{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-04-09 07:32:24","entitats":2773,"elements":[{"id":"42815","titol":"El Canadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-canadell","bibliografia":"-AADD.: Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, Ajuntament de Calders, Calders, 1996, pp. 65, 91. -GIRABAL ROVIRA, Mariona: El Canadell. Estudi lingüístic d'uns documents dels segles XVIII i XIX. Juny de 1998. (Treball universitari de l'assignatura Història de la llengua catalana II, conservat al mas).","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"L'interior de la casa ha estat conservat amb molt bon criteri (sala, celler, mobiliari).","descripcio":"Conjunt gran i complex format per la casa de l'amo, casa del masover, pallissa i altres dependències distribuïdes entorn d'una esplanada central o era. La casa de l'amo consta d'un cos original (planta baixa més dos pisos) i un altre adossat en angle recte (construït a mitjan segle XIX), tots dos amb interessants galeries. L'interior conserva molt íntegrament l'estructura tradicional i part del mobiliari antic (sobretot la sala i el celler). Conserva diverses tines a l'interior de la casa i una bassa que servia per regar els horts.","codi_element":"08034-1","ubicacio":"","historia":"El mas Canadell és documentat des del segle XIV. La construcció primitiva (de mitjan segle XVII) era amb coberta d'una sola vessant, amb l'entrada a ponent. A partir del final del segle XVII va tenir una expansió que portà a la compra de diversos masos de l'entorn: Vintró, Rubió i Blanquer. A principis del segle XVIII s'hi feren importants modificacions; la més recent és la construcció el 1843 d'un cos adossat al sector de llevant. La família Canadell és documentada almenys des de fa 400 anys. Al segle XIX es va perdre el cognom amb el matrimoni de la pubilla amb Jaume Reguant, cognom dels actuals. L'arxiu conservat aporta més dades sobre la genealogia dels propietaris i algunes disputes familiars-propietaris.","coordenades":"41.7731400,1.9439600","utm_x":"412231","utm_y":"4625128","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42815-foto-08034-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42815-foto-08034-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42815-foto-08034-1-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Conserva diversos elements de l'utillatge tradicional molt ben restaurats: carros de diferents tipus, eines del camp, bocois, etc. I també una campana de bronze la capella de Sant Salvador que data del 1703.-Es conserva documentació del mas","codi_estil":"85|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42817","titol":"Sant Salvador del Canadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-salvador-del-canadell","bibliografia":"-AADD. Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, pp. 135-136. -BURON. Guia d'esglésies romàniques catalanes. Artestudi ed. Col·lecció de material 1. 2º ed. Barcelona, 1908, p. 95. -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Calders, p. 65. -PLADEVALL, A. Capelles i santuaris del bisbat de Vic: Sant Salvador del Canadell, a Full Diocesà, Vic, núm. 3592 (17\/02\/1980). -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Llibreria Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 61-62.","centuria":"XIII-XVII","notes_conservacio":"Els propietaris es proposen restaurar l'espadanya i l'enllosat interior","descripcio":"Petita capella d'època incerta, de tradició gòtica. De planta rectangular i una sola nau acabada amb absis orientat a llevant. Coberta amb volta de canó. Parets amb filades de carreus més o menys quadrats. Amb 2 finestrelles poc vistents. Façana principal amb portal adovellat, amb una senzilla motlluració (que té dos carreus a la base de factura gòtica) i una espadanya parcialment conservada. Adossats a la banda de migdia, es conserven els fonaments d'una construcció romànica anterior (mur, enllosat i absis). Segons alguns autors la capella és d'un gòtic de tradició romànica. Tanmateix, les recents excavacions semblen indicar una cronologia força tardana, al voltant del segle XVII.","codi_element":"08034-3","ubicacio":"","historia":"Situada a la demarcació parroquial de Sant Pere de Viladecavalls dins el mas Canadell. La primera notícia històrica és del 1185. Des d'aleshores les donacions de pagesos i de la família Calders es succeïren amb freqüència. L'any 1206 Guillem de Calders deixava a la sagristia de Sant Salvador dos masos i uns molins que tenia al Pont (de Cabrianes?). El 1344 Guillem de Calders féu una altra donació important (200 sous). Així, Sant Salvador acumulà una bona colla de béns, entre els quals el mas de la Querosa, el de Montpedrós, els molins del Pont i la Roca Falconera. El segle XIV apareix com a parròquia, tot i que el 1685 ja havia quedat com a simple capella de Viladecavalls. Per les visites pastorals (1523-1652) es té notícia del nomenament de dos feligresos de Viladecavalls com a administradors de la capella. El 1743 es pagava un retaule nou. El 1936 fou profanada i des d'aleshores no s'ha obert al culte. La primitiva església romànica degué malmetre's i en una època incerta se'n construí una de nova al costat.","coordenades":"41.7727100,1.9477200","utm_x":"412543","utm_y":"4625076","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42817-foto-08034-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42817-foto-08034-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42817-foto-08034-3-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Gòtic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-El 1999 l'empresa Arqueociència ha realitzat una intervenció arqueològica. S'han posat al descobert els fonaments i l'enllosat de la construcció romànica primitiva i s'ha excavat el subsòl interior. Material escadusser aparegut entre l'arrebossat del mur de la capella actual podria indicar una cronologia al voltant del segle XVII.-Es conserva una campana de bronze del 1703 al mas Canadell.","codi_estil":"93|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42818","titol":"Teuleria o forn de totxos del mas Canadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teuleria-o-forn-de-totxos-del-mas-canadell","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Estructuralment es conserva força bé, però és coberta per la vegetació.","descripcio":"Teuleria de tamany força gran. De planta quadrada (5 x 5 m aproximadament). La cara principal té 2 boques amb arcs rebaixats que donen a la fogaina (nivell inferior). La cambra de cocció (nivell superior) és excavada en un terreny en pendent i reforçada amb un revestiment de maó. Té una porta a la banda nord i li falta la coberta.","codi_element":"08034-4","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7726300,1.9477400","utm_x":"412544","utm_y":"4625067","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42819","titol":"L'Oller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/loller","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un cos rectangular més antic al qual s'hi ha afegit construccions posteriors (segle XX) que formen un tancat amb pati interior. El cos original té planta baixa més un pis. La façana principal és orientada a migdia. Té portal adovellat amb arc rebaixat. Finestres i balcó emmarcats amb pedra tallada i amb gravats decoratius. Parets arrebossades i pintades de blanc.","codi_element":"08034-5","ubicacio":"","historia":"Documentat el 1188. La construcció actual és obra fonamentalment de les ampliacions fetes als segles XVIII i XX.","coordenades":"41.7675000,1.9226900","utm_x":"410455","utm_y":"4624523","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42819-foto-08034-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42819-foto-08034-5-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llinda amb inscripció del 175?","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42820","titol":"Les Quingles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-quingles","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 91.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de petites dimensions ampliada i remodelada els anys 50. La construcció antiga tenia només dues plantes i una superfície menor. Ha quedat dissimulada sota l'obra moderna que imita la tipologia d'una masia tradicional tot cobrint bona part dels elements autèntics. Actualment és de planta basilical i s'hi ha aixecat un segon pis. Té cossos adossats a la banda de ponent (tines) i de llevant. A l'entorn hi ha dependències de granja.","codi_element":"08034-6","ubicacio":"","historia":"Es tracta d'un mas documentat a partir del segle XIV. Possiblement el 1955 va sofrir una ampliació i remodelació general que li ha donat l'aparença actual.","coordenades":"41.7775700,1.9468000","utm_x":"412473","utm_y":"4625617","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42820-foto-08034-6-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42821","titol":"El Forn de Calç (casa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-forn-de-calc-casa","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta irregular. Té un cos original de planta més o menys rectangular al qual s'hi ha adossat dependències. A la part posterior té planta baixa més dos pisos. L'interior és actualment restaurat i conserva dues tines.","codi_element":"08034-7","ubicacio":"","historia":"Probable construcció del mas al segle XVIII i ampliació al XIX. Els propietaris de la casa van construir el forn de calç a la meitat del segle XIX i s'encarregaren de la seva explotació.","coordenades":"41.7808000,1.9463400","utm_x":"412439","utm_y":"4625976","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42821-foto-08034-7-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42822","titol":"El Forn de Calç (forn)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-forn-de-calc-forn","bibliografia":"-GIRABALT (Quadern sobre els forns de calç editat pel Centre d'Estudis del Bages de pròxima edició)","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 3 forns de calç amb dependències annexes. La part original són els 2 forns paral·lels. Tenen un diàmetre de 3 m i una alçada de 5 m. Foradats al subsòl i amb revestiment interior de pedra. Cada forn consta d'una boca inferior que servia per treure les cendres i per entrada d'aire i al damunt una obertura més gran per on es carregava la llenya i s'hi posaven feixos de llenya. Aquestes donen a una avantcambra coberta per sengles voltes. Al damunt hi ha una estructura moderna amb bigues i totxo. A la part de ponent s'hi construí un forn més modern, amb la boca coberta amb volta de maó. A la vora hi ha un pou d'aigua.","codi_element":"08034-8","ubicacio":"","historia":"Aquest indret ja té una tradició de forns des del segle X (cal tenir presents els forns de calç del camí de les Tàpies). Els forns aquí inventariats van ser construïts pels propietaris de la casa a mitjan segle XIX. El van explotar els mateixos propietaris fins els anys 50 d'aquest segle Després de la Guerra Civil l'explotació s'intensificà. La pedra calcària necessària s'extreia de la pedrera que hi ha enfront de la casa.","coordenades":"41.7808000,1.9463400","utm_x":"412439","utm_y":"4625976","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42822-foto-08034-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42822-foto-08034-8-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-El senyor Manel, resident a Calders, havia estat capatàs del forn durant l'última època.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42823","titol":"Pedrera del Forn de Calç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-del-forn-de-calc","bibliografia":"-GIRABALT (Quadern sobre els forns de calç editat pel Centre d'Estudis del Bages de pròxima edició)","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment d'on s'extreia la pedra necessària per al forn de calç. Es tracta d'una superfície d'uns 100 x 50 metres rebaixats al sòl natural fins a una profunditat màxima d'uns 4 metres. A la part sud i oest s'hi ha aixecat un mur de contenció per salvaguardar el sòl pròxim a la casa.","codi_element":"08034-9","ubicacio":"","historia":"Jaciment d'on s'extreia la pedra calcària necessària per al funcionament del Forn de Calç. La major part de l'extracció es va fer després del 1939 fins als anys 50.","coordenades":"41.7815400,1.9465800","utm_x":"412460","utm_y":"4626058","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42823-foto-08034-9-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42824","titol":"Pedrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX?","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita extensió de terreny rebaixada artificialment probablement amb la finalitat d'extreure-hi pedra. Superfície aproximada: 9 x 9 metres. Profunditat: 3 metres.","codi_element":"08034-10","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7688400,1.9358900","utm_x":"411554","utm_y":"4624658","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42825","titol":"Les Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-tapies","bibliografia":"-VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia gran i molt interessant formada per la casa de l'amo (amb un cos adossat més baix que és la casa dels masovers), pallissa, cobert fet de tàpia i capella. La casa de l'amo és un cos molt gran i llarg, de planta baixa, un pis i golfes. L'origen és medieval però amb diverses fases d'ampliació, sobretot dels segles XVIII i XIX. Té diverses finestres distribuïdes irregularment i, a les façanes sud i oest, unes grans galeries i una interessant porxada. La torre que s'aixeca a un extrem de la casa és el campanar de la capella, amb la qual comunica mitjançant una galeria feta de maó amb dues arcades. L'interior conserva elements molt interessants: celler, cuina, trull, tines, premsa, estable i l'habitació del bisbe (alcova on s'hostatjava el bisbe quan visitava la parròquia). Té una bassa.","codi_element":"08034-11","ubicacio":"","historia":"Mas documentat el segle XIV. L'edifici primitiu no estava al lloc actual sinó a la vora. La família Tàpias es troba documentada ja el 1290. El mas va tenir una gran expansió als segles XVIII i XIX. El 1846 l'hereu era Enric Tàpies, el qual, a més del mas Tàpies, posseïa el mas Candeu. A la vora de les Tàpies hi havia l'encreuament dels dos camins rals: el de Barcelona i el de Vic. Per això el mas havia fet d'hostal. Es diu que també hi feien estada els ramats quan baixaven de la muntanya. L'actual propietari és descendent (nebot) de la família que fins fa poc es cognominava encara Tàpies.","coordenades":"41.7779000,1.9318800","utm_x":"411233","utm_y":"4625668","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42825-foto-08034-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42825-foto-08034-11-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Es conserven documents antics de la casa","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42826","titol":"Capella de la Immaculada del mas Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-la-immaculada-del-mas-tapies","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella de planta rectangular i una sola nau, amb la sagristia adossada al costat de migdia. La façana principal té un portal emmarcat amb llindes sense cap ornamentació, una finestrella en forma d'òcul i és coronat per una espadanya sense campana. Carreus escairats a les cantoneres i parets arrebossades. El campanar és una torre de planta quadrada (obra del 1881) que s'aixeca sobre el mas, amb grans finestres a totes les cares. La capella comunica amb el campanar mitjançant una curiosa galeria porxada de maó amb dos arcs.","codi_element":"08034-12","ubicacio":"Mas les Tàpies","historia":"La capella es va construir el 1880 i el campanar el 1881. El pont-passadís que els uneix és posterior.","coordenades":"41.7779500,1.9320600","utm_x":"411248","utm_y":"4625674","any":"1880","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42827","titol":"Festa Major d'hivern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dhivern-2","bibliografia":"<p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 215-216<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es celebrava el 22 de gener, festa de sant Vicenç, patró del poble. Començava amb celebració d'ofici solemne a l'església, a la sortida es tocaven els tres balls, que consistien en sis peces musicals ballables. A la tarda hi havia ball o bé una representació teatral.<\/p> ","codi_element":"08034-13","ubicacio":"Calders","historia":"<p>La festa va desaparèixer amb la crisi dels anys 70 d'aquest segle i el 1988 es recuperà gràcies a la comissió del Centre Cívic, que ha impulsat novament la seva celebració consistent en un dinar de germanor amb escudella i carn d'olla seguit d'altres activitats.<\/p> ","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42828","titol":"Festa Major d'estiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-destiu-0","bibliografia":"<p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 216-217.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es celebra el segon diumenge de setembre. Els actes han anat variant al llarg dels anys. Els anys 50 solien fer-se jocs de cucanya, ball de nit a l'envelat de la plaça i més endavant a cal Soldevila i en una de les naus de la fàbrica. També hi havia representació de teatre i partit de futbol que habitualment es jugava contra l'equip de màxima rivalitat: el de Monistrol de Calders. El dilluns era costum celebrar un partit entre solters i casats.<\/p> ","codi_element":"08034-14","ubicacio":"Calders","historia":"<p>Es tenen notícies diverses de la festa al segle XIX. El 1885 ja es feia un pagament per les despeses de la festa. El 1894 Pau Escayola demanà permís per celebrar quatre balls. El 1905 s'esmenta que la comissió de veïns que organitzava la festa convida l'Ajuntament. Més recentment, la construcció del Centre Cívic ha aportat un lloc més adient. La festa ha evolucionat fins adquirir les característiques actuals. Les novetats més importants són el castell de focs, el pregó, la botifarrada popular, el campionat de botxes i el concurs de botifarra.<\/p> ","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42829","titol":"Festa Major de Bellveí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-bellvei","bibliografia":"<p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"ja no es fa","descripcio":"<p>Es celebrava la diada de Sant Joan. Els actes consistien en una revetlla popular en la qual es menjava coca i es ballava al so de l'acordió.<\/p> ","codi_element":"08034-15","ubicacio":"Bellveí","historia":"","coordenades":"41.7707500,1.9907400","utm_x":"416116","utm_y":"4624816","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42830","titol":"Festa del Most","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-del-most-0","bibliografia":"<p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>En acabar els dies de verema, aprofitant que hi havia un gran nombre de gent que venia de fora es feia una festa que consistia en un ball. Primerament es feia a cal Torra i més endavant a cal Soldevila. Començava a la tarda i s'allargava fins ben entrada la nit.<\/p> ","codi_element":"08034-16","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42831","titol":"Carnestoltes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carnestoltes-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es passava pel poble amb un carro en el qual hi havia el Rei Carnestoltes i es recollien els donatius de les cases, consistents en cansalada, vi, arròs, conills, etc. Amb tots els productes recollits es feien dues o tres calderetes d'arròs. La festa culminava amb un gran ball a cal Soldevila. En els darrers anys de la festa abans de la seva prohibició després de la Guerra, les calderetes d'arròs es van substituir per olles de xocolata desfeta.<\/p> ","codi_element":"08034-17","ubicacio":"Calders","historia":"<p>Un ban de l'Ajuntament amb data de 4 de febrer de 1906 diu que durant la festa es pot anar pel carrer disfressat però sense careta i fins a la nit; es prohibeix fer paròdia de la religió, bones costums, autoritats i militars; es permet entrar als balls a tota la gent que es presenti amb disfressa. El Carnestoltes va ser prohibit després de la Guerra Civil. En els darrers anys s'ha revifat, sobretot després de la posada en marxa del Centre Cívic.<\/p> ","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42832","titol":"Festa dels Avis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-dels-avis","bibliografia":"<p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 218.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Sembla que ja no es celebra","descripcio":"<p>L'objectiu de la festa era retre homenatge a la gent gran del poble. S'iniciava amb una comitiva que anava des del convent de les Monges (antiga rectoria) fins a l'església, on es celebrava ofici. En sortir, la comitiva es dirigia cap a cal Soldevila, tot passant per cal Feliu. En el local de cal Soldevila s'hi representaven algunes obres a càrrec de la quitxalla del poble. L'acte era presidit per les autoritats i finalitzava amb el lliurament d'obsequis commemoratius de la festa. La festa era patrocinada per aleshores Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Catalunya y Baleares, la qual feia lliurament d'unes llibretes d'estalvi amb una quantitat de diners que era donada per l'entitat.<\/p> ","codi_element":"08034-18","ubicacio":"Calders","historia":"<p>L'any 1950 va començar a celebrar-se.<\/p> ","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42833","titol":"Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-0","bibliografia":"<p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 219.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Festa vinculada a la celebració litúrgica del diumenge de Pasqua de Resurrecció. Tradicionalment durava dos dies i consistia a cantar cançons de Caramelles per la contrada. Antigament només podien ser caramellaires els nois joves del poble. El dissabte sortien a cantar per les cases de pagès del terme. El diumenge ho feien pel poble acompanyats per una orquestra. A canvi, rebien de la gent que els escoltava conills, ous, pollastres, llonganisses, etc. Més recentment, les caramelles van ser cantades per la quitxalla del poble, amb la participació de nens i nenes. El diumenge cantaven pel poble i el dilluns per les cases de pagès. El pas del temps ha fet que en comptes de cobrar en espècies ho facin en diners, tot passant la barretina.<\/p> ","codi_element":"08034-19","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42834","titol":"Mes de Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mes-de-maria","bibliografia":"<p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Sembla que ja no es fa","descripcio":"<p>Se celebrava durant tot el mes de maig. Tenia per objectiu dedicar un mes de forma especial a la Mare de Déu. Diàriament es resava el Rosari a l'església i els diumenges s'avançava l'hora de resar-lo a fi de poder allargar la celebració. Una noia escollia una nena i conjuntament repartien flors i estampes a la gent a canvi d'un donatiu.<\/p> ","codi_element":"08034-20","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42835","titol":"Festa de les Noies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-les-noies","bibliografia":"<p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Sembla que no es fa","descripcio":"<p>Es celebrava el mes de maig, en relació directa amb el mes de Maria. Les noies del poble feien una processó i els nens i nenes feien la primera comunió.<\/p> ","codi_element":"08034-21","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42836","titol":"Divendres Sant","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/divendres-sant","bibliografia":"<p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Aquest dia la gent col·locava llums i torxes als balcons, que servien per fer llum en la processó del Viacrucis que resseguia tot el nucli del poble.<\/p> ","codi_element":"08034-22","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42837","titol":"Primera Pasqua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/primera-pasqua","bibliografia":"<p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Sembla que ja no es fa","descripcio":"<p>Aquest dia la gent del poble solia anar a la masia de cal Reguant, on assistia a missa a l'ermita. Després el jovent berenava en germanor i passava la tarda fent jocs i gresca. La festa de la Segona Pasqua se celebrava de la mateixa manera, però es canviava el lloc de reunió pel de Sant Amanç.<\/p> ","codi_element":"08034-23","ubicacio":"Calders","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42838","titol":"Sant Pere Màrtir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-martir","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Sembla que ja no es fa","descripcio":"<p>En aquesta diada s'organitzava una excursió a Sant Andreu, on es deia missa i es beneïa l'olivera.<\/p> ","codi_element":"08034-24","ubicacio":"Sant Andreu","historia":"<p>Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.<\/p> ","coordenades":"41.7707500,1.9907400","utm_x":"416116","utm_y":"4624816","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42839","titol":"Festa Major de la colònia Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-la-colonia-jorba","bibliografia":"<p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221-222.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es celebrava per la diada de sant Pere, tot i que sembla ser que antigament es feia a meitat de juny i que es va retardar per tal que no coincidís amb l'època de segar. En l'època de màxim esplendor durava tres dies. Es feien balls en un local de la fàbrica, concert al cafè i un campionat de pilota a mà. L'últim dia de la festa es rifaven llençols, tovalloles i vànoves que donava l'empresa. Tots els actes eren finançats per l'empresa, però els forans havien de pagar per entrar als balls.<\/p> ","codi_element":"08034-25","ubicacio":"Colònia Jorba","historia":"<p>La vida social de la colònia Jorba ha anat molt lligada a l'evolució del sector tèxtil. L'antiga vitalitat de la colònia va minvar de manera substancial a partir dels anys 70. Actualment, per Sant Pere es celebra una missa cantada que es completa amb un concert de cant coral, amb coca i mistela.<\/p> ","coordenades":"41.7607400,1.9365900","utm_x":"411601","utm_y":"4623758","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós\/Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Altres festes que es celebraven a la colònia Jorba eren la cantada de Caramelles, la revetlla de Sant Joan i la cavalcada de Reis. Una de les últimes tradicions que es va perdre va ser el pagament dels enterraments per tots els habitants de la colònia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42841","titol":"Font de les Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-tapies","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fondalada sota un salt d'aigua força espectacular. L'aigua actualment és canalitzada cap a una bassa amb safareigs. Amb els anys s'hi ha construït altres elements de pedra. Es formen també diversos embassaments, amb un relleix que servia perquè els ramats de bestiar hi abeuressin. La zona conserva vegetació típica de ribera. A la part superior del salt d'aigua es conserva un mur gruixut que servia per canalitzar l'aigua quan baixava una rierada i protegir les canonades. El curs de la riera fins el salt d'aigua i l'espai de la font són d'una gran bellesa natural.","codi_element":"08034-27","ubicacio":"","historia":"Sembla que tradicionalment els ramats d'ovelles s'abeuraven en aquest indret. L'aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d'antic (probablement el segle XIX o abans).","coordenades":"41.7803400,1.9363100","utm_x":"411605","utm_y":"4625935","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42841-foto-08034-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42841-foto-08034-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42842","titol":"Forns del camí de les Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forns-del-cami-de-les-tapies-0","bibliografia":"-GIBERT ARISSA, Jaume. «Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X», a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 1, 1981, pp. 141-148.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 3 forns de calç. El primer (al sud) té un diàmetre de 3,25 m. El del mig és el més ben conservat. Té el principi de la volta de pedra que feia de coberta. Mesura 3,25 m de diàmetre i 3,50 m de fondària. El tercer (nord) es troba molt desfet.","codi_element":"08034-28","ubicacio":"","historia":"Hi ha documentats uns forns en la delimitació del terme d'Artés de l'any 938. Probablement no són exactament aquests, ja que no semblen excessivament antics. Cal pensar que n'hi ha alguns altres, encara per descobrir, en un indret molt proper. També podria ser que els actuals forns fossin construïts sobre uns forns més antics. Sembla, doncs, que la tradició de l'elaboració de calç en aquest indret és antiga. Cal tenir present la construcció en un punt proper d'un gran complex dedicat a aquesta mateixa funció a mitjan segle XIX en el mas anomenat El Forn de Calç.","coordenades":"41.7827300,1.9402800","utm_x":"411938","utm_y":"4626196","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42842-foto-08034-28-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42843","titol":"El Manganell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-manganell","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran masia formada per un cos residencial, diversos coberts (paller i tines amb influències modernistes) i una bassa circular. El cos principal és de planta rectangular. L'accés és per la façana nord mitjançant una escalinata que puja directament al primer pis. La façana sud té unes galeries i vidrieres modernistes al primer pis que s'assenten sobre un porxat. L'interior conserva un forn de pa, rebost, celler amb volta apuntada i arcs. El primer pis era dividit entre l'habitatge dels masovers i el dels amos.","codi_element":"08034-29","ubicacio":"","historia":"La primera notícia del mas és del 1154. Posteriorment es troba documentat al segle XIV i XVII. El cos principal deu ser obra en bona part del final del segle XVII i del XVIII. A l'interior de la casa hi ha inscripcions amb dates de 1696 i 1692. L'entrada al sector nord és posterior, del 1770. A finals del segle XIX es construeix la galeria a la part de migdia, de clara influència modernista. Va ser propietat del famós cantant Marco Redondo. Aleshores tenia un ús com a residència de luxe. Posteriorment tornà a tenir un ús pagès altra vegada.","coordenades":"41.7641300,1.9366500","utm_x":"411611","utm_y":"4624135","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42843-foto-08034-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42843-foto-08034-29-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Conserva la premsa, de fusta, datada del 1866. Tines en perfecte estat de conservació.-Llindes amb dates de 1696 i 1692. Al portal sobre l'escalinata: 1770.-Actualment la societat Xaloc S.A. gestiona la casa de colònies, que té un gran moviment d'alumnes.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42844","titol":"Sant Pere de Viladecavalls (església nova)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-de-viladecavalls-esglesia-nova","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella d'estil neoromànic situada en una petita esplanada a camp obert. Construcció totalment de maó, de planta rectangular acabada amb absis semicircular i dos absis laterals de forma quadrada. Façana principal amb doble arc de mig punt adovellat. Al damunt un rosetó. Adossat a la façanal, un campanar de torre quadrada. Finestres amb vitralls a les façanes laterals, separades per contraforts de formigó. Decoració que imita les arquacions cegues del romànic. L'interior és d'una sola nau, amb volta.","codi_element":"08034-30","ubicacio":"","historia":"Va ser construïda el 1944, prop de la colònia Jorba o del Manganell, quan l'antiga església de Sant Pere de Viladecavalls ja no servia al culte perquè havia estat saquejada per la Guerra Civil. Es va buscar un emplaçament més pròxim a la colònia per estalviar el desplaçament que suposava el primitiu indret.","coordenades":"41.7621400,1.9380600","utm_x":"411725","utm_y":"4623912","any":"1944","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42844-foto-08034-30-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42845","titol":"Sant Pere de Viladecavalls (església de Llucià)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-de-viladecavalls-esglesia-de-llucia","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 64, 65, 80, 91. -III Caminada Popular de Navarcles, 25-X-1987 (díptic escrit per Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, Navarcles, 1987.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Estat extremament crític. Importants esquerdes, sense coberta, procés de degradació avançat.","descripcio":"Església en estat ruïnós. En planta de creu llatina, d'una nau amb capelles laterals. La façana principal té portal amb arc de mig punt decorat amb gravat geomètric i al damunt una rosassa. Campanar de planta quadrada. L'interior de l'església conserva restes de decoració neoclàssica amb maó i pedra. La construcció original tenia volta i cúpula. A la part sud-oest té adossada la rectoria (avui en ruïnes), un pati i lliça.","codi_element":"08034-31","ubicacio":"","historia":"El fet que Viladecavalls comenci amb la paraula 'vila' i que a tocar mateix hi passi el camí ral, que és conegut popularment amb el nom de 'camí romà' fa pensar que una vil·la romana podria estar emplaçada en aquest indret, però de fet no se n'han trobat restes. El document més antic que en parla és de l'any 965. L'església fou escripturada el 1067. Els següents documents són de mitjan segle XI (1043 i 1050). Sembla que aquesta primera església era ubicada a prop del mas Llucià, però no en el mateix indret de l'actual. Hi ha indicis per pensar que s'aixecava dalt del turó de Llucià, just al costat d'on encara hi ha el cementiri. L'església era prop de la 'Vila de Cavalls', coneguda des del 965. En època medieval era el sector més poblat i pròsper del terme. A partir del segle XIII hi ha constància d'una sagrera. A mitjan segle XV la sagrera havia quedat del tot desdibuixada. L'església va ser completament refeta al segle XVIII. Segons una llinda, la nova construcció seria del 1780. Era l'església parroquial de Sant Pere de Viladecavalls, aleshores un poble format per un grup de cases disseminades. El 1936 va ser cremada i en la postguerra es decidí construir una nova església més a prop de la colònia Jorba.","coordenades":"41.7581000,1.9433100","utm_x":"412156","utm_y":"4623458","any":"1780?","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42845-foto-08034-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42845-foto-08034-31-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42846","titol":"Mas Llucià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-llucia","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 80, 81, 91. --VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un cos residencial més diferents coberts. La construcció s'assenta sobre un altiplà aterrassat. És de planta rectangular, amb planta baixa més 2 pisos. Força gran, però de construcció senzilla. La façana té balcons i finestres de diferents dimensions. Té una galeria amb 3 arcades a la façana de migdia.","codi_element":"08034-32","ubicacio":"","historia":"El mas Llucià apareix documentat per primera vegada l'any 1054. A partir del segle XIII hi ha constància d'una sagrera al voltant de l'antiga església de Sant Pere de Viladecavalls. A la segona meitat del segle XIV Tomàs Llucià i el seu fill Bernat (habitants de la sagrera) van començar a comprar les terres dels entorns. Amb pocs anys van aconseguir un patrimoni considerable, que significà l'inici d'una explotació consistent i la fi de la sagrera. El 1626 apareix documentat com a mas Llucià.","coordenades":"41.7578800,1.9441500","utm_x":"412226","utm_y":"4623433","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42846-foto-08034-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42846-foto-08034-32-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llinda en un arc lateral: 1834","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42847","titol":"Font de l'Avi o del Manganell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lavi-o-del-manganell","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font d'estil noucentista situada en un replà, al costat de la casa del director de la colònia Jorba. Consta d'un mur amb 5 arcades. La central en forma de fornícula amb 2 bancs i la font. La font té un brollador de bronze en forma de peix que raja aigua per la boca. A l'interior de les 4 arcades laterals hi ha un plafó de rajoles policromes. Representen escenes populars: la cacera, un berenar, la sardana i la pesca. Signades per Uró: 1934. Un plafó sobre la font indica la composició de l'aigua. A l'esplanada hi ha una taula amb bancs de pedra de forma circular i arbres.","codi_element":"08034-33","ubicacio":"","historia":"La font va ser construïda l'any 1934 per la família Jorba, els propietaris de la colònia industrial situada molt a prop. Es va fer en memòria de Pere Jorba i Gassó, mort l'any 1927 i promotor de la colònia. Per aquest motiu se l'anomena Font de l'Avi.","coordenades":"41.7615500,1.9363100","utm_x":"411579","utm_y":"4623849","any":"1934","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42847-foto-08034-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42847-foto-08034-33-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero. OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"Uró (les rajoles)","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42848","titol":"L'Angle","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/langle","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 79, 91. -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tamany mitjà-petit que conserva molt íntegrament l'estructura original. Formada pel cos residencial, pallissa i bassa. El cos original és de planta rectangular. Té planta baixa més 2 pisos. La façana principal és encarada a migdia, amb portal adovellat i galeria avançada respecte a la façana. El 1830 s'hi afegí un altre cos residencial adossat perpendicularment, amb galeries sobre una base porxada. Al primer pis hi ha una capella. L'interior de la mas conserva el celler i 3 tines. La casa és tancada per una lliça. A l'exterior hi ha dependències diverses i una interessant pallissa. Hi ha una tina independent construïda al costat de la riera.","codi_element":"08034-34","ubicacio":"","historia":"El mas és anomenat així perquè està situat en un angle que dibuixa el riu Calders. Va passar als dominis de Sant Benet de Bages l'any 1090. Després de la crisi de l'Edat Mitjana es convertí en un dels grans masos de Viladecavalls, com ho demostra la seva capacitat de col·locar cabalers com a eclesiàstics: el 1726 el Rnd. Josep Angla era beneficiat a la Seu; el 1789 Anton Angla era canonge a la Seu; el pare Ramon Angla (1850-1934) fou un jesuïta important a Xile, etc. També es té constància de paraires que van sortir del mas i que es troben localitzats a Manresa i a Artés. La construcció actual deu correspondre fonamentalment al segle XVIII i el cos adossat es construí el 1830, quan s'hi van fer una sèrie de reformes i noves construccions. La capella és dedicada a Sant Josep. A partir del 1910 va ser semi-pública, ja que anteriorment era un oratori particular. Els actuals propietaris conserven el cognom Angla i són descendents dels antics habitants del mas.","coordenades":"41.7580700,1.9268500","utm_x":"410788","utm_y":"4623472","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42848-foto-08034-34-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llinda a la sala: 1764. Pilar de la galeria del cos antic: 1782, galeria del cos adossat: 1830.-El celler conserva botes amb congrenys.-Es conserva un nombre indeterminat de documents del mas d'època incerta.-A prop del mas hi ha la font de l'Angle, un dels berenadors més populars de Navarcles","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42849","titol":"El Soler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-soler","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 70, 91. --VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un cos residencial, pallissa amb era enrajolada i bassa per regar horts. El cos residencial és de planta més o menys rectangular. Té planta baixa més 2 pisos. El primer era destinat a pis per l'amo. A la part davantera té diverses arcades que han estat cegades. Un cos adossat i una petita lliça. A la part posterior té una galeria adossada que abans era més alta. Conserva 4 tines utilitzades com a dipòsits i celler sense botes.","codi_element":"08034-35","ubicacio":"","historia":"Mas documentat el 1054 i més endavant el 1100. Des d'aleshores ha continuat habitat fins a l'actualitat. El 1741 el propietari era Pau Soler. El 1850 Valentí Sol i Bertran, de Navarcles, es casà amb la pubilla. També per aquests anys van comprar les terres del mas Oliveres, que estava endeutat. També hi ha notícia de diversos establiments de terres a parts de fruits per plantar vinyes. El 1935 va adquirir-lo el pare de l'actual propietari. Els anys 40 es va ensorrar un tros de la part posterior del mas i s'hi van fer diverses reformes.","coordenades":"41.7565800,1.9369200","utm_x":"411623","utm_y":"4623296","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42849-foto-08034-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42849-foto-08034-35-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llindes a les finestres de la façana nord: 1801, 1845.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42850","titol":"L'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lestrada","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 79, 91. -VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions mitjanes i d'aparença força arcaica. Formada per un cos residencial, pallissa i casa dels masovers, entorn d'un pati central o era. El cos residencial és construït sobre la roca d'una balcera que domina la vall. Té planta baixa més 2 pisos i consta de dos cossos adossats més coberts. Actualment la façana principal és al nord, però la part de migdia sembla més antiga. En aquest sector la construcció sobre la roca té l'aparença d'una muralla. Algunes finestres tenen llindes amb relleus de tradició gòtica.","codi_element":"08034-36","ubicacio":"","historia":"El mas és documentat l'any 1138. En el cadastre de 1741 el propietari era Josep Estrada. El 1850 tenia 50 quarteres i dins dels seus límits hi havia el mas Tovar. Aquest any el propietari es deia Valentí Traens Estrada. Del canvi de cognom cal deduir-ne que hi havia hagut una pubilla. L'aparença del mas és força arcaica i possiblement bona part de la construcció que es conserva (especialment a la part de migdia) sigui dels segles XVI o XVII. La part de tramuntana correspondria principalment al segle XVIII. El nom del mas fa referència al pas de l'antic camí ral de Barcelona (en el tram que enllaçava Sallent i Terrassa). Es conserva un tram de camí enllosat molt a prop del mas.","coordenades":"41.7537100,1.9497400","utm_x":"412685","utm_y":"4622964","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42850-foto-08034-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42850-foto-08034-36-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Dovella del portal d'entrada: 'Valentí Estrada Any 1822'-Altres llindes: 1748, 1742, 1742","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42851","titol":"Camí ral de Barcelona (o camí romà)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-barcelona-o-cami-roma","bibliografia":"PIÑERO SUBIRANA, Jordi: Cabrianes: història d'un poble. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1996, p. 45.","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els trams que hem pogut identificar del camí ral de Barcelona al seu pas pel terme de Calders són dos: -Un prop del mas l'Estrada: el camí que puja de la riera a uns 200 m al S-W del mas. Una part del camí conserva enllosat. El mas devia prendre el nom precisament de la proximitat amb el camí. -El segon és al sector de Viladecavalls: El camí que surt de l'església en direcció N-W cap al Manganell. Aquest camí és anomenat popularment camí romà. Té un tram d'uns 150 m amb un ferm de molt bona qualitat que a primera vista sembla empedrat però que amb quasi tota probabilitat és una beta de roca natural molt plana. És camí carreter. La roca té marques de roderes.","codi_element":"08034-37","ubicacio":"","historia":"La veu popular parla de camí romà i, tot i que de moment no és un fet demostrat, cal no descartar aquesta possibilitat ja que n'existeixen alguns indicis. En realitat es tracta del camí ral de Barcelona, que comunicava d'una banda amb la capital i de l'altre amb Berga. Aquest camí era una drecera del camí principal de Barcelona a Manresa i de Manresa a Berga. L'utilitzaven els viatgers que volien anar a Berga sense passar per Manresa. Es separava del camí principal passat l'hostal de la Barata (a Matadepera) i continuava per Coll d'Estenalles, Mura, Talamanca. D'aquí entrava al terme de Calders per L'Estrada i continuava per Llucià i Viladecavalls (on es podia fer parada i avituallament), Les Tàpies (aquí s'encreuava amb el camí ral de Vic, hi havia hostal). D'aquí el camí travessava la riera Gavarresa i passava prop de l'Oliba, continuava per Cabrianes cap a Sallent, on enllaçava altre cop amb el camí principal. El camí va tenir vigència des d'època medieval fins entrat el segle XIX. Era un camí de bast.","coordenades":"41.7597000,1.9416900","utm_x":"412024","utm_y":"4623638","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42851-foto-08034-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42851-foto-08034-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42851-foto-08034-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Fora interessant fer una exploració més aprofundida i reconstruir l'itinerari del camí. Això fora possible amb la combinació del reconeixement directe sobre el terreny i les notícies orals.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42852","titol":"Les Oliveres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-oliveres-0","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91. -VIII Caminada Popular de Navarcles. Ruta de la riera de Talamanca (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 17-X-1993. -VII Caminada Popular de Navarcles. Ibid. 13-X-1991.","centuria":"XII-XX","notes_conservacio":"Totalment enrunat","descripcio":"Antiga masia que es troba totalment en ruïna. El propietari va extreure'n la pedra i no n'ha quedat pràcticament res.","codi_element":"08034-38","ubicacio":"","historia":"El mas és documentat l'any 1161. El 1215 va passar a formar part del domini de Sant Benet de Bages. L'any 1850 el propietari era Joan Oliveres, que estava profundament endeutat. Fou per aquests anys que passà a propietat del mas Soler. Al segle XX encara era habitat. Els anys 70 el propietari se'l va vendre i es va destruir per aprofitar-ne les pedres.","coordenades":"41.7527300,1.9492900","utm_x":"412646","utm_y":"4622856","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Difícil localització. Pràcticament no és visible-Coordenades segons mapa de l'Exèrcit dels anys 50.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42853","titol":"El Vintró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-vintro","bibliografia":"-GIRABAL i ROVIRA, Mariona: El Canadell, estudi lingüístic d'uns documents dels segles XVIII i XIX (treball d'universitat dipositat al mas Canadell). -VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Petita masia en ruïna. Formada per un cos residencial de planta rectangular més cobert al costat de ponent i altres dependències menors. Conserva molt parcialment les restes dels murs.","codi_element":"08034-39","ubicacio":"","historia":"L'Arxiu del mas Canadell conserva un bon nombre de documents del mas Vintró del final del segle XVII i principi del XVIII. Els documents demostren que els propietaris (Joan Vintró i Segimona Blanquer) passaven per una situació econòmica precària que els va portar a endeutar-se amb préstecs i censals demanats a diferents comunitats religioses i a particulars, i finalment a la venda de les propietats que van passar al Canadell al final del segle XVII. Des d'aleshores el mas ha estat propietat del Canadell. Hi ha constància que l'any 1741 era ocupat per masovers.","coordenades":"41.7552600,1.9689900","utm_x":"414287","utm_y":"4623117","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42853-foto-08034-39-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42854","titol":"La Mira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-mira","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Petita masia en ruïna situada al cim d'un turonet en un meandre del riu Calders. Consta d'un cos residencial de planta rectangular. La façana principal és encarada a migdia. Es tracta d'una construcció senzilla, amb poques obertures. Es conserva més o menys l'estructura exterior i interior. Falta la teulada. L'interior conserva un forn i un soterrani.","codi_element":"08034-40","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7622600,1.9548400","utm_x":"413120","utm_y":"4623909","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42854-foto-08034-40-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"Llinda de l'entrada principal: 1782","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42855","titol":"Gorg del Calders (prop de la Mira)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-del-calders-prop-de-la-mira","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Meandre del riu Calders en una zona d'una gran bellesa paisatgística. El riu ha format un gorg alt i espectacular. La llera adopta formes capritxoses i destaca una interessant vegetació de ribera. L'església de Sant Pere de Viladecavall presideix la vista dalt de l'altiplà.","codi_element":"08034-41","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7635300,1.9489200","utm_x":"412630","utm_y":"4624056","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42856","titol":"Molí de Bellveí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-bellvei","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Totalment cobert de vegetació.","descripcio":"Antic molí fariner de Bellveí. Actualment només en queda la bassa i el rec, que estan totalment coberts per la vegetació. La bassa és una construcció de reble amb contraforts, d'uns 5 m d'alçada. Pràcticament adossada a l'antic edifici de la fàbrica. Entremig hi passava el canal. L'edifici del molí era situat damunt del canal.","codi_element":"08034-42","ubicacio":"Vora el riu Calders. Al costat de l'antic edifici de la fàbrica de Bellveí","historia":"No es coneix documentació sobre aquest molí. Pel tipus de bassa es tracta d'una construcció dels segles XVII-XVIII.","coordenades":"41.7678900,1.9823800","utm_x":"415417","utm_y":"4624506","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42856-foto-08034-42-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-.Les moles del molí s'utilitzaven com a taules al costat de la riera fins que una rierada se les va endur.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42857","titol":"Fàbrica de Bellveí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-de-bellvei","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 138, 139. -FERRER, Ll.; PIÑERO, J.; SERRA, R.: El Llobregat, nervi de Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1997, p. 92","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Tot el conjunt es troba deixat i en estat precari","descripcio":"Conjunt que formava una petita colònia industrial. Format per les antigues naus de la fàbrica, el canal i l'edifici de la turbina, i antigues cases per als treballadors. La fàbrica constava de dues naus. La situada més al nord (al costat del molí) era la més gran i fou ensorrada el 1948. Només en queden els fonaments. L'altra nau és una construcció senzilla de maó, d'una sola planta i allargada. Té finestrals amb reixes. En una part hi havia hagut el cafè. El canal passa entre l'edifici de la fàbrica i la bassa de l'antic molí, travessa el camí subterràniament i desemboca a l'edifici de la turbina: una construcció senzilla de maó. L'edifici que acollia els habitatges dels treballadors forma un cos rectangular allargat, de planta baixa i un pis. Els materials són maçoneria i maó. Abans era més llarg i donava cabuda a uns 12 habitatges. Actualment només n'hi ha tres. El primer corresponia a l'encarregat.","codi_element":"08034-43","ubicacio":"","historia":"Fàbrica situada al costat de l'antic molí fariner. L'origen és el 1890, quan el propietari rural Miquel Vila i Mas, de Bellveí, es casà amb Anna Solervicenç i Coll, de Navarcles. El matrimoni possibilità la construcció d'una fàbrica tèxtil. Comptava amb un salt d'aigua amb una capacitat de 20 CV. L'any 1892 consta com a arrendatari Aparici Clarassó i Vila. L'any 1919 Joan Jorba va reorganitzar-ne la producció i juntament amb Melcior Centelles i Josep Codó constituí la societat 'Centelles, Codó i Cia'. Les manufactures eren sobretot teixits de color. Funcionava també una secció de tint. Bona part de les dones que hi treballaven venien de Mura i Talamanca. L'activitat de la fàbrica continuà fins el 1935, en què definitivament es traslladà la maquinària a la nova fàbrica de Calders. La mala comunicació devia ser un factor determinant del seu tancament. Després de la Guerra va ser habitada per masovers. El 1948 s'enderrocà la nau principal de la fàbrica.","coordenades":"41.7679600,1.9821600","utm_x":"415399","utm_y":"4624514","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42857-foto-08034-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42857-foto-08034-43-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42858","titol":"Casa Gran de Bellveí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-gran-de-bellvei","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 193. -FERRER i ALÒS, Llorenç: Masies i cases senyorials del Bages, Fundació Caixa de Manresa\/Angle Editorial, Manresa, 1996, p. 19.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un cos residencial amb coberts adossats. De planta rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes. El cos original va ser ampliat fonamentalment al segle XIX amb construccions adossades al voltant: unes galeries sobre porxos i altres coberts. L'entrada és tancada per una petita lliça a la banda nord. Destaquen unes finestres amb pedra treballada i enreixades a la façana de ponent. L'interior conserva premsa, 3 tines i un forn de pa. Tenia una part dedicada als amos i una altra als masovers.","codi_element":"08034-44","ubicacio":"","historia":"Sembla que l'origen és medieval. Al sector de ponent s'hi van fer reformes el 1685 i el 1799. Cap al 1802, en casar-se l'hereu Serramalera (casa important en aquell temps) amb una pubilla de Bellveí, es van fer moltes reformes, tal com ho demostren les diferents llindes de portes amb el gravat d'una serra i el nom de Serramalera. El 1874 Miquel Vila Mas, hereu dels masos de Bellveí, Serramalera i Partagàs, es casà amb la pubilla del mas Solervicenç. D'aquesta manera es culminava la política d'unir diferents masos mitjançant els casaments hereu-pubilla, que donà com a resultat el domini del mas Solervicenç sobre bona part de les terres d'aquest sector.","coordenades":"41.7672300,1.9860500","utm_x":"415721","utm_y":"4624429","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42858-foto-08034-44-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42859","titol":"Mas Rubió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-rubio","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 65. -GIRABAL i ROVIRA, Mariona: El Canadell. Estudi d'uns documents dels segles XVIII i XIX. (Treball d'universitat en possessió del mas Canadell). -VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991.","centuria":"XVIII-XX?","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de pagès situada en una esplanada que domina la vall del Calders. Consta d'un cos residencial, una construcció independent i un cobert amb 2 tines. El cos residencial és de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. Construcció homogènia que sembla aixecada en un mateix temps. Amb un simple afegit a la part de ponent i diversos coberts a la part nord. Segons la llinda del portal la construcció actual s'hauria aixecat el 1910. Es tracta d'una construcció austera però de qualitat, amb portal dovellat i finestres amb pedra treballada.","codi_element":"08034-45","ubicacio":"","historia":"Mas documentat el segle XIV. Segons documents de l'arxiu del Canadell, el 1718 Francesc i Jaume Rubió van vendre el mas a Josep Canadell. Això no obstant, potser els antics propietaris van poder recuperar novament el mas, ja que el 1741 hi vivia el propietari, que es deia Jacint Rubió. Es tractava d'un mas petit. Malgrat això, aquestes notícies sobre la seva antiguitat contrasten amb l'aparença moderna de la construcció actual. Segons la llinda, s'hauria aixecat el 1910. El mas és conegut també per 'Rovelló'.","coordenades":"41.7656900,1.9701700","utm_x":"414399","utm_y":"4624274","any":"1910?","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42859-foto-08034-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42859-foto-08034-45-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Inscripció del portal: 'AÑO 1910'","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42860","titol":"Molí del Blanquer (molí)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-blanquer-moli","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 81. -SERRA i COMA, Roser: El molí del Blanquer de Calders, a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1982, pp. 143-149. --VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991.","centuria":"XIV-XIX","notes_conservacio":"En molt mal estat. Totalment cobert per la vegetació.","descripcio":"Antic molí blanquer i posteriorment fariner. Conjunt format per dos elements separats: el molí i un possible dipòsit. L'edifici del molí es troba totalment cobert per la vegetació. Només és visible la porta, que dóna accés a una sala coberta per volta on hi ha 2 moles. El canal i la resta de dependències són inaccessibles degut a la vegetació. Uns 20 m a l'est hi ha una construcció de planta quadrada (5 X 5 m) amb un dipòsit cilíndric a l'interior. Sembla que aquesta construcció podria ser el dipòsit on assaonaven les pells. A un nivell més alt hi ha la casa del moliner.","codi_element":"08034-46","ubicacio":"Uns 15 m al sud de la casa del moliner","historia":"Aquest molí és documentat des del 1126. Es tractava d'un molí blanquer (per a adobar pells) que probablement aprofitava l'aigua calenta de la font calda, a pocs metres del molí. No se sap en quin moment el molí canvià de funció, però al segle XVIII ja s'esmenta com a molí blader, situació que conservà fins a principis del segle XX. Del primitiu molí no en queda res, la construcció actual data del segle XVIII.","coordenades":"41.7585200,1.9655900","utm_x":"414009","utm_y":"4623483","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42860-foto-08034-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42860-foto-08034-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42860-foto-08034-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42861","titol":"Molí del Blanquer (casa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-blanquer-casa","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 79 -SERRA i COMA, Roser: El molí del Blanquer de Calders, a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1982, pp. 143-149.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes. Cobert per la vegetació.","descripcio":"Casa del moliner del molí Blanquer. Construcció en ruïnes situada en un terreny en pendent, a un nivell superior al molí. Casa de planta baixa més un pis, d'estructura indeterminada. Edifici de força qualitat però molt destruït. Resten fragments de murs i voltes. Tenia poques obertures.","codi_element":"08034-47","ubicacio":"Uns 20 m més amunt del molí","historia":"Era la casa del moliner. Es troba documentat com a mas durant els segles XIII-XIV. La base de la construcció és medieval però devia ampliar-se de manera important als segles XVII-XVIII.","coordenades":"41.7593500,1.9653700","utm_x":"413992","utm_y":"4623575","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42861-foto-08034-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42861-foto-08034-47-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42862","titol":"Mas Comelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-comelles","bibliografia":"-LLADÓ, J: «Calders». Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, 1933, p. 390. -SOLÀ i MORETA, F: El monestir de Sant Benet de Bages, Manresa, 1955.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un cos residencial més coberts i una lliça que tanca el recinte, amb construccions modernes adossades a la part de ponent. El cos residencial és de planta rectangular. Té planta baixa més un pis i golfes. La façana principal mira cap a l'est. Té un portal dovellat. A la part de llevant hi ha un cos adossat amb unes finestres de pedra treballada. Interiorment la casa no ha sofert gaires reformes.","codi_element":"08034-48","ubicacio":"","historia":"Mas documentat al fons de Sant Benet de Bages el 1112, quan Guillem Bernat i la seva muller cedeixen als monjos les vinyes del mas Comelles entre d'altres. L'edificació primitiva no correspon a l'actual cos residencial, sinó probablement a una part de la quadra que hi ha a la part dreta.","coordenades":"41.7727600,1.9817200","utm_x":"415369","utm_y":"4625048","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42862-foto-08034-48-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Celler encara en funcionament, ja que continuen fent vi. Es conserven tines, premsa i dues piques d'oli (una amb data de 1721).","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42863","titol":"Sant Andreu de Bellveí (església i rectoria)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-andreu-de-bellvei-esglesia-i-rectoria","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 62-64. -Catalunya romànica, vol. XI, (Bages), Barcelona, 1984, p. 135. -GAVIN, J.M. Inventari d'esglésies. Bages, vol V, Artestudi ed., Barcelona, 1979, p. 39. -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60.","centuria":"XII","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Conjunt d'església i rectoria. L'edifici romànic original es troba actualment molt desdibuixat. Possiblement només en resta algun fragment de mur, avui tapat per l'arrebossat. L'edifici actual s'erigí posteriorment. L'església és a la part de llevant i es troba molt enrunada. Queden les parets laterals i l'absis (de forma trapezial), amb dos absis laterals. L'absis és fet amb aparell de millor qualitat (filades de carreus de forma més o menys quadrada), mentre que la resta de murs són de reble lligat amb argamassa. L'entrada a ponent és inexistent. La rectoria estava adossada a l'església per la banda de ponent. És un cos amb dues cambres cobertes amb volta. Una de més alta en forma de torre. L'edifici havia funcionat com a molí.","codi_element":"08034-49","ubicacio":"","historia":"Cal suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret. Així ho fa pensar la troballa de material d'època romana utilitzat com a reble en els murs de l'església. Probablement es tractava d'un lloc de culte anterior al cristianisme o bé d'una petita vil·la. La primera notícia documental referida a l'església és el testament de Guillem Ramon, senyor de Calders, del 1105. El manteniment de l'església es costejava amb les donacions que feien els Calders així com els pagesos de la contrada. Des del segle XV fou sufragania de l'església parroquial de Calders. Ho va ser fins l'any 1875, encara que no es deixà de celebrar-hi la missa. Hi ha notícies documentals d'un altar dedicat a Sant Isidre i un altre a santa Maria Sassala, a més de l'altar major.","coordenades":"41.7707500,1.9907400","utm_x":"416116","utm_y":"4624816","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42863-foto-08034-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42863-foto-08034-49-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Durant el treball de camp s'han identificat fragments de teula romana (tegula) i dollium entre el material de reble dels murs de l'església. Concretament, a la part de ponent dels dos murs laterals.-Al costat de l'església, al cantó nord, hi havia el cementiri, del qual no se'n veuen rastres.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42864","titol":"Sant Andreu de Bellveí (jaciment romà)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-andreu-de-bellvei-jaciment-roma","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 62-64. -Catalunya romànica, vol. XI, (Bages), Barcelona, 1984, p. 135. -GAVIN, J.M. Inventari d'esglésies. Bages, vol V, Artestudi ed., Barcelona, 1979, p. 39. -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60.","centuria":"I-V","notes_conservacio":"","descripcio":"Durant el treball de camp s'han identificat fragments de teula romana (tegula) i de dollium entre el material de reble dels murs laterals de l'església. Concretament a la part de ponent. L'església, d'origen romànic, es troba en un estat ruïnós i coberta de verdissa, fet que impedeix la identificació de possibles restes anteriors a la construcció romànica.","codi_element":"08034-50","ubicacio":"Al mateix indret de l'església","historia":"Cal suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret. Així ho fa pensar la troballa de material d'època romana utilitzat com a reble en els murs de l'església. Probablement es tractava d'un lloc de culte anterior al cristianisme o bé d'una petita vil·la. L'indret és més aviat poc apte per al conreu. Això fa pensar que la funció de l'assentament no era principalment l'explotació agrícola, sinó més aviat de tipus religiós o bé relacionat amb el riu. Cal indicar l'existència de diferents indrets pròxims amb aigües atemperades: la Font Calda (prop del molí del Blanquer), l'antic mas Aigües Calentes (prop de Monistrol de Calders) i el topònim Aquas Caldas (documentat al segle XI també prop de Monistrol). El mateix topònim de Monistrol sol associar-se amb un centre monacal de tradició paleocristiana. Sembla, doncs, que és l'atractiu termal el que justificaria una ocupació més o menys intensa d'aquesta zona durant l'època romana. Aquest fet és important ja que confirmaria l'etimologia més acceptada del nom de Calders (el riu, el castell i posteriorment el poble), la que deriva de Caldarios, és a dir lloc calent. La primera notícia documental referida a l'església de Sant Andreu és el testament de Guillem Ramon, senyor de Calders, del 1105. El manteniment de l'església es costejava amb les donacions que feien els Calders així com els pagesos de la contrada. Des del segle XV fou sufragània de l'església parroquial de Calders.","coordenades":"41.7707600,1.9906700","utm_x":"416110","utm_y":"4624817","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42864-foto-08034-50-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Fora interessant fer una prospecció arqueològica més intensa al voltant d'aquesta zona per tal de localitzar altres jaciments romans que poguessin estar relacionats amb el fenomen termal.","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42865","titol":"Serramalera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serramalera","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 79. -FERRER i ALÒS, Llorenç: Masies i cases senyorials del Bages, Fundació Caixa de Manresa\/Angle Editorial, Manresa, 1996, p. 19. -XIII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 4-X-1998.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Masia en ruïnes. Tot i el seu origen medieval la part visible és força malmesa i no sembla gaire antiga (majoritàriament del segle XIX). Conserva trossos de murs de la planta baixa i primer pis. És una construcció senzilla. Parets de maçoneria, amb cantoneres de pedra escairada i obertures emmarcades amb maó. Amb estructures modernes intrusives (bigues de ferro, etc).","codi_element":"08034-51","ubicacio":"","historia":"El mas es troba documentat el 1329. Era un mas modest que no arribava a 50 quarteres. Al segle XIX era una casa econòmicament important. El 1802 l'hereu es va casar amb una pubilla de Bellveí. El 1874 Miquel Vila Mas, hereu dels masos de Bellveí, Serramalera i Partagàs, es casà amb la pubilla del mas Solervicenç. D'aquesta manera es culminava la política d'unir diferents masos mitjançant els casaments hereu-pubilla. Des dels anys 70 aproximadament el mas es troba en ruïnes.","coordenades":"41.7691400,1.9591800","utm_x":"413490","utm_y":"4624668","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42865-foto-08034-51-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42866","titol":"La Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-guardia","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 58, 79. -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, p. 133-134. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, 1922, p. 390.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia actualment força modificada. Originalment era una torre de guaita. Construcció de planta rectangular feta en diverses fases. Té planta baixa més dos pisos. S'hi ha afegit coberts a la banda sud i de ponent. De la torre de guaita se'n conserven possibles restes. Era de planta quadrada, amb arc de punta ogival i amb carreus escairats. Té trossos en 'opus spicatum'. Aquesta part havia estat el celler de la masia.","codi_element":"08034-52","ubicacio":"","historia":"La construcció original era una torre de guaita, que data del temps de la reconquesta i repoblament. Tot i que hi ha qui creu que la guaita estaria situada en un lloc més elevat, tal vegada a l'indret on actualment hi ha el dipòsit. La seva situació és estratègica. Té a la vista el castell de Calders i el de Granera. Posteriorment s'hi van anar adossant diferents cossos (tant a llevant com a ponent) i s'adequà com a habitatge. Com a mas apareix documentat ja l'any 1091. Donada la seva situació estratègica, l'edifici ha fet de fort en diversos enfrontaments: carlinades, guerres civils... El 1965 es construí la urbanització al seu entorn i es modificà considerablement, tant l'aspecte interior com exterior. El 1978 s'hi van fer noves ampliacions.","coordenades":"41.7864200,1.9816800","utm_x":"415383","utm_y":"4626564","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42866-foto-08034-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42866-foto-08034-52-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42867","titol":"Reclosa del Viver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/reclosa-del-viver","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La construcció és molt sòlida i es conserva bé.","descripcio":"Reclosa que serveix per canalitzar les aigües del Torrent de les Tàpies i regar uns horts adjacents. La resclosa té una llargària d'uns 27 m aproximadament. Consta d'un mur sòlid , més ample de la base. La part exterior és feta amb carreus perfectament escairats disposats en fileres.. La part interior és de pedra sense treballar. Forma un petit embassament. L'aigua té diverses sortides. A la banda nord transcorre per un pas subterrani (sota els horts) que condueix a un rec que canalitza el torrent. A la part central hi ha una aixeta que canalitza l'aigua per regar els horts. Al començament de l'embassament hi ha un pou d'uns 4 m, on neix aigua. A la part central de la resclosa hi ha la següent inscripció: «EN NOM (...) DE VERGE MARIA - JAVM (...) TORR(E) CABOTA A (...)».","codi_element":"08034-53","ubicacio":"El Viver (torrent de les Tàpies)","historia":"Es tracta d'una construcció del final del segle XIX o principi del XX. Sorprèn l'esforç i la qualitat de la construcció només per regar una horta de dimensions modestes. Tal com indica la làpida, la resclosa va ser feta pels propietaris del mas Torre Cabota. L'any 1955 aproximadament Joan Arisa, masover de Torre Cabota, hi construí la paret de pedra seca que hi ha a la part posterior de l'embassament.","coordenades":"41.7862900,1.9648300","utm_x":"413983","utm_y":"4626567","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42867-foto-08034-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42867-foto-08034-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Al costat nord abans hi havia una mina per recollir aigua.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42868","titol":"Mont-rós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mont-ros","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 91.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de dimensions modestes més una construcció independent amb una tina. Edifici de planta rectangular, obra bastant uniforme dels segles XVII-XVIII.. Té planta baixa més un pis i coberts. A començament de segle s'hi construí un cos adossat a ponent, molt senzill, fet de tova. La façana principal és a migdia. Té portal adovellat i finestres amb pedra treballada. A l'interior es conserva el celler, amb premsa. A prop de la casa hi ha un pou, obert a començaments de segle, amb una barraca.","codi_element":"08034-54","ubicacio":"","historia":"La construcció és en bona part obra dels segles XVII i XVIII. A començament de segle es construí el cos de ponent i el 1905 la tina. L'actual masover (Jaume Vilaseca i Roca) ho és des de l'any 1946.","coordenades":"41.7792000,1.9609900","utm_x":"413654","utm_y":"4625783","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42868-foto-08034-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42868-foto-08034-54-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llinda a la façana de migdia: 1676","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42869","titol":"Torre Cabota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-cabota","bibliografia":"-PIÑERO SUBIRANA, Jordi: Cabrianes: història d'un poble, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1996, p. 67-68.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"L'estructura s'aguanta, però en males condicions","descripcio":"Masia de dimensions considerables, formada per un cos residencial més coberts i capella. El cos original és de planta rectangular, amb la façana principal orientada a migdia. Té portal adovellat i s'hi insinua un finestral que podria ser gòtic tardà, gairebé tapat per l'arrebossat. Al davant està tancat per una lliça. El segle XIX s'amplià amb la construcció d'una porxada adossada a la façana i s'aixecà un altre pis amb balcó a la banda de ponent. A la part posterior hi ha un cobert amb 3 tines.","codi_element":"08034-55","ubicacio":"","historia":"L'etimologia del topònim podria fer pensar en un origen romà o tardo-romà d'aquest assentament. La proximitat amb la vil·la romana de Matacans (Artés) reforçaria aquesta hipòtesi. La part principal del mas és obra dels segles XVII-XVIII. El 1687 s'hi construí una capella. Al segle XIX s'hi van fer ampliacions importants. Sembla que aleshores devia ser una casa potent. En aquesta època es construí en les seves terres la resclosa del Viver, una obra força impressionant que tenia la funció de regar una petita horta. En aquest segle va pertànyer a Antònia Soler, propietària del mas Vidal de Cabrianes (Sallent). Aquesta va morir el 1964, soltera, i llegà les seves propietats a una fundació en benefici del poble de Cabrianes que encara existeix. Des de fa uns 4 anys la masia és abandonada.","coordenades":"41.7864900,1.9609800","utm_x":"413663","utm_y":"4626593","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42869-foto-08034-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42869-foto-08034-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42869-foto-08034-55-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llindes al balcó i porxada de migdia: 1843, 1868.-Es troba situat sobre la línia del termenal entre Calders i Artés. Una part de la casa a cada municipi.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42870","titol":"Capella de Torre Cabota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-torre-cabota","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita capella rural. És de planta rectangular, d'una sola nau, acabada amb absis semi-circular orientat a llevant. La façana principal té un portal adovellat, format per grans dovelles. Al damunt un rosetó. Parets de pedra arrebossades amb carreus escairats a les cantoneres. Interior amb volta de canó. Té un petit cor i sagristia darrera l'altar. Conserva pintura mural força moderna (probablement d'aquest segle) i de poc valor.","codi_element":"08034-56","ubicacio":"Mas Torre Cabota","historia":"","coordenades":"41.7869300,1.9611600","utm_x":"413679","utm_y":"4626641","any":"1687","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42870-foto-08034-56-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Dovella central: 1687","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42871","titol":"La Casa Vella de Torre Cabota (o la Caseta)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casa-vella-de-torre-cabota-o-la-caseta","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Antiga casa de pagès en ruïnes. Era una casa de tamany mitjà-petit. Se'n conserven les parets del nord, amb 2 finestres força grans. La resta d'estructures (bona part fetes de tàpia) són cobertes per la vegetació. Tenia planta baixa i probablement dos pisos. Era situada al costat mateix del camí ral de Vic.","codi_element":"08034-57","ubicacio":"","historia":"Podria tractar-se d'una casa nova, construïda al final del segle XVIII o principis del XIX en terrenys de la 'casa mare': Torre Cabota. En plena època d'expansió del conreu de la vinya. Si aquest fos el cas seria l'únic exemple conegut a Calders d'un sistema molt estès en terres més occidentals del Bages. Fa molt temps que la casa és abandonada. S'aprofità material per fer construccions a Torre Cabota.","coordenades":"41.7883900,1.9688300","utm_x":"414318","utm_y":"4626796","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42871-foto-08034-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42871-foto-08034-57-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42872","titol":"Camí ral de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-vic","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 95, 111. -BENET, Albert: Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, 1985, pp. 449-462. -GASOL, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984.","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"Es conserva força íntegrament, però en molts trams les parets s'han rebentat i es degrada a causa del desús.","descripcio":"Camí reial que comunicava Manresa i Vic. L'itinerari per dins el terme de Calders es pot reconstruir molt bé, ja que apareix indicat en el mapa de l'exèrcit dels anys 50. El camí provinent del Pla de Bages travessava el Llobregat pel Pont de Cabrianes i seguia un itinerari a mitja alçada dels serrats que discorren paral·lels als torrents de les Tàpies i de Ribes. Passava per la masia de Les Tàpies (aquí hi havia l'encreuament amb el camí ral de Barcelona i el mas feia d'hostal) i continuava per el Forn de Calç, Torre Cabota, la Casa Vella de Torre Cabota i Calders. A Calders el camí ral determina la disposició urbanística de les cases. A la plaça hi havia hostal. A partir de Calders seguia per un itinerari gairebé paral·lel a l'actual carretera en direcció a l'hostal de la Grossa (terme d'Avinyó) i continuava cap a Moià. El camí es conserva gairebé íntegrament en tot el seu itinerari. Alguns dels trams millor conservats són prop de Torre Cabota i prop del Forn de Calç. Per norma general té uns 3 metres d'amplada (és a dir que en aquesta part era un camí carreter), i és protegit (quan cal) amb murs de contenció de pedra seca a una banda i empedrat que aplana el ferm del camí per l'altra. Al costat del camí es conserven algunes fites de pedra.","codi_element":"08034-58","ubicacio":"","historia":"Es parla de precedents d'aquest camí ja d'època ibèrica i romana. Durant l'alta edat mitjana es troba documentada l'anomenada 'Strata Francisca', un camí d'origen romà que comunicava Vic amb Barcelona per Moià. D'aquí sortia un ramal que comunicava amb el Bages. El camí ral de Vic és el continuador d'aquesta antiga estrada. Té un origen medieval i va estar vigent fins que el 1853 es construí la carretera de Manresa a Vic, que possibilità la circulació de carruatges. Cal dir que el camí ral era no era un camí carreter en tot el seu recorregut.","coordenades":"41.7865500,1.9626700","utm_x":"413804","utm_y":"4626598","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42872-foto-08034-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42872-foto-08034-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42872-foto-08034-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42873","titol":"El Trullàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-trullas","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 65.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tamany petit. Formada pel cos residencial més un cobert. De planta rectangular més dos pisos (el superior, juntament amb una terrassa, aixecat recentment). La façana principal és encarada a migdia. Té portal adovellat d'arc rebaixat i finestres de pedra treballada. Una amb relleu de tradició gòtica. L'interior és totalment reformat. Conserva una cisterna.","codi_element":"08034-59","ubicacio":"","historia":"Apareix documentat el segle XIV com a mas Truyars. Sembla un mas força antic (segles XVI-XVIII) que ha sofert poques ampliacions. Recentment ha estat completament remodelat i s'hi ha aixecat el pis superior.","coordenades":"41.7966700,2.0056200","utm_x":"417386","utm_y":"4627679","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42873-foto-08034-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42873-foto-08034-59-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42874","titol":"Reixac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/reixac","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de tamany mitjà. Formada per un cos residencial, casa del masover (transformada en pallissa) i coberts a la part posterior. La casa construïda sobre el turonet és actual. El cos residencial és de planta rectangular. Té planta baixa més un pis. La façana principal és encarada a migdia. Té portal adovellat, dos contraforts i finestres de pedra treballada (dues amb l'emblema IHS). Els baixos tenen un celler amb volta ogival. El primer pis és bastant modificat. Conserva 2 tines.","codi_element":"08034-60","ubicacio":"","historia":"Tal com indica la llinda, es tracta d'una construcció fonamentalment dels segles XVII i XVIII. Els actuals propietaris la van adquirir ara fa uns 50 anys. La masoveria, actualment convertida en pallissa, s'anomenava el Rubió de Reixac. Recentment s'hi ha fet algunes modificacions: cobrir el terrat que donava a migdia, fer obertures grosses i abaixar el nivell de la coberta.","coordenades":"41.7948700,2.0154200","utm_x":"418198","utm_y":"4627470","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42874-foto-08034-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42874-foto-08034-60-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Finestra del primer pis: 1602","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42875","titol":"Sant Amanç (masia)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-amanc-masia","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia força gran. Formada per l'edifici residencial, més pallissa i capella. La part residencial està formada per diversos cossos adossats. El més gran és de planta rectangular. Té planta baixa més pis i golfes. La façana principal és encarada al nord. Té 2 finestres amb relleu de tradició gòtica. Possiblement el cos més antic és el de la part del darrera (S-E), amb llindes del segle XVII. A la part de ponent s'hi ha construït unes galeries. Tenia diverses tines i una cisterna.","codi_element":"08034-61","ubicacio":"","historia":"El mas ja existia quan el 1643 van construir la capella. En aquesta època era anomenada Santamans. L'obra del mas és fonamentalment dels segles XVII i XVIII, tal com indiquen les nombroses llindes. El segle XIX es devien construir les galeries.","coordenades":"41.7882700,2.0130100","utm_x":"417989","utm_y":"4626739","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42875-foto-08034-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42875-foto-08034-61-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Finestra de la façana davantera: 1799-Finestres de la part posterior: '29 ABRIL 1673 FET', 1678, 1701, 1730.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42876","titol":"Sant Amanç (capella)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-amanc-capella","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 66. -GAVIN, J.M.: Inventari d'esglésies. Bages. Vol. V, Artestudi Edicions, Barcelona, 1979, p. 40.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita capella rural. De planta rectangular i una sola nau, acabada amb absis semi-circular. La Façana principal és feta amb carreus grossos i escairats. Té portal rectangular i un rosetó. Al damunt, una espadanya amb dos forats. La capella només té 2 finestres estretes. L'interior és cobert amb volta de canó. Té un petit cor. No conserva cap element religiós. A la part central del terra hi ha una llosa funerària.","codi_element":"08034-62","ubicacio":"Al costat del mas Sant Amanç","historia":"Hi ha un document referit a la capella de Sant Amanç en època medieval. Es tracta d'un testament del segle XIV en el qual Bernat Llucià deixa una quantitat de diners a diferents altars, entre els quals l'altar de «Sti. Amatoris». La construcció actual és obra del 1643, segons indica la llinda del portal. S'edificà al costat del mas que aleshores era anomenat Santamans. El manteniment de la capella anava a càrrec del propietari del mas. Per Pasqua Florida s'hi feia un aplec. Pels volts de 1977 van emblanquinar l'exterior.","coordenades":"41.7888000,2.0138600","utm_x":"418060","utm_y":"4626797","any":"1643","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42876-foto-08034-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42876-foto-08034-62-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Inscripció de la tomba: «Restos de don MAR(IA)NO CASAGEMAS murió en julio de 1884».-Llinda del portal: 1643","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42877","titol":"Camps de Reixac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/camps-de-reixac","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Les parets es conserven bé, però han estat rebentades en diversos trams per aprofitar-ne la pedra.","descripcio":"Conjunt de camps parcel·lats mitjançant diverses parets de pedra seca que es troben en una esplanada prop del mas Reixac. Hi ha una sèrie d'unes 3 parets que discorren llargues i rectes, en paral·lel. D'entre 50 i 70 m de llargària. Amb un gruix constant d'uns 80 cm.","codi_element":"08034-63","ubicacio":"","historia":"Sembla ser que es parcel·laven els camps i s'arrendaven a gent de fora. Es tracta d'una estructura curiosa i molt ben conservada que no és habitual en un terreny pla.","coordenades":"41.7952200,2.0192200","utm_x":"418514","utm_y":"4627505","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42877-foto-08034-63-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42878","titol":"Vilaterçana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilatercana","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran casal reedificat com a residència d'aire senyorial damunt d'una anterior masia que es va cremar. La construcció actual és de planta més o menys quadrada. A la part de ponent té quatre plantes i a la de llevant tres. Té una torre de planta quadrada adossada en un angle. Als baixos del sector de llevant (casa del masover) es conserva part de l'antiga construcció. La nova construcció té una estructura perfectament planificada i regular, amb sèries de finestres de diferent tipologia. A la planta baixa hi ha la masoveria. El primer pis és adequat com a habitatge residencial, amb mobiliari d'època. El pis superior és buit.","codi_element":"08034-64","ubicacio":"","historia":"L'antic mas es va cremar a finals del segle XIX i va ser abandonat. El 1930 es començà a reconstruir les parets mestres conservant l'estructura exterior excepte en la façana de ponent, que es va aixecar de nou. També s'aixecà un segon pis. El propietari era un tal Graus, farinaire de Barcelona. El 1960 es fa l'estructura interna i s'adossa al sector nord un cos rectangular d'una planta, amb graners als baixos i terrat al primer pis. A les arestes de les façanes SE i SW hi ha una garita de vigilància, que ja hi era a l'antiga casa, ara convertida en balcó. Al peu de la casa hi passava el camí cap a Monistrol de Calders. L'antiga propietat incloïa la caseta d'en Ponça (a la urbanització Urbissol) i la Ruca. Els anys 40 es van dividir en diferents propietats.","coordenades":"41.7995200,2.0330800","utm_x":"419671","utm_y":"4627969","any":"1930\/60","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42878-foto-08034-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42878-foto-08034-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42878-foto-08034-64-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Es conserva una taula  que es diu que és la més antiga del Bages. És de fusta de noguera, amb quatre peces. Té una amplada de 82 cm i una llargada de 4,25 m. Té un calaix pel pa. En un angle es conserva un forat rodó de 2 cm. S'explica que era per tenir-hi lligada la ganiveta del pa després del decret de Felip V que prohibia els usos d'armes. Es decidí que les ganivetes no eren considerades armes si estaven subjectes a la taula.","codi_estil":"98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42879","titol":"La Domènega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-domenega","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de pagès força modificada. Consta d'un cos de planta rectangular. Amb planta baixa més dos pisos i cossos adossats a llevant i ponent. Les parets mestres es conserven, però s'han fet de nou les obertures i s'ha remodelat l'interior. La planta baixa conserva gairebé íntegrament l'estructura original. Tenia celler i corrals. Conserva voltes d'aresta i la boca d'un forn de pa i un pou. També tenia un molí d'oli que ha quedat cobert pel paviment actual.","codi_element":"08034-65","ubicacio":"","historia":"Casa de pagès construïda probablement el 1772, tal com indica la llinda de la porta. El 1799 es va aixecar la part de ponent.","coordenades":"41.7858400,1.9769100","utm_x":"414986","utm_y":"4626505","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42879-foto-08034-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42879-foto-08034-65-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Porta de la façana posterior: 1772-Forn de pa i volta: 1799.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42880","titol":"Colònia Jorba (o colònia del Manganell)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colonia-jorba-o-colonia-del-manganell","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 135-136 -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «Recuerdo», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 131-133. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-390. -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Colònia industrial. És situada a la vora d'un meandre del riu Calders, cosa que determina una planta allargada, amb diferents nivells aterrassats que aprofiten al màxim l'espai. Consta de 3 naus fabrils, resclosa, canal i una turbina, diverses construccions amb habitatges per als treballadors i galliners. L'edifici principal d'habitatges forma un cos allargat de 4 plantes. Fet de pedra a la base i acabat amb totxo. A la part posterior tenen galeries, que comuniquen amb els galliners mitjançant 2 passos a nivell. Als baixos de l'edifici hi havia els diferents serveis: botiga i forn de pa, escola, cafè, barberia i carnisseria. Els pisos havien començat a reformar-se quan l'empresa va tancar. Entrant a l'esquerra, hi ha l'antiga residència per treballadors foranis, on hi ha també la capella. Adossat a aquest edifici n'hi ha un altre que acollia la fusteria, manyaneria i despatxos. La casa del director és fora del recinte, al costat de la carretera.","codi_element":"08034-66","ubicacio":"","historia":"La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. L'any 1906 es construí la central elèctrica, a prop de la colònia. L'any 1914 hi havia una quadra de 200 telers i una altra de nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació. El 1903 s'hi va instal·lar una comunitat de monges del Sagrat Cor. Gestionaven una residència per a treballadors que venien de fora: cuina, llits, guarderia... També administraven la botiga, que abans estava comunicada amb la residència mitjançant un pas aeri. L'escola la portaven les monges i el capellà. Va funcionar fins l'any 1975 aproximadament. Als baixos del bloc de pisos hi havia els diferents serveis: botiga i forn de pa, escola, cafè, barberia i carnisseria. Els diumenges, al bar hi feien ball. Primer amb un piano de mà i després amb una gramola. També hi havia una sala on feien teatre (a l'edifici de la residència). A la dècada dels 60 s'inicià una reestructuració de la colònia i s'ampliaren les naus fabrils. S'hi instal·là una moderna secció d'un centenar de telers. En aquest moment hi havia 120 treballadors. Més endavant la fàbrica passà a ser explotada per la companyia «Indústries Jorba Mir SA» fins l'any 1981 en què l'empresa va tancar. Actualment les naus són utilitzades per indústries menors.","coordenades":"41.7607400,1.9365900","utm_x":"411601","utm_y":"4623758","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42880-foto-08034-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42880-foto-08034-66-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42881","titol":"Colònia Jorba (naus industrials)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colonia-jorba-naus-industrials","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 135-136 -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «Recuerdo», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 131-133. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-390.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"3 edificis fabrils situats a l'interior del recinte de la colònia. El més gran és situat a la part de ponent. De planta rectangular, paral·lel al riu, amb dues plantes.. La façana és formada per una sèrie de finestrals amb arcs. Té el segon cos adossat perpendicularment. Aquest acull una turbina. L'interior conserva les pilastres i arcades originals. Un tercer cos s'allarga a la part de llevant. Aquest va ser reformat els anys 60 per instal·lar-hi una secció moderna de telers.","codi_element":"08034-67","ubicacio":"Colònia Jorba","historia":"La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. L'any 1914 hi havia una quadra de 200 telers i una altra de nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació. A la dècada dels 60 s'inicià una reestructuració de la colònia i s'ampliaren les naus fabrils. S'hi instal·là una moderna secció d'un centenar de telers. En aquest moment hi havia 120 treballadors. Més endavant la fàbrica passà a ser explotada per la companyia «Indústries Jorba Mir SA» fins l'any 1981 en què l'empresa va tancar. Actualment les naus són utilitzades per indústries menors.","coordenades":"41.7606000,1.9359800","utm_x":"411550","utm_y":"4623743","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42881-foto-08034-67-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42883","titol":"Casa del director (colònia Jorba)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-director-colonia-jorba","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa austera i d'estil rústec. De planta rectangular molt uniforme. Té planta baixa més uns pis, soterrani i golfes. Les parets són de pedra, amb rengles regulars de finestres i balcons emmarcats amb totxo. L'entrada és per la part posterior. Té adossades dues cases més a la part de llevant, on hi vivien treballadors de la colònia (electricista, forner...). A la part de darrera el terreny és enjardinat i té una escalinata. A la part de migdia hi ha la Font de l'Avi.","codi_element":"08034-69","ubicacio":"Al costat de la carretera que va a la colònia. Casa núm. 37","historia":"La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. La casa del director deu ser obra del començament del segle XX. L'escassetat d'espai a l'interior del recinte fabril devia determinar la seva ubicació a l'exterior. És feta d'una sola tirada, en un estil rústec i senzill per l'exterior.","coordenades":"41.7630500,1.9357700","utm_x":"411536","utm_y":"4624016","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42884","titol":"Central elèctrica Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/central-electrica-jorba","bibliografia":"-CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «La central eléctrica», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 127-128. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-394.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Central elèctrica. Consta del canal (de 5 km de llarg) que desemboca en una estructura de captació de l'aigua a dalt del serrat, una canonada en pendent i l'edifici de la central. La canonada té un desnivell de 97 metres. La central constava de dues construccions: una de vivendes per als treballadors i una altra amb les instal·lacions de la central. Aquesta última va ser destruïda per la riuada de 1994 i s'ha reconstruït amb una edificació de formigó. La central conserva les tres turbines originals, que continuen funcionant.","codi_element":"08034-70","ubicacio":"","historia":"L'obra va ser ideada pel mateix Pere Jorba i Gassó, creador de la colònia Jorba. El 1905 va obtenir el permís per la construcció del canal. Immediatament es començà l'obra, que va durar 7 anys. El mateix Jorba s'encarregà de dirigir personalment les obres. Es tractava d'un canal que captava les aigües a prop de Bellveí i tenia un recorregut de més de 5 km per un terreny boscós i difícil. Amb dos sifons i diversos túnels. Finalment, el salt d'aigua tenia un desnivell de 97 metres. Un cop enllestida, la central subministrava energia primer a Manufacturas Berenguer, d'Artés, i posteriorment a Fàbriques Bertrand i Serra, de Manresa, amb línia expressa de transport. L'aiguat de 1994 va destruir la nau de la central, que s'hagué de construir de nou.","coordenades":"41.7668000,1.9431300","utm_x":"412153","utm_y":"4624425","any":"1905-11","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42884-foto-08034-70-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42885","titol":"Canal de la Central elèctrica Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canal-de-la-central-electrica-jorba","bibliografia":"-CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «La central eléctrica», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 127-128. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-394.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Canal que capta l'aigua per a la central elèctrica Jorba. Es tracta d'una obra d'enginyeria impressionant. La resclosa és prop de Bellveí. El canal té un recorregut de més de 5 km per un terreny boscós i difícil. Amb dos sifons i diversos túnels. En la part final té una amplada d'uns 2 metres i una fondària de més de 3. Les parets són revestides amb pedra i arrebossades. Finalment, l'aigua és canalitzada cap al salt d'aigua en una construcció que hi ha dalt del serrat. El salt d'aigua té un desnivell de 97 metres.","codi_element":"08034-71","ubicacio":"","historia":"L'obra va ser ideada pel mateix Pere Jorba i Gassó, creador de la colònia Jorba. El 1905 va obtenir el permís per la construcció del canal. Immediatament es començà l'obra, que va durar 7 anys. El mateix Jorba s'encarregà de dirigir personalment les obres. Es tractava d'un canal que captava les aigües a prop de Bellveí i tenia un recorregut de més de 5 km per un terreny boscós i difícil. Amb dos sifons i diversos túnels. Finalment, el salt d'aigua tenia un desnivell de 97 metres. Un cop enllestida, la central subministrava energia primer a Manufacturas Berenguer, d'Artés, i posteriorment a Fàbriques Bertrand i Serra, de Manresa, amb línia expressa de transport.","coordenades":"41.7676800,1.9769600","utm_x":"414966","utm_y":"4624488","any":"1906-12","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42885-foto-08034-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42885-foto-08034-71-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"Pere Jorba i Gassó","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42886","titol":"La Grossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-grossa","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 148.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia gran que consta de diferents construccions: casa dels propietaris, casa dels masovers, construcció anomenada 'casa dels pobres', pallissa i femer. El cos residencial és de planta més o menys quadrada. Amb el carener paral·lel a la façana principal. Té portal adovellat i 3 balcons (fets el 1798 segons una inscripció de la barana). A la part sud hi ha interessants galeries amb pilastres de pedra (segle XVIII) sobre una base porxada. Coberts annexos i una construcció en forma de torre que correspon a les comunes. A la part nord hi ha una era enllosada i la pallissa (1684), amb un interessant portal d'arc rebaixat, amb dovelles encaixades de manera singular. L'interior de la casa es troba ben conservat: El celler té arcades ogivals i un fragment d'opus spicatum. Les alcoves tenen motllures de guix.","codi_element":"08034-72","ubicacio":"","historia":"L'arxiu de la casa conserva un pergamí de l'any 1323. Sembla que és un contracte del mas signat pel Senyor de Calders. Des d'aleshores la família que l'habita són els Gros. Durant la Guerra del Francès el quarter general de la resistència contra les tropes napoleòniques era instal·lat a l'Hostal de la Grossa (indret molt proper, al terme de Moià). Segons les notes escrites en un diari conservat al mas La Grossa, el dia 30 de gener de 1809 una columna comandada pel general Palafox i el marquès de Lesan 'robaren tot lo que podien'. Van cremar bosc i mobles de la casa. A principis del segle XIX un tal Josep Gros, que era escultor, va fer les motllures de guix en diferents habitacions, que encara es conserven. Pels volts de 1910, a causa d'un matrimoni sense descendència, la propietat passà a un nebot, de cognom Illa (el pare de l'actual propietari). Segons sembla, a l'anomenada 'Casa dels pobres' s'hi acollia tots els que passaven i ho demanaven. Al costat hi ha diversos xiprers, que són símbol d'acollida. Durant la Guerra Civil també va sofrir importants destrosses. Al mas hi vivia un fill de la casa que era capellà i tenia una important biblioteca de temes religiosos. Durant 8 dies hi va haver foc. Es van cremar llibres, documents i altres elements, entre els quals possiblement un quadre del Greco.","coordenades":"41.7996000,2.0349800","utm_x":"419829","utm_y":"4627976","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42886-foto-08034-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42886-foto-08034-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42886-foto-08034-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Inscripció a les baranes dels balcons: 1798-Llinda de la façana: 'Joseph Gros 1767'-Pilastra de la galeria sud: '17(...) Jaume Gros'-Dovella central de la pallissa: 1684-Altres inscripcions: 1919-El cos central de la casa és situat en la mateixa línia del termenal entre Calders i Moià","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42887","titol":"Mare de Déu dels Dolors (La Grossa)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-dels-dolors-la-grossa","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella rural del mas la Grossa. De planta rectangular i una sola nau, amb un cos annex corresponent a la sagristia. Els murs són de pedra, de parament senzill. A les cantoneres hi ha carreus escairats amb pedra de diferent material. La façana principal té un portal rectangular i un rosetó, rematada per una espadanya amb una campana petita. L'interior conserva decoració mural amb motllures que simulen pilastres estriades i un fris amb inscripcions en llatí. La coberta és amb volta de canó composta, pintada amb motius vegetals.","codi_element":"08034-73","ubicacio":"Al mas La Grossa","historia":"Tal com indica la llinda, aquesta capella devia construir-se pels volts del 1843. La família propietària del mas solia tenir membres que eren capellans i la tenien al seu càrrec. Durant la Guerra Civil van cremar un retaule de fusta policromada i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. El pare de l'actual propietari va reconstruir l'altar en pedra.","coordenades":"41.7998900,2.0352800","utm_x":"419854","utm_y":"4628008","any":"1843","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42887-foto-08034-73-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-La capella és situada al costat del mas, però ja fora del terme de Calders-Llinda del portal: 1843. Amb un gravat esquemàtic","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42888","titol":"Comunes de La Grossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/comunes-de-la-grossa","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"La comuna petita té la fusta esquerdada","descripcio":"Comunes de la casa. Cos de planta rectangular en forma de torre, amb coberta a un sol vessant. Unit a la casa mitjançant un pas a nivell. Antigament el pas era descobert. Després es va cobrir amb una paret de maó amb 3 arcades. La part superior de la construcció té una cambra on hi ha les comunes: 4 en total, disposades en renglera. N'hi ha tres que són més altes (una de mida gran i dues de mitjanes), i una de més baixa, per als nens. A la part inferior hi ha el dipòsit, amb una petita porta lateral.","codi_element":"08034-74","ubicacio":"Mas La Grossa","historia":"","coordenades":"41.7994300,2.0349700","utm_x":"419828","utm_y":"4627958","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42888-foto-08034-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42888-foto-08034-74-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42891","titol":"Teuleria de la Grossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teuleria-de-la-grossa","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Teuleria o forn de totxos situat al cim d'un serrat que s'anomena 'Serrat de la teuleria'. Actualment es troba mig ensorrada i coberta per la vegetació.","codi_element":"08034-77","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Element no localitzat","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42892","titol":"Cementiri municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-municipal-3","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Recinte de planta rectangular. Té dues parets amb nínxols a banda i banda. El portal de l'entrada és senzill, amb arc escarser de maó. Arrebossat i pintat de blanc. Té una placa amb una citació de la Bíblia (Job XIX-25).","codi_element":"08034-78","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7939100,1.9908900","utm_x":"416158","utm_y":"4627387","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42893","titol":"L'Arola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/larola","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 79, 194. -FLUVIÀ i ESCORSA, A.: 'Castell de Calders', a Els castells catalans, vol. V., Dalmau, R. Editor. Barcelona, 1976, p. 520.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta més o menys quadrada. Té planta baixa més un pis i golfes, amb coberts a la part oest i nord. Originàriament la façana principal era a la part de ponent, que conserva el portal adovellat. El cos residencial és una construcció exteriorment austera. L'element més destacat és la galeria de la cara est, amb dues tines que desembocaven al celler. La planta baixa tenia celler, un graner i estables. El primer pis acull l'habitatge, amb una sala i cuina molt interessants. Conserva el mobiliari propi del segle XIX, amb imatges de sants, reliquiaris, calaixeres, etc.","codi_element":"08034-79","ubicacio":"","historia":"La notícia més antiga data del 1107, any en què el mas 'Herola' fou donat al monestir de Sant Benet de Bages per cenobi en retenir injustament uns terrenys. El 1690 l'estructura de la casa va ser reformada. A mitjan segle XVIII s'hi afegí la galeria del nord. L'actual propietari, de cognom 'Arola', és descendent de la família que ja habitava el mas en època medieval.","coordenades":"41.7887900,1.9912900","utm_x":"416185","utm_y":"4626818","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42893-foto-08034-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42893-foto-08034-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42893-foto-08034-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Conserva objectes interessants: eines, peces de ceràmica, màquina de ventar, garrafes, etc.-Conserva un interessant col·lecció de reliquiaris.-Anteriorment hi havia hagut un trull.-Inscripcions: 1722 (balcó), 1690, 1694.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42895","titol":"Mènsules de l'Església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mensules-de-lesglesia","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p.116","centuria":"XI-XII","notes_conservacio":"La mènsula de la dreta es troba força deteriorada. La de l'esquerra es conserva en bon estat.","descripcio":"Conjunt de dues mènsules situades a la façana exterior de l'església parroquial. Una és a la banda dreta. Representa un bust d'àngel i l'estil recorda el romànic. Es distingeixen la cabellera, les altes i les dues mans, una d'oberta. La segona és a l'angle esquerra. Representa una figura d'home amb els trets de la cara orientalitzants, amb la barba partida en dues meitats. Possiblement també és d'estil romànic.","codi_element":"08034-81","ubicacio":"Església parroquial de Sant Vicenç de Calders","historia":"Les dues mènsules es troben situades en els murs que es van construir amb motiu de l'eixamplament de l'antiga església romànica en el segle XVII. Es tracta d'elements que estan fora del seu context original, segurament aprofitats de l'antiga església.","coordenades":"41.7910500,1.9934800","utm_x":"416370","utm_y":"4627067","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42895-foto-08034-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42895-foto-08034-81-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42896","titol":"Pou de cal Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-cal-serra","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou situat al marge d'un camp, al costat de la carretera d'Artés. Consisteix en una construcció en pedra de forma cilíndrica, amb coberta de lloses. Té una finestrella amb porticó de fusta, actualment malmesa. El pou té una profunditat mitjana.","codi_element":"08034-82","ubicacio":"","historia":"El pou pertanyia a la masia de can Serra. Abans de la portada d'aigües al poble moltes cases tenien el seu pou.","coordenades":"41.7897000,1.9908400","utm_x":"416149","utm_y":"4626919","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42896-foto-08034-82-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42897","titol":"La Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-creu","bibliografia":"<p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 189-190.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Creu de terme. Consta d'un pedestal de planta quadrada amb tres graons, un pilar octogonal de pedra picada, d'uns dos metres d'alçada i, al damunt, una creu llatina de ferro forjat, amb formes decoratives a les puntes. La creu té la següent inscripció: 'ANY 1805'.<\/p> ","codi_element":"08034-83","ubicacio":"","historia":"<p>Abans de l'actual creu de ferro (feta l'any 1805) n'hi havia una de fusta sense pilar de pedra. Aquesta se la va emportar una mula que hi estava estacada. Aleshores s'hi va posar la creu de pedra i ferro. Aquesta creu marcava una cruïlla de camins: el camí ral de Manresa a Vic amb el camí d'Artés, que possiblement continuava cap a Viladecavalls.<\/p> ","coordenades":"41.7908000,1.9876000","utm_x":"415881","utm_y":"4627045","any":"1805","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42898","titol":"Cal Pere Moliner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pere-moliner","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 189.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular, de planta baixa més un pis. Té portal amb arc rebaixat, de maó. La façana de llevant està reforçada amb tres contraforts. Es tracta d'una construcció molt senzilla, amb poques obertures, però d'una tipologia diferent a la resta de cases del poble. Al darrera té un pati.","codi_element":"08034-84","ubicacio":"","historia":"Es tracta d'una casa que té una estructura diferent de la resta de cases del poble. Es troba deshabitades de mitjans del segle XX, moment en què passà a utilitzar-se com a cobert i després granja.","coordenades":"41.7909300,1.9877800","utm_x":"415896","utm_y":"4627059","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42898-foto-08034-84-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42899","titol":"Fons documental de l'Arxiu Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-municipal","bibliografia":"","centuria":"XI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'arxiu municipal de Calders es troba ubicat a la primera planta de l'edifici municipal, al costat de les oficines. Està equipat amb 127m linials de prestatgeries fixes i gaudeix de bones condicions medioambientals. Conté basicament la documentació generada pel mateix ajuntament des de mitjans del segle XIX fins a l'actualitat, tot i que també hi ha altres fons més petits, que integren el patrimoni documental de la vila, com són el del jutjat de pau, el del sindicat agrari i el de la Falange. Com a característiques del fons municipal cal destacar, que es tracta d'un fons contemporani, que permet conèixer, analitzar i estudiar tots aquells aspectes i assumptes en els quals l'ajuntament intervé arrel de les seves atribucions en la gestió i govern del territori municipal. Cal destacar el el volum amb unes 1045 capses i la varietat tipològica dels documents: Administració general (1807-2009), Hisenda (1822-2008), Proveïments (1878-2008), Serveis Socials (1911-2008), Sanitat (1889-2008), Obres i Urbanisme (1878-2008), Seguretat Pública (1820-2008), Serveis Militars (1821-2001), Població (1825-2007), Eleccions(1871-2009), Ensenyament (1879-2008), Cultura (1934-2008), Serveis Agropecuaris i medi ambient (1889-2008). Dintre d'aquestes seccions cal destacar algunes sèries com els llibres d'actes: 1879-2005, els comptes: 1822-2008, l'amillarament (1834-1991), atenció al refugiats i víctimes de la guerra: 1937- 1939, el padró d'habitants: 1825-2006), les eleccions municipals: 1873-2007, i les festes populars: 1948-2008.","codi_element":"08034-85","ubicacio":"Ajuntament de Calders","historia":"L'Ajuntament de Calders va organitzar el fons municipal l'any 1998, a partir d'un conveni de col·laboració signat entre l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i el mateix ajuntament. En aquest any , l'arxiver Joan Soler va realitzar la primera fase d'organització de tot el fons municipal, uns 67 ml, instal·lats en 733 capses. La instal·lació de les capses segueix el sistema de numeració contínua. El grau d'organització i conservació de la documentació era precari fins a la intervenció que va portar a terme, l'any 1998 l'OPC , tot i que en començar, Joan Soler, es va trobar amb tres instruments de descripció un de 1927, altre de 1966 i un tercer de 1990. Aquest instruments eren molt somers, no aplicaven quadre de classificació, i mancava molta documentació per inventariar. A finals de l'any 2004, l'Ajuntament de Calders i la Diputació de Barcelona, van signar un conveni pel manteniment de l'arxiu municipal. Des de l'any 2004 fins ara l'arxiu ha crescut, i ara té 1045 unitats d'instal·lació inventariades amb el programa informàtic GIAM. L'arxiu és pot consultar al matí, en horari de les oficines municipals, disposa d'un ajudant d'arxiu que té cura de les consultes i els préstecs, amb l'assessorament d'una arxivera itinerant de l'Oficina de Patrimoni Cultural.","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42899-foto-08034-85-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero. \/ OPC (Agnès Rueda)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42900","titol":"Col·lecció de pintures","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-pintures","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 12 quadres, penjats al primer pis de l'Ajuntament i a la planta baixa. Procedeixen del concurs de pintura que es feia per la Festa Major. Les pintures representen paisatges del poble. Entre d'altres, hi són representats autors com Rozas, Reyes, Mariscal, etc.","codi_element":"08034-86","ubicacio":"Ajuntament","historia":"En concurs de pintura es va fer per la Festa Major durant els anys 1991- 1993. El primer premi es quedava a l'Ajuntament i el segon i tercer eren comprats per algú del poble. La col·lecció consta també d'alguns dels premis que no van ser recollits pels seus compradors. El concurs va deixar de fer-se perquè econòmicament no resultava.","coordenades":"41.7911300,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627076","any":"1991-93","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42900-foto-08034-86-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42901","titol":"Presó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/preso","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 113.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció subterrània a la qual s'accedeix per una trampa de fusta des de l'oficina de correus, a l'edifici de l'Ajuntament. Unes escales de pedra condueixen al soterrani. Consta de dues habitacions, la més gran (uns 2'90 x 3'90 m), i una de menor adjacent, que era la cambra on es tancaven els presos. En la primera hi ha una petita espitllera que dóna a l'exterior. A l'esquerra, un portal d'entrada rectangular. Una porta de fusta en mal estat, afermada a la dovella per dos grans golfos, i amb un gran forrellat que es fica a un forat d'una de les dovelles de la porta d'entrada. La cambra petita té volta de mig punt. A la paret hi ha una cadena de ferro, agafada per una anella. Les úniques obertures són una petita espitllera que dóna al pis superior i una finestreta, adovellada, amb reixa de ferro forjat, que dóna a l'escala. Cap de les dues obertures permeten la il·luminació de l'habitació.","codi_element":"08034-87","ubicacio":"Ajuntament de Calders","historia":"La construcció data del segles XVI-XVII, que fou el període de creixement del nucli del poble. Es té notícia que el 1729 ja existia (en les despeses del terme s'hi compta una quantitat en concepte del que s'havia gastat en llum per als presos). Era situada sota la casa del Comú i havia estat propietat de la parròquia. Actualment queda integrada al conjunt arquitectònic de l'Ajuntament.","coordenades":"41.7911200,1.9926200","utm_x":"416298","utm_y":"4627075","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Actualment l'accés a l'interior del soterrani no és possible, ja que hi ha un moble damunt de la trampa.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42902","titol":"El Puig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-puig-0","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 94, 99.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"En ruïna","descripcio":"Antic mas en ruïnes, situat en un altiplà sobre el poble de Calders. Només en resten algunes parets a la part de llevant del turó, amb una porta per accedir-hi des del camí que puja del poble, i restes d'un cobert.","codi_element":"08034-88","ubicacio":"","historia":"Al segle XVI era un dels dos masos que hi havia prop de l'església parroquial de Sant Vicenç. En les seves terres (junt amb les del mas Arola) s'hi van fer els establiments que van donar lloc al poble de Calders. El Puig havia estat un dels masos més potents del terme. El 1912 encara es conservava íntegrament, tal com mostra una pintura. Actualment es troba totalment en ruïnes.","coordenades":"41.7909900,1.9914500","utm_x":"416201","utm_y":"4627062","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42902-foto-08034-88-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42903","titol":"Edifici de l'Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-de-lajuntament","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 111-114.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici format per dos cossos adossats. El de la part de llevant havia estat l'antiga 'Casa del Blat' (tal com indica la inscripció de la llinda) el de la part de ponent era la casa del Comú. Té planta baixa més dos pisos. Els dos cossos comparteixen una mateixa façana principal, encarada a la plaça, amb dues portes. La segona acull actualment les dependències de correus. L'interior de l'edifici, especialment els pisos superiors, han estat reformats modernament. Abans, al primer pis hi havia la casa del secretari de l'Ajuntament.","codi_element":"08034-89","ubicacio":"","historia":"En el seu origen la casa del costat de la rectoria havia estat la 'casa del Blat dels Pobres'. Es tractava d'una institució de beneficència que es constituí l'any 1647, encaminada a subvencionar aliments de primera necessitat (blat) als pobres de la parròquia. L'any següent el rector posava a disposició d'aquesta institució un pati de terra per edificar-hi la casa on s'havia d'emmagatzemar el blat. La construcció es va fer efectiva vint anys després, a càrrec de la Universitat. Al costat hi havia la casa del Comú: la seu de la Universitat del terme. És a dir, la institució que representava tots els habitants. En el soterrani d'aquesta hi havia la presó. Possiblement els pisos superiors s'edificaren en una segona fase, al segle XVIII, tal com indica la llinda.","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42903-foto-08034-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42903-foto-08034-89-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llinda del portal de l'Ajuntament: '1667. CASA DE LA OBRA DE LA ESGLÉSIA DE CALDERS'-Llinda de la porta de l'antiga casa del Comú: gravat amb 2 calderes.-Finestra de la casa del Comú: 1703","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42904","titol":"Cal Torra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-torra","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular. Té soterrani més dos pisos i golfes, amb una paret entremitgera. Es tracta d'un edifici de notables dimensions, adossat a l'Ajuntament, que sobresurt de la resta de cases del poble. El portal d'entrada és a la plaça. En les tres façanes que donen al carrer té balcons (amb una interessant decoració a les baranes de ferro). Conserva restes de l'arrebossat, amb pintura que imita un parament amb carreus. A la part posterior té dos pisos de galeries amb arcades i una era enrajolada.","codi_element":"08034-90","ubicacio":"","historia":"És un exemple interessant d'arquitectura del segle XIX, que sobresurt del conjunt del poble. Segons es diu, el propietari que va construir l'edifici era el mateix alcalde. Per això sobresurt de manera irregular respecte a la línia d'edificacions de la plaça. Als anys 40 i 50 d'aquest segle hi havia el cafè del poble, on també s'hi feia ball.","coordenades":"41.7911800,1.9924800","utm_x":"416287","utm_y":"4627082","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42904-foto-08034-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42904-foto-08034-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42905","titol":"Monument a Joan Cuyàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-joan-cuyas","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 157-159.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monòlit de pedra de forma més o menys rectangular, amb una inscripció. És envoltat per un semicercle enjardinat. Situat en una petita plaça amb arbres i bancs. La inscripció és la següent: 'Joan Cuyàs i Sala va portar l'aigua a Calders l'any 1917. Setembre 1988'","codi_element":"08034-91","ubicacio":"","historia":"El fet que el nucli del poble estigui situat a un nivell de 200 metres respecte del riu ha dificultat durant molts anys el subministrament d'aigua. Tradicionalment l'element més important per assegurar el subministrament d'aigua no potable eren les basses. Un altre element important eren els pous. El subministrament d'aigua potable per al consum humà es feia mitjançant fonts. Els primers estudis per impulsar l'aigua del riu amb una bomba mecànica es remunten a l'any 1900. Uns anys més tard Joan Cuyàs, natural de Barcelona i casat amb una calderina, va presentar el projecte de construir una estació que impulsés les aigües del riu Calders, captades a la Font dels Horts, fins un dipòsit situat a la Guàrdia. El finançament d'aquesta obra va anar a càrrec del mateix Cuyàs, el qual volia amortitzar els costos mitjançant les subscripcions anuals dels veïns. El projecte es va inaugurar per la Festa Major de l'any 1917. Tanmateix, les constants obres de reparació que s'havien de fer van acabar arruïnant el projecte i tallant els subministrament. La solució definitiva no va arribar fins els anys 30.","coordenades":"41.7948000,1.9970700","utm_x":"416673","utm_y":"4627480","any":"1988","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42906","titol":"Pou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou situat al costat del carrer Moià. Es tracta d'una petita construcció de planta més o menys quadrada, amb coberta de lloses. Té una portella de fusta. El pou és actualment tapat.","codi_element":"08034-92","ubicacio":"","historia":"El fet que el nucli del poble estigui situat a un nivell de 200 metres respecte del riu ha dificultat durant molts anys el subministrament d'aigua. Abans de la instal·lació d'una bomba, l'any 1917, els elements més importants per assegurar el subministrament eren les basses, les fonts i els pous. En aquest sector encara es poden veure algunes cases que conserven el seu pou.","coordenades":"41.7966100,1.9991100","utm_x":"416845","utm_y":"4627679","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42906-foto-08034-92-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42907","titol":"Llinda de ca la Tereseta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-ca-la-tereseta","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Al damunt de la llinda hi passen conduccions elèctriques.","descripcio":"Llinda i dovelles de pedra corresponents a la porta principal de ca la Tereseta. S'hi observen diferents gravats i inscripcions. A la llinda: una enclusa de ferrer que té gravat a l'interior una creu grega, l'any 1759 i el nom 'CARNE', al costat unes tenalles i una altra eina. Les dues dovelles laterals de l'esquerra tenen una inscripció difícil d'interpretar: 'LO DIA I ESÂTJUST OU LO DIA QUE CAIGETANTA EdR 07'. En una dovella de l'altre costat hi ha una creu. Els gravats tenen una incisió poc profunda i són difícils de veure.","codi_element":"08034-93","ubicacio":"Ca la Tereseta","historia":"La llinda devia indicar la casa d'un ferrer. L'altra inscripció és difícil d'interpretar. Exemples molt semblants de llindes amb gravats d'oficis es troben a Monistrol de Calders, concretament la llinda de cal Marfà, amb eines de ferrer.","coordenades":"41.7951700,1.9979700","utm_x":"416748","utm_y":"4627520","any":"1759","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42907-foto-08034-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42907-foto-08034-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42907-foto-08034-93-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42908","titol":"Llinda de cal Gubianes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-gubianes","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"La llinda és de pedra calcària, que s'erosiona amb facilitat.","descripcio":"Llinda de forma rectangular sobre el portal d'entrada de la casa (actualment té 2 pisos completament reformats). Al centre hi ha un alt relleu amb una figura circular que simbolitza el sol. El sol és representat amb una cara amb nas, ulls i boca. Al seu voltant, en forma de cercles, s'hi reparteixen els raigs entremig dels quals hi ha una sanefa avui mig desdibuixada. Al costat de la llinda hi ha una altra pedra amb una inscripció d'any: '16XI'.","codi_element":"08034-94","ubicacio":"","historia":"La casa data del segle XVII. Una llinda procedent d'una finestra de l'edifici té la data de 1611. Podria tractar-se d'una casa típica del poble, corresponent a l'expansió del segle XVII al llarg del camí ral.","coordenades":"41.7918400,1.9956600","utm_x":"416552","utm_y":"4627152","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42909","titol":"Cal Fuster","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fuster-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa del poble, senzilla i de caràcter rural, però de dimensions que sobresurten de la mitjana. És de planta irregular, amb planta baixa més pis i golfes. Té una paret entremitgera. La façana principal dóna al carrer Manresa. Té dos portals amb arc rebaixat emmarcats amb maó i, al primer pis, tres balcons. A la part posterior té diferents finestrals de tipus fabril, actualment tapiats.","codi_element":"08034-95","ubicacio":"","historia":"Es tracta d'una casa que té el seu origen, com la resta del poble, als segles XVII-XVIII. Al segle XIX devia tenir una expansió important i s'amplià considerablement, bo i mantenint el seu caràcter rural.","coordenades":"41.7909800,1.9873100","utm_x":"415857","utm_y":"4627065","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42909-foto-08034-95-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42910","titol":"Cal Tarrés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tarres","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Casa abandonada. Entorn deixat.","descripcio":"Casa del poble de caràcter rural però de dimensions més grans, que sobresurten de la mitjana. És de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. No està adossada entre mitgeres. Té una estructura similar a una petita masia. La façana principal és encarada al carrer Manresa. Té un portal (originàriament n'hi havia un altre que s'ha adequat com a porta de garatge). Al primer pis té una galeria amb dues arcades i dos balcons. Al segon pis, una galeria més baixa i dos balcons que no sobresurten de la façana. La façana de ponent també té galeries.","codi_element":"08034-96","ubicacio":"","historia":"Es tracta d'una casa que té el seu origen, com la resta del poble, als segles XVII-XVIII. Al segle XIX devia tenir una expansió important i s'amplià considerablement, tot convertint-se en un petit mas.","coordenades":"41.7904500,1.9894800","utm_x":"416037","utm_y":"4627004","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42910-foto-08034-96-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42911","titol":"Cal Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-serra","bibliografia":"-LLADÓ, J.: 'Calders'. Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, any XXV, Manresa, juny 1933, p. 390.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta més o menys quadrada, amb el carener perpendicular a la façana. Té planta baixa més 2 pisos i golfes. Té coberts adossats i un barri que tanca el recinte d'entrada. La façana principal, encarada al sud, és arrebossada. Té portal adovellat i, al primer pis, finestres emmarcades amb pedra treballada. Les altres façanes tenen diversos balcons. L'interior conserva bé la tipologia original. A la planta baixa hi havia l'estable, tines i celler. Al primer pis destaca una interessant sala amb habitacions col·laterals, amb galeria a migdia. El segon pis conté diverses habitacions. Tres de les habitacions tenen pintures murals de mitjan segle XIX.","codi_element":"08034-97","ubicacio":"","historia":"El mas és documentat en el fons de Sant Benet de Bages el 1329. La veu popular diu que hi va estatjar, en època de carlinades, Blanca de Borbó, de la família del pretendent carlí. Es conserva una cambra, decorada amb pintura, que en manté el nom: 'el quarto de donya Blanca'. La construcció de la casa és feta en diverses etapes. La primera construcció sembla que tenia la seva entrada per un altre indret. La fesomia actual deriva de les modificacions que s'hi van fer a mitjan segle XVIII. Al segle XIX i principi del XX s'hi van fer noves ampliacions.","coordenades":"41.7902300,1.9917700","utm_x":"416227","utm_y":"4626977","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42911-foto-08034-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42911-foto-08034-97-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Existeix un treball, fet per Roser Serra i Jordi Cortès (1990), sobre la família Serra (1329 - 1892).-En diversos indrets es conserven elements tradicionals: arades, eines del camps, etc.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42912","titol":"Fàbrica de Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-de-calders","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 137-138. -CAMPRUBÍ, Josep: 'Fàbriques de Calders i de Bellveí', Col·lecció La dinàmica d'un poble, Regió 7, Manresa, 24-03-87.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Estructuralment l'edifici es conserva bé","descripcio":"Conjunt format per diverses naus paral·leles i una de transversal que les uneix, més la casa del director. La nau més antiga és la de ponent. És la típica nau fabril de tradició vuitcentista, amb grans finestrals que ocupen quasi tota la façana, d'una sola planta. Els altres dos cossos són més moderns, de dues plantes, fets amb pedra i maó. L'interior conserva les columnes de ferro i enbigat originals. L'entrada al recinte forma una petit jardí, actualment descuidat.","codi_element":"08034-98","ubicacio":"","historia":"Vers l'any 1920 la família Jorba va adquirir uns terrenys propietat del mas Puig, al peu de la carretera de Vic, on es construí una nau de pedra i una casa per a la direcció. La fàbrica va començar a treballar l'any 1925. El 1935 s'hi va aixecar una nova nau, on s'instal·laren els telers de color que funcionaven a la fàbrica de Bellveí. Posteriorment s'amplià fins a quatre naus. En l'època de màxim rendiment la fàbrica comptava amb una plantilla de 131 treballadors i 175 telers. L'any 1970 s'acollia a un pla de reestructuració i va tancar. El complex passà a mans de l'empresa 'Cardona i Cia', de Monistrol de Calders, fins al seu tancament definitiu l'any 1990.","coordenades":"41.7892100,1.9918000","utm_x":"416228","utm_y":"4626864","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42912-foto-08034-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42912-foto-08034-98-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42913","titol":"Calders (poble)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/calders-poble","bibliografia":"<p>-LLADÓ, J.: 'Geografia comarcana. Calders', a Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 131, Manresa, agost 1929, p. 343. -LLADÓ, J.: 'Calders', a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Manresa, juny 1933, pp. 387-390. -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès.<\/p> ","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El poble està situat a la zona de contacte entre el Pla de Bages i l'altiplà del Moianès, en una posició encastellada amb molt bona vista. El poble adopta una morfologia allargassada, seguint el recorregut de l'antic camí ral. Els carrers actuals, encara que tinguin diferent nom, són en realitat diferents trams d'aquest camí. Aquests carrers, que configuren el nucli antic, són els de Manresa, la Plaça, carrer de la Plaça, Raval, i Moià (aquest últim tal vegada és el que conserva de manera més homogènia la tipologia original). Actualment hi predominen les cases antigues (segles XVII - XVIII) amb alguna construcció moderna intercalada. Els carrers són asfaltats i amb voreres, el cablejat elèctric és a la vista. La casa prototípica seria entremitgera, coberta a dos vessants, de tres plantes i amb accés des del camí. A la planta baixa hi hauria el portal d'entrada. Damunt del portal solia haver-hi la finestra principal, amb festejadors, que sovint donava a la sala. L'última planta solia ser d'una alçada menor i es destinava a golfes. A la part del darrera cada casa tenia el seu hort. El materials constructius són la pedra i, en algun cas, tàpia. Darrerament s'ha accentuat la tendència a deixar les façanes a pedra vista.<\/p> ","codi_element":"08034-99","ubicacio":"","historia":"<p>En un principi només hi havia l'església parroquial de Sant Vicenç. La població va néixer al peu de l'antic camí ral de Manresa a Vic, fet que li dóna una morfologia allargassada peculiar: un seguit de cases arrenglerades al llarg d'un mateix carrer. El nucli es va començar a formar el segle XVI, el XVII s'anà desenvolupant i quedava plenament configurat al segle XVIII. Sembla que un dels indrets on primer s'edificà va ser l'àrea propera a l'església. La plaça es convertí en el centre de serveis: Casa del Comú, hostal, carnisseria... Simultàniament es va anar construint al llarg del camí ral des de l'església en direcció a Manresa. El tros del camí cap a Moià es va anar ocupant una mica més tard, des del final del segle XVII i sobretot al llarg del XVIII. Les cases es van edificar en terres establertes pels masos Puig i Arola, que eren els més pròxims a l'actual poble. Es tracta d'un poble d'economia tradicionalment agrària. En els darrers 20 anys ha atret molta gent dels voltants per passar-hi l'estiu.<\/p> ","coordenades":"41.7912400,1.9928700","utm_x":"416319","utm_y":"4627088","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42913-foto-08034-99-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42913-foto-08034-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42913-foto-08034-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llindes amb dates. Carrer Manresa: 1739, 1730, 1680, 1864, 1881. Carrer de la Plaça: 1692, 1770, 1691. Carrer Raval: 1681. Carrer Moià: 1759, 1698, 1695, 1737, 1707, 1738, 1850, 1687, 1681, 168(3?).","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"42914","titol":"Molí del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-castell-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt format per dos cossos adossats. El més baix era un molí fariner; el més alt correspon a una casa. El molí té dos recs que conflueixen prop de la casa. La bassa ha estat mutilada. Actualment es troba coberta de vegetació i és de difícil accés. La construcció és de planta baixa més dos pisos. Ha sofert moltes reformes. A la planta baixa hi havia les moles, el primer pis era vivenda. El cos adossat és també de planta baixa més dos pisos. Al darrera s'hi ha aixecat diverses construccions d'una granja moderna.","codi_element":"08034-100","ubicacio":"","historia":"Aquest molí s'anomena del castell per la proximitat del castell de Calders. Al segle XII es troba documentat un molí que depenia del castell, la ubicació del qual coincidiria amb la de l'actual. Fins a mitjan del segle XX ha estat un molí fariner.","coordenades":"41.7806100,1.9936700","utm_x":"416372","utm_y":"4625907","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42914-foto-08034-100-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42915","titol":"Bústia de l'Arola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bustia-de-larola","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bústia situada a la façana est del mas, en la mateixa paret. Es tracta d'un bloc de pedra rectangular (d'uns 50 x 20 cm), buidada al mig formant un espai per on es tiraven les cartes. L'interior dóna al que ara és una habitació de 'mals endreços' de la casa, on hi ha una porteta de fusta, de la mateixa profunditat de la paret, per on es recollien les cartes.","codi_element":"08034-101","ubicacio":"Mas Arola","historia":"Era la bústia de la casa. Es diu que també s'hi recollien totes les cartes que anaven dirigides a Monistrol de Calders, ja que el camí que trencava en aquesta direcció passava pel peu de la casa.","coordenades":"41.7888000,1.9912700","utm_x":"416183","utm_y":"4626819","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42916","titol":"Finestra gòtica del mas Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/finestra-gotica-del-mas-vila","bibliografia":"","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Finestra de forma rectangular, feta amb carreus calcaris treballats i amb decoració gòtica. Dues mènsules treballades toscament amb forma de cap sostenen la cornisa. Damunt del vèrtex de l'arc hi ha un escut sense senyals heràldics amb una figura radial encerclada. Coronant l'escut hi ha una altra mènsula molt tosca, semblant a les anteriors però més gran. Fins fa poc la finestra havia estat tapiada. La part inferior continua tapada per la cisterna de la casa, de construcció posterior.","codi_element":"08034-102","ubicacio":"Mas Vila","historia":"La finestra està situada a la paret nord de la casa, que en el seu moment devia correspondre a una paret exterior. Estilísticament sembla de finals del segle XV o principis del XVI.","coordenades":"41.7856600,1.9777900","utm_x":"415059","utm_y":"4626484","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42916-foto-08034-102-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Gòtic|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|94|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42917","titol":"La Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vila","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per diversos cossos adossats, una era amb cobert i una bassa. El cos principal és de planta baixa, un pis o golfes. Té galeries a la part de ponent i de migdia. El parament és de bona qualitat, amb carreus més o menys escairats. Té contraforts a la façana sud. A la part de llevant hi ha una petita lliça amb un portal adovellat. Als baixos hi ha una porxada que condueix als estables, forn, celler, tines i corts per al bestiar. El primer pis és dedicat a habitatge. El 1977 s'hi adossa una torre. La bassa recull l'aigua canalitzada per un rec. A uns 150 metres de la casa, al costat del camí, hi havia una bassa més antiga.","codi_element":"08034-103","ubicacio":"","historia":"Es coneix la seva existència des del segle XIV. Segons les inscripcions de les llindes, s'hi van fer ampliacions el 1770: el forn i algun cobert. El 1880 es construí la galeria freda. El 1868 i 1878 es construïren els coberts davant de l'era. El 1977 s'hi aixecà la torre. La façana nord ha sofert també modificacions en obrir-s'hi una altra entrada a la casa. Interiorment no ha sofert gaires modificacions.","coordenades":"41.7855900,1.9777800","utm_x":"415058","utm_y":"4626476","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42917-foto-08034-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42917-foto-08034-103-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Balcó sud: 1652-Cos adossat a la torre: 1770-Conserva un finestral gòtic, un forn íntegre i de pedra, una roda de molí d'oli, tines i piques d'oli...-A la cuina es conserva un plafó de ceràmica de finals del segle XVIII amb la representació de Sant Josep i el nen Jesús.","codi_estil":"93|94|96|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42918","titol":"Pou de gel. La Poua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-gel-la-poua","bibliografia":"-PERARNAU, Jaume: Els pous de glaç de la comarca de Bages, Centre d'Estudis del Bages, Quaderns, núm. 5. Manresa, 1992, pp. 41-42.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Estructuralment es conserva bé, però totalment cobert de vegetació","descripcio":"Pou de gel. Construcció soterrada en un terreny en pendent molt obac. És de planta circular, acabat amb una volta semiesfèrica. Té dues obertures rectangulars. L'alçada total és de 10,90 metres i el diàmetre de 6,7 metres. L'entorn i l'accés han estat agençats per la Diputació, amb una tanca feta de troncs. El pou és actualment completament cobert de vegetació i només n'és visible una de les obertures.","codi_element":"08034-104","ubicacio":"","historia":"Segons la inscripció, el pou va construir-se el 1723. La propietat del pou, segons cadastres de finals del segle XVIII, corresponia a Joan Casagemas. En un establiment datat al 1850 també s'esmenta el pou de glaç. Molt a prop de la casa del molí, a tocar del torrent, existia una petita bassa o platja destinada a l'estancament d'aigua que s'utilitzava per a l'elaboració del glaç. La producció del pou, que deuria funcionar no més enllà de mitjan segle XIX, era destinada fonamentalment a les poblacions properes (Calders, Monistrol, Moià) tot i que en alguna ocasió de màxima demanda de glaç podia proveir Manresa o bé entrar en els circuits de comercialització que tenien els pous del Moianès per proveir la ciutat de Barcelona.","coordenades":"41.7798500,1.9916100","utm_x":"416200","utm_y":"4625825","any":"1723","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42918-foto-08034-104-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Llinda superior d'una de les obertures: 'Dia 26 de 1723'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42919","titol":"Església parroquial de Sant Vicenç de Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de-calders","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 115-121 -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona, 1984, pp. 134-135.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Campanya de restauració el 1991-92","descripcio":"Església de planta basilical. La façana principal és austera, amb portal adovellat de mig punt i coronada amb un simple campanar d'espadanya. L'interior té tres naus cobertes amb volta de creuer i absis poligonal. Les claus de volta tenen gravats de sants, petxines i elements vegetals. Les naus estan separades amb pilastres i arcs de mig punt. Les dues pilastres del primer tram conserven relleus gòtics. Les parets interiors són arrebossades. A la part posterior hi ha adossada la capella del Santíssim o capella fonda.","codi_element":"08034-105","ubicacio":"","historia":"És documentada des de l'any 980, ja com a parròquia. L'edifici medieval era d'una sola nau. Possiblement al segle XV va ser renovada. L'ampliació important es començà el 1602 i s'acabà el 1660. L'edifici s'allargà i es construïren les dues naus laterals. Al segle XIX es construí la capella del Santíssim. Es té constància que el 1611 es construí un retaule dedicat al Roser. També n'hi havia d'altres dedicats al Sant Crist, sant Francesc, Nostra Senyora de la Concepció, sant Jaume i l'altar major, dels quals no en queden restes. Al final del segle XIX van ser allargades les naus laterals, que van quedar igualades a la central. El 1963 s'eliminà un petit atri exterior. Entre 1980-82 es construí la nova rectoria i entre 1982-84 els locals parroquials. Entre 1991-92 es portà a terme una restauració de l'església, especialment de les voltes, que estaven molt deteriorades.","coordenades":"41.7910600,1.9930300","utm_x":"416332","utm_y":"4627068","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42919-foto-08034-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42919-foto-08034-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42919-foto-08034-105-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"Té dues tombes de llosa amb inscripcions:- 'QUI IACET R(EVEREND) EMANUEL (RECTOR) BERNADA DE TERR(...) QUI OBIT 19 FEB (...) ANY'-'Fossa (...) Obit 12 març 18(51?)'-Les peces de més valor que tenia la parròquia va ser dipositades al Museu Comarcal de Manresa: canelobres, creu processional, encenser...","codi_estil":"94|98|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42920","titol":"Capella Fonda o del Santíssim","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-fonda-o-del-santissim","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Actualment en procés de restauració del paviment","descripcio":"Capella adossada a la part NW de l'església parroquial. És de planta octogonal a l'exterior (amb un petit absis rectangular) i circular per dintre. Acabada amb cúpula i llanterna. L'interior té decoració que imita pilastres estriades amb capitells d'ordre mixt i un fris amb decoració vegetal. Els colors que dominen són el blau, groc i daurat. Té un altar amb una imatge del Sagrat Cor.","codi_element":"08034-106","ubicacio":"Església parroquial de Sant Vicenç de Calders","historia":"Va ser construïda per iniciativa particular d'una família del poble: els Tarrés. L'any 1852 ja estava acabada. Es va edificar a expenses del camí que passava pel costat de l'església, del pati de la rectoria i del cementiri adjacent. La imatge del Sagrat Cor és de després de la Guerra, obra d'un tal Cuyàs, ja que l'anterior va ser destruïda. El 1999, durant les obres de repavimentació, s'hi practica un intervenció arqueològica que ha deixà al descobert la base semicircular del presbiteri de la construcció original. Després de la Guerra aquesta part havia estat reformada.","coordenades":"41.7910400,1.9931800","utm_x":"416345","utm_y":"4627066","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42920-foto-08034-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42920-foto-08034-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42920-foto-08034-106-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42921","titol":"Sant Crist","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-crist","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Escultura en fusta que presideix l'altar major de l'església. Crist ressuscitat a la creu, vestit amb túnica.<\/p> ","codi_element":"08034-107","ubicacio":"Església parroquial de Sant Vicenç de Calders","historia":"<p>Durant les obres de restauració de l'església, portades a terme entre el 1991 i 1992, s'encarregà aquesta talla a l'escultor Fajula, de Sant Joan de les Abadesses. La nova imatge del Sant Crist substituí la de Sant Vicenç, titular de l'església que fins aleshores la presidia. La imatge de Sant Vicenç es traslladà a la capçalera d'una nau lateral. L'obra va costar 312.000 pessetes.<\/p> ","coordenades":"41.7910600,1.9930300","utm_x":"416332","utm_y":"4627068","any":"1990","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-17 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"Fajula","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42922","titol":"Ex vots de l'església","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ex-vots-de-lesglesia","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Dos quadres conservats a la sagristia de l'església. Probablement es tracta d'exvots. Pintures sobre fusta que representen malalts que fan una prometença. D'un estil naïf i arcaic que imita el romànic.<\/p> ","codi_element":"08034-108","ubicacio":"Església parroquial de Sant Vicenç de Calders (sagristia)","historia":"<p>Pintures probablement del segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.7910700,1.9935100","utm_x":"416372","utm_y":"4627069","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42922-foto-08034-108-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-08 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42923","titol":"Fons documental de lArxiu parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-parroquial","bibliografia":"<p>-VALDENEBRO, Raquel: Guia d'Arxius Parroquials del Bages. Centre d'Estudis del Bages, 1995. (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal de Manresa).<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'arxiu es conserva pràcticament complet. Consta de: -Llibres sacramentals: Baptismes (des de 1662), confirmacions (des de 1802), matrimonis ( des de 1662), defuncions (des de 1662) -Administració: llibres de culte (1851-1965), Visites (1885-1981), administració econòmica (1705-1915) -Llibres notarials: testaments (des de 1683).<\/p> ","codi_element":"08034-109","ubicacio":"Església parroquial de Sant Vicenç de Calders (locals parroquials).","historia":"<p>Església parroquial documentada des del segle X i ampliada durant la primera meitat del segle XVII.<\/p> ","coordenades":"41.7910100,1.9930100","utm_x":"416331","utm_y":"4627063","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42923-foto-08034-109-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"Conserva documentació abundant sobre les diverses obres de reforma de l'església i la construcció de retaules.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42924","titol":"Partagàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/partagas","bibliografia":"-VII Caminada Popular de Navarcles. 13-X-1991. Centre Excursionista de Navarcles (Fulletó amb text de Llorenç Ferrer)","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Antiga masia actualment en ruïnes. Situada al cim d'un turonet, just a tocar d'una torre d'alta tensió. Formada per dos cossos adossats en forma de L. Tenia dues plantes. Conserva les parets pràcticament fins a l'alçada de la teulada. El portal d'entrada era a la façana de migdia. Té una tina adossada, amb una rampa d'accés.","codi_element":"08034-110","ubicacio":"","historia":"Sempre ha estat un mas petit i una masoveria d'un de més gran. L'any 1850 tenia 30 quarteres d'extensió i era conreat per Salvador Clusellas, qui havia de pagar parts dels fruits al propietari, que vivia al mas Bellveí. Aquest, a causa d'un casament hereu-pubilla, va passar a ser propietat del mas Solervicens de Navarcles.","coordenades":"41.7643100,1.9566900","utm_x":"413277","utm_y":"4624134","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42924-foto-08034-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42924-foto-08034-110-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42925","titol":"Vall de la riera de Calders i les Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vall-de-la-riera-de-calders-i-les-tapies","bibliografia":"-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 14-18. -Guia d'Espais d'interès natural del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1997, pp.73-80.","centuria":"","notes_conservacio":"Abocament d'aigües residuals de tots els pobles de la zona excepte Calders i Navarcles.","descripcio":"Zona d'interès natural que comprèn la vall de la riera o riu Calders i el torrent de les Tàpies al seu pas pel terme de Calders. La major part de la zona és coberta per boscos en què predomina el pi blanc, pinassa i roures. Com a elements d'interès destaca l'existència de nombrosos meandres (10 al terme de Calders). El meandre del castell de Calders és un magnífic exemple de meandre abandonat. L'existència de petites cascades (prop del Molí del Castell, la Mira i colònia Jorba). Des del punt de vista geològic destaca per l'abundància de fòssils marins corresponents a la segona meitat de l'Eocè que es poden trobar a la majoria de cingleres. Des del punt de vista faunístic cal destacar l'abundància de peixos ciprínids, la presència de la merla d'aigua i del bernat pescaire i de nombrosos ànecs collverd.","codi_element":"08034-111","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7643500,1.9468100","utm_x":"412456","utm_y":"4624149","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42926","titol":"Clot de la Domènega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/clot-de-la-domenega","bibliografia":"-Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, p. 134. -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 212. -LLADÓ, Josep: 'Geografia comarcana: Calders' a Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 132, Manresa, 1929, pp. 341-344.","centuria":"","notes_conservacio":"Desapareguda","descripcio":"En aquest indret s'hi excavà una tomba medieval, actualment desapareguda. Era una tomba del tipus cista que es trobava al cim d'un turonet. Orientada en l'eix est-oest. Les mides eren 1,37 m de llargada per 0,73 m d'amplada. El més probable és que contingués un infant o bé una ossera.","codi_element":"08034-112","ubicacio":"","historia":"El 1923 mossèn Josep Lladó excavà una tomba en aquest indret. Segons ell, en aquesta zona hi havia moltes més sepultures escampades i destruïdes per l'acció dels conreus.","coordenades":"41.7863500,1.9778300","utm_x":"415063","utm_y":"4626560","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-La localització exacta del jaciment es desconeix.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42927","titol":"Castell de Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-calders","bibliografia":"<p>-BENET i CLARÀ, Albert: 'L'origen de la família Calders', a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2, Manresa, 1982, pp. 15-30. -PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: 'Castell de Calders', a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525. -PLADEVALL, Antoni: 'Calders', a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1981, pp. 185-188. -SERRA, Roser: 'Els segles medievals (S. IX-XV)', a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88.<\/p> ","centuria":"XI-XIV","notes_conservacio":"Recentment s'hi ha fet una intervenció per consolidar la base de la roca on s'assenta la torre.","descripcio":"<p>Castell emplaçat al cim d'un turó de forma cònica que s'aixeca en una clotada al voltant del riu Calders. El conjunt és format per la torre mestre, una muralla perimetral, una construcció dels segles XVII-XVIII i possibles restes de l'església. La torre mestre o de l'homenatge és de planta circular. Es tracta d'una construcció senzilla amb un aparell matusser. Aproximadament la meitat de la torre s'ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on es sustentava. Recentment ha estat consolidat la base de la roca amb un mur de totxo. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el perímetre de l'esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s'aixequen les restes d'una construcció posterior al castell (segles XVII-XVIII) amb un soterrani que devia servir com a cisterna. Possiblement es tracta d'una masoveria.<\/p> ","codi_element":"08034-113","ubicacio":"","historia":"<p>Aquest castell tenia la funció de defensar el terme de Calders. És documentat des del 956, tot i que la construcció actual podria datar-se al segle XI. El domini del castell pertanyia a una branca lateral dels vescomtes d'Osona que prengué el nom del castell: els Calders. Aquests, però, no devien tenir el domini eminent del castell, que pertanyia als comtes de Barcelona. Els Calders van posseir el castell fins al segle XIV. Els castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia pròxima. El segle XIV la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca. Va ser possiblement al final del segle XIV, quan Pere III ordenà el reforçament de les fortificacions, que el castell inicià una ampliació que no es va acabar. A partir del segle XV el castell va sofrir una decadència progressiva.<\/p> ","coordenades":"41.7823700,1.9939400","utm_x":"416397","utm_y":"4626103","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42927-foto-08034-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42927-foto-08034-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42927-foto-08034-113-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Al peu del turó del castell hi passa un itinerari senyalitzat per la Diputació.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["42"]},{"id":"42928","titol":"Capella de Santa Maria del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-santa-maria-del-castell","bibliografia":"-PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: 'Castell de Calders', a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525. -SERRA, Roser: 'Els segles medievals (S. IX-XV)', a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88. -VILLEGAS, F: El romànic al Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60.","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció derruïda, atribuïda tradicionalment a la capella del castell. Està situada a l'extrem d'una petita esplanada a la banda sud del turó. Es conserven restes de les dues parets laterals i els fonaments d'un mur transversal que els unia. L'aparell és format per carreus llargs i estrets. Sembla que la construcció adoptava una planta rectangular. Els murs són molt derruïts i no permeten determinar si realment es tracta d'una capella.","codi_element":"08034-114","ubicacio":"Vora el castell de Calders","historia":"Era la capella del castell, del qual devia dependre. L'església apareix citada el 1028 i el 1048. No se sap si canvià la seva advocació per la de Sant Miquel, típica dels castells, ja que en un testament del 1195 s'esmenta una església amb aquest nom que no és identificada dins el terme de Calders. Possiblement al final del segle XVII ja estava sense culte, ja que en una visita pastoral no se cita ni entre les sufragànies del terme.","coordenades":"41.7823500,1.9942800","utm_x":"416425","utm_y":"4626100","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42928-foto-08034-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42928-foto-08034-114-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-(*) En la fitxa del patrimoni arquitectònic de la Generalitat les possibles restes de la capella s'identifiquen amb una construcció que els autors de l'article de la 'Catalunya romànica' consideren moderna. Per aquests autors les hipotètiques restes de la capella correspondrien a una construcció en ruïnes situada a la part sud. Aquest sembla el criteri més acceptable i és el que hem seguit en aquesta fitxa.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42929","titol":"Barraca de vinya a la B-431 km 40,1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-a-la-b-431-km-401","bibliografia":"-SOLER i BONET, Josep: Les barraques de vinya, les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994, p. 59.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven a Calders, concretament del tipus de planta quadrada. Mesura 3,20 x 4,20. És una de les més grans de la zona. Els murs estan fets amb pedres de mides diferents falcades amb pedres més petites. En els punts més importants de l'estructura els blocs s'han treballat per obtenir formes més regulars. La coberta és amb volta de pedra i terra, amb un voladís per expulsar l'aigua de la pluja. Al costat esquerra de la porta hi ha un bloc de pedra tallada amb una inscripció: 'Joan 1806'. La disposició de les pedres","codi_element":"08034-115","ubicacio":"","historia":"És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX.","coordenades":"41.7944700,1.9821600","utm_x":"415434","utm_y":"4627458","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero.  \/ OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"S'ha escollit aquesta barraca com a exemple representatiu de les moltes que existeixen per la seva qualitat i bona conservació.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42930","titol":"Barraca de vinya al camí de Trullars","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-al-cami-de-trullars","bibliografia":"-SOLER i BONET, Josep: Les barraques de vinya, les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994, p. 49.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven a Calders, concretament del tipus de planta circular. Té unes dimensions bastant reduïdes (1,90 m de diàmetre interior). El mur està format per pedres sense treballar, les quals es falquen amb pedres més petites i amb terra. La porta està formada per una llinda grossa que a la part interior forma una postada. La coberta és amb volta de pedra i terra.","codi_element":"08034-116","ubicacio":"","historia":"És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX.","coordenades":"41.7787500,1.9702000","utm_x":"414419","utm_y":"4625724","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero. Modificació OPC","autor_element":"","observacions":"S'ha escollit aquesta barraca com a exemple representatiu de les moltes que existeixen per la seva qualitat i bona conservació.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42932","titol":"Cal Serra (jaciment arqueològic)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-serra-jaciment-arqueologic","bibliografia":"-DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 132.","centuria":"II-I a. C.","notes_conservacio":"","descripcio":"En uns camps de la masia han aparegut dos fragments de ceràmica: un de Campaniana B i l'altre d'oxidada ibèrica. El primer tindria una cronologia aproximada vers els segles II-I aC.","codi_element":"08034-118","ubicacio":"Masia de cal Serra","historia":"","coordenades":"41.7911400,1.9926300","utm_x":"416299","utm_y":"4627078","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42932-foto-08034-118-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"-Localització inconcreta","codi_estil":"81|83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42933","titol":"Necròpolis de Partegàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/necropolis-de-partegas","bibliografia":"-DAURA, A; GALOBART, J: «Necròpolis de Partagàs», a Catalunya Romànica: El Bages, vol. XI, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1984, p. 136. -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'Arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 212-213.","centuria":"V-XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Necròpolis medieval que consta de set tombes del tipus cista, col·locades paral·lelament segons una orientació est-oest. Les caixes estan formades per diverses lloses laterals, generalment tres. Han estat obertes i violades i només s'hi ha identificat fragments ossis escampats. Una d'elles tenia una llargada força gran: 2'10 m.","codi_element":"08034-119","ubicacio":"Al costat mateix del camí, a la banda de llevant.","historia":"","coordenades":"41.7604500,1.9603500","utm_x":"413576","utm_y":"4623702","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42933-foto-08034-119-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42934","titol":"Sant Amanç (tomba)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-amanc-tomba","bibliografia":"<p>-BATISTA, Ricardo: «Calders», a Notas de arqueología de Cataluña y Baleares, Ampurias, núm. 24, 1962. -DAURA, A; GALOBART, J, PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 30-31. -MUÑOZ, Ana M: La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa', Publicaciones eventuales, 9, Univesidad de Barcelona, Barcelona, 1965.<\/p> ","centuria":"-3500\/2500","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Sepulcre de fossa neolític del model de cista recoberta per lloses. Era format per quatre lloses que conformaven un espai interior de 1'70 m de llargada per 0'55 m d'amplada i 0'80 m d'alçària. S'hi recolliren tres fragments de ceràmica llisa, sense decoració, un fragment de crani, una mandíbula inferior i diverses dents d'adult.<\/p> ","codi_element":"08034-120","ubicacio":"","historia":"<p>El jaciment va ser descobert per Joan Surroca el 1960 i publicat per Ricard Batista.<\/p> ","coordenades":"41.7935100,2.0114900","utm_x":"417869","utm_y":"4627322","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08034\/42934-foto-08034-120-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"42935","titol":"Orquídees","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/orquidees","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-121","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42936","titol":"Barraca de vinya del Campà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-del-campa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-122","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42937","titol":"Barraca de vinya al camí de la Grossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-al-cami-de-la-grossa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-123","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42938","titol":"Barraca de vinya a la N-141 Km. 12,7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-127","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-124","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42939","titol":"Barraca de vinya a la N-141 km 19,8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-198","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-125","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42940","titol":"Barraca de vinya al camí de Vilaterçana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-al-cami-de-vilatercana","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-126","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42941","titol":"Barraca de vinya al terme de les Quingles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-al-terme-de-les-quingles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-127","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42942","titol":"Barraca de vinya al camí de Torrecabota a les Quingles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-al-cami-de-torrecabota-a-les-quingles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-128","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42943","titol":"Barraca de vinya a la rotonda de Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-a-la-rotonda-de-calders","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-129","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"Escalé","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42944","titol":"Dipòsit de la plaça Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-de-la-placa-major","bibliografia":"Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. AADD (1996). Calders. Un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès. Ajuntament de Calders.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest antic dipòsit està format per dos recipients rectangulars i comunicats entre si a través d'uns arcs de mig punt, coberts amb volta. Actualment es pot accedir a través d'una portella des del paviment de la plaça.","codi_element":"08034-130","ubicacio":"Plaça Major","historia":"La bassa de la Plaça recollia l'aigua de pluja de les teulades de l'església i de l'antic hostal, era una bassa descoberta i donava servei a les cases de la zona de la plaça. Probablement degut a que era a prop de l'escola, els anys 1920 la van cobrir, formant la plaça a sobre, i els veïns extreien l'aigua amb una bomba manual. En la darrera rehabilitació de la plaça es va deixar una portella per poder accedir, tot i que ja no actua com a contenidor d'aigua. L'aigua ha sigut una de les preocupacions antigues dels habitants de Calders; el terreny rocós i argilós provocava que l'aigua de la pluja s'escolés cap a la riera i van ser molts els sistemes utilitzats per emmagatzemar aigua a les cases, cisternes, pous, basses... tot i que era molt freqüent anar a buscar aigua a alguna de les moltes fonts que hi ha al terme municipal","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42945","titol":"Forat Micó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-mico","bibliografia":"Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de roques erosionades pel pas de l'aigua que han adoptat unes formes característiques. El Forat Micó és un forat entre aquestes roques pel qual cau l'aigua formant un petit saltant.","codi_element":"08034-131","ubicacio":"Riu Calders","historia":"","coordenades":"41.7716600,1.9698600","utm_x":"414381","utm_y":"4624937","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"El forat es troba en una balma sota el canal de la colònia Jorba.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42946","titol":"Mur de pedra seca al camí de Torre Cabota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mur-de-pedra-seca-al-cami-de-torre-cabota","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-132","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42947","titol":"Fons d'imatges  municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-dimatges-municipal","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"","codi_element":"08034-133","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42948","titol":"La cova del Cargolaire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cova-del-cargolaire","bibliografia":"Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma situada a la zona de les roques dels Gitanos que conserva alguns elements d'uns antics tancaments amb murs fets de pedra i maons.","codi_element":"08034-134","ubicacio":"A les roques dels Gitanos","historia":"Aquesta bauma va estar habitada per Miquel Muro, el Cargolaire, que la va convertir en una balma obrada de la que actualment queden poques restes. En Miquel Muro, vingut d'un poble del nord de Castelló, va viure a una bauma del lloc de les Roques dels Gitanos, per això alguns calderins l'anomenaven el Miquelet de les Roques. Es va construir un habitatge dins la bauma amb materials molt diversos que anava trobant (pedres, maons, canyes, ferros vells,...). Es va fer un hort que regava amb aigua recollida de la font del Torrent. Va treballar un temps picant pedra a la carretera de Monistrol, però bàsicament es dedicava a buscar cargols que després venia als mercats propers. Va viure uns vint anys a la cova, fins que va morir.","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42949","titol":"Meandre del riu Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/meandre-del-riu-calders","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span><span><span><span>Des del mirador que es va construir per contemplar aquest indret podem veure davant nostre un turó amb les restes del castell al cim, talment una illa al centre d’una vall; la base està envoltada per camps de conreu, excepte el vessant Sud, per on passa el riu. En el passat el riu feia aquí una corba molt pronunciada, un meandre que envoltava la muntanya passant per on ara hi ha els conreus, però fa milers d’anys, el riu va fer drecera tirant pel dret. Fa entre 5 i 10 milions d’anys el riu Calders formava aquí un ampli meandre que tendia a fer-se més i més pronunciat perquè els rius tendeixen a erosionar la riba externa dels revolts, de manera que l’entrada i la sortida del meandre s’aproximaven lentament. Fa cosa d’un milió d’anys la muntanya del centre de la corba estava gairebé envoltada pel riu, era com una petita península unida a la veïna serra de les Abrines per un estret istme. Fa entre 100.000 i 300.000 anys els revolts d’entrada i de sortida s’havien aproximat tant que el riu va trencar la separació entre els extrems del meandre i va obrir una drecera. Com que es van unir dos trams de riu que estaven a cotes diferents –el riu fa baixada– es va formar el saltant del molí del Castell, que encara existeix. Al llit abandonat pel riu devien restar durant un temps alguns petits estanys i aiguamolls que es van acabar omplint de sediments aportats pels torrents que baixen dels vessants, és la zona que ara es cultiva. <\/span><\/span><\/span>(Informació de El Pou de la Gallina).<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08034-135","ubicacio":"","historia":"<p><span><span>El castell de Calders -del qual en queda poc més que un tros de la torre- està situat al capdamunt d’un turó delimitat per un meandre abandonat del riu Calders.<br \/> A la plana en primer terme no hi ha cap riu; el riu Calders hi havia passat fa milers d’anys en un meandre que, posteriorment, va abandonar al tallar i fer drecera pel terreny que queda darrera del castell.<br \/> El castell està fonamentat a les calcàries esculloses de la Tossa, tan característiques de Calders. Va caldre un corrent considerable d’aigua durant milions d’anys per erosionar aquesta calcària tan dura i aïllar el turó. A la dreta de la imatge, el molí del Castell sí que queda proper al curs actual del riu.<\/span><\/span><\/p> <p><span><span>A partir del meandre abandonat del Castell, el riu Calders circula profundament encaixat en una vall sinuosa, una successió de meandres molt pronunciats -aquests encara ben vius- fins a la seva confluència al riu Llobregat a Navarcles.<\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42950","titol":"Riu Calders","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riu-calders","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p><span><span><span>El Calders, Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles. El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan. És l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants. Des d'aquest lloc, el curs d'aigua s'adreça cap a ponent resseguint el vessant nord de la Serra de les Abrines, fent diversos meandres per tal de salvar-ne els contraforts. Just en sortir de poble deixa a l'esquerra el Polígon Industrial la Llandriga i a la dreta la Serreta. També queda al costat esquerre la zona del Mas Llandric, el Serrat del Gordi i la Llandriga (on hi havia hagut el mas Llandric, actualment del tot desaparegut), deixa a llevant el Camp del Serni, passa pels Campassos, on hi ha la resclosa del Molí de la Païssa i la Granja dels Campassos, lloc on queda a la dreta els Horts del Rial de la Païssa. Al cap poc deixa a l'esquerra la Pedrera de Monistrol, o d'en Sala i a la dreta la Colònia, al voltant de la qual fa un retorçat meandre, i n'emprèn un altre que crea una quasi illa, denominada el Vilar (punt B). En arribar a la meitat d'aquest lloc, sota els Cingles del Vilar, el Calders esdevé termenal entre Monistrol de Calders i Calders, i deixa de ser termenal per tal d'entrar de ple en el terme calderí just a ponent de la fàbrica de Pinsos Ponsa.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08034-136","ubicacio":"Travessa el terme municipal","historia":"<p><span><span><span><span>El nom del riu ve de <\/span>caldarias<span><span><span><span><span> (calderes), referit a un fenomen d'erosió molt característic en aquest riu i en els seus afluents, que consisteix en uns forats arrodonits a la roca produïts pels remolins d'aigua en els <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>congosts, molt abundants, que hi ha en aquest riu.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42951","titol":"Cantarella del Perot Rocaguinarda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cantarella-del-perot-rocaguinarda","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Hi ha una cantarella que diu 'Perot Rocaguinarda, capità de bandolers, va perdre l'anomenada a la Grossa de Calders'. Tot i que no s'ha trobat el significat exacte, sembla ser que la cantarella rememora una ensopegada que tingué el lladre a la masia La Grossa de Calders.","codi_element":"08034-137","ubicacio":"","historia":"Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà, al mas Rocaguinarda. Com que no era l'hereu de la família se'n va anar a Vic a cercar ofici, on ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic (al servei del qual hi treballava una seva germana, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels Cadells, i per culpa d'un malentès es va haver de fer bandoler. Entre 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. El lloctinent duc de Monteleone creà a Vic el 1605 la Unió o Santa Germandat contra els bandolers, i això obligà Rocaguinarda a abandonar la ciutat i a amagar-se a les muntanyes; actuà pel Lluçanès i Osona, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès i la Conca de Barberà. No se sap quan va morir exactament, ja que va marxar a Nàpols amb 29 anys.","coordenades":"41.7911000,1.9926500","utm_x":"416301","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42952","titol":"Font de les Esmiloses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-esmiloses","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada en una zona de pins, al costat del mas de Les Miloses, que actualment es troba en ruines. La font està a l'interior d'una caseta de pedra que es va construït sobre la surgència d'aigua.","codi_element":"08034-138","ubicacio":"Les Esmiloses","historia":"","coordenades":"41.7910300,1.9849500","utm_x":"415661","utm_y":"4627073","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"S'accedeix per un corriol que surt del carrer Pirineu, la trobem passat l'escorxador.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42953","titol":"Font Careta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-careta","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font es troba a l'interior d'una cova de pedra, a l'interior de la qual hi neix l'aigua. Es troba al costat d'un camp i a sota d'una gran noguera, a prop del torrent. Damunt la font hi havia un espai on s'hi podien deixar els càntirs.","codi_element":"08034-139","ubicacio":"Proper a la Guàrdia","historia":"","coordenades":"41.7880200,1.9722600","utm_x":"414603","utm_y":"4626751","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"Per arribar cal agafar un acmí que surt al costat de les piscines de La Guàrdia, fins arribar a la senyalització de la font que indica cap a l'esquerra, seguir el sender uns 100m fins un camp que cal travessar, la font es troba sota una noguera.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42954","titol":"Font dels Gossos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-gossos","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aigua d'aquesta font neix a terra i s'uneix al torrent proper.","codi_element":"08034-140","ubicacio":"Prop a Torrecabota","historia":"","coordenades":"41.7829600,1.9577400","utm_x":"413389","utm_y":"4626204","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"Es troba a un marge entre dos camps, al costat del torrent, sota un pollancre, entre Torrecabota i la granja Planas.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42955","titol":"Font del Bugader","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-bugader","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aigua neix del terra, al costat d'una caseta que hi ha al pou.","codi_element":"08034-141","ubicacio":"Granja Planas","historia":"","coordenades":"41.7804200,1.9521900","utm_x":"412925","utm_y":"4625928","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"Es troba darrera el pou que hi ha al camí del Forn de la Calç, un cop passada la granja Planas.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42956","titol":"Font de les Quingles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-quingles","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de pedra amb brollador metàl·lic i pica de pedra. És una font que raja sempre. Es troba al costat d'un pou del qual treu aigua la casa de les Quingles. A prop hi ha una bassa artificial de pedra.","codi_element":"08034-142","ubicacio":"Les Quingles","historia":"","coordenades":"41.7796000,1.9480700","utm_x":"412581","utm_y":"4625841","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42957","titol":"Font del Torrent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-torrent","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"La barraca està malmesa","descripcio":"Font situada a prop del torrent, en una zona humida. Es troba dins una barraca de pedra que està malmesa. El nom li vé donat pel fet que està propera al torrent de la Querosa.","codi_element":"08034-143","ubicacio":"La Creueta","historia":"La gent del poble anava a buscar aigua a aquesta font antigament, amb càntirs, ja que era per beure.","coordenades":"41.7902100,2.0003600","utm_x":"416940","utm_y":"4626967","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42958","titol":"Font del Pericus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pericus","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font humida, situada al costat del torrent de la Querosa. És una font de basala que té aigua sempre i no té cap estructura arquitectònica associada.","codi_element":"08034-144","ubicacio":"La Creueta","historia":"","coordenades":"41.7916300,2.0006300","utm_x":"416965","utm_y":"4627124","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42959","titol":"Font del Molí del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-moli-del-castell","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada al costat del riu Calders, que es troba actualment canalitzada sortint d'un broc fet a una pedra artificial. Es troba en un lloc envoltat de vegetació, en una zona plena de bassals i no es distingueix el lloc per on brolla l'aigua.","codi_element":"08034-145","ubicacio":"Molí del Castell","historia":"Antigament l'aigua brollava de sota una pedra però els aiguats de l'any 1994 es van endur gran part dels plataners i el rsatre de la font, per això es va refer.","coordenades":"41.7806000,1.9939500","utm_x":"416395","utm_y":"4625906","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42960","titol":"Font dels Horts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-horts","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Cerarols, Ll. (2009) Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional. Abadia editors.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Propera a Malniu. Es troba dins una casa on hi ha l'actual captació d'aigua del municipi de Calders. L'aigua prové del riu Calders.","codi_element":"08034-146","ubicacio":"Molí del Castell","historia":"La font dels Horts tenia propietats medicinals i brollava aigua contínua. A en Joan Cuyàs se li va acudir bombar l'aigua i conduir-la amb canonades fins al poble, cobrint 200m de desnivell. El setembre de 2015 va explicar el projecte als veïns, ja que es necessitava una quantitat de suscriptors per poder-ho posar en marxa. Va construir un dipòsit de 80.000 litres al Grau. A inicis de setembre de 1917 l'aigua arriba al poble, i el dilluns de festa Major es va fer una processó fins al dipòsit per beneir l'aigua. Tot i els esforços, diversos problemes van acabar per deixar inútil el servei (canonades trencades per la pressió, manca de subministrament de material, ....) i en Joan Cuyàs es vengué tota la instal·lació ja inservible el 1920. L'any 1932 l'ajuntament re-compra les instal·lacions i tornà a portar l'aigua al poble.","coordenades":"41.7780600,1.9945400","utm_x":"416441","utm_y":"4625623","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42961","titol":"Font del Perotet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-perotet","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"La font raja de vegades","descripcio":"La font es troba al costat d'una barraca de vinya propera al riu. L'aigua sortia del costat de la barraca, tot i que actualment raja de vegades.","codi_element":"08034-147","ubicacio":"Pla de Malniu","historia":"","coordenades":"41.7751000,1.9937100","utm_x":"416368","utm_y":"4625296","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42962","titol":"Font de l'Esquerda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesquerda-0","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aigua d'aquesta font surt entre les roques al costat del riu i s'uneix a aquest després de sortir. Es pot comprovar que l'aigua és de la font per la diferècnai de temperatura respecte a la del riu.","codi_element":"08034-148","ubicacio":"Pla de Malniu","historia":"","coordenades":"41.7741700,1.9928700","utm_x":"416297","utm_y":"4625193","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42963","titol":"Font del Ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-ferro","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al costat de la resclosa de Sant Andreu, a un racó, raja la font sota una pedra. Degut a l'elevat contingut de ferro que té l'aigua, deixa una marca de rovell al lloc on surt, d'aqui vé el seu nom.","codi_element":"08034-149","ubicacio":"Sant Andreu","historia":"","coordenades":"41.7703100,1.9904100","utm_x":"416088","utm_y":"4624767","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42964","titol":"Font de Bellveí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-bellvei","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Cerarols, Ll. (2009) Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional. Abadia editors.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font es troba al costat del riu Calders, en un entorn idílic amb un conjunt de plataners, dos a la banda dreta del riu que actuen com a portal del conjunt, i altres 10 a la banda esquerra on hi ha la font, tots d'uns 100 anys i amb un perímetre de 3.20m de mitjana i uns 30m d'alçada. També un roure de més de 200 anys. La font és una pedra on surt un broc.","codi_element":"08034-150","ubicacio":"Molí de Bellveí","historia":"La riuada de 1994 la va colgar i es va rehabilitar més tard, posant-hi bancs i taules al seu voltant, i netejant el canal de Sant Andreu. Actualment és un lloc freqüentat per fer aplecs i fontades.","coordenades":"41.7683300,1.9815700","utm_x":"415350","utm_y":"4624556","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42965","titol":"Font de Comelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-comelles","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font propera a la casa Comelles, situada entre la casa i el riu, envoltada d'horts i vegetació. Es troba dins una barraqueta de pedra on neix l'aigua, amb un viver al costat. S'havia canalitzat per regar els planters","codi_element":"08034-151","ubicacio":"Can Comelles","historia":"","coordenades":"41.7718700,1.9822800","utm_x":"415414","utm_y":"4624948","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42966","titol":"Font de la Bauma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-bauma","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font es troba dins una bauma força profunda que es troba propera a la riera. Hi ha un punt on sempre degota aigua que cau sobre la tosca, i a la resta format diferents degotalls.","codi_element":"08034-152","ubicacio":"La Cremada del Vintró","historia":"","coordenades":"41.7579500,1.9826900","utm_x":"415430","utm_y":"4623402","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42967","titol":"Font Molí del Blanquer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-moli-del-blanquer","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada davant el Molí del Blanquer, a l'altra banda del riu. L'aigua surt de dins de la roca i cau sobre una construcció de maó.","codi_element":"08034-153","ubicacio":"Molí del Blanquer","historia":"Era una font molt apreciada per les persones que conreaven les terres del voltant.","coordenades":"41.7582500,1.9653300","utm_x":"413987","utm_y":"4623453","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42968","titol":"Font Calda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-calda","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font actualment està canalitzada des de l'any 1963, ja que és conduïda a Navarcles per a ús domèstic. Encara es pot veure l'antic broc de ferro pel que pajava l'aigua d'aquest manantial que surt entre les roques, en un paratje del riu Calders. El nom és perquè l'aigua sortia calenta.","codi_element":"08034-154","ubicacio":"Llucià","historia":"El nom de Calders probablement vingui d'aquesta font o del fet d'haver-hi aigua calenta a la zona.","coordenades":"41.7630800,1.9512000","utm_x":"412819","utm_y":"4624003","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42969","titol":"Font de l'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lestrada","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada en una esplanada propera a la casa de l'estrada, al costat d'un viver. La font està dins una barraca de pedra; a la llinda hi ha una inscripció.","codi_element":"08034-155","ubicacio":"L'Estrada","historia":"","coordenades":"41.7526400,1.9479800","utm_x":"412537","utm_y":"4622847","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42970","titol":"Font de l'església de Sant Pere de Viladecavalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesglesia-de-sant-pere-de-viladecavalls","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font formada per una estructura vertical de pedra amb la part superior en forma apuntada i una pica també de pedra a la part central. L'aixeta és de bronze. Hi raja aigua que procedeix de la Font Calda.","codi_element":"08034-156","ubicacio":"Sant Pere de Viladecavalls. Colònia Jorba.","historia":"","coordenades":"41.7618400,1.9376900","utm_x":"411694","utm_y":"4623879","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42971","titol":"Font del Bou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-bou-0","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aigua de la font neix directament a terra i és canalitzada amb un tub fina a una bassa de rajols i ciment de forma quadrangular, on s'emmagatzemava.","codi_element":"08034-157","ubicacio":"L'Angle","historia":"","coordenades":"41.7587700,1.9261900","utm_x":"410734","utm_y":"4623550","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42972","titol":"Font del Xupet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-xupet","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font ubicada a prop de la casa de l'Angle, a uns 150m, entre els pollancres. L'aigua brolla de sota el terra i és canalitzada fins a davant la casa on hi ha una contrucció petita de pedra a modus d'arqueta on surt l'aigua.","codi_element":"08034-158","ubicacio":"L'Angle","historia":"","coordenades":"41.7577100,1.9265900","utm_x":"410766","utm_y":"4623432","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42973","titol":"Font de l'Angle","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-langle","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada al costat d'un torrent i envoltada de roures, ubicada dins una caseta de pedra, amb un banc a cada banda i l'aigua que raja de forma contínua d'una pedra. També s'anomena font fresca, per les característiques de l'aigua.","codi_element":"08034-159","ubicacio":"L'Angle","historia":"L'any 2009 es va arranjar l'entorn, ja que els roures s'estavne descalçant i calia protegir-los.","coordenades":"41.7582500,1.9248200","utm_x":"410619","utm_y":"4623494","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42974","titol":"Font de la Mina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mina-0","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Propera a la casa de l'Angle, a prop del torrent. L'aigua neix en dos punts diferents i ara brolla directament del terra, tot i que abans hi havia una mina o galeria sota terra, que es va esfondrar. S'aprofitava per omplir una bassa.","codi_element":"08034-160","ubicacio":"L'Angle","historia":"El 2009 es va arranjar l'entorn i la font.","coordenades":"41.7576700,1.9240400","utm_x":"410554","utm_y":"4623431","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42975","titol":"Font del Boixà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-boixa","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que surt d'una paret de pedra obrada i d'un broc metàl·lic, L'aigua cau sobre una pica circular de pedra. Sempre raja aigua. Es troba en un indrte humit, fresc i envoltat de boixos, a un corriol que també porta cap a la font de l'Angle.","codi_element":"08034-161","ubicacio":"L'Angle","historia":"","coordenades":"41.7574500,1.9226800","utm_x":"410440","utm_y":"4623408","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"42976","titol":"Font de la Baga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-baga","bibliografia":"Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font es triba en una zona boscosa i fresca. Fa poc temps que s'ha arranjat. Era un lloc freqüentat pels habitants de la colònia Jorda per fer fontades.","codi_element":"08034-162","ubicacio":"Colònia Jorba","historia":"","coordenades":"41.7599800,1.9362200","utm_x":"411569","utm_y":"4623674","any":"","rel_municipis":"08034","municipi_nom":"Calders","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-01-30 00:00:00","autor_fitxa":"OPC (María del Agua Cortés)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84859","titol":"Casa de la Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-vila-13","bibliografia":"RODRÍGUEZ LARA, José Luis (2009): Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Casa de la Vila de Castellcir incorpora part de les antigues cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell (amb origen al segle XIX) i nous volums constructius de finals del segle XX. Les cases antigues estaven orientades al Carrer Major, anteriorment anomenat Carrer de l'Amargura i a partir del qual es conformà el nucli urbà de la població. Estan construïdes amb maçoneria i tenen un acabat arrebossat que n'uniformitza les façanes. En resta la paret lateral oest (que dona a la Plaça de l'Era i en la qual hi ha oberta la porta principal de l'Ajuntament) i la façana del Carrer Major, on les obertures (totes allindanades) es distribueixen de forma regular: les dues portes principals i dues finestres en planta baixa i quatre finestres amb ampit a la primera planta, entre les quals s'hi intercalen un òcul ovalat i una fornícula amb una imatge de Sant Antoni Abat. Ambdues portes (antigament corresponents a sengles cases) tenen elements esculpits a la llinda. En una d'elles, hi ha un escut en relleu ovalat i ornat amb volutes, malgrat que l'interior està repicat i és irreconeixible; sota l'escut, dins d'una veta, hi ha la inscripció '1804 ANTON GIOL FUSTE I ESCULTOR'. A l'altra tan sols hi ha inscrita, dins d'un òval, la data 1845. La resta de l'edifici és de línies sòbries, empra materials i acabats contemporanis (formigó, plaques i lloses) i té obertures de grans dimensions.","codi_element":"08055-1","ubicacio":"Plaça de l'Era, 5","historia":"El Carrer de l'Amargura aglutinà a partir d'inicis del segle XIX un poblament abans eminentment dispers. Les cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell segueixen les mateixes tècniques constructives, volumetria i ritme d'obertures que la resta de cases del carrer.","coordenades":"41.7604800,2.1499500","utm_x":"429337","utm_y":"4623532","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84859-foto-08055-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84859-foto-08055-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84859-foto-08055-1-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84860","titol":"Fornícula de Sant Antoni de Pàdua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fornicula-de-sant-antoni-de-padua","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"A la façana sud de la Casa de la Vila (que anteriorment formaven part de de Cal Salvador i Cal Carreter vell), entre les dues finestres centrals de la primera planta, hi ha una petita fornícula que consta de tres peces. La superior (i més gran) és un bloc rectangular de pedra en la part frontal del qual hi ha buidada l'obertura, amb forma absidada. Els contorns estan ressaltats per incisions que, de manera simple, representen els elements arquitectònics de l'arc triomfal que habitualment emmarca els absis. A l'interior, més incisions emmarquen la paret de l'absis i tracen uns gallons a la coberta en quart d'esfera a mode de petxina. La peça inferior, de forma general trapezoïdal amb contorns sinuosos, està disposada sota la peça principal a mode de capitell. Hi ha la inscripció 'SAN ANTONIO \/ DE PADUA', emmarcada per dos motius ornamentals. Finalment, la tercera peça correspon a la imatge, lligada amb morter a la petita peanya que hi ha a la part central de l'absis de la fornícula. Es tracta d'una representació de línies senzilles del sant, amb l'hàbit franciscà i l'infant Jesús als braços.","codi_element":"08055-2","ubicacio":"Carrer Major","historia":"","coordenades":"41.7603800,2.1500200","utm_x":"429343","utm_y":"4623521","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84860-foto-08055-2-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"Possiblement Anton Giol, fuster i escultor","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84861","titol":"Aplec de Pasqua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-pasqua","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Parròquia de Castellcir organitza tradicionalment un aplec sardanista la tarda del dilluns de Pasqua, amb l'acompanyament musical d'una cobla. Habitualment es fa a la Plaça de l'Abat Escarré, al nucli urbà, tot i que en cas de pluja es trasllada al Casal, que és just al costat. A les pauses entre sardanes es rifen mones i pernils.","codi_element":"08055-3","ubicacio":"Plaça de l'Abat Escarré","historia":"","coordenades":"41.7603600,2.1514900","utm_x":"429465","utm_y":"4623518","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Des de 2016 l'aplec se celebra dins el marc dels actes de la fira Agronatura, a la  producció agrària cerealista, farratgera, hortícola, de planta ornamental, ramadera i forestal, amb parades de productes agroalimentaris, mostra de maquinària i activitats lúdiques i de cultura popular (cercavila de gegants i ballada d'esbarts).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84862","titol":"Arxiu municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-47","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"L'arxiu municipal de Castellcir conserva majoritàriament els fons generats per les diferents administracions municipals des de mitjan segle XIX, però també aplega el fons del Jutjat de Pau de Castellcir i el fons privat de l'entitat entitat urbanística Guiteras-Torredes. Així mateix, com a col·lecció conserva un fons d'hemeroteca. El fons de l'Ajuntament de Castellcir abasta el període de 1847-2014). Consta de 2038 unitats de descripció i 73,5 m l de documentació inventariada, en suport paper, magnètic i òptic. Està classificat en els següents apartats: 1. Administració general (1854-2014). 2. Hisenda (1847-2012). 3. Proveïments (1941-2010). 4. Serveis Socials (1921-2011). 5. Sanitat (1919-2010). 6. Obres i Urbanisme (1921-2011). 7. Seguretat Pública (1954). 8. Serveis militars (1857-1997). 9. Població (1898-1997). 10. Eleccions (1866-2011). 11. Ensenyament (1892-2010). 12. Cultura (1983-2010). 13. Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1925-1995). El fons del Jutjat de Pau de Castellcir abasta el període de 1845-1976). Consta de 34 unitats de descripció i 0,69 m l de documentació inventariada, tota en suport paper. Està classificat en els següents apartats: 1. Matèria civil (1902-1960). 2. Matèria penal (1845-1957). 3. Matèria governativa (1926-1927). 4. Administració interna (1859-1966). 5. Registre civil (1873-1976). El fons de l'entitat urbanística Guiteras-Torredes abasta el període de 2005-2009), i ocupa 0,23 m l de documentació inventariada.","codi_element":"08055-4","ubicacio":"Plaça de l'Era, 5","historia":"","coordenades":"41.7604800,2.1499500","utm_x":"429337","utm_y":"4623532","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Observacions: El Servei d'Arxiu Municipal de Castellcir forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com a objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84863","titol":"Cal Manel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-manel-3","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit edifici de planta quadrada, amb planta baixa i primer pis i coberta a dues aigües. L'obra, de maçoneria, té les obertures principals (totes elles allindanades) orientades a sud: una porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Sobre la llinda d'una de les dues finestres hi ha gravada la data 1846. Al lateral est té adossat un cobert de planta rectangular.","codi_element":"08055-5","ubicacio":"Entre el nucli urbà i el mas de Mont-ras","historia":"","coordenades":"41.7637000,2.1514300","utm_x":"429464","utm_y":"4623889","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84863-foto-08055-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84863-foto-08055-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84863-foto-08055-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84864","titol":"Can Gregori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-gregori-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita masia en la que s'hi detecten almenys tres volums corresponents a moments diferents. L'edifici original devia correspondre al segment sud-est de l'actual, amb planta rectangular, dos nivells (planta baixa i primer pis) i coberta a dues aigües. Posteriorment s'hi devia afegir la part ara al sud-oest, amb les mateixes característiques que l'anterior però no tan allargada cap al sud. Un cop construïts aquests dos volums, devien tenir l'accés a la façana nord, a la que finalment s'hi devia afegir el darrer volum, projectant endavant el nou accés. Son vàries les diferències entre els dos primers cossos i el darrer: els primers estan alçats amb maçoneria i amb un acabat arrebossat, i tenen petites obertures quadrades allindanades; la darrera ampliació, en canvi, està possiblement alçada amb maons i arrebossada amb ciment Portland, i té grans obertures rematades amb arcs de mig punt.","codi_element":"08055-6","ubicacio":"Vora Cal Jaumet","historia":"","coordenades":"41.7605800,2.1578700","utm_x":"429996","utm_y":"4623537","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84864-foto-08055-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84864-foto-08055-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84864-foto-08055-6-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84865","titol":"Can Sants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-sants","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau RODRÍGUEZ LARA, José Luis (2009): Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de construccions entre les quals destaca un cos principal de planta rectangular i coberta a dues aigües, que consta de planta baixa, primer pis i pis sota coberta (d'alçada plena sota la carena i més limitada sota els caients de la teulada). Si bé hi ha obertures per totes les façanes (fet que posa de manifest que aquest cos va ser exempt), les principals s'encaren al sud. Llevat de la porta, resolta amb arc de mig punt de grans dovelles, la resta són allindanades. A la llinda de la finestra del primer pis situada sobre la porta hi consta la inscripció '1683 \/ ISIDRO SANTS', repartida a banda i banda d'un monograma IHS en relleu. A la llinda d'un balcó també al primer pis hi ha inscrita la data 1777, que deu correspondre a una reforma. Al cos principal s'hi adossaren diversos volums menors, que actuen com una extensió del mateix. Com la part original, estan alçats en maçoneria i acabats amb arrebossat de calç. En canvi, als laterals oest i sud hi ha un seguit de coberts d'entitat menor que, en forma de lletra C, creen un pati interior.","codi_element":"08055-7","ubicacio":"Entre la Costa del Molar i la Riera de Castellcir","historia":"La casa és esmentada l'any 1666 i a la consueta de 1769","coordenades":"41.7537400,2.1576700","utm_x":"429972","utm_y":"4622778","any":"1683","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84865-foto-08055-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84865-foto-08055-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84865-foto-08055-7-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84866","titol":"Castell de Castellcir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-castellcir","bibliografia":"Català i Roca, Pere. Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1967-1979. 6. Revisada. Pladevall i Font, Antoni, dir.. Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental. 1a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 460 p. Revisada.","centuria":"XI","notes_conservacio":"Hi ha mostres de deteriorament pròpies de l'abandonament, que requereixen d'una intervenció de consolidació.","descripcio":"El Castell de Castellcir s'alça al capdamunt d'una serra rocosa (amb orientació sud-oest\/nord-est) que, tant per la seva forma allargada com pel perfil reentrant de la roca (més estreta a la base), li han conferit el nom popular de Castell de la Popa. L'accés al recinte es fa des del seu flanc orientat al nord-oest, on un camí enllosat mena cap a una gran escala de pedra que mor davant un gran portal amb arc de mig punt dovellat. Seguidament, s'accedeix a un espai distribuïdor que encara conserva íntegra la coberta amb volta de canó. A l'extrem oposat d'aquest distribuïdor hi ha 3 finestres (una d'elles tapiada) i, a banda i banda, sengles portes rematades amb arcs rebaixats que donen accés a la part sud-occidental i nord-oriental del castell. A la part sud-occidental del castell, just passat el distribuïdor inicial, hi ha un edifici del qual s'han perdut els forjats però que, juntament a la zona del distribuïdor, conserva evidències (caps de biga i rengles de finestres i festejadors) d'haver tingut planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant. Dins la cantonada sud-oest d'aquest edifici es conserva un cup rectangular cobert amb volta de canó i revestit amb cairons de pedra. Ja fora d'aquest edifici, sortint-ne per una porta allindanada i sempre avançant cap al sud-oest, s'accedeix a un espai obert amb restes de mur i un cos avançat a un nivell inferior. Des de l'espai distribuïdor inicial cap al nord-est hi ha un seguit d'àmbits parcialment arrasats però que degueren tenir almenys planta baixa i primer pis. A l'extrem nord-est del conjunt hi ha l'església castral de de Sant Martí de la Roca, d'origen romànic, amb una senzilla planta rectangular (possiblement fruit de les reformes del segle XVI) i coberta de volta de canó. A més de l'interior totalment buit, l'espoli de les amples dovelles de l'arc de mig punt de l'entrada (que, segons sembla, van ser muntades en una casa de Mura) han causat danys a la façana meridional i a la coberta.","codi_element":"08055-8","ubicacio":"Al capdamunt de l'aflorament rocós de la Popa","historia":"El primer esment documental del castell data de l'any 1014, quan 'Castellcirvio' apareix a la documentació de Sant Benet de Bages. Posteriorment, n'apareixeran les variants Castello-cirvi, Castro-cirvi o Castro Cervi. L'origen del castell rau en el control de la vall del Tenes. Si bé el domini del castell pertanyia al Casal de Barcelona, ja des del segle XI fins el XIV se n'ocupaven, com a feudataris, els Castellcir. El seu llinatge s'extingí amb la Pesta Negra, l'any 1348, i el domini passà successivament per les mans dels Planella i dels marquesos de Castellbell. Un fet històric ressenyable fou l'atac del castell per part del rei Jaume II l'any 1294, degut als abusos comesos per Gilabert de Castellcir.","coordenades":"41.7739200,2.1765800","utm_x":"431565","utm_y":"4625003","any":"1014","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84866-foto-08055-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84866-foto-08055-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84866-foto-08055-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També rep el nom popular de Castell de la Popa.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84867","titol":"Cementiri parroquial de Santa Coloma Sasserra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-parroquial-de-santa-coloma-sasserra","bibliografia":"El Vell cementiri de Santa Coloma Sasserra: recull de dades i reportatge de les obres d'arranjament. Castellcir : Fundació Esteve Torrentó i Rius], 2010","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Les inscripcions mostren un desgast notable","descripcio":"Al conjunt format entorn a l'església parroquial de Santa Coloma Sasserra s'hi accedeix passant la porta d'una petita tanca de pedra. Flanquejant aquest accés hi ha sengles inscripcions pràcticament illegibles, probablement provinents d'antigues làpides. Ja dins el recinte es troba frontalment l'església i, a mà esquerra, la tanca del cementiri. En una posició central hi ha la porta d'accés, una obertura (closa per una tanca de forja) rematada amb arc de mig punt sobre el qual hi ha un gran bloc de pedra (que actua més com a frontó que no com a llinda) de perfil arrodonit en el qual destaca el relleu d'una calavera amb dues tíbies creuades sota el qual hi ha una inscripció que intercala la data 'ANY \/ 1863' amb la frase admonitòria 'ESTA TESTA DESCARNADA - ESCOLTA' L I TE DIRÁ \/ FOU CARA DE [...] TU \/ AVUI O DEMÀ TU \/ PI [...] DEVORAR'. Al recinte, de petites dimensions, hi ha enterraments al terra coberts per làpides, juntament amb monòlits i panells de recent instal·lació amb poemes.","codi_element":"08055-9","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"L'església de Santa Coloma Sasserra està documentada des del segle X, i la seva condició de parròquia devia comportar la creació d'un espai de necròpolis al seu redós. No obstant, la configuració del cementiri actual és molt més recent, contemporània a jutjar per la inscripció de l'entrada.","coordenades":"41.7947300,2.1685000","utm_x":"430916","utm_y":"4627320","any":"1863","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84867-foto-08055-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84867-foto-08055-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84867-foto-08055-9-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84868","titol":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/veinat-de-santa-coloma-sasserra","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93,","centuria":"","notes_conservacio":"Les inscripcions del cementiri i algunes parts del Mas Giol requereixen mesures de conservació","descripcio":"Veïnat articulat entorn a l'església de Santa Coloma Sasserra, que inclou el cementiri, l'antiga rectoria, el Mas Giol i altres elements destacables com el roure del Giol o les dues creus. Històricament també orbitaven al seu voltant les masies de les Berengueres, el Bonifet, el Giol, Serracaixeta i la Torre de Serracaixeta, així com altres masos que actualment formen part dels municipis de Balenyà, Centelles i Moià.","codi_element":"08055-10","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"L'església de Santa Coloma està documentada des de l'any 939. L'evolució del temple va anar aparellada a la consolidació d'un conjunt de construccions al seu voltant degut a la seva condició de parròquia.","coordenades":"41.7946300,2.1685500","utm_x":"430920","utm_y":"4627309","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84868-foto-08055-10-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84869","titol":"Domus de Santa Coloma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/domus-de-santa-coloma","bibliografia":"PLADEVALL FONT, A. 'Els casals del Congost i de Santa Coloma: Notícies històriques dels llinatges i dels seus patrimonis'. Ausa. Vol. 6 (1970), 64-65, p.p. 186-193. PLADEVALL FONT, A. 'Un altre 'castell' a Castellcir: la domus o casa forta de Santa Coloma'. Full Informatiu de Castellcir. PLADEVALL FONT, A. Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol; Vic: Eumo, 1991. (Entorn; 20).","centuria":"XII-XIV","notes_conservacio":"Sense una excavació arqueològica no és possible determinar-ne l'estat de conservació","descripcio":"Jaciment arqueològic situat en un petit turó al sud-oest del veïnat de Santa Coloma Sasserra, on es conserven els vestigis del casal dels Santa Coloma entre els segles XII i XIV, abans que es traslladessin a l'actual Mas el Giol. Diversos reconeixements del jaciment han permès localitzar-hi restes de murs i un element escultòric. Malgrat que no s'hi ha realitzat mai intervencions arqueològiques que hagin permès delimitar i conèixer el jaciment, es té constància que al segle XVI l'edifici fou desmuntat (si més no parcialment) per construir el Mas el Giol.","codi_element":"08055-11","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"Es tenen referències documentals de l'edifici. L'any 1183, Guillem de Santa Coloma es posa a ell mateix i les seves pertinences (entre les quals la domus) sota la protecció del rei Alfons el Cast. A mitjan segle XIV, Francesc de Santa Coloma fou el darrer membre de la nissaga en viure a la domus, que deixà sota la custòdia de masovers. L'any 1547, Pere Juyol (Giol) de Centelles fou el darrer masover de la domus. Ell o el seu fill construïren el Mas Giol i s'hi traslladaren. L'any 1605, Antoni Giol comprà definitivament la propietat del lloc al darrer usuari del llinatge, Peregrí de Santa Coloma.","coordenades":"41.7934600,2.1666700","utm_x":"430763","utm_y":"4627180","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"No s'hi han fet excavacions. L'estiu de 2008 es va realitzar la troballa per atzar d'un fragment escultòric al camí que va al mas Giol, al costat de les restes de la domus. Probablement el fragment havia estat emprat com a material del mur que fa de marge al camí.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84870","titol":"Goigs a la Llaor de Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-la-llaor-de-sant-andreu","bibliografia":"Consultat a la base dels Amics dels Goigs.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs a la llaor de Sant Andreu, titular de l'església de Castellcir'. L'edició que n'hem consultat és una còpia mecanografiada, de manera que està mancada d'elements habituals com gravats, ornaments, orles o corondells. El text, a dues columnes, consta de 9 estrofes i una tornada que, en la darrera repetició, canvia els 2 primers versos. Al peu, hi figura manuscrit 'Lletra: Mn. Sebastià Codina i Padrós'. No hi consta cap data.","codi_element":"08055-12","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7600500,2.1607100","utm_x":"430231","utm_y":"4623476","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"Mn. Sebastià Codina i Padrós","observacions":"Mn. Sebastià Codina i Padrós (Muntanyola, 1929), rector de Vacarisses, és un prolífic autor de goigs; en suma més d'un centenar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84871","titol":"El Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-prat-9","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Les construccions recents alteren i emmascaren l'edifici antic","descripcio":"L'edifici mostra un conjunt de volums annexats els uns als altres que, amb el pas del temps, han acabat configurant un pati clos que actua com a distribuïdor. L'edifici original, sens dubte, és el cos rectangular que domina a la resta per alçada (té planta baixa i dos pisos), construït amb pedra desbastada i ben travada i amb coberta a dues aigües. A la façana principal, orientada a sud-oest, hi destaca la porta amb arc de mig punt de grans dovelles, així com les dues grans finestres amb ampit definides per grans carreus tallats. Les tres finestres del segon pis, tot i que més petites, també són de bona factura.","codi_element":"08055-13","ubicacio":"A llevant del Camí de Santa Coloma Sasserra","historia":"El mas del Prat apareix esmentat documentalment al segle XIV, i és un dels 6 que encara quedaven actius l'any 1497, després del sotrac que suposà l'epidèmia de pesta.","coordenades":"41.7725900,2.1542800","utm_x":"429710","utm_y":"4624873","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84871-foto-08055-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84871-foto-08055-13-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84872","titol":"El Puig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-puig-17","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau","centuria":"XII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran mas de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos i coberta a dues aigües. Està construït amb pedra desbastada i ben disposada, conferint-li un aspecte de gran solidesa. Malgrat que hi són evidents les reformes al llarg del temps (amb l'obertura d'abundants finestres i portes, algunes de les quals definides amb maons i de grans dimensions), conserva encara un bon nombre de les obertures originals, allindanades, i amb grans blocs de pedra.","codi_element":"08055-14","ubicacio":"Camí del Puig","historia":"El primer esment documentat al mas és de l'any 1192, en relació a la cessió que fan els Castellcir de les ovelles que rebien de 12 masos en favor de l'Estany. Uns d'aquest masos és el de Puig (en llatí, Podio) que té Ermessenda Rossa (Rubea). El 1408 apareix esmentat com a Puigdueta i el 1420, de nou, com a Puig, on viu Pere de Puigdueta.","coordenades":"41.7600600,2.1543600","utm_x":"429703","utm_y":"4623482","any":"1192","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84872-foto-08055-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84872-foto-08055-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84872-foto-08055-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"A la façana sud-oest hi crida l'atenció de la reutilització d'un capitell de bona factura, potser recuperat del mateix terreny.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84873","titol":"Església de Santa Coloma Sasserra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-santa-coloma-sasserra","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, https:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=9828","centuria":"XI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'església de Santa Coloma Sasserra, documentada al segle X, ha arribat als nostres dies amb la planta i alguns elements d'estil romànic i una fesomia que correspon a la remodelació d'època moderna. S'hi accedeix travessant un clos dins el qual també hi ha el cementiri. El temple és de nau única i absis semicircular, amb la façana principal a ponent (on s'obre una porta axial, amb arc de mig punt dovellat) i un campanar de planta quadrada a l'angle nord-est (que conserva arcuacions llombardes i finestres geminades, ara tapiades). Partint d'aquesta configuració original, posteriorment s'hi afegiren capelles de planta rectangular a banda i banda, i una sagristia al costat de migdia de la capçalera. Així mateix, es va sobrealçar tot el conjunt donant lloc a noves obertures (com l'òcul de la façana principal) i a una nova coberta de volta de canó.","codi_element":"08055-15","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"L'església parroquial de Santa Coloma Sasserra està documentada des del 939, i és esmentada els anys 956, 1109, 1149 i 1160. A més del petit conjunt articulat al seu voltant, estenia la seva parroquialitat a masos dels actuals termes municipals de Castellcir, Balenyà, Centelles i Moià. Les fases de construcció reconeixibles al temple es poden datar al segle XI (campanar), XII (absis), XVII i XIX (en concret, 1673 i 1820, corresponents a les reformes generalitzades).","coordenades":"41.7946300,2.1685500","utm_x":"430920","utm_y":"4627309","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84873-foto-08055-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84873-foto-08055-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84873-foto-08055-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84874","titol":"La Talladella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-talladella","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nostra Història, 12).","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"El desús d'alguns espais comença a causar deterioraments","descripcio":"El mas de la Talladella és un conjunt arquitectònic fruit de la incorporació de cossos al que havia estat l'edifici original: el gran casal de planta rectangular estructurat en planta baixa, primer pis i golfes sota la coberta a dues aigües, amb tres crugies diferenciades. És en aquest cos, la façana principal del qual està orientada a migdia, on els grans carreus de reforç dels angles i les pedres que emmarquen les obertures destaquen més sobre la resta de l'aparell, de maçoneria de pedra mitjana i morter. A més de la porta (rematada en un arc de mig punt amb grans dovelles), és notable el treball de les llindes, on hi ha fins a tres relleus (amb forma d'escut ovalat) amb el monograma IHS; un d'ells és sostingut per un querubí. La façana principal té adossada una galeria de dos pisos sostinguda per un pilar de pedra continuat en maons i unes bigues de fusta notables. A més d'aquest afegit, un seguit de coberts i pallisses conformen un pati al voltant de l'edifici principal, clos amb una tanca on hi ha una porta d'arc de mig punt adovellat, a la clau del qual hi ha esculpida una roseta inscrita en un quadrat sobre el qual hi ha una creu. Sobre la fusta d'aquesta porta hi ha marcada la data 1830 sobre una A. Formant part del conjunt, però amb un accés independent, hi ha la capella del mas. De planta rectangular i coberta a dues aigües, té el seu origen al segle XVIII. es va consagrar a Sant Josep, tot i que modernament és coneguda com la Mare de Déu del Pilar.","codi_element":"08055-16","ubicacio":"Al peu del Camí de Santa Coloma Sasserra","historia":"El primer esment documental del mas data del segle XIV, amb un propietari (Arnau Sa Taiadella) originari del mas Tullo de Santa Coloma Sasserra. Els Talladella prosperaren, i arribaren a tenir una casa senyorial a la plaça de Castellterçol. N'era fill el capità de fusellers Joan Baptista Talladella, combatent austriacista finalment exiliat a Àustria.","coordenades":"41.7814500,2.1594500","utm_x":"430150","utm_y":"4625853","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84874-foto-08055-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84874-foto-08055-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84874-foto-08055-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"El mas també és conegut popularment com la Taiadella","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84875","titol":"Sant Antoni de Pàdua al roure del Giol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-antoni-de-padua-al-roure-del-giol","bibliografia":"http:\/\/parcsnaturals.gencat.cat\/web\/.content\/home\/coneixeu-nos\/arbres_monumentals\/arbres_monumentals_fitxes\/moianes\/roure-giol\/am4205501_Roure_Giol.pdf","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"L'any 1231, arriba a Pàdua la notícia que el pare d'Antoni havia estat condemnat a mort per l'assassinat d'un comerciant ric. L'arcàngel Sant Miquel apressa a Antoni a marxar a Coïmbra a socórrer el seu pare, tasca que li facilita proporcionant-li un cavall amb ales de cigne. En el seu camí cap a Portugal, el sant només parà a descansar al roure del Giol, on obrà diversos miracles. El final del periple acaba quan, ja a Coïmbra, Antoni ressuscita momentàniament el mercader assassinat, que exculpa al seu pare del crim.","codi_element":"08055-17","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"Sant Antoni de Pàdua fou un predicador portuguès adscrit a l'orde dels franciscans la tasca del qual es desenvolupà especialment al nord d'Itàlia i a França. Morí a Pàdua el 13 de juny de 1231, 2 mesos després de la data en la qual se situa el relat.","coordenades":"41.7946600,2.1680200","utm_x":"430876","utm_y":"4627312","any":"2005","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"Antoni Ibàñez Olivares","observacions":"Aquesta història és citada com a llegenda en vàries pàgines de consulta pública, si bé no n'hem trobat cap referència o antecedent prèvia al relat d'Antoni Ibàñez Olivares, de 2005.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84876","titol":"Llegenda del senyor de Castellcir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-senyor-de-castellcir","bibliografia":"Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 83. DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau. P. 208.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"El senyor de Castellcir, en litigi amb el rector de la parròquia perquè li recriminava la seva conducta, li disparà una fletxa amb la seva ballesta del seu castell estant fins l'església on l'altre deia missa, matant-lo a l'acte. Penedit pel que havia fet, el senyor va pelegrinar a Roma, on el Papa el va absoldre a canvi que construís el seu terme una església com la de Sant Jaume, però en un lloc no visible des del castell. Aquesta nova església seria la de Sant Andreu de Castellcir. Una altra versió de la llegenda especifica que el càstig al senyor de Castellcir va consistir en fer-lo anar mig nu a cadascuna de les esglésies on hagués comès els seus crims per confessar-se públicament, havent de construir posteriorment nous temples.","codi_element":"08055-18","ubicacio":"Al capdamunt de l'aflorament rocós de la Popa","historia":"Aquesta llegenda podria ésser el ressò d'uns fets reals. L'any 1299, Gilabert de Castellcir va ser excomunicat per haver mort un canonge de Vic i un altre clergue. Sense que se'n coneguin més detalls dels fets, es poden emmarcar en el context d'enfrontaments entre els Montcada i els Castellcir contra el Bisbat de Vic.","coordenades":"41.7739200,2.1765800","utm_x":"431565","utm_y":"4625003","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84877","titol":"Els llops i el Mas Giol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-llops-i-el-mas-giol","bibliografia":"Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 87.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Una història transmesa oralment entre generacions del Mas Giol explica que, segles enrere, la Sauva Negra estava habitada per llops, senglars i óssos. En una ocasió, una dona que havia sortit a buscar aigua tot deixant el seu nadó al bressol ja no el va trobar en tornar, ja que un llop l'havia devorat.","codi_element":"08055-19","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"","coordenades":"41.7944900,2.1686200","utm_x":"430926","utm_y":"4627293","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84877-foto-08055-19-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84878","titol":"Les bruixes de Marfà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-bruixes-de-marfa","bibliografia":"Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 91.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"En Piu, un masover ajudant del rector, era capaç de conjurar les bruixes tot llegint un gran llibre envoltat d'espelmes. Les bruixes, amb els seus encanteris, immobilitzaven els bous de la Datzira per perjudicar-los. Enxampat pels de la Datzira, en Piu va salvar la vida gràcies a la intervenció de la força pública.","codi_element":"08055-20","ubicacio":"Castell de Marfà","historia":"","coordenades":"41.7792700,2.0689000","utm_x":"422622","utm_y":"4625688","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84878-foto-08055-20-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84879","titol":"L'aiguat al Molí d'en Brotons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/laiguat-al-moli-den-brotons","bibliografia":"Tantiñá Faja, Martí (2017): Extraordinari Moianès. Moià: Winihard Gràfics S.L. P. P. 207.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'autor Martí Tantiñá explica al seu llibre una llegenda que li va transmetre la seva mare. Durant un aiguat, l'aigua va entrar dins el Molí d'en Brotons, enduent-se'n un bressol amb un nadó a dins. Quan l'aigua va baixar, van trobar el bressol penjat d'un pollancre vora la riera.","codi_element":"08055-21","ubicacio":"Molí d'en Brotons","historia":"","coordenades":"41.7820200,2.0785000","utm_x":"423423","utm_y":"4625985","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84879-foto-08055-21-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84880","titol":"El pou del Cavaller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pou-del-cavaller","bibliografia":"Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 84.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les nits sense lluna se sent el trot d'un cavall al voltant de la Font del Cavaller. Ningú l'ha vist mai, però es creu que es tracta d'un cavaller que sorgeix del fons del pou, i de qui cal guardar-se'n.","codi_element":"08055-22","ubicacio":"Entre la Riera de Castellcir i la falda oest de la Sauva Negra","historia":"","coordenades":"41.7841500,2.1714900","utm_x":"431153","utm_y":"4626143","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84880-foto-08055-22-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84881","titol":"El túnel del Castell de Castellcir a la Torrassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-tunel-del-castell-de-castellcir-a-la-torrassa","bibliografia":"Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 84.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Una llegenda explica que hi havia un túnel secret entre el Castell de Castellcir i la Torrassa. Alguns s'hi havien ficat a dins, però el fort vent que hi corria n'apagava les torxes. Amb el pas dels anys, van colgar el túnel perquè s'hi perdien xais i porcs. Aquesta llegenda, comuna a altres castells i edificis antics, té en aquest cas un afegitó particular que diu que a la Torrassa hi ha un xai d'or enterrat. A més, existeix un element físic que dona ales a aquesta llegenda, ja que en aquesta ubicació hi ha l'Avenc de Castellcir.","codi_element":"08055-23","ubicacio":"Entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros","historia":"","coordenades":"41.7721500,2.1743100","utm_x":"431375","utm_y":"4624808","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84881-foto-08055-23-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84882","titol":"Mas el Giol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-el-giol","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93,","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Algunes parts del mas mostren indicis de deteriorament","descripcio":"Gran casal format a partir d'un primer cos de planta rectangular (orientat est-oest), amb planta baixa i dos pisos, a la façana sud del qual s'adossaren dos cossos menors en perpendicular. En tots els casos, l'aparell constructiu és maçoneria amb arrebossat de morter. La coberta de cadascun dels cossos és a dues aigües. Les obertures de l'edifici mostren notables retocs, refaccions o substitucions, essent les més antigues i ressenyables les de la façana oest: hi ha tres llindes rebaixades tot formant falsos arcs conopials i mixtilinis i amb rosetes en relleu.","codi_element":"08055-24","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"El Mas el Giol fou la residència de la família dels Santa Coloma a partir dels segles XVI i XVII. Entre els segles XII i XIV ho havia estat l'antiga Domus situada en un turó proper, de la qual s'extragueren pedres per al nou edifici.","coordenades":"41.7944900,2.1686200","utm_x":"430926","utm_y":"4627293","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84882-foto-08055-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84882-foto-08055-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84882-foto-08055-24-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84883","titol":"Mas Torroella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-torroella-0","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau. P. 103.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"El Mas Torroella està conformat per tres edificacions (i altres petits annexes) situades al peu del camí que va des de la urbanització del Solà del Boix (Sant Quirze Safaja) fins la Casanova de la Vall (Castellterçol). De les tres edificacions, la que sembla correspondre a l'edifici primigeni és la situada més al nord-oest. De planta rectangular i amb una orientació nord-oest\/sud-est, es tracta d'un edifici de maçoneria i arrebossat de morter de planta baixa i dos pisos i amb coberta a dues aigües. No obstant, els paraments mostren que l'edifici hauria estat anteriorment de planta baixa i un pis, sobreelevat posteriorment. Malgrat les evidents modificacions, s'hi conserva una llinda de finestra amb l'any 1661 inscrit, que correspondria a una de les actuacions d'arranjament.","codi_element":"08055-25","ubicacio":"A prop del turó de Torroella","historia":"L'existència del mas està documentada des del segle XIII i s'ha mantingut ocupat des de llavors.","coordenades":"41.7374400,2.1472200","utm_x":"429085","utm_y":"4620976","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84883-foto-08055-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84883-foto-08055-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84883-foto-08055-25-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84884","titol":"Rectoria de Santa Coloma Sasserra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-santa-coloma-sasserra","bibliografia":"PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93,","centuria":"XIII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"L'antiga Rectoria de Santa Coloma Sasserra té la fesomia pròpia d'una masia de planta rectangular. Construïda amb maçoneria i morter, té planta baixa i dos pisos i coberta a dues vessants. La façana sud està visiblement alterada, amb grans obertures centrals. La façana est, en canvi, sembla mantenir les característiques originals de l'edifici. La porta d'accés és d'arc de mig punt, amb grans dovelles. A la clau hi ha un escut que conté en relleu les lletres 'Ihs Mria', la data 1567 i una creu. Sota d'aquest escut, la dovella té una segona data inscrita: 1767, que probablement correspon a una reforma. La resta d'obertures d'aquest nivell són generalment petites, i sempre allindanades. Al primer pis hi trobem finestres decididament més grans, una de les quals té a la llinda la inscripció 1716. Sobre la porta d'accés hi ha una gran finestra que, tant per dimensions com per la coloració de la pedra, sembla haver estat definida recentment. La llinda té insculpit un fals arc mixtilini, dins el qual hi ha el relleu d'un querubí. A sota, hi ha inscrit el monograma 'Ihs'. Al segon pis totes tres obertures són de gran mida que, de nou, semblen fruit de reformes recents. A l'extrem nord, l'edifici té un cos annex de petit volum.","codi_element":"08055-26","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"La rectoria, com a edifici estretament lligat a la parròquia de Santa Coloma Sasserra, hi ha evolucionat en paral·lel. El volum principal d'aquest conjunt es remunta al segle XIII, si bé va ésser modificat i ampliat als segles XVI i XVIII.","coordenades":"41.7952100,2.1679800","utm_x":"430873","utm_y":"4627374","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84884-foto-08055-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84884-foto-08055-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84884-foto-08055-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84885","titol":"Roure del Giol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-del-giol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran espècimen de Quercus pubescens, o roure martinenc amb una alçària total de 17 m, amb un volt del canó de 4,5 m i una amplada mitjana de capçada de 20,7 m. Al seu voltant s'hi ha adequat un espai circumdat per un mur de pedra seca (on hi ha informació sobre l'arbre) i, molt a prop, un mirador de l'entorn.","codi_element":"08055-27","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra","historia":"El Roure del Giol presideix un prat que antigament feia les funcions d'era comunal del veïnat de Santa Coloma Sasserra. En aquesta esplanada convergien els camins de Santa Coloma Sasserra i el de Collsuspina, amb el que la majestuositat del roure havia presidit tant activitats productives com trobades de caire social i cultural.","coordenades":"41.7946600,2.1680200","utm_x":"430876","utm_y":"4627312","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84885-foto-08055-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84885-foto-08055-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Va ser declarat arbre d'interès local (AL) el 1988. L'any 1991 fou declarar arbre monumental, amb la matrícula original AM 41.055.01 (donat que llavors Castellcir formava part del Vallès Oriental, la comarca 41).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84886","titol":"Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic","bibliografia":"","centuria":"XIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic custodia bona part de la documentació d'origen eclesiàstic de l'actual municipi de Castellcir. Aquesta es distribueix en tres fons: el fons de la Mensa Episcopal, el fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Besora i el fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Castellcir. Del fons de la Mensa Episcopal, que conté la documentació generada per l'actuació del bisbe com a senyor de les seves propietats, hi ha documentació referent a Casstellcir dins la sèrie 'Baronies de la Mitra. Termes de Santa Maria de l'Estany'. Dins el fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Besora, és a la sèrie pergamins on hi ha referències d'interès sobre Castellcir. El fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Castellcir és, de tots 3, el més extens i el més concís pel que fa a documentació sobre Castellcir. El fons es divideix en els següents apartats: Llibres sacramentals Baptismes (1567-1910), Confirmacions (1664-1823), Matrimonis (1567-1773), Vària: compliment pasqual, comunions, etc. (1655-1949). Administració Aniversaris i celebracions (1668-1803), Llibre de l'obra (1939-1948), Visita pastoral i documents episcopals (1567-1729), Inventaris parroquials (1666-1939), Comptes i factures (1620-1953), Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, etc. (1443-1839), Correspondència (1731-1889), Confraries (del Roser, 1648-1903; de les Ànimes, 1745-1845; de la Doctrina Cristiana, 1940-1941; de l'Apostolat de l'oració, 1901-1950), Vària (1726-1805). Llibres notarials Manuals (1570-1788), Capítols matrimonials (1537-1738), Testaments (1547-1788), Actes notarials (1332-1948), Processos (1408-1790), Registres de documents i formularis (1723), Vària (1590-1892). Pergamins (1281-1610).<\/p> ","codi_element":"08055-28","ubicacio":"Carrer Santa Maria, 1, Vic","historia":"","coordenades":"41.7604800,2.1499500","utm_x":"429337","utm_y":"4623532","any":"1281","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-04-09 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84887","titol":"Ca l'Antoja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lantoja-0","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'un sol cos amb planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües i entrada principal orientada a ponent. Correspon a una construcció feta de maçoneria amb pedres sense devastar col·locades de forma regular formant filades tot lligat amb morter de calç. De fet en algun moment l'edifici va estar completament arrebossat de morter de calç, les restes de la qual encara son visibles en alguns punts. En les cantonades així com les diferents obertures, portes i finestres, hi ha carreus de pedra escairada ben treballats definint les arestes. La distribució de les obertures es força regular, a la planta baixa i centrat respecte la façana trobem la porta principal, amb brancals i llinda de pedra. A l'esquerra hi ha un altre porta de característiques similars, amb un arc de descarrega de pedra a sobre. A la dreta hi ha una petita finestra i una mica més al sud n'hi ha un altre amb una reixa de ferro. Seguint el mateix eix de simetria i per sobre les tres grans obertures de la planta baixa, hi ha tres finestres més a cada una de les plantes. Com a element distintiu a la façana, en el primer pis i a la dreta de la façana central hi ha una petita fornícula que va estar revestida amb rajols vidrats decorats, però ara nomes se'n conserven petits fragments i no hi ha cap estatueta o figura a l'interior. A redós de l'edifici principal hi ha altres construccions com una gran pallissa rectangular i també coberta a dues aigües a la banda sud. Aquesta pallissa és completament oberta a la façana sud, on s'observen restes de l'embigat i l'existència de dos pisos. A tocar d'aquesta pallissa hi ha altres petites edificacions, com magatzems. A l'est de l'edifici principals s'hi adossa un altre construcció, un gran magatzem, d'obra nova. Separat de l'edificació principal, al nord, hi ha un altre construcció independent formada per una sola nau amb coberta a dues aigües i parcialment ensulsida. Es una construcció de pedra amb una sola planta, però amb les mateixes característiques constructives que l'edifici principal.","codi_element":"08055-29","ubicacio":"A nord est del nucli principal, entre aquest i la riera de Castellcir.","historia":"Ca l'Antoja, documentat des de 1666, era la casa pairal de Joan Antoja, activista borbònic de Centelles durant la Guerra de Successió, d'aquí el seu nom. Al segle XVII està també documentada la Caseta de l'Antoja","coordenades":"41.7648100,2.1620800","utm_x":"430350","utm_y":"4624003","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84887-foto-08055-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84887-foto-08055-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84887-foto-08055-29-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Hi ha una zona d'embassament d'aigua de la riera de Castellcir, embassament de Ca l'Antoja.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84888","titol":"Cal Jaumet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-jaumet-0","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici format per tres cossos, amb planta baixa i primer pis amb coberta a dues aigües i entrada principal orientada a sud. El cos principal, lleugerament més alt que la resta, és troba al centre de la construcció, té planta rectangular i està cobert a una vessant. Adossat al nord hi ha un cos de planta rectangular i al sud un porxo, ambdós coberts a dues aigües. Tota la construcció és de pedra sense devastar col·locada formant filades regulars tot lligat amb morter de calç, s'observa que ha estat restaurada recentment. L'entrada principal es troba a la banda meridional, on hi ha la porta d'entrada delimitada per grans brancals i llinda de pedra. A al llinda hi ha gravada una de creu amb els extrems arrodonits i al data 1777 al seu interior. A banda de la porta, a la planta baixa hi ha una petita finestra a l'esquerra, per sobre la qual s'adossa la coberta del porxo. A la dreta de la porta principal hi ha un pou d'aigua adossat a la façana. Les obertures del primer pis, dues finestres definides per carreus ben treballats, segueixen els mateix eix de simetria, és a dir just per sobre la porta i finestra de la planta baixa. La façana est també té quatre obertures, dues per planta totes elles definides per carreus ben escairats. El cos nord segueix les mateixes característiques constructives que la resta, presenta dues finestrers petites, tipus espitlleres a la planta baixa, i dues finestres més, una mica més grans a la part superior. A la façana nord d'aquesta construcció s'observa una clara lineal constructiva que indicaria que es va aixecar en dos moments, essent possiblement la banda est de construcció posterior, adossant-se a la primera. A priori doncs sembla que en origen hi haurà una construcció formada pel cos central i la part oest del cos nord. Amb posterioritat el cos nord s'amplia vers l'est i s'afegí el porxo a la banda sud. El mas llinda a l'est amb un dels embassaments de la riera de Castellcir, i es a tocar del Camí de Sant Andre i el Camí del Moli del Mig del Bosc. Des de cal Joanet es veu el conjunt de Sant Andreu de Castellcir.","codi_element":"08055-30","ubicacio":"A llevant del nucli principal a l'oest de Sant Andreu de, nomes separats per la riera de Castellcir.","historia":"Casa de la parròquia de Sant Andreu.","coordenades":"41.7601700,2.1585200","utm_x":"430049","utm_y":"4623491","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84888-foto-08055-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84888-foto-08055-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84888-foto-08055-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Està a l'oest de la Bassa petita de la Riera de Castellcir.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84889","titol":"Cal Quirze","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-quirze-0","bibliografia":"RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Quasi completament ensulsida.","descripcio":"Restes parcialment ensorrades d'un antic mas de planta rectangular fet amb pedres sense devastar col·locades formant filades regulars tot lligat amb morter de calç. Les obertures i les cantonades de l'edifici, sembla que estaven definides per carreus escairats definint les arestes. La part millor conservada és la façana oest, el que permet intuir que est tractaria d'un edifici composat de planta baixa i dos pisos. De la resta de l'edifici en queda molt poc dempeus i no es conserva cap tipus de coberta.","codi_element":"08055-31","ubicacio":"A llevant del carrer del nucli principal i al sud dels masos de Cal Jaumet i Cal Quirze.","historia":"Casa de la parròquia de Sant Andreu","coordenades":"41.7599700,2.1574100","utm_x":"429957","utm_y":"4623470","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84889-foto-08055-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84889-foto-08055-31-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Ser veis Culturals)","autor_element":"","observacions":"El seu estat de ruïna la converteix en un jaciment arqueològic.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84890","titol":"El Serrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-serrat-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Reformada recentment","descripcio":"Finca dins el nucli urbà amb diverses edificacions, on la principal, més propera al carrer correspon a l'habitatge. Té planta de T, és a dir formada per tres cossos amb l'entrada principal a l'est. Cada un dels cossos és de planta rectangular i segurament es van anar afegint progressivament al cos més antic. Es una edificació completament reformada amb totes les parets arrebossades.","codi_element":"08055-32","ubicacio":"Carrer del sot de les Moles, 8-10","historia":"","coordenades":"41.7590000,2.1481400","utm_x":"429185","utm_y":"4623369","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84890-foto-08055-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84890-foto-08055-32-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84891","titol":"La Caseta del Giol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-del-giol","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Reformada al segle XX, el 1972,","descripcio":"Edifici format per un sol cos amb planta baixa, primer pis i golfes cobert a dues aigües. L'edificació es troba completament reformada amb les parets exteriors arrebossades amb morter. La façana principal és a la banda sud, i parcialment adossada a ella i la façana est hi ha un cobert-magatzem. Tot i la transformació exterior de l'edifici encara són visibles alguns elements característics com les llindes i brancals fets amb carreus escairats de la porta i finestres de la façana sud. Pel que fa a distribució de les obertures hi ha la porta centrada a la planta baixa i una finestra a l'esquerra. Seguint el mateix eix, hi ha finestres a la planta primera i només una a les golfes, centrada al cavallet de la teulada. La porta en concret té una llinda amb el nom de La Caseta esculpit, seguit d'un escut coronat per una creu i la data 1972, que indicaria el moment de les ultimes reformes. A les finestres del primer pis trobem dues inscripcions més amb la data 1700, una creu esculpida i on es llegeix M Giol. Al voltant de l'edifici hi ha altres construccions d'època moderna destinades a la producció industrial.","codi_element":"08055-33","ubicacio":"Al nord oest del nucli principal, a l'Avinguda de Santa Coloma","historia":"Les Casetes del Giol apareixen esmentades des de 1750 i de fet totes les llindes conservades amb data, a excepció de la porta, són del segle XVIII, per tant cal pensar que el conjunt s'aixecà cap aquesta centúria. En el que fou la quintana del mas, actualment hi ha una zona lúdica amb camp de futbol i basquet conegut com el Parc de la Quintana. Antigament era coneguda com els Plans, propietat de Josep Sala.","coordenades":"41.7631000,2.1485200","utm_x":"429221","utm_y":"4623824","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84891-foto-08055-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84891-foto-08055-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84891-foto-08055-33-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Integrada dins una zona de producció industrial","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84892","titol":"La Codina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-codina-8","bibliografia":"<p>DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edificació de dos cossos amb planta baixa, primer pis i coberta a doble vessant. Està feta amb pedres sense devastar disposades formant filades regulars tot lligat amb abundant morter de calç que en alguns punts, cobreix completament el parament de pedra. L'edifici principal és a la banda est, mentre que el segon, de menors dimensions, s'adossa a primer pel cantó oest, definint una planta en forma de L invertida per l'edifici. El cos principal, és de planta rectangular i a la façana principal, orientada a l'oest, trobem una petita porta rectangular definida per carreus i coronada amb arc de mig punt fet de pedra. Al primer pis hi ha dues petites finestres també definides per carreus de pedra escairada. A la façana nord nomes hi ha una finestra a l'alçada del primer pis, mentre que a la façana est n'hi ha tres, dues a la planta baixa i una a la planta pis, totes de diferents dimensions però delimitades per carreus en tots els casos. A la façana sud és on hi ha més obertures, fins a cinc, tres a la planta baixa i una a la planta pis. Adossat a la façana principal hi ha un mur de contenció fet e pedra, que delimita el camí que hi passa per la banda nord. Entre aquest mur de contenció i la porta d'entrada hi ha un banda de pedra a l'esquerra, i adossat al cos oest una petita zona pavimentada a mode de mirador. Al nord de l'edifici principal hi ha un altre construcció, també de pedra. Desconeixem però si és del mateix moment o és una edificació posterior. El que si s'ha palesat és la intenció de deixar preparat l'edifici principal per futures ampliacions. A la façana nord de hi ha diversos blocs de pedra de grans dimensions que sobresurten a l'alçada de les cantonades, de la línia de façana. Aquests blocs de pedra haurien servit per lligar i encavalcar la construcció d'un nou cos en direcció nord. Per davant del mas hi passa les restes dels camí de Sant Andreu que també passava per Can Sants, actualment tallant al transit de vehicles.<\/p> ","codi_element":"08055-34","ubicacio":": Al sud est del nucli urbà principal, al nord ide la riera de Castellcir i el Molí del Bosc.","historia":"<p>Casa de la parròquia de Sant Andreu, que sembla que està documentada des del segle XIII i que en algun moment formà part dels dominis del mas Sans. Tot l'edifici està construït sobre la codina, és a dir un aflorament rocós nu sense un claps de vegetació, que segurament va donar nom a l'edificació. Apareix documentat entre els masos habitats dels municipi entre 1655 i 1676.<\/p> ","coordenades":"41.7574500,2.1569000","utm_x":"429912","utm_y":"4623190","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84892-foto-08055-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84892-foto-08055-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84892-foto-08055-34-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-15 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84893","titol":"Mas La Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-la-roca","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Reformada als segle XXI","descripcio":"Mas situat en una terrassa, composat d'un únic cos de planta rectangular amb planta baixa i primer pis, façana principal orientada al nord i coberta a dues aigües. És una construcció de pedra sense devastar disposada una al costat de l'altre formant filades regulars i tot lligat amb morter de calç. La porta principal es troba a la banda est de la façana i tant els brancals com la llinda estan formats per grans blocs de pedra. A la llinda sobre la porta s'hi pot llegir inscrita la data de 1831, relacionada segurament amb alguna de les reformes de l'edificació. A la dreta de la porta hi ha una finestra petita amb reixa de ferro forjat. A la mateixa façana i ja a la planta pis trobem una finestra sobre la porta amb un ampit de pedra i un petit òcul triangular de maó just per sobre la llinda. A l'esquerra d'aquesta finestra n'hi ha un altre de molt petita, i a la dreta un possible balcó actualment tapiat. A la façana oest, també hi ha diverses obertures delimitades per carreus rectangulars i escairats, tres a la planta baixa i dues a la planta pis, que tot i seguir certa simetria no són del tot regulars en disposició i dimensions. La casa té cinc xemeneies i un petit porxo de fusta encastat a la façana oest. Al sud de l'edifici principal hi ha dos construccions més i al nord una pallissa, tots ells de pedra i característiques similars. També hi ha una bassa-piscina a l'oest de totes les edificacions. A l'entorn dels principals edificis, i a tocar de la terrassa rocosa s'han observat algunes construccions de pedra, força arrasades que podrien haver estat magatzems o espais construïts aprofitant les irregularitats de la roca.","codi_element":"08055-35","ubicacio":"Al nord est del nucli urbà principal, a ponent del Turó de Vilacís.","historia":"Sembla que està documentada des del segle XII, i que en algun moment va formar part del mas Tayadella. Un dels seus propietaris fou Josep Estrada, i apareix documentat entre els masos habitats dels municipi entre 1655 i 1676. Fonamentada a la roca viva, fet d'on segurament ve el seu nom.","coordenades":"41.7572900,2.1550800","utm_x":"429760","utm_y":"4623174","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84893-foto-08055-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84893-foto-08055-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84893-foto-08055-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Actualment és un allotjament rural","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84894","titol":"La Vileta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vileta","bibliografia":"","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Alguns elements ensulsits i deficiències a la coberta.","descripcio":"Edifici de tres cossos amb el principal situat al nord, un segon de menor alçada adossat a la façana sud i un tercer adossat al segon per la banda oest i només d'una planta. La construcció està feta de pedres sense devastar col·locades unes al costat de les altres formant filades regulars tot lligat amb morter de calç. Les façanes nord i est estan arrebossades i pintades blanc mentre que la sud i est conserven visible el parament de pedra. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis i golfes amb coberta a doble vessant. El segon cos, adossat al sud, també és de planta rectangular, però nomes té planta baixa i primer pis i és més estrat. El tercer cos adossat per l'oest a la façana principal només té una planta amb coberta a una vessant i doble nivell, és a dir la part de llevant té menys alçada que la de ponent. Sembla que aquesta edificació estaria destinada a magatzems i corrals d'animals. La façana principal està orientada a l'oest, la porta d'entrada és rectangular i està delimitada per brancals i llinda de pedra. A la dreta, i ja en el cos sud, hi ha una finestra feta amb maons fruit d'una reforma, ja que per sobre es veuen les restes de la llinda de pedra original. A la primera planta, trobem dues finestres delimitades per carreus i amb ampits de pedra, essent la sud lleugerament més petita. Per últim hi ha una única finestra a les golfes del cos principal, que és el que té una major alçada. A la façana sud també hi ha diverses obertures, amb les mateixes característiques que les descrites per la façana principal, tant en la distribució com materials utilitzats, és a dir una obertura per planta en el cas del cos principal i dues obertures en el cos annex, totes elles delimitades per carreus. Adossant-se a la façana est de l'edifici hi ha les restes parcialment ensulsides d'un altre edifici fet amb pedra, tal vegada un magatzem o cobert. A tocar d'aquesta edificació passa ple camí del mateix nom que port al Molí del Mig del Bosc. Entre el mas de La Vileta i el de La Codina, hi ha la font de la Vileta, que brolla tot l'any.","codi_element":"08055-36","ubicacio":"Al sud est del nucli principal, entre aquest i la riera de Castellcir.","historia":"Mas de la parròquia de Sant Andreu, documentat ja des del segle XIII, en un capbreu del 1370, en el fogatge de 1553 com mas Vila. En un d'aquets documents es parla de Guillem de Vila, el mas de Vila amb el seu molí, aigua, resclosa i altres pertinences. Per tant conegut primer com la Vila i actualment denominat pel seu diminutiu. A la dècada de 1960, davant la cara de migdia de la Vileta, es construí una nova edificació coneguda com la Casanova de la Vileta.","coordenades":"41.7566800,2.1585300","utm_x":"430046","utm_y":"4623103","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84894-foto-08055-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84894-foto-08055-36-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84895","titol":"Mas Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-montserrat-0","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques.","centuria":"","notes_conservacio":"Reformada recentment","descripcio":"Mas format per un cos principal de planta quadrada amb planta baixa primer pis i golfes amb coberta a dues vessants. Per la banda est s'hi adossa un cos rectangular d'una sola planta i coberta a una vessant. Al nord, però sense contacte físic amb el cos principal, hi ha dues edificacions més, una quadrada i una de rectangular orientada est-oest adossada a l'anterior. Aquests quatre edificis defineixen una zona oberta just al centre. L'edifici principal esta fet de pedra sense devastar amb carreus ben escairats a les cantonades. La distribució de les obertures es simètrica i segueix tres eixos. Totes les obertures estan delimitades amb maons col·locats uns als costat dels altres rematades amb arc rebaixat. A la planta baixa i al centre de l'edificació trobem la porta principal, amb una finestra a banda i banda. Al primer pis i per sobre les anteriors, hi ha tres finestres idèntiques. Entre la central i la situada a l'est hi ha una imatge de la Verge de Montserrat feta amb rajols pintats, coronada per un voladís triangular fet de maó. Per últim a l'eix central, és a dir a la línia de la porta, hi ha una finestra a les golfes. El cos adossat a l'est també és de pedra i l'accés es fa per un arc de mig punt. Alguns dels murs d'aquesta construcció i dels cossos situats al nord estan completament arrebossats i pintats de groc, denotant una reforma recent.","codi_element":"08055-37","ubicacio":"A l'est del camí de Santa Coloma i del Mas del Prat.","historia":"Sembla que el nom d'aquest mas te a veure únicament al desig dels seus propietaris.","coordenades":"41.7733100,2.1450100","utm_x":"428941","utm_y":"4624961","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84895-foto-08055-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84895-foto-08055-37-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9","autor_element":"","observacions":"Integrat en una zona de producció industrial","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84896","titol":"Mont-ras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mont-ras-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Reformada al segle XXI","descripcio":"<p>Construcció d'un cos de planta quadrada amb planta baixa, primer pis i coberta a dues aigües. És una construcció de pedra on encara s'observen algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, com la del primer pis de la façana de ponent. Tanmateix l'edifici ha estats sotmès a una important reforma, que tot i que guarda l'estètica, obertures i planta original l'ha adaptat a les necessitats actuals. Al voltant del cos principal hi ha una tarima elevada que s'hi adossa. A redós d'aquest cos principal hi ha altres construccions de construcció moderna.<\/p> ","codi_element":"08055-38","ubicacio":"A l'est del nucli principal, entre el carrer de Sant Andreu i el Torrent del Rossinyol.","historia":"","coordenades":"41.7626400,2.1519600","utm_x":"429507","utm_y":"4623770","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84896-foto-08055-38-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Finca envoltada d'una tanca, no s'hi pot accedir.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"84897","titol":"Alzines de la Caseta del Giol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzines-de-la-caseta-del-giol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 12 alzines de grans dimensions situades al redós de la Caseta del Giol i el parc de la Quintana. A l'entrada de la Caseta, hi ha un parell d'alzines força grans amb de més de 13 m i alçades entorn els 10 m. A banda d'aquestes al sud est de la Caseta n'hi ha d'altres, també de dimensions importats. Aquests espècimens són el testimoni d'un alzinar que hauria ocupat aquest espai.","codi_element":"08055-39","ubicacio":"A l'est de l'avinguda de Santa Coloma, a la Caseta del Giol.","historia":"","coordenades":"41.7635200,2.1486000","utm_x":"429228","utm_y":"4623871","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84897-foto-08055-39-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Al POUM de Castellcir són denominades 'Arbres d'interès a l'Avinguda Santa Coloma', i protegides com a BCIL. L'Ordre 1991.04.19 (DOGC 1440, 1991.05.08) les considera DL (arbreda d'interès local).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84898","titol":"Placa a Josep M. Ballarín i Monset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-a-josep-m-ballarin-i-monset","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Monòlit irregular de pedra calcaria col·locat davant d'un Xipre del parc amb una placa de ceràmica on es llegeix ' L'home noms arriba a ser ell de ple, quan estima. Fra Bartomeu. Josep M. Ballarín i Monset' El monòlit i la placa es troben a l'extrem sud del parc i son visibles de del Parc de la Quintana i la Caseta del Giol i el seu entorn.","codi_element":"08055-40","ubicacio":"Al Pla de la Llosa a tocar de la cruïlla entre l'Avinguda del Moianes i l'Avinguda de Santa Coloma.","historia":"Josep M. Ballarín fou un capella i escriptor català d'una obra literària extensa amb algunes publicacions de gran èxit. Morí a Berga el 18 de març de 2016.  ","coordenades":"41.7644500,2.1482600","utm_x":"429201","utm_y":"4623974","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84898-foto-08055-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84898-foto-08055-40-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84899","titol":"Placa homenatge Any Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-homenatge-any-verdaguer","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Placa homenatge a Jacint Verdaguer per commemorar el centenari del seu naixement. Correspon a un monòlit rectangular de pedra calcaria amb una placa de ferro corten en forma de pergamí a la part superior. En ella s'hi pot llegir 'Poeta i llaurador sóc i faig la feina tant neta que llauro com a poeta i escric com a llaurador. Jacint Verdaguer'. A la part inferior del monòlit i també de ferro, hi ha una placa rectangular on es llegeix, Castellcir any 2002 Any Verdaguer.","codi_element":"08055-41","ubicacio":"Carrer Sant Andreu, 4","historia":"Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845- Vallvidrera 1902) fou un escriptor romàntic i la figura cabdal de la renaixença. L'any 2002, fou declarat any Verdaguer, per commemorar el centenari del seu naixements. Durant aquell anys es van fer nombroses exposicions, recitals poètics, rutes literàries, actuacions etc, per tal de contribuir a rellegir la figura de l'escriptor amb ulls del segle XXI.","coordenades":"41.7606800,2.1502200","utm_x":"429360","utm_y":"4623554","any":"2002","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84899-foto-08055-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84899-foto-08055-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84899-foto-08055-41-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84900","titol":"Placa Miquel Castanys","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-miquel-castanys","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Monòlit irregular de pedra calcaria col·locat a al zona enjardinada a l'est del temple. La placa està col·locada a la part superior i s'hi pot llegir 'No ens manqui valentia per estimar la Pàtria: Déu ha creat els pobles. Miquel Castanys i Saniol. 1991'","codi_element":"08055-42","ubicacio":"A la zona enjardinada a l'est de l'església de Sant Andreu.","historia":"","coordenades":"41.7602200,2.1608600","utm_x":"430244","utm_y":"4623495","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84900-foto-08055-42-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84901","titol":"Creu de la Missió de Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-la-missio-de-sant-andreu","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu amb pedestal de base quadrangular fet amb carreus escairats col·locats al trencajunts d'uns 0.70 m d'alçada. Per sobre hi ha una grada formada per tres grans lloses de pedra plana quadrangulars, de mides diverses col·locades una a sobre les altres formant tres graons. Per últim al centre hi ha la creu llatina, de ferro i amb els extrems arrodonits i pintada de negre. Per sobre la línia horitzontal hi ha la data 1940, i una mica més amunt descansant sobre la línia horitzontal a mode de banda, es llegeix STA MISION.","codi_element":"08055-43","ubicacio":"A la zona enjardinada a l'est de l'església de Sant Andreu.","historia":"Les santes missions eren una sèrie continuada d'activitats religioses en una parròquia o localitat, ja fossin, viacrucis, oracions, processons, misses oficiades per sacerdots, anomenats missioners, que podria durar més d'un dia. Amb aquestes “Santes Missions” es volia reforçar la fe dels habitants, i daten ja de l'època moderna però n'hi ha un bon nombre també al segle XIX. En aquest cas però cal vincular-la amb el període posterior a al Guerra Civil Espanyola, d'aquí la seva llegenda en castellà, però potser amb el mateix objectiu.","coordenades":"41.7602100,2.1607800","utm_x":"430237","utm_y":"4623493","any":"1940","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84901-foto-08055-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84901-foto-08055-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84901-foto-08055-43-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84902","titol":"Creu de la Missió de Santa Coloma Sasserra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-la-missio-de-santa-coloma-sasserra","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu amb pedestal de base quadrangular fet a partir d'un únic bloc de pedra arenisca d'uns 0.70 m d'alçada. Per sobre hi ha una gran llosa plana a mode de pedestal sobre la que hi ha un bloc de pedra motllurat de base quadrada i coronament arrodint al centre del qual hi ha la creu. La creu és de ferro forjat, amb base amb quatre peus a mode de fulles i els dos eixos decorats amb cordons de filigrana concèntrics i els extrems rematats amb motllures. Al centre dels dos eixos hi ha una placa en forma de rombe delimitada per dos cordons, de la que surten tres espines. Inscrit en aquest rombe mitjançant punts que perforen la placa es llegeix STA MISION i la data no es veu sencera però s'intueixen els números 19_7","codi_element":"08055-44","ubicacio":"Al conjunt de Santa Coloma Sasserra","historia":"Les Santes missions eren una sèrie continuada d'activitats religioses en una parròquia o localitat, ja fossin, viacrucis, oracions, processons, misses oficiades per sacerdots, anomenats missioners, que podria durar més d'un dia. Amb aquestes “Santes Missions” es volia reforçar la fe dels habitants, i daten ja de l'època moderna però n'hi ha un bon nombre també al segle XIX. En aquest cas però cal vincular-la amb el període posterior a al Guerra Civil Espanyola, d'aquí la seva llegenda en castellà, però potser amb el mateix objectiu.","coordenades":"41.7946300,2.1684500","utm_x":"430912","utm_y":"4627309","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84902-foto-08055-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84902-foto-08055-44-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84903","titol":"Creu de Santa Coloma Sasserra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-santa-coloma-sasserra","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de pedra la grada de la qual està formada per dos graons, l'inferior té 8 blocs, la junta entre els quals coincideix amb els angles de l'octògon. El segon graó està format per quatre blocs de pedra, amb dues cares cada un, per tant els seus angles també mantenint la planta octogonal. El plint es un únic bloc de pedra, també de vuit cares, però motllurat a la part superior. El fust també té vuit cares, definides per vuit cordons, sobre els quals hi ha encastada la creu de ferro forjat. El fust presenta una reparació en una de les seves cares.","codi_element":"08055-45","ubicacio":"Al conjunt de Santa Coloma Sasserra","historia":"","coordenades":"41.7948500,2.1682100","utm_x":"430892","utm_y":"4627333","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84904","titol":"Església de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-santa-maria-0","bibliografia":"RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de construcció moderna, d'una sola nau amb coberta a una vessant feta de ciment. Encarada migdia té la porta principal a ponent, coberta per una espècie de porxat sustentat amb dues columnes. La façana és completament llisa, arrebossada i pintada. Tot i així a l'extrem oest de la façana principal hi ha el campanar, fet de pedra, amb una espècie d'espadanya que acull dues campanes. El conjunt té totes les dependències interconnectades, església, rectoria, etc. totes a la banda sud. L'absis està tancat per una vidriera abstracte de color de Majans mentre que els vidres procedeixen de Can Oriach i daten de 1964. A l'altar hi ha la imatge de la Verge, procedent de l'altar de Santa Maria de la parròquia de Sant Andreu, una figura d'alabastre datada al segle XV. Al recinte de l'església hi ha una zona enjardinada, amb graons i rampes per facilitar l'accés, ja que l'edifici es troba lleugerament per sobre el nivell de circulació del carrer. En aquest espai hi ha alguns arbusts i plantes petites a més d'una placa commemorativa a l'any Verdaguer, que va tenir lloc el 2002.","codi_element":"08055-46","ubicacio":"Al nucli urbà, a la cantonada entre el Carrer de l'Església i el Carrer de Sant Andreu.","historia":"L'església es construí el 1962 al centre del nucli urbà principal. El creixement del municipi, les modificacions i els agrupaments de població així ho demandaven, provocant que al final es trasllades la seu de la parròquia de Sant Andreu on és actualment. A dia d'avui depenen d'aquesta parròquia la resta d'esglésies del municipi, Sant Andreu de Castellcir i Santa Coloma Sasserra a més de totes les capelles menys Sant Pere de Marfà, que depèn de Santa Maria de Moià. Des de Castellcir s'administra també la parròquia de Sant Martí de Granera","coordenades":"41.7607900,2.1502100","utm_x":"429359","utm_y":"4623566","any":"1962","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84904-foto-08055-46-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"Joan Barange","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84905","titol":"Sant Andreu. Festa Major d'hivern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-andreu-festa-major-dhivern","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa major d'hivern se celebra l'últim cap de setmana de novembre, i es coneix com la festa de Sant Andreu. Es programen diverses activitats, bona part d'elles al nucli urbà principal, però també es realitza una missa mb goigs a Sant Andreu, a banda d'una xocolatada popular en aquell recinte.","codi_element":"08055-47","ubicacio":"En tot el municipi","historia":"Festa Major en honor a Sant Andreu. La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual","coordenades":"41.7605200,2.1499600","utm_x":"429338","utm_y":"4623537","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84906","titol":"Festa Major d'estiu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-destiu-16","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa major d'estiu se celebra el segon cap de setmana d'agost, però des de l'any 2018, l'últim dissabte de juny enceta els actes amb la Nit Jove. La festa major esta plena d'activitats durant cinc dies, que se situen principalment al nucli urbà principal, però també per tot el municipi. Hi ha competicions, curses, caminades, jocs infantils, cinema a la fresca, cercavila de gegants, concerts, correfoc, etc.","codi_element":"08055-48","ubicacio":"En tot el municipi","historia":"Festa major en honor a Santa Maria. A l'actual nucli urbà, l'església està consagrada a Santa Maria, i a l'altar hi ha la imatge de la Verge, procedent de l'altar de Santa Maria de la parròquia de Sant Andreu, una figura d'alabastre datada al segle XV.","coordenades":"41.7605200,2.1499600","utm_x":"429338","utm_y":"4623537","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84907","titol":"Font de la Plaça de l'Era","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-de-lera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de pedra situada a la placeta davant de l'ajuntament, al nucli urbà principal de municipi, entre les dues escales que donen accés des la font a la part alta de la placeta. La font és rectangular, amb un banc de pedra a cada banda i un muret delimitador a la part posterior. L'estructura esta feta a partir de quatre blocs de pedra buixardada, els dos laterals són rectangulars i escairats mentre que els dos superiors fan forma de semicercle. El superior col·locat verticalment té esculpit l'escut municipal, i fa de coronament, l'inferior està col·locat pla i fa de pica de recollida d'aigua. Entre aquets quatre blocs de pedra, la paret del fons, on hi ha l'aixeta, està decorada amb rajols vidrats pintats, representant un salt d'aigua, denotant la importància d'aquest element al municipi. Finalment, a banda i banda de la font i per sobre els bancs, també hi ha dues fileres de cinc rajols pintats cada una, representant diferents indrets i escenes de la vida quotidiana del municipi, decorats per alguns dels nens del poble.","codi_element":"08055-49","ubicacio":"Al nucli urbà, a la plaça de l'Era.","historia":"","coordenades":"41.7604200,2.1497000","utm_x":"429316","utm_y":"4623526","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84907-foto-08055-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84907-foto-08055-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84907-foto-08055-49-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84908","titol":"La font del Poble","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-font-del-poble","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai arranjat i delimitat per diversos murs de pedra, s'hi accedeix per un camí empedrat de còdols, combinat amb unes escales amb travesses de fusta i pedra. La surgència d'aigua es troba a la banda est de l'espai, on trobem un mur de pedra amb una obertura rectangular definida per maons, en la que hi ha col·locada una porta de ferro amb cadenat. Just a sobre la porta, pintada es veu la data 1893. Per l'extrem nord d'aquest mur i per sota el nivell de la porta, l'aigua surt de la paret per un tub de secció circular i es canalitza a traves d'un canaló adossat al mur perimetral nord de l'espai. Aquest canaló esta fet de pedra, va arran del nivell de circulació i porta l'aigua al safareig actualment amb desús i protegit per una barana de ferro. Tot i així encara són visibles algunes de les pedres de rentar disposades inclinades, i el desguàs o sobreeixidor per on va marxa el sobrant d'aigua. El safareig es troba a la banda oest del recinte, i és l'element que delimita l'espai en aquest punt. El conjunt està arranjat i delimitat per una tanca de fusta que en defineix els límits i l'accés, també hi ha una taula de pícnic. Hi ha un rètol on s'especifica aigua no potable.","codi_element":"08055-50","ubicacio":"Al centre oest del nucli urbà, al final del camí de la font","historia":"Era la font que donava aigua a les cases del poble antic i servia també de safareig comunitari.","coordenades":"41.7596700,2.1464000","utm_x":"429041","utm_y":"4623445","any":"1893","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84908-foto-08055-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84908-foto-08055-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84908-foto-08055-50-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84909","titol":"Zona de captació d'aigües","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/zona-de-captacio-daigues","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Curs d'aigua que travessa el municipi en sentit nord sud, i que ha estat i és un element importantíssim per l'abastiment d'aigua del municipi. Durant el seu traçat hi ha diferents punts de captació i aprofitament de l'aigua, però el mes destacat és el que es troba a redós de la Parròquia de Sant Andreu, entre Ca l'Antoja i Cal Jaumet. De fet a Ca l'Antoja trobem el primer embassament, que porta el nom del mas. Una mica més al sud, trobem un altre resclosa de menors dimensions, coneguda com la bassa gran, paral·lela a la qual hi ha un camí cimentat. L'últim gran punt de captació és la resclosa que hi ha a l'est de Cal Jaumet, coneguda com la bassa petita.","codi_element":"08055-51","ubicacio":"A la riera de Castellcir, entre Ca l'Antoja i Cal Jaumet.","historia":"La riera de Castellcir es forma al Pas de al Tuna, a la urbanització de la Penyora, al nord del municipi. La riera és el resultat de la unió del Torrent de la Sauva Negra i el Torrent de la Penyora. Des d'aquí va travessat vers els sud el municipi resseguint el Serrat del Colom, el Turó de Vilacís i la serra Roca-Sitjana deixant a l'oest els masos de Ca l'Antoja, Cal Joanet i La Vileta fins arribar a Can Sants i a l'est la parròquia de Sant Andreu. Passat Can Sants, una mica més al sud, rep per l'est el Torrent del Bosc, i a partir d'aquí ja es considerat com el riu Tenes. La importància d'aquest curs d'aigua al municipi s'evidencia, a banda de les diferents zones de captació per la presència del Molí del Bosc, on hi ha la Font del Molí, o de la poua del Molí del Bosc, a banda del Molí del Mig i el Molí Nou.","coordenades":"41.7624700,2.1605100","utm_x":"430217","utm_y":"4623745","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84909-foto-08055-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84909-foto-08055-51-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84910","titol":"Església de Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-andreu","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-7306-410-0 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici àmpliament modificat i renovat que ha perdut bona part de la fesomia original, actualment és un edifici de planta rectangular i coberta a dues aigües. Correspon a un temple de planta basilical, format per nau central i dues laterals, on la del nord encara conserva l'absidiola original. Aquesta absidiola, fonamentada sobre la roca està ornamentada externament per un fris d'arcuacions cegues, bandes llombardes i lesenes. Les naus estan cobertes per un volta de canó mentre que les dues absidioles ho estan en volta en quart d'esfera. L'edifici ha sofert nombroses transformacions al llarg del segles, de fet la nau central apareix capçada per un cos de planta rectangular, on hi ha el presbiteri, des del qual s'accedeix a la sagristia, també de planta quadrangular. Aquesta reforma, substituí i per tant feu desaparèixer l'original absis central i l'absidiola sud, que cal pensar tindria la mateixa estètica que l'única conservada. Tot i les transformacions, encara es conserva a l'interior part de la tribuna o porxo d'un possible cor suportat per columnes amb capitells esculpits que sembla formaven part d'un antic atri romànic posteriorment reconvertit i traslladat a l'interior. Pel que fa a la construcció el parament és força regular, tot i que varia lleugerament segons les èpoques, en línies generals està format per carreus, més petits els d'època romànica i lleugerament més grans els corresponents a reformes posteriors. Les cantonades de l'edifici tenen carreus de majors dimensions perfectament escairats per definir les arestes. Al frontis, vers el nord hi ha el campanar, un prisma de planta rectangular i que consta de planta baixa i tres pisos. Aquesta modificació es va fer entre els anys 1617 i 1621, quan es substituí el del cimbori de l'edificació primitiva. L'últim pis del campanar té quatre obertures rectangulars rematades amb arc rebaixat, que deixen veure les campanes. La finestra est, per sobre l'absidiola romànica, està actualment tapiada. Al frontis, també s'hi detecta un altre modificació, de 1831 segons indica la data esculpida a la porta del temple, transformada en aquest moment, quan es remata la llinda amb un arc rebaixat també de pedra. Just per sobre la porta també hi ha una placa feta de rajols vidrats blancs on es llegeix, pintat i en castellà, Iglesia parroquial de San Andres de Castellcir. Per sobre la porta i centrat amb el carener hi ha rosetó circular delimitat per blocs de pedra treballada. A la mateixa façana, una mica més al sud hi ha un altre petit rosetó u òcul que estaria relacionat amb la nau lateral sud. L'ultima reforma documentada correspon al 1888 quan es va sobrealçar la volta del presbiteri i va desaparèixer l'altar major, un dels elements que van fer modificar de forma més visible la seva imatge original. L'any 2001 es van fer obres de manteniment a la teulada del campanar i façanes, el que implicà la reposició de tres campanes procedents de l'Hospital militar de Barcelona.","codi_element":"08055-52","ubicacio":"A la parròquia de Sant Andreu, a l'est de l'actual nucli urbà","historia":"La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. L'església té origen romànic, apareix documentada de de 939 i l'any 1011 ja constava com a parròquia de dret. Més endavant es va construir un temple consagrat el 1032 pel bisbe abat Oliva, l'edifici que ha arribat fins avui. També hi ha noticies dels anys 1092 i 1116, i es sap que fou consagrada als apòstols Andreu, Jaume i Joan, i al segle XIII una dels absidioles es va dedicar a Santa Maria. Posteriorment va anar patint diverses refomes com les documentades al anys 1650, 1760, 1831, 1888 i 1917.","coordenades":"41.7600500,2.1607100","utm_x":"430231","utm_y":"4623476","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84910-foto-08055-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84910-foto-08055-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84910-foto-08055-52-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Fins el 1962 s'hi va guardar la talla d'alabastre de la Verge Maria, que es va traslladar a l'església de Santa Maria a l'actual nucli urbà.","codi_estil":"92|94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84911","titol":"Antiga Rectoria de Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antiga-rectoria-de-sant-andreu","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). PLADEVALL FONT, Antoni. L'antiga església de Sant Andreu de Castellcir a: Programa de la festa major de Castellcir. Vic. 1971.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Algunes construcions en perill d'ensulsida","descripcio":"Edificació a ponent de l'antiga església parroquial, corresponent a una masia, antiga rectoria i fins a mitjans del segle XX una casa de pagès que es bastí coincidint amb la remodelació del temple al segle XVIII. És una masia rural amb façana a migdia i coberta a doble vessant composada per dos volums, amb planta baixa, pis i golfes. Des de l'església s'hi accedeix per ponent a través d'unes escales delimitades per murs de pedra que porten directament a la façana oest, que està completament arrebossada amb morter. En aquesta façana s'observa la diferencia de longitud dels dos cossos, el que provoca el seu retranqueix. Ambdós cossos tenen una porta rectangular d'entrada i obertures definides amb carreus i ampits de pedra. El volum situat més al nord, de planta rectangular i lleugerament més curt, correspon a la part més vella del conjunt, el que seria pròpiament la Rectoria Vella. És una edificació feta de maçoneria amb pedres irregulars sense devastar tot lligat amb morter de calç i arrebossat posteriorment. Les obertures són quadrangulars, definides amb carreus ben treballats. A l a façana nord n'hi ha fins a quatre, dues de petites i una tapiada a la banda oest i una de majors dimensions més a l'est amb una llinda amb la data 1731 i la inscripció PRAT RRMEFECIT, en aquesta mateixa façana hi ha una pedra angular amb la data 1718. Pel que fa al volum més gran, es a dir el sud, té la façana principal orientada a migdia i també apareix completament arrebossada. Les obertures són quadrangulars, en algunes són visibles brancals o llinda de pedra, però en altres es detecten reformes i reparacions fetes amb maó. La porta d'accés rematada amb arc rebaixat de maó, està a la meitat oest. A l'esquerra té una finestra i la dreta s'observen dues obertures més. Per sobre la porta hi ha un balcó amb barana de ferro, que té també una finestra a l'esquerra i dues més a la dreta seguint certa simetria. En aquesta façana a la banda oest de la porta hi ha una rajola vidrada blanca amb el numero 16, i a la banda est, n'hi ha un altre on es pot llegir cuartel Finalment destaca un balcó a la façana oest que té una llinda amb la data 1627. El conjunt es troba força deteriorat, amb risc d'ensulsida de la coberta. A banda dels dos volums principals, a l'entorn hi ha altres construccions, que farien les funcions de magatzems, algunes adossades a la paret sud del cementiri.","codi_element":"08055-53","ubicacio":"A la parròquia de Sant Andreu, al sud del temple","historia":"La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. Tot i que l'església té origen romànic, la masia que feu funció d'antiga rectoria no es construí fins el segle XVIII coincidint amb la remodelació del temple durant aquesta centúria.","coordenades":"41.7600000,2.1603200","utm_x":"430199","utm_y":"4623471","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84911-foto-08055-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84911-foto-08055-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84911-foto-08055-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També inclou el Mas Tomàs.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84912","titol":"Camí de Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-sant-andreu","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí rural que uneix el nucli principal actual del poble, l'antic Carrer de l'Amargura, amb el seu nucli antic, l'església de Sant Andreu. Aquest camí comença a l'Avinguda de Sant Quirze, a l'extrem meridional de l'actual nucli urbà i va resseguint la riera de Castellcir, passa per el mas de La Codina, Cal Jaumet, les diferents zones de captació d'aigua, fins travessar la riera i arribar a Sant Andreu. És doncs el camí que uneix el nucli actual amb l'antiga església parroquial de Sant Andreu","codi_element":"08055-54","ubicacio":"Entre l'actual nucli urbà i la parròquia de Sant Andreu","historia":"La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. L'any 1962, degut al creixement i modificació del poble es traslladà el culte a l'església de Santa Maria, a l'actual nucli urbà.","coordenades":"41.7603100,2.1596800","utm_x":"430146","utm_y":"4623505","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84912-foto-08055-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84912-foto-08055-54-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84913","titol":"Cementiri de Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-de-sant-andreu","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Reformat el 1998 i el 2006","descripcio":"Recinte de petites dimensions situat a l'oest de l'església delimitat per murs de pedra. Hi ha enterraments distribuïts en dues bateries de nínxols a tres alçades, que defineixen un pati central, on hi ha plantats alguns xiprers i on hi ha una creu de pedra. El cementiri, originari de l'antiga parròquia, actualment és municipal i encara està en us, fou ampliat el 1998 i 2006 i recentment remodelat.","codi_element":"08055-55","ubicacio":"A la parròquia de Sant Andreu, a l'est del temple.","historia":"La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual. L'any 1962, degut al creixement i modificació del poble es traslladà el culte a l'església de Santa Maria, a l'actual nucli urbà.","coordenades":"41.7601800,2.1604800","utm_x":"430212","utm_y":"4623490","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84913-foto-08055-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84913-foto-08055-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84913-foto-08055-55-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84914","titol":"Antiga parròquia de Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antiga-parroquia-de-sant-andreu","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). PLADEVALL FONT, Antoni. L'antiga església de Sant Andreu de Castellcir a: Programa de la festa major de Castellcir. Vic. 1971.","centuria":"XI","notes_conservacio":"Hi ha alguns masos i elements  abandonats i enrunats","descripcio":"La parròquia de Sant Andreu era una població d'hàbitat dispers que al llarg de la segona meitat del segle XX esdevingué un poble agrupat; l'antiga església parroquial de Sant Andreu va perdre el seu paper de centre neuràlgic, i n'ha pres el relleu l'antic Carrer de l'Amargura, actual carrer Major, on hi ha la Casa de la Vila, la nova església parroquial de Santa Maria, i els serveis municipals. La parròquia de Sant Andreu esta 1 km a l'oest de l'actual i banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. La presència de diversos masos en aquesta zona expliquen la importància del nucli. Pertanyien a aquesta unitat parroquial les masies del Solà del Boix, Puigdomènec, el Mas Torroella, el Vilardell, Cal Fantasia, Can Sants, el Bosc, la Vileta, la Codina, el Puig, Ca l'Antoja, la Roca, Mont-ras, Esplugues, la Clariana, el Prat, el Mas Montserrat, el Verdeguer, la Casa Nova del Verdeguer, les Cases de Fusta, la Talladella, Sant Jeroni, Cal Cisteller i la Tuna.","codi_element":"08055-56","ubicacio":"A l'est del nucli urbà actual","historia":"La parròquia de Sant Andreu per tant era l'antic nucli del municipi, format per un poblament dispers, en masos. A finals del segle XIX va formar-se el petit nucli de població sobre l'eix del l'anomenat Carrer de l'Amargura, i progressivament al voltant d'aquest emplaçament es va desenvolupar l'actual nucli Castellcir, en detriment de Sant Andreu. Aquest creixement provocà la construcció el 1962 de l'església de Santa Maria i el trasllat del culte de Sant Andreu.","coordenades":"41.7600600,2.1604800","utm_x":"430212","utm_y":"4623477","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84914-foto-08055-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84914-foto-08055-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84914-foto-08055-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84915","titol":"La Torrota dels Moros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torrota-dels-moros","bibliografia":"ANGLADA I BAYÉS, Manuel; BOLÒS I MASCLANS, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni. 'La Torrassa dels Moros'. A Catalunya romànica. XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 1991.","centuria":"XI","notes_conservacio":"Parcialment ensulsida","descripcio":"Restes d'una estructura de planta circular feta amb blocs de pedra sense devastar lligats amb argamassa de força consistència. Es troba parcialment ensulsida i se'n conserva, visible, nomes una part de l'estructura, la que està en millor estat és la paret nord, que deu conservar una alçada superior als 4 m. L'abundant presencia d'enderroc a la zona i les característiques de les parets visibles fan pensar que podria tenir un diàmetre d'entre 8 i 9 metres, amb murs amb gruixos superiors als 2m. En algun punt és visible opus spicatum en el parament, el que suggereix que la construcció també va patir diverses reformes,. L'abundant presencia d'enderroc i la seva extensió podria suggerir també l'existència de mes estructures al seu entorn.","codi_element":"08055-57","ubicacio":"Als camps de la Torrassa, a l'est de la riera de Castellcir, al nord de Ca l'Antoja","historia":"Segons la documentació, els anys 923 i 1020 es parla del castell de Tenis, com a centre del terme o jurisdicció que mes tard tindria el castell de Castellcir. Des del 1014 en endavant, aquest nom desapareix i ja es parla de Castellcirvio i Castrocivi. Per la seva ubicació, amb contacte visual tant amb el castell de la Popa, com amb el possible castell del Tenes, podria tenir funció de contacte visual entre aquetes edificacions.","coordenades":"41.7697400,2.1655000","utm_x":"430640","utm_y":"4624548","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84915-foto-08055-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84915-foto-08055-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84915-foto-08055-57-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També coneguda com la Torrassa dels Moros","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84916","titol":"Antic Carrer de l'Amargura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-carrer-de-lamargura","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de cases arrenglerades a l'antic carrer de l'Amargura, actual carreu Major, on actualment es troba l'Ajuntament, església i altres serveis municipals tots al voltant de les places de l'Era i de Santa Maria. A partir del segle XIX i sobretot del XX, l'aglutinació de població entorn d'aquest eix, provocà que l'antic nucli parroquials de Sant Andreu perdés el seu paper de centre neuràlgic, i el principal nucli urbà es trasllades on és actualment. De fet, el trasllat de culte de l'església parroquial amb la construcció d l'Església de Santa maria el 1962 n'és un clar exemple. Les cases que constituïen el Carrer de l'Amargura són Ca l'Agustí, Cal Bartomeu, Cal Biel, Cal Broca, Cal Carreter, Cal Caseta, Cal Cinto, Cal Cisteller, Cal Martí, Cal Moliner, Cal Pastor, Cal Pujadetes, Cal Salvador, en l'espai de l'actual es va construir l'actual Casa de la Vila, Cal Solanes, Cal Ton, Cal Tori i Cal Tut. Principalment, sobretot les que hi ha al nucli, són cases entre mitgeres, d'etntre 5 i 7 m de façana, fetes de maçoneria, arrebossades i encalades i amb obertures quadrangulars definides amb blocs de pedra. Bona part d'elles han estat parcial o completament reformades, però les dates inscrites en llindes de portes i finestres encara conservades, deixen clar el creixement d'aquesta part del municipi entre els segles XVIII i XIX. Entre aquestes inscripcions destaquen la llinda de Cal Moliner on es llegeix Josep Puig Domènec 1838, a Cal Marti, el nº 34 on hi ha una llinda de finestra amb la data 1846, o cal Biel, el nº 36, on en un altre llinda de finestra hi ha la inscripció 1757.","codi_element":"08055-58","ubicacio":"Carrer Major, Plaça de Santa Maria i Plaça de l'Era","historia":"El terme municipal estava format per les antigues parròquies de Sant Andreu, Santa Coloma Sasserra, Sant Pere de Marfà, i alguns masos de la parròquia de Sant Quirze Safaja. El poblament del municipi es caracteritzà per ser un hàbitat dispers en masos a redós d'aquests parròquies però a partir del segle XVIII i XIX, i sobretot a mitjans del segle XX que s'aglutinà a l'entorn de les cases del carrer de l'Amargura, l'actual carrer Major del nucli urbà.","coordenades":"41.7605700,2.1494300","utm_x":"429294","utm_y":"4623543","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84916-foto-08055-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84916-foto-08055-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84916-foto-08055-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84917","titol":"Molí del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-bosc","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Abandonat, parcialmetn ensulsit","descripcio":"Edificació en força mal estat de conservació formada per un cos amb planta baixa, primer, segon pis i golfes cobert a doble vessant. Conduit tant amb sense devastar com lleugerament carejada, tot lligat amb morter de calç i distribuït formant filades més o menys regulars. L'estructura conserva diverses obertures, de mides diverses, i sense una simetria regular però bona part d'elles definides per brancals i llindes de pedra. Algunes de les obertures presenten reixes de ferro forjat. Sembla que al segle XIX es construí una xemeneia de maó vist per a eliminar les restes produïdes per les turbines de vapor, però actualment es troba o bé ensulsida o engolida per la vegetació. En destaquen les restes d'una gran bassa de forma ovalada situada al nord de les construccions.","codi_element":"08055-59","ubicacio":"Al sud est de l'actual nucli urbà, entre aquest i el Mas de la Vileta Nova.","historia":"Una de les nombroses edificacions aixecades a la vora de la riera de Castellcir, aprofitant la força de l'aigua. Construït entre els segles XVII i XVIII, amb importants transformacions al segle XIX, es troba molt a prop dels masos de la Vileta i Sans. Formaria part del conjunt d'edificacions vinculades a la parròquia de Sant Andreu. A la llera de la riera, i a tocar del molí hi ha una sèrie d'orificis excavats a la roca, similars als documentats al jaciment de la Riera de Castellcir, 800 m més al nord i que potser podrien estar relacionats tant amb el molí com ser anteriors. En qualsevol cas indicarien l'intensiu aprofitament del curs d'aigua a la zona.","coordenades":"41.7555300,2.1594600","utm_x":"430122","utm_y":"4622975","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84917-foto-08055-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84917-foto-08055-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84917-foto-08055-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis CulturalsI","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84918","titol":"Riera de Castellcir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-castellcir","bibliografia":"ADDD (2006) Estudi d'Impacte Ambiental Projecte modificat embassament de regulació Riera de Castellcir (2006). Àrea de coneixement i recerca. Memòria numero 6569. AADD (2007) Memòria d'intervenció arqueològica a l'embassament de regulació de la riera de Castellcir. Servei d'Arqueologia. Mem. Numero 6937","centuria":"","notes_conservacio":"Parcialment cobert pre l'aigua","descripcio":"Segons es desprèn de la fitxa de l'Inventaria de Patrimoni arqueològic el jaciment, parcialment cobert per l'aigua, consta d'una vuitantena de retalls excavats a la roca d'entre 0.10 i 0.20 m i una fondària entre 0.6 i 0.05 m. Els forats es poden agrupar en quatre conjunts segons la seva distribució, que permeten intuir dues alineacions paral·leles al curs de la llera, i dues mes perpendiculars a ella. La seva funcionalitat no és del tot clara, i es plantegen tres hipòtesis diferents: Fonamentacions de dues passeres o ponts o que les alineacions dels extrems poguessin ser per embarcadors L'altre opció es que estiguessin vinculats a la construcció d'estacades que protegien la riba del embats de l'aigua i a més farien obligatori el pas pels ponts tant de persones, bestiar, etc. Aquesta practica documentada durant l'edat mitjana, podria estar relacionada amb la parròquia de Sant Andreu, molt a prop del jaciment. L'ultima de les hipòtesis proporcionades estaria en relació amb estructures hidràuliques antigues per retenir les aigües, regar, glasar,etc. Tot i que l'excavació no aporta datació concloent per la seva datació, les característiques de les estructures, així com la presencia de l'església de Sant Andreu molt a propi i diversos mesos d'origen medieval, suggeririen una datació per aquest jaciment durant aquest període històric.","codi_element":"08055-60","ubicacio":"Riera de Castellcir, al nord de la bassa petita","historia":"Jaciment localitzat el 2006 amb motiu d ela prospecció arqueològica superficial realitzada en el marc de l'elaboració de l'Estudi d'impacte ambiental del “Projecte modificat d'embassament de regulació a la Riera de Castellcir”. En resultat a aquesta localització, es realitzà una intervenció arqueològica l'any 2007. El fet que el jaciment es trobi parcialment submergit en dificulta la seva observació, de fet durant la revisió de la carta arqueològica del 2016 només era parcialment visible. A la llera de la riera, i a tocar del molí del Bosc, 800 m més al sud del jaciment hi ha una sèrie d'orificis excavats a la roca, similars, potser podrien estar relacionats. En qualsevol cas indicarien l'intensiu aprofitament del curs d'aigua a la zo","coordenades":"41.7615200,2.1596200","utm_x":"430142","utm_y":"4623640","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84919","titol":"Barraca de marge del Sot d'en Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-marge-del-sot-den-grau","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita cavitat quadrada encabida dins un mur de pedra seca. L'espai no sobrepassa el d'un cub de 80 cm de costat, mentre que l'obertura, allindanada, fa uns 50 cm. Per tant, no es tractaria d'una cabana on aixoplugar-se, sinó més aviat d'un espai on deixar les eines necessàries per al conreu dels bancals on es troba.","codi_element":"08055-61","ubicacio":"Entre el nucli urbà i el mas de Mont-ras","historia":"","coordenades":"41.7613400,2.1514200","utm_x":"429460","utm_y":"4623627","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84919-foto-08055-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84919-foto-08055-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84919-foto-08055-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84920","titol":"El casal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-casal-5","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant i amb una superfície entorn els 400 m2. Correspon a una sala polivalent que acull les principals activitats culturals del municipi. La façana principal é planta rectangular i està feta amb maó vist, esdevenint un gran full que sobrepassa l'alçada de la coberta. A la façana i per sobre la porta rectangular de fusta i hi ha un voladís d'obra. També a la façana principal hi ha el tauló d'anuncis i la parada del bibliobús. La resta de l'edifici està arrebossat i pintant de groc i presenta una bateria de finestres a banda i banda. A tocar del casal hi ha la llar d'infants del municipi, el petit Camacurt.","codi_element":"08055-62","ubicacio":"Plaça Abat Escarré s\/n","historia":"","coordenades":"41.7605500,2.1513700","utm_x":"429455","utm_y":"4623539","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84920-foto-08055-62-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84921","titol":"El Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-verdaguer-9","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran edificació amb diversos cossos i dependències annexes. En línies generals correspon a una construcció feta amb mur de maçoneria, on portes i finestres estan definides per carreus ben escairats. Les cantonades dels diferents cossos també presenten grans blocs de pedra, el que ajuda a resseguir el seu creixement constructiu. Actualment tota l'edificació conserva restes d'un arrebossat blanc, que es manté de manera molt desigual. La construcció principal i més antiga correspondria a un edifici de planta rectangular amb coberta a un vessant, planta baixa, pis i golfes, orientat a sud on hi hauria l'entrada principal. La porta és adovellada, amb la singularitat que la dovella central està composta per dos blocs. Just per sobre la porta hi ha una petita finestra quadrangular. A l'est d'aquesta obertura, i a la mateixa planta, se n'intueixen dues més, ambdues tapiades, una de les quals podria ser una espitllera. A l'oest d'aquest cos, n'hi ha un altre de petites dimensions i de dos pisos en el que destaca un balcó a la planta pis i una gran arcada de pedra, amb arc de mig punt a la planta baixa. Adossat a aquest cos pel sud, i tapiant parcialment la porta principal hi ha un altra edificació de planta quadrangular i coberta a una vessant. S'hi accedia per l'est, de fet, a la planta baixa hi ha una porta rectangular, definida amb blocs de pedra, actualment tapiada. Just per sobre, es veu una finestra quadrangular, també definida per grans blocs de pedra i una galeria amb arc de mig punt orientada a sud. Encara adossat a aquest primer cos, però per la banda nord, hi ha un altre cos de planta quadrangular en el que destaca una galeria amb una gran obertura amb arc de mig punt al pis superior. Per últim i adossat per l'est a cos principal en trobem un altre, de majors dimensions i planta rectangular amb coberta a doble vessant. Segons es desprèn dels blocs de pedra de les cantonades, hauria crescut en sentit oest a partir de dos cossos adossats un a l'altre. Està format per planta baixa, pis i golfes, té totes les obertures de forma rectangular i delimitades per carreus ben escairats. La seva distribució és simètrica, la planta baixa hi ha la porta principal, rectangular amb arc rebaixat a la part superior i una finestra. Per sobre d'aquests i de manera idèntica a cada una de les plantes hi ha dues obertures més. L'únic element que trenca aquesta simetria és una petita obertura, a tocar de la porta principal. A l'alçada del primer pis, entre les finestres hi ha la imatge d'un sant, feta amb rajoles, que fa l'acció de sembrar. A l'oest encara hi trobem altres cossos adossats, de menor alçada, alguns d'ells de construcció força moderna, ja que presenten cobertes metàl·liques. A l'entorn immediat de la construcció principal hi ha una bassa d'aigua, un pou així com nombroses pallisses i magatzems, molts d'ells fets de pedra.","codi_element":"08055-63","ubicacio":"Al nord-est del nucli urbà a l'oest de la riera de Fonts Calents.","historia":"Apareix a la documentació des d'inicis del segle XV.","coordenades":"41.7797000,2.1364000","utm_x":"428232","utm_y":"4625677","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84921-foto-08055-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84921-foto-08055-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84921-foto-08055-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84922","titol":"Monument als Grans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-als-grans","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Monòlit de pedra situat a l'exterior de la llar d'infants el Petit Camacurt, en una zona enjardinada. En el monòlit a la part inferior hi ha una petita placa on es llegeix 'Per a vosaltres els grans, Sant Andreu!. A la part superior del monòlit hi ha l'escultura d'un llibre obert, fet amb ferro corten. Per la part inferior, el llibre hi ha una espècie d'agafadors o cintes, fets de ferro, que simbòlicament servirien per tancar el llibre, rematats amb el cap d'un drac. La part central i inferior del monòlit, està decorada amb les figures de dues sargantanes i quatre ferradures obertes, tot fet de ferro. A tocar d'aquest element hi ha una espècie de faristol metàl·lic amb una caixa amb vidre a la part superior. A l'interior hi ha un poema d'Isabel Barrier. Aquest element va ser instal·lat l'octubre de 2006, i fou col·locat amb motiu del llibre del mes, tal com es pot llegir al mateix full visible a l'interior.","codi_element":"08055-64","ubicacio":"Avinguda Santa Coloma, 2","historia":"","coordenades":"41.7607500,2.1510700","utm_x":"429431","utm_y":"4623561","any":"2006","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84922-foto-08055-64-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84923","titol":"Poua de les Berengueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-les-berengueres","bibliografia":"AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Engolida per la vegetació. La cúpula està parcialment ensulsida.","descripcio":"Construcció cilíndrica semisoterrània de més de 8 m de diàmetre i uns 6,7 m d'alçada, bona part de la qual està excavada al subsòl geològic. Correspon a una construcció de maçoneria, feta amb pedres sense devastar col·locades formant filades més o menys regulars. La construcció estaria coberta per una cúpula semiesfèrica que malauradament està completament ensulsida. On arrencaria la cúpula i per la banda nord hi ha una obertura quadrangular, i també n'hi ha una altre al sud. A l'interior s'observen diferents encaixos que podrien estar destinats a sostenir les bastides que permetrien l'accés o els elements que subjectarien la politja d'extracció. Per la banda nord, i a tocar del camí que transcorre paral·lel a la riera de Fonts Calents hi ha una construcció de planta quadrangular, possiblement una rampa, adossada a la cúpula que segurament estaria vinculada al procediment d'extracció i transport i d'entrada a l'estructura. Actualment l'estructura es troba engolida per la vegetació, i no és visible ni el fons ni alguna de les obertures. Part del pou amenaça ensulsida.","codi_element":"08055-65","ubicacio":"Al sud de la Riera de Santa Coloma a l'est del Collet de la Costa.","historia":"La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i\/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics.","coordenades":"41.7836300,2.1495100","utm_x":"429326","utm_y":"4626103","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84923-foto-08055-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84923-foto-08055-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84923-foto-08055-65-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Per la proximitat amb la Poua de Sant Jeroni, reben popularment el nom conjunt de 'les Poues'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84924","titol":"Molí Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-vell-3","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). Bolòs i Masclans, Jordi; Nuet i Badia, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres. (Ventall; 1).","centuria":"XX","notes_conservacio":"Hi ha un habitatge construit just a sobre.","descripcio":"Edifici de planta de planta quadrangular d'un sol cos fet amb murs de maçoneria, amb planta baixa, planta pis i golfes, i coberta a doble vessant. L'entrada a l'edifici es per l'oest on s'observa una porta rectangular, sobre la qual i ja al primer pis hi ha tres finestres quadrades. En les parets nord i sud les obertures tenen les mateixes característiques però de tres, passen a dos. A les golfes només s'observa una finestra per façana. Damunt les restes del vell molí hi ha actualment una casa edificada durant el segle XX, que son les restes actualment visibles. Tot i així sembla es versemblant intuir que l'aigua entrava al moli per la banda est del mateix, que es troba a tocar de la riera de Fonts Calents. Una mica més al nord, hi ha la font del Molí Vell, i al sud, i també en el curs de la riera, hi ha el molí Nou i la font i poua de glaç de la Vinyota.","codi_element":"08055-66","ubicacio":"A l'oest del nucli urbà, a l'est del camí d'Esplugues i al sud e la Font del molí vell.","historia":"Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, molins bataners, etc, per tant molts d'ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès. Com el seu nom indica, tots ells es funcionaven per la força de l'aigua generada a partir d'un salt d'aigua que movia les pales d'una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d'aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra. Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l'aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. S'han documentat nombroses restes de rescloses medievals fetes amb estacades de troncs, gracies a les incisions fetes sobre la roca. Durant l'època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s'aniren substituint per rescloses de pedra. Seguiment l'aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l'edifici del molí. Aquesta acumulació d'aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l'excés d'aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. Seguidament l'aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l'interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d'aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d'aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L'eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l'equipament necessari per a la mòlta o l'activitat que s'hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d'activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l'ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l'edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. Alguns indicatius sobre la cronologia del molins els trobaríem en les rescloses, ja que sembla que les de fusta, s'haurien d'adscriure a època medieval. A partir del segle XVIII ja son de pedra, tot i que en alguns llocs s'aprofiten les medievals i fins i tot les instal·lacions del antics molins.","coordenades":"41.7658500,2.1329900","utm_x":"427933","utm_y":"4624143","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84924-foto-08055-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84924-foto-08055-66-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També conegut com Molí d'Esplugues.Durant la visita no es va accedir a l'interior, amb el que es desconeix si es conserven restes del molí.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84925","titol":"Masia d'Esplugues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-desplugues","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació construïda sota una balma, a peus de la riera de Fonts Calents. L'edifici té planta allargada adaptada a l'orografia de la balma, que li fa parcialment de teulada i de tancament posterior. Es distingeixen diferents cossos, adossats uns als altres i a diferents alçades, adaptats a les dimensions de la balma i aixecats en diferents èpoques. Tot i això en algun cas el cos no tanca completament contra la roca a la part superior, cosa que permet tenir galeries o balcons en algun dels pisos superiors. Tot l'edifici està fet amb murs de maçoneria de pedres sense devastar i còdols, formant filades més o menys regulars lligades amb morter, excepte els cossos dels extrems que són amb pedra seca o lligats amb fang. Les obertures de l'edifici, força nombroses s'adapten a les necessitats de cada cos. Si bé de forma general la seva distribució no presenta cap simetria, aquesta si es detecta de forma individual en cada un dels cossos. De sud a nord, el primer cos correspon a una construcció de petites dimensions, d'una planta i coberta a un vessant adossada a la roca. Té dues portes una cada extrem i correspon a un galliner o cobert pel bestiar. A continuació trobem un altre cos amb dos mòduls a diferent alçada adossats un a l'altre. En el mòdul més baix, al sud, hi ha planta baixa i pis mentre que el mòdul nord té planta baixa, pis i golfes. En aquest últim trobem la porta d'accés, rectangular, just per sobre, hi ha una finestra a la planta pis amb la data 1748 a la llinda i finalment una altra finestra de menors dimensions a les golfes. Al mòdul sud, i mantenint la simetria horitzontal, trobem dues petites finestres a la planta baixa i dues finestres més a la planta pis, una de gran i un altre de petita. A la finestra de majors dimensions hi ha la data 1755 a la llinda. A continuació trobem el cos més gran, que té forma de U, ja que a la part superior hi ha un petit espai obert. En aquest cos trobem una porta rectangular i seguint l'eix de simetria, just per sobre una finestra a la planta pis, i un altre a les golfes de menors dimensions. A la resta del mòdul hi ha dues petites finestres més, també quadrangulars, la de la planta pis, té una petita fornícula triangular al coronament. Totes les obertures estan delimitades amb blocs carejats. A continuació i en direcció nord, trobem el següent mòdul, que només té planta baixa i planta pis, ja que l'espai que ocuparien les golfes està completament obert. En aquesta part superior la superfície de la balma està plena de sutge, potser perquè hi havia la sortida de fums de la llar de foc. Aquest mòdul no té porta d'accés, per tant es comunicava amb la resta de l'edifici per l'interior. Pel que fa a les obertures té tres finestres de mides diverses a la planta baixa, i tres més a la planta pis. En aquest cas, una de les obertures correspon a l'únic balcó de tota l'edificació. Totes les finestres estan delimitades per carreus carejats. L'últim mòdul, només d'una planta correspon a un altre magatzem fet amb pedra seca. Té una porta rectangular i s'hi detecten diverses reformes a la façana. Presenta dues petites obertures a la part superior delimitades amb maons. Entorn de l'edifici, hi ha escampats per l'espai, abeuradors de pedra i altres elements dedicats a l'activitat agrícola. Durant la visita i a l'aflorament rocós just davant de la riera, també es van detectar diversos encaixos i retalls a la roca vinculats segurament a construccions de caràcter perible. A banda de tots aquests elements, hi ha dos edificis més. Un es troba al nord en un camp a cota superior al que s'accedeix per unes escales de pedra des de l'exterior del mas. En una de les finestres d'aquest cobert, també hi ha una llinda amb data del segle XVIII. L'altre cos, un cobert independent està a l'est i acull un dels radials de l'Ecomuseu del Moianès, el que tracta de l'aprofitament dels recursos naturals del bosc en època preindustrial. És a dir com els masos eren autosuficients, emmagatzematge de menjar, recol·lecció de plantes medicinals, bolets, transformació de la llenya en carbó, etc. Aquest cobert és la primera part de la casa visitable pel públic. És el lloc on s'atenen les visites i on s'hi fan algunes activitats. La resta de la casa s'està rehabilitant.","codi_element":"08055-67","ubicacio":"A 1,9 km de la carretera BV-1310 en el pk 3.8","historia":"El topònim Esplugues està documentat des del 1192 com a mas de Bernat d'Esplugues, tot i així l'edifici actualment conservat fou aixecat al segles XVII-XVIII, tal i com es desprèn de les llindes d'algunes finestres. Aquest indret va estar habitat des de l'època alt-medieval fins l'any 2002.","coordenades":"41.7686400,2.1337200","utm_x":"427997","utm_y":"4624452","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84925-foto-08055-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84925-foto-08055-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84925-foto-08055-67-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Acull un dels radials de l'Ecomuseu del Moianès.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84926","titol":"Pont d'Espluga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-despluga","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'origen romànic, fet amb pedres de mides diverses lleugerament carejades lligades amb porter. Conserva un sol arc, de mig punt amb definit amb blocs de pedra carejades, amb lleugera esquena o serrera, és a dir amb doble pendent més o menys simètric als extrems.. A la base del arc, a banda i banda s'observen tres encaixos quadrangulars, segurament utilitzant per ancorar elements durant la construcció de l'estructura. El pont té paviment de lloses de pedra plana i baranes també de pedra. Les pedres utilitzades en aquests elements són diferents que les de la resta del pont, i estan col·locades en sec o amb molt poc morter. Per les seves característiques sembla evident que corresponen a una reforma posterior. El pont esta estretament vinculat amb el mas d'Esplugues, construït per travessar la riera de Fonts Calents en aquest punt.","codi_element":"08055-68","ubicacio":"A l'extrem occidental del terme de Castellcir, al mas d'Esplugues,","historia":"El topònim Esplugues està documentat des del 1192 com a mas de Bernat d'Esplugues, tot i així l'edifici actualment conservat fou aixecat al segles XVII-XVIII. Aquest indret va estar habitat des de l'època alt-medieval fins l'any 2001. Per les característiques del pont, sembla que es podria vincular als primers moments d'ocupació de l'indret, amb l'objecció de facilitar el pas sobre la riera, i així millorar-ne les comunicacions.","coordenades":"41.7684400,2.1337300","utm_x":"427998","utm_y":"4624429","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84926-foto-08055-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84926-foto-08055-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84926-foto-08055-68-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84927","titol":"Casa Nova del Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-nova-del-verdaguer","bibliografia":"<p>BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). MARTÍN COLLIGA, A. 'De la cultura de los 'Sepulcros de Fosa' al grupo de 'Veraza' en el Vallès'. Estudios de la Antigüedad. 2, p.p. 3-57.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Excavat per furtius.","descripcio":"<p>Sembla que a uns 50 m de la casa del Verdaguer i molt proper al dolmen conegut amb el mateix nom, segons Batista hi havia un sepulcre de fossa. Estaria orientat est oest i format per tres lloses de pedra clavades verticalment al terreny. Excavat per furtius, sembla que es van recuperar alguns ossos i ceràmica, però tot això avui està desaparegut. A la revisió de la carta arqueològica l'any 2016, no se'n van trobar evidencies, ni tampoc ningú que en pogués donar referències. En aquell moment però es feia esment de l'existència de tres pedres alineades al marge del camí, però no es va poder definir la ubicació del jaciment. Durant la visita realitzada durant la realització d'aquest mapa tampoc s'han pogut localitzar cap tipus d'evidència.<\/p> ","codi_element":"08055-69","ubicacio":"Al nord est del nucli urbà, a l'est de la casa nova del Verdaguer.","historia":"","coordenades":"41.7851000,2.1370700","utm_x":"428294","utm_y":"4626276","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84927-foto-08055-69-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-12-15 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84928","titol":"Bosc de Can Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-can-verdaguer","bibliografia":"BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). MARTÍN COLLIGA, A. 'De la cultura de los 'Sepulcros de Fosa' al grupo de 'Veraza' en el Vallès'. Estudios de la Antigüedad. 2, p.p. 3-57.","centuria":"","notes_conservacio":"Parcialment excavat per furtius. S'han perdut les lloses de coberta.","descripcio":"Lloc d'enterrament megalític format, aparentment, per dos túmuls funeraris en força estat d'arrasament. Segons es desprèn de la fitxa de la carta arqueològica, un dels túmuls estaria al sud està de la del bosc, i tindria uns 15 m de diàmetre. Orientades vers el sud, són visibles dos grans blocs de pedra clavats verticalment sobre el túmul. L'estructura sembla que va ser parcialment excavada per furtius, ja que és visible un retall artificial afectant l'estructura, ja detectat en la revisió de la carta arqueològica de 1992. El segon dels túmuls és menys evident, i se situa al nord-oest de l'anterior. Aquí la concentració de pedres del túmul és menys nombrosa i només és visible un gran bloc de pedra clavat verticalment. Ambos túmuls estan separats per un caminet força desdibuixat on també són visibles dos grans blocs de pedra, tal vegada vinculats a les lloses de coberta desplaçades.","codi_element":"08055-70","ubicacio":"Al nord est del nucli urbà, al sud est del Verdaguer, en una zona boscosa.","historia":"Mai s'hi ha realitzat una intervenció arqueològica, i la seva adscripció cronològica és fa simplement per la tipologia de les restes observades.","coordenades":"41.7766400,2.1378800","utm_x":"428352","utm_y":"4625336","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84928-foto-08055-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84928-foto-08055-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84928-foto-08055-70-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84929","titol":"Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/verdaguer","bibliografia":"ANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). MARTÍN COLLIGA, A. 'De la cultura de los 'Sepulcros de Fosa' al grupo de 'Veraza' en el Vallès'. Estudios de la Antigüedad. 2, p.p. 3-57. MUÑOZ, A.M. La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: Universidad de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria, 1965. (Publicaciones Eventuales; 9).","centuria":"","notes_conservacio":"S'han perdut algunes de les lloses","descripcio":"Enterrament megalític, format per una cista rectangular de 1.30 m de llarg per uns 0.70 m d'amplada, definida per quatre lloses, i amb la coberta desplaçada. Al seu voltant encara són visibles una quantitat important de pedres, que formarien part del túmul tot i que està força arrasat. Les restes arqueològiques recuperades, actualment al museu de Moià, corresponien a diverses restes antropològiques, força arrasades, entre els quals destaquen noranta dents, onze d'elles de nen, per tant es tractava d'un lloc d'enterrament col·lectiu. Acompanyant a aquestes restes es van recuperar diversos fragments ceràmics, grollers i de cocció oxido reductora, entre ells un fragment i de vora i una nansa de mugró d'un vas de petites dimensions. A banda de la ceràmica es van recuperar vint-i-dues denes de collaret, de diferents materials (os, petxina de pelegrí (pecten) i una de bronze). A més a més també es va recuperar un botó amb perforació en forma de V. Per les característiques de la tomba així com de l'aixovar que acompanya als inhumats es va datar al calcolític.","codi_element":"08055-71","ubicacio":"Al nord est del nucli urbà, al sud de la casa nova del Verdague","historia":"Fou descobert i excavat el 1960 per Leodegari Sala, J. Surroca i R. Batista. Le visites del 1992 i 2016 amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, han constat que l'estat de conservació de l'estructura, es manté.","coordenades":"41.7841200,2.1420100","utm_x":"428703","utm_y":"4626163","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84929-foto-08055-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84929-foto-08055-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84929-foto-08055-71-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9","autor_element":"","observacions":"També conegut com Dolmen de la casa Nova","codi_estil":"78|79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84930","titol":"Balma del pademí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-pademi","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma de 26 metres d'amplada per 17 de fondària i uns 1.60 m d'alçada amb 17 m de recorregut i uns 250 m2 de superfície. Tota la cavitat està recorreguda pel torrent del Sot d'Esplugues que entra per l'extrem oriental i en surt per l'occidental. Pel seu interior efectua un recorregut de 45 metres tot dibuixant un gran meandre de gairebé 180 graus. Tot i que sovint el torrent no porta aigua, el fet que hi passi fa que durant les crescudes es pot desbordar la llera del meandre formant-ne una de secundària que crea una espècie d'illa al centre plena de materials arrossegats per la riera. En el tram on hi ha aquesta illa de sediments, la cavitat no té una alçada superior als 30-40 m. El torrent ha anat erosionat els materials més tous per sota l'estrat dur que forma la cavitat, ficant-s'hi per sota i el meandre a la seva evolució ha anat entrant progressivament fins a la situació actual.","codi_element":"08055-72","ubicacio":"Al sud del Sot d'Esplugues i del camí que hi passa a tocar.","historia":"","coordenades":"41.7670100,2.1375900","utm_x":"428317","utm_y":"4624268","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84930-foto-08055-72-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Tot i que la balma figura al ICGC i al recull onomàstic de Castellir no apareix en cap catàleg d'espeleologia. De fet la informació conservada es recull al blog de cavitats de Catalunya. La cavitat ha estat redescoberta els darrers anys per Jordi Navarro i Montse Mañosa, del Centre Excursionista de Castellar del Vallès.","codi_estil":"121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84931","titol":"Pou de glaç de Can Vilardell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-glac-de-can-vilardell","bibliografia":"AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Engolida per la vegetació i parcialment ensulsida","descripcio":"Construcció semisoterrània que segueix la tipologia típica d'aquest tipus de construccions. Té una planta circular d'uns 7.30 m de diàmetre i d'una alçada entorn els 5.10 m. Segurament tenia una cúpula semiesfèrica, però avui s'ha perdut quasi completament. Tanmateix l'arrencament d'aquesta coberta segurament es trobaria a nivell del camí que ressegueix la riera, pel que podria haver assolit quasi els 8 m d'alçada interior. Actualment l'estructura es troba en força mal estat de conservació, engolida per la vegetació, pel que no ha estat possible identificar les obertures.","codi_element":"08055-73","ubicacio":"A l'est del camí de Vilardell, paral·lel al torrent del Bosc i el riu Tenes.","historia":"La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i\/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics.","coordenades":"41.7459900,2.1595100","utm_x":"430116","utm_y":"4621916","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84931-foto-08055-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84931-foto-08055-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84931-foto-08055-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84932","titol":"Capella de la Concepció de Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-la-concepcio-de-maria","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella d'una sola nau amb planta rectangular i coberta de teula àrab a dos vessants i absis pla. Té un petit campanar d'espadanya, molt senzill, fet de maons i coronament triangular, amb una petita campana. La construcció és aixecada a partir de murs de maçoneria, que actualment es troben completament arrebossats i pintats de blanc excepte a la façana posterior. La porta d'accés es troba a l'oest, és rectangular i està definida per blocs de pedra perfectament escairats. En destaca la llinda monolítica, amb una inscripció 'Capella intitulada Nostra Sra. de la Concepció feta fer per lo molt Ravarent Joseph Bosch, rector de Sant Llorenç d'Hortons, Bisbat de Barcelona 1674' Sobre la llinda hi ha una petita finestra rectangular delimitada per blocs de pedra carejada. L'església està construïda sobre la roca i per tant es troba lleugerament elevada del nivell de circulació. Per accedir-hi, hi ha una escala amb set graons amb barana d'obra a banda i banda. La porta actual és de fusta i té dues petites obertures amb reixes de ferro decorades amb el monograma de Jesús i Maria respectivament. L'interior és sobri, té el terra pavimentat amb rajoles de 30x30 m i dos bancs de fusta a tocar de les parets de la nau. A l'absis i presbiteri s'observen restes, força malmeses de decoració pictòrica. Entre les figures identificades hi ha la Verge Maria, dos àngels i un Sant. L'edifici es troba al pati exterior del mas, a tocar del Graner.","codi_element":"08055-74","ubicacio":"Al mas del Bosc, sud est del nucli urbà.","historia":"Capella aixecada al segle XVII per satisfer les necessitats religioses del mas, que apareix documentat des de segle XVI. Tanmateix l'edifici actual sembla que seria del segle XVII, amb transformacions posteriors dels segles XVIII i XIX. L'església fou consagrada el 1673, i la feu construir Josep Bosch, fill de la masia, que fou rector de Sant Llorenç d'Hortons.","coordenades":"41.7533900,2.1684800","utm_x":"430870","utm_y":"4622730","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84932-foto-08055-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84932-foto-08055-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84932-foto-08055-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84933","titol":"El Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-bosc-4","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"Reformat al segle XX","descripcio":"Edificació amb diversos cossos i dependències annexes incloent la capella amb advocació a Concepció de Maria. En línies generals correspon a un mas de grans dimensions força transformat i ampliat, però que tindria un primer cos del segle XVII. Construït sobre la codina, el que explica la diferència de nivell d'alguna de les seves edificacions, en origen estava fortificat. A la part més elevada de la propietat hi ha l'església i també un gran graner, amb planta baixa pis i golfes, amb una gran porta definida per carreus i rematada amb arc de mig punt de maons. Al primer pis trobem una galeria amb tres finestres també amb arc de mig punt i reixes de fusta. A les golfes, i amb eix de simetria respecte a la porta, hi ha també una finestra amb arc de mig punt i dues petites finestres quadrangulars a banda i banda. L'embigat de fusta d'aquest graner, com a mínim l'existent entre la planta baixa i el primer pis, està en molt bon estat de conservació, de fet s'ha reforçat en època recent amb l'objectiu de mantenir les bigues de fusta originals. Davant aquest graner hi ha un gran pati, parcialment enrajolat amb rajols quadrants col·locats a caixó. Des d'aquest pati es té accés a l'edifici principal, que obre porta al nord, a aquesta cota, a l'alçada de la tercera planta. Des del pati superior i a través d'unes escales s'accedeix a la part inferior del mas, a una altra espècie de pati distribuïdor des d'on es té accés a les diverses dependències. L'edifici principal, datat al segle XVII, tenia quatre pisos d'alçada i una galeria de porxo amb arcs de mig punt a l'última planta, però està completament reformat. És de planta rectangular i té coberta a dues aigües. Al sud obre una porta de planta rectangular amb llinda i brancals de pedra. A tocar de la porta per la banda est, hi ha una espècie de pou\/font amb un coronament triangular amb motllures de pedra molt ben treballades. L'estructura té una petita porta de fusta amb un escut i una torre esculpida. De la cantonada oest de l'edifici principal arrenca un pont d'un sol ull fet amb arc de mig punt, que comunica l'edifici principal amb un cos independent al sud, de planta rectangular. Té una única planta i sembla destinat a magatzems i garatges. En aquest pont hi ha per la banda sud un escut de pedra que té una torre amb base arrodonida al centre. Per la banda nord, hi ha un altre escut, també de pedra, on es llegeix Albert Torelló Enrich 1987. Just en el punt on arrenca aquest pont i encara en l'edifici principal, encastada a la cantonada de la casa hi ha una columna, reaprofita i sense funcionalitat arquitectònica. Té fust hexagonal i capitell rectangular i la data 1684 inscrita al capdamunt. Adossat a l'edifici principal per la banda oest, hi ha un altre cos, de planta quadrada i coberta a dues aigües, amb planta baixa i dos pisos. Té l'accés principal al sud, definit per una gran portada de pedra adovellada amb arc de mig punt, a l'est de la porta hi ha una petita finestra i un banc de pedra adossat a la façana. A la primera planta hi ha dues obertures més, seguint la simetria. La finestra de majors dimensions es troba per sobre la porta d'entrada i té a la llinda de pedra un escut gravat amb la data 1638 amb un pi, un roure i una guilla. Per sobre aquesta finestra, i ja al segon pis, en trobem un altre de menors dimensions també delimitada per carreus ben escairats. A les façanes est i nord, s'observen força obertures, totes elles de petites dimensions i distribuïdes regularment, en molts casos tenen ampits de pedra motllurats. És a la façana nord on s'intueixen de forma més clara els diferents cossos de l'edifici i com han anat creixent progressant al llarg del temps. És també en aquesta façana, on el parament apareix menys alterat. Dins el recinte principal, i comunicat a través del pati distribuïdor també s'accedeix a una petita edificació independent, de planta quadrangular, situada a l'oest de les edificacions principals. A l'interior de la casa, sembla que es conserven murs amb grans blocs de pedra treballada, i la cuina el paviment és fet amb rodes de molí. Aquest reaprofitament de pedres treballades també s'observa en les façanes de l'edifici principal.","codi_element":"08055-75","ubicacio":"Al sud est del nucli urbà, a l'est del torrent del bosc","historia":"Gran edificació documentada des de 1553. Sembla que els eu nom anterior era, Mas Torrents, en alguns altres documents posteriors apareix com a Torrents i Bosc. Tanmateix i per les característiques constructives de les edificacions que han arribat a l'actualitat, així com d'algunes llindes, l'edifici va patir transformacions importants al segle XVII, i segurament als segles XVIII i XIX. Ja al segle XX, les últimes reformes li han donat la fisonomia actual.","coordenades":"41.7534900,2.1680800","utm_x":"430837","utm_y":"4622741","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84933-foto-08055-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84933-foto-08055-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84933-foto-08055-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84934","titol":"El Molí Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-moli-nou-0","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). Bolòs i Masclans, Jordi; Nuet i Badia, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres. (Ventall; 1).","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Engolit per la vegetació i parcialment ensolsit","descripcio":"Edifici de dimensions importants situat al sud de la riera de Castellcir, a la confluència d'aquesta amb el Torrent del Bosc. Actualment és un edifici engolit per la vegetació i s'han perdut totes les cobertes de les plantes superiors. Correspondria a una construcció de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos com a mínim, amb obertures definides amb pedres treballades. A la façana sud, s'observen diversos contraforts així com la sortida d'aigua del molí, l'estellador, feta amb volta de mig punt. Aquest sobreeixidor comunicava amb una petita canal, que segurament retornava l'aigua sobrant a la riera. De les plantes superiors de l'edifici, més enllà dels murs en alçada no es conserva res, però així i tot, en destaquen les restes, encara dempeus de la planta baixa. En concret es tracta de tres sales diferenciades, totes elles amb coberta de pedra en volta de mig punt. Una d'elles correspon a una cisterna, la sala central encara hi ha el que podria correspondre al carvavà o cacau on es conserven possiblement el rodet i l'arbre del mecanisme de molta. Així i tot també s'observen algunes compartimentacions i una mola. Aquesta sala conserva dues pilastres centrals, adossades a la paret de les que arrencarien dues voltes de pedra de mig punt. La tercera sala, de dimensions molt menors, també té volta en arc de mig punt. A l'exterior de l'edifici principal i ja a la llera de la riera, es van comptabilitat una canal i un mínim de 27 orificis circulars excavats a la roca. Per les seves característiques i ubicació podrien formar part de la reclosa que canalitzava l'aigua,","codi_element":"08055-76","ubicacio":"Al sud est de nucli urbà, a l'est de la riera de Castellcir","historia":"Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, molins bataners, etc, per tant molts d'ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès. Com el seu nom indica, tots ells es funcionaven per la força de l'aigua generada a partir d'un salt d'aigua que movia les pales d'una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d'aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra. Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l'aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. S'han documentat nombroses restes de rescloses medievals fetes amb estacades de troncs, gracies a les incisions fetes sobre la roca. Durant l'època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s'aniren substituint per rescloses de pedra. Seguiment l'aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l'edifici del molí. Aquesta acumulació d'aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l'excés d'aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. Seguidament l'aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l'interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d'aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d'aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L'eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l'equipament necessari per a la mòlta o l'activitat que s'hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d'activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l'ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l'edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. Alguns indicatius sobre la cronologia del molins els trobaríem en les rescloses, ja que sembla que les de fusta, s'haurien d'adscriure a època medieval. A partir del segle XVIII ja son de pedra, tot i que en alguns llocs s'aprofiten les medievals i fins i tot les instal·lacions del antics molins.","coordenades":"41.7480600,2.1595600","utm_x":"430123","utm_y":"4622145","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84934-foto-08055-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84934-foto-08055-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84934-foto-08055-76-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També conegut com molí nou del Bosc","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84935","titol":"Paratge a l'entorn del Molí Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/paratge-a-lentorn-del-moli-nou","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Paratge natural de fàcil accés tant a peu com BTT on es combinen la riera de Castellcir, zones boscoses, espais oberts i balmes. A tot això s'ha de sumar la presència del Molí Nou i les emparamentes de la resclosa excavada a la roca de la llera de la riera. La zona, de força bellesa natural, és un entorn immillorable per a fer-hi berenades, la presència de petits senders que hi porten evidència que és una zona transitada. No gaire lluny del Molí també hi ha la Poua de Serratacó i de Vilardell. Per tant correspon a un espai paisatgístic on es combina natura i patrimoni.","codi_element":"08055-77","ubicacio":"A l'entorn del Molí Nou, a la riera de Castellcir.","historia":"","coordenades":"41.7486400,2.1594900","utm_x":"430117","utm_y":"4622210","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84935-foto-08055-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84935-foto-08055-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84936","titol":"Fonts Calents","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fonts-calents","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Paratge natural que té com a eix vertebrador la riera de Fonts Calents, la qual travessa zones boscoses, espais oberts i balmes. Un dels punts destacats d'aquest paratge, la Font de Fonts Calents, i la balma del mateix nom. En aquesta balma, trobem la font i també en un petit nínxol excavat a la roca, on hi ha la imatge de la Verge de Fàtima. També s'observen, a la paret de la balma altres forats excavats a la roca, de funcionalitat poc clara. Al mateix lloc hi ha dues lleixes per dipositar espelmes i ofrenes florals. En aquest mateix espai també hi ha una taula i banc per a descansar i fer repòs durant la ruta. Molt proper a aquest indret hi ha les Esplugues, una masia troglodítica construïda dins d'una balma, actualment seu de l'Ecomoseu del Moianès. Fonts Calents forma part de la ruta municipal, Esplugues i Fonts Calents, que a banda dels elements esmentats més amunt també inclou en l'itinerari, el Molí Nou, el Pou de Glaç de La Vinyota i El Molí Vell. La zona, de força bellesa natural, és un entorn immillorable per a fer-hi berenades, un espai paisatgístic on es combina natura i patrimoni.","codi_element":"08055-78","ubicacio":"Al nord de l'Espluga i al sud del tros de Quintana d'Esplugues.","historia":"","coordenades":"41.7735600,2.1378900","utm_x":"428349","utm_y":"4624994","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84936-foto-08055-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84936-foto-08055-78-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"121","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84937","titol":"Festa parroquial de Santa Coloma Sasserra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-parroquial-de-santa-coloma-sasserra","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'Aplec té lloc cada tercer diumenge de Juliol, al prat existent entre l'església, la rectoria i el Roure del Giol. Es basa en intercanviar coneixements culturals, donant la possibilitat d'aprendre balls tradicionals, així com cançons i altres elements culturals. Al vespres a més, es pot gaudir d'un audició de sardanes i danses populars a càrrec de la Cobla Canigó.També es mostraran cançons de vespres i jocs de nit típics. Durant l'aplec, a més, es rifen pernils, coques i llonganisses.<\/p> ","codi_element":"08055-79","ubicacio":"Veïnat de Santa Coloma Sasserra \/ extrem nord-est del terme","historia":"<p>Aplec dedicat a Santa Coloma, ja que cada any hi té lloc la tradicional trobada de Santes Colomes. L'any 2008, amb motiu de l'aplec, s'hi va presentar la geganta Coloma.<\/p> ","coordenades":"41.7946300,2.1685500","utm_x":"430920","utm_y":"4627309","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84937-foto-08055-79-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"84938","titol":"Barraca 6 de la Soleia de Serramitja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-6-de-la-soleia-de-serramitja","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Cobeta ensulsida","descripcio":"Construcció de pedra seca orientada a sud de planta quadrada amb la part posterior adossada al terreny. Té una coberta amb falsa cúpula, parcialment ensorrada a la zona central. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada, amb llinda única i una petita finestra just per sobre, també té un altre petita obertura al centre est. L'aflorament rocós sobre la que està construïda, va servir com a lleixa a l'interior. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp.","codi_element":"08055-80","ubicacio":"Al limit nord del nulci de Marfà, Polígon 7, Parcel·la 15","historia":"És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX","coordenades":"41.7858800,2.0459100","utm_x":"420720","utm_y":"4626443","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84938-foto-08055-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84938-foto-08055-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84938-foto-08055-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la barraca nº 8576 de la wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84939","titol":"Barraca 7 de la Soleia de Serra Mitja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-7-de-la-soleia-de-serra-mitja","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Coberta parcialment ensorrada","descripcio":"Construcció de pedra seca orientada a oest de planta semi circular amb la façana lleugerament més recta. Coberta amb falsa cúpula, parcialment ensorrada, tanmateix encara són visibles les restes d'un petit ràfec (escopidor) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m amb llinda única composta d'una pedra plana, i té dues petites obertures a nord i sud. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp.","codi_element":"08055-81","ubicacio":"A Marfà. als cingles de Serramitja.  Al sud de Santa Magdalena.","historia":"És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX","coordenades":"41.7875400,2.0500200","utm_x":"421063","utm_y":"4626624","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84939-foto-08055-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84939-foto-08055-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84939-foto-08055-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte  (iPAT Serveis Culturlals)","autor_element":"","observacions":"Al cadastre surt com terme municipal de Moia, però al ICGC pertany a Marfà, terme de Castellcir.Correspon a la barraca nº 8584 de la wikipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84940","titol":"Barraca de la Datzira 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-datzira-1","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de pedra seca orientada a oest de planta semi circular amb la façana lleugerament més recta. Coberta amb falsa cúpula, perfectament conservada, rematada amb argila i pedruscall. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m amb llinda plana. Presenta una petita obertura vers a l'oest i té una espècie d'armariet just per sota, ambdós elements separats per una pedra plana. Inicialment aquest armariet segurament corresponia a una finestra que posteriorment es va tapiar. L'estructura està parcialment construïda aprofitant un aflorament rocós al qual s'adossa per la part posterior. La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp.","codi_element":"08055-82","ubicacio":"A Marfà, al nord est de la Datzira i la riera de la Golarda","historia":"És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX","coordenades":"41.7863500,2.0598800","utm_x":"421881","utm_y":"4626482","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84940-foto-08055-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84940-foto-08055-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84940-foto-08055-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84941","titol":"Barraca de la Datzira 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-datzira-2","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de pedra seca de planta quadrangular orientada a oest. Coberta amb falsa cúpula, força ben conservada, rematada amb argila i pedruscall. En el seu extrem sud es troba directament adossada al terreny. L'estructura presenta una porta sense llinda que arranca directament de la volta. Com a tret singular aquesta barraca té l'existència d'una espècie d'avançada, feta a partir d'un mur en pedra seca que arranca des de l'extrem NW i voreja tota la porta oferint un pas indirecte. Igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp.","codi_element":"08055-83","ubicacio":"A Marfà, a l'est del camí entre la Datzira i els Camps de Marfà.","historia":"És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX","coordenades":"41.7835400,2.0635200","utm_x":"422180","utm_y":"4626167","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84941-foto-08055-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84941-foto-08055-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84941-foto-08055-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84942","titol":"Barraca de la Datzira 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-datzira-3","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Se n'ha esfondrat part de la coberta. Se n'utilitza l'interior com a magatzem.","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta quadrada, visiblement més ampla a la base que al coronament. La porta, orientada a sud i amb remat allindanat, és ovoïdal, i no rectangular. Al lateral nord hi havia hagut una obertura quadrada, ara tapada. La coberta està resolta amb una falsa cúpula d'acostament de filades, de la qual s'ha esfondrat la part central.","codi_element":"08055-84","ubicacio":"Entre la Datzira i la riera de Marfà","historia":"","coordenades":"41.7816100,2.0649900","utm_x":"422300","utm_y":"4625952","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84942-foto-08055-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84942-foto-08055-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84942-foto-08055-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Es troba dins d'una finca tancada perimetralment, de manera que va ser observada a distància i alguns detalls podrien haver passat per alt.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84943","titol":"Barraca de la Soleia dels Sorts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-soleia-dels-sorts","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Se n'ha esfondrat la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta circular però amb la façana més aplanada. La porta devia ser al lateral sud-est, ja que la part nord està encaixada en el terreny. La coberta devia estar resolta amb una falsa cúpula d'acostament de filades, de la qual se n'intueix l'arrencament.","codi_element":"08055-85","ubicacio":"Entre Serramitja i els Sorts","historia":"","coordenades":"41.7850200,2.0504600","utm_x":"421097","utm_y":"4626343","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84943-foto-08055-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84943-foto-08055-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84943-foto-08055-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la fitxa 8577 de la wikipedra.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84944","titol":"Barraca de Serramitja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-serramitja","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Pèrdua de la coberta.","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular. La porta, allindanada, es troba orientada a sud. Els seus perfils són irregulars (l'obertura és ovoïdal), probablement degut a la pèrdua de pedres. La coberta era de falsa cúpula d'acostament de filades malgrat que està pràcticament enrunada del tot.","codi_element":"08055-86","ubicacio":"Al sud-est del mas de Serramitja","historia":"","coordenades":"41.7902900,2.0512900","utm_x":"421172","utm_y":"4626928","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84944-foto-08055-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84944-foto-08055-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84944-foto-08055-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la fitxa 8583 de la wikipedra.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84945","titol":"Barraca del Camp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-camp","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Pèrdua de la coberta quasi total.","descripcio":"Barraca de planta circular, originalment de pedra seca però posteriorment rejuntada amb morter de calç. La porta, allindanada, es troba orientada a sud, i té uns perfils són irregulars que tracen una obertura ovoïdal. Hi ha dues petites obertures a nord i a oest, i s'aprecia una antic prestatge (actualment reblert) al lateral est. La coberta era de falsa cúpula d'acostament de filades, malgrat que està pràcticament enrunada del tot. A la part externa, al costat nord, s'hi adossen dos trams de mur.","codi_element":"08055-87","ubicacio":"Al sud-est del mas de Serramitja","historia":"","coordenades":"41.7892000,2.0510700","utm_x":"421153","utm_y":"4626807","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84945-foto-08055-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84945-foto-08055-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84945-foto-08055-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la fitxa 8582 de la wikipedra, on consta el comentari que la barraca fou en algunes parts consolidada amb argamassa perquè el vinyater, de Cal Camp d'Avinyó, s'hi quedava sovint a dormir.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84946","titol":"La Closella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-closella","bibliografia":"ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. Carta Arqueológica de España: Barcelona. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945. BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J. M. Sepulcres megalítics de l'Ausetània. Barcelona: [s.n.]; Impremta de la Casa de la Caritat, 1923. Separata de: Quaderns d'Estudi, vol. XV, núm. 57. PERICOT GARCIA, L. La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universidad de Barcelona. Facultad de Filosofía y Letras, 1925. PERICOT GARCIA, L. Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto de Estudios Pirenaicos, 1950. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; 31).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument funerari calcolític consistent en una cista rectangular tancada, amb orientació nord-est\/sud-oest, envoltada per un túmul. Se'n conserven cinc lloses, essent els ortostats laterals els més alts en comparació amb els dels costats curts. No se'n conserva la llosa de coberta. Entre els materials que s'hi localitzaren hi ha 7 peces dentals i 4 molars.","codi_element":"08055-88","ubicacio":"Serrat dels Llamps","historia":"Fou excavat a la dècada de 1940, amb una segona intervenció realitzada l'any 1958 que no donà nous resultats, però que en permeté la documentació.","coordenades":"41.7723900,2.0606300","utm_x":"421927","utm_y":"4624932","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També denominat la Clusella o la Crusella. No s'hi va poder accedir, donat que la parcel·la estava tancada per a la custòdia de bestiar.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84947","titol":"Balma del Molí d'en Brotons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-moli-den-brotons","bibliografia":"Aymamí Domingo, Gener; Pallarès Personat, Joan.(1994).-'Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes'. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC (31):1-119. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Garcia-Pey, Enric (2005): Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Balma natural oberta en un cingle de gresos per l'efecte erosiu de la riera de Marfà. Té una amplada de 60 m i 7 de profunditat, en bona part ocupats per l'edifici del Molí d'en Brotons.","codi_element":"08055-89","ubicacio":"A l'est de la Tosca","historia":"El molí va estar habitat i en funcionament almenys des del 1608, en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars. El 8 d'octubre de 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària (l'aiguat de Santa Reparada), que causà la mort de les vuit persones de la família del moliner i s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí. Des de llavors ha estat abandonat. S'hi molia gra per fer-ne farina i fulla de roldó per fer-ne tints.","coordenades":"41.7820200,2.0785000","utm_x":"423423","utm_y":"4625985","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84947-foto-08055-89-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"L'element té una fitxa pròpia a www.espeleoindex.com.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84948","titol":"Cova de la Font de la Tosca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-la-font-de-la-tosca","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'entorn està degradat.","descripcio":"Petita cavitat d'11 m de recorregut formada entre la roca de la Tosca i el cingle sobre el qual recolza per la seva part superior, amb sortida per dos extrems. El més ample és el de ponent (8 m), mentre que el de llevant a penes és transitable. A la part central de la cavitat, en el seu cantó sud, hi ha la font. L'aigua brolla directament de la roca, sense broc, i passa per una concreció de pedra calcària per tornar a sorgir al terra de la cova, a través del qual discorre per vessar cap a la riera de Marfà.","codi_element":"08055-90","ubicacio":"Al sud de la Mare de Déu de la Tosca, a la riba esquerra de la riera de Marfà","historia":"","coordenades":"41.7789700,2.0763600","utm_x":"423242","utm_y":"4625648","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84948-foto-08055-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84948-foto-08055-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"L'element té una fitxa pròpia a www.espeleoindex.com.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84949","titol":"El Molí de la Datzira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-moli-de-la-datzira","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Ha perdut la coberta.","descripcio":"Gran edifici de planta rectangular amb la façana principal, en un dels costats llargs, orientada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i planta sota coberta. Si bé l'aparell és de pedra mitjana desbastada lligada amb morter de calç i emblanquinada, les obertures estan fetes amb grans blocs escairats. Cadascun dels tres nivells té tres obertures, situades simètricament: a la planta baixa hi ha un gran portal coronat amb un arc angular de tres dovelles, flanquejat a l'esquerra per una finestra i a la dreta per una porta; a la primera planta hi ha tres finestres, la central amb un ampit simple; al nivell sota coberta s'aprecia com, de les tres finestres, la central va ser engrandida per esdevenir o un balcó o per afavorir la càrrega. Llevat de l'arc de l'entrada, la resta d'obertures són allindanades. La coberta, avui perduda, era a dues aigües en sentit longitudinal, de manera que un dels ràfecs vessa sobre la façana principal. A l'angle sud-oest de la planta baixa s'hi reconeixen uns arcs que donen a un espai soterrani, relacionat amb la maquinària de funcionament del molí, accionada per l'aigua que hi arribava des de la resclosa a la riera de la Golarda (uns 800 m aigües amunt) mitjançant un canal obrat vora 1700 (com testimonien dues inscripcions amb l'any 1705). Annexat al lateral oest del molí, hi ha restes molt deteriorades d'una edificació. Segregat d'aquestes construccions, uns metres més al sud, hi ha un petit volum corresponent a l'antic forn del molí.","codi_element":"08055-91","ubicacio":"Just al sud de la Datzira","historia":"El Molí fariner de la Datzira és a poca distància al sud-oest de la masia de la Datzira, entre aquesta i la riera de la Golarda. El seu origen, vinculat a una època de grans reformes a la masia, es trobaria entorn al 1700. La família propietària, de cognom Datzira, alternava la residència entre el mas principal i el molí, fins que definitivament s'instal·laren al molí i deixaren el mas per als masovers. Hi van viure fins el primer terç del segle XX, quedant després abandonat i en clar declivi (el que n'ha afectat l'estat de conservació). A principis de segle XX, el mas principal torna a estar ocupat per masovers, el que ha propiciat que el molí es mantingui net.","coordenades":"41.7842100,2.0580800","utm_x":"421729","utm_y":"4626246","any":"1705","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84949-foto-08055-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84949-foto-08055-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84949-foto-08055-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84950","titol":"El Xei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-xei","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30 TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada en un turó sobre el marge esquerre de la riera de la Golarda, afrontant amb la masia dels Sorts, que n'és a l'altra riba. El volum principal el constitueix un edifici de planta rectangular en origen i quadrada després d'una ampliació vers el sud. Consta de planta baixa i primer pis sota coberta. A la façana principal, encarada a sud, tan sols hi ha una gran obertura que correspon a una volta rebaixada (corresponent a l'ampliació esmentada) al fons de la qual s'hi troba la porta de la façana original, amb grans dovelles i la inscripció 1764 a la clau. La primera planta havia estat en bona part oberta, amb grans pilars sostenint l'embigat de la coberta. Tot i això, també s'hi aprecien finestres allindanades de pedra, especialment a la meitat nord. L'aparell és de grans pedres desbastades, lligades amb morter de calç i emblanquinades. A part del volum principal, hi ha altres espais (tant annexats com segregats) que corresponen a coberts i tancats.","codi_element":"08055-92","ubicacio":"Quintana del Xei","historia":"El primer esment documental és de 1130, quan consta com a alou de Sant Benet de Bages. En la documentació apareix en ocasions com a 'el Soler', 'l'Alzina' o el 'Mas Alzina'. Al segle XIII consta que tenia agregats els masos d'Armamirona i Colomer, ara desapareguts. Posteriorment passà a mans del mas Collell de Balenyà i, més endavant, a les de la Closella. A partir de mitjan segle XVI passà a mans de Pau Alzina, i més tard a les de Pau Soler, conegut amb el sobrenom de Xei. Fou habitada pels seus propietaris fins al 1785, i més tard hi hagué masovers, fins a mitjan segle XX. Actualment torna a estar habitada de forma permanent.","coordenades":"41.7791400,2.0503400","utm_x":"421080","utm_y":"4625691","any":"1764","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84950-foto-08055-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84950-foto-08055-92-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84951","titol":"Els Sorts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-sorts","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià, 2012.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia situada en un turó sobre el marge dret de la riera de la Golarda, afrontant amb la masia del Xei, que n'és a l'altra riba. La posició elevada i en un lloc de força pendent fa que al cantó sud s'hi construís un contrafort notable. El volum central correspon a un edifici de planta quadrada amb planta baixa i un pis sota coberta. Originàriament, la façana principal era la de llevant, amb un portal adovellat a l'extrem sud-est. Posteriorment, a aquesta façana s'hi annexà un cos cobert a la planta baixa i obert a la superior, ampliació que queda datada en una llinda on hi ha inscrit 'thOMAs \/ 17 SORTS M F S + 68'. A les façanes oest i nord s'hi aprecien altres reformes posteriors consistents en obertures, tant en planta baixa com al primer pis, fetes de maó.","codi_element":"08055-93","ubicacio":"Quintana dels Sorts","historia":"El primer esment documental del mas data del 1294, però ja es tenen referències d'un Pere Orts de Marfà l'any 1205. Al llarg del temps ha anat variant la grafia del cognom i, en conseqüència, del nom del mas: Sors, Sorts, Sords i els Horts. Els Sors hi visqueren fins a finals del segle XIX, deixant-hi després uns masovers que hi restaren fins a mitjan segle XX. Actualment torna a ser habitada per masovers.","coordenades":"41.7808200,2.0502000","utm_x":"421070","utm_y":"4625877","any":"1768","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84951-foto-08055-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84951-foto-08055-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84951-foto-08055-93-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84952","titol":"Església Mare de Déu de la Tosca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-mare-de-deu-de-la-tosca","bibliografia":"GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de nau única, amb l'absis semicircular orientat a sud-est. A la façana principal (orientada a nord-oest) hi ha la porta principal, a la llinda de la qual hi ha inscrita la data de 1668. A banda i banda de la porta hi ha sengles bancs adossats a la façana, el de la dreta amb una finestreta motllurada doble des de la qual es veu la imatge i a l'ampit de la qual els devots hi deixen ciris. A la llinda hi ha gravades la data 1673 i una ala de perfil. La façana culmina amb un petit òcul circular i un campanar de cadireta molt simple. L'aparell del temple, de maçoneria i arrebossat amb calç, tan sols té obertures (a més de les esmentades) a l'absis (un òcul i un finestró allargassat) i a la façana nord (que dóna llum a la sagristia). La coberta és a doble vessant, un xic més baixa i adaptada a l'absis. A l'interior, hi ha un cor sobre la porta d'accés, que s'obre a la nau única. El presbiteri es troba rere una reixa metàl·lica, negra i daurada, en la qual hi ha un altar preconciliar adossat a un envà que oculta l'absis. A banda i banda de l'altar hi ha sengles portes obertes a l'envà, i que accedeixen a la sagristia. La imatge de la Mare de Déu, sedent amb l'infant a la falda, ocupa una fornícula emmarcada dins d'unes motllures que tracen un frontó. Les parets estan pintades amb un sòcol fosc i un color més clar a la resta. Per sobre d'unes motllures, la volta de canó està pintada de color blau, amb un joc d'elements geomètrics en groc que simulen una volta de creueria.","codi_element":"08055-94","ubicacio":"A llevant del nucli de Marfà","historia":"L'edifici actual de la Mare de Déu de la Tosca es va originar a inicis del segle XVII (1632 o 1639), probablement substituint un temple preexistent (tal vegada, l'església de Santa Maria de les Illes, documentada el 1062).","coordenades":"41.7795700,2.0767600","utm_x":"423276","utm_y":"4625714","any":"1632","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84952-foto-08055-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84952-foto-08055-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84952-foto-08055-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84953","titol":"Font d'en Brotons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-den-brotons","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta quadrada alçada amb grans blocs de pedra que rep l'aigua captada de la riera de Marfà mitjançant un canal picat a la roca i la deriva vers el Molí d'en Brotons.","codi_element":"08055-95","ubicacio":"A l'est de la Tosca","historia":"","coordenades":"41.7825500,2.0783900","utm_x":"423415","utm_y":"4626044","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84953-foto-08055-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84953-foto-08055-95-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84954","titol":"La Datzira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-datzira","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012.","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran mas format per diversos volums, l'abandonament i la reconstrucció parcial dels quals n'ha desdibuixat la fesomia, fins el punt que alguns volums anteriorment coberts s'utilitzen actualment com a patis i tancats d'animals a cel obert. L'alineació dels volums manté una orientació nord-oest (cap on miren les successives façanes) \/ sud-est, amb cobertes longitudinals a dues vessants. Hi crida l'atenció un parament en opus spicatum, generalment associat al segle XI, malgrat que les primeres referències documentals són de 1237. També són significatives les inscripcions de 1690 i 1700 (aquesta darrera acompanyada del nom 'JAUMA DAT \/ ZIRA' i una roseta en una cantonada, que donava a l'antic camí principal), que al·ludeixen a una important fase de reformes. També cal destacar una portalada rematada amb un arc algular, molt semblant al del Molí de la Datzira.","codi_element":"08055-96","ubicacio":"Entre Serramitja i Marfà, en un meandre de la riera de la Golarda","historia":"La Datzira està documentada des del 1237 (si bé podria tenir un origen anterior), quan estava sota domini del monestir de Sant Benet de Bages. L'any 1497 consta en un document com a 'Datzeró'. El 1531 els Datzira es van fer amb el domini de la propera masia de Montbrú, que mantingueren fins a darreries del segle XVIII. Just d'aquest moment de prosperitat daten les reformes a la Datzira i, possiblement, la construcció del Molí de la Datzira. A partir de llavors, els propietaris alternaren la residència entre el mas principal i el molí, fins que definitivament s'instal·laren al molí i deixaren el mas per als masovers. Al segle XX es produí l'abandonament total del mas i el molí, fins que ha tornat a ser habitat a inicis del segle XXI.","coordenades":"41.7847300,2.0585700","utm_x":"421770","utm_y":"4626304","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84954-foto-08055-96-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84954-foto-08055-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84954-foto-08055-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84955","titol":"Castell de Marfà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-marfa","bibliografia":"ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nostra Història, 12). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"L'edifici denominat com a castell de Marfà correspon actualment a un complex d'edificacions majoritàriament d'època moderna. Els diferents volums s'agrupen amb una orientació a sud-est, on trobem un mur de tanca que clou el recinte. La porta d'aquesta tanca està rematada per un arc rebaixat, a la clau del qual hi ha gravats un monograma “IHS” i la data de 1628. Adossats a la tanca hi ha dos volums de planta baixa, rere els quals hi ha l'edifici principal, de planta baixa, primer pis i pis sota coberta. La part central sembla l'original (hi ha una inscripció de 1783), mentre que a l'esquerra hi ha adossats seguit de coberts i la dreta té annexat un cos amb una galeria amb quatre arcs de mig punt. Aquest cos de la dreta és el que ofereix tota la façana est, on hi ha una porta molt recent a la planta baixa i, al primer pis, un balcó (sostingut sobre mènsules) acompanyat per quatre finestres allindanades. Una d'elles, però, té la llinda esculpida en forma d'arc conopial cec. Aquest element, l'arc conopial, es relaciona clarament amb el volum de l'angle nord-est del conjunt. Amb planta baixa i dos pisos, els dos superiors tenen obertures amb arcs conopials veritables. Possiblement, es tractaria de l'edifici original de tot el conjunt. Al seu cantó nord, en canvi, té annexat un altre petit cos avançat amb grans obertures amb arc de mig punt.","codi_element":"08055-97","ubicacio":"En un apèndix de la Serra dels Llamps","historia":"El castell de Marfà és citat per primer cop el 939 com a castrum Marphani. Els Marfà (que també tenien casa a Moià) en foren possessors al llarg de l'edat mitjana, però l'edifici també tingué un paper en els conflictes bèl·lics d'època moderna. Durant la Guerra de Successió hi establí el seu quarter general Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal, cap de l'exèrcit català de l'interior. Des d'aquest lloc va emprendre diverses conteses, entre les quals la Batalla de Talamanca l'agost del 1714. Durant la Guerra del Francès, s'hi refugiaren els moianesos que fugien de les tropes napoleòniques. Durant la primera Guerra carlina, el 9 d'octubre del 1839, els carlins Francesc i Isidre Marfà, pare i fill, moriren en l'assalt a Moià. Després de diversos traspassos de mans, Marfà i les seves possessions a la vall (el Coll, les Vinyes i el Molí de Marfà) s'integraren en les extenses possessions dels Rocafort, una família amb propietats a Artés, Barcelona, Manresa, Moià i Vic. El darrer Rocafort, Ramon, fou alcalde d'Artés, diputat provincial i diputat a les Corts de Madrid. Mort sense descendència, la seva herència passà a mans de la família de Torrents, que després del 1939 s'anà venent el patrimoni. Anà a parar a mans de la família terrassenca que encara n'és propietària. Hi hagué masovers fins a la dècada de 1960, però actualment resta desocupada.","coordenades":"41.7792700,2.0689600","utm_x":"422627","utm_y":"4625688","any":"1628","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84955-foto-08055-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84955-foto-08055-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84955-foto-08055-97-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84956","titol":"Parròquia de Sant Pere de Marfà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parroquia-de-sant-pere-de-marfa","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"S'utilitza com a galliner","descripcio":"Església de planta rectangular i nau única, orientada a sud-est. No té un absis diferenciat. A l'extrem oest hi ha adossat un campanar de planta quadrada (on hi ha representada una rosa dels vents amb un gall) i, a l'angle nord-est, una sagristia. L'entrada no és axial, sinó que està emplaçada a la façana sud, a prop de l'angle sud-oest. El portal està ricament ornamentat: els brancals estan motllurats a mode de pilastres, dels capitells de les quals arrenca un arc de mig punt. Al seu torn, l'arc està emmarcat per una motllura d'angles rectes, els dos espais buits del qual estan ocupats per sengles querubins. El requadre està envoltat al seu torn per un arc de motius vegetals (garlandes de fulles i flors). Al punt culminant d'aquest arc vegetal hi ha una petxina amb el cap d'un àngel o querubí. Per sobre de l'arc hi ha una inscripció amb el nom de Josep Cabestany, rector l'any 1774, restaurat l'any 1943. Al costat sud hi ha el recinte de l'antiga sagrera.","codi_element":"08055-98","ubicacio":"En un apèndix de la Serra dels Llamps","historia":"L'església de Sant Pere apareix esmentada l'any 939 en l'acta de consagració de l'església parroquial de Moià. Al segle XI era església parroquial. L'edifici actual correspon a una refacció del segle XVIII, i actualment resta sense culte. Les seves imatges es conserven a l'església parroquial de Moià.","coordenades":"41.7799700,2.0696200","utm_x":"422683","utm_y":"4625765","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84956-foto-08055-98-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84956-foto-08055-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84956-foto-08055-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96|98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84957","titol":"La Bassa de l'Om (al sud de Serramitja)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-bassa-de-lom-al-sud-de-serramitja","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa excavada a terra situada en una cruïlla de camins entre els quals es troba el GR 177 (que uneix Calders i Moià). És de forma el·líptica i té una llargada i amplada màximes de 15 i 10 m; la seva fondària supera en molts punts el metre. Al lateral de ponent, però, el límit és aixamfranat per permetre-hi l'accés a peu pla del bestiar boví de la zona.","codi_element":"08055-99","ubicacio":"Al sud de Serramitja","historia":"","coordenades":"41.7890100,2.0479400","utm_x":"420892","utm_y":"4626789","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84957-foto-08055-99-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84957-foto-08055-99-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84958","titol":"Molí d'en Brotons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-den-brotons","bibliografia":"Aymamí Domingo, Gener; Pallarès Personat, Joan.(1994).-'Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes'.Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC (31):1-119. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Autores: Garcia-Pey, Enric (2005): Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Comença a perdre part de la coberta","descripcio":"Molí construït dins una balma natural (denominada Balma d'en Brotons) encaixada sota un salt d'aigua de la riera de Marfà. La ubicació li confereix un aspecte característic, ja que en condiciona l'edificació, de planta rectangular allargassada que aprofita com a paret de fons la mateixa de la balma. La construcció està feta amb pedra lligada amb morter de calç, i les obertures són allindanades. Hi destaca una ampla volta de mig punt que sosté la crugia central sobre l'aigua.","codi_element":"08055-100","ubicacio":"A l'est de la Tosca","historia":"El molí va estar habitat i en funcionament almenys des del 1608, en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars. El 8 d'octubre de 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària (l'aiguat de Santa Reparada), que causà la mort de les vuit persones de la família del moliner i s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí. Des de llavors ha estat abandonat. S'hi molia gra per fer-ne farina i fulla de roldó per fer-ne tints.","coordenades":"41.7820200,2.0785000","utm_x":"423423","utm_y":"4625985","any":"1608","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84958-foto-08055-100-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84958-foto-08055-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84958-foto-08055-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84959","titol":"Molí de Marfà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-marfa","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Ha perdut les cobertes, i està sent ocupat per vegetació.","descripcio":"El molí de Marfà se situa proper a la riera de Marfà, a prop d'on havia existit el pont que la creuava. Al llit rocós de la riera s'hi reconeixen canals repicats i línies de forats (on encastar-hi estructures de fusta) per tal de derivar l'aigua cap als mecanismes dels molí. Tant l'edifici com el seu entorn es troben en avançat estat de deteriorament, amb les cobertes caigudes i un avanç de la vegetació que ho emmascara. Malgrat tot, és visible l'alineació general de l'edifici nord-oest\/sud-est, així com l'existència de planta baixa i primer pis sota coberta, que era a dues aigües. L'aparell és de maçoneria, i s'hi aprecien tant obertures allindanades amb pedra com d'altres fetes amb maó. A la llinda de la porta d'entrada hi ha inscrita la data de 1820. Al lateral est hi ha una petita bassa.","codi_element":"08055-101","ubicacio":"A l'oest de la Mare de Déu de la Tosca","historia":"Quan cessà la seva activitat va servir de refugi o hostal per als qui anaven al santuari de la Tosca.","coordenades":"41.7805400,2.0754900","utm_x":"423171","utm_y":"4625823","any":"1820","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84959-foto-08055-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84959-foto-08055-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84959-foto-08055-101-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També anomenat Molí de la Tosca.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84960","titol":"PEIN el Moianès i la Riera de Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-el-moianes-i-la-riera-de-muntanyola","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'espai protegit amb la denominació de 'el Moianès i la Riera de Muntanyola' s'estén per 6 dels municipis del Moianès més Avinyó (Bages) i Muntanyola (Osona). Pel que fa a Castellcir, ocupa els 2\/3 septentrionals de l'antic terme de Marfà i una estreta franja al nord de la resta del terme de Castellcir. En total, ocupen 842,25 ha, que corresponen a un 24,64% del terme municipal. Els trets més característics d'aquest espai provenen de la superposició de la realitat pròpia de l'àrea humida del nord-est de Catalunya amb elements submediterranis. Conté una bona representació de l'hàbitat propi de les rouredes seques i la seva flora i fauna associada. El medi físic està marcat pels relleus ondulats de composició calcària i margosa; fins i tot amb punts d'interès geològic, com ara el sistema càrstic que afavoreix l'aparició de coves. En són característiques les rieres sobre lloses calcàries, pròpies de les capçaleres dels rius de caràcter mediterrani. La flora i la vegetació predominant és de caràcter submediterrani. Hi predominen les rouredes seques de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis), si bé s'hi barregen o fins i tot han estat desplaçades per pinedes secundàries de pi roig (Pinus sylvestris). Sota aquests boscos predominen les pastures xeromesòfiles de jonça i plantatge mitjà (Plantigini- Aphyllanthetum). Els fenassars, joncedes i bardisses, entre altres formacions, són també freqüents. Als fondals apareixen fragments de boscos de ribera, amb avellanedes i bosquines mixtes de caducifolis. Els alzinars són poc freqüents al conjunt de la zona forestal, substituïts en gran part per extenses garrigues. S'hi conserven alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català com, per exemple, el gavó fruticós (Ononis fruticosa). Apareixen formacions singulars com les brolles de bruc vermell (Ericetum arboreo-cinerae), molt rares a les àrees descalcificades. A nivell faunístic, és un bon representant de la fauna forestal amb influència mediterrània. És una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors: fagina, gorja blanc, guineu i geneta. Entre els ocells, hi ha diverses àrees d'interès per a la cria del duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus) i una àrea de campeig per a l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). De la fauna invertebrada, se'n pot ressenyar la gran diversitat de lepidòpters i algunes espècies rares com la Meleageonia daphnis; dels heteròpters, Plagiotylus maculatus, Criocoris piceicorni; entre els mol·luscs destaquen espècies xeròfiles com l'endemisme Moitessieria olleri o Xerocrassa murcica. En els ambients dominats per la roureda de roure martinenc, apareixen espècies d'interès com l'escanyapolls (Lucanus cervus) i la papallona nocturna Eriogaster catax. Als boscos de pi roig hi ha una altra papallona nocturna: la Graellsia isabellae. A les rieres i torrents que conserven diversos trams en bon estat de conservació, cal ressenyar la presència de la llúdriga (Lutra lutra) i el cranc de riu (Austropotamobius pallipes). També la de diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). En aquests ambients i, en especial, a la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany, hi ha diversos amfibis: la salamandra (Salamandra salamandra), diverses espècies de gripaus com el tòtil (Alytes obstetricans), la granota verda (Rana perezi) i la reineta (Hyla meridionalis). No obstant, hi ha presència d'espècies invasores com el visó americà (Mustela vison) i el cranc de riu americà (Procambrus clarki) Les masses forestals han estat transformades o substituïdes en alguns sectors per conreus, creant un mosaic d'usos. Hi ha aprofitament silvícola, ramader, agrícola i usos recreatius. Els impactes als quals s'exposa el territori són els processos d'erosió i degradació com a conseqüència de les diferents activitats antròpiques.","codi_element":"08055-102","ubicacio":"2\/3 nord de l'antic terme de Marfà i franja nord de la resta del terme de Castellcir","historia":"","coordenades":"41.7759700,2.0667100","utm_x":"422436","utm_y":"4625324","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84960-foto-08055-102-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84961","titol":"Barraca 1 de la Closella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-closella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Tan sols el lateral sud de la porta es troba en mal estat, degut al creixement d'un arbre.","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular, tot i que les grans pedres que configuren la porta fan que el costat nord-est esdevingui pla. La porta és allindanada, i té forma trapezoïdal. Hi ha una petita obertura a l'oest. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es troba completa.","codi_element":"08055-103","ubicacio":"A l'oest de la Closella","historia":"","coordenades":"41.7644700,2.0523800","utm_x":"421231","utm_y":"4624060","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84961-foto-08055-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84961-foto-08055-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84961-foto-08055-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la fitxa 6541 de la wikipedra.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84962","titol":"Barraca 3 del Pla del Tasar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3-del-pla-del-tasar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La coberta està pràctcament esfondrada del tot.","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular, amb l'obertura principal (una porta rectangular allindanada) orientada a l'oest. Hi ha una petita obertura a l'est. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, està esfondrada en bona mesura.","codi_element":"08055-104","ubicacio":"A l'oest de la Closella","historia":"","coordenades":"41.7635400,2.0516500","utm_x":"421169","utm_y":"4623957","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84962-foto-08055-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84962-foto-08055-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84962-foto-08055-104-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la fitxa 6507 de la wikipedra.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84963","titol":"Barraca 5 del Torrent de Colljovà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-5-del-torrent-de-colljova","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La coberta es comença a esfondrar.","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta semicircular, ja que s'adossa al cingle de pedra en el seu costat nord. La porta, rectangular i allindanada, sobre al costat sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, comença a esfondrar-se en el seu punt més elevat.","codi_element":"08055-105","ubicacio":"Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà","historia":"","coordenades":"41.7684400,2.0436800","utm_x":"420513","utm_y":"4624509","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84963-foto-08055-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84963-foto-08055-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84963-foto-08055-105-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la fitxa 6552 de la wikipedra.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84964","titol":"Barraca 6 del Torrent de Colljovà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-6-del-torrent-de-colljova","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta semicircular, ja que s'adossa al cingle de pedra en el seu costat nord. La porta, rectangular i allindanada, sobre al costat est. Hi ha una petita obertura orientada al sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es conserva completa.","codi_element":"08055-106","ubicacio":"Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà","historia":"","coordenades":"41.7684400,2.0436800","utm_x":"420513","utm_y":"4624509","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84964-foto-08055-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84964-foto-08055-106-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la fitxa 6553 de la wikipedra, on és anomenada 'Barraca 5 del Torrent de Colljovà', denominació repetida coincident amb la de la fitxa 6552 i 105 del present Mapa.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84965","titol":"Barraca 7 del Torrent de Colljovà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-7-del-torrent-de-colljova","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca de planta circular, amb l'obertura principal (una porta rectangular allindanada) orientada a sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es conserva intacta.","codi_element":"08055-107","ubicacio":"Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà","historia":"","coordenades":"41.7692400,2.0467500","utm_x":"420769","utm_y":"4624595","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84965-foto-08055-107-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84965-foto-08055-107-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84966","titol":"Casa del Coll de Marfà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-coll-de-marfa","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"","notes_conservacio":"L'edifici és una ruïna.","descripcio":"Mas abandonat que rep el nom de la seva ubicació orogràfica, al coll entre els serrats del Coll i dels Llamps, lloc de pas dels camins que comuniquen Marfà amb Monistrol de Calders. L'edifici està en estat de ruïna generalitzada, sense cobertes, tot i que els paraments (fets de pedra calcària de mida gran i mitjana, amb alguna teula, lligada amb morter) arriben als 2 m d'alçària en diversos punts. La planta és rectangular, allargassada, i amb una orientació sud-oest\/nord-est. S'aprecia que els àmbits d'ambdós extrems eren destinats a tasques productives. A poca distància, al nord-est, s'hi conserva la bassa.","codi_element":"08055-108","ubicacio":"Al sud-oest de Marfà","historia":"Als documents més antics apareix denominada com a 'el Coll'. Fou habitada fins a mitjan segle XX.","coordenades":"41.7751900,2.0650700","utm_x":"422299","utm_y":"4625239","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84966-foto-08055-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84966-foto-08055-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84966-foto-08055-108-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84967","titol":"Dolmen del Trompo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-del-trompo","bibliografia":"BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1).","centuria":"","notes_conservacio":"Possiblement, no es tracti d'un jaciment arqueològic","descripcio":"Megàlit descrit per la bibliografia que, tant els autors de la corresponent fitxa de l'Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya com durant les tasques de realització del present Mapa del patrimoni cultural local no han pogut identificar. Els afloraments rocosos de la zona s'esberlen de manera natural en diversos punts formant lloses que, pel seu aspecte, poden haver donat lloc a una identificació errònia.","codi_element":"08055-109","ubicacio":"Al bosc mitger","historia":"","coordenades":"41.7690800,2.0465100","utm_x":"420749","utm_y":"4624577","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84968","titol":"El Saiolic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-saiolic","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit mas de planta quadrada distribuït en planta baixa i primer pis, la façana principal del qual està orientada a sud-est. El portal, emmarcat per un arc rebaixat de grans dovelles, dóna accés a un espai diàfan a la dreta del qual hi ha l'arrencament de l'escala d'accés al segon pis i, a l'esquerra, diferents àmbits entre els quals la cuina, amb tots els elements característics. S'hi conserven alguns paviments de rajoles, bigues i puntals de fusta i els forçats de bona part del primer pis i altells. La teulada, de doble vessant, està completa. L'aparell de l'edifici és robust, fet de pedres desbastades de mida gran i petita (amb inclusió d'algunes teules) i lligades amb morter. Les obertures, totes allindanades (tret de la porta), estan resoltes amb blocs ben tallats i, en dos casos (una sobre la porta, i l'altra a la façana oposada, orientada a nord-oest), amb ampit motllurat.","codi_element":"08055-110","ubicacio":"A la part alta del torrent de la Fàbrega","historia":"","coordenades":"41.7794500,2.0840400","utm_x":"423881","utm_y":"4625695","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84968-foto-08055-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84968-foto-08055-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84968-foto-08055-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84969","titol":"Jaciment paleontològic de Castellcir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-castellcir","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment paleontològic bartonià (de fa 40,4 a 37,2 milions d'anys) de tipus marí, que forma part de la formació Calcàries de Collsuspina. L'associació faunística que s'hi troba correspon a diversos tipus de nummulits (N. variolarius, N. Biedai, N. Striatus i N. Fabianii), uns foraminífers d'aigua salada i càlida.","codi_element":"08055-111","ubicacio":"Sauva Negra","historia":"","coordenades":"41.7832200,2.1861300","utm_x":"432369","utm_y":"4626028","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84969-foto-08055-111-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84970","titol":"Pinassa de les tres besses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pinassa-de-les-tres-besses","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de Pinus nigra declarat arbre singular. Té una alçada aproximada de 20 metres i fa 3,60 metres de corda (perímetre del tronc a una altura aproximada d'1,5 metres). El seu tret més característic (i que li dóna nom) és que el tronc es divideix en tres besses, originant sengles capçades.","codi_element":"08055-112","ubicacio":"Sot dels Llamps","historia":"","coordenades":"41.7694000,2.0627200","utm_x":"422097","utm_y":"4624598","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84970-foto-08055-112-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També denominada Pinassa de la Clusella. AL (arbre d'interès local) Ordre MAH 228\/2005.05.02 (DOGC 4393, 2005.05.27)","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84971","titol":"Pujalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pujalt-1","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Se n'han perdut les cobertes i els forjats","descripcio":"Mas abandonat situat al coll entre els serrats de Pujalt i de la Descàrrega, que comuniquen Marfà amb Castellterçol. L'edifici, de planta aproximadament rectangular (amb un retranqueig a l'angle nord-est), està orientada a sud-oest . Malgrat que ha perdut les cobertes i els forjats), els murs exteriors i interiors es conserven en tot el seu alçat, gràcies al seu aparell de blocs de calcària ben escairada. Les obertures, totes allindanades, estan fetes amb grans blocs i tenen ampits motllurats. L'edifici constava de planta baixa, primer pis i pis sota coberta. L'alçat de la façana mostra clarament que la part originària era la central, a l'esquerra de la qual s'hi va annexar una rampa que devia portar a un petit cobert i, a la dreta (a l'est), tot un nou tram d'edifici anivellat amb la resta. En aquesta part nova hi ha el portal, amb la data '1799' inscrita a la llinda. A la llinda de la finestra que té just per sobre s'hi llegeix 'ANDREU PUJALT \/ 16[6?]9'. Adossat al lateral est d'aquest mòdul de l'edifici hi ha un cup revestit amb cairons de pedra arrebossats.","codi_element":"08055-113","ubicacio":"A les proximitats de la masia del Pedrós","historia":"El mas de Pujalt consta en una donació a Santa Maria de l'Estany del 1108. Pertany a l'enclavament de la Vall de Marfà, tot i no pertànyer a l'antiga parròquia de Sant Pere de Marfà.","coordenades":"41.7720400,2.0756000","utm_x":"423170","utm_y":"4624879","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84971-foto-08055-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84971-foto-08055-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84971-foto-08055-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84972","titol":"Font de Marfà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-marfa","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La vegetació l'oculta en bona mesura.","descripcio":"Font encaixada al vessant sud de les Feixes Roges, del qual emanen de manera natural surgències d'aigua. En aquest punt, 6 brocs de ferro encaminen l'aigua cap a sengles piques quadrades d'obra, fetes amb maó i pedra.","codi_element":"08055-114","ubicacio":"Al sud de la Mare de Déu de la Tosca, a la riba esquerra de la riera de Marfà","historia":"","coordenades":"41.7801600,2.0749700","utm_x":"423128","utm_y":"4625782","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84972-foto-08055-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84972-foto-08055-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84972-foto-08055-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Entre aquesta font i la de la Cova de la font de la Tosca n'hi ha altres dues fonts contemporànies que canalitzen les surgències d'aigua existents.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84973","titol":"Pou del mas Vilardell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-mas-vilardell","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Restaurada segurament al segle XX","descripcio":"Estructura aèria, de planta circular i feta amb pedres de mida diversa sense devastar col·locades formant filades més o ments regular amb coberta en falsa cúpula feta per aproximació de filades. Té una obertura a l'oest, delimitada per grans blocs de pedra i rematada per un arc rebaixat fet amb pedres disposades verticalment. L'obertura, de planta quadrangular, està tancada amb una reixa de ferro, pel que l'interior de l'estructura no és visible. Per sota la reixa hi ha un gran bloc de pedra, i a banda i banda, i sobresortint lleugerament de la vertical de la paret, trobem dues repises, també fetes amb grans blocs de pedra, elements que estarien destinats a facilitar l'extracció d'aigua. Estat de conservació bo. Està parcialment restaurada i rejuntada amb morter.","codi_element":"08055-115","ubicacio":"Al sud del nucli urbà, al mas Vilardell,","historia":"És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX","coordenades":"41.7419600,2.1534800","utm_x":"429610","utm_y":"4621473","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84973-foto-08055-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84973-foto-08055-115-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9","autor_element":"","observacions":"Fitxa 83 de la wikipedra, dins construccions per emmagatzemar aigua.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84974","titol":"Balma del Torrent d'Esplugues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-torrent-desplugues","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran balma situada a la llera del Torrent d'Esplugues, la qual origina un petit salt d'aigua. És una balma de gresos, tipologia litològica de la zona, fa uns 50 m de llar per uns 9 m de fons i uns 10 m d'amplada. A l'est es conserven un conjunt de murs de pedra seca que en tapien parcialment un tram.","codi_element":"08055-116","ubicacio":"Al peu del torrent d'Esplugues, a l'est del nucli urbà","historia":"","coordenades":"41.7660300,2.1559900","utm_x":"429845","utm_y":"4624144","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84975","titol":"Balmes i cova de Roques Sitjanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balmes-i-cova-de-roques-sitjanes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Les Roques Sitjanes són una formació de gresos de 150 m de llargada i amb alineació sud-oest\/nord-est, al flanc oriental de la qual hi ha diverses balmes i bretxes que travessen cap al flanc occidental. La balma principal té 13 metres de llargada i una fondària màxima de 3,5 metres, que assoleix al seu extrem nord. És en aquest punt on uns parapets de blocs de pedra tanquen un espai d'aixopluc. La boca de la cova és una esquerda vertical d'uns 2 metres d'alçada i una amplada variable entorn als 40 cm. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 7 m en pujada (2 m de desnivell total), al final del qual hi ha una cambra de 4,7 metres de llargada, 1 d'amplada i 4 d'alçada. Al fons de la cambra hi ha un petit conducte no transitable que s'endinsa cap a l'altra banda del cingle.","codi_element":"08055-117","ubicacio":"Serra de les Roques Sitjanes","historia":"","coordenades":"41.7648100,2.1686500","utm_x":"430896","utm_y":"4623998","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84975-foto-08055-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84975-foto-08055-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"La coordenada reflectida a la fitxa correspon a la balma principal; la petita cova es troba a X: 430860; Y: 4623923 i 826 m snm.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84976","titol":"Avenc de Castellcir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avenc-de-castellcir","bibliografia":"Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona. Escolà, O. (1986).- 'L'avenc de Castellcir o el Forat del Castell' Palestra (33): 18. Portaveu del GEMI. Moià.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Situada al sud-oest del Castell de Castellcir i oculta entre la vegetació, hi ha la boca, molt estreta, de l'avenc. El primer tram de descens és totalment vertical, per un pou de 13 m de secció rectangular que travessa el material calcari. Al final d'aquest tram s'arriba a la part superior d'una sala de 21 x 4 m en rampa descendent, el terra de la qual està constituït per enderrocs. En el sentit contrari hi ha la diàclasi originària, força estreta i impracticable. En total, el recorregut és de 36 m i 21 de descens. L'existència d'aquest avenc pot haver donat ales a la llegenda (d'altra banda, comuna a altres llocs) del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros.","codi_element":"08055-118","ubicacio":"Entre la Torrota dels Moros i el Castell de Castellcir","historia":"","coordenades":"41.7721500,2.1743100","utm_x":"431375","utm_y":"4624808","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84976-foto-08055-118-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"També anomenat Forat del Castell de la Popa. Pot ser l'origen de la llegenda del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84977","titol":"Balma de la Clusella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-la-clusella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Entre els camps de conreu al sud de la Clusella, arran de la riera de Sant Joan, l'acció de l'aigua ha format una profunda balma en els gresos del lloc. Les dimensions màximes són 40 m d'amplada per 9 m de fons i 4 m d'alçada. S'hi observen tant elements de formació natural (formacions calcàries localitzades, crostes i incipients estalactites) com humans (restes de murs de pedra seca i elements per a la recollida d'aigües d'infiltració provinents del sostre).","codi_element":"08055-119","ubicacio":"Al sud de la Clusella","historia":"","coordenades":"41.7639700,2.0560400","utm_x":"421535","utm_y":"4624001","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Es troba dins el recinte de la finca de la Clusella, i en el moment de la visita no s'hi va poder accedir.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84978","titol":"Les Solanes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-solanes-2","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Hi ha parts del parament trencats, i l'acció d'una planta enfiladissa i dels agents meteorològics l'està degradant.","descripcio":"Petit edifici de planta rectangular, amb orientació nord-oest\/sud-est. El cos principal té planta baixa, primer pis i pis sota coberta, amb un petit annex a l'extrem oest amb tan sols planta baixa i primer pis. La façana del cos principal, orientada a migdia, té dues obertures allindanades per nivell: una porta i una finestra enreixada a la planta baixa, dues grans finestres amb ampit al primer pis i dues finestres menors (només una amb ampit) a la planta sota coberta. El cos annex tan sols té una obertura per planta. L'aparell és de maçoneria (amb algun petit afegit de maó, com l'arc de descàrrega sobre la llinda de la porta) i està arrebossada amb morter. La coberta és a dues aigües. Quant a la distribució interior, l'espai principal de la planta baixa té una gran xemeneia que, alhora, conserva l'obertura d'un forn (reconeixible a l'exterior com un cos annex de planta circular). En una cantonada de la planta baixa hi ha la cuina, que conserva la pica de pedra. La casa conserva els forjats dels pisos superiors, amb bigues i terres de fusta.","codi_element":"08055-120","ubicacio":"Al peu meridional del Serrat Rodó","historia":"Es tracta de l'antiga Casanova de les Solanes, documentada des del 1750.","coordenades":"41.7643900,2.1810500","utm_x":"431927","utm_y":"4623941","any":"1750","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84978-foto-08055-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84978-foto-08055-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84978-foto-08055-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84979","titol":"Sauva Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sauva-negra","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'espai protegit de la Sauva Negra comprèn l'extrem nord-est del municipi de Castellcir i encavalca amb els termes de Balenyà i Centelles (Osona). En total, abasta 110,56 ha, de les quals 67,77 són dins el terme de Castellcir. Els trets més característics d'aquest espai són el paisatge subhumit de l'altiplà del Moianès, amb comunitats vegetals que se situen en el límit sud de la seva distribució (com la fageda) i algunes espècies de fauna d'influència centreeuropea. El medi físic està marcat per la seva ubicació en una vessant molt inclinada (que va de 942 a 750 m d'altitud en tan sols 490 d'amplada) vers l'obaga, el que li confereix unes condicions d'humitat constants. El substrat geològic és bàsicament calcari amb gresos i margues de l'eocè marí. La flora i la vegetació predominant és de caràcter extramediterrani, com ara la fageda i altres elements de caràcter eurosiberià. Quant a la fauna, es poden observar espècies de caire centreeuropeu. És una zona rica en predadors: entre els mamífers, hi ha el turó (Mustela putorius), la fagina (Martes foina), la geneta (Genetta genetta), la mostela (Mustela nivalis), el teixó (Meles meles)i la guineu (Vulpes vulpes); entre les aus, l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) i l'aligot vesper (Pernis apivorus). La presència de predadors va en consonància a la de presses, entre les quals hi ha espècies eurosiberianes, com el talpó muntanyenc (Microtus agrestis) i musaranyes: la musaranya nana (Sorex minutus) i la musaranya cuaquadrada (Sorex araneus). Més enllà dels rapinyaires enumerats, les aus presents inclouen espècies com el picot negre (Dryocopus martius), el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europaea), la mallerenga d'aigua (Parus palustris) o el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Entre els invertebrats, destaquen coleòpters cerambícids com el Lucanus cervus o la Rosalia alpina )aquesta última, de gran interès) i el lepidòpter Graellsia isabelae. La conservació d'aquesta massa boscosa es deu, en part, a la seva no aptitud per a l'agricultura, si bé s'hi duen a terme activitats silvícoles i ramaderes.","codi_element":"08055-121","ubicacio":"Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra","historia":"","coordenades":"41.7848300,2.1787600","utm_x":"431758","utm_y":"4626212","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84980","titol":"Faigs de la Sauva Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/faigs-de-la-sauva-negra","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La fageda (fagus sylvatica) integrada dins el PEIN de la Sauva Negra és una de les més meridionals que existeixen, ja que és pròpia del centre d'Europa. Més enllà del seu valor com a especímens botànics, la seva importància rau en l'ecosistema que hi va associat, fet que va ser reconegut mitjançant la seva protecció com a arbres d'interès local.","codi_element":"08055-122","ubicacio":"Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra","historia":"","coordenades":"41.7848300,2.1787600","utm_x":"431758","utm_y":"4626212","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84981","titol":"Font del Roure","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-roure-6","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La vegetació hi prolifera.","descripcio":"La Font del Roure consisteix en un bassal que es forma al curs del Torrent d'Esplugues, en un punt molt proper al camí que mena del nucli de Castellcir al conjunt de Sant Andreu. Actualment, però, la proliferació de la vegetació no permet distingir-hi altres elements de condicionament.","codi_element":"08055-123","ubicacio":"A l'est del nucli urbà de Castellcir","historia":"","coordenades":"41.7641200,2.1571800","utm_x":"429942","utm_y":"4623930","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84981-foto-08055-123-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84982","titol":"Roure Gros del Bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-gros-del-bosc","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de roure (Quercus pubescens) de grans dimensions.","codi_element":"08055-124","ubicacio":"Just al nord-est del mas del Bosc","historia":"","coordenades":"","utm_x":"0","utm_y":"0","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"La identificació sobre el terreny és incerta.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84983","titol":"Alzina de Can Puigdomènec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-can-puigdomenec","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'alzina de Can Puigdomènec, situada just rere l'extrem de ponent de la casa que li dona nom, és un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. De grans dimensions (la capçada supera els 18 m de diàmetre) fan que hagi estat protegida com a arbre d'interès local.","codi_element":"08055-125","ubicacio":"Just a ponent de Can Puigdomènec","historia":"","coordenades":"41.7357200,2.1523100","utm_x":"429506","utm_y":"4620781","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"En l'elaboració del mapa no s'hi va poder tenir accés.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84984","titol":"Pi bessó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-besso","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran exemplar de pinassa (Pinus nigra) situat al peu d'un dels camins que van des de Castellcir cap al Castell de Castellcir. Fa uns 15 m d'alçada, i és entorn als dos metres que el tronc es bifurca en dues besses, que li donen el nom. La capçada, poc frondosa, fa uns 8 m de diàmetre.","codi_element":"08055-126","ubicacio":"Al nord de la serra de les Roques Sitjanes","historia":"","coordenades":"41.7698200,2.1687900","utm_x":"430913","utm_y":"4624554","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84984-foto-08055-126-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84985","titol":"Cau del Llop","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cau-del-llop","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cavitat natural que s'obre a la part més alta d'un esperó de gresos que constitueix l'extrem sud-oest de la serra de les Roques Sitjanes. L'obertura, pràcticament rectangular, té uns 2,5 m d'alçada per 1,5 d'amplada. A poca distància de l'entrada, la cavitat va minvant tant d'alçada com d'amplada, fins esdevenir poc més que una esquerda","codi_element":"08055-127","ubicacio":"A peu del camí que puja a les Roques Sitjanes","historia":"","coordenades":"41.7575000,2.1633000","utm_x":"430444","utm_y":"4623191","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84985-foto-08055-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84985-foto-08055-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84986","titol":"Pinassa de la Vall Jussana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pinassa-de-la-vall-jussana","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran espècimen de pinassa (Pinus nigra) amb una alçària que supera els 20 m, amb un volt del canó de 2,2 m i una amplada mitjana de capçada de 10 m. Aquestes dimensions, no obstant, no s'aprecien en la distància curta degut a la densitat del bosc on es troba.","codi_element":"08055-128","ubicacio":"A llevant del Camp de la Bauma","historia":"","coordenades":"41.7504400,2.1449900","utm_x":"428914","utm_y":"4622422","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84986-foto-08055-128-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84987","titol":"Poua del Saiolic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-del-saiolic","bibliografia":"AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Molta vegetació  a la zona i no s'ha pogut localtizar.","descripcio":"Construcció segurament cilíndrica i parcialment soterrada amb una cúpula com a coberta. Cal pensar que seguiria les característiques pròpies d'aquest tipus de construccions.","codi_element":"08055-129","ubicacio":"A Marfà, a tocar del Torrent de la Fabrèga, proper al mas Saiolic","historia":"La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i\/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. Els pous de glaç pràcticament van desaparèixer al segle XIX, però durant la primera meitat del segle XX alguns continuaren funcionant, però ja per a consum propi","coordenades":"41.7778500,2.0898600","utm_x":"424362","utm_y":"4625512","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"No localitzada.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84988","titol":"Font i safareig de Can Puigdomènec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-i-safareig-de-can-puigdomenec","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Cobert de vegetació","descripcio":"Font encaixada al vessant est del torrent del bosc, de la qual i directament d'un orifici a la roca emana de manera natural surgències d'aigua. L'aigua ha estat parcialment canalitzada per abastir el safareig de Puigdomènc situat uns metres més al sud. El safareig té una planta trapezoïdal i es troba adossat per la seva banda est a un aflorament rocós per on arriba l'aigua procedent d ela font. Correspon a una construcció feta íntegrament amb maons rectangulars col·locats a trencajunts i lligats amb morter. S'identifiquen dues zones de rentat, una dividida en dos espais individuals separats per una petita pilastra i un altre, amb les mateixes característiques però sense compartimentació. En total doncs es veuen quatre espais de rentat, tal i com suggereixen les obertures, per a col·locar les cames just per la cara externa de l'estructura, a l'alçada de les taules de rentar. El receptacle on s'acumulava l'aigua estava revestit de morter lliscat per impermeabilitzar-lo. Una espècie de canaló, també de maó, entre les dues taules de rentar, feia de sobreeixidor.","codi_element":"08055-130","ubicacio":"A Marfà, entre Can Puigdomec i el riu Tenes","historia":"","coordenades":"41.7368300,2.1544100","utm_x":"429682","utm_y":"4620903","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84988-foto-08055-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84988-foto-08055-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84988-foto-08055-130-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmotne (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Actualment no hi brolla aigua","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84989","titol":"Turó de Villacís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-villacis","bibliografia":"Bolòs, J; Anglada, M; Pladevall, A. Vilacís. Catalunya romànica. Enciclopedia.cat","centuria":"XII-XIII","notes_conservacio":"Parcialment ensulsit, cobert de vegetació.","descripcio":"Vestigis d'una construcció situada dalt del turó al que dóna nom. Es conserven les restes d'un edifici, de certa entitat, tot i que actualment es troba força emmascarat per l'abundant vegetació de la zona. En base a les característiques del murs conservats i els nivells d'enderroc visibles, sembla que va tenir força alçada. Està format per un cos al nord, dividit en dos espais, i un altre cos al sud. La cambra nord est té una amplada de 3,4 m i uns 8 m de llarg, però en manca el mur est. Hi té adossada un altre un altre construcció, que pel seu parament sembla més moderna. Per la seva banda, la cambra nord oest fa 4,25 m d'ample per 5,5 m de llarg. Finalment, la cambra sud, adossada al conjunt anterior, fa 8,1 m de llarg per uns 4,55 m d'ample. Destaca, que a la banda exterior de la paret nord comença un vall bastant profund que sembla fet artificialment. Els murs més antics, estan fets amb carreus petits ben escairats i de mides regulars, són força gruixuts, amb amplades superiors a 1 m. També hi ha murs més prims amb amplades entorn els 0.60 m, que semblen de fases posteriors. Per les característiques constructives les restes més antigues podrien situar-se vers els segles XII o XIII, però només una intervenció arqueològica en podrà aclarir totes les incògnites.","codi_element":"08055-131","ubicacio":"A l'est del nucli urbà de Castellcir i al nord de l'església de Sant Andre","historia":"És coneix molt poc sobre les restes conservades al turó. Es sap que entre 1131 i el segle XVII hi havia el mas Vilacís, però les restes conservades, no semblen correspondre a un mas, a excepció que es tractes tal vegada, d'un mas fortificat. També hi ha una noticia de 1229, quan rebé a través del testament de Guillema de Castellcir unes donacions. Les incògnites sobre les restes conservades plantegen doncs diverses hipòtesis, segons alguns autors, Vilacís és el que queda del castell conegut com a Castell del Tenes, esmentat des del 898. Part de les restes, també han estat identificades com la capella de Sant Miquel d'Argelaguer, de situació desconeguda i documentada des de 1217. Fins el 1432 hi ha vuit notícies més sobre l'església, però només deixen constància de la seva existència. La tercera possibilitat seria que es tractés d'una construcció totalment desconeguda. Hi ha fins i tot una tradició local, que diu que en aquest cim hi havia l'antiga parròquia de Castellcir. Un crim fet pel senyor del castell, provocà que es trasllades al lloc actual.","coordenades":"41.7673500,2.1622100","utm_x":"430364","utm_y":"4624285","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84989-foto-08055-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84989-foto-08055-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84989-foto-08055-131-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84990","titol":"Casanova del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casanova-del-castell-0","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Algunes parts tenen indicis de deterioramnet.","descripcio":"Construcció formada per un cos principal de planta quadrangular amb coberta a doble vessant. A la banda oest té un cos annexat i al sud un altre cobert independent. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, i correspon a una construcció feta amb pedra sense devastar lligada amb morter. Les cantonades estan definides per blocs de pedra ben escairada i la façana està rematada amb un arrebossat de morter de calç. Totes les obertures són rectangulars, definides amb pedres ben escairades. La façana principal està orientada a sud i les obertures segueixen tres eixos de simetria. A la planta baixa hi ha la porta principal, rectangular, a la llinda de la qual es pot llegir 1869. A banda i banda de la porta trobem dues finestres, la de l'oest en conserva la reixa de ferro, la de l'est es troba actualment tapiada. Al primer pis hi ha un balcó al centre, just per sobre la porta i dues finestres a banda i banda amb ampit de pedra. Les tres obertures tenen una reixa. A les golfes, seguint el mateix eix de simetria, hi ha tres finestres també amb ampit de pedra. La façana lateral est es troba força transformada, a banda de les tres finestres idèntiques, una per planta, a l'eix central, a la meitat nord n'hi ha quatre més. Una per la planta pis i tres més a la planta baixa. Totes són rectangulars, igual que la resta d'obertures de l'edifici, però en destaca la situada més al nord, a la planta baixa, feta amb maons definint un arc rebaixat, fruit segurament d'una reforma. A la façana lateral oest s'observen dues finestres iguals a l'eix central, una per les golfes i l'altre a la planta pis. A l'alçada de la planta baixa s'adossa l'edifici annex, fet de pedra i amb dos espais independents, un d'ells destinat al bestiar, tal com suggereix la presència d'una gran menjadora. A l'oest d'aquest annex s'intueix l'existència d'un altre possible estança, de la qual només es conserva el pilar central que ajudava a sustentar l'embigat.","codi_element":"08055-132","ubicacio":"Al nord del nucli urbà, i a l'est de la Penyora.","historia":"Deu el seu nom a la proximitat del Castell de Castellcir, del qual es troba a uns 725 metres al nord-nord-oest. Aquest edifici, documentat des del 1666, havia estat utilitzat com a cada de colònies de la parròquia de Sant Esteve de Castellar del Vallés, però al no tenir aigua corrent es va deixar d'utilitzar. Actualment està abandonat.","coordenades":"41.7803000,2.1742600","utm_x":"431379","utm_y":"4625713","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84990-foto-08055-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84990-foto-08055-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84990-foto-08055-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Accés restringit","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84991","titol":"Can Puigdomènec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-puigdomenec","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran edificació, orientada a oest formada per diferents cossos annexes, adossats uns als altres definint una espècie de pati a la banda sud, que actua com a distribuïdor. El cos principal, amb façanes emblanquinades, consta de planta baixa, pis i una galeria de columnes cilíndriques que sostenen arcs rebaixats, al pis superior de la façana principal, al sud. La coberta és a doble vessant, amb encavallada de fusta i teula àrab a l'exterior. Les obertures són rectangulars, totes rectangulars però i no segueixen cap tipus de simetria. En algun cas s'observen llindes i ampit de pedra, n'hi ha una a la façana lateral oest feta amb maons i arc rebaixat. Al centre de la façana principal trobem la porta d'accés al mas, amb una finestra a la banda dreta i dues a l'esquerra a l'alçada del primer i segon pis. Just sobre la porta d'entrada hi ha un balcó al primer pis. Per sobre h ha la galeria d'arcs. La façana posterior, també té una porta, rectangular, i un porxo de nova construcció adossat. Per la cara exterior de la façana principal, a l'extrem oest s'hi detecta una reforma ja que el parament està fet amb maó vist i hi ha dues finestres amb arcada d'arc rebaixat i pilar central també de maó. A tocar d'aquesta reforma hi ha hi ha una escala de pedra i barana de ferro, que comunica a un del nombrosos annexes de l'edificació. Aquest annex a banda d'aquest accés, en té un altre amb rampa a la façana sud, el que podria indicar que era una zona d'emmagatzematge. Correspon a un dels pocs annexes amb coberta a una vessant. Els altres annexes al voltant d'aquesta espècie de pati central, el qual es troba empedrat, també han sofert importants reformes ja en època contemporània, però tots ells conserven la estètica constructiva. Acostumen a ser cossos independents, amb coberta a doble vessant i dues plantes. En destaquen un parell, de petites dimensions, un amb obertures rectangulars i porxo a la part posterior, i un altre amb dues grans obertures definides amb maó i arc rebaixat en una de les façanes laterals. Aquests annexos, construïts segurament al llarg del segles, tant a l'est com a l'oest del cos principal han convertí l'edifici en la gran edificació actual.","codi_element":"08055-133","ubicacio":"Al límit sud del terme de Castellcir, proper al termenat de Sant Quirze Safaja.","historia":"Mas datat vers els segle XVIII, formant part de Castellcir quan aquest encara era un nucli rural dispers","coordenades":"41.7377000,2.1538600","utm_x":"429637","utm_y":"4621000","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84991-foto-08055-133-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84991-foto-08055-133-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Hi ha la font i la Rajoleria, segurament vinculades al mas, del mateix nom.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84992","titol":"El Vilardell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-vilardell-0","bibliografia":"","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació orientada a migdia, on té l'entrada principal que dóna accés al recinte. Aquesta entrada consta d'un mur que de pedra que s'estén entre dos del les edificacions annexes, tancant un espai que actua de pati distribuïdor. En aquest punt hi ha una petita cornisa, sota la qual hi ha la porta, definida per grans carreus escarriats definint un arc de mig punt, amb el monograma IHS esculpit i un text il·legible a la dovella. Passada aquesta porta s'accedeix al pati quadrangular, que dóna accés a tot el nucli original. El cos central, està lleugerament més aixecat que els laterals i té coberta amb teula àrab a doble vessant. La construcció està feta a partir de carreus escairats, força regulars tot lligat amb morter de calç. La porta d'entrada a l'habitatge, també feta amb arc de mig punts i carreus escairats hi ha l'escut de Catalunya esculpit a la dovella. Per sobre questa porta en destaca una finestra amb aires tardo gòtics. Adossats a aquesta construcció trobem diferents cossos annexes tant a l'est com a l'oest, aquest últim sobrepassant el límit definit pel pati distribuir, perllongant-se vers el sud. Ja fora d'aquest nucli original també hi ha un gran pati una part del qual es troba paviment amb rajols a redós del qual hi ha altres dependències independents com estables, femers, graners, etc. Al nord del recinte encara hi ha un altre edificació de petites dimensions, i al sud trobem una gran bassa de planta circular.","codi_element":"08055-134","ubicacio":"Al sud del nucli de Castellcir, als camps del Vilardell, a tocar del termenal de Sant Quirze Safaja.","historia":"Mas documentat des de 1287, i conserva un nucli original del segle XVI, però també nombroses transformacions i afegits dels segles XVII i XVIII.","coordenades":"41.7412800,2.1537400","utm_x":"429631","utm_y":"4621397","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84992-foto-08055-134-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84992-foto-08055-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84992-foto-08055-134-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84993","titol":"Barraca 1 de la Baga del Xei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-baga-del-xei","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Ensulsida.","descripcio":"Construcció de pedra seca orientada a nord oest, de planta circular. Cal pensar que tenia una coberta amb falsa cúpula, però la construcció es troba totalment ensorrada. Segurament, igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp","codi_element":"08055-135","ubicacio":"A Marfà, al sud de la Quintana del Xei","historia":"És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX,,","coordenades":"41.7769000,2.0513200","utm_x":"421158","utm_y":"4625441","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Correspon a la fitxa 7906 de la wikipedra","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84994","titol":"Poua de Sant Jeroni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-sant-jeroni","bibliografia":"AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció cilíndrica semisoterrània d'uns 6.7 m de diàmetre feta de maçoneria, famb pedres sense devastar col·locades formant filades més o menys regulars. La construcció està rematada per una cúpula semiesfèrica, i té dues obertures, una la nord i un altre als sud, amb pedres que la tanquen. Una rampa delimitada per murs de pedra seca en permet l'accés.","codi_element":"08055-136","ubicacio":"Al nord del nucli de Castellcir i del mas de Sant Jeroni","historia":"La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat, d'un clima apropiat. El gel es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i\/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. Els pous de glaç pràcticament van desaparèixer al segle XIX, però durant la primera meitat del segle XX alguns continuaren funcionant, però ja per a consum propi.","coordenades":"41.7839900,2.1476600","utm_x":"429173","utm_y":"4626144","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84994-foto-08055-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84994-foto-08055-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84994-foto-08055-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Per la proximitat amb la Poua de les Berengueres, reben popularment el nom conjunt de 'les Poues'. També coneguda com Poua de les Berengueres II","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84995","titol":"Boixos de Puigdomènec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/boixos-de-puigdomenec","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de boixos (Buxus sempervirens) situat a la riba esquerra del Tenes al seu pas a llevant de Can Puigdomènec, formant un conjunt dens.","codi_element":"08055-137","ubicacio":"Al nord-est de Can Puigdomènec","historia":"","coordenades":"41.7359900,2.1547100","utm_x":"429706","utm_y":"4620809","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84996","titol":"Poua del Cavaller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-del-cavaller","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"S'ha perdut la part superior de l'estructura.","descripcio":"Construcció de planta circular (amb uns 12 m de diàmetre) i parets en projecció cilíndrica, de les quals tan sols en resta la base. La seva proximitat a la riera de Castellcir, que llisca sobre una plataforma rocosa, facilitava l'obtenció de gel i la seva conservació a la poua.","codi_element":"08055-138","ubicacio":"A llevant de la urbanització de la Penyora","historia":"","coordenades":"41.7840200,2.1716300","utm_x":"431165","utm_y":"4626128","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84996-foto-08055-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84996-foto-08055-138-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Relacionada amb aquesta poua, hi ha la llegenda d'un cavaller que s'hi apareix.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84997","titol":"Roure gros del pla parcial Guiteras-Torrelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-gros-del-pla-parcial-guiteras-torrelles","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de roure (Quercus pubescens) amb una alçària d'uns 12 m i una amplada mitjana de capçada de 14 m. El desenvolupament urbanístic en la zona on es troba al llarg dels darrers anys no n'ha compromès la conservació, ja que s'ha integrat al marge d'un vial peatonal formant una petita placeta amb bancs.","codi_element":"08055-139","ubicacio":"Passatge del Grony","historia":"","coordenades":"41.7576500,2.1495400","utm_x":"429300","utm_y":"4623218","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84997-foto-08055-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84997-foto-08055-139-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84998","titol":"Cal Fantasia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fantasia","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Coberta parcialment ensulsida.","descripcio":"Edificació de planta quadrangular amb coberta a doble vessant i orientada al sud. La part més antiga de l'edificació és la banda oest, que en origen tenia planta baixa i primer pis. Construïda amb pedra de mida diversa sense devastar té totes les obertures rectangulars definint, delimitades amb blocs de pedra escairats disposades en base a dos eixos de simetria. A l'eix central hi ha la porta d'entrada i a la dreta d'aquesta hi ha una petita finestra. Per sobre aquestes dues obertures, hi ha dues petites fornícules triangulars, definides amb pedra. La de sobre la finestra encara és visible mentre que la de la porta sembla tapiada i\/o transformada. Per sobre aquestes fornícules i seguint el mateix eix de simetria trobem les dues fines de la planta pis, que tenen ampit de pedra. L'edifici va patir una important ampliació per la banda est, sobre la qual es va adossar un nou cos que implicà el recreixement del mur oest de la construcció primigènia, per assolir l'alçada necessària per la nova coberta. Aquesta reforma transformà l'edificació en un mas de dimensions considerables, amb coberta a doble vessant on el cos de llevant tenia planta baixa, pis i golfes. Les obertures també segueixen dos eixos de simetria i estan definides per maons rematats amb arcs rebaixats. A la planta baixa hi ha dues grans portes, la de la banda est lleugerament més gran. Just per sobre i en cada un dels pisos, trobem dues finestres rectangulars. A la façana posterior, s'observen també tres eixos simètrics d'obertures, tots formats per finestres rectangulars de petites dimensions definides per blocs de pedra ben escairada. A la part més antiga hi ha una finestra a l'alçada del primer pis, mentre que a l'ampliació trobem dues finestres per planta. Adossada a l'est de l'ampliació hi ha una petita edificació d'una planta i coberta a una vessant que té dues portes d'accés. Possiblement correspon a un cobert.","codi_element":"08055-140","ubicacio":"Al sud del nucli urbà, a prop del termenal de Castellterçol.","historia":"Masia construïda durant al primera meitat del segle XIX, coneguda en aquell oment com la Casa Nova de Brugueroles o Casanoves. Cal Fantasia és el nom modern d'aquesta edificació.","coordenades":"41.7440100,2.1428400","utm_x":"428728","utm_y":"4621710","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84998-foto-08055-140-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84998-foto-08055-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84998-foto-08055-140-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"A l'est de la construcció hi ha una font del mateix nom.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84999","titol":"Serracaixeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serracaixeta","bibliografia":"<p>RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Reformada completament al segle XX, les reformes enmascaren l'edifici original.","descripcio":"<p>Construcció formada per tres cossos annexats l'un a l'altre profundament transformada i amb totes les parets arrebossades amb formigó. Això ha emmascarat la construcció original, el que fa impossible molt difícil resseguir la seva evolució constructiva. Orientat a sud, cal pensar que el cos més antic seria el central, amb coberta a doble vessant i format per planta baixa i primer pis. La porta és rectangular amb brancals de pedra escairada i té una finestra a l'oest. Al pis superior també hi ha una finestra amb brancals de pedra, però que no segueix cap eix de simetria. A ponent d'aquesta construcció trobem un nou cos, també de planta rectangular i cobert a doble vessant, amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha dues portes rectangulars amb llinda de fusta i una finestra a llevant. Al primer pis i les golfes hi ha dues finestres per planta seguint dos eixos de simetria. La finestra de ponent del primer pis està feta amb carreus escairats. L'últim cos el trobem adossat a ponent, també te coberta a dos aiguavessos i es troba arrebossat, però a diferencia dels altres els acabats estan fets amb maó, en concret el límit entre plantes i les cantonades. A la façana principal hi ha una porta rematada amb arc de mig punt, i a la planta pis hi ha tres finestres rematades amb arc rebaixat i separades per dues columnes, tot fet amb maó vist. A la façana lateral oest trobem dues finestres petites a la planta baixa i un doble balcó al primer pis. Per sobre hi ha un òcul circular, que indica la presencia d'unes golfes. Igual que la resta d'obertures estan rematades amb maó vist. En general la façana nord de tots els cossos es caracteritza per tenir poques obertures. Trobem porta i finestra al cos central i occidental, i una única finestres al cos oriental. A redós de l'edificació hi ha tot un seguit de coberts vinculats als treballs agrícoles. Un és fet de pedra, però la resta son construccions d'època recent.<\/p> ","codi_element":"08055-141","ubicacio":"Al nord est de la Penyora i al sud de Santa Coloma Saserra","historia":"<p>És poca la documentació que se'n coneix, però hi ha algun document que ja l'esmenta vers l'any 1497, el que indicaria un origen medieval de la construcció.<\/p> ","coordenades":"41.7919600,2.1719300","utm_x":"431198","utm_y":"4627010","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84999-foto-08055-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84999-foto-08055-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/84999-foto-08055-141-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"A llevant trobem la Font del Barbot.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"85000","titol":"Poua Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-montserrat","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Ha estat consolidada recentment.","descripcio":"La Poua Montserrat rep el nom del mas proper. La seva ubicació a les proximitats de la riera de Fontscalents és òptima de cara a recuperar-ne les plaques de gel i conservar-les. La construcció té 12 m de diàmetre i conserva els més de 20 m d'alçària, essent de les més ben conservades. La cúpula està coberta exteriorment amb terra, contribuint a l'aïllament tèrmic de l'interior. Una única obertura quadrada dona accés a l'interior. Hi són visibles elements d'una consolidació recent.","codi_element":"08055-142","ubicacio":"A ponent de Sant Jeroni","historia":"","coordenades":"41.7814600,2.1441600","utm_x":"428879","utm_y":"4625866","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85000-foto-08055-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85000-foto-08055-142-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85001","titol":"Font de l'Om","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lom-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'ús com abeurador emmascara la diposició original.","descripcio":"Bassa d'aigua que aprofita diferents afloraments rocosos per contenir les aigües. A l'extrem oest hi ha la cavitat d'on brolla una surgència d'aigua i davant s'hi ha col·locat una petita pica de pedra on s'acumula l'aigua i d'aquí per un petit sobreeixidor retallat surt l'aigua que s'acumula a la bassa. És una zona boscosa, amb molta ombra i que actualment es un abeurador pel bestiar","codi_element":"08055-143","ubicacio":"A l'oest del nucli urbà, al sud del molí vell.","historia":"","coordenades":"41.7633800,2.1344100","utm_x":"428049","utm_y":"4623867","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85001-foto-08055-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85001-foto-08055-143-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Al nord i oest te la font del Molí Vell i de la Vinyota respectivament.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85002","titol":"Font del molí Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-moli-vell","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Surgència d'aigua en mig d'una zona boscosa vinculada segurament a la riera de Fontscalents. Es troba a uns 100 m al nord est del mas del Molí Vell, que n'ha canalitzat l'aigua amb un tub de plàstic.","codi_element":"08055-144","ubicacio":"A l'oest del nucli de Castellcir, al nord est del Molí Vell","historia":"","coordenades":"41.7663000,2.1343500","utm_x":"428047","utm_y":"4624191","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85002-foto-08055-144-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85002-foto-08055-144-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85003","titol":"Font del Barbot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-barbot","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'ús com abeurador emmascara la seva disposició original.","descripcio":"Surgència d'aigua natural que aflora d'una zona rocosa, vinculada segurament a la riera de Fontscalents i que queda estancada en una petita bassa de formació natural. Actualment es un abeurador de ramat.","codi_element":"08055-145","ubicacio":"Al nord est del nucli urbà, entre la riera de Fontscalents i el xaragall de la Cuaranya.","historia":"","coordenades":"41.7706300,2.1360900","utm_x":"428196","utm_y":"4624671","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85003-foto-08055-145-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85003-foto-08055-145-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"Podrien haver altres surgències d'aigua properes amb el mateix nom.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85004","titol":"Les Vinyes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-vinyes-3","bibliografia":"GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XX","notes_conservacio":"Reformada recentment","descripcio":"Construcció orientada a sud i construïda sobre un aflorament rocós, formada per dos cossos, amb coberta a doble vessant, amb ràfec de maons. Feta amb pedra de mida diversa lligada amb morter, té carreus escairats a les cantonades. El cos més antic possiblement és el de ponent, on trobem una gran porta rectangular definida per carreus de pedra escairada a la planta baixa, i dues finestres al primer pis, una de les quals també definida per carreus escairats i amb ampit de pedra motllurada. L'altre obertura, amb llinda de fusta, sembla posterior i vinculada a una reforma. Aquest cos va patir una ampliació per la banda de llevant amb un parament molt similar. En aquesta banda trobem tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis, totes amb llinda de fusta, iguals que les la reformada de la banda oriental. A l'extrem est d'aquesta ampliació hi ha una porta tapiada i just per sobre una petita obertura amb una cornisa. A la façana nord trobem quatre obertures, totes elles a la part més antiga de l'edifici. Les dues del primer pis estan definides per blocs de pedra escairada i tenen ampit de pedra motllurada. Les altres dues estan definides per maons. A la façana lateral est trobem cinc obertures, totes definides per maons. Tres d'elles corresponen a grans finestres rematades amb arc rebaixat. A l'oest de la construcció principal hi ha un petit annex adossat, afegit possiblement amb la ultima reforma de l'edifici.","codi_element":"08055-146","ubicacio":"A Marfà, al nord est del Torrent de la Fàbrega.","historia":"Se'n sap molt poc d'aquesta edificació, però sembla que apareix a la documentació des de 1497, per tant té un origen medieval.","coordenades":"41.7843600,2.0827700","utm_x":"423781","utm_y":"4626241","any":"","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85004-foto-08055-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85004-foto-08055-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85004-foto-08055-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85005","titol":"Les Berengueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-berengueres","bibliografia":"DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit mas de planta gairebé quadrada amb orientació a sud-oest que consta de planta baixa, primer pis i planta sota coberta. L'aparell és de maçoneria i, tot i que actualment té la pedra vista, originàriament devia estar arrebossada. A la façana principal hi ha tres obertures per planta: la porta principal i dues finestres a la baixa, grans finestres amb ampit al primer pis i finestres menors sota coberta. Aquestes obertures estan generalment fetes de pedra ben treballada, amb excepció de les llindes de la porta i les finestres de la planta baixa, fetes de fusta, i dels muntants d'una de les finestres de la planta baixa i les tres del pis sota coberta, de maons.","codi_element":"08055-147","ubicacio":"A ponent de Santa Coloma Sasserra","historia":"Al llarg dels temps, les Berengueres apareix tant vinculada a Sant Andreu de Castellcir com a Santa Coloma Sasserra, on la casa té vas propi al cementiri parroquial.","coordenades":"41.7921400,2.1559700","utm_x":"429872","utm_y":"4627042","any":"1666","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85005-foto-08055-147-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85005-foto-08055-147-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"85006","titol":"Bauma d'en Roma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bauma-den-roma","bibliografia":"","centuria":"XII","notes_conservacio":"","descripcio":"Seguint un sender a ponent del pla de la Bruga, es descendeix entre terrasses de conreus fins finalment entomar el tram final entre una formació de gresos. Allà, l'erosió hi ha excavat una ampla visera de 41 m de longitud i fins 12 m de fons, amb una alçada hàbil de 3m. En el seu extrem de llevant hi ha habilitat un espai de 8 m per 5,60 tancat amb murs de pedra seca; una porta i una finestra en són les úniques obertures. A l'interior hi ha una estructura rectangular de fusta, possiblement el suport d'uns jaços. Així mateix, vora la finestra hi ha una banqueta adossada i una zona de cuina, amb sortida de fums. Possiblement la construcció actual no és l'originària, sinó una refacció més recent, considerant la seva construcció irregular amb blocs ben tallats però sense rejuntar. En canvi, a l'exterior d'aquest espai s'hi reconeixen murs escapçats amb un aparell més regular, que podria correspondre a l'edifici antic que, un cop derruït, va servir com a pedrera.","codi_element":"08055-148","ubicacio":"Sota el pla de la Bruga","historia":"La primera referència és de l'any 1175, i hauria estat un lloc de residència continuat al llarg de l'edat mitjana i moderna. Antigament era anomenada Espluga Baladora, però el nom actual li ve dels seus propietaris moderns: l'any 1692, al llibre de comunions de l'església de Sant Martí hi consta que en la roca foradada del castell de Castellcir hi viuen en Valentí Roma i Magdalena, la seva muller. Hi ha referències a que, ocasionalment, el lloc hauria servit de lloc de refugi per als bandolers.","coordenades":"41.7786800,2.1865300","utm_x":"432397","utm_y":"4625524","any":"1175","rel_municipis":"08055","municipi_nom":"Castellcir","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85006-foto-08055-148-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85006-foto-08055-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08055\/85006-foto-08055-148-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83953","titol":"Casa Prat de la Riba o can Padrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-prat-de-la-riba-o-can-padros","bibliografia":"AA.DD. (1984) 'La Casa Prat de la Riba de Castellterçol: momument històrico-artístic'. Monografies de monuments històrico-artístics, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.20. AA.DD. (2009) Enric Prat de la Riba. Ahir i avui. Museu d'Història de Catalunya. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). HEIDEPRIEM, H. (2001) Guia de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, p. 78. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, una planta pis i golfes, amb un pati posterior. Es tracta realment de dos edificis units posteriorment, tal i com es pot observar a la doble inclinació de la façana. La façana, que és de composició asimètrica, es troba decorada amb esgrafiats. Presenta un portal d'arc rodó, adovellat, i diverses obertures emmarcades per un gran sòcol de pedra ben treballat. Al primer pis, entre els dos balcons que s'hi obren, hi ha pintada la data 'MDCCC' i la inscripció 'Dr. Padrós' en lletres gregues. El seu interior va ser habilitat com a museu, pel que es van reconstruir l'habitació i el despatx que tenia Enric Prat de la Riba a Barcelona, i es van habilitar sales d'exposicions. El pati o jardí posterior conserva les balustres i un brollador.","codi_element":"08064-1","ubicacio":"Pl. de Prat de la Riba, 7.","historia":"L'origen de la família Prat de la Riba consta a la documentació des de mitjans del segle XVI. El mas Padrós va passar a aquesta família arran del casament de Valentina Padrós i Passarell amb Josep Prat de la Riba. L'aspecte actual de la casa és fruit de les obres de reforma de les que va ser objecte l'any 1800 pel Dr. Padrós, tal com consta a la façana. Va ser declarada monument històric amb motiu d'haver-hi nascut i mort Enric Prat de la Riba. Enric Prat de la Riba (1870-1917): Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i líder de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901). Va escriure 'La nacionalitat catalana' (1906), considerada l'obra més important del catalanisme polític. Va treballar com a jurista a la 'Revista Jurídica de Catalunya' (1895), i va ser col·laborador de 'La Renaixença' i 'La Veu de Catalunya'. Va ser membre de la Unió Catalanista i va participar a les Bases de Manresa (1892), primer document dels fonaments del catalanisme polític. Com a secretari de l'Ateneu barcelonès (1896) va impulsar l'ús escrit del català. L'any 1907 va ser escollit president de la Diputació de Barcelona. Un cop reconeguda la Mancomunitat, l'any 1914, va endegar una àmplia obra de modernització i millora del país (Escola Industrial, Biblioteca Nacional de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres) i va millorar la infraestructura de comunicacions.","coordenades":"41.7514300,2.1194300","utm_x":"426790","utm_y":"4622553","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83953-foto-08064-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83953-foto-08064-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83953-foto-08064-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La casa va ser cedida pels hereus d'Enric Prat de la Riba a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Castellterçol, per tal d'adecuar-la com a casa-museu. Des de l'any 1984 la gestió del Museu fou a càrrec directe de la DG del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. Posteriorment va passar a dependre del Museu d'Història de Catalunya (creat el 1996). Des de 2004 la gestió del centre està assignada a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, organisme depenent del Departament de Cultura.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83954","titol":"Castell de Castellterçol o de Sant Miquel i santuari del Remei, Sant Miquel del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-castelltercol-o-de-sant-miquel-i-santuari-del-remei-sant-miquel-del-castell","bibliografia":"ALONSO, I. (1998) Memòria científica de l'excavació del jaciment 'Castell de Castellterçol'. Anys 1996-1998. nº mem. 3039. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. ALONSO, I.; MIQUEL, M. (1995) Memòria de la intervenció arqueològica al Castell de Sant Miquel. Anys 1993 a 1995, nº mem. 2178. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. ANZIZU, J.M. (2007) El castell de Castellterçol, antecedents i projectes de futur (Inèdit). BOLÒS i MASCLANS, J.; PLADEVALL i FONT, A. (1991) 'Castell de Castellterçol'. Catalunya romànica, XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia catalana. CASTELL DE CASTELLTERÇOL: http:\/\/castell-tersol.org\/ CATALÀ i ROCA, P. (1991) 'Castell Terçol'. Els castells catalans, vol. II (2ª ed.). Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 213-127. ESQUIUS i PRAT, J.Mª (2014) Pla Director del castell de Castellterçol. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. FUNDACIÓ JOSEP MARIA ANZIZU. Castellterçol 898\/1998. Castellterçol: Amics del castell de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MIQUEL, M. (2006) 'El castell de Castellterçol'. Modillianum. Revista d'estudis del Moianés nº 34, Vol. VI. 1r semestre 2006, núm. 34, p. 349-356. PARERA i PRATS, M. (1991) El Castell de Castellterçol. Vallès Oriental: Consell Comarcal, PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL I FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SUBIRANAS, C. (2015) Memòria de l'estudi arqueològic preliminar del Castell de Castellterçol (Castellterçol, Vallès Oriental), nº mem. 12023. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. SUBIRANAS C.; MIQUEL M. (2002) Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Castellterçol (Vallès Oriental). Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. SARRI i VILAGELIU, J. Projecte per arranjar l'entorn del castell de Castellterçol (inèdit). AMICS DEL CASTELL DE CASTELLTERÇOL: http:\/\/www.castelltersol.cat\/ca\/amics-castell","centuria":"XI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Assentament defensiu altmedieval, format per un recinte fortificat defensat per un perímetre emmurallat i un fossat. A tocar del costat de migdia, al peu del castell, hi ha una petita església romànica, la capella de Sant Miquel. Consta d'una edificació central de planta lleugerament rectangular, amb orientació est-oest, de 15 m de llargada per 12 m d'amplada exterior. Els murs, d'una amplada de 1,40 m, es conserven a una alçada d'entre 3,50 i 4,50 m, a excepció del mur oest, que ha conservat el seu alçat originari aproximadament de 10 m. El nivell de terra actual es troba a uns 4,20 m per sobre del nivell a l'exterior. Els seus murs perimetrals presenten línies defensives formades per 12 espitlleres als murs llargs, i 10 als curts. Es desconeix l'organització de l'espai interior. Aquesta edificació es situa dins d'un ample recinte emmurallat de forma poligonal, d'uns 750m2, que té, en la seva part inferior, nombroses sageteres. El parament és de pedra ben escairada en filades regulars. Per la part oest, el recinte murat i probablement també l'accés, són defensats exteriorment per un fossat d'uns 6 m d'amplada, excavat a la roca. A la part sud del recinte es conserva un edifici d'època moderna, una masia que aprofita part de la muralla com a mur. Presenta un portal adovellat del segle XVI i finestrals del segle XVII o posteriors. Al costat nord de la casa hi ha una torre de planta quadrada d'època moderna; és possible que en el mateix indret hi hagués, anteriorment, una torre circular. Els murs perimetrals del recinte central van ser construïts entre finals del segle XI i principis del XII. El perímetre original de la muralla medieval correspon al segle XII, tot i que va ser reformat a la baixa edat mitjana i durant època moderna. El mas situat a la part est -entre la muralla i el recinte central-, que aprofita el pany est de la muralla com a façana, sembla correspondre al mas documentat al segle XIV com el Castell Inferior, tot i que alguns elements d'aquesta construcció són datables al segle XVI -com ara la porta dovellada-. Posteriorment, entre els segles XVII-XVIII, es va construir un pis d'alça sobre l'estructura. Al segle XIX la família Guàrdia va construir una torre de planta quadrada al centre del mas. En quant a la capella de Sant Miquel, podria datar-se entre finals del segle XI i principi del segle XII i correspondria a la típica capella castral. A l'època moderna es va construir un cos lateral a la banda sud i es van modificar la façana i el campanar de cadireta.","codi_element":"08064-2","ubicacio":"Turó del Castell","historia":"La primera referència documental del castell de Castellterçol és de l'any 898, en un document del monestir de Sant Benet de Bages on consta el castro de quondam Terciol (castell del difunt Terçol). És constantment mencionat en la documentació del monestir des d'aleshores. L'any 1093 Tedmar Mir o Miró de Castellterçol va posar el castell sota el domini del monestir de l'Estany. L'any 1229 el prior de l'Estany, Guillem de Montbui, va comprar el castell i tots els seus drets a Ramon Xetmar de Castellterçol, aconseguint així el monestir el seu domini total. Entre els segles XII i XIV diversos membres de la família de castlans, cognominats Castellterçol, van ser canonges del monestir de l'Estany. En passar el castell a domini de l'Estany va perdre la seva significació militar i es va reconvertir en un mas. En quant a la capella de Sant Miquel, datada entre finals del segle XI i principi del segle XII, podria correspondre a la construïda per Tedmar Mir, tal i com consta en el seu testament sacramental.","coordenades":"41.7449700,2.1202700","utm_x":"426852","utm_y":"4621835","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83954-foto-08064-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83954-foto-08064-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83954-foto-08064-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Segons l' ACORD GOV\/197\/2019, de 23 de desembre es delimita l'entorn de protecció del castell i s'inclou com a objecte de protecció el subsòl del monument i de l'entorn de protecció.El castell ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques (anys 1993, 1994, 1995, 1996, 1997,1998, 2000 i 2015), que han permès documentar les diferents modificacions del conjunt arquitectònic al llarg dels segles.L'any 2014 es va redactar el Pla Director del castell de Castellterçol, per tal d'establir-ne les mesures de protecció adequades, com ara la regulació dels seus usos admissibles o incompatibles, i de les actuacions i obres permeses i prohibides sobre el mateix.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"92|94|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83955","titol":"Església parroquial de Sant Fruitós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-parroquial-de-sant-fruitos","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de tres naus, amb planta de creu llatina, i coberta a dues vessants. En el mur de tramuntana, a l'alçada de l'absis hi ha un campanar de planta octogonal, coronat amb una terrassa balustrada i gàrgoles zoomorfes. La façana presenta una portalada rectangular, flanquejada per dues semicolumnes que sustenten un entaulament amb tríglifs i mètopes; al damunt hi ha un frontó trencat amb volutes i, a la part central, una fornícula amb la imatge de Sant Fruitós. Per sobre, hi ha una enorme rosassa de vidres plomats, que dona llum a l'interior. El parament dels murs és de pedra picada.","codi_element":"08064-3","ubicacio":"Pl. de l'Església.","historia":"La referència més antiga de l'esgésia de Sant Fruitós és un document de l'any 964, quan es va jurar sobre el seu altar el testament del levita Guadamir. L'església actual és la tercera que s'ha erigit sobre el mateix solar; segurament l'edifici primitiu es va construir a finals del segle IX. L'any 1130, l'església i la seva sufragània de Sant Julià d'Úixols van ser cedides al monestir de l'Estany, que va crear una pabordia l'any 1406. La pabordia es va institucionalitzar l'any 1430 i era regida inicialment per canonges del monestir de l'Estany; fins a l'any 1850 els seus rectors eren intitulats pabordes. L'església va ser refeta a principis del segle XVII i ampliada els anys successius.","coordenades":"41.7517000,2.1210300","utm_x":"426923","utm_y":"4622582","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83955-foto-08064-3-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83956","titol":"Església de Sant Llogari de Castellet o de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-llogari-de-castellet-o-de-la-sala","bibliografia":"ANGLADA i BAYÉS, M.; PLADEVALL i FONT, A. (1991) 'Sant Llogari de Castellet (o de la Sala)'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p.460. GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990) 'Vallès Oriental'. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1975) L'Antiga parròquia de Sant Llogari de Castellet del terme municipal de Castellterçol. Granollers: Montblanc-Martín.","centuria":"XII-XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Església d'origen romànic d'una sola nau i transsepte. Les reformes de les que va ser objecte als segles XVI i XVII en desfiguren la primitiva fàbrica romànica. Es conserva l'absis original, de planta semicircular, que cau a plom des de dalt d'una cinglera, i els murs de la nau. L'absis llis és cobert amb volta de quart d'esfera. L'arc triomfal és apuntat i la nau de volta de canó seguit, de secció deformada. El centre de l'absis presenta una finestra de doble esqueixada. Hi ha dos portals d'entrada a la capella. Un des de l'exterior i un altre des del mas de la Sala, per un atri cobert per una volta de canó. Sobre l'atri hi ha un campanar d'espadanya.","codi_element":"08064-4","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"La referència més antiga de Sant Llogari és un document de l'any 939, quan es va unir a Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració pel bisbe Jordi de Vic. Al segle XIV, quan només tenia quatre masos sota la seva advocació, es va unir com a sufragània a Castellterçol. Pels volts de l'any 1550 va ser cedida a Granera per una permuta de Sant Julià d'Úixols. Des del segle XVI es anomenada Sant Llogari de la Sala per trobar-se a tocar d'aquesta casa. L'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil, va ser profanada.","coordenades":"41.7553300,2.0543600","utm_x":"421385","utm_y":"4623043","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83956-foto-08064-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83956-foto-08064-4-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83957","titol":"Església de Sant Julià d'Úixols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-julia-duixols","bibliografia":"ADELL i GISBERT, J. A. [et al]. (1984) 'Sant Julià d'Úixols'. Catalunya Romànica, vol. XI: El Bages. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. ASSOCIACIÓ SANT JULIÀ D'ÚIXOLS: http:\/\/www.santjuliadu.org\/ GAVÍN I BARCELÓ, J. Mª. (1990) 'Vallès Oriental'. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín, Vol. 23. Barcelona: Pòrtic. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MONTAÑÀ, J.; PRATDESABA, J.; BUBÉ, J. (2018) Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols. Castellterçol: Associació Sant Julià d'Úixols. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. PLADEVALL, A. (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial.","centuria":"X-XVIII","notes_conservacio":"L'edifici es troba força malmès.","descripcio":"Església d'origen romànic, molt modificada al llarg dels segles. L'únic element original que es conserva és el campanar. Edifici de planta rectangular amb capelles afegides. Antigament, tenia estructura de capçalera en trèvol, amb tres absidioles, de les que només es conserva una. La façana de migdia presenta el portal d'entrada i el campanar de planta quadrada i de forma troncopiramidal. El campanar està cobert per una teulada de quatre aigües, recolzada sobre una cúpula amb trompes. La composició de les façanes es resol amb un doble nivell de finestres paredades; les del nivell superior són geminades i la columna central té un capitell troncopiramidal invertit. La planta baixa del campanar té les quatre façanes obertes per arcs que arrenquen de senzilles impostes; els arcs de les façanes nord i est es troben tancats. La rectoria que hi ha adossada al campanar per la part de ponent, forma un cos alt i estret, de planta baixa i dos pisos. A pocs metres de l'edifici es troba l'antic cementiri, actualment també en estat d'abandó.","codi_element":"08064-5","ubicacio":"Sant Julià d'Úixols","historia":"Les primeres referències de la domus sancti Iuliani corresponen als anys 940 i 961, en unes compres fetes pel levita Guadamir. La primera menció com a parròquia és de l'any 1124. Estava vinculada a la parròquia de Castellterçol, amb la que va ser cedida al monestir de l'Estany l'any 1130. Amb motiu del despoblament produït al segle XIV, va deixar de tenir sacerdot propi i es va vincular a la parròquia de Granera, fins que, poc abans de l'any 1550, va retornar a la de Castellterçol. Durant els segles XVII i XVIII va ser objecte d'obres de reforma i ampliació i es va transformar totalment, quan es va bastir l'actual cos rectangular vers la direcció de llevant, com ho indica l'absidiola de la part nord de l'edifici. La rectoria es va construir l'any 1667. Durant l'hivern del 1975-1976 la rectoria va patir un incendi i, poc temps després, es va refer la teulada i es van posar bigues de ciment per a mantenir l'estructura. Antigament, es celebraven actes populars que aplegaven molts dels habitants de les contrades, amb motiu de les pregàries per la pluja, i s'hi portaven les relíquies dels Sants Màrtirs des de la vila.","coordenades":"41.7244200,2.1131400","utm_x":"426236","utm_y":"4619560","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83957-foto-08064-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83957-foto-08064-5-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'any 2018 es va redactar el Pla Director per a la Restauració de l'Església de Sant Julià d'Úixols, impulsat per l'Associació Sant Julià d'Úixols, que pretén recuperar aquest històric edifici.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"92|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83958","titol":"Escut de la capella de Sant Gaietà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-la-capella-de-sant-gaieta","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL, A. (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. (L'entorn; 20). Barcelona: Eumo editorial.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Es troba molt erosionat.","descripcio":"Escut de pedra situat a una llinda encastada a la façana sud de la capella de Sant Gaietà, probablement procedent d'un antic pou de glaç. La llinda presenta al voltant de l'escut, la següent inscripció en llatí: 'BENEDICITE GELU. BENEDICITE GLACES ET FRIGUS DÑO ET NIVES DÒMINO', que és un salm que significa 'Fred, gel, glaç i neu beneïu el Senyor' que fa referència a l'industria del gel. En l'escut es representa una ala de la família Sala.","codi_element":"08064-6","ubicacio":"Capella de Sant Gaietà","historia":"Probablement l'escut procedeix d'un pou de glaç, construït al segle XVII, a l'entorn de la font de la Vinyota, moment de gran importància del comerç del glaç. Possiblement va ser col·locat a la capella l'any 1883, quan va ser restaurada.","coordenades":"41.7650200,2.1121600","utm_x":"426201","utm_y":"4624068","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83958-foto-08064-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83958-foto-08064-6-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83959","titol":"Residència Josep Brugaroles o Convent de les Carmelites","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/residencia-josep-brugaroles-o-convent-de-les-carmelites","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És un edifici de grans dimensions, de planta quadrada, construït al voltant d'un pati central, on hi ha un pou. La façana principal està distribuïda en tres nivells i flanquejada, en els laterals, per torres prismàtiques, més altes que el cos central. Les finestres presenten llindes d'arcs rebaixat, de maó vist. Les dues torres estan coronades per roses dels vents que representen arcàngels fets de làmina de ferro. Una de les torres té una campana.","codi_element":"08064-7","ubicacio":"Ctra. de Granera, 41-43.","historia":"A l'entrada del recinte del convent hi ha una placa amb la inscripció, explicativa de la seva història: 'D. Jose Brugarola i Palau. Nacido en Castellterçol el 24 de 1779. Murió en Valencia el 2 de Marzo de 1851. Fundó esta casa de beneficiencia con el fin de socorrer a los pobres de esta villa que por su edad o estado físico no sean capaces de proveer a su subsistencia. En septiembre de 1860 empezó su construcción y se hizo su inauguración solemne y definitiva el dia 3 de noviembre de 1867'.","coordenades":"41.7492500,2.1206300","utm_x":"426887","utm_y":"4622310","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83959-foto-08064-7-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"99","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83960","titol":"El Tint o Casa Nubiola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-tint-o-casa-nubiola","bibliografia":"CASACUBERTA DE LA ROSA, J. (2003) Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Casa Tint. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de grans dimensions, de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a vuit vessants i coronada, a la part central, per una torratxa de secció quadrada, amb coberta de fusta a quatre vessants. La casa, construïda a principis del segle XIX, és d'estil neoclàssic; a inicis del segle XX, va ser objecte d'obres de reforma i ampliació, d'inspiració modernista. D'entre aquestes reformes, en destaca el ràfec de fusta, sota el que hi ha pintures modernistes que representen essers mitològics. Tanmateix es destacable el gran treball de forja dels balcons i dels murs de la finca. Sobre el portal hi ha una pintura amb l'any de construcció de la casa '1801'. El parament és de paredat comú, arrebossat i pintat de colors salmonats. Tota la façana està decorada amb motius geomètrics.","codi_element":"08064-8","ubicacio":"C. de Quadró, 47.","historia":"La casa Nubiola es relaciona amb l'antiga activitat tèxtil de Castellterçol. El nom del Tint prové dels treballs de tintura que s'hi feien, per a donar color als teixits que es confeccionaven al poble.","coordenades":"41.7504800,2.1172300","utm_x":"426606","utm_y":"4622449","any":"1801","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83960-foto-08064-8-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg. Esta protegit per un Pla especial específic de 2003 (2003\/006129\/B; DOGC 15\/07\/2003): el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Casa Tint. Té l'objectiu de delimitar i catalogar les unitats que conformen el seu patrimoni arquitectònic i regular la seva utilització o canvi d'us.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83961","titol":"La Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-noguera-5","bibliografia":"<p>CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Noguera és un mas format per una antiga torre de defensa d'origen medieval amb un cos afegit al seu costat, construït al segle XVI, i diverses edificacions annexes de cronologia posterior, segles XVII i XVIII. <span><span>La masia consta de planta baixa i dos pisos, molt irregulars (amb molts desnivells salvats per graons) degut a l'adaptació de l'edificació al relleu de la roca on s'assenta i a l'haver-se construït per etapes al llarg dels segles. La seva coberta és a dues aigües.<br \/> La torre de defensa  <\/span><\/span>és de planta quadrada i consta de quatre pisos; està coberta a quatre aigües, amb un voladís de maó. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, i a l'altre costat de la casa hi ha porxo. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats.<\/p> ","codi_element":"08064-9","ubicacio":"Ctra. C-59, km 27.","historia":"<p>La masia té origen medieval, apareix citada en un <span><span>Capbreu de Castellterçol de l'any 1370, conservat a l'arxiu de Montserrat. La fesomia exterior de l'edifici actual <\/span><\/span>va ser construït al segle XVI, però la seva fisonomia actual és fruit de les obres de reforma i ampliació de les que va ser objecte durant els segles XVII i XVIII.<\/p> <p><span><span>Segons informació aportada pel darrer masover, l'indret presenta restes datables des del neolític i l'origen del mas podria ser romà, aspecte subratllat per la seva situació predominant al recorregut de la via Romana de Barcelona a Moià, que travessava de sud a nord la vall on s'ubica.<\/span><\/span><\/p> <p><span><span>El nucli original del mas, format per la base de la torre i unes parets interiors, no té datació clara però s'hi han trobat restes de l'època  islàmica.<\/span><\/span><br \/>  <\/p> ","coordenades":"41.7385700,2.1326100","utm_x":"427871","utm_y":"4621114","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83961-foto-08064-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83961-foto-08064-9-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Part de la informació ha estat aportada pel darrer masover de la masia","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"83962","titol":"Església de Sant Francesc d'Assís de Castellterçol o la Capella Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-sant-francesc-dassis-de-castelltercol-o-la-capella-nova","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Temple d'una sola nau, amb quatre capelles laterals i un absis rectangular. La nau està coberta amb volta de canó. El portal d'entrada es troba flanquejat per dues semipilastres que sostenen una llinda motllurada, ornada amb un medalló, sobre la que hi ha una cornisa que fa de base de la fornícula amb la imatge de Sant Francesc. Per damunt hi ha una rosassa. El coronament de la façana és mixtilini, amb una creu al centre.","codi_element":"08064-10","ubicacio":"Pl. de Sant Francesc.","historia":"La capella de Sant Francesc d'Assís va ser idea de Josep Gallés i Pujal. Per a poder construir-la es va haver de demanar ajuda a diversos estaments, es van fer subscripcions, organitzar rifes, etc. La construcció va començar l'any 1849 amb la benedicció del pavorde Damià Pascual. La capella va ser beneïda el 13 de desembre de 1852, quan només estava construït el presbiteri. Les obres exteriors van finalitzar l'any 1874. L'any 1936, durant la Guerra Civil, la capella va ser profanada i es van destruir els seus altars. Es va destinar com a magatzem de carbó fins que, finalment, va ser restaurada.","coordenades":"41.7500400,2.1167800","utm_x":"426568","utm_y":"4622401","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83962-foto-08064-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83962-foto-08064-10-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"116","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83963","titol":"Cases d'en Canuto o can Cambó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-den-canuto-o-can-cambo","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues cases aparellades d'estil modernista. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i sotacoberta. La façana principal, a migdia, és simètrica, construïda amb parament de pedra arrebossat, amb decoració de motllures. La porta d'entrada i les finestres, situades a banda i banda de la porta, presenten elements decoratius a les parts superiors, amb garlandes i motius vegetals. Per sobre del portal, al sotacobert, hi ha una petita obertura circular amb una gerra decorativa a l'interior. El conjunt està rematat per un frontis de línies sinuoses. L'accés a l'interior del solar on es troben les cases es realitza mitjançant unes portes de ferro forjat, emmarcades per dues columnes de pedra coronades per dues copes ornamentals.","codi_element":"08064-11","ubicacio":"C. de Barcelona, 58-60, 62-64.","historia":"El promotor de la construcció d'aquestes cases va ser en Cebrià Calvet, àlies Canuto, per tal de llogar-les als estiuejants; seguint el pla de potenciació del turisme al poble, projectat pel mateix. Segons la tradició oral, en Francesc Cambó va llogar una d'aquestes cases, per la qual cosa són conegudes també com les 'cases d'en Cambó'.","coordenades":"41.7501300,2.1226900","utm_x":"427059","utm_y":"4622406","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83963-foto-08064-11-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"R. Darder, arquitecte","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"105","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83964","titol":"Monument a Cebrià Calvet o Canuto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-cebria-calvet-o-canuto","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). RAFEL i GUARRO, A. (2013) “Cebrià Calvet, Canuto i la seva relació amb el Moianès”. Modilianum: revista d'estudis del Moianès, vol. IX, núm. 49 (2n semestre 2013). Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 5-18. RAFEL i GUARRO, A. (2018) Cebrià Calvet Jané (Canuto). Carreter de Barcelona i promotor de l'estiueig a Castellterçol. Barcelona: L'autora.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Restaurat l'any 2019 per la família de Cebrià Calvet.","descripcio":"Es tracta d'un monument autoerigit per Cebrià Calvet, l'any 1919, obra de l'escultor E. Sala, situat en el xamfrà dels carrers Calvet i Sant Roc, al barri del Pedregar. Està construït amb un pedestal de pedra treballada de motllures simples, sobre el que s'aixeca una estàtua de marbre blanc, de caràcter realista. La figura representa a Cebrià Calvet, amb la indumentària típica de principis del segle XX, que es recolza amb la mà dreta sobre un bastó i amb l'esquerra a un passamans decorat amb motius vegetals.","codi_element":"08064-12","ubicacio":"C. Calvet - C. Sant Roc.","historia":"Cebrià Calvet Jané, àlies Canuto (Barcelona 1855-1932), va ser un important personatge que va destacar com a promotor de la vila com a centre d'estiueig. Va realitzar nombroses obres d'infraestructura i urbanístiques a Castellterçol, i és responsable de la urbanització del sector del Pedregar i el pla dels Rourets. Estava casat amb la castellterçolenca Antònia Picas. El monument va ser autoerigit l'any 1919 pel propi Cebrià Calvet, adossat al marge d'un camp de la seva propietat.","coordenades":"41.7503100,2.1240300","utm_x":"427171","utm_y":"4622425","any":"1919","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83964-foto-08064-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83964-foto-08064-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"E. Sala, escultor.","observacions":"E. Sala era escultor d'obres funeràries, format a la Llotja de Barcelona.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83965","titol":"Casal dels Taiadella o can Dou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casal-dels-taiadella-o-can-dou","bibliografia":"<p>CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch.<\/p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).<\/p> <p>PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici civil d'estil barroc, que consta de planta baixa, pis i golfes. És un casal marcat per la simetria de la seva façana principal, definit pel portal d'entrada i marcat pels tres balcons del primer pis i per les tres finestres de les golfes. La porta d'entrada, d'arc de mig punt, es troba envoltada d'un parament encoixinat, i flanquejada per finestrals de pedra treballada. A la dovella central hi ha l'escut heràldic de la família. Els balcons de la planta noble presenten obertures de pedra treballada. El balcó, amb decoració escultòrica de temàtica floral, reposa sobre quatre mènsules. Les tres finestres de les golfes són quadrades amb brancals i ampits de pedra. El ràfec de la teulada, realitzat amb encavallada de fusta, és sobresortit, amb els vèrtex amb mènsules de fusta, de temàtica figurativa. A la banda esquerra, hi ha una tribuna d'inspiració medieval.<\/p> ","codi_element":"08064-13","ubicacio":"C. de Barcelona, 2-4","historia":"<p>La família Taiadella, que procedia de Castellcir, va construir aquesta casa a Castellterçol l'any 1674. Pertany als Marquesos de Dou que es van entroncar amb els Taiadella o Tayadella.<\/p> ","coordenades":"41.7519900,2.1209200","utm_x":"426914","utm_y":"4622614","any":"1674","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83965-foto-08064-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83965-foto-08064-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"83966","titol":"La Ginebreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-ginebreda","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2016) 'La Ginebreda i la Fàbrega: cases ancestrals i seculars de pagès', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 49-54. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran mas pairal format per un edifici principal i diversos cossos annexos. L'edifici principal és de planta quadrada i consta de soterrani, planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb grans dovelles i presenta la següent inscripció: 'EIXA CASA FOV REEDIFIADA EN LO ANY DE 1818 PER LO ILLESRD GAIETANO DE PLANELLA Y FIVALLER COMTE DE LLAR Y BARO DE GRANERA'. Les obertures són petites, quadrades o rectangulars, de disposició simètrica, de pedra carejada. En destaca el portal de la façana oest, que duu inscrit, a la llinda, l'any '1621'. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-14","ubicacio":"Quintana de la Ginebreda","historia":"Les referències documentals més antigues del mas són del segle XII, quan hi havia al terme actual de Castellterçol dos nuclis de població; un d'ells depenia del castell i l'altre, del mas amb l'església de Sant Fruitós. La casa va ser restaurada l'any 1818 per Gaietà de Planella i Fivaller, comte de Llar i baró de Granera.","coordenades":"41.7652500,2.1095600","utm_x":"425985","utm_y":"4624096","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83966-foto-08064-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83966-foto-08064-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83966-foto-08064-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83967","titol":"Capella de Sant Gaietà al mas de la Ginebreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-sant-gaieta-al-mas-de-la-ginebreda","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Es troba en estat d'abandó.","descripcio":"Petita capella d'una sola nau, amb absis semicircular. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'est. Coronant la façana, hi ha un campanar d'espadanya d'una sola obertura. La porta d'entrada és rectangular, amb llinda i brancals de pedra treballada. Per sobre, hi ha un escut que representa les armes de les diferents famílies nobles de Castellterçol, amb l'any '1883'. En destaca l'escut de pedra situat a una llinda encastada a la façana sud. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat.","codi_element":"08064-15","ubicacio":"La Ginebreda","historia":"La història de la capella es troba estretament relacionada al mas de la Ginebreda. Va ser restaurada l'any 1883 però el seus orígens són anteriors. Era la capella de l' únic gremi de pouers de gel de Catalunya.","coordenades":"41.7650300,2.1122100","utm_x":"426205","utm_y":"4624069","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83967-foto-08064-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83967-foto-08064-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83967-foto-08064-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83968","titol":"La Serradora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-serradora-0","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un edifici principal, una torre de defensa i diversos cossos annexos, amb un barri tancat. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Al costat oest, se li adossa una antiga torre de defensa; és de planta quadrada, consta de quatre pisos i està coberta a quatre aigües. Sota una de les finestres, hi ha un bloc de pedra esculpit amb dos animals (probablement felins) enfrontats, que aguanten amb les potes davanteres una serra. El portal és d'arc de mig punt, adovellat, amb un escut al centre. Les obertures són de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. En destaquen les finestres conopials, de la planta noble i de la torre, i la galeria de finestres d'arc de mig punt, del pis superior. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-16","ubicacio":"Al nord-est de Castellterçol","historia":"La referència documental més antiga del mas és de l'any 1259. Segons consta a la documentació, els Serradora eren una família de grans propietaris, i alguns dels seus membres van arribar a ser batlles de la vila.","coordenades":"41.7721600,2.1237400","utm_x":"427172","utm_y":"4624851","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83968-foto-08064-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83968-foto-08064-16-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83969","titol":"La Sala de Sant Llogari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-sala-de-sant-llogari","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII-XVII","notes_conservacio":"Moltes de les estances es troben en estat ruïnós.","descripcio":"La Sala de Sant Llogari és una gran masia fortificada de planta irregular, formada per diversos cossos a diferent alçada, que s'arrengleren formant un eix amb orientació nord-sud. El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal d'entrada és d'arc rebaixat, i a la llinda hi ha la següent inscripció: 'Llogar- Sala, 1827'. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat. La façana de migdia presenta dos nivells diferents amb galeries porticades. A l'interior del conjunt hi ha un pati amb les dependències complementàries de la casa. En destaca una tina i un cobert davant de l'era, amb un arc de mig punt. Al seu costat nord-oriental es troba la capella de Sant Llogari.","codi_element":"08064-17","ubicacio":"Sant Llogari de Castellet","historia":"","coordenades":"41.7550500,2.0542400","utm_x":"421374","utm_y":"4623012","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83969-foto-08064-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83969-foto-08064-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83969-foto-08064-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83970","titol":"L'Oller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/loller-1","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia pairal formada per un edifici principal i diversos cossos annexos, que formen un barri. L'edifici principal consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. La façana principal es troba orientada a migdia. Presenta un rellotge de sol. Les obertures són de distribució regular, rectangulars i emmarcades majoritàriament d'obra, a excepció del portal i els balcons centrals de la façana, emmarcats amb pedra carejada. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. Adossada a la façana al nord-est de la casa es troba la capella de Sant Bru, coronada amb un campanar d'espadanya. En destaca l'era, que conserva l'antic paviment.","codi_element":"08064-18","ubicacio":"Camps de les Costes de l'Oller","historia":"Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XIV. El mas va quedar deshabitat durant la pesta negra, però aviat es va tornar a ocupar. La capella de Sant Bru ja existia al segle XVIII, però posteriorment va ser objecte d'obres de remodelació i va canviar d'orientació. Als anys quaranta del segle passat es va construir el rellotge de sol i les galeries de l'extrem de la casa.","coordenades":"41.7597300,2.1147700","utm_x":"426412","utm_y":"4623479","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83970-foto-08064-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83970-foto-08064-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83970-foto-08064-18-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83971","titol":"L'Horta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lhorta-0","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Les obertures són rectangulars, de pedra carejada. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. Presenta un petit cobert, a pocs metres de la façana principal, i una pallissa a poca distància al sud-est de la casa.","codi_element":"08064-19","ubicacio":"L'Horta","historia":"","coordenades":"41.7453900,2.1303500","utm_x":"427691","utm_y":"4621873","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83971-foto-08064-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83971-foto-08064-19-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83972","titol":"Font de ca n'Anfruns","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ca-nanfruns","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una font adossada a la façana d'un edifici, situada al carrer de Cebrià Calvet número 2-8. És de maó, d'obra vista, d'uns 2 m d'alçada. Presenta, a la part central, un relleu també de maó, que repressenta una torre fortificada i al damunt tres sols que descriuen un arc. Aquest relleu és l'escut de Castellterçol, que és també el de l'antic gremi de paraires. L'aigua raja per un broc de cop i cau a una pica semicircular de maó.","codi_element":"08064-20","ubicacio":"C. Cebrià Calvet, 2-8.","historia":"","coordenades":"41.7502500,2.1239000","utm_x":"427160","utm_y":"4622418","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83972-foto-08064-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83972-foto-08064-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83972-foto-08064-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83973","titol":"Carrer de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-baix-2","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de Baix transcorre des de la plaça Víctor Pradera fins a la plaça de Tresserres. Aquest fa uns 5 m d'amplada aproximadament. A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original de planta baixa, pis i golfes, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. En destaquen els edificis dels nº 12, 31-37, 39 i 46.","codi_element":"08064-21","ubicacio":"C. de Baix, s\/n.","historia":"Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, degut al desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Baix.","coordenades":"41.7519200,2.1198300","utm_x":"426824","utm_y":"4622607","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83973-foto-08064-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83973-foto-08064-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83973-foto-08064-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83974","titol":"Carrer de Sant Llogari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-llogari-0","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de Sant Llogari transcorre des de la plaça de Tresserres fins a la carretera de Granera. És molt notòria la concentració de cases antigues, a costat i costat del carrer. Es tracta d'edificis entre parets mitgeres que encara conserven llur estructura original de planta baixa, pis i golfes. Els dintells de portes i finestres estan elaborats amb carreus de pedra. En destaquen els edificis dels nº 3, 4, 6, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 19, 20, 23, 25, 26, 27, 28, 30, 34-36, 35, 44, 65-67, 69, 71, 73-75, 74, 77, 79, 81, 83 i 85.","codi_element":"08064-22","ubicacio":"C. de Sant Llogari, s\/n.","historia":"Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Sant Llogari. És un dels carrers coneguts com els de la llana, juntament amb els de Quadró i Sant Francesc. Les cases d'aquests carrers tenen un pati amb un pou, on es rentava i s'assecava la llana.","coordenades":"41.7506300,2.1166800","utm_x":"426560","utm_y":"4622467","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83974-foto-08064-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83974-foto-08064-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83974-foto-08064-22-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83975","titol":"Plaça de Prat de la Riba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-de-prat-de-la-riba","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"La plaça de Prat de la Riba es troba al nucli urbà de Castellterçol, i enllaça la plaça del Doctor Fargas amb el carrer del Racó. El fet que la plaça es trobi sobre el turó que ocupa el poble i que presenti edificis a només una de les seves bandes, la converteix en una gran balconada des de la qual es domina visualment el nucli. Les cases de la plaça, com la casa Prat de la Riba, can Marsans o can Posas són antigues i elegants, construïdes amb pedra, fusta i forja, i decorades amb colors sobris.","codi_element":"08064-23","ubicacio":"Pl. de Prat de la Riba, s\/n.","historia":"El nom li ve donat pel fet que a una de les cases de la plaça hi va néixer, l'any 1870, Enric Prat de la Riba.","coordenades":"41.7513300,2.1197500","utm_x":"426816","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83975-foto-08064-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83975-foto-08064-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83975-foto-08064-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"En destaquen els edificis dels nº 2-3, 4-5, 6 i 7.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83976","titol":"Edifici al carrer de l'Hospital, 2-4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-lhospital-2-4","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer. La façana és de composició asimètrica, amb finestres quadrades, de pedra treballada; en destaca la llinda de la finestra superior, amb l'any '1668' inscrit. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. La façana és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada.","codi_element":"08064-24","ubicacio":"C. de l'Hospital, 2-4.","historia":"","coordenades":"41.7524800,2.1207200","utm_x":"426898","utm_y":"4622668","any":"1668","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83976-foto-08064-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83976-foto-08064-24-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83977","titol":"Edifici al carrer de Josep Gallés, 22","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-josep-galles-22","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. Hi ha quatre antigues obertures de pedra carejada. En destaca la llinda de la finestra de la planta baixa, que presenta una inscripció amb l'any de construcció '1667', l'anagrama de Jesucrist al mig i uns cardets a cada costat, que indiquen la professió de paraire dels seus antics habitants. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat.","codi_element":"08064-25","ubicacio":"C. de Josep Gallés, 22-24.","historia":"Els antics habitants d'aquesta casa, tal i com consta a la llinda del seu portal, eren paraires. L'any 1616 es va fundar el Gremi dels Paraires a Castellterçol. La manufactura de la llana va experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà.","coordenades":"41.7533000,2.1208300","utm_x":"426908","utm_y":"4622759","any":"1667","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83977-foto-08064-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83977-foto-08064-25-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83978","titol":"Edifici al carrer de Baix, 46","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-baix-46","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa, i actualment de dues plantes pis, fruit d'una reforma; anteriorment constava de planta baixa, una planta pis i golfes. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres de la planta baixa i del primer pis són de pedra carejada. La de la planta baixa, duu inscrit l'any '1666'. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-26","ubicacio":"C. de Baix, 46.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci de la neu van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà.","coordenades":"41.7517400,2.1191400","utm_x":"426766","utm_y":"4622588","any":"1666","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83978-foto-08064-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83978-foto-08064-26-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83979","titol":"Edificis al carrer de Barcelona, 9-19","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edificis-al-carrer-de-barcelona-9-19","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per tres cases situades al nucli urbà de Castellterçol, al carrer Barcelona, darrera de l'església. Són edificis entre mitgeres, de planta rectangular, i consten de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes tenen una composició ordenada, coronades per un ràfec. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra treballada, però també amb llinda de fusta. El portal de la casa del número 13 presenta inscrit l'any de construcció: '1679'. El parament de les façanes és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat.","codi_element":"08064-27","ubicacio":"C. de Barcelona, 9-19.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci de la neu van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà.","coordenades":"41.7518700,2.1215300","utm_x":"426965","utm_y":"4622600","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83979-foto-08064-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83979-foto-08064-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83979-foto-08064-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83980","titol":"Casal al carrer de Josep Gallés, 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casal-al-carrer-de-josep-galles-11","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un casal que fa cantonada, amb accés al carrer Josep Gallés i al carrer del Call de l'Escudella. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que segueix la línia de carrer. La façana és de composició asimètrica i les obertures són rectangulars, emmarcades amb llindes i brancals de pedra treballada. La llinda de la finestra del pis superior presenta inscrit l'any de construcció '1607'. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Les façanes són de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossades i pintades, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-28","ubicacio":"C. de Josep Gallés, 11.","historia":"","coordenades":"41.7528600,2.1208000","utm_x":"426905","utm_y":"4622711","any":"1607","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83980-foto-08064-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83980-foto-08064-28-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83981","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 28 o can Teuler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-28-o-can-teuler","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. La dovella central presenta un relleu de pedra emmarcat en una figura geomètrica trapezoidal. A la part inferior hi ha l'any '1674' inscrit, i a la part superior hi ha una custòdia flanquejada a ambdós costats per una rosa amb branques i fulles. La resta d'obertures són rectangulars, de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-29","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 28.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric. El relleu de la porta d'entrada va ser instal·lat com a record pel fet d'haver-se resguardat en aquest edifici la custòdia durant la processó del Corpus de l'any 1674.","coordenades":"41.7509300,2.1171300","utm_x":"426598","utm_y":"4622499","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83981-foto-08064-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83981-foto-08064-29-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83982","titol":"Edifici al carrer de Baix, 39","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-baix-39","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Forma part del Centre Espai Escènic (C. del Racó, 8), la part posterior de l'edifici que dona al carrer de Baix. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. El portal presenta la següent inscripció 'Iaume Turrella. 1674'. Les finestres dels dos pisos superiors es troben tapiades. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat.","codi_element":"08064-30","ubicacio":"C. de Baix, 39.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci de la neu van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà.","coordenades":"41.7516100,2.1190300","utm_x":"426757","utm_y":"4622573","any":"1674","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83982-foto-08064-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83982-foto-08064-30-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part del Centre Espai Escènic (C. del Racó, 8), la part posterior de l'edifici que dona al carrer de Baix.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83983","titol":"Casa Planella, Bricfeus o Gallés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-planella-bricfeus-o-galles","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La casa presenta també els estables, units a un pati i a un porxo obert, amb jardí al darrera. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada amb el carrer. En sobresurt una torratxa de planta quadrada i coberta a quatre vessants. La façana és de distribució bastant regular; el portal és d'arc de mig punt adovellat, amb les dovelles motllurades, i les finestres són rectangulars, també motllurades i amb ampits sobresortits. Una de les finestres presenta l'any '1674' inscrit.","codi_element":"08064-31","ubicacio":"C. de Josep Gallés, 10-14.","historia":"Aquesta casa va pertànyer a les famílies Bricfeus, Planella i Gallés. En són originaris el jesuïta Sebastià Gallés i Pujal (1812-1902) i el seu nebot Josep Gallés i Malats (1882-1920), ambdós notables pintors, especialment de temàtica religiosa.","coordenades":"41.7529600,2.1210300","utm_x":"426925","utm_y":"4622722","any":"1674","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83983-foto-08064-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83983-foto-08064-31-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83984","titol":"Can Padrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-padros-0","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. El portal és rectangular, de pedra sorrenca carejada, i presenta una llinda amb la següent inscripció: 'Michel Padrós 1690' i dues llançadores esculpides, que indiquen la professió dels seus antics habitants. Al pis superior hi ha una finestra rectangular, també de pedra carejada, amb lleixa motllurada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, actualment de pedra vista.","codi_element":"08064-32","ubicacio":"C. de Sant Francesc, 6.","historia":"Els habitants de can Padrós, tal i com consta a la llinda del seu portal, eren paraires. L'any 1616 es va fundar el Gremi dels Paraires a Castellterçol. La manufactura de la llana va experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà.","coordenades":"41.7501400,2.1166000","utm_x":"426553","utm_y":"4622412","any":"1690","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83984-foto-08064-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83984-foto-08064-32-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83985","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 30","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-30","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. En destaca la finestra del primer pis, que és rectangular, amb llinda i brancals de pedra treballada. El portal d'entrada és de factura contemporània. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-33","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 30.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7508900,2.1170700","utm_x":"426593","utm_y":"4622495","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83985-foto-08064-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83985-foto-08064-33-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83986","titol":"Edifici al carrer del Nord, 8-10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-del-nord-8-10","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer del Nord. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La majoria de les llindes són d'arc conopial. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada.","codi_element":"08064-34","ubicacio":"C. del Nord, 8-10.","historia":"","coordenades":"41.7518700,2.1184600","utm_x":"426710","utm_y":"4622603","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83986-foto-08064-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83986-foto-08064-34-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83987","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 65-67","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-65-67","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. A la planta baixa, en destaca la llinda de fusta de la gran porta doble, també de fusta, i l'arc de mig punt de pedra, amb l'any '1577' inscrit. La planta primera presenta una finestra de tradició gòtica d'arc de mig punt, emmarcada en un rectangle amb un guardapols a la part superior, decorada amb traceria de pedra. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-35","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 65-67.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7499300,2.1158700","utm_x":"426492","utm_y":"4622390","any":"1577","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83987-foto-08064-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83987-foto-08064-35-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83988","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 77 o can Carreres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-77-o-can-carreres","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. En destaca el portal i la finestra del pis superior, de pedra carejada. La llinda del portal, que duu inscrita la següent inscripció: 'Joan Carreras. Any 1707', recau sobre un seguit de carreus regulars i ben escairats, que romanen a la vista per sobre de l'arrebossat del parament. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-36","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 77.","historia":"La construcció d'aquesta casa es relaciona amb el creixement de la població de Castellterçol, degut al desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, entre el segle XVII i principis del XVIII.","coordenades":"41.7498000,2.1153300","utm_x":"426447","utm_y":"4622376","any":"1707","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83988-foto-08064-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83988-foto-08064-36-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya inventaria únicament la llinda de l'edifici. Erròniament el situa al nº 73.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83989","titol":"Casa Datsira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-datsira","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, format per dos cossos de diferent alçada, de planta rectangular. Un d'ells consta de planta baixa i dues plantes pis, i l'altre, de planta baixa i una planta pis. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, amb el carener paral·lel a la façana, i segueixen la línia del carrer. La façana és asimètrica i les obertures són rectangulars; unes, amb llindes i brancals de pedra treballada, i d'altres, amb llindes de maó d'arc rebaixat, i una obertura tapiada. El portal d'entrada presenta, a la llinda, una inscripció molt erosionada: 'Si en ta casa hya bunansa i seras si fas farmansa'. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada.","codi_element":"08064-37","ubicacio":"C. de Josep Gallés, 26.","historia":"La construcció d'aquesta casa es relaciona amb el creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, entre el segle XVII i principis del XVIII.","coordenades":"41.7533900,2.1207800","utm_x":"426904","utm_y":"4622769","any":"1732","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83989-foto-08064-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83989-foto-08064-37-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83990","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 12 o can Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-12-o-can-vilanova","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta actualment de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. El portal és quadrangular, de pedra sorrenca carejada, i presenta una llinda amb la següent inscripció: '1753. Francesch Vilanova' i a sota una llançadora esculpida, que indica la professió dels antics habitants. Les obertures antigues són quadrades, de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat.","codi_element":"08064-38","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 12.","historia":"Els habitants de can Vilanova, tal i com consta a la llinda del seu portal, eren paraires. L'any 1616 es va fundar el Gremi dels Paraires a Castellterçol.","coordenades":"41.7511600,2.1178400","utm_x":"426657","utm_y":"4622524","any":"1753","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83990-foto-08064-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83990-foto-08064-38-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83991","titol":"Nau industrial Roger","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nau-industrial-roger","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La fàbrica Roger consta de dues naus de planta rectangular. Estan situades a costat i costat del carrer Josep Gallés i comuniquen entre elles per un passadís cobert en forma de pont. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada a la carretera de Granera. En destaquen els grans finestrals d'arcs de mig punt. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats.","codi_element":"08064-39","ubicacio":"C. de Josep Gallés, 39-49.","historia":"L'any 1822 Joan Roger Prims va fundar l'empresa Roger. L'any 1915 es va construïr la fàbrica 'Tejidos especiales e Hilaturas. Mercería moderna Roger', amb el despatx a Barcelona (plaça Sant Pere, 4 bis). La fàbrica de teixits i filats Roger va ser la industria tèxtil més important de Castellterçol. L'any 1965 es va dividir la propietat: Joaquim Roger i Amat es queda la filatura i el cotó, i Josep Maria Roger Amat, els teixits. Aquesta darrera indústria es denomina A.N.L.A. L'any 1969 va passar a mans de l'empresa italiana A.N.L.A, fins a l'any 1980 en que tanca. L'any 1981 l'ajuntament va adquirir l'immoble i l'any 2006 el va reformar en pisos i lofts de promoció publica.","coordenades":"41.7539900,2.1203400","utm_x":"426868","utm_y":"4622836","any":"1915","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83991-foto-08064-39-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83992","titol":"Nau industrial de can Dugenie","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nau-industrial-de-can-dugenie","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Dugenie és una antiga fàbrica, que consta de dues naus de planta rectangular. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada a la carretera de Granera. En destaquen els grans finestrals d'arcs rebaixats. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats.","codi_element":"08064-40","ubicacio":"Ctra. de Granera, 28-30.","historia":"La fàbrica de can Dugenie es va fundar a principis del segle XX, i va estar en funcionament fins a la dècada dels anys 50 del segle XX. Era un dels centres de producció tèxtil més importants de Castellterçol.","coordenades":"41.7498800,2.1216200","utm_x":"426970","utm_y":"4622379","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83992-foto-08064-40-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83993","titol":"Nau industrial de can Codina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nau-industrial-de-can-codina","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una antiga fàbrica, entre mitgeres, que consta d'una sola nau de planta rectangular. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada al carrer. En destaquen els grans finestrals d'arcs rebaixats. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats.","codi_element":"08064-41","ubicacio":"Ctra. Granera, 31.","historia":"La fàbrica de can Codina es va fundar entre les darreries del segle XIX i principis del segle XX, i va estar en funcionament fins a mitjans de la dècada dels anys 50 del segle XX. Era un important centre de producció tèxtil, especialitzat en tovalloles.","coordenades":"41.7496000,2.1213900","utm_x":"426951","utm_y":"4622348","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83993-foto-08064-41-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83994","titol":"Casal Comes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casal-comes","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un gran edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a tres vessants, coronada per una torre mirador. La façana és de composició simètrica, d'estil clàssic. El pis superior presenta finestres geminades rectangulars, a mode de galeria.","codi_element":"08064-42","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 38-40.","historia":"","coordenades":"41.7507800,2.1167300","utm_x":"426565","utm_y":"4622483","any":"1887","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83994-foto-08064-42-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"J. Comas Marquelet, arquitecte.","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83995","titol":"Can Posas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-posas","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada a la plaça. La façana és de composició clàssica, amb divisions verticals i horitzontals i presenta obertures rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada i pintada. En destaca un gran rellotge de sol que decora la façana principal. Els elements formals i decoratius són de caràcter noucentista.","codi_element":"08064-43","ubicacio":"Pl. de Prat de la Riba, 4-5.","historia":"","coordenades":"41.7514900,2.1196400","utm_x":"426807","utm_y":"4622560","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83995-foto-08064-43-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83996","titol":"Can Marsans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-marsans","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada a la plaça, amb ràfec sobresortit. La façana és de composició simètrica acabada en una galeria oberta, amb obertures de pedra treballada. La porta d'entrada es d'arc de mig punt adovellat i presenta un escut nobiliari amb l'any '1804'. Al costat del portal hi ha un finestral triple, amb una reixa de forja. Al primer pis, hi ha tres obertures rectangulars que donen a un balcó corregut, amb barana de ferro. És una casa inspirada en el llenguatge arquitectònic rural dels segles XVII i XVIII i els elements formals i decoratius noucentistes.","codi_element":"08064-44","ubicacio":"Pl. de Prat de la Riba, 6.","historia":"","coordenades":"41.7514600,2.1195500","utm_x":"426800","utm_y":"4622556","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83996-foto-08064-44-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83997","titol":"Cafè de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cafe-de-dalt-0","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La façana és de composició simètrica però resta inacabada. En destaquen els elements formals i decoratius com el trencaaigües, els ràfecs, les motllures i les mènsules, propis de l'estil eclèctic.","codi_element":"08064-45","ubicacio":"C. del Mig, 9.","historia":"","coordenades":"41.7519700,2.1205800","utm_x":"426886","utm_y":"4622612","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83997-foto-08064-45-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83998","titol":"Villa Orozco","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/villa-orozco","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici amb un cos central i diversos cossos laterals de dimensions més reduïdes, que consta de planta baixa i pis, a excepció del cos central, que presenta una torre mirador, de planta quadrada, amb un pis més d'alçada. La coberta es composta, a diferents aigües, i en sobresurt la torre mirador. Les obertures són de disposició simètrica, d'arc de mig punt a la torre i a la planta pis, i rectangulars al primer pis.","codi_element":"08064-46","ubicacio":"Plça. de Jaume Carrera i Pujal, 6.","historia":"","coordenades":"41.7523400,2.1211500","utm_x":"426934","utm_y":"4622653","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83998-foto-08064-46-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"83999","titol":"Can Jordà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jorda-1","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'aspecte senyorial, amb tres façanes. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que aboca a la plaça del Doctor Fargas. La façana té composició simètrica i està coronada per un timpà semicircular. Al pis principal, s'hi obren tres portes rectangulars, embellides amb falses pilastres coronades amb capitells, que donen a un balcó corregut. El segon pis presenta tres obertures amb una motllura en la part superior; la central, és rectangular i dona a un balcó individual i les laterals, tenen un arc rebaixat.","codi_element":"08064-47","ubicacio":"Pl. del Doctor Fargas, 1.","historia":"","coordenades":"41.7517300,2.1203900","utm_x":"426870","utm_y":"4622586","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/83999-foto-08064-47-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84000","titol":"Can Canuto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-canuto","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). POBLES DE CATALUNYA: https:\/\/www.poblesdecatalunya.ca","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa aïllada, alineada al carrer, de planta irregular, que consta d'una sola planta i un cos poligonal a mode de torre. Compta amb un jardí lateral que arriba al final del carrer, on hi ha una glorieta de ferro i vidre. El portal d'entrada és d'estil classicista, amb dues columnes que sustenten un entaulament amb un doble frontó. Adossat a la mitgera, hi ha un cos annex, que consta de planta baixa i pis, amb una galeria tancada per vidrieres. La glorieta té un parament de ferro i vidre, amb vidres de colors sobre les portes. La fonamentació és de formigó, i l'estructura del sostre és de fusta amb barres de ferro. El sostre és de teules de ceràmica de colors.","codi_element":"08064-48","ubicacio":"C. de Barcelona, 55-57.","historia":"La casa va ser construïda a principis del segle XX, en el primer eixample de Castellterçol, amb edificis de la tipologia ciutat jardí. Hi va viure Cebrià Calvet Jané, àlies Canuto (Barcelona 1855-1932), important personatge que va destacar com a promotor de la vila com a centre d'estiueig. Va realitzar nombroses obres d'infraestructures a Castellterçol, i és responsable de la urbanització del sector del Pedregar i el pla dels Rourets. Estava casat amb la castellterçolenca Antònia Picas.","coordenades":"41.7504400,2.1227800","utm_x":"427067","utm_y":"4622440","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84000-foto-08064-48-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84001","titol":"Torre dels Deus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-dels-deus","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, que consta d'una sola planta. Es troba alineat a dos carrers. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. Presenta grans finestres rectangulars, amb motllura d'arc de mig punt per sobre, excepte les de la cantonada, que fan una galeria. A la base estan decorades per petites rajoles ceràmiques blanques i verdes, a mode de taulell d'escacs. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats; a la part baixa tenen un sòcol de pedra.","codi_element":"08064-49","ubicacio":"C. de Barcelona, 66.","historia":"Va ser la casa d'estiueig de la família del poeta Joan Maragall durant diversos estius. La consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig, es va produir a principis del segle passat. Es van construir un gran nombre de torres unifamiliars, de tipologia ciutat-jardí, que es va imposar a tot el país durant els anys del noucentisme.","coordenades":"41.7501100,2.1230100","utm_x":"427086","utm_y":"4622403","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84001-foto-08064-49-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84002","titol":"Casa a la carretera de Granera, 115-117","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-a-la-carretera-de-granera-115-117","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, de planta rectangular, que consta de baixa, pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. La façana lateral es troba en línia a la carretera de Granera. La façana principal presenta un porxo sostingut per columnes de pedra d'estil neoclàssic, que a sobre té una gran balconada. Les façanes estan rematades per un potent ràfec.","codi_element":"08064-50","ubicacio":"Ctra. de Granera, 115-117.","historia":"","coordenades":"41.7488700,2.1147600","utm_x":"426399","utm_y":"4622273","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84002-foto-08064-50-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84003","titol":"Edifici al carrer de Barcelona, 38-44","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-barcelona-38-44","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada amb el carrer. La façana principal presenta obertures rectangulars, de disposició simètrica. A la façana de migdia, a la primera planta, hi ha una gran galeria, amb embigat de fusta vist, emmarcada per columnes de pedra, que forma el balcó del pis superior. L'edifici està coronat per una cornisa lineal, que es contraposa amb el lateral triangular de la coberta.","codi_element":"08064-51","ubicacio":"C. de Barcelona, 38-44.","historia":"La casa va ser construïda a principis del segle XX, en el primer eixample de Castellterçol, amb edificis de la tipologia ciutat jardí.","coordenades":"41.7507700,2.1219200","utm_x":"426996","utm_y":"4622478","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84003-foto-08064-51-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84004","titol":"Cases aparellades al carrer de Barcelona, 48-50 i 52-54","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-aparellades-al-carrer-de-barcelona-48-50-i-52-54","bibliografia":"FARGAS POSTIUS, J. Mª (1991) Pla Especial d'Ordenació Volumètrica per a dues edificacions del carrer Barcelona. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"Una de les cases presenta un bon estat de conservació, però l'altre es troba en estat ruïnós i només conserva la façana.","descripcio":"Edifici format per dos habitatges entre parets mitgeres, que consten de planta baixa i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer. La casa número 48-50 es troba en un bon estat de conservació, i actualment és ocupada per un restaurant. La número 52-54 està en molt mal estat, només conserva la façana. La composició de la façana és simple i simètrica. En un extrem s'obre una galeria que trenca aquesta composició. A la planta baixa, les obertures són rectangulars i presenten, en la part superior, una línia motllurada, que va d'un extrem a l'altre de la façana. Les obertures de les golfes són circulars, decorades per unes motllures amb elements vegetals. Aquest recurs ornamental es repeteix a la zona de la cornisa.","codi_element":"08064-52","ubicacio":"C. de Barcelona, 48-50 i 52-54.","historia":"La casa va ser construïda a principis del segle XX, en el primer eixample de Castellterçol, amb edificis de la tipologia ciutat-jardí.","coordenades":"41.7504200,2.1223100","utm_x":"427028","utm_y":"4622438","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84004-foto-08064-52-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"102","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84005","titol":"Can Lleonart","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-lleonart-1","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, d'estructura regular simètrica, amb un cos central a mode de torre. Consta de planta baixa i pis i, al centre, sobresurt un altre pis. La coberta és composta. Les obertures de la planta baixa són rectangulars, emmarcades amb llindes i brancals enguixats; al primer pis, es composen per conjunts de tres arquets amb volta de mig punt; i al pis superior, els arquets estan sostinguts per petites columnes. El cos central presenta una cornisa amb arc de mig punt.","codi_element":"08064-53","ubicacio":"Ptge. del Nord, 1-3.","historia":"","coordenades":"41.7515600,2.1182000","utm_x":"426688","utm_y":"4622568","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84005-foto-08064-53-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84006","titol":"Edifici al carrer de Vic, 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-vic-12","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer de Vic. La façana és de composició simètrica, amb obertures rectangulars. Al primer i al segon pis, cadascuna de les obertures presenten un balcó. Al primer pis, les portes estan decorades amb pilastres amb capitells que sustenten un frontó, el central semicircular i els dels costats triangulars. Les obertures dels altres pisos estan decorades amb motllures d'estil neoclàssic. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats.","codi_element":"08064-54","ubicacio":"C. de Vic, 12.","historia":"Les cases del carrer Vic i del carrer Barcelona formen part de l'eixample de principis del segle XX.","coordenades":"41.7504600,2.1209500","utm_x":"426915","utm_y":"4622444","any":"1905","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84006-foto-08064-54-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84007","titol":"Casa a la carretera de Granera, 70","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-a-la-carretera-de-granera-70","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, de planta rectangular, que consta de baixa, pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. La façana principal es troba en línia a la carretera de Granera i la lateral a la plaça de Sant Francesc. Les obertures són de disposició regular, d'obra, i de forma rectangular, a excepció de les golfes, que són germinades. Les façanes presenten un sòcol de pedra i estan rematades per un potent ràfec.","codi_element":"08064-55","ubicacio":"Ctra. de Granera, 70","historia":"","coordenades":"41.7500600,2.1170300","utm_x":"426589","utm_y":"4622403","any":"1905","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84007-foto-08064-55-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84008","titol":"Edifici al carrer de Vic, 14","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-vic-14","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer de Vic. La façana és de composició simètrica. A la planta baixa i al primer pis, les obertures són rectangulars, amb motllura a la part superior. Al segon pis són geminades, amb una columna central, i d'arc de mig punt. El primer pis presenta tres balcons. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats. El seu parament crea un ritme horitzontal.","codi_element":"08064-56","ubicacio":"C. de Vic, 14.","historia":"La casa va ser objecte d'obres de restauració i remodelació, a finals del segle passat.","coordenades":"41.7504600,2.1210700","utm_x":"426925","utm_y":"4622444","any":"1907","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84008-foto-08064-56-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84009","titol":"Casa Oller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-oller-0","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat de planta rectangular, de tipologia ciutat-jardí, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada amb el carrer Ramón Albó. Presenta una barbacana perimetral que corona l'edifici. La façana és de composició simètrica, amb obertures rectangulars i un balcó central. Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats.","codi_element":"08064-57","ubicacio":"C. de Ramon Albó, 21.","historia":"La consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig, es va produir pels volts dels anys vint del segle passat. Es van construir un gran nombre de torres unifamiliars, de tipologia ciutat-jardí, que es va imposar a tot el país durant els anys del Noucentisme.","coordenades":"41.7504900,2.1191900","utm_x":"426769","utm_y":"4622449","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84009-foto-08064-57-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84010","titol":"Escoles Velles o Grup Escolar Ramon Albó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escoles-velles-o-grup-escolar-ramon-albo","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici aïllat, de planta rectangular que consta d'una sola planta. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. La façana principal és simètrica; les obertures són rectangulars i presenta un porxo central amb la porta d'entrada d'arc de mig punt motllurat; sobre les finestres hi ha un petit òcul circular. Hi ha dues entrades laterals cobertes per uns porxos volats oberts. Les façanes són construïdes amb maons i ciment, arrebossades i pintades. La distribució interna és simètrica.","codi_element":"08064-58","ubicacio":"Pl. dels Estudis, 6-8.","historia":"","coordenades":"41.7507000,2.1200300","utm_x":"426839","utm_y":"4622471","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84010-foto-08064-58-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Eclecticisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Lluís Bonet Garí, arquitecte.","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.És la seu de l'Agrupació de Pessebristes de Castellterçol.","codi_estil":"102","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84011","titol":"Poua del Vapor Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-del-vapor-vell","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol.GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La poua del Vapor Vell es troba a tocar del Polígon industrial el Vapor, al costat est. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. La cúpula és nervada, amb dos arcs de mig punt col·locats perpendicularment l'un de l'altre, construïts amb blocs de pedra. Presenta dues obertures zenitals. Pel que fa a les dimensions, la part soterrada fa 8,20 m de diàmetre i l'alçada total de la poua és de 7,86 m.","codi_element":"08064-59","ubicacio":"La Serradora","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7622700,2.1229500","utm_x":"427095","utm_y":"4623754","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84011-foto-08064-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84011-foto-08064-59-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84012","titol":"Poua de la Vinyota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-vinyota","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, que aprofita el marge de la riera. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. La part soterrada presenta una filera horitzontal de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball. La part superior té quatre obertures. L'alçada total de la poua és d'uns 10 m.","codi_element":"08064-60","ubicacio":"Molí Nou","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7629000,2.1279700","utm_x":"427513","utm_y":"4623819","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84012-foto-08064-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84012-foto-08064-60-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La poua de la Vinyota es troba sobre la riera de Fontscalents, davant del Molí Nou. És una de les més grans del terme.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84013","titol":"Poua de la Fàbrega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-fabrega","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És una construcció semisoterrada, de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. Una part de la poua està excavada a la roca i la resta està construïda amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. La part soterrada, de 12 m de diàmetre, presenta dues fileres horitzontals de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball. En l'entrega de la cúpula amb el mur hi ha tres grans obertures, situades a l'est i al sud-oest.","codi_element":"08064-61","ubicacio":"La Fàbrega","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7773400,2.1038000","utm_x":"425520","utm_y":"4625443","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84013-foto-08064-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84013-foto-08064-61-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena 'Pou de glaç 1'.La poua de la Fàbrega es troba a tocar del marge del camí de Castellterçol a Marfà, a l'oest de la Fàbrega.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84014","titol":"Bauma de la riera de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bauma-de-la-riera-de-sant-joan","bibliografia":"ESPELEOINDEX: http:\/\/espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http:\/\/www.geb.cat\/balma-de-la-riera-de-sant-joan-castelltercol-moianes\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La bauma està formada sobre gresos i les seves dimensions aproximades són 49 m de llargada, 9 m de fondària i 6 m d'alçada. A prop hi ha una altra bauma de dimensions més petites.","codi_element":"08064-62","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"","coordenades":"41.7555400,2.0481300","utm_x":"420867","utm_y":"4623072","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84014-foto-08064-62-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La bauma de la riera de Sant Joan es troba a poca distància a l'oest de la Sala de Sant LLogari, en direcció oest, en el punt en el que el camí creua el torrent de Sant Joan.Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http:\/\/geb.cat).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84015","titol":"Poua de la Font del Ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-font-del-ferro","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula. La part soterrada presenta una filera horitzontal de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball.","codi_element":"08064-63","ubicacio":"La Fàbrega","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7758600,2.1070700","utm_x":"425790","utm_y":"4625276","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84015-foto-08064-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84015-foto-08064-63-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les restes de la poua de la Font del Ferro es troben a uns 100 m a migdia de la Fàbrega, a l'altre costat del camí.L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena 'Pou de glaç 3'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84016","titol":"Poua de la Ginebreda 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-ginebreda-1","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CONSORCI DEL MOIANÈS: http:\/\/moianesmes.cat\/ DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http:\/\/mnactec.cat\/150elements\/index.php\/company\/poues-de-la-ginebreda\/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès. ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica colgada de terra. No se'n poden determinar les seves dimensions exactes ja que presenta les obertures tapiades. La part soterrada fa aproximadament uns 6-7 m de diàmetre, i la seva profunditat segurament oscil·la entre els 7 i 9 m.","codi_element":"08064-64","ubicacio":"La Ginebreda","historia":"Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si. Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres. Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià). Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels 'Estanys de la Ginebreda'. A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues.","coordenades":"41.7664000,2.1136800","utm_x":"426329","utm_y":"4624220","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84016-foto-08064-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84016-foto-08064-64-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84017","titol":"Poua de la Ginebreda 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-ginebreda-3","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CONSORCI DEL MOIANÈS: http:\/\/moianesmes.cat\/ DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http:\/\/mnactec.cat\/150elements\/index.php\/company\/poues-de-la-ginebreda\/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès. ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda. Va ser objecte d'obres de rehabilitació per poder-ne visitar l'interior: s'hi va obrir una porta i es va equipar amb unes escales que permeten baixar fins al fons de la poua. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. En destaca l'esveltesa dels seus dos arcs interiors de suport a la volta. Es conserva la caseta annexa, per on entrava i sortia el gel de la poua, mitjançant politges, torns, cordes o llibants d'espart.","codi_element":"08064-65","ubicacio":"La Ginebreda","historia":"Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si. Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres. Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià). Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels 'Estanys de la Ginebreda'. A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues.","coordenades":"41.7663200,2.1137200","utm_x":"426332","utm_y":"4624211","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84017-foto-08064-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84017-foto-08064-65-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena 'Pou de glaç 2'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84018","titol":"Poua de la Ginebreda 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-ginebreda-2","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CONSORCI DEL MOIANÈS: http:\/\/moianesmes.cat\/ DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http:\/\/mnactec.cat\/150elements\/index.php\/company\/poues-de-la-ginebreda\/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès. ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica colgada de terra. Presenta les obertures tapiades amb lloses i ciment i està coberta de vegetació, fet que impedeix la seva descripció precisa. Per comparació amb les altres poues, probablement la part soterrada fa aproximadament uns 6-7 m de diàmetre, i la seva profunditat segurament oscil·la entre els 7 i 9 m.","codi_element":"08064-66","ubicacio":"La Ginebreda","historia":"Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si. Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres. Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià). Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels 'Estanys de la Ginebreda'. A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues.","coordenades":"41.7662400,2.1137100","utm_x":"426331","utm_y":"4624202","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84018-foto-08064-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84018-foto-08064-66-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat l'anomena 'Pou de glaç 3'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84019","titol":"Poua de cal Revitllat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-cal-revitllat","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La poua de cal Revitllat es troba a uns 200 m al nord-est de cal Revitllat, a tocar dels camps de conreu. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, que aprofita el marge format pel torrent del Solà del Sot. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. La part soterrada, de 8,40 m de diàmetre, presenta una filera horitzontal de forats que servien per fixar la plataforma interior de fusta d'accés i treball. La part superior, de 2 m d'alçada fins a l'entrega de la cúpula, presenta dues obertures situades nord-sud, d'1 m per 1 m cadascuna. L'alçada total de la poua és de 9,20 m.","codi_element":"08064-67","ubicacio":"El Casuc","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7436000,2.1268400","utm_x":"427397","utm_y":"4621677","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84019-foto-08064-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84019-foto-08064-67-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84020","titol":"Masia a Puig Oriol 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-a-puig-oriol-1","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes annexada a un edifici de factura contemporània. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc de mig punt amb grans dovelles. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra treballada. En destaca la finestra central emmarcada amb carreus, ampit motllurat i llinda de tradició tardogòtica. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista, amb pedres cantoneres.","codi_element":"08064-68","ubicacio":"Puig Oriol","historia":"Segons la tradició oral, aquesta casa era patrimoni de la rectoria de Castellterçol.","coordenades":"41.7460900,2.1166900","utm_x":"426556","utm_y":"4621962","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84020-foto-08064-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84020-foto-08064-68-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84021","titol":"Masia a Puig Oriol 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-a-puig-oriol-2","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta en forma de 'L', que consta de planta baixa i una planta pis. La façana presenta un cos adossat. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, de pedra carejada. En destaquen les tres finestres superiors, amb l'ampit motllurat de pedra. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-69","ubicacio":"Puig Oriol","historia":"","coordenades":"41.7459400,2.1169600","utm_x":"426578","utm_y":"4621946","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84021-foto-08064-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84021-foto-08064-69-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84022","titol":"Poua de la Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-noguera","bibliografia":"<p>ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 53.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La poua de la Noguera, coneguda com a poua gran, es troba a uns 20 m de la ctra. Barcelona-Moià, al km 27. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica, sostinguda per quatre arcs adossats. La cúpula va ser reconstruïda amb maó. La part soterrada fa uns 8 m de diàmetre. La part aèria presenta tres contraforts de 2,10 m d'alçada i 3 m de llargada disposats radialment. L'alçada total de la poua és de 10 m. A 1,5 m de l'arrencada de la volta hi ha tres obertures, una de les quals tapiada amb ciment. Té una torreta construïda amb maons, amb dues bigues horitzontals destinades a aguantar una politja.<\/p> ","codi_element":"08064-70","ubicacio":"La Noguera","historia":"<p>La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.<\/p> ","coordenades":"41.7348900,2.1346600","utm_x":"428038","utm_y":"4620704","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84022-foto-08064-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84022-foto-08064-70-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"84023","titol":"Cases aparellades a la carretera de Granera, 18-20 i 22-24","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-aparellades-a-la-carretera-de-granera-18-20-i-22-24","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues cases aparellades, de planta rectangular, que consten de planta baixa i golfes. La teulada és de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants, tot i que dues de les vessants són molt més llargues que les altres. En sobresurt, a la part posterior, un cos a mode de llanterna. La façana principal és simètrica i molt senzilla. Les obertures són rectangulars i, en destaca, la línia motllurada a manera de guardapols que remarca totes les obertures.","codi_element":"08064-71","ubicacio":"Ctra. de Granera, 18-20 i 22-24.","historia":"","coordenades":"41.7499200,2.1221500","utm_x":"427014","utm_y":"4622383","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84023-foto-08064-71-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Segons l'IPA és BCIL (Catàleg: 353-I). DOGC 06\/11\/1981. Consten amb el núm. 26, com a edifici de protecció parcial a la Relació d'edificis d'interès annex a la Normativa del Pla general d'ordenació municipal de Castellterçol de 1981.","codi_estil":"106","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84024","titol":"Escut dels Taiadella al Palau dels marquesos d'Alòs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-dels-taiadella-al-palau-dels-marquesos-dalos","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Presenta signes d'erosió.","descripcio":"L'escut heràldic de la família Taiadella es troba situat a la dovella central del portal d'entrada al Palau dels marquesos d'Alòs. Està sostingut per dos putti o angelets, recolzat sobre una cartel·la amb un cap d'àngel alat, i a la part superior hi ha un elm. L'escut presenta, a la part central, un arbre; al costat dret, una mà amb una falç que talla el tronc de l'arbre; i al costat esquerre, una mitja lluna.","codi_element":"08064-72","ubicacio":"C. de Barcelona, 2.","historia":"","coordenades":"41.7520000,2.1210000","utm_x":"426921","utm_y":"4622615","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84024-foto-08064-72-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"96","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84025","titol":"Poua petita de la Vinyota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-petita-de-la-vinyota","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular, reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula. La part soterrada fa uns 8 m de diàmetre.","codi_element":"08064-73","ubicacio":"Molí Nou","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7627900,2.1279100","utm_x":"427508","utm_y":"4623807","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84025-foto-08064-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84025-foto-08064-73-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84026","titol":"Creu del collet de Sant Fruitós o la Creueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-collet-de-sant-fruitos-o-la-creueta","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La creu del collet de Sant Fruitós està formada per una base de pedra treballada, de planta quadrada, de tres cossos en ordre decreixent, que sustenta una columna, també quadrangular i de pedra treballada. El cos superior de la base presenta l'any '1940' inscrit. Sobre la columna hi ha una creu de forja.","codi_element":"08064-74","ubicacio":"Collet de Sant Fruitós","historia":"L'any 1940 es va construir una creu de pedra en el Collet de Sant Fruitós, de la que només es conserva la base. L'actual fust substitueix un d'anterior, que presentava la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ 1950'.","coordenades":"41.7525900,2.1088000","utm_x":"425907","utm_y":"4622691","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84026-foto-08064-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84026-foto-08064-74-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Es tracta del mirador per excel·lència del poble de Castellterçol i un habitual punt de trobada per veure postes de sol o pluges d'estels.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84027","titol":"El Casuc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-casuc","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, de pedra treballada. La façana és asimètrica degut a una ampliació de la casa pel seu costat dret. Presenta un treball de majòrica a la part superior central, amb una escena de Sant Josep. Els murs de façana són de maçoneria, actualment d'obra vista.","codi_element":"08064-75","ubicacio":"Al sud del nucli urbà de Castellterçol","historia":"","coordenades":"41.7460800,2.1260800","utm_x":"427337","utm_y":"4621953","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84027-foto-08064-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84027-foto-08064-75-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84028","titol":"Les Comes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-comes-4","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta en forma d' 'L', formada per la casa original, de planta quadrada, i una ampliació posterior. Consta de planta baixa, una planta pis i golfes. L'antiga coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són de disposició bastant regular. A la llinda de fusta del portal d'entrada, hi ha una rajola amb 'CUARTEL 1º' escrit. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. La casa compta també amb diversos cossos annexos, com un celler.","codi_element":"08064-76","ubicacio":"Sector central terme, a prop i a llevant de l'extrem nord del nucli vell.","historia":"","coordenades":"41.7548700,2.1257200","utm_x":"427317","utm_y":"4622930","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84028-foto-08064-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84028-foto-08064-76-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.A les seves proximitats hi ha una font.Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84029","titol":"El Salavert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-salavert","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per la casa principal i diversos cossos annexos, que formen un barri. Els dos edificis principals, que es troben adossats, són de planta rectangular i consten de planta baixa i dues plantes pis. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants. La façana principal es troba orientada al sud-est. El portal és d'arc de mig punt, adovellat. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. En destaca una llinda amb la següent inscripció: '1684 MICHEL SALAVERT'. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-77","ubicacio":"Camí de l'Era s\/n.","historia":"","coordenades":"41.7540000,2.1187800","utm_x":"426739","utm_y":"4622839","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84029-foto-08064-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84029-foto-08064-77-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84030","titol":"L'Era de les Cases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lera-de-les-cases","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un mas format per diverses edificacions, tres de quals són cases. Les cases són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troben orientades al sud-oest. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-78","ubicacio":"Sant Julià d'Úixols","historia":"","coordenades":"41.7217400,2.1192800","utm_x":"426744","utm_y":"4619257","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84030-foto-08064-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84030-foto-08064-78-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies extretes del web https:\/\/ca.wikiloc.com\/ perquè no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84031","titol":"Goigs de Sant Fuitós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-fuitos","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs a llaor de Sant Fruitós, patró i titular de la parròquia de Castellterçol, es canten durant l'ofici solemne que es celebra el dia de la seva festivitat, el 21 de gener. Són diferents a una altra versió de goigs de Sant Fructuós (fitxa nº 92). La lletra és tal i com segueix: Entrada: 'Puix el cor amb fe sencera vostres goigs cantar-los vol: Pel turment de la foguera empareu Castellterçol. A l'antiga Tarragona vostre esguard s'obre a la llum; i el baptisme al cor us dona nova vida i nou perfum. Fruits que el món de vos espera ja els presents vostre bressol... Déu us dona, fet a mida, l'escaient nom de Fruitós perquè us vol, tota la vida, com un arbre esponerós. Vostrafruita llaminera la madura el diví Sol... De la Seu tarragonina fóreu vós primer pastor; li peixeu sana doctrina, la regiu amb seny i amor. Prop de vós qui s'arrecera què bé està a vostre redol!... Induït pel paganisme, prou us tempta Emilià; de la gràcia del baptisme us vol fer apostatar. Vostra fe és tan dreturera que només té a Déu per pol... Se us dugué a l'amfiteatre on del foc el greu turment l'esperit no pogué abatre mentre el cos queia morent. La vostra ànima lleugera cap al Cel emprengué el vol... Sant Auguri i Sant Eulogi, dos diaques d'ànim fort, bé mereixen un elogi quan amb vós van a la mort. Del martiri la fal·lera no ha pres pas en vós tot sol... Guarda cendres nostre temple d'aquell foc que us va cremar; i per a ésser nostre exemple, Patró en sou i Titular. nostra vila que us venera rep de vós llum i consol... Flam votiu d'un sant deliri que s'abranda com un floc, recordant vostre martiri, nostra vila encén un foc. Cada hivern, devota, espera rodejar-lo en bell estol... De la fe valent atleta que heu lluitat ple de virtut, enfortiu aquesta pleta de la nostre joventut. si sou vós nostre bandera, lluitarem de sol a sol... És la vila humil pagesa i feineja entre telers. Beneïu amb la mà estesa els seus camps i els seus tallers. Escolteu nostra preguera en la joia i en el dol... Tornada: Puix al Cel per la drecera nostre cor seguir-vos vol: Pel turment de la foguera empareu Castellterçol'.","codi_element":"08064-79","ubicacio":"Sant Fruitós","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7517000,2.1210300","utm_x":"426923","utm_y":"4622582","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84031-foto-08064-79-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84032","titol":"Cal Recader","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-recader-0","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'est. La façana va ser reconstruïda, probablement després de tenir una entrada pels cotxes. Les obertures són rectangulars, de pedra treballada, i de disposició simètrica. La façana és de maçoneria, de pedra lligada amb morter i arrebossada, amb els elements de ressalt d'obra vista. A la part posterior hi ha un jardí. Presenta un magatzem exterior i un petit pati pavimentat, amb un pou. Al jardí hi ha un contenidor per a l'aigua de la pluja.","codi_element":"08064-80","ubicacio":"C. de Bellver, 6-8.","historia":"La casa històricament es vinculava amb l'activitat tèxtil.","coordenades":"41.7512400,2.1206500","utm_x":"426891","utm_y":"4622531","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84032-foto-08064-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84032-foto-08064-80-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.A cal Recader hi ha l'Escola de Música i l'Espai de Dansa de Castellterçol.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84033","titol":"Edifici al carrer de Moià, 36","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-moia-36","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La façana principal es troba orientada al sud-oest i s'hi accedeix per la porta que, des del carrer, dona al pati de la casa. També en destaca la façana que es troba a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llindes i brancals de pedra treballada. Les façanes són de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, deixant vistos els elements de ressalt. Sobre la façana principal hi ha un cos en voladiu que s'entrega a la paret mitgera veïna.","codi_element":"08064-81","ubicacio":"C. de Moià, 36.","historia":"","coordenades":"41.7550200,2.1194900","utm_x":"426799","utm_y":"4622952","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84033-foto-08064-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84033-foto-08064-81-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84034","titol":"El Munt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-munt","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Presenta diversos cossos adossats, que formen un conjunt complex. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. En destaca l'antic rellotge de sol. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, majoritàriament de pedra carejada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-82","ubicacio":"Serrat Llarg del Munt","historia":"La casa consta en el capbreu de l'any 1370, dins de la parròquia sufragània de Sant Julià d'Úixols.","coordenades":"41.7350900,2.1103000","utm_x":"426012","utm_y":"4620747","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84034-foto-08064-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84034-foto-08064-82-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84035","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-6","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda, brancals i lleixa de pedra treballada. En destaca el portal, que presenta inscrit l'any '1663' i l'anagrama de Crist enmig. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-83","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 6.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7512900,2.1180000","utm_x":"426671","utm_y":"4622539","any":"1663","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84035-foto-08064-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84035-foto-08064-83-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84036","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 34-36","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-34-36","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. La façana és de composició simètrica, amb obertures regulars. En destaquen les tres plaques museístiques, amb l'any de construcció de l'edifici '1887'. El parament és de maçoneria, arrebossat.","codi_element":"08064-84","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 34-36.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7508100,2.1169300","utm_x":"426581","utm_y":"4622486","any":"1887","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84036-foto-08064-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84036-foto-08064-84-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84037","titol":"Edifici al carrer de Moià, 22","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-moia-22","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada al carrer. Les obertures de la planta baixa i el primer pis són rectangulars, de pedra carejada. La llinda del portal d'entrada presenta la següent inscripció: 'PERA CASA CVBERTA', amb l'anagrama de crist enmig. Al pis superior hi ha tres obertures d'arcs rebaixats, d'obra. El parament de la façana és de pedra lligada amb morter, arrebossat i pintat.","codi_element":"08064-85","ubicacio":"C. de Moià, 22.","historia":"","coordenades":"41.7545800,2.1198700","utm_x":"426830","utm_y":"4622902","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84037-foto-08064-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84037-foto-08064-85-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84038","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 26","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-26","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i tres plantes pis (el superior és de factura contemporània) . La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. La façana és de composició asimètrica però regular. Les obertures són rectangulars, emmarcades amb pedra carejada, molt més estretes que a la resta d'edificis del carrer de Sant Llogari. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-86","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 26.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7509500,2.1172700","utm_x":"426610","utm_y":"4622502","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84038-foto-08064-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84038-foto-08064-86-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84039","titol":"Festa de Sant Antoni Abat. Cavalcada dels Tres Tombs a Castellterçol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-antoni-abat-cavalcada-dels-tres-tombs-a-castelltercol","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http:\/\/patrimonifestiu.cultura.gencat.cat\/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa de Sant Antoni Abat es celebra anualment el dia 17 de gener, festivitat del sant. Es tracta d'una cercavila conjunta amb els pobles de Castellcir, Sant Quirze Safaja i Granera, que finalitza a Castellterçol. Al matí, els membres del Gremi de Traginers recullen les banderes del patró i les porten fins a l'església de Sant Fruitós. Al capdavant hi van els ancians d'honor i els tres administradors de l'any, que van vestits amb barret de copa i capa. Es celebra l'ofici solemne en honor al sant, es canten els goigs i es reparteixen panets beneïts. Després es fa l'esmorzar popular, amb coca i vi bo. A les dotze del migdia comença la Cavalcada dels Tres Tombs, encapçalada pels tres administradors, dalt de cavalls. Fan les tres voltes a la plaça Prat de la Riba i, un cop beneits pel mossèn, comença la desfilada. Hi participen els agremiats, amb carrosses decorades amb motius de pagès i una corrua de tractors. La festa finalitza a la tarda, amb un concert i un ball, on es fa el canvi de capes. Els administradors passen el vestuari als tres socis que l'any vinent seran els encarregats d'organitzar i encapçalar la festa. És tradicional d'aquest dia menjar tortell de Sant Antoni, un dolç rodó farcit amb pasta de massapà.","codi_element":"08064-87","ubicacio":"Castellterçol","historia":"Es desconeix l'origen precís de l'inici de la festa de Sant Antoni Abat, però la bandera més antiga que té el Gremi de Traginers és de l'any 1892, per tant, l'origen de la festa, com a mínim, és anterior a aquest any. Antigament, la cavalcada era plena de bestiar, ja que n'hi havia a totes les cases, perquè s'utilitzaven per a treballar al camp, al bosc o per al transport. Ara, pràcticament ja no en queda.","coordenades":"41.7512600,2.1196700","utm_x":"426810","utm_y":"4622534","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84039-foto-08064-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84039-foto-08064-87-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El Gremi de Traginers és l'òrgan que gestiona i coordina tots els actes. Fotografies extretes del web de l'ajuntament de Castellterçol (www.castelltersol.cat).","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84040","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-10","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. En destaca la llinda del portal d'entrada, amb l'any '1679' inscrit. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-88","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 10.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7511800,2.1178800","utm_x":"426661","utm_y":"4622527","any":"1679","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84040-foto-08064-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84040-foto-08064-88-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84041","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 16","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-16","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són de distribució irregular, rectangulars, de pedra treballada. En destaca la llinda amb arc conopial de la finestra de la planta baixa, i el balcó amb llinda de fusta del segon pis. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-89","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 16.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7511000,2.1177500","utm_x":"426650","utm_y":"4622518","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84041-foto-08064-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84041-foto-08064-89-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84042","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 17","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-17","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-90","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 17.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7509400,2.1176100","utm_x":"426638","utm_y":"4622500","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84042-foto-08064-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84042-foto-08064-90-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84043","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 35","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-35","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda, brancals i lleixa de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-91","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 35.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7506200,2.1167700","utm_x":"426568","utm_y":"4622465","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84043-foto-08064-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84043-foto-08064-91-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84044","titol":"Goigs de Sant Fructuós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-fructuos","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es canten.","descripcio":"Els goigs en alabança del gloriós Sant Fructuós, es cantaven durant l'ofici solemne que es celebrava a la parròquia de Castellterçol, durant la seva festivitat, el dia 21 de gener. Són diferents a una altra versió de goigs de Sant Fruitós (fitxa nº 79). La lletra és tal i com segueix: 'Puix que haveu alcansat palma, corona i repòs; Fructuós Martir sagrat, pregau per los pecadors. Natural de Tarragona foreu, i primer Prelat, ensenyant vostra persona la Llei del Crucificat: llençant d'ella lo pecat, idols i demés erors; Arribat a Tarragona lo President Emiliar feu prendrer vostra Persona, davant d'ell la feu portar: triomfar ha intentat prometent-vos grans honors. Prometent, que si deixàveu d'ensenyar la llei de Déu i que, si mai predicàveu lo sant Evangeli seu; seriau lo seu privat exaltat sobre als majors. Pensant que adoraríeu, sens dubte, los Deus profans, i que renunciaríeu la llei de Déu, i dels Sants, quedà ell molt enganyat, quan li responguéreu vos. Responguéreu promptament, ans que jo no deixaria la Llei de l'Omnipotent, mil vegades moriria: lligar-vos fort ha manat lo President rabiós. Ordenà que vos llancessin en un foc molt promptament, perquè allí vos cremessin devant de tota la gent: però Déu ha procurat templar del foc sos rigors. De aquest inic judici le dolgueren los pagans, i anant vos al suplici, volgueren los cristians, motivats de caritat, mitigar vostres dolors. Ans que al foc arribéssiu un catòlic molt fidel pregà d'ell vos recordéssiu descansant dalt en lo Cel: la resposta que heu dát seré de tots cuidadós. Veren alguns cristians, i la filla del president, que pujavau al descans des d'aquell foc tant ardent pues en lo Cel coronat gosau perpetuos honors. Ja que Patró i Advocat de Castellterçol sou vos, Fructuós Màrtir sagrat pregau per los pecadors'.","codi_element":"08064-92","ubicacio":"Sant Fruitós","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7517000,2.1210300","utm_x":"426923","utm_y":"4622582","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84044-foto-08064-92-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84045","titol":"Goigs de la Mare de Déu del Carme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-mare-de-deu-del-carme-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es canten.","descripcio":"Els goigs en honor de la Mare de Déu del Carme, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava a la capella del Convent de les Carmelites durant la seva festivitat, el dia 16 de juliol. La lletra és tal i com segueix: 'Sóu Senyora del Carmel, de Saron glòria complida: Empareu-vos en la vida, i en la mort, deu-nos el Cel. La muntanya visitàreu del Carmel, en carn mortal i amorosa adoctrinàreu a l'escola profetal; i en virtut volent-la ungida us hi deu en viu model. Empareu-nos... És aquest vestit insigne de salut preclar senyal i la prova fidedigna d'aliança perennal, que amb el Carme heu establida i guardeu sempre fidel. Empareu-nos... Amb aquest vestit qui hi mori tot portant-lo piadós dels turments del purgatori compassiva el treieu Vós i el primer dissabte, eixida li doeu del lloc de fel. Empareu-nos... Si rugint mon adversari ompla el Carme de pesar, Vós baixeu l'Escapulari fent-li el cel asserenar. Vós sóu l'Anna amorosida que vesteix son Samuel. Empareu-nos... Mare dels Carmelitans Verge Santa, prodigiosa dirigiu els militants amb vostra ensenya amorosa Castellterçol que a Vós crida feu de viles un model. Empareu-nos... Sóu del Carme bell estel Verge i Mare beneïda. Empareu-nos en la vida, i en la mort, deu-nos el Cel'.","codi_element":"08064-93","ubicacio":"Convent de les carmelites o Residència Josep Brugaroles","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7492500,2.1206300","utm_x":"426887","utm_y":"4622310","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84045-foto-08064-93-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84046","titol":"Goigs de Sant Antoni Abat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-antoni-abat","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs en llaor de Sant Antoni Abat, patró del gremi de traginers de la vila de Castellterçol, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la parròquia de Sant Fruitós, el dia de la festivitat de Sant Antoni Abat , 17 de gener. La música i la lletra són obra de Mossèn Antoni Malats, l'any 1972. La lletra és tal i com segueix: 'Puix el vostre exemple ens crida a seguir-vos ben lleugers: Pels camins d'aquesta vida guieu sempre els traginers. Vostra vida al cor ens parla, sant Antoni penitent; i volem en Goigs cantar-la amb desig de seguiment. Imitar vostra embranzida són els nostres grans delers:... A l'Egipte, un jorn, s'obria vostre esguard a la claror; més veiéreu com fulgia altra llum que era millor. Prou la cerquen de seguida vostres passos dreuters:... Un cop orfe, i el dimoni vol que us tempti el brill de l'or, repartiu el patrimoni i us feu pobre, ben de cor. Nova llar heu escollida que no en vol pas de diners:... Escollint la via estreta dels consells de Jesucrist, viviu, fent d'anacoreta, en un lloc desert i trist, vida dura i recollida de costums rígids i austers:... Vostre exemple forma escola i al desert van nous germans; ja no sou una flor sola, han florit nous ermitans. Per aquella gran florida que els ermots torna en vergers:... El voler de Déu us porta on Sant Pau fa d'ermità, i a tots dos us reconforta fent que un corb us porti un pa. Déu jamai sos fills oblida i obre, a temps, els seus graners:... Venerat com un oracle per deixebles i companys, deixa estela de miracle vostra mort, als cent cinc anys. De la tasca ja finida recolliu els fruits darrers:... En el jorn de vostra festa us portem el bestiar; preserveu-lo de la pesta; beneïu-lo, alçant la mà. Feu-lo dòcil a la brida i a la veu dels establers:... Beneïu les nostres eines, les arades i els tractors; ells del camp ens fan les feines i ens alleugen les suors. Dels tractors cada envestida nostres camps torna en vergers:... Empareu també els del Gremi que us ret culte, en bell estol; feu que, un jorn, l'eternal premi trobi al cel Castellterçol. Doni Déu bona acollida als precs nostres, ben sincers:... Tornada: Puix amb veu enfervorida som els vostres pregoners: Pels camins d'aquesta vida guieu sempre els traginers'.","codi_element":"08064-94","ubicacio":"Sant Fruitós","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7517000,2.1210300","utm_x":"426923","utm_y":"4622582","any":"1972","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84046-foto-08064-94-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Mossèn Antoni Malats","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84047","titol":"Goigs de Joan Baixeras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-joan-baixeras","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es canten.","descripcio":"Els goigs en honor del beat Joan Baixeras, mártir de Barbastre, es van escriure arran de la seva beatificació l'any 1992. La lletra és tal i com segueix: 'El Beat fou lliri tendre d'un verger primaveral, transplantat per mans dels àngels a la glòria celestial. Cantem la joia dels pares que, en saber el triomf martirial més que amb llàgrimes, ompliren de cants de joia, la llar. Un fill, de Déu testimoni ja en l'Església terrenal! ànsies, d'infant l'esperonen per seguir els altres germans, que aquells anys s'acomboiaven als esquadrons claretians; als vuit anys ja clarejava al seu cor son ideal. Com els àngels s'agombolen amb ses ales, al cel blau, una ànsia gran l'atiava emulant els seus germans; es traspuava la joia en el seu rostre d'infant. En la llarga caminada les coses de Déu emulant, un sol afany l'acompanya cap a la “…nçant”; ell, de “…nà”. Les ru “….” traçades, ja ho té “…..” lonat: A Vic, Cervera, Alagon, i més tard el Noviciat. Allí els herois se sadollen amb ànsies d'eternitat. Arribà el jorn que enyorava per consagrar a Dé usos afanys: el seu cor rublert, de joies, i a la ment llum d'ideals; tote ll, un místic desfici per sos anhels abastar. S'atansen dies boirosos, ja brufen molt els mestrals; ni que ell, del món ja no sigui ja pressent terrabastalls'.","codi_element":"08064-95","ubicacio":"Sant Fruitós","historia":"Joan Baixeras i Berenguer (Castellterçol, 1913 – Barbastre, 1936) va ser un religiós claretià, executat a l'inici de la Guerra Civil (1936-1939), juntament amb els seus companys de comunitat, per milicians anarquistes. És venerat com a beat per l'Església Catòlica.","coordenades":"41.7517000,2.1210300","utm_x":"426923","utm_y":"4622582","any":"1992","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84047-foto-08064-95-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84048","titol":"Goigs de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-miquel","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es canten.","descripcio":"Els goigs en llaor de l'arcàngel Sant Miquel, venerat en la parròquia de Sant Fruitós, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del sant, el 29 de setembre. La lletra és tal i com segueix: 'Puig que mantinguéreu lo partit del Cel: Siau nostra guia Príncep Sant Miquel. Vos sou General de aquell batalló que vencé al dragó príncep infernal, armant-vos la dreta ab lo escut del Zel: Siau nostra guia Príncep Sant Miquel. Per la dignitat de Déu infinit foreu lo David que rendí a Goliat, sent aguda pedra vostra amor més fiel: Siau nostra guia, etc. Vos sou protector de aquell que en la vida batalla renyida te ab lo tentador, per vos lo que espira per tot lo recel: Siau nostra guia etc. De la obnipotencia Ministre obsequiós sempre fervorós gosau sa presencia, després que rendireu iras de Lusbel: Siau nostra guia etc. Suma Fortalesa es significat de aquell nom sagrat que es vostra grandesa, la falta esmenareu del primer Abel: Siau nostra guia etc. Vostra ma esforçada castiga a Faraó y en sa obstinació fou molt més pesada sepultat a las aigües són furor cruel: Siau nostra guia etc. De la Iglesia santa sou just valedor, i ella lo favor agraïda canta, del Poble elegit vos sou lo Daniel: Siau nostra guia etc. Dels Sants pensaments presentau lo olor que són del Senyor agradable encens, sent lo medianer de la terra al Cel: Siau nostra guia etc. Feu Sagrat Arcàngel viscam ab recel: kiau nostra guia Príncep Sant Miquel'.","codi_element":"08064-96","ubicacio":"Sant Fruitós","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7517000,2.1210300","utm_x":"426923","utm_y":"4622582","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84048-foto-08064-96-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84049","titol":"Goigs de Sant Bru","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-bru","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es canten.","descripcio":"Els goigs en honor de Sant Bru, patró de la capella del mas de l'Oller, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del Sant, el dia 6 d'octubre. La lletra és tal i com segueix: 'Ja qu'en lo Cel valiment teniu Vos ab lo Senyor: Siau nostre Protector Bruno sant, gran penitent. D'Alemenya natural, filI de pares virtuosos, senyals dareu portentosos de virtut celestial; en París sou eminent com deixeble i com doctor: Siau, etc. Allí's feu un funeral ahont Déu vos descubria lo estat d'un que moria tacat ab culpa mortal; só damnat ple de dolor: Siau, etc. Espantat ab tal sentencia vos seguiren sis companys per fugir mundans enganys a fer aspre penitencia en Grenoble proptament en desert que feia por: Siau, etc. En aquella soledad, Fundador i Patriarca de Cartutxa, qu'ha estat l'arca que a tants homes ha salvat, resplandiu, com sol creixent fins a Roma dant claror: Siau, etc. Puig lo Papa que regnava emprendat de la ciència I virtud de la prudència qu'en Vós ell ja n'observava, vos prengué en continent per son sabi consultor: Siau, etc. Vós amant del sant retiro ab instancia suplicau que vos deixe estar en pau, quan lo Papa, al sentir-ho, vos dona'l consentiment demanat ab tant ardor: Siau, etc. A Calabria retirat fundau altre monestir, per sos volts se fa sentir quanta fou vostra bondat; acudia molta gent implorant vostre favor: Siau, etc. Prop la vostra sepultura nasqué aigua cristallina per tots mals fou medecina a vista de tal ventura exclamava lo creyent, nostre Sant és un tresor: Siau, etc. Esta casa qu'us venera i us te tanta devoció, celestial protecció confiada ab Vós espera, quan vos clame humilment dispensauli dols conhort: Siau, etc. Ja que ab tots sou tant atent escolteu nostre clamor: Siau nostre protector Bruno Sant, gran penitent'.","codi_element":"08064-97","ubicacio":"Capella de Sant Bru a l'Oller","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7598600,2.1147500","utm_x":"426410","utm_y":"4623493","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84049-foto-08064-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84049-foto-08064-97-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84050","titol":"Nau industrial el Vapor o Roger-Dieste","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nau-industrial-el-vapor-o-roger-dieste","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una antiga fàbrica, que consta de dues naus de planta rectangular. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Les obertures estan emmarcades amb maó posat a llibret. Els murs de façana són de maó vist i la part baixa de pedra vista. En destaca la xemeneia, també de maó.","codi_element":"08064-98","ubicacio":"Camí d'Esplugues, s\/n.","historia":"La fàbrica Roger-Dieste, 'el Vapor' va ser fundadada a principis del segle XX per Joaquim Roger i el seu fill Hipòlit Roger Salabert. Era un important centre de producció tèxtil, de jocs de llit, llençols i vànoves, que es venien a Espanya i Europa. Una bona part de la fàbrica va ser enderrocada per poder construir l'actual polígon industrial.","coordenades":"41.7613900,2.1202000","utm_x":"426865","utm_y":"4623658","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84050-foto-08064-98-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84051","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 25","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-25","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, de pedra treballada. En destaca la connexió realitzada en pedra vista de la porta principal amb la finestra del primer pis. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-99","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 25.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7508500,2.1172900","utm_x":"426611","utm_y":"4622490","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84051-foto-08064-99-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84051-foto-08064-99-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84052","titol":"Edifici al carrer de Sant Francesc, 43","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-francesc-43","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Es troba elevat de la cota natural per unes escales. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures són rectangulars, de pedra carejada. El parament de la façana és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat. En sobresurt un cos adossat a la façana, amb una alçada des de la cota del carrer fins al primer pis. En destaca l'arc rebaixat al costat est, a nivell de carrer. El parament de la façana és de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-100","ubicacio":"C. de Sant Francesc, 43.","historia":"","coordenades":"41.7493400,2.1144200","utm_x":"426371","utm_y":"4622325","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84052-foto-08064-100-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84052-foto-08064-100-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84053","titol":"Les Canals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-canals-0","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i una planta pis. Presenta cossos adossats a ambdós laterals. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. En destaca la finestra amb l'any '1782' inscrit. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, amb pedra vista.","codi_element":"08064-101","ubicacio":"Quintana de les Canals","historia":"","coordenades":"41.7723500,2.1148300","utm_x":"426431","utm_y":"4624880","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84053-foto-08064-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84053-foto-08064-101-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84054","titol":"Puigcastellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puigcastellar","bibliografia":"ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 45. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Restes d'una antiga masia, de planta rectangular, que constava de planta baixa, una planta pis i possiblement golfes. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Conserva un forn a l'angle nord-est. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç, arrebossats. Al nord de la casa hi ha una cisterna.","codi_element":"08064-102","ubicacio":"Puigcastellar","historia":"","coordenades":"41.7269500,2.1251000","utm_x":"427234","utm_y":"4619830","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84054-foto-08064-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84054-foto-08064-102-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84055","titol":"Rajoleria de la Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rajoleria-de-la-noguera","bibliografia":"<p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 51.<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"<p>Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció, teules principalment, situat a la Noguera, a tocar del marge d'una pista a una zona boscosa, a tocar del límit de terme amb Sant Quirze Safaja. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge de la muntanya. Conserva la porta d'accés a la cambra de cocció.<\/p> ","codi_element":"08064-103","ubicacio":"La Noguera","historia":"<p>Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.<\/p> ","coordenades":"41.7349500,2.1342100","utm_x":"428000","utm_y":"4620711","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84055-foto-08064-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84055-foto-08064-103-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-02-04 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"També coneguda com a Teuleria de la Noguera.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"84056","titol":"Dolmen del Gavatx","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-del-gavatx","bibliografia":"BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BATISTA, R. (1959) Nuevos hallazgos megalíticos en el Moyanès. Zaragoza: CNA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cista de planta trapezoïdal, orientada de nord a sud. Està formada per sis lloses; la de la coberta està fragmentada i desplaçada. El túmul és circular i conserva bona part de les lloses que el cobrien i del cercle peristalític en una extensió de 2 m. Aquest sepulcre va ser descobert i excavat per afeccionats locals l'any 1949. Segons els estudis que va fer posteriorment l'arqueòleg R. Batista (vegeu bibliografia), les restes antropològiques inhumades corresponien a un mínim de catorze individus, i estaven distribuides en tres capes d'enterrament, separades per lloses. A l'interior de la cista, es van recollir fragments de ceràmica grollera amb molt desgreixant de color marró rogenc i negre, corresponents a cinc bols sense decoració i un fragment de vora amb decoració de cordons i impressions digitals. Tanmateix, es va documentar un fragment de ganivet de sílex, una pedra rodada amb estries longitudinals i un braçalet de sorrenca blanca de gra fi amb decoració de franges paral·leles. Per la seva tipologia i els materials recollits, es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític.","codi_element":"08064-104","ubicacio":"Camí de Castellterçol a Sant Julià d'Úixols","historia":"","coordenades":"41.7427300,2.1100300","utm_x":"425998","utm_y":"4621595","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84056-foto-08064-104-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix des del sud del nucli urbà, pel camí a Sant Julià d'Úixols en direcció sud-oest durant uns 900 m, fins arribar al revolt del meandre de la Balofrena, que voreja un turó al qual s'hi puja per un corriol fins arribar a una terrassa al pas d'una línea elèctrica, on es situa el megàlit.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84057","titol":"Dolmen del mas Clamí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-del-mas-clami","bibliografia":"BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. COLOMINAS, J. (1953) 'Dolmen de Mas Clamí'. Ampurias. XV-XVI. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una gran cista rectangular tancada, orientada de nort a sud. Va ser descoberta l'any 1950 per Olegari Sala i excavada posteriorment per un grup d'afeccionats dirigits per J. Colomines. Segons l'estudi que en va fer Colominas era formada per quatre grans lloses, però segons l'excavació i l'estudi que en va fer Batista, l'any 1961, presentava una cinquena, que fa de tancament al sud i que actualment conserva. Tanmateix, conservava el cercle peristalític. A l'interior de la cista es van recollir restes antropològiques corresponents a uns vuit individus, material ceràmic abundant (un vas carenat amb nansa d'apèndix de botó, fragments de ceràmica llisa i també amb decoracions incises, un fragment de vora d'un vas de tipus campaniforme amb dibuix incís de ratlles paral·leles i verticals), quatre denes de collaret de pedra calcària i dos penjolls de pecten. Per la seva tipologia i els materials recollits, es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític.","codi_element":"08064-105","ubicacio":"Serrat del Moro","historia":"","coordenades":"41.7621000,2.0949300","utm_x":"424765","utm_y":"4623759","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84057-foto-08064-105-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix des del Molí de la Fàbrega, en el quilómetre 34,8 de la carretera C-59 de Castellterçol a Moià. A l'oest del molí hi ha una pista en direcció oest, i quan s'arriba al mas Pedrós, després de 5 km aproximadament, cal recular i prendre el camí en direcció sud-est, a Castellterçol, aproximadament 1,5 km; al sud del camí hi ha un petit dolmen. A uns 50 m en direcció sud es troba el megàlit.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84058","titol":"Dolmen del Casuc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-del-casuc","bibliografia":"ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta arqueológica de España, II. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. AA.DD. Castellterçol: restes prehistòriques ibèriques i romanes. Mapa realitzat per l'Escola-Taller local. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MARTÍN, A. (1985) 'De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza'. Estudios de la Antigüedad, 2. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, p.3-59. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERICOT i GARCIA, L. (1925) La civilització megalítica catalana i la cultura pirenaica. Barcelona. PERICOT i GARCIA, L. (1950) Sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas.","centuria":"","notes_conservacio":"El megàlit va ser enderrocat.","descripcio":"Dolmen del calcolític, destruït l'any 1949, que es trobava al nord de la casa del Casuc. Era una llosa vertical aproximadament de 1,5 per 1,5 m. L'any 1948 s'hi van recollir petits fragments de terrissa grollera. Segons Maluquer de Motes, va ser destruït durant la construcció de la carretera i les seves pedres van ser esmicolades per fer-les servir durant les obres. Actualment, l'únic que s'hi observa superficialment és una llosa col·locada a mode de senyalització a la casa del Casuc.","codi_element":"08064-106","ubicacio":"El Casuc. C. de Sant Antoni, s\/n.","historia":"","coordenades":"41.7475300,2.1233600","utm_x":"427112","utm_y":"4622117","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84058-foto-08064-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84058-foto-08064-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84059","titol":"Dolmen del Criac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-del-criac","bibliografia":"BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BOSCH, J.; VILA, Ll.; ALACAMBRA, P. (1986) 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'. Els orígens del Vallès Oriental (curs). Granollers: Museu de Granollers. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MALUQUER DE MOTES, J. (1947) 'El dolmen del Criach en el término de Castellterçol'. Ampurias. IX-X. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas. Diputación Provincial de Barcelona. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERICOT i GARCIA, L. (1950) Sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior Investigaciones Científicas.","centuria":"","notes_conservacio":"Algunes lloses han caigut.","descripcio":"Es tracta d'una cista rectangular de petites dimensions, orientada de nord a sud. Està formada per quatre grans lloses laterals i quatre menors, secundàries. La llosa de capçalera està trencada per la meitat en sentit horitzontal i semiplegada cap a l'interior de la cambra. La llosa de la coberta es troba desplaçada de la seva situació originària, actualment recolzada al túmul, i la que tancava pel sud també es troba caiguda. Una de les llosses presenta una cassoleta. El túmul és format per pedres de diversos dimensions i cobreix un petit turó que, segons Batista, és natural i, segons Maluquer de Motes, artificial (vegeu bibliografia). Les dimensions aproximades de la cambra interna són 1,60 m per 1,00 m. Fou descoberta l'any 1935 pel Sr. Solé de Castellterçol i objecte de posteriors excavacions (Almirall, 1945 \/ R. Batista, 1957). L'any 1957 es van documentar ossos humans corresponents a uns 9 o 10 individus i fragments de ceràmica grollera. Per la seva tipologia i els materials recollits es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític.","codi_element":"08064-107","ubicacio":"Serreta de Criac","historia":"","coordenades":"41.7471700,2.0936900","utm_x":"424645","utm_y":"4622102","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84059-foto-08064-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84059-foto-08064-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 500 m i després del segon revolt, es troba a la dreta del camí.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84060","titol":"Dolmen del Criac II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-del-criac-ii","bibliografia":"BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología. BOSCH, J.; VILA, Ll.; ALACAMBRA, P. (1986) 'Les comunitats del neolític final-calcolític i edat del bronze'. Els orígens del Vallès Oriental (curs). Granollers: Museu de Granollers. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"Es desconeix el seu estat.","descripcio":"Es tracta d'un megàlit del que es té coneixement per les notícies de R. Batista, però del que es disposa d'informacions confuses. Segons aquest autor, es tractava d'un dolmen amb orientació est-oest, destruït del tot. L'any 2016, durant la visita a l'indret efectuada amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder identificar un paradolmen que aprofita una gran roca que aflora del terreny natural per recolzar-hi les lloses.","codi_element":"08064-108","ubicacio":"Serreta de Criac","historia":"","coordenades":"41.7475200,2.0938400","utm_x":"424658","utm_y":"4622141","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84060-foto-08064-108-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 520 m i després del segon revolt, es troba a uns 4 m a l'est del camí.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84061","titol":"Jaciment del Forn de la Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-del-forn-de-la-noguera","bibliografia":"ALMIRALL, J. (1975) 'Sobre un forn iberoromà a Castellterçol'. Informació Arqueològica. III (ns. 18), p. 166-169. ESTRADA GARRIGA, J. (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). Barcelona: I.P.A. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"Tot i que actualment el seu estat de conservació és desconegut, probablement és dolent.","descripcio":"Forn de terracota al mateix indret que la bòbila moderna de la qual només es podria apreciar el secador. Segons els estudis que en va fer el Dr.Maluquer, és d'origen ibèric per la troballa d'un càlat amb decoració de tipus dents de llop, però la localització de dues antefixes i fragments d'àmfores i dolia suggereixen una cronologia inicial de finals segle I aC. Actualment la seva localització precisa i estat de conservació són desconeguts perquè l'accés a l'indret on es situa és tancat.","codi_element":"08064-109","ubicacio":"La Noguera","historia":"","coordenades":"41.7388500,2.1324200","utm_x":"427856","utm_y":"4621145","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84061-foto-08064-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84061-foto-08064-109-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Romà|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix pel camí de la Noguera que surt del quilòmetre 29,8 de la carretera de Castellterçol a Sant Feliu de Codines. Davant la casa de la Noguera cal prendre el corriol que s'endinsa al turó on es troba el jaciment.","codi_estil":"81|83|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84062","titol":"Casa Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-vilanova","bibliografia":"AA.DD. Castellterçol: restes prehistòriques ibèriques i romanes. Mapa realitzat per l'Escola-Taller local. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). GUDIOL, J.M. (1920) Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic. MARTÍN, A. (1985) 'De la cultura de los sepulcros de fosa al grupo de Veraza', Estudios de la Antigüedad, 2. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. MUÑOZ, A. Mª. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: I.P.A. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PETIT, M.A. (1990) 'Les primeres etapes de l'edat del bronze al Vallès'. Limes. 0, p.22-23. BATISTA, R. (1961) 'Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés'. Corpus de sepulcros megalíticos, 1. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología.","centuria":"","notes_conservacio":"Únicament conserva el forat de la fossa.","descripcio":"Es tracta d'un sepulcre de fossa del que únicament es conserva el forat i del que es disposa d'informacions confuses. Va ser excavat l'any 1922 per Josep Sala i Molas, del Museu de Vic. L'any 1961 R. Batista el va descriure com una cista rectangular, amb orientació de nord a sud, que devia estar formada per cinc lloses, situat al sud del mas Vilanova; el material arqueològic documentat adscrit al megàlit eren cinc fragments de ceràmica grollera de pasta rogenca i una vora d'un bol de pasta negrosa. Per la seva tipologia i els materials recollits es va situar cronològicament en el neolític mig-recent. L'any 1992, durant la visita a l'indret realitzada amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, s'observà una agrupació de pedres trencades a l'extrem est d'un camp del pla de la Gana, sota un marge; segons el pagès del mas Vilanova, podien haver format part del megàlit. Finalment, l'any 2016, durant la darrera revisió de la Carta arqueològica, es va localitzar al sud del mas el forat de la fossa. Tanmateix, el mateix autor constata l'any 1962 l'existència d'un sepulcre situat uns 400 m al nord-oest de la casa Vilanova, format per quatre lloses, que presentava una orientació est-oest, on es recolliren dents d'adult i fragments de ceràmica de pasta roja i negra, molt grollera. Es desconeix la situació d'aquest megàlit.","codi_element":"08064-110","ubicacio":"Mas Vilanova","historia":"","coordenades":"41.7563600,2.0808700","utm_x":"423590","utm_y":"4623134","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84062-foto-08064-110-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"S'hi accedeix per la pista al mas de Vilanova, que surt del quilòmetre 3,6 de la carretera BV-1245 de Castellterçol a Granera. Cal recórrer uns 2,3 km, al pla de la Gana, a pocs metres abans d'arribar a la bifurcació, direcció al mas de Vilanova i al mas Pedrós, a l'extrem septentrional d'un turó emboscat a l'oest del camí.","codi_estil":"78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84063","titol":"L'Olleric o l'Oller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lolleric-o-loller","bibliografia":"ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"El seu estat de conservació és desconegut, tot i que és probable que sigui dolent.","descripcio":"Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es coneixen únicament dades confuses, en quant a situació i característiques. Segons la fitxa del jaciment, creada l'any 1984, es situa a unes feixes a l'oest de la carretera que va a Moià, a l'alçada del quilòmetre 31 (actualment quilòmetre 32,3) i abans de les fàbriques Roger. Tot i així, en aquesta àrea no consta cap topònim 'Ollerich', només del mas de ca l'Oller i, segons informacions de l'amo i del masover de la casa, no es tenen notícies de restes arqueològiques. Així mateix, durant les la prospeccions realitzades l'any 1992 i 2016 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va poder documentar cap tipus de vestigi. D'altra banda, segons la Carta arqueològica de l'any 1945, en un lloc anomenat Ollerich del terme de Granera s'hi va trobar ceràmica ibèrica, i al Museu de Vic s'hi conserva material d'una sepultura de l'Ollerich de Granera. Tanmateix, Estrada (1993) esmenta un indret anomenat Olleric a Castellterçol com a jaciment ibèric disseminat. L'única dada precisa és l'existència d'un mas enderrocat anomenat l'Ollerich al límit dels termes municipals de Granera i Castellterçol, segons consta a un mapa de minutes de l'any 1914 i Olleret, segons la planimetria de l'ICGC actual-.","codi_element":"08064-111","ubicacio":"Mas Oller","historia":"","coordenades":"41.7596500,2.1190800","utm_x":"426770","utm_y":"4623466","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84063-foto-08064-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84063-foto-08064-111-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84064","titol":"Festa de Sant Fruitós o Festa Major d'Hivern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-fruitos-o-festa-major-dhivern","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http:\/\/patrimonifestiu.cultura.gencat.cat\/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major d'Hivern es celebra anualment el dia 21 de gener, festivitat de Sant Fruitós, patró del poble. Al matí s'encén la tradicional foguera a la plaça Vella, amb la crema de l'arbre de Nadal i es prepara l'esmorzar popular amb torrades i cansalada. A més, es fa el lliurament de premis del concurs de pessebres. La festa finalitza amb la missa solemne en honor al sant patró, a l'església parroquial, on es canten els goig de Sant Fruitós.","codi_element":"08064-112","ubicacio":"Plça. Vella, s\/n.","historia":"Antigament, els veïns del poble es despertaven al so del timbal i donaven llenya per a preparar la foguera. També aprofitaven per desfer-se de mobles vells. Actualment, es crema l'avet que ha guarnit la plaça durant les festes de Nadal.","coordenades":"41.7514800,2.1205600","utm_x":"426884","utm_y":"4622558","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84064-foto-08064-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84064-foto-08064-112-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de l'ajuntament de Castellterçol extretes del web www.festacatalunya.cat.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84065","titol":"Collet del mas Clamí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/collet-del-mas-clami","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). MARAGALL, M. (2003) Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Collet del mas Clamí, nº 5741. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"X-XII","notes_conservacio":"Destruït.","descripcio":"Sepultura d'inhumació en una caixa rectangular de lloses amb coberta. La sepultura, orientada d'est a oest, amidava 1,76 m de llarg per 0,50 m d'amplada per 0,30 m de profunditat. Contenia les restes òssies de tres individus: un home adult en posició primària de decúbit supí, amb el cap a ponent, i una dona i un infant en posició secundària i sense connexió arraconats als peus del primer. La seva datació es situaria entre els segles X-XII per les seves característiques i els paral·lels tipològics. No es van documentar materials arqueològics associats a la sepultura. Així mateix, es va constatar la inexistència d'altres restes antropològiques en un radi de 3,80 per 6 m al voltant de l'estructura.","codi_element":"08064-113","ubicacio":"Serrat del Moro","historia":"","coordenades":"41.7646500,2.1007200","utm_x":"425250","utm_y":"4624037","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84065-foto-08064-113-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'any 2003 fou descoberta en el decurs de les obres d'obertura d'un tallafoc i objecte d'una intervenció arqueològica d'urgència.S'hi accedeix des del Molí de la Fàbrega, en el quilòmetre 34,8 de la carretera C-59 de Castellterçol a Moià. A l'oest del molí hi ha una pista en direcció oest, i quan s'arriba al mas Pedrós, després de 5 km aproximadament, cal recular i prendre el camí en direcció sud-est, a Castellterçol, aproximadament 2,5 km, a uns camps de cultiu on es troba el dolmen del mas Clamí. Cal continuar uns 600 m cap a l'est fins arribar al collet sobre el mas enrunat del mas Clamí.Fotografia 2 extreta de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol) perquè perquè no s'ha localitzat cap resta arqueològica en superfície.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84066","titol":"Puigcastellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puigcastellar-0","bibliografia":"ESTRADA GARRIGA, J. (1993): Granollers a l'Antiguitat. Granollers: Tarafa. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol).","centuria":"VIIaC-XVdC","notes_conservacio":"","descripcio":"El jaciment es troba a la vessant sud del turó, davant del mas enrunat de Puigcastellar. Està format per dues estructures diferents: La primera, situada gairebé al cim, és una estructura de planta rectangular excavada a la roca i els extrems tancats amb murs de maçoneria. Les seves mides interiors són 6 m de llargada per 2,5 m d'amplada i conserva 1,5 m d'alçada. Sobre la paret de roca occidental, s'hi recolzen pedres d'un mur. La segona estructura, situada a una cota més baixa i a uns 50 m al nord-est de la primera, està formada per diversos murs que delimiten un espai d'hàbitat, que consta com a mínim de tres estances, aprofitant el marge d'un desnivell a l'oest. Dues són de planta quadrada, d'uns 3 m de llargada per 3 m d'amplada i l'altra (la més septentrional), té un tancament arrodonit i és més petita que les anteriors. El murs són de maçoneria, però també es conserva un tram amb opus spicatum; fan 0,60 m d'amplada i conserven una alçada màxima d'1 m. Els marges de les terrasses inferiors al nord-est d'aquesta estructura, presenten murs de factura similar. Durant la visita realitzada a l'indret, l'any 2017, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es va documentar, superficialment, a la primera estructura, un petit fragment informe de ceràmica de cocció oxidada i pasta grollera de color vermellós. Es va documentar també ceràmica en superfície, a l'extrem nord-est del turó: fragments de ceràmica de pasta fina i cocció oxidada, fragments de ceràmica de factura més grollera i cocció mixta i fragments de ceràmica vidrada. Tot i que el jaciment no ha estat objecte de cap tipus d'intervenció arqueològica, la presència de les estructures i de la ceràmica associada a les mateixes, podria indicar l'existència d'un oppidum de cronologia ibèrica al cim del turó i una ocupació de l'indret també en època altmedieval.","codi_element":"08064-114","ubicacio":"Cim del Puigcastellar, al sud de Castellterçol","historia":"","coordenades":"41.7279800,2.1254400","utm_x":"427263","utm_y":"4619944","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84066-foto-08064-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84066-foto-08064-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84066-foto-08064-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|85|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84067","titol":"Forn del Criac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-del-criac","bibliografia":"FÀBREGA i ENFEDAQUE, A. (2009) “Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central”, Dovella, revista cultural de la Catalunya Central, nº 101 p. 4-11. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol.","centuria":"IX-XV","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Restes d'un antic forn, que es troba destruït en bona part, probablement durant les obres d'eixamplament del camí on es situa. Es conserva la cambra de foc, al nivell inferior, amb un pilar central, de pedres lligades amb argila, la graella i part de la cambra de combustió, que es troba colgada de terra. Segons Antoni Pladevall (vegeu bibliografia) és de cronologia ibèrica, tot i que esmenta que és una tipologia en vigor fins a època medieval. D'altra banda, segons el mateix autor, en un indret proper, es va descobrir una necròpoli d'enterraments amb simples llosetes, classificada com a alt-medieval. Durant la visita realitzada a l'indret, amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, l'any 2017, només es va poder documentar un fragment informe de ceràmica de cocció reductora i pasta acurada. Les característiques d'aquest fragment ceràmic i la tipologia del forn podrien indicar una cronologia medieval del mateix.","codi_element":"08064-115","ubicacio":"El Criac","historia":"","coordenades":"41.7447700,2.0907200","utm_x":"424395","utm_y":"4621838","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84067-foto-08064-115-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84068","titol":"Sepultura de l'Ollerich","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sepultura-de-lollerich","bibliografia":"ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol).","centuria":"IX-XV","notes_conservacio":"El seu estat de conservació és desconegut, tot i que és probable que sigui dolent.","descripcio":"Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es coneixen únicament dades molt imprecises i no existeix cap descripció de l'indret on es troba. Segons la Carta arqueològica de l'any 1945, en un lloc anomenat Ollerich del terme de Granera s'hi va trobar ceràmica ibèrica, i al Museu de Vic s'hi conserva material d'una sepultura de l'Ollerich de Granera. L'única dada precisa és l'existència d'un mas enderrocat anomenat l'Ollerich al límit dels termes municipals de Granera i Castellterçol, segons consta a un mapa de minutes de l'any 1914 i Olleret, segons la planimetria de l'ICGC actual-. Segons informacions orals recollides l'any 2017, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, a l'entorn del mas Ollerich es troba la sepultura.","codi_element":"08064-116","ubicacio":"L'Olleret","historia":"","coordenades":"41.7494300,2.0516200","utm_x":"421150","utm_y":"4622391","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84068-foto-08064-116-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84069","titol":"Jaciment paleontològic de can Vilet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-can-vilet","bibliografia":"CALZADA, S; URQUIOLA, M. (1992) “Catálogo de los holotipos conservados en el Museo Geológico del Seminario de Barcelona” Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223. Barcelona: Museo Geológico del Seminario, p. 99. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges.","descripcio":"Es tracta d'un jaciment marí costaner amb presència d'abundant contingut fòssil (bivalves, equinoderms i diversos microfòssils), emplaçat a les proximitats de la masia de can Vilet. Esta constituït per gresos, lutites i conglomerats grises o groguenques dins de els gresos de Centelles, disposats en seqüències ordenades per la mida del gra; a la base es troba la formació Igualada. La seva cronologia és Bartonià superior (Paleocè). L'associació faunística del jaciment és: -Bivalves: Chlamys biarritzensis; -Equinoïdeus: Clypeaster calzadai, Teichaster poritoides, Stylocoenia taurinensis, Harpoctocarcinus punctulatus.","codi_element":"08064-117","ubicacio":"Can Vilet","historia":"","coordenades":"41.7531500,2.0953600","utm_x":"424791","utm_y":"4622765","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84069-foto-08064-117-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment.Les fotografies corresponen a les proximitats de can Vilet degut a que l'accés és tancat.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84070","titol":"Materials de Castellterçol al Museu d'Arqueologia de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/materials-de-castelltercol-al-museu-darqueologia-de-catalunya","bibliografia":"","centuria":"X-XII","notes_conservacio":"","descripcio":"Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellterçol, que corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al collet del mas Clamí. La relació de materials és la següent: - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 \/ -1800 (nº registre: MAC BCN-016256). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 \/ -1800 (nº registre: MAC BCN-016257). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 \/ -1800 (nº registre: MAC BCN-016258). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 \/ -1800 (nº registre: MAC BCN-016259). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 \/ -1800 (nº registre: MAC BCN-016260). - Atuell, dolmen del mas Clamí, -2200 \/ -1800 (nº registre: MAC BCN-047937).","codi_element":"08064-118","ubicacio":"Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038, Barcelona.","historia":"","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions facilitades per Núria Molist (Museu d'Arqueologia de Catalunya).Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474\/1962, de l'1 de març, per el que determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics.","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84071","titol":"Mirador de can Salavert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mirador-de-can-salavert","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El mirador de can Salavert es troba dins del nucli urbà, a l'explanada situada sobre el mas de Salavert. En aquest indret hi ha un parc infantil, una taula i una font de pedra. En destaca especialment un antic fris de pedra amb relleus, col·locat sobre unes columnes de formigó. Des del mirador de can Salavert es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast: en primer terme, les masies de l'Oller i la Ginebreda, el paratge de la Creueta i les zones forestals del municipi; i més enllà, el terme de Moià i els cims dels Pirineus.","codi_element":"08064-119","ubicacio":"Carrer Joaquim Roger s\/n.","historia":"","coordenades":"41.7529000,2.1185800","utm_x":"426721","utm_y":"4622717","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84071-foto-08064-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84071-foto-08064-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84071-foto-08064-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84072","titol":"Edifici al carrer de Barcelona, 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-barcelona-11","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'arrebossat de la façana es troba en mal estat.","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i sotacoberta. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. Les obertures són rectangulars, de pedra treballada, a excepció de les de la planta baixa, que presenten llinda de fusta. La façana és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada.","codi_element":"08064-120","ubicacio":"C. de Barcelona, 11.","historia":"","coordenades":"41.7519100,2.1214300","utm_x":"426957","utm_y":"4622605","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84072-foto-08064-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84072-foto-08064-120-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84073","titol":"Edifici al carrer de Barcelona, 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-barcelona-13","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. El portal presenta inscrit l'any de construcció: '1679'. La façana és de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada.","codi_element":"08064-121","ubicacio":"C. de Barcelona, 13.","historia":"","coordenades":"41.7518700,2.1215100","utm_x":"426963","utm_y":"4622600","any":"1679","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84073-foto-08064-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84073-foto-08064-121-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84074","titol":"Can Guàrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-guardia-0","bibliografia":"DANTÍ i RIU, J. (2008) Món rural i món urbà. Els Guàrdia de Castellterçol, paraires i arrendataris del glaç” Pedralbes: Revista d'historia moderna, nº 28, 2, 2008 (VI Congrés d'Història Moderna de Catalunya. La Catalunya diversa), p. 887-904. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a tres vessants, amb el carener paral·lel a la façana. L'entrada de la casa es troba a la línia de carrer, però dona a un petit jardí que limita amb la plaça Pompeu Fabra. Les obertures són majoritàriament rectangulars, de pedra treballada, i de disposició simètrica. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, d'obra vista. El jardí es troba per sobre del nivell del carrer, degut al pendent del terreny. S'hi accedeix, des de la plaça, mitjançant unes escales de pedra treballada. Presenta una glorieta de pedra i ferro, situada en una de les cantonades. La casa connecta amb el jardí mitjançant una lògia oberta de vidre.","codi_element":"08064-122","ubicacio":"C. de Bellver, 1-3.","historia":"La casa és propietat de la família Guàrdia des de l'any 1635.","coordenades":"41.7514200,2.1207700","utm_x":"426901","utm_y":"4622551","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84074-foto-08064-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84074-foto-08064-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84074-foto-08064-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Esmentat a la normativa del PGOU de 1981 com un element a protegir en un futur catàleg.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84075","titol":"Barraca 1 de la Soleia de la Riera de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-soleia-de-la-riera-de-sant-joan","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la soleia de la riera de Sant Joan. És de planta circular i orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda doble.","codi_element":"08064-123","ubicacio":"Soleia de la riera de Sant Joan","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7563600,2.0469200","utm_x":"420767","utm_y":"4623165","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84075-foto-08064-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84075-foto-08064-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84075-foto-08064-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8704 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951254 .Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84076","titol":"Barraca 1 de la baga de la muntanya de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-baga-de-la-muntanya-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la baga de la muntanya de la Sala. És de planta circular i orientada al nord. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. Té un conjunt vertical de cacó i fornícula.","codi_element":"08064-124","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7556000,2.0458300","utm_x":"420676","utm_y":"4623081","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84076-foto-08064-124-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84076-foto-08064-124-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8702 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951253.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84077","titol":"Barraca 2 de la baga de la muntanya de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-de-la-baga-de-la-muntanya-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la baga de la muntanya de la Sala. És de planta circular i orientada al nord. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. Té un conjunt vertical de cacó i fornícula.","codi_element":"08064-125","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7552300,2.0468500","utm_x":"420760","utm_y":"4623039","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84077-foto-08064-125-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84077-foto-08064-125-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8703 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951252.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84078","titol":"Barraca 1 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la soleia de la Sala. És de planta irregular i orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana.","codi_element":"08064-126","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7564400,2.0505100","utm_x":"421066","utm_y":"4623170","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84078-foto-08064-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84078-foto-08064-126-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8717 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951267.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84079","titol":"Barraca 2 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada a tocar del marge del camí que mena de la Soleia de la Sala al Rubió. És de planta circular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08064-127","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7588500,2.0516100","utm_x":"421160","utm_y":"4623437","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84079-foto-08064-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84079-foto-08064-127-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8718 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951268.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84080","titol":"Barraca 3 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada a tocar del marge del camí de la soleia de la Sala. És de planta quadrada i orientada al sud-oest. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08064-128","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7578900,2.0517600","utm_x":"421172","utm_y":"4623330","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84080-foto-08064-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84080-foto-08064-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84080-foto-08064-128-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8706 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951256.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84081","titol":"Barraca 4 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta un petit enderroc.","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada a tocar del marge del camí de la soleia de la Sala. És de planta circular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un petit enderroc.","codi_element":"08064-129","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7582000,2.0525200","utm_x":"421235","utm_y":"4623364","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84081-foto-08064-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84081-foto-08064-129-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8719 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951269.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84082","titol":"Barraca 5 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-5-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa pròxima a la riera de la Sala. És de planta circular i orientada al sud-oest. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08064-130","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7574000,2.0525800","utm_x":"421239","utm_y":"4623275","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84082-foto-08064-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84082-foto-08064-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84082-foto-08064-130-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8707 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951257.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84083","titol":"Barraca 6 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-6-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, adossada al marge de la pista situada al nord de la soleia de la Sala. És de planta irregular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08064-131","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7595700,2.0529500","utm_x":"421273","utm_y":"4623515","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84083-foto-08064-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84083-foto-08064-131-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8720 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951270.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84084","titol":"Barraca 7 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-7-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, adossada al marge de la pista que creua la soleia de la Sala, al pas de la riera. És de planta irregular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08064-132","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7587900,2.0534000","utm_x":"421309","utm_y":"4623428","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84084-foto-08064-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84084-foto-08064-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84084-foto-08064-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8721 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951271.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84085","titol":"Barraca 8 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, al marge de la pista que creua la soleia de la Sala, a poca distància de la riera. És de planta circular i orientada al sud-oest. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08064-133","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7577900,2.0536400","utm_x":"421328","utm_y":"4623317","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84085-foto-08064-133-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84085-foto-08064-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84085-foto-08064-133-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8722 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951272.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84086","titol":"Barraca 9 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta un enderroc important a l'exterior.","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa pròxima a la riera de la Sala. És de planta circular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un enderroc important a l'exterior.","codi_element":"08064-134","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7573100,2.0536500","utm_x":"421328","utm_y":"4623264","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84086-foto-08064-134-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84086-foto-08064-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84086-foto-08064-134-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8723 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951273.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84087","titol":"Barraca 10 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-10-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta un enderroc important a l'exterior.","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa pròxima a la riera de la Sala. És de planta circular i orientada al sud. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un enderroc important a l'exterior.","codi_element":"08064-135","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7568900,2.0549900","utm_x":"421439","utm_y":"4623216","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84087-foto-08064-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84087-foto-08064-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84087-foto-08064-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8727 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951277.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84088","titol":"Barraca 11 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-11-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"El sostre s'ha ensorrat.","descripcio":"Barraca de pedra seca, amb terrera encastada, situada a tocar del marge de la pista de la soleia de la Sala. És de planta irregular i orientada al sud. La porta té llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un enderroc per les arrels del pi que ha crescut al damunt.","codi_element":"08064-136","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7563000,2.0563500","utm_x":"421551","utm_y":"4623149","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84088-foto-08064-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84088-foto-08064-136-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8724 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951274.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84089","titol":"Barraca 12 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-12-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Presenta un petit enderroc.","descripcio":"Barraca de pedra seca, amb terrera encastada, situada a tocar del marge de la pista de la soleia de la Sala. És de planta irregular i orientada al sud-oest. La porta té la llinda plana. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un petit enderroc.","codi_element":"08064-137","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7564600,2.0568700","utm_x":"421595","utm_y":"4623167","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84089-foto-08064-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84089-foto-08064-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84089-foto-08064-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8725 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951275.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84090","titol":"Barraca 13 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-13-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada a tocar del marge de la pista de la soleia de la Sala. És de planta circular i orientada al sud-est. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana, amb l'any '1864' inscrit.","codi_element":"08064-138","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7558300,2.0573900","utm_x":"421637","utm_y":"4623096","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84090-foto-08064-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84090-foto-08064-138-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8726 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951276.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84091","titol":"Barraca 14 de la soleia de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-14-de-la-soleia-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca en estat ruïnós, situada a poca distància al sud-oest de la pinassa de Sant Llogari, a tocar de la riera. És de planta circular i orientada al sud-oest.","codi_element":"08064-139","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7560200,2.0590100","utm_x":"421772","utm_y":"4623116","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84091-foto-08064-139-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84091-foto-08064-139-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8728 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951278.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84092","titol":"Barraca de la font de l'horta de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-font-de-lhorta-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a poca distància al nord-est de la font de l'Horta. És de planta quadrada i orientada al sud-est. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. A l'interior, té un conjunt vertical de cocó\/fornícula; de la fornícula inferior, brolla l'aigua de la font.","codi_element":"08064-140","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7527700,2.0584400","utm_x":"421721","utm_y":"4622755","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84092-foto-08064-140-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84092-foto-08064-140-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8731 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951281.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84093","titol":"Barraca de l'Olleret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lolleret","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"El sostre s'ha ensorrat.","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a poca distància a l'oest de l'Olleret. És de planta circular i orientada al nord-est. La coberta és de lloses, terra i vegetació, parcialment enderrocada. La porta té la llinda plana. Al davant hi ha la fita termenal amb Granera.","codi_element":"08064-141","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7494400,2.0499600","utm_x":"421012","utm_y":"4622394","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84093-foto-08064-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84093-foto-08064-141-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8745 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951295.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84094","titol":"Barraca del Castellet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-castellet","bibliografia":"<p>INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona del Castellet. És de planta circular i orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda d'arc pla, amb l'any '1885' inscrit.<\/p> ","codi_element":"08064-142","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"<p>Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.<\/p> ","coordenades":"41.7540000,2.0597400","utm_x":"421830","utm_y":"4622891","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84094-foto-08064-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84094-foto-08064-142-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-01 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8730 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951280. Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"84095","titol":"Barraca del Pla dels Rourets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-dels-rourets","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, picada a la pedra en bona part, situada sota un camp de conreu a la zona del Pla dels Rourets. És de planta quadrada, de terrera encastada, i orientada al sud-est. La porta té arc pla. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta una fornícula a l'interior, i unes escales d'accés a la part superior, a l'exterior.","codi_element":"08064-143","ubicacio":"Pla dels Rourets","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7492500,2.1299100","utm_x":"427659","utm_y":"4622302","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84095-foto-08064-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84095-foto-08064-143-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 12035 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 954630.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84096","titol":"Barraca de ca la Rosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-ca-la-rosa","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"El sostre s'ha ensorrat.","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en una zona boscosa a poca distància al sud-oest de ca la Rosa. És de planta circular i orientada al sud-oest. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana. Presenta una obertura al costat de llevant, relacionada amb una probable sortida de fums. El sostre s'ha ensorrat.","codi_element":"08064-144","ubicacio":"Vilanova","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7638200,2.0764200","utm_x":"423229","utm_y":"4623966","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84096-foto-08064-144-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84096-foto-08064-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84096-foto-08064-144-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 18244 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 960923.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84097","titol":"Barraca de cal Baldiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-baldiri","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"El sostre s'ha ensorrat.","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a poca distància al nord-est de cal Baldiri. És de planta circular i orientada al sud. La coberta s'ha ensorrat. La porta té la llinda plana. Presenta unes obertures possiblement destinades a sortides de fum.","codi_element":"08064-145","ubicacio":"La Codina","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7585800,2.0861100","utm_x":"424028","utm_y":"4623376","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84097-foto-08064-145-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84097-foto-08064-145-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 18243 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 960922.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84098","titol":"Barraca 3 de la baga de la muntanya de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3-de-la-baga-de-la-muntanya-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a la zona de la baga de la muntanya de la Sala. És de planta circular i orientada al sud-oest. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana.","codi_element":"08064-146","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7534700,2.0496300","utm_x":"420989","utm_y":"4622841","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84098-foto-08064-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84098-foto-08064-146-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8705 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 951255.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84100","titol":"Barraca 4 de la baga de la muntanya de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4-de-la-baga-de-la-muntanya-de-la-sala","bibliografia":"INVENTARI DE PATRIMONI ETNOLÒGIC DE CATALUNYA: https:\/\/etnologia.blog.gencat.cat\/2018\/10\/18\/linventari-de-patrimoni-etnologic-de-catalunya-en-linia\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a la baga de la muntanya de la Sala. És de planta circular, orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta té la llinda plana.","codi_element":"08064-148","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pedra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7537700,2.0460000","utm_x":"420688","utm_y":"4622878","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84100-foto-08064-148-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84100-foto-08064-148-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8027 i a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), amb el núm.: 950563 (nº5).Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84102","titol":"Col·lecció de fotografies de Castellterçol al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté un centenar de fotografies de Castellterçol. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies i les diverses masies; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1920 i 1970.","codi_element":"08064-150","ubicacio":"C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona.","historia":"El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84103","titol":"Col·lecció de fotografies de Castellterçol a la Memòria Digital de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-a-la-memoria-digital-de-catalunya","bibliografia":"CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http:\/\/mdc1.csuc.cat\/","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Memòria Digital de Catalunya disposa de 46 imatges de Castellterçol. Hi ha 28 imatges procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, i 12 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del terme de Castellterçol, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. També hi ha 4 fotografies del fons fotogràfic Salvany (Biblioteca de Catalunya). D'altra banda, es poden consultar els 7 pergamins que fan referència a Castellterçol, que es troben dipositats a la Biblioteca de Catalunya. Finalment, hi ha un gran nombre de mapes i plànols procedents dels diversos fons de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.","codi_element":"08064-151","ubicacio":"Memòria Digital de Catalunya (MDC)","historia":"La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i\/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.).","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84104","titol":"Col·lecció de fotografies de Castellterçol de Montserrat Sagarra i Zacarini (ANC)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-fotografies-de-castelltercol-de-montserrat-sagarra-i-zacarini-anc","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http:\/\/extranet.cultura.gencat.cat\/ArxiusEnLinia","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons Montserrat Sagarra i Zacarini, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, està integrat per 26 unitats d'instal·lació que contenen 105.580 imatges (31.400 diapositives color, 63.880 negatius de pas universal blanc i negre, 8.210 negatius color, 2.090 positius en blanc i negre i 100 positius en color), i una biblioteca. Les fotografies foren realitzades entre els anys 1960 i 1990. El fons disposa de 46 fotografies realitzades per Montserrat Sagarra i Zacarini relacionades amb el terme de Castellterçol. La relació de fotografies és la següent: - ANC1-428-N-6971: Unes cases del municipi de Castellterçol. - ANC1-428-N-7043: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7044: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7045: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7046: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7047: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7048: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7049: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7050: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7131: Una masia de Castellterçol. - ANC1-428-N-7142: Una pallissa de la masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7202: La nova església parroquial de Castellterçol. - ANC1-428-N-7208: L'altar major de la nova església parroquial de Castellterçol. - ANC1-428-N-7209: La casa natal d'Enric Prat de la Riba, a Castellterçol. - ANC1-428-N-7212: Interior d'una casa de Castellterçol. - ANC1-428-N-7225: Una masia de Castellterçol. - ANC1-428-N-7282: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7283: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7284: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7286: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7287: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7288: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7289: Els gegants de Castellterçol. - ANC1-428-N-7290: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7291: La festa major de Castellterçol. - ANC1-428-N-7313: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7314: La masia de ca l'Oller de Castellterçol. - ANC1-428-N-7315: La masia de can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7317: Cases del poble de Castellterçol. - ANC1-428-N-7319: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7320: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7321: Vista parcial del poble de Castellterçol. - ANC1-428-N-7325: La masia de Can Criac de Castellterçol. - ANC1-428-N-7326: Una masia del terme municipal de Castellterçol. - ANC1-428-N-7329: Una masia del terme municipal de Castellterçol. - ANC1-428-N-7331 Una masia situada entre Castellterçol i Sant Quirze Safaja. - ANC1-428-N-7333: La masia de Ca l'Oller de Castellterçol. - ANC1-428-N-12254 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12255 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12256 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12257 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12258 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12259 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12260 Festa de la llana a Ripoll. - ANC1-428-N-12261 Festa de la llana a Ripoll.","codi_element":"08064-152","ubicacio":"Arxiu Nacional de Catalunya. C. Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès.","historia":"Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes. Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora.","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84105","titol":"Fons fotogràfic municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-fotografic-municipal-9","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El fons fotogràfic municipal es troba situat a 'la Sala', a cal Recader. Les fotografies estan dipositades en àlbums de fotos i\/o en sobres, a dins de caixes i d'arxivadors. Les imatges pertanyen a diferents dècades del segle XX i XXI, i reflecteixen una gran diversitat de llocs i temes de la vida de Castellterçol. Així doncs, hi ha alguna postal de principi del segle XX, i fotografies d'edificis, de festes, del treball a les masies i al camp, vistes del poble, inauguracions, aplecs, dinars populars, etc. Les fotografies actualment no es troben inventariades, ni van acompanyades de cap tipus de dades (autor, any, procedència, descripció, etc.).","codi_element":"08064-153","ubicacio":"La Sala (cal Recader), C. de Bellver, 6-8.","historia":"","coordenades":"41.7512400,2.1206500","utm_x":"426891","utm_y":"4622531","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84105-foto-08064-153-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84106","titol":"Ball de Nans i de Gegants i sardana dels gegants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-nans-i-de-gegants-i-sardana-dels-gegants","bibliografia":"FIRA DEL MÓN GEGANTER: http:\/\/firamongeganter.cat INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http:\/\/dansesvives.cat\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Ball Nans i de Gegants es balla a la plaça Vella, davant l'ajuntament, durant la Festa Major, el dissabte a la tarda. És un dels actes tradicionals del programa. Es tracta d'una coreografia senzilla però única, en que els gegants la Griselda, en Tallaferro i els sis nans (l'Enamorat, el Colèric, el Poeta, el Concupiscent, el Savi i el Sofista) salten i donen voltes a la plaça, animats per les picades de mans del públic assistent. La música que acompanya el ball és una sardana que el compositor Joaquim Serra va escriure expressament per als gegants.","codi_element":"08064-154","ubicacio":"Plça. Vella, s\/n.","historia":"L'any 1954, el mestre Joaquim Serra, que residia a la població, va compondre la sardana 'Els gegants de Castellterçol', dedicada a Marià Closa. Va ser ballada el 28 d'agost, durant la Festa Major d'aquell any, el mateix dia de l'estrena dels gegants, esdevenint el ball propi dels gegants i els capgrossos.","coordenades":"41.7514800,2.1205600","utm_x":"426884","utm_y":"4622558","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84106-foto-08064-154-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l' Inventari de Danses Vives de Catalunya consta amb els codis IPCIDV-4-1235 i IPCIDV-4-1236.És organitzat per la Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol.Fotografia extreta del web FIRA DEL MÓN GEGANTER: http:\/\/firamongeganter.cat","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84107","titol":"Dita 'A Moià són sargantanes, a Castellterçol són mussols i a Sant Feliu, sac i ganxos'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dita-a-moia-son-sargantanes-a-castelltercol-son-mussols-i-a-sant-feliu-sac-i-ganxos","bibliografia":"PAREMIOLOGIA TOPICA: http:\/\/topica.dites.cat\/","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El refrany geogràfic 'A Moià són sargantanes, a Castellterçol són mussols i a Sant Feliu, sac i ganxos que sempre els porten al coll', fa referència als diferents caràcters de la gent d'aquestes poblacions veïnes. Segons la tradició oral, els moianesos eren coneguts amb el nom de sargantanes perquè, quan passava algun foraster pel carrer, s'amagaven darrere els porticons per a espiar sense ser vistos. Als castellterçolencs, els deien mussols perquè, a diferència dels de Moià, quan passava algun foraster pel carrer, es quedaven mirant descaradament. I pel que fa a Sant Feliu de Codines, la dita es refereix a que era un lloc tradicional de recol·lecció de pinyes, i d'aquí el ganxo per a fer-les caure de l'arbre i el sac per a portar-les. Així doncs, mussol és el malnom amb el que es coneix als castellterçolencs, que palesa el seu suposat caràcter xafarder.","codi_element":"08064-155","ubicacio":"Castellterçol","historia":"","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84108","titol":"Dansa de Castellterçol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dansa-de-castelltercol","bibliografia":"AMADES, J. (1982) Costumari Català. El curs de l'any, Vol. IV (2ª ed. en facsímil de l'edició 1950-1956). Barcelona: Salvat Editores - Edicions 62, p. 967-976. DANSA DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/www.dansadecastelltercol.cat INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http:\/\/dansesvives.cat\/ INVENTARI DEL PATRIMONI ETNOLÒGIC (IPEC): https:\/\/cultura.gencat.cat\/ca\/departament\/estructura_i_adreces\/organismes\/dgcpt\/02_patrimoni_etnologic\/inventari-del-patrimoni-etnologic\/consultaIPEC","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri es ballen a la plaça Vella, davant l'ajuntament, durant la Festa Major, el diumenge al migdia i el dilluns següent a la tarda. Es tracta d'un ball de sis parelles que es fa amb cercle; prèviament a tancar la rodona, els balladors executen un passeig per col·locar-se. La Dansa consta coreogràficament de tres parts: - La primera, de dues tirades de passeig, en què els balladors tanquen una rotllana i els nois fan passar la noia, en els darrers compassos, a la seva esquerra. Els balladors porten barret en mà i les noies la mantellina agafada a l'alçada del pit, amb una agulla, que es trauran just en acabar aquesta part. - La segona, consta de dues tirades més de música, idèntica a la primera, on el ballador i la balladora interpreten figures i punts de dansa diferents: la noia va entrant i sortint de la rotllana, mentre el noi efectua uns passos de dansa encarats a la seva parella, per acabar amb 23 punts. Aquesta segona part és el que s'anomena popularment 'ball o dansa'. - La tercera, consta d'una sardana on els balladors aprofiten per tornar a centrar el ball i col·locar-se per iniciar les 'pavanes'. Les 'pavanes' són un grup de tres estrofes musicals en què els balladors realitzen un grup de passos 'espolsadetes' i una cadena, per continuar amb la sardana final, on els balladors tornen a tancar la rotllana i es saluden donant per acabat el ball. La Dansa té la cobla com a acompanyament musical. El dilluns a la tarda es tornen a repetir les tres parts, però sense el passeig solemne de les autoritats. En quant al vestuari actual, està inspirat a la dècada dels anys setanta del segle XX. Els nois porten pantalons de pinça, camisa blanca amb corbatí, americana llarga a joc amb els pantalons i faixí, capa i barret de copa. Les noies porten enagos i faldilla llarga de color clar, amb un cos amb volant de tres quarts, faixa, mantellina blanca, pomet de flors al pit o cintura, sabata de taló clara i mitges. La música té la següent composició: -Passeig: A, A, B, B, C, C. -Dansa: A, A, B, B, C, C. -Sardana: D, D. -Pavana: E, F, G, G, H, I, I, H. -Sardana: D, D'. La Festa s'inicia amb el Ball del Ciri i continua amb la Dansa d'autoritats i el Vals final. Previ al vals, les balladores surten a la plaça perquè els hi retirin la mantellina, mentre els balladors es treuen la capa i el barret dins de l'ajuntament. El diumenge tot l'acte té un caire més protocol·lari i senyorial. El dilluns a la tarda es tornen a repetir els dos balls i els valsos; es comença amb la Dansa curta, sense autoritats, per continuar amb el Ball del Ciri. La ballada de dilluns es coneix popularment com la 'Dansa pel poble', ja que no té el caire protocol·lari del dia abans. La Dansa de Castellterçol és una de les més reconegudes dins el folklore Català.","codi_element":"08064-156","ubicacio":"Plça. Vella, s\/n.","historia":"Es desconeix l'origen de la Dansa de Castellterçol, tot i que segons Joan Amades és una 'dansa de collita', per a celebrar la fi de la sega i el batre. Tot sembla indicar que és posterior al Ball del Ciri. Les primeres referències documentals són dels anys 1814-1818, de Manuel Milà i Fontanals a 'Orígen del teatro Catalán' dins d'Obres Completes. L'any 1897 la poetessa Agnès Armengol de Badia va escriure una nova lletra per la Dansa, que és la que es continua cantant actualment. De la Dansa s'en coneixen versions cantades, per cobla de tres quartans, per orquestra i per cobla, entre d'altres. Actualment es balla la versió de cobla que va orquestrar el mestre Joaquim Serra. Entre finals del segle XIX i inicis del XX, els assajos es feien a l'entrada de can Salavert (cal Postavó). Segons consta a la documentació antiga, durant la ballada es tiraven serpentines de colors, i la Dansa era acompanyada per un cor que la cantava. L'any 1934, Agustí Fabra va filmar la Dansa i el Ball del Ciri, que és l'enregistrament més antic de la Dansa del que es té coneixement. L'any 1935 va se guanyadora del Premi absolut de Galanes en el concurs de Danses Tradicionals de Londres. Entre els anys 1957 i 1969 hi ha haver diversos canvis en el vestuari, per tal d'adaptar-la a la moda del moment. L'any 1966 va se guanyadora en el concurs organitzat de 'Danzas Españolas' per Televisión Española. L'any 1983 es va crear el Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol. Durant els darrers anys s'han incorporat alguns canvis pel que fa la interpretació d'ambdues danses recollides en les actes de la Comissió: el canvi d'orquestra a cobla l'any 1981; el fet d'acompanyar les autoritats, per part de les parelles, a la Missa en honor dels Sants patrons; la incorporació d'una versió reduïda del Ball del Ciri el diumenge de Festa Major; i l'eliminació del vals d'autoritats. L'any 1985, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va declarar la Dansa de Castellterçol d'Interès Nacional.","coordenades":"41.7514800,2.1205600","utm_x":"426884","utm_y":"4622558","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84108-foto-08064-156-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84108-foto-08064-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84108-foto-08064-156-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Malats Riera.Foiu declarada Festa d'Interès Nacional  el 1985 pel Dep.de Cultura i després classificada com a Festa tradicional d'interès nacional d'acord amb el Catàleg Festiu (decret 389\/2006). A l' Inventari de Danses Vives de Catalunya consta amb el codi IPCIDV-4-0087 i a l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, amb el codi IPEC 903560.El Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri és l'organisme que vetlla per preservar, difondre i ensenyar ambdues danses, així com recopilar i custodiar-ne les dades històriques i conservar-ne cada any per la Festa Major la seva execució.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84109","titol":"Ball del Ciri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-del-ciri-1","bibliografia":"AMADES, J. (1982) Costumari Català. El curs de l'any, Vol. IV (2ª ed. en facsímil de l'edició 1950-1956). Barcelona: Salvat Editores - Edicions 62, p. 967-976. DANSA DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/www.dansadecastelltercol.cat INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http:\/\/dansesvives.cat\/ INVENTARI DEL PATRIMONI ETNOLÒGIC (IPEC): https:\/\/cultura.gencat.cat\/ca\/departament\/estructura_i_adreces\/organismes\/dgcpt\/02_patrimoni_etnologic\/inventari-del-patrimoni-etnologic\/consultaIPEC","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri es ballen a la plaça Vella, davant l'ajuntament, durant la Festa Major, el diumenge al migdia i el dilluns següent a la tarda. Es tracta d'un ball de sis parelles que consta de vàries parts diferenciades, amb tirades de música de 3 o de 6 que es van repetint; només interrompudes pel so d'un flabiol. Durant les 3 primeres tirades, les parelles fan passeig fins a tancar una rodona; els nois duen el barret en mà i les tres primeres balladores duen l'almorratxa i el ciri. Al primer toc de flabiol, la noia passa al darrera del noi. A les següents 3 tirades, s'inicia el 'passeig d'un', noi al davant i les balladores al darrera, amb fila índia. Quan s'acaba el passeig, sona el flabiol, i el noi es gira de cara la noia, saluda la seva parella i es posa el barret. Durant les següents 3 tirades, les parelles fan les espolssadetes, entrant i sortint de la rotllana, acabant amb una volta amb la parella situada a la seva esquerra i tornant al lloc inicial; aquesta figura es repeteix tres cops. Finalment, hi ha 6 tirades de música, on es fan els canvis de poders: les tres primeres parelles traspassen l'almorratxa i el ciri a les altres tres, acaben tancant la rodona i iniciant després del toc del flabiol el 'passeig d'un'. Es tornen a repetir les espolssadetes, però amb el llançament de l'ampolla per part dels tres darrers nois, fent tantes tirades de música com els balladors demanen. En el decurs del ball, les balladores, amb el ciri a la mà esquerra i que comparteixen amb el noi, i l'almorratxa en la seva mà dreta, van buidant la colònia sobre els mocadors que els més menuts els acosten. Després de que les ampolles han estat llançades per sobre de l'ajuntament, es balla la sardana o pavana, la darrera part de la Dansa de Castellterçol, com a cloenda. El llançament de les ampolles es realitza només el dilluns de Festa Major, mentre que és el diumenge quan la Dansa assumeix el paper més important de la ballada. El Ball del Ciri té la cobla com a acompanyament musical. En quant al vestuari actual, està inspirat en la moda de finals del segle XIX i inicis del XX. Els nois porten pantalons de pinça, camisa blanca amb corbatí, americana llarga a joc amb els pantalons i faixí, capa i barret de copa. Les noies porten enagos i faldilla llarga de color clar, amb un cos amb volant de tres quarts, faixa, mantellina blanca, pomet de flors al pit o cintura, sabata de taló clara i mitges.","codi_element":"08064-157","ubicacio":"Plça. Vella, s\/n.","historia":"El Ball del Ciri es vincula amb la tradició religiosa del poble i és extremadament simbòlic per la presència de símbols com el ciri (masculí) i l'almorratxa (femení), també lligats a tradicions molt antigues. Existeixen referències documentades de que el Ball del Ciri ja es ballava a diverses poblacions catalanes el darrer terç del segle XVIII. Tradicionalment, tres de les parelles que participaven al ball havien estat els pabordes que havien cuidat l'altar major de l'església al llarg de l'any i les altres tres ho havien de fer l'any següent, simbolitzant el ball la ritualització d'aquest traspàs. Els tres nois de les parelles sortints llençaven unes almorratxes, actualment ampolles, per sobre l'ajuntament simbolitzant així el final de la seva tasca, que coincidia amb el final de la Festa Major (el llençament d'ampolles es fa el dilluns).","coordenades":"41.7514800,2.1205600","utm_x":"426884","utm_y":"4622558","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84109-foto-08064-157-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84109-foto-08064-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84109-foto-08064-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions facilitades per Montserrat Malats Riera. Fotografies extretes del web www.dansadecastelltercol.catA l' Inventari de Danses Vives de Catalunya consta amb el codi IPCIDV-4-0440 i a l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, amb el codi IPEC 902519.El Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri és l'organisme que vetlla per preservar, difondre i ensenyar ambdues danses, així com recopilar i custodiar-ne les dades històriques i conservar-ne cada any per la Festa Major la seva execució.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84110","titol":"Col·lecció de pintura de Sebastià i Josep Gallès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-pintura-de-sebastia-i-josep-galles","bibliografia":"ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una col·lecció d'obres pictòriques realitzades per Sebastià Gallés i Pujal (1812-1902) i el seu nebot Josep Gallés i Malats (1882-1920), ambdós notables pintors, especialment de temàtica religiosa. La col·lecció està formada per un gran nombre de pintures a l'oli sobre tela.","codi_element":"08064-158","ubicacio":"Residència Josep Brugaroles. Ctra. de Granera, 41-43.","historia":"Sebastià Gallés i Pujal (Castellterçol, 1812 - Veruela, Aragó, 1902): Va ser un pintor destacat, especialitzat en temes religiosos i retrats (Jaume Balmes, el papa Lleó XIII) i un eminent miniaturista. Va estudiar als seminaris de Vic i de Barcelona i després a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, i va exercir com a pintor fins l'any 1880, en ingressar a la Companyia de Jesús. Josep Gallés i Malats (Castellterçol, 1863-1920): Va ser també un notable pintor, fotògraf i col·leccionista. Va ser col·laborador del Diccionari de la Llengua Catalana editat per l'Intitut d'Estudis Catalans l'any 1913. Va fundar el Museu Gallés, on va reunir diverses peces arqueològiques i artístiques. Entre la seva obra pictòrica figura un gran retrat d'Enric Prat de la Riba.","coordenades":"41.7492500,2.1206300","utm_x":"426887","utm_y":"4622310","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"No està inventariada, i la majoria d'obres es troben a la Residència Josep Brugaroles, però també a la Sala (cal Recader).La Residència Josep Brugaroles és municipal.","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84111","titol":"Col·lecció de pintura de Josep Franch-Clapers a l'Espai Franch - Memorial Democràtic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-pintura-de-josep-franch-clapers-a-lespai-franch-memorial-democratic","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA (1989). Franch-Clapers, J. L'èxode, l'exili. Catàleg de l'exposició celebrada al Palau Moja del 21 de juny al 14 de juliol de 1989. Barcelona: Departament de Cultura. GENERALITAT DE CATALUNYA (2005). Josep Franch-Clapers. Catàleg de l'exposició itinerant celebrada l'any 2005. Barcelona: Departament de Cultura.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una part de la col·lecció de l'obra del pintor Josep Franch‐Clapers que s'exposa a l'Espai Franch-Memorial Democràtic de Castellterçol. Està formada per 5 mosaics, 11 olis i una selecció de guaixos. Alguns dels quadres que es poden trobar són: Mosaics 1. Camí de l'exili. Pont del diable (1987) 175x85 cm. 2. L'Espanya que no volia morir (1988) 154x121 cm. 3. Pare i fill darrera la filferrada (1987) 104x121 cm. Olis 4. Camí de l'exili (1943) 179x147 cm. Paret principal a la entrada abans dels mosaics. 5. La coral llibertat de Gurs (1942) 270x170 cm. Paret dreta 585 cm. 6. Comentant els diaris 232x457 cm. Paret dreta 585 cm. Són propietat de la Generalitat (Arxiu Nacional de Catalunya), a excepció de tres obres que són de l'ajuntament de Castellterçol ('les Puces', 'Sense títol' i 'Dansaires' -aquest últim al vestíbul de l'ajuntament).","codi_element":"08064-159","ubicacio":"Espai Franch - Memorial Democràtic, C. Racó 10-12.","historia":"Josep Franch Clapers (Castellterçol, 1915-Saint Remy, 2005): Va ser un artista plàstic format a la Llotja de Barcelona, on va iniciar-se en la pintura a l'aigua, obtenint el primer premi de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Un cop finalitzada la Guerra Civil (1936-1939) va haver d'exiliar-se a França, on va viure als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i al camp de treball de Saint Rémy. Després de la Segona Guerra Mundial (1939 y 1945), es va establir a França on va reprendre la seva activitat artística, exposant a Arlés, Avinyó, Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa i París. Va realitzar més de dues-centes obres destinades a narrar la peregrinació a l'exili, i l'estada als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i a la companyia de treball de Saint Rémy. Anys més tard, va centrar-se en l'art mural, els mosaics i els vitralls, obtenint l'any 1963 la medalla d'or de la Chambre des Métiers de París. Aquest premi va impulsar la seva carrera i va exposar a Canadà, Estats Units, Florència i Munich.","coordenades":"41.7514100,2.1190200","utm_x":"426756","utm_y":"4622551","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84111-foto-08064-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84111-foto-08064-159-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Aquest fons ha estat cedit temporalment. D'acord amb el contracte signat el 25 de juliol de 2005 per Caterina Mieras i Barceló, Consellera de Cultura de la Generalitat i Manel Vila i Valls, l'aleshores alcalde de l'Ajuntament de Castellterçol.Aquesta col·lecció narra un dels episodis més dramàtics del nostre país, que l'autor va viure en primera persona, amb el final de la Guerra Civil (1936-1939): la retirada de milers de persones cap a la frontera amb França, fugint de la cruel repressió dels vencedors, l'internament en els camps de refugiats de Saint Cyprien i Gurs i en el camp de treball de Saint Rémy. L'Espai Franc és un espai museístic sobre l'art derivat dels moviments d'exili, guerra i camps de concentració, des de la perspectiva del pintor castellterçolenc Josep Franch i Clapers. Es va inaugurar l'any 2005 però va tancar poc després.El 3 de gener de 2019 es va celebrar la reobertura de l'Espai Franch-Memorial Democràtic. D'altra banda, es van trobar dos quadres més als baixos de l'ajuntament, que van ser restaurats al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84112","titol":"Col·lecció de pintura de Josep Franch-Clapers a l'Arxiu Nacional de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-pintura-de-josep-franch-clapers-a-larxiu-nacional-de-catalunya","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http:\/\/arxiusenlinia.cultura.gencat.cat\/ArxiusEnLinia\/ GENERALITAT DE CATALUNYA (1989). Franch-Clapers, J. L'èxode, l'exili. Catàleg de l'exposició celebrada al Palau Moja del 21 de juny al 14 de juliol de 1989. Barcelona: Departament de Cultura. GENERALITAT DE CATALUNYA (2005). Josep Franch-Clapers. Catàleg de l'exposició itinerant celebrada l'any 2005. Barcelona: Departament de Cultura.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de la col·lecció de l'obra del pintor Josep Franch‐Clapers, que narra un dels episodis més dramàtics del nostre país, el qual va viure en primera persona, amb el final de la Guerra Civil (1936-1939): la retirada de milers de persones cap a la frontera amb França, fugint de la cruel repressió dels vencedors, l'internament en els camps de refugiats de Saint Cyprien i Gurs i en el camp de treball de Saint Rémy. Aquesta col·lecció, de gran valor artístic i documental (històric), és propietat de la Generalitat i es custodia a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Està formada per 208 obres (192 dibuixos en diferents tècniques -tinta xinesa, llapis de carbó, guaix, i procediment mixt-, 11 olis i 5 mosaics), realitzades entre els anys 1939 i 1946.","codi_element":"08064-160","ubicacio":"Arxiu Nacional de Catalunya, C. de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès.","historia":"Josep Franch Clapers (Castellterçol, 1915-Saint Remy, 2005): Va ser un artista plàstic format a la Llotja de Barcelona, on va iniciar-se en la pintura a l'aigua, obtenint el primer premi de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Un cop finalitzada la Guerra Civil (1936-1939) va haver d'exiliar-se a França, on va viure als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i al camp de treball de Saint Rémy. Després de la Segona Guerra Mundial (1939 y 1945), es va establir a França on va reprendre la seva activitat artística, exposant a Arlés, Avinyó, Marsella, Montpeller, Narbona, Tolosa i París. Va realitzar més de dues-centes obres destinades a narrar la peregrinació a l'exili, i l'estada als camps de concentració de Saint Cyprien i Gurs i a la companyia de treball de Saint Rémy. Anys més tard, va centrar-se en l'art mural, els mosaics i els vitralls, obtenint l'any 1963 la medalla d'or de la Chambre des Métiers de París. Aquest premi va impulsar la seva carrera i va exposar a Canadà, Estats Units, Florència i Munich. El 9 d'octubre de 1986, Josep Franch i Clapers va oferir part de la seva obra en donació per tal de dotar el fons d'art de la Generalitat. El 14 de novembre de 1988 el Consell Executiu de la Generalitat va acceptar l'oferiment i s'acceptà per Decret 379\/1988.","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84112-foto-08064-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84112-foto-08064-160-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Tanmateix, i tot i que formen part de la col·lecció de l'Arxiu Nacional de Catalunya, els mosaics, olis i una selecció de guaixos es troben exposats a l'Espai Franch-Memorial Democràtic de Castellterçol, i  24 obres més, al Museu Memorial de l'Exili (MUME) a la Jonquera.El codi de referència d'aquest fons és ANC1-539.Informacions referents a l'obra de Franch al Museu Memorial de l'Exili (MUME) facilitades per Miquel Serrano (conservador del museu).Fotografies extretes del web del Museu d'Història de Catalunya (https:\/\/www.mhcat.cat\/exposicions\/exposicions_realitzades\/josep_franch_clapers).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84113","titol":"Edifici al carrer de Moià, 54","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-moia-54","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. El portal i la finestra del pis superior són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada.","codi_element":"08064-161","ubicacio":"C. de Moià, 54.","historia":"","coordenades":"41.7556200,2.1191100","utm_x":"426768","utm_y":"4623018","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84113-foto-08064-161-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84113-foto-08064-161-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84114","titol":"Can Albó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-albo","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba alineada a la plaça. La façana és de composició simètrica, i presenta obertures rectangulars amb llinda i brancals de pedra treballada. És de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada i pintada.","codi_element":"08064-162","ubicacio":"Pl. de Prat de la Riba, 2-3.","historia":"Can Albó ja consta en el plànol general urbà de Castellterçol anterior a l'any 1750.","coordenades":"41.7515700,2.1198600","utm_x":"426826","utm_y":"4622568","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84114-foto-08064-162-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84114-foto-08064-162-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84115","titol":"Goigs de Sant Roc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-roc-2","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es canten.","descripcio":"Els goigs en llaor del gloriós Sant Roc, venerat en la capella de la Puríssima, al Convent de les Carmelites, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del sant, el 16 d'agost. La lletra és tal i com segueix: 'Puig al que us honra en tot lloc concediu sempre consol: Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol. Per sa ferventa oració i ses virtuts singulars vostres pares exemplars meresqueren, com ric do, celestial benedicció que brillà en vostre bressol: Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol. Des del naixement porteu el vostre cos ben marcat com senyal de santedat, amb la insígnia de la Creu, prova amb que demostra Déu la virtut que de vós vol: Ja en l'edat de la infantesa resplendia el vostre nom; i admiraven a tothom vostra fe i vostra puresa quan deixàreu la noblesa al Senyor servint tot sol: Devotíssim de Maria, serveu pura la innocència, i enriquint amb penitència vostra santa romeria, a la perfecció feu via, com ocell de ràpid vol: Pelegrí que arreu camina despedint claror del Cel, era tal el vostre anhel per la caritat divina, que el vostre zel us inclina cap als punts de més condol: En diferents ciutats d'epidèmies castigades, al posar vostres petjades, curàveu als atacats, fent davant dels apestats la Creu que ells honraven molt: Víctima del vostre amor, contraieu la pestilència; i en mig de la greu violència, entre aquell febrós ardor que us causava el viu dolor, fóreu tret fora, ben sol: Semblàveu abandonat quan tothom així us deixava; més un gos un pa us portava cada jorn que hi heu passat. En tan trista soledat no us faltà de Déu consol: Curat prodigiosament, tornàveu a vostra terra; mes, com estaven en guerra fóreu pres, com delinqüent, i us empresonà al moment de gendarmes, un estol: Cinc anys, fins a vostra mort sofríreu amb jou sever la presó a Montpeller; i al reconèixer l'error vostre oncle, el Governador n'experimentà gran dol: Des de llavors tothom clama en temps de pesta envers vós pel valiment portentós, pels favors que estén la fama que el bon Déu per vos derrama des de l'un a l'altre pol: També con gran meravella aquesta vila us implora i vostra imatge atresora dintre l'hermosa Capella de nostra Mare, tan bella que tothom honrar-la vol: Tornada: Puig d'amor diví en el foc dalt la Glòria sou un sol; Amb vostre poder, Sant Roc, guardeu a Castellterçol'.","codi_element":"08064-163","ubicacio":"Convent de les carmelites o Residència Josep Brugaroles","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7492500,2.1206300","utm_x":"426887","utm_y":"4622310","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84115-foto-08064-163-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84116","titol":"Goigs de Sant Víctor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-victor","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es canten.","descripcio":"Els goigs en llaor dels gloriosos màrtirs Sant Víctor i els seus companys, venerats a la parròquia de Sant Fruitós, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el darrer diumenge d'agost, a la Festa Major d'estiu. La lletra és tal i com segueix: 'Puix en fets sou poderosos Sants gloriosos: deslliureu-nos de tot mal davant de Deu eternal, Quant en aquest mon estàveu caminàveu, ab llarch pas à la virtut, y ab alas de amor crescut tant volàveu, que en vostre joventut Serafins eren ditxosos, Retirats del món vivíeu, i creixíeu en mèrits i perfecció, i ab encesa oració mereixíeu que de Déu la protecció vos publicas fervorosos, Ab furor i alevosia pretenia la indignació dels tirans espantar cors tant constants: més creixia la bravesa per instants quan vos veyan victoriosos Vencedors del món quedareu, i esforçàreu a la Iglesia militant ab los Companys, Víctor Sant quan restàreu en lo camp morts peleant, soldats de Déu animosos, De Lucilda i Antonina fou divina la puresa virginal, la d'Eugènia celestial més que or fina; per esta glòria immortal puix que sou tan poderosos, En vostre emparo, y confiança se afiansa Castellterçol tot favor, puix que invocant-vos de cor sent tardança. reb de vostre gran amor beneficis molt copiosos. A una dona cautivada e infectada del enemic horrorós dexá prompte lo alevós deslliurada, i ja sana i ab repòs vos publica prodigiosos. Digna de eterna memòria i notòria és la vostra protecció de llangosta sa aflicció una història nos fa certa relació, que nos lliurareu gustosos. Acudim, puig, ab prestesa, i firmesa a nostres Màrtirs Sagrats, i serem remediats ab certesa en totas necessitats: amparaunos valerosos. Tornada: En tots temps calamitosos Sants gloriosos deslliuraunos de tot mal devant de Deu eternal'.","codi_element":"08064-164","ubicacio":"Sant Fruitós","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7517000,2.1210300","utm_x":"426923","utm_y":"4622582","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84116-foto-08064-164-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84117","titol":"Alzina al carrer Alzina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-al-carrer-alzina","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) centenària, de grans dimensions, situada al carrer de l'Alzina (davant del nº 21). Destaca especialment per la seva gran alçada i la seva capçada densa i arrodonida, sustentada per cinc branques principals. És un arbre monumental, un dels més grans del municipi, que dóna nom al carrer en el que es troba.","codi_element":"08064-165","ubicacio":"C. Alzina (davant nº 21).","historia":"","coordenades":"41.7532200,2.1173900","utm_x":"426622","utm_y":"4622753","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84117-foto-08064-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84117-foto-08064-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84118","titol":"Til·ler de can Canuto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tiller-de-can-canuto","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de til·ler (Tilia cordata) de grans dimensions. Té una alçada superior als 16 m. És un arbre ample, molt ben format i en un indret de fàcil accés. Es troba en el principal encreuament d'accés al nucli urbà, darrera de la petita glorieta de cal Canuto, i configura una imatge plàstica significativa del poble.","codi_element":"08064-166","ubicacio":"C. Barcelona, 57.","historia":"","coordenades":"41.7503100,2.1231400","utm_x":"427097","utm_y":"4622426","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84118-foto-08064-166-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84119","titol":"Arbreda de l'hostal Castellterçol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-de-lhostal-castelltercol","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'arbreda de l'Hostal està formada per un gran nombre d'exemplars de plataners (Platanus x hispanica), situats al jardí de la casa. Tots els exemplars són de característiques similars. Aquesta petita arbreda conforma un dels elements vegetals singulars del municipi, i pel seu valor estètic en l'accés principal al nucli urbà i pel seu contrapunt vegetal al conjunt edificat.","codi_element":"08064-167","ubicacio":"Ctra. Barcelona, 1.","historia":"","coordenades":"41.7503000,2.1231400","utm_x":"427097","utm_y":"4622424","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84119-foto-08064-167-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84119-foto-08064-167-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84120","titol":"Xiprers del Cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xiprers-del-cementiri-1","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dos exemplars de xiprers (Cupressus sempervivens), situats al cementiri de Castellterçol. Destaquen per la seva alçada considerable, i per la seva capçada llarga i densa.","codi_element":"08064-168","ubicacio":"Cementiri. C. Sant Llogari, 64.","historia":"","coordenades":"41.7505400,2.1149100","utm_x":"426413","utm_y":"4622458","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84120-foto-08064-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84120-foto-08064-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84121","titol":"Roure al carrer Moià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-al-carrer-moia","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de roure situat al carrer Moià (davant del número 160), en un dels accessos principals de l'àrea nord del municipi. No es tracta d'un roure monumental, però destaca per ser un dels de major mida del municipi.","codi_element":"08064-169","ubicacio":"C. Moià (davant nº 160).","historia":"","coordenades":"41.7603300,2.1178300","utm_x":"426667","utm_y":"4623543","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84121-foto-08064-169-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84122","titol":"Arbreda al camí de Sant Roc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arbreda-al-cami-de-sant-roc","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'arbreda del camí de Sant Roc està formada per un gran nombre d'exemplars de castanyers i arbustos situats en el traçat del camí. Aquest recorregut vegetal, realitzat a principis del segle XX, conforma un dels elements vegetals singulars del municipi, pel seu valor històric i estètic. Originàriament s'iniciava al carrer Cebrià Calvet i continuava fins als Rourets, però actualment es troba truncat per la carretera de Castellcir.","codi_element":"08064-170","ubicacio":"Camí de Sant Roc, s\/n.","historia":"","coordenades":"41.7487500,2.1268100","utm_x":"427400","utm_y":"4622249","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84122-foto-08064-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84122-foto-08064-170-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84123","titol":"Roure Gros del camí de la masia de les Basses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-gros-del-cami-de-la-masia-de-les-basses","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de roure situat a la Quintana de les Basses, a poca distància al sud-oest de la casa homònima, en el límit nord del terme municipal, molt proper al pla del Boix. No es tracta d'un roure monumental, però destaca per ser un dels de major mida del municipi.","codi_element":"08064-171","ubicacio":"Les Basses. Extrem nord del terme municipal.","historia":"","coordenades":"41.7758800,2.1200700","utm_x":"426871","utm_y":"4625267","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La fotografia és extreta del Catàleg de Béns a Protegir (POUM) perquè no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84124","titol":"Festa de l'Escudella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-lescudella","bibliografia":"AA.DD. (1996) Imatges i Records. Castellterçol. Barcelona: Viena-Columna, p. 60. CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http:\/\/patrimonifestiu.cultura.gencat.cat\/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 509.","centuria":"XVI-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La festa de l'Escudella es celebra anualment el dimarts de Carnestoltes. És una de les tradicions més ancestrals de la vila, que es remunta a mitjans del segle XVI. El grup d'escudellaires s'encarrega de cuinar una trentena de calderes d'escudella barrejada, que es reparteix entre veïns i visitants, unes quatre mil persones. Els Escudellers mantenen la recepta original, que s'han anat passant al llarg del temps. L'escudella de Castellterçol és de les úniques de Catalunya que no fa servir verdures. Per cuinar l'escudella són necessaris els següents ingredients: 35 kg de vedella. 25 kg de carn magra. 31 kg de costella. 28 kg de botifarra negra. 41 kg de pollastre. 10 kg de llard. 88 kg de fideus. 110 kg d'arròs. 18 litres d'oli. 500 grams de pebre vermell. 200 grams de pebre negre. 12 kg de sal. 60 litres d'aigua per a cada caldera. Els escudellaires, a les set del matí, encenen el foc per coure el caldo. A les nou, col·loquen les calderes i les omplen d'aigua. Després hi posen els primers ingredients: la sal, l'oli i el llard. En unes calderes a part s'hi cou la carn. Quan l'aigua comença o bullir, s'hi afegeix la carn cuita, sal i pebre, i es deixa coure la barreja. Vint minuts abans de servir l'escudella, s'hi posa arròs i fideus. A la una del migdia, quan ja està a punt, és beneïda pel mossèn. Els escudellaires serveixen l'escudella amb grans cullerots, i és gratuïta per a tothom; només cal portar un recipient i una cullera i esperar el torn. Després del gran àpat, s'organitzen activitats amb la participació d'altres entitats locals (concurs de disfresses, Ball amb el Grup Nou de Teatre...).","codi_element":"08064-172","ubicacio":"Plça. Prat de la Riba, s\/n.","historia":"Es tracta d'una de les celebracions més antigues del poble, documentada des del segle XVI (el 1587 segons Carrera, 1948). Aquest àpat de Carnaval és típic a diversos llocs de Catalunya, i se'l coneix amb diferents noms: ranxo, sopa, escudella. Cada indret té la seva pròpia recepta. Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen d'aquesta tradició: per agafar forces abans del dejuni de la Quaresma; com a plat calent als forasters que venien per les festes de Carnaval; per obsequiar els vilatans per part del senyor com a mostra d'agraïment; o per ajudar els més necessitats en una època de penúries. La vianda que s'utilitza és de Castellterçol; antigament es feia una recapta per les cases i ara es compra als carnissers del poble. Tradicionalment, es feien servir les calderes d'aram dels veïns i, actualment, són d'acer inoxidable, de l'ajuntament. Durant molt de temps es cuinava al Call de l'Escudella, però per motius d'espai i comoditat, es va traslladar a la plaça de Prat de la Riba.","coordenades":"41.7514000,2.1196100","utm_x":"426805","utm_y":"4622550","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84124-foto-08064-172-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84124-foto-08064-172-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84124-foto-08064-172-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informació facilitada per Miquel Catot.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84125","titol":"Moixiganga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moixiganga","bibliografia":"CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http:\/\/patrimonifestiu.cultura.gencat.cat\/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya ESBART ROSA D'ABRIL: http:\/\/www.esbartrosadabril.cat\/ INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http:\/\/dansesvives.cat\/","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Moixiganga és una dansa de caràcter religiós, que es balla a la plaça Vella, davant l'ajuntament, durant la Setmana Santa, Dissabte Sant al vespre, just abans de la Vetlla Pasqual. Es tracta d'una representació al·legòrica de la Passió, la Mort i la Resurrecció de Jesús a través de diferents figures i exercicis acrobàtics. Aquesta representació consta de tres parts: la processó amb torxes des de la pujada de cal Recader, amb música de timbals i gralles; la narració dels càntics de Daniel i el ball de la Moixiganga, precedit de l'explicació de cada una de les figueres que s'hi representen. És un ball format per nou estampes agrupades en tres grups diferents (Judici de Crist, Crucificació i Resurrecció). En quant a la música, a Castellterçol, es balla la versió de la Moixiganga d'Algemesí, que consta de dues estructures que es van repetint successivament. Està seccionada amb compassos ternaris. Al principi i al final, una estructura diferent obre i tanca el ball. Els balladors van vestits amb armilla blanca decorada amb flors de colors per la part de davant, pantalons blancs amb una ratlla lateral vermella, camisa blanca, barret de palla decorat amb cintes de colors, faldilla vermella, cascavells als turmells, sabates blanques i mitjons blancs. Els balladors porten ciris i espelmes a les mans. Els bastatxos, que són els encarregats de representar les figures del ball, porten un mocador blau al cap, uns pantalons blancs però amb la ratlla lateral blava, una faixa de color blau fosc i sabates blanques. El personatge que representa a Crist va vestit tot de blanc: faldilla blanca, sabates blanques, pantalons i camisa blanca i un casquet al cap fet per dues cintes blanques sobreposades que li pengen pel coll.","codi_element":"08064-173","ubicacio":"Plça. Vella, s\/n.","historia":"La moixiganga està relacionada amb el món casteller i amb els balls valencians o les muixerangues valencianes. El seu origen, probablement, és al País Valencià, on encara n'hi ha el màxim exponent: la muixeranga d'Algemesí, proclamada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, l'any 2011. A Catalunya, aquesta classe de moixiganga es fa a Valls, Vilafranca del Penedès, La Geltrú, Sitges, Badalona, Tarragona, etc. A Castellterçol, l'Esbart Rosa d'Abril, l'associació organitzadora, n'ha fet la seva pròpia adaptació a través d'uns diàlegs inèdits i d'unes figures adaptades de l'original. Es realitza des de l'any 2005.","coordenades":"41.7514800,2.1205600","utm_x":"426884","utm_y":"4622558","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84125-foto-08064-173-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84125-foto-08064-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84125-foto-08064-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Malats Riera.A l'Inventari de Danses Vives de Catalunya consta amb el codi IPCIDV-4-0854.Organitzadors: Esbart Dansaire Rosa d'Abril, amb el suport de l'Ajuntament de Castellterçol i la col·laboració del Grup de Grallers de Castellterçol i l'equip tècnic del Grup Nou de teatre.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84126","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-40","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http:\/\/patrimonifestiu.cultura.gencat.cat\/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major de Castellterçol es celebra anualment el quart cap de setmana del mes d'agost. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives com concerts, balls, correfocs, tallers, àpats populars, activitats infantils, ballades de sardanes, exposicions, teatre, etc. D'entre les activitats pròpies i singulars de la festa en destaquen: - La Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri. - El Ball de Gegants i capgrossos i la Corredissa.","codi_element":"08064-174","ubicacio":"Castellterçol","historia":"","coordenades":"41.7514800,2.1205600","utm_x":"426884","utm_y":"4622558","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84126-foto-08064-174-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84126-foto-08064-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84126-foto-08064-174-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La Comissió de Festa Major és l'òrgan que gestiona i coordina tots els actes. Fotografies de l'ajuntament de Castellterçol extretes del web www.festacatalunya.cat","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84127","titol":"Poua de la Ginebreda 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-la-ginebreda-4","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. CONSORCI DEL MOIANÈS: http:\/\/moianesmes.cat\/ DANTÍ i RIU, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS ALIGUÉ, P. (2007). Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. GALLARDO, A. (1933) “El glaç natural, indústria rural que desapareix” Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 455, any XLIII. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 137-142. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA http:\/\/mnactec.cat\/150elements\/index.php\/company\/poues-de-la-ginebreda\/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada). PERARNAU i LLORENS, J. (2012). Fred, neu i gel. Les poues del Moianès. Moià: Consorci del Moianès, Ecomuseu del Moianès. ROMANÍ, D. (2019) Catalunya industrial. La guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país. Barcelona: Viena edicions, p. 66-69.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Es tracta de les restes d'una de les poues del conjunt de la Ginebreda. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula. Només en queda part de l'estructura soterrada, d'uns 7,90 m de diàmetre i 4 m d'alçada. Es desconeix la seva alçada total i el número d'obertures de que disposava.","codi_element":"08064-175","ubicacio":"La Ginebreda","historia":"Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l'àrea mediterrània, pel fet d'estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si. Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres. Estaven dins dels límits de l'antiga pairalia de la Ginebreda, però s'arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià). Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim de 'Estanys de la Ginebreda' A la tardor es netejaven les basses i s'omplien amb l'aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s'emmagatzemaven a les poues.","coordenades":"41.7658700,2.1139700","utm_x":"426352","utm_y":"4624161","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84127-foto-08064-175-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84127-foto-08064-175-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgíia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84128","titol":"Aplec del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-del-remei-2","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Aplec del Remei es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, a la capella de Sant Miquel del Castell. És organitzada pel Grup Amics del Castell Terçol i la Fundació Josep M. de Anzizu, amb el suport de l'ajuntament de Castellterçol. La festa s'inicia amb la tradicional repicada de la campana Miquela, seguida de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs de la Mare de Déu del Remei. A continuació hi ha la rifa de coques amb el joc de la Virola, on es fa girar una ruleta molt rudimentària de fusta.","codi_element":"08064-176","ubicacio":"Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei (Castell de Castellterçol)","historia":"","coordenades":"41.7446200,2.1202600","utm_x":"426851","utm_y":"4621796","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84128-foto-08064-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84128-foto-08064-176-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions facilitades per Montse Castanys i fotografies per la Fundació JM Anzizu, Castell de Castellterçol.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84129","titol":"Capella de Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-sant-miquel-del-castell-o-santuari-de-la-mare-de-deu-del-remei","bibliografia":"BOLÒS i MASCLANS, J.; PLADEVALL i FONT, A. (1991) 'Castell de Castellterçol'. Catalunya romànica, XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia catalana. CATALÀ i ROCA, P. (1991) 'Castell Terçol'. Els castells catalans, vol. II (2ª ed.). Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 213-127. ESQUIUS i PRAT, J.Mª (2018) L'Ermita de Sant Miquel de Castellterçol: passat, present i futur. Barcelona: Fundació Josep M. Anzizu. FUNDACIÓ JOSEP MARIA ANZIZU. Castellterçol 898\/1998. Castellterçol: Amics del castell de Castellterçol. PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"La capella de Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei es troba a tocar del costat de migdia i al peu del castell. És un petit temple d'una nau, coberta amb volta de canó seguit. L'absis és semicircular, i és cobert amb volta de quart d'esfera; presenta una finestra absidal tapiada i un arc en gradació. A la façana hi ha un portal d'arc de mig punt amb dovelles i un campanar d'espadanya. La coberta és a dues vessants amb un petit ràfec de llosa. El parament és de carreus de pedra regular. A migdia de la capella hi ha un cos afegit.","codi_element":"08064-177","ubicacio":"Castell de Castellterçol","historia":"La capella de Sant Miquel, datada entre finals del segle XI i principi del segle XII, podria correspondre a la construïda per Tedmar Mir, tal i com consta en el seu testament sacramental.","coordenades":"41.7446200,2.1202600","utm_x":"426851","utm_y":"4621796","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84129-foto-08064-177-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84129-foto-08064-177-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La capella de Sant Miquel forma part del conjunt arquitectònic del castell de Castellterçol.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"92|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84130","titol":"Gegants i Nans de Castellterçol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-i-nans-de-castelltercol","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/www.castelltersol.cat FIRA DEL MÓN GEGANTER: http:\/\/firamongeganter.cat LAGLERA, A. [et al.] (1998) Gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. LAGLERA, A. (2004) 50 anys de gegants, 1954-2004. Castellterçol. Castellterçol: Geganters de Castellterçol.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta dels gegants en Tallaferro i la Griselda i els sis nans (l'Enamorat, el Colèric, el Poeta, el Concupiscent, el Savi i el Sofista). Van ser construïts l'any 1954 per Alexandre Cirici i Pellicer, al taller Casa Zen de Barcelona, mentre que els caps escultòrics els va fer l'escultor Julià Riu i Serra. Són dels més antics de Catalunya. Els gegants tenen una nova rèplica construïda pel taller el Drac Petit, l'any 2004. Els gegants en Tallaferro i la Griselda personifiquen la muntanya catalana. Estan inspirats en les antigues Majestats i Verges romàniques. Els antics són fets amb cavallet de ferro, cos de vímet i el material dels caps i de les mans, de pasta de paper. Les rèpliques són fetes amb cavallet de fusta i la resta de l'estructura de cartró-pedra. El gegant Tallaferro representa la 'força'. L'antic pesa 42 kg i fa 3,5 m d'alçada i el nou pesa 38 kg i fa 3,32 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del paisatge i de la terra, i els seus atributs son l´espasa i la llei. La geganta Griselda representa la 'gràcia'. L'antiga pesa 34 kg i fa 3,25 m d'alçada i la nova pesa 30 kg i fa 3,12 m d'alçada. Duu un vestit amb els colors del cel: el blau del dia, el negre de la nit, la claror del sol i un mantell com un núvol, i el seu atribut és l´almorratxa. Els Nans de Castellterçol, de caire grotesc, representen les virtuts i els defectes humans, per parelles antagòniques, basant-se en els tipus psicològics fonamentals: ètics (l'Enamorat i el Colèric), estètics (el Poeta i el Concupiscent) i dialèctics (el Savi i el Sofista). Per a la seva construcció, Alexandre Cirici es va inspirar en personatges reals: per al Poeta, en Jaume Picas; per al Sofista, en Miguel de Unamuno; i per el Savi, en Eugeni d'Ors.","codi_element":"08064-178","ubicacio":"Cal Recader. C. de Bellver, 6-8.","historia":"L'any 1903, durant la Festa Major de Castellterçol, es van llogar uns gegants de la Casa de la Caritat de Barcelona. L'any 1954, uns quants veïns, encapçalats per Joan Sagalés, Ramon Espelt i l'alcalde Prudenci Ribó, van dur a terme les gestions necessàries per a què el municipi tingués els seus propis gegants: Marià Closa va fer l'aportació econòmica per a costejar els gegants i Lluís Casacuberta i Josep Lluch la van fer per als capgrossos. Es van estrenar per la Festa Major d'aquell any, el dia 28 d'agost. Inicialment, no tenien portadors de Castellterçol i van haver de recórrer als de Moià. A la dècada dels anys vuitanta del segle passat, es va formar la Colla Gegantera de Castellterçol, que es va crear formalment l'any 1994.","coordenades":"41.7512400,2.1206500","utm_x":"426891","utm_y":"4622531","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84130-foto-08064-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84130-foto-08064-178-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Titularitat privada; accés públic. Són propietat de la Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol. Es guarden a l'equipament municipal de Cal Recader.Fotografies 1 i 2 extretes del web FIRA DEL MÓN GEGANTER: http:\/\/firamongeganter.cat","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84131","titol":"Llegenda del Pla del Boix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-pla-del-boix","bibliografia":"CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006) Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 94-99. CAPDEVILA, J. (1992) 'La llegenda del Pla del Boix'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 82-86. COLOBRANS, J. (1988) 'La bruixeria al Moianès', IX Ronda Vallesana Castellcir-Sauva Negra. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 53-58. PADRISA i VILLÀ, S.; PADRISA i ROVIRA, N. (2014) Caminant pel Moianès amb contes i llegendes. Moià: La Garbera, p. 19.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Segons la llegenda, fa molt de temps, a Castellterçol hi va haver un més de juny en que s'esperava una molt bona collita, gràcies al clima favorable que s'havia donat durant l'any. Els camps de blat eren molt verds i estaven preparats per a la sega. Però de sobte, un dia, va començar a tronar i a caure una tempesta molt forta que feia perillar la collita. El jove paborde de Sant Fruitós de Castellterçol, que havia estat destinat a la parròquia feia molt poc temps per l'Abat Mitrat de l'Estany, va veure entre els núvols un grup de bruixes volant i cridant. El paborde, per tal de protegir les collites i terres del senyor del castell, va llençar el seu llibre d'oracions i va ordenar a les bruixes que descarreguessin la tempesta allà on caigués el llibre. El va llençar amb tanta força que va anar a parar al pla del Boix, indret que presentava també una vegetació esplèndida. Les bruixes hi van fer caure pedra fins a deixar el lloc desert i, d'ençà és un lloc maleït i erm, on no creix la vegetació.","codi_element":"08064-179","ubicacio":"Pla del Boix","historia":"","coordenades":"41.7792800,2.1154800","utm_x":"426493","utm_y":"4625648","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84131-foto-08064-179-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84132","titol":"Camí ramader de la Cerdanya, variant del Vallès Oriental","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ramader-de-la-cerdanya-variant-del-valles-oriental","bibliografia":"ROIG i DEULOFEU, A. (2016) 'Castellterçol, al bell mig del camí ramader de Cerdanya', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 37-44. FONT i SENTIAS, J. (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2002). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de la variant que passa pel Vallès Oriental del camí ramader del Vallès o de Moià, també carrerada de la Cerdanya, que uneix les muntanyes de la Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà amb el Vallès. El camí ramader de la Cerdanya entra al terme de Castellterçol per la part de tramuntana, a pocs metres de l'antic molí de la Fàbrega, on es conserva el tram que passa per sota del pont de la vella carretera de Mollet a Moià. Segueix en direcció al molí de l'Oller fins a les feixes del rodal de la Ginebreda, entre el mas i la capella de Sant Gaietà. És en aquest lloc on el camí es bifurca entre el ramal del Vallès Oriental i el de l'Occidental. El camí del Vallès Oriental segueix en direcció al nucli urbà, el qual travessa pel carrer de Moià i pel carrer de Barcelona. Ja a les afores del poble, segueix per la carretera de Castellterçol a Sant Feliu de Codines (C-59) durant un quilòmetre, i continua per la riera de Sant Quirze, per l'esquerra del curs fluvial, on ja surt del terme municipal.","codi_element":"08064-180","ubicacio":"Travessa el municipi des de l'extrem nord al de sud-est","historia":"Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí.","coordenades":"41.7643300,2.1103500","utm_x":"426050","utm_y":"4623993","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84132-foto-08064-180-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84132-foto-08064-180-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84133","titol":"Espai natural protegit de Gallifa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-protegit-de-gallifa","bibliografia":"'Cingles de Bertí i Gallifa'. Catàleg del Paisatge de les Comarques Centrals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Observatori del Paisatge, Universitat de Barcelona, p. 89-104 (Inèdit). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 2000 (Inèdit). DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http:\/\/mediambient.gencat.cat\/ca\/05_ambits_dactuacio\/patrimoni_natural\/senp_catalunya\/espais_sistema\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Espai d'Interès Natural de Gallifa constitueix una unitat de relleu d'extremada singularitat dins el context de la serralada Prelitoral catalana. Forma una gran mola rocosa de gran bellesa paisatgística, representativa de les serres prelitorals calcàries. Ocupa una superfície total de 2995,24 hectàrees, repartides entre els municipis de Sant Llorenç Savall, Gallifa, Granera, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines. A Castellterçol, hi pertanyen 304,28 hectàrees, situades a l'extrem sud del terme municipal. Geològicament, està format per un conjunt acinglerat al voltant d'un petit turó (cingles de Sant Sadurní de Gallifa) que no sobrepassa els 900 m d'altura. L'erosió dels gresos i conglomerats ha determinat un relleu de cingles de blocs arrodonits. En quant a la flora, es caracteritza per la presència de comunitats vegetals rupícoles pròpies de les formacions de roca calcària de la terra baixa catalana, i també de pinedes calcícoles. Pel que fa a la fauna, aquestes formacions permeten la presència d'aus rupícoles, com el duc (Bubo bubo) o el falcó peregrí (Falco peregrinus). En destaquen també algunes espècies de mol·luscs i heteròpters rares a Catalunya.","codi_element":"08064-181","ubicacio":"Extrem sud del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7172600,2.1234100","utm_x":"427082","utm_y":"4618756","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84133-foto-08064-181-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'espai natural protegit de Gallifa està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328\/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).Tanmateix, coincideix amb la xarxa Natura 2000, dins la Zona d'Especial Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, anomenada Gallifa-Cingles de Bertí (número identificador ES5110008) i declarada en l'Acord de Govern 150\/2014, de 4 de novembre de 2014. També està declarada com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).D'altra banda, el DAE (Document Ambiental Estratègic) identifica en el municipi de Castellterçol 7 hàbitats d'interès comunitari (HIC), descrits per la Directiva 92\/43\/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per la Directiva 97\/62\/CE, de 27 d'octubre). D'aquests, 2 són considerats d'interès prioritari: els Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) (HIC 6220) i les Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) (HIC 9530). A l'espai de Gallifa-Cingles de Bertí, els elements considerats clau per a la conservació són els HIC 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes' (HIC 3280), 'Alzinars i Carrascars' (HIC 9340) i 'Pinedes Mediterrànies' (HIC 9540), i el ratpenat Miniopterus schreibersii.Pel que fa a la fauna, es troben les següents àrees d'interès: dues àrees vitals d'àguila cuabarrada (Aquila fasciata).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84134","titol":"Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu de la Corona d'Aragó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-de-la-corona-darago","bibliografia":"<p>ARXIU CORONA D'ARAGÓ: http:\/\/patrimoni.gencat.cat\/ca\/coleccio\/arxiu-de-la-corona-darago PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: http:\/\/pares.mcu.es\/ l<\/p> ","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Castellterçol. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XVI al segle XX, a les següents unitats: - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA\/8.2.11\/\/ACA,REAL AUDIENCIA. - Mapes i Planells. Codi referència: ES.08019.ACA\/3.39\/\/ACA,COLECCIONES, Mapas y Planos. - Mas de l'Ubac. Codi referència: ES.08019.ACA\/3.43.2\/\/ACA,DIVERSOS. - Consell Suprem d'Aragó. Codi referència: ES.08019.ACA\/1.1.3.3\/\/ACA,CONSEJO DE ARAGÓN. - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA\/5.20.2.4.2.3.1.3\/\/ACA,HACIENDA. - Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA\/10.1.3.2.3.1\/\/ACA,REAL PATRIMONIO,BGRP. - Casagemes. Codi referència: ES.08019.ACA\/3.11\/\/ACA,DIVERSOS,Casagemes. - Tribunal de Comerç de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA\/8.4.1.3\/\/ACA,REAL AUDIENCIA,Consulado y Tribunal de Comercio. - Bassols. Codi referència: ES.08019.ACA\/3.5.6.2. - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA\/4.1.4.4\/\/ACA,GENERALITAT.<\/p> ","codi_element":"08064-182","ubicacio":"Arxiu de la Corona d'Aragó,C. Almogàvers 77, 08018, Barcelona.","historia":"<p>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.<\/p> ","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIN"],"data_modificació":"2025-02-28 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Aquest fons és considerat BCIN per la disposició addicional primera, punt 4, de la Llei 9\/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"1760","rel_comarca":["42"]},{"id":"84135","titol":"Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-comarcal-del-valles-oriental","bibliografia":"ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http:\/\/extranet.cultura.gencat.cat\/ArxiusEnLinia","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental custodia els següents fons i col·leccions que fan referència a Castellterçol: - ACVO100-20: Ajuntament de Castellterçol. En concret el que abasta cronològicament des de l'any 1853 al 2010, i alguna documentació de l'any 2011 i del 2012. Es tracta del fons històric i bona part de l'administratiu de l'Ajuntament, amb les sèries corrents en un consistori com correspondència, expedients de secretaria, comptes, llicències d'obres, taxes i impostos municipals, padrons, lleves, etc. - ACVO100-58: Ajuntament de la Quadra de Vilalba (la Roca del Vallès). - ACVO100-52: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. - ACVO100-45: Can Brustenga, Santa Eulàlia de Ronçana. - ACVO100-46: Can Guàrdia Fargas de Castellterçol. - ACVO100-34: Casa de Beneficència Brugarolas i Palau (Castellterçol). - ACVO100-42: Col·lecció Arxiu de complement (còpies de fons i documents). - ACVO100-26: Col·lecció d'imatges i audiovisuals. - ACVO100-25: Col·lecció d'impresos i cartells. - ACVO100-24: Col·lecció de manuscrits i documents. - ACVO100-18: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - ACVO100-57: Mas Gorchs (Llerona ) - Mas Rovira (Canovelles). - ACVO100-39: Mas Oliveres de Lliçà d'Amunt.","codi_element":"08064-183","ubicacio":"Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, C. Olivar, 10, 08402, Granollers.","historia":"L'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), inaugurat l'any 2005, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i per l'Ajuntament de Granollers. Entre els fons documentals més destacats dipositats a l'Arxiu, en destaquen els fons municipals dels ajuntaments d'Aiguafreda, Bigues i Riells, Castellterçol, Granollers i Tagamanent; la documentació administrativa del Consell Comarcal del Vallès Occidental, els fons judicials dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet; la documentació de l'Oficina Comarcal del Departament d'Agricultura: la documentació dels Cambres Agràries de diversos pobles de la comarca; el fons personal Josep Molas i el fons documental de la Baronia de Montbui, integrada per les poblacions de Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L'Ametlla, Lliçà d'Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui. Tanmateix, l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental custodia el fons de l'Hemeroteca Municipal Josep Móra que comprèn, entre altres, una voluminosa col·lecció de publicacions periòdiques d'àmbit comarcal. Aquest Arxiu comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers, que hi té dipositat una part dels fons municipals i l'Arxiu d'Imatges.","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions facilitades per Xavier Pérez, director de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.El contracte de dipòsit del fons de l'arxiu municipal de Castellterçol a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental va ser signat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Castellterçol, el 14 de juny de 2007.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84136","titol":"Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Episcopal de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-episcopal-de-vic","bibliografia":"ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net\/","centuria":"XI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La titularitat es privada (Bisbat) però el fons es d'accés públic. A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència a Castellterçol. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una àmplia cronologia, des del segle XI al segle XX. Els documents de Castellterçol es troben inventariats i classificats en les diferents seccions: • Mensa Episcopal. • Arxius Parroquials. • Capítol de Vic. • Notarials. Entre aquesta documentació destaca la del compte del culte de la parròquia de Sant Fruitós de Castellterçol, la de la Mensa Episcopal i la de l'Arxiu Capitular de Vic.","codi_element":"08064-184","ubicacio":"Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic, C. de Santa Maria, 1, Vic","historia":"","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84137","titol":"Fons documental de Castellterçol a l'Arxiu Nacional de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-castelltercol-a-larxiu-nacional-de-catalunya","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http:\/\/arxiusenlinia.cultura.gencat.cat\/ArxiusEnLinia\/","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Castellterçol són els següents: - ANC1-547: Agència Catalana de l'Aigua. - ANC1-933: Antonio Correa Véglison. - ANC1-1087: Arxiu de la família Desvalls. - ANC1-42: Brangulí (fotògrafs). - ANC1-25: Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l'Arxiu Nacional de Catalunya. - ANC1-891: Cultura en Ruta, S.A. - ANC1-186: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'educació i Ciència. - ANC1-707: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge. - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-515: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia. - ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-492: Delegació Territorial a Barcelona del Departament d'Agricultura, ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Delegació Territorial a Barcelona del Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-296: Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-501: Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-134: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-208: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles. - ANC1-137: Enric Prat de la Riba. - ANC1-180: Eugenio del Castillo. - ANC1-312: Federació catalana de Futbol. - ANC1-297: Federació Sindical Tèxtil Radium. - ANC1-411: Ferran Soldevila. - ANC1-284: Francesc Brunet i Recasens. - ANC1-211: FECSA. - ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera – Estudi de la Masia Catalana. - ANC1-5: Gabriel Casas i Galobardes. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-606: Germanor de Minyons de Muntanya. - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-611: Guies Sant Jordi de Catalunya. - ANC1-994: Joan Artigues i Carbonell. - ANC1-667: Joan Triadú. - ANC1-244: Josep Benet. - ANC1-979: Josep Fargas i Datzira. - ANC1-585: Josep maria Segarra i Plana. - ANC1-416: Josep Pous i Pagès. - ANC1-737: Josep Puig i Cadafalch. - ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona. - ANC1-886: Llei 21 del 2005 de Restitució a la Generalitat de Catalunya. - ANC1-168: Llinatge Cartellà de Sabastida, Barons de l'Albi. - ANC1-167: Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. - ANC1-610: Minyons Escoltes de Catalunya. - ANC1-612: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). - ANC1-564: Taf Helicòpters, S.A. - ANC1-631: Torras, Herrería y Construcciones, S.A. - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-667: Joan Triadú. - ANC1-715: Junta de Museus de Catalunya. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional).","codi_element":"08064-185","ubicacio":"Arxiu Nacional de Catalunya, C. de Jaume I, 33-51, Sant Cugat del Vallès.","historia":"L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84138","titol":"Arxiu Municipal de Castellterçol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-de-castelltercol","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Documentació activa i semiactiva que rep i genera actualment l'ajuntament. Al 2020 l'Ajuntament i la OPC de la DIBA han obert converses per signar un conveni per incorporar l'arxiu municipal a la xarxa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (que comportarà el manteniment de l'arxiu a càrrec d'un arxiver itinerant), previ ordenació del fons.","codi_element":"08064-186","ubicacio":"Ajuntament de Castellterçol. Pl. Vella, 3.","historia":"","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La documentació històrica de l'Arxiu Municipal està dipositada a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Granollers) (1853-2012)","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84139","titol":"Arxiu parroquial de Sant Fruitós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-parroquial-de-sant-fruitos","bibliografia":"ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net\/","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La titularitat es privada (Bisbat) però el fons es d'accés públic. L'arxiu parroquial de Sant Fruitós de Castellterçol es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 32 unitats documentals, amb una cronologia que compren des del segle XIV al XX. Cal tenir present que hi ha documentació referent a l'arxiu parroquial de Sant Fruitós dins del de Santa Maria d'Alpens. Aquests documents corresponen a baptismes (1566-1979), confirmacions (1666-1732), matrimonis (1585-1892), defuncions (1578-1876), aniversaris i celebracions (1691-1836), administració de l'obra (1674-1888), documents episcopals (1861-1865), comptes i factures (1607-1887), llevadors de rendes i censals (1725-1900), llegats piadosos (1676-1733), correspondència (1701-1879), cens parroquial (1950), confraries i associacions (1590-1935), vària administració (1694-1961), manuals notarials (1331-1704), capítols matrimonials (1509-1851), testaments (1602-1699), actes notarials (1506-1878), capbreus (1521-1800), processos (1754-1761), registres de documents (1701-1900), vària notarial (1627-1965) i pergamins (1346-1784). Les unitats documentals són en suport de paper amb enquadernació de lligall i en pergamí en lligall.","codi_element":"08064-187","ubicacio":"Arxiu i Biblioteca Espiscopal de Vic, C. de Santa Maria, 1, Vic.","historia":"","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84140","titol":"Llegenda del gat negre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-gat-negre","bibliografia":"CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006) Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 99. COLOBRANS, J. (1988) La bruixeria al Moianès., IX Ronda Vallesana Castellcir-Sauva Negra. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 53-58.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Segons explica la llegenda, a Castellterçol hi havia un gat negre que s'enfilava i es tornava gras. Era un gat que atemoria als habitants del poble perquè era d'unes bruixes. Un dia, li van llençar una paella d'oli bullint a l'esquena i, inexplicablement, a l'endemà un veí va patir un gran dolor a l'esquena i des d'aleshores caminava geperut.","codi_element":"08064-188","ubicacio":"Castellterçol","historia":"","coordenades":"41.7514800,2.1205600","utm_x":"426884","utm_y":"4622558","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84141","titol":"Llegenda de la crema de llibres de bruixes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-crema-de-llibres-de-bruixes","bibliografia":"CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006) Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 99.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Segons la llegenda, a una antiga biblioteca de Castellterçol es van trobar uns llibres que pertanyien a unes bruixes. Es va decidir fer una foguera a l'actual plaça Prat de la Riba, per tal de cremar-los. En quant van llençar-los al foc, els llibres van començar a saltar i a xisclar sense cremar-se, en consonància amb la creença popular de que els llibres de les bruixes no es cremen.","codi_element":"08064-189","ubicacio":"Castellterçol","historia":"","coordenades":"41.7512600,2.1196700","utm_x":"426810","utm_y":"4622534","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84142","titol":"Freixes de la Fàbrega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/freixes-de-la-fabrega","bibliografia":"MARLÈS, J.; PUJANTELL, J.; BOADA, M. (2016) 'Conjunt de freixes singulars de la Fàbrega, Castellterçol (Moianès)', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 55-64.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de set freixes, situats entre el mas de la Fàbrega i el torrent homònim, a prop de la confluència amb el del Gai. És singular tant per les grans dimensions dels exemplars com per la seva ubicació, en un indret que permet veure els arbres de forma aïllada del seu entorn. Pel que fa a les dimensions: el més notable té un perímetre de tronc (a 1,3 m d'alçada) de 2,80 m, i una amplada màxima de 18,9 m; un altre, el situat més a l'oest del conjunt, té el perímetre a la base del tronc més gran (fa 4,13 m); el situat al centre, és el més alt amb 20,4 m d'alçada. Els altres quatre exemplars també són altament singulars pel que fa a les seves dimensions.","codi_element":"08064-190","ubicacio":"La Fàbrega. Ctra. C-59, km 35.","historia":"","coordenades":"41.7763300,2.1067000","utm_x":"425760","utm_y":"4625328","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84142-foto-08064-190-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Tradicionalment, aquest conjunt d'arbres tenia una funció ombrejadora del bestiar, de les vaques de la Fàbrega, durant les èpoques de l'any més caloroses.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84143","titol":"Rentador de llana del Roquer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rentador-de-llana-del-roquer","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2016) 'El Roquer', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 45-48. ECOMUSEU. CONSORCI DEL MOIANES: http:\/\/moianesmes.cat\/project\/el-rentador-de-la-llana-del-roquer\/ GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). MAPA DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA: https:\/\/mnactec.cat\/150elements\/index.php\/company\/rentador-de-llana-del-roquer\/ PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVI - XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Roquer és un rentador de llana situat a tocar de la riera de Fontscalents. És una construcció singular que aprofita el fons d'una bauma, sota la que hi ha dos murs de maçoneria de pedra, tancats amb una gran volta de pedra de mig punt, que acaba en forma d'arc. A l'interior de l'estructura, hi ha una taula de pedra d'uns 6 m sobre sis pilars de maó. Al fons, hi ha un safareig articulat en angle, de costat a costat, d'uns 10 m, fet de carreus amb les lloses inclinades. A dins, hi ha els dos canals de rec on es deixaven els coves amb la llana bruta per netejar-la amb el corrent de l'aigua. Es conserva una pica de pedra, d'1 m de diàmetre, amb un forat de desguàs. El mur lateral dret presenta uns graons que condueixen a un replà, on es regulava l'entrada d'aigua als canals de rec. Al fons, una escala d'obra dona accés a l'assecador, format per un terrat enrajolat. L'estructura presenta un mur de tanca, també de maçoneria de pedra, amb una portalada amb llinda i brancals de pedra carejada, que presenta les següents inscripcions: 'Rentador de llana', 'El Roquer' i 'Gremi de Paraires'. Se li adossa una font, construïda amb pedra, amb una llosa frontal de marbre blanc.","codi_element":"08064-191","ubicacio":"El Roquer","historia":"El rentador de llana del Roquer va estar en funcionament, probablement, entre els segles XVI i XIX, a través del Gremi de Paraires de Sant Joan. La llana era portada aquí, després d'esquilar a les ovelles, per tal de renta-la i preparar-la per a ser filada i teixida. El rentat es feia amb aigua calenta, i amb sabó i carbonat de sosa, potassa o bé taní natural. Un cop neta, s'assecava al terrat. Al segle XIX, el rentador de llana es va abandonar i es va utilitzar per a rentar roba. L'any 2006 va ser restaurat per un grup de voluntaris.","coordenades":"41.7623800,2.1213500","utm_x":"426962","utm_y":"4623767","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84143-foto-08064-191-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84143-foto-08064-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84143-foto-08064-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El Roquer està considerat com un dels 150 millors elements del Patrimoni Industrial de Catalunya, segons el Museu de la Ciència i la Tècnica. És l'únic rentador de llana que es conserva a Catalunya i un dels pocs que hi ha a Europa.Forma part del projecte Ecomuseu del Moianès.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84144","titol":"La Fàbrega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-fabrega-3","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2016) 'La Ginebreda i la Fàbrega: cases ancestrals i seculars de pagès', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 49-54. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és adovellat i les obertures són rectangulars, de disposició simètrica, majoritàriament de pedra carejada. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. Presenta diversos cossos annexos adossats, a ambdós costats.","codi_element":"08064-192","ubicacio":"Ctra. C-59, km 35.","historia":"","coordenades":"41.7769600,2.1066700","utm_x":"425758","utm_y":"4625398","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84144-foto-08064-192-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84144-foto-08064-192-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84144-foto-08064-192-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84145","titol":"Molí de la Fàbrega","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-la-fabrega","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un antic molí, reconvertit posteriorment en habitatge i restaurant, format per diversos cossos annexos. L'edifici original és de planta quadrada i consta de planta semisoterrani, planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a tres vessants. La façana principal es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars i de pedra carejada, a excepció de les de la primera planta, que són d'arc de mig punt. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. L'antiga bassa es troba colgada de terres.","codi_element":"08064-193","ubicacio":"Ctra. C-59, km 35.","historia":"Segons el capbreu de l'any 1370 hi ha un molí propietat de Alamanda de Fàbrega, que podria correspondre a aquest indret.","coordenades":"41.7777200,2.1052800","utm_x":"425644","utm_y":"4625484","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84145-foto-08064-193-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84145-foto-08064-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84145-foto-08064-193-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Actualment és un restaurant.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84146","titol":"Camí ramader de la Cerdanya, variant del Vallès Occidental","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ramader-de-la-cerdanya-variant-del-valles-occidental","bibliografia":"ROIG i DEULOFEU, A. (2016) 'Castellterçol, al bell mig del camí ramader de Cerdanya', XXXVII Ronda Vallesana: Castellterçol-Castellcir (Vall de Marfà). Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 37-44. FONT i SENTIAS, J. (1994). 'La transhumància: el camí ramader que travessava el Moianès'. Modilianum, 10. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 3-19. MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2002). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències. Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de la variant que passa pel Vallès Occidental del camí ramader del Vallès o de Moià, també carrerada de la Cerdanya, que uneix les muntanyes del Ripollès i del Berguedà amb el Vallès. El camí ramader de la Cerdanya entra al terme de Castellterçol per la part de tramuntana, a pocs metres de l'antic molí de la Fàbrega, on es conserva el tram que passa per sota del pont de la vella carretera de Mollet a Moià. Segueix en direcció al molí de l'Oller fins a les feixes del rodal de la Ginebreda, entre el mas i la capella de Sant Gaietà. És en aquest lloc on el camí es bifurca entre el ramal del Vallès Oriental i el de l'Occidental. El camí del Vallès Occidental segueix en direcció al pla de les Forques i continua cap al collet de Sant Fruitós. Des d'aquí arriba a l'antic recés de la masia del Pujolet i surt del terme municipal en direcció a ponent.","codi_element":"08064-194","ubicacio":"Travessa el municipi des de l'extrem de tramuntana al de ponent.","historia":"Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'.","coordenades":"41.7645000,2.1109600","utm_x":"426101","utm_y":"4624011","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84146-foto-08064-194-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84146-foto-08064-194-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84147","titol":"Muçol de Foc dels Diables de Castellterçol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mucol-de-foc-dels-diables-de-castelltercol","bibliografia":"DIABLES DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/diablesdecastelltersol.org\/","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El Muçol és la bèstia de foc de la Colla de diables de Castellterçol. Va ser dissenyada i construïda, l'any 2015, per l'artista Dolors Sans, amb motiu del vintè aniversari de la colla. És un mussol de fibra de vidre (reïna de polièster) d'estil naturalista, en actitud agressiva i dinàmica. Una part de les ales del drac mussol és fixa i l'altra part de l'ala, es pot desplegar. Al pit, a mode de medalló, hi ha l'almorratxa, element tradicional i simbòlic de Castellterçol. És de grans proporcions: amb les ales obertes té una amplada de 3,53 m i una alçada de 3 m amb el portador inclòs. És per un sol portador i disposa de 30 punts de foc. Els diables van triar aquesta figura perquè hi ha una dita que es refereix als castellterçolencs com a 'mussols'. A la bèstia també li han creat una llegenda pròpia, molt recent.","codi_element":"08064-195","ubicacio":"Local ANLA, C. Josep Gallés, 36.","historia":"","coordenades":"41.7537300,2.1205200","utm_x":"426883","utm_y":"4622807","any":"2015","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84147-foto-08064-195-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Dolors Sans, constructora.","observacions":"Titularitat privada; accés públic. És propietat de la Colla de Diables de Castellterçol. Es guarda actualment al local municipal ANLA però està previst el trasllat al local del Diables a les Piscines.Fotografies extretes del web de la Colla de Diables de Castellterçol: https:\/\/diablesdecastelltersol.org\/La Colla de Diables de Castellterçol és l'única agrupació de foc del Moianès. Es va crear l'any 1995, dins d'un grup d'esplai infantil i juvenil. La seva activitat central gira al voltant dels Correfocs de Festa Major, i el de Sant Joan, tanmateix participa en altres actes relacionats amb del calendari festiu local i comarcal.  Actualment, la colla té 55 socis entre Diables i Tabalers i des de 2014 compta amb la Colla de Diablets ( infants de 5 a 12 anys), amb 45 diables i tabalers.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84148","titol":"Goigs de la Verge del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-verge-del-remei","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs en honor de la Verge del Remei, es canten durant l'ofici religiós que es celebra a la capella a la capella de Sant Miquel del Castell, durant l'Aplec del Remei, el segon diumenge d'octubre. La lletra és tal i com segueix: 'Mare del gran Creador del Remei sou invocada Remediau Verge Sagrada els que us demanen favors Tot el que vos demanau al verb Fill de l'etern Pare, molt fàcilment ho alcanceu mostrant-li los pits de mare puix que sou d'Ell tant amada i digna de tot honor. Remediau, etc. Des que el sol ens il·lumina sóu el Vas universal que obtingué la medecina per tot gènere de mal. Sia de Vós aplicada fent cessar febre i dolor. Remediau, etc. No deixeu desamparats els que tant en Vós confien en tota necessitat, guardeu-los Verge Maria sereu d'ells sempre lloada i servida amb bon cor. Remediau, etc. Tota gràcia del cel és posada en vostra mà avui l'invoquen amb zel els fills del gènere humà puix en foreu Vós trobada per remei del pecador. Remediau, etc. Quan pateixen els sembrats amb gran esterilitat per estar els cels tancats per causa del vil pecat si sou de cor invocada ens dareu pluja amb amor. Remediau, etc. Socorreu-nos Verge Pura d'illada i pedra en lo mal, de pesta i trencadura que és pena que no té igual. Cessen per Vós Mare amada mals de tant intens dolor. Tornada: Mare del Gran Creador Del Remei sou invocada Remediau Verge Sagrada els que us demanen favors'.","codi_element":"08064-196","ubicacio":"Sant Miquel del Castell o santuari de la Mare de Déu del Remei","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.7446200,2.1202600","utm_x":"426851","utm_y":"4621796","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84148-foto-08064-196-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia facilitada per la Fundació JM Anzizu, Castell de Castellterçol.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84149","titol":"Col·lecció de la Casa-Museu Prat de la Riba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-la-casa-museu-prat-de-la-riba","bibliografia":"AA.DD. (1984) 'La Casa Prat de la Riba de Castellterçol: momument històrico-artístic'. Monografies de monuments històrico-artístics, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 20. AA.DD. (2009) Enric Prat de la Riba. Ahir i avui. Museu d'Història de Catalunya. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya. PATRIMONI CULTURAL GENERALITAT DE CATALUNYA: http:\/\/patrimoni.gencat.cat\/ca\/coleccio\/casa-museu-prat-de-la-riba","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Casa-Museu Prat de la Riba presenta un recorregut biogràfic sobre la figura d'Enric Prat de la Riba i permet conèixer com era una casa rural benestant d'inicis del segle XX. El recorregut es centra en la trajectòria professional i l'ideari com a polític i escriptor. Tanmateix, mostra els seus orígens familiars d'ascendència pagesa, amb l'arquitectura i el mobiliari originals de la casa (exceptuant el despatx, que és el que hi tenia a Barcelona). En destaquen la cuina i el menjador. És notòria la presència d'imatges religioses en la majoria de cambres, fet que reflecteix la religiositat de la família. També es conserva el pati posterior, amb balustres i un brollador. D'altra banda, el museu es fa servir com a sala d'exposicions temporals i com a sala de conferències, i està habilitat per a les visites escolars, amb activitats educatives relacionades amb Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya.","codi_element":"08064-197","ubicacio":"Casa Prat de la Riba o can Padrós. Pl. de Prat de la Riba, 7.","historia":"En aquesta casa va néixer i morir Enric Prat de la Riba (1870-1917). Hi va passar la infantesa i part de l'adolescència. Després de casar-se es va instal·lar definitivament a Barcelona. Però tornava sovint a Castellterçol, a passar-hi l'estiu i les vacances de Nadal. La família va donar la casa a la Generalitat perquè en fes memòria del llegat del polític. Se li va atorgar la consideració de monument històric-artístic i des de l'any 1984 depèn del Museu d'Història de Catalunya. Enric Prat de la Riba (1870-1917): Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i líder de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901). Va escriure 'La nacionalitat catalana' (1906), considerada l'obra més important del catalanisme polític. Va treballar com a jurista a la 'Revista Jurídica de Catalunya' (1895), i va ser col·laborador de 'La Renaixença' i 'La Veu de Catalunya'. Va ser membre de la Unió Catalanista i va participar a les Bases de Manresa (1892), primer document dels fonaments del catalanisme polític. Com a secretari de l'Ateneu barcelonès (1896) va impulsar l'ús escrit del català. L'any 1907 va ser escollit president de la Diputació de Barcelona. Un cop reconeguda la Mancomunitat, l'any 1914, va endegar una àmplia obra de modernització i millora del país (Escola Industrial, Biblioteca Nacional de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres) i va millorar la infraestructura de comunicacions.","coordenades":"41.7514300,2.1194300","utm_x":"426790","utm_y":"4622553","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84149-foto-08064-197-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84149-foto-08064-197-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies extretes del web del Museu d'Història de Catalunya (http:\/\/monuments.mhcat.cat\/casa_museu_prat_de_la_riba).El centre està obert al públic en el següent horari: De l'1 de setembre al 30 de juny: de dijous a dissabtes de 10.00 a 13.30 h i de 15.00 a 17.30 h; diumenges i festius de 10.00 a 15.00 h \/ Setmana Santa: divendres, dissabte i diumenge de 10.00 a 13.30 h i de 15.00 a 17.30 h; dilluns de 10.00 a 15.00 h \/ Horari d'estiu (juliol i agost): de dimarts a diumenge de 10.00 a 13.30 i de 15.00 a 18.30 h \/ Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener. L'entrada general són 4€.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84150","titol":"Espai natural protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/espai-natural-protegit-del-moianes-i-la-riera-de-muntanyola","bibliografia":"DEPARTAMENT DE TERITORI I SOSTENIBILITAT: http:\/\/mediambient.gencat.cat\/ca\/05_ambits_dactuacio\/patrimoni_natural\/senp_catalunya\/espais_sistema\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'espai natural protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola constitueix una àmplia representació del paisatge de la comarca natural del Moianès. Presenta un conjunt de relleus calcaris i margosos característics de l'altiplà ondulat del Moianès, amb una altitud entre els 400 i els 1.000 m. Són importants les rieres sobre lloses calcàries. Ocupa una superfície total de 10.583,77 hectàrees, repartides entre els municipis de Moià, Santa Maria d'Oló, l'Estany, Avinyó, Muntanyola, Collsuspina, Castellcir i Castellterçol. A Castellterçol, hi pertanyen 273,97 hectàrees, situades a l'extrem nord-oest del terme municipal. En aquest territori es troben diferents àrees naturals, però que comparteixen moltes característiques dins l'espai natural. Es tracta de les capçaleres de les rieres d'Oló i del Sec (al nord-oest), Puig Rodó (nord-est), la Morenota (al pla de Moià) i Castellterçol (al sud). Aquests cursos d'aigua són representatius de la zona mitjana de la conca del Llobregat. Geològicament, l'espai natural és interessant per la presència del sistema càrstic de les coves del Toll i de les Toixoneres i la zona humida de l'Estany. En quant a vegetació, destaca per conservar alguns elements submediterranis rars a la resta de Catalunya. Es caracteritza per les espècies de l'hàbitat propi de les rouredes seques i la flora i fauna associades. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura, de gran interès per a la diversitat biològica. Pel que fa a la fauna, és un bon representant de la fauna forestal amb influència mediterrània. Tanmateix, en destaquen les espècies d'interès per a la conservació dels ecosistemes fluvials (cranc de riu, llúdriga) i, entre la fauna invertebrada, diverses espècies rares de caràcter iberomediterrani.","codi_element":"08064-198","ubicacio":"Extrem nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7719600,2.0921000","utm_x":"424542","utm_y":"4624856","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84150-foto-08064-198-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'Espai Natural Protegit del Moianès i la Riera de Muntanyola va ser incorporat al PEIN pel Decret 328\/1992, pel qual s'aprovava el PEIN. Posteriorment, va ser ampliat mitjançant el Decret 166\/2010, de 9 de novembre, pel qual es va modificar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel Decret 328\/1992, en relació amb l'espai del Moianès.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84151","titol":"Oratori del Viver 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oratori-del-viver-1","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'oratori 1 es troba al camí dels Oratoris, des de l'Era de Cal Campana fins a la casa de Salavert. És el més proper al carrer Sant Francesc. Es tracta d'una petita estructura de planta rectangular, a mode de pilar, que corona en forma de teuladeta a dues vessant. Està construïda amb pedres desbastades, de mida petita i mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta una fornícula a l'interior, protegida per una reixa.","codi_element":"08064-199","ubicacio":"Camí dels Oratoris","historia":"Els tres oratoris que encara es conserven a l'indret del Viver, probablement corresponen als pedrons per ubicar-hi els misteris del Viacrucis. Aquesta devoció popular té catorze estacions, que expliquen la Passió de Jesús, així doncs, antigament en aquest indret n'hi deurien d'haver una dotzena més.","coordenades":"41.7504400,2.1128800","utm_x":"426244","utm_y":"4622449","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84151-foto-08064-199-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84151-foto-08064-199-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84151-foto-08064-199-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84152","titol":"Oratori del Viver 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oratori-del-viver-2","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'oratori 2 es troba al camí dels Oratoris, des de l'Era de Cal Campana fins a la casa de Salavert. És el més proper a la font del Viver. Es tracta d'una petita estructura de planta rectangular, a mode de pilar. Està construïda amb pedres desbastades, de mida petita i mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta una fornícula a l'interior, protegida per una reixa. Ha estat objecte d'una restauració recent amb ciment.","codi_element":"08064-200","ubicacio":"Camí dels Oratoris","historia":"Els tres oratoris que encara es conserven a l'indret del Viver, probablement corresponen als pedrons per ubicar-hi els misteris del Viacrucis. Aquesta devoció popular té catorze estacions, que expliquen la Passió de Jesús, així doncs, antigament en aquest indret n'hi deurien d'haver una dotzena més.","coordenades":"41.7518200,2.1135200","utm_x":"426299","utm_y":"4622601","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84152-foto-08064-200-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84152-foto-08064-200-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84152-foto-08064-200-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84153","titol":"Oratori del Viver 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oratori-del-viver-3","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'oratori 3 es troba al camí dels Oratoris, des de l'Era de Cal Campana fins a la casa de Salavert. Es situa en un marge, i s'hi accedeix per mitjà de quatre graons de pedra. Es tracta d'una petita estructura de planta rectangular, a mode de pilar, que corona en forma de teuladeta a dues vessant. Està construïda amb pedres mínimament treballades, de mida petita i mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta una fornícula a l'interior.","codi_element":"08064-201","ubicacio":"Camí dels Oratoris","historia":"Els tres oratoris que encara es conserven a l'indret del Viver, probablement corresponen als pedrons per ubicar-hi els misteris del Viacrucis. Aquesta devoció popular té catorze estacions, que expliquen la Passió de Jesús, així doncs, antigament en aquest indret n'hi deurien d'haver una dotzena més.","coordenades":"41.7533200,2.1140500","utm_x":"426345","utm_y":"4622767","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84153-foto-08064-201-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84153-foto-08064-201-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84154","titol":"Plataners de la Font del Viver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plataners-de-la-font-del-viver","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dos grans exemplars de plantaners (Platanus x hispànica) que es troben a tocar de la font del Viver. Els dos exemplars són de característiques similars, amb una gran alçada i destacada volta de canó.","codi_element":"08064-202","ubicacio":"Font del Viver","historia":"","coordenades":"41.7515100,2.1130400","utm_x":"426259","utm_y":"4622567","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84154-foto-08064-202-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84155","titol":"Font del Viver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-viver-0","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 34. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https:\/\/fontsaigua.wordpress.com\/tag\/castelltercol\/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Font del Viver es troba a prop del nucli urbà, vers l'oest, al camí dels Oratoris, en un marge a tocar de dos grans plataners. Es tracta d'una font de bassal, una beta d'aigua que forma un toll. Fa un temps va ser objecte d'obres de remodelació: es va cobrir el naixement i es va construir un mur de pedra amb un sortidor, i es van instal·lar uns bancs i una taula de pedra, en el replà superior, darrera dels plataners.","codi_element":"08064-203","ubicacio":"Camí dels Oratoris","historia":"Antigament era una font molt concorreguda per la seva proximitat al nucli urbà.","coordenades":"41.7515100,2.1130400","utm_x":"426259","utm_y":"4622567","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84155-foto-08064-203-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84155-foto-08064-203-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84155-foto-08064-203-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84156","titol":"Pinassa de Sant Llogari o Pinassa de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pinassa-de-sant-llogari-o-pinassa-de-la-sala","bibliografia":"RODRÍGUEZ LARA, J. L. (2009) Aproximació a la toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau Editor.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La pinassa de Sant Llogari o pinassa de la Sala és un exemplar de Pinus nigra de mesures excepcionals. Es troba a uns 550 m al nord-est de la Sala de Sant Llogari, tocant el marge esquerre de la riera de la Sala. Les seves mesures aproximades són uns 25 m d'alçada des de la base fins a l'àpex i uns 2,30 m de perímetre del tronc a una alçada d'1,5 m.","codi_element":"08064-204","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"","coordenades":"41.7563500,2.0605300","utm_x":"421899","utm_y":"4623151","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84156-foto-08064-204-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84157","titol":"Font de Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-antoni-5","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 33. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https:\/\/fontsaigua.wordpress.com\/tag\/castelltercol\/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 50.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font queda ensotada a l'interior d'una estructura, construïda amb murs de pedra lligada amb morter de calç. S'hi baixa per unes escales de pedra. L'aigua surt per un broc vessador, i cau a una pica també de pedra amb desaigua. Just a sobre, hi ha la imatge de Sant Antoni de Pàdua, feta de rajols ceràmics. La pedra situada sota la imatge del sant presenta la següent inscripció: 'BENEDICTIU FONTES DOMINO. 1691. BENEDICTE ELU-MINA DOMINO'. L'aigua sobrant va a para a una bassa propera.","codi_element":"08064-205","ubicacio":"L'Horta","historia":"És conserva una fotografia de la font de principis del segle XX, feta per J. Gallés. Antigament, la seva aigua era apreciada i era habitual venir a buscar-ne amb càntirs, però a la dècada dels anys setanta del segle passat es va haver de tancar perquè es va contaminar.","coordenades":"41.7462200,2.1283300","utm_x":"427524","utm_y":"4621967","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84157-foto-08064-205-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84157-foto-08064-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84157-foto-08064-205-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La font de Sant Antoni es troba a prop del nucli urbà, emplaçada en un indret de gran bellesa, a tocar d'uns grans arbres, entre camps de conreu. Cal seguir el camí, en direcció a migdia, que surt a final del carrer de Sant Roc.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84158","titol":"Font de la Blada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-blada","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 35. ESPELEOINDEX: http:\/\/espeleoindex.com","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de la blada es troba a l'oest de la Codina, a tocar del torrent de la Codina, en un indret de gran bellesa natural. Es tracta d'un conjunt de regalims d'aigua que s'escolen entre les roques d'una balma i han anat formant una paret de pedra tosca i una mena de piques arrodonides, que han estat habilitades pel dipòsit i conducció d'aigües. La balma té unes dimensions aproximades de 30 m d'amplada per 4m de fons i una alçada de 5 m.","codi_element":"08064-206","ubicacio":"La Codina","historia":"","coordenades":"41.7563200,2.0924400","utm_x":"424552","utm_y":"4623119","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84158-foto-08064-206-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84159","titol":"Font del Prat del Pou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-prat-del-pou","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 30. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https:\/\/fontsaigua.wordpress.com\/tag\/castelltercol\/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 49.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es troba a l'interior d'una gran volta de mig punt, que amida aproximadament 3,20 m de llarg, 4,40 m d'ample i 2,80 m d'alçada. És una font de raig amb un broc gruixut de ferro. Per sobre, hi ha dues fornícules. Presenta dos bancs de pedra adossats a l'interior de la paret de la volta. També hi ha una altra font més petita, que brolla d'una altra deu. Amb l'aigua sobrant es reguen els horts del voltant. A tocar de la font hi ha grans taules de pedra i un llarg pedrís per seure.","codi_element":"08064-207","ubicacio":"Prat del Pou","historia":"És una de les fonts més populars i concorregudes de Castellterçol. Es coneix la seva existència almenys des del segle XVIII, on consta a la documentació de l'època.","coordenades":"41.7434000,2.1164500","utm_x":"426533","utm_y":"4621664","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84159-foto-08064-207-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84159-foto-08064-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84159-foto-08064-207-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La font del Prat del Pou es situa a prop del nucli urbà, sota el turó de Rosanes, en una zona de feixes i bosc.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84160","titol":"Bauma de Pedrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bauma-de-pedros","bibliografia":"ESPELEOINDEX: http:\/\/espeleoindex.com GRUP D'ESPELEOLOGIA DE BADALONA: http:\/\/www.geb.cat\/balma-del-pedros-castelltercol-moianes\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bauma d'uns 50 m d'amplada per uns 13 metres de fondària, formada per gresos, a excepció de la part superior que està formada per conglomerats. La seva visera s'eleva fins als 6 m d'alçada, baixant fortament des dels 5 m fins a 1,40 m; a partir d'aquí el sostre baixa suaument fins al final. A l'interior hi ha una font, recoberta de forma antròpica pels travertins provinents dels degotalls, que han format una paret que divideix la bauma.","codi_element":"08064-208","ubicacio":"El Pedrós","historia":"","coordenades":"41.7653500,2.0732300","utm_x":"422965","utm_y":"4624139","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84160-foto-08064-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84160-foto-08064-208-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La bauma de Pedrós es troba al mig del torrent de la font del Pedrós. Per arribar-hi, cal prendre la pista que, des de les ruïnes de ca la Rosa i cal Sec, segueix en direcció oest uns 400 m; es troba a pocs metres a migdia del marge del camí. Fotografies extretes del web del Grup d'Espeleologia de Badalona (http:\/\/geb.cat).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84161","titol":"Font de la Vinyota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-vinyota","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 31. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És una font arranjada que consta d'una estructura de pedra, per on surt la canya on brolla l'aigua. L'aigua cau formant un petit rierol que discorre fins a la riera.","codi_element":"08064-209","ubicacio":"Esplugues","historia":"Antigament era una font abundosa, però durant els últims anys el seu raig ha anat disminuint. Era molt concorreguda i era habitual anar-hi a berenar i, durant la festa major, anar a fer-hi la tornaboda.","coordenades":"41.7632800,2.1302200","utm_x":"427700","utm_y":"4623860","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84161-foto-08064-209-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84161-foto-08064-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84161-foto-08064-209-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84162","titol":"Font del Pontarró o de l'Alcantarilla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pontarro-o-de-lalcantarilla","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 32. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https:\/\/fontsaigua.wordpress.com\/tag\/castelltercol\/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És una font de raig, que raja de la paret de l'estructura del pont per mitjà d'un broc. Per sobre hi ha dues lloses de pedra amb inscripcions, una d'elles amb els noms dels seus restauradors, l'any 2004; l'altre, amb el següent vers: 'Del teu broc hi brolla des de temps immemorials la millor aigua de la meva estimada terra i avui hem vingut a veure't rejovenir perquè no minvis mai cap dia ni cap nit'","codi_element":"08064-210","ubicacio":"La Noguera","historia":"","coordenades":"41.7348100,2.1352700","utm_x":"428088","utm_y":"4620694","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84162-foto-08064-210-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84162-foto-08064-210-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La font del Pontarró o de l'Alcantarilla es troba en un petit pont de la carretera C-59, que salva el pas del torrent de la Guineu, a l'alçada del punt quilomètric 29,1.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84163","titol":"Font de les Canals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-canals","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 31.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És una font arranjada que consta d'una estructura de maons, per on surt la canya on brolla l'aigua. L'aigua cau formant un petit rierol que discorre camps avall. Presenta un cabal abundant i apreciat.","codi_element":"08064-211","ubicacio":"Les Canals","historia":"","coordenades":"41.7716400,2.1163400","utm_x":"426556","utm_y":"4624799","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84163-foto-08064-211-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia extreta del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ perquè no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84164","titol":"Font de l'Àngel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-langel","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 30. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una font poc arranjada, de la que l'aigua raja directament de la roca natural del terreny, i cau a un pedrís, a nivell del sòl, que desaigua cap a una canalització. Per sobre hi ha la següent inscripció: 'RESTAURADA EN ---- PER J- ARGEMIR I M- SERVET'. La bauma presenta molsa i plantes endògenes d'indrets humits, que li atorguen una gran bellesa natural.","codi_element":"08064-212","ubicacio":"Les Comes","historia":"","coordenades":"41.7594100,2.1238100","utm_x":"427163","utm_y":"4623435","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84164-foto-08064-212-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84164-foto-08064-212-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La font de l'Àngel es troba amagada sota una petita bauma, entre la casa de les Comes i la pista del Vapor. És una de les fonts més populars i conegudes de Castellterçol.Fotografies de Montse Piñeiro Costán.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84165","titol":"Font de l'Arç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-larc-4","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 33. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de pedra. L'aigua surt per un broc vessador, i cau a un desaigua. El seu cabal era abundós i apreciat.","codi_element":"08064-213","ubicacio":"La Noguera","historia":"","coordenades":"41.7366000,2.1356300","utm_x":"428120","utm_y":"4620893","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84165-foto-08064-213-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia extreta del web  https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ degut a que l'indret es troba completament emberdissat.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84166","titol":"Font Gimona o d'en Prat de la Riba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-gimona-o-den-prat-de-la-riba","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 34. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'aigua surt per un broc vessador, i cau a una pica de pedra amb desaigua. Al costat del broc, hi ha una llosa amb la inscripció: 'FONT D'EN PRAT DE LA RIBA'. Té una aixeta de pas que per evitar que s'assequi.","codi_element":"08064-214","ubicacio":"Mas Clamí","historia":"","coordenades":"41.7656500,2.0974700","utm_x":"424981","utm_y":"4624151","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84166-foto-08064-214-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84166-foto-08064-214-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84167","titol":"Monument a Miquel Cuspinera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-miquel-cuspinera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un monument situat a la plaça Cuspinera, coneguda popularment com a plaça de la Riba. És un obelisc de pedra amb forma de columna, de secció quadrada, amb quatre cares trapezoidals iguals, lleugerament convergents, rematat superiorment amb un piramidó. Es troba erigit sobre una base de pedra quadrangular, que presenta una placa de marbre amb la inscripció: 'A LA MEMÒRIA DE MIQUEL CUSPINERA'. La plaça té forma octogonal.","codi_element":"08064-215","ubicacio":"Pl. Cuspinera.","historia":"A la plaça Cuspinera hi havia hagut un dipòsit que subministrava aigua a diverses fonts públiques del poble. Fins a la dècada dels anys quaranta del segle passat els veïns no disposaven d'aigua corrent a les cases.","coordenades":"41.7477800,2.1230500","utm_x":"427087","utm_y":"4622145","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84167-foto-08064-215-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84167-foto-08064-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84167-foto-08064-215-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84168","titol":"Sender de Gran Recorregut GR-177","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sender-de-gran-recorregut-gr-177","bibliografia":"FEDERACIÓ D'ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA: http:\/\/senders.feec.cat\/gr-177","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El GR-177, la Ruta circular del Moianès, és un sender de gran recorregut, de 109,68 km. Transcorre pel terme de Castellterçol en les etapes 3 i 4. El GR-177 entra, des de Granera, per Sant Llogari de Castellet en direcció a la riera de la Sala, segueix per Vilanova i pel Collet de Sant Fruitós fins al nucli urbà. Continua cap a Sant Julià d'Úixols, el collet de Matafaluga i l'Era de les Cases, i surt del municipi pel Collet dels Termes, en direcció a Castellcir. Té la variant GR-177.3 que, un cop al nucli urbà, es devia per la carretera C-59 cap al polígon industrial el Vapor, segueix pel pont del Molí Nou, la riera de Fontscalents i surt en direcció a Esplugues (Castellcir).","codi_element":"08064-216","ubicacio":"Entra des de Granera per Sant Llogari de Castellet i surt cap a Castellcir pel Collet dels Termes.","historia":"","coordenades":"41.7587100,2.0835900","utm_x":"423819","utm_y":"4623392","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84168-foto-08064-216-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84168-foto-08064-216-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84169","titol":"Poua de l'Era de les Cases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-lera-de-les-cases","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Es una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, de planta rodona. Es desconeix si conserva la cúpula.","codi_element":"08064-217","ubicacio":"Era de les Cases","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, amb la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7217800,2.1185100","utm_x":"426680","utm_y":"4619262","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84169-foto-08064-217-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La poua de l'Era de les Cases es troba a uns 50 m a l'oest de la casa homònima, en un indret completament enverdissat, fet que impedeix la seva descripció precisa.Fotografia extreta del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ perquè no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84170","titol":"Pou de neu de l'Era de les Cases 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-neu-de-lera-de-les-cases-1","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments.","descripcio":"Es tracta d'un pou de neu que es troba a uns 100 m a l'est de la casa de l'Era de les Cases, a la mateixa carena, dins del bosc, a uns 885 m d'altitud. La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. Està excavat a la paret de pedra, i una petita part, conserva encara restes del mur interior de pedra seca reforçada amb morter de calç. Fa aproximadament uns 5 m de diàmetre i 3 m de fondària màxima aparent.","codi_element":"08064-218","ubicacio":"Era de les Cases","historia":"Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Es tracta d'excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions.","coordenades":"41.7219300,2.1208800","utm_x":"426877","utm_y":"4619277","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84170-foto-08064-218-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84170-foto-08064-218-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia extreta del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ perquè no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84171","titol":"Pou de neu de l'Era de les Cases 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-neu-de-lera-de-les-cases-2","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments.","descripcio":"Es tracta d'un pou de neu que es troba a uns 200 m a l'est de la casa de les Eres de les Cases, pròxim al pou de neu 1. La seva planta està desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres de l'entorn. Està excavat a la paret de pedra, i una petita part, conserva encara restes del mur interior de pedra seca reforçada amb morter. Fa aproximadament uns 7 m de diàmetre i 2 m de fondària màxima aparent.","codi_element":"08064-219","ubicacio":"Era de les Cases","historia":"Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Es tracta d'excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions.","coordenades":"41.7212600,2.1221900","utm_x":"426985","utm_y":"4619201","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84171-foto-08064-219-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia extreta del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ perquè no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84172","titol":"Gorg de la Vinyota","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-la-vinyota","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit salt d'aigua que dona pas a un gorg, en un indret de gran bellesa natural a la riera de Fontscalents, a pocs metres de la font de la Vinyota.","codi_element":"08064-220","ubicacio":"Riera de Fontscalents","historia":"","coordenades":"41.7638400,2.1305800","utm_x":"427731","utm_y":"4623921","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84172-foto-08064-220-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84173","titol":"Salt del torrent de Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-del-torrent-de-vilanova","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Salt d'aigua que dona pas a un petit gorg, envoltat d'una zona de bosc. És un indret que destaca per la seva bellesa natural.","codi_element":"08064-221","ubicacio":"Torrent de Vilanova","historia":"","coordenades":"41.7600200,2.0738900","utm_x":"423014","utm_y":"4623546","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84173-foto-08064-221-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84174","titol":"Pi de Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-de-vilanova","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de pi centenari majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada.","codi_element":"08064-222","ubicacio":"Mas Vilanova","historia":"","coordenades":"41.7562500,2.0766900","utm_x":"423242","utm_y":"4623125","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84174-foto-08064-222-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84175","titol":"Salt de la riera de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-de-la-riera-de-la-sala","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit salt d'aigua, en una zona que destaca per les formes arrodonides de les roques erosionades de la llera de la riera. Durant la major part de l'any està sec.","codi_element":"08064-223","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"","coordenades":"41.7554600,2.0585200","utm_x":"421731","utm_y":"4623054","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84175-foto-08064-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84175-foto-08064-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El Salt de la riera de la Sala es troba a poca distància vers l'oest de la pinassa de Sant Llogari.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84176","titol":"Cal Cinto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cinto-2","bibliografia":"ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 45. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes situada a uns 65 m al sud-oest de Sant Julià d'Úixols. És de planta irregular formada per tres cossos adossats, i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana es conserven fins a l'alçada del carener. Les obertures són petites, rectangulars, emmarcades amb pedra carejada. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç.","codi_element":"08064-224","ubicacio":"Sant Julià d'Úixols","historia":"","coordenades":"41.7238500,2.1126000","utm_x":"426190","utm_y":"4619497","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84176-foto-08064-224-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84176-foto-08064-224-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84176-foto-08064-224-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84177","titol":"La Balofrena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-balofrena","bibliografia":"ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 45-46. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes situada sobre un pla a ponent del turó de Rosanes. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Conserva dos forns i dues xemeneies. En una de les cuines hi ha un antic bugader de cendra, encastat a la paret. El portal és d'arc rebaixat, fet amb maons. Les obertures són petites, rectangulars, de maó. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. La casa presenta una amplia era i diversos cossos annexos, que delimiten el barri.","codi_element":"08064-225","ubicacio":"El Munt","historia":"","coordenades":"41.7415000,2.1145500","utm_x":"426373","utm_y":"4621455","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84177-foto-08064-225-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84177-foto-08064-225-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84178","titol":"Cal Caixeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-caixeta","bibliografia":"ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 47.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes situada a ponent de Puig Castellar, sota el coll de Cal Caixeta. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'est. Conserva un forn a l'interior. Presenta dos espais annexos, un al nord i l'altre a l'est. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç, amb pedres cantoneres escairades de mida mitjana.","codi_element":"08064-226","ubicacio":"Puigcastellar","historia":"","coordenades":"41.7291100,2.1182100","utm_x":"426663","utm_y":"4620076","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84178-foto-08064-226-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84178-foto-08064-226-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84179","titol":"Forn del Ricard","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-del-ricard","bibliografia":"ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 51.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Restes d'una teuleria que només conserva una entrada a una boca, formada amb un arc a plec de llibre. És construïda amb pedres i maons, a l'interior, i amb pedra seca a la part exterior. Les seves mesures aproximades són 6 m d'amplada per 5,5 m de profunditat. En destaca la presència de les restes d'una antiga cabana al seu costat. És de planta rectangular, construïda amb pedra lligada amb morter, amb coberta de teula àrab a dues vessants, perpendicular a la façana. Presenta una porta, amb una llinda de pedra amb l'any '1848' inscrit. Probablement correspon a una edificació annexa a la teuleria.","codi_element":"08064-227","ubicacio":"El Ricard","historia":"La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.","coordenades":"41.7348200,2.1182600","utm_x":"426674","utm_y":"4620710","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84179-foto-08064-227-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84179-foto-08064-227-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84179-foto-08064-227-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Es troba a llevant dels plans del Ricard.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84180","titol":"Poua petita de la Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-petita-de-la-noguera","bibliografia":"<p>ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 52. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"<p>Tot i que inicialment es va identificar amb un forn de Forn de calç, segons informació aportada pel darrer masover, es tracta d'una poua parcialment destruït, de planta circular i excavat al sòl natural. Només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl i amb la cúpula derruïda. Les seves mesures aproximades són 5 m de diàmetre per uns 6 m d'alçada. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, s.XVII normalment associades a obres de reforma d'alguna masia i també a la necessitat de gel, fins a meitat de la dècada dels anys vint del segle XX.<\/p> ","codi_element":"08064-228","ubicacio":"La Noguera","historia":"<p>La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.<\/p> ","coordenades":"41.7368300,2.1355300","utm_x":"428112","utm_y":"4620918","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84180-foto-08064-228-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84180-foto-08064-228-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-02-04 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"També apareix a l'Inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya com a Font de l'Arç, tot i que la foto que apareix correspon a la Poua gran de la Noguera","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"84181","titol":"Serrat de les Pedres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-de-les-pedres","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Serrat de les Pedres és el nom d'una serra i d'una muntanya de 954 m sobre el nivell del mar, que es troba entre els termes municipals de Granera i de Castellterçol, a la comarca del Moianès, i el de Gallifa, al Vallès Occidental. Al cim de la muntanya es troba el vèrtex geodèsic amb la referència 288110001. Tot i que actualment, des del cim, no hi han vistes panoràmiques perquè es troba completament abandonat i cobert pel bosc, l'existència del vèrtex geodèsic permet deduir que l'indret net de vegetació probablement tenia una panoràmica de 360º extraordinària.","codi_element":"08064-229","ubicacio":"A l'extrem sud del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7172200,2.1108800","utm_x":"426040","utm_y":"4618762","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84181-foto-08064-229-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84181-foto-08064-229-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84182","titol":"Cal Ciuró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ciuro","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ PATRIMONI EXISTENCIAL: excursionismecientific.wordpress.com\/2014\/04\/22\/cal-ciuro\/","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes situada a la solella de Vilanova. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta probablement era a dues vessants. La façana principal es troba orientada a l'est. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. A la banda nord-oest hi ha una tina adossada a la casa, amb rajols vidriats.","codi_element":"08064-230","ubicacio":"Vilanova","historia":"","coordenades":"41.7618700,2.0751300","utm_x":"423119","utm_y":"4623751","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84182-foto-08064-230-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84182-foto-08064-230-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia extreta del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/  perquè no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84183","titol":"Cal Baldiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-baldiri-1","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Restes d'una antiga masia, de la que només es conserven els vestigis de dos dels seus murs. Era de petites dimensions, de planta rectangular, i orientada a migdia. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç.","codi_element":"08064-231","ubicacio":"Vilanova","historia":"","coordenades":"41.7581600,2.0841500","utm_x":"423865","utm_y":"4623331","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84183-foto-08064-231-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84183-foto-08064-231-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84183-foto-08064-231-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84184","titol":"Cal Sec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sec-1","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes situada a la solella de Vilanova, És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Els murs de façana es conserven fins a l'alçada del carener, a excepció dels de la façana principal, que s'ha ensorrat. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra treballada. Es conserva l'estructura del que podria ser una antiga tina.","codi_element":"08064-232","ubicacio":"Vilanova","historia":"","coordenades":"41.7635700,2.0792100","utm_x":"423460","utm_y":"4623936","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84184-foto-08064-232-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84184-foto-08064-232-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84184-foto-08064-232-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84185","titol":"Ca la Rosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-rosa-0","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes situada a la solella de Vilanova, a pocs metres de cal Sec. És de planta rectangular i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs conserven tota la seva alçada original. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. El portal és d'arc rebaixat, de pedra treballada. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra treballada. Es conserva l'estructura d'un forn de pa.","codi_element":"08064-233","ubicacio":"Vilanova","historia":"","coordenades":"41.7643900,2.0775600","utm_x":"423324","utm_y":"4624028","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84185-foto-08064-233-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84185-foto-08064-233-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84186","titol":"Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilanova-2","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular que consta de soterrani, planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb dovelles de pedra treballada. Les obertures son de disposició regular, també de pedra treballada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat. A la part posterior hi ha una lliça i un cobert, i al nord-est, unes corts.","codi_element":"08064-234","ubicacio":"La Serreta (Vilanova)","historia":"","coordenades":"41.7593100,2.0785800","utm_x":"423403","utm_y":"4623463","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84186-foto-08064-234-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84186-foto-08064-234-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84186-foto-08064-234-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84187","titol":"La Codina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-codina-7","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular que consta de soterrani, planta baixa i una planta pis. Presenta diversos cossos adossats. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal és adovellat i es troba mutilat pel cos annex. Les obertures són de disposició irregular, majoritàriament de pedra treballada, però també amb llinda de fusta o amb maó. A la façana de migdia en destaca una finestra gòtica. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, majoritàriament arrebossats, però també hi ha zones d'obra vista.","codi_element":"08064-235","ubicacio":"La Codina","historia":"","coordenades":"41.7564800,2.1005100","utm_x":"425223","utm_y":"4623130","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84187-foto-08064-235-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84187-foto-08064-235-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84187-foto-08064-235-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84188","titol":"L'Olleret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lolleret-0","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes de planta rectangular. Constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana es conserven fins a l'alçada del carener, a la façana de migdia; la resta no conserven l'alçada original. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. Les obertures són petites, rectangulars i de pedra sense carejar. Es conserva el forn i una tina.","codi_element":"08064-236","ubicacio":"Serra de l'Olleret","historia":"","coordenades":"41.7492300,2.0514700","utm_x":"421137","utm_y":"4622369","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84188-foto-08064-236-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84188-foto-08064-236-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Masia situada a la Serra de l'Olleret, a tocar del límit de terme amb Granera.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84189","titol":"El Saiol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-saiol-0","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Restes d'una antiga masia, de la que només es conserven els vestigis dels seus murs de façana. Era de mitjanes dimensions, de planta rectangular, orientada a migdia i constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, era a una sola vessant. Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç.","codi_element":"08064-237","ubicacio":"El Padrós","historia":"La casa consta en el capbreu de l'any 1370, dins de la parròquia sufragània de Sant Julià d'Úixols.","coordenades":"41.7748800,2.0850600","utm_x":"423960","utm_y":"4625186","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84189-foto-08064-237-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84189-foto-08064-237-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84190","titol":"Mas Clamí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-clami","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes de planta rectangular, que constava de planta baixa i una planta pis. La coberta, que era de teula ceràmica aràbiga, és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç. Les obertures són petites, rectangulars, amb brancals de pedra carejada; les llindes són majoritàriament de fusta.","codi_element":"08064-238","ubicacio":"Collet del mas Clamí","historia":"","coordenades":"41.7637800,2.1006600","utm_x":"425244","utm_y":"4623940","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84190-foto-08064-238-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84190-foto-08064-238-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84191","titol":"Can Brugaroles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-brugaroles","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un edifici principal i diverses dependències annexes, amb un barri. L'edifici principal consta de planta baixa i dues plantes pis, al costat est, i de planta baixa i tres plantes pis, al costat oest. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants asimètriques, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és adovellat i les finestres són de disposició irregular, de pedra carejada. Presenta un rellotge de sol amb els anys '1957-1981'. A la façana posterior, les obertures són rectangulars, petites i majoritàriament d'obra amb llinda de fusta. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, amb pedra vista a l'est, i arrebossada i pintada de color, a l'oest.","codi_element":"08064-239","ubicacio":"Pla de Brugaroles","historia":"","coordenades":"41.7458100,2.1360000","utm_x":"428161","utm_y":"4621915","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84191-foto-08064-239-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84191-foto-08064-239-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies extretes del web booking.com","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84192","titol":"La Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vall-8","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. La façana principal, orientada a ponent, és porxada i avançada en planta baixa. Es troba emmarcada per dues torres d'una sola planta quadrada. Els portals d'entrada de la façana principal i el de migdia, són adovellats. La dovella del portal principal presenta la següent inscripció: 'IS x PS PAVAL 1577'. Les obertures són de pedra carejada, algunes amb inscripcions; en destaquen les d'arc de mig punt, amb columnes i imposta de pedra. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades i pintades. Hi ha diversos cossos annexos a l'edifici principal (un d'ells podria correspondre a la casa original), que formen un barri.","codi_element":"08064-240","ubicacio":"La Vall","historia":"","coordenades":"41.7553800,2.1408100","utm_x":"428572","utm_y":"4622974","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84192-foto-08064-240-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84192-foto-08064-240-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84193","titol":"Molí Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-nou-5","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un antic molí reconvertit posteriorment en habitatge. L'edifici original és de planta polièdrica i consta de planta semisoterrani i planta baixa. La coberta de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-241","ubicacio":"La Vinyota","historia":"Aquest molí consta en el capbreu de l'any 1752, com a molí fariner de Francesc Oller, situat dins de les propietats de la Ginebreda. Antigament se l'anomenava molí de l'Abat. Va estar en funcionament fins a la dècada dels anys cinquanta del segle passat.","coordenades":"41.7630800,2.1278700","utm_x":"427505","utm_y":"4623839","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84193-foto-08064-241-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84193-foto-08064-241-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84193-foto-08064-241-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84194","titol":"Poua de les Canals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-les-canals","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Poua de gel. És una petita construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular, reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula. Es troba plena de vegetació, fet que impedeix la seva documentació precisa.","codi_element":"08064-242","ubicacio":"Les Canals","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, amb la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7713600,2.1175700","utm_x":"426658","utm_y":"4624767","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84194-foto-08064-242-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84194-foto-08064-242-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les restes de la poua de les Canals es troben a uns 200 m al sud-est de la casa de les Canals, a la vora del camí.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84195","titol":"Poua de les Basses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-les-basses","bibliografia":"ANZIZU, J.M. (2002) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les poues del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Poua de gel. És una construcció semisoterrada, feta de maçoneria, de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica. És una poua grossa i molt ben conservada.","codi_element":"08064-243","ubicacio":"Les Basses","historia":"La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona. Les poues, que es construïen a prop dels cursos d'aigua, entre els mesos de desembre a febrer s'omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera. Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l'únic gremi de pouers de gel de Catalunya, amb la capella de Sant Gaietà.","coordenades":"41.7744900,2.1210100","utm_x":"426947","utm_y":"4625112","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84195-foto-08064-243-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84195-foto-08064-243-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La poua de les Basses es troba a uns 300 m a migdia de la casa de les Basses, a tocar del torrent.Fotografia 1 extreta del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84196","titol":"Les Basses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-basses-2","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular formada per tres cossos adossats. El de l'oest consta de planta baixa i dues plantes pis; els altres dos, de planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és adovellada i la resta d'obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, en part arrebossades.","codi_element":"08064-244","ubicacio":"Les Basses","historia":"","coordenades":"41.7769100,2.1221200","utm_x":"427042","utm_y":"4625380","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84196-foto-08064-244-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84197","titol":"El Pujolet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pujolet","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per diverses edificacions amb un barri tancat. L'edifici original és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és rectangular, de pedra carejada i presenta la següent inscripció: 'PUJOLET DE SALAVERT 1741'. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades.","codi_element":"08064-245","ubicacio":"El Pujolet","historia":"","coordenades":"41.7474300,2.1088700","utm_x":"425907","utm_y":"4622118","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84197-foto-08064-245-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84197-foto-08064-245-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84198","titol":"L'Argemira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/largemira","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per la casa principal i diversos cossos annexos, que formen un barri. L'edifici principal, que aprofita el desnivell natural del terreny per a la seva construcció, és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. Dues de les finestres presenten a les llindes inscrits els anys '1701' i '1708'. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-246","ubicacio":"L'Argemira","historia":"","coordenades":"41.7530700,2.0983200","utm_x":"425037","utm_y":"4622753","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84198-foto-08064-246-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84198-foto-08064-246-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84199","titol":"El Criac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-criac","bibliografia":"CARRERA PUJAL, J. (1948) La vila de Castellterçol. Barcelona: Bosch. PLADEVALL i FONT, A. (1991) Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol. SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran masia fortificada amb barri tancat, formada per diversos cossos, i situada sobre un petit aflorament rocós. El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. En destaca la finestra d'arc conopial situada a ponent. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat. L'accés al barri es troba al costat nord, on es conserva un petit tram amb merlets. A l'interior del conjunt hi ha un pati amb les dependències complementàries de la casa. En destaca un pou al costat nord-est, i una pallissa amb un arc de mig punt.","codi_element":"08064-247","ubicacio":"Horta del Criac","historia":"","coordenades":"41.7445600,2.0882200","utm_x":"424187","utm_y":"4621817","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84199-foto-08064-247-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84199-foto-08064-247-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84199-foto-08064-247-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84200","titol":"El Ricard","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-ricard","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un edifici principal i diverses edificacions annexes, que formen un barri tancat. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-oest. Les obertures són rectangulars, majoritàriament d'obra, però també de pedra carejada. Presenta inscrits els anys '1824' i '1852' a unes llindes de portes i finestres. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista tot i que encara conserva restes de l'antic arremolinat.","codi_element":"08064-248","ubicacio":"Al sud del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.7390100,2.1193300","utm_x":"426767","utm_y":"4621174","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84200-foto-08064-248-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84200-foto-08064-248-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84201","titol":"Cal Revitllat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-revitllat","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un edifici principal i dos volums adossats. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un forn adossat. El portal és rectangular, de pedra carejada, amb la següent inscripció: 'MAS VILA 1781'. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. Els murs de façana són de maçoneria, de pedra lligada amb morter de calç, i conserven restes de l'antic arremolinat.","codi_element":"08064-249","ubicacio":"El Castell","historia":"","coordenades":"41.7420500,2.1255300","utm_x":"427286","utm_y":"4621506","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84201-foto-08064-249-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84201-foto-08064-249-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84202","titol":"Molí Xic o de la Ginebreda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-xic-o-de-la-ginebreda","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Antic molí abandonat, en estat ruïnós. L'edifici és de planta irregular i consta de soterrani, planta baixa i un pis. Presenta diversos cossos annexos. La coberta, parcialment esfondrada, és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al nord-oest. A prop de la porta, hi ha un pou annex. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada, però també hi ha d'obra i de fusta. El parament dels murs de façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arremolinat. La bassa es troba al sud-oest de l'edifici.","codi_element":"08064-250","ubicacio":"Horts del Molí Xic","historia":"","coordenades":"41.7642800,2.1173300","utm_x":"426630","utm_y":"4623981","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84202-foto-08064-250-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84202-foto-08064-250-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84203","titol":"El Pla Gaià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pla-gaia","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un edifici principal amb diverses dependències adossades. L'edifici principal consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, de disposició regular, de pedra carejada. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-251","ubicacio":"Quintana del Pla Gaià","historia":"","coordenades":"41.7414100,2.1019100","utm_x":"425322","utm_y":"4621456","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84203-foto-08064-251-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84203-foto-08064-251-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84204","titol":"El Vilet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-vilet-0","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un edifici principal i diversos cossos annexos, que tanquen un barri. L'edifici principal és de planta irregular, i consta de soterrani, planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. El portal d'entrada és adovellat i les obertures són rectangulars, de disposició irregular, tant de pedra carejada, sense carejar, d'obra i de fusta. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-252","ubicacio":"El Vilet","historia":"","coordenades":"41.7537100,2.0949600","utm_x":"424758","utm_y":"4622827","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84204-foto-08064-252-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84204-foto-08064-252-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84205","titol":"La Vall Jusana o Vall-llossana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vall-jusana-o-vall-llossana","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un edifici principal i un cos adossat. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, d'obra. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-253","ubicacio":"Quintana de la Vall Jusana","historia":"","coordenades":"41.7522100,2.1391700","utm_x":"428432","utm_y":"4622623","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84205-foto-08064-253-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84205-foto-08064-253-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84206","titol":"El Gironès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-girones","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Presenta diversos cossos adossats, de factura antiga. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'est. El portal és d'arc de mig punt adovellat. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada; presenten inscripcions amb anys diferents '1616', '1759' i '1819'. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-254","ubicacio":"El Gironès","historia":"","coordenades":"41.7722100,2.0939300","utm_x":"424694","utm_y":"4624882","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84206-foto-08064-254-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84206-foto-08064-254-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84206-foto-08064-254-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84207","titol":"El Pedrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pedros","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Presenta diversos cossos annexos amb un barri tancat. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-255","ubicacio":"Quintana del Pedrós","historia":"","coordenades":"41.7684200,2.0814300","utm_x":"423651","utm_y":"4624472","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84207-foto-08064-255-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84207-foto-08064-255-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84207-foto-08064-255-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84208","titol":"Vilarrubia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilarrubia","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/ SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al nord-oest. El portal d'entrada és rectangular, de pedra carejada i presenta la següent inscripció: 'JAUME PLANS 1820'. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-256","ubicacio":"Vilarrubia","historia":"","coordenades":"41.7488100,2.0577600","utm_x":"421659","utm_y":"4622316","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84208-foto-08064-256-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84208-foto-08064-256-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia extreta del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/  perquè no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84209","titol":"El Pererol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pererol","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Presenta diversos cossos adossats. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, construïdes amb material divers: de pedra, d'obra i de fusta. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-257","ubicacio":"El Pererol","historia":"","coordenades":"41.7275700,2.1023200","utm_x":"425340","utm_y":"4619919","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84209-foto-08064-257-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84209-foto-08064-257-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84210","titol":"Les Pujades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-pujades-0","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia formada per un edifici principal i diversos cossos annexos, amb un barri. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'oest. Hi ha una galeria a la façana de migdia, amb tres arcs de maó a plec de llibre. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular, majoritàriament de pedra carejada, però també d'obra i de fusta. La llinda de la porta interior, sota la galeria, presenta la següent inscripció: 'JOSEPH PUJADES 1702'. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.","codi_element":"08064-258","ubicacio":"Les Pujades","historia":"","coordenades":"41.7147400,2.1177000","utm_x":"426604","utm_y":"4618481","any":"1702","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84210-foto-08064-258-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84210-foto-08064-258-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84211","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 69","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-69","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-259","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 69.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7498500,2.1156500","utm_x":"426474","utm_y":"4622381","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84211-foto-08064-259-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84211-foto-08064-259-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84211-foto-08064-259-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84212","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 71","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-71","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-260","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 71.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7498400,2.1155300","utm_x":"426464","utm_y":"4622380","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84212-foto-08064-260-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84212-foto-08064-260-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84213","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 73-75","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-73-75","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. En destaca la llinda del portal d'entrada, que presenta l'any '1668' inscrit. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-261","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 73-75.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7497700,2.1153800","utm_x":"426451","utm_y":"4622372","any":"1668","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84213-foto-08064-261-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84213-foto-08064-261-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84213-foto-08064-261-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84214","titol":"Forn de Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-vilanova","bibliografia":"MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge de la muntanya. Conserva la porta d'accés a la cambra de cocció. És construït amb pedres i maons, a l'interior, i amb pedra seca a la part exterior.","codi_element":"08064-262","ubicacio":"Vilanova","historia":"Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.","coordenades":"41.7554800,2.0760100","utm_x":"423185","utm_y":"4623041","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84214-foto-08064-262-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84214-foto-08064-262-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84215","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 79","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-79","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. El portal d'entrada i la finestra del pis superior són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-263","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 79.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7497300,2.1152300","utm_x":"426439","utm_y":"4622368","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84215-foto-08064-263-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84215-foto-08064-263-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84216","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 81","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-81","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. En destaca la llinda del portal d'entrada, que presenta l'any '1603' inscrit. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-264","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 81.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7497100,2.1151600","utm_x":"426433","utm_y":"4622366","any":"1603","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84216-foto-08064-264-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84216-foto-08064-264-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84216-foto-08064-264-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84217","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 83","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-83","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. La façana és de composició simètrica. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, adovellat. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. A la llinda d'una de les finestres del primer pis hi ha l'any '1704' inscrit. En destaca un baix relleu erosionat sobre el portal. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-265","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 83.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7496700,2.1150800","utm_x":"426426","utm_y":"4622361","any":"1704","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84217-foto-08064-265-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84217-foto-08064-265-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84218","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 85","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-85","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. La façana és de composició asimètrica. El portal d'entrada és rectangular, amb llinda de fusta i brancals de pedra. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-266","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 85.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7496100,2.1149900","utm_x":"426419","utm_y":"4622355","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84218-foto-08064-266-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84218-foto-08064-266-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84219","titol":"Monument al pastor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-al-pastor","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El Monument al Pastor es troba a l'entrada del nucli urbà de Castellterçol, a tocar de la carretera C-59, a les proximitats del km 31. És obra de diversos veïns voluntaris del poble, inaugurat l'any 2010, durant el Concurs de Gos d'Atura. Es tracta d'unes figures de gran format que representen un pastor amb el seu gos i set ovelles. Estan realitzades amb pedra, ferro, coure i fusta.","codi_element":"08064-267","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"Tradicionalment, la història de Castellterçol es relaciona amb l'ofici de pastor. L'antic camí ramader de la Cerdanya creuava el poble, que rebia els ramats per esquilar a les ovelles i tractar la llana als tallers dels paraires.","coordenades":"41.7486600,2.1250500","utm_x":"427254","utm_y":"4622241","any":"2010","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84219-foto-08064-267-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84219-foto-08064-267-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84220","titol":"Carrer de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-barcelona-0","bibliografia":"","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de Barcelona transcorre des de la plaça Joaquim Serra fins a la carretera de Castellcir. A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original de planta baixa, pis i golfes, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. També hi ha cases de principi del segle XX, amb tipologia ciutat-jardí, construïdes durant la consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig. En destaquen els edificis dels nº 2, 9, 11, 13,15, 9-19, 21, 23-25, 39, 38-44 i 47.","codi_element":"08064-268","ubicacio":"C. de Barcelona, s\/n.","historia":"Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Barcelona. A principis del segle XX, al mateix carrer s'hi van construir també diverses cases de tipologia ciutat-jardí. La consolidació de Castellterçol com a vila d'estiueig, es va produir pels volts dels anys vint del segle passat.","coordenades":"41.7507800,2.1220900","utm_x":"427010","utm_y":"4622479","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84220-foto-08064-268-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84220-foto-08064-268-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84220-foto-08064-268-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84221","titol":"Carrer de l'Hospital","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-lhospital","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de l'Hospital transcorre des del carrer de Joaquim Roger fins a la plaça de Jaume Carrera. A costat i costat del carrer, especialment a la banda de ponent, s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. En destaquen els edificis dels nº 2-4, 7, 11,13 i 23.","codi_element":"08064-269","ubicacio":"C. de l'Hospital, s\/n.","historia":"Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, degut al desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de l'Hospital.","coordenades":"41.7529200,2.1204800","utm_x":"426879","utm_y":"4622718","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84221-foto-08064-269-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84221-foto-08064-269-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84221-foto-08064-269-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84222","titol":"Carrer de Josep Gallés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-josep-galles","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de Josep Gallés transcorre des del carrer de Sant Domènec fins a la plaça de Jaume Carrera. És important la concentració d'antics edificis, entre mitgeres, de diverses plantes, i per les llindes i brancals de pedra desbastada de les seves obertures. En destaquen els edificis dels nº 11,10-14,13, 16, 21-23, 22-24, 25, 26, 29, 33, 51, 56 i 60.","codi_element":"08064-270","ubicacio":"C.  de Josep Gallés, s\/n.","historia":"Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Josep Gallés.","coordenades":"41.7537600,2.1206200","utm_x":"426891","utm_y":"4622811","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84222-foto-08064-270-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84222-foto-08064-270-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84222-foto-08064-270-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84223","titol":"Carrer de Moià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-moia","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de Moià transcorre des del carrer de Joaquim Roger fins a la carretera C-59, a l'alçada del polígon industrial el Vapor. És notòria la concentració d'antics edificis, entre mitgeres, de diverses plantes, i per les llindes i brancals de pedra desbastada de les seves obertures. En destaquen els edificis dels nº 16, 18, 20, 22, 32, 36, 50-52 i 54.","codi_element":"08064-271","ubicacio":"C. de Moià, s\/n.","historia":"Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Moià.","coordenades":"41.7571800,2.1187300","utm_x":"426738","utm_y":"4623192","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84223-foto-08064-271-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84223-foto-08064-271-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84223-foto-08064-271-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84224","titol":"Carrer del Racó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-raco","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer del Racó és un petit carrer que neix de la plaça de Prat de la Riba. A costat i costat s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. En destaquen els edificis dels nº 1, 2-4, 3, 5 i 14 (la Presó).","codi_element":"08064-272","ubicacio":"C. del Racó, s\/n.","historia":"Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, degut al desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer del Racó.","coordenades":"41.7513400,2.1191100","utm_x":"426763","utm_y":"4622543","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84224-foto-08064-272-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84224-foto-08064-272-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84224-foto-08064-272-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84225","titol":"Carrer de Sant Francesc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-francesc","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"El carrer de Sant Francesc transcorre des de la plaça de Sant Francesc fins a l'inici del nucli urbà. A costat i costat del carrer, s'arrengleren cases antigues, construïdes entre els segles XVII i XVIII, que encara conserven la seva estructura original, amb obertures realitzades amb pedra desbastada. En destaquen els edificis dels nº 2, 4, 6, 8, 14, 16, 18, 30, 35, 41, 43 i 60.","codi_element":"08064-273","ubicacio":"C. de Sant Francesc, s\/n.","historia":"Als segles XVII i XVIII, com a conseqüència del creixement de la població de Castellterçol, pel desenvolupament del gremi dels paraires i del negoci de la neu, es van construir nous carrers i cases, com és el cas del carrer de Sant Francesc. És un dels carrers coneguts com els de la llana, juntament amb els de Quadró i Sant Llogari. Les cases d'aquests carrers tenen un pati amb un pou, on es rentava i s'assecava la llana.","coordenades":"41.7496800,2.1160000","utm_x":"426503","utm_y":"4622362","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84225-foto-08064-273-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84225-foto-08064-273-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84225-foto-08064-273-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84226","titol":"Barraca de Salavert 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-salavert-1","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, de planta quadrada i orientada a migdia. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La porta, de 0,80 m d'alçada per 0,40 m d'amplada, té la llinda plana. Les seves dimensions són 4,30 m de diàmetre exterior per 1,40 m d'alçada.","codi_element":"08064-274","ubicacio":"El Salavert","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pèdra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7545700,2.1173300","utm_x":"426619","utm_y":"4622903","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84226-foto-08064-274-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84226-foto-08064-274-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Les fotografies corresponen a l'entorn de la barraca perquè degut a les bardisses aquesta no es va poder localitzar.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84227","titol":"Barraca de Salavert 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-salavert-2","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues barraques, una al costat de l'altre, Aquestes singulars construccions són de pedra seca reforçades amb morter, i aprofiten el desnivell natural del terreny per a la seva estructura. Presenten murs de pedra, tancats amb una petita volta de mig punt, que acaba en forma d'arc. Les mides d'una de les barraques són 2,40 m per 2,20 m de diàmetre exterior, 1,70 m d'alçada interior i la porta de 2,20 m per 1,70 m. Les de l'altra són: 3,20 m per 2,70 m de diàmetre exterior, 1,90 m d'alçada interior i la porta de 2,70 m per 1,90 m.","codi_element":"08064-275","ubicacio":"El Salavert","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica de pèdra seca d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.7546600,2.1144000","utm_x":"426375","utm_y":"4622916","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84227-foto-08064-275-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84227-foto-08064-275-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84228","titol":"Edifici al carrer de Sant Llogari, 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-sant-llogari-13","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol). PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis (originàriament el segon pis eren les golfes). La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. Les obertures de la planta baixa i del primer pis són quadrades, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada i pintada, deixant a la vista els elements de ressalt.","codi_element":"08064-276","ubicacio":"C. de Sant Llogari, 13.","historia":"La manufactura de la llana i el negoci del gel van experimentar un gran desenvolupament al municipi durant el segle XVII, fet que va provocar que molts joves provinents del camp s'instal·lessin al poble, amb el conseqüent creixement del nucli urbà. El carrer de Sant Llogari és l'eix vertebral del nucli històric.","coordenades":"41.7509900,2.1178000","utm_x":"426654","utm_y":"4622506","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84228-foto-08064-276-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84228-foto-08064-276-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84229","titol":"Font de la Plaça d'Enric Prat de la Riba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-denric-prat-de-la-riba","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està formada per una petita escultura de bronze sobre un basament fet de pedrís, que representa una figura humana amb un peix, pel que raja l'aigua. Es troba a l'interior d'una petita bassa rodona, realitzada amb grans carreus de pedra, protegida per una petita barana de ferro. Uns sortidors d'aigua, repartits pel perímetre de la basa, per la seva part interior, surten cap a l'escultura.","codi_element":"08064-277","ubicacio":"Pl. d'Enric Prat de la Riba.","historia":"La font va ser construïda pels volts de l'any 1960, en el mateix indret on 50 anys enrere s'havia col·locat la primera pedra del monument a Prat de la Riba, que no es va realitzar.","coordenades":"41.7512500,2.1196800","utm_x":"426810","utm_y":"4622533","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84229-foto-08064-277-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84230","titol":"Concurs de Gos d'Atura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/concurs-de-gos-datura","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL: www.castelltersol.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El Concurs de Gos d'Atura de Castellterçol es celebra anualment el primer diumenge d'octubre. Les activitats s'inicien el dissabte a la tarda, amb la rebuda als pastors participants al Monument al Pastor. Tot seguit, un gran ramat transhumant creua el poble per l'antic camí ramader. La competició té diverses proves. Els gossos d'atura han de seguir un circuit marcat amb banderoles, entrar un grup d'ovelles dins d'un cercle i fer passar el ramat entre un portell. Els participants van vestits amb la indumentària pròpia dels pastors del seu lloc de procedència. El Concurs compta amb la participació dels millors pastors d'arreu de Catalunya, de França, d'Euskadi i del País Valencià. És el que tanca la temporada, on s'escull el campió de campions.","codi_element":"08064-278","ubicacio":"Castellterçol","historia":"Tradicionalment, la història de Castellterçol es relaciona amb l'ofici de pastor i especialment, el de paraire. L'antic camí ramader de la Cerdanya creuava el poble, que rebia aquests ramats per esquilar a les ovelles i tractar la llana als tallers dels paraires. Aquest concurs, que reivindica la importància de la cultura ramadera i de l'ofici de pastor, es celebra des de l'any 1991.","coordenades":"41.7521500,2.1341800","utm_x":"428017","utm_y":"4622621","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84230-foto-08064-278-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84230-foto-08064-278-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"L'organitza l'Associació del Concurs de Gos d'Atura de Castellterçol i Castellcir, amb el suport de l'Ajuntament.Fotografies de l'ajuntament de Castellterçol.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84231","titol":"Fita de terme entre Castellterçol i Granera I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-entre-castelltercol-i-granera-i","bibliografia":"GELADÓ PRAT, A. (2019) Mapa del Patrimoni Cultural de Granera. Diputació de Barcelona-Ajuntament de Granera.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Fita aïllada que delimita els termes municipals de Castellterçol i Granera, situada en una zona boscosa al costat de la masia de l'Olleret. Es tracta d'un bloc de formigó de planta rectangular, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. A la cara orientada a migdia hi ha l'escut de Granera coronat amb el nom de l'ajuntament, mentre que a la cara oposada hi ha l'escut de Castellterçol i el nom del seu ajuntament. Sota les inscripcions hi ha l'any 2004 i les inicials 'JVF'.","codi_element":"08064-279","ubicacio":"Serra de l'Olleret","historia":"","coordenades":"41.7481600,2.0522100","utm_x":"421197","utm_y":"4622249","any":"2004","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84231-foto-08064-279-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84231-foto-08064-279-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografies d'Adriana Geladó Prat.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84232","titol":"Fita de terme entre Castellterçol i Granera II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-entre-castelltercol-i-granera-ii","bibliografia":"GELADÓ PRAT, A. (2019) Mapa del Patrimoni Cultural de Granera. Diputació de Barcelona-Ajuntament de Granera.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Lleugerament coberta de molsa i líquens.","descripcio":"Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa al nord-oest del còdol del Castellar. Es tracta d'un bloc de pedra de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. Amida uns 60 cm d'alçada per uns 20 cm d'amplada. La cara orientada a tramuntana està gravada amb la representació d'un castell, probable referència al municipi de Castellterçol. Per contra, la cara de migdia presenta l'any 1676 i la representació d'una olla o caldera.","codi_element":"08064-280","ubicacio":"La Trona - Còdol del Castellar","historia":"","coordenades":"41.7442100,2.0588200","utm_x":"421742","utm_y":"4621805","any":"1676","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84232-foto-08064-280-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84232-foto-08064-280-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografies d'Adriana Geladó Prat.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84233","titol":"Fita de terme entre Castellterçol i Granera III","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-entre-castelltercol-i-granera-iii","bibliografia":"GELADÓ PRAT, A. (2019) Mapa del Patrimoni Cultural de Granera. Diputació de Barcelona-Ajuntament de Granera.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Fita aïllada que delimita els termes municipals de Granera i Castellterçol, situada en una zona boscosa prop de la baga de Vila-rúbia i del torrent de Cisnolla. Es tracta d'un bloc de granit de planta quadrada, amb la cara superior de forma trapezoïdal i anclat al sòl boscós. En una de les seves cares hi ha restes d'una possible inscripció, tot i que no s'aprecia bé.","codi_element":"08064-281","ubicacio":"Baga de Vila-rúbia","historia":"","coordenades":"41.7450800,2.0569300","utm_x":"421586","utm_y":"4621903","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84233-foto-08064-281-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84233-foto-08064-281-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografies d'Adriana Geladó Prat.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84234","titol":"Font de Sant Llogari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-llogari","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 34. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de Sant Llogari es una font arranjada, adossada a un mur de pedra lligada amb morter. Consta d'una obertura d'arc de mig punt, que recull l'aigua d'escorrentiu.","codi_element":"08064-282","ubicacio":"La Sala de Sant Llogari","historia":"","coordenades":"41.7546000,2.0544000","utm_x":"421387","utm_y":"4622962","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84234-foto-08064-282-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84234-foto-08064-282-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84235","titol":"Font de Sant Julià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-julia","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 34. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de Sant Julià es troba a l'interior d'una estructura de planta rectangular, feta de pedra lligada amb morter, sota el nivell del pla. S'hi accedeix mitjançant uns graons de pedra. L'aigua cau per un petit rajolí cap a un pedrís. Durant molts períodes, al llarg de l'any, és seca.","codi_element":"08064-283","ubicacio":"Sant Julià d'Úixols","historia":"","coordenades":"41.7229500,2.1120400","utm_x":"426143","utm_y":"4619397","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84235-foto-08064-283-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84235-foto-08064-283-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84237","titol":"Font o biot de la Codina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-o-biot-de-la-codina","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de la Codina és un biot, una surgència natural d'aigua, amb una petita estructura que la protegeix. És de pedra seca, de planta circular i amb una obertura que permet l'accés a l'aigua.","codi_element":"08064-285","ubicacio":"La Codina","historia":"","coordenades":"41.7566600,2.1058900","utm_x":"425670","utm_y":"4623145","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84237-foto-08064-285-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84237-foto-08064-285-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84238","titol":"Font del Pererol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pererol","bibliografia":"CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol. MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del Pererol es una font mínimament arranjada, que surt d'una arqueta de pedra que reparteix l'aigua cap a un estret canal de reg. L'aigua és conduïda des de la captació fins al camp de conreu.","codi_element":"08064-286","ubicacio":"El Pererol","historia":"","coordenades":"41.7268200,2.1018100","utm_x":"425296","utm_y":"4619836","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84238-foto-08064-286-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84238-foto-08064-286-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies extretes del web https:\/\/topocastell.blogspot.com\/","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84239","titol":"Plaça Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-vella-1","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLTERÇOL (2018) Ruta casc antic. Històries dels carrers de la llana i l'estiueig (tríptic). Castellterçol: Diputació de Barcelona - Ajuntament - Consorci del Moianès.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La plaça Vella, tai i com el seu nom indica, és una de les més antigues del nucli urbà. És una plaça petita i cèntrica que destaca per la concentració d'antics edificis, entre mitgeres, de diverses plantes, amb llindes i brancals de pedra desbastada a les obertures. En destaquen els edificis dels nº 1, 4, 5 i10.","codi_element":"08064-287","ubicacio":"Pl. Vella, s\/n.","historia":"","coordenades":"41.7514800,2.1205600","utm_x":"426884","utm_y":"4622558","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84239-foto-08064-287-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84239-foto-08064-287-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Tanmateix, la plaça acull diverses manifestacions culturals i populars que es celebren al municipi, com el pregó de Festa Major, la Dansa i el Ball del Ciri, el ball dels Nans i dels Gegants o la cremada de l'avet per Sant Fruitós, entre d'altres.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84240","titol":"Edifici al carrer del Racó, 14 o la Presó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-del-raco-14-o-la-preso","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat.","codi_element":"08064-288","ubicacio":"C. del Racó, 14.","historia":"","coordenades":"41.7515700,2.1188800","utm_x":"426744","utm_y":"4622569","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84240-foto-08064-288-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84240-foto-08064-288-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84241","titol":"Col·lecció de l'Espai Dansa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-lespai-dansa","bibliografia":"KUANUM (2016) Projecte de museïtzació cal Recader. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol.","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'espai expositiu permanent de la Dansa de cal Recader es conserven un gran nombre d'elements relacionats amb la Dansa de Castellterçol i amb el Ball del Ciri. Entre els elements més destacats es troben els diferents vestits, guardats en calaixos, tant d'home com de dona, que s'han utilitzat al llarg dels diferents anys, així com diverses almorratxes i ciris. Tanmateix, es custodien els pentagrames relacionats amb aquests balls, fruit de les troballes a mans de particulars.","codi_element":"08064-289","ubicacio":"Cal Recader. C. de Bellver, 6-8.","historia":"","coordenades":"41.7512400,2.1206500","utm_x":"426891","utm_y":"4622531","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84241-foto-08064-289-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84241-foto-08064-289-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A cal Recader hi ha l'Escola de Música i l'Espai de Dansa de Castellterçol.L'espai expositiu permanent de la Dansa de cal Recader es va inaugurar l'any 2017.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84243","titol":"Llegenda del pla de les Forques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-pla-de-les-forques","bibliografia":"CAMPOY, G.; DURAN, A.; JURADO, R. (2006) Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. CASTELL DE CASTELLTERÇOL: http:\/\/castell-tersol.org\/","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Segons la llegenda, el pla de les Forques era el lloc on el senyor del castell de Castellterçol, que tenia un caràcter molt violent, feia penjar als delinqüents. Els manava untar amb resina i els feia cremar, per tal de que fossin ben visibles des de tota la contrada. També, segons la tradició oral, aquest indret era un lloc de reunió de bruixes.","codi_element":"08064-291","ubicacio":"Pla de les Forques","historia":"","coordenades":"41.7584900,2.1063800","utm_x":"425713","utm_y":"4623348","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84244","titol":"Col·lecció municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-municipal-1","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una col·lecció formada per un gran nombre d'objectes d'interès històric, artístic i etnològic, que es troba majoritàriament a 'la Sala' a cal Recader, però també en d'altres espais de l'ajuntament. És una col·lecció molt heterogènia, de la que formen part objectes molt diversos, des de retrats dels diferents reis i dels presidents de la Generalitat, quadres de pintura, diapositives, banderes, escultures, ciris i d'altres objectes d'utilitat desconeguda No es troba inventariada ni ha estat objecte de cap estudi.","codi_element":"08064-292","ubicacio":"La Sala (cal Recader), C. de Bellver, 6-8.","historia":"","coordenades":"41.7512400,2.1206500","utm_x":"426891","utm_y":"4622531","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84244-foto-08064-292-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84245","titol":"Mural de la Sala d'Enric Prat de la Riba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mural-de-la-sala-denric-prat-de-la-riba","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Pintura mural que presideix la sala Prat de la Riba de l'ajuntament de Castellterçol. Va ser realitzada per l'artista local David Font, l'any 2017, en homenatge de Castellterçol a la figura d'Enric Prat de la Riba, en el centenari de la seva mort. Va ser inaugurada per l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El mural representa la trajectòria vital de l'advocat i polític i la seva relació amb Castellterçol i amb Catalunya.","codi_element":"08064-293","ubicacio":"Ajuntament de Castellterçol. Plaça. Vella, 3.","historia":"","coordenades":"41.7513400,2.1205200","utm_x":"426880","utm_y":"4622542","any":"2017","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84245-foto-08064-293-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-13 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"David Font","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84246","titol":"Mural de l'Espai Franch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mural-de-lespai-franch","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Pintura mural que decora la façana de l'edifici de l'Espai Franch. Va ser realitzada per l'artista Javigaar (Javi García Aranda), l'any 2019, amb motiu de la reobertura de l'Espai Franch-Memorial Democràtic i les Jornades Europees de Patrimoni. El mural representa les vivències de Josep Franch-Clapers durant l'exili, amb una il·lustració en tres parts: persones exiliades, persones al camp i ell mateix com a exiliat (aquest últim dibuixat a l'interior de l'edifici, completament visible només a la nit mitjançant la il·luminació).","codi_element":"08064-294","ubicacio":"Espai Franch - Memorial Democràtic, C. Racó 10-12.","historia":"","coordenades":"41.7514100,2.1190200","utm_x":"426756","utm_y":"4622551","any":"2019","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84246-foto-08064-294-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Javigaar (Javi García Aranda)","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84247","titol":"Mural del Bosquet de can Sedó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mural-del-bosquet-de-can-sedo","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Pintura mural que decora la façana de l'edifici de l'Espai Jove Kastell, al Bosquet de can Sedó. Va ser realitzada per l'artista urbà Roc Blackblock, l'any 2018, amb motiu dels pressupostos participatius. El mural, que s'anomena 'Connexions intergeneracionals', representa el que és el bosc de can Sedó, un espai amb voluntat de conexió entre generacions, de convivència i comunitat.","codi_element":"08064-295","ubicacio":"Bosquet de can Sedó. C. Rocacorba, s\/n.","historia":"","coordenades":"41.7488300,2.1200300","utm_x":"426837","utm_y":"4622264","any":"2018","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84247-foto-08064-295-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Roc Blackblock.","observacions":"Al Bosquet de can Sedó hi ha un petit edifici destinat a usos diferents, com l'Esplai Draks, el Punt Jove i la Ràdio. Durant l'any, s'hi fan trobades esportives, espectacles infantils i celebracions diverses.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84248","titol":"Casa al carrer de Barcelona, 32-36","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-al-carrer-de-barcelona-32-36","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta irregular, que consta de quatre plantes a la seva alçada màxima. Presenta una volumetria singular específica, formada per una edificació principal de planta rectangular i un cos de planta circular, amb teulades de diversa tipologia. En destaquen les obertures de la façana, on es combinen finestres senzilles amb llindes i brancals de pedra, i d'altres amb columnes i arcs conopials.","codi_element":"08064-296","ubicacio":"C. de Barcelona, 32-36.","historia":"","coordenades":"41.7510300,2.1216400","utm_x":"426973","utm_y":"4622507","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84248-foto-08064-296-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84249","titol":"Molí de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-sant-joan","bibliografia":"SANTANDREU, M.; MOSEGUÍ, J. (2019). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat [Inèdit].","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un antic molí reconvertit en habitatge. L'edifici original és de planta quadrada i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a una vessant, que desaigua a la façana. La façana principal, orientada al sud-oest, es troba presidida per un porxo de dues plantes, a mode de galeria. Les obertures són rectangulars i de pedra carejada. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. Les restes de l'antiga bassa es troben a la part posterior de l'edifici. Ha estat objecte d'obres de rehabilitació que han malmès els seus valors històrics originals.","codi_element":"08064-297","ubicacio":"Horts del Molí Xic","historia":"","coordenades":"41.7630300,2.1184200","utm_x":"426719","utm_y":"4623842","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84249-foto-08064-297-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84249-foto-08064-297-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies procedents del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable de Castellterçol. Document d'aprovació inicial.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84250","titol":"Cases aparellades al carrer Cebrià Calvet, 30-32 i 34-36","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-aparellades-al-carrer-cebria-calvet-30-32-i-34-36","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues cases aparellades d'estil modernista. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i sotacoberta. La façana principal és simètrica, amb decoració d'esgrafiats de temàtica floral. La porta d'entrada i les finestres presenten elements decoratius a les parts superiors. Al sotacobert hi ha una petita obertura circular també decorada. L'accés a l'interior del solar on es troben les cases es realitza mitjançant unes portes de ferro forjat.","codi_element":"08064-298","ubicacio":"C. de Cebrià Calvet, 30-32 i 34-36.","historia":"","coordenades":"41.7508300,2.1254300","utm_x":"427288","utm_y":"4622481","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84250-foto-08064-298-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84251","titol":"Edifici a la plaça de l'Església, 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-a-la-placa-de-lesglesia-4","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. Les obertures són de pedra carejada. Una de les finestres presenta la següent inscripció a la llinda: 'Jaume Oller 1687'. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-299","ubicacio":"Pl. de l'Església, 4.","historia":"","coordenades":"41.7518000,2.1207500","utm_x":"426900","utm_y":"4622593","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84251-foto-08064-299-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84251-foto-08064-299-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84252","titol":"Edifici a la carretera de Granera, 43-45","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-a-la-carretera-de-granera-43-45","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici resultat de la unió d'una volumetria tradicional i un cos cilíndric. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba alineada al carrer. El cos cilíndric consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a una vessant. Les obertures són de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-300","ubicacio":"Ctra. de Granera, 43-45.","historia":"","coordenades":"41.7498300,2.1203600","utm_x":"426865","utm_y":"4622375","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84252-foto-08064-300-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84252-foto-08064-300-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84253","titol":"Edifici a la plaça de Jaume Carrera, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-a-la-placa-de-jaume-carrera-1","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner de planta rectangular, que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba alineada a la plaça. Les obertures de la planta baixa i la planta pis són de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-301","ubicacio":"Pl. de Jaume Carrera, 1.","historia":"","coordenades":"41.7521500,2.1208500","utm_x":"426909","utm_y":"4622632","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84253-foto-08064-301-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84253-foto-08064-301-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84254","titol":"Edifici a la plaça de Joaquim Serra, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-a-la-placa-de-joaquim-serra-1","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada a la plaça. Les obertures són de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-302","ubicacio":"Pl. de Joaquim Serra, 1.","historia":"","coordenades":"41.7512200,2.1214900","utm_x":"426961","utm_y":"4622528","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84254-foto-08064-302-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84254-foto-08064-302-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84255","titol":"Edifici al carrer del Nord, 14-16","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-del-nord-14-16","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. Les obertures són de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i una part pintat, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-303","ubicacio":"C. del Nord, 14-16.","historia":"","coordenades":"41.7520000,2.1181900","utm_x":"426687","utm_y":"4622617","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84255-foto-08064-303-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84255-foto-08064-303-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84256","titol":"Edifici al carrer de Pabordia, 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-pabordia-3","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. Les obertures de la planta baixa i del primer pis són de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-304","ubicacio":"C. de Pabordia, 3.","historia":"","coordenades":"41.7516100,2.1210200","utm_x":"426922","utm_y":"4622572","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84256-foto-08064-304-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84256-foto-08064-304-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84257","titol":"Edifici al carrer de Pabordia, 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-al-carrer-de-pabordia-13","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada al carrer. Les obertures són de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-305","ubicacio":"C. de Pabordia, 13.","historia":"","coordenades":"41.7514200,2.1214000","utm_x":"426954","utm_y":"4622550","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84257-foto-08064-305-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84257-foto-08064-305-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84258","titol":"Hostal de Castellterçol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hostal-de-castelltercol","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de volumetria singular, formada per la unió de tres cossos, que consten de planta baixa i una planta pis. La cobertes són de teula ceràmica aràbiga. Les façanes són de composició irregular, amb diverses obertures de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat. El recinte de l'hostal presenta un mur perimetral, de pedra vista; l'accés es realitza a través d'un portal d'arc de mig punt.","codi_element":"08064-306","ubicacio":"Ctra. Barcelona, 1.","historia":"","coordenades":"41.7500200,2.1240800","utm_x":"427175","utm_y":"4622393","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84258-foto-08064-306-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84258-foto-08064-306-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Actualment és un restaurant.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84259","titol":"Edifici a la plaça de Tresserres, 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/edifici-a-la-placa-de-tresserres-2","bibliografia":"PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba alineada a la plaça. Les obertures són de pedra carejada. El parament de la façana és fet de pedra lligada amb morter de calç, arrebossat i pintat, deixant vistos els elements de ressalt.","codi_element":"08064-307","ubicacio":"Pl. deTresserres, 2.","historia":"","coordenades":"41.7514300,2.1186400","utm_x":"426724","utm_y":"4622554","any":"","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84259-foto-08064-307-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84259-foto-08064-307-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"84260","titol":"Fàbrica tèxtil A.N.L.A.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-textil-anla","bibliografia":"BUBÉ OLLER, J. (2013). Intervenció en la façana est de Castellterçol i reprogramació de l'antiga fàbrica tèxtil ANLA en complex municipal. (Projecte Final de Carrera. Universitat Politècnica de Catalunya Barcelona TECH). Consultat des de https:\/\/upcommons.upc.edu\/handle\/2099.1\/18717","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga fàbrica que consta de tres naus. La part més antiga correspon a dues naus adossades, de planta rectangular. Les cobertes originals són de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, tot i que actualment una d'elles presenta coberta d'uralita. L'altre nau es troba adossada a les anteriors. És de planta quadrada, amb coberta a diverses vessants, amb lluemaris tapats. Els murs de façana de les tres naus són de maçoneria.","codi_element":"08064-308","ubicacio":"C. de Josep Gallés, 36.","historia":"L'any 1822 Joan Roger Prims va fundar l'empresa Roger. L'any 1915 es va construïr la fàbrica 'Tejidos especiales e Hilaturas. Mercería moderna Roger', amb el despatx a Barcelona (plaça Sant Pere, 4 bis). La fàbrica de teixits i filats Roger va ser la industria tèxtil més important de Castellterçol. L'any 1965 es va dividir la propietat: Joaquim Roger i Amat es queda la filatura i el cotó, i Josep Maria Roger Amat, els teixits. Aquesta darrera indústria es denomina A.N.L.A. L'any 1969 va passar a mans de l'empresa italiana A.N.L.A, fins a l'any 1980 en que tanca. L'any 1981 l'ajuntament va adquirir l'immoble. L'antiga fàbrica ANLA actualment és destinada com a magatzem municipals, pendent d'un nou projecte de futur.","coordenades":"41.7541300,2.1207100","utm_x":"426899","utm_y":"4622852","any":"1915","rel_municipis":"08064","municipi_nom":"Castellterçol","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08064\/84260-foto-08064-308-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-11-11 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47259","titol":"Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-5","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El nucli urbà de Collsuspina es caracteritza per la bellesa arquitectònica dels elements que formen el conjunt. El carrer Major és l'eix que vertebra les cases, que es troben a banda i banda d'aquest, des de la carretera N-141, de Manresa a Vic, fins al carrer de l'Espina, passant per la plaça Major, on hi trobem l'edifici de l'Ajuntament. És un carrer ample, que discorre de nord a sud, on trobem la major part dels habitatges del nucli que segueixen una estructura similar: cases fetes en pedra, amb la porta principal que s'obre al carrer i, generalment, un hort o jardí a la façana posterior, amb planta baixa i dos pisos, generalment. Molts d'aquests edificis conserven llindes amb la data de construcció i altres elements decoratius que recorden l'ofici dels primers estadants.<\/p> ","codi_element":"08070-1","ubicacio":"Nucli urbà de Collsuspina","historia":"<p>El nucli urbà de Collsuspina és un poble modern que es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, situat al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, regentat durant més d'un segle per una família de fadristerns del Mas Armadans i freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al llarg de dos segles compaginà les activitats d'hostal i botiga. Poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Montpart va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). L'any 1841 Collsuspina consta com a municipi independent, ja que es va fer la separació dels termes municipals de Tona i de Collsuspina.<\/p> ","coordenades":"41.8261600,2.1754000","utm_x":"431523","utm_y":"4630804","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47259-foto-08070-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47259-foto-08070-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47259-foto-08070-1-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Estan protegits alguns elements puntuals que s'obren al carrer, però no el carrer.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47260","titol":"Santa Maria dels Socors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-maria-dels-socors","bibliografia":"<p>Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'església parroquial de Collsuspina es troba al nucli del poble. És un edifici d'una sola nau coberta amb teulada de doble vessant i campanar adossat a la banda de llevant de l'edifici. La façana és d'estil clarament neoclàssic, amb remat sinuós característic d'aquesta època i creu al centre; portalada amb llinda i arc de descàrrega apuntat que forma un frontó, a la llinda hi ha la data 1909; i finestra vertical sobre la porta. El campanar és quadrangular i amb tres pisos diferenciats amb motllures horitzontals; els dos darrers pisos presenten una obertura a cada cara, i rematat amb una balaustrada superior. Es conserva una campana a l'interior feta pel campaner francès Simon Faillet en 1592 i un rellotge adossat a la cara principal sobre la obertura. L'edifici manté els murs de pedra vista amb cantoneres ben tallades. L'interior presenta una sola nau i conserva els dos trams de voltes ogivals de la nau central, que recorda un gòtic tardà ja que manté les nerviacions i claus de volta amb imatges de sants gravats. A inicis del segle XX va ser ampliada, incorporant una sagristia que comunica amb la rectoria a la banda de migdia, i es va allargar la nau per la part de la façana, que s'obre al nord, amb un nou atri, cor i campanar. Al costat del mur de ponent hi havia l'antic cementiri.<\/p> ","codi_element":"08070-2","ubicacio":"c\/ Nou, 4. 08178 Collsuspina","historia":"<p>Aquesta església, advocada a Santa Maria dels Socors, es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Per aquest motiu va rebre el càrrec de patró o protector de l'església (Pladevall, 1971), de manera que en diferent documentació s'esmenta a aquesta família com encarregats de la guarda i neteja dels ornaments, i fins i tot com a pagadors d'alguns ornaments. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic (plec 910) i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. Al Llibre de Comptes de l'església, obert el 1690 consta que el 1737 es va renovar el paviment i es va rebatre la volta sobre el cor, el 1745 es va manar fer un fossat darrera la capella per treure humitat dels murs i paviment. El 1880 es van iniciar les obres d'ampliació de la façana i es va fer un nou presbiteri i noves capelles laterals, degut a l'increment de població del nucli; i fent una nova remodelació de la façana l'any 1909. En els seus orígens era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685 deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. El poble de Collsuspina és un poble de creació moderna que va créixer al voltant del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina, el 1550, i al voltant d'ell es va anar desenvolupant el nucli amb noves construccions entre els segles XVI i XVIII, entre elles l'església, que era molt freqüentada pels habitants i passavolants que transitaven pel camí ral. Cada 15 de juny es celebra la festa de la seva patrona i, abans de la seva independència eclesiàstica, cada dilluns de Cinquagèsima s'hi anava en processó des de Sant Fruitòs de Balenyà.<\/p> ","coordenades":"41.8254401,2.1748343","utm_x":"431475","utm_y":"4630724","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47260-foto-08070-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47260-foto-08070-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47260-foto-08070-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Malauradament, el 28 de maig de 2014, va caure un llamp al campanar i va fer malbé l'esfera del rellotge i la barana del campanar.","codi_estil":"96|98|99|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47261","titol":"Cal Xarina \/ antic Hostal de Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-xarina-antic-hostal-de-collsuspina","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Vall-Llobera, F. (2009). La immigració occitana a Catalunya de la fi del segle XV al començament del XVIII. Barcelona. Institut Nova Història.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Casa ubicada dins el nucli urbà del poble, al carrer Major. És un casal gran, de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant, amb planta baixa, pis, i pis sota teulada. L'edifici és de pedra amb cantoneres ben escairades i diferents elements decoratius tallats en pedra. La façana principal és l'element més característic; té un portal adovellat al centre, amb dovelles llargues i a la dovella central té una inscripció amb forma d'escut on posa SALVI PADRÓS 1550, atribuïda a la marca del mestre de cases que la va construir i que era d'origen francès. A cada banda de la porta hi ha finestres, dues a la banda esquerra i una a la dreta. Aquesta darrera finestra té llinda de pedra amb una inscripció molt característica, ja que està escrita en francès amb alguna paraula en espanyol: ALEVADO SOIT LE TRÈS SAN SACREMENT AVE MARIAS (Lloat sigui el Santíssim Sagrament Ave Maria); veiem que en lloc de 'alevado' (alabado) i de 'san' (santo), en francès es diu 'loué' i 'saint'. Al primer pis hi ha tres finestres d'arc conopial que descansa sobre dues bases d'impostes motllurades que fan de base dels muntants laterals. A les golfes hi ha tres finestres juntes que són modernes. La resta de façanes de l'edifici han estat reformades en època recent, tot i seguint l'estructura característica. Al jardí posterior es conserva una taula de pedra que era l'antic pedrís que hi havia davant la façana, element que era molt característic de les cases de Collsuspina i que han desaparegut. A l'interior es manté l'estructura de tres crugies, i conserva alguns elements, com una volta de pedra ojival a la crugia de migdia i altra amb uns arcs de mig punt que reposen sobre capitells; també es conserven dues portes amb els muntants motllurats en guix amb motius geomètrics.<\/p> ","codi_element":"08070-3","ubicacio":"c\/ Major, 30. 08178 Collsuspina","historia":"<p>L'antic Hostal de Collsuspina, on es troba actualment el restaurant Can Xarina, sembla que fou construït per un mestre de cases francès l'any 1550, per encàrrec de Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, tal i com recorda la inscripció del portal adovellat: SALVI PADROS 1550. Salvi Padrós va arrendar l'hostal a Cebrià Armadans, i al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, l'hostaler era en Cebrià Armadans. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. El lloc on es va aixecar l'hostal era el punt d'intersecció del camí Ral de Vic a Manresa amb el punt de partició dels antics termes de Tona i Balenyà, per tant, en un lloc estratègic i de pas. Als seus inicis, l'Hostal de Collsuspina era un hostal solitari del camí ral, freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al voltant de Can Xarina es van edificar quatre o cinc cases més al llarg del segle XVI, i a partir del XVII es va configurar un grup més important de cases a l'entorn de l'església de Santa Maria dels Socors edificada entre 1592 i el 1600, i que al 1780 ja tenia 14 cases. L'hostal durant molt temps compaginà les tasques d'hostal i botiga, tal i com consta a diferent documentació del la segona meitat del segle XVIII, quan va haver diferents plets entre el batlle i els regidors de Tona i en Bernat Padrós, amo de l'Hostal de Collsuspina (Pladevall, 1990). En el plet de 1752, les autoritats del terme de Tona van prohibir a l'hostaler la venda de tota mena de queviures si no pagava els drets corresponents, resolent el Batlle General de Rendes del Reial Patrimoni que podia vendre només als que s'allotjaven a l'hostal. L'any 1784, en Josep Girvent, que havia comprat els drets a hostal, fleca i taverna de Tona, va demanar al batlle que 'manden serrar el meson de Bernardo Padrós y cesse y se abstenga de vender'. Actualment l'hostal encara fa funcions com a restaurant.<\/p> ","coordenades":"41.8257700,2.1752400","utm_x":"431509","utm_y":"4630761","any":"1550","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47261-foto-08070-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47261-foto-08070-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47261-foto-08070-3-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Renaixement|Contemporani|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|95|98|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47262","titol":"Els Ventets \/ cal Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-ventets-cal-tapies","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Els Ventets és un conjunt format per una finca que es troba ubicada al Raval Picanyol, tancada amb un mur de pedra, que guarda al seu interior una casa d'estructura singular i un jardí en el que predominen els avets. La casa està aixecada sobre pilars, d'estructura paral·lelepipèdica i amb teulada a un vessant metàl·lica. La casa sobresurt de la resta de cases de l'entorn per la forma arquitectònica característica.<\/p> ","codi_element":"08070-4","ubicacio":"Raval Picanyol, c\/ Toll 9-11","historia":"<p>En el Ple municipal de 14\/6\/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8\/2\/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa.<\/p> ","coordenades":"41.8254900,2.1647800","utm_x":"430640","utm_y":"4630738","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47262-foto-08070-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47262-foto-08070-4-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Ref. cadastral: 0709001DG3300N","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47263","titol":"Col·lecció d'objectes de Els Ventets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dobjectes-de-els-ventets","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Col·lecció d'objectes procedents de la casa Els Ventets, formada per diversos objectes de la llar i una col·lecció d'obra pictòrica d'aproximadament 40 elements entre els que hi ha obres de pintors catalans, espanyols i alguns extrangers. Alguns són pintors de certa anomenada.<\/p> ","codi_element":"08070-5","ubicacio":"Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina","historia":"<p>En el Ple municipal de 14\/6\/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8\/2\/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa.<\/p> ","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47263-foto-08070-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47263-foto-08070-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47264","titol":"Placa commemorativa a Els Ventets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-commemorativa-a-els-ventets","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Al costat de la porta principal d'entrada a la finca de Els Ventets, hi ha una placa metàl·lica que commemora la donació que van fer els seus propietaris de la finca i la casa a l'Ajuntament de Collsuspina. La placa diu: AQUESTA FINCA HA ESTAT LLEGADA A L'AJUNTAMENT DE COLLSUSPINA, PEL MATRIMONI JOSEP TÀPIES I MARIA CENDRÓS. PER L'AMOR QUE SEMPRE HAN DEMOSTRAT PER AQUEST POBLE. EN HONOR I RECORD SEU, INAUGUREM AQUESTA PLACA A COLLSUSPINA EL 6 D'AGOST DE 2012. AJUNTAMENT DE COLLSUSPINA.<\/p> ","codi_element":"08070-6","ubicacio":"Raval Picanyol, c\/ Toll 9-11","historia":"<p>En el Ple municipal de 14\/6\/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8\/2\/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó, que va fer l'Ajuntament i va instal·lar a la façana el 6\/8\/2012. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa.<\/p> ","coordenades":"41.8257400,2.1647000","utm_x":"430634","utm_y":"4630766","any":"2012","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47264-foto-08070-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47264-foto-08070-6-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47265","titol":"L'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lespina","bibliografia":"<p>Dolors. (1983). Secció d'història: L'Espina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 3, novembre 1983. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Viatge a les masies osonenques (39). L'Espina de Collsuspina. Setmanari Ausona. 10\/9\/1982.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La casa es troba darrera d'un tossal, a migdia del Pla de Querol i al sud del nucli del municipi. Es tracta d'un conjunt format per una casa central a la que envolten diferents construccions en diferent estat de conservació i de diferents èpoques; situada en un desnivell del terreny. La masia principal forma un cos quadrangular, cobert amb la teulada a dues vessants de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, i té un cos afegit a la banda de llevant amb teulada a un vessant i un altre que no té teulada a la banda de tramuntana. Degut a l'aprofitament del desnivell, davant la façana principal hi ha una era que és el sostre d'un cos edificat situat davant la casa però al nivell inferior i que presenta una estructura singular de voltes de canó suportades per pilars i arcs de mig punt rebaixats, disposats en quatre crugies. Probablement es tracti d'antics estables. En quant a l'edifici principal, de planta baixa i tres pisos, presenta una façana simètrica, a la que recentment s'ha eliminat l'estuc de guix que la cobria. Es veu clarament la ubicació de la casa en un desnivell, ja que té dues portes dovellades, una al nivell inferior, accessible des del nivell baix del camí i altra a un nivell superior situada al centre de la façana i amb un escut a la dovella central, que conserva una disposició simètrica de finestres i balcons. La finestra que trobem sobre la primera porta té decoració gòtica característica del s. XVI, amb arc conopial i diferents motius escultòrics, i es tractaria de la part més antiga de la casa, que s'ampliaria a banda i banda. A la mateixa façana i al costat de la finestra es conserva un carreu amb una cara tallada, segurament d'alguna altra finestra de la mateixa època. La façana de migdia, més moderna, té un gran arc de mig punt a la planta baixa i un cos de galeria amb cinc arcs de pedra rebaixats al pis superior. A la façana de ponent hi ha una llinda amb la data 1909 ALFONSO ESPINA. Destaquen també diversos elements afegits a la façana de tramuntana que es troben en semi ruïna, i que podrien haver format part de l'edifici més antic i que conserven alguns contraforts. Així com un cos a l'extrem de ponent de la façana principal, sense teulada, però amb els dos arcs de mig punt rebaixats que formaven l'accés a l'edifici per aquesta banda. Es tractaria segurament de coberts per a usos del mas.<\/p> ","codi_element":"08070-7","ubicacio":"L'Espina","historia":"<p>Aquesta és la masia tradicionalment més antiga del terme de Collsuspina. El nom de la casa prové del nom d'un turó proper i aquest va donar nom a l'actual poble, el Coll de l'Espina (Coll s'Espina), així com a la família que l'ha habitat i que encara manté el cognom. La primera menció documental que tenim constància es remunta a l'any 923, quan es fa referència al lloc Spina, en el terme del castell de Tona. El sacerdot Sunyer, propietari de terres a la villa que vocant Balagnano i a molts altres indrets, en el seu testament del 16 d'octubre de 955, deixa ad domum Sancti Fructuosi unes terres que te al lloc conegut com a arca (mot que equival a sepultura antiga o dolmen), en el lloc nomenat Espina (Spina). Els anys 1051 i 1079 surt com a nom de la collada i del mas, a diferents documents de donació de terres dins la jurisdicció del Castell de Tona (Pladevall, 1971: Arxiu Capit. Vic, Co. 6, doc. 1.899; Lib. Dot. Antiq., fols. 119 -120). Es trobava des dels seus orígens dins el terme de l'església de Sant Cugat de Gavadons sufragània de Sant Andreu de Tona i dins el terme d'aquest municipi fins a mitjans del segle XIX. És variada la documentació on apareix la casa, demostrant que es tractava d'una de les més importants del terme. Per exemple, en un document que recull les taxes per tenir bestiar de l'any 1742 i 1752 (conservat a l'Arxiu Municipal de Tona), queda reflectit que la casa més forta del terme de Collsuspina era el Mas de l'Espina, ja que era la que tenia més bestiar (Pladevall, 1990: 283). També surt el mas als diferents fogatges de 1497, 1553 de Sant Cugat Collsasima, i al cens d'Aparici de 1718. A l'Arxiu Espiscopal de Vic també es conserva diferent documentació de l'activitat del mas al segle XVIII. El 1828 el bisbe Corcuera va designar sacerdot per tenir cura de Collsuspina i de Sant Cugat de Gavadons. A l'assignació s'especifica que s'havia d'encarregar de 39 cases al poble, 26 pagesies al sector de Sant Cugat i 6 que pertanyien a la parròquia de Balenyà (l'Espina, l'Espinoi, el Collell, la Collada, la Casanova del Gomar i el molí de l'Espina). La total independència es produeix el 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors. La família conserva també diferent documentació produïda al llarg de la història del mas que anà evolucionant i engrandint-se, tal i com es pot veure en l'estructura actual que manté elements dels segles XV a l'actualitat.<\/p> ","coordenades":"41.8176200,2.1783400","utm_x":"431758","utm_y":"4629853","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47265-foto-08070-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47265-foto-08070-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47265-foto-08070-7-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Altres elements destacables de l'entorn són el mateix camí empedrat que passa per davant la façana principal de la casa, així com uns tancaments de murs que es troben a sota de la casa per la banda de ponent, que formarien part d'antigues construccions del conjunt.","codi_estil":"93|94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47266","titol":"El Garet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-garet","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.Pladevall, A. (1958). 'La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons'. A Ausa, vol. 3, núm. 23. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona, 1990. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt format per una gran casa pairal que es troba a prop del coll de la Pullosa i composta per diferents edificacions: l'edifici principal, dipòsit d'aigua, bassa, habitatge del pastor, habitatge del guarda, era, antics coberts agrícoles. L'edifici principal és un gran casal de planta rectangular amb façana principal oberta a migdia, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb un cos de galeria porxada al primer pis que es troba adossat a la part de llevant. La casa es va configurar fruit de diferents ampliacions a l'entorn d'un cos central al que es va afegir la façana principal a ponent, un segon cos a llevant i una façana a la banda de migdia, de manera que al centre de l'edifici s'ha format un pati obert. Destaca el portal adovellat semicircular a la façana principal, així com les cantoneres i els muntants i ampits de les finestres de pedra tallada; la dovella central de la porta té inscrita la data 1794 JOSEPH GARET dins un escut. A la façana de llevant, a cada angle superior de la façana, hi ha una garita de vigilància, elements que indiquen que el mas havia estat fortificat, segurament per la seva proximitat al camí Ral de Manresa. Les dues garites es veuen molt reformades i és difícil aproximar la cronologia; son de planta circular, coberta amb teula cònica d'un sol vessant, i amb espitlleres a diferents alçades. La casa té planta baixa i dos pisos, dividida la planta en tres crugies. L'accés principal es fa per la crugia central que, a la planta baixa, està coberta amb volta de creueria rebaixada i formant un vestíbul al que s'obren habitacions a banda i banda i que té al fons un cos d'escala quadrat amb escala en quatre trams que discorre al voltant del forat de l'escala, i que dona accés al pis. Es manté l'estructura de la crugia de migdia, amb arcs diafragma i voltes de pedra. Al primer pis hi ha la sala menjador estil neoclàssic amb una capella oratori dedicada a Sant Joaquim. Destaca la galeria afegida sobre aquesta crugia de migdia, amb un conjunt de columnes que sostenen arcs rebaixats. A la dreta de l'edifici principal hi ha altres dos edificis superposats i amb diferent orientació, coberts amb teulada a un vessant, presenten cantoneres, finestres i portals d'arc rebaixat de pedra treballada.<\/p> ","codi_element":"08070-8","ubicacio":"Pla del Garet","historia":"<p>La masia presenta elements arquitectònics de diferents èpoques, entre el segle XIV i el XX, i en la seva estructura es poden apreciar diferents ampliacions d'un primer casal que ara queda al centre de la construcció. La casa és documentada al menys des del segle XIII, fet que queda testimoniat pels arcs diafragma de la planta baixa, així com s'esmenta a la descripció del terme de l'acta de consagració de Sant Cugat de Gavadons del 1083, que diu que el terme de Balenyà arribava fins al Mont de Pol o actual Costa de Pol i que baixava cap a Ca l'Escanya, seguia el camí ral, del qual se separava més tard per unir-se a Can Torras o la Casa del Paralloner i d'allà anava vers el Garet de dalt i Mataoriola. També trobem al fogatge de 1553 el Garet de l'Hostal nou, dins el terme de Tona i a la zona de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona en aquella època, i dins el terme del castell de Tona. Aquesta casa s'anà fortificant a les diferents guerres de l'època moderna ja que era un lloc estratègic proper al camí Ral, possiblement per això conserva les dues garites, i sembla que fa tres generacions havia sigut propietat de francesos. La família Garet va estar vinculada a la casa des del segle XII i fins al 1893, en que va passar a un altre propietari per motius d'un préstec que va demanar un Garet i no va poder pagar. El 1828 el bisbe Corcuera va designar sacerdot per tenir cura de Collsuspina i de Sant Cugat de Gavadons, a l'assignació s'especifica que s'havia d'encarregar de 39 cases al poble, 26 pagesies al sector de Sant Cugat i 6 que pertanyien a la parròquia de Balenyà (l'Espina, l'Espinoi, el Collell, la Collada, la Casanova del Gomar i el molí de l'Espina). El 1878 Collsupsina passà a ser parròquia independent, essent parròquia Santa Maria dels Socors. En el decret es van afegir les cases Caseta de Vilafort, abans parròquia de Sant Pere de Ferrerons, el Garet de Dalt, l'Hostal del Garet o la Guixera, can Jordà i can Catxulina, que estaven adscrites a la parròquia i municipi de Balenyà, i les Comes i el Gomar, que eren de Santa Coloma de Sasserra i municipi de Moià. La total independència del municipi de Collsuspina es produeix el 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors.<\/p> ","coordenades":"41.8294900,2.1936900","utm_x":"433045","utm_y":"4631159","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47266-foto-08070-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47266-foto-08070-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47266-foto-08070-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"A la façana principal, al costat de la balconada central, hi ha una inscripció: AQUEIX MAS, UN XIC CASTELL T'OFEREIX EL PA I LA SAL. SI AMB SO DE PAU VENS, BENVINGUT SIAS CAVALLER. També trobem altres elements decoratius moderns, com un escut heràldic dels Costa.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47267","titol":"La Guixera del Garet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-guixera-del-garet","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1958). 'La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de san Cugat de Gavadons'. A Ausa, vol. 3, núm. 23. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona, 1990.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Masia d'estructura d'un sol volum, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Es troba ubicada en un desnivell del terreny, de manera que els accessos principal i posterior no es troben al mateix nivell de l'habitatge. La casa presenta un aspecte molt simètric i regular, amb cantoneres de pedra treballada, portal amb llinda de pedra, finestres ubicades de forma simètrica i un petit balcó en la façana lateral. A la façana principal es pot observar una ampliació tardana a la banda de llevant, que li va proporcionar la simetria a l'estructura general. L'interior està dividit en tres crugies perpendiculars a la façana. El mas es troba sota el mas Garet, més a prop de la carretera i ben accessible des de la font de la Pollosa.<\/p> ","codi_element":"08070-9","ubicacio":"El Garet","historia":"<p>La casa la Guixera del Garet és una edificació estretament lligada al conjunt del mas del Garet i formant part d'un nucli arrelat estretament al paisatge i a l'activitat agrícola. L'edificació havia fet durant dos segles d'hostal de camí ral, així com a explotació del guix de l'entorn i que ha donat nom al mas. A prop de la casa encara és visible un forn de guix , així com l'antiga sala per emmagatzematge del guix que es troba sota l'actual jardí de la casa aprofitant un marge. Segons Mn. Pladevall (1991), l'explotació de guix al lloc és documentada des de 1770, tot i que ells diu que podria ser molt més antiga. Al fogatge de 1553 s'esmenta al Garet de l'Hostal nou, i l'Hostal Nou del Garet, com a dos personatges diferents, dins el terme de Tona i a la zona de Sant Cugat de Gavadons. Segurament un seria l'habitant de la casa el Garet i l'altre seria el d'aquest antic Hostal.<\/p> ","coordenades":"41.8279100,2.1933100","utm_x":"433012","utm_y":"4630984","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47267-foto-08070-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47267-foto-08070-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47267-foto-08070-9-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47268","titol":"Guixera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/guixera","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Antiga pedrera d' explotació de guixos situada al marge dels talussos de la carretera N 141C, en una corba molt tancada. La seva explotació va ser especialment activa als anys 70 del segle passat. Podem accedir a la pedrera prenen un antic camí paral·lel a la carretera.<\/p> ","codi_element":"08070-10","ubicacio":"La Guixera del Garet","historia":"<p>Durant el Bartonià, la Catalunya central formava part d'un gran golf que obria vers l'oest. En totes les zones més marginals d'aquest gran sistema marí es desenvolupen esculls. Els principals afloraments els trobem a Collsuspina, Moià i Calders, així com la carretera de Calders a Monistrol de Calders. Mentre que en la vall del Llobregat i del Cardener, entre la ciutat de Manresa i la muntanya de Montserrat. Pels voltants d'Igualada destaquem els afloraments de la Tossa de Montbui, Puig Aguilera i Sant Procopi. Per sobre d'aquesta formació de calcaries de Collsuspina trobem una formació evaporitica (guixos de Collsuspina), que marca la transició cap a unes condicions més continentals de la conca de l'Ebre.<\/p> ","coordenades":"41.8361400,2.1901800","utm_x":"432761","utm_y":"4631900","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47268-foto-08070-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47268-foto-08070-10-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen|Contemporani|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124|98|123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47269","titol":"Forn de guix del Garet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-guix-del-garet","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està molt deteriorat i cobert de vegetació","descripcio":"<p>Al camí que va cap a la casa la Guixera del Garet hi ha dues estructures diferents, una que correspon a un antic forn de guix i l'altra que té l'estructura dels forns de teules i maons. Aquestes són les restes d'un antic forn de guix situat al camí d'accés a la masia la Guixera del Garet i al costat de l'antiga zona d'extracció de pedra per guix. Només es poden veure fragments de les parets exteriors del forn que conformen una olla circular d'uns 3m d'alçada i uns 3 m de diàmetre, amb boca que tanca lleugerament per la part superior. Les parets no estan vidriades fet que indica una baixa temperatura de cocció del guix. Es troba ubicat a un marge del camí i tapat per vegetació. Al costat mateix del forn es conserva encara una peça de guix transportada fins al lloc.<\/p> ","codi_element":"08070-11","ubicacio":"La Guixera del Garet","historia":"<p>Desconeixem el període d'utilització d'aquest forn, tot i que probablement coincidís amb la ocupació de la masia propera. Segons Mn. Pladevall (1991), l'explotació de guix al lloc és documentada des de 1770, tot i que apunta que podria ser molt més antiga. Segons explica el masover del Garet, el guix l'extreien d'una zona a sobre de la casa la Guixera, on hi havia hagut feixes, i l'arrencaven a barrinades, fent tremolar els vidres de la casa. Sembla que no fa massa dècades que encara estaven en funcionament. El guix s'utilitzava per a la construcció, possiblement aquest forn estaria molt lligat a les cases que pertanyien al mas Garet, un dels més importants i amb més propietats del terme. Els forns es construïen en un lloc amb pendent, per facilitar la càrrega i la fogaina. Es construïa una estructura amb pedres calcàries no fogueres, La cuita de guix i de calç feta tradicionalment amb el següent procés: s'omplia l'estructura del forn, fent una volta a la part de baix per deixar espai per la fogaina, i a sobre s'anaven disposant les pedres deixant forats o xemeneies entre elles per tal que el foc pogués pujar fàcilment. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i s'encenia el foc, que es deixava encès al menys dos dies i mig. Per la part superior es tapava amb teules o metalls per tal que no es mullés. Quan el guix estava cuit es desenfornava, s'anava trencant amb maça per fer pedres més petites i es seleccionava el que estava més cuit per fer escaiola. Després s'havia de moldre al molí.<\/p> ","coordenades":"41.8267200,2.1928200","utm_x":"432970","utm_y":"4630852","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47269-foto-08070-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47269-foto-08070-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47269-foto-08070-11-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La fotografia de la boca del forn és de Francesc Roma i Casanovas: http:\/\/excursionismecientific.wordpress.com\/category\/collsuspina\/ La fotografia antiga és del llibre Pladevall (1991).","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47270","titol":"Font de la Pullosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-pullosa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La font de la Pullosa es troba ubicada actualment sota la carretera N-141, al costat del camí d'entrada a la casa la Guixera del Garet. La font es troba dins un passadís cobert amb volta d'arc rebaixat de pedra de 4m de llarg, 1'10m d'amplada i 1'60m d'alçada. Aparentment sembla una font de mina, en la que l'aigua surt d'una aixeta i s'aboca a una pica amb sobreeixidor. El paviment del túnel és de lloses planes ben tallades i un petit canal condueix l'aigua cap al exterior, on hi ha un dipòsit tallat en pedra on es recollia l'aigua. Sobre el raig hi ha dues inscripcions, la primera amb la data 1899, i la segona amb la inscripció 1951 OP, que indica que en aquell any el servei d'obres públiques la va arranjar, possiblement coincidint amb l' ampliació de la carretera.<\/p> ","codi_element":"08070-12","ubicacio":"La Pullosa","historia":"<p>La construcció del túnel que alberga la font es va fer inicialment en època d'Isabel II quan es va construir la carretera de Vic a Manresa passant per Moià.<\/p> ","coordenades":"41.8261900,2.1915100","utm_x":"432861","utm_y":"4630794","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47270-foto-08070-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47270-foto-08070-12-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"El topònim el trobem escrit Pollosa i Pullosa. Sembla que podria procedir del topònim brollosa, referint-se al broll d'aigua.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47271","titol":"Can Jordà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jorda","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Masia de planta rectangular que forma conjunt amb un cobert lateral i amb era davant la façana que queda tancada amb lliça. L'edifici principal consta de planta baixa i planta pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. La façana és asimètrica, degut a una ampliació que es fa fer els anys 1990 per la banda de migdia, de forma que la porta es troba en un costat; aquesta és de llinda de pedra i te la inscripció ANTON GARET 1828, i en un altre llinda hi trobem la data de 1711. L'edifici és envoltat per un mur baix de pedra que conforma una lliça, amb una porta d'accés coberta amb teuladeta. Al costat de la banda nord hi ha un segon edifici, antic cobert.<\/p> ","codi_element":"08070-13","ubicacio":"Coll de la Pollosa","historia":"<p>Can Jordà és una de les masoveries del Garet, construïda a mitjans del segle XVIII, tot i que amb ampliacions al XIX i al XX. Primer devia ser una petita casa que el 1828 va engrandir Anton Garet. Es cita al nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860.<\/p> ","coordenades":"41.8258700,2.1890700","utm_x":"432658","utm_y":"4630761","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47271-foto-08070-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47271-foto-08070-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47271-foto-08070-13-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47272","titol":"Escut de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-lespina","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Viatge a les masies osonenques (39). L'Espina de Collsuspina. Setmanari Ausona. 10\/9\/1982.<\/p> ","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>A la dovella central de la porta principal del mas de l'Espina hi ha un escut. Es tracta d'un escut amb les inicials, possiblement, d'un propietari de l'Espina enllaçades amb una S. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut.<\/p> ","codi_element":"08070-14","ubicacio":"L'Espina","historia":"<p>Desconeixem la cronologia exacta de l'escut, tot i que pel context podem aproximar que es tractaria d'un element dels segles XVI-XVII. L'Espina és una de les masies més antigues del terme de Collsuspina. El nom de la casa prové del nom d'un turó proper i aquest va donar nom a l'actual poble, el Coll de l'Espina (Coll s'Espina), així com a la família que l'ha habitat i que encara manté el cognom. La primera menció documental que tenim constància es remunta a l'any 923, quan es fa referència al lloc Spina, en el terme del castell de Tona. El sacerdot Sunyer, propietari de terres a la villa que vocant Balagnano i a molts altres indrets, en el seu testament del 16 d'octubre de 955, deixa ad domum Sancti Fructuosi unes terres que te al lloc conegut com a arca ( mot que equival a sepultura antiga o dolmen), en el lloc nomenat Espina (Spina). Els anys 1051 i 1079 surt com a nom de la collada i del mas, a diferents documents de donació de terres dins la jurisdicció del Castell de Tona (Pladevall, 1971: Arxiu Capit. Vic, Co. 6, doc. 1.899; Lib. Dot. Antiq., fols. 119 -120). Es trobava des dels seus orígens dins el terme de l'església de Sant Cugat de Gavadons sufragània de Sant Andreu de Tona i dins el terme d'aquest municipi fins a mitjans del segle XIX. És variada la documentació on apareix la casa, demostrant que es tractava d'una de les més importants del terme. Per exemple, en un document que recull les taxes per tenir bestiar de l'any 1742 i 1752 (conservat a l'Arxiu Municipal de Tona), queda reflectit que la casa més forta del terme de Collsuspina era el Mas de l'Espina, ja que era la que tenia més bestiar (Pladevall, 1990: 283). També surt el mas als diferents fogatges de 1497, 1553, i al cens d'Aparici de 1718. A l'Arxiu Espiscopal de Vic també es conserva diferents documentació de l'activitat del mas al segle XVIII.<\/p> ","coordenades":"41.8175300,2.1781700","utm_x":"431744","utm_y":"4629844","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47272-foto-08070-14-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47273","titol":"Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"<p>Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. González, A. ; Lacuesta, R. (1983). Memòria del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina.<\/p> ","centuria":"XII-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Sant Cugat de Gavadons és una petita església que s'aixeca en una elevació prop del turó de Puig Estels, al nord del nucli de Collsuspina. És un edifici romànic en el seu origen, d'una sola nau, cobert amb teulada a doble vessant amb teula àrab, i amb dues capelles afegides a cada un dels laterals i que sobresurten del conjunt i que configuren el transepte. Afegit davant la porta principal hi ha un campanar d'espadanya amb dos arcs oberts a la façana de ponent i una finestra amb arc de ferradura a la part posterior del campanar. Es conserven les dues campanes. L'actual porta principal s'obre en la façana de ponent, al costat del campanar, és amb llinda lleugerament arquejada i no presenta cap inscripció. A la part superior d'aquesta façana hi ha un òcul circular. L'antiga porta adovellada encara es conserva a la façana de migdia, actualment oberta al recinte del cementiri que queda tancat per un muret. La façana de llevant té annexionada la rectoria que es va fer al segle XIX i que va modificar possiblement el presbiteri en escapçar-ho. A l'exterior de l'església es conserva una antiga ara i una creu de pedró. A l'interior hi ha un altar d'estil neoclàssic sense data dedicat a Sant Pere Màrtir, possiblement de finals del segle XIX.<\/p> ","codi_element":"08070-15","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"<p>El 948 es cita per primera vegada l'església amb el topònim de Gavadons (Pladevall, 1971). Va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. Actualment és sufragània de Santa Maria dels Socors, dins l'Arxiprestat del Moianès i Bisbat de Vic, des de que l'any 1828 Collsuspina va obtenir la independència eclesiàstica. La primera menció de l'església és de l'any 968. L'església de va consagrar l'any 1083, i en aquest document hi ha una descripció del terme marcant les delimitacions. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll sa sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. El capbreu de 1643 (ABEV) senyala que la jurisdicció del castell de Tona agafava des de la seva formació tota la parròquia de Sant Andreu de Tona amb la sufragània de Sant Cugat de Gavadons o 'coll sa sima', junt amb els masos de l'Espina, Espinoi, Collell i Padrós. L'estructura de l'església és característica del segle XII, romànica, tot i que ha sofert moltes modificacions, la més important va ser la supressió de l'absis per fer un presbiteri més gran, i el posterior afegitó de la rectoria va modificar la seva estructura externa per la banda de llevant. També es van afegir dues capelles laterals al llarg del segle XVI, cobertes amb nerviacions gòtiques tardanes i uns frisos motllurats a l'arrencada. Durant el segle XVIII es va arrebossar i enguixar tot l'interior. Al segle XIX s'hi feren novament obres, el campanar d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, i la casa rectoral que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. El portal és d'inicis del segle XX. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació de Barcelona hi va fer obres de restauració dirigides per Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. Entre 1981 i 1984 es va fer una nova intervenció, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista. El arxius de la parròquia de Tona es van perdre, de manera que no queda més documentació històrica que la que conserva l'Arxiu Episcopal de Vic.<\/p> ","coordenades":"41.8463400,2.1740000","utm_x":"431428","utm_y":"4633046","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47273-foto-08070-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47273-foto-08070-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47273-foto-08070-15-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"En aquesta església s'ha venerat a Sant Pere Màrtir, advocat contra les tempestes. Es fa un aplec cada primer de maig.","codi_estil":"92|94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47274","titol":"Llosa sepulcral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llosa-sepulcral","bibliografia":"<p>AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A.(1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990.<\/p> ","centuria":"XIV-XV","notes_conservacio":"Es troba bruta amb adherències vegetals","descripcio":"<p>Davant l'actual porta d'entrada a l'església hi ha tres lloses, possiblement procedents del cementiri de l'església. Uns d'elles és una llosa sepulcral, de forma rectangular, amb un escut realitzat en alt relleu tallat en la pedra i que és l'escut de la família Miravalls. Tot i que no es distingeix bé els motius de l'interior de l'escut, podria portar les armes de la família: un arbre de sinople i dos llops aixecats, 'lampasados de gules'. L'escut ens recorda la relació d'aquest mas amb l'església.<\/p> ","codi_element":"08070-16","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"<p>La família Miravall habitava l'antic mas Miravalls, que es trobava molt proper a l'església. El mas Miravalls va ser antigament una casa forta, senyorejada pels cavallers cognominats Miravalls, que són ben documentats entre el 1265 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (ABEV). L'antiga casa forta, estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, però sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, i l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. El 1808, degut al mal estat de l'antiga casa - torre situada al Puig, es va edificar una nova casa al Pla de les Lloses.<\/p> ","coordenades":"41.8463600,2.1739600","utm_x":"431425","utm_y":"4633048","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47274-foto-08070-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47274-foto-08070-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47274-foto-08070-16-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Tot i que desconeixem la cronologia, podria tractar-se d'un elements d' entre els segles XIV i XV, ja que sembla que es van extingir en aquesta època.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47275","titol":"Pedró de Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedro-de-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"<p>Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria ubicar amb correspondència a les coordenades que marca.","descripcio":"<p>Al costat de l'església de Sant Cugat de Gavadons, entre el mirador i l'església, en una esplanada a on s'arriba en cotxe, hi ha un pedró format per una gran pedra arrodonida de 1,60 m de diàmetre i 25 cm de gruix, que es troba ubicada sobre una altra pedra que li dóna l'aparença d'una taula. A la cara superior del pedró hi ha gravades les inicials dels quatre punts cardinals (N, E, S i O), tot i que estan mal orientats (amb uns 45º de diferència), ja que quan es va fer la darrera rehabilitació de l'església es va modificar la ubicació i no es va ubicar correctament tenint en compte la orientació, tot i que anteriorment estava posada correctament. El centre de la taula te un forat rodó de 20cm de diàmetre que la travessa totalment. A la banda de llevant hi ha un altre forat, que també travessa tota la pedra, de forma ovalada i un diàmetre màxim de 18 cm. A la part nord de la pedra hi ha un rectangle excavat, que no arriba a travessar tota la pedra, de 40 cm per 30 cm de costat. És possible que el forat central rodó servís per aguantar una creu, i els altres per suportar els objectes que s'utilitzaven en fer la benedicció.<\/p> ","codi_element":"08070-17","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"<p>El pedró era la taula des de la que es beneïa el terme i es llegia la Pàssia, entre la Santa Creu de maig i la Santa Creu de Setembre. Es situava al punt més alt d'un terme eclesiàstic. En la benedicció es demanava la protecció divina sobre les collites i el terme. Durant el ritual s'hi beneïa l'aigua i amb fulles de llorer s'escampava simbòlicament entorn seu.<\/p> ","coordenades":"41.8462800,2.1744000","utm_x":"431461","utm_y":"4633039","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47275-foto-08070-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47275-foto-08070-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47275-foto-08070-17-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47276","titol":"Masoveria de Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masoveria-de-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"<p>González, A. ; Lacuesta, R. (1983). Memòria del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Pladevall, A.(1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Tot i que conserva la teulada, l'interior està en mal estat.","descripcio":"<p>Edifici que forma part del conjunt de Sant Cugat de Gavadons, ja que s'adossa al costat de migdia de l'església, al mur on possiblement hi havia un absis semi-circular, però del que no queden vestigis degut a que està adossada. És un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, cobert amb teulada a dues aigües i amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, mantenint una tipologia de masia. A la banda de llevant hi ha les restes d'un antic cobert, que tenia accés pel costat de migdia a través d'un portal d' arc de mig punt. A la façana de ponent encara és visible la boca del forn de pa.<\/p> ","codi_element":"08070-18","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"<p>L'edifici seria aixecat el 1817, tal i com consta a la data de la llinda de la porta d'entrada. Va ser fruit de la darrera ampliació realitzada a l'església al segle XIX, quan també es transformà el campanar d'espadanya en un cos quadrat de gran volum i es construí una sagristia adossada.<\/p> ","coordenades":"41.8462200,2.1741300","utm_x":"431439","utm_y":"4633032","any":"1897","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47276-foto-08070-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47276-foto-08070-18-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47277","titol":"Cementiri de Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-de-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"<p>Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina.<\/p> ","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El cementiri de Sant Cugat de Gavadons es troba al costat de l'església, per la banda sud d'aquesta. Queda tancat en un recinte amb un mur que el delimita del límit del turó on es troba el conjunt per la banda sud, i per la paret de la mateixa església per la banda nord. L'accés és pel costat nordoest, a través d'una porta de ferro. El mur de la banda sud té una creu de pedra. A l'interior hi ha diferents espècies vegetals, entre les que destaquen tres xipresos.<\/p> ","codi_element":"08070-19","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"<p>El cementiri té difícil datació, tot i que els seus orígens anirien paral·lels als de l'església. Per informació oral de veïns sabem que es trobaven ossos pels entorns, fet que podria ser degut a que el perímetre del cementiri seria més gran a finals de l'edat mitjana. El 948 es cita per primera vegada l'església amb el topònim de Gavadons (Pladevall, 1971). Va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. Actualment és sufragània de Santa Maria dels Socors, dins l'Arxiprestat del Moianès i Bisbat de Vic, des de que l'any 1828 Collsuspina va obtenir la independència eclesiàstica. La primera menció de l'església és de l'any 968. L'església de va consagrar l'any 1083, i en aquest document hi ha una descripció del terme marcant les delimitacions. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. El capbreu de 1643 (ABEV) senyala que la jurisdicció del castell de Tona agafava des de la seva formació tota la parròquia de Sant Andreu de Tona amb la sufragània de Sant Cugat de Gavadons o 'coll sa sima', junt amb els masos de l'Espina, Espinoi, Collell i Padrós. L'estructura de l'església és característica del segle XII, romànica, tot i que ha sofert moltes modificacions, la més important va ser la supressió de l'absis per fer un presbiteri més gran, i el posterior afegitó de la rectoria va modificar la seva estructura externa per la banda de llevant. També es van afegir dues capelles laterals al llarg del segle XVI, cobertes amb nerviacions gòtiques tardanes i uns frisos motllurats a l'arrencada. Durant el segle XVIII es va arrebossar i enguixar tot l'interior. Al segle XIX s'hi feren novament obres, el campanar d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, i la casa rectoral que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. El portal és d'inicis del segle XX. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació de Barcelona hi va fer obres de restauració dirigides per Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. Entre 1981 i 1984 es va fer una nova intervenció, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista. El arxius de la parròquia de Tona es van perdre, de manera que no queda més documentació històrica que la que conserva l'Arxiu Episcopal de Vic.<\/p> ","coordenades":"41.8462400,2.1739600","utm_x":"431425","utm_y":"4633034","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47277-foto-08070-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47277-foto-08070-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47277-foto-08070-19-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47278","titol":"Creu de terme de Collsuspina i font","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-de-collsuspina-i-font","bibliografia":"<p>PladevallL, Antoni. Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. Pladevall, Antoni. Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya, 1991. http:\/\/mdc.cbuc.cat\/cdm\/singleitem\/collection\/afcecemc\/id\/7205\/rec\/1<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La creu de terme es troba ubicada en un conjunt volumètric que també comprén una font a la base. La creu és de pedra, amb el braç vertical més llarg i tots ells rematats per piràmides. La base del paviment sobre el que es troba el conjunt és circular i està formada per grans dovelles sobre la que s'aixeca una columna de forma octogonal que sosté un recipient de forma també octogonal on hi ha la font. Sobre el recipient s'aixeca una altra columna vertical de forma octogonal rematada per un capitell format per dues plataformes de pedra octogonals planes superposades a sobre les quals descansa la creu. Al seu voltant hi ha un banc de pedra amb un respatller fet de ferro forjat. Hi ha un placa incrustada en la columna amb la següent inscripció: 'Creu del terme que marcava la divisòria dels antics termes municipals de Tona i de Balenyà i de les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i Sant Cugat de Gavadons'.<\/p> ","codi_element":"08070-20","ubicacio":"c\/ Major. 08178 Collsuspina","historia":"<p>El nucli urbà de Collsuspina és un poble modern que es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, situat al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). El territori havia format part dels antics termes municipals de Tona i de Balenyà i del les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i Sant Cugat de Gavadons que era sufragània de Sant Andreu de Tona. Els dos antics termes coincidien al límit del camí Ral, que travessava d'est a Oest, i al lloc on es creuaven els termes dels dos municipis amb el camí Ral, es va erigir una creu de terme que indicava aquesta límits. La creu és una fita històrica, ja que indica una divisió que actualment no existeix, des de la unificació i creació del municipi com a Collsuspina al 1841. Fins fa uns anys estava al mig del carrer, i va ser traslladada a la ubicació actual per facilitar el trànsit pel carrer Major, refent tota l'estructura de la font però conservant la creu original.<\/p> ","coordenades":"41.8259200,2.1753100","utm_x":"431515","utm_y":"4630777","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47278-foto-08070-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47278-foto-08070-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47278-foto-08070-20-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Desconeixem la cronologia de la creu, tot i que la composició amb la font és contemporània, però podria tractar-se d'un element que coincidís cronològicament amb les cases de la zona. Una de les fotografies mostra la ubicació de l'antiga creu, és una fotografia feta per Lluís Illa, entre 1890 i 1932, pertanyent al fons del l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. http:\/\/mdc.cbuc.cat\/cdm\/singleitem\/collection\/afcecemc\/id\/7205\/rec\/1","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"47279","titol":"Miravalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/miravalls","bibliografia":"<p>AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de pedra, amb cantoneres ben tallades. La porta principal és d'arc rebaixat i es troba al centre de la façana, flanquejada per dues finestres. Davant la façana es forma un pati que queda tancat amb un cobert a migdia i altre a llevant, i al que s'accedeix per ponent. Es tracta d'un edifici relativament modern, però que conserva l'estructura i característiques d'una masia senzilla de la zona.<\/p> ","codi_element":"08070-21","ubicacio":"Pla de les Lloses","historia":"<p>El mas Miravalls va ser antigament una casa forta. Els cavallers cognominats Miravalls són ben documentats entre el 1230 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (AA.DD. , 1989, p. 244). Segons un document conservat al mas Pratsobrerroca, el 13 d'agost de 1288, Guillem de Miravalls, cavaller, pels serveis rebuts del seu fill, li fa donació del Staticum de Miravallibus (equivalent a casa fortificada), amb terres, cases i pertinences, situada a les parròquies de Sant Andreu de Tona i Sant Cugat de Gavadons, amb obligació de pagar la tasca dels esplets per mantenir la llàntia que el pare del donador havia instituït davant l'altar de Sant Cugat de Gavadons. El mas Miravalls apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, a la banda de Tona. Sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, ja que no hi ha documentació dels cavallers Miravalls des de principis del segle XIV, però si del mas habitat per pagesos, i que l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. Aquests van empenyorar el mas el 1574 i finalment Josep de Taiadella se'l va vendre junt a les terres el 26 de maig de 1676 als Pratsobrerroca, concretament a Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona i batlle entre 1683-1685 i 1689-1691, i que el 1679 també va adquirir el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. Aquesta és la causa que el mas actual no guardi cap vestigi del seu passat, ja que l'antiga casa forta estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, tot i que no podem assegurar la ubicació degut a la manca de vestigis visibles. El lloc on s'emplaçava era també conegut com 'El Castillot'.<\/p> ","coordenades":"41.8494300,2.1709400","utm_x":"431177","utm_y":"4633391","any":"1808","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47279-foto-08070-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47279-foto-08070-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"El topònim de la casa indica la bona visibilitat que hi havia des de la ubicació original, des d'on s'hi pot veure, més enllà dels fondals del Solà i Boldrons, la plana de Vic, Tona i la falda del Montseny.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47280","titol":"Dolmen de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-de-lespina","bibliografia":"<p>BATISTA i NOGUERA, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación de Barcelona. Inistituto de Prehistoria y Arqueología. Fascicle 1. Butlletí Excursionista de Vic. III, p.161-164. COLOMINES ROCA, J.; GUDIOL RICART, J.M. (1923) 'Sepulcres megalítics de l'Ausetania'. Quaderns d'Estudi. [Barcelona] vol. XV (octubre-desembre de 1923), 57. GUDIOL, J.M. 'El dolmen de l'Espina'. Butlletí del Centre Excursionista de Gurb. XV. PERICOT GARCIA, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1925. RIUS i SERRA, J. 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] vol. VI (1915-20), p.504. Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Gazeta de Vich, núm. 2209. (1920) Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Vol. III. (1920)<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Està ensorrat i s'ha perdut quasi tot el túmul.","descripcio":"<p>Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu tipus dolmen, sembla una cambra simple de planta trapezoïdal, de 2 m de llargada per 1'50 m d'amplada i una alçada màxima de 2 m. El túmul, d'uns 8 m de diàmetre, es conserva parcialment i resta cobert per la caiguda de dues de les grans lloses del megàlit. En l'actualitat, no queda cap llosa del sepulcre en la seva posició original i algunes d'elles es troben caigudes cap el centre del sepulcre.<\/p> ","codi_element":"08070-22","ubicacio":"Serra de Santa Coloma","historia":"<p>El dolmen va ser excavat per membres de la secció d'Exploracions del Centre excursionista de Vic l'any 1920, que hi van dedicar dos dies. Entre el material arqueològic que es va extreure en la intervenció destaca una olla de ceràmica feta a mà en forma de casquet esfèric amb un mugró; altres fragments ceràmics informes; rodelles de collaret fetes en os, perforades en pecten, botons d'os perforats en V prismàtics, un botó d'os de base quadrada i secció triangular perforat en V, un punxó en os i fragments d'anelles en os. En metall, aparegué una sageta de coure de 14 mm de llargada. En la part superior del megàlit aparegué una moneda de Felip IV, així com diversos fragments de ceràmica pintada corresponents a un plat del segle XVI, i una moneda de plata consular d'època romana. Les restes antropològiques més importants corresponen 2 o 3 mandíbules humanes que conserven algunes peces dentaries, algunes falanges i ossos indeterminats. Es conserva al Museu Episcopal de Vic.<\/p> ","coordenades":"41.8061700,2.1765500","utm_x":"431597","utm_y":"4628584","any":"1800aC","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47280-foto-08070-22-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Situat en els altiplans que formen els cingles de Puig sa Gordi, constituït per estrats de calcàries i margues que formen el relleu en costes descendents.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47281","titol":"Col·lecció d'objectes del Museu Episcopal de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dobjectes-del-museu-episcopal-de-vic","bibliografia":"<p>Batista i Noguera, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación de Barcelona. Inistituto de Prehistoria y Arqueología. Fascicle 1. Butlletí Excursionista de Vic. III, p.161-164. Colomines Roca, J.; Gudiols Ricart, J.M. (1923) 'Sepulcres megalítics de l'Ausetania'. Quaderns d'Estudi. [Barcelona] vol. XV (octubre-desembre de 1923), 57. Guitart, I. (1986). Objectes d'ornament personals prehistòrics del Moianès i d'Osona al Museu Episcopal de Vic. Ausa, XII, núm. 116, p. 1-19. Gudiol, J.M. 'El dolmen de l'Espina'. Butlletí del Centre Excursionista de Gurb. XV. Pericot Garcia, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1925. Rius i Serra, J. 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] vol. VI (1915-20), p.504. Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Gazeta de Vich, núm. 2209. (1920) Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Vol. III. (1920)<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Alguns elements estan fragmentats o incomplerts.","descripcio":"<p>El Museu conserva el material arqueològic extret en l'excavació realitzada al dolmen de l'Espina per membres de la secció d'Exploracions del Centre excursionista de Vic l'any 1920. Destaca una olla de ceràmica feta a mà en forma de casquet esfèric amb un mugró; altres fragments ceràmics informes; rodelles de collaret fetes en os, perforades en pecten, botons d'os perforats en V prismàtics, un botó d'os de base quadrada i secció triangular perforat en V, un punxó en os i fragments d'anelles en os. En metall, aparegué una sageta de coure de 14 mm de llargada. En la part superior del megàlit aparegué una moneda de Felip IV, així com diversos fragments de ceràmica pintada corresponents a un plat del segle XVI, i una moneda de plata consular d'època romana. Les restes antropològiques més importants corresponen 2 o 3 mandíbules humanes que conserven algunes peces dentaries, algunes falanges i ossos indeterminats.<\/p> ","codi_element":"08070-23","ubicacio":"Plaça Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic","historia":"","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"-1800","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47281-foto-08070-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47281-foto-08070-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Una part dels objectes es troben exposats a la sala de la planta baixa, i altra part a la sala de reserva o galeria d'estudi.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47282","titol":"Fontscalents","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fontscalents","bibliografia":"<p>BATISTA NOGUERA, R.; PETIT MENDIZABAL, M. A. (1973). 'La cueva sepulcral de 'Fontscalents' (Collsuspina, Barcelona)'. Ampurias. 35, p.205-212.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El jaciment està exhaurit.","descripcio":"<p>Cova natural d'enterrament Inhumació col·lectiva, en una cova-abric formada en roques sorrenques sobre el torrent que li dóna nom. És una petita cavitat amb dues entrades que donen accés a dues sales que es comuniquen entre si, de 3'70 m d'amplada per 9'50 m de llargada.<\/p> ","codi_element":"08070-24","ubicacio":"Fontscalents","historia":"<p>El jaciment havia estat prospectat d'antic per afeccionats de la zona, fins que l'any 1969 membres del Museu de Moià, supervisats pel Museu Arqueològic de Barcelona, hi realitzà una campanya. Posteriorment, es va fer una segona campanya per l'Institut de Prehistòria i Arqueologia, durant les quals es confirmà la falta d'estratigrafia, ja que el material arqueològic sortí molt remenat. Però es confirmà que la cova era sepulcral amb superposició d'enterraments que abasten un ampli camp cronològic. Les restes arqueològiques que es van extreure compten amb almenys 6 individus: 2 infants, 3 adults i 1 vell, dels quals es conserven restes de crani, mandíbules i varietat d'ossos llargs. El material ceràmic està format per diferents vasos gairebé sencers i de molts fragments diversos. Cal destacar la presència d'un vas cònic-esfèric de pasta vermellosa, part d'un vas de pasta grisa compacta amb una carena molt baixa i amb anses tubulars horitzontals, diversos fragments de vores amb cordons llisos, fragments informes amb decoració incisa de dobles línies i de paral·leles, un petit fragment amb decoració de cordons, pertanyent a un gran vas, etc. Pel que fa a la indústria lítica, destaca la presència d'un nucli del tipus 'pota de cabra' piramidal de color gris melat, amb restes d'haver-se extret unes 16 fulles, diverses fulles microlítiques amb retocs laterals i alguns bilaterals. També destaquen fragments de cristall de roca sense forma i un fragment de destral de basalt polida que fou trobada, segons els excavadors, als voltants del jaciment. En os, aparegueren diversos punxons i denes de collar d'esteatita perforada, de calaïta i algunes de pecten. Les restes arqueològiques trobades permeten diferenciar dues etapes: una de sepulcres de fossa al qual aniria associat el vas amb carena baixa, el nucli de sílex del tipus 'pota de cabra', així com els punxons d'os; i un altre d'utilització de la cova amb finalitats d'inhumació que correspondria al Calcolític i associat a la ceràmica amb cordons llisos amb grans formes i les 6 denes discoïdals. Malauradament, la falta d'estratigrafia no ha permès poder ampliar informació, i tampoc s'ha pogut confirmar la procedència dels diferents inhumats a la cova i no es pot associar cap resta antropològica a cap moment cultural concret. El jaciment es troba avui dia gairebé exhaurit del tot.<\/p> ","coordenades":"41.8232000,2.1760200","utm_x":"431571","utm_y":"4630475","any":"-1800","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47282-foto-08070-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47282-foto-08070-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47282-foto-08070-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"També és conegut amb el nom de cova 'Del Paleta', degut a que es troba propera als horts del paleta.","codi_estil":"79|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47283","titol":"Col·lecció d'objectes del Museu de Moià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dobjectes-del-museu-de-moia","bibliografia":"<p>Batista Noguera, R.; Petit Mendizabal, M. A. (1973). 'La cueva sepulcral de 'Fontscalents' (Collsuspina, Barcelona)'. Ampurias. 35, p.205-212.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Alguns elements estan fragmentats o incomplerts.","descripcio":"<p>Les restes arqueològiques que es van extreure del jaciment Fontscalentes es conserven al Museu de Moià. Es conserven les restes òssies de 6 individus: 2 infants, 3 adults i 1 vell, dels quals es conserven restes de crani, mandíbules i varietat d'ossos llargs. Diferent material ceràmic format per diferents vasos gairebé sencers i de molts fragments diversos. Cal destacar la presència d'un vas cònic-esfèric de pasta vermellosa, part d'un vas de pasta grisa compacta amb una carena molt baixa i amb anses tubulars horitzontals, diversos fragments de vores amb cordons llisos, fragments informes amb decoració incisa de dobles línies i de paral·leles, un petit fragment amb decoració de cordons, pertanyent a un gran vas, etc. Quant a indústria lítica, destaca la presència d'un nucli del tipus 'pota de cabra' piramidal de color gris melat, amb restes d'haver-se extret unes 16 fulles, diverses fulles microlítiques amb retocs laterals i alguns bilaterals. També destaquen fragments de cristall de roca sense forma i un fragment de destral de basalt polida que fou trobada, segons els excavadors, als voltants del jaciment. En os, aparegueren diversos punxons i denes de collar d'esteatita perforada, de calaïta i algunes de pecten.<\/p> ","codi_element":"08070-25","ubicacio":"C\/ Rafael Casanova, 8. 08180 Moià","historia":"","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"-1800","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47284","titol":"Cova dels Ossos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-dels-ossos","bibliografia":"<p>Clop, X.; Cruells, W. (1991). La cova dels Ossos (Collsuspina, Osona). Memòria definitiva dels treballs d'excavació arqueològica d'urgència. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El jaciment està exhaurit.","descripcio":"<p>La cova està situada molt a prop del port o coll de la Pollosa, l'únic pas natural entre el Moianès i la Plana de Vic en una zona boscosa de roures. És una balma allargada, oberta al mig d'un espadat calcari, a mida que la galeria s'endinsa en direcció a ponent, les seves dimensions es van reduint, fins arribar a una sala de formes arrodonides, de manera que es diferencien tres espais: la cova i el passadís d'accés, la balma i la zona exterior. La cova i el passadís d'accés: en l'excavació es constatà que la cova havia estat pràcticament buidada, i hi restava poc sediment original, així com l'absència gairebé total de restes materials, destacant tan sols la troballa d'una dent humana, d'una peça de sílex retocada i d'una dena de collaret en pedra. La balma que dóna accés a la cova, oberta enmig dels blocs calcaris, a uns 3 m d'alçada respecte la zona de contacte amb el bosc. Té uns 7 m d'amplada per 13 m de llargada i està orientada a migdia. Es realitzà un sondeig que no aportà cap resta material ni estructural i, per tant dificulta determinar la possible utilització de la balma en algun moment prehistòric. La zona exterior correspondria a l'abocament del sediment extret pels aficionats que van fer intervencions descontrolades de l'interior de la cova, que en el moment de l'excavació de 1991 presentava superficialment una gran quantitat de restes de fauna, així com ascles de quars i de sílex. Es van recuperar restes lítiques de sílex, quars i cristall de roca que correspondrien a restes de talla (ascles sense retocar), i tan sols dues peces retocades, una lamineta en cresta i una ascla amb retoc abrupte, de sílex. El material ceràmic recuperat fou escàs (tan sols 21 fragments informes de ceràmica feta a mà de petit tamany) i sense context cronocultural. També una dena de collaret cilíndrica feta en calcària. Pel que fa a les restes antropològiques, destaca el considerable nombre de dents humanes (156 en total). La presència d'altres materials ossis humans és molt escadussera i poc significativa (8 falanges i alguns fragments i estelles sense significació). També destaca l'elevat nombre de restes òssies de fauna recuperades (macrofauna i microfauna).<\/p> ","codi_element":"08070-26","ubicacio":"Roc dels Esparvers","historia":"<p>Va ser excavada l'any 1991 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La troballa de restes humanes ha posat de manifest la utilització d'aquesta cavitat com a lloc d'enterrament múltiple, havent-se documentat la inhumació de com a mínim 19 individus. Tot i que no se sap quin fou el ritual funerari emprat, el fet que sigui un enterrament múltiple en cova permet situar el jaciment en un ample ventall cronològic que podria anar del Neolític Final-Calcolític al Bronze Antic (2700-1500 AC).<\/p> ","coordenades":"41.8207400,2.1897800","utm_x":"432711","utm_y":"4630191","any":"-1500","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47284-foto-08070-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47284-foto-08070-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47284-foto-08070-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47285","titol":"Molí de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-lespina","bibliografia":"<p>Pladevall, Antoni. Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. Pladevall, Antoni. Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya, 1991. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Es troba en ruines","descripcio":"<p>Antic molí situat al costat de ponent del torrent de l'Espina o torrent Fosc, entre els masos de l'Espina i l'Espinoi, que recollia les aigües del mateix torrent. De l'antic edifici només en queden les restes d'alguns murs, tot i que es pot veure que tenia tres plantes. L'edifici s'aixeca just al costat de la riera , en un punt on al llit hi afloren grans roques i on queden marques de la resclosa que desviava l'aigua, ja que hi ha uns forats quadrats a la llera de la riera uns 200m més amunt de la casa. De l'edifici es poden diferenciar tres estances, així com les portes i finestres. La porta principal, situada al sud, és ampla i acabada amb llinda que té una inscripció il·legible. Tot el conjunt està cobert per la vegetació que s'endinsa dins dels murs. Es pot observar el carcavà, que va ser tapiat en deixar de funcionar el molí com a tal. Sembla que a l'habitació nord hi ha restes del pou; possiblement, en algun moment la bassa del pou del molí es va reconvertir en habitació que conserva la porta i la finestra, coincidint amb el moment en que es tapà el carcavà. Bona part de la primitiva bassa és avui dia un camp, per on es pot seguir en alguns trams el canal que porta a l'antiga resclosa de captació de l'aigua. L'edifici del molí era accessible des del mas de l'Espina a través d'un pont que deuria tenir un arc de mig punt i del qual avui només queden les arrencades dels estreps. Estava fet amb grans blocs de pedra de formes regulars i ben treballats que encara es poden veure al llit del torrent.<\/p> ","codi_element":"08070-27","ubicacio":"Feixes del molí","historia":"<p>Aquest molí devia estar relacionat amb el mas de l'Espina, tan pel topònim com per la proximitat. La documentació més antiga ens la dona el cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona), quan es cita un molí fariner propietat de Mariangela Spina. El molí es cita l'any 1828 en el decret episcopal del bisbe Corcuera, dient que el sacerdot s'havia d'encarregar de les 39 cases que aleshores tenia el poble, de 26 pagesies del sector de Sant Cugat de Gavadons i 6 de la part que corresponia a la parròquia de Balenyà (entre les que es cita el Molí de l'Espina). Tot i aquesta cronologia, segurament és anterior, però no disposem de documentació.<\/p> ","coordenades":"41.8178565,2.1752554","utm_x":"431502","utm_y":"4629882","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47285-foto-08070-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47285-foto-08070-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47285-foto-08070-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Accés molt difícil, ja que ha desaparegut l'antic camí. Actualment s'ha d'accedir pels camins sota l'Espinoi que porten al camps inferiors. El molí es troba a l'extrem sud del camp més proper al torrent.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47286","titol":"La Bufa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-bufa","bibliografia":"<p>Freixanet Homs, Montserrat. Accident d'Alfons XIII. A L'Espina, revista de Collsuspina, primavera 2013, p. 15.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Casa de planta rectangular, coberta amb teulada a dobles vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent, A la banda de llevant tanca l'espai de l'antiga era, una lliça amb porta accessible des de la carretera. Té planta baixa i pis, amb la porta principal a ponent. Únicament conserva una llinda de finestra amb una inscripció amb les inicial JHS. Al costat nord de la casa hi ha una granja en desús de planta baixa i dos pisos i, a la façana sud d'aquest, destaquen unes restes d'una antiga façana de pedra amb un gran arc rebaixat que seria d'un antic cobert. La casa ha estat rehabilitada l'any 2003 convertint-la en restaurant.<\/p> ","codi_element":"08070-28","ubicacio":"Carretera N-141 Km 33,9","historia":"<p>Antic hostal al peu de l'antic camí Ral de Manresa a Vic, que va ser construït cap a l'any 1820. No conserva cap llinda amb inscripció que indiqui una data, però en la rehabilitació es va trobar una inscripció a una teula de la teulada: PERE PRESSEGUER 1861. A documentació que es conserva a l'arxiu municipal, hi ha referències a un 'hostal del onclos', i per la ubicació es suposa que podria ser el nom original de l'antic hostal del camí Ral. El nom de la 'Bufa', segons una llegenda popular, fa referència a un accident que va tenir molt ressò a la comarca i que es va produir al revolt davant la casa. Va ser protagonitzat per la comitiva del rei Alfons XIII, al voltant de l'any 1925, ja que un carruatge es va sortir de la carretera i van haver-hi dos morts de l'escolta del Rei. També, segons una cantarella popular, formava part dels hostals del camí entre Vic i Manresa junt amb els hostals desapareguts La Venta i la Manxa; la cantarella diu: 'La Manxa és tancada, la Venta ja no hi és i la Bufa, bufa que rebufarà'. (Font: Propietari actual de La Bufa)<\/p> ","coordenades":"41.8268400,2.1685200","utm_x":"430952","utm_y":"4630885","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47286-foto-08070-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47286-foto-08070-28-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47287","titol":"Casanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casanova-1","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.<\/p> ","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Mas format per un conjunt d'edificacions, amb un edifici principal i altres secundaris, a més de coberts i diferents edificacions relacionades amb l'activitat agrícola (corts i corrals). L'edifici principal té adossats dos cossos, un a la banda nord i altre a la sud, de manera que queda una estructura en forma de U tancada i configurant un baluard. Té teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a Sud-Est. És un edifici de planta baixa i dos pisos, construït de pedra i amb les cantoneres ben tallades, portal adovellat i finestres de pedra treballada, en una hi ha la data de 1780.. El cos adossat al costat de tramuntana te dos pisos i forma un porxo a la planta baixa i una galeria al pis, tots dos amb dos arcs rebaixats suportats sobre pilars de pedra. A la paret d'aquest hi ha un rellotge de sol. L'interior de la planta baixa de la crugia lateral és amb volta i la teulada te el vessant molt pronunciat, amb una àmplia porta d'arc, ja que feia funcions de graner i garatge. L'antiga cort dels porcs, ubicada davant la casa, s'ha rehabilitat i s'utilitza com a habitatge de turisme rural.<\/p> ","codi_element":"08070-29","ubicacio":"Pla dels Casals","historia":"<p>La casa surt al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, o Sant Cugat de Gavadons i apareix també al cens d'Aparici de 1708. Alguns autors la situen cronològicament anterior al segle XIII, ja que es tenen notícies del mas a un document de l'any 1227, amb Huc de Casanova com a propietari (Pladevall, 1990). Des de llavors s'ha transmès de pares a fills fins a l'actualitat, de manera que s'ha mantingut la línia familiar associada al mas, fet que ho testimonia la conservació de documentació relacionada amb la casa des dels segles XIII-XIV. De fet, el 1197 un Casanova era castlà a Tona, mantenint-se la genealogia fins a l'actualitat. Aquesta casa donà el nom a la família de Rafael de Casanova, nat a Moià, i heroi de la resistència a les tropes borbòniques l'any 1714. L'antiga casa va ésser incendiada com a represàlia i posteriorment es va refer, com consta a la data 1780 a una llinda.<\/p> ","coordenades":"41.8304500,2.1813200","utm_x":"432019","utm_y":"4631275","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47287-foto-08070-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47287-foto-08070-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47287-foto-08070-29-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47288","titol":"Can Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-torres","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt format per dues cases que s'anomenen Can Torres 1 i Can Torres 2, situades de costat i completament rehabilitades. Les dues cases tenen planta baixa i planta pis, amb teulada a dues vessant i planta quadrangular, així com disposen de cossos annexes d'una sola planta. La casa Can Torres 1 està orientada a Sud-Est i aquí hi havia la masoveria i una cort de porcs; mentre que Can Torres 2 era l'antic cobert que tenia funcions de quadra i graner, està orientada a Sud-Oest. La casa 1 té les cantoneres, les finestres i el portal de pedra treballada, i la casa 2 té les cantoneres de pedra i els brancals de les finestres i el portal són ceràmics, i en una de les finestres de pedra hi ha la data de 1761.<\/p> ","codi_element":"08070-30","ubicacio":"Pla del Garet","historia":"<p>La casa s'havia anomenat vulgarment can Paralloner, quan hi habitava Jacint Torras, denominació que apareix en el document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic i que posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Ja anteriorment, a l'acta de consagració de Sant Cugat de Gavadons del 1083, quan es descriu el terme, diu que el terme de Balenyà arribava fins al Mont de Pol o actual Costa de Pol i que baixava cap a Ca l'Escanya, seguia el camí ral, del qual se separava més tard per incloure's a Can Torras o la Casa del Paralloner i d'allà anava vers el Garet de dalt i Mataoriola. També trobem referències al mas, en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura el Paralloner. El mas també es citat en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Per tant, aquest o un mas ubicat a prop d'aquest lloc, seria una de les cases més antigues del municipi. Aquesta casa actualment és una masoveria depenent del Garet.<\/p> ","coordenades":"41.8292000,2.1852900","utm_x":"432347","utm_y":"4631134","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47288-foto-08070-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47288-foto-08070-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47288-foto-08070-30-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47289","titol":"Torremagra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torremagra-1","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici que manté la tipologia clàssica de masia, tot i que la seva estructura ha estat ampliada. És un mas de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Té dos cossos adossats a cada banda, formant una planta en forma de U. És un edifici de pedra però que no conserva elements remarcables ni inscripcions.<\/p> ","codi_element":"08070-31","ubicacio":"Raval de les Casetes","historia":"<p>Aquest mas era conegut antigament amb el nom del Solei, tal i com consta en una talla de contribució de l'any 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on s'apunta que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població. Es tracta d'una masia que es construiria cap a principis del segle XVIII en aquesta zona del raval de les Casetes, al nord del nucli urbà.<\/p> ","coordenades":"41.8303900,2.1712700","utm_x":"431184","utm_y":"4631277","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47289-foto-08070-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47289-foto-08070-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47289-foto-08070-31-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47290","titol":"Cerver o cal Jan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cerver-o-cal-jan","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Degut a que està deshabitada no està cuidada i no es manté.","descripcio":"<p>Masia formada per dos cossos situats formant angle recte, de planta baixa i pis, amb cobertes a doble vessant. La façana principal orientada a migdia, presenta porta allindada de pedra i llindes i brancals de finestres de pedra al volum de llevant, el més antic, i de maó en el més nou situat a la banda de ponent. Al costat de la casa hi ha una cisterna d'aigua de pluja que data del 1905.<\/p> ","codi_element":"08070-32","ubicacio":"Camí de Sant Cugat de Gavadons","historia":"<p>Aquesta casa era una masia amb dedicació agrícola i ramadera, i al llarg dels anys ha anat agafant el nom de la persona que n'era l'arrendatari o masover, així durant els anys 60, ja que hi vivia un arrendatari anomenat Pere, la casa va passar a dir-se Can Pere; més tard va passar a ser anomenada Can Rius; i els darrers anys la gent l'anomenava El Jan o cal Jan, el sobrenom del darrer arrendatari que hi va viure. El propietari actual, del mas Oller, li ha posat el nom El Cerver. No s'ha recuperat documentació que en faci referència, tot i que l'estructura general mostra una masia que possiblement es va construir a finals del segle XVIII o inicis del XIX.<\/p> ","coordenades":"41.8315800,2.1748200","utm_x":"431480","utm_y":"4631406","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47290-foto-08070-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47290-foto-08070-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47290-foto-08070-32-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"En alguns documents encara apareix la denominació Cal Jan, deguda a l'anterior habitant del mas.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47291","titol":"L'Oller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/loller-0","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971.<\/p> ","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Masia que forma un conjunt amb diferents volums construïts que s'adossen a l'edifici principal, a més de diferents coberts per activitats agrícoles i ramaderes actuals. Es troba en un pla elevat respecte al camí i s'adapta al desnivell del terreny. L'edifici principal té la façana oberta a llevant, cobert amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana, amb planta baixa i dos pisos. La façana és quasi simètrica, amb la porta d'arc rebaixat al centre, un balcó central i diverses finestres; només hi trobem inscrita la data de 1877, tot i que l'edifici és anterior a aquesta data. La façana de migdia presenta dos pisos de galeries amb doble arc rebaixat que han estat tapades amb vidre. Davant la masia s'ha adossat a la banda de migdia un nou edifici que és l'habitatge actual i que manté l'estructura feta en pedra característica del conjunt. Al costat de tramuntana hi ha diferents cossos d'estructura desigual i destinats a diferents funcions de la masia. Destaca l'estructura d'aquest edifici, amb una porta d'arc rebaixat i arc de descàrrega de mig punt, així com el mur subjectat amb contraforts. Possiblement faria les funcions de graner. Al centre dels edificis queda una era tancada.<\/p> ","codi_element":"08070-33","ubicacio":"Camí de sant Cugat de Gavadons","historia":"<p>L'Oller és una de les grans masies de Collsuspina, ubicada a la zona d'influència de l'església de Sant Cugat de Gavadons, i que apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, com a element del municipi de Tona, tot i que la casa ja s'esmenta a diferent documentació del segle XIII del mas de l'Espina (Pladevall, 1971). Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). A l'Arxiu Episcopal de Vic es conserva el Llibre de la Concòrdia de l'Oller de Collsuspina (1732-1779) que recull informació de deutes contrets per diferents pagadors i les formes de pagament. A més, l'Oller apareix en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població. Totes aquestes notícies històriques ens permeten saber que ens trobem davant un mas d'origen medieval que ha mantingut la ocupació al llarg dels segles.<\/p> ","coordenades":"41.8354600,2.1753600","utm_x":"431529","utm_y":"4631836","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47291-foto-08070-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47291-foto-08070-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47291-foto-08070-33-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47292","titol":"Bellver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bellver","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt format per la masia i un conjunt de coberts al seu entorn que han configurat una estructura en forma de U que tanca un pati a modus de lliça situat davant la casa, al que s'accedeix per una gran porta amb teuladeta. Es troba molt proper a l'església de Sant Cugat de Gavadons. El conjunt es troba ubicat aprofitant un desnivell del terreny. L'edifici principal és de planta rectangular i ha estat configurat a partir de diferents ampliacions de l'edifici inicial que es troba a la part central; està cobert per una teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a sud-oest. A cada extrem de la façana hi ha un edifici adossat, que configuren el pati al mig. La masia té planta baixa i dos pisos, mentre que els cossos afegits tenen planta i pis amb teulada a doble vessant el del costat de tramuntana, i planta baixa amb teulada a un vessant als cossos afegits per la banda de migdia i llevant. La façana principal té el portal de pedra formant un arc rebaixat, i les finestres amb llindes i muntants també de pedra. Davant la casa s'obre una era amb paviment de llosat de pedra bastant ampla i al costat hi ha diferents coberts moderns, una antiga bassa en desús i una barraca a l'angle posterior de la casa que té llinda amb la data 1915.<\/p> ","codi_element":"08070-34","ubicacio":"Turó de Bellver","historia":"<p>Bellver és una de les masies més antigues del municipi. La primera notícia històrica que es té constància és del fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, que censa la casa a la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. Tal i com es pot veure en l'estructura de la casa es tracta d'un mas que s'ha anat ampliant en diferents èpoques, i possiblement el seu origen fou a simultàni al de la veïna església de Sant Cugat, amb origen medieval.<\/p> ","coordenades":"41.8464000,2.1724700","utm_x":"431301","utm_y":"4633053","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47292-foto-08070-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47292-foto-08070-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47292-foto-08070-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47293","titol":"Armadans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/armadans","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.<\/p> ","centuria":"XI-XIX","notes_conservacio":"Tot i estar habitada, l'estat és dolent en alguns elements.","descripcio":"<p>La masia Armadans és una casa que deixa veure diferents etapes constructives, així com que la casa va ser reconstruïda en algun moment concret. És una masia que forma part d'un conjunt, ja que està envoltada de diferents coberts per tasques agrícoles. La casa principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants de teula àrab i carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Està ubicada en un desnivell del terreny, de manera que els coberts i la casa s'adapten a aquest. L'obra és de pedra petita amb cantoneres de pedra, portal adovellat de pedra, i finestres amb les obertures en pedra. De l'estructura original tan sols queda la planta baixa, veient-se clarament el trencament en l'estructura de la paret on s'afegeix l'obra que es va fer amb posterioritat. Malgrat la composició actual s'entreveu una antiga casa.<\/p> ","codi_element":"08070-35","ubicacio":"Els plans d'Armadans","historia":"<p>Armadans és una de les masies històriques del municipi, documentada des de l'any 1065, formant part del territori de l'església de Sant Cugat de Gavadons, dins el terme del castell de Tona. Hi ha documentació a l'Arxiu Episcopal de Vic d'aquesta data, any 1065, que descriu l'antiga Strata Francisca: 'el camí francès passava per Fajadella i travessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)' (Pladevall, 1971). Al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, dins el terme de Tona, zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, hi havia les cases de Brunyt alias Armadans, i la de Armadans de sa, és a dir, dues cases Armadans, la de sà i la de llà, tal i com s'esmenten a diferent documentació i referint-se a les actuals Armadans i Armadans masovers. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841.<\/p> ","coordenades":"41.8346300,2.1620900","utm_x":"430427","utm_y":"4631755","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47293-foto-08070-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47293-foto-08070-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47293-foto-08070-35-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La casa es troba dins el territori de l'Espai d'Interès Natural del Moianès i riera de Muntanyola.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47294","titol":"Armadans masoveria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/armadans-masoveria","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.<\/p> ","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"En estar en desús, la casa s'està cobrint de vegetació.","descripcio":"<p>Masia de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Es troba ubicada en una feixa elevada respecte al torrent. La obra és de pedra petita amb algunes cantoneres ben escairades i alguna finestra de pedra. El portal principal, ubicat a la façana, és adovellat de pedra. La casa té un cobert afegit a la banda de tramuntana, i un porxo a la façana de ponent. Una mica separat hi ha un cobert. Actualment la casa està en desús i molt coberta per la vegetació de l'entorn.<\/p> ","codi_element":"08070-36","ubicacio":"Els plans d'Armadans","historia":"<p>Armadans és una de les masies històriques del municipi, documentada des de l'any 1065, formant part del territori de l'església de Sant Cugat de Gavadons, dins el terme del castell de Tona. Hi ha aquesta documentació a l'Arxiu Episcopal de Vic que descriu l'antiga Strata Francisca el 1065: 'el camí francès passava per Fajadella i travessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)' (Pladevall, 1971). Al fogatge de 1553, dins el terme de Tona, zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, hi havia les cases de Brunyt alias Armadans, i la de Armadans de sa, és a dir, dues cases Armadans, la d'aquí i la d'allà (sà i llà), tal i com s'esmenten a diferent documentació i referint-se a les actuals Armadans i Armadans masovers. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841.<\/p> ","coordenades":"41.8361200,2.1606400","utm_x":"430308","utm_y":"4631922","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47294-foto-08070-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47294-foto-08070-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47294-foto-08070-36-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La casa es troba dins el territori de l'Espai d'Interès Natural del Moianès i riera de Muntanyola.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47295","titol":"Can Picanyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-picanyol","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Casa que es troba al peu de la carretera de Vic a Manresa, davant del raval Picanyol, al costat de l'antic pas de l'strata francisca o camí Ral que trobem documentat des del segle XI. És de planta quasi quadrangular, coberta amb teulada a 4 vessants, de planta baixa i pis. Tot i tractar-se d'un edifici contemporani, conserva l'aspecte de casa de pagès, amb estructura de pedra i portes i finestres amb cantoneres de pedra. La façana principal s'obre a ponent, on destaca un balcó amb barana de ferro forjat i el portal rectangular que porta gravada la data 1930. La façana de migdia, que s'obre al jardí, forma una galeria amb 6 arcs rebaixats, 3 a la primera planta i 3 més superposats de gran alçada, tots ells de maó vist.<\/p> ","codi_element":"08070-37","ubicacio":"Carretera N-141 Km 33,5","historia":"<p>Es tracta d'un mas relativament modern fet pel pare de l'actual propietari. L'hem inclòs degut a que es tracta d'un elements que està inventariat a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, tot i que no té elements històrics remarcables.<\/p> ","coordenades":"41.8257500,2.1676800","utm_x":"430881","utm_y":"4630765","any":"1930","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47295-foto-08070-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47295-foto-08070-37-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47296","titol":"Raval de les Casetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/raval-de-les-casetes","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la “Fiesta Mayor de Collsuspina”, setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la “Fiesta Mayor de Collsuspina”, setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. El carrer de Les Casetes es va pavimentar l'any 1984 amb un projecte de l'Ajuntament i subvenció de Diputació de Barcelona, ja que abans era un camí estret i de difícil trànsit, tot i ser un camí important, el camí de Muntanyola. L'estructura dels habitatges del segle XVIII és similar, habitatges entre mitgeres, de planta baixa i un o dos pisos amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal que s'obre a nord-oest, al camí. Són edificacions en pedra i amb alguns elements decoratius, com les llindes de portes i finestres amb dates. La resta d'edificis d'aquest nucli són cases que responen a un tipus d'arquitectura de principis del segle XX, de casetes d'estiueig.<\/p> ","codi_element":"08070-38","ubicacio":"Les Casetes","historia":"<p>El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8308600,2.1750900","utm_x":"431502","utm_y":"4631326","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47296-foto-08070-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47296-foto-08070-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47296-foto-08070-38-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47297","titol":"El Camp","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-camp","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. A la banda de llevant hi ha un cos afegit cobert amb teulada a un vessant; i davant la casa hi ha un conjunt de coberts agropecuàris. L'obra és de pedra amb cantoneres de portes i finestres ben escairades. Presenta una façana simètrica, amb porta adovellada de maons a plec de llibre al centre i tres finestres al pis. La finestra que hi ha sobre la porta té la llinda amb una decoració tallada de forma triangular.<\/p> ","codi_element":"08070-39","ubicacio":"Camí ral de Muntanyola","historia":"<p>Tot i que l'estructura actual de la masia no mostra un edifici antic, surt al fogatge de 1553 a la banda de Tona, com un dels masos situats a la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, o Sant Cugat Collsasima. També es troben referències del segle XIII d'aquest mas, junt a d'altres de l'entorn (Pladevall 1971). Apareix al Cens d'Aparici de l'any 1708, així com també al cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona).<\/p> ","coordenades":"41.8358700,2.1777800","utm_x":"431731","utm_y":"4631880","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47297-foto-08070-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47297-foto-08070-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47297-foto-08070-39-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47298","titol":"Mina d'aigua de Miravalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-daigua-de-miravalls","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>A un camp que hi ha al sud del mas Miravalls hi ha una barraca feta a un marge que cobreix l'accés a una mina d'aigua. Es tracta d'una barraca de marge que té la façana principal, que s'obre a tramuntana, de pedra amb una porta d'accés. La barraca està coberta amb cúpula de pedra i està tapada amb terra i vegetació. A l'interior es recull en un dipòsit l'aigua de la pluja.<\/p> ","codi_element":"08070-40","ubicacio":"Miravalls","historia":"<p>Desconeixem la data de construcció de la mina, tot i que podria estar relacionada amb el trasllat de la casa i nova construcció a la ubicació actual. Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig.<\/p> ","coordenades":"41.8483500,2.1704600","utm_x":"431136","utm_y":"4633272","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47298-foto-08070-40-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47299","titol":"La Caseta de Vilafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-de-vilafort","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Masia de mitjanes dimensions, de planta rectangular, ubicada en un lloc elevat amb el terreny en desnivell, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. L'obra és de pedra de mitjanes dimensions, amb cantoneres de pedra. La façana és simètrica, tot i que té un cos afegit al costat de migdia. El portal principal és d'arc rebaixat de maó a plec de llibre.<\/p> ","codi_element":"08070-41","ubicacio":"Baga de la Caseta","historia":"<p>Aquesta masia surt a documentació d'època moderna, com el cadastre de 1756 de Tona (Arxiu de Tona), o en la talla o contribució de 1739 conservada entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), en la que es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura la Caseta de Vilafort. Ta,bé la trobem al padró de Tona de 1838. La casa està ubicada a la zona de l'entorn de l'església de Sant Cugat de Gavadons i dins l'antic termenat de Collsuspina que pertanyia a Tona fins al 1841. El 1878 Collsuspina passà a ser parròquia independent, i en el decret que es va redactar a tal efecte, entre d'altres cases, es va afegir la Caseta de Vilafort que abans pertanyia a la parròquia de Sant Pere de Ferrerons, del municipi de Moià.<\/p> ","coordenades":"41.8507000,2.1602000","utm_x":"430287","utm_y":"4633541","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47299-foto-08070-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47299-foto-08070-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47299-foto-08070-41-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47300","titol":"Can Barró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-barro","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Casa d'estructura molt senzilla, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Al costat de ponent hi ha un cobert amb característiques similars, tot i que el seu destí era agrícola i actualment no té un ús d'habitatge. La façana principal presenta una porta allindada. L'obra és de pedra, amb obertures emmarcades en pedra i maó.<\/p> ","codi_element":"08070-42","ubicacio":"Can Barró","historia":"<p>Aquesta casa era una masoveria de l'Oller, mantenint encara la propietat. És una casa bastant moderna i que no ha sofert variacions importants. Es troba a la zona de Sant Cugat de Gavadons, per tant estava dins la part de Collsuspina que estava en terme de Tona fins al 1841.<\/p> ","coordenades":"41.8386900,2.1700600","utm_x":"431093","utm_y":"4632199","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47300-foto-08070-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47300-foto-08070-42-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"A les escriptures i a altre documentació d'arxiu surt amb el nom de caseta de Puigví.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47301","titol":"Ca l'Escanya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lescanya","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Aquesta masia és un edifici refet seguint una tipologia de masia no característica de la zona, tot i que s'ha fet una construcció acurada tan en el conjunt com en l'aportació de diferents elements artístics. Està formada per un conjunt d'edificacions annexades a un cos principal de manera que el conjunt té forma de U amb un patí a la banda nord-oest. L'edifici principal és de planta rectangular, es troba a l'extrem sud i està cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Hi ha una torreta de planta circular adossada a la cantonada sud-est del conjunt, a modus de torre de vigilància, amb merlets a la part superior. La façana principal és simètrica i presenta un portal adovellat al centre, així com un escut que té la data 1738. A la lliça hi ha una llinda amb la data gravada 1774.<\/p> ","codi_element":"08070-43","ubicacio":"Raval Picanyol, Km 32'5 ctra. N-141","historia":"<p>Tal i com s'apunta al document del catàleg de Masies de Collsupsina, la importància d'aquesta és dubtosa ja que no la trobem citada ni esmentada en l'escassa documentació que es refereix a Collsuspina. Tot i la quantitat d'elements arquitectònics de distinta tipologia i procedència, no podem assegurar que algun d'ells sigui original. Si trobem documentat el topònim en un document antic, l'acta de consagració de Sant Fruitós de Balenyà del 1083, que diu que el terme de Balenyà arribava fins al Mont de Pol o actual Costa de Pol i que baixava cap a Ca l'Escanya, segui el camí ral, del qual se separava més tard per incloure's a can Torras o la Casa del Paralloner i d'allà anva vers el Garet de dalt i Matariola' (Pladevall, 1991: 127).<\/p> ","coordenades":"41.8248800,2.1617900","utm_x":"430391","utm_y":"4630673","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47301-foto-08070-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47301-foto-08070-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47301-foto-08070-43-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47302","titol":"Raval Picanyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/raval-picanyol","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El Raval Picanyol es troba al peu de la carretera de Vic a Manresa, al costat de l'antic pas de l'strata francisca o camí Ral que trobem documentat des del segle XI, i a la banda de ponent del nucli urbà. És un barri de Collsuspina format per un conjunt d'habitatges, la majoria de la segona meitat del segle XX tot i que hi ha algun edifici de la dècada de 1930, que s'estructuren entre dos carrers perpendiculars a la carretera (carrer del Toll i carrer del Picanyol), i quatre carrers paral·lels a aquesta (carrer del Montseny, c\/ de Pol, c\/ del Canigó i c\/ Ponent); així com un grup de tres cases a l'altre banda de la carretera, entre elles can Picanyol, que ha donat nom al barri.<\/p> ","codi_element":"08070-44","ubicacio":"Raval Picanyol","historia":"<p>L'estructura del barri és ordenada, mostrant una parcelació moderna al costat de la carretera i de la casa més antiga, La Bufa, antic hostal de carretera que va ser construït cap a l'any 1820. Entre els habitatge destaca la casa anomenada Els Ventets, per l'estructura arquitectònica característica. Un element característic d'aquest barri és la llegenda que dona sobrenom a l'hostal de la 'Bufa', que sembla fa referència a un accident que va tenir molt ressò a la comarca i que es va produir al revolt davant la casa. Va ser protagonitzat per la comitiva del rei Alfons XIII, al voltant de l'any 1925, ja que un carruatge es va sortir de la carretera i van haver-hi dos morts de l'escolta del Rei. També, segons una cantarella popular, formava part dels hostals del camí entre Vic i Manresa junt amb els hostals desapareguts La Venta i la Manxa; la cantarella diu: 'La Manxa és tancada, la Venta ja no hi és i la Bufa, bufa que rebufarà'. (Font: Propietari actual de La Bufa)<\/p> ","coordenades":"41.8254800,2.1651900","utm_x":"430674","utm_y":"4630737","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47302-foto-08070-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47302-foto-08070-44-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47303","titol":"Creu al Garet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-al-garet","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Creu de ferro de grans proporcions que es troba al jardí d'entrada al conjunt de la masia del Garet. És una creu formada per una doble filada metàl·lica conforma la seva estructura sense nus degut a que el material és continu. Al voltant del nus hi ha un cercle. està disposada sobre una base de graonada de maons. No hi ha cap inscripció.<\/p> ","codi_element":"08070-45","ubicacio":"El Garet","historia":"<p>Aquest creu procedeix del cim del Puigsagordi, on actualment hi ha una creu de pedra moderna, datada el 1968, i que va ser intercanviada pel propietari del Garet per motius familiars i sentimentals. A la zona de la urbanització del Puigsagordi, dins el terme de Balenyà, i al cim, es van localitzar diverses restes ibèriques que van aparèixer quan les màquines que obrien els vials de la urbanització, formats per fragments de ceràmica, monedes i altres tipus d'objectes que actualment es conserven al Museu Episcopal de Vic.<\/p> ","coordenades":"41.8291700,2.1925600","utm_x":"432951","utm_y":"4631125","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47303-foto-08070-45-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47304","titol":"Forn de teules del Garet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-teules-del-garet","bibliografia":"<p>Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"<p>Al camí que va cap a la casa la Guixera del Garet hi ha dues estructures diferents, una que correspon a un antic forn de guix i l'altra que té l'estructura dels forns de teules i maons. Aquest forn presenta la morfologia típica d'una teuleria, de planta quadrada i uns 4 m de costat, amb parets d'un metre de gruix i dues boques que permetien accedir al forn. Les seves parets aprofiten els murs naturals i són acabades en pedra. Sembla que les dues boques obrien directament al forn (potser de manera parcial) i no a les olles. Tot i que al lloc es troben restes d'obra cuita, les teuleries podien servir també com a forns de calç, però no podem assegurar que sigui aquest cas.<\/p> ","codi_element":"08070-46","ubicacio":"La Guixera del Garet","historia":"<p>Aquest forn possiblement es devia utilitzar en la cocció de material constructiu utilitzat per fer obres a les cases La Guixera del Garet, El Garet o al magatzem de guix.<\/p> ","coordenades":"41.8272800,2.1930200","utm_x":"432987","utm_y":"4630914","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47305","titol":"Magatzem de guix del Garet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/magatzem-de-guix-del-garet","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Sota el mas de la Guixera del Garet, aprofitant un marge que queda a la part inferior del jardí davant la casa, hi ha l'antiga sala d'emmagatzematge de guix. Aquest forma una gran sala de planta rectangular coberta amb volta de canó, i que arriba fins gairebé la casa. La porta d'entrada és coberta amb un arc de mig punt de dovelles, i la dovella central porta una inscripció amb la data de 1857 i el nom ANTON GARET.<\/p> ","codi_element":"08070-47","ubicacio":"La Guixera del Garet","historia":"<p>Segons la inscripció el magatzem es va fer l'any 1857, i s'utilitzava per emmagatzemar el guix que s'havia cuit al forn proper. El guix s'utilitzava per a la construcció, possiblement aquest forn estaria molt lligat a les cases que pertanyien al mas Garet, un dels més importants i amb més propietats del terme.<\/p> ","coordenades":"41.8274900,2.1932700","utm_x":"433008","utm_y":"4630937","any":"1857","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47305-foto-08070-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47305-foto-08070-47-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47306","titol":"Pont de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-lespina","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruines","descripcio":"<p>Restes d'un antic pont que creuava el torrent de l'Espina per salvar la comunicació entre el molí i el mas de l'Espina. Es conserven les arrencades de l'arc o estreps del pont a banda i banda de la riera. Per una fotografia antiga del pont, sabem que era un pont amb forma d'esquena d'ase. Al llit de la riera encara hi ha les restes dels antics carreus que formaven les dovelles de l'arc, de formes regulars i ben treballades.<\/p> ","codi_element":"08070-48","ubicacio":"Torrent de l'Espina","historia":"<p>El molí estaria relacionat amb el mas de l'Espina, tot i que és difícil establir la seva cronologia. El molí es cita l'any 1828 en el decret episcopal del bisbe Corcuera, dient que el sacerdot s'havia d'encarregar de les 39 cases que aleshores tenia el poble, de 26 pagesies del sector de Sant Cugat de Gavadons i 6 de la part que corresponia a la parròquia de Balenyà (entre les que es cita el Molí de l'Espina). Aquest pont va ser ensorrat fa uns 8-10 anys de forma voluntària.<\/p> ","coordenades":"41.8178600,2.1754000","utm_x":"431514","utm_y":"4629882","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47306-foto-08070-48-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La fotografia del pont complert és anterior a l'enderroc.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47307","titol":"Roc Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roc-colomer","bibliografia":"<p>Mapa Geològic de Catalunya 1:250.000. Institut Geològic de Catalunya<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Ha caigut una de les ales","descripcio":"<p>Roca aïllada de calcaria lumaquel·lica i nodulosa. El seu nom fa honor a l'aspecte de colom en repòs vist des de la seva cara de llevant, (del camí de Collsuspina a l'Espina). A la seva base trobem una zona clarament erosionada per l'antic curs de l'aigua del torrent de l'Espina, amb l'aspecte de potes. El bloc principal presenta una petita fractura o diaclasa amb en forma d'ales posteriors i un bloc superior arrodonit com a cap. Cal assenyalar que a la primavera de 2014 la part de la roca que correspondria una de les ales, ha caigut, cosa que ha modificat la seva forma.<\/p> ","codi_element":"08070-49","ubicacio":"Camí de Collsuspina a l'Espinoi","historia":"<p>Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè ( Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que la seva formació ha estat modelada fruit del procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari. En aquest sentit, el Roc Colomer, es la visió de l'acció erosiva en els estadis interglacials, períodes on s'incrementà de forma molt rellevant els efectes erosius del torrent del torrent de l'Espina.<\/p> ","coordenades":"41.8194900,2.1756100","utm_x":"431533","utm_y":"4630063","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47307-foto-08070-49-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Aquesta roca a esdevingut un tot un element natural de visita obligada pels caminaires i excursionistes.","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47308","titol":"Barraca de cisterna de can Cerver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cisterna-de-can-cerver","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Barraca ubicada en un camp entre la casa Cerver i la casa Oller, en un marge darrera de la primera. És una barraca de pedra, de planta quadrada, coberta amb teulada plana de lloses de pedra, tot i que actualment té algun element de plàstic. La porta està oberta a migdia, amb una llinda de pedra que està tallada en la part inferior amb forma d'arc, i a sobre la llinda hi ha un arc de descàrrega de maó. A l'interior es protegeix una cisterna que recull aigua de pluja de la casa Cerver, així com d'un pou.<\/p> ","codi_element":"08070-50","ubicacio":"El Cerver","historia":"<p>Tal i com consta a la inscripció de la llinda, la cisterna és PROPIETAT DE CASA OLLER 1905. Per tant podem saber que va ser construïda a inicis del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.8319500,2.1746300","utm_x":"431465","utm_y":"4631447","any":"1905","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47308-foto-08070-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47308-foto-08070-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47309","titol":"Era de can Bellver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/era-de-can-bellver","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"No es conserven algunes lloses.","descripcio":"<p>Davant l'entrada a la masia Bellver hi ha una era amb el paviment de grans lloses de pedra calcària, feta amb blocs de pedra ben escairats i disposats de forma ordenada. Es tracta d'una de les poques eres que presenten paviment de pedra a la zona. Es troba situada en l'espai que queda entre el conjunt de la casa i els coberts, al camí que accedeix directament a la casa.<\/p> ","codi_element":"08070-51","ubicacio":"Bellver","historia":"<p>Bellver és una de les masies més antigues del municipi. La primera notícia històrica que es té constància és del fogatge de 1553, que censa la casa a la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. Tal i com es pot veure en l'estructura de la casa es tracta d'un mas que s'ha anat ampliant en diferents èpoques, i possiblement el seu origen fou simultani de la veïna església de Sant Cugat, amb origen medieval. L'era era un dels espais indispensables de les masies, ja que en ella es feia la batuda del cereal, fet que obligava a que el seu paviment fos dur i pla, de manera que es pogués realitzar bé aquesta tasca i després poder recollir el gra sense problemes.<\/p> ","coordenades":"41.8462200,2.1721300","utm_x":"431273","utm_y":"4633034","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47309-foto-08070-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47309-foto-08070-51-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47310","titol":"Floriac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/floriac","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La masia Floriac es troba al peu de la carretera que porta de Tona a Collsuspina, l'antic camí Ral de Vic a Manresa, abans d'arribar al coll de la Pullosa. Es tracta d'un edifici ubicat en un lloc elevat, format per diferents cossos, el principal és de planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la porta principal que s'obre a migdia. A la banda de ponent hi ha dos cossos annexats que eren antics coberts de la casa. Tot i tractar-se d'un edifici que ha estat rehabilitat darrerament i que s'ha configurat amb ampliacions de diferents èpoques, l'estructura deixa veure un gran casal que possiblement estaria fortificat, tal i com deixa veure l'estructura i les diferents espitlleres a la planta baixa. La façana té porta adovellada, amb dovelles llargues i un escut tallat a la dovella central amb la inscripció 1568 JHS FLORIAC, i que té la mateixa tipologia que l'escut de la masia l'Espina; sobre la porta hi ha una finestra amb llinda d'arc conopial. Una porta del cos annex a la banda de llevant té inscrita a la llinda la data 1756, i una finestra porta la data 1789. Destaca la gran portalada d'arc de mig punt que s'obre al costat de la façana i que permet l'accés a unes antigues quadres.<\/p> ","codi_element":"08070-52","ubicacio":"Floriac, N-141, pk 7","historia":"<p>Floriac és una de les cases més antigues del terme, ubicada al peu del camí Ral, possiblement edificada amb motius de defensa d'aquesta via. Trobem documentada la propietat l'any 1212 (Pladevall), l'any 1342, quan la masia passa a formar part de les possessions del noble Ramon de Centelles, després de les disputes que va lliurar amb el veguer de Vic. Tot i que el mas amaga la casa dels segles XIII al XV, la inscripció 1568 ens marca una important ampliació de la casa. La casa també surt al document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic, que prenent com a base l'acta de consagració de Balenyà de 1083, posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Al fogatge de 1553 Floriac apareix al terme de Balenyà, però al cadastre de Tona de 1756 apareix 'Floriach' dins aquest municipi, però especifica que pertany a un 'terratinent de Balenyà', igual que El Garet. Al llibre de recanació de 1843 que es conserva a l'Arxiu Municipal de Balenyà hi consta com a propietari Josep Pujol, mentre que al cadastre de 1756 pertanyia a Andreu Floriach que hi vivia amb dos germans, Jaume i Josep, document també conservat a l'Arxiu Municipal de Balenyà.<\/p> ","coordenades":"41.8356300,2.1942400","utm_x":"433097","utm_y":"4631840","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47310-foto-08070-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47310-foto-08070-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47310-foto-08070-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Actualment hi ha el restaurant cal Puxes.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47311","titol":"Boldrons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/boldrons","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Masia formada per tres cossos units en forma de U, de manera que deixen una era al centre. El cos principal és rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. El cos que hi ha davant d'aquest també és rectangular i amb les mateixes característiques, i el cos posterior que uneix aquests dos, també rectangular i amb la teulada a un vessant que queda unida a les teulades dels altres dos cossos. L'edifici és de pedra amb cantoneres escairades i llindes i brancals de portes i finestres de pedra, de maó i de fusta. La façana principal es troba a l'extrem de migdia del cos principal, té una porta amb llinda de fusta, i destaca la finestra del pis que té una llinda en pedra amb una ornamentació tallada en forma d'arc carpanel amb un escut a la part superior. Una llinda de finestra porta la data 1846. És possible que no procedeixi de la casa, ja que l'estructura actual no correspon amb aquest element decoratiu, possiblement per que la casa ha estat molt reformada al llarg dels temps. Destaca l'entorn de la casa i una antiga bassa d'aigua ara seca, al costat de la que hi ha un roure d'extraordinàries dimensions.<\/p> ","codi_element":"08070-53","ubicacio":"Camí de Regàs","historia":"<p>Disposem de poca documentació referent a aquest mas, tot i que al segle XIII es troben algunes referències al mas Boldrons junt a d'altres masos de la zona (Pladevall, 1971). No apareix als fogatges de 1553, però si al cens d'Aparici de 1708. La manca de documentació dificulta relatar la evolució històrica d'aquest mas vinculat a la zona de Sant Cugat de Gavadons.<\/p> ","coordenades":"41.8463100,2.1874200","utm_x":"432542","utm_y":"4633032","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47311-foto-08070-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47311-foto-08070-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47311-foto-08070-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47312","titol":"El Munts","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-munts","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Es troba en ruïna","descripcio":"<p>Ruïnes d'una antiga masia que apareixen cobertes de vegetació. S'identifiquen tres crugies orientades nordest-sudoest, així com possiblement un edifici de planta baixa i pis. Els murs són de pedra de diferents mides, en molts casos ben escairades com es veu a les cantoneres. Es distingeixen algunes obertures però sense elements decoratius.<\/p> ","codi_element":"08070-54","ubicacio":"Camí de Fontanelles","historia":"<p>Aquesta casa era un dels masos antics del terme, situada dins l'antic terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. No apareix al fogatge de 1553 però si al cens d'Aparici de 1708. L'únic document directe que fa referència al mas és del segle XVII, quan Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona (batlle entre 1683-1685 i 1689-1691) va comprar el 1676 el mas Miravalls de Sant Cugat de Gavadons, i el 1679 el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Es troba també recollida en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura el Munts.<\/p> ","coordenades":"41.8519900,2.1851200","utm_x":"432357","utm_y":"4633664","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47312-foto-08070-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47312-foto-08070-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47312-foto-08070-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47313","titol":"Can Regàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-regas-1","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. L'obra és de pedra i les cantoneres són de pedra escairada, així com brancals i llindes de portes i finestres. Al cos principal s'afegeixen altres cossos moderns. La façana principal és d'estructura simètrica, amb portal allindat situat a la part central. No té inscripcions a les llindes. A pocs metres de la casa s'hi troba la font de can Regàs, naixement del riu Congost.<\/p> ","codi_element":"08070-55","ubicacio":"Camí de Regàs","historia":"<p>Es tracta d'una casa d'època moderna, ja que la documentació que en fa esment és a partir del segle XVIII. Surt esmentada en un document de talla o contribució de 1739 que s'ha conservat a l'arxiu privat del mas Prat de la Barroca (Tona), en el que es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura la Casanova de Regàs. També apareix al cens d'Aparici de 1708.<\/p> ","coordenades":"41.8435200,2.1828200","utm_x":"432157","utm_y":"4632725","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47313-foto-08070-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47313-foto-08070-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47313-foto-08070-55-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47314","titol":"El Solà Subirà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sola-subira","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"En estar sense ús la casa està en mal estat i s'està esfondrant","descripcio":"<p>La masia es troba sobre un turó elevat, propera al camí de Sant Cugat de Gavadons cap a Fontanelles. És una casa de planta rectangular, amb un cos afegit a la banda nord-est i orientada a sud-est, el cos principal té planta baixa i planta pis, amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sud-oest. Tota l'obra és de pedra, amb cantoneres de pedra ben escairades. La façana principal és simètrica i presenta elements molt singulars, com el portal adovellat i algunes finestres. El portal és al centre de la façana i està flanquejat per dues espitlleres, al primer pis hi ha tres finestres, la de l'esquerra és d'estil gòtic, amb arc rebaixat decorat amb motius escultòrics fistonats que configuren cinc arcuacions amb una cara esculpida a cada extrem i que descansa sobre dues semicolumnes que tenen els capitells respectius tallats en forma de cara, la esquerra d'home i la dreta de dona, i ampit de pedra motllurada. La finestra de la dreta és d'estil romànic, amb llinda tallada fent dos arcs de mig punt a la part inferior, i li manca el mainell central. Al segon pis hi ha només una finestra al mig. A l'esquerra del conjunt es veu clarament una ampliació que va suposar l'increment de la superfície de la casa en una crugia més, essent una ampliació tardana, possiblement cap als segles XVIII-XIX. Aquest cos, a la façana de ponent, ocupa tota l'amplada de la casa de manera que fa un cos compacte, presenta dos arcs de mig punt i un portal d'arc rebaixat a la planta baixa, i un assecador obert a la part central del pis. Conserva part de l'arrebossat en calç, tot i que es troba en mal estat; i l'obra del primer pis que és de maó. Al costat de llevant hi ha un altre cos afegit, endarrerit respecte a la façana, i format per antigues corts i pallissa, amb dos arcs de mig punt a la planta baixa que suporten un assecador obert al primer pis; tot ell cobert amb teulada a un vessant. L'interior presenta la divisió en tres crugies, amb un arc de mig punt que suporta el pis del cos central. A prop de la casa hi ha un cobert de planta baixa i pis.<\/p> ","codi_element":"08070-56","ubicacio":"El Solà Subirà","historia":"<p>El Solà és una de les cases més antigues del terme, tot i que no es conserva gaire documentació que la esmenti. La seva estructura deixa veure una casa forta que es va convertir en masia, així com el seu topònim, que fa referència a un solà, una casa fortificada. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa estava dins el terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Surt al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima (Iglésias, 1979) i al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). El 1775 està documentat un plet per discutir sobre quins eren els delmes del mas Solà de Sant Cugat de Gavadons (Pladevall, 1990) (Arxiu Episcopal de Vic). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841.<\/p> ","coordenades":"41.8483200,2.1791400","utm_x":"431857","utm_y":"4633261","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47314-foto-08070-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47314-foto-08070-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47314-foto-08070-56-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|93|94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47315","titol":"Nualart o Nualard","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nualart-o-nualard","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La masia Nualart forma part d'un conjunt d'explotació agrícola i ramadera, amb la granja i diferents coberts. La masia va ser molt reformada, de manera que pràcticament no queden vestigis de l'antiga casa, tan sols la ubicació i el topònim. Està situada en un lloc elevat, al costat del camí que porta a l'església de Sant Cugat de Gavadons.<\/p> ","codi_element":"08070-57","ubicacio":"Camí de Sant Cugat de Gavadons","historia":"<p>Tot i que es tracta d'una masia amb estructura completament nova degut a una important rehabilitació, i de que no resten elements que denotin el seu passat, Nualart és un dels masos antics del terme de Collsuspina. La notícia més antiga és del segle XIII, ja que surt esmentat a documentació del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de l'entorn. Més tard, apareix al fogatge de 1553 dins el terme del municipi de Tona i zona de Sant Cugat de Gavadons, en ésser aquesta església sufragània de Sant Andreu de Tona. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959).<\/p> ","coordenades":"41.8415900,2.1722500","utm_x":"431278","utm_y":"4632520","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47315-foto-08070-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47315-foto-08070-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47315-foto-08070-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47316","titol":"Padrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/padros","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Masia ubicada en un desnivell del terreny, en una zona elevada respecte al seu entorn. Casa formada per dos cossos, el més gran a la banda de tramuntana, de planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. El cos de migdia té la teulada del mateix tipus i orientació, i de planta baixa i pis, ja que es troba aprofitant una terrassa del terreny més elevada. L'obra és de pedra, amb cantoneres ben escairades, i s'ha restaurat recentment seguint la tipologia de les masies de la zona. La porta principal és adovellada. Conserva un pou circular, un abeurador rectangular i una pica de pedra circular que s'han posat com a objectes decoratius a l'exterior. La façana de ponent presenta un assecador al pis superior que havia estat obert.<\/p> ","codi_element":"08070-58","ubicacio":"Pla del Padrós","historia":"<p>El mas Padrós apareix documentat al fogatge de 1553 com un dels masos de Sant Cugat de Collsasima (Gavadons) (Salvi Padrós), així com al capbreu de 1643 el cita també com pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona. Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, va arrendar l'hostal de can Xarina a Cebrià Armadans, conegut com l'Hostaler al fogatge de 1553. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. També apareix al Cens d'Aparici de 1708. Al cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona) surt el mas Padrós com a mas pertanyent a aquest municipi.<\/p> ","coordenades":"41.8169900,2.1649900","utm_x":"430648","utm_y":"4629794","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47316-foto-08070-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47316-foto-08070-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47316-foto-08070-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47317","titol":"El Collell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-collell","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Masia de planta quasi quadrangular, formada per dos cossos adossats, el principal cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, i el cos posterior amb carener perpendicular a l'anterior i també de dos vessants. L'obra és de pedra, tot i que hi havia elements de maó, com el finestral sobre la porta principal, que actualment s'ha rehabilitat i s'ha fet en pedra. És de planta baixa i un pis, tot i que en estar ubicada en lloc elevat i amb el terreny en desnivell, a la banda de ponent i sota el cos principal, hi ha una planta semisoterrada coberta amb volta a la que s'accedeix per un portal d'arc rebaixat, la volta està datada al 1879. També a la façana de ponent resta la barraca del forn de pa, construcció semicircular annexada a la paret lateral de la casa. La façana principal té estructura simètrica, amb portal d'arc rebaixat i una obertura al pis que ara s'ha convertit en balcó. La casa ha estat molt reformada recentment i ha perdut alguns dels seus trets característics.<\/p> ","codi_element":"08070-59","ubicacio":"La Serreta","historia":"<p>La casa s'esmenta a documentació del mas de l'Espina, als segles XII i XIII, junt a d'altres masos de la zona. Surt al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, i es cita també a un capbreu de 1643, com a pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona, en un moment en que el rector de Tona reclamava els censos del sector de Balenyà. També apareix al Cens d'Aparici de 1708. El 1828 el bisbe Corcuera va designar sacerdot per tenir cura de Collsuspina i de Sant Cugat de Gavadons. A l'assignació s'especifica que s'havia d'encarregar de 39 cases al poble, 26 pagesies al sector de Sant Cugat i 6 que pertanyien a la parròquia de Balenyà (l'Espina, l'Espinoi, el Collell, la Collada, la Casanova del Gomar i el molí de l'Espina. L'estructura de la casa correspon a un mas modern, que segurament és el resultat de l'ampliació d'una antiga casa més petita.<\/p> ","coordenades":"41.8214900,2.1700000","utm_x":"431069","utm_y":"4630290","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47317-foto-08070-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47317-foto-08070-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47317-foto-08070-59-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Les fotografies són anteriors a la rehabilitació, ja que aquestes deixen veure clarament l'estructura original de la casa.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47318","titol":"Casanova de Padrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casanova-de-padros","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Casanova de Pedrós és una gran casa ubicada al nucli urbà de Collsuspina. És una casa de considerables dimensions i que presenta dues parts ben diferenciades: una la constitueix la pròpia vivenda de planta quadrada i l'altre un afegit que conforma una galeria. Per tant, és una casa de planta quasi quadrada, de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. A la banda de migdia té el cos afegit que forma unes galeries a tots els pisos i que està cobert amb teulada a quatre vessants; a la planta baixa té dos arcs rebaixats, al primer pis hi ha quatre arcs rebaixats a la galeria, i al segon pis és un assecador obert amb quatre obertures allindades. No té elements destacables, a banda de la seva estructura, tot i que la façana principal és simètrica, destacant els tres balcons amb barana de ferro forjat, i la resta d'obertures que formen un conjunt homogeni i harmoniós en la seva disposició. La porta principal és d'arc rebaixat i porta la data 1903 i una decoració d'un cap petit al centre. Per la banda de tramuntana de la casa hi ha afegits diversos coberts i corts.<\/p> ","codi_element":"08070-60","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"<p>Tal i com el seu nom indica, aquesta casa passà a ser la nova residència dels que anteriorment regentaven el mas Padrós, a principis del segle XX. El mas Padrós apareix documentat al fogatge de 1553 com un dels masos de Sant Cugat de Collsasima (Gavadons) (Salvi Padrós), així com al capbreu de 1643 el cita també com pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona. Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, va arrendar l'hostal de can Xarina a Cebrià Armadans, conegut com l'Hostaler al fogatge de 1553. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. També apareix al Cens d'Aparici de 1708. Al cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona) surt el mas Padrós com a mas pertanyent a aquest municipi. Veiem que era una de les cases importants del terme i que els seus habitants van contribuïr en la formació del nucli urbà. Possiblement l'ampliació de la família va provocar que a principi del segle XX part de la família es traslladès novament al poble.<\/p> ","coordenades":"41.8264100,2.1741500","utm_x":"431419","utm_y":"4630833","any":"1903","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47318-foto-08070-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47318-foto-08070-60-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47319","titol":"L'Espinoi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lespinoi","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La masia forma part d'un conjunt, ja que a l'entorn de la casa principal s'aixequen diferents coberts per a usos agrícoles que configuren un clos o lliça a la banda de tramuntana. Tot el conjunt es troba ubicat sobre un lloc elevat, amb domini de l'entorn i per damunt el torrent de l'Espina. La casa principal és de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia, amb planta baixa i dues plantes pis. L'obra és de pedra de mida mitjana, amb cantoneres, portes i finestres de blocs de pedra ben escairats. Es pot veure clarament la part central més antiga del mas i el creixement a banda i banda d'aquest. La façana principal, a migdia, presenta una estructura totalment simètrica, amb portal amb llinda a la part central, tres finestres al pis i una galeria o eixida a la part central del segon pis, amb barana de ferro i oberta, que li proporciona un tret molt característic a la casa. A la llinda de la porta hi ha gravada la inscripció 1811 AVE MARIA PURISIMA, que correspondria a la seva obertura i, possiblement, a alguna ampliació. La façana de tramuntana, oberta al clos tancat pels coberts del voltant, té un petit portal adovellat i algunes finestres de pedra treballada.<\/p> ","codi_element":"08070-61","ubicacio":"Plans de L'Espinoi","historia":"<p>La masia l'Espinoi és una de les cases històriques del municipi que apareix al fogatge de 1553 com un dels masos que estaven dins de la parròquia de Tona i terme de Sant Cugat de Collsasima. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa es cita a un capbreu de 1643, com a pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona, en un moment en que el rector de Tona reclamava els censos del sector de Balenyà, tot i que físicament la masia està a la banda sud del terme. També la trobem al Cens d'Aparici de 1708. El 1828 el bisbe Corcuera va designar sacerdot per tenir cura de Collsuspina i de Sant Cugat de Gavadons. A l'assignació s'especifica que s'havia d'encarregar de 39 cases al poble, 26 pagesies al sector de Sant Cugat i 6 que pertanyien a la parròquia de Balenyà (l'Espina, l'Espinoi, el Collell, la Collada, la Casanova del Gomar i el molí de l'Espina). Per tan, en aquesta època es considerava que la casa era dins la demarcació de Balenyà. El 7 d'agost de 1853 efectuant-se la delimitació de la nova parròquia de Collsuspina, es cita 'la teularia del Espinoy'. Tot i que és molt visible l'ampliació del segle XIX, el mas conserva elements del seu origen medieval.<\/p> ","coordenades":"41.8165300,2.1739700","utm_x":"431394","utm_y":"4629736","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47319-foto-08070-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47319-foto-08070-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47319-foto-08070-61-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47320","titol":"Barraca del Pla del Querol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-del-querol","bibliografia":"<p>Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Barraca de pedra seca exempta, de planta rectangular ubicada a un pla a la costa del Querol, també anomenat pla de la Barraca. Aproximadament fa 320 x 400cm, amb parets verticals que es tanquen a la part superior, a uns 220 cm, per configurar la cúpula que està realitzada mitjançant el sistema d'aproximació de filades. Té una porta oberta al sud, amb llinda de pedra plana que és més gran que les altres però que no té cap tipus de treball. Els murs fan 60 cm de gruix i deixen un espai interior de 2 m x 2,25, arribant a una alçada màxima de de 2,80m en el punt central de la cúpula. A la banda est té una finestra, i a l'interior de la paret oest hi ha una fornícula, que podria haver funcions d'armari. Tot i estar feta amb pedra seca, les parets interiors han estat arrebossades amb fang. A l'exterior hi ha un banc seguit en pedra seca sense relligar adossat a les parets sud i oest.<\/p> ","codi_element":"08070-62","ubicacio":"Pla de Querol","historia":"<p>Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra.<\/p> ","coordenades":"41.8221300,2.1838100","utm_x":"432217","utm_y":"4630350","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47320-foto-08070-62-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"A escassos metres d'aquesta barraca hi ha restes d'una segona barraca que sembla haver tingut planta arrodonida i ser més petita, fet que permet pensar en una substitució de l'una per l'altra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47321","titol":"Escut de can Xarina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-can-xarina","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Vall-Llobera, F. (2009). La immigració occitana a Catalunya de la fi del segle XV al començament del XVIII. Barcelona. Institut Nova Història.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Està escapçat per la part inferior","descripcio":"<p>A la dovella central de la porta principal de can Xarina hi ha un escut. Es tracta d'un escut amb la inscripció SALVI PADROS 1550. La inscripció està repartida en tres nivells separats per una línia horitzontal i el conjunt te forma d'escut apuntat per la part inferior, tot i que està mutilat. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut.<\/p> ","codi_element":"08070-63","ubicacio":"c\/ Major, 30. 08178 Collsuspina","historia":"<p>L'antic Hostal de Collsuspina, on es troba actualment el restaurant Can Xarina, sembla que fou construït per un mestre de cases francès l'any 1550, per encàrrec de Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, tal i com recorda la inscripció del portal adovellat: SALVI PADROS 1550. Salvi Padrós va arrendar l'hostal a Cebrià Armadans, i al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, l'hostaler era en Cebrià Armadans. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. El lloc on es va aixecar l'hostal era el punt d'intersecció del camí Ral de Vic a Manresa amb el punt de partició dels antics termes de Tona i Balenyà, per tant, en un lloc estratègic i de pas. Als seus inicis, l'Hostal de Collsuspina era un hostal solitari del camí ral, freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al voltant de Can Xarina es van edificar quatre o cinc cases més al llarg del segle XVI, i a partir del XVII es va configurar un grup més important de cases a l'entorn de l'església de Santa Maria dels Socors edificada entre 1592 i el 1600, i que al 1780 ja tenia 14 cases. L'hostal durant molt temps compaginà les tasques d'hostal i botiga, tal i com consta a diferent documentació del la segona meitat del segle XVIII, quan va haver diferents plets entre el batlle i els regidors de Tona i en Bernat Padrós, amo de l'Hostal de Collsuspina (Pladevall, 1990). En el plet de 1752, les autoritats del terme de Tona van prohibir a l'hostaler la venda de tota mena de queviures si no pagava els drets corresponents, resolent el Batlle General de Rendes del Reial Patrimoni que podia vendre només als que s'allotjaven a l'hostal. L'any 1784, en Josep Girvent, que havia comprat els drets a hostal, fleca i taverna de Tona, va demanar al batlle que 'manden serrar el meson de Bernardo Padrós y cesse y se abstenga de vender'. Actualment l'hostal encara fa funcions com a restaurant.<\/p> ","coordenades":"41.8257700,2.1752400","utm_x":"431509","utm_y":"4630761","any":"1550","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47321-foto-08070-63-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47322","titol":"Escut de Floriac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-floriac","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>A la dovella central de la porta principal del mas de Floriac hi ha un escut. Es tracta d'un escut nobiliari amb la inscripció JHS FLORIAC 1568. La inscripció està repartida en tres nivells dins un escut apuntat per la part inferior. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut.<\/p> ","codi_element":"08070-64","ubicacio":"Floriac, N-141, pk 7","historia":"<p>El mateix escut ens proporciona la cronologia, tan de l'element com de l'ampliació del mas feta a mitjans del segle XVI. Floriac és una de les cases més antigues del terme, ubicada al peu del camí Ral, possiblement edificada amb motius de defensa d'aquesta via. Trobem documentada la propietat l'any 1212 (Pladevall), l'any 1342, quan la masia passa a formar part de les possessions del noble Ramon de Centelles, després de les disputes que va lliurar amb el veguer de Vic. Tot i que el mas amaga la casa dels segles XIII al XV, la inscripció 1568 ens marca una important ampliació de la casa. La casa també surt al document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic, que prenent com a base l'acta de consagració de Balenyà de 1083, posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Al fogatge de 1553 Floriac apareix al terme de Balenyà, però al cadastre de Tona de 1756 apareix 'Floriach' dins aquest municipi, però especifica que pertany a un 'terratinent de Balenyà', igual que El Garet.<\/p> ","coordenades":"41.8356400,2.1943000","utm_x":"433102","utm_y":"4631842","any":"1568","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47322-foto-08070-64-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47323","titol":"Camí Ral de Manresa a Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-manresa-a-vic","bibliografia":"<p>Albareda, J. (1983). L'estat dels camins a la comarca d 'Osona en el segle XVIII. Ausa XI. Patronat d'Estudis Osonencs. Benet, Albert: Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, 1985, pp. 449-462. Gasol, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984. Padrós, Carlos (2010). Els camins antics i les vies romanes a la comarca d Osona (Barcelona). Estat de la qüestió Quaderns de Prehistòria i Arqueologia . 28. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Zamora, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona, ed. de Ramón Boixareu.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Alguns trams no estan restaurats","descripcio":"<p>El Camí Ral de Vic a Barcelona era un camí carreter que s'utilitzava per trasllat de persones i productes, d'origen medieval formava part del camí ral que unia Girona i Manresa. Aquest era un dels camins tradicionals de la Catalunya comtal, que passava pel centre del nucli, entre cal Xarina i cal Barber, perpendicular al carrer Major, i dividia els sectors d'influència de Tona i Balenyà. Per això en aquest indret es va construir el primer hostal. Els camins rals (reïals) eren les vies de comunicació que unien les principals poblacions de Catalunya, tot i que en molts casos eren simples camins de bast. El camí Ral de Manresa a Vic ha estat l'eix vertebrador de la comunicació entre el pla de Bages i la plana de Vic fins a la construcció de l'Eix Transversal. L'itinerari ja va quedar traçat en època romana, i en època alt medieval era conegut com strata francisca (camí de França), i en època medieval i moderna conegut com a camí ral. Tot i alguna modificació, l'itinerari s'ha mantingut. Actualment el GR 177 segueix el traçat d'aquest camí, i dins el terme de Collsuspina trobem dos cartells que ens recorden el traçat: un sortint del poble per carrer de Vic cap al cementiri, i altre al Raval de Picanyol. La divisió en dos ramals ha fet que una part del camí prengui el nom de la direcció, Vic-Manresa, i altra part sigui el camí de Vic a Barcelona ja que va cap al sud. El camí principal, també conegut com antiga Via de Collsuspina, travessa el terme venint des de Tona, passant per Floriac, entrant al nucli urbà i des d'aquí segueix cap a Moià. El camí va estar vigent fins que el 1853 es construí la carretera de Manresa a Vic, que possibilità la circulació de carruatges. Cal dir que el camí ral era no era un camí carreter en tot el seu recorregut.<\/p> ","codi_element":"08070-65","ubicacio":"Collsuspina","historia":"<p>El trobem documentat àmpliament des del segle XVIII. El 1759 hi ha dos documents de certificació fet per regidors de Tona i Collsuspina testificant el mal estat d'alguns trams d'aquest camí, fonamentalment al seu pas per Sant Cugat de Gavadons i pel poble, apuntant la dificultat de mantenir el camí amb bens propis ja que no hi ha comerç ni trànsit, excepte l'Arrendatari del Mesón 'que conduce para el abasto de su arriendo' (Pladevall, 1990: 288). El 1760 en un document fet per observadors del Rei Carles III que especifica que hi havia un comerç important entre Vic i Manresa, sobre tot de teixits de tafetà, seda, i d'aiguardents i vi. El març de 1788 Francisco de Zamora recull l'estat dels camins principals del corregiment de Vic, i fent referència al camí de ferradura de Vic a Manresa explica les modificacions que cal fer perquè el camí sigui carreter : '... Antes de llegar al lugar de Collsespina se halla una riera nombrada lo Torrent de Collsespina, en donde deve construirse una pequeña puente; y pasada dicha puente se ha de suabizar la subida; los materiales para las referidas obras están muy cerca...'. La importància com a via de pas és confirmada per la primitiva via romana documentada entre el 124 i el 115 aC. per dos mil·liaris romans, l'un aparegut prop del Vilar de Tona, al peu de la costa, i l'altre a can Vendrell de Santa Eulàlia de Ronçana. Un tercer mil·liari, amb la inscripció malmesa, aparegué posteriorment a Vilageriu de Tona, el qual acabà de confirmar el traçat d'aquesta via romana, que coincideix en una bona part amb la Strata Francisca (o camí de França) de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1050. Notícies dels anys 1058 i 1065 (Pladevall, 1971) 'diuen que el camí francès passava per Fajadella i atravessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)'. La Strata Francisca era una via militar utilitzada pels francs durant la reorganització de la Marca Hispànica que venia des de Tona i pujaria per Güells i per Colldarniu, Regàs, Boldrons i Gavadons, seguiria fins al poble de Collsuspina i des d'aquí un ramal conduïa fins a Moià i Manresa, seguint la traça de l'antic camí Ral de Vic a Manresa; i un altre ramal portaria des del poble cap a l'Espina, seguint a Santa Coloma Sasserra fins arribar a Castellterçol.<\/p> ","coordenades":"41.8462600,2.1906600","utm_x":"432811","utm_y":"4633023","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47323-foto-08070-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47323-foto-08070-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47323-foto-08070-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval|Modern|Contemporani|Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía. Lluís Rius i  Font. OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85|94|98|83","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47324","titol":"Gegantons de Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegantons-de-collsuspina","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Els gegantons de Collsuspina són dues imatges festives que representen un home i una dona. Tenen els caps fets de cartró-pedra i de factura senzilla, amb llargs braços i mans amples de roba, que en girar es mouen; van vestits amb robes que representen la seva condició de personatges populars: ella amb un vestit, davantal i mocador al cap; i ell amb armilla, faixa a la cintura i barret de palla.<\/p> ","codi_element":"08070-66","ubicacio":"Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina","historia":"<p>El dos gegantons de Collsusina els va fer l'Associació d'Amics de les Arts de Collsuspina i tenen el nom de Coll i Espina, en honor a la denominació del poble. Actualment no hi ha colla de geganters, tot i que es conserven les figures.<\/p> ","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47324-foto-08070-66-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía. OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"Associació d'Amics de les Arts de Collsuspina","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47325","titol":"Diorama Missa del Gall a Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diorama-missa-del-gall-a-collsuspina","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>A la planta baixa de l'Ajuntament de Collsuspina es conserva una vitrina que protegeix un diorama de l'església dels Socors i el seu entorn. El diorama porta el títol 'Missa del Gall a Collsuspina', i representa el principi del carrer Nou, amb l'església i la façana lateral de l'edifici de l'Ajuntament i uns personatges que es disposen a entrar a l'església. Disposa d'il·luminació.<\/p> ","codi_element":"08070-67","ubicacio":"Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina","historia":"<p>El diorama va ser dissenyat i construït per Xavier Mercadé Pascual, rellotger afincat a El Vendrell (Tarragona) l'any 2008, amb motiu de l'exposició de diorames pel Nadal d'aquest any a aquest poble. L'any següent, en dates properes al Nadal de 2009, va fer donació a l'Ajuntament de Collsuspina en tractar-se d'un racó del poble, que el va instal·lar als baixos de l'Ajuntament. L'artista va posar com a condició en fer la donació que en el moment que l'Ajuntament no el vulgui que li retorni i ell ho passarà a recollir. Xavier Mercadé va fer la restauració del rellotge del campanar de l'església de Santa Maria dels Socors, on va trobar la inspiració per fer el diorama.<\/p> ","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"2008","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47325-foto-08070-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47325-foto-08070-67-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"Xavier Mercadé Pascual","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47326","titol":"Col·lecció de pintura de l'Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Col·lecció de pintura sobre llenç que es conserva exposada a diferents espais de l'Ajuntament de Collsuspina. Es tracta d'una col·lecció petita, ja que està formada per 4 pintures fetes per diferents autors i de temàtica local. Dos van ser donats pel mateix pintor (Cànovas, oli sobre llenç), i els altres dos donats pels autors després d'haver fet una exposició al poble (Santi Aulet, pintura sobre paper amb tècnica mixta; Garcia Iglesias, oli sobre llenç).<\/p> ","codi_element":"08070-68","ubicacio":"Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina","historia":"","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47326-foto-08070-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47326-foto-08070-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47328","titol":"Fons documental de l'Arxiu Municipal de Tona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-tona","bibliografia":"","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'Arxiu Municipal de Tona conserva documentació administrativa produïda orgànicament i\/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions des del segle XIV fins a l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Actualment el seu dipòsit de documents té 490 metres lineals de documentació. Una part de la documentació de l'arxiu conté informació referent a Collsuspina degut a que va formar part d'aquest municipi fins a la seva independència l'any 1841. La documentació conservada és: Cadastre de Tona i Collsuspina de 1756. Talles i estims (1829-1839) (1827-1840). Padró municipal d'habitants (1828 i 1833). Acords del comú entre Tona i Collsuspina (1824-1842).<\/p> ","codi_element":"08070-70","ubicacio":"c\/ de la Font, 8-10. 08551 Tona","historia":"<p>L'Arxiu fou organitzat entre els anys 1999 i 2000 per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona dins el seu Programa de suport al Patrimoni Documental local. L'any 2005 l'Ajuntament de Tona s'adhereix al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals, que coordina la mateixa OPC i que compta amb l'assistència tècnica d'un arxiver itinerant de l'OPC. Des del mes de gener de 2011, l'Arxiu Municipal disposa d'un Reglament del Servei d'Arxiu Municipal proposat per l'OPC i aprovat per l'Ajuntament de Tona. Segons l'article 1 d'aquest Reglament, el Servei d'Arxiu Municipal (SAM) és un servei de caràcter administratiu i cultural especialitzat en la gestió i el tractament dels documents de l'Ajuntament, en la seva custòdia i en la seva divulgació, del qual té la responsabilitat tècnica l'arxiver itinerant esmentat. La vinculació de Collsuspina al terme de Tona fa que trobem molta documentació en l'arxiu d'aquest municipi, degut a que va formar part d'aquest municipi fins a la seva independència l'any 1841.<\/p> ","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47328-foto-08070-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47328-foto-08070-70-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47329","titol":"Fons documental de l'Arxiu Municipal de Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-collsuspina","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El fons de l'Ajuntament de Collsuspina està format pel conjunt de documents produït orgànicament i\/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions des de 1845 fins a l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. A l'arxiu municipal, a banda del fons de l'ajuntament, hi ha també el fons del Jutjat Municipal (des de 1842). La documentació ocupa un total de 57,9 metres lineals. La documentació conservada està classificada en els següents grups documentals: Administració general (1885 - 2013); hisenda (1845 – 2012), entre els que destaca l'amillarament de 1862, el primer realitzat com a municipi; proveïments (1917-2008), destacant document d'aprofitament de cabals d'aigua de 1917; serveis socials (1948-2011); sanitat (1907-2009); obres i urbanisme (1947-2013); seguretat pública (1920-2002); serveis militars (1878-2001); població (1880-1964), entre els que destaca el padró de 1880; eleccions (1890-2012), amb un cens electoral de 1880; ensenyament (1949-2010); cultura (1969-2012); serveis agropecuaris i medi ambient (1920-2012); cartografia (1976-1984); jutjat de pau (1842-2009), que inclou el registre civil de 1871 a 2009. Entre aquesta documentació hi ha alguns documents que destaquen pel seu interès, per exemple la còpia del document d'establiment de la vicaria parroquial el 1828. L'arxiu conserva un conjunt de fotografies en una caixa, aproximadament unes 20, que són d'actes i festes a partir dels anys 1980.<\/p> ","codi_element":"08070-71","ubicacio":"Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina","historia":"<p>El fons documental de l'Arxiu Municipal es conserva a l'Ajuntament de Collsuspina. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació definitiva a l'edifici actual, cal Roma, des de mitjans dels anys 1990. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de juliol i desembre de 2006. Immediatament després l'ajuntament de Collsuspina s'adherí al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. El terme de Collsuspina es va formar per la fusió de dos antics territoris dels termes de Tona i Balenyà, a banda i banda del camí ral de Vic a Manresa; com a entitat civil va estar inicialment agregada a Tona fins que se'n segregà definitivament el 1841 (va iniciar els tràmits de segregació el 1814, però aquesta segregació inicial no havia arribat a ser efectiva).<\/p> ","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47330","titol":"Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-1","bibliografia":"<p>Ginebra i Molins, Rafel (2000). Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Lligall, 16 , p. 11-84.<\/p> ","centuria":"XIII-XIX","notes_conservacio":"En ser documents antics, algun tenen estat de conservació regular.","descripcio":"<p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un dels més importants de Catalunya, amb uns 2.000 metres lineals de documentació, tant civil com eclesiàstica, que abasta des del segle IX fins a l'actualitat. La Biblioteca és formada per uns 100.000 volums, amb uns 300 manuscrits, el més antic dels quals data del segle IX, i amb prop de 200 incunables. L'Arxiu conté documentació referent a l'actuació del bisbe (visites pastorals, ordenacions, correspondència,...) i a la gestió dels béns i les rendes vinculats a la dignitat episcopal vigatana i a la seva jurisdicció tant civil com eclesiàstica (capbreus, plets, llevadors, estadístiques parroquials,...). La documentació conservada que procedeix o fa referència a Collsuspina es conserva en diferents conjunts de fons: l'arxiu de la Mensa episcopal, els arxius parroquials, arxius patrimonials, arxiu del capbreu i notarials. En haver tingut vinculació amb les parròquies de Tona i de Balenyà abans de la independència eclesiàstica l'any 1897, molta documentació referent a Collsuspina es troba als arxius d'aquestes parròquies. L'església dels Socors de Collsuspina quedava inclosa en el terme parroquial de Balenyà. El 1828 es va establir un coadjutor fix que alhora servia també a Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Tona. El 1877 s'erigí Collsuspina com a parròquia i se li va adjudicar l'església de Sant Cugat de Gavadons com a sufragània. FONS PARROQUIALS: Arxiu Parroquial de COLLSUSPINA: Llibres sacramentals: baptismes (1828-1856), capítols matrimonials (1818-1878), testaments (1837-1889), llibre de baptismes, matrimonis i defuncions (1877). Documentació notarial: (1849-1906). Arxiu Parroquial de SANT CUGAT DE GAVADONS: llibres notarials (1626-1785). Llevador 'de pensions de censals, censos y altres annuals corresponsions ques fan a las iglésias de Sant Andreu de Tona y Sant Cugat de Gavadons' (1757). Arxiu Parroquial de SANT FRUITÓS BALENYÀ (1655-1942): Llibres sacramentals: baptismes (1655-1883), confirmacions (1710-1880), matrimonis (1852-1855), defuncions (1655-1894) Llibres d'administració: comptes i factures (1636-1869), administració vària (1784-1942), llevador de rendes i censals de l'església dels Socors (1638-1859). Llevadors de rendes i censals de la parròquia de Balenyà (1774): 'Llevador de las rendas”. Llibres notarials: manuals (1606-1744), capítols matrimonials (1577-1726), testaments (1590-1899), actes (1300-1851). Arxiu parroquial de SANT ANDREU DE TONA (1219-1900). L'arxiu parroquial de Tona es va cremar durant la Guerra Civil i es conserva poca documentació. Administració de l'obra (1814-1828), actes de l'ajuntament (1825-1841). Llevadors de rendes (1701-1800). Registres de documents (1219-1622), registre elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials. Vària notarial, (1301-1900). ARXIU DE LA MENSA EPISCOPAL: Visites pastorals a Santa Maria de Collsuspina (1685 a 1857). Visita pastoral a la Mare de Déu dels Socors Collsuspina 1771. Visita pastoral a Sant Cugat de Gavadons 1771. Consueta de les rendas de la rectoria de Sant Fruitós de Balenyà, 1601-1661. ARXIUS PATRIMONIALS: Llibre de la Concòrdia del mas Oller de Collsuspina, 1732-1779. Llibre de comptes del mas L' Espina de Collsuspina, 1786-1826. CADASTRES: Cadastres de 1757 de Sant Fruitós de Balenyà, de Tona i de Collsuspina. ARXIU DE LA CÚRIA FUMADA: Llibre de genealogies 1779-1930, en el que surten genealogies del Garet i l'Espina. Manual notarial de la parròquia de Tona 1502-1505, rúbrica de diferents capítols matrimonials 1700-1800.<\/p> ","codi_element":"08070-72","ubicacio":"Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Palau Episcopal. Carrer Santa Maria, 1. 08500 VIC","historia":"<p>L'Arxiu Episcopal de Vic va néixer amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany. Malgrat la lamentable conjuntura, durant aquest període ingressà l'Arxiu de la Cúria Fumada, la notaria eclesiàstica de Vic, traslladat el 1937 per Josep M. Font i Rius en el marc de les tasques de salvaguarda del patrimoni documental vigatà. Després de la guerra i amb el Dr. Eduard Junyent (1901-1978), es van tornar a unir els dos arxius i es van reorganitzar els fons de l'Arxiu Capitular i el de la Cúria Fumada. Sota la seva direcció té lloc la vertebració de l´Arxiu Episcopal de Vic tal com és actualment. Ja abans, el 1933, havia incorporat l'Arxiu de la Vegueria. El 1948, aprofitant el trasllat del Museu Episcopal a un altre edifici, el Dr. Junyent va ubicar els fons de la Mensa Episcopal que es conservaven fora de l'Arxiu a les sales que quedaren buides. En aquesta època ingressà l'Arxiu Notarial Civil. El Dr. Junyent també incorporà les sèries dels Arxius Parroquials, alguns dels quals entraren tot just acabada la guerra mentre que d'altres han anat ingressant de manera progressiva. Finalment, el 1972 va incorporar a l'Arxiu els fons de les comunitats de beneficiats de la Catedral i de l'església de la Pietat de Vic. En els darrers anys, sota la direcció del Dr. Miquel S. Gros, han continuat ingressant nous arxius parroquials i alguns fons personals i patrimonials. Igualment, els notaris de Vic han dipositat a l'Arxiu els fons reservats i més tard s'hi han integrat també, com a dipòsit, els Arxius dels Jutjats 1 i 3 de Vic. És en aquesta darrera època quan s'han elaborat la major part dels instruments de descripció de què disposa l'Arxiu. Des de l'octubre de 1998 al març de 2003 es va portar a terme la reorganització i adequació dels fons de l'Arxiu, gràcies a l'acord entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat de Vic i la Diputació de Barcelona. El treball va ser coordinat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i els responsables tècnics del Bisbat i l'Ajuntament de Vic.<\/p> ","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47330-foto-08070-72-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47331","titol":"Creu del cementiri de Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-cementiri-de-collsuspina","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Al centre del cementiri de Collsuspina hi ha una creu de pedró. És una creu de ciment, amb l'extrem dels tres braços en forma de punta de sageta, recolzada sobre una base de forma de paral·lelepípede sobre una base troncopiramidal. Porta una inscripció a una cara de la base SANTA MISSIÓ 1930.<\/p> ","codi_element":"08070-73","ubicacio":"Cementiri de Collsuspina","historia":"<p>Les creus de la Santa Missió eren creus commemoratives que s'erigien per recordar un episodi de prèdiques o exercicis pietosos que s'organitzaven en una localitat. Van tenir un impuls a partir del Concili de Trento. L'any 1930 es va celebrar una Santa Missió a Collsuspina, erigint aquesta creu com a recordatori. Possiblement es va posar al cementiri amb posterioritat, ja que no era el lloc habitual per posar aquests monuments.<\/p> ","coordenades":"41.8267400,2.1793000","utm_x":"431847","utm_y":"4630865","any":"1930","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47331-foto-08070-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47331-foto-08070-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47332","titol":"Aplec de Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"<p>L'Estel de Collsuspina, Revista trimestral de Collsuspina, N-12, abril de 1985. Aplec a Sant Cugat de Gavadons.<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Cada any, el primer de maig, es celebra l'aplec de Sant Cugat de Gavadons. Aquesta trobada popular permet gaudir del paisatge sobre la Plana de Vic, el Montseny i el Pirineu, des d'aquest punt elevat del municipi de Collsuspina. També es fa una celebració de la Missa on es beneeix l'olivera i la coca que es reparteix en finalitzar entre els assistents.<\/p> ","codi_element":"08070-74","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"<p>El pedró situat davant l'església de Sant Cugat de Gavadons és la taula des de la que es beneïa el terme i es llegia la Pàssia, entre la Santa Creu de maig i la Santa Creu de Setembre. Està situat al punt més alt del terme eclesiàstic. En la benedicció es demanava la protecció divina sobre les collites i el terme. Durant el ritual s'hi beneïa l'aigua i amb fulles de llorer s'escampava simbòlicament entorn seu. L'aplec recorda també aquest fet protector.<\/p> ","coordenades":"41.8463400,2.1739900","utm_x":"431427","utm_y":"4633046","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47332-foto-08070-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47332-foto-08070-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"En aquesta celebració s'hi cantava el goig dedicat a Sant Pere Màrtir, patró de la capella: Ens lliuri de tempestes i mal temps i faci florir amb abundor els nostres camps.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47333","titol":"Font de can Regàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-regas","bibliografia":"<p>http:\/\/indretsoblidats.wordpress.com\/tag\/font-del-regas\/<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Caldria millorar el drenatge de l'aigua","descripcio":"<p>La font es troba propera a Sant Cugat de Gavadons, al peu del camí cap a Muntanyola. És una font de surgència natural, avui canalitzada per una mànega de plàstic per a desviar les aigües cap a un abeurador de bestiar. La font nodreix al vessant de la conca del riu Congost, principal afluent del riu Besós, a través del torrent del Güells. Presenta una senyalització de fusta amb el nom de la font i la conca que drena. Molt a prop d'aquest punt, entre el camí de can Regàs, Sant Cugat de Gavadons i Can Solà, trobem el vèrtex de les tres conques hidrogràfiques del Llobregat, Besos i Ter.<\/p> ","codi_element":"08070-75","ubicacio":"Camí de can Regàs als Camps de la Serra","historia":"<p>Fa uns anys la font es trobava molt sovint coberta de vegetació i el broc s'havia de cercar entre l'herba. Ara ha millorat, s'ha netejat l'entorn, s'ha posat alguna pedra vora el brollador per protegir-la una mica de la vegetació. També s'han posat nous rètols indicatius (a part del que es conserva de 1994). Aquesta nova rehabilitació ha estat realitzada el juny del 2010.<\/p> ","coordenades":"41.8429100,2.1820200","utm_x":"432090","utm_y":"4632658","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47333-foto-08070-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47333-foto-08070-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47334","titol":"PEIN Moianès- Riera de Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-moianes-riera-de-muntanyola","bibliografia":"<p>http:\/\/www.gencat.cat\/acordsdegovern\/20101109\/20101109_AG.pdf<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La flora i la vegetació d'aquest espai tenen l'interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. La vegetació de l'espai és predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaïc de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica. L'espai és una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors com la fagina, la guineu, la geneta i el gorja blanc. Entre els ocells d'aquest espai cal destacar les diverses àrees d'interès per a la cria de duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), així com d'una àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També destaquen les espècies vinculades als ecosistemes fluvials com el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la llúdriga (L. Lutra), així com diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). Pel que fa als amfibis, cal mencionar la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta, especialment presents en la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany. Amb aquesta ampliació també s'hi incorporen diversos espais d'interès geològic com el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l'aflorament salí pròxim a Santa Maria d'Oló.<\/p> ","codi_element":"08070-76","ubicacio":"Collsuspina","historia":"<p>A Catalunya, el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat l'any 1992, és l'instrument de planificació de nivell superior que estructura el sistema d'espais protegits de Catalunya i integra aquest sistema dins del conjunt del territori, ja que el PEIN és un pla territorial sectorial. Els objectius fonamentals del PEIN són dos: a) establir un sistema d'espais naturals protegits representatiu de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica del territori de Catalunya; b) donar una protecció bàsica a aquests espais.Tots els espais del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya estan inclosos al PEIN, enquadrat dins del Pla territorial de Catalunya (1995). L'any 2010, per un acord de Govern de la Generalitat de Catalunya, en va fer l'ampliació del PEIN afegint 816, 70 hectàrees del terme de Collsuspina.<\/p> ","coordenades":"41.8445300,2.1628400","utm_x":"430500","utm_y":"4632854","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Les zones protegides inclou en el sector sud, nord i nord oest del terme: el Torrent de l'Espina, Plans de l'Espina i Plans de l'Espinoi. En el sector oest, el sector de Muntanya del Pol, el Torrent del Picanyol, els Plans d'Armadans, Costallisa. Zona nord: Pla de l'Alzina, Serrat de la Caseta, Coll de Nualard. Sector est: Pla de Grony.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47335","titol":"Mina d'aigua de can Barró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-daigua-de-can-barro","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Als camps de sota la casa can Barro hi ha una mina d'aigua subterrània que recull aigua d'una font. La mina està coberta amb una volta de canó a la que s'accedeix per una portella superior de forma rectangular. L'aigua de la mina nodreix a la casa.<\/p> ","codi_element":"08070-77","ubicacio":"Can Barró","historia":"","coordenades":"41.8376200,2.1693700","utm_x":"431034","utm_y":"4632081","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47335-foto-08070-77-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47336","titol":"Cal Comas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-comas","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Vall i Verdaguer, Felip (1984). Projecte de construcció de cal Cenc. Revista l'Estel de Collsuspina, abril de 1984, núm. 6.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Casa de notables dimensions amb coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant, al carrer Major. La casa forma cantonada entre el carrer Major i el carrer Vic, al peu de la cruïlla dels antics camins Rals. És de planta baixa, pis i golfes sota teulada. Presenta una façana amb disposició simètrica, amb porta central i tres finestres al pis, d'obra en pedra i cantoneres, portes i finestres escairades. La porta principal té una llinda amb la inscripció FRANCEC MONPAR 1680, i té un arc de descàrrega sobre la llinda, fet en pedra a plec de llibre en forma d'arc rebaixat.<\/p> ","codi_element":"08070-78","ubicacio":"C\/ Major, 28","historia":"<p>Tal i com tenim documentada, la casa es va construir a finals del segle XVII al centre del nucli urbà i al peu del camí Ral. Es conserva un document sobre el projecte de construcció de la casa datat el 15 de juny de 1679, especificant que Francesc Monpar, pagès de Sant Fruitós de Balenyà, encarrega 'fabricar una casa nova' a Ramon Casan, mestre de cases de Moià però procedent de Tours. El contracte especifica que en dos anys Casan aixecaria una casa al lloc de Collsuspina, dins la parròquia de Sant Cugat de Gavadons, terme de Sant Andreu de Tona, concretant les característiques d'aquesta (ABEV, fons parroquial de Balenyà). Un altre document de 1687 és el rebut de pagament al mestre de cases. També es conserva un tercer document amb un dibuix de com havia de ser la façana de la casa, amb porta central, dos finestres al pis i finestres laterals, especificant les mides d'aquesta, i que finestres, l'escala i la pica havien de ser de pedra picada i les parets arrebossades. Sembla que la casa va fer d'hostal durant al menys dos segles. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8259400,2.1752600","utm_x":"431511","utm_y":"4630780","any":"1679","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47336-foto-08070-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47336-foto-08070-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47336-foto-08070-78-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"Ramon Casan, mestre de cases de Moià","observacions":"Aquesta casa s'havia anomenat anteriorment Hostal d'en Vesa, Hostal de La Gavatxa, Hostal d'en Padrós. A l'escrit publicat a la revista L'Estel de Collsuspina es va nomenar aquesta casa com cal Cenc. L'atribuïm a una equivocació, ja que el text es refereix a cal Comas.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47337","titol":"Cal Barber \/  Cal Vilafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-barber-cal-vilafort","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Conjunt format per dues cases actualment unides, de planta baixa i dos pisos cobertes amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada. La façana presenta una estructura simètrica, amb dues portes fruit d'una recent rehabilitació, tot i mantenint algunes de les llindes i la ubicació de les obertures. La porta principal de la casa Vilafort conserva una llinda rectangular de pedra amb la inscripció GIASCINTO FALGUERAS 1686 i el crismó coronat per una creu a la part central de la inscripció. La llinda es troba recolzada sobre dos muntants de pedra i el conjunt presenta una motllura a la cara exterior de la obertura. Durant la rehabilitació es va trobar una llinda que en la cara interna tenia una talla d'una cara amb un forat a la boca, possiblement una gàrgola que no es va acabar instal·lant a la casa i que es va re-utilitzar. Els propietaris actuals l'han posat a la façana com a ornamentació.<\/p> ","codi_element":"08070-79","ubicacio":"c\/ Major, 33 i c\/ de Vic, 4","historia":"<p>El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). Per la data que coneixem de construcció de la casa, sabem que es tracta d'una de les cases de la primera etapa de creixement del poble a l'entorn de cal Xarina i l'església.<\/p> ","coordenades":"41.8257800,2.1754400","utm_x":"431526","utm_y":"4630762","any":"1686","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47337-foto-08070-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47337-foto-08070-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47337-foto-08070-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47338","titol":"Cal Mestre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-mestre-0","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es tracta d'una casa entre mitgeres que s'ha modificat en diverses èpoques i situada en el tram del carrer Major que queda entre la plaça Major i l'antic cal Mas. És una casa formada per la unió de dues cases, de planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. L'obra és de pedra, amb cantoneres escairades. La porta principal és d'arc rebaixat amb dovelles de pedra que recolza sobre muntants també de pedra; porta una inscripció a la dovella central ANTON TERRADELLAS 1804, i que sembla reaprofitada d'una estructura anterior. Al costat hi ha un altre portal més ample, també d'arc rebaixat, amb la inscripció 1791. Aquest arc va ser eixamplat i la dovella de la data està repartida en cada lateral de l'arc, ja que devia ser una llinda sencera i d'una porta més petita. A l'edifici de la banda de tramuntana hi ha una espitllera a la planta baixa.<\/p> ","codi_element":"08070-80","ubicacio":"C\/ Major, 37","historia":"<p>Tot i que desconeixem la data de construcció d'aquesta casa, la ubicació i la estructura ens mostren una construcció recent, possiblement de l'època de creixement del nucli durant el segle XIX. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8253100,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630710","any":"1791","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47338-foto-08070-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47338-foto-08070-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47338-foto-08070-80-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Casa coneguda també com ca l'Angeleta, que és el nom més modern.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47339","titol":"Cal Molera o cal Rius","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-molera-o-cal-rius","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La casa està deshabitada.","descripcio":"<p>Casa situada a l'extrem sud del carrer de Les Casetes, formada per dos volums, el de la cara nord que forma l'habitatge i el que es troba al costat sud que era un cobert. La casa té planta rectangular, amb planta baixa i pis sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer. La façana presenta porta principal a un lateral, amb llinda de pedra horitzontal, i una finestra a la planta baixa. Al pis té dues finestres de petites dimensions, una amb llinda de pedra i l'altre de maó, però amb muntants de pedra ben tallada. L'obra és de pedra disforme unida amb morter i encara conserva l'arrebossat de calç. L'Edifici afegit a la façana sud és de planta i pis, amb finestres petites i accés directe al primer pis a través d'una graonada externa. Actualment està deshabitada.<\/p> ","codi_element":"08070-81","ubicacio":"C \/ Les Casetes, 10","historia":"<p>El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i Torremagra, ampliant considerablement aquest nucli. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8308200,2.1752100","utm_x":"431512","utm_y":"4631321","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47339-foto-08070-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47339-foto-08070-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"A l'Inventaria de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat consta com Can Rius i la numeració del carrer és 11.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47340","titol":"Cal Roma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-roma","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Casa ubicada a la part central de la Plaça Major del poble, de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal, i ràfec de doble filades de teules. Té planta baixa i dos pisos, amb estructura en pedra vista i cantoneres de pedra ben tallades. La façana principal s'obre a la plaça, a la cara nord, presenta estructura simètrica, amb dues portes d'entrada amb llinda, i conjunts de tres obertures a cada pis; al primer una finestra i dos balcons que aprofiten la mateixa balconada, i al segon pis hi ha tres finestres. Les façanes laterals s'obren a dos carrers, la de llevant al carrer Major i la de ponent al carrer Nou, les dues presenten diferents obertures que es van fer recentment, en la rehabilitació que va modificar també el seu interior. Actualment hi ha la seu de l'Ajuntament. L'element més característic són les llindes amb motius tallats de les dues portes principals. La de l' esquerra amb diferents dibuixos d'eines de ferrer, nom del propietari i la data: CASA ARMADANS (-----ADA) ANY 1644. La de la dreta amb un motiu central de rosa circular sobre un peu i la data 1788, tot encerclat amb un rectangle amb els angles de quart d'esfera invertits.<\/p> ","codi_element":"08070-82","ubicacio":"Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina","historia":"<p>Actualment aquesta casa es coneix com cal Roma, degut al nom dels anteriors propietaris. Possiblement es va construir quasi al mateix temps que cal Xarina, per una família de ferrers anomenats Armadans, tal i com consta al capbreu de Tona de 1588 (ABEV), i es podria tractar d' un descendent o del mateix que regentava l'hostal, Bernat Armadans. Els Armadans que van fer la casa al poble devien ser fradisterns d'un dels masos Armadans que hi ha al terme de l'església de Sant Cugat de Gavadons. No sabem exactament la data de construcció de la casa, però es devia iniciar poc després de la construcció de cal Xarina, tot i que a la llinda consta la data 1644, que possiblement fou feta amb posterioritat. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8255100,2.1751200","utm_x":"431499","utm_y":"4630732","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47340-foto-08070-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47340-foto-08070-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47340-foto-08070-82-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Altres denominacions conegudes: casa Armadans.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47341","titol":"Llinda de cal Cisteller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-cisteller","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Llinda de pedra que es troba sobre el portal d'entrada de la casa cal Cisteller, situada al nucli urbà. És de dimensions considerables (2 m x 40 cm), de forma rectangular, i té una inscripció tallada: ANTON MAIATS AVE MARIA 1774, junt amb símbols religiosos com dos cors, el crismó i dos símbols de l'infinit. La llinda recolza sobre els muntants laterals de la porta, també de pedra, i té una motllura que recorre tota la part interior del conjunt.<\/p> ","codi_element":"08070-83","ubicacio":"C\/ Major, 36","historia":"<p>Cal Cisteller és una casa construïda a finals del segle XVIII, en un dels períodes de creixement del poble. La casa que actualment hi ha al costat, per la banda de migdia, era on cal Cisteller tenia l'hort, i en el lloc ocupat per la casa del c\/ Major, núm. 34, a la banda nord, hi havia el femer. A la façana que dona al carrer Nou es conserva una pica de pedra que s'utilitzava per regar l'hort. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8251900,2.1749800","utm_x":"431487","utm_y":"4630697","any":"1774","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47341-foto-08070-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47341-foto-08070-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47341-foto-08070-83-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47342","titol":"Llinda de Cal Monget","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-monget","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Degut al tipus de pedra les capes superficials estan en mal estat.","descripcio":"<p>Llinda situada damunt del portal d'entrada de Cal Monget, abans cal Fonseca. És una llinda de grans proporcions (2,5 m per 50 cm), de pedra i que s'està erosionant degut al tipus de pedra. Porta la inscripció JPH 1849 CX.<\/p> ","codi_element":"08070-84","ubicacio":"C\/ Major, 51","historia":"<p>Aquesta casa es va construir en l'època d'ampliació del poble durant el segle XIX, 8 anys després que Collsuspina s'independitzà de Tona formant un municipi propi. Els primers ocupants de la casa sembla que van venir del mas Padrós i es deien Fonseca. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8246900,2.1747800","utm_x":"431470","utm_y":"4630641","any":"1849","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47342-foto-08070-84-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Aquesta casa era coneguda anteriorment com cal Fonseca, tal i com surt a l'IPAC de la Generalitat de Catalunya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47343","titol":"Pou de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-lespina","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Al costat de la casa de l'Espina, a la banda oest, hi ha un pou amb estructura externa de pedra en forma de barraca coberta amb cúpula de pedra i seca amb una obertura frontal de forma rectangular amb llinda de rajols, que està flanquejada per dues mèsules situades a banda i banda a modus de festejadors i que permetien recolzar les galledes. A l'interior, una biga de fusta horitzontal subjecta la corriola i la corda, així com una pica rectangular que es troba al costat de la portella. Al costat del pou hi ha un abeurador excavat en una pedra exempta. La part interna del pou és excavada a la roca. L'aigua sobrera del pou, així com aigua de la pluja, es recull a un viver que hi ha al costat.<\/p> ","codi_element":"08070-85","ubicacio":"L'Espina","historia":"","coordenades":"41.8177800,2.1778600","utm_x":"431718","utm_y":"4629872","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47343-foto-08070-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47343-foto-08070-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47343-foto-08070-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47344","titol":"Viver de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/viver-de-lespina","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Al costat del pou de l'Espina hi ha un viver que recull l'aigua que s'utiitza pel rec dels horts. És de forma rectangular, excavat en part a la roca i tancat per la banda nord per una incipient bauma i pel mur dels coberts de la masia, mentre que els murs de ponent i migdia són de pedra informe unida amb morter. Al costat del viver hi ha dos abeuradors rectangulars excavats en pedres exemptes.<\/p> ","codi_element":"08070-86","ubicacio":"L'Espina","historia":"","coordenades":"41.8176000,2.1779300","utm_x":"431724","utm_y":"4629851","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47344-foto-08070-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47344-foto-08070-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"El viver es troba encerclat per una tanca de malla que evita caigudes.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47345","titol":"Finestra gòtica del Solà Subirà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/finestra-gotica-del-sola-subira","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.<\/p> ","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Finestra que es troba a la façana principal de la masia del Solà Subirà, al primer pis. És una finestra monumental, tallada en pedra, formada per una obertura amb arc rebaixat decorat amb motius escultòrics fistonats que configuren cinc arcuacions amb una cara esculpida a cada extrem dels arcs i que descansa sobre dues semicolumnes que tenen els capitells respectius tallats en forma de cara, la esquerra d'home i la dreta de dona, i ampit de pedra motllurada. Hi ha una segona finestra al mateix pis, a la dreta, que és d'estil romànic, amb llinda tallada fent dos arcs de mig punt a la part inferior, i li manca el mainell central.<\/p> ","codi_element":"08070-87","ubicacio":"El Solà Subirà","historia":"<p>El Solà és una de les cases més antigues del terme, tot i que no es conserva gaire documentació que la esmenti. La seva estructura deixa veure una casa forta que es va convertir en masia, així com el seu topònim, que fa referència a un solà, una casa fortificada. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa estava dins el terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Surt al fogatge de 1553 (Iglésias, 1979) i al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). El 1775 està documentat un plet per discutir sobre quins eren els delmes del mas Solà de Sant Cugat de Gavadons (Pladevall, 1990) (Arxiu Episcopal de Vic). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841.<\/p> ","coordenades":"41.8483200,2.1791400","utm_x":"431857","utm_y":"4633261","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47345-foto-08070-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47345-foto-08070-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47345-foto-08070-87-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Tot i que la casa es troba en mal estat, la finestra encara es conserva sencera.","codi_estil":"93|94|95|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47346","titol":"Mirador de Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mirador-de-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Signes de deteriorament en la fotografia panoràmica","descripcio":"<p>Zona d'especial atractiu per a contemplar una vista de la plana de Vic i dels Pirineus al fons. Destaquem la visual de: el Cadí, Tossa d'Alp, el Puigmal, el Montcalm, les Guilleries i el massís del Montseny.<\/p> ","codi_element":"08070-88","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"","coordenades":"41.8464100,2.1745000","utm_x":"431470","utm_y":"4633053","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47346-foto-08070-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47346-foto-08070-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Presenta un plafó informatiu amb una imatge panoràmica amb el nom dels principals relleus identificables i una barana de fusta al seu davant.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47347","titol":"Fita de Terme al camí de can Regàs a Boldrons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-al-cami-de-can-regas-a-boldrons","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Fita de terme tallada en pedra que es troba a la cruïlla del camí Muntanyola i el que porta a la masia Boldrons. És una fita de forma troncocònica amb tres cares i la base més ample que la part superior, ja que està arrencada i dispositada sobre el marge del camí. A una cara porta inscrita una T (Tona) i a l'altre una C (Collsuspina).<\/p> ","codi_element":"08070-89","ubicacio":"Camí de Muntanyola","historia":"<p>Collsuspina tenia el seu terme repartit entre Tona i Balenyà, amb la línia divisòria entre els dos sectors al mig carrer Major actual, entre cal Xarina i cal Barber al segle XVI, punt marcat amb una creu de terme. La zona nord del municipi depenia de l'església de Sant Cugat de Gavadons que va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. La separació de Collsuspina i Tona es va fer l'any 1841. Aquesta és la fita que marca el límit dels termes de Tona i Collsuspina, tot i que no es troba ubicada just al límit dels termes sinò que està arrencada i moguda, trobant-se dins el terme de Collsuspina i a un 40m de l'inici del terme de Tona. Possiblement aquesta fita es feu en el moment de formació del municipi de Collsuspina.<\/p> ","coordenades":"41.8441000,2.1884500","utm_x":"432625","utm_y":"4632785","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47347-foto-08070-89-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47348","titol":"Antic cementiri de Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-cementiri-de-collsuspina","bibliografia":"<p>Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"L'estat és regular perqué no queda res de l'antic cementiri.","descripcio":"<p>A la banda de ponent de l'església de Santa Maria dels Socors hi ha un camp que actualment s'utilitza en part com a hort, on hi havia hagut l'antic cementiri de la parròquia. Encara es pot apreciar a la cantonada de ponent de la façana de l'església una arrencada de l'arc de l'antiga porta que donava accés al cementiri. Actualment no queden vestigis d'aquest anterior ús, i sembla que es van traslladar totes les restes al nou. Tot i així, convé tenir en compte aquest fet.<\/p> ","codi_element":"08070-90","ubicacio":"Nucli urbà, al costat de l'església","historia":"<p>En els orígens de l'església de Collsuspina, aquesta era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685, deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. Així, el cementiri vell de Collsuspina es construiria a partir del 1897, per albergar als morts de la zona d'influència de l'església de Santa Maria dels Socors. Més tard, degut a l'obligatorietat de traslladar els cementiris fóra del nucli urbà per motius d'higiene pública, i degut al creixement de la població i a instàncies d'un veí que exercia com a Secretari de l'Ajuntament, motivat per que volia tenir accés a la part posterior de casa seva, es va procedir al trasllat de les restes al nou cementiri que es va obrir l'any 1926. Per tant, el cementiri vell es va abandonar en aquestes dates. L'església de Santa Maria dels Socors es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. Al Llibre de Comptes de l'església, obert el 1690 consta que el 1737 es va renovar el paviment i es va rebatre la volta sobre el cor, el 1745 es va manar fer un fossat darrera la capella per treure humitat dels murs i paviment. El 1880 es van iniciar les obres d'ampliació de la façana i es va fer un nou presbiteri i noves capelles laterals, degut a l'increment de població del nucli; i fent una nova remodelació de la façana l'any 1909. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies.<\/p> ","coordenades":"41.8254900,2.1746900","utm_x":"431463","utm_y":"4630730","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47348-foto-08070-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47348-foto-08070-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47348-foto-08070-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47349","titol":"Xiprers del cementiri de Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xiprers-del-cementiri-de-collsuspina","bibliografia":"<p>BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http:\/\/www.francescroma.net<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>A l'interior del cementiri de Collsuspina hi ha un conjunt de set xiprers, arrenglerats en sentit est a oest, de forma simètrica, seguint el traçat del camí central del recinte, oferint una visual ordenada i projectada cap al fons. Són exemplars de xiprers de dimesions considerables i que es troben en bon estat.<\/p> ","codi_element":"08070-91","ubicacio":"Cementiri de Collsuspina","historia":"<p>Els xiprers del cementiri de Collsuspina van ser plantats per Ramon Oller i Josep Oller, veïns del Mas Oller. Aquests es van plantats amb motiu del trasllat del nou cementiri durant els anys 1945-47. Aquests van ser comprats a un viver de Viladrau.<\/p> ","coordenades":"41.8267500,2.1793000","utm_x":"431847","utm_y":"4630866","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui associat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari. Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien fer parada; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47350","titol":"Xiprers del cementiri de Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xiprers-del-cementiri-de-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"<p>BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social. Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http:\/\/www.francescroma.net<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Dins del recinte del cementiri de Sant Cugat de Gavadons hi ha tres xiprers de bon desenvolupament vertical, fins el punt de sobreppasar el nivell de l'espadanya del campanar. Al jardí que es configura hi ha també un conjunt de boix.<\/p> ","codi_element":"08070-92","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"<p>El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui assosiat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari.Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien aturar-se; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit.<\/p> ","coordenades":"41.8462900,2.1739600","utm_x":"431425","utm_y":"4633040","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47350-foto-08070-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47350-foto-08070-92-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Aquí el xiprer sorprèn, ens crida més l'atenció pel fet de ser un element vertical amb una forta coherència amb el seu entorn arquitectònic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47351","titol":"Creu del cementiri de Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-cementiri-de-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"<p>Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Creu de pedra que es troba ubicada sobre el mur que tanca el cementiri per la banda sud. Està posada sobre una base de forma troncocònica que recolza sobre altra base més ample també de la mateixa forma. És una creu llatina, amb els tres braços acabats en forma de punta de sageta ampla. No té cap inscripció visible.<\/p> ","codi_element":"08070-93","ubicacio":"Cementiri de Sant Cugat de Gavadons","historia":"<p>El cementiri de Sant Cugat de Gavadons té difícil datació, tot i que els seus orígens anirien paral·lels als de l'església. Per informació oral de veïns sabem que es trobaven ossos pels entorns, fet que podria ser degut a que el perímetre del cementiri seria més gran a finals de l'edat mitjana. El 948 es cita per primera vegada l'església amb el topònim de Gavadons (Pladevall, 1971). Va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. Actualment és sufragània de Santa Maria dels Socors, dins l'Arxiprestat del Moianès i Bisbat de Vic, des de que l'any 1828 Collsuspina va obtenir la independència eclesiàstica. La primera menció de l'església és de l'any 968. L'església de va consagrar l'any 1083, i en aquest document hi ha una descripció del terme marcant les delimitacions. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. El capbreu de 1643 (ABEV) senyala que la jurisdicció del castell de Tona agafava des de la seva formació tota la parròquia de Sant Andreu de Tona amb la sufragània de Sant Cugat de Gavadons o 'coll sa sima', junt amb els masos de l'Espina, Espinoi, Collell i Padrós. L'estructura de l'església és característica del segle XII, romànica, tot i que ha sofert moltes modificacions, la més important va ser la supressió de l'absis per fer un presbiteri més gran, i el posterior afegitó de la rectoria va modificar la seva estructura externa per la banda de llevant. També es van afegir dues capelles laterals al llarg del segle XVI, cobertes amb nerviacions gòtiques tardanes i uns frisos motllurats a l'arrencada. Durant el segle XVIII es va arrebossar i enguixar tot l'interior. Al segle XIX s'hi feren novament obres, el campanar d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, i la casa rectoral que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. El portal és d'inicis del segle XX. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació de Barcelona hi va fer obres de restauració dirigides per Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. Entre 1981 i 1984 es va fer una nova intervenció, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista. El arxius de la parròquia de Tona es van perdre, de manera que no queda més documentació històrica que la que conserva l'Arxiu Episcopal de Vic.<\/p> ","coordenades":"41.8462100,2.1739200","utm_x":"431421","utm_y":"4633031","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47351-foto-08070-93-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La datació és imprecissa, tot i que per l'estructura podem aproximar que es tracta d'un element d'entre els segles XVIII i XIX.","codi_estil":"99","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47352","titol":"Font Sauler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-sauler","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria fer-ne una neteja de l'entorn","descripcio":"<p>Font situada al marge del camí que va de l'Estany a la creu de Naulard. La font es troba en un marge enclotat, sense estructura visible de broc d'aigua, simplement un bassal d'aigua envoltat per vegetació. Hi ha una estructura de pedra seca formant dos bancs.<\/p> ","codi_element":"08070-94","ubicacio":"Camí de l'Estany","historia":"<p>Segons informació oral, aquesta font havia estat una zona de safareig per les masies del voltant. Antigament hi havia una pedra reclinada en forma de llosa per a poder rentar la roba. Era una font molt segura ja que tenia un cabal molt regular durant tot l'any.<\/p> ","coordenades":"41.8409700,2.1646900","utm_x":"430649","utm_y":"4632457","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47352-foto-08070-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47352-foto-08070-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47353","titol":"Roure de can Boldrons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-de-can-boldrons","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Roure centenari a peu de camí d'entrada a la masia de Boldrons, d'un diàmetre de tres persones. Capçada oberta i fort arrelament cap una antiga bassa, avui pràcticament destruïda. Aquest arbre ara per ara és l'arbre més bell i monumental de terme municipal.<\/p> ","codi_element":"08070-95","ubicacio":"can Boldrons","historia":"","coordenades":"41.8460500,2.1870700","utm_x":"432513","utm_y":"4633003","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47353-foto-08070-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47353-foto-08070-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"El roure es troba en la vessant de la conca del riu Ter, de vegetació europea, d'estatge montà, ric en rouredes, pi roig i aurons. Mentre què a la conca del Llobregat, més soleia, dominen els boscos d'alzinar de fulla petita combinat amb pinedes de pi roig.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47354","titol":"Ca l'Escanyolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lescanyolit","bibliografia":"<p>Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Està ensorrada","descripcio":"<p>Les ruïnes d'aquesta antiga masia es troba al costat de la llera del torrent de les Fontanilles. Es tracta d'un antic edifici que tenia la planta rectangular, amb un petit annex al costat nord-est. L'edifici original era de planta baixa i planta pis, però no es conserva la teulada. Se'n conserven les cantoneres de pedra treballada i ben escairada, i la resta de murs de pedra de diferent mida amorterats amb fang. A la banda sud hi havia la cuina, de la qual es conserva una pica de pedra i la boca del forn. Sembla que la porta hauria estat al costat sudoest. A la banda nord-oest, adossats a la petita cinglera, hi havia un parell d'espais que segurament corresponien a corrals. Entre aquests i l'edifici principal hi ha un ampli espai delimitat per un mur de pedra seca. Al mateix entorn de la casa i al costat del pont natural de pedra hi ha una fita amb la inscripció SC (Santa Coloma) a la banda sud i B (Balenyà) a la nord, fet que ens indica la divisió parroquial, no coincident amb la posterior municipal. Les ruïnes de l'edifici es troben cobertes de vegetació que dificulta la visibilitat.<\/p> ","codi_element":"08070-96","ubicacio":"Torrent de Fontanilles","historia":"<p>No s'ha trobat documentació històrica que parli d'aquesta casa, per tant desconeixem l'època, però si que podem afirmar que està dins la demarcació de l'antiga part del municipi que estava dins el terme de Balenyà i depenent de la parròquia d'aquest municipi. Sabem que fins a inicis del segle XX hi havia estadants.<\/p> ","coordenades":"41.8112900,2.1785300","utm_x":"431767","utm_y":"4629150","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47354-foto-08070-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47354-foto-08070-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"L'antic camí que portava a la casa ha desaparegut.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47355","titol":"Antic pedrís de can Xarina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-pedris-de-can-xarina","bibliografia":"<p>Freixanet, M. (2012). El pedrís. L'Espina, Revista de Collsuspina. Estiu 2012, p.15.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Al jardí posterior de la casa can Xarina es conserva un bloc de pedra rectangular que està suportat per dues columnes, configurant una taula, que era l'antic pedrís que hi havia davant la façana principal, element que era molt característic de les cases de Collsuspina que servia per seure. Malauradament tots els pedrissos de les cases del nucli han desaparegut fa pocs anys.<\/p> ","codi_element":"08070-97","ubicacio":"c\/ Major, 30. 08178 Collsuspina","historia":"<p>El pedrís era un banc de pedra que s'ubicava a la façana de les cases i que servia com a punt de trobada de veïns i de relació social. A Collsuspina cada casa disposava del seu pedrís. A més de ser punt de reunió, per jugar la mainada o descansar, hi havia la tradició de resar el rosari a la fresca i al pedrís.<\/p> ","coordenades":"41.8258600,2.1748200","utm_x":"431474","utm_y":"4630771","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47355-foto-08070-97-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47356","titol":"Creus del viacrucis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creus-del-viacrucis","bibliografia":"<p>Freixanet, M. (2012). El pedrís. L'Espina, Revista de Collsuspina. Estiu 2012, p.15.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Algunes creus han desaparegut, altres estan en mal estat.","descripcio":"<p>Al nucli antic de Collsuspina, als murs exteriors d'algunes cases, es conserven les creus del viacrucis. Són creus de fusta de factura senzilla, que es troben clavades a la part superior dels murs, a l'alçada del primer pis, i properes a les cantonades. Es conserven tres creus a la façana de can Xarina, una creu a la façana del número 43 del carrer Major, una creu a cal Comas (c\/ Major, 28) i una creu a cal Garet (Major, 35).<\/p> ","codi_element":"08070-98","ubicacio":"Al carrer Major","historia":"<p>El viacrucis es feia tradicionalment per Setmana Santa i els divendres de quaresma, seguint tot el carrer Major i parant a cada estació que estava marcada per una creu. A més d'aquesta tradició religiosa, a Collsuspina hi havia la tradició de resar el rosari a la fresca i al pedrís, davant la porta de cada casa.<\/p> ","coordenades":"41.8257700,2.1752400","utm_x":"431509","utm_y":"4630761","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47356-foto-08070-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47356-foto-08070-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47357","titol":"Fons documental de l'Arxiu Municipal de Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-balenya-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'arxiu municipal de Balenyà està situat al primer pis de l'edifici de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de mitjans del segle XVIII fins a l'actualitat i ocupa 73 metres lineals. La documentació està classificada en les seccions següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficiència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient. Concretament, es conserva documentació que pot fer referència a Collsuspina, concretament el cadastre de 1756, on hi surt el mas Floriach (Talles, estims i cadastre 1756).<\/p> ","codi_element":"08070-99","ubicacio":"C\/ Pista, 2. 08550 Balenyà","historia":"<p>El sector de migdia del terme de Collsuspina va estar vinculat a la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, essent sufragània d'aquesta l'església la Marededéu dels Socors de Collsuspina, erigida cap al 1590. La línia divisòria entre el sector de Tona i el de Balenyà era al mig carrer Major actual, entre cal Xarina i cal Barber, al lloc que indica una creu de terme. La total independència es produeix el 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors. Per aquest motiu algun document de l'arxiu municipal de Balenyà pot fer referència a zones de Collsuspina. La documentació de l'arxiu municipal va ser inventariada per un arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 1998. En aquest moment, l'arxiu també va ser desinfectat i desinsectat.<\/p> ","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47358","titol":"Fons documental de Sant Fruitós de Balenyà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-sant-fruitos-de-balenya","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XI-XX","notes_conservacio":"Manca molta part de la documentació","descripcio":"<p>L'arxiu de la parròquia de Balenyà es troba majoritàriament dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic, tot i que a la rectoria es conserva encara alguna documentació. Es té notícies de que hi havia pergamins des del 963, però es conserva només una part, així com documentació sagramental moderna i alguns manuals de l'antiga administració. Es conserva una trentena de manuals, entre ells els llibres de baptismes (1655-1726, 1727-1806) i òbits (comencen al 1656), i una part de matrimonis. Els llibres de Comptes de la Confraria del Roser a partir de 1594; el Llibre del magisteri de Balenyà (1730); el llibre de visites pastorals (1656 a 1978). També conserva un document de 1890 amb un extracte dels pergamins de Balenyà, uns trenta documents d'entre els segles X al XIII, amb una nota del Bisbe Morgades del seu trasllat als arxius de Vic.<\/p> ","codi_element":"08070-100","ubicacio":"Carrer Miquel Bosch y Jover, 1, 08550 Els Hostalets de Balenyà","historia":"<p>L'arxiu parroquial va ser destruït pels francesos en l'incendi de la rectoria l'any 1654 i es van salvar pocs documents, alguns pergamins i documents dels segles XVI i XVII que es troben repartits entre l'Arxiu Episcopal de Vic i la mateixa rectoria de Balenyà. En haver tingut vinculació l'església dels Socors amb la parròquia de Balenyà abans de la independència eclesiàstica l'any 1897, molta documentació referent a Collsuspina es troba a l' arxiu d'aquesta parròquia. El 1828 es va establir un coadjutor fix que alhora servia a l'església dels Socors de Collsuspina i a Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Tona. El 1877 s'erigí Collsuspina com a parròquia i se li va adjudicar l'església de Sant Cugat de Gavadons com a sufragània.<\/p> ","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47359","titol":"Rellotge del campanar de Santa Maria dels Socors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-del-campanar-de-santa-maria-dels-socors","bibliografia":"<p>Rellotge del campanar del poble de Collsuspina. 1 d'Agost 2008. Fulletó realitzat amb motiu de la inauguració de la restauració del rellotge. Ajuntament de Collsuspina. Mercadé rellotgers S.L. (2008). Projecte de restauració del rellotge del campanar de Collsuspina.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Rellotge ubicat a la torre del campanar de l'església dels Socors de Collsuspina. Exteriorment es veu l'esfera i a l'interior es conserva la maquinària, el pèndul i els pesos. L'estructura i la bancada és tota de ferro, els eixos i pinyons d'acer, les rodes, contrapesos i alguns pinyons són de llautó, els dos pesos són de ferro, la tija del pèndul i la bancada són de fusta.<\/p> ","codi_element":"08070-101","ubicacio":"c\/ Nou, 4. 08178 Collsuspina","historia":"<p>L'any 1969 l'Ajuntament de Collsuspina encarrega la fabricació d'un rellotge per posar al campanar de l'església de Santa Maria dels Socors de Collsuspina. El rellotge el va fabricar Manufacturas Blasco, empresa ubicada al barri de Roquetes de Tortosa. El rellotge és el model Monumental Modern, que es dona corda per si mateix amb remuntatge electrònic dels pesos, soneria d'hores amb repetició i de quarts. Per la soneria s'instal·len dos martells moderns giratoris. L'esfera és de 120 cm de diàmetre de vidre, numeració àrab negre sobre fons esmerilat blanc. El cost total del rellotge va ser de 79.790 pessetes. L'any 2008 es va restaurar el rellotge, a càrreg del rellotger Xavier Mercadé Pascual. Al campanar hi ha una campana feta pel campaner francès Simon Faillet en 1592.<\/p> ","coordenades":"41.8254100,2.1748800","utm_x":"431479","utm_y":"4630721","any":"1969","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47359-foto-08070-101-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-27 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"Manufactuas Blasco","observacions":"Malauradament, el 28 de maig de 2014, va caure un llamp al campanar i va fer malbé l'esfera del rellotge.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47360","titol":"Els Tres Roures","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-tres-roures","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Presencia de tres roures ben desenvolupats arrenglerats en el mateix marge del camí entre el Bosc de can Casanoves i can Jordà. Presenten un bon desenvolupament vertical.<\/p> ","codi_element":"08070-102","ubicacio":"Entre el Bosc de Casanoves i can Jordà","historia":"","coordenades":"41.8255700,2.1851300","utm_x":"432330","utm_y":"4630731","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47360-foto-08070-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47360-foto-08070-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Els tres roures tenen un interès per la seva singularitat, es troben perfectament arrenglerats paral·lels als traçat del camí, la qual cosa ha fet possible la seva referència com a topònim, esdevenint en veritable referent simbòlic local.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47361","titol":"Cal Nen Ton","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-nen-ton","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Casa entre mitgeres situada al carrer de Les Casetes. És una casa petita, de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a nord-oest, al carrer. La façana no és simètrica, tot i que presenta una estructura harmònica; té dues portes, la del centre més ample i totes dues amb llindes de pedra horitzontals. A més, a la planta baixa hi ha una finestra. També te dues finestres a cada pis, les del primer són més altres i les del pis sota teulada són baixes. Destaca la llinda de la finestra central que a la part inferior està tallada amb una decoració flamígera que recorda a les finestres gòtiques de moltes masies. La llinda de la porta principal té una decoració tallada, la data 1765 i una creu amb un xiprer a cada costat situada al mig de les xifres; sobre la llinda hi ha un arc de descàrrega de lloses de pedra disposades a plec de llibre. L'obra de la casa és de pedra, amb cantoneres ben tallades.<\/p> ","codi_element":"08070-103","ubicacio":"C\/ Les Casetes, 16","historia":"<p>El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8311200,2.1752500","utm_x":"431516","utm_y":"4631355","any":"1765","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47361-foto-08070-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47361-foto-08070-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47361-foto-08070-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Anteriorment aquesta casa era coneguda com cal Fideuer, i en altre moment com cal Bravo, fent referència a les persones que hi vivien.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47362","titol":"Barraca de Costa Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-costa-vella","bibliografia":"<p>Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Té la teulada una mica deteriorada","descripcio":"<p>Barraca de pedra seca situada al sud del nucli urbà del poble de Collsuspina, a la zona del Pla de Querol, en una zona de marges que s'utilitza com a circuit de motos. És una barraca adossada al marge d'una feixa, de planta arrodonida, tot i que la façana és lleugerament plana, tancada amb falsa cúpula construïda per aproximació de filades. La porta està oberta al sud, i té llinda de pedra allargada sense tallar. L'interior fa un diàmetre d'1,90 metres, i l' alçada màxima de l'interior és 1,60 m. La part exterior està recoberta de terra i vegetals que la fan impermeable.<\/p> ","codi_element":"08070-104","ubicacio":"Pla de Querol","historia":"<p>Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra.<\/p> ","coordenades":"41.8232700,2.1803800","utm_x":"431933","utm_y":"4630479","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47362-foto-08070-104-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47363","titol":"Barraca de la granja Espinoi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-granja-espinoi","bibliografia":"<p>Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Barraca de pedra seca exempta, de planta rectangular ubicada a prop del camí que porta des del poble a l'Espinoi, abans d'arribar a la granja, a la dreta del camí. Està coberta amb falsa cúpula de forma piramidal construïda per aproximació de filades amb lloses de pedra. Les mides exteriors són aproximadament 145 x 181 cm, i amb una alçada màxima interior de 180 cm. Té una porta oberta al sud, amb llinda de pedra plana.<\/p> ","codi_element":"08070-105","ubicacio":"Camí de l'Espinoi","historia":"<p>Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra.<\/p> ","coordenades":"41.8196300,2.1729300","utm_x":"431311","utm_y":"4630081","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47363-foto-08070-105-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47364","titol":"Barraca de la Serreta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-serreta-0","bibliografia":"<p>http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Té una petita part ensorrada","descripcio":"<p>Barraca de pedra seca exempta, ubicada en unes feixes de conreu al sud del mas Collell. És de planta circular, coberta amb falsa cúpula construïda per aproximació de filades amb lloses de pedra i coberta de terra i vegetació. Les mides exteriors són aproximadament 190 cm de diàmetre, i amb una alçada màxima interior de 180 cm. Té una porta oberta al sud, amb llinda de pedra plana.<\/p> ","codi_element":"08070-106","ubicacio":"La Serreta","historia":"<p>Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra.<\/p> ","coordenades":"41.8200400,2.1707500","utm_x":"431130","utm_y":"4630128","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47364-foto-08070-106-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47365","titol":"Barraca d'hort de cal Mas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dhort-de-cal-mas","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No està en ús","descripcio":"<p>Antiga barraca de pedra adossada a un marge de camps de conreu. Es troba al costat d'un dipòsit d'aigua que servia per regar els horts de l'antiga casa de cal Mas. És una barraca de pedra, coberta amb teulada plana que ara està tapada per vegetació; amb el pou o dipòsit a la feixa superior, tapat amb una llosa plana. La seva funció era desar les eines del treball de l'horta i tancar el pou que servia per regar els horts de la casa.<\/p> ","codi_element":"08070-107","ubicacio":"Nucli urbà","historia":"<p>Cal Mas era una antiga casa de pagès que estava al centre del poble, al lloc on ara hi ha un solar al final del carrer Major en direcció a l'Espinoi. Va ser enderrocada els anys 1990.<\/p> ","coordenades":"41.8249600,2.1738600","utm_x":"431394","utm_y":"4630672","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47365-foto-08070-107-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47366","titol":"Jaciment Paleontològic Sant Cugat de Gavadons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-sant-cugat-de-gavadons","bibliografia":"<p>Crusafont, M. &amp; Golpe, J.Mª (1974). Nuevos yacimientos del terciario continental del N.E. de España.Acta Geol. Hisp. Año IX. Farrès Malian, F. &amp; Staid-Staadt, J.L. (1964). Las correlaciones faciales del Lediense y su fauna de moluscos en la comarca de Vich. AUSA Patronato de Estudios Ausonenses - Sección de Ciencias. Köhler, M. &amp; Moyà-Solà, S. (1999). A finding of Oligocene primates on the European continent. Proc. Nat. Acad. Sci. USA. Hartenberger, J.-L.. ( 1973). Les Rongeurs de l'Eocene d'Europe. Leur évolution dans leur cadre biogéographique. Bull. Museum Nat. d'Hist. Naturelle 3 sér.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>És el jaciment paleontològic de vertebrats continentals de l'Eocè superior més important de Catalunya, un clàssic des dels anys seixanta i de referència europea atès que reflecteix un important ecosistema animal just abans de la Grande Coupure, la gran extinció que marca el trànsit de l'Eocè a l'Oligocè, en la que desapareixen gran part de les espècies animals i dóna pas a l'arribada de fauna de procedència asiàtica. Els treballs de M. Crusafont identifiquen primats, marsupials, rosegadors, insectívors, carnívors i artiodàctils, esdevenint el jaciment més importants de l'Eocè superior. Aquesta importància queda palesa per les nombroses publicacions a nivell internacional.<\/p> ","codi_element":"08070-108","ubicacio":"Bellver","historia":"<p>Va ser descobert l'any 1962 pel geòleg de Vic, Francesc Farrés Malian, gran especialista i estudiós de la paleontologia marina eocena d'Osona, que informà del jaciment de fòssils de vertebrats continentals al Drs. J.F. Villalta, i J.M. Golpe de l'Institut de Paleontologia de Sabadell. El treballs del Dr. Crusafont donaren a conèixer internacionalment el jaciment de Sant Cugat de Gavadons. Nombrosos investigadors van estudira el jaciment, com J.M. Golpe (1968, 1974, 1975), M.L. Casanovas (1976), J.L. Hartenberger (1971, 1972, 1973, 1982) i D.E. Rusell (1982), entre d'altres. La revisió de restes dentàries de primats trobades en aquest jaciment han estat objecte de la recent publicació de R. Minwer-Barakat, J. Marigó i S. Moyà (2013), de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.<\/p> ","coordenades":"41.8469800,2.1727100","utm_x":"431322","utm_y":"4633118","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47366-foto-08070-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47366-foto-08070-108-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124|123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47367","titol":"Festa Major de Collsuspina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-collsuspina","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Festivitat del primer cap de setmana d'agost on s'organitzen activitats molt diverses, des de concerts, correfoc, arrosada, havaneres i representacions de teatre. Una festa de retrobament estival dels veïns del municipi, on inclouen una gran varietat d'activitats per a facilitar la participació dels diferents sectors socials i edats diverses. Trobem actes religiosos i populars com: el cercavila de gegants, correfoc i concerts musicals, passant per activitats esportives, arrossada popular, concurs de dibuixos i caminades nocturnes.<\/p> ","codi_element":"08070-109","ubicacio":"Nucli de Collsuspina","historia":"","coordenades":"41.8254700,2.1750900","utm_x":"431496","utm_y":"4630728","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47367-foto-08070-109-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La publicació del programa de Festa Major és l'esforç col·lectiu de molts i molts veïns, que desinteressadament inverteixen temps, esforç, il·lusió i moltes hores a preparar la festa major, des de la motivació de fer un poble de tots, i sobretot perquè tothom s'hi senti a gust.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47368","titol":"Ca l'Espinoi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lespinoi","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, cobert amb teulada a dues vessants, i amb ràfec de doble filada, amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Té planta baixa i dos pisos, amb estructura en pedra vista i cantoneres de pedra ben tallades. La façana principal s'obre a la plaça, presenta estructura simètrica, amb porta principal al mig, d'arc de mig punt de pedra recolzat sobre brancals verticals i amb una inscripció que no és llegible però que possiblement posa ANTON PADROS, i una finestra a cada costat; als pisos hi ha balcó central i finestra a cada costat. El balcó del primer pis tapa una part de l'arc de la porta, ja que es va fer amb posterioritat, i la llinda d'aquesta obertura porta la data 1832. La façana lateral sud s'obre a la plaça, mentre que la nord fa de mitgera amb la casa contigua de can Xarina.<\/p> ","codi_element":"08070-110","ubicacio":"Plaça Major, 4","historia":"<p>Segons ens indiquen les llindes de la casa, es tracta d'una construcció d'entre els segles XVIII i XIX, però el topònim la relaciona directament amb el mas l'Espinoi que surt nomenat al fogatge de 1553 a la banda de Balenyà. Possiblement les dues cases devien estar relacionades. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8255700,2.1749500","utm_x":"431485","utm_y":"4630739","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47368-foto-08070-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47368-foto-08070-110-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47369","titol":"Poua de glaç de Puig Antic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-glac-de-puig-antic","bibliografia":"<p>Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Es troba enrunat","descripcio":"<p>Les restes de la poua del Puig Antic o pou de glaç, es troben a la riba dreta del torrent de Santa Coloma, a l'est de la masia de Puig-antic. Només es conserva part de la poua, concretament la meitat sud, que permet apreciar la seva forma original i el seu perímetre de forma circular d'uns 9 m de diàmetre. Els murs estan fets amb pedra seca i la part conservada té una alçada màxima de 4,50 m, i va disminuint cap a la banda nord. No sembla que hagués tingut cap tipus de coberta permanent pel tipus d'arrencada de la possible volta, tot i que el més segur és que tingués algun tipus de sostre. Molt proper al torrent, a la riba esquerra, hi ha la font del Puig Antic, que regava unes hortes que s'intueixen al costat del torrent. El mateix llit del torrent, força llis i pedregós, podia haver servit per retenir l'aigua per empouar-ne el glaç. També podria ser que s'utilitzés per aquesta finalitat l'aigua que rajava de la font, tot i que el torrent de Santa Coloma té prou conca com per no necessitar cap aportació extra.<\/p> ","codi_element":"08070-111","ubicacio":"Torrent de l'Espina","historia":"<p>Les poues de glaç són construccions subterrànies, generalment circulars, que s'utilitzaven per emmagatzemar i conservar neu o gel que era recollit durant l'hivern i que es comercialitzava durant l'estiu, per conservar aliments o fer gelats, o amb aplicacions mèdiques. El gel es recollia a l'exterior i es disposava a l'interior entre capes de palla que afavorien la conservació. La zona del Moianès és una de les que concentra més quantitats de pous de gel i va tenir una forta activitat comercial des del segle XVII i fins ben entrat el XX, comercialitzant el gel principalment a l'àrea de Barcelona. Poden rebre el nom de pou o poua de gel o de glaç, segons la zona.<\/p> ","coordenades":"41.8056600,2.1706800","utm_x":"431109","utm_y":"4628532","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47369-foto-08070-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47369-foto-08070-111-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La cronologia és aproximada. Fotografia de Francesc Roma i Casanovas (2013).","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47370","titol":"Poua de glaç de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/poua-de-glac-de-lespina","bibliografia":"<p>Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Es troba al nord-est de l'Espina i a ponent del Querol, aprofitant un cingle que es a ponent i que tanca la poua per l'est i, en part, pel sud, on hi ha una cova. Les parets nord i oest són fetes amb grans blocs de pedra poc treballada, i a la banda nord el mur fa dos metres de gruix. La poua fa 9 m de diàmetre, tot i que no té una forma perfectament rodona, i es conserva un alçada de 5 o 6 metres de parets. No sembla que hagués estat coberta, o molt possiblement no es va acabar la construcció, ja que no queden vestigis de cap volta. Al costat nord-est, aprofitant la balma, hi ha una entrada a l'interior de la poua. En aquest passatge hi ha una pica de forma més o menys rectangular excavada al terra. Possiblement a l'exterior de la poua es trepitjava la neu per a compactar-la abans d'introduir-la a la poua, a una explanada de pedra que hi ha al nivell superior.<\/p> ","codi_element":"08070-112","ubicacio":"Plans de Querol","historia":"<p>Les poues de glaç són construccions subterrànies, generalment circulars, que s'utilitzaven per emmagatzemar i conservar neu o gel que era recollit durant l'hivern i que es comercialitzava durant l'estiu, per conservar aliments o fer gelats, o amb aplicacions mèdiques. El gel es recollia a l'exterior i es disposava a l'interior entre capes de palla que afavorien la conservació. La zona del Moianès és una de les que concentra més quantitats de pous de gel i va tenir una forta activitat comercial des del segle XVII i fins ben entrat el XX, comercialitzant el gel principalment a l'àrea de Barcelona. Poden rebre el nom de pou o poua de gel o de glaç, segons la zona. Trobem referència a aquest pou de glaç a la documentació de l'arxiu municipal de la ciutat de Vic (actes del Consell del 9 de març de 1740), en que s' indica que en aquell moment no s'havia pogut fer aprovisionament ni de neu ni de gel, ni a la ciutat ni a les rodalies, a causa de les pluges irregulars que s'havien endut les preses 'repetidas vezes'. Per aquest motiu, es va firmar un conveni per proveir-se de gel amb Jaume Espina, llaurador de Collsuspina, per assegurar el subministrament de neu per als veïns de Vic.<\/p> ","coordenades":"41.8202000,2.1843800","utm_x":"432262","utm_y":"4630135","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47370-foto-08070-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47370-foto-08070-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47370-foto-08070-112-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47371","titol":"Balma del Paleta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-paleta","bibliografia":"<p>Serra, J.; Carné, D.; Valldeoriola, D.; Ciuró, D. (1984). Història de Collsuspina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 7, juny de 1984. Edita, Ajuntament de Collsuspina.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Balma amb diferents cavitats que es troba a la dreta del camí que porta des del nucli urbà a l'Espina. Es troba davant de la cova de Fontscalentes, a l'altra banda del torrent.<\/p> ","codi_element":"08070-113","ubicacio":"Camí cap a l'Espina","historia":"<p>La balma o cova del paleta sembla que es va anomenar així degut a que un paleta molt pacient, entre finals del segle XIX i principis del XX, anomenat Carles Pratsobreroca, en veure que un dels costats del torrent de les Grioteres era planer, va decidir convertir-lo en hort. Al costat de l'esplanada hi havia una cova que s'anomenava cova del paleta. A la cova s'hi refugiava gent, i un cop s'inundà i van morir els que s'havien protegit allà. Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè (Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que les formacions de les balmes són fruits dels procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari ( Würm).<\/p> ","coordenades":"41.8228500,2.1759600","utm_x":"431566","utm_y":"4630436","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47371-foto-08070-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47371-foto-08070-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47371-foto-08070-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen|Neògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Actualment les diferents boques de la balma estan 'ocupades' i s'han ubicat diferents elements que utilitzen els estadants esporàdics, així com s'ha construït una barraca davant una de les obertures.","codi_estil":"124|125|123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47372","titol":"Fita de terme a L'Escanyolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fita-de-terme-a-lescanyolit","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Al costat del pont natural de pedra de l'Escanyolit hi una fita de pedra de forma triangular amb tres cares. A una cara té la inscripció SC (Santa Coloma) a la banda sud, i a altra cara hi ha la inscripció B (Balenyà) orientada a nord. La fita indicava la divisió parroquial, ja que no coincideix amb la divisió municipal posterior.<\/p> ","codi_element":"08070-114","ubicacio":"L'Escanyolit","historia":"<p>El sector de migdia del terme de Collsuspina va estar vinculat a la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, essent sufragània d'aquesta l'església la Marededéu dels Socors de Collsuspina, erigida cap al 1590. La línia divisòria entre el sector de Tona i el de Balenyà era al mig carrer Major actual, entre cal Xarina i cal Barber, al lloc que indica una creu de terme. La total independència es produeix el 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors.<\/p> ","coordenades":"41.8115600,2.1785800","utm_x":"431771","utm_y":"4629180","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47372-foto-08070-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47372-foto-08070-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47373","titol":"Llinda de Cal Mic Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-mic-xic","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Llinda de la porta principal de cal Mic, tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb la data 1751 inscrita al centre i la cara frontal mostra les marques de la buixarda. És la llinda de la porta principal de la casa. Es tracta d'una casa unifamiliar que ha estat modificada en diferents èpoques; de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, a la plaça Major. La resta de l'edifici no presenta elements d'interès.<\/p> ","codi_element":"08070-115","ubicacio":"Plaça Major, 2","historia":"<p>El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8255500,2.1753500","utm_x":"431518","utm_y":"4630736","any":"1751","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47373-foto-08070-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47373-foto-08070-115-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47374","titol":"Llinda de cal Leo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-leo","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Llinda de pedra de la porta principal de cal Leo, tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb la inscripció JOH 1789 PTBO inscrita. És la llinda de la porta principal de la casa, que descansa sobre els dos muntants laterals també de pedra. Es tracta d'una casa unifamiliar que ha estat modificada en diferents èpoques; de planta baixa i un pis sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La resta de l'edifici no presenta elements d'interès.<\/p> ","codi_element":"08070-116","ubicacio":"C\/ Major, 19","historia":"<p>Aquesta seria una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8266400,2.1756400","utm_x":"431543","utm_y":"4630857","any":"1789","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47374-foto-08070-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47374-foto-08070-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47375","titol":"Llinda de cal Campaner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-campaner","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Llinda de pedra de la porta principal de cal Campaner, tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb la inscripció 1760 inscrita i la superfície abuixardada. És la llinda de la porta principal de la casa, que descansa sobre els dos muntants laterals també de pedra. Es tracta d'una casa unifamiliar que ha estat modificada en diferents èpoques; de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada.<\/p> ","codi_element":"08070-117","ubicacio":"C\/ Major, 21","historia":"<p>Aquesta seria una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8265600,2.1756100","utm_x":"431541","utm_y":"4630848","any":"1760","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47375-foto-08070-117-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47375-foto-08070-117-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47376","titol":"Llindes de cal Pilé Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llindes-de-cal-pile-xic","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>A la façana de cal Pilé Xic es conserven dues llindes de pedra amb inscripcions, totes dues a finestres del primer pis. Una de les llindes es troba al balcó, i té inscrit al centre el símbol del sagrat cor, una creu sobre un cor; l'altra llinda és d'una finestra i té la inscripció 1758 amb una creu sobre el Calvari al mig. Es tracta d'una casa de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada.<\/p> ","codi_element":"08070-118","ubicacio":"C\/ Major, 23","historia":"<p>Aquesta seria una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8264700,2.1756200","utm_x":"431541","utm_y":"4630838","any":"1758","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47376-foto-08070-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47376-foto-08070-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47376-foto-08070-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47377","titol":"Llinda de cal Ferrer Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-ferrer-nou","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La pedra s'està exfoliant.","descripcio":"<p>A la façana de cal Ferrer Nou es conserva una llinda de pedra que porta la inscripció FCO VALDOROA ANY 173-, i una creu patent inscrita en un cercle a la part central sobre la inscripció. És la llinda de la porta principal, de forma rectangular i de pedra sorrenca, ja que s'està exfoliant a capes, fet que ha provocat que s'hagi perdut el darrer número de la data. La llinda descansa sobre dos muntants de pedra de diferent tipus, i té un arc de descàrrega de pedres posades a plec de llibre a la part superior. La casa és de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada.<\/p> ","codi_element":"08070-119","ubicacio":"C\/ Major, 25","historia":"<p>Cal Ferrer Nou va ser la segona ferreria que es va fer al nucli urbà a principis del segle XVIII i va ser una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8264100,2.1755800","utm_x":"431538","utm_y":"4630831","any":"173-","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47377-foto-08070-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47377-foto-08070-119-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47378","titol":"Llindes de cal Galló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llindes-de-cal-gallo","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El número 27 del carrer Major són dues cases juntes. En cada una d'elles la llinda de la porta principal porta una inscripció. La casa que es troba al Nord, on actualment hi ha el restaurant Els Tres Roures, té una llinda rectangular de pedra amb la inscripció 1787 i una flor de quatre fulles al mig. La que es troba a la banda sud, també té llinda rectangular amb la inscripció 1789 TOMAS GIRVENT i al centre un crismó sobre el que hi ha una creu patent inserida dins un cercle. L'estructura general de la casa respon a la que trobem en aquesta zona: habitatge de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada. A l'interior es conserva l'estructura de crugies cobertes amb voltes.<\/p> ","codi_element":"08070-120","ubicacio":"C\/ Major, 27","historia":"<p>Aquestes dues cases es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8262300,2.1755300","utm_x":"431534","utm_y":"4630812","any":"1787","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47378-foto-08070-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47378-foto-08070-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47378-foto-08070-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47379","titol":"Cal Cenc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cenc","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Cal Cenc és una casa oberta a dos carrers, al carrer Major i al carrer de Vic. És de planta baixa i dos pisos sota teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. L'estructura és de pedra, amb les cantoneres de portes i finestres escairades. Tot i que s'han mantingut alguns elements de pedra, la casa ha estat molt restaurada. Conserva la llinda de la porta principal, de pedra, rectangular i dividida en tres parts, amb la inscripció 1679 CAL CENC 1987, feta recentment però que manté la data que possiblement hi apareguès a una antiga llinda. No conserva altres elements singulars.<\/p> ","codi_element":"08070-121","ubicacio":"C\/ Major, 31 i  C\/ Vic,1","historia":"<p>El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). Per la data que coneixem de construcció de la casa, sabem que es tracta d'una de les cases de la primera etapa de creixement del poble a l'entorn de cal Xarina i l'església.<\/p> ","coordenades":"41.8259400,2.1754700","utm_x":"431528","utm_y":"4630779","any":"1679","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47379-foto-08070-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47379-foto-08070-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47379-foto-08070-121-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"També trobem el topònim escrit com cal Sens. No cal confondre aquesta casa amb cal Comas, ja que erròniament s'ha atribuït a aquesta un document de la construcció de cal Comas conservat a l'Arxiu Espiscopal de Vic.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["42"]},{"id":"47380","titol":"Cal Garet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-garet","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Casa situada al nucli antic, al costat de la Plaça Major. És una casa de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent i al carrer Major. L'estructura és de pedra, amb cantoneres de pedra ben tallades i amb les obertures de portes i finestres de maó, excepte la porta principal que té llinda de pedra tallada amb la cara inferior en forma d'arc rebaixat i el símbol marià tallat a la part central. La façana principal és simètrica, amb porta al mig, balcó central al pis i finestra a cada banda. L'obertura d'una porta de garatge a un costat ha desfet la simetria. Al mur d'aquesta casa es conserva alguna de les antigues creus de fusta del viacrucis.<\/p> ","codi_element":"08070-122","ubicacio":"c\/ Major, 35","historia":"<p>L' estructura d'aquesta casa ens mostra una construcció recent i en consonància pamb l'època de creixement del nucli durant el segle XIX. Per informació dels propietaris sabem que la casa la va fer construir Antoni Garet i Junclar a finals del segle XIX, cap a 1893; aquest era el propietari i hereu en aquell moment del mas Garet i de totes les propietats que en depenien d'aquell mas, però ho va perdre tot en un afer pel pagament d'un deute. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8254500,2.1752400","utm_x":"431509","utm_y":"4630725","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47380-foto-08070-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47380-foto-08070-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47381","titol":"Cal Fuster","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fuster-11","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Casa del carrer Major, entre cal Roma i l'antic femer de cal Cisteller. És una casa de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant, al carrer Major. La façana posterior s'obre al carrer Nou. L'estructura general de la casa és l'element més característic, ja que la façana és de pedra però amb finestres i portes emmarcades amb maó i amb un assecador obert al segon pis, amb columnes també de maó. La porta principal conserva el marxapeu en el que hi ha els dos encaixos per passar les rodes dels carros.<\/p> ","codi_element":"08070-123","ubicacio":"C\/ Major, 32","historia":"<p>Tot i que desconeixem la data de construcció d'aquesta casa, la ubicació i la estructura ens mostren una construcció recent, possiblement de l'època de creixement del nucli durant el segle XIX. La única informació que coneixem d'aquesta casa és que va albergar l'escola de nens després de la Guerra Civil, separada de l'escola de nenes que estava al c\/ Vic núm. 7. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). També ho trobem escrit com cal Fusté.<\/p> ","coordenades":"41.8253500,2.1750800","utm_x":"431495","utm_y":"4630714","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47381-foto-08070-123-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47382","titol":"Llinda de Cal Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-prat","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Llinda de la porta principal de la casa, de forma rectangular, tallada en pedra i que porta la inscripció 1767. La casa ha estat molt reformada, tot i que conserva la llinda que, probablement procedeixi de la primera construcció. L'estructura general de la casa respon a les edificacions d'aquesta zona del poble, tot i que ha estat molt modificada i ampliada.<\/p> ","codi_element":"08070-124","ubicacio":"C\/ Nou, 16","historia":"<p>El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8249700,2.1743200","utm_x":"431432","utm_y":"4630673","any":"1767","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47382-foto-08070-124-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47382-foto-08070-124-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47383","titol":"Pica de cal Cisteller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-de-cal-cisteller","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Pica tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb el contorn exterior lleuregament arrodonit. Es troba encastada en un dels murs de l'edifici que es troba al costat de cal Cisteller per la banda del carrer Nou. Es tracta d'una antiga pica que s'omplia de l'aigua procedent d'un antic dipòsit que ja no existeix i que servia per regar l'hort de cal Cisteller que estava ubicat al lloc que actualment ocupa la casa de l'extrem. Possiblement estigui situada al mateix lloc on estava antigament la pica. Actalment fa funcions de jardinera.<\/p> ","codi_element":"08070-125","ubicacio":"Cal Cisteller, C\/ Nou, 7","historia":"<p>Cal Cisteller és una casa construïda a finals del segle XVIII, en un dels períodes de creixement del poble. La casa que actualment hi ha al costat, per la banda de migdia, era on cal Cisteller tenia l'hort, i en el lloc ocupat per la casa del c\/ Major, núm. 34, a la banda nord, hi havia el femer. A la façana que dona al carrer Nou es conserva una pica de pedra que s'utilitzava per regar l'hort. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8252000,2.1748600","utm_x":"431477","utm_y":"4630698","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47383-foto-08070-125-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47384","titol":"Llinda de cal Correu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-correu","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Llinda de pedra de forma rectangular que es troba sobre la porta principal de cal Cooreu. Porta la inscripció 1746 i una creu sobre el Calvari a la part central. El número 6 està posat horitzontalment. L'estructura general de la casa respon a les edificacions d'aquesta zona del poble, tot i que ha estat molt modificada i ampliada.<\/p> ","codi_element":"08070-126","ubicacio":"C\/ Nou, 12","historia":"<p>El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8250800,2.1745000","utm_x":"431447","utm_y":"4630685","any":"1746","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47384-foto-08070-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47384-foto-08070-126-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47385","titol":"Llinda de casa c\/ Moià, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-casa-c-moia-6","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Llinda de pedra de forma rectangular sobre la porta principal de la casa. La llinda recolza sobre muntants també de pedra i porta la inscripció 1801 FRANSECH COMAS i una creu patent inserida en un cercle sobre el crismó. Tot i que la casa està molt reformada, respon a l'estructura de les cases del nucli, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant.<\/p> ","codi_element":"08070-127","ubicacio":"C\/ Moià, 6","historia":"<p>El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8259700,2.1746500","utm_x":"431460","utm_y":"4630783","any":"1801","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47385-foto-08070-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47385-foto-08070-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La casa és coneguda actualment com cal Ton dels Bous, i anteriorment com ca la Tia Carmen, per les persones que hi vivien.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47386","titol":"Les Casetes núm. 22","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-casetes-num-22","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Casa entre mitgeres, situada al carrer de Les Casetes. És de planta baixa i un pis sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a nord-oest, al carrer. La façana no és simètrica, tot i que presenta una estructura harmònica, té una porta a un lateral, coberta amb arc rebaixat de pedra modern, dues finestres més a la planta baixa i dues més al pis. Una de les finestres de la planta baixa té una llinda amb la data 1834 tallada, essent l'únic element d'interès. L'obra és de pedra, amb cantoneres i llindes de pedra, però ha estat rehabilitada recentment.<\/p> ","codi_element":"08070-128","ubicacio":"C\/ Les Casetes, 22","historia":"<p>Aquesta casa formava part de les propietats del Garet. El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8313100,2.1754500","utm_x":"431532","utm_y":"4631376","any":"1834","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47386-foto-08070-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47386-foto-08070-128-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Aquesta casa es coneix com cal Curt.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47387","titol":"Cal Freixe","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-freixe","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Casa entre mitgeres, situada al carrer de Les Casetes. És de planta baixa i un pis sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a nord-oest, al carrer. La façana no és simètrica, tot i que presenta una estructura harmònica, a la planta baixa té una porta a un lateral, coberta amb llinda rectangular de pedra, i una finestra. Al pis té dues finestres amb l'ampit motllurat. La llinda de la porta té una inscripció, la data 1770 dins un rectangle, amb una creu patent inserida dins un cercle a la part superior i sobre el crismó, essent l'únic element d'interès. L'obra és de pedra, amb cantoneres i llindes de pedra.<\/p> ","codi_element":"08070-129","ubicacio":"C\/ Les Casetes, 24","historia":"<p>El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8313900,2.1755200","utm_x":"431538","utm_y":"4631384","any":"1770","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47387-foto-08070-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47387-foto-08070-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47387-foto-08070-129-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47388","titol":"Cal Carcus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-carcus","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Casa entre mitgeres, situada al carrer de Les Casetes. És de planta baixa i un pis sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a nord-oest, al carrer. La façana no és simètrica, tot i que presenta una estructura harmònica, a la planta baixa té una porta a un lateral, coberta amb llinda rectangular de pedra, i una finestra. Al pis té tres finestres. La llinda de la porta té una inscripció, la data 1782 amb una creu patent a la part superior i sobre el crismó, essent l'únic element d'interès. Sobre la llinda s'ha posat un escut de pedra amb l'escut de Catalunya, l'estelada, les dates 1782 i 2000, i la inscripció Q. TARTER, que fa referència als propietaris actuals. L'obra és de pedra, amb cantoneres i llindes de pedra que s'han fet noves, exceptuant la de la porta.<\/p> ","codi_element":"08070-130","ubicacio":"C\/ Les Casetes, 26","historia":"<p>El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).<\/p> ","coordenades":"41.8314800,2.1756000","utm_x":"431545","utm_y":"4631394","any":"1782","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47388-foto-08070-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47388-foto-08070-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47388-foto-08070-130-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47389","titol":"Antic Miravalls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-miravalls","bibliografia":"<p>AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Quasi no queden restes","descripcio":"<p>Terreny al costat del camí d'entrada a la casa Miravalls, sota el turó de Bellver, en que possiblement hagués estat ubicat l'antic mas de Miravalls. És una zona lleugerament elevada, i amb predomini visual de l'entorn. No es distingeixen restes d'obra d'alguna casa, tot i que en estar tapat el turó per vegetació no és possible veure bé possibles vestigis.<\/p> ","codi_element":"08070-131","ubicacio":"Miravalls","historia":"<p>El mas Miravalls va ser antigament una casa forta. Els cavallers cognominats Miravalls són ben documentats entre el 1230 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (AA.DD. , 1989, p. 244). Segons un document conservat al mas Pratsobrerroca, el 13 d'agost de 1288, Guillem de Miravalls, cavaller, pels serveis rebuts del seu fill, li fa donació del Staticum de Miravallibus (equivalent a casa fortificada), amb terres, cases i pertinences, situada a les parròquies de Sant Andreu de Tona i Sant Cugat de Gavadons, amb obligació de pagar la tasca dels esplets per mantenir la llàntia que el pare del donador havia instituït davant l'altar de Sant Cugat de Gavadons. El mas Miravalls apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, a la banda de Tona. Sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, ja que no hi ha documentació dels cavallers Miravalls des de principis del segle XIV, però si del mas habitat per pagesos, i que l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. Aquests van empenyorar el mas el 1574 i finalment Josep de Taiadella se'l va vendre junt a les terres el 26 de maig de 1676 als Pratsobrerroca, concretament a Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona i batlle entre 1683-1685 i 1689-1691, i que el 1679 també va adquirir el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. Aquesta és la causa que el mas actual no guardi cap vestigi del seu passat, ja que l'antiga casa forta estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, tot i que no podem assegurar la ubicació degut a la manca de vestigis visibles. El lloc on s'emplaçava era també conegut com el Casalot.<\/p> ","coordenades":"41.8474600,2.1696000","utm_x":"431064","utm_y":"4633173","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47389-foto-08070-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47389-foto-08070-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47389-foto-08070-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Podem considerar aquest entorn com una zona d'expectativa arqueològica. El topònim de la casa indica la bona visibilitat que hi havia des de la ubicació original, des d'on s'hi pot veure, més enllà dels fondals del Solà i Boldrons, la plana de Vic, Tona i la falda del Montseny.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47390","titol":"Balma soleia de l'Espina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-soleia-de-lespina","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Balma situada sota el Roc Colomer, a la que s'accedeix per un caminet que porta cap al riu des del camí de Collsuspina a L'Espinoi. És una bauma amb cornisa oberta a migdia, i que s'utilitza com a cobert esporàdic.<\/p> ","codi_element":"08070-132","ubicacio":"L'Espina","historia":"","coordenades":"41.8195200,2.1746800","utm_x":"431456","utm_y":"4630067","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47390-foto-08070-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47390-foto-08070-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47391","titol":"Balma del Teixidor o del Toixó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-del-teixidor-o-del-toixo","bibliografia":"<p>Serra, J.; Carné, D.; Valldeoriola, D.; Ciuró, D. (1984). Història de Collsuspina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 7, juny de 1984. Edita, Ajuntament de Collsuspina.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Balma que es troba a la banda est per sobre la pista que va de Collsuspina a l'Espina, i que es veu clarament si agafem el camí en direcció al poble. És un conjunt de cavitats naturals de poc recorregut al voltant d'un espai més o menys pla. En destaca una de 3 o 4 m de profunditat, oberta a l'est, que conserva tres forats que servien de suport a algunes bigues. Cal remarcar que aquests forats es troben a diferent alçada del terra, de manera que fan com una escala; sembla ser que en aquesta balma havia viscut una família que teixia roba amb la llana que trobava entre els arços i que deixaven les ovelles en pasturar. Els forats servien per recolzar les bigues i els pals on penjaven els teixits. Podria ser que la balma hagués estat tancada per un mur.<\/p> ","codi_element":"08070-133","ubicacio":"Camí a l'Espina","historia":"<p>Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè ( Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que les formacions de les balmes són fruits dels procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari ( Würm).<\/p> ","coordenades":"41.8211200,2.1775000","utm_x":"431692","utm_y":"4630243","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47391-foto-08070-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47391-foto-08070-133-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-01-23 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47392","titol":"Goigs de Sant Pere Màrtir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-pere-martir","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Goigs a lloança de Sant Pere Màrtir, es venera a Sant Cugat de Gavadons, parròquia de Collsuspina, Bisbat de Vic. Sant Pere Màrtir és advocat contra les pedregades. El document que recull el text del goig que es cantava a Sant Cugat de Gavadons és en paper, està editat pels Amics del Goigs de Vic, núm. 34, l'any 1968 i imprès per la Tipografia Balmesiana de Vic el 1968.<\/p> ","codi_element":"08070-134","ubicacio":"Sant Cugat de Gavadons","historia":"<p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Generalment són impresos senzills, en fulls solts i amb una composició tipogràfica que es manté amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada que emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text, que tradicionalment es reproduïa mitjançant el boix o xilografia, i posteriorment també s'ha usat la calcografia, la fotografia o el dibuix.<\/p> ","coordenades":"41.8463400,2.1740000","utm_x":"431428","utm_y":"4633046","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47392-foto-08070-134-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47393","titol":"Goigs de Nostra Senyora del Socós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-del-socos","bibliografia":"<p>Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Goigs de Nostra Senyora del Socós, que es canten a la capella del Socós o Socors, a Collsuspina. Al text especifica que és parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, Bisbat de Vic, ja que el document és anterior a la independència de la parròquia que es va produir definitivament el 1897, adquirint categoria de parròquia. El document que recull el text del goig que es cantava a Nostra Senyora del Socors és en paper, editat per Ignasi Valls estamper reial de Vic, l'any 1835. Presenta l'estructura característica d'aquest tipus de document.<\/p> ","codi_element":"08070-135","ubicacio":"Santa Maria del Socós","historia":"<p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col:lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Generalment són impresos senzills, en fulls solts i amb una composició tipogràfica que es manté amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada que emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text, que tradicionalment es reproduïa mitjançant el boix o xilografia, i posteriorment també s'ha usat la calcografia, la fotografia o el dibuix. L'església de Collsuspina, advocada a Santa Maria dels Socors, es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic (plec 910) i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. En els seus orígens era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685 deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. Cada 15 de juny es celebra la festa de la seva patrona i, abans de la seva independència eclesiàstica, cada dilluns de Cinquagèsima s'hi anava en processó des de Sant Fruitòs de Balenyà.<\/p> ","coordenades":"41.8254100,2.1748800","utm_x":"431479","utm_y":"4630721","any":"1987","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Popularment es coneix com Nostra Senyora del Socós, tot i que actualment s'anomena Socors. Hem mantingut la denominació original.","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47394","titol":"Llinda de l'antic Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-lantic-ajuntament","bibliografia":"<p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Llinda de pedra rectangular sobre la porta principal de la casa que s'obre a migdia, al carrer Vic, antic camí Ral. La llinda porta inscrita la data 1850 al centre. La casa és un edifici de planta baixa i pis, amb teulada doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. És un edifici que s'ha rehabilitat recentment, tot i que s'ha mantingut l'estructura i s'ha conservat la llinda.<\/p> ","codi_element":"08070-136","ubicacio":"C\/ Vic, 7","historia":"<p>El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). Aquesta casa va ser la seu del primer Ajuntament de Collsuspina i, possiblement s'edifiquès per a aquest comès. Collsupina és un municipi recent, abans repartit entre els termes de Balenyà i Tona, fins que el 1855 es va decidir fusionar tot el terme, ja que des del principi del segle XVIII ja formava una sola entitat civil annexa a Tona, però que no funcionà jurídicament fins el 1878. La parròquia va ser independent al 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors.<\/p> ","coordenades":"41.8258300,2.1758900","utm_x":"431563","utm_y":"4630767","any":"1850","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47394-foto-08070-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47394-foto-08070-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47395","titol":"Camí antic de Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-antic-de-muntanyola","bibliografia":"<p>Gasol, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984. Padrós, Carlos (2010). Els camins antics i les vies romanes a la comarca d Osona (Barcelona). Estat de la qüestió Quaderns de Prehistòria i Arqueologia . 28. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.<\/p> ","centuria":"XV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Un dels camins antics que passen pel terme de Collsuspina és el que portava a Santa Coloma pel sud i a Muntanyola pel nord. El camí passava pel centre del nucli, seguint l'actual carrer Major i perpendicular al camí Ral de Vic a Manresa. Per això en aquest indret del poble es va construir el primer hostal. Els camins rals (reïals) eren les vies de comunicació que unien les principals poblacions de Catalunya, tot i que en molts casos eren simples camins de bast. Actualment el GR 177 segueix part del traçat d'aquest camí, entrava pel nord, baixant per Sant Cugat de Gavadons, el raval de les Casetes fins al nucli urbà, i d'aquí seguia cap a l'Espina i Santa Coloma.<\/p> ","codi_element":"08070-137","ubicacio":"Collsuspina","historia":"<p>El trobem documentat àmpliament des del segle XVIII. El 1759 hi ha dos documents de certificació fet per regidors de Tona i Collsuspina testificant el mal estat d'alguns trams d'aquest camí, fonamentalment al seu pas per Sant Cugat de Gavadons i pel poble, apuntant la dificultat de mantenir el camí amb bens propis ja que no hi ha comerç ni trànsit, excepte l'Arrendatari del Mesón 'que conduce para el abasto de su arriendo' (Pladevall, 1990: 288). Una part del traçat del camí coincideix amb la Strata Francisca (o camí de França) de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1050. Notícies dels anys 1058 i 1065 (Pladevall, 1971) 'diuen que el camí francès passava per Fajadella i atravessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)'. La Strata Francisca era una via militar utilitzada pels francs durant la reorganització de la Marca Hispànica que venia des de Tona i pujaria per Güells i per Colldarniu, Regàs, Boldrons i Gavadons, seguiria fins al poble de Collsuspina i des d'aquí un ramal conduïa fins a Moià i Manresa, seguint la traça de l'antic camí Ral de Vic a Manresa; i un altre ramal portaria des del poble cap a l'Espina, seguint a Santa Coloma Sasserra fins arribar a Castellterçol.<\/p> ","coordenades":"41.8259200,2.1753100","utm_x":"431515","utm_y":"4630777","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47395-foto-08070-137-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47396","titol":"Bassa d'Armadans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-darmadans","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Bassa de 40 x 28 metres, situada a zona nord dels Plans d Armadans. Bassa d'origen antròpic, protegida per elements terrígens d'argila.<\/p> ","codi_element":"08070-138","ubicacio":"Armadans","historia":"","coordenades":"41.8378800,2.1600600","utm_x":"430262","utm_y":"4632117","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47396-foto-08070-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47396-foto-08070-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Aquestes basses tenen una doble funció productiva i per a proveïr d'aigua pel bestiar, però també tenen una funció de diversitat ecològica i formen part dels elements paisatgístics característics de les masies de Collsuspina.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47397","titol":"Bassa del Soler","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-del-soler","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Bassa amb resclosa drenada pel Torrent del Soler, situada en la part baixa de la Granja del Soler de l'Espina. Aquesta riera ens marca, de forma natural, els límits del termes municipals de Collsuspina en la seva meitat del sector est i sud. La Bassa té una longitud màxima de 177 m. de llargada amb una amplada màxima de 45 m.<\/p> ","codi_element":"08070-139","ubicacio":"Torrent del Soler, sota Granja del Soler","historia":"","coordenades":"41.8011000,2.1794400","utm_x":"431832","utm_y":"4628018","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47397-foto-08070-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47397-foto-08070-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Presenta una vegetació força variada amb pins, roures i presència arbustiva amb boix i canyissar, tot plegat, és un entorn ecològic especialment atractiu per l'observació de les aus limnícoles. Sota d'aquesta bassa en trobem una altre, torrent a sota, relativament recent, amb un testimoni de pedra al seu centre per a mesurar el seu nivell d'aigua.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47398","titol":"Font de Floriac","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-floriac","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Camí cobert de bardissa","descripcio":"<p>Font situada al peu de l'antic camí que travessant la carretera N-141C, portava des de la Guixera a la masia Floriac.<\/p> ","codi_element":"08070-140","ubicacio":"Camí antic de la Guixera a Floriac","historia":"","coordenades":"41.8345000,2.1908100","utm_x":"432811","utm_y":"4631718","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"No ha estat possible arribar al lloc exacte de la font degut a la vegetació però hem observat la presència d'humitat en el seu possible emplaçament. Segons la consulta amb el Mapa de IDEC està emplaçada en una posisció més propera a la masia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47399","titol":"Font de la Guixera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-guixera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert de bardissa","descripcio":"<p>Font situada sota d'una corba molt tancada de la carretera N-141C, al costat dret, sentit cap a Tona i proper al naixement de la font de Floriac. L'aigua neix en la part inferior de la carretera creant una petita bassa plena de bardissa. La sorgència es a través d'un petit broc molt proper al mateix terra del pèlag.<\/p> ","codi_element":"08070-141","ubicacio":"Sota pont de la carretera N 141C","historia":"","coordenades":"41.8357900,2.1902500","utm_x":"432766","utm_y":"4631861","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47399-foto-08070-141-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47400","titol":"Font Cullell o Picanyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-cullell-o-picanyol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Font Situada al torrent de Picanyol , davant de mas Picanyol. La sorgència actual no era l'original, sinó que aquesta era al centre del marge de pedra en forma de corba. Avui surt l'aigua en la part inferior i és canalitzada seguint el marge de pedra fins al torrent.<\/p> ","codi_element":"08070-142","ubicacio":"Torrent de Picanyol","historia":"<p>El seu nom original era Cullel, mot que rebia l'antic mas de Picanyol, segons informació oral.<\/p> ","coordenades":"41.8257400,2.1686200","utm_x":"430959","utm_y":"4630763","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47400-foto-08070-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47400-foto-08070-142-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La font disposa d'una llosa de pedra com a taula i sis bancs de pedra per asseure al seu voltant.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47401","titol":"Font del Faig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-faig","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Font situada en el marge esquerre del Torrent de l'Espina, entre la Solella de Puig antic i la Serra de Santa Coloma, en el replà del marge del torrent treballat amb murs de pedra seca, alguns racons amb escales per salvar el desnivell. El marge d'aquest tram de la font trobem una fageda molt explotada, dominant els exemplars joves. La font es troba situada en un marge ombrívol, en un replà del marge del torrent de l'Espina. La font presenta un broc en forma de tub. L'aigua resta en un dipòsit de barril de ferro que fa la funció de pica, tot plegat, dona una imatge molt provisional.<\/p> ","codi_element":"08070-143","ubicacio":"Font del Faig al Torrent de l'Espina","historia":"","coordenades":"41.8058900,2.1702700","utm_x":"431075","utm_y":"4628557","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47401-foto-08070-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47401-foto-08070-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Aquesta zona presenta un bosc de faig molt estressat , la seva presència molt probablement es deguda a l'estancament de les boires locals, oferint així un microclima molt més humit.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47402","titol":"La Serreta del Collell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-serreta-del-collell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Serreta de bosc mixte de roure i alzines, d'uns 408 metres de llargada, en forma d'altiplà, situat entre el nucli urbà de Collsuspina i el Pla de Pedrós. Un camí travessa la Serreta des del camí Ral fins a la mateixa masia de mas Collell. Geologicament correspón a gresos, margues i conglomerats del Bartonià Superior-mitjà (Paleògen), materials que també afloren a mas Casanoves, Can Pedrós, Plà de l'Espina i zona de Puig-antic.<\/p> ","codi_element":"08070-144","ubicacio":"Mas Collel","historia":"","coordenades":"41.8235900,2.1701300","utm_x":"431082","utm_y":"4630523","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47403","titol":"Font de la Felisa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-felisa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es troba molt tapada per bardisses.","descripcio":"<p>Font ubicada en el marge esquerre del torrent del Picanyol, entre els dos camps d'horta situats entre la masia de la Bufa i mas Reixat. La accés actualment es a través dels horts ubicats al torrent, davant de la masia de can Reixac. La font es troba coberta d'esbarzers. La construcció consta d'una paret de suport de pedra en forma de canal per alimentar els horts.<\/p> ","codi_element":"08070-145","ubicacio":"Torrent del Picanyol davant del mas Reixac","historia":"<p>Els nom de Felisa fa referència a l'antiga propietària de la Bufa, segons informació oral. Aquesta font té una clara funció productiva pels Horts<\/p> ","coordenades":"41.8262600,2.1687200","utm_x":"430968","utm_y":"4630820","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47403-foto-08070-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47403-foto-08070-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47404","titol":"Pont de l'Escanyolit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-lescanyolit","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Pont natural creat per l'erosió de la riera . Presenta una bellesa especial, amb un traçat d'uns 6 metres de llargada, format per gresos carbonatats d'origen marí dipositats durant l' època de l'Eocè.<\/p> ","codi_element":"08070-146","ubicacio":"Torrent de l'Espina","historia":"<p>Les calcàries de Collsuspina desenvolupen un sistema càrstic responsable de les conegudes coves del Toll a Moià. Aquesta formació geològica respon a un entorn ecològic de mar, poc profund i de salinitat normal. De fet, equivalent al jaciment paleontològic del l'Escull de la Trona, en el terme municipal d'Orís. D altra banda, el pont de l' Escanyolit és una manifestació actual del procés erosiu, damunt dels materials rics en gresos i margues marines. A diferencia de les calcàries, aquest entorn seria una zona ecològica de mar més interior de menys producció biològica.<\/p> ","coordenades":"41.8122200,2.1766900","utm_x":"431615","utm_y":"4629255","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47404-foto-08070-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47404-foto-08070-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47404-foto-08070-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen|Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Ben segur aquest pont havia estat una zona de pas a l'antiguitat, fet que ho testimonia la fita de límit de termes, situada al costat d'un antic camí.","codi_estil":"124|123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47405","titol":"Roure d'Armadans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roure-darmadans","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Roure de grans dimensions davant la façana nord-est de la masia d'Armadans, amb fort desenvolupament i ramatge vertical, sense competidors. Una de les branques principals presenta una cicatriu fruit de la caiguda d'un llamp, tot i així, l'arbre va poder sobreviure i desenvolupar-se amb normalitat.<\/p> ","codi_element":"08070-147","ubicacio":"Mas Armadans","historia":"","coordenades":"41.8348900,2.1622800","utm_x":"430443","utm_y":"4631784","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47405-foto-08070-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47405-foto-08070-147-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47406","titol":"Roureda de can Casanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roureda-de-can-casanova","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Roureda de can Casanova és situada entre can Jordà i can Torres, al costat de la carretera de Collsuspina a Tona N 141C que travessa el bosc pel seu extrem nord. És un bosc compacte, madur, que actua com a referent de topònim local. Aquest fet li ofereix un caràcter i valor especials.<\/p> ","codi_element":"08070-148","ubicacio":"Bosc de Casanova","historia":"<p>Segons informació oral, aquest bosc es conserva degut a que un anterior propietari del mas Casanova no va voler tallar el bosc per fer més camps de conreu, motiu pel que s'ha conservat fins els nostres dies.<\/p> ","coordenades":"41.8266000,2.1845700","utm_x":"432285","utm_y":"4630845","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47406-foto-08070-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47406-foto-08070-148-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47407","titol":"Trobada de puntaires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trobada-de-puntaires-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Celebració de trobada de puntaires, durant el primer diumenge de setembre, a la plaça Major. La trobada és coordinada per l'ajuntament i l' Associació de Puntaires de Catalunya, aplegant a un grup molt important de puntaires vingudes d'arreu de Catalunya.<\/p> ","codi_element":"08070-149","ubicacio":"Plaça Major de Collsuspina","historia":"","coordenades":"41.8256100,2.1752100","utm_x":"431506","utm_y":"4630743","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47408","titol":"Vertex comú els tres vessants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vertex-comu-els-tres-vessants","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Vèrtex hidrogràfic on convergeixen les conques dels rius Ter, Llobregat i Besós. Les primeres passes del Ter reben el nom de Torrent de Sant Cugat, i més endavant esdevé el Gurri. Les del Llobregat són conegudes com a Torrent de l'Espina o de Santa Coloma, i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besós, al seu inici es diu Torrent de Güells, i quan és un xic més gran és el Congost. Es per això, que la gent de Collsuspina diu que les aigües que el cel vessa sobre Collsuspina són missatgeres del poble a indrets ben allunyats i dispersos, fins acabar a l'Estartit, a Sant Adrià del Besòs i al Prat de Llobregat.<\/p> ","codi_element":"08070-150","ubicacio":"Camí de can Regàs","historia":"","coordenades":"41.8459700,2.1776400","utm_x":"431730","utm_y":"4633002","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47409","titol":"Font de Boldrons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-boldrons","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Font d aigua que prové d'una mina situada a uns 10 metres de la font. Protegida per una paret de pedra amb finestra. Les aigües sobrants són canalitzades fins a la bassa i un canal soterrat arriba fins a la font de Boldrons. Aquesta presenta una estructura d'obra de pedra , en forma d'arc , protegit a cada costat per dos pilars més baixos i arrebossada, oferint una imatge simètrica de l'obra. La part anterior superior presenta una pedra plana, en forma de llinda integrada a la pròpia obra amb les inicials 1934 B. Sota de la llinda trobem un broc de metall, avui sense utilitat i, per sota d'aquest, trobem una altre broc, en forma d'aixeta amb polsador.<\/p> ","codi_element":"08070-151","ubicacio":"Mas Boldrons","historia":"","coordenades":"41.8456800,2.1861600","utm_x":"432437","utm_y":"4632963","any":"1934","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47409-foto-08070-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47409-foto-08070-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47410","titol":"Alzina de cal Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-cal-tapies","bibliografia":"<p>Ortofoto 1956-57 DIBA-MINDEF<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Alzina vella, avui incorporada com element del jardí de cal Tàpies. Presenta un bon desenvolupament i radi de capçada de 8,5 metres.<\/p> ","codi_element":"08070-152","ubicacio":"carrer Toll, al Raval Picanyol","historia":"<p>Aquesta alzina era present abans de la urbanització del Raval Picanyol en els anys 90 del segle passat. Destaquem el fet d'haver conservat aquest element botànic, de fet, a la imatge aèria de l'any 1956-57, podem observar l'alzina com a arbre destacat i aïllat.<\/p> ","coordenades":"41.8253800,2.1649500","utm_x":"430654","utm_y":"4630726","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47410-foto-08070-152-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47411","titol":"Font d'Armadans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-darmadans","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Entorn molt ple de vegetació","descripcio":"<p>Font situada al marge del torrent d'Armadans, molt proper a la masia. Aquesta font presenta una volta de pedra poc treballada, tot plegat li ofereix una aspecte molt rústic, i una zona excavada d'uns 70 cm per 60 cm, d'on sorgeix l'aigua pel seu fons. Tanmateix, té l'aspecte més de mina d'aigua que no pas de font, situada al marge del nivell freàtic més superior del torrent d' Armadans.<\/p> ","codi_element":"08070-153","ubicacio":"Mas Armadans","historia":"<p>Segons informació oral aquesta font era una zona d'esbarjo de la mainada, especialment pels banys a l'estiu.<\/p> ","coordenades":"41.8343100,2.1606700","utm_x":"430308","utm_y":"4631721","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47411-foto-08070-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47411-foto-08070-153-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"Actualment hi ha un arbre de grans dimensions que ha caigut i ha fet malbé l'antic safareig prefabricat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47412","titol":"Perera d 'Armadans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/perera-d-armadans","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Arbre de fruita de pera autòctona de varietat de Sant Joan, ben denvolupat en alçada, avui silvestrat. La pera de Sant Joan és un tipus de pera que destaca per ser primerenca i de les més petites, aquí anomenades pereions.<\/p> ","codi_element":"08070-154","ubicacio":"Antiga zona de conreus de mas Armadans","historia":"","coordenades":"41.8346800,2.1611900","utm_x":"430352","utm_y":"4631761","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47412-foto-08070-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47412-foto-08070-154-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La perera que fa aquestes peres és un arbre vigorós que produeix peres menudes de color groc verdós clar amb tint vermell a la banda on li dóna el sol i que fan uns 4 cm de llargada amb un diàmetre de 3 cm. L'arbre floreix entre març i abril (com la resta de les varietats de pera) i els fruits maduren entre mitjan de juny i principi de juliol. La seva polpa és blanca i cruixent.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47413","titol":"Bassa Picanyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-picanyol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Bassa en forma d'embassament situat al torrent de Picanyol, entre el mas Reixac i el mas Picanyol . És una de les zones humides amb vegetació.<\/p> ","codi_element":"08070-155","ubicacio":"Torrent de Picanyol, davant de mas Picanyol i mas Reixac","historia":"<p>Zona humida en forma de petit estany artificial creat pels propietaris de les cases de pagès del poble, a fi de poder disposar d'una zona de proveïment d'aigua publica. Fet aproximadament fa uns 30 anys segons el masover de Bellber.<\/p> ","coordenades":"41.8259000,2.1684500","utm_x":"430945","utm_y":"4630781","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47413-foto-08070-155-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47414","titol":"Fons d'imatges de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-dimatges-de-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya","bibliografia":"<p>http:\/\/mdc1.cbuc.cat<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>A l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, fons Estudi de la Masia catalana, es conserven dues fotografies de Collsuspina fetes per Lluís Illa a principis del segle XX. - Nens jugant davant una casa. Circa 1932, original en paper. - Algunes cases en un carrer i gent, entre 1890 i 1932, original en paper.<\/p> ","codi_element":"08070-156","ubicacio":"C\/ Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona","historia":"<p>L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili. El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom, de gran valor arquitectònic i etnogràfic. Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot.<\/p> ","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47414-foto-08070-156-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"Lluís Illa","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47415","titol":"Dansa de garrofins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dansa-de-garrofins","bibliografia":"<p>TARTER FONTS, Ramon L'Àlbum de Moià Ajuntament de Moià, 2005, p.16 BALLÚS CASÓLIVA, Glòria El ball deles gitanes i el ball dels garrofins de Moià: materials per a la seva història, Modilianum núm.44 (1r semestre, 2011), p.53<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es balla a Collsuspina","descripcio":"<p>El Ball dels garrofins és una dansa tradicional de Moià, tot i que es ballava a diferents llocs del moianès com Collsuspina. Actualment encara es dansa a Moià, i la interpreten un grup de nens i nenes acompanyats del so d'un flabiol o d'una gralla. Es balla la vigília de Sant Sebastià, al vespre, quan surten a ballar pels carrers i places acompanyats de dos teiers que els fan llum i de la figura del Pollo. També fan la seva dansa a l'hora de l'ofici del sant el dia 20 de gener.<\/p> ","codi_element":"08070-157","ubicacio":"Collsuspina i Moianès","historia":"<p>El ball dels garrofins és anomenat per primera vegada l'any 1789. Era ballat per sis joves solters la vigília de Sant Sebastià al vespre, acompanyats per música (que devia ser de flabiol) i dels portadors de teies. El seu nom deriva del mot 'garrofa' i és degut segurament a la forma de la barretina que porten penjant enrere, encara que altres versions han fet derivar la paraula (que alguna vegada apareix com a 'gaofins') del verb llatí gaudeo, gaudir. Durant el primer terç del segle xx també participaven en la processó de Sant Sebastià, portant en baiard una imatge processional de plata. Després de la guerra civil, els garrofins foren el ball que es mantigué més en actiu, si bé hi hagué períodes en què no es ballà. L'any 1974 es va recuperar el ball a Moià, tot i que s'ha perdut la tradició a Collsuspina. El vestuari dels garrofins està compost per: mitges blanques, faldilla amb doble faldilla de puntes blanca, camisa amb màniga llarga blanca, escalfadors de color vermell, llaç vermell al coll, armilla amb cascavells amb rivets vermells, banda i faixa vermelles i garrofa (barretina) amb cintetes de colors al cap. Els balladors surten caminant de forma individual l'un darrere l'altre format dues fileres. Fan uns peculiars saltirons:1, 2 i 3, i el peu endavant. Quan canvia el ritme de la música fan una rotllana i finalment en grup de quatre, dos s'agafen sobre les espatlles dels altres dos per aixecar-se. És d'interès veure el grup que ha aguantat més estona a dos dels garrofins fent la torre. La participació del Pollo en aquest ball, és sols per acompanyar els garrofins, però sense cap intervenció.<\/p> ","coordenades":"41.8255200,2.1751500","utm_x":"431501","utm_y":"4630733","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"47416","titol":"Llegenda de Rafael de Casanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-rafael-de-casanova","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Rafael Casanova i Comes (Moià, circa 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743), advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola, fou el darrer conseller en Cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les Institucions Catalanes d'autogovern, essent objecte d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya. Era fadristern d'una família de pagesos terratinents de Moià que de ben jove emigrà a Barcelona on estudià la carrera de dret. Segons informació dels propietaris del mas Casanova, en el que s'ha mantingut la línia generacional, Rafael de Casanova en realitat era fill d'un fradistern del Mas Casanova de Collsuspina que es va traslladar a Moià.<\/p> ","codi_element":"08070-158","ubicacio":"Mas Casanova","historia":"<p>La masia Casanova donà el nom a la família de Rafael de Casanova, nat a Moià, i heroi de la resistència a les tropes borbòniques l'any 1714. L'antiga casa va ésser incendiada com a represàlia i posteriorment es va refer, com consta a la data 1780 a una llinda.<\/p> ","coordenades":"41.8304500,2.1813200","utm_x":"432019","utm_y":"4631275","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47416-foto-08070-158-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"47417","titol":"Font de les Fontanilles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-fontanilles","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Els entorns es troben plens de bardisses.","descripcio":"<p>Font protegida en forma de mina molt ben treballada amb base de maó i volta de pedra formada per sis dovelles que conformen un arc de mig punt.<\/p> ","codi_element":"08070-159","ubicacio":"L 'Espina","historia":"<p>La seva datació podria recular fins a l'època medieval, però preferim deixar-la com a construcció de l'època moderna , donada la manca de documentació. Cal dir que és tracta d'una obra molt ben feta.<\/p> ","coordenades":"41.8161900,2.1823100","utm_x":"432086","utm_y":"4629691","any":"","rel_municipis":"08070","municipi_nom":"Collsuspina","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47417-foto-08070-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08070\/47417-foto-08070-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-02-06 00:00:00","autor_fitxa":"Lluís Rius i  Font, OPC Diputació de Barcelona","autor_element":"","observacions":"La font es troba molt propera a la masia de l'Espina, cal baixar pel camí sentit sud i travessar el petit torrent, on trobarem la font al costat esquerre del torrent al marge del camí. Trobem un petit bassal d'aigua , al seu costat , un roure ben desenvolupat. La seva datació podria arribar fins a l'època medieval per la factura i la ubicació, tot i que la manca de documentació no ens permet aproximar-la.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["42"]},{"id":"52800","titol":"Cal Xisquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-xisquet-0","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Alguns elements estructurals i ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació.","descripcio":"Cal Xisquet és un mas antic, manifestament reformat, situat al costat de la masia de Cal Canet, molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans. La masia està formada per dos volums adossats que formen una planta rectangular. La superfície construïda és de 187 m2. Són de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal, i la del segon superior en alçada. La façana està orientada al sud. El primer volum té dues obertures, una a la planta baixa i l'altra a la primera planta, ordenades verticalment. La de la planta baixa és l'entrada principal a l'habitatge, i és d'arc de llinda de pedra amb una inscripció en baix relleu; es troba en molt mal estat de conservació i amb reparacions realitzades amb ciment, entre les quals es llegeix: '...IDRO ...1872'. L'obertura de la primera planta ha estat reformada i és arrebossada. La façana de l'altre volum presenta quatre obertures; un portal i una finestra de factura moderna i dues finestres emmarcades amb pedra carejada. A la façana sud-oest hi ha tres obertures, una a la planta baixa i dues a la primera planta. La de la planta baixa és d'arc de llinda i brancals de pedra, protegida amb una reixa de ferro forjat, i la de la primera planta és d'arc de llinda, brancals i ampit de pedra. L'altra obertura de la primera planta és de la mateixa mida, i ha estat reformada (és d'arc de llinda de maó). Al segon volum, a la façana nord-oest, hi ha dues obertures d'arc de llinda de bigueta prefabricada, una a cada planta i ordenades verticalment.","codi_element":"08079-1","ubicacio":"Carrer Raval del Prat, 10","historia":"","coordenades":"41.8564700,2.1102100","utm_x":"426144","utm_y":"4634223","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52800-foto-08079-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52800-foto-08079-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52800-foto-08079-1-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52801","titol":"Cal Jan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-jan-0","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Jan és una masia reformada situada al sud del terme municipal de l'Estany, al vessant oest dels turons que formen la vall que creua de nord a sud el sector meridional del terme. Està situada en un terreny pla, propera a zones boscoses. Consta d'un volum principal i dos cossos secundaris annexats. El volum ha estat reformat, sobretot la seva meitat oest, on es pot apreciar una reconstrucció feta amb maó. És de forma quadrangular i consta de planta baixa i primer pis amb una superfície construïda de 204 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal presenta quatre obertures, totes arrebossades, excepte el portal, amb llinda de fusta. A la part est de la planta baixa hi ha un petit cos annexat, fet de pedra, de planta quadrangular i coberta a un sol vessant. A la façana oest del volum principal només hi ha una finestra arrebossada a la planta baixa. A la façana nord només hi ha dues petites obertures arrebossades a la part oest, una a cada planta. La façana est del volum està ocupada totalment per un volum secundari annexat, de planta baixa, construït en fusta, de planta rectangular. La seva coberta és de fibrociment, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat a l'est. El parament de la construcció és de pedra lligada amb argamassa, llevat de la part reconstruïda de maó. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland sense pintar.","codi_element":"08079-2","ubicacio":"Camí de Can Jan s\/n","historia":"","coordenades":"41.8574000,2.1170600","utm_x":"426714","utm_y":"4634321","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52801-foto-08079-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52801-foto-08079-2-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52802","titol":"Senties","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/senties","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"X-XVI","notes_conservacio":"Alguns elements estructurals i ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació.","descripcio":"Can Senties és un mas antic situat al sector de llevant del terme municipal de l'Estany, al quintà de Senties, una zona relativament plana on predominen les terres de conreu. Es troba sobre els turons de la Creu de Senties, envoltada per boscos de pi. La masia està formada per dos cossos annexats construïts en pedra, amb els murs exteriors parcialment arrebossats. Aquests dos cossos conformen un volum principal de grans dimensions amb una superfície construïda de 680 m2, de planta rectangular i amb la façana principal orientada al sud. El cos situat més a l'oest té planta baixa, primera planta i segona planta, mentre que el volum situat més a l'est només té planta baixa i primera planta, i es troba més reformat. Les cobertes són independents, de teula àrab d'un sol aiguavés orientat a l'est i a l'oest respectivament. A la banda sud del volum principal hi ha dos volums secundaris annexats als extrems. Són de construcció de pedra. El volum situat més a l'oest té planta baixa i primera planta, i la seva coberta és de teula àrab, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat a l'est. L'altre volum secundari només té planta baixa, amb coberta de teula àrab d'un sol aiguavés amb el pendent orientat a l'est. Aquests dos volums s'uneixen amb un mur per la façana sud, formant un pati central tancat davant de l'edificació principal. Al centre del mur hi ha una obertura gran d'arc de mig punt amb les dovelles de pedra i amb una petita coberta de teula àrab.","codi_element":"08079-3","ubicacio":"Senties s\/n","historia":"Es documenta ja l' any 900 i encara avui es vincula a la mateixa familia.La nissaga donà monjos al monestir de l'Estany: Josep Senties l' any 1320 i Pere Senties l' any 1410.","coordenades":"41.8737900,2.1289000","utm_x":"427715","utm_y":"4636130","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52802-foto-08079-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52802-foto-08079-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52802-foto-08079-3-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La forma de tancar el mas Senties es coneix com estructura de barri. Aquesta tipologia de barri que tanca les masies és una estructura molt típica dels s. XVII, quan Catalunya pateix una gran inestabilitat i les masies es protegien dels assalts i atacs. Un dels cossos de la casa, sense poder-ho afirmar sense un estudi més profund, podria ser una antiga torre ja d'origen medieval.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52803","titol":"Cal Costa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-costa","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Costa és una masia rehabilitada, situada al sud del terme municipal de l'Estany, al vessant oest dels turons que formen la vall que s'estén de nord a sud a la part meridional del terme. Es troba sobre una elevació de terreny propera a zones boscoses on hi predomina el pi. El volum és de planta baixa i està construït en pedra. La superfície construïda és de 375 m2. La seva planta és irregular i té la seva façana principal orientada a l'est. La coberta és de teula àrab de quatre aiguavessos amb el carener principal paral·lel a la façana principal, forma un ràfec sobre totes les façanes que sobresurt aproximadament 60cm dels murs. Totes les obertures es troben emmarcades amb pedra. Des de la façana de ponent té accés a un garatge situat a una cota inferior de la casa. Tot l'entorn ha estat pavimentat i enjardinat.","codi_element":"08079-4","ubicacio":"Carretera C-59 Km 45","historia":"","coordenades":"41.8562400,2.1157200","utm_x":"426601","utm_y":"4634193","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52803-foto-08079-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52803-foto-08079-4-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52804","titol":"Molí del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-castell-1","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Molí del Castell és una masia situada al límit septentrional del terme municipal de l'Estany, molt a prop de la carretera C-59, en uns petits plans entre una zona boscosa on predomina el pi, propera a la font de Sant Antoni. Consta d'un volum principal i un altre de secundari situat en la seva proximitat. El volum principal és de planta rectangular, està orientat al sud-oest, té planta baixa i primera planta amb una superfície construïda de 301 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal, forma un ràfec amb cabirons que sobresurt uns seixanta centímetres per les façanes sud, est i oest. Totes les obertures de la construcció són arrebossades, excepte les de la planta baixa de la façana que són de pedra. En una reforma recent s'hi ha afegit un porxo a l'entrada i un altre a la façana lateral. També en aquesta reforma s'ha adossat un edifici de maó a la façana posterior de dos nivells d'alçat i coberta com el volum principal, tot i que de menor alçada. A uns tres metres a l'est del volum principal es troba el volum secundari, de planta baixa i pis. Té una planta rectangular i està construït en pedra. La seva coberta és de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener d'orientació nord-sud. Les obertures són totes d'obra. L'acabat exterior és de pedra vista a la planta baixa del volum principal i la totalitat del secundari i la resta es troba arrebossat. A la part posterior de l'edifici principal hi trobem unes construccions destinades a l'activitat ramadera.","codi_element":"08079-5","ubicacio":"Carretera C-59, Km 48,5","historia":"Nom d' un mas del predi del Castell,del qual fou masoveria que depengué alternativament de les parròquies de Terrassola i de Santa Maria de l' Estany. Avui es troba dins el terme de l'Estany.El molí era mogut per les aigúes de la riera de l' Estany. El mas del molí del Castell fou local de col·lecta de taxes reials i botiga de pobres.","coordenades":"41.8835700,2.1130900","utm_x":"426414","utm_y":"4637230","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52804-foto-08079-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52804-foto-08079-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52804-foto-08079-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici actualment molt renovat.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52805","titol":"El Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-grau-1","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25.","centuria":"X-XVII-XX","notes_conservacio":"Alguns elements estructurals bàsicsi ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació.","descripcio":"Masia de grans dimensions amb un emplaçament majestuós. La casa està construïda amb murs de paredat que conserven encara gran part del revestiment exterior d'estuc de morter de calç, excepte a les cantonades on es mostren les cadenes de carreus tallats amb un treball de gran qualitat i de forma molt precisa. El cos principal és cobert a dos vessants, i presenta el carener paral·lel a la façana. La façana principal està encarada a S-SO. La portalada d'entrada és també de grans dimensions, d'arc de mig punt adovellat amb unes dovelles de grans dimensions. La resta de finestrals, situats al primer i segon pis, són tots homogenis, emmarcats amb carreus molt ben tallats i culminats amb una elegant motllura. Al primer pis n'hi ha dos que són balconades. A la planta baixa, les finestres també estan emmarcades amb pedra, però són més petites i estan enreixades. Una d'aquestes finestres de la façana té una incisió conopial inscrita amb l'any '1768' i una creu intercalada. Per l'exterior, l'altra façana especialment remarcable és la de llevant, que compta amb un petit portal adovellat i, sobretot, dues galeries, al primer i segon pis, formades cadascuna per dos arcs rebaixats de pedra. També és remarcable, a la façana de ponent, un arc rebaixat actualment tapiat. A la façana posterior, la Nord, hi sobresurt un cos perpendicular al principal. És de planta rectangular i força gran, té les mateixes característiques constructives que el principal, tot i que les pedres de les cantoneres no estan tallades amb un treball de tanta qualitat. A l'interior, la casa té també la distribució típica de les masies. L'habitació que fa de rebedor és el punt de partida de la noble escala de pedra que dóna accés al pis principal, i també el punt de distribució cap a les corts de la planta baixa. El sòl de la planta baixa és empedrat arquitectònicament, hi destaquen alguns arcs de mig punt de grans dimensions. Al primer pis, cal remarcar-hi l'existència de grans habitacions nobles, amb antigues rajoles o fins i tot empedrades. Cal destacar-hi també els embigats dels sostres i els nombrosos elements nobles, com ara algunes piques decorades, una cisterna que conserva encara el sistema de politges per a extreure l'aigua del pou directament des de l'interior de la casa, etc. La casa està envoltada per edificis annexos destinats a pallers o corts, construïts amb pedra. Un dels situats a l'Oest de l'edifici principal té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta. En destaca un altre, també a l'Oest, cobert amb volta de canó de pedra. El mas està format per l'edifici principal i pels seus edificis i espais annexos, encara força ben conservats; l'era, la bassa, coberts, etc.","codi_element":"08079-6","ubicacio":"Situada al costat del poble, al costat del camí de Prats de Lluçanès","historia":"Al Moianès, Grau sembla ser un llinatge molt antic: l'any 921 trobem documentat que Geiraldo (Grau) vengué terres 'Infra terminus Modeliano' al comte Sunyer. Uns segles més tard, Pere Grau era canonge de l'Estany i prepòsit de Santa Maria de Caselles, església dels dominis del monestir de Santa Maria de l'Estany, vers l'any 1460. Sembla que els Fabrer, en adquirir el mas Grau a finals del segle XVII, incorporaren al seu cognom el de Grau, costum molt habitual entre les grans nissagues catalanes. Un dels edificis annexos al mas té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta d'entrada, mentre que a la llinda de sobre la porta principal d'entrada al mas hi ha un motiu ornamental conopial i la data 1768 inscrita, que ens donen notícia d'una actuació important al conjunt edificat durant aquest període. El 1777 tenim constància encara d'un Josep Grau, pagès de l'Estany. Després, ja no tenim notícia de més Grau. En canvi, el cognom va tenir, i té, molt arrelament a Moià. [Costa, 2003].","coordenades":"41.8707000,2.1137100","utm_x":"426451","utm_y":"4635800","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52805-foto-08079-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52805-foto-08079-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52805-foto-08079-6-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La forma de tancar el mas Grau es coneix com estructura de barri. Aquesta tipologia de barri que tanca les masies, és una estructura molt típica dels s. XVII, quan Catalunya pateix una gran inestabilitat i les masies es protegien dels assalts i atacs.A la zona trobem vàries masies amb aquesta forma de tancat.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52806","titol":"La Crosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-crosa","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable. (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"La Crosa és una masia de grans dimensions situada molt a prop del nucli urbà de l'Estany, al nord, al pla de la Crosa, on predominen les terres de conreu. Consta d'un gran volum principal amb quatre volums secundaris que es destinen a les tasques agrícoles i ramaderes. El volum principal està construït en pedra, té els murs exteriors arrebossats. Té planta baixa, pis i golfes, la seva forma és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-oest. La superfície construïda és de 421 m2. La coberta és de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis es compon de quatre eixos definits per obertures d'arc pla de pedra carejada. L'accés es fa per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1688'. Des de la façana nord-oest s'accedeix directament al primer pis a causa del desnivell natural del terreny. En aquesta, les obertures són totes arrebossades. A la façana nord només hi ha tres obertures, a la segona planta d'arc de llinda de pedra i una obertura a la planta baixa d'arc de llinda de fusta. La resta del mur està ocupat per un volum secundari annexat de planta baixa de construcció de maó sense arrebossar. El volum és de planta rectangular i té una coberta de fibrociment d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al nord. També hi ha un altre volum annexat, més petit, de construcció de pedra sense arrebossar, situat a la part oest de la façana nord. Aquest volum és de planta baixa i té coberta de fibrociment d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al nord. A la façana est el volum principal no té obertures.","codi_element":"08079-7","ubicacio":"Camí de la Crosa, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8732700,2.1122800","utm_x":"426335","utm_y":"4636087","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52806-foto-08079-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52806-foto-08079-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52806-foto-08079-7-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Aquest mas va ser fins al s. XIX propietat del Mas Postius de Muntanyola.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52807","titol":"Cal Gomís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-gomis","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil) COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Alguns elements estructurals i ornamentals de l'edifici són susceptibles de requerir algunes actuacions de condicionament o rehabilitació.","descripcio":"Cal Gomís és una casa entre mitgeres que forma part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. El conjunt de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans, al costat de la carretera C-59. La casa està formada per un volum construït en pedra de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 142 m2. La seva planta és rectangular amb la façana principal orientada al sud-est. La coberta és de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original. A la façana principal hi ha tres obertures, dues a la planta baixa d'arc de llinda de pedra i una a la primera planta, també d'arc de llinda de pedra. L'obertura principal té gravada en baix relleu a la llinda la inscripció 'VALENTI CHODINA RENOVAT 1797'. Part de la llinda està exfoliada i s'ha perdut part de la inscripció. A la façana nord-oest hi ha tres obertures, una finestra, una porta a la planta baixa i una finestra a la primera planta, totes d'arc de llinda de pedra.","codi_element":"08079-8","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 2","historia":"El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir.","coordenades":"41.8581300,2.1118700","utm_x":"426284","utm_y":"4634406","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52807-foto-08079-8-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Carrer situat al veïnat del Prat i format per Cal Cases, Cal Gomís, Ca la Pubilla, Cal Isidro i Cal Petó.Es tracta d'un petit carreró sense sortida, orientat E-O, format per diverses cases entre mitgeres construïdes amb murs de paredat, de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Originàriament les façanes comptaven amb revestiments de morter de calç, actualment desapareguts.Les façanes principals estan encarades a migdia i consten de set portalades emmarcades amb muntants i llindes de pedra. Excepte en el cas de dues portalades 'que tenen la llinda formada per un sol bloc de pedra però en forma d'arc rebaixat', la resta són de llinda plana.Les finestres són de llinda plana, emmarcades amb pedra tallada, força simples, tot i que algunes presenten boniques motllures. Els ampits són simples.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52808","titol":"Cal Montfred","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-montfred","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ, J.L. (1998). 'Montfred i el puig de la Caritat de l'Estany', a La Tosca, núm. Febrer-març-. Moià, 1998.","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"El conjunt de l'edificació està enderrocat i presenta un estat ruïnós.","descripcio":"La masia de Montfred està situada al nord-oest del terme municipal de l'Estany, en una zona poc poblada i mal comunicada on predomina el bosc de pi. Es troba en uns terrenys anomenats les feixes de França, propera al torrent de Montfred i al torrent del Gomis. Les restes de la masia que es poden veure consisteixen en els murs exteriors i interiors fins a l'alçada de la planta baixa que superen els dos metres d'alçada, així com un cobert adossat. La superfície de la planta és de 206 m2. Del volum no se'n conserven obertures. El cobert adossat a la façana sud-oest consta de planta baixa i té la coberta a un sol vessant, tot i que parcialment enderrocada. El parament de la construcció és de pedra sense escairar disposada en filades. L'interior de la masia queda cobert de pedres despreses i vegetació, mentre que el corral segueix en ús.","codi_element":"08079-9","ubicacio":"Nord-Oest de municipi","historia":"El mas havia tingut llinatge propi. En una expedició militar organitzada a l'Estany per anar a Camprodon contra l'invasió francesa (1689-95) morí Montserrat Montfred.","coordenades":"41.8776800,2.0983800","utm_x":"425187","utm_y":"4636588","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52808-foto-08079-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52808-foto-08079-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52808-foto-08079-9-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52809","titol":"El Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-castell-0","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Castell és un mas senyorial o casal que es troba a la part nord del terme municipal de l'Estany en una zona aïllada i poc habitada. Està situat en una zona de petits turons envoltats de bosc. Hi ha una zona de bosc de pi, una zona de forest baixa, terres de regadiu i terres de secà. El Castell consta d'un volum principal anomenat la Casa Gran i dels següents volums secundaris: la Casa del lleure, la masoveria, la caseta dels guardes, el garatge, la granja, la quadra dels cavalls, el graner, el mirador de Sant Feliuet, la pèrgola, el porxo de jocs, les casetes dels gossos, la piscina, la pista de frontó\/pàdel, el jardí florentí, la zona de pícnic, el llac romàntic, set pous i dues basses. La Casa Gran té una superfície total construïda de 888,65 m2. El volum que contemplem en l'actualitat és conseqüència d'una reforma molt important, en què es van alterar sensiblement les característiques constructives del mas per donar-li un aspecte més senyorial. És de planta quadrangular, amb la façana principal orientada al sud, i es compon de planta baixa, pis i golfes. Està construïda en pedra i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal queda tancada frontalment en un extrem per una lliça i un cos de dos nivells d'alçat, formant un pati enmig. La planta baixa del cos s'obre a ponent amb un pas porticat d'arc rebaixat a la planta baixa, amb una finestra d'estil neogòtic al pis. Des del pati, es pot accedir a la planta pis del cos mitjançant unes escales amb barana de ferro forjat i esglaons de pedra. El frontis que queda visible presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita 'PERE CASTELL en 1581', sobre el qual hi ha una finestra amb guardapols i escut a la llinda. A l'altre extrem del frontis s'hi adossa un nou cos, obert amb pòrtics de mig punt a la planta baixa i pilars de pedra tallada al pis que suporten la coberta. La resta de façanes presenten finestres de pedra carejada i ampit motllurat, així com en forma d'espitllera a la façana posterior. L'acabat exterior és de pedra vista. La casa del lleure està situada a deu metres de la Casa Gran, està construïda en pedra i té 729,88m2. Està orientada a l'est i es compon de planta soterrani i de planta baixa. Té dues cobertes de teula àrab, la més gran de quatre aiguavessos amb el carener principal perpendicular a la façana principal i la més petita és de teula àrab d'un únic aiguavés. La Masoveria és a uns 15 metres al sud de la Casa Gran, és una edificació de pedra de planta rectangular de 307,69m2. Està orientada a l'oest i es compon de planta semisoterrani, de planta baixa i de planta pis. La casa és de pedra i la seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec d'una filada de teules i una de rajoles. La caseta dels guardes es troba a uns 20 metres de la Casa Gran i annexada a la Masoveria, és una edificació de pedra de planta rectangular i de 29,18m2. Està orientada a l'est i es compon d'una única planta baixa. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec d'una filada de teules i una de rajoles. A la façana principal est, hi ha una única obertura que es correspon amb l'entrada de l'apartament. A la façana nord, hi ha una única obertura que correspon al bany. A la façana sud, hi ha una gran obertura que dóna accés a l'exterior amb una zona empedrada i una altra de grava. Destaca, davant d'aquesta façana, un pou de pedra. El garatge està situat a 7 metres de la façana sud‐est, és una edificació de planta baixa construïda amb pedra, de planta rectangular i de 105,15m2, amb capacitat per a cinc o sis cotxes. La seva coberta és de teula àrab de dos aiguavessos, amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec d'una filada de teules i una de rajoles.","codi_element":"08079-10","ubicacio":"Nord del municipi de l' Estany","historia":"Al portal d'entrada una inscripció diu' Pere Castell en 1581'. La part posterior ha estat reformada a principis del s. XVIII (llinda de 1706). A mitjans del s. XVIII, una pubilla es casà amb l'hereu del Cavaller de Vidrà. Des d'aleshores formà part del patrimoni del Cavaller i després dels Vila- Abadal. Al davant de la casa hi ha una edificació, avui restaurada que havia estat hostal. Es creu que podia haver estat ubicat aquí el castell de Terrassola, la qual cosa és justificable per la seva situació. 'Nom d'un mas tradicional del terme de l'Estany en el vessant de tramuntana del Puig de la Caritat. El topònim de Castell no es refereix com a tal, sinó més aviat porta el cognom d'una família dita Castell, potser la mateixa de la castlania del Castell de Muntanyola. El 1260 Berenguer del Castell es casà amb Elisenda, filla de Berenguer d'Oló, la qual fou dotada amb el Castell i la força de Vilageriu de Tona. El 1346 Guillem de Castell és 'castellanus' dels castells d'Oló i Muntanyola. Trobem un document de 1668 que ens diu que Josep castell és l'hereu del Mas Castell. La casa havia estat de la família Castell i és documentada des del s. XIV.'","coordenades":"41.8870500,2.1032400","utm_x":"425601","utm_y":"4637624","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52809-foto-08079-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52809-foto-08079-10-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52810","titol":"Ca la Pereta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-pereta","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Ca la Pereta és una masia situada a la part meridional del terme municipal de l'Estany. Està adossada a la masia de Cal Creu, en la zona del Raval del Prat, en uns terrenys plans propers a la carretera C-59, de Moià a l'Estany. Consta d'un volum de planta rectangular orientat a l'oest, i té planta baixa, pis i golfes amb una superfície construïda de 284 m2. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis es compon de tres eixos definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte les del costat del portal, que són arrebossades. Al centre hi ha el portal d'accés, a la llinda hi ha una inscripció en baix relleu amb la data '1774' i el nom 'PERA VILA'. La resta d'obertures de la construcció són arrebossades, algunes de factura moderna. Annexada a la façana posterior hi ha una escala metàl·lica exterior que dóna accés a un balcó que s'obre davant de les tres obertures de la segona planta. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland sense pintar, amb els angles definits als dos primers nivells amb carreus escairats. Per la banda sud-oest la masia està adossada a la masia de Cal Creu. Davant la façana hi ha un antic cobert de pedra que ha estat ampliat en alçada amb un nivell, acabat amb maó vist. Al voltant hi ha dos edificis complementaris més. El volum secundari que completa el conjunt d'edificacions té planta baixa a la seva meitat oest i planta baixa i primera planta a la meitat est. Està construït amb pedra a la planta baixa i amb maó la primera planta.","codi_element":"08079-11","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer del Raval del Prat, 8","historia":"","coordenades":"41.8570400,2.1124100","utm_x":"426327","utm_y":"4634285","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52810-foto-08079-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52810-foto-08079-11-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52811","titol":"El Masot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-masot","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":".XVIII","notes_conservacio":"En procés de condicinament i rehabilitació.","descripcio":"El Masot està situada a l'oest del terme municipal de l'Estany, no molt allunyada del nucli urbà en una zona poc habitada on predomina el bosc. Es troba en un terreny elevat, al serrat del Masot. De la masia es conserven part dels murs exteriors de pedra, que permeten deduir que constava de dos volums annexats de planta baixa i pis, el primer corresponent a l'habitatge i el segon a dependències agrícoles. La superfície construïda de l'edifici principal és de 220 m2. Sembla que el conjunt tenia una planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, de la qual només se'n conserva una part del ràfec. Es mantenen diversos sectors dels murs de les quatre façanes, i a les cantonades sud-est i nord-est el mur encara conserva l'alçada original, tot i que en molt mal estat. En aquesta part també s'observa un contrafort. A la façana nord es conserven dues obertures d'arc de llinda de pedra, una a la planta baixa i l'altra a la primera planta, però en la resta de murs no es conserva cap més obertura. També a la façana nord en sobresurt un cos que es corresponia amb la cisterna. El mur meridional és el que es troba més deteriorat, i no supera el metre d'alçada, llevat de la cantonada sud-est. L'interior de l'habitatge es troba envaït per les pedres despreses i per la vegetació.","codi_element":"08079-12","ubicacio":"A la zona Oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8675000,2.1004500","utm_x":"425347","utm_y":"4635456","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52811-foto-08079-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52811-foto-08079-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Actualment aquesta masia s' està rehabilitant.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52812","titol":"La Carrera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-carrera","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XIII-XVII","notes_conservacio":"Desgast propi del pas dels anys a l'edifici principal amb un cobert enrrunat.","descripcio":"La Carrera és una masia antiga situada al límit oest del pla de la Carrera, a l'est del terme municipal de l'Estany. A l'est, al pla, predominen les terres de conreu, mentre que a l'oest el terreny s'eleva i abunda el bosc de pi i alzina. La Carrera és una masia de grans dimensions formada per un volum principal i tres volums secundaris annexats, tots construïts en pedra i d'un sol nivell d'alçat. El volum principal és de planta rectangular i té la coberta de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal és de planta baixa, pis i golfes amb una superfície construïda de 562 m2. A causa del desnivell del terreny, l'accés es fa per ponent directament des de la primera planta. El portal és d'arc pla de pedra carejada, com també ho són les finestres, algunes de les quals presenten ampits motllurats. La façana de sol ixent està formada segons tres eixos definits per obertures d'arc pla de pedra. En destaca la central del primer pis, on hi ha inscrit l'anagrama de Crist 'IHS'. Entre dues d'aquestes finestres s'observa una reconstrucció del mur feta amb maó. El parament dels murs és de pedra irregular disposada en filades, havent perdut la pràctica totalitat de l'arrebossat original. Cal destacar una finestreta tapiada d'arc rodó. A l'altre costat del camí es conserva una pallissa en mal estat estructural, que s'obre formant un arc de punt rodó de pedra.","codi_element":"08079-13","ubicacio":"Pla de la Carrera, s\/n","historia":"El mas és documentat des del s. XIII. Segurament, el mas generà el cognom homònim, el qual fou molt abundant a l'Estany.","coordenades":"41.8705400,2.1200300","utm_x":"426975","utm_y":"4635777","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52812-foto-08079-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52812-foto-08079-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52812-foto-08079-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Avui és propietat dels descendents del baró de Maldà.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52813","titol":"Ca  la Pubilla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-pubilla","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Ca la Pubilla és una casa rural entre mitgeres que forma part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. El conjunt de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. L'habitatge és el segon del conjunt començant per l'oest, entre Cal Petó i Cal Sidro. La casa està formada per un únic volum rectangular orientat al sud-est de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 106 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis consta d'un portal d'arc pla de pedra carejada, sobre el qual hi ha una finestra que ha estat ampliada modernament. La façana posterior, que en l'actualitat s'utilitza com a principal, es troba manifestament reformada. Té tres obertures, dues a la planta baixa i una a la primera planta, totes de factura moderna. Destaca un pilar de ferro que sosté, amb dues biguetes de ferro, un petit porxo que protegeix l'obertura que dóna accés a l'edifici per aquesta façana nord-oest. L'acabat exterior és de pedra vista.","codi_element":"08079-14","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 4","historia":"El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir.","coordenades":"41.8580800,2.1118900","utm_x":"426285","utm_y":"4634400","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52813-foto-08079-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52813-foto-08079-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Avui el conjunt està format per les cases de Cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52814","titol":"Cal Canet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-canet-0","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable. (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Canet és un mas antic, manifestament reformat, situat al sud del terme municipal de l'Estany. La masia es troba molt a prop de Cal Xisquet i annexada a Cal Genís, formant un conjunt de cases situat molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans. La carretera C-59, de Moià a l'Estany passa a uns 150 metres a l'est de la casa. Consta d'un únic volum de construcció de pedra i maó, parcialment arrebossat. Té planta baixa, pis i golfes i la seva planta és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-est. La superfície construïda és de 359 m2. La coberta és de teula àrab, d'una sola vessant que fa el desaiguat al lateral. La casa ha estat manifestament reformada en alçada i en les façanes principal i posterior. L'accés d'arc pla de pedra carejada queda cobert per un porxo d'un pilar de maó arrebossat que suporta biguetes prefabricades. La resta d'obertures de la façana són de factura moderna, arrebossades. La façana nord-est presenta un portal tapiat amb llinda de fusta i sobrearc de pedra. Al primer pis hi ha quatre finestres arrebossades. A la banda nord-oest de l'immoble hi ha annexat un volum secundari de planta rectangular que ocupa la meitat est de la façana. És de planta baixa i està construït amb blocs prefabricats de formigó, sense arrebossar. La seva coberta és plana, i forma una terrassa superior protegida amb una barana de ferro soldat. S'accedeix a aquesta terrassa a través d'un portal d'arc pla de pedra carejada, al costat del qual hi ha una finestra també de pedra.","codi_element":"08079-15","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer del Raval del Prat, 12","historia":"","coordenades":"41.8564400,2.1099900","utm_x":"426126","utm_y":"4634220","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52814-foto-08079-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52814-foto-08079-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52815","titol":"Cal Cases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cases","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. CODINA, Joan.(1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Cases és una de les edificacions que formen part del grup de cases que conformen el Raval del Prat. El conjunt està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. L'habitatge de Cal Cases és el que està situat més a l'est del conjunt. La casa està formada per un únic volum principal construït en pedra, de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 179 m2. La seva planta és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-est. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El pendent de la coberta orientat al nord-oest es troba a una alçada lleugerament inferior al del pendent orientat al sud-est, resultat d'una ampliació moderna en alçada. A la façana principal hi ha la porta d'accés i dues finestres a la planta baixa i tres finestres a la primera planta, d'arc de llinda de pedra. A la façana nord-oest hi ha quatre obertures, a la planta baixa hi ha una porta i una finestra i al primer pis trobem dues finestres d'arc de llinda de pedra. En una reforma recent s'ha adossat a aquesta façana un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat i tancat amb obertures d'alumini. La façana nord-est presenta tres petites finestres i un portal d'arc pla de pedra carejada tapiat. L'acabat exterior és de pedra vista.","codi_element":"08079-16","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 1","historia":"El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir.","coordenades":"41.8581600,2.1119900","utm_x":"426294","utm_y":"4634409","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52815-foto-08079-16-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Avui el conjunt està format per les cases de Cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52816","titol":"Can Manlleu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-manlleu","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Can Manlleu és una casa rural construïda a mitjans del segle XX, situada al límit ponentí del nucli urbà de l'Estany. A l'est té el nucli urbà i a l'oest limita amb els terrenys del Masot. Consta d'un volum de planta irregular orientat al sud-est, de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 293 m2. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. Totes les obertures són d'arc pla de pedra, excepte el portal i la finestreta de les golfes, que són d'arc de mig punt. A la primera planta, just sobre l'obertura central, el finestral s'obre a un balcó amb barana de ferro soldat. A la façana posterior hi ha una porta amb incisió conopial i a sobre una finestra amb l'any '1708' inscrit, que han estat afegits modernament o són d'una altra construcció. El parament dels murs és de maó, arrebossat i pintat de color blanc, i els angles i els sòcols de pedra. Al costat de la casa hi ha un cobert.","codi_element":"08079-17","ubicacio":"Darrera carrer Rodors,","historia":"","coordenades":"41.8695300,2.1105000","utm_x":"426183","utm_y":"4635673","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52816-foto-08079-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52816-foto-08079-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"El portal i dos finestres procedeixen de Cal Curt de l'Estany i una finestra de la Rovira de Muntanyola.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52817","titol":"Cal Genís","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-genis","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Genís és un mas antic, manifestament reformat, situat al sud del terme municipal de l'Estany. La masia es troba molt a prop de Cal Xisquet i està adossada a Cal Canet, formant un conjunt de cases situat molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans propers a la carretera C-59 de Moià a l'Estany. Consta d'un únic volum de planta baixa i pis, construït amb pedra. La superfície construïda és de 136 m2. La seva planta és rectangular, amb la façana principal orientada al sud-est. La coberta és de teula àrab, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al sud-oest. La coberta original ha estat substituïda per una de nova, amb el ràfec acabat amb cabirons. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb una finestra a sobre de les mateixes característiques i ampit motllurat. Al costat hi ha una finestra oberta recentment, amb maó i bigueta prefabricada, com també ho són les finestres de la façana sud-oest. A la façana nord-oest hi ha quatre obertures, dues a la planta baixa, d'arc de llinda de pedra, i dues a la primera planta, també d'arc de llinda de pedra. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat original. Per la banda nord-est la masia està adossada a Cal Canet.","codi_element":"08079-18","ubicacio":"Raval del Prat.  Carrer del Raval del Prat, 13","historia":"","coordenades":"41.8563600,2.1099500","utm_x":"426122","utm_y":"4634211","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52817-foto-08079-18-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52818","titol":"Cal Petó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-peto","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Petó és una de les cases rurals que formen part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. És l'habitatge situat a l'extrem oest del conjunt d'edificis. El grup de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. La casa consta d'un volum rectangular orientat al sud-est, que consta de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 150 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis es compon de dos eixos definits per dos portals d'arc pla de pedra carejada a la planta baixa i dues finestres al pis, de les mateixes característiques i ampits motllurats. Un dels portals queda cobert per un cos quadrangular adossat a la façana, d'un sol vessant. En un extrem de la façana sudoest, on no hi ha obertures, s'observa un petit contrafort. A la façana posterior hi ha quatre obertures, dues a la planta baixa i dues a la primera planta, totes emmarcades de pedra carejada. Aquesta façana està parcialment tapada per un cobert que s'ha adossat a la casa del costat, Ca la Pubilla, els propietaris de la qual tenen previst unificar ambdues cases. L'acabat exterior és de restes de l'arrebossat de morter de calç original, sota les que s'observa el parament de pedra.","codi_element":"08079-19","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 5","historia":"El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir.","coordenades":"41.8580500,2.1117100","utm_x":"426270","utm_y":"4634397","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52818-foto-08079-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52818-foto-08079-19-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Avui el conjunt està format per les cases de Cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52819","titol":"Cal Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-creu","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Creu és una masia antiga, manifestament reformada, situada al sud del terme municipal de l'Estany. Es troba adossada a la masia de Ca la Pereta, molt a prop del Raval del Prat, en uns terrenys plans propers a la carretera BP- 4313 de Moià a l'Estany. Consta d'un volum principal de planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al sud-est. La superfície construïda és de 285 m2. Està construït en pedra i maó arrebossat. El volum principal té la coberta de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures de la façana es troben disposades de forma aleatòria, i són totes arrebossades, excepte el finestral de pedra carejada del primer pis. A la façana de migdia consta d'un volum adossat de planta baixa i pis amb la coberta de les mateixes característiques que el primer. Des del primer pis té accés a una terrassa transitable. En aquest volum modern totes les obertures són arrebossades. L'acabat exterior de la construcció és arrebossat amb pòrtland sense pintar. Al costat té un volum secundari de planta baixa construït amb totxo i amb la coberta de fibrociment.","codi_element":"08079-20","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer del Raval del Prat, 9","historia":"","coordenades":"41.8569200,2.1124700","utm_x":"426332","utm_y":"4634271","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52819-foto-08079-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52819-foto-08079-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52820","titol":"Puigmartre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puigmartre","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia de Puigmartre està situada en un sector elevat del terme municipal, a la carena de la serra de Puigmartre, a la part oest del terme, en una zona poc poblada. Consta d'un volum principal i un volum secundari annexat. El volum principal és de construcció de pedra vista, de planta rectangular i amb la façana principal orientada al sud. La masia és de planta baixa i pis amb una superfície construïda de 182 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal, i forma un ràfec amb imbricació. A la façana principal té quatre obertures emmarcades amb pedra carejada, dues a la planta baixa i dues a la primera planta. El portal es troba descentrat i és d'arc deprimit convex. El finestral del primer pis té sortida a un balcó de baranes forjades. Des del costat del portal comença un mur perpendicular a l'edifici, que havia estat un annex però que en l'actualitat és un pati tancat davant la façana est. La façana posterior presenta dos contraforts i un petit cos adossat de factura moderna. A la banda oest del volum principal s'annexa el volum secundari, de notables dimensions. És de construcció de pedra, de planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud. La seva coberta és de teula àrab, d'un sol aiguavés amb el pendent orientat al nord. Només té planta baixa, i una única obertura situada a la façana sud, d'arc de mig punt de pedra. El terreny que s'estén al davant de la façana sud de l'edificació està pavimentat amb rajola ceràmica i enjardinat.","codi_element":"08079-21","ubicacio":"Oest del municipi","historia":"","coordenades":"41.8712700,2.1014100","utm_x":"425431","utm_y":"4635874","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Nom d'un mas i un puig situats a 972 metres d'altitud. Grafia aglutinada de puig martre, aquesta última variant de màrtir. Segurament evoca a Sant Pere Màrtir.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52821","titol":"Molí del Grau, Molí de l' Estany o Molí dels Frares","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-grau-moli-de-l-estany-o-moli-dels-frares","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25.","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Molí del Grau és un antic molí que formava part de les dependències de la casa pairal del Grau. Està situat al límit de llevant del nucli urbà de l'Estany, al costat de la riera de les Nogueres, en una petita depressió formada per la riera. Actualment la zona constitueix un conjunt residencial amb diversos habitatges situats al voltant de la finca del molí. La casa està formada per dos volums principals annexats: el volum principal del molí i un volum annexat a la façana sud del molí, que ha estat afegit modernament. El volum principal de planta quadrangular consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La seva coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos orientats al sud i al nord respectivament. A la façana nord-est les obertures són emmarcades amb pedra carejada; les de l'eix central incorporen un sortint de pedra que facilita el desaiguat. Al nivell inferior s'observen dos arcs de mig punt de pedra, per on sortia el curs de l'aigua del molí. A causa del desnivell del terreny on es troba assentada la construcció, per la façana nord-oest s'accedeix a la planta baixa. El portal és d'arc pla de pedra carejada, que incorpora la inscripció 'JOSEPH FEBRER Y GRAU 1760', amb l'anagrama de Crist i una creu a sobre. Al costat d'aquest portal, ocupant la resta de la façana, hi ha un cos quadrangular de coberta plana, al qual es pot accedir a través d'unes escales adossades al mur. Des d'aquest punt hi ha un nou accés a l'edifici, també d'arc pla de pedra carejada, com ho són les finestres del seu voltant. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, sense restes visibles de l'arrebossat original. L'edifici del molí actualment compta amb tres plantes. A les dues plantes inferiors són perfectament identificables la sala de turbines i el carcabà. Ambdós espais són coberts amb volta de canó de paredat, i la sala de turbines, a més, compta amb un arc de mig punt. Aparentment històricament complementava l'edifici una bassa per acumular l'aigua, els límits de la qual actualment poden intuir-se en els murs que delimiten l'esplanada del costat sud de l'edifici; actualment destinada a jardí.","codi_element":"08079-22","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany s\/n","historia":"El molí és documentat des del s. XV. Durant una època va ser propietat del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Més tard passà a formar part de les propietats del mas Grau. L'actual estructura de la casa del Molí és pròpia del s. XVIII; una llinda, datada l'any 1760, porta la inscripció 'Joseph Febrer y Grau'. Fa ben bé una centúria que l'edifici no s'utilitza com a molí. A la dècada dels 1940, després d'un període d'abandonament, la casa va passar a uns altres propietaris qui en van començar el procés de restauració i rehabilitació passant a ser segona residencia. La casa guarda mobiliari i altres ornamentacions interessants.","coordenades":"41.8718900,2.1154300","utm_x":"426595","utm_y":"4635931","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52821-foto-08079-22-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"El permòdol va ser trobat a l'exterior de la casa del Molí, fora de context, arran d'unes reformes que es feien al voltant dels anys 1940.Al lloc on va ser trobat hi havia un safareig públic. Després d'un temps de romandre a l'exterior, la peça va ser traslladada a l'interior de la casa del Molí de l'Estany, per evitar així el seu deteriorament i per millorar-ne la seguretat.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52822","titol":"Masoveria del Molí del Grau.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masoveria-del-moli-del-grau","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La masoveria del Molí del Grau és una masoveria manifestament reformada, situada a l'est del nucli urbà de l'Estany, a prop del Molí del Grau, d'altres edificacions i de la riera de les Nogueres. Està construïda on hi havia hagut les dependències agrícoles del molí, que més endavant foren utilitzades com a masoveria. En l'actualitat, el volum s'ha habilitat com a habitatge modern. El volum és de planta irregular i presenta un sol nivell d'alçat, excepte un petit cos que sobresurt a la part sud-est. La superfície construïda és de 228 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal hi ha cinc obertures de notables dimensions i tancament de fusta. La resta d'obertures són d'arc pla de pedra carejada, algunes de factura moderna. L'acabat exterior és la pedra vista.","codi_element":"08079-23","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8717700,2.1156600","utm_x":"426614","utm_y":"4635917","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52822-foto-08079-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52822-foto-08079-23-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici totalment renovat.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52823","titol":"Blancafort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/blancafort","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El conjunt de l'edificació està enderrocat i presenta un estat ruïnós.","descripcio":"La masia de Blancafort està situada a l'oest del terme municipal de l'Estany, en una zona poc habitada. De la masia es conserven diversos sectors dels murs exteriors de pedra, que en la seva part més alta arriben als tres metres d'alçada. Sembla que la masia era de planta rectangular, amb la façana principal orientada al sud. Conserva part dels murs nord i oest i no s'hi observen obertures. L'interior i els murs exteriors estan coberts per la vegetació. L'acabat exterior és de pedra vista. La superfície de la planta és de 66 m2.","codi_element":"08079-24","ubicacio":"Oest del municipi","historia":"","coordenades":"41.8730300,2.0911700","utm_x":"424583","utm_y":"4636078","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Antic mas del terme de l'Estany en el vessant de migdia del Serrat de Blancafort. Actualment en Ruïnes. Blancafort com a llinatge es troba a Collsuspina, L'Estany, Gurb, Manlleu,Vic. Bernat de Blancafort fou prior del monestir de l'Estany. El 1740 hi vivia Francesc Blancafort.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52824","titol":"Cal Sidro, Cal Isidro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sidro-cal-isidro","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. Catàleg de Masies. Text refós del Pla Especial del Catàleg de Masies i cases Rurals situades en sòl no urbanitzable (2014). Ajuntament de l'Estany. Federació de Municipis de Catalunya FEC, Universitat de Vic, Fundació Mas i Terra, Fundació Privada. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Sidro és una casa rural entre mitgeres que forma part del grup d'edificacions que conformen el Raval del Prat. El conjunt de cases està situat al sud del nucli urbà de l'Estany, en uns terrenys plans al costat de la carretera C-59. L'habitatge és el tercer del conjunt començant per l'oest, entre Ca la Pubilla i Cal Gomís. La casa està formada per un únic volum rectangular orientat al sud-est, de planta baixa i primera planta amb una superfície construïda de 124 m2. La coberta és de teula àrab, de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. El frontis consta d'un portal d'arc rebaixat adovellat, sobre el qual hi ha una finestra emmarcada amb pedra carejada i ampit motllurat. A la façana posterior hi ha una única finestra de les mateixes característiques. La planta baixa queda tapada per un annex adossat d'un sol nivell d'alçat i coberta a un sol vessant. L'acabat exterior de la construcció és de restes d'arrebossat de morter de calç, sota el qual s'observa el parament de pedra.","codi_element":"08079-25","ubicacio":"Raval del Prat. Carrer dels Caputxins, 3","historia":"El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir.","coordenades":"41.8581100,2.1119600","utm_x":"426291","utm_y":"4634404","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52824-foto-08079-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52824-foto-08079-25-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Avui el conjunt està format per les cases de cal Cases, Cal Gomis, Cal Isidro, Ca la Pubilla i Cal Petó. De cadascuna se'n conserva el portal. L'estructura d'aquestes cases entre mitgeres és de dues plantes amb baixos i estances. Les parets exteriors són de pedra molt irregular, amb la presència d'alguns grans blocs que semblen aprofitar antigues construccions. Les finestres són emmarcades per grans carreus. L'estructura de cada habitatge és la següent: entrada, baixos per bestiar, escala de pedra i habitatge. Predominen els portals rectangulars i n'hi ha dos amb arc rebaixat. L'ampit de les finestres acostuma a ésser treballat. El teulat és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52826","titol":"Can Jan de les Eres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-jan-de-les-eres","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada de dos plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal, amb el carener paral·lel a la façana. La seva composició es vertebra a partir de la porta principal que es disposa vers el costat de ponent. L'estructura dels brancals de la porta és feta amb maó cuit de gran format i arc rebaixat molt acusat. Al costat s'hi disposen dos finestrons, un emmarcat de maó i l'altre de pedra tallada. A la planta sota coberta s'hi disposen tres finestres rectangulars de dimensionat diferent que presenten aplacat de pedra als brancals i llinda plana de fusta. El parament exterior dels murs a la planta baixa és de fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada que guarda una certa regularitat i que presenta un reforç de carreus ben tallats a les cantonades mentre que el nivell superior és tot revestit.","codi_element":"08079-27","ubicacio":"Núcli urbà. Carrer Vic, 17","historia":"","coordenades":"41.8710000,2.1127800","utm_x":"426374","utm_y":"4635834","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52826-foto-08079-27-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52827","titol":"Font d'Auró o d'Oró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dauro-o-doro","bibliografia":"GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed.Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'àrea de la font d'Auró hi havia hagut diverses surgències, com ara les anomenades, font d'Auró de Dalt i font d'Auró de Baix, així com hi havia hagut dues petites basses destinades al bestiar.","codi_element":"08079-28","ubicacio":"Sud oest del terme municipal, a la dreta de la Riera de Postius.","historia":"","coordenades":"41.8653800,2.1276500","utm_x":"427602","utm_y":"4635198","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52827-foto-08079-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52827-foto-08079-28-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Està situada a 768 metres d'altitud, en el sector sud-oriental del terme i al sud-est del nucli del poble de l'Estany. És a la dreta de la Riera de Postius, al sud-est de la Barra i a l'oest-nord-oest del Puig Espeltós, just al sud de l'Estalviada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52828","titol":"Font de la Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-sala-0","bibliografia":"FARNIS, Àlex; ROS, Ignasi (2010). Els camins ramaders: la seva dimensió històrica i etnològica, i la seva protecció i valoració. Ponència Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic. 22-23 Nov. Caixa Forum. Obra social de la Caixa. IPEC. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"A la boca de la font hi ha unes inscripccions actualment no llegibles.","descripcio":"Font de dos brolls que queden coronats per una pedra carrejada que presenta una llegenda inscrita, de tipografia cal·ligràfica, que emmarca el dibuix d'una patada creu central. El conjunt es localitza a l'esquerra de la Riera de l'Estany. On antigament transcorria el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès a través del Moianès.","codi_element":"08079-29","ubicacio":"Nord  - est del municipi","historia":"Vora la font de la Sala hi drenen les aigües de la riera de l'Estany. Quan encara no s'havia fet arribar l'aigua a les cases de dalt al poble de l'Estany, que va ser pels volts de l'any trenta del segle XX, s'anava a rentar a mà a la riba de la riera. El principal lloc per rentar era el safareig públic del Molí del Grau. Quan aquest safareig es trobava ple se seguia aigües avall de la riera, fins a l'indret de la font de la Sala, lloc on també, justament a la font, s'omplien càntirs i gerres per aigua de boca. S'explica que des de bon matí noies i dones del poble de l'Estany sortien de casa, carregades de roba bruta, per més tard tornar-la neta i a punt per estendre a casa.","coordenades":"41.8790600,2.1150900","utm_x":"426575","utm_y":"4636727","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52828-foto-08079-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52828-foto-08079-29-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A la vora de la font de la Sala, es troba la font dels Bous, que havia servit d'abeurador per al bestiar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52829","titol":"Font dels Bous","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-bous","bibliografia":"GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb un parament de pedra tallada regular on hi ha un brollador amb aixeta. Als peus es disposa una pica de pedra tallada de planta rectangular a modus d'abeurador per al bestiar.","codi_element":"08079-30","ubicacio":"Nord- est del municipi","historia":"","coordenades":"41.8794400,2.1150500","utm_x":"426572","utm_y":"4636769","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52829-foto-08079-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52829-foto-08079-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La Font dels Bous es trova a la vora de la Font de la Sala, que havia servit d'abeurador per al bestiar. Actualment, sota aquesta font hi ha una bassa on es desenvolupa un petit ecosistema, i on es poden acostar animals a beure i a alimentar-s'hi o, fins i tot, a buscar recer.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52830","titol":"Camí de Prats de Lluçanés o de Sant Feliu de Terrassola, Camí a Rocafort o Camí Ral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-prats-de-llucanes-o-de-sant-feliu-de-terrassola-cami-a-rocafort-o-cami-ral","bibliografia":"AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CORTÈS, Jordi (2002). 'Sant Pere de la Portella, Santa Maria de Lluçà i Santa Maria de l'Estany: tres models diferents', a Monestirs. Intervenció en el patrimoni arquitectònic, Col·lecció Papers Sert, núm. 6. [Resum del XXIII Curset AADIPA celebrat al COAC l'any 2000] . Publicacions de l'Escola Sert. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona. p.78-88. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14.","centuria":"XII","notes_conservacio":"Al tram nord del municipi la via és inexistent.","descripcio":"Es tracta d'un camí amb un traçat que travessa el terme municipal de sud a nord. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada d'uns 5 peus, equivalents a poc més de 2 m de mitjana (el 1862). En l'extrem sud del terme de l'Estany passava pel costat de la Creu de pedra gòtica, vorejava el prat de l'Estany pel costat de llevant, creuava el Pontarró i descendia a continuació en paral·lel a la riera de l'Estany, resseguint diverses fonts (font Grossa, font de la Sala, font dels Bous, font de Sant Antoni, font del nen Jesús, font del Castell) i molins (molí del Grau, molí del Castell).","codi_element":"08079-31","ubicacio":"Camí de la riera de l'Estany.","historia":"Es tracta d'una de les vies de comunicació més antigues de la contornada. Se'n te constància des d'epoca medieval i com a camí ral ha esdevingut un dels eixos vertebradors del terrioti.","coordenades":"41.8740000,2.1148500","utm_x":"426549","utm_y":"4636165","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"El traçat discorre per la vora de llevant del prat de l'antic estany, i al costat de la riera de l'Estany. Antigament era la  principal via de comunicació amb diversos pobles i camí de trànsit de ramats ovins cap al Pirineu a l'estiu, i cap a les planes del Vallès a l'hivern.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52831","titol":"Font de Mig Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-mig-prat","bibliografia":"AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art romànic, núm.6. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de paredat, que defineix un recinte amb un banc perimetral. En el costat de llevant es troba el broc de la font, que aboca l'aigua a un vas de lloses de pedra, les quals condueixen l'aigua abocada cap al rec del mig del Prat. Aparentment es tracta d'una font de pou. L'àmbit de la font es troba envoltat per alineacions d'arbres que hi fan ombra a l'estiu.","codi_element":"08079-32","ubicacio":"Situada al costat de l'actual carretera C-59","historia":"","coordenades":"41.8641300,2.1126500","utm_x":"426355","utm_y":"4635072","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52831-foto-08079-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52831-foto-08079-32-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La font de Mig Prat es va construir al costat de la via que comunica l'Estany amb Moià, per tal de disposar d'un punt d'aigua pels veïns i els viatgers. L'any 1975 es va arranjar l'espai de la font, deixant-la com en l'actualitat, dotant-la d'una petita placeta i de pedrissos per seure.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52832","titol":"Font de Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-antoni-0","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de Sant Antoni es troba a llevant de la riera de l'Estany. Davant la font hi ha una bassa abastida per les seves aigües, que s'havia utilitzat anys enrere com a safareig. Sobre la font, en una fornícula, s'hi troba la imatge de Sant Antoni Abat, el patró dels traginers i dels animals.","codi_element":"08079-33","ubicacio":"Camí del Molí del Castell, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8817200,2.1152500","utm_x":"426591","utm_y":"4637022","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52832-foto-08079-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52832-foto-08079-33-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52833","titol":"Font Grossa o font del Molí del Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-grossa-o-font-del-moli-del-grau","bibliografia":"AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció consistent en un mur de contenció de terres de paredat, d'uns 2,5 m d'alçada, construït amb pedres irregulars però força grosses. Al mig de l'estructura hi ha una obertura també de pedra, amb arc de mig punt, a la part baixa de la qual hi ha una canalització metàl·lica que desemboca a un recipient de pedra. L'obertura deixa veure un petit espai interior, a manera de mina, cobert amb volta de canó. Presideix el conjunt una placa de pedra amb la llegenda: 'Font Grossa reconstruida pel Dr. Josep Ma Vilardell l'any 1946' El conjunt es completa amb un petit mur que fa de contenció de les aigües de la riera, un nivell lleugerament superior al de la font on hi ha una taula i bancs de pedra, i les escales, que comuniquen tant aquests dos nivells com el de la taula amb el prat que est troba a sobre.","codi_element":"08079-34","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de la riera de l'Estany, s\/n","historia":"L'única referència documental històrica actualment coneguda correspon a la llosa de pedra conservada al costat de la font, amb la inscripció; Font Grossa reconstruïda pel Dr. Josep M. Vilardell l'any 1946.","coordenades":"41.8730700,2.1153300","utm_x":"426588","utm_y":"4636062","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52833-foto-08079-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52833-foto-08079-34-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La font Grossa està situada al sector de mestral de la finca del Molí del Grau. Pels voltants de mitjans del segle XX la finca va ser adquirida pel metge barceloní Josep Maria Vilardell, que transformà l'entorn del Molí del Grau i feu restaurar la font. Aquí, com en altres fonts del terme, s'hi feien fontades, preferentment el diumenge a la tarda, quan bé famílies, o bé les monges o el capellà, hi acompanyaven nens i nenes del poble a jugar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52834","titol":"Font del Molí del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-moli-del-castell-0","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb grans blocs de pedra carejada d'on es canalitza l'aigua. Als peus hi ha una bassa feta de maçoneria de planta semicircular on es recull l'aigua. A l'entorn proper de la font es disposen diferents elements de pedra tallada com taules i bancs.","codi_element":"08079-35","ubicacio":"Nord del municipi, al km 48,5 de la carretera C-59","historia":"Una de les taules col·locades davant la font correspon a una de les moles del vell molí fariner aixecat en aquest indret. El molí, del qual avui poca cosa en resta, formava part de la gran finca del mas Castell de dalt la serra del Castell, a mestral. Una de les basses actuals de l'àrea de la font correspon al mas i es feia servir per acumular aigua pel molí. També hi havia una pica de pedra, on els paraires de l'Estany anaven a rentar la llana. Al segle XIX, en bona part de les terres cultivables de la finca del mas Castell s'hi conreaven cereals que, del gra, al molí se'n feia farina.","coordenades":"41.8826700,2.1133100","utm_x":"426431","utm_y":"4637129","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52834-foto-08079-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52834-foto-08079-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A la font del Molí del Castell, emplaçada a la riba de la riera de l'Estany, principalment s'hi feien fontades, però també era lloc de ballar i de comerciejar en bestiar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52835","titol":"Font Jesús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-jesus","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de Jesús està situada en un marge de dalt el camí d'accés a la font del Molí del Castell. Font natural que neix a prop de la riera de l'Estany. L'aigua brolla directament d'un talús del terreny que ha estat empedrat amb grans blocs de pedra carejada d'on es canalitza l'aigua.","codi_element":"08079-36","ubicacio":"Nord del municipi, al km 48,5 de la carretera C-59","historia":"","coordenades":"41.8826800,2.1132700","utm_x":"426428","utm_y":"4637131","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52835-foto-08079-36-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Vora la font de Jesús, on es disposava d'aigua i d'argila, hi havia hagut un forn de teules.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52836","titol":"Pedrera del Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedrera-del-grau","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Desgast propi del pas dels anys","descripcio":"Frontal d'estriació de pedra del substrat geològic a cel obert. Per a l'extracció dels blocs es practicaven trinxeres que permetien delimitar les cares del bloc i permetien desprendre'l de la roca amb l'ajut de tascons de fusta o ferro. L'estat actual que presenta un d'aquests frontals permet apreciar el dimensionat dels blocs així com la tècnica emprada per a la seva extracció.","codi_element":"08079-37","ubicacio":"Nucli urbà. Camí del Cementiri, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8708600,2.1140400","utm_x":"426478","utm_y":"4635818","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52836-foto-08079-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52836-foto-08079-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52836-foto-08079-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52837","titol":"Font Vella o Font de les Eres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-vella-o-font-de-les-eres","bibliografia":"AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció excavada sota el nivell del sòl, formada per unes escales descendents de lloses de pedra, protegides per murs de contenció de paredat ordinari, coronats per carreus que conformen una esquena d'ase de secció triangular. La part més baixa de la construcció és formada per una volta de mig punt de paredat ordinari. La font se situa al nivell inferior, i compta amb bancs de pedra sobresortint de les parets laterals. Al davant de l'arc que presideix l'escala descendent, hi ha una llosa de pedra amb diverses inscripcions en baix relleu que inclouen la data 1756. .","codi_element":"08079-38","ubicacio":"Nucli Urbà. Carretera de Barcelona - Carrer de l'Esport","historia":"El 1756 es va construir la font de les Eres, que va passar a anomenar-se la font Vella a partir de la construcció, abans del 1882, de la font del Prat. La làpida conservada al davant de l'accés deixa ben clar que el seu promotor va ser el doctor Ferran Macià, degà de la catedral de Vic des del 1725 fins a la seva mort el 1761, i una de les Cinc Dignitats Reials encarregades d'administrar l'abadia de Santa Maria de l'Estany en aquell moment (i per això mateix, consenyor de l'Estany). Cal llegir-la així: 'Dr. Fernando Macià degà 1756'. La interpretació de la làpida és la següent: la paraula 'Fernando' (Ferran, en la forma castellana, que és com es devia fer dir) ha estat abreviada: només s'hi llegeixen les lletres 'FERdo'. El dibuix d'una mà es refereix a la lletra M o a la síl·laba MA (de la mateixa manera que a l'escut municipal de Manlleu hi ha dibuixat una mà). Afegint a aquesta M les quatre lletres que envolten el relleu de la mà (llegides de baix a dalt, les de l'esquerra, i de dalt a baix, les de la dreta), es conforma el cognom MACIÀ. La paraula 'degà' no és que sigui incompleta: senzillament s'ha sobreposat l'E a la D (per raons d'espai i de composició). Des del punt de vista de l'espectador, a l'esquerra, a la part de dalt, podem veure dibuixat un bonet (el tipus de barret que portaven els canonges) i, a sota, un sagrat cor de Jesús. A la part dreta, el dibuix d'una torre heràldica. Una figura semblant és la que llueix l'actual escut municipal de l'Estany. En un document de l'any 1890 apareix citada com 'la Fuente municipal del Estany, á dos minutos fuera del centro de la población (...) de agua permanente.' [Tabé, 1890, pàg. 11] En diverses ressenyes històriques contemporànies s'indica que quan es construí la font del Prat, la font de les Eres passà a anomenar-se com a 'font vella' però, tal com hem vist, en el document de 1890 la font de les Eres encara s'anomena com a 'font municipal', de manera que el seu canvi de denominació possiblement fou adoptant-se popularment de manera gradual en el decurs del segle XX. La font Vella apareix a diversos plànols històrics; al projecte de la carretera provincial (1882), al mapa planimètric de la Mancomunitat de Catalunya (1914\/1936), al projecte de variant de la carretera (1934), així com en diverses fotografies històriques. Durant l'any 1973 es realitzà una intervenció de conservació de la Font Vella, dirigida per l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa; cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona. Les actuacions previstes en la documentació conservada preveien adequar el desguàs de la font fins a la Mina, així com treballs de conservació dels paraments de pedra; amb un pressupost de 149.993'00 Ptes.","coordenades":"41.8676100,2.1131600","utm_x":"426402","utm_y":"4635457","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52837-foto-08079-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52837-foto-08079-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52837-foto-08079-38-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"D'ús quotidià per als veïns, constitueix un referent d'identitat per als estanyencs.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52838","titol":"Font Pedrosa, Font de les Pedroses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-pedrosa-font-de-les-pedroses","bibliografia":"AADD (1995). 'Dades històriques del poble', dins el Programa de Festa Major de l'Estany. Ed. Ajuntament de l'Estany. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art romànic, núm.6. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Abandonada","descripcio":"Construcció formada per murs i volta de paredat, amb diversos brocs de pedra que s'entreveuen al parament posterior de l'àmbit. S'insinua una plataforma davant la construcció de la font, actualment de difícil lectura per la gran quantitat de vegetació que ha colgat l'espai.","codi_element":"08079-39","ubicacio":"Vessant del serrat de l'Horabona","historia":"La referència documental més antiga actualment coneguda ens indica que l'any 1562 el monestir de Santa Maria de l'Estany encarregà material ceràmic al teuler Joan Beulaguet (de la Seu d'Urgell) per unes obres d'arranjament de la font. [Pladevall, 1978] La següent notícia històrica coneguda correspon a una descripció força detallada de les característiques de la font realitzada l'any 1890, en la qual es diu que la font brolla aigua permanentment. [Tabé, 1890] Aquesta mateixa cita històrica ens indica la proximitat de la font de cal Jan, uns metres més amunt en la mateixa vessant. L'any 1913 l'Ajuntament de l'Estany encarregà l'execució d'un pou a l'indret de la Pedrosa, que inicialment aportà aigua abundant, però que l'estiu de 1924 oferia un cabal escàs. En aquell any de sequera, l'Ajuntament encarregà els treballs per tractar d'enfondir el pou iniciat la dècada anterior. Pel que sembla aquells treballs oferien el risc d'assecar el doll de la font de la Pedrosa, de manera que l'Ajuntament es comprometia en qualsevol cas a conservar el doll de la font. [AADD, 1995] Trobem una referència documental de l'any 1562: 'D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet, teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562' [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que: 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. 'La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura.' [Tabé, 1890, pàg. 8]","coordenades":"41.8587700,2.1170200","utm_x":"426712","utm_y":"4634473","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52838-foto-08079-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52838-foto-08079-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52838-foto-08079-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52839","titol":"Rec de les Nogueres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rec-de-les-nogueres","bibliografia":"BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Sistema extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany; consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. Aquesta xarxa de drenatge és formada encara actualment per dos recs principals (el rec de les Nogueres i el rec del Mig) i diversos ramals de menor entitat que aboquen les aigües recollides als recs principals. Aquest àmbit defineix una conca natural d'aportació d'aigua amb una superfície de drenatge d'unes110 Ha (1,10 km2), aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig i les mateixes boques receptores de la mina.","codi_element":"08079-40","ubicacio":"Partida d'El Prat (Antic Estany natural)","historia":"Un document de 1554, localitzat a l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany, indica que en aquesta data ja existia el Pontarró, en el camí que enllaçava el monestir amb el camí de Vic, i una xarxa de recs a cel obert que solcaven el prat. També es fa palès que el sistema de recs aleshores no funcionava del tot bé, per manca de capacitat i desnivell i molt probablement per deficiències en els treballs de neteja i manteniment. Es fa difícil creure que aquests recs o grans rases havien estat oberts feia poc. Al contrari, som del parer que han de tenir un origen medieval. El 26 de febrer de 1554 es reuniren a l'Estany Carles de Cardona, abat comendatari del monestir de Santa Maria de l'Estany, i senyor jurisdiccional del lloc, i Joan de la Borda, mestre d'obres de la vila de Torelló, i arribaren a un pacte o concòrdia en relació als treballs que el mestre estava a punt de començar en els valls del prat de l'Estany, des del Pontarró fins a la mare de l'aigua de l'esmentat prat. Segons es diu en el document, el que s'anava a fer havia estat acordat prèviament després d'una inspecció conjunta de les dues parts i algunes 'notabbles perssones' que els van acompanyar, potser pèrits o mestres especialistes en aquest tipus d'obres i alguns prohoms del terme. Les obres havien de començar l'1 d'abril i es va establir que Joan de Borda havia d'enfondir en vuit pams respecte del nivell que tenien aleshores i d'eixamplar-los en sis pams, dos valls que ja existien al prat, en el sentit de la plana inundada de l'Estany. El primer d'aquests valls o rases era més gran, segurament de més longitud i amplada, i anava de l'Estany fins al camí de Vic passant pel Pontarró. El segon que era subsidiari del primer, al que aportava cabal, es podria identificar amb l'actual rec de les Nogueres.","coordenades":"41.8649100,2.1145300","utm_x":"426512","utm_y":"4635157","any":"1554","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52839-foto-08079-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52839-foto-08079-40-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Mestre d'obres Joan de Borda-Torelló, (obres d'arranjament de 1554). Morató Sellés, 1735","observacions":"Forma part de la xarxa de canals de dessecació i sabem que ja existia el 1554, quan el monestir ordenà reparar i millorar els sistemes de drenatge de l'estany.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52840","titol":"Rec del Mig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rec-del-mig","bibliografia":"BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Sistema extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany; consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. Aquesta xarxa de drenatge és formada encara actualment per dos recs principals (el rec de les Nogueres i el rec del Mig) i diversos ramals de menor entitat que aboquen les aigües recollides als recs principals. Aquest àmbit defineix una conca natural d'aportació d'aigua amb una superfície de drenatge d'unes110 Ha (1,10 km2), aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig i les mateixes boques receptores de la mina.","codi_element":"08079-41","ubicacio":"Partida d'El Prat (Antic Estany natural)","historia":"","coordenades":"41.8653500,2.1132400","utm_x":"426406","utm_y":"4635206","any":"1554","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52840-foto-08079-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52840-foto-08079-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52840-foto-08079-41-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Mestre d'obres Joan de Borda-Torelló, (obres d'arranjament de 1554). Morató Sellés, 1735","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52841","titol":"Camí de Moià, Camí de Santa Maria de Rodors, Camí Ral de Moià o de Camí de Transhumància","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-moia-cami-de-santa-maria-de-rodors-cami-ral-de-moia-o-de-cami-de-transhumancia","bibliografia":"AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14.","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un camí amb un traçat que travessa el terme municipal de sud a nord. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada d'uns 5 peus, equivalents a poc més de 2 m de mitjana (el 1862). En l'extrem sud del terme de l'Estany passava pel costat del Raval del Prat (i del Raval dels Caputxins), vorejava el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada, entrant al poble a través del carrer de Rodors i continuant pel carrer Major, pel costat de la capella de Santa Cecília, fins a la plaça del Monestir.","codi_element":"08079-42","ubicacio":"Camí de Rodors, s\/n","historia":"Exceptuant el tram que voreja el prat de l'antic estany pel costat de ponent, aquest camí forma part d'una de les vies de transhumància antigues de primer ordre de Catalunya, que comunicava l'alta muntanya amb el prelitoral. Es tracta del camí ramader de bestiar majoritàriament oví, que des del pla de Barcelona i del Vallès es dirigia cap a les pastures del Pirineu oriental, passant per Sabadell, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Moià, fins a l'Estany. A partir del poble de l'Estany continuava cap a Sant Feliu de Terrassola, Oristà, Prat de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Alpens, Ripoll i Ribes de Freser. [Cortès, 2002, pàg.88] Aquests camins ramaders rebien diverses denominacions en cada territori. A la Catalunya Central eren coneguts amb el nom de carrerades (d'on possiblement prové la denominació del Mas de la Carrera). Les vies transhumants solien cercar les zones interfluvials, amb la finalitat d'evitar les grans valls, ja que aquestes eren les terres més fèrtils i el pas de grans ramats les podria malmetre. Va ser així com el Moianès i el Lluçanès van esdevenir llocs privilegiats per al traçat d'aquests camins ramaders. La ramaderia transhumant rebé un fort impuls a partir del segle XVI a causa de l'augment de la importància social de la producció de llana i de carn. Fou l'època daurada de la transhumància a Catalunya. Es consolidaren grans fires ramaderes (potser com la Fira de l'Estany, del 8 de desembre) i una poderosa indústria ramadera. En aquest període els monestirs cediren el protagonisme a grans ramaders, especialment del Pirineu. Des de finals del segle XVIII, la ramaderia transhumant ha patit una davallada continuada fins a l'actualitat sense, però, arribar a desaparèixer. S'estima que a Catalunya hi ha al voltant de 1.700 ramats d'oví i cabrum que es mobilitzen per les vies pecuàries catalanes. [Trepat-Vilaseca, 2012] La ramaderia transhumant ha estat una activitat econòmica determinant en la configuració del territori del Moianès, i també del Lluçanès. Molts nuclis de població deuen la seva existència o el seu creixement a la ramaderia, i la prosperitat d'alguns masos es pot entendre només pel control que tenien d'alguns d'aquests ramats o de les pastures que feien servir [Cortès, 2002, pàg.84] (possiblement en serien exemples els masos estanyencs del Grau, o de la Carrera) Aquesta gran via de transhumància també va afavorir el naixement d'activitats de caràcter preindustrial relacionades amb el bestiar de llana a l'Estany, documentades ja al segle XVIII, moment en el qual les dones de l'Estany filaven per les fàbriques de Centelles, amb les quals el poble de l'Estany es comunicava possiblement a través del camí de Collsuspina.[De Zamora, 1787-1973, pàg.57] Durant el segle XIX guanyaren progressivament protagonisme els oficis de paraires, teixidors, comerciants de llana, sastres, etc. Aquesta activitat preindustrial desembocà en la instal·lació de petites manufactures tèxtils en l'etapa de la industrialització. [Cortès, 2002, pàg.88]","coordenades":"41.8632200,2.1106700","utm_x":"426190","utm_y":"4634972","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52841-foto-08079-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52841-foto-08079-42-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"El tòponim Rodors es correspondria al nom d'un Castell antic, una quadra o districte i una parròquia. El Castell havia estat fins al s. XVII dels Rodors i després dels Talamanca, però en el segle XVII passà a domini Reial.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52842","titol":"Antic Estany (dessecat)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-estany-dessecat","bibliografia":"BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. P. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"L'àmbit de l'antic estany, actualment dessecat, queda definit per una conca d'aportació d'aigües amb una superfície drenant d'unes 110 Ha (1,10 km2) aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig, el puig de la Devesa i l'altiplà de la Crosa. El seu desguàs natural es produeix en l'extrem nord de l'àmbit, entre la carena de la Serreta i el Pla de la Crosa, formant el naixement de la riera de l'Estany. El context geològic de l'estany consisteix en estrats formats entre el final del període eocè i el començament de l'oligocè (fa uns 37 a 25 Milions d'anys).","codi_element":"08079-43","ubicacio":"Camps situats a l' entorn de la C-59 a la frontal est del nucli urbà.","historia":"Un document del 26 de febrer de 1554 explica amb cert detall les característiques dels canals de dessecació de l'estany que en aquell moment ja existien però que havien quedat embussats pels sediments arrossegats per l'escorrentia de l'aigua. Es tracta d'una concòrdia entre l'abat Carles de Cardona, i el mestre d'obres Joan de Borda, de la vila de Torelló, per tal d'eixamplar i enfondir els dos canals o valls principals, que podrien correspondre al rec de les Nogueres, i al rec del Mig del Prat, actualment existents. El mestre d'obres havia d'apartar la terra moguda dels esmentats valls tan lluny com fos possible i, allà on no es pogués apartar, Borda havia de fer-hi una mena de pallissada o mur vegetal 'hun escardís ab pals, perxes i rama', de manera que la terra no pogués tornar dins els valls. Els treballs s'iniciaren el dia 1 d'abril i finalitzaren abans del 14 de setembre de 1554. [Morros\/Puigferrat, 2010] La documentació conservada recull el pacte entre l'abat i el mestre de cases Joan de Borda per tal d'escurar, netejar i mantenir en bon estat els canals de dessecació en anys posteriors. Fou durant el segle XVIII, quan es realitzà la construcció de la Mina de l'Estany, per tal de tractar d'aconseguir definitivament la dessecació del prat. El 27 d'abril de 1734 els administradors dels béns de l'antic monestir de l'Estany atorgaren l'obra de reforma de la sèquia preexistent al mestre de cases Josep Pasqual i al jove mestre de cases Marià Terricabres, ambdós de Santa Maria de l'Estany. Es conserva un document notarial en el qual es descriu detalladament l'índole dels treballs encarregats, consistents fonamentalment en refer la canalització preexistent, a una major fondària amb una construcció de pedra en sec, donant-li cobertura amb una volta de mig punt en un tram d'uns 310 m (200 canes) i deixant-la descoberta en la resta del tram previst en uns altres 350 m (224 canes). També s'indica la necessitat d'empedrar el paviment de la sèquia, així com el requeriment de disposar diversos pous de ventilació, per facilitar l'execució i manteniment de l'obra. Una vegada construïda la mina de dessecació, continuà essent necessari realitzar-ne un manteniment periòdic per evitar la recuperació de l'estanyament de les aigües. Aquest manteniment es realitzà durant períodes intermitents, esdevenint una preocupació recurrent de difícil resolució per part dels administradors de la mina en cada etapa històrica, fins a arribar l'actualitat.","coordenades":"41.8655800,2.1139300","utm_x":"426463","utm_y":"4635231","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52842-foto-08079-43-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Ara fa uns 47 Ma, els Pirineus eren un reguitzell d'illes arrenglerades en direcció est-oest, que emergien entre les aigües que cobrien les conques d'avantpaís d'Aquitània, al nord, i de l'Ebre, al sud. En aquell temps l'Ebre era una extensa badia que s'obria a l'Atlàntic pel golf de Biscaia i limitava a l'est amb els relleus de la Cadena Costanera Catalana, de manera que quedava desconnectada de l'Oceà de Tetis. Flanquejant la Conca de l'Ebre es desenvolupava una plataforma marina detrítica (formada per dipòsits sedimentaris) on creixien alguns esculls, a la vegada que a les desembocadures dels rius que drenaven la Cadena Costera Catalana s'edificaven ventalls al·luvials costers i deltes (formats per sediments transportats i dipositats per les aigües corrents), les restes dels quals són les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. El clima, la circulació de les aigües i la resta de condicionants paleoambientals, afavoririen que aquelles plataformes fossin colonitzades per uns foraminífers típics de l'Eocè mitjà; els nummulits.A poc a poc, la Conca de l'Ebre s'anà omplint de sediments. Cap a la fi de l'Eocè, fa uns 37 Ma, havia deixat d'estar connectada amb la mar oberta pel Golf de Biscaia, convertint-se en una depressió sotmesa a un règim endorreic (la xarxa hidrogràfica de l'entorn havia deixat de desembocar al nivell de base general oceànic) que afavoria l'evaporació. Això va provocar que a les àrees centrals de la conca es dipositessin grans quantitats de sals, mentre que a zones molt localitzades dels marges, encara s'acumulessin petites formacions d'esculls coral·lins.Al mateix temps, les estructures tectòniques que es formaven com a conseqüència de la col·lisió entre les plaques ibèrica i europea s'estengueren cap a l'interior de la Conca de l'Ebre. Això provocà que aparegués una àrea emergida de cadenes de muntanyes en formació, reduint-se progressivament l'espai ocupat per la Conca de l'Ebre.A principis de l'Oligocè, fa uns 33 Ma, la Conca de l'Ebre era una depressió que rebia les aportacions dels rius i torrents que drenaven les àrees del nord i del sud elevades topogràficament per causes tectòniques. En arribar a la plana, aquells rius i torrents dipositaven els seus al·luvions, consistents en enormes quantitats de graves, arenes i argiles, en forma de conjunts de ventalls i de planes al·luvials. A les zones centrals de la conca, es desenvoluparen pantans naturals i àrees on es dipositaren margues, carbonats, guixos i de vegades, també torbes. Precisament aquests són els terrenys que afloren entorn de l'Estany, on es troben intercalacions de margues, calcàries grises i lutites, que poden estar recoberts per sediments quaternaris (de fa menys de 2 Ma) d'origen fluvial al·luvial.L'àrea del Moianès de l'entorn de l'Estany correspon a una sèrie de plecs i encavalcaments geològics vinculats a l'anticlinal (plec simple que té la part exterior convexa) de Santa Maria d'Oló. Es tracta d'un plec asimètric d'aspecte diapíric (amb un nucli mòbil i plàstic que trencà les fràgils capes que l'envoltaven i s'estengué per damunt de les roques estratigràficament superiors) i d'origen pirinenc. Els materials que componen el plec pertanyen a la formació geològica d'Artés, i estan formats per nivells de calcolutites i gresos vermells. L'estructura geològica en detall de l'entorn és complicada per la presència d'una gran quantitat de replecs i falles (fractures de l'escorça terrestre acompanyades de desplaçament) de poc salt.Així, geològicament parlant, el pla de Santa Maria de l'Estany correspon a una antiga llacuna endorreica (la xarxa hidrogràfica de l'entorn desembocava a un nivell de base diferent de l'oceànic). Es creu que la depressió lacustre del llit de l'antic estany tingué un origen tectònic fa menys d'11.500 anys. En aquesta zona afloren dipòsits quaternaris holocens (originats des de fa 11.500 anys fins a l'actualitat) corresponents a argiles blaves, torbes i graves.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52843","titol":"Creu de terme - Creu de pedra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-creu-de-pedra","bibliografia":"<p>AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH iTORRES, Joaquim (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estan. L'Estany. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIV - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La creu de pedra de l'Estany es troba arran de la carretera que va de Moià a l'Estany. És situada al costat d'una antiga ruta de transhumància, en una plataforma elevada respecte del nivell de la carretera. Consta d'un basament esglaonat de planta circular, amb quatre nivells decreixents en alçada. Damunt d'aquest s'assenta el pilar monolític de planta octogonal, d'uns 2,5 m d'alçada, que sosté el capitell i la creu. El capitell és un cub amb rostres representats als quatre angles inferiors. Les seves cares nord i sud semblen llises, mentre que a les cares est i oest s'hi intueixen una mena d'ones d'aigua que podrien correspondre a l'escut de l'Estany. Damunt seu hi ha la creu amb representacions esculpides de Crist crucificat i de la Mare de Déu en cares oposades.<\/p> ","codi_element":"08079-44","ubicacio":"Carretera C-59, km 45","historia":"<p>Es tracta d'un element escultòric construït cap al segle XIV, probablement per iniciativa de l'abadia de Santa Maria de l'Estany. Aparentment era situat marcant el límit de terme en el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès, a través del Lluçanès i de Moià, i que vorejava el prat de l'antic estany per la vessant est de la conca d'aportació. Apareix esmentada per primera vegada en un document del 30 d'abril de 1461 quan Tomàs de mas Martí, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, va vendre a Miquel Rovira, de la parròquia de Sant Feliu de Roudors, les tasques que Miquel Rovira hi havia de llaurar-li cada any de collita 'en aquella terra constituïda vers la creu del Prat del Stany'. [APSME, lligall1454-1500 Puigferrat, 2014] En un altre document posterior s'esmenta l'existència d'una altra creu de pedra propera al Pontarró, actualment desapareguda, situada en el camí de Vic, a prop del Mas Carrera. El 2 de novembre de 1551, Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla de la mateixa parròquia unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'en lo lloch vulgarment anomenat de jus lo camp del Ponterró del Stany'. Afrontaven a solixent amb un 'marge gros qui és de jus la creu de pedrequi va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu migenssant lo torrent qui discorre y descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent'. A tramuntana, 'part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1503-1552' Puigferrat, 2014]. Possiblement es tractava d'una creu de pedra de característiques similars a la que s'ha conservat fins a l'actualitat. Un plànol de 1882, corresponent al traçat de la carretera provincial de Moià a Calaf per Súria, reflecteix l'actual ubicació de la creu de pedra al costat del límit del terme de Moià. Però aquest plànol no inclou informació de cap altra creu dins el terme, de manera que, en aquell moment, la creu de pedra del camí de Vic ja devia haver desaparegut. La disposició de la creu de pedra gòtica possiblement fou afectada per les obres de construcció de la carretera adjacent, desenvolupades entre 1884 i 1904, que aparentment realitzaren un rebaix del terreny adjacent, de manera que protegiren la vora del talús on es recolzava la creu amb un mur de carreus de pedra que apareix en les fotografies més antigues que es conserven. Entre juny i setembre de 1954 es realitzaren treballs de consolidació del recolzament de la creu en el terreny, ja que aquesta es trobava molt inclinada cap a la carretera, amb el risc de caure. Aquesta obra va ser promoguda i costejada pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant propietari en aquell moment del Molí del Grau, tal com testimonia una làpida actualment conservada al peu del monument. [Folch i Torres, 1954].<\/p> ","coordenades":"41.8568200,2.1128900","utm_x":"426367","utm_y":"4634260","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52843-foto-08079-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52843-foto-08079-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52843-foto-08079-44-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Restaurada l'any 1954 gràcies a l'aportació del fill adoptiu Josep Maria Vilardell.","codi_estil":"98|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52844","titol":"Plafons ceràmics del Via Crucis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plafons-ceramics-del-via-crucis","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de 14 plafons que conformen les estacions del Viacrucis. Cada peça està formada per un marc de ferro forjat amb formes ornamentals en les quals si troben quatre rajoles ceràmiques que conformen el dibuix de l'estació. Les rajoles són policromades. S'iniciava dins del Monestir amb les estacions i i II i finalitzava en el carrer Fosc amb l'estació XIV.","codi_element":"08079-45","ubicacio":"Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany, Plaça major i Carrer Monjos","historia":"El Via Crucis (expressió llatina que significa 'Camí de la creu') és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús). Tradicionalment es rememora a les esglésies durant la Quaresma i per Setmana Santa i en molts pobles hi ha la tradició de fer-ho en processó pels carrers acompanyant la imatge de Jesús en creu. Per extensió l'expressió també s'utilitza per expressar grans dificultats.","coordenades":"41.8690900,2.1118900","utm_x":"426298","utm_y":"4635623","any":"1960","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52844-foto-08079-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52844-foto-08079-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Modest Casademunt i Giralt. Escepte el pàs 3 fet per Núria Roig (2017) filla del ceramista J. Roig,","observacions":"Fins el 2017 hi havia 12 estacions visibles. El 2017 s'han recuperat el pas 3 (fet de nou per la filla del Ceramista Roig) i el 4 (redescobert al parament). Als moments del Via Crucis se'ls anomena 'estacions' i tradicionalment són les 14 llistades a continuació:Primera estació: Jesús és condemnat a mortSegona estació: Jesús porta la creu a collTercera estació: Jesús cau per primera vegada sota el pes de la creuQuarta estació: Jesús troba la seva mare, la Verge MariaCinquena estació: El Cirineu ajuda Jesús a portar la creuSisena estació: Santa Verònica eixuga la cara de Jesús amb la vera iconaSetena estació: Jesús cau per segona vegada a terraVuitena estació: Jesús consola les dones de JerusalemNovena estació: Jesús cau per tercera vegada a terraDesena estació: Jesús és despullat dels seus vestitsOnzena estació: Jesús és clavat a la creu (Crucifixió)Dotzena estació: Jesús mor en la creuTretzena estació: Jesús és davallat de la creu (Davallament)Catorzena estació: Jesús és col·locat en el sepulcre (Enterrament)","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52845","titol":"Cementiri de l'Estany. Tancat- Porta del cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-de-lestany-tancat-porta-del-cementiri","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mur popular, característic de la Catalunya interior, amb coronament a dos vessants. El mur queda rematat a la pilastra de l'entrada amb un progressiu aixecament del mur. L'ornamentació superior de la porta tanca perfectament el conjunt. La porta fa un metre d'amplada per uns dos metres d'alçada i és treballada en ferro, s'obre per la seva meitat. Trobem annexada a la part superior de la porta, fet amb el mateix material, la data de 1883 La porta, en forma de reixa, és ornamentada per unes sagetes verticals. A la part superior té una ornamentació floral als extrems, i al mig elements al·legòrics a la mort treballats també en ferro (calaveres, rellotge de sorra i un sol). El conjunt és coronat per una creu.","codi_element":"08079-46","ubicacio":"Camí del cementiri, s\/n","historia":"El trasllat del cementiri des del poble als afores es féu a la dècada del 1880, coincidint amb la construcció de la carretera. La reixa porta la data de 1883. Sembla que la porta és obra d'un ferrer de l'estany, ja que al poble es troben obres similars, treballades en ferro, i que corresponen a la dècada del 1880.","coordenades":"41.8720200,2.1120800","utm_x":"426317","utm_y":"4635948","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52845-foto-08079-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52845-foto-08079-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A l'interior del Cementiri trobem algunes làpides de cert interès.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52846","titol":"Col·lecció municipal de pintura procedent del Concurs de pintura ràpida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-municipal-de-pintura-procedent-del-concurs-de-pintura-rapida","bibliografia":"","centuria":"XX - XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Des de l'any 1971 es realitza el concurs de pintura ràpida dins el marc de la festa major. Les pintures guanyadores són dipositades a les dependències municipals. Actualment no es troben inventariades en la seva totalitat, però sí que estan en dipòsit a l'Ajuntament.","codi_element":"08079-47","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1","historia":"","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52846-foto-08079-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52846-foto-08079-47-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"S'està pendent de poder disposar d'un inventàri del conjunt de les obres que conformen la col·lecció.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52847","titol":"Camí de Muntanyola, Camí de Vic, Camí de França o Camí de Sant Jaume a Girona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-muntanyola-cami-de-vic-cami-de-franca-o-cami-de-sant-jaume-a-girona","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany-APSME], L'Estany (Inèdit). TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona.","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un camí amb un traçat que parteix del nucli històric en direcció a l'est. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada de 4 peus; equivalents a gairebé 1,70 m de mitjana (el 1862). El camí sortia del poble de l'Estany pel costat de cementiri i de l'església del Monestir de Santa Maria de l'Estany, fins al Pontarró, i continuava cap al pla de la Carrera pel costat del mas de la Carrera, ben a prop de diverses fonts (fonts d'Auró, font de Ferro, font de Sentes) i continua cap al serrat Gran de Postius fins a Muntanyola, pel costat de la font Canaleta (dins el terme municipal de Muntanyola).","codi_element":"08079-48","ubicacio":"Camí de Muntanyola, s\/n","historia":"Aquest camí, que comunicava amb la seu bisbal de Vic, possiblement facilità l'any 1080 l'assentament d'un priorat agustinià a la vora de la riba de l'estany natural pre existent. La seva importància també quedà reflectida amb l'existència d'una creu de pedra propera al Pontarró, actualment desapareguda, situada en el camí de Vic, a prop del Mas Carrera. En donen notícia el 2 de novembre de 1551, Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, quan arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla, de la mateixa parròquia, unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'enlo lloch vulgarment anomenat de jus lo camp del Ponterró del Stany'. Afrontaven a solixent amb un 'marge gros qui és dejus la creu de pedre qui va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliumigenssant lo torrent qui discorre y descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent.' A tramuntana, 'part en dit torrent ypart ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1503\/1552 ' Puigferrat, 2014]. Possiblement es tractava d'una creu de pedra de característiques similars a la que s'ha conservat al costat del Raval del Prat fins a l'actualitat. En el qüestionari sobre els principals camins existents al poble de l'Estany, respost per l'alcalde Joan Tort l'any 1862, el camí de Vic és el segon en aparèixer descrit, i s'indica que en aquell moment tenia una amplada mitja d'uns 4 peus (equivalent a uns 1,70 m), que era un camí de ferradura, i que es trobava en mal estat, essent una part d'ell pràcticament intransitable. També s'esmenta que 'es de mayor interès para conducirse a los mercados de Vich, ciudad de conveniencias (...)). [H03]En el mapa planimètric de l'Estany elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico de España de 1914, i copiat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1936, s'observa com encara a començament del segle XX se'n conservava intacte el traçat, i se l'anomena 'camino de Estany a Muntayola' [H06]","coordenades":"41.8676500,2.1269100","utm_x":"427543","utm_y":"4635450","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52847-foto-08079-48-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A la vora del camí de Vic, es poden trobar diverses fonts: Font de Sentes (el topònim possiblement feia referència al fet que l'aigua feia mala olor de sentina), [Carreras, 1982],Conjunt de fonts d'auró (el topònim fa referència a una espècia d'arbre; l'auró. En aquest indret es plantejà un projecte de balneari entre 1852 i 1890, que no va arribar a reeixir.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52848","titol":"Camí  d'Oló o de Santa Maria d' Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dolo-o-de-santa-maria-d-olo","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. AADD (2014). Els senyors del terme de Santa Maria d'Oló, Web de l'Ajuntament. Santa Maria d'Oló. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un camí amb un traçat que parteix del nucli històric en direcció a l'oest. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada de 4 peus; equivalents a gairebé 1,70 m de mitjana (el 1862). El camí sortia del poble de l'Estany pel carrer Fosc (o carrer dels Monjos), enfilant-se pel carrer de Sant Pere, cap al Coll de la Crosa, passant pel costat de l'ermita de Sant Pere del Coll de la Crosa, i continuava a nivell resseguint la vora del serrat dels Lliris, cap al poble de Santa Maria d'Oló.","codi_element":"08079-49","ubicacio":"Camí d'Oló, s\/n","historia":"Les referències més antigues actualment conegudes sobre l'existència del Camí d'Oló es vinculen al segle XIV, quan el monestir de Santa Maria de l'Estany adquirí el terme d'Oló. Els Oló foren senyors feudals del terme d'Oló i Aguiló fins que Arnau d'Oló el 1332 el va vendre a Ot de Montcada. La vídua d'Ot, Sibil·la, que tenia el castell empenyorat per raó del seu dot el 1364, el va vendre a l'abat i els canonges del monestir de Santa Maria de l'Estany. Els súbdits d'Oló de primer veieren amb bons ulls la compra del terme per part de l'Estany, però des del 1386 començaren a fer assemblees i un sindicat per aplegar els 200.000 sous que havia costat al monestir la compra del castell i del terme, i així recomprar-se ells i passar al domini reial. L'afer fou molt llarg i sorollós i, davant l'oposició del monestir de l'Estany, els homes d'Oló l'assaltaren i l'incendiaren el 15 d'agost de 1395. Això ocasionà càstigs i represàlies i anys més tard, entorn del 1420, els homes d'Oló contribuïren directament a restaurar el monestir. [AADD, 2014, web.] També ens en dóna notícia de manera indirecta la fundació de l'ermita de Sant Pere del Coll de la Crosa, cap al 1485, en la cruïlla del camí d'Oló, amb el camí per ascendir fins al Puig de la Caritat. En el qüestionari sobre els principals camins existents al poble de l'Estany, respost per l'alcalde Joan Tort l'any 1862, el camí d'Oló és el quart en aparèixer descrit, i s'indica que en aquell moment tenia una amplada mitja d'uns 4 peus (equivalent a uns 1,70 m), que era un camí de ferradura, i que es trobava en mal estat. També s'esmenta que 'Une los dos puntos[L'Estany i Oló] y sirve para el tránsito diario del conductor de la correspondència'. En el mapa planimètric de l'Estany elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico de España de 1914, i copiat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1936, s'observa com encara a començament del segle XX se'n conservava intacte el traçat, i se l'anomena 'camino de Santa Maria de Oló a Estany'.","coordenades":"41.8727700,2.1070200","utm_x":"425898","utm_y":"4636036","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52848-foto-08079-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52848-foto-08079-49-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52849","titol":"Camí de Collsuspina, Camí de Centelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-collsuspina-cami-de-centelles","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. DE ZAMORA, Francisco (1787). Diario de los Viajes hechos en Cataluña. (1787). Ed. Curial, Barcelona. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un camí amb un traçat que parteix del nucli històric en direcció al sud-est. El camí comptava amb el terreny natural com a ferm, amb una amplada de pas aproximada de 3 peus; equivalents a uns 1,20 m de mitjana (el 1862). El camí sortia del poble de l'Estany pel costat de cementiri i de l'església del Monestir de Santa Maria de l'Estany, fins al Pontarró, i a partir d'allà començava a ascendir progressivament fins a carenar el serrat de l'Horabona, passant pel costat del jaciment arqueològic de Puig Rodó (ja fora del terme municipals de l'Estany), i continuava cap a Collsuspina, perllongant-se fins a Centelles.","codi_element":"08079-50","ubicacio":"Camí de Collsuspina, s\/n","historia":"Les referències documentals més antigues actualment consultades en donen notícia des del segle XVIII, de manera indirecta, a través del diari dels viatges de Francisco de Zamora, quan descriu la situació del poble de Centelles i explica que les dones entanyenques filen llana per les fàbriques de Centelles: (...) 'Centellas, villa buena y bien situada, en donde hay fábricas y comercio; y aunque nosostros no pudimos bajar a ver esta villa por falta de tiempo, supimos de persona segura que contiene 1.250 vecinos en cerca de 400 casas, (...) hay 62 fábricas que contienen juntes 160 telares. (...) Consumen los fabricantes de esta villa mil arrobas de lana cada año, de los que sólo toman dos mil en el país, comprando las restantes en Aragón. (...) Los fabricantes de esta villa hacen trabajar a su cuenta 50 telares en San Feliu de Codinas, (...). A más hacen hilar de su cuenta todas las mujeres de Seva, Tona, Ayguafreda, Auló, Monistrol de Calders, Estany, Figueró, etc., y cuasi todas las cases de los labradores vecinos de hora y media alrededor. Envían lo trabajado a Madrid, Zaragoza, Valencia y demàs del Reino, sin lo que consumen Vique, Olot y demás de Cataluña, teniendo tal despacho que es preciso pedir muy de antemano lo que se quiere. Trabajan estameñas de todos los colores, però el tinte no es Bueno, siendo sólo lo que les falta para la perfección. Estas fábricas van cada día en aumento.' [De Zamora, 1787-1973, pàg. 57] En el qüestionari sobre els principals camins existents al poble de l'Estany, respost per l'alcalde Joan Tort l'any 1862, el camí de Collsuspina és el cinquè i darrer en aparèixer descrit, i s'indica que en aquell moment tenia una amplada mitja d'uns 3 peus (equivalent a poc més de 1,20 m), que era un camí de ferradura, que passa pel terme de Ferrerons (agregat a Moià), que continua fins a Centelles, i que es trobava en mal estat 'casi intransitables'. També s'esmenta que 'Este camino es transversal y de escasa importancia, pero facilita las comunicaciones con los de Collsespina, Tona y Centellas, y por ser contiguos a las carreteras de Vich y Manresa el 1o (Collsuspina) y de Vich a Bar[cel]ona los dos últimos (Tona i Centelles)'. En el mapa planimètric de l'Estany elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico de España de 1914, i copiat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1936, s'observa com encara a començament del segle XX se'n conservava intacte el traçat, i se l'anomena 'camino de Estany a Collsaspina'.","coordenades":"41.8630500,2.1197900","utm_x":"426947","utm_y":"4634946","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52849-foto-08079-50-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52850","titol":"Plataners de la carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plataners-de-la-carretera","bibliografia":"AADD (1882). Proyecto de carretera provincial de Moyà a Calaf por Suria. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient DPP-5597). GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). PEÑA, Eduard (1934). Projecte de variant (..) de la carretera de Moià a Calaf per Súria per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (Expedient OPP-1904), 1934. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La major part dels trams de la carretera C-59 conserven un rengle de plataners a cadascun dels seus vorals, originals del moment de construcció de la carretera. A l'Estany l'arbreda s'estén fins al km 45, just on està situada la creu de terme.","codi_element":"08079-51","ubicacio":"Vorals carretera C-59, entre km 45 i km 46","historia":"La plantació de les alineacions de plataners que flanquegen la carretera C-59 de Moià a Oristà es poden datar amb precisió entre 1884 i 1904. L'any 1882 la Diputació provincial de Barcelona impulsà el projecte de la carretera de Moià a Calaf, passant per Súria (corresponent a l'actual carretera C-59), que resseguia el traçat de l'antic camí ral i de transhumància, entre els nuclis de Moià i de l'Estany. La construcció del primer tram entre Moià i el coll de Canemasses, a Avinyó, es perllongà entre 1884 i 1904 aproximadament. Fou en aquest moment quan una part del camí històric fou reemplaçat per la traça de la carretera, i quan es plantaren els plataners als vorals. (Veure el plànol de referència històrica adjunt R04, corresponent al projecte de la Carretera). [AADD, 1882] La seva presència al Passeig del Prat del poble, evidencia que es plantaren coincidint amb el traçat inicial de la carretera, quan aquesta entrava dins el nucli urbà del poble i el travessava coincidint amb el carrer Major, la plaça Major i continuant pel carrer jacint Verdaguer. La plantació d'aquests arbres contribuïa a donar estabilitat de la caixa del paviment inicial de terra picada que formava la carretera, considerant a més, que el seu enquitranat no es realitzà fins a l'any 1932. Entre 1934 i 1937 s'executà la variant de la carretera, per a la supressió de la travessia de Santa Maria de l'Estany, segons el projecte redactat per l'enginyer Eduard Penya, en el qual consta l'aportació de pedra per a les construccions necessàries a 1 km des del Pontarró aproximadament. [Peña,1934]","coordenades":"41.8653100,2.1123400","utm_x":"426331","utm_y":"4635203","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52850-foto-08079-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52850-foto-08079-51-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Anomenat 'Platanus Hybrida'. Són arbres caducifolis que poden viure alguns segles. Els plataners poden tenir una capçada ample que pot arribar als 40 m. Al fer molt bona ombra i suportar la pol·lució atmosfèrica han estat plantats a prop de camins i carreteres urbanes.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52851","titol":"Pla i Coll de la Crosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-i-coll-de-la-crosa","bibliografia":"<p>AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009. CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993). COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1995. COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978. POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974. PUIFERRAT, Carles. Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit), 2014. TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Petit altiplà que forma una terrassa natural a l'extrem nord-oest del poble, per la vora del qual hi discorren els antics camins de Prats de Lluçanès (o Sant Feliu de terrassola) i d'Oló.<\/p> ","codi_element":"08079-52","ubicacio":"Camí de l'Estany a Santa Maria d'Oló","historia":"<p>Trobem una referència documental de l'any 1562: D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet,teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562. [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura. (')'Tabé, 1890, pàg. 8]<\/p> ","coordenades":"41.8727300,2.1104300","utm_x":"426181","utm_y":"4636028","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52851-foto-08079-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52851-foto-08079-52-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"El topònim de la Crosa té un contingut descriptiu segons Joan Coromines: 'La Crosa: es recull el significat de ‘clotada' o ‘buit de dins' (balmat, concavat). 'En català aquest mot, que resta tan viu en francès creux\/creuse, i oc. Cròs\/-sa, (...) només s'ha mantingut com a nom propi; però amb tanta abundor del mot i els seus derivats, en la toponímia, que ja permetrien suposar que hi havia estat molt viu en temps arcaics, com ho comproven documents antics i certes supervivències dialectals.' (...) S'esmenten referències de Vallicrosa dels segles X i XI. [pàg. 469, v. III] A la comarca de La Selva, entre Brunyola i Estanyol: 'lo cràter del volcà anomenat La Crosa o Closa de Sant Dalmai (Botet, GGC, p. 662, més detalls p. 110, i p. 98): com que s'hi havia congriat un petit estany, avui eixugat per un desguàs, donà nom al poblet l'Estanyol.' [Coromines, 1995, pàg. 469, v. III] D'altra banda, el topònim adjacent del serrat de Puigmartre que, segons Joan Coromines designa a 'Sant Pere Màrtir', possiblement es troba relacionat amb l'emplaçament de l'antiga capella de Sant Pere al costat del coll de la Crosa.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["42"]},{"id":"52852","titol":"Serrat del Gaig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-del-gaig","bibliografia":"AADD (1996). Inventari de recursos culturals i naturals de l'Estudi per al desenvolupament turístic i econòmic del Moianès. Consorci del Moianès. Moià. AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit turonet situat a l'extrem sud-oest del poble, a continuació del carrer Rodors, ocupat per feixes de conreu, a la vora del camí ral de Moià.","codi_element":"08079-53","ubicacio":"Carretera C- 59, km 45","historia":"","coordenades":"41.8655100,2.1098300","utm_x":"426123","utm_y":"4635227","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52852-foto-08079-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52852-foto-08079-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Quan es desperta en un dia clar, a més de donar una ullada per tots els racons del poble, sentir el campanar com engruna els quarts i hores, o veure el tràfec quotidià a la carretera que serpenteja prop seu, es pot albirar com el Pirineu pinta l'horitzó amb formes i colors impressionants.És un lloc tranquil, senzill, i la seva proximitat amb el poble fa passar una bona estona a recer dels seus marges, des d'on es pot veure algun conill que corre i sentir el cant de la guatlla. [AADD, 1996]","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52853","titol":"Cabana de volta, Les feixes de França, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cabana-de-volta-les-feixes-de-franca-1","bibliografia":"MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Estructura en runas amb la coberta esfondrada","descripcio":"Construcció de planta circular de 2 m de diàmetre feta amb aparell de pedra seca i orientada que es correspondria amb una cabana de volta feta amb aparell de pedra seca. L'accés es faria per una porta amb llinda plana d'una sola peça. Element que s'ha conservat.","codi_element":"08079-54","ubicacio":"Vessant de les Feixes de França","historia":"","coordenades":"41.8761500,2.0939600","utm_x":"424818","utm_y":"4636422","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52853-foto-08079-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52853-foto-08079-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52854","titol":"Cabana de volta, Les feixes de França, 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cabana-de-volta-les-feixes-de-franca-2","bibliografia":"MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta circular de 2 m de diàmetre feta amb aparell de pedra seca. Orientada a migdia la porta presenta una llinda de pedra monolítica. La coberta és feta per volta d'aproximació i el gruix del mur de tancament és de 0,72 m.","codi_element":"08079-55","ubicacio":"Pla de les Feixes de França","historia":"","coordenades":"41.8759700,2.0951600","utm_x":"424918","utm_y":"4636401","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52854-foto-08079-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52854-foto-08079-55-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52855","titol":"Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-10","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Per Pasqua s'organitza una cantada de caramelles basada en diverses cançons del repertori popular que va acompanyada per alguns balls de caramelles, com el Ball de cascavells, el Ball de panderetes i el Ball de cintes.","codi_element":"08079-56","ubicacio":"L'Estany","historia":"Les caramelles eren organitzades antigament pel jovent de l'Estany amb l'impuls dels mossens, Desprès de la guerra civil espanyola en deixaren de fer i es recuperaren els anys 60 del segle XX. Ja fa uns anys que aquesta tradició de cant i dansa popular està impulsada per la colla de caramellaires local.","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"L'entitat organitzadora de l'activitat és la colla caramellaire 'Sortits de l'ou' de l'Estany.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52856","titol":"Safareig del Viver","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/safareig-del-viver","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TABÉ, Matías; De CLASCÀ, Antonio. (1890). Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852. Tipolitografia Luis Tasso. Barcelona. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XIX- XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Vas de contenció d'aigües format aparentment per murs de paredat ordinari.","codi_element":"08079-57","ubicacio":"Nucli urbà, Carrer de la riera de l'Estany, s\/n","historia":"Trobem constància de l'existència del safareig en un document de 1890 que el situa detalladament [Tabé, 1890], així comen la ressenya històrica de mossèn Tresserra [Tressera, 1920] i en una fotografia del Pontarró datada cap al 1954. Possiblement al voltant de la dècada de 1940 el safareig es vinculà a la finca del Molí del Grau, coincidint amb el seu progressiu abandó, i amb l'adquisició del citat molí per part del cirurgià Josep Maria Vilardell, que estiuejava al poble. En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que: La carretera provincial que conduce al citado pueblo [l'Estany] pasa por el centro de la población, y a tres minutos, por la misma línea, se halla á la derecha y transversal, el camino llamado Pontarró, en donde se encuentra un oratorio de piedra, el lavadero debajo, y á la izquierda, pasando por encima el camino de carretera vecinal denominado La Carrera(')' [Tobé, 1890, pàg. 7] Mentre que a la ressenya històrica de 1920 també es diu que: 'La mina ampla i macisa que com la font [vella] diu prou clar que és, obra de frare, existeix avui encara i recull les aigües sobreres del plá, buidant-les per l'extrem N.O. En un safreig á cinc minuts del poble.' [Tresserra, 1920, pàg. 2]","coordenades":"41.8712700,2.1152700","utm_x":"426581","utm_y":"4635862","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52856-foto-08079-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52856-foto-08079-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52857","titol":"El Pontarró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pontarro","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH i TORRES, Joaquim (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estan. L'Estany. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. P. 753-780. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont de pedra, d'obra de fàbrica de paredat ordinari, d'uns 3 metres d'ample, i un desenvolupament d'uns 17 metres. Consta d'un únic ull de 3 metres de llum, cobert per una volta de mig punt.","codi_element":"08079-58","ubicacio":"Nucli urbà, Carrer de la Serreta, s\/n","historia":"Trobem constància de l'existència del pontarró per primera vegada en una concòrdia del 10 de febrer de 1500 entre mossèn Pere Rovira, procurador general de l'abadia, i Pere Guerau, hereu del mas Grau: 'Primo que lo dit Pere Guerau és content dexar tot lo mas Grau, terres e possessions, acseptat que lo Pere Masgrau seatura per son servey e enpriu aquella costa qui és sobre lo camí que va del Pontarró ffins al coyll hon ha un camí que va a la Carrera e no passa més del camí. Més avant se atura dell Pontarró qui va al mas Martí totes les terres qui són dell dit mas hi haquellas peçes de terra qui són entorn de la font de la Sauleda (...)' [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] Més endavant també apareix citada el 2 de novembre de 1551, quan Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla, de la mateixa parròquia, unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'en lo lloch vulgarment anomenat de jus locamp del Ponterró del Stany'. Afronten a solixent amb un 'marge gros qui és de jus la creu de pedre qui va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu [de Terrassola] migenssant lo torrent qui discorrey descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent.' A tramuntana, 'part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] També apareix esmentat en un document de 1554, en el qual s'indica que hi passava el camí que comunicava el monestir de l'Estany amb la població de Vic. El 1668 s'erigí un monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró, promogut per Guillem de Rocafort, en agraïment per no haver-se fet mal en caure daltabaix d'aquest pont medieval una nit que tornava de la ciutat de Barcelona, segons testimonia una làpida de pedra molt probablement col·locada entorn de 1949. Entre 1734 i 1737 se cegà el lateral sud del pont, durant la construcció de la Mina del monestir de l'Estany, de manera que adoptà la funció de mur de contenció de terres, així com de boca inferior de la galeria de desguàs per dessecar el prat de l'estany, en l'extrem nord. Durant la dècada de 1940 sembla que es realitzaren algunes actuacions de conservació del pont, promogudes pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant del poble i propietari en aquell moment del Molí del Grau. Una làpida de pedra amb la data de 1949, que explica la interpretació errònia de que 'l'any 1554 l'abat Carles de Cardona manà construir aquesta mina per a eixugar l'estany', actualment conservada a un dels costats de l'ull del pontarró, podria correspondre a aquest moment. [Folch i Torres, 1954] Possiblement fou també en aquest moment quan es desplaçà la ubicació del Pedró del Pontarró fins al seu emplaçament actual, apropant-lo més a la vora del Pontarró, en la confluència del carrer de la riera de l'Estany. Entre 1999 i 2000 s'executaren diverses obres de condicionament de les boques d'entrada i de sortida de la Mina de l'Estany, impulsades per l'Ajuntament, que inclogueren la construcció arran del pontarró d'un mur de contenció per condicionar el carrer de la riera de l'Estany i la pavimentació del camí lateral d'acostament a l'ull del pontarró per la vora oest.","coordenades":"41.8706200,2.1153900","utm_x":"426590","utm_y":"4635790","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52857-foto-08079-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52857-foto-08079-58-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Aspecte força desdibuixat a causa del cegat de l'ull i a la superposició de paraments damunt seu.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52858","titol":"Pedró del Pontarró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedro-del-pontarro","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH i TORRES, Joaquim (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estan. L'Estany. GRAUGÉS, Felip (1989). Obra poètica. Associació Cultural i Recreativa de l'Estany. Grup d'amics de Felip Graugés. L'Estany. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró. A la part superior hi ha una llosa de pedra esculpida en relleu, que representa un calvari; amb la mare de Déu, la muller de Cleofàs i Maria Magdalena.","codi_element":"08079-59","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de la Serreta, s\/n","historia":"Trobem constància de l'existència del pontarró per primera vegada en una concòrdia del 10 de febrer de 1500 entre mossèn Pere Rovira, procurador general de l'abadia, i Pere Guerau, hereu del mas Grau: 'Primo que lo dit Pere Guerau és content dexar tot lo mas Grau, terres e possessions, acseptat que lo Pere Masgrau seatura per son servey e enpriu aquella costa qui és sobre lo camí que va del Pontarró ffins al coyll hon ha un camí que va a la Carrera e no passa més del camí. Més avant se atura dell Pontarró qui va al mas Martí totes les terres qui són dell dit mas hi haquellas peçes de terra qui són entorn de la font de la Sauleda (...)' [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] Més endavant també apareix citada el 2 de novembre de 1551, quan Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla, de la mateixa parròquia, unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'en lo lloch vulgarment anomenat de jus locamp del Ponterró del Stany'. Afronten a solixent amb un 'marge gros qui és de jus la creu de pedre qui va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu [de Terrassola] migenssant lo torrent qui discorrey descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent.' A tramuntana, 'part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1454'1500, Puigferrat, 2014] També apareix esmentat en un document de 1554, en el qual s'indica que hi passava el camí que comunicava el monestir de l'Estany amb la població de Vic. El 1668 s'erigí un monument memorial conegut com el Pedró del Pontarró, promogut per Guillem de Rocafort, en agraïment per no haver-se fet mal en caure daltabaix d'aquest pont medieval una nit que tornava de la ciutat de Barcelona, segons testimonia una làpida de pedra molt probablement col·locada entorn de 1949. Entre 1734 i 1737 se cegà el lateral sud del pont, durant la construcció de la Mina del monestir de l'Estany, de manera que adoptà la funció de mur de contenció de terres, així com de boca inferior de la galeria de desguàs per dessecar el prat de l'estany, en l'extrem nord. Durant la dècada de 1940 sembla que es realitzaren algunes actuacions de conservació del pont, promogudes pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant del poble i propietari en aquell moment del Molí del Grau. Una làpida de pedra amb la data de 1949, que explica la interpretació errònia de que 'l'any 1554 l'abat Carles de Cardona manà construir aquesta mina per a eixugar l'estany', actualment conservada a un dels costats de l'ull del pontarró, podria correspondre a aquest moment. [Folch i Torres, 1954] Possiblement fou també en aquest moment quan es desplaçà la ubicació del Pedró del Pontarró fins al seu emplaçament actual, apropant-lo més a la vora del Pontarró, en la confluència del carrer de la riera de l'Estany. Entre 1999 i 2000 s'executaren diverses obres de condicionament de les boques d'entrada i de sortida de la Mina de l'Estany, impulsades per l'Ajuntament, que inclogueren la construcció arran del pontarró d'un mur de contenció per condicionar el carrer de la riera de l'Estany i la pavimentació del camí lateral d'acostament a l'ull del pontarró per la vora oest.","coordenades":"41.8706200,2.1153200","utm_x":"426584","utm_y":"4635790","any":"1668","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52858-foto-08079-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52858-foto-08079-59-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52859","titol":"Mina de l' Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-l-estany","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles; MORROS, Jordi (2010) 'Una obra de sanejament del segle XVIII. La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' a Ausa, XXIV, nº 166. Ed. Patronat d'estudis osonencs, Vic, 2010. p. 753-780. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Canalització soterrada construïda amb pendent, per tal de facilitar el dessecament per gravetat de l'aigua acumulable als terrenys dels prats adjacents, en el seu extrem superior, i evitar-ne l'estanyament. La galeria de la mina forma part d'un sistema més extens de drenatge de les aigües del prat de l'Estany consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. El traçat soterrat de la galeria de la mina té una directriu força lineal, de sud-oest a nord-est, i actualment compta amb tres boques exteriors (superior, central i inferior), diversos pous de ventilació (cinc d'ells actualment encara són oberts, amb ventilació a l'exterior, i, com a mínim, cinc pous més són cegats abans d'assolir la superfície), així com un ramal en direcció oest, situat a uns 340 m de la boca inferior, d'una longitud aproximada d'uns 15 m que acaba sobtadament amb un enderroc. En el moment d'iniciar els estudis previs al projecte de restauració, la mina comptava amb un esfondrament local de la galeria, situat a uns 120 m de la boca inferior. La boca superior, situada en l'extrem sud-oest, recull les aigües conduïdes pel rec del Mig, mentre que la boca central recull les aigües del rec de les Nogueres. La boca de sortida, en el seu extrem inferior, aboca les aigües a la riera de l'Estany o torrent de la Font d'en Sala, per sota d'un pont medieval, conegut amb el nom del Pontarró.","codi_element":"08079-60","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de l'Escola, s\/n","historia":"Des de l'edat mitjana hi ha documents que testimonien l'existència d'un sistema de recs, rases o canals a l'aire lliure. Però no és suficient per a dessecar la gran superfície. L'any 1554 l'abat de Cardona va promoure una intervenció d'enfortiment del rec de les Nogueres i del rec del Mig que consistia en enfondir-los i eixamplar-los. Aquesta obra fou dirigida pel mestre d'obres Joan de Borda. Però tampoc va aconseguir la dessecació total de l'estany. En canvi, la construcció iniciada l'any 1734 i finalitzada el 1737 sí que va ser un èxit. En aquells moments -i des de finals del segle XVI- el Monestir de l'Estany i el seu terme pertanyia a un nou senyor: les Cinc Dignitats Reials, cinc canonges de les seus de Barcelona, Vic i Girona que actuaven com a cosenyors o cobarons. Ells són els promotors de l'obra i els mestres d'obres van ser Josep Pasqual i Marià Terricabres (1734-35) i per Josep Morató i Marià Terricabres (1735-37)","coordenades":"41.8686100,2.1147300","utm_x":"426533","utm_y":"4635567","any":"1734-37","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52859-foto-08079-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52859-foto-08079-60-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Josep Pascual i Marià Terricabres (1734-35) i Josep Moretó (1735-37) -mestres d'obres-","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52860","titol":"Creu de Puig Caritat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-puig-caritat","bibliografia":"","centuria":"XIX - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Element escultòric de pedra, col·locat damunt un pedestal de pedra, recolzada en una plataforma esglaonada també de pedra, elevada respecte del nivell del terreny. L'actual creu és de mitjans del segle XX.","codi_element":"08079-61","ubicacio":"Serrat dels Lliris, Puig de la Caritat.","historia":"Elevació de 1010 metres d'altitud , situada sobre el mateix poble de l'Estany. Pel juny de 1481, la llagosta arrasava els camps i es va anar invocar la Mare de Déu en aquest punt. Com que la collita es va salvar i s'havien repartit pans li va quedar el Puig de la Caritat.","coordenades":"41.8758800,2.1087800","utm_x":"426048","utm_y":"4636379","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52860-foto-08079-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52860-foto-08079-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Jaume Molera","observacions":"Fita ornamental commemorativa religiosa.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52861","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-10","bibliografia":"CARRERAS Candi; Francesc; GOMIS, Cels (1908-1918). Geografia General de Catalunya. Volum II. Província de Barcelona. Establiment editorial d'Albert Martín, Barcelona.","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major del poble se celebra tradicionalment el 8 de setembre, coincidint amb la Nativitat de la Mare de Déu. Són elements tradicionals de la festa major l'ofici religiós, les sardanes, escenificacions de teatre i altres activitats lúdiques.","codi_element":"08079-62","ubicacio":"L'Estany","historia":"La referència documental més antiga que actualment es coneix sobre l'existència de la festa major la trobem a la Geografia General de Catalunya de l'any 1908: l'Estany. (...) Es del bisbat de Vich, té una església parroquial, dedicada a Santa María ab un rector y un coadjutor; un convent de Germanes Dominiques; una costura y un estudi municipals; dos hostals y tartana pera anar a Caldes. Fà festa major lo 8 de Setembre, y fira lo 8 de Desembre. [Carreras-Gomis, 1908, pàg.243-245]","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52862","titol":"Fira de L'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-de-lestany","bibliografia":"CARRERAS Candi; Francesc; GOMIS, Cels (1908-1918). Geografia General de Catalunya. Volum II. Província de Barcelona. Establiment editorial d'Albert Martín, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. TREPAST, Eduard; VILASECA, Anna. (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, Lleida. p. 7-14. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Fira de l'Estany es celebra tradicionalment el 8 de desembre, coincidint amb la festa de la Immaculada concepció de la Mare de Déu (també coneguda com a festa de la Puríssima Concepció). També cal destacar el concurs de pintura ràpida, d'origen contemporani, que ha tingut un nombre creixent de participants","codi_element":"08079-63","ubicacio":"L'Estany","historia":"D'origen antic, la Fira de l'Estany fou antigament una fira ramadera. Dedicada al comerç de pells i bestiar. La ramaderia transhumant rebé un fort impuls a partir del segle XVI per l'augment de la importància social de la producció de llana i de carn. Fou l'època daurada de la transhumància a Catalunya. Es consolidaren grans fires ramaderes (potser com la Fira de l'Estany, del 8 de desembre) i una poderosa indústria ramadera. Malgrat trobar-se indicis a l'època preromana i romana, fou a partir del segle XII quan es considera que es començà a organitzar la pràctica de la transhumància a Catalunya i, en conseqüència, quan es creà la xarxa de camins per on havia de transcórrer. [Trepat-Vilaseca, 2012, pàg.7] Després de la reconquesta de terres als musulmans, els monestirs cristians més potents, com el de Santa Maria de Poblet o el de Santes Creus en zones planeres, i els de Sant Martí de Canigó o Sant Miquel de Cuixà en zones muntanyenques, eren propietaris de nombrosos ramats. Els monestirs de les zones de muntanya tenien dificultats per alimentar els seus ramats durant l'hivern per culpa de la neu i el fred, mentre que els de les planes no podien fer-ho a l'estiu per la competència amb els conreus. En conseqüència, els monestirs del Prepirineu català propiciaren la creació d'una xarxa de camins, estable i segura, que permetés el trànsit dels ramats cap a les pastures de muntanya a l'estiu, o cap a les zones menys fèrtils de les planes a l'hivern. El monestir de Santa Maria de l'Estany, molt més modest, és possible que també participés en aquest procés. Però a partir del segle XVI els monestirs cediren el protagonisme a grans ramaders, especialment del Pirineu. Des de finals del segle XVIII, la ramaderia transhumant ha patit una davallada continuada fins a l'actualitat sense, però, arribar a desaparèixer. S'estima que a Catalunya hi ha al voltant de 1.700 ramats d'oví i cabrum que es mobilitzen per les vies pecuàries catalanes. La ramaderia transhumant ha estat una activitat econòmica determinant en la configuració del territori del Moianès, i també del Lluçanès. Molts nuclis de població deuen la seva existència o el seu creixement a la ramaderia, i la prosperitat d'alguns masos es pot entendre només pel control que tenien d'alguns d'aquests ramats o de les pastures que feien servir [Cortès, 2002, pàg.84] (possiblement en serien exemples els masos estanyencs del Grau, o de la Carrera) Josep Tresserra esmenta, en la seva ressenya històrica de l'Estany, que en documents dels arxius de l'Estany i d'Oló va trobar referències sobre la celebració de grans mercats de bestiar davant la capella de Santa Cecília, en un camp del mas Grau, al costat dels corrals del carrer de Rodós, sense especificar-ne l'època. [Tresserra, 1920, pàg.4] Aquest podria haver estat l'origen de la fira de l'Estany que, si ens guiem per la cita de Mossèn Tresserra i per la datació de la capella de Santa Cecília, podria trobar-se entre els segles XIII i XVI]. També trobem documentada la fira a la Geografia General de Catalunya de l'any 1908: 'Estany. (...) Es del bisbat de Vich, té una esglesia parroquial, dedicada a Santa María ab un rector y un coadjutor; un convent de Germanes Dominiques; una costura y un estudi municipals; dos hostals y tartana pera anar a Caldes. Fà festa major lo 8 de Setembre, y fira lo 8 de Desembre.' [Carreras-Gomis, 1908, pàg.243-245]","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52862-foto-08079-63-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52863","titol":"Fons documental de l'Arxiu del Monestir de Santa Maria de l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-del-monestir-de-santa-maria-de-lestany","bibliografia":"","centuria":"XIII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>En l'actualitat els fons arxivístics i bibliogràfics que es troben a la parròquia de Santa Maria de l'Estany estan instal·lats a la planta baixa en les dependències annexes al claustre, que també acullen el museu. Tot just entrar, en el vestíbul d'accés al museu es percep un ambient de notable humitat, que tanmateix desapareix al cap d'una estona de mantenir-se una activa circulació d'aire per l'obertura de les finestres. En els darrers anys s'ha tingut especial cura en mantenir una bona ventilació dels espais quan el temps ho permetia, fet que ha evitat deterioraments importants, però aquests espais són naturalment humits, i es detecten algunes alteracions en els documents emmarcats i penjats a la paret, Hi ha tres documents en pergamí en aquesta situació, dos al passadís d'accés i un altre en una paret més propera a la sala on hi ha al major part dels documents bibliogràfics i arxivístic. Els que mostren més alteració pels efectes de la humitat i dels fongs són els dos que hi ha al passadís d'entrada, una butlla de l'any 1507 de 49x84 cm., i una altre butlla de l'any 1616 de 53x79 cm. I especialment el primer d'ells, situat a la paret de la dreta de l'entrada .El tercer dels pergamins emmarcats, més gran (145x70),no presenta alteracions aparents. En la sala en què es troba agrupada la major part de la documentació aquesta es troba instal·lada en quatre armaris. Armari número 1,de fusta, amb dues parts de 1.30m,de 10 prestatges cada un. Del total de 20 prestatges d'aquest armari,15 15 contenen fons bibliogràfics o hemerogràfics i els cinc restants contenen documentació arxiu. Armari 2,de 1,75 m d'amplada, conté vuit nivells de prestatgeria, tres dels quals són de documentació d'arxiu i els altres cinc de documentació bibliogràfica. Armari 3.Encastat a la paret.D'1,15m d'amplada. Conté 4 nivells de prestatgeria, dels quals 2 són ocupats per capses que contenen fotografies de peces de museu mentre que les altres dues una conté butlletins oficials del bisbat i l'altra altre tipus de llibres Contemporanis. Armari 4.Encastat a la paret.D'1.15 m d'amplada i quatre nivells de llibres, conté butlletins del bisbat, i revistes 'Ecclesia'. Aquesta documentació cal afegir-hi uns 40 cm que es troben en un armari (núm 5) en el primer pis de la rectoria, on també hi ha uns 30 cm corresponents als fons ubicats a la planta baixa.<\/p> ","codi_element":"08079-64","ubicacio":"Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2","historia":"","coordenades":"41.8692000,2.1123500","utm_x":"426336","utm_y":"4635635","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52863-foto-08079-64-1.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52864","titol":"Goigs a Santa Maria de l' Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-santa-maria-de-l-estany","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Goigs a lloança de Santa Maria que es venera a la parròquia de l'Estany, Bisbat de Vic. -Puix de Déu sou tan amada,\/ preserveu-nos de tot dany:\/sigueu la nostre advocada,\/Verge Santa de l'Estany. -Déu etern us ha escollida\/ i l'Arcàngel heu cregut;\/vostre sí treurà florida\/ resplendent de celsitud.\/ L'Esperit que us ha ombrejada\/ farà néixer el diví Tany. -Nit de goig. Betlem fulgura\/ quan Jesús de Vós és nat\/ sou la Mare intacta i pura\/ del Mesies esperat.\/ Nostra raça és honorada,\/ Déu de l'home es fa company. -Un estel el camí els mostra\/ als tres Reis de l'Orient\/ i confessen el Fill vostre\/ Déu i Home Omnipotent.\/ A Jesús, o Mare amada,\/ tota glòria li pertany. -Al·leluia. Tothom canta\/ a Jesús ressuscitat\/ El cor vostre, Mare santa,\/ llum de Pasqua l'ha inundat.\/ La nit vostra és feta albada\/ s'ha allunyat el dol i el plany. -Quina joia pels fills d'Eva,\/ i quin goig pel vostre cor\/ quan Jesús al cel s'eleva\/ ple de glòria i resplendor.\/ La nissaga esclavitzada veu trencat el seu parany. -Al Cenacle amb Vós, Maria,\/ els apòstols s'han unit\/ i heu rebut amb alegria\/ els set dons de l'Esperit.\/ Tota llengua era parlada,\/ del país i de l'estrany. -Dalt del cel Déu us honora,\/ goig suprem que Vós sentiu,\/ de la terra i cel. Senyora,\/ us corona Emperatriu.\/ De la glòria sospirada\/ Vós en sou el viarany. -Feu que fruiti amb benaurança\/ tota entranya que es consum\/ suplicant amb l'esperança\/ de portar un fill a la llum.\/ Quan veurà l'hora esperada\/ vetlleu Vós el seu afany. -Que la llei de l'Evangeli\/ sigui tot el nostre encís:\/ la mala herba mai no arreli\/ en les llars d'aquest país.\/ Beneïu nostra sembrada\/ que ens és vida durant l'any. -TORNADA. Puix de Déu sou tan amada\/ preserveu-nos de tot d'any:\/ Sigueu la nostre advocada,\/ Verge Santa de l'Estany.","codi_element":"08079-65","ubicacio":"Santa Maria de l' Estany. Carrer Verdaguer, 2.","historia":"","coordenades":"41.8692000,2.1125400","utm_x":"426352","utm_y":"4635635","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52865","titol":"Fons de l'Arxiu fotogràfic Municipal de L'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-larxiu-fotografic-municipal-de-lestany","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El municipi de l'Estany ha iniciat una recollida de fotografies, les quals estan en procés de ser inventariades i serà la base per un arxiu fotogràfic digital.","codi_element":"08079-66","ubicacio":"Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1","historia":"","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52865-foto-08079-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52865-foto-08079-66-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52866","titol":"PEIN Moianès i la riera de Muntanyola - Àrea l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pein-moianes-i-la-riera-de-muntanyola-area-lestany","bibliografia":"<p>Generalitat de Catalunya (1997); Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona<\/p> ","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Serrat del Lliris, Serrat de Puigmatre, Serrat dels Rocs, Serrat del Masot, La Serreta, Serrat de la Solana del Castell i Zona de Protecció de l'Estany (dessecat), Compren unes 836 ha. El criteri de selecció d'aquest PEIN ha estat el geològic, botànic i faunístic. La zona està formada per bosc de pi roig i boscos mixtos de roure martinenc i oi roig. Conté àrrees d'alt interès botànic (presència Genista cinerea subsp. Ausetana espècie rara a Catalunya, diverses orquídies i especies de caire eurosiberià.. Zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors. Conté la zona humida de l'antic estany de l'Estany, inclosa en l'inventari de zones humides.<\/p> ","codi_element":"08079-67","ubicacio":"A l'Oest i l'Est del municipi","historia":"","coordenades":"41.8802800,2.1030700","utm_x":"425579","utm_y":"4636873","any":"1997","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52866-foto-08079-67-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Aquests Pla d'Espais d'Interès Natural estan inspirats en la llei d'espais Naturals de 1985 i pretenen la salvaguarda del 20 % del territori català.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["42"]},{"id":"52867","titol":"Gegants de l' Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-de-l-estany","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Gegants realitzats per la gent del municipi entre 2004-2005. Va ser un projecte cultural del municipi. Són de construcció casolana realitzats amb fusta i paper-cartó. Els seus noms són Arnau i Maria Estany, en referència a la boira que sura sobre l'antic estany a l'albada i a la mare de Déu de l'Estany.","codi_element":"08079-68","ubicacio":"Ajuntament de l'Estany. Carrer Dorctor Vilardell, 1","historia":"","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"2005","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52867-foto-08079-68-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Projecte col·lectiu","observacions":"...'El disseny i construcció dels gegants de l'Estany ha estat un projecte  intergeneracional i transversal organitzat per l'ajuntament i realitzat amb l'ajut de persones de totes les edats: els nens, nenes, pares, mares i mestres de l'escola, el jovent, els avis i les àvies, els artistes del poble...   Vam començar ara fa quatre anys amb els nens i nenes de l'escola Ceip de l'Estany. Cadascú va fer un dibuix del gegant i la geganta que volia per al poble, a partir dels quals es van confeccionar els dissenys definitius intentant incorporar elements dibuixats per cada nen i nena. D'aquesta manera els gegants han tingut, des de bon principi, una mica de tots.  Cada dissabte d'aquest darrer any, i amb l'ajut d'un geganter professional, tots els nens i nenes de l'Estany han modelat els caps de l'Arnau i la M. Estany. Després ha calgut construir l'estructura interior, tallar i cosir la roba (i quina feinada que han tingut les cosidores... metres i metres de tela que no s'acaben mai!) i ocupar-se dels últims detalls: el porró, la coca, el cistell amb flors, la regadora...' (segons paraules de M. Esperó).","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52868","titol":"Saleres del Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/saleres-del-grau","bibliografia":"COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià.","centuria":"XVIII - XX","notes_conservacio":"Deteriorades pel propi pas del temps.","descripcio":"Paratge de camps de conreu parcialment urbanitzats situat al costat de llevant del poble al nord-oest del Camp de Sant Pere i que es localitzen a llevant del desguàs natural de l'estany, a la falda de la Serreta, just en un prat ocupat antigament per l'estany.","codi_element":"08079-69","ubicacio":"Trama urbana de l'est del nucli urba.","historia":"Al Moianès, Grau sembla ser un llinatge molt antic: l'any 921 trobem documentat que Geiraldo (Grau) vengué terres 'infra terminus Modeliano' al comte Sunyer. Uns segles més tard, Pere Grau era canonge de l'Estany i prepòsit de Santa Maria de Caselles, església dels dominis del monestir de Santa Maria de l'Estany, vers l'any 1460. Sembla que els Fabrer, en adquirir el mas Grau a finals del segle XVII, incorporaren al seu cognom el de Grau, costum molt habitual entre les grans nissagues catalanes. Un dels edificis annexos al mas té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta d'entrada, mentre que a la llinda de sobre la porta principal d'entrada al mas hi ha un motiu ornamental conopial i la data 1768 inscrita, que ens donen notícia d'una actuació important al conjunt edificat durant aquest període. El 1777 tenim constància encara d'un Josep Grau, pagès de l'Estany. Després, ja no tenim notícia de més Grau. En canvi, el cognom va tenir, i té, molt arrelament a Moià. [Costa, 2003]","coordenades":"41.8697800,2.1148200","utm_x":"426542","utm_y":"4635697","any":"1755","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52868-foto-08079-69-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La conservació fins a l'actualitat del topònim 'Saleres del Grau' estaria vinculada a l'indret on s'emplaçaven les lloses on es disposava la sal per al bestiar. Amb tot, hi ha autors que defensen la hipòtesi que aquest topònim estigues relacionat amb una possible extracció de sal en aquest indret a l'antiguitat. En qualsevol cas, actualment no es coneix cap referència documental que pugui corroborar aquesta hipòtesi","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52869","titol":"Sardana dels Almogàvers de l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-dels-almogavers-de-lestany","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Sardana composta l'any 1975 pel mestre Josep Capell i Hernàndez. Dedicada al Claustre del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Estrenada a l'Església Romànica de l'Estany el 7 de setembre de 1975. per la cobla Montjuïc dirigida pel propi autor.","codi_element":"08079-70","ubicacio":"L'Estany","historia":"","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"1975","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52869-foto-08079-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52869-foto-08079-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Josep Capell Hernández","observacions":"Josep Capell i Hernàndez  (Almacelles (Segrià), 3 novembre 1914 - Barcelona, 15 agost 1994), va portar una intensa activitat musical, principalment, en la música ballable. Fundà diverses formacions, algunes de les quals foren després cobles‑orquestra com la Melodians i La Principal d'Urgell que fundà el 1939 quan residia a Mollerussa. Actuà amb la cobla Barcelona, i encara el 1970 fundà a Barcelona la cobla‑orquestra Montjuïc de la qual fou el director fins a l'any 1976. Al marge de la sardana, va estar en el conjunt de Mario Visconti com a pianista i arranjador, va col·laborar amb Dodó Escolà i va crear el seu propi conjunt, Capell‑Santy.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52870","titol":"Cobert del Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cobert-del-grau","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1991). 'El molí del Grau de l'Estany', a La Tosca, no. 480-481.Maig-juny de 1991 Moià. p 24-25.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Els elements que conformen l'estructura presenten certes alteracions.","descripcio":"La casa està envoltada per edificis annexos destinats a pallers o corts, construïts amb pedra. Un dels situats a l'Oest de l'edifici principal té inscrita la data 1755 a la llinda de la porta. I en destaca un altre, també a l'Oest, cobert amb volta de canó de pedra.","codi_element":"08079-71","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de Sant Isidre, 19","historia":"","coordenades":"41.8705500,2.1137500","utm_x":"426454","utm_y":"4635783","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52870-foto-08079-71-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52871","titol":"Carrer dels Caputxins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-dels-caputxins","bibliografia":"AADD. (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric.(2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès).","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer situat al veïnat del Prat i format per cal Cases, cal Gomís, ca la Pubilla, cal Sidro i cal Petó. Es tracta d'un petit carreró sense sortida, orientat E-O, format per diverses cases entre mitgeres construïdes amb murs de paredat, de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. Originàriament les façanes comptaven amb revestiments de morter de calç, actualment desapareguts. Les façanes principals estan encarades a migdia i consten de set portalades emmarcades amb muntants i llindes de pedra. Excepte en el cas de dues portalades 'que tenen la llinda formada per un sol bloc de pedra però en forma d'arc rebaixat', la resta són de llinda plana. Les finestres són de llinda plana, emmarcades amb pedra tallada, força simples, tot i que algunes presenten boniques motllures. Els ampits són simples.","codi_element":"08079-72","ubicacio":"Raval del Prat.","historia":"El que avui són cinc cases, antigament havien estat set. L'estructura actual és del s. XVIII, però respon a una transformació d'unes construccions anteriors. Es conserven deus llindes datades: una de 1740 amb una creu i l'altra de 1797 on es llegeix 'renovat'. Al s. XIX i principis del s. XX, alguns d'aquests habitatges han sofert obertures als darreres. Recentment s'han anat unificant les cases, obrint portals a les parets de tàpia a fi de guanyar espai. Segons J. Codina, aquestes cases havien estat hostalatge que el monestir mantenia per allotjar els pelegrins. Més tard, els caputxins de Manresa, quan feien el recapte del terme, hi dipositaven llurs col·lectes. Més aviat semblaria que fossin les dependències dels servidors del monestir.","coordenades":"41.8580600,2.1119900","utm_x":"426294","utm_y":"4634398","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52871-foto-08079-72-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52872","titol":"Monestir de Santa Maria de l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monestir-de-santa-maria-de-lestany","bibliografia":"<p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art Romànic, núm. 6. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). PUIGFERRAT, Carles (2015). 'Notícia sobre la presència del mestre d'obres Marc Safont al monestir de Santa Maria de l'Estany'. A Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles. Retrotabulum maior I. Barcelona. p.191-195. ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII\/118-119. Patronat d'Estudis osonencs.Vic. P. 209-213. VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.<\/p> ","centuria":".XII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>El conjunt arquitectònic del monestir de Santa Maria de l'Estany està format per l'església, el claustre i diverses dependències que es troben al seu voltant, on ara hi ha un museu.<\/p> ","codi_element":"08079-73","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2","historia":"<p>Les primeres referències documentals del lloc conservades fan referència a l'existència d'una església a l'Estany l'any 990. El 1080 va ser fundat el Monestir i l'església de Santa Maria, que es va consagrar el 1131, moment en què va rebre quantitat de donacions i esdevingué senyor de gran part dels termes del voltant. Durant segles el monestir va anar ampliant la seva influència al territori. La història del monestir de l'Estany és convulsa i amb episodis de gran violència... L'any 1110 el priorat assolí els dotze comunitaris i esdevingué abadia de Santa Maria de l'Estany. L'any 1131, el bisbe Ramon de Vic, amb l'aprovació del comte Ramon Berenguer III, feu donació de l'església de Moià, envers les seves capellanies i els seus delmes, a l'abadia de l'Estany. Dos anys més tard, el 1133 fou consagrada una nova església romànica, conservada en part actualment. En aquell moment la casa de l'hospital de pobre de Vic (l'Albergueria) es trobava sota manament de l'abat de Santa Maria de l'Estany. En aquesta època l'abadia tenia propietats a Moià, Avinyó, Oló, Relat, Olost, Calders, Fals, etc.. Amb el pas del segle foren nombroses les vicissituds que passà el cenobi, dinàmica que es reflectí en la mateixa evolució arquitectònica del conjunt. Ral pel que fa a les dependències principals com als cossos annexos que s'hi ha anat associant amb el pas dels anys. La darrera de les notícies localitzades sobre les obres de reforma en el monestir d'abans del 1600, fa referència a la nova cisterna que es bastí sota el pati del claustre entre el 1590 i el 1591. Potser és la mateixa que va subsistir fins al 1948-1958,la construcció de la qual va provocar l'aixecament del nivell del terra del pati, tal com es pot veure en diverses fotografies antigues. Així les actuals dependències que envolten el claustre de l'Estany i també les que es disposen a banda i banda de la plaça o pati del monestir, que s'entén davant el portal rodó d'accés a l'antiga clausura, són el resultat d'un complex procés de construcció, remodelació i reconstrucció que va tenir lloc entre el segle XIV i el XVII i del qual encara en sabem poc. Un procés que va perviure, potser en menys intensitat, al llarg dels segles XVIII, XIX i XX i encara va tenir un dels seus darrers episodis en la restauració del monestir dels anys cinquanta, seixanta i setanta del segle XX i en intervencions posteriors. El conjunt del monestir va ser declarat Monument Històric Artístic el 1931, sotmetent-se a partir d'aquest moment a successius projectes de rehabilitació i restauració.<\/p> ","coordenades":"41.8690000,2.1123900","utm_x":"426339","utm_y":"4635612","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52872-foto-08079-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52872-foto-08079-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52872-foto-08079-73-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A finals del segle XIX va començar la restauració del conjunt, encara que les actuacions més decidides es van fer a partir de l'any 1931, afectant l'església i el claustre. El 2014-15 el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va lliurar a l'ajuntament el PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE L'ESTANY AL TERME MUNICIPAL DE L'ESTANY (Memòria) (Re4dacció: Mireia Bernades, arquitecte)","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52873","titol":"Església de Santa Maria de l' Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-de-santa-maria-de-l-estany","bibliografia":"<p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi.(1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art Romànic, núm. 6. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). PUIGFERRAT, Carles (2015). 'Notícia sobre la presència del mestre d'obres Marc Safont al monestir de Santa Maria de l'Estany'. A Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles. Retrotabulum maior I. Barcelona. p.191-195. ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII\/118-119. Patronat d'Estudis osonencs.Vic. p. 209-213. VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.<\/p> ","centuria":"XII -XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>L'església té una planta de creu llatina, d'una nau amb transsepte, capçat a llevant per tres absis semicirculars. En la intersecció de la nau amb el transsepte hi ha una cúpula semiesfèrica sobre trompes. L'absis central s'obre, mitjançant un senzill ressalt, a una perllongació de la nau que forma un cor, i les absidioles s'obren a cada braç del transsepte mitjançant també uns senzills ressalts. La nau i el transsepte es cobreixen amb una volta de canó de mig punt reforçada a la nau per tres arcs torals la qual arrenca, igual com les voltes de quart d'esfera dels absis, d'una senzilla imposta. Els arcs torals arrenquen de pilars rectangulars, llevat del que obre el presbiteri, que és emfasitzat per dues columnes, que substitueixen els pilars.<\/p> ","codi_element":"08079-74","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 2","historia":"<p>L'església actual correspon bàsicament a la consagrada el 1133. És d'una gran sobrietat, d'una nau amb transsepte capçat per tres absis rodons. Al creuer s'aixeca un cimbori, sobre el qual reposa el campanar, refet el 1648 després que el terratrèmol de 1448 el fes caure sobre la volta, tot provocant-ne l'esfondrament. L'església fou coberta aleshores, amb un sostre embigat, sobre arcs diafragma gòtics, que el 1670 foren camuflats per una volta de creueria feta amb rajol, substituït novament per una volta de canó arran de la restauració dels anys 1966-1970. En la mateixa restauració es van refer les dues absidioles, mutilades el segle XVIII per fer-hi una capella i la sagristia. L'escultura dels seus elements ornamentals és per tant totalment moderna, tot i que imita les de l'absis major. Adossada al costat S del creuer hi ha l'antiga sala capitular, o capella de Sant Nicolau, ara capella del Santíssim. Fins al 1775 subsistí com a col·legiata secular, i d'aleshores ençà és la parròquia del poble. Com ja s'ha esmentat, el conjunt fou restaurat en 1948-58 pel Servei de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de Jeroni Martorell, i en una nova campanya en els anys 1967-1970 pel mateix Servei, ara sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. L'última intervenció ha anat a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1981-1983). A l'altar principal de l'església hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llet, gòtica (referenciada ja el s. XIV), realitzada en alabastre policromat. D'elements d' interès es conserven la pica baptismal i les restes del cadirat barroc del cor.<\/p> ","coordenades":"41.8693200,2.1125100","utm_x":"426350","utm_y":"4635648","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52873-foto-08079-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52873-foto-08079-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52873-foto-08079-74-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"L'església, en conjunt, és d'una nuesa total i no té altres elements ornamentals que les columnetes de les finestres, els capitells i les bases de les columnes que suporten l'arc toral del cor i les impostes dels pilars, decorades amb un senzill tema geomètric o floral. El conjunt arquitectònic de l'edifici de l'església va ser reconstruit en bona part durant els anys 70 del segle XX primat-se l'aparença de la seva obra romànica, tant a la capçalera com a l'interior de la nau central, el que va comportar la desaparició d'estructures gótiques i barroques anteriors.","codi_estil":"98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52874","titol":"Ajuntament de l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ajuntament-de-lestany","bibliografia":"CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada que dibuixa una forma allargada oberta a tres cares i amb coberta a doble vessant. Construcció que, antigament formava part del conjunt arquitectònic del monestir. L'actual façana oest de l'edifici queda alineada amb el carrer i és on es localitza l'accés principal a l'immoble que es fa per una porta d'arc de mig punt adovellada. El pany de mur que tanca aquesta façana presenta, a cada un dels costats, un contrafort de grans dimensions, que assoleix l'alçada de la planta pis. Aquesta façana està presidida per una placa amb la inscripció CASA CONSISTORIAL DE SANTA MARIA DE L'ESTANY RESTAURADA EN 1955 flanquejada per dos fanals a quatre cares de paret. Les úniques finestres de la façana es localitzen a la segona planta on a l'eix del carener de la coberta s'obre l'estructura d'una doble finestra, tota emmarcada per pedra local tallada i amb doble llinda monolítica. La façana nord, que s'obre a la plaça del monestir, la conforma un pany de mur on s'obre una balconada a l'alçada del primer pis amb dues obertures d'arc rebaixat de pedra tallada i barana de ferro. Al costat dret d'aquesta s'obre una finestra amb brancals i llinda monolítica de pedra amb ampit motllurat. Mentre que a la planta sota coberta es localitzen tres finestres de menors dimensions, també fetes de pedra tallada local. L'únic accés que presenta la façana es localitza a tocar de la cantonada esquerra i és una porta senzilla. A la façana que conforma el mur de tancament de ponent, s'obren un seguit de finestres a cada una de les plantes que ofereixen un ampli ventall tipològic i formal. Bé que en destaca el plafó del gran rellotge de sol, fet amb rajoles decorades, regal de Josep Roig i Ginestós i Maria Iñiguez i Oliver al poble de l'Estany 1982. Pel que fa a les obertures, a la planta baixa, centrades a l'amplada del mur, hi ha dues finestres reixades amb barrots i emmarcades de pedra local tallada. A la primera planta, d'una banda, s'obre un gran finestral d'arc escarser, fet amb un bloc monolític de pedra local sobre mènsules i brancal de pedra tallada. Al costat dret d'aquesta s'obre una segona finestra amb llinda monolítica plana i brancals i ampit motllurat de pedra. Un segon plafó de rajols ceràmics amb l'escut històric del municipi és situat a la part central de la façana, just al nivell del primer pis. Pel que fa al nivell de sota coberta s'obren quatre finestres, tres de gran i una de menors dimensions, totes fetes amb pedra local tallada en brancal, llindes i ampits. Tot l'aparell del conjunt de murs de les façanes són fets amb maçoneria que, en certa mesura, remarca l'horitzontalitat de les filades. El ràfec de la coberta de les façanes nord i sud és fet amb línia de teula sobre maó pla.","codi_element":"08079-75","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer del Doctor Vilardell, 1","historia":"Aquest edifici formava part de les antigues dependències del monestir, podent-se tractar, molt probablement, de les estances privades de l'abat.","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52874-foto-08079-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52874-foto-08079-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52874-foto-08079-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52875","titol":"Casa de Cultura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-cultura","bibliografia":"","centuria":"XIV - XXI","notes_conservacio":"Obres de rehabilitació 2015","descripcio":"<p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a migdia amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva façana s'articula a partir de la disposició de dues grans obertures que es disposen a la planta baixa. Una amb llinda recta i l'altra amb arc de mig punt rebaixat, on s'obre la porta de doble full que dóna accés a l'interior. A la planta primera s'obren dos finestrals emmarcats per pedra tallada local amb ampit motllurat que queden alineats, respectivament, amb les obertures de la planta baixa. A la planta sota coberta es disposa un finestró, també emmarcat amb pedra tallada, que s'obre a l'eix central de la façana. A les plantes inferiors, destaca l'emplaçament d'antigues obertures, actualment cegades. L'aparell del parament exterior és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter de calç disposada guardant una certa horitzontalitat. El ràfec és fet amb una línia de teules.<\/p> ","codi_element":"08079-76","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça del Monestir, 4","historia":"<p>Fins el 2014 hi havia la biblioteca (planta baixa)<\/p> ","coordenades":"41.8690000,2.1121300","utm_x":"426318","utm_y":"4635613","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52875-foto-08079-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52875-foto-08079-76-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Totalment reformat el 2015, en aquest edifici hi ha des d'aquest any diverses dependències municipals. A la planta baixa hi ha l'Oficina d'Atenció Ciutadana i el Centre de Visitants (Centre d'Interpretació - L'Estany història i natura - Informació turística). Al primer pis, trobem la Sala polivalent i al segón pis hi ha la sala de Lectura.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52876","titol":"Fons de l'Arxiu Municipal de l' Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-larxiu-municipal-de-l-estany","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Arxiu Municipal de l'Estany conserva el fons documental des de l'any 1837. Actualment el fons és de 77,74 m. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació actual. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques, ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins a la intervenció de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona que va tenir lloc entre novembre de 2000 i febrer de 2001. L'abril de 2009 l'ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.","codi_element":"08079-77","ubicacio":"Ajuntament de l'Estany. Carrer del Doctor Vilardell, 1","historia":"","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52876-foto-08079-77-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Els fons documental abasta de l'any 1837 fins a l'actualitat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52877","titol":"Claustre del Monestir de Santa Maria de l' Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/claustre-del-monestir-de-santa-maria-de-l-estany","bibliografia":"<p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.<\/p> ","centuria":"XIV - XXI","notes_conservacio":"Recents treballs de restauració (2017)","descripcio":"<p>El claustre, comunicat amb l'església per un portal gòtic del segle XVI, constitueix l'element original millor conservat i més interessant del conjunt. Situat a migdia de l'església, és de planta quadrada, força regular, amb quatre galeries de deu arcs que reposen sobre nou parells de columnes, excepte als angles, on hi ha un grup de cinc columnes (que havien estat massissades i foren refetes en la restauració dels anys 50). Té un total de 72 capitells, molt ben conservats, només amb algunes mutilacions intencionades. El sostre és embigat, tot i que abans sembla que era amb volta. La seva construcció s'allargà a mitjà segle XII fins a finals del XIII o principis del XIV, amb la intervenció de diversos tallers d'escultura, tal com reflecteix la diversitat temàtica dels seus capitells. L'ala més primitiva és la de tramuntana (la més propera a l'església). En els seus capitells s'escenifica la vida de Jesús, entre dos capitells (situats als extrems) que al·ludeixen a la redempció: el pecat original, d'un costat, i el pesament d'una ànima, de l'altre. A l'ala de llevant destaquen els temes profans (una noia pentinant-se, les esposalles d'una parella), així com diversos motius vegetals. A les altres dues ales predominen els motius florals, de bestiari, geomètrics o heràldics. Originàriament, el claustre tenia dos pisos. El superior, amb una façana totalment llisa interrompuda només per dos finestrals per banda, fou suprimit en la restauració duta a terme els anys 1948-58, i novament refet, en un llenguatge arquitectònic totalment diferent, els anys 1981-83. Aquesta última intervenció comportà la construcció d'un polèmic voladís de grans dimensions, de formigó armat, bastit per protegir els capitells de les inclemències del temps. Envolten el claustre les antigues dependències monàstiques, bastides entre els segles XIV i XVII, ara destinades a rectoria, biblioteca pública i museu. Descripció dels sarcòfags: Sarcòfag de l'abat Jaume de Rocafort o de Rocabertí: Adossat a la paret de l'ala est del claustre, a una alçada de dos metres sobre el sòl. És d'estil gòtic florit i porta una inscripció en caràcters gòtics. A cada costat de la mateixa hi veiem dues representacions de l'escut de l'abat del monestir anomenat Jaume, les despulles del qual guarda el sarcòfag. Presenta la següent inscripció: al dia set de les Kalendes de Novembre (26 d'octubre) de l'any 1311 morí en Jaume, per la Gràcia de déu, abat de l'Estany, qui enriquí aquesta església amb molts béns espirituals i materials, l'ànima del qual pugui fruir dels celestials'. Sarcòfag dels Senyors de Peguera: Sepulcre que conté les despulles dels Senyors de Peguera amb una inscripció de trets gòtics i el corresponent escut de la família. És d'estil gòtic i està situat a uns dos metres d'alçada sobre el sòl. Presenta a la part superior una escultura jacent d'un soldat vestit amb cota de malla, amb l'espasa enmig del pit i un petit gos sota els peus. La factura de l'anomenada escultura és força acurada i ben resolta. Aquest sarcòfag guarda les despulles de Bernat, Ramon i Guillem de Peguera, cavallers i soldats. Presenta una inscripció que, traduïda diria: 'en l'any 1335 han estat traslladats en aquest vas els venerables Ramon, Guillem i Bernat de Peguera nobles militars i altres de la seva parentela, els quals, amb llurs béns feren prosperar molt aquesta església. Bernat féu en la mateixa algunes fundacions. Les seves ànimes regnin en la glòria'.<\/p> ","codi_element":"08079-78","ubicacio":"Nucli urbà, Plaça del Monestir, 2","historia":"<p>Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080. És una de les joies del romànic català i una de les principals abadies canonicals del país on hi residí una comunitat de canonges agustinians. Les referències documentals més antigues que ens parlen del claustre es remunten a l'any 1258 Ell claustre, ubicat a la part meridional del monestir, és l'element més interessant. En destaquen les columnes dobles i els 72 capitells amb iconografies de temàtica vegetal, heràldica i d'escenes bíbliques i profanes. Adossats a les parets, hi ha uns sarcòfags amb les despulles d'abats i nobles. L'ala nord del claustre, iniciada a mitjan segle XII, és la més primitiva. En els capitells es representa tota la vida de Crist, del naixement al calvari, i també altres temes al·legòrics a la redempció de la humanitat. Cal remarcar els capitells de la fugida a Egipte, del Sant Sopar i de l'entrada de Jesús a Jerusalem. En l'ala oest del claustre, sobretot a la part interior, els capitells estan decorats amb temes de bestiari, flora, geomètrics i heràldics. L'ala sud del claustre és la més moderna; fou acabada a finals del s. XIII o principis del XIV. Els seus capitells presenten motius decoratius semblants als de la galeria oest. L'ala est és iconogràficament molt rica: si bé hi trobem escenes religioses, tals com l'anunciació a Maria, també hi ha les internacionalment conegudes escenes profanes, tals com una noia pentinant-se, uns pagesos batent una garba, o un bou tocant un instrument musical. A banda dels capitells, en el claustre podem veure també el sarcòfag de la família Peguera (1335), i els dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riudeperes (segle XIV).<\/p> ","coordenades":"41.8691300,2.1124900","utm_x":"426348","utm_y":"4635627","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52877-foto-08079-78-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"En el marc de les inversions corresponents a l'1% cultural de l'Eix Transversal, gestionat per CEDINSA, a l'any 2017 s'han executat un seguit de treballs de restauració al claustre: s'han consolidat les columnes i s'han protegit de l'aigua mitjançant noves canalitzacions; s'ha reparat la teulada i s'ha reforçat l'accès al sobreclaustrre. (segueix de descripció) Sarcòfag de l'abat Berenguer de Vall: És el situat al mig dels tres adossats a l'ala Est del claustre, situat a uns dos metres sobre el sòl. Presenta una inscripció de caràcters gòtics entre dues imatges de l'escut de la casa de Vall: un lleó coronat situat en posició rampant. El sepulcre és d'estil gòtic. La inscripció diu: 'als quatre Idus del Mes de Maig (el 12) de l'any 1316, morí el senyor Barnat de Vall de grata memòria, abat d'aquesta església, l'ànima del qual sigui col·locada en el celest soli'. Sarcòfag de Berenguer de RiudeperesSituat a la banda dreta del grup de tres adossats a l'ala est del claustre de l'Estany. Situat a dos metres d'alçada sobre el sòl. És d'estil gòtic florit i entre la inscripció gòtica apareix l'escut de la família dels nobles senyors del castell i terme de Riudeperes: tres peres d'argent sobre camp d'or. La inscripció diu: a XVII de les Kalendes de Novembre de l'any del Senyor 13... Morí Berenguer, per la gràcia de déu, abat d'aquesta església, qui féu construir de nou l'altar de Sant Antoni; sacerdot perpetu; i fundà en el mateix dos aniversaris, i enriquí molt la seva església així en l'espiritual com en el temporal. Descansi en pau'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52878","titol":"Mare de Déu de l'Estany.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-de-lestany","bibliografia":"","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>A l'altar principal de l'església hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llet, gòtica, realitzada en alabastre policromat i documentada ja el s. XV. A l'interior cal destacar la talla d'alabastre del segle XIV de Mare de Déu de l'Estany. La Verge sosté amb el braç esquerre el Nen mentre l'alleta. Resta part de la policromia del mantell on destaca el blau d'atzur o de cobalt i els daurats.<\/p> ","codi_element":"08079-79","ubicacio":"Església de Santa Maria de l'Estany, carrer Verdaguer, 2","historia":"","coordenades":"41.8693600,2.1125600","utm_x":"426354","utm_y":"4635652","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-07-16 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Propietat Privada (Bisbat). Accés Públic","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52879","titol":"Creu votiva","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-votiva","bibliografia":"","centuria":"XVII - XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de pedra situada davant la façana principal de l'església de l'Estany. Procedeix de l'antic cementiri. Col·locada sobre un pòdium quadrat de pedra i recolzada en un petit dau, s'aixeca un fust de petites dimensions coronat per un bloc de pedra de forma romboidal que presenta a les seves cares diferents motius bíblics, com la crucifixió i el martiri, de factura molt simple i tosca.","codi_element":"08079-80","ubicacio":"Monestir de Santa Maria de l'Estany. Carrer Verdaguer, 2","historia":"","coordenades":"41.8692000,2.1125400","utm_x":"426352","utm_y":"4635635","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52879-foto-08079-80-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Jaume Molera (possible)","observacions":"La peça actual és una recracaió contemporània, possiblement obra de Jaume Molera. Segons notícies de Mn. Aureli, titular de l'actual parròquia, aquesta creu és el testimoni de l'existència d'un antic fossar comú que desaparegué en realitzar les obres de l'església del monestir.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52880","titol":"Pila Baptismal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pila-baptismal-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Peça monolítica de granit i de grans dimensions amb forma cilíndrica i interior rebaixat fins a mitja canya i unes dimensions d'1,20 m de diàmetre i 1 m d'alçada. La part exterior d'aquest element no presenta cap tipus de decoració ornamental ni treball escultòric.<\/p> ","codi_element":"08079-81","ubicacio":"Església de Santa Maria de l'Estany, carrer Verdaguer, 2","historia":"","coordenades":"41.8692000,2.1125400","utm_x":"426352","utm_y":"4635635","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52880-foto-08079-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52880-foto-08079-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52880-foto-08079-81-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-01-15 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"L'element, probablement reutilitzat, es localitza a l'absidiola del costat dret de l'absis central de l'església de Santa Maria de l'Estany, ocupant la part central d'aquest espai a modus de -pila baptismal-.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52881","titol":"Rellotge de sol Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-ajuntament","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol conformat per un plafó ceràmic mural. De forma rectangular és compost per 286 peces policromes amb unes mides d'1,5 m per 3,6 m. La composició està emmarcada per una orla quedant a la part superior el quadrant de les línies horàries aràbigues que resten flanquejades pels signes del zodíac i tot queda presidit per un escut de l'Estany. A la part inferior es representen uns motius agraris i una vista panoràmica del poble de l'Estany. A la part inferior esquerra hi ha la llegenda: 'Josep Roig i Ginestós i Maria Yñiguez i Olivar al poble de l'Estany 8-9-1982'.","codi_element":"08079-82","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1","historia":"","coordenades":"41.8688600,2.1123800","utm_x":"426338","utm_y":"4635597","any":"1982","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"Josep Roig Ginestós","observacions":"El mestre ceramista Josep Roig Ginestós va néixer al petit poble de Santa Maria de l'Estany l'any 1898, el seu pare natural de la ciutat de Cervera i la seva mare de Collsuspina.A la primerenca edat de dos anys, la seva família es trasllada a Moià, poble en el qual va transcórrer la seva infància i primers anys de joventut. Va estudiar en els 'Pares Escolapis' on ràpidament va destacar pels seus dibuixos.Una anècdota, on revela clarament el seu bon fer en el dibuix: va esdevenir a la primerenca edat de nou anys: el gran i reconegut pintor Ramón Casas va passar per Moià i veient la típica estampa de la mare del petit abillada a la manera d'antany d'aquesta terra, va demanar permís per fer-li un retrat pictòric, i una vegada començat el quadre va veure el pintor com aquell nen volia emular-ho i amb tanta gràcia, que li va dir:' has de dibuixar i pintar molt i para això et regalo paper en quantitat i carbonets.' Des d'aquell moment no va deixar de dibuixar.Avui aquell quadre de l'artista Ramón Casas està en el museu 'The Hispanic Society of Amèrica' i la destinació ha volgut que unes peces de ceràmica decorades per l'artista José Roig Ginestós es trobin en el mateix museu.En la seva joventut es va traslladar a Barcelona, va estudiar a l'escola de Belles arts, treballant al mateix temps en l'estudi de Jaime Llongueras (famós decorador de l'època) que va treballar conjuntament amb Gaudi en el taller de la Sagrada Família de Barcelona i gran amic de l'artista Xavier Nogués amb qui José Roig va establir gran amistat i de la seva mà va entrar al món de la ceràmica decorada.L'any 1927 se li va encarregar tots i cadascun dels taulells que adornen el recinte del Poble Espanyol de Montjüic (Barcelona) inaugurat amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929, lloc en el qual va establir el seu taller de ceràmica que avui dia segueixen i regenten els seus néts.Les seves obres es troben per tot el món i en diversos museus  poden veure's les seves obres (www.ceramicaroig.es)Sent la seva vida molt dilatada i rebent al llarg d'aquesta, grans honors i distincions treballant fins a la seva fi als 95 anys. L'estat espanyol i el poble natal de Sta. María de l'Estany li van conferir l'honor de nomenar-li fill predilecte i dedicar-li al seu nom un dels seus carrers. En aquest mateix poble natal reposen les restes mortals del mestre ceramista.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52882","titol":"Jardí Mossén Aureli","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-mossen-aureli","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Zona enjardinada que ocupa l'entorn posterior del conjunt de les dependències monàstiques, església , capella del Santissim i casa rectoral. Al jardi hi ha un conjunt de parterres de pedra, així com alguns elements arquitectònic ornamentals, també hi és la font de la Mare de Déu de Montserrat.","codi_element":"08079-83","ubicacio":"Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2","historia":"","coordenades":"41.8691700,2.1127800","utm_x":"426372","utm_y":"4635631","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52882-foto-08079-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52882-foto-08079-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52883","titol":"Col·lecció del Monestir de Santa Maria de l' Estany.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-del-monestir-de-santa-maria-de-l-estany","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La col·lecció del Monestir de Santa Maria de l'Estany es troba organitzada amb 4 sales: A la primera sala, la sala d'art religiós, s'exposa el tresor parroquial de Santa Maria de l'Estany, així com altres peces de caràcter religiós procedents d'altres esglésies o particulars. De tots els elements que es troben a la sala, cal remarcar la creu processional de Santa Maria de l'Estany, d'argent (s. XVII), la bacina de la Mare de Déu de la Llet (segle XVIII), el reliquiari de la Vera Creu (segle XVII), un copó barroc (segle XVIII), i el conjunt de crismares ( s. XVII-XIX). Són també interessants les escaparates amb diferents Mares de Déu, procedents de cases particulars i la col·lecció d'utensilis per elaborar les sagrades formes. A la paret també hi ha una gran matraca de campanar que substituïa les campanes per Setmana Santa. Sala del Lapidari: Aquesta Sala guarda elements de pedra de diferent naturalesa. Són molt interessants les làpides sepulcrals gòtiques, amb representació del calvari (segles XIII i XIV), l'ossera de la família Centelles (s. XI-XII), i les tombes antropomorfes (s. XI-XII). Cal remarcar el conjunt de claus de volta barroques procedents de l'església del monestir (s. XVII), amb sants i àngels en relleu amb pedra i guix. Les sales següents mostren peces de molt diversa naturalesa. Cal remarcar una esplèndida calaixera de sagristia, de fusta de noguera, amb una delicada marqueteria (1733), els recipients de ceràmica per a ús domèstic i el mostrari de rajoles de revestiment, de diferents èpoques (segles XVII a XX). Ja sortint, cap al claustre, és interessant la porta plafonada d'interior (segle XVII).<\/p> ","codi_element":"08079-84","ubicacio":"Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2","historia":"<p>Aquesta col·lecció és gràcies a la insistència del Mossèn Aureli Pou i Marquel (1930-1984) que va ser rector de l'Estany de 1965 fins l'any 1984. Va ser en aquests anys que es va promoure la tasca de recuperació del Monestir i la col·lecció del Monestir de l'Estany. El museu fou inaugurat l'any 1968.<\/p> ","coordenades":"41.8692000,2.1123500","utm_x":"426336","utm_y":"4635635","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52883-foto-08079-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52883-foto-08079-84-3.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Consta en el Cens de 'col·leccions obertes al públic' de la Generalitat de Catalunya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52884","titol":"Capella del Santíssim","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-del-santissim-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Adossada al costat sud del creuer de l'església de Santa Maria de l'Estany, al costat de llevant del claustre, hi ha l'antiga sala capitular, antiga capella de Sant Nicolau i ara capella del Santissim. Es tracta d'una construcció de planta rectangular de 12 m de costat que és feta amb aparell de maçoneria i amb coberta de doble vessant. Edifici de planta rectangular amb espais habilitats a l'ample dels murs de tancament lateral, i que està coberta amb volta de canó.<\/p> ","codi_element":"08079-85","ubicacio":"Nucli urbà, Plaça del Monestir, 2","historia":"","coordenades":"41.8692100,2.1126400","utm_x":"426360","utm_y":"4635636","any":"1749","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52885","titol":"Ball Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-pla","bibliografia":"AMADES, Joan (1950-56). Costumari Català. El curs de l'any. Ed. Salvat Tomo IV. Barcelona","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dansa popular de caràcter tradicional. Segons el folklorista Joan Amades es tracta d'un ball cerdà (de la Cerdanya) que fou introduït a casa nostra pels occitans durant la seva immigració a Catalunya al segle XVII. 'Després d'un passeig previ al ball, els balladors fan fer rístol a la companya (figures 1 i 2), encarats i deixar anar les mans, marquen un suau punteig i evolucionen com indiquen les figures 3, 4 i 5; en repetir-lo, pren un moviment més viu i saltironat, com marca la figura 6, i acaba amb un airós giravolt del ballador (figura 79)' JOAN AMADES (1950-56)","codi_element":"08079-86","ubicacio":"L'Estany","historia":"Hi ha dues hipòtesis de l'origen de la paraula Ball Pla. Una es refereix a la forma de ballar-se plana, suau, sense salts i moviments bruscs. L'altra al lloc on es ballava, en la zona plana del poble. Possiblement, aquesta primera hipòtesi prové d'estudis realitzats a Catalunya i Aragó on 'curiosament' també existeixen balls sota el nom de Ball Pla. Tanmateix, aquests balls comparteixen característiques similars amb el nostre. El Ball Pla és una forma de ball de parelles, potser la més típica del Principat de Catalunya, on fou molt estesa, sobretot durant el segle XIX, i on ha deixat testimoniatges des del segle XVII. Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l'absència de salts. Més que una dansa concreta, aquest Ball Pla indica una manera de ballar, un tipus de dansa oberta, a la que tothom podria afegir-s'hi. Els mots 'ball pla' defineixen per antonomàsia el contrari al fet de ballar fent salts, expressant els seus moviments com a dansa de galanteig, festeig amorós, molt ben acompanyats per un refinat vestuari.","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52885-foto-08079-86-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"S'està intentant recuperar i promoure per part la colla caramellaire de l'Estany Sortits de l'Ou i sota la tutela de l'Esbart dansaire de Castellterçol.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52886","titol":"Antigues dependencies del monestir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antigues-dependencies-del-monestir","bibliografia":"","centuria":"XIV-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Aquest edifici tanca el monestir pel cantó de ponent i fa avui d'accés. Forma una façana rectangular de dues plantes a la plaça del monestir. El conjunt és format per un portal d'entrada de grans dimensions, d'arc de mig punt i adovellat que dóna accés al claustre, presidit per una placa amb un escut de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). A banda i banda de la porta s'hi troba una porta, amb llinda, i amb elements decoratius de caràcter gòtic (tardà del s. XVI). Al damunt de les portes hi ha dues petites finestres, les llindes de les quals presenten també elements gòtics del s. XVI. A una finestra dels baixos, l'enreixat és amb llangardaix. El pis superior, més modificat, té sis obertures dels s. XVI i posteriors. Damunt del portal, un escut en alt relleu de factura gòtic- tardana té representats dos àngels vestits de monjos que sostenen un arbre arrelat, conjunt ornat amb mitra i bàcul. La coberta és a una vessant. L'interior ha estat molt adaptat per a un ús posterior i conserva molt poc de la disposició original.<\/p> ","codi_element":"08079-87","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2","historia":"<p>Aquesta construcció, erigida per acollir-hi diferents dependències abacials, fou aixecada en temps de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). D'aquí la representació del seu escut sobre el portal. Avui aquest edifici fa de façana a la plaça del monestir (abans plaça de la mongia) oberta arran de l'enderrocament de les cases que tancaven el pas de les cases on vivien alguns monjos i més tard treballadors i guardians del monestir. A la dècada dels seixanta -setanta, el conjunt fou restaurat donant-li l'aspecte que presenta avui. L'interior de l'edifici conserva alguns arcs apuntats. L'obra original ha estat molt modificada.<\/p> ","coordenades":"41.8690700,2.1125900","utm_x":"426356","utm_y":"4635620","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52886-foto-08079-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52886-foto-08079-87-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52887","titol":"Font del Doctor Vilardelll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-doctor-vilardelll","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada davant la casa del Doctor Vilardell, just al carrer que porta el seu nom.","codi_element":"08079-88","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell - Carrer Barcelona","historia":"","coordenades":"41.8678900,2.1130400","utm_x":"426392","utm_y":"4635489","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52887-foto-08079-88-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52888","titol":"Col·lecció Plafons ceràmics Josep Roig i Ginestós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-plafons-ceramics-josep-roig-i-ginestos","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dues composicions de ceràmica, del mestre ceramista Roig. Les composicions són de ceràmica policromada. La primera està formada per un conjunt de 7 x 6 peces de ceràmica on hi ha el dibuix dels antics dominis de l'Estany. Aquesta composició data de 1982. Policromia en diversos colors. L'altra composició de rajoles de 5 x 4 es tracta del dibuix de dos àngels aguantant l'arbre, simbologia del territori amb el símbol eclesiàstic de domini del bisbat. Policromia en Blaus.","codi_element":"08079-89","ubicacio":"Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2","historia":"","coordenades":"41.8692000,2.1123500","utm_x":"426336","utm_y":"4635635","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52888-foto-08079-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52888-foto-08079-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"El mestre ceramista Josep Roig Ginestós va néixer al petit poble de Santa Maria de l'Estany l'any 1898, el seu pare natural de la ciutat de Cervera i la seva mare de Collsuspina.A la primerenca edat de dos anys, la seva família es trasllada a Moià, poble en el qual va transcórrer la seva infància i primers anys de joventut. Va estudiar en els 'Pares Escolapis' on ràpidament va destacar pels seus dibuixos.Una anècdota, on revela clarament el seu bon fer en el dibuix: va esdevenir a la primerenca edat de nou anys: el gran i reconegut pintor Ramón Casas va passar per Moià i veient la típica estampa de la mare del petit abillada a la manera d'antany d'aquesta terra, va demanar permís per fer-li un retrat pictòric, i una vegada començat el quadre va veure el pintor com aquell nen volia emular-ho i amb tanta gràcia, que li va dir:' has de dibuixar i pintar molt i para això et regalo paper en quantitat i carbonets.' Des d'aquell moment no va deixar de dibuixar.Avui aquell quadre de l'artista Ramón Casas està en el museu 'The Hispanic Society of Amèrica' i la destinació ha volgut que unes peces de ceràmica decorades per l'artista José Roig Ginestós es trobin en el mateix museu.En la seva joventut es va traslladar a Barcelona, va estudiar a l'escola de Belles arts, treballant al mateix temps en l'estudi de Jaime Llongueras (famós decorador de l'època) que va treballar conjuntament amb Gaudi en el taller de la Sagrada Família de Barcelona i gran amic de l'artista Xavier Nogués amb qui José Roig va establir gran amistat i de la seva mà va entrar al món de la ceràmica decorada.L'any 1927 se li va encarregar tots i cadascun dels taulells que adornen el recinte del Poble Espanyol de Montjüic (Barcelona) inaugurat amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929, lloc en el qual va establir el seu taller de ceràmica que avui dia segueixen i regenten els seus néts.Les seves obres es troben per tot el món i en diversos museus  poden veure's les seves obres (www.ceramicaroig.es)Sent la seva vida molt dilatada i rebent al llarg d'aquesta, grans honors i distincions treballant fins a la seva fi als 95 anys. L'estat espanyol i el poble natal de Sta. María de l'Estany li van conferir l'honor de nomenar-li fill predilecte i dedicar-li al seu nom un dels seus carrers. En aquest mateix poble natal reposen les restes mortals del mestre ceramista.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52889","titol":"Carrer dels Monjos - Carrer Fosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-dels-monjos-carrer-fosc","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer estret i tortuós, en pujada, que va des del pla del monestir cap a Oló. Destaquen l'edifici de la casa núm. 6 pel seu portal dovellat d'estructura renaixentista, la casa núm.3 per les seves llindes amb inscripcions de 1792. El conjunt de les cases està construït amb pedra local (gres vermell, fàcilment degradable). El prototipus de casa és estreta, amb paret mitgera, de tres plantes, la de baix destinada per animals, primer pis com a habitatge i golfes. El carrer avui està enllosat i a la part superior, que ha de salvar més desnivell, hi ha escales. Les façanes de les cases són a diferents nivells per adaptar-se al pendent. Predominen els portals rectangulars, no massa amples, combinant amb algun portal rebaixat.","codi_element":"08079-90","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos.","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8695300,2.1118200","utm_x":"426293","utm_y":"4635672","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52889-foto-08079-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52889-foto-08079-90-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Antigament hi havia un hostal on els traginers i les mules que es dirigien cap al Lluçanès descansaven.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52890","titol":"Carrer Rodors","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-rodors","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COROMINES, Joan (1995). Onomasticon Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH iTORRES, Joaquim. (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estany, L'Estany. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi-URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII\/118-119. Patronat d'Estudis osonencs. Vic. p. 209-213. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany', Associació cultural de l' Estany, l' Estany. TREPAST, Eduard - VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural. Lleida. p 7-14. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XV - XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer urbanitzat seguint el traçat de l'antic camí de Moià i que dóna accés a la plaça del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Bona part de les cases que s'hi alineen guarden l'obra de les façanes originàries. El traçat del vial queda definit vers el fort pendent del vessant de llevant del Serrat de la Sagrera, Fet que propicia que al tram del carrer més meridional s'edifiqués sols el costat oest de l'antic camí, quedant totes les façanes de les cases obertes a l'est, on s'emplaça el nucli originari de la població. Dinàmica constructiva que s'inverteix al tram més septentrional del carrer on el pendent se suavitza.","codi_element":"08079-91","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8678600,2.1099700","utm_x":"426137","utm_y":"4635488","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52890-foto-08079-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52890-foto-08079-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52890-foto-08079-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52891","titol":"Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-7","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COROMINES, Joan (1995). Onomasticon Cataloniae, Curial Edicions Catalanes, Barcelona. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLC i TORRES, Joaquim. (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estany, L'Estany. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi-URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Barcelona. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII\/118-119. Patronat d'Estudis osonencs. Vic. p. 209-213. RODRÍGUEZ i LARA, J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany', Associació cultural de l' Estany, l' Estany. TREPAST, Eduard - VILASECA, Anna (2012). 'La transhumància a Catalunya, un llarg camí per recórrer' a Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural. Lleida. p 7-14. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer urbanitzat seguint el traçat de l'antic camí de Moià i que dóna accés a la plaça del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Bona part de les cases que s'alineen guarden l'obra de les façanes originàries, especialment les d'època moderna.","codi_element":"08079-92","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major.","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8688300,2.1118300","utm_x":"426293","utm_y":"4635594","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52891-foto-08079-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52891-foto-08079-92-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52892","titol":"Font de l' Avi Ferreret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-l-avi-ferreret","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En una placeta al costat de l'Ajuntament hi ha aquesta petita font, envoltada d'heures. Estructura composta per una antiga roda de molí estriada col·locada verticalment a la que se li adossa un aplacat de pedres que encerclen l'aixeta del brollador. A la part inferior de l'estructura es disposa una pica de pedra de planta rectangular que descansa sobre un peu, també de pedra. Prop d'ella uns bancs de pedra i uns arbres fan bona l'estada al bell mig del poble, a recer del romànic que perdura al pas del temps.","codi_element":"08079-93","ubicacio":"Nucli urbà. Jardí Font Avi Ferreret o Plaça rellotge de sol.","historia":"POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L. (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany","coordenades":"41.8688300,2.1125000","utm_x":"426348","utm_y":"4635593","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52892-foto-08079-93-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"En agraiment de la població de l'Estany al senyor Antoni Pujol i Pujol per la seva dedicació des de l'any 1932 al subministrament del servei d'aigua potable al municipi.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52893","titol":"Font de la Mare de Déu de la Llet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-mare-de-deu-de-la-llet","bibliografia":"CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). RODRÍGUEZ i LARA , J.L. (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Estructura arquitectònica definida a partir una gran pica de planta rectangular que es disposa sobre el mur de contenció de terres del carrer, on es disposa un plafó escultòric amb un baix relleu de la imatge de la mare de Déu que està flanquejat per dos plafons epigréfics amb versos d'en Felip Graugés.","codi_element":"08079-94","ubicacio":"Nucli urbà. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Carrer Verdaguer, 2","historia":"","coordenades":"41.8694800,2.1126900","utm_x":"426365","utm_y":"4635665","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52893-foto-08079-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52893-foto-08079-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"En els jardins de darrere l'església i al costat del baix relleu que representa la Verge Maria hi ha gravats versos d'en Felip Graugés.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52894","titol":"Torre campanar de l'església de Santa Maria de l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-campanar-de-lesglesia-de-santa-maria-de-lestany","bibliografia":"","centuria":"XIV-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Estructura de considerables dimensions, dibuixa una planta rectangular que s'aixeca sobre el cimbori octogonal de la nau de l'església. La part superior presenta quatre senzilles i estretes obertures de forma allargada i rematades amb arc de mig punt. La coberta és de teula àrab resolta a quatre vessants.<\/p> ","codi_element":"08079-95","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 2","historia":"<p>L'obra actual data de l'any 1684 moment en què es portà a terme una reforma de l'obra original del campanar, datada en el segle XIV, i que quedà molt afectada com a conseqüència del terratrèmol del segle XV. Es coneix molt bé l'impacte que hi va tenir el terratrèmol de 1448: de resultes d'ell moltes dependències restaren greument afectades, el campanar que s'aixecava sobre el creuer va caure i va fer malbé la volta de la nau, que es va haver de refer. A més, un monjo morí víctima dels enderrocs.<\/p> ","coordenades":"41.8693400,2.1125000","utm_x":"426349","utm_y":"4635650","any":"1684","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52894-foto-08079-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52894-foto-08079-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52894-foto-08079-95-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"52895","titol":"Tanca Torre Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tanca-torre-vella","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"Restes d'un mur fet de maçoneria i revestit de morter de calç, rematat per un coronament de maó pla. Estructura que conformava la tanca de l'antic xalet que s'emplaçava en aquest indret.","codi_element":"08079-96","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Barcelona, 3","historia":"Un dels primers xalets que es va construir al municipi. Enderrocat en l'última dècada.","coordenades":"41.8701600,2.1145000","utm_x":"426516","utm_y":"4635739","any":"1902","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52895-foto-08079-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52895-foto-08079-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52896","titol":"Cal Passerisa vell o Casa de les Eres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-passerisa-vell-o-casa-de-les-eres","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta quadrangular a quatre vents orientat a migdia amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana de migdia. Al volum principal s'adossa un porxo d'arcs de mig punt a la façana de migdia i un cos adossat a la part nord. Els dos en planta baixa i amb coberta de teula de vessant simple. La distribució interior es defineix a partir de la planta i pis, presentant diverses obertures a cada una de les façanes. L'aparell constructiu dels murs de tancament exterior està fet de maçoneria amb els muntants de les obertures de pedra tallada. El ràfec de la coberta està fet amb maó a punta de diamant, sobre una línia de maó pla.","codi_element":"08079-97","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Barcelona, 1","historia":"Antiga masia que ha quedat absorbida per l'actual eixample del nucli urbà.","coordenades":"41.8679100,2.1134300","utm_x":"426424","utm_y":"4635491","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52896-foto-08079-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52896-foto-08079-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52896-foto-08079-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació completament remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52897","titol":"Cal Noguera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-noguera","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Cal Noguera és un conjunt d'edificacions disposades a l'entorn d'un edifici principal que es localitzen a l'entrada del camí d'Oló al nucli de població, just davant del prat que s'estén fins a tocar el Cementiri municipal i els actuals dipòsits d'aigua. L'edifici principal és una construcció de planta rectangular orientada a migdia articulada a partir de dos plantes interiors i coberta a doble vessant amb el carener sobre la façana principal. L'accés a l'interior queda habilitat al mur de tancament oest. La composició de la façana principal s'articula a partir de les obertures que es disposen en cada un dels dos nivell. A la planta baixa si disposa una porta flanquejada per dos grans finestrals fets amb obra prefabricada de formigó. En aquest mateix nivell s'hi disposa una de les obertures originals feta amb brancals i llinda de maó cuit. A la planta principal s'hi disposa un altra obertura feta amb maons així com una gran finestral de major dimensionat d'època recent. Vers la cantonada sud-est s'hi localitza una composició feta per dos grans finestral d'arc de de maó cuit al igual que els brancals de les obertures. Aquest esdevé l'element que dona singularitat a la façana i al conjunt de l'edifici. L'aparell constructiu de l'edifici és fet de maçoneria amb carreus de rius i argamassa de morter de calç.","codi_element":"08079-98","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 19","historia":"","coordenades":"41.8707700,2.1103900","utm_x":"426175","utm_y":"4635811","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52897-foto-08079-98-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Coneguda com Ca La Mestressa","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52898","titol":"Ca l'Errando","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lerrando","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988). 'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada amb coberta de doble vessant amb carener paral·lel a la façana lateral. Les façanes s'articulen a partir de les obertures que s'obren a cada una de les plantes. La façana principal s'ordena a partir d'aquests nivells de les plantes, on s'obren diverses obertures de dimensionat diferents. A la planta baixa es localitzen dues portes d'accés, la principal vers la part occidental i una altra més cap a l'est. L'estat que presenta el parament exterior, d'aquesta façana principal, permet apreciar l'aparell constructiu de maçoneria i les posteriors refeccions fetes amb maons. Destaquen les motllures de pedra local tallada que presenten algunes d'aquestes obertures, així com els brancals i la llinda de la porta principal. La façana lateral, que afronta a la plaça, presenta diverses obertures.","codi_element":"08079-99","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 1-3","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8688400,2.1120900","utm_x":"426314","utm_y":"4635595","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52898-foto-08079-99-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chávez Calm  - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació parcialment remodelada en època contemporània.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52899","titol":"Ca la Tona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-tona","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres i coberta a doble vessant amb façana principal al carrer Major, on obre porta. La composició i el parament d'aquesta façana han estat reformats en època contemporània encara que es localitzen obertures originals amb motllures de pedra local treballada emmarcant les finestres. D'entre aquestes en destaca una, la de major dimensió que es localitza a l'eix de la façana, sobre l'accés principal a l'edifici. Presenta una llinda amb una decoració incisa, una orla encercla la data de 1702.","codi_element":"08079-100","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 5-7","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8688100,2.1119900","utm_x":"426306","utm_y":"4635592","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52899-foto-08079-100-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52899-foto-08079-100-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a la remunta del pis sota coberta. A la planta baixa hi ha el Bar-Restaurant Ca la Tona.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52900","titol":"Cal Pere Coll","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pere-coll","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular conformat per dos cossos que s'alineen amb el traçat del carrer, coberts amb teulada de doble vessant vers la façana principal. La composició d'aquesta façana es defineix a partir dels dos cossos que conformen l'edificació, està articulada a partir de les portes d'accés a cada un d'aquests. A la part oest s'obre una porta d'arc rebaixat feta amb pedra local tallat que queda flanquejada a l'esquerra per una finestra. A la planta pis, just a l'eix que marca la porta d'accés s'obre un balcó amb barana de ferro decorada que porta la data 1884. A un costat del balcó i alineada amb la de la planta baixa s'obre una finestra, mentre que a l'altre costat es localitza una petita finestra, que queda situada a la balconada. Finestres, que també, estan fetes amb pedra tallada. El cos més occidental, també queda articulat a partir d'una porta amb llinda que s'obre a l'eix d'aquest volum. Obrint-se per sobre d'aquesta, a la planta pis, dues finestres. Obertures aquestes que, igual que la porta, són fetes amb brancals i llindes de pedra tallada. El parament de la façana d'aquestes dues plantes inferiors és fet de maçoneria de pedra desbastada irregular lligat amb morter de cal i amb reforç de pedres carejades a la cantonera. A la planta segona, el parament exterior del mur presenta un tractament definit a partir d'un revestiment llis que dóna unitat a tota l'edificació. En aquest nivell s'obren cinc finestres distribuïdes al llarg de la façana.","codi_element":"08079-101","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 9 - 11","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8687800,2.1118600","utm_x":"426295","utm_y":"4635588","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52900-foto-08079-101-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a la remunta del pis sota coberta.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52901","titol":"Cal Cintet o Cal Codina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cintet-o-cal-codina","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres que guarda l'alienació del carrer amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La composició de la façana és resolta per una porta de doble fulla amb arc rebaixat de muntants i dovellat de pedra tallada que s'obre a l'eix de l'edifici. A les plantes superiors, es disposen dues finestres per planta que guarden la simetria del conjunt. L'aparell està fet de maçoneria de pedra desbastada quedant remarcats els muntants de les obertures així com el reforç de pedra carejada de les cantonades. El carener està fet de maó pla i teula.","codi_element":"08079-102","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 13","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8687400,2.1117500","utm_x":"426286","utm_y":"4635584","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52901-foto-08079-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52901-foto-08079-102-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació parcialment remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52902","titol":"Cal Sabata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sabata-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres alineat amb el carrer i cobert amb teulada de doble vessant. La composició de la façana s'articula a partir de les tres obertures que s'obre a cada una de les tres plantes de l'edifici. A la planta baixa s'obren dues portes amb llinda plana i una finestra, sobreposant-se per cada pis dues finestres i un balcó per planta. El seu parament és fet d'aparell de maçoneria de pedra desbastada regular. El ràfec és fet per una línia de teula sobre maó pla.","codi_element":"08079-103","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 15","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8687100,2.1116900","utm_x":"426281","utm_y":"4635581","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52902-foto-08079-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52902-foto-08079-103-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Allotjament Rural. Edificació molt remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52903","titol":"Ca la Roseta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-roseta","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres amb façana al carrer Major. Presenta una composició articulada a partir de l'eix que defineix l'accés principal, queda desplaçat vers a l'est. El conjunt d'obertures de cada un dels tres nivells que presenta la façana, planta baixa pis i nivell sota coberta, tenen els brancals de pedra local tallada. Elements que ofereixen un acurat tractament de les formes i motllures. Destacant les de la porta, amb carreus de grans dimensions i una llinda plana de tres carreus, així com els de la finestra principal de la planta pis. Sense desmerèixer els que emmarquen la petita finestra del segon pis, definida a partir d'un únic carreu per costat i el de l'ampit amb goteró.","codi_element":"08079-104","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 17","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8687100,2.1116100","utm_x":"426274","utm_y":"4635581","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52903-foto-08079-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52903-foto-08079-104-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació parcialment remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52904","titol":"Cal Tori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tori","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular que obre façana al carrer Major. Presenta una composició a partir de les obertures de cada una de les plantes. Aquestes obertures queden emmarcades per elements de pedra tallada amb motllures i cisellats decoratius. Destaquen els de la porta principal de doble ull, on es disposa una llinda monolítica plana i els de les finestres de les plantes superiors, també amb llindes monolítiques, una amb l'epigrafia d'una creu. La finestra, que es disposa a la planta baixa, queda tancada per un reixat de forja singular que dibuixa una quadrícula feta de barrots plants amb una petita portella registrable a la part inferior dreta.","codi_element":"08079-105","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 19","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8687000,2.1115000","utm_x":"426265","utm_y":"4635580","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52904-foto-08079-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52904-foto-08079-105-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació parcialment remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52905","titol":"Ca la Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-montserrat","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb façana principal vers el carrer. La seva composició es defineix a partir de l'eix que marca la porta principal i s'articula per les obertures de cada una de les plantes. Emmarcades per motllures de pedra picada local, destaca el seu dimensionat. La porta principal és d'arc de mig punt i presenta un dovellat regular ben dimensionat. Les finestres presenten llinda plana monolítica amb un cisellat de les arestes que es repeteix com a motiu, en cada un dels elements. La llinda de la finestra que es disposa sobre la porta principal, presenta una inscripció epigràfica amb la llegenda 1704.","codi_element":"08079-106","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 21","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8687000,2.1114000","utm_x":"426257","utm_y":"4635580","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52905-foto-08079-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52905-foto-08079-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52905-foto-08079-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació parcialment remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52906","titol":"Cal Benet o cal Terrissaire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-benet-o-cal-terrissaire","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres i orientat al nord amb coberta de doble vessant. La façana principal es defineix a partir d'una disposició regular de les obertures. A la planta baixa estan les portes d'accés i del garatge i per sobre d'aquestes, a cada una de les plantes dues finestres amb llinda monolítica i barana a l'ampit. El tractament de la façana és resolt amb un revestiment llis.","codi_element":"08079-107","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 23","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8686900,2.1113300","utm_x":"426251","utm_y":"4635579","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52906-foto-08079-107-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a les plantes pis.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52907","titol":"Ca la Pilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-pilar","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Immoble de planta rectangular en cantonada orientat a migdia i cobert amb teulada de vessant simple que desaigua vers la façana principal. Té adossat un cobert de doble alçada al seu costat occidental. La façana ofereix una composició definida a partir de la porta d'accés de doble full, que s'obre a la planta baixa flanquejada per una finestra. Aquesta porta, està desplaçada al costat dret de l'edifici, quedant centrada a l'eix del carreró que dóna accés. Així mateix, a la planta pis s'obre un finestral i a la planta sota coberta una finestra de menors dimensions. El parament exterior del mur de tancament de la façana està acabat amb un revestiment llis de color rogenc. Pel que fa al cobert que s'adossa al cos principal de l'edificació, està obert pel seu costat est, per on s'accedeix. En destaca l'estructura de la coberta de vessant simple, feta per encavallada de fusta rematada amb teula.","codi_element":"08079-108","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 2","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8689500,2.1116900","utm_x":"426281","utm_y":"4635607","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52907-foto-08079-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52907-foto-08079-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52907-foto-08079-108-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació parcialment remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52908","titol":"Cal Met","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-met","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada alineat amb el carrer i amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana lateral, que s'obre al carreró. La composició de la façana principal es disposa a partir de les dues obertures que s'emplacen a la planta baixa, la porta d'accés i una finestra reixada de forja. Obertures estan fetes amb emmarcat de pedra local tallada i llinda monolítica, també de pedra. A la planta pis, just per sobre de la finestra de la planta baixa hi ha l'única obertura d'aquesta planta. La façana lateral presenta acabat resolt per un revestiment llis uniforme que es disposa per sobre d'un sòcol de maçoneria. De les dues obertures que es disposen per planta, crida l'atenció els elements petris d'una finestra que està tancada per un reixat reticular de forja, amb una llinda monolítica decorada i un ampit motllurat. El parament de la façana és fet amb aparell de maçoneria desbastada disposat de forma regular. El ràfec de la coberta és fet per una peça ceràmica en forma de teula i amb fons pla de maó.","codi_element":"08079-109","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 4","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8688400,2.1117900","utm_x":"426289","utm_y":"4635595","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52908-foto-08079-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52908-foto-08079-109-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació molt remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52909","titol":"Carrer Major, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-6-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres amb coberta de doble vessant vers la façana principal que afronta amb el carrer. La façana guarda una disposició regular de dues obertures per planta alineades en relació a dos eixos verticals. Corresponent-se els de la planta baixa amb la porta d'entrada i la porta del garatge. L'aparell constructiu del parament exterior de la façana és fet de carreus regular disposat en filades horitzontals a trenca junt de pla i amb emmarcat de pedra tallada les finestres de les plantes. El ràfec de la coberta és fet amb una línia de rajola a punta de diamant.","codi_element":"08079-110","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 6","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8688100,2.1117300","utm_x":"426284","utm_y":"4635592","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52909-foto-08079-110-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació molt remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52910","titol":"Cal Santapau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-santapau","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada orientat a migdia que presenta una portalada d'arc rebaixat adovellada amb pedra tallada en una de les façanes i una porta de garatge a l'altre. El seguit d'obertures que es disposen a cada una de les plantes són emmarcades per pedra tallada i llinda monolítica. L'aparell dels murs és de maçoneria de pedra desbastada, disposat de forma regular.","codi_element":"08079-111","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Major, 8","historia":"Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8687900,2.1116700","utm_x":"426279","utm_y":"4635590","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52910-foto-08079-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52910-foto-08079-111-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52911","titol":"Cal Morera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-morera","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva composició s'articula a partir de l'eix que defineix la porta principal de la planta baixa i de les obertures que es disposen a les dues plantes superiors. L'accés principal és resolt per una porta de doble full amb llinda plana monolítica. El conjunt de motllures de les finestres, presenten un motiu decoratiu definit a partir d'un motiu de línies regulars en forma de marc que envolten l'obertura. La llinda d'una de les finestres de la planta primera presenta una inscripció: 1700.","codi_element":"08079-112","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 4","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8688500,2.1115400","utm_x":"426269","utm_y":"4635597","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52911-foto-08079-112-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52912","titol":"Cal Emiliu o Miliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-emiliu-o-miliu","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici unifamiliar de dues plantes amb coberta de doble vessant. La façana principal ofereix una composició de línies senzilles definides a partir d'un estil eclèctic que li dóna personalitat. La seva ordenació és definida per la porta d'accés de fulla simple amb llinda i claraboia que estableix el mòdul de les dues finestres balconeres amb balustrades que s'obren a la planta superior. L'equilibri compositiu s'accentua amb el finestral d'arc de mig punt de la planta baixa. Amb dos òculs de ceràmica per la ventilació de la coberta. El parament exterior presenta un revestiment enlluït de color blanc.","codi_element":"08079-113","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 6","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8688800,2.1114800","utm_x":"426264","utm_y":"4635600","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52913","titol":"Cal Truà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-trua","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta rectangular orientada a migdia amb coberta de doble vessant. La façana principal presenta obertures amb brancals de pedra local tallada que l'emmarquen. El recinte del conjunt edificat té l'accés per un baluard amb porta de doble full i llindar teulat.","codi_element":"08079-114","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Dr. Errando, 22 - 24","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8694900,2.1115100","utm_x":"426267","utm_y":"4635668","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52913-foto-08079-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52913-foto-08079-114-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52914","titol":"Cal Farràs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-farras-0","bibliografia":"TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici en cantonada alineat amb el carrer i de tres plantes d'alçada. El mur de tancament lateral de l'edificació presenta una obertura a cada un dels tres nivells de les plantes de distribució interior. Estructures que queden emmarcades per pedra local tallada. Destaca, la planta pis oferint un cisellat emmarcat del brancal i la llinda i un ampit motllurat. El parament exterior del mur és fet amb un aparell de maçoneria regular compost per carreus i pedres disposats horitzontalment amb forces falques de materials diversos, entre els que predomina els fragments de maons. Les cantoneres són fetes amb carreuat regulat que emmarca el parament.","codi_element":"08079-115","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 9","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8696500,2.1117700","utm_x":"426289","utm_y":"4635685","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52914-foto-08079-115-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52915","titol":"Carrer dels Monjos, 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-dels-monjos-7","bibliografia":"TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada amb coberta de vessant simple vers la façana lateral. La façana principal està presidida per una gran portalada de fusta de doble full, que presenta un acurat clavetejat i que està emmarcada per blocs de pedra local tallada i per una gran llinda monolítica que porta una inscripció molt malmesa i il·legible. A la part inferior hi ha un llindar monolític, també fet de pedra local tallada. La composició de la façana queda articulada a partir de dos eixos verticals, un de principal, definit per la referida portalada i per un segon paral·lel a l'anterior, situat més a la dreta. És en aquest segon, on a la planta baixa s'obre una finestra, també emmarcada per pedra local tallada i llinda monolítica. A la planta primera un gran balcó corregut, amb barana de ferro, abasta la meitat de la façana i que té accés per una obertura emmarcada per pedra tallada i llinda monolítica. Tipologia constructiva que es repeteix a una altra finestra que s'obre, en aquesta mateixa planta, just a la vertical de l'altre eix. A la planta sota cobert s'obre un balcó que queda al mateix eix vertical que la portalada. Està emmarcat amb muntant de pedra tallada i llinda monolítica i presenta una barana de ferro. A l'extrem dret de la façana, vers el segon eix, es disposa una finestra de petites dimensions. El parament de la façana és fet amb aparell de pedra tallada disposat de forma regular i amb alguns trams de maçoneria, tot lligat amb morter de calç.","codi_element":"08079-116","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 7","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8695900,2.1118000","utm_x":"426291","utm_y":"4635678","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52915-foto-08079-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52915-foto-08079-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52916","titol":"Ca l'Et-Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-let-xic","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep. (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular, entre mitgeres i coberta de vessant simple, que obre façana al carrer. La seva distribució interior es defineix a partir de tres nivells que presenten obertures a la façana i que articulen la composició. A la planta baixa s'obre la porta d'accés, emmarcada per una gran llinda de pedra local tallada que queda flanquejada per dues finestres. Una de més gran que s'obre vers el costat dret i una de més petita a l'esquerra. A la planta primera s'obre una finestra balconera amb barana de ferro i una finestra, desplaçades a cada costat de l'eix de la porta, que també estan emmarcades per muntans i llinda de pedra tallada local, destacant l'ampit motllurat de la finestra. A la planta sota coberta, vers la cantonada meridional, es localitza una doble finestra rectangular, tipus carregador, amb baranes de ferro. L'aparell del parament exterior és fet de maçoneria de pedra desbastada tot i que es disposen alguns trams fets amb aparell de pedra tallada regular, localitzats a la cantonada i al voltat de la porta d'accés.","codi_element":"08079-117","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 5","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8694700,2.1117900","utm_x":"426290","utm_y":"4635665","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52916-foto-08079-117-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació remodelada en època contemporània.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52917","titol":"Cal Ferrer Vell o cal Méro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ferrer-vell-o-cal-mero","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres amb coberta a doble vessant i façana principal paral·lela al carrer. La composició de la façana es defineix amb la gran portalada de doble full que defineix un eix central, a partir del qual s'obre de forma simètrica les obertures de cada una de les plantes. A la planta baixa, al costat de la gran portalada, es disposen dues obertures de secció allargada que queden emmarcades per pedra local tallada. La de l'esquerra és una porta mentre que la de la dreta és una finestra, sota la que es disposa un banc de pedra amb el seient monolític. A la planta principal, una gran balconada amb barana de ferro ocupa el tram central de la façana, quedant aquest flanquejat per dues finestres. Les tres obertures d'aquesta planta estan fetes amb pedra local tallada amb perfil interior cisellat i disposen de llinda monolítica i, en el cas de les finestres d'ampit motllurat. La llinda que donà accés a la balconada té una inscripció amb la llegenda PERA SENTIES - FERRER 1752 que emmarca un rombe amb filigrana coronat per una creu patada. El costat dret de la llinda també presenta una llegenda ALABAT SIA LO SAGRAT COR DE JESUS I DE MARIA 1792, que emmarca un cor amb filigranes coronat per una creu patada. De les obertures d'aquesta primera planta cal destacar el treball de fusteria, especialment dels porticons i finestrons. A la planta sota coberta s'obra un segon balcó amb barana de ferro que també està flanquejat per dues finestres. Bé que aquestes obertures no estan emmarcades per muntat de pedra. El conjunt del parament de la façana presenta un revestiment de morter de calç que realça els motllurats de pedra de les obertures. El ràfec de la coberta presenta una alineació de caps de biga de fusta treballats.","codi_element":"08079-118","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 3","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8694100,2.1117500","utm_x":"426287","utm_y":"4635659","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52917-foto-08079-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52917-foto-08079-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Deshabitada. Destaca la fusteria de les obertures de la planta pis.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52918","titol":"Cal Rubís o Cal Terrissaire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-rubis-o-cal-terrissaire","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a llevant i amb coberta a doble vessant vers la façana principal que dóna al carrer. La façana presenta una composició regular a partir d'una distribució uniforme de les obertures de cada una de les tres plantes. A la planta baixa les obertures es corresponen amb dues portes d'accés, una de full simple i l'altra amb vidriera de tres mòduls resolta amb arc rebaixat adovellat. Pel que fa a les obertures de la planta pis, just per sobre de la portalada, es disposa un balcó amb barana de ferro. La resta de la composició de les obertures es defineix a partir de tres grans finestres, dues per planta i una tercera guardant la composició del balcó. L'aparell és de pedra tallada regular, disposat horitzontalment, mentre que el ràfec és fet amb caps de biga de fusta.","codi_element":"08079-119","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 1","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8693400,2.1117200","utm_x":"426284","utm_y":"4635651","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52918-foto-08079-119-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació remodelada en època contemporània.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52919","titol":"Cal Camat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-camat","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada amb façana principal alineada amb el carrer i coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana lateral. La composició de la façana principal es defineix a partir de les obertures que presenten els dos nivells en què queda articulada la seva distribució interior. A la planta baixa s'obre la porta d'accés de doble full que està emmarcada per brancals de pedra tallada i una llinda amb la inscripció 1792. Aquesta està flanquejada per una petita finestra, també, amb muntants de pedra tallada. A la planta pis, centrat a l'eix de la porta, s'hi obre l'accés a un balcó amb barana de ferro fet amb brancals de pedra i llinda monolítica que queda al costat d'una finestra amb brancals també de pedra tallada i llinda monolítica amb ampit motllurat. Pel que fa a la façana lateral, sols presenta unes petites obertures per planta, situades vers al constat de llevant. El parament dels murs de tancament exterior és fet amb aparell regular de pedra desbastada guardant una certa horitzontalitat, amb reforç de pedra regular a les cantonades. El ràfec de la coberta és senzill i sols presenta una línia de maons.","codi_element":"08079-120","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 12","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8697000,2.1118300","utm_x":"426294","utm_y":"4635691","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52919-foto-08079-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52919-foto-08079-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52920","titol":"Cal Viló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vilo","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres, amb una planta rectangular, queda alineat al carrer on obre façana. És cobert amb teulada de doble vessant que treu aigües a la façana principal. La composició d'aquesta façana queda condicionada pel fort desnivell que presenta el carrer, fet que condiciona una de les dues obertures de la planta baixa, quedant elevada respecte a la rasant del carrer. Aquesta obertura presenta un arc rebaixat de mig punt amb brancals de pedra tallada. Actualment resta parcialment paredada i s'obre, al tram superior de l'obertura original, una finestra reixada. A un nivell inferior s'obre l'actual porta d'accés feta també, amb muntants de pedra tallada i de llinda monolítica. Al nivell del primer pis s'obre un gran finestral emmarcat per brancals de pedra tallada i llinda monolítica i amb ampit motllurat, també d'una peça. A la planta que queda sota la coberta es disposen dues finestres amb brancals, llindes i ampits de pedra, que es corresponen amb l'eix de les obertures dels pisos inferiors. El conjunt del parament exterior de la façana és fet d'aparell de pedra tallada disposat de forma regular, remarcant la disposició horitzontal.","codi_element":"08079-121","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 10","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8696500,2.1118600","utm_x":"426296","utm_y":"4635685","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52920-foto-08079-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52920-foto-08079-121-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52921","titol":"Ca l'Endal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lendal","bibliografia":"TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres i distribució interior articulada a partir de planta baixa i dos pisos i coberta de teula a doble vessant que té la façana principal vers el carrer dels monjos, on s'obre porta. Aquesta és resolta amb un arc rebaixat fet amb dovellat i brancals de pedra local. La composició de la façana es defineix a partir de l'eix de la porta, que queda desplaçada a la dreta, i a partir del qual s'articulen les obertures de les plantes superiors, una per planta. D'aquestes en destaca el dimensionat de la finestra del primer pis, emmarcada per brancals de pedra local, llinda i goteró de l'ampit monolítics. Pel que fa a l'obertura de la planta, sota coberta, tot i guardar el mateix ordre compositiu que l'anterior, és de dimensions més reduïdes.","codi_element":"08079-122","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 8","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8695900,2.1118700","utm_x":"426297","utm_y":"4635678","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52921-foto-08079-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52921-foto-08079-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Interior reformat.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52922","titol":"Cal Xic Ton","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-xic-ton","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El parament exterior de la façana presenta alguns punts precaris.","descripcio":"Gran casal de planta rectangular entre mitgeres que està presidit per una façana principal que obre porta al carrer dels Monjos. La composició de la façana es vertebra a partir d'una porta d'arc de mig punt amb dovelles de secció ample que denota la sumptuositat de l'obra original. Destacant la seva estructura renaixentista. Quedant centrada a l'eix de la façana i articulant la composició del conjunt d'obertures de la façana; una al costat esquerre de la porta, dos a la planta principal i una a la que queda sota la coberta. Elements que tots són emmarcats per peces de pedra local tallada amb motllures ornamentals als brancals i les llindes, les quals, igual que el trencaaigües, són monolítics. El finestral de la planta baixa, resolt amb un arc escarser, presenta actualment un paredat parcial de la seva part inferior, quedant tancada l'obertura amb un reixat quadriculat de forja amb barrots plans. L'estat del parament exterior de la façana permet copsar l'abast i entitat dels processos de reforma i condicionament que aquest ha experimentat al llarg dels temps.","codi_element":"08079-123","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 6","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8695300,2.1118700","utm_x":"426297","utm_y":"4635672","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52922-foto-08079-123-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Deshabitada.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52923","titol":"Ca la Manela o cal Pep Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-manela-o-cal-pep-gran","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres de tres plantes i coberta de teula a doble vessant, que presenta la façana principal vers l'oest on obre porta al carrer dels Monjos. Aquesta és resolta amb arc rebaixat compost per elements de pedra local tallada. La clau de l'arc presenta una inscripció amb la llegenda JOAN SOLA ANY 1807. Actualment l'estructuració de la façana s'articula a partir de la disposició de les obertures de cada una de les plantes, no guardant un ordre compositiu concret. La porta és de doble full i queda desplaçada a l'esquerra de l'eix central de façana, quedant flanquejada pel costat dret d'un finestral emmarcat també per brancals de pedra i llinda i ampit de monolítics, que tanca la seva obertura amb un reixat quadriculat de forja de barrots plans. A la planta primera s'hi disposen dues finestres contigües, una al costat de l'altra amb motllures i brancals de pedra tallada dels que en destaca l'ampit motllurat així com el detall decoratiu de la llinda d'una de les finestres. Al pis superior que queda sota la coberta, s'hi disposa una petita finestra, just sobre l'eix de l'anterior, també amb tot l'emmarcat de pedra.","codi_element":"08079-124","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 4","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8694800,2.1118700","utm_x":"426297","utm_y":"4635666","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52923-foto-08079-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52923-foto-08079-124-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Deshabitada.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52924","titol":"Cal Flor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-flor","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany. TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a ponent amb coberta de teula de doble vessant, vers la façana principal que s'obre al carrer. La façana està a partir d'una disposició simètrica de les obertures de cada una de les tres plantes. D'una banda a la planta baixa es disposen la porta d'accés a l'immoble i la del garatge. A la planta pis un balcó amb accés amb llinda monolítica i brancals de pedra tallada amb barana de ferro forjat, s'obre per sobre de la porta del garatge. La resta d'obertures es corresponen amb obertures rectangulars sense cap mena d'elements petris. El parament és fet de maçoneria de pedra desbastada disposada guardant certa regularitat mentre que el del primer i segon pis són enlluïts per un revestiment llis.","codi_element":"08079-125","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer dels Monjos, 2","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8694200,2.1118400","utm_x":"426294","utm_y":"4635660","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52924-foto-08079-125-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52924-foto-08079-125-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a les plantes pis.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52925","titol":"Can Valeri, Ca l'Abad, Cal Codina o Cal Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-valeri-ca-labad-cal-codina-o-cal-verdaguer","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular orientada a l'est que queda avançada respecte a les edificacions adjacents que l'afronten i que sobresurt respecte als dos espais que s'obren a cada costat; la plaça Major i la plaça del Monestir. L'edifici és de tres plantes i està cobert amb teulada de doble vessant vers la façana principal que s'obre a l'est. La façana està presidida per una gran portalada d'arc de mig punt adovellada per peces de gran format, que queda centrada a la façana. Per sobre d'aquesta, a l'alçada de la planta pis s'obre una finestra de brancals de pedra motllurada amb llinda monolítica amb la inscripció AH i l'any i ampit amb motllura ornamentada. Estructura que, a la vegada, queda rematada per les restes d'una antiga obertura cegada, feta també amb motllurat de pedra tallada local. A la façana lateral que dóna a migdia es disposen, tres obertures, una per planta, que queden definides a partir d'un mateix eix vertical. La de la planta baixa és una porta feta amb arc rebaixat adovellat amb brancals de pedra tallada i per sobre, es disposen dues finestres també emmarcades de pedra. Mentre que a la part nord sols en destaca una petita finestra a la planta pis. A l'interior es conserven arcs apuntats, tant als baixos com a la planta primera. A la part posterior de l'edifici es conserva les restes d'un matacà. D'altra banda, el parament dels murs de tancament exterior és fet amb aparell regular de pedra tallada que guarda l'horitzontalitat de les filades i que presenta reforços de pedra carejada a les cantonades.","codi_element":"08079-126","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major, 3","historia":"Es diu, que és de les primeres cases del poble. La construcció actual manté trets gòtics amb altres posteriors. La llinda de la porta data una renovació de l'edifici de 1502. En un moment no concretat, es va abaixar el sostre eliminant dues torrelles de vigilància de secció circular que hi havia a banda i banda de la façana. Aquest fet, l'existència d'un matacà als darreres i la seva situació a l'entrada del camí que porta a Oló, fa pensar que l'edifici tingués una funció defensiva. Més recentment havia estat hostal, carnisseria, traginers... hi ha un forn de pa de 1830.","coordenades":"41.8692900,2.1117800","utm_x":"426289","utm_y":"4635645","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52925-foto-08079-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52925-foto-08079-126-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Celler d'en Valeri.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52926","titol":"Cal Majoral o Cal Gaja","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-majoral-o-cal-gaja","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgers de planta baixa i tres plantes amb coberta de doble vessant que té la façana principal vers la plaça Major on s'obre porta. A la planta baixa s'hi disposen dues portes amb llinda de bell nou que donen accés a l'habitatge abastant tot l'ample de la façana. Les obertures de les plantes superiors s'articulen a partir d'un eix vertical centrat, una a la planta primera i segona i tres a la planta sota coberta. La de la primera planta es correspon amb una balconada que recorre tot l'ample de la façana. L'obertura d'accés, té una llinda amb rebaix d'arc conopial acabat en creu que queda flanqueja per una marca epigràfica amb l'any 1572. Al segon pis, sobre el mateix eix es disposa una finestra balconera, també amb llinda monolítica, en aquest cas sense cap inscripció epigràfica. Les tres obertures del pis de sota coberta queden distribuïdes de forma equidistant per l'ample de la façana, just a partir del referit eix. Aquestes són de reduïdes dimensions i també queden emmarcades per pedres de pedra local tallada. Del conjunt de la coberta en destaca l'estructura de la cornisa conformada per un voladís de fusta amb cairons.","codi_element":"08079-127","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major, 5","historia":"Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià.","coordenades":"41.8692400,2.1117200","utm_x":"426284","utm_y":"4635640","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52926-foto-08079-127-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52927","titol":"Plaça Major, 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-major-6","bibliografia":"","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a migdia i amb coberta de doble vessant vers la façana principal, on s'alinea la façana. A la planta baixa s'obre, al costat esquerre, una gran portalada vidrada feta amb brancal de maó i llinda plana amb arc de descàrrega fet de maó. Mentre que al tram del pany dret, s'emplaça una gran porta de garatge amb llinda de fusta. A la planta pis es disposen dues obertures que se sobreposen damunt de les portes de la planta baixa. La del costat esquera, és un balcó amb una gran llosa i barana de ferro forjat amb barrots rectangulars ornamentats als extrems. Al costat dret s'obre una finestra amb brancal de pedra tallada i llinda monolítica, amb ampit tot motllurat i rematat a la part superior amb un fals arc conopial incís. Pel que fa al pis sota coberta, a cada una de les meitats de la façana s'obre una petita finestra, feta també amb emmarcament de pedra tallada local. El parament és fet de maçoneria de pedra desbastada, guardant una certa regularitat i lligat amb morter de calç. El ràfec amb una doble filada de maons pla i teula amb una volada acusada, esdevé un dels elements més rellevants de la façana.","codi_element":"08079-128","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major, 6","historia":"Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià.","coordenades":"41.8691800,2.1117100","utm_x":"426283","utm_y":"4635633","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52927-foto-08079-128-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Preserva alguns elements de l'obra original del segle XVI.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52928","titol":"Cal Caio, Cal Podai o Cal Doctor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-caio-cal-podai-o-cal-doctor","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada, orientat cap a llevant, amb coberta de doble vessant que treu aigua a la façana principal que dóna a la plaça. La composició de la façana es defineix a partir d'un eix central, on s'alinea l'única obertura que hi ha en cada una de les tres plantes, en què s'articula la distribució interior de l'immoble. A la planta baixa s'obre una gran portalada vidrada a la qual se li sobreposa un balcó amb una gran llosa amb barana de ferro, que assoleix l'amplada de tota la porta del nivell inferior. Obertura que, a la vegada, se li sobreposa un altre balcó de menors dimensions a la planta sota coberta. Totes aquestes obertures estan emmarcades per pedra local tallada, tant en brancals com en llindes. L'aparell del mur de tancament de la façana, és fet de maçoneria de pedra desbastada i lligada amb morter de calç que presenta reforços de pedra carejada a les cantonades. El ràfec de la coberta és resolt amb caps de biga que sobresurten del pla de la vertical de la façana.","codi_element":"08079-129","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major, 7","historia":"Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià.","coordenades":"41.8691200,2.1117500","utm_x":"426286","utm_y":"4635626","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52928-foto-08079-129-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A la façana hi ha un plafó compost de 12 rajoles ceràmiques, emmarcades per pedra tallada local,  amb la inscripció 'El poble de l'Estany al seu ceramista Josep Roig i Ginestós 1898-1993. Nascut en aquesta casa.'.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52929","titol":"Cal Peret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-peret-0","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada amb coberta de doble vessant i façana principal que obre porta a la plaça Major, ofereix una cornisa que en remarca el timpà de la coberta.","codi_element":"08079-130","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major, 8","historia":"Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià.","coordenades":"41.8691100,2.1118400","utm_x":"426294","utm_y":"4635625","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52929-foto-08079-130-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52930","titol":"Cal Sitges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sitges-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Interior en mal estat així com alguns trams del parament exterior de la façana principal.","descripcio":"Edifici de planta rectangular i quatre plantes amb coberta a doble vessant que està orientada a l'est, on es defineix la façana principal i on obre porta. La composició de la façana es defineix a partir d'una distribució regular de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. A la part central de la planta baixa se situa una porta de doble full amb llinda sobre mènsules que queda flanquejada per dues portes laterals simples. Al pis principal és presidit per un balcó amb barana forjada que queda al mig de dues obertures que s'obren a cada un dels costats. Distribució que es repeteix al segon pis, tot i que és la finestra balconera de l'esquerra la que assoleix el protagonisme, enfront de les altres dues finestres d'aquesta planta. El pis de sota la coberta presenta dos finestrals sense ampit, un d'ells amb fusteria, habilitat per l'emmagatzematge de productes que denoten la funció agrícola d'aquesta planta. A excepció d'aquestes últimes obertures la resta estan fetes amb brancals i motllures de pedra local. A la llinda de l'obertura central, redefinida com a balcó, hi ha una inscripció epigràfica força malmesa que no permet la seva lectura sencera.","codi_element":"08079-131","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Monestir, 9","historia":"","coordenades":"41.8690100,2.1118400","utm_x":"426294","utm_y":"4635614","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52930-foto-08079-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52930-foto-08079-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Deshabitada.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52931","titol":"Cal Bou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-bou-0","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres que queda orientat a llevant, cobert amb teulada de doble vessant, treu aigües a la façana principal. Es tracta d'un cos estret i allargat que obre una portalada a l'ample de la façana a la qual se li sobreposen dues plantes amb una única obertura rectangular. El tractament de l'acabat del parament del mur és resolt amb un revestiment llis.","codi_element":"08079-132","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Monestir, 10","historia":"","coordenades":"41.8689600,2.1118800","utm_x":"426297","utm_y":"4635608","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació molt remodelada els segles XIX i XX. Fleca.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52932","titol":"Cal Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-serra-3","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a llevant que treu façana a tres cares amb coberta de teula de tres vessants. A la planta baixa de la façana est, es disposen dos portals, el de l'accés a l'immoble, resolt amb arc de mig punt i el del local, que és fet amb llinda plana. A les plantes superiors s'obren tres finestres per pis, igual que succeeix a les façanes laterals i posterior, on en cada planta s'obren diverses finestres. El tractament de l'acabat dels murs és resolt amb un revestiment llis amb reforços de pedra carejada a la cantonada, disposat de forma dentada.","codi_element":"08079-133","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Monestir, 11","historia":"","coordenades":"41.8689200,2.1119000","utm_x":"426299","utm_y":"4635604","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52932-foto-08079-133-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici íntegrament reformat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52933","titol":"Cal Ganastra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ganastra","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada i distribució interior de quatre plantes amb coberta de vessant simple vers el costat nord, on dóna la façana lateral, restant la façana principal encarada a l'oest. La distribució de les obertures d'aquesta façana no guarda un ritme compositiu determinat. D'una banda, a la planta baixa, s'obre la porta principal de la finca, de doble full i llinda monolítica plana flanquejada a l'esquerra per una finestra lleugerament allargada. A la planta principal, just per sobre de la porta i de forma equidistant, se situen dues finestres d'igual dimensionat, mentre que al pis superior les dues obertures són de menors dimensions. Al pis de sota la coberta hi ha un finestró quadrat, que queda just a la vertical de la porta. Les motllures de les obertures, portes i finestres són de pedra local tallada i queden remarcades pel revestiment del parament de la façana, que queda a un pla més sortit. Destaca la llinda d'una de les finestres de la planta principal que té una inscripció amb l'any 1769. Pel que fa a la façana lateral, tan sols s'hi obren tres petites finestres, una per planta. Destacant-ne un mural informatiu de grans dimensions que està pintat sobre el revestiment exterior del parament de la façana.","codi_element":"08079-134","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Monestir, 8","historia":"","coordenades":"41.8690400,2.1120600","utm_x":"426312","utm_y":"4635617","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52933-foto-08079-134-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Queda dins de l'àmbit històric del recinte de l'antic Monestir.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52934","titol":"Cal Carbonell, Cal Paraire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-carbonell-cal-paraire","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada que disposa d'una distribució interior a partir de tres plantes i que és cobert per una teulada de vessant simple vers la façana principal. La composició de les façanes és molt regular, queden definides a partir de les obertures que es disposen en cada una de les tres plantes. La façana principal està articulada a partir d'una distribució simètrica de les obertures definides per un eix central, que està presidit per la porta d'accés. Totes les obertures presenten brancals amb llindes de monolítiques i ampit motllurats. Les obertures de les plantes superiors són idèntiques, tres a cada nivell, i es corresponen amb balcons amb barana de ferro amb barrots verticals de secció rectangular amb guarniments lobulars. Pel que fa a la façana lateral, presenta una composició semblant a la de la façana principal. La disposició de les obertures es defineix a partir d'un eix vertical on es localitza la porta d'accés, per sobre es disposa un balcó flanquejat a l'esquerra per una finestra. Distribució que es repeteix a la planta superior. La tipologia d'aquestes obertures és semblant a les de l'altra façana, bé que en aquestes la llinda és recta amb rebaix recordant un arc conopial. L'aparell és de maçoneria feta de pedra desbastada i lligada amb morter de calç, disposada de forma regular i presentant reforços de pedra tallada regular a la cantonada. Al ràfec en sobresurten els caps de biga. A la part posterior, vers el carrer Verdaguer s'hi disposa un segon cos edificat de planta rectangular en cantonada orientada al nord i conformada per dos volums que ofereixen un doble pla de façana i que està cobert per vessant simple. La seva distribució interior es correspon amb tres nivells, planta baixa i dos pisos. Les obertures d'aquests nivells són les que determinen la composició de les façanes, articulades a partir de la seva alineació en eixos verticals. La distribució de les obertures de la façana principal es defineixen a partir d'un eix vertical central. A la planta baixa s'obre la porta d'accés i per sobre d'aquesta, a cada una de les plantes, hi ha un balcó amb barana de ferro treballada. Aquestes obertures porten brancals i llindes monolítiques de pedra local tallada. Pel que fa a la façana lateral d'aquest volum principal, es disposen dues finestres simètriques per planta que queden definides a partir de dos eixos verticals. De la mateixa manera, el pany de façana del segon volum, obert vers al nord com la façana principal, es disposa un balcó per planta, restant la planta baixa sense cap obertura. Obertures aquestes, igual que les anteriors resoltes amb brancals i llindes de pedra tallada. El parament del mur de tancament exterior de l'edificació és fet de maçoneria amb aparell regular de pedra desbastada i lligat amb morter de calç que presenta pedres tallades a les cantonades. El ràfec ofereix una solució compositiva original, alternant-se la col·locació d'un maó pla amb una teula.","codi_element":"08079-135","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Monestir, 6 -7","historia":"","coordenades":"41.8690100,2.1121900","utm_x":"426323","utm_y":"4635614","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52934-foto-08079-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52934-foto-08079-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52934-foto-08079-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Queda dins de l'àmbit històric del recinte de l'antic Monestir. Edificació completament remodelada en època contemporània. Queda dins de l'àmbit del recinte històric de l'antic Monestir.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52935","titol":"Cal Güell o Cal Xaconet  Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-guell-o-cal-xaconet-vell","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular en cantonada i orientada a migdia que té dos portals a la planta baixa, un obert recentment que serveix com a establiment comercial. Al pis superior s'obren dos balcons amb reixes de ferro forjat per planta i unes finestres petites al costat dret. Elements tots emmarcats per pedra tallada local amb llindes monolítiques i que mantenen una distribució alineada, com a principal motiu compositiu de la façana. D'aquesta en destaca el balcó que queda centrat sobre la porta d'entrada, amb una llosa més gran que els de la resta, ofereix un treball del ferró més acurat. A la part central es disposa una ornamentació feta amb xapa de ferro datat el 1884 i que fa una al·legoria a l'ofici de ferrer. Al cos superior de la coberta es disposa una remunta que abasta tota l'amplada de l'edifici, on s'obren tres grans finestrals. La façana lateral ofereix també un seguit d'obertures a cada una de les plantes. Es tracta d'una finestra i una antiga porta actualment paredades que presenta, aquesta última, una llinda monolítica amb una inscripció amb el nom HERRERO, unes tenalles amb la data 1815. Als pisos superiors s'obren dos balcons amb barana de ferro ornamentada, i una finestra. Obertures que, igual que les anteriors, són fetes amb brancals de pedra tallada i llindes monolítiques. El parament dels murs originals és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i reforços de pedra carejada a les cantonades. Per la seva part la remunta és feta amb aplacat de pedra carejada disposat de forma regular.","codi_element":"08079-136","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 1","historia":"Les úniques dates que es conserven d'aquesta casa són les de les llindes (1792, 1815 i 1884). Havia estat la casa d'un ferrer com demostren alguns elements ornamentals. En aquesta casa hi nasqué el poeta local Felip Graugés i Camprodon (1889-1973).","coordenades":"41.8692600,2.1119600","utm_x":"426304","utm_y":"4635642","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52935-foto-08079-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52935-foto-08079-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52935-foto-08079-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A la façana hi ha un plafó compost de 12 rajoles ceràmiques, emmarcades per pedra tallada local,  amb la inscripció 'El poble de l'Estany al seu poeta Felip Grau Ges i Camprodon  1889-1973. Nascut en aquesta casa.'. Al marc hi figura la data 15 d'Agost 1989. A la planta baixa hi ha un forn de pa i una botiga de records.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52936","titol":"Cal Xaconet Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-xaconet-vell","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres, orientada a llevant, amb coberta de vessant simple vers la façana principal i remunta a la meitat posterior amb coberta plana. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures que es disposen en cada una de les plantes. A la planta baixa es disposa una porta d'accés i una finestra, fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada. Pel que fa a la planta pis s'obren dos grans finestrals d'arc rebaixat vidrat que abasten tot l'ample de la façana i que igual que les anteriors obertures són fets amb muntants i dovellat de pedra local tallada. Al pis de sota coberta es disposen dos finestrals vidrats, de menors dimensions que els anteriors, fets també amb motllurat de pedra. A la remunta superior s'obre un gran finestral amb llinda que queda alineat per damunt de la coberta del tram frontal de l'edifici. El parament exterior de la façana és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter de calç, mentre que el volum del cos de la remunta presenta un aplacat de pedra tallada disposat de forma regular.","codi_element":"08079-137","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 3","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8693000,2.1120600","utm_x":"426312","utm_y":"4635646","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52936-foto-08079-137-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52937","titol":"Cal Joan Pudai","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-joan-pudai","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada i distribució interior de tres plantes amb coberta de doble vessant i la façana principal al costat sud, on s'obre la porta d'accés. La composició de la façana queda articulada per la distribució homogènia per les dues obertures de cada una de les plantes, a partir d'un doble eix vertical. A la planta baixa, la porta amb llinda de doble full i una finestra enreixada mentre que el pis principal hi ha, just sobre de la porta, un balcó amb una barana de ferro que porta un medalló amb la sigla FG i l'any 1884 i al costat una finestra del mateix dimensionat. A la planta sota coberta, preservant els eixos compositius, s'hi obren dues finestres de menor dimensionat. El conjunt de totes aquestes obertures, a excepció d'una de les del segon pis, presenten un emmarcat fet amb pedra tallada local amb unes mateixes característiques tipològiques i formals. A la cantonada de l'edifici també es disposa un carreuat de pedra tallada. És aquest conjunt d'elements petris els que contrasten amb el revestiment llis del parament, donant a la façana una harmonia compositiva. Pel que fa a la façana lateral, malgrat abastar tota la profunditat de la finca, sols hi ha una petita obertura per planta, sense oferir cap element a destacar.","codi_element":"08079-138","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 5","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. A partir d'aquest moment es portarà a terme l'evolució de la trama urbana de la vila a redòs d'aquest nucli originari. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8693100,2.1121300","utm_x":"426318","utm_y":"4635647","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52937-foto-08079-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52937-foto-08079-138-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Reformat al segle XIX.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52938","titol":"Carrer Sant Isidre, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-isidre-1","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant amb coberta de doble vessant. A la planta baixa s'obre la porta d'accés a l'immoble i la porta del garatge, les dues amb llinda plana. A la planta pis es presenta una solució de doble obertura amb balcó i finestra. Solució que es repeteix al pis sota coberta. El tractament de l'acabat del mur és resolt amb un enlluït llis del qual en destaca la cornisa que remata el cos superior de la coberta, on també es disposa una barana de l'amplada de la façana.","codi_element":"08079-139","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 1","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. A partir d'aquest moment es portarà a terme l'evolució de la trama urbana de la vila a redòs d'aquest nucli originari. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8694300,2.1120900","utm_x":"426315","utm_y":"4635660","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52938-foto-08079-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52938-foto-08079-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat parcialment en època contemporània, encara que  preserva alguns elements de l'obra original.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52939","titol":"Cal Magadins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-magadins","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Immoble de planta baixa i tres pisos entre mitgeres i coberta de doble vessant vers la façana principal. A la planta baixa es disposen dues portes d'accés i una finestra, mentre que a les plantes superiors s'obren tres finestres per planta, a excepció de la planta primera, on l'obertura central és un balcó. Totes les obertures estan emmarcades per pedra tallada i brancals cadenats de pedra. El tractament del parament és resolt amb un enlluït llis i el ràfec de la coberta és de maó pla a punta de diamant.","codi_element":"08079-140","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 3","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8695100,2.1120700","utm_x":"426313","utm_y":"4635669","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52939-foto-08079-140-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat íntegrament en època contemporània.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52940","titol":"Carrer Sant Isidre, 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-isidre-5","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Mur de tancament exterior presenta deficiències i l'interior està força malmès.","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres i tres nivells interiors amb coberta de vessant simple i orientada a l'est, on dóna la façana. La composició de la façana es defineix a patir d'un únic eix vertical establert per les obertures de la planta baixa i dels pisos superiors. La porta d'accés principal és de doble full amb una llinda plana monolítica que presenta les restes d'una inscripció on es pot llegir de forma parcial LOVET i el número 34, corresponent a l'any. Una segona porta, oberta al costat dret de la façana, dóna accés al segon dels actuals habitatges de l'edifici. A la planta principal, s'obre una finestra balconera, també amb llinda monolítica que permet apreciar amb claredat l'obra de maons de la part baixa dels brancals, corresponents a l'ampliació de la finestra original. La qual té la rèplica just sobre la segona de les portes de l'edificació. Als pisos superiors es disposa un seguit de finestres de dimensions petites disposades en dos nivells. Els muntants de les obertures són fets de pedra local tallada. El parament exterior del mur de tancament d'aquesta construcció és fet amb un aparell de pedra tallada de formes regulars disposades regularment, guardant una certa alineació horitzontal, tot lligat amb morter de calç travat amb falques de pedra i maó.","codi_element":"08079-141","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 5","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial.","coordenades":"41.8695700,2.1120400","utm_x":"426311","utm_y":"4635676","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52940-foto-08079-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52940-foto-08079-141-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Deshabitada.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52941","titol":"Cal Pascal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pascal","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada i coberta de doble vessant que presenta una volumetria complexa per l'adossat que presenta a la façana principal. La façana del cos principal s'articula a partir d'un eix vertical on s'obre la porta d'accés, a la planta baixa i, per sobre d'aquesta un balcó sobre caps de biga amb barana de ferro. En el mateix eix que els anteriors, però a la planta sota coberta, s'obre una altra balconada que dóna accés al terrat pla del cos adossat a la façana principal. Totes les obertures d'aquest cos principal són fetes amb brancals i llindes de pedra tallada local. El parament del mur de tancament de la façana és de maçoneria de pedra desbastada, disposat de forma regular, tot guardant una certa disposició horitzontal de les filades.","codi_element":"08079-142","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 7","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8695100,2.1120100","utm_x":"426308","utm_y":"4635669","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52941-foto-08079-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52941-foto-08079-142-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52942","titol":"Cal Codina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-codina","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació aïllada conformada per un cos principal de planta rectangular i un de secundari adossat a la part nord. La coberta és de doble vessant vers els costats amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual queda orientada al sud, on alinea l'actual carrer. La composició d'aquesta façana és ordenada a partir de les obertures de cada una de les plantes, relacionades amb la distribució interior. La porta principal, situada al costat dret de la façana, és de doble full amb llinda plana sobre mènsules: en aquest mateix nivell a la part esquerra s'emplacen dues finestres que s'obren a certa distància del nivell del terra de la porta. A la planta primera, se situen dues finestres amb brancals i travesser de pedra picada i trencaaigües motllurat amb escopidors motllurats. D'aquestes, la que queda a sobre de la porta té una inscripció en baix relleu on es llegeix PERE CODINE quedant per sobre d'una creu patada flaquejada per l'any 1745. A la planta sota coberta, a la mateixa vertical que les de les plantes inferiors s'hi disposen dues finestres de menor dimensionat, també amb muntants i trencaaigües motllurat a l'ampit. A la façana que dóna a ponent, les obertures es defineixen en un únic eix vertical i ofereixen la mateixa tipologia que les anteriors. Es tracta de quatre finestres, dues a la planta principal, una a la planta sota coberta i una a la baixa, parcialment tapada per la rasant actual del carrer. Pel que fa a la façana de llevant, a la planta baixa una porta simple d'accés directe des de l'hort. Una finestra per planta, similars a les anteriors, disposades en un mateix eix vertical, simètric a la de la façana oposada. Com a element singular en destaca un desguàs de pedra que es localitza a la primera planta. El parament exterior de les quatre façanes és fet amb aparell de pedra carejada, restant els angles resolts amb cantoneres reforçades amb un carreuat de pedra tallada disposat regularment.","codi_element":"08079-143","ubicacio":"Nucli urbà, Carrer Sant Isidre, 13","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8705100,2.1128200","utm_x":"426377","utm_y":"4635780","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52942-foto-08079-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52942-foto-08079-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52943","titol":"Cal Niubó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-niubo","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada de tres plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal, afrontant al carrer. A la planta baixa s'hi obre la porta d'accés de doble full amb muntant de pedra i llinda monolítica, amb la inscripció 1671 -JN- 1976 que envolta l'anagrama d'una creu sobre un monticle. Inscripció que reprodueix l'original, amb l'any 1671, que hi ha a la llinda de la finestra de la planta principal. Emmarcada per muntants de pedra tallada i ampit amb trencaaigües motllurat. El conjunt de la façana s'obre una altra finestra a la planta baixa, a l'esquerra de la porta i tancada amb barrots de ferro, i una, més petita a la planta sota coberta. Aquesta última alineada amb la de la planta pis i la porta de la planta baixa.","codi_element":"08079-144","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 17","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8705900,2.1132300","utm_x":"426411","utm_y":"4635788","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52943-foto-08079-144-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat  en època contemporània.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52944","titol":"Cal Guardià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-guardia","bibliografia":"AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada de tres plantes i coberta a doble vessant orientat al migdia on s'obre la façana principal. La coberta és de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Al costat de ponent s'hi adossa un cos a doble nivell cobert per una teulada de vessant simple. A la planta baixa s'hi obre la porta d'accés que queda definida en un eix vertical que estableix el ritme de les obertures de les plantes superiors. La porta és feta amb brancals de pedra tallada i llinda plana on es poden apreciar les restes d'una inscripció epigràfica amb una inscripció epigràfica molt malmesa on sols s'identifiquen els numerals 07 i a sobre una creu. Al costat de la porta s'hi disposa una petita finestra també amb muntants de pedra local treballada. La façana lateral est afronta amb el carrer adaptant-se al pendent natural del terreny. Aquest pany presenta una obertura a la planta pis, també feta amb muntants de pedra tallada local. Pel que fa a la façana de ponent a cada planta s'hi obra una finestra també amb brancals i llinda de pedra tallada. El parament exterior dels murs de tancament de l'estructura de l'edifici és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada que guarda una certa regularitat i que presenta un reforç de carreus ben tallats a les cantonades.","codi_element":"08079-145","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Pedretes, 7","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8700700,2.1116700","utm_x":"426281","utm_y":"4635732","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52944-foto-08079-145-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52944-foto-08079-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52944-foto-08079-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible pel cos adossat que aquest presenta així com pel tractament del parament exterior dels murs de tancament de l'edifici. Actualment és una casa de turisme rural -Cal Guardià-.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52945","titol":"Carrer Sant Isidre, 16-18","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-isidre-16-18","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular orientada al nord i amb coberta de doble vessant amb un cos adossat a l'est, també de planta rectangular i coberta de vessant simple. La seva distribució interior és de planta i pis i s'adapta al pendent del terreny, fet que comporta que la part més septentrional sols disposi d'una planta. Restant sols el segon nivell habilitat a la meitat sud del cos principal i al cos adossat est. A la façana oest les obertures que hi ha a la planta baixa són tres portes amb brancals i llindes de maó o fusta i una finestra emmarcada amb pedra tallada que s'obre al mur que tanca el cos adossat oest, per migdia. Pel que fa al mur de tancament nord de l'edificació, a la seva part central, s'obre una porta d'accés que queda flanquejada per dues finestres que no es corresponen amb l'obra original del mur. Pel que fa al cos oest, el mur de tancament presenta una porta amb llinda plana a la planta baixa i una finestra de petites dimensions sota coberta. Les dues estructures presenten muntants de pedra tallada local. El parament exterior dels murs és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i fragments de maó que preserva en alguns trams el revestiment original. Així mateix, a la façana que dóna a l'oest es pot apreciar l'empremta d'antics encaixos de biga, així com refeccions del parament original.","codi_element":"08079-146","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Isidre, 16-18","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8705000,2.1142200","utm_x":"426493","utm_y":"4635777","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52945-foto-08079-146-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52946","titol":"Cal Corema vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-corema-vell","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i cobert de doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal, presenta un adossat de planta trapezoidal de planta i pis amb coberta plana. La seva distribució interior és de planta baixa i dos pisos. L'actual façana principal es correspon amb la del cos adossat. Està definida a partir d'una porta d'accés i de les finestres rectangulars que s'obren a cada una de les plantes. Pel que fa a la façana lateral, preserva encara l'obra original. Al nivell de la planta baixa s'obre una finestra de petites dimensions amb brancals de maó, mentre que a la planta pis s'obren dues finestres que modulen la composició de la façana. Obertures que són emmarcades per muntants i llindes de pedra tallada local. Destaca el revestiment de morter de calç original de la façana.","codi_element":"08079-147","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Padró, 11","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8704500,2.1143500","utm_x":"426504","utm_y":"4635772","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52946-foto-08079-147-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52946-foto-08079-147-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat íntegrament en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52947","titol":"Cal Massot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-massot","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres i cobert amb teula de doble vessant vers la façana principal. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. Finestra i porta amb gran llinda monolítica a la planta baixa i finestra al pis sota coberta. Totes les obertures són fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada amb ampit motllurat les finestres. El parament del mur de la façana és fet de maçoneria de pedra desbastada, disposat de forma irregular.","codi_element":"08079-148","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Padró, 5","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8700800,2.1141700","utm_x":"426488","utm_y":"4635731","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52947-foto-08079-148-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52947-foto-08079-148-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Llinda amb inscripció  1951.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52948","titol":"Carrer Padró, 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-padro-3","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres i cobert amb teula de doble vessant vers la façana principal. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. Finestra i porta amb llinda plana a la planta baixa i finestra al pis sota coberta. Totes les obertures són fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada amb ampit motllurat les finestres. D'aquestes en destaca la incisió de fals arc conopial que presenta la llinda de la finestra de la planta baixa. El parament del mur de la façana és resolt amb un revestiment llis.","codi_element":"08079-149","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Padró, 3","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8700500,2.1141100","utm_x":"426483","utm_y":"4635728","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52948-foto-08079-149-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52949","titol":"Ca l'Elvira o Ca l'Erms","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lelvira-o-ca-lerms","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres amb un cos adossat a la façana principal, també de planta rectangular, tot cobert amb teulada de doble vessant. A la planta baixa s'obren dues portes de garatge amb llinda plana i per sobre d'aquestes, a la planta primera, dues finestres. Al cos adossat s'emplaça la porta d'accés a l'immoble. El pis sota coberta presenta una balconada que recorre tota la façana a la qual s'obren les obertures d'aquesta planta.","codi_element":"08079-150","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Padró, 1","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8700200,2.1140200","utm_x":"426476","utm_y":"4635724","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52949-foto-08079-150-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52949-foto-08079-150-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat íntegrament en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52950","titol":"Cal Jaumet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-jaumet","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El parament exterior de la façana té trams amb pèrdues de revestiment.","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres, de dues plantes amb coberta a doble vessant vers la façana principal que afronta al carrer. El parament de la façana preserva restes parcials del revestiment del morter de calç original que es disposava cobrint l'aparell de maçoneria fet amb pedra escairada i pedruscall lligat amb morter de calç. Podent-se apreciar amb claredat com aquest revestiment quedava ajustat als muntants de pedra tallada que emmarcaven les obertures que s'obren a cada planta. La composició de la façana es defineix a partir de les finestres que s'obren a cada una de les plantes, quedant aquestes alineades en dos eixos verticals, lleugerament desplaçats cap als costats. L'actual accés a l'edifici es practica per una porta de garatge metàl·lica enrotllable. El conjunt de les obertures estan emmarcades per muntants de pedra local tallada amb trencaaigües motllurats, tots d'una mateixa tipologia formal, que ofereixen una unitat compositiva al conjunt de la façana. Quedant aquesta unitat reforçada pel ràfec simple que hi ha sobre la mènsula plana carejada de la coberta, que transcorre per tot l'ample de la façana.","codi_element":"08079-151","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer  Verdaguer, 21","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8697300,2.1137700","utm_x":"426455","utm_y":"4635692","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52950-foto-08079-151-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Deshabitada.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52951","titol":"Cal Portabella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-portabella","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa aïllada formada per un cos principal de planta rectangular al que s'adossa per la part posterior un segon cos, també de planta rectangular. La coberta del primer cos és a quatre vessants mentre que la del segon és de dos vessant amb carener perpendicular a la cara de llevant. La cornisa és suportada per caps de biga motllurats que donen una homogeneïtat al conjunt de la coberta. La porta principal es localitza a la frontal del segon cos, sobresurt respecte a l'alineació del cos principal, el qual queda més avançat que l'anterior i s'alinea amb el carrer. La distribució interior s'articula a partir de planta baixa i pis, corresponent-se cada un d'aquests nivells a un habitatge unifamiliar. La disposició de les obertures de cada una de les façanes és simètrica a totes dues plantes, quedant distribuïdes en funció de la compartimentació interior de les estances. En destaca la triple finestra que s'obre al costat dret de la façana principal i que dóna als menjadors. Mentre que la resta d'obertures es distribueixen regularment pels pans de cada una de les façanes. Cada una de les finestres estan emmarcades per muntans de pedra amb llinda monolítica i ampit amb trencaaigües motllurat i tancades amb persiana de llibret de fusta amb lames mòbils. Composició que queda destacada pel parament exterior de les façanes, fet amb un revestiment llis i amb un sòcol d'aparell irregular de pedra.","codi_element":"08079-152","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer  Verdaguer, 7 - 9","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. A partir d'aquest moment es portarà a terme l'evolució de la trama urbana de la vila a redòs d'aquest nucli originari. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila.","coordenades":"41.8697600,2.1130700","utm_x":"426397","utm_y":"4635696","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52951-foto-08079-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52951-foto-08079-152-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52952","titol":"La Torre Nova de Cal Portabella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torre-nova-de-cal-portabella","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa aïllada de planta rectangular amb tres nivells, orientada a migdia, amb coberta a quatre aigües. Aquesta estructura té un ràfec suportat sobre biguetes de morter amb caps de biga motllurat quedant rematat el seu vèrtex superior per una bola, també de morter modelat. La façana principal presenta un cos avançat amb una galeria de cinc arcs de mig punt i cobert amb una teulada a tres vessants. Presenta tres obertures de ventilació, just per sota del ràfec. A l'arc central es disposa una escala recta d'un sol tram flanquejada per una barana balustrada amb peces de morter modelat que dóna accés al jardí que s'obre a la part posterior de l'edificació. La façana posterior, alineada amb el carrer, té una composició simètrica a partir de l'eix central. Obrint-se una porta d'accés feta amb arc de mig punt a la planta baixa i una finestra a la planta pis que queden flanquejades per sendes finestres a cada una de les plantes. Simetria que es dóna també a les obertures de les dues façanes laterals. Tot i que en aquestes, l'obertura més meridional de la primera planta es correspon amb una doble finestra. Tot el conjunt està revestit sense cap tipus d'emmarcat a les obertures.","codi_element":"08079-153","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer  Verdaguer, 4","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8694100,2.1132700","utm_x":"426413","utm_y":"4635657","any":"1937","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52952-foto-08079-153-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Es correspon a una de les primeres cases residencials d'estiueig de la població.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52953","titol":"Cal Barretines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-barretines","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular conformat per dos cossos i un tercer cos que s'hi adossa a l'oest, tot orientat a migdia, afronta al carrer i amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva distribució es defineix en planta baixa i pis. La composició actual de la façana queda definida pels dos accessos de la planta baixa. L'un es correspon amb la porta d'accés, de doble full amb brancals de pedra tallada i llinda de fusta, i l'altre amb una porta de garatge amb brancals de maó i una gran llinda de fusta. La primera d'aquesta queda flanquejada per dues finestres amb brancals i llinda de pedra tallada i tancades per un reixat. L'altra està flanquejada per dues petites obertures emmarcades per quatre pedres tallades, quedant una d'aquestes actualment cegada. A la planta pis del cos occidental, just sobre la porta d'accés, es localitza una tribuna vidrada amb coberta de vessant simple. A banda i banda s'obren finestres emmarcades per pedra tallada. Al cos oriental es repeteix aquesta simetria de les obertures, localitzant-se dues finestres emmarcades per pedra tallada que guarden la vertical de les que hi ha a la planta baixa. El parament dels murs és fet d'aparell de maçoneria irregular compost per pedra desbastada i pedruscall, tot lligat amb morter de calç, i amb reforços de pedra a les cantonades de cada un dels cossos.","codi_element":"08079-154","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer del Serrat, 8 - 10","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8706800,2.1109600","utm_x":"426223","utm_y":"4635800","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52953-foto-08079-154-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52953-foto-08079-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52953-foto-08079-154-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52954","titol":"Carrer del Serrat s\/n","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-serrat-sn","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta rectangular, feta amb aparell de maçoneria de pedra local desbastada lligada amb morter de calç, amb les cantonades reforçades amb pedra carejada. La coberta és de teula a un vessant vers l'actual carrer on s'obre la façana on hi ha la porta d'accés. Aquesta és d'un full amb un finestró central registrable i tancada amb un forrellat de ferro i amb llinda monolítica de grans dimensions que queda al costat esquera. Just per sota del nivell de la coberta es disposa una petita obertura, amb els laterals, la llinda i l'ampit són fets amb una pedra plana.","codi_element":"08079-155","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer del Serrat, s\/n","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8702200,2.1117500","utm_x":"426288","utm_y":"4635748","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52954-foto-08079-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52954-foto-08079-155-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Construcció vinculada a l'activitat agrícola.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52955","titol":"Carrer Pedretes, 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-pedretes-12","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada amb coberta de doble vessant, orientada al sud on s'obre la façana principal. La seva distribució interior es fa a partir de tres nivells; planta baixa, pis i pis sota coberta. La façana principal s'articula a partir de les obertures de cada una de les plantes, que queden definides mitjançant dos eixos verticals. Dels quals, el més oriental, és on s'emplaça la porta principal que presenta una llinda amb la data inscrita de 1853, coronada per una creu. Planta on s'obre una segona porta vers la cantonada, també amb muntants i llindes de pedra tallada. Igual que la resta d'obertures de les altres dues façanes, la posterior i l'oest. Davant de l'entrada es disposa un paviment de rajols quadrats de ceràmica que ocupa tota la superfície que s'estén entre la casa i la margera.","codi_element":"08079-156","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Pedretes, 12","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8700200,2.1118200","utm_x":"426293","utm_y":"4635726","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52955-foto-08079-156-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52956","titol":"Cal Viló Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vilo-vell","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres i coberta a doble vessant, orientat al sud on s'obre la façana principal. Presenta una composició articulada a partir de dos eixos verticals, un definit en relació a la porta principal d'accés i l'altre en relació a la finestra d'aquesta planta baixa. Les obertures de cada un dels tres nivells de la compartimentació interior són fetes amb muntants i llindes de pedra local treballada. D'aquestes en destaquen la llinda de la porta principal on figura la inscripció 1823 coronada per una creu, així com la de la llinda de la finestra principal del primer pis, on hi ha encerclat l'any 1830. A la part oriental de l'edifici, a la façana hi ha disposat una porxada quadrada de fusta, que és rematada per una terrassa i que té accés per una de les obertures de la planta pis. Davant de l'entrada es disposa un paviment de rajols quadrats de ceràmica que ocupa tota la superfície que s'estén entre la casa i la margera.","codi_element":"08079-157","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Pedretes","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8701000,2.1119000","utm_x":"426300","utm_y":"4635735","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52956-foto-08079-157-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52957","titol":"Carrer de Vic, 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-vic-2","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada compost per dos volums i amb coberta a doble vessant, orientat a l'est, on s'obre façana. La seva distribució es fa a partir de tres nivells, en cada un dels quals es disposen obertures vers l'exterior. La composició de la façana principal queda definida a partir de dos eixos verticals, un per cada cos. Restant el més meridional definit per la porta de dos fulls d'accés amb llinda amb brancal de pedra local. Modulació que es repeteix a la finestra principal de la planta pis i a les dues petites finestres de la planta de sota coberta. A la vertical dels dos cossos es preserven l'antiga cantonada de pedra tallada del primer cos, que també obre porta a la façana posterior per la planta pis, cota on hi ha la rasant del carrer que passa per darrere d'aquesta edificació. Al tram més septentrional de la façana, aprofitant el mur de contenció del carrer, perpendicular a la façana, hi ha una porxada.","codi_element":"08079-158","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de Vic, 2","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8701500,2.1119600","utm_x":"426305","utm_y":"4635740","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52958","titol":"Cal Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-roca","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Revestiment de la façana lleugerament deteriorat.","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada amb coberta de vessant simple i orientada a migdia on obre porta. La seva distribució interior és feta a tres nivells, restant la composició de la façana definida per les obertures d'aquestes plantes. A la planta baixa s'emplaça la porta d'accés que és amb llinda sobre mènsules laterals i brancals de pedra tallada, quedant el parament exterior d'aquest nivell compost per un carreuat de pedra tallada regular. La part superior de la façana presenta un revestiment uniforme, destacant el motllurat de pedra local d'una de les finestres de la planta amb ampit motllurat i llinda amb fals arc conopial inscrit.","codi_element":"08079-159","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de Vic, 3","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8702300,2.1119100","utm_x":"426301","utm_y":"4635749","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52958-foto-08079-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52958-foto-08079-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Deshabitada.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52959","titol":"Cal Francesc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-francesc","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"La coberta i la façana estan deteriorades amb perill de despreniments d'elements constructius.","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada, cobert de vessant simple orientat a migdia. La cantonera és reforçada amb carreus rectangulars carejats de pedra local i emmarca la façana, quedant definida per la composició de les obertures que es disposen a cada una de les plantes. A la planta baixa s'obre la porta d'accés de doble full amb una gran llinda rectangular de pedra que es disposa sobre les dues mènsules que rematen els muntants dels brancals. Quedant flanquejada, a mitjana alçada, per una sagetera emmarcada per carreus de pedra tallada. A la vertical de la porta, es disposa la finestra principal de la planta pis, amb llinda i brancals de pedra amb motllurat decorativa. En destaca especialment l'ampit amb una doble motllura de pedra i on es disposa una espitllera, definida per dos únics carreus de pedra tallada. Obertura que resta actualment cegada. En aquest mateix nivell s'obre una finestra, de menors dimensions que l'anterior, amb brancals i llinda fets de maó pla. Mentre que a l'alçada de la planta sota coberta s'hi disposa un petit finestró emmarcat per muntant i llinda de pedra. Pel que fa a la façana lateral, en destaca la finestra amb brancals motllurats i llinda amb falçs arc conopial incís, que s'obre a l'alçada de la planta pis. El parament del conjunt dels murs de tancament exterior és fet amb un aparell de maçoneria regular compost per pedra desbastada reble i alguns maons, tot lligat amb morter de calç.","codi_element":"08079-160","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de Vic, 5","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8702500,2.1119800","utm_x":"426307","utm_y":"4635752","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52959-foto-08079-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52959-foto-08079-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Deshabitada.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52960","titol":"Carrer Sant Pere, 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-pere-10","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada i orientat a l'est amb coberta de doble vessant vers la façana principal. Aquesta queda resolta a partir de les obertures de les dues plantes. Una porta amb arc rebaixat i persiana metàl·lica a la planta baixa, amb un accés habilitat al costat dret I diverses obertures a la planta pis. El parament exterior de la façana presenta un revestiment.","codi_element":"08079-161","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 10","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8700000,2.1110800","utm_x":"426232","utm_y":"4635725","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52960-foto-08079-161-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52960-foto-08079-161-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52961","titol":"Cal Maneló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-manelo-0","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El revestiment de la façana està lleugerament deteriorat.","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres de tres plantes amb coberta de doble vessant, orientat a migdia on s'obre la façana que queda alineada amb el vial del carrer. La composició de la façana s'articula a partir d'un eix vertical central on s'obre la porta a la planta baixa i ordena les obertures que s'obren a cada una de les plantes superiors. Aquesta queda flanquejada per una finestra, també amb muntants de pedra tallada i per una porta secundària al costat esquerre. Els muntants i els brancals d'aquestes obertures són fets amb pedra tallada local i amb llindes monolítiques, de les que en destaquen, especialment, la de la porta i les de les finestres de la planta pis. Estructures que presenten un ampit motllurat també d'una sola peça. Pel que fa a les tres obertures de la planta sota coberta, són d'un dimensionat més petit que les anteriors i queden ajustades al ras del ràfec. L'acabat del parament de la façana presenta, tot i que molt malmès, el revestiment de morter de calç i en els trams perduts es permet apreciar l'aparell de maçoneria de l'obra del mur de tancament exterior de l'edifici. El ràfec de la coberta presenta una triple filera de rajols, la central col·locada a punta de diamant.","codi_element":"08079-162","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 8","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8699200,2.1111600","utm_x":"426238","utm_y":"4635716","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52961-foto-08079-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52961-foto-08079-162-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52962","titol":"Cal Pipes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pipes-0","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres i orientada a l'est amb coberta de doble vessant. A la planta baixa s'obre la porta d'arc rebaixat que dóna accés a l'interior de l'immoble. A les plantes superiors es disposen dues finestres per planta. Es tracta d'un conjunt de línies senzilles que presenta un revestiment llis del parament exterior de la façana.","codi_element":"08079-163","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 6","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8698700,2.1112200","utm_x":"426243","utm_y":"4635710","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52962-foto-08079-163-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52962-foto-08079-163-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edificació reformada íntegrament, amb una nova ordenació de les obertures de la façana.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52963","titol":"Carrer Sant Pere, 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-pere-4","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres alineat amb el carrer on dóna la façana principal i coberta de doble vessant. La façana principal presenta una composició definida per un eix vertical, desplaçat a la meitat esquerra, que pauta la disposició de les obertures de les tres plantes que presenta l'edifici. A la planta baixa s'obre la porta d'accés que queda flanquejada per una finestra, mentre que a la planta pis, sobre la porta s'emplaça l'única finestra d'aquest nivell, per sobre d'ella hi ha una petita finestra a la planta sota coberta. Totes aquestes obertures estan resoltes per un emmarcat de pedra local tallada en brancals i llindes monolítiques. El parament del mur és fet de maçoneria de pedra local desbastada lligada amb morter de calç. Just per sota del nivell del ràfec en destaca una estructura correguda de formigó que sobresurt del pla vertical de la façana on s'obre una estreta vidriera.","codi_element":"08079-164","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 4","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8698300,2.1112800","utm_x":"426248","utm_y":"4635706","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52963-foto-08079-164-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52964","titol":"Carrer Sant Pere, 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-pere-9","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta rectangular i d'un sol nivell amb coberta de doble vessant que s'obre a tres cares. La porta principal és de doble full, s'obre a la façana que afronta al carrer i és feta amb brancals de maó i arc rebaixat també de maó pla. A la façana lateral es disposen dues finestres, també fetes de maó. Material que destaca al parament de maçoneria, de pedra desbastada, del conjunt dels murs de tancament d'aquesta construcció.","codi_element":"08079-165","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 9","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8698700,2.1110600","utm_x":"426230","utm_y":"4635710","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Magatzem.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52965","titol":"Cal Rovirassa o ca l'Elvira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-rovirassa-o-ca-lelvira","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta rectangular entre mitgeres i dues plantes amb coberta de doble vessant, alineada amb el vial del carrer on s'obre la façana principal, orientada a llevant. Del conjunt en destaca, especialment, la porta principal estructurada per una gran llinda monolítica i brancals de grans carreus, on totes les cantonades d'aquestes peces estan motllurades per diverses estries. A la planta baixa es disposa una petita finestra, just a la dreta de la porta, mentre a la planta, just per sota de la coberta, es localitzen dues finestres simètriques fetes amb els brancals i la llinda de maó pla amb un arc de descàrrega de ceràmica. El parament del mur de tancament exterior de la façana és fet de maçoneria irregular lligada amb morter de calç i presenta reforços de pedra tallada a la cantonada.","codi_element":"08079-166","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 7","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8698200,2.1111300","utm_x":"426236","utm_y":"4635705","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52965-foto-08079-166-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52965-foto-08079-166-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52966","titol":"Carrer Sant Pere, 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-pere-5","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada de planta baixa, pis i coberta a doble vessant vers el carrer i que està conformat per un cos original i un adossat a la part posterior. La façana principal queda alineada al vial del carrer amb una porta d'accés que és de doble full i s'obre a la meitat meridional, vers la cantonada. Aquesta té els brancals fets de pedra local tallada i presenta una llinda monolítica de grans dimensions, flanquejada per una finestra ampla, que s'ha obert en el lloc on hi havia una d'anterior. A la planta sota coberta, just per sota del ràfec de la coberta, es disposen dues finestres amb muntants i llinda de pedra amb ampit motllurat. Peces aquestes que són monolítiques. El parament exterior de la façana, preserva el revestiment de morter de calç, en destaca les peces de pedra de les obertures i els reforços de pedra treballada que presenta la cantonada. La façana lateral segueix el desnivell del carrer al qual afronta, on a la planta baixa hi ha un petit finestró emmarcat per quatre peces de pedra tallada i a un nivell superior, una obertura d'arc de mig punt. El parament del cos frontal és fet de maçoneria irregular i presenta reforços de pedra tallada a la cantonada, on s'adossa el cos posterior de l'edificació. Treu porta aquest carrer i és de llinda plana i brancals fets de maó i ceràmica. Aquest volum està tot revestit d'un envellit de morter.","codi_element":"08079-167","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Pere, 5","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8697900,2.1112100","utm_x":"426242","utm_y":"4635701","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52966-foto-08079-167-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52966-foto-08079-167-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52967","titol":"Cal Carbonellet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-carbonellet","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bloc d'habitatges que ocupa una superfície de planta rectangular articulada en dos cossos, el davanter, que s'alinea amb el carrer té coberta de vessant simple i el posterior amb terrat. La seva distribució interior és de planta baixa i dos pisos, mentre que la façana principal presenta una composició centrada en la distribució regular de tres obertures per nivell, corresponent-se la central de la planta baixa a la porta d'accés. En aquest eix central, a l'alçada del forjat del tercer pis, just al mig de les dues finestres, es disposa una petita fornícula votiva feta de pedra local amb un arc de mig punt amb una inscripció que hi posa AVE MARIA i que comte la imatge de la Verge Maria. El tractament de l'acabat de la façana és fet amb un revestiment del qual en destaca l'emmarcat de pedra local de cada una de les obertures. El ràfec de la coberta és resolt amb un voladís de fusta amb cairons motllurats.","codi_element":"08079-168","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 1","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8684500,2.1108400","utm_x":"426210","utm_y":"4635553","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52967-foto-08079-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52967-foto-08079-168-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52968","titol":"Cal Magadins Xic o Cal Didot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-magadins-xic-o-cal-didot","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgers de planta baixa més pis amb coberta a doble vessant vers la façana principal que s'obre al carrer. La composició de la façana queda definida per un eix vertical situat al costat esquerre, on s'obre la porta d'accés i una finestra a la planta pis. Aquests dos elements estan emmarcats per pedra local tallada, destacant la llinda monolítica de la porta. Vers la part dreta de la façana, al nivell de la planta baixa, s'obre una finestra ampla, que no guarda relació amb les anteriors obertures. Tot el parament exterior de la façana presenta un revestiment de ciment.","codi_element":"08079-169","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer  Rodors, 3","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8684200,2.1107600","utm_x":"426203","utm_y":"4635549","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52968-foto-08079-169-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat  en època contemporània. Comerç Farmàcia.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52969","titol":"Carrer de Sant Oleguer, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-oleguer-1","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i amb coberta de doble vessant vers les façanes que s'alineen amb els carrers que l'afronten. La façana principal és definida per les obertures de les tres plantes en què s'articula la distribució de l'edifici. Presidit per un eix vertical al costat esquerre on s'obre la porta d'accés a la planta baixa i una obertura per planta. La porta té una llinda amb una estructura de maó, si bé preserva els brancals originals de pedra tallada. La finestra balconera del primer pis també preserva els brancals de la finestra original amb llinda de pedra local. Tan sols, la petita finestra de la planta de sota coberta presenta l'ampit motllurat. Les altres dues obertures d'aquesta façana es corresponen amb dues finestres que queden situades a un mateix eix vertical, paral·lel a l'anterior i que s'obre a la planta baixa i el primer pis. A la façana lateral hi ha una petita finestra emmarcada per quatre pedres grans tallades que s'obre a la planta pis. Molt semblant al que s'obre a la façana posterior a la planta sota coberta. El parament de les tres façanes és fet amb maçoneria irregular de pedra local desbastada i pedruscall, presentant un reforç de pedra tallada a les cantonades. El ràfec és resolt amb una filada de teula, mentre que el carener de teules remarca els dos vessants de la coberta.","codi_element":"08079-170","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de Sant Oleguer, 1","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8682700,2.1105800","utm_x":"426188","utm_y":"4635533","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52969-foto-08079-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52969-foto-08079-170-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52970","titol":"Ca l'Eulàlia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-leulalia","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres i orientada a migdia coberta per teulada de vessant simple vers la façana principal. Les obertures que es disposen, queden alineades en un únic eix vertical. A la planta baixa, la porta d'accés queda flanquejada per una finestra a cada banda, mentre que per sobre d'aquestes es disposen les finestres que s'obren a cada una de les dues plantes superiors. Aquestes obertures són fetes amb pedra tallada a brancals i llinda, que és, en tots els casos, monolítica. El parament de les façanes és de maçoneria desbastada, lligat amb morter de calç.","codi_element":"08079-171","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer de Sant Oleguer, 5","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8682200,2.1104800","utm_x":"426180","utm_y":"4635527","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52970-foto-08079-171-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat  en època contemporània.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52971","titol":"Carrer  Rodors, 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-rodors-13","bibliografia":"TRESSERRA, Josep (1920). Ressenya històrica del monestir i claustre de l'Estany. Impremta Anglada. Vic.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular que s'alinea amb el traçat del carrer, cobert amb teulada de doble vessant. Al llarg de la façana es disposen un seguit de finestres, tant a la planta baixa com al pis sota coberta. Quedant desplaçada la porta d'accés al costat dret de la façana. El mur de tancament d'aquesta construcció és resolt amb un revestiment llis. Mentre que una canal recull les aigües de la coberta. A la façana hi ha una placa amb la llegenda: EN AQUEST SOLAR ESTIGUE EMPLAÇADA L'ESGLÉSIA DE SANTA CECILIA PRIMITIVA PARROQUIAL DE LA VILA DE L'ESTANY. (DOCUMENTADA ENTRE SS. XII-XVIII). A la façana de migdia l'estructura original de l'edifici presenta un cos avançat, que habilita un vestíbul obert cobert amb volta de maó pla que dóna al pla original de la façana on s'obre la porta d'accés. La porta és feta amb brancals i llinda plana de pedra local sobre permòdols.","codi_element":"08079-172","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer  Rodors, 13","historia":"La primera referència històrica documentada sobre la capella de Santa Cecília correspon al 18 d'agost de 1222, quan el prior Ramon de Gurb, amb tots els canonges del priorat, va fer l'establiment o fundació d'un beneficiat corresponent a un sacerdot que havia de tenir cura de l'església de Santa Cecília, fundada prop del monestir. El rector de Santa Cecília havia de celebrar-hi una missa cada dia, i havia de tenir cura de la confraria o confraternitat establerta al monestir. El 1258 el priorat va donar al sacerdot de Santa Cecília un solar per a edificar-hi una casa, que termenejava a migdia amb la capella de Santa Cecília, a llevant amb un hort del mas Centes, i a ponent i a tramuntana amb les propietats del monestir. Juntament amb la rectoria de Santa Cecília se li va donar també un petit hort. En el mateix moment se li va concedir que s'apliqués a benefici de la capella de Santa Cecília el lloguer de les quatre casetes prop de la capella de Santa Cecília [possiblement en el carrer Major], que mossèn Constantí havia fet construir a la vila de l'Estany, i finalment es va establir una dotació de diners i de blat per al manteniment de la capella. Fins al 1390 es coneixen els diversos rectors de la capella, alguns dels quals actuaren també com a notaris. A partir d'aquest any sembla que deixà de proveir-se el càrrec, o almenys sembla que el sacerdot no hi residí. Josep Tresserra esmenta, en la seva ressenya històrica de l'Estany, que en documents dels arxius de l'Estany i d'Oló va trobar referències sobre la celebració de grans mercats de bestiar davant la capella de Santa Cecília, en un camp del mas Grau, al costat dels corrals del carrer de Rodors, sense especificar-ne l'època. La capella s'abandonà durant les convulsions del monestir de l'Estany del principi del segle XV, segons el testimoni d'una visita pastoral de 1442, en la qual s'esmenta que l'església de Santa Cecília era totalment abandonada, sense portes, i amb l'altar destruït, essent rector en aquell moment mossèn Felip Balmes, que residia a Moià. Sembla que pels volts de 1470, en temps de la guerra civil contra el rei Joan II, es completà la ruïna de la capella de Santa Cecília.","coordenades":"41.8682300,2.1104100","utm_x":"426174","utm_y":"4635529","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52971-foto-08079-172-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52971-foto-08079-172-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat íntegrament en època contemporània.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52972","titol":"Cal Morenet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-morenet","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i coberta de doble vessant vers la façana principal i la posterior. La composició de la façana es defineix pel ritme que marquen les obertures d'un únic eix, anant disminuint el seu dimensionat de major a menor. La porta principal és feta amb un arc rebaixat sobre mènsules de pedra tallada, igual que les peces de tot el brancal, que estan motllurades. La finestra de la planta pis també té els brancals de pedra tallada, així com, una llinda monolítica i un ampit motllurat. Mentre que la petita finestra que queda just sota el ràfec, a la planta sota coberta, és emmarcada per quatre pedres tallades. El parament de la façana principal presenta un acabat fet a partir d'un revestiment de morter de calç amb un to rosat que es preserva en molt bon estat. Aquest revestiment presenta un cisellat just en els marcs de les obertures que encinta el carreuat dels brancals de pedra de cada un d'aquests elements. La façana lateral no presenta revestiment, deixant vist el parament de maçoneria irregular del seu aparell constructiu. Queden vistes tan sols dues obertures, situades una sobre de l'altre, una a la planta pis i l'altre just sota la coberta. La façana posterior, actualment obre porta al carrer que l'afronta i on també es disposa una finestra.","codi_element":"08079-173","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer  Rodors, 15","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8682000,2.1103500","utm_x":"426169","utm_y":"4635525","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52972-foto-08079-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52972-foto-08079-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52973","titol":"Carrer Sant Oleguer, 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-oleguer-9","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta rectangular orientada al nord amb coberta de vessant simple. L'accés es fa per una porta doble amb llinda plana de fusta i una obertura rectangular a la seva part superior que serveix de carregador a l'únic pis que queda sota coberta. Totes dues obertures queden alineades amb un eix desplaçat vers l'esquerra de la frontal de la façana. Els murs són fets de maçoneria regular de pedra desbastada i pedruscall, amb reforç de pedra tallada a les cantonades i coberta sense ràfec. Adossat al costat dret de la façana es disposa un banc fet de pedres planes monolítiques de grans dimensions amb respatller també de pedra.","codi_element":"08079-174","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Sant Oleguer, 9","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8681000,2.1104300","utm_x":"426176","utm_y":"4635514","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52973-foto-08079-174-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Cobert.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52974","titol":"Carrer Balmes, 46","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-balmes-46","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de planta quadrada d'un sol nivell i coberta amb teulada de vessant simple vers la façana principal, orientada al migdia. Els murs de tancament són fets amb aparell de maçoneria composta per pedra desbastada, de maons i pedruscall lligat amb morter de calç. A les cantonades hi ha reforços amb pedra tallada. La porta principal té una llinda de fusta plana i brancals de maó cuit disposats en cadena quedant centrada a l'eix de la façana. Està flanquejada per dos respiradors en forma de diamant fets també de maó cuit.","codi_element":"08079-175","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Balmes, 46","historia":"","coordenades":"41.8680400,2.1104800","utm_x":"426180","utm_y":"4635507","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52974-foto-08079-175-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Cobert.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52975","titol":"Cal Crispí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-crispi","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada orientada a migdia i estructurada en tres plantes interiors. Està coberta amb teulada de doble vessant vers la façana principal. Aquesta presenta una composició definida a partir d'un eix central en el qual s'obren les obertures de les tres plantes interiors. La porta té una llinda amb una peça tallada monolítica i els brancals també són de pedra tallada. La finestra de la planta pis també ofereix una gran llinda monolítica de pedra i brancals de pedra tallada amb un ampit motllurat senzill. La composició vertical queda rematada per la finestra que queda just sota el ràfec de la coberta i que és de menors dimensions que l'anterior. Feta també amb emmarcament de pedra tallada i ampit motllurat. Les tres façanes de l'edificació presenten un revestiment llis uniforme que realça l'emmarcament de pedra de la façana principal. Deixant, a la façana lateral, tan sols remarcada l'obertura de la planta pis.","codi_element":"08079-176","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Balmes, 38","historia":"","coordenades":"41.8682900,2.1108900","utm_x":"426214","utm_y":"4635535","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52975-foto-08079-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52975-foto-08079-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52975-foto-08079-176-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52976","titol":"Antiga casa Presegué","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antiga-casa-presegue","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació a quatre vents i orientada a migdia amb coberta de doble vessant vers la façana principal que afronta amb el vial de l'actual carrer. La façana principal ofereix una ordenació regular de les obertures definides a partir de dos eixos verticals. Obrint-se a la planta baixa la porta del garatge i la porta principal amb llinda monolítica amb la inscripció VP 1976 SP sobre de la qual hi ha un aplacat on hi ha inscrit 1849. Les obertures de les plantes superiors es corresponen a dues finestres per planta, totes fetes amb brancals i llindes monolítiques de pedra tallada i ampit motllurat. Adossada, al costat de ponent, s'emplaça una tribuna elevada amb coberta de teula de tres vessants que per una escala donant accés a la planta pis, quedant aquest cost porxat a la planta baixa. El parament exterior dels murs de tancament de llevant i ponent és fet de maçoneria de pedra desbastada.","codi_element":"08079-177","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Balmes, 52","historia":"","coordenades":"41.8677500,2.1103700","utm_x":"426170","utm_y":"4635475","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52976-foto-08079-177-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52976-foto-08079-177-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52977","titol":"Cal Fuster Gros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-fuster-gros","bibliografia":"","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació aïllada de planta rectangular i tres nivells interiors amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al migdia. A la planta baixa, just a l'escaire sud-oest, es disposa una porxada interior que treu dos arcs de mig punt a les respectives façanes que el conformen i on es localitza la porta principal. Restant l'escaire en si reforçat per una rafa alineada cap al sud. La façana principal presenta una composició definida a partir d'una doble línia horitzontal que conformen les obertures de la planta pis i la planta sota coberta. Modulació que es repeteix a les altres dues façanes, tot i que amb menys finestres a cada una de les plantes. La façana lateral presenta dues obertures alineades a un mateix eix, vers l'oest que es corresponen a la primera planta amb una finestra balconera i una finestra de menors dimensions a la planta sota coberta. En el seu conjunt, totes i cada una de les obertures estan fetes amb emmarcat de pedra tallada als brancals i amb llinda de pedra monolítica i ampit motllurat. Elements petris que es repeteixen en el reforç de les cantonades així com als brancals i dovellats dels arcs de mig punt de la planta baixa. L'aparell constructiu dels murs de tancament exterior del volum edificat és fet amb aparell de maçoneria regular. El ràfec de la coberta és fet per una doble filada de teula i maó.","codi_element":"08079-178","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Balmes, 54","historia":"","coordenades":"41.8673800,2.1101700","utm_x":"426153","utm_y":"4635434","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52977-foto-08079-178-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52977-foto-08079-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52977-foto-08079-178-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52978","titol":"Ca l'Eric, cal Zeferí, ca la Vagoneta o cal Caiet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-leric-cal-zeferi-ca-la-vagoneta-o-cal-caiet","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada alineat amb el carrer i orientat a llevant, està cobert amb teula de doble vessant vers la façana principal. Aquesta, treu porta a la planta baixa i presenta una finestra a cada costat i dues finestres més a la planta pis. Tot el parament exterior de l'edificació és acabat amb un revestiment llis.","codi_element":"08079-179","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 52","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8672600,2.1097300","utm_x":"426117","utm_y":"4635422","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52978-foto-08079-179-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat  íntegrament en època contemporània.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52979","titol":"Cal Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tomas-2","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres que s'alinea amb el traçat del carrer, orientat a llevant. La coberta és de doble vessant vers la façana principal, on s'obre la porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres més a la planta pis. L'acabat exterior és fet amb revestiment llis mentre que el ràfec de la coberta és resolt amb caps de biga de fusta.","codi_element":"08079-180","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 50","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8673000,2.1097600","utm_x":"426119","utm_y":"4635426","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52979-foto-08079-180-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52980","titol":"Cal Manlleu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-manlleu","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant on s'obre la façana principal alineada amb el vial del carrer i amb coberta de doble vessant. La composició de la façana es defineix a partir de les obertures de cada una de les tres plantes en què queda articulada la seva distribució interior. La porta d'accés és de doble full i arc rebaixat i és feta amb maó de doble gruix, quedant desplaçada vers el costat dret de la façana. Definint un eix vertical en el qual s'obre una finestra balconera al primer pis i una finestra de petites dimensions a la planta sota coberta. Aquesta mateixa seqüència es repeteix al costat esquerre de la façana, a la planta baixa hi ha una finestra. Així mateix, al segon pis, s'obre una tercera finestra al pany de paret que queda entre les altres dues. Tan sols l'emmarcat d'algunes de les finestres és l'original de pedra tallada local, amb llinda monolítica i ampit motllurat. Restant la resta refetes amb obra nova, igual que bona part de l'aparell de maçoneria regular de la façana. D'altra banda, el ràfec de la coberta és d'una filada de teules i de maó pla.","codi_element":"08079-181","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 48","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8673500,2.1097800","utm_x":"426121","utm_y":"4635431","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52980-foto-08079-181-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52981","titol":"Carrer Rodors, 46","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-rodors-46","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant i tres nivells interiors amb coberta de doble vessant vers la façana principal que queda alineada al carrer. La seva composició queda definida per les dues obertures que s'emplacen a cada una de les tres plantes. A la planta baixa es disposa la porta principal que és d'arc de mig punt i de doble full, flanquejada per una finestra amb la llinda, presentant la inscripció JOAN SOLA 1796. Pel que fa a les plantes superiors, s'obren dues finestres iguals a cada un dels nivells. Tot el parament exterior de la façana presenta un revestiment de morter, remarcant el modulat de les pedres tallades que emmarquen el conjunt de les obertures. El ràfec de la coberta és d'una sola línia de maó col·locat a punta de diamant.","codi_element":"08079-182","ubicacio":"Nucli Urbà. Carrer Rodors, 46","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8674100,2.1097900","utm_x":"426122","utm_y":"4635438","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52981-foto-08079-182-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52981-foto-08079-182-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat  en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52982","titol":"Cal Curt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-curt","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici d'estructura rectangular entre mitgeres i de planta baixa més dos pisos amb coberta a doble vessant vers la façana principal que afronta al carrer. A la planta baixa s'obre la porta d'accés i la porta del garatge, les dues de llinda plana. Als pisos s'obren dues finestres per planta amb barana de ferro a l'ampit. L'acabat exterior de la façana és fet amb revestiment llis.","codi_element":"08079-183","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 44","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8674600,2.1098200","utm_x":"426124","utm_y":"4635444","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52982-foto-08079-183-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat  íntegrament en època contemporània.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52983","titol":"Carrer Rodors, 42","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-rodors-42","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. l' Estany.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres i alineada amb el carrer amb coberta de doble vessant vers la façana principal. Aquesta presenta dues portes d'accés a la planta baixa i dues finestres per planta. Totes de llinda plana. El revestiment exterior del mur de tancament de la façana és llis, mentre que el carener de la coberta és fet amb filada de maó pla.","codi_element":"08079-184","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 42","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8675200,2.1098500","utm_x":"426127","utm_y":"4635450","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52983-foto-08079-184-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat  íntegrament en època contemporània.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52984","titol":"Cal Sord","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sord-0","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici entre mitgeres de planta rectangular i alineat amb el carrer, cobert amb teulada de doble vessant. La façana principal afronta amb el carrer i queda definida a partir de les obertures que a cada una de les plantes s'alineen amb un mateix eix vertical. Composició que es defineix per les finestres amb ampit i barana emmarcades per brancals i llinda monolítica de pedra local tallada. Solució que també presenten les dues portes de la planta baixa. L'aparell constructiu és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter. El ràfec de la coberta és fet per una filada de maó pla.","codi_element":"08079-185","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 40","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8675600,2.1098800","utm_x":"426129","utm_y":"4635455","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52984-foto-08079-185-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat  en època contemporània.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52985","titol":"Ca la Magdalena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-magdalena","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant amb coberta de doble vessant vers la façana principal que queda alineada amb el carrer que l'afronta. La façana principal presenta una composició definida a partir del portal d'arc escarser, lleugerament desplaçat cap al costat dret, quedant flanquejat per dos petits finestrons amb barrots situats a alçades diferents. A la planta baixa s'obra una finestra emmarcada per quatre peces de pedra local monolítiques, tancada per un reixat quadriculat de forja. A la llinda hi ha la inscripció de l'any 1671, tot emmarcat una creu. A la planta pis, just a l'eix de la porta hi ha una finestra balconera amb barana amb filigranes de ferro. A la seva dreta s'obre una finestra de petites dimensions amb reixa de llangardaix, mentre que al costat esquerre n'hi ha una que preserva l'ampit motllurat. Totes aquestes finestres queden emmarcades amb pedra tallada local. Pel que fa al pis sota coberta es disposa una galeria d'arcs de mig punt composta per quatre jocs d'un híbrid d'arc geminat amb capitells decorats alineats amb un ampit corregut. El parament exterior de la façana és fet amb aparell de maçoneria regular compost per pedra desbastada i reble que dóna unitat compositiva al conjunt. El ràfec està resolt per un voladís amb biguetes de fusta motllurades i empostissat de fusta.","codi_element":"08079-186","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 38","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8676200,2.1098900","utm_x":"426130","utm_y":"4635461","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52985-foto-08079-186-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52985-foto-08079-186-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat  en època contemporània.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52986","titol":"Ca l'Escaiola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lescaiola","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988). 'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres i orientat a migdia, cobert amb teulada a doble vessant. A la planta baixa de la façana principal s'obre la porta d'accés i dues finestres amb barana a l'ampit. Mentre que al pis superior es disposen tres finestres. Totes les obertures estan emmarcades per brancals i llinda monolítica de pedra local tallada. La llinda de la finestra de la planta baixa presenta una inscripció amb l'any 1805 amb l'anagrama del cor de Crist centrat al mig. L'aparell del mur de tancament de la façana és fet amb maçoneria desbastada, disposada de forma irregular.","codi_element":"08079-187","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 36","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8677000,2.1099200","utm_x":"426133","utm_y":"4635470","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52986-foto-08079-187-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52986-foto-08079-187-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52987","titol":"Cal Paraire Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-paraire-nou","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant amb coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Estructurada a partir de les obertures que es disposen a cada una de les tres plantes. A la planta baixa s'obre un portal d'arc de mig punt sobre impostes de doble full amb els brancals i el dovellat de pedra tallada local. A la clau de volta d'aquest arc hi ha la inscripció a dues línies SANGI MONT PIN OSA 17 46 al voltant d'una creu llatina sobre un monticle. A la planta baixa s'obren actualment dues portes més, una a cada costat del portal principal així com dues finestres. A les plantes superiors es disposen dues finestres més per planta que queden alineades a la vertical dels dos eixos, articulant la composició de la façana en dues parts a partir de la frontal del carener de la coberta. Les finestres són fetes amb muntants de pedra i llinda monolítica amb ampit motllurat, sent les dues de la planta sota coberta d'un dimensionat menor que les del pis principal. L'acabat del parament exterior de la façana és fet amb un revestiment de calç que remarca els muntants de pedra de les finestres i portes que s'obren a cada una de les plantes.","codi_element":"08079-188","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 34","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8677900,2.1099300","utm_x":"426134","utm_y":"4635480","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52987-foto-08079-188-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52988","titol":"Cal Pareire Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pareire-vell","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular en cantonada i orientada a migdia amb coberta de vessant simple ver la façana lateral. La façana principal afronta al carrer i queda articulada per una composició de les obertures de cada una de les dues plantes que conforma la compartimentació interior. A la planta baixa s'obren dues portes, una de doble full amb arc rebaixat sobre brancals i l'altra de llinda plana. Ambdues amb els muntants de pedra tallada local. Les finestres de la planta pis es disposen, simètricament, a l'eix de la vertical de les portes que s'obren a la planta baix, quedant així tota la façana. Aquestes són fetes amb muntants de pedra tallada i llinda monolítica amb ampit motllurat. La façana lateral presenta dues petites obertures sense emmarcar a la planta baixa i una finestra vers l'escaire posterior amb muntants, llinda i ampit monolític. El parament exterior dels murs de tancament són fets amb aparell de maçoneria irregular i reforços de pedra tallada a les cantonades. Com a curiositat cal remarcar que a la façana principal s'aprecia l'arc de descàrrega que hi ha sobre les dues portes de la planta baixa.","codi_element":"08079-189","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Rodors, 32","historia":"El desenvolupament urbanístic del carrer Rodors s'articula a partir del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori. Aquesta via de comunicació s'endinsava al terme pel sud, passava pel costat del Raval del Prat i pel carrer dels Caputxins, vorejant el prat de l'estany pel costat de ponent, a una cota lleugerament elevada i passant pel costat de la capella de Santa Cecília tot, prosseguint pel carrer Major per on entrava al poble. La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.","coordenades":"41.8678500,2.1099600","utm_x":"426136","utm_y":"4635487","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52988-foto-08079-189-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52989","titol":"Carrer Doctor Vilardell, 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-doctor-vilardell-9","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa aïllada conformada per dos volums de planta rectangular adossats amb la coberta a quatre vents amb dos cossos articulats que segueixen la forma de la planta. En destaca la composició múltiple de la façana principal amb una porxada interior d'arc de mig punt on es disposa la porta d'accés. S'accedeix, des de la cota de carrer per una escala d'un tram paral·lel a la façana que desembarca a un replà aterrasat definit a la frontal de la porta. La barana d'aquesta estructura és de doble tub horitzontal entre pilars quadrats als escaires. La simetria compositiva de la façana s'articula a partir del frontó que presenta la coberta del mòdul d'arc de mig punt de la porxada on hi ha la porta d'accés. La façana que dóna a migdia ofereix una composició presidida per un volum avança de planta rectangular que descansa sobre un gran arc escarser a la planta baixa que abasta tota l'amplada d'aquesta estructura. Per sobre, es disposa un tancament a modus de tribuna que el conforma una sèrie de quatre finestrals d'arc de mig punt. Quedant rematat l'espai de sota coberta amb un frontó triangular amb un òcul circular central. A la planta pis, l'espai que es defineix a llevant, entre els dos cossos que conformen l'edificació, es disposa una terrassa amb barana de ferro. El forjat d'aquesta estructura descansa sobre un pilar, quedant la planta baixa oberta pels dos costats. El sòcol de la casa, a l'alçada de la planta semi soterrada, és fet amb aplacat de pedra tallada regular que contrasta amb el revestiment llis del tram dels murs de la planta superior i els frontons de cada una de les façanes. El tractament del conjunt dels murs exteriors és resolt per un revestiment llis, quedant emmarcats per muntant de pedra algunes de les obertures que donen a l'exterior. El ràfec que envolta la coberta és format per un motllurat triple llis que dóna unitat compositiva a tot el conjunt.","codi_element":"08079-190","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 9","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8680100,2.1129500","utm_x":"426385","utm_y":"4635502","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52989-foto-08079-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52989-foto-08079-190-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52990","titol":"Carrer Doctor. Vilardell, 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-doctor-vilardell-7","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Nau industrial als quatre vents de planta allargada que obre façana vers el carrer coberta amb teulada a doble vessant. La composició de la façana principal està modulada pel dimensionat de dues grans obertures amb llinda; una es correspon a la porta d'accés i l'altra a un gran finestral. El coronament de la façana queda resolt per una cartel·la rectangular de doble nivell que amaga el carener de la coberta, està presidida per un petit òcul central de ceràmica i una pinya sobre maons, també de ceràmica. Un voladís de teules sobre caps de biga prefabricats, recorre la façana de punta a punta, just per sobre de les obertures existents. El dinamisme d'aquesta estructura el marca un timpà fet de teula a la vertical de l'eix de la façana. Les obertures dels finestrals, tant del frontal com les dels laterals presenten una retícula quadriculada de vidre feta de ciment.","codi_element":"08079-191","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor. Vilardell, 7","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8682500,2.1128400","utm_x":"426376","utm_y":"4635529","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52990-foto-08079-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52990-foto-08079-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52991","titol":"Carrer Doctor Vilardell, 14","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-doctor-vilardell-14","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Xalet a quatre vents de planta rectangular amb un cos avançat a la façana principal que conforma un porxo a la planta baixa, on s'obre la façana principal. La coberta és resolta a quatre aigües que inclou aquest volum central quedant rematada per un ràfec sobre caps de bigues pretensades que vola considerablement respecte al pla de la façana. La composició de la façana principal, que dóna al carrer, es defineix a partir del referit cos avançat que té la planta baixa porxada amb tres d'arcs de mig punt. Les obertures d'aquesta planta baixa són rectangulars, lleugerament allargades. Potenciant l'esveltesa de la construcció de la planta pis, un gran finestral de tres mòduls que presideix el cos avançat, mentre que la resta d'obertures, que s'emplacen en aquest nivell, en cada una de les plantes, són resoltes amb la mateixa solució tipològica que les que es localitzen a la planta baixa. La façana que dóna a migdia, està flanquejada per dues finestres per costat. S'obre una porta que dóna accés al jardí que envolta la casa. Obertura que presenta un petit voladís triangular fet amb teula i que amb unes escales salva el desnivell del terreny. L'acabat de tot el conjunt és resolt amb un revestiment llis i amb un sòcol aplacat de pedra.","codi_element":"08079-192","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 14","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8680900,2.1126000","utm_x":"426356","utm_y":"4635511","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52991-foto-08079-192-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-27 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52992","titol":"Local social. Cine","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/local-social-cine","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular a quatre vents, tipus nau, cobert amb vessant orientat a llevant on s'adossa un cos central de doble alçada que conforma la façana principal. La planta baixa d'aquest cos central la conforma un únic volum, també de planta rectangular, que assoleix l'amplada de la nau, cobert amb teulada de vessant simple. Al tram central es disposa la portalada d'accés al recinte, mentre que a la planta pis, d'aquest cos adossat, se sobreposa una finestra de llinda plana que queda rematada per una coberta de triple vessant. El ràfec és resolt amb caps de biga pretensats i motllurats que donen entitat i rellevància aquesta part de l'edifici. El tractament del revestiment exterior dels murs és fet amb un enlluït pintat de color.","codi_element":"08079-193","ubicacio":"Nucli Urbà. Carrer Doctor Vilardell, 16","historia":"Amb la desaparició de l'antic local recreatiu, cine, teatre i ball que s'enplaçaba al costat de la Fabrica de Baix l'ajuntament va promoure la construcció d'un nou equipament social i recreatiu. El nou centre era hereu de l'activitat que anteriorment, dença de mitjans del segle XIX havien portat a terme locals com la Societat, el Centre o la Cooperativa.","coordenades":"41.8679500,2.1127400","utm_x":"426367","utm_y":"4635496","any":"1969","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52992-foto-08079-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52992-foto-08079-193-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Equipament públic: cinema i local social.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52993","titol":"Cal Lliberata","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-lliberata","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada orientat a migdia, on s'obre la façana principal amb coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a aquesta. La seva distribució interior s'articula a partir de tres nivells, on s'obren obertures a cada una de les façanes. La composició de la façana principal s'ordena basant-se en un eix central, definit pel carener. Obrint a la planta baixa, el portal d'entrada flanquejat per dos finestrons amb porticons exteriors de fusta. Al primer pis, una doble finestra emmarcada per pedra local tallada i brancals motllurats, també de pedra. Les llindes d'aquestes dues finestres tenen, respectivament, la inscripció IHOSEPH d'una banda i R---A, a l'altra. Per sobre d'aquestes s'obre un gran finestral d'arc escarser amb balconera, també emmarcat amb pedra tallada de factura recent. La façana lateral nord té adossat un cos sobresortint que afronta a un nivell sobre elevat on hi ha habilitada una terrassa. Pel que fa a la façana lateral que queda alineada amb el carrer, tan sols presenta dues obertures a la planta pis i una a la planta sota coberta. Totes emmarcades amb pedra local tallada amb llinda monolítica i ampit motllurat. L'aparell és fet de maçoneria, composta per pedra desbastada i pedruscall de reble amb reforços de pedra carejada a les cantonades. Destaquen uns carreus de gran format que es disposen al tram inferior de la cantonada sud-est. El ràfec és resolt amb doble línia de teules i maó pla.","codi_element":"08079-194","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Vic, 9","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8707500,2.1126500","utm_x":"426363","utm_y":"4635807","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52993-foto-08079-194-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52993-foto-08079-194-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52993-foto-08079-194-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici reformat  íntegrament en època contemporània.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52994","titol":"Carrer Vic, 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-vic-11","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació de planta rectangular entre mitgeres orientada a llevant i de tres nivells interiors amb coberta de doble vessant. La composició de la façana principal queda estructurada a partir de les obertures que es disposen a cada una de les plantes, definida a partir d'una distribució ordenada de les finestres en funció de l'eix on s'obre la porta principal, a la part central. La porta és de doble full amb brancals de pedra tallada i llinda monolítica amb la inscripció FRANCISCO ROCA ANY 1806, flanquejant una creu patada sobre monticle. Vers la part dreta si obren dues finestres contigües, una de major dimensionat que l'altra però les dues també amb muntant i llinda de pedra tallada local. A la planta pis es disposen tres finestres de forma rítmica a partir de l'eix vertical de la porta. Elements que són emmarcats amb pedra tallada local, llinda monolítica i ampit motllurat i amb l'escaire escapçat. Al pis sota coberta es disposen dos petits finestrons, dels quals sols el del costat dret està fet amb pedra tallada i una obertura tipus finestral carregador, que queda parcialment tancat per una barana de ferro. El tractament de l'acabat del parament exterior de la façana presenta un revestiment de morter de calç que deixa vist els elements petris que emmarquen les obertures.","codi_element":"08079-195","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Vic, 11","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8708000,2.1126700","utm_x":"426365","utm_y":"4635812","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52995","titol":"Cal Mesuró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-mesuro","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a llevant i alineat amb el vial del carrer on treu la façana amb coberta de doble vessant. La seva distribució interior és de dos nivells, planta i pis, quedant ordenada la façana a partir de les obertures d'aquestes dues plantes. La porta, desplaçada al costat dret, és de doble full i està emmarcada per brancals de pedra local tallada i llinda monolítica de grans dimensions. A l'eix d'aquesta obertura es disposa la finestra principal del primer pis, que també està emmarcada per peces de pedra local tallada amb llinda i ampit monolític. En aquest mateix nivell però al costat esquerre s'obre una finestra de menor dimensionat que l'anterior, també emmarcada de pedra tallada. A la part de llevant de la façana s'obre un segon portal, també de doble full, coronat per un ràfec de teula al que se sopreposa, a la planta pis, una gran finestra balconera amb barana de barrots. El parament exterior del mur de tancament de la façana és fet amb aparell de maçoneria de pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç que queda tot vist. Al tram superior esquerra, just per sota del ràfec de la coberta, que és fet d'una filada de llosa, es disposa un pany de mur fet amb carreus de pedra tallada reutilitzats.","codi_element":"08079-196","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Vic, 15","historia":"La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial. L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic. Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila. La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.","coordenades":"41.8709400,2.1127100","utm_x":"426368","utm_y":"4635828","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52996","titol":"Cal Ferrer del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ferrer-del-castell","bibliografia":"RODRÍGUEZ i LARA,J.L (1988).'Gent i llocs de l' Estany'. Associació cultural de l' Estany. L' Estany.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular entre mitgeres que presenta la façana principal vers el carrer dels Monjos on obre porta. La seva distribució interior es defineix en tres nivells, corresponent-se les obertures de la façana a cada una d'aquestes plantes. Una gran porta amb llinda amb permòdols vertebra la façana i defineix l'eix de la seva composició. Articulada a partir de balcons que, actualment, s'obren a cada planta. El conjunt de totes aquestes obertures són emmarcades per pedra local tallada amb llindes monolítiques. D'entre les quals en destaca la llinda de la finestra principal de la primera planta que porta una inscripció CASA 1800 MOGUER. Així mateix, en destaca el ràfec de la teulada que és de quatre filades, l'inferior de punta de diamant, tot policromat de color rogenc. A la planta baixa, a la dreta de la portalada principal, es disposa una altra porta d'accés simple.","codi_element":"08079-197","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça Major, 2","historia":"Espai que es correspon amb l'enclavament embrionari de l'actual trama urbana del nucli de població de l'Estany. És a partir del segle XIII quan es documenta la construcció d'un seguit d'edificacions de caràcter defensiu que s'anaren bastint a redós de la plaça de l'Abadia, l'actual plaça Major. Trama urbana que amb el pas dels segles s'anirà desenvolupant a partir dels eixos viaris que hi confluïen, com ara el carrer Major o el carrer de Rodors, que segueixen el traçat de l'antic camí ral de Moià.","coordenades":"41.8693700,2.1118600","utm_x":"426296","utm_y":"4635654","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52996-foto-08079-197-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52996-foto-08079-197-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52996-foto-08079-197-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52997","titol":"Hort del Sagalès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hort-del-sagales","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Solar de planta rectangular en cantonada que s'alinea amb el carrer. El seu perímetre queda delimitat per un mur baix de pedra tallada feta amb aparell regular fet de pedra tallada, presentant dos accessos, un que s'obre al carrer i l'altre que se situa a l'extrem sud-oest i que s'obre al pas de vianants que el delimita per aquest costat. La seva ordenació es fa a partir de dos grans parterres de planta rectangular amb una orientació nord-sud i que queden envoltats per un vial pavimentat que els envolta. A l'interior dels parterres hi ha plantes autòctones, així com diversos arbres.","codi_element":"08079-198","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Verdaguer, s\/n","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat i que ha comportat l'ordenació urbanistica d'aquest sector.","coordenades":"41.8693800,2.1129000","utm_x":"426382","utm_y":"4635654","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52997-foto-08079-198-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52997-foto-08079-198-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La família Sagalès féu cessió d'aquest espai per a l'ús públic.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52998","titol":"Carrer Doctor. Vilardell, 4-6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-doctor-vilardell-4-6","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular en cantonada, orientat a migdia, cobert amb vessant simple vers la façana principal. El tram de mur que conforma la façana lateral, orientada a llevant, queda afrontat amb el traçat del carrer i amb el tram de mur on s'obre el baluard que dóna accés a l'espai que s'obre davant de la façana principal. Definida a partir d'un eix central on s'obre una finestra vidrada d'arc rebaixat a la planta baixa i un balcó amb barana de ferro a la planta pis amb una obertura feta amb brancals i llinda monolítica de pedra tallada. Al costat de ponent es disposa una escala que dóna accés a l'actual habitatge. Pel que fa a la façana de la planta baixa, s'obren dues portes, una al costat de l'altra, amb brancals de pedra tallada i llinda de pedra monolítica i fusta, respectivament. A la planta pis tan sols hi ha una finestra també emmarcada amb pedra tallada. El parament d'aquests murs és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter de calç, presentant en alguns trams part del revestiment original. La cantonada és reforçada amb pedra carejada. El ràfec de la coberta és resolt amb una línia de teules sobre una doble alineació de maó, la inferior està disposada a punta de diamant.","codi_element":"08079-199","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor. Vilardell, 4-6","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8686900,2.1122100","utm_x":"426324","utm_y":"4635578","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52998-foto-08079-199-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52998-foto-08079-199-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"52999","titol":"Tanca parcel·la urbana carrers Dr Vilardell - Balmes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tanca-parcella-urbana-carrers-dr-vilardell-balmes","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Mur perimetral de tancament de parcel·la fet de maçoneria de pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç. Presenta un coronament fet per una filada de pedra desbastada sense lligar que dóna unitat formal a l'estructura. L'acabat de l'aparell presenta diverses factures, destacant especialment la què conforma el tram central de llevant i el tram de migdia, sectors on es preserva la composició de l'aparell amb revestiment original. Els altres trams del mur estan rejuntats amb ciment.","codi_element":"08079-200","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell - Carrer Balmes","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8684700,2.1123800","utm_x":"426338","utm_y":"4635554","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/52999-foto-08079-200-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53000","titol":"Escuts paviment del carrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escuts-paviment-del-carrer","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Motius decoratius, fet amb codines de riu, que presenta el nivell de paviment del vial del carrer enfront de l'edifici de l'ajuntament. Es tracta de dos escuts quadrilongs amb el senyal heràldic de Catalunya i del municipi de l'Estany.","codi_element":"08079-201","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1","historia":"","coordenades":"41.8688200,2.1122900","utm_x":"426331","utm_y":"4635593","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53000-foto-08079-201-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53000-foto-08079-201-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53001","titol":"Jardí costat Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jardi-costat-ajuntament","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai enjardinat d'interès amb elements arquitectònics. Entre aquests es localitza una font obrada amb una roda de molí i una pica. Una placa en agraïment al Sr. Antoni Pujol i Pujol per la seva dedicació des de l'any 1932 al subministrament d'aigua a la població de l'estany i una gran pica monolítica de pedra picada que presenta una inscripció amb la llegenda PEY POC 1868.","codi_element":"08079-202","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Doctor Vilardell, 1","historia":"L'evolució de la trama urbana al voltant del nucli originari del poble va experimentar a començament del segle XX un creixement de caràcter residencial. Dinàmica que ha perdurat fins a l'actualitat.","coordenades":"41.8688300,2.1124800","utm_x":"426347","utm_y":"4635593","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53001-foto-08079-202-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53001-foto-08079-202-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53002","titol":"Tanca de la pista Vella, Zona d'esbarjo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tanca-de-la-pista-vella-zona-desbarjo","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Tram de mur de tancament perimetral de parcel·la de 2 m d'alçada i 7,50 m de llargada on s'obre una portalada d'arc de mig punt feta amb dovellat i brancals de pedra tallada que queda coberta per un pany de mur a modus de timpà. El coronament de tota l'estructura muraria, és fet de lloses planes. A la cantonada d'aquesta estructura muraria, es disposen dos corrons estriats sobreposats, un damunt de l'altre, i rematat per un guarda-rodes troncocònic.","codi_element":"08079-203","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Balmes \/ Passeig Mossen Aureli (Carrer Rectoria)","historia":"","coordenades":"41.8685300,2.1133700","utm_x":"426420","utm_y":"4635559","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53002-foto-08079-203-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"L'espai es fa servir per jugar a les bitlles catalanes.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53003","titol":"Mur de contenció del carrer Vic, 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mur-de-contencio-del-carrer-vic-1","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Algun punt concret de l'aparell del parament està deteriorat.","descripcio":"Mur de contenció de terres en cantonada semicircular d'entre 2 i 3 m d'alçada i una traça de 20 m lineal, que afronta al voral septentrional del vial del carrer que actualment delimita. El tram més curt, és fet amb aparell de pedra desbastada col·locada en sec, mentre que la cantonada i mentre que el segon tram és fet amb el mateix aparell de maçoneria compost per pedra desbastada i pedruscall lligat amb morter de calç i alguns sectors rejuntats amb morter. Al final del tram més llarg, a tocar de la mitgera de l'edificació adjacent, es localitza un dipòsit interior de planta rectangular d'uns 3 m de fondària amb volta de mig punt feta de pedra desbastada per aproximació, igual que el paredat que el tanca per la part posterior. L'obertura que afronta al mur és amb llinda de bell nou i queda tancada per un reixat de barrots.","codi_element":"08079-204","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Vic, 1","historia":"","coordenades":"41.8701400,2.1117000","utm_x":"426283","utm_y":"4635740","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53003-foto-08079-204-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53003-foto-08079-204-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53004","titol":"Paviment carrer Monjos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/paviment-carrer-monjos","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Paviment fet de lloses planes, majoritàriament de pedra local i pissarres, de diverses formes irregulars i mides disposades sense cap patró concret, tot i que guarden una certa composició horitzontal. Aquestes presenten un llaguejat prominent fet de morter que caracteritza el format de l'aparell constructiu i es disposen en un pla que presenta un lleuger pendent. Per salvar l'acusat desnivell del carrer, especialment en el sector superior del carrer, se succeeixen trams nervats, remarcats per vorades de pedra tallada rectangular disposades de forma perpendicular a l'eix del carrer. El lleuger pla inclinat que presenten aquests trams, permet anar salvant la diferència de cota que existeix entre els dos extrems del carrer. L'amplada d'aquests és variable, reduint-se progressivament la seva amplada a mesura que s'acosten al cap del carrer superior, on el pendent del terreny és més acusat.","codi_element":"08079-205","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Monjos","historia":"Anomenat popularment com a carrer Fosc, aquest tramat urbà es desenvolupa a partir del segle XV al redós del camí d'Oló. Per tal de fer front a les despeses de reconstrucció de les dependències del monestir com a conseqüència del terratrèmol de l'any 1448, l'abat del moment emprengué a partir de 1451 la venda de diverses possessions del monestir; dels camps de la Sagrera entorn de la capella de Santa Cecília a Bernat Perer, dels patis de la Sagrera a Joan Lleonart, i a Genescà de tot el Serrat. Atribuint-se a aquest moment, segons la ressenya històrica de Josep Tresserra, l'inici de la construcció del carrer dels Monjos. La seva morfologia es caracteritza per esdevenir un vial que salva un acusat desnivell al qual s'adapten les façanes de les cases i que cal pensar que també ja antigament devia estar empedrat, tal com ho està actualment. Pavimentació que facilitaria la circulació tant d'animals i persones pel seu traçat costerut.","coordenades":"41.8694200,2.1118300","utm_x":"426293","utm_y":"4635660","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53004-foto-08079-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53004-foto-08079-205-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53005","titol":"Escultura Ciclista","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-ciclista","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monument commemorativa feta sobre un podi rectangular revestit per un aplacat de pedra local sobre el que es disposa una planxa d'acer que representa la figura d'un ciclista sobre una bicicleta.","codi_element":"08079-206","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer Barcelona, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8708300,2.1147700","utm_x":"426539","utm_y":"4635814","any":"2011","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53005-foto-08079-206-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"A la placa hi figura la llegenda 'A Pere Llort Carreras. Per la seva vàlua com a persona i en reconeixement a la seva desinteressada aportació en vers el foment del ciclisme. Els teus amics ciclistes que no t'obliden. L'Estany, 18-08-2011'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53008","titol":"Antiga capella de Betlem","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antiga-capella-de-betlem","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció aïllada de planta rectangular i alçada prominent. Orientada la capçalera al sud, conforma una nau diàfana amb coberta de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta s'obre a l'oest i s'ordena a partir d'un eix vertical centrat on s'obre la porta d'accés i sobre el qual hi ha un òcul a la part superior. Al mur de tancament lateral que afronta migdia s'obren quatre grans finestrals d'arc de mig punt allargats que es distribueixen de forma regular al pany de mur. Aquests queden emmarcats per motllures i dovellat de pedra tallada a la seva meitat superior, igual que els elements de la façana principal. El parament constructiu dels murs del conjunt, presenten un revestiment exterior llis fet de morter del qual en destaquen emmarcats petris de les obertures, així com els reforços de pedra tallada local que presenten les cantonades de l'edificació. Disposant-se un cadenat alternat al pla de cada façana. Aquesta solució esdevé un dels elements més rellevant de l'edifici.","codi_element":"08079-209","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer la Serreta, s\/n","historia":"Programa arquitectònic impulsat per la família Colom de Barcelona.","coordenades":"41.8698200,2.1169900","utm_x":"426722","utm_y":"4635700","any":"1965","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53008-foto-08079-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53008-foto-08079-209-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Edifici religiós desamortitzat i actualment emprat com aviari.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53009","titol":"Casa Betlem","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-betlem","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edificació aïllada de planta rectangular de dos pisos i orientada a migdia amb coberta de doble vessant. La façana principal s'orienta a migdia, tot i tenir una unitat formal presenta dos sectors compositius. El primer queda articulat a partir d'un gran portal dovellat d'arc de mig punt on es disposa una massissa porta de doble full amb reforç de ferro. Aquesta queda flanquejada a la planta baixa per dos grans finestrals de forma regular que estan tancats amb un reixat de forja. A la planta pis s'obren tres finestres rectangulars amb ampit de pedra motllurat. El segon sector, vers la part més meridional de la casa, es resol per un gran finestral rectangular, en alçada, tipològicament amb un tancament reixat igual als que presenten les obertures de l'altre costat. Al tram superior s'obre una galeria de solana de tres arcs més de mig punt amb dovellat de pedra i ampit motllurat llis, estan separats per dues petites columnes amb capitell. Solució que es reprodueix a la façana contigua. En destaca el ràfec de la coberta compost per un coronament prominent llis per sota del qual es disposa una filada de teula i una segona inferior de rajol col·locada a punta de diamant.","codi_element":"08079-210","ubicacio":"Nucli urbà. Carrer la Serreta, s\/n","historia":"Programa arquitectònic impulsat per la família Colom de Barcelona.","coordenades":"41.8700500,2.1167300","utm_x":"426701","utm_y":"4635725","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53009-foto-08079-210-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53009-foto-08079-210-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53011","titol":"Pont de la Carretera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-la-carretera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Estructura d'un sol ull feta d'obra que salva el torrent del Molí amb un traçat de 22 m de llargària i 7 m d'amplària amb un arc de mig punt d'uns 7 m d'alçada a la part central i uns 4 m de llum. Està construït amb volta de pedra carrejada disposada de forma regular fins a la línia d'imposta que queda és de pedra i està motllurada. Igual que la base de l'intradós de l'arc. La frontal de l'arc de cada una de les boques està arestada amb un dovellat de pedra tallada igual que els brancals, on es disposen carreus bé tallats a la frontal del mur i a l'intradós de la volta. Els estreps són massissos i presenten un parament exterior fet amb aparell de maçoneria irregular coronat per una cornisa feta de blocs de pedra tallada que recorre tota la longitud de l'estructura i sobre la que s'ha disposat una barana tubular.","codi_element":"08079-212","ubicacio":"Carretera C-59.  km. 48,350. Al nord del terme municipal","historia":"L'any 1882 la Diputació provincial impulsà el projecte de la carretera de Moià a Calaf, passant per Súria, que resseguí en força el traçat de l'antic camí de transhumància, o camí ral, que comunicava el nucli de l'Estany.","coordenades":"41.8824800,2.1139000","utm_x":"426480","utm_y":"4637108","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53011-foto-08079-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53011-foto-08079-212-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53012","titol":"Jaciment Serrat de l'Horabona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-serrat-de-lhorabona","bibliografia":"COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J (1923). Sepulcres megalítics de l'Ausetània. Barcelona. DAURA, A.; GALOBART, J. A (1982). L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). GUDIOL, J. 'Cistes de l'Estany'. Butlletí del Centre Excursionista Gurb. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni arqueològic. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. (revisió any 2012). MUÑOZ, A. M.(1965). La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona. (Publicaciones eventuales; núm. 9. RIPOLL PERELLÓ, E.; LLONGUERAS CAMPAÑÀ, M. 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'. Ampurias. 25, p.44. RIUS SERRA, J (1920). 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] Vol. VI 19. TARRÚS, J (2003). 'Els constructors de megàlits. Catalunya: Cistes i dòlmens entre els mil·lennis V-III cal Ac'. Cota Zero. [Vic] 18, p.54-75.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Lloc d'enterrament: Inhumació col·lectiva en cista. Es tracta d'una zona muntanyosa, la serra de l'Horabona, que discorre de nord a sud al llarg de gairebé 3 quilòmetres, des de l'est del nucli de l'Estany fins al Puig Rodó (terme de Moià). El jaciment conegut del Serrat de l'Horabona consisteix en dos sepulcres situats al voltant d'aquesta zona, si bé un era a dalt del serrat i l'altre al peu mateix de la muntanya. El primer consisteix en una cista pètria d'1 m² i que conservava només tres lloses al seu lloc original quan fou excavat. Al seu entorn hi havia un túmul de 5 metres de diàmetre i no consta que l'excavació proporcionés cap mena de material arqueològic. El segon sepulcre es trobava en pitjor estat, ja que només tenia dues lloses laterals que conformaven un espai interior de 0,90 m d'ample per 1,30 m de llarg. No es constatà presència de túmul ni tampoc contenia aixovar. Aquest segon sepulcre fou considerat il·localitzable durant la confecció de la Carta Arqueològica del Bages el 1988. Sobre la no presència l'aixovar cal dir que ambdós sepulcres foren excavats a principis del segle XX per gent de la Secció d'Exploracions del Centre Excursionista de Vic, en una actuació promoguda pel Museu de Vic. Cronologia: des de Neolític Mitjà-Recent fins a Neolític Final (-3500 \/ -2200)","codi_element":"08079-213","ubicacio":"Serrat de l'Horabona","historia":"Ha estat objecte d'actuacions d'afeccionats i clandestins. Excavació per part de la Secció d'Exploracions del Centre Excursionista de Vic, a principis del segle XX.","coordenades":"41.8580000,2.1204300","utm_x":"426994","utm_y":"4634384","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53012-foto-08079-213-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53012-foto-08079-213-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Datació cronològia -3500","codi_estil":"76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53013","titol":"Sant Pere del Coll de la Crosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-del-coll-de-la-crosa","bibliografia":"PLADEVALL, Antoni; VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. (Art romànic, 6). Barcelona.","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes arquitectòniques de la planta de l'antiga església. Es desconeix bona part de la configuració arquitectònica de l'església, tot i que es conserva l'arrencada d'una part dels murs, que defineixen una planta d'un espai aparentment rectangular, orientat segons un eix de nord-est a sud-oest. L'espai interior tenia uns 4,10 m d'ample, uns 7,15 m de llarg, i estava format per murs d'uns 85 cm de gruix.","codi_element":"08079-214","ubicacio":"Camí de Puigmartre","historia":"L'ermita de Sant Pere del coll de la Crosa va ser erigida entorn el 1485 per iniciativa del canonge Pere Tarrós, cambrer del monestir de Santa Maria de l'Estany. Aquest canonge era hospitaler del monestir l'any 1473, i fou nomenat canonge cambrer entre 1480 i 1490. Així ho acredita un document notarial de 1563, que recull un llistat de cambrers, en el qual s'indica que 'et post ea Petrus Grait, et post Petrus Tarrós a quibus fuit confecta ecclessia eremitana Sancti Petri in collo de la Crosa et eum fecit ecclessiam'. [Pladevall-Vigué, 1978, pàg.626]. S'ignora la data de l'abandó i de l'enrunament de l'ermita, però degué produir-se entre els segles XVII i XVIII, considerant que els documents conservats indiquen que el 1740 ja no tenia culte.","coordenades":"41.8721000,2.1082300","utm_x":"425998","utm_y":"4635960","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53013-foto-08079-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53013-foto-08079-214-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"La primera intervenció arqueològica es va realitzar l'any 1977, sense que es conegui el resultat dels treballs realitzats, més enllà de la planta recollida en el llibre de Pladevall i Vingué sobre el monestir de Santa Maria de l'Estany (1978), i del testimoni de la llosa de pedra col·locada enfront de les ruïnes, amb la inscripció: 'Sant Pere del Coll de la Crosa. 1485-1700. En recordança. II-1977'. L'any 2015 es va portar a terme un Intervenció aqueològica dirigida per dani Gutiérrez centrada en la neteja i condicionament de les restes preservades que va permetre documentar noves dependències del conjunt arquitectònic.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53014","titol":"Moli del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-castell-2","bibliografia":"AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona.. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC).","centuria":"XIV","notes_conservacio":"El fet que no hagin estat identificades les restes fa difícil la seva correcte avaluació.","descripcio":"Edifici de nova planta que està edificat aprofitant parcialment les restes de construccions antigues que es podrien correspondres amb les de l'antic molí. Elements arquitectònics que podrien estar associats amb les infraestructura hidràulica del conjunt del molí.","codi_element":"08079-215","ubicacio":"Carretera C-59, Km 48,500","historia":"","coordenades":"41.8820900,2.1152100","utm_x":"426588","utm_y":"4637063","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53014-foto-08079-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53014-foto-08079-215-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"No és te cap evidència física de l'existència de restes arqueològiques, ni arquitectòniques ni de material moble. Amb tot, atenent a les referències dociumentals que localitzen a l'indret l'antic molí del castell, es susceptible considerar les expectatives arqueològiques del lloc.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53015","titol":"Puig de la Caritat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/puig-de-la-caritat","bibliografia":"RODRÍGUEZ, J.L (1998) 'Montfred i el puig de la Caritat de l'Estany', a La Tosca, núm. Febrer-març-. Moià, 1998.","centuria":"IIac- Iidc","notes_conservacio":"L'erosió del pendent del vessant ha incidit negativament en la preservació de les restes.","descripcio":"Les estructures localitzades documentades presenten una entitat més que notable, segons tots els indicis es tractaria d'un assentament del període Ibèric Final (segle II aC). L'organització del i turó i la identificació d'estructures que podrien ser coetànies en diversos nivells, posa de manifest que l'assentament probablement estaria organitzat en terrasses. D'altra banda, la recuperació de dues monedes d'època romana imperial (un as de Trajà , 98-99 dC, i un dupondi d'Antoninus Pius,159-160 dC) ens indiquen com a mínim una freqüentació de l'indret després del canvi d'era. Considerem improbable la presència d'un establiment romà d'aquest període, atenent tant a l'organització territorial pròpia del moment, com a l'absència de qualsevol altre material (especialment ceràmic) atribuïble a aquesta època.","codi_element":"08079-216","ubicacio":"Cim del Puig de la Caritat","historia":"","coordenades":"41.8755400,2.1087900","utm_x":"426048","utm_y":"4636342","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53015-foto-08079-216-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53015-foto-08079-216-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53015-foto-08079-216-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Ibèric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"L'any 2015 es va portar a terme una intervenció arqueològica dirigida per Dani Gutiérrez de caràcter informatiu, els resultats de la qual han permès disposar de dades sobre l'abast i entitat de les restes .","codi_estil":"83|81","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53016","titol":"Jaciment de la Casa de Cultura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-de-la-casa-de-cultura","bibliografia":"","centuria":"IIdC - XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>S'ha realitzat un sondeig informatiu. Les dades arqueològiques obtingudes han aportat informació sobre l'evolució històrica de l'edifici i de l'indret. A la part interior es documenta el parament de carreus de pedra de l'estructura originària del monestir, datat al segle XII. L'estudi del parament del mur permet constatar les successives reformes i transformacions que aquest edifici experimentà al llarg del temps. Pel que fa a la seqüència arqueològica en destaca la presència de materials d'època romana localitzats als estrats inferiors del sondeig informatiu. Materials que posen de manifest l'ocupació de l'indret, ja des d'aquest període històric.<\/p> ","codi_element":"08079-217","ubicacio":"Nucli urbà. Plaça del Monestir, 4","historia":"","coordenades":"41.8690000,2.1121300","utm_x":"426318","utm_y":"4635613","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53016-foto-08079-217-1.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Medieval|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2019-12-18 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Resultats de la intervenció arqueològica realitzada amb caràcter informatiu de les perspectives arqueològiques que presenta el subsòl de l'edifici que ocupa la Casa de Cultura. La Intervenció arqueològica es va realitzar l'any 2014 sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Daniel Guitierrez","codi_estil":"85|94","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["42"]},{"id":"53017","titol":"Monòlit de pedra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monolit-de-pedra","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Monòlit de pedra sorrenca de forma troncocònica d'uns 1, 50 m d'alçada i 1,90 m de diàmetre.","codi_element":"08079-218","ubicacio":"Passeig del Prat, s\/n","historia":"","coordenades":"41.8608800,2.1134100","utm_x":"426415","utm_y":"4634710","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53017-foto-08079-218-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53017-foto-08079-218-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53018","titol":"Font del Pollancre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pollancre","bibliografia":"GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font d'aigua amb brolla dor d'aigua.","codi_element":"08079-219","ubicacio":"Baga de Montfred","historia":"","coordenades":"41.8724800,2.0909000","utm_x":"424560","utm_y":"4636017","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53019","titol":"Font del Plom","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-plom","bibliografia":"GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font d'aigua amb brolla dor d'aigua.","codi_element":"08079-220","ubicacio":"Baga del Montfred","historia":"També trobem una referència documental sobre les fàbriques de l'Estany a la Geografia General de Catalunya de començament del segle XX: 'Estany. (..) Hi ha una fàbrica de teixits de llana y un' altra de filats de cotó. ' [Carreras-Gomis, 1908, pàg.243-245]. Mentre que mossèn Tresserra en la seva ressenya històrica de 1920 diu que el poble: '(..). Té una fàbrica de teixits de llana de no molta importància, per dedicar-se la majoria de les famílies á les feines agrícoles i á la cria de bestiar.' [Tresserra, 1920, pàg. 5].","coordenades":"41.8730500,2.0898400","utm_x":"424473","utm_y":"4636082","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53020","titol":"Teixit dels lleons de Santa Maria de l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teixit-dels-lleons-de-santa-maria-de-lestany","bibliografia":"","centuria":"XII","notes_conservacio":"Desgast propi del pas dels anys.","descripcio":"<p>Teixit andalusí. Té una decoració de línies horitzontals de cercles amb dos lleons rampants afrontats, amb els cossos oposats i els caps acarats d'or espolinat, separats per l'arbre de la vida. En els intersticis dels cercles hi ha una estrella de vuit puntes, d'or espolinat. Els cercles no són tangents entre si, com ho eren els dels teixits andalusins de la primera meitat del segle XII, hi ha una línia que els separa tant verticalment com horitzontalment. Això fa que gairebé es formi un quadrat que té com a vèrtexs el centre de l'estrella, en el qual s'insereix el cercle. És un inici de geometrització del dibuix de cercles i de la decoració dels teixits en general per obra de la invasió dels almohades, procedents del nord d'Àfrica, d'Al-Andalus, estrictes seguidors de la Sunna i, per tant, partidaris de l'eliminació dels éssers vius en les decoracions artístiques i de la utilització de formes geomètriques. Són semblants al 'Teixit dels lleons de Santa Maria de l'Estany', el 'Teixit dels lleons de Conca' (Museo Arqueológico Nacional, Madrid), un teixit de l'Instituto de Valencia de Don Juan de Madrid i un del Museo Arqueológico de León, procedent d'un sepulcre de la Catedral. El fet que se'n trobin diversos amb un esquema decoratiu pràcticament paral·lel, fa pensar en una seriació de la seva fabricació, segurament destinats al mercat cristià.<\/p> ","codi_element":"08079-221","ubicacio":"Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliva, 3. Vic","historia":"","coordenades":"41.8693092,2.1125241","utm_x":"426350","utm_y":"4635647","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"Ordits de fons i de lligament de seda, una trama llançada de seda i una espolinada de fil d'or. Lampàs, base i dibuix de tafetà, or espolinat en niu d'abella 13,5 x 19 cm; 4,5 x 5 cm; 3 x 7,5 cm. Referència museu; MEV 4133,7775, 7776","codi_estil":"","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53022","titol":"Font de la Baga del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-baga-del-castell","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font és correspon amb una construcció de planta rectangular construïda amb blocs de pedra tallada disposada conformant un cos tancat practicable a partir d'un accés frontal definit per blocs de pedra tallada i amb un bloc a la llinda que presenta una inscripció amb la llegenda 1819 emmarcat en un cor amb una creu.","codi_element":"08079-223","ubicacio":"Nord del municipi","historia":"","coordenades":"41.8828900,2.1031900","utm_x":"425592","utm_y":"4637163","any":"","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53022-foto-08079-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53022-foto-08079-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53023","titol":"Projector cinematogràfic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/projector-cinematografic","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Maquina de projectar cinema procedent de l'antic cinema municipal. Dispositiu opto-mecànic fabricat per l'empresa OSSA i que era emprat per mostrar pel·lícules projectades en una pantalla. L'aparell projecta, a intervals regulars de poques centèsimes de segon, un feix de llum sobre els fotogrames d'una pel·lícula, aquest feix de llum ve augmentat i invertit per una lent que enfoca la imatge resultant sobre una pantalla.","codi_element":"08079-224","ubicacio":"Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1","historia":"","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"1947","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53023-foto-08079-224-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53023-foto-08079-224-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"53024","titol":"Bomba de bombeig d'aigua potable.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bomba-de-bombeig-daigua-potable","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bomba d'impulsió, per al bombeig d'aigua des del dipòsit regulador per al subministrament d'aigua potable a la població. Fabricat per l'empresa Abellanet de Manresa.","codi_element":"08079-225","ubicacio":"Ajuntament de l'Estany. Carrer Doctor Vilardell, 1","historia":"En Antoni Pujol i Pujol fou l'encarregat des de l'any 1932 del manteniment del subministrament del servei d'aigua potable al municipi.","coordenades":"41.8688600,2.1124000","utm_x":"426340","utm_y":"4635597","any":"1931","rel_municipis":"08079","municipi_nom":"L'Estany","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53024-foto-08079-225-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08079\/53024-foto-08079-225-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82337","titol":"Cal Paraire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-paraire-5","bibliografia":"<p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 60. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 03-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici aïllat format per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. Aquests volums són de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la següent inscripció: '17IHS04'. Damunt seu hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus, la llinda plana i l'ampit motllurat. A l'extrem de tramuntana del parament hi ha una altra finestra emmarcada amb carreus de pedra, llinda plana i ampit motllurat, així com una petita obertura rectangular bastida amb maons Per contra, a l'extrem de migdia, hi ha un altre portal rectangular amb un dels brancals fet de carreus de pedra, l'altre bastit amb maons i la llinda de fusta. Destaca el volum adossat a migdia de la construcció principal, el qual presenta una galeria al pis coberta amb teulada d'un sol vessant sostinguda amb pilars bastits amb maons. Aquesta galeria està delimitada amb una barana de gelosia ceràmica geomètrica. Alhora, adossats a aquest volum, trobem un cos de planta quadrada que presenta un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció i un petit volum de planta circular cobert amb teulada d'un vessant, que podria correspondre a un antic cup de vi. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç.<\/p> ","codi_element":"08095-20","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri del Castell","historia":"<p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Paraire' tenia el número 15 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava habitada i era propietat de 'Ramon Mundet'. Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, aquest edifici rep el nom de l'activitat que antigament s'hi desenvolupava, donat que s'hi treballava amb telers.<\/p> ","coordenades":"41.7291400,2.0583200","utm_x":"421682","utm_y":"4620132","any":"1704","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82337-foto-08095-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82337-foto-08095-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82337-foto-08095-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82338","titol":"Cal Rossell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-rossell-1","bibliografia":"<p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 47, 69, 80, 83. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 70. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici aïllat i reformat que consta de diversos cossos adossats, que li confereixen una planta irregular. El volum original és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos. Les obertures dels pisos inferiors són rectangulars i amb llindes de fusta sostingudes amb permódols de pedra restituïts. Per contra, al pis superior, hi ha finestres d'arc de mig punt arrebossades i sostingudes amb pilars de pedra. Adossat a l'extrem de migdia de l'edifici hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en tres nivells. Presenta un porxo a la planta baixa i finestres de les mateixes característiques que les anteriors als pisos. Alhora, adossat a l'extrem de ponent del volum principal, hi ha una torre de planta circular bastida en pedra i emmerletada, que correspon a un antic cup de vi actualment reformat. Alhora, adossada a l'extrem de tramuntana de la construcció, hi ha una capella de planta rectangular i bastida en pedra, amb un portal d'obertura rectangular, òcul superior i campanar d'espadanya coronat amb una creu. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular i amb la part superior dels paraments arrebossada i pintada.<\/p> ","codi_element":"08095-21","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri del Castell","historia":"<p>La construcció d'aquest edifici, entre els anys 1959 i 1960, va comportar la desaparició de diverses cases que es trobaven a la zona com cal Rei, cal Tano o cal Ferrer. La capella de la construcció està dedicada a Sant Pere Apòstol.<\/p> ","coordenades":"41.7294400,2.0582200","utm_x":"421674","utm_y":"4620165","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82338-foto-08095-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82338-foto-08095-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82338-foto-08095-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82339","titol":"Cal Taió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-taio","bibliografia":"<p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 83. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici cantoner de planta trapezoïdal, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Al seu costat hi ha un carreu de pedra allargassat gravat amb una imatge religiosa i un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de la construcció. Damunt seu, dins la imprompta d'una antiga obertura d'arc rebaixat actualment tapiada, destaca un bloc de pedra encastat decorat amb una cara humana. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars. Destaquen les del pis superior, la de migdia amb els brancals bastits amb maons i la llinda plana de pedra, mentre que la de tramuntana està emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. A la part superior del parament destaca un cairó de pedra gravat i decorat amb dues figures humanes i una creu grega encerclada. De la façana de migdia, que es fonamenta damunt la roca del terreny i presenta el parament arrebossat, destaca la finestra del pis. És d'obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides i maons, disposat de forma regular.<\/p> ","codi_element":"08095-22","ubicacio":"Carrer de Monistrol, 2 - Barri del Castell","historia":"<p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer del Castell, els números de carrer i els seus propietaris. 'Cal Tayó' tenia el número 2 i estava situada a la vorera dreta del carrer, es trobava deshabitada i era propietat de 'Francisco Cuivach'.<\/p> ","coordenades":"41.7283400,2.0589900","utm_x":"421737","utm_y":"4620043","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82339-foto-08095-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82339-foto-08095-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82339-foto-08095-22-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Adossat a la façana principal hi ha un banc de pedra corregut. El carrer de Monistrol coincideix amb el traçat del GR-177 o Ronda del Moianès.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82340","titol":"Cal Tiana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tiana","bibliografia":"<p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 84.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici cantoner i reformat de planta trapezoïdal, format per dos cossos adossats. El volum davanter presenta la coberta plana i està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són d'arc rebaixat i estan bastides amb maons, disposats a sardinell a les llindes. Destaca la finestra situada al costat del portal, la qual conserva la llinda de pedra plana. La part superior de la construcció està coberta per un terrat delimitat amb un plafó d'obra i barana de fusta a la façana principal. El volum posterior presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i consta de planta baixa i pis, amb obertures rectangulars bastides en pedra i maons. La construcció presenta els paraments bastits en pedra de diverses mides, disposada regularment.<\/p> ","codi_element":"08095-23","ubicacio":"Carrer de Monistrol, 1 - Barri del Castell","historia":"","coordenades":"41.7283700,2.0591000","utm_x":"421746","utm_y":"4620046","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82340-foto-08095-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82340-foto-08095-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82340-foto-08095-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El carrer de Monistrol coincideix amb el traçat del GR-177 o Ronda del Moianès.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82341","titol":"Cal Sever","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sever","bibliografia":"<p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 80. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici aïllat amb un pati davanter pavimentat i una zona enjardinada lateral. Està format per dos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Ambdós volums són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. Majoritàriament presenta obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments, les finestres del pis amb porticons de fusta mentre que les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro treballades. Damunt del portal d'accés principal, orientat a migdia, destaca un voladís de teula àrab de tres vessants sostingut amb una barbacana de fusta. Davant la façana principal, a l'altra banda del pati, hi ha un altre edifici de planta rectangular format per dos cossos adossats organitzats en un sol nivell: el principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, mentre que l'altre té una teulada d'un sol vessant i està bastit damunt la roca natural de la zona. La construcció compta amb tres portals rectangulars amb les llindes de fusta i un altre accés d'obertura irregular i llinda de fusta també. L'edifici està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb morter, amb algunes reparacions bastides en maons i bona part de la façana principal revestida.<\/p> ","codi_element":"08095-24","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri del Castell","historia":"<p>Antigament, l'edifici havia estat la seu del cafè del barri.<\/p> ","coordenades":"41.7285900,2.0588600","utm_x":"421726","utm_y":"4620071","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82341-foto-08095-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82341-foto-08095-24-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82342","titol":"Cal Mir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-mir-0","bibliografia":"<p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Casa formada per dos volums arquitectònics aïllats i una zona enjardinada situada a la banda de tramuntana de la finca. El volum original, amb la façana orientada al tram esglaonat del carrer del Castell, és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel al parament principal. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat en pedra i una finestra rectangular reformada amb la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular. L'altre volum està situat a la banda de llevant de la finca. És de planta quadrada, amb una teulada de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Aquest volum presenta obertures majoritàriament rectangulars, les de la planta baixa emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes, mentre que les del pis tenen els brancals bastits amb maons i les llindes planes de fusta. La construcció presenta els paraments arrebossats, un sòcol de pedra i les cantoneres embellides amb pedres desbastades.<\/p> ","codi_element":"08095-25","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri del Castell","historia":"","coordenades":"41.7294800,2.0586300","utm_x":"421708","utm_y":"4620170","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82342-foto-08095-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82342-foto-08095-25-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'edifici, que també fou conegut com la Casa Petita, pertany a la mateixa propietat que la casa de cal Rossell.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82343","titol":"Ruïnes del carrer del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ruines-del-carrer-del-castell","bibliografia":"<p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 08-04-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Completament enrunat.","descripcio":"<p>Edifici enrunat i sense coberta de planta rectangular, que conserva bona part dels murs perimetrals del mateix. De fet, els murs de ponent i tramuntana són els que conserven més alçada, mentre que els de llevant i migdia tenen menys alçat i la part superior arranjada per evitar desprendiments. La façana principal, orientada a ponent, conserva el portal d'accés És d'obertura rectangular, amb els brancals bastits en pedra desbastada i la llinda plana de fusta. L'interior està completament cobert de vegetació i conserva el revestiment original que cobria els paraments. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular i lligada amb morter de calç.<\/p> ","codi_element":"08095-26","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri del Castell","historia":"<p>En origen, l'edifici era un cobert propietat del castell de Granera tot i que actualment pertany a la mateixa propietat que la casa de cal Rossell.<\/p> ","coordenades":"41.7290600,2.0584600","utm_x":"421694","utm_y":"4620123","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82343-foto-08095-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82343-foto-08095-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82343-foto-08095-26-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, a l'interior del recinte es conserven les restes d'un cup de vi.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82344","titol":"Cal Cisteller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cisteller-7","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici aïllat i reformat envoltat d'una zona enjardinada i situat per sota de l'antic camí que condueix a Monistrol de Calders. Està format per tres cossos adossats que li confereixen una planta en forma d'L. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners perpendiculars a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments, exceptuant la finestra del pis superior de la façana principal, emmarcada amb quatre carreus de pedra. El darrer volum està adossat a la façana principal de l'edifici. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en dos nivells. A la planta baixa destaca un portal rectangular amb portella de fusta i, al pis, una galeria oberta delimitada amb una balaustrada ceràmica amb motius geomètrics. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i amb les cantoneres embellides amb pedres desbastades.<\/p> ","codi_element":"08095-27","ubicacio":"Camí de Monistrol de Calders - Barri del Castell","historia":"","coordenades":"41.7281000,2.0587100","utm_x":"421713","utm_y":"4620016","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82344-foto-08095-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82344-foto-08095-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82344-foto-08095-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82345","titol":"Can Vilaplana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vilaplana","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici aïllat i envoltat d'un gran jardí, que està delimitat amb una tanca bastida en pedra de diverses mides disposada en filades. És de planta irregular i està format per tres cossos adossats. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i distribuït en planta baixa i pis. A l'extrem de tramuntana se li adossa un altre cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. Al seu costat hi ha un volum de planta quadrada a mode de torre, que està distribuït en planta baixa i dos pisos, i cobert amb una teulada de quatre vessants. Al parament de migdia hi ha un rellotge de sol. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, algunes amb els emmarcaments bastits en pedra i d'altres arrebossats. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres embellides amb pedra en el volum principal.<\/p> ","codi_element":"08095-28","ubicacio":"Camí de la Font Nova - Barri del Castell","historia":"","coordenades":"41.7276700,2.0589800","utm_x":"421735","utm_y":"4619968","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82345-foto-08095-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82345-foto-08095-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82345-foto-08095-28-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Al costat del camí d'entrada a la finca, en el jardí, hi ha una pedra de molí amb encaix i el nom de la construcció gravat. Encastats a la tanca que delimita el recinte hi ha dos plafons rectangulars de ceràmica, un amb el nom de la casa i la senyera i l'altre amb un fragment d'un poema de Joan Maragall.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82346","titol":"El Casal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-casal-4","bibliografia":"<p>'Notícies de Granera. Acte d'inauguració del Casal de Granera'. La Granària, 27, 2011. Https:\/\/govern.cat\/salapremsa\/notes-premsa\/117928\/inaugurat-centre-civic-granera [Consulta: 04-04-2019]. Http:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 04-04-2019].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici aïllat i rehabilitat de planta irregular format per tres cossos adossats. El volum principal és de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i organitzat en un sol nivell. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta. Al seu costat hi ha un plafó amb el nom de la construcció i la data de fundació, 27-8-1977. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars i amb les llindes de fusta. Els paraments combinen l'aplacat de pedra amb el revestiment arrebossat. Adossat a la façana de ponent hi ha un porxo amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta i pilars bastits amb maons. Alhora, adossats a la façana de tramuntana, hi ha dos volums auxiliars més. El de ponent presenta una teulada de dos vessants mentre que el de llevant només d'una, i ambdós estan organitzats en una única planta. Tenen els paraments arrebossats i pintats. A l'interior de l'edifici hi ha una sala gran amb escenari i un Punt d'Informació de la Diputació de barcelona amb servei de bar. Dins del recinte on s'ubica la construcció hi ha la piscina municipal i una gran zona d'aparcament i esbarjo.<\/p> ","codi_element":"08095-29","ubicacio":"Camí de la Clota, s\/n - Barri del Castell","historia":"<p>El Casal de Granera és un espai polivalent al servei dels ciutadants del poble. Es tracta d'un projecte inicial d'una de les entitats del poble, l'Associació Recreativa de Granera, per tal de tenir un local on reunir-se i programar activitats. La construcció fou inaugurada el 27 d'agost de l'any 1977. Posteriorment, l'edifici fou reformat per l'Ajuntament de Granera amb el finançament de la Generalitat de Catalunya. Aquesta reforma fou inaugurada el 30 de juliol de l'any 2011.<\/p> ","coordenades":"41.7283700,2.0600500","utm_x":"421825","utm_y":"4620045","any":"1977","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82346-foto-08095-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82346-foto-08095-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82346-foto-08095-29-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Una placa commemorativa instal·lada a l'interior de l'edifici deixa constància de la reforma efectuada a la construcció.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82347","titol":"Castell de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-granera","bibliografia":"<p>CAMPOY, Glòria; DURAN, Aloma; JURADO, Raquel (2006). Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books, p. 122-125. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Vol. II. Barcelona: Dalmau, p. 218-224. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 131-136. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GONZÁLEZ REYES, Carlos (2013). 'Encumbramiento de un linaje. Aproximación al ascenso político y económico de los barones de Granera entre los siglos XIII y XV'. Ab Initio, 7, p. 59-86, disponible a www.ab-initio.es. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992). 'Castell de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 34-37. MASÓ, Òscar (2014). 'La presència d'opus spicatum al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i voltants. Inventari aproximat d'un llegat singular que cal preservar'. VIII Trobada d'Estudiosos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 139-140. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1476-1480. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 360-361. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 107-108. PLADEVALL I FONT, Antoni (2000). 'El Moianès i la sots-vegueria de Moià en els segles medievals'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 29-46. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Https:\/\/www.catalunyamedieval.es\/ [Consulta: 15-03-2019]. Https:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 15-03-2019].<\/p> ","centuria":"XII-XIV","notes_conservacio":"Les estances de l'interior estan força enderrocades, sobretot pel que fa a les cobertes.","descripcio":"<p>Edifici de planta poligonal allargassada situat a l'extrem sud-oest de la carena del Castell, presidint el barri al que dóna nom. Està bastit damunt d'un basament rocós natural que li fa de peanya i al qual s'adapta. Conserva tot el perímetre, amb una alçada de murs considerable. Aquestes estructures estan bastides en carreus de pedra lligats amb morter de calç i disposats en filades regulars. L'accés principal està situat a la banda de llevant, és d'arc de mig punt adovellat i està tancat amb una gran reixa de ferro. Al mur de ponent destaquen quatre arquivoltes en gradació que salven la gran escletxa existent al basament rocós, aprofitant d'aquesta manera tot el possible espai constructiu. Aquestes arquivoltes amaguen una poterna que aprofita l'esquerda per escapar del recinte en cas necessari. En aquest mateix parament també destaca una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra i amb la llinda plana sostinguda amb permòdols. A la façana de tramuntana destaca un finestral doble d'arc de mig punt bastit en pedra, amb un pilar central. També hi ha algunes espitlleres i sageteres, que també es troben al mur de ponent, i les restes d'un matacà bastit en pedra també. A l'interior es conserven diverses estances, destacant una sala coberta amb una gran volta de canó i una cisterna excavada a la roca natural.També hi ha les restes d'una capella que presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana monolítica i un òcul de pedra damunt seu. També hi ha altres estances de cronologia i funcionalitat desconeguda, algunes d'elles amb obertures d'arc de mig punt adovellades, d'arc rebaixat i finestres amb festejadors. A l'interior del recinte, al costat de la gran sala, hi ha les restes d'un mur d'opus spicatum.<\/p> ","codi_element":"08095-1","ubicacio":"Carrer del Castell - Barri del Castell","historia":"<p>La primera referència documental relacionada amb el castell de Granera (castrum de Granaria) és de l'any 971. Estava integrat al comtat de Manresa. En origen era propietat de la casa comtal de Barcelona, tot i que l'any 1023 fou empenyorat per la comtessa Ermessenda al seu fill Berenguer Ramon I en garantia de la pau que li havia jurat. Posteriorment, el castell fou infeudat als senyors de Balsareny amb anterioritat a l'any 1025. L'any 1046, Bernat Guifré de Balsareny el llega a la seva neboda Guisla a través de la qual passa a mans dels vescomtes de Barcelona, que al seu torn l'infeuden a Arbert de Castellvell a finals del segle XII. Durant el segle XIII, el castell i el seu domini tornen a la casa reial la qual l'infeuda primerament a la família Bell-lloc i després als Gravalosa (1310-1345). L'any 1375, el rei Pere III ven el castell amb tota la jurisdicció i els drets al seu conseller Pere de Planella, restant els Planella com a propietaris fins a finals del segle XVI, passant en aquest moment a la família Despalau. A mitjans del segle XVII, l'any 1642 Maria de Despalau ven el castell i el terme a Jacint Sala i Cervera, que fou nomenat baró de Granera l'any 1643 pel rei Felip IV de Castella. Posteriorment, tant el castell com el títol passen altra vegada als Planella mitjançant una aliança matrimonial i, finalment, als Amat, marquesos de Castellbell. La capella del castell està datada en el segle XVII i està dedicada a Santa Maria. Al segle XX, a la dècada dels anys 70, la Diputació de Barcelona realitzà al castell una campanya de neteja i consolidació i es tancà el recinte. Aquestes tasques foren supervisades per Camil Pallàs. L'any 1994 va patir un incendi i s'hi van fer obres de consolidació. També hi havia un projecte per transformar-lo en hostal o parador turístic que no es dugué a terme.<\/p> ","coordenades":"41.7298800,2.0576700","utm_x":"421629","utm_y":"4620215","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82347-foto-08095-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82347-foto-08095-1-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El camí que puja fins al portal d'accés principal es troba empedrat. En el lloc on s'inicia aquest camí hi ha un pou excavat al subsòl, actualment delimitat amb una tanca.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82348","titol":"Ca l'Arola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-larola-1","bibliografia":"<p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 45. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 44, 2017, p. 34. Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019]. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Https:\/\/www.catalunyamedieval.es\/ [Consulta: 15-03-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici cantoner format per dos grans cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. El volum principal, situat a la banda de tramuntana de la construcció, està completament rehabilitat. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat de nova construcció, amb el relleu d'un escut a la clau. Emmarcant aquesta obertura hi ha un seguit de petites finestres rectangulars de pedra a mode d'espitlleres, situades a la banda nord, i dues finestres rectangulars de mida normal emmarcades en pedra, a la banda sud. Al pis, damunt del portal, hi ha dos grans finestrals de triple arc conopial trilobulat amb columnetes i capitells decorats, de recent factura. Aquestes obertures estan emmarcades amb finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra i les llindes planes sostingudes amb permòdols. A la cantonada nord-oest del volum hi ha un cos elevat de planta quadrada a mode de torre. Presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants i obertures rectangulars emmarcades en pedra. Tant aquest cos com el volum principal tenen un destacable ràfec de rajola vidrada acolorida, sostingut amb una barbacana de fusta ornamentada. Adossat a la façana de migdia hi ha un segon volum de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars emmarcades en pedra a la planta baixa i una galeria oberta mitjançant dos grans arcs de mig punt al pis. Aquesta galeria compta amb un sostre embigat de fusta a l'interior. Adossada a l'extrem sud-oest destaca una torre de planta quadrada amb obertures rectangulars i rematada per un matacà bastit amb maons. Està bastida en carreus de pedra a la part inferior i pedra sense treballar de diverses mides a la resta del parament. Compta amb una escala adossada a la façana de llevant i un portal d'accés rectangular al pis superior.<\/p> ","codi_element":"08095-2","ubicacio":"Carrer de Vic - Barri de Baix","historia":"","coordenades":"41.7300900,2.0636400","utm_x":"422126","utm_y":"4620233","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82348-foto-08095-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82348-foto-08095-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82348-foto-08095-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Tot i que la torre està donada d'alta com a BCIN d'acord amb el decret sobre protecció de castells del 22 d'abril de 1949, les informacions aportades pel sr. Pere Genescà asseguren que fou bastida a la dècada dels anys 80 del segle XX damunt d'un cup de vi.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82349","titol":"Santa Cecília de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-cecilia-de-granera","bibliografia":"<p>CARRERAS CANDI, Francesc (1891). 'Noves'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 2. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 157-158. ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 134-136. GAMELL, Genís (2017). 'La Consueta de Granera'. La Granària, 42, p. 6-7. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 78. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GUDIOL I CUNILL, Josep (1913). 'Excursió a Granera'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I (1912-1914), p. 74-78. 'La capella de Sant Cecília'. La Granària, 42, 2017, p. 8-11. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992b). 'Santa Cecília de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 40-43. NAVINÉS, Jordi (2010). 'L'ermita de Santa Cecília de Granera'. La Granària, 26. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1478-1479. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 362. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 109. VALL I RIMBLAS, Ramon (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p. 226-227. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Https:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 15-03-2019].<\/p> ","centuria":"XI\/XX","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Església d'una sola nau amb un absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó completament refeta i separada en dos trams per un arc toral de reforç situat al centre de la nau. Aquest arc està recolzat damunt de dues pilastres bastides en pedra i amb les impostes motllurades. Al seu torn, l'absis està cobert amb una volta de quart d'esfera i compta amb un arc presbiterial amb les impostes de pedra motllurades també. Tant aquest absis, que està decorat amb pintures murals romàniques, com el mur de tramuntana formen part de l'obra original. A l'exterior, l'absis presenta una decoració formada per cinc bandes separades amb sis lesenes, amb un sòcol i un ràfec de pedra. Cada banda compta amb dues arcuacions llombardes amb mènsula. El temple s'ilumina mitjançant dues finestres d'arc de mig punt adovellades de doble esqueixada (una d'elles tapiada) obertes al mur de migdia i una altra finestra de les mateixes característiques oberta al centre de l'absis. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha un rosetó o òcul circular adovellat. Ambdues obertures estan emmarcades amb una gran arcada amb dos muntants laterals i les impostes motllurades. La façana està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull rematat amb una creu llatina de ferro. La construcció està bastida en pedra desbastada de mida mitjana lligada amb morter i disposada en filades regulars. La construcció original també utilitza petits carreus de pedra. A l'interior, tant la volta com la part superior dels murs estan arrebossats i emblanquinats.<\/p> ","codi_element":"08095-3","ubicacio":"Carretera BV-1245, km. 9,7","historia":"<p>La primera referencia documental relacionada amb el temple és de l'any 1065 i el situa dins d'un alou o propietat que el monestir de Santa Cecília de Montserrat tenia a Granera. Aquest alou ja estava documentat des de l'any 971. Posteriorment, l'any 1187 apareix un personatge anomenat 'Arnaldi Sancte Cecilie de Granera' (Arnau de Santa Cecília de Granera) com a testimoni juntament amb Berenguer de Centelles del testament del noble Guillem de Berguedà. El temple tenia cementiri propi i un edifici proper, anomenat la Caseta de Santa Cecília, que segons algunes informacions podria haver estat la seva rectoria, tot i que no hi ha fonament per creure que havia estat la parròquia original del terme. Pel que sembla hi vivia l'ermità encarregat de l'edifici. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, el temple era utilitzat com a magatzem del cementiri veí, que fou construït l'any 1892. El temple s'ensorrà sobtadament el 15 de maig de l'any 1924, restant dempeus l'absis i un tram del mur de tramuntana, i quedant les pintures murals a la intempèrie. Fins al seu enderroc, un quadre pintat l'any 1703 tapava tant l'absis com les pintures (amb l'enderroc fou traslladat a l'església parroquial de Sant Martí). Pels voltants de l'any 1950 es va construïr un tram de la volta absidial per protegir les pintures de les inclemències del temps. L'any 1975, la Diputació de Barcelona es va encarregar de la rehabilitació del temple mitjançant el seu arquitecte Camil Pallàs, que aprofità per separar el temple del cementiri. El finançament per aquesta obra provenia de la mateixa Diputació, així com dels donatius dels fidels, rifes, etc. Finalment, el temple fou retornat al culte el 5 de setembre de l'any 1976. El 17 d'abril de l'any 1977 es va consagrar un nou altar. Actualment, el temple fa les funcions de parròquia durant l'hivern (des de passat Sant Martí fins a Sant Josep aproximadament).<\/p> ","coordenades":"41.7255500,2.0616300","utm_x":"421953","utm_y":"4619730","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82349-foto-08095-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82349-foto-08095-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82349-foto-08095-3-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82350","titol":"Sant Martí de Granera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-marti-de-granera","bibliografia":"<p>ENRICH I GRAGORI, Roser (2006). 'El castell de Granera'. Modilianum, 34. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 134. FERRER I ALÒS, Llorenç (2000). 'El Moianès en els segles XVIII i XIX: de l'especialització llanera a la decadència per manca d'aigua'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 68. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 79. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 68-71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. GUDIOL I CUNILL, Josep (1913). 'Excursió a Granera'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. I (1912-1914), p. 74-78. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1971). 'Retaules antics'. Ausa, 69. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 327-328. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1972). 'Tres inventaris antics'. Ausa, 71-72. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 36-40. MASAGUÉ I TORNER, Josep M. (1992a). 'Sant Martí de Granera'. XIII Ronda Vallesana Castellterçol-Granera 4 d'octubre de 1992. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, p. 38-39. NAVINÉS, Jordi (2015). 'L'església de Sant Martí de Granera'. La Granària, 35. PÉREZ GONZÁLEZ, José María; CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio; CAMPS I SORIA, Jordi (2014). Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María del Real; Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, vol. I, p. 1477-1478. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Col. Catalunya Romànica, 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 361. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 108-109. PLADEVALL I FONT, Antoni (2000). 'El Moianès i la sots-vegueria de Moià en els segles medievals'. Modilianum, 22. Moià: Associació Cultural Modilianum, p. 34. SITJES I MOLINS, Xavier (1992). 'Retaules desapareguts, inèdits (II)'. Dovella, 43-44. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, p. 59-60. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/invarquit.cultura.gencat.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/ [Consulta: 15-03-2019]. Https:\/\/www.granera.cat\/ [Consulta: 15-03-2019].<\/p> ","centuria":"XIII\/XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Església de grans dimensions i d'una sola nau, amb dues capelles laterals per banda i un absis capçat a llevant. De fet, adossat a la façana de llevant del temple, hi ha un edifici que havia acollit l'antiga seu de l'ajuntament que amaga completament aquesta estructura, tot i que és visible des del seu interior. Es tracta d'un absis semicircular i sobrealçat, que conserva un fris d'arcuacions llombardes molt evolucionades i està bastit amb carreus de pedra ben escairats disposats en filades regulars. Pertany a la renovació del temple duta a terme en el segle XIII. Alhora, des de l'interior de l'església, aquest absis està amagat darrera d'un envà profusament decorat que integra una fornícula d'arc de mig punt apetxinada, amb la imatge de Sant Martí. La nau està coberta amb una volta de canó apuntada, separada en tres trams per arcs torals que descansen damunt d'una cornisa motllurada que recorre els dos murs laterals de la nau fins al fons de l'absis, que està cobert amb una petita volta de canó. Aquests trams estan decorats amb arestes i plafons en relleu situats al centre de la volta. Les capelles laterals estan cobertes amb voltes de canó i també de creueria amb claus de volta centrals. S'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt motllurats amb les impostes motllurades, exceptuant el de la capella del Roser que és apuntat i bastit en pedra. Als peus del temple hi ha el cor, obert a la nau central mitjançant un gran arc rebaixat. La sagristia està situada a la banda de migdia de l'absis i presenta una finestra quadrada emmarcada en pedra, mentre que a la banda nord hi ha la capella del Santíssim, coberta amb una volta de canó molt rebaixada i il·luminada amb una finestra d'arc rebaixat també. El temple compta amb un petit baptisteri situat sota del cor. El campanar està situat a l'extrem de ponent de l'edifici, damunt de l'anterior façana principal del temple. Es tracta d'un cos elevat de planta quadrada, amb teulada de quatre vessants i ràfec de teula àrab, que compta amb obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra. L'actual façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra, amb l'intradós motllurat i la llinda plana. Està decorada i gravada amb la següent inscripció: 'DIE 24 DE MARS. \/ 1774 \/ ALABAT SIA EL SAGRAT COR DE JESÚS'. La façana de ponent, que fou bastida al segle XIII, compta amb un portal d'arc de mig punt emmarcat en pedra i actualment tapiat, que conserva una decoració bisellada i les restes d'un fris de mitges boles molt degradat. Damunt seu hi ha una gran rossassa de forma ovalada bastida en pedra també, tot i que reformada. L'aparell d'aquesta façana és de carreus de mida mitjana disposats en filades regulars. De la façana de tramuntana destaca el fris bastit en pedra i sostingut amb petites mènsules sense decoració, i el mateix tipus d'aparell d'obra que el de la façana de ponent. Exceptuant les façanes nord i oest, la resta de la construcció presenta els paraments coberts amb un revestiment arrebossat que deixa entreveure l'aparell de pedra de l'obra.<\/p> ","codi_element":"08095-4","ubicacio":"Plaça de l'Església - Barri de l'Església","historia":"<p>La primera referencia documental relacionada amb el temple és de l'any 1040 i apareix mencionada dins de la documentació del monestir de Sant Benet del Bages. A partir de l'any 1068, altres referències documentals donen constància de la seva continuïtat. Durant el segle XIII, el temple és renovat dins de l'etapa final del romànic. D'aquest període es conserva el fris de pedra sostingut amb mènsules del parament de tramuntana, el portal tapiat i la rossassa del mur de ponent, i l'absis, que queda amagat per l'edifici adossat a la banda de llevant del temple. L'any 1357, hi ha constància de l'existència d'altars dedicats a Sant Martí, Santa Maria i Sant Bartomeu. El 1613 s'afegeixen dues capelles laterals dedicades al Roser i a Sant Isidre. El retaule major del temple, actualment desaparegut, fou contractat l'any 1626. L'any 1778 s'obre el portal d'accés principal i es renova l'interior dins de l'estil barroc. Està agregada a Sant Andreu de Castellcir. Actualment, en el temple s'hi han celebrat alguns concerts de música clàssica donada la bona sonoritat que té.<\/p> ","coordenades":"41.7254000,2.0572300","utm_x":"421587","utm_y":"4619718","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82350-foto-08095-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82350-foto-08095-4-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Barroc|Popular|Romànic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-23 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|96|119|92","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]},{"id":"82351","titol":"La Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-rectoria-14","bibliografia":"<p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 69. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 38, 2016, p. 34. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 39, 2016, p. 32. 'LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880'. Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. Http:\/\/www.moianes.net\/ [Consulta: 15-03-2019]. Http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/ [Consulta: 15-03-2019].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal es troba adossat al mur de migdia de l'església parroquial de Sant Martí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb els brancals bastits amb carreus de pedra, i la llinda de pedra gravada amb la inscripció 'AVE·MARIA·PURISSIMA' i un relleu central coronat amb una creu. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars. Les de la planta baixa i el pis superior tenen els emmarcaments arrebossats, mentre que les dues finestres laterals del nivell principal estan bastides amb carreus de pedra i les llindes planes d'arc conopial. Adossat a la façana de migdia d'aquest mateix volum hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Presenta finestres rectangulars bastides en maons a la planta baixa i una galeria reformada d'arcs de mig punt al pis superior. El darrer volum que conforma la construcció està adossat a la banda de ponent de l'edifici principal. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i s'organitza en planta baixa, pis i golfes. Compta amb finestres rectangulars de diverses mides emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. En aquest mateix parament, i formant part del volum principal, també hi ha finestres rectangulars bastides amb maons. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, amb les cantoneres fetes de carreus. La façana principal, per contra, presenta el parament arrebossat.<\/p> ","codi_element":"08095-5","ubicacio":"Plaça de l'Església - Barri de l'Església","historia":"<p>La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer de la Plaça, els números de carrer i els seus propietaris. La rectoria tenia el número 5 i era propietat de 'Jayme Oliveras'. Probablement, la casa fou reformada coincidint amb la reforma del temple parroquial.<\/p> ","coordenades":"41.7253300,2.0570500","utm_x":"421572","utm_y":"4619710","any":"","rel_municipis":"08095","municipi_nom":"Granera","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82351-foto-08095-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08095\/82351-foto-08095-5-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-22 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Al costat del portal d'accés hi ha un plafó de ceràmica blanca vidrada amb el nom de la construcció.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["42"]}]}