de dues obertures completament simètriques. La teulada acaba amb un ràfec fet de maó per on reposa la teula. Pel que fa a la segona casa, aquesta consta de planta baixa, pis i golfes, a més de soterrani, amb la coberta de teula àrab, a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. A la planta baixa cal destacar la portada adovellada feta de carreus de pedra molt ben treballats en pedra d'esmolet, on a la clau de volta destaca una inscripció emmarcada dins d'una creu amb la data '1791', Per damunt de la portalada destaquen cinc obertures totalment simètriques, emmarcades totes elles per carreus de pedra d'esmolet molt ben treballada, que segons sembla ser, han estat col·locats en època moderna. Al centre, perpendicular al carener, l'escut de la vila de Caldes i les armes del Farell, i a la seva dreta un rellotge de sol. A la planta de les golfes, destaquen tres obertures centrals, seguides de dues més a banda i banda, formant totes elles un arc de mig punt, a l'interior dels quals s'endevina una gran sala, amb bigues de fusta, segurament tapant les de formigó, col·locades durant la restauració de la coberta del mas. A la banda dreta de la façana s'observa una porxada, i a la banda esquerra, comunicant amb la primera casa una segona porxada, amb coberta de teula àrab i a doble vessant, amb bigam decoratiu de fusta. Tots els edificis annexes sembla ser tenen funció de sales per a comensals. L'era de la casa està feta amb lloses rectangulars de pedra unida amb ciment. La façana és arrebossada i pintada de color blanc.","codi_element":"08033-118","ubicacio":"El Farell","historia":"Moreu-Rey (1962) troba referències de l'any 1067 on s'esmenta el Farell com 'In ipso Farello'. De 1167 sembla que és datat un privilegi del comte de Barcelona permetent la construcció del mas al cim de la muntanya de Montmajor: 'Sit notum cunctis qualiter ego Barenguerius Gratia Dei Comes Barchinonae nec non Marchio donatore sumus vobis Soriano et uxori tuae Ermengardae et progeniei vestrae atque posteritate vestrae ad faciendum mansum silicet in cacumine montis Maioris in loco quem vocant Farell, et de praefato manso non faciatis mihi nullum alium censum neque servitium nisi tascham et deciman et faxos et guardias et guaytas quum necesse fuerit. Si quis haec violare praesumpserit nichilo ei voleat, set componat in duplum omnia super scripta semper firmun permaneat. Actum est hoc septima Kalendas Augusti anno trigessimo regnante ludovico Rege. Signum Raimundi Comes Signum Porcelli baiuli comitis Signum Petri Sacer. Signum Petri de Padros'. L'heretat del Farell comprenia als anys 1720, 1,020 quarteres, i dues cases. Afrontava a tramuntana amb el turó de Gallifa; a llevant amb Les Elies, a migdia amb Pasqual de Rovinyío (Pascol), i amb Vallgonernera (Torre Nova); a ponent amb Valls de l'Agell, Sallent, i el terme de Sentmenat. Pertanyia en aquesta època a la parròquia de Sant Sebastià i dins del terme de Caldes de Montbui com ja consta al menys a l'any 1407. Moreu-Rey també parla (pàg. 101) de la Capella del Farell amb les paraules següents 'Pau F. confessa en 1628 - quandam capellam heremitam - sense més precisions. Devia ser la de la casa, que Maspons, anomena la capelleta del Farell'. A la pàg. 207 ens remet a Sant Sebastià del Farell, segons el qual diu que un document de 1753, 1756 parla 'de l'hermita baix invocació de Sant Sebasta construHida en lo terme de la vila de Caldes de Montbuy', i del seu ermità Fr. Ramon Macias. Moreu-Rey creu que aquesta no té res a veure amb l'església de Sant Sebastià de Montmajor, que era aleshores una parròquia amb més de 30 ànimes de comunió. A finals del segle XIX la masia encara estava habitada pels seus propietaris, que, a més, tenien uns masovers que cuidaven la finca i conreaven les terres. A partir de la dècada dels anys vint del segle XX, la família Rocamora, la propietària, va abandonar la casa pairal, però la masoveria va continuar habitada per un pastor conegut com el 'Refilat', que hi tancava el seu ramat de bens. Algunes temporades de l'any també hi vivia un carboner anomenat 'Galí'. L'any 1964, Antoni Rocamora, marquès vidu de Villlamizar, va morir. Llavors la finca va passar a mans d'uns altres propietaris, que van muntar-hi un hotel restaurant.","coordenades":"41.6606100,2.1308800","utm_x":"427640","utm_y":"4612460","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42559-foto-08033-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42559-foto-08033-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42559-foto-08033-118-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Sembla ser que en aquesta propietat hi hauria hagut una ermita, però no s'ha pogut accedir a l'interior de la finca per comprobar-ho.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42560","titol":"Antiga ermita de Sant Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antiga-ermita-de-sant-tomas","bibliografia":"ADELL I GISBERT, Joan-Albert. (1986). L'arquitectura romànica. Col·lecció: coneguem Catalunya. Pàgs.75. Els llibres de la frontera, 16. Barcelona. GARCIA, M.R. i BARBANY, C. (1991). La Vila de Caldes de Montbui. Catalunya Romànica. Barcelona. Vol. XVIII. El Vallès Occidental i El Vallès Oriental. GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. VALL-MASVIDAL, Ramon. (1983). El romànic del Vallès, pàg. 168. Ed. Ausa. Sabadell. WHITEHILL, Walter Muir. (1974). L'art romànic a Catalunya, segle XI, pàgs. 48-49. Edicions 62 (primera edició 1941). Barcelona.","centuria":"XI-XII","notes_conservacio":"Actualment una part de l'ermita es troba en ruïnes. Durant el treball de camp s'ha observat que part del terra havia estat arrencat i excavat furtivament.","descripcio":"Ermita d'una sola nau amb absis. La nau és de planta rectangular i té l'absis més estret i de planta semicircular, obert pel costat de llevant. La unió d'aquests dos espais es fa mitjançant un doble reclau en degradació. La nau és coberta per una volta de canó seguit d'un arc apuntat, que es troba enfonsada i l'absis per una volta de quadrant d'esfera. Tenia dues finestres, una de doble esqueixada que actualment ha desaparegut amb l'enfonsament i la segona formant un arc de mig punt i llinda plana situada al centre del mur de ponent. La porta d'entrada és situada al mur de migdia, formada per dos arcs de diferent alçada amb una llinda intermèdia. L'arc exterior és fet amb dovelles treballades, de les quals només queda pràcticament la meitat. L'arc interior, un arc capalçat fet amb dovelles més rústegues, amb l'empremta sobre el morter de l'encanyissat que formava part de la cintra amb què es va construir l'arc. L'aparell dels murs d'aquesta ermita està fet de pedres amb forma laminar, molt abundants a la zona, i de diverses mides. Es varen col·locar en filades horitzontals més o menys regulars. La majoria de les pedres presenten un simple desbastat, només a les cantonades s'observa un treball més acurat. Tot i que la volta està gairebé esfondrada, es pot veure encara que havia estat feta de pedres aplanades disposades en plec de llibre i lligades amb morter de calç. El farciment és constituït també per pedres de forma aplanada barrejades amb morter de calç, amb una disposició aproximadament radial. A l'exterior, sobre l'arc que separa la nau de l'absis hi havia les restes d'un campanar d'espadanya, que ha quedat sota les runes provocades per l'enderroc. També s'observen uns contraforts afegits a la façana de migdia i a l'absis, per tal de contrarestar la pressió de les voltes.","codi_element":"08033-119","ubicacio":"Turó del Prat de Dalt","historia":"L'ermita era dedicada a Sant Tomàs Bexket, canonitzat l'any 1172, quan encara no havien transcorregut dos anys de la seva mort. El primer esment documental del temple és de l'any 1190 tan sols divuit anys posterior a la data de la canonització del sant, prova de la ràpida difusió que tingué a Catalunya la seva devoció. Sembla ser que l'any 1578, a causa del seu estat precari, el bisbe manà que es tanqués i reparés, cosa que devia fer-se perquè continuà apareixent en les visites pastorals posteriors. Els propietaris de la capella, l'any 1771 obtingueren el permís del bisbe per traslladar-la al mas del Prat del Dalt. El nou edifici data del 1773. A partir d'aquesta data s'abandonà l'antiga ermita.","coordenades":"41.6741100,2.1596600","utm_x":"430051","utm_y":"4613935","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42560-foto-08033-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42560-foto-08033-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42560-foto-08033-119-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42561","titol":"Bòbila Negrell - Camí de Can Pujades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bobila-negrell-cami-de-can-pujades","bibliografia":"DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy (Barcelona). VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. Pàgs. 11-13. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. TEN, R.; GARCIA, J. i GRAUGÉS, A. (1982). Camí de Can Pujades, a Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Col·lecció Excavacions arqueològiques a Catalunya, núm. 1, pp. 78-79.","centuria":"3500-2500a","notes_conservacio":"","descripcio":"Lloc d'enterrament inhumació col·lectiu del neolític. Es localitzaren dues lloses i restes d'ossos en el marge del camí. Segons varis autors, la bòbila Negrell i el Camí de Can Pujades formarien part d'un mateix jaciment, ja que estan separats un de l'altra d'uns 25 metres aproximadament. La necròpolis es troba situada en les argiles de la plana. En aquest lloc és on es van localitzar tres sepulcres de fossa. Ell primer d'ells, es trobà cobert amb un mur de pedres. L'aixovar estava composat de contes de cal·laïta de diverses tipologies un nucli de sílex i destraletes. La segona sepultura, també es trobà protegida per blocs de pedra i presentava un aixovar a base de petits fragments de ceràmica llisa. La tercera i última sepultura que aparegué al camí de Can Pujades, es trobà coberta amb lloses i el seu aixovar estava composat per diversos fragments de ceràmica llisa i un punxó - espàtula.","codi_element":"08033-120","ubicacio":"Bòbila al sud-est del nucli urbà.","historia":"És el primer lloc de Caldes de Montbui on es van localitzar evidències neolítiques en una data que no depassaria el llindar entre els segles XIX i XX. Les troballes foren lliurades per Francesc Cortada al propietari dels terrenys, que era el Sr. Marià de Sans, el qual, més tard, va entregar-les al municipi de Caldes. Es tractava de diversos materials arqueològics entre els quals destacava un collaret sencer amb més de cinquanta denes de variscita, que segurament provenia de les mines de Can Tintorer a Gavà, un dels centres d'extracció d'aquest tipus de mineral més importants d' Europa en aquesta època. A principis dels anys seixanta, concretament l'any 1961, es van dur a terme noves excavacions, en les quals es documentà un nou sepulcre, aquesta vegada sense coberta i que presentava la mateixa tipologia que el descobert al final del segle XIX, però en aquest cas, amb molt poc aixovar. L'any 1981, mentre es cremava un marge del camí de Can Pujades, van aparèixer dues lloses i restes d'ossos que van permetre identificar un nou sepulcre. Seguidament Ramon Ten, Joan Garcia i Antoni Grauges van excavar i van publicar els resultats inicials. Segons que esmenten els autors, la tomba es va trobar a uns vint-i-cinc metres de la carretera, just davant d'on s'havia localitzat la fossa de la bòbila del Negrell. Hi ha autors que pensen que es tracta d'un mateix jaciment. Les restes trobades entre aquesta zona la bòbila del Negrell i les restes arqueològiques que Llogari Sala va trobar a la bòbila d'en Cortada, permetrien corroborar la hipòtesi d'una gran àrea de necròpolis al vessant sud-oriental de l'actual nucli urbà de Caldes. Dins de la tomba juntament amb un esquelet incomplet i desordenat es va trobar formant part de l'aixovar, un punxó -espàtula en dos trossos i un parell de fragments de ceràmica, un d'ells de vora, que provisionalment van permetre datar la tomba dins de la cultura dels sepulcres de fossa. El propietari de la bòbila, que ja ha aturat la seva activitat, el traçat actual de la carretera C-59 passa per damunt d'una bona part del jaciment.","coordenades":"41.6233900,2.1723700","utm_x":"431055","utm_y":"4608294","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42561-foto-08033-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42561-foto-08033-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42561-foto-08033-120-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Prehistòric|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"76|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42562","titol":"Carrer Major - Entre carrer Raval del Remei i carrer del Pont","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-entre-carrer-raval-del-remei-i-carrer-del-pont","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment que consta d'una claveguera feta a base de maons i morter gris amb una volta obrada amb el mateix material. Més endavant, aparegueren dues estructures de murs obrades amb blocs de pedra de grans dimensions i lligades amb morter de calç blanc, amb alguna teula. Els dos murs formaven un angle i es perdien en sentit oest. Possiblement es tractés d'una construcció d'època moderna. No es detectaren més restes en llarg de la rasa.","codi_element":"08033-121","ubicacio":"Carrer Major, s\/n","historia":"Jaciment descobert durant les excavacions dutes a terme entre el 7 i el 29 d'agost de l'any 2006, sota la direcció de Míriam Esqué Ballesta, amb motiu d'unes obres realitzades al carrer Major de Caldes de Montbui que consistien en la col·locació d'una canonada per a la recollida de les aigües residuals a dit carrer, es dugué a terme una intervenció arqueològica preventiva. Aquesta consistí en un control de moviments de terres a partir d'una rasa oberta de 87 m de llargada per una profunditat màxima de 1,60m.","coordenades":"41.6361800,2.1610900","utm_x":"430129","utm_y":"4609723","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42562-foto-08033-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42562-foto-08033-121-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"És un carrer actualment","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42563","titol":"Les Cremades - Bosc de la Xarona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-cremades-bosc-de-la-xarona","bibliografia":"ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945, DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy (Barcelona). VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MIRÓ, C. (1961). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. SALA, Ll. (1972c). Importante hayazgo arqueológico en “Les Cremades”, siglos III-II aC. Setmanari Montbui. Núm. 1.396.","centuria":"IIaC- VdC","notes_conservacio":"parcialment destruït","descripcio":"Possible assentament ibèric. Aquest terreny es trobava afectat per la construcció d'una escola i d'una zona esportiva. Amb el moviment de terres van començar a aparèixer gran quantitat de restes ceràmiques. Entre aquestes restes, es podien trobar produccions de vernís negre Campaniana B, produccions emporitanes del tipus E, (dues pàteres Lamboglia 5\/ Morel 2250) que segons C. Miró (1986), presentarien una cronologia del 80 - 40 aC. No es localitzaren estructures associades a les troballes ceràmiques. Durant les obres, també aparegueren monedes ibèriques, la qual cosa va fer pensar a Sala (1961) en l'existència d'una seca pels voltants, però no s'ha trobat cap indici de la seva existència.","codi_element":"08033-122","ubicacio":"Turó del Pi de les Tres Branques","historia":"Jaciment conegut per les constants troballes aïllades que s'han anat succeïnt des de mitjan del segle XX. Almagro (1945), en la seva Carta Arqueològica d'Espanya ja cita el jaciment. Mes tard, l'any 1972, durant unes obres que afectaren la zona, aparegué material ceràmic sense estructures. Malgrat no va ser possible saber quin tipus d'assentament s'estava excavant, el material recuperat va permetre establir una cronologia aproximada que marcava el punt inicial al final del segle III aC, i donava com a punt àlgid el pas del segle II a l'I aC. L'abandonament d'aquest possible poblat deuria succeir a partir de l'època d'August, tal com marquen alguns fragments d'àmfora tarraconense recuperats. Pel que fa a la teoria establerta per Llogari Sala els anys seixanta sobre la possibilitat que Les Cremades fos la seca de la ciutat encara no localitzada d'Eusti, autors com J. Sanmartí, A. Monleón o J. Hernández pensen que les dades són insuficients, recordant que els textos clàssics situen aquest nucli en la zona ausetana i tot i que Caldes es situa geogràficament a la frontera, el fet que la base de la teoria sigui únicament la troballa de les monedes, també permet a Planoles (Ripollès) o Manlleu (Osona) , apropiar-se'n ja que l'arqueologia també hi ha localitzat monedes d'Eusti .","coordenades":"41.6372400,2.1585300","utm_x":"429917","utm_y":"4609843","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42563-foto-08033-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42563-foto-08033-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42563-foto-08033-122-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42564","titol":"Conjunt Termal de Caldes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-termal-de-caldes","bibliografia":" ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945. BALLART, J. i VILLANUEVA, J. (1981). Resum de la història de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. COSTA, R.; MONLEÓN, A i altres (2002). Història termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. FABRE, G.; MAYER, M. i RODA, I. (1984). Inscriptions romaines de Catalogne. Paris. Vol.I, Barcelone (sauf Barcino). FOLCH, J. i altres. (1988). El poblat ibèric de la Toe roja i el conjunt termal de Caldes de Montbui. Vallès Occidental. Tribuna d'Arqueologia. 1987-1988. Barcelona. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GARCIA, M.R. i BARBANY, C. (1991). La Vila de Caldes de Montbui. Catalunya Romànica. Barcelona. Vol. XVIII. El Vallès Occidental i El Vallès Oriental. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MAYER, M. i RODÀ, I. (1992). L'epigrafia romana a Catalunya. Estat de la qüestió i darreres novetats. Fonaments. Barcelona. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. MIRÓ, C. (1992). Les termes romanes de Caldes de Montbui. Revista Arrahona, núm. 10. Sabadell. MIRÓ, C.; FOLCH, J. i MENÉNDEZ, F.X. (1987). El procés de romanització al curs mig de la riera de Caldes (Vallès Occidental). Estat de la qüestió. Actes de les I Jornades Internacionals d'Arqueologia romana. Granollers. MIRÓ, C.; MONLEÓN, A. i REVILLA, E. (1993). El nucli romà de Caldes de Montbui. Estat de la qüestió. La ciutat en el món romà. XIV congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica. Tarragona.<\/p> ","centuria":"II aC-IIdC","notes_conservacio":"","descripcio":" Conjunt termal que correspon a les antigues termes romanes. Les restes fins avui documentades permeten veure que aquest conjunt va ser construït amb una planificació prèvia. La piscina és la part més monumental del conjunt; aquesta s'omplia amb aigua brollant a 76º C. Per tant no necessitava cap sistema d'escalfament. A les termes hi havia vàries piscines, cadascuna amb una temperatura diferent. La galeria perimètrica que envolta la bassa tindria funció de lloc de pas i espera. En referència als dos absis de la capçalera de la galeria, un d'ells correspondria a la banyera. La interpretació de les estructures excavades al mig de la plaça, assentades damunt d'un brollador podria indicar que es tractava d'una altra piscina d'aigua calenta, potser una gran piscina descoberta que faria les funcions de natatio. La resta de piscines documentades a l'interior del museu Thermàlia i a l'ermita de Santa Susanna, són de dimensions més reduïdes. No es coneixen estratigrafies associades a les restes, però sembla que cronològicament caldria emmarcar-lo a finals del segle I aC o primers del segle I dC. A partir del segle IV dC com a molt tard, la zona de l'ermita de Santa Susanna es convertí en necròpolis, reduint així l'espai destinat als banys.<\/p> ","codi_element":"08033-123","ubicacio":"Plaça de la Font del Lleó, s\/n","historia":" Caldes de Montbui fou en època romana una estació balneària, fundada sobre les deus d'aigua calenta que hi brollen, i al voltant de la qual es desenvolupà un nucli urbà d'una importància considerable durant l'Alt Imperi. Durant el segle XIV es portà a terme la construcció de l'Hospital de Pobres i els Banys Comuns. La reutilització de l'espai com a banys nous emprant part dels murs d'època romana, es perllongà fins a la segona meitat del segle XVI. Si bé durant uns anys quedà abandonat, i s'ensorrà part de la casa que cobria l'edifici romà, l'any 1601, es construí a sobre la part més monumental de les termes romanes, l'Ajuntament. La galeria perimètrica va passar a ser la presó i la piscina, el graner municipal. El 1650 s'hauria clausurat la piscina del centre de la plaça i no seria fins l'any 1840 que Marià Sans, propietari del Balneari Rius, comprà l'edifici on hi havia instal·lat l'ajuntament, cedint la planta baixa com Casa Consistorial. En aquest moment es va tornar a descobrir la piscina romana. L'any 1955, l'ajuntament adquirí el solar i el 1956 es van iniciar les obres per part del Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. L'any1956 es dugué a terme una campanya de restauració de les termes i efectuant-se vàries campanyes d'excavacions dirigides per Ll. Sala. Durant els anys 1986 i 1988 es van dur a terme actuacions arqueològiques d'urgència al subsòl de l'antic hospital així com a la Plaça de la Font del Lleó on es descobriren les estructures del conjunt termal de Caldes. En aquesta excavació es van poder localitzar estructures pertanyents a canalitzacions d'època romana i sis piscines. Entrant a l'edifici, a mà dreta es localitzaren dues piscines, entre les quals no es pogué establir cap relació, ja que no van poder ser exhumades en la seva totalitat. Es pensa que tindrien una forma triangular amb una amplada de 2,5m. Ambdues estaven construïdes amb opus caementicium i recobertes amb un arrebossat de calç i trencadissa de ceràmica. Cap d'aquestes piscines conservava el fons. Un mica més al nord, es va poder localitzar dues piscines més, de planta quadrada mesurant 1,70 x 2,30 x 1,80 x 2,30m., amb un graó perimètric de 30 cm que com les altres anteriors tampoc presentava paviment. Aquestes últimes formaven part d'una fase posterior d'utilització del conjunt, ja que seccionaven una altra piscina de planta circular o semicircular, construïda amb lloses de pedra sorrenca vermella i un paviment d'opus signinum. A l'entrada del Museu Thermàlia, a mà esquerra també es va poder excavar una altra bassa, aquesta última de base quadrada d'1 metre de costat sense que conservés el fons. L'any 1994 es localitzà al carrer Delger, durant un seguiment d'urgència, una piscina o dipòsit de petites dimensions (2 x 2,20 m i 40 cm d'alçada màxima conservada). L'estructura estava obrada amb opus caementicium i amb les parets i el paviment arrebossats d'opus signinum. Aquesta aparegué aïllada sense cap altra resta associada al seu voltant, conservant només tres dels seus costats, ja que el quart estava afectat per les construccions modernes. L'any 2003 l'Ajuntament de Caldes de Montbui promogué una nova campanya arqueològica amb la qual es consolidaren, restauraren i rehabilitaren les restes arquitectòniques de les Termes, ja que es trobaven en molt mal estat de conservació. Durant la intervenció es constatà la presència de restes arqueològiques, amb una cronologia entre el segle II aC i el segle I dC així com restes d'època moderna des del segle XVII al segle XIX. El coneixement sobre el Conjunt Termal de Caldes és fragmentari. L'origen de l'ús d'aquest conjunt se situa entre a finals del segle II aC i inicis del segle I aproximadament. Aquesta datació vindria donada per les restes trobades de ceràmica campaniana i d'àmfora itàlica. Els materials més tardans trobats, com la ceràmica sigil·lata clara D, correspondrien als segles IV - V dC.<\/p> ","coordenades":"41.6344500,2.1615900","utm_x":"430169","utm_y":"4609530","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42564-foto-08033-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42564-foto-08033-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42564-foto-08033-123-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Assentament (jaciment)"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"(Continuació història) També s'han pogut documentar diverses piscines que correspondrien a diferents àmbits com canals de conducció d'aigua i el sistema de desguàs de diferents piscines que desembocaven a la claveguera principal. A partir de les diverses excavacions realitzades s'han pogut identificar 11 piscines datades totes elles del segle I aC. Per les restes d'una sudatio que van aparèixer en el recinte del Balneari Broquetas es creu que la zona central e les termes segurament hauria estat ubicada en l'actual Plaça de la Font del Lleó, i voltants. També en relació a les restes aparegudes al voltant de l'edifici termal s'haurien identificat 11 inscripcions dedicades als déus Apol·lo, Minerva i Salus, com a agraïments per una curació rebuda. També es deixà al descobert una necròpolis a la zona de la Capella de Santa Susanna i durant el segle XIII es construí l'Hospital de Pobres sobre les restes d'una part de les termes. A partir d'aquí el complex termal anirà perdent impuls fins que, a mitjan del segle XVII, es clausurarà definitivament.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1782","rel_comarca":["41"]},{"id":"42565","titol":"Can Viladevall - Can Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-viladevall-can-vall","bibliografia":"ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. FOLCH, J. i altres. (1988). El poblat ibèric de la Torre Roja i el conjunt termal de Caldes de Montbui. Vallès Occidental. Tribuna d'Arqueologia. 1987-1988. Barcelona. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A. (2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 34. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MIRÓ i ALAIX, C. (1984). Les excavacions a la villa romana de can Viladevall (Caldes de Montbui). Memòria d'excavació inèdita dipositada al Servei d'Arqueologia de la direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona.","centuria":"I-II dC.","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment que consta d'un lloc d'habitació amb estructures conservades d'una vil·la d'època romana. Les restes d'aquest assentament pertanyen a l'àrea industrial d'una vil·la on s'haurien excavat diversos paviments d'opus signinum, així com les restes de canalitzacions relacionades amb una gerra semiesfèrica de grans dimensions soterrada. Unes estructures circulars excavades a la roca, formen part del mateix conjunt. Tanmateix es remarquen nombrosos fragments de dolia apareguts així com el dolium sencer, que podrien fer pensar en l'existència d'un magatzem. La data inicial per a aquest assentament ve donada per uns fragments de ceràmica Campaniana A, mentre que la datació més moderna es basaria en la presència de fragments de T.S. Gàl·lica. Les tres fases que presenten les estructures corresponen a dos nivells de l'opus signinum i al retall posterior dels dos per fer el dipòsit excavat a la roca. La cronologia d'aquestes fases no s'ha pogut determinar. L'estat de conservació d'aquesta vil·la no era gaire bo.","codi_element":"08033-124","ubicacio":"A l'Est del terme municipal","historia":"La primera documentació que parla d'aquest jaciment va ser d' Estrada (1969), des dels anys cinquanta, però va ser l'any 1984 quan Carme Miró va poder excavar una petita zona de la pars rustica. Un camp de dolia i diversos dipòsits així ho confirmaven i entre aquests cal destacar la troballa d'un gran contenidor semblant a una dolia però de forma oberta, amb un broc que vessava en un dipòsit d'opus signinum. Sembla evident doncs, una interpretació com a centre de transformació d'alguna matèria primera, segurament raïm o olives.","coordenades":"41.6278800,2.1935400","utm_x":"432823","utm_y":"4608776","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42565-foto-08033-124-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42565-foto-08033-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42565-foto-08033-124-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42566","titol":"Cova Solanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-solanes","bibliografia":"ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945. BOSCH GIMPERA, P. (1915.1920). Resultats de l'exploració de coves a Catalunya per l'Institut d'Estudis Catalans. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, vol. VI. Barcelona. COLOMINES, J. (1982). Mas sepulcros de fosa en el Vallés. pp. 201-203. Revista Ampurias. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 15. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. SALA, Ll. (1965a). Prehistoria en Caldas de Montbuy. Setmanari Montbui, núm. extra d'octubre. SALA, Ll. (1965b). Los celtas en Caldas de Montbuy. Setmanari Montbui, 1.085. SALA, Ll. (1972d). Caldas de Montbuy prerromana. Setmanari Montbui. Núm. 1.401. SALA, Ll. (1973b). La cova de Solanes. Setmanari Montbui. Núm. 1.464.","centuria":"2500-650aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Cova de dimensions reduïdes, de constitució càrstica la qual ha sofert enderrocaments del sostre en diverses ocasions. El subsòl, de potència considerable presenta diverses bretxes mal soldades pel carbonat de calci després de la roca mare. Cronològicament, el jaciment va des del bronze antic fins el bronze final. D'aquesta manera, els materials ceràmics més destacats van des de peces de fons esfèrics, petites gerres de carena suau, bols, vasos carenats sense decoració amb nansa al mig del carenat, petites gerres de superfície rugosa, raspallada llisa grollera o brunyida, decorades amb cordons incisos o amb impressions digitals. Cal destacar els vasos que presenten ansa amb apèndix de botó. La resta de materials són punxons d'os, peces de collaret en rodelles i penjolls treballats de pectem, penjolls de ceràmica de color gris - negrosa, dues puntes de sageta d'os amb aleta i peduncle, botons trapezoïdals també d'os amb doble perforació en V. La llarga ocupació d'aquesta cova fa que diferents èpoques estiguin representades en el registre arqueològic. Els materials més antics fan retrocedir la datació, fins, com a mínim, el final del calcolític o el bronze antic, però el gruix de la informació obtinguda, que el converteix en un puntal per a la investigació històrica de Caldes de Montbui pel període del bronze mitjà. Al jaciment s'hi van localitzar ossos i aixovar, destacant la presència d'un crani infantil trepanat.","codi_element":"08033-125","ubicacio":"Turó de Can Solanes","historia":"Des de la primera identificació del jaciment per part d'Almagro i Bosch Gimpera no consta cap altra intervenció. Garcia Carrera (1989), descriu vàries troballes localitzades al Turó de les Solanes, 'al Cau A, anomenat també 'Llaborer' es trobaren puntes de fletxa i trossos de vas, mentre que al Cau B varen aparèixer queixals i un crani d'adult. En aquest turó, també esmenta una altra cavitat coneguda amb el nom de Cau dels Llims, on es localitzà un vas del neolític final i l'enterrament d'un nen i d'un adult'.","coordenades":"41.6833600,2.1451800","utm_x":"428856","utm_y":"4614974","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42566-foto-08033-125-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42566-foto-08033-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42566-foto-08033-125-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant el treball de camp ha estat impossible la seva localització, donada la gran quantitat de sotabosc que segurament tapava l'entrada de la cova. Es va intentar contactar amb algun membre del Museu de Sant Feliu de Codines per tal d'intentar localitzar el lloc exacte on es troba la cova, sense cap resultat. La masovera de Can Solanes, tampoc recordava el lloc exacte de la seva ubicació.","codi_estil":"78|79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42567","titol":"Sant Miquel de Martres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-miquel-de-martres","bibliografia":"ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945. ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 33-34. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. SALA, Ll. (1973c). Las ánforas de la calle Espartero y el horno de Salt de les Bruixes. Setmanari Montbui. Núm. 1.474.","centuria":"II aC-V dC","notes_conservacio":"","descripcio":"Lloc d'habitació amb estructures conservades d'una vil·la d'època romana. S'hi han localitzat paviments d'opus testaceum, parets i un forn de producció d'àmfores. Durant el treball de camp no es trobà cap indici de murs o forn. No obstant això en superfície es pogueren observar restes diverses de ceràmica escampades damunt de les terres llaurades on s'hi troben oliveres plantades.","codi_element":"08033-126","ubicacio":"Pla de l'Aguilar","historia":"La primera notícia sobre l'existència d'aquest jaciment la proporciona Almagro (1945) en la seva carta arqueològica d'Espanya, on descriu l'aparició de paviments, ceràmica romana (tegulae) i restes de murs. L'any 1949 fou excavat sota la direcció de J. Colomines. Els anys 1956 i 1971 fou de nou excavat per Llogari Sala, que llavors ere membre del Museu de Caldes de Montbui . Hi va documentar una villae romana tardorepublicana. En la primera fase es posà al descobert un forn de produció d'amfores (tipus Pascual 1 i Dressel 2-4). S'hi van poder localitzar diferents marques de taller, de les quals R. Pascual identificà com a pertanyents a aquest centre de producció. Durant les campanyes posteriors es van posar al descobert restes de parets amb paviments d'opus testaceum així com diversos fragments ceràmics dels quals destaquen els de terra sigil·lata itàlica. La cronologia més antiga la proporcionen fragments de Campaniana A. Així doncs, es pot establir un origen republicà per a aquest assentament, un moment àlgid en el segle I dC., però en canvi no s'ha pogut documentar el moment final d'aquesta vil·la. L'any 1993, es visita el jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, on es prospecta a peu trobant nombroses restes de ceràmica comú i àmfora romana. Carme Miró opina que les restes romanes de la Creu de Baduell, el salt de les Bruixes i el sot del Baster pertanyen a la mateixa villae. Aquestes restes responen sobretot a forns i escombreres d'àmfora que recolzen la interpretació d'aquesta zona com a pars rustica de la vil·la destinada segurament a la producció de vi.","coordenades":"41.6397300,2.1916600","utm_x":"432679","utm_y":"4610093","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42567-foto-08033-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42567-foto-08033-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42567-foto-08033-126-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"També conegut com a Creu de Baduell, Sot del Baster o Salt de Les Bruixes. Al voltant de l'ermita que li dóna nom situada al salt de les Bruixes, per sobre del sot d'en Baster, al sud-est del turó gros de Can Camp.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42568","titol":"Poblat ibèric de la Torre Roja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poblat-iberic-de-la-torre-roja","bibliografia":"ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945. BALLART, J. i VILLANUEVA, J. (1981). Resum de la història de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. FOLCH, J.; MIRÓ, C.; MENÉNDEZ, X i REVILLA, E. (1988). El poblat ibèric de la Torre Roja i el conjunt termal de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Tribuna d'Arqueologia. 1987-1988. Barcelona. FOLCH, J.; MIRÓ, C.; MENÉNDEZ, X i REVILLA, E. (1995). Memória d'excavació del poblat ibèric de la Torre Roja. Caldes de Montbui. Vallès Oriental. 1984-1987. Memòria d'excavació inèdita dipositada al servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 23-30. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. MIRÓ i ALAIX, C. (1988). El poblat ibèric de la Torre Roja i el conjunt termal de Caldes de Montbui (Vallès Occidental). Tribuna d'Arqueologia. 1987-1988. pp 153-162. MIRÓ, C.; FOLCH, J. i MENÉNDEZ, F.X. (1984). Informe sobre la primera campanya d'excavacions duta a terme al poblat ibèric de la Torre Roja. Caldes de Montubi. Vallès Oriental. Juliol-Agost de 1984. Informe d'Intervenció. Caldes de Montbui. MIRÓ i ALAIX, C i REVILLA, E. (1989). Memòria de la cinquena campanya d'excavacions al poblat ibèric de la Torre Roja (Caldes de Montbui, Vallès Oriental). Estiu 1988. Memòria d'intervenció. Memòria d'excavació inèdita dipositada al Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. MONLEÓN, A.; REVILLA, E. i SAULA, O. (1991). Memòria d'excavació al poblat ibèric de la Torre Roja. Caldes de Montbui, Vallès Oriental. Estiu 1989, 1990 i 1991. Memòria d'excavació inèdita dipositada al Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. MONLEÓN, A. i SAULA, O. (1992). Memòria d'excavació al poblat ibèric de la Torre Roja. Caldes de Montbui, Vallès Oriental. Estiu 1992. Memòria d'excavació inèdita dipositada al Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Setmanari de Montbui. FORTÓ, Abel (2008). L'associació d'arqueòlegs FIDES presenta els resultats de les campanyes d'excavació de la Torre Roja. Revista Tot Caldes de Montbui, núm. 1056, del 25 de juliol al 8 d'agost, pàg. 11. Ed. Gràfiques Lloreda. http\/\/xsb-blogspot.com (consulta realitzada el 12\/11\/2008)","centuria":"VI-I \/ XII","notes_conservacio":"","descripcio":"Lloc d'habitació amb estructures conservades d'un poblat ibèric. Durant les campanyes d'excavació realitzades s'han deixat al descobert uns 240 metres quadrats, localitzant diverses habitacions de planta rectangular amb parets de pedra sorrenca, lligades amb fang. En una de les habitacions, la núm. 4, va aparèixer una estructura de llar de foc, de planta quadrada. L'habitació núm. 2, és travessada per una claveguera formada per lloses verticals i coberta també amb lloses. En les campanyes d'excavació realitzades durant els anys 1989, 1990 i 1991, aparegué una zona de necròpolis medieval amb 8 enterraments de lloses datades entre el segle XI i XII. De les tombes documentades cap d'elles anava acompanyada d'aixovar. Tradicionalment es parlava de tres fases constructives, amb una cronologia inicial de la primera meitat del segle V aC, testimoniada per fragments de ceràmica àtica de figures roges. El moment final se situa en el canvi testimoniat per la presència de Terra Sigil·lata aretina, de parets fines i un àmfora Pascual 1. Després de les intervencions de 2005 i 2006 s'ha pogut concretar amb claredat aquestes tres fases d'ocupació diferenciades, documentant un moment inicial diferent d'aquests amb una data fundacional que podria remuntar-se al segle V o VI aC. Aquesta primera fase es podria correspondre amb un moment pre-urbà, ja que sembla que existeix un assentament amb cases aïllades sense un espai públic organitzat i sense muralla. Pel que fa a la següent fase, durant el segle II aC, sembla que existeix un poblament com a mínim durant la segona meitat del segle II Ac prèvia al moment en què el poblat experimenta una redistribució urbanística important, fet que es produeix durant el primer quart del segle I aC. Una altra troballa important són els successius enterraments infantils localitzats sota llars, un d'ells doble. No són els primers enterraments localitzats en el poblat, però sí els que es presenten més concentrats dins un mateix espai. L'estudi numismàtic d'aquest jaciment revela una important activitat comercial i proporciona un marc cronològic més precís, entre el 54 i el 48 aC. El període més conegut del poblat és el darrer quan aquest està plenament romanitzat. Aquest impacte de la romanització és visible a nivell material, ja que es troba divers material com tègules i dolia, construcció de clavegueres, monedes i un gran molí giratori, importacions ceràmiques, etc. Les habitacions, orientades de nord a sud, s'adossen a un gran mur reutilitzat com a marge, que probablement constituí la muralla que tancava el poblat per la banda nord. En la campanya de l'any 2007 es van documentar evidències clares d'activitat artesanal dins del jaciment, concretament del treball del ferro, ja que s'han trobat fragments de forns utilitzats. Aquest taller correspon a la darrera fase, l'inici de la qual es situa al segle I aC. Per tant, es podrien diferenciar dos moments amb distintes sub-fases: un d'ibèric i l'altre d'iberoromà. S'ha detectat, datat entre el segle V i el final del segle III aC, un carrer orientat direcció NW - SE i, adossats a ell, tota una sèrie d'àmbits que s'allargarien fins als primers desnivells pronunciats del turó per, d'aquesta forma, sumant els seus murs posteriors, obtenir un mur que protegeix el poblat. La planta d'aquesta primera fase documentada estructuralment mostra el valor del poblat. El fet de documentar gairebé quinze metres de carrer, mostra un nucli allunyat tipològicament de l'establiment rural. El desenvolupament urbanístic i la planificació de traçats públics no fa sinó accentuar el valor d'una societat que poc té a veure amb la imatge de subdesenvolupament que durant molts anys s'ha donat a la cultura ibèrica.","codi_element":"08033-127","ubicacio":"Turó de la Torre Roja","historia":"El topònim Torre Roja es deu a l'existència d'una torre de guaita de planta circular de factura medieval. Les primeres notícies de la Torre Roja com a jaciment venen de la mà de Llogari Sala, veritable impulsor durant els anys 50, tot i que als anys quaranta ja apareix esmentat a la Carta Arqueológica de España, d'Almagro. Llogari Sala fou recolzat per persones com Josep Estrada o Josep Barberà. La seva mort, l'any 1980 va provocar l'abandonament del jaciment fins que, dels anys vuitanta a principis del noranta, es van establir uns camps d'aprenentatge d'Arqueologia organitzats conjuntament per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Finalment, l'any 2004, l'associació de joves arqueòlegs sense ànim de lucre, FIDES Recerca i difusió Històrica, va proposar al consistori l'endegament d'unes noves campanyes d'excavació i consolidació. Així docs, les campanyes es van iniciar l'any 2004, gràcies a la col·laboració de l'ajuntament de Caldes de Montbui diferents entitats de la vila i l'associació d'arqueòlegs FIDES, amb el consentiment de la família Sagalés propietària dels terrenys. L'any 1963 es realitzà una prospecció per part de R. Subirana del Museu de Sabadell. L'any 1968 es documenta una intervenció de J. Barberà. L'any 1973, fou prospectat per part de. P Mañé, del Museu de Sabadell. Sobre la ocupació del turó, com a espai d'hàbitat, s'ha de situar entre el segle VI aC i el principi de l' I dC. Sanmartí, afirma que no hi produccions ceràmiques d'importació que es puguin datar dins d'aquest segle VI aC, però alhora va estudiar produccions indígenes que són indubtablement de l'ibèric antic,i, fins i tot, algun fragment que recularia fins a la primera edat del ferro o el bronze final. Aquesta ocupació tan llarga i continuada permet conèixer el desenvolupament dels ibers des de la seva aparició fins a la dissolució dins la força tant de la cultura com de l'exèrcit romà. Tot i que al segon segle abans de Crist pateix un cert retrocés, no s'abandonarà fins al principi del segle I dC quan el nucli romà de Caldes ja estava ben establert. El director de les excavacions des de l'any 2004, ha estat Abel Fortó, establint una seqüència cronològica del jaciment, que s'iniciaria aproximadament l'any 750 a.C. i hauria perdurat fins el segle I aC.","coordenades":"41.6337200,2.1429600","utm_x":"428616","utm_y":"4609465","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42568-foto-08033-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42568-foto-08033-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42568-foto-08033-127-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Ibèric|Romà|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció)Per sobre d'aquesta fase ibèrica, s'ha pogut documentar la que representa la fase més important, estructuralment parlant, del jaciment. Es tracta del moment en què la cultura ibèrica ja ha entrat en contacte amb la cultura romana i aquesta última comença a imposar-se convertint els indígenes en hispanoromans.Durant l'ibèric final es diferencien dues subfases. Durant els últims dos segles es realitzaran com a mínim tres canalitzacions que actuarien com a clavegueres de desguàs d'aigües pluvials cap al vessant septentrional del turó. L'àmbit més destacable és una habitació de grans dimensions amb dues banquetes corregudes que adossades als murs que delimiten l'habitació. Mesuren cinc metres, i estan construïts per seure cara a cara. S'afegeix també la troballa de dos enterraments de nadons que s'acostumen a lligar, a rituals de pertinença al grup o a ofrenes destinades a procurar més fertilitat. Els arqueòlegs que hi treballen des de fa anys pensen que podria tractarse d'una construcció comuna de reunió. En una remodelació del segle I aC la sala es compartimenta per obtenir dues habitacions de mides més modestes. També es va excavar una habitació situada a uns vint-i-cinc metres al SE de l'espai de reunió, adossada a la muralla o mur de tanca d'aquell moment. Dins d'ella es van localitzar fins a quatre dolia, la qual cosa faria pensar en un lloc d'emmagatzematge.També s'ha localitzat una necròpolis d'inhumació on s'han trobat entre quinze i vint cossos que, sense descartar que pugui augmentar a mida que s'avanci en altres campanyes d'excavació. L'ús de l'espai com a cementiri reflexa que evidentment, quan s'enterraven els morts, el poblat ibèric havia quedat sepultat. Per tant, vol dir que si excaven la fossa per enterrar al mort, topaven amb algun mur, aquest era desmuntat sense cap mena de problema. El grup detectat, està compost per individus dels dos sexes i diverses edats, enterrats seguint una orientació aproximada a l'oest. Aquesta necròpolis es podria lligar a la presència d'algun hàbitat medieval encara no localitzat.","codi_estil":"80|81|83|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42569","titol":"Can Carerac -Torre Jordana - Font dels Enamorats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-carerac-torre-jordana-font-dels-enamorats","bibliografia":"DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 36. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona.","centuria":"I-II dC","notes_conservacio":"","descripcio":"Vil·la d'època romana amb un centre de producció i explotació ceramista, situada en els terrenys pròxims a la masia. No es tracta d'una descoberta d'estructures, sinó de troballes aïllades, com una sitja farcida per nombrosos fragments de ceràmica, de la qual destaquen dues peces de terra sigil·lata sud gàl·lica (forma Draggendorff 29) i una peça de terra sigil·lata Africana (Lamboglia 10 A-Hayas 238). Presentava també restes de fauna i mig molí de pedra volcànica. Prop d'aquesta sitja es posà al descobert una canalització coberta amb tegulae. Un altre element descobert en aquest terreny fou una escombrera de forn ceràmic dedicat a la fabricació d'àmfores. D'aquesta només resten els fragments dipositats al Museu Thermàlia de Caldes de Montbui. La majoria de fragments pertanyen a la forma Dressel 2-4. La totalitat de les restes documentades es centren en un moment cronològic de voltants del segle I dC.. Això lliga amb una estructura d'explotació tipus vil·la, però no es té cap mostra evident.","codi_element":"08033-128","ubicacio":"Vall de Can Carerac","historia":"El jaciment fou localitzat a partir del final dels anys cinquanta per Sala i Estrada, quan l'any 1957, durant les obres d'obertura d'un nou camí, aparegueren restes ceràmiques d'època romana. Aquest mateix any, Llogari Sala juntament amb Estrada i altres col·laboradors del Museu Municipal, realitzaren l'excavació d'una sitja amb material imperial i també una conducció d'aigua coberta amb tegulae. L'any 1961, es recolliren els materials de l'escombrera localitzada per col·laboradors del Museu. L'any 1993, durant la prospecció efectuada in situ per tal de revisar la Carta Arqueològica, es trobaren alguns fragments de tègula en els camps que hi ha davant de l'era. El Sr. Jonatan del Amo, senyala la presència a l'era i voltants de Can Carerac de trossos d'àmfora romana en superfície.","coordenades":"41.6480800,2.1679400","utm_x":"430712","utm_y":"4611039","any":"14\/192","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42569-foto-08033-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42569-foto-08033-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42569-foto-08033-128-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42570","titol":"Sant Miquel de l'Arn","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-miquel-de-larn","bibliografia":"ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 37-. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona.","centuria":"II aC-V dC","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08033-129","ubicacio":"Al peu del turó de La Torre Roja","historia":"J. Estrada, en el seu llibre sobre 'Vías i poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona', de l'any 1969 dóna la notícia de la localització d'una vil·la romana en aquest indret, prop de l'ermita de Sant Miquel de l'Arç o de l'Aro. C. Miró, l'any 1986, prospectà la zona sense trobar cap indici que pogués confirmar l'existència d'una vil·la romana en aquest indret. L'any 1989, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es realitzà una prospecció superficial, que no aportà cap més dada al respecte. L'ermita de Sant Miquel, situada al costat del jaciment, és situa en una estratègica cruïlla de camins antics que condueixen a Caldes per la zona occidental, al peu del turó de la Torre Roja.","coordenades":"41.6309100,2.1480400","utm_x":"429036","utm_y":"4609148","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42570-foto-08033-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42570-foto-08033-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42570-foto-08033-129-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Jaciment que hauria consistit en un lloc d'habitació d'època romana identificat l'any1969 per Estrada i que segons ell es trobaria molt a la vora de l'ermita de Sant Miquel de l'Arç. Durant el treball de camp no s'han localitzat restes d'estructures però si restes ceràmics escampats per les terres llaurades dels voltants.","codi_estil":"80|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42571","titol":"Can Camp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-camp-2","bibliografia":"DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona.","centuria":"sII aC- V","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment on haurien estat localitzades restes d'estructures i d'enterrament d'època romana.","codi_element":"08033-130","ubicacio":"Plana de Can Camp.","historia":"Es té coneixement de l'existència d'aquest possible jaciment per la cita d'Almagro en la seva `'Carta Arqueológica de España' de l'any 1945, que el situa prop de la masia de Can Camp. Segons Almagro, en aquest indret apareixien restes considerables de parets, així com fragments de ceràmica romana. En una cita d' A. de Montes, l'any 1961, parla de l'existència de sepulcres coberts amb tegulae a doble vessant, però tampoc s'especifiquen més detalls al respecte. L'any 1986, Miró no localitzà cap indici que confirmés l'existència d'aquest jaciment. L'any 1989 es realitzà una prospecció amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, però tampoc aportà cap dada al respecte.","coordenades":"41.6437600,2.1796800","utm_x":"431685","utm_y":"4610550","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42571-foto-08033-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42571-foto-08033-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42571-foto-08033-130-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant el treball de camp realitzat el mes de novembre de l'any 2008 no s'ha trobat cap indici que permeti localitzar aquest jaciment.","codi_estil":"80|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42572","titol":"Finca Catafau - Carrer Sant Fèlix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/finca-catafau-carrer-sant-felix","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 12-13. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i ThermaliaMARTÍN, A. (1985). De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza en el Vallés. Estudios de la Antigüedad, núm. 2. Bellaterra. VIVES, E. i altres (19 ?). Can Catafau. Estudi de les restes òssies humanes. Revista Arrahona, núm. 13. Sabadell.","centuria":"3500-2500a","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment que consistí en la descoberta d'un lloc d'enterrament. Durant una remoció de terres en la finca Catafau. Es tractava d'una fossa excavada a l'argila del terreny, a una profunditat d'1,40m. El material que sortí del seu interior fou un vas bicònic de grans dimensions, juntament amb bona part d'un esquelet. Pel que fa a les restes humanes, es recollí un crani i part de l'esquelet, fortament malmès. Aquestes restes corresponien a un individu entre 40 a 60 anys i de sexe masculí, amb una alçada aproximada de 161 a 163 centímetres. Pel que fa a la ceràmica trobada, es tractada d'un vas bicònic de grans dimensions amb una petita base plana, i una sola nansa de cinta que arrenca just per sota del punt d'inflexió de la carena, amb superfície externa porosa i amb taques més fosques degut a la cocció. El vas estava realitzat amb espàtula, amb aparença gairebé brunyida. La pasta negra, amb desengreixant de mica i quars. La forma és típica dels sepulcres de fossa, amb nansa de pot, carena no massa marcada i superfície ben tractada. Aquest element fa que el jaciment sigui datat en la cultura dels Sepulcres de Fossa, neolític mitjà recent..","codi_element":"08033-131","ubicacio":"Carrer de Sant Fèlix, núm. 44","historia":"L'any 1974, durant les obres de rebaix per construir un pàrquing, a la finca Catafau, llavors propietari el Sr. Frederic Catafau, es van localitzar les restes d'un sepulcre de fossa. El material fou recollit pel Grup de Col·laboradors del Museu de Caldes.","coordenades":"41.6291900,2.1673700","utm_x":"430644","utm_y":"4608942","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42572-foto-08033-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42572-foto-08033-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42572-foto-08033-131-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Prehistòric|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Segons les notes torbades a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya de Caldes de Montbui, es senyala en una nota adjunta a la fitxa núm. 3135, que el jaciment havia estat situat erròniament entre els carrers de Pau Cuscó i de l'Estació.","codi_estil":"76|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42573","titol":"Sant Salvador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-salvador","bibliografia":"ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). La romanització del Vallès segons l'epigrafia. Museu d'Història de Sabadell. Sabadell. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona.","centuria":"II aC-V dC","notes_conservacio":"","descripcio":"Inscripció epigràfica que hauria aparegut en aquesta suposada vil·la, concretament al subsòl de la masia que es troba a ponent. En aquest jaciment aparegué de forma ocasional una inscripció dedicada a Isis (CIL II 4491). Es tractaria d'un fragment que formaria part d'una gran placa en honor a Isis i que hauria estat dedicada per PUBLI LICINI FILET i LICINA PEREGRINA lliberta de CRAS. La làpida estaria datada en el canvi d'era, segons Mayer i Rodà, l'any 1984. El poc material recollit en superfície i que es conserva en el Museu Municipal de Caldes, no aportà cap referència cronològica","codi_element":"08033-132","ubicacio":"Carrer del Doctor Flèming, s\/n","historia":"Inscripció epigràfica que hauria aparegut, en el subsòl de la masia.En aquest jaciment va aparèixer una inscripció dedicada a Isis que formaria part d'una gran placa dedicada per PUBLI LICINI FILET i LICINA PEREGRINA lliberta de CRAS. J.Estrada, en el seu llibre de l'any 1969, titulat 'Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona' parla de l'existència d'una vil·la romano-republicana en aquest indret. L'any 1993, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es visità el lloc, però no es constataren restes arqueològiques en superfície.","coordenades":"41.6355400,2.1667900","utm_x":"430603","utm_y":"4609647","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42573-foto-08033-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42573-foto-08033-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42573-foto-08033-132-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Conegut també com Ermita de Sant Salvador. Durant el treball de camp realitzat el mes de novembre de l'any 2008 no s'ha trobat cap indici superficial que permeti localitzar aquest jaciment.","codi_estil":"80|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42574","titol":"Pla de Palou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-palou","bibliografia":"DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"II aC-V dC","notes_conservacio":"desconegut","descripcio":"Jaciment que hauria consistit en les troballes superficials de ceràmica romana, de paviments i tegulae.","codi_element":"08033-133","ubicacio":"Enfront de l'actual cementiri.","historia":"De Montes, l'any 1961, esmenta la troballa sense que es tingui cap més dada al respecte.","coordenades":"41.6372400,2.1700400","utm_x":"430875","utm_y":"4609833","any":"-218\/476","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42574-foto-08033-133-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42574-foto-08033-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42574-foto-08033-133-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant el treball de camp realitzat el mes de novembre de l'any 2008 no s'ha trobat cap indici que permeti localitzar un possible jaciment. Tampoc s'han trobat restes ceràmiques.","codi_estil":"80|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42575","titol":"Sant Sebastià de Montmajor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-sebastia-de-montmajor","bibliografia":" DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A. (2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 58-60. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia.<\/p> ","centuria":"XIII-XV","notes_conservacio":"durant el treball de camp no es va poder localitzar","descripcio":" Jaciment que consta d'una sepultura de lloses de pedra formant una caixa, descoberta prop de l'ermita, a uns 30 centímetres de fondària amb senyals d'haver estat saquejada.<\/p> ","codi_element":"08033-134","ubicacio":"NO del terme municipal","historia":" L'any 1961, De Montes publicà la notícia de l'aparició casual d'una sepultura de lloses que va ser trobada als voltants de l'ermita.<\/p> ","coordenades":"41.6642300,2.1191300","utm_x":"426666","utm_y":"4612872","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42575-foto-08033-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42575-foto-08033-134-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-29 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"42576","titol":"Fàbrica Cortès - Bòbila Busquets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-cortes-bobila-busquets","bibliografia":"GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A. (2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia MUÑOZ, A. Mª. (1965). La cultura neolítica catalana de los Sepulcros de Fosa. Barcelona. RIPOLL, E. i LLONGUERAS, M. (1963). La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Catalunya. Revista Ampurias, vol. XXV. Barcelona.","centuria":"3500aC-V","notes_conservacio":"","descripcio":"Enterraments que consistien en catorze sepulcres de fossa, destruïts en la seva totalitat durant uns rebaixos de terra a la Bòbila Busquets. Molts d'ells estaven coberts amb pedres i es trobaven a poca distància uns dels altres, a un metre de fondària aproximadament. Sembla ser que en aquell temps els treballadors que es trobaven al lloc es varen repartir les troballes. A part de les restes òssies, hi aparegueren fragments ceràmics, destrals i collarets dels quals només es pogueren conservar dos d'ells, que cronològicament correspondrien a la cultura dels Sepulcres de Fossa.","codi_element":"08033-135","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"L'any 1921, durant la realització d'uns rebaixos a la bòbila Busquets per obtenir argila per a la producció de totxos, descobrir catorze sepulcres de fossa. Sembla ser que en aquell temps els treballadors que es trobaven al lloc es varen repartir les troballes. Només es van poder salvar dos collarets que es troben actualment al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. Hi ha notícies orals de l'aparició en aquest paratge, de sitges sepulcrals ibèriques, així com de material romà, sense cap més altre detall.","coordenades":"41.6318200,2.1715500","utm_x":"430995","utm_y":"4609230","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42576-foto-08033-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42576-foto-08033-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42576-foto-08033-135-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Prehistòric|Neolític|Romà|Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|76|78|83|81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42577","titol":"Carrer Espartero","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-espartero","bibliografia":"GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 37. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. SALA, Ll. (1973c). Las ánforas de la calle Espartero y el horno de Salt de les Bruixes. Setmanari Montbui. Núm. 1.474.","centuria":"II aC-V dC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes d'una escombrera que presentava materials molt fragmentats amb senyals de cocció deficient pertanyents a la forma Pascual I sense marca de taller. També hi és present algun fragment de Dressel 2-4. Aquestes àmfores produïdes al carrer Espartero no tindrien estampilla.","codi_element":"08033-136","ubicacio":"Carrer d'Espartero, s\/n","historia":"El maig de l'any 1973 es trobà l' escombrera d'un forn d'àmfores, desconeixent el motiu o les circumstàncies d'aquesta troballa. Llogari Sala en el setmanari Montbui núm. 1,474 (1973) escriu que les restes estaven essent catalogades pel Dr. Ricardo Pascual Guasch, i que un cop acabat, ell mateix les presentaria al Congrés Internacional de Roma que s'havia de dur a terme pel maig del mateix any de la troballa. Segons J. Hernández i A. Monleón, aquesta escombrera podria pertànyer a la part rustica de la mateixa vil·la que l'escombrera trobada la cruïlla del carrer Balmes amb el camí vell de Granollers.","coordenades":"41.6328500,2.1668100","utm_x":"430602","utm_y":"4609349","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42577-foto-08033-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42577-foto-08033-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42577-foto-08033-136-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42578","titol":"Carrer Bellit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-bellit","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona.","centuria":"II aC-V dC","notes_conservacio":"","descripcio":"Figureta de marbre que representa un cap femení localitzada en el pati d'una casa mentre es realitzaven unes obres. Sembla ser que tenia una alçada de 21,5 cm i una amplada de 14 cm. Es pot datar a la primera meitat del segle I dC. No es coneix l'aparició d'estructures associades, però sí la de ceràmica romana que hauria desaparegut.","codi_element":"08033-137","ubicacio":"Carrer d'en Bellit, núms. 6-8","historia":"Les notícies que es tenen procedeixen d'en C. Miró (1986)","coordenades":"41.6348500,2.1620600","utm_x":"430208","utm_y":"4609574","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42578-foto-08033-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42578-foto-08033-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42578-foto-08033-137-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42579","titol":"Torrent Salzer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-salzer","bibliografia":"GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. ZAMORA, F. (1973). Diario de los viajes hechos en Catalunya (1784). http:\/\/xsb-articles.blogspot.com Una claveguera amb història (consulta realitzada el 03\/12\/2008)","centuria":"II aC-V dC","notes_conservacio":"","descripcio":"Claveguera, encara en ús, que canalitzava les aigües residuals que baixaven pel torrent Salzer des de Sant Salvador, al nord-est de Caldes. Segons C. Miró, la part possiblement coberta en època romana seria la que va des de la Font del Lleó fins a l'actual carrer de Barcelona. Es tracta d'una coberta feta d'obra o d'opus caementicium. Actualment és la claveguera principal de la xarxa de clavegueram de Caldes i això fa que sigui molt difícil que es pugui observar bé el tipus de construcció utilitzat.","codi_element":"08033-138","ubicacio":"entre el carrer Torrent del Salze i carrer Jaume Balmes","historia":"L'any 1784, F. Zamora és el primer que parla d'aquesta claveguera, fent una descripció completa, ja que hi accedeix mentre observa treballar els cistellers que treballaven el vímet. L'any 1993 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es visità el lloc, però no es constataren restes arqueològiques en superfície.","coordenades":"41.6349100,2.1646300","utm_x":"430422","utm_y":"4609579","any":"-218\/476","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42579-foto-08033-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42579-foto-08033-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42579-foto-08033-138-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42580","titol":"Torre Marimon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-marimon","bibliografia":"DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.Terrassa. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A. (2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 37. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona.","centuria":"IIaC - VdC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes de materials arqueològics que haurien estat localitzats a les terres de conreu de la Torre Marimon que consistirien en les restes de paviments tègula i ceràmica d'època romana, sense cap més precisió.","codi_element":"08033-139","ubicacio":"Al Sud del terme municipal","historia":"L'any 1961 De Montes publicà la notícia de l'existència de materials romans trobats en les terres de conreu de la casa de la Torre Marimon, sense especificar més detalls. L'any 1969 J. Estrada parla de la localització d'una vil·la imperial a Torre Marimon, sense donar cap més informació. L'any 1986 C. Miró no localitzà cap resta que confirmi l'existència d'aquest jaciment. L'any 1989 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica es prospectà en superfície per la zona i tampoc aportà cap dada.","coordenades":"41.6128400,2.1698900","utm_x":"430837","utm_y":"4607124","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42580-foto-08033-139-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42580-foto-08033-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42580-foto-08033-139-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant el treball de camp realitzat el mes de novembre de l'any 2008 no s'ha trobat cap indici que permeti localitzar un possible jaciment. Tampoc s'han trobat restes ceràmiques.","codi_estil":"80|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42581","titol":"El Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-remei","bibliografia":"DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. SALA, Ll. (1972). La vil·la romana republicana del Remei. Setmanari Montbui, núm. 1382. 1 de gener de 1972. Caldes de Montbui. SANMARTÍ, J. (1986). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona.","centuria":"II- I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes d'una vil·la romana i un camp de sitges, ubicat entre l'ermita i la carretera. Es tractaria d'una vil·la que presentava restes monumentals, amb pintures murals vermelles, blanques i blaves. El material ceràmic que sembla ser fou dipositat al Museu de Caldes, hauria permès datar el jaciment en el període republicà, destacant ceràmica ibèric pintada, (kalathos, ceràmica de vernís negre, destacant un bol de producció etrusca - campaniana forma Lamboglia 9 \/ Morel 2111, datat en el segle II aC). També hauria aparegut producció campaniana del tipus A i B.","codi_element":"08033-140","ubicacio":"Al Nord del terme municipal","historia":"L'any 1956 J. Estrada i Ll. Sala realitzaren unes prospeccions consistents en la neteja del tall de la carretera de Moià. L'any 1961, segons De Montes i Ll. Sala haurien observat restes d'estructures i materials ceràmics, com així ho exposen en el VIII Congrés Nacional d'Arqueologia, el mateix any. Serà l'any 1956 quan J. Estrada i Ll. Sala efectuaren la neteja d'aquests talls, deixaren a la vista restes de parets. El material ceràmic, que va permetre datar el jaciment en el període republicà, es va guardar al Museu Thermàlia. L'existència d'aquest material va fer creure que s'havia localitzat un jaciment indígena d'època tardana. Però a partir dels estudis realitzats pel Dr. Sanmartí l'any 1986, es creu que aquest material datat al segle II aC pertany als nivells fundacionals de la vil·la romana. L'any 1990 es va realitzà una petita intervenció a causa de l'esllavissada del marge d'un dels murs de la vil·la. La intervenció es limità a la documentació i recollida del material caigut, que en aquest cas es composava de fragments de teules i d'àmfores que possiblement formaven part del parament del mur.","coordenades":"41.6413700,2.1622900","utm_x":"430234","utm_y":"4610298","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42581-foto-08033-140-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42581-foto-08033-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42581-foto-08033-140-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant el treball de camp, es detectà restes de ceràmica en el marge dret un cop passat el restaurant del Remei.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42582","titol":"Mas Pujades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-pujades","bibliografia":"DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui, pàg. 35. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. TEN, R.; GARCIA, J. i GRAUGÉS, A. (1982). Camí de Can Pujades, a Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Col·lecció Excavacions arqueològiques a Catalunya, núm. 1, pp. 78-79.","centuria":"II aC- VdC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes de ceràmiques trobades prop del pou de la casa i que sembla ser s'haurien conservat al Museu Thermàlia. De l'estudi d'aquestes restes, es podria extreure una cronologia que va des de la campaniana B, fins a la terra Sigil·lata Clara A. Podria indicar la presència d'un assentament de tipus rústic que presentaria una etapa fundacional en època republicana. Més tard en aquesta mateixa zona es localitzaren un forn de calç i dues sitges","codi_element":"08033-141","ubicacio":"A l'Est del terme municipal","historia":"Jaciment conegut per la cita que fa De Montes i Ll. Sala, l'any 1961, on parlen de troballes de ceràmica romana a prop del pou, on la terra va patir una forta remoció. L'any 1988, amb motiu de la construcció del polígon industrial de la Borda, es realitzà una prospecció on Anna Monleón va documentar un forn de calç datat entre el pas del IV al segle V dC i dues sitges amortitzades com a màxim a inici del segle III dC. A part d'això, no hi ha cap més altra notícia ni s'han pogut detectar restes d'estructures en la zona de prospecció.","coordenades":"41.6227200,2.1735100","utm_x":"431149","utm_y":"4608218","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42582-foto-08033-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42582-foto-08033-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42582-foto-08033-141-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant el treball de camp realitzat el mes de novembre de l'any 2008 no s'ha trobat cap indici que permeti localitzar un possible jaciment. Tampoc s'han trobat restes ceràmiques.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42583","titol":"Mas Corró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-corro","bibliografia":"DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui, pàg. 35. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona.","centuria":"IIaC- V dC","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment del qual sembla que Estrada i Sala van localitzar restes romanes que haurien estat datades en el segle I aC. Van deixar oberta la possibilitat de l'existència d'una vil·la per la localització de paviments i elements de cobert. Sembla ser que alguns dels materials recollits foren dipositats al Museu Thermàlia.","codi_element":"08033-142","ubicacio":"A l'Oest del terme municipal","historia":"L'any 1961, Ll. Sala parla de l'existència d'unes restes romanes de 'tegulae', ceràmica i paviments trobats durant una prospecció en les terres propietat del Mas Curró, tot i que no especifica la ubicació exacta d'aquestes troballes. L'any 1965, J. Estrada publica l'existència d'una vil·la romana imperial recollint la informació de Ll. Sala i A. De Montes de l'any 1961. Durant les prospeccions realitzades amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, l'any 1993, es trobaren restes ceràmiques, però no s'indica amb claretat en quin punt.","coordenades":"41.6309400,2.1523200","utm_x":"429393","utm_y":"4609148","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42583-foto-08033-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42583-foto-08033-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42583-foto-08033-142-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant el treball de camp realitzat el mes de novembre de l'any 2008 no s'ha trobat cap indici que permeti localitzar un possible jaciment. Les restes ceràmiques trobades en superfície es troben localitzades a la part del darrera de la casa, a mà esquerra, un cop passada l'era, pujant cap a l'ermita, en els camps llaurats on hi ha plantades oliveres.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42584","titol":"Mas Manolo - Mas Vicari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-manolo-mas-vicari","bibliografia":"BARRASETAS, E. i MONLEÓN, A. (1994).Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment Mas Manolo. Caldes de Montbui, 1994. Memòria d'excavació inèdita dipositada al servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. BARRASETAS, E. i MONLEÓN, A. (1995). Intervenció al jaciment romà del Mas Manolo. Caldes de Montbui, Vallès Oriental. Tribuna d'Arqueologia, 1993 – 1994. Barcelona. BARRASETAS, E. i MONLEÓN, A. (1995). Intervenció al jaciment romà del Mas Manolo. Caldes de Montbui, Vallès Oriental. Tribuna d'Arqueologia, 1993 – 1994. Barcelona. DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui, pàg. 34. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. SALA, L. (1972). Hallazgo arqueológico en la villa romana de Mas Manolo. Siglos I-II d.C. Setmanari de Montbui, núm. 1396. Caldes de Montbui.","centuria":"II- IV dC","notes_conservacio":"el forn que resta per sota d'un marge prop de la cuneta, per sota de la casa del Mas Manolo, està en molt mal estat de conservació, envoltat de bardisses","descripcio":"Vil·la romana documentada estratigràficament amb sis fases d'ocupació. L'excavació de la primera de les sis fases documentades es dugué a terme durant els anys 1992 i 1993. En aquesta es detectaren restes de tres forns excavats a l'argila natural. D'un només es conservava una petita part de la solera Els altres dos estaven gairebé sencers. Segurament aquests forns fossin utilitzats per a la cocció de vaixella de taula i cuina. El marc cronològic no es pot precisar amb exactitud però es podrien englobar dins el segle I dC. Degut a la gran quantitat de fragments d'àmfores de vi de tipologia Pascual 1 i Dressel 2-4, alguns d'ells amb defectes de cocció fa pensar en l'existència d'un forn de producció, però malauradament no s'ha pogut localitzar. La segona fase, es localitza cronològicament al final del segle I. Per les restes trobades es pensa que hi hauria hagut canvis en l'organització de l'espai, destinant-se bona part del que havia de ser el nucli central excavat en un extens magatzem de 'dolia', dels quals resten només els forats de les tenalles. Només en dos casos s'han documentat les restes 'in situ' de les gerres. Aquest magatzem demostra que hi hauria hagut una producció agrària important, així com el fet que s'elaborava i comercialitzava aquest producte i que tenia la capacitat de produir els 'dolia' necessaris per a l'emmagatzematge. Segurament va funcionar fins ben entrat el segle II. En la tercera fase excavada, es constatà un terraplenament i una nova localització de les tenalles, documentant-se unes 80 restes de 'dolia', que, sumades a la fase anterior, superen les 200 unitats. Segurament es realitzava algun tipus de comerç d'oli, vi o cereals. A l'altre costat de la carretera, es localitzà un forn de planta quadrada i doble nau. Les seves característiques fan pensar en una producció de volum considerable tant per les mesures com per la quantitat de peces. La cronologia inicial del forn marcada pel material amortitzat en la seva construcció, el situava en el segle II. Pel que fa a la quarta fase, aquesta ha quedat documentada per diversos murs dispersos amb zones pavimentades amb calç. El material trobat entre la calç dels paviments situaria aquesta fase entre el final del segle III i el segle IV. Pel que fa a la quinta fase, s'hauria datat a partir de tres dipòsits pavimentats amb 'opus signinum' que no pogueren acabar-se d'excavar en la seva totalitat i que haurien funcionat durant el segle IV. En la sisena fase d'ocupació, es constaten sis enterraments, de les quals quatre tombes presenten coberta de doble vessant, una de cista i una indeterminada Les sepultures no presentaven ni aixovar ni material residual. Les restes òssies estaven força deteriorades i en alguns casos es detectaren remocions d'enterraments anteriors. Segurament es tractés d'una explotació agrària destinada al comerç, sobretot durant els segles II i III dC, moment en què es documenten els magatzems de 'dolia'. La possible presència d'un forn d'àmfores de vi presentaria ja una producció important al segle I dC. Pel que fa a les fases posteriors, no sembla perdre el caràcter industrial. També s'han pogut documentar clarament forns de ceràmica de cuina i de taula així com de materials constructius (totxos, tova, etc). La gran quantitat de fragments d'àmfora, algunes d'elles amb defectes de cuita, fa pensar en l'existència d'un forn destinat a la cocció d'aquest material.","codi_element":"08033-143","ubicacio":"Cruïlla C59 i C-1413","historia":"Llogari Sala i De Montes (1961) i Estrada (1972) van prospectar la zona durant molts anys i van localitzar material arqueològic en superfície. L'any 1972, durant la construcció de la carretera C-59 de Caldes a Sant Feliu de Codines van poder-la documentar de forma més precisa. Segons Carme Miró, a través de notícies orals del Sr. Joan Garriga, del Patronat de Museus de Caldes, hauria existit un forn que produïa àmfores, però que malauradament fou destruït en la seva totalitat l'any 1974. Durant la realització de la Carta Arqueològica de l'any 1988, encara es podia veure algunes restes de material ceràmic en els marges de la carretera i en els terrenys propers. Durant les excavacions realitzades l'octubre de 1992 i l'any 1993, es varen poder documentar sis fases sobreposades demostrant una continuïtat d'ocupació en el jaciment. Els materials exhumats indiquen un període cronològic extens que es pot englobar entre el segle I i el segle VI. Del 29 de març a l'1 d'abril de l'any 2005, es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva en les immediacions del jaciment Mas Manolo, que consistia en la realització de tretze sondejos previs a la realització d'una rasa per a passar-hi una conducció d'aigua. El resultat d'aquesta intervenció fou la localització d'un tram de mur situat dins l'àrea d'expropiació de l'obra que va resultar ser de cronologia romana. Entre els dies 25 d'abril i 4 de maig de l'any 2005 es realitzà una nova intervenció arqueològica preventiva amb l'objectiu de sondejar el costat del mur per esbrinar l'estratigrafia associada i la possible localització de material arqueològic relacionat, així com un rebaix general en la zona per confirmar o descartar la presència d'altres restes arqueològiques. En aquesta nova intervenció es va posar al descobert la fonamentació d'una estructura desapareguda, possiblement un mur, formada per la superposició de blocs de pedra, morter de calç i fragments de tègula i dolia, amb una potència de 40 cm i una amplada de 75 cm. La llargada documentada és de 4,70m i pel tipus de material associat, es pensà en una fonamentació d'època romana. També es va poder constatar que el mur formava part d'una de les parets d'una estructura de conducció o canalització, de més de 10 metres de llarg, tallada en els seus dos extrems per moviments de terres recents.","coordenades":"41.6331700,2.1746500","utm_x":"431255","utm_y":"4609378","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42584-foto-08033-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42584-foto-08033-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42584-foto-08033-143-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42585","titol":"Turó Gros de Can Camp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-gros-de-can-camp","bibliografia":"DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 19-20. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MARCET BARBÉ, R. (1982). Dos nous jaciments neolítics a Caldes de Montbui. Revista Arrahona, núm. 13. Sabadell.","centuria":"IVaC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes de material trobat en superfície que indicaria la presència d'un jaciment en aquest turó situat concretament a l'est de Can Camp, i que hauria estat gairebé destruït degut una pedrera que es va obrir en el turó. No hi ha hagut mai una campanya d'excavació. Fa anys, al peu de la pedrera es va localitzar un tros de ceràmica cardial. El material recuperat ha estat a partir de prospeccions superficials fora d'un estrat arqueològic que permeti establir seqüències cronològiques fiables, tot i que es deixa entreveure que el punt final del jaciment se situaria entorn de l'inici de segle IIIaC.","codi_element":"08033-144","ubicacio":"Al nord-est del nucli de Caldes de Montbui.","historia":"Tota la documentació existent és el resultat de l'estudi del material recollit en superfície durant els anys 1960 ocupant una cronologia que aniria des del neolític antic fins a l'època ibèrica plena. Sembla ser que en el Museu Thermàlia s'haurien conservat diversos fragments de vasos de perfil en 'S', decorats amb cordons, incisions, ceràmica a torn, àmfores ibèriques i ceràmica de figures roges, entre elles dos 'skyphos' que es podrien datat aproximadament del segle IV aC (De Montes, 1961). L'any 1993, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, a la part superior del turó s'observava una rasa de dimensions importants que seccionava bona part del jaciment, sense que destaquessin restes d'estructures. En la prospecció es van poder trobar diversos fragments ceràmics de cronologia ibèrica a la vessant sud del turó. El Dr. Joan Sanmartí, catedràtic de la Universitat de Barcelona, va fer un estudi dels materials recuperats, la qual cosa va permetre recular la data de la primera ocupació fins al llindar entre la primera edat del ferro i l'ibèric antic.","coordenades":"41.6455000,2.1836500","utm_x":"432018","utm_y":"4610740","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42585-foto-08033-144-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42585-foto-08033-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42585-foto-08033-144-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Edats dels Metalls|Romà|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant el treball de camp realitzat el mes de novembre de l'any 2008 s'han trobat restes ceràmiques al vessant sud del turó, però degut a la presència de camions i màquines treballant en el sector, no es va insistir i s'abandonà el lloc.","codi_estil":"81|79|83|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42586","titol":"Carrer Balmes - Carrer Santa Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-balmes-carrer-santa-eulalia","bibliografia":"DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. Pàg.37Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. PASCUAL, R. (1977). Las ánforas de la Laietania. Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores. Actes du Colloque de Rome. 27, 29 mai 1974. Rome.","centuria":"I-II dC","notes_conservacio":"urbanitzat","descripcio":"Centre d'explotació ceramista, que es podria relacionar amb la vil·la de l'antic Institut Manolo Hugué, situat a la cruïlla amb el carrer de Santa Eulàlia. L'any 1957, es recolliren varis fragments dels quals cal destacar dues àmfores senceres que pertanyen, una al tipus Pascual 1 i l'altra al Dressel 2-4. Segons Pascual (1977), aquestes àmfores foren fabricades en aquest taller. Com a tret comú, totes presentaven la marca MCM. Estan datades entre el segle I - II dC.","codi_element":"08033-145","ubicacio":"Cruïlla entre el carrer de Balmes amb el carrer de Santa Eulàlia, o el camí vell de Granollers.","historia":"L'any 1957, en fer les rases de fonamentació d'un edifici en el carrer Balmes, va aparèixer gran quantitat de fragments d'àmfores. Les obres de l'edifici no s'aturaren, de manera que actualment només es conserva el material dipositat al Museu Thermàlia (Miró, 1986).","coordenades":"41.6340300,2.1658500","utm_x":"430523","utm_y":"4609480","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42586-foto-08033-145-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42586-foto-08033-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42586-foto-08033-145-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42587","titol":"Carrer de Buenos Aires , 14 - Carrer de Santa Eulàlia.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-buenos-aires-14-carrer-de-santa-eulalia","bibliografia":"DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui, pàg. 37. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona.","centuria":"I-V dC","notes_conservacio":"urbanitzat","descripcio":"Jaciment que consta de la troballa de quatre habitacions, dues d'elles formant part d'una casa romana ja que s'hi va documentar un mosaic. El material que va aparèixer associat a les habitacions no es té localitzat, tot i que se sap que haurien aparegut fragments de 'terra sigil·lata', estucs, ceràmica comuna i pivots d'àmfora amb la marca MCN. També se sap que un dels mosaics apareguts va quedar tallat per una conducció d'aigua realitzada posteriorment. Es tractava d'un mosaic de tessel·les bicolor, negre sobre blanc. Mesurava 4,10m per 1,50m i es va poder datar del segle II dC. Al Museu Thermàlia es conserva una part de l'altre mosaic localitzat. Aquest mosaic també és bicolor, negre sobre blanc, i presenta un meandre d'esvàstiques en el seu camp. També varen aparèixer dos murs i una estructura quadrada al centre del recinte. Els tres elements estaven construïts amb pedres lligades amb fang. Es varen poder identificar dos àmbits més a la banda nord i oest així com una claveguera suposadament romana.","codi_element":"08033-146","ubicacio":"Interssecció carrer de Buenos Aires, amb el carrer de Santa Eulàlia","historia":"L'any 1958, durant l'obertura d'unes rases per canalitzar l'aigua, la brigada municipal localitzà dues habitacions romanes amb mosaic. Llogari Sala hi realitzà una excavació d'urgència. L'any 1987 es du a terme una intervenció per part de Carme Miró. L'any 1990, es realitza una intervenció arqueològica per part de l'Anna Monleón i l'Oriol Saula.","coordenades":"41.6336000,2.1646600","utm_x":"430423","utm_y":"4609434","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42587-foto-08033-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42587-foto-08033-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42587-foto-08033-146-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42588","titol":"Antic Institut Manolo Hugué","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-institut-manolo-hugue","bibliografia":"GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"IIaC- VdC","notes_conservacio":"urbanitzat","descripcio":"Restes d'un pòrtic i basaments de grans dimensions aparegudes durant l'excavació d'un àmbit, on es van poder registrar cinc etapes cronològiques. Les etapes més monumentals són les registrades amb el número I i II on aparegueren les restes esmentades i que van fer pensar en l'existència d'un edifici important. De l'època republicana no es van poder documentar estructures. De l'època Alt Imperial, es robaren tres basaments d'un pòrtic aprofitat com a possible magatzem de dolies. També s'hauria detectat una etapa de mitjà del segle V i un nivell d'abandonament.","codi_element":"08033-147","ubicacio":"Carrer de Buenos Aires, núm. 14. Auditori Municipal","historia":"El jaciment fou objecte d'una intervenció d'urgència perquè estava afectat per la construcció d'un auditori a uns 3,9 m per sota de la superfície actual. Únicament foren excavades les parts on estava previst col·locar la graderia i l'escala de l'auditori. S'efectuà una cala de 26m x 11m","coordenades":"41.6336800,2.1644600","utm_x":"430407","utm_y":"4609443","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42588-foto-08033-147-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42588-foto-08033-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42588-foto-08033-147-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42589","titol":"Jaciment de la Torre Roja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-torre-roja","bibliografia":" BADIA i MORET, J. (1968). La Baronia de Montbui. Notes històriques. Impremta Galobart. Santa Eulàlia de Ronçana. BADIA i MORET, J. (1989). L'Ametlla del Vallès. Notícia històrica. Notícia geogràfica, La Garriga. BADIA i MORET, J. (1991). La Torre Roja. El Vallès Occidental, i el Vallès Oriental, vol. XVIII, pp. 317-319. Catalunya Romànica. Ed. Fundació Enciclopèdia Catalana. FORTÓ, Abel (2008). L'associació d'arqueòlegs FIDES presenta els resultats de les campanyes d'excavació de la Torre Roja. Revista Tot Caldes de Montbui, núm. 1056, del 25 de juliol al 8 d'agost, pàg. 11. Ed. Gràfiques Lloreda. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.<\/p> ","centuria":"X-XIV","notes_conservacio":"","descripcio":" Torre en ruïnes que consta d'una torre exterior de planta circular amb un diàmetre d'uns 10,5m i una alçada conservada 1,70m. Els murs tenen un gruix de 1,55m. La part de la torre orientada cap a la plana de Caldes va ser construïda a base de pedres disposades formant un opus spicatum. En canvi, pel que fa a la part de la torre orientada cap a la muntanya, aquesta va ser construïda amb carreus més grans, i mesurant alguns d'ells entre 25 cm d'alçada per 105 cm. d'amplada. A l'interior d'aquesta torre n'hi ha una segona torre, igualment de planta circular, amb un diàmetre interior de 3,60m., i un gruix de fins a 1,90m. Actualment mesura 1,40m. Les pedres del mur, de 15 cm. per 25 cm., estan unides amb morter de calç. Hi ha llocs on es poden observar restes de l'arrebossat de calç de la cara exterior de la construcció.<\/p> ","codi_element":"08033-148","ubicacio":"Carretera de Caldes a Sentmenat. Cim del turó de la Torre Roja, al costat del poblat ibèric.","historia":" El primitiu nom d'aquest puig fortificat era Castellar o Puig Castellar i correspondria, segons dades arqueològiques, a un antic establiment d' època ibèrica reutilitzat posteriorment en època romana i que s'hauria perllongat en època medieval, i tot i que no es disposen de documents escrits, una de les primeres referències de la Torre Roja, apareix de manera indirecta l'any 1529. Es desconeix l'origen del topònim de la 'Torre Roja', tot i que durant els segles XI i XII es té coneixement de l'existència a Caldes de Montbui de dos llinatges dits Penya Roja i Turre Rubea. Hi ha dues hipòtesis constructives pel que fa a l'origen de les dues torres: La primera d'elles és que en una primera torre d'època romana s'inclogué a l'interior una torre de l'Alta Edat Mitja. Josep Badia obre la possibilitat de que a la torre Alt - Medieval interior, durant l'Edat Mitja, s'hagués afegit, una torre exterior per tal de consolidar-la. Seguint amb aquesta hipòtesi, per construir la cara més desprotegida del relleu, els constructors haurien aprofitat carreus més antics del jaciment ibèric situat molt a prop de la torre. Això permetria comprendre que una gran part dels murs hagin estat construïts amb opus spicatum i que no tinguin una cara interna. I per què aquesta torre, datada cap al segle X hauria estat arrebossada per la part exterior, sinó per que en una etapa inicial es trobava a l'aire lliure. La Torre Roja, no ha estat mai excavada.<\/p> ","coordenades":"41.6330400,2.1435200","utm_x":"428662","utm_y":"4609389","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42589-foto-08033-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42589-foto-08033-148-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["41"]},{"id":"42590","titol":"Carrer del Pont","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-pont","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"I-XVdC","notes_conservacio":"","descripcio":"Mur fet amb galets de riu de dimensions mitjanes i petites juntament amb fragments de material constructiu lligat amb morter de calç, relacionades directament amb les termes. Aquest element aparegué molt arrasat i únicament es localitzà la fonamentació, en alguns punts de manera discontínua. El mur es trobava seccionat per una banda per una claveguera i per l'altra, pel mur perimetral de la façana de ponent del Balneari Rius. Per les característiques constructives,sembla que tingui un possible origen romà, que estaria directament relacionat amb les termes ja que en alguns dels punts, presenten el mateix parament. L'extrem del carrer delimita amb el carrer d'Escanyacans, on es localitzaren les restes del basament d'una arcada amb l'enllaç de ferro de la porta. Es van identificar els basaments a banda i banda del carrer i únicament un d'ells conservava l'enllaç de ferro on s'hauria ubicat la porta. Al costat on encara és visible l'arcada, s'observaven dos moments constructius clars. No va aparèixer cap estratigrafia ni cap material ceràmic associat.","codi_element":"08033-149","ubicacio":"Carrer del Pont, s\/n","historia":"El carrer del Pont, és conegut i documentat des del segle XIII (concretament l'any 1201), com a carrer Vulpsegura. El nom actual es deu al pont romà amb el qual enllaça el carrer. Es documenten també reformes durant el segle XIII a la muralla, i el carrer del Pont formarà part d'una de les noves vies d'accés a l'interior del perímetre emmurallat. Durant el seguiment de les obres de nova configuració de serveis i pavimentació del carrer, entre el 19 de novembre de 1991 i el 19 de gener de 1992, es documentà que a la major part d'aquest va aparèixer directament el substrat natural i, en canvi, als dos extrems del carrer, es localitzaren restes arqueològiques.","coordenades":"41.6356100,2.1607300","utm_x":"430098","utm_y":"4609660","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42590-foto-08033-149-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42590-foto-08033-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42590-foto-08033-149-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42591","titol":"Carrer Delger","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-delger","bibliografia":" GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C. (1992). Les termes romanes de Caldes de Montbui. Revista Arrahona, núm. 10. Sabadell. MIRÓ, C.; MONLEÓN, A. i REVILLA, E. (1993). El nucli romà de Caldes de Montbui. Estat de la qüestió. La ciutat en el món romà. XIV congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica. Tarragona.<\/p> ","centuria":"IIaC-VdC","notes_conservacio":"pavimentat","descripcio":" Dipòsit o piscina de dimensions reduïdes mesurant 2 metres per 2,20m, i 40 centímetres d'alçada. La cota superior conservada de les parets de tanca de l'estructura apareixia 40 centímetres per sota del nivell de paviment de llambordes. L'estructura va aparèixer aïllada, sense altres restes associades que permetessin establir una datació. La piscina, estava feta 'd'opus signinum', conservant tres dels seus cantons sencers. El paviment estava fet amb una barreja de morter de calç i fragments petits de material ceràmic barrejat amb còdols. Part de l'arrebossat de les parets presentava dues fileres construïdes amb “opus incertum'. No tenia cap graó d'accés tot i que semblava que hi havia una suposada entrada de líquids que hauria quedat malmesa per la construcció d'una claveguera moderna.<\/p> ","codi_element":"08033-150","ubicacio":"Carrer del Doctor Joaquim Delger","historia":" A finals de l'any 1993 i part de l'any 1994 es realitzà un seguiment arqueològic degut a la construcció d'una nova xarxa de clavegueram i pavimentació dels carrers de Barcelona i del Dr. Joaquim Delger, on davant del Museu Delger, va aparèixer un dipòsit. Aquestes obres continuaren en direcció al carrer Barcelona, en el qual no es localitzaren ni estructures ni material arqueològic. Per altra banda, a l'entrada del Balneari de les Termes Victòria, es localitzà la fonamentació de dos soterranis de les antigues alineacions de cases. En una de les parets de fonamentació aparegué un fragment de paviment 'd'opus signinum' aprofitat en la construcció. A continuació aparegué la volta del Torrent Salzer, construïda amb pedra i unides entre elles amb morter de calç.<\/p> ","coordenades":"41.6338820,2.1620799","utm_x":"430209","utm_y":"4609467","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42591-foto-08033-150-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42591-foto-08033-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42591-foto-08033-150-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-07-07 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42592","titol":"Plaça de l'Església i carrers dels voltants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-lesglesia-i-carrers-dels-voltants","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ i ALAIX, C. (1992). La arquitectura termal medicinal de época romana en Catalunya: las termas de Caldes de Montbui como ejemplo. Espacio, Tiempo y Forma. Serie II. Historia Antigua, 5. Pàg. 255-275. MIRÓ, C.; MONLEÓN, A. i REVILLA, E. (1993). El nucli romà de Caldes de Montbui. Estat de la qüestió. La ciutat en el món romà. XIV congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica. Tarragona.","centuria":"IIaC-XIdC","notes_conservacio":"","descripcio":"Tombes en fossa simple i en cista així com estructures aïllades d'època romana i medieval i una cisterna, localitzades al davant de l'Església de Santa Maria. Les tombes podrien correspondre a la necròpolis pertanyent a l'antiga església parroquial, avui desapareguda. Es localitzaren 19 enterraments datats del segle X i XI dC sense aixovar. Les tombes eren d'un sol individu, orientades cap a llevant i es trobaven col·locades horitzontalment en posició de decúbit supí. Per a tots ells, el cap es trobava en posició zenital. Es pogueren detectar tres tipus de tombes: de coberta a doble vessant, de fossa simple i de pedra. L'estructura sepulcral més ben conservada correspon a una tomba amb la coberta a doble vessant realitzada amb pedra de marès roig. Tot i que les restes òssies estaven molt malmeses, sembla ser que hauria estat un nen. De la terra garbellada van aparèixer un parell de fragments de ceràmica comuna oxidada, de característiques romanes. En general, bona part de les tombes es van trobar sense cap estructura associada, la qual cosa fa pensar en sepultures de fossa simple. Cal destacar una sepultura orientada est-oest, corresponent a un adolescent. Pel que fa a les estructures aïllades d'època romana, sembla que no haurien tingut cap relació entre elles, encara que els materials corresponents als estrats on es troben localitzades tinguin la mateixa cronologia. De la poca superfície excavada,només es pot dir que les estructures documentades semblen tenir, per la seva forma i el material que els envolta, un ús industrial. Es tractava d'un petit forn de planta circular retallat al terra amb un graonet adossat a les parets i una rampa, amb restes d'escòria de metall, material constructiu, cendres i carbons. També es va poder localitzar una cisterna excavada al subsòl; aquesta presentava uns murs a base de fileres de pedra i maó lligats amb morter de calç i arrebossat amb 'opus signinum'. Aquestes troballes van confirmar l'existència de restes d'època republicana fora de la muralla amb una seqüència estratigràfica que aniria des del segle I aC fins als nostres dies. Finalment, de les prospeccions realitzades a l'extrem de la plaça van aparèixer diversos murs, alguns dels quals es van poder atribuir al dipòsit romà localitzat l'any 1992 al carrer d'Asensi Vega, prop de la plaça de l'Església. Es tractava de murs realitzats amb 'opus caementicium' i amb pedra de mides petites. La part interna presentava un revestiment 'd'opus signinum”.","codi_element":"08033-151","ubicacio":"Plaça de l'Església i carrers de Barcelona, d'Asensi Vega, de Sant Pere, de Font i Boet i del Forn.","historia":"Durant els mesos de maig i juny de l'any 1992, es realitzà un seguiment arqueològic com a conseqüència de la nova instal·lació de la xarxa elèctrica, telefònica i de clavegueram dels carrers Font i Boet, Plaça de l'Església, carrer del Forn i carrer de Sant Pere. Localitzant un seguit de tombes d'època medieval, unes estructures d'època romana i un dipòsit o cisterna que confirmarien l'existència de restes d'època republicana fora de la muralla i una seqüència estratigràfica que aniria des del segle I aC fins als nostres dies. Els mesos de febrer i març de l'any 1995 es realitzà un seguiment a l'extrem del carrer d'Asensi Vega, situat entre la Plaça de l'Àngel i la Plaça de l'Església, i just abans de la confluència amb la plaça es van localitzar les restes d'un 'dolium' que contenia una terra grisa molt plàstica i detrítica. Entre el farciment només es pogué localitzar un fragment 'd'opus signinum'. En excavar l'espai comprès entre el carrer d'Asensi Vega i Plaça de l'Església es localitzaren vàries sepultures. I en excavar la zona de confluència dels carrers de Barcelona, de Sant Pere i del Forn, van aparèixer un seguit de murs d'època romana. El mes de maig de 1995 durant el seguiment arqueològic d'unes obres de subministrament elèctric soterrat a la Plaça de l'Església es trobaren més restes del mur que sembla ser formaven part del dipòsit detectat l'any 1992 al carrer d'Asensi Vega.","coordenades":"41.6324500,2.1628700","utm_x":"430273","utm_y":"4609307","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42592-foto-08033-151-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42592-foto-08033-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42592-foto-08033-151-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Medieval|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|85|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42593","titol":"Polígon Industrial La Borda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poligon-industrial-la-borda","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia.","centuria":"IIdC-VdC","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment que consta de restes d'estructures, tres sitges i un forn ceràmic, localitzades en sis cales. En la primera cala va aparèixer un mur fet amb pedra i trossos de ceràmica; també va aparèixer un forn amb un paviment 'd'opus signinum'. L'estructura conservava 1,45 metres d'alçada màxima per 3,15 metres de diàmetre. La part conservada és la que es trobaria revestint els estrats estèrils. El forn conservava perfectament la boca, construïda amb tovots que per la seva part interior es trobaven fortament vitrificats. La boca en forma de volta, tenia davant mateix un paviment 'd'opus signinum', en molt mal estat. Els estrats localitzats a l'interior del forn estaven formats bàsicament per fragments de tovot caiguts de la paret, així com per restes de calç, materials constructius, ceràmica comuna romana reduïda i oxidada a torn lent, ceràmica comuna romana feta a torn, ceràmiques de cuina africana sigil·lata i ceràmiques grises estampillades entre altres. Els estrats exteriors del forn tenien fragments de tovot encara que amb menys quantitat, i materials constructius, ceràmica comuna romana, ceràmica africana sigil·lata i una grisa estampillada localitzada en l'estrat que cobria el paviment. Pel que fa a la segona cala, s'hi trobà un retall circular fet a l'argila que en el moment en què es deixà d'utilitzar com a sitja fou omplerta amb diferents sediments de terra on només es localitzà material al fons, tractant-se de gran quantitat de tègula, algun fragment d'ímbrex, fragments informes d'àmfora, un pivot i fragments de ceràmica feta amb torn lent, sense que això permetés establir una cronologia fiable. En referència a la tercera, s'hi excavà una filera de pedres que correspondria a la fonamentació del mur que aparegué directament per sota de l'estrat superficial i sobre la terra estèril. En un extrem de la cala va aparèixer una llàntia de disc, datada del segle III dC i un plat de terra sigil·lata, acompanyades de ceràmiques de cuina africana sigil·lata, ceràmica comuna feta a torn, fragments d'àmfora, i diversos materials constructius. La quarta cala fou realitzada en el lloc on havia aparegut una taca de cendres. El seu interior estava formada per estrats, la major part d'ells cendrosos que donaren material restaurable, destacant una tapadora de cuina africana i un gobelet de parets fines. També es trobaren restes de 'dolium', sigil·lates hispàniques, ceràmica comuna romana, ceràmica de cuina africana, etc. Pel que fa a la cinquena cala, es realitzà justament on es localitzà prèviament una estratigrafia que semblava correspondre al rebliment d'una sitja, comprovant-se després que es tractava de diversos farciments de cronologia recent. En l'última cala, es localitzaren diversos estrats sense relació directa amb cap estructura datats amb una cronologia de la segona meitat del segle IV dC., o inicis del V dC. A més del material ceràmic també va aparèixer un braçalet de bronze i nombrosos claus de ferro així com diversos fragments de vidre, la major part d'ells informes. Cal destacar també la presència de restes de fauna, formada bàsicament per òvids i cabres, porc i algun fragment de bou.","codi_element":"08033-152","ubicacio":"Polígon Industrial","historia":"Les primeres notícies que es tenen d'aquest jaciment provenen de Llogari Sala, que juntament amb el Sr. Josep Estrada, van realitzar prospeccions per aquella zona, tot i que avui en dia es desconeix el lloc exacte on les efectuaren. Anys després, en realitzar les obres de terraplenat per a la construcció d'un nou polígon industrial a les afores del nucli urbà de Caldes, es posà al descobert un jaciment, on es dugué a terme una excavació d'urgència. Carme Miró en realitzar una prospecció superficial, ja havia constatat prèviament restes superficials d'època romana, entre els quals destacava la presència de nombrosos rebutjos ceràmics, la qual cosa va fer pensar en l'existència d'algun forn. Durant el mes de desembre de l'any 1989, durant una prospecció es van localitzar tres sitges, una alineació de pedres i una estructura relacionada amb la combustió. Durant els mesos de gener, febrer i març de l'any 1990, es realitzà una excavació d'urgència de les restes localitzades l'any anterior, realitzant vàries cales establint una cronologia des de finals de segle II dC, fins a finals del segle IV, inicis de segle V dC.","coordenades":"41.6323100,2.1796800","utm_x":"431673","utm_y":"4609278","any":"100\/476","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42593-foto-08033-152-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42593-foto-08033-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42593-foto-08033-152-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant el treball de camp no s'ha pogut ubicar el lloc exacte on fou localitzat el forn ceràmic. Tot i que encara hi ha parcel·les sense edificar, la zona està urbanitzada en carrers i amb moltes naus industrials construides.","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42594","titol":"Carrer Raval del Remei, núm. 29","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-raval-del-remei-num-29","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"destruït per la construcció d'habitatges","descripcio":"Murs de fonamentació, que formarien part d'un edifici de planta rectangular, d'uns 9,50 metres de longitud ( les restes continuaven en direcció sud, cap al solar del número 27 del mateix carrer) i una amplada de 4,50 metres, la qual cosa suposa una superfície de 42, 75 metres quadrats aproximadament. Els murs tenien 0,50 centímetres d'amplada. L'edifici disposava d'un soterrani, com ho demostren tant les restes d'estucs documentats a la part interna d'un mur, com els paviments trobats per sota de la cota zero del terreny. En aquest soterrani es localitzaren unes estructures segurament relacionades amb la conducció o canalització d'aigua. Pel material proporcionat per les unitats estratigràfiques (material ceràmic tipus blava catalana ditada, del segle XVIII), el soterrani i les estructures esmentades haurien estat amortitzades cap al segle XVII . La resta de fonamentacions localitzades a la zona central i sud del solar, formarien un passadís pavimentat amb còdols que conduiria a alguna dependència annexa de la casa situada més al sud en direcció al terreny ocupat per la casa del número 27 del mateix carrer. Així doncs les unitats estratigràfiques senyalen que aquest edifici hauria funcionat al menys fins el segle XIX; posteriorment hauria estat enderrocat i terraplenat per ser utilitzat com a terres de conreu.","codi_element":"08033-153","ubicacio":"Carrer Raval del Remei, núm. 29","historia":"Durant els mesos de juliol i agost de l'any 2002 es portà a terme un seguiment arqueològic en el solar ja que s'havia previst la construcció de dos habitatges, localitzant-se diversos murs de fonamentació. El mes d'octubre del mateix any es portà a terme una excavació d'urgència. Un cop finalitzada es deduí que els murs localitzats podrien correspondre, amb tota probabilitat, a les estructures d'una casa construïda durant els segles XVI - XVIII, quan s'urbanitzà l'antic Camí de Vic (actualment carrer Raval del Remei).","coordenades":"41.6368300,2.1617100","utm_x":"430181","utm_y":"4609795","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42594-foto-08033-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42594-foto-08033-153-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42595","titol":"Carrer d'Agulló i Corredossos de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-dagullo-i-corredossos-de-baix","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia.","centuria":"IIaC-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Fragments ceràmics d'època romana (un plat de campaniana A de la forma Lamboglia 5\/7, i restes d'àmfora tarraconense, del tipus Dressel 2\/4) trobats en el tram del carrer d'Agulló, sense cap tipus d'estructura associada. En el carrer dels Corredossos de Baix van aparèixer tres petits dipòsits semblants a un decantador; en el que es trobava situat a nivell més baix, s'hi va trobar una mena de motor o bomba d'aigua, sense que això facilités comprendre de què es tractava.","codi_element":"08033-154","ubicacio":"Carrer d'Agulló i Corredossos de Baix, s\/n","historia":"Durant el mes de maig de l'any 2002 es realitzà una intervenció arqueològica motivada per les obres de pavimentació i reforma de serveis dels carrers d'Agulló i Corredossos de Baix, concretament en el tram que limita amb la Plaça Onze de Setembre.","coordenades":"41.6340300,2.1632700","utm_x":"430308","utm_y":"4609482","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42595-foto-08033-154-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42595-foto-08033-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42595-foto-08033-154-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Contemporani|Romà|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"80|98|83|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42596","titol":"Carrer Joan Samsó - Plaça de la Font del Lleó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-joan-samso-placa-de-la-font-del-lleo","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Llobet Vall-llosera, Anton (1853). Planol de la Plaça de la Font del Lleó i els seus voltants.","centuria":"XII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment que consta de tres cubelles d'oli circulars i angle d'una bassa de planta indeterminada de construcció unitària. Els dos cups estaven arrenglerats linealment formant un cos d'1,80 metres de gruix i el tercer estava disposat formant angle recte respecte els anteriors. Aquesta distribució en forma de 'L' permetia que la seva cara interna funcionés com a límit d'un dipòsit o bassa. Els cups mesuraven 1m de diàmetre amb una alçada màxima conservada de 60cm de profunditat. Tenien un revestiment de rajoles de 15x30cm posades verticalment i presentaven un sòl pavimentat amb un enrajolat de cairons de 15x30cm. En un dels cups es localitzà un forat circular que tenia la funció de desguàs, connectant-lo amb la bassa. Al cantó est de la rasa es localitzaren les restes de canalitzacions d'aigua termal, que estigueren en ús fins aquell moment, així com la claveguera i la trinxera que seccionava dos dels cups documentats.","codi_element":"08033-155","ubicacio":"Carrer de Joan Samsó - Plaça de la Font del Lleó s\/n","historia":"L'any 1992 es realitzà el seguiment de les obres d'una rasa efectuada al carrer de Joan Samsó, tocant a la Plaça de la Font del Lleó. Durant els treballs es posaren al descobert tres cubelles d'oli circulars i l'angle d'una bassa de planta indeterminada. El projecte de terraplenament de les basses d'oli es té documentat des de l'any 1849. En un plànol de la Plaça de la Font del Lleó i els seus voltants, fet per Anton Llobet Vall-Llosera l'any 1853, es pot veure la situació exacta. Ramon Berenguer III va fer construir la primera bassa d'oli i va cedir la seva explotació a l'església de Caldes. La donació d'aquesta, ve confirmada per Berenguer IV l'any 1158. L'any 2006 es va fer una altra rasa, localitzant les restes d'una part de les cubelles que estaven situades a la Plaça de la Font del Lleó. sense que es pogués documentar material arqueològic.","coordenades":"41.6344100,2.1620600","utm_x":"430208","utm_y":"4609526","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42596-foto-08033-155-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42596-foto-08033-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42596-foto-08033-155-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Antigament conegut amb el nom de 'Les Cubelles' 'Plaça de Les Cubelles' o 'Les Basses', per la funció que aquestes havien tingut.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42597","titol":"Carrer d' Escanyacans, 6-8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-d-escanyacans-6-8","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. LLOBET VALL-LLOSERA Anton. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy. MOREU REY, E. (1964). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de noms de persona. Ed. Teide. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Tram de muralla així com una torre de planta quadrada, que formen part del pany de muralla per a la defensa de la vila de Caldes durant la tercera guerra carlina (1872-1876) localitzades en el núm. del carrer d'Escanyacans. També, durant el seguiment de l'enderroc de la finca ubicada al núm. 8 del mateix carrer, es localitzà un mur de contenció presumiblement del segle XVI, que podria falcar la muralla protegint-la de l'erosió, juntament amb un tram de muralla que ha permès reconstruir-la en alçat, uns quatre metres. La resta d'estructures localitzades pertanyen a finals del segle XIX i inicis del XX, coincidint amb la construcció de la casa. Es tractaria dels fonaments, dos dipòsits, dues basses de recaptació d'aigua, murs de contenció i de separació dels estables, un pou i part d'un forn. En la teulada de la mateixa casa, entre una biga de fusta i la paret, es va trobar una petaca amb set monedes de la IIª República Espanyola, datades de l'any 1937 (cinc monedes de 50 cèntims i dues monedes d'una pesseta).","codi_element":"08033-156","ubicacio":"Carrer d'Escanyacans, núms. 6-8","historia":"La muralla medieval de la vila de Caldes de Montbui es té localitzada entre el carrer d'Escanyacans i el carrer Major. Aquesta es troba inclosa dins del perímetre de protecció marcat en el POUM de l'Ajuntament. A partir dels estudis realitzats per Enric Moreu-Rey l'any 1964, la muralla es situa cronològicament en l'any 1102, tot i que aquesta data no acaba de quedar clarament contrastada amb les aportacions fetes per Anton Llobet de Vall-Llosera en la traducció de l'original 'Liber Antiquitatum'. El carrer d'Escanyacans és un petit carreró que unia els portals del carrer del Pont i del carrer de Vic (actualment delimitat pel carrer de Vic, per la Plaça del Marquès de Montbui i pel carrer del Pont). A l'alçada del núm. 8, el carrer fa un revolt en angle recte que fa pensar en que el traçat d'aquest carrer podria correspondre amb el d'època medieval. Una possible hipòtesi sobre l'origen del topònim del carrer d'Escanyacans (Moreu-Rey ,1964) podria trobar-se en el mot 'cans', documentat a l'Alta Edat Mitjana com a sinònim d'enemic. L'any 2005, es realitzà un seguiment arqueològic en motiu d'unes obres al núm. 2 del carrer d'Escanyacans, localitzant part de la muralla medieval. També, al número 6 del mateix carrer es localitzà part del pany de muralla i una torre de planta quadrada.","coordenades":"41.6361000,2.1607300","utm_x":"430099","utm_y":"4609714","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42597-foto-08033-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42597-foto-08033-156-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"La finca del núm. 8 de dit carrer és coneguda també amb el nom de Can Tripaire.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42598","titol":"Carrer de Vic, 21-23","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-vic-21-23","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment que consta de dues sitges emplenades al segle XVI, que correspondrien a la fase més antiga documentada d'aquesta parcel·la. Segurament van ser utilitzades per emmagatzemar gra. A l'extrem sud - est de la parcel·la es documentà un mur que es podria datar entre els segles XVI i XVII, on es trobà un fragment ceràmic de plat de producció blau gòtic. Durant el seguiment es va poder observar una tercera fase d'ocupació caracteritzada per la reestructuració de l'espai entre els segles XVIII i XIX. També es constatà una última fase que presentava un nivell d'enderroc modern del segle XX","codi_element":"08033-157","ubicacio":"Carrer de Vic, núms. 21-23","historia":"L'any 1865, el carrer fou afectat pel 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy'. L'any 2002 i 2003, amb motiu de les obres de reforma d'un habitatge i la construcció d'una piscina en el solar del número 21 i 23 del carrer de Vic, es realitzaren els seguiments arqueològics, que van permetre documentar quatre fases ocupacionals des d'època medieval fins a l'enderroc, al segle XX.","coordenades":"41.6355100,2.1615600","utm_x":"430167","utm_y":"4609648","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42598-foto-08033-157-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42598-foto-08033-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42598-foto-08033-157-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85|98|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42599","titol":"Carrer Vic, 27-29","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-vic-27-29","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Estructura formada per una gran pedra massissa que quedava sostinguda sobre dos murs paral·lels amb un dipòsit adossat i un pou. Aquesta estructura hauria pogut servir per a la decantació. Fou localitzada al nord-est de la casa amb núm. 29 del carrer, en una àrea en què no hi havia terraplenament ni tampoc indicis d'haver tingut paviment. No es va conservar cap rasa de fonamentació. Pel que fa al pou que es trobava en el pati, aquest quedà en desús quan es construí la nova casa.","codi_element":"08033-158","ubicacio":"Carrer de Vic, núms. 27-29","historia":"L'any 2004 es va dur a terme una intervenció arqueològica amb motiu del projecte de construcció d'un nou edifici amb ascensor.","coordenades":"41.6355500,2.1615400","utm_x":"430166","utm_y":"4609653","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42599-foto-08033-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42599-foto-08033-158-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42600","titol":"Carrer Escanyacans, núm.3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-escanyacans-num3","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Nivell d'enderroc datat de finals del segle XVIII o posterior a part dels murs de fonamentació de la casa, a base de pedres lligades amb fang o morter de calç. No es va trobar ceràmica associada.","codi_element":"08033-159","ubicacio":"Carrer d'Escanyacans, núm.3","historia":"L'any 2004, aprofitant que s'havia de fer una adequació de les sortides de les aigües i serveis, és va fer un seguiment arqueològic del lloc, obrint un seguit de rases per veure la fonamentació de les façanes existents. L'arquitectura que conforma aquest carrer actualment és del segle XVIII i XIX, amb moltes modificacions del segle XX. Però pel que fa al seu origen, segurament aquest sigui medieval, si bé és possible que formés part de l'estructura urbana romana.","coordenades":"41.6360200,2.1613900","utm_x":"430154","utm_y":"4609705","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42600-foto-08033-159-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42600-foto-08033-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42600-foto-08033-159-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42601","titol":"Carrer del Pont, 30 \/ Carrer Escanyacans, 12 (Muralla Carlina)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-pont-30-carrer-escanyacans-12-muralla-carlina","bibliografia":" GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Contrafort del mur de façana del carrer Major datat entre els anys 1874 i 1875 que correspon a un pany de muralla fortificada de la vila davant els atacs carlistes de la tercera guerra carlina. Pel que fa al paviment trobat, aquest estava realitzat amb calç i estaria relacionat amb les activitats agrícoles d'aquest solar, datant-se a inicis del segle XX.<\/p> ","codi_element":"08033-160","ubicacio":"Carrer d'Escanyacans, núm. 12","historia":" Amb motiu del projecte de parcel·lació del solar situat al carrer del Pont, núm. 30 i el carrer d'Escanyacans, núm. 12, es va realitzar un seguiment arqueològic preventiu per intentar localitzar i documentar possibles restes arqueològiques que es poguessin veure afectades per l'actuació urbanística, ja que fins aquell moment només s'havia documentat part del traçat de la muralla als números 2, 6 i 8 del mateix carrer, tot i que durant la intervenció realitzada l'any 2005 al solar números 6 i 8 es va poder observar que la muralla medieval es trobava a una cota superior i que, per aquest motiu, era poc probable la possibilitat de trobar un tram de muralla en el núm. 12 donada la cota més baixa.<\/p> ","coordenades":"41.6358600,2.1606500","utm_x":"430092","utm_y":"4609688","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42601-foto-08033-160-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42601-foto-08033-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42601-foto-08033-160-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-13 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["41"]},{"id":"42602","titol":"Carrer Escoles Pies, núm. 38","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-escoles-pies-num-38","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"IaC-Vdc","notes_conservacio":"no es conserva res ja que després de la intervenció s'hi va construir un edifici d'habitatges.","descripcio":"Materials ceràmics esporàdics residuals i sense cap context arqueològic clar.","codi_element":"08033-161","ubicacio":"Carrer de les Escoles Pies, núm. 38","historia":"El mes de setembre de l'any 2006 es va portar a terme una intervenció arqueològica preventiva a la parcel·la núm. 38 del carrer de les Escoles Pies, degut a la construcció d'un edifici, però els materials apareguts no es van poder associar a una estratigrafia clara.","coordenades":"41.6330000,2.1658200","utm_x":"430519","utm_y":"4609366","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42602-foto-08033-161-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42602-foto-08033-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42602-foto-08033-161-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42603","titol":"Carrers Madella i Corredossos de Baix (Muralla Medieval)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrers-madella-i-corredossos-de-baix-muralla-medieval","bibliografia":" GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.<\/p> ","centuria":"IIdC- XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Conjunt format per un mur de pedres (seccionat per una claveguera moderna) lligades amb morter de terra de tonalitat taronja i un paviment associat localitzat davant del número 11 del carrer de Madella. Aquest mur es troba seccionat per una claveguera moderna. No es va trobar material associat.<\/p> ","codi_element":"08033-162","ubicacio":"Carrer de Madella, núm. 11","historia":" L'any 2003, es va portar a terme una intervenció arqueològica preventiva ja que s'havien de pavimentar el carrers. Es van obrir vàries rases documentant un seguit d'estructures.<\/p> ","coordenades":"41.6334900,2.1633100","utm_x":"430311","utm_y":"4609422","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42603-foto-08033-162-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42603-foto-08033-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42603-foto-08033-162-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Medieval|Modern|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-13 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|85|94|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["41"]},{"id":"42604","titol":"Carrer Corredossos de Baix, 26 (Muralla Medieval) - Carrer Major, 33-35","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-corredossos-de-baix-26-muralla-medieval-carrer-major-33-35","bibliografia":" GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Mur de fonamentació de la muralla medieval localitzat a la part baixa del número 33 del carrer Major, format per blocs regulars i irregulars units amb morter de calç de tonalitat blanquinosa de 2,30m en direcció a l'interior de la casa. El seu estat és dolent.<\/p> ","codi_element":"08033-163","ubicacio":"Carrer Corredossos de Baix, núm. 26 i Carrer Major, núms. 33-35","historia":" Durant els mesos de març i abril de l'any 2005 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva en el carrer dels Corredossos de Baix número 26 ja que s'havia d'obrir una rasa per passar-hi una línia nova de gas, de 28 metres de llargada per 60 centímetres d'amplada i una profunditat de 60 centímetres. Només es va poder detectar part d'un mur entre els números 33 i 35 del carrer Major.<\/p> ","coordenades":"41.6335000,2.1634300","utm_x":"430321","utm_y":"4609423","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42604-foto-08033-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42604-foto-08033-163-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-13 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["41"]},{"id":"42605","titol":"Antic Balneari Solà - Hotel Vila de Caldes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-balneari-sola-hotel-vila-de-caldes","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"IIaC-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Ceràmica vidriada de cronologia recent així com un fragment de ceràmica de blau català, un tros de tègula i un pivot d'àmfora romana sense poder-los associar a cap estructura. Només es localitzaren estructures associades a la galeria de banys de l'antic edifici.","codi_element":"08033-164","ubicacio":"Plaça de l'Àngel, núm. 5","historia":"A finals dels anys 1980 i inicis del 1990, es va dur a terme el projecte de construcció d'un nou establiment balneari que substituiria l'antic Balneari Solà. Abans però, es realitzà un seguiment arqueològic. Aquest fou inaugurat el 6 de juliol de l'any 1993 per Lluís Alegre i Selga, Conseller de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya.","coordenades":"41.6327000,2.1633100","utm_x":"430310","utm_y":"4609335","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42605-foto-08033-164-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42605-foto-08033-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42605-foto-08033-164-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Modern|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|94|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42606","titol":"Carrer Escanyacans, 2 \/ Vic, 41 (Muralla Medieval)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-escanyacans-2-vic-41-muralla-medieval","bibliografia":" GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.<\/p> ","centuria":"XI-XIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Tram de muralla de 7m de llargada per 5m d'alçada on s'observen dues parts diferenciades: una d'elles bastida amb pedres rierenques de mida mitjana i la resta construïda amb tàpia.<\/p> ","codi_element":"08033-165","ubicacio":"Carrer d'Escanyacans, núm. 2","historia":" L'any 2005 es va dur a terme una intervenció arqueològica degut a unes obres que s'havien de dur a terme en els solars ubicats al número 2 del carrer d'Escanyacans i al núm. 41 del carrer de Vic, ja que l'edifici es troba situat en el traçat de la muralla medieval, en una parcel·la ocupada per dues edificacions diferenciades, amb entrades independents que aprofitaven la muralla per edificar a banda i banda d'aquesta.<\/p> ","coordenades":"41.6360800,2.1614500","utm_x":"430159","utm_y":"4609711","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42606-foto-08033-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42606-foto-08033-165-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-13 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["41"]},{"id":"42607","titol":"Carrer Jaume I, núm. 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-jaume-i-num-10","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"IaC- XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Estrat de terra de color marró fosc amb presència de material ceràmic d'època moderna, concretament ceràmica blava del segle XVII. Per sota es va delimitar un nivell format per terra argilosa de color marró molt fosc, que s'estenia per tot el solar. En aquest estrat es van localitzar restes ceràmiques d'època romana, com ara pivots d'àmfora tarraconense i algun fragment de ceràmica de parets fines, materials tots ells datats entre el segle I aC i finals del segle I dC. Paral·lelament a l'excavació es van realitzar tres cates. El primer sondeig es va fer al nord-est de la parcel·la. El segon, es va fer a l'extrem nord-oest de la parcel·la i el tercer a l'extrem sud-oest, prop del carrer Jaume I, sense cap resultat.","codi_element":"08033-166","ubicacio":"Carrer de Jaume I, núm. 10","historia":"Durant l la realització del Mapa de Patrimoni de Caldes, el mes de novembre s'observà que la parcel·la encara es troba sense construir i que a la superfície hi ha presència de restes d'àmfora i algun altre material ceràmic. En el pedrís del mur de separació de finques, al jardí o pati posterior de la casa núm. 12 que dona a la zona d'ametllers s'han pogut observar varis pivots d'àmfores romanes.","coordenades":"41.6331300,2.1722400","utm_x":"431054","utm_y":"4609375","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42607-foto-08033-166-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42607-foto-08033-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42607-foto-08033-166-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42608","titol":"Carrer Major, 13-15","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-13-15","bibliografia":" GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" Jaciment que consta de les restes de dues estructures de mur, sense cap estratigrafia, i sense restes materials que permetin la seva datació. La primera estructura és la fonamentació d'un mur de grans dimensions d'1m de gruix per 4,30m de longitud. Aquesta estructura es trobà en el sector per on hauria de transcórrer la muralla medieval. No sembla però que el mur trobat en formés part, tot i que podria tractar-se d'una estructura relacionada amb el cinturó defensiu, més que no pas d'una construcció de caràcter domèstic. La segona estructura, força malmesa, estava formada per la cantonada de la fonamentació d'un mur de 30cm de gruix que en un dels seus trams presentava una pedra de 30 x 60cm que podria senyalar la part inferior d'un llindar de porta.<\/p> ","codi_element":"08033-167","ubicacio":"Carrer Major, nums.13-15","historia":" L'any 1992 es va realitzar un seguiment arqueològic om a conseqüència de les obres de rebaix del terreny per a la construcció d'un nou habitatge.<\/p> ","coordenades":"41.6328800,2.1634900","utm_x":"430325","utm_y":"4609355","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42608-foto-08033-167-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42608-foto-08033-167-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2019-12-13 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["41"]},{"id":"42609","titol":"Carrer Major, 54","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-54","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"IaC - VdC","notes_conservacio":"no es conserva res ja que després de la intervenció s'hi va construir un edifici d'habitatges.","descripcio":"Estrats de formació antròpica, amb materials de factura romana molt rodats sense cap mena d'estructura associada.","codi_element":"08033-168","ubicacio":"Carrer Major, núm.54","historia":"L'any 1992 es realitzà el seguiment arqueològic dels rebaixos efectuats amb motiu de les obres de construcció d'una casa.","coordenades":"41.6336100,2.1635400","utm_x":"430330","utm_y":"4609436","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42609-foto-08033-168-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42609-foto-08033-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42609-foto-08033-168-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42610","titol":"C\/ Escoles Pies - C\/ Buenos Aires - C\/Torres i Sayol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/c-escoles-pies-c-buenos-aires-ctorres-i-sayol","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.","centuria":"IaC - VdC","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes d'argila rubefectada, procedents possiblement d'un forn provinent del seguiment d'obertura d'una rasa efectuada al carrer Torres Sayol, cantonada Escoles Pies. En la resta de rases obertes, només aparegué material ceràmic d'època romana, majoritàriament trobat a la rasa del carrer de les Escoles Pies.","codi_element":"08033-169","ubicacio":"Carrer de les Escoles Pies s\/n","historia":"L'any 1995 la companyia del Gas Natural feu una campanya per a la instal·lació del gas natural al municipi. La intervenció arqueològica consistí en el control de l'obertura de les rases per fer la canalització. En iniciar-se la intervenció arqueològica, la rasa del carrer de Torras i Sayol ja estava oberta i pel que fa al carrer de les Escoles Pies, només calia realitzar la rasa de la vorera nord.","coordenades":"41.6331600,2.1666800","utm_x":"430591","utm_y":"4609383","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42610-foto-08033-169-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42610-foto-08033-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42610-foto-08033-169-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42611","titol":"Font del carrer Sant Damià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-carrer-sant-damia","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada en el xamfrà d'un edifici, i que consta d'un basament de planta semicircular arrebossat amb ciment i pintat, per damunt del qual hi ha una pica de granit seguint la mateixa forma amb un forat de planta circular, d'un diàmetre de 35 cm, situat al mig per on l'aigua sobrant baixa a través d'una canal fins a trobar l'escomesa general del carrer. L'aigua surt prement el polsador de l'aixeta de bronze situada a 30 cm per damunt de la pica. Aquesta font està decorada amb una petita teuladeta de 15 cm. d'amplada que es composa de tres motllures planes recordant el ràfec d'una teulada. Damunt del carener hi ha una peça en forma de capçada de xiprer. La coberta està recolzada mitjançant tres carteles.","codi_element":"08033-170","ubicacio":"Centre Cívic Manolo Hugué. Carrer de Buenos Aires, núm. 16-18","historia":"Moreu-Rey (1962), (pàg. 90 i 198), parla de la font del Damià com un altre nom per la qual era coneguda la font del Salze. D'aquesta troba referències del segle XIV que l'anomenen 'Font del Salser', o del segle XV, on serà coneguda com 'Fonte vocata del Salzer', 'Fontem de Salice'. Al segle XVII i XVIII, es troba documentada com a 'Font del Salsar'. Una concòrdia entre la vila i el marquès de Rupit, en 1613, tractava 'sobre les aygues de la font del Salser prop de la muralla, dins la vila de Caldes de Montbui, al Abeurador, y apres à la Piqueta, y a la Font freda de Plassa, y discorre al hort del Sr. D. Carles de Vilademany ( ... ). La Font era anomenada també, l'any 1600 i 1730 per exemple 'L'abeurador'. Més avall de la Plaça, el torrent recollia les aigües calentes sobrants.","coordenades":"41.6339400,2.1643700","utm_x":"430400","utm_y":"4609472","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42611-foto-08033-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42611-foto-08033-170-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42612","titol":"Font de la Canaleta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-canaleta","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font d'aigua calenta que raja a una temperatura de 48 ºC, a través d'un broll de forma triangular, fet de ceràmica i arranat a la paret. La font està construïda amb pedra tallada, formant una mena de fornícula, amb dos brancals rectangulars i una llinda amb un arc de mig punt tallat en el mateix bloc de pedra. L'aigua cau en una pica rodona, tallada dins d'un gran bloc de pedra circular, adossat al mur del carrer. La llinda porta la inscripció amb el nom de la font 'LA CANALETA, 1929'. A la seva esquerra hi ha una placa gravada on es llegeix la temperatura de l'aigua 'AIGUA TERMAL, 48º C', i a la dreta de la font un plafó informatiu realitzat amb ferro envellit, amb una llegenda, explicant els estris utilitzats per a fer bugada al safareig. L'aigua sobrant de la font va a parar a una pica, a l'interior del recinte on hi ha el safareig, i per un sistema de canalització subterrània aquesta s'aprofita per a fer bugada.","codi_element":"08033-171","ubicacio":"Carrer Padrós, s\/n","historia":"La font està situada al carrer del General Padrós, al final del carrer Santa Rosa. Per accedir a la font i al safareig s'ha de baixar per unes escales. La font va ser construïda conjuntament amb el safareig l'any 1929 sota la direcció de Manuel Raspall. El seu bon estat de conservació es deu a un taller-escola que el va restaurar l'any 2005. Aquest conjunt, a més, està dotat de plafons informatius elaborats pel museu Thermàlia dins el projecte de conversió dels safareigs termals en centres d'interpretació de l'aigua termal. Moreu-Rey (1962), pàg. 57, parla de la font situada al capdavall del carrer de Santa Rosa, on ja a l'any 1452, s'esmenta la font coneguda com 'la Canaleta'. L'any 1630 i 'la Canaleta de la aigua calda'. Al segle XIX se l'anomena com a la Font de la Canaleta o senzillament La Canaleta. Sembla ser que l'any 1873 la font constava d'una canaleta de pedra i una pica. En una restauració posterior el broll de pedra es va substituir per una aixeta. I a més a més afegeix dos topònims més al gran llistat conegut: la situa 'entre la casa de los menores Casarramona y la panaderia de Navarro'.","coordenades":"41.6295400,2.1641700","utm_x":"430378","utm_y":"4608983","any":"1929","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42612-foto-08033-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42612-foto-08033-171-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Manuel Raspall","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42613","titol":"Arcs del carrer Canal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arcs-del-carrer-canal","bibliografia":"MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dues arcades, formant un arc rampant cadascuna d'elles, en forma de plec de llibre, construïdes amb maó, que cobreixen l'espai entre dos murs; semblen aguantar el pes dels dos edificis situats a banda i banda.","codi_element":"08033-172","ubicacio":"Carrer Canal amb carrer Corredossos de Baix","historia":"Moreu-Rey (1962), (pàg. 56-57), parla del carrer Canal com 'el carrer de la Canal', que va del carrer d'en Bellit a la Carretera i que segons ells, ja és citat l'any 1474 i 1532. La primera referència original és de l'any 1639: 'vico vocato lo carer de la canal'; També, parla d'una canal (ref. 438, pàg. 56) amb els següents termes: honor 'de ipsa c.' (1174 c); 'loco dicto a la canal' (1632); 'la canal' (1852), situada entre el Raval i les Hortes de Munt. Devia penetrar seguint el traçat del carrer de la Canal cap al Carrer Nou i la Plaça. La documentació del segle XV recorda uns 'arcs' ('archu lapideo', 'aracs'), en aquest indret.","coordenades":"41.6356000,2.1625800","utm_x":"430252","utm_y":"4609657","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42613-foto-08033-172-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42613-foto-08033-172-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Els veïns que viuen als voltants, manifesten que aquests arcs fets de maó ja existien antigament i que quan van tornar a construïr els edificis no els van tirar a terra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42614","titol":"Casa Pairal de Can Sanmartí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-pairal-de-can-sanmarti","bibliografia":"MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa que consta de dos edificis de planta rectangular; un primer, amb la façana principal orientada al carrer Barcelona, que consta de planta baixa i tres pisos, i un el segon, donant al carreró on es troba la fàbrica de pastes de planta baixa i pis. En els dos edificis la coberta és de teula àrab, inclinada a una sola vessant, desaiguant cap a la façana orientada al sud- oest. La façana presenta un arrebossat amb decoració de carreus rectangulars, a excepció de la planta baixa on els carreus tenen forma quadrada i s'inicien després d'un sòcol de pissarra, que protegeix els baixos de la façana a una alçada de 80 cm. La planta baixa està ocupada per activitats comercials. La zona residencial ocupa la resta de pisos de la casa. Totes les obertures són simètriques respecte a la línia vertical de la façana. Cada pis queda definit a la façana per una línia horitzontal motllurada. Les balconeres tenen una barana de ferro i voladís, essent una mica més ample el del primer pis. Les obertures del carreró són senzilles i només al primer pis s'observa un ampit de pedra motllurat. La façana principal acaba amb una motllura per la qual sobresurt un ràfec composat per una filera de teules decoratives i per on la canal de desaigua de les teules queda amagada. Per dalt de la motllura hi ha una balustrada decorativa. La canal de coure que baixa per la façana està col·locada a l'extrem esquerre de la façana principal i en arribar a la planta baixa s'amaga per l'interior del mur, fins anar a trobar l'escomesa d'aigües pluvials situada al mig del carrer.","codi_element":"08033-173","ubicacio":"Carrer Barcelona, núm. 40 bis","historia":"Coneguda com a Can Sanmartí, per la fabricació de pastes, sembla ser que originàriament, l'any 1700, la primera pastera estava ubicada a la casa pairal de la família, tot i que la resta de fabricació es duia a terme a la fàbrica de pastes, situada al núm. 40, també amb adreça al mateix carrer. Aquesta casa hauria estat construïda damunt de l'antiga capella de Sant Pere. El carreró on es troba la fàbrica havia estat anomenat antigament Plaça de l'Om. L'any 1700, Isidre Sanmartí va observar les propietats que tenia la pasta que s'obtenia de la barreja de la farina provinent del blat barrejada amb l'aigua calenta. Ben aviat es va adonar de que aquesta barreja, apta per al consum humà, quedava rígida amb el transcurs de les hores, i va començar a tractar la massa en la forma i la textura. Inventà doncs, un aparell fet de fusta, amb uns orificis de sortida i un altre d'entrada. En posar la pasta al seu interior i pressionar, la massa sortia en forma de fils, actualment el que es coneix amb el nom de tallarines si són aplanats o espaguetis si tenen forma arrodonida. S'adonà també que un cop seca, aquesta es conservava durant molt de temps i es podia tornar a menjar en qualsevol moment si es bullia en aigua. A partir d'aquí és quan neix l'empresa de fideuers Sanmartí de Caldes, continuant amb la tradició les generacions següents. Així tenim, en Carles Sanmartí i Caselles i en Josep Sanmartí i Castellà. L'any 1855 s'incorpora al negoci la quarta generació, en Jaume Sanmartí i Farreras, constant oficialment en els registres de l'Ajuntament de Caldes de Montbui com a fabricant de pastes de sopa. En la cinquena generació, va estar al capdavant del negoci en Josep Sanmartí i Cladelles. La sisena generació va ser la que es va adonar del futur comercial que tenia la pasta que s'havia començat a fer al segle XVIII. Jaume Sanmartí i Samsó, més conegut com 'l'Avi', va començar aquesta nova projecció que fou seguida pel seu fill Josep Sanmartí i Casabayó i la seva esposa, que es va posar al capdavant del negoci a causa de la mort prematura del setè Sanmartí de la generació. Aquests van donar una empenta molt important al negoci amb la incorporació de la tecnologia més puntera i adequaren les instal·lacions de manera que el negoci es va convertir en una empresa competitiva entre els anys 1940 i 1975. Després d'aquests anys, la família deixà el negoci de la pasta en un segon terme i, sense oblidar-ho es dedicarà a altres activitats. L'any 1998, després de la mort de l'Eulàlia Rifé i Catafau, esposa d'en Josep Sanmartí i Casabayó, entra a fer-se càrrec del negoci familiar en Carles Sanmartí i Rifé. A partir d'aquest moment, es fa una aposta per mantenir un procés de fabricació artesanal fent servir tècniques antigues. S'incorporà també maquinaria i noves tecnologies per poder rendibilitzar el negoci i poder ésser competitius amb productes orientats cap al comerç tradicional i artesanal. L'any 2003, l'empresa rep un reconeixement públic pels tres segles d'història de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona","coordenades":"41.6327900,2.1625000","utm_x":"430243","utm_y":"4609345","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42614-foto-08033-173-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42614-foto-08033-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42614-foto-08033-173-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42615","titol":"Carrer de Vic, núm. 19","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-vic-num-19","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Arcada realitzada amb volta de pedra de granit situada a la planta baixa de la casa. La paret que aguanta l'arc està feta de ciment al qual s'ha incorporat pedregam irregular per a donar un caire antic.","codi_element":"08033-174","ubicacio":"Carrer de Vic, núm. 19","historia":"La casa va ser enderrocada totalment i només es va conservar l'arcada de pedra. Aquesta es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. És un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic.","coordenades":"41.6354900,2.1615500","utm_x":"430166","utm_y":"4609646","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42615-foto-08033-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42615-foto-08033-174-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42616","titol":"Jaciment Paleontològic del Mas d'en Corró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-mas-den-corro","bibliografia":" GOLPE, J.Mª. (1971). Suiformes del Terciario espanyol y sus yacimientos. Barcelona. GRAUGÉS I CODINA, Antoni (1983). Vertebrats fòssils del Vallès. Caldes de Montbui, Festa Major. 1982. Ed. Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. PALLARÉS PERSONAT, Joan (1973). Presència del 'Dinotherium giganteum' Kaup a proximitat del Mas Curró. Caldes de Montbui. Extraordinari de la Festa Major, 1973. Setmanari de Montbui. SOLÉ I SABARÍS, Ll. (1936). Presència del 'Dinotherium giganteum Kaup ' a Caldes de Montbui. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural núm. 36, pàg. 83-84.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Jaciment que hauria consistit en la troballa d'un molar de Sus major a uns cinc-cents metres un cop passada la casa en direcció al gorg d'en Pèlags.<\/p> ","codi_element":"08033-175","ubicacio":"Camí del Mas d'en Corró","historia":" En un llibre sobre Caldes de Montbui, Llogari Sala, escriu en un article (pàg. 106-107), ' L'amic Joan Pallarès Personat, col·laborador del Museu, publica en un article de l'Estraordinari de Montbui de la Festa Major de 1973, una informació sobre la troballa d'un Dinotherium Giganteum Kaup trobat prop del Mas Curró i per tant no gaire lluny de la Torre Marimon. Afegeix que les restes d'aquesta troballa es troben dipositades al Museu de Geologia de Barcelona. També senyala que l'exemplar trobat a Caldes semblaria per les mides a un elefant actual 'En un principio el paleomastodonte o mastodonte antiguo era de tamaño más bien pequeño, adquiriendo los mastodóntidos, en las últimas épocas evolutivas, un volumen algo superior a los actuales proboscídeos'. L'any 1936 en terrenys de la granja agrícola de la Torre Marimon es trobaren les restes de mamífers fòssils d'època Miocena (Neògen, Cenozoic). Referent a aquesta troballa fou la Institució Catalana d'Història Natural en un dels seus butlletins, que publicà en la sessió científica del 7 de maig de 1932, i comentat per Mn. Bataller, la troballa d'un molar de Sus Major, a la finca de l'Escola d'Agricultura. El butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, volum número 36, de l'any 1936, comenta la troballa d'un premolar superior en perfecte estat, de Dinotherium giganteum Kaup, a uns 500 metres de Can Corró en direcció al Gorg d'en Pèlags. L'any 1977, Joan Baraldés, fent uns treballs a la seva finca prop del Rouer Gros, trobà un molar de mastodont Gomphoterium, que fou dipositada al museu Thermàlia. També cal citar un molar d'Elephas i una mandíbula de Rinoceró, trobats a la riera de Caldes, dins del terme de Palau de Plegamans, tot i que cal reconèixer, degut al seu desgast fluvial, que procedeixen de la zona de Caldes. Ambdues peces foren dipositades al Museu Parroquial de Palau de Plegamans i l'any 1982 encara estaven sense haver rebut un estudi i classificació. No s'ha pogut verificar on es troben actualment.<\/p> ","coordenades":"41.6298700,2.1535900","utm_x":"429497","utm_y":"4609028","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42616-foto-08033-175-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42616-foto-08033-175-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42616-foto-08033-175-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant el treball de camp, es van resseguir els camps esmentants, sense trobar cap altra resta paleontològica. No es té constància de que s'hagi realitzat cap tipus de prospecció després de la troballa.","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42617","titol":"Jaciment Paleontològic de la Torre Marimon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-la-torre-marimon","bibliografia":" GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. GOLPE, J.Mª. (1971). Suiformes del Terciario espanyol y sus yacimientos. Barcelona. GRAUGÉS I CODINA, Antoni (1983). Vertebrats fòssils del Vallès. Caldes de Montbui, Festa Major. 1982. Ed. Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. PALLARÉS PERSONAT, Joan (1973). Presència del 'Dinotherium giganteum' Kaup a proximitat del Mas Curró. Caldes de Montbui. Extraordinari de la Festa Major, 1973. Setmanari de Montbui. SOLÉ I SABARÍS, Ll. (1936). Presència del 'Dinotherium giganteum' Kaup a Caldes de Montbui. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural núm. 36, pàg. 83-84. P. 83-84 Publicació : Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural 36 : 1936 Citació bibliogràfica \/ Article no disponible<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Restes de mastodont (Deinotherium giganteum Kaup), així com restes d'un suid Sus sp.<\/p> ","codi_element":"08033-176","ubicacio":"Torre Marimón","historia":" Troballa, l'any 1932 en terrenys de la granja agrícola de la Torre Marimon d'un jaciment paleontològic, amb les restes de mamífers fòssils d'època Miocena (Neògen, Cenozoic). En els mateixos terrenys,, a uns metres de diferència, es trobaren altres restes fòssils, amb coordenades (X) 431011- (Y) 4607316-(Altitud) 166. Referent a aquesta troballa el Mn. Bataller, publicà els resultats de la troballa d'un molar de Sus Major, a la finca de l'Escola d'Agricultura. en un dels butlletins de la Institució Catalana d'Història Naturalla, la sessió científica del 7 de maig de 1932. En un llibre sobre Caldes de Montbui, Llogari Sala, escriu en un article (pàgs. 106-107), ' L'amic Joan Pallarès Personat, col·laborador del Museu, publica en un article publicat en la revista 'l'Estraordinari de Montbui' de la Festa Major de 1973, una informació sobre la troballa d'un Dinotherium Giganteum Kaup trobat prop del Mas Curró, l'any 1932 i per tant molt a prop de la Torre Marimon. Afegeix que les restes d'aquesta troballa es troben dipositades al Museu de Geologia de Barcelona. També senyala que l'exemplar trobat a Caldes semblaria per les mides a un elefant actual 'En un principio el paleomastodonte o mastodonte antiguo era de tamaño más bien pequeño, adquiriendo los mastodóntidos, en las últimas épocas evolutivas, un volumen algo superior a los actuales proboscídeos'. Els proboscidis eren els avantpassats del Mamut i de l'elefant actual, diferenciats entre ells principalment per la seva dentició, sobretot les seves defenses condicionades pel tipus d'alimentació. Els Dinoteris, eren més grans que els Tetralophodon i Gomphoterium, i tenien les defenses inferiors cap avall i corbades cap enrere. El butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, volum número 36, de l'any 1936, comenta la troballa d'un premolar superior en perfecte estat, de Dinotherium giganteum Kaup, a uns 500 metres de Can Corró en direcció al Gorg d'en Pèlags. L'any 1977, Joan Baraldés, fent uns treballs a la seva finca prop del Rouer Gros, trobà un molar de mastodont Gomphoterium, que fou segons sembla ser dipositat al museu Thermàlia. També cal citar un molar d'Elephas i una mandíbula de Rinoceró, trobats a la riera de Caldes, dins del terme de Palau de Plegamans, tot i que cal reconèixer, degut al seu desgast fluvial, que procedeixen de la zona de Caldes. Ambdues peces foren dipositades al Museu Parroquial de Palau de Plegamans, i l'any 1982 encara estaven sense haver rebut un estudi i classificació.<\/p> ","coordenades":"41.6133700,2.1706900","utm_x":"430904","utm_y":"4607183","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42617-foto-08033-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42617-foto-08033-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42617-foto-08033-176-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Durant la realització del Mapa de Patrimoni de Caldes no s'ha pogut verificar el lloc on es troben dipositats. El Sr. Pallarés Personat no recorda on es poden trobar actualment.","codi_estil":"125|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42618","titol":"Torre de la Presó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-la-preso","bibliografia":" A.D. (1991). El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Catalunya Romànica. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. BALLART, J. i VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la història de Caldes de Montbui. 2ª edició. Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. GARCIA, M.R. i BARBANY, C. (1991). La Vila de Caldes de Montbui. Catalunya Romànica. Barcelona. Vol. XVIII. El Vallès Occidental – El Vallès Oriental. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1964). Caldes de Montbui, capital degana del Vallès. Rafael Dalmau Editor. Barelona. MOREU REY, E. (1964). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de noms de persona. Ed. Teide. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XI-XII","notes_conservacio":"","descripcio":" Torre de defensa d'una de les portes de la ciutat de forma gairebé semi circular per la part exterior que dona al carrer Major. Consta de planta baixa i dos pisos i volta catalana. La coberta és plana i transitable. I rematada per merlets afegits en època més moderna. Està construïda amb pedra. Per la part interior que dóna al carrer dels Corredossos de Dalt té una forma més rectilínia.<\/p> ","codi_element":"08033-177","ubicacio":"Carrer dels Corredossos de Dalt, núm. 2 - Carrer Major, núm. 103","historia":" L'antiga muralla de Caldes està documentada des de l'any 1102. Els portals primitius de la vil·la coincidien amb els punts cardinals, tot i que consta que durant el segle XVIII n'hi havia un cinquè. Cadascun d'aquests portals tenia una capella on s'hi deia missa. A l'Arxiu Històric Municipal es conserva un document gràfic de l'any 1840, anomenat 'Plan Geométrico de la Villa de Caldes de Montbuy', que mostra el traçat de les muralles poc abans de que fossin enderrocades per remodelar la ciutat. Així, s'inicià el seu enderroc i es construïren els ravals extramurs. La muralla ha desaparegut en molts trams, tot i que encara se'n pot observar al carrer d'Escanyacans. El portal d'en Bellit on es troba la torre de la Presó,fou edificat entre els anys 1347 i 1370 aproximadament. Durant la tercera guerra carlina que ocupà els anys 1872 al 1875, es va elaborar un pla de fortificació de les diferents viles entre les quals es troba Caldes de Montbui. Aquest estudi va ser encarregat al Sr. Buenaventura Muño, que formava llavors part del cos d'enginyers. Podria ser que, alguns trams de muralla que es conserven avui en dia, siguin degut la fortificació construïda després de l'any 1874. Com a capital de la vegueria, Caldes era una de les viles més importants del Vallès. Aquesta vila tenia una gran tradició i estava molt ben preparada amb gran quantitat de advocats i procuradors. La presó era un dels símbols més grans de la sobirania i de la justícia. Se sap que l'any 1339 el rei decideix que tots els presos excepte els que ho siguin a Granollers seran portats a la vila de Caldes. Durant els anys 1619 al 1867, la presó es va ubicar en una de les sales de l'antic hospital. De fet s'han trobat referències documentant que l'ajuntament s'edificà damunt de les termes i que aquestes servien de presó. En la segona meitat del segle XIX la presó fou transportada a la torre septentrional del Portal d'en Bellit. L'any 1867 la porta estava franquejada per dues torres de les quals una fou habilitada com a presó.<\/p> ","coordenades":"41.6351900,2.1631200","utm_x":"430297","utm_y":"4609611","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42618-foto-08033-177-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42618-foto-08033-177-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"En l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Caldes de Montbui, realitzat pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Barcelona, el maig de 2002, la muralla i la torre de la presó s'inclouen dins d'una mateixa fitxa, amb núm. d'inventari IPA 659. En aquest inventari, s'ha separat la muralla de la Presó, anomenant-la Torre de la Presó.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["41"]},{"id":"42619","titol":"Lleó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lleo","bibliografia":"AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona AMADES, J. (1979). Mitologia. Llibre dels somnis. Geografia fabulosa. AMADES, J. (1986). Les millors llegendes populars. Editorial Selecta, S.A. Barcelona. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. Varis autors (1994). Els gegants de Caldes de Montbui. 30è aniversari. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Figura d'una carcassa zoomòrfica portada per dues persones que representa un lleó coronat inspirat en els que apareixen en les iconografies antigues de les processons urbanes del Corpus, com les de Barcelona i València. A Caldes de Montbui, està estretament lligat a la font del Lleó.","codi_element":"08033-178","ubicacio":"Carrer de Buenos Aires, núm. 16-18","historia":"L'any 1994, pel 30`è aniversari d'en Farellàs i la Guisla, gegants de Caldes de Montbui, la colla gegantera, va començar a fer gestions per celebrar la festa. Es van iniciar converses amb el Setmanari Montbui perquè reprengués la iniciativa que havia tingut trenta anys abans quan va encapçalar la seva realització. Van organitzar una segona col·lecta popular per poder fer un nou personatge: el Lleó de Caldes de Montbui. Aquest fou fabricat per Ramon Aumedes (Fàbrica de les Arts, Roca Umbert C\/ Mare de Deu de Montserrat, 36 de Granollers). En els bestiaris medievals, es presenta la figura del lleó com una figura solemne, com el rei dels animals terrestres. La figura del lleó va desaparèixer al segle XIX i recuperada per Barcelona i Tarragona l'any 1993. I després amb la vila de Caldes, que estaria estretament lligat al cap de lleó, que decora la font del mateix nom que porta la Plaça de la població. El Lleó de Caldes és la plasmació festiva del Lleó de la font de la qual surt aigua calenta i que és un dels elements més identificatius de Caldes.","coordenades":"41.6337300,2.1644600","utm_x":"430407","utm_y":"4609448","any":"1994","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Ramon Aumedes","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42620","titol":"Gegants de Caldes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-de-caldes","bibliografia":"AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona AMADES, J. (1979). Mitologia. Llibre dels somnis. Geografia fabulosa. AMADES, J. (1986). Les millors llegendes populars. Editorial Selecta, S.A. Barcelona. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. Varis autors (1994). Els gegants de Caldes de Montbui. 30è aniversari. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui.","centuria":"XX","notes_conservacio":"remodelació l'any 1985 per Romà Martí.","descripcio":"Dues figures antropomòrfiques fetes de cartró, que pesen 55 i 45 quilograms respectivament, amb uns 4 metres d'alçada, representant els gegants de la vila. La geganta, la Guisla, és morena, amb unes trenes que arriben fins a la cintura: Porta un vestit llarg fins els peus, amb puntes i porta brodat l'escut de la Baronia de Montbui i la corona de baronessa. A la mà dreta porta un ram de flors de núvia. El gegant, en Farellàs, porta l'escut de la vila de Caldes. A la cintura porta un cinturó amb la destral i a les mans, una branca de pi. La Guisla mesura 3,90 m d'alçada (3,98m amb la corona); el gegant Farellàs mesura 4m (4,10m amb la gorra emplomada).","codi_element":"08033-179","ubicacio":"Carrer de Buenos Aires, núm. 16-18","historia":"L'origen de la Guisla prové en honor de la primera dona del baró de Montbui, i que el poble de Caldes va voler popularitzar amb la figura de la geganta. Per això porta brodat l'escut de la Baronia de Montbui i la corona de baronessa. Pel que fa al personatge d'en Farellàs, els ciutadans el van triar en record de l'hereu de Can Farell, masia que es troba damunt del turó del Farell, tot i que hi ha una altra versió que explica que tot el pujol és el cos petrifica del gran gegant català, que jeu estirat i que la muntanya s'anomena Farell. Segons diu la llegenda en Farellàs era un pagès molt fort. Portava una destral i per ajudar-se a caminar també duia un pi; per aquest motiu quan passava pels pobles i pels carrers de Barcelona on va anar per lluitar contra un altre gegant tothom l'anomenava el 'Gegant del Pi'. Joan Amades (1987), en el seu apartat titulat 'Gegants nans i altres entremesos', fa referència a la controvèrsia existent sobre l'origen del Gegant del Pi ja que durant molt de temps s'havia cregut que aquest personatge era propi de Barcelona concretament de la parròquia del pi. Amades explica com la tonada popular sobre el gegant del Pi va néixer d'una llegenda on s'expressa perfectament com el seu origen prové de la vila de Caldes de Montbui. Amades afegeix que la llegenda no és del tot imaginària, perquè es té coneixement que 'al poble de Caldes hi havia viscut una família els membres de la qual eren exageradament alts d'estatura i entre ells n'hi devia haver un de talla encara més elevada, que ha envoltat el poble de la llegenda'. La parella de gegants es va construir l'any 1964, arran d'una subscripció popular que va promoure el setmanari de Montbui per commemorar l'edició del número 1000 de la revista. S'inicià el mes de febrer i es varen recollir diners fins el mes d'octubre. Cada setmana la revista anava publicant les aportacions fetes pels calderins. Foren estrenats el 9 d'octubre de 1964. La construcció dels gegants s'encarregà a l'empresa 'El Ingenio'. Se sap que l'artesà que va treballar ambdues figures fou el Sr. Rifé Codina. Aquestes no van estar fetes amb motlle, com la majoria dels gegants que es construeixen. En Codina va prendre com a model dues fotos que l'arxiu històric de Caldes tenia sobre el llegendari Farellàs i la Guisla, la baronessa que va viure al castell de Montbui. Per escollir la geganta es va fer un concurs públic on guanyà el nom de Guisla, en record de la primera dona de la baronia de Montbui. Pel que fa al gegant, la decisió va ser unànime des del principi, ja que aquest era el nom de l'hereu de Can Farell, el conegut Gegant del Pi. Els primers vestits que dugueren els gegants foren realitzats per en Romà Martí; els vestits actuals són fets per la Sra. Antònia Mola. Fins l'any 1992, els gegants van sortir en algunes festes. A partir d'aquest any, es creà una colla gegantera, animada pel Sr. Pablo Vicente, que originari del Terol, havia estat portador dels gegants del seu poble. El debut de la Colla de geganters, s'inicià amb la capvuitada de la Festa Major de Caldes, sota la música creada per en Ramon Solé. No fou fins l'any 1993 que els gegants sortiran fora del municipi per participar en altres actes. El mes de març de l'any 1985, la geganta Guisla i en Farellàs foren remodelats per l'artista Romà Martí. El 9 d'octubre de cada any se celebra l'aniversari d'en Farellàs i la Guisla. L'any 1994, pel 30è aniversari dels gegants, el Setmanari Montbui sota la iniciativa de la colla de geganters, va començar a fer gestions per a la celebració. Es va realitzar una segona col·lecta popular per poder fer un nou personatge, un lleó: El Lleó de Caldes de Montbui. També en els actes del 30è aniversari, s'estrenà una nova parella de gegants construïts pel taller de Ramon Aumedes: en Lluci Caecili (primer batlle de Caldes) i la Cornèlia Flora (una de les primeres banyistes de les quals es té constància).","coordenades":"41.6337300,2.1644600","utm_x":"430407","utm_y":"4609448","any":"1964","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42620-foto-08033-179-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42620-foto-08033-179-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Sr. Rifé Codina. Empresa 'El Ingenio'","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42621","titol":"Capgrossos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capgrossos","bibliografia":"AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona AMADES, J. (1979). Mitologia. Llibre dels somnis. Geografia fabulosa. AMADES, J. (1986). Les millors llegendes populars. Editorial Selecta, S.A. Barcelona. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. Varis autors (1994). Els gegants de Caldes de Montbui. 30è aniversari. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Vuit caps antropomorfes, que representen diversos oficis antics de la població: la pagesa, el cap d'estació, el picapedrer, la cistellera, el fuster, la mestra, la farmacèutica i la teixidora.","codi_element":"08033-180","ubicacio":"Carrer de Buenos Aires, núm. 16-18","historia":"L'any 1964, pagats mitjançant subscripció popular, es van encarregar a El Ingenio de Barcelona els gegants de Caldes, el Farellàs i la Guisla, i sis capgrossos que van ser estrenats el dia 9 d'octubre del mateix any. Actualment, però, la cercavila gegantera compta des de l'any 1994 amb la figura del lleó i amb vuit capgrossos nous, aquests estrenats durant la festa major dels anys 1998 i 1999, que representen diversos oficis antics de la població: la pagesa, el cap d'estació, el picapedrer, la cistellera, el fuster, la mestra, la farmacèutica i la teixidora. L'any 2000 neix la Colla Gegantera de Caldes amb la voluntat de promoure la cultura popular i donar a conèixer els gegants i els capgrossos de la vila. Durant la Festa Major un dels moments més esperats és la desfilada pels carrers de la nostra vila dels gegants i dels capgrossos. Vuit dies més tard, per la capvuitada tornen a desfilar acompanyant al públic cap a l'ermita del Remei. El President de la colla gegantera és el Sr. Jesús Baldó Garcia","coordenades":"41.6337300,2.1644600","utm_x":"430407","utm_y":"4609448","any":"1998-99","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42621-foto-08033-180-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42621-foto-08033-180-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"El Ingenio de Barcelona","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42622","titol":"Festes de Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festes-de-sant-antoni","bibliografia":"CANALS, Andreu (1986). Vida i afeccions del nostre poble. La festa de Sant Antoni Abat. CUSPINERA, Climent (1873): Guia Cicerone del viajero o bañista en Caldes de Montbuy. SOLÈ, Mercè (1998). Festa de Sant Antoni Abat. 125 anys de tradició. De 1873 a 1998. Servei de Publicacions Thermàlia. Museu de Caldes de Montbui. Centre de Promoció de la Cultaura Popular i Tradicional Catalana. Ed. Mirador.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa, de tradició agrícola organitzada per la Facultat de Sant Antoni Abat , que té com a actes principals la cavalcada dels tres tombs, la benedicció dels panets i els animals, el concurs de carros i carrosses i el popular Ball de Plaça de diumenge a la tarda, en què colles de totes les edats ballen la Dansa de Sant Antoni. L'acte de lliurament de la bandera posa el punt final a a la festa actual. Aquesta festa, també recordada com “Festa dels pagesos”, comença amb l'anada del portabanderes a l'ofici que se celebra a la mateixa església parroquial on es fa la benedicció dels panets que són repartits entre la població i acaba amb el cant dels goigs del sant (antigament es feia una curta processó pels carrers del nucli antic de la població en la qual els portabanderes portaven la imatge de Sant Antoni. Acabat el recorregut, es retornava la imatge a l'església i es procedia, a fora el carrer, a la benedicció de les cavalcadures i carrosses, tal com encara es fa avui, i es donava pas a la cavalcada dels Tres Tombs). Antigament s'obsequiava els participants a la cavalcada amb galetes i vi bo; actualment també es reparteixen carquinyolis. A primera hora de la tarda, la festa es trasllada a la plaça del Lleó, on dansen petits i grans el tradicional Ball de Plaça, una dansa que té l'origen en l'entrada de Ball de l'antic aplec del Remei, i que conserva peces de la indumentària com són la mantellina per a les noies i el barret per als balladors. Fins fa uns anys quan acabava el ball s'anava al Casino on la Junta de la Facultat feia la repartició de les figues. Mentrestant, les parelles de balladors eren convidades a un berenar que s'allargava fins entrat el capvespre, a “ca la Pepeta Xerraire”. Des de fa vint anys, en lloc del repartiment de les figues del diumenge, la Facultat en regala un paquet a cada soci. Antigament sembla ser que un cop acabada la dansa de la plaça, es feia un ball de tarda però, la Junta de la Facultat, va substituir aquest ball per una cantada d'havaneres al Casino. Un cop finalitzat s' oferia el sopar de convit als portabanderes entrants i sortints. Fins l'any 1962 en aquest sopar només hi anaven els portabanderes. Van ser els portabanderes de l'any 1963, els qui en aquest sopar tradicional van convidar totes les acompanyants. Cap a les deu del vespre, les teies enceses acompanyen pels carrers els portabanderes i acompanyants, cap al Casino de Caldes. El ball de nit marca el final de la festa de Sant Antoni. Els portabanderes, acompanyats dels membres de la Facultat de Sant Antoni, fan lliurament de l'estendard emblemàtic, als portabanderes de l'any següent. Durant tot el dia, la bandera queda instal·lada a la casa del portabanderes, en un lloc preferent com és el balcó, fins l'acte de lliurament. La resta de l'any és el president de la Facultat qui la guarda. De tots els actes que configuren la festa de Sant Antoni, el del lliurament de la bandera és el que menys variació ha sofert. Seguidament, les quatre parelles dels portabanderes obren de nou, el ball que acostuma a ser un vals. Al cap d'una mica s'hi incorporen els portabanderes de l'any següent i els de l'any anterior i així fins que tothom pot entrar a la pista de ball. Un altre element és la rifa del porquet, el be i els dos pollastres. Es fa a la mitja part del ball quan la Junta de la Facultat fa el lliurament dels premis de les carrosses.","codi_element":"08033-181","ubicacio":"Pels carrers del nucli urbà de Caldes","historia":"La documentació més antiga que fa una referència clara a la celebració de Sant Antoni és de l'any 1873, en l'obra de Climent Cuspinera 'Guia cicerone del viajero o bañista en Caldes de Montbui'. En aquesta, l'autor fa un breu relat del desenvolupament de la festa local. Una descripció una mica pintoresca de l'últim terç del segle XIX, celebrant-se el mateix dia de la festivitat, segons el calendari santoral, el 17 de gener. S'explica que a les 9 del matí, totes les cavalleries de la població, des dels burros als cavalls més esvelts, eren conduïts a l'antiga plaça de l'Om. Un cop concentrats es procedia a la seva benedicció, on no hi mancava la música. Algunes cavalleries tornaven a casa mentre que un bon nombre de cavalls es dirigien al carrer principal per iniciar els Tres Tombs. Aquí, els genets mostraven la velocitat del cavall i hi havia sempre algunes caigudes ja que la música i les aglomeracions de la gent espantaven habitualment els animals. En un principi, se seguia la tradició perquè els gremis dels traginers, cistellers i pagesos, que n'eren els protagonistes, gaudien sempre de la festa del seu patró el mateix dia que s'esqueia. La progressiva diversificació que van anar experimentant aquests oficis tradicionals cap al sector industrial va fer que la festa anés perdent participació. Per aquest motiu, la celebració de Sant Antoni va anar caient en el desànim fins a la dècada dels seixanta en què el dia 17 de gener es va escaure en diumenge i tota la població es va abocar al carrer per a festejar la diada. Aquest enorme succés va fer que l'entitat organitzadora acordés l'any 1966 que la celebració de la festa a Caldes es fes a partir d'aquell any, el diumenge següent al dia del sant. La celebració de Sant Antoni s'inicia actualment ja el diumenge abans de la festa patronímica amb una cercavila, durant la qual antigament l'agutzil anunciava quin seria el programa d'actes. Aquesta cercavila també es feia per vendre els números de la rifa i per això la Junta de la Facultat agafava un carret, el guarnia amb verd fosc i a dins hi posava un porc com a mostra del que es rifava. Acabat el cercavila s'anava a casa del portabanderes a passar comptes. Allí eren obsequiats amb galetes i vi bo. Aquesta convidada amb el pas del temps ha esdevingut l'aperitiu actual. Des de fa molts anys, la cercavila s'acompanya amb una banda de músics i un grup de majorettes que anuncien la festa pels carrers. En aquesta cercavila participa tota la Junta de la Facultat i els portabanderes de l'any i els entrants, que van oferint els números de la rifa tradicional. Tal com consta a les actes de la Facultat, l'any 1994 l'assemblea, donant suport de la proposta de la Junta, va acordar que l'aperitiu cada any es fes a un mateix lloc per tal de facilitar la possibilitat de ser portabanderes a tots els interessats. Durant la setmana coincidint amb la data del 17 de gener, se celebra una missa en memòria dels socis difunts de la Facultat de Sant Antoni. De la Junta de la Facultat de Sant Antoni, es té constància a través de documents datats de principi del segle XVIII. En aquests però, es parla ja de l'agrupació com si fes anys que estigués en funcionament. La imatge identificativa de la Facultat és un estendard, del qual es té constància ja a principi del segle XIX, en què ja figurava el nom de l'entitat. L'any 1998 es va estrenar un de nou que va substituir el presentat l'any 1955 i que fou apadrinat per la família Sagalés. La Facultat està formada per un total de quinze persones. Durant els anys 50 i 60 del segle XX en formaven part un total de vuit a deu persones. Ja als anys 70 la formaven un total de 13 membres. L'objectiu de la Junta de la Facultat és la de vetllar per la correcta organització de la festa, així com per la conservació de la tradició. Actualment l'entitat té una mica més de cinc-cents socis.","coordenades":"41.6343400,2.1621600","utm_x":"430216","utm_y":"4609518","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42622-foto-08033-181-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Les primeres noies portabanderes de la festa de Sant Antoni a Caldes foren M. Fontcuberta Peidro (capitana de bandera), M. Àngels Usat i Montserrat, M. Dolors Mompó Anglí i I. Garriga Sala (cordonistes). Des de 1969 fins a 1997 només cinc vegades s'ha donat el fet que fossin portabanderes quatre noies: l'any 1976, 1980, 1986, 1988 i 1993.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42623","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-4","bibliografia":"(VARIS AUTORS). 2008. Setmanari Montbui. Festa Major 2008. III època. Any XXX. Núm. 1.402. Ed. Associació de Promoció Informativa Cultural.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Setmana festiva que s'inicia la segona setmana del mes d'octubre aproximadament (10 d'octubre per l'any 2008) i finalitza amb l'Aplec del Remei, conegut també com la Capvuitada (tercera setmana del mes d'octubre, aquest any el dia 19). Durant els actes de la Festa Major, es fan les activitats usuals d'aquestes ocasions: manifestacions de caràcter tradicional com el correfoc, els gegants o timbalers; esportives; festes infantils; teatre; ball, trobades de cotxes, encesa del campanar i castells de focs,etc. Un vell costum arrelat a Caldes és la celebració de l'Aplec del Remei amb una missa a l'ermita del Remei, seguit de la trobada de carros i pujada al santuari, la trobada de puntaires, una segona missa seguida de la cercavila de Capvuitada on hi participen els gegants, castellers, agrupacions sardanistes i de bastoners. Aquesta s'inicia cada any a la Plaça de la Font del Lleó i finalitza al Santuari del Remei. També hi ha una ballada de sardanes. Quan acaba el dia, i coincidint amb la finalització de la Festa Major, hi ha un concert anomenat 'de Capvuitada', a l'església de Santa Maria.","codi_element":"08033-182","ubicacio":"Pels carrers del nucli urbà de Caldes","historia":"","coordenades":"41.6344700,2.1622500","utm_x":"430224","utm_y":"4609532","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42624","titol":"Gegants romans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-romans","bibliografia":"VARIS AUTORS. (1994). Els gegants de Caldes de Montbui. 30è aniversari. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Parella de gegants romans, anomenats, Lluci Caecili en representació del primer batlle de Caldes i la Cornèlia Flora, una de les primeres banyistes de les quals es té constància històricament al municipi. En Lluci porta un pergamí a la mà dreta, i la Cornèlia un ram de flors a la mà esquerra. Tots dos van vestits de color cru; en Lluci porta una toga de color verd i la Cornèlia de color marró.","codi_element":"08033-183","ubicacio":"Carrer de Buenos Aires, núm. 16-18","historia":"El 9 d'octubre de cada any se celebra l'aniversari d'en Farellàs i la Guisla. L'any 1994, pel 30è aniversari dels gegants, el Setmanari Montbui sota la iniciativa de la colla de geganters, va començar a fer gestions per a la celebració. Es va realitzar una segona col·lecta popular per poder fer un nou personatge, un lleó: El Lleó de Caldes de Montbui. També en els actes del 30è aniversari, es celebrà l'estrena d'una nova parella de gegants, en Lluci Caecili (primer batlle de Caldes) i la Cornèlia Flora (una de les primeres banyistes de les quals es té constància) que foren construïts pel taller de Ramon Aumedes a Granollers.","coordenades":"41.6337300,2.1644600","utm_x":"430407","utm_y":"4609448","any":"1994","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42624-foto-08033-183-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Ramon Aumedes","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42625","titol":"Aplec de Sant Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-sebastia-1","bibliografia":"TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Celebració festiva que se celebra el dia 1 de maig de cada any. Aquesta consisteix en una missa celebrada a l'ermita de Sant Sebastià de Montmajor, seguit d'una ballada de sardanes i un dinar, on la gent pot fer foc prop de la font de Sant Sebastià i dinar.","codi_element":"08033-184","ubicacio":"Esplanada de Sant Sebastià de Montmajor","historia":"Segons ens expliquen els habitants de Sant Sebastià de Montmajor, tradicionalment el 20 de gener, els habitants de Caldes de Montbui, els de Sant Feliu, de Bigues i Riells i Gallifa, majoritàriament acudien en romiatge a venerar les relíquies del màrtir romà, Sant Sebastià, considerat com un protector de la pesta des del segle X a molts indrets de Catalunya, per demanar al sant que protegís als habitants de la pesta. A inicis del segle XX, i per evitar el mal temps que sovint patien els habitants d'aquest indret, l'Aplec es traslladà al primer dilluns del mes de maig. Quan el romiatge queia en dia feiner, només hi assistien aquells que podien plegar de la feina. Un cop passada la Guerra Civil espanyola, la festa es tornà a canviar, traslladant-se al primer dia de maig. A partir d'aquell moment, la festa va conèixer un gran esplendor, ja que era dia festiu per tots els treballadors. Tradicionalment la gent hi anava a peu, o amb la tartana, sortint ben d'hora al matí, i aturant-se a esmorzar pel camí; alguns dels llocs on la gent s'aturava eren el revolt de 'la Paella' o el revolt de 'les Garrigueres'. A principis del segle XX, moltes famílies pujaven amb les diligències i els carros carregats de menjar i els estris per a cuinar. En aparèixer els primers vehicles rodats, recorden el Vila, l'Ernesto o en Cendra. També hi havia la família Safont, que produïen en aquella època gasoses i sifons, que hi pujaven amb una camioneta carregada de begudes gasoses. Als anys 1960, hi pujava el Sr. Graví amb el seu camió, i dels anys 1950 recorden el tractor del Sallent. Fins ben bé arribat el Seat 600, la gent continuà pujant majoritàriament a peu i en carro. Un cop instal·lats, se celebrava una missa a mig matí a l'església de Sant Sebastià i es cantaven els goigs a Sant Sebastià. També es podien veure les relíquies del màrtir i podien besar-les els devots. Un cop acabada la missa, es sortia fora on els esperava una orquestra per ballar, o d'altres anys hi havia una cobla que tocava sardanes. Un cop acabat, cada grup es feia el seu foc i s'hi coïa el menjar, essent l'arròs a la cassola o la graellada de carn i botifarres el més típic de la diada. A finals del segle XIX, després de dinar es resava el rosari i la gent tornava cap a casa. Quan als anys 1920, l'aplec va ser traslladat per primera vegada al mes de maig, també es realitzaven jocs on hi participaven grans i petits. Un dels més coneguts era el de perseguir aquells que duien un paper de diari a la cintura i que cantaven: 'Jo te l'encendré, el tió, tió fresco, jo te l'encendré, el tió de paper'. Als anys 1940 s'afegí el joc del pernil, que consistia en penjar una pota de pernil al capdamunt d'un pal de fusta que prèviament havia estat untat de greix o llard. El desembre de l'any 2007, abans de l'Aplec de sant Sebastià, les brigades municipals van treballar de manera molt activa en aquesta zona. Concretament, tal i com va explicar el regidor de Via Pública Josep Coral, es va fer una desbrossada general i es va netejar la font de Sant Sebastià.","coordenades":"41.6644200,2.1193300","utm_x":"426683","utm_y":"4612893","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42625-foto-08033-184-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42625-foto-08033-184-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42626","titol":"Dansa de Sant Antoni - Ball de Plaça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dansa-de-sant-antoni-ball-de-placa","bibliografia":"AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona CANALS, Andreu (1986). Vida i afeccions del nostre poble. La festa de Sant Antoni Abat. SOLÈ, Mercè (1998). Festa de Sant Antoni Abat. 125 anys de tradició. De 1873 a 1998. Servei de Publicacions Thermàlia. Museu de Caldes de Montbui. Centre de Promoció de la Cultaura Popular i Tradicional Catalana. Ed. Mirador. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dansa cerimoniosa, breu i severa qualificada d'entrada de ball. La tècnica de la dansa original es desenvolupa en la distribució circular de les sis parelles que passegen amb solemnitat al voltant de la plaça durant la primera part de la melodia. Seguidament, les sis parelles s'encaren i es deixen de les mans per iniciar un moviment de ziga-zaga. Les noies comencen 'peonant' cap endins i els nois cap enfora, obrint i tancant els braços de forma arquejada, mentre els peus marquen passets i saltirons puntejats al compàs de la música. La dansa acaba amb un rístol i es continua amb un ball rodó relliscat. Les sis parelles es tornen a encarar i fan un punteig més saltat i puntejat que el primer i acaben així la segona pavana. Amb els anys, la dansa va anar perdent el seu aire cerimoniós fins al punt de només ser reconeguda pel popular 'tira-li-tira-li'. Des de l'any 1976 enmig de la ballada de Sant Antoni, hi actua una colla de sis parelles anomenat grup folklòric que rememora la tècnica i la indumentària de l'antiga dansa i hi incorpora novetats, en considerar-se una dansa viva. La resta de participants ballen una versió de la dansa més simplificada. La música és coneix amb el nom de 'tira-li, tira-li'.","codi_element":"08033-185","ubicacio":"Plaça del Lleó, s\/n","historia":"L'origen d'aquesta dansa és diferent al que actualment es coneix. Segons Joan Amades, aquesta dansa es ballava el dia de l'Aplec dedicat a la Verge del Remei que es celebrava el segon diumenge d'octubre, a la mateixa plaça. Una dansa cerimoniosa, breu i severa qualificada d'entrada de ball i que és de suposar que constituïa el preludi d'un posterior repertori de danses tradicionals de les que actualment no se'n té constància. Si bé en un principi no tenia cap relació amb la celebració de la festa dels traginers i pagesos, el relleu que va anar prenent la diada de Sant Antoni Abat al municipi de Caldes va fer que s'hi incorporés. De mica en mica, la dansa va anar deslligant-se de les seves formes originàries, derivant cap un ball més senzill i menys cerimoniós, canviant-ne fins i tot el seu nom fins arribar al conegut Ball de Plaça actual. L'entrada de Ball era ballat amb aire senyorívol per la gent més distingida de la població, casats o fadrins, escollits per les pavordesses de l'altar de Sant Antoni de l'església parroquial. Pel que fa al vestuari, antigament els balladors lluïen un vestit de drap negre amb barret rodó, que es va canviar després pel barret de copa. Les noies portaven un vestit de seda negra i una mantellina blanca apuntada de forma plana al cap, caient solta esquena vall. Amb el pas de les dècades la indumentària va anar variant, però en tot moment el barret i la mantellina s'han conservat com a elements tradicionals i imprescindibles per a ballar la dansa. Des de sempre, segons les referències escrites, el ball de Plaça es feia a la tarda de la festa. La colla de balladors es concentraven a un local de la població i des d'allà, en comitiva i encapçalada per un agutzil, es dirigien cap a la plaça. Després de la dansa, les sis parelles gaudien d'un refrigeri i, acte seguit, repetien la ballada, en la qual tothom qui volgués podia prendre part. L'evolució de la festa, així com el seu caire popular, va fer que cada cop fossin més els calderins que volien sortir a ballar la dansa. Per aquest motiu, en les últimes dècades, la ballada de la festa de Sant Antoni Abat, s'ha organitzat en diferents colles, per edats, que ja durant els dies anteriors a la celebració es reuneixen per assajar la dansa derivada en el conegut Ball de Plaça. Si bé fins a la dècada dels seixanta, setanta el normal era que el dia de la festa de Sant Antoni només ballessin dues colles, una anomenada dels petits i l'altra la dels portabanderes, durant la dècada dels setanta als vuitanta hi va haver un gran interès popular per ballar la dansa i va augmentar considerablement el nombre de les colles participants. És també a finals d'aquesta mateixa dècada que en acabar la ballada de la colla dels més grans, encapçalada pels portabanderes, s'instaurà el fet que després s'hi incorporés una colla 'dels casats' en què tots els que havien ballat anteriorment podien tornar-ho a fer amb una persona casada, fet que dóna encara avui un acabament simpàtic i entranyable a la ballada de la tarda de Sant Antoni. És a la dècada dels vuitanta als noranta quan s'assoleix la màxima participació en el ball de plaça. S'arriben a formar fins a sis colles de diferents edats, començant per la dels més menuts fins a sis anys i acabant amb la dels portabanderes. Bona part d'aquests anys se sobrepassen la xifra de dues-centes parelles. A partir dels anys noranta, el nombre de parelles oscil·la entre les cent-vint, cent-trenta i s'estabilitza en cinc el nombre de colles participants, més la coneguda popularment com la des casats. El ball de plaça sempre es balla un cop a l'any i a la plaça del Lleó. En tota la història recent de la ballada només en tres ocasions, l'any 1982, 1988 i 1992, no fou possible a causa de la pluja, traslladant-se al pavelló esportiu.","coordenades":"41.6346000,2.1619500","utm_x":"430199","utm_y":"4609547","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42626-foto-08033-185-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"(Continuació història)Per poder ballar el dia de Sant Antoni cal que tots els nois interessats s'apuntin el dilluns de la mateix setmana i assisteixin amb la parella corresponent als assajos que des del dimarts fins al dissabte s'organitzen al vespre per ensenyar-los la dansa. Des dels anys seixanta , diferents persones de Caldes, de forma voluntària, ensenyen a ballar. La primera persona de la qual es té record fou en Jaume Serra, continuant en Pere Tura, la M. Àngels Serra, Vicenta Pallarès, Pepita Badia, M. Carme Navarro, Joan Solé, Imma Serra, M. Carme Laglera, M.Alba Ambrós així com alguns membres de l'Esbart Dansaire de Caldes. De Catalunya, només dos pobles conserven i utilitzen encara la música pròpia de la dansa de Sant Antoni: Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui. Una de les instrumentacions més antigues és la de Joaquim Serra, de la qual no es coneix data. Antigament, la part musical de la festa de Sant Antoni anava a càrrec de l'orquestra local, Els Trobadors, i així, la dansa del Ball de Plaça era interpretada pels mateixos fins que desaparegué l'orquestra. En contractar les diferents orquestres, cada any hi havia la dificultat que no coneixien musicalment el ball. Aquest fet i l'augment considerable de colles de balladors que es va produir a partir dels anys 1970, varen ser els condicionants perquè la Junta de la Facultat decidís encarregar una nova instrumentació i l'enregistrament de la música de la dansa actual de Sant Antoni a una orquestra per a fer-ne el suport amb el nom de 'tira-li, tira-li', adequat al nombre de dansaires que tingués cada una de les colles. Així doncs, per a una colla de vint-i-quatre parelles s'utilitza un enregistrament amb una tirada de dotze 'tira-li, tira-li', que dóna per fer tota una volta saltant una parella.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42627","titol":"Aplec del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-del-remei-0","bibliografia":"HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Celebració festiva que es celebra el cap de setmana següent a la Festa Major a Caldes de Montbui. És l'acte més important de la Capvuitada. Aquest es celebra el diumenge al matí. A l'Aplec hi conflueixen: La trobada de cotxes antics, la mostra d'artesans, antiquaris i brocanters, la trobada de carros, la mostra de productes de Caldes, la trobada de puntaires, l'aplec sardanista, els gegants, els bastoners, els castellers, sense oblidar les celebracions litúrgiques a l'ermita del Remei. En acabar la festa la gent gaudeix dels productes artesanals més representatius del municipi: carquinyolis, el mató, l'anís de taronja fet de la destil·lació de la pell de taronja amb la grana de matafaluga i el famós licor de les flors del Remei, fet amb diferents herbes aromàtiques.","codi_element":"08033-186","ubicacio":"Ermita del Remei, s\/n","historia":"La vila de Caldes de Montbui celebra un aplec a l'ermita del Remei cada tercer diumenge d'octubre. També es coneix com la Capvuitada pel fet de coincidir vuit dies després de la celebració de la Festa Major. Es tenen notícies de la celebració d'aquest aplec des del segle XVII, quan se celebrava cada segon diumenge d'octubre. La festa va adquirir importància a partir del segle XVIII, quan els sacerdots custodis van prendre cura del santuari. En aquell temps l'aplec consistia en un ofici religiós i una audició de sardanes. Els assistents, que hi arribaven amb tota mena de vehicles de tracció animal, acompanyen als voltants de l'ermita per fer-hi un dinar de camp. Un cop havent dinat se celebraven tota mena de jocs populars i 'l'entrada de ball', que actualment es balla per la festa de Sant Antoni a la plaça de la Font del Lleó. Segons Joan Amades, l'Aplec del Remei era el més important del Vallès i un dels més concorreguts de Catalunya. Hi acudien tota mena de firaires, especialment venedors de fruits secs i dolços, i era mol típica la compravenda de magranes. D'altra banda, la popularitat de l'aplec va inspirar una obra de Josep Anselm Clavé que porta el mateix nom que la festa. Al llarg de la història han anat variant de dates en el calendar. El 1644 el papa Urbà VII la va establir al segon diumenge de novembre, però el 1660 el papa Alexandre VII va canviar-la a l'agost. L'any 1861 l'ajuntament decideix canviar la festa al segon diumenge d'octubre, fent-la coincidir amb la celebració de la Mare de Déu del Remei. Aquest canvi és degut al fet que la Festa Major quedava deslluïda per la proximitat de la festa del culte a la Verge del Remei, que comptava amb molts més adeptes. Els vilatans s'engalanaven amb els millors vestits i l'aplec del Remei, que tenia gran anomenada, s'havia convertit en la festa grossa de tot el poble. Fent convergir la Festa Major amb la celebració del dia de la Mare de Déu del Remei, es volia restablir l'esplendor de la primera. El mateix diumenge d'octubre se celebrava la festa de la parròquia de Santa Maria, així doncs, per no fer coincidir dues festes sacres, es canvia la festivitat en honor a la Mare de Déu del Remei al tercer diumenge d'octubre.","coordenades":"41.6505000,2.1622800","utm_x":"430243","utm_y":"4611312","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42627-foto-08033-186-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42627-foto-08033-186-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42627-foto-08033-186-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"També conegut amb el nom de Capvuitada.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42628","titol":"Ball de Pastorets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-pastorets","bibliografia":"AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona","centuria":"XX","notes_conservacio":"recuperat al segle XX","descripcio":"Ball de bastons de pal llarg dançat per nois i noies encapçalats per la figura del majoral seguit d'un rabadà, representant escenes de la vida dels pastors. La indumentària dels dançaires és la següent: camisa de màniga llarga de color blanc, amb un pantaló del mateix color i armilla de color verda amb les costures de vermell. Com accessoris porten una faixa de color vermell a la cintura, un sarró, una carbasseta, un mocador vermell al cap i un barret lligat al coll amb un llaç vermell o verd. A cada cama porten també lligades unes polaines plenes de cascabells i espardenyes de pagès amb llaços vermells. També duen els bastons llargs. La música amb la qual ballen acostuma a anar acompanyada del repic dels bastons i el so constant dels picarols o cascabells de les cames. El ball s'alterna amb la lectura dels parlaments, on es combina el llegat històric amb relats de fets actuals. Això ho acostuma a fer el majoral després del qual, els pastors poden interpel·lar-lo. En aquests parlaments també hi participa la pastora. El ball s'acostuma","codi_element":"08033-187","ubicacio":"","historia":"Sembla ser que l'origen d'aquest ball recuperat a la vila de Caldes es trobaria a un antic ball de pastors que relatarien escenes de la vida dels pastors. S'acostuma a ballar per la Festa Major de Caldes.","coordenades":"41.6344700,2.1622500","utm_x":"430224","utm_y":"4609532","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42628-foto-08033-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42628-foto-08033-187-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42629","titol":"Arxiu Històric Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-historic-municipal","bibliografia":"","centuria":"X-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Arxiu Municipal conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental de la vila. La part més important és la de la documentació generada o rebuda per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'entitats i personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. L'arxiu consta de tres seccions ubicades en espais diferenciats: l'Arxiu Històric, l'Arxiu Administratiu i els Arxius de Gestió. Actualment, es conserven fons amb un abast cronològic que va del segle X als nostres dies. L' Arxiu Històric es troba ubicat a l'edifici de la Biblioteca Municipa i l' Arxiu Administratiu i Arxius de Gestió es troben ubicats a l'edifici de l'Ajuntament. L'Arxiu Històric conserva la documentació amb més de trenta anys, amb un valor marcadament històric. La cronologia dels fons documentals conservats s'inicia al segle X. El fons i quadre de classificació és el següent: Fons Municipal 1 Administració Local (des de l'any 991 fins al 2005) amb 691,3 m lineals de documentació, i on es poden trobar classificats documents relacionats amb hisenda (des de 1434); proveïments (des de1882); beneficència i Assistència social (des de 1848); sanitat (des de 1394); obres i urbanisme (des de 1834); seguretat pública (des de 1857); serveis militars (des de 1856); població (des de 1853); eleccions (des de 1857); ensenyament (des de 1856); cultura (des de 1914); serveis agropecuaris i medi ambient (des de 1852); col·leccions factícies (des de s. X). El Fons Judicials, del Jutjat de Pau de Caldes de Montbui datades des de l'any 1936 - 1949, amb 0,1 m lineals. El Fons d'institucions és on hi trobem l'Hospital de pobres de Caldes de Montbui i que va del segle XIII fins l'any 1988. Comprèn 10,5 ml. Del Fons d'Associacions i fundacions cal destacar la de Montepio de San Sebastián (1877-1992) i l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, amb 1,5 ml. Del Fons comercial i d'empreses, l'arxiu disposa de l'arxiu del Balneari Rius, que va de l'any 1547 fins al 1956, i que ocupa una superfície de 0,3 ml. També disposa de l'arxiu de la Cooperativa del Remei amb documents que van des de l'any 1916 i fins el 1930. Dels Fons patrimonials, hi ha els arxius de Pere Soler (1406) amb 0,1 ml; l'arxiu d'Antònia Verneda (1461-1702); finalment els de la Casa Marcer (1870). Del Fons Personals hi ha el Fons Joaquim Delger i Bueno (1652-1975 ) amb 0,2 ml; el Fons Joaquim Martí i Rodés (1920-1936). Aquest fons està compost per 247 plaques de vidre (240 de les quals són vidres estereoscòpics) dels anys 1920 al 1930. La temàtica és paisatgística, de la vida i del terme municipal i també familiar. Aquest fons va ser cedit pel seu nebot, el sr. Guillem Bas i Borrell, i que ocupa una superfícies de 0,1 ml; i finalment el Fons Guillem Ayora, amb més de 3.000 imatges de Caldes, 3 pel·lícules antigues de Caldes. Finalment destaquen les col·leccions de Pergamins del segle X fins el segle XVII, les imatges del segle XIX fins al segle XX, els cartells del segle XX i els documents sonors del segle XX. Cal destacar de la Biblioteca Auxiliar de l'arxiu, amb llibres del segle XIX i l' Hemeroteca (1908 - ), que compren la Revista Calderina (1908-1909), el Lleó de Caldes (1912-1913), La Veu de Caldes (1920-1922), La Veu de la Comarca Calderina (1932-1933), el Farell (1931-1934) i el Setmanari de Montbui (1944-1995). També s'han incorporat a l'arxiu històric municipal les partitures musicals que van des del segle XIX fins als nostres dies.","codi_element":"08033-188","ubicacio":"Carrer de Santa Teresa, núm. 3-5","historia":"De l'any 1945 es té constància d'un inventari realitzat pel secretari de l'ajuntament d'aquella època, de caràcter bàsicament històric. S'inventarien un total de 220 pergamins, un llibre de privilegis, un llibre d'insaculacions, les actes del Consell Municipal des de l'any 1875 fins el 1900 (en 25 volums), el llibre de Clavaria (amb 201 comptes municipals) des del 1470 al 1721. Durant els anys 1980 - 1981, hi ha un capellà anomenat Josep Poch Gallart que es dedica a fer recerca històrica sobre Caldes, l'origen del nom, escuts, carrers, etc. Descobreix alguns dels pergamins més importants que avui dia tenen els calderins i que es troben dipositats a l'arxiu històric municipal com el privilegi que atorgà a la vila de Caldes Alfons V el Magnànim amb la signatura autògrafa del rei, i datat a Nàpols l'11 de juny de 1445. El monarca confirma una sèrie de privilegis que tres comissionats o síndics plenipotenciaris de la vila de Caldes havien ja sol·licitat i obtingut de la reina Maria, en el domini de la Corona d'Aragó. El consentiment o plàcet de la reina Maria es datà a la ciutat de València, el 7 de desembre de 1444. Un altre pergamí és el del Consell de Cent datat del 12 de juliol de l'any 1606, on es fa extensa memòria del privilegi de “carrer de Barcelona” concedit per la reina Maria i confirmat pel rei Alfons. Conseqüentment a la qualitat o categoria de “ciutadans de Barcelona”, el pergamí del 12 de juliol de 1606 recorda els privilegis dels reis Jaume I i Jaume II, concedits a la ciutat de Barcelona, dels quals en formaven part els vilatans de Caldes de Montbui. Del març de l'any 1981, decideix suggerir a l'ajuntament que els reclami i que ho agrupi tot en un arxiu municipal, afegint juntament amb els suggeriments proposats, la citació d'un document, datat el 14 de juliol de 1472 i inscrit en un dels registres de l'arxiu de la Corona d'Aragó, totalment transcrit on s'inclou una Lletra catalana dels Jurats (ajuntament) de Caldes de Montbui amb súplica de que, en la lluita que aleshores finia Joan II contra Catalunya, aquest monarca no privés a dita vila del seu privilegi – l'atorgat per la reina Maria i ratificat per Alfons el Magnànim (1445) – d'ésser “membre, braç i carrer” de la ciutat de Barcelona. Joan II, - en el document precitat (1472) – hi accedí amb el seu plàcet. L'any 1994 el Museu es fa càrrec d'una part de l'arxiu històric, contractant a una persona, de nom Iolanda Zuil Escobar que s'encarregarà de la seva gestió fins que passa a ser gestionat directament per l'ajuntament. L'any 1998 per encàrrec de l'Ajuntament de Caldes, a través de la Diputació de Barcelona es signa un conveni amb l'Associació d'Arxivers de Catalunya per tal de realitzar un projecte d'organització de l'Arxiu Municipal. La documentació en aquells moments estava repartida entre el Museu i un edifici annex de l'ajuntament. Després d'aquesta intervenció hi haurà un impàs on es tornarà a barrejar la documentació. L'any 1999 l'Ajuntament de Caldes de Montbui crea l'Arxiu Municipal davant una necessitat global d'endreça i organització de la documentació generada i rebuda per l'Ajuntament de Caldes de Montbui en l'exercici de les seves funcions. Aquest mateix any, entrarà a treballar una arxivera titulada, la Sra. Glòria Gimeno Vázquez., que a més d'inventariar, i gestionar l'arxiu, anirà restaurant tot els fons arxivístic. És precisament en aquest moment quan s'elabora un projecte destinat a desenvolupar les funcions bàsiques de l'Arxiu Municipal. Amb data de 15\/12 de 1999 s'aprova per Comissió de Govern les pautes per arxivar als arxius de gestió i les tasques dels responsables. Amb data de 26\/09\/1999, s'aprova per Comissió de Govern el quadre de classificació. Amb data de 03\/09\/2002 i publicat al BOP de 10\/09\/2003 es crea el Reglament de l'Arxiu Municipal de Caldes de Montbui. Amb data de 01\/04\/2003 s'aprova per Comissió de Govern, el calendari de transferències de la documentació.","coordenades":"41.6294000,2.1656200","utm_x":"430499","utm_y":"4608966","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42629-foto-08033-188-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42629-foto-08033-188-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42629-foto-08033-188-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Medieval|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"(Continuació història)L'any 2004 s'inicia un procés de restauració destinat a restaurar la documentació més malmesa pel pas del temps i que forma part del ric patrimoni documental conservat a l'Arxiu Municipal. Aquest procés l'iniciarà l'arxivera municipal, la Sra. Glòria Gimeno Vázquez i que continua als nostre dies.L'any 2006, es promou l'ús d'Internet amb l' objectiu principal d'acostar l'Arxiu Municipal a aquelles persones, ciutadans o investigadors, que disposin d'un punt d'accés a Internet, a través de la digitalització de la documentació més valuosa i consultada.Els horaris de consulta de l'Arxiu Històric són els dimecres, de 10h a 13.30h.","codi_estil":"94|85|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42630","titol":"Llegenda de La Torre Roja o les lligacames de les sis donzelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-torre-roja-o-les-lligacames-de-les-sis-donzelles","bibliografia":"HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia.","centuria":"","notes_conservacio":"publicada","descripcio":"Llegenda que relata com un capità anomenat Guillem de Zaportella, valent de mena, un dia va ser recompensat. Guifré el Pelós, li va dir que triés una de les tres coses que li oferia en recompensa a la seva lleialtat: en primer lloc li oferia cinquanta almogàvers; en segon lloc, podia fer-lo senyor d'un castell, i per últim, li oferia l'oportunitat d'escollir entre els seus familiars, els sis més intrèpids, als quals Guifré els nomenaria cavallers amb la condició de que servissin al capità de Zaportella. Aquest últim tria la tercera opció. En arribar el dia de ser nomenats cavallers, el comte els feu jurar protecció als dèbils, orfes, i obediència al seu capità. Un cop acabada la cerimònia marxaren cap al seu campament, i abans d'arribar-hi es van topar amb uns nuvis. La núvia anava acompanyada de cinc donzelles. El capità va oferir a la núvia va oferir-li protecció i en regal de noses li donà una cinta d'or. Evidentment els cinc cavallers van fer el mateix amb les donzelles que acompanyaven a la núvia. En arribar el vespre, els cavallers, oblidant el jurament van anar al poble i varen agafar les donzelles i la núvia i les dugueren cap a una Torre damunt d'un turó de Caldes. El marit desesperat que tenia coneixement de la cinta d'or va córrer fins al capità Zaportella explicant-li el que havia passat. El capità aparegué en primer lloc, seguit del marit, el pare de la núvia i altres familiars de les donzelles. En entrar a la torre, va fer deslligar a les donzelles i ordenà que posessin sis ganxos al sostre amb sis cordes. Després demanà a les donzelles les lligacames per fer-ne sis nusos corredissos per penjar els sis cavallers. Malgrat la por, les donzelles van demanar al capità que els perdonés la vida. Guillem però no les va voler escoltar i preparà la sentencieu-ne dels cavallers demanà al capità que els permetés clavar-se una espasa al pit per no ser penjats com uns vulgars malfactors. El capità acceptà la súplica. Un cop morts, el terra de la torre, quedà banyada per la sang. A partir d'aquell moment la torre s'anomenà Torre Roja.","codi_element":"08033-189","ubicacio":"Carretera de Caldes a Sentmenat. Cim del turó de la Torre Roja, al costat del poblat ibèric.","historia":"","coordenades":"41.6337600,2.1410300","utm_x":"428455","utm_y":"4609471","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42630-foto-08033-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42630-foto-08033-189-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Segons explica en Pepet de la Rectoria, de Sant Sebastià de Montmajor, hi ha alguna altra versió, però no la recorda amb exactitud.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42631","titol":"Llegenda de La Fada del Campanar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-fada-del-campanar","bibliografia":"HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.","centuria":"","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"Llegenda que relata que al campanar de l'església de Santa Maria fa molts i molts anys hi vivia una fada a la qual li agradava molt fer entremaliadures. Tan podia tocar a somatent, i riure en veure els homes del poble sortir de casa en plena nit i empipats tornar a dormir en veure que no passava res, com fer-les tocar just abans que sortís el sol, despertant a tothom. Està clar que pagesos, i altra gent del poble, s'enfadaven d'allò més amb el campaner del poble pensant que era ell. El campaner callava, resignat; ell coneixia l'existència de la fada, però en tota la tradició de campaners de la seva família, ningú mai havia parlat de l'existència de la fada. Sort que quan s'apropaven tempestes, la fada feia repicar les campanes tan i tan fort que els núvols fugien, i llavors els vilatans felicitaven el campaner, que prou sabia que havia estat obra de la fada. Un dia, en Pere, un noi de dinou anys, fill del campaner, i que encara no s'havia iniciat en l'ofici, desconeixedor de l'existència de la fada i cansat de les bromes pesades dels companys, va decidir esbrinar que li passava al seu pare. Un dia a la nit, va pujar dalt del campanar i s'amagava, a l'espera de veure el seu pare; sense resultat tornà a provar-ho dia rera dia. Una nit, la fada, que només pot ser vista si un raig de lluna la travessa, es va compadir d'en Pere i es deixà travessar per un raig de lluna. En veure-la va voler agafar-la, però amb tanta mala sort que va caure al terra i perdé el coneixment. En Pere, continuava anant nit rera nit per veure la fada, sense cap resultat, i entre les seves penes recordà una història que li havia explicat el seu avi quan era petit que deia que les fades eren uns éssers que només es podien veure si les travessava un raig de lluna plena. També li havia explicat que la nit de Sant Joan, aquestes anaven al gorg d'en Pèlags i allí es podien veure perquè era una nit especial, però tot això s'havia de fer tenint cura de no ser vist, ja que els càstigs eren terribles. Així que va decidir esperar la nit de Sant Joan i amagar-se darrera una pedra del gorg. De cop i volta les fades apareixeren una darrera l'altra, fins que la del campanar va arribar. En Pere, oblidant les paraules del seu avi es deixà veure i les fades van decidir castigar-lo severament convertint-lo en roc per sempre més. La fada del campanar acceptà el càstig però demanà que la nit de Sant Joan pogués tornar-la a veure i així acabà. Mai més ningú tornà a veure en Pere, tan sols, la fada del campanar la nit de Sant Joan.","codi_element":"08033-190","ubicacio":"Església de Santa Maria","historia":"","coordenades":"41.6323600,2.1625800","utm_x":"430249","utm_y":"4609298","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42631-foto-08033-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42631-foto-08033-190-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42632","titol":"Festa de l' Escaldarium","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-l-escaldarium","bibliografia":"Internet. (consulta realitzada 10\/11\/2008). Ball de diables de Caldes de Montbui. www.labanya.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa entorn el foc i l'aigua, representada a la Plaça de la Font del Lleó, que consta d'un seguit de personatges que van entrant en acció reproduint rituals, i escampant perversió i vici a tots els qui participen de l'acte, conegut amb el nom de l'Escaldàrium. Aquesta festa va acompanyada per música tocada en directe, que a la vegada es descompon en nou danses de les quals tres són d'aigua i sis són de foc. La festa s'inicia amb els balls i crits de les bruixes, seguit d'un moment de calma, que queda trencada amb l'aparició sobtada d'en Llucifer i la Diablessa sortint de l'infern. També hi participa en l'acte la Godra, una quimera que intenta corrompre tot el es troba davant d'ella. Durant la festa de L'Escaldàrium, hi ha una constant lluita del foc, que representa les forces del mal, i l'aigua, que intenta tornar-ho tot a la calma. Finalment, d'aquesta lluita, en sortirà guanyador el Thermaliot. Els espectadors acaben participant-hi activament.","codi_element":"08033-191","ubicacio":"Pel nucli antic de Caldes","historia":"L'any 1994 el grup dels Diables de Caldes ideen una festa amb un cert caire mitològic, on el foc i l'aigua es poguessin barrejar acompanyats d'una música en directe. Aquesta festa es du a terme a mitjans de juliol a la Plaça de la Font del Lleó, on la gent pot dansar i saltar sota la pirotècnica dels diables. La música és de Ramon Solé, qui després de varis arranjaments combinant sons celtes, de rock elèctric, simfònics i mediterranis va acabar, l'any 1999 per deixar enllestida la totalitat de la música que acompanyaria aquesta festa convertida en llegenda, a excepció de la dansa de la bèstia que seria creada l'any 2000. Aquesta música acompanya nou danses que són amb les que es representa la llegenda ballada. Així, juntament amb la “dansa de la bèstia” tenim les altres músiques que formen part de la representació: “El salt de les bruixes”, “la Primera Tempesta”, “La invocació”, “el bram de la Quimera”, “la segona tempesta”, “el ceptre de foc”, “la tercera tempesta”, i finalment “l'orgia d'aigua i foc”.","coordenades":"41.6344500,2.1620000","utm_x":"430203","utm_y":"4609530","any":"1994","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42632-foto-08033-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42632-foto-08033-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Diables de Caldes","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42633","titol":"Carquinyolis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carquinyolis-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Els carquinyolis són unes pastes seques i dolces tradicionals.<\/p> Els carquinyolis estan elaborats utilitzant productes de primera qualitat: ous, farina, llet, sucre i ametlles. Però el secret està en el toc personal del pastisser de la casa. A la massa que s'obté, se li dóna una forma allargada que es talla a trossos petits, que es mengen sols, o bé acompanyats de llet, cafè, xocolata, vi dolç o ratafia. Es comercialitzen a l'engròs, i a granel i també en bosses de paper i de plàstic.<\/p> Recepta gastronòmica:<\/p> INGREDIENTS: 100 g d'ametlles crues. - 100 g de sucre. - 150 g de farina. - 50 g de margarina. - 1 ou. - 1 culleradeta de llevat en pols. - 1 llimona ratllada.100 g d'ametlles crues. - 100 g de sucre. - 150 g de farina. - 50 g de margarina. - 1 ou. - 1 culleradeta de llevat en pols. - 1 llimona ratllada.<\/p> ELABORACIÓ: S'agafa el sucre, l'ou, el llevat en pols, la canyella, la llimona ratllada i la farina, i es barreja tot junt. A continuació es barregen les ametlles amb la pasta resultant de la barreja d'ingredients i es fan tires d'un centímetre més o menys de gruix. Es posa una safata, prèviament untada amb una mica de mantega, es col·loquen les tires a la safata i es pinten per sobre amb ou batut. Finalment es posa la safata al forn i quan estiguin una mica cuites se'n treuen les tires i es tallen a trossos. Es tornen a posar els trossos al forn, procurant que estiguin plans deixant-los cinc o deu minuts i ja estan llestos per menjar.<\/p> ","codi_element":"08033-192","ubicacio":"Plaça de la Font del Lleó, 6.","historia":" Durant anys va ser un postre ofert per les Festes de Sant Antoni de Caldes de Montbui.<\/p> Antigament, a Caldes, les ametlles senceres es deixaven en remull en aigua termal per pelar-les amb facilitat i millorar-ne el gust.<\/p> ","coordenades":"41.6347000,2.1619600","utm_x":"430200","utm_y":"4609558","any":"1860","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42633-foto-08033-192-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-07-08 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Són especialment destacats els de la casa Casabayó o l'Espiga d'Or.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"42634","titol":"Mató de Caldes de Montbui","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mato-de-caldes-de-montbui","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" El mató de Caldes de Montbui és un producte dins la denominació comarcal de producte alimentari, que representa unes postres de gran qualitat artesana. És un tipus de formatge fresc d’origen medieval que tradicionalment s’elaborava amb llet de cabra o d’ovella. Caldes té una llarga tradició d'elaboració de productes làctics a partir de productores locals de mató.<\/p> Avui dia es fa amb llet de vaca pasteuritzada a temperatura per damunt dels 80ºC, a la qual s'afegeix el quall que pot ser vegetal o animal.<\/p> Després de reposar, la llet es cola i en resta, per una banda el xerigot (part líquida) i per l'altra la massa de mató que es deixarà escorre. La llet amb la qual es fabrica el mató i altres productes, es comprada a la granja Els Gatells, del mateix municipi de Caldes de Montbui. Amb aquesta llet, els productors elaboren el mató que té una textura molt suau i cremosa, gràcies a una pasteurització molt lenta i laboriosa.<\/p> ","codi_element":"08033-193","ubicacio":"Vall de Carerac","historia":" Es té constància de que a finals dels anys 80 i principis dels 90 va néixer prop de Caldes de Montbui tota una generació de formatgers artesanals que han fet possible la riquesa de varietats que es poden trobar actualment al mercat català. Formats per tècnics en l'art de transformació de la llet, a través dels cursos de la Diputació a la Torre Marimón (Caldes de Montbui), i per una dosi de curiositat i experimentació, alguns petits propietaris ramaders van trobar una sortida a l'economia de 'l'anar fent' que fins aquell moment havia passat, inamovible, de pares a fills.<\/p> Un dels productes més destacats de Caldes és el mató de Can Orjusà. El Sr. Aureli Martínez, fabrica formatges de vaca i mató a Can Orjusà des de l'any 1987. Ell mateix ens explica que 'des de l'any 1987 estem a Caldes de Montbui i sempre hem viscut a la mateixa masia, Ca n'Orjusà. Al mateix temps hem mirat de compaginar l'agricultura amb l'elaboració de formatges totalment artesanals.' També estan dintre del col·lectiu artesà de productes naturals de Catalunya.<\/p> ","coordenades":"41.6472200,2.1665300","utm_x":"430594","utm_y":"4610944","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42634-foto-08033-193-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42634-foto-08033-193-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-07-14 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"El producte estrella de és el pastís de formatge, del qual en fan de diferents varietats: natural, llimona, xocolata i sense sucre. Tots els productes elaborats no contenen additius químics.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"42635","titol":"Anís de Taronja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/anis-de-taronja","bibliografia":" CANALS, A. (1977): Calderins honorables. Josep Fontcuberta Rogés (1890-1977). La Tortuga, 13. Caldes de Montbui.<\/p> CANYAMERES, M. (1997): Caldes cara a cara. A l'encontre de tot un poble, Caldes de Montbui, pàg. 126-128.<\/p> TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Licor, obtingut de la destil·lació de la pell de la taronja amb la grana de matafaluga com a elements bàsics. D'un sabor molt especial es pot beure sol, amb glaçons o combinat amb el cafè.<\/p> ","codi_element":"08033-194","ubicacio":"Carrer Pi i Margall, 15","historia":" L'anís de taronja s'elabora des de l’any 1918 i és fidel al seu origen, convertint-se en uns dels productes més emblemàtics de Caldes de Montbui. El més conegut és el de la Destil·leria la Vallesana.<\/p> L'empresa que Josep Fontcuberta i Rogés va fundar l'any 1918 amb el nom de Destil·leria La Vallesana segueix avui en la seva tercera generació. El celler La Vallesana vins i licors, segueix un camí paral·lel a la Destil·leria però com a celler especialitzat.<\/p> Josep Fontcuberta i Rogés, era pagès i fabricant de licors. Fill d'una família pagesa, establí una destil·leria de licors (La Vallesana) i començà a elaborar-ne artesanalment i també a vendre'n en una botiga de la qual s'ocupava la seva dona. El primer licor elaborat amb una recepta específicament pròpia fou l'Anís de Taronja, amb el qual inicià la tasca de sortir a vendre per la rodalia de Caldes i anà eixamplant els seus recorreguts per moltes comarques de Catalunya.<\/p> El contacte amb el món agrícola local el portà a ser un dels fundadors, i secretari durant 22 anys, del Sindicat Agrícola de Caldes, i va ser considerat per alguns com la veritable 'ànima del Sindicat'. Molt afeccionat a l'escriptura, la qual va practicar amb caràcter particular i en publicacions locals, fou membre de la societat L'Avenç, d'esperit catalanista, i més tard del Círcol Instructiu i Recreatiu, entitat que promovia activitats culturals i, molt especialment el teatre. Va posar en marxa un grup d'afeccionats que portaren a Caldes les millors obres teatrals dels escriptors catalans. Membre del Centre Democràtic i Progressista, que amb l'adveniment de la Segona República va presentar una candidatura d'esquerres, fou regidor de Cultura i després alcalde del 14 de febrer fins al 16 d'octubre de 1934 (va ser suspès del càrrec, juntament amb tots els regidors, per ordre militar després dels fets d'octubre) i del 18 de febrer fins al 13 d'octubre de 1936 (l'esclat de la Guerra Civil el va sorprendre en el càrrec). Amb l'arribada de l'exèrcit franquista fou processat amb confiscació de béns, però ell i el seu fill ja havien passat la frontera i s'havien instal·lat a Perpinyà, on feren de pagès. Va tornar a Caldes l'any 1946 i va reprendre la feina a la fàbrica de licors, la qual havia pogut tornar a l'activitat l'any 1940. Del seu pas pel consistori cal destacar l'organització de l'Escola de Segona Ensenyança, el 1932, quan era regidor de Cultura, i de la Fira de Mostres de Caldes, que s'instituí l'any 1933 i de la qual fou president de la comissió i màxim promotor.<\/p> ","coordenades":"41.6319145,2.1641417","utm_x":"430378","utm_y":"4609246","any":"1918","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-07-14 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Josep Fontcuberta i Rogés","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42636","titol":"Flors del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/flors-del-remei","bibliografia":" CANALS, A. (1977): Calderins honorables. Josep Fontcuberta Rogés (1890-1977). La Tortuga, 13. Caldes de Montbui.<\/p> CANYAMERES, M. (1997): Caldes cara a cara. A l'encontre de tot un poble, Caldes de Montbui, pàg. 126-128.<\/p> TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Amb aquest nom es coneix un licor creat el 1919 per Josep Fontcuberta i Rogés i que ha esdevingut amb el temps tot un referent per al poble de Caldes de Montbui i les comarques veïnes. L'afegit de ' licor de Caldes ' ha estat introduït a través dels anys per la gent de la vila.<\/p> És un licor fruit d'un delicat procés d'elaboració basat en la destil·lació, en uns alambins especials, d'una gran varietat de productes vegetals, fulles, arrels, llavors. Algunes són de Catalunya, i d'altres de països diversos.<\/p> Aquestes herbes han de ser recol·lectades i seleccionades minuciosament perquè és indispensable que siguin collides en els períodes més adequats i conservades de la manera més adient.<\/p> És un licor de 34º alcohòlics, graduació que permet aconseguir un gust intens que omple la boca de sensacions. És per això que una de les maneres més usuals per assaborir-lo és barrejat amb glaçons.<\/p> ","codi_element":"08033-195","ubicacio":"Carrer Pi i Margall, 15","historia":" Josep Fontcuberta i Rogés, era pagès i fabricant de licors. Fill d'una família pagesa, l'any 1919 establí una destil·leria de licors (La Vallesana) i començà a elaborar-ne artesanalment i també a vendre'n en una botiga de la qual s'ocupava la seva dona.<\/p> El primer licor elaborat amb una recepta específicament pròpia fou l'Anís de Taronja, amb el qual inicià la tasca de sortir a vendre per la rodalia de Caldes i anà eixamplant els seus recorreguts per moltes comarques de Catalunya; però la recepta més emblemàtica de la casa és el licor Flors del Remei, una combinació de 31 plantes diferents que encara avui comercialitzen els seus descendents.<\/p> El contacte amb el món agrícola local el portà a ser un dels fundadors, i secretari durant 22 anys, del Sindicat Agrícola de Caldes, i va ser considerat per alguns com la veritable 'ànima del Sindicat'. Molt afeccionat a l'escriptura, la qual va practicar amb caràcter particular i en publicacions locals, fou membre de la societat L'Avenç, d'esperit catalanista, i més tard del Círcol Instructiu i Recreatiu, entitat que promovia activitats culturals i, molt especialment el teatre. Va posar en marxa un grup d'afeccionats que portaren a Caldes les millors obres teatrals dels escriptors catalans. Membre del Centre Democràtic i Progressista, que amb l'adveniment de la Segona República va presentar una candidatura d'esquerres, fou regidor de Cultura i després alcalde del 14 de febrer fins al 16 d'octubre de 1934 (va ser suspès del càrrec, juntament amb tots els regidors, per ordre militar després dels fets d'octubre) i del 18 de febrer fins al 13 d'octubre de 1936 (l'esclat de la Guerra Civil el va sorprendre en el càrrec). Amb l'arribada de l'exèrcit franquista fou processat amb confiscació de béns, però ell i el seu fill ja havien passat la frontera i s'havien instal·lat a Perpinyà, on feren de pagès. Va tornar a Caldes l'any 1946 i va reprendre la feina a la fàbrica de licors, la qual havia pogut tornar a l'activitat l'any 1940. Del seu pas pel consistori cal destacar l'organització de l'Escola de Segona Ensenyança, el 1932, quan era regidor de Cultura, i de la Fira de Mostres de Caldes, que s'instituí l'any 1933 i de la qual fou president de la comissió i màxim promotor.<\/p> ","coordenades":"41.6319500,2.1641500","utm_x":"430379","utm_y":"4609251","any":"1918","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-07-14 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Josep Fontcuberta i Rogés","observacions":"Els licors són begudes alcohòliques aromatitzades que s'obtenen per maceració, infusió o destil·lació de diverses substàncies vegetals naturals, amb alcohols aromatitzats o bé per addició en aquests alcohols d'extractes aromàtics, essències o aromes autoritzats, acolorits o no, i amb un contingut alcohòlic superior als 30º.","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42637","titol":"Pastes Sanmartí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pastes-sanmarti","bibliografia":" Autor desconegut. (2004). 'Empreses amb història', a Revista el 9 Nou (divendres 12 de març), pàg. 11.<\/p> BAYÓ SOLER, Conxa (2018). 'La fàbrica de Pastes Sanmartí. Fideuers des de 1700', a TECA: Tecnologia i Ciència dels Aliments<\/em>, p. 6-9.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Pasta seca feta a partir de blat seleccionat d'una zona de la província d'Osca que produeix expressament per a la fàbrica Sanmartí.<\/p> Actualment es fabriquen un total de 52 varietats diferents de pasta seca. Es manté un sistema de producció artesanal. Cada dia surten de les instal·lacions entre 1.200 i 1.300 quilos de pasta fabricats de manera tradicional i amb aigua termal de Caldes.<\/p> Pastes Sanmartí ha seguit la tradició elaborant fideus i d'altres pastes de forma artesanal. L'assecatge de la pasta encara es fa amb armaris de fusta com es feia antigament i algunes vegades dura fins a 48 hores. També es tenen molt en compte les matèries primeres que es fan servir. Actualment també es fabriquen pastes vegetals. <\/p> ","codi_element":"08033-196","ubicacio":"Carrer de Barcelona, 40.","historia":" L'any 1700, Isidre Sanmartí va observar les propietats que tenia la pasta que s'obtenia de la barreja de la farina provinent del blat barrejada amb l'aigua calenta. Ben aviat es va adonar de que aquesta barreja, apta per al consum humà, quedava rígida amb el transcurs de les hores, i va començar a tractar la massa en la forma i la textura. Inventà doncs, un aparell fet de fusta, amb uns orificis de sortida i un altre d'entrada. En posar la pasta al seu interior i pressionar, la massa sortia en forma de fils, actualment el que es coneix amb el nom de tallarines si són aplanats o espaguetis si tenen forma arrodonida. S'adonà també que un cop seca, aquesta es conservava durant molt de temps i es podia tornar a menjar en qualsevol moment si es bullia en aigua.<\/p> A partir d'aquí és quan neix l'empresa de fideuers Sanmartí de Caldes, continuant amb la tradició les generacions següents. Així, en Carles Sanmartí i Caselles i en Josep Sanmartí i Castellà. L'any 1855 s'incorpora al negoci la quarta generació, en Jaume Sanmartí i Farreras, constant oficialment en els registres de l'Ajuntament de Caldes de Montbui com a fabricant de pastes de sopa. En la cinquena generació, va estar al capdavant del negoci en Josep Sanmartí i Cladelles. La sisena generació va ser la que es va adonar del futur comercial que tenia la pasta que s'havia començat a fer al segle XVIII.<\/p> Jaume Sanmartí i Samsó, més conegut com 'l'Avi', va començar aquesta nova projecció que fou seguida pel seu fill Josep Sanmartí i Casabayó i la seva esposa, que es va posar al capdavant del negoci a causa de la mort prematura del setè Sanmartí de la generació. Aquests van donar una empenta molt important al negoci amb la incorporació de la tecnologia més puntera i adequaren les instal·lacions de manera que el negoci es va convertir en una empresa competitiva entre els anys 1940 i 1975. L'any 1998, després de la mort de l'Eulàlia Rifé i Catafau, esposa d'en Josep Sanmartí i Casabayó, entra a fer-se càrrec del negoci familiar en Carles Sanmartí i Rifé.<\/p> Des d'aquest moment, es fa una aposta per mantenir un procés de fabricació artesanal fent servir tècniques antigues. S'incorporà també maquinaria i noves tecnologies per poder rendibilitzar el negoci i poder ésser competitius amb productes orientats cap al comerç tradicional i artesanal. L'any 2003, l'empresa rep un reconeixement públic pels tres segles d'història de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.<\/p> ","coordenades":"41.6326900,2.1622700","utm_x":"430223","utm_y":"4609334","any":"1700","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42637-foto-08033-196-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42637-foto-08033-196-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42637-foto-08033-196-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-07-09 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Carles Sanmartí i Rifé (nissaga Sanmartí)","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]},{"id":"42638","titol":"Arxiu parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-parroquial-3","bibliografia":" MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Arxiu parroquial que consta de varis llibres sacramentals: bateigs, matrimonis i òbits. A part dels llibres sacramentals, també hi trobem expedients diversos, comptabilitat, llibres de fundacions, expedients matrimonials i tractats diversos.<\/p> ","codi_element":"08033-197","ubicacio":"Plaça de l'Església, s\/n","historia":" Moreu-Rey en començà la seva obra titulada 'La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona', que seria publicada l'any 1962 va trobar l'arxiu parroquial sense cap mena de classificació. Va ser doncs, el primer autor que va establir una primera classificació titllada per ell mateix de 'classificació rudimentària', que consistia en Llibretes de funerària, lligalls de fundacions, lligalls de l'Obra i Obreria, Pergamins de l'Arxiu Parroquial, Lligalls de documentació processal i lligalls sobre la Història de l'Escrivania, entre d'altres. Anys després, sembla ser que un professor d'Institut, Erill Gustau va fer un buidatge de l'arxiu parroquial, però va marxar de Caldes sense deixar constància del seu treball de recerca. Durant el treball de camp, Raimundo Garcia esmenta la pobresa actual d'aquest arxiu, senyalant tres incendis que van provocar grans pèrdues; el primer d'ells, l'any 1714, el segon, l'any 1808 i el tercer, l'any 1936.<\/p> ","coordenades":"41.6323500,2.1624000","utm_x":"430234","utm_y":"4609297","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42639","titol":"Llegenda del gegant Farellàs - el Gegant del Pi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-gegant-farellas-el-gegant-del-pi","bibliografia":"AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona AMADES, J. (1979). Mitologia. Llibre dels somnis. Geografia fabulosa. AMADES, J. (1986). Les millors llegendes populars. Editorial Selecta, S.A. Barcelona. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. Varis autors (1994). Els gegants de Caldes de Montbui. 30è aniversari. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui.","centuria":"","notes_conservacio":"publicada","descripcio":"Llegenda que narra la gesta del gegant del Pi. Segons sembla, a Caldes, fa molts i molts anys vivia un home de gran corpulència i amb una força extraordinària, i el cor a la mà. Tots els calderins el coneixien amb el nom del Farellàs. Un dia, va haver de marxar de casa cap a Barcelona. En arribar a les portes, els burots el van aturar i li van demanar que per entrar havia de pagar el dret de passar la llenya de portava. El Farellàs, estranyat els explicà que allò que duia era el bastó per caminar. El que no sabien els burots és que com el Farellàs era tan gran, no en tenia prou amb un bastó, sinó que duia una branca de pi. Davant de la discussió establerta, en Farellàs es cansà i llença el seu bastó per dalt de les muralles de la ciutat. Els burots van establir una baralla amb en Farellàs, fins que davant de l'escàndol la guàrdia se l'endugué davant del governador de Barcelona, que per riure una estoneta li va proposar un tracte dient-li que si aconseguia guanyar a un criat seu el deixaria marxar tranquil·lament. En Farellàs acceptà el repte i es posà a menjar. Amb aquestes que el criat sarraí, en veure'l es posà a riure dient-li: ves menjant, ves, que d'aquí ja no tornaràs a sortir mai més. En voler atacar-lo, en Farellàs va agafar al sarraí, el va fer voltar enlaire i el llençà igual que ho havia fet amb el bastó fins els terrats de les cases. La gent, en veure això comença a cantar: “El gegant del Pi, ara balla ara balla, el gegant del Pi, ara balla pel camí. El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla, el gegant de la ciutat, ara balla pel terrat”. Un cop això acabat i davant les exclamacions de la gent que havia vist aquesta gesta, el gegant marxà cap a Caldes, on arribà tant cansat que s'estirà per descansar una mica. El seu cos es convertí amb el pas del temps en la muntanya del Farell. En una segona versió, es narra que al Mas del Farell, va néixer un gegant al qual posaren el nom de Fort, ja que tenia molta força. En fer-se gran, treballava la terra del mas, i un dia, mentre llaurava amb els bous, passà un gegant que anava a Barcelona, i que en veure'l va fer una fanfarronada en demostració de la força que tenia. En Fort, sense immutar-se tot aixecant els bous amb els que estava llaurant, va indicar-li el camí a seguir. El primer gegant, bocabadat, va demanar-li que l'acompanyés a Barcelona, ja que allí hi havia un moro que reptava a tots els forçuts i valents per lluitar contra ell, i així ho va fer. En arribar al portal de Barcelona, la guàrdia del portal demanaren un tribut per la llenya que duia. En Fort els va explicar que allò era el seu bastó i no un feix de llenya. Com que no s'entenien, en Fort va agafar el bastó i el va llençar més enllà de les muralles. El moro, assabentat va voler lluitar contra ell i així ho feren. En Fort va agafar el moro, que no va poder fer res i va sortir volant per damunt de les muralles, més enllà de les cases i terrats. La gent en veure'l, van començar a cantar amb alegria per haver-los desempallegat d'aquell ser per sempre més, la cançó del Gegant del Pi: “El gegant del Pi, ara balla ara balla, el gegant del Pi, ara balla pel camí. El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla, el gegant de la ciutat, ara balla pel terrat”.","codi_element":"08033-198","ubicacio":"Muntanya dell Farell","historia":"Sobre la gesta del 'Fort Farell de la Muntanya' hi ha diferents versions. Els calderins l'any 1964 ja van triar el personatge del Farellàs, com a gegant de la vila, en record de l'hereu de Can Farell, masia que es troba damunt del turó del Farell, tot i que hi ha una versió que explica que tot el pujol és el cos petrificat del gran gegant català, que jeu estirat i que la muntanya s'anomena Farell. Joan Amades (1987), en el seu apartat titulat 'Gegants nans i altres entremesos', fa referència a la controvèrsia existent sobre l'origen del Gegant del Pi ja que durant molt de temps s'havia cregut que aquest personatge era propi de Barcelona concretament de la parròquia del pi. Amades explica com la tonada popular sobre el gegant del Pi va néixer d'una llegenda on s'expressa perfectament com el seu origen prové de Caldes de Montbui. Amades afegeix que la llegenda no és del tot imaginària, perquè es té coneixement que 'al poble de Caldes hi havia viscut una família els membres de la qual eren exageradament alts d'estatura i entre ells n'hi devia haver un de talla encara més elevada, que ha envoltat el poble de la llegenda'.","coordenades":"41.6611700,2.1312200","utm_x":"427669","utm_y":"4612522","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42639-foto-08033-198-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42639-foto-08033-198-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42640","titol":"Fraret (Arisarum vulgare ssp. simorrhinum)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fraret-arisarum-vulgare-ssp-simorrhinum","bibliografia":"RODRÍGUEZ, R; GUARDIOLA, M et aliï. (2005). El futur dels frarets, a les nostres mans? Pàg. 12-13. Revista Alocs. Projecte d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Anuari 2005.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espècie geòfita amb un tubercle sota terra que no té un tronc principal sinó que les fulles surten amb un llarg pecíol (de 10 a 30 cm) directament del tubercle de sota terra. Aquest pecíol està tacat de color marró porpra. Les fulles tenen forma entre hastada (forma de punta de fletxa) i cordiforme (en forma de cor), són de color verd setinat i fan entre 6 i 15 cm, tot i que poden arribar als 50 cm. La peça floral dels frarets, que fa entre 3 i 5 cm, és força sorprenent, ja que té forma cilíndrica i està oberta per la part superior en forma de visera amb aspecte de caputxa de frare o de gerra. La part inferior és de color blanc i la superior (la caputxa) és de color marró porpra, i tota la peça floral té ratlles blanques o verdes i taques marró porpra. A l'interior d'aquesta gerra anomenada espata s'hi troben les flors masculines i femenines agrupades en una estructura anomenada espàdix. Aquesta consta d'un eix cilíndric a la part inferior del qual es disposen les flors, les femenines a sota i les masculines per sobre d'aquestes mentre que la part superior, l'espàdix no porta flors. Les inflorescències surten a finals de la tardor i durant tot l'hivern. A la primavera maduren els fruits que són unes petites baies de color verd; a l'estiu queda inactiu en forma e bulb i a la tardor següent torna treure fulles. El tipus de reproducció més freqüent dels frarets és d'asexual mitjançant creixement clonal.","codi_element":"08033-199","ubicacio":"Riera de Caldes i pedrera del Foment","historia":"Anomenat també frare cugot, apagallums o gresolet, és una planta d'aspecte força curiós que es troba disseminada al llarg de la costa mediterrània, pel sud d'Europa i el nord d'Àfrica. Als Països Catalans es poden diferenciar en dues subespècies: l'Arisarum vulgare ssp.vulgare que és la més freqüent i l' Arisarum vulgare ssp. simorrhinum que és molt rara. L'epítet simorrhinum prové del grec i vol dir morro (rhinos) de simi (simios), per la semblança que té la peça floral amb l'apèndix nassal d'alguns simis.","coordenades":"41.6535300,2.1522900","utm_x":"429415","utm_y":"4611656","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42640-foto-08033-199-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42640-foto-08033-199-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Cal preservar l'espai de la riera de Caldes. Moltes d'aquestes poblacions han desaparegut o estan força amenaçades en comarques com el Maresme degut a un seguit de factors d'origen humà que degraden, modifiquen o destrueixen el seu hàbitat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42641","titol":"Xemeneia de la bòvila Mas Manolo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xemeneia-de-la-bovila-mas-manolo","bibliografia":"BALLART, J, VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la Història de Caldes de Montbui. Segona edició, corregida i augmentada. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. FERNÀNDEZ, Magda. (1996). Quaderns del Mnatec. Número Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Terrassa. FULLANA, Miquel (1999). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Els treballs i els dies, núm. 11. Editorial Moll. Mallorca. GIRALT SERRÀ, Francisco. (1900). Guia industrial. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. VARIS AUTORS. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Xemeneia de totxo vist, aplantillat. Presenta una base quadrada feta també de maons, d'un metre cinquanta d'alçada i amb una boca, encarada a migdia. Aquesta presenta una entrada construïda amb un arc de mig punt realitzat a partir d'una filera de maons disposats verticalment i una porteta de ferro. Per damunt, la xemeneia, que consta d'un fust en forma troncocònica d'uns 25 metres d'alçada; el coronament és amb doble collarí. Destaca exempta del conjunt. La xemeneia no presenta grans esquerdes que posin en perill el seu equilibri només una d'uns 80 centímetres situada just per sota del coronament.","codi_element":"08033-200","ubicacio":"A l'entrada del municipi per la carretera C-1314","historia":"Les xemeneies són un tret característic d'una zona industrial, dels establiments humans que tenen o han tingut un passat industrial. La industrialització a Catalunya es va iniciar, com en altres països del nostre entorn, a finals del segle XIX i a principis del segle XX, emprant com a font d'energia l'aigua dels rius i el carbó. L'ús de l'energia tèrmica del carbó primer, i del fuel posteriorment, allà on no es disposava de recursos hidràulics suficients, va donar lloc als vapors, naus industrials on es feia servir la màquina de vapor de Watt com a motor per posar en marxa la maquinària de la fàbrica. La necessitat d'evacuar els fums generats va donar lloc a l'arquitectura de les xemeneies, les quals tenien la funció d'emetre el més amunt possible grans volums de gasos generats en la combustió del carbó o del fuel. Mentre les cendres s'extreien periòdicament per la zona inferior de la caldera els fums sortien per la xemeneia. Com més alta era la xemeneia tenia millor tiratge i, per tant, es facilitava l'extracció dels fums. El fum calent pujava de manera que creava un corrent d'aire natural i arrossegava al seu pas els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies que es construïen podien tenir diferents acabats però la majoria tenien forma cilíndrica perquè aquesta forma resistia millor el vent i era de molta eficàcia. Així és com aquests elements arquitectònics van passar a formar part del paisatge urbà, juntament amb el de les bòviles. Caldes de Montbui s'inclou dins de moltes de les viles de Catalunya en què és possible trobar encara naus i xemeneies d'aquesta època en bon estat de conservació. La persona responsable de construir-la era el que s'anomenava el mestre d'obres. Es feia un gran fonament a base de morter, calculant en cada cas l'amplada i l'alçada de la xemeneia que depenia al mateix temps de la potència de les màquines. El tiratge i bon funcionament d'aquestes es basa en la llei física segons la qual l'aire calent pesa menys que l'aire fred i, per tant, el vapor calent (el fum) sempre puja. Per aquesta raó les xemeneies tenen la base més ampla que la sortida; com més altura, més s'estreny el seu diàmetre interior per evitar que el fum que hi circula es refredi i resti entretingut dins la xemeneia frenant el seu tiratge. Al construir una xemeneia aquesta es dividia en diferents trams, i cada un dels trams era fet d'unes peces de terra-cuita que fabricaven especialment les bòviles segons la mida de cada xemeneia. Eren peces grosses i pesants i amb curvatura. El problema que tenien algunes xemeneies era que la diferència de temperatura entre el vapor i l'aire fred de l'exterior provocava que les xemeneies s'esboquessin (s'obrissin de boca) i havien de ser reparades sense aturar el funcionament de les màquines. Aquesta era un professió perillosa perquè calia pujar per la xemeneia, sense protecció, fins a arranjar-la.","coordenades":"41.6352700,2.1761400","utm_x":"431381","utm_y":"4609610","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42641-foto-08033-200-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42641-foto-08033-200-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42642","titol":"Bàscula del Castellvell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bascula-del-castellvell","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bàscula de la pedrera del Foment, formada per una cases de planta rectangular (de 3,5 m x 2,5 m) amb la coberta d'obra de maons plans i bigues de fusta, d'una sola vessant. Les parets estan fetes de paredat mig, arrebossades. Té l'entrada per la façana de migdia i una finestra amb reixa que dóna a la plataforma de la bàscula situada al mig del camí. Té una petita obertura a la façana nord. A l'interior és conserva part del mecanisme que feia accionar la bàscula, així com les restes del que havia estat una llar de foc.","codi_element":"08033-201","ubicacio":"Camí del Castellvell","historia":"Es tracta de la bàscula que servia per pesar els carros de bous i, més tard, els camions que anaven carregats de llambordes. Un cop carregades al tren, les llambordes eren enviades al seu destí.","coordenades":"41.6527000,2.1543100","utm_x":"429582","utm_y":"4611562","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42642-foto-08033-201-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42642-foto-08033-201-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42643","titol":"Pedrera del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-del-remei","bibliografia":"BIRDLIFE INTERNATIONAL. (2004). Phalacrocorax carbo. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. LlORENTE, GUSTAVO (1988). Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 80. Barcelona. VARIS AUTORS. (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pedrera que actualment s'utilitza com a embassament d'aigua potable per l'abastiment de la vila de Caldes de Montbui. La seva profunditat màxima és de 22 metres. L'aigua prové bàsicament de la capa freàtica que quedà al descobert durant l'extracció de pedra, i de la riera de Caldes. Aquesta última arriba aquí per una xarxa, controlada per l'empresa GMSSA. L'interès d'aquest lloc, radica en que des de que s'utilitza com a embassament s'hi han instal·lat diverses espècies d'ocells, alguns d'ells hi passen fins i tot l'hivern: S'ha pogut observar la presència del bernat pescaire (Ardea cinerea). Poden arribar al metre d'alçada i presenten un plomatge grisós que esdevé més lluent durant l'època reproductiva. La seva alimentació es principalment de peixos, granotes i insectes, però també poden capturar petits mamífers i ocells. També es pot veure el corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Són de mida gran (91 cm), amb el plomatge negre tret dels laterals de la cara i sota el bec, on apareix un gran floc blanc; els joves són més terrosos, amb parts inferiors clares. S'alimenta exclusivament de peixos que han estat introduïts pels pescadors (barb i la carpa bàsicament). Acostumen a reposar dalt d'un lloc rocós, en un racó tranquil, que utilitzen per dipositar-hi els excrements, els quals s'identifiquen per la seva blancor. També se'l pot observar posat a la vora de l'aigua o damunt de la plataforma que es troba al mig de l'embassament, amb les ales esteses per eixugar-les al sol. Finalment, destaca d'entre d'altres espècies, l'ànec collverd o ànec de bosc (Anas platyrhynchos) és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i estanys.","codi_element":"08033-202","ubicacio":"Al nord del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.6453800,2.1591600","utm_x":"429978","utm_y":"4610746","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42643-foto-08033-202-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42643-foto-08033-202-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42644","titol":"Molí del Castellvell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-castellvell","bibliografia":"BOLÓS, Jordi (2004). Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Cap.15, pàg. 363-389. Textos i estudis de cultura catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. PALLARÉS-PERSONAT, J.; AYMAMÍ, G. (1994). Els molins hidràulics del moianès i de la riera de Caldes. Arxiu bibliogràfic excursionista de la unió excursionista de Catalaunya de Barcelona. 90 anys d'activitats - 1904-1994. XXVI Premi 'Sant Bernat'. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Molí de la riera de Caldes de planta rectangular. No conserva la coberta. Consta de planta baixa i planta de fonamentació. La planta baixa és on hi havia les pedres de moldre i des d'on es desguassava l'aigua cap a la planta de fonamentació que conserva la canal de desaigua que dóna a la riera. Els paraments estan fets de carreus treballats de mida ben col·locats. Les cantonades estan ben escairades. El baixant per on desguassava l'aigua, està format per una rampa de forta pendent cap a la riera, amb un arc de mig punt, fet de pedra i sostingut sobre la roca de fonamentació treballada. La vegetació recobreix bona part del molí per la qual cosa no es pot detallar amb més precisió.","codi_element":"08033-203","ubicacio":"riera de Caldes a l'alçada del Castellvell","historia":"","coordenades":"41.6525500,2.1541100","utm_x":"429565","utm_y":"4611546","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42644-foto-08033-203-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42644-foto-08033-203-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42645","titol":"Riera de Caldes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-caldes","bibliografia":"JACINTE, Elies. (1921). Alçament de la serralada pirenenca i l'enfondrament del Vallès. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Vol. 21, núm. 2. VARIS AUTORS. (1998). Diccionari de Geologia. Institut d'Estudis Catalans. VARIS AUTORS. (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de Caldes és un curs d'aigua vallesà afluent del Besòs de 22 km de llargària. Neix vora Gallifa, a 390 metres d'altitud, al peu dels cingles de Sant Sadurní, per la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Després d'atravessar l'estret de les Elies entra a la plana del Vallès i passa per les poblacions de Caldes de Montbui, Palau-solità, Santa Perpètua de Mogoda i finalment desemboca al Besòs entre Mollet i la Llagosta. Afluents per la dreta: Riera de Gallifa, Riera de Sant Sebastià, Riera de Codonys, Torrent d'en Baell, Riera de Setmenat i Torrent de ca n'Oller. Afluents per l'esquerra: Riera de la Roca, Torrent del Prat de Baix, Torrent de Can Camp, i Torrent Sec de les Arenes. La part superior de la riera és de relleu més accidentat i complex on es pot veure una vall molt encaixada. L'àrea propera al Palau de Plegamans el relleu va esdevenint cada vegada més pla i els camps predominen sobre les masses de vegetació. S'aprecia també una vall oberta i transformada, en ocupar les granges les zones sedimentàries planes. La llera de la riera de Caldes en el seu pas pel municipi, presenta un elevat nivell d'usos antròpics: urbà inacabat, horts, equipaments i usos industrials; essent un tram força malmès per l'activitat humana. La vegetació en la part altra de la riera, és del tipus mediterrani, però la moderada altitud del municipi fa que, als obacs de les seves muntanyes hi hagi elements del tipus euro-siberià. La gran varietat de substrats litològics, que van des de les pissarres a les calcàries aporta una gran quantitat de comunitats vegetals. Aquesta vall ha estat des de temps antics condicionada per les activitats humanes. Mentre una part important del terme ha estat i continua estant conreat, i per tant dominat per comunitats arvenses i ruderals, una altre gran part està recoberta per una important massa forestal conseqüència del progressiu abandonament de l'espai agrícola i ramader des de finals del s.XIX. Aquesta vall, antigament hi havien hagut camps de conreu, cultiu de l'olivera, ramaderia, el cultiu de la vinya: Una gran part d'aquesta zona muntanyosa està actualment recoberta per pinedes i brolles secundàries, barrejades amb espècies pròpies dels alzinars. La vegetació de ribera, amb els elements arquitectònics propis com els molins, les rescloses, pous, mines, barraques de vinya, de pastor, etc s'ha anat abandonant de mica en mica. A la vall hi trobem representats els boscos formats per l'alzinar litoral, la brolla de romaní i el bruc d'hivern, les pinedes secundàries de pi blanc i pi pinyoner, el bosc de ribera i els conreus. Els espais agrícoles serveixen de refugi i lloc d'alimentació a moltes espècies importants per al manteniment dels ecosistemes mediterranis. Les clapes d'alzinar més ben conservades es troben en el vessant de la Serra Llisa, en direcció a Sant Sebastià de Montmajor, coincidint amb una zona ombrívola i humida. La brolla típica i la brolla arbrada ocupen un elevat percentatge de la superfície. La pineda secundària ha envaït qüasi bé tota superfície de conreu abandonada. El bosc de ribera d'omedes i alberedes creix arran mateix dels torrents i rieres de la vall. L'omeda, resta entre l'alzinar o la pineda una comunitat lligada als cursos fluvials. Alguns dels arbres i arbusts més destacats com a vegetació potencial de la Vall de Les Elies són l'alzina (Quercus ilex), el marfull (Viburnum tinus), l'aladern falç (Rhamnus alaternus), el llentiscle o mata (Pistacia lentiscus), l'arboç (Arbustus unedo), el galzeran (Ruscus aculeatus), l'esparreguera (Asparagus amtifolius), o la roja (Rubia peregrina), l'arítjol (Smilax aspera), i el lligabosc (Lonicera implexa). L'estrat herbaci hi és poc desenvolupat, sovint dominat per l'heura (Hedera helix); en els llocs més obacs el roure cerrioide (Quercus cerrioides), l'auró negre (Hacer monspessulanum), el lligabosc etrusc (Lonicera etrusca), la servera (Sorbus domestica) o el sanguinyol (Cornus sanguinea).","codi_element":"08033-204","ubicacio":"Al peu dels cingles de Sant Sadurní, fins un cop passat Caldes de Montbui","historia":"Caldes de Montbui es troba entre dues unitats geològiques estructurals: la Serralada Pre-Litoral Catalana (amb materials que van del Paleozoic al Trias) i la Depressió del Vallès-Penedès (Miocè). L'origen dels materials de les dues unitats, cal cercar-lo en els processos tectònics i d'erosió, transport i sedimentació. Des del punt de vista tectònic, el Vallès-Penedès constitueix una depressió formada en la fase de distensió dels processos compressius a la que va estar sotmesa la Cadena costanera Catalana durant l'orogènia alpina. La falla que limita la unitat del Vallès-Penedès de la serralada Pre-Litoral passa, precisament per Caldes de Montbui, i probablement es va constituir per primera vegada durant el Miocè. Si l'orogènia alpina donà lloc a les formes actuals del relleu, de l'orogènia anterior, l'hercinià, no en queden restes. Després, tingué lloc una fase de desmantellament del relleu a través de l'erosió i la formació d'una plana on començaria la sedimentació mesozoica. Sobre aquests sediments operà l'orogènia alpina, donant lloc a les serralades i depressions actuals. Els materials litològics que es poden trobar al municipi de Caldes de Montbui són molt diversos i pertanyen a totes les eres geològiques. Els materials més antics són les pissarres paleozoiques, tracatant-se bàsicament de cloroesquists amb quars i albita, de textura granolepidoblàstica porfídica. El batòlit format per una granodiorita aflora a la zona central del terme. Entre els minerals accessoris hi trobem l'apatita, l'hornblenda i la moscovita. Ja dins dels sediments mesozoics trobem uns primers estrats de característic color vermell que corresponen al buntsandstein, de potència fins a 250 metres. Es tracta de gresos amb ciment silícis que contenen pirita i mineral de ferro com elements accessoris. Les argiles que hi ha dins la matriu d'aquests gresos solen contenir abundants miques i per contra, poc quars. Ocasionalment es pot trobar guix i com a minerals accessoris hi ha l'òxid de ferro i pirita. La matèria orgànica i la pirita són elements accessoris. Al sector nord del municipi hi ha materials eocènics, a base d'argiles i gresos vermells amb ciment esparític. Poden contentir feldspats i com element generalitzat l'òxid de ferro. Finalment trobem els materials quaternaris, que queden reduïts a dipòsits i terrasses fluvials, llims argilosos i derrubis pendents. La xarxa hidrogràfica superficial de Caldes va estretament lligada a la posició geogràfica del municipi a cavall de la Conca del Vallès i la serralada Pre-Litoral. El curs fluvial pel que vertebra la major part de les aigües del municipi és la riera de Caldes, que travessa de nord a sud el terme; és tributària del Besòs. Al seu pas per Caldes, la riera no disposa de cap estació d'aflorament. La riera de Caldes sol portar aigua fins i tot durant l'estiu però és de règim molt variable. Rep un bon nombre de rieres i torrents originats en els turons i colls de la Serralada Pre-litoral, els més importants són la riera de Codonys, la riera de Sant Sebastià, el Torrent de Coscurell, el torrent del prat de Baix, el Torrent de Can Camps, el torrent sec de les Arenes. Mostren un règim pluvial, i atès el pendent del relleu per on circulen en èpoques de fortes pluges són altament dinàmics, mentre que sovint s'assequen durant els períodes eixuts. En aquesta vall també tenim les aigües subterrànies: surgències i aqüífers ordinaris. L'origen de les surgències es troba en la infiltració de l'aigua de la pluja que després d'un període de resistència dins l'aqüífer profund de més de mil anys, acaba sortint a la superfície. Dins l'aqüífer, l'aigua s'escalfa degut a la profunditat. A la superfície brolla a una temperatura de 74ºC. Són aigües de clorurat-sódic degut a la dissolució que l'aigua calenta fa dels minerals de les granodiorites que travessa. La porositat dels materials que conformen l'estratigrafia facilita la infiltració de part de les aigües superficials vers el substrat litològic.","coordenades":"41.6742400,2.1344300","utm_x":"427951","utm_y":"4613970","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42645-foto-08033-204-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42645-foto-08033-204-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"(Continuació descripció) Al substrat herbaci hi ha mill gruà (Lithospermum purpureo-coeruleum), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) o el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum). També es pot observar plàtan (Platanus x hibrida) i robínia (Robinia pseudo-acacia). En altres llocs hi podem observar alberedes, alternant freixe (Fraxinus angustifolia) i de vegades, el pollancre (Populus nigra). L'estrat arbustiu i herbaci són bastant similars al de l'omeda, on es pot afegir la vinca (Vinca diformis) i la sarriassa (Arum italicum). La vegetació que creix prop de basses i de les rescloses o estanys d'aigua com el Gorg de Les Elies, es tracta de les jonqueres (molinio-Holoschoenion), com el jonc boval (Scirpus holoschoenus).La superfície agrícola de la vall està ocupada bàsicament pels cereals i farratges, i per espècies ruderals, enmig dels camps i arvenses als seus marges. La comunitat més extensa és la ravenissa blanca, la calcida, el gram (Cynodon dactylon), els lletsons, el boixac de camp (Calendula arvensis) o la verònica (Veronica persica). En les vores de camins agrícoles s'observa el card, la borratja, el cardó, etc. En els erms també hi ha olivarda, calcida blanca i diversos trèvols. I a les feixes abandonades gramínies com els fenassars, acompanyats de fonoll, pimpinella, i la bardissa amb roldor, l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogym), els rosers (Rosa Canina) i l'aranyoner (Prunus spinosa).Amunt de la riera, en zones més obagues, trobem una espècie vegetal protegida a Catalunya: el boix grèvol (Ilex aquifolium).Entre la comunitat faunística trobem un seguit de rosegadors (ratolí de bosc (Apodemus Ssylvaticus, el ratolí mediterrani (Mus spretus), a més de la musaranya comuna, els esquirols, la rata cellarda, el porc senglar, el toixó (Meles meles), la guineu (Vulpes vulpes), la mostela (Mustela nivalis), la fagina (Martes foina) i la geneta o gat mesquer (Genetta genetta). Del grup dels ocells, rapinyaires diürns com l'astor (Accipiter gentilis), l'esparver vulgar (Accipiter nisus) o l'aligot (Buteo buteo), o rapinyaries nocturns com el gamarús (Strix aluco). A més de gaig, tudó, tórtora, cucut, picot verd, picot garser, el cargolet, o varis sílvids que nidifiquen durant l'estiu, i gran varietat de fringíl·lids. Als boscos propers als conreus hi nidifiquen el gafarró, la cadernera i el verdum. També, es pot veure el faisà, tot i que introduït periòdicament pels caçadors.Entre els rèptils es pot citar el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), la sargantana cendrosa (Psammodromus hispanicus), el vidriol (Anguis fragilis), la serp blanca (Elaphe scalaris), la serp verda (Malpolon monspessulanus), la colobra llisa meridional (Coronell girondica). En els ambients oberts, bàsicament a conreus extensius d'herbacis i en alguns punts on encara hi ha conreu d'oliveres i fruiters diversos, zones d'horta familiar, o zones no treballades, es pot trobar el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i el ratolí mediterrani (Mus spretus), l'eriçó africà (Erinaceus algirus), el conill (Oryctolagus cuniculus). Destaca l'aligot, que nidifica als boscos, o el xoriguer que fa el niu sobre penya-segats o bé en edificacions, principalment abandonades. Entre els rapinyaries nocturns cal citar el xot, l'òliba i el mussol.En els indrets on l'aigua de pluja o dels recs s'estanca, temporal o permanentment, són ocupats per comunitats d'amfibis, com la salamandra (Salamandra salamandra), la granota verda (Rana perezí), reineta comú (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo), el tòtil (Alytes obstetricans), i el gripau corredor (Bufo calamita). Al tram alt de la riera de Caldes, hi ha presència de rèptils com la colobra de collar (Natrix natrix), la serp d'aigua (natrix maura). Entre el peixos destaca el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i una d'introduïda, la carpa (Cyprinus carpio). Una altra espècie introduïda ha estat el cranc americà (Procambarus clarki).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42646","titol":"Cingles del Morro del Porc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cingles-del-morro-del-porc","bibliografia":"VARIS AUTORS. (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cinglera, que presenta una vegetació mediterrània i rupícola, amb comunitats de pi blanc, que pengen del cingle sorgint sobtadament de la mateixa roca, amb esquerdes, petites coves i puntes de roca on s'hi aturen i nidifiquen vàries classes d'ocells, destacant, els rapinyaires. Els rèptils més interessants són el lluert (Lacerta bilineata) i la sargantana de paret (Podarcis muralis). Podem veure algun exemplar de serp blanca (Elaphe scalaris), i en els indrets més humits i ombrívols, la serp d'Esculapi (Elaphe longissima). Els ocells de cingle són els més ben representats en aquest indret: roquerol (Ptyonoprogne rupestris), ballester (Tachymarptis melba), falcó peregrí (Falco peregrinus), pelaroques (Tichodroma muraria), xixella (Columba oenas) i aufrany (Neophron percnopterus). Quant a mamífers, la geneta (Genetta genetta) que viu a les cingleres, i algun ratpenat. La nidificació del xoriguer (Falco tinnunculus) o de l'esparver (Accipiter nisus), entre altres, en aquest indret és força probable i la potencialitat del lloc podria permetre la nidificació d'altres espècies rupícoles.","codi_element":"08033-205","ubicacio":"Riera de Caldes, passat les pedreres del Foment","historia":"","coordenades":"41.6559800,2.1509900","utm_x":"429309","utm_y":"4611929","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42646-foto-08033-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42646-foto-08033-205-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42647","titol":"Trull de la Torre Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trull-de-la-torre-nova","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes d'un antic trull on s'elaborava l'oli procedent del cultiu de les oliveres de les rodalies de Caldes. No s'observa cap estructura constructiva, tant sols les dues pedres del molí; aquestes mesuren 1,10 m. de diàmetre; una d'elles és granítica i l'altre de pissarra vermella. Les restes del molí semblen haver estat desplaçades del seu lloc originari i agrupades al mig d'unes alzines degut a la construcció d'estables per als cavalls.","codi_element":"08033-206","ubicacio":"Turó entre la riera de Caldes i la muntanya del Farell","historia":"Aquesta casa es coneix amb el nom de mas de les serps. La tradició popular diu que va pertànyer a un poderós cavaller que hi va construir una casa senyorial, entroncant clarament amb la tradició que assigna fabulosos tresors que inevitablement són custodiats per serps mitològiques. Va ser propietat de Vidal de Vallgornera i Branciforte quart duc de l'Aranella. Moreu-Rey (1962) troba documents que expliquen que tota la costa del Farell pertanyia als Santjust després de Vallgornera. La Torre Nova va ser potser construïda de nova planta, o potser reedificada a l'emplaçament d'un dels antics masos de l'heretat. En els segles XVII i XVIII només quedaven a l'heretat el Puig del cos i la Torre Nova. Entre 1777 i 1780 va ser restaurada (fusters: 462 ll.; paletes: 740 ll.; plantacions de noves vinyes i oliveres: 1.373 ll). En 1860 es trobava abandonada, així com en 1873: 'no consta más que de las paredes principales'. També es troba anomenada en documents, on es llegeix. 'tota aquella casa dita la Torre' (1618); la pahissa 'de la Torre' 'en Prat de la Torre Nova', masover (1685-1696); 'la Torre Nova', la 'Torranova (segles XVII - a partir de 1685 - fins el segle XX' ; 'teris Turris novae vocatae de Vallgornera' (1720); 'Torre de Vallgornera' (s. XVII). El procediment de fabricació de l'oli, un cop els pagessos havien separat els terrossos, fulles o branquillons de les olives perquè quedessin netes, carregaven les olives i duien la collita cap el trull. En el molí era on es feia la part de la feina més laboriosa de tot el procés. Es pesaven les olives i s'anaven tirant per la gronsa. Aquesta era una caixa en forma de piràmide que funciona com un embut deixant caure per l'obertura inferior les olives que s'hi havien abocat. Un cop al trull les olives eren convertides en pasta. Aquest, estava format per una pedra inferior plana i vàries pedres giratòries unides per un eix . Les curres o moles anaven esclafant les olives. Un cop formada la pasta, passaven per la batedora. Les anava remenant de manera constant, per passar després a la pastera, un dipòsit on anava a parar la pasta. Després es passava als esportins i s'apilaven en una mena de carretó formant el que s'anomena peu. Una vegada el peu acabat era conduït a la premsa la qual exercia una pressió que feia brollar l'oli. A mida que anava regalimant de la premsa era conduït a les bassetes on es neteja va amb aigua i per decantació es separava aquesta de l'oli ja que pesava menys i sura . Un cop acabat aquest procediment, l'oli ja estava a punt per a ésser envasat en gerres, etc.","coordenades":"41.6525800,2.1494100","utm_x":"429174","utm_y":"4611553","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42647-foto-08033-206-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42647-foto-08033-206-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42648","titol":"Col·lecció d'art del Museu Thermalia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dart-del-museu-thermalia","bibliografia":"BASTER, A. (1928). La sculpture moderne en France. Ed. G. Grès. Paris. BENET, RAFAEL. (1942). El escultor Manolo Hugué. Ed. Argos. Barcelona. BLANCH, M. (1972). Manolo. Ed. Polígrafa. Barcelona. BLANCH, M. (1973). Manolo, de Ceret a Caldes de Montbui. Diputació de Barcelona. Maig de 1973. BLANCH, M. (1980). Manolo. Homenatge a Rosa. Dau al Set. Abril de 1980. BLANCH, M. (1984). Manolo i el retrat. Dau al Set. BLANCH, M.; CORREDOR, J. (1972). Poesias Manolo Hugué. Ed. Saturno. Barcelona. CASTRE, VICTOR (1933). Ed. Cahiers du Sud. Marsella. COQUIOT, G. (1914). Cubistes, futuristes, passeistes. Essai sur la jeune peinture et la jaumme sculpture. Librairie Ollendorf. Paris. DABADIE, S. (1971). Ceret et les artistes espagnols au début du Xxé siecle. Unniversité de Paris. GAYA, J.A. (1957) Escultura española contemporanea. Madrid. INFIESTA, José M. (1974). Un siglo de escultura catalna. Ed. Aura. Barcelona. PLA, JOSEP (?). Tres artiistes (Manolo, Rusiñol i Mir). Ed. Destino. Barcelona. PIA, PASCAL. (1930). Manolo. Ed. N.F.R., coll. Sculpteurs Nouveaux. Paris. VARIS AUTORS (1988). Manolo. Ajuntament de Caldes de Montbui. Diputació de Barcelona. Ed. Winihard Gràfics. VARIS AUTORS (1981-1982). Els Picassos del Mas Manolo a Caldes de Montbui. Centenari de Pablo R. Picasso. Ed. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Caldes de Montbui. Patronat 'Mas Manolo'.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció dedicada bàsicament a la vida i obra dels artistes Manolo Hugué i Pablo Picasso. Dos de les quatre plantes del Museu ressegueixen la vida de Manolo Hugué i ens apropen als ambients de l'art del segle XX, sense oblidar Picasso present amb una exposició de caire molt personal fruit de la gran amistat entre ambdós artistes. La col·lecció mostra, amb més d'un centenar d'obres corresponents a totes les èpoques i tècniques de l'artista, una acurada i completa representació de la trajectòria artística de Manolo Hugué: escultura, pintura, gravats i joies, on s'hi recullen aspectes del món del treball i activitats diverses com el ball, la tauromàquia...; la feminitat, on es presenta la figura femenina aïllada i sense ocupar-se en una activitat concreta; els retrats; els relleus; les obres de caràcter religiós; el disseny de joies; els interiors, bodegons i animals de companyia i finalment els paisatges de Caldes de Montbui i la seva rodalia. El conjunt de tots aquests diferents espais temàtics ofereixen a l'espectador la possibilitat de trobar una visió global de la producció artística de Manolo. El Museu Thermàlia també conserva la col·lecció Picasso abans reunida al Mas Manolo, casa de l'escultor i pintor Manolo Hugué (Barcelona 1872 - Caldes de Montbui 1945), amic de Picasso. Es tracta d'una col·lecció molt personal, testimoni de l'amistat entre els dos artistes, de prop d'un centenar de peces, entre ceràmiques, litografies, dibuixos i llibres amb dedicatòries i dibuixos de Picasso. El Museu Thermàlia presenta una exposició intimista 'Picasso i Manolo Hugué' i ofereix tallers per a diferents nivells educatius.","codi_element":"08033-207","ubicacio":"Plaça de la Font del Lleó, núm. 20","historia":"La col·lecció es troba allotjada en un edifici de l'època medieval que fins els anys 70 feia la funció d'hospital i servei de banys termals. L'estructura del s. XIV va ser reformada als anys 80 i conserva les arcades de l'entrada, tres banyeres del segle XVIII i l'encavallada del pis superior.","coordenades":"41.6344500,2.1615800","utm_x":"430168","utm_y":"4609530","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42648-foto-08033-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42648-foto-08033-207-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42649","titol":"Col·leció arqueològica del Museu Thermàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/collecio-arqueologica-del-museu-thermalia","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Col·lecció arqueològica que es troba ubicada a la planta baixa del museu, en exposició permanent. Una altra part es troba als magatzems del museu a l'espera de que els materials siguin estudiats i publicats. El Museu de Caldes de Montbui ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins l'àmbit comarcal durant molts anys. Aquest fet, ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons, que comptabilitza més de 60 jaciments, entre jaciments importants i troballes disperses. L'abast geogràfic s'estén per tot el municipi, des de Sant Sebastià de Montmajor, fins a la Torre Marimon, sense oblidar tot el nucli de Caldes. Pel que fa a l'abast cronològic, trobem jaciments des del paleolític fins a l'actualitat, si tenim en compte l'arqueologia industrial. Alguns dels jaciments més importants representats en aquest fons són: El poblat ibèric de la Torre Roja, el Mas Manolo, Can Carerac, i el conjunt Termal de Caldes.","codi_element":"08033-208","ubicacio":"Plaça de la Font del Lleó, núm. 20","historia":"La col·lecció es troba allotjada en un edifici d'època medieval que fins els anys 70 va tenir funció d'hospital i banys termals. L'estructura del s. XIV va ser reformada als anys 80 i conserva les arcades de l'entrada, tres banyeres del segle XVIII i l'encavallada del pis superior. Part de la col·lecció també es troba ubicada a la capella dessacralitzada de Santa Susanna, adossada al Museu Thermàlia.","coordenades":"41.6344500,2.1615800","utm_x":"430168","utm_y":"4609530","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42649-foto-08033-208-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42649-foto-08033-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42649-foto-08033-208-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Prehistòric|Modern|Antic|Medieval|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"76|94|80|85|98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42650","titol":"Col·lecció de la Casa Delger - Museu Romàntic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-la-casa-delger-museu-romantic","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa - museu fruit de la donació del darrer descendent de la família Delger al municipi. De la vida de cadascuna de les diferents generacions i matrimonis diversos de la família des del segle XVIII,en queda la casa, amb tots els seus mobles i béns que mostren les diferents èpoques a través dels estils, abastant completament la història de la casa. Dins la casa es conserven objectes de tota mena: mobiliari, objectes decoratius, quadres, rajoles, roba de la llar, figures de pessebre, objectes de culte, etc. La planta principal de la casa està formada per menjador, sala, cuina, bany, celler i un pati exterior. Al primer pis trobem la biblioteca, passadís, distribuïdor i tres habitacions, amb el dormitori del matrimoni d'Antoni Delger i Maria Padrinas, datat l'any 1863, i el del matrimoni d'Antoni Delger i Cecília Sabaté, datat l'any 1804. Finalment, a les golfes trobem una sala d'estar i tres habitacions o sales.","codi_element":"08033-209","ubicacio":"Carrer del Doctor Joaquim Delger, núm. 12","historia":"El Museu Romàntic Can Delger és un edifici clàssic de meitat del segle XVIII, format per planta, pis i golfes. Es tracta d'una casa pairal eminentment catalana, de família mitja benestant, també coneguda com a Can Calderer degut a l'ofici de calderers a què es dedicà tradicionalment la família. Des de l'any 1765, la casa fou habitada per les diferents generacions de la família Delger. El darrer descendent de la família Delger, i darrer propietari de la casa, el doctor Joaquim Delger Bueno, va fer donació de la casa pairal dels seus avantpassats al poble de Caldes de Montbui. El 10 de desembre de 1959 la casa es va inaugurar com a Museu Romàntic Can Delger. La planta principal de la casa està formada per menjador, sala, cuina, bany, celler i un pati exterior. Al primer pis trobem la biblioteca, passadís, distribuïdor i tres habitacions, amb el dormitori del matrimoni d'Antoni Delger i Maria Padrinas, datat l'any 1863, i el del matrimoni d'Antoni Delger i Cecília Sabaté, datat l'any 1804. S'han documentat totes les peces del distribuïdor i dels tres dormitoris. Finalment, a les golfes trobem una sala d'estar i tres habitacions o sales, de les quals s'han documentat algunes de les peces.","coordenades":"41.6338000,2.1623100","utm_x":"430228","utm_y":"4609458","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42650-foto-08033-209-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42650-foto-08033-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42650-foto-08033-209-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani|Romàntic|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|101|94","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42651","titol":"Font de Can Sever","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-sever","bibliografia":"MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font d'aigua de mina que raja a partir d'un canaló de ferro, amb un raig sostingut. Aquest està emmarcat dins d'una estructura rectangular, arrebossada amb ciment on hi ha 7 rajoles de ceràmica de 20 x 20 cm.; per damunt i per sota on raja l'aigua hi ha una rajola de color verd, tallada per la meitat, als costats, quatre rajoles decorades amb motius florals, representant un clavell de color rosat. Encapçalant la font dues rajoles amb dues figures zoomorfes, representant uns nens rossos, despullats, asseguts damunt d'una garlanda amb unes ales de papallona blava a l'esquena. L'aigua que brolla de la font va a parar a una pica de pedra de dimensions rectangulars de 37 cm d'amplada per cinquanta de llargada, que per un regueró fet a la mateixa pedra, alimenta els tres safareigs que hi ha al seu costat. Són de planta rectangular, formant un conjunt que mesura 3,50 m. x 5 m. Aquest està construït, aprofitant un marge de pedra, amb totxo i pedra. Al costat de la pica on raja l'aigua, hi ha la rentadora del safareig fet amb lloses de pedra d'esmolet. Rep l'ombra d'un til·ler i està envoltada per falgueres, heura, i una glicina.","codi_element":"08033-210","ubicacio":"Torrent del Prat de Baix","historia":"Moreu-Rey (1962), anomena la font de Can Sever i la mina de Can Sever de la qual en diu que quan era abandonada, va servir d'obrador d'uns moneders falsos.","coordenades":"41.6500700,2.1628700","utm_x":"430292","utm_y":"4611264","any":"","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42651-foto-08033-210-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42651-foto-08033-210-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-22 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"","observacions":"Per arribar a la font, un cop a la façana nord-oest de la casa, s'ha de seguir un passeig de til·lers fins al final.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["41"]},{"id":"42652","titol":"Majestat de Caldes. Església de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/majestat-de-caldes-esglesia-de-santa-maria","bibliografia":" GARCIA, M.R. i BARBANY, C. (1991). La Vila de Caldes de Montbui. Catalunya Romànica. Barcelona. Vol. XVIII. El Vallès Occidental – El Vallès Oriental. GARCIA i CARRERA, R. (1984). Incendi a l'Església Parroquial de Montbui l'any 1907. Caldes de Montbui. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. POCH, J. (1980). Fites cabdals de la parròquia actual de Santa Maria de Caldes. Setmanari de Montbui, 145. Caldes de Montbui. GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Es tracta d'una representació del Crist Majestat, presentat en vida sense senyals de dolor i amb els ulls oberts ja que regna des de la creu. Sobreposat a la creu, sense estar penjat, porta una llarga vestidura fins als peus decorada amb figures de lleons amb cap d'àliga i altres animals mitològics que poden significar els pecats que Crist va haver de carregar sobre seu. També porta una banda amb set estrelles que signifiquen els set àngels o bisbes de les set esglésies d'Àsia. El cinyell que porta a la cintura simbolitza la virtut de la justícia. Finalment, amb la corona imperial en lloc d'una corona d'espines, demostra que s'ha convertit en símbol de majestat i reialesa. Talla policromada de 1,96 cm d'alçada i 1,85 cm d'amplada, mentre que la creu on era adossada feia 3,60 m d'alçada i 2,03 m d'amplada i 5 cm de gruix. Abans que fos cremada l'any 1936 a la plaça de l'església, durant els primers dies de la Guerra Civil, la talla estava molt ennegrida, tot i que encara es podia veure la policromia, reproduint un teixit bizantí. Aleshores era coronada amb una peça de metall de pedreria col·locada posteriorment i vestia una túnica manicata i mantell, amb un cinyell que li passava per damunt amb plecs molt plans agafats a la figura i a la túnica. Els plecs s'estenien en forma d'anells verticals pels braços, mentre que queien de manera acanalada fins al nivell dels peus, i acabaven en una vora en ziga-zaga. Per damunt hi havia el mantell que reflectia lleus ondulacions degudes al relleu de les cames sols alterades per la presència del cinyell amb alguns plecs inclinats i corbats per la part inferior. Cal notar la singular disposició del mantell en agafar-se a l'espatlla dreta i caure en diagonal pel tors. Els peus nusos estaven col·locats damunt d'un supedani. Cal destacar també la configuració del cap lleugerament inclinat, la disposició dels ulls i les celles que produeixen un cert naturalisme que juga amb l'hieratisme habitual en aquest tipus d'imatge, així com la manera d'organitzar la cabellera, la barba i el bigoti. La policromia consistia bàsicament en motius vegetals i animals disposats en cercles juxtaposats que recordaven els teixits orientals.<\/p> ","codi_element":"08033-211","ubicacio":"Església Parroquial de Santa Maria","historia":" La imatge és de fusta policromada i no es correspon amb els estàndards del romànic català. Sembla ser que va arribar a Caldes el segle XV, però l'origen és molt anterior. El 26 de setembre de 1699 va ser traslladada de la primitiva parròquia de Santa Maria a l'església nova, per instal·lar-la a la capella on es troba actualment. Per a tal ocasió es va organitzar una gran celebració a la qual assistí el geògraf i aleshores membre del Consell de Cent de Barcelona, Josep Aparici. Hi participà com a calderí i administrador de la Confraria de la Majestat. En aquesta ocasió es va hostatjar amb el seu acompanyament al palau calderí del Marquès de Rupit, una noble casa pairal ja desapareguda que entre 1909 i 1979 va ser seu de l'Escola Pia. A causa dels seus trets orientals li ha estat adjudicat un origen fora de la península i ha estat catalogada com a bizantina dels segles XI o XII, tot i que hi ha qui va més enllà i parla d'un origen siríac i la data entre els segles VI o VII. Per explicar-ne l'arribada al poble la tradició oral popular catalana parla d'una caravana de gitanos provinents de l'Europa oriental que al seu pas per Caldes van decidir fer-hi nit. Per tal de protegir la talla es va decidir instal·lar-la a l'interior de la parròquia. Quan al matí els seus propietaris van anar a buscar-la, ningú va ser capaç d'arrencar-la del punt on l'havien deixat. Com que ningú podia explicar aquell fet, es va creure que la voluntat de la Santa Majestat era la de romandre a la vila de Caldes per sempre més.<\/p> ","coordenades":"41.6323500,2.1624000","utm_x":"430234","utm_y":"4609297","any":"1937","rel_municipis":"08033","municipi_nom":"Caldes de Montbui","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42652-foto-08033-211-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08033\/42652-foto-08033-211-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-05-29 00:00:00","autor_fitxa":"Laura Bosch Martínez","autor_element":"Josep Rius","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["41"]}]}